5. Muntatge d'una aula informàtica amb GNU/Linux sobre equips IBM PC compatibles

5.1. Raó i oportunitat del projecte

Per poder obtenir dades d'ús de GNU/Linux a les aules informàtiques a Catalunya, seria necessari trobar un centre que usi programari propietari i que estigui disposat a provar i avaluar l'ús de programari lliure. La primera condició es fàcil de complir donat que la majoria dels existents a Catalunya usa programari propietari en els seus equips informàtics. La segona ja és més difícil, per tal d'avaluar l'entorn GNU/Linux es necessari "tocar"" els equips que es necessiten per a les classes.

S'ha decidit afegir l'entorn GNU/Linux en un centre que no l'hagi usat mai en comptes de cercar algun centre que disposi d'experiència en aquest per un motiu:

El centre escollit per el muntatge és "Centre escolar Valldaura", centre concertat situat a prop de Via Júlia a tocar amb la ronda de dalt. Accessible amb mitjans de transport públic, en concret des de del Campus Nord de la UPC (on està la FiB), el Metro L4, Via Júlia, i l'autobús 60 (veure opcions de transport: cached, live).

La persona de contacte en el centre ha estat principalment en Albert Barnils encarregat de les TIC de primària. També cal agrair a la directora del centre, na Hilaria Ramos per permetre la realització de la prova pilot.

5.2. Situació actual del "Centre Escolar Valldaura"

El centre compta amb diverses aules, de les quals només una és d'informàtica (9 equips) encara que una altra aula (AEE) compta amb un equip informàtic en el seu interior. A la sala de professors, hi ha dos equips més, al despatx del cap d'estudis de primària hi a un altre equip i finalment en una altra estança, desconnectat de la xarxa, hi ha un últim equip. Tanmateix el centre espera rebre 2 equips més per l'aula d'informàtica de cara al proper curs.

Cal indicar que al tractar-se d'un centre concertat la generalitat no paga les llicències del programari ni es pot acollir a les llicènices gratuïtes per a centres públics i ONGs que alguns fabricants de programari otorguen. En aquest context qualsevol estalvi en la compra de llicències repercuteix positivament en els comptes del centre.

El fet que el sistema actual sigui l'únic que conèixen, tot i que porti poc anys en funcionament implica que els seus usuaris estan més o menys acostumats a ell. Tanmateix no tots els professors l'usen en profunditat. Tot i això en el nou entorn GNU/Linux hem de mantenir les funcionalitats existents per tal que els usuaris no estiguin descontents amb el canvi a programari lliure.

5.2.1. Arquitectura tècnica inicial

La xarxa del centre es correspon a la del següent diagrama:

esquema inicial centre, descripció al paràgraf següent, origen: PLEP_05/centre-nou-barris.dia

La xarxa del centre comença a l'aula d'informàtica, on també hi ha el router XDSI que surt cap a l'exterior, dos hubs en cascada permeten la connexió dels 9 equips de l'aula, de l'equip de l'aula AEE, i un cable que dur a la sala de professors. En aquesta sala un HUB dona connexió als 2 equips de la sala i l'ordinador del cap d'estudis. Quedant un ordinador isolat en una altra estança.

Actualment tots els equips usen programari propietari. Cal advertir que no tota l'adminitsració es realitza en l'edifici asignat a primària. Certes tasques es realitzen en l'edifici de secundaria del mateix centre escolar.

5.3. Objectius

L'objectiu d'aquest subprojecte és permetre l'accés del major nombre d'ordinadors possible a un entorn GNU/Linux. L'accés d'aquest es realitzarà mitjançant un "menú d'arrancada" que permetrea seleccionar entre el sistema actual, donat no es pot aturar el servei que actualment s'ofereix, i l'entorn GNU/Linux. El nou entorn GNU/Linux es basarà en la distribució de GNU/Linux skolelinux en el perfil de client. Així doncs serà aquesta distribució, la que el personal del centre avaluarà.

5.4. Abast

les tasques que es realitzaran en aquest subprojecte són:

5.5. Beneficis

Els beneficis del canvi poden distingir-se entre tangible i intangibles.

Pel que fa als beneficis tangibles tenim que amb el canvi de sistema a programari lliure el centre s'estalviarà el cost de les llicències en aquell programari educatiu no "donat" pel departament d'ensenyament. O en el cas de centres privats i/o concertats el cost total del mateix.

Els majors beneficis intangibles per el centre resulten ser beneficis tangibles per part del departament d'ensenyament. El departament s'estalviarà diners en programari i en el manteniment per tant podrà destinar-lo a millorar la dotació de les escoles en referència a equipament informàtic o fins i tot material no informàtic. Aquest estalvi per part del departament d'ensenyament es dóna en dos punts:

Un important benefici intangible és que el el departament pot declarar oficial un entorn de treball GNU/Linux unitari per a tots els centres. Aquesta "distribució oficial", contindria l'aplicatiu mínim que tots els centres (públics i concertats) poden usar lliurement.

5.6. Visió general del sistema

A continuació s'exposarà que s'espera de la realització del sub-projecte.

5.6.1. Arquitectura tècnica final

La xarxa del centre es correspon a la del següent diagrama:

esquema final centre, descripció al paràgraf següent, origen: PLEP_05/centre-nou-barris-final.dia

Es canvia el conjunt HUB5+HUB8 per un switch de 16, a més s'afegeix una nova màquina a l'aula, un nou servidor (SRV) que operarà amb la distribució de GNU/Linux skolelinux en la modalitat "Main Server"". La resta de la xarxa es mantindrà igual que l'"Arquitectura tècnica inicial".

5.6.2. Funcions de negoci

5.6.3. Necessitats d'interacció amb altres sistemes

El nou sistema ha de conviure amb la solució basada amb programari propietari, de manera que sigui el més transparent possible l'ús d'un o altre sistema.

Informació

L'accés a espais d'emmagatzematge de xarxa i d'impressores de xarxa actuals s'ha de mantenir. Els clients amb GNU/Linux han de poder accedir a impressores/espais d'emmagatzematge controlades per equips amb Windows i a l'inrevés.

Ample de banda

Serà necessari que la xarxa funcioni amb un switch per tal d'assegurar un mínim de prestacions almenys dins l'aula entre el servidor i els clients.

5.7. Anàlisi d'impacte

A l'afegir-se una nova manera de treballar i/o usar la informàtica es de preveure un modificació en l'ús de la informàtica en el centre.

5.7.1. Organització i usuaris

Un dels objectius del subprojecte és que no hi hagi canvis substàncials en els hàbits i costums dels diferents usuaris del centre, en tot cas que l'eina que usen per realitzar les tasques habituals sigui una eina basada en programari lliure enlloc de l'eina que s'usa actualment que és de programari propietari.

Tot i així cal indicar que el coordinador d'informàtica i l'encarregat del manteniment dels equips informàtics del centre veuran incrementades les seves tasques. Al mantenir-se el sistema dual es continuaran tenint problemes del sistema basat en programari propietari alhora que s'afegiran les que el nou entorn GNU/Linux pugui donar.

5.7.2. Infraestructura informàtica

Com a resultat de l'execució d'aquest subprojecte s'afegirà nou equipament al centre. Aquest consta d'un nou equip PC que s'haurà de tenir en compte en els manteniments.

Però no només s'afegeix maquinari, el motiu principal del projecte és l'addició de programari. Aquest programari permetrà als diversos usuaris del centre accedir a nou aplicatiu i a les funcionalitats que aquest aporta. També és necessari indicar que el nou programari requerirà manteniment si bé al tractar-se d'un espai protegit per un servidor GNU/Linux es podrà ser més laxe (fins i tot amb el sistema actual) respecte les actualitzacions.

5.7.3. Econòmic

A part del sobrecost de l'adopció del nou sistema en les partides de manteniment, la resta de costos derivats de la realització del present subprojecte no hauran de ser abonats. Tanmateix el cost del material emprat en el muntatge i desevolupament així com la mà d'obra necessària si és tindrà en compte en la documentació.

Taula de costos (estimats)

5.7.4. Procés de conversió de dades

En aquest subprojecte més que conversió de dades tenim que hem d'adaptar les eines lliures existents per que que inicialment oferexin un aspectes i funcionalitats del sistema actualment en ús. Aquesta adaptació si bé senzilla té un cost temporal a tenir en compte.

Espai emmagatzematge en xarxa

Caldrà la creació d'un espai centralitzat on desar els fitxers necessaris per a la docència. Aquest espai d'emmagatzematge a la xarxa serà similar al de les instal·lacions dels centres escolars públics.

Impressores

Configurar els equips que disposin d'impressora per que continuïn oferint-la als altres equips de la xarxa.

5.7.5. Riscos

Els riscos són més del que poden semblar a primera vista en concret tenim:

5.8. Altres opcions estudiades però descartades

La primera opció estudiada però ràpidament descartada era el no realitzar aquest subprojecte, però aquest és realment necessari per a la correcta fi del projecte principal.

També hi ha diverses maneres de dur a terme el subprojecte. Destaquem les següents:

5.9. Planificació i execució del subprojecte

A continuació es presenta el projecte respecte els seus requeriments temporals.

5.9.1 Planificació inicial

La planificació més important és la que un cop trobat el centre col·laborador inicia les tasques de prepraració i muntatge.

Taula de dates inicial

5.9.2. Planificació detallada (pla de treball Abril 2004)

Un cop conegut el programari a usar skolelinux i el centre col·laborador "Centre concertat de Nou Barris" es pot ajustar unes dates tenint en compte la disponibilitat de l'autor del PFC, de l'encarregat d'informàtica del centre i de la durada de les tasques exactes a realitzar.

Taula de dates

5.9.3. Execució (planificació final)

Respecte la planificació inicial realitzada el mes de Febrer del 2004 i del pla de treball realitzat el Març del 2004 hi han hagut pertites desviacions, en concret tenim que les daetes finals han sigut:

Taula de dates

Taula de costos (inclou resum d'hores)

A continuació es troba la taula de costos finals del sub-projecte. Aquesta inclou les hores dedicades a cada tasca.

5.9.4. Estudi de les desviacions

La majoria de desviacions provenen de la dificultat d'ajustar els horaris entre totes les persones que interveven en cada acció. Així per exemple en referència a la memòria les consultes fora de les reunions amb els directors de projectes tenen un temps de resposta superior a 4 dies.

En el muntatge de l'aula passa quelcom similar donant que l'encarregat de primària del centre està estudiant i per tant la seva disponibilitat fora de les hores de classe varia en funció de les seves necessitats estudiantils.

5.10. Demostració de l'entorn i capacitació del personal

La idea inicial era cap a Maig fer una demostració de l'entorn i començar una petita capacitació epr tal que el personal de centre pogués usar el nou entorn.

Al final però per falta de temps (tant de l'autor del PFC com del personal del centre només s'ha realitzat una petita demostració. El contingut d'aquesta es pot trobar al següent fitxer PDF (veure fitxer font).

També hi ha disponible les dues modificacions a l'entorn realitzades. La primera és la cració i configuració de l'usuari "demo". la segona unes correccions a la traducció al castellà de les taules de jocs del gcompris incorporat a la distribució skolelinux pr47.

5.11. Conclusió del subprojecte

No hi ha res que impedeixi afegir GNU/Linux en una aula informàtica escolar (i els ordinadors de l'aula de mestres/professors). El el seu desplegament es força més senzill que l'equivalent amb Windows 98 (i molt més que en el cas de Windows XP).

Tanmateix el fet de tenir un servidor que centralitzi algunes operacions i que la configuració es pugui realitzar per web simplifica les operacions de manteniment.

El punt negatiu és la manca de temps (més que no pas voluntat) dels mestres en aprendre a fer servir l'aplicatiu educatiu (i en general l'ordinador). Seria adequat que des de l'administració es potenciés que cada mestre s'encarregués d'alguna classe d'informàtica relacionada amb el temari de la seva matèria.
D'aquesta manera l'encarregat informàtic no ha de tenir grans coneixement de la resta matèries de primària. Alhora els mestres de cada matèria podran controlar millor el que es fa en aquestes hores davant l'ordinador.

5.11.1. Objectius aconseguits

No han sigut gaires però si força útils:

5.11.2. Objectius no-aconseguits

Els objectius que no s'ha complert són:

5.11.3. Resum per al projecte principal

Així doncs es pot dir que el subprojecte muntatge d'una aula informàtica amb GNU/Linux sobre equips IBM PC compatibles ha servit per:

Cal indicar però que la manca de coneixença i de capacitació per part del personal del centre és el gran obstacle per a la introducció d'un sistema nou, com pot ser un entorn GNU/Linux.



Des d'aquest document es pot accedir a:


Copyright (c) llpuges 2004
Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License , Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts.