2.2.0. Introduccio Sistemes Operatius
En aquest document s'entra en detalls sobre els diferents sistemes operatius usables en entorns PC per a l'educació.
2.2.1. Linux (GNU/Linux)
Actualment l'aplicatiu basat en programari lliure més conegut és Linux. El nom correcte d'aquest sistema operatiu és GNU/Linux, donat que Linux només és el que és coneix com a Kernel. El kernel són uns 3Mb de programari que s'encarreguen de tractar amb el maquinari dels ordinadors. La resta d'aplicacions provenent en major o menor mesura del projecte
GNU (Gnu No és Unix), iniciat el 1984.
Bifurcacions i opcions
En els anys que porta GNU/Linux, han aparegut diversos camins, depenent del que la comunitat estava disposada a acceptar o esperar, així doncs en l'actualitat es compta amb diverses distribucions de GNU/Linux més o menys diferènciades.
Si les classifiquem per la llicència, tenim que només la
Debian, l'
Slackware
i la
Fedora són totalment lliures, les altres
RedHat,
Mandrake i
SuSE
ofereixen diverses versions algunes totalment lliures i d'altres que incorporen programari propietari.
Una altra classificació possible es en funció del format de paquets que usa la distribució. Els paquets són la manera en que els programes es desen per ser transferits i instal·lats en els sistemes en funcionament. Un paquet consta dels fitxers (binaris i/o fonts) i afegeix el llistat de dependències del paquet.
Donat que el programari lliure permet que la gent usi programes i subprogrames (llibreries) fets per altres persones és habitual evitar la duplicació de feina i reduir la mida de les aplicacions reusant el codi fet per altres desats en fitxers anomenats llibreries. Les dependències ens indiquen quines llibreries necessitem per poder executar l'aplicació continguda en aquell paquet, alhora que informa de quines llibreries incorpora en el seu interior. Amb aquestes dades es pot aconseguir que al sistema no li falti mai res i alhora poder esborrar amb seguretat allò que ja no es necessita més.
Doncs bé hi ha tres formats principals de paquets, per ordre alfabètic tenim els fitxers amb extensió ".deb" de la Debian (i derivats), el ".rpm" de RedHat i usat també per la Fedora, Mandrake i SuSE i per acabar el format sense informació de dependències i ja en desús el ".tgz" amb només binaris de la Slackware.
Una altra divergència la trobem amb els gestors de finestres, l'aplicatiu encarregat de gestionar les finestres i l'escriptori de treball. En l'entorn GNU/Linux n'hi ha diversos des de els més simples que només permeten moure les finestres i minimitzar-les en icones a d'altres capaços d'emular en aspecte i funcionalitat els entorns de Windows, MAC i/o d'altres Unix. Cal advertir que:
- No hi ha cap problema en executar aplicacions realitzades per a un gestor de finestres diferent al que s'usa.
- Tots els gestors accepten dues configuracion bàsiques: el mode barra de tasques de Windows i el sistema de botons del fvwm. A part hi ha alguns capaços d'emular l'entorn CDE usat a Solaris (SunRays) i d'altres sistemes UNIX de pagament.
- Es pot configurar per que cada usuari/grup d'usuaris usin una de les possibles. Per exemple es pot ajustar per nivell, en els primers cursos es pot optar per una presentació simple i en mica en mica acostar-se a l'entorn de Windows que ara per ara és el més usat en equips personals.
- La decisió de quin gestor usar ha d'esdevenir dels resultats d'avaluació de la instal·lació de proves que es realitzarà.
Definicions i requeriments
Per tal d'acostar el lector a la nomenclatura habitual així com facilitar l'ús de taules a continuació s'exposen alguns termes i abreviacions de gran utilitat.
Live: la distribució de GNU/Linux no necessita instal·lar-se. Es pot executar arrancant des de el CD-ROM. També es possible instal·lar-la per alliberar el CDROM.
Paquets: els paquets són la manera en que els programes es desen per ser transferits i instal·lats en els sistemes en funcionament.
- Un paquet consta dels fitxers (binaris i/o fonts) i afegeix el llistat de dependències del paquet. Aquesta es tot la informació què es necessita per tal d'assegurar que totes les aplicacions poden funcionar així com el poder eliminar fitxers amb la seguretat que ja no són necessaris.
- Formats: ".deb" de debian (i derivats), ".rpm" de redhat, fedora i SuSE i finalment el ".tgz" de slackware.
CLT, Clients: l'ordinador que l'usuari usa. Es pot indicar que:
- WK, Estació de treball (Workstation): necessita estar connectat a una xarxa i un servidor. Requeriments mínims 586-133 i 48MB de RAM per a usos simples, que arriben a un 686-350 i 128MB de RAM si es requereix de OpenOffice junt a KDE/Gnome.
- AI, Aïllat (Standalone): ni necessita estar connectat a una xarxa ni un servidor. Requeriments, els mateixos que un Client.
- TR, Terminal (Thin Client): un terminal treballa contra un servidor de terminals. Requeriments 486dx50 i 16MB de RAM, també és interessant que tinguin targeta de xarxa amb BOOTPROM
- cMB: espai necessari al disc durs dels PC, aquest espai ha de
ser una o més particions.
- Cal indicar que amb una mica de feina extra sempre es pot reconvertir en una solució en que el sistema operatiu estigui repartit entre el disc dur dels PC i el disc dur d'un servidor, amb un mínim d'aproximadament uns 264Mb en el disc del client.
SRV, Servidor: ordinador que que dona serveis a altres ordinadors. Es pot indicar que:
- SR, Servidor (Server): ordinador que centralitza la gestió dels equips clients, realitzant el control d'accés als client i serveis d'impressió, d'emmagatzematge, etc.. Requeriments base 586-133 i 64MB de RAM.
- TS, Servidor de Terminals (Thin Client Server): accepta l'entrada a d'usuaris per tal que aquests s'executin els programes en el propi servidor. La tasca dels terminals es limita a la presentació per pantalla i la captura de les peticions de l'usuari (teclat i ratolí). Requeriments: base 686-133 i 64MB de RAM i dues targetes de xarxa una per la xarxa tancada de terminals i una altra per la comunicació amb la xarxa normal de PCs. Als requeriments bàsics del servidor de terminals, cal afegir-li per cada terminal-X: uns 22MHz de freqüència i 18Mb de RAM.
- sMB: quan és necessari s'indica l'espai mínim necessari.
- A aquest espai cal afegir-li l'espai per als usuaris i aplicacions addcicionals en el cas que no existeixi un altre servidor amb aquestes tasques.
Distribucions generals
Les distribucions generals tenen el problema que contenen moltes aplicacions que no són necessàries de cara a l'educació i per tant la seleció de les aplicacions a instal·lar pot requerir unes 2 hores davant la pantalla. Tanmateix tenen l'avantatge d'incorporen un bon suport d'idiomes, normalment el suport de la Llengua Española és total, i força complet en el cas del Català.
Distribucions de GNU/Linux específiques per a l'escola
El fet que la gent pugui modificar les distribucions generals permet que es crein distribucions específiques per a certes tasques. En aquest cas s'han reconegut com a opcions viables i per tant s'han tingut en compte, les següents distribucions de GNU/Linux per a les escoles.
Donat que totes elles es basen en la distribució debian, les diferències entre elles es troben en la selecció de les aplicacions que incorporen i en la seva instal·lació i configuració. Al final de la plana hi ha disponible les versions de les iso emprades.
Les distribucions específiques per a l'educació provades han sigut:
| Nom | Live |
CLT | cMB |
SRV | sMB |
Comentaris |
GuadaLINEX-edu
versió d'1 CD
| Sí | AI | 2GB | - | - |
En castellà (quelcom en català).
Més jocs que aplicacions educatives |
Pequelin 6.0
versió d'1 CD
| Sí | AI | 2,1GB | - | - |
En castellà (quelcom en català).
Ben centrat educació |
Freeduc CD
versió d'1 CD
| Sí | AI | 1,9GB | - | - |
Francesa (força en castellà/català).
Ben centrada educació |
CATix 1.0
versió d'1 CD
| Sí | AI | 0-2,5GB | - | - |
Catalana.
Incompleta en quant a programari educatiu (gcompris), ben dotada ofimàtica i Internet.
Diverses possibilitats d'instal·lació permetent semi-terminals. |
Debian edu
versió d'1 CD
| No | AI | 1,4GB | - | - |
Francesa (quelcom en castella/català).
Incompleta i antiga respecte la Freeduc |
Skolelinux
versió d'1 CD
| No | AI | 1,7GB | - | - |
Quelcom en castellà molt poc en català
No cal seleccionar paquets.
Ben dirigida a centres educatius |
Skolelinux
versió d'1 CD
| No | WK | 1,7GB | SR | 460MB |
Quelcom en castellà molt poc en català
No cal seleccionar paquets.
Ben dirigida a centres educatius |
Skolelinux
versió d'1 CD
| No | TR | 0MB | TS | 2,2GB |
Quelcom en castellà molt poc en català
No cal seleccionar paquets.
Ben dirigida a centres educatius |
2.2.2. Microsoft (Windows)
L'empresa de Seatle fa temps que té el monopoli en sistemes operatius per a equips IBM PC compatibles. Aquest domini es demostra en termes com Wintel a on queda clar que Windows és el sistema operatiu que governa els PC (la majoria dels quals porten un xip d'intel).
Famílies de Microsoft
En el cas dels sistemes operatius de
Microsoft
no tenim distribucions sinó famílies. Les famílies de Windows tenen majors diferències entre si que les distribucions de GNU/Linux. En concret es poden dividir en:
- DOS: fins la MS-DOS 5.0 estaven totalment deslligats de Windows. Requeriments (a partir de) i8088 amb 256Kb RAM, 0MB de disc dur.
- Win16: Windows 3.0/3.1/3.11 funcionant sobre MS-DOS. Requeriments i80286 amb 1Mb de RAM, 6MB de disc dur.
- Win32: originat com una ampliació de win16 a 32 bits, en la participació de Microsoft a l'OS/2.
- WinNT: Windows NT 3.1,3.5,3.51,4.0,5.0(2000),5.1(XP),5.2(.NET). Realment de 32 bits, accés a dos i win16 per emulador. Va incorporar idees d'OS/2 amb el que comparteix codi i d'openVMS (a destacar les llistes de permisos (ACL)).
- NT3.x: obsolets, els manca compatibilitat win16. Requeriments 486dx2-80, 32Mb i 120Mb de disc dur. A destacar que van ser els últims en que un error en el subsistema de presentació àudio/vídeo/gràfic no implicava la caiguda del sistema.
- NT4.0: disponible per a plataformes no x86. Requeriments 486dx3-100, 48Mb de RAM sense xarxa o 64Mb amb xarxa, i 140Mb de disc dur.
- NT5.x (2000, XP, .NET): només disponibles per a arquitectures x86, s'incorpora compatiblitat amb direct-X. Requeriments 586-250MHz, 96Mb i 480Mb disc dur
- Win9x: Windows 95,98,Me (i subversions). Modificació del MS-DOS i Windows 3.x per tal d'ocultar el DOS i alhora permetre usar 32bits (amb restriccions), creat com a sistema pont per arribar a WinNT.
- Win 95 (i subversions): funcionant sobre MS-DOS 7.01 (no amb versions inferiors). A partir de 386dx40, 8Mb de RAM i 60Mb de disc dur.
- Win 98,Me (i subversions): funcionant sobre MS-DOS 7.02 (no amb versions inferiors). A partir de 586-133, 32Mb de RAM i 320Mb de disc dur.
Per sort la compatibilitat de les aplicacions a les families i versions de Windows acostuma a funcionar. El problema principal és el cost de les llicències, especialment greu en el cas de les actualitzacions (molts cops obligades per que Microsoft deixa de donar suport als sistemes antics) en aquest cas és necessari pagar una nova llicència (completa o actualització).
Un altre problema es troba amb diferents versions de les llibreries de treball Visual Basic,QuickTime, etc. El fet que algunes aplicacions només funcionin correctament en versions concretes d'aquestes, junt al fet que els sistemes operatius Windows donen problemes si es tenen varies versions de la mateixa llibreria instal·lats fan perilloses les actualitzacions de sistemes que funcionen correctament.
2.2.3. Altres
També tenim altres opcions però que no són prou generals per ser tingudes en compte. Així tenim:
- Solaris: el sistema operatiu de Sun Microsystems, disponible per a Sun sparc i compatibles x86, usa el CDE (Common Desktop Environment) com a entorn gràfic en les seves màquines.
- BeOS des del 2000 l'esperit de BeOS s'anomena Zeta: un gran sistema operatiu creat des de zero íntegrament de 64bits, i molt ben preparat pel que respecta la multimèdia. És el relleu natural dels MAC i Amiga com a equips personals multimèdia, en aquest cas usant màquines PC (compatibles x86 o POWER-PC). Malauradament al ser de codi tancat i al no comptar amb cap gran empresa del sector que li doni suport s'ha quedat en no-res.
- OS/2: un robust sistema operatiu que al estar força abandonat pels seus creadors IBM (i en part Microsoft) i al ésser de codi tancat no pot competir amb igualtat de condicions GNU/Linux.
- MAC-OS: en el cas dels MAC d'Apple el MAC-OS X es pot considerar que es basa en programari lliure.
- Usa un kernel i part del sistema operatiu FreeBSD, així com unes X-Windows basades en les d'XFree86.
- Incorpora les eines GNU més usuals especialment pel mode consola i en servidors (vi, emacs, samba, apache, etc...)
- Només el gestor de finestres de codi semi-tancat Darwin basat en la tecnologia propietària AQUA li dona la personalitat pròpia d'un MAC. Tanmateix pot usar-se KDE/Gnome en el seu lloc.
- Apple ha convertit en lliures certes aplicacions multimèdia creades originalment per a aquest nou sistema operatiu.
- FreeDOS: l'únic programari lliure de la llista. Aquest permet usar equips antics quan és té la llicència de l'aplicatiu però no la de l'MS-DOS (actualment Microsoft no ven llicències MS-DOS) i el DR-DOS no és sempre gratuït.
Els sistemes operatius d'aquesta llista poden anar bé en solucions concretes i força personals, però no es tindran en compte donat que aquesta documentació el que vol es trobar quelcom més general.
Llistat de les ISO corresponents a les distribucions de GNU/Linux provades, entre parèntesi la data en que es van baixar d'Internet.
Live, no es necessari instal·lar (però es pot fer)
- debian-education-1.0.iso (07/03/2003)
- freeduc-cd-1.3.iso (30/09/2003)
- guadalinex_edu_v1.0rc3.iso (27/06/2003)
- metadistro-pequelin-v0.6.iso (16/06/2004)
- catix-1.0 (diari avui del: Diumenge 27 de Juny del 2004)
Es necessari instal·lar:
- skolelinux-i386-pr47.iso (16/04/2004)
Des d'aquest document es pot accedir a:
Copyright (c) llpuges 2004
Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License , Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts.