El servidor és el primer a instal·lar, abans de començar cal tenir en compte els requeriments pel que fa al maquinari (potència i disponibilitat) per evitar ensurts més endavant per que la instal·lació no comprova coses tant bàsiques com l'existència d'espai suficient. També cal indicar que si l'equip es vol usar de servidor de terminals no es recomana que faci de servidor principal del centre a més que s'obliga a disposar de dues targetes de xarxa.
Procediment
Per instal·lar un client cal que tinguem el servidor instal·lat i funcionant a la mateixa xarxa i accessible des de el client sinó la instal·lació donarà errors quasi al final d'aquesta, després d'unes hores d'espera.
També cal tenir en compte els requeriments pel que fa a maquinari (potència i disponibilitat) per evitar ensurts més endavant per que la instal·lació no comprova coses tant bàsiques com l'existència d'espai suficient, són (2GB per al sistema + 200MB per a swap =) 2,2GB de disc lliure i disponible per a GNU/Linux (no particionat, per exemple).
Procediment
Particionat manual
El programa d'instal·lació d'skolelinux no permet reparticionar el disc dur. I l'eina fdisk ha desaparegut (respecte versions anteriors de la consola de "Alt+F2". En tot cas encara que les particions estiguin preparades amb antel·lació el programa d'instal·lació dona error quan la partició d'arranc no és l'assignada a skolelinux.
Per solventar aquest problema el més ràpid es usar un altre disc dur per instal·lar el sistema i després passar els fitxers al disc final. Si les dades es desen en format ".tgz" és possible usar aquest fixter per " instal·lar" en 25 minuts l'skolelinux a cada client, després caldrà actualitzar la configuració de l'entorn gràfic (executar dpkg --configure xserver-xfree86).
En tot cas el sistema formatarà les particions i les muntarà per poder continuar amb la instal·lació.
La resta de configuració només cal realitzar-la al servidor donat que els clients usen aquest per conèixer que han de fer. Per exemple en el cas de tenir un altre sistema operatiu en el client (un Windows, per exemple) és convenient (que no obligat) configurar aquest per que agafi l'adreça de xarxa de manera automàtica, donat que el servidor skolelinux realitza les funcions de gestor d'adreces.
Aquesta solució només funciona amb sistemes que comptin amb un DOS o Windows 9x. La idea es que aquest encara s'ocupi de l'arranc del sistema però abans de donar el prompt d'MS-DOS o començar la carregar de Windows (executar "C:\windows\win.com"), es pregunti si es vol seguir endavant o saltar a GNU/Linux ("C:\linux\linux.bat".
Els avanatages són en tres punts:
El sistema però té certs problemes:
En tot cas és una opció a tenir en compte per aquells que no prefereixen berallar-se amb un editor de text i saber que el Windows sempre podrà ser arrancat que no pas amb un gestor d'arranc sense tenir clar com funciona. A més només cal tocar el fitxer de sistema "autoexec.bat" ni tan sols el "config.sys".
El directori "C:\linux"
Aquest directori conte els fitxers necessaris per arrancar el sistema GNU/Linux, en concret són:
rem Arranc Skole - Linux (via loadlin - DOS) rem 486-EMERG: rem loadlin amd133 root=/dev/hda2 vga=0 ro %1 %2 %3 rem SKOLELINUX client (server): pr47 loadlin skole47.krn initrd=skole47.ird vga=0 root=/dev/hda2 ro acpi %1 %2 %3 |
Canvis en el fitxer autoexec.bat
En aquest cas afegim un menú amb un dibuixet tot i ser en mode text, i per defecte si en 20 segons no es diu res el sistema a arranca Windows 98.
@echo off cls echo . echo . echo /^\ . SELECCIO DE SISTEMA OPERATIU echo /\ "V" ============================== echo /__\ I O o echo //..\\ I . Prem 'S' o 'L' per arrancar echo \].`[/ I la distribució de gnu-Linux: echo /l\/j\ (] . O echo /. ~~ ,\/I . SKOLELINUX echo \\L__j^\/I o echo \/--v} I o . Prem 'W' per arrencar: echo I I I _________ echo I I I c(` ')o WINDOWS 98 echo I I I \. ,/ echo _/I L I\_I _//^---^\\_ echo ~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~ choice /C:slw /t:w,20 " Escull Sistema Operatiu " if errorlevel 3 goto W if errorlevel 2 goto L if errorlevel 1 goto L :L echo Engegant GNU-Linux: Skolelinux cd \linux rem Al engegar el linux es cancel.la l'arrancada de Windows 98 linux.bat :W echo Arrancant Windows 98.... rem ...///autoexec.bat abans d'incorporar l'arranc dual///... |
Aquesta opció no es gaire coneguda donat que té uns requeriments força especials. Per exemple com en el cas dels Terminals (complerts) és convenient que els client i el servidor comparteixin una xarxa a alta velocitat (100Mbps o fins i tot 1Gbps cap al servidor.
El salt de la xarxa privada dels semi-terminals a la xarxa del centre es pot realitzar a traves del servidor o d'algun equips que faci de router (un 486-586 antic per exemple), aquesta diferenciació és necessària per com en el cas dels Terminals no usar ample de banda de la xarxa principal amb dades que s'envien del servidor al Terminal o a l'inversa.
El funcinament és força similar al dels terminals donat que el servidor ofereix el sistema d'arranc (kernel) i els fitxers necessaris del sistema. La gran diferència però és que el servidor no ofereix només els fitxers necessaris per arrancar un servidor X, el servidor ofereix tot el sistema operatiu, per exemple en el cas de l'skolelinux oferiria 2GB per la xarxa.
A canvi de sobrecarregar la xarxa donat que els semi-terminals accedeixen a tot el programari a través d'aquesta, no es necessita cap servidor de terminals en el sentit que accepti connexions externes. Aquest estalvi es possible per que actualment la majoria d'equips tenen potència suficient per encarregar-se d'executar en la seva memòria i processador les aplicacions més ràpid que en una màquina compartida entre molts altres terminals (que hauria de ser molt més potent i ràpida, encarint els costos de muntatge).
Objectius:
Procediment d'instal·lació
El servidor serà un equips amb GNU/Linux el menor possible però que ofereixi els serveis de:
El sistema operatiu del servidor pot ser molt petit, en tot cas cal tenir en compte que en un RAID-1 (mirror) només un desls dos disc pot arrancar per tant si s'espatlla aquest cal activar l'arranc del disc que encara està en bon estat. Depnen de la mida del disc es pot ajustar més o menys, especialment pel que fa a l'espai per a l sistema opertaiu ofert i l'espai d'usuari, En un RAID amb 40GB útils la divisió adequada seria:
| Partició | Tipus | Mida(MB) | Label | S.F. | Punt muntatge | Export |
| hda | raw | 40GB | disc sencer | N/A | N/A | N/A |
| hda1 | Primària | 450 | sys_arrel | ext3 | / | NO |
| hda2 | Primària | 200 | swap_tmp | swap | /tmp | NO |
| hda3 | Primària | 350 | var_i_log | ext3 | /var | NO |
| hda4 | Extesa | 30GB | resta disc | N/A | N/A | N/A |
| hda5 | Lògica | 6GB2 | ST-sysop | ext3 | /semi-term/sysop | SI(ro) |
| hda6 | Lògica | 12GB | ST-usuaris | ext3 | /semi-term/home0/ | SI(rw) |
| hda7 | Lògica | 12GB | backup_emerg | ext3 | /gran (manual) | NO |
Obtenició del sistema operatiu
Aquesta part és alhora senzilla i complexe. La part senzilla és obtenir els fitxers. Els pasos a seguir són:
La part complexe és la preparació de l'espai de configuració per a cada semi-terminal. Els pasos a seguir per apreparar un disc en memòria per tal que els semi-terminals puguin desar-hi configuracions pròpies.
I falta una configuració intermitja pel que fa a dificultat d'execució, la compilació d'un kernel adequat i preparat per arrancar i muntar el sistema operatiu de la xarxa.
També es pot provar amb els següents binaris preparats per a processadors 486 i superior, amb targetes de xarxa ethernet: 3com PCI, rtl8139 PCI i Intel PRO PCI.
Pel que fa l'arranc els semi-terminals poden arrancar amb disquet o per targeta de xarxa usant bootroms (o fitxers ".com" en el cas d'arrancar des de diquet), així com loadlin (veure apartat arranc dual amb loadlin). Veure apartat posterior referent a Terminals (complerts).
En tot cas cal que els clients obtinguin el kernel creat i l'executing amb els paràmetres que activen el muntatge de l'arrel per xarxa. Per exemple amb loadlin seria:
| loadlin a13-2424.krn ip=dhcp root=/dev/nfs nfsroot=10.0.2.2:/skole/tjener/term,ro,rsize=8192,wsize=512 ro |
En aquest cas no existeixen problemes d'espai, en tot cas pel que respecta a maquinari només indicar que es recomanar usar targes de xarxa amb BOOTPROM, a no ser que la CPU estigui protegida i per tant no sigui possible accedir a la disquetera, cas en el qual un disquet pot anar bé.
El codi d'arranc pot estar en diversos formats, en binari per a desar/gravr en EEPROM (cal gravadora d'EEPROM i l'esborradora si es vol actualitzar) o en fitxer executable d'MS-DOS ".com" que en un disquet i desde MS-DOS pot servir per saltar a la xarxa, perfecte per fer proves. La solució més "neta" però és comprar targetes de xarxa amb memòries flash com a bootprom de manera que es poden actualitzar sense necessitat d'obrir l'equip.
Donat que el codi necessari per arrancar sense disc dur depèn de la targeta de xarxa no s'inclou amb el CD, serà necessari cercar-lo a:
Per conèixer la marca i model de la targeta de xarxa es pot arrancar amb un disquet amb un DOS i usar alguna eina de testeig hwinfo, drhardware (DOS), en les versions modernes del SysRescue CD s'inclou un disc d'arranc amb l'eina aida. En el cas de targetes de xarxa PCI, amb un CD-ROM amb una distribució de GNU/Linux d'emergència o una distribució "Live" al arrancar potser la troben i per tant es pot localitzar la marca i model amb un "dmesg | more" i cercar quelcom que parli de eth0. També es pot executar "cat /proc/pci" i copiar la marca i model si es té sort o l'identificador PCI (amb l'identificador PCI pots obtenir el nom usant la PCI database.
La resta de configuració es realitza únicament en el servidor.
1. Realment hi ha 6 fitxers que no són compartits, sinó que es creen o modifiquen durant l'arranc i que pertanyen a l'equip en qüestió.
2. Es deixa quasi el triple del necessari 2GB per poder tenir dues versions diferents, per exemple cada curs s'afegeixen o treuen coses i cal provar-ho alhora que el sistema antic està en ús.
Des d'aquest document es pot accedir a:
Copyright (c) llpuges 2004
Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License , Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation; with no Invariant Sections, no Front-Cover Texts, and no Back-Cover Texts.