10. Referències
En aquest capítol residirà tant la bibliografia emprada així com documents i adreces web que es creuen útils.
10.1. Bibliografia
No s'han usat llibres pròpiament dits, sino que s'ha aprofitat la gran quantitat de material disponible a la xarxa (a Internet) per cobrir els aspectes necessaris de la realització d'aquest PFC.
Aquest material es troba referenciat en l'apartat que segueix.
10.2. Referències útils
10.2.1. Altres PFCs relacionats amb aules informàtica amb programari lliure
El més proper pel que respecta a temàtica i temps és el PFC
Programari Lliure per a l'Escola realitzat per l'Anna Armengol.
Una altre projecte similar és el PFC Software libre en los institutos
realitzat per en Daniel González Piñero i dirigit per en Antoni Soto Riera, que presentat també poc abans de l'inici del PFC que ens ocupa tracta de la possible implantació del programari lliure en un institut concret.
Una mica allunyat però que pot ser útil, el PFC Gestió Automatitzada d'Aules Informàtiques que tracta de la viabilitat i possibilitats del muntatge d'una aula informàtica posant èmfasi a la correcta selecció de maquinari i porgramari en dependencia de les necessitats dels centres i no pas de les impossicions externes.
10.2.1. Estudis/document no PFC relacionats amb aules informàtica amb programari lliure
La majoria del següents documents no s'han consultat però són acessibles per Internet i poden servir per completar la informació que aquest PFC presenta.
- Mominó J.M.; Sigalés C.; Fornieles A.; Guasch T.; Espasa A.; (2004) L'ESCOLA A LA SOCIETAT XARXA: INTERNET EN L'ÀMBIT EDUCATIU NO UNIVERSITARI: Informe de recerca (volum I). Universitat Oberta de Catalunya [document en línia]. [Data de consulta: Març de 2004].
- Mominó J.M.; Sigalés C.; Fornieles A.; Guasch T.; Espasa A.; (2004) L'ESCOLA A LA SOCIETAT XARXA: INTERNET EN L'ÀMBIT EDUCATIU NO UNIVERSITARI: Informe de recerca (volum II). Universitat Oberta de Catalunya [document en línia]. [Data de consulta: Març de 2004].
- CASTELLS, M.; TUBELLA, I.; SANCHO, T. [et al.] (2002). La Societat Xarxa a Catalunya. Informe de Recerca I. Universitat Oberta de Catalunya [document en línia]. [Data de consulta: setembre de 2002]. http://www.uoc.edu/in3/pic
- COMISSIÓ EUROPEA. Gallup Europe (Flash EB 118): Les responsables d école et la société de l information [document en línia]. [Data de consulta: setembre de 2003]. http://europa.eu.int/comm/public_opinion/flash/fl118_fr.pdf
- CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA DE CENTROS DE ENSEÑANZA (CECE). Informe sobre el Estado de la Tecnología Educativa en el 2001 [document en línia]. [Data de consulta: juliol de 2003]. http://www.red2001.com/docs/tecnologia/informe2001.pdf
- DEPARTAMENT D ENSENYAMENT. Estadística de la societat de la informació curs 2002-2003 [document en línia]. [Data de consulta: novembre de 2003]. http://www.gencat.es/ense/depart/pdf/esta_soc_infor.pdf
- DURSI. Estadístiques Societat de la Informació Catalunya 2003 [document en línia]. [Data de consulta: octubre de 2003].
http://dursi.gencat.es/pdf/si/observatori/Cap_06_-_2002_-_Educacio.pdf.
- FUNDACIó JAUME BOFILL - UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA. Projecte Astrolabi [document en línia]. [Data de consulta: maig de 2003]. http://astrolabi.edulab.net/home.html
10.2.2. Aspectes legals
Llicències
- Programari Lliure: el web de la Free Software Fondation. Autors de la Llicència Pública Genreal de GNU
- Programari Obert: http://www.opensource.org/licenses/ al web a visitar és el de la Open Source Iniciative.
- FreeBSD: http://www.freebsd.org/copyright/freebsd-license.html
- Microsoft EULA: l'EULA / CLUF varia segons l'aplicatiu de que es tracta. La referència més propera és: http://www.microsoft.com/windows2000/es/professional/help/lic_questions.htm?id=3
- Comparació EULA-GPL: imprescindible document per entendre quins drets dona el programari obert/lliure respecte el programari de Microsoft protegit amb la llicència EULA (quasi tot). Document escrit per Zimaris C. de l'empresa Cybersource versió PDF en Anglès [consultat Febrer 2004; versio 1.9].
- LDAP Browser-Editor license: es troba en el web de Technology Transfer
10.2.2. Altres
10.2.3. Sistemes operatius
Per a informació sobre aquests veure el document 2.2.0. Introduccio Sistemes Operatius.
Història
Dades internes
Skolelinux
A part de el lloc web oficial, veure el document 4.1.3. Configuració skolelinux: Manual bàsic Skolelinux d'aquest mateix PFC.
10.2.4. Programari (Aplicacions)
Què seria un sistema operatiu sense aplicacions ? - com l'OS/2 i el BeOs han desmostrat, res.
Lliures (lliures o obertes)
Veure apartat 2.3. Programari lliure (aplicacions) i el document 6. Programari lliure a les escoles de primària d'aquest mateix PFC.
Propietàries
Utilitats per esbrinar maquinari de l'ordinador (sota DOS)
Hereus del Norton Comander
Les següents tres eines tenen la particularitat de tenir el mateix entorn d'usuari permetent una interacció similar davant els diversos sistemes operatius.
Les tres usen la mateixa presentació de dues columnes de fitxers, menús senzills, quadres de dialeg complerts, permeten l'ús de teclat i/o ratolí. Tanmateix totes usen les mateixes dreceres i fins i tot comparteixen funcionalitats com incorporar un client d'FTP, operacions en segon pla, accés a fitxers comprimits i còmodes cerques de fitxers o de textos a dins de fitxers.
Des d'aquest document es pot accedir a:
Copyright (c) llpuges 2004
Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License , Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts.