Vectors i taules

En pseudocodi tenim que, per definir una taula, fem:

variable : taula [1..N] de tipus

En java definim i inicialitzem (reservem espai) per a un vector de la següent manera:

Tipus nom[];

i l’inicialitzem així:

nom = new Tipus[N];

on N és un int que indica la llargada del nostre vector. Cal tenir en compte que:

• Podem fer totes dues coses en una sola instrucció: Tipus nom = new Tipus[N];
• Els subíndexos del vector van de 0 fins a N-1.
• Si ho fem amb dues instruccions, no hi pot haver cap altra instrucció entre totes dues en què aparegui el vector. Per exemple, el següent codi és incorrecte:

int vector[];

vector[0] = 1; // INCORRECTE!! Encara no hem inicialitzat el vector!!

vector = new int[10];

Per exemple, per declarar i inicialitzar un vector de booleans, i inicialitzar-ne tots els valors a cert, tenim:

boolean b[];

b = new boolean[50];

for (int i = 0 ; i < 50 ; i++)

{ b[i] = True; }

Per a inicialitzar taules, és molt similar, ja que en comptes d’utilitzar [], fem servir [][]. Per exemple, per a declarar una taula 10 x 10 de booleans i inicialitzar-los a cert, tenim:

boolean b[][];

b = new boolean[10][10];

for (int i = 0 ; i < 10 ; i++)

{

for (int j = 0 ; j < 10 ; j++)

{

b[i][j] = True;

}

}

Entrada i sortida en Java

Utilitzarem la classe inout per a l’entrada i sortida en Java. El que cal veure és que les crides que utilitzarem sobre la classe inout per a fer l’entrada de dades, es comportaran com a expressions, i les crides per a la sortida de dades, es comportaran com a instruccions.

(més informació aquí.)

Les crides per a l’entrada de dades es comporten com una expressió. Per tant, denotaran un valor, que serà d’un tipus. Serà vàlid utilitzar-les, per exemple, a la dreta d’una instrucció d’assignació. En canvi, no tindria sentit utilitzar-les com a instruccions.

Exemples de crides a inout per a la lectura:

int x;

.

.

x = io.readint();

En canvi, les crides a inout per a l’escriptura de dades, funciona igual que una instrucció. Un exemple podria ser:

int i;

.

.

io.write(i);

Comentaris sobre estil

Al compilador de Java no li importa que el nostre codi estigui escrit tot seguit, o que només tinguem una instrucció per línia, per exemple. Només li importa que la seqüència d'instruccipns sigui correcta. Per tant, podem aprofitar això per a escriure un codi que ens resulti fàcil de llegir i de depurar. Cal tenir en compte que una part del nostre temps de depuració estarà destinat a corregir els errors que hàgim pogut fer.

Els comentaris en Java s'afegeixen amb:

// Línia 1 de comentari

// Línia 2 de comentari

.

.

// Línia n de comentari

o bé:

/*

Línia 1 de comentari

Línia 2 de comentari

.

.

Línia n de comentari

*/

Per tant, podem considerar que cal:

• Comentar el nostre codi. En concret, totes les funcions i accions hauran de tenir la precondició i la postcondició després de la capçalera de la funció / acció.
• Posem només una sola instrucció per línia. És a dir, en comptes de

i = i + 1; s = (10 / i) + 1;

farem:

i = i + 1;

s = (10 / i) + 1;

• Les claus acostumen a ser una font d'errors molt comú. Per a poder veure on en falta una, o on en sobra una, podem posar cada clau en una sola línia, sense cap instrucció, i alineada amb el codi de la línia de sobre. A més, el codi que ve després de la clau, hauria de tenir una tabulació més. Per exemple, podem escriure el següent codi de diferents maneres:

a = 0; while ( a < b ) { io.writeint(a) ; a = a+1; }

o bé:

a = 0;

while ( a < b )

{

io.writeint(a) ;

a = a+1;

}