Lògica en la Informàtica (tardor 2025)

Resumen

La lògica juga un paper bàsic en la informàtica (bases de dades, complexitat computacional, llenguatges de programació, intel·ligència artificial, disseny i verificació de sistemes hard i soft, etc.), i és sens dubte un dels fonaments que proporcionen la maduresa i agilitat necessàries per assimilar els conceptes, llenguatges, tècniques i eines informàtiques que sorgeixin en el futur. Igual que els arquitectes i enginyers, que analitzen matemàticament les seves construccions, els informàtics necessiten analitzar les propietats lògiques dels seus sistemes mentre els dissenyen, desenvolupen, verifiquen i mantenen, especialment quan es tracta de sistemes crítics (econòmicament, o en seguretat, privacitat o eficiència).

Programa

  • Introducció i motivació

  • Definició de la Lògica Proposicional

  • Deducció en Lògica Proposicional

  • Definició de la Lògica de Primer Ordre

  • Deducció en Lògica de Primer Ordre

  • Programació Lògica

Pàgina de la Guia Docent de la FIB.

Professorat i horaris


Teoria de Lògica en la Informàtica

Hi haurà dos exàmens presencials de teoria davant de l’ordinador: el parcial i el final de teoria. En l’examen parcial s’avalua la part de Lògica Proposicional, i en el final, tota la teoria de l’assignatura.

En la setmana d’exàmens parcials de la FIB tindrem l’examen parcial de teoria de LI i el primer examen de laboratori de LI. La nota de teoria representa el 60% de la nota total.

Atenció

Recomanem una forta dedicació a la teoria perquè serà difícil compensar una nota baixa de teoria mitjançant el laboratori.

Apunts de teoria

  • Sobre la lògica en general, en el Racó hi ha unes notes de classe en 6 temes, amb exercicis resolts, problemes Prolog resolts, etc. Per al correcte seguiment de l’assignatura és fonamental entendre i dominar bé aquests apunts i exercicis bàsics.

  • Breu resum sobre NP i NP-completitud, de Robert Nieuwenhuis (per a detalls veure els apunts de complexitat de l’assignatura EDA, d’Antoni Lozano).

  • Exercici de Codificació en SAT: The Transportation Company.

  • Resum de Codificació de Constraints Numèrics en SAT.

Exàmens de teoria

Els enunciats dels exàmens de teoria i de laboratori són en anglès. No influeix en la nota de LI si contestes en català, castellà o anglés (o un mix dels tres). Però si contestes en anglès, et pot apujar la nota de la competència transversal d’anglès.


Pràctiques de laboratori de LI

Hi haurà dos exàmens presencials de laboratori davant de l’ordinador: l’examen de labo1 i el de labo2. Atenció: en la setmana d’exàmens parcials de la FIB tindrem l’examen parcial de teoria de LI i el primer examen de laboratori de LI (labo1).

Atenció

Les pràctiques es lliuraran (via Racó) fins a les 23:59 hores de la data especificada per cadascuna de les 6 pràctiques. Aquestes són les dates límit de lliurament per a tot estudiant, i es donaran a conèixer amb l’enunciat de la pràctica.

La nota de laboratori (el 40% de la nota total) serà la mitjana dels dos exàmens de laboratori. Cada examen de laboratori tindrà diversos exercicis, en els quals serà requisit indispensable el seu correcte funcionament, i addicionalment es valorarà la simplicitat i claredat.

Enunciats de les pràctiques, i dates límit

En aquest apartat aniran apareixent els enunciats i les dates límit de lliurament de cada pràctica:

Pràctica

Data i hora límit

3/10/2025 23:59

  • Pràctica 2: Prolog

  • Pràctica 3: Codificació en SAT

  • Pràctica 4: Optimització en SAT

  • Pràctica 5: Prolog avançat

  • Pràctica 6: Constraint Logic Programming (CLP)

Apunts de laboratori

Exàmens de laboratori

A partir del quadrimestre de primavera de 2024, i tal com es fa en les pràctiques actals, els exercicis sobre Codificació en SAT (pràctica 3), i sobre Optimització en SAT (pràctica 4) tenen les dades d’entrada del programa en un fitxer diferent del fitxer de l'esquema Prolog.

En canvi, en quadrimestres anteriors al de primavera de 2024, les dades del problema d’aquestes pràctiques estan incorporades al mateix fitxer Prolog. Per tant, en aquests casos, al invocar el programa no es necessari indicar el nom d’un fitxer de dades.