<doc id="244393" title="Servi Fulvi Pet Noblior" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="95000">
Servi Fulvi Pet Noblior (Servius Fulvius M. F. M. N. Paetinus Nobilior) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 255 aC junt amb Marc Emili Paulle; al comenament del seu perode Rgul havia estat derrotat a frica pels cartaginesos i les restes del seu exrcit estaven assetjats a Clipea; el senat va enviar a la zona als dos cnsols amb una flota de al menys tres-cents vaixells per recollir als sobrevivents. Desprs de reduir  Cossura els romans es van trobar amb la flota cartaginesa prop del cap Hermaeus i la van derrotar, amb fortes prdues pels pnics; els cnsols van desembarcar a Clipea per com que anaven curts de provisions, van retornar cap a Siclia; era el mes de juliol i els pilots del vaixells van advertir de qu  s'havia d'evitar la costa sud de l'illa que era perillosa degut als vents. Els cnsols van desestimar l'advertncia i la flota fou sorpresa per una forta tempesta que va destruir la major part de les naus i va omplir la costa entre Camarina i Paquinos de cadvers. 

Els dos cnsols es van salvar, i l'any segent, com a procnsols, van celebrar el triomf enfosquit per aquesta desgrcia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244394" title="Llista d'estats sobirans del 1960" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="95001">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Repblica de l'Alt Volta (des del 5 d'agost);
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Regne de Cambodja;
 Camerun   Repblica del Camerun (des de l'1 de gener);
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica Centreafricana (des del 13 d'agost);
   Repblica de Colmbia;
   Repblica del Congo (des del 15 d'agost);
   Repblica del Congo (des del 30 de juny);
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori (des del 4 de desembre);
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Repblica de Dahomey (des de l'1 d'agost);
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa (des del 17 d'agost);
   Ghana (fins l'1 de juliol);
   Repblica de Ghana (des de l'1 de juliol);
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;



L.
 Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Federaci de Malaia;
 Repblica Malgaixa (des del 26 de juny);
 Federaci de Mali (del 20 de juny al 20 d'agost);
   Repblica de Mali;
   Regne del Marroc;
   Repblica Islmica de Mauritnia (des del 28 de novembre);
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger (des del 3 d'agost);
   Federaci de Nigria (des de l'1 d'octubre);
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica del Senegal (des del 20 d'agost);
   Regne de Sikkim;
   Repblica Somal (des de l'1 de juny);
 Somalilndia   Estat de Somalilndia (des del 26 de juny fins l'1 de juliol);
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Togolesa (des del 27 d'abril);
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica del Txad (des de l'11 d'agost);
   Repblica Txecoslovaca (fins l'11 de juliol);
   Repblica socialista Txecoslovaca (des de l'11 de juliol);

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;
   Repblica de Xipre (des del 16 d'agost);

Estats que proclamen la sobirania.
   Estat de Katanga (des de l'11 de juliol);
   Repblica Suvadiva Unida;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244399" title="Secundino Delgado" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="95002">
Secundino Delgado Rodrguez (Santa Cruz de Tenerife, 1871- 1912) fou un poltic canari, considerat el pare del nacionalisme canari modern. Fill d'un ferrater, el 1885 va emigrar a Cuba, on va mantenir contactes amb independentistes i anarquistes, i ms tard a Tampa, Florida, on hi treball en una fbrica de tabacs. All particip en el Crculo de Trabajadores i en la redacci del peridic obrer El Esclavo, setmanari anarquista que defensava la independncia de Cuba. En els seus textos trobem en ocasions referncies a Mikhal Bakunin i a Piotr Kropotkin. S'ha especulat si arrib a conixer el lder cub Jos Mart.

Participar activament el 1895 en la vaga de tabaquers de Tampa, participant a les comissions sindicals i ser considerat un dels capitosts del conflicte, ra per la qual ser detingut amb d'altres activistes. Posteriorment es trasllada a Cayo Hueso i d'aqu torna a L'Havana, Cuba, on treballar com a ferrater en una empresa de transports, que compatibilitzar amb la seva activitat poltica (ra per la qual ser acomiadat). Amb posterioritat ser acusat de l'elaboraci de l'explosiu utilitzat en un atemptat contra la Capitania General de la Habana, si b sembla poc probable que hagus estat implicat en aquesta acci en concret. 

Estada a Veneuela.
En 1896 torn uns mesos a Santa Cruz de Tenerife i torn a marxar a a Caracas. Ser a partir d'aquest moment quan comenci a ocupar-se de la "qesti nacional canria". La seva formaci poltica i ideolgica t lloc a l'exili, i al seu retorn a Canries, decideix bolcar la seva lluita cap a la independncia de Canries, aplicant la idea d'alliberament de les nacions oprimides. Aquesta estada a les illes ser breu, car ha d'expatriar-se novament a causa de els moviments del general Weyler per a ordenar el seu ingrs a la pres. 

Ja a Veneuela, comen a establir contactes amb la colnia canria resident a fi d'organitzar un moviment emancipatori canari i difondre aquestes idees (a travs d'una publicaci que es titular El Guanche). Aquesta vegada les persones amb les quals pren contacte procedeixen de la petita burgesia republicana de La Palma, relacionades tamb amb la francmaoneria: Jos Esteban Guerra Zerpa, que havia treballat en el peridic El Time i fundat el Diario de Avisos (ms tard deixaria la direcci d'aquest peridic, que evolucionaria cap al conservadurisme); i Francisco Brito Lorenzo . No obstant aix, a pesar que els seus collaboradors no procedissin d'aquest ambient, Secundino mantindr en aquesta etapa el seu discurs obrerista. Es funda aix el peridic El Guanche, amb Secundino com a director-redactor, el qual tindr com lema noms per les Canries i per als canaris, a causa de la prohibici que feia la legislaci veneolana sobre la participaci estrangera en la poltica del pas (que afectava tamb a la difusi de propaganda); aix no impedeix que continu signant articles on parli de l'internacionalisme i del proletariat com una sola famlia. 

Per El Guanche de cap manera es tracta d'un peridic obrerista, i de fet parteix del seu finanament procedeix dels comerciants illencs de Veneuela, per tant no s igual el discurs de Secundino que el discurs populista i interclasista d'alguns dels collaboradors. D'altra banda cal destacar que els redactors del Guanche aposten decididament per la independncia de Canries, rebutjant-se explcitament les propostes autonomistes. Tamb ataca sovint el caciquisme.

El peridic es publica en un context en el qual la guerra a Cuba est molt present, i aix es veu reflectit en el contingut del mateix, fent contnues crides als canaris a no participar en l'exrcit espanyol (ja des d'El Esclavo el propi Secundino Delgado havia fet crides als voluntaris forats de tota Espanya a rebellar-se contra el seu propi exrcit i unir-se als revolucionaris obrers que lluitaven per la independncia de Cuba). El Guanche no va tenir una difusi molt mplia, per causar una certa preocupaci a Veneuela, i ser empresonat per les prpies autoritats veneolanes. Tanmateix seguir publicant alguns nombres ms, dirigit ara per Guerra Zerpa. La intervenci militar d'EUA en el conflicte de Cuba, Puerto Rico i Filipines incidir en el tancament definitiu del Guanche. Aquesta intervenci produir un auge del espanyolisme, que afectar a la prpia colnia canria de Veneuela. A aix cal afegir els temors dels propis redactors del Guanche i de l'entorn del nacionalisme canari que EUA envas Canries. Si b segueixen atacant Espanya per la seva actitud a les Antilles i a Canries (acusant-la a ms de ser la culpable del conflicte), a causa de la conjuntura decideixen suspendre la publicaci del peridic fins que el conflicte queds resolt..
Retorn a Canries.
Secundino Delgado fou expulsat de Veneuela el 1898 i torn a Canries. En aquests moments s'estan introduint els nous monocultius del pltan o el tomquet, i alhora comena a aparixer una tendncia a la proletaritzaci agrria i un creixement del proletariat urb. Tamb tindran una gran importncia les activitats porturies a Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canria. El periodista i tipgraf Jos Cabrera Daz promour la creaci d'associacions obreres , i l'associaci de tots els gremis de treballadors. Comena aix una incipient conscincia de classe i la idea d'unir a tots els treballadors masculins (si b comencen a aparixer tmidament algunes reivindicacions tendents a la igualtat entre sexes, properes al feminisme). Es forma aix l'Associaci Obrera de Canries, i el seu rgan d'expressi, el peridic El Obrero. Jos Cabrera Daz ser el president d'aquesta Associaci en la qual tamb participar Secundino Delgado. 

Des de l'Associaci Obrera de Canries, Secundino i altres promouran la creaci d'un partit obrer que es presents a les eleccions. Sorgeix aix el Partit Popular Autonomista (PPA), de caire interclassista i anticaciquista. El PPA es declarava com autonomista i neg que defenss la independncia de Canries. El PPA es presentar a les eleccions municipals de 1901 sense assolir bons resultats. De totes maneres aconsegueix un regidor a Santa Cruz de Tenerife. Per no voler comprometre l'Associaci Obrera de Canries i el peridic El Obrero a un partit concret, es decideix fundar un nou peridic que es titular Vacaguar...!, que tindr una vida molt efmera. Els redactors d'aquest nou peridic eren Secundino Delgado i Manuel Dniz, amb algunes collaboracions de Jos Cabrera Daz. Aquest peridic defensar ms o menys els mateixos postulats que el PPA. 

En 1902 Secundino Prim fou detingut, acusat pel ministre de la Guerra, el general Weyler, de fabricar l'explosiu utilitzat en l'atemptat contra la Capitania General de l'Havana en 1896. Ser traslladat a la Pres Model de Madrid, on ser visitat per l'anarquista Fermn Salvochea i per Nicols Estvanez. Aquest perode de pres seria desprs relatat pel propi Secundino en el seu llibre Vacaguar...! (Via-Crucis), publicat al Yucatn amb el pseudnim d'Antonio Rodrguez Lpez (poeta palmer que havia publicat el relat Vacaguar, amb la histria de Tanaus i la princesa Acerina). En aquesta etapa el discurs de Secundino torna a acostar-se a l'anarquisme i a l'independentisme. 

A la seva sortida de pres desprs de ser posat en llibertat sense crrecs, escriur dos relats per a la publicaci anarquista La Revista Blanca. Tornar a Canries i anys ms tard visitar Nicols Estvanez a L'Havana i publicar a Mxic el ja esmentat  Vacaguar...! (Via-Crucis) . En 1910 torna a Canries. En aquesta poca moriren el seu fill i la seva filla, i al poc temps, el 1912, moria Secundino Delgado a causa d'una tisi pulmonar.

Obra i ideologia. 
L'obra escrita de Secundino Dlgado es limita a una srie d'articles, alguns poemes i relats literaris i una obra autobiogrfica. En el seu pensament es troba present una certa influncia de l'anarquisme, si b aquest no apareixer igual de clar al llarg de tota la seva vida. Tamb el propi Secundino parlar d'influncies de Francesc Pi i Margall. El romanticisme es trobar sempre present en els seus textos, carregat alhora de pessimisme, com s'observa en els seus contes i relats literaris. El seu guanxismes una reivindicaci romntica de la seva figura, considerant-se hereu moral de la seva lluitas, no hereu biolgic. Tamb s'ha de tenir en compte el seu carcter internacionalista i de la uni d'alliberament nacional amb l'alliberament social. 

Per a acabar caldria assenyalar una srie d'elements que se li atribueixen falsament a Secundino Delgado. Un d'ells s la bandera blava amb les 7 estrelles blanques, que ha arribat a ser denominada com la bandera de Secundino; no obstant aix Secundino no va tenir res a veure en l'elaboraci d'aquesta bandera, i s molt poc probable que arribar a utilitzar-la. Es tracta en realitat d'una bandera que va ser onejada a l'Ateneu de La Laguna a inicis del segle XX. L'altre element s la fundaci del Partit Nacionalista Canari. El PNC es funda el 1924 a L'Havana, Cuba, anys desprs que Secundino hagus mort. Si b s'autoproclamarien hereus del seu pensament, en realitat les propostes capitalistes i burgeses del PNC poc tenien a veure amb les idees de Secundino, a pesar que el partit fora fundat per un antic collaborador seu, Jos Cabrera Daz, per els plantejaments que defensar a Cuba ja no tenien cap element obrerista. 

D'altra banda en el cas de Cabrera Daz ens trobem amb que comena a defensar la independncia (el PNC de Cuba era obertament independentista) quan surt de Canries. El peridic del PNC, El Guanche (Segona poca), arribar a publicar un text on es defensava la independncia des d'un punt de vista marxista, de la necessitat d'un alliberament nacional unida a un alliberament social, i tornant a assenyalar-se el fet de la dependncia d'Anglaterra que ja fos assenyalat en el seu moment per Secundino. 

 Referncies .


 Bibliografia .

 BRITO, Oswaldo. Historia del Movimiento Obrero Canario. Editorial Popular. Madrid. 1980.
 DELGADO, Secundino. El mejor de los mundos  y otros relatos. Centro de la Cultura Popular Canaria. Tenerife. 1985.  ;
 DELGADO, Secundino. Vacaguar...! (Va-Crucis).. (Introduccin: Oswaldo Brito y Julio Hernndez). Editorial Benchomo. Canarias. 1980. ;
 FELIPE REDONDO, Jess de. Orgenes del Movimiento Obrero Canario. Artemisa Ediciones. La Laguna. 2004.
 HERNNDEZ GONZLEZ, Manuel. Secundino Delgado en Venezuela. -  El Guanche  Indito.  Centro de la Cultura Popular Canaria. Canarias. 2003. ;
 PAZ SNCHEZ, Manuel de. Secundino Delgado y la emancipacin cubana. El Pircrata. ;
 SUARES ROSALES, Manuel. Secundino Delgado. Apuntes para una biografa del padre de la nacionalidad canaria. Editorial Benchomo. Canarias. 1980.
 SUARES ROSALES, Manuel. Secundino Delgado. Vida y obra del padre del Nacionalismo Canario. Centro de la Cultura Popular Canaria. Tenerife. 1990. ;

Articles de revistes:

 Homenaje. Secundino Delgado . Tagrawla. La Revolucin. N 1, noviembre-diciembre 2002. Azarug   Tamarant. ;
 Primero de Mayo de 1901 . Tierra de Fuego. N 3. Abril 2005.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244406" title="Marc Fulvi Noblior I" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="95003">
Marc Fulvi Noblior I (Marc Fulvius M. F. Ser. N. Nobilior) fou un magistrat rom, nt de Servius Fulvius M. F. M. N. Paetinus Nobilior.

Fou edil curul el 195 aC i pretor el 193 aC, obtenint seguidament Hispnia Ulterior com a provncia i rang de procnsol. Va romandre a Hispnia dos anys i va lluitar amb fora xit contra la resistncia de les nacions peninsulars, destacant una victria sobre els exrcits units dels vacceus, tectons i celtibers prop de Toletum (Toledo); el rei Hilermus o Herm fou fet presoner i Toletum fou ocupada (s la primera vegada que la ciutat fou esmentada en la histria). Va tornar a Roma el 191 aC i va rebre una ovaci.

El 189 aC fou cnsol junt amb Gneu Manli Vuls i se li va encarregar la direcci de la guerra contra la Lliga Etlia. Va conquerir Ambrcia i va obligar als etolis a demanar la pau que els hi fou concedida en condicions favorables; una mica desprs l'illa de Cefalnia (Cephallenia) exclosa de la pau, es va haver de sotmetre a Roma. Va romandre a Grcia com a procnsol l'any segent i al seu retorn a Roma el 187 aC va celebrar un esplndid triomf. L'any 186 aC va exhibir durant deu dies els jocs que havia proms durant la guerra, els ms magnfics mai vistos. Es va aixecar una esttua als cnsols conqueridors d'Etlia a Tusculum ciutat originaria dels Fulvis.

El 179 aC fou censor junt a Marc Emili Lpid, que era pontfex mxim i amb el que havia estat barallat per es van reconciliar per l'ocasi i van exercir el crrec amb fora acord. Van executar algunes obres pbliques esmentades per Tit Livi. Va erigir un temple a Hrcules i les Muses al circ Flamini adornat amb esttues i pintures obtingudes a Grcia.

Fou patr del poeta Enni (que el va acompanyar a Etlia) i era un dels defensors de la literatura grega i del refinament de la cultura grega. Marc Porci Cat li va reprotxar donar corones als soldats per fets que no la mereixien i li va dir mobilior en lloc de nobilior.

Va deixar dos fills que foren ambds consols (Marc Fulvi Noblior II i Quint Fulvi Noblior). Era germanastre (per part de mare) de Gai Valeri Lev, que el va acompanyar a Etlia i fou cnsol el 176 aC.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244410" title="Marc Fulvi Noblior II" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="95004">
Marc Fulvi Noblior II (Marc Fulvius M. F. M. N. Nobilior) fou un magistrat rom, fill de Marcus Fulvius M. F. Ser. N. Nobilior.

Fou trib de la plebs el 171 aC, edil curul el 166 aC i cnsol el 159 aC juntament amb Gneu Corneli Dolabella. No hi ha records del seu consolat, per els Fasti li assignen la celebraci d'un triomf el 158 aC sobre els eleates, un poble lgur, i per aix se suposa que en el seu perode va fer la guerra a Ligria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244414" title="Pepita Caubet Delseny" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="95005">
Pepita Caubet Delseny (Vielha, Val d'Aran; 3 d'agost de 1930 - Vielha; 16 de setembre de 2007), fou una escriptora en llengua aranesa.

Dedic gran part de la seva vida a escriure en arans.

Guany el primer premi en el primer concurs literari que es fu en arans amb l'obra Era darrra fira de Vielha, el 1976 i que fou organitzat per la Fundaci Privada del Museu Etnolgic de la Vall d'Aran. El 1996 guany el tercer premi al certamen Occitans a vsta pluma a la Gironda. El 2002 reb el premi Lengua Viua per la seva aportaci a la normalitzaci de la llengua aranesa.

La seva ltima obra publicada fou Jacinta, casa e pas, al 2006.

Entre el 1994 i el 1995 fou consellera de cultura del Conselh Generau d'Aran.

Era tamb vice-presidenta de la fundaci Musu Etnologic dera Val d Aran.



Enllaos externs.
 El Conselh aprova atorgar el ttol pstum d'Aranesa Illustre a l'escriptora Pepita Caubet;
 Aran perd un dels seus referents literaris;
 Eth Conselh autrejar a ttol postum era distincion d Aranesa Illustra a Pepita Caubet;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244416" title="Condecoracions de Frana" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="95006">
Els Ordes nacionals .

  Orde Nacional de la Legi d'Honor - Ordre national de la Lgion d'honneur;
  Orde de l'Alliberament - Ordre de la Libration;
  Orde Nacional del Mrit - Ordre national du Mrite;
  Orde de les palmes acadmiques - Ordre des palmes acadmiques;
  Orde de les Arts i les Lletres - Ordre des Arts et des Lettres;
  Orde del Mrit Agrcola - Ordre du Mrite Agricole;
  Orde del Mrit Martim - Ordre du Mrite Maritime;

 Les principals condecoracions militars .

  Medalla Militar - Mdaille militaire;
  Creu de Guerra 1914-1918 - Croix de guerre 1914-1918;
  Creu de Guerra 1939-1945 - Croix de guerre 1939-1945;
  Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors - Croix de guerre des Thtres d'oprations extrieures;
  Creu al Valor militar - Croix de la Valeur militaire;
  Medalla de la Resistncia - Mdaille de la Rsistance;
  Creu del combatent voluntari de 1914-1918 - Croix du combattant volontaire 1914-1918;
  Creu del combatent voluntari - Croix du combattant volontaire;
  Creu del combatent voluntari de la Resistncia - Croix du combattant volontaire de la Rsistance;
  Creu del combatent - Croix du combattant;

Les medalles commemoratives franceses .

  Medalla de Santa Helena - Mdaille de Sainte-Hlne (1857);
  Medalla commemorativa de la campanya d'Itlia 1859 - Mdaille commmorative de la campagne d'Italie 1859;
  Medalla commemorativa de la guerra 1870-1871;
  Medalla commemorativa de l'expedici de Tonkin (1885) - Mdaille commmorative de l'expdition du Tonkin (1885);
  Medalla commemorativa de la campanya de Dahomey (1892) - Mdaille commmorative de la campagne du Dahomey (1892);
  Medalla commemorativa de Madagascar (1883) - Mdaille commmorative de Madagascar (1883);
  Medalla commemorativa de Madagascar (1886) - Mdaille commmorative de Madagascar (1886);
  Medalla commemorativa de Xina (1901) - Mdaille commmorative de Chine (1901);
  Medalla commemorativa del Marroc (1909) -  Mdaille commmorative du Maroc (1909);
  Medalla interaliada 1914-1918 - Mdaille Interallie 1914-1918;
  Medalla commemorativa de la Batalla de Verdun (1916) - Mdaille commmorative de la bataille de Verdun (1916);
  Medalla commemorativa de les batalles del Marne (1914-1918) - Mdaille commmorative des batailles de la Marne (1914-1918);
  Medalla commemorativa de la guerra 1914-1918 - Mdaille commmorative de la guerre 1914-1918;
  Medalla commemorativa de Sria Cilcia (1922) - Mdaille commmorative de Syrie-Cilicie (1922);
  Medalla commemorativa dels Dardanels (1926) - Mdaille commmorative des Dardanelles (1926);
  Medalla commemorativa d'Orient (1926) Medalla commemorativa de les operacions a l'Orient Mitj|Medalla commemorativa de les operacions a l'Orient Mitj (1956);
  Medalla colonial - Mdaille coloniale  Medalla d'Ultramar - Mdaille d Outre-Mer;
  Medalla dels evadits - Mdaille des vads;
  Medalla commemorativa dels serveis voluntaris a la Frana Lliure - Mdaille commmorative des services volontaires de la France libre;
  Medalla commemorativa de la Campanya d'Itlia 1943-1944 - Mdaille commmorative de la campagne d'Italie 1943-1944;
  Medalla de la deportaci per fets de Resistncia - Mdaille de la dportation pour faits de Rsistance Medalla de la deportaci poltica Mdaille de la dportation politique;
  Medalla commemorativa de la guerra 1939-1945 - Mdaille commmorative de la guerre 1939-1945;
  Medalla de la Frana Alliberada - Mdaille de la France libre;
  Medalla commemorativa de la Campanya d'Indoxina - Mdaille commmorative de la campagne d'Indochine;
  Medalla commemorativa de les operacions de seguretat i manteniment de l'ordre a l'frica del Nord - Mdaille commmorative des oprations de securit et de maintien de l'ordre en Afrique du Nord;
  Medalla commemorativa francesa - Mdaille commmorative franaise;

Les medalles commemoratives de la ONU.
  Medalla commemorativa de les operacions de la ONU a Corea (1952) - Mdaille commmorative des oprations de l'ONU en Core 1952;
  Medalla commemotativa de la Fora de l'ONU al Lban (1978) - Mdaille commmorative de la Force Intrimaire des Nations Unies au Liban (1978);
  Medalla commemorativa de la Fora de Protecci de les Nacions Unides (Forpronu) - Mdaille commmorative de la Force de protection des Nations Unies;

 Les altres condecoracions .

  Medalla de l'Exrcit dels Vosges 1871 - Mdaille de l'arme des Vosges 1871;
  Medalla del Reconeixement Francs - Mdaille de la Reconnaissance franaise;
  Medalla dels presoners civils, deportats i hostatges de la Gran Guerra 1914-1918 - Mdaille des prisonniers civils, dports et otages de la grandes guerre 1914-1918;
  Medalla de la Fidelitat francesa - Mdaille de la Fidlit francaise;
  Medalla de les vctimes de la invasi - Mdaille des victimes de l'invasion;
  Medalla de la Gendarmeria Nacional - Mdaille de la Gendarmerie nationale;
  Medalla del Patriota Resistent a l'ocupaci als departaments del Rin i de Mosella 1939-1945 - Mdaille du patriote rsistant  l'occupation des dpartements de Rhin et de Moselle 1939-1945;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244417" title="Marc Fulvi Noblior (trib militar)" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="95007">
Marc Fulvi Nobilior  (Marc Fulvius Nobilior) fou un magistrat rom.

Fou trib dels soldats o trib militar el 180 aC. Era germ d'un Quint Fulvi Nobilior, que probablement era el Quint Fulvi esmentat com triumvir coloniae deducendae el 184 aC i no pas el cnsol de l'any 153 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244422" title="Marc Fulvi Noblior (conspirador)" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="95008">
Marc Fulvi Noblior (Marcus Fulvius Nobilior) fou un dels conspiradors catalinaris del 63 aC.

L'esmenta el historiador Sallusti (Sallustius,  Cat. 17). Probablement s el mateix Marc Fulvi Noblior que fou condemnat el any 54 aC per un crim o delicte que no s'esmenta (Cicer,  ad Att. 4.16.12.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244423" title="Quint Cedici Noctua" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="95009">
Quint Cedici Noctua (Quintus Caedicius Noctua) fou un magistrat rom.

Apareix esmentat als Fasti com a cnsol el 289 aC juntament amb Marcus Valerius Maximus Corvinus i com a censor sis anys ms tard, el 283 aC, per fora d'aix no l'esmenta cap autor clssic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244425" title="Nnia" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="95010">
Nnia fou una gens romana plebea, que apareix cap al final de la repblica, i s'esmenta sovint al comenament de l'Imperi. Els seus principals cognoms foren Asprenes, Balb, Gal, Quintili i Sufenes o Suffenes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244429" title="Marc Servili Noni" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="95011">
Marc Servili Noni (Marcus Servilius Nonianus) fou un magistrat rom. Era fill d'un personatge de nom Noni proscrit per Marc Antoni, i fou adoptat per un membre no identificat pertanyent a la gens Servlia.

Fou cnsol el 35 juntament amb Gai Sesti Gal. El cognom Noni se li dona als Fasti. 

Fou tamb un clebre orador i historiador que fou escoltat per Claudi i Quintili. Plini l'anomena princeps civitatis i Tcit diu que va morir l'any 60.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244432" title="Noni" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="95012">


Onomstica:

Aule Noni, poltic rom;
Gai Noni Asprenes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244437" title="Aule Noni" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="95013">
Aule Noni (Aulus Nonius) fou un magistrat rom. 

Fou candidat al crrec de trib de la plebs el 100 aC per va morir a mans de Glucia i Appuleu Saturn, els caps del partit rival. L'esmenten principalmente els historiadors Appi, Plutarc i Tit Livi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244443" title="Guillermo Ascanio" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="95014">
Guillermo Ascanio (Vallehermoso, La Gomera, 1907 - Madrid, 4 de juliol de 1941) fou un poltic i militar canari. Va estudiar enginyeria industrial a Alemanya i en el setge de Madrid durant la guerra civil espanyola, va exercir de comandant en cap de les tropes republicanes. Va ser militant del Partit Comunista de Canries, i al costat de Jos Miguel Prez, fou una de les seves principals figures. Va publicar diversos articles a Espartaco (rgan d'expressi del Partit Comunista de Canries) en alguns dels quals va arribar a defensar la independncia de Canries pel que fa a Espanya, descrivint la situaci poltic-econmica de l'arxiplag com a "semicolonial". Aix ha fett que sigui una figura reivindicada tant pel comunisme com pel nacionalisme canari. Va morir afusellat el 1941 a Madrid per ordre de Francisco Franco en acabar la Guerra Civil Espanyola i desprs de la invasi de la Uni Sovitica per part de la tropes nazis. 

Referncies.
Ressen ya biogrfica;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244444" title="Nonnos" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="95015">


Onomstica:
Nonnos (poeta), poeta bizant;
Teofanes Nonnos, escriptor de medicina bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244446" title="Teofanes Nonnos" nonfiltered="18" processed="17" dbindex="95017">
Teofanes Nonnos (Theophanes Nonnus, Theophans Nnnos ) fou un escriptor de medicina bizant que va viure al segle X, i va dedicar la seva obra a Constant VII Porfirognit (911-959) que li havia encarregat. 

Generalment esmentat noms com Nonnos el seu nom real es creu que era Teofanes. El seu llibre es titul , Compendium totius Artis Medicae, format per 290 captols i compilant anteriors escriptors, especialment Alexandre de Tralles, Aeci i Paule Egineta, als que no obstant no esmenta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244447" title="Jos Miguel Prez" nonfiltered="19" processed="18" dbindex="95018">
Jos Miguel Prez Prez (Santa Cruz de La Palma, 1896 - Barranco del Hierro (Tenerife), 1936), poltic canari i mestre d'escola. El 1921 emigra cap a Cuba, on s'afilia a l'Agrupaci Socialista de L'Havana. En 1926, al costat de sindicalistes, estudiantes i intellectuals, constitu l'Agrupaci Comunista de l'Havana. El 1925 fundar ambe Julio Antonio Mella el Partit Comunista de Cuba, del que en fou nomenat Secretari General. 

Durant la dictadura de Machado fou expulsat de Cuba i regressa a la La Palma. A Canries continua la seva activitat poltica i en 1929 funda la Federaci de Treballadors de la Palma i el peridic Espartaco. Participa a ms en la constituci del Partit Socialista a la Palma i, en 1933 del Partit Comunista a Canries. Ser triat Secretari General del PCE a La Palma, i un de les figures ms importants d'aquest partit a Canries, al costat del gomer Guillermo Ascanio. Durant aquesta etapa realitzar a travs del peridic Espartaco una srie de crtiques al carcter burgs de la Segona Repblica Espanyola, si b posteriorment assumir la poltica del PCE de participar en el Front Popular. 

Participar en la resistncia al cop militar de Francisco Franco a La Palma durant el perode conegut com a Setmana Vermella. Desprs de la caiguda de l'illa a les mans dels feixistes, fou detingut i condut a Tenerife, on fou condemnat a mort i afusellat en el Barranco del Hierro (lloc on es va afusellar a nombrosos presos poltics).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244448" title="Norb" nonfiltered="20" processed="19" dbindex="95019">


Onomstica:
Norb (cognom), cognom rom ;
Gai Norb, trib de la plebs el 95 aC i cnsol el 83 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244449" title="Norb (cognom)" nonfiltered="21" processed="20" dbindex="95020">
Norb (Norbanus, tamb Norbannus) fou un cognom rom que apareix a diverses gens o famlies. El personatge ms important amb aquest cognom fou Gai Norb, cnsol el 83 aC, del que no es coneix la seva famlia encara que sense probes se li atribu la Jnia. Sembla que Norb havia esdevingut un nom de famlia i de vegades van portar un cognom afegit (per exemple el cnsol del 83 aC apareix amb el cognom Bulb, i altres membres de la seva famlia amb el cognom Flac).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244450" title="Gai Norb" nonfiltered="22" processed="21" dbindex="95021">
Gai Norb (Caius Norbanus) fou un magistrat rom.

Fou trib de la plebs el 95 aC quan va acusar a Quint Servili Cepi de majestas per un robatori al temple de Tolosa en el seu consolat (106 aC) i havia produt per aquest sacrilegi la destrucci de l'exrcit rom pels cimbres el 105 aC. El senat va procurar la seva absoluci, per fou condemnat pel poble i enviat a l'exili a Esmirna.

Els disturbis que es van produir durant el procs van permetre el processament de Norb quan va acabar el seu perode i va perdre la immunitat i fou acusat de majestas sota la llei Applia; fou defensat per Marc Antoni l'orador i acusat per Publi Sulpici Ruf; finalment fou absolt.

El 90 aC fou pretor i el 89 aC propretor a Siclia. El 88 aC va anar en ajut de la ciutat de Rhgion que estava a punt de caure en mans dels samnites i italians que planejaven envair Siclia. A la guerra civil fou partidari de Gai Mari i fou cnsol el 83 aC amb Escipi Asitic, any en qu Sulla va creuar de Grcia a Itlia i va passar de Brundusium a la Campnia on l'esperava Norb a la riba del Volturnus i al peu de la muntanya Tifata, no lluny de Cpua. Va seguir una batalla en la que les tropes recent reclutades de Norb res van poder fer contra els veterans de Sulla; uns sis mil soldats de Norb van morir mentre Sulla noms va perdre 70 homes. La batalla la situa Appi a Canusium, per probablement s un error per Casilinum a la vora del Volturnus.

El 82 aC Norb es va reunir amb el cnsol Carb a la Gllia Cisalpina, per els dos exrcits units foren derrotats per Quint Cecili Metel Pius Escipi. A aix van seguir desercions en nombre importants entre els seus rangs. Albinov, comandant d'Ariminium, va convidar a Norb i als principals caps populars a un banquet; el primer va sospitar una traci i no hi va anar, per els dems van acceptar i efectivament foren assassinats.

Norb va fugir d'Itlia cap a Rodes, per quan Sulla en va demanar l'extradici es va sucidar al mig de la plaa del mercat, mentre el govern rodi analitzava que havia de fer.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244451" title="Nossis" nonfiltered="23" processed="22" dbindex="95022">
Nossis fou una poetessa grega de Locri o Locris a la Magna Grcia.

Vivia vers el 310 aC i s l'autora d'una dotzena d'epigrames de gran bellesa que figuren a l'antologia grega. Dels mateixos epigrames se sap que era filla de Tufila i que tenia una filla de nom Melinna. Conjuntament foren publicats per primer cop el 1734 a Hamburg.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244455" title="Ilhabela" nonfiltered="24" processed="23" dbindex="95023">


Ilhabela, s un municipi-arxiplag mar brasiler, de l'estat de So Paulo. La poblaci estimada s de 26.000 habitants, forma part de la microregi de Caraguatatuba. s un dels quinze municipis paulistes considerat com estncia balneria i t un dels paisatges ms accidentats de la regi costera brasilera.

T un aspecte general muntanys format pel masss de So Sebastio i Macio da Serraria, a part de l'accidentada Pennsula de Bo. L'Ilha de So Sebastio, destaca com un dels accidents geogrfics ms elevats i sobresortits del litoral paulista.

s la segona illa martima ms gran del arxiplag brasiler, desprs de l illa de Santa Catarina tot i que per molt poc, i la tercera si hi comptessim les fluvials.

Est a 205 km de la capital del estat,So Paulo i a 140 kms de la frontera amb l estat de Rio de Janeiro.

s un municipi molt turstic, en una paradisaca illa.

L illa de So Sebastio est separada del continent pel canal do Toque-toque, que t prop de 18 kms, d extensi i de 2 a 5 kms d amplada depenent del lloc.

Un dels fets destacats de l illa, s el predomini de la Mata Atlntica.Essent la serra d Ilhabela coberta per la floresta latifoliada tropical humida de costa. s un dels municipis on ms est preservat aquest bioma. Fent-se programes urbanstics restrictius al voltant del Parque Estadual de Ilhabela.

Ilhabela est considerada com la capital de la vela.

Histria.

Va ser descoberta pels europeus, per Gaspar de Lemos el 1502, en concret el 20 de gener, portant abord el cosmgraf itali Amerigo Vespucci. Els habitants autctons eren els Tup-Guaran.

La seva histria, va molt lligada a l histria de So Paulo.

El 1636, es fund la Vila de So Sebastio, qu s independitz de Santos, i tamb incloa l illa So Sebastio.

Al Segle XIX, l illa comptava amb 3.000 habitants.

Durant la dictadura de Getlio Vargas canviaren el nom de la vila a Formosa. La disconformitat de la gent va fer tornar a Ilhabela.

Parque Estadual de Ilhabela.

Ilhabela s una Parque Estadual, des del 20 de gener de 1977, per la protecci del paratge natural, que inclou el 78% de l'Illa.

Est declarat com Reserva de la Biosfera per la UNESCO, per la protecci de la Mata Atlntica que s un dels biomes ms amenaats del planeta.

Turisme.

El Turisme s el motor econmic de l'illa, cada any creix el nombre de turistes.Ilhabela s coneguda per les seves platges, salts d'aigua, senders i borraxudos (petit mosquit).

Clima.

L'Illa de So Sebastio t un relleu molt accentuat, amb muntanyes amb ms de mil metres d'alada. Aquestes formacions de gran alada fan de barrera pels vent carregats que venen del mar, s per aix, que tot i amb caracterstiques de clima tropical, el clima de la regi, s un clima subtropical amb presncia de masses d'aire calent i fred simultniament ben distribudes durant l'any.

El clima ve determinat per la posici geogrfica sota el trpic de Capricorn que fa que tingui caracterstiques tropicals i subtropicals amb grans tendncies per les pluges, especialment a l'estiu.

Salts d Aigua (Cachoeiras).

Cachoeira Trs Tombos ;
Cachoeira da Friagem ;
Cachoeira do Couro do Boi ;
Cachoeira Bananal ;
Cachoeira da Toca ;
Cachoeira gua Branca ;
Cachoeira da Lage Preta ;
Cachoeira do Gato ;
Cachoeira Pancada d'gua ;
Cachoeira do Veloso ;
Cachoeira do Areado ;
Cachoeira da Lage ;

Existeixen actualment 360 salts d aigua registrats, aquestes sn les principals

Illes i Illots.
Illes: Ilha de Bzios, Sumtica, Pescadores, Serraria, Castelhanos e Ilha de Vitria.

Illots: Lagoa, Figueira, Anchovas, Ilha das Cabras, Ilhote das Calhetas.

Muntanyes i pics.
Pico de So Sebastio 1.378 ;
Morro do Papagaio 1.307 m;
Pico da Serraria 1.285 m ;
Pico do Ramalho 1.205 m;
Pico do Baepi 1.048 m;


Com anar-hi.

Desde So Paulo, els accessos poden fer-se per la Via Dutra, Rodovia Ayrton Senna/SP-170 i Rodovia Carvalho Pinto (Fins So Jos dos Campos), Rodovia dos Tamoios/SP-99 (Fins So Sebastio).

Per anar de So Sebastio a Ilhabela s fa per barques administrades pel Dersa i la travessia triga uns quinze minuts.

Enllaos externs.
Pgina oficial d'Illabela;
Ajuntament d'Illabela;
citybrazil.com.br;
Ilhabela on Explorevale;
NGO dedicated to Ilhabela`s preservation;
Blog;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244457" title="Novaci" nonfiltered="25" processed="24" dbindex="95024">
Novaci (Novatianus) fou un eclesistic nadiu, segons Filostorgi, de Frgia.

Inicialment no era cristi per es devia convertir i va esdevenir prevere de l'esglsia de Roma on era contrari a readmetre als lapsi, els cristians que havien apostatat degut a les persecucions i que el  sector moderat volia readmetre, sector que ara tenia el suport del nou papa Corneli I (elegit el juny del 251). Al cap de sis mesos va rebutjar l'autoritat de Corneli, i fou consagrat bisbe pel partit radical (per tres prelats poc versats d'alguns racons d'Itlia que desprs es van penedir, per potser sota pressi del Papa). 

Un concili que es va fer el 252 el va condemnar i va haver de sortir de l'esglsia i encapalar una nova secta, els membres de la qual foren coneguts per novacians. La secta nova prosperar i encara que al comenament el van seguir un nombre important,  aviat una part el va anar abandonant. El judici de Corneli, conservat en una carta, s molt negatiu per els novacians de fet es van mantenir dos-cents anys i es van estendre per molts pasos.

Que va passar amb el mateix Novaci es desconegut. Scrates diu que va morir durant el regnat de Valeri I; i Paci (que vivia al segle IV) diu que els novacians consideraven al seu fundador com a mrtir. La seva personalitat ha estat confosa sovint amb el prevere Novatus d'frica, un dels principals instigadors dels desordres sobre els lapsi que es van produir desprs de la proclamaci del papa Corneli.

Jernim diu que Novaci va compondre els tractats De Pascha; De Sabbato; De Circumcisione ; De Sacerdote; De Oratione; De Cibis Judaicis ; De Instantia; De Attalo, i altres; i un llarg volum anomenat De Trinitate.

De les seves obres es conserven:

I. De Trinitate s. De Regula Fidei;
II. De Cibis Judaicis;
III. Epistolae (dues cartes) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244458" title="Nvia" nonfiltered="26" processed="25" dbindex="95025">
Nvia fou una gens romana plebea d'importncia secundaria. No apareixen fins al segle I aC a la part final de la repblica, i cap dels seus membres va arribar a la ms alta magistratura de l'estat fins a l'imperi, concretament el 78 quan fou cnsol Dcim Novi Prisc junt amb Luci Ceioni Cmmode.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244460" title="Novi" nonfiltered="27" processed="26" dbindex="95026">



Onomstica:
Nvia, gens romana dels Novi;
Dcim Novi Prisc, cnsol rom el 78.
Quint Novi, escriptor rom;
Geografia:
Feu de Novi, prop de Mil;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244461" title="Quint Novi" nonfiltered="28" processed="27" dbindex="95027">
Quint Novi (Quintus Novius) fou un clebre escriptor rom contemporani de Pomponi.

Va escriure algunes comdies que segons sembla feien referncia al dictador Sulla. Les comdies de Novi sn esmentades sovint per Noni Marcel i tamb per altres gramtics. Algunes de les seves obres s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244465" title="Nicandre Nuci" nonfiltered="29" processed="28" dbindex="95028">
Nicandre Nuci (Nicander Nucius, Nkandros Nokios ) fou un nadiu de Crcira nascut al comenament del segle XVI que per diverses circumstancies fou expulsat de l'illa i es va haver de refugiar a Vencia.

Es va posar al servei de Gerard Veltuyckus o Veltwick (al que ja coneixia) que havia estat nomenat per l'emperador Carles V com ambaixador davant el sult Solim (1545). El va acompanyar a Constantinoble i altres llocs d'Europa i va escriure una narraci dels seus viatges, que es conserva i on dona detalls interessants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244467" title="Numa Marci" nonfiltered="30" processed="29" dbindex="95029">


Onomstica:
Numa Marci el Vell, company de Numa Pompili;
Numa Marci el Jove, gendre de Numa Pompili i pare de Ancus Marci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244469" title="Numa Marci el Vell" nonfiltered="31" processed="30" dbindex="95030">
Numa Marci el Vell (Numa Marcius)  fou un llegendari notable rom d'origen sab del perode monrquic, fill de Marcus, esmentat a la llegenda de Numa Pompili. Numa va induir a Numa Pompili a acceptar el tron de Roma i el va acompanyar des del pas dels sabins fins a la ciutat, on Marci va esdevenir membre del senat i el seu amic ara rei el va nomenar Pontfex Mxim i depositari de tots els poders religiosos. 

Es diu que a la mort de Numa va aspirar al tron i que al ser elegit Tulli Hostili, es va deixar morir de gana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244471" title="Numa Marci el Jove" nonfiltered="32" processed="31" dbindex="95031">
Numa Marci el Jove (Numa Marcius) fou fill de Numa Marci el Vell.

Es va casar suposadament amb Pomplia la filla de Numa Pompili i fou per tant el pare de Ancus Marci. El rei Tulli Hostili, que va succeir a Numa Pompili,  el va nomenar prefecte de la ciutat (praefectus urbi).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244473" title="Numeni" nonfiltered="33" processed="32" dbindex="95032">


Onomstica:

Numeni d'Apamea, filsof grec;
Numeni, retric rom del segle II;
Numeni, escriptor de medicina rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244474" title="Problemes de Landau" nonfiltered="34" processed="33" dbindex="95033">
Els Problemes de Landau sn quatre coneguts problemes bsics sobre els nombres primers, que Edmund Landau catalog com a "inabastables en el present estat de la cincia" durant el Congrs Internacional de Matemtics (International Congress of Mathematicians, SCM) de l'any 1912.

Els quatre problemes sn els segents:

 La conjectura de Goldbach, que estableix que tots els nombres parells mes grans de 2 es poden expressar com la suma de dos nombres primers.
 La conjectura dels nombres primers bessons, que estableix que hi ha infinits nombres primers p, tals que (p+2) tamb s un nombre primer.
 La conjectura de Legendre, que estableix que sempre existeix un nombre primer entre dos nombres quadrats perfectes.
 La conjectura de qu hi ha infinits nombres primers p tals que (p - 1) es un nombre quadrat perfecte. Dit en altres paraules, hi ha infinits nombres primers de la forma .

A desembre de 2007, aquests problemes encara no han estat resolts.

 Referncies .

 Weisstein, Eric W. "Landau's Problems." MathWorld, a Wolfram Web Resource. (en angls);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244480" title="Funci bijectiva" nonfiltered="35" processed="34" dbindex="95034">

En matemtiques, una funci o aplicaci bijectiva tamb anomenada simplement una bijecci s una funci f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X   Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x) = y.

Desglossant aquesta propietat en d'altres importants podem dir que f s bijectiva si s una correspondncia tal que tots els elements del domini tenen imatge (s a dir, s una funci), tots els elements del recorregut tenen una nica antiimatge, (s a dir, s una funci injectiva) i al mateix temps tots els elements del codomini sn al recorregut perqu sn imatge d'algun element del domini (s a dir, s una funci suprajectiva). En definitiva, una funci injectiva i exhaustiva.

D'una bijecci tamb se'n diu una permutaci. Tot i que aix es fa servir ms habitualment quan X = Y. El conjunt de totes les bijeccions de X en Y es denota com a X Y. De fet, quan existeix alguna bijecci entre dos conjunts X i Y es diu que aquests sn equipotents i es nota X Y. La relaci d'equipotncia s d'equivalncia i conserva moltes propietats, com el cardinal.

Les funcions bijectives juguen un paper fonamental en moltes rees de les matemtiques, per exemple en la definici d'isomorfismes (i conceptes relacionats com els homeomorfismes i els difeomorfismes), grup de permutacions, projectivitats, i molts altres.

Exemples i contraexemples.
 Per a qualsevol conjunt X, la funci identitat idX de X en X, definida per idX(x) = x, s bijectiva.
La funci f de la lnia real   en   definida per f(x) = 2x + 1 s bijectiva, donat que per a cada y hi ha un nic x = (y   1)/2 tal que f(x) = y.
 La funci exponencial g :      ,amb g(x) = ex, no s bijectiva: per exemple, no hi ha cap x de   tal que g(x) =  1, provant que g no s suprajectiva.  En canvi si es canvia el codomini per que sigui el conjunt dels nombres reals positius  + = (0,+ ), llavors g esdev bijectiva; la seva inversa s la funci logaritme natural ln.
 La funci h :      ) amb h(x) = x no s bijectiva: per exemple, h( 1) = h(+1) = 1, per tant h  no s injectiva.  Ara b, si el domini tamb es canvia per ), llavors h esdev bijectiva; la seva inversa s la funci arrel quadrada positiva.
       : x   (x-1)x(x+1) = x3 - x no s una bijecci perqu  1, 0, i +1 sn dins del domini i a tots tres els correspon el 0.
      : x   sin(x) no s una bijecci perqu  /3 i 2 /3 sn dins els domini i a tots dos els correspon ( 3)/2.

Composici i inverses.

Una funci f:X   Y es bijectiva si i noms si la seva funci inversa  f 1: Y   X s una funci. En aquest cas, f 1 tamb s bijectiva.

La composici g f de dues funcions bijectives f:X   Y i g:Y   Z s una funci bijectiva. La inversa de g f s (g f) 1 = (f  1) (g 1).

Per altra banda,  si la composici g f de dues funcions es bijectiva, noms es pot assegurar que f s injectiva i que g s suprajectiva.

Bijeccions i cardinalitat.
Si X i Y sn conjunts finits, llavors tota funci injectiva entre ells s exhaustiva i tota funci exhaustiva s injectiva. Per tant, el conjunt de funcions de X a Y est format per la uni disjunta de les bijeccions entre X i Y i les aplicacions entre aquests dos conjunts que no sn ni injectives ni exhaustives. A ms, podem trobar alguna bijecci entre X i Y (s a dir, sn equipotents) si i noms si X i Y tenen el mateix nombre d'elements. De fet, en la teoria axiomtica de conjunts, aix es pren com a la autntica definici de "mateix nombre d'elements", i generalitzant aquesta definici al cas de conjunts infinits porta al concepte de nombre cardinal, una forma de distingir les diferents grandries dels conjunts infinits.

 Propietats .
 Segons el test de la lnia horitzontal, Una funci f de   en   s bijectiva si i noms si la seva grfica s intersecada per qualsevol lnia horitzontal exactament en un nic punt.
 Si X s un conjunt, llavors les funcions bijectives de X en si mateix, juntament amb l'operaci de composici de funcions ( ), formen un grup, el grup simtric de X, el qual es denota com a S(X), SX, o X! (la ltima notaci es llegeix "X factorial").
 Per a un subconjunt A del domini i un subconjunt B del codomini es t:
|f(A)| = |A| i |f 1(B)| = |B|.
Si X i Y sn conjunts finits de la mateixa cardinalitat i f: X   Y, llavors les segents afirmacions sn equivalents:
 f s una bijecci.
 f s  suprajectiva.
 f s injectiva.
Com a mnim per a qualsevol conjunt finit S, hi ha una bijecci entre el conjunt de totes les possibles ordenacions totals dels seus elements i el conjunt de totes les bijeccions de S en S.  Aix s el mateix que dir que el nombre de permutacions (un altre nom per a referir-se a les bijeccions) dels elements de S s el mateix que el nombre de ordenacions totals d'aquest conjunt --anomenat, n!.

Vegeu tamb .
Equipotncia;
Funci injectiva;
Funci suprajectiva;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244482" title="Host de Berenguer Palou II a Mallorca" nonfiltered="36" processed="35" dbindex="95035">


L'host de Berenguer Palou II a Mallorca fou alada per Berenguer de Palou II, Bisbe de Barcelona, a instncies del Rei en Jaume I per a la Croada contra Al-Mayrqa.

Vegeu tamb.
Croada contra Al-Mayrqa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244483" title="Conjectura de Legendre" nonfiltered="37" processed="36" dbindex="95036">
La Conjectura de Legendre, proposada pel matemtic francs Adrien-Marie Legendre, estableix que per a tot enter positiu n, existeix un nombre primer entre n2 i (n + 1)2.  Aquesta conjectura forma part dels anomenats problemes de Landau, i a finals l'any 2007 encara no ha estat provada. 

 Referncies .

 Weisstein, Eric W. "Legendre's conjecture." MathWorld, a Wolfram Web Resource. (en angls);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244484" title="Josep Xifr i Casas" nonfiltered="38" processed="37" dbindex="95037">
Josep Xifr i Casas (Arenys de Mar, 1777 - Barcelona, 1856). Home de negocis, filntrop i mecenes. Fu una gran fortuna a Cuba i als Estats Units. Quan es retir a Barcelona, fu bastir les cases del Pla de Palau (1835), anomenades popularment "els Porxos d'en Xifr" i pag un hospital a Arenys. 

Biografia.

Fill de Joan Baptista Xifr i Horta, mariner, i de Margarida Casas i Castell. Nasqu a Arenys de Mar el 15 d'octubre de 1777 i fou batejat l'endem a l'esglia de Santa Maria d'Arenys, amb els noms de Josep, Pau i Joan. Els seus padrins: l'avi patern, Josep Xifr, part d'embarcaci; i la seva tia Teresa Casas Gelp.  Els seus germans: Domnec, Joan Baptista, Pau, Antoni i Llcia. Dos moriren de petits. A Arenys de Mar hi pass la infncia i la joventut, en el si d'una famlia pobre.

El seu pare va morir arruinat pels negocis amb Amrica. El 1789, emigr a Cuba tot fugint dels creditors que perseguien la famlia, on trob un ambient propici a l'especulaci comercial i al contraban, activitats que feren augmentar rpidament la seva fortuna. Posteriorment, ell i el seu gem Domnec eixugaren els deutes paterns.

Comerciant, fabricant de cortits i propietari de plantacions i de vaixells, i explotador de pells, sucre, caf, aiguardent i rom, consolid la seva riquesa fent de banquer (sense ser-ho). A ms, hi ha qui diu que tamb es dedic al trfic d'esclaus. 

El 1818 es cas amb Judith Downing, una jove de 17 anys hereva d'un ric comerciant americ d'origen irlands, grcies al qual super la crisi econmica de l'poca, i amb tingu un fill: Josep Xifr Downing. 

L'any 1823, els negocis dels Estats Units superaven els de L'Havana, de manera que es trasllad a Nova York, on a ms particip en empreses i bancs de renom. All, dedicant-se a les finances va aconseguir reunir una gran fortuna. 

Tot i el seu desig de tornar a casa, la adversi de la seva dona vers Barcelona el va mantenir durant un temps donant voltes per balnearis i grans ciutats europees. De tornada a Espanya, el 1831 va fixar la seva residncia a Barcelona. Amb 60 anys va ser rebut amb grans honors pel seu poble natal, Arenys de Mar. Ostent molts crrecs (des de cap de bombers fins a regidor de l'Ajuntament de Barcelona). 

El 1854 la seva esposa va a viure amb ell, fills llavors estava a Pars. Va ser el catal ms ric del segle XIX. En aquells moments la seva fortuna era de 120 milions de reals, es per axi que es va posar de moda l'expressi "ser ms ric que en Xifr". 

Mor a Barcelona, a la seva Torre d'Horta, el 7 d'agost de 1856. El seu fill, Josep Xifr Downing gestion el trasllata de les seves restes a la capella de l'hospital d'Arenys. 

Fu construir un magnfic pante a Charles Alphonse Gumry a qui conegu en una de les habituals estades a Pars i aix, cinc anys desprs de la seva mort, el 7 d'agost de 1861, Xifr reposava en el pante que t per inscripci:  Josep Xifr i Casas, qui, del seu patrimoni fund aquesta casa per a la cura dels malalts .

Mecenatge.

Al cap de poc de tornar a Barcelona, hi bast grans obres, entre elles l edifici situat al passeig d Isabel II, enfront del Palau de la Borsa, on hi ha situats els  Porxos d en Xifr , on s'establ. Tamb, el fams restaurant  Set portes . A ms, fu edificar un gran hospital a Arenys de Mar, el 1849, seguint l'estil dels porxos.

En Xifr regal 1.000 duros per destinar-los a l'Hospital d'Arenys, que a penes es podia mantenir, per l'Ajuntament els destin al Teatre Principal, on s'havien de fer representacions per gunayar diners per a l'Hospital. En Xifr va enviar 1.000 duros ms. 

Aix, Josep Xifr edific un edifici que comptava amb 25 llits d'hospital, un asil i diverses aules. 

A ms, va subvencionar els treballs d'investigaci de Mariano Cub. Fou el que en diem un "indiano o americano".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244485" title="Frigorfic" nonfiltered="39" processed="38" dbindex="95038">

Una nevera, gelera o frigorfic s un electrodomstic que serveix per conservar productes a una temperatura propera al punt de congelaci, normalment cap als 4C.

Histria.
L'esser hum sempre ha buscat recursos per conservar els aliments i ben aviat va descobrir que el fred n'era un bon conservador. la invenci del frigorfic una revoluci en els sistemes de conservaci. s el lloc habitual de deixar-hi el menjar fresc com la carn i les begudes per poder-los prendre a una temperatura que refresqui. Tamb serveix com a pas intermig per descongelar el que hi hagi emmagatzemat al congelador.

Els primers frigorfcs domstics no fucionaven amb electricitat, s'hi havia de collocar una barra de gel que es venia en establiments especialitzats i quan es fonia n'havien de posar una altra i treure'n l'aigua.

El lquid utilitzat no ha estat sempre el mateix: al principi s'empraven substncies pudents i perilloses com l'amonac, fins que l'any 1931 es va fer servir per primera vegada un lquid anomenat fre que aparentment no generava problemes. L's d'aquestes substncies es va implantar de forma generalitzada fins que es va descobrir que generava efectes nefastos en la capa d'oz. El 1992 Greenpeace va promocionar materials que no alteren la capa d'oz

Funcionament.
El funcionament de frigirfic es basa en els fenmens d'evaporaci i condensaci d'una substncia. Un lquid anomenat refrigerant circula per un serpent que hi ha a l'interior del frigorific. Per evaporar-se, el lquid absorbeix calor i aire dels aliments de l'interior del frigorfic. El vapor que s'ha format circula pels petits tubs fins a un compressor, que funciona mitjanant un motor elctric, compromeix el vapor, que es refreda i es liqua passant pel radiador que est`s en l'exterior del frigorfic, i s en aquest procs que es despren a l'exterior la calor que havia adquirit aquest lquid, que torna a fer aquest procs.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244488" title="Baldaqu" nonfiltered="40" processed="39" dbindex="95039">

Baldaqu s un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religis o un altar. 
El nom prov de Baldac, una tela medieval molt valuosa, provinent del Prxim Orient.

A l'edat mitjana hi havia el costum de sostenir una tela sobre personatges d'alta ascendncia per enaltir les seva figura, com ara reis o bisbes.

Per extensi el mot baldaqu s'aplica tamb als pavellons que cobreixen els altars, com el Baldaqu de Bernini a Sant Pere del Vatic.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244489" title="Andreu Guri i Sala" nonfiltered="41" processed="40" dbindex="95040">
Andeu Guri i Sala (Arenys de Mar, 1824 - 1908), industrial i benefactor, Creu d'Isabel la Catlica. 

Es dedic a la fabricaci de taps de suro, amb la qual cosa aconsegu reunir una petita fortuna. El 1854 es declar una epidmia a Arenys i, substituint l'alcalde que era fora, Andreu Guri organitz tots els serveis sanitaris per fer-hi front. La seva presncia d'esperit i la gran activitat que despleg li van valer la Creu d'Isabel la Catlica. 

En el seu testament va tenir un record pels pobres ms desvalguts i desgraciats (que fossin naturals i residents a la vila), als quals don una renda lquida (aleshores unes 5.000 pessetes) d'una casa situada al nmero 160 del carrer de Pau Claris, a Barcelona. I va deixar escrit que executs la seva ltima voluntat una Junta formada pel rector, l'alcalde i el major contribuent (aquest substitut actualment per un membre de la famlia Guri). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244519" title="Creu del combatent" nonfiltered="42" processed="41" dbindex="95041">


La Creu del Combatent (francs: Croix du Combattant) s una condecoraci militar francesa creada per Georges Clemenceau el 28 de juny de 1930, i atorgada als titulars, francesos o estrangers, de la Cartilla de Combatent que hagin estat militars, resistents, marins mercants, membres de forces auxiliars que hagin combatut sota els colors de Frana, sota l'autoritat de l'alt comandament francs o aliats en curs d'operacions en les que hagin participat forces franceses.

Segons el text de la seva ordenaci,  destinada a assenyalar l'atenci dels conciutadans de aquells que, amb perill de les seves vides, hagin defensat la Ptria . Per tant, l'atribuci de la cartilla de combatent dna dret a lluir dita distinci sense necessitat de cap altre formalitat. 

Sn considerats com a combatents els militares o civils que: 
 hagin pertangut durant 3 mesos a una unitat de combat ;
 hagin pertangut a una unitat en la que, durant la seva presncia, hagi tingut 9 accions de foc o de combat ;
 hagin estat evacuats per ferida o malaltia contreta durant el servei ;
 hagin rebut ferides de guerra ;
 hagin estat capturats per l'enemic durant un mnim de 90 dies ;

Entre els seus privilegis figuren 
 una pensi de combatent (des de l'1 de gener del 2004 puja a 426,86 ) pels veterans majors de 65 anys ;
 diversos avantatges fiscals ;
 dret al ttol i estatut de Mutilat de Guerra ;
 dret a lluir la bandera nacional sobre el tat ;

Des de 1996, els antics combatents de les Brigades Internacionals que participaren a la Guerra Civil Espanyola entre 1936 i 1938 tenen el dret a l'atribuci de la Cartilla de Combatent i, per extensi, tots aquells francesos que hagin combatut a ttol personal a l'estranger.

 Disseny .

Una creu de bronze amb una corona de llorer entre els braos. A l'anvers apareix l'efgie de la Repblica lluint un casc i coronada de llorer, i la llegenda REPUBLIQUE FRANAISE. 

Al revers apareix una espasa apuntant cap a baix, amb raigs que surten del pom de l'espasa. A  la part inferior del medall apareix la inscripci CROIX DU COMBATTANT. 

Penja d'un gal blau cel amb 7 franges vermelles de 1,5mm.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244538" title="Agncia Europea de Seguretat Aria" nonfiltered="43" processed="42" dbindex="95042">



L'Agncia Europea de Seguretat Aria (EASA) s una agncia de la Uni Europea (UE) que t responsabilitats en l'mbit de la seguretat de l'aviaci civil.

Histria.
Va ser creada el 7 de setembre de 2002 pel Parlament Europeu i ratificada pel Consell de la Uni Europea el 15 de juliol del mateix any. Operativa des del 28 de setembre de 2003, es fix la seva seu a la ciutat alemana de Colnia. Arribar a la plena funcionalitat l'any 2008, un cop hagi rebut les funcions de la Joint Aviation Authorities (JAA). 

Funcions.
L'EASA t per missi:
Establir i mantenir un nivell uniforme i elevat de seguretat de l'aviaci civil i la protecci ambiental de l'aire; ;
Facilitar la lliure circulaci de mercaderies, persones i serveis; ;
Promoure l'eficincia dels costos en la reglamentaci i processos de certificaci; ;
Ajudar als Estast membres a completar, sobre una base comuna, les obligacions que els incumbeixen en virtut de l'Organitzaci d'Aviaci Civil Internacional; ;
Promoure, a nivell mundial, la defensa dels punts de vista sobre les normes de seguretat en l'aviaci civil. ;

L'agncia desenvolupa coneixements especialitzats en tots els assumptes relacionats amb la seguretat de l'aviaci civil, amb la finalitat d'ajudar a les institucions de la UE a preparar la legislaci i les mesures d'execuci relatives a la vigilncia de la seguretat dels productes aeronutics, les organitzacions i els individus que participen en el seu funcionament i qualsevol altre mbit. 

Membres.
Formada per tots els Estats membres de la Uni, aquests formen el Consell d'Administraci de l'Agncia, el qual nomena al seu torn el Director Executiu. Aquest s l'encarregat de vetllar per la correcta aplicaci dels reglaments i mesures d'execuci adoptades per la Comissi Europea.

El seu actual director executiu s Patrick Goudou.

Enllaos externs.
  Portal de l'Agncia Europea de Seguretat Aria;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244544" title="Calabruixa grossa" nonfiltered="44" processed="43" dbindex="95043">

La calabruixa grossa (Muscari comosum, de l'rab muschirumi -nom d'una espcie oriental-, i del llat comosum -cabellut, carregat de fulles-) s un ingredient fora tpic de les gastronomies italiana i grega.

Morfologia.

s una planta herbcia, perenne, bulbosa, amb una tija llarga, de fins a 60 cm d'alria, que no porta fulles.

Les fulles sn linears, de fins a 2 cm d'amplada, solcades i lluents, disposades totes elles a la base.

Les flors es troben reunides en un ram lax, les superiors, de color violaci. Sn estrils i estan sostingudes per un pedicel de color violeta, dret, ms llarg que la mateixa flor, disposades en un corimbe terminal molt bonic. Les de ms avall sn frtils i de color bru olivaci, amb els pedicels gaireb perpendiculars a la tija i de la mateixa llargada de la flor. La floraci s'esdev entre el mar i el juliol.

El fruit s una cpsula d'aproximadament 1 cm.

Localitzaci.

Als erms, prats secs i a les terres conreades de terra baixa i de muntanya mitjana.

poca de recollecci.

Els seus bulbs es cullen a la primavera, quan la planta floreix i s fcil identificar-la. Es poden conservar confitats.

s gastronmic.

Els bulbs crus tenen un gust una mica irritant, per la qual cosa conv bullir-los o escalivar-los o b confitar-los.

S'afegeixen a les amanides com si es tracts de cebetes, o b es mengen sols, amanits amb oli o amb una vinagreta. Tamb poden formar part d'una escalivada, acompanyats de pebrots, albergnies, patates o tomquets.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 60.

Referncies.




Enllaos externs.

 Fotografies de diversos exemplars de calabruixa grossa.;
 Descripci d'aquesta espcie vegetal. ;
 mplia informaci sobre aquesta planta. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244554" title="Long John Silver" nonfiltered="45" processed="44" dbindex="95045">
Long John Silver s un personatge de ficci de la novella L'illa del tresor de l'autor escocs Robert Louis Stevenson.

Silver tamb es conegut pels malnoms de "Barbecue" i " the Sea-Cook".















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244581" title="Poblaci (biologia)" nonfiltered="46" processed="45" dbindex="95046">
En biologia una poblaci s un conjunt d'individus de la mateixa espcie que ocupen un rea concreta en un moment determinat.

Les poblacions es poden estudiar des de dos punts de vista: la  distribuci en el temps i la distribuci en l'espai dels organismes.

 Dinmica de poblacions .
Estudia la distribuci en els temps a travs dels segents parmetres:

 natalitat. Relaci entre el nmero de naixements per unitat de temps i la mida de la poblaci.
 mortalitat. Relaci entre el nmero de morts per unitat de temps i la mida de la poblaci.
 immigraci. Relaci entre el nmero d'individus procedents d'altres poblacions per unitat de temps i la mida de la poblaci.
 emigraci. Relaci entre el nmero d'individus que deixen la poblaci per unitat de temps i la mida de la poblaci.

Per calcular la mida d'una poblaci s'utilitza la taxa de creixement, que s la relaci entre la variaci del nmero d'individus i el collectiu inicial. A la taxa de creixement mxima o terica se li diu potencial bitic.

 Distribuci espacial .
Els organismes d'una poblaci es poden distribuir en l'espai de tres maneres:

 a l'atzar, per espcies que no formen grups, en ambients uniformes;
 uniforme, a ambients desfavorables on s'estableixen relacions de competncia;
 en grups o agregats, perqu representa un aventatge per la supervivncia, en un medi heterogeni.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244582" title="Lliga russa de futbol" nonfiltered="47" processed="46" dbindex="95047">

La lliga russa de futbol (o Lliga Premier Russa, en rus:                              -     o Rossiiskaya fulbol'naya prem'er-liga) s la mxima competici futbolstica de Rssia.

Hi participen 16 equips. El campi es classifica per la Lliga de Campions de la UEFA i el segon per a la fase de classificaci de la mateixa competici. El tercer obt una plaa per a la Copa de la UEFA i el quart per a la Copa Intertoto. Al final de la temporada els dos darrers classificats baixen a la segona categoria (anomenada Primera Divisi) i sn reemplaats pels dos primers classificats d'aquesta categoria. La Lliga Premier Russa es cre l'any 2001, reemplaant l'anomenada Top Division, nom que rebia la mxima categoria russa entre 1992 i 2001.

La lliga es disputa habitualment entre mar i novembre.

 Histria .
Desprs de l'esfondrament de la Uni Sovitica, cadascuna de les repbliques sovitiques comenaren els seus propis campionats l'any 1992. A Rssia, els 6 equips que havien disputat la lliga de la URSS la temporada anterior (CSKA Moscou, Spartak Moscou, Torpedo Moscou, Dinamo Moscou, Spartak Vladikavkaz i Lokomotiv Moscou) foren completats amb 14 equips de les divisions inferiors, organitzant-se una lliga de vint equips. Posteriorment, la lliga es divid en dos grups per reduir el nombre de partits. El nombre de clubs a la mxima categoria s'an reduint, passant a 18 el 1993 i a 16 el 1994. Des d'aleshores la lliga s'ha mantingut amb aquest nombre de clubs, excepte els anys 1996 i 1997, que tornaren a ser 18.

Clubs participants a la temporada 2008 .



 Historial .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Resultats de la lliga russa;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244588" title="Orenga" nonfiltered="48" processed="47" dbindex="95048">

L'orenga (Origanum vulgare, del grec organon -orenga-, i del llat vulgare -vulgar) s una planta autctona d'Europa, de la regi mediterrnia i del sud i centre d'sia.

Morfologia.

s una planta herbcia, de 30 a 80 cm d'alria, perenne, sovint llenyosa a la base, erecta, de tiges rogenques, ramificada, un xic pilosa i molt flairosa.

Les fulles sn oposades amb el limbe ovat, ample, enter o una mica denticulat, de fins a 4 cm de llargada per 2 d'amplada, amb puntuacions translcides.

Les flors sn bilabiades, de 4 a 7 mm, rosades, reunides en glomruls terminals, envoltats de brctees ovades, tenyides de color prpura.

Localitzaci.

A les vorades eixutes del bosc caducifoli, a la muntanya mitjana, des dels Pirineus al Baix Llobregat, i als Ports de Beseit. Rareja al Pas Valenci i manca a les Illes Balears.

poca de recollecci.

Abans de comenar l'estiu, quan la planta s a punt de florir, se'n cullen els brots tendres i les fulles. Es poden conservar un cop assecats a l'ombra, en un lloc airejat perqu el procs sigui rpid.

s gastronmic.

La seua aroma recorda alhora la de la menta i la de la sajolida. Pot constituir un agut additiu per a les amanides vegetals, ja que combina molt b amb el tomquet, per s sobretot l'herba clssica per a condimentar carns. Dna un gust molt fi als estofats, a les salses per a pasta, a les pizzes i empanades de carn i, fins i tot, als bistecs a la planxa fregats amb l'herba abans de coure'ls.

Uns quants branquillons dins d'una ampolla d'oli o de vinagre els transmeten la seua fragncia.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 116.

Enllaos externs.

 Fotografies de diversos exemplars d'orenga.;
 mplia informaci sobre aquesta planta. ;
 Descripci d'aquesta espcie vegetal. ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244594" title="Cambra fosca" nonfiltered="49" processed="48" dbindex="95050">
 

La cambra fosca o cmera obscura s un instrument ptic capa d'obtenir la projecci plana d'una imatge sobre part de la seva superfcie interior. Constitu un dels dispositius ancestrals que van conduir al desenvolupament de la fotografia. Els dispositius fotogrfics actuals van heretar la paraula cmera de les antigues cmeres obscures.

Consisteix en una gran caixa hermticament tancada en la que entren els raigs de llum reflectits pels objectes de l'exterior nicament a travs d'un petit orifici practicat en una de les seves parets. L'orifici funciona com una lent convergent i projecta a la paret oposada una imatge de l'exterior invertida verticalment i horitzontalment.

Usos .
Va ser utilitzada antigament com a ajuda per a dibuixar. La imatge, projectada sobre paper o un altre suport, podia servir de pauta per dibuixar sobre ella. Posteriorment, quan es van descobrir els materials fotosensibles, la cmera obscura es va convertir en cmera fotogrfica estenopeica (la que usa un simple orifici com objectiu). Aquestes cameres estaven molt limitades pel comproms necessari en establir el dimetre de l'obertura: prou redut perqu la imatge tingus una definici acceptable; prou gran perqu el temps d'exposici no fos massa llarg. L's de lents o jocs d'elles com a objectiu va convertir definitivament la cmera obscura en cmera fotogrfica.

Histria.
Probablement la cmera obscura no va tenir un inventor concret: qualsevol habitaci on hi hagus una esquerda en una porta o finestra podia actuar com a cmera obscura sense que ning ho pretengus. Aix l'observaci per uns i per altres d'aquest fenomen va donar lloc a la generalitzaci del seu coneixement.

El primer en fer menci d aquest principi va ser el filsof xins Mo-Ti al S.V  a.C., ell l anomenava  el lloc recollit . 

Per tal de comprovar les seves teories sobre la llum Aristtil va construir la primera cmera obscura de la que es t notcia en la histria. La va descriure de la segent manera: Es fa passar la llum a travs d'un petit forat fet en un quart tancat per tots els seus costats. A la paret oposada al forat, es formar la imatge del que es trobi davant. 

El mag Merl (539) l utilitzava amb fins estratgics a la guerra que el rei Artur mantingu contra els saxons. Als seus escrits, parlava que el forat s havia de fer amb el corn d un unicorn. Per aix durant un temps es digu la cambra mgica. Al S.XVI es construeixen cambres amb un objectiu de dimetre ms gran incloent-hi lents, va ser una aportaci del fsic napolit Giovanni Battista della Porta. La continuaci de la investigaci en front la cambra fosca va acabar duent als cientfics per dos camins. Un, el que port al descobriment de la cmera fotogrfica i l altre s incorpor a l arquitectura per l observaci de bells paratges.

Al segle XIII Roger Bacon coneixia ja el fenmen de la cmera obscura. Per sembla que fins al segle XV amb Leonardo da Vinci no se li va donar aplicaci prctica com a instrument auxiliar per al dibuix. El segle XVI es construeixen cameres porttils amb objectiu de major dimetre dotat de lents, amb la qual cosa la imatge guanyava en definici i lluminositat. Artistes dels segles XVI i XVII, com Johannes Vermeer i d'altres van fer servir cameres obscures per ajudar-se en l'elaboraci dels seus esbossos i pintures.

La cmera obscura com a espectacle.
Algunes cameres obscures van ser construdes com a atraccions turstiques, per ja queden cada vegada menys. Alguns exemples poden trobar-se encara en Grahamstown (Sudfrica), en la Torre de Tavira a Cadis (Espanya) i en Dumfries i Edimburg (Esccia).

 Enllaos externs . 
Una mica d'histria;
 camera obscura ;
 An Appreciation of the Camera Obscura   ;
 Vermeer and the Camera Obscura   ;
 Gabriel Lacomba: fotografia estenopeica (cmara oscura)  , ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244596" title="Musaranya de l'illa Sado" nonfiltered="50" processed="49" dbindex="95051">

La musaranya de l'illa Sado (Sorex sadonis) s un endemisme del Jap.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244603" title="Musaranya de Kivu" nonfiltered="51" processed="50" dbindex="95053">

La musaranya de Kivu (Crocidura kivuana) s un endemisme de la Repblica Democrtica del Congo.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244606" title="Musaranya de l'Iran" nonfiltered="52" processed="51" dbindex="95055">

La musaranya de l'Iran (Crocidura susiana) s un endemisme de l'Iran.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244610" title="Musaranya de l'Ussuri" nonfiltered="53" processed="52" dbindex="95057">

La musaranya de l'Ussuri (Crocidura lasiura) s una espcie asitica.

Referncies.


Bibliografia.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244611" title="Brazil" nonfiltered="54" processed="53" dbindex="95058">


Vegeu Brasil per al pas sud-americ;
Vegeu Brazil (pellcula) per a la pellcula de Terry Gilliam;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244621" title="Orgue Hammond" nonfiltered="55" processed="54" dbindex="95060">

L'Orgue Hammond s un instrument electromecnic inventat el 1934 per Laurens Hammond (1895-1973). Inicialment concebut per substituir els grans orgues de tubs, que les petites esglsies no podien pagar, es va acabar convertint en una icona de la msica popular dels 50, els 60 i els 70.

Histria.

Imitant els orgues de tubs de les esglsies, el primer Hammond disposava de dos teclats de 61 tecles, ms un tercer de 25 que es tocava amb els peus. Aquest nou instrument va tenir molt d'xit en ser acceptat tant per les esglsies com per musics de jazz y ben aviat van aparixer imitadors, per el Hammond era nic. 

L'orgue es va comenar a construir com un producte ms de la Hammond Clock. El 1937, la companyia canvia de nom i esdev la Hammond Instruments i ms tard, el 1953 pren el seu nom definitiu, Hammond Organ.

A finals del anys 30, Don Leslie, un treballador de l'empresa de Laurens Hammond i aficionat a la msica, inventa un nou altaveu que li dona el so ondulant que ha fet fams al Hammond. El mateix Leslie va comercialitzar el seu giny amb molt xit, encara que durant molt temps va patir les hostilitats de Hammond, que defensava que aquell altaveu distorsionava l'essncia del so del seu orgue. Els musics van rebre amb entusiasme els Leslie Speakers i de seguida el van incorporar als seus Hammond. Malgrat les disputes inicials, Hammond i Leslie van acabar col.laborant.  

El 1973 Laurens Hammond va morir. Els nous responsables de l'empresa, davant la progressiva decadncia del seu producte entre els musics professionals, van deixar de banda la producci d'orgues per fabricar altres instruments. La companyia va tancar dos anys ms tard. Des d'aleshores, la marca ha canviat de mans diverses vegades. Actualment, la seva propietria es Suzuki. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244623" title="Ren Vermandel" nonfiltered="56" processed="55" dbindex="95061">

Ren Vermandel (Zelzate, 23 de mar de 1893 - Anderlecht, 20 d'abril de 1958) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1920 i 1931.

Al llarg de la seva carrera esportiva aconsegu 52 victries, entre elles un Tour de Flandes, dues Volta a Blgica i  dues Lieja-Bastogne-Lieja.

Palmars.
1913 (independent);
 1r de la Brusselles-Esneux;
1914 (independent);
 1r al Gran Premi de Brusselles;
1919 (independent);
 Campi de Blgica ;
 1r a la Brusselles-Lieja;
 1r a la Brusselles-Hoboken;
1920;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Blgica ;
1921;
 Campi de Blgica de ciclo-cross;
 Campi de Brabant;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 1r a la Copa Sels;
 1r al Circuit de les 3 Viles Soeurs;
 1r a Huy;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Dijon-Li;
1922;
 Campi de Blgica en carretera;
 1r a la Volta a Blgica i vencedor de 4 etapes;
 1r al Critrium dels Asos;
 1r al Critrium de Midi i vencedor de 3 etapes;
 1r a la Jameppe-Marche-Jameppe;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Saint Etienne;
1923;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r al Circuit de la Champanya i vencedor de 2 etapes;
 1r a la Copa Sels;
 1r al Circuit de Pars;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1924;
 Campi de Blgica en carretera;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 Vencedor d'una etapa del Critrium de Midi;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Blgica ;
1925;
 1r al Critrium de Midi i vencedor d'una etapa;
1926;
 1r al Gran Premi d'Alemanya;
 1r a la Volta a Leipzig;
1927;
 1r a la Volta a Leipzig;
 1r al Circuit d'Erfurt;
 1r a la Volta de Magdeburg;
 1r als 6 dies de Brusselles;
1928;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica ;

Resultats al Tour de Frana.
1923. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Ren Vermandel ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244630" title="Rodenhuize" nonfiltered="57" processed="56" dbindex="95062">
Rodenhuize (tamb escrit Rodenhuyse, Rodenhuyze) s un poble desaparegut de Blgica el territori del qual feia part de l'antic municipi de Desteldonk, ara fusionat amb la ciutat de Gant. Es troba al nord d'aquesta ciutat a la Kanaalzone (zona del canal). 

Rodenhuize es trobava als marges del curs superior del riu Durme i del canal Moervaart, per la construcci i l'eixamplament del canal Gant-Terneuzen van necessitar la seva destrucci. El nom del poble noms sobreviu en alguns topnims: el moll del canal Gant-Terneuzen Rodenhuizedok, el passeig riberenc Rodenhuizekaai del Moervaart aprop de l'aiguabarreig amb el canal Gant-Terneuzen, i el central elctric de la societat Electrabel anomenat "centrale van Rodenhuize" que es troba exactament on antany hi havia el centre del poble.

El moll Rodenhuizedok est destinat a esdevenir el centre de producci d'energia bio-elctrica del port de Gant.

Enllaos externs.
Foto del moll Rodenhuizedok





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244634" title="Dazzle Ships" nonfiltered="58" processed="57" dbindex="95063">


Dazzle Ships s el nom del quart disc del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Va aparixer al mes de mar del 1983.

Desprs d'un perode difcil durant el qual Humphreys i McCluskey van estar a punt de dissoldre el grup, OMD tornaren a l'actualitat presentant el seu disc ms arriscat. "Dazzle Ships" est radicalment polaritzat: d'una banda, s'hi ofereixen temes de pur pop electrnic (com els senzills "Genetic engineering" i "Telegraph", o les balades "International" o "The romance of the telescope"); de l'altra, peces com "ABC Auto-Industry" o "Dazzle ships (Parts II, III & VII)" mostren la seva cara ms radical i experimental.

Lricament, l'lbum cont moltes referncies a temes candents de poltica internacional, com ara la guerra freda i el bloc socialista ("Radio waves", "Radio Prague"...), o la dictadura de Somoza ("International"). Juntament amb els sintetitzadors analgics i el Mellotron que venien utilitzant fins llavors, el sampler E-mu Emulator fou un dels instruments ms importants en la construcci del so obscur i melanclic que mostra "Dazzle Ships".

Tot i la presncia majoritria de temes del seu estil tradicional, el disc no pogu igualar els registres dels treballs anteriors en vendes i posicions a les llistes; en conseqncia, OMD decidiren de deixar progressivament de banda l'experimentaci en els seus treballs posteriors i de concentrar-se en la seva vessant ms pop i comercial.

Virgin Records va editar una versi especial remasteritzada de "Dazzle Ships" a l'any 2008, coincidint amb el seu 25 aniversari, amb cinc temes extra.

Temes.

CDV 2261.

 Radio Prague - 1:18;
 Genetic engineering - 3:42;
 ABC Auto-Industry - 2:06;
 Telegraph - 2:57;
 This is Helena - 1:58;
 International - 4:26;
 Dazzle ships (Parts II, III & VII) - 2:23;
 The romance of the telescope - 3:26;
 Silent running - 3:33;
 Radio waves - 3:44;
 Time zones - 1:49;
 Of all the things we've made - 3:27;

Temes extra de la versi remasteritzada (2008).

 4-Neu   3:34;
 Genetic Engineering (312MM Version)   5:12;
 66 And Fading   6:33;
 Telegraph (Extended Version)   5:38;
 Swiss Radio International   1:03;

Senzills.

1. Genetic engineering // 4-Neu (11 de febrer de 1983)

2. Telegraph // 66 and fading (1 d'abril de 1983)

Dades.

 Orchestral Manoeuvres in the Dark: Paul Humphreys, Andrew McCluskey, Martin Cooper, Malcolm Holmes.

 Enregistrat als estudis The Gramophone Suite, Gallery Studio, Mayfair Studio.

 Mesclat als estudis The Manor.

 Enginyers de so: OMD, Rhett Davies, Ian Little, Keith Richard Nixon, Brian Tench.

 Temes escrits per Orchestral Manoeuvres in the Dark excepte "Radio Prague" i "Time zones" (arranjats per OMD) i "Radio Waves" (escrit per OMD/Floyd).

 Produt per Rhett Davies i Orchestral Manoeuvres in the Dark.

 Masteritzat a The Master Room per Arun Chakraverty.

 Disseny de portada: Peter Saville Associates.

Instruments utilitzats.

 Roland Drumatix Rythm Unit (Roland TR-606);

 Eko Rhythmaker;

 Korg MS-20;

 Roland SH-09;

 Roland SH-2;

 Emulator Synthesiser;

 Novatron;

 Prophet 5;

 Oberheim OB-X;

 Solina String Machine;

 Vox Organ (orgue electrnic);

 Piano de joguina;

 Orgue Rainbow;

 Piano;

 Bateries Gretsch i Ludwig;

 Bombo militar Premier;

 Guitarra Hammer Bass Block;

 Fender Jazz (Baix);

 Speak & Spell Machine;

 Rdio Sanyo;

 Mquina d'escriure;

Informacions addicionals.

 Les veus robtiques que se senten al tema "Genetic engineering" foren creades mitjanant una joguina electrnica anomenada Speak and Spell Machine.

 "Dazzle Ships" i els discos posteriors foren publicats a nom d'una discogrfica independent artificial anomenada Telegraph Records, creada arran de la fallida del segell DinDisc.

 El disseny de portada est basat en un tipus especial de camuflatge per a vaixells, utilitzat sobretot durant la Primera Guerra Mundial.

Enllaos externs.

Informaci sobre l'lbum a la pgina oficial del grup;

Entrevista amb Andy McCluskey sobre el disc;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244635" title="Josh Lucas" nonfiltered="59" processed="58" dbindex="95064">
Biografia.

Va nixer el 20 de juny de 1971 a Little Rock (Arkansas), fill d'un metge i d'una infermera s el primer de quatre germans. Va tenir una infncia molt moguda per mor de l'activisme poltic dels seus pares contra la guerra nuclear i l'energia nuclear. El 1981 es varen establir a l'estat de Washington on es va diplomar a la "Gig Harbor High School" el 1989, on va tenir el primer contacte amb el recitar.

Desprs es va mudar a Los Angeles, on comena a fer feina a produccions televisives com sries. Debuta en el cinema a la pellcula Alive, i desprs el trobam a films com American Psycho, Una ment meravellosa i Sweet Home Alabama.

El 2003 obt el paper del pres a la pellcula Hulk de n'Ang Lee; actualment ha participat a Poseidon un remake de L'aventura del Posid de 1972.

Filmografia.
Alive (1993);
Thinner, (1996);
True Blue, (1996);
'You Can Count on Me, (2000);
American Psycho (2000);
The Dancer (2000);
The Weight of Water, (2000);
When Strangers Appear, (2001);
Session 9 (2001);
Una ment meravellosa (A Beautiful Mind) (2001);
The Deep End, (2001);
Sweet Home Alabama, (2002);
Hulk (2003);
Wonderland (2003);
Undertow (2004);
Around the Bend, (2004);
Stealth, (2005);
An Unfinished Life, (2005);
Poseidon (2006);
Glory Road, (2006);

 Enllaos externs .
Pgina web oficial














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244636" title="Guitar Hero II" nonfiltered="60" processed="59" dbindex="95065">

Guitar Hero II s un videojoc musical desenvolupat per Harmonix i publicat per RedOctane. Es tracta del segon ttol de la saga Guitar Hero i per tant, la seqela del Guitar Hero. Es va estrenar en la Playstation 2 el novembre de 2006 i per la Xbox 360 l'abril de 2007 amb contingut addicional. 

Com el seu predecessor, el jugador utilitza un dispositiu que reprodueix una guitarra per simular que s'est tocant la guitarra realment. La jugabilitat s la mateixa per s'han afegit ms modes de joc i material addicional. Aquesta versi cont 40 canons populars amb llicncia i moltes reedicions especials pel joc que van des dels anys 60 fins a l'actualitat.

La versi per PlayStation 2 es pot comprar individualment o amb un pack que inclou un controlador que reprodueix una Gibson SG de color vermell cirera i la versi per Xbox 360 noms s'ofereix amb el controlador en forma de Gibson X-Plorer. Aix es deu a que el Guitar Hero original ja contenia una guitarra i noms estava disponible per la PlayStation 2. Ambds controladors sn amb cable per RedOctane tamb ven un controlador sense fils per la PlayStation 2.

Des del seu llanament, el Guitar Hero II va rebre molt bones crtiques i va tenir molt xit comercial, fet que va ajudar a que la saga esdevingus un fenomen cultural. En acabar l'any 2007, ja s'havien venut ms de tres milions de cpies. Aquest xit va comportar que rpidament sorts una expansi noms per la PlayStation 2 (Guitar Hero Encore: Rocks the 80s) i es comencs a preparar una nova seqela. Degut a que Harmonix va ser comprada per MTV Networks i RecOctane per Activision, Harmonix va perdre els drets sobre la saga i va dedicar els seus esforos en generar-ne una de nova per fer la competncia (Rock Band), i aix, Neversoft, empresa subsidiria de Activision, es va encarregar del desenvolupament de la saga Guitar Hero.





 Desenvolupament .

El sobtat xit que va tenir el Guitar Hero original, rpidament es va pensar en una seqela. El principal objectiu d'aquesta versi era intentar aconseguir els drets de les canons de grans grups per introduir gravacions originals al joc. El problema s que aix comportava un gran cost per la compra de drets afegit a la manca d'enteniment amb les discogrfiques. Per aix, els desenvolupadors del joc van intentar convncer als grans grups de msica rock que no volien parodiar la seva msica sin que la gent la pogus conixer i la torns a escoltar d'una forma diferent a la que havia experimentat abans.

La versi per PlayStation 2 es va anunciar originalment a l'abril del 2006. Es va llanar una versi de demostraci a la revista Official PlayStation Magazine a l'octubre de 2006. Aquesta demo incloa quatre canons en els quatre nivells de dificultat i es podia jugar en els modes individual i cooperatiu. Finalment va sortir a la venda un ms desprs, de forma individual i amb un pack que incloa un controlador en forma de Gibson SG de color vermell cirera.

 Versi Xbox 360 .

Quan Activision va adquirir RedOctane l'any 2006, l'empresa va expresar el seu inters en incrementar l'xit de la saga. Aix poc abans de sortir la versi per la PlayStation 2, es va anunciar la versi per la Xbox 360 en la X06 de Microsoft. Finalment, aquesta versi va sortir a la venda a l'abril del 2007 amb un pack que incloa un controlador en forma de Gibson X-Plorer amb un preu  superior a la versi per PlayStation 2 i deu canons exclusives. Aprofitant la facilitat que ofereix aquesta consola per descarregar nous continguts, es pot adquirir material addicional mitjanant la Xbox Live Marketplace.


 Jugabilitat .



El sistema de joc s el mateix que el seu predecessor, s a dir, el jugador ha d'utilitzar el controlador en forma de guitarra hi ha de prmer els botons de trast i la barra de "rascar" de la guitarra de manera que coincideixin amb les notes que apareixen per pantalla. Tamb es poden utilitzar el controladors convencionals de les consoles com a alternativa.

Les novetat ms importants recauen en l'ampliaci dels modes multijugadors i l'addici d'un mode de prctica, la resta de canvis corresponen a millores de les funcionalitats anteriors. Per exemple, s'han millorat les funcionalitats de hammer-ons i pull-offs o tamb s'han afegit acords de tres notes i estadstiques addicionals per quan es completa una can. Pel que fa a la versi de Xbox 360, tamb s'ha introdut la possibilitat de comparar les puntuacions amb altres jugadors mitjanant Xbox Live.

 Mode carrera .

Aquest mode de joc segueix la mateix filosofia que el del Guitar Hero original, de manera que ha d'anar superant els diferents escenaris tocant entre tres o cinc canons segons el nivell de dificultat i l'escenari. Un cop completat un escenari, es desbloqueja el segent i es van guanyant ms diners per poder comprar material addicional a la botiga virtual del joc. Una nova particularitat s que cada escenari t una can de bonificaci que es desbloqueja quan s'ha completat. En aquesta versi s'han canviat els escenaris i s'ha ampliat el nombre a vuit (dos ms): Nilbog High School, The Rat Cellar Pub, The Blackout Bar, The RedOctane Club, The Rock City Theater, The Vans Warped Tour, Harmonix Arena i Stonehenge. Aquests inclouen illuminaci i pirotcnia sincronitzats amb la msica.

 Multijugador .

La principal novetat del Guitar Hero II s l'ampliaci del mode multijugador amb dues possibilitats ms. Mentre l'anterior noms permetia enfrontar dos jugadors en una mateixa can, en aquesta hi ha la possibilitat d'enfrontar-se tocant seccions diferent d'una can i la possibilitat de tocar junts. Aix doncs, els tres modes s'han batejat amb el segent nom: 

 Cooperatiu. Un dels jugadors s'encarrega de la guitarra principal i l'altre del baix o de la guitarra rtmica segons la can. Ambds jugadors comparteixen la puntuaci, el "Rock Meter", el "Star Power Meter" i el multiplicador. Aquest mode es juga igual que el mode carrera individual per la quantitat d'escenaris a superar s ms reduda. Els jugadors tamb poden ser eliminats si toquen malament la can de la mateixa forma que en el mode individual, i per activar la potncia estellar cal que ho facin ambds jugadors alhora.

 Duel (o Face-Off). Es tracta del mateix mode multijugador que oferia la primera versi del Guitar Hero. Cada jugador pot escollir un nivell de dificultat independent i es van alternant les seccions de tocar la guitarra de manera que no toquen el mateix.

 Duel Pro (o Pro Face-Off). Ambds jugadors tenen el mateix nivell de dificultat i sn guitarres principals del grup. La puntuaci segueix el mateix sistema que en el mode individual.

Tanmateix, la funcionalitat de multijador en xarxa no est disponible en la versi per Xbox 360 per problemes tcnics tot i que RedOctane va assegurar que aquesta possibilitat inicialment.

 Mode prctica .

Aquest mode s'ha creat perqu els jugadors puguin practicar determinades seccions d'una can amb diferents nivells de dificultat i la can no s'atura encara que es toqui molt malament. Tamb permet escollir la velocitat de les notes entre quatre possibilitats i escollir el baix o guitarra rtmica en les canons que est disponible.


 Banda sonora .


Ambdues versions del Guitar Hero II, tan la de PlayStation 2 com la de Xbox 360, contenen el mateix nucli de 64 canons disponibles (40 amb llicncia i 24 de bonificaci), per amb la diferncia que la Xbox 360 cont de 10 canons ms exclusives. A ms, aquesta consola disposa de canons addicionals que es poden descarregar previ pagament mitjanant la plataforma Xbox Live Marketplace. Per altra banda, tamb s'ha reorganitzat l'ordre de les canons perqu sigui ms equilibrada la progressi en dificultat.

La majoria de canons de la llista principal sn versions gravades expressament pel joc amb noms quatre excepcions. Pel que fa a les canons de bonificaci, totes sn gravacions originals, algunes amb arranjaments especfics pel joc. Igual que la versi original, les canons versionades contenen els crdits "as made famous by", en canvi, les canons que sn originals porten els crdits "as performed by".

Les canons descarregables per la Xbox 360 estan incloses en quatre packs que es van llanar el 11 d'abril de 2007, algunes d'elles del Guitar Hero original. Addicionalment s'en van afegir dos ms amb nou material i tamb algunes canons individuals de grups europeus com Los Rodrguez.


 Recepci .


La versi inicial per PlayStation 2 va rebre molt bones crtiques, especialment la Official PlayStation Magazine que va puntuar amb 10/10 el desembre de 2006. La resta de revistes especialitzades tamb van donar molt bona puntuaci amb una mitjana total del 93%, que el van situar en la novena posici de l'any 2006. Pel que fa a la versi de Xbox 360, va aconseguir uns honors similars, la majoria lleugerament superiors. Aquests reconeixements li van atorgar diversos premis, especialment pel millor videojoc musical i per la millor banda sonora. Els mitjans especialitzats valoraven especialment l'ampliaci del mode multijugador amb noves possibilitats que el feien ms divertit. Per altra banda, varen criticar el fet que la banda sonora s'havia centrat massa en rock dur i metal, que el feien ms accessible a jugadors casuals i tamb es va criticar negativament la qualitat d'algunes versions sobre els originals.

Els packs descarregables per la Xbox 360 van rebre moltes crtiques per part de la gent ja que els trobaven excessivament cars. Cada can est valorada en 166.67 MSP utilitzant el sistema de Microsoft Points, que aproximadament equival a 2,08$. El director de programaci de Microsoft Xbox Live, Major Nelson, va defensar el preu a causa del cost de les llicncies.

El joc es va convertir rpidament en un xit de vendes, la versi per PlayStation 2 va ser el segon videojoc ms venut del desembre de 2006, i es va convertir en el cinqu de l'any fiscal de 2006 amb ms d'un mili de cpies venudes. A data de 21 de juny de 2008 s'han venut un total de 5,75 milions de cpies per ambdues consoles (3,59 per PS2 i 2,16 per Xbox 360) i s'han descarregat ms de 650.000 packs de msica.


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial Guitar Hero II;
 Guitar Hero II a Activision;
 FanClub;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244637" title="American Psycho (pellcula)" nonfiltered="61" processed="60" dbindex="95066">

American Psycho s un thriller dirigit per na Mary Harron que exposa la doble vida de Patrick Bateman (Christian Bale), un yuppie broker de Nova York. La pellcula s l'adaptaci cinematogrfica de la novella homnima de Bret Easton Ellis.  

 Notes i referncies .
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244640" title="Gran Premi de Sud-frica del 1978" nonfiltered="62" processed="61" dbindex="95067">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1978, disputat al circuit d' Kyalami  el 4 de mar del 1978.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:  Niki Lauda   1: 14. 65     ;
 Volta  rpida:  Mario Andretti   1: 17. 09  ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244660" title="Cures de traqueotomia" nonfiltered="63" processed="62" dbindex="95068">



Desprs de practicar la traqueotomia i d installar la cnula, cal auscultar el trax del pacient per a verificar que hi ha sorolls respiratoris de ventilaci.

Cal observar les puntes dels dits i les mucoses, per a assegurar-se que desapareix la cianosi.

S haur de tranquillitzar al malalt, que no aquesta respirant amb normalitat, i explicar-li que el tub esta obert i que l aire passa a traves d ell.

Per fer les cures de traqueotomia s'ha de tenir en compte, els segents processos:

 Si cal s'ha d administrar aire enriquit en O2.

 Si cal s'ha d'aspirar les secreccions traqueobronquials, perqu van ocupant la cnula interna del tub de traqueotomia.

 S'ha d'evitar que els grmens entrin, ja que aquestes persones els manquen els mecanismes de defensa de les altres vies respiratries.

 S'ha de tenir en compte si la traqueotomia ha de ser permanent, cal que s'ensenyi al propi pacient a tenir-ne cura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244667" title="Atom Heart Mother" nonfiltered="64" processed="63" dbindex="95069">
Atom Heart Mother s el cinqu lbum d'estudi del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Fou un lbum que es va allunyar del rock psicodlic promogut per Syd Barrett per entrar ms en el rock simfnic i progressiu. 

Context.
Quan Syd Barrett va deixar el grup la seva sonoritat va seguir per la mateixa inrcia, per en aquest disc es va decidir canviar i continuar amb nous reptes. 

El primer tema titulat Atom Heart Mother s una composici musical on es mostra el virtuosisme sonor de cada membre del grup. Ocupa tota la primera cara del disc de 33 revolucions i no havia de ser orquestrada en un principi fins que van reunir totes les composicions de l'lbum. Ron Geesin es va encarregar de la orquestraci per va tenir molts problemes amb els membres del grup i va abandonar el projecte sense que fos completat i el va finalitzar John Aldiss. En un primer moment aquest tema s'havia d'anomenar The Amazing Pudding, per era un ttol que no els va convncer, Ron Geesin els va suggerir que llegissin el diari per veure si els inspirava i treien un nom. Nick Mason va trobar uan notcia sobre una dona embarassada que havia estat sotmesa a una operaci de cor i portava un marcapassos atmic. El ttol de la notcia era Atom Heart Mother, aix es va poder treure ttol per l'lbum i la can. La can est dividida en parts ja que a l'poca es cobraven drets d'autor en funci dels temes que contenia un lbum.

A continuaci es troba el tema If, una de les millors peces lriques de Roger Waters que mostra l'odi per la sortida de Barrett del grup.

Segueix amb Summer '68, escrita per Richard Wright, s una crtica a l'estil de vida dels msics de rock.

El tema  Fat Old Sun amb sonoritat blues fou un tema de referncia de David Gilmour, que va fer servir per a la seva carrera en el grup i com a solista.

L'ltim tema s Alan's Psychedelic Breakfast, un altre tema de llargada considerable i de qualitat musical, tal i com agradava al grup i es mostra virtuosisme. 

Cartula.
La cartula mostra una vaca en un camp i no cont cap tipus de text. El grup volia que fos el menys psicodlica possible i aix ho van demanar a Torm Thorgerson de l'estudi Hipgnosis, que va anar al camp i va fotografiar el primer que va veure, una vaca de nom Lulubelle III.  

Enregistrament i edici.
El disc fou enregistrat entre el mar i l'agost de 1970 als Estudis Abbey Road i fou produt per Pink Floyd. L'enginyer de so fou Peter Brown assistit per Alan Parsons. Va aparixer en format LP el 10 d'octubre de 1970 i va arribar al nmero 1 al Regne Unit i al 55 als Estats Units. El mar de 1994 fou disc d'or als Estats Units. La versi remasteritzada va aparixer el 1994 a Gran Bretanya i un any desprs als EUA. 

L'edici original amb LP cont com a ltim soroll una gota d'aigua quan cau i com que s a l'ltim forat si no s'aixeca l'agulla va sonant indefinidament. 

En la reedici amb disc compacte hi ha una targeta amb dues receptes d'esmorzar, una en alemany i un alatra en angls. Les receptes semblen ser una espcie de broma o exageraci ja que inclouen ingredients com un camell mitj, un ou, 250 cabeces d'all, 1 xai de primavera...

Llista de temes.
Atom Heart Mother (Mason, Gilmour, Waters, Wright, Geesin) 23:44;
a. Father's Shout;
b. Breast Milky;
c. Mother Fore;
d. Funky Dung;
e. Mind Your Throats Please;
f. Remergence;
If (Waters) 4:30;
Summer '68 (Wright) 5:29;
Fat Old Sun (Gilmour) 5:22;
Alan's Psychedelic Breakfast (Waters, Mason, Gilmour, Wright) 13:00;
a. Rise and Shine;
b. Sunny Side Up;
c. Morning Glory;

 Crdits.
 Msics.
Roger Waters - baix, veu i guitarra addicional.
David Gilmour - guitarra, baix i veu.
Richard Wright - orgue hammond, orquestraci i veu.
Nick Mason - bateria i percussions. ;

Msics addicionals.
Ron Geesin - orquestraci i composici.
Alan Stiles - veu de fons en el tema Alan's Psychedelic Breakfast.
Abbey Road Session Pops Orchestra - orquestra a Atom Heart Mother i instruments de vent a Summer '68.
The John Aldiss Choir - cor.

 Producci .
 Producci artstica: Pink Floyd.
 Produccin executiva: Norman Smith.
 Enginyeria d'audio: Peter Bown i Alan Parsons.
 Cartula: Hipgnosis.

Edici en disc compacte.
 Remasteritzaci supervisada per James Guthrie.
 Remasteritzaci digital per Doug Sax a The Mastering Lab, LA.
 Disseny grfic interior Storm Thorgerson i Jon Crossland.
 Fotografia addicional: Tony May.

Ancdotes.
Els sons de cuina que s'escolten a Alan's Psychedelic Breakfast foren enregistrats a la cuina de  Nick Mason.

Stanley Kubrick volia usar part del tema Atom Heart Mother en la pellcula A Clockwork Orange (La taronja mecnica). Va demanar que li deixessin usar Atom Heart Mother Suite en la bso. Per com que Kubrick volia llicncia sense lmits per determinar quines porcions o editar els temes, aix que el grup ho va rebutjar. Quan Alex est a la botiga de discos en l'estant superior hi ha un disc que t la portada dAtom Heart Mother amb la vaca en un camp. 

Enllaos externs.
 Dades del disc i lletres (en angls);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244668" title="If" nonfiltered="65" processed="64" dbindex="95070">
If s la segona can dels disc Atom Heart Mother del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. El tema fou escrit i cantat per Roger Waters. Noms es va tocar una vegada en directe, el 16 de juliol de 1970. 

 Crdits.
Roger Waters   veu i guitarra acstica. ;
David Gilmour   guitarra elctrica.
Richard Wright   baix, piano i orgue.
Nick Mason - bateria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244669" title="Summer '68" nonfiltered="66" processed="65" dbindex="95071">
Summer '68 s la tercera can de l'lbum Atom Heart Mother del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd. El tema fou escrit i compost per Richard Wright.

Crdits.
Richard Wright - veu, piano i orgue.
Roger Waters - baix.
David Gilmour - guitarra acstica.
Nick Mason -  bateria.
Abbey Road Session Pops Orchestra - orquestra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244670" title="Fat Old Sun" nonfiltered="67" processed="66" dbindex="95072">
Fat Old Sun s la quarta can de l'lbum Atom Heart Mother del grup de rock psicodlic britnic Pink Floyd. El tema fou escrit i compost per David Gilmour que hi toca tots els instruments excepte els piano. Aquest tema es va tocar en els concerts des del 16 de juny de 1970, s a dir, quatre mesos abans de la sortida oficial del disc. En directe podia durar fins a 15 minuts. 

Crdits.
 David Gilmour   Lletra i msica, veu, guitarra, baix i bateria.  ;
 Richard Wright - piano.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244677" title="Alan's Psychedelic Breakfast" nonfiltered="68" processed="67" dbindex="95073">
Alan's Psychedelic Breakfast  s el cinqu i ltim ttol del disc Atom Heart Mother del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd. s un tema instrumental amb tres parts: Rise and Shine, Sunny Side Up (fragment escrit i tocat per David Gilmour amb Rick Wright als teclats) i Morning Gloyr. El tema fou compost per la totalitat de membres del grup. 

LAlan del ttol  no s pas com s'ha cregut molt que era Alan Parsons, sin que era Alan Stiles, un roadie del grup.

El tema va sobre la preparaci d'un esmorzar amb comentaris sobre els ingredients. S'hi barregen sons de fons com una cafetera que s'engega, el bacon que es cou, cereals que es vessen un bol i msica instrumental. Els sorolls de la cuina es van enregistrar a la cuina de Nick Mason. 

Crdits .
 David Gilmour   guitarra i baix a Morning Glory.
 Richard Wright   piano.
 Roger Waters   efectes sonors.
 Nick Mason - bateria, percussions, efectes sonors. ;
 Alan Stiles   veu, efectes sonors. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244679" title="Francesc Busquets i Burguera" nonfiltered="69" processed="68" dbindex="95074">
Francesc Busquets i Burguera (Barcelona, 19 de juny de 1959) s mestre i creador del Clic i del seu descendent el JavaClic, un programari pensat perqu el professorat pugui idear i materialitzar els seus propis materials.

Biografia.
Msica, cincia i una ferma convicci en l'associacionisme sn tres caracterstiques que ja es troben en l'poca de formaci d'aquest mestre barcelon. Fill de pare msic, de jove tocava la gralla i treballava en un esplai. A l'hora de triar carrera universitria, va escollir arquitectura, moment en qu entra en contacte amb la informtica com a instrument de dibuix tcnic. Essent al quart curs, abandona definitivament els estudis tcnic per lliurar-se de ple als del Magisteri cientfic. Desprs d'exercir uns anys com a mestre, va entrar a treballar al Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya.

Obra.
Francesc Busquets s conegut, sobretot, com a creador del Clic. Aquest clebre programari que facilita l'edici de materials didctics t les seves arrels, per una banda en l'entorn Electra, desenvolupat pel Programa d'Informtica Educativa i, per l'altra, en la necessitat de posar a l'abast del professorat un instrument que li permets generar activitats didctiques sense haver de conixer en profunditat llenguatges de programaci.

A partir de l'any 1995, el Clic eixampla el seu radi d'acci i es consolida, no noms com a prctica pedaggica basada en recursos informtics, sin com a comunitat internacional de treball, una situaci que es mant actualment.

Amatent a les necessitats del mn educatiu i als canvis tecnolgics, Francesc Busquets s al capdavant de l'equip que desenvolupa programari educatiu dins de la Secci de Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement de la Direcci General d'Innovaci del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya. Entre les produccions acreditades d'aquest equip cal esmentar els Quaderns Virtuals, el Collex, la Prestatgeria virtual i XTEC Blocs.

Tamb s responsable del desenvolupament de la primera distribuci de GNU/Linux a l'administraci educativa catalana, la Linkat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244680" title="Us3" nonfiltered="70" processed="69" dbindex="95075">
Us3 s el nom d'una banda de jazz-rap creada pel compositor i productor angls Geoff Wilkinson. es tracta d'una fusi de jazz i hip-hop a parts iguals, amb una clara influncia de la sonoritat de l'R&B i del soul, especialment a l'ultim lbum. Amb US3 ens trobem amb bases de jazz (samplers de gravacions clsiques), amb ritmes de dance a sobre i melodies de rap cantades. La seva proposta ha aconseguit apropar aquest estil a gran quantitat de joves, que en un principi n'eren reticents, mitjanant la seva fusi amb un estil actual com s el hip-hop.

Us3 va ser format l'any 1992, juntament amb el productor Mel Simpson, desprs d'editar dos treballs fora celebrats pel pblic. Primer va ser un 12", al 1990 (Where will we be in the 21st century), amb la collaboraci vocal del raper Mc Honey B i la pianista de jazz Jessica Lauren. Aix va cridar l'atenci del segell -en aquells dies emergent- Ninja Tune, amb el qual es va editar el 12" The band played the boggie. El tema era el resultat de fusionar amb samples del hit jazzstic Sookie Sookie, de Grant Green, editat per Blue Note.

Blue Note.
El tema es converteix en un xit, i aviat Geoff rep una trucada, emplaant-lo a les oficines de la EMI a Londres. Inicialment aquest s'ho pren amb nerviosisme, donat que aquest no havia pagat pels drets d's dels samples, per la reuni no tenia com a objectiu el de reclamar per cap dret. El motiu era ben diferent: el president del mtic segell de jazz Blue Note volia fitxar-lo, fet que li permetria de tenir lliure accs al llegendari catleg de la firma. 

No obstant aix, Geoff va haver de gravar abans unes quantes demos, a fi de provar la seva vlua. Una d'aquestes demos va ser el memorable Cantaloop (Flip Fantasia), tema emblemtic de l'acid jazz. Produt el mar de 1992, batria rcords de vendes dos anys desprs a les llistes dels Estats Units. Curiosament, aquesta reinterpretaci del clssic Cantaloupe Island de Herbie Hancock est tan ben assolida que el propi autor de la versi original, va arribar a dir al pblic en algun dels seus concerts, que el que anava a interpretar a continuaci era la versi d'un tema d'un grup anomenat Us3.

El tema formava part del magnfic lbum Hand on the torch (amb la participaci dels rapers Rahsaan Kelly, Kobie Powell i Tukka Yoot), l'any 1993, primera collaboraci entre Us3 i Blue Note. El disc es va convertir en un referent de la fusi de jazz i rap, va ser aclamat per la crtica i va enregistrar unes vendes espectaculars. De fet, va ser el primer lbum de Blue Note que venia ms d'un mili de cpies als Estats Units. Avui dia, Hand on the torch est considerat com un clssic imprescindible, i segueix venent-se a tot el mn com si encara fos una novetat.

 Trencament amb Blue Note i contracte amb Sony .
L'any 1997 va arribar el segon treball d'Us3, Broadway & 52nd, desprs de diverses reeixides gires mundials. Aquesta vegada, els cantants triats van ser els rapers novaiorquesos KCB i Shabaam Sahdeeq, que van prestar la seva veu a un lbum que no va repetir l'xit del seu predecessor, i que tampoc va obtenir la mateixa acollida per part de la crtica. Dos anys desprs, acabades noves gires, la relaci entre Geoff i Blue Note va arribar a la seva fi, encara que el segell nord-americ va editar una ltima novetat discogrfica: Flip Fantasia: Hits and remixes (1999), que lgicament incloa els majors xits dels dos primers discos, a ms de quatre remescles a crrec de Nelle Hopper, Roberto, Q-Burn i Brixton Bounce.

Us3 signa amb Sony a Nova York i es posa a treballar en el seu tercer LP, per al qual va comptar amb la collaboraci del raper Michelob i de la cantant Alison Crockett. No obstant aix, abans d'acabar el treball, a causa d'un desacord amb Sony, Us3 va quedar-se sense els drets del seu propi lbum. Va caler esperar durant dos anys de processos legals per tal de recuperar-los finalment. An Ordinary Day in an Inusual Place arriba finalment a les botigues l'any 2001, editat per Toshiba EMI al Jap, i per Universal a Europa. Desprs de noves gires per Europa i Jap, les relacions entre Us3 i Universal es trenquen, pel que Geoff Wilkinson torna a quedar-se sense segell discogrfic.

 Darrerament .
Afortunadament, la relaci amb Toshiba EMI al Jap es mant en aquell moment, de manera que un quart treball veu la llum en aquest pas l'any 2003. L'lbum, Questions, s editat a Europa a finals de 2004 i als Estats Units l'abril de 2005. Per a aquest nou disc, Geoff compta amb la participaci del raper de Brooklyn Reggi Wyns i la cantant londinenca Mpho Skeef. El 22 de Maig de 2006 arriba a les botigues el cinqu treball d'estudi, Schizophonic , amb els rapers Akil Dasan i Gaston, descoberts ambds per Wilkinson al Nuyorican Poets Caf de Nova York. Say what s'edita el 28 de Maig de 2007, amb la participaci, novament d'Akil Dasan i Gaston, per tamb de la vocalista Adeline.

 Discografia .

 Hand on the torch;
 Broadway & 52nd;
 Flip Fantasia: Hits & Remixes;
 An Ordinary Day in an Inusual Place;
 Questions;
 Schizophonic;
 Say What;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244681" title="Esterilitzaci" nonfiltered="71" processed="70" dbindex="95076">
L'esterilitzaci s el tractament que deixa a l'objecte tractat lliure de tot organisme viu. pot aconseguir-se mitjanant l'exposici a agents letals fsics i qumics.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244682" title="Guitarra acstica" nonfiltered="72" processed="71" dbindex="95077">

La guitarra acstica s un tipus de guitarra amb cordes de metall o de nil, el so del qual es genera mitjanant la vibraci de les cordes que s'amplifiquen en una caixa acstica de fusta o algun acrlic. El terme "acstica" s'utilitza en contraposici al de "guitarra elctrica". De fet, totes les guitarres que no sn elctriques, com la guitarra clssica o espanyola, sn acstiques, ja que tenen una caixa de ressonncia i sonen per si mateixes sense necessitat d'utilitzar un sistema d'amplificaci extern. 

 Cultura .
No obstant aix, en general s'utilitza el terme "acstica" nicament per a les guitarres amb cordes de metall. Els nord-americans distingeixen, entre les guitarres acstiques, les guitarres de cordes de metall (tamb conegudes com a western guitars) i les guitarres de cordes de nil, que serien les guitarres clssiques o espanyoles.

 Caracterstiques .

La guitarra acstica possex una caixa ms gran que la clssica, un mnec ms fi i amb ms trasts, cordes de metall i un so ms potent. La guitarra acstica sol emprar-se sobretot en la msica folk i country, per tamb en la pop, el rock i tots els seus vessants. Tamb existeixen les guitarres electroacstiques, que mantenen la seva caixa harmnica per que inclouen un micrfon a l'interior que fa possible l'amplificaci del so durant concerts o enregistraments. s propi de la guitarra acstica el Finger Style, s a dir, aquella forma de tocar en la qual s'usen els dits de la m dreta en lloc de la pua (picking).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244686" title="Estoig" nonfiltered="73" processed="72" dbindex="95078">
Un estoig s una caixa petita usada per a guardar coses de forma ordenada. Generalment, s utilitza per a objectes de petites dimensions i de cert valor: joies, rellotges, plomes estilogrfiques, etc. En ocasions, compten amb un condicionador interior que immobilitza i presenta l objecte. 

En el sector de l embalatge, es denomina genricament estoig a tot embalatge de petites dimensions. El material de fabricaci pot ser qualsevol: fusta, plstic, cartr ondulat, etc. Per exemple, es considera estoig a l envs per a una o dues ampolles de vi o un paquet de cigars. No obstant aix, el material de fabricaci ms habitual s el cartonet. Aix, es denominen estoigs a les caixes per a medicaments, perfums, bombons, colnies, etc. La impressi que s empra s d alta qualitat utilitzant la tcnica offset a la qual se solen afegir tractaments especials com relleus, stampings o vernissos ultraviolat.

En moltes ocasions, i depenent de l objecte, l estoig compta amb un folrat intern per a evitar el maltractament a l objecte a ser cuidat. El folre interior pot ser esponjs per a ajudar a esmorteir l'impacte en cas que, per exemple, caigus l estoig amb l objecte dins o durant el seu transport. A ms, el folre sol ser suau per a evitar ratllar o alterar l acabat extern dels objectes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244688" title="Marea (grup)" nonfiltered="74" processed="73" dbindex="95079">

Marea s un grup de rock navarrs de Berriozar, format el 1997 per Kutxi Romero.

Histria.
Cap a l'hivern de 1997, Kutxi decideix formar un grup propi de pur rock and roll, desprs d'haver format part de diverses bandes de punk. 

Decideix cridar a Alen Ayerdi -ex bateria de Begira- que no dubta en unir-se al projecte de Kutxi, malgrat estar-ne ocupat amb un altre. Contacta amb Edu Beaoumont (El Pinyes, que havia conegut un any enrere). Pinyes no havia tocat anteriorment en cap grup, per Kutxi -gran amic seu- li insisteix a formar part del grup com a baix. Pinyes accedeix i fa que Kutxi conegui a Csar Ramallo, que desprs seria un dels guitarristes de Marea. David Daz, lies el Kolibr, guitarrista, entra al grup com a refor per als altres quatre membres.

Al principi, el grup s'anomenava "La Pastera", per en anar a registrar el nom de la seva banda per llanar el seu primer disc titulat "Marea" es van assabentar que ja existia un grup amb el nom "La Pastera". Com que no els van poder convncer perqu els cedissin els drets van intercanviar els noms del grup, que es va passar a dir Marea, i del disc, que va anomenaren "La Pastera". Amb nom i disc, Marea inicia una petita gira amb el grup sevill Reincidentes i coneix a les bandes Narco i els Porretas. Tot seguit, toquen amb Buitaker, Etsaiak, Soziedad Alkoholika, La Polla i molts altres grups.

Desprs de problemes amb la discogrfica internacional, en troben una altra de Pamplona, anomenada GOR Discos i comencen a preparar el seu segon disc: Revolcn. El dia 15 de setembre del 2000 surt al carrer Revolcn. GOR feia campanya mentre Marea venia el seu disc per nombroses emissores de rdio. Aix assoleixen fer conixer el seu segon disc. Desprs de l'xit del 2001, tenen problemes amb la discogrfica GOR i busquen una altra nova "casa de discos". 

Al febrer de 2002, a les ordres d'Iaki "Uoho" Antn -guitarra de Extremoduro i Platero i Tu-, comencen a gravar "Petons de gos", el seu tercer disc. Gravar a casa de Uoho durant dos mesos dna resultats ptims a l'enregistrament. Van collaborar-hi: Robi ("Extremoduro") i Fito ("Platero i Tu", i "Fito & Fitipaldis"), Martn Romero, (cantant de Bhatoo i germ de Kutxi, que ja havia collaborat en el de La Pastera), Arantza Mendoza i molts ms. El disc va sortir al carrer el dia 22 d'abril del 2002. Aquest dia Marea va comenar una gira de 8 mesos en la qual van fer 81 concerts per tota la pennsula Ibrica.

Desprs de 5 anys sense descans s'adonen del desgast i el cansament que en ells havia provocat tot l'esfor, aix que decideixen donar una pausa a la seva trajectria com a grup i plantejar el futur de Marea. El dia 28 de desembre del 2002 es va triar com ltim concert de la gira 2002. Aquest dia, al costat de Silenci Absolut, Fito Cabrales, Uoho, Alfredo Piedrafita, el Drogues, Martn Romero, Iker Dikers i 800 persones que van omplir la sala Artsaia, es van acomiadar dels escenaris temporalment. 

Decideixen muntar el seu propi estudi i comenar a compondre canons per a un quart disc sense pressions ni normes. En tot l'any 2003 van compondre 12 canons, per d'acord amb la seva filosofia del respecte al "rokanrol" i el seu amor pel que feien. A l'octubre d'aquest any s'acaba el disc i el local d'assaig. I el 9 de desembre del 2003 -amb "El Kolibr" produint el disc- i amb el suport d'Aitor Ario, van comenar a gravar -en els Estudis Lorentzo Records de Berriz- el seu quart disc: 28.000 punyalades. 

Desprs d'una gira, passant per tots els punts d'Espanya, incloent plens a Madrid (Palacio de Vistalegre, i Plaa de toros de Legans) i Barcelona (Vall D Hebron) la banda decideix prendre's un descans. 
Al mar de 2005 decideixen retirar-se del directe, per a l'abril del 2006 mitjanant un comunicat en la seva web, Kutxi anuncia la tornada als locals d'assaig de la banda. Desprs de diversos mesos, Marea es torna a ficar en l'estudi d'enregistrament, aquesta vegada en els estudis R-5 que no sn altres que el local on assagen, el soterrani de la casa de Alen. El seu ltim disc va sortir a la venda el 24 d'abril de 2007 amb el nom de Les voreres estan plenes de polls (amb la collaboraci de Brigi Duc de Koma para la can Nana de crebant, entre altres) i est acompanyat del directe gravat en Vall D Hebron Barcelona durant la gira 28.000 punyalades. Tamb van decidir creuar el toll i anar de gira per Sudamrica on es va publicar un recopilatori dels millors temes sota el nom de Secs els peus; Marea 1997-2007". A ms, el 4 de desembre del 2007 surt a la venda el recopilatori Coces a l'aire: 1997-2007 per a celebrar els seus deu anys. 


Components.
 Kutxi Romero: Veu i lletres.
 Edu Beaumont "Pinyes": Baix i veu.
 Csar Ramallo: Guitarra Elctrica.
 Kolibr Diaz: Guitarres (elctrica i acstica).
 Aln Ayerdi: Bateria, percusi i corus.


Discografia.

lbums.
 La patera (1999);
 Revolcn (2000);
 Besos de perro (2002);
 28.000 pualadas (2004);
 Las aceras estn llenas de piojos (2007);

Recopilatoris.

    * Secos los pies: 1997-2007 (2007)
    * Coces al aire: 1997-2007 (2007)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244689" title="Mila Kunis" nonfiltered="75" processed="74" dbindex="95080">
Milena Markovna "Mila" Kunis (           o         ) s una actriu estatunidenca nascuda el 14 d'agost de 1983 a Kev. s coneguda pel seu paper de la Jackie Burkhart a la srie That '70s Show. 

 Filmografia . 
 Family Guy (2000 - ) ... Meg Griffin;
 That '70s Show (1998 - 2006) ... Jackie Burkhart;

 Enllaos externs .
  ;
 http://www.that70sshow.com/c_jackie.htm ;






































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244690" title="Palla" nonfiltered="76" processed="75" dbindex="95081">

La palla s la tija seca dels cereals (blat, civada, sgol, ordi, etctera), desprs que el gra o llavor ha estat separat mitjanant la trilla. En temps passats, era un subproducte til de la collita, per amb l'arribada de les recollectores (1950), i de les sembradoras de "labranza zero" (1990) la palla podria arribar a ser una crrega, un entrebanc per als grangers. Per la inventiva ho segueix considerant molt til en reincorporar-lo al terreny, i ajudar aix a no perdre massa matria orgnica del sl. La palla era obtinguda desprs de l'operaci de separaci en un recinte tancat denominat era. Per a la seva conservaci com aliment per als animals s'emmagatzemava en parvas, s que ha estat substitut per fardells o sitges. La palla es compra i ven generalment en rotllos o en pacas, i el seu valor, s afectat pel neta i pura que aquesta es considera.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244692" title="Kyle Korver" nonfiltered="77" processed="76" dbindex="95082">


Kyle Elliot Korver (nascut el 17 de mar de 1981 a Lakewood, Califrnia) s un jugador nord-americ de bsquet que juga en el  Utah Jazz de la NBA.

Kyle Korver es va formar com jugador en la Universitat de Creighton, on va arribar a ser el cinqu mxim anotador de la histria de la universitat. Anteriorment va jugar en l'equip de bsquet de l'Institut Pella, en Pella, Iowa, on la seva samarreta amb el nombre 25 ha estat retirada. En el Draft de l'NBA de 2003 va ser seleccionat en la segona ronda en 51 lloc per New Jersei Nets, qui dies desprs ho van traspassar al Philadelphia 76ers. 

El seu rol en els Sixers s ser un tirador de triples. Va competir en el Concurs de Triples de l'NBA en 2004 i 2005, quedant tercer i segon respectivament. En la temporada 2004-2005 Korver va compartir el primer lloc quant a triples anotats juntament amb Quentin Richardson, ja que ambds van sumar 226 cadascun. La seva major debilitat est considerada la defensa. De totes maneres, des que va arribar a la lliga ha mostrat signes de millora cada any. La mxima anotaci de Korver s de 31 punts davant Milwaukee el 24 de febrer de 2006. 

Korver, un reconegut especialista en triples, no va participar en el Concurs de Triples de 2006 degut al fet que l'entrenador dels Sixers Maurice Cheeks li va apartar del quintet inicial a mitjans de temporada, substituint-li per John Salmons i Kevin Ollie. Va declinar la invitaci a l'esdeveniment allegant que necessitava temps per a si mateix i per a pensar sobre la seva situaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244693" title="Kate Winslet" nonfiltered="78" processed="77" dbindex="95083">


Kate Elizabeth Winslet (5 d'octubre de 1975) s una actriu de cinema britnica, sis vegades nominada als scars i guanyadora dels Premis Bafta i Globus d'Or.

Durant tota la seva carrera ha arribat a fer representacions molt diferents i variades per, segurament, s ms coneguda pels seus internacionalment aclamats papers de Juliet Hulme a Criatures Celestials (1994), de Rose DeWitt Bukater a una de les pellcules de ms alt pressupost de la histria del cine, Titnic (1997), i de Clementine Kruczynski a Eternal Sunshine of the Spotless Mind.

A l'edat de 22 anys, va superar el rcord de la persona ms jove en rebre dos nominacions als scars i, cadascuna de les seves segents nominacions n'han superat el corresponent: la persona ms jove a rebre tres nominacions, quatre, cinc i, finalment, sis.  

 Filmografia .



 Premis .

 Oscars .



 Globus d'Or .



 Enllaos externs .

Tot sobre Kate Winslet (En castell);
Pgina de fans de Kate Winslet (En angls);
Descobreix a Kate Winslet (En angls);
Web de fans (En francs);
Pgina sobre Kate Winslet (En itali);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244695" title="Embalatge" nonfiltered="79" processed="78" dbindex="95084">



L embalatge o millor conegut en el mn del mrqueting com empaquetatge (de l'angls packaging), s el recipient o embolcall que serveix per a agrupar i transportar productes i la disciplina o art del seu disseny. Altres funcions prpies de l empaquetatge sn les de protegir el contingut, informar sobre les seves condicions d'utilitzaci, requisits legals, composici, ingredients, etc. i promocionar el producte mitjanant grafismes. A la botiga, l embalatge pot ajudar a vendre la mercaderia mitjanant el seu disseny grfic i estructural. 

L'empaquetatge explora multitud de qestions relacionades amb el disseny dels envasos: des del seu paper dins de l'estratgia d'una marca, fins els materials usats en la seva fabricaci. Ams ams, analitza cada component grfic estructural, disposici, i jerarquia de la informaci, fotografies i acabats, tant de forma allada, com en la seva relaci amb altres elements. Podrem dir, i de fet ho s, que s un terme comercial, i el seu significat va ms enll de la relaci amb el producte i el seu envs. Aix mateix, mostra com els dissenyadors busquen noves solucions a les necessitats dels seus clients, prenent les tcniques de disseny del producte part fonamental en el procs.

 El paper de l'envasat .
La importncia de l'art de l'envasat sorg al segle XIX, quan les tecnologies van fer possible que els fabricants i grangers poguessin abastir les tendes amb productes envasats. Tanmateix, els venedors podien envasar aquells articles vinguts dels grangers i artesans en un format ms atractiu per tal d'orientar les preferncies de compra cap al propi producte. 

 Els models .
Pel tipus de producte que transporten, poden ser: 
 Embalatge primari. s l empaquetatge que est en contacte directe amb el producte. ;
 Embalatge secundari. S'empra per a transportar embalatges primaris o productes dintre dels seus envasos. ;
 Embalatge terciari o reembalaje. Transporta diversos embalatges secundaris. ;

Altres models habituals sn els segents: 
 Caixa de fusta ;
 Caixa de plstic ;
 Film plstic ;
 Sac de paper ;
 Caixa de solapes ;
 Caixa evolupant o Wrap Around ;
 Caixa expositora ;
 Caixa amb tapa ;
 Caixa de tapa i fons ;
 Caixa de fons automtic ;
 Caixa de fons semiautomtic ;
 Caixa amb reixeta incorporada ;
 Caixa dispensadora de lquids ;
 Estoig ;
 Cistella ;
 Safata ;
 Plat agrcola ;
 Contenidor ;
 Box palet ;
 Gbia de fusta ;

Altres elements d embalatge sn: 
 Cantonera ;
 Condicionador ;
 Format ;
 Separador ;

 L'envs en la publicitat corporativa .
L'embalatge no noms respon a campanyes del mrqueting (el fer ms atractiu l'embolcall amb la fi de vendre ms), sin que t un paper fonamental alhora de assegurar que la percepci que t el consumidor de la marca quedi reflectida a l'embolcall de l'envs (els consumidors compren tant com per la marca com pel producte).

 Empaquetatge i etiquetatge . 
Empaquetatge i etiquetatge constitueix l embolcall o protecci que acompanya a un producte, per al mateix temps forma part de les seves caracterstiques i compleix amb diferents objectius: 
 Protecci: del producte des de la seva fabricaci fins a la seva venda i emmagatzematge per part dels compradors, especialment important en productes frgils o alimentosos. ;
 Comoditat: l envs ha de facilitar el fraccionament, la compra, el transport i l emmagatzematge per part del comprador. ;
 Promoci: ja que un envs b dissenyat, de forma i colors atractius permet diferenciar-se dels competidors, ser millor identificat pels consumidors i millorar la venda. ;
 Comunicaci: ja que en l envs i etiqueta el productor pot resumir les caracterstiques i bondats del producte, la seva millor manera d ocupaci i conservaci, els seus diferents usos ( induint de vegades a usos alternatius que augmenten la demanda ) i els beneficis que lliura el seu consum. Ha de comunicar als seus consumidors que reben un major valor pels seus diners. ;
 Millorament de la imatge corporativa. Els envasos i etiquetes atractius, que criden l atenci dels consumidors i que es diferencin amb facilitat dels productes de la competncia, contribueixen molt, i a baix cost, a formar la imatge d una marca. ;

Per als envasos existeixen diferents estratgies : 
 Envasos idntics o amb caracterstiques molt comunes per als productes d una mateixa lnia, facilitant l associaci i la promoci. (Sempre que la qualitat sigui bona). ;
 Envasos amb un s posterior, que permeten, una vegada consumit el producte, la seva utilitzaci per a altres fins. Aquesta estratgia tamb la hi utilitza temporalment amb fins de promoci. ;
 Envasos mltiples, en els quals s ofereixen diverses unitats, iguals o complementries, amb un preu menor al de la suma de les compres individuals. Tamb l envs mltiple s'empra per a presentar un assortiment per a regal, a un preu superior justificat per la presentaci adequada a un regal. Casos tpics sn els productes de perfumeria. ;

En el disseny dels envasos han de tenir-se en compte els aspectes ecolgics relacionats amb la seva construcci i posterior deixalla una vegada consumit el producte. s convenient indicar, quan aix s efectiu, que l envs s ha fabricat amb materials reciclats o que posteriorment l envs buit s possible de reciclar. 

Codis de barres. Si vost planeja arribar amb els seus productes a supermercats o grans botigues, els seus productes han de dur el codi de barres, sistema de codificaci universal per a tots els productes i que imprs en el seu envs o etiqueta permet ser llegit electrnicament per caixers i en cellers.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244696" title="Ben Wallace" nonfiltered="80" processed="79" dbindex="95085">

Ben Wallace (nascut el 10 de setembre de 1974 a White Hall, Alabama) s un jugador americ professional de bsquet que juga als Chicago Bulls de l'NBA. Conegut amb el sobrenom de  Big Ben, juga en les posicions de pivot i aler-pivot. T una alada de  2.06 metres i pesa 109 quilograms.

Carrera.

En Wallace va jugar com universitari a la Universitat de Cuyahoga durant dos anys abans  d anar a la Universitat de Virgnia. Va ser un jugador no seleccionable per al draft, i va signar com agent lliure rookie pels Washington Bullets el 2 d'octubre de 1996 desprs de jugar a Itlia. A Washington va jugar-hi tres temporades, li va costar fer-se un lloc a l equip i no va tenir unes estadstiques massa destacades. 

L any 1999 Wallace va ser traspassat als Orlando Magic juntament amb Tim Legler, Terry Davis i Jeff McInnis a canvi d'Isaac Austin. Un any desprs, el 3 d'agost del 2000, va ser transferit juntament amb Chucky Atkins als Detroit Pistons per Grant Hill. La seva etapa a Detroit va ser de lluny el millor moment de la seva carrera. Va ser considerat tot un especialista en defensa, sent premiat com al Millor Jugador Defensiu de l any de l'NBA el 2001-2002, 2002-2003, 2004-2005 i 2005-2006. En les temporades 2001-2002 i 2002-03 va ser el lder de la lliga en rebots i taps. El 2003 va ser votat pels fans per a jugar el seu primer All-Star Game com a pivot  titular de la Conferncia Est. Es va convertir llavors en el primer jugador que no passava pel draft i jugava un All-Star. Wallace, juntament amb Chauncey Billups, van dur als Pistons a guanyar l'anell la temporada 2003-2004. 

El president d'operacions de Detroit Pistons, Joe Dumars, li va prometre a Wallace que quan el seu contracte expirs, els Pistons li oferirien el contracte ms car de la histria de la franqucia. Ben va indicar que aix era una mostra de les bones relacions que mantenien dins l'equip i que sens dubte signaria el contracte. Dumars va mantenir la seva promesa, estenent el contracte de Wallace quatre anys per 50 milions de dlars. Per malgrat la confiana dipositada en ell pels Pistons, el 3 de juliol de 2006 Wallace va acceptar un contracte de 60 milions de dlars en quatre anys amb els Chicago Bulls. L'acord es va fer oficial el 13 de juliol i Wallace va ser presentat als mitjans de Chicago com a nou fitxatge el mateix dia.


Trajectria. 
Washington Wizards (NBA, Estats Units): 1996-1999.
Orlando Magic (NBA, Estats Units): 1999-2000. ;
Detroit Pistons (NBA, Estats Units): 2000-2006. ;
Chicago Bulls (NBA, Estats Units ): Des de 2006. ;


Palmars.
Ttols nacionals de clubs. 
Campi de l'NBA: 2003-2004 amb els Detroit Pistons. ;

Premis personals.
Nomenat Millor Jugador Defensiu de l'NBA el 2002, 2003, 2005 i 2006. ;
Escollit en el primer equip defensiu de l'NBA el 2002, 2003, 2004, 2005 i 2006. ;
Escollit per jugar  l All Star de 2003, 2004, 2005 i 2006. ;
Integrant de l'All NBA (segon equip)  les temporades 2002-2003, 2003-2004 i 2005-2006. ;
Integrant de l'All NBA (tercer equip) les temporades 2001-2002 i 2004-2005. ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244699" title="Esquena" nonfiltered="81" processed="80" dbindex="95086">

L'esquena s la part posterior del cos hum que va de la base del coll i msculs al darrere. Aquesta oposada al pit i la seva altura ve donada per la columna vertebral o espinal dorsal. La seva amplria va en funci de la caixa torcica i els msculs. La seva importncia fisiolgica s evident, per a ms ha desenvolupat una rellevncia social i artstica clares, per la seva aparici en pintures i altres obres d'art. 

Estructura ssia de l'esquena.

La part central de l'esquena s la columna vertebral, especialment la part que va de la part superior de les vertebres torciques a l'interior de les vrtebres lumbars que contenen la medulla espinal i que generalment t una curvatura que dna forma a la part posterior. 

El costellam s'estn des de l'espina dorsal fins a la part superior de l'esquena (amb la part superior corresponent-se amb la vrtebra T1), ms de la meitat de l'esquena deixa un rea sense protecci entre l'interior de les costelles i els malucs. L'amplria de la part posterior de l'esquena est definida pels omplats, els ossos amplis i plans dels muscles. 

Msculs de l'esquena. 
L'espina dorsal est envoltada per diversos grups de msculs cridats msculs intertrasversos per a facilitar el moviment entre les vertebres individuals i el multidifus spinae per a facilitar el moviment de tota la columna vertebral. 

Altres msculs de l'esquena estan relacionats amb el moviment de msculs i el coll. El mscul trapezi, cridat aix per la seva forma trapezodal passa a travs del coll, els dos muscles i la vrtebra torcica T12. El llarg latissimus dorsi forma un triangle amb el muscle i el maluc. La significativa massa de msculs de l'esquena pot desenvolupar-se amb exercicis per a l'esquena. 

Funci de l'esquena. 
La intricada anatomia de l'esquena est pensada per a proveir de suport tant al capdavant com al tronc del cos, reforar el tronc del cos, aix com donar flexibilitat i moviment. La part superior de l'esquena cont el suport estructural, amb les costelles fermament unides a cada nivell de l'espina dorsal torcica permetent un moviment molt limitat. La part inferior de l'esquena s la qual permet el moviment i la flexibilitat en totes direccions. 

 Dolor d'esquena. 
L'esquena cont nervis, msculs, ossos, lligaments i tendons interconnectats, tots els quals poden ser una font de dolor. El dolor d'esquena s un dels ms freqents tipus de dolor en adults. La causa ms comuna del dolor d'esquena s la tensi dels msculs. Els msculs de l'esquena poden generalment guarir-se sols en un parell de setmanes, per el dolor pot ser intens i agotador. 
Altres fonts comunes de dolors d'esquena poden ser problemes de disc, tals com la malaltia degenerativa de disc o la hernia de disc lumbar, diversos tipus de fractures tals com la espondillisis i la artritis. 

rgans de l'esquena. 
Els pulmons estan dins de les costelles i s'estenen fins a l'esquena. Els ronyons se situen sota els msculs de l'rea final de les costelles, vagament connectats amb el peritoneo. Un cop en la part baixa de l'esquena pot danyar els ronyons de la persona copejada. 

L'exterior de l'esquena. 
La pell de l'esquena humana s ms gruixuda i t menys terminacions nervioses que qualsevol altra part del tors. Excepte excepcions tendeix a ser menys peluda que el pit en els homes. 

Importncia en la societat .

La curvatura de l'esquena femenina s un tema freqent en pintures, ja que la sensibilitat de la majoria de les cultures permet mostrar aquesta part del cos descoberta, suggerint amb aix la nuesa completa del tors sense mostrar-la totalment.  
De fet, el mostrar l'esquena nua ha estat una prctica habitual durant segles. Segons certes antigues creences l'esquena s una zona amb certa energia emmagatzemada cridada kundalin, una paraula en snscrit el significat de la qual s  bobina .

A causa de la seva grandria i a la relativa absncia de pl l'esquena presenta una zona ideal per a la realitzaci de tatuatges en la part baixa de l'esquena. De fet, algunes persones tenen tatuatges que cobrixen la totalitat de l'esquena. Uns altres els tenen en zones ms significatives com el mscul o la part superior de l'esquena. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244704" title="Envidia Kotxina" nonfiltered="82" processed="81" dbindex="95087">



Envidia Kotxina s una banda de punk nascuda a Madrid (Espanya) al 1994.

La histria de la banda comena a principis de 1994. Desprs de diverses proves coneixen a Emilio Jintxo en el Vallekas Rock de 1995, i s'incorpora com baixista a la banda. Comena un dur treball de local amb la intenci de crear un repertori propi i poder sortir al carrer, i al 1997, desprs de tres anys del naixement d'Envidia Kotxina entren a gravar el seu primer treball amb el nom de "Kuerpos Sanos, Mentes Enfermas". La maqueta s gravada i barrejada en tres nits amb baix pressupost, si b la idea era deixar-les pels petits locals, i aix poder comenar a tocar en directe. Per Diego, un amic i posterior collaborador, li va passar una de les cpies a Natxo W.C., el qual rpidament s'interessa en el projecte i contacta amb la banda, proposant-los la possibilitat d'editar-lo i distribuir-lo, arribant a un rpid acord.
 
A partir d'aqu el grup comena a ser conegut i comencen a tocar fora de Madrid. Sorprn veure la gran acceptaci del "Kuerpos Sanos, Mentes Enfermas". Aix els dna fora per a en poc temps compondre nous temes i juntament amb la inclusi d'alguns ja gravats en la maqueta i amb la inquietud de millorar-los, es concentren de nou, aquesta vegada de manera un poc ms seriosa, per a gravar el "Kampos de Exterminio" entre els mesos de maig i agost de 1998.
 
A la primavera de 1999 entren de nou a l'estudi, aquesta vegada per a participar al disc tribut a Eskorbuto editat per Diego Cerdn, gravant una versi de "El Infierno es Demasiado Dulce" que sortir a la llum a la fi d'aquest mateix any en el Volum I del "ltimo Tren con Destino al Infierno". Amb l'arribada del mes de setembre del 2000, Antonio veu impossible la seva continutat. Seguir amb la banda fins que trobin substitut, encara que mai perdr el contacte amb la banda arribant a cobrir com substitut algun directe en el futur. 

A la fi d'aquest mateix mes comena l'enregistrament del seu tercer treball: "En Boka Zerrada ". Amb setze nous temes, desprs de gaireb dos anys. Com a curiositat dir que va suposar un doble treball en sentit literal, car va ser gravat en dues ocasions. La primera amb Antonio a la bateria i la segona amb el seu substitut, Jess Marmota, car no van quedar satisfets amb el resultat final del primer enregistrament. Entretant al desembre del 2000, Antonio abandona el grup donant el seu ltim concert en Piornal (Cceres) el dia 8 d'aquest mes.
 
Va passar un temps i Emilio, deixa el grup i marxa fora de Madrid amb un nou projecte de vida. Tamb el cas d'Antonio, segueix el contacte collaborant en alguns directes i fins i tot al disseny de portades i interiors dels futurs treballs de la banda. Desprs d'un perode d'inestabilitat i de noves proves infructuoses, a primers del 2002 entra David al baix. Amb aquest element es completa la formaci actual. Novament reprenen el treball de composici i a finals del 2003, sota la producci de Kosta (Boikot), completen el seu treball ms definitiu. "Aix en la Terra com en el Zielo", en el qual s'aprecien temes ms elaborats i un so ms assolit. 

La msica i idees de la banda es difonen de manera creixent i d'una forma totalment atpica. s potser la banda ms desconeguda a nivell de mitjans i amb un suport social cada vegada ms forta. Comencen a arribar bones crtiques des l'Amrica Llatina. Augmenta la participaci en festivals de reconegut prestigi a nivell estatal: Baitu Rock, Garaberock, Tintorock. 

A primers del 2.005 i amb l'objecte de seguir millorant s'incorpora Miguel Verd, tcnic de so conegut mundialment com Michael Green. I al mateix any davant la possibilitat de suplir al baix en alguns directes, arriba ell fins ara com a ltim component. Bruno, guitarra de King Putreak i The Ventre uneix de forma definitiva i substituint a David o donant suport a Miguel als directes, es converteix en el sis ocupant del conjunt.

 Membres d origen .
 "Josito": Veu;
 ngel: Guitarra;
 David Ziku: Baix;
 Antonio: Bateria;

 Membres actuals .
 Ziku: Guitarra i veu;
 ngel: Guitarra i veu;
David: Baix i cors;
"Jess Marmota": Bateria;

 Discografia . 
Kuerpos Sanos, Mentes Enfermas (1997). ;
Maqueta.Kampos de Exterminio (1998);
En Boka Zerrada (2001);
Asi en la tierra komo en el zielo (2003);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244714" title="Bohdan Paczy?ski" nonfiltered="83" processed="82" dbindex="95088">
Bohdan Paczy ski o Bohdan Paczynski (Vilnius, 8 de febrer de 1940 - 19 d'abril de 2007) va ser un astrnom i astrofsic litu-polons, destacat pels seus treballs sobre l'evoluci estellar. Es va formar a la Universitat de Varsvia.

El 1981 es va traslladar a Estats Units, on va ser professor de astrofsica en la ctedra de The Lyman Spitzer Jr. de la Universitat de Princeton. Va ser l'iniciador del projecte polons per a descobrir matria fosca en l'espai, denominat Optical Gravitational Lensing Experiment i del All Sky Automated Survey, tamb polons, destinat a monitorar la fotometria d'aproximadament 10 milions d'estrelles.
Els seus nous mtodes per al descobriment d'objectes estellars i realitzar el clcul de la seva massa usant lents gravitacionals, van suposar el seu reconeixement cientfic internacional.

Va ser tamb un dels primers astrofsics a proposar que els brots de llamps gamma es produen a distncies astronmiques. Els seus treballs es van concentrar en l'evoluci estellar, les lents gravitacionals, les microlents gravitacionals, les estrelles variables, els brots de llamps gamma i l'estructura galctica.

Entre els seus reconeixements destaca el doctorat honoris causa per la Universitat de Vratislavia que va rebre el 29 de juny de 2005 i el de la Universitat Nicolaus Copernicus de Toru  el 22 de setembre de 2006.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244721" title="Displsia de malucs" nonfiltered="84" processed="83" dbindex="95089">

La displasia de maluc s una malaltia ssia, congnita, hereditria i degenerativa; produda per una malformaci de l'articulaci coxofemoral (uni del acetbul del maluc i el cap femoral); que produx dolor i fins i tot coixera en l'animal que la pateix.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244724" title="Meditaci" nonfiltered="85" processed="84" dbindex="95090">


La meditaci descriu la prctica d'un estat d'atenci concentrada sobre un objecte extern, pensament, la prpia conscincia o cap dels anteriors, excepte l'estat de concentraci. La paraula meditaci ve del llat meditatio, que originalment indica un tipus d'exercici intellectual.

D'aquesta manera, en l'mbit religis occidental s'ha distingit entre meditaci o contemplaci, reservant a la segona un significat religis o espiritual. Aquesta distinci es torna tnue en la cultura oriental, de manera que al comenament de la influncia del pensament oriental a Europa, la paraula adquirir un nou s popular. 

Aquest nou s es refereix a la meditaci prpia del ioga, originada a ndia. El segle XIX, els tesofs van adoptar la paraula meditaci per a referir-se a les diverses prctiques de recolliment interior o contemplaci prpies de l'hinduisme, el budisme i altres religions orientals. No obstant aix, cal notar que aquest tipus de prctica no s aliena a la histria d'Occident, com mostren descobriments d'atuells Cltics amb figures en postures del ioga. 

La meditaci es caracteritza normalment per tenir alguns d'aquests trets: 

 Un estat de concentraci sobre la realitat del moment present.
 Un estat experimentat quan la ment es dissol i s lliure dels seus propis pensaments.
 Una concentraci en la qual l'atenci s alliberada de la seva comuna activitat i focalitzada en Du (propi de les religions teistes). ;
 Focalitzar la ment en un nic objecte de percepci, com per exemple la respiraci, una figura religiosa, o una recitaci de paraules constant. ;
 Un anlisi raonat d'ensenyaments religiosos. La meditaci pot tenir propsits religiosos o simplement de salut fsica o mental.

Existeix una mplia varietat de guies i ensenyaments per a la meditaci, que van des de les quals apareixen en les religions fins a les teraputiques; les quals mantenen grups new age o grups pseudoreligiosos, o les quals simplement sn una ajuda per a un millor rendiment en el treball o l'esport.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244730" title="Planta petroqumica" nonfiltered="86" processed="85" dbindex="95091">
Una refineria de petroli s una planta de procs industrial on es processa cru i es refina per a donar productes de petroli tils, com gas liquats de petroli, gasolina, queros, gasoli, i asfalt.
 les refineries de petroli sn grans complexos industrials amb extenses xarxes de canonades, les quals transporten els diferents fluids entre les diferents unitats de processament qumic.

Les plantes petroqumiques o refineries formen part de la indstria dedicada a obtenir derivats qumics del gas. Els productes petroqumics inclouen totes les substncies qumiques que s extreuen del petroli. La indstria petroqumica moderna data del segle XIX, i es fabriquen a partir de productes no petrolfers. La major part dels productes petroqumics es fabriquen a partir d un nombre relativament petit de hidrocarburs, entre prop, butadi i hidrocarburs aromtics.

Una refineria s una planta industrial destinada a la refinaci de petroli la qual, mitjanant un procs adequat, obtenien diversos combustibles fssils capaos de ser utilitzats en motors de combusti: gasolina, gasoil, etc. Addicionalment, i com part natural del procs, obt diversos productes com olis minerals i asfalts.

 Operaci .


El petroli en estat natural o cru, no s til en la forma que s'extreu de la terra. Encara que el petroli "lleuger, dol" (viscositat baixa, sofre baix) s'ha utilitzat directament com a combustible de cremadors per a la propulsi de vaixells de vapor, els elements ms lleugers formen vapors explosius als dipsits de combustible i aix era molt perills, especialment en vaixells de guerra.

Per a aix i moltes altres aplicacions, el petroli necessita ser separat en parts i ser refinat abans de ser emprat en combustibles i lubrificants, i tamb per a obtenir alguns subproductes que es puguin utilitzar en processos petroqumics per formar materials com plstics, detergents, dissolvent, elastmers, i fibres com nil i polisters. Els combustibles fssils de petroli s'utilitzen en els motors de vaixells, autombils i aeronaus. Els diferent hidrocarburs que formen el petroli tenen punts d'ebullici diferents, la qual cosa significa que poden ser separats mitjanant la destillaci. Ja qu els hidrocarburs lquids ms  voltils i lleugers tenen una  gran demanda per a l's en motors de combusti interna, una refineria moderna  transforma els hidrocarburs pesats i els elements gasosos en aquests productes de ms alt valor afegit mitjanant processos complexes i l's intensiu d'energia.

El petroli es pot utilitzar de moltes i diverses maneres perqu cont hidrocarburs de masses moleculars, formes i llargades diferents com les parafines, aromtiques, naftens (o cicloalcans), alquens, diens, i alquins. Els hidrocarburs sn molcules de llargada i complexitat variable fetes noms amb toms d'hidrogen i carboni. Les seves diverses estructures els donen les seves diferents propietats i tamb els usos . El truc en el procs de refinament del petroli est en separar i purificar els diferents tipus d'hidrocarburs.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244739" title="Tigre de Bengala" nonfiltered="87" processed="86" dbindex="95092">


El tigre de Bengala reial, ms conegut simplement com tigre de Bengala o tigre indi (Panthera tigris tigris) s una subespcie de tigre.

 Situaci .
El tigre de Bengala habita a l'ndia, Nepal, Bangla Desh, Bhutan, Myanmar i Xina (a la regi meridional del Tibet). s la subespcie ms nombrosa i coneguda del tigre, i es troba en una gran varietat d'hbitats, incloent sabanes i boscos tropicals i subtropicals. La major part de tigres de Bengala i un ter de la poblaci mundial d'aquests grans flids habiten a l'ndia. Tamb hi ha una vasta poblaci a Nepal, principalment en el parc Chitawan. 

 Descripci .

La seva pell s generalment de color taronja; encara que existeix una mutaci gentica que produx que la pell taronja del tigre sigui substituda pel color blanc, a aquests tigres se'ls coneix com tigres blancs. Existeix una mutaci encara ms estranya (de la qual existeixen menys de 100 exemplars, tots en captivitat), coneguda com tigre d'or. El tigre s un animal nacional a l'ndia i Bangla Desh.
 
El tigre de Bengala estirat s la segona subespcie ms gran darrere del tigre d'Amur (P. tigris altaica); els mascles mesuren aproximadament entre 2,74 - 3,10 metres de longitud, incloent la cua (que oscilla entre 85 i 95 cm de llarg), no obstant aix, es coneixen casos de tigres excepcionalment grans que van arribar els 3,60 m de llarg. El seupes varia entre els 181 i 270 kg en el cas dels mascles, mentre que les femelles, de menor grandria, solen pesar al voltant de 140 quilograms, encara que existeixen exemplars que van arribar als 180 kg. El tigre de Bengala de major grandria conegut va ser un exemplar caat al 1967, un gran mascle de 3,20 m de llarg i d'un pes de 388,7 kg. Aquest exemplar va ser tirotejat al nord de l'ndia per David Hasinger, un industrial de Philadelfia. Actualment aquest exemplar es troba exposat a l'Institut Smithsoniano, al sal dels Mamfers la longitud cranial del tigre varia de 330 a 380 millmetres en el cas dels mascles, i 275 - 311 mm en les femelles. 

Cicle de vida i estructura social.
Com tots els tigres, sn animals solitaris i generalment fugen de la companyia en grups, llevat de les femelles, que viatgen amb les seves criatures en grups de tres o quatre. Els mascles cuiden un terreny on alberguen diverses femelles que seran les quals tindran la seva ventrada i aix assoliran passar la seva descendncia. Els mascles i les femelles solament s'ajunten durant l'poca de reproducci. La majoria de les criatures neixen entre febrer i maig, i desprs d'una gestaci d'entre 98 i 108 dies, parin una ventrada de 1 a 6 cadells (normalment de 2 a 4) de 1,1 kg de pes. L'esperana de vida per als tigres de Bengala mascles s d'entre 10 i 12 anys, mentre que en les femelles s un poc ms llarg; no obstant aix, els exemplars en captivitat poden arribar a viure fins a 30 anys. Els experts van descobrir recentment que aproximadament el 25% dels tigres mascles del parc nacional de Kanha moren en lluites amb animals de la seva espcie. 

Dieta.
Els tigres de Bengala sn carnvors i cacen des de galls dindis reals a bfals, passant per tota una gamma de preses que inclou micos, senglars, crvols i antlops. S'han reportat casos ms rars que els tigres han atacat a criatures de rinoceront i elefant, i fins i tot d'individus que van ser capaos d'abatre i devorar a altres grans carnvors com lleopards i ssos. Molt ms rars sn els atacs contra humans, encara que fins a fa un segle succeen amb certa freqncia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244740" title="Steve Ditko" nonfiltered="88" processed="87" dbindex="95093">



Steve Ditko (2 de novembre de 1927, Johnstown (Pennsilvnia) s un reconegut dibuixant de cmics i guionista, conegut tamb com co-creador de Spiderman. 
Ditko va estudiar a l'escola de Caricaturistes i Illustradors de Nova York sota Jerry Robinson i va comenar professionalment el 1953. Els seus primers treballs van ser a Charlton Comics, produint histries de cincia ficci, horror i misteri. Ditko llavors va comenar a treballar en el que acabaria sent l'empresa Marvel Comics. 
Va collaborar amb la creaci de personatges com Spiderman i Doctor Estrany per a la Marvel. El seu idiosincrsic estil de dibuix accentuant la manera i l'ansietat va trobar el favor dels lectors. 

El personatge de Spiderman amb la seva ansietat, angoixa i la seva agitada vida social va enllaar b l'estil personal de Ditko i els interessos que Marvel va acabar agraint, prenent aquest reputaci com co-guionista en l'ltima etapa de la seva carrera. Desprs d'una carrera de quatre anys amb aquest ttol, Ditko deixa la companyia. 

Va tornar A Charlton, on va crear alguns ttols com Capit tom, Escarabat Blau, Mr.A i The Question. En les pgines de Mr.A i de The Question Ditko va comenar a infondre la seva prpia filosofia, que va tenir la seva arrel en l'objetivisme d'Ayn Rand. 

El 1968, Ditko va treballar per DC Comics on va crear personatges com The Creeper, El Falc i la coloma. Ditko va usar aquests personatges, del gnere dels superherois, per a exposar i explorar diversos assumptes tics. No obstant aix degut al fet que diversos lectors trobaven els sermons en diversos aquestes histries intragables, o potser perqu no estaven d'acord amb la filosofia de l'artista, el treball de Ditko no va tenir la mateixa popularitat que anteriorment. Els seus treballs van perdre regularitat en DC en els anys 70, creant una histria de curta durada Shade, the Changing Man, que va ser reviscuda diversos anys desprs sense la intervenci de Ditko. 
El nom del personatge "Mr. A" t el seu origen en el principi filosfic aristotlico d'identitat ("A s igual a A"). Aquest principi s tamb bsic en el Objetivismo (El sistema filosfic creat per Ayn Rand), ja que el Objetivismo s un desenvolupament de les premisses filosfiques creades per Aristtil. "Mr. A" s un personatge vestit totalment de blanc i d'una total integritat moral (la mateixa que demanda el Objetivismo). 
Ditko actualment resideix a Nova York. Encara que s un artista prolfic, s molt gels de la seva intimitat. Prefereix que el seu treball parli per ell, pel que sol rebutjar entrevistes, monogrfics i aparicions pbliques. 

 Personatges .
 Creeper (creat);
 Halcn y Paloma (creat);
 Shade, The Changing Man (creat);
 Spiderman (cocreat);
 Dr Extrao (cocreat);
 Static (creat);
 Mocker (creat);
 Missing Man (creat);
 The Question (creat);
 Escarabajo Azul (creat);
 Mr. A. (creat);
 Capitan tomo (cocreat);
 Killjoy (creat);
 Speedball (creat);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244741" title="Wataru Yoshizumi" nonfiltered="89" processed="88" dbindex="95094">
Wataru Yoshizumi s una dibuixant de manga nascuda el 18 de juny de 1963, a Tquio. El seu veritable nom s Mari Nakai. Entre les seves aficions descobrim: viatjar, l' art, l'artesania i les flors, el tennis (molt marcat en gaireb tots els seus mangues). Es diu que li agrada beure Whisky.

Wataru va comenar estudiant en la prestigiosa universitat pblica Hitotsubashi. Ms tard va descobrir la seva habilitat com mangaka i va decidir ingressar en la universitat de manga. En 1984 va debutar en la Revista Ribon, on ha publicat la totalitat de la seva obra, amb una historieta curta titulada Radical Romance.

Aquesta autora ha anat millorant amb els anys fins a arribar a l'instant de convertir-se en una de les deesses del manga. Va comenar amb histries curtes i senzilles, algunes de les quals van anar posteriorment recopilades en el volum  Quartet Game. Amb la seva primera obra llarga, Handsome na kanojyo, va assolir saltar a la fama entre els lectors de la Revista Ribon. No obstant aix, quan realment aquesta mangaka va arribar al cim va ser quan va publicar la seva obra mestra Marmalade Boy, la qual va tenir una versi animada que va donar la volta al mn.

Entre les seves amistats es troben altres reconegudes mangakas: Ai Yazawa (autora de Paradise Kiss i NANA) i Naoko Takeuchi (autora de la clebre Sailor Moon).

 Obres .

 Radical Romance (1984, Ribon original, Shueisha);
 Heart Beat (Ribon original, Shueisha);
 Another Day (1987, Ribon original, Shueisha);
 Tenshi no bken/ (1987, Ribon original, Shueisha);
 Quartet Game (1988, Ribon, Shueisha);
 Green Eyes (Ribon original, Shueisha);
 Handsome na kanojyo (Manga i OVA)(1988, Ribon, Shueisha);
 Marmalade Boy (Manga, Anime i OVA) (1992, Ribon, Shueisha);
 Kimishima Iranai (1996, Solament tu, 2 toms);
 Mint na bokura (Somos Chicos De Menta, 6 toms, 16 comic-books) (1998, Ribon, Shueisha);
 Random Walk (manga 3 toms) (2000, Ribon, Shueisha);
 Ultra Maniac (Manga, Anime i OVA);
 Datte suki nan damon (Perqu m'agrades, manga 2 toms);
 Baby it s you(publicant-se en Ribon);
 Happiness (publicant-se en Chorus Magazine);
 PXP (One-shot,Ribon);
 Spicy Pink (2007);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244742" title="Nadala" nonfiltered="90" processed="89" dbindex="95095">
Una nadala, tamb anomenada "can de Nadal", s una can, la lletra de la qual fa referncia al Nadal o per extensi, a l hivern en general. Es canten tradicionalment en el perode previ i durant les festes de Nadal.  

Com s habitual en la can tradicional, l origen de les nadales es perd en la nit dels temps, per algunes de les nadales tradicionals catalanes ms antigues es troben ja en manuscrits del segle XV .

Tal com afirma Joan Amades, el canoner de Nadal s un dels ms extensos del repertori de la tradici popular catalana i s hi barregen tant les canons cantades dins de l esglsia durant l adoraci al nen Jess, com les canons per cantar davant dels pessebres casolans  . 

Les primeres nadales sorgirien al voltant de la celebraci cristiana, que a Europa es correspon amb el solstici d hivern. Com a antecedent es poden assenyalar les representacions populars que feien els pastors en el portal de les esglsies abans de la  Missa del Gall  i que amb canons i danses serien el contrapunt alegre i desenfadat a la litrgia de la Nit de Nadal.

Tamb l'Esglsia va originar les seves prpies nadales, com a himnes en llat amb temtica nadalenca. El 1582 va aparixer a Greifswald (ciutat sueca actualment pertanyent a Alemanya) una collecci d aquests himnes llatins amb el nom genric de Piae cantiones. Algunes d aquestes canons han estat tradudes fins a esdevenir himnes molt famosos. Un exemple notable d himne de carcter religis s l Adeste Fideles, atribut al msic angls John Francis Wade 

La msica d arrel culta tamb ha aportat al repertori nadalenc algunes nadales popularitzades arreu del mn. Aquest s el cas de la "Santa nit", de Franz Xaver Gruber i del "Joia en el mn" inspirat en algunes melodies de l'oratori "El Messies", de Georg Friedrich Hndel.

Algunes de les canons que es canten habitualment per Nadal eren en origen canons de bressol, com ara "El noi de la mare", tradicional catalana o Guten Abend, gute Nacht de Johannes Brahms, possiblement la can de bressol ms universalment difosa. En canvi algunes canons de Nadal s'han fet populars fora del context pel qual van aparixer. L'exemple ms significatiu dins la cultura catalana es "El cant dels ocells" popularitzat per Pau Casals.

Tamb dins del repertori nadalenc trobem canons de marcat carcter infantil, com ara "A Betlem me'n vull anar", o "El dimoni escuat". 

Les nadales, anomenades Christmas carols en angls, nels en francs o villancicos en castell, son una de les tradicions de Nadal ms arrelades al mn occidental, i a casa nostra s el repertori de msica tradicional que ms viu es mant.

Cal no confondre les nadales amb els villancicos com a forma potico-musical del Renaixement Hispnic i que en catal reben el nom de villancet

Nadala tamb s el nom popular de les flors d'algunes especies del genere Narcissus.

Referncies.


Bibliografia.

 AMADES, Joan. Folklore de Catalunya. Canoner. Barcelona: Editorial Selecta, 1979. ISBN: 84-298-0452-8;
 AMADES, Joan. Les cent millors canons de Nadal. Barcelona: Editorial Selecta-Catalnia, 1993. ISBN: 84-7667-009-5;
 CRIVILL i BARGALL, Josep. El folklore musical. Madrid: Alianza Editorial, 1988. ISBN: 84-206-8507-0;

Enllaos externs.

Recull de nadales catalanes en format midi;
Nadales tradicionals catalanes (i algunes popularitzades tradudes al catala), en format pdf i midi;
    Nadales tradicionals del Comtat de Nia, lletres en llengua occitana i traduci el frances, format midi i partiture;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244743" title="Gas liquat del petroli" nonfiltered="91" processed="90" dbindex="95096">
El gas liquat del petroli (GLP) s la mescla de gasos condensables presents  al gas natural o dissolts al petroli. Els components del GLP, encara que a temperatura i pressi ambientals sn gasos, son fcils de condensar, d aqu el seu nom. A la prctica, es pot dir que els GLP sn una mescla de prop i but.
El prop i but estan presents en el petroli cru i el gas natural, encara que una part s obt durant el refinament del petroli, sobretot com a subproducte de la destillaci fraccionada cataltica (FCC, per les seves sigles en angls Fluid Catalytic Cracking).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244747" title="IES Can Vilumara" nonfiltered="92" processed="91" dbindex="95097">


L'institut d'ensenyament secundari "Can Vilumara" de l'Hospitalet de Llobregat, rep el nom del cognom d'una famlia de moliners i seders del segle XVII provinents del Pont de Vilomara.

Part de la famlia es va traslladar a Manresa a on hi van construir fabriques de seda.
Els descendents tenien fbrica a Barcelona, per amb l'obertura de la part alta de l'avinguda Diagonal, la van haver de traslladar a Cornell i un altre a L'Hospitalet de Llobregat. Francesc Vilumara i Bayona va fer construir la fbrica que va comenar a funcionar a principis del segle XX, exactament el 1907 i era coneguda amb el sobrenom de "Les Sedes".

Als anys setanta i vuitanta un grup de poltics van voler enderrocar la fbrica per fer-hi un espai verd, per es van trobar a molta gent que la volia conservar i desprs d un llarg enfrontament la fabrica es va preservar i temps ms tard es va construir l'institut.

Abans l'institut depenia de l'IB Merc Rodoreda, al cap d'uns anys l'institut es va fer independent i que juntament amb l'institut de formaci de l Hospitalet van ocupar les installacions de la fbrica.

L'any 1995 aquests dos centres s'ajunten i l'IB Vilumara i l'institut de formaci professional de l'Hospitalet es converteixen en l'IES Can Vilumara.

 Enllaos externs .
Biografia de la famlia Vilumara

 Enllaos de l'Institut .
 IES Can Vilumara;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244748" title="Tony Hawk's Pro Skater" nonfiltered="93" processed="92" dbindex="95098">

Tony Hawk's Pro Skater va ser el primer joc d'una de les majors sagas dels videojocs, Tony Hawk's. Va ser desenvolupat per Neversoft i distribut en 1999 per Activision. T diferents escenaris. 

Va sortir per a les consoles PlayStation, Nintendo 64, Dreamcast i Game Boy Color. Va haver una reedici per a N-Gage en el 2003. Grcies a un potent motor grfic per a la seva poca, va assolir ser un referent indiscutible durant anys, donant motiu a una saga bastant prolfica. 

En aquesta primera versi, els moviments no eren editables, simplement s'assumien les maniobres prpies de cada skater. Trucs com el double o triple kickflip no podien executar-se d'un noms moviment. Per a molts, aquesta primera edici ha estat de les ms jugables, ja que amb el desenvolupament de les consoles i la seva conseqent velocitat de joc, provoca que les maniobres siguin inapreciables, una mica que no ocorria amb el Tony Hawk 1. La temtica del joc s senzilla per extremadament additiva, d'una banda es pot optar per la manera Arcade o millor aquest "Carrera", on anirem avanant pels diferents escenaris segons s'emplenin els objectius proposats en cada nivell. D'altra banda, es pot jugar en manera lliure, on vem deixar que la imaginaci o la tcnica deixi dur al jugador a realitzar nous trucs o perfeccionar-los.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244749" title="Llei de Lenz" nonfiltered="94" processed="93" dbindex="95099">


La Llei de Lenz ens diu que les forces electromotrius o els corrents induts seran d'un sentit tal que s'oposin a la variaci del flux magntic que les va produir. Aquesta llei s una conseqncia del principi de conservaci de l'energia. Aquesta llei es diu aix en honor del fsic alemany Heinrich Lenz, qui la va formular en l'any 1834.

Els estudis sobre inducci electromagntica, realitzats per Michael Faraday ens indiquen que en un conductor que es mogui tallant les lnies de fora d'un camp magntic es produiria una fora electromotriu (FEM) induda i si es tracts d'un circuit tancat es produiria un corrent indut. El mateix succeiria si el flux magntic que travessa al conductor s variable. 

La polaritat d'una FEM induda s tal, que tendeix a produir un corrent, el camp magntic del qual s'oposa sempre a les variacions del camp existent produt pel corrent original. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244750" title="Gemma" nonfiltered="95" processed="94" dbindex="95100">


Una gemma, tamb anomenada pedra preciosa, s un mineral, roca o material petrificat que al ser tallat i polit es pot usar en joieria. D'altres gemmes, per, sn orgniques, com l'ambre, que s resina d'arbre fossilitzada. Algunes gemmes sn massa frgils per a ser usades en joieria, havent de ser exposades noms en museus.

 Generalitats .

Algunes sn manufacturades amb la intenci d'imitar altres gemmes. Les imitacions copien la forma i el color de la pedra per no posseeixen les seves caracterstiques fsiques o qumiques. No obstant aix, les gemmes sinttiques no sn necessriament una imitaci. Per exemple, el diamant, el rob, el safir i la maragda creats en laboratoris posseeixen les mateixes caracterstiques fsiques i qumiques que les seves versions naturals. Petits diamants artificials han estat manufacturats en massa, encara que noms recentment han estat creats grans diamants de qualitat, especialment els de color.
Una gemma s avaluada principalment per la seva bellesa i perfecci. De fet, l'aparena s el ms important. La bellesa tamb ha de ser duradora; si una gemma s malmesa d'alguna manera, perd el seu valor instantniament. Les caracterstiques que fan la bellesa d'una pedra sn el seu color, un fenomen ptic inusual, una incrustaci com amb un fssil, la seva raresa i, algunes vegades, la forma peculiar del cristall. Tradicionalment les gemmes eren dividides en dos grans grups, les pedres precioses i les semi-precioses. Es consideraven precioses cinc tipus de gemmes:

 Diamant ;
 Rob ;
 Safir ;
 Maragda;
 Ametista (ja no s considerada com preciosa des que grans quantitats van ser descobertes al Brasil);

Actualment totes les pedres sn considerades valuoses, encara que les cinc "gemmes cardinals" sn considerades usualment, per no sempre, les ms costoses. Hi ha aproximadament 130 espcies de minerals; algunes d'elles sn:

 gata ;
 Ametista (antigament considerada com una "gema cardinal") ;
 Ambre ;
 Aiguamarina i altres varietats del beril ;
 Feldspat, tamb denominat pedra de lluna ;
 Jade ;
 Lapisltzuli ;
 Malaquita ;
 pal ;
 Pirita ;
 Quars i les seves varietats ;
 Topazi ;
 Turquesa;

Les gemmes sn descrites i diferenciades pels especialistes per certes especificacions tcniques. Entre elles, de qu estan fetes, la seva composici qumica. Els diamants, per exemple, sn de carboni (C). D'altra banda, moltes gemmes i cristalls sn classificats per la seva forma.

Las gemmes son classificades en diferents grups, espcies i varietats.

 Bellesa . 

 Color;
 Corind: Incolor (leucosafir) vermell (rob) blau fosc (safir) colors (fantasia) ;
 Beril: Verda herba (maragda)) Blava clar (aiguamarina) groc (Heliodor) vermell (bixbita) rosa (morganita) ;
 Diamant: Incolor ;
 Idiocromtics: amb un color propi ;
 Allocromtics: per impureses ;
 Pseudocromtics: efectes ptics ;
 Lluentor: depn de la naturalesa de la gemma i del tipus d'enlla. ;
 Adamant: Diamant ;
 Resins adamant: Zirc;
 Vitri: Robins, maragdes, quars ;
 Nacrat: Perles;
 Seds: materials amb inclusions orientades (quars rutilat, ulls de gat) ;
 Cras: Turquesa ;
 Resins: Ambre ;
 Cers: Jade ;
 Gras: Atzabeja;
 Transparncia ;
 Transparents ;
 Semitransparents / translcid ;
 Opacs ;
 Efectes ptics: ;
 Opalescncia: Lletositat en el material ;
 Aventurescncia: Reflexi de la llum en les inclusions, lluentor metllica. ;
 Joc de colors: difracci de la llum (pals nobles) ;
 Adularescncia: reflex blavs ;
 Labradorescncia: reflexi de la llum en una pedra opaca, lluentor metllica (labradorita i espectrolita) ;
 Asterisme: inclusions en forma d'agulla orientades en forma d'estrella (robins i safirs estrella) amb quatre puntes (estrelles de la ndia) ;
 Ull de gat: inclusions en una direcci ;
 Foc: dispersi de la llum (necessita facetes) diamant, zirc, fabulites, granat de mantell ide ;
 Iridiscncia: interferncia de la llum en colors per una fissura en la pedra (quars iris);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244753" title="Alois Alzheimer" nonfiltered="96" processed="95" dbindex="95101">


Alois Alzheimer (pronunciaci alemanya en AFI:   a lois   alts hai m ) (Marktbreit, Baviera (Alemanya), 14 de juny de 1864 - Breslau, 19 de desembre de 1915) fou un psiquiatra i neurleg alemany que va identificar per primera vegada els smptomes del que desprs es coneixeria com malaltia d'Alzheimer. Els va observar en una pacient que va veure el 1901, i va publicar el 1906 els descobriments que va fer en examinar post mrtem el seu cervell. 

Alzheimer va assistir a les universitats de Tubinga, Berln i Wrzburg, on es va llicenciar en Medicina el 1887. A l'any segent va estar cinc mesos assistint a malaltes mentals, abans d'ocupar-se d'una consulta en un asil mental de Frankfurt. All va conixer al neurleg Franz Nissl (1860-1919). Gran part del treball d'Alzheimer en patologia cerebral es basa en el mtode de Nissl, que consistia en una tintura de plata de les seccions histolgiques.
 
Va ser cofundador i copublicador de la revista Zeitschrift fr die gesamte Neurologie und Psychiatrie. No va escriure mai una obra en solitari. Al desembre de 1915, Alzheimer va emmalaltir durant un viatge amb tren a Breslau. Probablement li va afectar una infecci de estreptococo que li va provocar febre i insuficincia renal. Va morir als 51 anys d'un atac al cor.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244755" title="Gemma Mengual" nonfiltered="97" processed="96" dbindex="95102">








































Gemma Mengual Civil s una nedadora de sincronitzada catalana considerada una de les millors nedadores mundials de tots els temps de la seva especialitat. Entre el seu palmars destaquen 27 medalles d'Or, 18 de Plata i 12 de Bronze entre Campionats Mundials, Europeus i Jocs Olmpics.

El desembre del 2008, la UFEC la nomen "Millor esportista catalana de l'any" (conjuntament amb Andrea Fuentes).

 Trajectria .





























Enllaos externs.
 Lloc web oficial amb dades personals i professionals;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244756" title="Matt Hardy" nonfiltered="98" processed="97" dbindex="95103">


Matthew Moore Hardy "Matt", va nixer el 23 de setembre de 1974. s un lluitador professional nord-americ, que treballa per a la World Wrestling Entertainment (WWE) en la marca ECW. Matt ha estat sis vegades Campi Mundial en parelles i una vegada campi en parelles de la WCW amb el seu germ petit Jeff Hardy amb el grup "The Hardy Boyz", juntament amb un regnat com a campi en parelles de la WWE amb Montel Vontavious Porter (MVP). Fora del seu xit en la divisi en parelles, Matt ha guanyat nombrosos campionats individuals.


Alada:  1.88 m (6 peus 2 polzades)    
Pes:  103 kg (227 lb) 
Naixement:  23 de setembre de 1974 
Lloc de naixement:  Cameron, Carolina del Norte 
Viu a:  Cameron, Carolina del Norte 
Entrenador:  Dory Funk, Jr. 
Debut:  15 d'octubre de 1992
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244757" title="Process religiosa" nonfiltered="99" processed="98" dbindex="95104">

s difcil fer una histria de les processons cristianes, encara que cap pensar que en els primers temps de persecuci serien molt estranyes, i noms en l'interior dels llocs de culte. Existeix constncia histrica d'algunes processons en l'Edat Mitjana, per, sens dubte, s arran del Concili de Trento quan adquireixen una enorme importncia, sobretot en l'Esglsia Catlica, com forma de mostrar les veritats de la fe al poble illetrat. 

Actualment han perviscut amb diferent fortuna en diversos llocs del mn. Si algunes sn especialment conegudes, sn les processons religioses a Espanya, molt habituals en Setmana Santa, encara que tamb fora d'ella.

Entre d' altres, podem trobar aquests tipus de processons: 

 Setmana Santa. Es realitzen aquestes processons coincidint, bviament amb la Setmana Major. En les processons setmanesanteras participen diferents collectius agrupats en cofradies o germanor religiosa advocats sota el reconeixement eclesistic de penitencials. Aix doncs, els cofrats surten als carrers amb les seves Germanors acompanyant a un pas de Crist o Verge adscrit a un passatge de la Passi. Els integrants realitzen les estacions de penitncia abillats amb tniques: penitents nazarets.
 Viacrucis, en les quals es va realitzant aquest exercici piads, molt habituals en Quaresma, sobretot els divendres.
 Infantils, organitzades i integrades per nens (com, per exemple, la Process dels Nens, en San Blas, i la process del Corpus, ambdues en el municipi madrileny de Robledo de Chavela. Tamb es pot destacar la Process dels Facundillos el Diumenge de Resurrecci de la Setmana Santa a Granada. ;
 Rosari de la Aurora, es realitza al mat primerenc, poc desprs d'haver clarejat, i es resen els misteris del Rosari.
 Rosari de les espelmatries, igual que l'anterior, per una vegada enfosquit, els germans van amb veles. ;
 Process d'impedits, es duu l'Hstia consagrada als malalts que no poden desplaar-se a l'esglsia. ;
 Process del Corpus Crist, en la qual es passeja l'Hstia consagrada, en la festivitat homnima. ;
 Process de glria, que es realitza amb alguna avocaci gloriosa, de la Verge, Crist o algun sant. ;
 Process martima, es fa en part o en la seva totalitat sobre un vaixell. Sn molt habituals les de la Verge del Carmen ;
 Process de rogacions es realitza per a demanar algun favor, habitualment la pluja. Molt normals en segles passats, ara sn poc habituals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244758" title="Blake Edwards" nonfiltered="100" processed="99" dbindex="95105">


Blacke Edwards (Tulsa, Oklahoma (Estats Units), 26 de juliol de 1922) s un director de cinema, guionista i productor nord-americ.

Fill de Patricia Walker i de Jack McEdwards. Unes de les seves pellcules i sries ms vistes i emocionants fou La Pantera Rosa molt reeixida a tot Amrica i Europa.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244759" title="Starbucks" nonfiltered="101" processed="100" dbindex="95106">

Starbucks Corporation s una empresa internacional dedicada a la compra, torrat i comercialitzaci de caf. Ven a ms caf expresso i destillat, begudes fredes, te, accessoris i altres productes alimenticis a travs de la seva cadena de cafeteries. El nom Starbuck va ser inspirat per un personatge de la novella Moby Dick. 

Histria.
El primer local amb el nom Starbucks va ser obert a Seattle, Washington, el 1971 per tres socis: el professor d'angls Baldwin Jerry, el professor d'histria Zev Siegel, i l'escriptor Gordon Bowker. Els tres, inspirats per l'empresari cafeter Alfred Peet, van obrir la seva primera botiga de venda de gra i mquines per a caf, situada en 2000 Western Avenue, de 1971 a 1976. Durant el primer any van ser clients exclusius d'Alfred Peet per a desprs comenar a adquirir gra verd de caf d'altres provedors. En l'any 1977 la botiga es va traslladar a 1912 Pike Plau. L'empresari Howard Schultz es va incorporar a l'empresa en 1982, i desprs d'un viatge a Mil, va proposar als seus socis ampliar l'operaci de venda de gra de caf, amb la venda de caf expresso i altres, el que va ser rebutjat per aquests per considerar que aquesta nova activitat distrauria l'objectiu original de l'empresa, a ms estimaven que el caf era un producte que havia de ser preparat a la llar. Convenut de la seva idea i segur que guanyaria ms diners oferint caf-al-pas o per emportar als nord-americans, Howard Schultz va obrir en 1985 la seva prpia cadena de cafeteries amb el nom Il Giornale, prenent el nom d'un peridic publicat a Mil. Un any abans, els tres amos originals havien decidit comprar l'empresa d'Alfred Peet, Peet's, i vendre la cadena Starbucks a Howard Schutz, qui al seu torn va decidir canviar el nom de la seva empresa Il Giornale per Starbucks. En 1987 la nova cadena de cafeteries Starbucks va obrir els seus primers locals als afores de Seattle i a Chicago. L'empresa es va incorporar a la Borsa de valors en 1992. La primera cafeteria Starbucks situada fora dels Estats Units, va obrir les seves portes a Tquio en 1996. La va seguir altre local en la ciutat de Leeds, Regne Unit. En 1998, mitjanant l'adquisici de la cadena britnica Seattle Coffee Company que possea 60 cafeteries en el Regne Unit, i canviant el nom a Starbucks, l'empresa va ampliar les seves activitats a nivell internacional. A l'abril de 2003 Starbucks va comprar altres empreses del sector, ampliant a 6 400 locals i en 2006 va negociar amb la firma Diedrich Coffee per l'adquisici dels seus locals i botigues. El president de Starbucks, Howard Schultz, ha parlat de la tensi que existeix en la companyia a causa de la seva rpida extensi i el desig collectiu d'actuar com una petita empresa. Al febrer de 2007, Starbucks tenia ja 7 521 locals repartits per tot el mn: 6 010 d'ells als Estats Units i 1 511 en altres pasos. A ms, la companyia t 5 647 empreses conjuntes i llicncies, 3 391 d'elles als Estats Units i 2 256 en altres pasos. Aix fa un total (a febrer de 2007) de 13 168 en tot el mn. El 17 d'abril de 2007 es va obrir el primer local a Romania, a Bucarest. Est planificat continuar a travs de Romania fins a un total de 150 cafeteries que seran obertes en les ciutats ms importants del pas. El 25 de maig, 2007 es va signar un acord amb les empreses KFC, Pizza Hut i Burger King, per a obrir cafeteries de Starbucks a Polnia, la Repblica Txeca i Hongria. Starbucks possex un 50%, o menys, de les empreses operant sota llicncia com botigues i cafeteries, que es troben avui a Alemanya, Arbia Saudita, Austrlia, ustria, Bahames, Bahrain, Brasil, Canad, Corea del Sud, Xile, Xina (incloses Hong Kong, Macau i Taiwan), Xipre, Dinamarca, Egipte, Emirats rabs Units, Espanya, Filipines, Frana, Grcia, Indonsia, Irlanda, Jap, Jordnia, Kuwait, Lban, Malisia, Mxic, Nova Zelanda, Oman, Pasos Baixos, Per, Puerto Rico, Qatar, Regne Unit, Repblica Dominicana, Romania, Singapur, Sussa, Tailndia, Turquia. Starbucks fins i tot est comenant a desenvolupar cadenes populars de botigues de comestibles als Estats Units i Canad. Altres negocis de la Companyia inclou el te Tazo(R), els discos compactes de Starbucks Hear Music(T), Seattle s Best Coffee i Torrefazione Italia.

Ambient.
Un dels elements distintius dels locals Starbucks que els diferencien d'altres cafeteries s sens dubte l'ambient. El concepte d' "el tercer lloc" (els altres sn la llar i el treball), original de Howard Schultz, s'orienta a assolir que les cafeteries tinguin un ambient acollidor. Els seus locals estan decorats de manera clida, criden a quedar-se i relaxar-se en un ambient informal, tranquil i segur. Els locals, en general sn petits,per existeixen altres que tendeixen a ser relativament grans per a major comoditat, de disseny modern, decorats amb cadires i cmodes sofs, msica suau i connexi sense fil a Internet. Pels espais, la gent tendeix a compartir i agrupar-se.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244760" title="Musell" nonfiltered="102" processed="101" dbindex="95107">
El musell s, en alguns animals, (inclosos ssers humans), la part baixa de la cara, la boca  i les galtes de pa. En alguns animals, si el nas est molt junt a la boca, es considera part del musell, com en els gats, gossos, ssers humans, etc. 

 Musells de gossos .

Els musells dels gossos varien mpliament de forma i van dels extremadament llargs i prims (dolicoceflics) als prcticament inexistents per plnols (braquiceflics). Algunes races tenen musells que en certa manera recorden al llop original en forma i grandria (mesoceflics) i uns altres s'han escurat en certa manera.

Lebrel Afgans (dolicocfal).  ;
Cocker americ (mesoceflic). ;
Carl (braquiceflic). ;

 Altres animals .

Els insectes, en forma de probscide. ;
En els elefants, en forma de trompa (s el musell ms llarg del mn). ;
En els cocodrils, es diu que els ulls tamb formen part del musell.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244761" title="Vinci" nonfiltered="103" processed="102" dbindex="95108">




Vinci s una poblaci italiana de la Provncia de Florncia. Coneguda com la poblaci natal de Leonardo da Vinci (tot i que en realitat va nixer a una casa de camp de la vena Anchiano), Vinci t uns 14.308 habitants (2006) i s al cor de la Toscana, noms a uns quilmetres de Florncia. Ocupa una extensi de 55 km, amb una altitud mnima de 26 m a Sovigliana i un mxim de 640 m a Montalbano (Cupolino), on es troba la major part del seu territori. 

A l'antiguitat Vinci ja va ser habitada, primer pels etruscs i posteriorment va passar a ser un castrum de l'Imperi Rom. 

La construcci del seu castell, avui seu del Museo Leonardiano, es remunta a l'edat mitjana, cap a l'any 1000, a crrec del Conti Guidi. La possessi del castell va ser confirmada en 1164 per Frederic I i en 1220 per Frederic II. El 12 d'agost de 1254, Vinci va quedar sota la dominaci florentina.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244762" title="Taxi" nonfiltered="104" processed="103" dbindex="95109">

El taxi s l'autombil amb conductor (taxista) que s'utilitza en el servei pblic de transport de passatgers la finalitat del qual s traslladar una o ms persones que en forma conjunta contracten el servei i que en general realitzen trajectes curts o mitjos dintre dels centres poblats. A diferncia dels altres tipus de transport pblic ciutad, com sn les lnies del metro, tramvia o de l'autobs, el servei ofert pel taxi es caracteritza per ser porta a porta. La paraula taxi, segons el Diccionari catal-valenci-balear, s una abreviaci de taxmetre (del grec      , "taxa" i       , "mesura") perqu un taxi s un vehicle provet d'un taxmetre.

Forma de contractaci.

La contractaci del taxi pot ser realitzada en diverses formes, depenent dels usos i reglamentacions del lloc:

Per telfon cridant a una central que al seu torn es comunica amb els taxistes (rdio-taxi).
Prenent-lo en la via pblica.
Prenent-lo en llocs determinats de la via pblica, denominats "desocupades" enfront de les quals s'estacionen els vehicles que es troben desocupats. En algunes ciutats aquestes desocupades conten amb un telfon al com pot cridar l'interessat i que s ats pel taxista que es trobi all esperant passatgers.

Tarifa.

La reglamentaci de cada lloc determina si el preu que ha d'abonar el passatger pel servei s el qual acordi en cada cas amb el conductor o si per contra el taxista est obligat a percebre nicament una tarifa fixada per l'autoritat pblica.

En aquest ltim cas les tarifes poden prendre diversos parmetres per a la seva determinaci:

Un import fix de sortida.
Imports per temps o per kilometratge.
Imports que varien segons l'horari que es realitzi el servei, aix s que pot haver tarifes en horari dirn, nocturn, de dies festius, etc.
Variacions segons el viatge es realitzi dintre d'un determinat rdio o surti del mateix (pot ocrrer que la tarifa inclogui una compensaci addicional pel trajecte que ha de fer el vehicle fora de la seva rdio de treball.
Tamb pot haver una compensaci addicional per cada pea d'equipatge que transporti, per dur un gos (no guia), o quan el servei hagi estat sollicitat per mitj de cridada a una emissora de Rdio-telfon. En algunes ciutats els taxis disposen d'un taxmetre, aparell que indica l'import a pagar segons la distncia recorreguda, el temps transcorregut i la tarifa d'aplicaci en cas d'existir ms d'una. En aquest ltim cas en algunes ciutats els taxis duen en l'exterior un dispositiu en el qual s'indica la tarifa que s'est aplicant, a fi que pugui ser comprovada per la policia municipal sense necessitat de detenir el taxi.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244763" title="Som aix" nonfiltered="105" processed="104" dbindex="95110">
Som Aix (titulada originalment As if) s una srie de televisi britnica que va ser emesa originalment al Channel 4, a Catalunya es va emetre al canal K3. Al Regne Unit la srie va emetre les seves quatre temporades comenant al gener de 2001 i finalitzant al juliol de 2004. La srie consta de 76 episodis de 30 minuts de durada. El ttol en angls de la srie prov l'argot de Valley Girl. "As - if!" significa dubte.	

 Descripci . 
La srie se centra en sis joves adults que viuen a Londres, mostrant cada episodi la histria des del punt de vista d'un dels personatges. Poc desprs que Aix som acabs, Hollyoaks va comenar a usar la mateixa tcnica. La srie va tenir gran seguiment per part dels fans, aix com va rebre bones crtiques. Es va considerar molt destrossadora, considerant-se una versi ms sofisticada de la tamb srie juvenil Hollyoaks. Part de la identitat de la srie resideix en l'estil de la cmera. El quart episodi de la quarta temporada va guanyar un premi de la Royal Television Society a la millor cinta dramtica. La sintonia de la srie s el temi "Would you..." de la banda Touch 'n' Go.

 Equip . 
Direcci: John Duthie, Ed Fraiman, Brian Grant, David Kerr i Barnaby Southcombe (2003).
Gui: Amanda Coe i Tom Higgins.
Produda per: Sarah Baynes (2002), Jonathan Collier, Brian Eastman, Brian Grant, Dean Hargrove, Julian Murphy i Andi Peters.

 Personatges principals .
 Jamie Collier (Paul Chequer);

El gracis del grup, per un noi amb tendncia a ficar-se en embolics. s una mica innocent i pot ser una mica ximple, per el seu cor sempre est encertat. s optimista i es conformava amb ser el gracis. s un gran fan de Michael Caine, especialment de la The Italian Job original.

 Suzanne "Sooz" Llig (Emily Corrie);

Una jove sarcstica que tendeix a ser tossuda i solitria. s una rebel, que no est d'acord amb els costums preestablerts de la societat, preferint viure per la seva prpies normes.

Ha de bregar amb diverses malalties mentals. Prefereix l'estil gtic, mosher o grunge per a vestir, a ms t diversos tatuatges i *piercings, s fcilment recognoscible pels seus rastas multicolor (que van quedar en vermell clar en l'ltima temporada). s una artista amb talent. A pesar del seu exterior fort, en l'interior s una persona molt insegura.

Les rastas de Sooz van inspirar l'xit de McFly Five colours in her hair en 2004.

 Nicki Sutton (Jemima Rooper);

Una noia considerada inicialment com la "lligona" perqu es ficava al llit i robava els nuvis de les altres. L'ltim episodi de la srie, relatat des de la seva perspectiva, compte com ella es veu obligada a triar entre quedar-se amb Rob o donar la volta al mn.

 Alexander "Alex" Staton (Orlando Wells);

Un personatge homosexual, que no encaixa en cap estereotip gai. s bastant convencional, fan de La guerra de les galxies i El club dels poetes morts, a ms li agrada el Futbol.

 Sasha Williams (Caroline Chikezie);

s la "repellent" del grup. s molt "fatxenda" i li encanta la moda. No suporta de bon grat les bromes, de vegades la hi considera una mica "curta".

 Robert "Rob" Conway (Ben Waters);

Rob sempre es preocupa i solidaritza amb els problemes dels altres.Era copejat pel seu pare
 
 Versi nord-americana . 

Es va realitzar una versi de Som Aix als Estats Units en 2002, emesa per UPN.

Emily Corrie va ser l'nic membre del repartiment que va repetir el seu paper en la versi nord-americana.

La resta del repartiment fou:
 Alex - Robin Dunne;
 Rob - Chris Engen;
 Jamie - Derek Hughes;
 Sasha - Tracie Thoms;
 Nicki - Adrienne Wilkinson;

La versi nord-americana no va tenir ni de prop l'xit de la versi britnica. Tan sols es van rodar set episodis, sent emesos tan sol dos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244767" title="Figuera de moro" nonfiltered="106" processed="105" dbindex="95111">

La figuera de moro (Opuntia ficus-indica, del grec Ops, Opntos -una ciutat grega-, i del llat ficus indica -figuera de l'ndia-) s una planta autctona americana per ara estesa per altres rees del planeta. A Eivissa es dit figuera de pic.

Morfologia.

s un arbust de tiges carnoses, molt ramificat, amb les branques constitudes per articles de forma ellptica, aplanats, de 20 a 50 cm de llargada per uns 10 a 30 cm d'amplada i uns 2 o 3 cm de gruix, de color verd, anomenades pales o cladodis, que es troben superposats els uns als altres. En aquesta planta els cladodis prenen la funci fotosintetitzadora ja que les fulles sn molt menudes, d'uns 3 mm, i cauen aviat. En el seu lloc, dins una petita rea circular, apareixen les espines, 1 o 2, llargues i rgides, envoltades d'altres de molt petites, fines i corbades, que gaireb no es veuen per que si es toquen amb els dits es trenquen i queden clavades a la pell.

Les flors sn grogues, grosses i molt vistoses, amb nombroses peces florals. La floraci s'esdev entre maig i juliol.

El fruit, anomenat figa de moro, s una baia espinosa ovoide, de 5 a 9 cm, vermellosa quan s madura. La fructificaci s'esdev entre els mesos de juny i agost.

Localitzaci.

Plantada en talussos i marges assolellats, sovint per a fer tanques, a gaireb tot el litoral mediterrani. Ha esdevingut subspontnia des de la costa nord fins al migjorn valenci. s comuna a les Illes Balears.

poca de recollecci.

A la darreria de l'estiu i a la tardor. Cal anar provet de guants per a fer-ne la collita.

s gastronmic.

Les figues de moro, un cop pelades, es mengen fresques, per tamb se'n prepara xarop i arrop, formes en qu s'eviten els pinyols.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 84.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta espcie vegetal. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244772" title="Game Boy Pocket" nonfiltered="107" processed="106" dbindex="95113">

En 1996, Nintendo va llenar la Game Boy Pocket, una petita i lleugera unitat que requeria menys piles. Tenia l espai per 2 piles AAA, que proveien de 10 hores contines de joc. La Game Boy Pocket tenia un petit port   link  , requeria un adaptador per   linkear   amb el model vell de Game Boy. El port va ser diseat per utilitzar en tots els models anteriors al model Game Boy Micro. La pantalla ha sigut cambiada per un autentic display blanc i negra, millorant la qualitat notablement en comparaci amb el model vell de Game Boy. La primera revisi del model pocket no incluia el   led   de carga de bateria, pero va ser incls en la segona vesi del model per demanda del pblic.
En 1997 es va llenar una revisi de Game Boy Pocket que era en blanc i negra, els seus jocs principals van ser super mario, pokmon... fins que mas tard va sortir la Game Boy Color, que va ser en color i amb ms caracterstiques.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244782" title="Ernest Mottard" nonfiltered="108" processed="107" dbindex="95114">

Ernest Mottard (Hollogne-aux-Pierres, 22 de mar de 1902 - Hollogne-aux-Pierres, 30 de desembre de 1949) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1929 i 1936. Les seves victries ms destacades foren una Lieja-Bastogne-Lieja i una Pars-Brusselles.

Palmars.
1927 (independent);
 1r al Circuit de Tournais;
 1r a Hollogne-aux-Pierres;
 1r a Landen;
 1r del Premi Emile Masson;
1928 (independent);
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r al Tour de Flandes dels Independents;
 1r a la Brusselles-Luxemburg-Mondorf;
1929;
 Campi Provincial interclubs, amb R.C.Huy;
1930;
 1r a la Pars-Brusselles;
1931;
 Campi Provincial interclubs, amb R.C.Huy;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1932;
 1r de la Volta a Blgica FSS;

Resultats al Tour de Frana.
1930. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Ernest Mottard ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244785" title="Menta boscana" nonfiltered="109" processed="108" dbindex="95115">

La menta boscana (Mentha longifolia, del grec mntha -menta-, i del llat longifolia -de fulles llargues-) s una planta autctona d'Europa, sia central i occidental i els extrems sud i nord d'frica (no la zona tropical). La seua forta aroma s causada per una essncia constituda fonamentalment per mentol.

Morfologia.

s una herba perenne, grisenca, erecta, de tiges piloses, de 30 cm a 1 m d'alria, d'olor suau i molt agradable.

Les fulles sn sssils, de 5 a 10 cm de llargada, lanceolades, agudes, amb el marge serrat, tomentoses i blanquinoses pel revers.

Les flors sn bilabiades, blanquinoses, reunides en inflorescncies en forma d'espiga al capdamunt de les tiges. La floraci s'esdev entre juliol i novembre.

En aquest gnere sn freqents els hbrids, sovint conreats per extreure'n l'essncia de menta d's en medicina i a la indstria alimentria. El ms corrent s Mentha piperita, un hbrid entre la menta de bou (Mentha spicata) i la Menta d'aigua (Mentha aquatica).

Localitzaci.

Als herbassars humits i a les jonqueres de la muntanya mitjana i de l'estatge subalp. Penetra al Pas Valenci, on s prou rara. Manca a les Illes Balears.

poca de recollecci.

Les fulles i els brots tendres es cullen abans que la planta floreixi, cap al final de maig. Es conserven b desprs d'haver-les assecat a l'ombra, en un lloc airejat.

s gastronmic.

T una gran varietat de possibilitats culinries. Crua, afegint-la a les amanides fresques en petites quantitats, o b com a condiment, tant en plats dolos com salats. Tamb es posa als estofats de faves, de cargols de terra, de psols, de patates i a les salses que acompanyen rostits de porc o de xai.

Es pot prendre en forma d'infusions calentes o fredes. s un bon additiu per a les begudes estiuenques. Els rabs l'afegeixen fresca a les infusions de te verd: en resulta un excellent calmant de la set.

Bibliografia.

 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 114.

Referncies.




Enllaos externs.

 Informaci sobre la menta boscana. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244788" title="Guaruj" nonfiltered="110" processed="109" dbindex="95116">



Guaruj es un municipi de l'Estat de So Paulo, a la Regi Metropolitana da Baixada Santista, microrregi de Santos. Est a l illa de Santo Amaro.

T una poblaci estimada el 2006 de 305.171 habitants en una rea de 142,7 km, el que en resulta una densitat de 1969,47 hab/km.

s la tercera major illa del litoral de l'estat.

Actualment, Guaruj s conegut com "Prola do Atlntico" degut a les seves platges. s un dest molt buscat pels turistes, principalment paulistas durant la temporada alta. La ciutat compta amb platges urbanitzades i algunes de salvatges, accesibles noms per senders.

Apart del litoral, tamb compta amb construccions histriques i senders d ecoturisme.

Enllaos externs.
Pgina Oficial Ajuntament

Pgina cmara

Blog

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244789" title="Hermann Buse" nonfiltered="111" processed="110" dbindex="95117">

Hermann Buse (Berln, 27 de febrer de 1907 - Bremen, 1 de gener de 1945) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1929 i 1937.

El 1930 guany la Volta a Alemanya i la Lieja-Bastogne-Lieja. El 1932 guanya una etapa al Giro d'Itlia i portar la maglia rosa durant 5 dies, una fita que no ser repetida per cap altre ciclista alemany fins el 1981. 

Palmars.
1930;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r a la Volta a Alemanya;
 1r al Tour d'Harz;
1931;
 1r al Gran Premi del Nord de Blgica;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
1932;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1933;
 1r al Tour de Saboia;
1935;
 1r al Tour de Crsega;

Resultats al Tour de Frana.
1930. Abandona (9a etapa);
1931. 22 de la classificaci general;
1933. Abandona (10a etapa);
1934. Abandona (18a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1932. 16 de la classificaci general i vencedor d'una etapa. Porta la maglia rosa durant 5 etapes;
1933. 29 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Hermann Buse ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244790" title="Hotel Attraction" nonfiltered="112" processed="111" dbindex="95118">

L'Hotel Attraction va ser un encrrec per a Antoni Gaud l'any 1908.

Es tractava d'un gratacels de 360 mts. d'alada, que s havia de construir a la ciutat de Nova York, per el projecte no va prosperar, tot i que els plnols van ser conservats per un dels seus collaboradors; Joan Matamala i Flotats, que havia treballat com a modellista de la Sagrada Famlia, i que els va fer pblics l'any 1956.

 Enllaos externs .
gaudiclub.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244792" title="Torre de l'Aigua de Sabadell" nonfiltered="113" processed="112" dbindex="95119">

La Torre de l'Aigua de Sabadell s, segurament, l'edifici ms emblemtic de la ciutat, fins al punt de ser-ne el smbol identificatiu. 

S'aixeca a la banda est de la ciutat, gaireb al cantell mateix de la riba del riu Ripoll, prop de la carretera de Caldes de Montbui. 

Es va acabar de construir el 1918, i va entrar en funcionament 4 anys ms tard, el 1922, per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogrfic de la segona dcada del segle XX havia propiciat. L'objectiu: acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll. 

La va planejar l'enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas. Va ser realitzada, per, segons un projecte de Llus Homs Moncus i amb la direcci d'obres de l'arquitecte municipal Josep Renom i Costa. 

Estructuralment, remet als models alemanys. Dins l'arquitectura local, s significativa pel fet que es tracta d'una de les primeres construccions realitzades amb formig armat. Est constituda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de pirmide, i estan units pels diferents trams de l'escala helicodal que hi dna accs. Els pilars sostenen el cos elevat, de secci octogonal i cobert per un xapitell de vuit plements. Al damunt del dipsit hi ha el mirador, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada, i protegides per balcons de ferro. Uns equips de bombes hi pugen l'aigua dels pous del riu. Des del nivell a pla d'entrada fins dalt, sobre la bolla que corona la cpula, t 50 m. T una capacitat de 293,5 m. 

L'escassedat d'aigua a la ciutat vingu motivada per diversos factors: el desenvolupament de l'industria, i l'augment de poblaci, a causa de l'annexi de la Creu Alta a la ciutat, el decrement en la mortalitat, i la immigraci.

La torre va deixar de funcionar com a tal el 1967. Des de l'any 2000, compta amb illuminaci nocturna. s un dels 100 "Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya  i es poden fer visites guiades els dies de festa major (primer cap de setmana de setembre).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244795" title="Redifusi" nonfiltered="114" processed="113" dbindex="95120">
Redifusi s l emissi de continguts  informatius o ldics posteriorment a la seva difusi original, b en la mateixa emissora o publicaci, o b en noves, grcies a un contracte o llicncia.

Encara que redifusi es un terme ms correcte, en el llenguatge tcnic s utilitza a sovint la paraula sindicaci, especialment quan fem referncia a continguts web. El terme sindicaci s un barbarisme que prov de l'angls , habitual en la terminologia anglosaxona dels mitjans de comunicaci. El terme s'ha incorporat rpidament a l'argot tcnic amb la popularitzaci de la sindicaci de continguts web.

Sindicaci televisiva.

Una productora de televisi normalment realitza els seus programes grcies a un contracte previ amb alguna cadena, que es reserva en exclusiva els seus drets d'emissi. No obstant aix, una vegada esgotat el primer contracte, normalment s'intentaran obtenir nous beneficis mitjanant la seva llicncia a altres cadenes de televisi que cobreixin nous mercats o rees geogrfiques. Aquest procs es diu sindicaci televisiva, i ha perms la popularitzaci mundial de moltes sries mtiques inicialment creades per a un mercat molt concret, com les emissores nord-americanes de televisi per cable.

 Sindicaci de premsa .
Quan diaris o revistes llicencien articles, columnes o tires cmiques a altres publicacions.

 Sindicaci de continguts web .
Part del contingut d'una pgina web es posa a la disposici d'altres llocs o subscriptors individuals en la forma de canals web, essent el format ms habitual l'RSS, tot seguit per l'Atom. Els programes informtics compatibles amb algun d'aquests estndards consulten peridicament una pgina amb titulars que enllacen amb els articles complets en el lloc web original. A diferncia d'altres mitjans de comunicaci, els drets de redifusi de continguts web solen ser gratuts, i no sol intervenir un contracte entre les parts sin una llicncia de normes d's.

 Sindicaci de rdio .
Permet a estacions de rdio (normalment de FM) obtenir programaci de grans cadenes nacionals, a les quals normalment estan adscrites de forma permanent mitjanant un contracte previ.

Notes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244799" title="IES La Serreta" nonfiltered="115" processed="114" dbindex="95121">

Centre d'educaci secundria de Rub que ofereix quatre lnies d'ESO, totes les especialitats del batxillerat(humanitats i cincies socials, cincies de la naturalesa i de la salut, tecnolgic i artstic)i formaci professional (tcnic d'atenci sociosanitria,de perruqueria, d'educaci infantil i d'integraci social). Est situat al casc urb en un edifici de construcci recent (1995)i compta amb una dotaci moderna i de gran qualitat.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244809" title="Carnivorisme" nonfiltered="116" processed="115" dbindex="95122">
Un animal carnvor o zofag s aquell que s'alimenta principalment de carn d'altres animals, que poden ser preses vives, en el cas dels predadors, o mortes, en el dels carronyaires. Els carnvors es troben sempre en posicions avanades de la cadena trfica.

En un sentit ms general, es pot considerar que un animal s carnvor si el seu comportament per alimentar-se consisteix en menjar altres animals en comptes de vegetals. Hi ha molts invertebrats predadors; per exemple, artrpodes com ara l'aranya o la mantis, o diverses espcies de cargols predadors. Existeixen termes ms especfics per a referir-se a animals que devoren classes especfiques de preses, com en el cas dels animals que mengen insectes (insectvors o entomfags), per dins d'aquests encara es poden distingir, per exemple, els menjadors de formigues (mirmecfags) i altres.

Els animals que s'alimenten exclusivament de carn reben el nom de carnvors obligats. El terme "hipercarnvor" s'utilitza per a descriure animals que s'alimenten nicament de teixit animal, i tamb s'utilitza en paleobiologia per a referir-se a txons d'animals que tenen un component creixent de dents tallants en proporci al component de dents moledores.

 Carnvors obligats .

Un carnvor veritable o obligat s aquell que subsisteix amb una dieta de carn i la capacitat del qual per a usar recursos d'altra classe s marginal. Aquests animals poden consumir altres productes animals, com ara la mel, per aquests productes no sn necessaris per a la seva dieta: poden sobreviure sense ells. Alguns animals carnvors obligats sn:

 Flids ;
 Alguns cnids, com el llop gris. El coiot i el llop vermell no sn carnvors obligats. El gos domstic es considera un carnvor obligat, per aquesta situaci s debatuda.
 Hienes i alguns altres carronyaires ;
 Alguns mustlids, com ara la fura;
 s polar (els altres ssos sn omnvors i la major part de la seva dieta consisteix en vegetals);
 Odontocets (cetacis amb dents) ;
 Pinnpedes (foques, morses, etc.) ;
 Aus de presa dirnes (guiles, milans, etc.) i nocturnes (mussols, libes, etc.);
 Diverses aus marines, com ara els pelicans, els pingins, etc. Amfibis (gripaus, granotes i sargantanes) en la seva fase adulta ;
 Serps;
 Alguns llangardaixos ;
 Cocodrils ;
 Taurons i molts altres peixos ;
 Pops i calamars;
 Aranyes i escorpins;
 Alguns insectes, com ara la mantis religiosa;
 Tiranosaures i altres terpodes;

 Vegeu tamb .
Planta carnvora;

Referncies.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244810" title="Punt mort (economia)" nonfiltered="117" processed="116" dbindex="95123">
En economia, es coneix com a  punt mort o punt d equilibri al  nivell de vendes d un producte o servei , pel qual no  obtenim ni beneficis ni prdues, s a dir, quan els costos totals sn igual als ingressos per les vendes.

L expressi matemtica que ens defineix el punt mort s :

pm = CF/(PV - CV);

On:
pm = punt mort.
CF = Costos fixos.
PV = Preu de venda del producte.
CV = Costos variables unitaris. ;

Per a poder realitzar l anlisi del punt mort s han de complir les segents condicions :

 El cost variable unitari es mant constant per a qualsevol volum de producci.
 Es vendran totes les unitats al mateix preu.

Enllaos eterns.
Anlisi del punt mort (Castell);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244815" title="Punt mort" nonfiltered="118" processed="117" dbindex="95124">


 El punt mort (mecnica) ;
 El punt mort (economia);
 Punt mort, pellcula de William Wyler.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244818" title="Pneumnia" nonfiltered="119" processed="118" dbindex="95125">
La pneumnia s una malaltia infecciosa que afecta als pulmons i es caracteritza per l'aparici sobtada de febre amb dolor agut pleural, dificultat respiratria i acompanyada d'esputs.

La pneumnia inflamatria ms freqent sol sser, generalment aguda. Segons l'extensi topogrfica del procs, poden sser: lobellars, segmentaries i intersticials. D'acord amb aquesta, classifiquem en primries que sn les bacterianes, vriques, mictiques i allrgiques. Les secundries a malalties circulatries, a lesions bronquials, inflamacions txiques i a superinflamacions bacterianes. Les ms freqents als infants sn les vriques, en canvi als adults les que ms afecten sn les bacterianes, les quals es produeixen per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae. Per als diagnstics es molt important l'historial clnic. El diagnstic etiolgic s basat en la identificaci del germen. El tractament a seguir ha d'sser causat i simptomtic.

Causes.
La pneumnia t diverses etilogies: 
Diversos bacteris, com Streptococcus pneumoniae, Micoplasma i Chlamydia, distints virus, fongs, Pneumocystis jiroveci. ;
En nounats les pneumnies solen ser causades per pneumococs, Staphylococcus aureus i ocasionalment bacils gram negatius. ;
En lactants (1 mes a 2 anys) i pre-escolars (2 anys a 5 anys): el principal patogen bacteri s Streptococcus pneumoniae, a ms ocasionalment s causada per Chlamydia trachomatis i per Mycoplasma pneumoniae. ;
En nens majors de 5 anys: Streptococcus pneumoniae i Mycloplasma pneumoniae. ;
En inmunocompromesos: bacteris gram negatius, Pneumocystis jiroveci, citomegalovirus (CMV), micosis, i Micobacterium tuberculosis. En ocasions es pot presentar pneumnies per bacteris anaerbics, en el cas de persones amb factors de risc per a aspirar contingut gstric als pulmons, en aquest cas hi ha un risc significatiu d'aparici d'abscessos pulmonars. ;
En pneumnies nosocomials: Pseudomonas aeruginosa, fongs i Staphylococcus aureus. ;
 En persones adultes: Streptococcus pneumoniae i virus influenza. ;
En casos de pneumnia atpica: Legionella pneumophila,Chlamydia pneumoniae, Mycoplasma pneumoniae i alguns virus.

Definici.
Inflamaci dels bronquis fins i dels sacs alveolars dels pulmons a conseqncia d'una infecci viral o bacteriana, per regla sorgeix com una complicaci d'altres malalties pulmonars que no van ser ateses apropiadament. s una de les primeres causes de mort infantil entre menors d'1 (un) any d'edat, per tamb implica un seris risc per a persones majors de 62 anys. Tradicionalment s'ha dividit en pneumnia intersticial o pneumonitis per a les pneumnies d'origen viral, i pneumnia per a les infeccions que comprometen el parnquima pulmonar (alvols), l'origen dels quals s predominantment bacteri. En els ltims anys s'ha utilitzat el terme pneumnia atpica a les pneumnies causades per virus, per Micoplasma i per Chlamydias, les manifestacions solen ser diferents a les d'una pneumnia bacteriana tpica i les troballes radiolgiques no solen correspondre amb les troballes clniques. Altra classificaci ms utilitzada s dividir-la d'acord al seu lloc d'adquisici; en pneumnia adquirida en la comunitat i pneumnia nosocomial (hospitalria), ja que aquest s el factor primordial a part de l'edat per a triar el tractament mdic adequat. Es defineix a la pneumnia adquirida en la comunitat com la que es presenta en persones sense antecedents d'hospitalitzaci, residncia en llars de cura crnica o subjectes a procediments mdics invasius en els ltims 14 dies. Els factors de risc per a pneumnia en menors d'edat sn: pes baix al nixer, cardiopaties, malformacions congnites, presncia de tumors, desnutrici, infecci pel virus d'immunodeficincia humana, baix nivell socio-econmic, exposici al fum del tabac, reflux gastroesofgic (reflux del contingut estomacal a l'esfag per incompetncia de l'esfnter esofgic), fibrosi qustica, seqeles neurolgiques i antecedent d'hipxia perinatal (persona que al moment del naixement sofreix asfxia com complicaci del part). Els factors de risc en adults sn: tabaquisme, alcoholisme, diabetis, malaltia pulmonar obstructiva crnica (malaltia en qu hi ha perduda dels alvols pulmonars com conseqncia del consum de cigarrets i exposici al fum de llenya principalment), bronquictasis, lesions per trauma, lesions en la pell (els bacteris que provoquen abscessos en la pell poden viatjar per la sang i establir-se en els pulmons, provocant la malaltia), alteracions de la conscincia (per la falta de reflexos protectors com la tos, es pot aspirar el contingut de l'estmac als pulmons), trastorns de la degluci, fibrosi qustica, malalties crniques i immunosupressi.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244823" title="Menstruaci" nonfiltered="120" processed="119" dbindex="95126">


La menstruaci s un fenomen fisiolgic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes des de la pubertat fins a la menopausa. Consisteix en un fluix hemtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels rgans genitals, i es reprodueix peridicament. 

La menstruaci construeix una etapa fonamental de la pubertat de les nines, s un dels molts d'indicis fsics que assenyalen que una nina s'est convertint en dona. Es produeix entre els 10 i 16 anys, encara que l'edat en qu es produeix la primera menstruaci s molt variable, veient-se afectada fins i tot l'habitat geogrfic (per exemple les dones de zones de clima temperat arriben abans a la maduraci sexual) i finalitza amb la menopausa als 45 o 50 anys, que significa que la dona ja no est ovulant (produint ous) i per aix no pot quedar-se embarassada. La menopausa varia entre una dona i una altra.

Procs de l'ovulaci.
Durant la primera meitat del cicle menstrual, els nivells d'estrgens creixen i fan que el recobriment de l'ter creixi i s'amplii. Com a resultat de l'hormona foliculoestimulant un ou (vul) comena a madurar en els ovaris. Al voltant del 14 dia d'un cicle tpic de 28 dies, un augment en l'hormona luteinitzant fa que l'ou abandoni l'ovari. Aquest procs s'anomena ovulaci.

Durant la segona meitat del cicle menstrual, l'ou comena a desplaar-se a travs de la trompa de Fallopi cap a l'ter. Augmenten els nivells de progesterona, el que ajuda a preparar el recobriment de l'ter per l'embars. Si un espermatozoide fertilitza l'ou, i aquest s'adhereix a la paret de l'ter, la dona queda embarassada. Si l'ou no es fertilitzat, es dissol o s absorbit pel cos. Si no es produeix l'embars, els nivells d'estrogen i progesterona decreixen, i el recobriment dilatat de l'ter s lliurat durant el perode menstrual.

La menstruaci s deguda a l'eliminaci de l'endometri o capa mucosa que durant la fase proliferativa del cicle menstrual ha recobert internament l'ter per assegurar la nidaci de l'ou en cas de fecundaci.

La quantitat de sang perduda varia en el cicle menstrual i en funci de la persona per la mitjana s d'uns 60 ml.

Aquesta manifestaci fisiolgica pot anar acompanyada a vegades de molsties ms o menys agudes anomenades dismenorrea i alguns dels segents smptomes:
 Tensi mamria;
 Abdomen, dits i cara inflats;
 Maldecap (migranyes);
 Canvi de l'apetit (antull de dolos);
 Acne ;
 Restrenyiment o diarrea ;
 Palpitacions ;
 Canvis en l'inters sexual;
 Insomni;
 Rigidesa muscular ;
 Mal d'esquena ;
 Asma;
 Depressi  ;
 Sentiment de tristesa, melancolia  ;
 Cansament i fatiga  ;
 Tensi o intranquillitat ;
 Ansietat  ;
 Irritabilitat i agressivitat ;
 Dificultat de concentraci ;

Els smptomes solen aparixer els dies previs a la menstruaci i desapareixen amb l'hemorrgia. 

Tabs sobre la menstruaci.
Encara que desprs de tenir un coneixement cientfic del fenomen, els homes sempre s'han preocupat sobre l'estrany i misteris fenomen que s la regla.

Antigament es deia que la dona en aquestes situacions era impura, indigna d'acostar-se a la divinitat, en conseqncia a les dones menstruants se'ls prohibia l'entrada a llocs de culte religis. A ms es pensaven certes influncies dolentes, per aix es prohibia que tocassin aliments i s'acostassin als animals, o xerrassin amb els homes de la comunitat.










 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244825" title="Estil de vida" nonfiltered="121" processed="120" dbindex="95127">
L'estil de vida, hbit de vida o forma de vida, en epidemiologia, sn el conjunt de comportaments o actituds que desenvolupen les persones, que unes vegades sn saludables i unes altres sn nocives per a la salut. En els pasos desenvolupats els estils de vida poc saludables sn els quals causen la majoria de les malalties. Dintre del triangle epidemiolgic causant de malaltia, estaria incls dintre del factor hoste.

Entre els estils de vida ms importants que afecten a la salut es troben: 
 Consum de substncies txiques: tabac, alcohol i altres drogues. ;
 Exercici fsic. ;
 Son nocturn. ;
 Conducci de vehicles. ;
 Estrs. ;
 Dieta . ;
 Higiene personal. ;
 Manipulaci dels aliments. ;
 Activitats d'oci o aficions. ;
 Relacions interpersonals. ;
 Comportament sexual.

En els pasos desenvolupats existeix la paradoxa que la majoria de les malalties sn produdes pels estils de vida de la seva poblaci i no obstant aix els recursos sanitaris es desvien cap al propi sistema sanitari per a intentar guarir aquestes malalties, en lloc de destinar ms recursos econmics en la promoci de la salut i prevenci de les malalties.

En sociologia, un estil de vida s la manera que viu una persona (o un grup de persones). Aix inclou la forma de les relacions personals, del consum, de l'hospitalitat i la forma de vestir. Una forma de vida tpicament tamb reflecteix les actituds, els valors o la visi del mn d'un individu. 
Tenir una "forma de vida especfica" implica una opci conscient o inconscient entre un sistema de comportaments i d'alguns altres sistemes de comportaments.

La primera vegada que va aparixer el concepte de "estil de vida" fou el 1939 (les generacions anteriors no necessitaven aquest concepte perqu no era significatiu al ser les societats relativament homognies). Alvin Toffler va predir una explosi dels estils de vida (denominats "subcultures") a causa del augment de la diversitat de les societats postindustrials. Jeremy Rifkin en la construcci de l'edat moderna del seu llibre "El somni europeu", descriu l'estil de vida i la vida quotidiana a Europa i Estats Units; en les poques histriques, en les actuals i en l'arribada de l'era global, desprs de l'individualisme i el comunitarisme.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244826" title="Enric VI d'Anglaterra" nonfiltered="122" processed="121" dbindex="95128">

Enric VI (6 de desembre de 1421 - 21 de maig de 1471) va ser rei d'Anglaterra des del 1422 fins el 1461, i desprs de ser deposat recuper el poder i regn des del 1470 fins la seva mort el 1471. 

Biografia.
Infncia i joventut.
Enric era l'nic fill i hereu del rei guerrer Enric V, i el seu naixement el 6 de desembre de 1421 gener grans expectatives. Per quan noms era un nad de nou mesos d'edat, el 31 d'agost de 1422 el seu pare va morir. La seva mare, Caterina de Valois, tenia noms 20 anys i era filla del rei francs Carles VI i per aquest motiu era vista amb recel a la cort i se li va impedir participar plenament en l'educaci del nen. 

El 28 de setembre de 1423 els nobles anglesos van jurar lleialtat a Enric VI com a rei. Es va establir una regncia per la qual el Duc Humphrey de Gloucester, germ petit del difunt Enric V i tiet de l'infant va ser nomenat Protector i Defensor del Reialme i l'Esglsia fins la majoria d'edat del rei. Tamb tenien posicions importants al Consell el mig tiet d'Enric V, el bisbe  Enric Beaufort, i el seu germ Joan de Bedford, que a ms havia estat nomenar regent de Frana i s'encarregava de dirigir la guerra que hi tenia lloc.

Des del 1428 el tutor d'Enric era el comte de Warwick, el pare del qual havia estat una figura clau en l'oposici al regnat de Ricard II. Enric tamb reb la influncia d'Enric Beaufort i del Duc Guillem de Suffolk. El jove rei comen a afavorir una poltica de distensi amb Frana.

Enric va concedir comtats als seus mig-germans, Edmund i Jasper, fills de la relaci de la seva mare vdua amb el cortes galls Owen Tudor, Edmund Tudor seria el pare d'Enric Tudor, que s'acabaria convertint en rei d'Anglaterra.

L'any que la seva mare mor, el 1437, Enric va ser declarat major d'edat, i va assumir el govern.

Matrimoni amb Margarida d'Anjou i de Lorena.
Com a resultat dels seus xits a la Guerra dels Cent Anys, Enric V havia llegat a Anglaterra un gran nombre de terres a Frana, per l'auge expansionista s'atur amb la seva mort. El fet que Enric VI fos tan sols un infant, unit amb la recuperaci dels francesos grcies a les victries militats de Joana d'Arc, van fer que es declaressin invlids els drets d'Enric a la corona francesa. El delf francs va ser coronat a Reims, i els fracassos militars i diplomtics anglesos van fer que perdessin molts dels territoris guanyats a Frana.

A l'assolir la majoria d'edat, Enric mostr un carcter gens bellics. La facci favorable a acabar la guerra amb Frana aviat domin la cort, i les veus dels partidaris de prosseguir la guerra, liderades pels ducs Ricard de York i Humphrey de Gloucester, no foren escoltades.

Mentrestant el Enric Beaufort (ara cardenal) i Guillem de Suffolk va persuadir al rei de qu la millor manera d'assolir la pau amb els francesos era amb un matrimoni amb la neta de Carles VII, Margarida d'Anjou i de Lorena. Enric hi estigu d'acord, especialment a l'assabentar-se dels rumors de la gran bellesa de Margarida, i va enviar Suffolk a negociar amb el rei Carles. Carles acced al matrimoni amb la condici de qu no donaria el tradicional dot, i que en canvi rebria les terres de Maine i Anjou. Les condicions s'acceptaren al Tractat de Tours, per la cessi de Maine i Anjou va ser ocultada al parlament angls coneixedors de l'enorme impopularitat que aix causaria entre la poblaci.

El matrimoni se celebr el 1445, i tot i que Margarida sols tenia 16 anys aviat demor ms dots de lideratge que el seu marit. Quan es feu pblica la cessi de Maine i Anjou, el descontentament es dirig majoritriament a Suffolk per haver negociat el Tractat de Tours, per Enric i Margarida el protegiren ja que ells tamb havien estat coneixedors dels acords matrimonials.

Un dels principals opositors, Humphrey de Gloucester, va ser convocat davant del parlament per acusar-lo de traci. Mentre es trobava arrestat a l'espera de qu es formulessin crrecs contra ell va morir, no se sap si per causes naturals. La mort de Gloucester va deixar a Ricard de York com a hereu aparent, per Enric mai el reconegu oficialment i el continu excloent del cercle de la cort, designant-lo com a governador d'Irlanda mentre elevava a Suffolk i a Edmund Beaufort a la categoria de ducs (un ttol habitualment reservat als familiars directes del monarca).

Descontentament popular i bojeria.
L'atorgament de ttols i terres als favorits del rei, la corrupci al govern, l'estat precari de les finances i la prdua dels territoris francesos van generar un gran descontentament entre el poble. El 1447 aquest descontentament es va materialitzar en una revolta popular contra el Duc de Suffolk, que era el ms impopular dels consellers del rei i era percebut com un trador. Enric es va veure obligat a exiliar-lo, per el seu vaixell va ser interceptat al Canal de la Mnega i fou assassinat. El seu cos es va trobar a la platja de Dover.

La campanya a Frana no anava b i al 1450 tota la provncia de Normandia, conquerida amb molts esforos per Enric V, ja havia estat recuperada pels francesos. Les tropes que tornaven a casa, moltes d'elles sense haver estat pagades, van incrementar el desordre als comtats del sud d'Anglaterra. Jack Cade va encapalar una rebelli contra el rei, amb el beneplcit dels York i invocant la memria del rei l'antic rei Ricard II que havia estat deposat per la Casa Lancaster. Tot i que els revoltats van aconseguir prendre Londres durant uns dies, la ciutat fou recuperada i la rebelli no va fructificar.

El 1450 tamb es perd el Ducat d'Aquitnia, propietat d'Anglaterra des dels temps d'Enric II, deixant el port de Calais com l'nica possessi anglesa a Frana. El 1452, York va ser convenut a tornar d'Irlanda, reclamant el seu lloc al consell i exigint la fi del mal govern. La seva causa era popular, i aviat va reunir un exrcit a Shrewsbury. El rei i els seus aliats a la cort van reclutar un altre exrcit de mida similar a Londres. La trobada va tenir lloc al sud de la capital, i all York va entregar una llista dels greuges i demandes que feia a la cort, que incloen l'arrest del Duc de Somerset. En principi el rei hi estigu d'acord, tot i que Margarida hi intervingu per evitar l'arrest de Somerset. Poc temps desprs la balana es decant novament a favor del rei, que rei va recuperar el control, va a tornar a deixar York allat, i aconsegu algunes victries a Aquitnia que li permeteren recuperar Bordeus. A ms a ms, la reina anunci que estava embarassada.

Per l'xit militar a Aquitnia no va durar gaire i, a l'assabentar-se de les notcies de la derrota anglesa l'agost de 1453 Enric va entrar en un estat de desequilibri mental que el deix incapa de reaccionar al que passava al seu voltant. Aquest estat es mantingu durant ms d'un any, en el que Enric fins i tot va ser ali al naixement del seu primer fill que va ser batejat com a Eduard. Mentrestant, York va guanyar un aliat poders en la persona de Ricard Neville, comte de Warwick i un dels magnats ms rics i poderosos d'Anglaterra. York va rebre el crrec de Protector del Reialme el 1415, i grcies al seu nou crrec aconsegu d'excloure la reina del consell i fer empresonar Somerset a la Torre de Londres. Els agents de York van escampar rumors afirmant que el fill del rei no era seu, sin de Somerset. Per el dia de Nadal de 1514 Enric recuper els sentits.

Possiblement Enric hauria heretat els problemes mentals del seu avi matern, el rei Carles VI de Frana, que tamb pat episodis temporals de bogeria durant els seus 30 anys de vida. Aquest, al seu temps, hauria heretat la demncia de la seva mare Joana de Borb, que tamb mostrava smptomes de desequilibri, i la seva famlia dels Borbons: tant el seu avi Llus I, com el seu pare Pere I i el seu germ Llus II havien patit smptomes d'alienaci mentals.

La Guerra de les Dues Roses.
Davant la impopularitat i la bogeria d'Enric VI, alguns nobles descontents (principalment els comtes de Warwick i Salisbury) van implicar-se en la situaci i van donar suport a les pretensions
de la Casa de York, primer a la regncia i desprs al tro. Desprs d'un conflicte violent entre els partidaris dels Lancaster i dels York (Veure Guerra de les Dues Roses), el 4 de mar de 1461 Enric va ser deposat i empresonat pel seu cos, Eduard de York, que es coronaria com a Eduard IV d'Anglaterra.

Durant la guerra Enric havia tornat a patir atacs de bogeria fins al punt que se'l va veure riure i cantar mentre contemplava la Segona Batalla de Sant Albans, en la que fou alliberat. Per tot i que no va aconseguir capturar el rei i la reina, Eduard va poder retenir el tro i obligar a Enric i els seus partidaris  a fugir a Esccia. Durant el primer perode del regnat d'Eduard IV la resistncia lancastriana va prosseguir sota el lideratge de la reina Margarida i els nobles que encara eren lleials als comtats septentrionals d'Anglaterra i Galles. El 1465 Eduard aconsegu capturar a Enric i l'empreson a la Torre de Londres.

La reina Margarida, exiliada a Esccia i ms tard a Frana, estava decidida a recuperar el tro pel seu marit i el seu fill,  i amb l'ajuda del rei Llus XI de Frana va formar una aliana amb Ricard Neville, que s'havia distanciat d'Eduard. Desprs de casar la seva filla amb el fill d'Enric i Margarida, Neville va tornar a Anglaterra i va derrotar la casa York, alliberant a Enric VI i restituint-li el tro el 30 d'octubre de 1470. Per el segon regnat d'Enric IV va durar poc. Els anys de captiveri havien empitjorat la seva bogeria i segons totes les fonts el seu aspecte era completament letrgic mentre Neville i els seus el feien desfilar pels carrers de Londres desprs de proclamar-lo rei. El seu estat lamentable es feia encara ms evident al compar-lo amb la figura imposant del rei Eduard.

El poder darrera el tro era de Richard Neville, que va precipitar-se a l'aliar-se amb el rei de Frana contra Borgonya. Com a resposta, el Duc de Borgonya es va aliar amb Eduard i li va enviar reforos. El mateix Neville moriria combatent la Casa de York ala Batalla de Barnet (abril de 1471) i el fill d'Enric VI moriria a la Batalla de Tewkesbury (maig de 1471).

Eduard va recuperar el tro i va fer empresonar de nou Enric VI a la Torre de Londres, on seria assassinat el 21 de maig de 1471. La llegenda popular atribueix l'assassinat al Duc Ricard de Gloucester.

Llegat.

Enric VI ha passat a la histria com un home indecs, excessivament prudent i fcilment manipulable. Era amable i geners, donant importants ttols i terres als seus favorits. Era profundament religis, i renunciava a liderar les seves forces en batalla. Va deixar-se dominar per les diferents faccions que l'envoltaven a la cort i va ser incapa d'evitar la guerra civil. ms endavant, la bogeria el va reduir a un mer instrument poltic per aquell que el tenia en possessi.

Una de les seves contribucions positives va ser el seu patronatge per l'educaci, essent el fundador del King's College de Cambridge (precursor de la Universitat). Tamb don continutat al mecenatge del seu pare a l'arquitectura, promocionant l'estil gtic tard.

Amb posterioritat a la seva mort se li atriburen miracles, i alguns el consideraren com a sant. Existeixen himnes religiosos dedicats a ell.

El 1590 William Shakespeare va escriure una trilogia d'obres de teatre sobre la seva vida: Enric VI (parts 1, 2 i 3). Enric tamb apareix com un fantasma a Ricard III

Famlia.
Avantpassats.



Taula sucessria.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244829" title="Gaetano Belloni" nonfiltered="123" processed="122" dbindex="95129">

Gaetano Belloni (Pizzighettone, 26 d'agost de 1892 - Mil, 9 de gener de 1980) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1916 i 1932. Al llarg de la seva carrera aconsegu 49 victries.

Va destacar inicialment com a ciclista amateur, sent campi d'Itlia el 1914 i guanyant el Giro de Llombardia el 1915.

Durant els anys 1920 va rivalitzar amb Costante Girardengo, sent derrotat la gran major part de vegades, cosa que li va valer rebre el renom d' Etern segon. 

 El seu major xit esportiu fou el triomf a la classificaci general del Giro d'Itlia 1920. Tamb guany tres vegades el Giro de Llombardia (rcord encara no superat, tot i que s igualat per Alfredo Binda, Costante Girardengo, Gino Bartali i Sean Kelly) i dues la Mil-San Remo. 

Palmars.
1914 (amateur);
 Campi d'Itlia;
 1r de la Copa Re;
 1r del Petit Giro de Llombardia;
1915 (amateur);
 1r al Giro de Llombardia;
 1r de la Sanremo-Ventimiglia-Sanremo;
 1r de la Mil-Varese;
 1r de la cura primaveral;
1916 (amateur);
 1r de la Mil-Varese (amb els professionals);
1917;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r de la Mil-Varese;
 1r del Giro de la Provncia de Mil amb Alfredo Sivocci i vencedor d'una etapa;
1918;
 1r a la Mil-Mdena;
 1r a la Mil-Tor;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Trofeu Arquata (CRE);
 1r del Giro del Penice;
1919;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1920;
 1r del Giro d'Itlia i vencedor de 4 etapes;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r a la Mil-San Pellegrino;
 1r al Giro de la Provncia de Mil, amb Giuseppe Azzini i vencedor de 2 etapes;
1921;
 1r a la Mil-Mdena;
 1r al Giro de la Provncia de Mil, amb Angelo Gremo i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia;
1922;
 1r als 6 dies de Nova York, amb Alfred Goullet;
 1r al 1r Giro de la Provncia de Mil, amb Costante Girardengo i vencedor d'una prova;
 1r al 2n Giro de la Provncia de Mil, amb Giovanni Brunero i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1923;
 Vencedor d'una etapa al Giro de la Provncia de Mil, amb Pietro Linari;
1925;
 1r a la Mil-Mdena;
 1r al Giro del Piemont;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1926;
 1r a Erfurt;
 1r del Gran Premi de Hanover;
 1r de la Volta a Saxnia;
 1r del Gran Premi Sachs;
 1r de la Hanover-Hamburg;
 1r al Gran Premi de la Indstria a Berlin;
 1r al Campionat Internacional d'Alemanya per punts;
1927;
 1r de la Volta a Munic;
 1r de la Volta al Ruhr;
 1r de la Volta a Colnia;
 1r al Campionat Internacional d'Alemanya per punts;
1928;
 1r al Giro de Llombardia;
1929;
 1r de la Roma-Npols-Roma;
 1r als 6 dies de Chicago, amb Reginald McNamara;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1930;
 1r als 6 dies de Nova York, amb Grard Debaets;

Resultats al Giro d'Itlia.
1919. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1920. 1r de la classificaci general i vencedor de 4 etapes;
1921. 2n de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1922. Abandona. Vencedor de 2 etapes;
1923. Abandona;
1924. Abandona;
1925. 4t de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1928. Abandona;
1929. Abandona;
1931. Abandona;
1932. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1920. Abandona (1a etapa);
1930. Abandona (5a etapa);






Enllaos externs.
Palmars de Gaetano Belloni ;
 Palmars de Gaetano Belloni ;
 Fitxa, palmars i histria de Gaetano Belloni ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244834" title="Transhumncia" nonfiltered="124" processed="123" dbindex="95130">

La transhumncia s la migraci estacional dels ramats a la recerca de les pastures all on n'hi hagi segons l'poca de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).

Zones principals de pastures.

La zona principal de pastures d'estiu s, sens dubte, el Pirineu axial, de la capalera del riu Ritort a la Vall d'Aran. No obstant aix, tamb existien pastures estivals fora dels Pirineus: petites zones com el Puigsacalm-Collsacabra, el Montseny, el Montsant, en ple migjorn catal, i els Ports de Beseit (porta de la important zona d'estivada de les muntanyes de Terol).

Les pastures d'hivern tradicionals eren:

 Depressi interior (el Segri, l'Urgell i la Noguera), zona que enllaava amb la Llitera ja en terres d'Arag (les repercussions de la  indstria ramadera que es derivava de la transhumncia a Lleida arribaven, als segles XVI-XVIII, a Barcelona, punts d'Arag i del nord del Pas Valenci, i, fins i tot, a les terres meridionals occitanes).
 El Montsi i el Baix Ebre, que feia transhumncia no pirinenca, cap als Ports de Beseit, el Maestrat i Gdar (Terol).
 Depressi Prelitoral Catalana (el Peneds i el Valls, sobretot, per tamb la Selva i el Maresme).
 L'Empord i el Girons.

Avui, la transhumncia a peu encara perdura en algunes zones de Catalunya. Al Pallars Sobir i a l'Alta Ribagora, per exemple, ms del 95% de les explotacions ovines realitzen transhumncia en "cabanades" o ramades transhumants.

Vies pecuries.

Sembla que els primers propietaris de bestiar foren els monestirs de Poblet, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Sant Mart del Canig i d'altres: fins que, amb el temps, els ramaders ms importants passaren a ser les comunitats de valls o de municipis o b els grans senyors.

L'estratgia transhumant necessitava una xarxa de camins per on el bestiar pogus transitar sense ocasionar ni patir problemes. Sn els camins ramaders: "carretades", "cabaneres" o "lligallos", denominacions diferents segons comarques. Dins d'aquesta xarxa de camins es poden trobar, tamb, pastures, abeuradors i llocs de descans (els amorriadors).

Sia com sia, cal veure les vies pecuries ms aviat com una gran xarxa interconnectada que no pas com un cam amb un origen i una destinaci determinades.

Els camins ramaders sn de domini pblic, hui de les comunitats autnomes, pels quals el ramat t dret de pas.

Actualment, la transhumncia ha estat substituda molta part per una ramaderia en estabulaci. Per segurament es faria molta ms transhumncia si els camins ramaders estiguessin nets i el dret de pas fos garantit, ja que aquestes vies sn anteriors als camins reials, als camins de bast i a qualsevol de les carreteres que hi ha ara. Els camins ramaders sn del ramat i cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas.

Caracterstiques del traat.

A Catalunya, on l'agricultura sempre ha tingut un pes important, els camins ramaders acostumen a ser camins elevats, sovint de carena. S'eludeixen aix les sinuositats dels barrancs; s'eviten conflictes amb els agricultors; i, sovint, en ser partions de municipis, els possibles perjudicis que pugui ocasionar el ramat queden ms repartits. Quan el cam ramader discorre per la terra baixa acostuma a fer-ho per la zona interfluvial, lluny de les valls i els conreus.

Sovint el cam ramader s discontinu, perqu, en alguns trams, el ramat transhumant avana pel cam ral o el cam venal per prendre de nou, uns metres o uns quilmetres ms enll, el veritable cam ramader. Les cabaneres anaven assenyalades, de tant en tant, per uns rocs llargs, plantats drets, anomenats fites. A cada terme comunal per on passaven  hi havia una desviada, on podien descansar i dormir pastors i ramats.

Els amorriadors (el dret de parada).

Al llarg del recorregut, hi ha diversos paradors o eixamplaments on els animals poden gitar-se i buscar l'ombra que ells mateixos projecten, amagant el cap dessota la panxa de l'ovella vena. Altres noms d'aquests paradors sn: "reaturada" (Bergued i Ripolls), "remunta", "remuntada" o "estassada" (Cerdanya), "desviada" (Pallars), "acampador" (Urgell) o "atans" (Baix Ebre). Els mots "mosquera", "amoriador" o "amorriador" s'acostumen a emprar quan el parador disposa d'ombra d'arbres, matolls, penyes, etc.

Intrusisme i abandonament: els principals problemes.

Des de comenaments del segle XX s'adverteix un declivi rpid de la transhumncia i un menor s de les vies pecuries. La prdua de la prctica transhumant s'ha degut sovint ms a dificultats d'organitzaci i desenvolupament que a la prdua dels avantatges. La dificultat de trobar pastors i l'augment dels salaris tamb fan de la ramaderia transhumant una prctica cada cop menys rendible.

Curiosament, per altra banda, la prdua de les vies pecuries sol sser en els trams intermedis, mentre que s'intensifiquen, sovint, els segments terminals de la xarxa de transhumncia. Un exemple: la transhumncia hivernal dels ramats cerdans cap a les terres baixes va ser molt afectada per la construcci del Canal d'Urgell i del reg de l'rea que solien freqentar. Un peix que es mossega la cua: el menor s ha donat peu a un intrusisme, una major presncia d'obstacles (especialment carreteres); s'han anat perdent els drets de pas i, finalment, la via cau en l'oblit. 

La xarxa de camins ramaders segueix prestant un servei a la cabana ramadera que s'explota en rgim extensiu, amb favorables repercussions per a l'aprofitament de recursos pastorables infrautilitzats i per a la preservaci de races autctones. Igualment, sn autntics corredors biolgics essencials per a la migraci, la distribuci geogrfica i l'intercanvi gentic de moltes espcies silvestres. A ms, atenent a una demanda social creixent, els camins ramaders poden esdevindre un instrument afavoridor del contacte dels humans amb la natura (turisme verd) i de l'ordenaci de l'entorn mediambiental. 

Hi ha una entitat, l'Associaci d'Amics dels Camins Ramaders, que t per objectiu principal recollir la memria d'aquests camins i el seu s pecuari. Des de 1998, investiga la histria, el traat i la situaci actual de les carrerades acompanyant els ramats i entrevistant la gent gran; vetlla per la protecci i la correcta senyalitzaci d'aquests camins, i dna a conixer aquest patrimoni.

Bibliografia.

 Castells, J.: Records de quan feia de pags. Garsineu. Tremp, 1999.
 Cutrina, G.: Ovelles i pastors al Ripolls. Maideu. Ripoll, 1997.
 Devimeux, T.: Les quides en Espagne. CEREOPA, Pars, 1988.
 Fabr, J.: El cavall al llarg de la histria. Comissi de les Festes dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltr. Vilanova i la Geltr, 1988.
 Garca, P.; Snchez, J.M. (editors): Contribucin a la historia de la trashumancia en Espaa. Srie Estudios 44. MAPA. Madrid, 1996.
 Grup d'Estudis de l'Alt Pirineu: La Cerdanya, Recursos Econmics i Activitat Productiva. Caixa d'Estalvis de Catalunya. Barcelona, 1981.
 Miralles, F.: El gos d'atura catal. La Fura, Informatiu de l'Alt i el Baix Peneds, 891. Any 1999.
 Miralles, F.: Dret i gesti dels camins ramaders. IBIX, Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripolls, 2000-2001:11-16. Any 2002.
 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 35-40.
 Reus, T. de; Planas de Mart, I.: Llibre de Prades. Ajuntament de la Vila Comtal de Prades. Sabadell, 1982.
 Roig, X.; Contreras, J.; Ros, I.; Such, X.: Cuadernos de la trashumancia. Vol. 13. Pirineo Cataln. ICONA. Madrid, 1995.
 Rovira, J.; Miralles, F.: Camins de transhumncia al Peneds i al Garraf. Associaci d'Amics dels Camins Ramaders. Santa Margarida i els Monjos, 1999.
 Violant, R.: La vida pastoral al Pallars. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, 1. Garsineu. Tremp, 2001.

Enllaos externs.

 La transhumncia a Madrid. ;
 La transhumncia a Nord-Amrica , , ,  i ;
 La transhumncia a l'frica del Nord. ;
 Camins ramaders del Lluans ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244835" title="Morro de So Paulo" nonfiltered="125" processed="124" dbindex="95131">

Morro de So Paulo se situa a l illa de Tinhar, municipi de Cairu, Estat de Bahia, regi coneguda com Costa do Dend, i t les seves arrels a l histria del Brasil.

Actualment les seves platges hi van turistes de tot el mn.

Histria.


1531 - Desembarcament de Martim Afonso de Sousa i inici de la colonitzaci.

1535 - Fundaci de la  Vila de Morro de So Paulo al extrem nord de la illa per Francisco Romero i una poblaci local.
 
1624 - En la seva ruta cap Salvador el comandant Johan Van Dortt i la seva esquadra desembarquen a l'illa.
 
1628 - L'illa s atacada i saquejada per l'almirall Pieter Pieterzoon Hiyn dels Pasos Baixos
 
1630 - Iniciada la construcci de la Fortalesa de Morro de So Paulo per ordre del Governador General Diogo Luiz de Oliveira.
 
1728 - Acabada la construcci del Forte da Ponta. Tropes de Portugal derroten l'almirall francs Nicolas Durand de Villegagnon.
 
1746 - Construcci de la Fonte Grande, el major sistema de abastiment d'aigua de la Bahia colonial.

1845 - Concludes les obras de l'esglsia i Convent Santo Antnio.
 
1855 - Construcci del far.
 
1859 - L'illa rep la visita de la Famlia Imperial Brasilera i de Pere II del Brasil.

Turisme.

Les platges estn dividides en nombres, aix hi ha,

Platja 1, On hi varen haber-hi les primeres cases i atraccions martimes

Platja 2, Potser la ms coneguda, on s hi poden veure Capoeira, voleibol, futbolei,etc. De nit hi ha ambient fins la matinada

Platja 3, Hi ha una gran varietat de Pousadas i restaurants. Coneguda com illa de Saudade (nostlgia)

Platja 4, Sembla no tindre fi, una gran barrera de coralls fa petites piscines on s hi veuen tot tipus de peixos.

Tamb hi han les platges de los Encantos, Garapu,Boipeba, Punta de la piedra

Gatronomia.

Basada en tot tipus de peixos i marscs de l'illa.


Accs.

Hi ha un fast Ferry que surt de Salvador de Bahia.

Desde l'Aeroport de Salvador, es pot agafar una avioneta fins a la mateixa l illa, molt aprop de les zones ldiques ms importants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244839" title="Sarcoscypha coccinea" nonfiltered="126" processed="125" dbindex="95132">

Sarcoscypha coccinea s un bolet de semblant fesomia a la cassoleta taronja per de mida ms reduda, de color roig viu i que viu sobre restes de fusta.

s comestible per sense valor.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 51.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest bolet a l'Index Fungorum. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244842" title="Moraga" nonfiltered="127" processed="126" dbindex="95134">

La moraga (Helvella monachella o Helvella spadicea) s un bolet comestible semblant a l'orella de gat blanca (Helvella crispa) per de barret bru fosc.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 52.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest bolet a l'Index Fungorum. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244844" title="Moraga elstica" nonfiltered="128" processed="127" dbindex="95135">

La moraga elstica (Helvella elastica) s un bolet comestible semblant a l'orella de gat blanca per de barret ocraci i peu blanc, sense solcs.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 52.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta espcie de bolet. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244846" title="Tfona d'hivern" nonfiltered="129" processed="128" dbindex="95137">

La tfona d'hivern o magenc (Tuber brumale) s bastant semblant a la tfona negra, per de mida ms petita, de 2 a 8 cm, amb les berrugues piramidals, per no punxegudes, i la carn negrosa, marbrejada.

Madura igualment a l'hivern i sol recollectar-se i barrejar-se amb la tfona negra, la qual cosa, en sser considerada d'inferior qualitat, ocasiona problemes a l'hora de valorar les collites en els mercats.

Bibliografia.

 Pascual, Ramon; Llimona, Xavier; Nistal, Miquel; Cuello, Pilar i Cuello, Josep: Els bolets. Edicions Intercomarcals, S.A, Colleccions Temtiques, volum I, Manresa, 1994. ISBN 84-88545-06-1, plana 54.

Enllaos externs.

 Informaci sobre la tfona d'hivern a l'Index Fungorum. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244848" title="Llei Orgnica de Protecci de Dades de Carcter Personal" nonfiltered="130" processed="129" dbindex="95138">
La Llei Orgnica 15/1999 de 13 de desembre de Protecci de Dades de Carcter Personal s una llei que t com objectiu garantir i protegir les dades personals, les llibertats pbliques i els drets fonamentals de les persones fsiques, i especialment la seva intimitat i privacitat personal i familiar.

Nivells de la LOPD.

Nivell bsic.
 Identificatiu.
 Personal. ;
 Circumstncies socials.
 Acadmics i professionals.
 Detall d empleats.
 Informaci comercial;
 Econmic-financer i d'assegurances;
 Transacci;

Nivell mitj.
 Infraccions administratives o penals.
 Hisenda pblica.
 Serveix Financers.
 Solvncia patrimonial i crdits.
 Avaluaci de la personalitat.

Nivell alt.
 Ideologia.
 Creences.
 Origen racial.
 Salut.
 Vida sexual.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244857" title="Badia de Chesapeake" nonfiltered="131" processed="130" dbindex="95139">

La badia de Chesapeake est situada a l'oce Atlntic, a l'est d'Estats Units. T la seva part ms baixa a Virginia i la secci ms alta a Maryland, t 311 km de llarg i de 5 a 40 km d'ample, cobrint un rea de prop de 8.365 km. 

s receptora de molts rius, com el Susquehanna, el Patuxent, el Potomac i el James. Jamestown, va ser el primer assentament europeu de la zona, fundat en 1607; i un any desprs, el capit John Smith va explorar i va cartografiar la badia.

Les aiges de la badia han albergat vastes quantitats de vida marina, per per als anys 1970 el desenvolupament dels voltants va crear una alarmant contaminaci, minorant-se la producci pesquera notablement. Des de llavors s'han fet esforos per a revertir el dany.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244858" title="Apendicitis" nonfiltered="132" processed="131" dbindex="95140">

Apendicitis s la inflamaci de l'apndix, situat en el cec, que s la porci on comena l'intest gruixut. Normalment els casos d'apendicitis lleus es poden guarir sense cirurgia, no obstant aix, la major part d'ells requereixen d'un procediment quirrgic cridat apendicectomia, o laparotomia en cas d'apendicitis amb extirpaci de l'apndix inflamat. En casos sense tractament, l'ndex de mortalitat s elevat, principalment a causa de una peritonitis i un xoc sptic quan l'apndix inflamat es trenca. 

Causes.
La principal teoria de la fisiopatologia de l'apendicitis apunta cap a un taponament de la llum de l'apndix per un apendiclit, llavors petites d'algunes fruites o infeccions (Ascaris lumbricoide, Enterobius vermicularis o larva de Tenia), la qual causa una obstrucci amb augment de la pressi per la producci de mucositat prpia de l'rgan. L'augment progressiu de la pressi intraapendicular va ocloent per pressi externa primer els capillars limftics, desprs els venosos i al final, els arterials, conduint a una isqumia que evoluciona a gangrena i posteriorment a perforaci. La perforaci condux a una peritonitis i aquesta a la mort del pacient. Aquesta ruta de progressi de la malaltia s'interromp amb el procs quirrgic.

Diagnstic.
El diagnstic de l'apendicitis es basa en l'exploraci fsica i en l'historial mdic, completat amb anlisi de sang, orina i altres proves com les radiografies simples d'abdomen, en peus i en decbit.

L'exploraci fsica es basa en la palpaci abdominal. Comena com un dolor difs o en la zona periumbilical, i pot concentrar-se ms endavant en la fossa ilaca dreta, en el punt mig entre el llombrgol i l'espina ilaca anterosuperior o punt de McBurney (si l'apndix inflamat entra en contacte amb el peritoneu parietal). Altres signes suggeridors d'apendicitis sn el signe de Blumberg (de "rebot"), el signe de Rovsing, el signe del obturador intern, el punt de Lanz, el punt de Morris, el punt de Lecene i el signe del psoes (freqent en l'apendicitis retrocecal).

El tacte rectal pot servir per a orientar el diagnstic: si la paret dreta (on est l'apndix) est inflamada, s probable que el pacient tingui apendicitis. Les ecografies i les ecografies-Doppler tamb oferixen informaci til per a detectar apendicitis, per en una quantitat gens menyspreable de casos (al voltant del 15%), especialment en aquells en un estat inicial sense lquid lliure intraabdominal, una ultrasonografia de la regi de la fossa ilaca pot no revelar gens anormal a pesar d'haver apendicitis. Sovint, en una imatge ecogrfica pot distingir-se el que s apendicitis d'altres malalties amb signes i smptomes molt similars com per exemple la inflamaci dels ganglis limftics propers a l'apndix. En situacions on hi ha una tomografia computada (TC) disponible, s el mtode preferit. Una TC correctament realitzada t una taxa de detecci (sensibilitat) per sobre del 95%. El que es busca en una TC s la falta de contrast en l'apndix i signes d'engruiximent de l'apndix, normalment >6mm. en una secci transversal; tamb poden haver evidncies d'inflamaci regional, la cridada "greix desflecat". Les ecografies sn especialment tils per a valorar les causes ginecolgiques del dolor abdominal dret inferior en dones, ja que la TAC no s el mtode ideal en aquestes circumstncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244861" title="James Eas Yun" nonfiltered="133" processed="132" dbindex="95141">


James Eas Yun, va nixer el dia 13 de maig de 1981. s un wrestler nord-americ. Yun s ms conegut per la seva feina a la WCW com un dels tres Jung Dragons, Yang, mentre que en la TNA s conegut com Jimmy Yang. Desprs d' una breu desaparici, va tornar com Akio. Ell va tornar a la WWE el 2006 a SmackDown! com Jimmy Wang Yang.

Nom artstic: Jimmy Wang Yang
Alada: 175 cm
Pes: 93 kg
Naixement: 13 de maig de 1981
Lloc de naixement: Hollywood, California
Viu a: 	Phoenix, Arizona
Mestre: Paul Orndorff
Debut: 	Juny de 1999












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244863" title="Gust" nonfiltered="134" processed="133" dbindex="95142">


1. amarg
2. cid
3. salat
4. dol
]]

El sentit del gust consisteix a registrar el sabor i identificar determinades substncies solubles en la saliva per mitj d'algunes de les seves qualitats qumiques.

Encara que constitux el ms feble dels sentits, est unit a l'olfacte, que completa la seva funci. Aix, perqu l'olor dels aliments que s'ingereixen ascendeix per la bifurcaci aerodigestiva cap a la mucosa olfactiva, i aix es dna l'estrany fenomen, que consisteix que es tastenr els aliments primer pel nas. Una demostraci d'aix, s el que ens passa quan es t el nas tapat a causa d'un refredat: en menjar es troba tot inspid, sense sabor.

Aquest sentit, a ms, s un poders auxiliar de la digesti, ja que se sap que les sensacions agradables del gust estimulen la secreci de la saliva i els suc gstrics. Les papilles gustatives juguen un paper molt important en aquest sentit.

Es considera que les vies de transmissi gustatives parteixen des de les regions musculars posteriors de la llengua, a travs de les seves filetes nerviosos,que conduxen les excitacions als centres situats en el lbul temporooccipital del cervell. Cada filet nervis t una sensibilitat especfica, relacionada directament amb les zones gustatives situades en la llengua.

Els receptors del gust es localizen en botons gustatius situats a la llengua i tamb al paladar. Sn sensibles a substncies dissoltes i responen a quatre tipus de sabors: dol, salat, amarg i cid.

El sabor dels aliments s una barreja entre les sensacions gustatives i les olfactives.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244868" title="The Simple Life" nonfiltered="135" processed="134" dbindex="95143">
The Simple Life (La vida senzilla) s una srie del tipus "reality show" protagonitzat per Paris Hilton i Nicole Richie. En aquesta, les protagonistes han de deixar la vida de "glamour" i riqueses per a treballar en llocs comuns i aix guanyar-se els seus propis diners. Aquest programa va ser transms per la cadena FOX. "The Simple Life" ha tingut quatre reeixides temporades i altra nova en cam.

Temporades.
Paris Hilton i Nicole Richie van acordar deixar els seus telfons mbils, targetes de crdit i estatus de celebritat per a mudar-se amb la famlia Leding, a Altus, Arkansas durant un mes. El que suposava ser un experiment d'aprenentatge en "com adaptar-se a fer tasques domstiques i embrutar-se" va acabar sent un complet fracs. Aquest show s'emet als EUA pel canal FOX el 2 de desembre de 2003, i sorprenentment va obtenir molt bons ratings. La premiere recapt 13 milions de televidents, augmentant els ratings de FOX en un fenomenal 79%. El segon episodi va atreure 13.3 milions de televidents, incrementant 200000 televidents des de la premiere. Durant la temporada, FOX va afegir dos episodis extra i un episodi de reuni, que van continuar atraient ratings. Amb resultats aix era obvi que FOX volgus gravar una segona temporada.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244871" title="Variaci solar" nonfiltered="136" processed="135" dbindex="95144">
La variaci solar s tota variaci que esdev en el Sol. Es tracta de fluctuacions en la quantitat d'energia emesa pel sol. Es poden donar a dos nivells: variacions en la lluminositat i en el vent solar o camp magntic. Ambdues solen estar interrelacionades i tenen efectes visibles com les taques solars. Malgrat tot el valor mig de la radiaci solar, 1.366 W/m2, tot just canvia (vegeu constant solar). De fet les oscillacions produdes pel cicle de les taques solars no van ms enll d'1 W/m2. La seva contribuci en el canvi climtic actual i passat s motiu de controvrsia. 

 Variaci a llarg termini .
s evident que la temperatura mitja de la Terra depn, en gran mesura del flux de radiaci solar que arriba. Es podria pensar que el clima tamb pot veure's influt pel sol en la mateixa mesura, per no s aix. El sol s una estrella de tipus G, en fase de seqncia principal, molt estable, pel que el seu flux es mant gaireb constant en el temps. El flux de radiaci s, a ms, el motor dels fenmens atmosfrics ja que aporta l'energia necessria a l'atmosfera perqu aquests es produeixin. Per degut al fet que aquest aporti d'energia tot just si varia en el temps no es considera que sigui una contribuci important per a la variabilitat climtica. 

Malgrat tot, el Sol s influx a molt llarg termini. S'ha calculat mitjanant models numrics que un augment d'un 1% en la seva lluentor provocaria que la temperatura mitja atmosfrica pugs un o dos graus, segons el model. Se sap, a ms, que la lluminositat solar augmenta amb el temps, un 10% cada 1.000 milions d'anys, degut al fet que la pressi en l'interior del Sol tamb augmenta per a compensar el paulat esgotament de l'hidrogen (veure evoluci estellar). Aquests increments de lluminositat si b sn menyspreables a curt i mig termini s sn destacables a llarg termini. Inexorablement, el Sol anir brillant cada vegada ms fins que, aproximadament dintre de 1.000 milions d'anys, els oceans comencin a evaporar-se. De fet aquest augment de lluentor persisteix des que es va formar l'estrella per el nostre planeta ha estat capa d'adaptar-se a aquests canvis, fins a ara, ja que sn prou lents com perqu no desequilibrin el sistema. Com s'ha dit, a molt llarg termini arribar un moment que la lluentor solar trencar el nostre cicle atmosfric i desencadenar un efecte hivernacle descontrolat que potser converteixi al planeta en un nou Venus. 

 Taques solars i activitat solar .

Variacions de la lluminositat solar al llarg del cicle de les taques solars durant els ltims 30 anys. La variaci solar ms coneguda s la dels cicles de les taques solars, de 11 anys de durada. Se sap que existeix un mxim de la lluentor quan el nombre de taques s mxim i un mnim quan gaireb no hi ha. Aquesta variaci d'intensitat, no obstant aix, s de tan solament un 0,1% (1365,5 - 1367,0 Wm-2) pel que els seus efectes sn gaireb insignificants. D'altra banda el perode d'aquestes variacions s tan curt que els factors moderadors terrestres, com els oceans o els nvols, impedirien que fessin un efecte sensible per simple inrcia trmica.

Existeixen altres cicles de major durada i, per aix, de major influncia en el clima. Es tracta sobretot del cicle de Gleissberg, de 80 anys, causant del fams Mnim de Maunder que, segons sembla, va originar la petita edat de gel. La variaci d'intensitat d'aquests cicles s, ms o menys, del mateix ordre que el dels cicles de 11 anys per amb la diferncia que es produx en un perode ms dilatat de temps suficient com per a ocasionar alguns canvis climtics apreciables. 

S'han fet diversos estudis tenint en consideraci el nombre de taques solars (de les quals es tenen registres de diversos segles enrere) usant aquestes dades com patr de la irradiancia solar (de la qual solament es tenen dades precises de fa unes poques dcades).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244872" title="Metal Gear Solid 4" nonfiltered="137" processed="136" dbindex="95145">

Metal Gear Solid 4: Guns of the Patriots (comunament abreujat com MGS4) s un joc basat en el sigil, dirigit per Hideo Kojima i Shuyo Murata. Va Ser anunciat al mar del 2005 per Konami. Est sent actualment desenvolupat per Kojima Productions, exclusivament per a Playstation 3. Ser l'ltima part de la saga de Metal Gear Solid. El joc usa el lema de: "No Place To Hide!" ("No hi ha lloc on amagar-se") amb el tema de "Sense" ("Sentits").

Camp de batalla.

La srie MGS sempre s'ha basat en el concepte d'espiar a travs de territori enemic. Ja fos amb infiltraci en una base, amb terroristes en un fortalesa o en la selva, sempre es tractava d'enemics. Per el mn de MGS4 no s tan simple. Les dificultats que Snake enfrontar en la seva missi no seran "Escenes" com la jungla o fortaleses, mes b "situacions". El camp de batalla aquesta definit indeterminablement per conflictes entre els PCMs i la milcia.

Snake necessitar pensar ms velo que mai per a enfrontar-se als constants canvis de terreny. Snake pot unir-se a la batalla, si s aix que ho desitja. Comenar la seva aventura infiltrat en el camp disfressat d'un mes de la milcia. Ajudant a aquests en la batalla, podr avanar-se als seus enemics de les PCMs i fer ms fcil l'arribada a la seva destinaci. En lloc d'estar condicionat pel seu al voltant, Snake podr prendre avantatge de la situaci per a avanar-se en les seves missions. Snake podr decidir entre prestar ajuda a un bndol, o mantenir-se al marge del combat, i tractar de passar a travs de tota aquesta confusi. Aquesta en mans del jugador. MGS4 combina la tensi d'haver de prendre decisions en el cam amb la present sensaci de llibertat de poder jugar de la manera que vulguis.

Camara.

La camara en MGS4 aquesta per sobre de la llibertat donada en els jocs anteriors. El que s bsic d'aquesta s la manera en tercera persona, presentat en MGS3: subsistence. Veient la acci des de l'enrere i per sobre de Snake donava al jugador una major visibilitat del combat. El l'angle i l'altura de la camara pot ser lliurement controlada, permetent als jugadors posar la camara on volguessin, des de la vista-d'-ocell de MGS a la camara-propera de MGS3.
 Adems, el jugador podra canviar a manera de primera persona quan desitgi, per a moure's dintre d'un area o poder donar un tir mes precs. Aquesta caracterstica sempre a estat present en la srie, per "MGS4" pren avantatge permetent al jugador moure's d'aquesta forma.
 I, per descomptat, la srie cont la vista des del cant (corner view) i la manera de intrusi (intrusion view). La manera "corner view" s'activar automaticament per a donar una optima vista quan Snake es recolzi en una paret. La manera "intrusion view" canvis a manera en primera persona quan Snake entri en un conducte, o sota l'aigua, donant al jugador una major sensaci de realitat en els entorns de Snake.

Octocam.

MGS4 representa un mn futurstic on les tecnologia militar a avanat significativament amb el creixement de les PCMs. La nova tecnologia va ser feta per a la guerra. Aix afegix una nova capa de profunditat estrategica en MGS4, reptant al jugador a trobar maneres d'usar el nou equipament. Una d'aquestes innovacions s "Octocamo", que ajudar a Snake a camuflar-se amb no solament el color del terreny i els seus voltants sin tamb les seves teixidures i matisos. A ms de la llum visible, Octocamo atrapa la radiaci infraroja dels cossos i copia la forma del seu entorn, fent a Snake invisible fins i tot per a les camaras infrarojas dels temibles Gekkos. Tamb existeixen variacions predefinidas de camuflatges, seleccionables manualment, com un que assembla a una esttua de pedra, permetent als jugadors triar entre les seves prpies caracterstiques aix com transformar-se en el seu entorn. 

Meat Gear MK.II.

Metal gear Mk.II s un petit robot, remotament operat i construt pel vell camarada de Snake, Otacon, dr. Hal Emmerich, qui va estar embolicat en la creaci de Metal Gear REX, i d'aquesta manera, els seus esforos van contribuir (sense saber-lo) a l'acte terrorista de Liquid Snake en la illa Shadow Moses. Ara ell a inventat el Mk.II acurat a crear un aparel til per a la humanitat. El Mk.II est equipat amb capacitats de invisibilitat (stealth) i aquesta fet especialment per a busqueda i reconeixement de terreny, per tamb t altres funcions. Pot deixar fora de combat als oponentes usant descrregues elctriques, manipulat des d'un equip que duu Snake, i servir com mitj de comunicacion entre aquest i Otacon, fent-lo un company extremadament confiable. Normalment, Otacon controla remotament al Mk.II, per Snake tamb duu un control (un comandament de PS3) amb el qual ho mou quan s necessari. El nom i les caracterstiques d'aquest sn semblants a les del robot de Gillian Seed, del joc Snatcher, creat per Hideo Kojima para la MSX.

Solid Eye.

Solid Eye s un lent multifuncional creat per Otacon. Combina la capacitats d'uns binoculars, lents de visi nocturna i lents termals en un sol model. Fins i tot, el Solid Eye amplifica els dades recollectades pels cinc sentits de Snake i els projecta en el seu camp de visi. Aquesta funci provex una manera integral de vision que Snake t dels seus enemics i mquinas - olors, sons i moviments. Li diu a Snake on aquesta l'enemic i que tan estables estan en el combat. AL mateix temps, li dna a Snake la impressi d'aquest, donant-li a conixer que tan fcil s descobrir-lo en qualsevol cas. Quan les condicions en el camp de batalla canvien rapidamente, Snake necessita claredat, condicionant als sentits que percebin el que succex en el seu entorn. Les funcions del Solid Eye estan basades en els propis sentits de Snake, aix que mentre millors sn les condicions, es tindr una millor informaci. Tenint una posici estable i enfocar-se mentalment, s'incrementa la precisi del Solid Eye.

Sentit.

Kojima ha afirmat que amb Playstation 3, ell ser capa de focalitzar-se en les coses que no podem veure i d'explorar els sentits que els jocs rarament traspassen. Per exemple, si un edifici s severament danyat, el s resultant d'una propera explosi, pot causar que l'edifici s'esfondri i caigui. A ms, est planejant donar "efectes psicolgics" a les batalles entre Snake i els seus enemics, a traves d'un sistema de "stress". Els trailers del joc tamb insinuen que les diferents situacions del joc estan dissenyats per a jugar amb les emocions de Snake, i tamb les dels seus enemics.


CQC.

El sistema de CQC ser reprs des de la seva aparici en Metal Gear Solid 3: Snake Eater, per aquesta vegada ser millorat. Es podr interrogar als gurdies per a treure'ls informaci i que supliquin com abans, per una innovaci coneguda fins al moment s la possibilitat que Snake desarmi als seus enemics i es quedi amb les armes d'aquests. Kojima tamb va explicar que Snake pugues desarmar-los no noms usant CQC, sin tamb fer immobilitzacions i altres tcniques. A ms, si immobilitza a un enemic apuntant-li amb la seva pistola, amb l'altra m buscar si t objectes, els quals posteriorment podr prendre.

Trama.

La histria se sita en l'any 2014, cinc anys despues del "Incident de Manhattan" (els esdeveniments del captol en la Planta de Metal Gear Solid 2) i nou anys desprs que FOXHOUND assalts la illa de Shadow Moses, on Solid Snake va ser injectat amb un retrovirus cridat Foxdie. Solid Snake apareix considerablement envellit a causa del seu avanada degeneraci de cllules causada per una falla en el procs de clonaci que ho va crear, i ara t noms sis mesos de vida. Metal Gear Solid 4 retrata un mn on el domini militar en terres estrangeres s l'objectiu per a dominar l'economia, duent a mercenaris a fer grans batalles amb fins financers contra Companyies Militars Privades (Private Mitilitary Companies o PCMs).
 La econonoma mundial del segle XXI ara depn de la guerra. No obstant aix, cinc de les grans PCMs estan destinades a formar una sola gran companyia: Outer Heaven (el nom de la companyia de mercenaris de Big Boss i fortificada naci en el joc Metal Gear) al comandament de Liquid Ocelot, qui t l'esperana de prendre el control total sobre les nanomquinas dels soldats, amb la finalitat d'assolir un complet domini de la guerra i el camp de batalla.
 Se sap que Outer Heaven t acumulat un capital militar equivalent al que t Estats Units, i ara est preparant llanar un arma nuclear. Amb el mn una vegada ms en crisi, Solid Snake s reclutat per Roy Campbell (sense permisos de "l'ONU" o d'Estats Units), acompanyat per Otacon, per a eliminar a Liquid Ocelot. La seva missi tindr lloc en tres localitats al voltant del mn: Mig Orient, Sudamrica i l'Est d'Europa.

Personatges.

En aquest ttol, veurem a personatges que han estat presents en anteriors versions de la saga, com s el cas de Regirar Ocelot, qui ha estat posset totalment per Liquid Snake i ara passs a cridar-se Liquid Ocelot. Naomi Hunter, desprs de la seva absncia en Metal Gear Solid 2: Sons of Liberty, torna a aquest lliurament com ajudant infiltrada en els plans de Liquid.

Tamb estaran un altre cop com a reforos de "Old Snake", el Coronel Campbell, qui ho guiar a travs de la seva missi, Otacon, com el seu ajudant via codec i carismtic company, i Meryl Silverburgh, qui ara forma part de la nova FOXHOUND com comandant-cap en la unitat "Rat Patrol 01" qui duen en ells la tercra generaci de colnies de nanomquinas.

Qui regressa, segons el mateix Kojima amb un canvi radical en la seva personalitat, s Raiden, ara com un hbil i fred Cyborg Ninja, amb el propsit de defensar a Snake. El seu enemic ser Vamp, qui ara s aparentment aliat de Liquid Ocelot. Tamb s'ha confirmat que Eva, de Metal Gear Solid 3: Snake Eater, estar present en aquest lliurament. Ser coneguda com "Big Mama" i tornar envellida, acord al transcurs del temps.
S'han desvetllat els nous caps amb els quals ens tocar barallar en aquest lliurament, la unitat del qual es denominar "Beauty and the Beast" (La Bella i la Bstia), degut al fet que van ser quatre dones belles en els seus temps com soldats, i ara vesteixen uns vestits humanoides la semblana dels quals s'assembla entre mquines/bsties. Els seus noms sn Laughing Octopus, Crying Wolf, Screaming Mantis i Raging Raven. s una estranya coincidncia que el primer nom de cada membre sigui les emocions que reflectien els caps de Metal Gear Solid 3: Snake Eater i el segon nom sigui exactament el nom de cadascun dels caps de Metal Gear Solid: Laughing Octopus (The Joy - Octopus), Crying Wolf (The Sorrow - Wolf), Screaming Mantis (The Fear - Mantis), Raging Raven (The Fury - Raven).

 Links externa .
 Plataforma de Doblaje MGS4;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244873" title="Akon" nonfiltered="138" processed="137" dbindex="95146">

Akon (transliterat ei-can) (30 d'abril de 1973, Dakar, senegal) s un cantant i compositor de rap i R&B que a l'edat de 7 anys es va traslladar a Nova Jersey. El seu vertader nom s Aliaune Thiam i el seu pare, Mor Thiam, era un percussionista de jazz.

Akon va gravar l'lbum debut, Trouble (2004), en el que va incloure xits com "Locked Up", "Lonely", "Ghetto" o "Bananza (Belly Dancer)". A ms, s propietari del seu propi segell discogrfic, Konvict Music.

 Discografa .

lbums.
 Trouble (2004);
 Konvicted (2006);
 In My Ghetto Bootleg (2007);

Altres aparicions.
 2005 "Moonshine" (Savage feat. Akon) ;
 2005 "Baby I'm Back" (Baby Bash feat. Akon) ;
 2005 "Soul Survivor" (Young Jeezy feat. Akon) ;
 2005 "Can You Believe It" (Styles P feat. Akon) ;
 2005 "Stay Down" (Ruff Ryders feat. Flashy & Akon) ;
 2005 "Hustler's Story" (Notorious B.I.G. feat. Scarface & Akon) ;
 "Party Gets Hot Tonight" (Rah Digga feat. Akon) ;
 "Find Us" (The Beatnuts feat. Akon) ;
 2007 "The Sweet Scape" (Gwen Stefani Feat. Akon) ;
 2007 "I wanna Love You" Remix Akon feat Snoop Dogg ;
 2007 "i tried" bone thugs n harmony feat akon ;
 2007 "Bring in on" Daddy Yankee feat Akon ;
 2007 " We takin'over" (DJ Khaled feat. Akon, T.I., Rick Ross, Fat Joe, Birdman, AND Lil Wayne) ;
 2007 " The way she moves" - Zion ft. Akon ;
 2007 "rebel musik"-viviane ft. akon ;
 2007 "Rubio's: Your Fish Taco Tastes so Good"-viviane ft. akon ;
 2007 "Ill still kill"-(50 Cent feat Akon) ;
 2007 "Whats love" (Shaggy feat. Akon) ;

Curiositats.
Masi Oka (Hiro Nakamura a la srie Herois) va actuar en el Punk'd que li van fer a Akon, tot i que no era conegut. El seu amic Jesse McCartney va participar como cmplice del programa. 

Billboard Hot 100 UK Singles Chart AUS Singles 
2004 "Locked Up" #8 #4 #33 Trouble ;
2005 "Ghetto" #92 - - Trouble ;
2005 "Lonely" #4 #1 #1 Trouble ;
2005 "Bananza (Belly Dancer)" #30 #5 #23 Trouble ;
2005 "Pot Of Gold" - #77 - Trouble ;
2005 "Baby I'm Back" (Baby Bash featuring Akon) #19 - - Super Saucy ;
2005 "Soul Survivor" (Young Jeezy featuring Akon) #4 #16 - Let's Get It: Thug Motivation 101 ;
2005 "Can You Believe It?" (Styles P featuring Akon) - - - Time is Money ;
2005 "Moonshine" (Savage featuring Akon) - - #9 Moonshine ;
2005 "Stay Down" (Ruff Ryders featuring Flashy & Akon) - - - Redemption: Volume 4 ;
2006 "Snitch" (Obie Trice featuring Akon) - - - 2nd Rounds On Me ;
2006 "Smack That" (featuring Eminem) #2 #1 #2 Konvicted ;
2006 "I Wanna Love U Itzel I Luv U" (featuring Snoop Dogg) #1 #3 #6 Konvicted ;
2007 "Don't Matter" #1 #3 #9 Konvicted ;
2007 "Mama Africa" - #47 - Konvicted ;
2007 "Sorry, Blame It On Me" #7 #22 #26 Konvicted ;
2007 "Cross Da Line" Featuring Rick Ross #1 #3 - In My Ghetto Bootleg ;
2007 "On My Trail" Featuring L.A. #1 #3 - In My Ghetto Bootleg ;
2007 "U Like My Swagga" Featuring Assassin #1 #3 - In My Ghetto Bootleg ;
2007 "Neva 4 Get Me" Featuring Bleek #1 #3 - In My Ghetto Bootleg;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244876" title="Ferran Casablancas i Planell" nonfiltered="139" processed="138" dbindex="95147">
Ferran Casablancas i Planell (Sabadell 1874 - Barcelona 1960) fou un empresari catal. Treball a la fbrica del seu pare des dels 14 anys. Investig els problemes de la filatura de fibres txtils i el 1913 invent un dispositiu per a la filatura del cot de grans estiratges, sistema que revolucion la indstria cotonera perqu redua molt considerablement el temps i el cost de la filatura.

El present oficialment a l'Escola Industrial de Sabadell, fou patentat i des del 1925 fou adoptat per les principals fbriques de tot el mn. Posteriorment an perfeccionant el mecanisme amb la creaci de nous models que foren adoptats tamb universalment. Per explotar els seus invents cre diverses companyies, algunes a l'estranger. El 1915 cre l'empresa Filatures Casablancas, que, desprs de la forada interrupci provocada per la Primera GuerraMundial i la postguerra, esdevingu l'empresa matriu d'una multinacional. Fins al 1936, les patents Casablancas s'introduren a Frana i Blgica (Louis Motte), Anglaterra (amb la Casablancas Hight Draft Co. Ltd. de Manchester, dirigida per Francesc Permanyer), la URSS i Xina (Claudi Portella), Estats Units (amb l American Casablancas Co.), Mxic (Martiri Mirabet i Eudald Franquesa), Brasil (Salvador Inglada), Jap, Turquia i Grcia. El grup ser dirigit des de Ginebra i Nova York pels seus fills Joan i Ferran.

Polticament, milit a la Lliga Regionalista i del 1926 al 1960 fou president del Banc Sabadell. Tamb impuls la fundaci de l'Associaci de Filadors, la de la Mtua Sabadellenca d'Accidents de Treball, i promogu la portada d'aigua a Sabadell (1920 i 1949-51). Foment i proteg la creaci del Museu de Sabadell. El 1941 l'Institut Txtil de Manchester el nomen Soci d'Honor i esdevingu aix el primer inventor estranger que rebia aquesta distinci. El 1945 la Caixa d'Estalvis de Sabadell li atorg el Premi de ciutadania i el 1955 l'Ajuntament de Sabadell el proclam Fill Predilecte de la Ciutat. Fou condecorat amb la Gran Creu al Mrit Civil i reb la medalla d'or de la diputaci de Barcelona.

El seu nt John Casablancas va fundar l'empresa Elite Model Management. I el seu besnt, Julian Casablancas, s el vocalista del grup The Strokes.

 Referncies .
 August Rafanell Casablancas, a Cincia i tcnica als Pasos Catalans. Barcelona, Fundaci Catalana de la Recerca, 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244877" title="Bernat Pomar Pomar" nonfiltered="140" processed="139" dbindex="95148">
Bernat Pomar Pomar  (Palma, 1932) s un instrumentista, compositor i pedagog mallorqu. Va estudiar viol al Conservatori de Palma amb Ignasi Pia Tarong. Ha actuat com a solista i com a membre d orquestra en nombrosos concerts a Mallorca. Ha interpretat msica de cambra amb la pianista Beeny Bentley i ha format part de l Orquestra Simfnica de Mallorca i, posteriorment, de l Orquestra Ciutat de Palma.

Ha estat fundador i director de nombroses orquestres de corda, per s especialment conegut per l Orquestra de Corda Bernat Pomar, on ha duit a terme una important tasca pedaggica mitjanant la formaci de joves intrprets de msica de cambra.

Com a compositor, s autor d obres per a viol, orquestra de cambra i orquestra simfnica, que han estat interpretades, entre d altres, per l Orquestra Simfnica de les Illes Balears o la Camerata Sa Nostra. Com a pedagog, ha creat un mtode propi, El meu viol, que permet als infants de noms 3 anys iniciar-se en el mn interpretatiu de la msica, d una manera totalment ldica. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244878" title="Gabriel Segu Mercadal" nonfiltered="141" processed="140" dbindex="95149">
Gabriel Segu Mercadal  (Ma, 1920 - 23 de febrer de 2005) fou un veterinari i empresari agrcola menorqu, germ de l'enginyer Andrs Segu Mercadal. Bon coneixedor del camp de Menorca, la seva activitat ha estat sempre relacionada amb el sector primari de l illa, sobretot en la millora i en la selecci de la vaca de raa menorquina.

El 1945 va participar al I Congrs de Zootcnia, en el transcurs del qual va realitzar una intervenci sobre la raa de bov menorqu i, el mateix any, va obtenir el primer premi en el Concurs Nacional de Bestiar Ibric celebrat a la Feria de Campo de Madrid, on present un brau de raa menorquina, que segons la Federaci Internacional Lletera s la ms adient del mn per a la producci de llet destinada a l elaboraci de formatge. Ha estat un dels fundadors de l Associaci de Ramaders de Bestiar Bov de Raa Menorquina; ha participat en l elaboraci de la primera edici del Catleg de formatges espanyols, ha format part del Consell Regulador constituent i redactor del Reglament de la denominaci d origen.

Polticament, va ser batle de Ma entre 1962 i 1971, perode en el qual realitz obres d infraestructura bsiques per a l expansi de la ciutat, com el nou aeroport, la canalitzaci d aiges i el clavegueram i el polgon industrial. Fou guardonat pstumament amb el Premi Ramon Llull 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244879" title="Andrs Segu Mercadal" nonfiltered="142" processed="141" dbindex="95150">
Andrs Segu Mercadal (Ma, 1931) s un enginyer naval menorqu. Llicenciat en enginyeria naval, inici el seu treball a l empresa Sender, dedicada a la producci de navilis i, lligat a Bilbao per raons de matrimoni, decideix crear Equimar, una empresa que dissenyava i construa vaixells. A ms, comena a crear una xarxa de transport amb plataformes, petroliers i altres tipus de navilis.

La seva gran innovaci fou introduir a Espanya el sistema de transport amb contenidors. Crea una fbrica de contenidors a Saragossa i, parallelament, munt una gran cadena de transport fixant bases porturies als ports ms importants d Espanya. Avui, el grup que va crear est diversificat i actua mitjanant diferents empreses: Contenemar, Iscomar S.A., Canaria Martima de Consignaciones S.A., Arguimbau S.A., Tasmar S.A., Marcargo S.A. etc. De totes elles, s ha de destacar a les Illes Balears Iscomar S.A., que s la que actua com a consignatria i estibadora a Balears. T seus a Palma, Ma i Eivissa i cobreix el transport entre les illes. A ms, ha establert una lnia regular de transport de passatgers entre Alcdia i Ciutadella de Menorca. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull malgrat que el 1991 fou acusat de contraban de ramat i falsificaci de document pblic i privat

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244884" title="Associaci d'Amics de l'pera de Ma" nonfiltered="143" processed="142" dbindex="95151">
Associaci d'Amics de l'pera de Ma s una entitat creada a Ma el 1971, formada per un grup d aficionats a promoure espectacles lrics a fi de ressuscitar una tradici operstica, molt arrelada a l illa de Menorca, que es remuntava al segle XVIII i que durant el segle XIX i primeries del XX mantingu una intensa activitat que resulta singular pel lloc on es produ.

De llavors en ha duit a terme una tasca molt meritria de divulgaci de l pera a l illa de Menorca. Destaca l organitzaci de la Setmana Anual d'pera, que en
cada nova edici referma la seva categoria tant en l aspecte musical com en l artstic. El nivell de qualitat assolit s ha tradut en la invitaci de representar alguna de les seves produccions a diversos festivals italians.

Des de 1977 l Associaci t un cor propi, que ha realitzat concerts lrics memorables i que s ha presentat a diverses capitals europees. Ha ofert ms d un centenar de representacions i concerts. Han desfilat pel Teatre Principal de Ma figures de renom internacional en el camp de la lrica, com l insigne barton maons Joan Pons lvarez i el tenor catal Jaume Aragall. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244893" title="Drizzt Do'Urden" nonfiltered="144" processed="143" dbindex="95152">

Drizzt Do'Urden s un personatge de ficci a l'escenari de campanya Forgotten Realms del joc de rol Dungeons & Dragons.

Drizzt Do'Urden va neixer en la desena casa noble de Menzoberranzan, Daermon Nashezbaernon (coneguda comunament com Do'Urden). Va ser el fill de Malcia, la mare matrona de la casa Do'Urden, i de per aquell temps el seu consorte, Zaknafein, mestre d'armes de la casa Do'Urden. Com a tercer fill, estava destinat a ser sacrificat a la deesa aranya Lloth, segons la tradici drow; per la mort "accidental" del seu germ gran, Nalfein, a les mans del segon bar de la casa (Dinin) durant l'asalt a una casa rival, y just desprs del naixement de Drizzt, el va convertir en el segon fill y el va salvar.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244895" title="Alexandre Ballester Moragues" nonfiltered="145" processed="144" dbindex="95153">
Alexandre Ballester Moragues (Gav, 1934) s un escriptor i dramaturg, nascut a Gav, per que ha viscut i treballat gaireb sempre a sa Pobla, on ha realitzat diverses tasques de divulgaci cultural per al consistori que, el 1968, el va distingir amb l Escut d Or de la Vila com a cronista oficial.

A partir de la segona meitat dels anys 60, va desenvolupar una intensa activitat teatral influt per Samuel Beckett, Eugne Ionesco o Antonin Artaud, i durant la qual va obtenir premis de notable importncia. Ha escrit 16 peces teatrals, de les que ha estrenat 12 a les Illes principalment. Tamb ha ha cultivat la novella, la poesia o la narraci curta. Pel que fa a la faceta com a articulista, destaquen les seves collaboracions en diferents mitjans de comunicaci locals amb escrits especialitzats en histria, etnografia, hagiografia, festes populars i tradicions de les Balears. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Foc colgat (Premi Carles Lemos 1967);
 Jo i l absent (Premi Ciutat de Palma 1966);
 Dins un gruix de vellut (Premi Josep Maria de Sagarra 1967);
 Massa temps sense piano (Premi Mallorca 1968) ;
 Fins al darrer mot (Premi Joan Santamaria 1968);
 Siau benvingut (1968);
 Un bal groc per a Nofre Taylor (1971);
 Maria Magdalena o La penedida gramatical (1971);
 Cap cap pla cap al cap del repl (1972),
 L nica mort de Marta Cincinnati (Premi de Teatre Born de Ciutadella 1983);
 Al caire de les campanes (Premi Teatre Principal 1987);
 La mort del Viens (1995);
  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244898" title="Aires de Muntanya" nonfiltered="146" processed="145" dbindex="95154">
Aires de Muntanya s una agrupaci folklrica mallorquina fundada a l inici de la dcada de 1930 amb motiu de la canonitzaci de la beateta Sor Catalina Thoms. Segons conten les crniques de l poca, les conegudes senyores o germanes Sastre Font crearen un grup de balladors de les danses populars mallorquines que va actuar amb molt d xit en els diversos actes organitzats a Selva i a Palma de Mallorca per celebrar l esmentada canonitzaci.

De llavors en, s Agrupaci ha ofert de manera ininterrompuda un extens programa de balls populars mallorquins. Danses com es copeo, sa jota des figueral, es bolero de s'Hort d'en Boira o es ball de ses Xapetes, entre d altres, han format part de les actuacions folklriques que han tengut lloc tant al Casal Museu de Can Servera de Selva com a diversos indrets de Mallorca i que han perms recuperar i donar a conixer les canons i els balls tradicionals.

Una tasca de promoci de la cultura mallorquina que  ha estat reconeguda en innumerables ocasions als diferents festivals, de projecci nacional i internacional, en qu l Agrupaci Folklrica de Muntanya ha concorregut.  El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.

Fonts.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 1.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244904" title="Vicen Matas Morro" nonfiltered="147" processed="146" dbindex="95155">
Vicen Matas Morro (Palma, 1935) ha estat un alt funcionari de l'administraci de les Illes Balears. El 1960 es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona i acced al cos de secretaris de primera categoria de l Administraci local. Exerc el seu crrec de secretari dels ajuntaments de Ribadesella (Astries), Callosa de Segura (provncia d'Alacant), sa Pobla i Llucmajor.

Des de la dcada dels setanta fins a mitjans dels anys vuitanta fou president del Collegi de Secretaris, Interventors i Depositaris de l'Administraci local. El 1978 va ser nomenat secretari general del Consell Interinsular i desprs, el 1983, amb l inici de l autonomia, pass a ser-ho de la Presidncia del Govern Balear, crrec que va ocupar fins al 1995. Posteriorment, com a cap del Departament Tcnic de la Presidncia i, desprs, de la Vicepresidncia i Conselleria de Relacions Institucionals, ha duit a terme un treball ordenat i minucis en l organitzaci administrativa dels consells de govern.  El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244905" title="Hept" nonfiltered="148" processed="147" dbindex="95156">

L'hept s un hidrocarbur saturat lineal de la famlia dels alcans de frmula molecular C7H16.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244906" title="Oct" nonfiltered="149" processed="148" dbindex="95157">

L'oct s un hidrocarbur saturat lineal de la famlia dels alcans de frmula molecular  C8H18.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244907" title="Lloren Flux Rossell" nonfiltered="150" processed="149" dbindex="95158">
Lloren Flux Rossell (Inca, 1949) s un empresari del calat mallorqu, fill de Lloren Flux Figuerola. Llicenciat en cincies empresarials per la universitat de Deusto, el 1974 cre la marca de sabates Camper, seguint la tradici familiar de dedicaci al sector. D aleshores en ha aconseguit convertir Camper en una marca conegudaarreu del mn.

Flux ha estat un expert en tcniques de mrqueting i comunicaci. El 1982 Camper va obrir la seva primera tenda a Barcelona amb l'ajuda de gent de les arts grfiques que saberen dissenyar una publicitat innovadora i imaginativa. Ha mantingut sempre aquesta lnia d'innovaci, des de la creaci del seu primer producte, l'anomenada porquera, fins als seus xits actuals, les famoses Twins.

La internacionalitzaci de Camper ha estat la culminaci del treball de tres generacions de sabaters en una mateixa famlia, des de 1853 fins avui. A finals dels 90 Camper despleg internacionalment des de Pars i Londres. Aquestes tendes varen atraure l'inters de professionals d'altres pasos com el Jap que han estat claus per a la mundialitzaci del producte. El 1996 s'introdu en el mercat asitic; el 2000 inaugur la seva primera tenda a Nova York, el 2002 a Sydney i el 2004 a Praga. T 52 botigues prpies arreu del mn. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244910" title="Hex" nonfiltered="151" processed="150" dbindex="95159">

L'hex s un hidrocarbur saturat lineal de la famlia dels alcans amb frmula molecular  C6H14.
Es tracta d'un lquid incolor, inflamable i amb una olor caracterstica als disolvents. Es barreja fcilment amb els disolvents orgnics apolars com l'alcohol.

s.
L'hex s'utilitza com a dissolvent per a algunes pintures i processos qumics.

 Toxicologia .

Ln-hex s un dels pocs alcans txics. L'efecte fisolgic no es deu a la mateixa substncia si no als productes de la seva metabolitzaci. Aquest compost reacciona amb algunes amines necessries pel funcionament de les cllules nervioses.

Vegeu tamb.
Met;
But;
Pent;
Hidrogen;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244911" title="Joan Miralles Llad" nonfiltered="152" processed="151" dbindex="95160">
Joan Miralles Llad (Muro, 1912) s un pintor mallorqu. Estudi a l Escola d'Arts i Oficis de Palma de Mallorca. En la dcada dels anys trenta, va entrar a formar part del Grupo Azul, collectiu bohemi i romntic del qual formaven part, entre d altres, Mari Aguil i Aguil, Gaspar Sabater, Pere Quetglas Ferrer Xam, Paco Miralles i Ramon Nadal.

La guerra civil espanyola va suposar la dissoluci del Grupo Azul. El 1940 del seus antics components va sorgir el Cercle de Belles Arts, amb seu a la plaa de la Reina, on Miralles va realitzar la seva primera exposici (1941). El 1942 ja va exposar a Barcelona. Els anys quaranta va comenar a destacar com a retratista, modalitat artstica que li ha aportat gran renom. Tant s aix, que va ser sollicitat a Madrid per fer diversos retrats, per va arribar un punt que la nostlgia a la seva terra li va fer rebutjar ms encrrecs, tant a la Pennsula com a l estranger. 

No obstant aix, el seu prestigi no es va veure afectat, sin tot el contrari. El 1956, va ingressar a la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Sebasti de Palma, d on   s vicepresident, i des de 1984 s fill illustre de l Ajuntament de Muro. La seva extensa obra forma part de les colleccions de diverses institucions pbliques de les Illes Balears, i el 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244936" title="Cromatografia de gasos" nonfiltered="153" processed="152" dbindex="95161">
La cromatografia de gasos s una cromatografia en columna on la fase mbil s un gas portador. Alguns dels camps d aplicaci ms comuns de la cromatografia de gasos sn l anlisi de substncies voltils en perfumeria, anlisi de petrolis i derivats, enologia, bromatologia, etc.

La mostra ,volatilitzada ,s'introdueix per l arrossegament amb una fase mbil gasosa (gas portador) a l interior d una columna farcida de fase estacionria, la qual ret selectivament els components de la mostra. Degut a la retenci selectiva dels components, aquests surten de la columna separadament. A la sortida de la columna, les fraccions separades passen per un detector, que respon amb un senyal enregistable.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244939" title="Faton Toski" nonfiltered="154" processed="153" dbindex="95162">
Faton Toski s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al TuS Makkabi Frankfurt.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244945" title="Joan Nadal Caellas" nonfiltered="155" processed="154" dbindex="95163">
Joan Nadal Caellas (Palma 1934) s un jesuta mallorqu, especialista en estudis bizantins. Llicenciat en filosofia per la Universitat Pontifcia de Loiola (1960), en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1968) i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona.

L any 1976 fund a Atenes l Institut Cultural Reina Sofia que dirig fins el 1987. s autor de nombroses publicacions cientfiques i edicions crtiques de temes d histria i filologia medieval i bizantina, entre les quals destaca El dilogo entre Oriente i Occidente (1969) on exposa la separaci entre l esglsia bizantina i la romana. Cal destacar tamb el seu estudi sobre els foners balears. Una de les seves contribucions decisives fou el 1972 quan aconsegu l abolici pel papa Pau VI del filioque, principal causa terica de la divisi de les esglsies romana i bizantina.

Acadmic numerari de l Acadmia Mallorquina de Genealogia i de la Reial Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. Membre numerari de la Societat d'Estudis Herldics i Genealgics d'Atenes i acadmic de l Acadmia Internacional per a la Propagaci de la Cultura de Roma. Fou agregat cultural de l Ambaixada d Espanya a Atenes (1975-87) i el 1993 fou nomenat conseller de l Ambaixada d Espanya davant la Santa Seu de Roma.

El 1978, en reconeixement de la seva tasca, li fou atorgada la Cruz de la Orden del Mrito Civil d'Espanya i el 2005 el Premi Ramon Llull.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244946" title="Francisco Fornals Villalonga" nonfiltered="156" processed="155" dbindex="95164">
Francisco Fornals Villalonga (Ma, 1924) s un militar menorqu i especialista en histria de les fortificacions menorquines. Va cursar els estudis de Dret a la Universitat de Valncia i de Nutica a Barcelona. El 1945 va ingressar a l Acadmia Militar de Saragossa i el 1950 era tinent d Enginyers. Desprs d ocupar diferents destins en diverses guarnicions fou enviat a Menorca com a cap de Protecci Civil de Ma (1978).

Durant la seva carrera militar ha estat distingit amb dues creus blanques del Mrit Militar i amb la placa de San Hermenegildo. Aix mateix, va prendre part destacada en la creaci del Museu Militar de Menorca (1981) del qual, de llavors en, s el director. El 1995 la Reial Acadmia de la Histria el va nomenar membre corresponent de les Balears.

La seva faceta com a estudis i especialista en fortificacions i qestions militars de l illa de Menorca est complementada amb la publicaci de ms de mig centenar d articles a diferents diaris i revistes, aix com amb l edici de diversos opuscles al Museu Militar de Menorca. La revista Ejrcito l'ha premiat una srie de treballs sobre camps de mines. Ha dirigit i assessorat excavacions i restauracions de les fortificacions menorquines del castell de Sant Felip, del fort de Malborough i de la torre d'en Penjat. Tamb ha participat activament en la creaci del Consorci del Museu Militar i Patrimoni Histric Militar del Port de Ma i Cala Sant Esteve,
intervenint en la conservaci de la fortalesa de la Mola.

Tamb ha participat en l elaboraci de l'Enciclopdia de Menorca (en el tom sobre histria de l art) i de la histria de la cincia de Balears. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .

 El castillo de San Felipe del Puerto de Mahn;
 Torres y atalayas de Menorca;
 La torre de Son Bou ;
 La torre de defensa d en Penjat ;
 Patrimonio del consorcio del Museo Militar de Menorca (2002);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244954" title="Setge de Salses" nonfiltered="157" processed="156" dbindex="95165">

 Setge de Salses (1285): El setge del Castell de Salses va acabar amb l'ocupaci croada de la ciutadella durant la Croada contra la Corona d'Arag.
 Setge de Salses (1639): El setge del Castell de Salses durant la guerra dels Trenta Anys va acabar amb la conquesta francesa.
 Setge de Salses (1639-1640) durant la guerra dels Trenta Anys va acabar amb la recuperaci pels catalans.
 Setge de Salses (1642): El setge del Castell de Salses durant la guerra dels Segadors va acabar amb la conquesta francesa als castellans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244956" title="Felipe Moreno Rodrguez" nonfiltered="158" processed="157" dbindex="95166">
Felipe Moreno Rodrguez (Granada, 1929) s un filsof i musicleg andals establit a les Illes Balears. Es llicenci en filosofia escolstica a la Universitat de Comillas de Madrid el 1952, i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1957. Es doctor en filosofia a la Universitat Complutense de Madrid el 1979 amb la tesi La lucha antiaverroista de Ramon Llull en Pars.

El 1957 fund l'Orfen Granadino i exerc de crtic musical a El Ideal de Granada (1957-60). En el camp de la msica, el 1986 cre l Agrupacin Musical Felipe Moreno a Cllar Vega Granada, amb l objectiu de fomentar la formaci musical i cultural. El 1959 fix la seva residncia a Mallorca, on fund l'Orfe Municipal de Palma (1960), del qual fou director fins al 1967.

El 1964 cre l Escola de Turisme de Balears, de la qual en fou president. s membre fundador de l Associaci Nacional d'Escoles de Turisme  ANESTUR  (1964) i de la World Assotiation for Professional Training in Tourism  AMFORT  (1969). Ha estat tamb assessor de Formaci Professional Turstica de diversos governs sud-americans. Tamb fou regidor de l Ajuntament de Palma de Mallorca (1970-1974) en representaci dels sindicats i delegat provincial de Cultura (1977). El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244957" title="Llista d'estats sobirans del 1959" nonfiltered="159" processed="158" dbindex="95167">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Regne de Cambodja;
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;



L.
 Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Federaci de Malaia;
   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica Suvadiva Unida (des del 3 de gener);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244984" title="Numeni (retric)" nonfiltered="160" processed="159" dbindex="95168">
Numeni (Numenius, ) fou un retric rom que va viure en temps de l'emperador Adri, al que va dirigir un discurs de consol amb motiu de la mort del seu amant Antinous ().

Va escriure tamb: 

;
 ;

Fou el pare d'un retric de nom Alexandre conegut com Alexandre Numeni


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244986" title="Numeni (escriptor)" nonfiltered="161" processed="160" dbindex="95169">
Numeni (Numenius, ) fou un escriptor de medicina rom, esmentat per Appuleu Cels i per Aeci (aquest darrer li dona per error el nom de Numius). Probablement era nadiu d'Heraclea. 

Fou deixeble de Dieuques i va viure al segle IV aC o segle III aC. Va escriure un poema sobre la pesca ( esmentat per Ateneu de Naucratis. A l'escolstica de Nicandre s'esmenta un Numeni que va escriure sobre animals verinosos l'obra  que probablement s la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244987" title="Hornswoggle" nonfiltered="162" processed="161" dbindex="95170">


Dylan Mark Postl, va nixer el 26 de maig de 1986. s un lluitador nan americ de la marca SmackDown! a World Wrestling Entertainment (WWE) conegut com Hornswoggle, per en la cadena Cuatro s ms cunegut com a Duendecillo Verde.

Previ a la seva aparici a SmackDown!, Postl va ser conegut per les seves presentacions a NWA Wisconsin com a Shortstack on va guanyar el Campionat de la Divisi X d'aquesta empresa. Tamb va aparixer en moltes ocasiones durant la AWA Wisconsin, on va tenir diversos combats, sent dels ms notables dels Dog Collar match.

Nom artstic: Hornswoggle 
Alada: 1.35 m (4 peus 5 polzades) 
Pes: 52 kg (114 lb) 
Naixement: 29 de maig de 1986 
Lloc de naixement: Oshkosh, Wisconsin 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244990" title="Mitologia hind" nonfiltered="163" processed="162" dbindex="95171">

El terme mitologia hind es refereix collectivament a un llarg cos de literatura de la ndia (essencialment, la mitologia de l'hinduisme) que detalla les vides i els temps de personatges llegendaris, detats i d'encarnacions divines en la Terra, sovint entremesclades amb grans discursos doctrinaris i tics.

Fonamentaci.

Encara que es classifiquen sovint com mitologia hind o de la ndia, l'etiqueta no captura la centralitat de les afiliacions religioses i espirituals dels textos, que perseveren en l'actualitat per a la majoria dels hinds. Estan repletes de llargs discursos religiosos i es veuen sovint com font per a l'tica i la prctica hinduista.

S'ha de notar que per als hinduistes les seves tradicions no sn mitologia. Un exemple parallel seria cridar a l'Antic Testament de la Bblia com mitologia cristiana. 

Entre els textos ms importants es troben els Pur nas, dels quals existeixen divuit principals. Altres treballs importants de la mitologia hind sn les dues grans epopeies hinds, el Ramayana i el Mahabhrata (que inclou el Bhagavad Gita).

Les epopeies Mah bh rata i Ramayana sn escriptures molt religioses. Les seves histries encaixen profundament en la filosofia hind i serveixen com parboles i fonts de devoci per als hinds avui dia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244996" title="Numeri" nonfiltered="164" processed="163" dbindex="95172">

Marc Aureli Numeri (Marcus Aurelius Numerianus) fou el ms jove dels dos fills de l'emperador Marc Aureli Car i el seu company en l'expedici contra els perses iniciada el 283. 

Desprs de la mort del seu pare (284) fou reconegut sense oposici com emperador juntament amb el seu germ Car. Sota pressi de l'exrcit va abandonar l'expedici i va desistir d'estendre les conquestes que ja s'havien fet, ja que una profecia establia el riu Tigris com a lmit oriental mxim de l'Imperi Rom, i els soldats no volien anar ms enll.

L'exrcit es va replegar ordenadament cap a Trcia durant vuit mesos; Numeri va estar afectat durant aquest temps per una infecci als ulls causada suposadament per haver plorat en excs. Recls a la seva tenda, i sense sortir, van a comenar a circular rumors i finalment els soldats van forar l'entrada a la tenda i van trobar el cos mort de l'emperador quan eren a Calcednia. Arri per, prefecte del pretori, que havia ocultat la mort i havia actuat darrerament com a representant de l'emperador, fou objecte de les pitjors sospites i fou portat davant un tribunal militar, on no va poder parlar en la seva prpia defensa i finalment fou apunyalat al cor per Domici que ja havia estat proclamat emperador per les tropes.

Numeri era apreciat pels soldats per la seva amabilitat, afabilitat, temperament i austeritat.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="244998" title="Christoph Spycher" nonfiltered="165" processed="164" dbindex="95173">
 Christoph Spycher  (Wolhusen, 30 de mar de 1978) s un futbolista sus. Va comenar com a futbolista al FC Sternenberg i actualment juga com a defensa a l'Eintracht Frankfurt.

Amb la selecci sussa ha participat a la Copa del Mn del 2006 i a les Eurocopes de 2004 i 2008.

Enllaos externs.

Dades del jugador al web de l'Eintracht ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245000" title="Astrogeologia" nonfiltered="166" processed="165" dbindex="95174">
L'astrogeologia, tamb anomenada geologia planetria o exogeologia, s una disciplina cientfica que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits. Encara que el prefix geo tpicament indica temes relacionats amb la Terra, s'utilitza el terme geologia per motius histrics i de convenincia. L'estudi de les roques es va originar a la Terra, i, degut al tipus d'investigacions que implica, l'astrogeologia est ntimament lligada amb la geologia terrestre. 

Eugene Shoemaker, que va introduir la secci d'astrogeologia al Servei Geolgic dels Estats Units, va realitzar importants contribucions en aquest camp, i en l'estudi dels crters d'impacte, cincia lunar, asteroides i cometes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245002" title="Rafaela Gomila Garcia" nonfiltered="167" processed="166" dbindex="95175">
Sor Rafaela Gomila Garca (es Mercadal, 1923) s una religiosa menorquina de l'Orde Francisc de les Filles de la Misericordia. Nascuda en el si d una famlia d arrels pageses, va crixer en un ambient de profunda religiositat, del qual va sorgir una ferma vocaci que la dugu el 1947 a Pina (Mallorca) per realitzar l apostolat i el noviciat. Posteriorment, torn a Menorca, incorporada plenament a l orde francisc com a filla de la Misericrdia i entr al Seminari on s ha encarregat de la gesti i les feines quotidianes del centre des del 1950, tot i la precarietat i les mancances per obtenir aliments que es va trobar durant la llarga
etapa de la postguerra. El 2005 va obtenir el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245003" title="Bernat Antoni Pasqual" nonfiltered="168" processed="167" dbindex="95176">
Bernat Antoni Pasqual (Arenys de Mar, 1650 - Bratislava, Eslovquia, 1720), militar, cavaller i home de Cort. 

Va nixer a Arenys el 12 de gener de 1650. Fill de Francesc Pasqual, nebot del constructor de vaixells Miquel Pasqual i cos germ del bisbe de Vic, Antoni Pasqual, qued orfe als 13 anys. El recolliren uns parents, per decid guanyar-se l avida per no viure de caritat i e n'an a Frana, on ingress a l'exrcit. 

Particip en diverses lluites, on destac per la seva bravesa fins que, el 1674, en negar-se a atacar Espanya, desert a Anglaterra, on l'acoll el rei Carles II, i el nomen Cavaller. Desprs de moltes aventures i desventuresm es trasllad a la cort de Versalles, com a gentilhome de la Cambra amb residncia al Palau Reial. 

En aquell poca, Llus XIV envi en Bernat Pasqual a Madrid, amb una comissi secreta, perqu influs a la cort. Abans d'anar a Castella, perm pass una temporada a Arenys, on coincid amb el seu cos Antoni Pasqual, bisbe de Vic. En Bernat Pasqual assist a la consagraci del l'esglsia de Santa Maria d'Arenys, vestit de gentilhome de la cort de Versalles. 

Finalment, arribat a Madrid, en entrar en contacte amb la cort, decid quedar-s'hi, fins que el setembre de 1686, reb l'ordre d'organitzar totes les places fortes de cara a la guerra que s'apropava, especialment les de Catalunya, que eren ms properes a l'embranzida dels exrcits de Llus XIV. En esclatar la guerra (1688), guerrej bravament foragitant els francesos de diversos llocs conquerits a Catalunya. 

Als 47 anys, Bernat Pasqual s'establ a Arenys i es cas amb Anna de Formenter. 

El 1700 esclat la Guerra de Successi. En Bernat Pasqual, partidari de l'arxiduc Carles d'ustria, presid una Junta per a la defensa d'Arenys, reunida a la Torre de Mar o Fortalesa, on form el cos de fusellers que collabor amb el coronel Amill en el desembarcament de davant de Ca l'Alero (entre Arenys i Canet). 

Quan els exrcits borbnics s'apoderaren d'Arenys, el 8 de maig de 1714, Bernat Pasqual caigu ferit, per tres mesos desprs torn a la lluita formant part de la columna del marqus de Poal que havia d'entrar a Barcelona, que fou venuda i dispersada pel duc de Berwich. Bernat Pasqual romangu a Arenys fins que hagu d'exiliar-se. 

El 29 d'octubre, s'embarc, junt amb d'altres, a la platja d'Arenys. En arribar a ustria, l'Emperador Carles els ompl d'honors i el nomen Camarlenc de l'Imperi i Conseller. 

Mor als 70 anys. s enterrat a la Baslica de Pressburg (Bratislava), ja que no fou possible tornar el seu cos al seu pas, tal com ell desitjava. L'Emperador orden collocar una lpida funenrria on es ressenyaven els seus valuosos serveis perqu fos recordat sempre ms.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245010" title="WWF SmackDown!" nonfiltered="169" processed="168" dbindex="95177">
WWE SmackDown! s un programa de televisi de lluita lliure professional que surt a l'aire als Estats Units per la cadena CW, ESPN Rdio i a Canad per la cadena The Score. s produt per World Wrestling Entertainment (WWE). 

Les Superestrellas de SmackDown! usualment realitzen quatre presentacions a la setmana. La WWE generalment grava la presentaci els dimarts en la nit per a passar-la per CW el divendres d'aquesta mateixa setmana. No obstant aix, una o dues vegades a l'any el programa pot ser transms en viu. 

WWF SmackDown! (com era conegut originalment) va ser creat per a competir directament amb el programa Thunder de la WCW, el qual era transms els dijous a la nit. En l'esperit de l'era Actitud de la WWF (Era Attitude), originalment s'esperava que el programa fora dues hores de Divas (models femenines). No obstant aix, aix no va funcionar, pel que SmackDown! es va convertir en un programa que servia per a complementar a RAW (altre espectacle televisiu de la WWE). 

La primera aparici de SmackDown! va ser al maig de 1999 usant l'escenografia de "Raw is War" (Raw s guerra, joc de paraules del nom del programa en angls usat durant l'era Attitude). No obstant aix, durant el transcurs de 1999, la WWF va experimentar un augment significatiu de fantics nous que sintonitzaven el programa Raw is War. A l'agost de 1999 SmackDown! va fer el seu debut en la cadena UPN. Igual que WCW Thunder, SmackDown! era gravat els dimarts i desprs transms els dijous. El programa de la WWF va arribar a tal nivell de popularitat que la WCW va moure a Thunder als dimecres amb l'esperana de retenir les seves fantics. SmackDown!, igual que Thunder, usava el color blau (mentre que el seu programa germano Raw es va caracteritzar pel color vermell). 

El tema musical original de SmackDown!, en comparaci de Raw is War, no era una can d'una banda; en comptes d'aix, la WWE va crear un tema basat en la barreja dels gneres del tecno i el rock. El primer escenari de SmackDown! era nic degut al fet que tenia una pantalla gegant ovalada, la qual cosa ho diferenciava de la tradicional pantalla rectangular en altres escenaris de la lluita lliure. A l'agost de 2001, com part de la celebraci del 2 Aniversari de SmackDown!, el programa va rebre el seu logotip i escenari actual.

Al comenament del 2002, World Wrestling Entertainment (llavors coneguda com la Federaci Mundial de Lluita) va realitzar el que es va arribar a conixer com la Divisi de Marques. Aix significava que els dos programes televisius de la WWE (RAW i SmackDown!) es convertirien en competidors. Aix va ser part dels canvis portats com a conseqncia de l'adquisici de la WWE dels seus dos competidors majors, WCW i ECW. La divisi de marques va ser anunciada al pblic durant el programa RAW del 25 de mar de 2002. 

La divisi de marques va portar aconsegueixo un canvi incomparable en la histria de la WWE. Els lluitadors serien talent exclusiu d'un dels programes; lluitant solament per a la marca a la qual pertanyessin. En aquests moments l'nica excepci eren els campions, ja que originalment els ttols de la WWE serien defensats en ambds programes. No obstant aix, a la fi del 2002, Brock Lesnar, Campi Mundial de la WWE en aquests moments, es va refusar a defensar el ttol en RAW, el que va dur que el campionat es converts en un ttol exclusiu de SmackDown!. Desprs d'aquest incident, la WWE va assignar a cada programa una srie de campionats exclusius. 

La marca SackDown! t un programa germ conegut com Velocity (Velocitat), el qual s transms els dissabtes en la nit per Spike TV als Estats Units. El mateix consisteix de baralles no estellars i diversos segments resumits del passat SmackDown!.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245013" title="Ramon Serra Isern" nonfiltered="170" processed="169" dbindex="95178">
Ramon Serra Isern (Palma, 1942) s un religis mallorqu. Va fundar l Escola de l'Esplai en el curs acadmic de 1974-1975. N'ha estat el director des dels inicis, i des del 2005 l'escola s'anomena en honor seu Institut de Formaci Ramon Serra.

D en de la fundaci, ha impulsat la constituci de diverses entitats de foment de l associacionisme juvenil, en les quals s han format ms de 10.000 persones al llarg d aquests anys. El 1978 va nixer l associaci Grups d'Esplai de Mallorca que agrupa ms de 40 centres d'esplai i est formada per uns 600 joves monitors i ms de 4000 infants. El 1994, va crear la Fundaci Esplai de les Illes, de la qual ha estat vicepresident. El 2005 deix els crrecs per raons de salut i, a petici seva, Bartomeu Barcel Rossell ha estat designat pel bisbe de Mallorca, Jess Murgui, com a continuador de la seva labor. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245015" title="Rafel Torres Bosch" nonfiltered="171" processed="170" dbindex="95179">
Rafel Torres Bosch (sa Pabordia, Ciutadella de Menorca, 1923) s un promotor cultural menorqu. s cavaller de ms edat de les Festes de Sant Joan de Ciutadella. Va nixer en el si d una antiga famlia d arrels pageses, estretament vinculada al camp de Menorca i ben coneixedora dels usos i costums de la pagesia menorquina, transmesos generaci rere generaci.

s conegut popularment com En Rafel de Son Blanc, ja que des dels 30 anys va fer feina en aquesta finca agrcola-ramadera del terme municipal de Ciutadella. Respectus amb les tradicions de la seva terra, participa des de molt jove en les festes populars com a sonador de guitarr i com a cavaller de sa Qualcada de les
Festes de Sant Joan de Ciutadella. s el cavaller de ms edat i qui t l honor de tancar sa Qualcada amb el caixer capell i amb el caixer senyor. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245016" title="Arquitectura islmica" nonfiltered="172" processed="171" dbindex="95180">
L'arquitectura islmica (en rab,              ) s un terme ample que agrupa els estils religiosos propis de la cultura islmica des dels temps de Mahoma fins als nostres dies, influenciant en el disseny i construcci d'edificis i estructures arreu del mn.

Els tipus principals de construccions de l'arquitectura islmica sn: la mesquita, la tomba, el palau i el fort; encara que tamb van destacar edificacions de menor importncia com els banys pblics, les fonts i l'arquitectura domstica. 

Es diu que la columna, l'arc i la cpula sn la "santssima trinitat" de l'arquitectura islmica, ja que les tres juntes sn caracterstiques que li donen bellesa i originalitat.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245017" title="Numeri" nonfiltered="173" processed="172" dbindex="95181">
Numeri fou un nom rom poc corrent. Hi ha alguns casos en qu els escribes abreujaven M. (molt com, per Marc) en lloc de N. Marc Terenci Varr diu que es donava als que naixien molt rpid, ja que les dones de part pregaven a una deessa anomenada Numria, que sembla que fou una detat de certa importncia, esmentada pels pontfex a les pregaries. En femen (Numria) era rarssim, tant com Marca (femen de Marc). Segons Fest, cap casa patrcia va fer servir el nom Numeri fins que Fabi, un sobrevivent desprs d'haver mort molts davant els etruscs, es va casar amb una rica dama filla d'Octacili Malavent, amb la condici de qu el seu primer fill rebs el nom de Numeri com l'avi matern.

Numeris destacats a la histria foren :
 Numeri (Numerius) fou un rom amic de Gai Mari. Quan aquest fou proscrit per Sulla el 88 aC i va fugir, Numeri va facilitar a Mari un vaixells a stia . L'esmenta Plutarc per pel seu nom sense indicar el seu nom de famlia o el cognom;
 Quint Numeri Ruf (Quintus Numerius Rufus) , trib de la plebs el 57 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245018" title="Numcia" nonfiltered="174" processed="173" dbindex="95182">
Numcia (Numicia o Numisa) fou una gens patrcia romana.

Va obtenir el consolat per mitj de Tit Numici Prisc el 469 aC. Prisc fou l'nic cognom que consta a la famlia durant la repblica no consta cap cognom i el nom familiar apareix sovint com Numisius, per sota l'imperi apareixen els cognoms Lupus i Rufus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245020" title="Antoni Obrador Vidal" nonfiltered="175" processed="174" dbindex="95183">
Antoni Obrador Vidal (Palma, 1956) s un interiorista mallorqu. Pioner en la creaci, el 1980, d un equip multidisciplinar de treball, al qual denomin Denario. El seu despatx est integrat per professionals de l arquitectura, el disseny, el paisatgisme, la decoraci i l interiorisme.

Aconsegueix crear una perfecta simbiosi entre la casa dissenyada i el client que li encarrega el projecte. Gran creador d ambients, esteta i perfeccionista, la voluntat de crear una imatge global el condueix a dissenyar fins al darrer detall: des de l estructura de l edifici fins al disseny del logotip, la imatge corporrativa i el vestuari d un hotel de cinc estrelles. Ha sabut conciliar el respecte a l arquitectura tradicional illenca i la creaci d ambients confortables que exigeix la vida actual.

Ha aparegut a les millors revistes d interiorisme del mn i ha estat objecte de nombrosos reportatges a diaris i setmanaris, i entre els seus clients hom hi troba Adolfo Surez, Sebasti i Gabriel Escarrer, Miquel i Lloren Flux Rossell, Matias Khn, Claudia Schiffer, Ben Jakober, Pep Pinya, famlies March i Fierro, Cristina Macaya, Hotel Son Net, rehabilitaci de La Residencia de Dei, rehabilitaci de l Hotel Son Vida, Centre Cultural Contemporai Pelaires i molts ms. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245032" title="Tiberi Numici" nonfiltered="176" processed="175" dbindex="95184">
Tiberi Numici (Tiberius Numicius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 320 aC juntament amb Quint Meli. Els romans els van entregar tots dos als samnites quan el senat va decidir no ratificar la pau signada el 321 aC pels cnsols desprs de la derrota de les Forques Caudines. Tot i aix Tit Livi esmenta al trib del 320 aC amb el nom de Luci Juli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245037" title="Educaci ambiental" nonfiltered="177" processed="176" dbindex="95185">
L'educaci ambiental s l'educaci orientada a ensenyar com els ambients naturals funcionen i en particular com els ssers humans poden controlar els ecosistemes per a viure de manera sostenible, minimitzant la degradaci, la contaminaci de l'aire, aigua o sl, i les amenaces a la supervivncia d'altres espcies de plantes i animals. 

La paraula "educaci ambiental" va ser usada per primera vegada pel dr. William Stapp de la Universitat de Michigan en 1969. A ms de conscienciar a la poblaci a travs de l'educaci, molts governs busquen soluci a l'agressi ambiental amb les energies alternatives, les quals aprofiten els factors ambientals i no creen alteracions de mitj. Nicholas Smith-Sebasto establix que l'educaci ambiental es compon de quatre elements constituents: 
 Fonaments ecolgics ;
 Conscienciaci conceptual ;
 Investigaci ;
 Avaluaci de problemes ;
 Capacitat d'acci;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245039" title="Numisi" nonfiltered="178" processed="177" dbindex="95186">
Numisi (Numisianus, Numisians ) fou un destacat metge de Corint al que va anar a escoltar Gal, expressament, al tomb del 150 aC. Segons el mateix Gal era el ms fams del deixeble de Quint i un dels tutors de Plops, i destacava pels seus coneixement en anatomia.

Que se sapiga noms va escriure un comentari sobre els "Aforismes" d'Hipcrates. L'esmenta especialment Gal  (de Ord. Libror. suor. vol. 19. p. 57, i a de Anat. Admin. 8.2, vol. 2. p. 660, and bk. XIV).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245040" title="Marc Ferragut Flux" nonfiltered="179" processed="178" dbindex="95187">
Marc Ferragut Flux (Inca, 1901 - Palma de Mallorca, 1981) fou un empresari i poltic mallorqu, creador de l Auditrium de Palma. Fill d'una famlia d industrials sabaters, es dedic inicialment a seguir la tradici familiar. Militant d Izquierda Republicana, durant la Segona Repblica Espanyola va ser regidor de Cultura de l Ajuntament d'Inca i pass part de la guerra civil espanyola a la zona republicana, fins que aconsegu tornar a Mallorca, on es dedic a negocis d importaci.

Gran aficionat a la msica, els viatges professionals li permeteren conixer les millors sales de concerts del mn. El 1952, desprs de visitar el Royal Festival Hall de Londres, tengu la idea de crear a Palma una sala similar. Ofer el seu pla a les institucions pbliques i a diverses entitats privades, per no n obtingu cap suport econmic i decid iniciar la construcci de l Auditrium tot sol. Les obres comenaren el 1967, desprs de vncer dificultats de tot tipus, i l edifici, que supos una gran innovaci esttica, s inaugur el 1969, amb un concert de l'Orquestra Filharmnica de Berln dirigit per Herbert von Karajan, que compt amb l assistncia dels aleshores prnceps d'Espanya.

De llavors en, a l Auditrium hi han actuat nombroses orquestres, companyies d pera, de ballet i de teatre, grups folklrics d arreu del mn, pianistes, etc. Tamb ha estat seu de convencions i congressos de tota casta. Actualment, s dirigit per Rafel Ferragut, fill del fundador. El 2005 va rebre a ttol pstum el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245060" title="Numisi" nonfiltered="180" processed="179" dbindex="95188">


Onomstica:
Luci Numisi, magistrat del poble dels llatins ;
Gai Numisi (Caius Numisius), pretor el 177 aC i va obtenir Siclia com a provncia;
Tit Numisi , ambaixador rom del segle II aC;
Numisi (arquitecte) (Numisius), arquitecte rom. Cicer parla de les formes numisianes del nom d'aquest arquitecte. El seu nom aparegu al teatre d'Hercul en un dels edificis, on consta que fou el director d'aquesta obra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245061" title="Maria Teresa Matas Miralles" nonfiltered="181" processed="180" dbindex="95189">
Maria Teresa Matas Miralles (Tortosa, 1947) s una artista plstica catalana de formaci autodidacta. Viu a Mallorca des del seu naixement. Comena la seva trajectria artstica a finals dels anys setanta. s casada amb Miquel Bestard Parets, batle de Marratx.

Artista en constant evoluci, caracteritzada per l experimentaci constant amb tcniques i materials. Les seves obres sn un vehicle d expressi de la seva sensibilitat potica i artstica, obres que es distingeixen per un procs d elaboraci llarg i meditat, i que sn sempre fruit d una confessi personal. A les seves darreres obres explora la identitat femenina denunciant i desmitificant convencions socials i tpics culturals lligats a les dones. Una mostra d aquest tipus d obres sn les seves darreres installacions com Nm. 55 baixos on, inspirant-se en el mite de la caverna, representa el confinament de la dona i denuncia la violncia domstica fent servir la seva obra com a vehicle d expressi en defensa de la llibertat i en contra de l opressi de les dones.

Ha realitzant incomptables exposicions tant collectives com individuals, a galeries balears i europees. La seva obra ha representat l art balear a fires de carcter internacional com ARCO, en diferents edicions, Arte-Amrica, Art Miami, Art Frankfurt i moltes d altres. Ha illustrat portades de revista i llibres com Reivindicaci de Jane de Joan Miquel Llad i Vmit de Mara Jos Corominas. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245062" title="Luci Numisi" nonfiltered="182" processed="181" dbindex="95190">
Luci Numisi (Lucius Numisius) fou un dels mxims magistrats del poble dels llatins, originari de la ciutat llatina de Circeii, vers el 340 aC. Els dos magistrats mxims dels llatins  portaven el ttol de praetores.

Va dirigir als llatins en la gran guerra llatina que va esclatar aquell any (340 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245063" title="Motor d'autombil" nonfiltered="183" processed="182" dbindex="95191">

L'autombil es compon de un xasss damunt del qual es fixa el motor i la carrosseria. aquest xasss descansa al sl mitjanant 4 rodes muntades sobre 2 eixos. per evitar la excessiva trepitaci s'uneixen al xssis mitjanant una suspensi.

Les dues rodes de davant oficien de directrius, i a elles va a parar, per mitj d'un joc de palanques els canvis de direcci que el conductor fa al volant.

Les dues rodes posteriors son les motrius; mitjanant un gran arbre de transmissi que va de l'eix a les rodes de darrera, aquest eix rep el moviment del motor.

Canvi de marxes.
El motor d'un autombil pot estar en marxa i el cotxa no moure's, quan aix succeeix, es que l'arbre de transmissi no embraga o enllaa amb e piny de l'eix de darrera. a mes a mes per pujar costes es necessari exigir un major esfor al motor, i aix s'obt mitjanant el canvi de marxes. es aquest un dispositiu, posat sobre l'arbre del motor que consisteix en un sistema d'engranatges provets d'un major o menor nombre de dents. i aix s'obt que el motor doni una quantitat mes gran de voltes sense que la velocitat de les rodes motrius augmenti; es a dir, es possible augmentar la fora d'arrossegament del motor sense que augmenti la velocitat del cotxe.

El motor de gasolina.
La cosa ms important del cotxe es el motor, i, en aquest, el mecanisme. Si examinem un motor monocilndric, trobarem que consisteix en un cilindre muntat sobre una mena de bastidor anomenat crter. Aquest cilindre es de doble parets, i en el seu interior es desplaa l'mbol amb moviments ascendents i descendents. De l'mbol o pist, arrenca una vareta o biela, la qual s'uneix a un volant circular. amb aix s'alterna un moviment altern amb un moviment de rotaci del volant.

el cilindre va provet de dues obertures que s'obren i es tanquen alternativament per mitj de vlvules. una d'aquestes obertures s per a l' admissi de la barreja de gasolina i aire destinada a ser cremada, i l'altra per a l' expulsi dels gasos una vegada cremats.
En la part superior del cilindre hi ha la bugia, que essencialment consisteix en dues puntes metlliques allades mitjanant porcellana, en les quals salten espurnes elctriques.

El gas que arriba al cilindre es una barreja d'aire i gasolina (1l de gasolina per 11,000 l d'aire), aquesta barreja es produeix en un aparell anomenat carburador, al qual arriben a l'hora la gasolina i l'aire. Aquest aparell ha d'estar molt afinat perqu una mala barreja podria provocar el mal funcionament del motor. 

El motor d'un sol cilindre necessitaria un enorme volant per tal de mantenir la marxa constant, per aix s construeixen motors de 2, 4, 6, 8 i encara 12 cilindres perque els impulsos del motor es produeixin en moments diferents; aix s'aconsegueix que no quedi mai paralitzat.

e funcionament d'un autombil determina, al cap de poc temps de marxa, un escalfament molt intens i l'impediria seguir funcionant. perqu aix no passi el motor est voltat d'una capa d'aigua,la qual en escalfar-se es traslladada per uns tubs a un radiador, on es refreda i es torna a fer servir.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245064" title="Tit Numisi" nonfiltered="184" processed="183" dbindex="95192">
Tit Numisi (Titus Numisius) fou un dels deu comissionats romans enviats el 167 aC al regne de Macednia per regular els afers interns desprs de la conquesta d'aquest territori pel cnsol Emili Paulle. 

Per la mateixa poca, o potser una mica abans, fou el cap d'una ambaixada enviada pel senat per fer de mediador entre Antoc IV Epfanes i els ptolemeus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245065" title="Mara Jos Hidalgo" nonfiltered="185" processed="184" dbindex="95193">
Maria Jos Hidalgo (Salamanca, 1968) s una empresria espanyola. Diplomada en empresarials per la Universitat de Salamanca, ha cursat un mster
en direcci d empreses a IESE, dependent de la Universitat de Navarra. Des de molt jove ha collaborat en la creaci i el desenvolupament de les empreses familiars, tant a Halcn Viajes com a Travelplan.

La seva vida professional va lligada a la presncia accionarial majoritria de la famlia Hidalgo a la companyia aria privada espanyola Air Europa, la segona del pas. Ha exercit el crrec de directora general, forma part del Consell d Administraci de Globalia  holding que agrupa totes les empreses de la famlia Hidalgo  i, en general, exerceix de segona del president de la corporaci.

Especialista en qestions turstiques, ha estat tamb impulsora d una lnia de negoci hoteler dins Globalia i atn les qestions generals que cerquen sinergies empresarials dins de les diferents empreses. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245066" title="Numitria" nonfiltered="186" processed="185" dbindex="95194">
Numitria fou una gens romana plebea, de considerable antiguitat. Cap dels seus membres va arribar a les ms altes magistratura de l'estat. L'nic cognom que se'ls coneix s Pullus.  Personatges rellevants foren:

Lucius Numitorius que fou un dels cinc tribuns que foren elegits per primer cop pels comicis de tribu el 472 aC.
Publi Numitori, trib de la plebs el 449 aC. ;
Numitori Puille, dirigent de Fregellae.
Caius Numitorius fou un rom membre del partit aristocrtic, condemnat a mort i executat per orde de Gai Mari i Luci Corneli Cinna quan van entrar a Roma el 88 aC. El seu cos fou desprs  arrossegat amb una ganxo pel frum pels seus botxins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245068" title="gueda Vadell Pons" nonfiltered="187" processed="186" dbindex="95195">
gueda Vadell Pons (es Mercadal, 1924) s una restauradora menorquina. Filla de treballadors del camp, la seva mare i ella van obrir un petit casino a es Mercadal. Desprs del naixement del seu fill Miquel, ella i el seu marit, Miquel Mariano Bennssar, que residien a Barcelona, tornaren a Menorca per a fer-se responsables del casino. En aquest local va comenar a servir les primeres tapes, que es feren molt populars. El 1985 va inaugurar el Restaurant Ca n'Aguedet, al carrer Lepant, dedicat als menjars tpics menorquins. Sis anys desprs varen canviar de local ja que el primer s havia quedat petit.

El Restaurant Ca n Aguedet s un referent de menjars tpics menorquins on podem trobar plats tan tradicionals com l arrs de la terra, el conill amb figues, freixurat, caldereta de llagosta, etc., tots acompanyats de vins d elaboraci prpia. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245069" title="Numitori" nonfiltered="188" processed="187" dbindex="95196">

 Onomstica:;
Luci Numitori (Lucius Numitorius) que fou un dels cinc tribuns que foren elegits per primer cop pels comicis de tribu el 472 aC.
Publi Numitori, trib de la plebs el 449 aC. ;
Numitori Puille, dirigent de Fregellae ;
Gai Numitori (Caius Numitorius) fou un rom membre del partit aristocrtic, condemnat a mort i executat per orde de Gai Mari i Luci Corneli Cinna quan van entrar a Roma el 88 aC. El seu cos fou desprs  arrossegat amb una ganxo pel frum pels seus botxins.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245071" title="Publi Numitori" nonfiltered="189" processed="188" dbindex="95197">
Publi Numitori (Publius Numitorius) fou l'oncle de Virgnia que va provar de resistir la sentncia del decemvir Appi Claudi, i fou elegit trib de la plebs desprs de l'expulsi d'aquest decemvir l'any 449 aC. Com a trib va dirigir l'acusaci contra Espuri Oppi, un dels membres del segon decemvirat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245077" title="Moe Szyslak" nonfiltered="190" processed="189" dbindex="95198">
Moe Szyslak s un personatge de ficci de la srie animada televisiva Els Simpson, s el propietari del Bar de Moe. Tamb s un metge cirurgi sense llicncia. La veu original s de Hank Azaria i a Amrica llatina est doblegat per Jorge Ornelas. A Espanya est doblegat per Juan Perucho. 

Hank Azaria va declarar que la veu de Moe s basada en la veu d'Al Pacino amb la gola inflamada. En les seves primeres aparicions, Moe tenia pl negre, al contrari dels captols actuals on t pl gris. 

Biografia.
El nom complet de Moe s Morris Lester Szyslak. Aparentment s immigrant, i s'ha fet referncia que s itali, rus i, ltimament, holands. En un captol va dir que havia nascut a Indiana. El seu cognom, Szyslak, sembla ser originari d'Hongria o Polnia. Ell vol amagar costi el que costi que s immigrant. Tant, que en el captol en el qual es vol imposar una polmica llei a Springfield en la qual s'exporta als immigrants i la famlia Simpson ajuda a Apu a aprovar l'examen per a obtenir la seva nacionalitat es pot observar a Moe en l'examen amb un bigoti posts i tapant-se la cara, aix dna a entendre que Moe s immigrant. En l'examen es troben altres immigrants de Springfield com Luigi (el pizzer) Willie el de manteniment, entre uns altres. 

Moe s el propietari i nic cambrer del Bar de Moe, on el seu treball es limita a servir cervesa Duff a l'escassa clientela. All s on, des del principi, ha estat el blanc de les bromes telefniques de Bart Simpson i Lisa Simpson. En diverses ocasions ha intentat reformar el Bar de Moe, per tant 'El ranxo familiar de l'oncle Moe com l'innovador "m", han fracassat. 

Moe s un solitari empedret, la qual cosa ho posa sempre a la vora del sucidi. s poc atractiu, prim i brut (de fet va tenir la cara retocada per cirurgia esttica fugament per a millorar la seva imatge), encara que aix no li ha impedit trobar fugament l'amor. Va tenir una relaci amb una dona que es deia Renee, altra amb la mestra Edna Krabappel i se li ha vist especialment interessat en Marge Simpson, ja que aprofita cada oportunitat que se li presenta per a intentar conquistar-la. Durant la reuni celebrada en la casa dels Simpsons per motiu del soterrament de Maude Flanders, Moe li afirma a Ned Flanders haver-se sentit atret per Maude. No menys conflictiva s la relaci amb els seus clients de la Taverna: Barney Gumble, Homer Simpson, Lenny i Carl, entre uns altres. 

Encara que en un captol se li veu explicant-li contes a nens en hospitals i a rodamns en refugis. 

En Moe es converteix en mainadera, deprimit perqu ning ho vol, tracta de sucidar-se saltant des d'un pont i a l'aixecar els braos per a llanar-se atrapa a Maggie que havia sortit comiat del cotxe familiar desprs d'una frenada. Desprs de l'incident es convertir en la seva mainadera i la figura paterna que tant va buscar Homer i que mai va trobar. 

Quant a la seva relaci amb Homer, sol ser amic, per s molt trapella, ja que sempre incita i crida quan cal debatre una mica en grup, diu ser amic de Homer per va contra ell quan aquesta amb altres persones. Tamb estima a Marge, per aix sembla no importar-li a Homer ja que Moe sempre falla en els seus intents, sap moltes ms coses d'ella. 

Les accions de Moe sempre estan al caure de la llei: va estar a punt de ser expulsat de Springfield per la seva condici migratria. Ha venut alcohol durant la prohibici, organitzat sessions de ruleta russa i traficat amb animals (ssos pandes i fins a una orca). Ni tan sols t llicncia per a atendre la taverna, ja que el perms que ostenta est caducat des de 1979 i s de l'estat de Rhode Island. En un episodi mira cap avall de la barra i es veu que hi ha persones apuntades per l'escletxa d'una petita porta en el sl, pel que sabem que tamb s'ha dedicat al trfic de persones. A ms, s cirurgi sense ttol ni carrera.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245079" title="Luis Alejandre Sintes" nonfiltered="191" processed="190" dbindex="95199">
Luis Alejandre Sintes (Ma, 1941) s un militar menorqu, general de l exrcit espanyol. Va ingressar a l Acadmia General Militar el 1959. Tamb ha estudiat cincies poltiques i cursa actualment el doctorat en la matria. Entre altres funcions militars, va intervenir en missions de pau amb l ONU a Nicaragua, El Salvador i Guatemala, i va fer de mitjancer entre el govern de Colmbia i la guerrilla de l'ELN.

El 1997 fou nomenat director general del Gabinet Tcnic del ministre de Defensa. El 1998 ascendx a general de Divisi i el 2000 fou nomenat general cap de la Regi Militar Pirenaica. En el 2003 s nomenat cap de l Estat Major de l Exrcit de Terra, per deix el crrec el 2004 desprs del sinistre del Yakovlev 42.

Ha obtengut mltiples condecoracions entre les quals destaquen les grans creus de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo, del Mrito Naval con distintivo Blanco i del Mrito Militar con distintivo Blanco, a ms del premi de la Real Fundacin de Toledo, per contribuir a la protecci i revitalitzaci del patrimoni histric i cultural de la ciutat. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 La guerra de la Cochinchina (2006);

 Enllaos externs .
 Entrevista a El Pas;
 Notcia del relleu del general Alejandre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245080" title="Numitori Puille" nonfiltered="192" processed="191" dbindex="95200">
Numitori Puille (Numitorius Puillus) fou un membre de l'element dirigent de la ciutat de Fregellae que es va revoltar i va entregar la seva ciutat natal al pretor rom Luci Opimi el 125 aC a canvi de la ciutadania romana.

Opimi va entrar a la ciutat i la va destruir. Numitori va obtenir la ciutadania i la seva filla, Numitria,  es va casar amb Marc Antoni Crtic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245081" title="Lorenzo de Mdici" nonfiltered="193" processed="192" dbindex="95201">

Lorenzo de Mdici, conegut per Lorenzo il Magnifico (en catal: Lloren el Magnfic) ( Florncia, Repblica de Florncia 1449 - Careggi 1492 ) fou un poltic, humanista i mecenes itali que va esdevenir Senyor de Florncia entre 1469 i 1492.

Orgens familiars.

Va nixer l'1 de gener de 1449 a la ciutat de Florncia sent el tercer fill del senyor Pere I de Mdici i Lucrezia Tornabuoni. Per lnia paterna fou nt de Cosme de Mdici el Vell i Contessina de Bardi, i per lnia materna de Francesc Tornabuoni. Fou germ, aix mateix, de Maria, Blanca, Nannina i Juli de Mdici.

Joventut.
Abans d'assumir la senyoria de Florncia tingu ocasi d'ensenyar la seva habilitat diplomtica grcies a la missi que li fou confiada tot just complerts els setze anys a Npols, Roma i Vencia. Se'n sort, a ms a ms, amb l'oferiment d'honors i d'or als Mdici per part de Luca Pitti, el ms gran aliat entre els seus adversaris poltics.

Npcies i descendents.
Grcies a l'inters de la seva mare Lucrezia Tornabuoni, es cas "per poders" el 4 de juny i "en persona" el 28 de desembre de 1469 amb Clarice Orsini, filla de Giacomo Orsini i Maddalena Orsini. D'aquesta uni nasqueren:
Lucrcia de Mdici (1470-1553), casada el 1488 amb Jacopo Salviati, avis del papa Lle XI;
dos bessons sense nom (1471);
Pere II de Mdici (1472-1503), senyor de Florncia;
Magdalena de Mdici (1473-1528), casada el 1487 amb Francesc de Cybo;
Giovanni di Lorenzo de Mdici (1475-1521), cardenal i futur papa Lle X;
Llusa de Mdici (1477-1488);
Contessina de Mdici (1478-1515), casada amb Piero Ridolfi;
Juli de Mdici (1479-1516), duc de Nemours;


Per primera vegada, un Mdici esposava una dona de famlia noble, establint una aliana entre els Mdici i els Orsini que ser la clau per l'arribada de la primera porpra cardenalcia a la famlia, en la persona del seu fill Giovanni.

Senyor de Florncia.
A la mort del pare, ocorreguda el desembre de 1469, Lorenzo, tot just amb vint anys, assumeix el poder a Florncia, juntament amb el seu germ Juli. Aquest, reconeixent-li les seves qualitats superiors, li ced immediatament les competncies de govern. Lorenzo va reformar completament les institucions estatals durant el perode comprs entre el 1469 i el 1472, va apaivagar totes les rivalitats entre les famlies i va ajudar a resoldre tots els conflictes, esdevenint l'rbitre suprem en totes les disputes. Amb petites modificacions a la constituci comunal, es va garantir el poder sense perdre l'estima del poble: va fer conservar les magistratures comunals, les quals, privades de tota autonomia, foren simples instruments en les seves mans.

Lorenzo compendiava el poder poltic i l'econmic, amor per l'art i per la cultura, representant l'encarnaci ideal del prncep renaixentista: estava a punt per regnar com a senyor absolut. Ell garant, a ms a ms, un perode d'equilibri entre les diverses potncies italianes, fins al punt de merixer l'apellatiu d'"agulla de la balana italiana".


Desprs d'haver dominat la rebelli de Prato i de Volterra, desprs de deu anys de govern, els germans Mdici van haver de fer front a la recrudescncia dels atacs de les famlies rivals, sobretot la dels Pazzi, que orquestraren la clebre Conjura dels Pazzi amb la intenci de matar els germans. El 26 d'abril del 1478, mentre escoltaven missa a Santa Maria del Fiore, tots dos germans foren assaltats. Juli fou apunyalat fins a morir pel sicari Bernardo Bandini, mentre Lorenzo, ferit lleument, es va salvar amagant-se a la sagristia, ajudat per alguns amics, entre els quals es trobava Poliziano. Els conjurats, entre els quals s'hi trobaven personatges poltics no florentins, com el papa Sixt IV i el seu nebot Girolamo Riario, senyor de Forl i d'Imola, foren sotmesos a cruels venjances i represlies.

El Papa, disgustat pel tractament reservat als conjurats, va excomunicar Lorenzo, i s'alli amb Ferran I de Npols i amb la Repblica de Siena contra Florncia, alliada amb Mil i Vencia. L'alliana florentina fou derrotada pel rei de Npols a la batalla de Poggio Imperiale del 1479. Immediatament, Lorenzo es trasllad personalment a Npols per tractar amb Ferran I, sortint-se'n de l'empresa de convncer-lo de les seves raons i obtenint la retirada de les seves tropes de la Toscana, deslligant-lo de la coallici amb el Papa. 

Al seu retorn a la  ciutat, Lorenzo fou aclamat pels florentins com a salvador de la ptria. El 1480 Sixt IV, que s'havia quedat sol, ofer la pau a Florncia. 

Reforat per aquests successos, Lorenzo, aprofitant el moment favorable, assegur el poder a les seves mans instituint el Consell dels setanta, rgan de govern format pels fidels de la famlia i que disminu l'autoritat del Priori i del Gonfaloniere de justcia. Amb el nou pontfex, Innocenci VIII, els Mdici es lligaren ms amb el Papa, car Lorenzo estava convenut que l'alliana entre Florncia, Npols i la Santa Seu mantindrien allunyats els estrangers d'Itlia.

Lorenzo il Magnifico, destacat moderador de la poltica italiana, cre un equilibri que fou la garantia d'una pau entre els estats italians que dur fins a la seva mort, sobrevinguda el 9 d'abril del 1492. El 1494, en reprendre's les discrdies entre els estats, Carles VIII enva la pennsula.

Obra cultural.

Lorenzo no fou noms un poltic astut, tamb va ser poeta i protector de l'art. Enamorat de la cultura i de la poesia, li agradava de conixer-ne totes les manifestacions pel plaer intellectual que li produa. L'extrema varietat de gneres, models literaris, tonalitats i estils que admir i conre fan molt difcil d'establir un perfil nic a la personalitat cultural de Lorenzo. Hom l'ha definit com a un "diletant" de la cultura.

Raccolta Aragonese, en catal Recopilaci aragonesa - recull de poemes toscans des del segle XIII fins al seu temps, destinats a ser un present al rei Ferran I de Npols.

Obres neoplatniques.
Selve d'amore;
Altercazione;
Rime;

Obres cmiques i edonstiques.
A la tendncia idealitzant d'aquests ltims escrits s'hi contraposa el realisme d'una tradici ms "burgesa", cmica i burlesca. En aquest sentit, fou molt influt per Pulci que en un primer moment fou l'intellectual ms apreciat pels Mdici.
Caccia col falcone;
Uccellagione di starne;
Beoni;
Nencia da Barberino - reprn el tema de la "stira del vil", tractant el personatge del rstic en la seva tpica grolleria, simplicitat i incivilitat. Es una pardia del tema del pastor enamorat;
Corinto (poema)|Corinto;
Canzoni a ballo;
Canti carnascialeschi - destinat a sser cantat amb acompanyament musical durant el carnaval, se'n recorda especialment la clebre Canzona di Bacco;

Obres religioses.
A les obres precedents fan singular contrast altres composicions de carcter religis: els Capitoli, parfrasi dels textos bblics, le Laude, que enllacen amb la tradici romana del segle XIII i la Sacra rappresentazione dei Santi Giovanni e Paolo.
Capitoli;
Laude;
Sacra rappresentazione dei Santi Giovanni e Paolo;

Mecenatges.

Escriptors i artistes en general trobaren en Lorenzo un mecenatge intelligent i receptiu, fins el punt de fer-li merixer l'apellatiu de Magnifico. Entre els humanistes que freqentaren la seva cort recordem: Pico della Mirandola, Marsilio Ficino, Angelo Poliziano i Luigi Pulci. Aquests mateixos escriptors enriquiren la biblioteca de la famlia, enviant els estudiosos que freqentaven la cort a fer recerca de manuscrits preciosos, a Itlia i a l'estranger. Organitz la seva collecci d'esttues antigues prop del Giardino di San Marco, propietat seva i fund una exclusiva escola per joves artistes, reconeguda com la primera acadmia d'art d'Europa, on estudi, entre d'altres, un jovencell Michelangelo Buonarroti.

Els millors pintors d'aquells temps, Antonio Pollaiuolo, Filippino Lippi i Sandro Botticelli, treballaren per ell, aix com l'escultor Andrea del Verrocchio i l'arquitecte Giuliano da Sangallo. 

Els ltims anys de la seva vida foren, per, trasbalsats per l'agitador popular Savonarola, que l'acusava d'haver corromput, amb el paganisme humanstic, la Florcia cristiana i republicana.

Enllaos externs.
  Text ntegre de la collecci digitalitzada "Scrittori d'Italia" (Laterza);
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245082" title="Nummi" nonfiltered="194" processed="193" dbindex="95202">
Nummi (Nummius) fou un cognom rom. Aquest nom s'esmenta nicament als Fasti i en alguna inscripci del temps de l'Imperi Rom. Aix apareixen Tit Rstic Nummi Gal (Titus Rusticus Nummius Gallus) com a cnsol sufecte l'any 26; Nummi Sisenna com a cnsol el 133; i Marc Nummi Alb com a cnsol el 206.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245083" title="Nimfidi" nonfiltered="195" processed="194" dbindex="95203">
Nimfidi (Nymphidianus, ) fou un filsof neoplatnic grec, nadiu d'Esmirna, que vivia en temps de l'emperador Juli l'Apstata. Era germ de Mxim i Claudi, amics de l'emperador, especialment el primer. Per recomanaci de Mxim, Juli el va nomenar intrpret i secretari grec. Va morir a una edat avanada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245086" title="Josep Torres Riera" nonfiltered="196" processed="195" dbindex="95204">
Josep Torres Riera (Formentera, 1942) s un enginyer tcnic aeronutic i fsic formenterer. Actualment s el director del Departament de Cincies l Espai i Tecnologies Electrniques a l INTA.

La seva carrera professional ha tengut una important projecci en el mn de l espai, on se l considera un pioner a Espanya. Hi participa des de 1974, quan es llan el satllit espanyol INTASAT, fins al ms recent NANOSAT 01, llanat el desembre de 2005. Tamb ha exercit la direcci tcnica del Sistema Espanyol de
Comunicacions per Satllit, HISPASAT. Ha fet aportacions a la tecnologia espacial sobretot en el camp de les antenes de comunicacions, i els seus avanos s han aplicat a programes internacionals de satllits.

Ha organitzat congressos, participat a conferncies i publicat articles i llibres sobre la seva especialitat. Pertany a diferents comits cientfics i li atorgaren la
Medalla al Mrit Aeronutic. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245090" title="Nimfis" nonfiltered="197" processed="196" dbindex="95205">
Nimfis (Nymphis, ) fill de Xengores, fou un historiador grec nadiu d'Heraclea del Pont. Era membre d'una destacada famlia local.  

S'esmenta per primer cop, per Memn, el 281 aC, quan es va exiliar perqu  Seleuc I Nictor amenaava a Heraclea a la mort de Lismac de Trcia, per es possible que fos un personatge diferent que el Nimfis que va encapalar una ambaixada a Galcia, amb la que Heraclea estava en males relacions per haver donat suport a Mitridates IV,  fill d'Ariobarzanes, enemic dels glates, que va arribar al tron el 240 aC. Memn dona al primer el renom de .

El historiador fou autor de tres obres:

1. ,  "sobre Alexandre, els seus successors i els seus descendents" en 24 llibres, una historia del regnat d'Alexandre el Gran i l'poca posterior fins el 247 aC.
2. , en 13 llibres, una historia d'Heraclea del Pont fins el 281 aC;
3. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245091" title="Nimfi" nonfiltered="198" processed="197" dbindex="95206">
Nimfi (Nymphius) fou un grec de la Magna Grcia, dirigent de la ciutat de Palpolis, i enemic  dels romans.

Juntament amb Carilau de Palepolis va trair al procnsol rom Quint Publi Fil, durant la segona guerra samnita, fet que va tenir lloc el 323 aC. La guarnici romana fou expulsada a continuaci de la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245092" title="Jaume Borrell i Pla" nonfiltered="199" processed="198" dbindex="95207">
Jaume Borrell i Pla (Arenys de Mar, 1613 - Barcelona, 1641), militar i Cabdill de la Independncia catalana. 

Nascut en una famlia marinera, va quedar orfe als 5 anys. La famlia que se'l va afillar l'introdu en l'ofici de mestre d'aixa, per en Jaume Borrell volia ms acci i s'allist al servei del rei com a soldat. 

Era un jove inquiet, amb talent, i ben aviat el nomenaren capit d'una comanyia de cavalls, un crrec generalment destinat a la noblesa. El 1637 el destinaren a Salamanca, on desitjs d'aprendre, aprofitava les hores de lleure per estudiar a la Universitat. 

Mentrestant, l'any 1640, a Catalunya va esclatar el Corpus de Sang. El marqus de Los Vlez, cap suprem de les forces d'invasi, volia castigar Catalunya i va fer venir un exrcit de soldats, entre els quals hi havia en Jaume Borrell. 

Tot va ser trepitjar Catalunya i adonar-se que no podia lluitar contra els seus. Havia de salvar la seva ptria, de manera que desert i s'ofer a la Generalitat. Una decisi molt aplaudida, en el moment. 

En Jaume Borrell, convertit en un home alt i fort, valent, lluit tan bravament que es guany el sobrenom de Cabdill de la Independncia catalana. Entre d'altres accions, cal destacar la seva participaci en la defensa del coll del Portell (entre el tur del Carmel i el de la Rovira, a Barcelona) i en la batalla de Montjuc. 

Les tropes castellanes, que odiaven a mort el cabdill arenyenc, li prepararen una emboscada al coll del Portell, on caigu mort a trets. Tenia 28 anys. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245093" title="Josep Jaume Pons" nonfiltered="200" processed="199" dbindex="95208">
Josep Jaume Pons (Palma, 1949) s un enginyer aeronutic mallorqu. Llicenciat per la Universitat Politcnica de Madrid i mster en direcci d empreses per la Universitat de Harvard. La seva trajectria professional ha estat sempre vinculada al mn del transport aeri i al llarg de la seva gesti ha ocupat crrecs d alta responsabilitat en diverses companyies aries.

La seva carrera professional comena el 1972 a Air Spain. El 1973 s nomenat director d enginyeria i manteniment d avions a l aeroport de Palma per la companyia Transeuropa. Posteriorment, va dissenyar els perfils ptims de vol per mnim cost i renou per a la companyia Iberia. El 1988 fou nomenat director general d Universair crrec que ocup fins l any 1992. Tamb des de l any 1992, s conseller general de l empresa JKL Vitrac, consultoria dedicada a proporcionar serveis a mida, principalment en els mbits de la gesti del transport aeri i aeroports i del turisme.

En l actualitat s director general de AeBal, Aerolneas de Balears que neix amb la profunda vocaci d estar slidament arrelada a les Illes Balears, i que incia les seves operacions el 2000.  AeBal ha estat guardonada per Boeing en dues ocasions com la companyia aria operadora de B 717 amb un ndex de fiabilitat de despatx major del mn. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245094" title="Nimfdor" nonfiltered="201" processed="200" dbindex="95209">


Onomstica:

Nimfdor d'Abdera, notable de la ciutat d'Abdera ;

Nimfdor d'Amfpolis, historiador grec ;

Nimfdor de Siracusa, historiador grec ;

Nimfdor (metge), metge grec del segle III aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245096" title="Ned Flanders" nonfiltered="202" processed="201" dbindex="95210">
Ned Flanders s un personatge de ficci de la srie de televisi Els Simpson. En ella, s un ve de la famlia Simpson. 

La veu original s de Harry Shearer. A Amrica llatina fins a la quinzena temporada (inclosa) estava doblat per Agustn Sauret, actualment reemplaat per Oscar Gmez. A Espanya est doblat per Carlos del Pi. 

Biografia.
De fe cristiana irritant, moralista, i gran devot, amb la seva dona Maude (morta en un dels captols) i els seus 2 fills Rod i Todd, pares Hippies Mico God (no se sap si aquest s el nom) i Ned Flanders. Sol ser fantasia sexual de les dones de Springfield. Es caracteritza per les seves frases cursis i plenes de diminutius, com De acuerdillo, o Hola-holita vecinillo, perfectirijillo, hasta luegillo, etc. 

Desprs de la mort de la seva dona Maude, es veu involucrat amorosament amb una estrella de canons cristianes i una sper estrella. Possex una botiga (Zurditorium a Espanya, Zurdorama a Hispanoamrica) des d'abans de la mort de la seva esposa. 

La seva veritable edat s de 60 anys,en un captol es posa de manifest que possex un carnet de jubilat, el que significa que t almenys 50 anys.

Ned Flanders tenia una esposa, Maude Flanders (morta), i t dos fills, Rod Flanders i Todd Flanders. Ned probablement va dir als seus fills Rod i Todd perqu els seus noms, en angls, rimen amb Du (en angls God). Una teoria alternativa seria que rims amb Maude, la seva mare, el nom de la qual tamb rima amb Du, qui Ned venera a l'instant d'idolatria. El nom de la seva mare va ser revelat com Mico (bastant estrany, ja que tamb s el nom de la mare de Homer Simpson). 

Quan Lisa Simpson estava per nixer, Bart Simpson es va quedar a casa de Flanders. En aquest moment, l'via de Ned Grandma Flanders tamb vivia amb ell i la seva famlia. Molt anciana, l'via de Flanders crida a Bart Joe, i tamb crida Miguel a Flanders.

Ned s vidu de Maude Flanders i est casat amb una cambrera de Les Vegas qu es diu Ginger. Desprs Ginger va seguir el cam de Ned (L'esposa de Les Vegas de Homer va fer el mateix), Ned i els seus fills intenten canviar l'estil de vida de Ginger a l'estil de vida cristi de Ned. No obstant aix, aix la torna boja i provoca la seva fugida. T una casa a Evergreen Terrace.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245097" title="Nimfdor d'Abdera" nonfiltered="203" processed="202" dbindex="95211">
Nimfdor d'Abdera (Nymphodorus, Nymphdoros ) fou un notable de la ciutat d'Abdera al Quersons traci, la germana del qual es va casar amb el rei Sitalces dels odrisis. 

Els atenencs fins llavors el tenien pel seu enemic per degut a la seva influncia amb el rei odrisi, el van fer el seu proxenos (431 aC) i per la seva mediaci van aconseguir l'aliana de Sitalces; la ciutat d'Abdera fou reconeguda a Sadocos, fill de Sitalces. 

Nimfdor tamb va fer de mediador entre atenencs i el rei Perdicas II de Macednia, i Atenes va retornar a aquest rei la ciutat de Therma que havien ocupat el 432 aC. El 430 aC Nimfdor va ajudar en la captura a Bisante, d'Aristeu de Corint i altres ambaixadors que anaven a demanar ajut al rei persa contra Atenes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245098" title="Nimfdor d'Amfpolis" nonfiltered="204" processed="203" dbindex="95212">
Nimfdor d'Amfpolis (Nymphodorus, Nymphdoros ) fou un historiador grec nadiu d'Amfpolis. No se sap en quina poca va viure.

Fou l'autor de l'obra anomenada  (Lleis i Costums d'sia) la qual es esmentada per Climent d'Alexandria que parla d'unes costums egpcies: Climent l'anomena  per es tracta sens dubte de la mateixa obra. Tamb se'n parla a l'escolstica de Sfocles. Noms se'n conserven uns fragments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245099" title="Nimfdor de Siracusa" nonfiltered="205" processed="204" dbindex="95213">
Nimfdor de Siracusa (Nymphodorus, Nymphdoros ) fou un historiador grec del segle IV aC, que va viure en temps de Filip II de Macednia i d'Alexandre el Gran vers la meitat del segle.

Va escriure:
 ;
  ;

Claudi Eli parla d'algunes coses escrites sobre Sardenya, del que se suposa que potser tamb va escriure sobre aquesta illa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245100" title="Maria Gripe" nonfiltered="206" processed="205" dbindex="95214">
Maria Gripe, de nom de naixement Maja Stina Walter (Vaxholm, 1923- Rnninge, 2007) va ser una escriptora en suec, natural de Sucia, centrada principalment en la literatura infantil. Fou premiada amb la medalla Hans Christian Andersen. 

Biografia.
Gripe va nixer el 25 de juliol de 1923 a la ciutat sueca de Vaxholm, prop d'Estocolm. Va estudiar Filosofia i tamb Histria de les religions a la Universitat d'Estocolm. Desprs de llicenciar-se, es dedic a l'ensenyament. Es va casar amb l'illustrador i pintor Harald Gripe, que l'impulsa a escriure. Ms tard, illustraria molts dels seus contes. El pare de Gripe fou tamb escriptor. Encara que comena escrivint llibres de tipus tradicional, sorgits, com ella mateixa deia, de les histries que explicava a sa filla Camila, prompte comen a escriure altres que treia a la llum l'autoritarisme que s'amagava a la famlia i a l'escola, all que li va fer una de les representants de la tendncia antiautoritria a la literatura de la infantesa. Amb un estil exquisit i un llenguatge genu i simple, afront qualsevol tema realista, per molt perillosos que pugessin semblar, per que preocup a la infantesa: el fill no desitjat o ignorat, l'alcoholisme, la pres, l'atur, l'enveja, la inadaptaci, la mort, la soledat, sn fets que formaven part de la vida quotidiana i amb els que s'ha d'aprendre a viure o que a superar. El 5 d'abril de 2007 va morir a casa seva de Rnninge (Sucia) d'una malaltia. 

Moltes de les seues obres han estat tradudes a moltssims idiomes entre d'altres el catal i/o valenci. Llibres fonamentals de Maria Gripe sn: Hugo i Josefina (1960), La filla de l'espantall (1963), Els fills del bufador de vidre (1964), la srie respecte a Elvis Karlson (1973), L'abric verd (1980), Aquelles blanques ombres al bosc (1983) o Caroln, Berta i les ombres (1985). Al 1974, li fou concebuda la medalla Hans Christian Andersen.

 Obres literries .
Josefina (1961);
Hugo i Josefina (1962);
La filla de l'espantall (1963);
Els fills del bufador de vidre (1964);
En el temps de les campanes (1965);
Hugo (1965);
El pap de nit (1968);
Elvis Karlsson (1972);
Elvis, Elvis (1973);
Els escarabats volen al capvespre (1978);
L'abric verd (1980);
Agns Ceclia (1981);
Aquelles blanques ombres al bosc (1983);
La ombra sota el banc de pedra (1985);
Caroln, Berta i les ombres (1985);
El rei i el cap de turc;
El pas del ms enll;
El tnel de cristall;
El pas dels somnis;
La nit de l'esternut;
Amb el nas tapat;

 Enllaos externs .
 Article al nm. 190  de CLIJ, revista de literatura infantil i juvenil (febrer de 2006) ;
Maria Gripe ha mort ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245101" title="Maria Barcel Cresp" nonfiltered="207" processed="206" dbindex="95215">
Maria Barcel Cresp (Porreres, 1951) s una historiadora mallorquina. El 1982 es doctor en histria amb la tesi La Ciutat de Mallorca en el trnsit a la modernitat. Des del 1984 s professora titular d histria medieval a la Universitat de les Illes Balears.

Fou la primera dona que form part de la Junta de Govern de la Societat Arqueolgica Lulliana, on ha contribut a la participaci dels universitaris dins aquesta instituci ms que centenria. Actualment n s la presidenta. La seva trajectria cientfica es manifesta especialment en el camp de la histria medieval mallorquina, en concret del segle XV i comenaments del segle XVI a Mallorca, s a dir, l poca de transici a la modernitat, el perode corresponent als regnats de Joan II i Ferran el Catlic i en aspectes socioeconmics de la ciutat de Palma i de la Part Forana. Ha publicat nombrosos articles i ha presentat comunicacions a congressos nacionals i internacionals en els quals ha divulgat la histria de Mallorca. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Vida municipal i Nova Planta: Porreres, 1718-1728 (1993);
 La Ciutat de Mallorca en el trnsit a la modernitat (1988);
 Els Llitr: una nissaga de notaris a la Mallorca baixmedieval (2001);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245102" title="Nimfdor (metge)" nonfiltered="208" processed="207" dbindex="95216">
Nimfdor (Nymphodorus, Nymphdoros ) fou un metge grec del segle III aC, esmentat per Herclides de Trent. Fou fams pel invent d'una maquina per reduir dislocacions anomenada  que desprs fou modificada per Aristi i de la que en dona una descripci Oribasi, s esmentat per Appuleu Cels i altres metges o cirurgians. Tamb l'esmenta Plini el Vell.

Sobre aquest personatge hi ha una notable confusi, ja que la seva biografia es quasi b idntica a la de Nileu. Fabricius suposa que fou la mateix persona que Nimfdot (Nymphodotus )  un metge esmentat per Andrmac, Aeci i Paule Egineta, que hauria viscut vers el segle I aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245103" title="Nipsi" nonfiltered="209" processed="208" dbindex="95217">
Nipsi (Nypsius, Npsios ) fou un militar siracus, nadiu de Nepolis.

Dions el Jove de Siracusa el va enviar al front d'una fora per aixecar el setge de la ciutadella de Siracusa que estava bloquejada per les forces de Di de Siracusa. Va arribar just a temps per evitar la rendici de la guarnici i en una sortida sobtada a la nit va derrotar els siracusans als que va fer nombroses baixes. 

Al dia segent, Di que havia retornat a la ciutat, va atacar i va derrotar a Nipsi i el va assetjar altre cop a la ciutadella.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245104" title="Antoni Cardona Sans" nonfiltered="210" processed="209" dbindex="95218">
Antoni Cardona Sans (Alaior, 1927) s un cooperativista menorqu. A travs de l activitat laboral en el mn del calat, acced al mn cooperativista, tot comenant a interessar-se pels problemes socials. Arrib a ser president de la secci social del Sindicat de la Pell, on gestion solucions per a diversos problemes. Va ser elegit regidor i tinent de batle de l Ajuntament d Alaior el 1957.

Promogu la posada en marxa de la Cooperativa de Consum San Crispn, creada en 1953, hi particip activament i en fou president durant 12 anys. Aquesta entitat representa el cas ms destacat del cooperativisme a Menorca. Va promoure la creaci d altres cooperatives a Ciutadella de Menorca, Ma, Sant Llus i Alaior. Ha exercit diferents crrecs a unions i federacions de cooperatives.

A petici de propietaris i pagesos, l any 1965 particip en la creaci i posada en marxa de la Cooperativa Insular Ganadera (Coinga), ubicada a Alaior, i en fou gerent  fins a la seva jubilaci el 1992. Ha estat guardonat amb diverses distincions, com la Creu de Cavaller de l Orde de Cisneros (1964), Medalla al Mrit Cooperatiu (1976), Creu del Cavaller de l Orde Civil del Mrit Agrcola (1981) i Premi Ramon Llull el 2005.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245105" title="Miquel Ferrer Flrez" nonfiltered="211" processed="210" dbindex="95219">
Miquel Ferrer Flrez (Palma, 1922) s un historiador mallorqu. Es llicenci en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Ha estat catedrtic de l Escola Universitria d Estudis Empresarials (1958-1987) i director del Centre Associat de la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (1979-86).

Ha exercit la docncia a Palma a diferents centres d ensenyament mitj i universitari, fet que l ha convertit en un dels professors ms reconeguts a Mallorca dins l rea d humanitats. Ha publicat nombrosos llibres d histria de Mallorca i nombrosos articles al Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana i al Boletn de
la Cmara de Comercio, Industria y Navegacin de Palma de Mallorca, entre altres revistes cientfiques. Cal destacar la seva tasca com a investigador sobre temes de l economia i la societat de Mallorca i, en especial, del sistema d explotaci agrari mallorqu. El 2005 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Poblacin, propiedad en la Cordillera Septentrional de Mallorca (1974);
 Historia Contempornea de Mallorca. 1808-1868 (1979);
 El trabajo agrario en los siglos XVI y XVII (1983);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245108" title="Nissa (germana de Mitridates)" nonfiltered="213" processed="211" dbindex="95221">
Nisa o Nissa (Nysa o Nyssa, ) fou una princesa del Pont, germana de Mitridates VI Eupator. Fou feta presonera per Luci Licini Luculle a Cabeira, el que en realitat fou una sort ja que es va salvar de la sort d'altres germanes i dones del rei del Pont a les que aquest va fer matar a Farncia per evitar la seva caiguda en mans dels romans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245110" title="Nissa (filla de Mitridates)" nonfiltered="214" processed="212" dbindex="95222">
Nisa o Nissa (Nysa o Nyssa, ) fou una princesa del Pont, filla deMitridates VI Eupator.

El seu pare la va prometre a un dels reis de Xipre, per abans de celebrar la boda va acompanyar al seu pare en la fugida cap al regne del Bsfor Cimmeri on finalment va compartir la seva mateixa sort i es va sucidar per ver el 63 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245114" title="Ezio Corlaita" nonfiltered="215" processed="213" dbindex="95223">

Ezio Corlaita (Bolonya, 25 d'octubre de 1889 - Bolonya, 20 de setembre de 1967) va ser un ciclista itali que va crrer entre 1909 i 1921. Els seus princpals xits foren 3 etapes al Giro d'Itlia i la Mil-Sanremo de 1915.  

Palmars.
1911;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1913;
 1r a la Mil-Mdena;
1914;
 1r al Giro de l'Emilia;
1915;
 1r a la Mil-Sanremo;
1919;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1910. 4t de la classificaci general ;
1911. 5 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1911. 7 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1909. Abandona (7a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Ezio Corlaita ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245116" title="Joan Colom i Agust" nonfiltered="216" processed="214" dbindex="95224">
Joan Colom i Agust (Arenys de Mar, 1879 - 1964), pintor paisatgista. 

Autodidacte, estudi els grans mestres del Museu del Prado i tingu contacte a Pars amb l'impressionisme. Comen la seva obra en aquest estil, per mes endavant retorn al realisme i narr en els seus paisatges escenes populars i tpiques de Catalunya. Desprs de llargs viatges i de viure una colla d'aventures i desventures dignes d'una novella, Colom adquir gran renom com a pintor impressionista i com a dibuixant. Com a dibuixant col.labor al setmanari "Papitu" amb el seudnim de Picarol. 

De la seva obra cal destacar els paisatges pintats a l'oli i els aiguaforts. Tenia molt en compte l'ambientaci i la llum prpia de cada indret (com ara la llum metllica en els paisatges maresmencs), i solia agrupar elements humans com ara fontades i aplecs, amb un sentit superb de la integraci de la figura. 

Expos en diverses sales de prestigi, sobretot a Pars, Londres (on s'exili el 1937), Barcelona i Arenys de Mar. Gran part de la seva obra figura al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, al Museu d'Art Modern de Madrid i, alguna al Museu de Montserrat. 

Mor als 85 anys a la casa que tenia al Tur del Maltemps d'Arenys de Mar. Les seves despulles reposen al Cementiri de Sinera. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245117" title="(140) Siwa" nonfiltered="217" processed="215" dbindex="95225">
Siwa s l'asteroide nm. 140 de la srie. Fou descobert el 13 d'octubre del 1874 a Pola per en Johann Palisa (1848-1925).

s un asteroide gran i fosc del cintur principal de la classe P (encara que se segueix sospesant la possibilitat que sigui del tipus C). El seu nom es deu a la deessa eslava iva (o iwa) de la fertilitat i l'amor.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245119" title="Nmero f" nonfiltered="218" processed="216" dbindex="95226">
En ptica, el nmero f (de vegades anomenat relaci focal, f-ratio (focal ratio en angls), o obertura relativa) d'un sistema ptic expressa el dimetre de la pupilla d'entrada en termes de distncia focal efectiva de la lent. s la mesura quantitativa de la velocitat de la lent.

El nmero f, /#, usualment anotat com  s donat per:
 on  s la longitud focal i  s el dimetre de la pupilla d'entrada.

Per convenci, "/#" s tractat com un nic smbol, i els valors especfics de # sn escrits reemplaant el smbol numric (#) per un valor. Per exemple, si la longitud focal s 16 cops el dimetre de la pupilla, el nmero f s 16, o . Com ms gran s el nmero f, menys quantitat de llum per unitat d'rea arriba al pla de la imatge del sistema.

La pupilla d'entrada s proporcional al dimetre d'obertura del sistema. En una cmera, s usualment l'obertura del diafragma. Aquesta obertura pot ser ajustada per a variar la mida de la pupilla, i per tant, la quantitat de llum que arriba a la pellcula fotogrfica o al sensor.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245136" title="Shannon Moore" nonfiltered="219" processed="217" dbindex="95227">


Shannon Brian Moore (27 de juliol de 1979) s un lluitador nord-americ que treballa actualment a la WWE a la lliga Smackdown!.

Anteriorment va lluitar a la ECW per no protagonitz moltes lluites, ja que les seves niques lluites van ser contra The Great Khali i va ser derrotat. Diverses lluites bastant bones contra CM Punk en la que alguna ocasi sort guanyador, contra Daivari.

En el seu pas a SmackDown! ha estat adquirint molta experincia i protagonisme ja que s un dels preferits per guanyar el "Campionato de Peso Crucero". A SmackDown! ha protagonitzat bones lluites aconseguint derrotar a Jamie Noble, Funaki i en el seu pas per Pars, en el tour va derrotar a Jimmy Wang Yang.


 
Alada:  5 peus 9 polzades (1.75 m)    
Pes:  207 lb (94 kg) 
Naixement:  27 de juliol 1979 
Lloc de naixement:  Cameron, North Carolina 
Viu a:  Whispering Pines, North Carolina 
Entrenadors:  Matt y Jeff Hardy
Debut:  8 d'abril de 1995













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245138" title="Cambridgeshire" nonfiltered="220" processed="218" dbindex="95228">
Cambridgeshire (abrev. Cambs) s un comtat d'Anglaterra que llinda amb Lincolnshire al nord, Norfolk al nord est, Suffolk a l'est, Essex i Hertfordshire al sud i Bedfordshire i Northamptonshire a l'oest. Cambridgeshire cont la majoria de la regi coneguda com Silicon Fen. La capital del comtat s Cambridge.

Cambridge est agermanada amb Kreis Viersen, a Alemanya.

 Geografia .
Grans zones del comtat es troben molt baixes i Holme Fen destaca per ser el punt fsic ms baix del Regne Unit, a 2,75m per sota del nivell del mar. El punt ms elevat es troba al poble de Great Chishill a 146m per sobre del nivell del mar.

 Enllaos externs .
 Cambridgeshire County Council;
 The Fens of North Cambridgeshire;
 Cambridge Market Place Webcam ;
 Cambridgeshire Family History Society;
 Cambridgeshire Community Archive Network;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245142" title="Pedra Foguera" nonfiltered="221" processed="219" dbindex="95229">
Pedra foguera s una novel.la de Maria Carme Roca, historiadora i filloga, experta en literatura infantil i juvenil i collaborada habitual de la revista educativa Escola Catalana.

Argument.
L'obra es pot considerar una novella juvenil histrica i tamb d'aventures. De la m d'en Guillem, un nen de poble de deu anys, coneixerem la Catalunya rural del segle XIV. Viu en el si d'una famlia humil que es dedica a tenir cura del bestiar i de la terra, per ell no es resigna a seguir el cam dels seus pares i germans, vol descobrir nous horitzons. Un viatge a Barcelona amb el seu pare i la seua germana petita li obre els ulls a una realitat que no coneixia, sobretot quan veu el mar per primer cop. Amb la complicitat d'un oncle aventurer participa en les expedicions dels almogvers i aix canviar totalment la seua vida. Quan s'assabenta que el rei Frederic necessitat homes per a lluitar contra Carles d'Anjou, embarca amb el seu oncle i la seua companya rumb a Siclia.
Passar molts anys allunyat dels seus. Fa grans amistats, per tamb s'adona de la cruesa de la guerra i de les terribles tracions dels poderosos. Finalment aconsegueix ser el bon amic de Ramon Muntaner i decideix tornar a casa a veure i ajudar la seua famlia 
per a tornar a viure ms aventures.

Illustracions.
 
Les illustracions d'Esteve Polls ens donen nombrosos detalls sobre la manera de viure d'una pica: els vestits dels personatges, ambients, mobiliari...Els dibuixos de l'interior com els de la portada i contraportada fan apreciar la capacitat del dibuix, quan est ben documentat histricament per fer-nos traslladar a una poca determinada.

La novel.la histrica. 
Es tracta d'una novel.la situada al segle XIV i protagonitzada per un noi que decideix enrolar-se al costat dels almogvers rumb a Orient. s una narraci molt ben documentada que reflecteix clarament com vivia la societat de l'poca.

Enllaos externs.
Breu ressenya de Pedra foguera, elaborat pel Grup Recerca (Escola Catalana, nm. 425, octubre 2005)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245143" title="Musaranya de Lamotte" nonfiltered="222" processed="220" dbindex="95230">

La musaranya de Lamotte (Crocidura lamottei) es troba a Benn, Burkina Faso, Camerun, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Libria, Mali, Nigria, Senegal, Sierra Leone i Togo. 

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245145" title="Jacint Arxer i Bussalleu" nonfiltered="223" processed="221" dbindex="95231">
Jacint 'Cinto' Arxer i Bussalleu (Arenys de Mar, 1877 - 1964), cronista i mestre. 

Va escriure poesies i obres teatrals per a infants com per exemple L'avi de la muntanya, amb un repertori tan extens com criatures tenia a la seva escola. Cal dir, que pel que fa a l'ensenyament, utilitzava mtodes molt particulars. Tenia els alumnes numerats i els cridava pel nmero que els corresponia. 

Fou corresponsal d'una publicaci cientfica dirigida pel Dr. Josep Comas i Sol, director de l'Observatori Fabra. Li enviava dades que recollia a travs d'un primitiu observatori que tenia installat al terrat de casa seva. 

Com a cronista d'Arenys va deixar molta informaci. Es pot dir que va ser un dels periodista local amb una obra ms extensa de la primera meitat del segle XX. 

Fou bibliotecari de l'Ateneu Arenyenc, on cre el llibre d'or (hi feia signar a tothom). Com a dibuixant s'encarreg dels exlibris de l'Ateneu, amb la llegenda No hay libro tan malo, que no tenga algo bueno. A instncies d'aquesta entitat fou condecorat amb la Creu d'Isabel la Catlica. 

Sense famlia, malalt i pobre (la FAI li incaut 21.000 pessetes), fou ingressat a les Germanetes, on mor el 1964. s enterrat al Cementiri de Sinera.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245147" title="Analgic" nonfiltered="224" processed="222" dbindex="95232">

 al senyal analgic, magnitud de la qual es representa mitjanant variables contnues,
 el circuit analgic electrnic que treballa amb valors continus,
 el tipus de raonament analgic consisteix en obtenir una conclusi a partir de premises en les que s'estableix una comparaci o analogia entre elements de o conjunts d'elements distints,
 l'ordinador analgic que empra fenmens electrnics o mecnics per a modelar el problema a resoldre emprant un tipus de fsica per a representar-ne una altra.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245151" title="Panionios GSS" nonfiltered="225" processed="223" dbindex="95233">


El Panionios GSS (en grec modern:                                        - Panionios Gymnastikos Syllogos Smyrnis, en catal Associaci Gimnstica Pan-Jnica d'Esmirna) s un club de futbol grec de la ciutat d'Atenes, Grcia, al suburbi de Nea Smyrni.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1890 a Esmirna, Imperi otom, amb el nom de Club de Msica i Esports Orpheus. El 1893 alguns membres del club formaren una organitzaci separada anomenada Gymnasion Club per participar en competicions esportives. El 1898, l'Orpheus i el Gymnasion s'uniren per formar el PGSS. Desprs de la derrota militar grega a la guerra turco-grega (1919-1922) el club es va traslladar al suburbi atenenc de Nea Smyrni.

El club s una entitat poliesportiva amb gran tradici en molts esports. Fou el primer club grec en crear una secci d'atletisme per a dones, el 1925. Les seccions de futbol i basquetbol han esdevingut professionals i s'organitzen de forma separada sota l'auspici del PGSS, ms dedicada a les seccions amateurs. El desembre de 2001 l'equip de futbol adopt el nom Neos Panionios FC (Nou Panionios FC) desprs d'una fallida econmica i per evitar el descens de categoria.

 Secci de Futbol .
Palmars .
1 Copa Balcnica de clubs: 1971;
2 Copa grega de futbol: 1979, 1998;

Jugadors destacats.


  Nikos Anastopoulos;
  Takis Fyssas;
  Antonis Manikas;
  Thomas Mavros;
  Kostas Nestoridis;
  Dimitris Saravakos;
  Nikos Tsiantakis;
  Alexandros Tziolis;

  Evangelos Mantzios;
  Foto Strakosha;
  Stphane Demol;
  Luciano de Souza;
  Jaroslav Drobn;
   Thomas Christiansen;
  Marcel Coras;
  Tamadani Nsaliwa;

  Terry Curran;
 Marco Gabbiadini ;
  Mark Robins;
  Gary Owen;
  Keith Gumbs;
  Milinko Panti ;
  Erol Bulut;


 Secci de Basquetbol .
El Panionios BC s la secci professional de basquetbol del club. Particip per primer cop a la lliga grega el 1929.

Palmars .
1  Copa grega de bsquet: 1991;

Jugadors destacats.


  Theodoros Papaloukas;
  Panagiotis Giannakis;
  Fanis Christodoulou;
  Panayiotis Kafkis;
  Nikos Hatzis;
  Stratos Perperoglou;

  Vassilis Kikilias;
  Aggelos Koronios;
  Christos Tapoutos;
  Nikos Linardos;
  Thurl Bailey;
  Byron Dinkins;

  Henry Turner;
  Gerry McNamara;
  arko Paspalj;
  Boban Jankovi ;
  Stephen Arigbabu;
  Ender Arslan;


 Enllaos externs .
Web oficial secci de futbol;
Web oficial secci de basquetbol;
Estadi;
Web oficial de seguidors;
Web no oficial Panionios 1890;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245161" title="Thriller" nonfiltered="226" processed="224" dbindex="95235">
El thriller (anglicisme, del verb to thrill, "estremir-se") s un gnere artstic present en la literatura, el cinema i la televisi, i que es subdivideix en nombrosos subgneres. La caracterstica comuna de les obres que pertanyen a aquest gnere s d'intentar provocar en l'espectador o el lector una tensi o angoixa psicolgica a la idea d'all que podria arribar als personatges. 

Aquest efecte s'aconsegueix sovint a travs de certs estereotips, com la utilitzaci de seqncies filmades al ralent, una acci constant, un heroi dotat de mltiples recursos... S'utilitza abundantment el suspens (en el cinema, un "thriller" pot ser considerat com sinnim de "pellcula de suspens"): sovint, les intrigues secundries contraresten el desenvolupament de la principal, es fan seguir pistes falses i hi ha nombrosos capgiraments inesperats (en particular en les ltimes escenes). El cineasta Alfred Hitchcock s sovint considerat com "el mestre" del gnere. 

Aquest gnere s proper al del cinema d'espionatge i el cinema policac. Aix, una pellcula com Seven, de David Fincher, es pot classificar com a "thriller", per tamb com a "pellcula policaca", ja que l'intriga consisteix en una investigaci policaca. 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245167" title="Josep Maria Gironella i Pous" nonfiltered="227" processed="225" dbindex="95236">
Josep Maria Gironella i Pous (Darnius, 1917 - Arenys de Mar, 2003) fou un escriptor catal en llengua castellana.

 Biografia .

Nasqu el 31 de desembre de 1917 a Darnius, Girona. De famlia humil, estudi en un seminari entre els 10 i els 12 anys, i desenvolup diferents oficis (dependent de drogueria, obrer en una fbrica de licors, empleat de banca...). 

Al principi de la guerra civil fug del territori republic a Frana, per desprs reingressar ala zona franquista i unir-se a l'exrcit de Franco. 

El 1946 va contraure matrimoni amb Magdalena Castanyer, i public el seu primer llibre de poesia Ha llegado el invierno y t no ests aqu. L'xit va arribar el 1946 amb la novella Un hombre, amb la que va rebre el Premi Nadal. 

La seva principal obra s la trilogia sobre la guerra civil, formada per Los cipreses creen en Dios (1953), Un milln de muertos (1961) i Ha estallado la paz (1966), que van obtenir un xit notable. 

Resid a Pars i Hlsinki, entre altres ciutats. 

Mor a causa d'una emblia cerebral el 3 de gener de 2003, tres dies desprs del seu 85 aniversari, a la seva casa d'Arenys de Mar on s'havia retirat. 

 Obres publicades .

Ha llegado el invierno y t no ests aqu (poesia, 1946);
Un hombre (novella, 1946, premi Nadal) ;
La marea (novella, 1948);
Los cipreses creen en Dios (novella, 1953, Premi Nacional de Literatura d'Espanya);
Los fantasmas de mi cerebro (1958)  ;
Un milln de muertos (novella, 1961);
Mujer, levntate y anda (novella, 1962);
Personas, ideas, mares (viatges, 1963);
El Japn y su duende(viatges, 1964);
Todos somos fugitivos (assaig, 1965);
China, lgrima innumerable (1965);
Ha estallado la paz (novella, 1966);
Gritos del mar (artcles, 1967);
En Asia se muere bajo las estrellas (1968);
100 espaoles y Dios (1969);
Gritos de la tierra (1970);
Condenados a vivir (novella, 1971, Premi Planeta);
El Mediterrneo es un hombre disfrazado de mar (1974);
El escndalo de Tierra Santa (1978);
Carta a mi padre muerto (1978)      ;
100 espaoles y Franco (1979)    ;
Mundo tierno, mundo cruel (1981)       ;
El escndalo del Islam (1982);
Cita en el cementerio (1983);
Los hombres lloran solos (1986);
La duda inquietante (novella, 1988, Premi Ateneo de Sevilla);
Jerusaln de los evangelios (1989) ;
A la sombra de Chopin (1990);
Yo, Mahoma (1992);
Carta a mi madre muerta (1992);
Nuevos 100 espaoles y Dios (1994);
El corazn alberga muchas sombras (1995);
Se hace camino al andar (1997);
Las pequeas cosas de Dios (1999);
El apocalipsis (2001);
Por amor a la verdad (2003);

 Enllaos externs .
Nota necrolgica en La Vanguardia;
Biografia de la Gran Enciclopdia Rialp;
Biografia a elmundolibro.com;
Vida i obra a lecturalia.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245169" title="Montel Vontavious Porter" nonfiltered="228" processed="226" dbindex="95237">

Alvin Burke, Jr., va nixer el 28 d'octubre de 1973. s un lluitador professional d'Estats Units que actualment treballa a World Wrestling Entertainment a la marca de Smackdown! per amb el sobre nom de Montel Vontavious Porter o MVP.
Burke va entrar a la lluita professional el 2003 desprs d'estar 9 anys a la pres, per estar implicat en delictes, assalts a bancs o per formar part de bandes juvenils armades.


Nom artstic:  Montel Vontavious Porter (MVP)             
Alada:  1.88 m (6 peus 2 polzades) 
Pes:  114 kg (251 lb) 
Naixement:  28 d'octubre de 1973 
Lloc de naixement:  Liberty City, Florida 
Entrenador: "Soulman" Alex G
Debut: 2003



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245172" title="Musaranya de Laxmann" nonfiltered="229" processed="227" dbindex="95238">

La musaranya de Laxmann (Sorex caecutiens) es troba al nord d'Eursia (des de la Mar Bltica fins a la Mar del Jap, incloent-hi Hokkaido, Sakhaln i Corea).

Referncies.

 ;

Enllaos externs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245176" title="Fundaci Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball" nonfiltered="230" processed="228" dbindex="95240">


La Fundaci Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (en angls: Eurofound) s una agncia de la Uni Europea (UE) que vetlla per unes bones condicions de vida i treball en tota la Uni.

Histria.
Aquesta agncia fou creada el maig de 1975 pel Consell Europeu, sent ratificat posteriorment pel Parlament Europeu. Des dels seus orgens t la seu a la ciutat irlandesa de Dubln.

Funcions.
La Fundaci se centra en proporcionar informaci, assessorament i coneixements especialitzas, en condicions de vida i treball, les relacions laborals i la gesti del canvi a Europa, per als principals actors en l'mbit de la poltica social de la UE sobre la base de la informaci comparativa, la recerca i l'anlisi. 

Mant una srie d'operacions especialitzades de vigilncia i mesurament de les condicions a Europa, en particular mitjanant: 
 L'Observatori Europeu de Relacions Laborals (EIRO) ;
 L'Observatori Europeu de Condicions de Treball (EWCO), que realitza enquestes peridiques sobre les condicions de treball, la qualitat de vida;
L'Observatori Europeu del Canvi (EMCC) ;

Enllaos externs.
  Portal de la Fundaci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245188" title="Musaranya de les illes Pribilof" nonfiltered="231" processed="229" dbindex="95241">

La musaranya de les illes Pribilof (Sorex pribilofensis) noms es troba a les illes Pribilof (Alaska, Estats Units).

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245194" title="Musaranya de Manenguba" nonfiltered="232" processed="230" dbindex="95243">

La musaranya de Manenguba (Crocidura manengubae) s un endemisme de Camerun.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245196" title="Musaranya de Mc Arthur" nonfiltered="233" processed="231" dbindex="95244">

La musaranya de Mc Arthur (Crocidura macarthuri) es troba a Kenya i Somlia.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245197" title="Emilio Aceval" nonfiltered="234" processed="232" dbindex="95245">
Emilio Aceval Mern (1853-1931) va ser President del Paraguai entre el 25 de novembre de 1898 i el 9 de gener de 1902. Va ser membre del partit conservador Partido Colorado. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245201" title="Tour de Frana de 1959" nonfiltered="235" processed="233" dbindex="95247">


El Tour de Frana 1959 veur la primera victria d'un ciclista espanyol Federico Martn Bahamontes, el qual es vestir de groc a Grenoble (17a etapa) i ja no el deixar fins a Pars.

L'equip de Frana disposa d'un gran equip (Jacques Anquetil, Roger Rivire, Louison Bobet i Raphal Gminiani com a grans figures), per no s'entenen i no treballen com a equip, cosa que permet l'xit de Bahamontes. 
 
 Aquesta edici veur la darrera participaci de dos antics vencedors de la cursa, Louison Bobet i Jean Robic, els quals abandonaran abans d'arribar a Pars.

Entre les revelacions d'aquesta edici hi ha Henry Anglade, Robert Cazala i Michel Vermeulin.  

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.


Classificaci de la Regularitat.


Classificaci per equips.



 Etapes .


Enllaos externs.
1959. Histria del Tour de Frana ;
1959. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245202" title="Musaranya de Merriam" nonfiltered="236" processed="234" dbindex="95248">

La musaranya de Merriam (Sorex merriami) s un endemisme dels Estats Units.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245206" title="Musaranya de Mindanao" nonfiltered="237" processed="235" dbindex="95250">

La musaranya de Mindanao (Crocidura beatus) s un endemisme de Filipines.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.
 Informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245210" title="Musaranya de muntanya cuallarga" nonfiltered="238" processed="236" dbindex="95252">

La musaranya de muntanya cuallarga (Episoriculus leucops) es troba a l'ndia, Xina, Birmnia, Nepal i Vietnam.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245213" title="Musaranya de muntanya de Hodgson" nonfiltered="239" processed="237" dbindex="95254">

La musaranya de muntanya de Hodgson (Episoriculus caudatus) es troba a l'ndia, Xina i Birmnia.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.
 Informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245216" title="Musaranya de muntanya de l'Himlaia" nonfiltered="240" processed="238" dbindex="95256">

La musaranya de muntanya de l'Himlaia (Soriculus nigrescens) es troba a Butan, Xina, ndia, Birmnia i Nepal.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245218" title="Musaranya de muntanya de Lowe" nonfiltered="241" processed="239" dbindex="95258">

La musaranya de muntanya de Lowe (Chodsigoa parca) es troba a Birmnia, Xina, Tailndia i Vietnam.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245223" title="Musaranya de muntanya de Ruanda" nonfiltered="242" processed="240" dbindex="95260">

La musaranya de muntanya de Ruanda (Paracrocidura maxima) es troba a Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Rwanda i Uganda.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245224" title="GCompris" nonfiltered="243" processed="241" dbindex="95261">


GCompris s un programa de cmput educacional amb diferents activitats per a xiquets entre 2 i 10 anys d'edat. Algunes activitats sn com jocs, per sempre sn educacionals.
Existeixen algunes activitats dins dels segents temes: 

 Descobrint l'ordinador: teclat, ratol, diferents moviments del ratol,...
 lgebra: taula de memria, enumeraci, taula de doble entrada (balan), imatge espill,...
 Cincia: El canal, El cicle de l'aigua, El submar,...
 Geografia: Colloca els pasos en el mapa. ;
 Jocs: escacs, memria,... ;
 Lectura: prctica de lectura;
 Altres: Aprn a dir l'hora, Trencaclosques de pintures famoses, dibuixos per vectors,... ;
En total, GCompris comprn mes de 50 activitats i evoluciona constantment. 
GCompris s Programari Lliure, per tant tens la possibilitat d'adaptar-lo a les teues necessitats, o de millorar-lo, i perqu no, de compartir el teu treball amb xiquets de tot el mn.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245228" title="Musaranya de muntanya de Salenski" nonfiltered="244" processed="242" dbindex="95263">

La musaranya de muntanya de Salenski (Chodsigoa salenskii) es troba noms al nord de la provncia de Sichuan -Xina-.

Es veu amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245233" title="Musaranya de muntanya de Smith" nonfiltered="245" processed="243" dbindex="95265">

La musaranya de muntanya de Smith (Chodsigoa smithii) s un endemisme de Xina.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245235" title="Musaranya de muntanya de Sri Lanka" nonfiltered="246" processed="244" dbindex="95267">

La musaranya de muntanya de Sri Lanka (Suncus montanus) es troba a l'ndia i a Sri Lanka.

Est en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245239" title="Canal Nimy-Blaton-Pronnes" nonfiltered="247" processed="245" dbindex="95269">


El Canal Nimy-Blaton-Pronnes s un canal de Blgica que enllaa el canal del Centre  a Nimy amb l'Escalda a Pronnes-lez-Antoing. Forma una malla de l'enlla de les conques del Mosa i de l'Escalda, una funci estratgica molt important com que permetia la connexi amb l'Escalda sense travessar Frana.
 
 Infraestructures .
El canal segueix la vall de l'Haine poca accidentada. Noms amb l'aiguabarreig am l'Escalda hi ha un gran desnivell que dues rescloses superen. Es troben dos ports de plaer al canal: port de Pronnes el port de Pronnes-lez-Antoing i el port de Maubray.


La resclosa de Pronnes (Maubray) s una de les ms altes de Blgica. Les dues altres sn la d'Ittre amb 13,30 m i la de Lanaye de 13,94 m.

Estadstiques.

 1987 -  790.000 Tones   Embarcacions: 2577;
 1990 -  927.000 Tones - Embarcacions: 3506;
 2000 -  1.686.000 Tones - Embarcacions: 5315;
 2004 -  2.074.000 Tones - Embarcacions: 5578;
 2005 -  2.277.379 Tones - Embarcacions: 6259;

Enllaos externs.
 Canal Blaton-Ath: comena a Blaton i desemboca a Ath al riu Dender;
 Canal Pommerul-Cond: a Pommerul;
 Canal del Centre: a Nimy;
 L'Escalda: a Pronnes-lez-Antoing;

Galeria.


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245243" title="Gran Premi de Sud-frica del 1979" nonfiltered="248" processed="246" dbindex="95270">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1979, disputat al circuit d' Kyalami  el 3 de mar del 1979.

 Resultats .
 



 Altres .

 Pole:  Jean Pierre Jabouille   1: 11. 80    ;
 Volta  rpida:  Gilles Villeneuve   1: 14. 412  ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245245" title="Gran Premi de Sud-frica del 1980" nonfiltered="249" processed="247" dbindex="95271">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1980, disputat al circuit d' Kyalami  el 1 de mar del 1980.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:  Jean Pierre Jabouille     ;
 Volta  rpida:  Ren Arnoux  1: 13. 15 ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245247" title="Frita" nonfiltered="250" processed="248" dbindex="95272">
Una frita s una barreja de divesos components minerals i productes qumics de granulometria bastant fina que fonen en un forn a 1400-1500 C i donen origen a una colada ms o menys viscosa. El procs de preparaci de les frites (fusi i solidificaci) es duu a terme en les empreses especialitzades en la fabricaci de frites i esmalts cermics, que distribueixen el material a les empreses fabricants de taulells; aquestes ltimes nicament s'encarreguen de triturar les frites i barrejar-les amb aigua en un mol per tal d'obtindre'n una pasta viscosa (barbotina) apta per a ser aplicada sobre el taulell a esmaltar. 

L s de les frites aporta avantatges especfics que justifiquen en l actualitat l s exclusiu de materials fritats en la composici dels esmalts per a revestiment i l increment del contingut d aquests en la formaci del vidriat per a paviment; entre aquests avantatges podem citar que amb una composici idntica, les matries primeres fritades fonen i maduren a temperatura ms baixa i presenten cicles de cocci mes curts que els materials no fritats, i que els primers confereixen a l esmalt una textura supeficial ms suau i lluent que no pas els segons.

Hui dia el sector de frites, esmalts i colors s el ms avanat des del punt de vista tecnolgic de tots els que componen la indstria cermica de la Plana i s sens subte grcies a la seua tasca investigadora i d avantguarda que la indstria taulellera de la comarca ha arribat a les actuals quotes d estabilitat i maduresa.

Articles relacionats.

Cermica.
Esmalt.
Taulell o rajola de Valncia.

 Bibliografia .

Membrado Tena, Joan Carles (2001). "La indstria cermica de la Plana de Castell". Diputaci de Castell, nm. 42. Castell de la Plana. 590 p.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245248" title="Esmalt" nonfiltered="251" processed="249" dbindex="95273">
Un esmalt cermic s una mescla de diferents materials (frita, caol, slice, colorants) que s aplica sobre la superfcie d'una rajola o taulell i que posteriorment fon en un forn de cocci. Durant el refredament l esmalt fos solidifica i forma un vidre que confereix a la superfcie del taulell unes especials caracterstiques esttiques (color, lluentor, decoraci, etc.) i tcniques (duresa, impermeabilitat, pulibilitat, etc.). 

La preparaci dels esmalts consisteix a dosificar les primeres matries diverses i moldre-les amb aigua dins d un mol, amb el fi d obtindre una pasta o barbotina d esmalt amb una consistncia (40-50% d aigua) que permeta la correcta aplicaci de la suspensi sobre el taulell. 

Si el vidriat que s aplica sobre el taulell no s pas opac sin transparent aquesta no sol denominar-se esmalt, sin verns. En la composici dels esmalts entra sempre l element formador del vidriat, que s la slice en estat pur (quars) o amorf (arena), un fundent (el ms habitual histricament a Valncia ha estat el plom; ara s'empra molt el zirconi) que rebaixa el punt de fusi d aquesta, i un opacificant que emblanqueix la coberta vtria, sobre la qual es poden plasmar posteriorment decoracions policromes a travs de serigrafia o altres mitjans.

Articles relacionats.

Cermica.
Frita.
Taulell o rajola de Valncia.

 Bibliografia .
 Membrado Tena, Joan Carles (2001). "La indstria cermica de la Plana de Castell". Diputaci de Castell, nm. 42. Castell de la Plana. 590 p.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245264" title="Anna Gavalda" nonfiltered="252" processed="250" dbindex="95274">

Anna Gavalda (nascuda el 9 de gener de 1970 a Boulogne-Billancourt, Alts del Sena) s una periodista francesa i una guardonada novellista.

La revista Voici la descriu com "una descendent llunyana de Dorothy Parker". Anna Gavalda va nixer en una zona residencial de classe alta dels afores de Pars. A la vegada que exercia la professi de periodista, el 1999 va publicar una collecci d'histries curtes amb el ttol "Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part", una obra de gran acceptaci crtica i d'xit comercial que va vendre ms de 750.000 cpies a la seva Frana natal i que, l'any 2000, va guanyar el premi "Grand Prix RTL-Lire." El llibre es va traduir a moltes llenges, l'angls entre d'altres, i es va vendre a vint-i-set pasos. El 2003 es va publicar a l'Amrica del Nord amb el ttol "I Wish Someone Were Waiting for Me Somewhere, amb una gran acceptaci entre el pblic. El llibre va ser molt elogiat i ja forma part de biblioteques generals i escolars arreu del mn.

La primera novella de Gavalda, Je l'aimais  (L'estimava) es va publicar a Frana a febrer de 2002 i, una mica ms tard, en angls. Basada en el fracs del seu matrimoni, tamb va ser un gran xit literari i de ventes, i el va seguir la novella juvenil curta, de 96 pgines, 35 kilos d'espoir (35 kilos d'esperana) escrita, segons ella, "per retre homenatge a aquells estudiants meus que no tenien aptituds a l'escola per que, no obstant, eren gent meravellosa. " 

El 2004 va publicar la seva tercera novella, "Ensemble c'est tout," que es centrava en les vides de quatre persones que vivien en un bloc de pisos: una artista jove amb dificultats que treballa netejant oficines a la nit, un jove aristcrata inadaptat, un cuiner i una via d'edat avanada. Aquest llibre de 600 pgines s un best-seller a Frana i s'ha tradut a l'angls amb el nom Hunting and Gathering.

Divorciada i mare de dos fills, Gavalda viu a la petita localitat de Melun, Sena i Marne, a uns 50 km al sud-oest de Pars. A ms de ser novellista, collabora amb la revista Elle.

Obres.
Je voudrais que quelqu'un m'attende quelque part, 1999;
35 kilos d'espoir, 2002;
Je l'aimais, 2002;
Ensemble, c'est tout, 2005;

Obras tradudes al catal.
M'agradaria que alg m'espers en algun lloc;
L'estimava;
Junts i prou;
35 kilos d'esperana;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245267" title="Laura Prepon" nonfiltered="253" processed="251" dbindex="95275">

Laura Prepon s una actriu estatunidenca nascuda el 7 de mar de 1980 a Watchung, New Jersey. s coneguda pel seu paper de la Donna Pinciotti a la srie That '70s Show. 

 Filmografia . 

 That '70s Show (1998 - 2006) ... Donna Pinciotti;

 Enllaos Externs .

  ;
 http://www.that70sshow.com/c_donna.htm ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245280" title="Alhambra" nonfiltered="254" processed="252" dbindex="95276">

L'Alhambra s una ciutat palatina andalus situada a Granada (Espanya). Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava al monarca i la cort nazar del Regne de Granada. 

Com en altres obres musulmanes el seu veritable atractiu sn els interiors, la decoraci dels quals els situa en el cim de l'art islmic. Dins del recinte hi ha el Palau de Carles V fet construir pel primer emperador hisp, Carles I d'Espanya. Etimolgicament, Alhambra en rab s "Al Hamra" (la Vermella,        ), procedent del nom complet "Qal'at al-hamra" (Fortalesa Vermella). En la seva evoluci, el castell intercala entre la M i la R una B. Que el nom de l'Alhambra procedeixi del que acabem de llegir s noms una versi, doncs hi ha altres autors que diuen que a l'poca andalus la Alhambra estava emblanquinada i el seu color era blanc. El nom de "vermella" li vindria perqu quan es va construir es treballava de nit, i vista a la nit, des de lluny, a causa de la llum de les torxes, es veia vermella. Altres autors defensen que "Alhambra" s simplement el nom en femen del seu fundador,Abu Alahmar, que en rab significa "el Roig". 

Histria. 

L'Alhambra s una ciutat emmurallada real (medina) que ocupa la major part del tur de La Sabika, per la seva banda Granada tenia un altre sistema de emmurallament. Per tant l'Alhambra podia funcionar amb autonomia respecte a Granada. A l'Alhambra es trobaven tots els serveis propis i necessaris per a la poblaci que vivia all: mesquites, escoles, tallers, etc. El 1238 entra en Magrana per la Porta d'Elvira, i per a ocupar el Palau del Gall del Vent, Mohamed-Ben-Nazar (o Nasr), anomenat AL-Hamar el Roig (ja que tenia la barba vermella). Quan Ben-AL-Hamar (Mohamed-Ben-Nazar) va entrar triomfador en Magrana en aquest any de 1238, la poblaci li va rebre amb el crit de Benvingut el vencedor per la grcia d'All, al que ell va respondre: Noms All s vencedor. Aquest s el lema de l'escut nassarita i tamb est escrit per tota la Alhambra. Ben-Al-Hamar va construir el primer nucli del palau. El seu fill Mohamed II, que va ser amic d'Alfons X el Savi, ho va fortificar. L'estil granad en la Alhambra s la culminaci de l'art AL-andalus, que no es va realitzar fins a mitjans del segle XIV amb Yusuf I i Mohamed V en 1333 i 1354. L'Alhambra vesteixi des dels jardins del Generalife. AL fons el barri del Albaicn.
El 1492, amb la conquesta de Granada pels Reis Catlics, l'Alhambra passa a ser palau reial dels reis. El comte de Tendilla, de la Famlia de Mendoza, va anar el primer alcaide cristi de la Alhambra. Hernando del Pulgar, cronista de l'poca, ens explica, El comte de Tendilla i el Comendador Major de Len, Gutierre de Crdenas, van rebre de Ferran el Catlic les claus de Granada, van entrar a la Alhambra i damunt de la Torre de Comares van alar la creu i la bandera. 



UNESCO.

El Comit del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar la Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessi del dia 2 de novembre de 1984 i 5 anys desprs, el barri del Albayzn, antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominaci com extensi de la declaraci com Patrimoni Cultural de la Humanitat de La Alhambra i el Generalife. La Alhambra ha estat una dels 21 candidats finalistes per a ser triada una de les Noves Set Meravelles del Mn. La Alhambra va ser candidata a ser triada com una de les Noves Set Meravelles del Mn, encara que finalment no va ser seleccionada.

Enllaos externs.

 Alhambra de Granada;
 Fotos de l'Alhambra;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245281" title="Bungie Studios" nonfiltered="255" processed="253" dbindex="95277">

Bungie Studios s una empresa dissenyadora de videojocs fundada en 1991 sota el nom la "Bungie Programari Productes Corporation" (ms popularment cridada "Programari Bungie") per dos estudiants de la Universitat de Chicago, Alex Seropian i Jason Jones. Avui s part dels Estudis de videojocs de Microsoft des que aquesta empresa la va comprar en l'any 2000. Bungie Studios s conegut com el dissenyador de diversos videojocs populars com sn Halo, Marat i Mite. En l'Actualitat Bungie s'ha separat de Microsoft i actuar com Franqucia independent, desprs de recomprarse. De tota manera, la sagazaga Halo -l'xit indiscutible de Bungie Studios- no ser editada en altres plataformes degut al fet que els drets d'autor pertanyen nicament a la companyia Microsoft.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245284" title="Dermatitis seborreica" nonfiltered="256" processed="254" dbindex="95278">



La dermatitis seborreica o seborrea s una malaltia de la pell que afecta el cuir cabellut, la cara i el tors. s causant de pell vermellosa, irritada, escamosa i casposa. Afecta en particular les zones de la pell riques en glndula sebcia. Es creu que est causada per la infecci del fong Malassezia furfur (conegut anteriorment com el Pityrosporum ovale) en individus amb poca immunitat i una alta producci de sebum. 

En un individu de funcionament normal, el fong prospera sense problemes, per en aquells afectats per la seborrea, la epidermis del cos respon de manera no favorable a la infecci, inflamant-se i soltant escates microscpiques en un intent fallit de lliurar-se del fong. 

s una hipersecreci de les glndules sebcies del cuir cabellut, que greixa a l'excs el cabell i el cuir cabellut, s un problema esttic i dermatolgic de gran importncia, podent accelerar la caiguda del cabell. En alguns casos es presenta ntimament unida a la pitiriasi i en altres casos, principalment quan es fa crnica, pot ser un smptoma precursor d'una possible alopcia seborreica. 

Pot presentar-se conjuntament amb dermatitis seborreica del cuir cabellut, en la qual hi ha un procs inflamatori amb una fina descamaci d'aspecte ceros. Els cabells greixats per aquesta secreci sebcia es tornen brillants, aferradissos, pesats, difcils de pentinar i acumulen brutcia fcilment. Amb freqncia, el su experimenta processos oxidatius que generen mala olor. La secreci de su s baixa durant la infncia, mentre que s elevada en la pubertat, arribant a la seva mxim en adults, per a desprs decrixer en la senectut. 

Causes.
Existeixen causes internes i externes, que alteren el mecanisme natural de secreci sebcia donant lloc a la seborrea, aquestes causes sn:

Dieta desequilibrada. Alimentaci massa rica en lpids i hidrato de carboni. Determinats tractaments farmacolgics. Com els hipocolesterolemiants, antibitics, dirtics. Xamps excessivament desengreixants. La utilitzaci d'aquests tipus de xamps poden generar un efecte rebot que incrementi la secreci sebcia en el cuir cabellut.  Manipulacions enrgiques. El seu efecte diari sobre el cabell (friccions realitzades amb els dits, raspallat, pentinat) s responsable que el su arribi a greixar de forma antiesttica tot el cabell. Contaminaci i polluci ambiental poden actuar com agreujants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245285" title="LDR" nonfiltered="257" processed="255" dbindex="95279">


La LDR (fotorresistor, fotoconductor, cllula fotoelctrica o resistor depenent de la llum) s un component electrnic (una resistncia) que t la propietat de variar el seu valor en funci de la llum. En presncia d'una gran intensitat de llum la seva resistncia elctrica s baixa, de l'ordre dels 100 Ohm. En canvi a les fosques, sense llum, la seva resistncia s alta, de l'ordre de 10 M .

Una fotoresistncia est feta d'un semiconductor d'alta resistncia. Si la llum que incideix en el dispositiu es d'alta freqncia, els fotons sn absorbits per l'elasticitat del semiconductor donant als electrons l'energia suficient per saltar a la banda de conducci. L'electr lliure que en resulta (i el seu forat associat) condueix l'electricitat, de tal manera que disminueix la resistncia.

Un dispositiu fotoelctric pot ser intrnsec o extrnsec. En els dispositius intrnsecs, els nics electrons disponibles estan en la banda de la valncia, per tant el fot ha de tenir bastanta energia per a excitar un electr a travs de tota la banda prohibida. Els dispositius extrnsecs tenen impureses afegides, que tenen energia d'estat ms proper a la banda de conducci, ja que els electrons no han saltar lluny, els fotons amb menys energia (s a dir, els de major longitud d'ona i freqncia ms baixa) sn suficients per activar el dispositiu.

 Les cllules de sulfur de Cadmi .
Les clules de sulfur de cadmi (CdS) es basen en la capacitat del cadmi de variar la seva resistncia segons la quantitat de llum que toca la cllula. Quanta ms llum, ms baixa s la resistncia. Encara que no s exacta, una cllula simple de CdS pot tenir una amplia gamma de resistncia de prop de 600Ohm en llum brillant a 1 o 2 M  en la foscor.

Les cllules sn tamb capaces de reaccionar a una amplia gamma de freqncies, incloent raigs infrarojos (IR), llum visible i llum ultraviolada (UV).

 Usos .
Es fabriquen LDR's de diversos tipus: es poden trobar clules barates de sulfur de cadmi en molts articles de consum, per exemple cmeres de fotografia, mesuradors de llum, rellotges amb radio, alarmes de seguretat i sistemes d'engegada i apagada d'enllumenat pblic en funci de la llum ambiental. Per una altra banda, existeixen fotoconductors de Ge:Cu, que sn els sensors que funcionen dins de la gamma ms baixa de raigs infraroigs.

 Vegeu tamb .
Optoelectrnica;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245286" title="Mithril" nonfiltered="258" processed="256" dbindex="95280">
Mithril (en sindarin: lluentor grisa) s un metall fictici principalment esmentat en El Senyor dels Anells de J.R.R. Tolkien. Segons l'autor s el ms dur dels metalls i t diverses propietats que el fan molt tils per a ser forjat. El seu aspecte s semblant al de la plata o el plat, per no s'oxida ni ennegreix mai i posseeix una molt major fortalesa. Tamb s considerat molt ms valus que l'or. 


El mithril en la ficci.
s molt comuna relacionar el mithril amb els Nans, qui tenen fama de tenir gran habilitat en el maneig dels metalls. Es diu que van obrar meravelles d'artesania amb el mithril. L'nic lloc de la Terra Mitjana on l'hi podia trobar era les mines de Mria, i si b el mithril va ser causa de la fama dels Nans, va anar tamb la perdici d'aquest poble, doncs van cavar massa profund i amb massa cobdcia, despertant, a mitjans la Tercera edat del Sol, a un Balrog de Morgoth que dormia sota les muntanyes. Aix va ocasionar l'xode dels nans de Mria i l'aband d'aquest antic regne nan. 

En El Senyor dels Anells, Bilbo obsequia a Frodo amb una cota de malla de mithril, que li salva la vida en les mines de Moria. El seu valor era incalculable. Era extremadament dura, i no obstant aix, lleugera i gaireb tan flexible com un llen. 

Tamb s'esmenta el mithril en altres sagues fantstiques com la dels videojocs Final Fantasy o en el MMORPG Runescape. Tamb en el joc World of Warcraft 3 l'ltim aliatge dels humans per a les espases i armadures s el mithril. Altres jocs on es mencionat com a material per a crear armes o armadures sn Lineage II, arx fatalis o Empire Strike.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245287" title="Musaranya de muntanya De Winton" nonfiltered="259" processed="257" dbindex="95281">

La musaranya de muntanya De Winton (Chodsigoa hypsibia) s un endemisme de la Xina.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245289" title="Musaranya de muntanya de Yunnan" nonfiltered="260" processed="258" dbindex="95282">

La musaranya de muntanya de Yunnan (Chodsigoa lamula) s un endemisme de Xina.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245291" title="Vellesa" nonfiltered="261" processed="259" dbindex="95284">

El terme tercera edat, s un terme antrpic social que fa referncia a la poblaci de persones majors, no necessriament jubilades, normalment de 65 o ms anys. Aquest grup d'edat est creixent en la pirmide de poblaci o distribuci per edats en l'estructura de la poblaci, la baixa taxa de natalitat i la millora de la qualitat de vida i l'esperana de vida sn les causes principals que produexen aquest fet. 

En els pasos tercermundistas, la tercera edat perd rpidament oportunitats de treball, activitat social i capacitat de sociabilizaci, es senten postergats, eradicats i sense mes opcions que acabar en un asil; a diferncia d'aquells dels pasos desenvolupats que gaudeixen d'un millor estndard de vida, sn subsidiadors per l'Estat i poden accedir a millors pensions, garanties de salut etc. Fins i tot hi ha pasos desenvolupats que atorguen treball sense discriminar per l'edat i on preval l'experincia i capacitat. Els ndexs de malalties associades a la vellesa(Alzheimer,artrosi etc.) sn ms recurrents en els pasos subdesenvolupats que en els pasos desenvolupats. 

Avui dia, els nascuts en l'any 1945 i segents, estan ara entrant en el grup dels adults majors. Aix crea tensions, que augmenten els pressupostos de la seguretat social i la poblaci activa s'estaria adaptant a aquesta nova situaci, que encara t una aptitud estereotipada de prejudicis, visible en la reducci del presumpte problema a Poltica social de Seguretat social i ms Residncies. Per la incipient nova Sociologia de la tercera edat,Projectes actuals sobre la condici humana de persones majors, t altres dimensions : considerar a aquestes persones com un grup cultural en una estratificaci de la poblaci per grups d'edat, Igualtat de tracte. Igualtat de Drets, per aix en la prctica es pot traduir pobrament o noms en un interessant segment de consumidors i de clientela poltica, que de nou s *reduccionista, doncs assumeix homogenetat, a ms l'exclusi del mercat laboral remunerat no lleva la seva inclusi en activitats tpiques del voluntariat, comissions municipals, residncies, centre social, biblioteques i altres institucions amb enfocament comunitari, *asociacionista i participatiu com persona i ciutad, Shanas (1968 i 1977), amb el concepte de la 'construcci social de la tercera edat' contra conceptes discriminants, que com smbols i sentiments poden ser canviats, Butler (1975 i 1980), removent cap a endavant la nova edat i aix s obvi amb un enfocament de *interaccionismo simblic, *Henslin (2000), i mantenir-se actiu s la 'Teoria de l'Activitat', amb perspectiva *funcionalista, per a ser til i ms feli. Finalment hi ha altre punt de vista de conflictes intergeneracionals i de la seva soluci en relleus de cohortes. 

La tercera edat ho estudien la Geriatria i la Gerontologa des de punts de vista de Qualitat de vida i fonaments cientfics. Una Tecnologia social s'ha desenvolupat com suport i industrialitzaci d'avanos cientfics. 

El tema de la *senectud com preparaci per a la vellesa va preocupar a Plat (s. -V)en 'La Repblica' i Cicer (s. -II) en 'De Senectude' sn sengles escrits en l'ontologia de les categories d'edats, que s'ha configurat al voltant de maneres de ser, relacionats amb el decurs mateix de la vida personal. Hi ha *pargrafos que en l'essencial sn idntics en ambds autors.  Internet s un elogi al pensament de Cicer. Les diferents denominacions senectud, vellesa, majors, segona joventut, tercera edat, 'sniors', ', tenen el propsit d'oblidar prejudicis.. Tamb els estudis sociolgics han assignat prioritats al tema i que *varian en les diferents societats i poques a l'una d'Habitatge, Salut i Transports, que sn algunes de les necessitats primries i en alguns casos Alimentaci. Tamb hi ha abs dels majors com discriminaci per edat en els ambients laborals. Hi ha una consideraci a afegir sobre 'estar actiu' o de les aficions pensades amb un disseny universal, que substituxen als treballs en els majors i que tamb poden ser projectades des de molts anys abans, per exemple : la lectura com recurs i com afici, que si no ha estat ja utilitzada en la joventut i edat adulta, difcilment ser utilitzada molt desprs. Que temes consideren prioritaris les persones en general i *cuales ho sn per als majors sn qestions diferents. Prevalen els temes vitals i no volen que estiguin absents tampoc els propis del seu grup social de persones majors, com cultura diferent i igualment amb una diferent actitud al que s nivell de vida. s molt sensible al lloc en la nova societat dels majors per la prdua de la famlia extensa i l'adveniment de la famlia nuclear o noms de parella, amb pocs fills. Ho s tamb la seva capacitat de maniobra per l'augment de rendes i conseqent independncia dels futurs majors, per l'augment de la classe mitja. 

El Dia Internacional de les Persones d'Edat se celebra el 1 d'octubre.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245292" title="Musaranya de muntanya etipica" nonfiltered="262" processed="260" dbindex="95285">

La musaranya de muntanya etipica (Crocidura thalia) s un endemisme d'Etipia.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245294" title="Potencimetre" nonfiltered="263" processed="261" dbindex="95287">

Un potencimetre s un component electrnic, un tipus de resistncia variable que acostuma a utilitzar-se com a divisor de tensi. Hi ha una forma de potencimetre que s'utilitza com un instrument per mesurar la tensi elctrica.

El potencimetre original es un tipus de pont del circuit per a mesurar voltatges. La paraula es deriva de  voltatge potencial  i  potencial  era utilitzat per a referir-se a  fora . El potencimetre original es divideix en quatre classes: 

El potencimetre de resistncia constant.
El potencimetre de corrent constant.
El potencimetre microvolt.
El potencimetre termopar.

S'utilitza per mesurar voltatges per sota de 1,5 V. En aquest circuit, la tensi desconeguda est connectada a travs d'una secci de filferro de la resistncia, els extrems de la qual estan connectats amb una cl.lula electroqumica estndard que proporciona una corrent constant a travs del filferro, llavors es connecta a travs d'una secci de longitud variable del filferro de la resistncia utilitzant un contacte que llisca. El contacte que llisca es mou fins que cap corrent flueixi dins o fora de la cl.lula estndard, segons l'indicador per un galvanmetre en srie amb el fem desconegut. El voltatge a travs de la secci seleccionada del filferro s llavors igual al voltatge desconegut. Tot el que queda s calcular el voltatge desconegut de la corrent i de la fracci de la longitud del filferro de la resistncia que va ser connectat amb el emf desconegut. El galvanmetre no necessita ser calibrat, ja que la seva nica funci s llegir zero.

Quan llegeix zero, no es treu cap corrent de la fora electromotriu desconeguda i aix que la lectura s independent de la resistncia interna de la font.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245295" title="PIC (microcontrolador)" nonfiltered="264" processed="262" dbindex="95288">

El PIC s un microcontrolador amb arquitectura Harvard, fabricats per "Microchip Technology". Deriven del PIC1640 desenvolupat originalment per "General Instrument's Microelectronics Division".

El nom de PIC, va sorgir inicialment de la paraula "Programmable Interface Controller", s a dir, microcontrolador de connexi perifric passant ms tard a anomenar-se'n "Programmable Intelligent Computer".

La fama i el coneixement  per aquest producte s'obt a partir dels baixos costos, amplia disponibilitat i base d'usuaris, amplies possibilitats per aplicacions amb documents, disponibilitat de baixos costos o gratutes eines de desenvolupament i forces sries de programacions o reprogramacions amb memries flash.

Els PICs es poden diferenciar en gama alta o baixa.
Les instruccions per a un pic de gama baixa pot variar de 0-35 instruccions, mentre que els PICs de  gama alta pot variar entre 0-70 instruccions.

Algunes operacions, com la fixaci de bits i de les probes, es poden realitzar en qualsevol registre. Per cada dos operacions aritmtiques operant sempre impliquen "W" -- escrit el resultat de nou a qualsevol dels dems o W operant registre. Per carregar una constant, es necessari carregar "W" abans que pugui ser traslladat a un altre registre. 
s en el "Older Core", on queden registrats tots els moviments necessaris per a passar a travs de W.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245296" title="Musaranya de muntanya vietnamita" nonfiltered="265" processed="263" dbindex="95289">

La musaranya de muntanya vietnamita (Episoriculus macrurus) es troba a Birmnia, la Xina, el Nepal i el Vietnam.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245298" title="Optimist" nonfiltered="266" processed="264" dbindex="95291">

L'Optimist s una embarcaci de vela esportiva per a nens dissenyada l any 1947. Rpidament es va convertir en l'embarcaci d'inici a la navegaci a vela, per excellncia. s un vaixell simple, estable, i, alhora, competitiu. El nombre d'unitats existents al voltant del mn supera les 250.000, i ms de 100 pasos estan representats en la International Optimist Dinghy Association. 

Origen.

L Optimist va ser dissenyat per Clark Mills en 1947. El disseny original va tenir el seu origen en una popular embarcaci la forma de la qual s'assemblava a una caixa de sab que molts nens en Clearwater, Florida, usaven. Es va tornar popular rpidament a l'rea, per va arribar fama internacional quan el navegant dans Axel Dooomsgard va visitar els Estats Units, i va comenar a promoure el seu s a Escandinvia primer, i en la resta del mn desprs.

L Optimist com a embarcaci introductria.

Els Optimists estan classificats com l'nic vaixell apropiat per a principiants i navegants intermedis entre els 8 i els 15 anys. Els nens molt petits en ocasions usen l'embarcaci per parelles, per en general aquestes barques es consideren com a "single-handed" o d'un sol tripulant - d'aquesta forma els nens guanyen major seguretat en si mateixos i desenvolupen les seves habilitats -. La majoria de les escoles de navegaci en tenen i generalment sn la primera embarcaci usada per un principiant.

Enllaos externs.
Classe Optimist a l'Argentina;
Classe Optimist a Xile;
Classe Optimist a Mxic;
Classe Optimist al Per;
Classe Optimist a l'Ecuador;
Optimist Valncia Club de Vela Infantil;
Optimist Club de Vela Infantil a Valncia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245299" title="Super Smash Bros. Melee" nonfiltered="267" processed="265" dbindex="95292">

Super Smash Bros. Melee s un videojoc de lluita desenvolupat per HAL Laboratory en el 2001 per a la videoconsola GameCube, sent un dels primers jocs a sortir a la venda per a aquesta consola. s la seqela del joc Super Smash Bros. de Nintendo 64, i el predecessor de Super Smash Bros. Brawl de Wii. Tamb s conegut per les seves sigles SSBM, o de manera ms informal com "Smash" o "Melee". 

Igual que en el seu predecessor, el joc no compta amb una histria definida sin que es centra en una batalla entre els personatges de les grans sagues de Nintendo (com per exemple Mario, Link, Fox McCloud, Donkey Kong, Kirby, Pikachu, entre d'altres). 

s el joc ms venut per a la consola Gamecube, amb ms de 6 milions d'unitats venudes al voltant del mn.
 
 Sistema de joc .
A diferncia d'altres jocs del gnere, en els quals s necessari causar certa quaSuperntitat de mal per a eliminar al oponent, en Super Smash Bros. Melee per a guanyar una partida s necessari treure al oponent de l'escenari evitant ser eliminat. Per a aix es disposen de diversos atacs diferents depenent de cada personatge els quals ocasionaran un cert nivell de mal en el oponent; com ms mal rebi el rival s ms senzill ser llanar-lo fora de l'escenari.
 
 Mode un jugador .

Regular Match.
 
Classic Mode: Igual que en el seu predecessor, en aquesta manera es tracta de portar a terme 11 sries de combats contra personatges controlats per la consola. Cada dos combats es porta a terme un minijoc. Una vegada superats, s'arriba a la fase final en el stage  Final Destination" on cal enfrontar-se a Master Hand (si es compleixen certs requeriments, tamb apareixer la contrapart de Master Hand: Crazy Hand). ;

Adventure Mode: Aquesta manera est elaborat a l'estil "plataformes", el jugador ha d'anar passant diferents nivells ambientats en els diversos jocs dels quals provenen els personatges de Nintendo, en l'ltim nivell el personatge a derrotar s Bowser (si es compleixen certs requeriments, el personatge a enfrontar ser GigaBowser). ;

All Star Mode: Aquest s un mode ocult, per a obtenir-lo s necessari obtenir a tots els personatges ocults del joc i completar les maneres Classic i Adventure amb cadascun d'ells. En aquesta manera s'enfronta als 25 personatges del joc (dividits en sries, primer sries d'un contra un, desprs de dos contra un i finalment de 3 contra u), noms es conta amb una vida i la possibilitat de recuperar-se tres vegades. La manera dura fins que el jugador perdi o fins que derroti a tots els personatges. L'ltim nivell consta d'una batalla contra un grup de Mr. Game & Watch.
 
Event Match.
L'Event Match s un conjunt de "escenaris predeterminats" per a jugar, en total sn 51 escenaris a enfrontar que es van obtenint a poc a poc segons s'avanci en el joc. L'ltim escenari (Event #51) enfronta al jugador contra els protagonistes Giga Bowser, Mewtwo i Ganondorf.

Stadium.
Aquesta opci t 3 maneres de joc, els quals per les seves caracterstiques poden ser considerats com "minijocs". 

Target Test: Cada personatge tindr un escenari propi en el qual hauran 10 blancs, l'objectiu s destruir-los en el menor temps possible. S'emmagatzemar la informaci dels menors temps obtinguts. ;

Home  Run Contest: Aquest minijoc consisteix a copejar amb un bat un enorme sac de sorra (cridat Sandbag), l'objectiu s enviar-lo el ms lluny possible. S'emmagatzemar la informaci de les majors distncies assolides. ;

MultiMan Melee: Es tracta de batalles de "resistncia" contra els Fighting Wire Frames, hi ha diferents opcions com lluitar contra 10 o 100 oponents, durant 3 o 15 minuts, barallar fins a ser eliminat o barallar contra oponents en dificultat mxima i sense tems. S'emmagatzemar la informaci de la major quantitat de oponents eliminats en cada tipus de batalles. ;

Training.
Aquesta s l'opci d'entrenament, aqu es practiquen les diferents tcniques o atacs de cadascun dels personatges, tamb pot usar-se per a provar escenaris o veure la utilitat de cadascun dels tems.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245300" title="La Paloma" nonfiltered="268" processed="266" dbindex="95293">
])]]


La Paloma s una mtica sala de ball situada al carrer del Tigre nmero 27 de Barcelona, actualment clausurada per l'Ajuntament de Barcelona, a causa de l'ordenana que prohibeix l'obertura de locals amb excs de soroll. s una de les sales de ball ms antigues de Catalunya i una de les ms famoses.

Malgrat que el seu aspecte exterior conserva la fesomia de nau industrial, el seu interior gaudeix d'una decoraci luxosa i abarrocada de regust francs que li proporciona una distinci i un atractiu caracterstics. La galeria superior va ser construda el 1915. Les pintures del sostre sn de Salvador Alarma i Tasts. Les motllures i relleus daurats corresponen a la reforma de 1919, obra de Manuel Mestre.


 Histria .

A final del segle XIX, tres amics van fundar una prestigiosa sala de ball, a la qual van donar el nom de Camlia Blanca. El local pertanyia a la Fundici Comas, responsable de tota la decoraci en bronze del monument a Colom del port de Barcelona. Per va patir una greu crisi econmica. El local era freqentat per pinxos i fatxendes de tota mena. Aleshores, Ramon Daura va intervenir i va reclutar els cambrers ms foruts i "valents" de Barcelona. Aix va produir un efecte dissuasiu entre els personatges dels baixos fons barcelonins i el local va canviar automticament d'ambient. El 1903, Jaume Daura, l'impulsor dels canvis, rebateja el local amb el nom de La Paloma. Aquest era el nom d'un dels tres gossos que tenia l'antic vigilant de la fundici -Tigre, Len i Paloma-, que, a ms, sn els carrers que el delimiten. Ms tard, el fill de Jaume Daura volia convertir el local en un autntic palau del ball. S'hi va installar la gran lmpada que presideix la pista i es va encarregar la pintura dels sostres als pintors de la cpula del Gran Teatre del Liceu. Durant la Guerra civil espanyola, la sala va ser reconvertida en galeria de tir i desprs, ja a la dictadura, va tornar a ser una sala de ball.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245301" title="Los Serrano" nonfiltered="269" processed="267" dbindex="95294">

Los Serrano (abril 2003-juliol 2008)  va ser una srie de televisi produda per Globomedia i emesa originalment per la cadena espanyola Telecinco durant vuit temporades. Relata els embolics de la famlia Serrano, que viu a la Ronda de Santa Justa nm. 133, situat en el fictici barri de Santa Justa, a la Ribera del Manzanares, a Madrid. La famlia regenta la taverna Hermanos Serrano.

 Des de la seva estrena, va ser un dels espais amb major audincia de la cadena, sent el programa ms vist a Espanya al 2004 i mantenint de forma regular el lideratge d'audincia a la seva franja horaria.

A ms del suport del pblic, la srie ha rebut premis tamb mltiples, entre els que destaquen el Ondas a la Mejor srie espanyola, el Micrfon d'or, el Fotogrames de Plata, el Premi Zping o el de la Academia de la Televisi, entre d'altres.

 Argument .
La srie arrenca amb el casament de Diego Serrano i Luca Gmez. Diego s un vidu, pare de tres fills (Marcos, Guille i Curro) que regenta una taverna familiar amb el seu germ Santiago en el fictici barri de Santa Justa, Madrid. Lucia s professora, est divorciada i s mare de dues filles, Eva i Tet Capdevila, amb les que es traslladar a viure de Barcelona a Madrid. Al llarg de la srie, els toscos Serrano hauran d'afrontar la convivncia amb les dones, sorgint conflictes i noves relacions, tant a casa com en el Collegi Garcilaso. Al costat d'ells, la famlia Martnez, formada per Fiti, mecnic amic de Diego, la seva dona Candela, directora del collegi i millor amiga de Luca, i el fill d'ambds, Ral, estret amic de Marcos.

  El final de la srie .

A l'ltim captol, desprs d'uns lamentables esdeveniments (Curro ingressa en un reformatori, Tet i Guille escapen a Barcelona per viure una vida junts desprs del rebuig de Diego de la seva relaci, etc.), Diego Serrano se sent acabat. Surt a passejar a la nit, i mentre passa per un pont, mira cap al cel i diu Ho he fet tot malament, Luca... Tot... parlant amb la seva dona Luca, que va morir temps enrere. Sense dir res ms, Diego se sucida tirant-se pel pont. Desprs d'aix, la segent imatge s la de Diego tombat i una llum blanca l'envolta. Davant d'ell apareix Luca, i Diego creu ser al cel i que s'ha retrobat amb la seva difunta dona. Tanmateix, resulta que Diego estava adormit i Luca li diu que s'aixequi aviat que cal donar d'esmorzar els nens, ja que la nit de casaments havia estat genial, per tenien una famlia per mantenir. Diego s'aixeca del llit i baixa en la cuina, on estan esmorzant tots exactament igual que al primer captol de la srie. La situaci dna a entendre que tot el que ha passat en la srie no havia estat cap altra cosa que un somni de'n Diego, i no va passar en realidad.

 Personatges .
La srie constava al principi per la famlia Serrano, propietria de la Taverna Serrano, i la famlia Martnez, que possea un taller i estava fortament vinculada al collegi Garcilaso de la Vega. 

 Els Serrano - Capdevila .
Diego Serrano Moreno (Antonio Resines): Taverner, de cinquanta anys, i aficionat al futbol, pare vidu de tres fills mascles. Obsessionat amb mantenir la pau en la famlia tant s com no, i en ocasions molt malpensada, veient coses on no n'hi ha, la qual cosa ell anomena la mirada bruta. Quan mor Lucia sofreix un desconcert i posteriorment tnia un dilema entre Celia i Ana elegint finalment Celia. A l'ltim captol decideix acabar amb la seva vida tirandose d'un pont ja que ha fracassat amb la tasca de mantenir la famlia unida. Al caure es desperta i veu que tot ha estat un somni ja que desperta l'endem del seu casament amb Luca i tota la famlia est unida com el principi de la srie.

Marcos Serrano (Fran Perea): comena la srie amb 17 anys, s el davanter estrella de l'equip Santa Justa FC on juga amb el seu millor amic Ral Martnez. s un romntic empedret, li encanta compondre canons amb la seva guitarra, que va heretar de la seva mare, i va arribar a intentar ser fitxat pel mercat discogrfic. Enamorat de la seva germanastra Eva, desprs de molts problemes familiars i ser acusat pel seu pare d'incestus, aconsegueixen formar una relaci que desprs d'una infinitat d'alts i baixos, inclosa la convivncia en Barcelona, gaireb culmina en casament, sent abandonada per ambds en el moment del "S, vull". Actualment viu a Tolosa, a on Eva estudia psicologia, i ambds acaben de ser pares i torna, de tant en quant, a visitar la famlia.

Guillermo "Guille" Serrano (Vctor Elas): s el segon germ, que va comenar la srie amb 11 anys, el ms vndal i burleta i li encanta fer trastadas. En el collegi s el lder de la colla, format per Boliche, Mustaf, Valdano, anteriorment Bruno, i posteriorment DVD. Es va enamorar profundament de la seva germanastra Tet, a la que inicialment odiava a mort i renegava de ser el seu germanastre, per desprs d'uns malentesos, ella decideix abandonar la relaci. Desprs de la tornada de les seves vacances de 2007 en qu va anar a visitar el seu germ a Tolosa, va conixer a Sandrine, i es va escapar a Marroc amb ella, on vivien com a hippy. El seu pare el va portar de tornada a Santa Justa i posteriorment ella el va abandonar. Al final de la setena temporada confessa a Tet el seu amor repassant tota la seva relaci mitjanant postit i on i quan es va enamorar d'ella, tornant amb ella. Ha demostrat una gran evoluci, ja que ha madurat molt des de l'inici de la srie tant acadmicament com en seu bo fer i la seva sensatesa. A la darrera temporada s'en va al llit amb Tet i se'n va de casa amb ella.

Francisco "Curro" Serrano (Jorge Jurado): el benjam de la famlia, narra i introdueix cada episodi des de la seva visi infantil. s un nen tmid, afectus i sensible, que va comenar la srie amb 8 anys. Al llarg de la srie s'ha anat enamorant de noies com Sara i Cris i fou el seu cos Juan qui li va fer resorgir aquesta faceta de nen bo.

Luca Gmez Casado (Beln Rueda): professora de llengua espanyola, el seu primer amor va ser en Diego. Posteriorment es va traslladar a Barcelona i es va casar amb Sergi Capdevila, un empresari barcelon i junts van tenir dos filles. Disset anys desprs es van divorciar, i accidentalment va punxar una roda mentre condua cam de la casa de la seva mare, en Santa Justa, i la va ajudar Diego a reparar-la. Ambds van decidir recuperar el temps perdut, i es van casar al 2003, mudant-se ella i les seves filles a la casa de Los Serrano per per alguna absurda ra no van pensar ni tan sols que els seus fills es coneguessin, anant-se a viure tots junts sense haver-se vist abans. s la ms conciliadora de la casa, i molt pacient davant dels problemes i les paranoies de'n Diego. Mor inesperadament a la srie, desprs de tenir un accident de trafico a la porta de l'hospital quan venia de visitar el fill nounat de Santi i Lourditas.

Eva Capdevila Gmez (Vernica Snchez): s la major de les filles de Luca i t 17 anys a l'inici de la srie. Amant de la poesia i la literatura, no encaixa des d'un principi a la casa dels Serrano, ni a Madrid. Sortia amb Joan Manuel, un msic hippy per posteriorment el va deixar. Desprs d'aix inicia una curta relaci amb Ral, i ms endavant una de profunda i conflictiva relaci amb el seu germanastre Marcos, ple d'alts i baixos i problemes familiars, que els porta a punt de l'altar. Posteriorment es trasllada a Barcelona primer, i desprs a Tolosa amb Marcos, on estudia psicologia. ;

Mara Teresa "Tet" Capdevila Gmez (Natalia Snchez): s  la germana petita d'Eva, t 11 anys al principi de la srie. Va a classe amb en Guille, i la seva millor amiga s na Yolanda (Yoly). s bastant impetuosa, i atractiva fins i tot amb nois grans, sortint un temps amb en Richi, un delinqent juvenil, i enamorant a Boliche. Va sortir una temporada amb el seu germanastre Guille, que va deixar per un malents amb el seu amic DVD. Se'n va anar a viure amb el seu pare a Barcelona per la mort de la seva mare, per acaba tornant al barri. Torna disposada a recuperar el seu exxicot Guille, per aquest mant una nova relaci amb Sandrine, la qual cosa posa gels Tet. Al final de la setena temporada torna amb Guille al que li confessa el seu amor mitjanant una carta. En el quart episodi de la vuitena i tima temporada sen va al llit amb Guille i se'n va de casa amb ell.

Doa Carmen Casado (Julia Gutirrez Caba): mare de Luca i via de "tots", una dona vdua que ha trobat en la seva famlia un suport incondicional, ajudant i intervenint a la casa de la famlia. Encara que no comparteixi les idees i maneres de Diego i Santiago, sent un profund afecte cap a ells. Va mantenir una relaci amb Francisco Serrano i algun que un altre curt enamorament de Santiago Serrano. Durant el seu perode de casada, el seu marit mantenia relacions amb la criada que anomenava La meva Gitana.

Francisco Serrano Moreno (Alfredo Landa, 2003): el primognit dels fills de Pare, germ molt ms gran que Santi i Diego. Va emigrar a Mxic fa ms de trenta anys, i no va tornar a tenir contacte amb la famlia. Desprs de la seva tornada a Espanya, intenta enganyar a la famlia, comptant-los increbles histries sobre la seva etapa de matador de toros i com a home de negocis, enlluernant a tots menys Santiago, que sap que tot s mentida. Va tenir un fill, Dieguito, amb una vedette cubana. Enamora Carmen, amb la qual mant una relaci amb nim de lucre. Desprs de ser reprs per Santi i posteriorment perdonat, decideix tornar a Mxic.

Pepe: Gos que va pertnyer durant diverses temporades a la famlia, que va estar sota la cura de Curro normalment, i que s un ms dins de la casa on protagonitza ms d'un maldecap, com quan es pensen que s'ha empassat els anells del casament de Marcos i Eva.

Elena (Lydia Bosch, 2008): s la germana de Luca que, desprs del seu divorci, es trasllada a Santa Justa per iniciar una nova vida al costat dels seus fills Luna (Dafne Fernndez) i Juan (Nacho Montes).

 Els Serrano-Salgado .
Santiago Serrano Moreno (Jess Bonilla):  s el germ ms gran de Diego i soci de la taverna, a ms de president del Santa Justa F.C. casat amb ms de quaranta anys, regenta amb el seu germ la Taverna Serrano, idolatra el seu pare mort i el t com a model a seguir. s estret, malpensat, solitari i rondinaire, la seva major por s quedar-se sol en la vida. Es va casar amb Lourdes, la professora de religi del Collegi Garcilaso, i desprs de molts problemes, deguts als mals hbits alimentaris de Santi, van concebre un nen. Aquell mateix dia, Santi, desprs d'unes males inversions en borsa, va perdre el capital de la Taverna Serrano, que va ser comprada per Emilia, que va contractar Santi i Diego de cambrers. A l'ltim captol va nixer el seu segon fill, una nena.

Mara Lourdes "Lourditas" Salgado Fernndez (Goizalde Nez):  s la ensopida professora de religi del collegi, que desprs es casa amb Santiago. s molt bona amb els nens del collegi que la prenen com a objecte constant de les seves malifetes. A causa de la seva religiositat i a la forta educaci de la seva mare, s molt tmida amb els homes, i encara que des del principi de la srie va sortir diverses vegades amb Santiago, no van arribar a congeniar, i fins i tot gaireb es va arribar a ordenar monja desprs d'un desengany amb aquest. Actualment ha tingut un fill amb Santiago que han batejat amb el nom de Santiago, Santiagun. A l'ltim captol va nixer el seu segon fill, una nena.

Doa Adela Fernndez (Mara Alfonsa Rosso, 2005-2007): s la vdua mare de Lourditas, s molt possessiva amb la seva filla i la va mantenir criada en una rgida moral, la qual cosa li va crear a Lourditas bastants problemes a l'hora de consumar el matrimoni. Odia el seu gendre Santiago, i s corresposta per aquest, i sofreixen topades cada vegada que es veuen.

Santiago "Santiagun" Serrano Salgado: s el fill de Santiago i Lourditas. ;

 Els Martnez .
Fructuoso Guillermo "Fiti" Martnez Carrasco-Lavn (Antonio Molero): s el millor amic de Diego i t la seva mateixa edat, mecnic de professi, i bastant arriscat, fantasis i excntric. Estava profundament enamorat de la seva dona, Candela. s d'origen murci.
Es un home de costums, i sol passar el dia prenent canyes i tapes a la Taverna Serrano, les quals mai no paga, i els dijous solia anar al Xins a sopar amb la seva exdona, costum que mant amb el seu fill Ral. Els seus millors amics sn Santi i Diego. Els disbarats que surten del seu cap, li passen factura, i sempre sol lligar als seus amics en les seves sospites conjugals, o en els seus ambiciosos plans i delrios de grandesa, com quan es va creure ser familiar d'un marqus. Aquestes cavillacions l'han portat a innombrables baralles amb els seus amics i a la seva dona, de qui va estar separat en un parell d'ocasions i li han portat dues vegades a punt del sucidi. Desprs de separar-se definitivament de Candela, va abandonar el pis de la famlia, es va installar a casa dels Serrano i va vendre el taller per 100 milions de les antigues pessetes, que va invertir en borsa duplicant aix el capital invertit. Va animar a Santi a jugar-se la taverna en borsa, mitjanant una empresa financera fantasma, fent-los caure a ell i a Diego en la fallida. Ell mateix es va arrunar en comprar a Mxic un hotel que estaven a punt de demolir, havent d'unir-se a la plantilla de cambrers de la nova direcci de la Taverna Serrano. Desprs de la seva separaci, no va voler tornar a casa seva, aix que Ral i Fiti van viure prop d'un any a casa dels Serrano i dormien junts en el sof-llit del sal. Ara ambds viuen a casa de Choni i Jose Luis. Desprs de la recompra de la taverna, pels germans Serrano, troba una feina en un taller mecnic, i posteriorment decideix obrir un nou taller al costat del seu fill Ral: Fiti and Son. A l'ltim captol es reconcilia amb Ana.

Ral Martnez Blanco (Alejo Sauras): s el millor amic de Marcos, s un noi obsessionat amb les dones, i igual d'excntric que el seu pare. s dolent en els estudis, i ha intentat des de jugar en el Real Madrid CF, a ser baixista o model. Primer es va enamorar i va mantenir una fuga relaci amb Eva, i ms endavant de la millor amiga d'aquesta, l'frica. s ms sensible del que aparenta, encara que s infidel per naturalesa, la seva debilitat per les dones li va ocasionar grans problemes amb l'frica amb la que va tallar i es va reconciliar innombrables vegades. Ha tingut diverses feines en les quals mai no ha quallat, entre ells, en el Collegi Garcilaso com a conserge, com a cobrador de morosos, o com a becari a l'oficina del taller on treballava el seu pare. Ha estat pare d'un nen anomenat Adrin, la mare del qual, desprs de sorprendre'l amb aquesta notcia i deixar el nen a la seva cura, se'l en va dur amb ella a EE.UU. Actualment regenta junt amb el seu pare el taller mecnic 'Fiti and Son' '. En l'ltim capitulo reprn la seva relaci amb Africa.

Candela Blanco Fernndez (Nuria Gonzlez, 2003-2006): s la dona de Fiti, mare de Ral i la millor amiga de Luca. s professora d'histria, i desprs directora del Collegi Garcilaso de la Vega, on els seus alumnes la coneixen com La Urraca. En la cinquena temporada se separa de Fiti, desprs de conixer, en una convenci de professors, un mestre canari de Legans, Julin, amb el qual se'n va anar a viure les Canries, deixa Fiti i el seu fill Ral.

Mara Asuncin "Choni" Martnez Carrasco (Pepa Aniorte, 2005-2008):  s la germana de Fiti, que torna a Santa Justa per cuidar-se de Fiti, desprs de l'abandonament de Candela. Va dedicar la seva vida a ser cantant d'orquestra de casaments i berbenes, i t un accent marcat murci. s de fcil paraula, populera, enamoradissa i aficionada al pipermn. Es va installar a casa dels Serrano, quan Diego i Luca es van separar, enamorant-se de Diego (sense que ell ho volgus). Posteriorment va mantenir una relaci amb Jos Luis, el germ de Lourditas, amb el qual es va acabar casant. Al final, treballa com a conserge del collegi Garcilaso. A l'ltim captol es va reconciliar amb el seu marit desprs de la seva infidelitat amb Nacho.

Jos Luis Salgado Fernndez (Javier Gutirrez): conegut tamb com Chiquitn o Josico (tal com el crida Choni), s el germ "universitari" de Lourditas. s un estafador professional. Ve de Salamanca fugint dels seus creditors, i s'installa a Santa Justa desprs que Santi li salds el deute, a condici de no fer sofrir ms la seva germana. Desprs d'una relaci sobresaltada amb Choni, es casa amb ella, i decideix asseure cap, dient que es va enrolar en un vaixell pesquer que pesca en el Cap d'Hornos, quan realment estava a la pres de Alhaurn, desprs de ser inculpat per una mfia d'un delicte que no va cometre, desprs de guanyar-los una timba de pquer. Participa en la recompra de la Taverna Serrano, de la que s nou soci. A l'ltim captol es va reconciliar amb la seva dona desprs de la seva infidelitat amb Nacho.

Fructuoso Martnez Lavn (Jos Luis Lpez Vzquez): s el vidu pare de Fiti i de Choni, amb la qual no es parla. Va tenir una jove xicota alemanya anomenada 'Uta. Va viure a Benidorm, encara que desprs d'estafar als seus socis va haver de fugir a Amrica. Li va demanar matrimoni a la seva difunta esposa cantant una jota murciana. Anteriorment, en El Conde du Mamarrach Fiti es refereix al seu pare com Victori Martnez Lavn, el qual ja estava mort, en un error de gui.

Andrs Blanco Fernndez (Jorge Fernndez 2003-2005): el sofisticat germ de Candela i Ana Blanco. Durant la primera temporada va ser director del Garcilaso, i president del Santa Justa FC. No es porta b amb el seu cunyat, Fiti, que s totalment oposat a ell, encara que comparteixen l'afici per les motos.

Adrin Martnez (Salvador Snchez, 2007-2008): el fill secret de Ral, t 5 anys producte d'una relaci amb una amiga seva, Mara, el qual va aparixer a la seva porta amb una carta de la seva mare, dient que no es podia fer crrec d'ell, desprs d'un temps cuidant-se'l i un intent de quedar-se en la seva custdia. Mara va tornar a la seva recerca i ambds emigren als Estats Units.

 Docents del Colegio Garcilaso .
Fernando Gonzlez:  encara que conegut errniament per Diego, Santi i Fiti com Fermn. s el psicleg del collegi i aconsella Diego en infinitat d'ocasions perqu pugui ajudar la seva famlia. s homosexual, Diego i Santi intenten tornar-li el favor, ajudant-lo a sortir de l'armari i intentant que la seva anterior parella, Carlos, torni amb ell. Fernando va animar Diego a estudiar un curs de psicologia. Personatge interpretat per Ales Furundarena.

Celia Montenegro (2007-2008):  la professora d'angls. Nascuda a Mxic, i d'educaci europea. s una jove dola i refinada, i en el seu passat va ser una gran estrella de les telenovelles mexicanes i est separada d'un escriptor de renom brasiler. Desprs de la seva arribada a Madrid i al Garcilaso, es converteix en gran amiga de Choni, i s'enamora de Diego. Personatge interpretat per Jaydy Michel.

frica Sanz (2004-2008):  filla d'un policia, va ser la nvia formal de Ral i la millor amiga d'Eva. Posteriorment, i ja cap al final de la srie, treball en el collegi Garcilaso com a professora de dansa. Ho va deixar amb en Ral definitivament desprs que aquest descobrs la seva relaci en secret amb Manu. Posteriorment queda embarassada de Gael, germ petit de Celia, per a l'ltim captol decideix quedar-se amb Ral. Personatge interpretat per Alexandra Jimnez.

Raquel (Elsa Pataky 2003-2004): la maqussima professora substituta de Luca. Est separada i t un fill. Va mantenir durant una temporada una relaci prohibida amb Marcos, que gaireb li costa el seu lloc.

Ana Blanco Fernndez (Natalia Verbeke, 2007-2008):  s la germana petita de Candela i Andrs. Es va mudar a Estats Units amb 18 anys, per torna a Santa Justa per reflotar el centre escolar davant dels baixos resultats econmics registrats recentment i introduir una nova metodologia de feina entre el professorat. Dins del collegi t el mateix mal carcter que Candela, encara que fora del collegi s bastant amigable. A l'ltim captol es reconcilia amb Fiti.

Gael Montenegro (2008):  s germ de Celia i s'incorpora a l'ltima temporada com a professor de msica del Collegi Garcilaso. Mant una relaci esporadica amb frica, de la qual sorgeix un embars, i d'all el seu enfrontament amb Ral pel cor de la noia. Personatge interpretat per Michel Gurfi.

 Alumnes del Collegi Garcilaso .
Jos Mara Bellido, "Boliche", (Andrs de la Cruz):  l'inflat i obs mrbid millor amic de Guille. s el fill del Fritangas, conegut personatge del barri, i est enamorat de Tet. ;

David Borna, "DVD", (Adrin Rodrguez):  ms conegut com DVD, s un noi aficionat a la informtica, al break dance i al hip-hop. Forma al costat de Boliche, Tet i Guille el grup Santa Justa Klan (SJK). Est enamorat de Tet, qui en una ocasi el va utilitzar per donar gelosia a Guille.

Matas Scobich, "Valdano" (Juan Luppi):  argent i un dels amics incondicionals de Guille. Es va enamorar de la seva professora, Luca. En la 3a temporada va tornar al seu pas, per en la 5a, torn al Collegi Garcilaso, partint de nou a Argentina a la temporada 7ena.

Yolanda "Yoli" Bellido (Sara Lpez): s la millor amiga de Tet i la germana de Boliche. Igual com el seu germ, obesa, i a ms usa ulleres, motiu pel qual est acomplexada. s una noia idealista que busca el seu primer amor; est enamorada de Valdano. T molt bones notes i s objectiu de les mofes de Guille i els seus amics.

Helena Rivera (Mara Bonet 2005-2006): va conixer a Ral en una festa, i va mantenir amb ell una fuga relaci. Ral es va emportar una sorpresa majscula quan Helena es va convertir en la nova estudiant de la classe i es va fer 'ntima' de l'frica, la seva nvia oficial en el moment. El pare d'Helena s un representant de futbolistes.

Alex Chacn (Alex Barahona 2004-2006):  s un ligue d'Eva, que desprs de moltes picabaralles es va unir a la colla, i es va matricular en el Garcilaso per ser ms a prop d'Eva, malgrat viure en l'altre extrem de la ciutat. Li diven el bomber a causa de la seva vocaci, que exerceix a la segent temporada. Va abandonar la srie junt amb Helena, en prendre's un any sabtic al voltant del mn.

Octavio "Chucky" Salas (Jimmy Barnatn, 2003-2007): s amic de Marcs i Ral. s el ms 'maquinador' dels tres, i solia collaborar en els plans de Ral. Al final, est fora de Santa Justa.

Susana "Su" (Mara Hervs, 2007):  la filla d'Emilia, la propietria temporal de la Taverna Serrano. Criada a Mil, Itlia, t fama de problemtica, ha repetit dues vegades el mateix curs, i s a la classe de Guille. Va sofrir grans problemes d'adaptaci, que Ral el va animar a superar, convertint-se en la seva nova millor amiga.

Mustaf Rasit (Daniel Esparza, 2003-2004):  amic de Guille, s fill de pares marroquins que regenten un local de kebab i els seus pares no parlen espanyol. Noms fou present a la 1r i 2n temporada.

Humberto (Christian Criado, 2004-2005):  antic xicot de Tet, que mantenia alhora una relaci amb Lorena i per aix el va acabar deixant.

Richy (Carlos Rodrguez, 2003-2004):  un delinqent juvenil, rival de Guille, que va sortir amb Tet un temps. Al final se'n va anar al seu poble i ja no ha tornat ms.

Dez:  s un tmid xaval amb ulleres, objecte de totes les bromes de Guille.

Lorena (Marie Anne Favreu, 2004-2006):  ha estat xicota de Guille i d'Humberto. T fama de noia fcil.

Bruno (Iaki Zalduegui, 2004): amic de Guille que va intentar diverses vegades sortir amb Tet.

Sara (Jennifer Manzano, 2003-2005): la xicota de Curro al collegi.

Rober Jr.: el fill de El Rober, company de Curro al collegi.

Luna Gmez (Dafne Fernndez): Filla d'Hellena i neboda de la difunta Lucia, apareix a l'ltima temporada de la srie. s una excellent ballarina i acaba unient-se al grup de Guille malgrat les seves diferncies inicials amb la seva cosina Tet.

Juan Gmez "Sevilla" (Nacho Montes, 2008):  Germ de Luna, apareix al costat d'ella a l'ultima temporada. s un nen entremaliat, que t controlada la seva mare amb les seves mentides, que acaba portant a Curro pel mal cam.

  Personatges de la Taverna Serrano .
Paquillo (Manolo Caro 2003-2004): tamb conegut com Quillo va ser el cambrer inicial de la srie. s d'origen andals, i molt descarat, especialment amb les dones. Va deixar la taverna desprs d'oferir-li el Rober un lloc a la seva empresa.

Grogui (Pablo Jimnez, 2005-2006): desprs de la partida de Paquillo, entr a treballar a la taverna. s un exboxejador, realment lent mentalment, encara que de vegades deixa entreveure que no s tan ximple. s manipulat constantment pels germans Serrano, especialment per Santiago. Desprs del tancament de la taverna, deixa de sortir a la srie.

El Rober (Mariano Penya, 2003-2005): un altre amic de Fiti i Santi. Es caracteritza per parlar confonent la /c/ i la /s/ i afegeix plurals on no n'hi ha. Les poques vegades que ha sortit, noms ha duit problemes als Serrano, arruna a Santi, desprs d'uns negocis amb unes terres, i contracta Paquillo, per a la seva empresa.

Emilia Uarte (Pilar Castro 2004-2007): torna al barri Santa Justa des de Mil, desprs de separar-se del seu marit. Compra la Taverna Serrano desprs de la seva fallida, deixant de cambrers, els seus antics amos. Desprs de la mort de Luca, li revn la taverna als germans Serrano. Va mantenir una relaci en tensi amb Fiti.

El Fritangas: el pare de Boliche i Yoly, que t una gran rivalitat amb els germans Serrano.

 Personatges passats recurrents .
Amancio "Pare" Serrano (Representat tamb per Jess Bonilla): s el pare de Diego i Santi i fundador de la Taverna Serrano. Originari de la Alcarria, on tenia una taverna, es trasllada a Madrid per fundar la Taverna Serrano amb els seus fills. T una gran semblana fsica amb Santiago, del que va heretar seus carcter cascarrabias i intransigent. El seu retrat presideix la Taverna Serrano.

Francisca "Madre" Moreno (Goizalde Nuez): s la mare morta dels germans Serrano. Tenia preferncia per Diego, davant dels altres. Segons relata al seu diari, va tenir una relaci extramarital amb l'Aceituno Pablo Prieto, un olivaire de l'Alcarria, abans que Diego naixs, pel que Diego temia que era el seu autntic pare biolgic. T una gran semblana fsica amb Lourditas.

Fausto: el porc per el que Santiago, quan era nen, tenia molt afecte a l'estil ms pur de rosebud en Ciutad Kane, i Pare fa un tracte amb l'Aceituno en el qual el canvia per una bici per a Diego. El seu pare el va fer creure que l'havia deixat anar i vivia feliment a la Devesa. Es va criar com un germ ms i sol sortir a les fotos familiars.

 Personatges menors .
Benito: pare de Marta, difunta esposa de Diego, va macular el llit matrimonial amb La pollastrera, cosa que no li va agradar a la seva esposa i es va mudar uns dies a viure a casa de Los Serrano.

Sagrario (Silvia Casanova, 2004-2005): mare de Marta i esposa de Benito, desprs de les seves banyes es va mudar a viure a casa dels Serrano, per desprs es va reconciliar amb Benito, grcies a la intervenci de Carmen.

Ta Enriqueta Moreno (Teresa Lozano, 2007): tia de Santi i Diego que viu al poble, s germana de Francisa "Mare", i coneix la seva relaci amb l'Aceituno. En un altre captol diu tots els seus germans: Eulalia, Avelino i Antonio.

Diego "Dieguito" Serrano (scar Casas, 2006-2007): s el presumpte fill cub de Francisco fruit d'una relaci espontnia. s un jove de color i de dos metres d'alria. Es va criar en una granja, i va conixer el seu pare en el funeral d'aquesta, comptant-li que va ser un matador de toros de renom a Espanya, el que el va animar a viatjar de Cuba a Espanya per conixer la seva famlia i convertir-se en torero. Desprs d'una trampeja illegal, sofreix una capea, en la que interv la Gurdia Civil, el manen deportar, per aix Diego s'ofereix a casar-se amb ell i que li donin la nacionalitat encara arriesgant-se que li acusin d'incest, davant d'aquest assumpte, decideix tornar a Cuba, deixant una nota.

Sergi Capdevila (Helio Pedregal, 2003-2005): s l'exmarit de Luca i pare de les nenes. s un reeixit empresari barcelon molt acabalat, que es va oposar que les seves filles es traslladessin a Madrid, i de temps en temps els oferia beques i millors possibilitats perqu tornessin amb ell. Va sofrir un cncer que va anar a tractar a Houston amb Luca com a acompanyant.

Ruth Castell Capdevila (Leticia Dolera, 2005): filla de Carma, germana de Sergi, que va viure a casa dels Serrano una temporada, s la liberal cosina d'Eva i que va mantenir una relaci amb Alex.

Chlo Serrano Capdevila: Filla de Marcos i Eva.

Manuel "Manu" (Pablo Galn, 2007): fill de Nuria, germana de Sergi, i cos de les Capdevila, barcelon que ve a Madrid a la recerca d'un "canvi d'aires". s un estudiant de INEF, esportista i amb gran xit entre les noies. El seu oncle Diego li posa el sobrenom de Espartaco i li retreu constantment que es passegi sense samarreta per la casa, a causa que hi ha moltes hormones voletejant per la casa en allusi a Tet. Troba feina com a professor d'activitats extraescolars a l'Institut Garcilaso i en el seu temps lliure, practica ciclisme. Encara que primer va enamorar la seva cosina Tet, va mantenir una relaci amb l'frica durant ms de sis mesos. s bastant cregut el que causar amargor a Tet.

Tinn Martnez (Ivn Masagu): (fill de "Choni" i nebot de "Fiti", el cual deixa d'existir per un error de gui, ja que quan s'incorpora "Choni" a la serie, no t cap fill) El primer Martnez amb estudis, s un jven estudiant de veterinria que va sedar a Santi en l'episodi La culpa es yo.

Mariv Fernndez de la Era (Mara Luisa Merlo): mare de Candela, Andrs i Ana, arrib a Santa Justa perqu la seva filla li demans diners al seu oncle Eusebio, germ del marit de Mariv, que es diu Andrs Blanco.

 Nacho (Pablo Puyol, 2008) un atractiu jove que sedueix a Choni.

 Cameos .
 La srie va comptar tamb amb la intervenci ocasional d'alguns artistes famosos com a estrelles convidades. Raquel del Rosario, cantant de El Sueo de Morfeo, va aparixer en alguns episodis interpretant Rachel, una nvia de Marcos. Esther Arroyo va interpretar a dos captols a Miriam, cap de la franqucia de tallers en els quals treballa Fiti que va seduir a Raul. ngels Muoz, cantant de Camela, va interpretar una filla no reconeguda de Don Fructuoso. Carolina Cerezuela va interpretar a Candy Love, actriu de cinema pornogrfic que va tenir una fuga relaci amb Fiti. Jos Coronado va interpretar a Luis Sanz, el seu personatge de Periodistas i Tito Valverde al Comissari Castella de El Comissario, ambdues sries emeses tamb per Telecinco. Altres cameos van ser protagonitzats per personatges populars interpretant-se a ells mateixos, com els cantants Miguel Ros i Ramoncn, esportistes com Feliciano Lpez, models com Eva Gonzlez i rostres de la prpia cadena com Ana Rosa Quintana, Antonio Lobato i Risto Mejide.

 Episodis i audiencies .
A lo llarg de les seves vuit temporades la serie va aconseguir mantenir-se de forma regular com lder d'audiencia en la seva franja horaria. En total, la serie promitj 5.060.000 espectadors i un 28,9% de cuota de pantalla a lo llarg dels seus 147 episodis. Fou el programa ms vist de l'any 2004, amb una audiencia mitj de 6.891.000 espectadors i 38,8% de share.

L'episodi ms vist de la seva historia fou el nmero 32 (Los puentes de Burundi), ems el 1 d'abril de 2004, amb una mitja de 8.191.000 telespectadors i 43,3% de share. El captol amb major cuota de pantalla fou el nmero 31 (El otro lado de la acera) ems el 25 de mar de 2004 que registr un 44,5% de share (8.175.000 espectadors).

 Evoluci de les audincies .
Audincies mitjanes de cada temporada, segons els registres de TN Sofres.




 Productes derivats de la srie .
 Msica .
El fenomen meditic de la srie va llanar al mn de la msica a un dels seus protagonistes Fran Perea, qui canta la sintonia de capalera, 1 ms 1 sn 7, que desprs va gravar per a la discogrfica Dro com seu primer single. El grup El Sueo de Morfeo tamb es va donar a conixer en la srie, a travs del paper del seu vocalista Raquel del Rosario.

Desprs d'abandonar Fran Perea la srie, al 2005, es va crear el grup juvenil Santa Justa Klan (SJK), format pels personatges de Boliche, DVD, Guille i Tet (interpretats per Adrin Rodrguez, Andrs de la Cruz, Vctor Elas i Natalia Snchez). Van editar dos discs.

 Revista SJK .
Arran de l'xit del grup musical SJK, el febrer de 2006 Panini va llanar al mercat la revista mensual 'SJK', destinada al pblic juvenil.

 A l'estranger .
En cinc paisos (Itlia, Portugal, la Repblica Txeca, Turquia i Grcia), s'hi han realitzat versions prpies, amb guions adaptats a la seva realitat i actors i directors autctons. I en els 14 restants -Rssia, Romania, Mxic, Xile, Frana, l'Uruguai, Finlndia, Montenegro, Eslovnia, Srbia, Crocia, Macednia, Bsnia i Kosovo- s'emet la versi espanyola, doblada o subtitulada.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Los Serrano (pgina web oficial de la srie original de Telecinco)  ;
Formula TV - Ficha de la serie (fotos, gua de captols, audiencias, etc.) ;
Foro del Club Oficial de Fans de la serie original de Telecinco ;
Seranovi (Serbia) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245302" title="Musaranya de musell llarg" nonfiltered="270" processed="268" dbindex="95295">

La musaranya de musell llarg (Sorex longirostris) s una espcie de musaranya que no es troba en perill d'extinci.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245303" title="Adrienne Frantz" nonfiltered="271" processed="269" dbindex="95296">
Adrienne Frantz s una actriu estatunidenca nascuda el 7 de juny de 1978 a Mount Clemens, Michigan. s coneguda pel seu paper de la Ambrosia "Amber" Moore a la srie The Bold and the Beautiful.

 Filmografia . 

 The Young and the Restless ... Ambrosia "Amber" Moore;
 That '70s Show (2006) ... Kelly;
 Rugrats (2001) ... Emica;
 The Bold and the Beautiful (1997-2005) ... Ambrosia "Amber" Moore / April Knight;
 Sunset Beach (1997) ... Tiffany Thorne;

 Enllaos externs .
 http://www.adriennefrantz.com/ ;
  ;
 http://www.myspace.com/adriennefrantz ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245307" title="Musaranya de peus llargs" nonfiltered="272" processed="270" dbindex="95298">

La musaranya de peus llargs (Crocidura longipes) s un endemisme de Nigria.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245310" title="Musaranya de Pinedapa" nonfiltered="273" processed="271" dbindex="95300">

El musaranya de Pinedapa (Crocidura levicula) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245312" title="Musaranya de Pitman" nonfiltered="274" processed="272" dbindex="95302">

La musaranya de Pitman (Crocidura pitmani) s un endemisme de Zmbia.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245318" title="Musaranya de Roosevelt" nonfiltered="275" processed="273" dbindex="95304">

La musaranya de Roosevelt (Crocidura roosevelti) viu a Angola, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Rwanda, Tanznia i Uganda.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245319" title="Hans Geiger" nonfiltered="276" processed="274" dbindex="95305">
Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt, Alemanya, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de novembre de 1945), fsic alemany. Al costat de Walter Mller va desenvolupar el comptador Geiger En 1902, Geiger va comenar a estudiar fsica i matemtiques en Erlangen on es va doctorar en 1906. En 1907 va comenar a treballar al costat d'Ernest Rutherford en la Universitat de Manchester. En 1912 va ser nomenat cap de l'Institut d'investigaci fsic-tcnica a Berln. All va desenvolupar, al costat d'un dels seus estudiants graduats, el comptador Geiger. Va ser tamb membre del Club de l'Urani en l'Alemanya nazi, un grup de cientfics alemanys que, durant la Segona Guerra Mundial, van treballar sense xit en la creaci de la bomba atmica alemanya. La seva lleialtat al Partit Nazi li va dur a trair a diversos collegues jueus; alguns d'aquests collegues li havien ajudat en les seves investigacions abans que es fes membre del partit nazi. Va morir en Potsdam uns mesos desprs que finalitzs la guerra.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245323" title="Mil" nonfiltered="277" processed="275" dbindex="95307">
El Mil s un Fox Terrier de pl dur i blanc, company de Tintn en la srie d'historietes que duu el mateix nom que el protagonista.

 El nom de Mil .

El nom original Milou es deu a la primera xicota de l'autor Herg a l'edat de 18 anys (Marie-Louise Van Cutsem, anomenada afectuosament "Milou"). Per aquesta ra molts cometen l'error que Mil es tracta d'una femella. No obstant aix, les actituds de la mascota i el constant s de la paraula chien (en francs, gos) deixen clar que Mil es tracta d'un mascle. Amo i gos sn tan inseparables que durant molts anys la srie sobre les aventures de l'intrpid reporter es va titular Les aventures de Tintn i Mil. 

 Paper a les aventures .

En els primers lbums de la srie, Mil t un paper central, ja que s l'nic company del seu amo. Ambds mantenen veritables converses, on el gos ocupa per moments el lloc de confident i el d'objector. 

A diferncia del seu amo, Mil es caracteritza per tocar ms de peus a terra; no est obsessionat amb la missi a complir, sent la seva principal aspiraci la tranquillitat, la qual cosa el fa desconfiar moltes vegades de les iniciatives del seu amo. 

Tot i que s indecs per moments, Mil es desf de les seves vacillacions quan es tracta de rescatar a Tintn, per aix recorre al seu enginy i al seu valor. No obstant aix, per moments es permet dubtar entre un os oposat en el cam i i el seu objecte fonamental de protegir al seu amo. 

Entre altres figures anecdtiques, s'ha de ressaltar la fascinaci que exerceix el whisky per a aquest gos, particularment quan es tracta de la (fictcia) marca Loch-Lomond, la qual cosa li ocasiona no pocs mals de cap. En aquest sentit, s molt semblant al Capit Haddock, fins al punt que sembla ser la seva prefiguraci. El gos i el capit sn personatges del mateix ordre, que equilibren amb alegria el que Tintn pugui tenir d'excessivament savi o virtus. Possiblement s per aquesta ra que el paper de Mil es veu sensiblement disminut desprs de l'aparici de Haddock en la srie.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245324" title="Musaranya de Sarawak" nonfiltered="278" processed="276" dbindex="95308">

La musaranya de Sarawak (Suncus hosei) s un endemisme de Malisia.

Es veu amenaada per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245330" title="Musaranya de Siclia" nonfiltered="279" processed="277" dbindex="95310">

La musaranya de Siclia (Crocidura sicula) es troba a Itlia i Malta.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245333" title="Musaranya de Smith" nonfiltered="280" processed="278" dbindex="95312">

La musaranya de Smith (Crocidura smithii) es troba a Etipia, Senegal i, possiblement, Somlia.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245335" title="DML" nonfiltered="281" processed="279" dbindex="95314">
DML (Data Manipulation Language) s un subconjunt del llenguatge Transact-Sql, una variant implementada per l'empresa Microsoft i basat amb els estndars ANSI-SQL:

 SQL89 (SQL1) ;
 SQL92 (SQL2) ;
 SQL99 (SQL3) ;

Exemples d'instruccions DML sn:

 SELECT;
 INSERT;
 UPDATE;
 DELETE;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245339" title="Musaranya de Somlia" nonfiltered="282" processed="280" dbindex="95315">

La musaranya de Somlia (Crocidura somalica) es troba a Etipia, Mal, Somlia i Sudan.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245341" title="Musaranya de Sri Lanka" nonfiltered="283" processed="281" dbindex="95317">

La musaranya de Sri Lanka (Suncus zeylanicus) s un endemisme de Sri Lanka.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245343" title="Musaranya de Sulawesi" nonfiltered="284" processed="282" dbindex="95319">

La musaranya de Sulawesi (Crocidura rhoditis) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245345" title="Musaranya de Sumatra" nonfiltered="285" processed="283" dbindex="95321">

La musaranya de Sumatra (Crocidura paradoxura) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245347" title="Musaranya de Tanznia" nonfiltered="286" processed="284" dbindex="95323">

La musaranya de Tanznia (Crocidura allex) es troba a Kenya i Tanznia.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245351" title="Musaranya de Temboan" nonfiltered="287" processed="285" dbindex="95325">

La musaranya de Temboan (Crocidura lea) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245353" title="Musaranya de Theresa" nonfiltered="288" processed="286" dbindex="95327">

La musaranya de Theresa (Crocidura theresae) es troba a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria i Sierra Leone.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245355" title="Musaranya de Verapaz" nonfiltered="289" processed="287" dbindex="95329">

La musaranya de Verapaz (Sorex veraepacis) es troba a Mxic i Guatemala.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245357" title="Musaranya de Whitaker" nonfiltered="290" processed="288" dbindex="95331">

La musaranya de Whitaker (Crocidura whitakeri) es troba a Algria, Marroc, Tunsia i el Shara Occidental.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245359" title="Musaranya de Wimmer" nonfiltered="291" processed="289" dbindex="95333">

La musaranya de Wimmer (Crocidura wimmeri) es troba noms a Costa d'Ivori.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245361" title="Musaranya de Yankari" nonfiltered="292" processed="290" dbindex="95335">

La musaranya de Yankari (Crocidura yankariensis) es troba al Camerun, la Repblica Centreafricana, el Txad, Etipia, Kenya, Nigria, Somlia i el Sudan.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245363" title="Musaranya de Yunnan" nonfiltered="293" processed="291" dbindex="95337">

La musaranya de Yunnan (Sorex excelsus) es troba a la Xina i, possiblement, al Nepal.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245367" title="Musaranya de Zacatecas" nonfiltered="294" processed="292" dbindex="95339">

La musaranya de Zacatecas (Sorex emarginatus) s un endemisme de Mxic.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245369" title="Musaranya de Zmbia septentrional" nonfiltered="295" processed="293" dbindex="95341">

La musaranya de Zmbia septentrional (Crocidura ansellorum) s un endemisme de Zmbia.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245373" title="Musaranya de Zarudny" nonfiltered="296" processed="294" dbindex="95343">

La musaranya de Zarudny (Crocidura zarudnyi) es troba a l'Afganistan, Iran i Pakistan.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245375" title="Comod" nonfiltered="297" processed="295" dbindex="95345">
Un comod s una carta que pot tenir qualsevol valor. Usualment n'hi ha dos per baralla i el seu disseny es variat, encara que molts inclouen la figura del jquer, un buf o pallasso. El comod pot tenir diverses funcions depenent del joc, habitualment s una ajuda per als jugadors, que poden usar-lo quan els falta una carta concreta (com al continental o certes variants del pker) per pot ser una carta a evitar per la quantitat de punts negatius que comporta el no collocar-la a temps.

En alguns jocs el comod s una carta de la baralla  i en altres es prescindeix totalment d'aquest element (com als cors o Dame de Piques) i es juga noms amb els nombres i les figures ordinries.

Per extensi, el terme comod s'usa en altres jocs i en informtica, on l'asterisc pot equivaler a molts carcters diferents i per tant es considera un comod. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245379" title="Trancs del futur" nonfiltered="298" processed="296" dbindex="95346">

En el manga i anime Bola de Drac, Trancs del futur (en angls Future Trunks) s un personatge que arriba del futur (com el seu nom indica) amb l'arribada del Dr. Gero i dels seus androides anomenats C16 ,C17 i C18.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245381" title="Musaranya de Zimmer" nonfiltered="299" processed="297" dbindex="95347">

La musaranya de Zimmer (Crocidura zimmeri) s un endemisme de la Repblica del Congo)

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245390" title="Musaranya del Congo" nonfiltered="300" processed="298" dbindex="95349">

La musaranya del Congo (Crocidura congobelgica) es troba a la Repblica Democrtica del Congo i a Uganda.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245394" title="Musaranya del desert" nonfiltered="301" processed="299" dbindex="95351">

La musaranya del desert (Notiosorex crawfordi) es troba a Califrnia, Arizona, Colorado, Texas i Arkansas, i als deserts septentrionals de l'Amrica Central.

Referncies.


Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245396" title="Musaranya del Gabon" nonfiltered="302" processed="300" dbindex="95353">

La musaranya del Gabon (Crocidura crenata) es troba a Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial i Gabon.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245398" title="Musaranya del Jap" nonfiltered="303" processed="301" dbindex="95355">

La musaranya del Jap (Crocidura dsinezumi) es  troba al Jap i Corea. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Fotografies d'aquesta espcie de musaranya. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245400" title="Musaranya del mont Carmen" nonfiltered="304" processed="302" dbindex="95357">

La musaranya del mont Carmen (Sorex milleri) s un endemisme de Mxic.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245405" title="Musaranya del mont Elgon" nonfiltered="305" processed="303" dbindex="95359">

La musaranya del mont Elgon (Crocidura elgonius) es troba a Kenya i Tanznia.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245408" title="Musaranya del mont Lyell" nonfiltered="306" processed="304" dbindex="95361">

La musaranya del mont Lyell (Sorex lyelli) s un endemisme dels Estats Units.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245412" title="Musaranya del mont Nyiru" nonfiltered="307" processed="305" dbindex="95363">

La musaranya del mont Nyiru (Crocidura macowi) s un endemisme de Kenya.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245414" title="Les excursions del Sr. Brou?ek" nonfiltered="308" processed="306" dbindex="95365">

Les excursions del Sr. Brou ek a la lluna i al segle XV (en txec: Vlet pana Broucka do Mesce/Vlet pana Broucka do XV. stolet) s una pera satrica en dos actes de Le Jan ek sobre un llibret txec de Viktor Dyk i Frantiek Sarafnsk Prochzka, tot i que hi van treballar fins a un total de set escriptors, incloent-hi a Karel Masek, Zykmund Janke, Frantisek Gellner, Jiri Mahen, Prochzka, Dyk i Max Brod a ms del mateix compositor.  El llibret est basat en dues novelles satriques del mateix nom, de l'escriptor Svatopluk  ech.  El mateix autor de les novelles s un personatge de l'pera, apareixent com una visi al principi de l'Acte II.  Jancek va treballar en l'pera entre 1908 i 1917 . L'estrena va tenir lloc a Praga el 23 d'abril de 1920, rebent una freda acollida, sent l'nica pera de Jancek que no va ser estrenada a Brno.. Desmond Shawe-Taylor ha considerat aquesta pera com la ms  purament txeca en tema i tractament  de les que va compondre Jancek.

La intenci satrica s diferent en cadascuna de les dues parts. Si en la primera part l'objectiu de la burla s la comunitat artstica txeca que freqentava la taverna "Vikrka", situada al peu del castell de Praga i que encara avui dia continua existint, en la segona part es fa una stira dels individus vacillants davant d'una crisi nacional.

 Histria .
Com en altres peres del perode mitj de Jancek, Les excursions del Sr. Brou ek va patir una difcil i llarga gestaci de 9 anys, deixant sis versions del llibret, tres de diferents llibretistes i tres ms de textos refosos pel mateix compositor i quatre versions musicals diferents.

La intenci original de Le Jancek era compondre una pera sobre el tema del viatge del Sr. Brou ek a la lluna, amb quatre actes, els dos centrals a la lluna i els extrems a la terra, tot i que a la corresponent novella de Cech els fragments d'estada de Brou ek a sa casa sn irrellevants, per la qual cosa calia ampliar-los i afegir-hi personatges.  La idea d'incorporar el viatge al segle XV sembla que se li va ocrrer a Jancek de manera sobtada, dos anys desprs de l'inici de la composici. Sembla que la motivaci d'aquesta incorporaci va ser principalment patritica: Txecoslovquia acabava d'aconseguir la independncia i un tema histric s'adeia b amb la nova situaci, de fet la partitura va ser dedicada al primer president de la nova repblica, T.G. Masaryk. Una vegada afegit el viatge al segle XV com a un nou acte, l'acte de retorn a la terra des de la lluna quedava descollocat, ats que aquest episodi el situava sa i estalvi a casa i havent aprs la lli; com podia aleshores emprendre un nou viatge?. Finalment, desprs de diversos intents i d'implicar diversos llibretistes i les seues prpies collaboracions en el text, el mateix Jancek va descartar l'epleg, quedant la configuraci de l'pera en el dptic de dos actes o parts que es representa avui dia.

 Msica .
Situada entre Jen fa, l'obra cimera de la primera etapa de la producci operstica de Jan ek, i Katia Kabanov, la seua millor obra de maduresa, Les excursions del Sr. Brou ek pot ser considerada una obra de transici. Tot i no gaudir de la concisi i la fora de les seues obres de maduresa, s interessant per la seua originalitat i la seua radical contrucci musical, contenint fragment d'excellent msica: el duet amors entre entre Mlinka i Mazal, la descripci musical del retorn del Sr. Brou ek des de la lluna o els cors del segon acte.

 Personatges .
Brou ek s l'nic personatge que mant la seua identitat tant a terra com a la lluna i al segle XV. Els altres personatges van adquirint una nova fesomia en les visions o "viatges" de Brou ek, i sn assumits per un nic cantant segons la distribuci segent:



 Sinopsi .

 Acte I .
 Lloc: Praga;
 Temps: 1888;
Matej Brou ek s un home txec modern, pressumptus i auto-complaent que viu a Praga. Completament borratxo desprs d'haver-se empassat quinze cerveses, el Sr. Brou ek intenta trobar el cam a casa. Mlinka, la filla del sagrist, es troba tan desesperada amb les infidelitats de Mazal, el llogater bohemi del Sr. Brou ek, que amenaa amb sucidar-se. Per a calmar-la, el Sr. Brou ek no t ms remei que prometre-li casar-se amb ella. El sagrist interv preguntant-li si les intencions amb la seua filla sn honestes. Per Brou ek aviat es retracta del seu oferiment, i fuig a la lluna a cercar una existncia ms tranquilla. A la lluna seguir immers en el triangle amors, amb els personatges terrestres transformats, per efectes del deliri, en fantasiosos selenites.

La lluna est habitada per una colnia de misteriosos estetes, pardia de certs cercles artstics de la Praga del moment. Brou ek hi coneix el poeta Blankytn i s'enamora de la promesa d'aquest, Etherea. Ambds fugen al Temple de Totes les Arts, per quan el prosaic Brou ek s'adona de la naturalesa de la vida lunar (res de menjar o de beure; la gent dedica la vida sencera a contemplar la bellesa), es mostra horroritzat i es desperta. Entretant Mlinka i Mazal s'han reconciliat.

 Acte II .
En el seu segon somni, Brou ek imagina que ha viatjat cap enrere en el temps fins a la Praga del segle XV, l'era de la revolta Hussita. Els Hussites troben que la parla txeca moderna de Brou ek s difcil d'entendre i l'acusen de ser un espia, per finalment s rescatat per l'amable Domik, qui se l'endu a sa casa. La famlia de Domik discuteix acaloradament sobre assumptes religiosos i persuadeix el no massa entusiasmat Brou ek a unir-se a ells en la batalla. Els Hussites guanyen la guerra, tot i que Domik s mort. El covard Brou ek ha buscat la manera d'evitar el combat, per s descobert i condemnat a morir cremat en un barril. Afortunadament es despertat just en el moment en qu les flames estan a punt d'engolir-lo.

Enregistraments.
 Supraphon SUA ST 50531/3 (en LP): Cor i Orquestra del Teatre Nacional de Praga; Vclav Neumann, director;
 Supraphon 1116 3291-3: Richard Novk, Karel Hanu, Libue Mrov, Vilm Pribyl, Jaroslav Tomnek, Miroslav vejda, Vladimr Krejck, Jir Olejncek, Jaroslav Soucek, Jana Jonov, Jirina Markov, Bohuslav Mark; Filharmnica Txeca Orchestra and Chorus; Frantiek Jlek, conductor;
 Orfeo - C354942I (en alemany): Fritz Wunderlich, Kurt Bhme, Wilma Lipp, Kieth Engen, Antonie Fahberg, Lilian Benningsen, Paul Kuen, Karl Ostertag, Bayerisches Staatsorchester, Cor de la Bayerischen Staatsoper, Joseph Keilberth, director;

Referncies.


Enllaos externs.
 Plana de Universal Edition;
 ek_note.shtml Plana de l'pera a la BBC Symphony Orchestra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245416" title="Musaranya del mont Usambara" nonfiltered="309" processed="307" dbindex="95366">

La musaranya del mont Usambara (Crocidura usambarae) s un endemisme de Tanznia.
Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245418" title="Musaranya del Pamir" nonfiltered="310" processed="308" dbindex="95368">

La musaranya del Pamir (Crocidura serezkyensis) es troba a l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Tadjikistan i Turquia.

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245434" title="Canal Blaton-Ath" nonfiltered="311" processed="309" dbindex="95370">
El Canal Blaton-Ath s un canal de Blgica que enllaa el canal Nimy-Blaton-Pronnes  a Blaton amb el Dender canalitzat a Ath.

Histria.
El canal va excavar-se de 1864 a 1868 segons la norma de Freycinet amb una capacitat mximal de 300 tones. Va mantindre el seu carcter original com que mai no va haver-hi obres d'eixamplaci o de modernitzaci.

El canal va tenir un paper important entre les dues guerres mundial pel transport de carb de les mines de l'Hainaut. Per superar els  27,39 m entre Blaton i Stambruges i uns altres 29 fins a Ath, hi ha 21 rescloses el fa el trnsit molt poc a poc. Avui la seva utilitat econmica no s gaire important. La velocitat mxima s'ha limitat a 3,6 km/h o 1,8 km/h en creuar una altra embarcaci per a prevenir la erosi dels marges.

Rescloses.

 

Estadstiques.
Al 2005 noms 47 embarcacions van utilitzar el canal. Junts amb el riu Dender, hi ha un projecte per a rehabilitar el canal si ms no pel transport, al menys per al turisme i la navegaci de plaer.


Enllaos externs.
Informacions per als navegants de plaer sobre l'horari de funcionament de les rescloses i ponts mbils
Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245437" title="Blaton" nonfiltered="312" processed="310" dbindex="95371">
Blaton s un antic municipi de Blgica, a la provncia d'Hainaut de la Regi valona que al 1977 va integrar-se a la municipi de Bernissart

L'historiador local Louis Sarot  parla de la petita Vencia del Hainaut per qu en creuar-s'hi els canals Nimy-Blaton-Pronnes i Blaton-Ath creen un paisatge interessant, aficionat pels turistes, els navegants de plaer i els pescadors.
Galeria.

Enllaos externs.
 Web del municipi de Bernissart (en francs);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245440" title="Collegi de Cordelles" nonfiltered="313" processed="311" dbindex="95372">
El Collegi de Cordelles, o Collegi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una instituci educativa de Barcelona gestionada per la Companyia de Jess fins a la seva extinci el 1767.

Situat a la Rambla (la Rambla dels Estudis li deu el nom), va adquirir gran prestigi en la formaci dels fills de les classes privilegiades de Catalunya, com el bar de Mald, escriptor del fams dietari Calaix de Sastre, el seu pare Antoni d'Amat i el seu oncle Manuel d'Amat, el qual seria Virrei del Per. Bona part dels primers membres del claustre de la Universitat de Barcelona i desprs de la de Cervera eren antics alumnes del Collegi de Cordelles. 

 Inicis .
D'inspiraci renaixentista, va ser fundat pel notari Joan Cordelles el 1530 amb llicncia del papa Climent VI, perms confirmat per l'emperador Carles V el 1533. El notari pass el dret al seu nebot, el canonge Jaume de Cordelles, que compr uns terrenys a la part alta de la Rambla, en redact els estatuts i dot i feu comenar les obres el 1572. Les obres foren acabades pel seu nebot i hereu, Alexandre de Cordelles. El 1593 hi van comenar les classes de gramtica, retrica, filosofia i teologia, limitades als nens de ms de 12 anys de la nissaga dels Cordelles. La direcci i administraci del centre restaven en mans dels mateixos alumnes, mentre que la famlia Cordelles mantenia el dret de patronatge.

 La Companyia de Jess .
La utopia dels estatuts redactats pels Cordelles el portaren a la prctica desaparici. Per salvar-lo, Alexandre de Cordelles n'ofer la direcci al jesutes del ve collegi de Betlem, els quals es resistiren a acceptar-la fins al 1635, encara que degut a la guerra no n'agafarien la direcci efectiva fins al 1662. 

Des de llavors va crixer tant que l'edifici es va ampliar amb la construcci de tres noves aules i el personal jesuta arrib a 17 professors. Sense restriccions familiars i noms lligat a l'estament noble (collegi de nobles) s'hi donaren classes a alumnes externs. S'hi afegiren estudis de declamaci, dansa, esgrima, que foren assignatures impartides per laics.

Per herncia de la seva mare, Isabel de Cordelles i Romanyer (pubilla de Felici de Cordelles, Marqus de Mura), Francesc de Copons i de Cordelles, 7 senyor de Malmercat, Glorieta i Montesclado, senyor de Mura i Castellnou de Bages, va passar a exercir-ne el patronatge.

A partir de 1717 tant el collegi de Cordelles com el de Betlem intentaren suplir les universitats catalanes dissoltes per Felip V. Durant el segle XVIII el collegi assol una gran importncia malgrat que no fou fins a 1761 que el vice-rector va rebre el ttol de rector independent del de Betlem. 

La ctedra de matemtiques, la primera de Barcelona, fou assumida pel fams Pere Cerd, que passaria ms tard a ocupar la del collegi imperial de Madrid. Els seus deixebles, agrupats en la conferncia fsico-matemtica experimental crearen l'Acadmia de Cincies Naturals i Artstiques. 

En el moment de l'expulsi del jesutes hi residien 60 alumnes. Es va intentar la seva continutat, per finalment va tancar. Donat que es va expropiar als jesutes, Carles III va cedir part de l'edifici a l'Acadmia de Cincies i la resta es llog com a dipsit militar i caserna el 1776. 

La titularitat de la propietat, per, no estava massa clara. El 1789, Francesc de Copons i de Cordelles   aconsegu que li fossin respectats els drets de patronatge. L'ocupaci francesa acab d'arrunar l'edifici en sser convertit en habitatges. Venut el 1807, fou enderrocat i al seu lloc s'hi constru l'actual Acadmia de Cincies.

Fonts. 
A. Borrs i Feliu: "El Collegi de Sta. Maria i St. Jaume, dit de Cordelles i la Companyia de Jess" dins A.S.T. 37 (1995) pp. 399-466;
"El Collegi de Nobles de Barcelona durant el segle XVIII" dins Contribuci a la histria de l'Esglsia Catalana. Montserrat (1983), pp. 51-91;
Reis Fontanals: La fundaci cannica i imperial del Collegi de Cordelles. Biblioteca de Catalunya. Barcelona (1994).
La Resistncia escolar catalana en llibres (1716-1939) bibliografia Rosa Mut i Carabasa, Teresa Mart i Armengol prleg de Jordi Verri ;
Bru, I. de, Oracin . . . Colegio de Cordelles (1661);
Constituciones del Imperial y Real Seminario de Nobles de Barcelona. . . de Cordelles (1763) ;
El Col.legi de Nobles de Barcelona durant el S. XVIII," in A. Manent et al, eds., Contribuci a I'Historia de l'Esglsia Catalana (Montserrat, 1983), 51-89 ;
Tamb alguns autors informen que a mitjan abril de 1701, es produren diversos avalots als carrers de Barcelona, provocats per una disputa entre universitaris i estudiants del collegi de Cordelles, incidents als quals hom atribu una certa significaci poltica a favor o en contra que l'herncia beneficis Felip d'Anjou, ja que mentre la Universitat es considerava un reducte austriacista, el collegi de Cordelles, regentat per la Companyia de Jess, era tingut per procliu a la dinastia borbnica. El conflicte ocasion la clausura dels dos centres d'ensenyament fins a l'acabament del curs acadmic, a fi d'apaivagar els nims dels estudiants.
FELIU: Anales, III, p. 475. ;
BOFARULL: Historia crtica, VIII, p. 396. ;
Ferran Soldevila: Barcelona sense universitat, i la restauraci de la Universitat de Barcelona (1714-1837). Barcelona, 1938, p. 4-8.
Els jesutes van construir a les Rambles el convent de Betlem l'any 1553, si b fou reconstrut el 1681. Els carmelites descalos van fundar el 1586, el convent de Sant Josep a l'indret on avui hi ha el mercat de Sant Josep la Boqueria. Pel fet que Ignasi de Loyola havia fet estada a Catalunya, els jesutes s'hi van desenvolupar en gran manera. L'any 1593, al costat del convent de Betlem es va fundar fundar el Collegi de Cordelles, d'ensenyana superior.

Referncies.


Enllaos externs.
Ms dades sobre el Collegi Cordelles;
Arbre genealgic del Cordelles;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245441" title="Iconfor" nonfiltered="314" processed="312" dbindex="95373">

Un iconfor s una imatge que apareix al voltant de la caplletra en alguns diccionaris i que, escrita, comena per aquella lletra. Els iconfors sn triats a causa de la lletra inicial del seu nom.

Hi ha llenges, com la francesa, que tenen una llarga tradici, encara mantinguda, d'illustrar amb iconfors els seus diccionaris.

L'nic dibuixant catal de qui es t constncia que dibuixs iconfors s Apelles Mestres.

s un terme modern creat per la divulgadora de la illustraci ornamental de diccionaris Thora van Male. L'adaptaci al catal d'aquest terme s de Joan Puig Malet (l'any 2007 en el bloc de lexicografia Gazophylacium).

Diccionaris catalans amb iconfors.
Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana, de Pere Labrnia (Espasa y Companya, Barcelona, 1888-1892). s la tercera edici. L'autor dels iconfors s Apelles Mestres.
Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana, de Delf Donadiu (Espasa y Companya, Barcelona, 1895-1897). L'autor dels iconfors (diferents als anteriors) s Apelles Mestres.

Enllaos relacionats.
Diccionari;
Lexicografia;

 Enllaos externs .
Web de la creadora del terme en francs, Thora van Male;
Bloc on apareixen exemples d'iconfors catalans;
;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245446" title="Dan Castellaneta" nonfiltered="315" processed="313" dbindex="95374">
Daniel Louis Castellaneta (Chicago, 29 d'octubre de 1957) s un actor talo-nordameric ms conegut per ser la veu de Homer Simpson en la versi original de la srie Els Simpson. Tamb ha interpretat les veus del geni a la pellcula de Disney El tornada de Jafar i de l'Avi Phil en la srie animada Oye Arnold, a ms d'altres papers en sries com The Batman, Vaca i pollastre i altres sries animades. Dan Castellaneta va ser membre de l'elenc de The Tracey Ullman Show on Els Simpsons van fer la seva aparici per primera vegada. Per homenatjar la seva tasca, apareix com a actor convidat en un captol de la srie de televisi nord-americana Stargate, en la qual es parla en diverses ocasions d'Els Simpson. Fins i tot, quan els Simpson van visitar els estudis Fox, Homer crida a Dan Castellaneta i aquest li diu que posi el cap al carro de tours, Homer es nega i es colpeja el cap amb la cama d'una esttua.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245449" title="Temple d'Hera" nonfiltered="316" processed="314" dbindex="95375">
El Temple d'Hera a Olmpia, Grcia, s un monument rellevant de l'arquitectura de l'estil dric.

El temple est consagrat a Hera, l esposa de Zeus i una de les divinitats femenines ms importants de la religi grega antiga.

L'Heraion a Olmpia est situat al nord de l'altis (el precinte sagrat). s el temple peripteral ms antic d'aquest lloc i un dels primers temples grecs d'estil dric. Podria haver-hi hagut un lloc anterior de culte al mateix emplaament. El temple es va erigir sobre l'any 600 aC, probablement dedicat a la Triphylia de la Polis de Skillous. S'insinua que una ciutat propera es va construir originriament en honor del du suprem, Zeus. En aquest cas, el temple es va rededicar temps desprs a Hera, probablement desprs del 580 aC, quan el control d'Olmpia va passar de Triphylia a Elis, o al segle V aC, quan es va construir el fams Temple de Zeus. El temple d'Hera va ser destrut per un terratrmol a comenaments del segle IV dC No es va tornar a reconstruir.

El temple mesura 50.01 x 18.76 metres en estilobats; aquestes proporcions tan allargades sn caracterstiques de l'arquitectura drica arcaica. T un peripteu de 6 per 16 columnes. Originriament eren de fusta i gradualment es van substituir per columnes de pedra. A mesura que aquestes columnes eren substitudes en perodes molt diferenciats entre el perode arcaic de l'antiga Grcia i la Roma antiga i es forjaven sota la influncia dels seus estils contemporanis respectius, es diferencien considerablement en proporcions i detalls. Al segle II dC, l'escriptor i viatger Pausnias va veure una columna de fusta a l'opistdom. Les parets tenien un scol de pedra amb una superestructura d argila, una altra caracterstica tpica de l'arquitectura grega arcaica. Forats a les protuberncies al final de les parets (les anomenades antae indiquen que un revestiment les protegeix de les inclemncies del temps. L'entaulament de sobre les columnes deuria haver sigut de fusta per mai se n'han trobat restes. El temple t un sostre d'estil Lacnic; els timpans es van decorar amb un disc d'acrtera de 2,5 metres de dimetre, cadascun d'una sola pea (se'n pot trobar una al museu d'Olmpia). 

Pausnias constata que hi ha dues esttues de culte dins la sala, o naos, del temple: Hera asseguda i Zeus dempeus. Al museu d'Olmpia es pot trobar un cap de pedra arcaic que podria haver pertangut a l'esttua d'Hera. En temps de Pausanias, l'edifici tamb es va fer servir per conservar altres nombrosos objectes com moltes ms esttues de divinitats i ofrenes votives. Entre els pocs objectes que encara es conserven trobem l'esttua identificada normalment com l'Hermes de Praxiteles, un dels exemples ms ben conservats de l'escultura grega. El temple tamb guardava l'altar on es mostraven les corones d'olivera per als guanyadors dels Jocs Olmpics antics. Avui, la flama olmpica s'encn all on hi havia hagut el temple.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245451" title="Sebastin Llapur" nonfiltered="317" processed="315" dbindex="95376">
Sebastin Llapur s un actor de doblatge d'origen argent de Crdova, per amb diversos anys de treball a Mxic.

 Informaci General .

Nascut a San Salvador de Jujuy, a la recerca de nous horitzons professionals, als 20 anys. Va sser a la Ciutat de Crdova (Argentina)desprs, del seu pas d'origen cap a l'exterior, ms especficament a Mxic, la meca del doblatge a l'espanyol, on s cridat per Humberto Vlez per ser la veu de l'Avi Simpson en lleva de Carlos Petrel.

 Alguns dels seus papers .

 Sries Animades .

 Simpsons - Abraham Simpson / Krusty / Willie;
 Mansi Foster per a amics imaginaris - Eduardo;
 Vida i Obra de Juniper Lee - Jean Claude;
 Gadget i els Gadgetinis - Narizot;
 Duck Dodgers - nec Lucas (Primera Veu);
 El Chavo Animado - Quico;
 Toon World - Quico, Arbolzano, Pato Lucas, Alberto nemo i Edward conill.

 Pellcules .

 Alien vs Depredador - Maxwell;
 John Q: Stuacion Extrema - Dr. Raymond Turner;
 Irreversible - Stephane;
 Terra dels Morts - Pitbull;
 Conan el Destructor - Bombaata;
 Milionaris - Lladre;
 Mitj Mort - Sony Ekvall;
 Garfield - Luca* El Codi Da Vinci - Capitan Fache;
 George de la Selva 2 - Simi;
 Llgrimes de Sol - Terwase;
 El Planeta del Tresor - Billy Bones;
 Gatbela - George Hedare;
 El Fill de la Mscara - Odin;
 Chicago - Presentador;
 Daredevil - Wilson Fisk/Kingpin (Michael Clarke Duncan);
 La Ciutat del Pecat - Manute (Michael Clarke Duncan);
 Looney Tunes: De nou en Acci - nec Lucas;

 Pellcules Animades .
 Looney Tunes: De nou en Acci - nec Lucas;
 Happy Feet: El Ping - Amors;
 L'Espanta Tiburones - Luca;
 El Llibre de la Selva 2 - Shere Khan;
 Era de Gel 2 - Diego;
 Els Increibles (Doblatge Argent) - Mr. Increible;
 Els Simpson: La Pellcula - Abraham Simpson / Krusty / Willie;
 Buscant a Nemo - Bruce;

 Sries de TV .
 lies - Jean Briault;
 D'acord amb Jim - Jim;
 Power Rangers Tormenta Ninja - Lothor;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245455" title="Gnere artstic" nonfiltered="318" processed="316" dbindex="95377">


S'empra l'expressi gnere artstic per a qualificar expressions artstiques segons diversos criteris:
art: distinci de la disciplina artstica o de les caracterstiques especfiques de l'autor, vegeu Llenguatge artstic;
Grup hum: distinci de la nacionalitat, l'tnia o l'afiliaci religiosa dels artistes, vegeu Art per condici humana;
 Tema: distinci per la temtica de l'objecte de preocupaci, vegeu Tema artstic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245456" title="Copons de Llor" nonfiltered="319" processed="317" dbindex="95378">


Els Copons de Llor 

 Histria .
Jaime de Copons 3er Sr. de Copons, va tenir per fill segon a D. Pere de Copons, que va casar en 1266 amb D Sibilla de Rajadell, Sra. de Llor, que va ser filla de Berenguer de Rajadell, i neboda de Guillermo Rajadell, que li va fer donaci del castell de Llor al febrer de 1266. D. Pere de Copons va estar en la conquesta de Menorca en 1286. Va tenir per fill i successor a D. Berenguer. ;

Berenguer de Copons i Rejadell, Sr. de Llor, va estar en la conquesta de Sardenya amb l'Infant D. Alfonso d'Arag, i desprs en la guerra de Siclia, amb l'Infant D. Martn d'Arag, i el seu cos Pedro-Ramn 5 Sr. de Copons. En 1411, era cavaller de la Melsa o Estament militar de Catalunya. En 1386 es va casar amb D Sibilla de Monsons i Marls (filla de D. Guillem), i desprs segona vegada amb D. Violant. Va tenir 1r a Berenguer que li va heretar, i del segon matrimoni a D. Hug que va ser Sr. de la Manresana que es tractar en captol a part. ;

D. Berenguer (2.0) de Copons i Monsons Sr. de Llor, va venir a ser 6 Sr. de Copons per haver-lo heretat del primer germ del seu pare Pere-Ramon de Copons 5 Sr. de Copons mort sense descendncia, segons el testament d'aquest de 1429. Va ser cavaller de l'Estament militar de Catalunya en 1411 . Va casar en 1379 amb D Violant de Messina i Destorrent, filla segona de D. Joan Sr. de la Manresana y de Banca de qui no va tenir fills. Va casar segona vegada amb DLeonor d'Alentorn, amb qui va tenir 1r a D. Joan que li va succeir a Copons i 2n a D. Berenguer que va ser Sr. de Llor, que es tractar a part. ;

 D. Joan de Copons i Alentorn 7 Sr. de Copons, Durbn, Balsareny, Albarells, etc. Va casar en 1432 amb D Beatriu Gibert, de qui va tenir 1r a D. Ramon que li va succeir i 2n D. Joan que no va tenir successor. Va casar segona vegada amb D Angela de Guimer, i van tenir 3r a D. Dalmau que va ser Sr. del Bullidor, que es tractar ms endavant, 4t D. Galcer, 5 D Isabel, 6 D Joana 7 D Violant que va casar en 1475 amb D. Joan de Calders, Sr. de Segur. Va atorgar el seu testament en el seu castell de Copons en 30 de desembre de 1450, fundant un fidecoms al capdavant del seu fill D. Ramon, i els seus descendents amb substituci al seu altre fill Dalmau, etc. ;

V. -D Ramn de Copons i Gibert 8 Sr. de Copons, etc. Va obtenir del Rei D. Joan II d'Arag en 1474, donacions de les jurisdiccions de Copons i Durbn. Va casar en 1462, amb D. Violen-te de Calders i Claret, filla de D. Francisco Senyor de Santa Fe, de qui va tenir 1r a D. Ramn que li va succeir, 2n D. Lluisa que va ser esposa de D. Anton-Joan de Vilaplana, doncell de Cervera, 3r Fra Hug, que va ser cavaller de San Joan i Comendador de Torres de Segre, qui va tenir de Angelina Borrasana, al fill natural D. Galcer de Copons, fundador de la causa Pa de Copons; que no va tenir descendents (1) 4t D. Dalmau que no va tenir successi. 

VI. D. Ramn de Cpons i Calders, 9 Sr. de Copons, Durban, etc. Va casar en 1489 amb D Rafaela d'Hospital, filla de Francisco i Brgida de la qual no va tenir fills; i altra vegada cas amb D Mara de Oluja filla del Sr. de la Cardosa de qui va tenir un fill pstum, anomenat Joan, que va viure o no va viure. 

(1) Aquest (D. Galcer de Copons) pel seu testament de 22 de Juny de 1607 va fundar una Casa-Pa, per a dotar donzelles del seu llinatge, nomenant Administradors als seus parents, 1r D. Dalmacio de Copons Bartomeu Sr. del Bullidor 2n a D. Jernimo de Copons Barthomeu Sr. de Moya, 3r D. Francisco de Miquel i Pol, de Vilafranca (esps de Jernima de Copons i Maiol). 4.t El Sr. de Llor i 5 don Lluis de Miquel i Pol, de Barcelona. Tots els quals en 1865, van quedar reduts a la Marquesa de Moya, que guardava els fons (successora dels Bullidor i Moya), desprs a nom d'aquesta el Comte de Solterra. El Sr, Duc d'Almenara Alta (successor dels Miquel de Barcelona) i el Marqus de Blondel (successor dels Miquel de Vilafranca). 

Un dia, pel motiu del qual es va suscitar llarg plet sobre la successi dels bns i feu de Copons. D. Ramn havia atorgat testament en 4 de maig de 1536, nomenant hereu al fill que deixs, que com s'ha dit va ser el D. Joan de Copons i Oluja, anomenat el "Pstum", que no va arribar a heretar. La ms prxima hereva era donya Lluisa de Copons Calders, casada amb D. Joan-Anton de Vilaplana doncel de Cervera. Aquests van ser pares de Lluis Vilaplana i Copons, casat el 1512 amb D Antiga Artigas , i van ser pares d'altre Luis de Vilaplana i Artigas, que va seguir el plet per Copons, per va morir sense fills, sota testament de 1576, que cridava altre parent ms remot dels Vilaplana. que deien que gens tenia a veure amb la famlia Copons. 

La veritat s que segons el plet que va seguir, D. Joan-Anton de Vilaplana i D Lluisa de Copons, van tenir un segon fill anomenat D. Antonio de Vilaplana i Copons que va anar a viure a Perpiny, i va ser pare de 1r. Joan Gins, i aquest de D. Antonio, que va ser Carln de Copons en 1593, i aquest va ser pare d'altre Anton, Carl de Copons en 1636, que va ser pare de D Joana Vilaplana i Descamps, que va vendre el castell en 1667 a D. Jos de Camprodn, qui va obtenir investidura. Aquest senyor era de la casa dels Barons de Prullans, de la qual sn successors els senyors Marquesos de Monistrol. El castell est arrunat.

Fonts.
 Arbre genealgic dels Copons de Llor. Autor: Eduard Gri Sayrol. (publicat amb llicncia GFDL).;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245459" title="Drassanes Reials de Barcelona" nonfiltered="320" processed="318" dbindex="95379">

Les drassanes reials de Barcelona, es un edifici civil gtic emplaat a la faana martima de la ciutat i que es va comenar a bastir al final del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran.
Histria.
Aquestes drassanes no van ser les primeres de qu va disposar la ciutat. Es tenen noticies que ja s'havia construt una grada al costat de la porta de Regomir tocant a la muralla. Durant la conquesta de Mallorca i de Valncia per Jaume I, el 1243, ja figura documentada una segona drassana situada "cap a ponent". A partir de la construcci de les noves muralles al segle XIV, les drassanes installades al peu de la muntanya de Montjuc passen a ser les niques de la ciutat.

Des del seu origen es van destinar a la construcci de les galeres de la flota de la Corona d'Arag. Sota el regnat d'Alfons el Magnnim, fou la poca de major activitat, l'any 1423 s'hi van construir dotze galeres alhora. Es va construir en aquestes drassanes l'any 1571, la galera reial de Joan d'ustria, vaixell insgnia a la Batalla de Lepant. Al segle XVIII es va traslladar aquesta activitat a l'Arsenal de Cartagena, i a conseqncia de la derrota contra el borbnics en la guerra de Successi  al 1714, va passar a installar-se a l'edifici de Barcelona una caserna d'artilleria de l'exrcit espanyol, fins a l'any 1935 que es va cedir a l'Ajuntament, que les va destinar a Museu Martim, inaugurant-se el 18 de gener de 1941.

Declarat Monumento Histrico Artstico per decret del Consejo de Ministros de Espaa, del 5 de maig de 1976.

Construcci.



Durant el regnat de Pere el Gran entre els anys 1280/1300, es va iniciar la construcci de les drassanes, constant d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular amb quatre torres als seus angles, de les quals dos encara existeixen.

Alfons el Benigne, al 1328 va consignar la necessitat de cobrir-les, per per problemes amb la hisenda real i amb calamitats naturals, com grans tempestes, les obres progressaven molt lentament i aix van continuar amb l'arribada del nou rei Pere el Cerimonis, que va intentar traslladar les drassanes en veure, que els vaixells all s'espatllaven, a l'antic sector de la Ribera. La proposta del Consell de Cent de la ciutat del 9 de juny de 1378, desprs de deplorar : no sia coberta e per ao les galees estiguin dins d'aquella a sol e vent e pluja, perqu sn dins breu temps consumides e destrudesva impedir aquest trasllat i va cooperar amb el finanament del projecte de la construcci, oferint a Pere el Ceremonis l'aportaci de 10000 florins en set anys i demanant al monarca una contribuci reial de 7000 florins, a ms del perms per a tenir a cobert les galeres pertanyents a la ciutat.

Segons consta a l'nic llibre d'obra que s'ha conservat de la construcci de les drassanes del temps comprs entre 11 d'abril de 1383 i 15 d'agost de 1384, se sap que es van construir quatre magatzems i els treballs d'ensostrament de la meitat septentrional. Els materials empleats eren els carreus de la pedrera de Montjuc, la sorra de la mateixa platja propera a l'obra, la fusta del baix Ebre i de les Gavarres i el cordam i les rajoles de Valncia.

Una gran ampliaci es va realitzar sota el regnat de Joan I, a causa de les necessitats navals dels homes de negoci catalans i de la corona catalano-aragonesa, es va signar un nou acord entre el rei i la ciutat de Barcelona el 1390, per a l'ampliaci de les drassanes i la creaci d'un palau reial adossat, amb una plaa oberta al mar seguint com model el Palazzo Ducale i la Piazzetta di San Marco de Vencia, llavors tamb en construcci. La realitzaci del palau no es va portar a terme, per excavacions efectuades modernament, solament s'han trobat els fonaments.

Entre les reformes ms importants va ser la cobertura del pati central, la construcci del Porxo Nou que constava de dues plantes amb portal i pati i merlets a la seva part exterior al mar. 

El conjunt gtic (de l'any 1381), consta de vuit naus de divuit trams separats per pilars de planta quadrada de 77 cm de costat per 6 m d'altura, de cada pilar arrenquen dos arcs torals i dos formers d'mig punt que sostenen les bigues del sostre amb coberta a dues aiges. A finals del segle XV eren setze naus les construdes.

La Generalitat de Catalunya es va fer crrec de la seva administraci a partir de l'any 1578, construint el 1618 tres noves naus de disseny i materials idntics a les de l'poca medieval, encara que de dimensions diferents i situades transversalment a les altres. Entre els anys 1641/1644 es va fortificar el recinte amb motiu de la Guerra dels Segadors.

Al segle XVIII es va ampliar la nau central, suprimint una filera de pilars per a guanyar espai per les dimensions dels nous models de vaixells que es construen llavors.

Enllaos externs.
Drassanes Reials;
Bibliografia.
Volum 3 (1998), Art de Catalunya, Urbanisme, arquitectura civil i industrial, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-24089-04-6;
Volum III (2003), L'Art Gtic a Catalunya, Arquitectura III, Barcelona, Enciclopdia Catalana. ISBN 84-412-0887-5;
Volum 7 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5435-0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245464" title="Robert Cazala" nonfiltered="321" processed="319" dbindex="95380">

Robert Cazala (Bellocq, 7 de gener de 1934) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1958 i 1968. 

Al llarg de la seva carrera professional sempre va crrer a l'equip Mercier-BP-Hutchinson, aconseguint 36 victries. 

 Palmars .
1958 ;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
 1r al Premi de Bergerac;
 1r al Premi de Sigoules;
 1r al Critrium d'Alger;
1959 ;
 1r al Tour de Champagne i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Midi-Libre;
 1r del Premi de Puy-l'Evque;
1960 ;
 1r al Tour de Champagne i vencedor d'una etapa ;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr i 1r del Premi de la Regularitat;
 Vencedor d'una etapa al Midi-Libre;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est ;
 1r al Premi de Royan;
 1r al Premi d'Alger;
 1r al Premi de Brioude;
1961 ;
 1r al Tour de Var i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes al Midi-Libre;
 1r al Premi de Morlaix;
 1r al Premi de Lalinde;
1962 ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est ;
 1r de la Ronda de Seignelay;
 1r al Premi de Plounavez;
1963 ;
 1r al Premi d'Eymoutiers;
 1r al Premi de Lubersac;
1964;
 Vencedor d'una etapa al Midi-Libre;
 1r al Premi de Saint-Hilaire;
1965 ;
 1r al Gran Premi de la Trinitat a Guret;
 1r al Premi de Saint-Alvze;
1966 ;
 1r al Gran Premi d'Espraza;

Resultats al Tour de Frana.
1959. 32 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 6 etapes;
1960. Abandona (14a etapa);
1961. 40 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1962. 22 de la classificaci general. Vencedor e 2 etapes;
1963. 30 de la classificaci general;
1964. 59 de la classificaci general;
1965. 64 de la classificaci general;
1966. 80 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1964. 13 de la classificaci general;
1965. 28 de la classificaci general;
1967. 73 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Robert Cazala ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245465" title="O?wi?cim" nonfiltered="322" processed="320" dbindex="95381">
O wi cim s una ciutat del voivodat de la Petita Polnia (en polons Ma opolska), situada al sud amb 43.000 habitants (2001), situat a 50 kms al oest de Cracvia on hi ha el camp de concentraci de Auschwitz.

El nom alemany de la ciutat, Auschwitz, s encara utilitzat per referir-se al camp de concentraci nazi,durant la Segona Guerra Mundial.

Histria.

La ciutat va ser mencionada per primer cop el 1117. El 1170 va deixar de pertnyer a la provncia de Cracvia i va passar al Ducat de Opole. O wi cim es va organitzar segons la llei alemanya el 1270.

Al llarg de la histria, alemanys i polonesos varen viure junts en aquest poble de forma pacfica. Des de 1315 O wi cim va ser la capital de un ducat independent.

El 1327 el duc Joan I de O wi cim va formar amb la part oest de Galtsia i els ducats de O wi cim i Zator un estat vassall del regne de Bohmia. Posteriorment l'rea retornar a els ducs.

En el segle XIV molta gent va ser desplaada. El 1457 el Rei polons Casimir IV Jagell va comprar els drets d O wi cim que va ser afegit a Cracvia. Els jueus varen ser convidats a establir-se a aquesta regi,i esdevingueren poblaci majoritria al segle XV.

O wi cim tamb esdevingu un dels centre de cultura protestant a Polnia.

La ciutat va ser destruda per tropes de Sucia el 1655.

Quan Polnia va ser dividida durant el segle XVIII, O wi cim esdevingu part del Regne de Galtsia i Lodomeria (una provncia del Imperi Austrohongars) el 1772.

Desprs de la Primera Guerra Mundial la ciutat retorn a Polnia. Al llarg de l histria la ciutat ha estat principalment jueva fins l Holocaust. A l'inici de la Segona Guerra Mundial hi havia al voltant de 8.000 jueus a la ciutat

Durant l ocupaci alemanya de Polnia, el treball esclau es va utilitzar per construir una nova subdivisi que actuaria com camp de concentraci. Els presoners de Auschwitz s utilitzaren per construir i fer treballs qumics per I.G. Farben que produ molts tipus d elements qumics necessaris per a l'esfor de guerra alemanys.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245474" title="Passaport fitosanitari" nonfiltered="323" processed="321" dbindex="95382">
El passaport fitosanitari s un document que necessita un determinat material vegetal per circular dintre dels pasos de la UE, aquest passaport que els acompanya indica que han estat cultivats o manipulats per una empresa registrada, sotmesa a un control fitosanitari, i com a conseqncia, es troben lliures d'organismes de quarantena.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245476" title="Eddy Pauwels" nonfiltered="324" processed="322" dbindex="95383">

Eddy Pauwels (Bornem, 2 de maig de 1935) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1958 i 1966. Al llarg de la seva carrera professional aconsegu 16 victries, sent 4 etapes del Tour de Frana les ms importants.

Palmars.
1958;
 1r al Premi d'Oppuurs ;
1959 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
 1r al Premi d'Edegem;
 1r al Premi de Stockay;
1960 ;
 1r als 3 dies d'Anvers ;
 1r al Premi de Tessenderlo;
 1r al Premi d'Oppuurs ;
1961 ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 1r al Premi de Bornem ;
 1r al Premi de Rijmenam;
1962 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1963 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r al Premi de Beauvais;
 1r del Gran Premi de la muntanya de la Volta a Luxemburg;
1964;
 1r a Beaulac-Bernos;

Resultats al Tour de Frana.
1959. 11 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1960. 25 de la classificaci general;
1961. 9 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1962. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1963. 13 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 3 etapes;
1964. 20 de la classificaci general;
1965. Abandona (19a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1962. 9 de la classificaci general;
1965. 18 de la classificaci general;
1966. Abandona (6a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Eddy Pauwels ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245478" title="Dedlia" nonfiltered="325" processed="323" dbindex="95384">
Dedlia fou un festival celebrat a Becia en honor d'Hera.

L'origen i forma de celebraci sn descrites per Pausnies.  El festival se celebrava noms una vegada cada set anys mes o menys. Un festival especial anomenat petita Dedlia es feia a Platees, mentre la gran Dedlia es feia amb altres  ciutats becies com a participants (Platees, Coronea, Tspies, Tanagra, Queronea, Orcomen, Lebdia, i Tebes) a la riba del riu Asop on una esttua d'Hera adornada era passejada en carro seguida d'una process; a un altar es presentaven les ofrenes, vi i encens que eren cremades a l'altar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245479" title="Damartion" nonfiltered="326" processed="324" dbindex="95385">
Damartion fou un moneda siciliana. Diodor de Siclia diu que la va establir Gel I desprs de la seva victria sobre els cartaginesos a Himera, en qu la seva dona Demareta va influir per garantir termes moderats de pau i els cartaginesos en agrament li van regalar una corona d'or de la que es va treure una pea que fou anomenada Damaretion en honor d'aquesta Demareta. Un altra versi diu que les dames sicilianes van oferir els seus ornaments per encunyar monedes per proveir les necessitats de Gel per la guerra i la moneda va prendre el nom de la "primera dama".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245480" title="Ramon Alemany Cervell de Querol" nonfiltered="327" processed="325" dbindex="95386">
Ramon Alemany (Cervell) de Querol pertanyia al llinatge dels Cervell i era fill de Ramon Alemany V de Cervell i de Berenguera de Querol.

Al ser fadristern no heret la senyoria de Cervell sin que fou Bar de Querol, Montagut, Pontils, Pinyana, Montclar, Selmella i Santa Perptua de Gai.  

Al 1217 assist a la reconciliaci entre Jaume I i Guerau IV de Cabrera, pretendent al Comtat d'Urgell. Fu edificar un hospital dins del Monestir de Santes Creus, d'on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany.

Particip en la Croada contra Al-Mayrqa en la Host de Guillem II de Bearn i Montcada conjuntament amb el seu nebot Guerau VI de Cervell, fill del seu germ i hereu Guillem I de Cervell, que havia mort al 1227.

Ambds, oncle i nebot, moriren durant la campanya l'any 1230 vctimes de la Pesta que s'escamp per tota l'illa frut de la podridura dels cossos dels musulmans morts i no enterrats.

 Vegeu tamb .
Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca;
Croada contra Al-Mayrqa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245482" title="Dafnefria" nonfiltered="328" processed="326" dbindex="95387">
Dafnefria (Daphnephoria) fou un festival que se celebrava cada nou anys a Tebes en honor de l'Apollo Ismeni. El nom derivava de les corones de llorer que portaven el seus participants. 

Un relat del festival es troba a l'obra de Procle. S'adornaven 365 peces de fusta d'olivera amb garlandes de llorer i flors simbolitzant l'any. 

Un festival semblant es feia tamb a Delfos al mes de Thargelion, probablement dia set. Tamb els atenencs feien un festival de la mateixa naturalesa, esmentat per Procle que noms diu que el set dia els atenencs honoraven a Apollo portant corones de llorer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245483" title="Llei dels volums de combinaci" nonfiltered="329" processed="327" dbindex="95388">



La Llei dels volums de combinaci va ser enunciada el 1808 pel qumic francs Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850) com a conseqncia de les experincies realitzades amb diferents reaccions qumiques entre gasos. Diu aix:

Els volums de totes les substncies gasoses que intervenen en una reacci qumica estan entre s en una relaci constant i molt senzilla de nombres enters.;

Histria.
Joseph Louis Gay-Lussac va realitzar l'any 1805 una srie d'experiments amb Alexander von Humboldt (1769-1859) en els quals descobriren que 100 volums d'oxigen es combinen amb 200 volums d'hidrogen i el resultat sn noms 200 volums de vapor d'aigua. a a dir, es produeix una contracci del volum total igual a 100 volums ja que el volum de reactius s de 300 volums.

Proseguint amb aquest estudis Gay-Lussac public l'any 1809 la seva llei dels volums de combinaci. les seves mesures eren molt cuidadoses i dedicaven especial atenci a la contracci de volum que es produa en moltes reaccions i que seguia una llei regular. Aquests experiments forem revisats per Berthollet i Davy arribant a les mateixes conclusions.

Algunes de les combinacions que Gay-Lussac investig foren:
 La reacci entre H2 i Cl2 que reaccionen en una relaci 1:1 sense contracci de volum 1 + 1   2.
 La reacci entre CO i O2 que ho fan en una relaci 2:1 contracci de volum 2 + 1   2.
 La del BF3 i el NH3 que ho fan en una relaci de 1:1 o de 1:2.
 La del CO i el NH3 que poden reaccionar en relacions 1:1 o 1:2.
 I la reacci, especialment intrigant, entre N2 i O2 que podia ser 2:1, 1:1 i 2:1.
En alguns casos es produa una contracci del volum per en altres casos no.

A Anglaterra, el qumic John Dalton (1766-1844) afirmava en el seu llibre A new system of chemical philosophy (1808) que els toms iguals no es podien combinar, degut a les seves repulsions mtues, i suggeria que les regularitats de les combinacions s'haurien d'observar en els pesos atmics per no en els volums. A ms les reaccions entre gasos haurien de produir sempre un descens del nombre d'toms i, per tant sempre haurien de produir una contracci del volum, cosa que no es complia sempre.

La soluci del problema la don el qumic itali Stanislao Cannizzaro (1826-1910) en el congrs de Karlsruhe (1806) on disting entre pesos atmics i pesos moleculars basant-se en la hiptesi del seu mestre, el tamb qumic itali Amedeo Avogadro (1776-1856) que, inspirat en la llei de Gay-Lussac formul el 1811 la anomenada hiptesi d'Avogadro: Volums iguals de gasos en idntiques condicions de pressi i temperatura contenen el mateix nombre de molcules. Cannizzaro deix clar que podien existir molcules diatmiques homonuclears, com ara N2, O2, Cl2,... i heteronucleras, com CO, NO, HCl,... A algunes de les combinacions que tenien lloc en la relaci 1:1, es produa sempre un intercanvi d'toms i no hi havia contracci de volum.

Actualment podem simbolitzar algunes d'aquestes reaccions aix:

 2 H2(g)  + O2(g)   2 H2O(g) (contracci de volum 2 + 1   1);

 H2(g)  + Cl2(g)   2 HCl(g) (no hi ha contracci de volum 1 + 1   2);

 2 CO(g) + O2(g)   2 CO2(g) (contracci de volum 2 + 1   2);

 2 N2(g) + O2(g)   2 N2O(g) (contracci de volum 2 + 1   2);

 N2(g) + O2(g)   2 NO(g) (no hi ha contracci de volum 1 + 1   2);

 N2(g) + 2 O2(g)   2 NO2(g) (contracci de volum 1 + 2   2);

Bibliografia.
 DALTON, J. New system of chemical philosophy, Part I. Manchester, 1808;
 ESTEBAN, S. i PERAL, F. Controversias cientficas en la Qumica del siglo XIX. An. Qum. 2007, 103(4), 59-69;
 GAY-LUSSAC, J.L. Mmoires de la Societ d'Arcueil, 1809, 2, 207-234.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245484" title="Decaduc" nonfiltered="330" processed="328" dbindex="95389">
Decaduc (Decaduchi) fou el nom de cadascun dels membres del govern dels Deu que va substituir als govern dels Trenta tirans a Atenes el 403 aC. Foren elegits entre les deu tribus, un per cadascuna.

Encara que oposats als Trenta tirans,  van demanar ajust a Esparta contra Trasibul  i els exiliats; van conservar el poder fins al triomf final de Trasbul i el restabliment de la democrcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245485" title="Decarquia" nonfiltered="331" processed="329" dbindex="95390">
Decarquia (Decarchia o Decadarchia) fou el consell suprem establert a moltes ciutats gregues pels espartans, que establien el govern mxim dels estats controlat per mitja d'un governador autnom espart.

El consell estava sempre format pels membres dirigents del partit aristocrtic. La primera vegada que es va establir fou a Efes, per Lisandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245486" title="Decenlia" nonfiltered="332" processed="330" dbindex="95391">
Decenlia o Decnia (Decennalia o Decennia) fou un festival amb jocs celebrat cada deu anys pels emperadors romans,. T el seu origen en qu August va refusar el poder suprem que se li va oferir vitalciament i el va acceptar noms per deu anys, i quan va arribar al terme, per altres deu anys (i aix successivament fins a la mort); encara que altres emperadors van rebre l'imperi vitalciament, es va conservar l costum de celebrar la renovaci dels deus anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245488" title="Decimaci" nonfiltered="333" processed="331" dbindex="95392">
Decimaci fou la selecci per la qual es castigava a deu de cada cent soldats romans quan el conjunt havia estat culpable d'algun crim, revolta o mot; la resta rebia civada en lloc de blat. Aquest cstig apareix en una poca tardana de la repblica, especialment durant les guerres civils i sota l'imperi. De vegades el cstig s'aplicava contant als soldats i castigant (generalment executant) a cadascun que feia 20 o cadascun que feia 100.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245490" title="Dlia" nonfiltered="334" processed="332" dbindex="95393">
Dlia fou el nom d'una srie de festivals celebrats a l'illa de Delos, al centro de l'amfictionia anomenada de Delos que incloa les illes i la costa de Jnia. 

Foren instituts amb carcter religis al santuari d'Apollo. Era un festival molt antic i es celebrava cada cinc anys, els dies 6 i 7 del mes de Thargelion, aniversaris d'Apollo i rtemis. Els membres de l'amfictionia es reunien a Delos amb guarniments amb les seves dones i fills i adoraven al deu amb exercicis gimnstics i concursos musicals i danses. Els atenencs hi participaven antigament. Els habitants de Delos eren els cuiners pels que visitaven l'illa.

Desprs d'un temps en que es van deixar de celebrar foren restaurats desprs de l'olimpada 88 i s'hi van afegir curses de cavalls. Desprs e la restauraci Atenes va tenir la part principal a les celebracions i un atenenc era el president.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245491" title="Josep Orlandis Rovira" nonfiltered="335" processed="333" dbindex="95394">
Josep Orlandis Rovira (Palma, 1918) s un historiador i prevere mallorqu. Va viure a Mallorca fins a la guerra civil espanyola, i va ser catedrtic d histria del dret espanyol amb tan sols vint-i-quatre anys a la Universitat de Saragossa. Va ser el primer deg de la Facultat de Dret Cannic de la Universitat de Navarra i primer director de l Instituto de Historia de la Iglesia.

s especialista en la histria de l esglsia i la problemtica religiosa i cultural contempornia, ha escrit sntesis de la histria de l'esglsia. El 1999, fou investit acadmic de l Acadmia Mallorquina d'Estudis Genealgics, Herldics i Histrics, i el 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 La vocacin cristiana del hombre de hoy;
 El espritu de verdad, ;
 Historia y espritu  ;
 La iglesia catlica en la segunda mitad del s. XX;
 La Iglesia Antigua y Medieval ;
 La Historia breve del cristianismo (1983);
 La poca visigoda (1977);
 El Pontificado Romano en la Historia  (1996);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245494" title="Demtria" nonfiltered="336" processed="334" dbindex="95395">
Demtria fou un festival anyal dels atenencs establert el 307 aC en honor de Demetri Poliorcetes que junt amb el seu pare Antgon el Borni foren consagrats com a deus. Es celebrava cada any al mes de Munychion (mes que llavors va rebre el nom de Demetrion o Demetrias). Un sacerdot dirigia una process i els sacrificis i jocs. 

Anteriorment el festival es feia en honor de Dions i es deia la Dionsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245495" title="Demos" nonfiltered="337" processed="335" dbindex="95396">
Demos (llat demus) indicava originalment un districte o terra i per derivaci una zona de terreny delimitat. Derivava del joni i volia dir territori habitat i cultivat; aviat es va aplicar tamb a tot un districte incls les zones urbanes.

A tica els demos foren subdivisions de les tribus i la seva instituci s'atribu a Teseu. Inicialment les tribus eren quatre que en temps de Clstenes foren substituts per deu, cadascuna dividida en deu demi (equivalents a parrquies) amb una ciutat ms o menys important com a capalera; els atenencs estaven enrolats en alguna de les demos excepte els que eren nadius de la mateixa Atenes. Les demi eren 100 per en temps d'Estrab havien passat a 174. Els nom de les demos eren agafats de les diferents ciutats (com Marat, Eleusis i altres) o de noms de clans com Dedlides, Butades, etc  La demos ms gran era la d'Acarnes que en temps de la guerra del Pelopons provea tres mil soldats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245496" title="Rafel Mar Llacer" nonfiltered="338" processed="336" dbindex="95397">
Rafel Mar Llacer (Santany 1898   Sant Antoni de Portmany 1984) fou un empresari turstic mallorqu. Fill de pare eivissenc i mare mallorquina, era el segon de sis germans. En la seva joventut emigr a l Argentina, on exerc diferents oficis, i en retornar a Eivissa, es dedic al transport de peix entre Sant Antoni i Vila d'Eivissa.

El 1926 comen l explotaci d una tenda de queviures i de la Fonda Esmeralda, d on era el cuiner i forner. Es va casar amb Margalida Portas Mar i junts tingueren la bona idea de comprar uns terrenys a la platja de s'Arenal de Sant Antoni, on invertiren l emprendada de l esposa. La seva intuci empresarial els dugu a construir un hotel, Ses Savines, inaugurat l any 1935, amb onze habitacions i sis treballadors. Al llarg dels durs anys de la guerra civil espanyola es dedic ms a la restauraci que a l allotjament. Llavors arribaren els primers turistes: alemanys, catalans i francesos. 

Ses Savines fou objecte de diferents ampliacions que elevaren el nombre d habitacions a 155. Desprs de la seva mort la seva nissaga a ha continuat i ha ampliat el patrimoni hoteler. EL 2006 va rebre el Premi Ramon Llull a ttol pstum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245498" title="Disia" nonfiltered="339" processed="337" dbindex="95398">
Disia fou un gran festival celebrat a Atenes, fora de les muralles de la ciutat, en honor de Zeus; hi participava tot el poble; els rics oferien sacrificis mentre els pobres cremaven encens. Es celebrava a la segona meitat del mes d' Anthesterion, i anava acompanyat d'una fira. Cicl fou aconsellat per un oracle de ocupar l'acrpoli d'Atenes i va interpretar que ho havia de fer durant els jocs olmpics en lloc de en aquestes festes, i el cop va fracassar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245499" title="Dictnia" nonfiltered="340" processed="338" dbindex="95399">
Dictnia (Dictynnia) fou un festival amb sacrificis que es feia  a Cidnia a Creta en honor d'rtemis Dictnia (derivat del casador Dctios). No es coneix prcticament res d'aquestes celebracions, per la mateixa detat era tamb objecte de culte a Esparta i a la ciutat d'Ambrisos a Fcida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245501" title="Diiplia" nonfiltered="341" processed="339" dbindex="95400">
Diiplia  fou un antic festival que se celebrava cada any a l'acrpoli d'Atenes en honor de Zeus. La data de celebraci era el 14 de Scirrophorin. Porfiri descriu el sacrifici d'un anyell i l'origen dels ritus. Porfiri tamb esmenta que tres famlies tenien funcions especials (probablement hereditries) a la festa y a la seva direcci: una portaven l'anyell a l'altar del sacrifici; un altres colpejaven  l'animal; i els tercers el mataven.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245503" title="Cristfol Veny Meli" nonfiltered="342" processed="340" dbindex="95401">
Cristfol Veny Meli (Porreres, 1925 - Palma 2007) Arqueleg i prevere mallorqu. El 1940 ingress a la congregaci dels Missioners dels Sagrats Cors i el 1949 s orden de prevere. El 1960 es llicenci en filosofia i lletres per la Universitat Complutense de Madrid, on es doctor el 1965 amb la tesi Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca, publicada el 1968.

Ha estat professor de la Universitat Complutense de Madrid (1967-68); bibliotecari del Museu Arqueolgic Nacional de Madrid (1970-79); collaborador cientfic del Centre Superior d'Investigacions Cientfiques; secretari (1980) i director (1981-85) de l Institut Espanyol de Prehistria, i director del Museu de Lluc (des de 1990).

Entre 1945-86, dirig nombroses excavacions, com les de la cova de sa Cometa des Morts (Escorca) i la cova de Son Maim (Petra), i particip en les excavacions de la necrpolis de Son Real (Santa Margalida) i la cova de Massana (Campanet). Tamb ha excavat a Menorca, a les navetes de sa Cova, de Son Morell Gran, de Binimaimut i Calescoves. A ms, dirig una campanya de l excavaci submarina de les restes del Sec (1972).

Fou director de les revistes Trabajos de Prehistoria (1981-89) i Lluc (1962-63). s autor de Corpus de las inscripciones balericas hasta la dominacin rabe (1965) i La necrpolis protohistrica de Cales Coves (1982). Ha collaborat en les revistes especialitzades Archivo Espaol de Arqueologa, Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana, Classical Folia, Empries, Iberia, Noticiario Arqueolgico Hispnico, Randa i International Archologie. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Obituari del p. Veny;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245504" title="Dimaques" nonfiltered="343" processed="341" dbindex="95402">
Dimaques (Dimachae) eren un soldats de cavalleria macedonis que combatien tamb a peu quan l'ocasi ho demanava. Portaven una armament ms pesat que els soldats ordinaris de cavalleria i ms lleuger que els soldats de infanteria. Cada soldat anava acompanyat d'un servidor que es cuidava del cavall quan lluitaven a peu. 

Es diu que els va crear Alexandre el Gran.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245505" title="Diclia" nonfiltered="344" processed="342" dbindex="95403">
Diclia fou un festival celebrat a Megara en honor de l'antic heroi atenenc Diocles; en aquesta festa els joves feien exercicis gimnstics i altres celebracions i competien per obtenir un premi consistent en una garlanda de flors. El seu origen s'explica a l'escolstica de Tecrit de Siracusa, derivat d'un exiliat atenenc a Megara que es va enamorar d'un jove de la ciutat i en una batalla va morir en intentar protegir al seu amor; els megarians van honorar al valent guerrer amb la instituci del festival.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245506" title="Dionsia" nonfiltered="345" processed="343" dbindex="95404">
Dionsia foren uns festivals celebrats a diversos indrets de Grcia en honor de Dions; en alguns casos el festival prenia el nom de la ciutat on es feia o d'alguna circumstancia connectada amb la celebraci. La celebraci ms destacada era a Atenes, on els participants es vestien de stirs i les dones amb la crocota i sota el cobert d'una mascara podien fer excessos sexuals. Va durar fins finals del segle IV aC.

Els festivals de Dions a tica foren quatre:

La Dionsia rural (o Antestria) als mes d'Anthesterion;
La petita Dionsia, al mes de Posid, el ms antic, on fins els esclaus eren lliures aquell dia;
El festival de Lenes (Lenaea) al mes de Gamelion;
Un quart festival al mes d'Elaphebolion;

Per la mateix celebraci a Roma, vegeu Bacanlia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245507" title="Michel Vermeulin" nonfiltered="346" processed="344" dbindex="95405">







Michel Vermeulin (Montreuil-sous-Bois, 6 de setembre de 1934) va ser un ciclista francs que tant desenvolup la seva carrera en pista com en carretera. 

Com a ciclista amateur obtingu importants xits esportius, obtinguent 17 triomfs en aquesta categoria. El 1955 i 1957 fou Campi de Frana de persecuci per equips i el 1957 Campi de Frana en ruta. 

Fou seleccionat per prendre part als Jocs Olmpics de Melbourne de 1956. En ells aconsegu la medalla d'or de ciclisme en ruta per equips i la medalla de plata a la prova de persecuci per equips junt a Jean Graczyk, Jean-Claude Lecante i Ren Bianchi.

El 1958 pass a professional, categoria en la qual rest fins 1963, aconseguint 6 victries. 

Palmars.
1958 ;
 1r al Circuit de Vienne;
 1r al Premi d'Aurillac;
 1r al Premi de Charolle;
1959  ;
 1r al Trofeu Longines;
1960  ;
 1r al Gran Premi de Fourmies i vencedor d'una etapa ;

Resultats al Tour de Frana.
1959. 20 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 3 etapes;
1960. 30 de la classificaci general;
1962. Abandona (2a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Michel Vermeulin ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245508" title="Bacanlia" nonfiltered="347" processed="345" dbindex="95406">
La Bacanlia de Roma eren les festes romanes equivalents a les dedicades a Dions a Grcia. El deu rom equivalent a Dions era Baccus; el seu culte i van donar lloc a les bacanals. La festa es feia de nit en secret i noms per iniciats.  El costum sembla que va passar d'Etrria a Roma. 

Al comenament noms es podien iniciar dones i les que es volien iniciar havien d'estar deu dies sense tenir relacions sexuals i desprs dels deu dies es purificaven i bevien vi fins que la ment els quedava poc clara i es podien dedicar a tenir relacions sexuals amb les sacerdotesses o amb altres iniciades durant tres dies (repetien una vegada a l'any); ms tard nnia Pacula, sota suposades ordes del mateix Baccus, va incloure homes, va reduir el temps d'iniciaci a tres dies i va organitzar les autentiques orgies amb cinc dies al mes i entre el mateix o diferent sexe sense limitaci. Quant el 268 aC les bacanals foren descobertes i reprimides, hi havia uns set mil iniciats del dos sexes, i molts van ser empresonats, altres executats i altres es van sucidar; les dones foren entregades als seus pares, germans o marits per rebre el cstig en privat. Un decret va prohibir les bacanals a Roma i Itlia  i les celebracions en honor de Baccus requeririen en endavant autoritzaci prvia del pretor urb.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245509" title="Joan Guasch Mar" nonfiltered="348" processed="346" dbindex="95407">
Joan Guasch Mar tamb conegut com Can Bernat Vinya (Sant Josep de sa Talaia, 1923) s un empresari turstic eivissenc. Als 14 anys va deixar l escola per dedicar-se a la feina del camp. Des del bar Can Bernat Vinya, situat a la plaa de l Esglsia de Sant Josep, obert pels seus padrins, va desenvolupar una xarxa de negocis estretament relacionats amb el mn turstic.

Quan gaireb era un nen, fund la seva primera empresa, dedicada a la compra de productes agrcoles als pagesos per vendre ls als majoristes. Devers els 20 anys don una altra passa en obrir la lnia d autocar que unia Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia i Eivissa: la Compaa de Autobuses. Ms tard cre Serveis de Transports. Li varen seguir una srie de restaurants amb barbacoa pensats per als banquets i les nits d esbarjo dels turistes, on se servien pats acompanyats d espectacles. Eren anys en qu tan aviat condua autobusos, com feia de guia, cuiner o cambrer. Tamb s introdu en el mercat de les agncies de viatges. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245510" title="Bra de Bellecourt" nonfiltered="349" processed="347" dbindex="95408">
El Bra de Bellecourt (en francs Branche de Bellecourt) s un curt canal de Blgica de 1150 m de Classe I que comena al canal Brusselles-Charleroi i que es termina en atzucac al polgon industrial de Seneffe. Hi ha dos dics secs que poden acullir  xalanes o pniches.

El canal repren un trocet del llit del riu Samme que servia per al transbordament de carb. L'ajuntament de Seneffe hi a construit un port de plaer anomenat Port de Seneffe. 

Enllaos externs.
Informaci sobre els dics secs i fotos;
Dades prctiques del port de plaer;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245511" title="Guillem de Claramunt" nonfiltered="350" processed="348" dbindex="95409">
Guillem de Claramunt pertanyia al llinatge dels Gurdia i era fill de Ramon de Gurdia i de Saurina de Claramunt. Bar de Claramunt, Esparreguera, Les Espases, Tamarit i Cubelles.

Durant les guerres pel poder durant la minoria d'edat de Jaume I havia pres partit pels Montcada i els aragonesos, enfrontant-se als Cardona.

Sotms finalment a l'autoritat del rei Jaume I, assit al banquet que organitz Pere Martell on hom decid la conquesta de Mallorca. Abans d'iniciar la campanya fu testament en favor del Monestir de Santes Creus.  

Particip en la Croada contra Al-Mayrqa en la Host de Guillem II de Bearn i Montcada i aconsell algunes de les accions blliques que dugueren la victria al camp de les tropes catalanes i aragoneses.

Guillem de Claramunt mor per Pasqua de 1230, vctima de la Pesta que s'escamp per tota l'illa frut de la podridura dels cossos dels musulmans morts i no enterrats. Fou enterrat al Monestir de Santes Creus.

 Vegeu tamb .
Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca;
Croada contra Al-Mayrqa;
Claramunt;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245512" title="Liberlia" nonfiltered="351" processed="349" dbindex="95410">
Liberlia fou un festival celebrat a Roma, que va esdevenir important desprs de la prohibici de la Bacanlia el 268 aC. Es celebrava a Roma cada any el 16 de mar. Ovidi en dona una bona descripci i tamb en parla Marc Terenci Varr. Sacerdots i sacerdotesses, adornats amb garlandes d'eura portaven vi, mel, i dolos a un altar al mig del qual hi havia un petit foc, on es feien els sacrificis a Dions. Els joves romans que havien arribat als 16 anys rebien la toga viril. Es devien fer jocs parallels ja que es parla dels Ludi Liberates.  Sant Agust esmenta que eren unes festes mol llicencioses per donat els restrictius conceptes morals establerts una vegada es va imposar el cristianisme, no es pot determinar si realment era aix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245513" title="Dioscria (festival)" nonfiltered="352" processed="350" dbindex="95411">
Dioscria era un festival que es feia a diverses parts de Grcia en honor dels Dioscurs. A Esparta se celebrava amb sacrificis, festes i beguda. A Girnia es feia tamb un gran festival. A Atenes es deia Ancia. Algun tipus de celebraci es produa a quasi totes les ciutats driques i aquees i un gran nombre de temple foren erigits als Dioscurs; per de les celebracions quasi be no se'n sap res.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245514" title="Arseni (monjo)" nonfiltered="353" processed="351" dbindex="95412">
Arseni fou un monjo grec que va viure vers el final del segle IV. Es va destacar pel seu coneixement de la literatura grega i romana. L'emperador Teodosi el Gran el va convidar a la seva cort i li va encarregar l'educaci dels seus fills Arcadi i Honori. Al 40 anys d'edat se'n va anar a Egipte i va comenar una vida monstica a Scetis al desert de la Tebaida on va viure 40 anys i llavors d'en va anar a Troe, prop de Memfis, on va restar alguns temps fins a morir (excepte tres anys que va viure a Canop) als 90 anys. Va escriure un llibre que es va publicar en  llat a Auctariurn Novissimum Biblioth. Patr., que corresponen a les Apophthegmata recollida pels seus companys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245515" title="Jos Cerd Gimeno" nonfiltered="354" processed="352" dbindex="95413">
Jos Cerd Gimeno (Valncia, 1931) s un notari valenci. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i, posteriorment, ingressa en el cos superior
d administradors civils de l Estat. La seva carrera comena quan ingressa en el cos de notaris de Madrid i el 1968, va ocupar la notaria de Formentera. Va ser el primer notari que va tenir l illa. La seva relaci amb les Pitises tindr continutat en accedir tamb a la notaria de Santa Eulria des Riu i a la de la ciutat d'Eivissa, on va exercir la seva vocaci fins a la seva jubilaci en el 2001.

Pels seus reconeguts estudis sobre el dret foral, el 1972 va ser nomenat per la Comissi de Juristes d'Eivissa ponent especial per a la revisi de la compilaci del dret civil de Balears. Fruit d una incansable tasca en aquesta matria s la designaci com a vocal de la Comissi d Experts per a l estudi d una possible reforma de la compilaci del dret civil de Balears que va aprovar el Consell de Govern l'octubre de 1998. A ms, el Consell Insular d'Eivissa i Formentera el nomenar vocal del
Consell Assessor per al Manteniment, Conservaci i Defensa del Dret Foral d'Eivissa i Formentera.

El 1980 va ser nomenat representant d'Espanya davant el Consell d'Europa en el denominat Comit d Experts sobre el Dret dels Cnjuges. Membre originari de la Secci Foral de Balears de l Institut Espanyol de Dret Foral, des de juny de 2003 s acadmic numerari de l Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Balears i ha participat en la fundaci de l associaci Instituto de Desarrollo y Anlisis del Derecho de Familia en Espaa.

Entre les distincions obtingudes figuren el nomenament com a fill adoptiu de l illa de Formentera, per acord unnime de la corporaci municipal el 1984, i la Creu d Honor de l orde de Sant Raimundo de Penyafort, concedida pel Ministeri de Justcia el 22 de juliol de 2002. Des de l any 2005 s doctor en dret per la Universitat de Valncia amb la tesi titulada La prohibicin de sucesin contractual en el Cdigo Civil. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245518" title="Miquel Bosch Flexas" nonfiltered="355" processed="353" dbindex="95414">
Miquel Bosch Flexas (Palma, 1940) s un mariner i militar mallorqu. Capit de la Marina Mercant des de 1968, ha comandat, entre d altres, els vaixells Torres de Quarte i Juanita de Chacrtegui. El 1970 ingress a la reserva naval activa de l Armada espanyola amb el grau d alferes de nau, i va estar embarcat a la corbeta Diana, al petrolier Teide, al calador CR-1, a la patrullera V-21 com a comandant, i al pescamines Ulla en qualitat de segon comandant.

El 1981 fou segon comandant de la Base Naval de Sller. Destinat posteriorment a Santurce (1986) com a ajudant de Marina, torn a Sller com a cap de la base, i com a capit de corbeta el 1988. El 1992 ascend a capit de fragata. El febrer de 2005 pass a la reserva.

Ha estat condecorat successivament amb la Placa, Encomienda i Creu de San Hermenegildo; Placa i Creu al Mrit Naval; Creu al Mrit Aeronutic; aix com amb diverses distincions civils com les creus de bronze i plata de la Creu Roja, per la tasca desenvolupada com a patr del buc de salvament de la Creu Roja Virgen de Lluc. Des de gener de 2006 s president del Comit Local de Sller i ha rebut el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245519" title="Llista d'estats sobirans del 1958" nonfiltered="356" processed="354" dbindex="95415">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Principat d'Andorra;
   Repblica rab Unida (des de l'1 de febrer);
   Regne d'Arbia Saudita;
 Federaci rab   Federaci rab d'Iraq i Jordnia (del 14 de febrer al 14 de juliol);
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Regne de Cambodja;
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica d'Egipte (fins l'1 de febrer);
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Ghana;
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea (des del 2 d'octubre);

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq (fins el 14 de febrer);
   Repblica de l'Iraq (des del 14 de juliol);
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia (fins el 14 de febrer, i des del 14 de juliol);



L.
  Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Federaci de Malaia;
   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
 Pakistan   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana (fins l'1 de febrer);
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica Tunisiana;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245520" title="MakeHuman" nonfiltered="357" processed="355" dbindex="95416">

MakeHuman s un programa de tractament d'imatges 3D que genera humanoides paramtrics; similar al Poser o al DAZ Studio, per sota llicncia GPL i disponible per a Linux a ms de Windows i Mac OS X. Est escrit en C++ i per a renderitzat necessita l'Aqsis.

 Histria .
L'antecessor del MakeHuman s Makehead, un script del Blender escrit en Python per Manuel Bastioni. Tan sols modelava part del cap.

MakeHuman va nixer quan Manuel Bastioni va publicar un escrit als frums de kino3d l'any 2000. Quatre mesos desprs Filippo Di Natale i Mario Latronico van programar la primera versi alpha del MakeHuman, sota llicncia GPL i que ja permetia crear un humanoide sencer. Al principi el projecte estava hostatjat al web del Blender.

A la versi 1.6 (8 de gener del 2004) la complexa GUI va ser totalment reescrita i la web es va mudar a dedalo3d.

Paolo Colombo va reescriure completament el MakeHuman 0.8a (3 de novembre del 2005) en C, aix incorporava una nova interfcie, era multiplataforma i totalment independent del Blender.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Dedalo-d.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245531" title="Mara Vzquez Pulgarn" nonfiltered="358" processed="356" dbindex="95417">
Mara Vzquez Pulgarn (Crdova, 1947 - Sller, 2005) s una promotora social espanyola. Tenia la titulaci de disseny de moda per va enfocar la seva vida als serveis socials i al periodisme. Voluntria de la Creu Roja des de 1978, fou presidenta de la instituci des del 1990 fins que va morir, amb la qual cosa es va convertir en la persona de les Illes Balears que ocup ms anys aquest crrec. 

Va formar un cos de voluntaris de la instituci a la Vall i era collaboradora habitual de l Oficina de Drets Humans del Ministeri d'Afers Socials, on destaquen les seves funcions per facilitar l arribada i l estada dels refugiats bosnians que fugiren de la guerra durant el 1992. Tamb va promoure un programa d acollida d infants de Txetxnia. Entre les distincions ms importants per la seva labor humanitria destaca la Medalla de Plata de la Creu Roja Espanyola.

D una rellevncia semblant fou la seva vinculaci al mn del periodisme. Va treballar des de l any 1979 a ltima Hora, on va reflectir la desavinena poltica i social de Sller. Tamb eren freqents les seves crniques de Fornalutx, Dei i Valldemossa. Va collaborar activament amb la revista Brisas, aix com amb ltima Hora Radio, Antena 3 Balears, TVE Balears i M7. Tamb va dirigir el grup Terra Nova, que tradicionalment organitzava l Adoraci dels tres Reis d  Orient de Lloren Moy, a l esglsia de l hospital del municipi.

La seva tasca social, periodstica i cultural fou reconeguda amb el premi Reconeixement de Mrits, atorgat per l Associaci Sollerica de Cultura Popular. El 2006 va rebre a ttol pstum el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245542" title="Bartolom Mar-Mayans Tur" nonfiltered="359" processed="357" dbindex="95418">
Bartolom Mar-Mayans Tur (Eivissa, 1927   1998) fou un empresari eivissenc. Fou cofundador de Zumos Naturales, S.A., a Eivissa, pertanyia a la tercera generaci de la famlia Mar-Mayans i continu l expansi de la destilleria. Fou el vertader forjador de la marca Mar Mayans i don al negoci familiar el carcter actual d empresa consolidada.

Va modernitzar les installacions incorporant-hi maquinria automtica i modernes tcniques de control de qualitat, i va saber amortitzar la tradici amb la qualitat i la innovaci. El 1973 va traslladar la fbrica a les actuals installacions de Puig d'en Valls. Les matries primeres provenen del camp d Eivissa i Formentera i els seus productes tenen el segell de Producte Balear. Produeixen un total de 300 productes, tot i que els protagonistes sn les quatre especialitats de la casa: l'absenta  producte anomenat com la millor absenta d Europa ; la frgola  licor original d Eivissa, que forma part de la gastronomia i la cultura de les Pitises , el palo  aperitiu de tradici centenria  i, finalment, les herbes,  licor emblemtic de les Pitises. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull a ttol pstum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245558" title="Rolf Graf" nonfiltered="360" processed="358" dbindex="95419">
Rolf Graf (Unterentfelden, 19 d'agost de 1932) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1952 i 1963. En aquests anys aconsegu 38 victries.

Entre els seus triomfs destaquen 3 Campionats de Sussa, una Volta a Sussa, 3 etapes al Tour de Frana, una al Giro d'Itlia i una Gand-Wevelgem, sent l'nic ciclista sus que ha guanyat aquesta darrera prova fins el moment.

Equips.
Rolf Graf va crrer en diferents equips:
1952. Tebag ;
1953. Tebag,  Fiorelli, Guerra i La Franaise-Dunlop ;
1954. Fiorelli i Tebag ;
1955. Tebag i Splendid-d'Alessandro ;
1956. Faema-Guerra, Fiorelli, Carpano-Coppi i Tebag ;
1957. Allegro i Faema-Guerra ;
1958. Allegro-Tigra ;
1959. Condor i Tigra ;
1960-1961. Philco ;
1962. Molteni ;
1963. Carpano ;

Palmars.


Resultat al Tour de Frana.
1954. Abandona (20a etapa);
1955. Abandona (9a etapa);
1957. Abandona (7a etapa);
1959. 21 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1960. 70 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1961. 60 de la classificaci general;

Resultat al Giro d'Itlia.
1953. Abandona ;
1959. 29 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1961. Abandona (7a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Rolf Graf ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245559" title="Mateu Cladera Matas" nonfiltered="361" processed="359" dbindex="95420">
Mateu Cladera Matas (Santa Margalida, Mallorca, 1941) s un advocat mallorqu. Llicenciat en dret i en cincies de la informaci (periodisme), diplomat en relacions pbliques i protocol per l Escola Internacional de Protocol. Actualment s professor de l Institut for International Research amb seu a Madrid. Des de 1971 fins a l any 1984 treballa com a redactor del Diari de Balears a Palma de Mallorca.

El 1984 s nomenat cap de Premsa de l aeroport de Son Sant Joan de Mallorca. Un any ms tard passa a ser cap de Relacions Externes i Protocol de l aeroport de Palma, fins a l 1 de gener de 2006. Ha estat professor de psicologia a l Escola de Turisme. El 1986 rep el premi Naranja que atorga el Gremi de Redactors Grfics de Mallorca. El 2005 rep el premi al Millor Cap de Gabinet de Premsa de les Illes Balears concedit per l Associaci de Comunicaci i Relacions Pbliques.

Participa activament en l associaci cultural del seu poble i en la festivitat de la Beata. El 1984 publica el llibre La process ms tpica de Mallorca que permet que la process de la Beata sigui declarada d inters turstic. Participa en nombrosos seminaris dedicats tant a comunicaci com a turisme. Convidat pel Ministeri de Turisme de la Repblica Dominicana impart a Santo Domingo un seminari sobre el model i la gesti de l aeroport turstic. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245563" title="Oficina Comunitria de Varietats Vegetals" nonfiltered="362" processed="360" dbindex="95421">


LOficina Comunitria de Varietats Vegetals (OCVV) s una agncia de la Uni Europea (UE) que vetlla pels drets de la propietat intellectual de les obtencions vegetals.

Histria.
Creada l'any 1994 pel Consell de la Uni Europea i ratificada posteriorment pel Parlament Europeu, la seva seu est ubicada a la ciutat francesa d'Angers.

El seu actual director executiu s Bart Kiewiet.

Funcions.
La seva tasca s administrar un sistema de drets de varietats vegetals, conegut amb el nom de "ttol d'obtenci vegetal", una forma de drets de la propietat intellectual en relaci amb les plantes. La OCVV funciona en relaci, i de la mateixa manera, que l'Oficina d'Harmonitzaci del Mercat Interior, concedint protecci de la propietat intellectual de les obtencions vegetals, un drets que sn vlids per un perode d'entre 25 o 30 anys. 

Enllaos externs.
  Portal de l'Oficina Comunitria de Varietats Vegetals;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245564" title="Teatre Principal (Valncia)" nonfiltered="363" processed="361" dbindex="95422">

El Teatre Principal de Valncia s un dels ms importants teatres de la ciutat, que actualment acull espectacles de teatre i dansa. Tot i ser propietat de la Diputaci de Valncia la seua gesti depn de l'organisme autnom Teatres de la Generalitat Valenciana. Es troba situat en el carrer de les Barques nmero 15. s un teatre de configuraci tpicament italiana en forma de ferradura, amb una sala ricament decorada. T una capacitat mxima de 1226 espectadors.

 Histria .
 Construcci i reformes .

El Teatre Principal va sorgir per iniciativa de l'Hospital General com a mitj d'obtenir uns ingressos per a la seua activitat principal. Junt amb l'Ajuntament de Valncia va constituir una Junta encarregada de la construcci i explotaci del teatre, que havia de substituir l'arcaica Botiga de la Balda, que junt amb el Corral de l'Olivera havien estat els dos locals teatrals tradicionals de la ciutat. S'hi van emprar els plnols realitzats per l'arquitecte i escengraf itali Felip Fontana l'any 1774 per a la construcci d'un teatre al solar del Corral de l'Olivera i que posteriorment havien estat adquirits per l'Ajuntament. Evidentment el projecte va haver de ser revisat, ats que la ubicaci era diferent. El projecte reformat va ser obra de Cristfol Sales i Salvador Escrich. Les obres es van iniciar l'any 1808 sota la direcci de l'arquitecte Juan Marzo. A causa de l'inici de la Guerra del Francs, se'n van haver d'aturar, i no van continuar fins a 25 anys desprs. El mateix Juan Marzo va modificar el projecte, reduint les dimensions originals tant en la planta com en l alada de l edifici, amb l'eliminaci del quart pis. Tamb es va eliminar el clavicordi, una mena de soterrani, la funci del qual era fer de caixa de ressonncia. 

El 24 de juliol de 1832, i amb el teatre inacabat, s'hi va donar la primera funci. El variat programa va consistir en un  rasgo  potic del Duque de Fras, l'obra de teatre Luis XIX el Grande i el segon acte de l'pera La Cenerentola de Gioacchino Rossini. Davant l'xit en l'afluncia de pblic, que va superar tots els clculs, l'any 1833 es va prendre la decisi de bastir el quart pis que abans havia estat rebutjat, obra que es va fer amb tota celeritat amb un enginys procediment que consistia en elevar el sostre per mitj de gats i anar construint els nous murs.

L'obra va concloure l'any 1854 amb l'acabament de la faana principal al carrer de les Barques, obra de l arquitecte Jos Zacaras Camaa, sobre plnols de Sebasti Monlen. La faana est dividida en tres cossos verticals, els dels extrems amb balcons i culs semicirculars. El cos central, amb quatre columnes, disposa de tres balcons coronats per tres finestres rectangulars. El conjunt es remata amb l'escut d'armes de la Diputaci de Valncia.

L'any 1947 es va fer l'obra del vestbul, amb marbre i decoraci amb frescos del pintor valenci Ramon Stolz Viciano.

 Gesti .
Fins l'any 1990 el model de gesti del teatre va ser per arrendament o subhasta a companyies privades, a les quals se'ls exigien un mnim de garanties sobre la funci cultural que devia acomplir la sala, com per exemple assegurar una temporada d'pera; no obstant aquestes condicions no sempre es van respectar per part dels adjudicataris, el que va provocar perodes de declivi en la qualitat dels espectacles que s'hi donaven. 

A partir de l'any 1990 la seua gesti va passar a mans de l'organisme autnom Teatres de la Generalitat Valenciana. Des d'aquest moment el teatre ha gaudit de nombroses intervencions per a la seua actualitzaci, com ara la modernitzaci de l'escenari, l'ampliaci del fossat de l'orquestra, la installaci de l'aire condicionat, la reforma de camerins i d'installacions administratives annexes al teatre i la restauraci de la gran lmpada de la sala. Avui dia ofereix programaci regular de setembre a juny amb espectacles de teatre i dansa.

 pera .
Gaireb de manera ininterrompuda des de la seua inauguraci, el Teatre Principal va acollir representacions d'pera. No obstant aix, a diferncia dels grans teatres d'pera europeus, el Principal mai no va comptar amb uns conjunts estables: orquestra, cor i cos de dansa, ni molt menys amb una companyia titular. Les representacions d'pera es van donar al principi per companyies en gira i finalment per companyies muntades expressament per una empresa per al cicle d'pera anual. El fet de no disposar d'una poltica clara de suport al gnere va provocar que el somni inicial que el Principal destacara com a coliseu operstic de certa importncia, va anar morint davant de la tossuda realitat de la perenne manca de qualitat general i d'ambici artstica dels espectacles. A finals del segle XX va ser decisiva la participaci de l'Associaci Valenciana d'Amics de l'pera per a garantir la continutat de l'activitat operstica al Teatre Principal.

Tot i aix, s'ha de dir que el pblic valenci sempre va respondre quan pel Teatre Principal passava alguna de les grans estrelles de l'pera mundial, com ara Julin Gayarre, que hi va debutar la temporada 1880-81; Adelina Patti, que hi va actuar la temporada 1885-86 sorprenentment amb un estrepits fracs i una de les ms sonores escridassades de la histria de la sala ; Titta Ruffo, la presncia del qual va ser habitual en la dcada del 1910; o Tito Schipa, que s'hi va presentar l'any 1948. En poques ms recents cal destacar les actuacions del tenor Giacomo Lauri-Volpi, lligat a Valncia pel seu matrimoni amb la soprano alacantina Maria Ros, o de Montserrat Caball.

Entre les estrenes operstiques celebrades al Teatre Principal cal esmentar El gato monts de Manuel Penella el 23 de febrer de l'any 1916 i El triomf de Tirant d'Amand Blanquer el 7 d'octubre de 1992.

Llevat del primer perode de la sarsuela romntica, en les dcades immediatament posteriors al seu resorgiment al voltant de 1850 el pblic Teatre Principal no va ser massa afeccionat al gnere sarsuelstic, estimant-se ms l'espectacle operstic. Aix, davant la existncia de nombrosos teatres que van aprofitar els anys de supremacia de la sarsuela i que s'hi van dedicar plenament, com ara el Teatre Russafa, el Teatre Alczar o el Nostre Teatre, el Principal va dedicar-s'hi de manera ms circumstancial.

La inauguraci, l'any 2006, del Palau de les Arts ha fet que la programaci d'pera de la ciutat de Valncia abandone l'escenari del Teatre Principal.


 Teatre .
Durant el segle XIX l'escena del Principal va estar dominada pel repertori romntic i post-romntic espanyol, que va evolucionar a poc a poc a poc cap al teatre de carcter burgs, amb petites incursions en el teatre clssic. Figures com Manuel Bretn de los Herreros, Jos Zorrilla, Hartzenbusch o Manuel Tamayo y Baus van ser els autors ms representats, junt a algun dramaturg estranger; com ara Scribe.

El teatre en catal va tenir presncia al Teatre Principal des de la seua fundaci, principalment a travs del sainet. Entre 1845 i 1877 es van representar ms de cinquanta obres valencianes d'autors com Rafael Maria Liern, Josep Bernat i Baldov, Eduard Escalante, Joaquim Balader o Francesc Palanca i Roca entre altres. No obstant aix, la presncia de teatre valenci va anar perdent impuls a les acaballes del segle XIX i les primeries del segle XX fins a desaparixer totalment.

El principi de segle va veure el progessiu arraconament de les obres romntiques de caire histric i fulletinesc per la comdia moderna burgesa i el teatre cmic. s tamb l'poca de les grans figures de l'escena, comn ara Mara Guerrero, Rosario Pino, o ms endavant Lola Membrives o  Margarida Xirgu, que van introduir al Teatre Principal les obres dramtiques de Jacinto Benavente i dels escriptors de la Generaci del 98 i de la Generaci del 27. Destaca el lligam entre la Xirgu i Federico Garca Lorca, autor que va ser representat per l'actriu al Principal, amb gran xit. El Teatre Principal esdev una sala de pas per a companyies en gira, el que t l'efecte negatiu d'eliminar la infraestructura artstica de les companyies estables, per per altra banda l'avantatge d'una renovaci del repertori i l'obertura als nous aires i tendncies teatrals, tant pel que fa a la interpretaci com a l'escenografia.

Desprs de la interrupci causada per la guerra el Teatre Principal reprn una certa normalitat, que en les dcades immediatament posteriors al conflicte estar marcada per la rutina, de la m de les obres intrascendents o directament del  vaudeville  o la revista. L'aparici a nivell estatal de companyies teatrals amb una major ambici i comproms esttic, portar a partir de la dcada del 1960 a tmides incursions en el teatre modern, de la m de figures com ara Adolfo Marsillach o Nria Espert, actriu ttem del pblic del Principal.

 Fets memorables .
 Els dies 28, 29 i 31 de mar de 1845 va actuar Franz Liszt al Teatre Principal, amb un programa de fantasies sobre temes d'pera. Va demostrar les seues dots com a improvisador sobre un tema proposat pel pblic, una tocata habitual per a tabalet i dolaina, probablement la  dansa dels nanos  de la festa del Corpus.
 El 30 de maig de 1943 es va presentar al Teatre Principal l'Orquestra Municipal de Valncia (avui Orquestra de Valncia) en el que va constiruir el seu primer concert. El Teatre Principal va ser la seu de l'Orquestra fins a l'abril de 1987, en qu es va traslladar a la seua nova seu del Palau de la Msica.

 Caracterstiques .
 Sala .
Dimensions (en cm): ;
Amplada mxima: 1595 ;
Fons 2180 ;
Alada mxima: 1590 ;
Aforament total: 1226 espectadors;
Seients fixos: 1226 ;
Configuraci de la sala: ;
Platea : Secci inclinada ;
Nombre de plantes: 3 ;

 Escenari .
Dimensions (en cm.):
Amplada: ;
Corbata : 1200 ;
Embocadura fixa : 1200 ;
Fossat d'orquestra: 1200 ;
Fossat escnic: 1720 ;
Profunditat: ;
Corbata : 275 ;
Des del centre de l'embocadura: 1755 ;
Fossat d'orquestra: 430 ;
Fossat escnic: 1545 ;
Alada: ;
Boca : 1080 ;
Escenari interior: 1900 ;
Escenari a platea : 137 ;
Fossat d'orquestra: 170 ;
Fossat escnic: 200 ;

 Notes .


 Bibliografia general .
Josep Llus Sirera. El Teatre Principal de Valncia. Aproximaci a la seua histria. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia, 1986. ISBN 8450533349X;

;

 Enllaos externs .
 Plana oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245566" title="Ernesto Ramon Fajarns" nonfiltered="364" processed="362" dbindex="95423">
Ernesto Ramon Fajarns (Eivissa, 1933) s un tcnic turstic i cofundador de l Escola de Turisme d'Eivissa el 1965, amb la qual cosa va oferir als eivissencs la possibilitat d accedir a la direcci de les empreses turstiques. Professor de l Escola de Turisme i de l Escola de Formaci Professional d Eivissa fins que es va jubilar el 1999.

Fou director durant 20 anys de l Hotel Hacienda, i al llarg d aquest temps el convert en el primer hotel de cinc estrelles d Eivissa. President del Foment del Turisme durant quatre anys i membre del Comit Executiu. Ha estat condecorat amb la Medalla de Plata al Mrit Turstic, atorgada pel Ministeri d'Informaci i Turisme d'Espanya; amb la Medalla de Plata del Consell Insular d'Eivissa i Formentera, i amb la Medalla d'Or de la Ciutat d'Eivissa (Ajuntament d  Eivissa). Tamb ha estat guardonat per l Associaci d Escriptors de Turisme de Califrnia i el 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.

s autor del llibre Historia del Turismo de Ibiza y Formentera.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245568" title="Margarita Retuerto Buades" nonfiltered="365" processed="363" dbindex="95424">
Margarita Retuerto Buades (Palma, 1944   Madrid, 2005) fou una advocada mallorquina. Tenia un mster en dret comunitari i poltica europea, i diversos ttols en dret comunitari, aeronutic, urbanstic, sanitari i dret hum, que la dugueren a escriure diversos treballs, llibres i articles.

Va tenir una llarga trajectria en diversos crrecs amb responsabilitat institucional: Defensora del Poble de forma interina, Consell General del Poder Judicial i Defensora del Pacient de la Comunitat de Madrid. Des del 1995 fou membre electe de la Comissi Internacional de Juristes   rgan consultiu que promou les normes legals i defensa la independncia dels missers i dels jutges. Membre del seu Comit Executiu i de l Assemblea de la Secci Espanyola, fou la primera directora europea de l Institut Internacional del Defensor del Poble  corporaci que agrupa la llei pblica juntament amb les institucions de drets humans no judicials.

En qualitat d experta en drets humans, la seva participaci a congressos i seminaris ha estat molt mplia, tant en el marc de les Nacions Unides, el Consell d'Europa, el Parlament Europeu i la Conferncia Europea de Cooperaci i Seguretat, com tamb en el mn acadmic i universitari. Va pertnyer al Comit Espanyol contra el Racisme i al Comit Nacional del 50 aniversari de la Declaraci dels Drets Humans, en representaci del Consell General del Poder Judicial. T altres ttols diversos i tamb condecoracions com la Medalla d'Or de la Creu Roja, en reconeixement de la seva tasca en matria d estrangeria i d asil, i la Gran Creu de Sant Raimundo de Penyafort.

Fou membre de diverses fundacions: Aequitas (Consell General del Notariat), Fundaci Directa  especialitzada en el desenvolupament integrat de programes d'entrenament europeus per a dones , Associaci Florncia  encarregada de la cura de dones maltractades , Federaci Espanyola de Dones Empresries, Executives i Emprenedores (FEDEPE), Fundaci Maria Wolf  dedicada a la malaltia de l Alzheimer  i Associaci Espanyola de Dones Advocades i EWLA
(European Women Lawyers Association). El 2006 va rebre a ttol pstum el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245576" title="Rafel Socias Miralles" nonfiltered="366" processed="364" dbindex="95425">
Rafel Socias Miralles Vermell (Monturi, 1923-2006) va ser un perit mercantil mallorqu. Oposit l any 1946 a La Caixa i aconsegu una plaa a Catalunya. Un any desprs s incorpor a una plaa vacant a les Illes Balears.

Va ser vocal provincial de banca, borsa i estalvi a Palma, entre l any 1956 i el 1957. Vocal nacional del Sindicat de Banca, Borsa i Estalvi representant de Ceuta, Melilla, Canries i Balears. Nomenat president del Comit d Empresa de La Caixa i fundador del Sindicat Independent d'Estalvis de La Caixa. Delegat de La Caixa a Felanitx des de 1963 fins a 1984 i vocal nacional d estalvi.

Tamb fou el promotor de la primera llar del pensionista que va existir a les Illes Balears i que t la seu a Felanitx des del 1976. Des de la seva jubilaci del mn professional, el dia 31 de desembre de 1984, es va dedicar activament a millorar la qualitat de vida de les persones majors i va aconseguir que es creessin ms de 40 clubs o associacions per a persones majors a Mallorca. L 1 de gener de 1984 va ser nomenat president del Club de Persones Majors de Monturi. Des del 1987 fins al 2004 vaa ser president de la Federaci Balear de Persones Majors.

Durant dos mandats, des del 1996 fins al 2004, va exercir com a vocal del Consell Estatal de Persones Majors i durant 16 anys que fou emebre de la Junta Directiva de la FIAPA, Federaci Internacional de Persones Majors. Des de la creaci, l any 2005, va el president de la Confederaci de Federacions de Persones Majors i el 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245580" title="Centre de Traducci dels rgans de la Uni Europea" nonfiltered="367" processed="365" dbindex="95426">


El Centre de Traducci dels rgans de la Uni Europea s un organisme de la Uni Europea (UE) que vetlla per les necessitats de traducci en les dems agncies de la Uni Europea.

Histria.
Creat l'any 1994 pel Consell de la Uni Europea i ratificat pel Parlament Europeu, el Centre de Traducci t la seva seu a la ciutat de Luxemburg. 

La seva actual directora executiva s Gaile Dagiliene.

Funcions.
El Centre, que s'autofinana, va ser creat per a cobrir les necessitats de traducci de les altres agncies de la Uni Europea. En virtut dels acords de cooperaci voluntaris tamb proporciona serveis a la resta d'institucions de la UE rgans que ja tenen els seus propis serveis de traducci. 

Enllaos externs.
  Portal del Centre de Traducci dels rgans de la Uni Europea;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245582" title="Comer de drets d'emissi" nonfiltered="368" processed="366" dbindex="95427">

En lnies generals els drets d'emissi sn unes mesures administratives aplicades pels governs per tal de controlar les emissions de gasos contaminants mitjanant incentius econmics a no contaminar.

Aquests drets d'emissi  sn el component clau des d'un punt de vista nacional i internacional de l'esquema de comer de les emissions de carboni. I proporcionen la manera de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle limitant el total anual d'emissions, tot permetent al mercat assignar un valor econmic a travs del comer.

Aquests drets poden ser intercanviats per companyies especialitzades en la compravenda en el mercat internacional a un preu fixe, marcat pel propi mercat alhora que  poden utilitzar-se per finanar projectes de reducci d'emissions entre els actors implicats arreu del mn. 
Hi ha tamb, moltes empreses que venen els drets d'emissi a d'altres companyies les quals estan interessats en disminuir la seva contribuci a les emissions de carboni d'una manera voluntria.

La qualitat dels drets d'emissi es basa, en gran part, en la sofisticaci dels processos de validaci de les inversions o desenvolupament de les companyies que han actuat com a patrocinadors dels projectes de reducci d'emissions de carboni.
Aix es reflecteix en el seu preu; les unitats voluntries tenen tpicament menys valor que no pas les unitats venudes a travs dels Mecanismes de Desenvolupament Net, les quals han estat rigorosament validades.

 Antecedents.

Cremar combustibles fssils s la major font d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, especialment per aconseguir energia, producci del ciment, metalls pesats, txtil i indstries de fertilitzants. La major part dels gasos emesos per aquestes activitats sn el met, l'xid nitrs i els hidrofluorocarbons (HCFs), etc. els quals incrementen la capacitat de retenir l'energia infraroja de l'atmosfera, la qual afecta al clima.
El concepte dels drets d emissi apareix a conseqncia de la conscienciaci creixent sobre la necessitat de controlar aquestes emissions; la qual fou formalitzada al Protocol de Kyoto, un acord internacional de 169 pasos.



 Drets d'emissi.

El Protocol va acordar  sostres  o quotes sobre la quantitat mxima de gasos d'efecte hivernacle que cada pas signant de l'acord pot produir.
Les quotes fixades per a les emissions dels pasos signants poden canalitzar-se per negocis locals i d'altres organitzacions, coneguts com a  operadors .

Els pasos gestionaran a travs dels seus propis  registres  nacionals i sn autoritzats i monitoritzats conforme a l'UNFCCC (United Nations Framework Climate Change Commission).

Cada operador t un nombre autoritzat de drets d'emissi (crdits), pels quals cada unitat dna al propietari el dret d'emetre un tona mtrica de  CO2  o l'equivalncia en qualsevol altre gas d'efecte hivernacle.

Els operadors que no hagin utilitzat aquelles quotes podran vendre-les com a  carbon credits  o drets d'emissi, mentrestant els negocis que estiguin apunt d'excedir les seves quotes podran comprar crdits  extra  com a drets, per la via privada o al mercat obert. Degut a la demanda energtica creixent, les emissions totals haurien d'estar dintre del rang, per aix permet a la indstria una certa flexibilitat i predicci en la seva planificaci per ajustar-se a aquesta.

Permetent la venda dels drets, un operador pot trobar la millor frmula cost-eficincia per tal de reduir les seves emissions, ja sigui invertint en mecanismes de desenvolupament net (CDM, Clean Development Mechanisms) o b amb la compra de drets d'emissi procedents d'un altre operador el qual  t un excs de  capacitat .

D'en del 2005, el mecanisme de Kyoto pel comer de CO2 va ser adoptat per tots els pasos de la Uni Europea sota el seu Esquema Europeu de Comer (EU ETS, European Trading Scheme) amb la Comissi Europea i la seva prpia autoritat verificadora.

A partir del 2008, els pasos europeus participants hauran, juntament amb altres pasos desenvolupats, de ratificar el protocol, i el comer d'altres sis significants gasos d'efecte hivernacle d'origen antropognic. 

Als Estats Units, els quals no han ratificat Kyoto, alguns dels seus estats estn considerant esquemes similars d'actuaci.

 Mecanismes flexibles del Protocol de Kyoto.

Un dret pot ser una autoritzaci d'emissi, s a dir, s'empra per emetre o s subhastat pels administradors.
Ms que limitar o minimitzar activitats es tracta de qu qualsevol pas signant del Protocol de Kyoto, verifiqui el projecte a travs d'un mecanisme pertanyent a l UNFCCC. Un cop aprovat, aquestes s'anomenaran CER (Certified Emission Reductions).

El protocol permet finanar per endavant la implementaci de projectes durant la vigncia de Kyoto. 
El protocol de Kyoto estableix tres mecanismes els quals permeten als pasos o operadors en pasos desenvolupats adquirir drets d'emissi de gasos d'efecte hivernacle.

A) Mitjanant la implementaci conjunta (Joint Implementation, JI) un pas desenvolupat amb elevats costos per a la reducci de gasos d'efecte hivernacle, podria establir projectes de reducci en un altre pas desenvolupat.

B) A travs de Mecanismes de Desenvolupament Net (Clean Development Mechanism, CDM) un pas desenvolupat pot  patrocinar  un projecte de reducci de gasos d'efecte hivernacle en un pas en vies de desenvolupament en el qual els costos de reducci solen ser inferiors, i l'efecte hivernacle s globalment equivalent. El pas desenvolupat obtindr drets d'emissi per complir amb el seu objectiu de reducci, i el pas en vies de desenvolupament obtindr el capital invertit i la tecnologia neta o un canvi dels usos del sl.
  
C) A travs del Mercat d Emissions Internacional (IET, International Emissions Trading) els pasos amb excedent de drets d emissi poden aportar el seu excedent per cobrir el dficit d altres pasos. D aquesta manera, aquells pasos amb lmits d emissions  sobrepassats  assolirien el compliment del Protocol de Kyoto.

Aquests projectes de reducci poden ser promoguts per un govern nacional o per un operador dintre del pas. En realitat, moltes de les transaccions no sn realitzades per governs nacionals directament, sin per operadors als quals els han sigut atorgades quotes del seu pas.


 Mercat de les Emissions.

Pel propsit de comercialitzar un dret, s considera equivalent a la emissi d'una tona mtrica de CO2.
Aquesta comercialitzaci permet transferir els drets entre pasos. Cada transferncia realitzada dintre de la Uni Europea s validada per l'EU ETS (European Trading Scheme). Cada transferncia internacional s validada per la UNFCCC (United Nations Framework Convention on Climate Change). 
Els intercanvis climtics han estat establerts per tal de proveir un punt de venda de drets d emissi, accions i mercat de futurs per ajudar a descobrir el preu i mantenir liquides del sistema. Els preus dels drets d emissi es fixen en Euros per tona de CO2 o el seu equivalent (CO2e)
No obstant es podran comercialitzar d'altres gasos d'efecte hivernacle, ja que sn considerats com a mltiples equivalents de CO2, tenint en compte el seu potencial d escalfament global. Aquests exemples de cotitzaci afecta als negocis assegurant-ne l'equilibri nacional i internacional.
Actualment hi ha un mnim de quatre mercats d'intercanvi de drets d'emissi de CO2: el Chicago Climate Exchange, European Climate Exchange, el Nord Pool i el Power Next. Recentment, el NordPool ha ratificat un contracte de comer generat pel CDM carbon project anomenat Certified Emission Reductions (CERs).

Moltes companyies s impliquen en la reducci d emissions, fixaci del carboni, i els programes de  segrest  de carboni per tal de generar drets d emissi i poder-los vendre.

La gesti de les emissions s un dels serveis financers que ha experimentat un creixement ms rpid a la Ciutat de Londres amb un mercat de l'ordre dels 30 mil milions de Euros, el qual s'estima podr crixer fins a 1 bili d Euros en una dcada. 
Louis Redshaw, cap d Inversi Mediambiental de Barclays Capital prediu que el Carboni ser la matria primera ms important, i podria esdevenir fins i tot el mercat ms gran del mn.

Establir un preu dels drets d'emissi.

L s no eficient de l'energia i les emissions associades fan preveure que es mantindr el seu increment sostingut. Per aquest motiu nombroses companyies que necessiten comprar drets d'emissi veuen com s'incrementar aquesta necessitat, i les lleis d'oferta i demanda foraran a l'ala el preu del mercat aix fa preveure que molts grups realitzaran activitats respectuoses amb el medi ambient per crear drets d'emissi per vendre.
Un tipus especial de dret d'emissi, s el Kyoto Allocation Allowance Unit (AAU) o el seu equivalent europeu, el European Union Allowance (EUA), el qual tindr un valor al mercat diferent del CER. Ja que degut a la falta de desenvolupament d un mercat secundari per als CERs, la falta d homogenetat entre els projectes crea una dificultat en establir un preu i les qestions associades al principi de suplementarietat i el temps de vida til del projecte.

Addicionalment, els drets d emissi generats per un projecte de reducci a travs de Mecanismes de Desenvolupament Net (CDM, Clean Development Mechanism) sn potencialment limitats en valor, ja que els operadors en el EU ETS (Sistema Europeu de Comer d Emissions), estan restringits en percentatge per guardar relaci amb els mecanismes flexibles.

Com afecta la compra de drets d'emissi a la reducci d'emissions.

Assignant un valor monetari al cost de contaminar l'aire, els drets d'emissi creen un mercat per a la reducci de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Les emissions esdevenen un cost intern associat a una activitat econmica i s considerat en el full de balanos de l'empresa, al costat de matries primeres i d'altres responsabilitats o d'altres actius.

A mode d'exemple, considerant un negoci que est format per una fbrica que emet 100.000 Tones de gas d'efecte hivernacle en un any. El Govern promulga una llei que limita les emissions que el negoci pot produir. Per tant la factoria t una quota de dret de 80.000 tones per any. La factoria doncs, reduir les seves emissions fins a 80.000 o ser necessria la compra de drets d'emissi per excedir aquesta quota.

Desprs d analitzar els costos associats, els negocis hauran de ser capaos de decidir si s viable o no invertir en nous equipaments per reduir les emissions o per contra, hauran de comprar drets d emissi o fins i tot la opci d obrir mercat per les organitzacions que hagin sigut aprovades com a  capacitades  per la verificaci de drets d emissi.

Un venedor podria ser una companyia la qual fixi emissions plantant un nombre determinat d'arbres per cada dret d'emissi que compri procedent d'un projecte aprovat del tipus  Mecanismes de Desenvolupament Net (CDM).

Un altre venedor pot ser aquell que, ja havent invertit en nova maquinaria amb baixes emissions, tingui com a resultat en el seu balan un excedent de drets d'emissi.

El cost de la nova maquinaria menys contaminant seria subvencionat en part per la venda de drets d'emissi. Ambds, comprador i venedor poden comprovar satisfactriament que les seves emissions i drets d'emissi es corresponen.

 Els drets d'emissi contra els impostos d'emissi.
Els drets d'emissi van ser escollits pels signants del Protocol de Kyoto com a alternativa als impostos d emissi de dixid de carboni (Carbon taxes). Una crtica al model d'impostos creixents s que freqentment no resulten obligatoris d'una manera estricta o moral, i per tant alguns o tots els impostos fixats per un govern es podrien aplicar ineficament o no ser utilitzats en benefici del medi ambient.
 
Si considerem les emissions com un mercat de matries primeres esdev relativament fcil pels negocis d'entendre i gestionar les seves activitats, mentre els economistes i els comerciants siguin capaos de predir el preu futur emprant correctament les teories de mercat. Per aquest motiu els principals avantatges de comercialitzar amb drets d'emissi en front d'establir impostos per l'emissi de carboni sn:

El preu s'entendr, probablement, com a ms just que no pas pagant una taxa fixada pel govern, ja que el cost del carboni s fixat pel mercat no pels poltics. Els inversors en drets d'emissi tenen ms control sobre els seus propis costos.

Els mecanismes flexibles del Protocol de Kyoto asseguren que totes les inversions segueixin un genu esquema sostenible per a la reducci de les emissions, a travs del seu procs internacional de validacions.

 Drets d'emissi reals.

El principi de la suplementarietat dintre del Protocol de Kyoto significa que la reducci interna de les emissions hauria de precedir la compra de drets d emissi per part d un pas. Moltes crtiques al sistema de drets d emissi venen degudes a la relaci entre emissi de CO2 i l emissi d un gas qualsevol d efecte hivernacle s un procs complex. Aquest procs ha evolucionat sota el concepte de  carbon project  el qual ha estat millorat durant els ltims deu anys. El primer pas en la determinaci de si un projecte de reducci d emissions de dixid de carboni ha estat realitzat en base a reducci real, mesurable i permanent d'emissions s entenent la metodologia del procs dels Mecanismes de Desenvolupament Nets (CDM, Clean Development Mechanisms).

En aquest procs cada patrocinador lliura un projecte de reducci d emissions a travs d una Entitat Operadora Designada (DOE, Designated Operational Entity). El CDM Executive Board juntament amb els consellers del CDM Methodology Panel, revisen cada projecte i decideixen com i si el resultat de les reduccions sn addicionals.

 Concepte addicionalitat.
s tamb important per qualsevol dret d emissi (captat/fixat) que segueixi el concepte anomenat addici. L addici s un terme emprat pels Mecanismes de Desenvolupament Net (CDM) de Kyoto per descriure el fet de qu un projecte de reducci de Carboni (Projecte de Reducci) no tindria lloc si no hi hagus la voluntat de mitigaci del canvi climtic. Ms concretament, un projecte el qual hagi demostrat la seva addicionalitat s un projecte de negoci ms enll d un projecte en s.

s mpliament acordat que els projectes voluntaris de fixaci de carboni han de provar tamb l addici per assegurar la legitimitat  de les demandes mediambientals resultat de la captaci dels drets d emissi.

 Crtiques al sistema.

Les restriccions mediambientals i les activitats objecte d'aquestes han estat imposades a travs de normes. Molta gent era, i encara ho sn, incapaos d'utilitzar un nou mercat basat en l'objectiu de la gesti d'emissions, no obstant el concepte de sostre/lmit i comer guanyaran pes en les negociacions internacionals.

El mecanisme de Kyoto s l nic internacionalment acordat per a la regulaci de les activitat associades als drets d emissi el qual contempla l addicionalitat i sobretot l efectivitat. La organitzaci que hi dna cobertura es la UNFCCC (United Nations Framework Climate Change Commission), la qual s la nica amb un mandat global per al control de l efectivitat de la reducci d emissions.

El perode de comercialitzaci establert per Kyoto s noms aplicable per 5 anys, entre el 2008 i el 2012. La primera fase del sistema Europeu de comer d Emissions (EU ETS, European Emission Trade System) va comenar abans, i s espera que continu amb una tercera fase ms endavant, i es pugui coordinar amb el que internacionalment s acordi; per hi ha una incertesa general del que s acordar en l era del post acord sobre emissions de gasos d efecte hivernacle.

Ja que aquesta inversi ve realitzant-se fa unes dcades, suposo un risc d incertesa en la planificaci d aquestes inversions. Ja que diversos pasos responsables en gran proporci a les emissions globals (EEUU, Austrlia, la Xina i la ndia) han evitat els lmits obligatoris, aix significa que els negocis que estan operant en pasos que compleixen les limitacions ho realitzen en un desavantatge competitiu respecte aquests que no estan limitats ja que ells estan pagant directament pels seus costos en drets d emissi.

Referncies bibliogrfiques.
World Bank,  Franck Lecocq. State and Trends of the Carbon Market 2004. Development Economics Research Group.

Enllaos externs.
 Comer d'emissions al web del Gencat;
 Institut Catal de l'Energia;
 Protocol de Kyoto;
  United Nations Framework Climate Change Conference;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245586" title="Bra de La Louvire" nonfiltered="369" processed="367" dbindex="95428">
El Bra de La Louvire (en francs Branche de La Louvire) s un curt canal de Blgica de 600 m de Classe IV que comena al canal del Centre al polgon industrial de La Louvire. 

Aquest bra t un paper important al Port autnom del Centre i del Ovest (PACO) i fa part del port trimodal (ferrovia, carretera, canal) anomenat Garocentre. L'SDER (Esquema de desenvolupament de l'espai regional)  de 1999 preveia de construir les installacions porturies, de preparar els terrenys industrials i de millorar les connexions multimodals. 

Al 2006 la majoria de les obres s'ha acabat, noms manca la connexi ferroviria, per l'obra hauria de comenar al 2008. El port accepta embarcacions fins a 1350 tones. El port serveix, entre altres, l'empresa siderrgica Duferco. El port de contenidors t una capacitat de 15.000 unitats per any.

Enllaos externs.
Web del Port autnom del Centre i de l'Ovest;
Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245588" title="Jaume Grimalt Obrador" nonfiltered="370" processed="368" dbindex="95429">
Jaume Grimalt Obrador (s'Horta, Felanitx, 1937) s un enginyer agrnom mallorqu. Perit agrcola per l'Escola Tcnica de Perits Agrcoles de Barcelona i llicenciat en enginyeria agrnoma per l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Agrnoms de Madrid. 

Va comenar la seva trajectria professional el 1964 com a enginyer de la Direcci General de la Producci Agrria a Madrid per integrar-se en la Secci de Comercialitzaci. Durant aquesta poca va ser nomenat, en representaci del Ministeri d'Agricultura d'Espanya, vocal de la Mutualitat Nacional Agrria de la Seguretat Social. A partir de 1969 s traslladat a les Illes Balears com a enginyer encarregat del Servei de Preus i Mercats de la Secretria General Tcnica del Ministeri d'Agricultura. A continuaci desenvolupa diverses labors en el Servei Nacional de Productes Agraris (SENPA) i en la Direcci Territorial del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci, tots a les Illes Balears.

El 1990 s nomenat director territorial del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci a les Illes Balears, lloc que va ocupar 7 anys fins al seu nomenament com director de l'rea d'Agricultura i Pesca de la Delegaci del Govern a la comunitat autnoma de les Illes Balears, crrec que va ocupar fins a la seva jubilaci el 2005.
Parallelament a les seves obligacions amb les diferents administracions, va ser president del Consell Regulador de la Denominaci d'Origen Pla i Llevant de Mallorca (2003-2004), president del Consell Agrari Insular de Mallorca (2004) i s vocal del Consell d'Administraci de Mercapalma (2005).

Tamb ha collaborat activament, per ra del seu crrec, en la creaci i posada en funcionament del Parc Nacional Maritimoterrestre de l'Arxiplag de Cabrera, i en la reestructuraci i regularitzaci del sector lacti. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245592" title="Dino Bruni" nonfiltered="371" processed="369" dbindex="95430">






Dino Bruni (Portomaggiore, 13 d'abril de 1932) va ser un ciclista itali.  

El 1952 guany la medalla de plata als Jocs Olmpics d'Hlsinki en la prova d'equips per carretera, junt a Vincenzo Zucconelli i Gianni Ghidini. El 1956 tamb particip als Jocs Olmpics de Melbourne.

Entre 1956 i 1964 fou professional, aconseguint 28 victries. 

Palmars.
1957 ;
 1r al Circuit de Santa Maria Vezzola;
 1r de la Copa Gori;
 1r del Gran Premi de Como;
1958 ;
 1r al Circuit de Carpi;
 Vencedor d'una etapa al Giro dels dos Mars;
 Vencedor de 3 etapes a la Vuelta del Sud-Est ;
1959 ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 1r al Giro de les Tres Valls Varesines;
 1r al Gran Premi de Pontremoli;
 1r al Circuit de Zuric;
 1r al Premi de Chlon-sur-Sane;
 1r al Premi d'Ax-les-Thermes;
1960 ;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Champagne;
 1r al Circuit de Rovigo;
 1r al Circuit d'Alessandria;
 1r al Gran Premi Titano;
1961 ;
 1r a la Copa Sabatini;
 1r al Giro de la Provncia de Reggio Calabria;
 1r al Circuit de Castelmassa;
1962 ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r al Premi d'Arras;
 1r al Premi de la Tarentaise;
1963 ;
 1r a la Copa Sabatini;

Resultat al Giro d'Itlia.
1957. Abandona;
1960. 91 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1961. 65 de la classificaci general;
1962. Abandona;
1963. 82 de la classificaci general;
1964. 97 de la classificaci general;

Resultat al Tour de Frana.
1959. 64 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1960. 72 de la classificaci general;
1962. 90 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultat a la Volta a Espanya.
1959. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Dino Bruni ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245595" title="Joan Rovira" nonfiltered="372" processed="370" dbindex="95431">

Biografia;
 Joan Antoni Rovira (Tarragona, 1730   desprs de 1803), arquitecte;
 Joan Rovira (Barcelona, 1824   Nova Orleans, 1849, metge i socialista utpic seguidor de les doctrines icarianes de Narcs Monturiol i tienne Cabet;
 Joan Rovira, actor de cinema amb tres pellcules entre 1913 i 1917 (la darrera, El sin manda, de Fructus Gelabert) ;
 Joan Rovira i Bastons (Llafranc, 1913), poeta, pescador i pedagog palamos;
 Joan Rovira i Bruguera (Fogars de Montcls, 1881   1953), alcalde de Fogars de Montcls en tres ocasions entre els anys 1916 i 1931;
 Joan Rovira i Canyelles (El Vendrell, 1934), jesuta professor universitari i director del seminari "San Basilio Magno" de Santiago de Cuba;
 Joan Rovira i Cervera (Fogars de Montcls, 1928), alcalde de Fogars de Montcls entre els anys 1983 i 1987;
 Joan Miquel Rovira Collado (1979), president del Consell de la Joventut d'Alacant;
 Juan Rovira y Formosa, pintor espanyol del segle XIX amb obra en el Museu del Prado ;
 Joan Rovira i Forns, professor emrit de la Universitat de Barcelona, autor de diverses publicacions tcniques sobre Economia de la Salut;
 Joan Rovira de Oss, alt executiu de Telefnica a Catalunya i director de la seva Universitat Corporativa, a la Roca del Valls;
 Joan Rovira i Pla (Granollers, 1900   1977), alcalde de Granollers durant tres mesos del 1937;
 Joan Rovira i Roure (Barcelona, 1899   1931), poltic catal i alcalde de Lleida, assassinat en la Guerra Civil;
 Joan Rovira Tarazona (Lleida 1930   Madrid 1990), advocat i poltic catal, Ministre de Sanitat i Seguretat Social entre 1979 i 1980;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245596" title="Acanthanectes" nonfiltered="373" processed="371" dbindex="95432">

Acanthanectes s un gnere de peix de la famlia dels Tripterygiidae. Ambdues espcies dAcanthanectes (A. hystrix i A. rufus) habiten a Sud-frica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245597" title="Mariano Ribas Ribas" nonfiltered="374" processed="372" dbindex="95433">
Mariano Ribas Ribas (Sant Antoni de Portmany, 1921) s un empresari eivissenc, fill d Alfonso Ribas Piqu, que fou el cofundador de l empresa de transport regular de viatgers per carretera entre Sant Antoni i Eivissa, concessi que fou atorgada definitivament el 1928.

Encarregat de dur l administraci de l empresa del seu pare, actualment Autobuses San Antonio, aix com de la tenda familiar de queviures, fundada pel seu padr devers 1900, ha convertit Casa Alfonso en una tenda de gourmet reconeguda a tota l illa. Va obtenir diverses primeres llicncies de taxis de Sant Antoni i es convert en un dels pioners en aquest sector. 

Professionalment s ha reconegut la seva tasca empresarial amb el reconeixement a Hereus d'Alfonso Ribas Piqu, com a empresa de l any, atorgada per la Cambra de Comer d'Eivissa i Formentera; reconeixement com a empresa de l any atorgada per la PIMEEF; i concessi de placa honorfica per part de la Federaci Nacional d autobusos FENEBUS al mrit empresarial en transport, placa atorgada per pertnyer 75 anys a FENEBUS. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245599" title="Fundacin Juan March" nonfiltered="375" processed="373" dbindex="95434">
Fundacin Juan March s una una entitat cultural i benfica de carcter privat, creada el 1955 per Joan March i Ordinas nascuda de l inters per la cultura espanyola i de la voluntat d afavorir, mitjanant una poltica d ajudes, beques i pensions, l estudi, la investigaci i la creaci en els ms diversos camps de la cultura i de la cincia.

La literatura i el teatre han estat molt presents en les activitats culturals de la Fundaci. Aix, a partir de 1975, la Fundaci ha organitzat ms de 450 conferncies, reunions i actes diversos. Des dels seus inicis, la Fundaci don suport tamb a les cincies biomdiques, concedint al llarg dels seus 50 anys d histria unes 800 beques i ajuts tant per a la investigaci com per a l adquisici de materials. Ha promogut tamb 200 trobades cientfiques. Destaca la creaci d una Biblioteca de la Cincia, integrada per 1.412 volums que foren donats a l Acadmia de Cincies Exactes, Fsiques i Naturals.

En el camp de l art, destaca la labor de recuperaci i conservaci del patrimoni artstic; en sn exemple nombrosos retaules gtics de diverses esglsies de Mallorca. La Fundaci ha organitzat un total de 560 exposicions monogrfiques de grans artistes internacionals i moviments artstics, principalment del segle XX, visitades
per ms de 10 milions de persones. Ha concedit tamb 500 ajuts per a estudis i treballs de creaci. Amb el nom de Collecci March, la Fundaci inaugura el 1990 el Museu d'Art Espanyol Contemporani de Palma. Desprs de diverses reformes i ampliacions, en les 16 sales exhibeix 69 obres de 52 autors espanyols. Compta, a ms, amb sales per a exposicions temporals. 

Les cincies socials, la msica, les humanitats, el dret, les cincies sagrades, la filosofia, la histria, l arquitectura i l urbanisme, les cincies de la informaci, i d altres disciplines, han estat tamb objecte d inters de la Fundaci Juan March, a travs de premis, ajuts, beques, programes d investigaci i de nombroses activitats.

De la tasca desenvolupada per la Fundaci Juan March s'han de ressaltar les tres biblioteques per a investigadors, creadors intrprets i pblic en general. Aix, el 1977 es cre la Biblioteca de Teatre Espanyol Contemporani i el 1983 el Centre de Documentaci de Msica Espanyola Contempornia, actualment fusionats en la Biblioteca Espanyola de Msica i Teatre Contemporanis, la qual disposa de ms de 150.000 documents. La Fundaci s titular de la Biblioteca de Ilusionismo i de la
Biblioteca Julio Cortzar. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Web de la Fundaci Juan March;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245600" title="Alberto Fernndez" nonfiltered="376" processed="374" dbindex="95435">


Ciclisme;
Alberto Fernndez Blanco. (1955-1984). Ex-ciclista espanyol;
Alberto Fernndez de la Puebla. (1984-). Ciclista espanyol;
Poltica;
Alberto ngel Fernndez. (1959-). Cap del Gabinet argent;
Alberto Fernndez Daz. Poltic catal del Partit Popular de Catalunya;
Alberto Fernndez Montes de Oca. (1935-1967). Militar, poltic i guerriller cub;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245611" title="Margalida Llobera Llompart" nonfiltered="377" processed="375" dbindex="95436">
Margalida Llobera Llompart, tamb coneguda com a Margaluz (Palma, 1939 - 2006) fou una actriu, cantant i ballarina mallorquina. La seva versatilitat li va permetre conrear diferents arts escniques. Va emigrar a Argentina als dos anys. Grcies als estudis de dansa i msica al Conservatori Nacional de Buenos Aires, la seva carrera es dirig al principi cap al ball clssic espanyol i el ball modern, estils amb els quals va recrrer escenaris i plats de Barcelona, Londres, Pars, Itlia i Sussa.

Per la seva bellesa i simpatia aconsegu el 1961 els ttols de Miss Balears i Dama d'Honor de Miss Espanya. Amb el grup Los Valldemossa fou nmero u de la msica lleugera espanyola dels anys 70. Amb la can Fiesta aconsegu la medalla de bronze al Festival Pre-Eurovisi. Tamb va desenvolupar la faceta de solista.

Per va ser en el teatre, a partir de 1967, on desenvolup una llarga carrera que comen en la Companyia Xesc Forteza, amb la qual treball
durant 25 anys com a primera actriu. Ha protagonitzat innumerables comdies, com ara Ninette i un senyor de Mallorca, Majrica, Jubilat ve de jubileu  Pere Noguera la dirig en El marqus de sa Rabassa, de , i Antoni M. Thoms en Espectacle de Fo.  Ha rodat tamb cinema (Un, dos, tres... ensamades i res ms) i ha participat a sries de TV3 Crims i Temps de silenci i a L'amo de son Quint, d'IB3. 
En 1979 treball amb Simn Andreu en l'obra "Cena para dos", amb la companyia teatral de Xesc Forteza.
El 2006 va rebre a ttol pstum el Premi Ramon Llull, poc desprs de morir d'un cncer limftic.

 Enllaos externs .
 Obituari de Margaluz a El Mundo.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245613" title="Perciforme" nonfiltered="378" processed="376" dbindex="95437">

Els perciformes (Perciformes) engloben en torn d'un 40% de tots els peixos coneguts i s l'ordre  ms nombrs de vertebrats. El nom Perciformes significa "similar a una perca". Aquest ordre est incls dins de la classe dels actinopterigis i comprn unes 7.000 espcies diferents, amb una gran diversitat de formes i mides. Van aparixer i es van diversificar a finals del perode Cretaci.

La classificaci dels perciformes s controvertida. Tal i com s'ha definit tradicionalment als perciformes, es tracta d'un grup parafiltic.

Morfologia.

Presenten radis espinosos en les aletes, escates ctenodals i la bufeta natatria sense comunicar amb l'esfag.

Famlies.

Aquests estan agrupats per subordres/superfamlies, seguint Fishes of the World.

 Subordre Percoidei;
 Superfamlia Percoidea;
 Acropomatidae ;
 Ambassidae ;
 Apogonidae ;
 Arripidae ;
 Banjosidae;
 Bathyclupeidae;
 Bramidae ;
 Callanthiidae;
 Carangidae ;
 Caristiidae ;
 Centracanthidae;
 Centrarchidae ;
 Centropomidae ;
 Chaetodontidae ;
 Coryphaenidae ;
 Dichistiidae ;
 Dinolestidae ;
 Dinopercidae;
 Drepaneidae;
 Echeneidae ;
 Emmelichthyidae ;
 Enoplosidae ;
 Epigonidae ;
 Gerreidae ;
 Glaucosomatidae ;
 Grammatidae ;
 Haemulidae ;
 Inermiidae ;
 Kuhliidae ;
 Kyphosidae;
 Lactariidae;
 Leiognathidae;
 Leptobramidae ;
 Lethrinidae;
 Lobotidae;
 Lutjanidae ;
 Malacanthidae ;
 Menidae ;
 Monodactylidae ;
 Moronidae;
 Mullidae;
 Nandidae;
 Nematistiidae;
 Nemipteridae ;
 Notograptidae;
 Nototheniidae ;
 Opistognathidae ;
 Oplegnathidae ;
 Ostracoberycidae;
 Pempheridae ;
 Pentacerotidae ;
 Percichthyidae ;
 Percidae ;
 Plesiopidae;
 Polycentridae;
 Polynemidae;
 Polyprionidae ;
 Pomacanthidae ;
 Pomatomidae ;
 Priacanthidae ;
 Pseudochromidae ;
 Rachycentridae;
 Sciaenidae;
 Scombropidae;
 Serranidae;
 Sillaginidae ;
 Sparidae ;
 Terapontidae ;
 Toxotidae;
 Superfamlia Cirrhitoidea;
 Aplodactylidae ;
 Cheilodactylidae ;
 Chironemidae;
 Cirrhitidae ;
 Latridae ;
 Superfamlia Cepoloidea;
 Cepolidae ;
 Subordre Elassomatoidei;
 Elassomatidae ;
 Subordre Labroidei;
 Cichlidae;
 Embiotocidae;
 Labridae ;
 Odacidae;
 Pomacentridae ;
 Scaridae ;
 Subordre Zoarcoidei;
 Anarhichadidae;
 Bathymasteridae ;
 Cryptacanthodidae;
 Pholidae;
 Ptilichthyidae;
 Scytalinidae;
 Stichaeidae ;
 Zaproridae ;
 Zoarcidae ;
 Subordre Notothenioidei;
 Bathydraconidae;
 Bovichthyidae;
 Channichthyidae;
 Harpagiferidae ;
 Nototheniidae;
 Subordre Trachinoidei;
 Ammodytidae ;
 Champsodontidae;
 Cheimarrhichthyidae;
 Chiasmodontidae;
 Creediidae ;
 Leptoscopidae;
 Percophidae ;
 Pholidichthyidae;
 Pinguipedidae ;
 Trachinidae ;
 Trichodontidae ;
 Trichonotidae ;
 Uranoscopidae ;
 Subordre Blennioidei;
 Blenniidae;
 Chaenopsidae;
 Clinidae;
 Dactyloscopidae;
 Labrisomidae;
 Tripterygiidae;
 Subordre Icosteoidei;
 Icosteidae;
 Subordre Gobiesocoidei;
 Gobiesocidae ;
 Suborder Callionymoidei;
 Callionymidae ;
 Draconettidae;
 Subordre Gobioidei;
 Eleotridae ;
 Gobiidae ;
 Kraemeriidae ;
 Microdesmidae ;
 Odontobutidae;
 Ptereleotridae ;
 Rhyacichthyidae ;
 Schindleriidae;
 Xenisthmidae;
 Subordre Kurtoidei;
 Kurtidae;
 Subordre Acanthuroidei;
 Acanthuridae;
 Ephippidae;
 Luvaridae ;
 Scatophagidae;
 Siganidae ;
 Zanclidae ;
 Subordre Scombrolabracoidei;
 Scombrolabracidae;
 Subordre Scombroidei;
 Sphyraenidae ;
 Gempylidae ;
 Trichiuridae ;
 Scombridae ;
 Xiphiidae ;
 Istiophoridae ;
 Subordre Stromateoidei;
 Amarsipidae;
 Ariommatidae;
 Centrolophidae ;
 Nomeidae ;
 Tetragonuridae ;
 Stromateidae;
 Subordre Anabantoidei;
 Anabantidae;
 Belontiidae ;
 Helostomatidae ;
 Luciocephalidae;
 Osphronemidae ;
 Subordre Channoidei;
 Channidae ;

Referncies.


 J. S. Nelson, Fishes of the World (3era ed.);












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245624" title="Cadena respiratria" nonfiltered="379" processed="377" dbindex="95438">



La cadena respiratria o altrament anomenada cadena de transport d'electrons defineix la succeci de reaccions qumiques que tenen lloc al llarg d'una srie de complexs protics localitzats a la membrana mitocondrial interna dels mitocondris de cllules eucariotes, mitjanant les quals t lloc la reoxidaci dels equivalents reduts durant el catabolisme cellular i la generaci del potencial electroqumic de protons que permetr la sntesi d'ATP mitjanant la fosforilaci oxidativa.

Existeixen tamb cadenes de transport electrnic semblants, aix com fora diferents, en el regne procariota localitzades a la membrana plasmtica dels bacteris a travs de les quals s'obt tamb energia en forma d'ATP. 

Tamb es parla de cadena de transport electrnic referint-se al transport d'electrons que t lloc a la membrana tilacoidal, dels cloroplasts de cllules eucariotes auttrofes.

Fonament.
En le cllules eucariotes el mitocondri s el centre de producci d'energia en condicions aerbiques.

Mitjanant el complex sistema enzimtic OXPHOS (terme amb qu es designa el conjunt dels complexs de la cadena respiratria i la fosforilaci oxidativa) els mitocondris aprofiten l'energia oxidativa provinent del catabolisme cellular per emmagatzemar-la en forma d'enlla fosfat.

Els NADH i FADH2 resultants del metabolisme cellular cedeixen els electrons als complexos de la cadena respiratria, d'aquesta manera sn reoxidants i poden ser emprats de nou en les reaccions oxidatives cellulars que els requereixen. Els electrons cedits seran transferits d'un complex al segent fins redur l'O2 (acceptor final) a H2O.


Complexs que conformen la cadena respiratria:
Complex I      NADH-ubiquinona oxidoreductasa o NADH-deshidrogensa;
Complex II     Succinat-deshidrogenasa;
Complex III    Ubiquinona-citocrom c oxidoreductasa;
Complex IV     Citocrom Oxidasa;


La transferncia d'electrons d'un complex de major a un de menor potencial redox proporciona l'energia necessria per a translocar protons de la matriu mitocondrial a l'espai intermembrana, generant el grandient de protons o gradient electroqumic que ser emprat per l'ATPsintasa per a formar ATP en el procs anomenat fosforilaci oxidativa





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245627" title="Ca n'Anneta" nonfiltered="380" processed="378" dbindex="95439">
Ca n'Anneta s un establiment comercial fundat el 1876 a Sant Carles de Peralta (Eivissa) per Josep Anguera Rossell. Ha estat regentat per quatre generacions que s han caracteritzat sempre per un esperit acollidor.

Ca n'Anneta va ser el primer comer que hi va haver a Sant Carles. A ms de botiga era a la vegada bar i estanc, conegut amb el nom de Can Pep Benet. Ms tard, abans de l any 1940, es fa crrec d aquest establiment Ana Maria Mar Torres, casada amb un fill del fundador i mare de Nestor Noguera Mar, qui el dirigeix des de fa trenta anys i n s l actual propietari. Aquest establiment va aconseguir un important renom internacional als anys 60 i 70 quan Eivissa era el parads dels hippies. s en aquests anys quan pren el nom de Ca n Anneta.

Aquest bar, ubicat al mateix cor de Sant Carles, just devora l esglsia, que elabora les seves prpies Herbes Eivissenques amb el registre de Ca n Anneta de Sant Carles, seguint la recepta tradicional, ha estat motiu de nombrosos reportatges a la premsa i a la televisi. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245631" title="Julio Vallejo Ruiloba" nonfiltered="381" processed="379" dbindex="95440">
Julio Vallejo Ruiloba (Barcelona, 1945) s un psiquiatra catal, doctor i catedrtic de la  Universitat de Barcelona .

 Biografia .

Julio Vallejo Ruiloba va nixer a Barcelona l any 1945. Es va llicenciar en medicina per la Universitat de Barcelona el 1969, es va especialitzar en psiquiatria el 1971 y t un ttol de doctor per la mateixa universitat des de 1978. Va ser nomenat Professor Titular de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona l any 1980 i Catedrtic de Psiquiatria de la mateixa facultat el 1996.

Al llarg de la seva trajectria professional ha estat metge adjunt de psiquiatria a la Ciutat Sanitria de la Vall d Hebron de Barcelona (1972-1977) i de la Ciutat Sanitria de Bellvitge de Barcelona (1977-1980), cap clnic del Servei de Psiquiatria a l Hospital Clnic de Barcelona (1980-1989) i des de 1989 s cap del Servei de Psiquiatria a la Ciutat Universitria de Bellvitge de Barcelona.

s President de l Associaci Nacional ATOC (Associaci Trastorns Obsessius-Compulsius) des del 2001. Ha estat President de la Societat Catalana de Psiquiatria (1981-1982), President de la Societat Espanyola de Psiquiatria (2004-2008) i President de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biolgica (1999-2003).

s membre de la Comissi Nacional d Especialitat de Psiquiatria i Director de l Institut d Estudis Avanats de la Fundaci de Psiquiatria i Salut Mental.

Des de 1993 s l organitzador, conjuntament amb el Dr. Sanchez-Planell, del Simpsium Internacional sobre Actualitzacions i Controvrsies en Psiquiatria, que t lloc a Barcelona cada any.

Tot i que ha practicat la psiquiatria general, la seva activitat cientfica principal s ha centrat en la depressi i els trastorns obsessius-compulsius. Ha enfocat la seva recerca i la majoria dels seus treballs en aquesta rea. Ha publicat 312 articles cientfics en revistes nacionals (233) i internacionals (79) sobre temes psiquitrics, ha escrit 42 llibres com a autor principal i 108 captols com a autor secundari en tants altres, tots ells relacionats tamb amb la psiquiatria. s director de les revistes: Psiquiatra Biolgica, Psiquiatra y Atencin Primaria,  Aula Mdica Psiquiatra i American Journal of Psychiatry (edici espanyola).

En l mbit professional privat dirigeix des de fa 20 anys un gabinet de psiquiatria que aborda tots els problemes psicolgics i psiquitrics, principalment en poblaci adulta.

 Algunes obres .

Temas y retos en la psicopatologa actual (2007);
Psiquiatra para no expertos (2006).  nica obra no cientfica.
Introduccin a la psicopatologa y la psiquiatra (2006);
Estados obsesivos (2006);
Tratado de psiquiatra Vol. I y II (2005);
Patologas resistentes en psiquiatra (2005);
Psiquiatra en atencin primaria (2005);
Trastornos de Personalidad (2004);
La neurosis de angustia en el siglo XXI (2004);
Manual de diagnstico diferencial y tratamiento en psiquiatra (2001);
Trastornos neurticos (2001);
Comorbilidad de los trastornos afectivos (2001);
Trastornos afectivos: ansiedad y depresin (1999);

 Enllaos externs .

Societat Catalana de Psiquiatria;
Societat Espanyola de Psiquiatria;
Societat Espanyola de Psiquiatria biolgica;
Ciutat Universitria de Bellvitge;
Simposium Internacional sobre Actualitzacions i Controversies en Psiquiatria;
Consulta personal del Dr. Vallejo Ruiloba;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245632" title="Maria Mayans Juan" nonfiltered="382" processed="380" dbindex="95441">
Maria Mayans Juan (Sant Ferran de ses Roques, 1930) s una cantadora popular formenterera. Va comenar a cantar quan tenia 11 anys i va aprendre l ofici escoltant la seva mare i els seus familiars que cantaven i redoblaven fent les feines del camp i animant les festes.

Des de fa molts anys fa versos, els prepara o els improvisa i fins i tot ho ensenya fent classes particulars a casa seva a allots joves que volen aprendre a cantar redoblant, can de porfdia i can de tres. Al llarg de la seva vida ha cantat a tots els pobles de les Pitises i ha participat en el Festival de Glosadors que es fa a Sant Antoni de Portmany. Des de 1982 participa a la Cantada a la Serena que se celebra anualment a es Cubells de Sant Josep. Destaca tamb la seva participaci en el Festival de Can Glosada de Manacor i en actes organitzats per Sa Nostra.

La seva tasca de recuperaci i consolidaci de les tradicions ms arrelades al costumari formenterenc a travs de la glosada popular la fan reconeguda i admirada arreu de l illa. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245633" title="FC Metalist Kharkiv" nonfiltered="383" processed="381" dbindex="95442">

El FC Metalist Kharkiv (en ucrans:                   ) s un club ucrans de futbol de la ciutat de Kharkiv.

Histria.
Evoluci del nom:
1925 : el club s fundat amb el nom KHPZ Kharkov;
1947 : reanomenat Lokomotiv Kharkov;
1956 : reanomenat Avangard Kharkov;
1967 : reanomenat Metalist Kharkov;

Palmars.
Copa sovitica de futbol: 1;
 1988;
Campionat de la RSS d'Ucrana: 1;
 1978;

Jugadors destacats.
 Sergei Baltacha;
 Leonid Buriak;
 Pavel Yakovenko;
 Volodymyr Bessonov;
 Serhiy Kandaurov;
 Serhiy Skachenko;

 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Web no oficial;
  Metalist a Ukrainian Soccer;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245634" title="Joan Ferrer Torres" nonfiltered="384" processed="382" dbindex="95443">
Joan Ferrer Torres (Barcelona, 1935) s un empresari hoteler conegut popularment per Juanito Plater. El 1938 s'establ a Formentera on la seva trajectria professional comena ben aviat, a l edat de 13 anys, quan transportava, amb bicicleta, el menjar als escassos turistes que visitaven l illa.

L estiu del 1955 s inaugura l Hotel Cala Saona, un hotel casol del qual s l nima com a director, propietari i administrador. Un recinte hoteler de tres estrelles situat en una platja privilegiada i on continua fent feina i aportant els seus coneixements a l empresa familiar. La seva contribuci al desenvolupament turstic de qualitat a l illa de Formentera es fa realitat amb el projecte de reforma i modernitzaci que el 1987 es va presentar al Govern.

L esfor i la constncia heretada de l experincia del seu pare que, segons conten, va ser cuiner de la Casa Reial de Mnaco, els ha sabut transmetre als seus fills que continuen treballant de valent en el sector. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245637" title="Anna Maria Ravell i Barrera" nonfiltered="385" processed="383" dbindex="95444">
Anna Maria Ravell i Barrera (Arenys de Mar, 1819 - Argentona, 1893), fundadora de l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepci. 

Biografa. 

Nascuda a Arenys de Mar, el 5 de maig de 1819, plasmaria el fervor cristi de la seva llar i l'entusiasme francisc de la seva famlia, en unes normes de vida dedicades a fer el b, fins a arribar a ser fundadora d'un institut religis, consagrat a l'ensenyament i a la beneficncia: Les Franciscanes Missioneres de la Inmaculada Concepci. 

El seu pare que era farmacutic es trasllad a Matar per tal que els seus set fills (sis dels quals eren noies) fills poguessin rebre una bona educaci. 

Va viure i va contemplar com cap al 1835 un vuitanta per cent de les joves eren analfabetes. Animosa, tena i illuminada per la fe, va nixer en ella el desig d'ensenyar, accentuat per la manca que ella mateixa havia experimentat. 

El 1847, ingressa a la comunitat religiosa de la "Sagrada Famlia de Burdeus" a Matar, i comena la seva carrera com ajudant mestra en el collegi "La Concepci" del Masnou. Per causes internes de la congregaci, abandon el lloc per a exercir magisteri de nenes i dones de la societat que l'envoltava. El 1852, s'examin per fer de Mestra d'Instrucci primria i aprov amb bona nota. A partir d'aleshores exerc la seva professi en diverses escoles i ingress a l'Orde Tercera de Sant Francesc d'Asss. 

Desprs d'uns anys de silenci i meditaci madura la seva vocaci i, juntament amb tres companyes que comparteixen la seva ideal d'apartar a la dona de la marginaci, comencen el seu objectiu: Viure l'Evangeli en pobresa, castedat i obedincia i donar resposta evanglica als drets humans dels homes. 

L'Institut de Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepci.

El seu cos, Pascual Ravell, catedrtic del Seminari de Barcelona, li obre una porta al presentar al poble de la Garriga les seves idees i objectius d'establir-s'hi com mestra de nenes, ja que en aquell moment no havia cap escola per a elles en la poblaci. El 1857, en una casa pobra i deixada, ella i les seves companyes obren l'escola, comenant aix la labor educativa. 

Ramon Bold, francisc exclaustrat al servei de la dicesi de Barcelona va participar plenament des del primer moment amb els ideals i principis d'Anna Ma. Ravell, ja que aquests eren afins als seus. Ambds no estaven disposats a permetre la descristianizaci de la joventut. Ambds treballen en el projecte d'Anna Ma. Ravell, trobant en la Tercera Orde Franciscana, el marc ideal per a establir el nou institut. 

El 1859, Anna Ma. Ravell i les seves tres companyes, Dolors Roca, Maria Parcerisas i Margarita Candelich, ara novcies amb l'hbit de terceres franciscanes, funden la societat "Collegi de la Concepci". Passat l'any de noviciat, solliciten al comisariat Provincial ser admeses a la professi de la Regla, cosa que els s concedida. 

El 1859, durant la missa major, a la parrquia de Sant Esteve de la Garriga, va nixer l'Institut de Franciscanes Missioneres de la Inmaculada Concepci. En estricte sentit cannic, el grup de les germanes no havia format cap nova congregaci religiosa; ja s'havien comproms per a tota la vida a viure l'esperit de Sant Francesc d'Asss. El reconeixement dioces del seu institut es va fer ms tard, quan l'Estat obre la possibilitat a noves congregacions religioses. Al mar de 1868 el bisbe de Barcelona dna el Decret d'Aprovaci. 

Anna Ma. Ravell, accepta l'oferta de l'Ajuntament de La Garriga de ser mestra titular. Ara, per fi, desprs de tres anys de magisteri en la seva escola privada, el 1860 Ravell pren possessi de l'escola pblica. Per el 1870 s cessada del seu crrec degut al fet que es va negar a signar la constituci, ja que aquesta en el seu article 21 de 5 de juny de 1869, proclamava la llibertat de cultes i prohibia l'admissi de novcies en els nous instituts, a la qual cosa s'oposava l'Esglsia Catlica. 

La separaci de l'escola pblica desemboca en l'expansi del seu Institut que t lloc en pocs anys. Sota el seu lema "Tota fundaci religiosa comenada amb senzillesa i santa pobresa t segura la seva fermesa", Anna Ma. Ravell obre dotze cases. El 1883, envia les seves filles a les Missions del Marroc. Cinc anys ms tard, es dediquen a la cura dels malalts a l'Hospital Espanyol de Tnger. 

L'Esglsia, contenta d'Anna Ma. Ravell i de les seves filles, reconeix la seva obra, la recomana i el papa Lle XIII li concedeix el Decret de Lloana, el juliol de 1891. 

A les set del mat del 4 de juny del 1893, a Argentona, amb la mateixa senzillesa que havia viscut, mor. Tenia 74 anys d'edat i en portava 34 de vida religiosa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245639" title="Antoni Prats Calbet" nonfiltered="386" processed="384" dbindex="95445">
Antoni Prats Calbet (Eivissa, 1927) s un pintor, esportista i escriptor eivissenc. Realitz estudis primaris a Sa Graduada i el batxillerat a l Institut d Ensenyana Mitjana de Dalt Vila. Es dedica al comer familiar, i la seva inquietud el porta a la creaci de la Creu Roja del Mar i activitats educatives a l escola de vela.

Promou amb pares amb fills discapacitats la creaci de l Associaci de Pares de Nins i Adolescents Discapacitats a Eivissa i Formentera, primera associaci que t com a finalitat inicial l escolaritzaci dels infants amb necessitats especials, que en aquell moment no tenien cap opci a les Pitises. El 1974, desprs de llogar al barri de Cas Serres i installar les primeres aules d educaci especial a Eivissa, es va dirigir a la reina Sofia d'Espanya, contacte que va donar l empenta necessria per a la construcci del Centre de Can Cifre.

Promou juntament amb altres institucions, la creaci del Patronat per a la Protecci de la Salut Mental i Benestar Social d'Eivissa i Formentera. Des de l inici va ser el president de la Comissi de Salut Mental. Va promoure la creaci dels Tallers Ocupacionals, dedicats a oferir teraputica i d altres activitats als joves i adults discapacitats. Preocupat per la conservaci de les tradicions eivissenques, el seu coneixement s ha vist recollit amb el llibre La pesca d'abans a les Pitises, publicat l any 1997 per la Conselleria de Cultura del Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

La mar tamb s present, entre altres temtiques, en la seva activitat artstica: la pintura. Format en les ensenyances de Narcs Puget Vias o del bodeguista Vicente Rincn, el seu desenvolupament artstic s en gran part autodidacte. El Consell Insular d Eivissa i Formentera el 2004, li conced la Medalla pel Treball Social. Va rebre la Medalla de Plata de la Creu Roja l any 1976 per afavorir la creaci de Creu Roja del Mar. El 2006 va rebre Premi Ramon Llull.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245642" title="Miquel Codol Camps" nonfiltered="387" processed="385" dbindex="95446">
Miquel Codol Camps (Barcelona, 1926) s un empresari i tcnic en activitats turstiques establit a les Illes Balears. Llicenciat en dret, s agent de la propietat immobiliria i titulat en direcci d'empreses i activitats turstiques.

Va ser el primer president i cofundador de la Federaci Hotelera de Balears (1975), organisme que t entre els seus objectius la representaci, la defensa i la promoci dels interessos comuns de les 21 associacions que agrupa. Tamb va ser president de la Cooperativa d'Hotelers COFEBA; vicepresident del Foment de Turisme de Mallorca; president del Comit Organitzador de Tecnoturstica i membre de la Fundaci Illes Balears, a ms de secretari de l'Associaci Nacional de Zones Turstiques d'Espanya (ZONTUR).

s president del grup hoteler Valentin Hotels, que t 9 establiments turstics i s propietat exclusiva de la famlia Codol-Bonet. Ha rebut l'Escut d'Or de l'Escola de Turisme de Balears, la Placa d'Or de Cofeb, la Insgnia d'Or de la Federaci Hotelera, el premi Honderos del Foment de Turisme de Mallorca, la Insgnia d'Or al mrit turstic de ZONTUR i la T d'Or de Tecnoturstica, aix com el Premi Ramon Llull el 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245643" title="FC Karpaty Lviv" nonfiltered="388" processed="386" dbindex="95447">

El FC Karpaty Lviv (en ucrans                 ) s un club ucrans de futbol de la ciutat de Lviv.

Histria.
Evoluci del nom:
1963 : fundaci del club amb el nom de Karpaty Lviv;
1982 : reanomenat SKA Karpaty Lviv;
1989 : refundaci del club amb el nom de FC Karpaty Lviv;

El nom del club prov de les muntanyes anomenades Crpats.

Palmars.
Copa sovitica de futbol: 1;
 1969;

Jugadors destacats.
 / Gbor Vajda;
  Stepan Yurchishin;
  Lev Brovarsky;
  Andriy Bal';
  Bohdan Strontsits'kyi;
  Oleh Luzhny;
  Andriy Husin;
  Leonid Kovel;
  Batista;

Entrenadors.
 Ern  Juszt (1967-1977);
 Ishtvan Sekech (1978-1980);
 Miron Markevich (1992-2001);
 Ivan Golac (2001-2002);
 Yuriy Dyachuk-Stavytskyi (-2006);
 Oleksandr Ischenko (2006-2007);
 Yuriy Dyachuk-Stavytskyi (2007-);
 Oleksandr Ischenko (2007-);

Enllaos externs.
 Web oficial  ;
 Web de seguidors ;
 FC Karpaty Video;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245647" title="Derma" nonfiltered="389" processed="387" dbindex="95448">

La derma o dermis s la capa de pell situada sota l'epidermis i fermament connectat a ella.

 Funci .

Ocupa una funci protectora, representa la segona lnia de defensa contra els traumatismes (el seu gruix s entre 20 i 30 vegades major que el de l'epidermis). Provex les vies i la sustentaci necessria per al sistema vascular cutani i constitux un enorme dipsit potencial d'aigua, sang i electolits.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245649" title="FC Dnipro Dnipropetrovsk" nonfiltered="390" processed="388" dbindex="95449">

El FC Dnipro Dnipropetrovsk (en ucrans    "  i   "   i            ) s un club ucrans de futbol de la ciutat de Dnipropetrovsk. 

 Histria .
Evoluci del nom:
1925 : fundaci del club com a equip de la fbrica Petrovsky;
1926 : reanomenat Petrovets Dniepropetrovsk;
1936 : reanomenat Stal Dniepropetrovsk;
1947 : fusi amb el club Dynamo Dnipropetrovsk;
1949 : reanomenat Metalurg Dniepropetrovsk;
1962 : reanomenat Dniepr Dniepropetrovsk;
1992 : reanomenat Dnipro Dniepropetrovsk;

Palmars.
Lliga sovitica de futbol: 2;
 1983, 1988;
Copa sovitica de futbol: 1;
 1989;
Supercopa sovitica de futbol: 1;
 1988;
Copa Federaci sovitica de futbol: 2;
 1986, 1989;

Jugadors destacats.
 Anatoly Demyanenko;
 Gennadiy Litovchenko;
 Oleh Protasov;
 Oleh Taran;
 Vadim Yevtushenko;
 Yuri Maximov;
 Dmytro Parfenov;
 Oleh Venglinsky;
 Ruslan Rotan;
 Andriy Rusol;
 Volodymyr Yezerskiy;
 Serhiy Nazarenko;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Frum;
 ukrainiansoccer;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245668" title="Tour de Frana de 1960" nonfiltered="391" processed="389" dbindex="95450">


El Tour de Frana 1960 ser dominat pels ciclistes italians, que collocaren 4 corredors entre els 10 primers classificats. El vencedor final ser Gastone Nencini, el qual vestir el maillot groc durant les darreres 12 etapes. 

A la sisena etapa es produeix una escapada de 4 corredors (Gastone Nencini, Roger Rivire, Jan Adriaenssens i Hans Junkermann) que treuran ms de 14' al gran grup i que marcar el desenvolupament d'aquesta edici, ja que tres d'ells acabaren a les 4 primeres posicions d'aquesta edici.

Durant la 14a etapa Roger Rivire va patir un espectacular accident, que li hagus pogut costar la vida, en el descens del coll de Perjuret quan perseguia Gastone Nencini. All va perdre totes les opcions a la cursa i va truncar-se una prometedora carrera.

 La sortida d'aquesta edici es far des de Lilla, amb 4 formacions de 12 corredors i 9 de 8. Sols l'equip itali arribar al complet a Pars.

Per primera vegada s'efectua un trasllat en tren entre dues ciutats, Bordeus i Mont-de-Marsan. 

Resultats.
Classificaci general.




Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.



Classificaci per equips.



 Etapes .


Enllaos externs.
1960. Histria del Tour de Frana ;
1960. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245674" title="Premi Amadeu Oller de poesia" nonfiltered="392" processed="390" dbindex="95451">
El Premi Amadeu Oller de poesia s un premi convocat i atorgat per la parrquia de Sant Medir, del barri de la Bordeta, de Barcelona.

El premi.

El guard est destinat a poetes indits en llengua catalana, d'edat no superior als 30 anys i que no hagin editat cap obra d'una manera impresa o, en els darrers anys, digital: bloc, pgina web, portal, etc.

El premi porta el nom de mossn Amadeu Oller, qui fou primer rector de la parrquia de Sant Medir, si b fou institut pel seu successor, mossn Josep Maria Vidal i Auns.

La primera convocatria tingu lloc l'any 1965 i s'ha mantingut de forma ininterrompuda fins al present. Entre els seus guardonats es poden trobar poetes que, posteriorment, han tingut una trajectria i reconeixement molt significatius.

El lliurament dels premis s'acostuma a dur a terme els mesos de maig o juny de cada any, en un acte a la sala d'actes del Centre Parroquial. 

El premi consisteix en l'edici del llibre guardonat.

Els premiats.

2008  "La mare que et rentava era un robot", Anna Ballbona;
2007   Barcelona , David Cano;
2006   Potiques del cos , Mireia Calafell;
2005   I si ens enfonsem? , Irene Tarrs;
2004   Jons , Maria Cabrera;
2003   Bambolines , ngels Gregori;
2002    Exequo:  L oscultor , Laia Noguera;
 Sota la llum de ne , Rubn Zaragoza;
2001   Un dia a l infern dels que sn , Andreu Gomila;
2000   L acrbata tampoc no en sortir ills , Nria Martnez;
1999   ltima ronda , Ricart Mirabete;
1998   Vermell , Santiago Rufas;
1997   A l ombra dels violins , Esteve Plantada;
1996   Punt de fuga , Eva Rum;
1995   Sense escac ni mat , Anna Martnez;
1994   Sis poetes 1994 , V. Ncher, M.A. Arrufat, G. Bosch, J. Punt, H. Porteros, V. Verd;
1993   Costa de Mangles , Jordi Cucurull;
1992   Quatre Poetes 1992 , C. Bellsol, A. Calls, D. Casas, M. Forcano;
1991   Pou de tardor , Amadeu Vidal;
1990   La falla simetria , Marc Lluch;
1989   Atmosferes , Jlia Ferrer;
1988  Autopista prpura , Josep-Francesc Delgado;
 Genoll de fum , Marc Romera;
1987   Venatge d'hores , Llus Calvo;
1986   Paisatge amb hivern , Anna Dodas;
1985   La meva Europa , Slvia Aymerich;
1984   La ciutat blanca , Carles Torner;
1983   Sis poetes 1983 , V. Berenguer, H. Mas, A. Pladevall, S. Pujol, J. Ribas, F. Rivero;
1982   Memorndum , Ignasi Ribas;
1981   Bateguen els desigs , Manuel Joan;
1980   Tres poetes 1980 , V. Sunyol, M. Tuneu, A. Illa;
1979   Notes de nit , Manuel Castaos;
1978  (Desert);
1977   Tres poetes 1977 , P. Pic, J. De la Rbia, J. Thomas;
1976   Aor , Teresa d'Arenys;
1975   Llocs comuns , Albert Rossich;
1974   Cops de cap a la lluna , Francesc Codina;
1973   La veu del ciclista , Joaquim Sala-Sanahuja;
1972   Remor de rems , Ramon Pinyol;
1971   Ira s trista passi , Miquel Desclot;
1970  (Desert);
1969   El carro de la brossa , lvar Valls;
1968   Urgncies , Alfred Badia;
 Quatre poetes , F. Carbonell, F. Full, Carles Jordi Guardiola, C. Oller;
1967  (Desert);
1966   D aquesta terra , Isidre Molas;
1965   La terra humida , Carles Miralles;
 Un mocador d herbes per a jquers , Pius Morera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245688" title="Bob Beamon" nonfiltered="393" processed="391" dbindex="95452">





Robert "Bob" Beamon (nascut a Nova York, el 29 d'agost de 1946) es un atleta estatunidenc conegut per la seva plusmarca mondial al salt de llargada, aconseguit als Jocs Olmpics de Mxic al 1968 amb un registre de 8,90 metres, millorant en 55 cm la plusmarca anterior. Aquet record va estar vigent 22 anys , 10 meses y 22 das,, fins que va estar superat al Campionat del Mn d'Atletisme de Tokio 1991 per  Mike Powell amb un salt de 8,95 metres.

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245694" title="Gran Premi de Sud-frica del 1982" nonfiltered="394" processed="392" dbindex="95453">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1982, disputat al circuit d' Kyalami  el 23 de gener del 1982.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Ren Arnoux   1: 06. 351     ;
 Volta  rpida:  Alain Prost   1: 08. 278   a la volta 49. ;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245696" title="Crtic" nonfiltered="395" processed="393" dbindex="95454">
Un crtic s, generalment, un escriptor que publica assaigs sobre l'art, la filosofia, la literatura, la poltica o qualsevol faceta de la vida coetnia. L'origen de la paraula crtic s del llat criticus, del grec kritikos (        ), que vol dir "ell que pot discernir o jutjar". Aix, els crtics critiquen--s a dir, descriuen, elaboren, discernen, jutgen, debaten, polemitzen, i expliquen coses de la nostra vida que a vegades queden en misteri.

Hi ha subdivisions de la crtica, com les de crtic literari, d'art, etc.

Crtics famosos catalans inclouen els escriptors Eugeni d'Ors i Josep Pla.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245697" title="Interpretaci" nonfiltered="396" processed="394" dbindex="95455">
La interpretaci s un acte de l'enteniment que intenta explicar algun objecte, ja sigui un text, una obra d'art o teatre, un discurs o un acte de parla. El verb interpretar ve del llat interpratari (explicar, elucidar, traduir, exposar). Aix que una interpretaci es basa en un objecte (algun text, obra, etc.) i arriba a una conclusi--potser sobre aquell objecte, potser sobre d'altres--citant-hi el dit objecte. Una interpretaci del Quixot, per exemple, pot sol interpretar dita novella de Cervantes, per tamb podria tindre aplicacions ms llunyanes, posem per cas el segle XVII espanyol.Mentrestant, una interpretaci de l'obra de Picasso es pot citar per una interpretaci ms general del segle xx, de la Guerra Civil, o Espanya generalment. Tanmateix, una interpretaci de una obra com l'Atheneo de grandesa de Josep Romaguera pot servir com una base de interpretar el moviment ms general de la Decadncia o el barroc literari catal, dhuc la literatura catalana en general.

Hi ha formes de escriptura i de parla que requereixen la interpretaci, com sn la traducci, l'allegoria, o la metfora.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245698" title="Umm Kulthum (cantant)" nonfiltered="397" processed="395" dbindex="95456">
Umm Kulthum (rab:         ; escrit vriament en l'alfabet rom com 
Om Koultoum, Om Kalthoum, Oum Kalsoum, Oum Kalthum, Omm Kolsoum, Umm Kolthoum, Um Kalthoom, Omme Kolsoum, entre d'altres). En turc s coneguda com mm Glsm. Nascuda a Al Senbellawein, s coneguda com l'estrella de l'Est. Ms de tres dcades desprs de la seva mort, s considerada la cantant ms famosa i distingida del mon rab del segle XX. 


 Referncies .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245699" title="Setge de Salses (1285)" nonfiltered="398" processed="396" dbindex="95457">





El Setge de Salses fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Arag.

Antecedents.
El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenci catalana a Siclia arrel de les vespres sicilianes, i don la investidura com a rei d'Arag, rei de Valncia i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de Frana, sent coronat el 27 de febrer de 1284 a Pars.

L'exrcit croat va sortir de Narbona a principis de maig de 1285 en direcci als pirineus. Tot i l'alineaci del seu rei amb els francesos, la poblaci del Rossell es va resistir a la invasi croada. 

La Batalla.
Van ser necessaris tres assalts per conquerir la ciutat.

Conseqncies.
Pocs dies desprs, les ciutat de Perpiny es revolt i Elna fou assetjada i cremada. Finalment els croats van creuar els Pirineus pel Coll de la Massana i va acampar davant les muralles de Peralada, que en aquella poca era el quarter general de Pere el Gran, on s'havia retirat per no veure's encerclat als Pirineus.

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245719" title="Pere Margarit" nonfiltered="399" processed="397" dbindex="95458">
Pere Bertran i de Margarit, conegut com el capit Margarit o Pere Margarit, va ser un militar, mar i colonitzador catal. Va nixer a l'Empord a mitjan segle XV. 

Amic dels Reis Catlics, va estar al setge de Granada.

Va embarcar en el segon viatge de Colom com a cap militar de l'expedici. Colom el va nomenar governador de la fortalesa de Sant Toms, a La Espanyola. Va ser acusat d'excessos contra els indis. 

Va prendre partit dels enemics de Colom, i, mentre aquest es trobava a Cuba, va emprendre la tornada a Espanya en les naus de Bartolom Colom.

Una vegada a Espanya, el 1494, acusa Colom de mal govern a les ndies. Seguix a sou a la cort i l'ltim que se sap d'ell s que vivia a Saragossa l'any 1497. 

Bibliografia.
Enciclopedia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245736" title="Musaranya del Shara" nonfiltered="400" processed="398" dbindex="95459">

La musaranya del Shara (Crocidura lusitania) es troba a Algria, Burkina Faso, Eritrea, Etipia, Gmbia, Guinea, Guinea Bissau, Mali, Mauritnia, Marroc, Nger, Nigria, Senegal, Sierra Leone i el Shara Occidental.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245739" title="Musaranya del Shara occidental" nonfiltered="401" processed="399" dbindex="95461">

La musaranya del Shara occidental (Crocidura viaria) es troba a Benn, Burkina Faso, el Camerun, el Txad, Eritrea, Etipia, Ghana, Kenya, Mali, Mauritnia, el Marroc, el Nger, Nigria, el Senegal, Somlia, el Sudan i Uganda.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245741" title="Musaranya del Sudan" nonfiltered="402" processed="400" dbindex="95463">

La musaranya del Sudan (Crocidura pasha) es troba a Etipia i Sudan.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245746" title="Musaranya del Tien Shan" nonfiltered="403" processed="401" dbindex="95465">

La musaranya del Tien Shan (Sorex asper) es troba al Kazakhstan i a la Xina.

Referncies.

 ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245748" title="Graziano Battistini" nonfiltered="404" processed="402" dbindex="95467">

Graziano Battistini (Pulica di Fosdinovo, 12 de maig de 1936 - Baccano di Arcola, 22 de gener de 1994) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1959 i 1968. Al llarg de la seva carrera aconsegu 9 victries. 

Palmars.
1960;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 1r de la Copa Sabatini;
 1r del Premi de Brianza;
 1r del Premi de Borgomanero;
 1r al Gran Premi Saice a Lugagnano;
1961 ;
 Vencedor d'una etapa de la Roma-Npols-Roma;
1962 ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1965 ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Tour de Frana.
1960. 2n de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1961. Abandona (11a etapa);
1962. Abandona (NP 1a etapa);
1963. 18 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. 7 de la classificaci general ;
1960. 20 de la classificaci general ;
1961. 12 de la classificaci general ;
1962. 8 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1963. 9 de la classificaci general ;
1964. 18 de la classificaci general ;
1965. 16 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1966. 16 de la classificaci general;
1967. Abandona;
1968. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Graziano Battistini ;
Palmars de Graziano Battistini ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245749" title="Educaci en drets humans" nonfiltered="405" processed="403" dbindex="95468">
L educaci en drets humans s un procs educatiu en qu s intenta transmetre els valors de la pau, de la tolerncia, del respecte als drets humans amb la intenci de construir ciutadans lliures i cvics, coneixedors de quins sn els seus drets i respectuosos amb els dels altres. L educaci en drets humans s important en el desenvolupament integral de l individu ja que, d una banda, el fa ser respectus amb els drets dels altres, i de l altra, en ser coneixedor de quins sn els seus drets exigeix a les autoritats el seu respecte.

Algunes ONG, com Amnistia Internacional, treballen des de fa temps per intentar que l'Educaci en Drets Humans sigui un element fonamental del sistema educatiu. 

Amnistia Internacional presenta l'educaci en drets humans en els segents termes:
"L'educaci en drets humans s'ocupa, entre altres coses, d'informar sobre els instruments internacionals de drets humans; el seu objectiu s donar a conixer a les persones les normes legals que existeixen, el seu contingut i categoria jurdica. Per l'educaci en drets humans no es limita a impartir coneixements sobre drets humans. Fonamentalment tracta de canviar actituds i comportaments i desenvolupar en les persones noves actituds que els permetin passar a l'acci."

Les Nacions Unides recomanen que els Estats incloguin l'Educaci en drets humans en els seus programes educatius. Ja a l'article 26.2 de la Declaraci Universal dels Drets Humans podem llegir: " L'educaci ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; ha de promoure la comprensi, la tolerncia i l'amistat entre totes les nacions i grups tnics o religiosos, i ha de fomentar les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau." 

Enllaos externs.
 Grup d'Educaci d'Amnistia Internacional Catalunya  ;
 Amnistia Internacional Catalunya  ;
 Edualter ;
 Campus per la Pau i la Solidaritat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC);
   
Referncies.
 Jordi Beltrn, Gua de los derechos humanos. Alhambra Longman, Madrid 1995 ISBN 84-205-2512-X (pg 120) ;
 Xess Jares, Educacin y derechos humanos. Editorial Popular, Madrid 2002 ISBN 84-7884-195-4 (pg 49) ;
 Jos Vicente Mestre Chust, La necesidad de la educacin en derechos humanos, Editorial UOC, Barcelona 2007 ISBN 978-84-9788-581-2 (pg 18);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245750" title="Musaranya del Transvaal" nonfiltered="406" processed="404" dbindex="95469">

La musaranya del Transvaal (Crocidura maquassiensis) es troba a Sud-frica, Swazilndia i Zimbabwe.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245752" title="Amonal" nonfiltered="407" processed="405" dbindex="95471">


L'amonal s un explosiu fabricat amb una barreja de nitrat amnic, trinitrotolu, i pols d'alumini en una relaci 22/67/11. Cal afegir tamb que en cas d'usar aquests explosius per a la crrega d'armes submarines (torpedes, mines, etc) l'alumini refora l'efecte explosiu d aquesta al reaccionar amb l'aigua. El nitrat amnic s l'oxidant i l'alumini s un potenciador de l'explosi. Com efecte secundari, l'alumini fa que l'explosiu sigui menys sensible a la detonaci. L's de components relativament barats com el nitrat amnic i l'alumini fa que 'utilitzi en lloc del TNT pur. La barreja pot malmetre's si hi ha presncia d'humitat, ja que el nitrat amnic s altament higroscpic. Crema quan s'exposa a l'aire i detona quan es troba confinada. La seva velocitat de detonaci s de 4.400 m/s.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245753" title="Nitrocellulosa" nonfiltered="408" processed="406" dbindex="95472">
El nitrat de cellulosa, nitrocellulosa o cot plvora va ser sintetitzat per primera vegada en l'any 1845 per Schnbein. s una slida semblana al cot, o un lquid gelatins lleugerament groc o incolor amb olor a ter. S'empara en l'elaboraci de explosius, propulsors per a coets, celluloide (base transparent per a les emulsions de les pellcules fotogrfiques) i com matria primera en l'elaboraci de pintura, laca, vernissos, tinta i altres productes similars.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245757" title="Jocs tradicionals catalans" nonfiltered="409" processed="407" dbindex="95473">

Els jocs populars passen a formar part fonamental de la nostra cultura, que es construeix i es renova dia a dia amb les petites variacions que introdueixen els mateixos jugadors.
Els jocs d aquest recull sn les versions jugades per les persones que els van explicar, i com a tals responen a un moment i un lloc concret. 

Les gomes.

Saltar a les gomes s un joc que consisteix en fer salts per sobre unes gomes al ritme d una can i amb diferents nivells de dificultat.
Per jugar-hi cal una goma elstica.
Hi pot jugar tanta gent com es vulgui, per amb un mnim de tres persones (dues per subjectar la goma entre les cames i una per saltar).
Els dos jugadors que subjecten la goma, se la colloquen entre les cames a l'alada dels turmells. Quan tots els jugadors han saltat amb les gomes en aquesta alada, s apugen fins als genolls, cintura, pit, coll i el cap.
Quan un jugar a saltat sense equivocar-se, passa a saltar el segent jugador i aix successivament fins que tothom ha saltat i s'apuja l'alada de la goma. 
Si el jugador que salta s'equivoca, perd el seu torn, i entra un dels jugadors que agafaven la goma.

La cadena.
 
Un jugador comena parant sol. Quan agafa a alg, paren tots dos agafats de la m. Si durant la recerca d'un nou membre per a completar la cadena es deixen anar, han de tornar a agafar-se abans de tocar alg altre. 
Si sn tres, continuen agafats tots junts, per quan toquen el quart ja poden fer dues parelles. Es van fent parelles i es van empaitant els que queden fins que tothom es agafat. L'ltim de ser tocat s qui parar a la segent partida.
 
Els cromos. 

s un joc al que es pot jugar individualment o en grup, a l'interior o a l'exterior, i amb diferents tipus de cromos.

Els jugadors es colloquen en rotllana, cadasc amb els seus cromos. Al centre de la rotllana es fa una pila de cromos.

El joc consisteix en colpejar la pila de cromos amb la m en forma de cova fins que aconseguim donar-los la volta.
Si els cromos donen la volta ens els quedem. Si cap cromo no dna la volta el torn passa al segent jugador.

El Pare Carbasser.

El Pare Carbasser s un joc de rotllana, amb un nombre de jugadors indeterminat. Un dels jugadors fa de Pare Carbasser. Aquest dna un nmero a cada un dels jugadors. 

El Pare Carbasser comena dient:
- El Pare Carbasser quan va venir de Frana va portar... cinc carbasses!
Llavors, el jugador que t el nmero cinc ha de respondre:
- Qu cinc, tres! (qualsevol dels nmeros donats)
l aix es va fent fins que un dels jugadors diu: 
- Qu dos, el Pare Carbasser! 
Llavors es torna a comenar el joc.

Si un dels jugadors est despistat i no contesta, paga penyora i torna a comenar el Pare Carbasser. 
Quan un dels jugadors t tres penyores, queda eliminat el seu nmero i el jugador. Si alg diu el nmero d'un jugador que est eliminat, tamb paga penyora.

Saltar a corda.
 
El nombre de jugadors s indeterminat i normalment es juga a l exterior.
El material necessari s una corda de saltar. 

Els jocs poden ser de dos tipus:
Lliures: el jugador salta com vol, intentant fer el mxim de salts possibles sense parar.
Amb canons: consisteix en saltar al ritme d una can i fent alguns moviments que la can ens indiqui. ;

La pesta alta.
 
Un dels jugadors para i la resta fugen d'ell perqu el jugador que para no els atrapi.
Els jugadors noms es poden agafar quan trepitgen terra, si sn a sobre de qualsevol objecte alt, el jugador que para no pot tocar-los.

L'estona en qu els jugadors estan situats damunt d'un objecte alt es limitada. El jugador que para pot contar fins a deu i fer baixar el jugador que est enfilat.

La petanca.

La petanca s un joc tradicional catal entre dos jugadors o dos equips que consisteix en fer rodar unes boles fins a collocar-les el ms a prop possible d'una bola petita.

El material necessari per jugar consisteix en 3 boles metlliques i una bola petita. Les superfcie de joc ha de ser plana i de terra.

En primer lloc es llena la bola petita. Desprs, cada jugador llena, per torns, tres boles (si es juga individualment) i dues boles (si es juga per equips).
 
El joc continua aix fins que tots els jugadors han tirat totes les seves boles. Un cop acabada la partida, la bola que es trobi ms a prop de la bola petita s'apunta un punt.

Al final del joc, guanya el jugador o l equip que primer aconsegueixi acumular tretze punts.

 
La baldufa.
 
La baldufa s una joguina feta de fusta que es fa ballar amb una corda, que s'enrosca al seu cos fent un nus molt fcil de desfer en la seva part superior. A la part de baix t una punta d'acer sobre la que es fa girar la baldufa. 

Es tira la baldufa amb fora, mentre s'estira la corda. El joc no consisteix solament en girar la baldufa, sin tamb en poder fer moltes figures.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245759" title="Triple Concert de Beethoven" nonfiltered="410" processed="408" dbindex="95474">


El Concert per viol, violoncel i piano en Do Major, Op. 56 de Ludwig van Beethoven, ms conegut com a Triple Concert, va ser composat el 1803. s l'nic concert que escrigu Beethoven per ms d'un instrument solista, i t una durada aproximada de 37 minuts.

El concert est dividit en tres moviments:

Allegro;
Largo;
Rondo alla Polacca;

A ms dels solistes viol, violoncel i piano, el concert est escrit per una flauta, dos obos, dos clarinets, dos fagots, dos trompes, dos trompetes, timbales i corda.

 Enllaos externs .
  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245761" title="Lo Cartany" nonfiltered="411" processed="409" dbindex="95475">

Lo Cartany. La srie de TV3 Lo Cartany, que actualment compta amb 30 episodis realitzats, i que t una certa popularitat, narra les aventures i desventures de Vicent Cartany, la seva famlia i els seus amics (i d'altres personatges anecdtics).

El personatge de Vicent Cartany, que dna nom a la srie, representa un home molt sovint malhumorat, d'un cert talant autoritari i de poca broma, que sempre intenta (tot i que al final normalment no se'n surt) d'imposar la seva a la resta de membres del grup social que l'envolta. Per no obstant, en el fons s un bons i, en algunes ocasions, per la via del dileg, acaba donant una certa ra als arguments de l'altre.

Per Lo Cartany no s l'nic personatge de pes de les seves aventures, doncs, com passa amb el Tintn, "els secundaris sn poc secundaris" i, aix, la Tilda, el Berdag, l'Angawa i d'altres tamb formen part essencial d'aquestes "aventures casolanes".

Les aventures de Lo Cartany tenen com a aparent escenari un poble de Lleida, i els seus habitants parlen amb catal nord-occidental (popularment anomenta lleidat). Els escenaris ms habituals de les seves peripcies sn: el bar, la barberia, la casa de lo Cartany i la redacci del diari local, per en certes ocasions s'utilitza algun altre decorat.

La banda sonora de la srie ha estat creada pel grup lleidet The Companys

Actualment Lo Cartany ha finalitzat la temporada, per s possible que torni a la televisi catalana.

Personatges principals de Lo Cartany..

Vicent Cartany (nom real: Xavier Bertran). Personatge central d'aquesta srie, a la qual li dna nom. Actual presentador de l'emissora local "canal Inn", sota les ordres del seu superior Bardag. De mal geni, molt autoritari, orgulls i pressumptus, (per relativament dialogant si li saps tocar els seus interessos). Ell sempre es creu molt astut, per no sempre se'n surt amb la seva. Aconsegueix tenir una mica atreta a la Tilda, es fa respectar extranyament pel Berdag, se sent una mica tens respecte a l'Angawa i es deixa mimar molt per sa mare.

Tilda (Mireia Aixal). Noia molt independent i orgullosa, sempre disposada a fer la contra a qui se li oposi (tot i que ella tampoc sempre acaba guanyant). Ex-nvia del Cartany, sempre afirma que l'ha oblidat completament, per alguna cosa fa dubtar que la seva passi per ell estigui realment morta... Actualment est casada amb el Berdag, per tampoc a ell li ho deixar fcil si ella s'hi vol oposar... Per, a la seva manera, s guapa i simptica, i es fa apreciar. s la responsable d'haver fet dir a lo Cartany una frase clssica: "L'home casat ha de tenir la tita lliure...".

Bardag (Cesc Casanovas). Noi de cert talent professional; simptic, ms aviat inofensiu, s el clssic 'pacfic' de la srie. s l'actual nuvi de la Tilda, amb la qual s'hi porta bastant b, almenys en general... Encara que lo Cartany el tracta amb una mica de menyspreu, en Bardag admira bastant al Cartany pel seu talent com a presentador; per malgrat les discrepncies, lo Cartany l'aprecia una mica...

Bordonida (Eva Barcel). La cambrera del bar preferit de lo Cartany i els seus. s una dona una mica grunyona, per a diferncia de lo Cartany, no t ambicions de manar sobre ning i es limita a fer la seva feina. Es fa apreciar bastant per tothom, potser ms per l'Anselmo, qui sembla mirar-la una mica amb ulls d'enamorat...

Anselmo (Carles Martnez). Company de la colla de lo Cartany. Igual que en Bardag, s un simptic de la colla i es porta b amb tothom; per (a diferncia de lo Bardag) aconsegueix ser molt amic del malhumorat Cartany (qui coneix de fa molt de temps). Home d'ideals republicans, t una "rivalitat ideolgica" amb el seu molt amic Garret.

Garret (Jordi Figueras). El barber de lo Cartany. Malgrat ser un home de tendncies d'ultradretes i una mica admirador de Franco, ell personalment s un home simptic, galant amb les dones, i molt bromista. s el castellanoparlant de la srie, malgrat que en alguna ocasi utilitza el catal. Es fa apreciar en general per tothom, i, malgrat les discussions ideolgiques una mica tenses que mant amb ell, s l'amic inseparable de l'Anselmo.

Maria Munt (Marissa Josa). s la mare de lo Cartany. Sempre fidel al seu fill, al qual mant molt mimat i protegit (potser una mica massa). Casada amb el Miquel, amb el qual li s (quasi sempre?) molt fidel. Encara que generalment s pacfica i "bonachona", va mantenir una certa rivalitat amb la que fou durant un temps l'esposa del Cartany (tamb la Tilda, no volent perdre l'apreci del malhumorat periodista, li feu una mica a l'esposa el paper de "cap de l'oposici"...).

Miquel Cartany (Carles Canut). s el pare de lo Cartany. Com la Maria, ell tamb tracta al seu fill "entre bolquers". Ell mateix hauria preferit que la Tilda fos la nvia de lo Cartany (en comptes de tenir-lo "solt" pel mn). Respecta molt la seva esposa Maria i sempre li procura ser fidel, tot i que en el passat va tenir una o dues relliscades...

Angawa (Miquel A. Ripeu). Un bon home de raa negra, company de feina de l'emissora de canal Inn (junt amb Berdag, Cartany i d'altres). Els seus origens sn incerts: ell diu que s el nebot del tiet Patrocinio, per costa de creure que en Patrocinio tingus un nebot de raa negra... Encara que lo Cartany al principi el tract amb uns certs aires de superioritat, com si fos ell un ignorant sup, amb el temps va imposar l'Angawa sobre el Cartany un cert respecte i una certa amistat. N'Angawa s simptic, sociable, galant amb les dones, d'una certa cultura i quasi sempre pacfic i, per aquest motiu, es fa apreciar per tothom (la Tilda i la Bordonida semblen tenir-li una mica d'admiraci...).

Personatges anecdtics de Lo Cartany..

Tamb hi ha personatges anecdtics a Lo Cartany que han de ser mencionats: el frare, l'esposa de lo Cartany, i d'altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245763" title="Musaranya del Zaire septentrional" nonfiltered="412" processed="410" dbindex="95476">

La musaranya del Zaire septentrional (Crocidura caliginea) es troba a la Repblica Democrtica del Congo i a Etipia.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245766" title="Musaranya dels Uluguru" nonfiltered="413" processed="411" dbindex="95478">

La musaranya dels Uluguru (Crocidura telfordi) s un endemisme de Tanznia.

Es troba amenaada per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245768" title="Musaranya elefant d'Edward" nonfiltered="414" processed="412" dbindex="95480">

La musaranya elefant d'Edward (Elephantulus edwardii) s un endemisme de Sud-frica.

Referncies.


Bibliografia.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245769" title="Bovarisme" nonfiltered="415" processed="413" dbindex="95481">

El Bovarisme, paraula que ve de la novella Madame Bovary, en termes psicolgics, consisteix en una alteraci del sentit de la realitat per la qual una persona es considera una altra que no s. Aquest terme psicolgic l introdu Jules de Gaultier.

En termes ms  generals , el Bovarisme fa referncia a l estat d insatisfacci crnica d una persona produt pel contrast entre les seves illusions i aspiracions (que generalment sn desproporcionades anvers les seves prpies possibilitats) amb la realitat.

Aix ho podem trobar clarament en el personatge d Emma Bovary. Emma s un personatge que ha llegit moltes novelles romntiques i que se li ha ficat al cap que l home de la seva vida ha de ser i actuar com aquells de les novelles romntiques (ha de ser valent, romntic, ha d estar disposat a donar la vida per ella, etc). Per aix quan coneix a Charles Bovary s enamora d ell, ja que Charles s diferent dels (pocs) homes que ha conegut i s metge, cosa que pot recordar-li a un d aquells herois de les seves novelles.

Una altra mostra del seu elevat romanticisme i del fet que no toca gaire de peus a terra la podem trobar quan fa els preparatius per al casament, on demana al seu pare que  el casori fos celebrat a mitjanit a la lluor de les torxes , tot i que al final el seu pare es nega.

Els primers dies desprs del casament, Emma i Charles eren, ambds, relativament felios, per desprs, i aqu ve l anomenat  Bovarisme , Emma se sent decebuda perqu veu que Charles no s, ni de lluny, un home romntic com els d aquells llibres. Aquest sentiment de decepci es veu agreujat pel fet que Charles no s adona del que li passa a ella. Emma, desprs, culpa a Charles de la seva desillusi i decepci, malgrat que s ella l nica culpable, car pretn que altres solucionin la seva vida quan s ella la que l ha de solucionar. Aquesta situaci es va repetint cada cop ms, fins al punt que Emma culpa de tot all dolent que li passa a Charles.

Ms endavant, quan ella i Charles sn convidats al castell del marqus d Andrevilliers, veurem que Emma torna a  enamorar-se  d un home que li sembla que s com els seus herois; el vell duc de Laverdire. Aquest diu haver estat amant de Maria Antonieta i haver viscut a al Cort. s a dir, semblava ser un d aquells cavallers amb els que havia somiat Emma, i quan ha de marxar s entristeix perqu ha de deixar aquell luxe que la rodejava. s a dir, en aquest captol tornem a veure una nova mostra de  Bovarisme , ja que Emma, una noia de pags, vol estar en un mn que no li toca, torna a tenir unes illusions que topen amb la realitat que ella pot aconseguir. 

s a dir, podem veure que el  Bovarisme  est extret del personatge d Emma, un personatge que pretn que la seva realitat sigui com les histries romntiques que ha llegit. Aix fa que al topar-se amb la realitat, que s molt inferior a les seves expectatives, quedi decebuda. s a aquest sentiment que se l anomena  Bovarisme  i que el podem veure i viure molts de nosaltres. s pot interpretar que s un pensament o forma de ser molt  romntica  i que els que la pateixen cerquen un amor platnic per no s ben b aix.

Fora d aquesta novella, el  Bovarisme  es podria aplicar a El Quixot en alguns moments, ja que Emma Bovary est inspirat en aquest mtic personatge de Cervantes. Com en el cas d Emma, el Quixot tamb ha llegit massa llibres i espera que la realitat sigui com all que ha llegit.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245771" title="Ermita de Sant Bonifaci de Vinaixa" nonfiltered="416" processed="414" dbindex="95483">
L'ermita de Sant Bonifaci est situada al terme municipal de Vinaixa, a 6,5 km del nucli urb. D'estructura gtica i reformada posteriorment, sembla que al segle XIV ja estava construda, per la relquia de sant Bonifaci no va arribar a Vinaixa fins al 13 de maig de 1682.

La festa de Sant Bonifaci se celebra el primer cap de setmana de juny, es fa una missa i un dinar de germanor al mig del tros.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245773" title="Eduard IV d'Anglaterra" nonfiltered="417" processed="415" dbindex="95484">

Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa. Les seves victries militars el portaren al tron des del 1461 fins el 1470, i desprs de perdre'l el va recuperar des del 1471 fins la seva mort per causes naturals. 

Biografia.
Ascens al tron.
Eduard de York va nixer l'abril de 1442 a Rouen, Frana. Era el segon fill de Ricard Plantagenet, el tercer Duc de York i Ceclia Neville. Com a besnt d'Eduard III, Ricard era un ferm candidat al tron. Ricard tamb era fill d'Anna Mortimer, filla de Roger Mortimer i rebesnta del mateix Eduard III per una lnia successria ms directa que la dels reis regnants de la Casa Lancaster. La candidatura al tron de Ricard Plantagenet el 1460 va iniciar el conflicte conegut com la Guerra de les Dues Roses. Quan el seu pare i el seu germ gran van morir a la Batalla de Wakefield, Eduard va heretar la pretensi al tron de la Casa de York.

Amb el suport del seu cos Ricard Neville, Eduard va derrotar els Lancastrians en un seguit de batalles. Mentre Enric VI i la seva reina Margarida d'Anjou lideraven la campanya al nord d'Anglaterra, Eduard va prendre la capital i es proclam rei a Londres el 1461. Desprs va reforar-se al poder amb una victria decisiva a la Batalla de Towton el mateix any, en la que l'exrcit dels Lancaster va quedar prcticament desfet.

Expulsi.
Ricard Neville volia que Eduard establs una aliana matrimonial amb una potncia europea, per Eduard va irritar-lo casant-se en secret amb Elisabet Woodville, segons fonts de l'poca "la dona ms bella de l'illa de Bretanya". Tot i que els Woodville no eren rival pel poder de Neville, el favoritisme envers membres de la famlia de la seva nova esposa i el fet que s'hagus casat sense ni tan sols comunicar-li, va distanciar Ricard del rei. Amb l'ajuda del germ rebel d'Eduard, el Duc de Clarence Jordi, van formar un exrcit contra Eduard.

La major part de l'exrcit reial va ser derrotat a la Batalla d'Edgecote Moor el 1469, i Eduard va ser capturat a Olney. Neville va intentar governar en nom d'Eduard, per la noblesa que havia prosperat amb el nou rei estava inquieta i es va veure obligat a alliberar-lo. Eduard no va prendre represlies i en canvi intent reconciliar-se amb Neville i el seu germ.

Per el 1470 tots dos es van tronar a rebellar. Aquest cop van ser derrotats i van haver de fugir a Frana, on van fer una aliana amb Margarida d'Anjou per restituir Enric VI al poder (en aquells moments Enric patia un atac de bogeria i era la seva esposa la que decidia per ell). A finals de 1470 un exrcit vingut des de Frana va envair Anglaterra i va obligar a fugir a Eduard.

Restauraci.
Enric VI va ser coronat de nou el 1470, en una acta coneguda com la Rehabilitaci d'Enric VI, i Eduard es va haver de refugiar amb el seu germ Ricard a Borgonya, a la cort del seu cunyat el Duc Carles. Tot i que d'entrada Carles no tenia intenci d'ajudar Eduard, quan els francesos van declarar la guerra a Borgonya amb el suport d'Anglaterra, Carles va decidir donar un exrcit a Eduard per recuperar el tron. 

Eduard torn a Anglaterra amb un exrcit relativament petit, i d'entrada va evitar enfrontaments directes allegant, com Enric Bolignbroke havia fer setanta anys abans, que la seva nica intenci era recuperar el seu ducat. A l'arribar a York, per, la ciutat li va tancar les portes. Aleshores es comen a dirigir cap al sud i an sumant suports. El seu germ Jordi de Clarence va tornar a canviar de bndol i es va unir amb ell. Eduard i els seus germans van vncer a la Batalla de Barnet, i acabaren d'eliminar la resistncia Lancastriana a la Batalla de Tewkesbury. En la primera batalla mor Ricard Neville, i en la segona batalla l'nic fill i hereu d'Enric VI, el prncep de Galles. Eduard va entrar a Londres, i Enric VI va ser assassinat mentre era a la pres acabant amb la nissaga dels Lancaster.

Els dos germans d'Eduard, Jordi (Duc de Clarence) i Ricard (Duc de Gloucester) es van casar amb Isabel Neville i Anna Neville, dues filles de Ricard Neville, per heretar la fortuna i les terres del difunt comte. Com que rivalitzaven per la mateixa herncia, Jordi i Ricard van ser rivals durant molt de temps fins que Clarence va ser acusat i considerat culpable de traci i conspiraci contra Eduard. Fou empresonat a la Torre de Londres i executat el 18 de febrer de 1478.


Anys finals i mort.
Eduard no va fer front a cap ms rebelli durant el seu regnat, ja que la lnia dels Lancasters estava prcticament extingida i l'nic rival que hi podia reclamar parentiu era Enric Tudor que havia fugit a l'exili.

El 1475 Eduard va declarar la guerra a Frana i van acabar signant el Tractat de Picquigny pel qual a canvi de la pau els francesos es comprometien a pagar-li de forma immediata 75.000 corones, ms un pagament anual de 50.000 ms a partir d'aleshores. Tamb va donar suport a un intent d'Alexandre Stewart a prendre el tron del seu germ, Jaume III d'Esccia, el 1482. 

La salut d'Eduard va comenar a decaure fins que la Pasqua de 1483 va caure malalt. Encara sobrevisqu prou temps com per afegir nous termes al seu testament, el ms rellevant el que nombr el seu germ Ricard com a regent i protector dels seu fill desprs de la seva mort. La defunci es produ el 9 d'abril de 1483, i fou enterrat a la capella de Sant Jordi al Castell de Windsor. Va ser succet pel seu fill de dotze anys Eduard V.

La causa de la mort d'Eduard no ha pogut ser determinada amb seguretat. Probablement mors de pneumnia, per tamb s'ha suggerit que hagus contret el tifus o fins i tot que fos enverinat. Alguns atribueixen la seva mort a un excs de menjar, ja que de fet els seus ltims anys havia estat vctima pel seu amor pel menjar i s'havia tornat gras i inactiu. 

Llegat.

Eduard IV va ser un notable estratega i comandant, aconseguint destruir la poderosa Casa de Lancaster en una srie de brillants victries militats i sense patir mai cap derrota al camp de batalla. Tot i els seus fracassos poltics, molts cops a les mans del seu rival Llus XI de Frana, Eduard demostr ser un rei popular i capa. Tot i que li faltava visi a llarg termini i a cops prenia decisions precipitades, tenia molt bon tracte amb els seus sbdits i aconseguia despertar la lleialtat dels seus vassalls.

El regnat d'Eduard va comportar la recuperaci de la llei i l'ordre a Anglaterra, per els durant els seus ltims dies tornaren els temps de descontrol amb un increment notable de la pirateria i la bandoleria.

Tot i la seva flamant arribada al poder, la dinastia d'Eduard tan sols el va sobreviure una mica ms de dos anys. Eduard fou un dels pocs membres de la seva famlia a morir de causes naturals: tant el seu pare com el seu germ van morir a la Batalla de Wakefield, el seu avi i un altre germ foren executats per traci, el seu germ petit moriria combatent Enric Tudor al camp de Bosworth, i el fat dels seus dos fills s desconegut.

Famlia.
Avantpassats.



Npcies i descendncia.
Eduard IV es cas el 1464 amb Elisabet Woodville, amb la que tingu 10 fills legtims (tot i que tan sols set el sobrevisqueren):
 Elisabet de York (11 de febrer de 1466   11 de febrer de 1503), reina consort del futur rei Enric VII d'Anglaterra de la casa Tudor.
 Maria de York (11 d'agost de 1467   23 de maig de 1482).
 Ceclia de York (20 de mar de 1469   24 d'agost de 1507), casada amb Joan Welles (1r vescomte Welles) i en segones npcies amb Toms Kymbe;
 Eduard V d'Anglaterra (4 de novembre de 1470   1483?);
 Margarida de York (10 d'abril de 1472   11 de desembre de 1472);
 Ricard de Shrewsbury (17 d'agost de 1473   1483?).
 Anna de York (2 de novembre de 1475   23 de novembre de 1511), casada amb Toms Howard, 3r duc de Norfolk.
 Jordi Plantagenet, duc de Bedford (mar de 1477   mar de 1479).
 Caterina de York (14 d'agost de 1479   15 de novembre de 1527), casada amb Guillem Courtenay, 1r comte de Devon.
 Brgida de York (10 de novembre de 1480    1517), es feu monja.

Eduard va tenir nombroses amants, la ms coneguda Jane Shore. Se li atribueixen els segents fills illegtims:

Amb Lady Elionor Talbot:
Eduard de Wigmore (mort el 1468). Mort a la infncia.
Amb Elisabet Lucy o Elisabet Waite:
Elisabet Plantagenet. Nascuda vers el 1464, casada amb Sir Thomas Lumley el 1477.
Artur Plantagenet, 1r vescomte Lisle (1460s/1470s   3 de mar de 1542).
De mares desconegudes:
Grcia Plantagenet. Va ser present al funeral de la seva madrastra Elisabet Woodville a 1492.
Maria Plantagenet. Casada amb Enric Harman d'Ellam, fill de Toms i Elisabet Harman.
Una filla que seria la primera esposa de Joan Tuchet, 6 bar Audley.

Taula sucessria.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245775" title="Musaranya elefant de musell curt" nonfiltered="418" processed="416" dbindex="95485">

La musaranya elefant de musell curt (Elephantulus brachyrhynchus) es troba a Angola, Botswana, la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Malawi, Moambic, Nambia, Sud-frica, el Sudan, Tanznia, Uganda, Zmbia i Zimbabwe.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.


 mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245777" title="Arc (msica)" nonfiltered="419" processed="417" dbindex="95487">


L'arc (o arquet) s una vara -normalment aproximadament cilndrica- de fusta de bans als extrem de la qual s'han subjectat unes cerres o algun altres material que tingui una adherncia suficient com per fer vibrar les cordes quan es freguen amb aquestes. La fricci de les cerres amb la corda de l'instrument s el que genera el so.Durant segles, en diferent cultures aquestes han estat cerres de cua de cavall. Actualment, sn de fibra sinttica. s, per tant, un estri indispensable en tots els instruments de corda fregada

 Caracterstiques .



En l'arc hi podem distingir diversos elements i parts:
 La vara de fusta de bans que subjecta les cerres en la qual es troben els dos extrems que tenen noms propis:
 El tal, lloc pel qual l'interpret l'agafa (part negra inferior).
 La punta, que es considera la part superior de l'arquet i que en els instruments occidentals actuals acaba sempre amb una punxa que permet equilibrar-ne el pes, ats que sovint el tal s pesant, tant pels materials de construcci com pel mecanisme de tensi de les cerres que cont.
 Les cerres, sn un gran nombre de pls de cua de cavall que van de la punta al tal. ;

Segons les cultures i perodes, han existit i continuen existint tipus d'arcs. A Europa, i fins a l'poca barroca els arc tenien una curvatura cncava. Posteriorment, i per permetre una major tensi de les cerres i una major intensitat de so es van construir amb una curvatura convexa, i fins a l'actualitat. Per aix, els intrprets de msica antiga toquen amb el tipus d'arc que correspongui a cada tipus de msica interpretada.

Alguns elements constructius sn: per donar-li la corba es talla un tros i, amb foc, s escalfa i se li dna forma amb l ajuda d una tela;si el tal est mal posat, es pot fer malb la resta (La corba tamb t a veure amb el centre de l arc). L anell dels arcs moderns, tamb fa que les cerres es reparteixin. El recobriment d'os (o d'una fusta dura com pot ser el ] que t la punta fa que la fora que hi fan les cerres no desgasti la fusta de la punta. Cada arqueter acostuma a donar als seus arcs una curvatura concreta, semblant per no idntica a l'estndard, que esdev el seu segell.

Les caracterstiques de so i expressives de cada instrument requereixen un tipus d'arc tamb diferent. Per aix hi ha arcs ms prims i llargs com per exemple el del viol, o ms amples i curts com el del contrabaix. Tamb amb la nou (pea que inclou el mecanisme de tensi de la cerres, al tal) ms ampla o ms estreta en el cas del contrabaix, segons que es toqui amb tcnica francesa o alemanya. Tradicionalment els arcs de contrabaix han tingut les cerres fosques perqu corresponen a unes cerres ms dures i resistents.

 Principals contribucions a la millora de l arc .

Frana va ser on es va desenvolupar ms l arc.
Corelli (1651-1713) va fer pla les cerdes i va aplanar-lo.
Tartini (1692-1770) va allargar la vara.
Cramer (1770...) va fer el cap ms quadrat (abans era ms fi). No estava molt equilibrat ja que tenia el tal molt lleuger i la punta era molt pesada.
Francesco Lupot (1774-1838) va dissenyar el tal actual.
Tourte (1740...) va millorar el tal de Lupot. Va fer tamb la punta mes lleugera.
Tourte JR (1747-1837) fou l'Stradivarius de l arc. Durant 8 anys va treballar-hi perfeccionant-lo. Va millorar la punta i va donar-li la corba actual. Va descobrir la fusta de pernambuc que s la fusta amb qu estan fets els arcs actuals. Anteriorment es feien amb altres fustes (actualment la tala d aquesta fusta est molt controlada). Va buscar-ne l equilibri, un aspecte que fins llavors era poc rellevant. Tamb va idear el mecanisme de de rosca dins de la nou per regular la tensi de les cerres.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245778" title="Musaranya elefant de peus foscos" nonfiltered="420" processed="418" dbindex="95488">

La musaranya elefant de peus foscos (Elephantulus fuscipes) es troba a la Repblica Democrtica del Congo, Sudan i Uganda.

Referncies.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245781" title="Broadway & 52nd" nonfiltered="421" processed="419" dbindex="95490">



s curis com debutar amb un lbum que es converteix en un mite, en un referent d'un estil, pot ser tan beneficis com, a llarg termini, perjudicial per a la carrera discogrfica d'un grup. Desprs de Hand on the torch (vendes milionries, crtiques majoritriament favorables sin entusiastes), Geoff Wilkinson/Us3 va editar, quatre anys desprs, el seu segon treball, Broadway and 52nd. No s que es tracti d'un disc similar, sin que s exactament la mateixa frmula, sense cap variaci. Tornem a escoltar la mateixa fusi de samplers d'enregistraments clssics de jazz (totes tretes de l'extens i llegendari catleg de Blue Note), interpretacions de msics solistes i rap. Novament, com en el seu afortunat debut discogrfic, la barreja funciona a la perfecci, arribant a una cohesi magnfica, donant la sensaci que estem escoltant un tot, un nic estil: jazz-rap.

No obstant aix, i d'aqu la meva constataci inicial, l'impacte de Broadway and 52nd est a anys llum del que va produir Hand on the torch. El que aqu s'ofereix ja s'ha escoltat abans, ja no resulta ni nou, ni original. Segueix sent bo?, per descomptat. Segueix captivant?, tinc els meus dubtes. Per tant, acostar-se a aquest segon lbum de Us3 una vegada que ja es coneix Hand on the torch, fa que la seva escolta perdi bona part de la seva efectivitat. Un smptoma molt clar d'aquest fenomen s que les vendes de Broadway and 52nd ni tan solament es van acostar a les del mtic primer treball.

Clar que, l'escs xit comercial de l'lbum que ens ocupa no es deu noms a una qesti cronolgica. D'antuvi, es troba a faltar un hit (per altra banda, irrepetible) com ho va anar, anys abans, Cantaloop (flip fantasia), car Come on everydoby (get down), el qual ms repercussi ha tingut, malgrat les seves evidents similituds, no t la mateixa fora ni va arribar cap transcendncia. Per el ms greu t a veure amb l'elecci dels cantants/rapers: KCB i Shabaam Sahdeeq sn els substituts de Rahsaan Kelly, Kobie Powell & Tukka Yoot (els tres collaboradors en Hand on the torch), amb els quals no resisteixen la comparana. No tenen ni una escletxa de personalitat, pel que s impossible identificar-se amb ells o sentir la ms mnima empatia.

Canons.
 
 Intro. 1:14;
 Come On Everybody (Get Down). 5:48;
 Caught Up In A Struggle. 3:42;
 True To The Game. 3:35;
 Snakes. 4:07;
 I'm Thinking About Your Body. 5:24;
 Grand Groove. 3:36;
 Nowadays. 4:24;
 Sheep. 4:46;
 Doin' A Crime. 5:37;
 Recognise & Realise. 5:40;
 Time & Space. 4:45;
 Soul Brother. 3:59;
 Hymn For Her. 4:53;

Durada total: 1:01:36





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245783" title="Pua" nonfiltered="422" processed="420" dbindex="95491">

La pua s un element complementari que s'utiliza per al puntejat i rascat de les cordes de la guitarra, t ordinriament forma triangular i acostuma a ser de conquilla (carei), celluloide, carboni o nil, en un acabat mig de duresa, sent els becs o puntes que ataquen les cordes d'un arrodonit lleugerament iniciat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245787" title="Sabine Meyer" nonfiltered="423" processed="421" dbindex="95492">
Sabine Meyer (Crailsheim, Alemanya, 30 de mar de 1959) va ser una clarinetista molt important i la primera dona i, a ms, solista que va entrar a l'orquestra Filharmnica de Berln. Aquest fet va ocrrer a l'any 1983 ja que el director la sollicitava des de l any anterior per els msics de l'orquestra no volien una dona a l orquestra fins que van ser convenuts pel mateix director.

Enllaos externs.
 Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245790" title="Tcniques compositives" nonfiltered="424" processed="422" dbindex="95493">
Les tcniques compositives sn l harmonia i el contrapunt.

L harmonia s la tcnica compositiva que composa en vertical, que sempre t una veu predominant.

En canvi, el contrapunt s'escriu en horitzontal (es fa una melodia i desprs se n compon una altra que quadri, sense preocupar-se pels graus), s la tcnica compositiva en que totes les veus tenen la mateixa importncia i es tenen en compte les dissonncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245794" title="Jaume Calbet i Baralt" nonfiltered="425" processed="423" dbindex="95494">
Dr. Jaume Calbet i Baralt (Arenys de Mar, 1806 - 1886), fsic, farmacutic i alcalde d'Arenys de Mar. 

Fill de Josep Antoni Calbet i Tarrades i de Rita Baralt i Llad, el seu avi era el prestigios navegant i cosmgraf Josep Baralt i Torres. 

Estudi fsica experimental i farmcia, i ms tard esdevingu Doctor en Farmcia.  Destac en la fabricaci de productes qumics per a la indstria i la medicina, coma ara l'hiperclorit (clorur de cal, o clor) til per blanquejar el cot i el paper, i per desinfectar. 

Fabric acetat de coure (verdet), acetat de plom (sal saturada) i carbonat de plom (blanquet) amb un nou procediment. Establ una important fbrica de cremor trtar i cid tartric, productes distingits amb diversos premis, molt sollicitats a Anglaterra. Descobr un sistema per obtenir aiges subterrnies amb la teoria del sif. 

Fou subdelegat de la facultat de Farmcia del partit d'Arenys durant 50 anys, membre de diverses societats cientfiques i president de la delegaci de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre. D'altra banda fou regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar en diverses ocasions, i alcalde.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245795" title="Punt mort (mecnica)" nonfiltered="426" processed="424" dbindex="95495">

Punt mort en enginyeria mecnica es denomina a la disposici dels elements mecnics quan no hi pot haver transmissi de moviment.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245808" title="Musaranya elefant del Transvaal" nonfiltered="427" processed="425" dbindex="95496">

La musaranya elefant del Transvaal (Elephantulus myurus) es troba a Botswana, Moambic, Sud-frica i Zimbabwe.
Referncies.
 ;

Enllaos externs.


 mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245810" title="Musaranya elefant del Zambesi" nonfiltered="428" processed="426" dbindex="95498">

La musaranya elefant del Zambesi (Elephantulus fuscus) es troba a Malawi, Moambic i Zmbia.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.


Bibliografia.


 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245812" title="Teresa Vives i Miss" nonfiltered="429" processed="427" dbindex="95500">
Beata Teresa Vives i Miss - "Casta de Jess" (Arenys de Mar, 1866 - Madrid, 1936), adoratriu esclava del Santssim Sagrament i de la Caritat i mrtir del segle XX a Espanya. 

Biografia.

Teresa Vives va nixer a Arenys de Mar el 20 d'abril de 1866, en el si d'una famlia benestant, en la qual el seu pare era advocat. Teresa era la petita de quatre germans i vivien en una casa del carrer de Bonaire. 

Va iniciar la seva vocaci als catorze anys, al collegi de Nostra Senyora de l'Ensenyana a Calella on hi havia la comunitat de religioses de la Companyia de Maria. Quatre anys en aquella casa van aprofundir en les seves conviccions, dirigides pel pare Joaquim Ma. de Llavaneres, el seu guia espiritual. Volia ser religiosa i dedicar-se a l'ensenyament. 

Per influncia del seu mentor en una carta adreada a la superiora de les Adoratrius de Madrid manifesta la seva voluntat d'ingressar a l'orde. Una cosina, la Germana Llum, ja era adoratriu, i sembla que la germana gran, Joaquima, tamb era religiosa aleshores. 

El maig de 1885, va ingressar a les Adoratrius Esclaves del Santssim Sagrament i de la Caritat (AASC) de Madrid, fent la professi perptua l'any 1894. El seu nom de germana adoratriu s Casta de Jess. 

Fou de les primeres fundadores de la casa-collegi de Roma, en la qual hi va residir diversos anys; superiora de diverses cases de l'Institut i membre de la cria general. 

Mor assassinada el 10 de novembre de 1936 a Madrid, eren els inicis de la guerra civil. El papa Benet XVI, la va beatificar el 28 d'octubre de 2007 juntament amb 497 mrtirs ms. 

Martirologi.

Pocs mesos abans de morir, va tenir l'oportunitat de traslladar-se a Barcelona, per va preferir quedar-se a Madrid, al costat de les seves germanes de l'orde. 

Quan es veieren obligades a deixar la Casa General el 28 de juliol de 1936, incautada per destinar-la a hospital de sang, Casta de Jess s'allotj en una casa particular. Per la situaci s'allargava i, assabentada que un bon nombre de germanes s'havien installat en un pis del carrer Costanilla, va expressar el desig d'installar-s'hi. La superiora era Manuela Arrola i la comunitat reunida quedaria formada per 23 germanes. 

El 9 de novembre, a mitja tarda, les sirenes anuncien bombardeig. Baixen per anar al refugi, per no hi arriben. Els milicians coneixedors des del setembre anterior de la seva presncia a l'immoble, els ho impedeixen. En la confusi prvia un milici havia mort d'un tret en ple carrer; l'acusaci era que el tret havia sortit del pis de les adoratrius. 

Les traslladen a la txeca propera del carrer Fomento, que tot just feia quinze dies que li havien traslladat des del soterrani del Crculo de Bellas Artes. All sn sentenciades a mort. En la matinada del 10 de novembre, en diferents camionetes les porten al cementiri de l'Est, al lmit entre Madrid i Viclvaro, on sn afusellades. 

Les seves restes es toben avui a la casa general de l'orde a Madrid.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245813" title="Musaranya elefant pllida" nonfiltered="430" processed="428" dbindex="95501">

La musaranya elefant pllida (Elephantulus intufi) es troba a Angola, Botswana, Nambia i Sud-frica.

Referncies.


Bibliografia.


 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245815" title="Musaranya emmascarada" nonfiltered="431" processed="429" dbindex="95503">

La musaranya emmascarada (Sorex cinereus) es troba a Alaska, Canad, el nord dels Estats Units i Sibria. 

Referncies.


Bibliografia.
 ;

Enllaos externs.


 mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245821" title="Musaranya esvelta" nonfiltered="432" processed="430" dbindex="95505">

La musaranya esvelta (Sorex gracillimus) es troba a Corea del Nord, Hokkaido i Sibria (incloent-hi les illes Kurils). 

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245823" title="Musaranya fumada" nonfiltered="433" processed="431" dbindex="95507">

La musaranya fumada (Sorex fumeus) es troba a l'est del Canad i al nord-est dels Estats Units.

Referncies.


Bibliografia.

 ;

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245826" title="Musaranya gegant mexicana" nonfiltered="434" processed="432" dbindex="95509">

La musaranya gegant mexicana (Megasorex gigas) s un endemisme de Mxic.

Referncies.



 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245829" title="Musaranya grisa" nonfiltered="435" processed="433" dbindex="95511">

La musaranya grisa (Crocidura attenuata) es troba a Butan, Xina, ndia, Indonsia, Malisia, Birmnia, Filipines, Taiwan, Tailndia i Vietnam.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245831" title="Musaranya grisa vermellosa" nonfiltered="436" processed="434" dbindex="95513">

La musaranya grisa vermellosa (Crocidura cyanea) es troba a Angola, Botswana, la Repblica Democrtica del Congo, Lesotho, Malawi, Moambic, Nambia, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245833" title="Immigraci" nonfiltered="437" processed="435" dbindex="95515">
La immigraci s l'entrada a un pas o regi per part de persones que van nixer o sn procedents d'un altre Estat o regi. Representa una de les dos opcions o alternatives del terme migraci, que s aplicat a els moviments de persones d'un lloc a altres i aquests desplaaments comporten un canvi de residncia ja sigui temporal o definitiu. Les dues opcions dels moviments migratoris sn: emigraci, que s la sortida de persones d'un pas, regi o lloc determinats per dirigir-se a altres diferents i immigraci, que s l'entrada a un pas, regi o lloc determinats procedents d'altres parts, de forma que una emigraci comporta una posterior immigraci al pas o lloc d'arribada.

Aix doncs, resulta vlid estudiar la immigraci des del punt de vista del pas d'acollida o ms b d'entrada, puix que la situaci s molt diferent i fins i tot a vegades oposada a la del pas o lloc d'emigraci. Un dels problemes que planteja la immigraci s la quasi sempre inevitable diferenciaci cultural, econmica i social existent entre les poblacions immigrades i les del pas de recepci, i fins i tot entre els mateixos immigrants quan procedeixen de pasos de diferents continents.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245834" title="Patricia Conde" nonfiltered="438" processed="436" dbindex="95516">

Patricia Conde (Valladolid, 5 d octubre de 1979) actriu, cmica, model i presentadora espanyola. s la germana mitjana de tres germans ms. Va comenar a treballar com a model als 14 anys. En 1999, es va presentar al Certamen de  Miss Espaa , com Miss Palencia. Aquesta va ser la clau que li va obrir la porta al mn de la televisi, on poc desprs hi va comenar a treballar. Va destacar des dels seus inicis com a reportera  i collaboradora del fams programa de Telecinco  El Informal , denotant ja des dels seus inicis un gran sentit del humor i simpatia. No ha parat quieta des de llavors en el medi de la televisi, per tamb ha participat com actriu de teatre i cinema. Al 2007 va rebre el premi 'Antena de Oro', juntament amb Susanna Griso i Iaki Gabilondo. Ha estat guardonada amb el premi com a millor presentadora de programa d entreteniment als Premis ATV 2006 juntament amb ngel Martn, amb el que actualment condueix S lo que hicisteis....



TV.
El informal, Telecinco, 2000-2002;
El club de la comedia, Canal Plus;
Lady Kaa, Telemadrid, 2004;
Un domingo cualquiera, TVE, 2004 amb Ramn Garca;
Nuestra mejor cancin, TVE, 2004 amb Concha Garca Campoy;
Splunge, TVE, 2005;
7 das al desnudo, Cuatro, 2005-2006;
S lo que hicisteis la ltima semana / S lo que hicisteis..., la Sexta, 2006-, amb ngel Martn, Miki Nadal, Pilar Rubio, Pepe Macas, Dani Mateo i Berta Collado.

Teatre.
5 mujeres.com;
Noche de cmicos;

Filmografia.
La Kedada;
Tweester Links;

Bibliografia.
Lady Kaa, 2004;

Enllaos externs.
 Pgina web;
 Club de fans;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245836" title="Musaranya grossa de Sulawesi" nonfiltered="439" processed="437" dbindex="95517">

La musaranya grossa de Sulawesi (Crocidura elongata) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245837" title="Actualisme" nonfiltered="440" processed="438" dbindex="95518">
L'uniformisme o actualisme, en filosofia de la cincia, s el principi segons el qual els processos naturals que actuaren en el passat sn els mateixos que actuen en el present. El seu significat metodolgic es resumeix sovint en la declaraci:  El present s la clau del passat". L'uniformisme s'oposa al catastrofisme, segons el qual, els carcters geolgics actuals s'originaren sobtadament en el passat per processos geolgics radicalment distints als del present.

L'uniformisme actua com a hiptesis regulativa en tots aquelles cincies que tracten amb el passat i on l'objecte d'estudi es troba, per tant, ms enll de l'abast de l'observaci directa. L'uniformisme endinsa les seves arrels filosfiques en l'antiguitat, per va ser modelat i popularitzat per cientfics britnics dels segles XVIII i XIX, especialment James Hutton, John Playfair, Charles Lyell, i William Whewell (qui va encunyar el terme).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245839" title="Lisa Hannigan" nonfiltered="441" processed="439" dbindex="95520">

Lisa Hannigan s una cantant irlandesa coneguda principalment per ser l'acompanyant de Damien Rice.

Biografia.
Hannigan va nixer a Dunshaughlin, Irlanda, el 12 de febrer del 1981. Va estudiar secundria a The King's Hospital, a Palmerstown, i va estudiar histria de l'art al Trinity College Dublin. Va deixar-ho abans d'acabar per perseguir el somni de ser cantant. 

Aviat, al 2001, Hannigan va comenar a cantar com a veu principal per la msica de Damien Rice en un concert a The Temple Bar Music Centre, a Dubln. Apareix a l'lbum O de Damien Rice cantant en la majoria de canons. Sovint tamb acompanyava a Rice en els seus concerts com a vocalista i ocasionalment en la guitarra elctrica o el baix, i en una ocasi (Glanstonbury Festival, 2003) va tocar la bateria en una can. Recentment, va contribuir a l'lbum 9 de Damien Rice, incloent una veu principal al primer single de l'lbum, "9 crimes".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245840" title="Damien Rice" nonfiltered="442" processed="440" dbindex="95521">


Damien Rice (Celbridge, County Kildare (Irlanda), 7 de desembre de 1970) s un msic irlands.

Al principi pertanyia al grup de msica Juniper, una banda de roc que va publicar singles com "The World Is Dead" i "Weatherman". El dia abans de grabar el seu primer lbum complet per Polygram el 1999, en Damien es va sentir frustrat amb la importncia comercial de la msica. Els collegues de la banda van passar a dir-se Bell X1. En canvi, ell es va traslladar a la Itlia rural on es va especialitzar en la guitarra acstica, a escriure canons, i a vagar per Europa fins que va ser capa de formar una banda i actuar en cafs de Dublin. Aprofitant la connexi que hi havia amb en David Arnol, el seu cos segon, en Damien va poder grabar "O", amb el qual va guanyar el Shortlist Music Prize el 2003. Els membres de la seva banda eren la violoncelista Vyvienne Long; el percussionista Tom Osander (anomenat Tomo), un dels membres de la banda God Street Wine dels anys 90; el baixista Shane Fitzsimons i la vocalista Lisa Hannigan. Recentment, la Lisa va decidir que comenaria la seva prpia carrera artstica.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245841" title="Musaranya grossa de Zimbabwe" nonfiltered="443" processed="441" dbindex="95522">

La musaranya grossa de Zimbabwe (Crocidura luna) es troba a Angola, Burundi, la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Malawi, Moambic, Rwanda, Tanznia, Uganda, Zmbia i Zimbabwe.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245844" title="Musaranya ibrica" nonfiltered="444" processed="442" dbindex="95524">

La musaranya ibrica (Sorex granarius) es troba a la Pennsula Ibrica.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245846" title="Forca (pena de mort)" nonfiltered="445" processed="443" dbindex="95526">

La forca s un instrument d'execuci. Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s un aparell format per una barra horitzontal sostinguda per un o dos pals verticals, de la qual penja la corda que serveix per a executar els condemnats a morir penjats. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245853" title="Raymond Mastrotto" nonfiltered="446" processed="444" dbindex="95527">

Raymond Mastrotto (Auch, 1 de novembre de 1934 - Labatut, 11 de mar de 1984) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1958 i 1968. Durant aquests anys aconsegu 18 victries, entre elles un Critrium del Dauphin Libr.

 El 1968 la seva carrera va ser interrompuda desprs d'haver estat atropellat per un cotxe durant un entrenament. 

Era anomenat el Toro de Nay. 

Palmars.
1958 ;
 Vencedor d'una etapa al Circuit d'Aquitnia;
 Vencedor d'una etapa de la Cursa de la Pau;
1959 ;
 1r al Tour de l'Arieja i vencedor d'una etapa;
 1r a la Promotion Pernod;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr i 1r al Gran Premi de la Muntanya;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Gard;
1960 ;
 1r al Circuit dels Pirineus;
 1r a la Challenge Sdis;
 1r a la Promotion Pernod;
 1r al Prestige Pernod ;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1961 ;
 1r al Premi de Villards-de-Lans ;
1962 ;
 1r al Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicletta Eibaresa;
1966 ;
 1r a la Boucle del Baix Llemos ;
1967 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1959. Abandona (15a etapa);
1960. 6 de la classificaci general;
1961. 19 de la classificaci general;
1962. 29 de la classificaci general;
1964. 28 de la classificaci general;
1965. 39 de la classificaci general;
1966. 50 de la classificaci general;
1967. 36 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

 Homenatge .
Tots els anys, durant el juliol, se celebra una cursa cicloturista a Nay en record seu: la Raymond Mastrotto, sobre 105 quilmetres i tenint com a major dificultat els colls de l'Aubisque i del Soulor. 

Enllaos externs.
Palmars de Raymond Mastrotto ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245856" title="Giancarlo Judica Cordiglia" nonfiltered="447" processed="445" dbindex="95528">

Giancarlo Judica Cordiglia (San Maurizio Canavese 30 de setembre de 1971). s un actor i doblador itali. A Itlia s conegut com a Ronfo al programa televisiu Melevisione. Tamb t experincia radiofnica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245859" title="Comer electrnic" nonfiltered="448" processed="446" dbindex="95529">

El comer electrnic es pot entendre com qualsevol forma de transacci comercial en qu les parts involucrades interactuen de manera electrnica en lloc de fer-ho de la manera tradicional amb intercanvis fsics a travs del tracte fsic directe.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245860" title="Asbert de Mediona" nonfiltered="449" processed="447" dbindex="95530">
Asbert de Mediona (Segle XIV - Segle XIV) fou un diplomtic i militar catal.

Asbert de Mediona provenia de la famlia dels castlans del Castell de Mediona, que tenien drets a Lavit i Font-rub. 

Fou l'ambaixador de l'infant Pere a Frana el 1274 quan era el pretendent del Regne de Navarra. 

Durant la Croada contra la Corona d'Arag era el governador de Besal, i va evitar la conquesta francesa de la ciutat durant la Batalla de Besal, i el 1286 reb d'Alfons el Franc el castell de Piera, amb la baronia de Pierola com a agrament.

Es convert en el procurador de Mallorca desprs de la Confiscaci del Regne de Mallorca i ambaixador de Jaume el Just amb el sold del Marroc els anys 1292 i 1293, i va participar en la Croada d'Almeria de 1309, i va se present al jurament de vassallatge de San I de Mallorca a Jaume el Just el 1312.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245861" title="Servei (economia)" nonfiltered="450" processed="448" dbindex="95531">
En economia, un servei s un conjunt d'activitats que busquen respondre a una o ms necessitats d'un client. Es defineix un marc on les activitats es desenvolupen amb la idea de fixar una expectativa en el resultat d'aquestes. s l'equivalent no material d'un b. La presentaci d'un servei no resulta en possessi, i aix s com un servei es diferencia de proveir un b fsic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245866" title="Coral Crmina" nonfiltered="451" processed="449" dbindex="95532">
La Coral Crmina s un cor col.laborador de l'Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) d'en de la temporada 1986-87. Conjuntament han interpretat ms de seixanta obres simfniques

El repertori de la Coral Crmina abarca des de la polifonia medieval fins a les composicions del nostre segle, amb un particular inters pels compositors catalans contemporanis. Aix, ha estrenat obres de Mompou, Homs, Valls, Guinjoan, Soler, Vila, Brotons, Benguerel... 

L'any 1972 va iniciar la seva activitat dirigida per Jordi Casas. Ms tard, Josep Pons, Francesc Guilln, Josep Vila, Alfred Caamero i Montserrat Ros n'han estat directors. Fernando Marina s el director actual. El cor ha treballat tamb amb directors de prestigi internacional, entre els quals Edmon Colomer, Laszlo Heltay, Christopher Hogwood, Ros Marb, Salvador Mas, Garca Navarro, Andrew Parrott, Ton Koopman i un llarg etctera. 

Crmina ha fet concerts arreu de Catalunya, a l'estat espanyol i en pasos d'Europa. Tamb ha participat en festivals internacionals i en cerimnies tan destacades com la inauguraci de l'Auditorio Nacional de Madrid , l'Auditori de Catalunya, o els actes d'obertura dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992.

Crmina ha guanyat el primer premi al Concurso Nacional de Canto Coral de Xixona i ha estat seleccionada per participar al Concurs Internacional de cant coral de Tours (Frana), 1999. El juliol de 2000 va participar, junt amb l'OBC, al Festival Internacional de Granada, amb obres de Shnberg i Skriabin. 

La Coral ha fet diversos enregistraments. Entre els darrers, Tosca in Barcelona (1995) amb el director Alexander Rahbari, L'alta naixena del rei en Jaume (1996) de Gerhard amb Edmon Colomer , A vision of Ariel (1999) de Saminsky amb Jorge Mester , msica tradicional catalana (1999), Psalm 126 (2000) de Philip Glass, amb K.A.Rickenbacher, Stabat Mater de Brotons i El Llibre Vermell, de Benguerel.

Enllaos externs.
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245872" title="Pocket PC" nonfiltered="452" processed="450" dbindex="95533">

Pocket PC s un ordinador de butxaca tamb anomenat PDA (Personal Digital Assistant). Es tracta d'un petit ordinador dissenyat per ocupar el mnim espai i ser fcilment transportable que executa el sistema operatiu Windows CE de Microsoft entre d'altres i que proporciona capacitats similars als PCs d'escriptori.

Versions del sistema operatiu.
 Microsoft Windows CE 1.0;
 Microsoft Windows CE 2.0;
 Microsoft Windows CE 2.01;
 Microsoft Windows CE 2.02;
 Microsoft Windows CE 2.1;
 Microsoft Windows CE 2.11;
 Microsoft Windows CE 2.12;
 Microsoft Windows CE 2.11 H/PC PRO;
 Microsoft Windows CE 3.0  H/PC 2000;
 Microsoft Pocket PC 2000 (WinCE 3.0);
 Microsoft Pocket PC 2002 (WinCE 3.1);
 Microsoft Windows Mobile 2003 per a Pocket PC (WinCE 4.2);
 Microsoft Windows Mobile 2003 Second Edition (WinCE 4.21);
 Microsoft Windows Mobile 2005 (WinCE 5.0);
 Microsoft Windows Mobile 6;

 Vegeu tamb .
Palm OS;
PDA;
Familiar Linux;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245875" title="Larry Wall" nonfiltered="453" processed="451" dbindex="95534">

En Larry Wall (27 de setembre de 1954) s un programador, lingista i autor estatunidenc, ms conegut per haver creat el llenguatge de programaci Perl el 1987. 

s l'autor del programa rn (lector d'articles d'Usenet) i del quasi universal patch. Ha guanyat el IOCCC (concurs internacional de codi C ofuscat) dues vegades i va rebre el primer premi de la Free Software Foundation per a l'avan del programari lliure el 1998.

Ms enll de les seves habilitats tcniques, en Wall s conegut per mor del seu irnic sentit de l'humor, que manifesta en els seus comentaris en el codi font o a Usenet. Per exemple (traducci lliure): "No m'agrada fer estupideses, excepte si s a posta".

Tamb s un lingista molt entrenat, la qual cosa el va ajudar molt durant l'escriptura dels seus llibres aix com durant el disseny del Perl. s coautor del llibre Programming Perl, recurs definitiu per als programadors del Perl. Tamb ha editar el Perl Cookbook. Els seus llibres han estat publicats per l'editorial O'Reilly.

La seva fe cristiana l'ha influt fins a la prpia terminologia del Perl (aquest nom prov de Mateu 13:46. El mateix passa amb la funci bless o les categories de Perl 6 anomenades apocalypse i exegesis. De fet, Wall i la seva dona tenien la intenci de trobar un llenguatge possiblement afric sense escriptura per a estudiar-lo, crear-ne una escriptura, i poder-hi traduir qualcuns textos, entre els quals es trobaria la Bblia. Per mor de problemes de salut (no tolera el gluten i s prcticament cec d'un ull) varen haver de cancellar els seus plans.  

En Wall continua la seva feina desenvolupant el Perl i fa de dissenyador principal del projecte. 

Va aconseguir el batxillerat a la Universitat Seattle Pacific el 1976. 

Enllaos externs.

Pgina personal (en angls).
Softpanorama Larry Wall (en angls). ;
Perl, the first Postmodern Language (en angls).
Entrevista a Larry Wall de Linux Journal (en angls).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245876" title="Erwin Bechtold" nonfiltered="454" processed="452" dbindex="95535">
Erwin Bechtold (Colnia, 1925) s un pintor alemany. 

Obtingu a Colnia el diploma de mestre caixista i impressor. Durant el perode d aprenent realitz uns breus estudis a les escoles d oficis de Colnia, amb Friedich Vordemberge. Per iniciativa d'aquest expos per primera vegada. El 1950 es trasllad a Pars,  on treball amb Fernand Lger. El 1954 descobr l illa d'Eivissa, que seria el seu futur mbit laboral. 

La seva tasca com a interiorista s ha orientat cap a espais pblics i treballs d arquitectura interior. Des de l informalisme fins a l austeritat de les variacions de l angle damunt d una superfcie plana, la seva obra ha recorregut un llarg cam pels territoris ms suggestius de l art contemporani. El 1959 fou membre fundador del Grupo Ibiza 59 i comen a participar en exposicions collectives i individuals a El Corsario. Desprs d una poca de formes sensuals damunt grans superfcies blanques, el 1966 comenaren a aparixer els primers indicis geomtrics. D aquesta poca data la srie Finger singer.

Aspectes importants per a la seva evoluci artstica foren la prolongada estada a Berln l any 1957, aix com la temporada a Anglaterra el 1966, on treball en diverses acadmies d art com a professor convidat. El 1968 expos a la Documenta de Kassel. El 1974 obtengu el primer premi de la VI Biennal Internacional d'Art d'Eivissa. El 1974 inici les sries sobre el tema marge-pertorbaci de la forma bsica, seguides el 1987 per la srie sobre el tema angle/superfcie/espai, que ha continuat fins avui. El ms gran dels seus treballs integrats, les quatre faanes del museu Reiis-Engelhorn a Mannheim, fou acabat el 1988.

Entre les seves distincions, destaquen el Premi Mir 1973, el de Professor Honorari per la seva obra vital a Alemanya, el Premi Illes Pitises a Eivissa i l homenatge a l artista a Art Barcelona 1999. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245878" title="Diccionari General de la Llengua Catalana" nonfiltered="455" processed="453" dbindex="95536">


El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra s un diccionari catal, publicat per primera vegada l'any 1932.
Va ser el diccionari normatiu del catal durant 63 anys, fins el 1995 que aparegu la primera edici del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.

 Histria .

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) volia crear un inventari lexicogrfic oficial i va encarregar aquesta tasca a un petit equip dirigit per Pompeu Fabra i Poch. Fabra ja havia publicat un Diccionari ortogrfic (1917) seguint les normes de l'IEC, a ms de moltes altres obres d'ordenament de la llengua catalana.

Va ser durant l'poca de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30) que Fabra redact l'obra. Hi dedic sis anys i aparegu publicat com a llibre l'any 1932. Primer va aparixer en forma de fascicles (i per subscripci) amb un peu d'impremta de 1931. El 30 de novembre de 1932 la Llibreria Catalnia public l'edici en llibre. El veritable responsable de l'edici va ser Antoni Lpez Llauss. La segona edici no es faria fins l'any 1954 (mort ja Fabra), i censurada. Es publicaren 32 edicions diferents fins l'any 1994.

 Descripci .

Fabr aplic un mtode cientfic rigors que li va valdre el reconeixement espontani dels seus contemporanis. Amb aquest esperit, va rebutjar regionalismes massa restringits i arcaismes que ja havien caigut en dess.

Com a fonts, citarem el mestre Fabra quan ens diu que "en la redacci del Diccionari s'han tingut al davant un gran nombre de diccionaris catalans i d'altres llenges (principalment el de l'Acadmia espanyola, el de Hatzfeld i Darmesteter i el de Webster), els reculls lexicogrfics publicats (Diccionari Aguil, Butllet de Dialectologia Catalana, etc.) i els existents a les Oficines lexicogrfiques (entre els quals els elaborats per M. de Montoliu i Carles Riba, i les cdules de botnica de M. de Garganta); s'han fet nombroses consultes a especialistes, i, en els freqents casos en qu s'ha vacillat sobre el sentit propi o la bondat de la definici d'un mot, s'ha portat aquest a estudi de la Secci Filolgica: s'han pres totes les precaucions per evitar definicions inexactes." (Prefaci de la 1a ed., p. VII)


El DGLC (o simplement 'el Fabra', com popularment es coneixia) va aconseguir unificar l'ortografia, depurar el lxic, fixar la gramtica i introduir neologismes.

 Enllaos externs .

 Els anys de les 32 diferents edicions del DGLC;
 Un llibre d'opinions de contemporanis sobre el DGLC;
 Web de l'IEC;
 Web sobre Pompeu Fabra;

 Bibliografia .
Germ Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1991 (2 ed.). ;
Albert Rico i Joan Sol, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica. Universitat de Valncia, Valncia 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245880" title="Josep Miquel Vidal i Hernndez" nonfiltered="456" processed="454" dbindex="95537">
Josep Miquel Vidal Hernndez (Ma, 1939) s un fsic i investigador menorqu. s llicenciat en cincies fsiques per la Universitat de Barcelona el 1968.

Ha estat professor de fsica de l estat slid a la Universitat de Barcelona (1970-1974). s director i fundador de l Enciclopdia de Menorca des de 1977, i coordinador cientfic de l Institut Menorqu d'Estudis des de 1986. s membre numerari de la Societat Catalana de Fsica de la Secci de Cincies Fsiques, Qumiques i Matemtiques de l Institut d'Estudis Catalans des de 1976; membre des de 1991 de la Societat d'Histria de la Cincia i de la Tcnica i membre de la Junta Directiva d aquest Institut des de 1997.

s membre numerari de la Secci de Cincia i Tcnica de l Institut Menorqu d'Estudis des de 1986. Membre de la Xarxa d Histria de la Cincia des de 1998. Membre del Consell Acadmic de la Universitat Internacional d Estiu Illa del Rei (1996-1999). Membre del Consell Acadmic de l Escola de Salut Pblica del Llatzeret de Ma des de 2001. Membre del Consell Rector de la Universitat Catalana d'Estiu des de 2002. Membre corresponent de la Reial Acadmia de Medicina de les Illes Balears des de 2003. Ha participat en diversos llibres collectius i ha publicat nombrosos articles mdics i histrics en diverses revistes especialitzades. Forma part del Comit coordinador de la Histria de la Cincia i de la Tcnica a les Balears i codirigeix el tom Els segles XVIII i XIX: de la fundaci de la Universitat Literria a la Restauraci canovista. Ha publicat tamb diversos articles sobre astronomia i meteorologia a la Gran Enciclopdia Catalana, l Enciclopedia Universal Salvat i l Enciclopedia Salvat, i a Histria de la Cincia de l editorial Planeta. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.
  
 Obres .
 El Sistema Solar de la collecci  Grandes Temas , de l editorial Salvat (1973).
 Una societat mdica a la Menorca britnica (1998);
 Rafael Hernndez, un metge liberal menorqu (2000) ;
 El Llatzeret de Ma: una fortalesa sanitria (2002);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245881" title="Fitosanitari" nonfiltered="457" processed="455" dbindex="95538">
Un fitosanitari s un producte destinat a la protecci de conreus. La seva acci permet l'adequat desenvolupament sanitari de vegetals que es produeixen amb fins alimentaris o industrials.

Els fitosanitaris poden ser d'origen sinttic o biolgic. Es classifiquen d'acord a la malesa, malaltia o plaga contra la qual estan destinats. Els herbicides controlen les espcies vegetals que envaeixen els cultius, els insecticides controlen els insectes perjudicials, els acaricides, fungicides i bactericides es destinen a combatre cars, fongs i malalties bacterianes respectivament.


No inclueix vacunes, medicaments, antibitics, d'us hum o veterinar, o agents utilitzatsen controls biolgics. Es tracta de productes que son verins tils, formats per: una matria activa (activitat contra el patgen), productes inerts sense activitat biolgica (donen volum al producte), coadjuvants (productes que milloren les propietats fisico-qumiques), i aditius (que poden ser adherents, emulgents, colorants, repulsius).

Aquest verins tils, compleixen la doble tarea de controlar enfermetats endmiques vectoritzades per animals transmisors o depredadors i asseguren una major produci d'aliments. El seu s indiscriminat i no controlat pot provocar efectes txics per l'home y el seu ambient.
En conseqncia, l'estat aplica els mecanismes necessaris perqu noms puguin comercialitzar-se productes fitosanitaris tils i eficazos per combatre plagues i alhora no tinguin altres riscos, per poder-se vendre el fitosanitari a d'estar autoritzat previament i inscrit al Registre Oficial de Productes Fitosanitaris.

Vegeu tamb passaport fitosanitari






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245883" title="Concha Garca Campoy" nonfiltered="458" processed="456" dbindex="95539">
Concha Garca Campoy (Terrassa, 1958) s una periodista catalana, filla de pares andalusos. Als set anys es va traslladar amb la seva famlia a Eivissa, lloc on va iniciar la seva activitat professional. La seva primera feina periodstica fou a Rdio Popular d Eivissa, on va dirigir un programa que es deia Antena Pblica. 

El 1983 va fer unes proves per a TVE, i desprs aprov les oposicions de l ens pblic per treballar a Eivissa. Poc temps desprs fou traslladada a Madrid, on va dur a terme labors de presentadora i de redactora dels serveis informatius juntament amb Manuel Campo Vidal. Va ser presentadora dels telediaris fins a l any 1987, any en qu fou contractada per la cadena SER per conduir i dirigir el magazn dels caps de setmana A vivir que son dos das, programa grcies al qual ha estat distingida en diverses ocasions: Antena de Oro 1989  premi que concedeix la Federacin de Asociaciones de Radio y Televisin , Micrfono de Oro 1989, premi Ondas i premi Atlntica 92 el 1993. La seva trajectria professional ha estat molt destacada tant a la rdio com a la televisi.

El 1994 va comen a treballar a Noches de Radio a Onda Cero Radio, programa que li atorg el premi Antena de Oro l any 1994 i el Premio Importante, concedit pel Diario de Ibiza el 1996. Al marge de la seva carrera periodstica, ha collaborat amb la campanya d Amnistia Internacional sobre la violaci dels drets de la dona a Bsnia el 1995. s casada amb el productor de cinema Andrs Vicente Gmez. Des de maig de 1996 a setembre de 1999 es va fer crrec de l'informatiu La Brjula, en substituci d'Ernesto Senz de Buruaga, i ms tard de l'espai Hoy es domingo (1999-2004).

El 1999 torn a la televisi a la cadena privada Telecinco, on presenta fins 2002 el programa sobre cinema La gran ilusin. Desprs va tornar a la Punto Radio, on present i dirig, entre 2004 i juny de 2006 els programes Diario de la tarde i  Campoy en su Punto. El 4 d'octubre de 2006 s'incorpor a Cuatro per a dirigir Las Maanas de Cuatro, amb Gonzalo Mir. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245885" title="Flix Grases Freixedas" nonfiltered="459" processed="457" dbindex="95540">
Flix Grases Freixedas  (Barcelona, 1954) s un qumic catal. Llicenciat en cincies i doctor en cincies per la Universitat de les Illes Balears. Des del 1987 s catedrtic de la Universitat de les Illes Balears. De 1988 fins a 1995 fou director del Departament de
Qumica de la UIB, delegat per a la creaci de l Institut Universitari d Investigaci en Cincies de la Salut (IUNICS), primer director de l Institut (2000-2003) i director del laboratori d investigaci en litiasi renal des del 1998.

Des de 1987 ha dedicat la seva tasca de recerca a l estudi dels clculs renals i a les calcificacions patolgiques. Entre els treballs ms importants cal esmentar l elucidaci del mecanisme de formaci dels clculs renals ms freqents, el desenvolupament d un sistema d anlisi
tipus estoig per valorar la capacitat de l orina per formar pedres al rony i el descobriment de la gran capacitat del fitat per evitar el desenvolupament de clculs renals i altres calcificacions patolgiques.

Aquests estudis i els resultats estan recollits en unes 250 publicacions cientfiques internacionals, quatre llibres, sis patents en explotaci, 19 tesis doctorals dirigides, i nombroses intervencions a congressos nacionals i internacionals. Ha rebut diversos guardons i premis com ara l Antena d Or, atorgat per Antena 3 Radio (1983); el premi a la investigaci aplicada, de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Mallorca, Eivissa i Formentera (1999), el primer premi E. Perez-Castro, de Archivos Espaoles de Urologa (2001); el premi Diari de Mallorca (2004), i el premi Baleares del Mundo (2004). El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245887" title="Toms Montserrat Domingo" nonfiltered="460" processed="458" dbindex="95541">
Toms Montserrat Domingo (Palma, 1940) s un fotgraf mallorqu. La seva especialitat ha estat les imatges d esport i seguint la seva obra podem tenir una idea encertada de la histria grfica de l activitat esportiva a Mallorca.

Treball a les revistes Mallorca Deportiva i Fiesta Deportiva com a fotgraf de futbol, de ciclisme i de boxa. Ms endavant comen a compaginar la fotografia amb les crniques periodstiques, tant a diaris com a la rdio. Ha collaborat en revistes, com Destino i Triunfo, i en diaris, com Diari de Mallorca.

Quant a llibres, les seves imatges han illustrat Real Mallorca 87 (1987) i Baleares Hoy (1992), entre d altres. Des de 1962 fins a la seva recent jubilaci ha estat fotgraf d ltima Hora. Tamb ho ha estat de Brisas i de la Gran Enciclopdia de Mallorca. El 2006  va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245889" title="L'Espectacle" nonfiltered="461" processed="459" dbindex="95542">
L'Espectacle s una revista del Grup Enderrock dedicada als professionals del sector de l'espectacle als Pasos Catalans (discogrfiques, empreses de mangement, tcnics de cultura) i est co-editada amb l'Associaci Professional de Representants, Promotors i Mnagers de Catalunya (ARC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245890" title="Joan Llompart Coll" nonfiltered="462" processed="460" dbindex="95543">
Joan Llompart Coll tamb conegut com a Torrell (La Soledat, Palma, 1939) s un fotgraf mallorqu. La seva relaci amb la fotografia comen als 14 anys, quan entr a treballar d aprenent a una botiga de fotografia; d aqu pass al laboratori on durant dos anys va estar revelant fotos. Ms endavant s associ amb Jaume Torres i va arribar a regentar tres negocis de fotografia.

De la fusi dels llinatges seu i del soci nasqu Torrell, sobrenom que mai no ha abandonat. Ha estat reporter grfic durant quaranta anys al Diari de Mallorca, per la qual cosa t un arxiu immillorable de la realitat de Mallorca de les quatre darreres dcades. Fruit d aquesta documentaci sn les exposicions Prncep, 30 anys creixent a Mallorca, a la Misericrdia i un posterior llibre amb el mateix ttol, i Cincuenta aos pateando Mallorca a El Corte Ingls, totes dues de l any 2004. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245891" title="Meddle" nonfiltered="463" processed="461" dbindex="95544">
Meddle s el set disc del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que va aparixer el 1971. Aquest lbum marca un trencament amb tota la producci anterior ja que entra de ple al rock progressiu i s'abandona el rock psicodlic i simfnic. A partir d'aquest disc el rock progressiu ser el so dominant del grup. 

Histria.
Es va enregistrat durant la gira Atom Heart Mother, amb la voluntat de trobar un so nou, amb la voluntat de canvi radical. 

El disc s'obre amb Of These Days tema instrumental que es basa en sons greus i una guitarra distorsionada. En aquests disc se sent a Nick Mason que diu One of these days, I'm going to cut you into little pieces (un d'aquests dies et tallar a bocins). En origen el tema era ms llarg i va ser retallat. 

A continuaci hi ha A Pillow Of Winds i Fearless, on se sent, al final, com els aficionats del Liverpool cantar el You'll Never Walk Alone. 

San Tropez i Seamus, aquest ltim s un tema de blues on s'escolta el gos del mateix nom bordar. Originalment Seamus es deia Mademoiselle Nobs i amb aquest nom es va titular la pea que van tocar en el show de Pompeia. 

L'ltim tema s Echoes, tema molt extens, de resultes de la combinaci de 36 fragments independents que foren reinterpretats i editats per donar la pea final. Entre els noms que es coneixen que van formar aquest tema tenim: Nothing: Parts One To Thirty Six, We Won The Double i Return Of The Son Of Nothing.

Enregistrament i edici.
El disc fou enregistrat entre gener i agost de 1971 als estudis Abbey Road, Air Studios i Morgan Sound Studios. Els enginyers de so foren Peter Brown i John Leckie als Abbey i Air, mentre que als estudis Morgan foren Rob Black i Roger Quested. Com que es necessitaven 16 canals d'enregistrament es va haver de recrrer a altres estudis perqu els Abbey no tenien aquesta tecnologia. Es va fer una mescla quadrofnica que no ha estat mai editada. 

El disc es va editar el 30 d'octubre de 1973 als Estats Units a travs de la discogrfica Harvest/Capitol i el 5 de novembre va sortir al Regne Unit amb el segell Harvest/EMI. Va arribar al nmero 3 de les llistes britniques i fou certificat disc d'or el 1973 i doble disc de plat el 1994. El 1984 es va treure una edici remasteritzada en vinil d'alta qualitat i cassette i el 1992 es va treure la versi remasteritzada digitalment en disc comptacte.

Llista de temes.
One Of These Days (Mason, Gilmour, Waters, Wright) 5:56;
A Pillow Of Winds (Gilmour, Waters) 5:13;
Fearless (Gilmour, Waters) 6:08;
San Tropez (Waters) 3:43;
Seamus (Mason, Gilmour, Waters, Wright) 2:15;
Echoes (Mason, Gilmour, Waters, Wright) 23:39;

 Crdits.
 Msics.
Roger Waters - baix, veu, guitarra i guitarra adicional. ;
David Gilmour - guitarra, baix, veu i armnica a Seamus.
Richard Wright - teclat i veu. ;
Nick Mason - bateria, percussi i efectes de veu a One Of These Days.

Altres crdits.
Fearless inclou un fragment del tema You'll never walk alone himne del Liverpool FC compost per Rodgers Hammerstein II.
Seamus era el gos d'Steve Marriot) i borda en el tema del mateix nom. ;

 Producci .
 Producci artstica: Pink Floyd.
 Enginyers d'udio: Peter Bown, John Leckie, (Abbey Road i Air studios); Rob Black iRoger Quested (Morgan Studios).
 Cartula: Hipgnosis.
 Fotografia adicional: Bob Dowling.

Edici en disc compacte.
 Disseny interior: Storm Thorgerson i Peter Curzon.
 Fotografia adicional: Tony May (interior), Hipgnosis (banda).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245892" title="John Leckie" nonfiltered="464" processed="462" dbindex="95545">
John Leckie s un dels productors britnics de ms xit. Ha treballat en els lbums com The Bends de Radiohead, Showbiz de Muse, el treball de George Harrison All Things Must Pass, l'lbum homnim dels The Stone Roses i A Storm in Heaven, de The Verve

lbums produts.
Cast: All Change;
Cast: Mother Nature Calls;
The Cut: Shadow Talks;
De Press: Block to Block;
De Press: Product;
Dukes of Stratosphear: 25 O'Clock;
Dukes of Stratosphear: Psonic Psunspot;
The Fall: The Wonderful and Frightening World of The Fall;
The Fall: This Nation's Saving Grace;
Fear Of Music: Fast. Faster. Fastest. (EP);
Felt: The Strange Idols Pattern and Other Short Stories;
Folks: Everything you wanted to know about Folks but were afraid to ask;
The Grapes of Wrath: These Days;
Robyn Hitchcock & The Egyptians: Respect;
Holy Toy: Perfect Day (EP);
Kula Shaker: K;
Los Lobos: Good Morning Aztln ;
The Lucy Show:  Mania ;
Baaba Maal: Missing You (Mi Yeewnii);
Magazine: Real Life;
Muse: Showbiz;
Muse: Origin of Symmetry;
My Morning Jacket: Z;
New Order: Waiting for the Sirens' Call (certain tracks);
One Minute Silence: One Lie Fits All ;
Mark Owen: Green Man;
Pink Floyd: Meddle;
The Posies: Dear 23;
Radiohead: The Bends;
Ride: Carnival of Light;
Rodrigo y Gabriela: Rodrigo y Gabriela;
Simple Minds: Life in a Day;
Simple Minds: Real to Real Cacophony;
Simple Minds: Empires and Dance;
Suede: Positivity (single);
The Stone Roses: The Stone Roses;
The Verve: A Storm in Heaven;
XTC: White Music;
XTC: Go 2;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245893" title="A Pillow Of Winds" nonfiltered="465" processed="463" dbindex="95546">
A Pillow of Winds s la segona can de l'lbum Meddle del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, aparegut el 1971. Es tracta d'un tema dol de guitarra acstica. La msica s molt caracterstica de Pink Floyd, per no les lletra, ja que parla d'amor, tema estrany pel grup. David Gilmour va compondre la msica, mentre que la lletra se'n va encarregar Roger Waters. 

Nick Mason va posar-li el ttol a partir d'una m del joc Mah-jong del qual els membres del grup estaven viciats. 

Crdits.
David Gilmour - veu i guitarra;
Richard Wright - cor i orgue;
Nick Mason - cmbals;
Roger Waters- baix;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245894" title="San Tropez" nonfiltered="466" processed="464" dbindex="95547">
San Tropez s el quart ttol de l'lbum Meddle de Pink Floyd. El tema t un tempo jazzy i cont un solo curt de guitarra interpretat per David Gilmour i un solo prolongat de piano de Richard Wright al final. A diferncia de les altres canons del disc, fou compost per Roger Waters. 

Crdits.
Roger Waters - guitarra, baix i veu;
David Gilmour - guitarra;
Rick Wright - piano;
Nick Mason - bateria i percussi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245930" title="Grard Depardieu" nonfiltered="467" processed="465" dbindex="95548">

Grard Xavier Marcel Depardieu (Chteauroux, Indre, 27 de desembre de 1948) s un actor francs.

La seva carrera com a actor va comenar a la dcada dels setanta, per fou a principis dels vuitanta quan es va convertir en un dels actors francesos de major reconeixement, que va adquirir pel seu paper amb Fanny Ardant, a la pellcula dirigida per Franois Truffaut, La Femme d' ct. Va guanyar el seu primer Premi Csar al millor actor pel seu paper a Le Dernier mtro (L'ltim metro).

Tamb protagonitz Le Retour de Martin Guerre, al 1982.

A la dcada dels noranta, va aconseguir la fama tamb als Estats Units. Les seves produccions de parla anglesa ms importants sn Green Card, amb Andy MacDowell i .

Es va casar en primer lloc amb lisabeth Depardieu, amb qui va tenir dos fills, Guillaume i Julie. Ms tard va tenir una relaci amb l'actriu Carole Bouquet, de 1997 al 2004.

Depardieu s l'actor millor pagat a Frana i un dels ms influents a la indstria cinematogrfica francesa. Ha aparegut a ms de cinquanta pellcules i tamb ha dirigit i produt altres films grcies a la seva productora DD Productions.

El 15 de setembre de 2005 va llanar al mercat un llibre de cuina titulat Grard Depardieu: My Cookbook. El 31 d'octubre de 2005 va anunciar que es retirava de la carrera d'actor.

El 2006 dirigeix la seva primera pellcula, compartint direcci amb diversos realitzadors ms, entre ells Isabel Coixet, titulada Paris, je t'aime!

Filmografia selecta.
La Mme Piaf' (2007);
Paris, je t'aime! (2006);
Les ltimes vacances (2006);
Vidocq (2001);
102 dlmates (2000);
Els miserables (2000) (TV) (coproduda per Depardieu);
Vatel (2000);
L'home de la mscara de ferro (pellcula 1998) | L'home de la mscara de ferro (1998);
Hamlet (1996);
lisa (1995);
Germinal (1993);
Matrimoni de convenincia (1990);
Uranus (1990);
Cyrano de Bergerac (1990);
Camille Claudel (1988);
Jean de Florette (1986);
1900 (1976);
Matresse (1973);

 Premis .

 scars .



 Globus d'Or .



Ha estat nominat en 14 ocasions al Premi Csar com a millor actor. Desprs de guanyar el primer al 1981, va guanyar un segon al 1991  per Cyrano de Bergerac.

A ms ha guanyat tamb els segents premis:

1985: Premi al millor actor: Festival Internacional de Cinema de Vencia pel seu paper a  Police;
1990: Premi a la interpretaci masculina (Festival de Cannes): Festival Internacional de Cinema de Cannes pel seu paper a Camille Claudel;
1997: Lle d'Or: Festival Internacional de Cinema de Vencia;

 Enllaos .

 Filmografia de Grard Depardieu;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245951" title="Tit" nonfiltered="468" processed="466" dbindex="95549">





ngel Navarro Romero, conegut com el Tit s un Mc i productor de Sabadell (Barcelona), component del grup Falsalarma juntament amb el seu germ El Santo (David Navarro Romero,Mc). 

 Biografia .

El Tit va comenar la seva carrera com a Mc al 1995 amb la creaci del grup Falsalarma, juntament amb el seu germ El Santo, Dj Neas i Dycache Santiago. Desprs de dues maquetes, titulades La revolucin del sonido (1997) i No hay quien nos pare (2000) i d'haver collaborat al disc de Frank T, Frankattack (el que els va donar a conixer al panorama espanyol), van editar el seu primer LP, titulat La misiva (2002). 

Al 2004, va publicar un Maxi CD en solitari, De valeroso espritu amb dues canons i les seves respectives instrumentals, una d'elles dedicada a la seva mare, malalta de cncer.

Al 2005, edita un nou LP amb Falsalarma, titulat Alquimia, i on es veu desenvolupada la seva faceta com a productor, ja que produeix la meitat de les instrumentals del disc.

Aquesta faceta com a productor es veu ampliada l'any 2006, amb la publicaci del disc Barna Files, on colaboren diversos mc's reconeguts del panorama barcelon, com per exemple Juan Profundo, Tremendo, Ose o Payo Malo, a ms d'altres "cares noves", com Seismo, Ferran MDS i Efrn.

En desembre del 2007 publica un nou Maxi cd amb Falsalarma, titulat Un mar de dudas, que s l'avanament del seu nou disc, Ley de Vida.

Referncies.


Enllaos externs.

 Biografia, discografia i altres collaboracions  ;
 Plana oficial de Falsalarma ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245952" title="Alcia al pas de les meravelles" nonfiltered="469" processed="467" dbindex="95550">

Les aventures d'Alcia al pas de les meravelles (Alice's Adventures in Wonderland), sovint abreujat com Alcia al pas de les meravelles, s una obra de literatura infantil creada pel matemtic, sacerdot anglic i escriptor britnico Charles Lutwidge Dodgson, sota el ms conegut pseudnim de Lewis Carroll. El conte s ple d'allusions satriques als amics de Dodgson, l'educaci anglesa i temes poltics de l'poca. El pas de les meravelles que es descriu en la histria s fonamentalment creat a travs de jocs con la lgica, d'una manera tan especial que l'obra ha arribat a tenir popularitat en els ambients ms variats, des de xiquets o matemtics fins a psiconautes.

En aquesta obra apareixen alguns dels personatges ms famosos de Carroll, com el Conill Blanc, el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors, els qual han cobrat suficient importncia per a ser reconeguts fora del mn dAlcia.

Noms es conserven 23 cpies de la primera edici del 1865, de les quals 17 pertanyen a diferents biblioteques i la resta est en mans privades. El llibre t una segona part, menys conegudda, anoemenada A travs de l'espill (Through the Looking-Glass, and What Alice Found There, del 1871). Diverses adaptaciones cinematogrfiques combinen elements d'ambds llibres.

L'obra ha estat traduda a nombrosos idiomes, incloent-hi l'esperanto.  El 1998, un exemplar de la primera edici del llibre va ser venut en subhasta per la suma d'1,5 milions de dlars, convertint-se aix en el llibre per a infants ms car fins aquell moment.

 Gestaci del llibre .

La histria que es relata al llibre va tenir tres fases.  La primera i ms important va comenar de manera casual, durant un passeig en vaixell pel riu Tmesis el 4 de juliol del 1862.  En el passeig, Lewis Carroll estava acompanyat pel reverend Robinson Duckworth i per les tres germanes Liddell: Lorina Charlotte, Alice i Edith, de tretze, deu i huit anys respectivament.  El viatge pel riu havia comenat al Pont Folly, prop d'Oxford, Anglaterra, i recorreria huit qulmetres, fins a Godstow, abans de tornar a Christ Church, a Oxford. Segons el diari de Dodgson i els testimonis que Alice Liddell va donar anys desprs; el calor estival era tan intens que va obligar el grup a refugiar-se a la vora del riu, a l'ombra d'uns pallers.  Per a passar el temps, Dodgson va contar a les xiquetes una srie d'histries disbaratades, que va anomenar "Les aventures subterrnies d'Alcia".  Segons els relats del mateix Dodgson, d'Alice Liddell i de Duckworth, l'autor va improvisar la narraci, que va entusiasmar les xiquetes, especialment l'Alice.

La segona fase va comenar quan Dodgson va decidir recrear aquells relats i escriure una histria amb ells.  Aqueta decisi va ser presa desprs de la insistncia de les xiquetes, especialment l'Alice, les quals havien quedat entusiasmades per la histria.  Segons una carta enviada a Duckworth, va passar la nit vetlant, dedicat a recordar l'extravagant histria que havia relatat a les xiquetes en el riu. Tanmateix, Dodgson no va comenar l'escriptura immediatament. Segons una entrada del seu diari, va ser quatre mesos desprs, el 13 de novembre del mateix any, quan Charles Dodgson va comenar a escriure el manuscrit de Les aventures subterrnies d'Alcia. Dodgson va acabar d'escriure'l al febrer del 1863, i de seguida va procedir a fer les illustracions, les quals va acabar al setembre del 1864.  Com a detall final, l'autor va incloure un retrat ovalat d'Alice Liddell a l'ltima plana. Alice Liddell va rebre el manuscrit acabat i illustrat per l'autor, al novembre d'aquell any.

 Publicaci .
La fase final va consistir en el desenrotllament posterior del manuscrit fins a la versi definitiva.  Segons el diari de Dodgson, a l'entrada del 9 de maig del 1863, George MacDonald i la seua esposa li van manifestar el seu desig de veure publicat el manuscrit.  A Dodgson le agrad la idea, y comenz a reescribir el manuscrito para su publicacin.  En el desarrollo del libro, Dodgson aadi dos captulos, adems de extender considerablemente otros dos.

Les illustracions del manuscrit original estaven fetes a m i amb ploma.  Aquesta vegada, l'autor va tractar de fer un treball ms refinat, intentant fer els dibuixos en fusta. Desprs d'algunes temptatives, va concloure que aquest mtode li portaria un temps superior al que podia dedicar a la tasca, per la qual cosa va decidir buscar un illustrador professional. Dodgson procurava obtenir figures de clara silueta, i pensava que l'illustrador angls John Tenniel era el ms adequat per a la faena.  En una carta dirigida al dramaturg Tom Taylor, datada el 20 de desembre del 1863, Dodgson li sollicita la seua intercessi per a contactar Tenniel i convncer-lo d'illustrar l'obra.

Un mes desprs Dodgson i Tenniel van entrar en contacte, i a l'abril del 1864 aquest ltim va acceptar de fer trenta-quatre illustracions, que passarien a ser quaranta-dos, l'octubre d'aquell any.  Dodgson li va entregar una fotografia de la xiqueta Mary Hilton Badcock perqu l'utilitzara com a model per a Alcia.  No se sap si Tenniel va acceptar la proposta.  D'una banda, pel que es pot apreciar en les illustracions, sembla que s, ja que l'Alcia que Tenniel va dibuixar s'assembla fora a Badcock. Tanmateix, una entrada en el diari de Dodgson dna a entendre que Tenniel havia rebutjat d'utilitzar un model i va crear la imatge del personatge des de zero. 

Mentre Tenniel feia les illustracions, Dodgson va pensar que el ttol original sonava massa escolar, com si es tractara d'un text sobre minerals; per aix es va dedicar a barajar uns altres noms per a l'obra.  Al juny del 1864 va consultar novament Taylor a travs d'una carta.  En aquesta li suggereix diversos ttols, i li demana ajuda per a triar-ne un.  Els ttols que Dodgson va concebre eren L'hora daurada d'Alcia, Alcia entre els elfs, Alcia entre els follets i combinacions de "L'hora d'Alcia...", "Accions d'Alcia...", "Les aventures d'Alcia..." amb "...al pas dels elfs" o tamb "...al pas de les meravelles".

En la mateixa carta, l'autor expressa la seua preferncia per usar el ttol "Les aventures d'Alcia al pas de les meravelles", ttol que va ser finalment adoptat. John Tenniel va lliurar les illustracions acabades al maig del 1865 i el llibre va ser publicat el 24 de maig d'aquell any per Macmillan and Co., amb una tirada de dos-mil exemplars. Dodgson va sollicitar que li foren reservats cinquanta exemplars per a ell.  Tanmateix, Tenniel es va mostrar insatisfet amb el resultat de les impressions, per la qual cosa el llibre no va ser venut a Anglaterra. En compte d'aix, els exemplars van ser venuts a l'editor novaiorqus Appleton, qui va canviar la portada i va publicar la primera edici nord-americana.

A Anglaterra, Macmillan va preparar una nova edici que va aparixer a la tardor del 1865, tot i que amb la data "1866" impresa.  Dels nous dos-mil exemplars, Dodgson va sollicitar que un d'ells rebera enquadernaci especial, en vitella blanca, per a obsequiar-lo a Alice Liddell. El llibre va obtenir una gran popularitat en poc de temps; les traduccions a l'alemany i al francs van ser publicades al febrer i l'agost del 1869, respectivament.

Anys desprs, el 1890, Dodgson va publicar una nova versi dAlcia, anomenada "Alcia per als menuts" ("The nursery Alice"), orientada als xiquets menors de cinc anys.

 Argument .

Abans de comenar la novella, Lewis Carroll va incloure un poema que fa referncia a la gestaci de l'obra.  En les set estrofes del poema, Carroll recorda el passeig en bot i com les tres germanes Liddell, anomenades en el poema Prima, Secunda i Tertia, van insistir repetidament en escoltar una histria. L'estrofa final s una clara dedicatria a Alice Liddell.

 Captol I: El descens pel cau .
La histria comena amb la imatge d'una xiqueta anomenada Alcia, asseguda en un banc a l'aire lliure, avorrida al costat de la seua germana. La germana llig un llibre "sense illustracions ni dilegs", la qual cosa fa que Alcia divague pel tedi.

De sobte apareix pel seu costat un conill blanc vestit amb jaqueta i jupet que corre murmurant que aplega tard, mirant el seu rellotge de butxaca. Alcia s'interessa per ell i decideix seguir-lo i fins i tot entrar al seu cau.  El cau resulta ser un tnel horitzontal ms profund que el que era d'esperar, el qual, de sobte, es converteix en un pou vertical sense cap aferrall, per on Alcia cau durant molt de temps recordant el seu gat i coses que aprn a l'escola i preguntant-se si algun dia arribar al terra.  En el trajecte, Alcia es pregunta si el tnel la far arribar a les "antiptiques", confonent el terme amb els antpodas.

Quan acaba la seua caiguda i sense haver-se fet mal, Alcia entra en un mn d'absurds i paradoxes lgiques. El conill ha desaparegut i Alcia troba una petita ampolla, la primera de les diverses que ha de trobar en la seua aventura, que noms diu BEU-ME, la qual cosa fa  Alcia atreta per la curiositat. La poci fa encongir-se Alcia fins que la fa tenir vint-i-cinc centmetres d'alada.

A continuaci Alcia intenta obrir una petita porta per a continuar explorant el mn nou. A travs de la porta es veu un atractiu jard, per la clau que obri la porta est sobre una taula on Alcia no pot arribar a causa de la seva nova alada. La xiqueta intenta llavors recuperar la seua alada original, menjant un pasts que troba amb el rtol MENJA'M.

 Captol II: En una mar de llgrimes .
El pasts t l'efecte esperat i Alcia creix ms de dos metres. Amb la seua nova alada la xiqueta aconsegueix agafar la clau, per com que no para de crixer xoca contra el sostre i queda impossibilitada d'accedir a la petita porta.  Alcia comena llavors a plorar, omplint l'habitaci amb un toll de llgrimes de deu centmetres de profunditat.  Aleshores, el Conill Blanc passa de nou enfront d'Alcia, apressat.  Sense voler, el conill deixa caure un ventall, que Alcia utilitza per a refrescar-se.  El ventall resulta mgic, ja que aconsegueix que Alcia comence a encongir-se de nou, fins que llana lluny el ventall per a aturar el procs.

El toll de llgrimes s ara una mar on Alcia es veu forada a nadar per a no ofegar-se.  Pel seu costat passa nadant un ratol i Alcia intenta entaular una conversa amb ell.  El Ratol s'ofereix a guiar-la fins a la vora.  En el cam, Alcia veu que hi ha altres animals que tamb estan nadant i tractant d'eixir de la mar de llgrimes.  Entre els animals, Alcia distingeix  un nec, un Dodo, un Aguill i un Lloro.

 Captol III: Una carrera en comit i un conte llarg i amb cua .
En aquest captol, Alcia i els animals aconsegueixen arribar a terra ferma.  El Dodo organitza una carrera per a eixugar-se.  La carrera no t regles ni durada definida, tret de crrer en cercles, la qual cosa fan tots fins que queden eixuts.  El Dodo tamb decideix declarar guanyadors de la carrera tots els participants i decideix que Alcia s qui atorgar els premis. Davant l'assetjament general, Alcia furga en les seues butxaques i troba alguns confits, que reparteix entre tots. Com que la xiqueta tamb va ser guanyadora de la carrera, per no va rebre confit, el seu premi s un didal que ella mateixa tenia en la butxaca i que dna al Dodo perqu, simblicament, aquest lliure el premi.

El captol s'acaba amb el relat del Ratol, on explica la ra del seu odi envers els gats i els gossos.  De manera imprudent, Alcia menciona la seua gata Dina i la seua habilitat per a caar ratolins, aconseguint aix fastiguejar tots els animals, que es retiren fins que deixen la xiqueta tota sola de bell nou.  El nom del captol s un joc de paraules en angls.  En aquest idioma, el Ratol conta un "conte", o tale, i Alcia es confon amb la paraula tail, la pronunciaci de la qual s gaireb igual i significa "cua".

 Captol IV: L'habitaci del Conill Blanc .
En aquest captol, desprs d'haver-se quedat novament tota sola, Alcia veu passar de nou el Conill Blanc.  L'animal est buscant el seu ventall desesperadament, i quan veu Alcia la confon amb la seua criada Mary Ann i li exigeix que vaja a buscar el ventall a sa casa. Alcia obeeix, fingint que s Mary Ann, per a no haver d'entrar en discussions; i arriba a una casa on a la porta diu "C. BLANCO". Quan Alcia entra, puja a un quarto on troba el ventall i una altra ampolla amb lquid.  Malgrat que l'ampolla no tenia cap rtol, aquesta vegada Alcia beu per curiositat, ja que totes lae begudes d'eixe mn li han provocat efectes sorprenents.  Aquesta no s cap excepci i la mida d'Alcia augmenta fins a fer-la quedar obstruda dins l'habitaci.  Quan el Conill Blanc arriba a reclamar el seu ventall noms veu un enorme bra que ix de la finestra en el pis superior de sa casa. El conill va llavors a demanar ajuda, ignorant que el bra pertany a una xiqueta gegant; i la multitud que es reuneix fora comena a proposar diverses solucions per a retirar el bra, arribant a proposar de calar foc a la casa.  El captol s'acaba quan la multitud comena a tirar panets mgics per la finestra.  Alcia en menja alguns i disminueix la seua mida fins que pot eixir de la casa.  Alcia fuig de la multitud i es perd en un bosc proper, on s'atura enfront d'un bolet gegant.

 Captol V: El consell d'una eruga .
Damunt del bolet gegant Alcia troba, asseguda, una eruga blava, fumant un narguile.  L'Eruga, de manera prepotent, interroga la xiqueta sobre la seua identitat.  Aquesta pot respondre d'una manera senzilla, ja que considerava que desprs d'haver canviat de mida diverses vegades la seua prpia identitat s'havia perdut i en aquell moment ella mateixa ja no sabia qui era.  Ambds personatges discuteixen llavors fins a tornar al punt d'inici ms d'una vegada.  Finalment, Alcia expressa la seua inconformitat amb la seua mida actual de set centmetres, la que la considera un nyap.  Com que aquesta s la mida de l'Eruga, l'animal es retira ofs, no sense abans indicar a Alcia que el bolet tamb pot afectar la seua mida, per a disminuir-la si menjava d'un costat del bolet o per a augmentar-la si en menjava de l'altre.  Com que Alcia no pot saber quin costat s quin, talla dos bocins dels extrems oposats.  Quan els tasta, els bocins produeixen l'efecte esperat: l'un fa que Alcia s'encongisca, mentre que l'altre estira la seua figura, desproporcionant-la.  Alcia ha de menjar diverses vegades de cada un dels bocins fins a aconseguir una alada satisfactria.  Finalment, Alcia veu una caseta d'un metre i vint d'alria, a la qual decideix trucar, per la qual cosa ajusta la seua mida a vint-i-cinc centmetres.

 Captol VI: Porc i pebre .
Abans de qu Alcia es decidisca a aproximar-se a la caseta, sorgeix del bosc qui pareixia ser un lacai, per amb el cap de peix.  El lacai truca a la porta i apareix un segon lacai, amb el cap de granota.  Alcia escolta que el Lacai Peix porta una invitaci per a la Duquessa , l'ama de la casa, de part de la Reina de Cors, per a jugar al crquet. Tot seguit, el Lacai Peix se'n va i el Lacai Granota es queda assegut fora de la casa. Alcia vol primer trucar a la porta per a entrar, i segon que el Lacai Granota li briga. Tanmateix, el Lacai Granota no t intencions d'obrir la porta, ni de conversar amb Alcia, per la qual cosa la xiqueta simplement obri la porta ella mateixa i entra a la casa.

Dins la casa hi havia la Duquessa, sostenint un beb, i al costat la seua cuinera, que preparava una sopa que, si s'havia de jutjar per l'ambient, tenia massa pebre. Tamb hi havia al terra un gat somrient, el qual va presentar la Duquessa com un gat de Cheshire. La Duquessa lliura el beb a Alcia perqu l'acarone una mica i aprofita per a desaparixer argint que ha d'assistir al joc de crquet de la Reina.  Quan Alcia intenta engronsar el beb, que es belluga incansablement, aquest comena a transformar-se en un porc.  Alcia ix de la casa i posa el porc en llibertat. La xiqueta continua el seu cam pel bosc, on retroba el Gato de Cheshire, qui la convida a visitar el Barreter o a la Llebre de Mar.  Alcia decideix anar a casa d'aquesta ltima.

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245956" title="Alcassaba de Mlaga" nonfiltered="470" processed="468" dbindex="95551">
L'Alcassaba de Mlaga s una fortificaci de l'poca musulmana. Es troba a sobre del mont Gibralfaro on es troba el castell del mateix nom al cim. Alcassaba i castell estan units per un corredor resguardat per dues muralles zigzaguejants anomenat La Coracha. 

Ocupava l'extrem oriental del desaparegut recinte emmurallat de la ciutat, com totes les alcassabes musulmanes, de manera que els fronts de migdia, ponent i nord quedaven a intramurs.

L'Alcassaba es troba junt al teatre rom de Mlaga, el parc de la ciutat i davant del port, que li dna posici estratgica singular i privilegiada. 

 Estructura .

L'Alcassaba s una edificaci nassarita construda a sobre la roca i en la que destaca l'harmoniosa conjunci de les necessitats defensives i la serena bellesa de les seues estances i jardins interiors; com obra militar s la ms important conservada a la pennsula ibrica d'poca musulmana.

Per arribar a la part ms elevada, on habitaren l'alcalde o cad de la ciutat, era necessari travessar des de l'interior de la ciutat tres recintes concntrics emmurallats i allargats i vuit portes fortificades, dues d'elles en rac, que donaven seguretat als seus habitants, tant als reis i governadors musulmans, que habitaren el palau nassarita, com als que vivien al raval d'intramurs. La presncia de torres albarranes amb sageteres i muralles emmerletades tamb aporten importants elements defensius. Des dels balcons del palau es pot contemplar una panormica excepcional de la ciutat.

Les torres i els murs han sigut reconstruts, abans i desprs del pas de la ciutat a mans cristianes. En la seua construcci s'empraren materials de transport i es reutilitzaren peces de l'annexe teatre rom, com columnes i capitells.

Les construccions del segle XI es realitzaren de pedra calcria nummultica, de canteres prximes a la mar, alternant carreus de cantell amb altres de front. Per aquesta pedra es descompon molt rpidament amb la humitat, pel que es tingueren que efectuar prompte reparacions. A finals del segle XIII o primers del XIV, es reforaren els murs i torres, afegint-hi murs de maoneria a l'exterior.

 Zona d'ingrs al recinte superior .

Tota la zona d'ingrs va patir modificacions desprs de ser conquerida la ciutat pels Reis Catlics. Un cop traspassada la porta principal i l'anomenada Puerta de las Columnas, s'ha de pujar una rampa amb escalons, que acaba a lArco del Cristo.

Aquest arc s un passads en rac obert dins l'interior d'una torre, de la qual la part superior va ser reconstruda. L'arc d'entrada, envoltat per un alfis de maons, descansa sobre pilastres i t clau de pedra, que va estar daurada, en la qual es tall en buit una clau. Als brancals de l'arc interior queden restes de pedra nummultica, de l'obra del segle XI. La porta fou reconstruda a finals del segle XIII, com demostra la clau esculpida a la clau de l'arc d'ingrs.

Davant la porta de sortida de lArco del Cristo aparegueren restes de murs romans de formig revestit d'estuc vermellenc i petites basses excavades de pissarra, destinades a la preparaci del garum (pasta de peix que elaboraven els romans).

A l'esquerra, en una zona plana des de la qual es domina quasi tota la ciutat, s'install desprs de la conquesta l'artilleria, pel que se'l va anomenar Plaza de Armas. Avui en dia hi ha un jard amb una bassa i una prgola. Seguida d'aquesta plaa hi ha la Torre de la Vela, on s'install una campana desprs de la conquesta de la ciutat.

L'ingrs a l'ltim recinte es fa a travs de la Puerta de los Arcos i Torre del Tinel. Una vegada traspassada la porta dels Arcs es gira cap a l'esquerra per arribar a la plataforma superior. A les excavacions d'aquesta part tan sols es va trobar una masmorra, on tancaven durant la nit a les captives cristianes que treballaven de dia.

 Els cuartos de Granada .

A la part central del recinte superior es troben els Cuartos de Granada, on vivien els reis i governadors. L'arquitectura aqu s senzilla, de tradici granadina, tractant d'aconseguir un escenari neutre on s'alternaven zones de llum i d'ombra. Als murs de les sales i habitacions, reconstrudes, existeixen petits magatzems per exhibir fragments de cermica musulmana trobats a les excavacions.

El palau estava organitzat a base de patis rectangulars i creuaments al voltant. Hi han tres patis subsistents que tingueren als seus costats prtics oberts per tres arcs, major el del centre, disposici tpica dels patis islmics andalusos. Del primer d'ells, el ms petit, solament est reconstrut el prtic sud, amb tres arcs de ferradura, que descansen sobre dues columnes intermdies de marbre. Aquest prtic pertany a la reconstrucci realitzada durant els segles XIII o XIV.

A l'occident del prtic, i en comunicaci amb ell, existeix un petit pavell tamb reconstrut, obert als seus quatre fronts per arcs lobulats de guix entrecreuats.

 El barri de cases i la Torre de l'Homenatge .

A la part ms oriental de l'ltim recinte es trobaren les runes d'un barri de petites cases format per tres quadres entre carrers enllosades.

Un petit bany i dos habitatges molt petites conformaven la part sud-oest i altres dues petites tamb les de la part ms oriental. De major grandria eren els tres habitatges trobats a la part sur. L'altura mxima dels murs que s'han conservat s d'un metre. Les portes estaven compostes per dues fulles de fusta. La distribuci estava molt b aprofitada: totes amb un petit pati quasi quadrat, amb dreceres i creuaments al voltant, i al seu voltant es distribuen les habitacions. Algunes de les cases conserven els primers escalons de les estretes escales que conduen a la planta superior. El terra de las habitacions consistia en una capa de morter de cal tenyida d'almagra, encara que algunes conserven llosetes de fang i peces de marbre aprofitades. A l'interior de les cases es van trobar rajoles pintades de roig, amb inscripcions en cfic i dibuixos geomtrics de lla de a vuit.

A la part septentrional del barri hi havia un bany, on l'aigua pujava a travs d'una snia des d'un pou amb profunditat al que anomenaren Airon, al recinte inferior.

El barri disposava tamb d'un sistema de canalitzacions per l'allunyament de les aiges negres, i quasi tots els habitatges disposaven de latrines, fet que acredita l'alt nivell de civilitzaci que existia.

Al final del barri es troba la torre de l'homenatge de planta quasi quadrada, obra del segle XIV. Es va construir un habitatge a la seva part alta, amb sales i patis. De l'escala de pujada no en queden restes.

 Histria .
Historiadors musulmans afirmen que fou el rei de taifes bereber de Granada, Badis, qui orden construir l'alcassaba entre els anys 1057 i 1063, utilitzant per al seu embelliment els marbres i esttues del teatre roman adjacent.

Els Almorvides irromperen en ella al 1092 i els Almohades al 1146. Posteriorment, al 1279, s rendida la ciutat a Muhammad II Ben al-Ahmar i passa a formar part del regne Nazarita.

L'Alcassaba particip en la conquesta de Mlaga per Ferran el Catlic, qui desprs de vncer i conquerir al Zagal a Vlez, assetj Mlaga que estava en mans del Zigr i els seus Gomeres. El 19 d'agost del 1487 entraren a la ciutat els Reis Catlics, que van tomar possesi de la ciutat, rendida per fam desprs del llarg setge. Van alar la creu i el pen de Castella en la Torre de l'Homenatge. El rei Ferran entreg a Mlaga la imatge de la Verge de la Victria, d'origen alemany donada per l'emperador Maximili I al monarca, que des de llavors s la patrona de la ciutat.

Posteriorment, tot el recinte va viure un procs d'abandonament i saqueig. Els murs exteriors foren utilitzats per la creaci de les cases del barri de la Coracha. No fou fins a les primeres dcades del segle XX quan es comena a rehabilitar l'edifici.

 Enllaos externs .

Mlaga Virtual;
Ajutament de Mlaga-Alcassaba ;
Visita virtual interactiva de l'alcassaba de Mlaga ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245957" title="Demetrio Jorge Pea Collado" nonfiltered="471" processed="469" dbindex="95552">
Demetrio Jorge Pea Collado (Vlez Rubio, Andalusia, 1939) s un empresari del comer andals establit a Mallorca. Com a gran impulsor del moviment associatiu entre l empresariat fund PIMEM, associaci de la qual fou president en el perode de 1977 a 1989. En aquesta va crear la Fundaci Deixalles, composta al 50% pel Bisbat de Mallorca i al 50% per PIMEM. Per aquesta iniciativa i altres com les campanyes No la llancis se l considera un pioner en la introducci i la promoci del reciclatge a Mallorca. Dins d aquesta organitzaci empresarial va crear l Associaci de Comerciants d Electrodomstics.

Des de la Federaci de la Petita i Mitjana empresa va llanar les publicacions Informatiu PIMEM (1979), i l especialitzada en economia Salmon, posteriorment denominada Eurosalmon, de les quals ha estat un collaborador habitual. Tamb fou president de PIME-Balears entre 1989 i 1992. Des de 1986 fins a la seva jubilaci, l any passat, ha estat el president de l Associaci del Petit i Mitj Comer de Mallorca, PIMECO. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245958" title="Bartomeu Salleras Fuster" nonfiltered="472" processed="470" dbindex="95553">
Bartomeu Salleras Fuster (Porreres, 1938 - Palma de Mallorca, 2005) Fotgraf. La seva vocaci ja nasqu a la infncia i en els anys de penria de la postguerra aconsegu que els seus pares li regalassin una cmera. Als 14 anys comen a treballar a les cases de fotografia ms conegudes de Palma: Casa Juli, Casa Martorell i, finalment, Casa Planas. Eren els inicis del turisme i els visitants volien endur-se la imatge de la seva estada a l illa.

Va collaborar a l ltima Hora, retratant la realitat illenca i la primera arribada dels famosos. Va ser empresari del petit comer, obrint la seva prpia tenda de fotografia. Ha estat el fotgraf oficial del President del Govern de les Illes Balears i ha plasmat les entrevistes amb persones destacades de la poltica, l economia, la cultura i les arts. Com a conseqncia de la seva professi, ell mateix es va convertir en una persona popular a les Illes Balears, conegut en tots els estaments de la
vida social. Des de 1978 a 2002, va captar la labor dels governs autonmics i preautonmics. El seu llegat fotogrfic s un valus testimoni de l evoluci de les institucions de les Illes Balears. El 2006 va rebre a ttol pstum el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245960" title="Jos Serra Costa" nonfiltered="473" processed="471" dbindex="95554">
Jos Serra Costa (Sant Francesc de Paula, Eivissa, 12 de desembre de 1941) s un cambrer eivissenc. Desprs de cursar estudis primaris es dedica professionalment al sector de la restauraci, A l'edat de 15 anys, comena a treballar com a cambrer en el recentment inaugurat Hotel Eivissa ses Figueretes. 

Durant els anys 60 es trasllada a Mallorca on treballa en el Johames Humberts Bar (Es Carrussel) (1959) a la zona del Terreno, de Palma. La seva activitat dins el mn de la restauraci continua en el Bar Restaurante frica (des de 1960 fins al 1962), en el FDO de Oleza el 1963. A Eivissa continua la seva professi a l Hotel Helios, l any 1965, i des de l any 1966 fins al 1972 a l Hotel Remo on ocupa el lloc de segon mestre i tamb el de cap de menjador.

El 1964 es trasllada a Alemanya per perfeccionar el seu nivell d alemany. Des del dia 8 d'agost de 1973, dia de la inauguraci de la Cafeteria Miln, situada a la via Pnica, 6, d Eivissa, hi treballa com a cambrer. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245961" title="Vicen Mayans Escandell" nonfiltered="474" processed="472" dbindex="95555">
Vicen Mayans Escandell (Mola, Formentera, 31 d'agost de 1959) s un cambrer formenterer. Des del 1973 va comenar a treballar en el mn de la restauraci. El Restaurant Capri des Pujols, el ms antic de l illa, va ser el primer. Des de llavors ha fet feina a diferents establiments de renom de Formentera. Actualment ocupa el crrec de matre del restaurant Es Mol de Sal de la platja d'Illetes de Formentera des del 1989. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245962" title="Antonio Cardona Torres" nonfiltered="475" processed="473" dbindex="95556">
Antonio Cardona Torres (Sant Antoni de Portmany, 1911) s un empresari turstic eivissenc. Als 18 anys es trasllada a Eivissa on s'inicia en l'ofici de forner a Ca's Corpet. Compleix el servei militar a Menorca, i en el viatge d'Eivissa a Ma, via Barcelona, assisteix a l'Exposici Universal, una cita que el va convertir en un innovador, i d on prengu idees per a implementar-les en els seus establiments. Des de llavors, cada any, acudeix a la Fira de Mostres de Barcelona per estar al corrent de les ltimes iniciatives en el sector.

Una vegada finalitzada la seva formaci militar, torna a Eivissa per iniciar el seu propi negoci de forn, on introdueix tot tipus de millores contractant la maquinria ms moderna i introduint idees observades fora de l illa. El 1945 inicia els treballs de construcci de l'Hotel San Antonio, amb la novetat d'incloure diverses habitacions amb bany privat i un cuiner professional de reconegut prestigi. Segueix innovant amb la creaci d'excursions en taxi a diferents parts de l'illa i amb la creaci de la sala de festes Illa Blanca que, amb la collaboraci d'Alfonso Rivero, va ser un referent nocturn de l'illa.

A finals dels 50 inicia la construcci de l'Hotel Florida, el primer hotel de l'illa amb bany i telfon en totes les habitacions. Desprs arribarien els hotels S'Estanyol, San Rem, Els Pins. Funda amb altres socis l'agncia de viatges Portus Magnus. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245964" title="Josep Colomar Juan" nonfiltered="476" processed="474" dbindex="95557">
Josep Colomar Juan (Sant Carles, Santa Eulria des Riu, illa d'Eivissa, 1932) s un empresari, director hoteler i poltic eivissenc. El 1952 comen a treballar en l'Hotel Formentor de Pollena (Mallorca). El 1954 s ascendit a cap de recepci, crrec que mant fins al 1957. Des de 1959 fins l abril de 1964 s cap de recepci de l Hotel Fnix de Palma. Aquest any es desplaa a Eivissa per comenar els seus propis negocis d hoteleria. El 1967 inaugura l Hotel Fenicia, de Santa Eullia des Riu, en qualitat de director i conseller delegat de la societat propietria. El 1978 ven l Hotel Fenicia i adquireix l Hotel Royal Plaza a Eivissa que inaugura el 1980. El 1994 passa a ser el seu president i director general, crrecs que mant a l actualitat.

A ms de la seva tasca professional en el sector hoteler, s cofundador del Skal Club d'Eivissa (1967). Des de 1969 exerceix diversos crrecs dins la Federaci Espanyola i l'Associaci Internacional dels Skals Clubs (AISC). Des del 1967 s soci de Foment del Turisme d'Eivissa, on ha ocupat els crrecs de vocal del Comit Executiu; vicepresident entre 1972 i 1980, a ms de formar part del I Comit que cre la moda adlib, i s l autor d aquest vocable amb ress internacional.

Impulsor i creador el 1981 del Rotary Club d'Eivissa, del qual n's vicepresident. s soci fundador de l Associaci Balear de Directius d'Empresa (1998). El 1994 fou president del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i fou l impulsor i creador de l associaci Ibiza y Formentera contra el Cncer. Des de 1985 presideix l Associaci amics del Teatre Theatre Trust of Ibiza i s vocal de la Junta Rectora del Museu d'Art Contemporani d'Eivissa des de 1992.

Polticament, fou cofundador del Comit Local de Santa Eullia des Riu de la Uni de Centre Democrtic (UCD), i president el 1977. Es presenta a les eleccions municipals espanyoles de 1979 i al Consell Insular d'Eivissa i Formentera i surt elegit regidor per Santa Eulria des Riu. L any 1980 es dna de baixa del partit i renuncia a l acta de regidor.

Ha estat distingit amb la medalla de plata al mrit turstic concedida pel Ministeri de Turisme l any 1983; la medalla d or del Foment de Turisme d'Eivissa; medalla de plata del Consell d Eivissa i Formentera i clau de plata de la ciutat de Las Vegas i de la ciutat de Cartagena d'ndies. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245965" title="Partit Comunista de Canries" nonfiltered="477" processed="475" dbindex="95558">
Partit Comunista de Canries (PCC) s una organitzaci de Canries federada al Partit Comunista d'Espanya. Va ser fundat en 1933 en la illa de La Palma per Jos Miguel Prez, qui anys enrere tamb fos un dels fundadors del Partit Comunista de Cuba i la seva primer secretari General. El seu referent juvenil s la Joventut Comunista UJCE. 

En l'actualitat el PCC est integrat a Izquierda Unida Canaria. Va existir tamb el Partit Comunista Canari (provisional) o PCC(p), una de les escisions del VIII Congrs del PCE, i que formaria part de la Unin del Pueblo Canario. 

Vegeu tamb. 
Partit Comunista d'Espanya ;
Joventut Comunista a Canries ;
Uni de Joventuts Comunistes d'Espanya ;
Izquierda Unida ;
Jos Miguel Prez ;
Guillermo Ascanio ;

Enllaos externs.
Partit Comunista de Canries;
Partit Comunista d'Espanya;
Uni de Joventuts Comunistes d'Espanya;
Juventut Comunista a Canries;
Izquierda Unida Federal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245966" title="Clorur de magnesi" nonfiltered="478" processed="476" dbindex="95559">

Clorur Magnsic s el nom del compost qumic amb la frmula qumica MgCl2 i amb la seva variant hidratada MgCl2(H2O)x.  Aquestes sals son halurs ionics tpics, molt solubles en aigua fins al punt que la variant hidratada s'extreu directament de l'aigua del mar. El MgCl2 anhidre s la principal font de Mg metllic, el qual es produt a gran escala.

Estructura, preparaci i propietats bsiques.
MgCl2 cristallitza sobre mostra de clorur de cadmi, el qual presenta Mg octaedric.   Existeixen una gran varietat d'hidrats amb la formula MgCl2(H2O)x, "x" reduint-se amb increments de temperatura: x = 12 (-16.4 C),  8 (-3.4 C), 6 (116.7 C), 4 (181 C), 2 (ca. 300 C).  El cas del hexahidrat s el com a temperatura ambient on el Mg+ continua amb estructura octadrica tot i que es complexa amb 6 lligands. 

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245967" title="Partido de Unificacin Comunista de Canarias" nonfiltered="479" processed="477" dbindex="95560">
Partido de Unificacin Comunista en Canarias (PUCC) va ser un partit comunista que treballava per l'autonomia poltica de Canries i el dret a l'autodeterminaci i a la independncia canria respecte a Espanya, si b mai es va definir com partit independentista. El PUCC es va originar de l'OPI, una escicin del PCE, que actuava clandestinament durant la dictadura de Francisco Franco. 

El PUCC realitzar diversos actes el 1975 i dna la seva primera conferncia pblica en 1978. El 16 de setembre de 1977 queda registrat en el Ministeri de l'Interior. Abans d'aix, a les eleccions generals espanyoles de 1977 el PUCC va donar suport al PTE en el Frente Democrtico de Izquierdas. Posteriorment passar a formar part de la coalici de partits Unin del Pueblo Canario, sent un dels principals partits que van integrar aquesta coalici que va arribar a ser la tercera fora poltica de Canries a fins dels 70. El lder del PUCC va ser Paco Tovar Santos. 

El Partit d'Unificaci Comunista va publicar un butllet internacional dit Comunista. En el segon congrs del PUCC el 1980, va canviar el seu nom a Moviment d'Esquerra Revolucionria de l'Arxiplag Canari (MIRAC). Posteriorment, desprs de la ruptura d'UPC, el MIRAC es va transformar en UNI (Unin de Nacionalistas de Izquierda). Aquesta formaci es va integrar a ICAN en 1991 juntament amb ICU i ACN. Posteriorment, quan en 1993 ICAN es va unir a Coalici Canria, part de la militncia de UNI va sortir de l'organitzaci i va crear l'associaci Canries Alternativa que segueix funcionant en l'actualitat amb un nivell d'activitat discret.  

 Enllaos externs .
Ministerior del Interior - Registre de partits poltics -  actualitzat a 15 de setembre de 2005;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245971" title="Hug V de Mataplana" nonfiltered="480" processed="478" dbindex="95561">
Hug V de Mataplana pertanyia al llinatge dels Mataplana i era fill de Hug IV de Mataplana i de Guillema de Sales. Bar de Mataplana (Gombrn al Ripolls), es cas amb Guillema de Cardona.

Durant les guerres pel poder durant la minoria d'edat de Jaume I havia pres partit per Nun San I de Rossell. 

Particip en la Croada contra Al-Mayrqa en la Host de Guillem II de Bearn i Montcada i mor amb aquest a la Batalla de Portop. Fou succet pel seu fill Hug VI de Mataplana (tamb anomenat Pon Hug)

 Vegeu tamb .
Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca;
Croada contra Al-Mayrqa;
Batalla de Portop;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245972" title="Antoine Franois de Fourcroy" nonfiltered="481" processed="479" dbindex="95562">
Antoine Franois Fourcroy (nascut el 15 de juny a Pars i traspassat el 16 de desembre de 1809 a Pars), qumic i poltic francs, va ser un dels primers segidors de la doctrina de Lavoisier.



Biografia.
Fourcroy, fill d'un apotecari de la casa del duc d'Orleans, estudi medicina obtinguent el ttol de doctor l'any 1780. Per canvi els seus interessos cap a la qumica quan fou recomanat pel seu professor de qumica per succeir a Pierre Joseph Macquer (1718-1784) com a professor de qumica al Jard del rei. Va ser un professor excellent i ple d'xits i va obtenir la seva fama principalment per les seves collaboracions conjuntes. Fou collaborador de lEncyclopdie mthodique.

En quan a la seva vida poltica fou defensor de les idees revolucionries. Va ser membre de la Convenci nacional en el comit d'instrucci pblica i, desprs, en el de salut pblica. Fou tamb Conseller d'Estat on realitz una important tasca com a responsable en l'establiment dels programes cientfics a les escoles primries i secundries.

Obra.

Les seves investigacions sn molt extenses: Millor les tcniques analtiques de Lavoisier i pos a punt d'un procediment per a la separaci del coure, Cu, de l'estany, Sn.

Va redactar, el 1787, junt amb Lavoisier, Guyton de Morveau i Berthollet el Mthode de Nomenclature Chimie un nou sistema racional per anomenar els elements qumics i els composts qumics que es mant en l'actualitat. En aquesta obra es rebutgen els quatre elements d'Aristtil (aire, aigua, terra i foc) com a entitats bsiques, principis o elements, i proporcionen una nova definici d'element qumic basada en el treballs de l'angls Boyle: les substncies ms senzilles, que no poden descompondre's. Fourcroy va elaborar el captol on es trobaven els noms nous i antics dels 55 elements qumics coneguts en aquell moment.

Obres destacades.

 Philosophie chimique, ou Vrits fondamentales de la chimie moderne, disposes dans un nouvel ordre (1792);
 Systme des connaissances chimiques et de leurs applications aux phnomnes de la nature et de l'art (1801);
 Entomologia Parisiensis at Gallica (1785);

Bibliografia.

Llibres de Fourcroy escannejats;

 Enllaos externs .

Versi digital de Entomologia Parisiensis at Gallica;
Llibres de Fourcroy escannejats;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245973" title="Bergslagen" nonfiltered="482" processed="480" dbindex="95563">


Bergslagen s un districte miner del centre de Sucia. s una regi histricament, culturalment i lingsticament diferent de la resta de la regi Svealand. Est situat al centre-sud de Sucia. A Bergslagen, la indstria minera i metallrgica ha estat molt important des de l'edat mitjana.

Bergslagen ocupa gran part de les provncies de Vstmanland, Dalarna (la part del sud) i Vrmland (la part est). Els pobles tpics d'aquesta zona sn Nora, Fagersta, Sala, Filipstad, Ludvika i Hedemora. Comprn tamb parts del nord d'stergtland, la perifria de Finspang aix com tamb es pot incloure el sud de Nrke, sovint anomenat Bergslagen sud. Una acotaci acurada de l'rea que abasta pot incloure parts com Gstrikland (Hofors) i Uppland, (l'antic districte de producci de ferro amb seu als afores de Dannemora) tamb. 

Conflictes d'interessos entre les exportacions de ferro de Bergslagen i d'altres problemes de caire territorial a la frontera sud de Dinamarca van ser la causa principal de la rebelli d'Engelbrekt l'any 1434. Les disputes posteriors van acabar finalment amb la dissoluci de la Uni de Kalmar l'any 1523.

 Minerals i mineria .
La zona s molt rica en minerals. La mineria s'ha centrat en els minerals de ferro durant segles per altres minerals tamb s'han explotat. Actualment moltes mines estan clausurades que encara durant els anys setanta eren operatives. Els primers signes de l'extracci de ferro daten del 400 a.C., mentre que les activitats a escala industrial es remunten al segle XVII. A Langban, on el ferro i el mangans s'havien explotat, s'han classificat fins ara 270 espcies de minerals. Molts d'aquests minerals sn nics del jaciment de Langban, i 67 d'aquests materials es van trobar per primera vegada en aquest emplaament.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245977" title="Mohiniyattam" nonfiltered="483" processed="481" dbindex="95564">
El mohiniyattam, que tamb es pot escriure mohiniaattam o mohiniattom, s una dansa tradicional del sud de l'ndia, concretament de Kerala. Es tracta d'una dansa molt elegant que noms pot ser escenificada per dones. El terme mohiniyattam prov de les paraules mohini, que significa dona que encisa els espectadors, i attam, paraula que designa moviments corporals sensuals i elegants, podent-se traduir, doncs, per dansa de la dona encisadora. 

En algunes histries es parla de Vixnu disfressat de mohini; en una s'hi explica que va aparixer disfressat de mohini per allunyar els asuras (dimonis) de lamrita (el nctar de la immortalitat). D'altres conten que Vixnu es va disfressar de mohini per a salvar Xiva del dimoni Bhasmasura. s possible que el nom mohiniyaattam s'establs a partir d'aqu. 

El tema principal de la dansa s l'amor i la devoci envers Du i normalment Vixnu o Krishna en sn els herois. S'acostuma a escenificar als temples i t elements de Koothu i Kottiyattom. s un drama en dansa i en vers. 

La dansa mohiniyattam es caracteritza pels seus subtils moviments: els malucs i el tors es mouen amb molta suavitat, suggerint el moviment de les fulles dels arbres i el so de l'aigua dels rius que hi ha a Kerala, la seva terra d'origen. A ms, els ulls s'utilitzen d'una manera sensual amb el propsit d'encisar la ment sense atraure els sentits. Hi ha aproximadament 40 moviments bsics diferents, anomenats atavukal. 

Aquesta dansa, que conserva alguns elements de dues formes tradicionals de ball del sud de l'ndia, el bharatanatyam i el kathakali, va ser inventada a la cort del rei Swati Tirunal per Vadivelu, un component del Quartet Thanjavur. 

El vestit tpic d'aquesta dansa s un sari de color blanc amb brodats daurats anomenat kasavu. Aquest ball es basa en el text clssic de Hastha Lakshanadeepika, en el qual hi figura la descripci de les mudras (expressions gestuals amb el palmell de la m i els dits).

En la msica del mohiniyattam hi ha unes variacions en l'estructura rtmica que s'anomenen chollu. La lletra de les canons s en manipravala, una barreja de snscrit i malayalam. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245978" title="Louis Jacques Thnard" nonfiltered="484" processed="482" dbindex="95565">

Louis Jacques Thnard (nascut a La Louptire el 4 de maig de 1777 i traspassat a Pars el 21 de juny de 1857), qumic francs, descobridor del bor i del perxid d'hidrogen.

Biografia.

Thnard era fill d'un pags pobre que va treballar de valent perqu el seu fill poguera obtenir uns estudis. Thnard es va traslladar a Pars, on va estudiar qumica amb Antoine Franois de Fourcroy i Louis Nicolas Vauquelin. Durant tres anys va passar verdaderes calamitats per sobreviure fins que va ser ajudat per Louis Nicolas Vauquelin.

L'any 1804 succeeix a Louis Nicolas Vauquelin a la ctedra de qumica del Collegi de Frana. Entre el 1809 i el 1841 fou catedrtic de qumica a la Facultat de cincies de Pars i e l'Escola politcnica, on succe a Fourcroy el 1810, any en qu entr a l'Acadmia de cincies.

El 1815 va rebre la legi d'honor, fou anomenat bar el 1825 per rei Charles X, diputat de l'Yonne (1827-1831) i anomenat par de Frana per Louis Philippe el 1832.

Obra.

Thnard es va fer ric en descobrir, quan tenia poc ms de vint anys, desprs d'observacions a la fbrica de porcellana de Sevres, un compost (blau de Thnard), que tenyia de blau la porcellana, obtingut calcinant a 1 200 C hidrxid d'alumini amb nitrat de cobalt (II), que es pot formular com CoAl2O4. Juntament amb el qumic francs Gay-Lussac, va descobrir un nou element qumic, el bor, B. Tamb all un altre element qumic, el silici, Si, el 1811.

El 1818 va descobrir el perxid d'hidrogen, H2O2, que anomen aigua oxigenada mitjanant la reacci del perxid de bari, BaO2 amb cids:

BaO2   +   2 H+      Ba2+   +   H2O2;

s autor d'una classificaci prctica dels metalls basada en la resistncia a l'acci de l'aigua i de l'oxigen, realitz estudis sobre l'cid actic, l'ter, sobre la catlisi i sobre la fermentaci.

Obres.

 Trait de chimie lmentaire thorique et practique (1813-16).

 Enllaos externs .


 http://www.inrp.fr/she/cours_magistral/thenard.htm El curs de qumica de Thnard en lnia.
 http://pagesperso-orange.fr/officedutourisme-sens/Site%20Thomas/Site/Baron%20Thenard.htm Biografia de Thnard a la web de l'oficina de turisme de Sens.
 http://webexhibits.org/pigments/indiv/history/coblue.html Histria dels pigments.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245979" title="Musaranya latona" nonfiltered="485" processed="483" dbindex="95566">

La musaranya latona (Crocidura latona) s un endemisme de la Repblica Democrtica del Congo.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245981" title="Musaranya llanosa" nonfiltered="486" processed="484" dbindex="95568">

La musaranya llanosa (Crocidura lanosa) es troba a la Repblica Democrtica del Congo i a Rwanda.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245983" title="Musaranya lldria del Ruwenzori" nonfiltered="487" processed="485" dbindex="95570">

La musaranya lldria del Ruwenzori (Micropotamogale ruwenzorii) es troba a la Repblica Democrtica del Congo i a Uganda.

Referncies.


 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245985" title="Musaranya lldria gegant" nonfiltered="488" processed="486" dbindex="95572">

La musaranya lldria gegant (Potamogale velox) es troba noms a l'frica central (des del sud de Nigria, Gabon i la Repblica Centreafricana fins al nord d'Angola i Zmbia. Molt rarament se l'ha trobada a l'oest de Tanznia i Uganda, i una petita poblaci viu entre Uganda i Kenya).

Referncies.

 ;

Enllaos externs.


 mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245987" title="Musaranya lldria nana" nonfiltered="489" processed="487" dbindex="95574">

La musaranya lldria nana (Micropotamogale lamottei) es troba a l'frica occidental. 

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245989" title="Musaranya nana africana" nonfiltered="490" processed="488" dbindex="95576">

La musaranya nana africana (Suncus infinitesimus) es troba al Camerun, la Repblica Centreafricana, la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Nigria, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia i Uganda.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245991" title="Musaranya nana caucasiana" nonfiltered="491" processed="489" dbindex="95578">

La musaranya nana caucasiana (Sorex volnuchini) es troba a Armnia, Azerbaidjan, Gergia, Rssia, Ucrana i, possiblement tamb, a Iran i Turquia.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245993" title="Paradoxa d'Olbers" nonfiltered="492" processed="490" dbindex="95580">


La paradoxa d'Olbers, estableix que son incompatibles l obscuritat del cel nocturn i l existncia d un univers infinit i esttic. En altres paraules, si l univers fos infinit i no estigus ni en contracci ni en expansi, llavors el cel nocturn hauria d estar completament i luminat, sense regions obscures. 

Aquesta paradoxa fou descrita en el segle XVIII per diversos astrnoms com Johannes Kepler, Halley i Cheseaux, i posteriorment l any 1623 per l astrnom alemany Heinrich Wilhelm Olbers. El model de formaci de l univers conegut com a Big Bang s una possible soluci d aquesta paradoxa.

 Fonaments de la paradoxa .

Si l univers cont un nombre infinit d'estrelles uniformement distribudes, llavors qualsevol lnia de visi hauria d acabar en una estrella. En qualsevol direcci de l'espai en qu mirssim, hi hauria d'haver una estrella.

s ms, en una distribuci uniforme, la quantitat de llum co lectiva rebuda d un conjunt d estrelles a certa distancia s independent de la distncia. Aix es degut a que l'rea aparent d'una estrella vista des de la terra disminuir segons el quadrat de la distncia, per tamb el nombre d'estrelles esperat augmentar segons el quadrat de la distancia. Per tant, tot punt del cel hauria de ser tan brillant com la superfcie d'una estrella.

 Soluci segons la teoria del Big Bang .

Al llarg de la histria s han suggerit diverses explicacions per a la paradoxa d'Olbers. L explicaci ms acceptada en l actualitat ve donada per l anomenada teoria del Big Bang i es fonamenta en dues idees principals:

 L edat de l univers s finita. L'univers no ha existit sempre, i per tant, tampoc han existit sempre les estrelles que en formen part. Com que la velocitat de la llum s finita, pot ser que la llum d estrelles molt llunyanes no hagi arribat mai encara a la Terra. Si les estrelles haguessin existit sempre, la seva llum arribaria a la Terra per llunyanes que es trobessin. De fet, com que l'univers s'expandeix en els seus confins a velocitats ms grans que les de la llum, el nombre d'estrelles visibles disminuir amb el temps i el cel tendir a enfosquir-se.
 L univers es troba en expansi. L'expansi de l'univers provoca un desplaament cap al roig de la llum que rebem. Com a conseqncia, els nivells extrems de radiaci del Big Bang s'han desplaat de l'espectre visible a una radiaci de microones (la radiaci csmica de fons). Aix explica la relativa baixa densitat de llum present en la majoria del cel, tot i la naturalesa extremadament brillant del Big Bang. Aix mateix, tamb la llum de les galxies llunyanes es desplaa al roig, reduint-ne la intensitat.

 Possibles explicacions alternatives .

Tot i que en l'actualitat no son considerades valides, algunes solucions han estat proposades per resoldre la paradoxa:

Absorci de la llum. Una explicaci alternativa podria ser que l'univers no s transparent, i que la llum de les estrelles i galxies llunyanes s bloquejada per matria situada entremig o absorbida per pols o gas. De totes formes, aix no s possible perqu contradiu el Segon Principi de la termodinmica, que implica que no hi pot haver un sistema ms calent que el seu entorn i que no transfereixi energia. Aix doncs, la matria s'acabaria escalfant i re-emetent la radiaci rebuda. ;
Edat finita de les estrelles. Les estrelles tenen una edat finita i noms poden emetre una quantitat finita d'energia. Per tant, tenen un impacte finit en la quantitat de llum que rebem de l'espai. Malgrat tot, la influncia finita d'una estrella donada, no implica que el nostre cel hagi de ser necessriament ms fosc. Nomes aquelles estrelles, la llum de les quals arribi a la terra en en un instant donat, contribuiran a la lluminositat en aquell instant. Per tant, l'edat d'una estrella en particular es prcticament irrellevant.
Distribuci fractal de les estrelles. Podria ser que les estrelles no estiguessin uniformement distribudes, sin que ho estiguessin en una distribuci fractal jerrquica (com per exemple la pols de Cantor). Si aix fos cert, la densitat mitjana disminuiria a mesura que considerem regions mes grans. Aquesta explicaci fou proposada per Carl Charlier el 1908, i re-descoberta per Benot Mandelbrot el 1974. Tot i que aquesta explicaci resol matemticament la paradoxa sense necessitat d'una teoria com el Big Bang, no es considera vlida en l'actualitat perqu els estudis a gran escala de la distribuci de l'univers no mostren cap distribuci fractal.

 Referncies .

 Paul Wesson, "Olbers' paradox and the spectral intensity of the extragalactic background light", The Astrophysical Journal 367, pp. 399-406 (1991).
 Edward Harrison, Darkness at Night: A Riddle of the Universe, Harvard University Press, 1987;
 Preguntes freqents sobre la paradoxa d'Olbers (en angls);
 Preguntes freqents de cosmologia (en angls);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245994" title="Junk Culture" nonfiltered="493" processed="491" dbindex="95581">

Junk Culture s el cinqu disc del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Fou publicat al mes d'abril del 1984.

Per millorar els resultats comercials del seu lbum anterior (Dazzle Ships), OMD inclogueren al seu nou lbum una collecci de temes ballables i radiofnics, que en les seves edicions com a senzills els retornaren als primers llocs de les llistes britniques. 

Amb Junk Culture, a ms, el grup recuper per a les seves canons l'estructura "tradicional", que en discos anteriors havien intentat evitar. Tanmateix, encara hi va haver lloc per a l'experimentaci sonora, com es pot comprovar en la pea que dna ttol al disc, una mescla de ritmes electrnics amb regust de reggae i samples de tot tipus -provinents majoritriament de l'E-mu Emulator- o tamb en "Love and violence", un tema molt agressiu amb una base rtmica plena de percussions metlliques. Un altre element destacat s l's del sampler Fairlight CMI (per exemple, en el segon senzill, "Talking loud and clear") i de la caixa de ritmes Linn LM-1, que dinamitza el tercer senzill, "Tesla girls". 

"Junk Culture" fou enregistrat als estudis Air (propietat de George Martin, l'ex-productor de The Beatles), de l'Illa de Montserrat. L'ambient caribeny va influir en el so d'alguns temes, com "All wrapped up" o "Locomotion", el primer senzill.

En conjunt, es tracta d'un dels seus discos ms accessibles, que possibilit el retorn d'OMD als primers llocs de les llistes de vendes europees.

Temes.

CDV 2310.

 Junk culture - 4:08;
 Tesla girls - 3:51;
 Locomotion - 3:53;
 Apollo - 3:38;
 Never turn away - 3:57;
 Love and violence - 4:40;
 Hard day - 5:39;
 All wrapped up - 4:22;
 White trash - 4:35;
 Talking loud and clear - 4:22;

Senzills.

1. Locomotion // Her body in my soul (2 d'abril de 1984)

2. Talking loud and clear //  Julia's song (4 de juny de 1984)

3. Tesla girls // Telegraph (live) (28 d'agost de 1984)

Dades.

 Orchestral Manoeuvres in the Dark:

Paul Humphreys: Veu, Roland Jupiter 8, E-mu Emulator, Korg Micropreset, piano acstic, Fairlight CMI, celesta, Prophet 5.

Andrew McCluskey: Veu, baix, guitarra, Roland Jupiter 8, E-mu Emulator, Fairlight CMI, percussi llatinoamericana.

Martin Cooper: Prophet 5, E-mu Emulator, saxfon tenor i soprano, Roland SH2, marimba.

Malcolm Holmes: Bateria acstica i electrnica, percussi llatinoamericana, caixa de ritmes.

 Msics addicionals:

Gordian Troeller: Piano a "Locomotion", Roland Jupiter 8 a "White trash".

Maureen Humphreys: Veu a "Tesla girls".

Brian Tench: Veus addicionals.

Secci de metalls a "Locomotion" i "All wrapped up": Jan Faas (trompeta), Jan Vennik (saxfon tenor), Bart van Lier (tromb).

Arranjaments de metalls a "Locomotion" i "All wrapped up": Tony Visconti.

 Temes escrits per OMD excepte "Locomotion" (OMD/Troeller).

 Enregistrat als estudis Air Studios, Montserrat (enginyer de so: Steve 'Wolf' Jackson); ICP Studios, Brusselles (enginyer de so: Michel Diericks); i Wisselord Studios, Hilversum (enginyers de so: Ronald Prent i Peter Wolliscroft). Mesclat als estudis Wisselord Studios, Hilversum (enginyers: Ronald Prent i Brian Tench).

 Produt per Brian Tench i OMD.

Enllaos externs.
Pgina amb informaci sobre el disc al web del grup;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245995" title="Assumpci Forcada" nonfiltered="494" processed="492" dbindex="95582">
Assumpci Forcada (Sudanell, Segri, 1947) s biloga, poetessa i cantautora catalana.

Ha publicat deu llibres de poemes Fotosntesi, Germinaci, Cosmos, Immunitat, Ecosistema, Flora Sapiens, Caduciflium, Hbitat, Evolutio, i Fotosntesi. Alguns dels seus llibres han estat traduts al francs, alemany, castell, rus i islands, i formen part de diverses antologies russes i catalanes.

Guanyadora del primer premi de poesia Joan Sitjar, actualment segueix la seva tasca divulgadora de la poesia amb Fina Rodrguez Palau en el III Cicle de Poesia a la Casa de Menorca a Barcelona.

Actualment treballa com a professora de batxillerat a l'IES Arnau Cadell de Sant Cugat del Valls i resideix a Barcelona.

Cosmos s una collecci de poesia de Assumpci Forcada, publicada el 2002. Tots els poemes del llibre sn poemes acrstics, s a dir, que cada vers comena amb una lletra del ttol del poema. Un exemple n's el poema "Mercuri":

Massa sol,

Esperar sense ombra, fa

Rodolar el cap

Com si tot marxs.

Un silenci, un desert

Rere cada pedra

I el vent que s'enduu la sorra dels records.

Enllaos externs.
 Poemes d'Assumpci Forcada a L'institut Arnau Cadell;
Entrevista a la Premsa Forana de Mallorca;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="245998" title="Hecateu d'Abdera" nonfiltered="495" processed="493" dbindex="95583">
Hecateu d'Abdera fou historiador i filsof escptic que va escriure durant el segle IV aC.

Fou contenporani d'Alexandre el Gran i de Ptolemeu I Ster i al primer el va acompanyar a l'ndia. Fou deixeble de Pirr. Va gaudir de gran reputaci pels seus amplis coneixements. Va viure a Egipte i va viatjar pel Nil fins a Tebes (Egipte).

Va escriure una "Histria d'Egipte", una "Histria de la filosofia" a Egipte (potser part de la primera obra) i una "Histria dels jueus". El Suides li atribueix tamb obres sobre Homer i Hesode.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246000" title="Trs Lagoas" nonfiltered="496" processed="494" dbindex="95584">



Trs Lagoas s una ciutat de l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul.
















 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246004" title="Crossplay" nonfiltered="497" processed="495" dbindex="95585">
El crossplay s una variant del cosplay en el qual una persona es disfressa d'un personatge del gnere oposat. La persona que realitzen el crossplay se'ls coneix com crossplayers. En ocasions els cosplayers que es dediquen al crossplay solen solen ser aficionats als mangues de temtica yaoi.

A Amrica, els crossplayers masculins disfressats com personatges femenins han rebut certa atenci en l'internet. Personatges de Sailor Moon i Card Captor Sakura sn populars entre crossplayers, encara que a Jap la srie Maria-sama ga Miteru s'ha convertit recentment en una srie molt popular entre crossplayers.

Al Jap les noies cosplayer que vesteixen com personatges masculins sn ms comuns i s'han convertit en alguna cosa tan popular, que no rep tanta atenci especial com subgnere del cosplay. Personatges bishonen de jocs com Final Fantasy o pellcules de hollywood com Harry Potter sn molt populars entre noies cosplayers. Possiblement aix es deu al fet que el nombre de noies crosplayers sobrepassa en gran mesura al nombre de crosplayers masculins, a causa de la poca quantitat de cosplayer d'aquest sexe que caracteritzen personatges femenins; i possiblement per la popularitat dels personatges yaoi simptics entre les noies otaku.

 Enllaos externs . 
 http://www.crossplay.net ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246005" title="Llista d'estats sobirans del 1957" nonfiltered="498" processed="496" dbindex="95586">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Regne de Cambodja;
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Ghana (des del 6 de mar);
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;



L.
  Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Federaci de Malaia (des del 31 d'agost);
   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Regne de Tunsia (fins el 25 de juliol);
   Repblica Tunisiana (des del 25 de juliol);
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
   Repblica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246009" title="Ddac" nonfiltered="499" processed="497" dbindex="95587">


Onomstica:

Ddac Abad de Santillan.
Ddac de Viseu, un dels ducs de Viseu.
Francesc Ddac Pasqual de Borja.
Tilbert Ddac Stegmann.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246016" title="Electrotcnia" nonfiltered="500" processed="498" dbindex="95588">

L electrotcnia s la part de l'enginyeria que estudia les aplicacions de l electricitat i l'electromagnetisme en general. L'activitat va nixer a finals del segle XIX desprs de la comercialitzaci del telgraf elctric i de l'electricitat.

 Vegeu tamb .

Tensi elctrica;
Alta tensi;
Baixa tensi;
Clcul de seccions de lnies elctriques;
Energia solar;
Sistema de subministrament elctric;
Bioressonncia;

 Biografies  .

Benjamin Franklin;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246017" title="Saskatoon" nonfiltered="501" processed="499" dbindex="95589">


Saskatoon s una ciutat ubicada en la part central de Saskatchewan, el Canad, al riu Saskatchewan del sud. Saskatoon s la ciutat ms poblada a la provncia de Saskatchewan, i ho ha estat des que, a mitjan els anys 1980 va sobrepassar la capital provincial de Regina. El gentilici per als habitants de Saskatoon s Saskatonians.
 
Coneguda com "Hub City" i com la "City of Bridges" pels seus set ponts que creuen el riu, el nom de la ciutat procedeix de la paraula a llengua "Creu" de l'oest, misskwatmin que correspon al fruit Juneberry o saskatoon berry (un fruit d'un tipus de roser). Per molt temps l'lies de Saskatoon va ser el d'"Hub City", encara que el nom s'abreuja normalment com "S'toon". Desprs de l'estrena de la pellcula Qui va enganyar Roger Rabbit? el 1988, la ciutat va passar a conixer-se popularment com "Toontown" (ciutat de dibuixos animats), d'acord amb una ubicaci anomenada d'aquesta forma a la pellcula, malgrat que l'lies "Toontown" ja s'utilitzava a Saskatoon abans de l'estrena de la pellcula.

Histria.
El primer establiment permanent de Saskatoon va tenir lloc el 1883 quan els metodistes de Toronto, que desitjaven fugir del comer de licor en aquesta ciutat, van decidir establir una comunitat "seca" a la regi de la Prada en rpid creixement. La seva organitzaci, la Societat de Colonitzaci per a la Temprana, va examinar inicialment aquesta rea el 1882 i va considerar que seria una excellent ubicaci per fundar la seva comunitat basada en la Lliga per a la Temprana. Els colons, dirigits per John Lake, van arribar al lloc que ara ocupa Saskatoon viatjant en ferrocarril des d'Ontario a Moose Jaw, Saskatchewan, i completant el viatge mitjanant carretes tirades per cavalls (el ferrocarril encara no havia estat prolongat fins a Saskatoon). El pla per a la Colnia de la Templaza va fracassar aviat en no aconseguir el grup adquirir una gran porci de terres dins de la comunitat. Malgrat aix, John Lake normalment es considera el fundador de Saskatoon; una escola pblica, un parc i dos carrers van portar el seu nom (Lake Crescent que es va obrir en els anys 60 i Eastlake Avenue, que inicialment es va dir Lake Avenue en el primer plnol de Saskatoon el 1883 per que posteriorment va canviar de nom per raons desconegudes).
El 1885, diverses cases de la 11th Street East van ser utilitzades com a hospitals militars durant la rebelli del Nord-Oest. Una casa, la Residncia Marr, s actualment un edifici histric dirigit per la Meewasin Valley Authority. La primera escola, l'Escola Victria va iniciar les seves classes en la cantonada d'11 th Street i Broadway Avenue el 1888. Aquesta petita escola, que ara es diu "Little Stone Schoolhouse", ara s el campus de la Universitat de Saskatchewan. Els ferrocarrils Qu'Appelle, Long Lake i Saskatchewan van arribar a Saskatoon el 1890 i van creuar el riu Saskatchewan del sud, provocant el creixement del desenvolupament de la vora oest del riu. El 1901, la poblaci de Saskatoon va assolir el lloc|parada 113 i la comunitat a la vora oest va adoptar el nom de "Saskatoon", mentre els residents a la vora de l'est van adoptar el nom de "Nutana". Un tercer nucli, "Riversdale", tamb es va iniciar just al sud-oest de Saskatoon.

Clima i Geografia .

Saskatoon est situada en un gran cintur de mineral potsic en el mig sud de Saskatchewan i es troben en terrenys del parc de Aspen Parkland. La falta de muntanyes a la seva al voltant, dna a la ciutat una distribuci relativament plana, a pesar que la ciutat s'estn per uns pocs pujols i unes poques valls. El punt ms baix de la ciutat s el riu, mentre que el punt ms alt est compartit pel suburbi de Sutherland i la subdivisi del costat oest del Confederation Park. 
Saskatoon, en una secci de l'oest a l'aquest, mostra una inclinaci en l'elevaci cap al nivell del mar en direcci al riu, i en la riba aquest del riu, el terreny torna a guanyar altura fins als lmits de la ciutat, quan l'elevaci torna a disminuir de nou. Saskatoon est en un mitj de prada seca i experimenta estius clids i hiverns molt crus. La ciutat t quatre estacions. Les temperatures extremes varien dels -40C a l'hivern als 40C a l'estiu. Saskatoon s bastant sec; la precipitaci mitja anual se situa en els 347,2mm. Un aspecte positiu d'aquesta baixa precipitaci s que Saskatoon s una de les ciutats ms assolellades de Canad, amb termes mitjans anuals de 2.381 hores de sol. Les temperatures extremes tamb sn ms tolerables a causa de la baixa humitat relativa. 
La temperatura ms baixa registrada a Saskatoon va ser de -50C en 1893. 
La temperatura ms baixa de sensaci   combinada amb el vent   va ser de -61.9C. 
La temperatura ms alta de Saskatoon va ser de 41C el 1988.

Transports.
Carreteres i Ponts.

Saskatoon est situada en l'Autovia Yellowhead tamb coneguda com Saskatchewan Provincial Highway 16, que connecta Saskatchewan, Manitoba, Alberta i la Columbia Britnica. Les autovies provincials #5 #, 7 #, 11 #, 12 #, 14 #, 41 i #219 arriben A Saskatoon. L'Autovia provincial #60, que conflueix amb la carretera 7 a l'oest de Saskatoon, va cap al sud fins al proper Pike Lake Provincial Park. 
Els segents ponts creuen el ric Saskatchewan del sud en Saskatoon: 
 Broadway Bridge ;
 Circle Drive Bridge ;
 Sidney L. Buckwold Bridge ;
 McDonald Bridge (ferrocarril) ;
 University Bridge ;
 Victria Bridge ;
 Grand Trunk Bridge (ferrocarril) ;
La construcci d'un cintur de ronda per a Saskatoon, Circle Drive, va comenar a mitjan els anys 60, per fins a 2005, noms s'han completat els seus tres quartes parts. 
Al setembre de 2005, la ciutat va donar la seva aprovaci a la installaci de cmeres infrarigs en l'encreuament de Circle Drive i Avenue C North. La mesura es va prendre com a conseqncia de registrar-se en aquest punt la majoria de les collisions durant tres anys consecutius. Amb la cmera les infraccions que es produxen sn multades amb $220.00.

Ferrocarrils.
El Canadian Pacific Railway i el Canadian National Railway tenen connexions a Saskatoon. Hi ha una estaci del VIA Rail per a passatgers que viatgen en ferrocarril. Les mltiples connexions de transport provincials i la situaci geogrfica de Saskatoon donen a la ciutat un dels seus lies, The Hub City. El Museu del Ferrocarril de Saskatchewan est situat als afores de la ciutat.

Aeroports.
L'Aeroport Internacional Saskatoon (YXE) s'anomena oficialment el John G. Diefenbaker International Airport. Va ser objecte de renovaci el 2004 i s el ms gran de la provncia, registrant ms de 900.000 viatgers anualment. L'aeroport en t molts de tornats directes amb les principals ciutats del Canad, aix com amb Minneapolis, via Northwest Airlines. A l'hivern funcionen vols xarters amb Mxic. 

El Saskatoon/Corman Air Park est situat al sudest de Saskatoon i s'utiliza bsicamente per a vols privats.

Educaci.

El campus de la Universitat de Saskatchewan, est situat al llarg de la riba aquest del ric Saskatchewan del sud i s'estn per 7,55 km2. La universitat es va fundar en 1907. Les primeres classes van tenir lloc en l'edifici Drinkle en el centre urb de Saskatoon. La construcci del campus en la seva ubicaci actual es va iniciar en 1909, i tots els edificis originals amb faanes de pedra calcria es conserven actualment. La universitat registra una assistncia anual de prop de 19.000 estudiants. La universitat alberga la Font de Llum Canadenca (Canadian Light Source), l'nic sincrotr de Canad.

El Collegi de Sant Toms Moro s un collegi catlic federat amb la Universitat de Saskatchewan. Afiliats a la mateixa sn el Seminari Teolgic Luter de Saskatoon, el Collegi Emmanuel, el St. Chaud, de l'Esglsia Anglicana del Canad, i el Collegi de San Andrs, de l'Esglsia Unida del Canad, tots els quals estan situats en el campus universitari. 
El campus de Saskatoon de First Nations University of Canada est situat en Duke St, amb el seu campus principal en Regina. L'Institut de Cincies Aplicades i Tecnologia de Saskatchewan (SIAST) en el campus Kelsey est situat en Idylwyld i 33rd Street.
El campus es va fundar en 1963. SIAST s un collegi que ofereix programes de negocis i agricultura, salut i cincia, tecnologia, indstria, puericultura, serveis hospitalaris, serveis comunitaris i educaci bsica

Saskatoon t 78 escoles elementals y 10 escoles superiors, que acullen prop de 37.000 estudiants. Saskatoon t dos consells escolars, el Saskatoon Public School Division i el Saskatoon Catholic School Division.

Medis Locals.
Diaris.
 Saskatoon Star-Phoenix - diari;
 Saskatoon Sun   setmanal publicat por el Star-Phoenix;
 Planet S   bisetmanal independent;
 The Sheaf   diari estudiantil de la Universidad de Saskatchewan;
 The Neighbourhood Express mensual ;

Emissores de radio.	 
 540 AM - CBK, CBC Radio One	 ;
 600 AM - CJWW, msica country	 ;
 650 AM - CKOM, noticies, comentaris	 ;
 860 AM - CBKF, La Premire Chane		;
 90,5 FM - CFCR, radio de la comunitat	 ;
 91,7 FM - CITT, informaci turstica	 ;
 92,9 FM - CFQC, msica country  (Hot 93)	 ;
 95,1 FM - CFMC, (C95);
 98,3 FM - CJMK, (Magic 98.3)	 ;
 102,1 FM - CJDJ,  (Rock 102)	 ;
 104,1 FM - CIRN, MBC  (comunitat First Nations)	 ;
 105,5 FM - CBKS, CBC Radio Dos;

Emissores de Televisi.
 Canal 4: CFSK, Global Television Network;
 Canal 7: (Cable) Saskatchewan Communications Network;
 Canal 8: CFQC, CTV television network;
 Canal 10: (Cable) Shaw Communications;
 Canal 11: CBKST, CBC Television;
 Canal 13: CBKFT-1, Tlvision de Radio-Canada;

Art i Cultura.
La major installaci artstica de Saskatoon s el Saskatoon Centennial Auditorium, redenominat com TCU Plau a partir del 1 de Gener de 2006, que est situat adjacent al nucli urb de la Midtown Plaza. Des de la seva obertura en 1967, ha albergat molts concerts, representacions teatrals, esdeveniments en viu tals com el teletn Telemiracle, les cerimnies graduaci de les escoles superiors i universitries. Tamb alberga la Sinfnica de Saskatoon. Recentment s'han realitzat multimilionries obres de renovaci del seu teatre principal i en 2005 es va iniciar la seva expansi per a afegir installacions per a convencions. 
Per als concerts de rock i els shows ms importants, la installaci major s el Credit Union Centri (abans Saskatchewan Plau). s la major  ARENA , amb una capacitat de 11.300 espectadors en esdeveniments esportius i 14.000 per a concerts. Entre les actuacions realitzades en el Credit Union Centri han de citar-se les de Aerosmith, Elton John, KISS, Metallica, Guns N' Roses, Smashing Pumpkins, Garth Brooks, Cher, BB King, Britney Spears, Black Eyed Peas, Shania Twain i Velvet Regirar. 
La Mendel Art Gallery est situada a la vora del ric Saskatchewan del Sud. En els seus 40 anys d'histria, la seva collecci permanent ha crescut fins a arribar a ms de 5.000 obres d'art. Saskatoon tamb conta amb el Western Development Museum. Aquest museu, un dels quatre en tota la provncia, documenta la vida dels primers exploradors en Saskatchewan. 
Saskatoon acull molts festivals i esdeveniments a l'estiu, incloent els segents: Shakespeare on the Saskatchewan Festival, el Saskatchewan Jazz Festival, el Northern Saskatchewan International Children's Festival, el Saskatoon International Fringe Festival, la FolkFest (un festival cultural), i el Canada Remembers Airshow.
  
Saskatoon acull molts festivals i esdeveniments a l'estiu, inclosos els segent:
Shakespeare on the Saskatchewan Festival, el Saskatchewan Jazz Festival, el Northern Saskatchewan International Children's Festival, el Saskatoon International Fringe Festival, la FolkFest (un festival cultural), i el Canada Remembers Airshow.

Esports i entreteniments.
El Saskatoon Blades de la Lliga de Hockey de l'Oest, juga els seus partits en el Credit Union Centre.

Molts habitants de Saskatoon son seguidors dels Saskatchewan Roughriders de la Lliga de Futbol Canadeca. Els Roughriders juguen al Regina pero destaquen pels seus seguidors en totes les poblacions de la provncia. Els Saskatoon Hilltops de la Lliga de Futbol Canadenca Juvenil juga els seus partits en el Gordie Howe Bowl. Els Hilltops han guanyat 12 campeonats nacionals juveniles al llarg de la seva histria.
 
L'equip de la lliga menor de beisbol Saskatoon Yellow Jackets s membre de la Lliga de Beisbol major de l'oest, i juga els seus partits al Cairns Field.

Serveis de Policia.
 Saskatoon Police Service ;
 Royal Canadian Mounted Police;
 Corman Park Police Service;

Installacions penitenciries.
 Saskatoon Correctional Centre;
 Regional Psychiatric Centre;

Saskatonians illustres.
Personatges illustres relacionats amb Saskatoon:

 Kaare Andrews   Artista de cmics.
 Mel Angelstad-  Jugador professional de hockey;
 Mike Babcock   Entrenador principal de la NHL;
 Caleb Barrett - Artista;
 Allan Blakeney - anterior Premier de Saskatchewan;
 Butterfinger- Conjunt de rock;
 Ethel Catherwood   Medallista olmpica;
 Kim Coates - Actor;
 Lorna Crozier - Poeta;
 John Diefenbaker   anterior Primer Ministre del Canad;
 Catriona LeMay Doan- anterior medalla d'oro olmpica, desprs locutor;
 Sylvia Fedoruk   Cientfica;
 Don Freed   Cantant i compositor;
 Dawna Friesen   Periodista de la NBC;
 Monique Genuist - Novelista;
 Joanna Glass - Dramaturg;
 Tom Grummett   Artista del cmicSuperman;
 Thomas James Peter Hall   Jugador de futbol;
 Jay Hails   Cantant y compositor;
 Greg Hargarten (tambi conegut com Ricasso)   cantant i compositor;
 Stu Hart   Professional de la lluita lliure;
 Ray Hnatyshyn   anterior Governador General del Canad;
 Alan Holman - Dramaturg;
 Gordie Howe   Jugador de hockey sobre gel;
 Bill Hunter   Empresari de hockey sobre gel;
 Jeff Hyslop - Actor;
 Susan Jacks - Cantant;
 Safwan Javed   Msic;
 Miklos Kanitz   Supervivent de l'Holocaust;
 Don Kerr - Poeta;
 Dave King- Entrenador de hockey;
 Patrick Lane - Poeta;
 Eileen Laverty   Cantant i compositor;
 Curtis Leschyshyn   Jugador de hockey sobre gel;
 Yann Martel - Novelista;
 Andrea Menard   Msic i actriu;
 Fred Mendel - Industrial;
 Cameron Mitchell - Actor;
 Joni Mitchell   Msic i artista;
 Farley Mowat - Novelista;
 Earl Pereira - Msic;
 Roy Romanow   anterior Premier de Saskatchewan;
 Dr. W.A.S. Sarjeant, tamb conegut com Antony Swithin, Professor de geologa i autor;
 Theresa Sokyrka - Msic/Artista;
 David Sutcliffe - Actor;
 Anne Szumigalski - Poeta;
 Shannon Tweed   actriu i en una ocasi Playboy, Playmate de l'any.
 Shaun Verreault - Msic;
 Suzie Vinnick - Msic;
 Guy Vanderhaeghe - Autor;
 Barrie Ward   Locutor radiofnic;
 David Williams   Fsic i astronauta;
 Blair Witzel - Artista;
 Henry Woolf - Actor;

Situaci en relaci a altres comunitates a Saskatchewan.


 Enllaos externs .

Website oficial de la Ciutat de Saskatoon;
Mapa interactiu de Saskatoon ;
Mapa de plans de desenvolupament a dia 13 d'octubre de 2005. (format PDF).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246021" title="Anfield" nonfiltered="502" processed="500" dbindex="95590">

Anfield s un estadi de futbol situat al districte d'Anfield de la ciutat porturia de Liverpool, pertanyent al districte metropolit de Meresydide al nord-est d'Anglaterra. Serveix de seu habitual del Liverpool Football Club que juga a la FA Premier League.

 Histria .

L'estadi d'Anfield va ser construt el 1884 als terrenys adjacents al parc de Stanley (Stanley Park), i era l'escenari original dels partits de l'Everton FC, encara que aquest equip abandon l'estadi el 1892 degut a un conflicte econmic. Llavors, el propietari del camp, John Houlding, va decidir crear el seu propi club per jugar a l'estadi, el Liverpool FC. 

El 1906, la graderia d'un dels extrems del camp va ser batejada amb el nom de Spion Kop (situaci desesperada), en record d'una de les batalles a la Segona Guerra Ber en la que van morir els 300 homes del regiment de Lancashire. La majoria d'aquells homes eren de Liverpool.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246022" title="Musaranya negra" nonfiltered="503" processed="501" dbindex="95591">

La musaranya negra (Suncus ater) noms es troba al Mont Kinabalu, a l'estat malaisi de Sabah (illa de Borneo).

Es veu amenada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246024" title="Georgia Byng" nonfiltered="504" processed="502" dbindex="95593">
Georgia Mary Caroline Byng (comtat de Hampshire, Anglaterra, 1965) s una escriptora de llibres juvenils i infantils. Quan va acabar l escola, va estudiar Art Dramtic i va treballar com a actriu. Actualment, viu a Londres amb el seu marit i els seus dos fills.

Des de molt jove, es va interessar pel mn dels cmics, el seu primer llibre va ser The Sock Monsters. 

Byng va tenir moltes dificultats per publicar el primer llibre juvenil Molly Moon i l'increble llibre de l'hipnotisme, malgrat que per la seva posici social -s filla del comte de Strafford- fa pensar el contrari. Aquest llibre ha estat tradut a ms de vint-i-cinc llenges.

Ha publicat tamb altres llibres de la mateixa collecci: Molly Moon atura el mn (2003) i Molly Moon viatja a travs del temps (2005), en qu la protagonista, Molly Moon, continua amb les seves aventures.
Aquests llibres han provocat certa polmica en els cercles dedicats a la hipnosi que l autora a qualificat d absurda perqu els seus llibres es mouen en un mn clarament de fantasia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246027" title="Musaranya pigmea americana" nonfiltered="505" processed="503" dbindex="95594">

La musaranya pigmea americana (Sorex hoyi) es troba a Alaska, al Canad i al nord dels Estats Units. 

Aquesta espcie s gaireb cega i va sser descoberta l'any 1831 pel naturalista William Cane.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246029" title="Josh Hartnett" nonfiltered="506" processed="504" dbindex="95596">


Josh Hartnett, nascut pel 21 de juliol de 1978 a la ciutat de San Francisco, Califrnia, s un actor de cinema nord-americ, protagonista de grans xits com La Dlia Negra, Slevin, nmero afortunat (El caso Slevin a Espanya) o Pearl Harbor.

 Biografia .

Fill de pares divorciats, va viure al costat del seu pare Daniel i el seu madrastra Molly. La seva mare va tornar a San Francisco desprs de la separaci. T tres germans menors: Jessica, Jake i Joel. Encara que va nixer a San Francisco, va viure tota la seva infantesa a la localitat de Saint Paul, a Minnesota. All va estudiar en el collegi catlic "Nativity of Our Lord Catholic Grade School", on va actuar com a Huckleberry Finn en una producci en el seu vuit grau. Es va graduar en l'institut de Minneapolis, on va tenir de companya de curs a la tamb actriu Rachel Leigh Cook, i va realitzar els seus estudis terciaris a Nova York, on va estudiar interpretaci.

Quan cursava l'institut, Josh era una de les estrelles de l'equip de Futbol americ, per una lesion al seu genoll l'allunyo de l'esport i el porto a inclinar-se pel teatre. L'ara directora teatral Ellen Fenster va ser la seva nvia de l'adolescncia. Va tenir un roman amb Scarlett Johansson, encara que van trencar. Es va dir que la causa de la seva ruptura fos el pet que li va fer a la model brasilera Gisele Bndchen durant una festa. Se l'ha relacionat amb Sienna Miller amb qui va tenir un breu roman, i amb Penlope Cruz. Actualment es diu que mant una relaci amb la cantant de R&B Rihanna.

 Carrera .

Josh va fer les seves primeres aparicions en diversos anuncis publicitaris, per els seus passos importants els va fer en la srie televisiva Cracker, on va aparixer en un captol doble. El seu debut cinematogrfic va ser el 1997 a la pellcula Debutant, per la seva qualitat artstica va comenar a entreveure's en xits com Halloween: H2O i Les verges sucides, on va compartir escenari amb Kirsten Dunst. Per la que sens dubte li va fer el gran salt a la fama va ser la superproducci Pearl Harbor, en la qual va interpretar el Capit Danny Walker. Recentment va protagonitzar el thriler Lucky Number Slevin (El cas Slevin) al costat de Bruce Willis, Morgan Freeman i Ben Kingsley. La seva ltima gran producci s La Dlia Negra, dirigida per Brian De Palma, basada en el sper-vendes de James Ellroy.

 Filmografia .



 The Black Dahlia (La Dlia Negra, 2006) - Personatge: Ofcr. Dwight 'Bucky' Bleichert;
 Lucky Number Slevin (El cas Slevin, 2006) - Personatge: Slevin;
 Mozart and the Whale (2005) - Personatge: Donald Morton;
 Sin City (2005) - Personatge: The Man;
 Wicker Park (Obsessi, 2004) - Personatge: Matthew;
 Hollywood Homicide (2003) - Personatge: Det. K.C. Calden;
 40 Days and 40 Nights (2002) - Personatge: Matt Sullivan;
 Black Hawk Down (2001) - Personatge: SSgt. Matt Eversmann;
 O (2001) - Personatge: Hugo Goulding;
 Pearl Harbor (2001) - Personatge: Capt. Danny Walker;
 Town & Country (2001) - Personatge: Tom Stoddard;
 Blow Dry (xit pels cabells, 2001) - Personatge: Brian Allen;
 Member (2001) - Personatge: Gianni;
 The Same (2001) - Personatge: The Neighbor;
 Here on Earth (2000) - Personatge: Jasper Arnold;
 The Virgin Suicides (Les verges sucides, 1999) - Personatge: Trip Fontaine;
 The Faculty (1998) - Personatge: Zeke Tyler;
 Debutant (1998) - Personatge: Bill;
 Halloween H20: 20 years later (Halloween H20: 20 anys desprs 1998) - Personatge: John Tate;
 Cracker (Srie de TV 1997-1999) - Personatge: Michael Fitzgerald;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246030" title="Musaranya pigmea d'Egipte" nonfiltered="507" processed="505" dbindex="95597">

La musaranya pigmea d'Egipte (Crocidura religiosa) s un endemisme d'Egipte.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246033" title="Musaranya ratol cafre" nonfiltered="508" processed="506" dbindex="95599">

La musaranya ratol cafre (Myosorex cafer) es troba a Moambic, Sud-frica, Swazilndia i Zimbabwe.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246035" title="Monestir de Santa Maria de la Valldigna" nonfiltered="509" processed="507" dbindex="95601">


El Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna es troba a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del Pas Valenci. Va ser fundat per Jaume II el 15 de mar de 1298.

Llegenda.

El monestir s, segons la llegenda, l'origen del nom de la subcomarca de la Valldigna. Conta la llegenda que quan tornaven en Jaume II el Just i l'abat del monestir de Santes Creus, Bononat de Vila-Seca d'una victoriosa campanya de Mrcia, van passar per la Vall de l'Alfandec (vall musulmana). Sorprs el rei per la seua bellesa i bondat, es gir cara l'abat i li digu: 

- Quina vall ms digna per a un monestir de la vostra religi.
- Vall digna, senyor,vall digna- contest l'abat.

I d'aix provindria el nom de la Vall.

Histria.
El 15 de mar de 1298 el rei Jaume II el Just dna a l'abat Bononat de Vila-seca la Vall de l'Alfandec per fundar un monestir de l'ordre del Cister, filial del Monestir de Santes Creus. Fou el primer monestir de tal importncia aixecat a l'antic Regne de Valncia, desprs de la Reconquista. Aquest nou monestir s'anomenar: Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna. 

Tingu tres etapes constructives, una primera implantaci gtica del segle XIV que forma l'estructura completa del conjunt al voltant del claustre, seguint el model del Cster; la important renovaci produda arran de les greus destruccions del terratrmol del 1396; i la segona renovaci i millora definitius desprs del nou terratrmol de 1644, amb substitucions completes i noves dependncies, ja d'etapa barroca als segles XVII i XVIII, a la qual, per exemple, pertanyen el temple actual i la capella de la Mare de Du de Grcia. Les seues estncies s'adeqen al model tpic del Cster, amb dos punts neurlgics: l'esglsia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monestir. 

Fora d'aquest conjunt monumental est el palau de l'abat, (construt a iniciativa de l'abat Arnau de Sarany, entre els segles XIV i XVI), l'hospici, el celler, el magatzem i la resta de les dependncies agrcoles.

Domin la vida de la vall fins la desamortitzaci del 1835, quan fou abandonat i venut a particulars. A partir d'ac comen un expoli que s'endugu molts elements del conjunt i conclogu en alguns casos amb l'enderroc d'edificis. Fou al 2003 que el compr la Generalitat Valenciana i hi comen obres de restauraci, gestionades per la Fundaci Jaume II el Just.

Parts del Monestir.





Portal Nou.

Construcci original del segle XIV, durant el mandat de l'abat Arnau d'Arany (1357-1387) s l'accs principal al recinte del monestir. Aquest cos est format per dues torres sortints quadrades i amb merlets amb un arc apuntat entre les dues. Sobre aquest es disposen tres escuts: el de la Corona d'Arag al centre flanquejat per les armes d'Arnau d'Arany (una branca d'aranyoner i un bcul).

Capella de la Mare de Du de Grcia.

Comena a construir-se al segle XVII i es fan reformes en 1720 (abat Feliu Garix). s un esglsia de creu grega  erigida per al culte dels vens de Simat.
Interiorment s senzilla, per la faana s tpicament barroca i construda amb marbre de Buixcarr, al mateix terme de Simat.

Font dels Tritons.

Del segle XVIII, de marbre rosa i gris, formada per una tassa, un plat amb quatre canelles en forma de mascarons i un pinacle-sortidor decorat en la seua base amb altres tants caps de monstres marins i dofins.
Aquesta font va ser comprada per l'ajuntament de Valncia el 1852 i collocada als Jardins del Real, on romangu fins recement en qu ha sigut retornada al monestir.

Obra Nova.

Gran edifici del segle XVIII (durant el mandat de Llus Sanxs, 1748-1752) que comprenia diferents dependncies necessries per al funcionament del monestir: el refectori dels llecs, el dormitori, el celler-magatzem, un calefactori, cuines i altres dependncies encara per determinar. Aquest gran edifici de quatre plantes se situa adossat a la muralla de clausura, en un costat del claustre.

Claustre.

Potser el claustre siga l'element ms destacable del conjunt, d'estil gtic i en un avanat estat de runes. Element central del conjunt que servia de comunicador entre la resta de les estances, a ms de ser lloc de passeig i meditaci dels monjos. Dels segles XIV i XV, tenia quatre pandes cobertes amb volta de creueria, un pis superior i al centre el llavatori. Es conserven a penes algunes mnsules i les empremtes de les voltes. Recentment s'ha reconstrut una part, per d'una manera que no ateny als criteris de restauraci.

Esglsia.

L'esglsia, d'estil barroc, destaca per la seua grandria i pels seus frescos. s l'edifici ms important del cenobi, i el millor conservat, era el lloc destinat a l'oraci comunitria dels monjos. Aquesta esglsia s la tercera del monestir, havent-ne existit dues anteriors (la primitiva del s.XIV i la que substitu a aquesta el segle XV), de les quals queden alguns vestigis. La primera esglsia va ser assolada per un terratrmol el 1396 i la segona tamb el 1644, datant la construcci actual del 1699 (construcci del 1648 al 1697 aproximadament).
El temple consta d'una sola nau amb sis capelles laterals, amb un creuer amb cpula un atri als peus. Al costa de la capalera s'ubiquen les sagristies i darrere el rerecor i al seu damunt el tron giratori de Santa Maria de la Valldigna.
Estilsticament s una esglsia barroca, amb certa classicisme en els seus elements constructius i que contrasta amb la profusa decoraci del sostre. La decoraci ocupa completament tot l'espai amb estuc i pintures amb formes vegetals.
Un altre element destacable de l'esglsia s el campanar, comenat el 1652 de tres cossos: el primer s una de les quatre torres del segle XV que protegien l'esglsia, el segon el cos de campanes i el tercer el remat tpic dels campanars barrocs valencians.

Refectori.

s un dels altres elements que no pot faltar en un monestir, s el menjador dels monjos. Construt sota l'abat Joan d'Arag(1460-1475), se sitia en un lateral del claustre des d'on s'accedeix a travs d'una porta amb arc apuntat amb les armes de l'abat constructor. S'ha recosntrut la volta de creueria que el cobria i que havia sigut dinamitada, tamb s'ha refet el plpit des d'on es llegia mentre es menjava. El refectori serv d'esglsia mentre es cosntruia l'actual.

Sala Capitular.

Aquest edifici es construeix sent abat Roderic de Borja (posterior Papa Alexandre VI). Tanca el claustre per l'est i s un edifici de planta quadrada, emmerletat i cobert amb una gran volta estrelada de creueria (que tamb s'ha alat de nou). Les msules dels quatre canstons que la suporten estan decorades amb la representaci dels quatre evangelistes (lle, bou, guila, i ngel. L'accs es fa a travs d'una gran portada flanquejada per dues finestres, d'estil gtic flamger. En el mur hi ha una petita capella. Era el lloc on es reunien els monjos presidits per l'abat per tractar els assumptes de l'orde. 

l'Hospici.
l'Hospici s'est restaurant i s'ha bandejat l'idea de fer-hi un hotel.

La muralla.
El recinte est clos per una muralla que resta dempeus, i a l'entrada, anomenada el "Portal Nou" hi ha una torre de guaita, la capella de la Mare de Du de Grcia i l'almssera. Dalt del portal hi ha l'escut de la Corona d'Arag i el de l'abat. Aquests elements es troben perfectament restaurats.

Locutori.
Construt entre el segle XIV i el XV, estava destinat a la conversaci dels monjos i era lloc de pas entre el claustre  i les estances posteriors. Estava cobert per volta de creueria (ara refeta) i destaquen les mnsules amb motius antropomorfs i herldics.

Palau de l'abat.
El seu iniciador fou l'abat Arnau d'Arany (1357-1387) encara que amb obres posteriors. Situat darrere l'esglsia i allunyat de la resta del conjunt monacal, en un emplaament amb bones vistes de la vall. Servia d'habitage per a l'abat i per a rebre les visites importants.
s un palau amb un gtic auster, on destaca el seu pati-claustre. s ressenyable el sobreclaustre d'arquets sustentats per esveltes columnetes, aquest va sofrir l'espoli com tot el monestir i va ser venut a principis del segle XX, traslladant-se a la "Casa dels Merlets" a Torrelodones. Ara per ha sigut recomprat per la Generalitat, restaurat i recollocat al seu lloc original.
De les personalitats que s'hostatjaren en ell destaquen el rei Mart l'Hum, Alfons el Magnnim i Felip II.

Vegeu tamb.

 Els Borja;






Enllaos externs.
 Mancomunitat de La Valldigna. Web de la Mancomunitat de La Valldigna;
 La Valldigna. TurismeValldigna, web de la Mancomunitat, que cont una exhaustiva descripci del monestir.
 Valldigna som i serem projecte en xarxa;
 ValldignaDigital diari electrnic;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246037" title="Musaranya ratol d'Eisentraut" nonfiltered="510" processed="508" dbindex="95602">

La musaranya ratol d'Eisentraut (Myosorex eisentrauti) es troba noms a l'illa de Bioko (Guinea Equatorial).

Es veu amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246038" title="Sis home" nonfiltered="511" processed="509" dbindex="95603">
El sis home s el jugador de bsquet que no surt en el cinc inicial per que aporta tant o ms a l'equip com els cinc jugadors titulars. Sol ser el primer canvi que utilitza l'entrenador.

Altres significats.
En ocasions tamb es denomina sis home al pblic, que dna suport a l'equip local, i que pot arribar a ser decisiu en un partit. Per exemple, els New Orleans Hornets van retirar el nmero 6 en honor als fans.

Exemples.
Un jugador amb llarga carrera professional a Europa, Theodoros Papaloukas, surt quasi sempre des de la banqueta tant en el seu club com en la selecci nacional de Grcia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246041" title="Cartell de cerca i captura" nonfiltered="512" processed="510" dbindex="95605">


Un cartell de cerca i captura s un cartell publicat per a donar a conixer un criminal cercat per les autoritats. Normalment aquests cartells inclouen una imatge del criminal, siga aquesta una fotografia o un retrat robot, a ms a ms, el perseguit s descrit fsicament i se n'assenyalen els crrecs imputats. Els cartells de recerca solen ser estesos per la policia o una altra fora governamental als llocs pblics.

Els cartells de recerca pels fugitius particularment notables poden oferir una recompensa per llur captura o per la informaci que puga ajudar a capturar-los.

Si qui publica els cartells de recerca no s un cos de seguretat aquests poden figurar com a una forma d'assetjament.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246043" title="Pupa" nonfiltered="513" processed="511" dbindex="95606">

La pupa s l'estat del cicle vital pel qual passen els insectes holometbols en el curs de la metamorfosi que els porta de l'estat de larva al d'adult.

A diferncia dels altres dos, el de pupa s un estadi sssil, durant el qual l'insecte s'oculta o es tanca en una cpsula per protegir-se mentre els rgans juvenils es reabsorbeixen i l'organisme adopta una estructura totalment diferent. No tots els insectes passen per un estat de pupa. Tot i que en un principi es creia que aquesta reorganitzaci era ms simple, existeixen proves que avalen que aquest s un estadi del desenvolupament molt actiu.

Durant l'estat de pupa, l'insecte roman immbil i no pren cap classe d'aliment; progressivament desenvolupa potes i ales, que normalment sn absents a l'estadi larval, i el seu cos adopta la caracterstica estructura de cap, trax i abdomen. El procs pot trigar en termes generals un parell de setmanes o servir addicionalment com fase de reps en la qual l'insecte espera que les condicions ambientals es tornin favorables.

Articles relacionats.
Endopterigot;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246044" title="Musaranya ratol de cuallarga" nonfiltered="514" processed="512" dbindex="95607">

La musaranya ratol de cuallarga (Myosorex longicaudatus) s un endemisme de Sud-frica.

Referncies.


 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246047" title="Musaranya ratol de Tanznia" nonfiltered="515" processed="513" dbindex="95609">

La musaranya ratol de Tanznia (Myosorex geata) s un endemisme de Tanznia.

Referncies.


 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246051" title="Musaranya ratol sud-africana" nonfiltered="516" processed="514" dbindex="95611">

La musaranya ratol sud-africana (Myosorex varius) es troba a Lesotho, Sud-frica i Swazilndia.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.


Informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246053" title="Bioressonncia" nonfiltered="517" processed="515" dbindex="95613">
La bioressonncia s un fenomen que es refereix al fet que qualsevol unitat viva (la prpia cllula) emet ones electromagntiques prpies. s a dir, els canvis a nivell cellular no sn noms elctrics, sin tamb electromagntics, produint-se unes freqncies.

A partir d'aix, el 1977 Franz Morell i Erich Rasche van inventar un tipus de terpia, comercialitzada sota el nom de MORA ((de MOrell i Rasche) que es basa en les idees de la radinica. Encara que s ha intentat provar la utilitat d aquesta tcnica en el tractament de malalties (asma, artrosi, fibromilgia i fins i tot, cncer), una revisi dels pocs articles publicats mostra que encara no hi ha  evidencies cientfiques que recolzin la seva utilitat.

 Vegeu tamb .
Ressonncia Magntica Nuclear;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246055" title="Veni Vidi Vicious" nonfiltered="518" processed="516" dbindex="95614">
Veni vidi vicious s un lbum de la banda de garage rock The Hives. va ser llanat el 12 de setembre del 2000. La versi japonesa inclou molt contingut extra. 

El nom del lbum es un joc de paraules, referent a la frase que va utilitzar l'emperador rom Juli Csar quan va conquistar Asia Menor: "Veni, vidi, vinci" (en catal "vaig anar, aig veure, vaig vncer").

 Llista de Canons .
 The Hives Declare Guerre Nucleaire;
 Die, All Right!
 A Get Together to Tear It Apart;
 Main Offender;
 Outsmarted;
 Hate to Say I Told You So;
 The Hives Introduce the Metric System in Time;
 Find Another Girl;
 Statecontrol;
 Inspection Wise 1999;
 Knock Knock;
 Supply and Demand;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246057" title="Medulla ssia" nonfiltered="519" processed="517" dbindex="95615">

La medulla ssia s un tipus de teixit que es troba a l'interior dels grans ossos, sobretot en aquells que considerem centrals del cos com el crani, les vrtebres (que sn ossos irregulars), les costelles, l'estrnum, la cintura escapular i la pelvis. 

Pot ser de dos tipus:

 Medulla ssia vermella: ocupa el teixit esponjs dels ossos plans com l'estrnum, les vrtebres, la pelvis i les costelles i t una funci hematopotica.

 Medulla ssia groga: s un teixit del tipus adips i es troba en els canals medullars dels ossos llargs.

Quan naixem, tota la medulla ssia s vermella. Amb l'edat, per, es va tornant cada cop ms del tipus groc. De fet, els adults, tenen una mitjana d'uns 2,6 kg de medulla, la meitat de la qual s de tipus vermell.

A la medulla ssia s on es produeix la sang (hematopoesi) grcies a les cllules mare que cont que originen els tres tipus de cllules sangunies: els leuccits (glbuls blancs), els eritrcits (glbuls vermells) i els trombcits (plaquetes).

Aquest teixit es pot trasplantar, ja que es pot extreure d'un os de donant viu, generalment de l'estrnum o del maluc, mitjanant una punci i una aspiraci seguida de la transfusi al sistema circulatori del receptor, sempre que hi hagi compatibilitat dels sistemes HLA (compatibilitat d'rgans entre el donant i el receptor)
Llavors, les cllules mare injectades s'incorporaran en la medulla ssia dels ossos del receptor.
s el procs que rep el nom de "trasplantament de medulla ssia".

ADVERTNCIA: La medulla ssia no s'ha de confondre amb la medulla espinal












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246058" title="Musaranya siberiana" nonfiltered="520" processed="518" dbindex="95616">

La musaranya siberiana (Crocidura sibirica) es troba a Rssia, Xina i, possiblement, a Monglia.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246061" title="Musaranya siberiana de dents grosses" nonfiltered="521" processed="519" dbindex="95618">

La musaranya siberiana de dents grosses (Sorex daphaenodon) es troba al nord-est d'sia (des de Monglia fins a l'extrem oriental de Rssia i un petita rea de Corea del Nord).

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246066" title="Musaranya tacada" nonfiltered="522" processed="520" dbindex="95620">

La musaranya tacada (Diplomesodon pulchellum) es troba al Turkmenistan i al Uzbekistan.

s l'nica espcie del seu gnere.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.


 Informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246069" title="Musaranya talp" nonfiltered="523" processed="521" dbindex="95622">

La musaranya talp (Anourosorex squamipes) es troba al Butan, Xina, ndia, Birmnia, Tailndia i Vietnam.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.


 Informaci sobre aquesta espcie de musaranya. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246071" title="Musaranya turba" nonfiltered="524" processed="522" dbindex="95624">

La musaranya turba (Crocidura turba) s una espcie africana.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246073" title="Espart bord" nonfiltered="525" processed="523" dbindex="95625">

L'espart bord (Lygeum spartum) s una planta emprada com l'espart per tinguda com de qualitat inferior.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246081" title="IES Bruguers" nonfiltered="526" processed="524" dbindex="95626">
L'IES de Bruguers s un Institut d'Educaci Secundria situat a Gav, on s'imparteix ESO i Batxillerat dirn i nocturn.

 Histria .

L'IES Bruguers va ser inaugurat a l'Octubre de 1968. Es va construir en els terrenys que pertanyien a la masia de Can Tintorer en una zona principalment envoltada de camps. En un comenament es tractava d'una ampliaci d'un dels collegis de l'Hospitalet.

Al Principi noms es va construir la que actualment s la part central, per a la dcada dels 70 es va iniciar un projecte d'ampliaci i es van prolongar els laterals del centre. Tamb es va construir una sala d'actes amb la subvenci de l'ajuntament de Gav.
Als 80 un professor del centre va trobar una entrada cap a les mines prehistriques de Gav just sota el despatx del director. Desprs d'aquest incident van comenar les excavacions que van donar lloc a les mines paleoltiques de Gav . Es per aix que encara avui sota la taula del director hi ha un accs que condueix a una de les mines.
A 1996 es va dur a terme una nova ampliaci a causa de la reforma educativa.

 Equipaments .
 2 aules d'informtica;
 Aula de msica;
 Aula d'audiovisuals;
 2 aules de tecnologia;
 Aula de dibuix.
 Aula d'idiomes.
 Tallers d'horticultura. ;
 Laboratoris de fsica, qumica i cincies naturals.
 Gimns i pistes poliesportives. ;
 Hort.
 Sala d'actes.
 Biblioteca.
 Cafeteria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246083" title="Sorex buchariensis" nonfiltered="527" processed="525" dbindex="95627">

Sorex buchariensis s una espcie de musaranya que es troba al Tadjikistan.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246084" title="Sorex kozlovi" nonfiltered="528" processed="526" dbindex="95628">

Sorex kozlovi s una espcie de musaranya que es troba solament al Dze-Chyu, un afluent del riu Mekong, al Tibet.

En l'edici de 2008 de la Llista Vermella de la IUCN, i a causa de la manca de dades recents, l'espcie no ha estat assignada a cap categoria de risc, tot i que en l'edici de 1996 es va considerar que estava en perill extremadament greu d'extinci.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246085" title="Sorex planiceps" nonfiltered="529" processed="527" dbindex="95629">

Sorex planiceps s una espcie de musaranya que es troba a l'ndia i al Pakistan.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246086" title="Sorex thibetanus" nonfiltered="530" processed="528" dbindex="95630">

Sorex thibetanus s una espcie de musaranya que es troba al Nepal i a la Xina.

Referncies.


 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246091" title="Musaranya (desambiguaci)" nonfiltered="531" processed="529" dbindex="95631">

Zoologia:
Famlia de mamfers de l'ordre dels soricomorfs. Vegeu musaranya (Soricidae).
Musaranya elefant (Macroscelidea), un ordre de mamfers.
Diverses espcies de l'ordre dels afrosorcids, de gran semblana amb les musaranyes:
Musaranya lldria del Ruwenzori (Micropotamogale ruwenzorii);
Musaranya lldria gegant (Potamogale velox);
Musaranya lldria nana (Micropotamogale lamottei);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246094" title="Europcar" nonfiltered="532" processed="530" dbindex="95632">
Europcar s una companyia de lloguer de vehicles amb seu en Pars que va ser fundada l'any 1949 per Raoul-Louis Mattei. Fins al juny del 2006 estava en mans del grup Volkswagen. Actualment Europcar compta amb una flota de aproximadament 200.000 vehicles i 2.825 oficines en 143 pasos de Europa, Amrica del Nord, l'Orient Prxim, frica, Amrica Llatina, l'Oce ndic, el Carib i sia.

s una empresa de reconegut prestigi a la zona de les grans economies europees, en particular a Alemanya, Frana i el Regne Unit. Els principals mercats d Europcar sn els lloguers corporatius y d'oci.
 
Com a part d'una estratgia per reduir costos el grup Volkswagen va decidir desfer-se de la companyia. L 1 de juny del 2006 es va completar la venda d'Europcar a la societat d'inversi francesa Eurazeo.

L'any 2007 Europcar va adquirir la companyia Vanguard EMEA per 670 milions d'euros. Vanguard EMEA s l'operador a Europa de les empreses de lloguer de vehicles National i Alamo. Com a part de la compra es va arribar a un acord segons el qual Europcar es comprometia a desviar qualsevol tipus de negoci a  Nord Amrica a National, en comptes de Thrifty, el seu anterior soci nord-americ.

Enllaos externs.
Eurazeo;
Europcar Pgina oficial d'Europcar. ;
Histria d'Europcar ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246095" title="Fred" nonfiltered="533" processed="531" dbindex="95633">

Termodinmica: fred s l'absncia de calor o una baixa temperatura. Vegeu Fred (temperatura);
Histria: la guerra freda fou l'enfrontament entre els blocs capitalista i comunista al segle XX;
Geografia: Clima fred;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246107" title="Mxima audincia" nonfiltered="534" processed="532" dbindex="95634">
Mxima audincia o prime time (del angls, "horari prioritari") s la franja horria amb major audincia, principalment en televisi encara que tamb s utilitzat en altres mitjans com la rdio. Sol ser entre les 8 PM i les 12 AM encara que no hi ha un horari establit i pot variar depenent del pas. Durant l'horari de mxima audincia s'emeten els programes de major xit, sries, pellculas, talk xous. s la franja horria ms cara per als anunciants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246111" title="Prime time" nonfiltered="535" processed="533" dbindex="95636">


Mxima audincia.
Prime Time (can), tema d'Alan Parsons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246117" title="Mida de paper" nonfiltered="536" processed="534" dbindex="95637">

Hi ha hagut moltes mides de paper estndards en diferentes poques i en diferents pasos, per en l'actualitat hi ha dos sistemes mpliament utilitzats:

 L'estndard internacional ISO 216 (A3, A4, etc.);
 Les mides Nord Americanes;

L'estndard internacional ISO 216.


La mida de paper estndard internacional, ISO 216, est basada en l'estndard alemany DIN 476 per a mides de paper.



Les mides Nord Americanes.



Enllaos externs.
Converteix Mida de paper;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246121" title="ISO 216" nonfiltered="537" processed="535" dbindex="95638">








ISO 216 especifica l'estndard international (ISO) de mides de paper utilitzat avui en dia a molts pasos del mn. s l'estndard que defineix la coneguda mida de paper A4.

La norma DIN 476 de l'Institut Alemany de Normalizaci (Deutsches Institut fr Normung), editada el 1922, tracta dels formats de paper i ha estat adoptada per la majoria dels organismes nacionals de normalitzaci europeus. El seu contingut s equivalent al de la norma internacional ISO 216, de la qual ha estat la base.

Aquest estndard va ser desenvolupat per l'enginyer berlins Dr. Walter Porstmann que recorda els esborranys oblidats del temps de la Revoluci Francesa.

La norma alemanya serveix com a base per a la norma internacional ISO 216, que va ser adoptada gaireb a tots els pasos. Les diferncies que existeixen sn per les tolerncies acceptades. Parallelament existeixen altres sistemes de formats als Estats Units d'Amrica i el Canad que sn poc sistemtics i prctics.

 Formats de paper internacionals (ISO/DIN) .

El format de referncia de la srie-A s el A0,  l'rea del qual s 1 metre quadrat.

La relaci d'ambds costats d'un full en format DIN  correspon a aproximadament 1 : 1,4142, o expressat matemticament: un s a l'arrel quadrat de dos (1 :  2,  2 1,4142). Els millmetres poden ser arrodonits.

Es pot derivar la relaci dels costats de  2 de la segent manera: ja que la relaci dels costats dels formats DIN sempre sn iguals i que per la duplicaci del costat curt el format s'obt la prxima mida de nmero|nombre ms petita (p.ej.: de A4 s'obt A3).  Quan la relaci dels costats es descriu com a c i la del costat curt com s, s'obt el format s x c*s i el prxim format ms major (c*s x 2*s). Amb la condici que la relaci de costats encara en el format gran ha de ser igual a c, es deriva que per a c:



La relaci dels costats s  2.



El format del paper DIN A4 s el ms com d's.




 Comparaci entre la Srie A, B i C .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246122" title="Pblic destinatari" nonfiltered="538" processed="536" dbindex="95639">
Pblic destinatari, public objectiu, objectiu de la publicitat o mercat potencial, sn el que s'anomena en angls target (objectiu). Aquest concepte s'utilitza habitualment en publicitat per a designar al destinatari ideal d'una determinada campanya, producte o servei. T directa relaci amb el Mrqueting. 

Conixer les actituds d'un pblic destinatari enfront de les campanyes i els diferents mitjans de comunicaci fa ms fcil contactar-los i arribar amb el Missatge adequat i optimitzant el retorn de la inversi. Analitzar el comportament del consumidor d'un pblic destinatari especific s molt important a l'hora de decidir la promoci.

En el moment de definir el pblic destinatari s necessari aclarir les variables demogrfiques i/o sociogrfiques. Una vegada conegut el pblic destinatari, caldr examinar les seues caracterstiques i esbrinar qu els mou a actuar com ho fan i, per tant, qu els mou a la compra. 

El no conixer el pblic objectiu de la publicitat portar a decisions amb un gran cost financer sense cap retorn.

Enlaces externos.
 Understanding the concept of  Target Market  and how to use it in Marqueting.;
 Pros and cons of target mrqueting with examples.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246124" title="Planetesimal" nonfiltered="539" processed="537" dbindex="95640">
Planetessimals sn objectes slids que possiblement existeixen als discs protoplanetaris i als discs de roques.

Una teoria de la formaci del planeta, mpliament acceptada, l'anomenada teoria planetessimal de Viktor Safronov, postula que els planetes es formen de grans de pols que collideixen i s'enganxen a cossos cada cop ms llargs. Quan aquests cossos arriben a fer un quilmetre ms o menys, es poden atreure entre ells directament a travs de la gravetat mtua. Aix s com es defineixen normalment els planetessimals. Els cossos ms petits que els planetessimals noms collideixen pel moviment browni o el moviment turbulent de gas que portin a la fusi. Alternativament, els planetessimals es poden formar als discs protoplanetaris en capes molt denses de grans de pols que experimenten una inestabilitat gravitatria collectiva. Molts planetessimals es partiran eventualment tot i les violentes collisions, per uns quants planetessimals grans poden sobreviure aquestes troballes i continuar creixent fins a formar protoplanetes i ms tard planetes.

Generalment es pensa que fa uns 3,8 mil milions d'anys, desprs del perode conegut com "intens bombardeig tard", molts dels planetessimals entre el sistema solar o b han estat expulsats del sistema solar sencers, cap a rbites excntriques distants com el nvol Oort, o han xocat amb objectes ms grans a causa de les influncies gravitatries regulars dels gegants gasosos (especialment Jpiter i Nept). Uns pocs planetessimals es podrien capturar com llunes, com  ara Fobos i  Deimos (les llunes de Mart) i moltes de les petites llunes molt inclinades dels gegants gasosos.

Els planetessimals que han sobreviscut a l'actualitat sn d'inters per als cientfics perqu contenen informaci sobre el naixement del nostre sistema solar. Els seus exteriors estan subjectes a la intensa radiaci solar que poden alterar la seva qumica, per el seu interior cont material prist no tocat des de la formaci del planetessimal. Aix fa de cada planetessimal una 'cpsula del temps' i la seva composici ens pot dir les condicions a la nebulosa solar de la qual es va formar el nostre sistema planetari. Vegeu meteorits i cometes.

Definici de planetessimal.

La paraula planetessimal prov d'un concepte matemtic infinitessimal i literalment significa planeta infinitament petit.

El nom sempre s'aplica als cossos petits durant el procs de formaci dels planetes, per alguns cientfics tamb usen el terme planetessimal com a concepte general per a referir-se a cossos petits del sistema solar - com ara els asteroides i cometes. Un grup d'experts mundials van decidir a una conferncia de l'any 2006  la segent definici de planetessimal:

  Un planetessimal s un objecte slid que existeix durant l'acumulaci dels planetes on la seva fora interna est dominada per la seva prpia gravetat i la seva dinmica orbital no es veu afectada significativament per la resistncia del gas. Aix corresponen a objectes de 1 km a la nebulosa solar.

A l'actual Sistema Solar, aquests petits cossos normalment es classifiquen per dinmiques o per composici i possiblement han experimentat una evoluci posterior per convertir-se en cometes, objectes del Cintur de Kuiper o asteroides troians, per exemple.

Les anteriors definicions no estan aprovades per l'Uni Astronmica Internacional.

Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246126" title="Lliga paraguaiana de futbol" nonfiltered="540" processed="538" dbindex="95641">
La lliga paraguaiana de futbol (Liga Paraguaya, tamb coneguda com Divisin Profesional) s la mxima competici futbolstica del Paraguai. La mxima categoria s la Primera Divisin Paraguaya.

s organitzada per l'Asociacin Paraguaya de Ftbol. Actualment (2007) hi prenen part 12 equips.

 Histria .
La lliga paraguaiana es disput per primer cop l'any 1906, per iniciativa del director del diari El Diario, Adolfo Riquelme, el qual reun el 18 de juny de 1906 a representants dels cinc clubs existents aleshores al pas Olimpia, Guaran, Libertad, General Daz i Nacional per crear un rgan de govern per al futbol paraguai, la Liga Paraguaya de Ftbol (ms tard transformada en Asociacin Paraguaya de Ftbol). Els representants eren William Paats i Junio Godoy (Olimpia) Ramn Caballero, Manuel Bella i Salvador Melin (Guaran), Juan Escalada (Libertad), Csar Urdapilleta (General Daz), i Vicente Gadea (Nacional). La lliga finalitz amb el Club Guaran coronat com a primer campi el 1906, desprs de derrotar l'Olimpia a la final. El campionat esdevingu professional el 1935.

Actualment el campionat es divideix en dues fases, el torneig Apertura i el Clausura. Els vencedors dels dos torneigs s'enfronten en un play-off per decidir el campi de Paraguai. Si un mateix equip guanya les dues fases, automticament esdev el campi nacional. A partir del 2008, aquest play-off s'elimina i cada campi ser campi nacional independentment, hi haur, per tant, dos campions cada any.

L'equip amb pitjor mitjana de punts dels darrers tres anys baixa a la Segona Divisi de la lliga paraguaiana de futbol, i el segon disputa una eliminatria de descens contra el segon de segona. 

 Club participants a la temporada 2008 .
Cerro Porteo;
Club Olimpia;
Club 12 de Octubre;
Club Sol de Amrica;
Club Guaran;
Club Libertad;
Club Sportivo Luqueo;
Club Nacional;
Club 2 de Mayo;
Tacuary;
Club Atltico 3 de Febrero;
Club Silvio Pettirossi;

 Historial .
 poca amateur .


1906 Guaran;
1907 Guaran;
1908 no es disput (1);
1909 Nacional;
1910 Libertad;
1911 Nacional;
1912 Olimpia;
1913 Cerro Porteo;
1914 Olimpia;
1915 Cerro Porteo;

1916 Olimpia;
1917 Libertad;
1918 Cerro Porteo;
1919 Cerro Porteo;
1920 Libertad;
1921 Guaran;
1922 no es disput (2);
1923 Guaran;
1924 Nacional;
1925 Olimpia;

1926 Nacional;
1927 Olimpia;
1928 Olimpia;
1929 Olimpia;
1930 Libertad;
1931 Olimpia;
1932 no es disput (3);
1933 no es disput (3);
1934 no es disput (3);

(1) No es disput per un cop militar.
(2) No es disput per la guerra civil.
(3) No es disput per la guerra del Chaco.

 poca professional .


1935 Cerro Porteo;
1936 Olimpia;
1937 Olimpia;
1938 Olimpia;
1939 Cerro Porteo;
1940 Cerro Porteo;
1941 Cerro Porteo;
1942 Nacional;
1943 Libertad;
1944 Cerro Porteo;
1945 Libertad;
1946 Nacional;
1947 Olimpia;
1948 Olimpia;
1949 Guaran;
1950 Cerro Porteo;
1951 Sportivo Luqueo;
1952 Presidente Hayes;
1953 Sportivo Luqueo;
1954 Cerro Porteo;
1955 Libertad;
1956 Olimpia;
1957 Olimpia;
1958 Olimpia;
1959 Olimpia;

1960 Olimpia;
1961 Cerro Porteo;
1962 Olimpia;
1963 Cerro Porteo;
1964 Guaran;
1965 Olimpia;
1966 Cerro Porteo;
1967 Guaran;
1968 Olimpia;
1969 Guaran;
1970 Cerro Porteo;
1971 Olimpia;
1972 Cerro Porteo;
1973 Cerro Porteo;
1974 Cerro Porteo;
1975 Olimpia;
1976 Libertad;
1977 Cerro Porteo;
1978 Olimpia;
1979 Olimpia;
1980 Olimpia;
1981 Olimpia;
1982 Olimpia;
1983 Olimpia;
1984 Guaran;

1985 Olimpia;
1986 Sol de Amrica;
1987 Cerro Porteo;
1988 Olimpia;
1989 Olimpia;
1990 Cerro Porteo;
1991 Sol de Amrica;
1992 Cerro Porteo;
1993 Olimpia;
1994 Cerro Porteo;
1995 Olimpia;
1996 Cerro Porteo;
1997 Olimpia;
1998 Olimpia;
1999 Olimpia;
2000 Olimpia;
2001 Cerro Porteo;
2002 Libertad;
2003 Libertad;
2004 Cerro Porteo;
2005 Cerro Porteo;
2006 Libertad;
2007 Libertad;


 Enllaos externs .
RSSSF;
Associaci Paraguaiana de Futbol;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246130" title="Triaenops" nonfiltered="541" processed="539" dbindex="95642">

Triaenops s un gnere de ratpenats de la famlia dels rinolfids. 

Cont les segents espcies:

 Triaenops auritus;
 Triaenops furculus;
 Triaenops persicus;
 Triaenops rufus;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246141" title="Rhinonicteris aurantia" nonfiltered="542" processed="540" dbindex="95643">

El Rhinonicteris aurantia s una espcie de ratpenat de la famlia dels rinolfids.

s l'nica espcie del seu gnere i s endmica d'Austrlia.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246148" title="Ratpenat nasofoliat vietnamita" nonfiltered="543" processed="541" dbindex="95644">

El ratpenat nasofoliat vietnamita (Paracoelops megalotis) s una espcie de la famlia Rhinolophidae.

s l'nica espcie del gnere Paracoelops i un endemisme del Vietnam.

Es troba amenaat d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246152" title="Emballonrid" nonfiltered="544" processed="542" dbindex="95645">

Els emballonrids (Emballonuridae) sn una famlia de ratpenats constituda per 47 espcies, que es troben a les regions tropicals i subtropicals de tot el planeta. 

Referncies.

 Macdonald, D.: The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 804. ISBN 0-87196-871-1, 1984.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246160" title="Ecce Homo" nonfiltered="545" processed="543" dbindex="95647">

Ecce Homo (llat per a aquest s l'home o heus aqu l'home), traducci llatina que apareix en la Vulgata de la frase grega . Es tracta, segons l'Evangeli de Joan (19.5), de les paraules pronunciades pel governador rom Pon Pilat quan va presentar Jess de Natzaret flagellat, lligat, amb un mantell de color porpra i una corona d'espines. Pilat mostrava la intenci de ridiculitzar aquell que s'havia atribut la condici de rei davant la muni hostil amb l'objecte de conixer el seu veredicte final sobre la seva persona, ats que per la seva banda no veia clar un motiu de condemna. 

En l'actualitat la frase s'utilitza per a donar el sentit de fsicament deteriorat; per exemple, en enunciats com vingu fet un eccehomo s'entn que la persona a la qual es fa referncia presenta una imatge fsica plena de ferides, cops i mostra un semblant llastims.

L'episodi bblic s un tema molt popular en l'art cristi, i l'Ecce Homo s usualment emprat com a ttol per a qualsevol treball artstic que representa l'escena.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246161" title="Novella picaresca" nonfiltered="546" processed="544" dbindex="95648">
La novella picaresca s un tipus de novella sorgida al segle d'or espanyol que narra les aventures del pcar, personatge sense recursos que es val del seu enginy per triomfar. El gnere t les arrels en la stira de costums tradicional, com lAse d'or d'Apuleu i va desembocar en la formaci de la Bildungsroman o novella de formaci.

Caracterstiques.
El personatge s un pcar, un antiheroi que sacrifica els principis per aconseguir els seus objectius per que s vist amb simpatia pel lector;
Abunda l'humor i la crtica social, amb missatges morals de caire pessimista;
L'estil s realista, fent un quadre de costums de l'poca;

Algunes novelles picaresques importants.
El Lazarillo de Tormes;
Guzmn de Alfarache, de Mateo Alemn;
Vida del Buscn, de Quevedo;
Moll Flanders, de Daniel Defoe;
El bon soldat Svejk, de Jaroslav Haek;
Simplicissimus, de Hans Jakob Christoph von Grimmelshausen;

Referncies.
Amrico Castro, Perspectiva de la novela picaresca. Madrid, 1935;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246163" title="Literatura andorrana" nonfiltered="547" processed="545" dbindex="95649">
La literatura andorrana forma part de la literatura catalana o sigui de la llengua catalana. Est formada pels escrits creats al Principat d'Andorra o pels autors andorrans.

 Els principis de la literatura andorrana .
El Diccionari Enciclopdic d'Andorra per lvar Valls Oliva, ISBN 978-99920-1-629-9, est presentant la imatge d'una literatura que ja t les primeres obres al segle XVIII, amb el Manual Digest d'Antoni Fiter i Rossell i el Politar Andorr d'Antoni Puig. El Manual Digest s un compendi de la realitat histrica i institucional i dels usos i costums d'Andorra seguit d'un recull de mximes comentades, que hom considera un dels llibres ms importants en el seu gnere en la llengua catalana del segle XVIII i que durant ms de tres segles ha estat una font de consulta i una guia de comportament per als governants d'Andorra i els andorrans en general. (Valls, 259). Al segle XIX destaquen les obres de religiosos i a ms apareix una literatura de viatge, sobretot escrita per estrangers.

 El Manual Digest .
El llibre d'Antoni Fiter i Rossell est intitulat Manual Digest de las Valls neutras de Andorra, en lo qual se tracta de sa Antiguitat, Govern y Religio, de sos Privilegis, Usos, Preheminencias y Prerrogativas. s una obra eminent de la literatura en llengua catalana del segle XVIII. Ms tres segles estava utilitzat com a manual dels governadors del principat aix que dels habitants de les Valls. El llibre es guardava a la Casa de la Vall, lloc central del Consell General de les Valls. El 1987 el Consell General va publicar un facsmil i el 2000 es public el Manual Digest com a llibre de butxaca.

 Obres histriques i institucionals .
El 1763 Antoni Puig va publicar el Politar Andorr. Puig va ser capell a Escaldes-Engordany. Aquest llibre s una mena de versi reduda del Manual Digest per va tenir tamb una gran influncia a la societat andorrana.

Fins al segle XIX la tradici de manuals histrics i institucionals continuava. Cal mencionar la Relaci sobre la vall de Andorra del 1838 del dominic Fra Toms Junoy i Histria de Nostra Senyora de Meritxell del 1984, escrit pel jesuta Llus Ignasi Fiter Cava qui al principat va publicar el llibre annim.

 Literatura de viatge .
A la fi del segle XVIII es va formar una literatura coneguda com a literatura de viatge. Tpicament, les obres d'aquesta literatura no van ser escrites per andorrans sin per viatgers estrangers, sobretot venint de Frana, Catalunya, Espanya o dels Estats Units d'Amrica. lvar Valls Oliva fa una distinci dels autors en tres grups: 1) funcionaris dels estats vens, 2) viatgers romntics o utopistes i 3) vianants catalans.

A mencionar els funcionaris espanyols Francisco de Zamora, que al seu relat Diario de los viajes hechos en Catalua escriu extensament sobre Andorra, aix que Pascual Madoz, qui al Diccionario geogrfico, estadstico e histrico de Espaa y sus posesiones de ultramar inclou tamb una crnica del pas pirinenc.

El militar espanyol Offizier Antoni Valls va publicar el 1820 a Barcelona el llibre Memoria acerca de la soberana que corresponde a la Nacin espaola, on recomana l'annexi d'Andorra per Espanya. La resposta poltica va aparixer tres anys desprs pel monarquista francs Pierre-Roch Roussillou que va escriure el llibre De l'Andorre (Sobre Andorra), a la vegada la primera monografia completa sobre el principat.

Per als viatgers romntics i els utopistes nord-americans i francesos, Andorra era un pas allat, extic i a vegades estrany. El francs Victorin Vidal va escriure L'Andorre el 1866, i Marcel Chevalier va presentar la primera mapa de les valls andorranes. Gaston Vuillier publicLe val d'Andorre el 1888. Sn a mencionar els americans Bayard Taylor amb The Republic of the Pyrenees del 1867 i The Hidden Republic del 1911 aix que Lee Meriwether amb Seeing Europe by automobile, tamb del 1911. El 1933 es va publicar Les valles d'Andorre del francs Gaston Combarnous i el 1937 On foot through Andorra per Imogene Warder.

Els relats dels vianants catalans de circa de 1900 mostren interessos culturals fora semblants. Joseph Aladern va publicar les Cartes andorranes el 1892. Altres autors importants sn Valent Almirall, Salvador Arnet, Artur Osana i Jacint Verdaguer.

Al segle XX, uns autors van triar el principat com a tema de les seves obres, especialment a la literatura francesa i catalana. A ms, es van publicar assaigs com el Llibre d'Andorra de Llus Capdevila el 1958, el Glossari andorr de Josep Fontbernat el 1966 aix que els assaigs de l'escriptor catal Josep Pla, publicats el 1943, 1959 i 1973.

La srie L'Andorra dels viatgers est presentant de nou els ancians textos de viatge, editats per autors contemporanis, per exemple Albert Villar. Avui, que el principat d'Andorra posseeix una xarxa moderna de circulaci i est connectat als medis internacionals, noms pocs llibres sobre Andorra sn escrits per escriptors estrangers. Un exemple s l'autor austrac Klaus Ebner que va publicar l'assaig Von der Legende zur Modernitt (De la llegenda a la modernitat) a la revista literria de Salzburg Literatur und Kritik. De l'altre costat, l'escriptor andorr Joan Peruga va triar la literatura de viatge d'Andorra, sobretot la del segle XIX, com a tema central de la seva novella La repblica invisible del 2004.

 Literatura contempornia .
La literatura moderna comena als anys 1980 i s'intensificava des de l'independncia del condomini en 1993. El Consell General de les Valls, o sigui el parlament andorr, i el nou govern comenaven a fomentar decididament la literatura amb convocatries, premis i mesures a les escoles. Avui hi ha uns quants autors andorrans que ja tenen una reputaci remarcable als Pasos Catalans, per exemple Antoni Morell, Albert Salvad, Albert Villar i Teresa Colom. A la fira del llibre de Frankfurt en 2007, set autors andorrans van participar als esdeveniments. La llibreria La Pua a Andorra la Vella ha esdevingut un centre d'informaci per als autors del pas.

 Novella histrica .
Molts dels prosistes han escrit novelles histriques durant la seva carrera, en les quals reflexionaven l'histria del condomini. Albert Salvad sembla una excepci perqu d'un costat escriu gaireb nicament novelles histriques i de l'altre costat tracta rarament el passat del seu pas. Va escriure L'ombra d'Al Bei que mostra el mn de l'orient islmic, La gran concubina d'Amon que duu a l'Egipte antic, Els ulls d'Annbal descrivint la lluita romano-cartaginesa, i El relat de Gunter Psarris on parla dels camps d'extermini dels nazis.

Es llegeix sobre tpics andorrans en les novelles d'Antoni Morell, a Set lletanies de mort i Bors I, rei d'Andorra, d'Albert Villar a L'any dels francs, de Joan Peruga a ltim estiu a Ordino i de Josep Enric Dallers a Frontera endins.

 Poesia .
Grcies a les iniciatives del govern andorr va crixer un mbit potic. Manuel Anglada i Ferran public obres cientfiques i poesia; i sn personalitats com Manel Gibert, Scoris, Robert Pastor i Marta Repullo que representen el departament de la poesia andorrana.

Fins poc temps fa Josep Enric Dallers publicava noms poesia; el 2007 va publicar la seva primera novella. Els llibres de poesia sn Amic del 1987, Ulls d'aigua del 1988 i Illalba del 1995. Va ser economista de formaci i de professi la Teresa Colom Pich; el 2004 va decidir dedicar-se exclusivament a escriure. Els seus llibres sn Com mesos de juny del 2001, La temperatura d'uns llavis del 2002 i Elegies del final conegut del 2005.

 Premis literaris .
Els Pasos Catalans van crear una multitud de premis literaris. Degut a l'estat d'una llengua minoritria i d'una forta conscincia cultural els premis intenten descobrir nous talents i permetre als autors de dedicar-se per un temps exclusivament a escriure.

La majoria dels escriptors coneguts d'Andorra ja van estar premiats. Per exemple Antoni Morell va guanyar el premi per assaig Sant Miquel d'Engolasters i el Premi Carlemany 1999, Albert Salvad dues vegades, el 1998 i el 2005, el Premi Nstor Lujn per novella histrica, el Premi Fiter i Rossell 1999 i tamb el Premi Carlemany 2002, Albert Villar va rebre el Premi Memorial Anna Dodas 1993, el Premi Nstor Lujn 2003 i el Premi Carlemany 2006, i Teresa Colom Pich el Premi del concurs de Poesia de la Biblioteca Pblica del Govern d'Andorra 2000.

 Autors andorrans .
Manuel Anglada i Ferran, 1918-1998;
Montserrat Cayuela i Bragulat, n. 1953;
Teresa Colom Pich, n. 1973;
Josep Enric Dallers, n. 1949;
Manel Gibert Valls, n. 1966;
Rossend Marsol Clua Scoris, 1922-2006;
Antoni Morell Mora, n. 1941;
Robert Pastor i Castillo, n. 1945;
Joan Peruga Guerrero, n. 1954;
Marta Repullo i Grau, n. 1976;
Albert Salvad Miras, n. 1951;
Albert Villar Boix, n. 1964;

 Representaci professional i editorials .
L'Associaci d'Escriptors del Principat d'Andorra (AEPA) s la representaci professional dels autors andorrans. Des de la fundaci el 1995, el president s Antoni Morell Mora. L'AEPA mant relacions a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana i al PEN catal.

Desprs de la Segona Guerra Mundial una activitat editorial molt intensiva es desenvolup al Principat d'Andorra. Al principi les editorials produen llibres per Espanya i Frana, doncs llibres en castell i en francs, i la major part eren publicacions religioses. Comen l'edici de llibres en llengua catalana durant la dcada dels seixanta i augment durant la dcada segent i sobretot desprs de la mort de Franco. La primera Bblia catalana contempornia va ser publicada i impresa a Andorra per encrrec dels monjos benedictins del monestir de Montserrat. 

Al final de la dcada dels setanta les editorials canvien la seva estratgia per publicar llibres per a s de la poblaci resident (al mateix temps s'estava instaurant l'andorranitzaci de l'ensenyament). Per aix es publicaven sobretot llibres en llengua catalana per tamb llibres turstics en altres llenges.

De les cent editorials fundades des de la Segona Guerra Mundial (incloent els autors-editors), noms tres existeixen encara avui. Publiquen primerament literatura, llibres administratius i obres turstiques. La major part dels llibres dels escriptors andorrans pareixen en editorials catalanes.

 Enllaos externs .
 Xarxa de biblioteques d'Andorra;
 Cercador Escriptors en llengua catalana;
 Assaig sobre Andorra per l'escriptor austrac Klaus Ebner;
 Llibreria La Pua a Andorra la Vella;

 Referncies .
Llibres.
Andorra cap a la literatura, Miquela Valls, Editorial Mai, Andorra la Vella 1992, ISBN 978-9992051047;
Andorra, terra literria, Editat pel Govern d'Andorra, coordinaci: Ins Snchez, Andorra la Vella 2007, ISBN 978-9992004654;
Editorials i societat a Andorra 1945-1994, Pere-Miquel Fonolleda Prez, Biblioteca d'Andorra, Andorra la Vella 2006, ISBN 978-9992053275;
Diccionari Enciclopdic d'Andorra, lvar Valls Oliva, Fundaci Crdit Andorr, Andorra la Vella 2006, ISBN 978-999201629;
La repblica invisible (Roman), Joan Peruga, Proa, Barcelona 2004, ISBN 84-8437-685-0;
Literatura catalana contempornia, Glria Bordons und Jaume Subirana, EDIUOC, Barcelona 1999, ISBN 978-8495131157;

 Articles .
Fragments escollits/Morceaux choisis, (contribuci de la redacci), in: Casa Andorra Internacional, Andorra la Vella 2001, p. 60-61;
Post scriptum, Pere-Miquel Fonolleda Prez, in: Casa Andorra Internacional, Andorra la Vella 2001, p. 56-58;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246164" title="Pols de Cantor" nonfiltered="548" processed="546" dbindex="95650">
La pols de Cantor es una versi del conjunt de Cantor en ms d'una dimensi. Es pot formar a partir del producte cartesi del conjunt de Cantor amb ell mateix. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246168" title="Molssid" nonfiltered="549" processed="547" dbindex="95651">

Els molssids (Molossidae) sn una famlia de ratpenats formada per 16 gneres i 85 espcies:

 Mormopterus ;
 Subgnere Mormopterus;
 Mormopterus acetabulosus;
 Mormopterus doriae;
 Mormopterus jugularis;
 Mormopterus kalinowskii;
 Mormopterus minutus;
 Mormopterus phrudus;
 Subgnere Micronomus ;
 Micronomus beccarii;
 Micronomus norfolkensis;
 Micronomus planiceps;
 Sauromys ;
 Sauromys petrophilus ;
 Platymops ;
 Platymops setiger ;
 Molossops ;
  Molossops neglectus;
  Molossops temminckii;
  Molossops abrasus;
  Molossops greenhalli ;
  Molossops planirostris;
 Neoplatymops ;
 Neoplatymops mattogrossensis;
 Cabreramops ;
 Myopterus ;
 Myopterus daubentonii;
 Myopterus daubentonii daubentonii ;
 Myopterus daubentonii albatus;
 Myopterus whitleyi ;
 Tadarida ;
 Tadarida brasiliensis;
 Tadarida aegyptiaca ;
 Tadarida australis ;
 Tadarida fulminans ;
 Tadarida kuboriensis ;
 Tadarida lobata ;
 Tadarida teniotis ;
 Tadarida ventralis ;
 Chaerephon;
 Chaerephon aloysiisabaudiae ;
 Chaerephon ansorgei ;
 Chaerephon bemmeleni ;
 Chaerephon bivittata ;
 Chaerephon chapini ;
 Chaerephon gallagheri ;
 Chaerephon jobensis;
 Chaerephon jobimena ;
 Chaerephon johorensis ;
 Chaerephon major ;
 Chaerephon nigeriae ;
 Chaerephon plicata ;
 Chaerephon pumila ;
 Chaerephon russata ;
 Mops ;
 Mops condylurus ;
 Mops congicus ;
 Mops demonstrator ;
 Mops midas;
 Mops mops ;
 Mops niveiventer ;
 Mops sarasinorum ;
 Mops trevori ;
 Mops brachypterus ;
 Mops nanulus ;
 Mops petersoni ;
 Mops spurrelli;
 Mops thersites ;
 Mops niangarae ;
 Mops leucostigma ;
 Otomops;
 Otomops formosus ;
 Otomops martiensseni ;
 Otomops papuensis ;
 Otomops secundus ;
 Otomops wroughtoni ;
 Nyctinomops ;
 Nyctinomops aurispinosus ;
 Nyctinomops femorosaccus ;
 Nyctinomops laticaudatus ;
 Nyctinomops macrotis ;
 Eumops ;
 Eumops auripendulus ;
 Eumops bonariensis ;
 Eumops dabbenei ;
 Eumops glaucinus ;
 Eumops hansae ;
 Eumops maurus ;
 Eumops perotis ;
 Eumops trumbulli ;
 Eumops underwoodi ;
 Promops ;
 Promops centralis ;
 Promops nasutus ;
 Molossus ;
 Molossus ater ;
 Molossus barnesi ;
 Molossus bondae ;
 Molossus coibensis;
 Molossus molossus ;
 Molossus pretiosus ;
 Molossus sinaloae ;
 Molossus trinitatus ;
 Cheiromeles;
 Cheiromeles parvidens ;
 Cheiromeles torquatus;

Referncies.
 Wilson DE, Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246177" title="Ornitornquid" nonfiltered="550" processed="548" dbindex="95652">

Els ornitornquids (Ornithorhynchidae) conformen una de les dues famlies supervivents de l'ordre dels monotremes, i cont l'ornitorinc i diverses espcies extingides. Dins dels ornitornquids hi ha dos gneres, Obdurodon i Ornithorhynchus:

Famlia Ornithorhynchidae;
Gnere  Obdurodon   branca antiga de la famlia dels ornitorincs;
 Obdurodon dicksoni ;
 Obdurodon insignis ;
 Obdurodon/Monotrematum sudamericanum ;
Gnere Ornithorhynchus;
Ornithorhynchus anatinus (ornitorincs moderns);
 Ornithorhynchus maximus ;
Uns altres dos gneres, Steropodon i Teinolophos hi podrien pertnyer tamb, per sn molt antics i la literatura cientfica sembla indicar que hi estan molt relacionats, per no en sn part.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246182" title="Abadia de Sant Vctor" nonfiltered="551" processed="549" dbindex="95653">

L'Abadia de Sant Vctor de Marsella (en francs: Abbaye de Saint-Victor de Marseille), fou fundada al segle V per Saint Jean-Cassien, es va edificar prop de les tombes dels mrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Vctor de Marsella (303 o 304) que li va donar nom a l'abadia. Des de fa ms de 1.700 anys s un dels llocs ms importants del catolicisme situat al sud de Frana.
Histria de l'abadia. 
Durant l'Imperi Rom, el lloc que ocupa l'abadia va ser, en primer terme, una via romana que, posteriorment, va passar a ser una necrpoli cristiana edificada per a acollir als mrtirs Volusianus i Fortunatus. Vctor, que va ser martiritzat, per negar-se a abjurar de la seva fe cristiana i que va donar nom a l'abadia, va ser oficial d'una legi tebana composta solament per cristians que van sofrir les persecucions decretades pels emperadors Diocleci i Maximi l'any 303; segons Euchre, que fou arquebisbe de Li, a mitjan segle V.

Respecte als orgens de l'abadia, Jean-Baptiste Grosson, l'any 1773 a la seva  Recueil donis antiquits et donis monuments marseillais qui peuvent intresser l'histoire et els arts  (Selecci de les antiguitats i monuments marsellesos que poden interessar a la histria de les arts) va escriure:

L'origen d'aquesta esglsia es deu a la pietat dels primers fidels. Al principi no era ms que una gruta o caverna molt allunyada de la ciutat, que es trobava als vells Camps Elsies, o ossuarium dels marsellesos, s'utilitzava com un lloc de retir per als primers cristians, aix com per a celebrar els Sants Oficis, i servia, aix mateix, com sepultura per als mrtirs. Al costat d'aquesta gruta (que actualment es troba dintre de l'esglsia inferior) hi ha una capella dedicada a Notre-Dame de Confession, l'altar major fou construt durant el mandat de l'emperador Anton Pius (140). El cos de Vctor, oficial de les tropes marselleses, que va morir martiritzat el 21 de juliol de l'any 303, sota el mandat de Diocleci, va ser recollit pels feligresos que ho van enterrar en aquesta gruta.

Al voltant d'aquesta gruta, situada fora de les muralles de Marsella, fou erigit el monestir per Cassi cap a l'any 415, i l'esglsia es va erigir l'any 440. Finalitzada l'Antiguitat, l'auge de l'Abadia de San Vctor de Marsella va ser considerable. Cassi, monjo a Betlem, monjo pelegr a Egipte, diaca de Sant Joan Crisstom a Constantinoble, sacerdot en Antioquia de l'Orontes o Roma, es trobava a la primavera del 416 a Marsella, on el bisbe Procule li va retenir amb la finalitat de qu institus la vida monstica a la riba sud del Lacydon (el vell port de Marsella). Des de finals del segle X i fins al segle XVIII, els monjos benedictins van estar al crrec d'aquests llocs. s l'establiment abacial ms antic d'Occident.
Edat Mitjana.

Des de l'any 750 i fins a l'any 960 Sant Vctor fou la residncia dels bisbes de Marsella. Carlemany va fer una donaci (confirmada per Llus I el Piets i pel seu fill Lotari I) a l'abadia per mitj de la qual obtenia el dret sobre la sal i altres mercaderies, aix com els drets de duana i d'ancoratge de tots els navilis que arribessin al port de Marsella. Garantida la puixana de l'abadia per aquesta protecci, Lotari va assumir el control imperial de les regions del Sud de Frana. Cap a finals del segle IX i principis del segle X, la potncia de la abadia benedictina de Sant Vctor de Marsella es va veure greument minvada a causa de les incursions brbares que la van dur a la runa. Honorat II, a crrec de l'episcopat de la ciutat l'any 948, parent del primer vescomte de Marsella, va reconstruir l'abadia i va restablir la vida monstica. Pons I, bisbe en 977 va continuar la seva obra. El primer abat de Sant Vctor va ser Wilfredus (o Guilfred) al 1005. Aquest ltim va reconstruir l'abadia, devastada pels sarrans, assolint convertir-la en un lloc prsper, reconegut i exemplar que va obtenir del papa Joan XVIII importants concessions que van ser confirmades i ampliades per diversos papes.   
    
Al voltant de 1020 i fins al 1047, el monjo Catalan Isarn va ser l'abat de Sant Vctor. L'ascens de l'abadia va ser espectacular: l'any 1040 el papa Benet IX va consagrar l'esglsia i, desprs de la seva defunci, el 24 de setembre del 1047, Isarn va ser canonitzat.   
   
El 28 de setembre de 1362, Guillaume Grimoard, abat de San Vctor, va ser triat papa, prenent el nom d'Urb V. Desprs de la seva mort, esdevinguda a Aviny les seves restes van ser traslladats a Sant Vctor, d'on ell mai havia deixat de ser el seu benefactor.   
   
Des de l'any 1570 fins a 1588, Jules de Medicis va ser l'abat de San Vctor. Els historiadors sospiten que va poder haver robat la biblioteca de l'abadia, les obres de la qual eren conegudes desprs de l'inventari que de les mateixes es va fer al segle XII, especialment uns manuscrits antics que van desaparixer. Tamb se sospita del cardenal Mazzarino abat de Sant Vctor en 1655, que va poder haver sostret una part substanciosa d'aquests llibres.  

Renaixement. 
El 17 de desembre de 1739 Climent XII va decretar la lacitzaci de l'abadia. El 1794 l'abadia i les dues esglsies van ser despullades dels seus tresors, les relquies van ser cremades, i van desaparixer l'or i la plata, els monjos es van retirar de l'abadia que es converteix en un dipsit pel farratge i va arribar a ser utilitzada com pres. Segons Joseph Marchant, si l'esglsia es va conservar fou grcies a la protecci dels propis presos. Joseph Marchant, va deixar suficients testimoniatges que demostren que el claustre va servir per a albergar als soldats cridats Allbriges.

Segle XX. 
L'any 1963, la ciutat de Marsella i el Ministeri de Cultura, inicien una restauraci completa de l'abadia que entra a l'inventari dels monuments histrics l'any 1997.
Enllaos externs.

Panorama 360 davant l'abadia de Sant Vctor i fotos de la cripta;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246185" title="Myotis" nonfiltered="552" processed="550" dbindex="95654">

Myotis s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids.

Myotis abei ;
Myotis adversus ;
Myotis aelleni ;
Myotis albescens ;
Myotis altarium ;
Myotis annectans ;
Myotis atacamensis ;
Myotis auriculus ;
Myotis australis;
Myotis austroriparius ;
Myotis bechsteini ;
Myotis blythii ;
Myotis bocagii ;
Myotis bombinus ;
Myotis brandti ;
Myotis californicus ;
Myotis capaccinii ;
Myotis chiloensis ;
Myotis chinensis ;
Myotis ciliolabrum ;
Myotis cobanensis ;
Myotis dasycneme ;
Myotis daubentoni ;
Myotis dieteri;
Myotis dominicensis ;
Myotis elegans ;
Myotis emarginatus ;
Myotis evotis ;
Myotis findleyi ;
Myotis formosus ;
Myotis fortidens ;
Myotis frater;
Myotis goudoti ;
Myotis grisescens ;
Myotis hasseltii ;
Myotis horsfieldii ;
Myotis hosonoi ;
Myotis ikonnikovi ;
Myotis insularum ;
Myotis keaysi ;
Myotis keenii ;
Myotis leibii ;
Myotis lesueuri ;
Myotis levis;
Myotis longipes ;
Myotis lucifugus ;
Myotis macrodactylus ;
Myotis macrotarsus ;
Myotis martiniquensis ;
Myotis milleri ;
Myotis montivagus ;
Myotis morrisi;
Myotis muricola ;
Myotis myotis ;
Myotis mystacinus ;
Myotis nattereri ;
Myotis nesopolus ;
Myotis nigricans ;
Myotis occultus ;
Myotis oreias ;
Myotis oxyotus ;
Myotis ozensis ;
Myotis peninsularis ;
Myotis pequinius ;
Myotis planiceps ;
Myotis pruinosus ;
Myotis ricketti ;
Myotis ridleyi ;
Myotis riparius ;
Myotis rosseti ;
Myotis ruber ;
Myotis schaubi ;
Myotis scotti ;
Myotis seabrai ;
Myotis septentrionalis ;
Myotis sicarius ;
Myotis siligorensis ;
Myotis simus ;
Myotis sodalis ;
Myotis stalkeri ;
Myotis thysanodes ;
Myotis tricolor ;
Myotis velifer ;
Myotis vivesi ;
Myotis volans ;
Myotis welwitschii ;
Myotis yesoensis ;
Myotis yumanensis ;

Referncies.

 Niethammer J, Krapp F.: Handbuch der Sugetiere Europas. Band 4/1: Fledertiere; AULA Verlag, Wiesbaden 2001, ISBN 3-89104-638-3.
 Nowak, Ronald M.: Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press, 1999, ISBN 0801857899.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246193" title="Francesc Mora i Berenguer" nonfiltered="553" processed="551" dbindex="95655">
Francesc Mora i Berenguer s un arquitecte valenci, nascut a Sagunt el 7 de setembre de 1875 i mort a Castell de la Plana el 24 de gener de 1961.

 Biografia .

Realitz els primers estudis a Sagunt i el 1890 es trasllad a Barcelona per estudiar en l'Escola d'Arquitectura dirigida per Llus Domnech i Montaner, on es titul el 1898. Fou company d'estudis de Manuel Peris i estigu vinculat amb Bonaventura Conill durant la carrera.
Tingu un contacte molt directe amb el modernisme catal, especialment amb l'obra de Antoni Gaud, el taller del qual freqentava, la de Puig i Cadafalch, la de Domnech i Montaner i amb la concepci dels seus professors Antoni Maria Galliss i Soqu i Joan Torras i Guardiola de l'arquitectura com una obra d'art total, fruit del compendi de totes les arts i oficis. Acabats els estudis va ocupar plaa com a arquitecte municipal a Gandesa i a Tortosa.

El 1901 va guanyar per oposici el lloc d'Arquitecte Municipal de l'Eixample de Valncia, que ocuparia fins a 1951, i que va combinar amb la professi lliure d'arquitecte amb el disseny i construcci d'un bon nombre d'edificis en la ciutat de Valncia.

El 1903 realitz per a Manuel Gmez la casa nmero 31 del carrer de la Pau (Casa Sagnier I, que beu de la Casa Calvet de Gaud. El 1905 es va canviar un projecte, dissenyat en un principi per Antoni Martorell, per un altre de Mora per al mateix Manuel Gmez. Aquest edifici ubicat en el carrer de la Pau cant amb el carrer de les Comdies s la Casa Sagnier II.    

Un tercer exemple d'aquest tipus de decoraci l'ofereix en el primer projecte per a la casa Ordeig, a la plaa del Mercat, nmero 13, datat el 1907 i que ms tard va ser substitut per un altre diferent d'una lnia de revival gticofloral.

A partir de 1908 va iniciar una fase de revival neogtic, els elements de la qual estaven inspirats en monuments locals d'estil gtic. D'aquesta poca sn el projecte definitiu de la casa de F. Ordeig, comentada amb anterioritat, i la construcci del Palau Municipal de la Exposici Regional Valenciana de 1909, una combinaci d'elements inspirats en els principals monuments gtics del Pas Valenci.



A part d'aquestes construccions, Mora s'encarreg de la restauraci de la porta dels apstols de la catedral de Valncia el 1909.

El 1910 hom va plantejar la construcci d'un Mercat Central de Valncia i amb aix els oportuns concursos. Mora va ser rellevat com a arquitecte municipal per a poder presentar un de lnies neomudjars, que va ser rebutjat. Per no tot va ser dolent perqu dos anys ms tard, el 1912, va aconseguir l'aprovaci del seu Pla d'Eixample per a Valncia, sobre una superfcie de 1.300 hectrees.
Ja el 1913 va projectar la seua obra mestra per excellncia: el Mercat de Colom, que va finalitzar l'any 1916. Un any abans, el 1915, va ser anomenat acadmic de nmero de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles de Valncia.



Anys ms tard va participar en obres d'estil francs, com les dues cases bessones per a Carmen Ortiz de Taranco en el carrer Mestre Gozalbo 1924, i ser l'introductor del purisme amb obres com la del Banc Hispanoameric, al carrer de les Barques, construt el 1925 i enderrocat el 1970.

De 1925 data un dels seus ltims projectes: L'Escola Industrial, de la qual era professor, per que no es va construir fins ms tard, patint diverses reformes.

Des de 1920 fins a la seua mort, va participar activament en congressos professionals, i va tenir una intensa vida social i de representaci, sent deg del Collegi d'Arquitectes de Valncia i president del Consell superior de Collegis d'Arquitectes d'Espanya.

Francesc Mora i Berenguer va morir en accident d'autombil en companyia del seu fill Carlos Mora Ortiz de Taranco, el 24 de gener de 1961 quan comptava amb 85 anys d'edat.

 Obres representatives a la ciutat de Valncia .





1903
 Esglsia Parroquial de Natzaret.
 Casa per a Manuel Gmez al carrer de la Paz nm. 31 (Casa Sagnier I).

1904
 Casa de Vicent Dalf al carrer de la Corretgeria nms. 11 i 13.
 Casa per a Gregori Vega al carrer Fresquet.

1905
 Projecte per a la faana de l Ajuntament, en collaboraci amb Carbonell.
 Casa al carrer de la Pau amb Comdies (Casa Sagnier II).

1907
 Hospital Asil de Sant Joan de Du a la platja de la Malva-rosa.
 Casa per a F. Ordeig a la plaa del Mercat nm.13.

1908
 Casa i capella per al pastor protestant Jan Uhr al carrer Palma nm.5.

1909
 Palau Municipal per a l Exposici Regional Valenciana.
 Casa Noguera a la plaa de l Ajuntament nm. 22;
 Edifici Suay Bonora a la plaa de l Ajuntament nm. 24.
 Restauraci de la porta dels Apstols de la Catedral de Valncia.

1910
 Projecte del Mercat Central.

1911
 Casa de la Democrcia al carrer Correus nm. 11;

1913
 Mercat de Colom.
 Magatzems per a Antoni Noguera a la Carretera de Madrid.
 Reformes per a Teresa Martnez a la Carretera d Adems.

1922
 Reforma de la faana de l Ateneu Mercantil.

1924
 Reformes interiors de l Ajuntament.
 Dues cases per a Carmen Ortiz de Taranco al carrer Mestre Gozalbo.

1925
 Projecte per a l Escola Industrial.
 Banc Hispanoameric al carrer de les Barques nm. 8, demolit.

 Bibliografia .

 La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925. Benito Goerlich, D. Ajuntament de Valncia, 1992.

 Conocer Valencia a travs de su arquitectura. Autors diversos. Ed. Collegi Oficial d Arquitectes de la Comunitat Valenciana-Ajuntament de Valncia, Valncia. 2001.

Referncies.



 Enllaos externs .

Mercado de Coln










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246197" title="WWE Armageddon" nonfiltered="554" processed="552" dbindex="95656">
WWE Armageddon (World Wrestling Entertainment Armageddon) s un PPV de lluita lliure professional produt per la World Wrestling Entertainment. Aquest esdeveniment va comenar el desembre del 1999, i s el segent a Survivor Series. Se celebra al novembre, i l'nic any que Armageddon no va sser organitzat fou el 2001, ja que es va reemplaar per Vengeance.

Fins el 2003 l'esdeveniment era noms de la marca RAW, per des del desembre del 2004 fins el 2006 va ser  propietat d'SmackDown!. Des del 2007 Armageddon s un esdeveniment  que inclou les tres marques (RAW, Smackdown! i ECW).

 Armageddon 2007 .

Armageddon 2007 va tenir lloc el 16 de desembre del 2007, al Mellon Arena de Pittsburgh, Pennsilvnia.

Rey Mysterio va guanyar al campi d'Estats Units Montel Vontavious Porter per compte fora.

Mark Henry i Big Daddy V van derrotar Kane i CM Punk.

Shawn Michaels va guanyar a Mr. Kennedy.

Jeff Hardy va derrotar a Triple H.

Finlay va guanyar a The Great Khali

Chris Jericho va guanyar al campi de la WWE Randy Orton per desqualificaci.

Beth Phoenix va guanyar a Mickie James.

Edge va guanyar a Batista i a The Undertaker.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246205" title="Obdurodon" nonfiltered="555" processed="553" dbindex="95657">

L'Obdurodon s un gnere extingit de monotremes que contenia tres espcies. LObdurodon diferia dels ornitorincs moderns en el fet que tenien dents (en els ornitorincs moderns noms els exemplars joves en tenen).

Espcies.
Obdurodon dicksoni: Descobert el 1984 per Michael Archer, F. A. Jenkins, S. J. Hand, P. Murray, i H. Godthelp, a Riversleigh, Nova Galles del Sud. Hbitat: Nova Galles del Sud. poca: Mioc inferior i mitj;
Obdurodon insignis: Descobert el 1975 per Mike O. Woodburne i Dick H. Tedford a Etudunna Formation, al desert de Tirari. Hbitat: Austrlia Meridional. poca: Oligoc superior;
Monotrematum sudamericanum: Descobert el 1992 per Rosendo Pascual, Michael Archer, E. O. Juareguizar, J. L. Prado, H. Godthelp, i S. J. Hand, a Punta Peligro, Argentina. Hbitat: Patagnia. poca: Paleoc inferior (fa 61 milions d'anys);

Enllaos externs.
  Comparaci del crani d'un Obdurodon dicksoni (esquerra) i del d'un ornitorinc (dreta);
  Registre fssil dels monotremes, amb una foto d'una dent dObdurodon.;

Referncies.

 Archer, i cols. "Description of the skull and non-vestigial dentition of a Miocene platypus (Obdurodon dicksoni) from Riversleigh, Australia, and the problem of monotreme origins".
 Augee, M.L. "Platypus and Echidnas". Royal Zoological Society of New South Wales.  1992. Pgines 15-27. (O. dicksoni).
 Pascual, i cols. "First discovery of monotremes in South America". Nature 356 (1992), Pgines 704-706 (Monotrematum).
 Woodburne and Tedford. "The first Tertiary Monotreme from Australia." American Museum. Novitates Number 2588. 1975. Pgines 1-11.  (O. insignis).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246209" title="Hipposideros" nonfiltered="556" processed="554" dbindex="95658">

Hipposideros s un gnere de ratpenats. Les segents sn algunes de les seues espcies:

 Hipposideros abae ;
 Hipposideros armiger ;
 Hipposideros ater ;
 Hipposideros beatus ;
 Hipposideros bicolor ;
 Hipposideros breviceps;
 Hipposideros caffer ;
 Hipposideros calcaratus ;
 Hipposideros camerunensis ;
 Hipposideros cervinus ;
 Hipposideros cineraceus;
 Hipposideros commersoni ;
 Hipposideros coronatus ;
 Hipposideros corynophyllus;
 Hipposideros coxi ;
 Hipposideros crumeniferus ;
 Hipposideros curtus ;
 Hipposideros cyclops ;
 Hipposideros diadema ;
 Hipposideros dinops ;
 Hipposideros doriae ;
 Hipposideros durgadasi;
 Hipposideros dyacorum ;
 Hipposideros fuliginosus ;
 Hipposideros fulvus ;
 Hipposideros galeritus ;
 Hipposideros halophyllus ;
 Hipposideros inexpectatus ;
 Hipposideros jonesi ;
 Hipposideros khaokhouayensis ;
 Hipposideros lamottei ;
 Hipposideros lankadiva ;
 Hipposideros larvatus ;
 Hipposideros lekaguli ;
 Hipposideros lylei ;
 Hipposideros macrobullatus ;
 Hipposideros maggietaylorae ;
 Hipposideros marisae ;
 Hipposideros megalotis ;
 Hipposideros muscinus ;
 Hipposideros nequam ;
 Hipposideros obscurus ;
 Hipposideros papua ;
 Hipposideros pomona ;
 Hipposideros pratti ;
 Hipposideros pygmaeus ;
 Hipposideros ridleyi ;
 Hipposideros ruber ;
 Hipposideros sabanus ;
 Hipposideros schistaceus ;
 Hipposideros semoni ;
 Hipposideros speoris ;
 Hipposideros stenotis ;
 Hipposideros turpis ;
 Hipposideros wollastoni ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246210" title="Girls Aloud" nonfiltered="557" processed="555" dbindex="95659">

Girls Aloud sn un grup musical femen del Regne Unit. Es van formar a travs del programa de TV "Popstars: The Rivals" l'any 2002. Girls Aloud han tingut un notable xit, amb 17 Top 10's al Regne Unit 3 Nombres 1 al Regne Unit i tres discs amb bastant xit. Internacionalment, la seva msica no ha estat publicada en tot el mn.

Dels seus 17 singles publicats, tots han entrat al Top 10 de UK. A ms, sn l'nic grup sortit de la TV que segueix tenint xit. 
al 2002; Cheryl Cole ( abans Tweedy ), Nicola Roberts , Nadine Coyle , Kimberley Walsh i Sarah Harding van formar el grup "girls Aloud" ( per aquest ordre van entrar a la banda ).
el concurs consistia en dels dos grups escollits ( un de 5 nois anomenat: One True Voice i les Girls Aloud ) llenarien el seu primer single a les llistes d'xits, el single que arribes mes amunt de les llistes del Regne Unit, guanyaria el concurs definitivament.

El single de la banda de nois va entrar ( a sorpresa de tots ) al #2 i semana a semana anava fracassant fins a la 4ta setmana ja ni existia, i per sorpresa de tots, el single del es Girls Aloud, va entrar al #1 per 4 setmanes consecutives convertint-les en les guanyadores del concurs i en algu ms important, en ser el primer grup de noies que aconseguia portar el seu primer single al #1 al nadal.
desprs del xit de: Sound of the underground, i amb problemes judicials de una de les components ( Cheryl ) van llenar el segon single: Noo Good Advice que aconsegueix un notable exit entrant al #2, desprs dels dos primers singles amb top 3 llencen la primera balada del grup: Life Got Cold ( un migtemps, que era arriscat llenar-lo ja que tenia molta competncia la setmana que era llenat ) tot i aix, Life Got Cold va aconseguir el numero #3 per les noies.
desprs d'aix els 3 singles de presentaci, llencen el seu primer disc complet d'estudi: The sound of the underground que entra al #2 de les llistes, per inesperadament cau rpid de les llistes de ventes angleses; 
tothom pensava que Girls Aloud ja havia arribat al  final, fins que a les noies els i proposen participar enl a can principal de la pellcula Love Actually, i elles accepten. . . 
el single ( cover ) que es escollit s'anomena Jump!, el single va tornar a les noies el xit que estaven perdent arribant al #2 a Anglaterra i aguantant al top ten varies setmanes convertint-se amb el seu segon senzill fins les dates mes exits. La discogrfica en veure l'enorme xit de Jump! decideixen rellanar el seu disc. La reedici del primer disc va ser un gran xit, ja que grcies al single Jump! el disc va arribar a ser plat ( 300,000 copies ).


Desprs d'un descans del grup, les noies tornen al atac amb un nou so, un nou estil pop-dance anomenat "aloudsound"
les noies presentaven amb fora el seu nou estil, y el que sera el nou disc d'estudi.
el primer single escollit de la nova "temporada" va anomenarse: The show, amb un video cmic, y unes frases enganxifoses, van aconseguir un altre #2 per la seva llista d'exits, 
el single de show s'anava desinflan i les noies tornen amb  una cano que sera un gran boom en cuestio de base airplay, el segon single va ser anomenat: Love Machine, que tornava a aconseguir un #2 a les llistes ingleses, per sota del hit ( call on me de eryc praditz ) despres del exit de Love machine llencen el que ser el seu segon album anomenat amb una de les frases que acompanyen al segon single: What Will The Neighbours Say ? ( que dirn els vens ? ) el album aconsegueix entrar al #6 de les llistes d'exits i vendre 500,000 copies convertilo en plat altre cop i convertir de nou a les noies en un grup a tenir en compte.
Desprs del exit del album, Comic Relief ( una associaci benefica contra la pobresa del 3er mn ) els i proposa participar amb ells ajudanles amb la promoci del que sera el seu tercer single del album a cambi que els beneficis anesin al 3er mn.
elles evidentment acepten i llencen com a single: I'll Stand by You ( cover de pretenders )
balada d'exit que arriva al #1 duran dos semanes i convertinse en el segon single mes venut de les noies superan a Jump! del primer disc; per finalitzar la promoci del album, llencen el 4t i ultim single del disc: Wake Mu Up que fins ara sera el nic single que sortiria del top 3 habitual de les noies, entran al n #4 un exit tamb.

finalitzan el tour WWTNS? 
les noies es posen altre cop al estudi, a gravar el que sera un noi album,
que tingues com a base el reeixit Aloudsound, pero amb nous estils, al estiu es llena el primer single del 3er album anomenat: Long Hot Summer una cano molt engantxosa i martxosa, que a molts fans no va agradar ( es queixaven que sempre comensaven promocions amb singles pop-xiclet ) i entre que molts fans no volien saber res de la nova can el single torna a entrar al top ten entran al #7; les noies saben que necesitavenl a base de fans de sempre, i van demanar opinio sobre el que tindria que ser el nou single, els fans deien l'estil que volien i amb totes les de guanyar, llencen el single Biology que entra al n #4 y convertinse en un dels exits mitis del grup, despres del segon single llencen el album oficial, anomenat: Chemistry i per desgracia de molts fans a la seva primera semana surt del top ten acostumats que ens tenien les noies i entra al discret #11 tot i aix l'album aconsegueix vendre 370,000 copies i es plat altre cop; per acompanyar a la promoci del album la discografica llena ( en contra la opinio de Girls Aloud ) la balada: See The Day que entra al #9 estan el seu single menys venut.
per acabar la promoci del disc i ajudar a See the day, llencen el 4t i ultim single una altra balada Whole Lotta History, tot i ser una opci arriscada ja que see the day tamb era balada, Whole lotta history es un exit i entra al #6 amb competencia mundial. ( cantans coneguts mundialment.)
tot i que les dades d'aquest album han estat discretes, el tour Chemistry ha sigut el seu mes exitos fins la data actual.

despres de 4 anys a peu de can, de no sortir de les llistes d'exits i nop arar de ser personatges ya populars tamb, pel cuore. 
les noies decideixen llenar el Grans Exits, on tindrien tots els seus primers singles i 3 canons inedites: Money , I think we're alone nou ( va ser el segon single extret del GH i va entrar al n #4 ) i Something kinda ooooh ( va ser el single de presentaci que va ser #3 pero ha estat un dels singles mes venuts del any )
el grans exits es converteix en aix, un gran exit convertin el album en doble plat venen 900,000 copies noms a U.K.

despres de nou tour anomenat: the sound of . .  girls aloud tour.
comic relief torna a proposar fer el single del any per ells, junts amb una altra banda pop de moda a U.K ( Sugababes ) el single sera una versio de aerosmith Walk This Way
on les Girls loud VS Sugababes s'esbarallarien cantan.
la batalla de gates funciona convertin al single en exit arrivan altre cop al #1.
aquest single no es pot trobar en cap album de ambos grups. noms es inedit.

Desprs d'un exit intaxable, 
el grup graba el nou album anomenat Tangled Up, un album pop anomenat el millor pop que mai a existit, el millor album pop del any etc. . .
amb Tangled Up la discografica va arriscar a fer videos de alt presupost per creure en les noies. 
el primer single de presentaci es: Sexy no no no! que
aconsegueix un #4 i aguantan molta competencia amb un video semblan a Fighter de Xtina aguilera,
gran video si.
el segon single un mig temps anomenat: Call the shots un single arriscat, amb 
una competencia on podrien sortir mal parades. . .  tot i aix aconsegueix un #2 i aconsegueix estan el exit del any de girls aloud, i convertinse en el single amb mes semanes al top 40 
despres d'aques exitos single llencen aquesta semana que b el nou single : Can't Speak French una cano poten amb un video on elles sn unes dones de companya de la poca moderna.
el single te pinta de entrar al top 5.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246216" title="Primer ministre de Luxemburg" nonfiltered="558" processed="556" dbindex="95660">

El Primer Ministre del Gran Ducat de Luxemburg s el cap de govern d'aquest pas. Actualment i des del 26 de gener de 1995 s Jean-Claude Juncker (Partit Popular Socialcristi) 

Primers ministres de Luxemburg (des de 1848).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246217" title="Frape Behr, S.A." nonfiltered="559" processed="557" dbindex="95661">
Frape Behr fabrica components per a l'autombil a Montblanc, Conca de Barber. Fou en els seus orgens una empresa familiar fundada en l'rea metropolitana de Barcelona l'any 1939, que va iniciar les seves activitats com negoci a individual dedicat a la reparaci i fabricaci artesanal de radiadors amb destinaci a l'autombil. A l'any 1965 es va firmar un contracte de cessi de llicncies i assistncia tcnica amb una empresa alemanya, i s'ampli la gamma de fabricaci amb nous components auxiliars per l'automoci, especialment amb la producci d'equips de calefacci per a autombils. L'any 1976 l'empresa alemanya subscriu ntegrament una nova ampliaci de capital amb la que obt la majoria del capital social. A partir d'aquell moment l'empresa familiar s absorbida per un dels ms grans fabricants mundials de sistemes de climatitzaci i refrigeraci, Frape Behr, i s'inicia la fabricaci d'equips de calefacci, aire condicionant, ventiladors i refrigeradors d oli. 

s l'empresa que ms ocupaci genera a la comarca de la Conca de Barber. Tanmateix els seus inicis foren modestos: la planta de Montblanc, llavors a Vila Paz, inici les seves activitats l'any 1974 amb noms 20 treballadors per installar la calefacci del Seat 850. L'any 1978 es va traslladar a l'emplaament actual, al costat de la carretera nacional, i a tocar de la sortida de l'Autopista AP2. 

A finals dels anys setanta del segle XX eren 82 empleats; 320 a finals dels vuitanta; 400, l'any 1995; uns 700 treballadors l'any 2000, i un miler el 2007. Tanmateix, cal esmentar que hi ha fluctuacions peridiques, depenent-se molt de la demanda. L'organitzaci de la producci s de tipus taylorista-fordista on els treballadors realitzen unes tasques molt concretes, parcellades, rutinries i supervisades. 

Behr s una empresa que ofereix dissenys i tecnologies prpies; sn els anomenats provedors de sistemes, amb normes de qualitat molt estrictes, dates de comanda on s ha de sincronitzar la producci i el servei entre productors i usuaris i un fort component tecnolgic  per fer front a les exigncies dels fabricants de vehicles. Per aquest motiu, Behr va aconseguir el premi de millor provedor de General Motors, en la gamma de refrigeraci el 1988 i el 1997, aix com el premi de qualitat Ford el 1992. Per fi, l'empresa va entrar al rnquing de les 25 empreses radicades a Catalunya, amb el volum ms gran d exportacions. L'any 1999, juntament amb Kadem, van commemorar el 25 aniversari de la seva insta laci a Montblanc. A fi de segle, l'empresa alemanya aprov l'ampliaci de les insta lacions montblanquines amb 8.000 m i quatre forns amb nova tecnologia. Aquest fet va suposar una important inversi econmica i d'ocupaci  (25 milions d euros i quatre-cents llocs de treball nous a l'acabament de les inversions) que va consolidar Berh com l'empresa ms important de la Conca de Barber amb un miler de llocs de treball.

 Referncies .
  Frape: un motor econmic de la Conca de Barber  a revista El Foradot, any II, nm 5, Montblanc, mar del 2001, pg 18 i 19. ;
 Butllet La Casa de la Vila, setembre de 1998;
 Setmanari El Pati, 20 de juliol del 2001  Frape amplia la producci a Montblanc garantint un mnim de 1.000 llocs de treball , p. 24.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246220" title="Paranoia" nonfiltered="560" processed="558" dbindex="95662">

La paranoia (del grec antic         , bogeria, de para, fora i nous ment) s un procs distorsionat del pensament caracteritzat per una ansietat o por excessives, sovint fins al punt de la irracionalitat i el deliri. El pensament paranoic sol incloure creences persecutries corresponents a un complot.

s en psiquiatria .
Ms recentment, l's clnic del terme s'ha emprat per a descriure deliris on la persona afectada creu que l'estan perseguint. Especficament, s'ha definit per contenir dos elements centrals:

 L'individu creu que est sofrint, o sofrir, algun dany.
 L'individu creu que el perseguidor el vol danyar.

La paranoia sol estar associada amb malalties psictiques, particularment esquizofrnica, tot i que elements atenuats es poden presentar en altres diagnstics no centrats en la psicosi, com ara trastorn paranoic de la personalitat. La paranoia tamb pot ser un efecte secundari de medicaments i drogues com la marihuana i especialment d'estimulants com la metamfetamina.

En l's menys restrictiu del terme, els deliris paranoides poden incloure la creena que hom est essent perseguit, enverinat o estimat a distncia (sovint per un personatge meditic o persona important, un deliri conegut com erotomania o sndrome de Clerambault).

Altres deliris paranoides comuns inclouen la creena que hom t una malaltia o infecci parasitaria imaginries; que hom t una missi especial o ha estat escollida per Du; que a hom li han inserit o extirpat pensaments de la conscincia; o que les seves accions estan controlades per una fora externa.

Per tant, en l's com, el terme paranoia es refereix a tot un ventall d'estats mentals, que s'assumeix, per l's del terme, que sn d'origen psiquitric, en els quals el subjecte es veu generalitzant o projectant pors i ansietats en el mn exterior, particularment en la forma d'una organitzaci centrada en ell. El sndrome s'aplica de la mateixa manera a gent poderosa, com executius o poltics convenuts de qu hi ha complots contra seu, i a gent insignificant que creu, per exemple, que agencies secretes operen contra seu.

Histria.
El terme paranoia va ser usat per Emil Kraepelin per descriure una malaltia mental en la qual una creena delirant s l'nic o ms destacada caracterstica. En el seu intent original de classificar diferents formes de malalties mentals, Kraepelin va utilitzar el terme paranoia pura per descriure una condici on el deliri era present, per sense cap deteriorament aparent de les habilitats intellectuals i sense cap altra caracterstica de la demncia preco, aquesta condici ms tard reanomenada esquizofrnia. s notable que, en la seva definici, la creena no ha de ser persecutria per a ser classificada de paranoide, o sigui que qualsevol creena delirant es podia classificar de paranoia. Per exemple, una persona que t l'nica creena delirant de ser una important figura religiosa seria classificada per Kraepelin com a malalt de 'pura paranoia'





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246224" title="Temstocles" nonfiltered="561" processed="559" dbindex="95663">
Temstocles (Themistocles, ) (vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, fams pel seu paper a les Guerres Mdiques. Apareix a les Vides paralleles de Plutarc. Era fill de Neocles i Abrotona de Trcia o Euterpa de Cria. Era un nothi al no ser plenament atenenc per la seva mare.

Nascut vers el 514 aC, fou sempre un jove ambicis. Volia arribar a dirigir Atenes i per aix es va adscriure a l'oposici dels que governaven, que estaven encapalats per Aristides. La batalla de Marat, considera el final de la guerra amb Prsia (490 aC) fou considerada per ell com el comenament d'una gran lluita i va decidir estar preparat. 

El 483 aC Aristides fou enviat al ostracisme, i Aix el va posar al capdavant del govern. El 481 aC fou arcont epnim. Per aquest temps va convncer als atenencs d'utilitzar la plata de les mines de Laurion per construir vaixells en lloc de distribuir els diners entre els atenencs, i garantir aix un gran poder naval. Aix es van construir 200 vaixells que segons Herdot foren utilitzats contra Egina, i desprs contra Prsia. Segurament desprs de la segona guerra amb els perses un decret va establir que cada any s'havien de construir 20 nous vaixells. Tamb va fer fortificar el Pireu, obres que s'acabarien ms tard.

Quan Xerxes I de Prsia va envair Grcia, Epcides d'Olint i Temstocles es van presentar per assolir el comandament i Temstocles fou escollit. Un cos d'homes fou enviat per mar a Alus a Acaia i ell mateix va anar per terra i se li van unir els espartans, per en saber que Xerxes ja havia creuat per Abydos van retornar rpidament als vaixells; els tessalis es van passar als perses que van arribar fins a Becia. Els aliats grecs van decidir oferir resistncia a les Termpiles; encara que els atenencs aportaven el major nombre de vaixells, Temstocles va acceptar servir a les ordes de Euribades el general espart. La flota persa va seguir la costa de Tesslia i va arribar fins a Aphetae; Euribades va meditar la retirada al sud de Grcia, per els habitants de l'illa d'Eubea que no havien pogut posar en seguretat les seves dones i fills, van subornar a Euribades, Temstocles i al comandant corinti Adimant, per restar i lliurar batalla. Els grecs van aconseguir una victria a la batalla naval d'Artemsion i la flota persa va ser damnada a ms a ms per una turmenta si be els vaixells grecs tamb van patir per la mateixa turmenta i alguns es van enfonsar. La batalla d'Artemsion va tenir lloc el mateix dia que Lenides I va lliurar batalla a les Termpiles. La flota grega es va retirar a Salamina a la costa sud de l'tica.

Consultat l'oracle de Delfos va dir que havien de resistir darrera murs de fusta, cosa que molts van interpretar com que havien de construir un mur de fusta al istme de Corint, per Temstocles (que havia suggerit la resposta a l'oracle) ho va interpretar com que havien de resistir als vaixells (que eren de fusta); va aconsellar que les dones, infants i malalts fossin  evacuats a l'illa de Salamina, a Trezen i a Egina. Els atenencs foren rebuts especialment be a Trezen on va ser mantinguts amb diners pblics.

La flota atenenca va quedar estacionada a Salamina; estava formada per 378 vaixells. Mentre els perses van avanar per Becia i van entrar a l'tica. Atenes fou ocupada i l'acrpoli destruda. Molts grecs es volien retirar a l'istme per l'orador atenenc Mnesfil, amic de Temstocles, potser fins i tot instigat per aquest, va parlar en contra de la retirada i amb aquest suport Temstocles va imposar el seu punt de vista a Euribades, al amenaar amb la retirada atenenca (que aportava tres quintes parts dels vaixells) cap a Itlia.

La flota persa la formaven 1200 vaixells que van arribar al golf Sarnic i altre cop el temor es va apoderar dels grecs que van tornar a voler marxar al Pelopons i resistir al istme. Temstocles va enviar al seu esclau, un persa de nom Sicinni, per comunicar als perses que els grecs volien fugir  i que havia d'aprofitar per impedir que ho poguessin fer i es reorganitzessin en un altre lloc. Aquell mateix dia van ocupar l'illa Psyttaleia i a la nit van tallar el canal que separava Salamina de la costa i aix van impedir la fugida de cap grup dels grecs obligant-los a lluitar. Aristides, que estava exiliat a Egina, va poder arribar a Salamina abans d'acabar el bloqueig persa,  i va comunicar als grecs que calia lluitar perqu ja estaven bloquejats; molts comandants no ho van creure per poc desprs ho va confirmar una galera de Tenos que havia desertat dels perses.

L'endem es va lliurar batalla. Els grecs estaven en inferioritat numrica per en millor posici ja que els perses tenien poc espai; la batalla es va lliurar al canal oriental. Els atenencs i eginetes van ser els primers que van anunciar la victria; Aristides va ocupar amb uns quants homes l'illa de Psyttaleia i va aniquilar als perses deixats en ella. La flota persa fou en part destruda i en part rebutjada (tardor del 480 aC). La resta de la flota persa fou perseguida pels grecs fins a Andros. Temstocles volia seguir la persecuci i anar a l'Hellespont a destruir el pont pel que Xerxes havia creuat a Europa, per Euribades ms prudent va aconsellar deixar retirar als perses i no obligar-los a lluitar doncs l'exrcit de terra era molt poders, i el seu consell fou acceptat.

Altre cop Temstocles va enviar al seu esclau Sicinni per comunicar a Xerxes que l'aturada de la persecuci era cosa de Temstocles i que l'aconsellava retirar-se abans que els grecs destrussin el pont de l'Hellespont. Xerxes es va retirar per va deixar a Grcia al general Mardoni amb un gran exrcit

Mentre la flota grega era a les illes de la mar Egea, Temstocles va tractar de fer recaptar contribucions entre els illencs. Andros fou convidada a pagar (invocant la deessa Necesitat) per van respondre que el seu deu era la invencible Pobresa; per en canvi van pagar Carist i Paros. La victria de Salamina havia establert la seva reputaci. 

Temstocles va visitar Esparta i fou rebut amb grans honors junt amb Euribades. Al retorn fou escortat per 300 espartans armats fins a Tegea.

A la batalla de Platees el 479 aC, Mardoni fou derrotat; Aristides, definitivament retornat de l'exili, va dirigir als grecs; Temstocles no fou esmentat ni llavors ni a la lluita a Mycale (el mateix dia); aix sembla indicar que el seu prestigi havia tingut una rapida caiguda.

Els atenencs van comenar a reconstruir Atenes i Temstocles va aconsellar de reconstruir principalment les muralles i fer-les ms fortes Els espartans s'oposaven a la reconstrucci de les muralles per causes desconegudes i Temstocles hi va tenir diversos enfrontaments i va donar llargues als ambaixadors espartans, i quan la reconstrucci ja no es va poder amagar va despatxar als ambaixadors i en va demanar uns altres "que no escoltessin rumors". Quan finalment les muralles es van acabar va desafiar als espartans i va assegurar que Atenes es podia protegir sola. Tamb va fer fortificar el Pireu, obra que ja havia iniciar quan fou arcont epnim. Les obres de les muralles que connectaven Atenes i el Pireu i Falron no es van iniciar fins ms tard i es van acabar el 456 aC.

Temstocles va rebre acusacions de qu s'havia enriquit amb la guerra contra els perses; tamb fou acusat de voler cremar la flota grega menys les naus atenenques per tenir l'hegemonia naval. Temstocles es va oposar a excloure de l'amfictionia grega als estats que no havien ajudat en la guerra contra els perses, mesura que demanava Esparta. Molts van donar suport com a nou lder a Cim II ms proper als espartans probablement ja el 479 aC. Finalment les successives acusacions van desembocar en la seva condemna al ostracisme el 471 aC i es va retirar a Argos.

Pausnies d'Esparta, acusat de correspondncia amb el rei de Prsia, fou executat, i Temstocles fou acusat de participar en el complot. Els atenencs convenuts de la culpa de Temstocles el van condemnar a mnort en absncia i van enviar agents per agafar-lo all on el trobessin (466 aC). Llavors va fugir d'Argos cap a Crcira, on els habitants, que hi tenien certes obligacions, per temor a Atenes i Esparta, el van enviar al continent, a l'Epir, on va rebre asil d'Admetos rei dels molossos i ms concretament de la seva dona; a peticio d'aquesta el rei epirota no el va voler entregar als agents atenencs; el va enviar a Pidna on va trobar un vaixell mercant amb el que es va dirigir a Jnia desembarcant a Efes.

A Prsia Xerxes I ja havia mort i ara regnava Artaxerxes I de Prsia al que Temstocles va voler visitar al palau reial per recordar els serveis suposadament fets a Xerxes. Com que no es volia valer d'un intrpret, al cap d'un any ja parlava el persa i les costums perses i quan va parlar amb el rei a Susa, ho va poder fer directament; va obtenir certa influncia sobre el rei que li va donar el govern de Magnsia del Sipilos, Lmpsac i Mios. Va morir a la primera d'aquestes ciutats vers el 449 aC ja que se suposa que va nixer el 514 aC i tenia 65 anys quan va morir, segons Plutarc. La data es discutida ja que el seu naixement s'ha situat tamb vers el 525 aC i la mort vers el 460 aC (523-464 aC a la GEC).

Va deixar diversos fills i filles que van gaudir de certs honors a Magnsia que es mantenien encara en temps de Plutarc. En temps de Pausnies una tomba al Pireu era anomenada la tomba de Temstocles.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246225" title="Rhinolophus" nonfiltered="562" processed="560" dbindex="95664">

Rhinolophus s un gnere de ratpenats de la famlia dels rinolfids, que comprn, aproximadament, 69 espcies.

L'any 2005, quatre espcies d'aquest gnere (Rhinolophus sinicus, Rhinolophus ferrumequinum, Rhinolophus macrotis i  Rhinolophus pearsoni) van sser identificades com a reservoris del virus SARS (causant de la sndrome respiratria aguda severa)

Espcies.

 Rhinolophus acuminatus ;
 Rhinolophus adami ;
 Rhinolophus affinis ;
 Rhinolophus alcyone ;
 Rhinolophus anderseni ;
 Rhinolophus arcuatus ;
 Rhinolophus blasii ;
 Rhinolophus borneensis ;
 Rhinolophus canuti ;
 Rhinolophus capensis ;
 Rhinolophus celebensis ;
 Rhinolophus chiewkweeae;
 Rhinolophus clivosus;
 Rhinolophus coelophyllus;
 Rhinolophus cognatus;
 Rhinolophus cornutus;
 Rhinolophus creaghi;
 Rhinolophus darlingi;
 Rhinolophus deckenii;
 Rhinolophus denti;
 Rhinolophus eloquens ;
 Rhinolophus euryale;
 Rhinolophus euryotis;
 Rhinolophus feae ;
 Rhinolophus ferrumequinum;
 Rhinolophus fumigatus;
 Rhinolophus guineensis;
 Rhinolophus hildebrandti ;
 Rhinolophus hipposideros ;
 Rhinolophus imaizumii ;
 Rhinolophus inops ;
 Rhinolophus keyensis ;
 Rhinolophus landeri;
 Rhinolophus lepidus;
 Rhinolophus luctus;
 Rhinolophus maclaudi;
 Rhinolophus macrotis;
 Rhinolophus malayanus ;
 Rhinolophus marshalli ;
 Rhinolophus megaphyllus ;
 Rhinolophus mehelyi ;
 Rhinolophus mitratus ;
 Rhinolophus monoceros ;
 Rhinolophus nereis ;
 Rhinolophus osgoodi ;
 Rhinolophus paradoxolophus ;
 Rhinolophus pearsoni ;
 Rhinolophus philippinensis;
 Rhinolophus pusillus;
 Rhinolophus rex;
 Rhinolophus robinsoni ;
 Rhinolophus rouxii;
 Rhinolophus rufus ;
 Rhinolophus sakejiensis;
 Rhinolophus sedulus ;
 Rhinolophus shameli;
 Rhinolophus silvestris ;
 Rhinolophus simplex;
 Rhinolophus simulator ;
 Rhinolophus sinicus;
 Rhinolophus stheno ;
 Rhinolophus subbadius;
 Rhinolophus subrufus;
 Rhinolophus swinnyi ;
 Rhinolophus thomasi ;
 Rhinolophus trifoliatus ;
 Rhinolophus virgo ;
 Rhinolophus yunanensis;

Referncies.


 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246228" title="Tour de Frana de 1961" nonfiltered="563" processed="561" dbindex="95665">


El Tour de Frana 1961 va sortir des de Rouen i acab al veldrom del Parc dels Prnceps, a Pars.

Sols dos ciclistes vestiren el maillot groc al llarg d'aquesta edici: Andr Darrigade, vencedor del primer sector de la primera etapa, i Jacques Anquetil que guany la contrarellotge del primer dia i mantingu el maillot fins a Pars, tot demostrant un gran domini a la cursa i deixant el segon classificat a ms de 12'.

Per cinquena vegada Andr Darrigade guanyava la primera etapa del Tour de Frana

 Resultats .
 Classificaci general .



 Gran Premi de la Muntanya .



 Classificaci de la Regularitat .



 Classificaci per equips .



 Etapes .


 Enllaos externs .
1961. Histria del Tour de Frana ;
1961. Histria del Tour de Frana ;

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246230" title="Erotomania" nonfiltered="564" processed="562" dbindex="95666">
L'Erotomania s una malaltia mental rara en la qual una persona sostn la creena delirant que una altra persona, normalment d'un estatus social superior, est enamorada d'ella.

L'erotomania tamb s'anomena sndrome de Clerambault, pel psiquiatre francs Gatan Gatian de Clerambault (1872-1934), que va publicar un article sobre el tema (Les Psychoses Passionelles) al 1921.

El terme erotomania s'usa tamb de vegades en un sentit menys especficament clnic significant una excessiva preocupaci per l'amor o el sexe.

El sndrome.
El nucli del sndrome es que la persona afectada t la creena delirant que una altra persona, generalment d'un estatus social superior, est secretament enamorada d'ella. El qui la sofreix pot creure tamb que l'objecte del seu deliri comunica secretament el seu amor per mtodes subtils com la posici del cos, la situaci dels objectes de casa o d'altres actes aparentment innocus (o, si la persona s una figura pblica, a travs de pistes en els mitjans). L'objecte del deliri normalment t molt poc o gens de contacte amb la persona que delira, qui sovint creu que l'objecte va iniciar la relaci fictcia. Els deliris erotomaniacs es troben tpicament en el context de l'esquizofrnia.

Ocasionalment l'objecte dels deliris pot no existir, tot i que ms freqentment, sn personatges meditics com cantants, actors i poltics.

Vegeu tamb.
Deliri;
Paranoia;
Psicosi;
Esquizofrnia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246231" title="Hypsugo" nonfiltered="565" processed="563" dbindex="95667">

Hypsugo s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids.

Espcies.

Hypsugo alaschanicus ;
Hypsugo anchietae ;
Hypsugo anthonyi ;
Hypsugo anthoyi ;
Hypsugo arabicus ;
Hypsugo ariel ;
Hypsugo bodenheimeri ;
Hypsugo cadornae ;
Hypsugo crassulus ;
Hypsugo eisentrauti ;
Hypsugo imbricatus ;
Hypsugo joffrei ;
Hypsugo kitcheneri ;
Hypsugo lophurus ;
Hypsugo macrotis ;
Hypsugo musciculus ;
Hypsugo pulveratus ;
Hypsugo savii ;
Hypsugo vordermanni ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246234" title="Pipistrellus" nonfiltered="566" processed="564" dbindex="95668">

Pipistrellus s un gnere de ratpenats, de la famlia dels vespertilinids, que comprn set subgneres i setanta-set espcies.

Espcies.

Pipistrellus abramus ;
Pipistrellus adamsi ;
Pipistrellus aero ;
Pipistrellus angulatus ;
Pipistrellus ceylonicus ;
Pipistrellus collinus ;
Pipistrellus coromandra ;
Pipistrellus deserti ;
Pipistrellus endoi ;
Pipistrellus hanaki;
Pipistrellus hesperidus ;
Pipistrellus hesperus ;
Pipistrellus inexspectatus ;
Pipistrellus javanicus ;
Pipistrellus kuhlii ;
Pipistrellus maderensis ;
Pipistrellus minahassae ;
Pipistrellus murrayi ;
Pipistrellus nanulus ;
Pipistrellus nathusii ;
Pipistrellus papuanus ;
Pipistrellus paterculus ;
Pipistrellus permixtus ;
Pipistrellus pipistrellus ;
Pipistrellus pygmaeus ;
Pipistrellus rueppellii ;
Pipistrellus rusticus;
Pipistrellus stenopterus ;
Pipistrellus sturdeei ;
Pipistrellus subflavus ;
Pipistrellus wattsi ;
Pipistrellus westralis ;

Referncies.


 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246237" title="Scotophilus" nonfiltered="567" processed="565" dbindex="95669">

Scotophilus s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids.

Espcies.

 Scotophilus borbonicus ;
 Scotophilus celebensis ;
 Scotophilus dinganii;
 Scotophilus heathi ;
 Scotophilus kuhlii ;
 Scotophilus leucogaster ;
 Scotophilus nigrita ;
 Scotophilus nucella ;
 Scotophilus nux;
 Scotophilus robustus ;
 Scotophilus viridis ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246239" title="Berthllid" nonfiltered="568" processed="566" dbindex="95670">
Els berthllids sn composts qumics no estequiomtrics, s a dir, que no compleixen la llei de les proporcions definides de Joseph Louis Proust. Els composts estequiomtrics s'anomenen tamb daltnids.

Caracterstiques.

Els berthllids sn slids cristallins en els quals un nombre limitat de vacants o llocs intersticials en el reticle cristall poden ser ocupats per toms inesperats. Es troben generalment en xids i sulfurs dels metalls de transici degut a que aquests poden presentar diversos estats d'oxidaci. Per exemple l'xid de ferro (II) t una composici ideal que es representa mitjanant la frmula FeO, s a dir, que per cada tom de ferro, Fe, n'hi ha un d'oxigen, O. La seva estructura cristallina est formada per un empaquetatge cbic compacte d'anions O2- amb tots els buits octadrics ocupats per cations Fe2+. Per resulta que alguns d'aquests llocs estan vacants, no tenen cations Fe2+, i l'electroneutralitat de tot el cristall s'aconsegueix amb la presncia de cations Fe3+ en altres llocs que compensen l'excs de crrega negativa. Aix dna lloc a berthlids amb frmules que van del Fe0.83O al Fe0.95O.

El nom de berthllids es deu al qumic rus Nikolaj Kurnakow (1860-1941) en record del qumic francs Claude Louis Berthollet (1748-1822) que defansava la seva existncia enfront de les idees de Proust.

Exemples.

xid de zinc.

A l'xid de zinc, ZnO, cations extres de zinc, Zn2+, poden acomodar-se en alguns dels intersticis del reticle cristall de l'xid de zinc, i aix canvia les propietats del composts:
 El berthllid Zn1,0003O1,0000 s de color taronja i s un semiconductor del tipus n, degut a que alguns dels toms de zinc intersticials perden un o dos electrons els quals queden deslocalitzats.
 El daltnid o compost estequiomtric ZnO s blanc i allant.

xid de titani (IV).

 L'xid de titani (IV) o TiO2, el compost estequiomtric, s blanc (s'empra com a pigment), s allant del corrent elctric, s diamagntic, s molt estable i inert.
 El TiO1,98, el berthllid, s'obt per reducci parcial del TiO2 i s'obtenen vacants d'oxigen. El defecte de crrega negativa es veu compensada amb cations Ti3+ que substitueixen els cations Ti4+ que sn els normals. El seu color s cel, s semiconductor i paramagntic.

Sulfur de coure (I).

En el sulfur de coure (I), de frmula Cu2S, s possible l'absncia d'alguns cations Cu+ que queden compensats per la presncia de cations Cu2+. Donat que ambds cations sn estables s possible obtenir estequiometries que van des de la ideal, Cu2S, fins a Cu1,77S.

Cuprats.

Tamb tenim un exemple de berthllid en un material nou, el superconductor cermic Yba2Cu3O7 x . La qual composici est entre YBa2Cu3O6 i YBa2Cu3O7, essent aquesta darrera la composici estequiomtrica (x = 0).

Bibliografia.

COTTON, F. A. y WILKINSON, G,  Qumica Inorgnica Avanzada , Mxico, Limusa, 1998











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246241" title="Guido Carlesi" nonfiltered="569" processed="567" dbindex="95671">

Guido Carlesi (San Sisto al Pino-Cascina, 7 de novembre de 1936) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1957 i 1966. Al llarg de la seva carrera esportiva aconsegu 35 victries.

Palmars.
1956;
 1r al Giro dels Alps Apuans;
1957;
 1r al Gran Premi Pontrmoli;
 1r al Tour de Normandia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
1958 ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 1r a Cotignola ;
1959;
 1r a la Copa Collecchio ;
1960 ;
 1r del Giro de Calbria ;
 1r a Mdena ;
 Vencedor d'una etapa als 4 dies de Dunkerque ;
1961 ;
 1r al Premi de Baasrode;
 1r al Critrium de St Raphael ;
 1r al Critrium de Bort Les Orgnes ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes a la Menton-Gnova-Roma ;
 Vencedor d'una etapa al Gran Premi Ciclomotoristico;
1962 ;
 1r al Giro de la Toscana;
 1r al Premi de Jeumont;
 1r al Trofeu Cougnet;
 1r a Seregno ;
 1r a Maggiora ;
 1r a Charleroi ;
 1r a Rimaggio ;
 1r a la Ssser-Cagliari ;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Sardenya;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1963 ;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 1r al Trofeu Cougnet;
 1r al Gran Premi Cemab - Mirandola ;
1964;
 1r a San Sisto;
 1r a Imola;
1965 ;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Sussa;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1957. 23 de la classificaci general ;
1958. 31 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1959. 8 de la classificaci general;
1960. 6 de la classificaci general;
1961. 5 de la classificaci general;
1962. 9 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1963. 8 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1964. 11 de la classificaci general;
1965. 36 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;

Resultats al Tour de Frana.
1961. 2n de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1962. 19 de la classificaci general ;
1963. Abandona (14a etapa);
1966. Abandona (16a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Guido Carlesi ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246242" title="Deliri" nonfiltered="570" processed="568" dbindex="95672">
Un deliri es defineix normalment com una creena fixada falsa i s'utilitza en el llenguatge com per a descriure una creena que es falsa o fantasiosa. En psiquiatria, la definici s necessriament ms precisa i implica que la creena s psicopatolgica (el resultat d'una malaltia o procs malalts). Com a patologia s diferent d'una creena basada en informaci falsa o incompleta o certs efectes de la percepci que es podrien anomenar amb ms propietat com a apercepci o illusi.

Els deliris succeeixen tpicament en el context de malalties mentals o neurolgiques, tot i que no estan lligats a cap malaltia en particular i es troben en el context de molts estats patolgics (fsics i mentals). De tota manera, sn d'especial importncia en els desordres psictics i particularment en l'esquizofrnia.

Definici psiquitrica.
Tot i que conceptes no especfics de bogeria han estat rondant durant alguns milers d'anys, el psiquiatre i filsof Karl Jaspers va ser el primer a definir els tres criteris principals per a que una creena es consideri delirant en el seu llibre Psicopatologia general. Aquests criteris sn:
 certesa (sostingut amb absoluta convicci);
 incorregibilitat (no canvia per contraargumentaci o demostraci del contrari);
 impossibilitat o falsedat del contingut (inversemblant o palesament fals);

Aquests criteris encara es troben el els diagnstics psiquitrics moderns. Actualment es pot definir un deliri com:

Una falsa creena basada en una inferncia incorrecta de la realitat externa que s fermament sostinguda malgrat el que gaireb tothom creu i malgrat el que constitueix una demostraci o evidncia incontrovertida i obvia del contrari. La creena no est normalment acceptada pels membres de la cultura o subcultura de la persona.

 Vegeu tamb .
 Erotomania;
 Deliri de grandesa;
 Illusi;
 Paranoia;
 Psicosi;
 Esquizofrnia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246260" title="Charles d'Espagnac" nonfiltered="571" processed="569" dbindex="95673">
Charles d'Espagnac o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de Espaa (Castell de Ramefrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organy, Alt Urgell, 2 de febrer del 1839) fou un noble i militar francs al servei d'Espanya. Marqus d'Espagnac i bar de Ramefrt a Frana, Grande de Espaa i comte d'Espanya a Espanya. Ultrarreaccionari, es va distingir en la Guerra de la Independncia i al servei del rei Ferran VII, durant la restauraci absolutista, en la que fou Capit general de Catalunya (1827-1832). Durant la primera guerra carlina es posicion a favor del pretendent carl.

Vida.
Nascut Roger-Bernard-Charles d'Espagnac de Ramefrt, era fill del marqus d'Espanha Henri de Espagnac, coronel i senescal de Couserans-Comminges-Nbouzan, descendent dels comtes de Foix a travs d'una rama menor. El 1791, la famlia fug del terror revolucionari, installant-se a Palma de Mallorca el 1792, on el 1801 es cas amb Dionsia Rossinyol de Defla i Comelles.

El 1792 va entrar a l'Exrcit espanyol, en el qual arribaria a general. Lluit al servei dels Borb d'Espanya a la guerra Gran i a la del Francs. Va participar a les batalles de Bailn i dels Arapiles. 

En el moment de l'entrada dels aliats a Madrid (agost del 1812) fou designat governador de la plaa. Ms tard, participaria tamb en la batalla de Vitria, en el bloqueig de Pamplona (en el qual fou ferit) i en la batalla de Sorauren, entre d'altres.

En acabar la guerra, no volgu retornar al seu pas i es pos incondicionalment al servei de la reacci absolutista de Ferran VII. Fou governador de Tarragona el 1815 i el 1817 va castellanitzar el seu nom (Carlos de Espaa). Finalment, el 1819, el rei va espanyolitzar el seu ttol, fent-lo comte d'Espanya.

S'exili durant el Trienni Liberal i fou representant personal de Ferran VII davant la Santa Aliana. El 1823 penetr amb els francesos a Navarra i en fou nomenat capit general, per tingu dificultats per a fer reconixer la seva autoritat davant els absolutistes exaltats que comandava El Trapense. El juny del 1825 reprim l'aixecament reialista de Georges Bessires, a qui fu afusellar; aquest fet li valgu la grandesa d'Espanya (1826).

El 1827 pass a Catalunya amb Ferran VII per reprimir la revolta dels Malcontents i hi est desprs com a capit general de Catalunya, instaurant un autntic rgim de terror des del seu quarter general a la Ciutadella de Barcelona. La seva crueltat amb la repressi, aix com l'arbitrarietat i la severitat amb la que tenia sotmesa la poblaci li valgueren sobrenoms com ara "el tigre de Catalunya" o "l'assass de Catalunya".

Fou tant important la reacci popular contra la crueltat del comte d'Espanya que finalment, el 1832,  fou rellevat del seu crrec. En ser destitut, hagu de ser protegit de la gent per evitar que fos linxat i marx a l'estranger.

En morir Ferran VII i esclatar el conflicte carl, el 1838 es pos al costat del pretendent Carles Maria Isidre de Borb durant la Primera Guerra Carlina i comand les forces carlines a Catalunya, a instncies de la Junta de Berga. En aquesta posici segu demostrant un carcter cruel i arbitrari (incendis d'Olvan, de Gironella i dels afores de Berga en el mateix territori carl). Nombrosos caps carlins moderats catalans s'exiliaren fugint de la violncia criminal del comte. Tot aix, juntament amb la manca d'xits militars, provoc que fos destitut i fug a Frana, on fou capturat i empresonat. Fugit, retorn a Catalunya on fou virtualment detingut per la Junta de Berga que n'orden la conducci per un escamot armat fins a Andorra. Tanmateix, els mateixos escortes el van assassinar a prop d'Organy, sobre el Pont d'Espia, estrangulant-lo i llenant el seu cos, lligat amb una roca, al riu Segre, sembla que amb el coneixement dels dirigents carlins catalans, com el Ros d'Eroles i d'altres, aix com de la prpia Junta de Berga. El cos aparegu riu avall i fou enterrat finalment a Coll de Narg. Un metge aficionat a la frenologia profan el tat ms endavant i en llev el crani, el qual sembla que tomb durant molts anys. Diu la llegenda que en reclamar el cos la famlia, el capell del poble els entreg un altre cadver per por a les represlies en descobrir la manca del crani.

 Enllaos externs .
 Biografia del comte d'Espanya;
 El conde de Espaa, en castell;
 Article en el diari El Pas sobre Charles d'Espagnac;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246263" title="Togores" nonfiltered="572" processed="570" dbindex="95674">

Togores s un nucli de poblaci del municipi de Sabadell, al Valls Occidental. El 2005 comptava amb 36 habitants censats.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246267" title="Sant Nicolau (Sabadell)" nonfiltered="573" processed="571" dbindex="95675">
Sant Nicolau s un nucli de poblaci del municipi de Sabadell, al Valls Occidental. El 2005 comptava amb 5.678 habitants censats. Amb aquest nom es coneix avui dia a l'antiga esglsia de Sant Feliu d'Arraona.

Dna nom a l'escola Sant Nicolau.
 

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246275" title="La Cobertera" nonfiltered="574" processed="572" dbindex="95676">
La Cobertera s un barri del municipi de Sabadell, al Valls Occidental, conegut tamb amb el nom de Covadonga.

Com a nom de lloc, la Cobertera apareix en documents des del 1425, per la qual cosa s un dels ms antics de Sabadell i de ms valor patrimonial. Es tracta d un barranc mig reblert on ara hi ha la plaa de Sant Oleguer. Havia estat un espai fora inhspit i deshabitat. Durant anys la morfologia del terreny va anar canviant perqu servia d abocador i de canyet. Per aquest motiu hi devien anar molts carronyaires, de manera que s possible que la Corbatera, o lloc dels corbs, es trabuqus popularment en la Cobertera. Marian Burgus afirmava que havia estat un "barranc esferedor , on s abocaven la major part d aiges pluvials . Hi havia alguns forats on les libes hi niaven".
L any 1865 l Ajuntament hi va instal.lar l escorxador, que s hi va estar fins al 1987.  Consta que el 1941 es demanava que ja no s hi aboqus res ms.

Referncies.


 
 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246296" title="Glauconycteris" nonfiltered="575" processed="573" dbindex="95677">

Glauconycteris s un gnere de la famlia dels vespertilinids dins dels quirpters.

Espcies.

 Glauconycteris alboguttata ;
 Glauconycteris argentata;
 Glauconycteris beatrix ;
 Glauconycteris curryae;
 Glauconycteris egeria ;
 Glauconycteris gleni ;
 Glauconycteris humeralis ;
 Glauconycteris kenyacola;
 Glauconycteris machadoi ;
 Glauconycteris poensis ;
 Glauconycteris superba ;
 Glauconycteris variegata ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246299" title="Can Corbera (Viladecavalls)" nonfiltered="576" processed="574" dbindex="95678">
Can Corbera s una urbanitzaci del municipi de Viladecavalls, al Valls Occidental, a la part nord del terme, sota el tur de la Barrumbina. Est separada de la urbanitzaci de la Planassa, al sud, per la via del tren Barcelona-Manresa i per l'autopista C-16 Terrassa-Manresa. En aquest nucli hi ha l'estaci de ferrocarril de Viladecavalls, i est comunicat amb el poble de Viladecavalls i amb l'autovia de la Bauma, o carretera C-58.

Amb 251 persones censades el 2003, la urbanitzaci es va originar en terrenys de la masia de Can Corbera, una de les principals del terme. 

Des d'aquest nucli s'accedeix a la curiosa masia de Can Boixeres, situada dalt la serra de Collcards. Avui reconvertida en restaurant per a grans celebracions, s una casa senyorial de comenament del segle XX de lnies clssiques i estil modernista, on hi destaca la torre mirador i una petita capella adossada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246302" title="Kerivoula" nonfiltered="577" processed="575" dbindex="95679">

Kerivoula s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246303" title="Vortigern" nonfiltered="578" processed="576" dbindex="95680">
Vortigern (Gwrtheyrn en galls) fou un senyor de la guerra del segle V a Britnia i rei dels Britons. Es considera probable que hagi existit, tot i que seva histria est envoltada de llegenda. Es diu que convid els saxons a establir-se a Britnia com a mercenaris, per desprs veure com es rebellaven i establien els seus propis regnes. Aix li va donar una mala reputaci; se'l recorda com a un dels pitjors reis llegendaris de Gran Bretanya.

Es considera que l'any 410 marca la fi de la presncia romana a Gran Bretanya. Poc desprs apareix la figura de Vortigern, en una poca que els historiadors anglesos anomenen Dark Ages (edats fosques). Segons les diferents fonts, fou rei de tota l'illa vers el 425, o rei dels romanobritons de Kent vers el 450.

Etimologia.
El seu nom s indiscutiblement britnic: es compon de uor-, gwr- (gran, superior) i tigern (prncep). Aix doncs, el seu nom significa "gran sobir". El mot -tigern, en britnic, no comporta necessriament un origen reial, ni tan sols aristocrtic, vist que -tigern tamb apareixia als noms de gent com irlandesa. Tamb hi ha casos en qu aquest mot s que t una connotaci reial, com ara els de Tigernach Tetbannach Mac Luchta o Tigernmas. La teoria que suggereix un origen rom del nom no t cap fonament.

Beda el menciona al segle VIII, amb el nom de "Vurtigirnus". Aquesta llatinitzaci del seu nom quatre segles desprs de la seva mort no s suficient com per a dir que era d'origen rom, a diferncia d'Ambrosi Aureli.

Segons Godofred de Monmouth en la seva Historia regum Britanniae, Vortigern esdevingu rei desprs d'assassinar el fill del rei Constant III (que en realitat era coemperador), i s'ali contra els pictes del nord.

Aquesta aliana amb els Germnics li guany una reputaci de trador dins el mn cltic. Fou derrocat pel seu propi poble, que pos el seu fill Vortimer (Gwerthefyr) al tron, i fug al Pas de Galles on, segons la llegenda, trob el mag Merl. Ms endavant, assassin el seu fill per tal de recuperar el tron.

Vortigern a la Historia regum Britanniae.
L'accessi al tron.
Constant I, retirat al seu convent, deix el govern del regne a Vortigern, present en totes les decisions. Aleshores, Vortigern pensava en arribar al tron. Tots els pretendents eren massa joves per a regnar. Aix doncs, comen a apropiar-se dels tresors reials, aix com de les ciutats fortificades, sota el pretext d'afrontar les amenaces estrangeres (els pictes, aliats dels danesos i noruecs), i hi situ els seus homes. Fu venir els pictes d'Esccia i els situ a prop del rei, tractant-los amb sumptuositat. Aconsegu convncer els pictes que ell seria un rei millor que Constant. Els pictes assassinaren Constant, decapitant-lo i presentant el seu cap a Vortigern, que fing dolor i fu castigar els assassins.

El desembarcament dels saxons.
Vortigern esdevingu rei i sotmet els senyors del regne. Per es descobr el seu engany i els pictes formaren una coalici al regne d'Alba.

Un exrcit estranger encapalat pels germans Hengist i Horsa desembarc a Kent. Vortigern els preg de reunir-se amb ell al seu refugi de Dorobernia (actualment Canterbury). Hengist li fu saber que venien de Saxnia, a la Germnia, d'on n'havien estat expulsats seguint el costum pels casos de sobrepoblaci. El rei els interrog quant a la seva religi i desprs els propos una aliana: a canvi del seu ajut, ell els oferia una fortuna. Els saxons acceptaren l'oferta i s'installaren a la cort del rei. Els pictes envaren el regne i n'arrasaren les terres septentrionals. Vortigern i els seus guerrers s'hi enfrontaren en una batalla terrorfica; amb l'ajuda decisiva dels saxons, els pictes foren derrotats i fugiren.

L'aliana matrimonial. 
Conforme amb la seva promesa, el rei don terres a Hengist perqu aquest pogus recompensar els seus guerrers. Tenint en compte els perills que amenaaven el regne, el sax propos fer venir altres guerrers de Germnia. El rei accept i li conced el dret de construir una fortalesa, el Castrum Corrigiae.

Arribaren divuit naus plenes de guerrers saxons de Germnia. Rowena, la formosa filla d'Hengist, tamb arrib a Gran Bretanya. El sax convid el rei a la seva nova residncia, i Vortigern s'enamor immediatament de la noia. S'hi cas la nit segent a canvi del territori de Kent. Aquest casament no plagu els altres senyors, ni tres dels seus primers fills, Vortimer, Katigern i Pascent.

La fi del regnat. 
Hengist deman a Vortigern que permets venir el seu fill Octa i el seu cos Ebissa, perqu poguessin defensar les terres properes a Esccia. Aquesta vegada arribaren tres-cents vaixells saxons a Gran Bretanya. L'ajut d'aquest potent exrcit sax ajud el rei a derrotar els seus enemics. Per els britons demanaren a Vortigern que es desfs dels aliats saxons que atemorien la poblaci. Davant d'aquestes reticncies, Vortigern vei com li retiraven la sobirania i el seu fill Vortimer era proclamat rei. Vortimer atac els saxons, que foren derrotats en quatre ocasions i tornaren a Germnia.

El nou rei confisc i repart els bns dels saxons entre els seus sbdits. Enverinat per Rowena, l'antiga reina, fou enterrat a la ciutat de Trinovantum (actualment Londres).

Vortigern recuper aleshores el seu lloc al tron i descobr que Hengist es trobava a Germnia, preparant un retorn a l'illa amb tres-cents mil soldats. La por d'una nova invasi saxona i la camndula d'Hengist provoc una reuni a Ambrius.

Durant aquesta conferncia, en qu suposadament s'havia de parlar de pau, Hengist captur Vortigern i els saxons degollaren 460 senyors britons, que foren enterrats a Kaercaradoc (actualment Salisbury).

Desprs tingu lloc una batalla entre ambds bndols, en qu els saxons s'erigiren com a vencedors, per no sense rebre molts baixes. Vortigern fou retingut com a ostatge - se li perdon la vida i li fou concedida la llibertat a canvi de l'ocupaci del seu regne. Moltes ciutats foren arrasades i els seus habitants massacrats. El rei es refugi a Cmbria.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246314" title="Miniopterus" nonfiltered="579" processed="577" dbindex="95681">

Miniopterus s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids. s l'nic membre de la subfamlia dels miniopterins.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246315" title="Emile Daems" nonfiltered="580" processed="578" dbindex="95682">

 Emile Daems (Genval, 4 d'abril de 1938) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1959 i 1966. Era especialista en les arribades a l'esprint. Al llarg de la seva carrera aconsegu 54 victries, entre les que destaquen una Mil-Sanremo, una Pars-Roubaix, un Giro de Llombardia i diverses etapes al Tour de Frana i Giro d'Itlia.

Palmars.
1959;
 1r de la Hoeilaert-Diest-Hoeilaert;
 1r a Westerlo;
 1r a Zele;
 Vencedor d'una etapa al Tour d'Aquitnia;
1960;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Giro dels Apenins;
 1r al Circuit de l'Oest de Mons;
 1r al Gran Premi Longines;
 1r a Hoegaarden;
 1r a Putte-Kapellen;
 1r al Critrium de Knokke;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa de la Roma-Npols-Roma;
1961;
 1r al Giro de Sardenya ;
 1r al Tour de Tessin;
 1r a Ath-Flobecq;
 1r a Stekene;
 1r a Tirlemont;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1962;
 1r a la Mil-Sanremo;
 1r al Tour de Tessin;
 1r al Circuit de Limburg;
 1r a la Brusselles-Alsemberg;
 1r a Tervueren;
 1r a Buggenhout;
 1r al Critrium de Hal;
 1r al Critrium de Londerzeel;
 1r al Critrium de Werchetr;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Sardenya;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1963;
 Campi de Blgica interclubs;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r dels Boucles Roquevairoises;
 1r a Houtem;
 1r al Critrium d'Aix en Provence;
 1r al Critrium de Bolonya;
 1r al Critrium de Ploudalmezeau;
 Vencedor de 2 etapes de la mig-agost Bretona;
1964;
 Campi de Brabant;
 1r a Tourneppe;
 1r a Asper;
 1r a Coxyde;
 1r a Wavre;
 1r a Nederbrakel;
 1r a Oordegem;
 1r al Critrium de Wetteren;
1965;
 Campi de Blgica interclubs;
 1r al Gran Premi del Tournaisis;
 1r a Denderleeuw;

Resultats al Tour de Frana.
1961. Abandona (10a etapa). Vencedor d'una etapa;
1962. 13 de la classificaci general i vencedor de 3 etapes;
1963. 67 de la classificaci general ;
1964. Abandona (5a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1960. 84 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1962. Abandona (14a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Emile Daems ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246316" title="Chalinolobus" nonfiltered="581" processed="579" dbindex="95683">

Chalinolobus s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids dins dels quirpters.

Espcies.

 Chalinolobus dwyeri ;
 Chalinolobus gouldii ;
 Chalinolobus morio;
 Chalinolobus neocaledonicus;
 Chalinolobus nigrogriseus ;
 Chalinolobus picatus ;
 Chalinolobus tuberculatus ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.
 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;
 Informaci sobre aquest gnere de ratpenats. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246317" title="Pares apostlics" nonfiltered="582" processed="580" dbindex="95684">
Com a Pares apostlics es considera a escriptors cristians de finals del segle I i de la primera meitat del segle II que segons la tradici van conixer als apstols de Jess. Ens han transms alguns episodis i paraules que, en alguns casos, ells mateixos han rebut per tradici oral o per documents desconeguts. Serien desprs dels Evangelis, la font escrita ms directa de la vida dels primes cristians.

Pares apostlics sn:
Papies de Hierpolis;
Climent de Roma;
Ignasi d'Antioquia;
Policarp d'Esmirna;

Llista d'obres.
Carta de Diognetus;
Primera Carta de Climent de Roma als Corintis;
Segona Carta de Climent;
Didakh;
Carta de Barnabas;
Carta d'Ignasi d'Antioquia als d'Esmirna;
Carta de Policarp;
Carta sobre Policarp Mrtir;

Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246318" title="Bandera de Sabadell" nonfiltered="583" processed="581" dbindex="95685">


La Bandera de Sabadell est formada per dues franges, una blanca sobre una verda (travessada per una altra groga). La bandera es va dissenyar per encrrec el 1928.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246319" title="Laephotis" nonfiltered="584" processed="582" dbindex="95686">

Laephotis s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids.

Espcies.
 Laephotis angolensis ;
 Laephotis botswanae ;
 Laephotis namibensis;
 Laephotis wintoni ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundials d'aquest gnere de ratpenats. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246320" title="Joan Vila i Cinca" nonfiltered="585" processed="583" dbindex="95687">
Joan Vila i Cinca (Sabadell, 1856 - Sant Sebasti de Montmajor, 1938) fou un pintor catal.

Biografia.
La seva famlia procedia de Cardona i van venir a Sabadell, a on van fundar la primera fbrica de sifons i gasoses de la ciutat. Els seus pares volien que treballs en el negoci familiar, per el que realment ell volia era ser pintor. Va iniciar els seus estudis a la Llotja de Barcelona. Grcies a una beca de l'Ajuntament de Sabadell va marxar a estudiar a Madrid, a l'Acadmia de Belles Arts de San Fernando i, ms endavant, a l'Escola Superior de Belles Arts de Madrid.

Un cop restablert a Sabadell, el 1912,va ser un dels fundadors de l'Academia de Belles Arts. Va ser fundador i professor de l'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell. Tamb va ser nomenat director de la junta de museus locals.

Per a molts sabadellencs va ser mestre de dibuix i pintura.

Obra.
El gran gruix de la seva obra es basa en aquarelles i paisatges





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246321" title="Castell de Gibralfaro" nonfiltered="586" processed="584" dbindex="95688">


El castell de Gibralfaro  fou construt el segle XIV per Yusuf I del Regne de Granada a la ciutat de Mlaga, sobre un antic recinte fenici que tamb tenia un far que donava nom al mont Gibralfaro (Jbel-Faro, o mont del far). El castell va ser objecte d'un fort setge per part dels Reis Catlics durant tot l'estiu de 1487. Desprs del setge, Ferran el Catlic el va prendre com a residncia, mentre que Isabel de Castella opt per viure a la ciutat.

Actualment, el castell s visitable, i des d'ell es poden observar unes magnfiques vistes de la ciutat de Mlaga, d'alguns monts de la serralada de l'Atles (a frica), i de l'estret de Gibraltar.

Enlaces externos.
Vistes d'frica des de Gibralfaro ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246322" title="Guerra russo-japonesa" nonfiltered="587" processed="585" dbindex="95689">




La Guerra ruso-japonesa va ser un dels primers grans conflictes entre les grans potncies mundials en el Segle XX. Va enfrontar a una de les potncies europees tradicionals contra un pas que tan sols mig segle abans era un grup d'illes semi- feudals i entrometudes que havien rebutjat per segles l'avan tecnolgic i el comer amb els altres continents.

Resum.
Des de finals del segle XIX, l'Orient Lluny s'havia convertit en un dels grans centres de tensi entre les potncies. Tenint l'afeblida Xinesa com principal zona d'ambici, les potncies europees, especialment Gran Bretanya i Rssia, i les noves potncies extraeuropees, Jap i EUA aspiraven a estendre el seu mbit d'influncia. L'agressivitat russa va dur a la signatura de l'aliana britnic-japonesa al 1902. Aquesta aliana va preparar el terreny per a un enfrontament llargament esperat, la guerra entre Jap i Rssia. La victria japonesa va ser total tant en terra com en mar, i sense necessitat d'acudir a l'ajuda britnica. La principal conseqncia de la derrota russa fou que el govern de Sant Petersburg va girar la seva atenci cap als Balcans, aguditzant el conflicte amb ustria-Hongria que s a l'origen de la primera guerra mundial.

Final.
Mentre que Jap va sorprendre al mn amb la seva victria inesperada (ja que a aquests llavors la mentalitat racista de l'Occident considerava impensable que un pas europeu fos derrotat per un asitic), Rssia es va enfonsar al caos poltic i social, duent a la Revoluci de 1905 que afebliria al govern imperial del Zar. La debilitat russa es faria manifesta pel pas que en menys d'una dcada seria el seu principal enemic a la Primera Guerra Mundial, Alemanya, com tamb seria preocupant per a aquells pasos que serien els seus aliats, particularment Frana. Sense ning que s'oposs a la seva expansi militar, Jap es convertiria en l'amo i senyor del Pacific grcies a una poderosa i innovadora armada que seria el legat de la genialitat de Togo,  el Nelson de l'Orient .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246325" title="FIFA World Player 2007" nonfiltered="588" processed="586" dbindex="95690">
El migcampista brasiler Kak va guanyar el FIFA World Player of the Year 2007 el 17 de desembre de 2007, mentre que Marta va guanyar el premi femen.

 Resultats .
 Homes .


 Dones .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246328" title="FIFA World Player 2006" nonfiltered="589" processed="587" dbindex="95691">
El defensa itali Fabio Cannavaro va guanyar el FIFA World Player of the Year 2006.

 Resultats .
 Homes .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246331" title="Teatre rom de Mlaga" nonfiltered="590" processed="588" dbindex="95692">


El teatre tom de Mlaga es troba al peu del mont de l'alcassaba, al carrer Alcazabilla. Va ser descobert al 1951 desprs de romandre enterrat durant segles, quan s'estaven realitzant uns treballs per la Casa de la Cultura, descobrint-se que estava construda damunt del mateix. Al 1994, la casa de la cultura va ser demolida, descobrint-se tot el teatre.

Histria.

El teatre rom de Mlaga t els seus orgens al segle I aC, a l'poca romana, quan Mlaga form part de la provncia romana d'Hispnia Ulterior. Va ser construt a l'poca d'August, utilitzant-se fins el segle III.

Durant l'poca musulmana, va ser utilitzat com cantera per a la reestructuraci de l'Alcassaba, utilitzant capitells i fustos de les columnes per la subjecci dels arcs de ferradura de les portes de l'Alcassaba.

Edifici.

S'hi distingueixen les segents parts:

Grades.

Part del teatre per al seient dels espectadors. T 31 m de radi per 16 m d'alt. s de planta semicircular i es divideix per les escales en seccions de cercle. Als seients, des de baix i concntrics, es troba linma cvea, la media cvea i la sunma cvea, separades per corredors (praccinctiones). Els accessos a les diferents zones es realitzava per portes voltades o corredors (vomitoria).

Orchestra.

Espai semicircular, de 15 m situat entre les grades i l'escena. Est format per unes grades ms baixes, en la que es collocaven els personatges illustres de la ciutat.

Proscenium (escenari).

Es troba darrere lorchestra, distingint-se: 
 Pulpitum: lloc de representaci entarimat de fusta. Es troba elevat a sobre de lorchestra, per a facilitar la visi dels personatges illustres.
 Frons scaena (front de l'escena): mur, que serveix de protecci i compleix una funci acstica. Tenia la mateixa altura que el punt ms alt de les grades.

Enllaos externs.

 Mlaga virtual ;
 Informaci sobre el teatre a Escuela Internacional ;
 El teatre rom a Google maps ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246334" title="FIFA World Player 2005" nonfiltered="591" processed="589" dbindex="95693">
El davanter brasiler Ronaldinho va guanyar el FIFA World Player of the Year 2005.

 Resultats .
 Homes .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246339" title="FIFA World Player 2004" nonfiltered="592" processed="590" dbindex="95694">
El davanter brasiler Ronaldinho va guanyar el FIFA World Player of the Year 2004.

 Resultats .
 Homes .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246340" title="FIFA World Player 2003" nonfiltered="593" processed="591" dbindex="95695">
El migcampista francs Zinedine Zidane va guanyar el FIFA World Player of the Year 2003.

 Resultats .
 Homes .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246341" title="FIFA World Player 2002" nonfiltered="594" processed="592" dbindex="95696">
El davanter brasiler Ronaldo va guanyar el FIFA World Player of the Year 2002.

 Resultats .
 Homes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246342" title="Emballonura" nonfiltered="595" processed="593" dbindex="95697">

Emballonura s un gnere de ratpenats de la famlia dels emballonrids.

Comprn les segents espcies:

 Emballonura alecto;
 Emballonura atrata;
 Emballonura beccarii;
 Emballonura dianae;
 Emballonura furax;
 Emballonura monticola;
 Emballonura raffrayana;
 Emballonura semicaudata;
 Emballonura serii;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere de ratpenats. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246343" title="Saccopteryx" nonfiltered="596" processed="594" dbindex="95698">

Saccopteryx s un gnere de ratpenats de la famlia dels emballonrids.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere de ratpenats. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246344" title="Papir Oxirrinc 1224" nonfiltered="597" processed="595" dbindex="95699">
Papir Oxirrinc 1224, fragment de papir que podia pertanyer a un evangeli o una collecci de paraules o dites de Jess a l'estil del Evangeli de Toms. Cont noms tres sentencies atribudes a Jess. Les dues primeres sn semblants, respectivament a Mateu 5,44 i Lluc 9,50. En canvi, la tercera no es troba en els evangelis cannics:qui avui es lluny, dem ser prop teu.    

Veure.
Papir Oxirrinc 840;

Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246346" title="Peaescabia" nonfiltered="598" processed="596" dbindex="95700">

El cim Peaescabia s un Paratge Natural Municipal del municipi de Begs (Alt Palncia). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 26 de novembre de 2004.

 Orografia i paisatge .
El paratge natural es troba en les estribacions de la serra del Toro, amb una altura mxima de 1.331 metres. En les proximitats d'aquest se situa el naixement del riu Palncia. El paisatge del paratge presenta un valor molt preuat. Est format per elevacions prominents, moltes en forma de barranc, amb farallons rocosos de diverses formes i colors en els cims, davall dels quals es poden distingir vessants coberts de masses boscoses, que convergeixen al fons del barranc, en bancals de cultiu i en una estreta franja de vegetaci en galeria a tots dos marges del riu Palncia, i on les principals fites paisatgstiques sn l'Ermita de Sant Cristfol, el Collado Royo i Pea Elvira.

 Flora i fauna .
Des del punt de vista botnic, la zona de la Umbra de los Tajos t un ecosistema d elevat inters al Pas Valenci. Est compost per les pinedes mediterrnies de pi negre endmic i pels boscos de teix. A ms, des del punt de vista faunstic s destacable la presncia d exemplars inclosos en diferents categories del Catleg valenci d espcies amenaades de fauna, com ara l guila de panxa blanca, la rata cellarda, el fardatxo o la colobra bastarda.

 Presncia humana .
Aquest paratge tamb t un elevat valor historicocultural amb elements patrimonials destacables, com ara les Icnites de la Badina (a 250 m), l'Ermita de Sant Cristfol i els forns de cal a la partida del Pelao i l'Aqeducte de la Patrosa (segle XIX).

 Enllaos interns .
 Begs;
 Pla de Barraques;
 Serra del Toro;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;

 Enllaos externs .

 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246348" title="Catedral de Mlaga" nonfiltered="599" processed="597" dbindex="95701">

La Catedral de la Encarnacin de Mlaga (en catal Catedral de l'Encarnaci) s una de les joies renaixentistes ms valuoses d'Andalusia. Est dins dels lmits que marcava la desapareguda muralla rab, formant un gran conjunt arquitectnic junt amb la prxima alcassaba i el castell de Gibralfaro. Va ser construda entre el 1528 i el 1782, seguint els plnols de Diego de Silo.

L'interior s d'estil barroc. La Baslica, de planta rectangular, est composta per tres naus, sent la del centre de major amplria que les laterals, per totes iguals en altura. El cadiratge del cor, obra de Pedro de Mena, s una vertadera obra d'art. 

La seua faana, pel contrari, s d'estil renaixentista i est dividida en dos pisos. Al pis inferior hi ha tres arcs dins dels quals hi ha portes separades per columnes de marbre. A sobre de les portes hi han uns medallons. Els de les portes laterals representen als patrons de Mlaga, San Cirac i Santa Paula, mentre el central representa una escena bblica.

La torre nord s'eleva fins als 87 m d'altura, sent la catedral ms alta d'Andalusia. La torre sud est sense terminar. Es creu que els diners s'utilitzaren per ajudar a Amrica, como s'indica a una placa a la base de la torre, encara que investigacions de registres dedueixen que els diners s'empraren en el condicionament del cam d'Antequera. El cas s que aquesta condici d'inacabada li dona a la Catedral el sobrenom de La Manquita (La Manqueta). Actualment s motiu de polmica, ja que hi han persones que opinen que s'hauria d'acabar tal i com es projectava als plnols originals, mentre que una altra opini consisteix en deixar-la tal i como est. El cert s que el seu estat inacabat ha suposat problemes d'humitat a la torre i voltes que en qualsevol cas conv reparar.

Actualment, la Junta d'Andalusia est projectant la reforma de les cobertes de la catedral degut a les goteres i humitats aparegudes als ltims anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246355" title="Papir Egerton 2" nonfiltered="600" processed="598" dbindex="95702">
Papir Egerton 2, fragment de papir (dos fulls i mig), provinents d'Egipte (150-200 aC), anomenat per alguns, Evangeli d'Egerton i que cont alguns episodis de la vida de Jess.

Destaquen els segents:
Discussi de Jess amb els mestres de la Llei (Evangeli segons Joan captols 5 i 9).
Guarici d'un leprs (Mateu 8,1-4).
Pagament del tribut als reis (no al Csar);
Miracle de Jess al riu Jord (indit);

El valor principal del papir rau en el fet que ajuda a comprendre el desenvolupament de la tradici sobre Jess.

Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246357" title="Severus Snape" nonfiltered="601" processed="599" dbindex="95703">

Severus Snape s un personatge fictici als llibres de Harry Potter, escrits per J. K. Rowling. La seva primera aparici va ser a Harry Potter i la pedra filosofal, novella publicada el 1997.



 Aparena Fsica .

En Severus Snape s un personatge molt marcat per la seva aparena fsica, recordada i citada moltes vegades durant la srie.

De nen, en Severus s descrit com un noi pllid i prim, amb muscles arrodonits, encara que angulars i una manera de caminar nerviosa, similar a la d'una aranya. El seu cabell s greixs. A la seva aparici en el set llibre, anava vestit amb una camisa i pantalons curts, amb un abric llarg, diverses talles ms gran.

Quan coneixem a en Severus Snape, a Harry Potter i la pedra filosofal, sabem que s alt, prim, de pell blanca, dents groguenques i nas aguileny. Els seus ulls sn negres, igual que el seu cabell, que segueix sent igual de greixs i llarg. Acostuma a vestir de negre i s, freqentment, comparat amb un vampir "massa gran".

 Personalitat .

Per entendre la personalitat d'en Severus Snape, s important puntualitzar que aquest personatge t dues cares, una que coneixem des del primer llibre i una altra que se'ns revela en el moment de la seva mort. Aquest s, principalment, el motiu pel qual la lleialtat de l'Snape s la gran incognita durant el transcurs de la histria.

Durant els primers sis llibres, l'Snape s un professor odiat per tots, excepte pels alumnes de la seva residncia. Alguns fins i tot  el temen, com s el cas d'en Neville Longbottom, i s que el seu caracter s freqentment descrit com cruel, desagradable, sarcstic i fins i tot cid.

Malgrat el seu comportament fred i calmat, l'Snape ridiculiza constantment als alumnes que no sn d'Slytherin, especialment en Harry Potter.

L'Snape s un mag al que rarament se l'enxampa per sorpresa, que no sol perdre els nervis o les paraules. No obstant aix, quan es tracta d'en Sirius o en Harry, s molt ms irritable i s com veure'l mosquejat. La J. K. Rowling el va descriure com un "horrible professor", cosa que el seu comportament denota: a classe s impacient i molt injust amb els alumnes d'altres residncies.

No obstant aix, al final del llibre set deixem de veure en Severus Snape com un professor i cavaller de la mort, les lleialtats del qual sn constantment qestionades, per a veure'l com un ser hum.

Descobrim que l'Snape s un mag molt marcat pel seu passat, des de les contnues discussions i maltractaments que suportava a la seva residncia de petit fins a l'amor que sentia per la Lily Evans.

s aix ltim el que desencadena els canvis ms importants en la vida de l'Snape, que, al perdre l'amistat de la noia, perd la seva possibilitat de deixar a un costat el cam que poc a poc ha anat triant (com a Cavaller de la mort).

Amb la Lily, l'Snape s un noi illusionat davant la idea d'acudir a l'escola de Mgia, deixant enrere a la seva famlia, tmid en els seus sentiments i agradable en el seu comportament.

No s fins que s'adona que els seus actes tenen conseqncies per a la dona a la qual estima, que mostra la seva altra cara: la d'un home valent que enfronta ms perills que qualsevol un altre membre de l'Orde per protegir el fill de la Lily, passant pel rebuig de tots aquells que tamb el protegeixen i el perill que en Voldemort el descobreixi.

Quan la Lily mor, veiem a un Snape devastat i penedit que es posa als serveis de l'Albus Dumbledore per evitar que la seva mort hagi estat en va.

No s fins al moment de la seva mort que en Harry s'adona de la veritable lleialtat de l'Snape, fidel a en Dumbledore i a la Lily fins al final, i de la seva valentia i sacrifici. En Dumbledore va dir, pel que fa a aquests punts del carcter de l'Snape desconeguts fins a l'ltim llibre, que de vegades pensava que seleccionaven als alumnes (per a les residncies) massa aviat.

 El Mig Prncep .

El Mig-Prncep s el sobrenom que en Severus Snape utilitza durant els seus anys a Hogwarts i que apareix per primera vegada al sis llibre de la saga, Harry Potter i el misteri del Prncep, sent l'eix central de la histria.

La trama presenta al Mig-Prncep com l'amo desconegut d'un llibre de Pocions que en Harry Potter rep durant el seu primer dia de classe del sis any. El Mig-Prncep ha omplert el llibre de consells i anotacions per a realitzar les pocions, el que fa que en Harry millori considerablement en aquesta classe. A ms, l'autor ha escrit encanteris, alguns de la seva prpia invenci, en els marges, com el Sectumsempra.

En Severus Snape revela que el llibre s seu al final de la sisena novella i l'Hermione Granger, que havia estat en contra del llibre des del principi, descobreix l'origen del nom: la mare de l'Snape es deia de cognom Prince i el seu pare era un muggle anomenat Tobias Snape, el que el convertia en un Mig-Prncep.

 Histria .
A continuaci podem trobar una histria ordenada d'aquest personatge, que permet entendre els comportaments que hem vist durant els set llibres.

 Infncia: en Severus Snape va nixer el 9 de gener de 1960. Els seus pares van ser una bruixa anomenada Eileen Prince i un muggle anomenat Tobas Snape, pel qual no sentia massa apreci. L'Snape era un noi solitari, que va crixer coneixent la mgia i conscient dels seus poders. Durant els seus onze primers anys va haver de conviure amb les constants baralles dels seus pares. Va conixer a la Lily Evans amb nou o deu anys, poc abans que ambds comencessin Hogwarts, i l'emoci va fer tornar boig al jove Snape quan es van fer amics.

 Anys a Hogwarts: l'Snape estava desitjant marxar cap a Hogwarts i deixar enrere una casa en la qual no era feli. Va entrar al collegi el 1971, sent seleccionat per a la residncia d'Slytherin. Ja en el tren va conixer a en Sirius i en James i va ser llavors quan va comenar la relaci d'odi que es perllongaria fins al dia de la seva mort. Aquests l'anomenaven Nas-de-mocs ("Snivellus" en la versi original, barreja de la paraula anglesa Snivel que significa ploriquejar, i el nom Severus) i els seus atacs i baralles eren molt comuns. La Lily i ell van seguir sent amics fins a cinqu, malgrat pertnyer ella a Gryffindor i ell a Slytherin i encara que ambds menyspreaven als amics de l'altre. Va ser el moment en qu l'Snape va anomenar a la Lily "sang de fang" el que va trencar una amistat ja deteriorada des de feia temps.
En Severus sabia ms de les Forces del Mal quan va entrar al collegi que molts dels alumnes ms grans, el que li va valer per crer un cercle d'amics entre els quals es contaven el llavors delegat Lucius Malfoy, l'Avery o en Mulciber, els quals ja en l'escola desitjaven convertir-se en Cavallers de la Mort. Segons l'Horaci Llagot, l'Snape tamb destacava pel seu domini en Pocions, assignatura en la qual la Lily Evans tamb obtenia bons resultats.

 Desprs de Hogwarts: Desprs de llicenciar-se a Hogwarts, el 1978, l'Snape va entrar a formar part dels Cavallers de la mort. El seu moment culminant dins del cercle d'en Voldemort i, paradoxalment, la fi en els seus dies com a Cavaller de la mort va arribar quan va escoltar la profecia que la Sibilla Trelawney li va fer a en Dumbledore al Cap del Senglar. Quan l'Snape va comprendre que el dest de la Lily Potter, la dona a la qual encara estimava, estava en perill, li va pregar a en Voldemort que no la mats. No gaire segur que aix passs, va acudir a en Dumbledore, oferint-li el que fos perqu salvar a la Lily. La Lily va morir, provocant el desencantament de l'Snape, que havia cregut que en Voldemort no acabaria amb ella i saldant la seva aliana amb l'Orde del Fnix, amb l'nica condici que en Dumbledore no revels els seus motius (el seu amor per la Lily).

Fidel a en Dumbledore: Amb la caiguda d'en Voldemort, l'Snape s'enfrontava a una condemna a Azkaban, de la qual es va lliurar grcies a la intervenci d'en Dumbledore. Va comenar a treballar a Hogwarts, el 1981, no com professor de Defensa contra les Forces del Mal, com ell volia (ja que el director temia que es veis temptat per elles de nou), sin com a professor de Pocions, crrec que va ocupar fins al cinqu llibre de la saga. Cap de la residncia Slytherin, l'Snape mai va caure b a la resta de professors, els professors l'odien, ja que no eren capaos d'entendre els motius d'en Dumbledore per a tenir una fe cega en ell.
L'Snape va ser, fins al dia de la seva mort, lleial a en Dumbledore, qui li va posar les proves ms complicades. Amb la tornada d'en Voldemort va actuar com a espia, dins del cercle ms ntim de l'"Innominable", ja que va preservar fins al dia de la seva mort sense ser descobert, grcies als seus dots en Oclumncia. A ms, va haver de matar a en Dumbledore sota les seves ordres, per a aix evitar que en Draco comets un assassinat i fes malb la seva nima, quan aquest va tornar al castell greument ferit i es comprovs que ni l'Snape podia evitar que el director noms li queds un any de vida.

Set llibre: Durant el set llibre va ser Director de Hogwarts, ja que va exercir sota el mandat d'en Voldemort, per des del qual va seguir les instruccions que en Dumbledore li havia deixat. Malgrat ser odiat i temut per tots, creient-se culpable de la ms alta traci a l'antic director, l'Snape va tractar de protegir als alumnes de l'escola, en la mesura del possible, sense aixecar sospites i va ajudar a en Harry a aconseguir l'espasa de Gryffindor que en Dumbledore li habia deixat en el seu testament i que destrua els horricreus, donant-li la clau final de com destruir a en Voldemort. Encara que mor per ordre d'en Voldemort, la veritable lleialtat de l'Snape mai s descoberta per aquest i no s fins que li lliura a en Harry, en el seu ja de mort, les seves memries que el noi descobreix l'amor d'en Severus per la seva mare i la seva fidelitat a en Dumbledore. La Nagini el mata a Ca l'Alfred, el 1998.

 Novelles de Harry Potter: Evoluci del Personatge .

 Llibres un, dos i tres .

Durant els tres primers llibres, l'Snape s nicament tractat com el professor de Pocions, l'odi del qual per en Harry (i viceversa), el fan un personatge poc apreciat i del que es desconfia habitualment. Quan hi ha un problema a l'escola, sempre s en ell en el primer en el qual pensen en Ron i en Harry. Encara que durant els tres llibres s acusat de moltes coses i surt airs de totes, ni en Harry ni en Ron deixen de desconfiar mai d'ell.

A La Pedra Filosofal s mostrat com el personatge que tracta de passar davant en Fluffy, que tracta de robar la pedra i que vol assolir la tornada d'en Voldemort. No obstant aix, al final descobrim que les seves intencions no eren aquestes i que, quan en Harry l'acusava d'intentar matar-lo, el que feia era salvar-li la vida. Coneixem l'odi que sentia per en James Potter i el fet que ell li va salvar la vida.

A La cambra secreta, l'Snape comena la histria tractant d'expulsar a en Harry. A ms, veiem les seves qualitats al Club de Duel i el molt que gaudeix amb la situaci que viu en Harry quan el collegi creu que s l'Hereu de Srpentin Slytherin.

A El pres d'Azkaban, se'ns mostra per primera vegada a un Snape adult enfrontant-se als seus fantasmes del passat, amb l'aparici d'en Remus Llopin i d'en Sirius Black. Encara que ajuda a en Llopin durant tot l'any, preparant-li la pocin per a calmar-li els efectes de la lluna plena a l'home llop, mostra constantment el seu odi i desgrat, tractant de convncer a en Dumbledore que pot ajudar a en Black a entrar en el castell o deixant escapar el fet que s un animag. Amb en Sirius Black, la situaci s molt ms extrema, car el lliura als demntors (sense escoltar cap versi dels fets i sense importar-li si s culpable o no), ms guiat per l'odi que s'havien de perqu ho consideri correcte.

 Llibres quatre i cinc .

Amb la volta d'en Voldemort aguaitant i el descobriment que l'Snape va ser un cavaller de la mort, el panorama de l'Snape en aquests dos llibres pinten negres, malgrat la confiana total que en Dumbledore diposita en ell. En Severus Snape ja no s noms el professor que t mania a en Harry, sin un espia d'en Voldemort al servei de l'Orde.

A El calze de foc, en Harry descobreix el passat de l'Snape com a cavaller de la mort, desconfiant encara ms d'ell. Encara que no es revela fins al final, l'Snape s capa de sentir a en Voldemort tornant-se ms fort durant tot l'any, com li diu a en Fudge. Al final del llibre, es compromet a complir la seva missi com espia (el que es revela a l'Orde del Fnix) i torna a en Voldemort una hora desprs dels successos del cementiri.

A L'orde del Fnix, veiem a l'Snape com un membre de l'Orde, que dna les seves parts a les reunions de tot el que descobreix com a espia. No obstant aix, la seva actitud cap a en Harry no canvia per a millor, sin que empitjora. L'Snape dna classes a Harry d'Oclumncia, per petici d'en Dumbledore, el que desemboca en discussions constants i se salda amb en Harry expulsat del seu despatx per veure sense el seu perms una de les seves memries en un moment en qu l'Snape estava despistat fent l'oclumncia. Quan en Harry rep la imatge d'en Sirius torturat, l'hi fa saber a l'Snape, qui, encara que fingeix no assabentar-se per a no aixecar les sospites de la Umbridge, avisa a l'Orde dels plans d'en Voldemort, afavorint que arribessin a la Conselleria d'Afers Mgics a temps per a evitar la mort d'en Harry i els seus amics.

 Llibre sis .

Harry Potter i el misteri del Prncep suposa una revoluci en la imatge que els lectors tenien de l'Snape. Malgrat ser un personatge de la lleialtat del qual en Harry i en Ron dubtaven amb freqncia, la fe que en Dumbledore tenia en ell inclinava la balana a favor seu.

El llibre comena amb l'Snape com a professor de Defensa Contra les Forces del Mal, lloc que, durant anys, li havia estat negat. Preguntant-se per qu ara li havien donat el lloc, en Harry incrementa, si s possible, el seu odi, detestaci, fstic, repulsi, ira, rbia cap al professor, l'odiava ms que mai. A ms, en els primers captols, veiem a l'Snape fent el Jurament Imperdonable amb la Narcisa, comprometent-se a matar a en Dumbledore si en Malfoy fracassa. Els que desconfiaven de l'Snape, d'entre els cavallers de la mort (com la Bellatrix), es veuen sorpresos per aquest gest.

A mesura que el llibre avana, anem veient com l'Snape ofereix ajuda a en Draco en algunes ocasions, el que fa a en Harry pensar que, d'alguna manera o un altre, el professor ha assolit enganyar a en Dumbledore sobre la seva lleialtat. Encara que l'hi fa saber a altres membres de l'Orde, no rep el suport esperat i la fidelitat de l'Snape cap a l'Orde segueix sent considerada com veritable. La frase "En Dumbledore diu que t els seus motius per a confiar en l'Snape" s'escolta ms vegades en aquest llibre que en tots els anteriors i sembla que la qesti de confiar o no en l'Snape va, cada vegada ms, estretament lligat amb el fet de confiar en el criteri d'en Dumbledore o no.

Finalment, presenciem la mort d'en Dumbledore a les mans de l'Snape, mentre el director suplica. La imatge de l'Snape queda totalment alterada en aquest moment, ja sigui cap a un costat o cap a un altre. Mentrestant que alguns seguien confiant en ell, fins al punt de dubtar de la mort del director, altres consideraven que la seva lleialtat estava del costat d'en Voldemort. Ja fora d'una manera o un altre, el cert s que l'Snape deixa de ser vist com era abans, per a ser un personatge central a la trama, potser el ms misteris.

 Llibre set .

En paraules de  la J. K. Rowling, el llibre sis i set podrien ser considerats dos toms del mateix llibre. A Harry Potter i les relquies de la Mort, l'Snape segueix sent igual de decisiu encara que el comenament s totalment diferent anteriors: l'Snape ja no s defensat per cap dels personatges i es presumeix la seva culpabilitat des del primer moment.

Durant gran part del llibre, l'nica informaci que es t de l'Snape s que s'ha convertit en el director de l'escola, sota el comandament d'en Voldemort. Tots parlen del canvi radical de Hogwarts i apunten a l'Snape com un dels culpables (juntament amb els Carrow).

La primera vegada que en Harry veu a l'Snape s cap al final del llibre, quan la Batalla de Hogwarts est a punt de comenar i ell fa el seu primer intent de trobar a en Harry, preguntant-li a la McGonagall. La conseqncia, una baralla entre els dos, se salda amb la fugida de l'Snape.

La segent vegada que el veiem, en Voldemort ha manat que l'Snape vagi a xerrar amb ell, qui li prega encaridament que el deixi anar a la recerca d'en Potter. En Voldemort, no obstant aix, li explica els seus problemes amb la Vareta d', que una vegada va pertnyer a en Dumbledore i que s considerada la vareta ms poderosa del mn. La tradici conta que la vareta passa de m en m per assassinat (cosa que es demostra, ms endavant, que s mentida), pel que la conclusi d'en Voldemort s que no li funciona doncs l'anterior amo, que la va aconseguir al matar en Dumbledore, encara est viu: l'Snape. En Harry presencia tot aix i alguna cosa li fa apropar-se al professor quan aquest jeu al terra, desprs de sofrir l'atac de la Nagini.

s llavors, quan l'Snape li fa el lliurament de les seves memries a en Harry pregant-li que el miri als ulls abans de morir, (aix a causa de qu els seus ulls eren exactament iguals als de la Lily) quan descobrim la veritable lleialtat de l'Snape. Coneixem la seva histria amb la Lily, com es van distanciar i les conseqncies que en ell va tenir la mort d'aquesta. Veiem com, ni el pas dels anys ha assolit minvar el seu amor per ella, que queda reflectit en el seu Patronus, una crvola, i com va jurar protegir la vida i integritat d'en Harry, en record de la seva mare. A ms, comprenem per qu mat a en Dumbledore i que ha estat tot l'any ajudant a en  Harry sense que ell ho nots. Entre les seves memries veiem com li fa el lliurament a en Harry de l'Espasa de Gryffindor i com se sent trat i sofreix molt, quan en Dumbledore li informa que en Harry ha de morir.

Aquesta nova realitat, que s develada grcies a les seves memries, mostren la veritable lleialtat del personatge i el dibuixen com un mag molt valent, i un dels personatges ms complexos dintre de l'Univers Potter. Dita valentia s reconeguda per en Harry quan l'hi diu al seu fill Albus Severus que tamb va ser l'nic a heretar els ulls verds de la Lily, la seva via, en el seu primer dia de classe. Sense dubte, el segon nom del seu fill s el reconeixement d'en Harry al sacrifici de l'Snape.

 Pellcules .

En les pellcules s interpretat per l'Alan Rickman, qui va ser dels pocs actors amb els quals la Rowling va parlar del desenvolupament dels seus personatges abans de la publicaci de l'ltim llibre. En la pellcula Harry Potter i l'orde del Fnix, l'Snape en els seus temps d'estudiant s interpretat per l'Alec Hopkins.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246358" title="El Rivet" nonfiltered="602" processed="600" dbindex="95704">

El Paratge d'El Rivet s un Paratge Natural Municipal del municipi de Benassal (Alt Maestrat). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 4 de mar de 2005.

 Orografia i paisatge .
Es troba enclavat entre les impressionants muntanyes del Maestrat, un immens paisatge de moles i barrancs per on circulen encaixats rius i rambles. Destacar que est situat en les proximitats de l histric balneari d En Segures, a uns 900 metres d altitud.

 Flora .
El Rivet constitueix una esplndida mostra de bosc de roure valenci. Aquest tipus de bosc en altres temps cobria grans extensions del territori del Pas Valenci, per en l actualitat noms s possible trobar-lo en un redut nombre d enclavaments. Si a aix afegim el fet que el bosc del Rivet el formen exemplars de grans roures, fins al punt que dos d aquests roures mereixen la consideraci d arbres monumentals.
 
Per no noms es troben roures al bosc del Rivet. Exemplars d alzina, una de les quals tamb mereixeria la consideraci d arbre monumental, un exemplar d heura de grans dimensions, i espcies de violes d olor, onagra, i exemplars d Herba fetgera (Hepatica nobilis) i d algunes orqudies formen el seguici florstic del bosc, i revesteixen gran inters per a la conservaci pel fet de ser moltes d elles endmiques de l mbit iber i llevant. Tamb cal destacar-ne la presncia de Succisa prantensis i de Listerata ovata, espcies totes dues relictes de la flora eurosiberiana i testimonis vius d altres poques de clima ms fred. Aquestes dues espcies sn responsables de l inters que va provocar la declaraci de la Microreserva de flora del Rivet, de 2,4 ha, que resta inclosa en aquest paratge natural.

 Enllaos interns .
 Benassal;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .

 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246360" title="Muntanya del Rabat" nonfiltered="603" processed="601" dbindex="95705">
La muntanya del Rabat s un xicotet muntijol allat de calcria, amb una longitud de ms d'1km de llargria situat entre les estribacions de la Serra Gallinera i el pla de l'Horta de Gandia amb els 167m del cim de la Creu i els 176m del vrtex geodsic de les Taules de la Llei o Perico, al terme de l'Alqueria de la Comtessa. s repartit pels termes municipals de Rafelcofer al nord-oest, l'Alqueria de la Comtessa al nord-est i la Font d'en Carrs al sud.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246362" title="Haradrim" nonfiltered="604" processed="602" dbindex="95706">
Haradrim s una raa fictcia d'humans del llegendari de l'escriptor britnic J.R.R. Tolkien. Sn els habitants de Harad, terra situada al sud de la Terra Mitjana. El seu origen s incert, per sembla lgic pensar que es tracta d'homes nascuts a Hildrien que van emigrar al sud de la Terra Mitjana i que en la Segona Edat del Sol van caure sota l'influx, primer dels Nmenreans i desprs de Sauron, a travs dels supervivents de Nmenor coneguts com els Homes del Rei o Nmenreans Negres.

Els Haradrim van mantenir una guerra gaireb constant contra el Regne de Gondor, per aix es van aliar amb Sauron en la Guerra de l'Anell. Utilitzen els Olifants com a mitj de transport.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246365" title="La Torreta-Puntal de Navarrete" nonfiltered="605" processed="603" dbindex="95707">

El Paratge Natural Municipal La Torreta-Puntal de Navarrete s un Paratge Natural Municipal del municipi d'Altura (Alt Palncia) que es localitza en la confluncia en els termes de Les Alcubles i Xrica. Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 10 de mar de 2006.

 Orografia i paisatge .
Des del punt de vista geolgic, la zona d estudi pertany a la subunitat Calderona-Alt Palncia. Este domini ocupa la part meridional de la provncia de Castell, i limita al sud amb el sector ibric valenci septentrional, coincidint amb la divisi de la conca del Palncia i del Tria.

Des del punt de vista paisatgstic, el sector del paratge que presenta un major inters s l ombria del barranc de la Torrecilla. La diversitat d estrats que hi afloren determina un paisatge crstic caracteritzat per elevades crestes, abruptes barrancs, erosions, i abrics naturals, al peu del qual es presenten les masses de pineda, que en conjunt donen lloc a una elevada qualitat paisatgstica i ambiental.

 Flora .
El paratge presenta un alt valor ecolgic, i hi predominen les masses mixtes de pinassa, savina turfera i carrasca, amb un estrat arbustiu de ginebres. El carcter singular de la vegetaci ha fet mereixedora a la zona, coneguda com a Puntal de Navarrete, de la figura microreserva de flora. Les espcies prioritries d esta sn: Centurea pinae, Juniperus thurifera i Teucrium angustissum; i la unitat de vegetaci prioritria a qu pertanyen: pinedes negrals amb savina turfera, considerat hbitat prioritari a la Uni Europea.

A ms, als fons del barranc, principalment en l entorn de la rambla de la Torrecilla, apareixen xicotets bosquets de ribera pertanyents a l associaci Vinco difformis-Populetum albae, en qu apareixen fonamentalment exemplars dels gneres Populus i Salix.

 Presncia humana .
Pel que fa al patrimoni historicocultural, el paratge acull un interessant jaciment arqueolgic d origen ibric a la part alta del tur de la Torrecilla, considerat un dels ms importants de l Alt Palncia. Es tracta d un poblat les restes del qual corresponen a una concepci defensiva i de control (assentament fortificat) destinat a la protecci i vigilncia de l encreuament de camins i de les fonts que afloren al seu peu. S hi observen, igualment, restes d emmurallaments en els vessants i un canal excavat en la roca que arriba fins el poblat des d una xicoteta presa alada al barranc adjacent.

A ms, des del comenament de les cultures agropastorils, la zona ha previst el trnsit transhumant de bestiar entre l rea litoral i l interior muntanys, i s punt de confluncia d uns quants camins ramaders (un canal i dues senderes). En l actualitat, estos camins ramaders sn utilitzats per a la prctica de diversos esports de muntanya com el senderisme i el cicloturisme, i el seu traat est registrat com a part del sender de gran recorregut GR-10, europeu E7, que connecta Puol amb Lisboa.

 Enllaos interns .
 Altura;
 Serra Calderona;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246366" title="Llista de captols de The X-Files" nonfiltered="606" processed="604" dbindex="95708">
Aix s una llista de tots els captols de la srie de televisi The X-Files (Expediente X).


Primera temporada (1993-1994).
Pilot (Episodio Piloto);
Deep Throat (Tecnologa Robada);
Squeeze (Muertes en serie);
Conduit (El Conducto);
The Jersey Devil (El Demonio de Jersey);
Shadows (Sombras);
Ghost in the Machine (Un Fantasma en la Mquina);
Ice (Hielo);
Space (Habitantes del Espacio);
Fallen Angel (Angel Cado);
Eve (Eva);
Fire (Fuego);
Beyond the Sea (Ms All del Mar);
Gender Bender (La Mujer Hombre);
Lazarus (Lzaro);
Young at Heart (Joven de Corazn);
E.B.E. (Entidad Biolgica Extraterrestre);
Miracle Man (El Hombre Milagroso);
Shapes (Transformacin);
Darkness Falls (Cuando Cae la Noche);
Tooms (Tooms);
Born Again (Nacida de Nuevo);
Roland (Roland);
The Erlenmeyer Flask (El matraz de Erlenmayer);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246369" title="La Dehesa (Soneixa)" nonfiltered="607" processed="605" dbindex="95709">

El Paratge de La Dehesa s un Paratge Natural Municipal i Microreserva de flora del municipi de Soneixa (Alt Palncia). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 5 de novembre de 2002.

 Orografia i geologia .
El parc es troba situat en un altipl a uns 440 metres d'altitud. En ella es troben situades dues llacunes, una de les quals ha estat dessecada, situades sobre arenisques del perode trisic i sota elles mnigues argilenques que a l'impermeabilitzar el sl han possibilitat l'acumulaci d'aigua. Es situen a les properies del riu Palncia.

 Flora .
A causa de la presncia de nombroses espcies botniques rares, endmiques o en perill d'extinci, part del paratge es va declarar microreserva de flora, que inclou les espcies Crassula campestris, Chaetonychia cymosa, Lavandula pedunculata, Quercus suber i Teucrium angustissimum.

A la contornada de La Balsa i, depenent del carcter silici o calcari del substrat, trobem distintes formacions: suredes, pinedes (de Pi blanc, roig i pinyoner), alboros, estepars-bruguerars, juntament amb matoll i plantes aromtiques tpiques del bosc mediterrani.

 Fauna .
Pel que fa a la fauna, s nombrosa la presncia d'espcies incloses en el Catleg d'espcies protegides i d'inters especial, com el fardatxo, l'eri, el ttil, el gripau cavador, l'guila de panxa blanca, etc. Encara que la presncia ms notable s la del porc senglar, ja que estableix els seus  rebolcadors  a la vora de la llacuna.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Soneixa;
 Riu Palncia;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246372" title="Guy Ignolin" nonfiltered="608" processed="606" dbindex="95710">

Guy Ignolin (Vernou-sur-Brenne, 14 de novembre de 1936) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1959 i 1967. Al llarg de la seva carrera aconsegu 42 victries.

Palmars.
1959;
 1r a Montmorillon;
1960;
 1r al Circuit de les Muntanyes d'Alvrnia i vencedor d'una etapa;
 1r a Toul;
 1r a Locqmiquelic;
 1r a Saint-Clet;
1961;
 1r al Circuit de les Muntanyes d'Alvrnia i vencedor d'una etapa;
 1r a Saint Brieuc;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1962 ;
 1r al Circuit de les Muntanyes d'Alvrnia i vencedor d'una etapa;
 1r al Gran Premi de Fourmies i vencedor de 2 etapes;
 1r a Saint Brieuc;
 1r a Maure de Bretagne;
 1r al Gran Premi dels Castors a Poitiers;
1963 ;
 1r a Bain-de-Bretagne;
 1r del Circuit de Monenguen a Gunin;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
1964 ;
 1r a Plvin;
 1r a Combourg;
 Vencedor del Gran Premi de la Muntanya de la Pars-Nia;
1965 ;
 1r al Tour de Morbihan i vencedor de 3 etapes;
 1r al Circuit de l'Aulne a Chteaulin;
 1r a Lescouet-Jugon;
 1r a Perros-Guirrec;
1966 ;
 1r a Pont-de-Buis;
 1r a Portrieux;
1967;
 1r a Iffendic;
 1r a Plancot;
 1r a Bgard;
 1r a Pleyber-Christ;
 1r a Quemper-Guezennec;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oise;

Resultats al Tour de Frana.
1961. 59 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1962. 78 de la classificaci general;
1963. 37 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1967. Abandona (16a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1961. Abandona ;
1963. 38 de la classificaci general i vencedor de 2 etapes;
1965. Abandona (17a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Guy Ignolin ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246376" title="Kurt Gimmi" nonfiltered="609" processed="607" dbindex="95711">
Kurt Gimmi (Zuric, 13 de gener de 1936 - 29 de mar de 2003) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1958 i 1964. Aconsegu 12 victries. 

El 1957, sent encara amateur, fou Campi de Sussa de clubs contrarellotge.

Equips.
Kurt Gimmi va crrer en diferents equips:
1958. Condor ;
1959. Tricofilina-Coppi i Condor ;
1960-1963. Carpano ;
1964. Cynar i Arif-Mondia-Alpa;

Palmars.
1958 ;
 1r del Premi de Stalbio;
 1r del Premi de Wetzikon;
1959 ;
 1r al Tour de Romandia i vencedor d'una etapa;
 1r de l'Annemasse-Bellegarde-Annemasse;
 1r del Premi de Schnenwerd;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1960 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 1r del Premi de la Regularitat a la Volta a Sussa;
1961;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1963 ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1964 ;
 1r al Premi de Bulle;

Resultats al Tour de Frana.
1960. 22 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1961. Abandona (2a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1961. Abandona ;
1962. Abandona (14a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Kurt Gimmi ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246379" title="Laure Manaudou" nonfiltered="610" processed="608" dbindex="95712">


Laure Manaudou, nascuda el 9 d'octubre de 1986 a Villeurbanne (Roine-Alps), s una nedadora francesa d'estil lliure individual (200, 400, 800, 1500 m), d'esquena (50 i 100 m) i de lliures (200 i 400 m).

L'any 2006 abandona el Centre de Nataci de Melun Val de Seine, entrenada fins llavors per Philippe Lucas, recalant al club de Canet de Rossell, Canet 66 natation, desprs de disputar els Campionats d'Europa de nataci celebrats a Budapest.

El maig del 2007 abandona el club francs i s'incorpora al club torins de La Presse Nuoto. Les tensions apareixen amb el seu entrenador Paolo Penso, i l'obliguen a abandonar el club itali el 6 d'agost de 2007. Des del mes de setembre de 2007, la nedadora s'entrena amb el seu germ gran, Nicolas, a Ambrieu-en-Bugey (Ain).

Des del 21 de gener del 2008, Manaudou s'entrena a Mulhouse sota la direcci de Lionel Horter, antic entrenador de Roxana Maracineanu.

 Biografia .
Els inicis.
Laure Manaudou s la filla de Jean-Luc Manaudou, empleat de banca, jugador i entrenador d'handbol, i d'Olga Schippers, jugadora holandesa de bdminton. Manaudou fou inscrita a la nataci a l'edat de 4 anys.

T dos germans. Nicolas, el gran, exerceix d'entrenador de nataci. El petit, Florent, s nat el 1990.

Dels 6 als 14 anys, Laure Manaudou s'entrena al club de nataci d'Ambrieu-en-Bugey, a l'Ain, on ella pass la infncia.

Fou Philippe Lucas, entrenador casat amb una nedadora retirada de l'equip olmpic francs, qui va convncer als seus pares de la possibilitat que Laure triomfs en el mn de la nataci i es converts en una campiona. Els primers anys, ella viu a la llar del seu entrenador a Melun fins que s'installa en un apartament proper a la piscina de Melun.

Els primers xits.
El 2001, durant els Campionats d'Europa junior disputats a Malta, Manaudou aconsegueix dos medalles de plata en les proves de 50 m i els 100 m esquena. L'any segent, durant els Campionats d'Europa junior celebrats a Linz, ustria, es proclama campiona d'Europa junior en els 100 m esquena i doble subcampiona d'Europa en 50 m esquena i 200 m lliures.

El 2003, durant els Campionats de Frana a Saint-tienne, obt cinc medalles d'or (400, 800, 1500 m; 50 i 100 m esquena), bat quatre rcords de Frana i es classifica pels Campionats del Mn de Barcelona. Sense el seu entrenador de tota la vida, obt uns resultats decebedors (7ena en 50 m esquena, 11ena en 100 m esquena, 13ena en 400 m lliures i 19ena en els 800 m). Tanmateix, l'any 2003 el tanca amb una medalla de bronze en 100 m esquena obtinguda durant els Campionats d'Europa en piscina curta disputats a Dubln.

El 2004, durant els Campionats de Frana a Dunquerque, obt quatre ttols nacionals (400 i 800 m lliures; 50 i 100 m esquena). En els Campionats d'Europa a Madrid aconsegueix tres medalles d'or (400 m, 100 m esquena i 4x100 m lliures. Als Jocs Olmpics d'Atenes del 2004, suma tres medalles olmpiques (medalla d'or en 400 m lliures, plata en 800 m lliures i bronze en 100 m esquena) i dna a Frana la seva primera medalla d'or en una prova de nataci desprs de l'aconseguida per Jean Boiteux a Hlsinki el 1952.

El 2005, en els Campionats de Frana disputats a Nancy obt cinc ttols nacionals (400, 800, 1500 m lliures i 50 i 100 m esquena). Als Campionats del Mn de Mont-real obt la medalla d'or en els 400 m lliures. En els Campionats de Frana de piscina curta, a Chalon-sur-Sane, aconsegueix sis ttols nacionals (400, 800, 1500 m lliures; 50, 100 m esquena; 200 m lliures) i bat vuit rcords. En els Campionats d'Europa en piscina curta de Trieste, obt tres medalles d'or (400, 800 m lliures; 100 m esquena) i bat els rcords mundials de 400 m (3'56"79) i 800 m. (8'11"25). 

La consagraci.
En els Campionats de Frana del 2006 a Tours, guanya quatre nous ttols nacionals (200, 400, 800, 1500 m lliures; 100 i 200 m esquena; 200 i 400 m lliures; relleus 4x200 m lliures amb el club de Melun), batent el 12 de maig del 2006 el mtic rcord del mn dels 400 m lliures en piscina olmpica (50 m), en possessi de la nord-americana Janet Evans des dels Jocs Olmpics de Sel de 1988 (4'03"85), deixant-lo en 4'03"03.

El 6 d'agost de 2006, bat de nou el seu propi rcord durant la final dels Campionats d'Europa de nataci de Budapest, fixant-lo en 4'02"13. Obt a ms, set medalles (4 d'or: 400 i 800 m lliures; 100 m esquena i 200 m lliures; 3 de bronze: 200 m lliure, relleus 4x200 lliure i 4x100 lliures), igualant aix el rcord de ttols dins un mateix Campionat d'Europa, en possessi de l'alemanya Ute Geweniger (1981) i l'hongaresa Krisztina Egerszegi (1993).

Consagrada campiona dels campions francesos pel rotatiu esportiu L'quipe el 2004, s condecorada amb la Legi d'Honor i es parla de concedir-li el premi del patriotisme Maurice-Schumann i el Gran Premi olmpic de l'Acadmia dels Esports.

Laure Manaudou inaugura una piscina olmpica al seu centre d'entrenament de Melun i participa en una campanya publicitria de la casa esportiva Arena, estrenada el 10 d'octubre del 2005, "Catch me if you can".

El 12 d'agost del 2006, Philippe Lucas anuncia la marxa de Laure Manaudou del club de Melun. La nedadora recala en el Canet 66 natation, club de Canet de Rossell.

Durant els Campionats del mn de nataci del 2007 a Melbourne (Austrlia), Manaudou confirma el seu estatus de favorita conquerint dos medalles d'or en 400 m i 200 m lliures (on bat el rcord del mn), dues medalles de plata en els 800  m lliures i els 100 m esquena, i una de bronze en els relleus femenins 4x200 m (amb Alena Popchanka, Sophie Huber et Aurore Mongel), emportant-se 122.640  en premis. s coronada com a millor nedadora dels Campionats, juntament amb el nord-americ Michael Phelps.

El 22 de mar de 2007, Franois Pinault, fundador del grup PPR, es decideix a contractar personalment Laure Manaudou a travs d'Artmis, el hlding patrimonial presidit pel seu fill Franois-Henri, finanant la carrera de la nedadora durant els propers cinc anys. "Es tracta d'una collaboraci histrica i nica dins l'esport francs : s una operaci de mecenatge, no d'esponsoritzaci. Laure no tindr cap obligaci", declara Didier Poulmaire, advocat i agent de la nedadora. El contracte voreja el mili d'euros anuals i es pot prorrogar en cas que la campiona olmpica del mn dels 400 m lliures participi en els Jocs Olmpics de Londres del 2012.

 Maig 2007 : la ruptura amb Philippe Lucas i l'aventura italiana .
El 6 de maig de 2007, Laure Manaudou, decideix separar-se del seu entrenador i marxa a entrenar-se a Itlia, prop de la seva parella Luca Marin. Ella declara que "entre Itlia i Frana, jo escullo a Luca, l'amor de la meva vida".

El 9 de maig, durant una conferncia de premsa a Canet de Rossell, explica la decisi de recalar al club torins de LaPresse Nuoto per donar un nou impuls a la seva carrera. Conserva per, la llicncia a Canet de Rossell per continuar defensant els colors de Frana a les competicions internacionals amb la intenci d'aconseguir un nou ttol olmpic a Pequn.

Com a reacci a la ruptura amb la seva antiga protegida, Philippe Lucas declara durant una conferncia de premsa a Canet de Rossell, el 10 de maig, que Laure Manaudou "sembla ser que  no t ganes de treballar. Ella fuig del treball". 

Desprs de mltiples interpretacions, la Federaci italiana de nataci comunica el 14 de maig que prefereix que Laure Manaudou no s'entreni dins la pennsula itlica fins que s'aclarin les circumstncies de la seva situaci contractual. El 17 de maig, durant una conferncia de premsa a Tor, Laure Manaudou precisa les raons del seu canvi.

El 22 de maig, nou cop de teatre : impedeixen a la nedadora francesa entrenar-se a Verona amb el seu company Luca Marin. Tanmateix, el dia abans, Laure Manaudou s'havia entrenat a Verona abans de retornar a Tor. Mentrestant, les dues nedadores italianes, Federica Pellegrini i Alesia Filippi, que s'entrenen a Verona, no veuen amb bons ulls la presncia de la francesa entre elles. 

El 29 de maig, Laure Manaudou, s llenada a l'aigua per Nicola Febbraro i Leonardo Tumiotto, dos dels seus companys d'entrenament, i pateix una fractura "del quart metatarsi del peu esquerre" segons un comunicat del seu club, LaPresse. L'impedir participar en les competicions de Mdena (2-3 de juny), Canet de Rossell (9-10 de juny) i Montecarlo (16-17 de juny).


Cap els Jocs Olmpics de Pequn.
Campionats de Frana 2007 : un retorn esperat.
Recuperada de la fractura que la tingu fora de les piscines durant tres setmanes, Laure Manaudou participa en els Campionats de Frana de nataci de 2007, disputats del 24 als 28 de juny a Saint-Raphal (Var). Es replanteja la participaci en alguna de les vuit proves que sovinteja : 50 i 100 m esquena, els 200, 400, 800 i 1500 m lliures i els 200 m lliures i els 200 m papallona, i acaba descartant els 1500 m lliures i els 200 m lliures per aconseguir el mxim d'xits a la resta de curses facilitant la recuperaci fsica.

El 24 de juny s'imposa, no sense dificultats, als 800 m lliures, amb un temps de 8'31"26, davant Coralie Balmy (8'32"01) i Sophie Huber (8'32"20). Amb el 43 ttol nacional a la butxaca, Laure Manaudou acaba 3era en els 200 m papallona (2'12"73), darrere d'Aurora Mongel (2'10"63) i Magali Rousseau (2'10"87).

El 25 de juny, Laure Manaudou s'imposa a la final de 50 m esquena, una disciplina que mai havia considerat prioritria a les competicions internacionals, amb un temps de 28"93, a nou centssimes del seu propi rcord, establert el mar a Melbourne.

A la tercera jornada dels campionats, Laure Manaudou fa callar a tots els detractors les crtiques dels quals jutjaven el seu pobre rendiment desprs de la separaci amb el seu entrenador Philippe Lucas, afegint una nova medalla d'or a les dues fins ara obtingudes en la categoria de 400 m -la seva distncia predilecta- amb una avantatge de sis segons sobre la segona classificada Coralie Balmy i un temps de 4'03"38, a 1"25 del seu propi rcord del mn.

El 27 de juny, Laure Manaudou aconsegueix el seu 4art ttol. La nedadora de Canet s'imposa a la final de 200 m amb un temps d'1'57"48 per davant d'Alena Popchanka i Coralie Balmy.

El 28 de juny aconsegueix dos nous ttols : s'imposa en els 100 m esquena amb la seva desena millor marca personal (1'01"22) davant d'Esther Baron (1'01"71) i ven a la final de relleus 4x100 lliures amb el seu club (4'08"95 i rcord de Frana de clubs).

Laure Manaudou tanca els Campionats de Frana amb els ttols de 200, 400 i 800 lliures, 50 i 100 m esquena, sumant un total de 47 medalles en Campionats nacionals, 28 en piscina olmpica.

El culebrot Manaudou : fi de l'aventura italiana i retorn a Ambrieu.
El 6 d'agost, desprs de participar en l'Open de Pars de nataci, Laure Manaudou dna per tancat el periple itali. L'orgen es troba en les tensions amb el seu entrenador Paolo Penso, que li reclama poca intensitat a l'Open disputat.

A la tarda, el conseller jurdic de la campiona, Didier Poulmaire, precisa que Manaudou i el seu entorn s'han comproms a accelerar els contactes per retrobar les condicions d'entrenament i possibilitat de millora del seu rendiment en el club de Canet de Rossell (Canet 66 natation).

El 7 d'agost, Jean-Luc Manaudou, pare de Laure Manaudou, anuncia en una conversa telefnica amb el peridic esportiu L'quipe, que Nicolas Manaudou, germ gran de Laure i entrenador de Florent - campi cadet de Frana en 50 m el 2007 - s'encarregar d'entrenar la nedadora francesa a Ambrieu-en-Bugey a la tornada de les Maldives d'aquesta, on passa les vacances.

El 28 d'agost, desprs de molts rumors durant tot el mes sobre el futur entrenador de la nedadora, Laure Manaudou anuncia, durant una conferncia de premsa, que necessita temps abans de prendre la decisi final sobre el seu futur a mig termini. La campiona olmpica francesa s'entrena el mes de setembre sota la supervisi de Nicolas desprs d'excloure la possibilitat de tornar a Tor i de retornar amb Philippe Lucas, el seu antic entrenador.

El 22 de setembre, la nedadora anuncia que definitivament s'entrenar sota la supervisi de Nicolas per preparar els Jocs Olmpics de Pequn de 2008. Utilitzar la piscina curta d'Ambrieu i la piscina olmpica d'Oyonnax.

Desprs d'un any 2007 marcat per les cinc medalles mundials (dues d'or), un rcord del mn i dos rcords d'Europa, Laure Manaudou s designada nedadora de l'any 2007 per la publicaci mensual nord-americana Swimming World Magazine. Es converteix aix en la primera nedadora francesa distingida a nivell mundial, reeditant alhora el ttol de millor nedadora europea de l'any.

L'afer amb les fotografies despullada i el vdeo difs per Internet .
Desprs de retornar a Frana, Laure Manaudou comena una relaci sentimental amb el nedador francs Benjamin Stasiulis. A principis de desembre, apareixen a Internet unes captures de pantalla d'un vdeo enregistrat per telfon mbil mostrant una jove nua semblant a Laure Manaudou, tot just l'endem d'un nou altercat produt amb Luca Marin en els campionats d'Europa de piscina curta. L'itali desmenteix qualsevol responsabilitat en la difusi de les fotos.

Campionats d'Europa 2008 a Eindhoven.
Laure Manaudou hi participa en poques proves. Als 200 m. esquena, on s'estrena a nivell internacional, bat el rcord nacional francs i s'emporta el ttol. Als 100 m esquena, desprs de perdre el rcord d'Europa a les semifinals, acaba segona darrere la russa Anastasia Zueva, nova plusmarquista europea. Tamb participa en el relleu 4x200 m, on les franceses s'enduen l'or. No participa en els 800 m, dedicant tot l'esfor a la prova dels 400 m, on la italiana Federica Pellegrini li arrabassa el rcord del mn, i el deixa en 4'01"53.

Campionats de Frana 2008 a Dunkerque.
Qualificatius per als propers Jocs Olmpics de Pequn, competeix amb el mateix programa que disputar a la capital xinesa: 100 m, 200 m, 400 m, 800 m lliures i 100 i 200 m esquena.
El dilluns 21 de maig, desprs de dues qualificacions marcant el millor temps en 100 m esquena i 400 m, s derrotada per Camelia Potec i Coralie Balmy en els 400 m. Es classifica per a Pequn amb una marca de 4'6"67, derrotada per primer cop des del 2004 a la distncia.

El dimarts 22 de maig realitza la quarta millor marca a les sries dels 200 m lliures. Al migdia, declara que es concentrar en els 100 m esquena, on marca un registre de 1'0"00.

El dijous 24 de maig no pren la sortida en els 100 m, ni en els 800 m el dia segent. El divendres 25 de maig marca el segon millor temps en els 200 m esquena a les semifinals. L'endem, amb un registre de 2'6"64, nou rcord de Frana, aconsegueix el bitllet per Pequn.


Els Jocs Olmpics de Pequn: la decepci.

Participa en els 400 m (distncia en la qual havia obtingut l'or olmpic en els anteriors Jocs Olmpics d'Atenes al 2004, els 100 m i els 200 m esquena. Laure Manaudou no s'end cap medalla.

El 10 d'agost, acaba segona la seva srie dels 400 m, marcant un temps de 4'04"93, per darrere de Camelia Potec, fet que li dna accs a la final. A l'altra srie, la italiana Federica Pellegrini bat el rcord olmpic de Janet Evans, deixant-lo en 4'02"19. L'endem, a la final, i sortint per carril n8, es mant lder desprs dels primers 150 m. Acaba en darrer lloc, amb una marca de 4'11"26, a 8"04 de la guanyadora, la britnica Rebecca Adlington.

En els 100 m esquena, segona a la seva srie (1'00"09, darrere la japonesa Reiko Nakamura, qui bat el rcord olmpic, i el deixa en 59"36), acaba quarta a semifinals (1'00"19, darrere la zimbauesa Kirsty Coventry, rcord del mn en 58"77, la russa Anastasia Zueva, 59"77, i la nord-americana Margaret Hoelzer, 59"84), i aconsegueix la darrera plaa per a disputar la final, en qu acabar setena, amb un temps d'1'00"10.

El 14 d'agost participa en els 200 m esquena. Tercera a la seva srie, amb una marca de 2'09"39, darrere de la xinesa Zhao Jing i la russa Anastasia Zueva, no disputa la final a l'acabar la ltima de les dues sries de semifinals amb un temps de 2'12"04.

Decideix no participar en els 4x100 estils.

La viglia d'aquesta eliminaci, Laure Manaudou confessa que est rumiant agafar-se un temps per a reflexionar i no precipitar el retorn a les piscines. D'altra banda, no deixa tancada la possibilitat d'un retorn a la disciplina de Canet de Rossell. El 22 d'agost, el seu entrenador Lionel Horter confirma que la nedadora fitxa pel club Mulhose Olympic Natation.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246384" title="Gran Premi de Sud-frica del 1983" nonfiltered="611" processed="609" dbindex="95713">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1983, disputat al circuit d' Kyalami  el 15 d'octubre del 1983.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Patrick Tambay 1: 06. 554    ;
 Volta  rpida:  Nelson Piquet 1: 09. 948   a la volta 6. ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246385" title="Gran Premi de Sud-frica del 1984" nonfiltered="612" processed="610" dbindex="95714">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1984, disputat al circuit d' Kyalami  el 7 d'abril del 1984.

 Resultats .
 






 Altres .

 Pole:  Nelson Piquet  1: 04. 871    ;
 Volta  rpida:  Patrick Tambay  1: 08. 877   a la volta 65. ;








 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246387" title="Henry Hudson" nonfiltered="613" processed="611" dbindex="95715">


 Henry Hudson (Londres, 12 de setembre de 1570 - Badia de Hudson, Canad, 1611) va ser un navegant angls, fams per haver realitzat quatre importants viatges d'exploraci. Un riu i una badia d'Amrica del Nord porten el seu nom en el seu honor. 

Primer viatge (1607).

De la seva vida es coneixen molt poques dades anteriors a 1607, any en qu va fer el primer viatge per a lEnglish Muscovy Company. Al comandament d'una sola embarcaci, la Hopewell, Hudson arrib a les costes de Grenlndia i Svalbard, i va descobrir l'illa Jan Mayen, quan buscava el pas del Nord-est cap a sia a travs de l'oce rtic.  

Segon viatge (1608).

El 1608 va viatjar amb el mateix vaixell i per a la mateixa companyia, i novament sense xit busc el pas cap a l'ndia, aquesta vegada navegant a travs de les illes de Nova Zembla, pel mar de Barents. A la tornada, la Muscovy Company li retir el seu suport, per la qual cosa hagu de buscar suport econmic en la Companyia Holandesa de les ndies Orientals i un nou vaixell per continuar la seva tasca. 

Tercer viatge (1609).

 El 1609, treballant per a aquesta companyia, va salpar de l'illa holandesa de Texel, en el seu tercer viatge, en el Half Moon, un navili de 73 tones mtriques, i una tripulaci composta de divuit o vint homes entre anglesos i holandesos. Novament va comenar la recerca del pas del Nord-est a Nova Zembla, intentant obrir-se cam a travs del gel, per degut al fred intens i a les extremes condicions meteorolgiques, la tripulaci comen a inquietar-se i Hudson va proposar un pla diferent. Van posar rumb sud-oest a travs de Nova Esccia i van baixar per la costa d'Amrica del Nord, amb la certesa que els oceans Atlntic i el Pacfic estaven separats noms per un estret istme. 

 El setembre de 1609 va arribar a la badia de Nova York, i durant els segents mesos va explorar el riu Hudson, ascendint 240 quilmetres des de la seva desembocadura fins al lloc on actualment s'aixeca la ciutat d'Albany. Abans d'acabar l'any, Hudson i els seus homes van tornar a Anglaterra, sent detinguts pel govern. Hudson va rebre l'ordre de treballar a partir de llavors noms per al seu pas d'origen.



Quart viatge (1610).

El 1610, Hudson va partir en el que seria el darrer dels seus viatges. Aquest cop fou patrocinat per una recent companyia de cavallers anglesos i viatj en un nou vaixell, el Discovery a la recerca del pas del Nord-Oest. A mitjans de l'any havia travessat l'estret de Hudson i assolit la badia de Hudson, on va passar tres mesos explorant les illes i costes orientals. Amb la creena que es trobava al Pacfic va navegar cap el sud fins a la badia de James, per en arribar el novembre el vaixell qued atrapat pel gel. Desprs de passar un dur hivern, a causa del fred i l'escassetat d'aliments, la discrdia es va generalitzar entre la tripulaci, acabant amb un mot el juny de 1611. Hudson, el seu fill i altres set membres de la companyia van ser abandonats a la seva sort en un petit bot i mai ms no se'n va saber res. Els pocs amotinats que van aconseguir sobreviure van arribar a Anglaterra on van ser empresonats.

Vegeu tamb.
 Era de l'exploraci;
 Badia de Hudson;
 Riu Hudson;
 Estret de Hudson;

Enllaos externs.
Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online  ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246388" title="Gary Numan" nonfiltered="614" processed="612" dbindex="95716">


Gary Numan (de nom real Gary Webb) s un msic angls, relacionat sobretot amb diferents estils de msica electrnica. Est en actiu des de finals dels anys 70, i continua component material; un nou lbum, que hauria de ser publicat durant l'any 2009, es troba actualment en fase de preparaci. Numan s conegut especialment per un dels seus grans xits, "Cars", que arrib al nmero 1 de les llistes britniques a l'any 1979.

Biografia.

Part 1: Del punk al synth-pop.

Inicis: Bandes prvies i debut discogrfic.

Gary Numan comen la seva carrera musical amb dos grups de msica punk, "Mean Street" i "The Lasers"; posteriorment form "Tubway Army" amb el baixista dels Lasers, Paul Gardiner i el bateria Bob Simmonds. Les influncies futuristes dels tres msics els portaren a utilitzar pseudnims amb aquestes connotacions; aix, s'autoanomenaven Valerian, Scarlett i Rael, respectivament. Al poc temps d'iniciar el grup les seves activitats, el bateria Simmonds se'n separ i fou reemplaat per Jess Lidyard, oncle de Numan.

Les seves primeres canons ("That's too Bad" i "Bombers") foren editades en format senzill al segell discogrfic Beggars Banquet, aix com el seu primer lbum, Tubeway Army, on Numan presentava el seu estil: lletres infludes per novelles de cincia ficci i melodies del seu primer sintetitzador, el fams Minimoog. Numan descobr el Minimoog de manera totalment casual: un grup n'havia llogat un per a unes sessions d'enregistrament i se'l deixaren oblidat als estudis londinencs Spaceward, on Tubeway Army enregistraven el seu primer disc. Tot i que poc desprs l'empresa propietria el reclam, Numan tingu prou temps per descobrir les seves possibilitats sonores.

Cap a l'xit per la via de l'electrnica.

Al mar de 1979 aparegu el seu tercer senzill, "Down in the Park", que, tot i que no pogu entrar a les llistes d'xits, ha esdevingut un dels seus temes ms populars entre la seva creixent base d'afeccionats; l'expectaci creada va servir perqu el seu segent senzill, "Are 'Friends' electric?", arribs al nmero 1 al mes de maig, posici on va romandre durant quatre setmanes. El seu segon disc, Replicas, amb un so notablement ms electrnic i publicat sota el nom de "Gary Numan and the Tubeway Army", tamb arrib al nmero 1.

Per al seu segent lbum, Numan decid d'experimentar i, veient la importncia que els sintetitzadors estaven adquirint a l'escena musical pop del moment, va prescindir momentniament de les guitarres per donar entrada a nous models com el Polymoog mentre continuava escrivint histries sobre cincia ficci, alienaci i desesperana, interpretades encara amb Gardiner al baix, per amb Cedric Sharplay com a bateria i amb la collaboraci de Christopher Payne als teclats i la viola. El primer senzill, "Cars", puj rpidament fins al nmero 1 britnic i al Top 10 nord-americ (de fet, va ser el seu nic gran xit als Estats Units); aquest xit va impulsar les vendes del seu segent disc, The Pleasure Principle (que, com "Cars", fou publicat a nom de Gary Numan), que al mes de setembre de 1979 don a Numan el seu tercer nmero 1 consecutiu. Posteriorment "Complex" (en opini de molts, una de les primeres balades electrniques) entr tamb al Top 10 britnic.

Per promocionar el disc, Numan inici la seva primera gran gira mundial, que comen a la tardor de 1979 a l'Apollo de Glasgow i que el port a recrrer el Regne Unit i, a principis de 1980, els Estats Units, Europa, Jap i fins i tot Nova Zelanda i Austrlia. Els concerts d'aquesta gira foren publicats posteriorment en forma de discos dobles en directe, anomenats Living Ornaments '79 i Living Ornaments '80, tots dos apareguts a l'any 1981. Numan s'havia convertit en una estrella meditica a nivell mundial, i li comenaren a caure algunes acusacions d'ostentaci i divisme; per exemple, el grup Yes compongu la can satrica "White Car", basada en l'hbit de Numan de passejar-se per Londres en un Chevrolet Corvette blanc que li havia regalat la seva discogrfica.

Una decisi sorprenent.

Desprs de la gira de 1979 i 1980, Numan torn als estudis per enregistrar nou material, novament amb predomini dels sintetitzadors per recuperant les guitarres i escrivint lletres ms personals, apartant-se una mica de les temtiques de cincia ficci que havien predominat als seus discos anteriors: "We are glass", publicada al mes de maig de 1980, expressava la fragilitat i les pors que Numan sentia arran del seu salt cap a la fama i l'xit, mentre amb "I die: You die" (agost de 1980) el msic atacava els mitjans i la crtica, que (amb poques excepcions) dedic a Numan qualificatius molt durs durant quasi tota la seva carrera, incloent-hi els seus perodes de mxima popularitat. Tots dos senzills mostraven el nou estil de Numan (guitarres agressives, teclats meldics i ritmes accelerats) i entraren al Top 10 britnic (nmeros 5 i 6, respectivament).

Desprs de les sessions d'enregistrament del seu nou disc, Telekon (que, publicat al mes de setembre, constitu el seu tercer nmero 1 britnic), Numan va fer pblica a principis de 1981 la sorprenent (i efmera) decisi de deixar els escenaris i passar nicament a publicar lbums enregistrats en estudi. Les raons que Numan addu per explicar-la estaven basades en la pressi psicolgica que sentia com a conseqncia del seu xit, que estava a punt de provocar-li una depressi; el seu tercer senzill, "This wreckage" (20), expressa de manera metafrica els seus sentiments. Tot i que noms un any desprs va desdir-se'n i torn a fer gires, aquesta decisi va afectar molt negativament a la seva popularitat, que no tornaria mai a ser la mateixa.

Aix doncs, desprs de la gira de presentaci de "Telekon", anomenada Teletour, Numan ofer tres concerts especials per acomiadar-se dels seus fans i per presentar nous temes que estava preparant per al seu segent disc. Aquests concerts finals tingueren lloc a l'estadi de Wembley i reberen el nom de "Wembley Farewell Shows"; l'ltim d'ells, interpretat el dia 28 d'abril de 1981, fou editat posteriorment per Beggars Banquet amb el nom de Living Ornaments '81.

De Dance fins a I, assassin.

Cinc mesos desprs dels concerts a Wembley, Numan public el seu segent lbum, Dance, irnic ttol per al seu disc ms abstracte i experimental. Aparegut al mes de setembre, en l'aspecte lric "Dance" s'aparta encara ms de la temtica futurista dels seus primers discos, mentre musicalment Numan hi explora nous gneres com el jazz o el funk. Tot i que el seu (nic) senzill, "She's got claws", tingu una rebuda molt positiva (arrib al nmero 6 britnic), "Dance" baix rpidament de posicions, amb 60000 cpies venudes en total. Per a aquest disc, Numan compt amb la collaboraci de msics com Mick Karn (del grup Japan) o Roger Taylor, el bateria de Queen.

Durant aquesta poca, Numan va aprofitar per obtenir la llicncia de pilot d'aviaci, un dels seus grans somnis. Per aquesta afici li port problemes: va estar a punt de costar-li la vida en un accident i, a l'any 1982, durant una volta al mn va ser arrestat a la ndia acusat d'espionatge. Tot i que l'actuaci de les autoritats diplomtiques de la Gran Bretanya fou rpida, Numan i el seu pilot supervisor van haver de passar quatre dies tancats a un calabs.

Ja abans d'iniciar les sessions del seu segent disc, Numan va comenar a reconsiderar la seva decisi de deixar els concerts. I, assassin, aparegut per setembre del 1982, continuava l'esperit funky que ja mostraven alguns temes del seu disc anterior, "Dance". Si b els seus senzills ("White boys and heroes", "We take mystery (To bed)" i "Music for chameleons") entraren al Top 20 britnic, en xifres de vendes "I, assassin" constitu un retrocs. Per promocionar el disc, Numan inici una gira per clubs nord-americans com a preludi al seu retorn a gran escala als escenaris, que es produ a la tardor de 1983.

Canvis d'estil i de discogrfiques.

Warriors, el segent disc de Numan, vingu acompanyat d'una extensa gira de 40 concerts a Gran Bretanya, on mostr un so i una posada en escena ms agressius i futuristes, com en les gires de 1979 i 1980, i la seva nova imatge, tenyit de ros i amb un vestuari inspirat en la pellcula Mad Max. "Warriors" (ms atmosfric i orientat cap al jazz que "I, Assassin") fou l'ltim disc de Numan amb el segell Beggars Banquet, amb qui tingu uns enfrontaments que el portaren a crear la seva prpia discogrfica, Numa. Les sessions d'enregistrament de "Warriors" foren tenses: per primera vegada, Numan treball amb un co-productor, el guitarrista Bill Nelson, per per diferncies artstiques Nelson deix el projecte a mig acabar i deman no aparixer als crdits finals del disc. En certs aspectes, Numan es reivindic amb "Warriors", pel seu augment de vendes i l'acci dels seus senzills ("Warriors" i "Sister surprise" entraren al Top 40).

1984 fou l'any de Berserker, el primer disc de Numan publicat al seu propi segell. El resultat final va desmarcar-se de l'atmosfera dels discos anteriors, per presentar un so ms dur i fred: les guitarres tenen reminiscncies del heavy metal i la part electrnica mostra els primers experiments de Numan amb els samplers i els sintetitzadors digitals, en concret amb el PPG Wave. La fredor que Numan volia reflectir amb la seva msica vingu tamb acompanyada d'una imatge renovada, amb maquillatge blanc i llavis i cabell amb tonalitats blaves. Per aquests canvis no foren rebuts positivament pel pblic: l'lbum no entr al Top 40 i el seu senzill ms reeixit fou, justament, "Berserker", que es qued al lloc 32. L'lbum tamb inclou una can ("A child with the ghost") dedicada al seu amic i ex-baixista Paul Gardiner, mort per una sobredosi d'herona aquell mateix any.

Tamb a l'any 1984, Beggars Banquet public The Plan, una recopilaci de material de Numan anterior a 1978 i, per tant, emmarcada dins de la seva poca punk.

Durant els segents anys Numan modific en repetides ocasions la seva imatge i el seu estil, sense que cap d'aquests intents no pogus fer-lo tornar als nivells d'xit dels seus primers lbums. Malgrat que The Fury, aparegut al 1985, aconsegu millorar els resultats de "Berserker", ni Strange Charm (l'ltim disc de Numan al seu segell discogrfic) al 1986, ni Metal Rhythm al 1988 (aparegut al segell IRS) no van atreure ms atenci que la dels seus devots -anomenats Numanoids-, si b van aconseguir crtiques ms positives. L'nic senzill que tragu bons resultats comercials fou "Change your mind" (17), compost juntament amb Bill Sharpe i aparegut al disc conjunt Automatic (1989). Tanmateix, Outland (1991) i Machine + Soul (aquest ltim, editat en 1992 al ressuscitat segell Numa) seguiren la tendncia a la baixa dels discos anteriors. Durant aquest perode, Numan va compondre amb Michael R. Smith la banda sonora de la pellcula "The Unborn", estrenada a l'any 1991; el disc amb aquest material (anomenat Human) aparegu quatre anys ms tard.

Part 2: Del synth-pop al rock industrial.

Ressorgiment.

Les coses comenaren a canviar per a Gary Numan a mitjans de la dcada de 1990. El seu segent lbum, Sacrifice, va mostrar un canvi radical en la seva msica: Numan deix enrere les seves obsessions amb la cincia ficci per crear un disc dur, obscur i quasi sinistre, on expressava el seu ateisme. Just en aquella poca es produ l'ascens a la fama de nous grups que barrejaven l'agressivitat del rock amb l'experimentaci i els sons tpics de la msica electrnica ms radical, com Nine Inch Nails, que consideraven Numan com una de les seves principals influncies.

Numan va casar-se a l'any 1997 amb una membre del seu club de fans; aix, la seva vida personal i la seva carrera musical ascendien parallelament: la seva reputaci augmentava gradualment amb cada nou disc i, alhora, ms i ms grups i artistes (Smashing Pumpkins, Moby i Dave Grohl, entre molts d'altres) reconeixien la seva influncia. Exile (1997) i Pure (2000) foren els seus dos segents discos, on Numan continuava aprofundint en el nou estil industrial que li havia retornat el reconeixement crtic i el favor del pblic; per promocionar "Pure", Numan va iniciar una gira de concerts als Estats Units.

Confirmaci.

Desprs de l'edici de "Pure" Numan va dedicar-se a collaborar amb d'altres artistes, sovint intervenint en versions de les seves prpies canons, com en el cas de Fear Factory, que enregistraren una versi de "Cars", o participant en nous temes, com el cas de "Crazier" (acreditat a Gary Numan vs Rico) al 2003, un any desprs que el seu nou senzill, "Rip", entrs al Top 30.

La seva influncia, per, no es limitava a grups i artistes de rock, sin que tamb abastava gneres de msica electrnica com el dance o el synthpop contemporani: Basement Jaxx inclogueren un sample del tema "M.E." (incls a "The Pleasure Principle") al seu xit del 2002 "Where's your head at?". El grup femen Sugababes va tenir un gran xit al 2003 amb el tema "Freak like me", una versi de la pea d'Adina Howard basada en un sample d'un dels primers xits de Numan, "Are 'Friends' electric?". Tamb a l'any 2003, Numan contribu vocalment al tema "Pray for you" (del grup Plump DJs).

Per "Cars" continu sent la seva can per excellncia; ja a l'any 1996 havia estat utilitzada com a sintonia d'un anunci de cervesa, i Armand van Helden la samplej al seu xit "Koochy". Marilyn Manson i Afrika Bambaataa realitzaren sengles versions de "Metal", un altre tema del disc "The Pleasure Principle". Aquest ltim artista arrib a dir (en unes declaracions recollides al llibret de la reedici d"I, Assassin"): "Gary Numan tenia els ritmes que els DJs volien i la gent esperava els seus discos a la pista de ball".

Projectes diversos.

La collaboraci amb Rico don com a resultat un nou disc anomenat Hybrid (2003), amb alguns dels seus grans xits per remesclats i reinterpretats amb l'estil industrial que va retornar-li la credibilitat. Un any desprs, Numan torn a crear un segell discogrfic propi, anomenat Mortal Records, on public una srie de DVDs en directe i, ja a l'any 2006, el seu segent disc, Jagged, que aconsegu bones crtiques. Per promocionar-lo, Numan inici una gira per Gran Bretanya i la resta d'Europa, abans de fer cap als Estats Units. Posteriorment va fer una mini-gira britnica basada en un dels seus discos clssics, "Telekon".

Al 2007 Numan va contribuir al primer disc en solitari del seu collaborador Ade Fenton, anomenat "Artificial Perfect"; tamb anunci l'inici d'una nova mini-gira britnica, en aquest cas basada en l'lbum "Replicas" i els seus senzills. A ms, va comenar les sessions d'enregistrament del seu nou lbum, que veur la llum al 2009; amb anterioritat est previst el llanament de dos nous discos, "Jagged Edge" (una versi alternativa de "Jagged") i un CD amb material indit dels tres darrers lbums, que porta el ttol provisional de "Resurrection".

S'ha anunciat que per Mar del 2009 Numan far tres concerts a Austrlia (per primera vegada des de 1980).

Miscellnia.

 Tant Gary Numan com el seu pare i el seu germ (que ha collaborat amb ell en alguns discos) sn pilots d'aviaci.

 Numan est casat i t tres fills: Paris, Raven i Echo.

 Numan pateix una forma suavitzada de la Sndrome d'Asperger.

Referncies.



Bibliografia.

 New Wave & Post-Punk (1978-1984): De Depeche Mode a Franz Ferdinand (editat per Juan Manuel Corral), T&B Editores, 2008.

 Loops: Una historia de la msica electrnica (Coordinadors: Javier Blnquez i Omar Morera), Reservoir Books, Grup Editorial Random House Mondadori, S.L. (4 reimpressi, 2006).

Enllaos externs.

 La seva pgina oficial;
 Gary Numan a l'Electropop Top 10;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246390" title="Mancomunitat de Polnia-Litunia" nonfiltered="615" processed="613" dbindex="95717">


La Mancomunitat de Polnia-Litunia, actualment anomenada Repblica de les Dues Nacions o Mancomunitat de les Dues Nacions; en polons Rzeczpospolita Obojga Narodw, en litu Abiej  taut  respublika, en bielors               i en llat Regnum Serenissimum Poloniae.

Va ser una mena de Repblica Aristocrtica Federal, que fou formada al 1569 pel Regne de Polnia i el Gran Ducat de Litunia. Dur fins a les reparticions de Polnia al 1795. L'estat a ms de cobrir els territoris contemporanis de Polnia i Litunia, cobria totalment l'actual territori de Bielorssia, gran part d'Ucrana, Letnia i l'Oblast de Smolensk a Rssia.

Habitualment Polnia es considera estat hereu de la Mancomunitat, mentre que Litunia en general no considera com un perode productiu aquesta uni, qualificant-la de vegades ms com una etapa d'imposici que de collaboraci igualitria.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246393" title="Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1952" nonfiltered="616" processed="614" dbindex="95718">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 puntuable per la  temporada 1952 de  la Frmula 1, disputat al circuit de Indianapolis  el 30  de maig del 1952.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Fred Agabashian   4: 20. 85 (4 Voltes);
 Volta  rpida:  Bill Vukovich   1: 06. 60;







 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246395" title="Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1953" nonfiltered="617" processed="615" dbindex="95719">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 puntuable per la  temporada 1953 de  la Frmula 1, disputat al circuit de Indianapolis  el 30  de maig del 1953.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Bill Vukovich   4: 20. 13  (4 Voltes);
 Volta  rpida:  Bill Vukovich   1: 06. 240;
 Chet Miller va morir a un accident a les practiques.
 Carl Scarborough es va retirar degut a l'esgotament per la forta calor i va morir dies desprs a l'hospital.






 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246397" title="Gran Premi de Sud-frica del 1985" nonfiltered="618" processed="616" dbindex="95720">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1985, disputat al circuit d' Kyalami  el 19 d'octubre del 1985.

 Resultats .
 




 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell  1: 02. 366    ;
 Volta  rpida:  Keke Rosberg  1: 08. 149   a la volta 74. ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246399" title="El sombrero de tres picos" nonfiltered="619" processed="617" dbindex="95721">
El sombrero de tres picos s un ballet, obra del compositor andals Manuel de Falla basada en la novella homnima de l'escriptor vuitcentista Pedro Antonio de Alarcn. Es va estrenar el 22 de juliol de 1919 a l'Alhambra Theatre de Londres sota la direcci d'Ernest Ansermet. Desprs de la seva estrena a Londres, l'obra va tenir un rotund xit, elogiant-se l'encertada sntesi de msica, ball, drama i decorat. 

El ballet est basat en un conte folklric que comparteix l'esperit de Beaumarchais, la seva empenta i el seu profund respecte pels recursos i l'esperit del segon estrat de la societat. Posteriorment, Falla va compondre dues suites orquestrals amb el mateix ttol, la n1 i la n2, que se solen representar ms que el propi ballet. En elles, va eliminar alguns fragments vocals i de transici que contenia l'obra original.

En la histria del ballet del segle XX, El sombrero de tres picos pot reclamar un lloc ben significatiu al costat d'altres produdes pel gran empresari Serguei Diguilev i que van representades pels Ballets Russos. Establint una comparana amb una obra molt significativa tamb estrenada pels Ballets Russos, Petruixka de Stravinski, en les dues  es trenca amb les primitives tradicions temtiques que poblaven el gnere de princeses, aparicions i cignes. Per encara ms important, potser, s la seva visi de la burgesia amb una certa simpatia. En aquest sentit, en El sombrero de tres picos es reflecteixen les actituds i aspiracions de l'Andalusia rural.

Una primera versi de l'obra, titulada El corregidor y la mujer del molinero va ser representada el 1917 al Teatre Eslava de Madrid com un fragment d'una pantomima en dues parts. Ms tard, Diguilev va conixer a Falla i el va convncer de la necessitat de retocar l'obra amb la intenci de dotar-la d'una major estructura teatral; l'autor va modificar la seva obra donant-li ms profunditat i substncia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246401" title="Frederick Bowhill" nonfiltered="620" processed="618" dbindex="95722">

El Mariscal en Cap de l'Aire Sir Frederick William Bowhill GBE KCB CMG DSO amb barra (1 de setembre de 1880   12 de mar de 1960 va ser un comandant superior dins del Comandament de Transport de la Royal Air Force durant la II Guerra Mundial.

Fill d'un oficial de l'exrcit, Frederick Bowhill treball a la marina mercant durant 16 anys. Al 1912 va aprendre a volar, i a l'any segent esdevingu oficial de vol al Royal Flying Corps, ala naval. Durant la Primera Guerra Mundial entr en combat atacant bases de submarins i zepelins davant de la costa anglesa. Tamb serv a Mesopotmia i a la Mediterrnia, finalitzant la guerra com a Comandant d'Ala. Continu a la RAF durant el perode d'entreguerres, servint a Gran Bretanya, Egipte i Iraq, aix com al Ministeri de l'Aire a Londres.

Al 1931 va ser promogut a Vicemariscal de l'Aire i nomenat comandant de la zona de combat, a la Defensa Aria de Gran Bretanya. A l'agost de 1937, nomenat cavaller i promogut a Mariscal de l'Aire, pass al capdavant del Comandament de la Costa, on s'estigu fins al juny de 1941. Lder innovador, desenvolup sistemes per controlar als avions des de terra que mostr la seva vlua durant la Batalla d'Anglaterra i, posteriorment, urg a que s'empressin globus esttics per protegir les ciutats de bombardeigs aeris a baixa alada, i ajud a desenvolupar el Cos Femen de la Fora Aria. Els homes de Bowhill van participar en el rescat dels mariners britnics capturats pel Altmark al 1940 i en la destrucci del cuirassat Bismarck al 1941.

Al juny de 1941, Bowhill es despla al Canad per organitzar i agafar del control civil el Comandament de Transport de la Reial Fora Aria, inicialment aixecat al 1940 per un grup d'homes de negocis de Montreal per transportar avions americans a Gran Bretanya. El crrec exigia tacte, encant i diplomcia, qualitats que tant Bowhill com la seva esposa van exercir. Al 1943, Bowhill esdevingu Oficial en Cap del Comandament de Transport, crrec de ocup fins al final de la guerra i retardant 4 anys l'edat normal per la jubilaci. Per tant, pass 2 anys a Montreal com a representant britnic de la provisional Organitzaci d'Aviaci Civil Internacional. Fins al 1957, Bowhill tamb exerc com a conseller del Ministeri d'aviaci civil. 

Va morir a Londres el 12 de mar de 1960.

 Promocions .

 Sots-tinent   19 de desembre de 1904;
 Tinent   24 d'octubre de 1911;
 Tinent de Vol   1 de juliol de 1914;
 Comandant de Vol   26 de setembre de 1914;
 Comandant d'Esquadr   1 de gener de 1916;
 Comandant d'Ala   1 d'agost de 1919;
 Capit de Grup   1 de gener de 1921;
 Comodoro de l'Aire  1 de juliol de 1928;
 Vicemariscal de l'Aire   1 de juliol de 1931;
 Mariscal de l'Aire   agost de 1937;
 Mariscal en Cap de l'Aire   1 de juliol de 1942;

 Condecoracions .

 Gran Creu de l'Orde de l'Imperi Britnic   1 de juliol de 1941;
 Comandant de l'Orde del Bany   3 de juny de 1935;
 Company de l'Orde de Sant Miquel i Sant Jordi   22 de desembre de 1919;
 Orde del Servei Distingit   22 de febrer de 1918 ;
 Barra   3 de juny de 1919;
 7 Mencions en Despatxos;
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Medalla del Servei General (1918);
 Estrella de 1939-45;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Orde de San Vladimir de 4 Classe amb Espasa i Arc (Rsia);
 Comandant de l'Orde del Salvador (Grcia)   1 d'abril de 1920;
 Gran Creu de l'Orde d'Orange-Nassau (Pasos Baixos) 24 de setembre de 1943;
 Comandant de la Legi del Mrit (EUA)   27 de mar de 1945;
 Gran Creu de l'Orde de Sant Olaf (Noruega)   12 de juny de 1945;
 Orde Polnia Restituta de 1 classe   12 de juny de 1945;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246404" title="Mariscal en Cap de l'Aire" nonfiltered="621" processed="619" dbindex="95723">


Mariscal en Cap de l'Aire (angls: Air Chief Marshal, abreviat Air Chf Mshl or ACM) s un rang superior de la RAF, aix com de la Reial Fora Aria Australiana (RAAF) i de diverses forces aries dels pasos de la Commonwealth. s el rang del Cap de l'Estat Major de l'Aire britnic i del Comandant en Cap del Comandament de l'Aire de la RAF. Els oficials amb rang de Mariscal en Cap de l'Aire normalment tenen nomenaments com comandant de la fora aria o comandant de les forces armades. Normalment se'ls tracta simplement com a Mariscal de l'Aire.

 Preeminncia .
Mariscal en Cap de l'Aire s un rang de 4 estrelles i t el codi OF-9 a la OTAN. s equivalent a Almirall a la Royal Navy o a General a l'Exrcit britnic o als Marines Reials.

El rang s immediatament superior al de Mariscal de l'Aire, per subordinat al de Mariscal de la Reial Fora Aria (o els seus equivalents nacionals). Com que des de la dcada del 1990 cap oficial de la RAF ha estat promogut a Mariscal de la Reial Fora Aria, els Mariscals en Cap de l'Aire tcnicament sn els mxims rangs de la RAF, si b encara queden oficials retirats que ostenten el rang de Mariscal de la RAF.

 Origens .
Abans de l'adopci dels rangs especfics de la RAF al 1919, se sugger que la RAF podria emprar els mateixos rangs que la Royal Navy, amb el terme "Aire" davant del rang naval. L'Almirallat object per qualsevol s que es fes dels seus rangs (fins i tot amb la forma modificada), i propos que els rangs aeris es derivessin del mot Ardian, que derivava de la combinaci dels mots galics per cap (ard) i ocell (eun), amb la forma sense modificar dArdian pel rang equivalent a Almirall i Mariscal. Tanmateix, es prefer la frmula Mariscal en Cap de l'Aire i s'adopt l'1 d'agost de 1919 i s'utilitz per primer cop l'1 d'abril de 1922

 Insgnia .

La insgnia de rang consisteix en 3 barres blau cel (amb una franja negra als costats), al damunt d'una franja blau cel amb els costats negres ms gruixuda. Es llueix a les bocamnigues o a les espatlles de l'uniforme de vol.

L'estendard d'un Mariscal en Cap de l'Aire sn dues bandes horitzontals gruixudes en vermell, sobre un fons blau gris i una banda blau fosc a les puntes.

El distintiu per un vehicle mostra 4 estrelles blanques sobre un fons blau.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246409" title="Mercat de Colom" nonfiltered="622" processed="620" dbindex="95724">

 
El Mercat de Colom s un edifici d estil modernista de la ciutat de Valncia situat al barri del Pla del Remei, rehabilitat el 2003 i avui dotat de botigues i restaurants de luxe. 
Es bast per tal de satisfer la demanda de l'Eixample burgs de Valncia, en ple apogeu el 1914, quan el conceb l'arquitecte Francesc Mora i Berenguer i el 1916, quan fou inaugurat. s un extraordinari exemple d'arquitectura modernista i historicista dins la tradici constructiva valenciana, el ms gaudini de la ciutat, i monument historicoartstic des de 1983.
 
Emplaament.

El Mercat de Colom es troba al districte de l'Eixample de Valncia, dins el barri del Pla del Remei, entre el carrer de Colom i la Gran Via del Marqus de Tria. S'ubica en l antiga fbrica de gas del Marqus de Campo. Ocupa una illa de cases entre els carrers Comte de Salvatierra, Jorge Juan, Martnez Ferrando i Ciril Amors del Cap i Casal.

Histria.

Els antecedents del Mercat de Colom es troben en les contnues peticions, des de 1890, de vens de l Eixample a l'Ajuntament per implantar-hi un mercat provisional o definitiu i evitar la venda ambulant que generava la demanda d aliments o el desplaament als allunyats mercats Central o de Russafa. 

La gestaci del projecte comen el 1910, amb la proposta de Francesc Mora per al Mercat Central, finalment adjudicada a Alexandre Soler i March i Francesc Gurdia i Vial, on se suggerien moltes de les formes que posteriorment empraria en el projecte del Mercat de l'Eixample, el projecte definitiu del qual va ser presentat per Francesc Mora el 1913.

S inaugur el 1916 i amb el pas dels temps i l obertura de modernes superfcies de venda d aliments el mercat entr en decadncia a la darreria del segle XX; els comerciants es jubilaven o simplement tancaven pel deteriorament, i la falta de manteniment espantava els clients. 

Desprs de la restauraci del 2003, el Mercat de Colom ha esdevingut una galeria comercial de luxe. Actualment compta amb un restaurant d'arquitectura modernista al primer pis; a la planta baixa hi ha floristeries, cafeteries i orxateries ubicades en cubicles de vidre avantguardistes, que contrasten amb la decoraci modernista de l edifici; el soterrani disposa d una botiga especialitzada en llibres, msica i cinema, un restaurant avantguardista, alguna parada de mercat de luxe (peix, vi, pernil, formatge, etc) i una part central difana per a esdeveniments culturals. Les dues plantes de ms avall sn un prquing.

Arquitectura .

L edifici.

El Mercat de Colom t una superfcie total de 3.500 m. Presenta planta basilical de tres naus, una central de 18,60 m. d'alria i dues laterals de 9,70 m. de llum amb volades de 6 m. a cada costat, organitzada en 9 crugies de 7 m de separaci.
La difana estructura, sota la qual es disposaven els llocs de mercat  ara botigues de luxe-, est formada per arcs de perfils reblats i caragols en els enllaos amb els pilars de fosa que suporten la coberta, de 8 i 5 m d alria, amb capitell i base ornamentada. 



El conjunt est delimitat per una reixa perimetral de ferro i pedra natural, en els xamfrans de la qual s'alcen quatre xicotets edicles d'una sola planta.

L'accs al recinte es produx per huit grans portes que connecten cmodament amb l'entorn en tot el seu permetre. Fetes de perfils i xapes d'acer i amb elements ornamentals de fosa i forja, les portes s ubiquen als xamfrans i al centre de cada faana. 

Faanes.

A la faana sud (c/ Jorge Juan) s'eleva en un arc ogival de 16 m de clau i 13 m de llum entre suports, amb la profunditat d'una crugia. Enmig de l arc, una galeria, ads destinada a oficines i ara a restaurant, fa de pont entre els dos pavellons situats a cada costat de la faana, la quan est feta a base de rajola, pedra artificial i pedra natural, amb un revestiment de mosaic cermic vitrificat en l'arc, les voltes interiors i els pinacles. Aquesta faana presenta un programa iconogrfic i simblic completssim, on sn presents les aus, les carns, els peixos, les hortalisses, els caragols, les flors i la fruita, especialment taronges. 

Aquest plantejament del programa decoratiu era com en altres arquitectes de l'poca com ara Domnech i Montaner, Puig i Cadafalch o Gaud, per el seu desenvolupament tan complet i exhaustiu recorda necessriament a la Portada del Naixement de la Sagrada Famlia de Barcelona, de l'erecci de la qual va ser testimoni directe Francesc Mora durant els seus anys d'estudiant, en les seues visites al taller de Gaud.



A diferncia de la faana sud, la que mira al nord (c/ Comte de Salvatierra) consta d'un sol pla sense volumetria, executada tamb en fbrica de rajola i combinaci de pedra natural i artificial. El pla d'aquesta faana est limitat lateralment per sengles columnes troncocniques acabades en pinacles, en el centre del qual s'obri un gran arc parablic de fbrica de rajola de dimensions semblants a l'altre i el timp del qual s tancat per una colossal vidriera. La part inferior d'aquesta es remata a uns 4 m d'altura per mitj d una marquesina de vidre sobre tancaments metllics. En la base dels dos grans pinacles laterals s'ubiquen els llocs de flors, de gran lleugeresa i coberta ondulada revestida tamb amb fragments cermics (trencads). Aquesta faana est mancada d ornamentaci, llevat d'alguns detalls allats.



Coberta.

Donada la seua experincia en el maneig d'estructures metlliques per a estacions de tren, com ara l Estaci del Nord de Valncia, fou Demetri Ribes qui disseny l'estructura metllica de la coberta, amb marquesines laterals a diferents alries que faciliten obertures longitudinals per a una millor illuminaci i ventilaci de l'espai. Al llarg del carener s'obri una lluerna que illumina naturalment la nau.

Mercat modernista .

En tant que modernista, aquest edifici participa d'una vasta visi de l'arquitectura com a obra total, on el disseny s'estn des de la concepci de l'edifici fins a cada un dels elements que el componen, fent especial insistncia en les arts aplicades. D'aquesta manera, Francesc Mora va posar especial inters en el disseny de les columnes de fosa de ferro, en la rajola, en la cermica policromada, el vidre, els carreus, la pedra artificial i la fusta. 

 Bibliografia .

 La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925. Benito Goerlich, D. Ajuntament de Valncia, 1992.

 Conocer Valencia a travs de su arquitectura. Autors diversos. Ed. Collegi Oficial d Arquitectes de la Comunitat Valenciana-Ajuntament de Valncia, Valncia. 2001.

 Enllaos externs .

Vista de la faada sud







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246415" title="Noches en los jardines de Espaa" nonfiltered="623" processed="621" dbindex="95725">


Noches en los jardines de Espaa s una obra musical composta pel compositor andals Manuel de Falla (1876-1946). Inicialment, el 1909, estava pensada com un conjunt de nocturns per a piano sol, per el pianista Ricard Vies li va suggerir que transforms els nocturns en una obra per a piano i orquestra. Falla la va acabar el 1915, dedicant-la-hi a Ricard Vies. La primera execuci es va realitzar el 9 d'abril de 1916 al Teatro Real de Madrid amb l'Orquestra Simfnica de Madrid dirigida per Enrique Fernndez Arbs i amb Jos Cubiles com a solista al piano.

L'obra t tres parts i descriu 3 jardins:
 En el Generalife, que pertany a l'Alhambra.
 Danza lejana , que s un segon jard no identificat.
 En los jardines de la Sierra de Crdoba, que representa una festa gitana del Corpus.

Falla va descriure les Noches en los jardines de Espaa com a "impressions simfniques". La part del piano s elaborada, brillant i eloqent, per rarament dominant. La partitura orquestral s exuberant i es pot considerar l'obra ms impressionista del mestre gadit.

 Instrumentaci .

L'obra original est escrita per a: piano, 3 flautes i piccolo, 2 obos i corn angls, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons i tuba, timbales, platerets, triangle, celesta, arpa i cordes. La seva durada aproximada sn entre uns 22 i 26 minuts.

 Enllaos externs .
Fundaci Manuel de Falla;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246416" title="El triomf de Tirant" nonfiltered="624" processed="622" dbindex="95726">

El triomf de Tirant s una pera en dos actes del compositor valenci Amand Blanquer, sobre un llibret catal dels germans Josep Llus i Rodolf Sirera, basat en la novella de cavalleria Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Va ser estrenada al Teatre Principal de Valncia el 7 d'octubre de 1992 sota la direcci musical de Manuel Galduf.

El tema principal de l'pera s el binomi mort-immortalitat, entesa la darrera com la conseqncia de la fama universal. Segons el mateix Amand Blanquer, en aquesta ocasi va concebre la seua msica al servei del text i de la concepci dramtica, servint-se de  les diverses tendncies artstiques que avui dia existeixen per a compondre una partitura que, en junt amb la posada en escena, siga intelligible per a l'espectador, per sense fer concessions .

 Sinopsi .

 Acte I .
 Quadre primer : La mort. Muralles d'Adrianpolis. Dos sentinelles creuen veure una ombra fantasmal sobre les muralles. Tirant lo Blanc entra en escena, desconcertat i vacillant. L'espectre se li presenta: es tracta del seu vell tutor, Guillem de Vroic, qui li recorda que en la seua joventut l'heroi va estimar-se ms prendre el cam perills de la cavalleria errant en lloc d'una vida llarga i tranquilla com la dels comuns mortals. Aquesta elecci t un preu, que Guillem ve a reclamar-li, perqu tot i que Tirant no hi s conscient, est mort. Per a mostrar-li-ho, Guillem el porta davant del seu cadver. Aleshores apareixen tres personatges que simbolitzen les tres etapes de l'accs de l'heroi a la Glria: Agns, que representa la cavalleria errant, l'Emperador, imatge de la defensa de la Fe, i Carmesina, la de l'Amor, els temes que seran glossats en els quadres segents de l'pera. Tirant es nega a acceptar la seua mort, per llavors hi apareix un ngel fnebre i li recorda que, per a accedir a la Fama, cal sotmetre's inevitablement a la mort.
 Quadre segon : Flor de Cavalleria. Hom celebra una festa al palau de la cort d'Anglaterra. Les dames i els cavallers dansen i celebren la pau retrobada. El rei d'Armes, Clars de Clarena, interromp la festa per anunciar que el cavaller Tirant lo Blanc, vencedor de tornejos, ha estat ofs pel senyor de Vilesermes, i que s'hi enfrontaran en combat singular. Havent albirat a les mans de Tirant una agulla d'Agns, la seua amant, Viles-Ermes ha ofs al cavaller, reprotxant-li haver estat descorts, i l'ha reptat a un duel. Diafebus, la governanta, els cavallers i les dames guaiten el combat des d'una finestra i el van comentant a Agns, qui refusa mirar-hi. Finalment, els dos cavallers cauen a terra, aparentment morts.  Agns es llana sobre els cossos i descobreix que Tirant encara viu. Es consola de la prdua del seu amant pensant en el coratge del seu pretendent. Llavors es presenta el rei d'Anglaterra i ret homenatge al valor de Tirant. Agns i Guillem li recorden que el seu primer vot ha estat realitzat.

 Acte II .
 Quadre primer :  Defensor de la Cristiandat. Tirant, Diafebus i llurs homes conquesten Constantinoble per mar, desprs de diverses campanyes contra els musulmans. L'Emperador i el Patriarca els reben al moll. Tirant, aclamat per la seua valentia, fa la narraci de les principals batalles. La protecci del Du cristi ha fet possible la victria sobre els infidels, els quals, havent-se rendit a Tirant, professen la seua religi. A la baslica de Santa Sofia se celebra un acte d'acci de grcies. L'Emperador i Guillem de Vroic s'hi presenten ara per a palesar la realitzaci del segon dels vots. Carmesina i Tirant es retroben a l'esglsia.
 Quadre segon : Espill d'enamorats. El triomf de Tirant. La cambra de Carmesina. Les dames canten un lai d'amor, que Plaerdemavida conclou de manera burlesca. Carmesina es presenta. Les dames canten les delcies de l'amor carnal. Carmesina les renya, tot i que Plaerdemavida, qui l'ajuda a despullar-se, li descriu la bellesa de Tirant. Aquest, amb la complicitat de la jove serventa, s'ha amagat en un bagul, des d'on contempla la seua estimada prenent el seu bany. Quan la princesa es gita, Tirant s'acosta al seu llit i comena a acariciar-la; Carmesina creu que s la seua governanta qui es lliura a aquestes intimitats. Tirant es descobreix finalment, en el moment en qu l'Emperador, alertat pel soroll, acudeix a la cambra de la seua filla. El cavaller fuig per la finestra; per aviat torna, i els joves es declaren el seu amor. Se celebren les seues noces a l'esglsia de Santa Sofia. En aquest moment reapareix Guillem de Vroic per recordar a Tirant que els seus tres vots han estat executats, i que gaudeix del Nom, del Poder i de la Joia del Cavaller, per la qual cosa l'ngel Fnebre ha d'emportar-se'l amb ell, amb gran desesperaci de Carmesina. Tirant accepta el seu dest, i tots els presents festegen l'entrada triomfal de l'heroi al regne de la Fama.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246478" title="Ca n'Oriol (Rub)" nonfiltered="625" processed="623" dbindex="95728">
Ca n'Oriol (coordenades 41.498614, 2.042813) s un barri situat al nord-est del municipi de Rub, al Valls Occidental. i rep el seu nom a partir de la histrica Masia de Ca n'Oriol. La zona no es va urbanitzar fins als anys 50-60, quan les onades d'inmigrants procedents d'altres parts d'Espanya fan fer crixer la ciutat rpidament. Els nou vinguts van construir les seves vivendes a les afores del nucli urb, prop de la zona de la Masia de Ca n'Oriol.

Actualment, aquest s un dels barris ms habitats de Rub i un dels ms dinmics socialment. Disposa de dues associacions de veins (AV Ca n'Oriol i AV El Portal de Ca n'Oriol) i un collegi d'educaci primria (CEIP Teresa Altet).

 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246480" title="Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci" nonfiltered="626" processed="624" dbindex="95729">
Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci (DOPV) s un diccionari confeccionat per l'Acadmia Valenciana de la Llengua com a eina normativitzadora de la llengua en el Pas Valenci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246484" title="Sol i Aire (Sant Cugat del Valls)" nonfiltered="627" processed="625" dbindex="95730">

Sol i Aire s una urbanitzaci del municipi de Sant Cugat del Valls, al Valls Occidental. Es troba dins del parc de Collserola en terrenys qualificats de parc forestal, tot i que els vens en reivindiquen la legalitzaci.

Referncies.


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246485" title="Sant Medir (Sant Cugat del Valls)" nonfiltered="628" processed="626" dbindex="95731">
Sant Medir s un nucli de poblaci disseminat del municipi de Sant Cugat del Valls, al Valls Occidental. S'hi troba l'ermita de Sant Medir.
 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246490" title="Les Planes (Sant Cugat del Valls)" nonfiltered="629" processed="627" dbindex="95732">

Les Planes s un nucli de poblaci del municipi de Sant Cugat del Valls, al Valls Occidental. Es troba tocant al nucli del mateix nom del terme de Barcelona, essent-ne la part ms alta i septentrional del conjunt el sector santcugatenc, situat al voltant del tur del Soldat (368 m).

Referncies.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246492" title="La Colnia Montserrat" nonfiltered="630" processed="628" dbindex="95733">
La Colnia Montserrat s un nucli de poblaci del municipi de Sant Cugat del Valls, al Valls Occidental, tocant a Valldoreix i al nucli de Vallpineda (Molins de Rei). 
 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246512" title="El Poble-sec" nonfiltered="631" processed="629" dbindex="95734">


Geografia:
 El Poble-sec, un nucli de poblaci de les Masies de Voltreg.
 El Poble-sec, un nucli de poblaci de la Seu d'Urgell.
 El Poble-sec, un nucli de poblaci de Sant Quirze del Valls.

Vegeu tamb: Poble-sec, un barri de Barcelona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246522" title="Pierre Beuffeuil" nonfiltered="632" processed="630" dbindex="95735">

Pierre Beuffeuil (L'guille, 30 d'octubre de 1934) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1956 i 1967. Al llarg de la seva carrera aconsegu 16 victries.

Palmars.
1956;
 1r del Premi de Vergt;
 1r del Premi de Pompadour ;
 1r del Premi d'Ontron;
1958;
 1r del Gran Premi de l'Astarac a Mirande ;
1959;
 1r del Premi d'Auzances;
 1r del Premi de Plougonver;
 1r del Premi de Querrien;
1960;
 1r del Premi de Bourcefranc ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1961;
 1r del Premi de Quillan ;
1962;
 1r del Premi de Guret;
 1r del Premi de Mal-Pestivien;
1965;
 1r del Premi de Chaniers;
1966;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1967;
 1r del Premi de Querrien;
1968;
 1r del Premi de Saint-Thomas d'Harcout;

Resultats al Tour de Frana.
1956. 31 de la classificaci general;
1960. 31 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1961. 28 de la classificaci general;
1962. 50 de la classificaci general;
1963. 47 de la classificaci general;
1966. 71 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Pierre Beuffeuil ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246529" title="Megaquirpter" nonfiltered="633" processed="631" dbindex="95736">

Megaquirpter (Megachiroptera) s un subordre de ratpenats que noms comprn la famlia dels pteropdids (Pteropodidae).

La seua rea de distribuci comprn les regions tropicals d'frica, sia i Oceania.

Classificaci.
Es divideix en dues subfamlies, 42 gneres i 173 espcies:

Subfamlia Macroglossinae
 Macroglossus ;
 Eonycteris ;
 Syconycteris ;
 Melonycteris;
 Notopteris ;
Subfamlia Pteropodinae
 Eidolon ;
 Rousettus ;
 Boneia;
 Myonycteris ;
 Pteropus ;
 Acerodon ;
 Neopteryx;
 Pteralopex ;
 Mirimiri ;
 Styloctenium;
 Dobsonia ;
 Aproteles ;
 Harpyionycteris ;
 Plerotes;
 Hypsignathus ;
 Epomops ;
 Epomophorus ;
 Micropteropus ;
 Nanonycteris ;
 Scotonycteris;
 Casinycteris;
 Cynopterus ;
 Megaerops  ;
 Ptenochirus ;
 Dyacopterus ;
 Chironax ;
 Thoopterus ;
 Sphaerias ;
 Balionycteris ;
 Aethalops ;
 Penthetor ;
 Haplonycteris ;
 Otopteropus ;
 Alionycteris ;
 Latidens  ;
 Nyctimene ;
 Paranyctimene ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246554" title="Antoni Bosch i Cardellach" nonfiltered="634" processed="632" dbindex="95737">
Antoni Bosch i Cardellach (Sabadell, 1758-1829) fou un metge i historiador local catal. Va estudiar filosofia i medicina. Fou la primera persona en realitzar un llibre sobre la histria de Sabadell, i cre algunes de les obres ms complertes sobre la historiografia local fins a l'actualitat.

Obres destacades.
Memorias de Sabadell antiguo y su trmino;
Anales de la Villa de Sabadell. Desde el ao 987 hasta el de 1770;
Idea del partido del Valls;
Memoria de las cosas notables de la vila de Sabadell: 1787-1804;
Memorias de Sabadell antiguo y su trmino;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246556" title="Dobsonia" nonfiltered="635" processed="633" dbindex="95738">

Dobsonia s un gnere de ratpenats de la famlia dels pteropdids.

Comprn les segents espcies:

 Dobsonia beauforti;
 Dobsonia emersa;
 Dobsonia exoleta;
 Dobsonia inermis;
 Dobsonia minor;
 Dobsonia moluccensis;
 Dobsonia pannietensis;
 Dobsonia peroni;
 Dobsonia praedatrix;
 Dobsonia viridis;
 Dobsonia chapmani;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246557" title="Ramon d'Empries" nonfiltered="636" processed="634" dbindex="95739">
Ramon d'Empries (segle XIII-XIV) fou fill del comte Hug V d'Empries i de Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas. D'ella va rebre en herncia aquest vescomtat, ja que el seu germ gran Pon V d'Empries es va quedar els dominis patrimonials del pare. Fou castell d'Amposta de l'orde de Sant Joan de Jerusalem des de 1314. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246558" title="Llenges britniques" nonfiltered="637" processed="635" dbindex="95740">
Les llenges britniques formen una de les dues subdivisions de la famla lingstica insular cltica - l'altra s la branca goidlica. El nom Britnic fou adaptat per Sir John Rhys de la paraula gallesa Brython, que fa referncia als britons nadius en contraposici als anglosaxons o altres invasors.

Aquestes llenges s'han parlat a Gran Bretanya i Irlanda (incloent-hi l'Illa de Man) des de com a mnim l'edat de ferro fins avui en dia, al principi com a llenges majoritries per actualment com a llenges minoritries a Galles i Cornualla. A Irlanda, l'Illa de Man i Esccia, les llenges britniques han estat substitudes per llenges godliques. L'emigraci tamb ha creat comunitats lingsticament britones a Bretanya i la Patagnia.

Evidncia.
Hi ha diversos tipus de fonts que ens proporcionen informaci sobre les llenges britniques. Quant a les llenges primerenques, trobem informaci a les monedes, inscripcions i comentaris d'autors clssics, aix com en els topnims i noms de persona que aquests autors van citar. Quant a llenges ms tardanes, trobem informaci en les obres medievals i en els parlants nadius actuals d'aquestes llenges, i com en el cas de les llenges primerenques, en els topnims.

Caracterstiques.
La branca tamb rep el nom de cltic-P (com el gal) perqu el reflex del fonema protoindoeuropeu *kw s p, en lloc de c com en el goidlic. Aquesta nomenclatura sol implicar una acceptaci de la hiptesi del cltic-P en lloc de la hiptesi del cltic insular.

Altres caracterstiques destacables sn:
el tractament de -m, -n com a -am, -an.  ;
s- inicial seguida d'una vocal canvi a h-;
conservaci de les nasals originals seguides de -t;
sp, sr, sv/sw esdevingueren f, fr, chw;
totes les altres s- inicials caigueren si precedien una consonant;
v esdevingu gw mentre que en goidlic esdevingu f;
les plosives dobles esdevingueren fricatives: pp, cc, tt esdevinguren f, ch (c'h), th (z) si precedien una vocal o una lquida;
les plosives sordes simples i les sonores d, b i m en posici intervoclica esdevingueren fricatives;

Classificaci.
Aquesta s la classificaci lingstica de les llenges britniques:
Britnic com;
Picte (probablement);
Antic irlands (possiblement);
Pre-Manx (possiblement);
Brit;
Brit antic, que origin:
Romanobrit;
Britnic oriental;
Britnic occidental, que origin:
Cmbric;
Galls;
Britnic sudoccidental, que origin:
Bret;
Crnic;

Les principals llenges britniques d'avui en dia sn el galls i el bret - ambds sobreviuen com a llenges comunitries. El crnic s'exting a finals del segle XVIII, per durant el segle XX comen un intent de reviure l'idioma que encara continua. Tamb cal destacar el cmbric, ja extingit, i possiblement el tamb extingit picte, tot i que s millor considerar aquest ltim com un germ de les llenges britniques. El difunt Kenneth H. Jackson argument als anys 50, a partir d'alguns dels pocs exemplars d'inscripcions sobre pedra que queden, que els pictes podrien haver parlat una llengua no indoeuropea, per alguns estudiosos actuals del picte no hi estan d'acord.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246560" title="Llista d'estats sobirans del 1956" nonfiltered="638" processed="636" dbindex="95741">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Regne de Cambodja;
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;



L.
  Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Regne del Marroc (des del 2 de mar);
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
 Pakistan   Domini del Pakistan (fins el 23 de mar);
   Repblica Islmica del Pakistan (des del 23 de mar);
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Repblica del Sudan (des de l'1 de gener);
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Regne de Tunsia (des del 20 de mar);
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
 Vietnam del Sud   Estat del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246565" title="William Baffin" nonfiltered="639" processed="637" dbindex="95742">


William Baffin (1584 - 23 de gener de 1622) va ser un navegant i explorador angls. Res no es coneix amb seguretat sobre els seus primers anys de vida, tot i que es creu que va nixer a Londres i era d'origen humil.

Viatges de Baffin.

1612. Primers viatges.
La primera menci de Baffin data de 1612 quan se l'identifica com a pilot en una expedici a la recerca del Pas del Nord-oest sota les ordres del capit James Hall. Desprs del fracs d'aquesta expedici, que va acabar amb la mort de Hall en un enfrontament amb els nadius de l'oest de Grenlndia, Baffin va treballar a la base balenera de les illes Spitsbergen, llavors controlada per lEnglish Muscovy Company. 

1615-1616. Exloraci de l'rtic.

 El 1615 va entrar al servei de la Companyia pel descobriment del Pas del Nord-oest i va acompanyar al capit Robert Bylot en una nova expedici a la zona com a pilot del Discovery, en la qual va recrrer l'estret de Hudson. Les observacions astronmiques que Baffin va realitzar durant aquest viatge van ser confirmades dos segles desprs per William Edward Parry, que va recrrer la mateixa zona el 1821.

Baffin va creuar l'estret de Davis el 1616 i va descobrir la badia que avui porta el seu nom, de nou com a pilot del Discovery. Tamb va descobrir i va anomenar els estrets de Lancaster, Smith i Jones, en honor als patrons dels seus viatges. El lmit boreal que aquesta expedici va assolir, 480 km al nord de la marca establerta pel seu predecessor John Davis, va romandre sense ser superada durant dcades. 

Amb tot, va fracassar una vegada ms en el seu objectiu de trobar un pas que pogus portar els vaixells anglesos fins a l'ndia pel nord i els seus descobriment foren posats en dubte fins que van ser confirmats per John Ross el 1818.

1617-1619. Viatge a l'ndia.
Desprs d'abandonar l'aventura del nord-oest, Baffin entra al servei de la Companyia Britnica de les ndies Orientals i entre 1617 i 1619 va viatjar a la regi ndia de Gujarat. A la seva tornada va ser reconegut per la Companyia pels seus importants xits comercials a la mar Roja i el golf Prsic durant el viatge de tornada.

1620-1622. Retorn a l'ndia i mort. 
 Va tornar a Orient a comenaments de 1620 i va participar en els atacs anglo-perses sobre Qeshm i Ormuz, estats vassalls dels portuguesos al golf Prsic. Va ser durant els preparatius d'aquest darrer atac quan va rebre una ferida mortal que va acabar amb la seva vida el 23 de gener de 1622.

A ms de la importncia geogrfica dels seus descobriments, Baffin s reconegut per ser un dels primers mariners en estimar la longitud al mar mitjanant l'observaci de la lluna.

La badia de Baffin i l'illa de Baffin, la major de les que componen l'rtic canadenc, tenen aquest nom en honor seu.

Veure tamb.
illa de Baffin;
badia de Baffin;
Companyia Britnica de les ndies Orientals;

Enllaos externs.
Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online  ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246567" title="Fillostmid" nonfiltered="640" processed="638" dbindex="95743">



Els fillostmids (Phyllostomidae) sn una famlia de ratpenats que es distribueixen des de Mxic fins al nord de l'Argentina.

Classificaci.

Comprn 48 gneres amb 148 espcies:

Famlia: Phyllostomatidae;
Subfamlia: Brachyphyllinae ;
Gnere: Brachyphylla ;
Subfamlia: Carollinae ;
Gnere: Carollia;
Gnere: Rhinophylla;
Subfamlia: Desmodontinae ;
Gnere: Desmodus ;
Gnere: Diaemus ;
Gnere: Diphylla ;
Subfamlia: Glossophaginae;
Gnere: Anoura ;
Gnere: Choeroniscus ;
Gnere: Choeronycteris ;
Gnere: Glossophaga ;
Gnere: Hylonycteris ;
Gnere: Leptonycteris ;
Gnere: Lichonycteris ;
Gnere: Lionycteris ;
Gnere: Lonchophylla ;
Gnere: Monophyllus ;
Gnere: Musonycteris ;
Gnere: Platalina;
Gnere: Scleronycteris;
Gnere: Xeronycteris;
Subfamlia: Phyllonycterinae;
Gnere: Erophylla ;
Gnere: Phyllonycteris ;
Subfamlia: Phyllostominae;
Gnere: Chrotopterus ;
Gnere: Lonchorhina ;
Gnere: Macrophyllum ;
Gnere: Macrotus ;
Gnere: Micronycteris ;
Gnere: Mimon ;
Gnere: Phylloderma ;
Gnere: Phyllostomus ;
Gnere: Tonatia ;
Gnere: Trachops ;
Gnere: Vampyrum;
Subfamlia: Stenodermatinae;
Gnere: Ametrida;
Gnere: Ardops ;
Gnere: Ariteus ;
Gnere: Artibeus ;
Gnere: Centurio ;
Gnere: Chiroderma ;
Gnere: Ectophylla ;
Gnere: Phyllops ;
Gnere: Pygoderma ;
Gnere: Sphaeronycteris ;
Gnere: Stenoderma ;
Gnere: Sturnira ;
Gnere: Uroderma ;
Gnere: Vampyressa ;
Gnere: Vampyrodes ;
Gnere: Vampyrops ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta famlia de ratpenats. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246572" title="Macrotus" nonfiltered="641" processed="639" dbindex="95744">

Macrotus s un gnere de ratpenats de la famlia dels fillostmids. 

Comprn les segents espcies:

Ratpenat orellut californi (Macrotus californicus);
Ratpenat orellut de Waterhouse (Macrotus waterhousii);

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.


Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246574" title="Artibeus" nonfiltered="642" processed="640" dbindex="95745">


Artibeus s un gnere de ratpenats que consta de 3 subgneres i 18 espcies, totes elles prpies de l'Amrica Central i de Sud-Amrica.

Les espcies Artibeus fraterculus, Artibeus hirsutus i Artibeus inopinatus sn en perill d'extinci segons la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura.

Classificaci.

 Subgnere Artibeus;
 Artibeus amplus.
 Artibeus fimbriatus.
 Artibeus fraterculus.
 Artibeus hirsutus.
 Artibeus inopinatus.
 Artibeus jamaicensis.
 Artibeus lituratus.
 Artibeus obscurus.
Subgnere Dermanura;
 Artibeus anderseni.
 Artibeus aztecus.
 Artibeus cinereus.
 Artibeus glaucus.
 Artibeus gnomus.
 Artibeus incomitatus.
 Artibeus phaeotis.
 Artibeus toltecus.
 Artibeus watsoni.
 Subgnere Koopmania;
 Artibeus concolor.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les diferents espcies de ratpenats d'aquest gnere. ;
 Informaci sobre aquest gnere animal. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246578" title="Murina" nonfiltered="643" processed="641" dbindex="95746">

Murina s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246583" title="Cynopterus" nonfiltered="644" processed="642" dbindex="95747">

Cynopterus s un gnere de ratpenats de la famlia dels pteropdids.

Llista d'espcies.

 Cynopterus brachyotis ;
 Cynopterus horsfieldi ;
 Cynopterus nusatenggara ;
 Cynopterus sphinx ;
 Cynopterus titthaecheilus;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246584" title="Norbert Wiener" nonfiltered="645" processed="643" dbindex="95748">
Norbert Wiener (Columbia, Missouri, EUA, 26 de novembre del 1894 - Estocolm, Sucia, 18 de mar de 1964) s un dels cientfics ms brillants i influents del segle XX. s el pare indiscutible de la ciberntica, i, com a tal, un dels pares de la informtica o computaci.

 Biografia .

Nasqu al s d'una famlia jueva als Estats Units, i ben aviat es revel com un infant prodigi. Menut, estudi sobretot a casa, sota la tutella del seu pare, Leo Wiener, immigrant i professor de llenges eslaves a la Universitat de Harvard. Als  dos anys ja sabia llegir i escriure.  Als 11 ingress a la Universitat de Tufts i acab la carrera de matemtiques quan en tenia 14. Pass a Harvard, on estudi zoologia, d'all, als 15 anys, se'n an a la Universitat de Cornell on feu la carrera de filosofia. Torn a Harvard, on, als 18 anys, obtingu el seu doctorat en aquesta disciplina.

D'all se'n an a Anglaterra, a la Universitat de Cambridge, on conegu i treball amb Bertrand Russell i G. H. Hardy. Desde el 1914 estigu a Goettinguen, Alemanya, on coincid amb David Hilbert i amb Edmund Landau. En 1915 torn als Estats Units. Al 1926 an un altre cop a Europa, amb una beca Guggenheim i es cas amb Margaret Engemann. Estigu altre cop a Goettingen i a Cambridge amb en Hardy.

Torn als Estats Units, i durant la Segona Guerra Mundial, des de Maryland, treball en els esquemes de la artilleria antiarea britnica, intentant preveure els patrons de vol de l'aviaci alemanya. Desprs s'establi a Nova Anglaterra. Romangu al MIT (Massachusetts Institute of Technology) la resta de la seva vida acadmica, des d'on public els seus resultats ms importants,. Al 1933 obtingu el Premi Bocher, de la American Mathematical Society.

Mor a Estocolm, al curs d'una visita cientfica, el 1964.

La seva vida ha estat resumida, explicada i comentada per ell mateix a dos volums autobiogrfics excepcionals: Ex prodigi i Soc matemtic. 

 Obra .



Del seu treball d'estratgia militar nasqu la idea de la Teoria del control i la comunicaci que ell anomen ciberntica, del greg kibernos, tim (d'una nau) i kibernetikos, timoner. De fet, el terme sorg d'un fenomen que ell estudi fora: En els antics vaixells de vapor, i encara avui en els ms modestos, al tim, la pala que va sota la superficie de l'aigua i que determina la direcci del vaixell, hi han dues vlvules de vapor que, quan el moviment de les aiges el desplacen, obren una d'aquestes vlvules, la seva pressi disminueix, i el tim torna a la seva posici inicial i correcte. D'aquests mecanismes, fora corrents a una muni d'estris autorreglats, a la seva poca, fu un estudi innovador, i annomem aquest artiliugi feedback, "retroalimentaci". s a dir l'enginy "s'assabenta" que ha estay alterat i ho corretgeix tot sol, de manera automtica.

A cops passava, per, que les vlvules funcionaven malament, s'brien massa, i el tim anava ms enll de la posici correcta. S'entornava, tamb massa per, i el tim anava enrere i es tornava a passar, una mica ms lluny. Aix, el tim no trobava l'estabilitat i comenava a oscillar cada cop ms rpid i ms lluny, fins que es trencava.

Aquest fenomen l'apassion. I trob el smil en algunes conductes humanes. El clonus, s a dir la vibraci inesperada d'algun muscle del cos durant una estona, s, va establir, una reacci absolutament equivalent a la del tim. Per acabar-ho de corroborar, es despla la Ciutat de Mxic, on vivia i treballava l'insigne Dr. Arturo Rosembluth, neurleg de fama mundial, que treballava a l'Instituto Nacional de Cardiologa. Vingu moltes vegades a Mxic, enamorat del pas i de la seva gent, i tamb, com de pas, per trobar-se amb en Rosenbluth. Fou el cientfic mexic qui li parl d'un tipus de sfilis que afectava el sistema neurolgic. Quan el malalt volia agafar un objecte sobre la taula, la seva m comenava a oscillar, primer poc a poc i desprs ms rpid, amb frentics i amples moviments a dreta i a esquerra. 

Wierner s'adon, de seguida, que es tractava del mateix fenomen del tim dels vaixells. Els moviments dels humans tamb treballaven amb feedback. No hi va haver ja cap dubte, tots els sistemes, mecnics vius i socials, nicament funcionen de manera estable quan el feedback compleix de manera eficient la seva funci. Havien nascut la ciberntica, la robtica i, en bonas mesura, la informtica.

Establ dues classes de feedback. El "positiu", quan una alteraci petita s augmentada, i el "negatiu", quan la acci incial es contrarrestada. L'exemple clssic s el de frenar un automvil, amb feedback "positiu", doncs l'inercia fa que, en principi, el conductor freni ms, i el de accelerar-lo, amb feedback "negatiu", doncs en aquest cas l'inrcia cap enrera el fa prmer menys l'accelerador. La estabilitat dels sistemes es garantida, en la majoria dels casos, pel feedback "negatiu".

Quan una persona est dreta i quieta, s grcies a milers de petites correccions, de feedback negatiu, per segon. Una esttua equivalent i sense suports, per exemple, cauria desseguida.

 Escrits principals .
(es refereixen nicament les publicacions originals en angls)
 1914, "A simplification in the logic of relations" in Jean van Heijenoort, 1967. From Frege to Godel: A Source Book in Mathematical Logic, 1879-1931. Harvard Univ. Press: 224-27.
 1930, Extrapolation, Interpolation and Smoothing of Stationary Time Series with Engineering Applications. MIT Press. (no fou publicat fins 1939; l'edici de 1942 fou anomenda "El perill groc" degut a la dificultat del text i al color de la coberta del llibre).
 1948, Cybernetics: Or the Control and Communication in the Animal and the Machine. Cambridge, MA: MIT Press.
 1950, The Human Use of Human Beings. Da Capo Press.
 1953. Ex-Prodigy: My Childhood and Youth. MIT Press.
 1956. I am a Mathematician. MIT Press.
 1966, (pstum) Nonlinear Problems in Random Theory. MIT Press.;
 1966, (pstum) Generalized Harmonic Analysis and Tauberian Theorems. MIT Press.
 1966, (pstum) God & Golem, Inc.: A Comment on Certain Points Where Cybernetics Impinges on Religion. MIT Press.
 1988, (pstum) The Fourier Integral and Certain of its Applications.  Cambridge University Press.
 1994, (pstum) Invention: The Care and Feeding of Ideas. MIT Press.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246599" title="Personatge" nonfiltered="646" processed="644" dbindex="95749">
Un personatge s un carcter que apareix a obres de ficci, encara que pugui tenir una base real o imitar una persona existent. Pot ser un individu, sser, objecte o espai que actua dins la trama, que fa que avanci l'acci i que t unes caracterstiques que el diferencien de la resta, usualment accessibles a partir dels seus actes o de descripci directa. 

s un element essencial de la narrativa (l'excepci s la novella experimental Finnegans Wake, de James Joyce) i el drama. A la poesia s'identifica amb la veu lrica, tot i que poden aparixer personatges al poema com a exemple de sentiments o com a destinaris de l'obra.

Un personatge pot ser pla si no evoluciona al llarg de l'obra, s a dir, si es mant estable mentre dura l'acci i aquesta no afecta la seva manera de ser. En canvi, els personatges anomenats rodons es veuen afectats per la histria i pateixen una transformaci. Usualment sn ms rodons els personatges principals i es presenten amb ms detall.

Determinats personatges poden esdevenir arquetips si representen per antonomsia una manera de ser o de pensar, com un smbol ficcional d'una qualitat o personalitat.

Tipus de personatges.
Protagonista: heroi o personatge principal de la trama, el narrador est focalitzat en seguir les seves accions i (si s omniscient) maneres de pensar i veure el mn. Pot haver-hi ms d'un protagonista si la trama s complexa o es tracta d'una histria coral, que descriu un grup d'individus. ;
Antagonista: personatge que s'oposa als designis del principal, abans identificat amb el Mal (en la ficci moderna no hi ha tant maniqueisme i fins i tot els declaradament perversos poden ser els protagonistes). No s'ha de confondre amb l'antiheroi, que s un protagonista sense les virtuts tradicionals.
Aliats del protagonista o de l'antagonista;
Personatge objectiu: a vegades s la noia en les narracions tradicionals, s un personatge idealitzat que actua com a motor de l'acci;
Personatges secundaris: sn carcters menys rellevants o amb aparicions puntuals a la histria;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246600" title="Pozo Junco" nonfiltered="647" processed="645" dbindex="95750">

El Paratge Natural Municipal Pozo Junco s un Paratge Natural Municipal del municipi de El Toro (Alt Palncia). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 5 de novembre de 2004.

 Orografia .
El paratge se situa en un altipl, el Pla de Barraques, en mig de les estribaciones de la serra de Javalambre, concretament a la Serra del Toro a 1.558 m. Es troba a uns 8 km del nucli urb, en les proximitats de les localitats turolenses d'Abejuela i Manzanera.

 Flora .
Cal destacar que la savina de muntanya, formaci que predomina en el paratge, est inclosa en els boscos mediterranis endmics de ginebres i savines. s per aquest motiu que se l considera un ecosistema d elevat inters al Pas Valenci. Tamb hi destaquen els denominats boscos horitzontals, formacions prostrades i pulvinulars, i la notable presncia en la zona de ginebres, alguns peus allats de Pinus nigra i de savina turfera. A ms, tamb disposa de diverses espcies prpies de l alta muntanya, i un bon nombre d endemismes a les zones de muntanya ms elevades del centre i est de la pennsula Ibrica.

 Fauna .
Entre la fauna d aquesta zona destaca la presncia d espcies vulnerables segons el Catleg valenci d espcies amenaades, com l guila cuabarrada o de panxa blanca.

 Paisatge .
Un altre punt de gran inters s el paisatge, caracteritzat per una elevada naturalitat i pel domini de la savina de muntanya; tot aix conforma un paisatge on es permeten llargues visuals a l horitz de l altipl. D aquesta manera es ressalten els paisatges llunyans i les construccions amb inters paisatgstic, com ara els corrals de ramat, i d inters histric, amb la presncia d un pou de neu conegut com Nevera Alta. Tamb s significativa la potencialitat d aquest enclavament per a la prctica del senderisme.

 Enllaos interns .
 El Toro;
 Pla de Barraques;
 Serra del Toro;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .

 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246606" title="Dolent (ficci)" nonfiltered="648" processed="646" dbindex="95751">
 
El dolent s el nom popular catal per a l'antagonista, ja que usualment era una persona que buscava el mal i s'oposava a l'heroi, bo per definici. La ficci moderna, per, ha canviat aquesta concepci i els personatges sn ms complexos, no estan dividits tan netament en un maniqueisme

Un altre terme similar s el de vil, molt menys usat que en altres llenges. El vil, etimolgicament, s l'habitant que no viu a ciutat, que ve de la vila o del camp. Com que els ciutadans encarnaven l'ideal de la civilitzaci i s'assimilaven als cavallers, les persones educades i que es movien per honor, la paraula "vil" va anar adquirint connotacions negatives fins a esdevenir sinnim de malvat.  L'acci del dolent s'encamina a impedir que el protagonista aconsegueixi el seu objectiu o a intentar una acci ticament reprovable (com un crim) que l'heroi ha d'evitar. 

 Motivacions dels dolents .
Els dolents ho poden ser per natura, com els dimonis o genis. Llavors no cal explicar les motivacions que els porten a actuar aix, volen el mal, la destrucci. 

En canvi hi ha dolents que persegueixen la venjana o que motius personals han fet que es passessin al bndol oposat (com Darth Vader). La ficci t aleshores un moment, usualment narrat en forma de flaixbac o de dileg entre personatges, on s'explica el perqu del canvi, s'intenta apropar la lgica a les accions de l'antagonista.

Tamb hi ha dolents per hybris clssica (desmesura), aquells que volen transgredir les normes per ambici o set de coneixement i poder. Sn els capitalistes, tirans, personatges que busquen la immortalitat, savis que volen descobrir secrets prohibits o covards que s'alien amb els governants tot i no ser el millor per a la societat. Van en contra de l'harmonia general i per aix sn condemnats ja des de la tragdia grega.

Els malalts de tot tipus (o les mutacions) fan que els dolents ho siguin sense tenir conscincia de ser-ho, augmentant el patetisme de les seves accions, de les quals sovint en sn les primeres vctimes. Aquesta figura va sorgir a finals del segle XIX i es va generalitzar durant el XX. 

Estereotips.
 El Senyor Fosc: el tpic dolent que vol conquerir el mn, la galxia o el Cosmos sencer. Per aix disposa de gran poder i exrcits per poder cumplir els seus objectius.
El cientfic boig: s una persona que intenta fer un experiment contra les lleis de la natura i la moral. Tamb pot voler dominar el mn grcies a invents, armes o objectes mgics, com s usual en les obres pardiques i infantils, on els dolents tenen sentiments de megalomania. ;
El rival: persegueix el mateix objectiu que el protagonista, normalment l'amor d'una noia, un objecte o l'honor i per aix l'acci esdev una curs entre els dos, on el rival sovint recorre a mtodes poc tics per accelerar el seu procs;
Dimonis, genis, esperits malfics: sn ssers essencialment dolents, encarnaci de dus caiguts o forces prohibides i que intenten la destrucci de l'sser hum o l'equilibri existent. En la ficci moderna s'han transformat en arxienemics dels superherois, dictadors i terroristes;
Pertorbats mentals, com el psicpata, els assassins en srie o les persones que actuen per revenja o un trauma no superat, sn propis del segle XX i del cinema de terror;
El doble: representa el revers de l'heroi, com el Hyde del Dr Jekyll, els bessons malvats o els dus de les antigues epopeies que simbolitzaven el costat fosc;
El seductor o la seductora: persones que usen el sexe per fer sucumbir els protagonistes, van tenir un auge amb el cristianisme per vnen de l'arquetip de la vagina dentata mitolgica. Les obres modernes l'encarnen com un Don Juan o femme fatale.
Agent del mal: sn persones que creuen servir un poder superior que els ordena actuar aix, com els sacerdots diablics, els aclits dels genis o els enviats per lders a la foscor. Aquests sn els que actuen a la trama, ja que el director sol aparixer al final o estar ocult, per augmentar el suspens;
Criminals comuns;
El trador: s un personatge que comena al costat del protagonista per que comet traci per motius personals i acaba passant-se al bndol enemic, sol ser proper a l'heroi per augmentar la decepci;
El dolent errat: s una figura que creu actuar correctament i que confon l'heroi amb un dolent, per tant el combat per una bona causa. Usualment la histria acaba mostrant la veritat i els dos personatges s'alien;
Monstres, animals salvatges;
Virus, amenaces no materials i extraterrestres: sn dolents abstractes, freqents a la cincia ficci. Tamb pot ser un robot descontrolat;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246608" title="La Esperanza (Sogorb)" nonfiltered="649" processed="647" dbindex="95752">

El Paratge de La Esperanza s un Paratge Natural Municipal del municipi de Sogorb (Alt Palncia). Declarat per acord de la Generalitat Valenciana el 27 de gener de 2006.

 Orografia .
La muntanya de La Esperanza es correspon a un xicotet tur que s eleva fins a una altura mxima de 445 metres des d un nivell de cota dels terrenys que la rodegen de vora els 400 metres. Des del punt de vista geomorfolgic, la zona pertany a la unitat del domini trisic d Espad, i ms en concret a la subunitat Calderona-Alt Palncia. Els materials mesozoics sn els que hi predominen, en concret les roques que afloren en la zona sn toves calcries.

 Flora .
En relaci amb la vegetaci, cal dir que, de la mateixa manera que la resta d elements bitics del paratge, es troba prou antropitzada. Les espcies principals que hi habiten provenen de plantacions. La massa de pineda exerceix una important funci de protecci del sl enfront de l erosi, ja que est situat en una zona on, per la seua litologia, el risc d erosi s molt alt i, tot i aix, el seu grau s baix a causa de la cobertura vegetal.

 Fauna .
Quant a la fauna, de la mateixa manera que en el cas de la vegetaci, est afectada per un alt grau d influncia antrpica. Es troben algunes espcies de rptils i mamfers. Tanmateix el grup ms representatiu el formen les aus.

 Presncia humana .
En l actualitat la muntanya La Esperanza, per la seua proximitat al nucli urb, s utilitza com a zona d esbarjo i passeig per als ciutadans de Sogorb, que busquen tranquillitat en un entorn natural. Hi ha zones de pcnic amb taules i bancs de formig i pedra, i tamb fonts d aigua potable.

Dins de l'mbit del paratge es troba la font de La Esperanza. A ms, el paratge presenta elements destacables des del punt de vista historicocultural, com ara les runes del monestir de los Jernimos de Nostra Sra. de la Esperanza, i l'ermita de la mateixa Verge, amb referncies documentals del segle XIV.

 Enllaos interns .
 Sogorb;
 Serra d'Espad;
 Serra Calderona;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246616" title="Serra del Toro" nonfiltered="650" processed="648" dbindex="95753">

La serra del Toro es troba situada en el lmit entre la comarca de l'Alt Palncia (Pas Valenci) i la provncia de Terol (Arag), s un sistema muntanyenc disposat dins del Sistema Ibric formant un  conjunt muntanyos amb la serra de Javalambre, amb orientaci nordoest-sudest.

Aquesta serra del Toro est envoltada per les poblacions del Manzanera, San Agustn, Abejuela, Barraques, Tors, Begs i El Toro (que li dona nom a la serra).

L'altitud que presenta la serra s notable, destacant el tur Salada amb 1.581 metres, Puntal del Agrillar amb 1.616 metres, Puntal de Magaa amb 1.614 metres, Alt del Tomatero amb 1.607 metres o Puntal de Peir amb 1.605 metres que sn les mximes altituds de la serra i es conten entre les ms destacades del Pas Valenci.

La serra est constituda principalment per materials calcaris amb un clar predomini del perode jurssic presentant abundants restes fssils marins.

A causa de la seva situaci es constitux com una important barrera divisria d'aiges contribuint els rierols nascuts en el seu sector oriental a alimentar el riu Palncia (el naixement de la qual es troba dintre de la prpia serra) mentre que els del vessant occidental alimenten al Millars pel nord i al Tria pel sud.

 Flora .
A causa de la duresa climtica, deguda tant a l'altitud com a la llunyania respecte al mar la zona es presenta una baixa densitat de poblaci el que ha perms que encara segueixi existint una gran varietat tant de flora com de fauna. Destacant entre la flora l'alzina i la savina en combinaci amb el roser silvestre. Conforme augmenta l'altitud deixen pas a la pineda de pi rodeno i pi roig. Finalment, en les zones ms altes la vegetaci es redux a una coberta encoixinada adaptada perfectament als forts vents existents destacant per tant la sabina rastrera o el coix de monja.

 Fauna .
Quant a la fauna es troba representada mitjanant diverses espcies cinegtiques com el conill, la llebre, la perdiu o el senglar. Altres espcies com el corb o la gralla han aprs a conviure amb l'home i sn freqents al costat de les diverses masies existents. Finalment, altres espcies de gran inters sn el gat silvestre o l'guila perdiuera.

 Espais protegits .
A causa del magnfic estat de conservaci de la serra el govern valenci ha declarat com paratges naturals municipals l'entorn del Pozo Junco, i l'entorn del naixement del riu Palncia, cursos baixos del riu Agualobos, Barranc del Sahuquillo  i rambla Seca en el terme de El Toro aix com Peaescabia a Begs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246617" title="Peropteryx" nonfiltered="651" processed="649" dbindex="95754">

Peropteryx  s un gnere de ratpenats de la famlia dels emballonrids.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246618" title="Vortimer" nonfiltered="652" processed="650" dbindex="95755">
Vortimer fou un prncep i senyor de la guerra brit del segle V, possiblement llegendari. Tamb es diu que fou el primer rei de Gwent.

Vortimer apareix per primera vegada a la Historia Britonum, com a fill de Vortigern, que fou un rei dels Britons histric que permet als saxons que s'establissin a l'est de l'illa. Vortimer encapal els britons en quatre batalles contra els saxons, arribant a expulsar-los. Per mor poc desprs i Vortigern consent la tornada dels saxons. Es coneixen els noms de tres llocs de batalla, i sembla que es corresponen amb batalles lliurades a Kent recollides a la crnica anglosaxona. Aquestes crniques no mencionen Vortimer, i de fet diuen que Vortigern fou el lder dels britons en una d'aquestes batalles.

El material llegendari de la Historia Britonum fou ampliat en la Historia regum Britanniae de Godofred de Monmouth, una descripci fictcia dels lders de Britnia. Segons ell, els britons abandonaren Vortigern i posaren Vortimer al tron. Desprs d'expulsar els saxons, Vortimer fou enverinat per la seva madrastra Rowena (una saxona) i Vortigern recuper la corona.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246619" title="Assalt al castell d'Alar" nonfiltered="653" processed="651" dbindex="95756">
 




L'Assalt al castell d'Alar va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Arag, amb el resultat de la derrota derrota mallorquina i la confiscaci de l'illa per Pere el Gran.

Antecedents.

El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV, Carles I d'Anjou, va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes, i don la investidura del Regne de Siclia a Carles I d'Anjou. 

Els francesos ocuparen la Vall d'Aran, per no pogueren seguir avanant en territori catal. L'any segent ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra, per tamb fracassaren, i en el contraatac catalano-aragons de l'any 1284, assetjaren Tudela. El 1285 els francesos entraren pel territori rosselons de Jaume II de Mallorca amb un exrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel propi rei de Frana, Felip l'Ardit, i acamparen a Elna i Perpiny, creuant pel Pas de la Massana el juny. Els catalans, van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castell d'Empries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guxols i Blanes, i Peralada fou destruda sense aconseguir rendir-la.

L'estol catal, provinent de Siclia comandat per Roger de Llria havia derrotat la flota francesa a la Batalla naval de les Formigues, recuperant el territori del nord. En aquell moment la disenteria s'estengu entre els francesos, que envoltats, sense provements i malalts, hagueren de retirar-se, per es trobaren la retirada tallada als Coll de Panissars on foren massacrats. Els francesos van rendir les places que encara tenien a l'Empord i la ciutat de Girona, per controlaven el Rossell.

Pere el Gran va decidir-se llavors a atacar el Regne de Mallorca, preparant un estol a Salou, atacant primer les illes balears, sent el primer objectiu l'illa de Mallorca. Un cop desembarcats, Pon Sagurdia, el lloctinent del rei Jaume II de Mallorca rendeix Ciutat de Mallorca al rei Alfons i els sndics dels pobles de Mallorca juren homenatge al rei.

La batalla.
Un cop ocupada tota l'illa, el 25 de novembre de 1285, mentre Jaume II de Mallorca est a Perpiny, Alfons el Franc insta a la rendici a l'alcaid del castell d'Alar, Ramon Ballester, per finalment el 30 de desembre es produeix l'Assalt al castell d'Alar on la guarnici estava formada pel propi Ramon Ballester, Guillem Capello (Cabrit), Guillem Bassa, Arnau Ramon, Lleonard Marsello i Albert Perpiny.

Conseqncies.
Els defensors del Castell d'Alar foren cremats un cop conquerit el castell i els seus bns confiscats.

El regne de Jaume II de Mallorca fou confiscat per Pere el Gran no pogu veure els resultats de l'expedici en morir pocs dies desprs. La mort d'Alfons el Franc el 1291 don origen, quatre anys ms tard, a un gran conflicte entre Catalunya i Siclia, doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Arag i deleg el regne de Siclia en el seu germ petit, Frederic. 

Desprs de la mort de Jaume III de Mallorca a la batalla de Llucmajor (1349), el Regne de Mallorca es reintegrar a la Corona d'Arag, i el 1443, amb la conquesta del Regne de Npols es completaria la reunificaci del Regne de Siclia sota el regnat d'Alfons el Magnnim.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246622" title="Lonchorhina" nonfiltered="654" processed="652" dbindex="95757">

Lonchorhina s un gnere de ratpenats de la famlia dels fillostmids.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.
Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246624" title="Navardn" nonfiltered="655" processed="653" dbindex="95759">


Navardn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinc Viles. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246625" title="El Tajar (Torralba)" nonfiltered="656" processed="654" dbindex="95760">

El paratge del Tajar s una microrreserva del municipi de Torralba (Alt Millars). Declarat per acord de la Generalitat Valenciana el 2 de desembre de 1998. 

s un important bosc comunal en el qual s'elaborava carb per a vendre'l a La Plana i Sogorb. El trobem enclavat al Parc natural de la Serra d'Espad

 Enllaos interns .
 Torralba;
 Serra d'Espad;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246627" title="Rowena" nonfiltered="657" processed="655" dbindex="95762">
Segons la llegenda, Rowena fou la filla del lder anglosax Hengest i esposa de l'alt rei brit Vortigern. Descrita com a una formosa femme fatale, guany per al seu poble el regne de Kent grcies a la seva seducci de Vortigern. Rowena no apareix en obres contempornies, cosa que fa que els historiadors actuals considerin fictcia la seva histria.

Histria.
Se la menciona per primera vegada (per no de nom) com a la formosa filla saxona d'Hengest en la Historia Brittonum. Desprs de l'arribada d'Hengest i Horsa a Ynys Ruym, l'actual Thanet, Hengest negoci amb l'alt rei Vortigern perqu aquest li dons ms terrs. Seguint les ordres del seu pare, Rowen embriag Vortigern en un banquet, i ell qued tant fascinat per ella que accept concedir a Hengest el que volgus si li permetia casar-se amb ella com a segona esposa (no se sap amb certesa el dest de la seva primera esposa, Sevira). El text deixa clar que el seu desig per una dona pagana s incitat pel Diable. Hengest exig el regne de Kent, que Vortigern li conced estpidament. Aquest acord fou un desastre per als britons i permet als saxons enfortir considerablement la seva presncia a Gran Bretanya.

La Historia Regum Britanniae de Godofred de Monmouth fou la primera que mencion la filla d'Hengest de nom: Rowena. Segons Godofred, Vortigern usurp el tron del rei legtim Constant. Godofred afirma que la seducci de Vortigern embriagat cre la tradici de brindar a Gran Bretanya. Les relacions amistoses de Vortigern amb els saxons, especialment pel perms que els don de cridar encara ms colons, fu que els fills que tingu amb la seva primera esposa es rebellessin. El seu fill ms gran, Vortimer, aconsegu el tron brit i expuls els saxons, per fou enverinat per Rowena, que assum un rol de madrastra malvada. Ms endavant, els saxons mataren tots els lders britons a la Nit dels Ganivets Llargs, tret de Vortigern, salvat per Rowena. La Historia Brittonum explica que un foc div l'inciner en vida juntament amb el seu marit, a la torre de Vortigern al sud de Galles.

A les Trades Galleses i en poesia gallesa, Rhonwen, la "mare de la naci anglesa", s un exemple etern de la traici i paganisme anglesos. La Rowena descrita per Godofred, amb el seu s de la seducci i de les pocions, s probablement una de les bases de les antiherones de la llegenda artrica, com ara Morgana i pot comparar-se amb les seves representacions de bones reines britones com ara Cordlia o Mrcia. Tamb hi ha similituds amb la rondalla de la reina Gwendolen o Estrildis, una altra bella princesa germnica. Tamb s un personatge de l'obra de teatre de William Henry Ireland Vortigern and Rowena.

Base histrica.
Els historiadors actuals consideren mtica la histria de Rowena. Ni ella ni la seva histria apareixen en les obres d'autors o historiadors saxons com ara Beda o la Crnica anglosaxona. Les diferents maneres en qu es pot escriure el seu nom no ajuden a indicar-ne un origen clar, i s possible que tingui un significat en galls que encara faria ms inverosmil aquesta histria. Ron-Wen vol dir "Llana Brillant". D'altra banda, s possible que el nom tingui relaci amb rhawn (pl de cavall), cosa que podria ser significativa tenint en compte la relaci del seu oncle i el seu pare amb els cavalls. s possible que els autors gallesos hagin creat el personatge i la seva histria basant-se en exemples bblics d'antiherones com ara Salom o Dalila, com a advertncia contra els casaments entre britons i saxons.

Si Rowena hagus existit, hauria estat Juta, tal com el seu pare.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246628" title="Zangoza" nonfiltered="658" processed="656" dbindex="95763">

Zangoza (castell Sangesa) s un municipi de Navarra, a la comarca de Sangesa, dins la merindad de Sangesa.

 Demografia .


 Histria . 
Els vestigis romans acrediten una densa implantaci. La primitiva vila Sangesa la Vella s'identifica amb l'actual Rocaforte. Va ser una important defensa del regne de Pamplona. El monarca San Ramirez va concedir cap a 1090 el fur de Jaca al primer nucleo de poblaci franca que Alfons I el Bataller ho va estendre en 1122 al burgo nou. Va ser centre d'una tinena encarregada de controlar la frontera amb Arag. A mitjan segle XII es va constituir al capdavant de la merindad de Sangesa. No obstant aix en el segle XIX el partit judicial es va situar a Aoiz. 

Durant la Guerra de Successi Espanyola a la fi de 1710 va estar ocupada per tropes de l'arxiduc Carles. Va tenir sempre seient en les Corts de Navarra pel bra de les Universitats. Durant la guerra del Francs va ser defensada per Francisco Espoz y Mina. Va ser tamb escenari en les guerres carlines.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Zangoza - Pgina Web Oficial;
Sangesa - Govern de Navarra - Informaci i Dades de Municipis de Navarra;
Sangesa Digital - Web sobre Zangoza;
Zangotzarra - Agrupaci Cultural Enrique II de Albret;
Cantolagua - Pgina web d'n barri de Zangoza;
Historia de un pueblo en cuatro cifras - Blog sobre la histria desconeguda de Sangesa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246630" title="Barranc del Sahuquillo" nonfiltered="659" processed="657" dbindex="95764">

La Paratge del Barranc del Sahuquillo s una Microrreserva del municipi de El Toro (Alt Palncia). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 6 d'octubre de 1998. 

 Enllaos interns .
 El Toro;
 Serra del Toro;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246633" title="Natlid" nonfiltered="660" processed="658" dbindex="95765">

Els natlids (Natalidae) sn una famlia de ratpenats que es troben des de Mxic fins al Brasil, incloent-hi les illes del Carib.

Sn insectvors.

Comprn 3 gneres i 8 espcies:

Chilonatalus;
Chilonatalus micropus;
Natalus;
Natalus jamaicensis;
Natalus major;
Natalus saturatus;
Natalus stramineus;
Natalus tumidirostris;
Natalus tumidifrons;
Nyctiellus;
Nyctiellus lepidus;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta famlia de ratapinyades. ;
 Distribuci mundial de les espcies d'aquesta famlia. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246637" title="Sturnira" nonfiltered="661" processed="659" dbindex="95766">

Sturnira s un gnere de ratpenats de la famlia dels fillostmids.

Comprn les segents espcies:

 Sturnira aratathomasi;
 Sturnira bidens;
 Sturnira bogotensis;
 Sturnira erythromos;
 Sturnira ludovici;
 Sturnira luisi;
 Sturnira magna;
 Sturnira mordax;
 Sturnira nana;
 Sturnira sorianoi;
 Sturnira thomasi;
 Sturnira lilium;
 Sturnira tildae;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246638" title="Baltasar Gracin" nonfiltered="662" processed="660" dbindex="95767">
Baltasar Gracin y Morales (Belmonte de Gracin (Calatayud), 8 de gener de 1601 - Tarazona (Saragossa), 6 de desembre de 1658) fou un escriptor espanyol del Segle d'Or que cultiv la prosa didctica i filosfica. Entre les seves obres destaca El Criticn  alegra de la vida humana  que constitueix una de las novelles ms importants de la literatura espanyola, comparable per la seva qualitat al Quixot o La Celestina.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246640" title="Son Goku Jr." nonfiltered="663" processed="661" dbindex="95769">



Son Goku Jr. s un personatge de la srie de dibuixos animats Bola de drac. s el rebesnt de Son Goku i apareix lluitant en un torneig d'arts marcials contra Vegeta Jr.Se sap transformar en super sayan.

Primer a la pellicula Bola de drac cent anys despres es molt poruc i no sap transformar-se en super sayan, per despres d'una aventura per anar a buscar una bola de drac per curar a la seva vesavia Pan, aconsegueix mes fora de voluntat i es fa mes fort.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246642" title="Carollia" nonfiltered="664" processed="662" dbindex="95770">

Carollia s un gnere de ratpenats de la famlia dels fillostmids.

Les espcies d'aquest gnere es troben a les regions tropicals de Sud-Amrica i de l'Amrica Central per no a les illes del Carib (llevat de Trinitat i Tobago).

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246643" title="Santo Amaro" nonfiltered="665" processed="663" dbindex="95771">
L illa de Santo Amaro t una superficie de 143 km i est situada al centre del litoral del Estat brasiler de So Paulo al nordest de l illa de So Vicente i al nord de la badia de Santos. En el seu territori hi ha el municipi de Guaruj. A l estuari que separa l illa de So Vicente s hi va construir el port de Santos, un dels ms grans del mn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246644" title="Antrozoid" nonfiltered="666" processed="664" dbindex="95772">

Antrozoidae s una famlia de ratpenats pertanyent a l'ordre Chiroptera.

Espcies.

 Antrozous dubiaquercus;
 Antrozous koopmani;
 Antrozous pallidus;
 Antrozous minor;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquesta famlia de ratpenats. ;
 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246657" title="Tadarida" nonfiltered="667" processed="665" dbindex="95775">

Tadarida s un gnere de ratpenats que en comprn 8 espcies agrupats en dos subgneres.

Espcies.

 Tadarida brasiliensis;
 Tadarida aegyptiaca;
 Tadarida australis ;
 Tadarida fulminans;
 Tadarida kuboriensis;
 Tadarida lobata;
 Tadarida teniotis ;
 Tadarida ventralis;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246681" title="Eliseu Trenc i Ballester" nonfiltered="668" processed="666" dbindex="95777">
Eliseu Trenc Ballester (Mazres, Arige, 1944) es un historiador de l'art i professor de literatura hispnica. Fill d exiliats de la Franja de Ponent (d'Albelda, la Llitera). 
A Pars es llicenci en Lletres d espanyol (1968) i en Histria de l Art i d Arqueologia (1980). 
Va viure uns anys a Barcelona, on la seva assistncia als cursos per a estrangers de l IEC li desvetll un inters especial per la seva cultura familiar. 
El 1987 esdevingu Matre de confrences a la Universit de Haute-Bretagne, Rennes 2, d'on  pass el 1991 a la Universit de la Sorbonne-Nouvelle, Pars III, fins el 1996, any en qu guany el crrec de Professeur (catedrtic) d espanyol a la Universit de Reims Champagne-Ardenne, on encara exerceix.
El seu camp principal de recerca s la Histria de l art catal dels XIX i XX, amb un inters particular per les arts grfiques (gravat, arts del llibre, cartell, publicitat impresa), el Modernisme catal, les relacions entre la literatura i l art del Simbolisme i les relacions artstiques entre Frana i Catalunya.
s membre corresponent a Pars de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des del 1993 i de l'IEC des del 2008, i ha estat president de l Associaci Francesa de Catalanistes, del 2002 al 2004, entitat de la que ara s president d honor. s vice-president de la Societat dels Hispanistes Francesos (des 2004). s oficial de l Orde de les Palmes Acadmiques de Frana des del 2001.

 Llibres i treballs.
La seva tesi, Les Arts Graphiques de l poque moderniste  Barcelone, del 1974, fou publicada a Barcelona en doble edici catalana i castellana (1977), llibre que des d aleshores ha esdevingut clssic en aquesta matria.
Altres llibres importants d'ell sn Alexandre de Riquer (1856-1920), The British Connection in Catalan Modernism (Sheffield 1988, en collaboraci amb Alan Yates), la monografia ms completa existent sobre Alexandre de Riquer (Barcelona 2000) o Barcelone des avantgardes (Pars 2001, en collaboraci amb Brigitte Lal).
Ha estat editor de Les avant-gardes en Catalogne (Pars 1995, amb Serge Salan), La prensa ilustrada en Espaa (Montpeller 1996), Au bout du voyage, l le : mythe et ralit (Reims 2001) i  La recepci de la literatura catalana a Europa, (Montpeller 2004, amb Montserrat Roser).
Ha publicat captols de l obra collectiva Art de Catalunya (Barcelona 2000-2001) i captols cabdals de l obra El Modernisme (Barcelona 2002-2003), tema del que s sens dubte un dels mxims especialistes.
Ha collaborat en una trentena de catlegs d exposicions especialment sobre el Modernisme (Ramon Casas, el Simbolisme, Xavier Gos, William Morris, Alexandre de Riquer, Apeles Mestres, Manolo Hugu, Santiago Rusiol, Joaquim Mir, Mateo Hernndez, etc.) i ha publicat articles de recerca sobre William Degouve de  Nuncques, ex-libris, Joseph Flaugier, Ferran Canyameras, l art contemporani i el cmic. Ha collaborat sovint a revistes i peridics catalans. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246682" title="Mormopid" nonfiltered="669" processed="667" dbindex="95778">

Els mormopids (Mormoopidae) sn una famlia de ratpenats que habita Amrica des del sud de Mxic fins al sud-est del Brasil.

Classificaci.

Aquesta famlia comprn 2 gneres amb 13 espcies.

 Gnere Mormoops;
 Gnere Pteronotus;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta famlia de ratpenats. ;
 Distribuci d'aquests ratpenats a nivell mundial. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246687" title="Pteronotus" nonfiltered="670" processed="668" dbindex="95779">

Pteronotus s un gnere de ratpenats de la famlia dels mormopids.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246690" title="Papir de Barcelona 1 (P67)" nonfiltered="671" processed="669" dbindex="95780">
Papir de Barcelona 1 (P67) Es un fragment de papir conservat a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat datable a final del segle II dC.
Cont alguns versets de Mateu 26.

Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246691" title="Josep Baralt i Torres" nonfiltered="672" processed="670" dbindex="95781">
Josep Baralt i Torres (Arenys de Mar, 1740   1829), cosmgraf i navegant. Mestre de Nutica, Alferes de Fragata i Patr honorari de la Reial Armada Espanyola. Tinent Major de l Armada, ajudant militar de Marina i Capit del port d'Arenys. Fundador de la Reial Escola Nutica. 

Biografia.

Va nixer a Arenys de Mar el 31 de maig de 1740 i va fer els seus primers estudis en escoles de la vila. Seguint la tradici familiar de pare i avi navegants va voler tamb ser mar, i va cursar al Ferrol els estudis cosmogrfics de pilotatge i cincies auxiliars i, amb noms 22 anys, grcies als seus coneixements, ja capitanejava una fragata, la "San Juan Bautista" amb la qual va fer diversos viatges a Amrica. Tamb era copropietari en una setzena part de la "Nuestra Seora del Carmen" per 745 lliures mitjanant el prstec que li va fer Flix Llenes. 

El 1749, en morir el seu pare a Veracruz, Nova Espanya (actualment Mxic), ell i els seus tres germans petits van viure amb el seu avi patern, Josep Baralt i Roca, fins a la seva mort, el 1752. El 1756, la seva mare Maria Torres Xaps es va tornar a casar amb un mariner, Bonaventura Lloret, deu anys ms jove que ella. 

Seguidament va posar un plet contra els seus fills reclamant-los la devoluci del dot aportat al primer matrimoni. Com que la mare havia perdut la potestat sobre els seus fills, la cort jurisdiccional d Hostalric, capital del vescomtat de Cabrera, va concedir la tutela a la seva via Maria Rabassa, i a crrec del patr Antoni Pruna, en uns moments en els quals l economia familiar era molt necessitada, va ser necessari crear un "censal mort" per a poder retornar el dot a la mare.

Les Reials Ordenances de la Reial Armada del rei Carles III, de l any 1751, protegien als fills orfes de matriculats a la marina de manera que aquells que tinguessin habilitats i sabessin servir, fossin admesos com a aprenents en els bucs de guerra a fi i efecte que agregats als seus pilots avancessin la terica i comencessin la prctica en els seus estudis. Aix va ser com Josep Baralt aconsegu una bona preparaci tcnica, precisament en els moments que la cincia nutica estava noms a l abast de la marina de guerra, i va sortir com primer pilot honorari i gradual desprs de completar els estudis en l Escola del Ferrol. 

El mateix cam va seguir el seu germ Llus, el qual no va passar de segon pilot, per Ignasi, el germ petit, quan tenia tretze anys, essent grumet en un vaixell corsari, va ser capturat per pirates algerians l any 1761. Un any desprs (1762) Josep Baralt es convert en patr de la goleta  San Juan Bautista  i de la  Nuestra Seora del Carmen . 

Gaireb simultniament es va haver de preocupar, juntament amb l via, de satisfer el dot de la seva germana Maria, que aquell any es va casar amb el patr Josep Compta, i reunir diners per a redimir al seu germ Ignasi de la seva captivitat a l'Alger. En l alliberament d Ignasi, aconseguida a mitjan 1763, van intervenir els Trinitaris que all residien i va ser redimit desprs que Josep Baralt pagus el seu rescat consistent en el seu pes en plata (Ignasi tenia 15 anys). En el seu rescat, Ignasi vestia abillaments rabs, que es va conservar fins a fa poc en poder d un descendent, guardat en una arca a Arenys de Mar. 

Essent patr de la goleta "San Juan Bautista" va comenar les seves travessies atlntiques, gaireb sempre en la ruta a les Antilles, i va fer suficients beneficis per a poder retornar els prstecs. A l edat de 22 anys, el 1764, va casar amb la seva primera dona, Teresa Preses, nascuda a Arenys de Mar i filla de Joan Preses, conegut fuster de ribera i de Teresa Llenes, familiars d altres copropietaris de l embarcaci "San Juan Bautista". Amb Teresa van tenir cinc fills: Isabel (1765), Teresa (1766), Francesca (1769), Felcia (1773) i Josep (1776).

El 1777, als 37 anys, es va casar amb Rita Llad Puig, tamb nascuda a Arenys. Amb Rita van tenir set fills: Francesc (1778), Josefa (1779), Joan Baptista (1780), Manela (1782), Maria (1783), Zenon (1785) i Rita (1789). 

Baralt, que el 1794 don tres cases a la vila que van ser destinades a hospital militar, va encapalar als defensors d'Arenys durant la Guerra del Francs. Va presidir el govern d'Arenys i va iniciar algunes millores. Possiblement la ms significativa va ser obrir un carrer que uns la Riera amb el carrer de Sant Zenon, que es va anomenar carrer Nou (ara, Bisbe Vil i Mateu). El 1795 va pagar i va dirigir una bateria, construda per a la defensa de la rada d'Arenys de Mar. 

Va morir a la seva casa del carrer de l Esglsia el 31 d agost de 1829 als 89 anys d edat desprs de rebre els sagraments, i est enterrat a l esglsia de Santa Maria d Arenys en la tomba familiar, sota la trona al costat de l epstola amb la inscripci "SEPVLTVRA DE JOSEP BARALT I DELS SEVS, A 1773" (sepultura de Josep Baralt i els seus, any 1773), on el seu besnt, Francesc de Pol i Baralt, que va ser bisbe de Girona, t una placa de marbre "in memoriam" que la vila d Arenys va dedicar el 1929 al seu illustre sacerdoy.

Navegaci.

Les travessies atlntiques van ser constants i sovint va arribar a fer-ne ms de dues a l any, gaireb sempre amb destinaci a les Illes de Sobrevent. Es duia en prctiques al seu germ Llus. L ltima travessia amb la "San Juan Bautista" la va fer l any 1771 i va cedir el seu patronatge a Llus, mentre que ell es va fer crrec de la goleta "Jess, Mara y Jos", de la qual era copropietari amb Mari Carb i Jaume Arnau. 

Del 1772 al 1778 va repetir els viatges a les Antilles amb aquest vaixell; en aquells anys, a ms de la casa que va heretar de la seva via, va continuar incrementant el seu patrimoni amb adquisicions immobiliries en els carrers de l'Esglsia, la Bomba i la Riera a Arenys de Mar. 

Josep Baralt seguia al comandament d un vaixell que feia la ruta a Amrica, del qual era propietari i capit, vaixell que a l abril de 1775 va ser embargat pel govern i armat de guerra i destinat al reconeixement de les goletes que creuaven la badia de Cadis. En acabar la seva feina, no va voler cobrar res. L any segent i estant a Barcelona, el vaixell va ser embargat de nou per anar a Amrica amb l esquadra del marqus de Thilly en la campanya del Pacfic. Al desembre de 1779, acabada la campanya, el vaixell de Baralt, ancorat a L Havana, va rebre ordres del govern espanyol per a conduir tropes i material a Movila i Pensacola a les costes de Florida a compte de la Reial Hisenda i va servir fins al 30 de desembre de 1780, data en la qual una fragata anglesa de l almirall Rodney la va capturar. El govern va premiar els seus serveis nomenant-lo Mestre de Nutica, Alferes de Fragata i Patr honorari de la Reial Armada Espanyola. 

La promulgaci de la disposici del 12 d octubre de 1778, que havia acabat amb el monopoli dels ports del sud d Espanya (Sevilla i Cadis), va fer progressar la navegaci atlntica de la marina catalana. La necessitat de disposar pilots, la intervenci dels quals era legalment imprescindible per a les rutes d ultramar, van se el motiu pel qual molts pares de famlia i el gremi de Sant Elm d'Arenys de Mar sollicitessin a Josep Baralt l establiment d una Escola de Pilots. 

Vint anys ms tard de la fundaci de l Escola de Pilots, el 22 d octubre de 1802, el rei Carles IV i la seva famlia pernoctaren a Arenys de Mar allotjant-se en les cases de Can Ramis i de Pau (avui Cabirol); coneixedor el rei de la importncia de l Escola de Pilots va voler conixer personalment Josep Baralt, que li va ser presentat per Josep de Olzoga, capit del port de Barcelona i per Pere de Ayala, ajudant militar i de marina d'Arenys. El rei, completament satisfet per les explicacions que se li van donar, va decretar que l Escola es tituls "Reial" i va nomenar a Josep Baralt, Tinent Major de l Armada i li va atorgar el privilegi d onejar en la faana el "pen reial". El 22 de febrer de 1806 Baralt va ser nomenat ajudant militar de Marina i Capit del port d'Arenys, crrec que va ocupar fins a la seva mort. 

Sobre l'Escola de Pilots.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246692" title="Mormoops" nonfiltered="673" processed="671" dbindex="95782">

Mormoops s un gnere de ratpenat de la famlia dels mormopids.

Comprn dues espcies:

 Mormoops blainvillii.
 Mormoops megalophylla.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246696" title="Guillem-Jordi Graells i Andreu" nonfiltered="674" processed="672" dbindex="95783">
Guillem-Jordi Graells i Andreu (Terrassa 22 de maig de 1950) s un autor i director teatral catal. Llicenciat en filologia catalana el 1973 i en arts dramtiques, amb Oriol Pi de Cabanyes participa en l organitzaci de la campanya Catal a l escola (1969-1970) i el 1971 entraren al Consell de Redacci de la revista Serra d'Or, alhora que reorganitzaren el PEN catal.  

El 1976  va dirigir els seus primers muntatges,  Quiriquib, de Joan Brossa, Home amb blues i Onze de setembre. Del 1977 al 1980 dirig la societat cooperativa Teatre Lliure, que estren les seves traduccions de La nit de les trbades, Abraham i Samuel i la Bella Helena. Tamb va traduir al catal obres de Maxim Gorki, Eugne Labiche, Alfred de Musset, Arthur Schnitzler i Dario Fo. El 1980 deix el Teatre Lliure per problemes amb les autoritats per un intent de censura oficial i marx a l'Institut del Teatre, on fou subdirector fins el 1988. Tamb es vincul a l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana, del que n'ha estat secretari i vicepresident del 1980 fins el 1999. El 2007 en fou nomenat president.

Altres muntatges en qu ha participat sn Vapors (1983), L'auca del senyor Esteve (1984), Mel salvatge (1986) i Fantasio (1988). Ha seguit la seva trajectria teatral amb La Lloll, un xou ben viu (1992), Klowns (1997) i El florido pensil (1997). Ha elaborat, amb Jaume Fuster, el gui del programa de TV3 Qui? (1990) i ha estat coautor del gui de la pellcula La febre d'or (1993). Ha treballat per a les companyies Tanttaka Teatroa, el Gran Teatre del Liceu, l Orquestra Ciutat de Barcelona, el Centre Dramtic del Valls, Arteszena, la companyia de Lloll Bertran, Monti & Cia, i altres.

 Obres .
 Titnic-92 (1988) ;
 Damunt l'herba (1989),
 L'Institut del Teatre (1913-1988): histria grfica (1990).

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246705" title="Casa Pere Company" nonfiltered="675" processed="673" dbindex="95784">


La Casa Pere Company s un edifici modernista construt per Josep Puig i Cadafalch el 1911. Es troba situat al carrer Buenos Aires, 56 de Barcelona

La casa va ser proposada el 1911 per al premi del concurs anual d'edificis artstics de l'Ajuntament de Barcelona, guard que finalment va concedir-se a la fbrica Casaramona, del mateix arquitecte. 

La casa s considerada la primera obra de l  poca blanca  de Puig i Cadafalch, en qu l arquitecte de Matar va introduir influncies de la Sezession vienesa als seus projectes. A la faana es mant algun element decoratiu, com ara l'esgrafiat de la verge de l Assumpci de la banda del carrer de Buenos Aires, obra de Toms Fontanals. El 1940, la casa va ser adquirida per un fams ginecleg, el doctor Melcior Colet Torrebadella, que la va convertir en una clnica. Les obres es van dur a terme sota la direcci de l interiorista Santiago Marco Urrutia (1885-1949), que a l interior noms va conservar la xemeneia original de Puig i Cadafalch. El 1982, el doctor Colet va regalar l edifici a la Direcci General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya perqu la transforms en un museu. 
Va ser restaurada al 1986 per Joan Bassegoda i Nonell per a acollir el museu de l'esport de Catalunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246706" title="Coleura" nonfiltered="676" processed="674" dbindex="95785">

Coleura s un gnere de ratpenats de la famlia dels emballonrids.

Comprn les segents espcies:

 Coleura afra;
 Coleura seychellensis;

 Referncies .

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

 Enllaos externs .

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246709" title="Fabi Puigserver i Plana" nonfiltered="677" processed="675" dbindex="95787">
Fabi Puigserver i Plana (Olot, Garrotxa 1938 - Barcelona 1991) fou un escengraf i director teatral catal. Els seus pares s'exiliaren en acabar la guerra civil espanyola, passant la infantesa a Frana i des del 1951 a Polnia, on es llicenci en escenografia a l'Escola Superior de Belles Arts de Varsvia. El 1959 torn a la ciutat de Barcelona i treball un temps amb Andreu Vallv i Ventosa, per s'establ pel seu compte i fu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i tamb amb l'ADB i l'Escola Adri Gual. Es llicenci en escenografia a l'Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d'escenografia i membre de la Comissi d'Estudis. El 1976 fou un dels fundadors del Teatre Lliure. Tot i que se li va diagnosticar que patia sida el 1991, treball incansablement en la rehabilitaci de la seu del Palau de l'Agricultura, conegut des del 2001 com a Teatre Fabi Puigserver.

 Obres de teatre que ha dirigit .
 Primera histria d'Esther de Salvador Espriu (1960);
 Els constructors d'Imperis (Madrid, 1964);
 La zapatera prodigiosa de Federico Garca Lorca i La vida se sueo de Pedro Caldern de la Barca (1965);
 Semper nunc (1967);
 Antgona de Jean Anouilh (per a la televisi polonesa, 1967);
 Les noces de Figaro i El adefesio (1968);
 Els baixos fons (1969);
 La paz (Madrid, 1970);
 Tot amb patates (1970);
 El retaule del flautista (1971);
 Yerma (1972);
 Lisstrata d'Aristfanes (Madrid, 1972);
 La seorita Julia (Madrid, 1973);
 Canta gallo perseguido (Madrid, 1974);
 Bodas de sangre (Berna, 1975);
 lias Serrallonga d'Els Joglars, La Setmana Trgica, Terra Baixa i El rey que rabi (1975);
 Quiriquib (1976) de Joan Brossa ;
 Una altra Fedra si us plau (1978);
 M-7 Catalnia d'Els Joglars (1978);
 Medea (1981);
 Seven Dagers (1982, per al National Ballet of Canada, a Toronto);
 Don Carlo (Madrid, 1984);
 Madre Coraje (Madrid, 1986);
 Les noces de Fgaro (1989) de Beaumarchais ;
 Terra Baixa (1990) d'ngel Guimer.
 Histria del soldat (1991) de Ramuz/Stravinski;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246714" title="Myonycteris" nonfiltered="678" processed="676" dbindex="95788">

Myonycteris s un gnere de ratpenats de la famlia dels pteropdids.

Comprn les segents espcies:

 Myonycteris brachycephala;
 Myonycteris relicta;
 Myonycteris torquata;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246717" title="Pere Planella i Reixach" nonfiltered="679" processed="677" dbindex="95790">
Pere Planella i Reixach (Olot, Garrotxa 1948) s un director teatral catal. Es llicenci en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat estudis teatrals al Centre Internacional Cuiferd de Nancy i a l'Institut del Teatre, on s professor des del 1975. Tamb fou professor a l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual. s membre fundador del Teatre Lliure. El 1985 va rebre el Premi Nacional de Direcci. El 1982 fund Zitznia Teatre.

 Obres que ha representat . 
 La cacatua verda d'Arthur Schnitzler (1977);
 La bella Helena de Peter Hacks (1979);
 Vapors de Nell Dunn (1983);
 L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiol (1984);
 Damunt l'herba de Guillem-Jordi Graells (1986);
 El 30 d'abril de Pere Quart (1987);
 Pels pls de Paul Prtner (1987);
 Titnic-92 de Guillem-Jordi Graells (1988);
 Trucades a mitjanit d'Eric Bogosian (1991);
 Dansa d'agost (1993) ;
 El pare (1996). ;
 Agur Eire, Agur, per al Tanttaka Teatroa ;
 A lagarada (1992), per al Centro Dramtico Galego. ;
 Casem-nos una mica, de Stephen Sondheim (1993) ;
 Busco el senyor Ferran, de Jean-Claude Carrire (2000) ;
 Mort accidental d'un anarquista de Dario Fo (2001);
 Treballs d'amor perduts de William Shakespeare (2002);
 El segle de les dones de Marta Pessarrodona (2003);
 ric i l'Exrcit del Fnix de Vctor Alexandre (2007);

 Enllaos externs .
 Ressenya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246720" title="Caty Juan del Corral" nonfiltered="680" processed="678" dbindex="95793">
Caty Juan del Corral s el sobrenom de Catalina Juan Servera ( So N'Armadans, Mallorca 1926), pintora, escriptora i gastrnoma mallorquina. Exposa individualment des del 1948 a Palma de Mallorca, Menorca, Barcelona, diverses ciutats espanyoles, i Pars. Conrea una pintura de colors plans i contorns ben definits, slidament estructurada i un punt ingnua, que hom ha considerat el millor exponent de la nova figuraci mallorquina.

Com a pintora d'avantguarda, entre els anys 1958 i 1962 fou membre del Grupo Tago un dels pocs i ms importants grups de tendncia d avantguarda sorgits durant els anys de la postguerra espanyola. Des de l any 1986 s membre de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Sebasti. Parallelament a la seva tasca dins les arts plstiques, Caty Juan de Corral ha desenvolupat una intens treball literari; ha publicat cinc novelles i ha participat als principals concursos literaris de l Estat espanyol amb resultats com el Premi Caf Gijn ( 1976), Premi Armengot, Premi Ciutat de Terrassa (1971) i Premi Ciutat de Girona (1973). Ha collaborat al diari ltima Hora.

Alhora, tamb ha destacat com a escriptora en l'mbit gastronmic, on ha adquirit rellevncia per la tasca de recuperaci i difusi de la cuina balear: Cocina Balear, Repostera balear i Recetas con ngel. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246721" title="Micropteropus" nonfiltered="681" processed="679" dbindex="95794">

Micropteropus s un gnere de ratpenats de la famlia dels pteropdids.

Comprn les segents espcies:

 Micropteropus grandis;
 Micropteropus intermedius;
 Micropteropus pusillus;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial dels ratpenats d'aquest gnere. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246722" title="Unsent" nonfiltered="682" processed="680" dbindex="95795">


"Unsent" s una can de l'Alanis Morissette de l'lbum de l any 1998, Supposed Former Infatuation Junkie. Es va publicar el 13 de juliol de 1999 com a tercer single de l'lbum, i no va ser tan reeixit com els seus singles anteriors. s una de les poques canons del Junkie en qu l'Alanis toca l'harmnica. Ella mateixa va dirigir-ne el videoclip de la can.

Sense tonada ni pont, "Unsent" no s una can convencional. La lletra va adreada als seus antics xicots. La versi inicial (demo) dUnsent cont noms reals dels nois en qesti: Matthews (fent referncia al cantant Dave Matthews del grup Dave Matthews Band), Eric, Terry, Marc, Terrance, Christian (Christian Lane del grup Loud Lucy) i Taylor (Taylor Hawkins del grup Foo Fighters).

Per a la versi gravada a l'estudi, es van eliminar alguns versos. Noms cinc dels noms sobrevisqueren, per es van canviar per respectar la seva intimitat. Matthews es convert en Matthew; Eric es convert en Jonathan; Terry pass a ser Terrance; Marc reb el nom de Marcus; i, per ltim, Christian fou llavors Lou.

Videoclip.
El videoclip fou dirigit per la mateixa Alanis Morissette. El format ens recorda el d'una pellcula, amb subttols que descriuen tot el que diuen els personatges.

Comena amb en Matthew tocant-li la guitarra a l'Alanis, que sent que el molesta i diu que ha de marxar. Ell li diu educadament que efectivament ho hauria de fer. L'Alanis sembla feli, per incmoda, i se'n va.

El segon acte mostra l'Alanis amb el cabell arrissat asseguda amb en Jonathan dins un bar, preguntant-li si pot acompayar-lo sigui on sigui, que ha d'anar el dia segent. Est preocupada perqu en aquest viatge les noies tamb hi van. Ell li diu que s que pot, per no sembla gaire interessat.

El tercer acte mostra l'Alanis i en Terrance al costat d'un llac, conversant sobre si ell anir a visitar-la, i ell respon mig fent broma que est massa ocupat. Riuen i se'ls veu felios.

En Marcus s el segent que es veu. Es fan petons al sof i ell li diu que est molt orgulls de l'Alanis. "Per qu?" respon ella, i ell diu "per estar oberta a provar diverses aiges a la vegada". L'Alanis sembla confusa, estranyada, trista.

En l'ltima escena veiem com l'Alanis entra dins un cotxe que en Lou condueix. L'nica cosa que diu en Lou s, "En qu penses?", molt al final del videoclip.

Existeix una versi en format pellcula de 10 minuts disponible sense msica ni subttols. En aquesta pellcula se senten les veus dels actors i es mostra un extens material visual de les cinc histries.

Llistat de canons.
"Unsent" (Versi de l'lbum)   4:08;
"Are You Still Mad?" (Directe a la BBC/Radio One)   3:59;
"London" (Directe al Bridge School Benefit)   4:46;

Llistat d'xits.


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246723" title="Dami Segu Colom" nonfiltered="683" processed="681" dbindex="95796">
Dami Segu Colom (Sller, 1935) s un empresari esportiu mallorqu. Als 17 anys s inicia en el negoci d exportaci de fruites fundat pel seu avi a Frana, i desprs emprn diversos negocis a Algria, com el transport pel desert de maquinria i altres subministraments les companyies petrolieres, fins al 1962, en qu torna a Mallorca. El 1963, a la possessi de Son Amar, posa en marxa una nova frmula a les Illes Balears, la barbacoa. Posteriorment, i a la mateixa possessi, combina restaurant i espectacle, amb una cabuda per a ms de 1.500 persones. Ha estat tamb l empresari que pos en marxa els restaurants-espectacle Es Foguer i Son Sunyer. Un altre dels projectes que pos em marxa va ser la granja d'Esporles.

El 1973 cre el Club Voleibol Son Amar, del qual va ser president entre 1973 i 1987. Durant 10 anys va ser membre de la Confederaci Europea de Voleibol (CEV) a la secci de promoci de voleibol per a tots els pasos d Europa. Des de 2003 fins a 2006, fou el patrocinador del l equip de volei Prtol Son Amar. Durant aquesta etapa, el Club aconsegu sis ttols de campi de la Lliga Espanyola, cinc campionats de la Copa del Rei, particip a sis finals europees i qued cinqu classificat a la Copa del Mn de Brasil de Clubs.

Entre d altres distincions, ha rebut el Siurell de Plata d ltima Hora el 1981. El 1999 reb la medalla d or del Foment de Turisme de Mallorca, i l any 2007 ha rebut el premi de l Associaci Foro 50 per la seva trajectria professional en el camp del turisme. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246728" title="Rhinophylla" nonfiltered="684" processed="682" dbindex="95799">

Rhinophylla s un gnere de ratpenats de la famlia dels fillostmids.

Comprn les segents espcies:

 Rhinophylla alethina;
 Rhinophylla fischerae;
 Rhinophylla pumilio;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246730" title="Vicen Torres Esberranch" nonfiltered="685" processed="683" dbindex="95800">
Vicen Torres Esberranch (Palma, 1947) s un metge mallorqu especialitzat en nefrologia. Llicenciat (1969) i doctor (1971) en medicina per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Contribucin al estudio de la hipertensin y la insuficiencia renal aguda. Des del 1991 s professor de l Escola de Medicina Mayo i, des de 1998, dirigeix la secci de Nefrologia de la Clnica Mayo (Rochester, Minnesota. EUA). Des del 2004 dirigeix tamb la secci d Hipertensi d aquesta Clnica.

s membre de l American Federation for Clinical Research, de l American Society of Nephrology, de l American Society of Renal Biochemistry and Metabolism, de l American Society of Transplant Physicians, i de la International Society of Nephrology, entre d altres. s membre de diverses comissions a la Clnica Mayo i al National Institute of Health, de l United States Department of Health and Human Services.

Ha dirigit i completat diversos projectes d investigaci. Actualment treballa en vuit projectes de recerca com Novel treatments for polycystic kidney disease; Innovative Imaging to Assess Progression; Genetics of Autosomal Dominant Polycystic Liver Disease; Disease Spectrum & Genotype-Phenotype Correlations.

Ha escrit diversos llibres sobre nefrologia  i ha collaborat en l elaboraci d altres publicacions cientfiques. Ha publicat tamb ms d un centenar d articles en revistes i publicacions mdiques. La seva feina, amb ms de 200 publicacions, s referncia per a altres investigadors mdics.  Ha esdevingut una de les figures ms distingides de la comunitat cientfica internacional. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246732" title="Tonatia" nonfiltered="686" processed="684" dbindex="95801">

Tonatia s un gnere de ratpenats de la famlia dels fillostmids.

Espcies.

 Tonatia bidens ;
 Tonatia carrikeri;
 Tonatia evotis;
 Tonatia saurophila;
 Tonatia brasiliense;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere de ratpenats. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246733" title="Reial Escola Nutica" nonfiltered="687" processed="685" dbindex="95802">
La promulgaci de la disposici del 12 d octubre de 1778, que havia acabat amb el monopoli dels ports del sud d Espanya (Sevilla i Cadis), va fer progressar la navegaci atlntica de la marina catalana. La necessitat de disposar pilots, la intervenci dels quals era legalment imprescindible per a les rutes d ultramar, van se el motiu pel qual molts pares de famlia i el gremi de Sant Elm d'Arenys de Mar sollicitessin a Josep Baralt l establiment d una Escola de Pilots. 

Josep Baralt era la persona ms adequada ja que, a ms de la seva llarga experincia i de la condici de primer pilot amb graduaci oficial de la Reial Armada, tenia una formaci excellent. La idea li va semblar bona i va comenar els trmits legals perqu de fos autoritzada aquesta escola, que va obtenir amb carcter provisional. El perms d obertura li va arribar el 7 de mar de 1779 i, de manera definitiva el 30 d abril de 1780. 

L escola va iniciar les seves activitats el 7 d abril de 1782 a Arenys. Les primeres classes les va impartir a casa seva, al carrer de l Esglsia, com resa una placa actualment visible en la seva faana. Noms en instruments nutics, Josep Baralt va gastar la quantitat de 2.491 lliures. 

En poc temps es va fer petita i el 1783 es va traslladar a un edifici situat al Cam Ral (carretera general cap a Frana) a la part de llevant de la poblaci i era coneguda vulgarment amb el nom d'"Estudi dels Pilots". En aquesta escola, com consta en el llibre de registre d alumnes, van assistir joves de tota Catalunya, de Balears, Alacant, Tortosa, Mlaga i fins i tot de Galcia. La quota era de 8 pessetes mensuals. Al 3 de febrer de 1807 consta d una assistncia de 93 alumnes.

Aquesta Escola va obtenir la "Reial Aprovaci" l any 1783, va guanyar la condici i categoria d Escola Nutica de la "provncia martima", amb la Reial Protecci el 1792 i finalment l any 1802 rep la distinci de Reial Escola Nutica. 

Una prova de la importncia de la potncia nutica de la vila d'Arenys de Mar s que el 1786 hi havien 59 naus que feien el trajecte al nou continent, totes elles construdes en les cinc drassanes de Arenys i patronejades per pilots sortits de l Escola Nutica. 

Vint anys ms tard de la fundaci de l Escola de Nutica, el 22 d octubre de 1802, el rei Carles IV i la seva famlia pernoctaren a Arenys de Mar allotjant-se en les cases de Can Ramis i de Pau (avui Cabirol); coneixedor el rei de la importncia de l Escola Nutica va voler conixer personalment Josep Baralt, que li va ser presentat per Josep de Olzoga, capit del port de Barcelona i per Pere de Ayala, ajudant militar i de marina d'Arenys de Mar. El rei, completament satisfet per les explicacions que se li van donar, va decretar que l Escola es tituls "Reial" i va nomenar a Josep Baralt, Tinent Major de l Armada i li va atorgar el privilegi d onejar en la faana el "pen reial". El 22 de febrer de 1806 Josep Baralt va ser nomenat ajudant militar de Marina i Capit del port de Arenys, crrec que va ocupar fins a la seva mort. 

Aleshores, l Estudi, que gaireb no es podia mantenir econmicament, pass a mans de Francesc de Pdua Farrucha, natural de Cartagena. Tot i que hi invert unes sumes de  diners considerables, en aprovar-se l ordre d incorporar l ensenyament de nutica als instituts de segon ensenyament l escola hagu de tancar les portes. 

No obstant aix, desprs d unes quantes temptatives frustrades, el 1869, torn a obrir les portes amb Joan Monjo i Pons al capdavant.  

Tot i aix, el transport per ferrocarril, la progressiva prdua de les colnies d ultramar i l aparici dels vaixells de vapor, produeixen la decadncia de la navegaci de vela. Les mestrances d Arenys desapareixen o queden redudes a la construcci de barques de poc tonatge. El 1874, tanca definitivament les portes la Reial Escola Nutica.

 Vegeu tamb .
Escola de Nutica de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246734" title="Rosa Planas Ferrer" nonfiltered="688" processed="686" dbindex="95803">
Rosa Planas Ferrer (Palma de Mallorca, 1957) s una escriptora i filloga mallorquina. s llicenciada en filologia hispnica per la Universitat de les Illes Balears. Interessada en la cultura dels xuetes, s membre de la redacci de la revista Seguell, dedicada a la histria i cultura jueva, i ha collaborat a la revista Randa i a ltima Hora. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Letras de lluvia (1983), poesia;
 Regreso a Belvedere (1994), poesia;
 L'orador dels ocells (1999), Premi Ciutat de Palma;
 Abraham Savasorda (2001);
 Els malnoms dels xuetes de Mallorca (2003);
 Les mscares de Florncia (2004);
 La ciutat del espies indefensos  (2006);
 Literatura i Holocaust : Aproximaci a una escriptura de crisi (2006) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246738" title="Beatriz Anglada-Camarasa Huelin" nonfiltered="689" processed="687" dbindex="95804">
Beatriz Anglada-Camarasa Huelin (Palma, 1933) s una pintora mallorquina, filla d'Hermen Anglada Camarasa. La guerra civil espanyola la sorprn a Barcelona, on es trobava amb motiu d una exposici del seu pare. La famlia roman a Montserrat durant la contesa bllica i en acabar marxen a Frana, a Pougues-les-Eaux, amb la idea de seguir cap als Estats Units. Novament l esclat de la Segona Guerra Mundial els fa quedar al pas gal. EL 1948 tornen al Port de Pollena.

Ha fet nombroses exposicions d'un tipus de pintura molt influida per la del seu pare. A Barcelona la seva galeria habitual va ser La Pinacoteca.

El 1960, juntament amb la seva mare i el seu marit, comena a concebre la idea de reunir l obra d Anglada Camarasa per mostrar-la al pblic. El 1967 obre les portes el Museu Anglada Camarasa, al Port de Pollena. El 1988, la Fundaci la Caixa adquireix el fons musestic per exhibir-lo com a exposici permanent al Gran Hotel de Palma. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull per la seva tasca de difusi de l'obra del seu pare.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246741" title="Esquerra Independentista (ERC)" nonfiltered="690" processed="688" dbindex="95806">


Esquerra Independentista (EI) s un corrent d'opini que impulsa un canvi de rumb a Esquerra Republicana de Catalunya.

El corrent est impulsat per Uriel Bertran, economista i diputat d'Esquerra al Parlament de Catalunya i els portaveus sn Pilar Dellunde, professora de lgica de la UAB i l'economista Francesc Snchez.

Enllaos externs.
 Esquerra Independentista;
 Bloc d'Esquerra Independentista;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246751" title="Jean-Pierre Schmitz" nonfiltered="691" processed="689" dbindex="95810">







Jean-Pierre Jempy Schmitz (Huldange, 15 de febrer de 1932) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1954 i 1961. Al llarg de la seva carrera aconsegu 13 victries, entre elles un Campionat de Luxemburg i dues Volta a Luxemburg.

Palmars.
1954;
 1r de la Poly de Li;
 1r a la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1955;
 1r al Critrium de Chlon-sur-Sane;
1956;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1957;
 1r al Gran Premi del Midi Libre;
1958;
 Campi de Luxemburg;
 1r a la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;

Resultats al Tour de Frana.
1956. 36 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1957. Abandona (4a etapa);
1958. 37 de la classificaci general ;
1959. Abandona (10a etapa);
1960. Abandona (1a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1960. Abandona (11a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean-Pierre Schmitz ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246755" title="Papir Oxirrinc 840" nonfiltered="692" processed="690" dbindex="95812">
Papir Oxirrinc 840 fragment de pergam trobat a Oxirrinc Egipte l'any 1905. El fragment de 45 lnies data de l'any 400 dC. Fou descobert per B.P. Grenfell i Arthur Hunt.

Contingut.
Explica dos episodis que tenen com protagonista a Jess:
 Discurs de Jess als seus deixebles.
 Disputa entre Jess i Lev referent a les purificacions rituals.
L'aportaci de aquest text, des del punt de vista histric, s confirmar la diversitat de pensament entre Jess i els fariseus.
Els autors crtics no es posen d'acord a quin evangeli pertany aquest fragment.
Waitz el ralaciona amb el Evangeli dels Natzarens pel seu carcter sinptic.
Lagrange diu que forma part de l'Evangeli dels Hebreus.    ;
Aurelio de Santos Otero opina que el seu contingut pertany als evangelis sinptics.

Veure.
Papir Oxirrinc 1224;
Natzarens;

Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic.;
Aurelio de Santos Otero Los Evangelios Apcrifos,74.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246760" title="Congregaci de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericrdia" nonfiltered="693" processed="691" dbindex="95813">
Congregaci de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericrdia s una congregaci religiosa mallorquina que forma part de l'Orde Franciscana. Fou fundada a Pina el 1856 pel prevere mallorqu Mariano Ribas de Pina i la seva germana sor Concepci de Sant Josep. 

Les primeres fundacions foren a Pina, Costitx, Maria de la Salut, Calonge... A poc a poc la Congregaci s estengu per molts pobles de Mallorca. El 1875 tenien ja vint convents, el 1892 catorze ms, i el 1896 vuit ms. El 1922 en fundaren a diferents pobles de Menorca. El 1925 fundaren un convent a Ass, poble de Sant Francesc, i desprs seguiren altres fundacions a Itlia. EL 1927 fundaren convents a Villa Mayor de Santiago, a Cuenca, a Valncia, a Barcelona i a altres provncies d Espanya. 

Amb motiu de la guerra del Marroc, algunes germanes de la Congregaci partiren cap a frica per donar serveis caritatius als hospitals de sang durant alguns mesos. Ajudaren les vctimes i els malalts del l epidmia del clera morbo del 1865 i de la febre groga del 1871 que afect les Illes. El 1936, a Barcelona, moriren mrtirs sor Catalina Calds Socies i sor Miquela de Sagrament Rullan Ribot. El Papa Benet XVI aprov el 2006 el decret pel qual l Esglsia reconeix el martiri d aquestes religioses. Queda pendent la cerimnia de beatificaci de les dues religioses.

A causa de les greus necessitats de Bolvia i Per, l any 1961 s establiren a aquests pasos. La seva tasca a Amrica, igual que a Mallorca, era evangelitzar, ensenyar, visitar malalts i elevar el nivell cultural dels seus habitants. Posteriorment fundaren el convent de Waco, Texas.

La Congregaci ha regentat diferents hospitals i tamb collegis. Actualment dirigeix el centre Mater Misericrdia. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull en reconeixement a la seva activitat de carcter social, assistencial i educatiu al servei dels ms necessitats; tasca duta a terme amb abnegaci, senzillesa, humilitat i constncia, i per la seva inestimable ajuda a les persones ms desemparades del Tercer Mn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246761" title="lvaro Pino Couago" nonfiltered="694" processed="692" dbindex="95814">

lvaro Pino Couago (nascut el 17 d'agost del 1956 a Fontenla, Ponteareas, provncia de Pontevedra) va ser un ciclista espanyol, professional entre els anys 1981 i 1991.

Aficionat a la mecnica, lvaro Pino es va iniciar en el mn del ciclisme grcies a una bicicleta que li van regalar. La seva especialitat van ser les etapes de muntanya.

En el Tour de Frana, la millor posici en qu va acabar va ser la de vuit, que va aconseguir en els anys 1986 i 1988. Tamb va ser setz al 1989 i dinov al 1985.

Va guanyar la Volta Ciclista a Espanya el 1986 amb l'equip BH. Tamb va ser quart el 1982.

Desprs de retirar-se del ciclisme professional, va continuar vinculat al mn de la bicicleta, com a director esportiu dels equips Kelme, Phonak i Karpin-Galicia.

 Palmars .
1981;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1982;
 1r a la Pujada al Naranco;
 Vencedor d'una etapa a la Setmana Catalana;
1986;
 1r a la Volta a Espanya i vencedor d'una etapa;
1987;
 1r a l'Escalada a Montjuc;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor de 2 etapes;
1988;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Galcia;
1989;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;

 Resultats a la Volta a Espanya .
1981. 22 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1982. 10 de la classificaci general;
1983. 4t de la classificaci general;
1985. 8 de la classificaci general;
1986. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1988. 8 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1989. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

 Resultats al Tour de Frana .
1985. 19 de la classificaci general;
1986. 8 de la classificaci general;
1988. 8 de la classificaci general;
1989. 16 de la classificaci general;
1990. Abandona (8a etapa);

 Resultats al Giro d'Itlia .
1982. 30 de la classificaci general;
1983. 18 de la classificaci general;






 Enllaos externs .
Palmars d'lvaro Pino;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246762" title="Jean Gainche" nonfiltered="695" processed="693" dbindex="95815">

Jean Gainche (Rumengol, 12 d'agost de 1932) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1956 i 1966. Era un bon rodador i esprnter. Al llarg de la seva carrera aconsegu 59 victries, entre elles dues vegades el Gran Premi de Plouay i una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1953;
 1r a la Volta a Costa d'Ivori i vencedor de 4 etapes;
 1r a Ploerdut;
1954;
 1r a la Volta a Costa d'Ivori i vencedor de 9 etapes;
1955;
 Campi de Bretanya dels independents;
 Vencedor d'una etapa de la Ruta a Frana;
1956;
 1r a La Clze;
1957;
 1r a Croisly;
 1r a Merville;
 1r a Ploerdut;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Normandia;
1958;
 1r al Circuit de les 2 badies;
 1r al Tour de Champanya i vencedor d'una etapa;
 1r al Gran Premi de Plouay;
 1r a Carantec;
 1r a Saint-Men;
 1r a Locmalo;
 1r a Loctudy;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de Finisterre;
1959;
 1r a la Volta a Costa d'Ivori;
 1r de l'Etoile de Leon a Landivisiau;
 1r al Circuit de l'Aulne;
 1r a Coatserho;
 1r a Leuhan;
 1r a Meslan;
 1r a Moustoir;
 1r a Morlaix;
1960;
 1r a Thouars;
1961;
 1r del Critrium de Chteau-Chinon;
 1r a Locmalo;
 1r de la Ronda de Seignelay;
 1r a Valognes;
 1r a Saint Nazaire;
1962;
 1r al Gran Premi de Plouay;
 1r a la mig-agost bretona;
1964;
 1r a Gurt;
 1r a Guerlesquin;
 1r a Hennebont;
 1r a Plessala;
 1r al Circuit de Tro-ker;
1965;
 1r a la Lagorce-Laguirande;
 1r a Plmet;
 1r a Pontrieux;
1966;
 1r a Quemper-Guzennec;
 1r a Perros-Guirrec;

Resultats al Tour de Frana.
1958. 29 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1959. Abandona (18a etapa);
1960. 36 de la classificaci general;
1961. 14 de la classificaci general;
1962. 32 de la classificaci general;
1963. 20 de la classificaci general;
1964. 31 de la classificaci general;
1965. 71 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jean Gainche ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246764" title="Pere Canals Morro" nonfiltered="696" processed="694" dbindex="95816">
Pere Canals Morro (Santa Maria del Cam, 1942) s un empresari turstic i promotor esportiu mallorqu. Ha estat president de la Cooperativa Son Sunyer i d Agama, regidor de l Ajuntament de Llucmajor (1970-78), fundador de l Associaci d'Hotelers de la Platja de Palma (1976), de la qual ha estat secretari durant quinze anys. Ha estat fundador del Club Ciclista Arenal  en fou el primer secretari , de la Uni Esportiva Arenal i president de la Federaci Balear de Ciclisme (1969-1972). 

Entre altres distincions ha estat s Arenaler de l any de la revista S'Uni de S'Arenal (1987). El 2001 va rebre la Medalla d'argent de Foment del Turisme de Mallorca i el 2007 el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246765" title="Seducci" nonfiltered="697" processed="695" dbindex="95817">
La seducci s la conducta destinada a atreure l'atenci d'un altre per comenar una relaci, sobretot de carcter sexual. s un procs que es dna en diferents espcies i que precedeix l'aparellament. Pot ser sinnim del flirteig i precedeix la cita formal o informal en una parella humana. 

Els seductors sn persones extravertides, capaces de mostrar les seves qualitats. Sovint tenen bellesa fsica o un bon domini del llenguatge i la comunicaci no verbal. 

Al cristianisme la seducci s vista com immoral, ja que incita al sexe sovint fora del matrimoni. Per aix les persones que es deixaven seduir, especialment dones que perdien la virginitat, eren vistes com a febles i pecadores. Els seductors homes ms famosos sn Don Juan i Giacomo Casanova mentre que entre les dones destaquen Mata Hari, Cleopatra i Marilyn Monroe.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246766" title="Scotomanes" nonfiltered="698" processed="696" dbindex="95818">

Scotomanes s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids.

Espcies.

 Scotomanes emarginatus;
 Scotomanes ornatus;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest gnere de ratpenats. ;
 Distribuci mundial d'aquest gnere. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246768" title="Centronycteris" nonfiltered="699" processed="697" dbindex="95819">

Centronycteris s un gnere de ratpenats de la famlia dels emballonrids.

Comprn les segents espcies:

 Centronycteris maximiliani;
 Centronycteris centralis;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest gnere de ratpenats. ;
 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246769" title="Renata Tebaldi" nonfiltered="700" processed="698" dbindex="95820">
Renata Tebaldi (Pesaro, Itlia, 1 de febrer del 1922 - Ciutat de San Marino, Itlia, 19 de desembre del 2004) fou una soprano italiana i una de les veus ms destacades de la lrica mundial del segle XX.

El mestre Arturo Toscanini l'anomen "veu d'ngel". A part de la bellesa i la puresa de la seva veu, fou admirada per la seva elegant presncia escnica.

Biografia.
A l'edat de tres anys fou colpida per la poliomielitis, de la qual guar completament.

Va estudiar al conservatori de Parma amb els  Mestres Brancucci i Campogalliani i desprs al Liceu Gioacchino Rossini de Pesaro amb la clebre soprano Carmen Melis. El 1944 debut a Rovigo en el paper d'Elena en el Mefistofele d'Arrigo Boito.

El 1946 particip en el concert de reapertura de La Scala de Mil, sota la direcci del mestre Arturo Toscanini, cantant la pregria del Moiss a Egipte de Rossini i la part de soprano del Te Deum de Giuseppe Verdi. Una actuaci de la qual en resta un registre.

El 1953 dobl Sofia Loren en l'escena de cant lric de la pelcula "Ada", de Clemente Fracassi.

El debut americ fou a la San Francisco Opera, seguit al cap de poc (31 gennaio del 1955) de la primera actuaci al Metropolitan Opera de Nova York, on la Tebaldi fu Desdemona dOtello, compartint l'escenari amb Mario Del Monaco. Les seves aparicions al Metropolitan van seguir durant anys amb molta regularitat, destacant entre les seves interpretacions: Mim de La Bohme, Cio-Cio-San de Madama Butterfly, Tosca, Manon Lescaut, i Violetta de La Traviata. Dotada d'una veu de soprano lrica, an afrontant progressivament papers que requerien dots (i veu) dramtiques: la Leonora de la Fora del dest (esplndida, per cert, la gravaci Decca del 1955) o l'Elisabet del Don Carlos.
 
Entre les nombroses actuacions per tot el mn destacaren les de la temporada 1975-76 a la Uni Sovitica. 

Entre els directors d orquestra amb els que ha treballat destaquen noms com Arturo Toscanini, Georg Solti i Herbert von Karajan.

Es retir de l'escena el 1976, desprs d'una gala de beneficncia a la Scala pels damnificats pel  terratrmol del Friuli.

Hom ha dit que existia una forta rivalitat entre la Tebaldi i Maria Callas, per ms que entre les dues dives, sembla que la rivalitat fou entre els seguidors ms acrrims de les dues grans cantants. Fos com fos, el 16 de setembre del 1968, la Callas entr al camerino per tal de felicitar vivament la Tebaldi desprs de la seva actuaci en Adriana Lecouvreur, dissipant definitivament qualsevol rumor de males relacions entre les dues cantants.

Renata Tebaldi mor el 19 de desembre del 2004 a San Marino, on vivia des de feia uns quants anys, i fou enterrada a la capella de la famlia del cementiri de Mattaleto a Langhirano, a la provncia de Parma.

Repertori.
Giuseppe Verdi;
Otello (Desdmona);
Il trovatore (Leonora);
La forza del destino (Leonora);
Falstaff (Nannetta);
La traviata (Violetta);
Un ballo in maschera (Amelia);
Aida (Ada);
Giacomo Puccini;
Turandot (Turandot, Li);
Manon Lescaut (Manon);
La Bohme (Mim);
Madama Butterfly (Cio-Cio-San);
La fanciulla del West  (Minnie);
Tosca (Tosca);
Il tabarro (Giorgetta);
Suor Angelica (Anglica);
Gianni Schicchi (Lauretta);
Arrigo Boito;
Mefistofele (Margherita);
Alfredo Catalani;
La Wally (Wally);
Gaspare Spontini;
Fernando Cortez (Amazily);
Francesco Cilea;
Adriana Lecouvreur (Adriana);
Umberto Giordano;
Andrea Chnier (Maddalena);
Fedora (Fedora);
Pietro Mascagni;
Cavalleria rusticana (Santuzza);
Gioacchino Rossini;
L'assedio di Corinto (Pamyra);

Enllaos externs.
Un tribute a Renata Tebaldi (inclou discografia), en angls;
YouTube - Renata Tebaldi s Madama Butterfly Tebaldi canta "Un Bel Di Vedremo" a Madama Butterfly de Puccini en un vdeo del 1959;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246770" title="Llus Rullan Colom" nonfiltered="701" processed="699" dbindex="95821">
Llus Rullan Colom (Sller, 1955) s un economista i empresari mallorqu, graduat en  l'Institut d'Estudis Superiors d'Empresa IESE. El 1980 fou nomenat director general d'Hotels Riu, crrec que va ocupar 14 anys fins que va ser nomenat director general de Port Aventura. El 1997 assumeix la presidncia del parc temtic, crrec que compagina, fins a 2003, amb el de subdirector general de La Caixa. El 2003 s nomenat director adjunt de La Caixa i el 2006 president executiu de Port Aventura. 

Patr de la fundaci Ajudant Ajudar, entitat que cerca promoure la solidaritat a travs de les noves tecnologies, permetent que les donacions passin ntegrament del donant a l'entitat sollicitant. Al mateix temps, es convida al receptor de qualsevol tipus d'ajuda a ser tamb donant, comprometent-se a aportar un 10% de l'ajuda rebuda a un altre collectiu o projecte. Mitjanant aquest sistema es fomenta la solidaritat i s actua com a motor de l'economia, afavorint la creaci de xarxes multiplicadores de solidaritat. L 11 de febrer de 2000 va rebre la Medalla d'Or al Mrit Turstic i el 2007 el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246771" title="P*U*L*S*E" nonfiltered="702" processed="700" dbindex="95822">
P*U*L*S*E (o Pulse) s un doble lbum aparegut el 6 de juny de 1995, desprs de la gira de 1994 del grup britnic Pink Floyd, la primera sense Roger Waters. Fou produt per James Guthrie i David Gilmour i es basa en el concert que es va fer a Earls Court de Londres el 20 d'octubre de 1994, d'on es van gravar les imatges que desprs servirien per al VHS i el DVD amb un sistema de 24 cmeres.

Per fer l'enregistrament es va triar un concert on hi es fes tot l'lbum The Dark Side of the Moon, que ocupa el primer disc amb tres temes suplementaris. L'altre disc est compost per diferents temes de perodes variats del grup. 

 Llista de temes .
 Disc 1 .
"Shine On You Crazy Diamond" (13:34), (Waters, Wright, Gilmour);
"Astronomy Domine" (4:20), (Barrett);
"Learning to Fly" (5:16) (Gilmour, Moore, Ezrin, Carin);
"High Hopes"(7:52) (Gilmour, Samson);
"Take It Back" (6:11) (Gilmour, Samson, Laird-Cloves);
"Coming Back to Life" (6:56) (Gilmour);
"Sorrow" (10:49) (Gilmour);
"Keep Talking"  (6:52) (Gilmour, Samson, Wright);
"Another Brick In the Wall (Part Two)" (7:08) (Waters);
"One Of these Days" (6:19) (Gilmour);

 Disc 2 .
"Speak to Me" (2:29) (Mason);
"Breathe" (2:34) (Waters, Gilmour, Wright);
"On the Run" (3:48) (Gilmour, Waters);
"Time" (6:47) (Mason, Waters, Wright, Gilmour);
"The Great Gig in the Sky" (5:52) (Wright);
"Money" (8:54) (Waters);
"Us and Them" (6:58) (Waters, Wright);
"Any Colour You Like" (3:21) (Gilmour, Mason, Wright);
"Brain Damage" (3:46) (Waters);
"Eclipse" (2:37) (Waters);
"Wish You Were Here" (6:35) (Waters, Gilmour);
"Comfortably Numb" (9:30) (Gilmour, Waters);
"Run Like Hell" (8:36) (Gilmour, Waters);

 Msics .
 David Gilmour - guitarres i veu;
 Nick Mason    - bateria;
 Richard Wright - teclats i veu;
 Jon Carin     - teclats adicionals i veu;
 Guy Pratt     - baix, veu;
 Gary Wallis   - percussi;
 Tim Renwick   - guitarres, veu;
 Dick Parry    - saxfon;
 Sam Brown         - cors;
 Claudia Fontaine  - cors;
 Durga McBroom     - cors;
Crdit adicional:
 Roger Waters - compositor de totes les lletres de Dark Side of the Moon, aix com de tenir la idea del concepte del porc. ;

 Contingut del VHS .


Shine On You Crazy Diamond;
Learning to Fly;
High Hopes;
Take It Back;
Coming Back to Life;
Sorrow;
Keep Talking;
Speak to Me;
Breathe;
On the Run;
Time;
The Great Gig in the Sky;
Money;
Us and Them;
Any Colour You Like;
Brain Damage;
Eclipse;
Another Brick in the Wall (Part 2);
One of These Days;
Wish You Were Here;
Comfortably Numb;
Run Like Hell;

 Contingut del doble DVD .


 Shine On You Crazy Diamond (concert version);
 Learning To Fly;
 High Hopes;
 Take It Back;
 Coming Back To Life;
 Sorrow;
 Keep Talking;
 Another Brick In The Wall (part 2);
 One Of These Days;

 Speak To Me;
 Breathe In The Air;
 On The Run;
 Time;
 The Great Gig In The Sky;
 Money;
 Us And Them;
 Any Color You Like;
 Brain Damage;
 Eclipse;
Encores;
 Wish You Were Here;
 Comfortably Numb;
 Run Like Hell;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246772" title="Santiago Izaguirre Calvo" nonfiltered="703" processed="701" dbindex="95823">
Santiago Izaguirre Calvo (Biscaia, 1957) s un empresari basc establit a les Illes Balears. s ciplomat i llicenciat en cincies empresarials per la Universitat d Empresarials de Bilbao (UPV) i mster en distribuci per Otalora. Des del 1983 fins al 1990 va ser gerent d Alcampo i des de l any 1990 s el responsable nacional de l explotaci dels hipermercats del Grup Eroski i responsable regional al Pas Basc. 

Dins el Consell d Administraci dels hipermercats Eroski t el crrec de director de mercat i director nacional de supermercats. Des del seu crrec ha incorporat noves plataformes logstiques per a la distribuci de productes frescs d alimentaci en els supermercats de nou format. A ms, contribueix a la subscripci d un acord amb la Fundaci per al Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears per distribuir entre els seus clients la Targeta Verda, que conjuga els descomptes en la compra de productes i la protecci del patrimoni natural de les Illes Balears. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246777" title="Ferran Perell Santandreu" nonfiltered="704" processed="702" dbindex="95824">
Ferran Perell Santandreu (Palma, 1932) s un economista i diplomtic mallorqu. Diplomat en cincies econmiques per la Universitat de Pars (1955). Ha presidit el Foment de Turisme de Mallorca des del 1985 fins al 1993, poca de la qual se sent especialment satisfet per haver dirigit una organitzaci despolititzada que aconsegu l aprovaci de la nova terminal de l aeroport. Ha estat promotor i president de la Federaci Espanyola d'Associacions d'Agncies de Viatges (1978-1983) i de l Associaci de Viatges de Balears (1978-85). 

Fou fundador i president del Cercle Financer de les Balears de la Caixa des dels inicis el 1991. Des d aquesta tribuna han parlat tots els ministres d Economia i Hisenda a ms d alguns ministres d altres pasos europeus. Ha estat cnsol del Gran Ducat de Luxemburg durant gaireb 30 anys. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246780" title="Nyctimene" nonfiltered="705" processed="703" dbindex="95825">

Nyctimene s un gnere de ratpenats de la famlia dels pteropdids.

Llista d'espcies.

 Nyctimene aello;
 Nyctimene albiventer;
 Nyctimene celaeno;
 Nyctimene cephalotes;
 Nyctimene certans;
 Nyctimene cyclotis;
 Nyctimene draconilla;
 Nyctimene major;
 Nyctimene malaitensis;
 Nyctimene masalai;
 Nyctimene minutus;
 Nyctimene rabori;
 Nyctimene robinsoni;
 Nyctimene sanctacrucis;
 Nyctimene vizcaccia;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Informaci sobre les diferents espcies d'aquest gnere. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246786" title="Pladevall" nonfiltered="706" processed="704" dbindex="95826">

 Biografies;
 Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934]), historiador;
 Enric Pladevall i Vila (Vic, 1951), escultor;
 Pere Pladevall i Vallcorba (1964, alcalde  de Sant Feliu de Codines del 2007 en endavant;

 Geografia;
 Pladevall, nucli de poblaci de La Cellera de Ter;
 Venat del municipi de Les Preses;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246787" title="Adulteri" nonfiltered="707" processed="705" dbindex="95827">
L'adulteri s la relaci sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant casat. En molts pasos es considera un delicte (a Espanya ho era fins el 1978) i per a la majoria de religions monoteistes s alhora un pecat. A causa del masclisme, sovint s'ha jutjat ms durament l'adulteri coms per la dona que el de l'home, tolerat socialment. s un dels motius freqents que inciten al divorci o separaci d'una parella. Usar la prostituci no sempre es considera adulteri, ja que la legislaci pot canviar fora segons l'Estat.

Els grecs i els romans consideraven que existia adulteri noms si les dues persones estaven casades i per tant no eren punibles les relacions sexuals amb esclaus o solters. El judaisme t una concepci semblant i en la llei mosaica antiga es castigava amb la lapidaci, prctica que va ser heretada per molts pasos musulmans.

L'adulteri a la literatura.
L'adulteri s un tema recurrent a la literatura com a problema social, ja que sovint els matrimonis eren concertats i no es feien per amor. L'amor corts idealitza l'adulteri, vist com al relaci lliurement consentida davant el gils o el marit. Igualment el romanticisme s ric en situacions d'adulteris, ja que es veu el matrimoni com una convenci burgesa lluny de les aspiracions de plenitud dels joves.

Algunes obres on destaca aquest tema sn
Otello, de Shakespeare;
Madame Bovary;
Anna Karenina;
La Regenta;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246796" title="Josep Antoni Gonzlez i Casanova" nonfiltered="708" processed="706" dbindex="95828">
Josep Antoni Gonzlez i Casanova (Barcelona 1935) s un poltic, advocat i escriptor catal. Estudi a la Universitat de Barcelona. El 1967 guany la ctedra de dret poltic de la Universitat de Santiago de Compostella i el 1971 ocup la ctedra de teoria de l'estat de la facultat d'econmiques de la Universitat de Barcelona. 

Comproms polticament, fou un dels fundadors del Front Obrer de Catalunya, que abandon el 1970 per passar al PSC-Congrs i desprs al Partit dels Socialistes de Catalunya. Collabor a Tele-eXprs, Diari de Barcelona i La Vanguardia. Fou un dels experts constitucionalistes del PSOE desprs de les eleccions generals espanyoles de 1977 per a la redacci de la Constituci Espanyola de 1978. s membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya. 

 Obres . 
 Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938) (1974),
 La lucha por la democracia en Espaa (1975);
 La lucha por la democracia en Catalunya (1979);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246807" title="Isidre Molas i Batllori" nonfiltered="709" processed="707" dbindex="95829">
Isidre Molas i Batllori (Barcelona 1940) s un historiador i poltic catal, fill del msic Isidre Molas i Font i germ de l'escriptor i historiador Joaquim Molas i Batllori. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1963 i s catedrtic i cap del departament de cincia poltica a la Universitat Autnoma de Barcelona. Amb la seva tesi doctoral Lliga Catalana (1972) fou un dels iniciadors dels estudis moderns sobre partits poltics catalans en la seva dimensi histrica. Tamb ha impulsat un equip investigador sobre temes electorals i s membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1993.

Destacat militant clandest antifranquista, fou un dels promotors del Front Obrer de Catalunya fins a la seva dissoluci 1970, i on va coincidir amb Pasqual Maragall, Alfons Carles Comn, Miquel Roca i Junyent i Josep Antoni Gonzlez i Casanova. Tamb fou jutjat i condemnat per un tribunal militar el 1962. Desprs fou un dels fundadors del PSC, partit en el que ha ocupat importants crrecs directius, i del que del 2008 n's president.

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 ha estat diputat i vicepresident segon del Parlament de Catalunya. Des del 1985 president de la federaci de Barcelona del Partit dels Socialistes de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004 i 2008 fou elegit senador per l'Entesa Catalana de Progrs, ocupant el crrec de vicepresident primer del Senat d'Espanya.

Ha tradut llibres, i ha publicat  articles sobre temes de cincia poltica a Recerques, Arguments, Revista Jurdica de Catalunya, Serra d'Or, Promos, El Pont, Pont Blau, Cuadernos para el Dilogo, i altres.

 Obres .
 Ideari de Francesc Pi i Margall (1965);
 Lliga Catalana. Un estudi d'estasiologia (1972);
 El sistema de partits poltics a Catalunya. 1931-1936 (1972);
 El catalanismo hegemnico: Camb y el Centro Constitucional (1975) ;
 Salvador Segu: Escrits (1975);
 Los partidos polticos ;
 Comentaris jurdics de l'Estatut de Catalunya (1982);
 La ciutat llunyana (1981);
 Diccionari dels partits poltics a Catalunya (2000);






 Enllaos externs .
 Fitxa del Senat;
 Biografia al web de RTVE;
 Fitxa d'Isidre Molas a l'IEC;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246811" title="Maria Esteva Ferrer" nonfiltered="710" processed="708" dbindex="95830">
Maria Esteva Ferrer  (Cala Rajada, Capdepera, 1924) s una cuinera i gastrnoma mallorquina. Als anys 60, ja va ser visionria dels avantatges que reportava el turisme i convert la casa familiar en una pensi de 20 habitacions, on es podia gaudir d hospitalitat i d uns berenars memorables. A la dcada de 1980 tanca l establiment i es trasllada a Palma, on obre el restaurant Cambalache a la zona de Santa Catalina. Deu anys ms tard el tanca i n inaugura un altre en el Terreno: Dos Copas. Aqu, influenciada pel seu fill, combina el bon menjar amb l exposici d obres d art. De la m del seu fill, el restaurant es transform en una galeria d art que llavors s traslladada a Madrid.  Intenta harmonitzar l art dels fogons amb les obres d art i ha organitzat i organitza sopars que produeixen gran delit. El seu fill Joan Guaita va voler recopilar-ne la saviesa culinria i edit el llibre de cuina Els perfums meravellosos. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246812" title="Casa Mart" nonfiltered="711" processed="709" dbindex="95831">

La Casa Mart s un edifici modernista construt per Josep Puig i Cadafalch el 1896 per encrrec de la famlia poltica d en Francesc Vilumara, industrial txtil. Es troba situat al carrer Montsi, 3 de Barcelona

L'edifici, d'aire ms europeu que catal, destaca pels grans finestrals ogivals amb vidrieres policromades i per la curiosa ornamentaci de les finestres i del balc flamger. 
L'exterior tamb llueix escultures d Eusebi Arnau, ferros forjats de Manuel Ballarn i, en el pedestal de la cantonada, l esttua Sant Josep de Llimona. La que hi ha actualment s una reproducci de l'original, que va ser destrossada durant la guerra civil i recuperada per l Ajuntament l any 2000.

Malauradament, l edifici no es conserva ntegrament. La llinda original de la porta, obra de Puig i Cadafalch, va desaparixer en una de les reformes que el local ha patit al llarg de la seva ms que centenria vida.

A la planta baixa hi ha la taverna dels Quatre Gats, que va ser un dels epicentres artstics i culturals de la Barcelona entre 1897 i 1903. Ramon Casas, Santiago Rusiol i Pablo Picasso sn alguns dels illustres personatges que van menjar i beure en aquest peculiar cenacle inaugurat el 1897. La decoraci interior va ser finanada per Ramon Casas, qui va pagar les aranyes de llums circulars i el mobiliari medieval dissenyat per Puig i Cadafalch. Un altre dels seus  regals  va ser la pintura en qu dos homes, l amo de la cerveseria Pere Romeu i ell mateix, apareixen pedalejant un tndem; el que hi ha a l establiment s una cpia, ja que l original s al Museu Nacional d'Art de Catalunya.  

Va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional el 9 de gener de 1976.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246818" title="Elicio mez Martnez" nonfiltered="712" processed="710" dbindex="95832">
Elicio mez Martnez (Lle, 1947) fou cap superior de la Policia Nacional de Balears. Ha estat l nic funcionari del Cos Nacional de Policia a les Illes Balears que t dues medalles al Mrit Policial amb distintiu vermell, la mxima condecoraci d un policia.

Ha desenvolupat el gruix de la seva carrera a les Illes, al llarg de ms de tres dcades residint a Mallorca. Durant una llarga etapa va ser comissari en cap de la Brigada de Policia Judicial a Balears;  desprs va passar a ser comissari d inspecci de servei a la Prefectura Superior de Policia de Balears. En el seu currculum tamb hi consta una temporada adscrit a l ONU de Ginebra. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246824" title="Xarxa Consum Solidari" nonfiltered="713" processed="711" dbindex="95833">

La Xarxa de Consum Solidari (XCS) s una associaci que des de l any 1996 treballa a Catalunya en l mbit del comer just i el consum responsable. Des de la XCS es parteix d una visi integral del comer just que engloba tot el cicle d un producte, des de la seva producci fins a la seva comercialitzaci al nord.

La XCS defensa un comer just amb una voluntat de transformaci del sistema, que pagui un preu digne al productor, que respecti el medi ambient, els drets de les dones i que subministri aliments sans i adequats culturalment.

La XCS considera que els productors i els consumidors han de ser els que decideixin quins aliments produir. En definitiva, es defensa el dret a la sobirania alimentria dels pobles enfront l actual control de la cadena alimentria per part de les transnacionals agroalimentries i les grans cadenes de distribuci.

Des de la XCS es treballa el comer just i el consum responsable des de diferents mbits com la cooperaci al desenvolupament; la sensibilitzaci i l acci crtica; el turisme responsable; la comercialitzaci de productes; i la venda en botigues i cooperatives ecolgiques i de comer just.

Entre els materials de sensibilitzaci de la Xarxa de Consum Solidari destaquen els llibres Cap on va el comer just? i Supermercados, no gracias.

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Entrevista a Esther Vivas de la Xarxa de Consum Solidari;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246825" title="Ahmed Ben Bella" nonfiltered="714" processed="712" dbindex="95834">

Ahmed Ben Bella (rab:             ) (Maghniyah, Or, Algria, 1916) s un poltic algeri. De jove s'enrol en l'exrcit francs, i durant la Segona Guerra Mundial particip en la campanya d'Itlia (1943). Torn a Algria el 1945, i milit en organitzacions nacionalistes. Acusat de participar en l'atac a la delegaci de correus d'Or (1949), fou detingut el 1950 i condemnat a vuit anys de pres. El 1952 aconsegu d'evadir-se i arrib a el Caire, on organitz l'aparell exterior del Front de Libration National (FLN), creat el 1954. 

Empresonat per les autoritats franceses del 22 de juny de 1956 fins l'armistici de 1962, posteriorment fou cap de govern, president d'Algria el 1963 i secretari general del FLN (1964), instaur un rgim autoritari i prioritz la reforma agrria de signe socialista amb suport de l'URSS i Cuba. Enderrocat per Huari Boumedian el 19 de juny de 1965, fou sotms a arrest domiciliari, suavitzat el 1979, fins el 1981, quan an a Frana, on el 1984 fund el Moviment per la Democrcia a Algria (MDA). Retorn a Algria en legalitzar-se els partits poltics el 1990, per des d'aleshores la seva actuaci ha estat marginal.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246826" title="L'Alcudiola" nonfiltered="715" processed="713" dbindex="95835">

L'Alcudiola de Rafelcofer (IPA:l ), l'Alcudiola del Rabat, o tamb el Ravalet de l'Alcudiola, s un llogaret del terme municipal de Rafelcofer situat entre la falda nod-occidental de la muntanya del Rabat i la marge dreta del barranc de Palmera o de Beniteixir, i al que popularment se li dna l'apel.latiu d' el Ravalet.

s un topnim hbrid de l'rab al-qdia que significa tossal o pujol, referncia topogrfica a la xicoteta elevaci a la que va ser ubicada, unes desenes de metres ms alta que la resta de les alqueries dels voltants, als peus de la muntanya del Rabat, el seu sentit diminutiu ve reforat amb un sufixe potser mossrab, -ola.

L'Alcudiola constitux un assentament hum d'poca islmica i est documentada poc desprs de la conquesta com a alqueria musulmana pertanyent al senyoriu de Rebollet. El 1535 va passar a formar part de la Rectoria de Rafelcofer junt a l'Alqueria dels Frares i l'Alqueria de la Comtessa, per tal d'assegurar-ne el control i la reconversi religiosa dels seus habitants. L'any 1609, el Consell d'Estat decreta l'expulsi dels moriscs, el 28 de setembre de 1609 els moriscs alcudiolans prenen cam cap al port de Dnia. 

Fins a l'expulsi dels moriscos, l'evoluci de la poblaci de l'Alcudiola, s bastant paral.lela a la de Rafelcofer, amb 60 cases i Rafelcofer amb 66. Amb l'expulsi quedava completament despoblada, quedant en unes condicions molt desfavorables quant a les seues possibilitats de repoblaci, tant per les dures condicions imposades de les cartes-pobles com en l'estat ruins en qu van quedar la major part dels seus habitatges amb un quasi total caos urbanstic. L'Alcudiola es va repoblar amb gents dels pobles dels voltants, atreta per la riquesa del terme, per les dures condicions que es va posar per a la seua explotaci i la millor situaci de Rafelcofer va fer que la major part dels repobladors es dirigiren cap a este poble. Mentre, l'Alqueria dels Frares no es va tornar a poblar, i l'Alqueria de la Comtessa es va erigir en parrquia independent l'any 1773.

Des de llavors, l'Alcudiola queda lligada per a sempre a Rafelcofer i la seua poblaci es concentra al costat del Cam vell de Xtiva, i front al mol, presentant fins a principis del segle XX, un fort procs regressiu, mentre Rafelcofer presenta una dinmica ms ascendent i estable. Ben expressives sn estes xifres de mitjans del segle XIX: Rafelcofer 122 cases i l'Alcudiola 10. 

Tradicionalment, el nucli de l'Alcudiola se situa als peus del la muntanya del Rabat, entre el cam vell de Xtiva i la muntanya, formant tres carrers, les cases situades al cam vell de Xtiva, el conegut com carrer de l'Alcudiola empotrat a la muntanyeta del Calvari, salvant els desnivells del terreny en forma de terrasses i el carrer de les Figueres, apegat ja al Rabat, i enmig la placeta de l'Ereta, formant tot el conjunt urbanstic com una espcie d' "L" tancada per la muntanya. El creixement urbanstic de l'Alcudiola ha sigut prcticament nul, mentre que el de Rafelcofer sempre s'ha dirigit cap al SO per tal d'integrar-la al seu nucli urb. Esta annexi s'accelera a partir dels anys 80 del segle XX, amb la urbanitzaci de l'espai que quedava entre els dos nuclis, quedant prcticament units. La uni fsica s'accelerava al mateix temps que comenava a desaparixer l'antagonisme entre coferers i alcudiolans, hui en dia a penes hi han vestigis d'aquella resistncia tradicional entre els dos nuclis, on el seu origen es difon en els albors de la histria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246828" title="Hesperoptenus" nonfiltered="716" processed="714" dbindex="95836">

Hesperoptenus s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids.

Espcies.

 Hesperoptenus doriae;
 Hesperoptenus blanfordi;
 Hesperoptenus gaskelli;
 Hesperoptenus tickelli;
 Hesperoptenus tomesi;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.


Enllaos externs.

 Informaci sobre les diferents espcies d'aquest gnere. ;
 Distribuci mundial d'aquest gnere de ratpenats. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246830" title="Valencia do Sil, Vilamartn de Valdeorras" nonfiltered="717" processed="715" dbindex="95837">
San Bernab de Valencia do Sil s una parrquia situada al sud-oest del terme de Vilamartn de Valdeorras, a la provncia d'Ourense. Segons el padr municipal de 2004 tenia 125 habitants (64 homes i 61 dones), distributs en tres entitats de poblaci, fet que suposa un augment en relaci amb l'any 1999 quan tenia 124 habitants. Situada a peus del riu Sil, hi destaca, dins del nucli, en la zona de la muntanya un castro celta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246831" title="Malmercat (llinatge)" nonfiltered="718" processed="716" dbindex="95838">

Els Malmercat

Una nissaga de la petita noblesa del Pallars Sobir.

La primera documentaci amb dates sobre els Malmercat s de finals del segle XI. Mir Arnau de Malmercat que tenia el castell de Cuberes com a penyora del comte Artau II de Pallars (segons un document datat al 1097) per dos mil mancusos,el don posteriorment al monestir de Gerri. Formava part del seguici comtal des del final del segle XI (segons dos documents datats al 1083 i al 1096) on figura al costat dels Vallferrera. En un judici del 1110 hi s tractat com a "princeps" s a dir, un dels primers personatges de la cort.

El seu fill, Pere Mir de Malmercat (1106 - 1115) considerava en un document de 1115, tenir en feu el castell de Cuveres que el seu pare havia donat al monestir de Gerri i, desprs d'unes qestions amb l'abat, ho aconsegu . 

Segons A.Coy i Cotononat (Sort y comarca Noguera Pallaresa 1906. pg. 318) "En 1106 Ponce, Abad de Gerri, hizo una concordia con Pere Ramon de Sellui sobre cierto alodio de Siarb y Estaron en presencia de los condes Artal y Eslonza y de sus prncipes Teobaldo Guitardo, Pedro Mir de Malmercat y otros." 

Arnau Pere de Malmercat, ( 1115 - 1158) fill de Pere Mir, sign el conveni que els monjos feren amb Alegret sobre el castell de Ban (document de 1133) i figura sempre anomenat formant part del seguici comtal d'Artau III de Pallars (segons 4 documents datats al 1137, 1138, 1158). Forma part del tribunal comtal a Sals al que recorre l'abat de Gerri contra Alegret de Claverol (doc. 126, de 1138). s present a la consagraci de l'esglsia de Sta M de Gerri i fa donaci d'"unam, optimam terram in castro de Cuberas"

En un document (n 118) datat del 1122 es cita el castell de Malmercat i l'esglsia dedicada a St. Andreu "in castro quod vocatur Malmercad dimisit ecclesie que sita est ante predictum castrum in honore Sancti Andree". L'esglsia s d'una sola nau (segurament originalment era la capella del castell) amb entrada lateral. Est ben conservada. Posteriorment es va afegir un absis. D'acord amb una visita pastoral realitzada entre 1314 i 1315, el deganat de Montenartr agrupava unes 34 parrquies, una d'elles era la de Malmercat. 

Arnau de Malmercat el 21 de gener de 1174 signa ("et suos fratres") com a testimoni de l'acta de protecci dels comtes Artal i Guillerma, del mercat de Verneda creat pels vescomtes de Vilamur Pere i Stranea (P. Ostos doc. 4) hi ha un altre document de 1235 que tracta d'aquest mercat: el comte de Pallars Roger de Comenge concedeix una franqucia per 5 anys que eximeix del pagament de la leuda de la sal als habitants de la vall de Siarb que venien sal (comprada al mercat dels dimecres a Peramea) al mercat de la Verneda (P. Ostos doc. 20) 

Diferncies (o guerra?) entre els Malmercat i els Comtes de Pallars

El 16 d'agost de 1319 Hug de Mataplana, comte de Pallars i senyor de Cervell, va requerir a Peric de Malmercat, fill i hereu d'Arnau Pere de Malmercat, per a que compareixi devant seu i li presti homenatge pel feu de Llavors. "...Fem vos saber que lo dit Arnau Pere de Malmercat, pare vostre, del qual vos sots hereu universal, tenia por nos en comanda lo castell/6 e el loc de Lobercuy (Llavors), lo qual castell e el loc es cert e fama publica per tota la tera de Pallyars que liura al noble Roger Bernat, per la gracia de Deu comte de Fox, enemich mortal nostre,/seni uno en gran dampnatge e vituperi e deshonor nostra e de tot lo comdat e en gran menyprestriment de nos el estant cavaler e vasayll e sotsmes nostre e nos fiam/ en el lo dit castell ayxi com senyor dum fiar son bo castell en son bo cavaler. E o qui piyor es que vinia e liura lo dit castell e loc de Lobercuy al dit noble comte de Fox/9 per auls diners sogons fama e rao de les gens de la tera de Pallyiars ..."

Segons document n 126 (ADM Pallars r.147, llig. 16. Doc. 968): El 19 d'agost de 1319 Berenguer Redorts de Sort entreg a Marquesa de Malmercat, viuda de Arnau Pere de Malmercat, un requeriment dels comtes de Pallars per a que el seu fill Peric de Malmercat presti homenatge pel feu de Llavors. El document era del tenor segent:

"Item mes com vos siats hereu universal del dit nar Arnau Pere, pare vostre, e tingats e dexats tenir feu o feus per nos e din an e dia/ no siats vengut devant nos per fer homenatge e regonexenza del dit feu ho feus, segons que ferse deu per dret e per usanza de Catalunya. Enans siats ates apres/12 de la mort del dit nar Arnau Pere, pare vostre, al noble en Roger de Comenge enemich mortal nostre ab lo qual nos avem auda (odi) e avem guerra e siats de lur companya/ e ayats estat e perseverat ab el de (des de) la mort de vostre pare en za tro al dia duy i encara perseverat, ab aquesta present letra vos citam he us requerim he us amonestam per les / raons, crims e  damondits que vos, dins spay d'an e dia comtador apres la recepcio de la present, comparegats devant nos, la hon nos siam, per fermar e estar a dret/15 en nostre poder e de fer e de complir tot o que a nos se tany per les raons desu con dites. 
En altre manera si vos ao no fahiets he no compliets da quel dia a enant la nostra ab-/ sencia ho cutumascia no constrastant, nos enantariem e fariem enantar contra vos e vostre bens segons dret e rao e usanza de Cataluyna. 
Datam a Saort digons/ XVI dies anats del mes d'agost anno Domini MCCCXIX"

Aix doncs, Pere de Malmercat hauria canviat de bndol a favor del pretendent Arnau d'Espanya (Comenge) i hauria posat a disposici d'aquest a ms del castell i el lloc de Llavors, els castells de Tavascan i Bolds (edificats segurament pel seu pare Arnau Pere de Malmercat) per tal de facilitar el control de la Vall de Cards als Comenge-Cosserans, amb els quals s'emparent. 

El 8 de setembre de 1346 se sign un Concrdia entre Pere de Vilamur, Vescomte de Vilamur i Pere de Malmercat on entre altres coses Pere de Malmercat cedia el mixt imperi sobre Malmercat, pel que fa a penes de mort i mutilaci de membres, al Vescomte Pere de Vilamur (J. M. Bringu, ... Descripci del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628). Lleida 2001) 

Els 1373 va significar el comenament de la fi dels Malmercat. Un fill bord dels comtes de Pallars va comandar les tropes que atacaren i saquejaren el Castell.

Aix dons, el 1373 Arnau Roger dit Bord de Pallars t la possessi del patrimoni dels Malmercat (Els castells de Malmercat, Bolds i Tavascan) .Considerava que els castells li corresponien "cum suis plenis iuribus et pertinenciis racione fideicomissi" (ADM, Pallars, lligall 12, doc. 559)

De fet el que va passar es que el 1373 el castell de Malmercat va ser atacat, robats els bns mobles i ocupat per Roger, germ bord del comte Hug Roger II. (ADM Pallars, llig.12, doc.560) 

El 1374 (ADM, Pallars, llig. 12, doc 560) t lloc una concrdia entre el comte Hug Roger II i Arnau Roger, Bord de Pallars, dit tamb Bord d'Escal, sobre la compra (acte documentat en cdula reial) que el comte li ha de fer dels castells i llocs de Bolds i Tavascan per valor de 40.000 sous. La compra es far per compensar l'ocupaci "pro occupacione facta" que el germa bord del comte, Roger de Pallars, havia fet prviament del castell de Malmercat, per robatori dels seus bns mobles "aprehensione et asportacione quorundem bobnorum mobilium que dicuntur per dictum nobilem a dicto castro abstracta fuisse" i per les despeses que aquesta ocupaci havia causat, valorades en 25.000 sous ms. 

El 1375 Sivilla de Vilamur, vidua de Pere de Vilamur, recrimin a Roger de Pallars per l'ocupaci violenta ("manu armata")del castell de Malmercat i deman que el torns al batlle de la Vall de Vilamur Pere (ADM Pallars, llig.2, doc.121) 

La fi dels Malmercat 

Interpretem de tot aix que encara que els Malmercat (Arnau Pere de Malmercat) van prestar homenatge el 1297 a Hug de Mataplana, desprs van fer costat als pretendents de Comenge-Cosserans. El 1319 el comte Hug recriminava i amenaava pel canvi d'actitud a Pere de Malmercat que tenia el castell i el poble de Llavors a ms dels castells de Bolds i Tavascan. El seu pare, Arnau Pere, havia estat marmessor en el testament de Bernat de Comenge, un dels fills del comte Roger del casal del Comenge. Pere de Malmercat tamb va litigar contra Pere de Vilamur, vescomte de Vilamur i com a conseqncia l'any 1346 va haver de cedir al vescomte el mixt imperi (penes de mort i de mutilaci de membres) sobre Malmercat.
Pere de Malmercat es va exili i la seva filla, Marquessia va casar amb Arnau de Cosserans. Pere va fer testament el 1355 a St. Geroni de Cosserans. Es possible que els castells de Bolds i Tavascan foren construts per tal d'afermar les posicions que els Comenge van aconseguir a la vall de Cards i que implicaven un feudalitzaci d'una zona que tradicionalment s'havia resistit a avandonar les seves antigues ordinacions.

A la mort de Pere de Malmercat sense fills barons, Arnau Roger dit el Bord de Pallars s'apoder de les seves possessions al Pallars argumentant ser-ne el fideicomissari. Com a represlia per aquesta presa de partit a favor dels Comenge-Cosserans el castell de Malmercat va ser ocupat i robat manu militari per gent del comte Hug Roger II el 1373. Arnau Roger dit el Bord de Pallars va protestar front al comte. Els diversos intents (judicis de 1373 i 1375, sentncia de 1377) de Joan de Solmonts de Malmercat, que vivia a Tremp, per recuperar les possessions (castells de Malmercat, Bolds i Tabascan) a favor de Romia, filla de Pere de Malmercat, menor d'edat, i d'ell mateix fracassarien perqu al fogatjement del 1381 Malmercat consta com a propietat del comte de Pallars. En el conflicte hi va intervenir com a mitjancera Sibila de Vilamur, vescomtessa, vdua relicta de Pere Vilamur, que tot i donar la ra a Joan de Soltmont, aprofita per a situar a Malmercat dins lo terme del vescomtat de Vilamur (pot se a partir d'una interpretaci favorable de la concrdia de 1346 entre Pere de Malmercat i Pere de Vilamur). Aquest fet i aquella concrdia de 1346 seran reivindicats pels ducs de Cardona contra els Copons de Malmercat en un conflicte sobre jurisdicci que s'allargar des del 1600 fins a finals de la dcada de 1630. 

Enllaos externs:
Histria dels Malmercat i arbre genealgic



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246833" title="Chaerephon" nonfiltered="719" processed="717" dbindex="95839">

Chaerephon s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids.

Espcies.

 Chaerephon aloysiisabaudiae;
 Chaerephon ansorgei;
 Chaerephon bemmeleni ;
 Chaerephon bivittata;
 Chaerephon chapini;
 Chaerephon gallagheri ;
 Chaerephon jobensis;
 Chaerephon johorensis;
 Chaerephon major ;
 Chaerephon nigeriae;
 Chaerephon plicata;
 Chaerephon pumila;
 Chaerephon russata;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246834" title="Pokmon XD: Gale of Darkness" nonfiltered="720" processed="718" dbindex="95840">


Pokmon XD: Gale of Darkness (en catal, Tempesta Fosca, conegut en Jap com Pokmon XD Yami cap Kaze Dark Lugia ), s la segona continuaci de Pokmon Colosseum de Nintendo per al Nintendo GameCube. s el successor del joc de GameCube, Pokmon Colosseum, aix que la terra on es juga el joc es la mateixa, a Orre, l'escena del Mode Adventure (Mode Aventura) de Pokmon Colosseum. Tots els jocs de Pokmon Advance poden connectar a aquest joc a travs del Battle Mode (Mode Batalla).

 Histria .

La histria comena 5 anys desprs dels esdeveniments de Pokmon Colosseum amb la introducci de Michael (l'intrpret pot canviar el nom), el protagonista principal. Michael primer coneix el Professor Krane, el cap de la seva mare. Aquest introdueix el concepte dels Shadow Pokmon, que sn Pokmon qui els cors de qui ha estat tancat artificialment. La Organization Cipher, un malvat i poders sindicat criminal, els est creant i els distribueix per als seus propsits malignes. Krane tamb introdueix el Snag Machine, que s'utilitza per captar els Shadow Pokmon per purificar-los. Krane li entreg Michael amb lel Snag Machine per captar aquests Shadow Pokmon i el dna, adems del Aura Reader (la pea d'ull) per identificar-los des dels Pokmon normals. En breu desprs d'aix, Krane s segrestat per agents de Cipher. Michael surt per salvar Krane i descobrir i derrotar el sindicat de Chipher. Michael viatja a una de les bases de Cipher al desert. All lluita molts seguidors de l organitzaci. La majoria d'ells tenen Shadow Pokemon. Michael salva Krane, per lluita amb un dels administradors de Cipher en el procs, Lovrina, una adolescent pija creguda. Desprs de derrotar-la, un investigador de Cipher deixa caure una Data ROM de Dades, que el Krane i Michael retornen al Laboratori de HQ Pokemon per investigar. Al laboratori, el Purify Chamber s completat, noms com Michael i Krane aconsegueixen arribar a casa.

Michael l'analitza fora com Jovi pren la Data ROM de Dades per anlitzar-la. Desprs la ONBS la anlitza, per Cipher aconsegueix arrebartar-li la informacin. Tot i aix la ONBS li revel A Michael els plans de Chipher, apoderar-se de Phenac City, fent-se pasar per la gent de la ciutat i aix fent-se els seus amos. All Michael aconsegueix revelar la veritat, i derrotar els membres de Cipher, derrotant al seu segon Cipher Administrator, Snattle, un poltic molt fams en tota la regi. Per lo que es var saben tar Michael perqu Cipher volia mantenir aquella ciutat sota el seu domini, es perqu la gent de la Phenac City havia vist molta gent entranya al voltant del desert del nord, prop de la Cipher Key Lair, la fabrica de desenrotllament de Shadow Pokmon de Cipher. All s endinsa Michael, acabant amb la produccin de Shadow Pokmon i derrotant al Cipher Admin. Gorigan. Desprs el Great Master of Cipher, Greevil, revela la seva identitat de lder suprem de la organitzaci. Michael fou a la Citadark Isle, base general de Cipher, i derrot a Greevil i als seus administradors. Derrota tamb al Shadow Lugia, el XD001, i el purifica, apart de salvar tots els Shadow Pokmons i transformar-los en normals, salvant el mn.

 Trets nous i canvis .

Pokmon XD cont molts trets nous des del seu predecessor, Pokmon Colosseum.

 Pok Spot .

Pok Spot s un tret nou en Pokmon XD. Permet als intrprets lluitar i capturar Pokmon salvatges. Hi ha tres rees de PokSpot diferents: Cova, Roca, i Oasi, cada un amb Pokmon diferent a aparixer. El ms rar d'aquests Pokmon pot ser comerciat dins joc. Per enganyar Pokmon a Pok Spots, els entrenadors utilitzen menjar anomenat Pok Snacks.

 Shadow Pokmon .

Shadow Pokmon, introdud en Pokmon Colosseum, s el Pokmon qui els cors han estat "tancat", fent-los ms viciosos i forts en la batalla. Els cors tancats de Shadow Pokmon els permeten utilitzar atacs Shadows en la batalla; mentre que a Colosseum hi havia noms un moviment Shadow, en XD n'hi ha 18. Mentre que aquests atacs sn d's limitat contra un altre Shadow Pokmon, sn sobreimpressi altament perillosa, sent quieta efica en contra de qualsevol No-Shadow Pokemon. Tanmateix, els Shadow Pokemon sn incapa de crixer al poder de l'experincia de batalla fins que sofreixin purificaci, un procs que elimina el seu estatusde Shadow.

Mentre Colosseum noms apareixia 48 Shadow Pokemon, els trets de XD gaireb doblen aquella quantitat, amb molts entrenadors que utilitzen ms d'una Shadow Pokemon contra el protagonista simultniament. El joc tamb presenta una Shadow Lugia, i s l'un dels pocs mtodes legtims d'obtenir un Lugia en les generacions de ter i quart de jocs Pokemon.

 Atacs foscos . 



 Purification Chamber .

A Pokmon Colosseum, els Shadow Pokmon es purificava un alhora a la Agate Village Relic Stone. Aquest joc presenta la Purification Chamber. En aix, una Shadow Pokmon es posa en el centre d'un cercle i fins a quatre no Shadow Pokmon sn posats en el cercle. El Pokmon regular pot ser portar i obrir-se cap al cor de l'Shadowa Pokmon. Per accelerar el procs, arrangi Pokmon ser superefica contra el prxim Pokmon en el sentit de les agulles del rellotge. La Purification Chamber pot purificar fins a nou Shadow Pokmon immediatament. No noms que, en comptes d'una Purification Chamber, pot trobar un Pokmon rar que pot tamb purificar Shadow Pokemon.

 Uns Altres Canvis .

A diferncia d'a Pokmon Colosseum, on l'intrpret forava a visitar un PC per salvar el joc (similar a l'estalviar punts dels termes Playstation de la srie de Final Fantasy), Pokmon XD permet a l'intrpret salvar del men de pausa quan ell o ella complagui, portant el joc ms de prop en lnia amb les entrades de la Game Boy de la srie.

 Desenvolupament .

Abans que el joc fos alliberat per a qualsevol, uns quants presntenles seves preguntes. Aqu sn alguns de la prensa:

 Reggie Fils-Aime .

La primera informaci donada de Pokmon XD eren bones notcies per a admiradors Pokmon: de l'executiu de Nintendo Amrica Reggie Fils-Aime revelava en una entrevista amb IGN del lloc web de joc el mar de 2005 que Pokmon XD faria gameplay similar als jocs de Game Boy Avanar Rob i Safir, molt al delit d'admiradors decebuts amb uns altres ttols Pokmon en Nintendo 64 i Nintendo GameCube.

 IGNcube: Finalment, qu s Pokmon XD? ;

 Reggie: Pokmon XD s una marca joc Pokmon nou per a GameCube. s un RPG Pokmon veritable. No s una seqela de Colosseum. s una marca de complexi nova. Una marca joc nou que realment juga els aspectes de RPG. Aix pensi-hi d'aquesta manera. Si estimava Rob i Safir, se n'enamorar de Pokmon XD per GameCube. ;

El producte final acabava sent una seqela de Pokmon Colosseum.

 Revistes japoneses .

Les revistes de videojocs japoneses com Famitsu i CoroCoro Comic  donaren  informaci que mostraven que el joc tindria grfics 3D similars als del seu predecessor, Pokmon Colosseum. Aix era tamb revelat que el joc continuaria la inclusi enganxant dels Shadow Pokmon des de Colosseum. Res del complot de la historia no es revelava, altre que el fet que es deia que un negre Shadow Lugia jugava una part gran en la histria. Tamb es revelava que l'intrpret comena amb un Eevee, i que els nivells avancen ms de prop a la srie principal.

 Promocions Nintendo .

Nintendo alliberava dues demostracions per promoure el joc. En la demostraci de les botigues de detallistes, l'intrpret se'n va a travs de dues batalles on a l'intrpret se li poden acoplar tres Shadow Pokmon. En la demostraci del joc Pokmon Playable es podia incloure Gardevoir i Parasect. La segona demostraci era playable en el "Pokmon Rocks Amrica". Els intrprets que acabaven la demostraci podien descarregar un Metang lliure. Durant l'aturada a Phoenix, els intrprets podrien aconseguir una primera cpia del joc.

 Recepci .

Pokmon XD rebia ressenyes oposades, normalment marcant-ne 6-7 de 10 (8.6/10 era el seu resultat ms alt).

El joc es criticava comunament per tenir una quantitat gran de material reciclat des de Pokmon Colosseum, que incloa un cert nombre d'rees reciclades i gaireb reciclava grfics des de Colosseum. GameSpot comentava que "no molt ha canviat des del original  . Una altra queixa comuna eren les rees de PokeSpot, vistes com molt limitat i petites comparat amb la versi GBA. Malgrat les ressenyes oposades, Pokemon XD tenia ms xit que Colosseum, tanmateix.
GameSpy havia dit en la seva ressenya:

... molta de la diversi des dels RPGs porttils est vagant al voltant del mn, explorant parcelles d'herba alta i veient quines criatures fortutament es trobaven. Ja que s forud els Shadow Pokmon durantla trovada amb les seus entrenadors, sent que sigui de ms agrat.

 Enllaos externs .

Website Oficial Nord Americana;
Oficial Japonesa;
Trailer Oficial;
Proof of Australian release;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246836" title="Regiment Pirinenc Nm. 1" nonfiltered="721" processed="719" dbindex="95841">

El Regiment Pirinenc Nm. 1 de Catalunya fou la nica fora militar que ha tingut la Generalitat d ena de la Guerra de Successi. Els seus components fren escollits entre els nacionalistes radicals essent en la seva immensa majoria, tant pel que fa a la oficialitat com a la tropa, militants d Estat Catal que, aleshores, incloa ja a Nosaltres Sols i al Partit Nacionalista Catal. 

 Orgens del Regiment .
A finals d agost de 1936 es varen constitur les Milcies Alpines, formades espontniament en iniciar-se la guerra civil espanyola 

Eren gent que ja havia rebut formaci paramilitar als Escamots d'Estat Catal, al SEM (Servei d Estudis Militars), a l ORMICA (Organitzaci Militar Catalana), a la OMNS! (Organitzaci Militar de Nosaltres Sols!). D'altres provenien majoritriament d'entitats catalanistes i independentistes com el CADCI, la FNEC o ERC. 

Molts dels seus membres estaven vinculats al seccions excursionistes entre les quals hi havia socis del (CEC) Centre Excursionista de Catalunya, (UEC) Uni Excursionista de Catalunya, Palestra, Boy Scouts de Catalunya, el Casal Espartacus d ERC, el grup socialista Campalans, el grup Rafael de Casanova, l Ateneu Enciclopdic Popular, els Amics del Sol, el Club Nataci Barcelona i els Minyons de Muntanya. 

Les Milcies Alpines s'oferiren al Comit Central de Milcies Antifeixistes per cobrir el front nord d'Arag (agost del 1936), difcil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l'oficial de complement el Comandant Josep Maria Benet i de Capar i del capit Carles Balaguer; la unitat fou rebatejada amb el nom de Milcies Antifeixistes Alpines i posteriorment amb el de Milcies Pirinenques.

 Naixement del Regiment .

Un cop dissolt el Comit Central de Milcies Antifeixistes, la Generalitat de Catalunya es propos la creaci d'un exrcit propi. Seguint aquesta lnia, el novembre del 1936 i per decret de la Generalitat, es va crear el Regiment Pirinenc nmero 1.

Es tractava en definitiva, de la primera  unitat militar d'obedincia estrictament catalana des de 1714. Poc desprs, el 6 de desembre de 1936, la Generalitat creava l'Exrcit Popular de Catalunya.

 Estrucutra, Comandament i Smbols .

El Regiment Pirinenc es pot considerar donc un cos d lit i es disting per mantindre un nivell de disciplina que l allunyava de la desorganitzaci crnica caracterstica de l exrcit republic.

S'estrucutr en dos batallons, un dels quals encarregat de reprimir el contraban a la frontera amb l'estat francs, una companyia d esqu, dues companyies de raquetes  i una secci martima de vigilncia de costes.

Entre els comandaments destaquen el seu cap superior, el comandant Josep Maria Benet i Caparr (UEC), Leandre Pons (Club Catal), Alfons Segals (CEC), Carles Balaguer i Josep Costa, de la Secci Alpina de l AEP, el tinent Andreu Xandri (CEC), Ernest Mullor, campi d Espanya d esqu (CEC), i el sergent Narcs Casas(UEC). 

El seu distintiu era la senyera amb una flor de neu (=edelweiss) i, sovint, enarboraven la Senyera Estelada tradicional d estel blanc.

 Equipament .

Els pirinencs eren la unitat ms ben equipada de l exrcit republic. Del seu equipament, a banda dels esqus, raquetes i material de muntanya, destaca el seu uniforme blanc de camuflatge nival i la barretina grisa (verda segons alguns autors). 

L armament tamb estava previst que fos de la mxima qualitat (fusells metralladors Star, pistoles metralladores Meissel, etc...) pero el govern Llus Companys i Jover, desoint Estat Catal, trig molt a armar-los convenientment.

 Historial Miltitar fins els Fets de Maig de 1937 .

El Regiment Pirinenc Nm. 1 oper inicialment (12.1936) al Pirineu catal amb base a La Molina on, malgrat haver estat armat negligentment, feu front als anarquistes del "Cojo de Mlaga" que sotmetien a abusos als habitants de la Cerdanya.

Tamb fou destinat, de manera esglaonada, a l Arag, on els batallons pirinencs aconseguiren fer avanar el front en diversos punts (rea de Sabinigo, ). Durant els Fets de maig del 1937 el Regiment defens el Palau de la Generalitat dels atacs anarquistes i prengu el control de la situaci.

 Dissoluci .

Amb la perdua de competncies de defensa de la Generalitat el Regiment fou incorporat a l'Exrcit Popular de la Repblica i fou la base de la militaritzaci de les Brigades 72, 130 i 102, que formaren part de la Divisi 43.

Els republicans espanyols els odiaven per ser obertament separatistes i, de sota m, seguiren una poltica destinada a la seva destrucci. Se ls encoman deliberadament missions sucides, foren morts a traci pels seus "companys" republicans espanyols enmig de la confusi dels combats, se ls aplicaren mesures disciplinries extremes amb qualsevol pretext (d aquesta manera fou afusellat el capit ?? Millet), etc.

Tot i aix els Pirinencs lluitaren fins a la fi en defensa de Catalunya resistint durament l'avan franquista a la Ribagora i al Pallars esdevinguda clebre en restar tres mesos isolada a l'anomenada bossa de Bielsa (mar-juny del 1938), i finalment, a la Batalla de l'Ebre.

 Referncies .
 Jaume de Ramon i Vidal, El Regiment Pirinenc nmero 1 de Catalunya. Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2004.


 Vegeu tamb .
Exrcit Popular de Catalunya;
Guerra civil espanyola;
Estat Catal;
Nosaltres Sols!;
Fets de maig del 1937;
Associaci de Components del Regiment Pirinenc nm. 1 de Catalunya;
 Enllaos externs .
Estat Catal;
Vdeo sobre el Regiment Pirinenc Nm 1;
Milcies Pirinenques, el nacionalisme armat;
 Modelisme sobre el Regiment Pirinenc Nm. 1;
Les milicies Pirinenques;
Les milicies antifeixistes alpines;
Histries de Catalunya: Els fets de maig de 1937;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246844" title="Time (can)" nonfiltered="722" processed="720" dbindex="95843">
Time s la quarta can del disc The Dark Side of the Moon del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, aparegut el 1973. La can fou escrita per Roger Waters i composta per tots els membres del grup (David Gilmour, Richard Wright i Nick Mason). Al comenament hi ha un llarg passatge on es poden sentir rellotges i alarmes, enregistrades en estreo per Alan Parsons.

Composici.
Desprs dels sons dels rellotges es pot sentir un solo de percussi tocat per Nick Mason. David Gilmour canta amb Richard Wright. Desprs de la tornada es pot sentir un solo de guitarra de Gilmour, seguit d'una altra tornada. Finalment, hi ha una represa de la can Breathe que conclou el tema i que n'introdueix el segent, The Great Gig in the Sky.

Msics.
Roger Waters - baix;
David Gilmour - guitarra, veu;
Richard Wright - piano, efectes sonors, veu;
Nick Mason - bateria, percussions;

Enllaos externs.
Extracte d'udio;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246845" title="Dick Parry" nonfiltered="723" processed="721" dbindex="95844">
Dick Parry, s un saxofonista angls nascut a Cambridge el 22 de desembre de 1942. s un conegut instrumentista que es va fer fams per interpretar el tema Money de Pink Floyd, entre altres temes d'aquest grup. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246846" title="Tim Renwick" nonfiltered="724" processed="722" dbindex="95845">
Tim Renwick (Cambridge, 7 d'agost de 1949) s un msic britnic. Conegut per tocar en les bandes d'acompanyament d'artistes com Elton John, Alan Parsons, Pink Floyd i Roger Waters. Va ser membre de la banda Junior's Eyes, que va tocar al costat de David Bowie, Quiver, Mike and The Mechanics i la famosa Sutherland Brothers. Va colaborar tamb com a guitarrista en el tribut a John Lennon de 1990, deu anys desprs de la seva mort. Des de 1988 s la segona guitarra en el grup de rock progressiu Pink Floyd, quan fou convidat pel seu amic David Gilmour. Apareix en el tema Poles Apart de l'lbum The Division Bell. Com a solista cal destacar els temes Members of the Hard School de l'lbum Tim Renwick de 1980 i Crazy for You Love editat com a single de l'lbum anterior. Va participar en el concert benfic per a frica Live 8, com a segon guitarrista en el retrobament de Pink Floyd amb Roger Waters. 

Discos en solitari.
 Tim Renwick (1980,CBS);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246849" title="Katia Kabanov" nonfiltered="725" processed="723" dbindex="95846">

Katia Kabanov (en txec: K a Kabanov) s una pera en tres actes, amb msica de Le Jan ek sobre un llibret txec de Vincenc Cervinka, basat en La tempesta, un drama d'Alexander Ostrovski.  El compositor va trobar la inspiraci per a compondre l'pera en el seu amor per Kamila Stsslov, a la qual n'est dedicada. Sovint s'ha considerat la seua primera pera de maduresa, malgrat el fet que Jan ek tenia 67 anys quan es va estrenar. L'estrena va tenir lloc a Brno el 23 de novembre de 1921. 

La publicaci de l'pera va patir moltes vicisituds el que ha fet que n'existisquen diverses versions.  Frantiek Neumann, el director de l'estrena, va fer uns canvis que es van incorporar a la primera edici de l'any 1922, d'Universal Edition. Posteriorment, el director Vclav Talich va realitzar una nova orquestraci de la partitura. L'any 1992, sir Charles Mackerras va publicar una edici crtica de l'pera.

Sinopsi.
 Acte I .
Ciutat russa de Kalinov, en la dcada del 1860.  Vn'a Kudrjs admira el panorama del riu Volga, el que diverteix el molt ms prosac majordom de la casa adjacent a la propietat dels Kabanov.  Els dos amics surten en arribar dos homes, Dikoj i el seu nebot, Boris Grigorjevic. Dikoj est renyant el seu nebot.  Dikoj s'assabenta que Kabanicha, la matriarca de la famlia Kabanov, no es troba a casa, desprs se'n va. Boris explica a Vn'a perqu tolera els abusos a qu el sotmet el seu oncle: els seus pares han mort, i si vol recollir llur herncia ha de respectar l'autoritat del seu oncle sense protestar. Desprs, Boris li confessa a Vn'a que est secretament enamorat de Katia, la jove esposa de Tichon.  Boris i Vn'a se'n van en arribar Kabanicha, Tichon i Katia. Kabanicha recrimina al seu fill la suposada falta de respecte envers ella, sa mare.  Tichon i Katia intenten assossegar-la, per com a resposta, Katia rep un exabrupte de la seua sogra i fuig dins de casa.  Kabanicha diu al seu fill que faria b controlant el carcter de la seua muller.  Tichon es queixa a Varvara, la filla adoptiva de la famlia, i aquesta li retreu que en lloc de dedicar-se a beure hauria d'intentar defensar Katia del maltracte de sa mare.

A l'interior de la casa, Katia li parla a Varvara de la seua feli infantesa, i dels seu somni de tenir un home que vertaderament l'estime.  Tichon entra per a acomiadar-se, perqu est a punt de sortir de viatge de negocis vers Kazan, enviat per Kabanicha.  Katia li demana poder acompanyar-lo, o b que ell no vaja, perqu no vol quedar-se sola amb la sogra, per ell hi insisteix.  Aleshores Katia li demana que la faa jurar que no tindr tractes amb estranys durant la seua absncia, el que desconcerta Tichon.  Kabanicha anuncia que Tichon ha d'anar-se'n, per no sense abans instruir Katia com ha de ser el seu capteniment durant la seua absncia.  Tichon, acovardit davant la frria autoritat de sa mare, diu a Katia que ha de tractar Kabanicha com la seua prpia mare i actuar sempre de manera correcta. Tichon fa una reverncia a sa mare i besa aquesta i Kt'a abans d'anar-se'n.

 Acte II .
Les dones estan brodant.  Kabanicha critica Katia per aparenar una pena exagerada per l'absncia de Tichon. En sortir Kabanicha, Varvara mostra a Katia la clau de porta ms allunyada del jard.  Varvara vol trobar-s'hi amb el seu amant, Vn'a.  Varvara li suggereix a Katia que faa el mateix, i deixa caure la clau en la m de Katia.  Katia dubta, per finalment es lliura al seu dest: s'hi trobar amb Boris.  Al capvespre ix fora.  Kabanicha torna amb Dikoj, que est borratxo i es queixa que la gent sempre vol aprofitar-se de la seua bondadosa naturalesa. who is drunk and complaining that people take advantage of his softhearted nature.  Kabanicha el renya.

Vn'a espera a Varvara al jard.  Inesperadament apareix Boris, que ha rebut un missatge perqu vinga. Arriba Varvara, i ella i Vn'a se'n van a passejar al riu.  Llavors apareix Katia, i Boris li declara el seu amor.  Al principi ella es mostra preocupada per la repercussi social d'un adulteri, per finalment li confessa que ella tamb l'estima. S'abracen i tamb se'n van vers el riu.  Vn'a i Varvara reapareixen; ella expressa la seua por que sobtadament puga aparixer Kabanicha.  Se sent en la llunyania un duet amors entre Katia i Boris, mentre Vn'a i Varvara diuen que s hora de tornar a casa.

 Acte III .
Vn'a i Kuligan estan fent una passejada per la vora del riu quan una tronada els obliga a buscar refugi en una construcci en runes.  Altres persones se'ls uneixen, incloent-hi Dikoj.  Vn'a intenta tranquillitzar Dikoj amb explicacions cientfiques sobre un nou invent: el parallamps.  Per noms aconsegueix angoixar ms Dikoj, qui insisteix que les tempestes no sn electricitat sin un cstig de Du.  La pluja dna un respir, i la gent comena a abandonar el refugi.  Vn'a es troba amb Boris i Varvara.  Varvara diu que Tichon ha tornat, i Katia es troba molt agitada.  Arriba Kabanicha amb Tichon i Katia.  La tronada es reactiva, i la gent interpreta que s aquest fet el que angoixa a Katia.  Per ella confessa davant de tothom la seua relaci amb Boris durant l'absncia del seu marit. El sol surt enmig de la tronada.

El capvespre s'acosta desprs de la fi de la tempesta.  Tichon i una colla de voluntaris estan cercant Katia.  Varvara i Vn'a se'ls han unit, per aviat decideixen deixar el poble i anar-se'n a Moscou a comenar una nova vida.  Ells se'n van, i els altres continuen buscant, fins que apareix Katia.  Sap que la seua confessi l'ha deshonorada i ha humiliat  Boris.  Se sent turmentada i vol veure Boris una vegada ms.  Apareix Boris, la veu, i ambds s'abracen. Boris diu que el seu oncle vol enviar-lo a una altra ciutat, i li pergunta a Katia que ser d'ella.  Atabalada, Katia s'acomiada de Boris, i ell se'n va ple de dolor.  Desprs de pensar sobre la manera en qu la Natura continuar florint sobre el seu sepulcre, Katia es llana al riu.  Kuligan la veu des de l'altra vora i crida demanant ajuda.  Apareix Tichon, seguit de Kabanicha.  Tichon culpa Kabanicha del sucidi de Katia.  Dikoj apareix amb el cos de Katia, i el deixa sobre el terra.  Tichon plora, i sense cap emoci, Kabanicha agraeix els presents llur ajuda.

Enregistraments.
 Supraphon 10 8016-2 612: Drahomra Tikalov, Ludmila Komancov, Beno Blachut, Viktor Ko , Zden k Kroupa; Orquestra i Cor del Teatre Nacional de Praga; Jaroslav Krombholc, director;
 Decca Classics 421 85-2 (reedici CD); Elisabeth Sderstrm, Petr Dvorsk, Dalibor Jedli ka, Nad da Kniplov; Vladimr Krej k, Zden k vhla, Libue Mrov, Jaroslav Sou ek, Jitka Pavlov, Gertrude Jahn, Adolf Tomachek, Hedwig Dreschler; Orquestra Filharmnica de Viena; Cor de l'pera de l'Estat de Viena; Sir Charles Mackerras, director;
 Supraphon SU 3291-2 632: Gabriela Be a kov, Dagmar Peckov, Erika Bauerov, Dana Bureov, Eva Randov, Miroslav Kopp, Jozef Kundlk, Peter Straka, Zden k Harvnek; Filharmnica Txeca; Cor del Teatre Nacional de Praga; Sir Charles Mackerras, director;

Notes.




Bibliografia.
Tyrrell, John (1982). 'Leo Jan ek: Kt a Kabanov' - the Cambridge Opera Handbook -  (Cambridge: Cambridge University Press, 1982);
Tyrrell, John (2006/7). 'Jan ek: Years of a Life', London - A Two Volume biography of the composer by the leading authority - (London: Faber and Faber, 2006/7);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
Plana dedicada a Leo Jan ek  per Gavin Plumley: informaci de Katia Kabanov;
Sinopsi al web del Metropolitan Opera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246855" title="Tour de Frana de 1962" nonfiltered="726" processed="724" dbindex="95847">


El Tour de Frana 1962 t la particularitat del retorn als equips patrocinats per una marca comercial, deixant de banda els equips nacionals que hi havien pres part les darreres edicions.

La sortida a Nancy la prendran 15 equips de 10 ciclistes cadascun. Sols l'equip Saint Raphael-Hutchinson, de Jacques Anquetil, arribar sencera a Pars. Ell ser, de nou el vencedor de la classificaci general.

Raymond Poulidor participar per primera vegada en la cursa, iniciant d'aquesta manera el seu particular duel amb Jacques Anquetil. 

Es creen els port de muntanya de 4a categoria. Al mateix temps es puja per primera vegada el coll de la Bonette, el port de muntanya ms alt dels Alps.

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.



Classificaci per equips.



 Etapes .


Enllaos externs.
1962. Histria del Tour de Frana ;
1962. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246857" title="Jordi Texid i Mata" nonfiltered="727" processed="725" dbindex="95848">

Jordi Texid i Mata (Barcelona, 6 de juny de 1929) s un msic i compositor.

Entre les seves composicions ms destacades es troben, entre altres, les sardanes: Anhels de joventut (1945), L'abril de Calella (2005), Records del meu barri Coll-Vallcarca (2006) - sardana estrenada el 8 de setembre de 2007 en homenatge al barri que el va veure nixer - i L'Anella Mgica (2007), aquesta darrere amb arranjaments del msic i compositor calellenc Jordi Feliu i Horta.

El msic catal resideix actualment a Madrid, on continua composant canons i Sardanes.

Enllaos externs.
Vdeo de l'estrena de la Sardana Records del meu barri Coll-Vallcarca interpretada per la Cobla Jovenvola de Sabadell;
Vdeo nadalenc, amb la Sardana "L'Anella Mgica" com a msica de fons;
Vdeo amb imatges de la platja i el passeig de Calella (Alt Maresme), i la Sardana "L'Abril de Calella" com a msica de fons;

Particelles de Sardanes.
Anhels de Joventut;
Records del meu barri Coll-Vallcarca;
L'Abril de Calella;
L'Anella Mgica;

 Arranjaments: Jordi Feliu i Horta;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246858" title="Gran Premi de Sud-frica del 1992" nonfiltered="728" processed="726" dbindex="95849">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1992, disputat al circuit d' Kyalami  el 1 de mar del 1992.

 Resultats .
 





 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell  1: 15. 486    ;
 Volta  rpida:  Nigel Mansell  1: 17. 578   a la volta 70. ;








 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246860" title="Team building" nonfiltered="729" processed="727" dbindex="95850">
El terme team building (construcci d'equip en angls) es pot referir genricament a la selecci i motivaci d'equips, o ms especficament a agrupar l'auto-valoraci en la teoria i la prctica del desenvolupament organitzacional.

Quan un equip en un context de desenvolupament organitzacional s'embarca en un procs d'auto-valoraci per a mesurar la seva prpia efectivitat i d'aquesta forma millorar el seu rendiment, es pot argumentar que s'est dedicant al team building, encara que aquesta es pot considerar una definici estreta.

El procs de team building inclou:
 clarificar l'objectiu, i construir un sentiment de propietat en el grup;
 identificar els inhibidors del treball en equip i eliminar o superar-los, o si no poden ser eliminar, mitigar el seu efecte negatiu a l'equip.

Per a auto-valorar-se, un equip cerca feedback per a trobar:
 els seus punts forts actuals;
 els seus punts febles actuals;

Per a millorar el seu rendiment actual, un equip fa servir el feedback de la valoraci de l'equip per a:
 identificar qualsevol diferncia entre l'estat desitjat i l'estat real;
 dissenyar una estratgia per a eliminar aquestes diferncies;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246861" title="Gran Premi de Sud-frica del 1993" nonfiltered="730" processed="728" dbindex="95851">
Resultats del Gran Premi de Sud-frica de Frmula 1 de la temporada 1993, disputat al circuit d' Kyalami  el 14 de mar del 1993.

 Resultats .
 



 Altres .

 Pole:  Alain Prost   1: 15. 696   ;
 Volta  rpida:  Alain Prost  1: 19. 492  a la volta 40. ;








 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246864" title="Una declaraci d'independncia del ciberespai" nonfiltered="731" processed="729" dbindex="95852">
"Una declaraci d'independncia del ciberespai" va ser un document sobre l'aplicabilitat (o no) d'un govern d'Internet en els moments de rpid creixement lligats a l'aparici de la web. Va ser escrit per John Perry Barlow, fundador de la Electronic Frontier Foundation, i publicat el 8 de febrer de 1996 a Davos, Sussa, com a resposta a l'aprovaci als Estats Units d'Amrica de la Telecommunications Act.

L'original es pot trobar a Declaration-Final.html




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246865" title="Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1954" nonfiltered="732" processed="730" dbindex="95853">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 disputat al circuit de Indianapolis el 31 de maig del 1954 i puntuable pel campionat de  Frmula 1 de la  temporada 1954.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Jack McGrath   4: 15. 26  (4 Voltes);
 Volta  rpida:  Jack McGrath   1: 04. 04;
 Cotxes compartits:;
 Cotxe n34: Troy Ruttman (130 Voltes) i Duane Carter (70 Voltes). Van compartir els punts corresponents a la 4 posici.
 Cotxe n5: Paul Russo (150 V.) i Jerry Hoyt (50 V.) ;
 Cotxe n45: Art Cross (120 V.), Jimmy Davies (30 V.), Johnnie Parsons (22 V.), Andy Linden (17 V.) i Sam Hanks (11 V.) ;
 Cotxe n16: Duane Carter (76 V.), Jimmy Jackson (57 V.), Tony Bettenhausen (34 V.) i Marshall Teague (29 V.) ;
 Cotxe n27: Ed Elisian (148 V.) i Bob Scott (45 V.) ;
 Cotxe n71: Frank Armi (179 V.) i George Fonder (14 V.) ;
 Cotxe n1: Sam Hanks (112 V.), Jimmy Davies (36 V.) i Jim Rathmann (43 V.) ;
 Cotxe n12: Rodger Ward (105 V.) i Eddie Johnson (67 V.) ;
 Cotxe n31: Gene Hartley (151 V.) i Marshall Teague (17 V.) ;
 Cotxe n74: Andy Linden (113 V.) i Bob Scott (52 V.) ;
 Cotxe n43: Johnny Thomson (113 V.), Andy Linden (27 V.) i Bill Homeier (25 V.) ;
 Cotxe n38: Jim Rathmann (95 V.) i Pat Flaherty (15 V.) ;
 Cotxe n65: Spider Webb (54 V.) i Danny Kladis (50 V.) ;
 Cotxe n33: Len Duncan (43 V.) i George Fonder (58 V.) ;







 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246867" title="Palau del Bar de Quadras" nonfiltered="733" processed="731" dbindex="95854">



El Palau del Bar de Quadras s un edifici modernista construt per Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Es troba situat a l'avinguda Diagonal, 373 de Barcelona

El Bar de Quadras va encarregar a Puig i Cadafalch l'any 1900 la construcci de la seva nova casa de Barcelona desprs d haver acabat el seu palau a Massanes.

L'edifici est ubicat en un terreny estret amb faana a l'avinguda Diagonal i al carrer de Rossell, amb dues faanes completament diferents. s fruit de la reforma d'una antiga casa de lloguer amb faana al carrer Rossell, a on encara sn visibles alguns elements de l'estructura preexistent.

La residncia del Bar de Quadras s install a les plantes baixa i primera, destinant-se la resta a habitatges de lloguer.
Aix, els elements ms importants de l edifici sn la faana a la Diagonal i als espais i decoraci interior de la residncia de bar. 

La faana a la Diagonal s un exemple de la caracterstica de Puig de reinterpretar faanes gtiques del nord d'Europa (tribuna correguda molt depurada, coronament de faana amb mansardes sobre un potent rfec ). 
A l'interior, amb un disseny molt heterogeni per molt representatiu de la manera de fer de Puig, es repeteix l's d elements escultrics goticistes amb profusi de l s de cermica de colors amb una certa influencia de l'arquitectura islmica.

La faana posterior es ms convencional amb una decoraci que recorda l'estil Sezzesion viens. 

Hi collaboraren amb Puig i Cadafalch els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol i Bach, la forja de Manuel Ballarn, el mosac rom de Llus Br i les cermiques de Mario Maragliano.   

Va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional el 9 de gener de 1976.

En 1980 es restaur i es va reformar per tal d'installar el Museu de la Msica que romandr fins el 2001 en qu es trasllad a L'Auditori.

Des del 16 de juny de 2003, l'edifici acull la seu social de la Casa sia.
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246873" title="Georges Prtre" nonfiltered="734" processed="732" dbindex="95855">
Georges Prtre (Waziers, 14 d'agost del 1924) s un director d'orquestra francs.

Va nixer a Waziers un poble del nord de Frana, i estudi harmonia amb Maurice Durufl i direcci amb Andr Cluytens entre altres al Conservatori de Pars. Desprs de graduar-se, dirig en un nombre de petits teatres d'pera francesos, qualque vegada baix el pseudnim de Georges Dherain, abans de fer el seu debut a Pars, a l'pera cmica, amb l'obra de Richard Strauss Capriccio. Feu el seu de debut al Royal Opera House, Covent Garden l'any 1961, amb primeres aparicions al Metropolitan Opera de Nova York i La Scala de Mil, ms tard, en els anys 1960. Treball amb Maria Callas en diverses ocasions, i hi feu gravacions de Carmen i Tosca. Per un temps va ser director musical de l'acadmia de la msica reial de l'pera de Pars.

A ms de l'pera, Prtre s conegut per les seues interpretacions de msica francesa. Est especialment associat amb Francis Poulenc, del qual va estrenar l'pera "La veu humana" a l'pera Cmica el 1959 i els seus "Sept rpons des tnbres" l'any 1963. L'any 1999 don una srie de concerts a Pars per celebrar el centenari del naixement de Poulenc. L'any 1988 Marcel Landowki li dedic la seva quarta simfonia.

Va dirigir el concert 2008 d'any nou de l'orquestra de Viena. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246874" title="Kurtis Kraft" nonfiltered="735" processed="733" dbindex="95856">
Kurtis Kraft era el nom de l'empresa de disseny i construcci de cotxes de carreres fundada per Frank Kurtis.


 Histria .

Kurtis Kraft dissenyava i construia desde midget cars (una mena de karts populars als USA) a monoplaes de competici, havent participat amb xit a les 500 milles d'Indianapolis i a la Frmula 1 entre altres.

Els primers dissenys van ser fets cap a finals dels anys 30, tractant-se d'uns midget cars que es van convertir amb les primers construccions fetes totalment per Kurtis Kraft.

Ja a les decades seguents es va especialitzar amb la construcci de cotxes de curses realitzats amb fibra de vidre, arribant a realitzar fins a 500 cotxes preparats per participar a la Indy 500. La seva combinaci amb motors Offenhauser va ser molt efectiva, realitzant un binomi molt dificil e batre i que va conquerir molts triomfs importants.

Ja als anys 60 es va vendre el negoci a altres constructors.


 A la F1 .

Va participar sempre noms a les curses d'Indianapolis. (del 1950 al 1960)

 Debut:  Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950;
 Curses disputades:  11 ;
 Victries: 5 ;
 Pole positions: 6 ;
 Voltes Rpides: 7 ;
 Punts aconseguits al Camp. Mundial: 129;
 Ultima cursa disputada:  Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1960;



 Altres .

Frank Kurtis va ser la primera persona que no havent estat pilot va veure inscrit el seu nom al Hall of Fame  del Motor dels Estats Units.


 Enllaos externs .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246876" title="Llista d'estats sobirans del 1955" nonfiltered="736" processed="734" dbindex="95857">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria (des del 27 de juliol);

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Regne de Cambodja;
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

L.
  Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
 Pakistan   Domini del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
 Vietnam del Sud   Estat del Vietnam (fins el 26 d'octubre);
   Repblica del Vietnam (des del 26 d'octubre);

X.
   Repblica de Xile;
;
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246879" title="One Of These Days" nonfiltered="737" processed="735" dbindex="95858">
One of These Days s el primer tema de l'lbum Meddle del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd.

Es tracta d'un tema instrumental que s'obre amb sons de vent fets a travs d'un oscilador sonor, seguit de dos baixos tocats per David Gilmour i Roger Waters. Al final de la pea hi ha un missatge sonor enregistrat a baixa velocitat, cosa que li dona un gran tot amenaant: One of these days, I'm going to cut you into little pieces (un d'aquests dies et tallar en petits trossets) frase que estava destinada al DJ de la BBC Jimmy Young de la BBC Radio 2.

Gilmour va consdierar aquesta pea com aquella on els membres del grup ms havien collaborat tots junts. Durant la gira de l'lbum The Division Bell dos grans porcs inflables apareixien a cada costat de l'escenari quan sonava aquesta can. Tenien un aspecte bastant desagradable i d'aquesta manera augmentava el costat bestial i frentic del tema. 

Crdits.
 David Gilmour - guitarra, Guitare Slide, baix;
 Roger Waters - baix, guitarra;
 Nick Mason - bateria, percussions, veu;
 Rick Wright - sintetitzador, Orgue, efectes sonors;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246887" title="La Torre" nonfiltered="738" processed="736" dbindex="95859">

Geografia:
Municipi d'vila. Vegeu: La Torre (vila).
Entitat de poblaci de Sant Feliu de Pallerols.
Llogaret del municipi d'Alpont. Vegeu La Torre (Alpont).

Vegeu tamb.
Torre (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246888" title="Can Canaletes" nonfiltered="739" processed="737" dbindex="95860">
Can Canaletes s una masia del segle XVI situada dins del terme municipal de Cerdanyola del Valls i als peus de la serra de Collserola. La masia est formada per dos cases situades una al costat de l'altra. 

Actualment l'edifici s propietat d'una societat privada, juntament amb Santa Maria de les Feixes, una ermita situada a uns pocs centenars de metres. La zona es troba en perode d'expropiaci per part de l'Ajuntament de Cerdanyola del Valls. El propietari actual volia fer un camp de golf a la zona i al no poder dur el projecte a terme, va demanar a les institucions que expropiessin els terrenys, d'un alt contingut ecolgic i histric.

Durant els darrers mesos del 2007 i fins els primers dies de febrer de 2008, la masia va estar okupada. Els okupes van desallotjar la finca pocs dies abans que els Mossos d'Esquadra executessin l'ordre judicial. Acte seguit els propietaris van tapiar les portes i finestres de la finca.


 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246890" title="La Salut (Sant Feliu de Pallerols)" nonfiltered="740" processed="738" dbindex="95861">

El Santuari de la Salut est situat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, a la carretera que segueix el cam ral de Vic a Olot, a la comarca de la Garrotxa. Forma una entitat de poblaci d'aquest municipi per b que no hi ha cap habitant censat. s un santuari conegut arreu i molt apreciat pels garrotxins, mostra d'aix s que molta gent el tria com a lloc de casament. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246891" title="Creu al Valor (Polnia)" nonfiltered="741" processed="739" dbindex="95862">

La Creu al Valor (polons:Krzy  Walecznych) s una condecoraci militar polonesa. Va ser creada pel Consell de Defensa de l'Estat l'11 d'agost de 1920, i s atorgada als membres de les Forces Armades Poloneses per accions de valentia en combat. En casos excepcionals, pot ser atorgada a civils o a soldats aliats. Pot ser atorgada un mxim de 4 cops (si b les atorgades al 1920 compten independentment de les de 1940). Noms s'atorga en temps de guerra o poc desprs. Se situa entre l'Orde al Mrit de la Repblica de Polnia i la Creu del Mrit amb Espases

T una nica classe. Seria equivalent a l'Estrella de Plata (USA), la Creu de Guerra (Frana) o la Creu de Ferro (Alemanya).

 Histria .

Va ser introduda al 1920, enmig de la Guerra Polonesa-Sovitica, poc abans de la decisiva Batalla de Varsvia. Inicialment era atorgada personalment pel Comandant en Cap de l'Exrcit Polons, si b posteriorment es deleg el privilegi als comandants de front i divisi.

Guerra Polonesa-Sovitica.
Fins al 29 de maig de 1923, data en que s'atorg la darrera medalla de la Guerra Polonesa-Sovitica, la Creu al Valor havia estat atorgada en unes 60.000 ocasions (es va fer retrospectiva a l Alament de 1863 i a la I Guerra Mundial )

 II Guerra Mundial .
Al gener de 1940, el Comandant en Cap polons, W adys aw Sikorski, public un orde reintroduint la Creu al Valor. El 20 de setembre, el President de Polnia aprob condecir la medalla a tots aquells que l'haguessin rebuda 4 cops durant la Guerra Polonesa-Sovitica.

 Repblica Popular de Polnia.
Al 1943, desprs de la Batalla de Lenino, el General Zygmunt Berling, comandant del 1r Cos Polons (d'influncia sovitica), atorg la Creu al Valor a molts soldats. La medalla va ser aprobada per una ordre del Consell Nacional de l'Estat el 22 de desembre de 1944. Fins al 1947, va ser atorgada en unes 40.000 ocasions als soldats polonesos que lluitaven amb l'Exrcit Roig.

 Disseny .

Una creu de bronze amb els 4 braos iguals, amb els braos lleugerament cncaus. Sobre els braos hi ha una inscripci  NA : POLU : CHWALY : 1920  (AL CAMP DE GLRIA 1920). Al centre de la creu hi ha un escut herldic, amb un liga coronada (l escut polons).
Al revers, sobre els braos verticals apareix una espasa apuntant cap a dalt amb una branca de llorer al centre. Sobre els braos horitzontals apareix la inscripci WALE : CZNYM (ALS VALENTS).
 

Penja d un gal marr amb amples franges blanques als costats. Les atorgades pel govern a  l exili invertien els colors del gal, per tal de distingir les medalles de pre-guerra de les de la II Guerra Mundial. 

Les condecoracions segents s indicaven amb una franja de bronze amb fulles de roure al gal (a la Repblica Popular s indicaven amb un segon gal)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246892" title="El Talladell" nonfiltered="742" processed="740" dbindex="95863">
El Talladell s un poble agregat de Trrega, capital de l'Urgell. El 2006 comptava amb 251 habitants; s la segona entitat de poblaci targarina, per darrere de Trrega, amb ms habitants. Des de l'any 1969 el Talladell forma part de Trrega, amb la qual est ben comunicat.

El castell s el monument ms important del poble. Un altre dels seus monuments histrics s l'ermita del Pedregal.

Una de les seves festes majors se celebra el mes de setembre. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246893" title="Can Codina (Cerdanyola del Valls)" nonfiltered="743" processed="741" dbindex="95864">
Can Codina s una masia catalana de pati tancat situada al terme municipal de Cerdanyola del Valls, al Valls Occidental. Actualment s de propietat privada.

 
 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246894" title="Can Coll (Cerdanyola del Valls)" nonfiltered="744" processed="742" dbindex="95865">
Can Coll s una masia del segle XVI situada a la serra de Collserola dins el terme municipal de Cerdanyola del Valls, al Valls Occidental. Anteriorment era coneguda com Mas Portell. Ha sigut reformada en diverses ocasions, la darrera el 1992. Avui en dia s la seu d'un Centre d'Educaci Ambiental del Parc de Collserola.


 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246896" title="Can Planes (Cerdanyola del Valls)" nonfiltered="745" processed="743" dbindex="95866">
Can Planes s una masia situada a Cerdanyola del Valls, al Valls Occidental. La masia data del segle XVI. Es tracta d'una masia de pati tancat amb mas, celler, coberts i algn corral. Actualment s de propietat privada.

 
 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246900" title="Josep de Togores i Llach" nonfiltered="746" processed="744" dbindex="95867">
Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Valls, 19 de juliol de 1893- Barcelona, 17 de juny de 1970). Pintor catal.

Biografia.
Fill de Josep de Togores i Muntades, president de l'Associaci de Clubs de Futbol de Barcelona i cofundador del diari El Mundo Deportivo. Als 13 anys Togores pateix una meningitis i es queda sord, cosa que el fa interesar-se per la pintura i comenar la seva formaci artstica amb Joan Llaverias, Fernndez de la Torre i Flix Mestres.

Grcies a una beca de l'ajuntament de Barcelona, el 1907 marxa a Pars, on entra en contacte amb l'obra de Paul Czanne. A Bruselles pinta un quadre (El Boig de Cerdanyola) que s premiat a l'Exposici Internacional de Bruselles. Ms tard comena una etapa impressionista en la seva obra. Un altre cop a catalunya, Togores entra a formar part de l'Agrupaci Courbet de Barcelona, i un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial torna a marxar, aquest cop a Pars, on entra en contacte amb el surrealisme grcies a la seva relaci amb artistes com Georges Braque, Arstides Maillol, Max Jacob o Picasso, arribant a signar un contracte d'exclusivitat amb el marxant d'aquest, Daniel Kahnweiler, fins el 1931. Aquest s el seu perode ms surrealista i experimental.

Durant els anys vint comena a ser reconegut per Europa i durant els anys segents explora diferents estils com el cubisme o l'academicisme, deixant-se influir per les avantguardes de l'poca i arribant a tenir influncies del classicisme.

El 1932, un altre cop a Barcelona, canvia de marxant, comenant la seva relaci amb Francesc Camb i comenant a pintar retrats de l'alta societat catalana.
Va morir el 1970 a causa d'un accident de trnsit, atropellat al Passeig de Grcia de Barcelona.

Obra.
Degut a diferents transtorns de personalitat, Togores va veure's influenciat per diferents estils al llarg de la seva vida. Actualment es poden trobar quadres seus al MNAC o al Museu Reina Sofia de Madrid.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246903" title="Temporada 1991 de Frmula 1" nonfiltered="747" processed="745" dbindex="95868">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1991. 




s la temporada nm. 42 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats (en lloc dels 11 millors). 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .





 Posici final del Campionat de constructors del 1991 .





 Clasificaci del mundial de pilots del 1991 .



()


 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1991;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246904" title="Demetri Ribes i Marco" nonfiltered="748" processed="746" dbindex="95869">
Demetri Ribes i Marco (Valncia 1877 - 1921) fou un dels arquitectes valencians ms rellevants de principis del segle XX.



 Biografia .
Inici la seua formaci a Barcelona, en Cincies Fisicomatemtiques, per traslladar-se desprs a Madrid on estudi arquitectura. Fou all que s'impregn de tot el debat teric del moment sobre opcions i corrents arquitectnics com ara l'eclecticisme, el modernisme, el regionalisme o el racionalisme.

Al llarg de la seua vida, Ribes s'interess i aprofund en les teories del moment, des de les propostes d'Otto Wagner (representant del secessionisme viens) a les prpiament regionalistes de L. Rucabado, elaborant la seua prpia versi que s'adapta a les noves necessitats i usos dels materials.

Home polifactic i entusiasta que va morir a la primerenca edat de 46 anys, deix un ample llegat patrimonial que pot ser contemplat i analitzat en cada un dels seus projectes i construccions. 

L'anomenada Ctedra Demetrio Ribes, depenent de la Universitat de Valncia i de la Conselleria d'Infraestructures de la Generalitat Valenciana s'ha creat per, entre altres objectius, retre homenatge a aquest arquitecte valenci, un dels ms interessants de la primeria del segle XX per la seua obra i trajectria personal.

 Estacions de ferrocarril .



L'obra arquitectnica de Demetri Ribes t un perfil predominantment industrial, per tal com bast edificis fabrils, ferroviaris, oficines, garatges o magatzems. Va ser arquitecte facultatiu de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, del 1902 al 1921, o s, tota la seua vida professional. Per a aquesta empresa realitz projectes ferroviaris, amb totes les installacions que portaven implcites (tallers, rotondes, edificis, molls...), com ara els edificis bessons de l Estacin del Norte o Prncipe Po a Madrid, l'Estaci del Nord a Barcelona (1912, actualment estaci d'autobusos), i l Estaci del Nord a Valncia, que s la seua obra ms coneguda i reconeguda (1906), i que pertany al moviment modernista Sezession influenciat pel viens Otto Wagner. L'Estaci del Nord de Valncia s l exemple ms monumental i representatiu de la seua etapa modernista, sent al seu torn un paradigma del moviment secessionista. Aquesta estaci, inaugurada el 1917, s tamb un dels monuments ms representatius de la ciutat de Valncia, i el primer que coneix el visitant que s hi desplaa en ferrocarril.




 Edificis industrials .

Al marge de l'activitat ferroviria, l'arribada del segle XX havia comportat noves tipologies arquitectniques i, adaptant-se a les noves necessitats i usos de la ciutat, Ribes va realitzar a la ciutat de Valncia garatges, magatzems i naus industrials de gran singularitat (el garatge "Gran Via" o el magatzem del carrer de la Fusta). Tamb va treballar, com a consultor i assessor, per a altres contractistes com s el cas del Mercat de Colom de Francesc Mora, i en 1916 va formar la seua prpia empresa constructora amb J. Coloma. En aquesta faceta de contractista va participar en la construcci dels Docs comercials del Port de Valncia, on cal destacar el fet que va ser l'iniciador de l's del formig armat en les obres de construcci civil al Pas Valenci.

 Edificis civils .

Tamb es va dedicar a l'arquitectura de carcter pblic, com ara la casa de Correus i Telgrafs de Castell, la plaa de bous de Xtiva i l Asil-Institut de la marquesa de Sant Joaquim (Almirall Cadarso nm 24 de Valncia, actual Institut de Batxillerat Sant Vicent Ferrer). Dins la seua arquitectura civil s on Ribes projecta i desenvolupa les seues facetes i aptituds ms diverses, adaptades a la necessria funcionalitat requerida (eclecticisme, aplicaci de la decoraci en nous espais, correcta distribuci espacial, s del formig armat...).

L habitatge privat va ser un altre dels camps on desenrotll el seu programa arquitectnic. Realitz obres a l'Eixample i a la Ciutat Vella de Valncia. Reform l'antic barri de Pescadors (zona de l actual plaa de l Ajuntament), fu cases barates i de renda, i fins i tot la seua prpia vivenda unifamiliar. Entre els seus edificis d habitatges ms reeixits a la ciutat de Valncia destaca el de la Gran Via Marqus del Tria nm. 1, carrer d'en Llop nm. 6 i el lamentablement enderrocat en els anys setanta del segle XX a la Plaa de Rodrigo Botet.

 Referncies .

 Enllaos externs .

 Museu del Transport de la Comunitat Valenciana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246905" title="Sorex" nonfiltered="749" processed="747" dbindex="95870">

El gnere Sorex es troba distribut per Europa i Nord-Amrica i s l'nic membre de la tribu Soricini.

Espcies.

 Gnere Sorex;
 Sorex planiceps;
 Sorex thibetanus;
 Subgnere Otisorex;
 Sorex dispar;
Sorex dispar blitchi;
Sorex dispar dispar;
 Sorex fumeus;
Sorex fumeus fumeus;
Sorex fumeus umbrosus;
 Sorex gaspensis;
 Sorex hoyi;
Sorex hoyi alnorum;
Sorex hoyi eximius;
Sorex hoyi hoyi;
Sorex hoyi montanus;
Sorex hoyi thompsoni;
Sorex hoyi winnemana;
 Sorex macrodon;
 Sorex milleri;
 Sorex nanus;
 Sorex oreopolus;
 Sorex orizabae;
 Sorex ornatus;
Sorex ornatus juncensis;
Sorex ornatus lagunae;
Sorex ornatus ornatus;
Sorex ornatus relictus;
Sorex ornatus salarius;
Sorex ornatus salicornicus;
Sorex ornatus sinuosus;
Sorex ornatus willetti;
 Sorex tenellus ;
 Sorex veraepacis;
Sorex veraepacis chiapensis;
Sorex veraepacis mutabilis;
Sorex veraepacis veraepacis;
 Sorex vagrans;
 Sorex alaskanus ;
 Sorex bairdii ;
Sorex bairdii bairdii;
Sorex bairdii permiliensis;
 Sorex bendirii;
Sorex bendirii albiventer;
Sorex bendirii bendirii;
Sorex bendirii palmeri;
 Sorex monticolus;
Sorex monticolus alascensis;
Sorex monticolus calvertensis;
Sorex monticolus elassodon;
Sorex monticolus insularis;
Sorex monticolus isolatus;
Sorex monticolus longicaudus;
Sorex monticolus malitiosus;
Sorex monticolus obscurus;
Sorex monticolus parvidens;
Sorex monticolus prevostensis;
Sorex monticolus setosus;
Sorex monticolus shumaginensis;
Sorex monticolus soperi;
 Sorex neomexicanus;
 Sorex pacificus;
Sorex pacificus pacificus;
Sorex pacificus cascadensis ;
 Sorex palustris;
Sorex palustris albibarbis;
Sorex palustris brooksi;
Sorex palustris gloveralleni;
Sorex palustris hydrobadistes;
Sorex palustris labradorensis;
Sorex palustris navigator;
Sorex palustris palustris;
Sorex palustris punctulatus;
Sorex palustris turneri;
 Sorex sonomae ;
Sorex sonomae sonomae;
Sorex sonomae tenelliodus;
 Sorex vagrans;
Sorex vagrans halicoetes;
Sorex vagrans paludivagus;
Sorex vagrans vagrans;
 Grup Sorex cinereus;
 Sorex camtschatica ;
 Sorex cinereus;
Sorex cinereus acadicus;
Sorex cinereus cinereus;
Sorex cinereus fontinalis;
Sorex cinereus hollisteri;
Sorex cinereus lesueurii;
Sorex cinereus miscix;
Sorex cinereus ohioensis;
Sorex cinereus streatori;
 Sorex haydeni;
 Sorex jacksoni ;
 Sorex leucogaster;
 Sorex longirostris;
 Sorex lyelli;
 Sorex portenkoi ;
 Sorex preblei ;
 Sorex pribilofensis;
 Sorex rohweri;
 Sorex ugyunak ;
 Subgnere Sorex;
 Sorex averini ;
 Sorex bedfordiae ;
 Sorex cylindricauda ;
 Sorex excelsus ;
 Sorex hosonoi ;
 Sorex sinalis ;
 Sorex yukonicus;
 Grup Sorex alpinus ;
 Sorex alpinus ;
 Sorex mirabilis ;
 Grup Sorex araneus ;
 Sorex antinorii;
 Sorex araneus ;
 Sorex arunchi;
 Sorex coronatus ;
 Sorex daphaenodon ;
Sorex daphaenodon daphaenodon;
Sorex daphaenodon sanguinidens;
Sorex daphaenodon scaloni;
 Sorex granarius ;
 Sorex satunini;
 Grup Sorex arcticus ;
 Sorex arcticus;
Sorex arcticus arcticus;
Sorex arcticus laricorum;
 Sorex maritimensis;
 Sorex tundrensis;
 Sorex asper;
 Sorex cansulus ;
 Sorex tundrensis;
 Grup Sorex minutus ;
 Sorex buchariensis;
 Sorex kozlovi ;
 Sorex volnuchini;
Sorex volnuchini dahli;
Sorex volnuchini volnuchini;
 Grup Sorex caecutiens ;
 Sorex caecutiens ;
 Sorex isodon;
 Sorex minutissimus ;
 Sorex minutus ;
 Sorex roboratus ;
 Sorex shinto;
Sorex sadonis;
Sorex shinto shikokensis;
Sorex shinto shinto;
 Sorex unguiculatus;
 Grup Sorex gracillimus ;
 Sorex gracillimus;
 Sorex raddei;
 Sorex raddei ;
 Sorex samniticus;
 Sorex samniticus;
 Subgnere (sense determinar);
 Sorex arizonae;
 Sorex emarginatus;
 Sorex merriami;
 Sorex saussurei ;
Sorex saussurei godmani;
Sorex saussurei saussurei;
 Sorex sclateri;
 Sorex stizodon;
 Sorex trowbridgii;
Sorex trowbridgii destructioni;
Sorex trowbridgii humboldtensis;
Sorex trowbridgii mariposae;
Sorex trowbridgii montereyensis;
Sorex trowbridgii trowbridgii;
 Sorex ventralis;
 Sorex veraecrucis;
Sorex veraecrucis cristobalensis;
Sorex veraecrucis oaxacae;
Sorex veraecrucis veraecrucis;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;
 Informaci sobre aquest gnere de musaranyes. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246909" title="Eduard V d'Anglaterra" nonfiltered="750" processed="748" dbindex="95871">

Eduard V (4 de novembre de 1470 - 1483?) va ser Rei d'Anglaterra des del 9 d'abril de 1483 fins a la seva deposici dos mesos ms tard. El seu breu regnat va estar marcat per la influncia del seu oncle Ricard, duc de Gloucester, que el va succer com a Ricard III. Juntament amb el seu germ Ricard de Shrewsbury, Eduard va ser un dels dos "Prnceps de la Torre", que mai ms van ser vistos amb vida desprs de ser enviats a la Torre de Londres (oficialment per la seva prpia seguretat). Sovint Ricard III ha estat acusat de les seves morts, tot i que no est clar de qu en fos el responsable.

Biografia.
Infncia.
Eduard va neixer a l'Abadia de Westminster mentre la seva mare, Elisabet Woodville s'hi estava refugiant desprs de qu els Lancastrians haguessin expulsat temporalment el seu marit Eduard IV, durant la Guerra de les Dues Roses. El petit Eduard va ser nomenat Prncep de Galles el juny de 1471, desprs de qu el seu pare recupers el tron.

El 1480 el rei Eduard IV va pactar una aliana amb Francesc II, el duc de Britnia, i acordaren de prometre els seus hereus Eduard (de 10 anys) i Anna (de 4) i casar-los quan arribessin a la majoria d'edat. El primer fill de la parella heredaria Anglaterra, mentre que el segon rebria Britnia.

Regne.
Desprs d'establir un Consell de Galles i les Marques, Eduard IV va enviar el seu fill al Castell de Ludlow per excercir-hi de president. Va ser a Ludlow on el prncep va rebre les notcies de la mort sobtada del seu pare. Eduard hered el tron el 9 d'abril de 1483, a l'edat de 12 anys, per calgu esperar fins l'11 d'abril perque la notcia es fes pblica a Londres. El germ del seu pare, Ricard de Gloucester, havia estat nomenat en el testament Protector dels seus joves nebots (Eduard i el prncep Ricard de York). Va interceptar el squit d'Eduard quan tornava de Galles i va escortar els prnceps a Londes. Al cap de menys de 3 mesos Ricard prenia el tron per a ell. El 25 de juny el Parlament va declarar els dos prnceps fills illegtims, desprs de qu el clergue Ralph Shaa aports probes de qu Eduard IV s'havia casat amb Lady Elionor Butler abans de casar-se amb Elisabet Wodwolle, convertint el segon matrimoni en invlid i els fills de la parella en bastards. Els altres dos germans grans de Ricard, Edmund i Jordi, havien mort abans d'Eduard, deixant Ricard com a hereu de la corona.

Empresonament.
Desprs de ser declarats bastards, els dos nois van ser enviats a la Torre de Londres i mai ms van ser vistos en pblic. El que els succe s un dels grans misteris de la histria d'Anglaterra. El consens general s que foren assassinats, i els tres principals sospitososos sn el seu oncle Ricard, 
el comte de Buckingham Enric Stafford, i Enric Tudor.

Avantpassats.


Taula sucessria.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246913" title="Joseph Kessel" nonfiltered="751" processed="749" dbindex="95872">

Joseph Kessel (Clara, Argentina, 1898   Avernes, Frana 1979) fou un aventurer, periodista i escriptor francs.

 Biografia .
 Infncia i adolescncia .
Va nixer el 10 de febrer de 1898 a Clara, Argentina, en el si d una famlia jueva d origen rus. El seu pare, Samuel Kessel, metge voluntari a una colnia agrcola jueva, s havia doctorat en medicina a Montpeller, Frana, pas on es refugi de les persecucions tsaristes.

Joseph Kessel va viure a Oremburg, Rssia, de 1905 a 1908, i posteriorment a Frana, on curs estudis secundaris als prestigiosos instituts Massna (Nia) i Louis-le-Grand (Pars).

 Primera Guerra Mundial . 
El 1915 va finalitzar el seus estudis universitaris i amb noms 17 anys fou contractat pel reputat diari parisenc Journal des Dbats. A finals del 1916 es va allistar com a voluntari, primer a l artilleria i ms tard a l aviaci. Fruit d aquesta experincia escriur posteriorment la novella l equipatge (1923). El 1918 va participar al cos expedicionari francs a Sibria. Fou condecorat amb la creu de guerra i la medalla militar. Un cop finalitzat el conflicte va esdevenir ciutad francs.

 Reporter d entreguerres i primers escrits .
Desprs de la guerra va escriure de nou pel diari Journal des Dbats i va collaborar tamb amb la Libert, le Figaro, le Mercure, etc. La seva continua nsia d aventura el van portar a recrrer el mn com a reporter. Va assistir a la revoluci irlandesa i a l inici del sionisme, va volar amb els pioners de l aviaci de la compagnie gnrale aropostale i va navegar amb els mercaders d esclaus del Mar Roig.

El 1922 va publicar la seva primera obra, l estepa roja, recull de contes sobre la revoluci bolxevic. Posteriorment va escriure l equipatge (1923), Mary de Cork (1925), les captifs  (gran premi de novella de l Acadmia francesa en 1926), nuits de princes (1927), belle de jour (1928), le coup de grce (1931), fortune carre (1932), els cors purs (1934), les enfants de la chance (1934), la passante du Sans-Souci (1936) i una biogrfia de Mermoz (1939), aviador de la compagnie gnerale aropostale.

 Segona Guerra Mundial .
De 1939 a 1940 va treballar com a corresponsal de guerra. Desprs de l armistici de juny 1940, s incorpora a la resistncia amb el seu nebot Maurice Druon. Tots dos travessen clandestinament els Pirineus per poder arribar a Londres i incorporar-se a les forces de la Frana Lliure del general Charles de Gaulle. Al maig de 1943 escriuen plegats la lletra del cant dels partisans que esdev l himne de la resistncia. Aquell mateix any, Joseph Kessel va publicar tamb l exrcit de les ombres, un homenatge als resistents. 

Al final de la guerra participa com a capit d'aviaci d una esquadrilla encarregada de mantenir la comunicaci amb la resistncia francesa.

 Gran reporter i membre de l'Acadmia Francesa .
Des del moment de l'alliberaci reprn la feina de reporter i participa al mtic diari France Soir de Pierre Lazareff. Viatja a Palestina, frica, Birmania i Afganistan. Aquest ltim pas l inspir la seva obra mestre els genets (1967). Tamb destaquen d'entre la seva obra  le tour du malheur (1950), les amants du Tage (1954), la valle des rubis (1955), el lle (1958) i les mains du miracle (1960).

El 22 de novembre de 1962 fou escollit membre de l Acadmia Francesa.

Joseph Kessel mor d una ruptura d aneurisma el 23 de juliol de 1979.

 Obra .
 La Steppe rouge, Gallimard, 1922;
 L'quipage, Gallimard, 1923;
 Vent de sable, Hachette, 1923;
 Au camp des vaincus, ou la Critique du 11 mai, Gallimard, 1924 ;
 Rencontre au restaurant,  l'Enseigne de la Porte troite, 1925;
 Les Rois aveugles, Les ditions de France, 1925;
 Mary de Cork, Gallimard, 1925;
 Mmoires d'un commissaire du peuple, Champion, 1925;
 Le triplace, Marcelle Lessage, 1926;
 Makhno et sa Juive, EOS, 1926;
 Moisson d'octobre, La Cit des livres, 1926;
 Les Captifs, Gallimard, 1926, gran premi de novella de l'Acadmia francesa;
 Le th du Capitaine Sogoub, Au Sans Pareil, 1926;
 Naki le kourouma, 1926;
 Terre d'amour, Les ditions de France, 1927;
 Nuits de princes, Les ditions de France, 1927;
 La Rage au Ventre, EOS, 1927;
 La Coupe fle. Un drle de Nol, ditions Lemarget, 1927;
 En Syrie, Simon Kra, 1927;
 De la rue de Rome au chemin de Paradis., Les Editions du Cadran, 1927;
 La Femme de maison ou Mariette au dsert, Simon Kra, 1928;
 Littrature rouge, Socit de confrences de la Principaut de Monaco, 1927;
 Dames de Californie, mile Hazan, 1928;
 Belle de jour, Gallimard, 1928, adaptada al cinema per Luis Buuel en 1967.
 Les nuits de Sibrie, Flammarion, 1928;
 La rgle de l'homme, Gallimard, 1928;
 Nouveaux contes. Le tocsin de pques - Le typhique - Un tour du diable - Le commissaire de la mort - La loi des montagnes., Editions des Cahiers Libres, 1928;
 Secrets parisiens, ditions des Cahiers Libres, 1928;
 Le Coup de grce, Les ditions de France, 1931;
 De la rue de Rome au chemin de Paradis, Editions du Cadran, 1931;
 Fortune carre, Les ditions de France, 1932 ;
 Bas-fonds, ditions des Portiques, 1932;
 Wagon-lit, Gallimard, 1932;
 Nuits de Montmartre, Les ditions de France, 1932 ;
 Les Nuits cruelles, Les ditions de France, 1932;
 Marchs d'esclaves, Les ditions de France, 1933;
 Les Curs purs, Gallimard, 1934;
 Les Enfants de la chance, Gallimard, 1934;
 Stavisky, l'homme que j'ai connu, Gallimard, 1934;
 Le repos de l'quipage, Gallimard, 1935;
 Une balle perdue, Les ditions de France, 1935;
 Hollywood, ville mirage, Gallimard, 1936;
 La Passante du Sans-Souci, Gallimard, 1936, adaptada al cinema per Jacques Rouffio en 1982.
 La Rose de Java, Gallimard, 1937;
 Jean Mermoz, Gallimard, 1939;
 Comment est mort le marchal Ptain, France Forever, Executive office, 1942;
 L'Arme des ombres, Charlot, 1943, adaptada al cinema per Jean-Pierre Melville en 1969.
 Les Maudru, Julliard-Squana, 1945;
 Le Bataillon du Ciel, Julliard, 1947, adaptada al cinema per Alexandre Esway en 1947;
 Le Tour du malheur, Gallimard, 1950;
 La Fontaine Mdicis;
 L'Affaire Bernan;
 Les Lauriers roses;
 L'Homme de pltre;
 La Rage au ventre, La nouvelle socit d'dition, 1950;
 La Nagaka. Trois rcits, Julliard, 1951;
 Le Procs des enfants perdus, Julliard, 1951;
 Au Grand Socco, Gallimard, 1952;
 Les Amants du Tage, ditions du Milieu du monde, 1954;
 La Piste fauve, Gallimard, 1954;
 La Valle des rubis, Gallimard, 1955;
 Tmoin parmi les hommes, Del Duca, 1956;
Le Temps de l'esprance;
Les Jours de l'aventure;
L'Heure des chtiments;
La Nouvelle Saison;
Le Jeu du Roi;
Les instants de vrit;
 Hong Kong et Macao, Gallimard, 1957;
 Le Lion, Gallimard, 1958;
 Les Mains du miracle, Gallimard 1960;
 Inde, pninsule des dieux, Hachette, 1960;
 Tous n'taient pas des anges, Plon, 1963;
 Pour l'honneur, Plon, 1964;
 Terre d'amour et de feu. Isral 1925-1961, Plon, 1965;
 Isral que j'aime, Sun, 1966;
 Les Cavaliers, Gallimard, 1967;
 Un mur  Jrusalem, ditions Premires, 1968;
 Les Rois aveugles, Plon, 1970;
 Les Fils de l'impossible, Plon, 1970;
 Partout un ami (1972);
 Des hommes, Gallimard, 1972;
 Le Petit ne blanc, Gallimard, 1975;
 Les Temps sauvages, Gallimard, 1975;
 Jugements derniers, Christian de Bartillat, 1995;
 Avec les alcooliques anonymes;
 Ami entends-tu... (propos recueillis par Jean-Marie Baron) La Table Ronde, 2006.
 Il pleut des toiles...Portraits de Stars de cinma, Gallimard;
Enllaos externs.
 Biografia de l'Acadmia francesa;
 Neixement i dest del cant dels partisans;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246914" title="Fundaci Europea de Formaci" nonfiltered="752" processed="750" dbindex="95873">


La Fundaci Europea de Formaci (ETF) s un organisme de la Uni Europea (UE) que vetlla per la promoci de la Formaci Professional en pasos no comunitaris.

Histria.
Fou creada l'any 1990 per consens entre el Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu, entrant en funcionament el gener de 1994. Des dels seus inicis la seva seu ha estat ubicada a la ciutat italiana de Tor. 

El seu actual director executiu s la britnica Muriel Dunba.

Funcions.
La Fundaci contribueix a la millora de la Formaci Professional en pasos no comunitaris, en la seva majoria en pasos candidats a integrar-se a la Uni i a l'frica del Nord, l'Orient Prxim, la zona dels Balcans i l'antiga Uni Sovitica. 

La Fundaci oferix a aquests pasos perspectives, coneixements tcnics i experincia en la formaci de persones per a nous treballs i en el desenvolupament de programs d'aprenentatge. 

Collabora estretament amb la seva agncia germana, el Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formaci Professional, que t el mandat en l'educaci i la formaci professional en els Estats membres de la UE.

Enllaos externs.
  Portal de la Fundaci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246917" title="Cilmeri" nonfiltered="753" processed="751" dbindex="95874">

Cilmeri (a vegades escrit de la forma anglicitzada Cilmery) s un poblet de Powys, a Galles central. Es troba a uns quatre quilmetres a l'oest de Builth Wells, i s travessat per la carretera A483 que va a Llanymddyfri.

El poblet s fams perqu es troba a prop de l'indret en qu l'ltim Prncep de Galles per descendncia directa, Llywellyn ap Gruffydd, fou mort en una escaramussa amb soldats al servei d'Eduard I d'Anglaterra l'11 de desembre del 1282.

Enllaos externs.
Royal Welsh Show;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246918" title="Sndrome de l?intest curt" nonfiltered="754" processed="752" dbindex="95875">
La sndrome de l intest curt o insuficincia de l'intest prim s una afecci de malabsorci dels aliments relacionada amb una patologia o amb la extirpaci quirrgica d'una gran porci de l'intest prim.

Causes, incidncia i factors de risc.

Quan s'extirpen quirrgicament rees de l'intest prim, s possible que no quedi suficient rea de superfcie a l'intest restant per a absorbir els nutrients suficients dels aliments.

s probable que aquesta afecci es desenvolupa particularment quan s'extirpa la meitat de l'intest o ms durant una cirurgia. Els factors de risc inclouen les malalties de l'intest prim que poden requerir una intervenci quirrgica, com la malaltia de Crohn. La enterocolitis necrosant s una causa com d'aquest sndrome en els nadons.

Smptomes.
Deposicions greixoses i pllides.
Deposicions amb olor ftid.
Diarrea.
Edema.
Prdua de pes.
Fatiga.

Signes i exmens.
CHEM 20 (estudi ampliat de la qumica sangunia) que revela signes de malabsorci.
CSC que reveli anmia.
Examen de greix fecal.

Tractament.

El tractament t com objectiu l'alleujament dels smptomes.

Es necessria una dieta rica en calories i baixa en residus que proporcioni les vitamines i els minerals essencials. Una dieta baixa en residus s fcil de digerir i absorbir. L'anmia es tracta amb vitamina B12, cid flic i augment del ferro a la dieta. Tanmateix, es poden administrar medicaments per a prolongar el temps de permanncia dels nutrients a l'intest prim.

Freqentment es requereix l'alimentaci parenteral (sonda d'alimentaci a travs d'una vena o una sonda gstrica) en cas de qu l'alimentaci normal no estigui proporcionant els nutrients suficients. No obstant aix, una vegada que el pacient s'ha estabilitzat, es poden fer intents per a retornar a l'alimentaci normal.

Pronstic.

Aquesta malaltia pot millorar amb el temps si es presenta com a resultat d'una cirurgia. Normalment, el millorament de l'absorci de nutrients i la prolongaci del temps que l'aliment demora a l'intest es presenta com la recuperaci de la cirurgia.

Complicacions.
Prdua de pes.
Desnutrici.
Ossos debilitats.
Malaltia dels sistemes combinats (una degeneraci del sistema nervis causada per la insuficincia de vitamina B12 ).
Litiasi biliar.
Proliferaci bacteriana excessiva.
Acidosi metablica.
Litiasi renal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246922" title="Cant de Gamaches" nonfiltered="755" processed="753" dbindex="95876">

El cant de Gamaches s un cant francs situat al departament del Somme, dins la regi de la Picardia. Est organitzat al voltant de Gamaches, del districte d'Abbeville.

 Municipis .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246929" title="Framicourt" nonfiltered="756" processed="754" dbindex="95877">

Framicourt s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 151 habitants.

 Situaci .
Framicourt s troba a l'oest del Somme, a menys de cinc quilmetres del Sena Martim.

 Administraci .
Framicourt forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Alain Briet (2001-2008).

 Histria .

 Llocs d'inters .

 Vegeu tamb .
Llistat de municipis del Somme;

 Enllaos externs .
Framicourt al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Framicourt;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246931" title="Crocidura" nonfiltered="757" processed="755" dbindex="95878">

Crocidura s un dels nou gneres de la subfamlia de musaranyes Crocidurinae.

Aquest gnere comprn el ms extens nombre d'espcies de tots els gneres de mamfers. 

 Espcies .

 Crocidura aleksandrisi ;
 Crocidura allex ;
 Crocidura andamanensis ;
 Crocidura ansellorum ;
 Crocidura arabica ;
 Crocidura arispa ;
 Crocidura armenica ;
 Crocidura attenuata ;
 Crocidura attila ;
 Crocidura baileyi ;
 Crocidura baluensis ;
 Crocidura batesi ;
 Crocidura beatus ;
 Crocidura beccarii ;
 Crocidura bottegi ;
 Crocidura bottegoides ;
 Crocidura brunnea ;
 Crocidura buettikoferi ;
 Crocidura caliginea ;
 Crocidura canariensis ;
 Crocidura caspica ;
 Crocidura cinderella ;
 Crocidura congobelgica ;
 Crocidura crenata ;
 Crocidura crossei;
 Crocidura cyanea ;
 Crocidura denti ;
 Crocidura desperata ;
 Crocidura dhofarensis ;
 Crocidura dolichura;
 Crocidura douceti ;
 Crocidura dsinezumi ;
 Crocidura eisentrauti ;
 Crocidura elgonius ;
 Crocidura elongata ;
 Crocidura erica ;
 Crocidura fischeri ;
 Crocidura flavescens ;
 Crocidura floweri ;
 Crocidura foetida ;
 Crocidura foxi ;
 Crocidura fuliginosa ;
 Crocidura fulvastra ;
 Crocidura fumosa ;
 Crocidura fuscomurina ;
 Crocidura glassi ;
 Crocidura gmelini ;
 Crocidura goliath ;
 Crocidura gracilipes ;
 Crocidura grandiceps ;
 Crocidura grandis ;
 Crocidura grassei ;
 Crocidura grayi ;
 Crocidura greenwoodi ;
 Crocidura harenna ;
 Crocidura hildegardeae ;
 Crocidura hilliana ;
 Crocidura hirta ;
 Crocidura hispida ;
 Crocidura horsfieldii ;
 Crocidura hutanis ;
 Crocidura ichnusae ;
 Crocidura indochinensis ;
 Crocidura jacksoni ;
 Crocidura jenkinsi ;
 Crocidura jouvenetae ;
 Crocidura katinka ;
 Crocidura kivuana ;
 Crocidura lamottei ;
 Crocidura lanosa ;
 Crocidura lasiura ;
 Crocidura latona ;
 Crocidura lea ;
 Crocidura lepidura ;
 Crocidura leucodon ;
 Crocidura levicula ;
 Crocidura littoralis ;
 Crocidura longipes ;
 Crocidura lucina ;
 Crocidura ludia ;
 Crocidura luna ;
 Crocidura lusitania ;
 Crocidura macarthuri ;
 Crocidura macmillani ;
 Crocidura macowi ;
 Crocidura malayana ;
 Crocidura manengubae;
 Crocidura maquassiensis ;
 Crocidura mariquensis ;
 Crocidura maurisca ;
 Crocidura maxi ;
 Crocidura mindorus ;
 Crocidura miya ;
 Crocidura monax;
 Crocidura monticola ;
 Crocidura montis ;
 Crocidura muricauda ;
 Crocidura musseri ;
 Crocidura mutesae ;
 Crocidura nana ;
 Crocidura nanilla ;
 Crocidura negligens ;
 Crocidura negrina ;
 Crocidura nicobarica ;
 Crocidura nigeriae ;
 Crocidura nigricans ;
 Crocidura nigripes ;
 Crocidura nigrofusca ;
 Crocidura nimbae ;
 Crocidura niobe ;
 Crocidura obscurior ;
 Crocidura olivieri ;
 Crocidura orientalis ;
 Crocidura orii ;
 Crocidura palawanensis;
 Crocidura paradoxura ;
 Crocidura parvipes ;
 Crocidura pasha ;
 Crocidura pergrisea;
 Crocidura phaeura ;
 Crocidura picea;
 Crocidura pitmani ;
 Crocidura planiceps ;
 Crocidura poensis ;
 Crocidura polia ;
 Crocidura pullata ;
 Crocidura raineyi ;
 Crocidura ramona ;
 Crocidura rapax ;
 Crocidura religiosa ;
 Crocidura rhoditis ;
 Crocidura roosevelti;
 Crocidura russula ;
 Crocidura selina ;
 Crocidura serezkyensis ;
 Crocidura shantungensis;
 Crocidura sibirica;
 Crocidura sicula;
 Crocidura silacea ;
 Crocidura smithii ;
 Crocidura somalica ;
 Crocidura stenocephala ;
 Crocidura suaveolens ;
 Crocidura susiana ;
 Crocidura tanakae;
 Crocidura tansaniana ;
 Crocidura tarella ;
 Crocidura tarfayensis ;
 Crocidura telfordi ;
 Crocidura tenuis ;
 Crocidura thalia ;
 Crocidura theresae ;
 Crocidura thomensis ;
 Crocidura trichura ;
 Crocidura turba ;
 Crocidura ultima ;
 Crocidura usambarae ;
 Crocidura viaria ;
 Crocidura virgata ;
 Crocidura voi ;
 Crocidura vorax ;
 Crocidura vosmaeri ;
 Crocidura watasei ;
 Crocidura whitakeri ;
 Crocidura wimmeri ;
 Crocidura wuchihensis ;
 Crocidura xantippe ;
 Crocidura yankariensis ;
 Crocidura zaphiri ;
 Crocidura zarudnyi;
 Crocidura zimmeri;
 Crocidura zimmermanni ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial d'algunes espcies de musaranyes d'aquest gnere. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246950" title="Suncus" nonfiltered="758" processed="756" dbindex="95879">

Suncus s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Espcies.

 Suncus aequatorius ;
 Suncus ater ;
 Suncus dayi ;
 Suncus etruscus ;
 Suncus fellowesgordoni ;
 Suncus hosei ;
 Suncus infinitesimus ;
 Suncus lixus ;
 Suncus madagascariensis ;
 Suncus malayanus ;
 Suncus megalura ;
 Suncus mertensi ;
 Suncus montanus ;
 Suncus murinus ;
 Suncus remyi ;
 Suncus stoliczkanus ;
 Suncus varilla ;
 Suncus zeylanicus ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial d'algunes espcies d'aquest gnere. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246951" title="Kurt Stpel" nonfiltered="759" processed="757" dbindex="95880">

Kurt Stpel (Berln, 12 de mar de 1908 - Berln, 11 de juny de 1997) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1930 i 1938. Al llarg de la seva carrera aconsegu 11 victries.

El 1927 comen la seva activitat ciclista, com a amateur. El 1932 es convertia en el primer alemany en aconseguir una etapa al Tour de Frana i en vestir el maillot groc.

Palmars.
1927 (amateur);
 Campi d'Alemanya dels 100 km CRE;
 1r de l'Hamburg-Magdeburg;
1928  (amateur);
 1r a la Berlin-Stettin-Berlin;
 1r a la Volta a Hainleite;
 1r a la Berlin-Cottbus-Berlin;
1931;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
1932;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1934;
 Campi d'Alemanya;
 1r a la Volta a Colnia;
 1r a la Volta a Berlin;
1935;
 1r al Gran Premi de Schleswig;

Resultat al Tour de Frana.
1931. 16 de la classificaci general;
1932. 2n de la classificaci general i vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc duran 1 etapa;
1933. 10 de la classificaci general;
1934. 21 de la classificaci general;
1935. Abandona (6a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1932. 5 de la classificaci general;
1933. 8 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Kurt Stpel ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246954" title="Josep Pasqual i Soler" nonfiltered="760" processed="758" dbindex="95881">
Josep Pasqual i Soler (Arenys de Mar, 1848 - Londres, 1928), periodista i crtic d'art. 

Conegut com en Pasqualet, Josep Pasqual era crtic d'art del diari La Vanguardia, especialitzat en funcions d'pera del Gran Teatre del Liceu. 

Els seus articles - i crtiques - sobre msica eren els ms llegits. A ms, cal atribuir-li el descobriment de Conxita Supervia, una de les mezzosopranos ms famoses de Catalunya, que actu al Liceu, al Palau de la Msica i altres principals teatres d'pera del mn. 

En Josep Pasqual escrigu tamb a La Renaixena, on public un article molt crtic amb el nou rector (aleshores Mn. Josep Rigau) de la parrquia de Santa Maria d'Arenys. 

Visqu els darrers anys de la seva vida a Londres. Mor als 80 anys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246958" title="Fantasia Baetica" nonfiltered="761" processed="759" dbindex="95882">

La Fantasia Baetica s una obra per a piano de Manuel de Falla, composta l'any 1919. Va ser composta per comanda del pianista rus Arthur Rubinstein, a qui est dedicada i qui la va estrenar a Nova York el 20 de febrer de 1920. No obstant aix, posteriorment el panista no la va incloure en el seu repertori, estimant-se ms interpretar a la seua manera la transcripci per a piano de l'efectiva i popular Danza ritual del fuego de El amor brujo. Ha estat considerada, desprs de la Iberia d'Isaac Albniz com la ms important obra per a piano eixida de la m d'un compositor espanyol. Amb un rerefons romntic, la Fantasia baetica gaudeix d'una construcci modernssima en la qual, en paraules de Joaqun Rodrigo  la guitarra, l'arpa i el piano sospiren per una impossible unitat .

El terme Baetica designa la provncia romana que aproximadament coincideix amb l'actual Andalusia. Es tracta de la darrera obra "andalusa" de Falla, per ac el compositor fa una mirada a una Andalusia ancestral, on es barreja l'element rab i rom. Obra de gran noblesa, profunditat i perfecci, per de difcil assimilaci, va patir durant anys el buit dels intrprets.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246964" title="Joan Monjo i Pons" nonfiltered="762" processed="760" dbindex="95883">
Joan Monjo i Pons (Ma, 1818   Barcelona, 1884), enginyer mecnic i pedagog. 

Joan Monjo succe el seu germ Pere en la plaa de mestre de l'escola pblica d'Arenys de Mar. El 1841 obr una escola privada on hi tingu alumnes destacats com Fidel Fita, Jaume Catal o Josep Pasqual i Soler. 

Desprs es trasllad a Barcelona, on va obtenir el ttol d enginyer mecnic (1847), entre 1848 i 1853 dirig diverses empreses comercials a Cuba i ms tard (1869) fou director de la Reial Escola Nutica a Arenys de Mar, fins que es tanc el 1874 quan, durant la Tercera guerra carlina, l'ajuntament d'Arenys decid installar-hi un hospital de sang. 

Entre 1861 i 1868 collabor amb Narcs Monturiol en la construcci del primer submar, l Ictneo. El 28 de gener de 1876 fund l Escola Nutica Mercantil de Vilassar de Mar la seu de la qual era un edifici dels afores de la vila, obra l arquitecte Riera i Freginals d Arenys (Actualment s la seu d oficines de l Ajuntament de Vilassar de Mar al carrer de Santa Eullia). 

Es cas amb Teresa Segura tingu set fills dos dels quals foren tamb docents al collegi vilassarenc, en Jess i en Rafel. 

Va escriure diverses obres de carcter tcnic i acadmic com ara: Curso Metdico de arquitectura naval aplicada a la construccin de buques mercantes (1856); Clculo instrumental esplicado sobre la regla calculatoria Gravet-Lenoir (1862); Manual de Clculo Mercantil para los alumnos del colegio de San Juan de Vilasar (1876). 

Deix indits dos manuals, el de Gramtica i el de Geometria, aix com una obra de carcter ms ntim titulat Sufrimientos morales que me ha causado el Ictneo publicada pstumament (1985). Tamb es public en forma de facsmil l Atlas del curso metodico de arquitectura naval (1990).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246968" title="Neomys" nonfiltered="763" processed="761" dbindex="95884">

El gnere Neomys comprn 3 espcies d'Eursia.

Neomys fodiens;
Neomys anomalus;
Neomys schelkovnikovi;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246971" title="Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formaci Professional" nonfiltered="764" processed="762" dbindex="95885">


El Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formaci Professional (CEDEFOP) s una agncia de la Uni Europea (UE) que vetlla per la promoci de la Formaci Professional entre els Estats membres de la Uni. 

Histria.
Fou establerta l'any 1975 pel Consell de Ministres de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i el Parlament Europeu. Des de la seva creaci la seu seu fou ubicada a Berln Oest per el 1995 es trasllad a la ciutat grega de Tessalnica. 

L'actual directora executiva s Aviana Bulgarelli, exdirectora de Formaci Professional del Ministeri d'Educaci itali. 

Funcions.
El seu funci consisteix a promoure el desenvolupament de l'educaci i Formaci Professional en la Uni Europea. Porta a terme aquesta tasca mitjanant l'anlisi i la difusi d'informaci sobre formaci professional: sistemes, poltiques, recerca i prctica. Aix ajuda als especialistes de la UE a desenvolupar i millorar l'educaci i formaci professional a Europa. 

Collabora estretament amb la Fundaci Europea de Formaci que s'ocupa de promocinar la Formaci Professional en pasos no comunitaris.

Enllaos externs.
  Portal del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formaci Professional;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246974" title="Funci suprajectiva" nonfiltered="765" processed="763" dbindex="95886">





En matemtiques, es diu que una funci f entre dos conjunts s suprajectiva, exhaustiva, surjectiva o epijectiva quan tot element del conjunt d'arribada s imatge d'almenys un element del domini. s a dir, els valors de la funci abasten completament el codomini; aix s: per a cada element y del codomini, hi ha almenys un x del  domini tal que f(x) = y.

Dit de un altre forma, una funci f: X   Y s suprajectiva si i noms si el seu recorregut f(X) s igual al seu codomini Y.

Les funcions exhaustives que tamb sn injectives s'anomenen funcions bijectives.
Exemples.

Per a qualsevol conjunt X, la funci identitat idX de X s suprajectiva.
La funci f:       definida per f(x) = 2x + 1 s suprajectiva, perqu per a cada nombre real y es t f(x) = y on x s (y - 1)/2.
La funci logaritme natural ln: (0,+ )     s suprajectiva.
La funci f:      definida per f(x) = x mdul 4 s suprajectiva.
La funci g:       definida per g(x) = x no s suprajectiva, perqu (per exemple) no hi ha cap nombre real x tal que x =  1. Ara b, si el codomini es defineix com ), llavors g s suprajectiva.

Obtenci de funcions exhaustives.
En general, sigui f: X   Y una funci no necessriament exhaustiva sempre podem definir la funci g : X   f(X) amb g(x)=f(x) per a tot x de X que s que ser exhaustiva, ja que haurem definit com a conjunt d'arribada de g el seu recorregut.

Aquest procs s'utilitza per a invertir les funcions injectives que no sn exhaustives, convertint-les aix en bijeccions. El procs s: sigui f: X   Y una funci injectiva existir sempre una funci f-1: f(X)   X tal que f-1(f(x))=x per a tot element x de X.

 Per cada funci suprajectiva, sempre hi ha una funci que pot ser "revertida" per aquesta funci suprajectiva .

Cada funci amb inversa per la dreta s una funci suprajectiva. El recproc s equivalent a l axioma d elecci. Es a dir, acceptant l elecci, una funci f: X   Y s suprajectiva si i noms si hi ha una funci g: Y   X tal que, per cada   

  (g pot ser desfeta per f);
 
Es a dir, una funci g tal que f o g s igual a la funci identitat de Y (d acord amb la definici de funci inversa). 

Fixeu-vos que pot ser que g no sigui una inversa completa de f perqu la composici en l altre ordre, g o f, pot no ser la identitat de X. En altres paraules, f pot desfer o "revertir" g, per no necessriament pot ser revertida per aquesta. Les funcions suprajectives no sempre sn invertibles (bijectives).

Per exemple, a la ilustraci, hi ha alguna funci g tal que g(C) = 4.  Tamb hi ha alguna funci f tal que f(4) = C.  No importa que g(C) tamb pugui ser igual a 3; noms importa que f "reverteix" g.

 Altres propietats .

 Si f i g sn totes dues suprajectives, llavors f o g s suprajectiva.
 Si f o g s suprajectiva, llavors f s suprajectiva (per g pot no ser-ho).
 f: X   Y s suprajectiva si i noms si, donades dues funcions qualsevol g,h:Y   Z, sempre que g o f = h o f, llavors g = h. En altres paraules, Les funcions suprajectives sn precisament els epimorfismes de la categoria Conjunt de conjunts.
 Si f: X   Y s suprajectiva i B s un subconjunt de Y, llavors f(f  1(B)) = B. Es a dir, B pot ser recuperat a partir de la seva antiimatge f  1(B).
 Per a qualsevol funci h: X   Z hi ha una funci suprajectiva f:X   Y i una funci injectiva g:Y   Z tals que h = g o f. Per veure-ho, es defineix Y els conjunts h  1(z) on z s de Z. Aquests conjunts n disjunts i parteixen X. Per tant f porta cada x cap a l element de Y que el cont, i g porta cada element de Y cap al punt de Z al qual h envia els seus punts. Per tant f s suprajectiva donat que s una projecci, i g s injectiva per definici. ;
A base de collapsar tots els arguments que donen la mateixa imatge, tota funci suprajectiva indueix una bijecci definida sobre el quocient del seu domini. De forma ms precisa, cada funci suprajectiva f : A   B pot ser descomposta en la composici de una projecci amb una bijecci tal com segueix. Sia A/~ les classes de equivalncia de A baix la segent relaci d equivalncia: x ~ y si i noms si f(x) = f(y). De forma equivalent, A/~ s el conjunt de totes les antiimatges a travs de f. Sia P(~) : A   A/~ la aplicaci projecci la qual envia cada x de A a la seva classe d equivalncia ~, i sia fP : A/~   B la funci donada per fP(~) = f(x). Llavors f = fP o P(~).
 Si f: X   Y s una funci suprajectiva, llavors X t com a mnim tants elements com Y, en el sentit del nombre cardinal. ;
 Si tots dos X i Y sn finits amb el mateix nombre d elements, llavors f : X   Y s suprajectiva si i noms si f s injectiva.

Punt de vista de la Teoria de categories .

En el llenguatge de la  teoria de categories, les funcions suprajectives sn precisament els epimorfismes de la categoria de conjunts.

Vegeu tamb.

Funci bijectiva;
Funci injectiva;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246978" title="Cryptotis" nonfiltered="766" processed="764" dbindex="95887">

Les espcies del gnere de musaranyes Cryptotis viuen en les regions compreses entre el nord de Mxic i Per, i l'oest de Veneuela.

Espcies.

 Cryptotis alticola ;
 Cryptotis avia ;
 Cryptotis brachyonyx;
 Cryptotis colombiana ;
 Cryptotis endersi;
 Cryptotis equatoris ;
 Cryptotis goldmani ;
 Cryptotis goodwini ;
 Cryptotis gracilis ;
 Cryptotis griseoventris ;
 Cryptotis hondurensis ;
 Cryptotis magna ;
 Cryptotis mayensis ;
 Cryptotis medellinia;
 Cryptotis mera ;
 Cryptotis meridensis ;
 Cryptotis merriami;
 Cryptotis mexicana ;
 Cryptotis montivaga;
 Cryptotis nelsoni ;
 Cryptotis nigrescens ;
 Cryptotis obscura ;
 Cryptotis orophila ;
 Cryptotis parva ;
 Cryptotis peregrina ;
 Cryptotis peruviensis ;
 Cryptotis phillipsii ;
 Cryptotis squamipes ;
 Cryptotis tamensis ;
 Cryptotis thomasi ;
 Cryptotis tropicalis ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest gnere de musaranyes. ;
 Informaci sobre les espcies d'aquest gnere. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246982" title="Blarina" nonfiltered="767" processed="765" dbindex="95888">

Les espcies del gnere de musaranyes Blarina viuen a Nord-Amrica.

Espcies.

Blarina brevicauda;
Blarina carolinensis;
Blarina hylophaga;
Blarina peninsulae;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest gnere. ;
 Informaci sobre les diverses espcies d'aquest gnere. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246983" title="Paracrocidura" nonfiltered="768" processed="766" dbindex="95889">

El gnere de musaranyes Paracrocidura pertany a la famlia Soricidae.

Comprn les segents espcies:

 Paracrocidura graueri;
 Paracrocidura maxima;
 Paracrocidura schoutedeni;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246986" title="Myosorex" nonfiltered="769" processed="767" dbindex="95891">

Myosorex s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Espcies.

Myosorex babaulti;
Myosorex blarina;
Myosorex cafer;
Myosorex eisentrauti;
Myosorex geata;
Myosorex kihaulei;
Myosorex longicaudatus;
Myosorex okuensis;
Myosorex rumpii;
Myosorex schalleri;
Myosorex sclateri;
Myosorex tenuis;
Myosorex varius;
Myosorex zinki;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246988" title="Sylvisorex" nonfiltered="770" processed="768" dbindex="95892">

Sylvisorex s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Espcies.

Sylvisorex cameruniensis;
Sylvisorex granti;
Sylvisorex howelli;
Sylvisorex isabellae;
Sylvisorex johnstoni;
Sylvisorex konganensis;
Sylvisorex lunaris;
Sylvisorex morio;
Sylvisorex ollula;
Sylvisorex oriundus;
Sylvisorex pluvialis;
Sylvisorex vulcanorum;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246992" title="Chimarrogale" nonfiltered="771" processed="769" dbindex="95893">

Chimarrogale s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Espcies.

Chimarrogale hantu;
Chimarrogale himalayica;
Chimarrogale phaeura;
Chimarrogale platycephalus;
Chimarrogale styani;
Chimarrogale sumatrana;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246993" title="Lolita Bosch" nonfiltered="772" processed="770" dbindex="95894">

Lolita Bosch va nixer a Barcelona l'any 1970 i ha viscut a Albons (Baix Empord), als Estats Units, l'ndia i, durant deu anys, a la Ciutat de Mxic. s llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona i t un postgrau en lletres de la Universidad Nacional Autnoma de Mxico. Escriu alhora en catal i en castell, i la seva obra ha estat traduda al polons i a l'alemany. Tamb fa literatura infantil i juvenil. I l'any 2007 va dirigir a Barcelona el festival literari "Fet a Mxic".


 Obra publicada  . 

- Aix que veus s un rostre (Curbet Edicions, 2005  Premi mnium Cultural d Experimentaci Literria)

- Tres historias europeas (Caballo de Troya, 2005)

- Elisa Kiseljak (La Campana, 2005)

- La persona que fuimos (Mondadori, 2006) / Qui vam ser (Empries, 2006  Premi Talent FNAC)

- Inslita ilusin, inslita certeza (Mondadori, 2007) / Inslit somni, inslita veritat (Empries, 2007)

- Una: la historia de Piiter y Py (Almada, 2008)

- La familia de mi padre (Mondadori, 2008) / La famlia del meu pare (Empries, 2008)

- Esto que ves es un rostro (Sexto Piso, 2008) 


Altres coses:

- Hecho en Mxico (Mondadori, 2007)


Juvenil:

- M (SM / Crulla, 2006  Finalista Gran Angular, Premi Serra d Or de Literatura Juvenil, Premi Jove Narrativa)

- Negra nit (Columna, 2006)


Infantil

- El zoo de la Lolita (Alfaguara, 2004)

- Jon ya sabe ir al lavabo! / En Jon ja sap anar al lavabo! (La Galera, 2004   Premi Comte Kurt)

- Tens set dies! (Planeta Oxford, 2007)

- Se puede saber quin ha dejado esta piedra aqu en medio? (Edeb, 2007)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="246998" title="Blarinella" nonfiltered="773" processed="771" dbindex="95896">

Blarinella s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Espcies.

Blarinella griselda;
Blarinella quadraticauda;
Blarinella wardi;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial de les espcies d'aquest gnere de musaranyes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247001" title="Pon Sagurdia" nonfiltered="774" processed="772" dbindex="95898">
Pon de Sagurdia (Segle XIII - Cotlliure, 1300) fou un noble catal i del Regne de Mallorca. Va esdevenir el senyor de Canet en casar-se amb Timbor de Canet, amb qui tingu set fills: Ramon, Galceran, Guillem, Marquesa, Esclermunda, Maria i Joana. A la mort de Jaume I, Pon pass a ser vassall de Jaume II de Mallorca pel Vescomtat d'Illa que heret d'Esclarmunda de Canet . 

Croada de Jaume I.
Va participar en la frustrada Croada de Jaume I a Terra Santa el 1269 sent dels pocs que va arribar a Sant Joan d'Acre, amb Ferran Sanxs de Castre i Pere Ferrandis, fills naturals del rei, i Galceran de Pins i altres cavallers catalans i aragonesos, desprs que una tempesta disperss l'estol.

Les revoltes feudals.
Pon lluit contra Jaume el Conqueridor en la revolta que Ferran Sanxs de Castre va liderar el 1275 i que va acabar amb la mort del fill del rei. Durant les revoltes dels nobles contra Pere el Gran, est al costat dels revoltats, i s probable que estigus entre els assetjats de Balaguer el 1280 perqu es coneix que va estar en captivitat durant una anyada amb els bns confiscats.

Croada contra la Corona d'Arag.
Jaume II de Mallorca es va alinear amb els croats de Felip l'Ardit, i Pon era el governador de Mallorca quan tingu lloc l'expedici d'Alfons el Franc per confiscar el Regne el 1285, capitulant la illa el 24 de novembre. L'1 de desembre de 1285 va rebre el perms del rei Alfons el Franc per deixar l'illa i refugiar-se a Cotlliure, territori encara controlat per Jaume II de Mallorca.

Bibliografia.
Antoni Llagostera Fernndez, La baronia de La Gurdia de Ripoll. Taleia, Ripoll (1988)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247008" title="Jos Castell Guasch" nonfiltered="775" processed="773" dbindex="95901">
Jos Castell Guasch (Formentera, 1925) s un patr navilier i home de mar formenterer. Comen a navegar als 17 anys com a mar de l Armada . Ms tard, va comenar a treballar amb vaixells de cabotatge a vela i va treballar a la primera empresa naviliera de Formentera. s considerat com un dels primers patrons de les barques que connectaren les illes d'Eivissa i Formentera.

Desprs de treballar en altres companyies, l any 1971 s contractat per la Martima de Formentera, companyia local, actual Mediterrnea Pitiusa. Ha estat el patr de vaixells mtics com el Ro Mondeo, La Joven Dolores i Illa de Formentera, en el qual es jubil. Fou el primer patr que, a ms de transportar mercaderies entre Eivissa i Formentera, va traslladar passatgers. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247009" title="Notiosorex" nonfiltered="776" processed="774" dbindex="95902">

Notiosorex s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Espcies.

 Notiosorex cockrumi;
 Notiosorex crawfordi;
 Notiosorex evotis;
 Notiosorex villai;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247011" title="Maria Magdalena Cladera Carriquiry" nonfiltered="777" processed="775" dbindex="95903">
Maria Magdalena Cladera Carriquiry (Montevideo, Uruguai, 1947) s una empresria uruguaia d'origen mallorqu. s propietria del Complex Agrcola Ramader Lleter Balear 1, fundat el 1916 pel seu avi, Gabriel Cladera Sabater, originari de Maria de la Salut, qui arrib a tenir una cadena de lleteries.

Balear 1 s un establiment lleter que produeix ms d un mili de litres de llet anuals, capdavanter a la regi del Mercosur. s una de les primeres empreses que incorpor tecnologia per automatitzar la munyida, el refredament a granel de la producci, la inseminaci artificial, la sembra directa, i la incorporaci d altes normes de qualitat i per al tractament del medi ambient.  s tamb accionista cooperativista de Conaprole (Cooperativa Nacional de Productors de Llet), l empresa lletera ms important de l Uruguai, que exporta a diversos pasos del mn i processa ms de 700 milions de litres de llet anuals. Des de 1977 s membre de la Cooperativa Grupo Cardal. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247012" title="Alejandro Onsalo Orfila" nonfiltered="778" processed="776" dbindex="95904">
Alejandro Onsalo Orfila (Barcelona, 1922) s un matemtic catal. Considerat impulsor de les matemtiques a les Illes Balears durant els anys 50, 60 i 70. Va fer de les cincies exactes una assignatura entenedora i en va sembrar el bess entre els seus alumnes, alguns dels quals han esdevengut catedrtics d universitat de matemtiques. Ha estat catedrtic de Matemtiques de l Institut Ramon Llull, de l antiga Escola de Comer i de l Escola Universitria d Estudis Empresarials de la UIB. Fou professor d aquesta matria des dels primers anys que s impart docncia a la Facultat de Cincies. El 1987 reb la Medalla d'Or de la UIB. Ha estat ajudant del cos de meteorologia i forma part de l executiva del Consell Rector de l Estudi General Lulli. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247013" title="El amor brujo" nonfiltered="779" processed="777" dbindex="95905">
El amor brujo ( L'amor fetiller ) s un ballet-pantomima compost per Manuel de Falla sobre un llibret de Gregorio Martnez Sierra, per a orquestra de cambra l'any 1915, i revisat per a orquestra simfnica i mezzosoprano l'any 1916.

 Orquestraci .
La partitura per a orquestra simfnica requereix: instruments de corda, tres flautes, obo, fagot, dos clarinets, dues trompes, dues trompetes, campanes, timbals, percussi i piano. La durada oscilla entre els 24 i 28 minuts segons interpretacions.

 Argument .
El fantasma del seu antic amant ha tornat per turmentar la gitana Candelas. Per a poder lliurar-se completament al seu nou amor, Carmelo, troba un mitj per a trencar el malefici i allunyar per sempre l'espectre, girant l'inters d'aquest vers una altra dona.

 Estructura .
 Introduccin y escena (Introducci i escena);
 En la cueva (A la cova);
 Cancin del amor dolido (Can de l'amor adolorit);
 El aparecido (L'espectre);
 Danza del terror (Dansa del terror) ;
 El crculo magico (El cercle mgic);
 Romance del pescador (Roman del pescador);
 Danza ritual del fuego (Dansa ritual del foc);
 Escena (Escena);
 Danza del juego del amor (Dansa del joc de l'amor);
 Pantomima (Pantomima);
 Cancin del fuego fatuo (Can del foc follet);
 Final - las campanas del amanecer (Final - Les campanes de l'alba);

 La pantomima per a orquestra de cambra .
Inicialment El amor brujo va ser concebut com una  gitaneria musical  en 16 quadres, per a orquestra de cambra i cantaora (cantant de flamenc). Es tractava d'una pantomima dansada amb dilegs i cants, en una concepci semblant a La histria del soldat de Stravinski. Falla la va compondre sota comanda de la bailaora Pastora Imperio, aleshores considerada com una de les ms grans ballarines de flamenc. Va ser estrenada el 15 d'abril de 1915, al Teatro Lara de Madrid, per no va obtenir xit.

L'efectiu original estava constitut per: cantaora (Candelas) i personatges parlats, flauta (piccolo), obo, trompa, corneta, campanes, dos primers violins, dos violins segons, dues violes, dos violoncels i dos contrabaixos.

 La versi per a orquestra simfnica .
L'any 1916, Falla va revisar profundament l'obra, instrumentant-la per a orquestra simfnica amb mezzosoprano. Va suprimir les pars dialogades i no va conservar ms que tres de les parts cantades. L'estrena de la nova versi va tenir lloc a Madrid, el 28 de mar de 1916, per l'Orquestra Simfnica de Madrid sota la direcci d'Enrique Fernndez Arbs.

 El ballet .
L'any 1925, El amor brujo va ser transformat en ballet amb el mateix efectiu orquestral. Algunes parts van ser suprimides, com ara la Cancin del amor dolido, i es van substituir les parts cantades de les seccions Danza del juego del amor i el final per versions instrumentals. Aquesta versi va fer-se molt popular arran de les representacions que va donar el ballet de La Argentina a Pars l'any 1928. 

 Discografia .
 Versi de cambra (1915) .
Orquestra de cambra del Teatre Lliure, dirigida per Josep Pons, cantaora Ginesa Ortega. 1991 Harmonia Mundi HMC905213;
 
 Versi simfnica .
 Orchestre de la Socit des concerts du Conservatoire, dirigida per Atalfo Argenta, mezzosoprano Ana-Maria Iriarte. 1953 EMI 7243 5 69235 2 2;
 Orquestra New Philarmonia, dirigida per Rafael Frhbeck de Burgos, mezzosoprano Nati Mistral, 1966 Decca 417 786-2;
 Orquestra Philharmonia, dirigida per Carlo Maria Giulini, soprano Victria dels ngels  EMI 7 69 037 2;
 Orquestra Simfnica de Londres, dirigida per Luis Antonio Garcia Navarro ,mezzosoprano Teresa Berganza, 1978 Deutsche Grammophon 429181-2;
 Orchestre de la Suisse Romande, dirigida per Ernest Ansermet, mezzosoprano Marina de Gabarain, Decca 417 691-2;
 Orquestra Simfnica de Barcelona, dirigida per Edmon Colomer, cantaora Esperanza Fernandez. 1996 Valois Auvidis V 4768.

 Cinematografia .
1986 Carlos Saura, El amor brujo, amb Antonio Gades, Cristina Hoyos, Laura del Sol, Juan Antonio Jimnez, Emma Penella i La Polaca. La banda sonora est interpretada per l'Orquestra Nacional d'Espanya dirigida per Jess Lpez-Cobos, i amb la participaci de Roco Jurado en les parts cantades. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247015" title="Patricia Rossell Palmer" nonfiltered="780" processed="778" dbindex="95906">
Patricia Rossell Palmer (Mallorca, 1974) s una empresria turstica mallorquina i directora general del majorista de viatges Medinland. Llicenciada en empresarials per la UIB i mster al Westminster Business School. 

El seu esperit emprenedor la dugu a fundar el petit majorista de viatges Medinland el 1998 amb noms 24 anys. Amb un soci, en una habitaci en un barri al sud de Londres, munt una agncia de viatges en lnia, adreada a cercar allotjament, preferentment a Mallorca. Sis anys ms tard tenia 70 empleats i el majorista Travel Care trob l empresa tan atractiva que la compr per 30 milions d euros. s l actual directora general de Mendinland, per l estructura de la companyia li permet passar bones estones a Mallorca, baldament la central s a Manchester. 

El 2006 guany el Premi de la Dona Empresria de l Any dels premis britnics Shine per viatges, turisme i indstries hospitalries. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247017" title="Diplomesodon" nonfiltered="781" processed="779" dbindex="95907">

Diplomesodon s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Espcies.

 Diplomesodon pulchellum ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247018" title="Jos Alfonso Ballesteros Fernndez" nonfiltered="782" processed="780" dbindex="95908">
Jos Alfonso Ballesteros Fernndez (Fuentesaco, provncia de Zamora, 1944) s un metge espanyol i president de la Reial Acadmia de Medicina de les Illes Balears. Es llicenci per la Universitat de Salamanca amb premi extraordinari i fu un postgrau a Pars becat pel Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya. S especialitz en medicina interna. Tamb ha estat metge militar.

A part de la seva tesi Planificacin hospitalaria en Mallorca para situaciones de catstrofe, ha realitzat nombroses investigacions, entre les quals destaca la primera descripci que es va fer de la polineuropatia amiloidtica, posteriorment identificada com a malaltia d'Andrade. A ms fou important la primera descripci de la causa de la parlisi del treballador del calat, mal que causava epidmies a la zona del Raiguer.

El 1991 fou nomenat acadmic numerari de la Reial Acadmia de Medicina i el 1993 ingress a la New York Academy of Sciences. El 2002 acced a la presidncia de l esmentada reial acadmia. En l exercici del crrec, ha destacat per la cerca de patrocini per als premis de la instituci i per la commemoraci del 150 aniversari de la mort del destacat cientfic menorqu Mateu Orfila, de qui tamb s encarreg de restaurar el mausoleu a Pars. Dins la instituci ha publicat tres facsmils i promou el treball monogrfic sobre els orgens illencs de Cristfor Colom. La Repblica francesa li ha concedit l Ordre de les Palmes Acadmiques i la Creu al Mrit Militar. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247019" title="Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies" nonfiltered="783" processed="781" dbindex="95909">


L'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies (EMCDDA) s una agncia de la Uni Europea (UE) que analitza i difon la situaci de les drogues i les toxicomanies a la Uni Europea.

Histria.
Fou creat l'any 1993 per part del Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu, passant a ser operativa des del gener de 1995. La seva seu est ubicada a la ciutat portuguesa de Lisboa, on comparteix seu amb l'Agncia Europea de Seguretat Martima. 

Funcions.
El Centre t com a missi reunir, analitzar i difondre informaci objectiva, fiable i comparable sobre les drogues i les toxicomanies i, d'aquesta manera, proporcionar als Estats membres de la Uni la situaci del fenmen de les drogues en tota la zona de la Uni. 

Els poders poltics de cada pas utilitzen aquesta informaci per a ajudar a formular poltiques nacionals coherents i estratgies comunitries sobre aquest fenomen, aix com els professionals i investigadors que treballen en el camp de les drogues i, en termes ms generals, els mitjans de comunicaci europeus i el pblic en general. 

El Centre obt informaci principalment de la xarxa Reitox: un grup de centres de coordinaci en cadascun dels Estats membres de la UE, Noruega, els pasos candidats a la UE i dels informes de la Comissi Europea. Elavora un informe anual sobre el problema de la drogodependncia a la Uni i Noruega aix com un butllet estadstic anual a la xarxa d'internet on ofereix una visi general de la ms recent situaci de les drogues a Europa i les sves tendncies. 

Treballa en associaci amb pasos no comunitaris, aix com amb organismes internacionals com el Programa de Fiscalitzaci Internacional de Drogues de les Nacions Unides, l'Organitzaci Mundial de la Salut, el Grup Pompidou del Consell d'Europa, l'Organitzaci Mundial de Duanes, l'Interpol i l'Oficina Europea de Policia.

Enllaos externs.
  Portal de l'Observatori Europeu de la Droga i les Toxicomanies;
  Informaci de les Agncies Europees: EMCDDA;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247020" title="Jos Francisco Conrado de Villalonga" nonfiltered="784" processed="782" dbindex="95910">
Jos Francisco Conrado de Villalonga (Palma, 1940) s una advocat i titulat en diferents cursos de postgrau a la London School of Economics, la St. John s University de Nova York, la American Management Association i el New York Institute of Finance.

Fou delegat del Reial Patrimoni i conseller de Cultura del Consell General Interinsular (1979-83).  L any 1990 fou nomenat delegat general de la Caixa d Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears la Caixa. El 1996 s encarreg de la subdirecci general d'aquesta entitat financera i el 2004 fou nomenat director de l Obra Social i director general de la Fundaci  la Caixa . Ha impulsat la creaci del Cercle Financer de Balears i l Associaci Balear de Directius. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 La procuracin real en el Reino de la Almudaina (1991) ;
 El Real sitio de la Almudaina. Palacio de los Reyes de Mallorca (1992);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247023" title="Soriculus" nonfiltered="785" processed="783" dbindex="95911">

Soriculus s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Espcies.
 
 Soriculus caudatus;
 Soriculus fumidus;
 Soriculus hypsibius;
 Soriculus lamula;
 Soriculus leucops;
 Soriculus macrurus;
 Soriculus nigrescens;
 Soriculus parca;
 Soriculus salenskii;
 Soriculus smithii;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci de les espcies d'aquest gnere. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247024" title="Pau Vallbona Vadell" nonfiltered="786" processed="784" dbindex="95912">
Pau Vallbona Vadell (Calonge (Santany) 1942) s un empresari i executiu mallorqu. Enginyer naval per la Universitat Politcnica de Madrid (1968) i MBA per IESE a la Universitat de Navarra. El 1970 trasllad la seva residncia a Madrid. 

Al llarg de la seva carrera professional en el si d entitats i de grups empresarials de gran incidncia en el conjunt de l economia espanyola ha ocupat destacats crrecs d alta responsabilitat a les empreses del Grup March, Uralita, Gins Navarro, Immobiliria San Beda, Simago o Centenos Alba.

Ha estat vicepresident del Banco Urquijo (1991-93). Des del 1993, s vicepresident de la Corporaci Financera Alba i, des de 1995, s membre del Consell del Patronat de la Fundacin Juan March i vicepresident de la Banca March. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247025" title="Episoriculus" nonfiltered="787" processed="785" dbindex="95913">

Episoriculus s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Espcies.

 Episoriculus caudatus;
 Episoriculus leucops;
 Episoriculus macrurus;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247026" title="Uni d'Associacions i Centres d'Assistncia a Minusvlids" nonfiltered="788" processed="786" dbindex="95914">
Uni d'Associacions i Centres d'Assistncia a Minusvlids de Balears (UNAC) s una organitzaci no governamental, sense nim de lucre, d mbit autonmic, constituda el 1981 i inscrita en el Registre d Associacions Empresarials i en el Registre central de Serveis Socials de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

s l nica patronal del sector d atenci a persones amb discapacitat de les Illes Balears que agrupa les associacions i centres d assistncia que presten serveis directes a persones amb discapacitat fsica, psquica o sensorial a les quatre illes: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La UNAC treballa per defensar els drets de les persones amb discapacitat i per millorar la seva qualitat de vida. Representa un collectiu de 2.784 persones, t una plantilla de 503 treballadors i compta amb ms de 3.000 collaboradors.

Est formada per 61 organitzacions, que agrupen el 90 % dels centres que treballen per a aquest collectiu. Compten amb diferents centres i serveis: 4 centres d atenci primerenca, 5 centres d educaci especial; 5 unitats volants de suport a la integraci; 5 centres ocupacionals; 5 centres de dia; 5 residncies; 8 habitatges tutelats; 3 centres especials d ocupaci; 9 centres d oci i respir; 4 centres de rehabilitaci i 8 centres d atenci sociofamiliar. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Enllaos externs .
 Web de la UNAC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247028" title="Josep Torrens Valls" nonfiltered="789" processed="787" dbindex="95916">
Jos Torrens Valls (Binissalem, 1930) s un restaurador mallorqu. El 1946 es trasllada a Inca per treballar amb el seu oncle al celler que regentava en aquell temps: Sa Travessa. El 1966, el seu oncle li cedeix la direcci del celler i li dna un nou enfocament, adaptant-lo a les noves exigncies del boom turstic. El 1971, amb l ajuda de la seva esposa, amplia el negoci i passen a regentar tamb el celler de Can Amer. Ha obtingut diverses distincions, entre les quals destaca la Placa de Bronze al Mrit Turstic, atorgada pel Ministeri de Turisme el 1982. El 1992, el Ministeri de Turisme selecciona el celler Can Amer per representar la cuina de les Illes Balears al pavell d Espanya a l Expo de Sevilla. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247030" title="Sebasti Cresp Rotger" nonfiltered="790" processed="788" dbindex="95917">
Sebasti Cresp Rotger (Sa Pobla, 1955) s un bileg mallorqu. Llicenciat en cincies biolgiques per la Universitat Autnoma de Barcelona el 1977 i doctor en farmcia per la Universitat d'Alcal de Henares (Madrid) amb la qualificaci de cum laude el 1988. Des del 1993 s el cap de Servei d Anlisis Clniques de la Policlnica Miramar, a ms de ser professor ajudant de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autnoma de Barcelona i professor de gentica i hematologia de l Escola Universitria d'Infermeria, en els cursos d especialitzaci en anlisis clniques. Professor de les tres primeres edicions dels cursos sobre legionellosi i la seva prevenci de l EWGLI Traing Course Legionaire s disease: investigation outbreaks and incidents, risk assessment, sampling and control, organitzats per l European Working Group on Legionella Infections, a Londres.

Ha participat en nombrosos projectes d investigaci cientfica contribuint en el coneixement de la legionellosi, especialment de la seva epidemiologia i prevenci al mon turstic. L any 1986 obt la beca d investigaci concedida per la Conselleria de Sanitat i Seguretat Social del Govern balear per realitzar el projecte d investigaci Contribuci al coneixement de l estructura gentica de la poblaci balear i l epidemiologia d algunes malalties hereditries. A ms, ha participat en altres projecte com Oncogens i cncer i Alteracions lipdiques en pacients sotmesos a tractament substitutiu renal.

La seva recerca i investigaci contribueixen en general al camp de la salut i de la higiene en els establiments turstics. s assessor sanitari de la Confederaci Espanyola d'Establiments d'Allotjament Turstic (CEHAT) i de la Federaci Empresarial Hotelera de Mallorca. Ha estat membre del Comit Executiu de la International Association of Tourist Health. Ha impartit nombroses conferncies i cursos sobre salut i seguretat alimentria i hdrica en el sector turstic. A ms de nombroses publicacions originals dedicades a la distribuci de les freqncies gniques i fenotpiques dels grups sanguinis a Mallorca i Eivissa, i legionellosi a Mallorca, ha escrit llibres sobre biologia molecular, biotecnologia i educaci, legionella i legionellosis, i prevenci i control. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247031" title="Barranc dels Horts" nonfiltered="791" processed="789" dbindex="95918">

El paratge del Barranc del Horts s una microrreserva de flora del municipi d'Ares del Maestrat (Alt Maestrat). Declarat per acord de la Generalitat Valenciana l' 1 de febrer de 2001. 

S'estn des de la rambla Carbonera (a 675 metres d'altitud) fins al Tossal de la Marina, al nord del mas Vell (a 1.175 metres d'altitud), el que explica perfectament que en aquesta zona de l'Alt Maestrat existeixin microclimes i singularitats geolgiques molt distintes, cosa que li dona un carcter especial a aquest paratge.

El barranc dels Horts s un espai natural relctic, d'incalculable valor ecolgic i social, i nic a nivell del Pas Valenci i de l'estat espanyol. Troben diverses microrreserves de flora:

 Barranc del Horts;
 Font dels Horts;
 Mas Vell;

 Espcies prioritaries .
Paeonia officinalis ssp. microcarpa, Pimpinella gracilis, Acer granatense, Acer monspessulanum, Epipactis microphylla, Quercus faginea (exemplars monumentals).

 Unitats de vegetaci prioritries .
 Carrascals sublitorals castellonenses (cdi Natura 2000: 9340).
 Rouredes de Quercus faginea amb exemplars monumentals (cdi Natura 2000: 9240).
 Vegetaci rupcola termfila (cdi Natura 2000: 8210).

 Enllaos interns .
 Ares del Maestrat;
 Mola d'Ares;
 Rambla Carbonera;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247032" title="Nombre compost" nonfiltered="792" processed="790" dbindex="95919">

Un nombre compost s aquell que te ms de dos divisors o b aquell que essent natural i major que 1 no s primer. 

Els nombres compostos son, al igual que els nombres primers, infinits i per tant no s possible trobar un suprem en el conjunt dels nombres compostos. Aquests son, per ordre, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 18, 20, 21, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 32...




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247034" title="Chodsigoa" nonfiltered="793" processed="791" dbindex="95920">

Chodsigoa s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Chodsigoa caovansunga;
Chodsigoa hypsibia;
Chodsigoa lamula;
Chodsigoa parca;
Chodsigoa parva;
Chodsigoa salenskii;
Chodsigoa smithii;
Chodsigoa sodalis;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest gnere de musaranyes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247045" title="Santa Creu (l'Ametlla del Valls)" nonfiltered="794" processed="792" dbindex="95922">
Santa Creu s un nucli de poblaci del terme municipal de l'Ametlla del Valls, a la comarca catalana del Valls Oriental. 
El nom del nucli de poblaci t l'origen a l'ermita romnica de la Santa Creu, que estava situada a la zona i que va desaparixer al segle XVII.

 

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247048" title="Joan Bauz Bauz" nonfiltered="795" processed="793" dbindex="95923">
Joan Bauz Bauz (Vilafranca de Bonany, 1944) s un sacerdot mallorqu. Ordenat prevere a Palma el 18 de juny de 1967 i curs estudis eclesistics al Seminari Dioces de Mallorca. s llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Valncia; llicenciat en cincies socials per la Universitat Pontifcia de Sant Toms d Aquino de Roma, i diplomat en cincies i tcniques de l opini pblica per la Universitat Internacional Lliure Pro Deo de Roma.

Ha estat assessor religis i professor al Collegi Llus Vives de Palma; director tcnic del Collegi Sant Josep Obrer de Palma; professor de sociologia i de mitjans de comunicaci social a la Facultat Pontifcia i Civil de Teologia de Lima, al Per, pas en el qual fou missioner dioces del 1991 al 1996. Actualment s professor de filosofia al Centre d Estudis Teolgics de Mallorca, professor de religi i la seva didctica a la Universitat de les Illes Balears i professor d tica de les comunicacions al Centre Universitari Alberta Jimnez.

Ha estat director gerent i delegat dioces a Rdio Popular de Mallorca, delegat dioces de Mitjans de comunicaci social i actualment n s vicedelegat. Vicari Episcopal de la dicesi de Mallorca i Vicari Episcopal de l Arxidicesi de Lima. Ha estat rector de les parrquies de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor, de Sant Antoni de la Platja de Can Pastilla, de Sant Joan Maria Vianney de Lima, del Seminari Major de Mallorca, i actualment de Sant Alonso Rodrguez de Palma.

Ha estat canonge de la Seu de Mallorca, exercint de secretari del Captol. Actualment s conseller del Consell General de la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247049" title="Els Tremolencs" nonfiltered="796" processed="794" dbindex="95924">


Els Tremolencs s un nucli de poblaci del municipi de la Garriga, al Valls Oriental, ubicat al nord-oest del municipi, per sobre l'autovia C-17. Tot i tenir un origen molt dirigit a oferir la possibilitat de segona residncia, la implantaci d'un gran complex escolar i la millora de les comunicacions amb Barcelona ha facilitat l'assentament d'una poblaci estable els darrers anys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247054" title="La Torreta" nonfiltered="797" processed="795" dbindex="95925">

Geografia:
 La Torreta: cim del municipi de Sant Carles de la Rpita (Montsi).
 La Torreta: cim del municipi de Conca de Dalt (Pallars Juss).
 La Torreta: barri de la Roca del Valls.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247055" title="Luis Fernndez Pombo" nonfiltered="798" processed="796" dbindex="95926">
Luis Fernndez Pombo (La Corunya, 1927) s un activista cultural gallec establert a Mallorca. President d honor del Centro Gallego de Mallorca, del qual s fundador i impulsor. Va dirigir el centre com a president des del 1987 fins al 2003, apropant els costums i les tradicions del poble gallec i del poble mallorqu.

Ha format part de la Comissi Delegada dels Centres de la Xunta de Galcia. s membre de l Ordre de Vieira i ha estat fundador de la Federaci de Cases i Centres Regionals a les Illes Balears. Ha escrit el prleg del llibre sobre els talaiots i ha collaborat en la revista Adiala per donar a conixer la tasca realitzada des del centre. Com a portaveu del Centro Gallego de Mallorca ha fet compatible la total integraci dels gallecs en el si de la societat balear, tot mantenint-ne les seves arrels. Actualment continua participant en el Centro Gallego de Mallorca i en els preparatius del I Congrs de Cases i Centres Regionals a les Illes Balears celebrat l'abril de 2007. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247057" title="Valldoriolf" nonfiltered="799" processed="797" dbindex="95927">

 Geografia;
 Valldoriolf, nucli de poblaci entre els municipis de La Roca del Valls i Vilanova del Valls;
 Valldoriolf, nucli de poblaci entre els municipis de La Roca del Valls i Vilanova del Valls;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247065" title="Anourosorex" nonfiltered="800" processed="798" dbindex="95928">


Anourosorex s un gnere de musaranyes de la famlia Soricidae.

Espcies.

 Anourosorex squamipes;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest gnere de musaranyes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247081" title="Harpiocephalus" nonfiltered="801" processed="799" dbindex="95929">

Harpiocephalus s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial d'aquest gnere de ratpenats. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247083" title="Agncia Europea de Drets Fonamentals" nonfiltered="802" processed="800" dbindex="95930">


L'Agncia Europea de Drets Fonamentals (FRA) s una agncia de la Uni Europea (UE) que vetlla pel compliment dels drets fonamentals dels ciutadans de la UE.

Histria.
Fou creat el 2007 pel Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu en substituci de l'Observatori Europeu del Racisme i la Xenofbia (EUMC). T la seva seu a la ciutat austraca de Viena.

El seu actual director executiu s Beate Winkle.

Funcions.
La seva funci s "reunir i analitzar dades sobre els drets fonamentals en relaci amb, en un principi, tots els drets enumerats en la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni"; no obstant aix, el seu propsits se centren sobre "les rees temtiques en l'mbit del dret comunitari europeu", parant un especial esment sobre la problemtica del racisme i la xenofbia. 

Igual que l'anterior EUMC, els seus principals mtodes d'operaci sn la investigaci, informes, prestaci d'assistncia especialitzada a les Institucions de la Uni Europea, els Estats membres, i els pasos candidats a l'adhesi, i l'educaci del pblic. Aquesta agncia no t la capacitat d'intervenir en casos individuals, deixant aquesta responsabilitat al Tribunal Europeu de Drets Humans, sin que ms aviat investiga les grans qestions i tendncies.

Referncies.


Enllaos externs.
  Portal de l'Agncia Europea de Drets Fonamentals;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247085" title="Tylonycteris" nonfiltered="803" processed="801" dbindex="95931">

Tylonycteris s un gnere de ratpenats de la famlia dels vespertilinids.

Espcies.

 Tylonycteris pachypus ;
 Tylonycteris robustula;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.
 Distribuci mundial d'aquest gnere de ratpenats. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247088" title="High School Musical 3" nonfiltered="804" processed="802" dbindex="95932">

High School Musical 3: Senior Year (en espanyol: High School Musical 3: Fin de Curso) s la tercera part de la pellcula original de Disney Channel High School Musical. La seva histria gira entorn de la festa de graduaci i l'ltim any de secundria. D'acord amb Orin Aviv, president de produccions de Walt Disney Motion Pictures Group, aquesta pellcula s'estrena el 2008 primer en cinemes i desprs al Disney Channel.

Els sis personatges principals, protagonistes de les anteriors pelculles repeteixen tamb en aquesta, a ms a ms, Kenny Ortega repeteix com a director i corgraf.

 Desenvolupament . 
Sobre el llibret, Disney havia comentat la possibilitat d'estar basada en histries relacionades amb Halloween, la pellcula tenia un ttol provisional, Haunted High School Musical. Posteriorment, l'estudi va rebutjar la idea. La pellcula t el ttol de High School Musical 3: Senior Year i la histria estar basada en l'ltim any dels protagonistes en East High.

D'acord amb Yahoo! News i a una confirmaci per part de Kenny Ortega a Hollywood Access, l'escriptor original de les dues primeres pellcules, Peter Barsocchini participar en l'escriptura del gui. D'igual manera, Kenny Ortega tornar a ser el director de la pellcula. Aquest mateix va declarar que no s obligatori que tots els protagonistes anteriors repeteixin, per que encara s'est en negociacions.

Entrevistat a la revista People, Zac Efron afirm: "Puc dir-los que, si el gui s bo i tots ens posem d'acord en el redactat definitiu, res no ens aturar a fer-lo. Ens ho passem b fent aquestes pellcules i aix s poc freqent en aquest negoci". Diversos rumors parlen de discussions sobre sous entre Disney i els actors principals, especialment Efron. Segons Rachel Abramowitz, com apareix a la plana web del Chicago Tribune, "Una variada secci transversal d'experts en Hollywood considera que Efron s'hauria d'emportar 5 milions de dlars per High School Musical 3", la versi de la franqucia, que Disney creia que podria fer abans que la vaga dels gremis de guionistes i d'actors aturessin Hollywood per uns quants mesos. Efron va declinar els comentaris, i "per b que les negociacions contractuals encara estan obertes", algunes fonts indiquen que s'ha ofert a Effron un sou ms proper als tres milions que no pas als cinc, per la continuaci, que se centrar en el darrer curs a East High.

Malgrat les especulacions que Vanessa Hudgens no apareixeria en aquest nou film a causa de l'escndol provocat per les seves fotos despullada, els representants de la cadena rebutjaren els rumors: "Vanessa s'ha excusat pel que bviament va ser un error de judici. Esperem que hagi aprs una lli valuosa", va expressar en aquesta ocasi la portaveu de Disney Channel, Patti McTeague. 

La revista sensacionalista OK! Magazine va publicar que Vanessa seria substituda per Adrienne Bailon o Sabrina Bryan. A aquest respecte, el representant de Vanessa Hudgens respongu que l'actriu estava en plenes negociacions amb Disney i que la seva participaci seguia endavant.

 Actors .
Zac Efron;
Vanessa Anne Hudgens;
Ashley Tisdale;
Lucas Grabeel;
Corbin Bleu;
Monique Coleman;
Belinda Peregrin;
Olesya Rulin;
Chris Warren Jr.;
Ryne Sanborn;
Kaycee Stroh;
Lindsay Lohan;
Drake Bell;
Hilary Duff;
Chad Michael Murray;
Bart Johnson;
Leslie Wing;
Alyson Reed;
Mark L. Taylor;
Robert Curtis Brown;
Jessica Tuck;
Socorro Herrera;
Sean Flynn;
Frankie Muniz;
Alis Pea Payan;


BANDA SONORA

NOW OR NEVER- Tots 

RIGHT HERE RIGHT NOW- Troy i Gabriela 

I WANT IT ALL- Sharpey i Ryan Evans 

CAN I HAVE THIS DANCE? - Troy i Gabriela 

THE BOYS ARE BACK- Troy i Chad 

A NIGHT TO REMEMBER- Tots 

SCREAM- Troy

WALK AWAY- Gabriela

SENIOR YEAR- Tots 

I JUST WANNA BE WITH YOU-Troy i Gabriela 

HIGH SCHOOL MUSICAL- Tots 

WE'RE ALL IN THIS TOGETHER-Tots

 Referncies .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247089" title="Ricky Lash Lazaar" nonfiltered="805" processed="803" dbindex="95933">
Ricky Lash Lazaar (Califrnia, 1935) s un periodista estatunidenc. Va venir a Mallorca el 1960 amb el bagatge d haver treballat a la Warner Bros, la televisi NBC i diverses produccions de Hollywood. A l illa va comenar al Daily Bulletin, on avui encara publica la columna The Ricky Lash Lazzar Show, molt popular entre la colnia britnica i nord-americana. Durant 18 anys ha tengut en antena un programa en angls, en el qual ha desenvolupat una indubtable labor d apropar la vida i la cultura mallorquines als residents i turistes anglosaxons. Al seu programa sonaren els primers acords del pop i el rock anglosax, difcils d escoltar a la Mallorca de l poca. Al cap i a la fi fou pioner de la radio en angls a l illa.

Ha alternat la prctica del periodisme amb la dinamitzaci de la vida nocturna. Obr una de les primeres discoteques de l illa, Zorbas, on introdu l ltima moda de l esttica de les sales de festa. Als anys 70 adapt un mol del Jonquet en un bar, des d on entrevistava destacats personatges britnics i americans per a una emissora regional. Pels seus micrfons desfilaren Frank Sinatra, Dean Martin i primeres figures de la lliga anglesa. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247091" title="Can Molinas" nonfiltered="806" processed="804" dbindex="95934">

Can Molinas s un forn i pastisseria obert a Valldemossa el 1920 pels germans Miquel i Tomeu Caellas Nadal, nascuts a Bunyola i de malnom de Can Mol. D aqu ve el nom que es don al forn Can Molines. Des dels inicis, al carrer de la Rosa,  es dedicaren a la producci artesana de pa, pastissos, ensamades, i especialment de coques de patata que,  en els seus orgens, es feien amb motlle i es venien a tallades. Amb el pas del anys les tpiques coques de Valldemossa s han anat fent ms petites, de mida individual.

Posteriorment el forn pass a ser regentat per Bernat Caellas Estrades, el fill de Miquel Caellas. L any 1977 obriren una sucursal tamb a Valldemossa al carrer de Blanquerna nmero 15. Els productes que ofereixen segueixen sent artesans i els seus clients sn no noms valldemossins, sin que s freqent trobar gent de qualsevol indret de Mallorca comprant coques de patata a Can Molines. Actualment el forn s regentat pels fills de Bernat Caellas, Maria i Miquel ngel Caellas Calafat. El 2007 van rebre el Premi Ramon Llull.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247095" title="Christian Maicon Hening" nonfiltered="807" processed="805" dbindex="95935">
Christian Maicon Hening s un futbolista brasiler. Va comenar com a futbolista al Democrata Governador Valadares.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247102" title="Il tutore burlato" nonfiltered="808" processed="806" dbindex="95940">


Il tutore burlato (El tutor enganyat) s una pera bufa en tres actes del compositor Vicent Martn i Soler sobre llibret itali de Filippo Livigni. El text original va ser escrit per Livigni per a Giovanni Paisiello, el qual el va musicar com a dramma giocoso, i que es va estrenar a la tardor de 1774 amb el ttol de La frascatana al Teatro San Samuele de Vencia.

Va ser la primera pera del compositor valenci, sent estrenada l'any 1775 al Palau de la Granja de San Ildefonso, Segvia. Tres anys desprs, el 1778, quan ja Martn i Soler havia abandonat Espanya i s'havia installat a Itlia, el text va ser tradut al castell (per Pablo Esteve), i l'obra va ser representada com a sarsuela amb el ttol La Madrilea al Teatro de la Cruz de Madrid.

 Representacions modernes .
En poques recents aquesta poca ha estat representada i enregistrada amb certa regularitat. L'any 1995 es va enregistrar la versi castellana, amb el ttol El tutor burlado o  La madrilea. El 18 de juny de 2007 va ser posada en escena al Teatro Real de Madrid la versi original italiana.

 Notes .


 Enllaos externs .
Breu referncia sobre Il tutore burlato i la seua representaci del 18 de juny de 2007 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247103" title="Micronycteris" nonfiltered="809" processed="807" dbindex="95941">


Micronycteris s un gnere de ratpenats de la famlia dels fillostmids. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.


Enllaos externs.

  Distribuci mundial de les diferents espcies d'aquest gnere. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247106" title="Casa de York" nonfiltered="810" processed="808" dbindex="95944">

La Casa de York va ser una branca de la casa reial anglesa dels Plantagenet, a la que pertanyien tres dels reis d'Anglaterra de finals del segle XV. La Casa de York descendia d'Edmund de Langley, el primer duc de York i quart fill d'Eduard III.

Histria.
Descendncia d'Eduard III.
Edmund de Langley, primer duc de York i quart fill d'Eduard III, tingu dos fills: Eduard i Ricard de Conisburgh. Eduard va succer-lo al ducat el 1402, per mor sense descendncia a la Batalla d'Azencourt el 1415. El germ petit s'havia casat amb Anna de Mortimer, una besnta de Lionel d'Anvers, el segon fill d'Eduard III. Anna tamb era l'hereva del comtat de March, desprs de la mort del seu germ Edmund el 1425. Edmund havia estat l'hereu aparent a la corona anglesa abans de l'usurpaci de la Casa de Lancaster en la persona d'Enric Bolingbroke, el 1399.

Ricard de Conisburgh va ser executat pel seu involucrament a la Conspiraci de Southampton per deposar Enric V d'Anglaterra. Per aix el ducat pass directament al seu fill, Ricard Plantagenet. A travs de la seva mare, Ricard tamb va heredar les terres del comtat de March i els drets al tron dels Mortimer.

Guerra de les Dues Roses.
Article principal: Guerra de les Dues Roses;

Tot el seu distingit llinatge, els consellers del feble rei Enric VI van denegar a Ricard Plantagenet una posici al govern. En especial el duc Joan Beaufort i la reina consort, Margarida d'Anjou, exclogueren a Ricard dels cercels de la cort.

La Guerra de les Dues Roses comen el 1455 amb la primera batalla de Sant Albans. D'entrada les intencions de Ricard eren tan sols purgar els seus oponents poltics lancastrians de la influencia que exercien sobre el rei. No va ser fins l'octubre de 1460 que va reclamar el tron per la casa de York. Aquell any els yorkistes van capturar el rei a la batalla de Northampton, per la victria va ser efmera ja que el 30 de desembre Ricard i el seu segon fill Edmund morien a la batalla de Wakefield.

L'aspiraci al tron de Ricard va ser heretada pel seu fill Eduard. Amb l'ajuda del poders comte Ricard Neville va derrotar els lancastrians en un seguit de batalles. mentre Enric VI i Margarida d'Anjou estaven combatent al nord, Neville va prendre la capital i va fer declarar rei a Eduard el 1461. Eduard va reforar la seva causa quan el mateix any va obtenir una victria decisiva a la Batalla de Towton, en qu l'exrcit dels Lancaster va ser prcticament eliminat.

Els reis la Casa de York.
La primera part del regnat d'Eduard IV va estar marcada per complots lancastrians i revoltes a favor d'Enric VI. Ricard Neville va canviar de bndol, i va ajudar a Margarida d'Ajou i el germ rebel del rei a restaurar breument a Enric entre 1470 i 1471. Quan Eduard va recuperar el tron va aconseguir eliminar la prctica totalitat de la Casa de Lancaster, amb Enric VI morint assassinat a la Torre de Londres el 1471.

A la mort d'Eduard el 1483, la corona va passar al seu fill de 12 anys Eduard. El germ petit d'Eduard, Ricard de Gloucester, va ser nomenat protector del jove rei, i allegant voler protegir-los, va tancar-los a ell i al seu germ a la Torre de Londres i mai ms foren vistos. Mentrestant el Parlament va declarar que els dos nois eren de fet fills illegtims, basant-se en el fet que el matrimoni d'Eduard IV era invlid. Ricard, era per tant l'hereu a la corona, i va ser coronat com a Ricard III el juliol de 1483.

Desfeta de la Casa de York.
Ricard III tenia molts enemics, principalment els simpatitzans dels Lancaster, que ara s'aplegaven al   voltant d'Enric Tudor, ja que la Casa de Tudor estava estretament vinculada amb l'extingida Casa de Lancaster. Un intent d'atemptat va fracassar a finals de 1483, per el 1485 Ricard i Enric es veieren les cares a la Batalla del Camp de Bosworth. Durant la batalla, alguns dels aliats de Ricard van canviar de bndol o b van mantenir-se al marge de l'acci. Tot i aix Ricard va liderar una ltima crrega contra Enric Tudor, i va ser mort. Amb ell moria l'ltim rei Plantagenet, i fou l'ltim rei d'Anglaterra a morir en batalla.

Enric Tudor es va declarar rei i va prendre Elisabet de York, la filla gran d'Eduard IV, com a esposa. D'aquesta manera unia simblicament les cases de York i de Lancaster, i es feu coronar com a Enric VII, fundador de la dinastia dels Tudor que va regnar fins el 1603. 

La famlia de la Pole van ser reconguts ms tard com a hereus legtims dels York. Desprs de qu Ricard de la Pole mors a la Batalla de Pavia, l'nic vestigi de la dinastia York qued en la comtessa de Salisbury Margarida Pole. 

Arbre geneolgic dels Plantagenet.















Els membres de la Casa de Lancaster estan marcats en vermell, mentre que els de la Casa de York apareixen en blau. Tot i que els Lancaster descendien d'un tercer fill i els de York d'un quart, que Enric IV hagus pres el tron per davant dels Mortimer, i que Ricard de Conisburgh s'hagus casat amb l'hereva d'aquests, complicava la successi.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247107" title="York" nonfiltered="811" processed="809" dbindex="95945">

 Casa de York, branca de la casa reial anglesa al segle XV;
 York (Anglaterra), ciutat situada al nord d'Anglaterra;
 York (Pennsilvnia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247108" title="Lleonard Muntaner i Mariano" nonfiltered="812" processed="810" dbindex="95946">
Lleonard Muntaner i Mariano (Palma, 1952) s un editor i historiador mallorqu. Llicenciat en Filosofia i Lletres amb Premi Extraordinari (1976) i doctor en Histria (1988) per la Universitat de Barcelona, amb la tesi Els xuetes de Mallorca: espai, economia i societat a finals del s. XVII.

Durant el perode 1976-1989, fou professor del Departament de Geografia de la UIB. Especialitzat en histria moderna, ha publicat nombrosos articles a revistes especialitzades, com Estudis Balerics, Randa, Revista de Catalunya i Treballs de Geografia, entre d altres. Ha collaborat en publicacions collectives, com Lectures Mallorquines, Atlas de les Illes Balears. Geogrfic, econmic i histric, La Inquisicin espaola. Nueva visin, nuevos horizontes, Cent anys d histria de les Illes Balears, Aportaciones para una gua de los archivos de Baleares, Perfiles jurdicos de la Inquisicin espaola i Baleares, hoy. 

Ha dirigit els treballs de catalogaci dels arxius municipals d Escorca, Bunyola i de la biblioteca de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Palma. Collaborador habitual de la Gran Enciclopdia de Mallorca, en coordin el volum Mallorca. En relaci a Calvi, fou fundador, juntament amb Pere Orp, de la revista Vora Mar. Obtingu diversos premis d investigaci als Premios Calvi en les convocatries de 1971, 1972, 1973, 1975, 1976, 1977 i 1978. Del 1995 al 1999 fou tcnic de Patrimoni Histric de l'Ajuntament de Calvi. En relaci al mn de l art, s coautor dels llibres de poemes Temptant l equilibri i One mind, publicat al Jap (Tquio, 1977). Fou un dels fundadors del grup plstic CRIADA-74.
 
Com a editor, el 1989, fund El Drac Editorial i el 1990, amb Josep Juan Vidal, El Tall editorial. Des del 1994 dirigeix Lleonard Muntaner, Editor, editorial especialitzada en el camp de les cincies socials. Des de fa cinc anys Lleonard Muntaner, Editor ha fet un gir en la seva lnia editorial amb l objectiu de donar-se a conixer arreu de l estat, amb colleccions de tant renom com Traus (dirigida per Dami Pons), o Temps Obert (dirigida per Arnau Pons) on s hi publiquen traduccions al catal d obres d assaig i de poesia d autors de gran qualitat i prestigi com Sarah Kofman, Idith Zerthal, Hannah Arendt, Ales Debeljak i Guillaume Apollinaire. El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
  Un model de ciutat preindustrial: la ciutat de Mallorca al segle XVIII;
  Los chuetas de Mallorca: antisemitismo y competencia econmica a finales del siglo XVII;
  Sobre La fe triunfante i el seus vertaders promotors;
  Mossn Josep Tarong i Corts, del ressentiment a la controvrsia;
  La Inquisici a les Balears. Segles XV al XIX;
  El tribunal de la Inquisicin en Mallorca. Relacin de causas de fe, 1578-1806.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247113" title="Regiment de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="813" processed="811" dbindex="95947">



El Regiment de la Diputaci del General o Regiment de la Generalitat fou una unitat militar de l'Exrcit Regular Austriacista (1705-1713) i de l'Exrcit Regular de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successi.

El Regiment fou llevat l'any 1705 desprs de l'aixecament austriacista i la captura de Barcelona. La Generalitat de Catalunya es decant finalment per l'Arxiduc Carles com a nou Comte de Barcelona i sobir del Principat de Catalunya un cop aquest hagu jurat les Constitucions de Catalunya.

L'any 1713 desprs de la declaraci de guerra de les autoritats de Catalunya contra el el Duc d'Anjou i el Regne de Frana, el Regiment de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb el Regiment de la Ciutat de Barcelona, foren el nucli d'enquadrament de l'Exrcit Regular de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247115" title="Antoni Mut Calafell" nonfiltered="814" processed="812" dbindex="95948">
Antoni Mut Calafell (Palma, 1928) s un historiador i arxiver mallorqu. Es llicenci en histria a la Universitat de Valncia (1951) i ampli estudis a la Universitat de Munic (Alemanya). Fou arxiver inter a l Arxiu del Regne de Valncia (1951-56), on fu l inventari de la documentaci de justcia. Fou professor auxiliar de llat medieval a la Universitat de Valncia. Reorganitz l arxiu, la biblioteca i la fototeca de la secci de cartografia d'Edicions Aguilar (1957-58). Fou lector d espanyol a les universitats de Montpeller i Pars (1959-65). El 1965 ingress en el cos facultatiu d arxivers, bibliotecaris i arquelegs. Va ser director de l Arxiu del Ministeri de l Habitatge (1966-67) i subdirector de l Arxiu del Palau Reial, de Madrid. 

Entre 1968 i 1970, la Direcci General d Arxius li encarreg la preparaci d un Servei Nacional d'Informaci Cientfica i Tcnica. Fou director de l Arxiu del Regne de Mallorca (1975-93), de l Arxiu de l Audincia Territorial de Balears i de l Arxiu de la Delegaci Provincial d Hisenda. Ha promogut la reforma de les installacions de l Arxiu del Regne de Mallorca, l organitzaci i l inventari dels arxius municipals d Alar, Andratx, Bger, Campos, Costitx, Esporles, Sant Lloren des Cardassar i Son Servera. Des de 1986, s professor del Departament de Cincies Histriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears.

Ha publicat un gran nombre d articles sobre arxivstica a diverses publicacions, com Estudis Balerics, Bollet de la Societat Arqueolgica Lulliana, Mayurqa i Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos. s collaborador de la Gran Enciclopdia de Mallorca i el 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.

 Obres .
 Inventario de la documentacin del real patrimonio balear. Siglo XIX (1980);
 Archivo del Palacio Real de Madrid. Inventario de la documentacin de la baila general del reino de Valencia (1980) ;
 Gua sumaria del archivo del Reino de Mallorca (1984). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247116" title="El Senyor dels Anells (joc de rol)" nonfiltered="815" processed="813" dbindex="95949">
El senyor dels anells s el nom de diversos jocs de rol



Deixant a part la influncia de Tolkien sobre Dungeons & Dragons de Gary Gygax, el primer joc de rol sobre El senyor dels anells va ser creat per Iron Crown Enterprises el 1984 amb el nom de "Middle Earth Role Playing" (MERP), i distribut per primera vegada a Espanya amb el nom "El senyor dels anells" el 1989 per Joc Internacional. El 1999, l'editorial Factoria d'Idees el va reeditar amb el nom "El senyor dels anells RPG".

El 2000, Iron Crown va perdre la llicncia d'explotaci de productes basats en el senyor dels anells, i per aix el joc de rol publicat per Factoria d'Idees des de 2002 que porta el nom de "El senyor dels anells. El joc de rol. " correspon a un altre joc, el joc Lord Of The Rings Roleplaying Game, escrit per Steve S. Long i d'altres i publicat per Decipher.


 El joc de Iron Crown .

Sembla que el sistema de joc d'El senyor dels anells est basat en Rolemaster i t, com a Dungeons & Dragons i altres jocs de rol d'ambientaci medieval, un important component de lluita, basant el seu resultat en tirades de daus ("d100" en l'argot dels jugadors) i el seu sistema de cops crtics s molt detallat. A diferncia de RuneQuest o del joc de rol de La crida de Cthulhu, la creaci de personatges s relativament senzilla, i els conjuradors (mags, bards, etc.) sn personatges relativament poderosos des dels primers nivells. Per el ms important de l'obra s el rerefons fantstic en el qual es desenvolupen les aventures: el mn de Tolkien, un mn que gaireb tots els jugadors de rol i aficionats a la literatura fantstica coneixen. s un joc bastant complex per a jugadors i directors principiants, ja que les seves taules pot alentir-lo si no se saben utilitzar molt b.

 El joc de Decipher .

El joc de Decipher es basa en la segent equaci: 2D6+nivel d'habilitat vs dificultat o Nmero Objectiu. Posa mfasi en la interpretaci, les caracterstiques personals de cada personatge i en la crnica, o narraci, que el mster pot dur a terme. D'aquesta manera, s'obtenen personatges que no sn noms un munt de nmeros sense sentit, i qui els interpreta pot treballar amb ells com ho desitgi. Es pot destacar que el sistema CODAST (aix es denomina el sistema de Decipher) t incorporat certs elements o regles d'altres jocs, com Ars Mgica (els nivells de ferides) o La llegenda dels cinc anells (regles per a batalles massives). N'hi ha prou amb pensar en el seu basament, semblant al sistema D20 de Dungeons & Dragons tercera edici. Actualment, el Merp ha deixat de publicar-se, lgicament, per ser un joc de fa molts anys ha deixat de tenir repercussi en el panorama actual de rol. En canvi, el joc de Decipher, ha obtingut nombroses expansions, seguint el fil argumental de les pellcules. D'aquesta manera, han aparegut nous llibres on es detalla com reproduir fidelment els fets esdevinguts en la comunitat de l'anell, Las dos torres o El retorn del rei. Tamb s'han publicat diversos suplements on s'expandeix el bestiari i la mgia de la Terra Mitja de forma significativa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247117" title="Choeroniscus" nonfiltered="816" processed="814" dbindex="95950">

Choeroniscus s un gnere de ratpenats de la famlia dels fillostmids.

 Referncies .

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

 Enllaos externs .

 Informaci sobre aquest gnere de ratpenats. ;
 Distribuci mundial de les diverses espcies d'aquest gnere. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247118" title="Josep Maria Cullell i Nadal" nonfiltered="817" processed="815" dbindex="95951">
Josep Maria Cullell i Nadal (Barcelona, 1942) s un poltic i economista catal. Fins a comenaments dels anys setanta va militar al Moviment Socialista de Catalunya, per el 1974 s'integr en el Grup d'Acci al Servei de Catalunya, amb el qual el 1976 fou un dels fundadors de Convergncia Democrtica de Catalunya. 

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit diputat a les Corts Espanyoles, i a les eleccions municipals espanyoles de 1979 fou escollit regidor i tinent d'alcalde de Barcelona. Fou membre de la comissi mixta de traspassos Estat-Generalitat, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya, elecci que va repetir a les de 1984. Fou conseller de poltica territorial i obres pbliques del 1980 al 1983, i d'economia i finances de 1983 al 1987. 

Deix el crrec per a ser cap de l'oposici a l'Ajuntament de Barcelona de 1987 a 1993 i diputat al Parlament espanyol a les eleccions generals espanyoles de 1989. El 1993 fou nomenat conseller d'obres pbliques i urbanisme, per dimit el 1994. El 1999 abandon els seus crrecs dins CDC per raons professionals i personals, i el 2003 fou nomenat president de president de Fira 2000, societat patrimonial responsable de la construcci del recinte firal Montjuc-2, situat al polgon Pedrosa de l'Hospitalet de Llobregat, crrec que abandon el 2004.

 Obres .
 Capitalisme i crisi econmica (1999);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247120" title="Conductivitat" nonfiltered="818" processed="816" dbindex="95952">


Conductivitat elctrica, capacitat d'un medi o espai fsic de conducir l'electricitat.
Conductivitat molar, conductivitat elctrica quan existeix 1 mol d'electrlits per cada litre de disoluci.
Conductivitat trmica, capacitat dels materials per conduir la calor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247121" title="Miquel Ferrer" nonfiltered="819" processed="817" dbindex="95953">

 Miquel Ferrer fou alcalde de Palafrugell durant el 1751 i 1753;
 Miquel Ferrer Flrez, (Palma, 1922) historiador mallorqu;
 Miquel Ferrer i Garcs, poltic catal del segle XIX;
 Miquel Ferrer Sanxis, (Castelldefels, 1899 - Barcelona, 1990), poltic i sindicalista catal;
 Miquel Ferrer Viver, batlle d'Alcdia i secretari general d'Uni Mallorquina;

Vegeu tamb.
 Miquel de Ferrer i de Marimon;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247123" title="Conductivitat molar" nonfiltered="820" processed="818" dbindex="95955">
La conductivitat molar, , s una magnitut que enumera la capacitat de transport de corrent elctric d'un electrlit en disoluci i es defineix com:



Sent  la conductivitat de la dissoluci i  la concentraci estequiomtrica molar de l'electrlit. 

s una magnitut que depn de l'electrlit i del dissolvent. 

 Unitats . 

Les unitats de la conductivitat molar en el SI sn      (siemensmetre2mol-1)

Expressades en termes de les unitats base del SI:       . (quilogram-1segon3ampere2mol-1)

 Exemple . 

La conductivitat, , d'una dissoluci aquosa de KCl de concentraci molar igual a 1,00    a 25 C i 1 atm s 0,112   . Calcular la conductividad molar del KCl en aquesta dissoluci. 


 Conductivitat molar a diluci infinita . 

Es tracta del valor de la conductivitat molar a concentraci zero. Per electrlits forts (totalment dissociats) s'obt per extrapolaci a zero de la conductivitat molar quan es representa enfront de l'arrel quadrada de la concentraci (Llei de Kohlrausch). Si l'electrlit est feblement dissociat la llei de Kohlrausch no s aplicable per a la determinaci d'aquest valor. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247125" title="Cobitis arachthosensis" nonfiltered="821" processed="819" dbindex="95956">

Cobitis arachthosensis s una espcie d'actinopterigi de la famlia dels Cobitidae. s endmic de Grcia i el seu hbitat natural el constitueixen els rius. Est amenaat per la prdua d'habitat.

Referncies.
 Crivelli, A.J. 2005.  Cobitis arachthosensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Consultat el 19 de juliol de 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247126" title="Cobitis bilineata" nonfiltered="822" processed="820" dbindex="95957">

Cobitis bilineata s una espcie d'actinopterigi de la famlia dels Cobitidae. Es troba a Itlia, Eslovnia, i Sussa. Es troba amenaat per la prdua d'hbitat.

Referncies.
 Crivelli, A.J. 2005.  Cobitis bilineata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Consultat el 19 de juliol de 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247128" title="Cobitis" nonfiltered="823" processed="821" dbindex="95958">

Cobitis s un gnere d'actinopterigi de la famlia dels Cobitidae.

Cont les segents espcies:
 Cobitis arachthosensis;
 Cobitis bilineata;
 Cobitis bilseli;
 Cobitis calderoni;
 Cobitis dalmatina;
 Cobitis elongata;
 Cobitis fahireae;
 Cobitis hellenica;
 Cobitis kurui;
 Cobitis levantina;
 Cobitis maroccana;
 Cobitis megaspila;
 Cobitis meridionalis;
 Cobitis narentana;
 Cobitis ohridana;
 Cobitis paludica;
 Cobitis puncticulata;
 Cobitis punctilineata;
 Cobitis romanica;
 Cobitis stephanidisi;
 Cobitis strumicae;
 Cobitis trichonica;
 Cobitis turcica;
 Cobitis vardarensis;
 Cobitis vettonica;
 Cobitis zanandreai;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247133" title="Antoni Subir i Claus" nonfiltered="824" processed="822" dbindex="95959">
Antoni Subir Claus  (Matar 1940) s poltic catal. Doctorat per l'Escola d'Enginyers de Terrassa el 1962, obtingu el ttol de master en cincies al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge el 1965. 

Ha estat president del consell d'administraci del diari Avui (1979-1988). Fou un dels fundadors i membre del Consell Nacional de Convergncia Democrtica de Catalunya amb Miquel Roca i Junyent i Jordi Pujol. Fou escollit diputat per CiU al Parlament de Catalunya a les eleccions autonmiques de 1980 i 1984 i portaveu del grup parlamentari de CiU al Parlament de 1982 a 1989. 

El 1989 fou nomenat conseller del departament d'indstria i energia, crrec que deix el 1996 per fer-se crrec del departament d'indstria, comer i turisme, crrec que ocupar fins el 2002. Ha impulsat la internacionalitzaci del sistema productiu catal i nombroses infraestructures tecnolgiques avanades de servei als diferents sectors. 

s professor d'administraci d'empresa a l'IESE des del 1965 i ha estat consultor d'empreses com Cepsa, Nestl, IBM, i ACESA

 Obres .
 Present i futur de l'economia catalana (1999);
 La internacionalitzaci de la indstria catalana (2002);
 Poltiques per a la competitivitat. Una experincia de govern (2007);

 Enllaos externs .
  Biografia d'Antoni Subir;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247140" title="Antena 2000" nonfiltered="825" processed="823" dbindex="95960">
Antena 2000 Radio s una emissora de rdio en FM de Barcelona (Catalunya). Va comenar les seves emissions el 1985, amb programaci variada, d'entreteniment i bsicament musical. Es rep en ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, El Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Begues i altres ciutats de les comarques del Barcelons i el Baix Llobregat. Per la seva part, emet des de Esplugues de Llobregat.

L'any 2001 realitzava connexions amb la cadena Somosradio de Madrid i collaborava en la programaci que es transmetia via satllit a Europa i part nord de l'frica a travs del satllit Hispasat. Des de 2004 s'ha especialitzat en programaci i msica en espanyol i llatina. 

 Va ser una de les primeres rdios que va aconseguir una freqncia de la Generalitat de Catalunya sota la prova pilot d'emissores culturals.

Tot i aix, recentment des de la Generalitat se l'ha acusat d'interferir a Rdio Premi de Mar, que emet a la mateixa freqncia, per havent-hi una distncia bastant gran entre els dos emissors. Encara que, segons ells, s noms una estratgia per tancar Antena 2000, ja que emet les 24 hores en castell.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247141" title="Tour de Frana de 1963" nonfiltered="826" processed="824" dbindex="95961">


L'edici del Tour de Frana 1963 s la 50a de la carrera francesa i torna a ser guanyada per Jacques Anquetil, convertint-se d'aquesta manera en el primer ciclista en guanyar 4 edicions del Tour de Frana. 

La sortida es far des de Nogent-sur-Marne, amb la presncia de 13 equips de 10 corredors cadascuna. Sols l'equip espanyol Ferrys arriba sencera a Pars. 

A banda de Jacques Anquetil, vencedor de la cursa i de 4 etapes, destaca Rik Van Looy que tamb ven en 4 etapes. 

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.



Classificaci per equips.



 Etapes .


Enllaos externs.
1963. Histria del Tour de Frana ;
1963. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247150" title="Jean-Claude Lebaube" nonfiltered="827" processed="825" dbindex="95962">

Jean-Claude Lebaube (Renneville, 22 de juliol de 1937 - Verneuil-sur-Avre, 2 de maig de 1977) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1961 i 1969. Al llarg de la seva carrera professional aconsegu 8 victries.

Palmars.
1963;
 1r del Tour del Sud-est i vencedor d'una etapa;
 1r del Critrium de Gouesnou;
1964;
 1r a Manche-Ocean;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1965;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1966;
 1r als Boucles Pertusians i vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1962. 11 de la classificaci general;
1963. 4t de la classificaci general;
1964. Abandona (13a etapa);
1965. 5 de la classificaci general;
1966. Abandona (18a etapa). Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1967. 23 de la classificaci general;
1969. 46 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1965. 12 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jean-Claude Lebaube ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247152" title="Crush" nonfiltered="828" processed="826" dbindex="95963">


Crush s el sis disc del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Va aparixer al mes de juny de 1985.

Produt per Stephen Hague, "Crush" continua amb el gir comercial que OMD havien decidit de donar a la seva msica, i que ja s'havia mostrat al seu anterior lbum, Junk Culture. "So in love" fou el primer senzill extret de "Crush", i don al grup el seu primer xit a les llistes nord-americanes. Aquesta orientaci cap als EUA tamb es manifesta en diverses referncies lriques presents en temes com "88 seconds in Greensboro" o "The Native Daughters of the Golden West".

Musicalment "Crush" s remarcable per la incorporaci dels germans Graham i Neil Weir al grup tocant el tromb, la guitarra i la trompeta. Aquests instruments s'afegiren als teclats que havien emprat fins aleshores, com el Mellotron, l'Emulator i el Fairlight.

"Crush" s un disc romntic i melanclic, fet que explica el seu ttol.

Temes.

CDV 2349.

 So in love - 3:29;
 Secret - 3:56;
 Bloc bloc bloc - 3:28;
 Women III - 4:25;
 Crush - 4:26;
 88 seconds in Greensboro - 4:15;
 The Native Daughters of the Golden West - 3:57;
 La femme accident - 2:48;
 Hold you - 4:00;
 The lights are going out - 3:57;

Senzills.

1. So in love // Concrete hands (13 de maig de 1985)

2. Secret // Drift (8 de juliol de 1985)

3. La femme accident // Firegun (12 d'octubre de 1985)

Dades.

 Orchestral Manoeuvres in the Dark:

Paul Humphreys: Veus, teclats electrnics, piano.

Andrew McCluskey: Veus, guitarra, baix, teclats electrnics.

Malcolm Holmes: Bateria, percussi acstica i electrnica.

Martin Cooper: Veus, saxfon, teclats electrnics.

 Msics addicionals:

Stephen Hague: Teclats electrnics, guitarra.

Graham Weir: Tromb, guitarra elctrica.

Neil Weir: Trompeta.

Maureen Humphreys: Veus addicionals.

 Temes escrits per OMD, excepte "So in love" (OMD/Hague).

 Enregistrat a Amazon Studios (enginyer de so: Peter Coleman) i The Manor (enginyer de so: Alan Douglas; assistit per John Brough i Noel Harris). Mesclat a Advision Studios (enginyer: David Jacob, assistit per Richard Moakes).

 Produt per Stephen Hague.

 Disseny de portada: XL Design.

 Illustraci: Paul Slater.

Informaci addicional.

 Stephen Hague va debutar com a productor amb aquest disc.

 La veu de Maureen Humphreys apareix, samplejada, als temes "Secret" i "The lights are going out".

Enllaos externs.
Informaci sobre el disc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247153" title="Centrifugaci" nonfiltered="829" processed="827" dbindex="95964">
La centrifugaci s un mtode pel qual es poden separar slids de lquids de diferent densitat mitjanant una centrifugadora, la qual imprimeix a la barreja un moviment rotatori amb una fora de major intensitat que la gravetat, provocant la sedimentaci del slid o de les partcules de major densitat. Aquest s un dels principis en els quals es basa la densitat: Totes les partcules, per posseir massa, es veuen afectades per qualsevol fora (origen d'una acceleraci). La centrifugaci imposa, grcies a l'acceleraci centrfuga, un efecte semblant al gravitacional: Les partcules experimenten una acceleraci que les obliga a sedimentar. 

La centrifugaci pot dividir-se en primera instncia en dos grans grups: La Preparativa i l'Analtica. En la primera, s'obtenen grans quantitats del material que es desitja estudiar, mentre que en la segona es procedeix a l'anlisi de les macromolcules en una ultracentrifugaci. Existeixen diversos mtodes de centrifugaci i una extensa varietat de tcniques derivades d'aquesta. 

Centrifugaci Diferencial: Es basa en una diferncia en la densitat de les molcules. Aquesta diferncia ha de ser gran per a poder ser observada al centrifugar; Les partcules que posseeixin densitats similars sedimenten juntes. Aquest mtode s inespecfic, pel que s'utilitza com centrifugaci preparativa per a separar partcules d'altres components en la barreja (per exemple, per a separar mitocondries de nuclis i membrana) per no s til per a separar molcules. ;

Centrifugaci Isopcnica: Tamb coneguda com centrifugaci zonal. Les partcules se separen a l'usar medis de diferent densitat. Les partcules amb major densitat que el medi sedimenten en el fons (Bot o precipitat, pellet en angls). Aquells components de la barreja amb menor densitat al medi quedaran en el sobrenadant (supernatant) mentre que les partcules amb densitat similar a la del medi de centrifugaci, quedaran en una zona intermdia entre el precipitat i el sobrenandant. El medi pot no presentar gradients de concentraci (centrifugaci zonal sense gradient) o tenir diferncies de concentraci (centrifugaci zonal amb gradient) ;

Ultracentrifugaci: Permet estudiar les caracterstiques de sedimentaci d'estructures subcellulars (lisosomes, ribosomes i microsomes) i biomolcules. Utilitza rotors especials (fixos o de gronxador) i sistemes de monitoreig. Existeixen diferents maneres de monitorejar la sedimentaci de les partcules en la ultracentrifugaci, el ms com d'ells mitjanant llum UV o interferones.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247154" title="Abel Velilla Sarasola" nonfiltered="830" processed="828" dbindex="95965">
Abel Velilla Sarasola  (Pamplona-Iruea, Navarra 1901 - Mxic ?) fou un poltic i advocat navarrs. Era afiliat la maoneria i membre del Partit Republic Federal. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona (1931-1933) i diputat a les corts de la Repblica del 1933 al 1936. 

Fou magistrat del Tribunal Suprem i defens molts dels inculpats en els fets del sis d'octubre de 1934. Durant la guerra civil espanyola fou membre de la comissi jurdica assessora del ministeri de justcia. El 1939 s'exili a Mxic, on es perd el seu rastre.

 Obres .
 Una gran injusticia social. El proceso Guiot-Climent (1931);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247157" title="Amalgama" nonfiltered="831" processed="829" dbindex="95966">


 Laliatge amalgama, utilitzada en odontologia.
 El Comps d'amalgama, terme usat quan s'usen diversos compassos en msica.
 Lamalgama en qumica s una dissoluci que t com a dissolvent el mercuri.
 Amalgama, banda espanyola de Heavy Metal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247159" title="Jaume Sim i Bofarull" nonfiltered="832" processed="830" dbindex="95967">
Jaume Sim i Bofarull (Reus, Baix Camp 1884 - Torren, Mxic 1958) fou un poltic catal. Es llicenci en dret i de jove ingress al Centre Nacionalista Radical, que formava part del Partit Republic Radical. Amb aquest partit fou escollit el 1918 alcalde de Reus, i tamb durant la seva presidncia es catalanitz el Centre de Lectura de Reus (1911-1912). 

Durant alguns anys hagu de viure a Valladolid, ja que fou amenaat de mort per la FAI. Un com proclamada la Segona Repblica Espanyola, fund el Partit Radical Autnom de les Comarques Tarragonines (PRAT), amb el qual fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, de la mateixa manera que fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931. Durant aquests anys tamb fou governador civil de Girona i en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247161" title="Jaume Vilalta i Casas" nonfiltered="833" processed="831" dbindex="95968">
Jaume Vilalta i Casas (Barcelona, 1956), s periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra. 

Juntament amb Miquel Garcia Horcajo va ser l'autor del primer audiovisual en llengua catalana que va guanyar un Premi Ondas en la categoria Internacional (1988) i un Premi Ortega y Gasset l'any 1989 pel reportatge Raval: l'ltim esgla ems en el programa Trenta Minuts de Televisi de Catalunya.
 
Va crear i dirigir l'espai de reportatges en catal Lnia 900 de Televisi Espanyola, fet des dels estudis de Sant Cugat, que va passar a ser ems en castell el 1990 per a tota l'rea de cobertura de TVE. 

Tamb va dirigir Nixer s cosa de Tres (TV3), W@W@W@ i Un pez llamado Tech (Canal Satlite Digital). Director del programa de divulgaci cientfica Quequicom, del Canal 33 de la Televisi de Catalunya.

Va formar part de les redaccions del diaris Hoja del Lunes i El Peridico de Catalunya.

s autor dels llibres El espritu del reportaje i El reportero en accin, editats per Publicacions de la Universitat de Barcelona, el 2006 i el 2007.

Premis.

Premi Imserso, 1993 (Ministerio de Asuntos Sociales).
Menci d'Honor del Prix Jean d Arcy (TF1);
Premi de Comunicaci i Benestar Social 1993, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona;
Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (en dues ocasions: collectivament amb el programa Trenta Minuts el 1989, i pel reportatge Eutanasia: Morir para vivir sobre Ramn Sanpedro el 1994);
Menci en els Premi d'Investigaci del Consell de l Audiovisual de Catalunya el 2004.
Premi Internacional Novo Nordisk per al programa Quequicom dedicat a la diabetis el 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247162" title="Comps d'amalgama" nonfiltered="834" processed="832" dbindex="95969">

Es parla de comps d'amalgama, quan se sumen dos o ms compassos diferents.
 
 Msica contempornia .

Aquest recurs va sser molt habitual en la msica acadmica contempornia des de la clebre Consagraci de la Primavera de gor Stravinski, la qual s una gegantesca amalgama de mtriques, inusuals fins a aquell moment.

 Msica popular .

En la msica popular les amalgames sn molt menys freqents, tot i que tamb s'en conixen exemples. Bones mostres en sn All you need is love o Happiness is a warm gun de Els Beatles, Times Like These de Foo Fighters, o Solsbury Hill de Peter Gabriel, on s'usa l'amalgama 4/4 + 3/4, en aquesta ltima en tota la can. Una altra possibilitat s posar primer el comps de 3: 3/4 + 4/4, d'aquesta forma es genera una diferncia en el lloc on se sustenten els temps forts.

Un altre comps d'amalgama molt com s el 2/4 + 3/4, o 3/4 + 2/4, que s'usa en el msica folklrica d'Europa Oriental (tamb Peter Gabriel t algunes canons en aquest comps de 5/4).

 Execuci musical.

La suma de 3/4 i 4/4 dna un comps de 7/4, per els musiclegs prefereixen parlar de compassos d'amalgama i no directament de comps de 7/4, ja que al msic executant se li fa ms fcil tenir present on "cauen" els temps forts (1-2-3-1-2-3-4, 1-2-3-1-2-3-4, cosa que no es pot dilucidar amb el mer nombre de 7.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247163" title="Composici funcional" nonfiltered="835" processed="833" dbindex="95970">
E n matemtiques, la funci composici, obtinguda per la composici de una funci amb un altre, representa la aplicaci de la primera funci al resultat de aplicar la ltima a l argument de la composici. Les funcions f: X   Y i g: Y   Z es poden composar a base d aplicar primer f a un argument x i llavors aplicant g al resultat.
Aix s obt una funci g f: X   Z definida per (g f)(x) = g(f(x)) per a tot x de X. La notaci g f segons alguns autors es llegeix com "f composada amb g" segons altres autors com "composici de g amb f" 



La composici de funcions s sempre associativa.  Es a dir, si f, g, i h sn tres funcions amb dominis i codominis adequadament escollits, llavors f (g h) = (f g) h.  Com que no hi ha cap distinci en la elecci del lloc on se situen els parntesis, es poden ometre amb seguretat. 
Les funcions g and f commuten entre elles si g f = f g.  En general la composici de funcions no s commutativa.  La commutabilitat en la composici s una propietat especial, que noms es dona en funcions particulars i sovint noms en circumstncies especials.  Per exemple,  only when .  Per una funci i la seva inversa sempre commuten i donen la funci identitat.

Les derivades de composicions de funcions derivables es poden calcular emprant la regla de la cadena.  Derivades de ordre "superior" d aquest tipus de funcions s obtenen per la Frmula de Fa di Bruno.

Exemple.
Com a exemple, suposeu que la elevaci d un avi a l instant t ve donada per la funci h(t) i que la concentraci d oxigen a la elevaci x ve donada per la funci c(x).
Llavors (c h)(t) dona la concentraci d oxigen al voltant de l avi a l instant t.

Potncies funcionals.

Si subset then  es pot composar amb si mateixa; de vegades aix es denota . Aix:

;

;

De la composici repetida d una funci amb si mateixa se n diu iteraci de la funci.

De les potncies funcionals

Per  nombres naturals 
Se n segueix de forma immediata.
 Per convenci,  la funci identitat en el domini de .
 Si  admet inversa, es defineixen les potencies funcionals negatives   com la potencia oposada de la funci inversa, .

Nota: si f pren els seus valors en un anell (en particular pel cas de funcions amb valors reals o complexos f ), hi ha risc de confusi, perqu f n tamb podria referir-se a la potncia nssima del resultat de f, Per exemple f 2(x) = f(x)   f(x).

(Per a funcions trigonomtriques el significat habitual s l ltim, el menys per a exponents positius.  Per exemple, en trigonometria, aquesta notaci representa la exponenciaci estndard quant es fa servir en funcions trigonomtriques:
sin2(x) = sin(x)   sin(x).
En canvi, per a exponents negatius (especialment  1), amb no menys freqncia es refereix a la funci inversa, per exemple, tan 1 = arctan (  1/tan).

En alguns casos, encara que r no sigui enter es pot trobar una expressi per a f en g(x) = f r(x) a partir de l algoritme per calcular g.  D aix se n diu Iteraci fraccionaria. Un exemple senzill podria ser quant f s la funci successor, f r(x) = x + r.

Les funcions iterades apareixen de forma natural el l estudi dels fractals i dels sistemes dinmics.

 Monoide composici.
Suposeu que es tenen dues (o ms) funcions f: X   X, g: X   X que tenen el mateix domini i rang. Llavors es poden formar llargues i potencialment complicades cadenes d aquestes funcions a base de composar-les entre elles, com ara, f f g f. Aquestes llargues cadenes tenen la estructura algebraica de un monoide, de vegades se n diu el monoide composici. En general, els monoides composici poden tenir estructures remarcablement complicades. Un exemple particularment notable s la corba de De Rham.  Del conjunt de totes les funcions f: X   X se n diu el semigrup de transformaci complerta de X.

Si les funcions sn bijectives, llavors el conjunt de totes les possibles transformacions d aquestes funcions forma un grup; i es diu que s el generat per aquestes funcions.

El conjunt de totes les funcions bijectives f: X   X formen un grup respecte de l operador composici. Aquest s el grup simtric, de vegades tamb se n diu el grup composici.

Notaci alternativa.

A mitjans del segle XX, alguns matemtics varen decidir que el fet d escriure "g f" per dir "primer apliqueu f, desprs apliqueu g" era massa confs i varen decidir de canviar les notacions.  Escriviren "xf" per "f(x)" i "xfg" per "g(f(x))". Aix pot se ms natural i sembla mes senzill que escriure funcions des de l esquerra en algunes rees.

La Teoria de categories fa servir f;g alternativament amb g f.

Operador composici.

Donada una funci g, l operador composici  es defineix com aquell operador que aplica funcions a funcions com

;

Els operadors composici s estudien en el camp de la teoria d operadors.

Vegeu tamb.

 Lgica combinatria;
 Funci composici (informtica);
 Descomposici funcional;
 Funcions d ordre superior;
 Lambda clcul;
 Relaci composici;

Referncies .


Enllaos externs.
"Composition of Functions" by Bruce Atwood, The Wolfram Demonstrations Project, 2007.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247164" title="Gregorio Jover Corts" nonfiltered="836" processed="834" dbindex="95971">

Gregorio Jover Corts (Terol, 1891 - Mxic, 1964) fou un anarquista aragons. Fuster d'ofici, es qued a viure a Barcelona desprs de complir el servei militar com a soldat de lleva. S'afili al sindicat de la fusta de la CNT i fou membre del comit de la Confederaci Regional del Treball de Catalunya. Perseguit per la repressi de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, s'exili a Frana (1924) i desprs junt amb Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso a l'Amrica Llatina. Novament a Frana, el 1927, particip en l'organitzaci de l'atemptat contra el rei Alfons XIII a Pars, cosa per la qual fou empresonat.  S'incorpor al grup "Los Solidarios". 

Iniciada la guerra civil espanyola el 1936, va ser nomenat responsable de la columna "Francisco Ascaso" (la 28ena. divisi), que oper en el front d'Arag. El 1938 fou nomenat cap del Des cos d'exrcit. Acabada la guerra s'exili a Frana d'on fou expulsat i hagu d'embarcar-se cap a Amrica, establint-se a Mxic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247166" title="Regiment de la Ciutat de Barcelona" nonfiltered="837" processed="835" dbindex="95972">




El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exrcit Regular Austriacista (1705-1713) i de l'Exrcit Regular de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successi.

El Regiment fou llevat l'any 1705 o als inicis de 1706 desprs de l'aixecament austriacista i la captura de Barcelona. El Consell de Cent de Barcelona es decant finalment per l'Arxiduc Carles com a nou Comte de Barcelona i sobir del Principat de Catalunya un cop aquest hagu jurat les Constitucions de Catalunya.

L'any 1713 desprs de la declaraci de guerra de les autoritats de Catalunya contra el el Duc d'Anjou i el Regne de Frana, el Regiment de la Ciutat de Barcelona, conjuntament amb el Regiment de la Generalitat de Catalunya, foren el nucli d'enquadrament de l'Exrcit Regular de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247167" title="Escamots d'Estat Catal" nonfiltered="838" processed="836" dbindex="95973">

Els Escamots d'Estat Catal eren una organitzaci paramilitar creada per l'organitzaci Estat Catal poc desprs de qu aquest fos fundat com a organitzaci poltica i de combat el 1922.

Els escamots van tenir diferents fases d'organitzaci. 

Inicialment es crearen com a subdivisions de l'anomenat Exrcit Catal creat per Estat Catal per a protagonitzar els Fets de Prats de Moll (1926) durant la dictadura de Primo de Rivera. La uniformitat adoptada aleshores era la del Exrcit Catal.

Posteriorment, un cop proclamada la Repblica Catalana (1931) i amb Estat Catal integrat de manera autnoma dins ERC, els escamots foren enquadrats en l'anomenada Gurdia Cvica destinada a protegir la recent creada repblica. La Gurdia Cvica dirigida per Daniel Cardona tindria una durada molt curta.

Un cop convertida la Repblica Catalana en Generalitat de Catalunya, els escamots es varen reorganitzar sota la direcci de Miquel Badia i Capell, a qui encarregaria aquesta tasca Francesc Maci desprs de intentar que dugus a terme la feina en Jaume Compte i Canelles (qui li va recomanar que la encarregus a Badia). Els escamots d'Estat Catal visqueren el seu moment lgid entre 1932-1933, poca en la qual anaren uniformats i protagonitzaren diversos actes multitudinaris i incidents violents. L'uniforme d'aquesta poca incloa una camisa militar verda, uns pantalons foscos, uns corretjams de cuiro i unes sabates ferrades. Els escamots tenien una estructura jerrquica clarament militaritzada. 

Ben aviat per els Escamots serien oficialment dissolts per les polmiques que causaren sobretot en protagonitzar alguns episodis violents (assalt a la impremta del setmanari el "Be Negre", etc.). Malgrat tot en la prctica no desaparegueren i seguiren conservant la seva estructura dins les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Catal (JEREC), que estigueren presidides pel qui seria futur secretari general d'Estat Catal en morir Maci, el aleshores conseller de Governaci Josep Dencs i Puigdollers. Miquel Badia fou en la prctica el seu principal dirigent fins la seva mort (28 d'abril de 1936). Durant tota la repblica la hegemonia d'Estat Catal dins les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Catal era total. 

Els escamots d'Estat Catal participarien com a tals novament parcialment uniformats amb una uniformitat improvisada i diferent a l'anterior per conservant la camisa verda i essent anomenats com a tals, durant els fets del Sis d'Octubre de 1934. 

L'estructura dels escamots es mantindria de facto durant tota la guerra i durant l'exili i clandestinitat dins les joventuts d'Estat Catal. Cal tenir en compte que Estat Catal abandon ERC el maig de 1936 i es reorganitz independent rebent l'adhesi de la prctica totalitat del que fins aleshores havien estat les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Catal (JEREC) i que, en sortir EC d'ERC, abandonarien ERC en bloc per integrar-se a EC.

Molts anys desprs, i ja en democrcia, Estat Catal editaria una revista anomenada l'Escamot que serviria de portaveu de les Joventuts d'Estat Catal.

Vegeu tamb .
 Estat Catal;

Enllaos externs .
 Article amb documentaci sobre els Escamots d'Estat Catal al frum d'Estat Catal;
 Vdeo sobre els Escamots d'Estat Catal durant els Fets del 6 d'octubre de 1934;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247169" title="Rebelli rab" nonfiltered="839" processed="837" dbindex="95974">


La "Rebelli rab" fou una sublevaci iniciada pel Rei de La Meca contra l'Imperi Otom amb l'objectiu de crear un Estat rab unificat des de la ciutat d'Alep, a Sria, fins a Aden al Iemen. La rebelli dur dos anys, des de 1916 fins a 1918, i forj un efmer regne rab que fou substituit rpidament per la divisi colonial que cre l'actual mapa d'Orient Mitj. 

 Els rabs sota l'administraci otomana .
A principis del segle XX, l'Imperi Otom havia perdut la major part de les seves possessions europees. Per tal de reforar les asitiques, des de 1908 i sota la influncia de la llit nacionalista dels Joves Turcs, es plantej establir aliances ms slides amb el grup tnic ms nombrs de l'Imperi desprs del turc: els rabs. La idea era dur a terme una progressiva transformaci que ports a l'Imperi a un model bicfal, similiar al de l'Imperi Austro-hongars. No obstant aix, els rabs vivien des de feia dcades la Nahda o renaixement cultural, que portava tamb la formaci d'una concincia nacional oposada a la difusa identitat otomana i, incls, al fet de compartir la mateixa fe islmica, oficial a l'Imperi i comuna a la major part de la poblaci. Aquest nacionalisme rab naixent fou inicialment de tipus cultural, i noms amb el temps es concret en reivindicacions d'autogovern. A totes les capitals rabs de l'Imperi sorgiren frums i organitzacions nacionalistes, les activitats de les quals foren reprimides per les autoritats. Tot i aix, la seva fora oblig a l'administraci otomana a transigir en certs casos. Un dels mxims exponents d'aquest moviment fou el congrs panrab celebrat a Pars el 1913. Un element de relativa importncia en aquests enfrontaments poltics a la regi fou la construcci d'una lnia ferroviria, el ferrocarril de l'Hijaz, que conectava les ciutats de Damasc i Medina. Motivat en l'excusa de facilitar la peregrinaci a La Meca, en realitat permetia una rpida mobilitzaci de les tropes otomanes, ra per la qual els rabs ho interpretaren com la darrera eina del control imperial.

En esclatar la Primera Guerra Mundial, el sult otom Mehmet V, com a Califa o cap de l'Islam, crid als seus sbdits musulmans a la yihad contra els aliats: (Frana, la Gran Bretanya i l'Imperi Rus). La intenci, d'altra banda habitual, de manipular el sentiment religis dels musulmans a favor dels interessos de les Potncias Centrals, trob gran resistncia en molts rabs, que, pel contrari, van veure en el conflicte mundial una gran oportunitat per desfer-se del control otom.

 La rebelli .
El Rei Husayn de La Meca, figura de prestigi, pare de dos representants rabs a les institucions d'Istambul  Abdall, sots-president del Parlament, i Faysal, diputat per Jedda , havia estat ja tantejat per la Gran Bretanya mitjanant el seu fill Abdall com a possible aliat contra els otomans en cas de guerra. 

En esclatar el conflicte, Kitchener intent provocar l'aixecament de les tropes del Rei amb un missatge enviat a travs de l'alt comissari britnic a El Caire, on es deia que si la naci rab es colloca al seu constat en aquesta guerra, Anglaterra  donar als rabs tota l'ajuda necessria contra una agressi estrangera. Era l'opotunitat, tant per al Rei com per als nacionalistes rabs, de crear un Estat propi, alliberat de la tutella otomana i vist amb bons ulls pels aliats, que agrups a tots els rabs de l'Imperi. Aquest primer contacte deriv en una correspondncia entre Husayn i Henry McMahon, alt comissari britnic a El Caire, entre 1915 i 1916. El Rei va voler concretar l'oferiment britnic en la constituci d'un regne rab que comprengus la Pennsula Arbiga i les terres de les actuals Sria, Lban, Palestina, Jordnia i Iraq. Desprs d'algunes reticncies, la part britnica accept la idea, tot i que imposant certes retallades territorials, al marge dels quals la Gran Bretanya est preparada per a reconixer i recolzar la independncia dels rabs en totes les regions compreses dins de les fronteres proposades pel Rei de La Meca (Carta del 24 d'octubre de 1915). Els territoris exclosos eren els considerats com a estratgics pels aliats: el litoral mediterrani de l'actual Sria, el Lban i el sud de l'Iraq.

Amb totes aquestes garanties, la rebelli esclat als suburbis de Damasc alhora que Husayn era nomenat rei de tots els rabs a La Meca, el 10 de juny de 1916. Com a resposta, un exrcit turco-alemany es prepar fer a desplaar-se cap a Medina. Les tropes rabs, al seu torn, alliberaren primer La Meca i poc desprs Medina, que era la seu de la guarnici otomana a l'Hijaz. Amb certs atacs al ferrocarril de l'Hijaz, allaren a les tropes turques del Iemen, impedint aix l'arribada de nous contingents a la regi. Al juny de 1917 prengueren el port d'Aqaba (actualment a Jordnia), el que va facilitar l'arribada d'avituallament per a l'exrcit rab i els atacs aliats a la regi. La rebelli avan cap al nord, prenent Jaffa, a la costa palestina, el 17 de noveembre de 1917. Un mes ms tard el general Allenby prengu Jerusalem.

Al setembre de 1918, les tropes rabs entraren a Damasc, on s'intentaren crear les primeres institucions del nou regne rab.

 Els projectes colonials .
A tota la rebelli particip l'oficial britnic Thomas Edward Lawrence, ms conegut com a Lawrence d'Arbia. La seva missi fou la de coordinar l'aven rab amb els objectius dels aliats. En les seves memries, Els set pilars de la saviesa, Lawrence afirm creure de forma sincera en la promesa britnica de recolzar la creaci de l'Estat rab, una promesa que, com el temps no trigaria a mostrar, resultava falsa. Els acords secrets de Sykes-Picot de 1916 dividiren tota la regi entre Frana i la Gran Bretanya, alhora que la Declaraci Balfour de 1917 mostr el recolzament britnic a la creaci de la casa nacional jueva a Palestina.

Els acords van romandre en secret fins que la Revoluci Russa port els bolxevics al poder i els feren pblics. Els otomans denunciaren llavors la maniobra aliada i proposaren als rabs un estatut d'autonomia. Malgrat tot, el final de l'Imperi era inexorable, i el 30 d'octubre de 1918 Istambul firm l'armistici de Mudros amb les potncies aliades.

Per sortir de la situaci creada per la publicaci dels acords Sykes-Picot, britnics i francesos feren una declaraci conjunta el 9 de novembre, en la que afirmaren que l'objectiu que perseguien era l'alliberament complet i definitiu dels pobles oprimits pels turcs durant tant de temps, animant i ajudant a l'establiment de governs i administracions indgenes a Sria i Mesopotmia en els territoris alliberats. Insistiren en qu no pretenien imposar als pobles locals unes o altres institucions sin assegurar, mitjanant la seva ajuda i una assistncia efica, al funcionament normal dels governs i administracions que els rabs es constitueixin lliurement. El text sembla recolzar les pretensions d'autodeterminaci que animaren la rebelli rab, per al mateix temps parla de governs i administracions, en plural, de Sria i de Mesopotmia per separat i d'assistncia, el que remet a la intenci de dividir el territori en zones d'influncia i establir mandats i tutelles sobre els governs locals. En definitiva, tot i que sembli el contrari, es tract d'una reafirmaci dels acords de Sykes-Picot. La idea de la tutella estrangera, d'altra banda, va ser avalada per la nova Societat de Nacions (juny de 1919), ja que, dins de la idea general de qu existien nacions avanades i nacions endarrerides, es referia especficament a les antigues comunitats otomanes per a dir que podien constituir-se en Estats independents sempre i quan un pas mandatari dirigs la seva administraci fins el moment en qu poguessin conduir-se per si mateixes.

L'efmer Estat rab (1918-1920) .
En aquells dies, des de la Damasc alliberada dels otomans, els rabs organitzaren el projectat Estat sota el control de l'emir Faysal. L'Estat hagu de fer front, des del seu naixement, a la negativa aliada a que la seva autoritat s'estengus fins a la costa mediterrnia, considerada estratgica per britnics i francesos tal i com s'havia establert a la correspondncia entre Husayn i McMahon i als acords de Sykes-Picot. Bsicament, es tractava de la costa de la Sria histrica, s a dir, de les actuals Sria i Lban. Faysal acab per acceptar aquesta retallada i la tutella francesa sobre Sria, que semblaven inevitables, a la conferncia de pau de Pars (novembre de 1919), on acud com a representant rab. Aquesta decisi, per, contrari a les resolucions del Congrs rab, que s'havia reunit aquell mateix estiu a Damasc i s'havia oposat a qualsevol divisi o interferncia estrangera. Un segon congrs Nacional, constituit en Parlament, es referm en aquesta oposici i proclam, el 7 de mar de 1920, la independncia de Sria dins dels seus lmits naturals. Faysal es convert en el cap del nou Estat, regit per una constituci democrtica.  

 El repartiment d'Orient Mitj .
Els successius tractats signats (com ara b el Tractat de San Remo o el Tractat de Svres, ambds de 1920) serviren de recolzament legal dels interessos colonialistes i establiren, malgrat tot, el repartiment definitiu de la regi entre les dues grans potncies. En poc temps, aquesta divisi fou segellada per una resoluci de la Societat de Nacions, i el text dels mandats fou aprovat el 1922. Vuitanta-mil soldats francesos desplegats a Sria obligaren a Faysal a exiliar-se, fet que establ definitivament el mandat francs sobre el pas. Amb el temps, els francesos dividiren el pas en diferents Estats independents (com ara b el Lban) i regions autnomes, tot i que ms tard es van veure forats a desfer algunes d'aquestes divisions. A la zona britnica, les provncies otomanes de Mosul, Bagdad i Bssora s'uniren per formar una nova entitat coneguda com a Iraq, sota mandat britnic, al tron del qual collocaren al prncep Faysal. Palestina tamb qued en mans dels britnics, que es comunic amb l'Iraq a travs d'un passads al desert anomenat Transjordnia (ms endavant Jordnia), amb el prncep Abdall com a Rei. D'aquesta manera qued conformat el mapa d'Orient Mitj per a les dcades segents.

A l 'actualitat, els haiximites descendents de l'emir Abdall segueixen governant a Jordnia. Aquest pas, malgrat haver estat creat del no-res, ha mostrat una sorprenent estabilitat. Precisament, la monarquia jornada s, segurament, la instituci que ms es proclama com a hereva de la rebelli rab.

Vegeu tamb.
Nacionalisme rab;
Panarabisme;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247170" title="Organisation (grup)" nonfiltered="840" processed="838" dbindex="95975">


Organisation s el nom d'un grup de rock experimental alemany, que va estar actiu a finals de la dcada dels anys 60. s notable, sobretot, perqu Ralf Htter i Florian Schneider, fundadors de Kraftwerk, van ser-ne membres.

A ms de Htter (orgue) i Schneider (flauta), Organisation estava format per Basil Hammoudi (veu, percussi), Butch Hauf (baix i percussi) i Fred Monicks (bateria i percussi).

Noms van publicar un lbum, Tone Float, a l'any 1970; desprs de la seva edici, Organisation es van dissoldre i el duet Htter-Schneider cre el grup pel qual sn coneguts des d'aleshores, Kraftwerk.

Fonts.

1. Kraftwerk: Man, Machine and Music, Pascal Bussy, SAF Publishing, 2 edici, 2001.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247181" title="Agncia Europea de Defensa" nonfiltered="841" processed="839" dbindex="95976">


L'Agncia Europea de Defensa (EDA) s una agncia de la Uni Europea (UE) encarregada de vetllar per la seguretat dels Estats membres de la Uni.

Histria. 
Fou creada el juny de 2004 pel Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu a partir de les funcions de la Uni Europea Occidental (UEO), sent operativa el 12 de juliol del mateix any. T la seva seu a la ciutat belga de Brusselles.

Funcions. 
L'Agncia Europea de Defensa dna suport als Estats membres de la Uni (exceptuant el cas de Dinamarca, el qual es desvincul del projecte de defensa) en qestions de defensa, millorant la capacitat en aquesta matria i gestionar la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna. Dins de la seva missi es troben quatre funcions principals:
Desenvolupar les capacitats de defensa. ;
Promoionar la recerca i desenvolupament tecnolgic en matria de defensa. ;
Promocionar la cooperaci en armament. ;
Crear un mercat competitiu d'equipament militar europeu i enfortir les bases tecnolgiques i industrials d'Europa. ;

Estructura. 

Aquest cos possex personalitat jurdica i la seva direcci recau en tres elements.
 Direcci: Responsable de l'organitzaci i funcionament general, assegurant la implementaci de les directrius i decisions. Des de la seva fundaci ocupa aquest crrec Javier Solana, tamb Alt Representant per a la Poltica Exterior i de Seguretat Comuna;
 Direcci administrativa: el cos de l'agncia per a la presa de decisions, composat pels ministres de defensa dels estats membres amb un representant de la Comissi Europea i liderat pel cap de l'Agncia. ;
 Conseller executiu: Cap del personal i responsable de la supervisi i coordinaci de les unitats. Actualment ocupa aquest crrec Nick Witney.

Referncies.


Enllaos externs.
  Portal de l'Agncia Europea de Defensa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247184" title="Tone Float" nonfiltered="842" processed="840" dbindex="95977">


Tone Float s el primer i nic disc publicat pel grup de rock alemany Organisation. Va aparixer a l'any 1970, i fou editat al segell discogrfic RCA.

L'estil de Tone Float s comparable al del material publicat per d'altres grups contemporanis de l'escena rock alemanya, com Can o els primers Tangerine Dream: d'una banda, segueix l'estil del rock simfnic representat per Pink Floyd, per tamb mostra influncies de msics avantguardistes com Karlheinz Stockhausen.

Fou produt per Conrad "Conny" Plank, i enregistrat al seus estudis provisionals, localitzats a una refineria de petroli abandonada. Grcies als contactes de Plank, Organisation pogu publicar el seu primer disc al segell RCA; per aix va fer que a Alemanya el disc noms estigus disponible via importaci i no hi va vendre moltes cpies.

Veient les baixes xifres de vendes del disc, RCA va decidir de rescindir el contracte d'Organisation, que poc desprs es dissolgueren. Htter i Schneider formaren posteriorment Kraftwerk.

L'lbum no ha estat reeditat oficialment en CD, per s que han aparegut LPs i CDs no oficials a partir dels anys 90. Algunes d'aquestes reedicions inclouen un tema extra anomenat "Vor dem blauen Bock", per en realitat es tracta de "Truckstop Gondolero/Rcksto Gondoliere", que, a ms, fou interpretat per Kraftwerk en directe al programa televisiu Beatclub al mes de maig de 1971, en la primera aparici televisiva del grup.

Temes.

 Tone Float - 20:37;
 Milk Rock - 5:17;
 Rhythm Salad - 3:15;
 Silver Forest - 4:05;
 Noitasinagro - 7:42;

Tema extra:

 Vor dem blauen Bock (Truckstop Gondolero/Rcksto Gondoliere) - 11:17;

Dades.

 Organisation:

Basil Hammoudi: Veus, bongos, caixa de msica, conga, gong, glockenspiel, percussi.

Ralf Htter: Orgue Hammond.

Florian Schneider-Esleben: Flauta elctrica i acstica, campana, triangle, viol elctric, percussi.

Butch Hauf: Baix, percussions.

Fred Monicks: Bateria, pandereta, maraca, esquella, bongos, percussi.

 Produt per Conny Plank.

Fonts.

1. Kraftwerk: Man, Machine and Music, Pascal Bussy, SAF Publishing, 2 edici, 2001.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247185" title="Cels (filsof)" nonfiltered="843" processed="841" dbindex="95978">
Cels (grec:        ) fou un filsof grec que va viure en el segle II i  va escriure una serie de textos contra el cristianisme als que s'opos Orgenes. La seva obra ms coneguda, el Discurs Veritable (      '      ), fou criticada per aquest en la seva obra Contra Cels, escrita entre 70 i 80 anys ms tar i gracies a la qual es conserva part de l'obra de Cels.

 Obra .
Es conserva solament la seva obra Doctrina veritable (segons altres traductors Discurs sobre la veritat).

En ella critica a Jess, dient que hauria estat fill d'una jueva amb un soldat rom, que hauria practicat la mgia que aprengu a Egipte i que per aix es guany uns quants deixebles d'entre el poble ms miserable. D'altre banda, per Cels el argument ms fort en contra de Crist es la seva humiliant mort a la creu, absolutament indigna d'una divinitat. Llavors compara els relats de la resurrecci amb els que circulaven d'altres personatges de la cultura grega. 

De la crtica del fundador del cristianisme, passa als seus seguidores. Segons Cels els cristians haurien afavorit una mena d'Estat dins del Estat: no participen en els cultes ni en les festes, negant les tradicions dels avantpassats. A ms serien: ignorants, pobres i supersticiosos. Per, donada la situaci de l'imperi, els invita a participar d'una a liana poltica que permeti un nou enriquiment de Roma.

Vegeu.
Toledot Yeshu (Vida de Jess segons el Judaisme);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247188" title="Jean-Antoine Chaptal" nonfiltered="844" processed="842" dbindex="95979">


Jean-Antoine Claude, comte Chaptal de Chanteloup, nascut el 4 de juny de 1756 a Nojaret, Lozre i traspassat el 30 de juliol de 1832 a Pars, va sser un home d estat i qumic francs.

 Biografia . 
Chaptal va realitzar els seus primers estudis de qumica a Montpeller fins al 1777 i va obtenir el seu doctorat en medicina a la prestigiosa Universitat de la mateixa ciutat. Posteriorment, va estar-se tres anys i mig a Pars, on va poder conixer de primera m el desenvolupament de la qumica pneumtica. Com Fourcroy i Berthollet, Chaptal va seguir els cursos del que llavors era un ntim collaborador de Lavoisier, Jean Baptiste M. Bucquet.

Al 1780 torn a Montpeller per ocupar la ctedra de qumica i invert part de la seva fortuna per fundar una fbrica de productes qumics. Al 1793 torn a Pars per dirigir una fbrica de plvora a Grenelle i desprs d ensenyar qumica vegetal a la prestigiosa cole Polytechnique fou elegit membre de l' Acadmie des Sciences el 1796.

El 21 de gener de 1801 fou designat ministre de l Interior pel cnsol Napole Bonaparte, crrec des del qual impuls la renovaci de la instrucci pblica, fundant l Escola de llevadores de Pars el 1802 i promulgant el "Decret Chaptal", embri de la fundaci dels nombrosos museus provincials de Frana.

Chaptal dimiteix el 1804 quan Napole es corona emperador per retirar-se a la vida acadmica. Fou nomenat, no obstant, senador imperial el 1805, i desprs de la Restauraci s distingit amb el ttol de "Pair de France" el 1819. No obstant aix, els seus ltims anys els va passar sumit en els deutes i la fallida final dels seus negocis per culpa de diversos assumptes relacionats amb els seus fills.

 Obra .

Grcies al desenvolupament d un procs millorat de producci d cid i, en especial, d un mtode de vinificaci per elevar el grau alcohlic, ms tard conegut en el seu honor com chaptalitzaci, Chaptal aconsegu gran prestigi i renom.

Chaptal va adoptar els canvis introduts en la teoria del flogist i probablement va ensenyar en les seves primeres classes la identificaci del flogist amb l aire inflamable (nom que es donava a l'hidrogen abans que Lavoisier el reconegus com un element qumic), que fou defensada en aquells anys per Richard Kirwan. Llavors, en els anys segents, va anar assumint particularment alguns aspectes de les interpretacions de Lavoisier, amb qui va mantenir correspondncia a partir de 1784. En una d aquelles cartes, escrita al juny d aquell any, Chaptal afirmava que els resultats de les seves prpies experincies oferien una  confirmaci directa  de les idees de Lavoisier sobre la composici dels cids, la qual considerava que estava  en tal acord amb els fets coneguts  que  no dubtava en absolut  d ella. Tamb assenyalava que les anlisis i la sntesi de l aigua podia ser considerat com un  experiment crucial  i es proposava repetir-lo en les seves llions pbliques a Montpeller. En els anys segents, Chaptal adopt plenament les idees de Lavoisier i les va aplicar tant el la preparaci de les seves classes, a les que assistien entre quatre-cents i cinc-cents estudiants cada any, com en el disseny de processos industrials de gran escala.

Desprs de diversos anys de preparaci, el seu llibre de text lmens de Chymie es public el 1790 i, a l igual que les obres de Fourcroy, es transform en el vehicle de la nova qumica a travs de nombroses edicions i traduccions a diverses llenges.

Chaptal, si b no destac com a descobridor o teric de primer ordre, s una de les personalitats que ha contribut a la difusi de les cincies en general i les qumiques en particular, amb nombrosos treballs de directa aplicaci a la vida industrial.

 Obres .
A ms d alguns articles, va escriure especialment en els  Annales de chimie :

 	lmens de Chymie (3 vols., 1790; nova ed., 1796-1803) 

 	Trait du salptre et des goudrons (1796)
 
 	Tableau des principaux sels terreux (1798) 

 	Essai sur le perfectionnement des arts chimiques en France (1800) 

 	Art de faire, de gouverner, et de perfectionner les vins (1 vol., 1801; nova ed., 1819)
 
 	Trait thorsque et pratique sur Ia culture de Ia vigne, &c. (2 vols., 1801; nova ed., 1811)
 
 	Essai sur le blanchiment (1801)
 
 	La Chimie applique aux arts (4 vols., 1806)
 
 	Art de la peinture du coton en rouge (1807)
 
 	Art du peinturier et du digraisseur (1800)
 
 	De l'industrie franaise (2 vols., 1819)
 
 	Chimie applique  l'Agriculture (2 vols., 1823; nova ed., 1829).


 Enllaos externs .
(en castell)
 Chaptal a la Revoluci Qumica;
 Biografia resumida de Chaptal;
 Chaptal i el vi: petita biografia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247192" title="Antequera" nonfiltered="845" processed="843" dbindex="95980">

Antequera s un municipi d'Andalusia, a la provncia de Mlaga, Espanya. La seua poblaci s de 44.032 habitants. Est situat a la comarca del mateix nom, a 45 km de Mlaga i a 160 de Sevilla.

Dades bsiques.
s coneguda com "el corazn de Andaluca" (el cor d'Andalusia), al trobar-se entre Mlaga, Granada, Crdova i Sevilla.

Antequera est a 47 km al nord de la ciutat de Mlaga, prop de les muntanyes de El Torcal  i  Chimenea El Arco Calizo, a 575 m sobre el nivell del mar. El riu Guadalhorce contribueix a la fertilitat de les seues terres.

El municipi amb 817 km s el ms gran de la provncia de Mlaga en termes de superfcie, i un dels majors d'Andalusia.


 Clima tpic .
El clima a Antequera s molt variat. En estiu normalment ronda entre els 35 graus pel dia i els 20 graus aproximadament per la nit. A l'hivern, la majoria de dies ronda entre els 18 graus. 

 Evoluci demogrfica .
L'evoluci demogrfica del municipi ha sigut el que es reflexa al segent grfic (INE 2006):



Entitats de poblaci.
Antequera t 12 pedanies i 1 ELA (Entitat Local Autnoma):
Bobadilla Estacin;
Bobadilla Pueblo;
Caadas de Pareja;
Cartaojal;
Colonia de Santa Ana;
La Higuera ;
La Joya ;
Las Lagunillas ;
Los Llanos de Antequera;
Los Nogales ;
Puerto del Barco;
Villanueva de Cauche;
Villanueva de la Concepcin (Entitat Local Autnoma);

Aquest ltim municipi est a expenses de qu la Junta d'Andalusia es pronuncie sobre la segregaci del municipi matriu (Antequera), havent obtingut l'aprovaci de la Diputaci Provincial de Mlaga el 09/05/2007, fet pel qu, prompte es convertir en el municipi nmero 101 de la provncia malaguenya.

Histria.

 Edat Antiga i Mitjana .
La fundaci d'Antequera va lligada a l'aparici del municipi rom d'Antikaria on va existir l'nic Collegi de Pontfices dels Csars que hagu a Hispnia. Els restos de civilitzacions anteriors es troben a l'arqueologia prehistrica i es manifesten a poblats dels que la seua dataci oscilla entre 2.000 i 2.500 anys aC, encara que altres opinions els daten en uns 4.000 anys. Els principals testimonis d'aquesta poca son els dlmens de Menga, Viera, El Romeral i El Alcaide, els tres primers prxims a la ciutat i fcilment visitables i l'ltim proper a Villanueva de Algaidas, considerats el millor conjunt dolmnic d'Hispnia.

El buit de dades entre els grans complexos de la prehistria i el gran legat romans, no s indicatiu per ignorar possibles asentaments d'bers, tartessis, fenicis i cartaginesos, els primers de presncia hipottica per no menyspreable, no obstant, la dels cartaginesos queda patent en fangs i sepulcres trobats al Cerro Len, del terme d'Antequera, que seria l'Osqua que en tal mont va existir i que va ser teatre d'una batalla entre Asdrbal i les legions romanes. 

A l'poca romana, el poble adopt rpidament la cultura romana i la llengua llatina, i la transici a la dominaci romana va ser en gran mesura pacfica. En virtut dels romans, la ciutat va seguir sent un important centre comercial, sobre tot coneguda per la qualitat del seu oli d'oliva. Els banys romans excavats se situen a la part sud-est de la ciutat. 
No se'ns pot oblidar l'feb d'Antequera, escultura significativa de la ciutat.

Els germans van destruir, juntament amb Antikaria, Singilia, Nescania, Osqua i Aratispi, deixant-les arrasades, tot i que Singilia va seguir habitable, com el prova la seua necrpoli a un dels sarcfags de plom es trob una moneda d'or de Viteric (603-610). El mateix ocurreix amb Antikaria, a la qual entraren les tropes rabs manades per Abd al-Aziz ibn Mussa-Ben-Noseir, desprs del tractat que celebr a Oriola amb el monarca got Todmir o Teodomir. Durant la dominaci rab es va coneixer com Medina Antakira. La ciutat tenia en eixe moment una poblaci aproximada de 2.600 habitanta, es va convertir en una de les ciutats de las restants del Regne de Granada i una important ciutat fronterera. Per defensar-se de les tropes catliques es va construir l'Alcassaba, sent la seua torre ms important la de l'homenatge. 

Des de la meitat del segle XIII, una volta conquerides Sevilla i Jan, s quan Antakira comen a tindre importncia com fortalesa militar fronterera. Els monarques castellans comprengueren la seua condici de clau del regne de Granada i com a tal intentaren conquerir-la en distints moments. La importncia que en Castella s'atribua a la conquesta de la ciutat, s'evidencia pel fet que assumira personalment la seua realitzaci el propi regent Ferran I d'Arag, que governava en nom del seu nebot Joan II de Castella i que ha passat a la histria amb el sobrenom del d'Antequera. Desprs de la conquesta, va ser declarada ciutat per una real cdula del 9 de novembre de 1441. Va ser, durant tota la conquesta castellana, centre neurlgic i fronterer de xoc, punt de partida per conquistes posteriors, com per exemple les d'lora i Casarabonela i sobre tor plataforma d'expedicions contra el regne de Granada. Al 1466, el Rei Enric IV concedeix el ttol de 'muy noble' (molt noble) a la ciutat d'Antequera pels heroics serveis prestats pels seus moradors.



 Edats Moderna i Contempornia .
A partir de la conquesta de Granada al 1492 la ciutat comena a transformar-se i realitzar la seua expansi fora de les muralles, augmentant la seua poblaci en molt poc temps fins prop de 15000 habitants, al calor de les seues frtils terres i a la absncia d'enemics.
 
Desprs de la conquesta, la ciutat va seguir sent una important ciutat comercial, degut a la seua ubicaci, la seua florescent agricultura i a la labor dels seus artesans, tots els que contribueixen al el creixement cultural de la ciutat, la ciutat es va comenar a cridar a principis del Segle XVI "El corazn de Andaluca" (El cor d'Andalusia).

Per va a ser durant els segles XVI i XVII quan la ciutat realitza el major creixement demogrfic arribant a ser una de les ciutats comercials ms importants d'Andalusia, degut principalment a la seua ubicaci com a crulla de dos de les principals rutes comercials: Sevilla-Granada i Mlaga-Crdoba. En aquests segles van morir Pedro Espinosa, Cristobalina Fernndez de Alarcn i Luis Martn de Plaza, poetes molt importants d'aquesta ciutat. Tamb, a l'any 1500, els Reis Catlics concedeixen llicncia a la ciutat per a que aquesta cedisca 700 vares de terreny en les que poder llaurar un Monestir baix l'advocaci de San Zoilo, pels Frailes de la Observancia de San Francisco (Frares de l'Observncia de Sant Francesc).

Els Reis Catlics fundaren la Real Colegiata de Santa Mara La Mayor, que des d'aquest moment la collegiata era el referent cultural antequer. 

Ja al segle XVIII s quan la ciutat arriba al seu millor moment. La ciutat es transforma i nombroses congregacions religioses s'asenten a la ciutat i construeixen nombroses cases, capelles i esglsies, fins convertir Antequera en una autntica ciutat conventual. La noblesa tamb realitza encrrecs de nous palaus i sorgeix llavors una important activitat artstica destinada a nodrir, no sols els nombrosos convents i palaus antequerans, sin tamb els de poblacions venes i d'altres provncies. En lo artstic s la de les esglsies de blanques i arrissades guixeries, els exteriors de rajola i els interiors ultradecorats; de les remodelacions urbanstiques; la de les Cofrades i devocions a imatges molt concretes. S'alen ara les esglsies de la Victria, les Descalzas, Santa Catalina, Madre de Dios, Santa Eufemia, Santiago, Santa Clara, la Caridad, la Escuela de Cristo, San Miguel, etc. Totes aquestes construccions tenien que ser decorades de rentables, imatges i llenos. Tampoc podem oblidar la importncia dels platers antequerans, que en aquest segle s'agremien en torn a la Cofradia de San Eloy.

Existeix una arquitectura popular de caracterstiques peculiars, construint-se a ms a ms per la noblesa antequerana palaus i casones de gran bellesa. Alguns d'ells sn: el palau del Marqus de Villadarias, del Conde de Pinofiel, del Conde de Colchado, del Conde de Valdellano, del Barn de Sabasona, etc.

El segle XIX es caracteritz per la prdua de poblaci degut a les epidmies, i l'entrada en escena d'una incipient burgesia que buscar en el sector txtil i llaner, alternatives a l'agricultura i als oficis en decadncia. Al 1810 la ciutat va tornar a ser presa, esta volta per les tropes franceses, que foren expulsades dos anys ms tard. El desembarcament de l'era industrial a la ciutat, fa que els seus productes puguin ser comercialitzats a tota Espanya, sent molt famoses i valorades les mantes Antequeranes. Per poc desprs, aquesta mateixa expansi industrial li esclat a les mans a la ciutat, i  a partir de la inauguraci del primer ferrocarril Barcelona-Matar Antequera anir perdent mercat a favor del txtil catal, fins desaparixer per complet.
 
Al 1883, s'aprov a Antequera la constituci Andalusa i des d'aquest moment adopt el nom de Constituci d'Antequera.
Encara que l'inici del segle XX i les posteriors guerres no van afavorir en res el desenvolupament de la ciutat, i ms b va fer que la ciutat tornara a recurrir de nou a una agricultura cada vegada menys competitiva, en l'actualitat la ciutat gaudeix d'una gran expansi industrial i de serveis, i d'un modern sector agrcola. No obstant aix desprs de la gurra civil, la localitat pateix un gran declivi econmic i social provocant una intensa emigraci. Al 1960 S'inici un impressionant incendi a l'esglsia de San Sebastin, d'Antequera, la qual qued quasi destruda. Als inicis del segle XX, es va crear el diari El sol de Antequera, dec de la premsa malaguenya.
 
El segle XXI s'inicia amb el mandat de Jess Romero Bentez (PSOE), i entre 2005 i 2007, diferents empreses estableixen a Antequera nous centres empresarials, i altres es comprometen a establir-ho, como lEroski La Vernica; a ms, es va crear l'estaci d'AVE de Santa Ana, un annex de la ciutat i est programat que a la Semana Blanca del 2008 s'inagure el traat Antequera-Madrid. Tamb, hi ha un projecte a la ciutat per a que es construsca un aeroport comercial que estaria als arrabals del poble.

Economia local.

A l'actualitat el municipi est en una poca de prosperitat econmica. Aix s degut, per exemple, a l'assentament del polgon industrial com un dels motors econmics de la ciutat, i la creaci de polgons perifrics com el parc empresarial d'Antequera (PEAN). Entre les empreses installades a Antequera podem citar els respectius centres de distribuci logstica de Mercadona i Da, i la planta de producci de Bimbo, entre altres moltes installacions. 

Altres projectes com la connexi per AVE amb Madrid, Crdoba i la Costa del Sol, el Centro de Investigacin y Desarrollo de empresas (Centre d'Investigaci i Desenvolupament d'empreses) i el projecte d'aeroport fan d'aquesta ciutat una de les ms prsperes d'Andalusia en termes econmics i amb millor projecci de futur sobre tot pel que fa a creaci d'ocupaci es refereix.

Altre projecte a realitzar en breu consisteix en la creaci d'un Centro de Observacin Astronmico al el Torcal, degut a que aquest paratge natural s un dels llocs amb menor contaminaci lumnica d'Andalusia.

Antagonismes.
Varis grups ecologistes i de desenvolupament sostenible de la ciutat critiquen, entre altres coses, l'impacte medioambiental que suposen tant la construcci de l'AVE, (que va deixar sense aigua el paratge natural del Valle de Abdalajs (Vall d'Abdalajs) arribant a perdre fins a 20 milions de litres al dia en poca de sequera), com la possible construcci del futur aeroport privat a la vega d'Antequera (paratge amb tota la tradici agrcola del municipi que el seu terreny s el segon ms frtil de tota Andalusia, desprs de La Vega de Granada). Tamb preocupa la proliferaci de nous projectes de camps de golf repartits entre Antequera i poblacions de la comarca, i de nombrosos complexos urbanstics. En resumides comptes, es molt discutit i temut l'auge de l'especulaci al municipi.


s antiga ambici d'aquesta Ciutat ser seu del govern andals, votaci que va perdre al seu dia a favor de Sevilla, actual capital (restos d'aquest sentiment queden encara latents en la poblaci de la ciutat).

 Agricultura .
L'agricultura s fonamental a l'economia de la ciutat. El municipi t un total de 50265 hectrees cultivades, distribudes de la segent forma: 
 Herbacis: 25.197 Ha.
 Fruiters: 1.715 Ha.
 Olivar: 23.301 Ha.
 Ram: 48 Ha.
 Altres cultius: 4 Ha.

Destaca el nombre de cooperatives dedicades a la producci d'oli d'oliva, sent Hojiblanca la de ms renom.



 Vies principals .

 Infante Don Fernando: s el carrer principal d'Antequera, s'anomena aix, en honor a l'Infant Don Ferran, que aconsegu reconquerir aquesta ciutat al 1410, i es coneguda colloquialment com "Calle Estepa" (Carrer Estepa). En aquest carrer es troba l'Ajuntament. ;

 Alameda de Andaluca: carrer contigu al Carrer Infante Don Fernando molt transitada.

 Avinguda de La Legin: cap de carrer a l'Alameda d'Andalusia. Comunica el centre amb els barris antics de la ciutat. ;

 Plaa de Castilla: junt a la Porta d'Estepa. En ella es troba l'esttua dels enamorats, feta per l'escultor Manuel Patricio Toro.

 Carrer Lucena: Carrer on se siten moltes cases pairals i va al Carrer Infante Don Fernando;

 Carrer Comedias: Carrer peatonal, molt transitada pels seus comeros;

 Carrer Calzada, Carrer Carrera, Carrer Cantareros, Carrer Carreteros i Cuesta de Talavera, son altres de les principals artries de la ciutat.



 Administraci .



 Eleccions de 2007 .
A les eleccions locals de 2007 el PSOE revalid l'alcaldia, amb 10 escons i el 39,52% dels vots, pactant per aix amb Izquierda Unida, que va obtindre tres escons. 

 Junta de Govern actual .

Partit Socialista

 Ricardo Milln Gmez 	;
Ana Mara Navarro Navarro;
 Jos Luis Ruiz Espejo;
Jos Cobos Gutirrez;
Carmen Rosa Torres Varo;
Josefa Snchez Lozano;
Javier Duque Lucas;
Dolores Garca Ortega;
Antonio Mellado Rojas;
Jos Antonio Conejo Arrabal;

Izquierda Unida  Los Verdes Convocatoria por Andaluca (Esquerra Unida-Els Verds Convocatria per Andalusia)
Mara Dolores Quintana Campos;
Antonio Pedro Garca Pelaez;
Mara Teresa Aranda Snchez;

 Oposici .
Partit Popular
Ana Mara Corredera Quintana;
Manuel Jess Barn Ros;
Andrs Calvo Gmez;
Jos Ramn Carmona Snchez;
Josefa Conde Serrano;
Angel Luis Gonzalez Muoz;
Maria Josefa Gonzlez Ruiz;

P.A.B.A
Antonio Glvez Olmedo;

 Barris .








 Cultura .
 Educaci .
A Antequera hi ha quatre collegis pblics i diversos collegis concertats amb educaci infantil i Educaci Primria. El ms antic s el collegi Salesianos, ms conegut com "Colegio Aguirre" situat a la Vega d'Antequera. Consta de tres instituts pblics d'educaci secundria: l'I.E.S Pedro Espinosa, l'I.E.S Los Colegiales i l'I.E.S. Jos Mara Fernndez.

Gastronomia.
La varietat gastronmica d'Antequera s molt extensa, tant en plats com en postres. El mollete antequer, tipus de pea de p, s l'estandart de la ciutat al ser conegut ms enll de les seues fronteres. La porra (tamb anomenada salmorejo a altres llocs), i el po antequerano son plats molt presents als dinars d'estiu. En nadal varies empreses locals s'especialitzen en la realitzaci de mantecados i altres dolos. En quant a postres, el bienmesabe antequerano s un dels ms afamats del municipi, aix com l'angelorum.
Alguns productes comercialitzats per altres empreses de la zona son l'oli d'oliva i les conserves dels productes de la vega antequerana. Tamb son habituals els plats de caa i les receptes de peix en escabetx, forma de conservar els aliments que es remonta a l'poca romana.

 Msica .
El ball tpic s el fandango antequerano. Va ser prohibit al 1556 per encara amb aquesta prohibici era ballat a l'mbit familiar. S'usa el morter per a ballar-ho i s un ball que es cre per al flirteig entre homes i dones. Tamb es ballen balls com el de la zapatilla(sabateta) cantant-hp als pascarrers i al Nadal.  

A l'actualitat cal destacar el Festival de Blues d'Antequera, de celebraci anual i gran renom.

 Museos .

 Palau de Njera;
 Museu Conventual de "Las Descalzas";
 Museu Taur;
 Museu del Aceite (de l'oli);
 Museu de la Beata Madre Carmen del Nio Jess;
 Museu d'usos i costums de "San Benito";
 Casa-museu dels Colarte;

 Literatura .
Antequera s ciutat natal de diversos poetes, destacant a Pedro Espinosa i Muoz Rojas. Pedro Espinosa mencion a la seua ciutat natal a un llibre en prosa, anomenat Penegrico de la ciudad de Antequera, al  1626 i s sobre tot conegut com un dels millors antlegs de la lrica del Segle d'Or. Jos Antonio Muoz Rojas fou galardonat al 1998 amb el Premio Nacional de Literaturaper la seua obra Objetos Perdidos (Objectes perduts), i amb el Premio Reina Sofa de Poesa Iberoamericana al 2002. Fou nombrat Hijo Predilecto de Andaluca al 1992.

 Transports .

Les artrias principals que comuniquen a Antequera sn la carretera A-45 (Crdova i Mlaga) i la carretera A-92 (Sevilla i Granada)

A la comarca d'Antequera hi han tres estacions de tren. Una es troba a la mateixa ciutat, altra a 8 km a l'anexe de Bobadilla, i una tercera a la colnia Santa Ana, per la que circula l' AVE. 
 


 Mitjans de comunicaci .

Televisi i radio
Europa FM Antequera 96.3;
Teleantequera;
Premsa escrita
La Crnica;
Antequera Informacin;
El Sol de Antequera;

 Esports .
La ciutat est present a les principals competicions d'esports: 

 Club Balonmano Antequera: s el club deportista ms important de la ciutat. Participa a la Liga Asobal.

 Antequera Club de Ftbol: Participa actualment en Tercera Divisi Nacional. El trofeu del club es diu Trofeo Ciudad del Torcal i ja ha arribat la cinquanta edici.

 Club de Natacin la Boutique del Neumtico: Competeix a nivell andals a la majoria de categories de nataci.

 Oaxaca Antequera: Equip de futbol sala de la ciutat, a la tercera mxima categoria d'Espanya.

 Tennis: A la ciutat, es disputa des fa deu anys el Torneo Ms que Tenis de Antequera;

A ms, als tres ltims anys ha comenat la Vuelta Ciclista de Andaluca a  aquesta ciutat.

 Festes destacades .
Mercado medieval: (14-16 de setembre): mercat situat anualment a la Plaa del Coso Viejo ambientat a l'Edad Mitjana. 

Procesin del Cristo de la Salud y de las Aguas: A la vesprada de l'ltim dissabte del mes d'abril comena cada any els cultes al Santsimo Cristo de la Salud y de las Aguas, Patrde la ciutat. Eixe dia t lloc el trasllat del Senyor des de la seua capilla habitual, fins l'altar major del mateix, en el que es denomina la  Bajada del Seor  (Baixada del Senyor). Entre l'1 i el 18 de maiges celebren dos novenes al Senyor.

Noche Flamenca de Antequera: Festival de msica flamenca celebrado anualment l'11 d'agost.

Carnaval: Festa tpica de disfraos celebrada anualment en Febrer.

Feria de agosto de Antequera: Aquesta fria s de las ms antigues d'Espanya declarada  Festa d'Inters Turstic Nacional  els seus orgens es remonten al 1748, any que el rei Ferran VI va permitir que es celebren anualment. 

Feria de Mayo de Antequera:T els seus orgens a una antiga fria del ramat. A l'actualitat t com principal funci l'exposici i venda de distintes novedats en quant a maquinria agrcola, aix com el comer de ramat i productes del sector.

Semana Santa: Provess per la via pblica de trons e iconografia cristiana. Celebrada anualment entre mar i abril.

Procesin de Nuestra Seora de los Remedios: Festa patronal. Provess per la via pblica d'iconografia cristiana. Celebrada anualment el 8 de septembre.

Procesin de Santa Eufemia o procesin de las Candelas": Festa patronal. Provess per la via pblica d'iconografia cristiana. Celebrada anualment el 16 de septembre.

Andaluca Barroca: En septembre i octobre de 2007, es celebr aquesta festa. Hagu exposicions, concerts d'pera i rgan, aix com un Festival de Msica i Comedia, i altres activitats.

Llocs d'inters turstic.

Vegeu tamb Patrimoni Histric Andals a la Comarca d'Antequera







Ciutats agermandes.
 Agde ;
 Oaxaca de Jurez ;

 Altres "Antequera" al mn .
 Antequera, localitat del Departament de San Pedro al Paraguai;
  Antequera, localitat argentina situada al departament Primero de Mayo de la provncia del Chaco.

Referncies.


Enllaos externs.
Ayuntamiento de Antequera ;
Grupo de Accin y Desarrollo Local de la Comarca de Antequera ;
Centro de Iniciativas Tursticas de la Comarca de Antequera;
Peridico El Sol de Antequera. Decano de la Prensa Provincial. ;
Peridico La Crnica. Informacin sobre la actualidad en Antequera. ;
Gibralfaro. El Efebo de Antequera. ;
Crnicas Mochanas.Humor grfico sobre Antequera. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247193" title="Medalla del 1500 Aniversari de Kev" nonfiltered="846" processed="844" dbindex="95981">

La Medalla del 1500 Aniversari de Kev (Rus:       "         1500-           ") s una medalla creada per commemorar la fundaci de la ciutat de Kev l any 882. Va ser la darrera de les medalles institudes en honor dels aniversaris de les ciutats. Va ser instituda el 16 de maig de 1982 per Leonid Brjnev. 

Era atorgada:
 Als obrers, especialistes de l'economia nacional, els treballadors de la cincia i la cultura, les institucions estatals i les organitzacions socials, els militars, els pensionistes i a aquells que hagin treballat pel desenvolupament econmic, social o cultural que viuen a Kev o als seus suburbis almenys des de fa 10 anys.
 Als participants de la defensa de Kev durant la Gran Guerra Patritica, als possedors de la "Medalla de la defensa de Kev", als guerrillers i partisans, que van lluitar a Kev i als seus voltants, a tots aquells que van prendre part en l'alliberament de la ciutat, independentment de la seva residncia en l'actualitat.

 Histria .

Instituda pel Decret de la Presidncia del Consell Superior de la URSS. La seva concessi es feta en nom de la Presidncia del Consell Superior de la URSS, del Consell Ciutad de Kev i dels diputats populars.

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de la "Medalla del 250 Aniversari de Leningrad"

L'autor del disseny va ser el pintor E.G. Kud.

Juntament amb la medalla s'atorgava un certificat acreditatiu.

Va ser atorgada sobre unes 780.180 vegades. La primera concessi va ser el 26 de maig de 1982: el Secretari del Comit Central del Partit Comunista d'Ucrana la impos al Secretari General del Comit Central del Partit Comunista de la Uni Sovitica, President de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS, Leonid Brjnev, per la seva "enorme aportaci al desenvolupament social, cultural i econmic de la capital d'Ucrana, la ciutat heroica de Kev". Si b aquesta dada no est del tot confirmada, sembla ser que la medalla era d'or i no pas de llaut.

 Disseny .
Una medalla de llaut de 32mm de dimetre.

A l'anvers apareixen banderes onejant, sobre les quals surten raigs. Al davant apareix la imatge del monument en honor a la Revoluci d'Octubre de la ciutat de Kev. A la part superior de la medalla apareix la inscripci          1500-            ("A la memria del 1500 aniversari de Kev").

Al revers, a la part superior apareix l'Estrella de Heroi de la URSS i, a sota, en dues lnies, apareix la inscripci       -           ! ("A la Ciutat Heroica la Glria!"). A la part inferior apareix la seu del Consell Superior Sovitic Ucrans i, a la dreta, la imatge del monument a la cultura del segle XI.

Penja d'un gal pentagonal de color verd de 24mm. A les puntes hi ha una franja de 2mm, blau cel a la dreta i vermell a l'esquerra, els colors de la bandera de la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana. Al mig hi ha una franja vermella de 8mmm amb dues franges grogues de 0,5mm, separades per 1mm (per l'Orde de Lenin)

 Vegeu tamb .

 Medalla del 800 Aniversari de Moscou;
 Medalla del 250 Aniversari de Leningrad;
 Medalla del 50 Aniversari de la Milcia Sovitica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247195" title="Pino Cerami" nonfiltered="847" processed="845" dbindex="95982">







Pino Cerami (Misterbianco, Itlia, 28 d'abril de 1922) va ser un ciclista itali de naixement, per que es nacionalitz belga el 16 de mar de 1956. 

Fou ciclista professional entre 1948 i 1963 i aconsegu 60 victries, entre elles la Pars-Roubaix, la Fletxa Valona, la Pars-Brusselles, la Volta a Blgica i una etapa al Tour de Frana.

El 1960 va quedar 3r al Campionat del Mn de ciclisme.

Equips.
Pino Cerami va crrer en diferents equips al llarg de la seva carrera:
1948. Metropole-Dunlop ;
1949-1954. Peugeot-Dunlop ;
1955-1956. Elv-Peugeot ;
1957. Peugeot-BP ;
1958. Elv-Peugeot-Marvan ;
1959-1962. Peugeot-BP-Dunlop ;
1963. Peugeot-BP ;

Palmars.


Resultats al Tour de Frana.
1949. Abandona (4a etapa);
1957. 35 de la classificaci general;
1958. Abandona (21a etapa);
1962. 81 de la classificaci general;
1963. Abandona (17a etapa). Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1949. 24 de la classificaci general;
1956. Abandona (18a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Pino Cerami ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247196" title="Narcs de Santdions" nonfiltered="848" processed="846" dbindex="95983">
Narcs de Sandions (Girona, final del segle XIV - ?, vers 1450), fou un jurista catal, doctor en lleis, del segle XV.

Biografia.

No es coneix res concret del seu naixement ni de la seva formaci acadmica. 

Josep Maria Font i Rius dna notcia d'un Narcs de Santdions que assist com a procurador del Captol de Lleida a les Corts de Sant Cugat de 1419 i a les de Tortosa de 1420, on fou nomenat inquisidor. Potser fou tamb canonge de Barcelona.

Fou odor de comptes des de 1440 a 1443. Apareix com a ardiaca de Besal i, segons Valls i Taberner fou tamb canonge de Girona.

Va ser mestre del jurista giron Toms Mieres, de gran renom. Aquest darrer sotmet a la censura de Santdions la seva obra Apparatus de les Constitucions de Catalunya.

La Generalitat li encarreg, juntament amb Francesc Basset, la tasca de revisar la compilaci dels textos legals del Principat, acabada el 1418 per Jaume Calls i Bonanat de Pere.

Obres.
Compendium Constitucionum Cathaloniae.
Segons Maringela Vilallonga, es tracta d'un compendi que era de gran utilitat als advocats per a l'exercici de la seva professi i que, a ms, ofereix una imatge clara de l'estat del dret i de l'organitzaci fonamental de Catalunya durant la primera meitat del segle XV. Est dividit en deu captols, en els que es tracten tots els temes relacionats amb qualsevol problema pblic o privat, qestions relacionades amb l'Esglsia, amb juraments, judicis, matrimonis, dots, furts, cessions de bns, donacions, emancipaci de fills, acusacions, adulteris i qualsevol altra qesti relacionada amb el dret feudal. En ella Santdions elabora la seva doctrina sobre la monarquia limitada. Tingu notable influncia en els comentadors de les Constitucions i en l'obra de Toms Mieres.

Referncies.


Bibliografia.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Anna Alberni Jord, El Canoner Vega-Aguil (BC, mss. 7 i 8): estructura i contingut )  (tesi doctoral) disponible en lnia i, en concret, el seu Captol 4. Context, pgines 320 a 324 Disponible en lnia (PDF);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247197" title="Skeptic's Dictionary" nonfiltered="849" processed="847" dbindex="95984">
El Skeptic's Dictionary s un recull d'assaigs escrits per Robert Todd Carroll, antic professor de filosofia al Sacramento City College de Sacramento, a Califrnia, publicats en un llibre imprs que aparegu el 2003 amb el ttol The Skeptic's Dictionary: A Collection of Strange Beliefs, Amusing Deceptions, and Dangerous Delusions, John Wiley & Sons, ISBN 0-471-27242-6 i al web The Skeptic's Dictionary que Caroll va engegar el 1994.   

El llibre t unes quatre-centes entrades i s una de les guies ms exhaustives d'informaci escptica sobre pseudocincia, fenmens paranormals i ocultisme; a ms, s'hi cita una bibliografia amb unes set-centes referncies que permeten ampliar informaci. Segons la coberta del llibre, la versi on-line del diccionari rep unes cinc-centes mil visites al mes.


Contingut.
Carroll es declara ateu i escptic convenut en tot all que fa referncia a cincies ocultes i esoterisme. Segons ell mateix ho afirma, el seu diccionari escptic no pretn pas presentar una visi equilibrada sobre els temes d'ocultisme, sin que es proposa ser un petit contraps a la voluminosa literatura sobre ocultisme i fenmens paranormals.

Els articles del llibre -i de la versi on line- es troben agrupats en aquestes categories:

 medicina alternativa;
 criptozoologia;
 extraterrestres i OVNIs;
 fraus i enganys;
 pseudocincia;
 lgica i percepci;
 creences New Age ;
 fenmens paranormals i ocultisme;
 cincia i filosofia;
 creences sobrenaturals i metafsiques.

El llibre es pot trobar en angls, estoni, japons, core i rus mentre que de la versi on-line se n'han fet traduccions a l'holands, francs, alemany, grec, hongars, islands, itali, japons, core, portugus, eslovac i espanyol

Segons l'autor
 El Skeptic s Dictionary es dirigeix a quatre tipus diferents de lectors: l'investigador de ment oberta, que no parteix de cap posici presa sobre si creure o no en l'ocultisme; l'escptic moderat, que mostra ms predisposici cap a dubtar que cap a creure; l'escptic radical, que t molt clar que no creu pas en l'ocultisme, i el creient amb dubtes, que est predisposat a creure per que t alguns dubtes. El grup al qual aquest llibre no est pas adreat s al creient convenut de l'ocultisme. Aquest llibre no s per a aquell que no tingui una mica d'escepticisme dins seu

Carroll defineix cadascuna d'aquestes categories, tot explicant com i per qu, en opini seva, el diccionari li pot interessar i beneficar. Tamb defineix el terme escepticisme, tal com ell l'usa, i identifica dos tipus d'escptic, l'apollini, que es troba comproms amb la claredat i la racionalitat, i el dionisac, comproms amb la passi i l'instint. Segons Carroll, William James, Bertrand Russell i Friedrich Nietzsche sn exemples de l'escptic apollini, mentre que que Charles Peirce, Tertulli, Sren Kierkegaard, i Blaise Pascal sn escptics dionisacs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247198" title="Mola de la Vila (Forcall)" nonfiltered="850" processed="848" dbindex="95985">

El Paratge Natural de la Mola de la Vila s un Paratge Natural Municipal del municipi de Forcall (Els Ports). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 7 d'octubre de 2005.

 Orografia i paisatge .
Es caracteritza per un paisatge dominat per moles, elevacions de considerable altitud amb una part superior plana i unes parts exteriors que formen abruptes penya-segats. La mola de la Vila arriba a una altitud mitjana a la vora dels 920 metres, i el seu punt ms alt se situa als 946'8 m. L'altitud i la situaci estratgica sobre la confluncia dels rius Bergantes, Caldes i Cantavella  de fet diuen que el nom del poble, Forcall, prov de la seua situaci al costat del lloc on els tres rius conflueixen  fan de Forcall un privilegiat mirador de les terres de la comarca dels Ports. Des d ac es poden obtenir impressionants panormiques d aquest abrupte territori, sobretot de la vall del Bergantes. Sens dubte, tot aix proporciona a aquest paratge un alt valor paisatgstic.

 Vegetaci i fauna .
La vegetaci actual es caracteritza per la presncia de boscos de carrasca, on tamb apareixen espcies com ara el boix, el roure valenci, el server, l aur i el corner. L existncia al paratge de penya-segats rocosos, matolls i masses arborades permet la presncia de gran diversitat de fauna, i destaca la presncia de la cabra salvatge. Quant a l avifauna que hi nidifica, destaca la presncia del voltor com amb importants poblacions en la zona de l guila cuabarrada i de l astor. Conv destacar tamb l herpetofauna del paratge amb espcies com ara el gripau com, la granota verda, la colobra bastarda i el faradatxo. Totes aquestes espcies estan incloses com a espcies protegides en el Catleg valenci d espcies amenaades de fauna.

 Presncia humana .
Pel que fa al patrimoni histric, citar l'existncia de l'abric de la Mola de Sant Marc, d'poca prehistrica on s'han trobat diverses ferramentes retocades en slex.

 Enllaos interns .
 Forcall;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;
 Ruta per la Mola de la Vila. Turisme per la Comunitat Valenciana;
 Moles de Forcall;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247199" title="Embut" nonfiltered="851" processed="849" dbindex="95986">

Un embut s un estri amb forma de con buit invertit acabat amb un tub en el seu vrtex, que s'empra per transvasar lquids dins d'un recipient de boca estreta.

Al laboratori qumic l'embut ha evolucionat amb el temps dissenyant-se embuts amb formes diferents per emprar-los en procediments ms sofisticats que el simple transvasament de lquids.

Embut cnic.

s l'embut ms primitiu format per un con invertit acabat en un tub ms o menys llarg unit al seu vrtex. La seva funci al laboratori qumic s doble:

 Transvasament de lquids.
 Suport per a la filtraci per gravetat. Si s'ajusta un filtre de paper dins del con de l'embut cnic i desprs s'hi aboca una mescla heterognia formada per una fase lquida (normalment aquosa, s a dir aigua com a dissolvent i substncies dissoltes) i  una fase slida insoluble, la fase slida traspassa el filtre i mitjanant l'embut es conduda dins d'un altre recipient. La fase slida queda retinguda en el filtre.


Embut Bchner.
s un embut de porcellana amb un recipient cilndric buit acoblat a la base del con de l'embut. S'empra  per a realitzar filtracions a pressi quan les condicions de la mescla o del filtre fan que es requereixi un temps excessivament llarg per fer-se mitjanant filtraci per gravetat.

El cilindre serveix com a dipsit d'una mescla heterognia amb dues fases, slida i lquida, que es volen separar. La base de l'embut est quasi completament tapada amb una tapadora circular deixant noms uns petits forats repartits regularment per aquesta superfcie. Damunt d'aquesta s'hi posa un paper de filtre circular i l'embut aix preparat es posa damunt d'un matrs kitasato. Aquest matrs duu un tub lateral pel qual, mitjanant una trompa de buit, es pot realitzar una succi des d'avall de la mescla heterognia que es vol separar. D'aquesta manera s'accelera la filtraci.

Embut filtrant.
L'embut filtrant s una varietat d'embut Bchner, generalment de vidre, que duu incorporada una placa filtrant en el lloc on l'embut Bchner duu la tapadora amb forats. La placa filtrant est constituda per pols de vidre aglomerat i presenta molta resistncia qumica. S'empra de la mateixa manera que l'embut Bchner.

Embut de decantaci.

L'embut de decantaci tamb s una modificaci de l'embut cnic al qual se li afegeix una clau de pas en el tub i es tanca la base del con amb una semiesfera acabada amb una boca que es pot tapar amb un tap. L'embut de decantaci s'empra:

 per separar mescles heterognies on les dues fases sn de lquids immiscibles. El lquid ms dens queda a la part baixa de l'embut i es deixa caure pel tub. Quan arriba la interfcie de separaci d'ambdues fases es tanca la clau quedant dins de l'embut el lquid amb menys densitat.

 per a realitzar una extracci lquid-lquid. Si un solut est dins d'un determinat dissolvent i el volem passar (extreure) a un altre dissolvent immiscible podem posar-los dins d'un embut de decantaci, tapar-lo, i mesclar b. Aix el solut pot passar d'un dissolvent a l'altre i posteriorment es realitza una decantaci com s'ha explicat abans.

Embut d'addici.
L'embut d'addici s semblant al de decantaci per t forma cilndrica i est graduat en unitats de volum (normalment ml). Tamb t una boca estreta a la part superior que es pot tapar amb un tap i una clau de pas al tub inferior. Aquest tub inferior s'introdueix dins d'un matrs on es vol realitzar una reacci qumica. L'embut d'addici permet addicionar volums determinats de reactius qumics dins del matrs de reacci en el moment que es desitgi.

Embut de seguretat.

s un embut semblant al cnic per amb una forma ms ovalada que constitueix un dipsit i un tub molt ms llarg. La seva funci al laboratori s diferent a la dels altres. S'empra introdut dins d'un recipient on es produeix una reacci qumica en un medi lquid per evitar sobrepressions que facin explotar el recipient. La boca del tub de l'embut s'ha de situar dins del lquid. Si el vapor que es produeix dins del recipient exerceix una pressi elevada el lquid puja pel tub de l'embut fins al dipsit superior. Aix es retira lquid del recipient augmentant el volum disponible pel vapor fet que fa que baixi la pressi segons la llei de Boyle-Mariotte.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247201" title="Concrdia (Pakistan)" nonfiltered="852" processed="850" dbindex="95987">


 Concrdia s el nom de la confluncia de la Glacera de Baltoro amb la Glacera de Godwin-Austen, al cor de la serralada del Karakoram. Es troba a la regi del Baltistan, als Territoris del Nord del Pakistan. El nom li fou donat per exploradors europeus per la semblana del lloc amb la confluncia de dues glaceres als Alps Bernesos, subserralada dels Alps. 

 Al voltant d'aquest punt es troben alguns dels pics ms alts del mn, destacant el K2, segona muntanya mes alta de la Terra. Quatre dels 14 vuit mils del mn es troben a la regi, aix com molts altres pics d'importncia. 

 Concrdia s el millor lloc d'acampada pels muntanyencs que fan senderisme per la zona. Ofereix la possibilitat de caminar fins el camp base de diversos pics: K2 (3 hores), Broad Peak (dues hores) i Gasherbrum (tres hores). La ruta habitual de senderisme per arribar a Concrdia parteix de Skardu i es pot tornar pel mateix cam o b pel pas Gondongoro (5.450 metres). 



Cims importants de la zona.

 K2. 2n cim ms alt de la Terra amb 8.611m;
 Gasherbrum I. 11 cim ms alt de la Terra amb 8.080m;
 Broad Peak. 12 cim ms alt de la Terra amb 8.047m;
 Gasherbrum II. 13 cim ms alt de la Terra amb 8.035m;
 Gasherbrum III. 15 cim ms alt de la Terra amb 7.952m;
 Gasherbrum IV. 17 cim ms alt de la Terra amb 7.925m;
 Masherbrum (K1). 22 cim ms alt de la Terra amb t 7.821m;
 Chogolisa. 36 cim ms alt de la Terra amb 7.665m;
 Muztagh Tower. 7.273m;
 Snow Dome. 7.160m;
 Biarchedi. 6.781 m;
 Mitre Peak. 6.010m;


Vegeu tamb.
Glacera de Baltoro;
Vuit mil;

Enllaos externs.
 Fotografies des de Concrdia per Kelly Cheng;
 Vista aria de Concrdia, amb els noms de les muntanyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247202" title="Bandera d'Alcoi" nonfiltered="853" processed="851" dbindex="95988">

L'estendard d'Alcoi o Bandera Gran de Sant Jordi s oficial des del dia25 de novembre de 2005, aprovat en sessi plenria, desprs de vint anys d'us corporatiu per part de l'ajuntament d'Alcoi.

Histria. 

Es tenen referncies d'aquesta senyera ja a l'any 1509 en substituci de la bandera reial usada des de 1447.

Se sap que en els primers temps el Sant Jordi a cavall noms figurava com a cimera. El 1564 es confecciona una bandera de camp per a les milcies locals.

Amb data de 23 d'abril de 1582 s'estrena una nova bandera en la que per primera vegada apareix el Sant Jordi sobre el drap de la bandera.

L'any 1724 es confecciona una bandera blanca amb l'escut dels Borb i l'escut de la ciutat als quatre angles desprs de capitular Alcoi a les forces borbniques. L'antic estendard local, no obstant,  es va exhibir en la proclamaci de Ferran VI en 1746 i a la proclamaci d'Isabel II en 1833 aix com amb en els actes celebrats el 23 d'abril. El 13 d'abril de 1839 el Captol decideix la seua venda. El disseny no va ser recuperat fins la dcada de 1980.

Dades tcniques.

"*Descripci: La bandera consisteix en quatre barres roges en sentit horitzontal sobre fons groc i al centre les armes reials i les primitives de la vila amb la figura de Sant Jordi i la Corona Reial timbrant tot el conjunt.
Proporcions: La bandera 2:3 El conjunt herldic unes 3/4 parts de l ample o alria de la bandera.
To dels colors: El roig s carmes. El groc s fort, l or herldic. El blau dels rius, del camper de l escut de Sant Jordi i del camper de les armes reials, s atzur. La creu s roja. El camper de les armes de la vila, les ales i el cavall i roba de Sant Jordi sn blancs, del color de la neu. Les torres sn marr castany i el drac d or. La cimera o figura de Sant Jordi que remata l asta, de color or vell, daurada.
Descripci dels escuts:
1. Escut de Sant Jordi: En camper d atzur la imatge de Sant Jordi amb armadura d argent sobre un cavall blanc, el drac d or.
2. Escut de la vila: En camper d argent una porta de muralla del seu color sumada d una creu de gules i atalussada d un terreny de sinople vorejat per dos rius que conflueixen a la punta. La porta i els rius acostats de dues serres muntanyoses de llur color; camp d atzur amb un cair de quatre pals de gules sobre or acompanyat a sota per un vol d argent";

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247203" title="Organitzaci armada" nonfiltered="854" processed="852" dbindex="95989">
s denominada organitzaci armada o organitzaci terrorista aquella organitzaci clandestina que vinculada a un moviment poltic, utilitza el terror basat en la violncia com a eina de pressi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247206" title="Composici visual" nonfiltered="855" processed="853" dbindex="95990">

En les arts visuals, una composici s el resultat d'ordenar els elements visuals bsics de l'obra d'art per a expressar idees i sentiments. La selecci i la collocaci dels elements en un treball visual contribueix a una resposta de l'espectador, l'obra d'art pot sser un plaer per a la vista si els elements que la configuren estan disposats de manera equilibrada.

S'ha perseguit l'harmonia en la composici des de l'antiguitat. La creena secular en l'existncia d'unes normes objectives que regulen la bellesa, aix com la necessitat d'un ordre que eviti la por envers el caos, es remunta als orgens de la cultura occidental.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247207" title="Exrcit Popular de Catalunya" nonfiltered="856" processed="854" dbindex="95991">
L'Exrcit Popular de Catalunya fou un exrcit creat per la Generalitat de Catalunya el 6 de desembre de 1936. 

El 24 d'octubre de 1936 la Generalitat de Catalunya dissolia el Comit Central de Milcies Antifeixistes amb l'objectiu de reorganitzar les forces militars a Catalunya i militaritzar les unitat paramilitars milicianes.

L'Exrcit Popular de Catalunya estava format per 9 regiments d'infanteria, 3 regiments d'artilleria, 3 grups de cavalleria, 3 agrupacions d'enginyers, un grup d'intendncia i un grup de sanitat, agrupant les forces del front que ocupaven l'Arag.

Les forces foren distribudes en tres divisions, cadascuna de les quals sota les ordres dels coronels Guillem de la Pea i Cus, Josep A. Villalba i Rubi i el comandant Eduard Medrano i Ribas. El gener de 1937 es va afegir una quarta divisi, i en lloc de numeraci conservaven els noms de les columnes de les que s'originaven: Ascaso, Marx, Durruti i Maci-Companys.

L'exrcit es va suprimir i integrar a l'Exrcit de l'Est pels fets de maig de 1937, i les divisions es van numerar de la 26 a la 30. 

Referncies.


Bibliografia.
 Michael Alpert, El Ejrcito Popular de la Repblica, 1936-1939, ISBN 978-84-8432-905-3;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247208" title="Bernat Ferrandis i Badenes" nonfiltered="857" processed="855" dbindex="95992">
Bernat Ferrandis i Badenes (1835 1885), va ser un pintor nascut el 21 de juliol de 1835 a Canyamelar, un dels Pobles Nous del Mar, al Grau, al nord del port de Valncia. s considerat un dels pintors valencians ms importants  de la seua epoca, junt d'altres com Sorolla o Degrain.

Inici la seua formaci de pintura a l'Acadmia de Sant Carles, a Valncia, com alumne de Francisco Martnez. Les seues creacions evidencien la seua inclinaci pels assumptes de gnere, cotidians. En aquest sentit un dels quadres ms colpidors s El Vitic donat a un indigent moribund, gracies al qual s premiat per la Diputaci de Valncia amb un pensionat per a continuar la seua formaci fora d'Espanya. Viatja per frica, concretament al Marroc i a Itlia, ms concretament a Roma, particip a diferents exposicions i obtingu menci honorfica a l'Exposici Nacional de 1860 i reb la segona medalla de l'Exposici de 1864 per la seua obra Un alcalde de monterilla i va ser medalla de plata a la de Madrid, de 1866.

S'incorpor a l'Academia de San Fernando a Madrid, 1876, on va assistir al taller de Madrazo. Hi havia arribat a Mlaga al 1868 prenent possessi de la ctedra de Color i Composici de l'Escuela de Bellas Artes de San Telmo, desprs d'unes dificultoses oposicions desenvolupades a Madrid, i on va estar integrant l'escola fins que en 1878 fou nombrat el seu Director. Fou amic inseparable de Muoz Degrain, a qui va atraure a Mlaga. Entre els seus molts alumnes destacaren Moreno Carbonero, Jos Nogales, Blanco Coris, entre altres.

Estudi pintura tamb a Pars on la seua educaci artstica arribaria al seu zenit sota els consells del pintor Duret.

Els seus retractes de Ciscar i Joan de Joanes es poden veure al Palau de la Generalitat de Valencia. Encara que la major part de la seua producci es troba a l'estranger (Coleccin Goupil), hi ha tretze obres seues al Museu de Mlaga. En destaca obres com ara El charlatn poltico, i lEixida dels picadors de la posada, entre d'altres. La seua ms coneguda pintura s El Tribunal de les Aiges de 1865, de la qual n'hi ha dos versions, la primera es troba al Museu de Bordeus, i la segona a Valncia.

Ferrandis va viure 17 anys a Mlaga, fins que va morir el 3 de maig de 1886.

Enllaos externs.
Arte.htm, Dades biografiques del pintor;
 Web Museo de las Bellas Artes de Mlaga. Biografa de Bernardo Ferrndiz.;
 ARTEHISTORIA - Arte Espaol - Ficha Ferrndiz, Bernardo;
Arte Valenciano siglos XIX y XX;
 Bernat Ferrandis I Badenes Biography (a l'angls);
Biography Bernardo Ferrndiz;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247210" title="GIGO" nonfiltered="858" processed="856" dbindex="95993">
GIGO s un acrnim de Garbage In, Garbage Out expressi del camp de la informtica que es pot traduir per brossa entra brossa surt. Emprada per a posar de relleu que els ordinadors, a diferncia dels ssers humans, processen incondicionalment dades d'entrada encara que siguin absurdes i aportaren dades de sortida sense sentit. 

Fou molt popular als inicis de la computaci, per cada cop s menys adequada en la programaci ja que els programes d'ordinador inclouen mecanismes de seguretat sofisticats fins l'extrem que l'autocorrecci alleuja la majoria dels problemes de la dcada de 1950.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247214" title="Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1955" nonfiltered="859" processed="857" dbindex="95994">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 disputat al circuit de Indianapolis el 30 de maig del 1955 i puntuable pel campionat de  Frmula 1 de la  temporada 1955.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Jerry Hoyt  1: 04. 27 ;
 Volta  rpida:  Bill Vukovich   1: 03. 67;
 Cotxes compartits:;
 Cotxe n10: Tony Bettenhausen (123 Voltes) i Paul Russo (77 Voltes). Van compartir els 6 punts de la segona plaa.
 Cotxe n77: Walt Faulkner (176 Voltes) i Bill Homeier (24 Voltes). Van compartir els 2 punts de la cinquena plaa.
 Manny Ayulo va morir en un accident als entrenaments.







 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247216" title="Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1956" nonfiltered="860" processed="858" dbindex="95995">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 disputat al circuit de Indianapolis el 30 de maig del 1956 i puntuable pel campionat de  Frmula 1 de la  temporada 1956.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Pat Flaherty   4: 07. 26  (4 voltes).
 Volta  rpida:  Paul Russo   1: 02. 32;
 Cotxes compartits:;
 Cotxe n10: Ed Elisian (123 Voltes) i Eddie Russo (37 Voltes).







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247218" title="Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1957" nonfiltered="861" processed="859" dbindex="95996">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 disputat al circuit de Indianapolis el 30 de maig del 1957 i puntuable pel campionat de  Frmula 1 de la  temporada 1957.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Pat O'Connor  4: 10. 09  (4 voltes).
 Volta  rpida:  Jim Rathmann   1: 02. 75;
 Keith Andrews va morir en un accident als entrenaments.







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247221" title="Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1958" nonfiltered="862" processed="860" dbindex="95997">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 disputat al circuit de Indianapolis el 30 de maig del 1958 i puntuable pel campionat de  Frmula 1 de la  temporada 1958.

 Resultats .






 Altres .

 Pole: Dick Rathmann  ;
 Volta  rpida:  Tony Bettenhausen 1: 02. 370;







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247222" title="Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1959" nonfiltered="863" processed="861" dbindex="95998">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 disputat al circuit de Indianapolis el 30 de maig del 1959 i puntuable pel campionat de  Frmula 1 de la  temporada 1959.

 Resultats .







 Altres .

 Pole: Johnny Thomson  ;
 Volta  rpida:  Johnny Thomson   1: 01. 89;







 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247284" title="Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1960" nonfiltered="864" processed="862" dbindex="95999">
Resultats del Gran Premi d'Indianapolis 500 disputat al circuit de Indianapolis el 30 de maig del 1960 i puntuable pel campionat de  Frmula 1 de la  temporada 1960.

 Resultats .





 Altres .

 Pole: Eddie Sachs  ;
 Volta  rpida:  Jim Rathmann   1: 01. 59;







 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247332" title="Riells del Fai" nonfiltered="865" processed="863" dbindex="96000">
Riells del Fai s un poble del municipi de Bigues i Riells (Valls Oriental), situat a la vall de la riera de Tenes, entre els espadats dels cingles de Bert i de Sant Miquel del Fai. 

s esmentat ja el 971; el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengu la seva parrquia (Sant Vicen) al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector. La parrquia tenia 12 famlies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848. Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l'esglsia i un barri vers Vall-de-ros. Durant els ltims anys del segle XX ha esdevingut lloc d'estiueig amb moltes torres i xalets. L'esglsia actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment. Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent. Des del 1957 pertany a la dicesi de Vic.

Entitats i associacions.
L'Associaci Riells Actiu (ARA) constituda l'any 2008 fruit de la voluntat d'uns quants vens i venes del poble amb la intenci de fomentar la participaci popular en les festes i tradicions al llarg de l'any. Els objectius principals de l'associaci sn la dinamitzaci social i cultural de Riells del Fai mitjanant l'organitzaci de les festes populars, aix com tamb recuperar espais de l'entorn natural ms proper.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Bloc de l'associaci;
 Bloc de la festa major 2008;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247337" title="Els Manantials" nonfiltered="866" processed="864" dbindex="96001">


Geografia:
 Els Manantials, nucli de poblaci de Bigues i Riells.
 Els Manantials, nucli de poblaci d'Aiguamrcia.
 Manantials, un nucli de poblaci del municipi de Font-rub.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247352" title="Funci identitat" nonfiltered="867" processed="865" dbindex="96002">
En matemtiques, una funci identitat, anomenada tamb aplicaci identitat o transformaci identitat, s una funci que sempre retorna el mateix valor que s ha fet servir com a argument. En altres paraules, la funci identitat s la funci f(x) = x.

Definici.
Formalment, si M is a conjunt, la funci identitat f de M es defineix com aquella funci amb domini i codomini M que satisf
f(x) = x    per a tots els elements x de M.

La funci identitat f de M sovint es denota per idM o 1M.

Propietat algebraica.
Si f : M   N s qualsevol funci, llavors es t f o idM = f = idN o f (on "o" denota la composici funcional). En particular, idM s l element identitat dels monoides de totes les funcions de M en M.

Com que l element identitat de un monoide s nic, es pot definir de forma alternativa la funci identitat de M com la que s aquest element identitat. Aquesta definici generalitza el concepte de un morfisme identitat en teoria de categories, on els endomorfismes de M no cal que siguin funcions.

Exemples.
L funci identitat s un operador linial, quant s aplica a espais vectorials.
La funci identitat en el conjunt dels nombres enters positius s una funci totalment multiplicativa (essencialment multiplicaci per 1), estudiada en teoria de nombres. ;
En un espai vectorial de dimensi n la funci identitat es representa per la matriu identitat In, independentment de la base.
E un espai mtric la identitat s de forma trivial una isometria. Un objecte sense cap simetria t com a grup simtric el grup trivial que noms cont aquesta isometria (simetria tipus C1).

 Vegeu tamb .
aplicaci inclusi;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247357" title="Antoni Pascual" nonfiltered="868" processed="866" dbindex="96003">


 Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704) fou bisbe de Vic.
 Antoni Pascual Ribot (Ariany, Mallorca, 1949) s un poltic mallorqu d'Uni Mallorquina.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247360" title="Vincent-Marie Vinot de Vaublanc" nonfiltered="869" processed="867" dbindex="96004">

Vincent-Marie Vinot, comte de Vaublanc (Fort Dauphin Hait,2 de mar de 1756   Pars, 21 d'agost de 1845 fou un poltic i escriptor francs, catlic i de tendncia reialista.

La seva carrera poltica el port a donar suport successivament Llus XVI, Barras, Napole, el comte d'Artois (futur Carles X i finalment Llus XVIII. Proscrit i buscat quatre vegades pels diferents rgims poltics francesos, mai arrestat, sempre aconsegu un retorn i un restabliment del seu estatut. Amb una carrera llarga i agitada, fou successivament diputat monrquic durant la Revoluci Francesa i el Directori, proscrit en el temps de la Terror, prefecte de Napole, ministre de l'interior amb Llus XVIII i, en acabant la seva vida poltica, diputat ultrareialista. Fou notablement conegut per l'eloqncia fogosa dels seus discursos i la seva controvertida reorganitzaci de l'Acadmia francesa al 1816, en tant que ministre de l'interior.

Vaublanc forma part d'aquells personatges secundaris que marquen aquest perode de la histria de Frana. Home d'ordre amb carcter ferm, defensor moderat de les "evolucions" de 1789, va finir la seva vida poltica sota la Restauraci, en una posici extremista i contrarevolucionria.

 Formaci clssica militar sota l'antic Rgim .


Originari d'una famlia noble de Bourgogne, s el fill gran del major Vivant-Franois Vinot de Vaublanc, comandant del Fort Saint-Louis aFort-Dauphin. Neix i es fa gran a Saint-Domingue on el seu pare s cantonn. No s fins que tingu 7 anys que posar el peu a la Frana metropolitana .
Un cop acabats els estudis militars a l'cole de cadets de La Flche i a l'cole militaire de Pars de 1770 a 1774, el compte de Provena, el futur Llus XVIII el condecora amb l'ordre de Saint-Lazare abans d'acabar l'escola.

Ja com a sots tinent sota el rgim de Sarre, propietat duc de La Rochefoucault i del que el seu oncle n's sots coronel. Entre els anys 1776 i 1782 s'estableix a Metz, Rouen i l'Lilla. Ms tard obt un perms de servei per anar a Santo Domingo, on es fa crrec del negoci familiar. All es casa amb Charlotte de Fontenelle, amb qui t una filla. Quan torna a Frana compra el ttol de lloctinent dels mariscals de Frana (en aquest cas s un ttol de propietari i cultivador) a Dammarie-les-Lys prop de Melun.

Grcies a l'esmentat ttol, amb el que concil.lia els gentilhomes en cas de disputa, coneix un bon nombre d'aristcrates de la regi. Aix mateix, es dedica a l'agricultura, les lletres i les arts.

 Rol poltic sota la Revoluci .

 Primeres funcions locals .


Sedut per les noves idees de la Revoluci Francesa, estudia poltica i esdev membre de la noblesa de bailliage de Melun l'any 1789. L'escullen secretari de la assamblea, sota la presidncia de Louis-Marthe de Gouy d'Arsy, gran batlle de Melun, i del que tamb n'es membre el conegut mariner i explorador Bougainville. Aquesta assemblea t com a funci principal escriure un llibre de queixes al Rei, aix com anomenar un diputat per l'Estat General. Recolza la candidatura de Frteau de Saint Just, escollit diputat de la noblesa pel batlle de Melun, i que esdev ms tard membre de l'Assemblea constituent de 1789 .

L'any 1790, criden Vaublanc a funcions com a membre de l'Assamblea, i ms tard esdev president del "Consell Departamental", conegut tamb sota el nom de Consell General de Frana. Aquest lloc li dona dret a presidir el directori administratiu del departament .
Referncies.
























 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247361" title="Ignasi de Ribot i de Balle" nonfiltered="870" processed="868" dbindex="96005">
Ignasi de Ribot i de Balle (Girona, 1926) s un advocat i poltic giron.

Nascut en el si d'una famlia terratinent i tradicionalista, l'any 1950 es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona, on va coincidir amb Carlos Barral i Alberto Oliart entre d'altres. Fou el darrer alcalde franquista de la ciutat de Girona. La seva trajectria poltica havia estat ms aviat discreta i no era afiliat al partit nic, la FET i de les JONS. Havia ocupat les presidncies de la Cambra Sindical Agrria i del Casino Gerundense, a ms d'ocupar la plaa de regidor a l'ajuntament pel ter sindical d'en el 1971. 

La seva etapa com a alcalde coincid amb tota la transici espanyola. Acced al crrec el febrer de 1972 i l'abandon al 1979, desprs de la celebraci de les primeres eleccions municipals lliures. La seva gesti fou marcada per un desgast continuat i una crtica poltica i ciutadana constant, la qual cosa difumin algunes accions positives, tals com les poltiques destinades a frenar l'especulaci urbanstica iniciada per l'alcalde Pere Ordis i Llach o una certa sensibilitat cultural.

Bibliografia.
CLARA, Josep, El personal poltic de l'Ajuntament de Girona (1917-1987). Girona: Cercle d'Estudis Histrics i Socials, 1987. ISBN 84-505-4982-5;
CLARA, Josep, Girona sota el franquisme, 1939-1976. Girona: Ajuntament i Diputaci de Girona, 1991. ISBN 84-86812-24-0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247362" title="Llista d'alcoians clebres" nonfiltered="871" processed="869" dbindex="96006">


Des de la seua fundaci fa ms de 750 anys fins als nostres dies Alcoi ha passat de ser una Vila de no ms de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual a perdut habitants a causa de la crisi industrial. Segons dades de l'INE 60.590 habitants el 2006.

Des de molt prompte, segle XIV, es van creant unes condicions que desemboquen a pesar de l'orografia alcoiana, que a finals del segle XIX Alcoi siga la ciutat industrial puntera del Pas Valenci i de les principals d'Espanya, arribant a pugnar amb Alacant per la capitalitat de la provncia en els temps d'Isabel II. s aix mateix un important focus de conflictes socials.

Per tot a es creen unes condicions en qu les classes adinerades creen un entorn propici a l'activitat tant artstica com poltica, amb la proliferaci de peridics de diverses tendncies i una activitat sindical excepcional a l'altura de ciutats com Barcelona, a pesar de la seua escassa poblaci.

Tota aquesta producci, artstica, poltica i d'investigaci, a tingut la seua continutat al segle XX, malgrat la crisis industrial de 1985.

Per posar uns exemples els pintors Gisbert, Ferran Cabrera Cant o Emili Sala Francs. A la seua altura el catedrtic de composici a Madrid Joan Cant Francs.

El ministre republic Joan Botella Asensi, el qumic Pare Eduard Vitria, els poetes Joan Valls o Juan Gil Albert, l'escriptora Isabel-Clara Sim, Sol Pic, Ovidi Montllor, el "Lobo" Carrasco i un llarg etc.. 

Vegeu la ;
Vegeu l'article Alcoi;


Segle XIV.
 Joan Margarit i Matarredona (Alcoi, segle XIV - Valncia, segle XV). Nomenat notari pel rei Alfons el Magnnim el 1426. Batlle i cap de la governaci d'Oriola (1440). Almirall del Regne de Valncia. Nomenat lloctinent del batlle i governador de Valncia el 1450. ;
 Joan d'Alcoi (Alcoi, segle XIV) Membre de l'ordre de predicadors company de Sant Vicent Ferrer.

Segle XVI.
Joan Llus d'Alsamora (Alcoi, ?   Madrid 1583) Escriv de Gonzalo Prez, secretari d'Estat del rei Felip II. Posteriorment arriba a ser secretari de Joan d'ustria.
Pere Asensi i Vilaplana (Alcoi, ?   Valncia 1590) Catedrtic de teologia a la universitat de Valncia. Qualificador del Sant Ofici.
Pasqual Berenguer i Pons (Alcoi, segle XVI   Flandes segle XVII) Tinent de l'arxiduc Albert d'ustria, governador dels Pasos Baixos, i comissari de la Cavalleria.
Francesc Cabrera (Alcoi, segle XVI) religis de Nostra Senyora de la Merc a Barcelona. Doctor en teologia i qualificador del Sant Ofici;
Jeroni Cant i Aznar (Alcoi, segle XVI - Valncia, segle XVII) Religis agustini doctor en teologia va defendre els privilegis del frares regulars davant de Roma. s autor de diversos llibres de temtica religiosa.
Jaume Jord (Alcoi, segle XVI - Valncia, 1722) Doctor i mestre de sagrada teologia. Rector del collegi de Sant Fulgenci de Valncia. Prior. Cronista de la provncia agustiniana a la Corona d'Arag.

Segle XVII.
Antoni Bonaventura Guerau i Montllor mossn (Alcoi, ? Valncia 1666) doctor de teologia i mestre en arts. Va deixar escrits sobre temes teolgics.
Vicent Carbonell i Valor escriptor (Alcoi, segle XVII) exercix el crrec d'assessor de justcia i de jurats.
Andreu Irls i Bonanat ambaixador (Alcoi - Gnova segle XVII) Mossn. Ambaixador de Felip IV a Vencia i Gnova.
Pere Moll i Aiz (Alcoi, ? - 1698) Frare agustini doctor en teologia. Prior del convent de Sant Agust d'Alacant i d'Alcoi. Provincial. Candidat al bisbat de Sogorb.
Joan Moll i Guerau (Alcoi, segle XVI- Salses segle XVII Probablement el 1642) Capit d'infanteria, jurat de la ciutat de Valncia. Sergent major d'un des terces valencians enviats a Catalunya durant la Guerra dels Segadors. Mort al setge de Salses.

Segle XVIII.
Vicent Albors i Gisbert (mossn Albors), (Alcoi, 1719   1785) Fundador del primer mol de paper a la vora del riu Molinar el 1755. Subministrador oficial de paper de l'Estat.
Juan Carbonell Satorre,  arquitecte. (Alcoi, 1774   1854) Dels seus treballs cal destacar el tabernacle de l'esglsia de Santa Maria. Els plnols de l'altar de la Mare de Deu del Pilar i Sant Jaume. El projecte del pont de Maria Cristina. El Teatre Principal i l'ajuntament tamb son obra seua.
Toms Merita i Llcer, mossn. (Valncia, ?   1760);

Segle XIX.
Camilo Mataix Prez, fogoner (Alcoi, 1840   Valncia, 1880) Membre de la marina de guerra espanyola. Participa en l'atac a El Callao i en la primera volta al mon feta per un vaixell de guerra.
Santiago Pay Prez, religis (Alcoi, 1848   Manila, 1916) rector de la Universitat de Manila.

Crrecs pblics.
Joaqun Carbonell LLcer, (Alcoi, 1829   Crdova, 1894) Intendent General d'Hisenda a les Illes Filipines, secretari general de Cuba i president del Tribunal Suprem de Comptes de Cuba.
Lope Gisbert Garca-Tornell, (Alcoi, 1823   Manila, 1888) Subsecretari del Ministeri d'Hisenda en temps de la Uni Liberal. Director general de Duanes.
Jos Vilaplana Gisbert, (Alcoi, 1824   1904) Mossn i historiador.

Empresaris.
Rigoberto Albors Montllor, (Alcoi, 1829   1905) financer. Cofundador de la Unin Alcoyana de Seguros. La seua aportaci possibilita la creaci del Monte de Piedad a Alcoi. Installa el gas i l'enllumenat elctric a Alcoi.
Anselmo Aracil Jord, (Alcoi, 1833   1900) Primer empresari del ram de teixits de l'poca. Provedor de mantes i draps per a la vestimenta de la Gurdia Civil, carrabiners i exrcit. Amic personal de Canalejas. Distingit amb l'Encomienda d'Isabel la Catlica.
Antonio Carbonell LLcer, (Alcoi, 1827   Crdova, 1878) fundador de l'empresa d'olis Carbonell;
Pedro Cort Perotn, (Alcoi, 1793   1871) fa front als invasors francesos a la ciutat de Valncia. Es dedica a la construcci de motlles per a les fbriques de paper. Importa les primeres mquines de filar llana des de Blgica. Crea una mquina per a la construcci de les cardes. Tamb s el creador d'una mquina per a enrotllar cigarros.
Francisco Molt Valor, (Alcoi, 1835   1900) Paperer i poltic. s un dels signants del Manifest Revolucionari de setembre de 1868. Cap del Partit Conservador local durant La Restauraci. Diputat provincial i alcalde d'Alcoi. Segon president del Monte de Piedad d'Alcoi.

Enginyers i arquitectes.
Josp Carbonell Morant, (Alcoi, 1861   Madrid, 1922) Fill d'Antoni Carbonell LLcer. s autor del projecte de ferrocarril directe de Madrid a Valncia, el de la Vila Joiosa a Dnia i el d'Alacant a la Vila Joiosa.
Josp Molt Valor, (Alcoi, 1848   1886) arquitecte municipal d'Alcoi. Gran part de les clavegueres de l'Alcoi antic son seues. Va dissenyar la reforma de la capella de Sant Miquel i de la Reial Fbrica de Draps entre altres.
Vicent Joan Pascual Pastor, arquitecte (Alcoi, 1865   1941) a cavall del segle XIX i XX. Fa els seus estudis a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, s el millor de la seua promoci. Arquitecte titular d'Alcoi. Reforma la caseta de la Sal. Director de l'Escola Industrial d'Alcoi. Alcalde d'Alcoi. s l'autor de la Casa del Pavo, la d'Escal, etc. Reforma la Ca la Bolla, la Glorieta, els edificis de la Font Roja, Monte de Piedad, escorxador municipal, font del Molinar, Hidroelctrica Espanyola, xalet de Carlos Prez, escola de Cervantes i passeig de Cervantes.
Enric Vilaplana Juli, (Alcoi, 1842   1916) regidor i conseller del Monte de Piedad. Director de l'Escola d'Arts i Industries d'Alcoi. Inicia les excavacions de Les Llometes. Descobridor del poblat del Puig.

Msics.
Gonzalo Barrachina Sells, compositor i oboista (Alcoi, 1869   1916) Alumne de Joan Cant a Madrid. Aconsegueix per oposici una plaa en l'Orquesta de la Sociedad de Conciertos de Madrid que dirigia Toms Bretn. Fundador de la Societat de Concerts d'Alcoi. Va dirigir la banda Nueva del Iris.
Joan Cant i Francs, compositor i pedagog. (Alcoi, 1856   Madrid, 1903);
Josep Esp Ulrich, compositor.(Alcoi, 26 de desembre del 1849 - Valncia, 13 de juliol del 1905)  ;
Josep Jord Valor, compositor (Alcoi, 13 de novembre del 1839   16 de juliol del 1918);
Julio Laporta Helln, compositor, violinista, guitarrista i clarinetista (Alcoi, 1870   1928);
Camilo Prez Laporta, compositor (Alcoi, 1852   1917);
Miquel Santonja, compositor.

Periodistes.
Julio Andrs Valor, investigador histric (Alcoi, 1862   1924) Collabora en les publicacions locals de l'poca de signe conservador. Cronista oficial d'Alcoi des de l'any 1915 fins a l'any 1918.
Gonzalo Cant Vilaplana, escriptor. (Alcoi, 1859   Madrid, 1931) autor de nombrosos articles en la premsa local madrilenya. Va escriure diversos llibrets per a sarsuela. Fill predilecte d'Alcoi, el 1923 l'ajuntament d'Alcoi li dedica una plaa que encara porta el seu nom. Fill adoptiu de Toledo i Mrcia.
Francisco Castell Miralles, catedrtic (Alcoi, 1842   Valncia, 1917) Catedrtic de la Universitat de Cincies de Valncia. Escriu en la publicaci progressista Los dos Reinos. Director de El Mercantil Valenciano, publicaci republicana.
Santiago Mataix Soler, poltic (Alcoi, 1878   Valncia, 1919) Doctor en dret. Escriu als peridics El Serpis, Heraldo de Madrid, director de Diario Universal i fundador de El Mundo. s passant en el despatx de Jos Canalejas. Diputat per la provncia d'Alacant i senador del Regne.
Eugenio Molt Botella, advocat (Alcoi, 1862   Bilbao, 1934) Llicenciat en dret a Madrid. Fiscal i jutge municipal. Escriu en El Eco de Alcoy i La Lucha. Director de El Observador a Cadis, La Gaceta del Norte a Bilbao i de El Debate a Madrid.
Miguel Parera Cort, filleg funda el collegi de segon ensenyament San Rafael. Escriu articles per a El Globo de Madrid, El Alicantino d'Alacant i El Serpis i Revista de Alcoy. Tradueix a Ovidi, Maral, Catul i Horaci.
Jos Puig Prez (Alcoi, 1843   Ciempozuelos, 1897) Escriptor, poeta i periodista;
Julio Puig Prez (Alcoi, 1850   1940) Enginyer, poeta i periodista. s diputat provincial, regidor de l'Ajuntament i cronista oficial d'Alcoi.

Pintors i escultors.
Durant el segle XIX sn molts els artistes d'Alcoi que aconsegueixen notorietat per la seua gran qualitat. L'illustrador i gravador Antonio Pascual Abad, Plcido Francs Pascual, Antonio Gisbert Prez, Lorenzo Casanova Ruiz, Francisco Laporta Valor, Emilio Sala Francs, al granad Manuel Cara y Esp (Granada, 1860 - Legans, 1915),  i a Fernando Cabrera Cant, entre altres.

Poltics.
Severino Albarracn Broseta, (Llria, 1850- Barcelona, 1878 mestre i lder obrer. Cap visible del moviment obrer en la Revoluci del Petroli;
Agust Albors i Blanes, (Alcoi, 1822   1873) Alcalde d'Alcoi assassinat pels avalotats durant la Revoluci del Petroli;
Eduardo Valor, va organitzar el moviment llibertari a Alcoi desprs de la Revoluci del Petroli.

Segle XX.
Rigoberto Domnech Valls, doctor en teologia i dret cannic (Alcoi 1870 - Saragossa 1955) bisbe de Mallorca i arquebisbe de Saragossa. Signa la carta que atorga el carcter de santa croada al colp d'estat feixista del general Franco.
Francisco Jord Cerd historiador (Alcoi 1914 - Madrid 2004) gran especialista  dedicat a l'estudi de la prehistria. ;
Roque Monllor Boronat (Alcoi, 1910   1994), arquitecte.
Francisco Mora Carbonell (Alcoi, 1898   1977), fotgraf. Premi Mundial de la Societat Emerson de Londres per la foto Novembre. Destacat en The American Annual of Photography de 1939. ;
Sol Pic, ballarina i coregrafa.
Eduardo Vitoria Miralles (Alcoi, 1864   Barcelona 1958) Jesuta fisicoqumic. Acadmic numerari de la Reial Acadmia de les Cincies i les Arts de Barcelona. Fill predilecte d'Alcoi, Medalla d'Or al Mrit en el Treball, Gran Creu d'Alfons X el Savi, medalla de l'associaci Chimics Lovainenses.   ;
Remigio Vicedo Sanfelipe (Alcoi, 1868   Benillup 1937) Mossn. Cronista oficial i arxiver d'Alcoi.
Camil Vicedo Molt (Alcoi, 1876   1958) Escriptor i arqueleg.

 Actors .
Xavi Castillo.
Pep Cortes.
Juli Mira.
Pau Dur.
Pep Sells.

 Esportistes .
Francisco Alcaide Davia, futbolista.
 Boixet, Adolfo Silvestre Gandia, pilotari.
Carlos Carbonell Pascual, primer alcoia en ser anomenat Seleccionador Nacional absolut d'un equip (Judo);
Francisco Jos Carrasco, futbolista.
Mximo Gilabert Molines, jugador, tcnic i comentarista de rugbi (Alcoi, 1917 - Buenos Aires, 1992). Cap de premsa del Comit Olmpic Argent. ;
ngel Prez Soler futbolista (Alcoi, 1900 - Valncia, 1976) s un dels fundadors del Valncia Club de Futbol. Fundador del Club Deportivo Alcoyano, com a president aconsegueix fer-lo ascendir fins a la primera divisi.

 Escriptors i poetes .
Juan Gil-Albert, poeta. (Alcoi, 1904 - Valncia 1994);
Carles Corts, escriptor.
Francesc Gisbert i Muoz, escriptor.
Isabel-Clara Sim i Monllor, escriptora.
Joan Valls i Jord, poeta.

 Msics .
Luis Blanes Arques, compositor. (Rubielos de Mora 1929) Doctor Honoris Causa per la Universitat Politcnica de Valncia;
Marisa Blanes, pianista.
Amand Blanquer, compositor i pedagog (Alcoi, 5 de febrer de 1935   Valncia, 7 de juliol de 2005);
Pedro Estevan, percussionista. Sax ;
Jos Luis Gonzlez, guitarrista (Alcoi, 1932   Madrid, 1998).
Enrique Llcer REGOL, percussionista, compositor, membre jubilat de l'Orquesta Nacional de Espaa.
Ovidi Montllor, cantautor i actor.
Carlos Palacio;
Camilo Sesto (Camilo Blanes i Corts), cantant.
Adolfo Sirvent Llinares, cantant. (Alcoi, 1894   Caracas, 1973);
Phil de Vient;
Francisco, cantant.
Jordi Gil, cantant i intrpret.`;
Yaiza Ferrer i Alonso, poetisa.

 Pintors i escultors.
Ramn Castaer Segura;
Antoni Mir;
Jos Prez Prez Peresejo escultor (Barcelona 1887 - Alcoi 1978);
Lorenzo Ridaura Gosalbes escultor (Alcoi 1871 - Anna 1963);

Poltics.
Jos Aparici Ivars (Alcoi, 1893   1993), dirigent anarquista.
Federico Borrell Garca (Benilloba, 1911   Cerro Muriano 1936), membre destacat de la CNT (Confederaci Nacional del Treball), va morir a Cerro Muriano en acci bllica. A la fi del 1936 es va formar un batall denominat Ruesca Taino en record seu i de Juan Ruesca, que va marxar al front de Terol.
Evaristo Botella Asensi (Alcoi, 1882   1939), poltic republic. Propietari de la impremta Fraternidad. Va expropiar les esglsies de Sant Francesc, Santa Maria i Sant Agust i va comenar de seguida el seu enderrocament. Va intercedir per algunes personalitats dretanes. En acabar la guerra s condemnat a mort i afusellat, la seua mort va causar una gran consternaci.
Juan Botella Asensi (Alcoi, 1884   Mxic 1942), poltic republic. s l'nic poltic alcoi que ha aconseguit ser ministre. En 1911 funda la Casa del Poble. Diputat a Corts en la Segona Repblica per la provncia d'Alacant el 1931 i 1933. Integrat en el partit Esquerra Radical Socialista s ministre de Justcia en el govern d'Alejandro Lerroux Garca i el de Diego Martnez Barrio. La fugida de Joan March de la pres el va obligar a dimitir. Acabada la guerra civil s'exilia a  Mxic.
Rafael Coloma Pay  escriptor, periodista i poltic. (Alcoi, 1912   1992) fundador, junt a altres, del partit Falange Espaola. Participa en les detencions de gent acusada de collaborar amb la Repblica al final de la Guerra Civil. Fundador del peridic Ciudad. Com a escriptor s molt fecund. Combatent de la Divisin Azul. Arxiver d'Alcoi.
Francisco Laporta Boronat, (Alcoi, 1887   1937) Empresari i poltic dret d'ideologia monrquica. Mort al Crculo Industrial el 1937.
Carmen Llorca Vilaplana;
Emili Mira i Aparici, (Alcoi, 1896   Caracas ?) Dirigent obrer. Membre de la CNT. Durant la guerra civil s'incorpora al sindicat Uni General de Treballadors (UGT). Fundador del Centre Catal a Veneuela.
Francisco Molt Molina, (Alcoi, 1865   Alacant 1937) Militant del sindicalisme catlic alcoi. s un dels fundadors del Patronat de la Joventut Obrera, veter de l'Adoraci Nocturna i collaborador del setmanari local tradicionalista La Voz del Pueblo. Mor de causes naturals a la pres d'Alacant.
Antonio Montava Chinchilla, (Alcoi, 1908   Gandia 1990) Destacat membre anarcosindicalista d'Alcoi. En la guerra civil participa al front de Crdova. Rep el sacerdoci a Frana el 1952. Collaborador del peridic local Humanidad i autor de Impresiones de un miliciano.
Enrique Oltra Molt, (Alcoi, 1921   1993) Advocat, enginyer industrial i poltic. Regidor de l'Ajuntament, alcalde, procurador en Corts per la provncia d'Alacant, secretari general del Servei d'Universitats Laborals. Delegat provincial d'Informaci i Turisme de Santander. Governador civil d'laba, Guipscoa, Mrcia i Valncia.
Jos Ribera Montes (l'Alcdia, 1869-1943) era un mestre d'escola, que va exercir durant la major part de la seua vida a Alcoi, on era com el Mestre Ribera; compta amb un carrer dedicat a la seua memria.
Juan Ruesca ngel (Villena, 1903   Espejo 1936), Teixidor, membre destacat de la CNT (Confederaci Nacional del Treball), va morir al front de Crdova el 25 de setembre en acci bllica. A la fi del 1936 es va formar un batall denominat Ruesca Taino en record seu i de Federico Borrell, lies Taino, que va marxar al front de Terol.
Josep Sanus Tormo (Alcoi,1945). Perit industrial, diputat a les Corts i alcalde d'Alcoi. Va ser elegit alcalde  en 1979 ocupant el crrec fins l'any 2000, amb majoria absoluta de 1983 a 1995. De la seua poca sn la majoria de parcs de la ciutat, la remodelaci de la plaa d'Espanya, la modernitzaci de l'Hospital Civil d'Oliver, el pla ARA, grans projectes tot ells d'infraestructura. President de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies. Dimitix desprs de privatitzar el servei de l'aigua amb els vots del PP en contra dels seus socis poltics. L'executiva del PSPV li va obrir expedient i li va demanar la dimissi com a president del grup Socialista en les Corts Valencianes per considerar que va entregar l'ajuntament al PP. El 2002 abandona el PSPV i ingressa en el partit d'Alcoi.
Rafael Terol Aznar (Alcoi, 1916). Advocat, alcalde predemocrtic d'Alcoi i Diputat a les Corts Valencianes. Ha sigut president del Crcol Industrial, Sindicat Provincial Txtil, vicepresident del Sindicat Nacional Txtil, directiu de Textilhogar, Associaci de Sant Jordi, Mtua de Levante i Deportivo Alcoyano, conseller de la Caixa d'estalvis del Mediterrani. Alcalde d'Alcoi des d'abril de 1975. Defensor de l'autonomia valenciana al mateix nivell que les autonomies histriques, es va integrar en UDPV el 1977. Diputat per UCD a les Corts Valencianes en l'poca transitria. Medalla al Mrit en el Treball. Distingit per Comissions Obreres per la seua actitud dialogant.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247365" title="Calidoscopi" nonfiltered="872" processed="870" dbindex="96007">


Un calidoscopi (del grec antic kals bella idos imatge scopo observar) s un tub que cont tres espills, que formen un prisma  tetradric amb la seua part reflectora cap a l'interior, a l'extrem dels quals es troben dues lmines translcides entre les quals hi ha diversos objectes de color i forma diferent, les imatges dels quals es veuen multiplicades simtricament en anar girant el tub mentre es mira per l'extrem oposat. Els espills poden estar disposats a distints angles. A 45 es generen vuit imatges duplicades. A 60 se n'observen sis duplicats i a 90 quatre.

Tot i que habitualment el calidoscopi t tres espills, tamb pot construir-se un calidoscopi amb dos, o ms de tres espills per a diferents tipus d'efectes. El calidoscopi modern va ser inventat l'any 1816 pel fsic escocs David Brewster. Va tramitar la patent corresponent i el va posar a la venda. El ritme de venda va ser enorme, per la facilitat de fabricaci va fomentar les imitacions i rpliques, en noms pocs dies, Brewster va deixar de rebre guanys que pogueren ser considerats atractius. s un dels joguets clssics d'arreu del mn.

Un altre tipus de calidoscopi s el teleidoscopi. Aquest t una lent d'augment o una esfera translcida al seu extrem (en compte de les dues lmines), i genera les imatges multiplicant en els seus espills els objectes exteriors al mateix, vistos a travs de la lent.

Enllaos externs.
The Brewster Kaleidoscope Society Una organitzaci internacional dels estusiastes del calidoscopi ;
Kaleidoscopes and Teleidoscopes Xenlite: Calidoscopis i Teleidoscopis ;
Explicaci del funcionament del Teleidoscopi A la Brewster Kaleidoscope Society ;
Tot sobre el calidoscopi ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247366" title="Joseph Planckaert" nonfiltered="873" processed="871" dbindex="96008">

Joseph Planckaert (Poperinge, 4 de maig de 1934 - Otegem, 22 de maig de 2007) va ser un ciclista belga que fou professional de 1954 a 1965. Al llarg de la seva carrera esportiva com a professional aconsegu 53 victries.

El seu millor any va ser el 1962, quan va crrer junt a Rik Van Looy a l'equip Faema-Flandria, en guanyar la Pars-Nia, la Lieja-Bastogne-Lieja, la Volta a Luxemburg i el Campionat de Blgica en carretera. Tamb fou 2n de la classificaci final del Tour de Frana, vestint el maillot groc durant 7 etapes. 

Palmars.
1954;
 1r al Gran Premi d'Izenberge;
 1r a Langemark;
1955;
 1r de la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
 1r a Poperinge ;
1956;
 1r a Moorsele;
 1r a Zwevegem;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1957;
 1r dels 4 dies de Dunkerque i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de Dunkerque;
 1r a Diksmuide;
 1r a Sint-Amands;
1958;
 1r de la Het Volk;
 1r del Trofeu Fenaroli;
 1r a Zwevegem;
1959;
 1r a Putte-Kapellen;
 1r a Beernem;
 1r a Braine-le-Comte;
1960;
 1r de la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
 1r dels 4 dies de Dunkerque ;
 1r del Gran Premi de Braaschaat;
 1r a Vichte;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
1961;
 1r del Gran Premi de Braaschaat;
 1r a Handzame;
 1r a Gullegem;
 1r a Oostende;
 1r a Zwevegem;
 1r a Wortegem;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1962;
 Campi de Blgica;
 1r a la Pars-Nia;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r a la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 1r al Gran Premi del Parien Libr (CRE);
 1r a Bellegem;
 1r a Zwevegem;
 1r a Vis;
 1r a la Targa d'Or;
1963;
 1r dels 4 dies de Dunkerque i vencedor d'una etapa;
 1r a Handzame;
 1r a Ploerdut;
 1r a Kortrijk;
 1r a Wortegem;
 1r a Sint-Eloois-Vijve;
1964;
 1r al Gran Premi de Tournai;
 1r a Wetterem;
 1r a Grammont;
 1r a Kemzeke;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Sardenya;
1965;
 1r a Ruislede;

Resultats al Tour de Frana.
1957. 16 de la classificaci general;
1958. 6 de la classificaci general;
1959. 17 de la classificaci general;
1960. 5 de la classificaci general;
1961. 15 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;
1962. 2n de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 7 etapes;
1963. Abandona (12a etapa);
1964. Abandona (9a etapa);
1965. 56 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1962. Abandona (14a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1965. 19 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Joseph Planckaert ;
Mort de Joseph Planckaert ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247368" title="Talp camperol" nonfiltered="874" processed="872" dbindex="96009">

El talp camperol (Microtus arvalis) s un rosegador del gnere Microtus mpliament distribut a Europa i algunes zones d'sia. S'ha descrit una subespcie ibrica, M. arvalis asturianus, de mida lleugerament superior, s'estn per les muntanyes que rodegen la vall del Duero i pel Sistema Ibric.

Descripci.
s un petit rosegador, entre 8-13 cm de longitud, dels que una quarta part correspon a la cua. De constituci massiva, amb orelles curtes, que no sobresurten i cap ample. El color dorsal s bru tirant a groguenc, i el ventral blanc grisenc; els joves sn grisencs i no presenten dimorfisme sexual pel que fa al color i port. s molt semblant a Microtus agrestis, del que es diferencia amb dificultat.

Hbitat i mode de vida.
Es tracta d'un herbvor estricte, d'hbits dirns, que s'alimenta preferentment de dicotiledonis. Pot causar danys als cultius, sobretot els de regadiu.

Construeix el seu cau en cavitats esfriques subterrnies, a 30-50 cm de profunditat, que comunica amb l'exterior por diverses galeries. A la superfcie recorre sempre les mateixes rutes, originant senders identificables entre la vegetaci.

En condicions normals la densitat tpica s de 5-10 individus per hectrea, per pot superar ampliament els 200 individus/ha. A la fase normal els mascles sn molt territorials; durant les fases d'explosi demogrfica l'organitzaci social es debilita. L'hbitat normal sn les clapes de vegetaci natural herbcia o de matollar, per quan creix la densitat s'estn a prcticament tots els ambients, dins de la seva rea de distribuci.

Reproducci i cria.
Es tracta d'una espcie polignica, en la que cada mascle fecunda a un cert nombre de femelles. Cada femella est dotada de quatre parells de glndules mamaries, i t entre 2 i 11 cries per part, desprs d'una gestaci de 21 a 22 dies. A la vall del Duero, les condicions climtiques permeten que la reproducci s'estengui al llarg de tot l'any, per no s aix als Pirineus o l'Europa Central. Les femelles arriben a la maduresa sexual en noms un mes i els mascles en dos.

Demografa.
La mortalitat a les primeres fases de la vida s elevada, per quan les circumstncies sn favorables, amb  pocs depredadors i molt aliment, l'elevada taxa de natalitat facilita que es produexin explosions demogrfiques. El rpid creixement i maduraci permeten la presncia de diverses generacions anuals.

Biogeografia.
La subespcie tpica, M. arvalis arvalis s'estn des de Rssia central, a travs de l'Europa Central, fins a la costa atlntica de Frana. Arriba a la Pennsula Ibrica, trobant-ser als Pirineus Occidentals i Centrals, per s ausent a les Illes Britniques, de les regions septentrionals i de l'Europa Mediterrnia. La subespcie ibrica, M. arvalis asturianus, de mida lleugerament superior, s'estn per les muntanyes que rodegen la vall del Duero, per des de 1980 la seva rea s'ha expandit a les terres baixes i pel Sistema Ibric.

Plagues.
Les poblacions del Duero presenten des de fa 20 anys cicles demogrfics coneguts tamb en altres espcies de la subfamilia Arvicolinae, amb oscillacions amb un perode tpic de tres o quatre anys.

Poden transmetre malalties a l'home com ara la tularmia, tant per contacte directe com a travs de la pols que han tocat.

Vall del Duero el 2007.
El 2007 els camps de Castella i Lle (Espanya) resultaren seriosament perjudicats per aquest petit rosegador. S'estima que a l'agost de 2007 el nombre d'exemplars era d'uns 750 milions, ocupant una extensi de 2 milions d'hectrees.

Espcies semblants.

El talp com (Microtus duodecimcostatus) t la cua monocolor, de la mateixa tonalitat per sobre que per sota.

En els altres talpons de tonalitats marronoses, les orelles queden amagades entre els pls del cap.

Referncies.

Gonzlez-Esteban, J. & Villate, I. Microtus arvalis (Pallas, 1778). Topillo campesino. a Atlas de mamferos terrestres, Inventario Nacional de Biodiversidad. Ministerio de Medio Ambiente, Madrid. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247370" title="Casa de Lancaster" nonfiltered="875" processed="873" dbindex="96010">

La Casa de Lancaster va ser una branca de la casa reial anglesa dels Plantagenet, a la que van pertnyer tres reis d'Anglaterra durant el segle XV. El nom de la casa era degut a que tots els seus membres descendien de Joan de Gant, el 1r duc de Lancaster i tercer fill del rei Eduard III. El smbol de la casa era una rosa roja.

Histria.
El primer rei de la nissaga va ser Enric Bolingbroke, fill de Joan de Gant, que es rebell contra Ricard II i el depos. Enric es feu coronar com a Enric IV passant per davant de l'hereu aparent de la corona, Edmund Mortimer, de tan sols 7 anys. 

Enric IV fou succet pel seu fill Enric V, un rei guerrer que va reforar la seva casa al tron d'Anglaterra i guany prestigi amb repetides conquestes en territori francs. El segent rei, per, fou Enric VI, un rei feble que patia alienacions mentals. La creixent impopularitat i els atacs de bojeria que patia el rei, aix com el malestar per les derrotes a Frana, van moure a la casa rival de York a presentar la seva prpia candidatura al tron. Les dues cases s'enfrontaren en una guerra civil que s'anomenaria la Guerra de les Dues Roses (l'emblema dels York era una rosa blanca).

Els Lancaster es van extingir a la Batalla de Tewkesbury el 1471, lluitant contra els York. Per la Casa de Tudor, que derrot els York i govern Anglaterra del 1485 al 1603, descendia dels Lancasters a travs de Margarida Beaufort, la besnta de Joan de Gant, que es va casar amb el comte de Richmond Edmund Tudor i que fou la mare d'Enric VII d'Anglaterra.

Arbre geneolgic dels Plantagenet.















Els membres de la Casa de Lancaster estan marcats en vermell, mentre que els de la Casa de York apareixen en blau. Tot i que els Lancaster descendien d'un tercer fill i els de York d'un quart, que Enric IV hagus pres el tron per davant dels Mortimer, i que Ricard de Conisburgh s'hagus casat amb l'hereva d'aquests, complicava la successi.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247373" title="La Mola de Sall" nonfiltered="876" processed="874" dbindex="96011">


El poble d Altron del municipi de Sort al Pallars Sobir disposa d una minicentral hidrulica de la qual avui en dia encara se n conserva l edifici i la maquinria. La minicentral, anomenada la mola de Sall, es va construir juntament amb un mol fariner l any 1924. Els promotors van ser Joaqum Moner de Casa Subir d Altron i Josep Bertran de Casa Betran de Surp, que van adquirir els drets de l aigua d una antiga concessi per a molins drapers.

La minicentral est situada en el punt on s uneixen les aiges del riu d Altron (tamb anomenat barranc de Pamano) i del Berasti (Riu de St. Antoni) i s hi pot arribar seguint una pista forestal situada a l esquerra de la carretera d Estac encara que no hi ha cap rtol que ho indiqui. 

La minicentral produa llum pels pobles d Altron, Sorre (quan encara no tenia minicentral), Rods, Caregue i Escs, i es va tancar aproximadament durant els anys seixanta. (projecte de lnia d alta tensi cap a Altron el 1967 i connexi d Altron el 1969) Els propietaris la van vendre junt amb la concessi d aiges a inversors (Compaa Mercantil Elctrica de Altrn S.L) que pretenien construir-hi una minicentral de nova generaci per a vendre l energia a FECSA Endesa projecte que no s ha dut mai a terme.

Enllaos externs: Les moles hidruliques del Pallars Sobir
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247374" title="Esprtac (desambiguaci)" nonfiltered="877" processed="875" dbindex="96012">


Esprtac, llegendari esclau de la Antiga Roma;
Esprtac, pellcula sobre el personatge anterior del 1960, dirigida per Stanley Kubrick;

Nom de cinc o ms reis del Bsfor, tamb esmentats com Esprtoc:

Esprtac I, rei del Bsfor Cimmeri.
Esprtac II, rei del Bsfor Cimmeri.
Esprtac III, rei del Bsfor Cimmeri.
Esprtac IV, rei del Bsfor Cimmeri.
Esprtac V, rei del Bsfor Cimmeri.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247375" title="Catedral de Cadis" nonfiltered="878" processed="876" dbindex="96013">

La Catedral de Cadis o Catedral de Santa Cruz de Cadis s la seu episcopal de la dicesi de Cadis i Ceuta, a Espanya. Es va comenar a construir el 1722 i les obres van finalitzar el 28 de novembre de 1838.

Tamb rep el nom de la "Santa Cruz sobre el Mar" o la "Santa Cruz sobre las Aguas" encara que els gaditans la denominen "Catedral Nova" en contraposici a la "Catedral Vella" edificada el segle XVI sobre l'antiga catedral gtica que va fer construir Alfons X el Savi.

Est situada a la Plaa de la Catedral i s visible des de gaireb qualsevol punt de la ciutat. T horari de visites tant per a l'interior del recinte com per poder accedir a la Torre del Ponent. La mateixa entrada a la catedral serveix per accedir al Museu Catedralici, situat a la Plaa de Fray Flix, al costat de la Catedral Vella.

 Histria .

Es tracta d'un edifici religis de grans proporcions que es va comenar a construir segons el projecte de l'arquitecte Vicente Acero el 1722. Acero va abandonar el projecte el 1739 i es va fer crrec de les obres Gaspar Cayn, i el 1757 les prossegu el seu nebot Torcuato Cayn. Torcuato mor el 1783, i el va succeir Miguel Olivares. A partir del 1790, el responsable va ser Manuel Machuca i, finalment, Juan Daura va dirigir la fase final de les obres des de 1832 fins al seu acabament.

En els 116 anys que va tardar la seva construcci, es veu el canvi d'estil i els gusts dels diferents arquitectes, la qual cosa explica la mescla d'estils, que sn bsicament el barroc, el rococ i el neoclssic.

Els materials que es van emprar van ser molt variats a causa de diverses crisis econmiques que van patir i que va haver de fer front la ciutat; aix es pot observar la presncia de marbre genovs per als diferents altars i portes, pedra calcria i pedra ostionera  un tipus de pedra molt porosa que cont restes de petxines, molt utilitzada a la zona de Cadis  per als murs exteriors.

Va ser el bisbe Fray Domingo de Silos que la va beneir el 1838. A causa del retard de les obres, moltes parts del temple van quedar exposats als rigors del temps. Aix i la situaci mateixa de l'edifici al costat del mar ha provocat una malaltia a la pedra que fa que aquesta es vagi erosionant a poc a poc; s per aix que les voltes del temple estan cobertes per xarxes que eviten que les runes caiguin al terra.

 Caracterstiques .

La portada s una conjunci de formes cncaves i convexes, caracterstic de l'estil barroc. Les torres que s'aixequen a ambds costats de la portada culminen en forma d'observatori astronmic; s un fet excepcional que la Catedral de Cadis posseeixi campanars tan alts, ja que estava prohibit pels Borbons la construcci de tals estructures, en constituir un blanc fcil per a l'enemic.

T planta de creu llatina i tres naus, quedant delimitat l'espai per conjunts de columnes. L'altar major consisteix en un templet d'estil neoclssic dedicat a la Immaculada Concepci. En tot el permetre del temple s'observen capelles, que en el moment de la construcci estaven dedicades a allotjar els tallers necessaris per a l'obra del temple; estan dedicades a la figura de lEcce Homo, obra de "La Roldana" o als patrons de la ciutat; San Servando i San Germn, entre d'altres. Una d'aquestes capelles allotja la monumental Custdia de plata, obra d'Enrique de Arfe, que cont la Sagrada Forma en la festivitat de Corpus Christi. Es pot destacar les dues figures en marbre de San Pedro i San Pablo que es troben al costat de l'entrada de les dues portes menors de la catedral. Sobre la porta principal es troben sengles esttues dels sants patrons de la ciutat de Cadis, San Servando i San Germn.

Posseeix diverses cpules, destacant-ne dos; la cpula major composta per un tambor i la prpia cpula s'assenta sobre petxines i en el seu exterior est coberta de rajoles daurades que durant el dia reflecteixen els raigs del Sol. Contigua a aquesta es troba una altra cpula de menors dimensions, situada sobre l'altar major. Una altra cpula menor se situa sobre una sala dedicada a guardar diferents relquies i restes.

Sota l'altar major es troba la cripta, situada sota el nivell del mar on sn personatges enterrats illustres gaditans com Manuel de Falla i Jos Mara Pemn. Un element interessant de la catedral s el seu cor; se situa en el centre, davant de l'altar major. Verdaderes obres d'art sn el cadiratge del cor i els dos orgues que posseeix. La Catedral de Cadis t un extens arxiu musical de l'antiga Capella Musical, amb obres de compositors com Padilla, Garca Fajer o Prim. Actualment hi ha la intenci de recuperar de l'oblit totes aquestes obres que, en la majoria dels casos, noms es van tocar el dia de la seva estrena per als oficis.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247377" title="Heinrich Schenker" nonfiltered="879" processed="877" dbindex="96014">
Heinrich Schenker ( 19 de juny de 1888 - 13 de gener de 1935) fou un teric de la Msica, molt fams pel seu acostament a l'anlisi musical, ara normalment anomenada anlisi schenkeriana.

 Biografia .
Schenker va nixer a Vyshnivchy  Wisniowczyki a Galtzia a l'Imperi Austro-Hongars (avui en dia, Ternopil oblast, Ucrana). El seu talent musical va ser aviat reconegut i, a l'edat de 13 anys, va ser enviat a estudiar amb Carl Mikuli, un deixeble de Frdric Chopin, a Lemberg (avui Lviv). Es trasllad a Viena, on va estudiar msica amb Anton Bruckner i va esdevenir conegut com a pianista, acompanyant cantants de lied i tocant msica de cambra. Va donar classes privades de Piano i Teoria de la Msica; entre els seus deixebles destaquen Wilhelm Furtwngler, Anthony van Hoboken i Felix Salzer.

 Obra .
Les idees de Schenker sobre anlisi van ser explorades primer al seus tractats Harmonia (Harmonielehre, ) i Contrapunt (Kontrapunkt, 2 vols.,  i ), i van ser desenvolupades a dos diaris que public: Der Tonwille (1921-24) i Das Meisterwerk in der Musik (1925-30), ambds incloen contingut exclusiu de Schenker. Schenker entenia l'anlisi com una eina per a ser emprada pels intrprets per a una comprensi ms profunda de les obres que executaven. Aix es demostra a les seves edicions de les ltimes sonates per a piano de Ludwig van Beethoven, que tamb inclouen anlisis de les obres.

Al 1932, Schenker public Cinc Anlisis Musicals Grfiques (Fnf Urlinie-Tafeln), anlisi de cinc obres emprant la tcnica analtica d'ensenyar capes de ms o menys detall musical per la que ara s fams. Desprs de la mort de Schenker, la seva obra terica incompleta Composici Lliure (Der freie Satz, 1935) va ser publicada (primer traduda a l' per T.H. Kreuger el 1960 com una dissertaci a l'Universitat d'Iowa; una segona i millor traducci, per Ernst Oster, va ser publicada el 1979. En algunes traduccions a l'angls de la seva obra s'hi han esborrat passatges que poden ser considerat polticament incorrectes i impertinents. Per exemple, al Prefaci de Contrapunt Schenker escriu " l'home s superior en rang a la dona, el productor s superior al marxant o el treballador, el cap preval sobre el peu  ".

Altres terics de la Msica, com Felix Salzer o Carl Schachter, s'hi van adherir i van difondre les idees de Schenker: als anys 60 l'anlisi schenkeriana ha comenat a atraure un inters renovat, i als anys 80 ha esdevingut un dels principals mtodes analtics emprats per la majoria de terics de la msica nordamericans. Mentre que les seves teories han estat cada cop ms discutides des de mitjans del segle XX per la seva rigidesa i ideologia organicista, l'ampla tradici analtica que van inspirar ha roms central per l'estudi de la msica tonal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247378" title="Llista d'estats sobirans del 1954" nonfiltered="880" processed="878" dbindex="96015">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Regne de Cambodja;
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

L.
  Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
 Pakistan   Domini del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Territori Lliure de Trieste (fins el 26 d'octubre);
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
 Vietnam del Sud   Estat del Vietnam;
X.
   Repblica de Xile;
;
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247382" title="Esprtac" nonfiltered="881" processed="879" dbindex="96016">


Esprtac (Spartacus, en llat) (v. 120 aC   v. 70 aC), seguint els historiadors de l'antiga Roma, fou un gladiador traci en rgim d'esclavatge que esdevingu el lder (o un dels lders) del fracassat alament d'esclaus contra la Repblica de Roma coneguda com  la Tercera Guerra Servil.

Poc es coneix sobre Esprtac abans dels fets de l'alament i la guerra i les fonts histriques sn escasses i sovint contradictries. La seva lluita, sovint presentada com la lluita dels oprimits per aconseguir la seva llibertat en front l'aristocrcia esclavista de Roma, ha trobat noves interpretacions entre els historiadors romans moderns, sobretot a partir del segle XIX. La figura d'Esprtac i de la seva revolta, aix mateix, ha inspirat nombrosos escriptors i cineastes, els quals han recreat la figura d'Esprtac com la d'un heroi popular de tots els temps.

 La historiografia clssica sobre Esprtac .
 Els seus orgens .

Les fonts antigues coincideixen en general en qu Esprtac provenia de les tribus trcies que servien com a tropes auxiliars a l'exrcit de Roma. Plutarc el descriu com "un traci de les tropes auxiliars nmades", per aquesta interpretaci s discutida per algun historiador (Konrad Ziegler). Plutarc tamb escriu que la dona d'Esprtac, una sacerdotessa de la mateixa tribu, fou esclava com ell. Api diu que fou "un traci per naixement, serv com a soldat amb els romans, per des de llavors fou fet presoner i venut per a fer de gladiador".
Florus diu que fou "un mercenari traci que pass a ser soldat rom, de soldat rom a desertor i lladre, i ms tard, en consideraci a la seva fortalesa, gladiador".

Tanmateix, l'estil "traci" en la lluita de gladiadors consist en l's, per part dels gladiadors, d'un escut rod i d'una espasa curta o una daga, i aquest fet ha estat utilitzat per explicar que podria haver portat confusi a l'hora de determinar els orgens dels lluitadors, en els casos en qu no estava provat un origen clar.

El nom d'Esprtac fou fora com en la regi del Mar Negre: reis dels Cimmeris del Bsfor i del Pontus el portaren i un "Spardacus" o "Sparadokos", traci, pare de Seutes I d'Odrsia, s aix mateix conegut.

 La Tercera Guerra Servil .
 La revolta de Cpua .
Esprtac fou entrenat en una escola de gladiadors (ludo) propera a Cpua i pertanyent a Lentulus Batiatus. El 73 aC, Esprtac i uns 70 companys s'escaparen de l'escola de gladiadors. Prengueren els ganivets d'una botiga d'estris de cuina i una caravana plena d'armes i fugiren al mont Vesuvi, molt a prop de la moderna Npols. All es van unir a d'altres esclaus fugitius.

El grup assol la regi, devastant i fent pillatge, tot i que sembla que Esprtac mirava de reprimir-ho degut a que el seu principal objectiu era abandonar Itlia per tornar a casa. Els altres lders de la revolta eren gladiadors de la Gllia i de Germnia, anomenats Crixus, Castus, Gannicus i Oenomaus aix com un esclau jueu de nom David. Altres esclaus fugitius se'ls van unir, incrementant el seu nombre a diversos centenars, fins que el Senat decid intervenir enviant-hi un inexpert pretor, Gai Claudi Glaber (el nomen podria haver estat Clodi i el praenomen s dubts), amb una tropa de milicians reclutada cuita-corrents de prop de 3.000 homes. Els soldats assetjaren els revoltats al mont Vesubi, tot blocant l'nica via d'escapament de la muntanya.  Els rebels d'Esprtac, per, elaboraren cordes amb els ceps i es despenjaren per una altre cara de la muntanya, atacant els soldats romans pels flancs en un atac sorpresa. No esperant-se cap problema per part d'un grapat d'esclaus, els romans no havien fortificat el seu camp ni havien posat els sentinelles adequats. Com a resultat, la majoria de soldats dormien i foren morts, incloent el mateix Gai Claudi Glaber. Desprs d'aquest succs, molts esclaus fugitius s'uniren al grup fins a formar un autntic exrcit.

 Continuaci de la guerra .

Esprtac es va anar acreditant com a un excellent estrateg militar i la seva experincia com a formador de tropes auxiliars va fer d'ell un formidable enemic, tot i que la major part dels seus homes  tenien la formaci prpia d'esclaus dedicats al treball i els mancava formaci militar. La temporada que estigueren acampats al Mont Vesubi, el qual en aquell temps estava inactiu i densament arbrat, els permet de preparar-se de cara a la propera lluita amb les legions de Roma. 

Degut al poc temps que transcorregu abans no tingueren necessitat d'entaular batalla, Esprtac deleg la preparaci de petits grups d'homes als gladiadors. Aquests homes s'encarregaven, aix mateix, de la preparaci de nous petits grups. Aconsegu aix d'estendre una formaci militar bsica en unes poques setmanes. Les tropes d'Esprtac derrotaren llavors dues legions romanes tretes de la frontera nord d'Itlia, sota el comandament del pretor Varinius Glaber, enviades contra elles. Varinius va dividir en tres parts el seu exrcit per mirar d'atrapar Esprtac en una maniobra de tenalla, per aquest va derrotar separadament els dos ajudants de Varinius| i finalment a les del pretor mateix, arribant al punt de capturar els seus lictors i el seu propi cavall. Desprs marxaren cap a la costa ms al sud, on passaren l'hivern fabricant-se armes i organitzant l'exrcit. Des d'aleshores, els seguidors d'Esprtac incloen dones, nens i vells que s'havien anat incorporant. Per la primavera, amb un exrcit d'uns 70.000 homes, marxaren en direcci al nord, cap a la Gllia.

El Senat, alarmat, envi els dos cnsuls d'aquell any 72 aC, Gellius Publicola i Gnaeus Cornelius Lentulus Clodianus, cada un amb una legi, contra els rebels. Crixus volia restar a Itlia fent pillatge, mentre que Esprtac volia seguir cap el nord. Aix fu que Crixus, juntament amb uns 30.000 gals i germnics, abandons Esprtac i posteriorment fos derrotat i mort pel propretor Arrio, adjunt al cnsul Publcola, a l'Aplia. Esprtac, en canvi, derrot primer Lentulus, i desprs Publcola. Al Picenum, a la Itlia central, Esprtac desf les tropes consulars i avan cap el nord. En aquell moment, el continu flux de nous esclaus fugits, atrets pels xits militars d'Esprtac, fu que, segons Api, les seves forces arribessin als 120.000 homes. A Mutina (actual Mdena), tornaren a derrotar una altra legi, aquest cop sota les ordres de Gaius Cassius Longinus, el Governador de la Gllia Cisalpina.

 L'elecci de romandre a Itlia .

Aparentment, Esprtac intent de sortir d'Itlia amb el seu exrcit i passar a la Gllia (actualment Blgica, Sussa i Frana) o fins i tot a Hispania per sumar-se a la revolta de Quint Sertori. Per sobtadament, va canviar de criteri i torn enrera cap el sud. Les fonts afirmen que la decisi fou presa per la pressi dels seus seguidors, que volien continuar el pillatge. Tanmateix, aquesta qesti s fora controvertida perqu van tornar enrera just quan estaven a punt d'escapar a la Gllia. Algun historiador creu que alguns dels seguidors d'Esprtac, no combatents, pogueren passar els Alps i marxar als seus pasos respectius.

La resta marxaren cap el sud i derrotaren novament dues legions romanes dirigides per Marcus Licinius Crassus, que en aquell temps era l'home amb la ms gran fortuna de Roma. Al final del 72 aC, Esprtac acamp a Rhegium (Reggio Calabria), prop de l'Estret de Messina. 

Esprtac intent un pacte amb els pirates cilicis, per mitj del qual les seves tropes fossin embarcades fins a la costa de Siclia, per l'acord no reex. Al comenament de l'any 71 aC, vuit legions de Cras van allar l'exrcit d'Esprtac a Calbria. Amb la mort de Quint Sertori, el Senat decid cridar les legions de Gneu Pompeu Magne d'Hispania, aix com les de de Marcus Terentius Varro Lucullus de Macednia.

Esprtac maniobr per trencar les lnies de Cras i escapar cap a Brundisium (avui Brindisi), per les forces de Pompeu els intercept a la Lucnia i els esclaus foren forats a entaular batalla  prop del riu Silarus. Hom creu que Esprtac va morir en la batalla, per tanmateix mai es va poder identificar el seu cadver. Desprs de la batalla, els legionaris alliberaren 3.000 presoners del campament dels rebels.
 
La represlia dels romans foren cruels: 6.600 seguidors d'Esprtac foren crucificats al llarg de la Via pia entre Brundisium i Roma. Cras no va donar mai ordres de despenjar els cossos i els viatgers foren forats a observar-los durant anys, potser dcades, desprs de la batalla. 

Al voltant de 5.000 esclaus, tanmateix, escaparen. Van marxar cap el nord i foren anihilats per Pompeu, el qual va tornar desprs cap a Hispnia. Pompeu fou aclamat com un heroi a Roma, mentre que Cras reb noms una senzilla celebraci.

 La memria d'Esprtac als nostres dies .
 Fets poltics .
 Toussaint L'Ouverture i el seu successor Jean-Jacques Dessalines dirigiren la rebelli dels esclaus en la Revoluci d'Hait (1791 1804), derrotant els exrcits d'Espanya, la Gran Bretanya i la Frana de Napole Bonaparte. Toussaint fou anomenat l'"Esprtac negre" per un dels seus rivals, el Comte de Lavaux .
 Esprtac ha estat inspiraci de nombrosos revolucionaris en els nostres temps. L'exemple ms notable el constitu la Lliga Espartaquista durant la Repblica de Weimar, aix com una "Organitzaci anti-feixista Spartacus" sorgida durant els anys 70 del segle XX a ustria.
 Karl Marx digu que Esprtac havia estat el seu heroi, citant-lo com a ...el ms "bon tipus" que l'antiguitat t per oferir.
 El revolucionari marxista sud-americ Che Guevara fou tamb un gran admirador del traci.

 Creacions artstiques .
 Pellcules .
 Stanley Kubrick fu, l'any 1960, l'adaptaci ms famosa de la vida dels esclaus revoltats per al cinema a partir d'una novella de Howard Fast i gui de Dalton Trumbo: Esprtac, amb Kirk Douglas de protagonista. La frase "Sc Esprtac" ha estat referenciada en nombroses altres cintes, programes de televisi i altres usos comercials.
 El 2004, la novella de Fast fou adaptada, amb el mateix nom d'Esprtac, per a una tele-srie de la cadena nord-americana USA Network, amb Goran Vinji  en el paper protagonista.
 El 1996, en la pellcula The Wonders, de Tom Hanks,  el bateria Guy Patterson cita l'expressi "Sc Esprtac!"  diverses vegades i fin i tot grava una can amb aquest ttol.

 Literatura .
 La novella histrica de Howard Fast Esprtac. ;
 Arthur Koestler escrigu una novella sobre Esprtac anomenada Els gladiadors.
 Una altra novella titulada Esprtac de l'escriptor escocs Lewis Grassic Gibbon.
 Esprtac s un dels principals protagonistes de la novella Fortune's Favorites (Favorits de la fortuna, en catal) de Colleen McCullough. McCullough segueix la teoria de qu Esprtac era un soldat rom renegat i s'aferra al fet de qu el seu cadver no fou mai identificat.
 L'escriptor itali Rafaello Giovagnoli escrigu una altra novella histrica titulada Esprtac el 1874. Aquesta novella fou desprs traduda i publicada en diversos pasos europeus.
 Hi ha una altra novella, Els estudiants d'Esprtac (Uczniowie Spartakusa), de l'escriptora polonesa Halina Rudnicka.
 L'obra Spartacus to the Gladiators at Capua del reverend Elijah Kellogg ha estat utilitzada per practicar l'oratria en angls per part de moltes generacions d'escolars.
 Esprtac tamb apareix en el llibre La mort dels reis de Conn Iggulden.
 Esprtac i els gloriosos gladiadors, de Toby Brown, tamb forma part d'una collecci de llibres d'histria per a infants.
 En la novella Bolo Rising de William H. Keith, el personatge "Hector" s basat en la figura d'Esprtac.

 Msica .
 Esprtac s un ballet, amb partitura del compositor Aram Khachaturian. ;
 El grup alemany Triumvirat editaren l'lbum Spartacus el 1975.
 El grup The Farm va debutar el 1991 amb l'lbum Spartacus. ;
 Jeff Wayne edit el 1992 la seva recopilaci musical Jeff Wayne's Musical Version of Spartacus.
 La banda de punk/rock anti-feixista Angelic Upstarts editaren el 2004 un lbum titulat Sons of Spartacus.
 "Spartacus" s el nom de la segona can del primer lbum del grup The Fall of Troy.
 "I Am Spartacus" s un tema que registra el soroll d'una persona inhalant intensament i que ha estat utilitzat sovint com a introducci en diversos estils musicals (tecno, samba, etc.).

 Videojocs .
 El videojoc Independence War: Defiance utilitza la figura d'Esprtac.
 Esprtac  surt en el joc de taula Heroscape en la fase coneguda com la Thora's Vengeance.
 En el popular joc d'estratgia , Esprtac s un dels personatges principals.

 Esport .
 El FC Spartak de Moscou i la Societat esportiva Spartak sn aix conegudes en honor d'Esprtac.
 Les Espartaquades eren una competici esportiva semblant a uns Jocs Olmpics pels pasos del bloc sovitic.,

 Altres .
 Adam Weishaupt, francma i suposat fundador dels Illuminats, utilitz el nom "Spartacus" per signar els seus escrits.
 En la pellcula del 2003 The Recruit, James Clayton (interpretat per Colin Farrell), crea un programa de software anomenat "Spartacus", que pot controlar tots els programaris informtics en una rea determinada. Els estudiants que l'havien creat s'autoanomenaven "la revolta dels esclaus".
 En el joc d'estratgia Warhammer 40.000, el personatge Angron t molta semblana amb Esprtac.
 La mascota de l'equip dels Ottawa Senators s un lle de nom "Spartacat", jugant amb la figura d'Esprtac, ja que el smbol de l'equip s un senador rom.
 Spartacus 7s s un equip de rugby-set internacional creat el 2006.
 Spartacus Books, fundada el 1973, s una llibreria anarquista que funciona com a cooperativa i s atesa per voluntaris a Vancouver, Canad.

 Referncies .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247383" title="Allianoi" nonfiltered="882" processed="880" dbindex="96017">
Allianoi s un antic complex termal que data d poca hellenstica (tot i que hi predominen restes de l poca de l Imperi Rom) situat prop de la ciutat de Bergama (l antiga Prgam) a la provncia turca d Esmirna. L'indret es troba a 18 quilmetres al nord-est de Bergama, prop de la carretera en direcci a la ciutat d vrindi. El lloc es troba amenaat per la construcci de l'embassament de Yortanl  que, si finalment es duu a terme, inundaria les runes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247384" title="Henry Anglade" nonfiltered="883" processed="881" dbindex="96018">

Henry Anglade (Thionville, 6 de juliol de 1933) va ser un ciclista francs que fou professional de 1957 a 1967. Era anomenat Napole pels seus companys. Al llarg de la seva carrera aconsegu 38 victries.

El 1959 aconsegueix els seus primers grans xits en guanyar el Critrium del Dauphin Libr i el Campionat de Frana, a ms de ser 2n a la Volta a Sussa i el Tour de Frana. En aquesta darrera cursa les rivalitats entre els ciclistes francesos impediran que pugui vncer Federico Martn Bahamontes.

El 1960 vestir el maillot groc durant 2 etapes al Tour de Frana, per el perd al veure's obligat a ajudar al seu cap de files, Roger Rivire.

El 1965 torna a guanyar el Campionat de Frana, aquest cop per davant de Raymond Poulidor i Jacques Anquetil. 

El 1967 posa fi a la seva carrera ciclista per dedicar-se al comer de les mquines d'escriure. Amb tot, el 1976, torna al ciclisme, aquest cop com a director esportiu de l'equip Lejeune, tenint sota les seves ordres Roy Schuiten, Ferdinand Bracke i Lucien van Impe.

Palmars.
1957;
 1r a l'Annemasse-Bellegarde-Annemasse;
 Vencedor d'una etapa del Tour de la Xampanya;
1958;
 1r a Dompierre-sur-Besbre;
 1r a Roanne;
 Vencedor d'una etapa dels 3 dies del Loira;
1959;
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 Campi de Frana;
 1r al Critrium del Dauphin Libr;
 1r al Circuit Drme-Ardche;
 1r a Brive;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1960;
 1r a Ste;
 1r a Bort-les-Orgues;
1961;
 1r de la Berna-Ginebra i vencedor de 2 etapes;
 1r als Sables d'Olonne;
1962;
 1r a la Poly Bretona a Bubry;
 1r a Plougonver;
 1r a Limours;
 1r a Soissons;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
1963;
 1r al Tour de Var;
 1r a la Ronda de Seignelay;
 1r a Limoges;
 1r a Gap;
 Vencedor d'una etapa del Critrium Nacional;
1964;
 1r a Vayrac;
 1r a Bussires;
1965;
 Campi de Frana;
 1r del Gran Premi de Parisien (CRE);
 1r a la Chapelle-Janson;
 1r a Soing-en-Sologne;
 1r a Miramas;
 1r a Sallanches;
 1r a Saint-Macaire;
1966;
 1r del Tour de l'Herault;
 1r a Loroil;
1967;
 1r a Guret;

Resultats al Tour de Frana.
1957. 28 de la classificaci general;
1958. 17 de la classificaci general;
1959. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. 8 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1961. 18 de la classificaci general;
1962. 12 de la classificaci general;
1963. 11 de la classificaci general;
1964. 4t de la classificaci general;
1965. 4t de la classificaci general;
1967. Abandona (6a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1962. Abandona (17a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Henry Anglade ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247386" title="La Mola del Sastre" nonfiltered="884" processed="882" dbindex="96019">

La Mola del Sastre

Al poble de Soriguera, capital de municipi, hi ha una minicentral hidrulica, la qual aprofitava les aiges del riu del Cant i del barranc de Coma-Sarrera. La minicentral est situada entre el poble de Soriguera i Llagunes, noms s hi pot accedir per un cam a peu i actualment est en runes. Antigament havia sigut un mol fariner i ms antigament un mol bataner. (Onofre Timbau: Descripci ... pg. 189).
 
Enllaos externs.
 Moles hidruliques del Pallars Sobir;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247387" title="Berenguer Mallol" nonfiltered="885" processed="883" dbindex="96020">
Berenguer Mallol (Segle XIII) fou un mercader, armador i militar catal. 

fou Conseller en cap de Barcelona en dos perodes (1290-91 i 1299-1300)

Croada contra la Corona d'Arag.
El 1285 juntament amb Ramon Marquet Rub, prepar un petit estol d'onze galeres, amb el comandament conjunt com a almiralls, per defensar la costa de Catalunya, contra l'estol del rei Felip III de Frana, que havia emprs una Croada contra la Corona d'Arag, aconseguint una gran victria a la Batalla naval de Sant Feliu de Guxols, capturant-ne a l'almirall Berenguer III de Guillem. Un cop reunits amb la flota de l'almirall Roger de Llria, havia tornat de Siclia, destruren l'estol francs a Roses en la Batalla naval de les Formigues. 

Conquesta de Menorca.
El 1286 comand de nou amb Ramon Marquet Rub l'estol amb qu Alfons el Franc, conquer Menorca, encara sarrana. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247389" title="Pla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunya" nonfiltered="886" processed="884" dbindex="96021">
El Pla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunya  ms conegut com a Pla de residus, fou endegat pel Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya a finals de l'any 1989. El Pla, a partir d'un estudi tcnic, ubicava en el territori catal les infrastructures necessries per gestionar els residus que generava la indstria del pas. 

En Joaquim Molins, conseller de Politica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat, va donar a conixer el Pla Director a principis de gener de 1990 amb les ubicacions previstes. El Pla preveia tres abocadors: un a la zona nord per determinar, un altre a Castellbisbal (Valls Occidental) i un darrer a Fors, al bell mig de la Conca de Barber; dues plantes fsico-qumiques, a Sant Feliu de Buixalleu (la Selva) i a Martorell (Baix Llobregat), un abocador+inertitzaci a Rubi (Anoia), i finalment una planta incineradora al Pla de Santa Maria a l'Alt Camp. Les despeses totals d aquestes infrastructures ms accessos es xifr en 11.800 milions de les velles pessetes (71 milions d'euros). L abocador de Fors prvia ocupar una superfcie de 60 hectrees, que podrien ser ampliables, amb una capacitat de l ordre de 51.000 tones/any. La incineradora del Pla de Santa Maria preveia el tractament de 60.000 tones/any de residus lquids, pastosos i slids. 

Si b des del punt de vista tcnic, i segons els estudis fets, les ubicacions donades eren les millors possibles, el fet s que van generar un rebuig important a diversos punts del pas (especialment a l'Alt Camp, a la Conca de Barber i al Valls Occidental). El rebuig, comprensible a causa de la naturalesa de les infraestructures, es va veure augmentat a les comarques de l'Alt Camp i de la Conca de Barber degut a diverses raons: una agricultura amb problemes, una indstria estancada i uns serveis pocs competitius amb les comarques venes, amb un context general de prdua de pes econmic i demogrfic en el conjunt catal; fet percebut clarament pels ciutadans afectats. Davant aix, es desenvolup un fort moviment d'oposici (especialment a l'Alt Camp i a la Conca de Barber, per tamb en altres). La contestaci al Pla de residus va fer que fos retirar i, posteriorment, es consensus entre la majoria de grups poltics del Parlament de Catalunya(CiU, Partit Popular i Iniciativa per Catalunya) una llei de gesti dels residus industrials que no donava indicacions d'ubicacions i indicava la necessitat de comptar amb un informe que contempls la globalitat de la problemtica que es podia generar en els aspectes tcnic, ecolgic, social i econmic.

Com a balan, Carles Francino, que als anys noranta treballava a Rdio Reus, coment que  el Pla va fracassar per un error de clcul dels responsables, que no van tenir present la reacci que podrien tenir els ciutadans. La Generalitat, a l hora d insta lar un abocador o una incineradora a poblacions petites, com el Pla de Santa Maria o Fors, no va tenir en compte els vens, que en definitiva sn els ms afectats. (...) La part positiva de la histria s que la societat civil va donar una lli a totes les administracions, les quals al final van cedir a la pressi ciutadana  . 

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247396" title="Conquesta de Menorca" nonfiltered="887" processed="885" dbindex="96022">






La Conquesta de Menorca s el nom amb qu s coneguda la conquesta de l'illa musulmana de Manrqa duta a terme en el marc de la campanya militar de Confiscaci del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Arag.

La operaci militar s'inici el 5 de gener del 1287, sent comandada pel mateix rei Alfons III d'Arag, i finalitz en tal sols 12 dies. La capitualci es firm el dia 22 de gener del 1287 i tingu com a conseqncia la destrucci del poder almohade a l'illa, l'esclavitzaci i venda en subhasta pblica de la poblaci andalus autctona, la colonitzaci de l'illa amb poblaci catalana sota un rgim feudal i la confiscaci temporal del territori per part de la Corona d'Arag.

Antecedents.
La Croada contra la Corona d'Arag.
En represlia per haver conquerit el Regne de Siclia, el Papa Mart IV va excomunicar al rei Pere IV d'Arag i va envestir a Carles I de Valois com a nou rei de la Corona d'Arag. S'iniciava aix la Croada contra la Corona d'Arag. 

La campanya militar de Confiscaci del Regne de Mallorques.
En aquest conflicte el rei Jaume II de Mallorca, germ del rei Pere IV d'Arag, va fer costat al rei francs. Al 1283 les tropes de la Corona d'Arag passaren a la ofensiva i mentre el rei ocupava el Comtat de Rossell (que pertanyia al Regne de Mallorques) les tropes comandades per l'Infant Alfons d'Arag, fill major del rei, conquerien les illes d'Eivissa i de Mallorca el 1285. D'aquesta manera, dels territoris insulars del Regne de Mallorques, tan sols l'illa de Menorca restava sense ocupar.

L'illa de Manrqa havia quedat com l'nic refugi dels anadalusins mayurquins des de la Croada contra Al-Mayrqa, doncs pel Tractat de Capdepera el rei Jaume I d'Arag havia perms que la poblaci musulmana autctona rests a l'illa amb la condici de pagar un tribut i ser un territori feudatari del Regne de Mallorques.

La conquesta de Manrqa.
La preparaci de la campanya per conquerir Manrqa.
El rei Pere IV d'Arag mor al 1285 i el seu fill major, Alfons III d'Arag, el succe en tots els seus regnes a excepci del Regne de Siclia que fou per al seu segon fill Jaume I de Siclia.

Poc ms d'un any desprs d'haver conquerit les illes d'Eivissa i Mallorca, el ja rei Alfons III d'Arag decid conquerir Manrqa. A tal fi, convoc Corts a Osca pel 18 d'octubre del 1286 amb l'objectiu de recaptar fons monetaris per a l'operaci militar.

La conquesta de l'illa.
El 22 de novembre del 1286 la flota va salpar del port de Salou, arribant a Ciutat de Mallorca al cap de dos dies. Les tropes restaren a Mallorca per passar-hi el Nadal i proveir-se d'homes i queviures. Finalment, el 5 de gener de 1287, la flota va fondejar a l'illa dels Conills (hui en dia Illa del Rei), prop de Ma.

El 17, les tropes aragoneses van desembarcar prop del port i assetjaren la vila de Ma, que va caure de manera immediata. El rais Abu Umar es va fer fort a la fortalesa de Santa gueda, al centre de l'illa. Abu Umar, al veure's sens sortida pact la rendici amb Alfons III d'Arag.

La capitulaci.
El 21 de gener del 1287, tots dos signaren el pacte conegut com  de saint Agaiz . Abu Umar aconsegu l'exili per a ell i dues-centes persones del seu entorn; per contra, la resta de manrquins es convertien en esclaus. Finalment, el dia 22 de gener, el rei Alfons entrava a Mandinat Minurqa, que fou rebatejada com a Ciutadella i don per acabada la conquesta de l'illa.

Conseqncies.
En 1295, desprs de la mort d'Alfons III d'Arag, Jaume de Mallorca, va recuperar les illes, inclosa la de Menorca.

 Notes .


 Bibliografia .
 Ramon Muntaner: Crnica (1325-1332) ;
 Ramon Muntaner: Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer,... (1558) ;
 Aurlia Jen:  La conquesta de Manurqa el febrer de 1287;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247400" title="Territori Lliure de Trieste" nonfiltered="888" processed="886" dbindex="96023">

El Territori Lliure de Trieste (en itali Territorio libero di Trieste, en eslov Svobodno trako ozemlje, en croat Slobodni teritorij Trsta) va ser una ciutat estat situada a l'Europa central, entre el nord d'Itlia i el territori que ocupava l'antiga Iugoslvia.

El Territori lliure de Trieste abastava la ciutat porturia de Trieste, una estreta franja costanera al nord-oest (Zona A) i una petita porci de la pennsula d'stria (Zona B). Va Ser establert el 1947 per a acomodar una poblaci amb barreja tnica i cultural en un pas neutral. La intenci era tamb eliminar les demandes territorials, a causa de la importncia estratgica de la ciutat per al comer amb Europa central. El control de l'estat va passar a ser efectuat pels seus dos vens el 1954 i dissolt oficialment el 1977.

Context geogrfic.

El Territori lliure de Trieste abastava un rea de 738 km2 al voltant de la badia de Trieste, des de Duino al nord fins a Novigrad al sud i tenia aproximadament 330.000 habitants. Limitava al nord amb Itlia i al sud i a l'est amb Iugoslvia. Els rius que travessaven l'estat eren el Risano, el Dragogna, el Timavo, el Rosandra i el Quiet. El punt ms alt del territori era el Monte Castellaro, de 724 metres d'altura. Els punts extrems del seu territori eren Medeazza al nord, amb 45 48' de latitud, Porto Quiet al sud, amb 45 18' de latitud, la Punta Salvore a l'oest, amb 13 29' de longitud i Grozzana di Peso a l'est, amb 13 55' de longitud.



Histria .

Durant segles Trieste va ser part d'ustria i posteriorment de l'Imperi Austrac (des del 1867 passaria a ser part de l'Imperi Austrohongars) tot i que la seva poblaci era sobretot de llengua italiana. Segons el cens austrac de 1910 els 230.000 habitants pertanyien als segents grups lingstics:

51.8% itali.
29% eslov.
2% croat.
1.2% altres (alemany, serbi i grec modern).
16% eren estrangers de fora de l'imperi (dels quals un 75% eren d'Itlia).

El 1921 (desprs de la Primera Guerra Mundial) Itlia es va annexionar formalment Trieste, stria i part del que actualment s la part occidental d'Eslovnia. El 1924 Itlia es va annexionar l'Estat Lliure de Fiume, el que actualment s la ciutat croata de Rijeka.


Les zones rurals estaven poblades per eslovens al nord i per croats al sud-est. La majoria dels habitants de Trieste, Rijeka i les poblacions d'Istria eren italians. Durant els anys 1920 i 1930 la poblaci eslava va ser objecte d'una italianitzaci i va ser discriminada sota el rgim feixista de Mussolini. Aquesta poblaci tamb va patir episodis de violncia, incloent-hi l'incendi del Club Nacional Eslov (Narodni dom) el 13 de juliol de 1920.

Molts eslovens i croats van emigrar a Iugoslvia, mentre que alguns van crear l'organitzaci de resistncia Trst, Istra, Gorica, Reka (Trieste, stria, Gorizia i Rijeka), coneguda com a TIGR, amb mtodes que varen incloure ms de 100 accions armades a Trieste i els voltants durant els anys 1920 i 1930.

Durant la Segona Guerra Mundial, Itlia va formar part de les Potncies de l'Eix. Quan el rgim feixista es va esfondrar el 1943 i Itlia va capitular, Eslovnia i Crocia (que anaven de cam a ser part de Iugoslvia) es van annexionar formalment el territori, per aquest va ser ocupat per l'Exrcit alemany. L'4 Exrcit iugoslau juntament amb el IX cos eslov va capturar Trieste l'1 de maig de 1945. La 2a Divisi de l'Exrcit Britnic, formada per neozelandesos, va arribar a l'endem i l'Exrcit alemany es va lliurar a les tropes neozelandeses. Els soldats iugoslaus es van marxar el 12 de juny de 1945, complint aix un acord entre Iugoslvia i els Aliats arribat al 12 de maig.



El 10 de febrer de 1947 es va signar un tractat de pau amb Itlia, establint el Territori lliure de Trieste. El territori, no obstant aix, va ser dividit en dues zones. La Zona A, de 222,5 km d'extensi i amb 262.406 habitants, incloa Trieste i era administrada per les forces britniques i nord-americans. La Zona B, de 515,5 km d'extensi i 71.000 habitants, incloa el nord-oest d'Istria i era administrada per l'Exrcit Nacional Iugoslau. El territori mai va funcionar com un veritable estat independent. No obstant aix, la seva condici formal va ser respectada i va editar les seves prpies monedes i segells de correus.

El Govern Militar Aliat de la Zona A estava protegit per dos contingents de militars aliats, 5.000 nord-americans de les TRUST (TRieste United States Troops) i 5.000 britnics de les BETFOR (British Element Trieste FORce), cadascun d'ells incloent diversos batallons d'infanteria complets amb unitats auxiliars independents.

Segons les estimacions publicades pel govern Militar Aliat (considerat no fiable per Iugoslvia), el 1949, a la Zona A hi havia prop de 310.000 habitants, incloent-hi 239.200 italians i 63.000 eslovens. No obstant aix, segons el cens iugoslau de 1945 (considerat no fiable pels Aliats), a la part d'stria que es va convertir en la Zona B hi havia 67.461 habitants, incloent-hi 30.789 eslaus, 29.672 italians i 7.000 persones de nacionalitat no identificada. Per contra, segons les fonts italianes contempornies, a la zona B hi havia entre 36.000 i 55.000 italians i entre 12.000 i 17.000 eslaus.

El 1954 es va signar a Londres un Memorndum d'acord. Aquest va proporcionar a Itlia l'administraci civil provisional de la Zona A (incloent a Trieste) i a Iugoslvia de la Zona B. El 1975 es va signar a Osimo el Tractat d'Osimo, dividint definitivament el Territori lliure de Trieste entre Itlia i Iugoslvia. La Zona A correspon a l'actual provncia italiana de Trieste i la Zona B es troba dividida entre el litoral eslov i la regi croata d'stria.

 Conseqncies demogrfiques .



A finals dels anys 1940 i en els anys que seguiren a la divisi del territori, ms de 40.000 persones, la majoria d'elles italianes, van triar abandonar la Zona B sota administraci iugoslava i traslladar-se a la Zona A, sota administraci italiana, per diferents motius. Alguns van ser intimidats perqu en marxessin i d'altres simplement no desitjaven viure a Iugoslvia. Les persones que van abandonar la zona van ser anomenades optanti que vindria a significar "els que van triar", per part de Iugoslvia, mentre que ells es referien a si mateixos com a esuli o "exiliats". Prop de 14.000 italians van decidir quedar-se en la zona iugoslava que forma part d'Eslovnia i Crocia.

 Notes .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247419" title="Ca n'Argelaguet" nonfiltered="889" processed="887" dbindex="96024">
Ca n'Argelaguet s una masia del segle XVI situada dins el terme municipal de Sabadell. Apareix documentada per primera vegada el 1537.


 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247421" title="Partit per Catalunya (Espanya)" nonfiltered="890" processed="888" dbindex="96025">





El Partit per Catalunya (PxCat), s un partit poltic catal. 

Histria.
Fou creat l'estiu del 2007 arran d'una escissi autodenominada centrista liberal d'alguns membres de Plataforma per Catalunya i gent provinent d'altres collectius. L'impulsor, President i fundador n'es Mateu Figuerola i Niubo (Bellpuig 1955), que actualment es Conseller Comarcal a la Segarra i regidor a Cervera. A finals del 2007 s'hi incorpor com a secretari d'estudis i programes Jaume Farrerons, l'ideleg de la Plataforma per Catalunya que va abandonar el partit liderat per Josep Anglada acusant-lo d'ultradretanista.

En la seva declaraci programtica aprovada el 13 de gener de 2008, PxCat s'autodefineix com el "partit dels treballadors" i identifica l'oligarquia catalana com el seu enemic poltic, perqu considera que les classes baixes sn les principals perjudicades per l'actual poltica d'immigraci, la qual, en canvi, beneficia en la seva opini el capitalisme i la burgesia. PxCat es defineix com un partit de Centre Lliberal dins de la filosofia de l'humanisme cristi.

El partit afirma donar prioritat a la seguretat ciutadana i la immigraci, a la qual es mostra aferrissadament contrari. En diversos punts del seu lloc web defensa el boicot als productes marroquins en suport al poble saharaui. PxCat afirma, arran de l'atemptat del 11 M a Madrid i els dos intents d'atemptat islmic a Barcelona, que les poltiques d'immigraci actuals han donat lloc a l'entrada al pas d'un autntic "exrcit de terroristes".

Lders destacats.
Mateu Figuerola i Niub (nascut a Bellpuig l'any 1955) n's el fundador i president. s conseller comarcal de la Segarra i regidor a Cervera. ;
Josep Maria Gili i Cabestany (nascut a Trrega l'any 1975) n's el vicepresident. s regidor a Trrega.
Jaume Farrerons i Sanchez (nascut a Barcelona l'any 1961) n's sectetari de premsa, de Formaci, Estudis i Programes.
Joan Terr i Boliart (nascut a Vilanova de Mei l'any 1972) n's el Secretari General. s regidor a Cervera i exregidor de Lleida.

 Smbols .
S'utilitza banderes blanques amb el logotip. 


 Enllaos relacionats .
Pgina web del Partit per Catalunya;
Informatiu Digital del Partit per Catalunya;

Noticia a EL PAIS.COM:"Los cuatro concejales de PxC en Lleida dejan el partido";
Noticia a Europa Press:"Dos dirigents de Plataforma per Catalunya (PxC), l'exvicepresident i responsable provincial de Lleida, Mateu Figuerola, i el secretari d'Organitzaci, Joan Terr, s'han escindit del partit per formar-ne un de nou a causa del "personalisme" del president de PxC, Josep Anglada.";
L'exsecretari general de PxC Jaume Farrerons es converteix en l'ideleg de l'escissi de la formaci ultra;
http://www.pxcat.com/declaracio.htm Declaraci programtica del Partit per Catalunya. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247423" title="Cipher" nonfiltered="891" processed="889" dbindex="96026">
La Organization Cipher (     Shadow) s un sindicat malvat que planejava prendre el domini total sobre el mn. Operant noms a la Regi Orre, el primer objectiu de Cipher, que era el ms proper mentre el seu esquema de Shadow Pokmon s'acostava a la fruci mundial. Aparentment fou fundada per Evice, baix la seva identitat com l Alcalde Es Cade de Phenac City, que feia que Cipher tingus la majoria d'Orre sota el seu control, encara que les autoritats no se n'assabentaren fins que fos massa tard per operar. 
 
 Sindicat criminal .

 Pokmon Colosseum .

Evice s el Boss (el Cap Suprem) de l'organitzaci. Per evitar qualsevol sospita d'habitants de Phenac City, Evice opera a travs de Nascour. Nascour s aparentment el vicepresident de Cipher, i la m dreta d'Evice. Sota la comanda de Nascour i Evice, t quatre Administrators que operaven per parts diferents d'Orre: Miror B., Dakim, Venus i Ein. L'organitzaci t tamb un exrcit gran de Peons al seu servei. Com si all no fos prou, Cipher tenia incomptables criminals al seu servei que li donaven suport en la Regi d Orre. 

Cipher tamb proporcionava al Team Snagem amb el seu temut Snag Machine. Que permetien robar Pokmon d'uns altres entrenadors. Aix, Team Snagem noms formava una part petita d'una poderosa organitzaci de criminals a una amenaa seriosa.  A canvi, Team Snagem acceptava donara  Cipher Pokmon superiors atrapats des d'entrenadors, aix aquella Cipher podria utilitzar aquests en els seus plans malvats de transformar Pokmon en Shadow Pokmon en producci massa per conquerir el mn. 

Cipher actuava activament a Phenac City, Pyrite Town, The Under, Shadow Pokmon Laboratory i finalment Realgam Tower - que es construa per ser la seva definitiva base central. L'acabament de la torre significava que l'esquema de Cipher hi havia arribat gaireb al clmax. El complot de Cipher era aturat per Wes, un anterior membre del Team Snagem. Wes derrotava Cipherde mica en mica, i al costat de Rui, Ho-Oh, i la gent d'Orre, donava l'organitzaci sinistra una lli que casi els costa la desaparici.

 Pokmon XD .

Cinc anys ms tard, tanmateix, Cipher reapareixia amb un grup nou de Shadow Pokmon, incloent-hi un Shadow Lugia, del qual consideraven que era impossible de purificar. Tanmateix, l'equip malvat s'aturava una vegada ms, aquesta vegada per Michael que capturaba el seu Shadow Lugia i derrotava el seu lder, el Great Master of Cipher, Greevil. Michael var derrotar un exercit molt ms nombrs que el que Wes va poder derrotar l ltim cop. En total va derrotar els Administrators Cipher, totalment nous, des del ltim cop: Eldes, Ardos, Gorigan, Snattle, i Lovrina.

Hi havia una infinitat de Shadow Pokmon. Var capturar i purificar molts ms Shadow Pokmon que Wes, aix com el seu deure per destruir Cipher vara resultar ms difcil. Cipher tenia moltes bases per tot Orre: Shadow Pokmon Laboratory, Phenac City (de no haver sigut per la intervenci de Michael hagus acabat sent una de les seves bases), Cipher Key Lair, i la seva base general, Citadark Isle, una illa volcnica, impossible de arribar per molts. Noms certs vaixells especialitzats i mquines de noves tecnologies podien arribar a l illa.

Cipher tamb tenia en el seu poder un dels instruments dissenyats per sembrar el terror en Orre: un poders i malvat Shadow Pokmon, Shadow Lugia. Aquest Pokmon era el ms poders dels Shadow Pokmon que s havia creat mai. A ms a ms, Cipher la havia tancat el cor per tal que fos gaireb imposible de purificar-lo. Noms la Purification Machine poda purificar-lo, si tots el Pokmon estaven ben alienats. Aquest Shadow Pokmon servira per ser la m dreta de Greevil, aix com l eix central del seu exrcit de Shadow Pokmon.

 Organitzaci .

 Chiper Administrators .

L'organitzaci en Cipher s molt important. De fet, Cipher s una de les organitzacions de Pokmon ms ben ordenades del mn de la frqnaqucia. Els seus lders sn bisionaris amb idees maquiavlliques que organitzen una banda criminal molt ben estructurada. La organitzaci en Cipher es divideix aix:

 Lder o Cap de Cipher (lies en Pokmon XD com Great Master of Cipher).
 Vicepresident (en Pokmon XD no hi havia).
 Cipher Admin. (que solen ser de quatre a cinc).
 Comandant.
 Peon (Pe de Cipher).

Els Administrators de Cipher sn els entrenadors ms experts de la banda a excepci del seu lder. Sn molt forts i poderosos i sempre creuran en les ordres del seu Cap i la compliran sense cap mena de contradicci. Tenen Pokmon molt poderosos i equivalen a la fora d'un membre de lElite Four (Alt Comandament). Eldes i Ardos sn els mes poderosos d'aquesta classe. Es Pokmon Colosseum es podria considerar a Nascour com un d'ells, per aix es absolutament erroni, ja que ell s el Vicepresident de Cipher i Lder dels Admin.

 Chiper Admins en Pokmon XD .

 Eldes . 

 
Eldes (     Eldes) s un Cipher Admin en Pokmon XD. De fet s el ms poders dintre de la histria de la organitzaci criminal. El seu poder i habilitat com a entrenador s bastant superior al del seu germ Ardos. Ell s un entrenador jove i experimentat que es qestiona el perqu la majoria d'entrenadors sempre busca fer-sen ms forts a costa de qualsevol preu, tals com el seu germ o el seu pare. s revelat al final del joc que el seu pare es en Great Master of Cipher, Greevil.

Se'l tro va per primera vegada ajudant al protagonista. Desprs en el Mont Battle. Finalment a Citadark Isle, com a ltim obstacle per enfrontar-te a Greevil. Quant s derrota a Greevil fou ell qui redim al seu pare al b, al contrari-hi que volia fer el seu germ Ardos, qui sent el seu anhel la continuaci i supervivncia de Cipher. El seu equip s variat, per prefereix el tipus Drac. El seu equip t quatre Shadow Pokmon: Manectric, Salamence, Marowak, i Lapras. Finalment, i per ltima aparici, Eldes apareix a Orre Colosseum, e un combat final i amists amb Michael.

Eldes s un entrenador que en el fons detesta el mal. No li agrada gens el seu crrec ni la seva posici com a Cipher Admin que s. Es un cavaller de la justcia en el fons. s un jove just, honorable i majestus, que utlitza els seus Pokmon per desgracia en un principi i per ordres del seu pare, per el mal. Desprs tot i aix, Eldes pot complir amb la seva prioritat de redimir al seu pare.

Pokmon de Eldes 

En Citadark Isle 

 Ninjask, Nvl 45.
 Shadow Manectric, Nvl 44.
 Flygon, Nvl 45.
 Shadow Marowak, Nvl 44. ;
 Shadow Salamence, Nvl 50.
 Shadow Lapras, Nvl 44. ;
 
En Orre Colosseum 

 Latios.
 Gengar.
 Snorlax.
 Latias.
 Metagross.
 Tauros. ;

 Ardos .

 
Ardos (     Ardos) s un Cipher Admin en Pokmon XD, el segon Administrator aix com el tercer ms poders i experimentat en el entrenament dels Pokmon de l organitzaci. Es un dels guardaespatlles personals del Great Master of Cipher, Greevil, i en el final del joc es revelat que es un dels seus fills, juntament amb el seu germ Eldes. Al principi del joc, Ardos ajudaria a la germana del Michael, Jovi, de rebre el maltractament de Zook, un busca-raons que abusa dels Shadow Pokmon, i que treballa per Cipher, per Gorigan. En realitat l ajuda  a la germana per castigar a Zook per utilitzar un Shadow Pokmon en pblic, aix com guanya el Shadow Zangoose amb el seu poders Alakazam el result molt fcil per la seva experincia.

Ms tard del joc, en Citadark Isle, la malvada naturalesa de l'Ardos seria revelada. Lluitaria amb Michael per cumplir els plans del seu pare i per que Cipher mantingus el control del mn sencer. Seria derrotat i els seus tres Shadow Pokmon: Swellow, Electabuzz, i Snorlax li serien arrabassats. Desapareixeria per uns instants, per tornaria un cop Greevil fos derrotat per Michael, i li proposaria al seu pare fer desaparixer la illa juntament amb el protagonista, cosa que Eldes i el Greevil rebutjaren i es desviaren al b.

Ardos es extremadament malvat. Var ser l nic dels tres grans dirigents de Cipher que no es var penedir dels crims comesos per l organitzaci malvada. Vesteix refinadament al ser fill d un home multimilionari, aix  com la immensa fortuna de Greevil li proporcionava tots els seus la seva base de dades de entrenament Pokmon i li convertien en un entrenador excepcional. Els seu equip de Pokmon predilecte es veu compost per un equilibrat sense preelecci pel tipus de Pokmon.

Pokmon de Ardos 

Citadark Isle 

 Shadow Swellow Nvll 43.
 Alakazam, Nvll 44.
 Kingdra, Nvll 44.
 Heracross, Nvll 44.
 Shadow Electabuzz, Nvll 43.
 Shadow Snorlax, Nvll 43.

Orre Colosseum 

 Sceptile.
 Charizard.
 Gengar.
 Aerodactyl.
 Tauros.
 Starmie.

 Snattle .

 
Snattle (    Wazuru) s un Cipher Admin des del Pokmon XD. s gerent de Cipher, reemplaant Nascour. Ell era un fams poltic en tota la Regi d Orre, qui tenia un carrera immaculada i una bona imatge pblica. Quan primer se'l troba a Phenac City, ell liderava els membres de Cipher per controlar la ciutat. Per es troba amb un dilema que podria perjudicar-lo: els periodistes de la ONBS, que havien descobert la seva identitat com  membre del sindicat maligne i, que per tant era un criminal. Snattle el captura els periodistes i els amenaa en fer-los mal si lo els entrega les cintres gravades. Ell en aquest moment t un Shadow Lunatone. Michael el derrot i el arravat el seu Shadow Pokmon. Quan s'encara amb ell una altra vegada en Citadark Isle, t una Shadow Solrock i un Shadow Starmie. Ms tard Michael i Snattle tindrien un tercer combat en el Orre Colosseum, on seria derrotat finalment per Michael, i desapareixeria misteriosament i per sempre ms. 

Snattle noms tenia un somni: ser el governador d'Orre. Per aquest motiu Snattle feia el seu millor paper per complir els desigs de Greevil, qui li havia proms el crrec de gobernador. Tanmateix, en el fons, fallava en els seus plans del seu mestre. El Shadow Pokmon de Snattle gira al voltant de cossos celestials (Lluna, Sol, i Estrella). La seva preelecci pot ser es veu atribuda a la astronomia. Snattle tamb vesteix refinadament, com el poltic que s, encara que tamb vesteix estrambticament, com alguns membres de Cipher.

Pokmon de Snattle 

Phenac City 

 Lanturn, Nvll 26.
 Quagsire, Nvll 26.
 Shadow Lunatone, Nvll 25.
 Castform, Nvll 27.
 Metang, Nvll 29.

Citadark Isle 

 Quagsire Nvll 42.
 Metang, Nvll 42.
 Shadow Solrock, Nvll 41.
 Scizor, Nvll 42.
 Castform, Nvll 42.
 Shadow Starmie, Nvll 41.

Orre Colosseum 

 Electrode.
 Gengar.
 Muk.
 Glalie.
 Regirock.
 Regice.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247426" title="Castell d'Esclany" nonfiltered="892" processed="890" dbindex="96027">
El Castell d'Esclany, a Begur, al Baix Empord s bastit en poca romnica al nucli d'Esclany, no s documentat fins el 1362.

Es conserva en bon estat, si b diverses construccions n'amaguen els paraments nord i oest; s un element de planta rectangular, de gran alria, bastit damunt la roca amb filades seguides de carreus ben escairats. 

La faana de llevant t un matac al qual dna una obertura adovellada d'arc de mig punt. Els merlets de coronament noms s'han conservat a la banda nord. 

s B Cultural d'Inters Nacional des del 1985.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247431" title="Partit per Catalunya" nonfiltered="893" processed="891" dbindex="96028">

Partit per Catalunya s un partit poltic nord-catal que propugna la independncia dels Pasos Catalans i es va fundar com a associat del Partit per la Independncia (PI) de la Catalunya del Sud.
Partit per Catalunya (PxCat) s un partit poltic de la Comunitat Autnoma de Catalunya fruit d'una escissi de la antiimmigracionista Plataforma per Catalunya (PxC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247435" title="Caixa d'Estalvis de Manresa" nonfiltered="894" processed="892" dbindex="96029">

Caixa d'Estalvis de Manresa s una entitat d'estalvi fundada l'any 1865 a la ciutat de Manresa, hereva de les activitats de l'antiga Taula de comuns dipsits creada l'any 1605 per privilegi del rei Felip II d'Arag i Portugal. Manuel Oms i de Prat fou el principal promotor i fundador. Destinada a administrar sense nim de lucre l'estalvi de petits inversors i de collectius en general.

La seva obra social ha donat a la ciutat de Manresa edificis emblemtics com la Casa Caritat i Els Habitatges de la Sagrada Famlia. Tamb sn obra d'aquesta entitat les biblioteques de Manresa, Puig-reig, Sant Vicen de Castellet i Balsareny.

Actualment disposa de nombroses oficines per tot Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247437" title="Narval" nonfiltered="895" processed="893" dbindex="96030">

El narval (Monodon monoceros) s una espcie rtica de cetaci. s extrany trobar-ne un a latituds ms al sud de 70N. s una de les dues espcies de balena blanca en la famlia Monodontidae (l'altre s la beluga).















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247441" title="Balaenoptera" nonfiltered="896" processed="894" dbindex="96031">

Balaenoptera s el gnere de balena amb ms espcies, en cont vuit incloent la recentment descoberta Balaenoptera omurai l'any 2003.

Taxonomia.
 Gnere Balaenoptera;
Balaenoptera acutorostrata;
Balaenoptera bonaerensis;
Balaenoptera borealis;
Balaenoptera brydei;
Balaenoptera edeni;
Balena blava (Balaenoptera musculus);
Balaenoptera omurai;
Balaenoptera physalus;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247443" title="Cobitis bilseli" nonfiltered="897" processed="895" dbindex="96032">

Cobitis bilseli s una espcie d'actinopterigi que pertany a la famlia dels Cobitidae. s endmic de Turquia i es troba en rius i llacs d'aigua dola. Es troba amenaat per la prdua d'hbitat.

Referncies.
 Crivelli, A.J. 2005.  Cobitis bilseli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Consultat el 19 de juliol de 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247445" title="Taula de comuns dipsits" nonfiltered="898" processed="896" dbindex="96033">
La Taula de comuns dipsits eren unes entitats financeres precursores de les actuals caixes d'estalvi modernes amb la diferncia de que estaven vinculades a les institucions municipals. Van estar actives des de l'any 1583 fins a mitjans del segle XVIII.

Ciutats catalanes que han tingut la taula:
 Vic any 1583;
 Barcelona any 1587;
 Lleida any 1589;
 Cervera any 1599;
 Manresa any 1603;
 Girona;
 Tortosa;
 Tarragona;


Taula de comuns dipsits de Manresa.

Creada el 14 de juny de 1603 per privilegi del rei Felip III de Castella.

Segons un gran pergam conservat a l'Arxiu histric de la ciutat de Manresa consta la firma protocollria d'aquest privilegi concedit a la ciutat. Firm el virrei de Catalunya, Joan Ters arquebisbe de Tarragona.

El privilegi de la Taula fou una retribuci per l'aportaci dels manresans de 1500 lliures en la preparaci d'una armada per la guerra a Flandes.

La Taula de comuns dipsits de Manresa, tingu el seu domicili en la plaa Major de la ciutat. Al front de la Taula havia quatre oficials o ministres, el tauler, el caixer, el regent i el notari. Els oficials devien guardar secret de les operacions que es feien. Els crrecs de carcter bianual es renovaven en la festivitat de Sant Maties el 24 de febrer. No podien ser oficials de la taula, el batlle i el mostass mentre exercien en aquests crrecs. La taula va encunyar varies monedes de l'poca com el Sou, el Ral i el Diner en plata i coure.

El decret de Nova Planta dictat pel rei Felip V  el 16 de gener de 1716 extingir la Taula, malgrat seguir funcionant fins l'any 1763.

Bibliografia.
 Caixa d'Estalvis de Manresa 1863-1973 - Josep M. Gasol, 1974;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247446" title="Tapetum lucidum" nonfiltered="899" processed="897" dbindex="96034">
El tapetum lucidum s una capa pigmentada situada per sota de la retina. La llum "perduda" hi rebota per a que incideixi en els fotorreceptors. Es tracta d una estratgia fotomultiplicadora.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247447" title="Electrolocalitzaci" nonfiltered="900" processed="898" dbindex="96035">
L'electrolocalitzaci s fonamentalment aqutica, ja que requereix un medi conductor del corrent. Es basa en l anlisi de patrons elctrics espacials i temporals (freqncies). Permet la discriminaci de formes i distncies. Distingim entre electrolocalitzaci passiva i activa.

Electrolocalitzaci passiva.

Es dona en alguns teleostis, taurons, amfibis (fase larvria) i tamb pels monotremes (ornitorrinc i equidna). No inclou la generaci de camps elctrics. Detecci dels moviments miognics de baixa freqncia de les preses.

Electrolocalitzaci activa.

s caracterstica dels peixos electrognics. Generaci de camps elctrics grcies a l activaci coordinada d electrcits. Detecci dels moviments miognics de baixa freqncia de les preses. Detecci dels camps per receptors tuberosos. Aturdiment i/o parlisi de la presa. Orientaci, detecci de preses, electrocomunicaci.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247449" title="Tetanur" nonfiltered="901" processed="899" dbindex="96036">

Els tetanurs (Tetanurae) constitueixen un clade que inclou la majoria dels dinosaures terpodes, incloent els ocells. Els tetanurs van aparixer durant el perode Jurssic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247451" title="Espinosaurodeu" nonfiltered="902" processed="900" dbindex="96037">

Els espinosauroids (Spinosauroidea) constitueixen una superfamlia de dinosaures terpodes tetanurs que van viure del Jurssic mitj al Cretaci superior.

Classificaci.

La classificaci dels espinosauroids s la segent:

Superfamlia Spinosauroidea
?Lourinhanosaurus;
Famlia Megalosauridae;
Piveteausaurus;
Subfamlia Megalosaurinae;
"Brontoraptor";
Edmarka;
Torvosaurus;
Megalosaurus;
Poekilopleuron;
Subfamlia Eustreptospondylinae;
Streptospondylus;
Piatnitzkysaurus;
Eustreptospondylus;
Magnosaurus;
Dubreuillosaurus;
Afrovenator;
Famlia Spinosauridae;
Chilantaisaurus;
Suchosaurus;
Subfamlia Baryonychinae;
Baryonyx;
Cristatusaurus;
Suchomimus;
Subfamlia Spinosaurinae;
Angaturama;
Irritator;
Siamosaurus;
Spinosaurus;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247456" title="La Mer (Debussy)" nonfiltered="903" processed="901" dbindex="96038">
La mer, trois esquisses symphoniques pour orchestre (La mar, tres esbossos simfmics per a orquestra), o simplement La Mer (i.e. La mar), s una composici musical per a orquestra del compositor francs Claude Debussy. Va iniciar-ne la composici l'any 1903 a Frana i la va concloure l'any 1905 a la costa d'Eastbourne, front al Canal de la Mnega. Va ser estrenada per l'Orquestra Lamoureux sota la direcci de Camille Chevillard el 15 d'octubre de 1905, a Pars.  L'acollida inicial va ser freda - en part degut a uns assajos inadequats i en part degut a l'escndol que havia provocat el compositor en abandonar la seua muller per la cantant Emma Bardac. No obstant aviat va esdevenir una de les obres orquestrals de Debussy ms admirades i ms freqentment interpretades, un prestigi que va anar creixent en el al llarg del Segle XX. El primer enregistrament va ser fet per Piero Coppola l'any 1928.

Orquestraci .
La partitura est orquestrada per a flautes, piccolo, 2 obos, corn angls, 2 clarinets, 3 fagots, contrafagot, 4 trompes, 3 trompetes, 2 cornetes, 3 trombons, tuba, timbals, bombo,
triangle, gong, glockenspiel, plats, 2 arpes i instruments de corda.

Estructura.
La durada mitjana de la pea oscilla entre els 23 i els 24 minuts. s en tres moviments:

 (~09:00) "De l'aube  midi sur la mer"   - trs lent (si mineur);
 (~06:30) "Jeux de vagues"                - allegro (do dise mineur);
 (~08:00) "Dialogue du vent et de la mer" - anim et tumultueux (do dise mineur);

Traducci:

 "De l'alba al migdia al mar"  - molt lent (si menor);
 "Jocs d'ones"                   - allegro (do sostingut menor);
 "Dileg del vent i la mar" - animat i tumultus (do sostingut menor);

Comentari.
Avui dia, hom considera mpliament La Mer com una de les ms importants obres orquestrals del Segle XX. s una obra mestra de la suggesti i la subtilitat en la seua rica descripci de l'oce, que combina una inusual orquestraci amb encisadores harmonies impressionistes.

Debussy va anomenar La Mer "tres esbossos simfnics," evitant el ms comproms ttol de simfonia. No obstant aix, de vegades l'obra s'ha denominat "simfonia" en consistir en dos moviments extrems ms densos i un moviment central ms lleuger i rpid que funciona com una mena de scherzo. Jean Barraque descriu La Mer com la primera obra en gaudir d'una forma  oberta  - un esdevenir sonor o  successi sonora... un procs de desplegament en el qual les nombroses nocions d'exposici i desenvolupament coexisteixen en un esclat ininterromput . Simon Tresize  indica, no obstant, que  els motius es propaguen constantment per derivaci dels motius inicials . 

Simon Trezise tamb indica que  en gran mesura, en La Mer, Debussy ignora els elements que de manera ms bvia s'associen amb la mar, el vent i la tempesta, en favor del seu propi i molt personal vocabulari . Caroline Potter afegeix que la descripci que Debussy fa de la mar  evita la motononia a travs de l's de multitud de representacions de l'aigua que podrien ser classificades com onomatopeies musicals: aquestes evoquen la sensaci del sacseig de le ones i suggereixen el clapoteig de les petites gotes d'aerosol en caure , i   significativament   evita les trades arpegiades usades per Wagner i Schubert per a evocar el moviment de l'aigua. 

L'escriptor, musicleg i pianista Roy Howatt ha observat, que els lmits formals de La Mer corresponen exactament als ratios matemtics anomenats Secci uria. Trezise troba remarcable la intrnseca evidncia d'aquest fet, per alerta que no hi ha evidncies escrites ni cap mena de referncia que assegure que Debussy cercara conscientment aquesta proporci.

Opinions.

En un llibre d'entrevistes, el gran pianista ucrains/ sovitic Sviatoslav Richter va dir de La mer:  Una pea que jo situe al costat de La Passi segons Sant Mateu i L'anell del nibelung com una de les meues favorites . Richter digu posteriorment, escoltant-ne el seu enregistrament preferit (per Roger Desormire),  La mer de nou; Podr alguna vegada cansar-me d'escoltar-la, de contemplar i respirar la seua atmosfera? Si cada vegada s com la primera! Un enigma, un miracle de reproducci natural; no, fins i tot ms que aix, pura mgia! . 

Richter tamb esmentava dos altres admiradors sovitics de l'obra:  Un dia, desprs d'escoltar aquesta obra, Anna Ivanovna exclam, 'Per a mi, s exactament el mateix miracle que la mateixa mar!' . Richter tamb digu que per al seu mestre, el llegendari Heinrich Neuhaus, La mer era  l'obra de Debussy que estimava der damunt de totes les altres ('Slava, posa'm La mer,' solia dir gaireb sempre que venia a visitar-me.) . 

De l'enregistrament de Desormire, fet per a Neuhaus, Richter va dir que es tractava de  El ms bell en tota la histria de la fonografia. .

L'any 1991, el compositor japons T ru Takemitsu va basar una obra seua, Quotation of Dream: Say Sea, Take Me! en un tema de La mer. (Takemitsu va dir,  Jo sc autodidacta, per considere Debussy el meu primer mestre! )

L'any 2002, el compositor noruec Geir Jenssen (lies Biosphere) va basar el seu lbum  Shenzhou en mostres de so de La Mer .

Referncies.
 Catleg d'obres de Claude Debussy ;


Enllaos externs.

 La Mer en fitxers MIDI lliures, per Dario Galimberti (0.2 MB) ;
 La Mer en fitxers MP3 lliures, per Dario Galimberti (22 MB);
 Enregistrament en viu de "La Mer" per la Peabody Symphony Orchestra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247458" title="Grard Saint" nonfiltered="904" processed="902" dbindex="96039">

Grard Saint (Renouard, 11 de juliol de 1935 - Le Mans, 16 de mar de 1960) va ser un ciclista francs que fou professional de 1954 fins el moment de la seva mort, en un accident de trnsit, el 1960. 

Grard Saint era un corredor complet, que es desenvolupava tant en pla com en muntanya com en contrarellotge. 

Al Tour de Frana 1959 aconsegu el ttol de ciclista ms combatiu, el segon lloc de la classificaci per punts i el tercer al Gran Premi de la Muntanya. 

Un estadi de la seva ciutat natal porta el seu nom.

Palmars.
1954;
 1r de la final CRI del maillot dels Asos de la Pars-Normandia;
1955;
 1r del Gran Premi de Frana (CRI);
1956;
 1r a Brassard;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oest;
1957;
 1r a la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 1r del Tour de l'Arieja i vencedor de 2 etapes;
 1r del Gran Premi de Louvign-du-Desert i vencedor d'una etapa;
1958;
 1r al Circuit de l'Aulne;
 1r a Meymac;
 1r a Taull;
 1r a Egletons;
1959;
 1r a Manche-Ocan;
 1r al Gran Premi d'Alger;
 1r al Bol d'Or;
 1r a Chteau-Chinon;
 1r al Premi Cavigal de Nia;
 1r al Premi Martini a Falletin;
 1r a Saint-Jean d'Angly;
 1r a la Menton-Gnova-Roma;
 1r del Premi de la Combativitat del Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia-Roma;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg ;

Enllaos externs.
Palmars de Grard Saint ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247461" title="Ramoncn" nonfiltered="905" processed="903" dbindex="96040">
Jos Ramn Julio Martnez Mrquez, conegut com Ramoncn, s un cantant de rock, actor i presentador espanyol nascut a Madrid l'any 1955. s considerat habitualment com un dels pioners del fenomen punk a Espanya. Va ser membre de la junta directiva de la SGAE.

 Biografia .
Ramoncn i W.C.?.

Entr a formar part d'un grup tot responent a un anunci que Jos Ramiro va fer l'any 1976 a Disco Express. L'anunci demanava "un cantant per a grup de Vallecas. No importa que sigui molt bo per cal que s'ho munti b a l'escenari". Ramoncn agrad fora al grup quan interpretaren Jumping Jack Flash, dels Rolling Stones, en el local d'assaig. El grup  canvi  de nom per dir-se "W.C.?", i grcies  als contactes de Ramoncn comenaren a fer-se coneguts amb temes com El rey del pollo frito, Marica de terciopelo o Cmete una paraguaya. La premsa comen a anomenar-los "Ramoncn i los W.C.?", cosa que molest la resta de la banda.

El 1977 els integrants originals del grup decideixen deixar degut al rumb punk que prenia Ramoncn i van ser substituits per Carlos Michelini, Roberto Jimnez i Manolo Cao. Mesos ms tard, Ramoncn pacta amb una discogrfica i, amb noms 22 anys, grava el disc Ramoncn y W.C.? amb instrumentistes d'estudi. Segons Jero Ramiro, en el disc hi havia canons que pertanyien a la banda original utilitzades sense el seu el consentiment.

Aquest lbum contenia temes com El rey del pollo frito, narraci en primera persona en la que el cantant es posava en la pell d'un alt dirigent discogrfic. El pblic el malinterpret, creient que parlava de si mateix, el que a la llarga li valgu el sobrenom del "rey del pollo frito".

xit en solitari.
El 1979 tragu al mercat el seu segon disc, Barriobajero, que contenia canons de temtica social (sobretot retrats de personatges marginals, com en "Chuli"). Per fou al 1981 quan aconsegu un xit comercial major gracies a Araando la ciudad; Ramn s'obre cap a un nou so que anir evolucionant cap al rock durant els anys 80. A ms, contenia xits com Hormign, mujeres y alcohol (ms coneguda com Litros de alcohol), Reina de la noche, Putney Bridge o ngel de cuero.

El 1982 publica Corta!, un disc que cont  temes com Bajando i Sal de naja. Tamb en aquesta poca fa la seva primera aparici a la gran pantalla , a la descuidada pellcula Adolescencia.

El 1984 edita el seu cinqu disc, anomenat Ramoncinco, amb un canvi en el seu so grcies a senzills com Nicaragua, de gran carga poltica, coescrit amb Manolo Tena; o La chica de la puerta 16, firmada a mitges amb Pepe Risi (Burning).

L'any segent surt al mercat Como el fuego, en la lnia de l'anterior treball, amb canons com La cita.

El 1986 s'edita La vida en el filo, considerat el seu millor disc. La can que obre el disc, Como un susurro,  t el suport de la guitarra de Brian May, de Queen. Fe ciega (1988) comptava amb temes com Aydame! (no soy un hroe), Forjas y acero i Dos vidas.

 Al Lmite, tancant una etapa .

El 1990 abandon la msica amb el doble CD en directe Al lmite, vivo y salvaje per comenar una carrera com a presentador de televisi a La 2 de TVE, amb el concurs Lingo. Durant aquesta poca sortiren al mercat algunes recopilacions i tamb uns quants llibres (cal destacar les dues edicions de Tocho Cheli)

En el 1998 torna als estudis de gravaci per treure Miedo a soar, un nou disc en el que Ramoncn presenta nous plantejaments sonors i un rock ms adult.

Alhora, es converteix en contertuli habitual de programes de debat com Moros y cristianos o Crnicas marcianas (durant la seva primera poca).

El retorn a la msica.

Al 2000 treu al mercat ngel de cuero - 20 aos de canciones, un recopilatori que recull el millor de la seva carrera com a cantant, amb diversos temes en directe i l'afegit de cinc noves canons. Dos anys desprs presenta Canciones desnudas - Volumen 1, composat per un disc gravat en directe a Pamplona el 1984, un disc de curiositats i un DVD; el disc, per, no veur la llum fins l'any segent per problemes de distribuci.

Tamb al 2003 apareix com un dels personatges principals de la pellcula Tnger.

El 2005 presenta la seva nova referncia: Canciones desnudas - Volumen 2, una caixa amb 3 DVDs, dos d'ells en directe (un en els 80 i l'altre en els 90) i un tercer amb entrevistes i imatges.

El 2006 retorn als escenaris. A l'edici d'aquell any del Via Rock a Villarrobledo (Albacete) Ramoncn suspengu la seva actuaci degut a que una part del pblic present llan diversos objectes quan sort a l'escenari. 

El cantant s'ha caracteritzat per les seves crtiques a la pirateria musical, arribant fins i tot a queixar-se per la suposada falta de comproms d'altres artistes. Aix el port a veure's  embolicat en una polmica amb Joaqun Sabina, a causa del ttol de la gira de Sabina Carretera y top manta. 

A l'agost d'aquest any Ramoncn anunci que deixaria de fer campanya "com a cap de cartell" per la defensa dels drets d'autor perqu "ja n'havia tingut prou".

Els seus tretze discs arribaren a vendre una mica ms d'un mili de cpies, pel qual reb al 2006 un Disc de Diamant.

Al juny de 2007 abandon la junta directiva de la SGAE desprs de 20 anys. Est preparant un nou lbum d'estudi.

 Discografia .

 1978: Ramoncn y W.C.? ;
 1979: Barriobajero;
 1981: Araando la ciudad;
 1982: Corta!;
 1984: Ramoncinco;
 1984: Grandes xitos (recopilaci);
 1985: Como el fuego;
 1986: xitos en carretera (recopilaci);
 1986: La vida en el filo;
 1988: Fe ciega;
 1990: Al lmite: Vivo y salvaje (directe);
 1991: Coleccin privada (recopilaci);
 1998: Miedo a soar;
 2000: ngel de cuero: 20 aos de canciones (recopilaci amb 5 noves canons);
 2003: Canciones desnudas, vol. 1 (directe + rareses + DVD);
 2005: Canciones desnudas, vol. 2 (DVD);
 2008: 1978-2008 Memoria audiovisual (recopilaci + DVD);

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247466" title="Guaiana" nonfiltered="906" processed="904" dbindex="96041">
La Guaiana s una regi de l'Amrica del Sud que comprn la Guyana (antiga Guaiana Britnica), el Surinam (antiga Guaiana Holandesa) i la Guaiana Francesa, a ms d'algunes rees de Veneuela i el Brasil.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247467" title="Asini" nonfiltered="907" processed="905" dbindex="96042">


Onomstica:

 Asini Gal, conspirador contra Claudi;
 Marc Asini Agripa, cnsol l'any 25;
 Luci Asini Gal I, militar i magistrat rom;
 Luci Asini Gal II, cnsol l'any 62;
 Heri Asini, comandant dels italians a la guerra social;
 Asini Dent, milktar rom;
 Gai Asini Gal Solon, cnsol l'any 8 aC ;
Asini Quadrat (poeta), poeta grec;
Asini Quadrat (historiador), historiador grec;


Vegeu tambe: Gens Asnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247471" title="Pere Cerd" nonfiltered="908" processed="906" dbindex="96043">


Introducci.
L'ensenyament de la cincia moderna no es va introduir a les universitats espanyoles de forma general fins al regnat de Carles III. Malgrat aix, en alguns centres, particularment en els de la Universitat de Valncia i la Universitat de Cervera, alguns professors de filosofia o matemtiques -a ltim, en el cas de Valncia- es van esforar per modernitzar els seus ensenyaments, incorporant, eclcticament, aspectes de les doctrines de Gassendi, Maignan, Descartes, etc. o dels progressos en les cincies fisicomatemtiques. 

Etapa a la Universitat de Cervera.
A Cervera, on estudi, el professorat estava constitut en gran part per membres de la Companyia de Jess, els professors ms destacats en matemtiques eren Mateu Aymerich (1715-1799) i Toms Cerd (1715-1791). 

Aquest inters de Cerd per donar a conixer els nous coneixements cientfics apareix reflectit en les seves Jesuiticae Philosophiae Theses (1753), on es tracten qestions de fsica, astronomia i matemtiques; entre els nombrosos autors citats per Cerd hi figuren Kepler, Descartes, Gassendi, Huygens, Cassini, Clairaut, Jordi Juan, Nollet i Newton. 

Etapa a Marsella.
Desprs de la seva etapa de docncia a Cervera, Cerd es va traslladar a Marsella, el 1755, per completar la seva formaci cientfica amb el jesuta francs Esprit Pezenas, autor de la versi francesa (1749) del Treatise of fluxions de MacLaurin. 

Ctedr de Matemtiques al Collegi de Cordelles.
A la seva tornada a Barcelona, va passar a ocupar, entre 1757 i 1764, la ctedra de matemtiques del Collegi de Nobles de Santiago de Cordelles, ctedra creada expressament per a ell amb el suport de l'ajuntament de la ciutat i l'informe favorable de l'Audincia de Catalunya. Toms Cerd, que ja havia donat el seu primer curs de matemtiques a Cordelles el curs 1756-57,va impartir el seu primer curs pblic, com a catedrtic regi, el curs 1757-58 (Gassiot, 2000).

El projecte de Cerd per a l'ensenyament de les matemtiques.
Cerd va concebre un projecte global d ensenyament de les matemtiques pures i aplicades, seguint la tradici enciclopedista del compendis de matemtiques pures i mixtes o fisicomatemtiques i va incorporar les novetats a les diverses parts d aquestes disciplines. L any 1758, amb l ajut econmic de l Ajuntament de Barcelona, public dos volums de "Liciones de Matemtica o Elementos Generales de Arithmtica y Algebra para el uso de la clase" i va escriure al matemtic angls Thomas Sympson demanant-li consell per seleccionar autors a seguir en d altres parts de la matemtica (de les que n especifica algunes:  Mecnica, Esttica, Hidrosttica, ptica, Astronomia, Navegaci, Arquitectura, etc. ) perqu creia que calia tractar aquests temes de "forma convenient".

Quant a les matemtiques pures, la idea de Cerd era la de publicar cinc volums. A ms dels dos assenyalats, volia incloure un tercer de Geometria i Trigonometria, un quart d "Aplicaci de l lgebra a la Geometria i corbes" i un cinqu que seria el  Methodo Directo e Inverso de las Fluxiones, que otros llaman Clculo Diferencial e Integral . S han localitzat manuscrits autgrafs de Cerd sobre els temes dels volums citats, inclosos esborranys de clcul diferencial on es tracten problemes de mxims i mnims, radis de curvatura i evolutes (Garma, 1988). Tanmateix, no varen arribar a la impremta i noms es va publicar, l any 1760, les Lecciones de Matemtica o Elementos Generales de Geometra para el uso de la clase.

Pel que fa a les Matemtiques aplicades, sembla que el projecte de Cerd era editar cinc volums ms. Amb motiu de la inauguraci de l Escola d Artilleria de Segvia, Cerd, va publicar unes "Lecciones de Artilleria para el uso de la clase", possiblement per encrrec del comte de Gazola, Inspector General d Artilleria, a qui dedica l obra. En el prleg, Cerd va suggerir la creaci d una Acadmia Nacional de Cincies. Aquestes llions d artilleria constituirien el sis volum del conjunt de la enciclopdia fisicomatemtica projectada per Cerd (i tamb el darrer publicat com a conseqncia del trasllat de Cerd a Madrid i de l expulsi dels jesutes d Espanya l any 1767). El set correspondria a la mecnica, el vuit seria un tractat d hidrosttica i hidrulica, el nov un tractat d ptica i el des un de navegaci. 

Es conserven tamb diversos manuscrits relacionats amb aquest projecte, entre ells un tractat de mecnica racional newtoniana (9/2788) on utilitza mpliament el clcul diferencial, i un tractat d astronomia. Aquest darrer es bsicament una traducci de la part d astronomia de l obra de Benjamin Martin "Philosophia Britannica or a new system of the Newtonian Philosophy, Astronomy and Geography" (1747), amb algunes addicions o canvis de Cerd. Al comenament d aquest manuscrit Cerd descriu els tres "sistemes" del mn: el ptolemaic, el tychnic i el copernic, i afegeix que si b no dir res sobre la veritat d aquests sistemes, "noms explicar els fenmens que resultarien del darrer (el copernic), i es reservar per a un altre moment l examen de quin ha de seguir-se". Amb tot, en la resta del text Cerd no deixa dubtes sobre quin sistema ha de seguir-se i parla sempre del "sistema solar" i, en un captol separat, discuteix llargament els "principis matemtics en els quals es basa el sistema copernic". D altra banda, per a Cerd el sistema solar no s nic, sin un ms entre els molts mns que possiblement existeixen i que desconeixem.

Altres activitats cientfiques al Collegi de Cordelles. 
A Cordelles, a ms de l ensenyament teric de les matemtiques "pures" i "mixtes", tamb es feien treballs de fsica experimental preparats pels actes solemnes de pblica exposici i les festes escolars, on es realitzaven exercicis de molt diversos tipus, per posar de manifest els ensenyaments rebuts davant les autoritats i la noblesa (Iglsies, 1964: 27). El programa dels exercicis de Fsica experimental constava de 12 apartats que corresponien a l explicaci, descripci, invenci o s de diferents mquines o instruments, concretament, la mquina pneumtica, la mquina elctrica, la palanca, la balana com, la romana, el prisma triangular i la manera de distingir els colors, el barmetre simple i compost i les experincies per provar l elasticitat de l aire mitjanant el barmetre, les ulleres convexes i cncaves, els telescopis de refracci i de reflexi, els microscopis simples i compostos i la llanterna mgica. I tamb incloa 10 "paradoxes fsiques" la veritat de les quals havien de demostrar els seminaristes, com ara que la llum t pes, que l aire t gravetat absoluta, que els peixos respiren o que l aigua "de natural" abans s slida que lquida.

Etapa a la cort de Madrid.
Cerd va impartir les classes de matemtiques a Cordelles fins l any 1765. Desprs de publicar les Lecciones de Artillera (1764), Cerd va ser cridat a la cort a on es va desplaar (1765); se li encarreg l ensenyament de matemtiques dels  infantes  i fou nomenat professor del Colegio Imperial i Cosmgraf major de les ndies. 

Expulsi dels jesutes.
El 3 d abril de 1767 va tenir lloc l expulsi dels jesutes. Cerd va anar a Itlia; En marxar a Madrid Toms Cerd, la ctedra pblica de matemtiques de Cordelles va seguir impartint cursos, amb el pare Roque Gila que havia estat set anys professor de matemtiques al Seminari de Calatayud; va tenir Alcoverro d ajudant el primer curs (1765-66) i el segent va compartir docncia amb Campcerver. El canonge de la Collegiata de Santa Anna, Francesc Bell, antic deixeble de Cerd i professor de Matemtiques de la Conferncia Fisicomatemtica Experimental, s encarregaria de la docncia de les matemtiques a Cordelles, d acord amb Francesc Subirs, tot reunint els seus alumnes amb els seminaristes i els alumnes externs que desitgessin assistir a aquesta classe pblica que Bell va impartir fins la seva mort l any 1803. Posteriorment, Joan Gerard Fochs i Isidre Gallarda es repartirien la docncia en un cicle de dos cursos (Barca, 1995). Pere Cerd mor a Forli l any 1791. 

Referncies.
 Citat per Casanovas (1953), p.172. ;
 La carta de Cerd a Thomas Sympson de 3 de desembre de 1758 es conserva en la Biblioteca de la Academia de la Historia, Col. Cortes, 9/2792. ;
 Biblioteca de la Real Academia de la Historia. Coleccin Cortes: 9/2788.
 Vegeu l'estudi i edici d'aquest manuscrit a Cerd (1999).;

Enllaos externs: . 
 El Collegi de Cordelles;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247474" title="Orientalisme" nonfiltered="909" processed="907" dbindex="96044">

L'orientalisme s l'inters i l'estudi de les societats del Prxim Orient i  de l'Orient Lluny per la cultura occidental. Amb el terme orientalisme es coneix igualment la imitaci o la representaci d'aspectes de les cultures orientals a occident per part d'escriptors, dissenyadors i artistes.

Neix de l'atractiu per l'alteritat, per la cerca de l'exotisme i va influenciar la societat. Els salons de la burgesia i de la noblesa van donar recepcions i balls disfressats amb models idealitzats i acolorits d'un Orient fantstic. Alguns personatges acomodats van posar per fer-se fer retrats revestits d'una indumentria sedosa que escau als emirs.

 L'orientalisme en l'art .

Es poden trobar representacions de moros i turcs islmics en l'art medieval, renaixentista i barroc. Per no va ser fins al segle XIX quan l'Orientalisme en les arts es va convertir en un tema consolidat. La campanya d'Egipte (1798 1799), la guerra d'independncia de Grcia (1821 1829), la guerra de Crimea (1854 1855) i l'obertura del canal de Suez (1869) van contribuir a augmentar l'inters per un exotisme profusament documentat.

L'orientalisme s un corrent literari i artstic occidental del segle XIX . Marca l'inters d'aquesta poca per a les cultures del Magreb, turca i rab. Inspirat per l'Orient Mitj, l'art orientalista no correspon a cap estil particular i reuneix artistes, obres i personalitats tan oposades des d'Horace Vernet, Ingres, Delacroix, Chassriau, Grme, Fromentin, Liotard... fins a Renoir (amb la seva famosa Odalisca de 1884) o fins i tot Matisse i Picasso a comenament del segle XX. s doncs un tema que aglutina diferents moviments pictrics d'aquest perode.

Aquest estil va tenir el seu moment lgid en les Exposicions universals de Pars de 1855 i 1867.

 L'harem .

 
En aquesta poca, la representaci pictrica de la nuesa era xocant si no era justificada. Ara b, l'harem resultava un lloc desconegut. Els costums eren diferents i certes prctiques tolerades (l'esclavitud, la poligmia, el bany pblic... etc). Aquesta tolerncia condueix a Europa a un fenomen de fascinaci i repulsi per l'harem i el serrall, lloc de despotisme (sexual) per excellncia del sult. En efecte, l'harem, allunyat dels costums i de la cultura europea de l'poca era objecte de nombroses interrogacions com de fantasmes. Els harems somniats, fantasiejats, imaginats sn sovint poblats d'odalisques lascivament lnguides, ofertes, als vapors del bany. Fou un tema molt preuat sobretot per Jean-Lon Grme.

Quan Jean Auguste Dominique Ingres, director de la francesa Acadmie de peinture va pintar una visi colorista d'un bany turc, va comportar que aquest Orient erotitzat fos pblicament acceptable. Les formes femenines presents en aquella obra poden haver estat totes elles el mateix model. 

  l'Orient extic . 
La majoria d'aquestes pintures ens descriuen un orient entre real i imaginari. No tots els artistes que representen l'Orient varen viatjar als pasos del Orient Prxim. Tot i aix, la majoria dels pintors anomenats orientalistes com Delacroix i d'altres varen emprendre llargs viatges als pasos del Maghreb on realitzaren nombrosos quaderns d esbossos. Croquis que serviren per a la composici de les seves pintures un cop tornaven al pas.

Tanmateix, tienne Dinet abandona el registre dels seus primers temes, en particular el nu, per a dedicar-se a explorar la condici humana dels beduns. La seva pintura tradueix a la vegada l'nima dels seus models i els colors locals que vibren sota la llum sahariana. La seva obra resulta esttica i humana.

 Pintors i escultors .

 Jean Auguste Dominique Ingres (1780 1867);
 Eugne Delacroix (1798 1863);
 Thodore Chassriau (1819 1856);
 Eugne Fromentin (1820 1876);
 Jean-Lon Grme (1824 1904);
 Lon Belly (1827 1877);
 Gustave Guillaumet (1840 1887);
 Alexandre Roubtzoff (1884 1949);
 Jean-Joseph Benjamin-Constant (1845-1902);
 Georges-Antoine Rochegrosse (1859 - 1938);
 Lon Geille de Saint-Lger (1864-);
 Eugne Franois Deshayes (1868-1939);
 Felix Ziem (1821-1911);
 Alexandre-Gabriel Decamps (1803-1860) ;
 Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy (1842-1923);
 Jean-tienne Liotard (1702-1789);
 Jacques Majorelle (1886-1962);
 Franois de Marliave (1874-1953);

A Catalunya hi ha exemples d'artistes orientalistes vinculats als territoris espanyols del nord d'frica a causa de la Guerra d'frica

Mari Fortuny (1838-1874) ;
Josep Tapir (1836 1913) ;
Antoni Fabrs (1854 1938);

Juan Luna (1857-1899) Nascut a Filipines estigu molt vinculat a Catalunya;

 Literats .
 Auguste-Louis-Armand Loiseleur Deslongchamps;
 Pierre Loti;
 Victor Hugo;

Referncies.




 Vegeu tamb .
 Estudis orientals;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247476" title="Molars" nonfiltered="910" processed="908" dbindex="96045">
La famlia Molar: els antecedents.

El cognom Molar t l origen en, com a mnim, un parell de masos de Girona. Molt possiblement tamb en altres masos d arreu de Catalunya. En documentem dos: el mas Molar de Llers, i el mas Molar de Palagret, a Celr. Segurament les nissagues Molar prengueren el nom de la casa. Cal dir que un molar s un lloc on hi ha pedra amb les caracterstiques apropiades, i de prou qualitat com per fer-ne moles. Aquestes moles eren sumament importants a l edat mitjana. Es feien servir per triturar el gra i per esmolar les eines de tall. Tamb s un molar una elevaci sobtada del terreny, un tur pla de pendents abruptes i certa alada: una mola. Tamb s aplica a la roda de mol que tritura el gra i en fa farina: la pedra de mol, o pedra molar. La gent que habit els masos Molar prengu el seu cognom de la casa. Agafar el cognom d una casa s una forma molt tradicional de formar noms familiars en els segles XI i XII. 

El Mas Molar de Llers.
La masia Molar de Llers s una casa de pags, dissortadament avui quasi enrunada. Est situada a uns tres quilmetres al SW del casc urb del poblet empordans de Llers, prop de l ermita romnica de Sant Quirze dels Olmells. Segons la tradici histrica local, recollida per un cronista municipal, la casa i les terres foren donades a Jaume Molar, el primer referent de la nissaga pel rei Jaume I arrel de la seva participaci en la conquesta de Mallorca l any 1229. Aquesta s una llegenda romntica, tpica del segle XIX.

La realitat histrica s que aquest mas apareix documentat per primer cop el 20 de setembre de l any 1071 en un pergam de l arxiu dioces de Girona. El document s una donaci per causa de npcies que Guillem Od i la seva mare Guisla fan a Guisla, filla d'Arnau de Vilademuls i d'Amaltrudis, de tot l'alou que tenen al comtat de Besal, al terme de la parrquia de Santa Maria de Vilanant (Ville Abundantis) consistent en el soler on habiten els atorgants, els masos de Rusdereda, de Torredella on habita Od, de Freixaneda on habita Mir, i del mas Molar, on habita un altre Mir. 
Ignorem si a aquest Mir, que habita el mas Molar de Llers, l anomenven Mir Molar. No n hi ha constncia.

Aquest mas apareix de nou a l arxiu Carlemany el 13 d abril de l any 1075, en el testament de Ramon Adalbert, en el que llega a la seva esposa, Ermengarda, les possessions que t a Sant Esteve de Manibulo (Avinyonet), Vilanant, Vilafant i Llers. Entre elles cita expressament el mas rnec del Molar, i el seu desig que, morta la dona, passi al domini del monestir de Santa Maria de Vilabertran.

El terme rnec aplicat al Mas Molar de Llers ens convida a pensar en la mort de Mir sense descendncia, donat que, normalment es refereix a un mas deshabitat o abandonat.

De nou surt el terme Molar aplicat a terres de Llers en la definici que fa el 13 de novembre de 1098 Bernat Arnau, per petici del monestir de Santa Maria de Vilabertran, de les possessions que el seu oncle, Bernat Pere, havia llegat a aquesta esglsia. Entre elles cita l'alou del Molar, des de l'Estrada en avall, fins a Llers, a l indret de Valls.

Un alou s, en principi, una possessi de la qual hom t el domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestaci real o personal. s a dir, una terra lliure de senyor, per la possessi de la qual no cal pagar cap renda a ning. De tota manera, a finals del segle XI, el terme jurdic ja estava fora pervertit i ens inclinem a pensar en qu la paraula alou significa noms finca, un lot de terra concret: l alou Molar de Llers.

Darrerament s han publicat a la premsa local i de l Empord diferents informacions que citen el Mas Molar de Llers com a candidat per acollir el futur centre d informaci del paratge de la Garriga de l'Empord. Els ajuntaments de Llers, Avinyonet i Vilanant han demanat a la Fundaci Territori i Paisatge de l Obra Social de Caixa Catalunya que comprin la masia per fer-ho possible. Aquesta finca est amenaada, ja que temps enrere s hi havia d obrir una pedrera, precisament per aprofitar la pedra que don origen al nom. El projecte es va aturar per la pressi popular i, fins i tot, es va crear una plataforma ciutadana. El propietari del mas Molar, Robert, que viu a Frana, t intenci de desfer-se n.

Els Molar de Llers.
Ja hem dit que la primera cita d un Molar a Llers s la del Mir que habita el mas l any 1071. El fet que no hi consti el cognom, que potser encara no tenia, i que el mas aparegui com a rnec vint anys desprs, ens fa dubtar d anomenar-lo primer Molar documentat a Llers. Si que ho s, en canvi, Pere de Molar. Aquest home apareix citat el 28 de gener de 1254 en un document de l arxiu dioces de Girona en qu Cerdana, abadessa de Sant Feliu de Cadins, firma a Pere de Molar, del vilar de Sant Quirze Olmells, parrquia de Llers, el mas que t pel referit monestir, a tasca, braatge i diverses prestacions que s enumeren, per 30 sous barcelonins. 

No hi constncia escrita ni cap prova documental del fet de l anada amb el rei Jaume I a la conquesta de Mallorca, per part d un suposat Jaume de Molar, ni tan sols de l existncia d en Jaume Molar. De totes maneres s cert que en l expedici del conqueridor a les Balears hi prengueren part nobles empordanesos, acompanyats per cavallers vinguts de tot arreu. s el cas del Comte Hug IV d Empries, del vescomte Dalmau de Rocabert, que mor en la lluita, o del propi Arnau, senyor de Llers. Se sap que amb el vescomte hi anaven 170 cavallers. Possiblement el senyor del mas Molar, i el mas mateix, fossin un dels onze castlans de Llers. Si fora aix, desprs de la conquesta vingueren les recompenses i potser als Molar els toc alguna cosa.

El que sembla cert s que els primitius Molar de Llers pertanyien a una famlia acomodada, de pagesos benestants i, potser de la petita noblesa. Possiblement era un ms de l estol de castlans que, des dels seus masos fortificats, vetllaven les fronteres del comtat de Besal. Aquesta avinentesa te moltes possibilitats de ser certa en un poble amb la histria de Llers. Cal saber que la vila empordanesa era en aquells temps una vila important. Estratgicament situada en l encreuament dels camins entre Girona, Perpiny, Castell d Empries i Besal. Tamb era lmit del Comtat de Besal amb les terres de Figueres, en mans del rei; les de Peralada, senyoriu recent dels Rocabert i les d'Empries. No ha d estranyar doncs que comptes amb un gran nombre de castells, torres i cases fortes dins el seu terme, una dotzena en concret, moltes de les quals s han conservat. Aix implicava una fornida representaci d homes d armes i castlans. B podria ser que el mas Molar en fos un. Possiblement una torre de defensa fronterera, amb un habitacle al costat, situada en una petita elevaci dominant el Rissec. L actual masia, bastida al segle XV, noms conservaria la situaci enlairada d aquest carcter militar.

El cronista local continua explicant com els Molar passaren, des del servei dels seus senyors feudals de Llers, a formar part de les hosts del comte de Barcelona. L any 1275 hi hagu a tot Catalunya, una revolta dels nobles contra del rei Jaume I. El seu fill l infant Jaume an contra els revoltats del nord, Jofre III de Rocabert i Hug V d Empries, per fou derrotat. El propi rei acud en auxili de l infant. Els revoltats, atrapats, optaren per la rendici i el monarca els perdon. En l exrcit del vescomte hi lluitaven els Molar que, des d aquella data, passaren a servir en les files de l exrcit reial. 

El segent Molar de Llers de qui tenim notcia escrita s Joan de Molar. Aquest ric hisendat, apareix citat diverses vegades en documents de l poca. Era, a ms, sagrist, domer i notari de Maanet de Cabrenys i de Taps i, com a tal, signa un document el 25 d agost de 1326. Fou tamb procurador del monestir de Sant Daniel de Girona a partir del 2 gener 1330. Aix mateix sabem que fou ell qui, l any 1337, dota un benefici a l altar del Corpus, o de Sant Antoni, de la parroquial de Llers. Aquest benefici fou molt important per la famlia, ja que permet donar sortida digna a fills segons i tercers, que, essent ordenats sacerdots, trobaren en aquest benefici un mitj de vida al mateix poble.
El primer a gaudir de les rendes del benefici institut pel seu oncle, fou Bernat de Molar, nebot seu, el 23 octubre de 1346.

Sembla que Berenguer Molar continu la tradici notarial del seu avantpassat, donat que el 31 de juliol de 1351 apareix com a notari de Llers donant fe de la professi de Ceclia, esposa de Bernat Girona, de Llers, enfranquida per Guillem d Hortal, com a dona prpia del monestir de Cadins.

Possiblement aquest mateix Berenguer s qui est pres a Bscara per ordre de Pere de Canadal, tutor del vescomte Dalmau de Rocabert i de Bernat de Montpalau, veguer del vescomtat, pel novembre de 1346. 

A partir d aquesta data dels Molar de Llers res no en sabem fins a inicis del segle XVII. L arxiu familiar, abundant en documentaci, fou traslladat per Aresi Molar pels volts de l any 1925 a la casa que tenia dins del poble quan abandon el mas Molar. No deixaren a la masia res de valor. Aix feu que, en fer explosi l any 1938 l esglsia de Llers, convertida en improvisat polvor durant la guerra civil, es perdessin tots els papers d aquesta branca familiar. De fet l ona expansiva va ensorrar tot el casc urb del poble vell.

Per aquesta ra noms coneixem el nom dels amos de la casa: Andreu, maria Anna, Pere, Jaume, tal i com apareixen a l arbre familiar. Menci a part ens mereix la figura del fill de l Antoni, en Baltasar (1847-1925). Fou el darrer senyor pairal de la nissaga, hereu de les extenses propietats de la famlia que, a ms de mas i la casa de Llers, possea terres a Figueres i altres indrets de l Empord. Sembla que fou un veritable prohom regional. Carl, es dedic sense sort a la poltica. Catlic convenut gaud de l amistat del bisbe de Girona. Fou el darrer Molar que habit el mas, la marxa del qual cuidava personalment. Tamb feu bastir el casino de Maanet de Cabrenys on es pot veure, encara, el seu nom a la faana.

El seu fill Aresi Molar abandon la masia i an a viure al poble. Nascut probablement al 1880, li toc viure els anys trbols de finals del segle XIX i inicis del XX. Abandon Catalunya el 1939, establint-se a Frana.

El Mas Molar de Celr.
Als darrers contraforts de la serra de les Gavarres, en plena vall de Palagret, a un parell de quilmetres a l est de l actual poble de Celr, hi ha un escampall de masies antigues. Una d elles, molt transformada i deteriorada s el Mas Molar de Palagret, anomenat tradicionalment al poble mas de Can Marturi.

No tenim informaci de la casa pairal, per creiem que formava part des de sempre de Palagret, anomenat Palacrato, (palau petit), als documents  ms antics. En aquest indret, que creuava un antic cam rom que permetia l'accs a Girona des del Baix Empord, s hi anaren bastint des de finals del segle X i durant tot el segle XI diversos masos. Un castell complia funcions de guaita i de refugi pels homes que s atreviren a conrear aquelles terres. 

La primera referncia a les masies de Palagret s de l any 922, quan Carles el Simple de Frana confirmava els privilegis que el bisbe Hilmerand havia atorgat a l'esglsia de Girona sobre Palagret i Celr mateix. En aquest document no s'indica l'existncia d'un castell, que potser es bast ms tard, arran de la destrucci de Barcelona per Al-mansur l any 985.

Si les notcies del mas Molar a Palagret sn escasses, no passa el mateix amb les referncies als seus habitants. La branca Molar de Celr s la que ms notcies ens ofereix.

La miraculosa conservaci dels llibres de bateig, matrimoni i defuncions de la parrquia de Sant Feliu de Celr, ha perms de resseguir la histria dels Molar d aquesta branca des de la meitat del segle XV en endavant. A ms, els Molar de Celr apareixen citats diverses vegades en molts pergamins de l arxiu dioces de Girona, essent el primer document del segle XII. 

El primer Molar d aquesta branca de qui tenim constncia s en Joan de Molar, nascut possiblement a Palagret  no ho sabem del cert- pels volts de l ant 1150. s ell qui signa com a testimoni. El 23 d octubre de 1175, la venda que fan Adelaida, i la seva filla Maria,  a Arnau, clergue, d una casa situada a la sagrera de Sant Feliu de Celr, pel preu de 18 sous i 6 diners de Girona, amb reserva de cens per a la seu de Girona, senyora del domini. 

Desprs d ell tenim documentats, a Celr, en Pere de Molar, l any 1212, a Andreu de Molar, l any 1337, i al seu probable fill en Jaume Molar, l any 1372. 

Pel llibre d en Llus Camps i Sagu, en el llibre "Els castells i masos de Celr", publicat pel taller d'histria de Celr, sabem que el 1424 l amo del mas Molar era en Miquel Molar. Probable net seu s en Joan Molar que degu haver nascut sobre l any 1470. El seu hereu fou en Bernard i fill seu era l Antoni Molar, de qui parlarem abastament desprs. En Bernard (1500?) fou pare d en Rafel Molar, (1541- 1609). Aquest Rafel s un personatge ben documentat.

El 22 de novembre de 1592 surt en el testament de Joan Bideu, clergue beneficiat de Sant Tou a Celr, oncle de Rafel, com a marmessor seu i sagrist del lloc. En les petites comunitats rurals, i en aquells temps, l ofici de sagrist era fora important. L exercia un clergue, o un cap de casa important. Disposava d'un lot de bns i administrava els diners de la sagristia, cosa que el convertia sovint en un petit magnat dins la comunitat.

El 9 de setembre de 1597 apareix com un dels administradors de la capella de Sant Miquel de Celr, i s atribuieix una terra prxima a la capella a cens d'un sou giron. Que, malgrat ser un pags, era persona d una certa importncia social ens ho denota el fet de la seva successi femenina.

Un altre personatge interessant s l Antoni Molar, germ d en Bernard i oncle d en Rafel. Va nixer a Celr l any 1507 i segons consta en l Arxiu Histric Nacional de Madrid, fou oficial dels teros que lluitaren a Sardenya, i altres llocs d Itlia, al servei del rei d Espanya i Emperador d Alemanya, Carles V. Tenim aqu una nova prova de la posici d aquesta branca Molar. s sabut que ning pot arribar a Capit de Teros al segle XVI sense un bon expedient de sang.

La successi femenina: na Caterina Molar. En Rafel, noms tenia filles del seu matrimoni. En una decisi no gaire habitual, per possible a l poca decid casar la seva filla amb un pubill. Aix podia preservar el cognom Molar i assegurar-ne la continutat. s una nova prova de poder econmic i prestigi social. En els llibres parroquials hi consta el casament de na Caterina Molar, filla gran d en Rafel i germana d en Jaume, amb en Narcs Prat, anomenat ja en les actes de bateig dels fills de la parella  dels Molar . En Narcs, un cabaler de la famlia Prat, s avingu a perdre el cognom. Era aquest un pacte com amb el que es preservava un nom. Bo pel jove sense altre futur que treballar les terres del seu germ gran i convertir-se, com tant d altres, en un oncle conco. Accedia, el pubill, a un status superior al maridar una pubilla per donar descendncia al casal de la dona.

I el cas fou que aquest fet succe dues vegades en dues generacions consecutives perqu els Molar-Prat hagueren de tornar a forar una nova successi femenina. Aquesta vegada fou la filla gran de Caterina, ngela, qui marid Jeroni Banyes. Era fill d una nissaga de pagesos de Celr, i potser de Sant Mart Vell, on hi havia una altra casa Banyes. Les restes del casal dels Banyes encara es conserven a Palagret. 

Els fills de N ngela i en Jeroni: L hereu del matrimoni fou Jeroni Tou. El seu fill, en Joan, continua la branca principal, per un altre fill, en Sixt, s cap del segon casal Molar a Celr. Fill d en Joan fou un altre Sixt, com l oncle, i el d aquest en Francesc. Sembla que va ser un home important. Va comprar una nova masia a Celr, popularment coneguda com Can Nisos, avui dia partida literalment per la meitat, propietat com s de dues branques Molar diferents. A ms sabem que va donar molts diners per arreglar la teulada de l esglsia de Sant Feliu i que cas amb una noia d una altra famlia benestant de Palagret, els Taverner. Ell mateix era fill d una Colom i Guinart, filla d una nissaga tan antiga com els propis Molar a Celr. Les cases pairals de totes aquestes famlies es poden veure encara avui a la vall de Palagret. Fill d en Francesc s en Dionisi Molar, lligam patriarcal com de tots els Molar que encara conserven aquest nom arreu de Catalunya, amb branques a Tarragona, Manresa i diversos pobles de Girona, inclosa Celr mateix.

La branca d en Pere Molar i Calv: En Pere era el cinqu fill d en d en Dionisi. Casat l any 1860 amb la Francesca Grau, de Sant Joan de Mollet, vora el Ter, noms li coneixem un fill, en Bonaventura. Ell, al seu torn en tingu quatre: Pere, Salvador, Joan i Ernest. Tots marxaren, per diverses raons de Celr i sn l'origen de les branques Molar de Barcelona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247481" title="Pere Ferrs-Costa" nonfiltered="911" processed="909" dbindex="96046">
Pere Ferrs-Costa (Sant Vicen dels Horts, 1888- front del Somme,1915) fou un pedagog, periodista, poeta i soldat catal. Premiat en diversos Jocs Florals, treball com a professor de castell a l escola Berlitz de Moscou, on va promoure traduccions de Victor Catal i va fer conferencies sobre els costums catalans. Va collaborar amb el rotatiu liberal Las Noticias de Barcelona com a corresponsal de guerra. En iniciar-se la Primera Guerra Mundial s'allist a la Legi Estrangera Francesa i fou un dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial ms populars junt amb Camil Campany fins que va morir al front del Somme.

 Obres .
 Promeses d amor i patriotisme (1915);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247482" title="Trenta Tirans" nonfiltered="912" processed="910" dbindex="96047">

Els Trenta Tirans (al grec             , hoi Triakonta) era un govern oligrquic composat de trenta magistrats anomenats tirans, que succe a la democracia ateniense al final de la Guerra del Pelopons, durant menys d'un any, al 404 adC.

Desprs de la rendici d'Atenes a la guerra del Pelopones, regresaren a la ciutat, d'accord a les condicions de pau, els exiliats antidemocrtics. Aquestos conspiradors, aglutinats a la figura de Crties, que s'anomenaven a ells mateixos camarades (        hetairoi), promoven pblicament la necesitat d'un canvi drastic a la constituci, encara s dissimulaba com un regres a la constituci heredada dels pares (patrios politeia). s recolaren al fet de qu Lisandre estava reemplaant els regimens democrtics dels estads venuts per regimens oligarquics proespartans recolats en guarnicions espartanes.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247485" title="Francesc de Copons i de Cordelles" nonfiltered="913" processed="911" dbindex="96048">

Francesc de Copons i de Cordelles fou un membre de la petita noblesa del Pallars Sobir. Nascut al Castell de Malmercat (Avui municipi de Soriguera) . Fill de Josep de Copons i d'Esquerrer i de Isabel de Cordelles i Romanyer (pubilla de Felici de Cordelles Marqus de Mura). El seu oncle era Manuel de Copons i d'Esquerrer 19 president de la Generalitat.

Membre del Bra militar de les Corts el 1705.

Heret el crrec de Patr del Collegi de Cordelles de Barcelona com a hereu universal de Felici de Cordelles, el seu sogre.

Enllaos externs.
 El Castell de Malmercat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247486" title="Tour de Frana de 1964" nonfiltered="914" processed="912" dbindex="96049">


El Tour de Frana 1964 suposar la cinquena victria de Jacques Anquetil a la general, cuarta consecutiva, establint un rcord que posteriorment igualaren Bernard Hinault i Miguel Indurain.

Aquest Tour de Frana ser el ms difcil de guanyar per a Jacques Anquetil que tindr com a gran rival Raymond Poulidor, al qual sols avantatjar en 55 segons a Pars.

Per primera vegada el Tour arriba a Andorra, amb una etapa que guanya Julio Jimnez amb ms de 8' sobre el segon.


Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.



Classificaci per equips.



 Etapes .


Enllaos externs.
1964. Histria del Tour de Frana ;
1964. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247487" title="Paul Kruger" nonfiltered="915" processed="913" dbindex="96050">

Stephanus Johannes Paulus Kruger (10 d'octubre de 1825 - 14 de juliol de 1904), ms conegut com Paul Kruger i afectuosament conegut com a Oom Paul ("Oncle Paul" en afrikaans) va ser un prominent lder de la resistncia ber contra el Regne Unit i president de la Repblica de Transvaal a Sud-frica. D'acord amb la llegenda, va ser anomenat Mamelodi'a Tshwane ("xiulador del riu Apies" en tswana) pels habitants del Tshwane per la seva habilitat per a xiular i imitar els cants dels ocells. 
Joventut. 
Kruger va nixer en una famlia d'origen prussi en Bulhoek, en la granja del seu avi al districte Steynsburg, i va crixer a la granja Vaalbank. Va rebre educaci formal noms durant tres mesos, per va arribar a estar b informat a partir de la seva vida en el camp (veld). El seu pare, Casper Kruger, es va unir al partit emigrant (trek) de Hendrik Potgieter quan el Gran Trek va comenar en 1836. Els Voortrekkers van creuar el Riu Vaal en 1838, i d'antuvi van romandre en la zona que s actualment coneguda com a Potchefstroom. El pare de Kruger ms tard va decidir assentar-se en el districte avui conegut com a Rustenburg. 

A l'edat de 16 anys, va rebre el dret d'escollir una granja per a ell al peu del Magaliesberg, on es va establir en 1841. A l'any segent es va casar amb Maria du Plessis, i la jove parella va acompanyar durant un temps al seu pare a viure al Transvaal oriental. Desprs la famlia va retornar a Rustenburg, on la dona de Kruger i el seu beb van morir, probablement de malria. Es va casar llavors amb Gezina du Plessis, qui va ser la seva constant i devota companyia fins a la seva mort el 1901. Van nixer d'aquest matrimoni set noies i nou nois, alguns morts en la seva infncia. 
Lideratge. 
Va comenar com a corneta de camp en els comandos, convertint-se posteriorment Comandant General de la Repblica de Sud-frica. Va ser designat membre de la comissi del Volksraad, el parlament republic, que va elaborar una constituci. La gent va comenar a escoltar-se'l i va jugar un paper prominent en el final de la guerra entre el lder de Transvaal, Stephanus Schoeman, i Marthinus Wessel Pretorius. En 1873, Kruger va renunciar com a Comandant General i durant un temps no va tenir crrecs oficials, retirant-se a la seva granja, Boekenhoutfontein. Tanmateix, en 1874 va ser elegit per al Consell Executiu i poc temps desprs esdevingu Vicepresident del Transvaal. 

Amb posterioritat a l'annexi del Transvaal pels britnics en 1877, Kruger es va convertir en lder del moviment de la resistncia. Durant el mateix any, va visitar el Regne Unit per primera vegada com cap d'una delegaci. En 1878, va formar part d'una segona delegaci. Un moment destacat del seu viatge a Europa fou quan va pujar en un globus i va veure Pars des de l'aire. La primer Guerra dels Boers, tamb coneguda com a "Guerra de la Independncia", va comenar en 1880, i les forces britniques van ser derrotades en la decisiva batalla de Majuba en 1881. De nou, Kruger va jugar un important paper en les negociacions amb els britnics, que van conduir a la restauraci de la independncia del Transvaal sota sobirania britnic. 

El 30 de Desembre de 1880, a l'edat de 55 anys, Kruger va ser elegit President del Transvaal. Un dels seus primers objectius va ser la revisi de la Convenci de Pretria de 1881, l'acord entre els Boers i els britnics que va concloure la primera guerra dels bers. Per tant, va viatjar novament al Regne Unit en 1883, facultat per a negociar amb Lord Derby. Kruger i els seus acompanyants tamb van visitar el Continent i la seva visita es va convertir en un triomf en pasos com Alemanya, Blgica, els Pasos Baixos, Frana i Espanya. A Alemanya, va assistir a una banquet imperial en el qual va ser presentat al kaiser Guillem I de Prssia, i va conversar llargament amb el canceller Otto von Bismarck. 

Al Transvaal, les coses van canviar rpidament desprs del descobriment d'or al Witwatersrand. Aquest transcendental descobriment tindria repercussions poltiques de gran abast i donar ocasi de rebelar-se els uitlanders o estrangers, problema que finalment provocaria la caiguda de la Repblica. S'atribueix a Kruger haver predit els esdeveniments posteriors, declarant que en comptes d'alegrar-se pel descobriment d'or, haurien de plorar perqu aix "far que la nostra terra sigui empapada en sang." A, final de l'any 1895, va tenir lloc el fallit raid de Jameson; Jameson va ser forat a rendir-se, dut a Pretria i lliurat als seus compatriotes britnics per al seu cstig. En 1898, Kruger va ser electe President per quarta i ltima vegada. 

Exili. 

El 11 d'Octubre de 1899, va esclatar la Segona Guerra Anglo-Ber. El 7 de maig de l'any segent, Kruger assist a l'ltima sessi del Volksraad, deixant Pretria el 29 de maig quan Lord Roberts avanava sobre la ciutat. Durant setmanes va romandre o en una casa a Waterval Onder o en el seu vag de ferrocarril a Machadodorp al Transvaal oriental, actualment Mpumalanga. A l'octubre, va abandonar Sud-frica en un buc de guerra holands De Gelderland, enviat per la Reina Gullermina dels Pasos Baixos, que simplement va ignorar el bloqueig naval britnic a Sud-frica. La seva esposa estava massa malalta per a viatjar i va romandre a Sud-frica i va morir el 20 de juliol de 1901. Kruger va anar a Marsella i va romandre per un temps als Pasos Baixos, abans de mudar-se a Clarens, Sussa, on va morir el 14 de juliol de 1904. Fou enterrat al cementiri Church Street de Pretria el 16 de Desembre de 1904. 


Enllaos externs.

 Breu biografia en la Pgina del Parc Nacional Kruger;
 Extensa biografia al Siti del Museu Kruger House;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247491" title="Opacitat" nonfiltered="916" processed="914" dbindex="96051">
Un material presenta opacitat quan no deixa passar la llum en proporci apreciable. s una propietat ptica de la matria, que t diversos graus i propietats. Es diu en canvi, que un material s translcid quan deixa passar la llum, per de manera que les formes es fan irrecognoscibles, i que s transparent quan deixa passar fcilment la llum. 

Generalment es diu que un material s opac quan bloqueja el pas de la llum visible. Per a aplicacions tcniques, s'estudia la transparncia o opacitat a la radiaci infraroja, a la llum ultraviolada, als Rajos X, als rajos gamma... 

Segons la mecnica quntica, un material ser opac a certa longitud d'ona quan en el seu esquema de nivells d'energia hagi alguna diferncia d'energia que correspongui amb aquesta longitud d'ona. Aix, els metalls sn opacs (i reflecteixen la llum) perqu les seves bandes d'energia sn tan amples que qualsevol color de l'espectre visible pot ser absorbit i reems. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247492" title="Alteritat" nonfiltered="917" processed="915" dbindex="96052">
L'alteritat s la concepci de les altres persones com a diferents de la prpia identitat. s un concepte filosfic encunyat per Emmanuel Lvinas per de llarga tradici histrica, ja que un dels objectius de la filosofia ha estat sempre saber que vol dir ser "jo" per oposici a la resta. 

L'alteritat reconeix que les altres persones tenen caracterstiques diferents, per aix se sol usar per definir grups culturals. Davant de la diferncia, hom estableix una imatge mental dels que l'envolten i interactua amb aquesta imatge. Aix, l'alteritat pot ser una altra raa, pas, sexe, classe social o el conjunt de la humanitat, en funci de la imatge que un tingui d'un mateix, del rol que adopti. Per exemple, en tant que una persona es percep com a metge, l'alteritat s tota la resta de professions per en quan es percebi com a ciutad europeu, canviar el concepto de l'altre, per aix es parla sempre d'imatges d'alteritat.

 Postures davant l'alteritat .
L'alteritat fa qestionar la identitat i per aix histricament ha provocat diferents postures o reaccions
Tolerncia: s'admet la diferncia i el dret a ser diferents, no hi ha intents de canvi ni d'integraci de l'alteritat dins all considerat propi;
Etnocentrisme: es considera l'alteritat en els termes marcats per la prpia personalitat o els codis culturals apresos, pot desembocar en un sentiment de superioritat, com en el racisme;
Fbia: es veu els altres com a font de problemes i s'esquiva al mxim el contacte o la interacci per por a canviar la prpia manera d'sser, va lligada a grups molt autrquics o a individus amb problemes de relaci social (recull tamb el concepte de Sartre: "els altres sn l'infern");
Relativisme: se subratlla la diferncia entre els grups o persones;
Assimilacionisme: s'intenta eliminar l'alteritat a travs de l'assimilaci als propis codis;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247497" title="Escola Europea de Policia" nonfiltered="918" processed="916" dbindex="96053">


L'Escola Europea de Policia o CEPOL (acrnim del francs Collge Europen de Police) s una agncia de la Uni Europea (UE) que fomenta la cooperaci transfronterera en la lluita contra la delinqncia.

Histria.
Aquesta agncia va ser creada pel Consell de la Uni Europea l'any 2001, esdevenint plenament operativa a partir de l'any 2005. T la seva seu a la ciutat britnica de Bramshill, poblaci situada al comtat de Hampshire.

Funcions.
L'Escola est integrada per alts funcionaris de policia de tots els estats membres amb l'objectiu de fomentar la cooperaci transfronterera en la lluita contra la delinqncia, el manteniment de la seguretat pblica i la llei i l'ordre. 

L'Escola organitza entre 80-100 cursos, seminaris i conferncies per any. L'execuci de les activitats es porta a terme en els centres nacionals de formaci policial dels Estats membres i les activitats cobrixen una mplia gamma de temes. 

L'Escola conta amb un pressupost anual d'uns 7,5 milions d'euros (2007). 

La Secretaria de la CEPOL s administrada per un Director Executiu, que s nomenat per a un perode de quatre anys. El Director s responsable davant la Junta Directiva, que es compon de representants dels Estats membres de la UE, en general els directors dels centres nacionals de formaci policial. El President de la Junta de Govern s un representant de l'Estat membre que exerceix la Presidncia del Consell de la Uni Europea. La Junta de Govern es reuneix normalment quatre vegades a l'any i ha establert quatre comits. 

Enllaos externs.
  Portal de l'Escola Europea de Policia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247503" title="Gran Trek" nonfiltered="919" processed="917" dbindex="96054">
Gran Trek va ser un moviment migratori que va conduir a multitud de bers que vivien en els territoris orientals de la Colnia del Cap de Bona Esperana fins a territoris de l'interior d'frica situats al nord-est del riu Orange. Tamb es coneix com Gran Marxa o Gran Viatge dificults (Groot Trek en afrikaans,  Gran Migraci ). Es calcula que entre 1835 i 1843 entre dotze i quinze mil afrikaners van prendre part en aquesta migraci. 
 Les causes del Gran Trek .
Com resultat de la colonitzaci neerlandesa del Cap de Bona Esperana, es va anar assentant en l'extrem meridional d'frica una poblaci cada vegada ms nombrosa de grangers europeus als quals es denominava bers o afrikaners. Aquests bers havien iniciat un moviment de migraci constant fins a les conques dels rius Oliphants al Nord i Groot Visrivier i Kei a l'Est, i a la fi del segle XVIII la Companyia Holandesa de les ndies Orientals estava perdent el control dels colons de la frontera. s en aquests moments quan Gran Bretanya entra en guerra amb la Repblica Btava, aliada de Napole Bonaparte, i conquereix Ciutat del Cap en 1795. Va haver una enorme resistncia a l'ocupaci per part dels bers de Graaf Reinet, que no obstant aix va ser aixafada per les tropes britniques. Desprs d'un breu perode en el qual Holanda va tornar a recuperar el Cap (1802-1806), Gran Bretanya va consolidar la seva adquisici, que va veure confirmada pel congrs de Viena de 1815.

La imposici d'un nou ordre estranger va ser molt difcil d'acceptar per als afrikaners. Des del Regne Unit s'enviaven cada any desenes de missioners amb l'objectiu de cristianitzar i educar als hotentots, als quals es pretenia equiparar amb els colons europeus. Es va accentuar la rancnia entre els bers desprs de la matana de Slagters Nek: el 1815, un jove agricultor ber, Frederik Bezuidenhout, va ser assassinat per una patrulla de policies hotentots que acudien a arrestar-lo. El seu germ i altres quatre companys van decidir venjar la seva mort i van iniciar una petita rebelli. Van ser capturats, condemnats a mort i penjats el 9 de mar de 1816. Durant la seva execuci les cordes de les quals penjaven es van trencar i en lloc de commutar-los la pena, que era l'usual en aquests casos, es va procedir a executar-los per segona vegada. Els bers de la frontera van interpretar la ruptura de la soga com una condemna divina de les execucions. Dcades desprs, la data del 9 de maig, aniversari de la matana, seria declarada festiva a les repbliques bers de Transvaal i Estat Lliure d'Orange. 

Els greuges contra els nous governants britnics van continuar creixent: En 1822 l'angls va ser declarat l'nica llengua del govern i els tribunals i en 1828 es va proscriure l's de l'holands en l'administraci i l'esglsia. Per si aquesta poltica d'anglificaci no fos suficient, la protecci prestada pels soldats britnics era extremadament deficient als ulls dels bers de la frontera oriental, que es veien sotmesos a robatoris de bestiar i incursions de saqueig dels xhosa als marges del riu Kei. 

Hem de tenir en compte tamb l'extraordinari increment de la poblaci ber, que va passar de 5.000 persones en 1750, a 15.000 en 1795 i finalment 27.000 el 1815. Tot aix va generar una intensa fam de terres que, combinada amb la deficient administraci britnica, va fer pensar a molts bers que el seu futur es trobava fora de la colnia del Cap, ms enll del Riu Orange. El futur era doncs l'emigraci cap a una terra promesa on revitalitzar les tradicions democrtiques i calvinistes de la vella Holanda i trobar pastures verdes i frtils per al bestiar. 

 Els inicis de la marxa .
Cap al 1835 ja eren molts els grangers que tenien la intenci d'abandonar les seves terres, per no obstant aix, gaireb ning es decidia a iniciar la migraci. L'honor correspondria a Andries Hendrik Potgieter, ramader de Tarkastad que va convncer a algunes de les seves famlies venes per a iniciar la marxa. 

La tasca no era fcil. Els emigrants s'endinsaven en l'interior d'frica, una terra completament desconeguda que encara no havia estat explorada i cartografiada pels europeus. Tan sols certs grups de griqua i algun que altre pastor blanc havien penetrat en els territoris de la Transorangia, que era el territori comprs entre els rius Orange i Vaal. Dels territoris situats ms enll del Vaal no se'n sabia res, tret que estaven habitats per la poderosa tribu dels matabele, dirigits pel seu rei Mzilikazi. 


Doncs, Potgieter va decidir enviar tres grups d'exploradors, les destinacions dels quals eren, respectivament, l'frica del Sud-oest (actual Nambia), el Soutspanberg (en el remot nord, al costat del riu Limpopo) i Natal, en la costa ndica de Sud-frica. Els exploradors que van tornar de Nambia van portar informes desfavorables que descrivien l'aridesa i la pobresa del desert de Kalahari. Per contra, els exploradors que van tornar del Soutspanberg i de Natal van tornar amb informes positius que descrivien terres de pluges perptues, plenes de verdes i abundoses pastures per al bestiar.

 Histria .

Els Trekkers estaven formats per dos grups de persones que provenien de la part ms oriental de la regi del Cap: pastors seminmades (anomenats Trekboers); i agricultors sedentaris i artesans (dits Grensboere, o agricultors de la frontera). A tots aquests se'ls va englobar en un conjunt per a denominar-los amb el mateix nom, el de Voortrekkers (Pioners). La majoria dels colons de la zona occidental del Cap no van iniciar aquesta migraci. Els historiadors parlen de diferents factors que van contribuir a l'emigraci d'uns 12.000 Voortrekkers a les futures regions de Natal, Estat Lliure d'Orange i Transvaal. El ms important sembla ser el descontentament amb el mandat britnic que se'ls havia imposat. 

Aquest descontentament es va donar per les seves poltiques d'anglicanitzaci, les restrictives lleis que es van aplicar sobre l'esclavitud i la seva abolici de manera eventual, els acords per a compensar als antics esclavistes, i la indiferncia que percebien per part de les autoritats britniques sobre els conflictes fronterers que existien al llarg de la frontera oriental de la Colnia del Cap. La major part de les fonts modernes coincideixen que el que va contribuir definitivament a l'inici d'aquestes migracions va ser una ordenana promulgada el 1828 (Ordinance 50) que garantia igualtat de drets legals a totes les "persones lliures de color", i prohibia el tracte inhum als treballadors. Algunes fonts alleguen que la majoria dels Trekboers no tenien esclaus, a diferncia de la majoria de la poblaci del Cap occidental, que no va emigrar. 

Les tres repbliques fundades per Voortrekkers van prohibir l'esclavitud en si mateixa, per van incloure la desigualtat racial en les seves contitucions. Malgrat promulgar aquesta ordenana, la desigualtat racial va continuar existint en altres colnies britniques en l'frica austral. Un altre factor a tenir en compte podria ser el desig d'escapar de les guerres endmiques que es lliuraven amb grups xhosa al llarg de la frontera oriental de la Colnia del Cap. Els Voortrekkers tamb van buscar terres frtils, ja que la bona terra comenava a escassejar dintre de les fronteres de la colnia. Per ltim, afegirem tamb com a factor a sumar als anteriors les pressions produdes per l'increment de la poblaci, doncs les migracions de Trekboers cap a l'est havien arribat a un punt d'estancament d'almenys tres dcades (encara que alguns Trekboers van emigrar ms enll del Riu Orange abans de la Gran Marxa). 
 
En 1836 van decidir emprendre una llarga marxa cap a l'interior de Sud-frica a la recerca de major independncia. En les planes que es formen al nord i est del riu Orange, en la frontera de la Colnia del Cap, van semblar haver trobat la terra promesa. Les grans planures, poc habitades, era ideals per a la criatura de bestiar. No obstant aix, el que no sabien els emigrants s que els habitants d'aquells llocs eren els desplaats pel difaqane. Amb l'excepci de la tribus nbedele, els Boers no van trobar gran resistncia per part dels grups que ocupaven aquestes terres. Eren grups no molt nombrosos i mancats d'armes i cavalls. La seva condici feble va convncer-los que estaven portant la civilitzaci a una rea salvatge. No obstant aix, a les muntanyes on el rei Moshoeshoe I formava la naci basotho, que posteriorment seria coneguda com Lesotho i les valls boscosos de la terra dels zulus, la situaci era diferent, ja que aquests s van presentar forta oposici i la zona es va mantenir en guerra d'escamots per un perode de cinquanta anys. 
 Els enfrontaments de Natal .
La primera aturada de la Gran Marxa fou a en Taba Nchu, prop del que s avui dia Bloemfontein on es va establir la primera repblica. Arran de desacords entre els dirigents bers, diversos grups es van separar, dirigint-se alguns cap al nord creuant el Drakensberg cap a Natal, amb la idea de crear altra repblica en aquesta regi. En Natal van entrar en conflicte amb els zulus. Els zulus van comenar la fustigaci a gran escala desprs que una delegaci encapalada pel lder ber Piet Retief fos massacrada pel seu cap, Dingane kaSenzangakhona el 6 de Febrer de 1838. 

Existeixen diverses interpretacions del que va esdevenir exactament, per noms van sobreviure les notes escrites pel missioner Francis Owen, testimoni dels esdeveniments. El manifest sobre la terra que Retief va escriure contenia amenaces vetllades per a referir-se a les derrotes infringides pels Voortrekkers als grups indgenes trobats al llarg del seu viatge. La proposta dels Voortrekkers para aconseguir un contracte escrit garantint la propietat privada va xocar frontalment amb la cultura oral dels zulus, per la qual noms el cap podia distribuir la terra de manera temporal, i era propietat comunal.  

La majoria de les versions coincideixen que el que va succeir fou: L'autoritat de Dingane s'estenia sobre alguns terrenys que volien colonizar els bers, als quals va demanar com requisit previ per a prendre en compte la seva demanda que recuperessin el bestiar robat per Sekonyela, de la tribu rival Tlokwa. Els bers van accedir i la seva reputaci i les seves rifles van fer que la tribu lliurs pacficament el bestiar. Llavors Dingane va convidar Retief a la seva residncia a uMgungundlovu per a finalitzar el tracte. No se sap si havia planejat ja la massacre o la va decidir desprs que Retief i els seus homes arribessin, per potser l'exhibici d'armes dels seus homes quan van arribar a cavall va ser el que la va provocar. En qualsevol cas, Dingane va donar ordre als seus guerrers d'acabar amb ells. 

Desprs d'acabar amb la delegaci de Piet Retief, els batallons zulus van atacar immediatament els campaments bers en els turons dels Drakensberg que ms tard es coneixerien com Blaauwkrans i Weenen. A diferncia dels enfrontaments anteriors amb els xhosa en la frontera oriental del Cap, els zulus van acabar tamb amb dones i nens, deixant a la meitat el contingent de Voortrekkers de Natal.

El 6 d'abril de 1838 els Voortrekkers van intentar prendre represlies contra els zulus realitzant una incursi punitiva amb un comando de 347 unitats provinent de l'Estat Lliure d'Orange, que ms tard seria conegut com Vlugkommando. Aquest comando va ser derrotat per uns 7.000 guerrers zulus a la batalla d'Italeni, al sud-oest d'uMgungundlovu. La ben coneguda repugnncia dels lders afrikaner a sotmetre's al lideratge d'uns altres, que va obstaculitzar ms endavant l'xit aconseguit en les guerres anglo-ber, en fou bona part culpable. ().

El 16 de Desembre de 1838 una unitat de 470 homes comandats per Andries Pretorius es va enfrontar a uns 10.000 zulus des de posicions fixes.  Els bers van tenir 3 ferits, sense baixes, mentre que hi van morir uns 3.000 zulus la sang dels quals va tenyir el riu, ra per la que l'enfrontament se'l coneix com la Batalla del Riu Sagnant. Les armes dels bers els van proporcionar un ampli avantatge tecnolgic sobre les llances, pals i escuts zulus. Els boers van atribuir la seva victria a un vot que van fer a Du abans de la batalla: si sortien victoriosos, ells i les generacions futures commemorarien el dia com un Sabbath. Aix, el 16 de desembre va ser celebrat per bers com a dia festiu, primer coma Dia de Dingane, posteriorment es va canviar el nom pel de Dia del Vot. En l'actualitat encara s un dia festiu, per el nom va ser canviat pel de Dia de la Reconciliaci pel govern post-apartheid de l'ANC, per a fomentar la reconciliaci entre tots els sud-africans. 

Desprs de la derrota de les forces zulus i de la recuperaci del tractat entri Dingane i Retief, els voortrekkers van proclamar la Repblica de Natalia. Aquest estat ber va ser annexionat per les forces britniques el 1843. El retorn del mandat britnic va dur a ocupar terres a Natal des de l'est de les muntanyes Drakensberg a l'oest d'elles i al highveld de Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange, que van ser ocupades en petita mesura a causa de la devastaci produda per la devastaci del mfecane.

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247508" title="Leonardo de Pisa" nonfiltered="920" processed="918" dbindex="96055">

Leonardo de Pisa (c. 1170   c. 1250), tamb conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci, o, de forma ms comuna, simplement Fibonacci, fou un matemtic itali, potser un dels matemtics amb ms talent de l'edat mitjana.

Fibonacci s conegut actualment per:
 La difusi del sistema de numeraci hindu-arbic a Europa, sobretot degut a la publicaci a principis del segle XIII del seu Llibre dels clculs, el Liber Abaci.
 Una successi numrica molt utilitzada, coneguda amb el seu nom com a successi de Fibonacci, que va utilitzar com a exemple en el Liber Abaci.;

Biografia.
Leonardo va nixer a Pisa. El seu pare, Guglielmo, era apodat Bonaccio ("bon jan" o "simple"). La mare de Leonardo, Alessandra, va morir quan ell tenia nou anys. Leonardo va ser anomenat pstumament Fibonacci (de filius Bonacci, fill de Bonaccio). 

Guglielmo dirigia un establiment comercial -segons algunes fonts, era l'assessor de Pisa- a Bugia, un port a l'est d'Alger al soldanat de la dinastia almohade a l'frica del nord (avui Bejaia, Algria). De jove, Leonardo hi va viatjar per ajudar-lo. All fou on aprengu el sistema de numeraci arbiga.

Observant que l'aritmtica era amb aquest sistema ms simple i eficient que amb la numeraci romana, Fibonacci va viatjar per tot el Mediterrani per estudiar i aprendre dels millors matemtics rabs del seu temps. Va tornar dels seus viatges cap al 1200. L'any 1202, a l'edat de 32 anys, va publicar el Liber Abaci (Llibre de l'bac o Llibre de Clcul), amb el que es va introduir la numeraci hind-arbiga a Europa.

Leonardo fou amic i convidat de l'emperador Frederic II, a qui li interessaven les matemtiques i la cincia. El 1240, la Repblica de Pisa va honrar Leonardo donant-li un salari.

Al segle XIX, una esttua de Fibonacci fou construda i erigida a Pisa. Avui es troba al claustre del cementeri histric del Camposanto, a la Piazza dei Miracoli.

Obres importants.
 Liber Abaci (1202), un llibre de clcul.
 Practica Geometriae (1220), un compendi de geometria i trigonometria.
 Flos (1225), solucions als problemes plantejats per Johannes de Palerm.
 Liber quadratorum, ("El llibre dels quadrats") sobre equacions diofntiques, dedicat a l'emperador Frederic II.
 Di minor guisa, d'aritmtica comercial (perdut).
 Comentari al llibre X dels Elements d'Euclides (perdut).

Referncies.


Enllaos externs.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247510" title="Luci Atili (trib consolar)" nonfiltered="921" processed="919" dbindex="96056">
Luci Atili (Lucius Atilius) fou un trib amb poder consolar, d'origen plebeu. Va exercir el crrec 399 aC i altre cop el 396 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247513" title="Marc Atili (poeta)" nonfiltered="922" processed="920" dbindex="96057">
Marc Atili (Marcus Atilius) fou un antic poeta cmic rom

s esmentat per Vulcati Sedgit que el situa com el cinqu poeta en importncia del seu temps.

Va escriure tragdies i comdies per aquestes darreres foren la part millor de la seva obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247515" title="Sedimentaci" nonfiltered="923" processed="921" dbindex="96058">
La sedimentaci s el procs pel qual el material slid, transportat per un corrent d'aigua, es diposita en el fons del riu, embassament, canal artificial, o dispositiu construt especialment per a tal fi. Tota corrent d'aigua, caracteritzada pel seu cabal, tirant d'aigua, velocitat i forma de la secci t una capacitat de transportar material slid en suspensi. El canvi d'alguna d'aquestes caracterstiques del corrent pot fer que el material transportat se sedimenti; o el material existent en el fons o marges de la llera sigui erosionat. 

La sedimentaci de slids en lquids est governada per la llei de Stokes, que indica que les partcules sedimenten ms fcilment quan major s el seu dimetre, el seu pes especfic comparat amb el del lquid, i quan menor s la viscositat del lquid. Per aix, quan es vol afavorir la sedimentaci es tracta d'augmentar el dimetre de les partcules, fent que s'agreguin unes a unes altres, procs denominat coagulaci i floculaci. 

Els dispositius construts perqu es produeixi la sedimentaci en ells sn: 

Desarenador: dissenyat perqu se sedimentin i retinguin noms partcules majors d'un cert dimetre nominal i en general d'alt pes especfic (sorra); ;

Sedimentadores o decantadores, normalment utilitzats en plantes de tractament d'aigua potable, i plantes de tractament d'aiges servides; ;

Preses filtrants: destinades a retenir els materials slids en les parts altes de les conques hidrogrfiques. ;

El procs de sedimentaci pot ser benfic, quan es pensa en el tractament de l'aigua, o perjudicial, quan es pensa en la reducci del volum til dels embassaments, o en la reducci de la capacitat d'un canal de reg o drenatge. 

La sedimentaci s un procs que forma part de la potabilitzaci de l'aigua i de la depuraci d'aiges residuals. 

En el cas del tractament de les aiges residuals, aquest procs es realitza per a retirar la matria slida fina, orgnica o no, de les aiges residuals, aqu l'aigua passa per un dispositiu de sedimentaci on es dipositen els materials per a la seva posterior eliminaci. El procs de sedimentaci pot reduir d'un 20 a un 40% la DBO5 i d'un 40 a un 60% els slids en suspensi. 

Vegeu tamb. 

Fang 


 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247520" title="Agncia Ferroviria Europea" nonfiltered="924" processed="922" dbindex="96059">


L'Agncia Ferroviria Europea (ERA) s una agncia de la Uni Europea (UE) que vetlla per la seguretat i la interoperabilitat ferroviria entre els Estats membres de la Uni.

Histria.
Fou creada el 29 d'abril de 2004 a instncies del Parlament Europeu i el Consell de la Uni Europea. T la seva seu repartida entre les ciutats de Valenciennes, en la qual hi t la seva seu administrativa, i Lilla, on realitza les trobades interestatals i conferncies internacionals.

Funcions.
Aquest organisme t la funci d'unificar els principals reglaments tcnics i les normes nacionals de seguretat en el mn ferroviari, molt sovint incompatibles entre si, i establir progressivament els objectius de seguretat comunes a tots els ferrocarrils a la Uni Europea. Aix doncs, t com a objectiu crear un mercat veritablement integrat del tren, i poder competir amb altres mitjans de transport, al mateix temps que mant el seu alt nivell de seguretat. 

El seu pressupost s de 14,5 milions d'euros per any.

El consell d'administraci, dirigit actualment pel belga Marcel Verslype, est format per un representant de cada estat membre de la Uni Europea, quatre representants de la Comissi Europea i sis representants del sector ferroviari, aquests per sense dret a vot.

Enllaos exteriors.
  Portal de l'Agncia Ferroviria Europea;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247521" title="Resurrecci" nonfiltered="925" processed="923" dbindex="96060">


Resurrecci s el acte de tornar a la vida fsica i/o espiritual, desprs de haver passat pel trauma de la mort. La creena en la resurrecci s mol antiga, segles avans de l'poca de Crist, les nacions celebraven anualment la mort i resurrecci de Osiris, Atis, Mitra i altres dus.

Egipte.
Dos mil anys abans Jesucrist, a Egipte, es creia que el du Osiris havia venut la mort i que havia ressuscitat a la vida, per tant tot egipci desitjava seguir el seu exemple. Osiris fou assassinat pel seu germ Seth. La seva dona Isis i el seu fill Horus el van ressuscitar a la vida. L'historia del fara ressuscitat influ sobre els egipcis esperances de vida eterna. Les mmies es preparaven exactament de la mateixa forma que havia estat preparat el cos d'Osiris. Si tot anava b el difunt podia convertir-se en un Osiris i viure eternament.

Bblia.

A la Bblia, la resurrecci ms que una creena, es presenta com un fet provat i documentat, amb testimonis oculars. El concepte i els exemples de resurrecci apareixen tant en el Antic com el Nou Testament. En el Antic Testament la paraula resurrecci t el sentit: de tornar a la vida o reanimar el cos fsic, no apareix el concepte de uni cos/nima. En el Nou Testament, es l'apstol Pau qui ens parla d'una resurrecci en l'esperit.
 
Resurreccions de la Bblia:

Antic testament
 Elies ressuscita a un nen.
 Eliseu successor de Elies tamb ressuscita a un nen.

Nou Testament
 Jess ressuscita al fill de una vdua en Nan.
 Jess ressuscita a la filla de Jaire. (Marc 5,21-24);
 Jess ressuscita a Lltzer. (Joan 11,1-44);
 Jess, desprs de morir, ressuscita al tercer dia (Lluc 24,34).
 Pere ressuscita a Dorca (Tabita).
 Pau ressuscita al jove Eutiqui.

Segons es veu en aquesta llista, els poders de ressuscitar persones, passen del mestre als deixebles. 
De totes maneres, d'aquestes persones ressuscitades no s'han parla mes, pel que se suposa que van morir poc desprs. 

Tamb son interessants els relats bblics que expliquen com Henoc i el profeta Elies foren portats a la presencia de Du sense experimentar la mort, i tamb les creences de qu no es trob la tomba de Moiss, donat que tamb fou  ressuscitat. Els dos apareixen en el passatge de la transfiguraci de Jesucrist. Finalment el profeta Ezequiel te una visi de la vall dels ossos secs, tornats a la vida com un exrcit, dins de la profecia que diu que la casa d'Israel ser un dia tornada a la vida per viure en la seva terra.

Roma.
Durant el imperi rom van ser famosos els taumaturgs, que feien miracles i ressuscitaven als morts. Tamb entre els soldats romans va tenir molta anomenada la religi de Mitra, un altre du que ressuscita desprs de la mort. 
 
Cristianisme.
La mort i resurrecci de Jess formen part del dogma central cristi. Jess es l'anyell de Du que treu el pecat del mn. La mort de Jess significa el perd del pecat original. La resurrecci de Crist, significa la victria front l'esclavitud del pecat i la mort, es la proba d'una resurrecci universal dels qui creuen amb Du (Romans 9,37-39).L'Esglsia Catlica celebra la seva festa de la resurrecci per Pasqua.

La resurrecci de Jess es basa en dos fets histrics:
 La descoberta del sepulcre buit, per part de Maria Magdalena.
 En la manifestaci de Jess, desprs de la seva mort, davant de testimonis.

Resurrecci de la Carn.
Es la resurrecci de tots els morts en el dia del Judici Final. En els escrits del Antic Testament i del judaisme tard, testimonien una aparici progressiva de la creena en la resurrecci de la carn de la que tenim el primer testimoni en el llibre de Daniel (12,1).
En el temps de Jess la resurrecci de la carn era rebutjada pels Saduceus, per no estar testimoniada per Moiss.

Prctiques de Vod.
En les religions actuals tenim les famoses prctiques de Vod a on es ressusciten morts, els zombis, que alguns d'ells son utilitzats com esclaus.

Segons sembla per portar a t'erma aquesta operaci de Vod, utilitzen la tetrodotoxina (TTX) que es una toxina que es troba en el peix globus, aquest habita en les costes del Jap i el Carib. La TTX, administrada en una dosi semi-letal, s capa de crear un estat de mort aparent durant diversos dies, en els quals el subjecte segueix conscient malgrat tot. Segons la creena popular, la ingesti de sal alliberaria al zombi dels efectes de la droga.

Racionalisme. 
Ja en el segle XVIII diversos autors racionalistes  van iniciar les interpretacions de la suposada resurrecci de Jess. Els esmentats autors tracten de donar una interpretaci cientfica i racional del fet de la resurrecci. Davant la desaparici del cos de Jess del sepulcre, tres son les possibilitats que presenten:
El cadver de Jess va ser robat;
Que alg l'hagi traslladat sense cap mala intenci.
Que el difunt no hagi mort realment;

Alguns autors com Robert Ambelain defensen la hiptesis del robatori del cos de Jess i la substituci per un doble que seria el personatge que s'aparegu als apstols.

Des de el punt de vista cientfic, algunes de les resurreccions esmentades, dins i fora de la bblia, podrien ser simples diagnstics erronis de la defunci, a on el malalt va ser enterrat viu. En aquella poca a Judea no existien metges i no hi havia un protocol rigors per certificar la mort. Es considerava que el malalt era mort quant deixava de respirar. Aix port a casos, en qu algunes persones, foren enterrades vives. Una altre possibilitat sn els casos d'epilpsia en qu la persona queda paralitzada com morta, desprs d'alguns minuts el malalt es recupera i torna a la normalitat. De fet, la casustica de resurreccions es bastant freqent tan dins la bblia, com fora, en el mn pag.

Referncies.


Bibliografia.
Joseph McCabe en "El mito de la Resurreccin" ;
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic,614.;
"Momias" Biblioteca Visual Altea ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247522" title="Lluci Genuci Aventinense" nonfiltered="926" processed="924" dbindex="96061">


Onomstica:

Lluci Genuci Aventinense I, cnsol de Roma ;

Lluci Genuci conegut per Aventinense, trib del poble ;

Lluci Genuci Aventinense II, cnsol de Roma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247525" title="Luci Genuci (ambaixador)" nonfiltered="927" processed="925" dbindex="96062">
Luci Genuci (Lucius Genucius) fou un ambaixador rom.

El 210 aC fou enviat com ambaixador al rei Sifax de Numdia. 

Es esmentat per Tit Livi (27.4)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247532" title="Kajsa Bergqvist" nonfiltered="928" processed="926" dbindex="96063">













Kajsa Bergqvist (Sollentuna, Sucia el 12 d'octubre de 1976) s una atleta sueca, campiona del mn de salt d'alada a Hlsinki 2005. Plusmarquista mundial indoor amb 2'08 m. fets a l'any 2006. La seva millor marca a l'aire lliure s de 2'06 m., rcord del seu pas. Als Jocs Olmpics de Sydney 2000 va aconseguir la medalla de bronze al salt d'alada.

A principis de l'any 2008 va anunciar la seva retirada de la competici atltica, afectada per les lesions i la falta de motivaci per continuar competint. 

 Referncies .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247534" title="Avi (desambiguaci)" nonfiltered="929" processed="927" dbindex="96064">


Geografia:

Avi, municipi del Bergued;

Onomstica:

Flavi Avi, poeta rom;
Avi Evnder, escultor grec;

Ornitologia:

Adjectiu referent a les aus;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247535" title="Riu Orange" nonfiltered="930" processed="928" dbindex="96065">

Riu Orange (afrikaans: Oranjerivier),  s el segon riu ms important del sud d'frica desprs del Zambeze. Neix a les muntanyes Drakensberg de Sud-frica i recorre la frontera entre aquest pas i Lesotho, a uns 193 km. de l'Oce ndic. El riu Orange continua durant 2.200 km cap a l'oest, traant la frontera meridional de la Provncia de l'Estat Lliure. Posteriorment discorre delimitant la frontera entre Nambia i Sud-frica i desemboca a l'Oce Atlntic a Alexander Bay, a mitjan cam entre Walvis Bay i Ciutat del Cap. 

El seu afluent ms destacat s el Vaal, que tamb neix a la serralada Drakensberg, a l'est de Johannesburg i forma la frontera entre el Transvaal i l'Estat Lliure, abans d'unir-se amb l'Orange al sud-oest de Kimberley. Desprs d'unir-se amb el Vaal, l'Orange recorre els terrenys rids i salvatges del sud de la regi de Kalahari i Namaqualand. Durant els ltims 800 km. del seu curs rep molts rierols intermitents i diversos wadis . 

El volum del cabal es redux considerablement a causa de l'evaporaci. En l'estaci de pluges, l'Orange es converteix en un impetuoso torrent. El riu va ser descobert per europeus en 1760 i va ser batejat amb el nom de la Casa d'Orange dels Pasos Baixos al voltant de 1777-79. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247538" title="Galloni Avit" nonfiltered="931" processed="929" dbindex="96066">
Galloni Avit (Gallonius Avitus) fou un militar i poeta rom.

Fou llegat imperial a les provncies de la regi de Trcia sota l'emperador Aureli. Flavi Vopisc esmenta una carta seva a l'emperador.

Alguns crtics suposen que fou l'autor de  un "allocutio sponsalis" en cinc verses hexmetres preservat entre els  "fragmenta epithalamiorum veterum"  i que allocutio sponsalis fou un dels sobre cent poemes nupcials que foren composats i recitats mentre Galli celebrava els matrimonis dels seues nebots.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247542" title="Namaqualand" nonfiltered="932" processed="930" dbindex="96067">
Namaqualand s el nom d'una regi rida en el sud-oest d'frica. S'estn al llarg de ms d'uns 1.000 quilmetres de la costa oest cobrint una rea de 440.000 km2. Est dividit pel curs baix del riu Orange en el que es coneix com a Petita Namaqualand al sud, i Gran Namaqualand al nord. La Petita Namaqualand s part de la provncia de Cap Septentrional de Sud-frica, mentre que Gran Namaqualand, una zona escassament poblada per alguns membres de l'tnia khoikhoi est principalment en la regi Karas de Nambia. 

La riquesa floral del la costa atlntica del Cap, incloent els vessants de les muntanyes i en les valls interiors, s sens dubte una de les majors atraccions de la provncia. Ms de 3.000 espcies florals han estat identificades en la regi. La major part de l'any el paisatge s desrtic, les escasses precipitacions pluvials noms ocorren una o dues vegades a l'any, no obstant aix a la primavera desprs de la primera pluja, com un miracle, un brillant mantell multicolor cobreix les valls. 



La millor poca per a visitar-la, s des del mes d'agost fins a fins d'octubre, comena a florir des del nord de la provncia espargint-se cap al sud, a mesura que la calor avana; i el millor moment per a apreciar la seva esplendor s al voltant del migdia, ja que a l'alba o al capvespre les flors tendeixen a tancar-se. De tota manera, durant les diferents poques de l'any, hom pot observar diferents espcies com loes, amarillids, vygies, etc. 

Durant tot l'any s'organitzen, a ms, gran quantitat d'esdeveniments com exhibicions, festivals, conferncies, exposicions i cursos. 

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Namqualand;
 Namaqualand;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247546" title="Aurelis" nonfiltered="933" processed="931" dbindex="96068">
Els aurelis foren una famlia origen d'una curta nissaga imperial romana fundada al segle II per Anton Pius, membre de la gens Aurlia.

Anni Ver el Vell;
Anni Ver el Jove, cnsol 126, casat amb Ruplia Faustina;
Anni Lib, cnsol  128;
Anni Ver, casat amb Domcia Calvilla;
nnia Cornifcia;
Marc Anni  Ver (Marc Aureli), casat amb nnia Faustina (Faustina Menor) ;
 Anni Ver (csar), csar;
Anton Gemine;
Cmmode (Luci Aureli Cmmode), casat amb Brtia Crispina;
nnia Lucilla, casada amb Luci Aureli Ver i desprs amb Claudi Pompei;
Vbia Aurlia Sabina;
Domcia Faustina ;
Aurlia Fadilla;
nnia Galria Faustina o Faustina Major, casada amb Anton Pius;
nnia Faustina o Faustina Menor, casada amb Marc Aureli. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247547" title="Llei d'Henry" nonfiltered="934" processed="932" dbindex="96069">
La Llei d'Henry va ser formulada en 1803 per William Henry. Enuncia que a una temperatura constant, la quantitat de gas dissolta en un lquid s directament proporcional a la pressi parcial que exerceix aquest gas sobre el lquid. Matemticament es formula de la segent manera: 

 ;

on: 

p = la pressi parcial del gas ;

c = la concentraci del gas ;

k = la constant d'Henry, que depn de la naturalesa del gas, la temperatura i el lquid ;

Vegeu tamb.

Llei de Raoult ;

Llei de Dalton ;

Pressi parcial ;

Enllaos externs.
 Recopilaci de constants de la llei de Henry ;
 Nou sistema de busseig sense necessitat d'oxigen, basat en la llei de Henry;
 Vdeo explicatiu;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247548" title="?" nonfiltered="935" processed="933" dbindex="96070">


En l'escriptura japonesa, els carcters sillbics (o, amb ms propietat, moraics   (hiragana) i   (katakana) ocupen el trenta vuit lloc en el sistema modern d'ordenaci alfabtica goj on (   ), entre [[ ]] i [[ ]]; i el quinz en el poema iroha, entre el [[ ]] i el [[ ]]. A la taula de la dreta, que segueix l'ordre goj on (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la vuitena columna (  , "columna YA") i la cinquena fila (a la que dna nom:   , "fila O").

Tant   com   provenen del kanji [[ ]].

El carcter petit  ,  , es pot escriure desprs d'un carcter kana de la fila I ([[ ]], [[ ]], [[ ]], [[ ]], [[ ]], [[ ]], [[ ]]) per formar nous sons.

Escriptura.

El carcter   s'escriu amb dos traos:
 Tra horitzontal curt.
 Tra vertical que toca el primer tra a l'esquerra i acaba formant un bucle.

El carcter   s'escriu amb tres traos:
 Tra compost per una lnia horitzontal i una altra vertical.
 Tra horitzontal a sota del primer.
 Tra horitzontal a sota del segon.
s similar a la imatge especular d'una lletra E.

Altres representacions.
 Sistema Braille:

 Alfabet fontic:        ("el yo de Yoshino", un tipus d'arbre) ;
 Codi Morse:   ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247549" title="Khoikhoi" nonfiltered="936" processed="934" dbindex="96071">

Els khoikhoi ("homes dels homes"), a vegades anomenats hotentots o simplement khoi, sn una tnia nmada del sud-oest d'frica, especficament a Botswana i Nambia, que es va separar dels khoisan i va arribar des del sud a aquesta regi a principis del segle VI. 

Els khoikhoi sn estretament relacionats amb els sans (o boiximans) i amb els khoi (hotentots), compartint amb ells, a ms d'amb els damara, el mateix llenguatge peculiar d'esclafits que els fa tan caracterstics: el namaqua (o nama), una llengua khoisan. S'usa el nom khoisan per a parlar conjuntament d'ells. 

Fa uns segles, els khoikhoi ocupaven un territori ms extens en el que era la Colnia del Cap. Aquests van ser els habitants amb qui van topar els primers pobladors holandesos en arribar a la zona de la Colnia del Cap. Els holandesos els van dir "hotentots" (hottentots), paraula que gou mpliament usada durant els temps colonials; no obstant aix aquest terme ha caigut en dess recentment, car s considerat pejoratiu (la paraula vol dir "tartamut" en el dialecte holands del nord que es parlava en l'poca). 

A un subgrup dels khoikhoi, els nama, els va ser destinat el bantustan de Namaland a frica del Sud-Oest (actual Nambia) durant la fase d'aplicaci de les poltiques d'apartheid, quan Sud-frica va ocupar i va administrar aquest territori.

 Enllaos externs .

  Un article sobre la histria dels Khoikhoi;
  Herncia gentica d'una famlia afrikaner;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247550" title="Aurunculeu" nonfiltered="937" processed="935" dbindex="96072">


onomstica:

Gai Aurunculeu, pretor el 209 aC;

Lluci Aurunculeu, pretor urb i comissionat;

Gai Aurunculeu, ambaixador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247551" title="Gai Aurunculeu (pretor)" nonfiltered="938" processed="936" dbindex="96073">
Gai Aurunculeu (Caius Aurunculeius) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 209 aC i va governar la provncia de Sardenya. Un personatge tamb amb el nom de Gai Aurunculeu (que probablement s el mateix personatge) fou trib militar de la Legio III l'any 207 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247555" title="San" nonfiltered="939" processed="937" dbindex="96074">


San, khoisan, basarawa o boiximans (de l'afrikaans, boschjesman, "home del bosc"), sn denominacions genriques que s'apliquen a diversos pobles africans tradicionalment caadors-recollectors, que parlen alguna de les llenges khoisnides, caracteritzades per incorporar sons d'esclafit o clics.

No constituxen llavors un nic grup, sin diversos pobles distints, molt relacionats amb els khoikhoi (hotentots). Segons clculs recents, sn almenys 100.000 persones: 45.000 a Botswana, 33.000 a Nambia, 8.000 a Angola, 7.500 a la Repblica de Sud-frica, 1.500 a Zmbia i 500 a Zimbabwe. 

Histria. 


Els seus avantpassats ocupaven un extens territori, la totalitat d'frica austral, per van ser desplaats des de fa 1.500 anys pels bantu i posteriorment delmats o sotmesos a treballs, pels colons holandesos, alemanys i anglesos. A comenament del segle XIX, els boiximans dhuc mantenien una de les ms extenses xarxes comercials de l'poca precolonial, que s'estenia a travs del Kalahari. No tots vivien noms de la caa i la recollecci. A Tsumeb, el que avui s Nambia, un grup controlava una de les mines de coure ms riques d'frica. 

La colonitzaci va resultar per a tots un desastre. Actualment se'ls segueix pressionant a abandonar els seus territoris, fins i tot constituint "parcs", dels quals sn expulsats. Per exemple, des dels anys 80 el govern de Botswana ha tractat per tots els mitjans de desallotjar als aproximadament 1.500 boiximans que viuen a la Reserva de Caa del Kalahari Central i traslladar-los a assentaments, per a deixar via lliure a la conservaci ambiental, el turisme i l'extracci de diamants. 

La major part del conjunt de pobles coneguts com a boiximans viu dispersa en el desert del Kalahari, en el sud d'frica, dispersos en un rea de ms de 500.000 km. Fora del Kalahari, alguns grups de boiximans sobreviuen al sud d'Angola, en els pantans d' Okavango del nord de Bostwana i a Botswana oriental i occidental. Quatre mil boiximans van ser traslladats des de Nambia a la Repblica de Sud-frica per l'exrcit d'aquest pas, que en 1993 va traspassar les seves responsabilitats respecte a ells a una fundaci que en gran mesura els controla sense cap pieta de matar gallines

Idiomes. 
Entre les llenges bosquimanas es destaquen la !kung, kung ekola o !xu, parlada per 5.000 persones a Nambia i Angola, la kung gogabis o kaukau, parlada per 3.000 persones a Nambia i la kung tsumkwe o dj.'oasi, parlada per 3.000 persones a Nambia i Angola; /hua-owani parlada per 1.000 persones en el sud de Botswana; i la san amb 16.000 parlants a Nambia. Els esclafits sn caracterstics de les llenges de la famlia khoisan, algunes de les quals en tenen fins a 80 tipus diferents. Concretament, el 70 per cent de les paraules comencen amb un esclafit, que es divideixen en ingressius quan l'aire entra en la boca i egressius quan surt de la boca. hi ha esclafits bilabials, per exemple un ingressiu que sona com un pet i altres que es realitzen amb la llengua, dentals, alveolars, laterals i palatals. Es representen en escriptura per signes com   ! o //.

Forma de vida. 
Se sap bastant sobre la vida tradicional dels boiximans, perqu han estat un dels pobles ms estudiats. Tradicionalment han subsistit mitjanant la caa d'antlops i altres animals i la recollecci de fruits, llavors i tubercles del bosc i del desert. No obstant aix l'espoli territorial i la imposici de servituds han obligat a la majoria a modificar la seva forma de vida. 

Molta gent segueix pensant en els boiximans actuals com a caadors que encara viuen a l'edat de pedra, errant lliurement en els espais oberts. Per aquesta s una idea lluny de la realitat actual. Gaireb no existeixen boiximans avui dia que visquin tan sols de la cacera i la recollecci (encara que molts segueixen practicant aquestes activitats com una font complementria d'aliments) i la majoria viuen com a pastors, treballant gratis, pels aliments o per salaris mnims com a jornalers, criats o en assentaments del govern. Gran part dels boiximans actuals no tenen terres i s'han convertit en gent pobra. Alguns estan buscant noves maneres de viure com a agricultors i ramaders en la terra que els queda, alhora que segueixen caant quan tenen oportunitat. Un grup d'ells a Nambia va formar la Cooperativa de Grangers Nyae Nyae (NNFC), que rep suport de la Fundaci per al Desenvolupo Bosquimano Dj./Hoansi.   

Organitzaci contempornia. 
En el passat la descentralitzaci i flexibilitat de la seva societat va ajudar als boiximans per a evitar ser conquistats i controlats. Per al mateix temps va dificultar exercir pressi per a defensar els seus drets. Aix facilit que les autoritats sudafricanes de Nambia els confinessin en el bantustan de Bushmanland el 1970. Ara poden fer aix, a travs d'organitzacions com la NNFC, o com, els Primers Pobles del Kalahari a Bostwana. En les dues primeres conferncies sobre Desenvolupament per als Pobles San d'frica en 1992 i 1993, les delegacions boiximanes de Nambia i Bostwana van fer escoltar les seves exigncies, per la violaci dels seus drets continua.

Declaraci. 
"Quan alg diu, "vosaltres els boiximans no teniu govern", nosaltres els diem que els nostres ms llunyans avantpassats de fa molt temps tenien un govern i era un carb lluent del foc del lloc que havem estat vivint i ho usvem per a encendre el foc del nou lloc al que anvem. Aix que jo dic: No ens vulgueu detenir, volem seguir avanant, tenim el nostre propi discurs. Di//cao,  Oma, dona boiximana de Nyae Nyae, Nambia.

Referncies.
 Survival International Boiximans   ;
 Proel Famlia Khoisnida   ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247556" title="Llywelyn ap Gruffydd Fychan" nonfiltered="940" processed="938" dbindex="96075">
Aquest article tracta sobre l'escuder del segle XIV. Si busqueu l'ltim Prncep de Galles nadiu, vegeu Llywelyn ap Gruffydd.;


Llywelyn ap Gruffydd Fychan de Caeo (1341? - 9 d'octubre del 1401) fou un terratinent galls. L'any 1401 despist les forces angleses que cercaven el lder de la resistncia gallesa, Owain Glynd r. Aix permet fugir a Owain per la implicaci de Llywelyn li cost la vida. Com a cstig per les seves accions, el rei angls el condemn a ser executat a la plaa major de Llanymddyfri. Els anglesos li extragueren l'estmac i el cuinaren davant seu. Tot seguit, fou esquarterat, un tipus d'execuci habitualment reservada per als tradors.

Una escultura de nou metres d'una figura amb casc i capa que porta una llana i un escut commemora aquest esdeveniment. Est feta completament d'acer inoxidable i fou erigida al costat del Castell de Llanymddyfri l'any 2001 (el 600 aniversari de la seva execuci). La base de pedra prov del poble de Caeo, on visqu Llywelyn ap Gruffydd Fychan. En aquesta base hi ha inscrit el vers final d'un poema de Carodyn.

Enllaos externs.
Monument a Llywelyn ap Gruffydd Fychan ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247559" title="Llei de Stokes" nonfiltered="941" processed="939" dbindex="96076">
La llei d'Stokes es refereix a la fora de fricci experimentada per objectes esfrics movent-se en el si d'un fluid viscs en un rgim laminar de baixos nombres de Reynolds. Va Ser derivada el 1851 per George Gabriel Stokes desprs de resoldre un cas particular de les equacions de Navier-Stokes. En general la llei d'Stokes s vlida en el moviment de partcules esfriques petites movent-se a velocitats baixes. 

La llei d'Stokes pot escriure's com: 
Fr=6 R  ,
on R s el radi de l'esfera,   la seva velocitat i   la viscositat del fluid. 

La condici de baixos nombres de Reynolds implica un flux laminar, la qual cosa pot traduir-se per una velocitat relativa entre l'esfera i el medi inferior a un cert valor crtic. En aquestes condicions la resistncia que oferix el mitj s deguda gaireb exclusivament a les forces de fregament que s'oposen al lliscament d'unes capes de fluid sobre unes altres a partir de la capa lmit adherida al cos. La llei de Stokes s'ha comprovat experimentalment en multitud de fluids i condicions. 

Si les partcules estan caient verticalment en un fluid viscs a causa del seu propi pes, pot calcular-se la seva velocitat de caiguda o sedimentaci igualant la fora de fricci amb la fora de gravetat.

;
on:
Vs s la velocitat de caiguda de les partcules (velocitat lmit);
g s la acceleraci de la gravetat,
 p s la densitat de les partcules i;
 f s la densitat del fluid.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247566" title="Anmia" nonfiltered="942" processed="940" dbindex="96077">
El terme anmia (en grec        , que vol dir "sense sang) designa una manca de glbuls vermells i/o hemoglobina. Aix comporta una menor capacitat de la sang de transportar oxigen als teixits, causant-los hipxia. Com que totes les cllules humanes depenen de l'oxigen per viure, els diferents graus d'anmia poden tenir una ampla varietat de conseqncies mdiques. Cal que hi hagi hemoglobina (la protena dels glbuls vermells que transporta l'oxigen) per assegurar una oxigenaci adient de tots els teixits i rgans.

Els tres tipus principals d'anmia inclouen una prdua excessiva de sang (tant en el cas de les hemorrgies com en el de les prdues crniques), una destrucci excessiva de les cllules sangunies (hemlisi) o una producci deficient de globus vermells (hematopoesi inefica). En les dones que tenen la menstruaci, una dieta pobra en ferro s una causa com de producci deficient de globus vermells.

L'anmia s la malaltia sangunia ms comuna. Hi ha diversos tipus d'anmia, provocats per una varietat de causes subjacents. L'anmia tamb es pot classificar de diverses maneres, segons la morfologia dels glbuls vermells, els mecanismes etiolgics subjacents o els parmetres clnics discernibles, per exemple.

Hi ha dues maneres principals de classificar les anmies - el mtode "quintic", que implica avaluar la producci, destrucci i prdua de globus vermells, i el mtode "morfolgic", que classifica les anmies segons la mida dels globus vermells. El mtode morfolgic fa servir una anlisi fcil de fer i barata com a punt de partida (el volum corpuscular mitj). D'altra banda, concentrar-se aviat en la qesti de la producci pot permetre al metge descobrir ms rpidament casos en qu coexisteixen diversos tipus d'anmia.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247567" title="Cultura de les grans planries americanes" nonfiltered="943" processed="941" dbindex="96078">
Els Indis de les planures sn els indis que viuen a les  Grans planures de Nord Amrica. El seu apogeu va durar des d'aproximadament 1750 al 1890.

Classificaci.

Els indis de les planures es divideixen en dos grans grups:
El primer grup eren completament nmades, que seguien les manades de bisons. Es diu que van formar part de la cultura del Bfal (algunes vegades anomenades errniament: Cultura de les grans planries). Algunes tribus ocasionalment lligades a l'agricultura del tabac i el blat de moro principalment sn: Els Peus Negres, Arapaho, Assiniboine, Cheyenne, Comanche, Naci Crow Crow, Gros Ventre, Kiowa, Lakota, Lipan, Kiowa Apache, Plains Cree, Sarsi, Shoshone, i  Tonkawa.

El segon grup d'indis de les planures  (algunes vegades anomenats indis de les praderies), Sn tribus semisedentries, vivien de la caa del bis, i del conreu del blat de moro. Aquestes incoenArikara, tribu Iowa Ioway, tribuKaw  Kansa, Mandan, Omaha, Osage, Otoe, Pawnee, Ponca, i Wichita.
Cultura.

Les tribus nmades sobrevivien amb la caa, i el  bis va ser la seva principal font d'alimentaci. El bfal americ o simplement bfal s'usa comuntment per a referir-se al bis americ. Aquests animals van ser la principal font d'aliment i matries primeres per a l'elaboraci de tot tipus d'eines, utensilis, roba, etc. Totes les parts del bis eren utilitzades. 
Les tribus migraven seguint la migraci del bis. Els indis de les planries vivien en tipis, tendes de campanya fetes amb pell i troncs que eren fcilment muntades i desmuntades, seguint els bisons en les seves caceres. Els indis de les planries van adoptar el cavall en les seves caceres a principis del segle XVII quan agafaven cavalls escapats que havien estat introduits pels Espanyols.

La cacera a les planries.


Encara que tamb caaven altres animals com l'ant o antlop, el bis era la principal font d'aliment a tot l'rea. Abans que s'introdussin els cavalls, la caa del bis era una feina complicada.was. Els nadius americans acorralaven els bisons, i els dirigien cap a penyasegats on eran ms fcil de matar.Una tcnica usada comuntment era el mtode Piskin. Els homes de la tribu construen un corral on eren dirigits els bisons per a ser caats. Aix s'aconseguia construint una tanca en forma de V feta de troncs i pedres. Els bisons eren conduits cap a la trampa per un home de la tribu disfressat amb una pell de bis i imitant el bram del bis. 
Les armes que utilitzaven els indis de les praderes eren espases, arcs i diferents tipus de porres. Quan es va introduir el cavall, la cacera va ser ms fcil. Amb els cavalls els indis podien correr a la velocitat del bis i caar-lo molt d'aprop. Van adaptar els arcs a aquest tipus de cacera reduint la seva llargria per poder usar-los des de la muntura del cavall. Les estacions de cacera eren principalment la tardor, la primavera i l'estiu. A l'hivern la neu i les tempestes feien quasi impossible la cacera.
atives were generally no longer able to hunt for food, so they took up other means of subsistence.

La religi de les grans planries.

Els indis de les grans planries no seguien una nica religi. La religi Animista va ser part important de la vida dels indis de les grans planries, ja que creien que les coses estaven possedes per esperits. Veneraven un deu principal, en la llengua dels Sioux Wakan Tanka (El gran esperit). El Gran Esperit tenia el poder sobre tot el que existia i els indis creien que adorant-lo podien ser ms forts. La Terra tamb era important, ja que era considerada la mare de tots els esperits. S'adorava als esperits cada dia. Es feien pregries solitries i d'altres vegades en grup. La part ms important d'aquestes cerimnies era la Dansa del Sol the on els participants dansaven durant quatre dies al voltant d'un objecte sagrat, incs es podia arribar a l'autolesi durant la pregria. Pensaven que l'autosacrifici encoratjava els esperits poderosos a ajudar-los i defensar-los.

Hi havia persones benedes que eren anomenades Xaman. Els xamans rebien respostes i signes del Gran Esperit i eren capaos d'interpretar-les. Els xamans tenien un gran poder, eren encarregats de guarir les persones, convencent-les que no estaven malaltes o oferint-les drogues. Els xamans eren molt importants ja que decidien quan caar . Els indis de les praderes tamb pensaven que ni havia objectes amb poders espirituals. Un d'aquests objectes especials era el sac d'herbes que normalment acompanyava els xamans i que tenia la capacitat de protegir el seu propietari.

Ms informaci.
 "American Indian Contributions To Science and Technology", Chris R. Landon, Portland Public Schools, 1993;
 "Buffalo and the Plains Indians", South Dakota State Historical Society Education Kit;
Carlson, Paul H. The Plains Indians. College Station: Texas A&M University Press, 1998. ISBN 0-89096-828-4;
Taylor, Colin E. The Plains Indians: A Cultural and Historical View of the North American Plains Tribes of the Pre-Reservation Period. New York: Crescent Books, 1994. ISBN 0517142503;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247568" title="Taifa de Cceres" nonfiltered="944" processed="942" dbindex="96079">
L'emirat de Cceres fou un estat musulm de breu existncia (1159-1171) centrat en la ciutat de Cceres. Vers el 1020 la regi va quedar inclosa a l'emirat de Badajoz, fins el 1142 en qu fou ocupada pels castellans als quals els va arrabassar Alha al-Gausi (Alha al-Ghawsi) rei d'Al-Kantara, l'any segent. Alha va traslladar a Cceres la seva residncia el 1159. Cceres va passar a Castella el 1171 i altre cop la van perdre davant els almohades (1172-1184), recuperant-la el 1184 per retornar als almohades (1185-1229) fins que va passar definitivament a Castella el 1229.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247569" title="Floculaci" nonfiltered="945" processed="943" dbindex="96080">
La floculaci s un procs qumic mitjanant el qual, amb l'addici de substncies denominades floculants, s'aglutinen les substncies coloidals presents en l'aigua, facilitant d'aquesta forma la seva decantaci i posterior filtrat. s un pas del procs de potabilitzaci d'aiges d'origen superficial i del tractament d'aiges servides domstiques, industrials i de la mineria. 

Els compostos que poden estar presents en l'aigua poden ser: 

Slids en suspensi; ;

Partcules coloidals (menys de 1 micra), governades pel moviment browni; i, ;

Substncies dissoltes (menys que diversos nanmetres). ;

El procs de floculaci s precedida per la coagulaci, per aix moltes vegades es parla dels processos de coagulaci-floculaci. Aquests faciliten la retirada de les substncies en suspensi i de les partcules coloidals. 

La coagulaci s la desestabilitzaci de les partcules coloidals causades per l'addici d'un reactiu qumic anomentat coagulant el qual, neutralitzant les seves crregues electrosttiques, fa que les partcules tendeixin a unir-se entre si; ;

La floculaci s l'aglomeraci de partcules desestabilitzades en microflculs i desprs en els flculs ms grans que tendeixen a dipositar-se en el fons dels recipients construts per a aquest fi, denominats sedimentadors. ;

Els factors que poden promoure la coagulaci-floculaci sn el gradient de la velocitat, el temps i el pH. El temps i el gradient de velocitat sn importants a l'augmentar la probabilitat que les partcules s'uneixin i dna ms temps perqu les partcules descendeixin per efecte de la gravetat, i aix s'acumulin en el fons. Per altra banda el pH s un factor prominent en acci desestabilizadora de les substncies coagulants i floculants. 

La soluci floculant ms adaptada a la naturalesa de les matries en suspensi amb la finalitat d'aconseguir aiges decantades netes i la formaci de llots espessos es determina per proves, ja sigui en laboratori o en el camp. 

En la mineria, els floculants utilitzats sn polmers sinttics d'alt pes molecular, les molcules del qual sn de cadena llarga i amb gran afinitat per les superfcies slides. Aquestes macromolcules es fixen per adsorci a les partcules i provoquen aix la floculaci per formaci de ponts interpartcules.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247570" title="Marthinus Wessel Pretorius" nonfiltered="946" processed="944" dbindex="96081">

Marthinus Wessel Pretorius  (17 de setembre de 1819 - 19 de maig de 1901) fou un poltic ber, fill d'Andries Pretorius, primer president de la Repblica de Transvaal i tamb va redactar la constituci de la Repblica. 

Aix mateix va fundar la ciutat de Pretria anomenada aix en honor al seu pare. Va ser l'ltim cap d'estat de Potchefstroom entre 1853 i 1856. Des de llavors es va ocupar com a primer president de Transvaal des de 1857 fins a 1860 i novament entre 1864 i 1871. Tamb va ser president de l'Estat Lliure d'Orange des de 1859 fins a 1863. Finalment, va integrar el Trinvirat governant del Transvaal entre 1880 i 1883. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247571" title="Emirat de Cadis" nonfiltered="947" processed="945" dbindex="96082">

L'emirat de Cadis fou un estat musulm de breu existncia (1145-1147) centrat en la ciutat de Cadis.

Vers el 1030 la regi va quedar inclosa a l'emirat de Jerez, desprs Arcos i Jerez, fins el 1053 en qu va passar a l'emirat o Regne de Sevilla.

El 1091 va caure en mans del almorvits. Es va erigir en emirat separat el 1145 sota Ali ben Maimun per va reconixer inicialment la sobirania de Crdova (1145) i tot seguit de l'emir de Granada (1145-1147). Els almohades van ocupar Cadis el 1147.

El 1229 va quedar inclosa en la taifa o emirat de Mrcia; el 1231 va passar a Sevilla per tornar a Mrcia el 1233; els almohades la van recuperar el 1238 i la van conservar fins el 1242 quan va reconixer als Hfsides de Tunsia. Aquesta sobirania va subsistir fins a la conquesta castellana el 1262.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247576" title="Edicions de la Magrana" nonfiltered="948" processed="946" dbindex="96083">
Edicions de la Magrana, ms coneguda simplement com La Magrana, fou una editorial creada a Barcelona el 1975 per Francesc Vidal, Jaume Fuster, Jordi Moners i Sinyol i Carles-Jordi Guardiola i Noguera, qui en fou nomenat director. Inicialment es dedicava a l'edici de llibres de caire poltic i, posteriorment, edit altres colleccions del tarann ms divers. Ms endavant tamb va editar llibres de caire didctic i public vdeos. El 2000 fou adquirida pel Grup RBA, encara que conserv el nom i l'autonomia en la direcci fins el 2004, quan es fusion definitivament.

 Colleccions .
 Biblioteca dels Clssics del Nacionalisme Catal ;
 El Petit Esparver, de literatura infantil;
 L'Esparver, de literatura juvenil;
 Les Ales Esteses, de narrativa;
 Pl & Ploma, de cuina;
 Vencies, de literatura estrangera i coeditada amb Edicions 62;
 La Negra, policaca;
 La Marrana, de literatura ertica;

 Enllaos externs .
 Pgina de La Magrana dins RBA;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247577" title="Georges Groussard" nonfiltered="949" processed="947" dbindex="96084">

Georges Groussard (La Chapelle-Janson, 22 de mar de 1937) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1961 i 1967. 

Al llarg de la seva carrera aconsegu 16 victries, per l'xit ms important l'aconsegu en el Tour de Frana 1964, quan vest el maillot groc durant 9 etapes consecutives.

Palmars.
1960;
 1r del Tour de Morbihan;
1961;
 1r a Bain de Bretanya;
1962;
 1r a Rennes;
 1r a Plumeliau;
 1r a Brice-en-Cogles;
1963;
 1r a Plessala;
 1r a Plumeliau;
1964;
 1r a Miniac-Morvan;
 1r a Port-Brillet;
 1r al Critrium de Saint-Georges-de-Chesn;
 1r a Saint-Vallier;
1966;
 1r a La Chapelle-Janson;
1967;
 1r a la Ronda de Mnaco;
 1r a Ploeuc;
 1r a Perros-Guirec;
 1r a Quillo;

Resultats al Tour de Frana.
1961. 30 de la classificaci general;
1962. 72 de la classificaci general;
1963. 51 de la classificaci general;
1964. 5 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 9 etapes;
1965. Abandona (3a etapa);
1966. 30 de la classificaci general;
1967. Abandona (8a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Georges Groussard ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247579" title="Carles-Jordi Guardiola i Noguera" nonfiltered="950" processed="948" dbindex="96085">
Carles-Jordi Guardiola i Noguera (Manresa 1943) s un assagista, poeta i editor catal. Estudi filologia hispnica a la Universitat de Barcelona i comen conreant la poesia. Public composicions en nombroses antologies i reculls, sobretot cap a la fi dels anys seixanta. Dedicat a tasques editorials, ha estat director d'edicions La Magrana. Fou secretari i president de l'Associaci d'Editors en Llengua Catalana i el 1970 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Tbingen. Ha editat articles a Randa i Revista de Catalunya.

El 1980 public un llibre on aplega la documentaci ms important referent al catal durant el franquisme. Estudis de la figura de Carles Riba, ta mb n'ha editat la seva voluminosa correspondncia. L'edici del primer volum fou guardonat amb el premi Crtica Serra d'Or. s membre de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) i del PEN catal. Actualment s vocal de la Junta de Rdio Associaci de Catalunya.

 Obres .
 Per la llengua. Llengua i cultura als Pasos Catalans (1939-1977) (1980);
 Carles Riba: cartes d'Alemanya i Grcia (1987). ;
 Cartes de Carles Riba I :1910-1938 (1990);
 Cartes de Carles Riba II: 1939-1952 (1991) ;
 Cartes de Carles Riba III: 1953-1959 (1993);
 Carles i Clementina. lbum de fotografies de Carles Riba i Clementina Arderiu (1993);
 Snion. Antologia comentada de Carles Riba (1995) amb J. Mal;
 Ofici d'editor (1996) ;

 Enllaos externs .
 Carles-Jordi Guardiola al Qui es Qui;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247580" title="Desarenador" nonfiltered="951" processed="949" dbindex="96086">
Un desarenador s una estructura dissenyada per a retenir la sorra que porten les aiges utilitzades o les aiges superficials a fi d'evitar que ingressin, al canal d'aducci, a la central hidroelctrica o al procs de tractament, i ho obstaculitzin creant seriosos problemes. 

Existeixen diversos tipus de desarenadors, els principals sn: 

 Desarenador Longitudinal; ;

 Desarenador de vrtex. ;

 Desarenador longitudinal . 


El seu funcionament es basa en la reducci de la velocitat de l'aigua i de les turbulncies, permetent aix que el material slid transportat en suspensi es dipositi en el fons, d'on s retirat peridicament. 

Normalment es construxen dues estructures paralleles, per a permetre la neteja d'una de les estructures mentre l'altra est operant. 

 Desarenador de vrtex .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247581" title="Grup RBA" nonfiltered="952" processed="950" dbindex="96087">
El Grup RBA s un grup editorial independent fundat a Barcelona el 1991. Es constitu inicialment com a RBA Colleccionables SA, amb la intenci de promoure les edicions de colleccionables del quiosc. El 1993 cre RBA Revistes SA i, el 1994, obtingu la llicncia per publicar, a Espanya i l'Amrica Llatina, la revista National Geographic. El 1998 va crear el segell RBA Llibres SA. 

El grup s ha engrandit en els darrers anys, i s'ha establert en l edici en catal desprs de comprar, l'any 2000, Edicions de la Magrana i, el 2004, l Editorial Molino. Pertany tamb al grup la revista L'Aven.

 Enllaos externs .
 Presentaci del Grup RBA;
 Pgina de RBA Llibres;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247584" title="Dromeosurid" nonfiltered="953" processed="951" dbindex="96088">

Els dromeosurids (Dromaeosauridae) constitueixen una famlia de dinosaures terpodes similars als ocells. Eren de mides mitjanes a grans, emplomats, carnvors i van prosperar al perode Cretaci. En llenguatge colloquial se'ls anomena "raptors", un terme popularitzat per la pellcula Jurassic Park. El nom Dromaeosauridae significa 'llangardaixos que corren', del Grec dromeus (       ) 'corredor' i sauros (      ) 'llangardaix'.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247587" title="Emirat de Qalat al-Ayyub" nonfiltered="954" processed="952" dbindex="96089">

L'emirat de Qalat al-Ayyub fou un estat musulm centrat a la ciutat de Qalat al-Ayyub que va existir per un temps breu vers el 1046 fins al 1055.

Form part inicialment de la Taifa de Saraqusta (1019) i va esdevenir separat el 1046 a la mort de Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain sota el seu fill Muhammad ibn Sulaiman, per tornar a Saraqusta vers el 1055. 
El 1120 Qalat al-Ayyub va passar al Regne d'Arag en ser ser conquerida per Alfons I d'Arag.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247589" title="Macroglossus" nonfiltered="955" processed="953" dbindex="96090">

Macroglossus s un gnere de ratpenats de la famlia Pteropodidae.

Es troba a Indonsia i comprn dues espcies:

 Macroglossus minimus ;
 Macroglossus sobrinus ;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial d'aquest gnere. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247590" title="Centre Europeu de Prevenci i Control de Malalties" nonfiltered="956" processed="954" dbindex="96091">


El Centre Europeu de Prevenci i Control de Malalties (ECDC) s una agncia de la Uni Europea (UE) que s'ocupa de lluitar contra les malalties infeccioses.

Histria.
Creada el mar de 2004 pel Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu, va entrar en funcionament el mar de 2005 i t la seva seu a la ciutat d'Estocolm, concretament al municipi de Solna.

Actualment la seva directora executiva s l'hongaresa Zsuzsanna Jakab.

Funcions.
Aquesta agncia fou creada per a lluitar contra les malalties transmissibles i altres amenaces greus per a la salut, especialment contra malalties infeccioses com la grip, la SARS, la grip aviria i el VIH/SIDA. Entre les seves tasques s'inclouen les xarxes de funcionament dels laboratoris i de funcionament un sistema d'alerta preco i de resposta del sistema. 

Enllaos Externs.
  Portal del Centre Europeu de Prevenci i Control de Malalties;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247596" title="El gato monts" nonfiltered="957" processed="955" dbindex="96092">

El gato monts (El gat salvatge) s una pera en tres actes composta per Manuel Penella sobre un llibret castell degut al mateix compositor. Va ser estrenada al Teatre Principal de Valncia el 23 de febrer de 1916.

En la seua primera representaci la funci va tenir un gran xit, que es repetiria en les seues estrenes a Madrid (1 de juliol de 1917) i Nova York (Park Theatre, 13 de setembre de 1922). En les representacions de Nova York van intervenir Pastora Imperio i Concha Piquer.

L'pera cont un popular pasdoble.

 Sinopsi .

L'obra, dividida en tres actes, es desenvolupa a Andalusia i tracta de la rivalitat entre un torero, Rafael Ruiz, i un bandoler, Juanillo -el "Gato monts" -per l'amor de la gitana Sole. Aquesta estima en realitat al bandoler, qui es va situar fora de la llei per defensar l'honor de la gitana, per se sent unida al torero per un lligam de gratitud, ja que aquest la va acollir a la seua casa quan vagava pels carrers. Els dos rivals s'enfronten en un duel a navalla, per els separa Sole. El diumenge segent Rafael pateix una agafada a la plaa de bous de Sevilla, i mor. Juanillo rapta a Sole i se l'endu a la serralada, per s perseguit fins al seu cau. Abans de caure pres, prefereix morir i fa que un dels seus homes li dispare. Mor en braos de Sole.

Els escenaris sn una masia al camp, una casa sevillana, el pati de cavalls de la Maestranza de Sevilla i la cova del bandoler, a la muntanya. 

 Enregistraments .
1992: Miguel Roa dirigint l'Orquestra Simfnica de Madrid, amb Amalia Barrio (Loliya), ngeles Blancas (Pastorcillo), Carlos lvarez (Hormign), Carlos Bergasa (Recalcao; Alguacilillo), Carlos Chausson (Pare Antn), Joan Pons (Juanillo), Mabel Perelstein (Frasquita), Miguel Lpez Galindo (Pezuo), Pedro Farrs (Caireles), Plcido Domingo (Rafael Ruiz), Ricardo Muiz (Vendedor), Teresa Berganza (Una gitana), Vernica Villarroel (Sole). Cor del Teatro de la Zarzuela de Madrid. Escolania de Nuestra Seora del Recuerdo.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

 Enllaos externs .
 Sinopsi a Opera Standford ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247602" title="Agncia Europea de Productes Qumics" nonfiltered="958" processed="956" dbindex="96093">


L'Agncia Europea de Productes Qumics (ECHA) s una agncia de la Uni Europea (UE) que gestiona els asptectes tcnics, cientfics i administratius del moviment dels productes qumics a la UE.

Histria.
Aquesta agncia fou creada el 18 de desembre de 2006 pel Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu, entrant en funcionament l'1 de juny de 2007. La seva seu central es troba a la ciutat d'Hlsinki.

De forma interina ocupa la direcci executiva Geert Dancet.

Funcions.
Gestiona els asptectes tcnics, cientfics i administratius del registre, evaluaci, autoritzaci i restricci dels productes qumics en tota la UE, amb la finalitat de garantir la coherncia de la Uni Europea.
Garanteix la coherncia a nivell comunitari en relaci amb aquests aspectes;
Proporciona als Estats membres i a les institucions el millor assessorament cientfic i tcnic possible en les qestions relacionades amb els productes qumics coberts pel reglament "REACH";
Administra els documents d'orientaci, les bases de dades, les eines i els registres informtics ;
Dna suport als serveis nacionals de suport directe i d'un servei d'assistncia per a Reporters ;
Facilita al pblic informaci sobre els productes qumics. ;

Enllaos externs.
  Portal de l'Agncia Europea de Productes Qumics;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247604" title="Llista de reis de Cambodja" nonfiltered="959" processed="957" dbindex="96094">
Llista dels reis de Cambodja:

 Reis de Fu-Nan .
 Soma (reina);
 Kaundinya I (Hun Tien);
 Desconeguts;
 Hun Pan-huang;
 Pan-pan ;
 Sri Mara (Fan Shi Man) (podrien ser reis diferents);
 Fan Chin Seng ;
 Fan Chan (usurpador) vers 225-240;
 Fan Hsn vers 240-desprs de 287;
 Fan Ch'ang (opositor) vers 245;
 Fan Hsiung (opositor) vers 270-desprs de 285;
 Desconeguts;
 Chandan (Chu Chan-tan), vers 357;
 Desconeguts;
 Kaundinya II (Chiao Chen-ju) vers 410-434;
 Sreshthavarman o Sri Indravarman (Che-li-pa-mo o Shih-li-to-pa-mo) vers 434-435;
 Desconeguts ;
 Kaundinya Jayavarman (She-yeh-pa-mo) abans de 484-514;
 Rudravarman (usurpador) 514- vers 540;
 Sarvabhauma ? (Liu-t o-pa-mo) (probablement el mateix Rudravarman) ;
 Mahendravarman (Sitrasena) vers 600;
 Desconeguts vers 600-627;
 A Chenla 627;

 Reis de Chenla .

 Kaundinya Jayavarman 487-514 (rei de Fu-Nan);
 Rudravarman 514-539 (rei de Fu-Nan);
 Bhavavarman I vers 550;
 Mahendravarman (Sitrasena) 600-616 (rei de Fu-Nan) (germ);
 Isanavarman I (fill) 616-635 (rei de Fu-Nan, annexionat el 627);
 Bhavavarman II (usurpador) 635-656;
 Jayavarman I (fill) 657-681;
 Anarquia vers 681-713;
 Jayadevi (reina vidua) vers 713-715;

 Chenla de Terra (dinastia de Jayavarman I) .

 Nripatindravarman, segle VII ;
 Pushkaraksha, segle VII;
 Sambhuvarman, segle VIII;
 Rajendravarman I, segle VIII;
 Mahipativarman, segle VIII;
 Regne Khmer d'Angkor vers 800;

 Chenla de Mar .

Divisio en cinc principats, vers 706-800;

 Regne khmer d'Angkor (890-1432) i Pnom Penh (1432 en endavant) .

 Jayavarman II 802-850;
 Jayavarman III (Jayavardhana) 850-877 (fill);
 Indravarman I 877-889 (susurpador);
 Yasovarman I 889-910 (usurpador);
 Harshavarman I 910-921 (germ);
 Isanavarman II 921-928 (guerra civil) (fill);
 Jayavarman IV 921-941 (921-928 guerra civil) (usurpador);
 Harshavarman II 941-944 (fill);
 Rajendravarman II 944-968 (cos);
 Jayavarman V 968-1001 (fill);
 Udayadityavarman I 1001-1006 ;
 Jayaviravarman 1001-vers 1011;
 Suryavarman I 1006-1050 (usurpador);
 Udayadityavarman II 1050-1066 (fill);
 Harshavarman III 1066-1089 (germ);
 Jayavarman VI 1089-1107 (usurpador);
 Dharanindravarman I 1107-1113 (germ);
 Suryavarman 1113-1149 (nebot de Jayavarman VI);
 Dharanindravarman II 1149-1160 (cos);
 Jayavarman VII 1160-1165 (fill);
 Tribhuvanadityavarman 1165-1177 (usurpador);
 Jaya Indravarman (IV de Champa) 1177-1181;
 Jayavarman VII (segona vegada) 1181-1219;
 Indravarman II 1219-1243 (guerra civil);
 Jayavarman VIII 1243-1295;
 Indravarman III o Srindravarman (gendre) 1295-1307;
 Srindrajayavarman 1307-1327;
 Jayavarmadi Paramesvara 1327-1340;
 Nepean Bat 1340-1346;
 Lampongg Rachea 1346-1353;
 A Siam 1353-1357;
 Suria Varma vers 1357;
 Kalamegha (a Basan) vers 1371;
 Kambujadhitaja (recupera Angkor) segle XIV;
 Dharmasokaraja segle XIV;
 A Siam ?-1389;
 Ponthea Yat 1389-1404;
 Narayana Ramadhipati 1404-1429;
 Sri Bodhya 1429-1444 (ocupaci tailandesa breu 1431);
 Ento (Indrapatha) 1431-1432;
 Dharmara Jadhiraja 1444-1486;
 Sri Sukonthor 1486-1512;
 Ney Kan 1512-1516;
 Ang Chan I 1516-1566;
 Barom Reachea I 1566-1576;
 Chettha I (o Satha o Apramalangara) 1576-1594;
 A Siam 1594-1596;
 Reamea Chung Prey 1594-1596;
 Barom Reachea II (Pra Uncar) 1596-1599;
 Protectorat espanyol 1596-1599;
 Ocua Lacasaja (susurpador espanyol) 1598;
 A Siam i Viet Nam 1598-1599;
 Protectorat Siams 1599-1867;
 Barom Reachea III 1599-1601;
 Chau Ponhea Nhom 1601-1603;
 Barom Reachea IV 1603-1618;
 Chettha II 1618-1622;
 interregne 1622-1628;
 Ponhea To 1628;
 Outey 1628-1642 ;
 Ponhea Nu 1630-1640 (rival);
 Ang Non I 1640-1642 (rival);
 Chan 1642-1659;
 Barom Reachea V 1659-1672;
 Chettha III 1672-1673;
 Ang Chei 1673-1674;
 Ang Non 1674-1675;
 Chettha IV 1675-1795 ;
 Outey I 1695-1699;
 Ang Em 1699-1701 ;
 Chettha IV (segona vegada) 1701-1702 ;
 Thommo Reachea I 1702-1703 ;
 Chettha IV (tercera vegada) 1703-1706 ;
 Thommo Reachea I (segona vegada) 1706-1710 ;
 Ang Em (segona vegada) 1710-1722;
 Satha II 1722-1738;
 Thommo Reachea I (tercera vegada) 1738-1747;
 Thommo Reachea II 1747;
 Ang Tong 1747-1749 d. 1758;
 Chettha V 1749-1755;
 Ang Tong (segona vegada) 1755-1758;
 Outey II 1758-1775;
 Ang Non II 1775-1796;
 interregne 1796-1806;
 Ang Chan II 1806-1837;
 Ang Mey (reina) 1837-1841;
 Ang Duong 1841-1859;
 Norodom I 1859-1904 (1864 sota protectorat francs);
 Sisovath 1904-1927;
 Monivong 1927-1941;
 Norodom Sihanuk 1941-1955 ;
 Norodom Suramarit 1955-1960 (pare);
 interregne (Norodom II Sihanuk cap d'estat) 1960-1970;
 Chen Heng, cap d'estat provisional;
 Primera Repblica 1970-1975;
 Segona Repblica 1975-1979;
 Norodom II Sihanuk, cap d'estat nominal 1975-1976;
 Tercera Repblica 1979-1991;
 Norodom II Sihanuk, cap del govern inter 1991-1993;
 Norodom II Sihanuk (rei restaurat) 1993-2004;
 Norodom Sihamoni (fill) 2004-;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247606" title="Vescomtat de Canet" nonfiltered="960" processed="958" dbindex="96095">
El vescomtat de Canet fou una jurisdicci feudal concedida per San I de Mallorca el 1321 al seu conseller Guillem de Gurdia (o Sagurdia) senyor del castell de Gurdia al Ripolls, i bar de Canet. La seva descendncia porta el cognom Gurdia o Sagurdia i Canet. A la mort de Guillem (1324) el va succeir el seu fill Ramon (mort vers el 1350) i la successi va passar al seu cos Pere de Fenollet, vescomte de l'Illa; dels Illa o Fenollet va passar als Pins, barons de Pins i de Mataplana fins que el Rossell fou ocupat per Llus XI de Frana que va donar el vescomtat  a Nicolau de Llupi el 1463, i dos anys desprs a Gast de Li, senescal de la Santonya. Temporalment Joan II de Catalunya i Arag el va cedir a Pere de Rocabert, governador general del Rossell (1472-1475) per retornar desprs als Pins. Al segle segent va passar als ducs d'Hxar, com hereus dels Pins. 

El vescomtat abraava Canet de Rossell, Sant Miquel de Llotes, Santa Maria la Mar, Mosellons, Vilarnau d'Amunt, Vilarnau d'Avall, Vilallonga de la Salanca, Aleny, Salelles, Sant Nazari, Tes, Boaa, Vilanova de la Ra i Torrelles de la Salanca.

 Els Canet, barons i vescomtes de Canet .

Pere Ramon    ?-desprs del 1092;
Ramon Berenguer (fill)  desprs del 1092-1154;
Berenguer I (fill) desprs de 1154-1197, senyor de Canet, consenyor de Ribesaltes i Parestortes;
Ramon I (fill), senyor de Canet 1197-1204;
Guillem I (germ), senyor de Canet 1204-1211 (per matrimoni senyor de Rods, Domanova, Mosset i Torre Mascarda);
Ramon II (fill), senyor de Canet, Rods, Domanova, Mosset i Torre Mascarda) 1211-1244;
Guillem II (fill), senyor de Canet 1244-1283;
Timbor (filla), senyora de Canet, casada amb Pon de Sagurdia, senyor de la Gurdia, 1283-?
Ramon III (fill), senyor de canet, ?-1313;
Guillem III (germ), primer vescomte de Canet i senyor de la Gurdia, 1313-1324 (vescomte 1321);
Ramon IV (fill), vescomte de Canet, 1324-1350;
Pere II de Fenollet (cos germ), vescomte d'Illa i Canet 1350-1353;
Andreu (fill) vescomte d'Illa i Canet 1353-1387;
Pere III (fill) vescomte d'Illa i Canet 1387-1423;
Pere Galcer de Castre, vescomte d'Evol (gendre), vescomte d'Illa i Canet 1423-?
Guillem Ramon (fill) vescomte d'Evol, d'Illa i Canet ?-1463;
Nicolau de Llupi (usurpador) 1463-1465;
Gast de Li senescal de Santonya (usurpador) 1465-1472;
Pere de Rocabert (inter)  1472-1475;
Pere IV (fill de Guillem Ramon) 1493-1530;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247607" title="Medalla dels Treballadors Veterans" nonfiltered="961" processed="959" dbindex="96096">


La Medalla dels Treballadors Veterans (rus:       "             ") s una medalla sovitica, creada per Leonid Brjnev el 18 de gener de 1974 i atorgada per la llarga tasca realitzada en els camps de l'economia nacional, en la recerca, la cincia, la cultura, la sanitat i l educaci pblica en institucions de l Estat i Organitzacions Pbliques durant un llarg perode de temps. La reben els obrers, els camperols i treballadores pels seus mrits laborals al aconseguir la pensi pel llarg servei o la vellesa.

Instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 18 de gener de 1974 (publicat al Butllet del Soviet Suprem de la URSS n4 de 1974). La descripci de la medalla es va modificar lleugerament pel decret de 29 d'abril de 1974.

La seva concessi s feta en nom de la Presidncia del Consell Superior de la URSS, a travs de les presidncies dels Soviets locals i les repbliques autnomes, els comits executius territorials i regionals, aix com els consells de les ciutats de Moscou, Leningrad i Kev. Les peticions per a la seva concessi es realitzaven a travs de l'administraci, les organitzacions del Partit i sindicals de les empreses, els establiments i les organitzacions, els orgues regionals o de la ciutat. Es concedia en el lloc de feina del condecorat.

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de la Medalla per la Tasca Meritria durant la Gran Guerra Patritica de 1941-1945.

L'autor de la medalla va ser el pintor S.A. Pomanskij.

D'acord al Decret del Soviet Suprem de 25 de setembre de 1974, s'atorgava el dret de concedir la medalla al Ministre de Defensa de la URSS (i subordinats) als obrers i treballadores de les empreses, organitzacions, establiments, unitats militats, del Ministeri de l'Interior de la URSS i del KGB.

Pel decret del 8 de juliol de 1977, es concedia la medalla als soldats i als membres de les estructures de comandament que hagin servit conscienciosament, per arribar a l'antiguitat necessria per a l'assignaci de la pensi pel llarg servei o la vellesa.

Va ser atorgada sobre unes 39.197.000 vegades.

Juntament amb la medalla s'atorgava un certificat acreditatiu.

 Disseny .

s una medalla de 34 mm platejada. A l'anvers apareixen uns raigs al fons, sobre els quals apareixen les lletres "CCCP", amb la imatge en relleu al damunt de la fal i el martell i una branca de llorer. A la part inferior hi ha una cinta amb la inscripci "             " (Veter del Treball). El fons de la medalla s en plata rovellada. 
El revers s en mate clar, i apareix la inscripci                                        (Pel llarg i honest treball).

Es suspn d'un gal pentagonal de 24mm d'ample. amb una franja gris clar al mig de 8mm d'ample. A la punta esquerra hi ha una franja gris fosc de 7 mm i a la punta dreta hi ha 3 franges vermelles de 3 mm separades per una petita franja blanca.

 Vegeu tamb .

 Medalla dels Treballadors Distingits;
 Medalla de la Distinci Laboral ;
 Medalla per la Tasca Meritria durant la Gran Guerra Patritica de 1941-1945 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247613" title="Ratpenat llenguallarg com" nonfiltered="962" processed="960" dbindex="96097">

El ratpenat llenguallarg com (Macroglossus minimus) es troba a les Filipines, Indonsia, Tailndia, Malisia, Nova Guinea, les Illes Salom i el nord 'Austrlia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.
 ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247616" title="Pere Catal" nonfiltered="963" processed="961" dbindex="96098">

Pere Catal i Pic (Valls, 1889   Barcelona, 1971), fotgraf, publicista i escriptor catal.
Pere Catal i Roca (Valls, 1923), fotgraf, escriptor catal i fill de Pere Catal i Pic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247619" title="Edward Sels" nonfiltered="964" processed="962" dbindex="96099">

Edward Sels (Vorselaar, 27 d'agost de 1941) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1963 i 1972. Al llarg de la seva carrera aconsegu 86 victries.

Va ser 2 vegades Campio de Blgica en ruta, el 1961 i el 1964 i 2 cops Campi de Blgica contrarellotges per clubs, el 1964 i 1967. Va guanyar 7 etapes al Tour de Frana, 2 a la Volta a Espanya i una al Giro d'Itlia.

Palmars.
1963;
 1r del Premi de Saint-Lenaerts;
 1r del Premi de Machelen;
 1r del Premi d'Antoing;
 1r del Premi d'Hoogstraten ;
1964 ;
 Campi de Blgica en ruta;
 Campi de Blgica de contrarellotge de clubs;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor de 2 etapes a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Luxemburg  ;
 1r del Premi de Heusden;
 1r del Premi de Woluwe;
 1r del Premi de Dendermonde ;
 1r del Premi d'Auvelais;
 1r del Premi de Herentals;
 1r del Premi de Waregem;
 1r del Premi de Borgosesia;
 1r del Premi d'Opwijk;
 1r del Premi de Braine-le-Comte;
 1r del Premi d'Oostrozebeke;
1965 ;
 1r a la Pars-Brusselles;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Sardenya;
 1r del Premi de Saint-Claud;
 1r del Premi de Mol ;
 1r del Premi de Vorselaar ;
 1r del Premi de Hechtel;
 1r del Premi de Zwevegem;
 1r del Premi de Pulle;
 1r del Premi d'Issoire;
 1r del Premi d'Ath;
 1r del Premi de Londerzeel;
 1r del Premi d'Eeklo;
 1r del Premi de Lokeren;
 1r del Premi de Heultje ;
 1r del Premi de Lebbeke;
1966 ;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a la Copa Sels;
 1r al Gran Premi de la Banca;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 1r del Premi de Laarne ;
 1r del Premi de Stabroek ;
 1r del Premi de Mol;
 1r del Premi de Woluwe;
 1r del Premi d'Alost;
 1r del Premi de Rumbeke;
 1r del Premi de Herentals ;
 1r del Premi de Libramont;
1967 ;
 Campi de Blgica de contrarellotge de clubs ;
 1r al Tour de Limburg;
 1r al Circuit de les Fronteres;
 1r de la Fletxa Anversoise;
 1r del Gran Premi Gippingen;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa als 4 dies de Dunkerque ;
 Vencedor de 2 etapes al Gran Premi Sul;
 1r del Premi de Stekene ;
 1r del Premi de Breendonk;
 1r del Premi de Tessenderlo;
 1r del Premi de Heultje;
 1r del Premi de Kalmthout ;
 1r del Premi de Garancires ;
 1r del Premi d'Essen;
 1r del Premi de Hensies;
1968;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;
 1r de la Copa Sels;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa als 4 dies de Dunkerque ;
 1r del Premi de Herne;
 1r del Premi de Honselerdijk ;
 1r del Premi de St-Katelijne-Waver;
 1r del Premi de St-Niklaas;
 1r del Premi d'Auvelais;
1969 ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
 1r del Premi de Vorselaar;
1970 ;
 1r del Premi de Knokke;

Resultats al Tour de Frana.
1964. 33 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1965. Abandona (10a etapa). Vencedor d'una etapa;
1966. 38 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1968. Abandona (3a etapa);
1970. Abandona (2a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1964. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1969. 54 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1968. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Edward Sels ;
Palmars d'Edward Sels ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247621" title="Antoni Vila" nonfiltered="965" processed="963" dbindex="96100">

Antoni Vila i Arrufat (Sabadell, Valls Occidental 1894 - Barcelona 1989) pintor i gravador catal.
Antoni Vila Casas (Barcelona, Barcelons 1930) empresari catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247623" title="Sant Pere d'Aixirivall" nonfiltered="966" processed="964" dbindex="96101">

L'esglsia de Sant Pere d'Aixirivall s de tradici romnica malgrat ser construda entre els segles XVII i XVIII i est situada al vell mig del poble d'Aixirivall dins la Parrquia de Sant Juli de Lria. T una planta rectangular i adaptada a la pendent de la muntanya amb la nau coberta amb encavallades de fusta i el campanar d'espadanya amb finestral de mig punt. A l'interior de l'esglsia es conserva un retaula barroc dedicat a Sant Pere.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247624" title="Dempsey Wilson" nonfiltered="967" processed="965" dbindex="96102">
Dempsey Wilson  s un pilot nordameric de curses automobilstiques  nascut el 11 de mar
del 1927 a Los Angeles, California.

Wilson va correr a la Champ Car a les temporades 1956, 1958-1965 i 1968-1969 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis que va crrer els anys 1958, 1960, 1961 i 1963.

Va morir el 23 d'abril del 1973 a Los Angeles, California.

Resultats a la Indy 500 .




 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Dempsey Wilson va participar a  2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1958 i participant tamb al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1960.

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247625" title="Al Herman" nonfiltered="968" processed="966" dbindex="96103">
Al Herman  s un pilot nordameric de curses automobilstiques  nascut el 15 de mar del 1927 a Topton, Pennsylvania, 

Herman va correr a la Champ Car a les temporades 1955-1957, i 1959-1960 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis que va crrer els anys 1958, 1960, 1961 i 1963.

Va morir el 18 de juny del 1960 a West Haven, Connecticut en un accident a una cursa de midget cars.


Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Al Herman va participar a  5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1955 i va participar  al Gran Premi d'Indianapolis 500 en 4 ocasions mes.

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247626" title="Llista d'esglsies catliques d'Andorra" nonfiltered="969" processed="967" dbindex="96104">





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247627" title="Dick Rathmann" nonfiltered="970" processed="968" dbindex="96105">
Dick Rathmann  s un pilot nordameric de curses automobilstiques  nascut el 6 de gener del 1924 a Los Angeles, California. 

Herman va correr a la Champ Car a les temporades 1950, 1956 i 1958-1964 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis que va crrer els anys 1950, 1956, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963 i 1964.

Va morir el 18 de juny del 1960 a West Haven, Connecticut en un accident a una cursa de midget cars.

Resultats a la Indy 500 .







 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Dick Rathmann va participar a  5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950 i va participar  al Gran Premi d'Indianapolis 500 en 4 ocasions mes.

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 1;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Punts vlids per la F1: 2;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247628" title="Sispony" nonfiltered="971" processed="969" dbindex="96106">
Sispony s un poble de la parrquia de La Massana, al Principat d'Andorra. 

Est situat en un contrafort del pla de la Costa, que domina, per la dreta, la ribera d'Ordino a 1.315 m altitud. L'esglsia del poble est dedicada a Sant Joan. 

Enllaos externs.
Web oficial de la parrquia de La Massana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247631" title="Len Sutton" nonfiltered="972" processed="970" dbindex="96107">
Len Sutton  s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 9 d'agost del 1925 a Portland, Oregon. 

Herman va crrer a la Champ Car a les temporades 1955-1965 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis que va crrer els anys 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1964 i 1965.

Va morir el 4 de desembre del 2006 a Portland, Oregon  desprs d'una llarga temporada lluitant amb el cncer.

Resultats a l'Indy 500 .








 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.

Els pilots que competien a l'Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Dick Rathmann va participar a  5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1958 i va participar  al Gran Premi d'Indianapolis 500 en 2 ocasions mes.

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247632" title="Cercle d'Estudis Orientals" nonfiltered="973" processed="971" dbindex="96108">
El Cercle d'Estudis Orientals, o simplement CEO, s una associaci de caire universitari que promou la cultura del continent asitic des l'any 1997.

La seva contribuci a promoure la cultura asitica es materialitza en nombroses projeccions de material audiovisual asitic, cursos de cultura asitica, jornades ldico-culturals i un ampli ventall d'activitats de caire ldico-pedaggic.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247634" title="Laia" nonfiltered="974" processed="972" dbindex="96109">


Antroponmia: Laia s un nom propi femen, variant d'Eullia.
Literatura: Laia s una novella de Salvador Espriu publicada el 1932.
Mn editorial: Laia fou una antiga editorial de Barcelona (1972-1989).
Poltica: LAIA s l'acrnim de Langile Abertzale Iraultzaileen Alderdia, antic partit poltic basc que va donar origen a Herri Batasuna.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247640" title="Jim McWithey" nonfiltered="975" processed="973" dbindex="96110">
Jim McWithey s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 4 de juliol del 1927 a Grammer, Indiana. 

Herman va correr a la Champ Car a les temporades 1956-1960 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis que va crrer els anys  1959 i 1960.

Resultats a l'Indy 500 .








 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.

Els pilots que competien a l'Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Jim McWithey va participar a  2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1959 i va participar  al Gran Premi d'Indianapolis 500 en 1 ocasions mes: el Gran Premi d'Indianapolis del 1960.

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247641" title="Gene Force" nonfiltered="976" processed="974" dbindex="96111">
 Gene Force   s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 15 de juny del 1916 a New Madison, Ohio. 

Gene Force va correr esporadicament a la Champ Car a les temporades 1951, 1952, 1954, 1956 i 1958-1960 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis que va crrer els anys  1951 i 1960.

Gene Force va morir el 21 d'agost del 1983 d'un atac de cor mentre disputava una cursa a Michigan.

Resultats a l'Indy 500 .








 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.

Els pilots que competien a l'Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Gene Force va participar a  2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951 i va participar  al Gran Premi d'Indianapolis 500 en 1 ocasions mes: el Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1960.

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247645" title="Ratpenat llenguallarg de l'ndia" nonfiltered="977" processed="975" dbindex="96112">

El ratpenat llenguallarg de l'ndia (Macroglossus sobrinus) es troba a Birmnia, Tailndia, Sumatra, Java i Bali. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;
 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247648" title="Johnny Boyd" nonfiltered="978" processed="976" dbindex="96113">
 Johnny Boyd   s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 19 d'agost del 1926 a Fresno, California. 

Johnny Boyd va crrer espordicament a la Champ Car a les temporades 1954-1966 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis que va crrer totes les curses entre els anys  1955 i 1966.

Johnny Boyd va morir el 27 d'octubre del 2003 a Fresno, California de cncer. 

Resultats a l'Indy 500 .








 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.

Els pilots que competien a l'Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Johnny Boyd va participar a  2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951 i va participar  al Gran Premi d'Indianapolis 500 en 1 ocasions mes: el Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1960.

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 6;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 4;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247653" title="Llista d'estats sobirans del 1953" nonfiltered="979" processed="977" dbindex="96114">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Regne de Cambodja (des del 9 de novembre);
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte (fins el 18 de juny);
   Repblica d'Egipte (des del 18 de juny);
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

L.
  Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
 Pakistan   Domini del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Popular de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Territori Lliure de Trieste;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
 Vietnam del Sud   Estat del Vietnam;
X.
   Repblica de Xile;
;
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247655" title="Eddie Russo" nonfiltered="980" processed="978" dbindex="96115">
 Eddie Russo   s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 19 de novembre del 1925 a Chicago, Illinois. 

Eddie Russo va guanyar el campionat de midget cars del 1960 i va correr esporadicament a la Champ Car a les temporades 1952-1957  i 1960 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis que va crrer en 3 ocasions,els anys  1955, 1957 i 1960.

El seu pare Joe Russo, i el seu oncle, Paul Russo, tamb han participat a la Indy 500. 

Resultats a l'Indy 500 .









 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.

Els pilots que competien a l'Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Eddie Russo va participar a  3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1955 i va participar  al Gran Premi d'Indianapolis 500 en 2 ocasions mes, els corresponents als anys 1957 i 1960.

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247658" title="Ratpenat d'esquena nua de les Clebes" nonfiltered="981" processed="979" dbindex="96116">

El ratpenat d'esquena nua de les Clebes (Dobsonia exoleta) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247660" title="Ratpenat d'esquena nua de les illes Salom" nonfiltered="982" processed="980" dbindex="96117">

El ratpenat d'esquena nua de les illes Salom (Dobsonia inermis) s un endemisme de les Illes Salom.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247662" title="Ratpenat d'esquena nua petit" nonfiltered="983" processed="981" dbindex="96118">

El ratpenat d'esquena nua petit (Dobsonia minor) es troba a Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247665" title="Ratpenat d'esquena nua gros" nonfiltered="984" processed="982" dbindex="96119">

El ratpenat d'esquena nua gros (Dobsonia moluccensis) es troba a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247667" title="Dobsonia pannietensis" nonfiltered="985" processed="983" dbindex="96120">

Dobsonia pannietensis s un endemisme de Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247670" title="Santa Coloma (esglsia)" nonfiltered="986" processed="984" dbindex="96121">


L'esglsia parroquial de Santa Coloma s un temple d'origen prerromnic andorr situat a la marge dreta del riu Valira, entre Sant Juli de Lria i Andorra la Vella, parrquia aquesta ltima a la qual pertany. Es tracta d'una de les esglsies ms antigues del Principat, car ja apareix citada l'any 1040 en les actes de consagraci de la catedral de La Seu d'Urgell (Lleida). Inicialment prerromnica, l'esglsia ha sofert al llarg dels temps nombroses modificacions. Entre les celebracions tradicionals, es destaca la festa major, que se celebra habitualment el penltim cap de setmana d'agost.

 L'edifici .
L'estructura del temple presenta planta de nau rectangular, absis quadrangular orientat cap a l'est, portada i prtic en el mur sud de la nau. La torre de campanar de planta circular i 17,67 metres d'altura, possex quatre pisos amb dos parells de finestres geminades amb decoraci lombarda en cadascun d'ells i es tanca amb un sostre cnic. La coberta de la nau es troba realitzada amb armadura de fusta i les teulades sn de pissarra. L'accs al temple es realitza mitjanant una porta amb arc de mig punt decorada amb una arquivolta de dents de serra i una creu de pedra sobre el clau. 

 L'interior .
El presbiteri s de l poca romnica (probablement del segle X), i t una planta rectangular, cobert amb volta de can i que es comunica amb la resta de la nau per un arc de ferradura.

Quant a la decoraci interior de l'esglsia en resta ben poc de l'important programa mural original i actualment noms es conserva dins l'esglsia una representaci de l'Agnus Dei. La resta de decoraci est repartida entre el Museu Prusi Estatal de Cultura de Berln i colleccionistes particulars. Els temes representats en la zona de l'absis eren la Verge, els apstols, la Maiestas Domini i una coloma. 

Aquestes pintures al fresc van ser tretes del seu emplaament original pel bisbat d'Urgell a la dcada del 1930 per tal de portar-les a Barcelona. Posteriorment les va adquirir un colleccionista francs i venudes al bar Cassel van Dorn, d'origen jueu. Les pintures van ser requisades pel Govern nazi i van formar part del fons artstic del Tercer Reich. Desprs de la Segona Guerra Mundial van emplaar-se a Berln, on han estat restaurades a partir del 1989. El comproms alemany de restituir les peces d art espoliades pels nazis als seus legtims propietaris, ha perms al govern andorr arribar a un acord amb la Repblica Federal d Alemanya i la comunitat d'hereus del bar Cassel van Doorn i la Fundaci Prussiana per al Patrimoni Cultural que permetr la tornada de les pintures al seu territori d origen durant el 2008. Les pintures han estat comprades per 4 milions d euros, preu que inclou els costos de la important restauraci a que foren sotmeses fa una dcada a Berlin. La seva ubicaci definitiva ha de ser el futur Museu Nacional Andorr.

L'interior del temple conserva tamb una representaci en fusta policromada de "La nostra Senyora dels Remeis", del segle XIII. Aquesta imatge que hi s venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu d'Urgell tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Du d'Andorra.Tamb s'hi venera el retaule de l'altar major (obra del segle XVIII) i les restes d'un sarcfag.



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247677" title="Dobsonia peroni" nonfiltered="987" processed="985" dbindex="96122">

Dobsonia peroni s una espcie de ratpenat endmica d'Indonsia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247678" title="Logaritme natural" nonfiltered="988" processed="986" dbindex="96123">
El logaritme natural, abans conegut com logaritme hiperblic o tamb logaritme neperi, s el logaritme en base e, on e s una constant irracional que val aproximadament 2.718281828459. En termes senzills, el logaritme natural d'un nombre x s la potencia a que caldria elevar e per a que doni x   per exemple el logaritme natural d e s 1 perqu e1 = e, mentre que el logaritme natural d'1 ha de ser 0, donat que e0 = 1. El logaritme natural es pot definir per a tots els nombres reals positius x com l rea compresa sota la corba y = 1/t  des d'1 a x i tamb es pot definir per als nombres complexos diferents de zero tal com s explicar ms avall. 




La funci logaritme natural tamb es pot definir com la funci inversa de la funci exponencial, portant a les segents identitats:
;

;

En altres paraules, la funci logaritme s una bijecci del conjunt dels nombres reals positius al conjunt de tots els nombres reals.  De forma ms precisa, s un isomorfisme del grup que formen els nombres reals positius amb la operaci multiplicaci en el grup que formen els nombres reals amb la operaci adici.

Els logaritmes es poden definir per a qualsevol base positiva diferent d'1, no noms e, i sn tils per resoldre equacions en les quals la incgnita apareix com a exponent d algun altre nombre.

Convencions sobre la notaci.

Els matemtics, els estadstics i alguns enginyers generalment empren tant "log(x)" com "ln(x)" per a expressar loge(x), s a dir, el logaritme natural d x, i escriuen "log10(x)" si el que volen expressar s el logaritme en base 10 d x.

 Alguns enginyers, bilegs i altres, generalment escriuen "ln(x)" (o ocasionalment "loge(x)") quan es refereixen al logaritme natural d x, i empren "log(x)" per a significar log10(x) o, en el cas d alguns  informtics, log2(x).

 En els llenguatges de programaci ms habitualment emprats, incloent-hi C, C++, Fortran, i BASIC , "log" o "LOG" es refereix al logaritme natural.

 En les calculadores, el logaritme natural s escriu ln, mentre log s el logaritme en base 10.

Perqu se n diu "natural".

Inicialment podria semblar que com emprem el sistema decimal per a gaireb tots els clculs, la base 10 hauria de ser ms "natural" que la base e, per hi ha diversos sentits en els quals loge s ms "natural". En primer lloc, a traves de les matemtiques i de les cincies apareixen variables com a exponents de en moltes ms expressions importants que no pas com a exponents de 10  desprs de tot, l nic d especial que t el 10 s que resulta ser el nombre de dits de les mans amb que neixen la majoria dels humans-. Aix doncs, el logaritme natural s gaireb sempre ms til a la prctica. Com a exemple relacionat, considereu el problema de derivar una funci logartmica:
;
Si la base b s igual a e, llavors la derivada s simplement 1/x, i a x = 1 aquesta derivada val 1. Un altre sentit en qu els logaritmes en base e sn ms naturals s que es poden definir fora ms fcilment en termes d'una simple integral o en srie de Taylor i aix no s cert pels altres logaritmes. 

Altres sentits d aquesta naturalitat no fan s del clcul.  Com a exemple, hi ha diverses sries senzilles que involucren el logaritme natural.  De fet, Pietro Mengoli i Nicholas Mercator varen anomenar-los logarithmus naturalis unes quantes dcades abans que Newton i Leibniz desenvolupessin el clcul.

 Definicions .
Formalment, el ln(a) es pot definir com l'rea compresa entre l'eix d'abcises i la grfica (integral) d 1/x des d'1 fins a a, aix s,
;

Aix defineix un logaritme perqu satisf les propietats fonamentals d un logaritme:
;

Aix es pot demostrar tot fent  tal com segueix:



El nombre e llavors es pot definir com l nic nombre real a tal que ln(a) = 1.

De forma alternativa, si primer s ha definit la funci exponencial emprant una srie infinita, el logaritme natural es pot definir com la seva funci inversa, s a dir, ln(x) s una funci tal que .  Donat que el recorregut de la funci exponencial real sn tots els nombres reals positius i com que la funci exponencial s estrictament creixent, la funci logaritme definida aix s ben definida per a tots els valors positius d x.

 Derivada, sries de Taylor .

La derivada del logaritme natural b donada per
;
Aix porta al seu desenvolupament en srie de Taylor
;

Aquesta srie tamb s coneguda com la srie de Mercator.

Substituint x-1 per x, s obt una forma alternativa pel mateix desenvolupament en srie de ln(x) 
;
;

Emprant la tranformaci d'Euler a la srie de Mercator, s obt el segent, qu s vlid per a qualsevol x amb valor absolut ms gran que 1:

;

Aquesta srie s similar a una frmula de tipus BBP.

 El logaritme natural en la integraci .

El logaritme natural permet la integraci senzilla de funcions de la forma g(x) = f '(x)/f(x):  una funci primitiva de g(x) ve donada per ln(|f(x)|). La idea parteix de la regla de la cadena i del segent fet:

;

En altres paraules,

;

i

;

Un exemple es dna en el cas de g(x) = tan(x):

;
;
Fent f(x) = cos(x) i f(x)= - sin(x):
;
;

On C s una constant d integraci arbitrria.

El logaritme natural es pot integrar fent servir la integraci per parts:

;

 Valor numric .

Per calcular el valor numric del logaritme natural d'un nombre, l'expressi de la srie de Taylor es pot reescriure com:

;

Per obtenir una convergncia ms rpida, es pot fer servir la segent identitat:



sabent que y = (x 1)/(x+1) i x   0.

Per a valors de ln(x) on x   1, com ms a prop d'1 s x, ms rpida s la convergncia. Es poden emprar les identitats associades amb el logaritme per treure profit d aix:



Aquestes tcniques ja es feien servir abans del desenvolupament de les calculadores a base d emprar taules i fent manipulacions tals com les descrites abans.

Alta precisi.
Per calcular el logaritme natural amb molts dgits de precisi, l'aproximaci emprant la srie de Taylor no s eficient perqu la seva convergncia s lenta. Una alternativa s fer servir el mtode de Newton per calcular la inversa de la funci exponencial, les sries de la qual convergeixen ms rpidament.

Una alternativa per a clculs de precisi extremadament alta s la frmula 

;

On M indica la mitjana aritmtico-geomtrica i

;

amb m escollida de forma que s obtinguin p bits de precisi. De fet, si es fa servir aquest mtode, es pot calcular la funci exponencial de forma ms eficient a base d emprar el mtode de Newton per trobar la inversa del logaritme natural. (Les constants ln 2 i nombre   es poden precalcular fins a la precisi desitjada emprant qualsevol dels molts algoritmes coneguts que convergeixen rpidament.)

Complexitat computacional.

La complexitat computacional de calcular el logaritme natural (fent servir la mitjana aritmtica geomtrica) s O(M(n) ln n). Aqu n s el nombre de dgits de precisi amb els quals s ha de calcular el logaritme natural i M(n) s la complexitat computacional de multiplicar dos nombres d n dgits.

Logaritmes complexos.

La funci exponencial es pot estendre a una funci que dna un nombre complex com ex per a qualsevol nombre complex x; simplement emprant la srie de Taylor de la funci exponencial amb x complex. La inversa d aquesta funci dona lloc al logaritme complex i t la majoria de les propietats del logaritme ordinari. Per hi ha dues dificultats involucrades: no hi ha cap x tal que ex = 0; i a ms resulta que un gir de 360 graus s e2 i = 1 = e0. Encara que la propietat multiplicativa encara funciona per a la funci exponencial complexa, ez = ez+2n i, per a qualsevol  complex z i qualsevol enter n. 

Per tant el logaritme no pot ser definit per a tot el pla complex i fins i tot llavors s una funci  multivaluada   qualsevol logaritme complex es pot canviar per un logaritme "equivalent" a base d afegir-li a voluntat qualsevol enter multiplicat per 2 i. El logaritme complex noms pot ser univaluat en el tall del pla.  Per exemple, ln i = 1/2  i or 5/2  i or  3/2  i, etc.; i tamb i4 = 1, 4 log i es pot definir com  2 i, o 10 i o  6  i, i aix.



Vegeu tamb. 

John Napier;
Logaritme integral;
Nicholas Mercator;
Funci polilogaritme;
Funci de Von Mangoldt;
El nombre e;

Enllaos externs .
 Demystifying the Natural Logarithm (ln) | BetterExplained;

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247679" title="Ratpenat d'esquena nua de Nova Bretanya" nonfiltered="989" processed="987" dbindex="96124">

El ratpenat d'esquena nua de Nova Bretanya (Dobsonia praedatrix) s una espcie de ratpenat endmica de Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247684" title="Ratpenat d'esquena nua de les Moluques" nonfiltered="990" processed="988" dbindex="96125">

El ratpenat d'esquena nua de les Moluques (Dobsonia viridis) s una espcie de ratpenat endmica d'Indonsia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247687" title="Atac a Serinhan" nonfiltered="991" processed="989" dbindex="96126">
 





L'Atac a Serinhan, esdevinguda en febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Arag.

Antecedents.

El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV, Carles I d'Anjou, va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes, i don la investidura del Regne de Siclia a Carles I d'Anjou. 

Els francesos ocuparen la Vall d'Aran i l'any segent ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra, per en el contraatac catalano-aragons de l'any 1284, assetjaren Tudela. El 1285 els francesos entraren pel territori rosselons de Jaume II de Mallorca amb un exrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel propi Felip III de Frana, i acamparen a Elna i Perpiny, creuant pel pas de la Massana el juny. Els catalans, van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castell d'Empries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guxols i Blanes, i Peralada fou destruda sense aconseguir rendir-la.

L'estol catal, provinent de Siclia comandat per Roger de Llria va derrotar la flota francesa a la Batalla naval de les Formigues, recuperant el territori del nord. En aquell moment la disenteria s'estengu entre els francesos, que envoltats, sense provements i malalts, hagueren de retirar-se sent derrotats a la batalla del coll de Panissars. Incapaos de mantenir-les per manca de subministraments, els francesos rendiren totes les viles que encara tenien a l'Empord i Girona, per els francesos encara controlaven el Rossell. 

Pere el Gran envi una flota contra el seu germ Jaume II de Mallorca, al qual li confisc el regne, per va morir pocs dies desprs a Vilafranca. 

La batalla.
Roger de Llria va atacar el Llenguadoc que des de l'extinci de la dinastia del Comtat de Tolosa el 1271 formava part del Regne de Frana, el febrer de 1286, com a venjana per la invasi que els francesos van fer a Catalunya uns mesos abans, i amb la intenci de minvar les possibilitats d'aprovisionament de naus i homes per al bndol angev en la Guerra de Siclia, arribant amb una flota de galeres fins a les platges de Valras, que fou saquejada i cremada, i va remuntar a peu amb dos-mil almogvers el riu Orb fins arribar a Serinhan. 

Els francesos de Beziers, alertats de les accions catalanes, van formar un exrcit de trenta-mil homes amb tres-cents cavallers per anar-hi a l'encontre, que fou rebut amb foc dels ballesters catalans, i tot i estar en inferioritat numrica, els almogvers van atacar provocant la desbandada francesa, sent perseguits i escomesos fins arribar a mitja llegua (uns dos quilmetres) de Beziers.

Roger de Llria va ordenar la retirada a la platja de Valras, on estaven les galeres, i de cam van saquejar i cremar la ciutat de Serinhan, incls el seu castell, tret de l'esglsia de la Mare de Deu de la Grcia. 

Conseqncies.
Roger de Llria no tenia intenci d'atacar Beziers, i va atacar Agde, abans de dirigir-se a Aiges Mortes i tornar a Barcelona amb un impressionant bot.

Referncies.


Enllaos externs.
  Ernest Delamont: Histoire du roussillon ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247691" title="Dobsonia chapmani" nonfiltered="992" processed="990" dbindex="96127">

Dobsonia chapmani s una espcie de ratpenat que viu a les illes de Negros i de Ceb, a l'arxiplag filip.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247693" title="L'Alqueria dels Frares" nonfiltered="993" processed="991" dbindex="96128">
L'Alqueria dels Frares va constituir un assentament hum de l'poca islmica, era una alquerieta musulmana pertanyent al senyoriu de Rebollet. Segons l'antic prior del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, l'any 1411, el cavaller Arnau Roger feia donaci d'una  de les alqueries situades en el terme de Rebollet, al monestir de Cotalba i a un germ seu qui, finalment, va vendre la seua part als jernims cotalbins, que li donaven el topnim.

El llogaret de l'Alqueria dels Frares, abans d'en Ciscar, va ser finalment venut, el 1513, al senyor d'Oliva Seraf de Centelles, ra per la qual va acabar integrant-se en ple domini al comtat d'Oliva. S'emplaava en l'encreuament del cam de Rafelcofer a la marjal de Piles i l'antic cam reial de Gandia a Oliva. La Rectoria de Rafelcofer va ser creada el 1535 en el marc d'aquell darrer intent per a controlar i cristianitzar els mudjars, de la part nord del terme de Rebollet; les Alqueries i l'Alcudiola, aleshores ja batejats a la fora.
Va quedar despoblada amb l'expulsi dels moriscs quan comptava amb uns 36 focs o cases, s a dir, uns pocs ms que l'Alqueria de la Comtessa, que s va ser repoblada i que va comptar amb una carta pobla de 1611. L'Alqueria de la Comtessa provenia d'una fundaci posterior a l Alqueria dels Frares, que tamb era nomenada l'Alqueria Nova i va ser creada cap a 1480.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247694" title="Projecte Gutenberg" nonfiltered="994" processed="992" dbindex="96129">
El Projecte Gutenberg s un recull de llibres electrnics lliures que va ser ideat el 1971 (desprs va passar a la xarxa). Recull obres que han passat al domini pblic, especialment obres de referncia i clssics de la literatura. La versi principal s en angls, tot i qie estan sorgint seccions en altres llenges majoritries. Desprs de ser finanat i hostatjar per la Universitat d'Illinois, des del 2000 est emparat per una fundaci independent

Enllaos externs.
Seu del projecte;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247695" title="KNM-ER 3733" nonfiltered="995" processed="993" dbindex="96130">
El KNM-ER 3733 s un espcimen d'un crani adult d' Homo ergaster d'una edat de 1,75 milions d'anys i va ser trobat a Koobi Fora, al llac Turkana (Kenya) el 1975.

Es tracta d'un dels cranis ms complets que s'han trobat d'aquesta espcie. Mostra una capacitat cranial major a la de qualsevol homnid anterior, uns 850 cm. El crani es baix i amb una base molt ampla. T un gran rbita ssia sobre les conques, separat del front per un solc ben marcat. Els ossos nassals sobresurten de la resta de la cara. Els seus queixals sn relativament ms petits que en els australopitecs, Paranthropus i Homo rudolfensis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247696" title="Pont de Sant Antoni de la Grella" nonfiltered="996" processed="994" dbindex="96131">
 

El pont de Sant Antoni de la Grella, tamb anomenat pont de Sispony, s un pont d'origen romnic, refet a meitat del s.XX, situat al costat de la capella de Sant Antoni de la Grella i del cam ral que unia les parrquies d'Andorra la Vella i la Massana. 

s una senzilla construcci en albardilla, amb un sol ull d'arc de mig punt rebaixat, amb les dovelles sense tallar. Disposa de muralleta i calada empedrada. La seva llargada s de 21,20 m. i la seva alada mxima de 5,55 m.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247697" title="Dseta Ursae Majoris" nonfiltered="997" processed="995" dbindex="96132">







Zeta Ursae Majoris (  UMa) o Mizar s una estrella de la constellaci ssa Major (Ursa Major) i s la segona estrella des del final del mnec del Cullerot. El seu nom tradicional s Mizar un mot que prov de l'rab       mi'zar, que significa una cintura o una faixa. Mizar s de la magnitud aparent 2,27 i del tipus A1 V. Si tenim una bona vista podem veure una companya feble just a l'est, anomenada Alcor o 80 Ursae Majoris. Les dues sn anomenades sovint el cavall i el genet, i l'habilitat per veure la segona s considerada una prova tradicional de la vista. Les dues estrelles estan a ms de un quart d'any-llum l'una de l'altre, encara que el seu moviment propi mostra que es mouen juntes, encara no se sap si formen una autntic sistema estellar binari, i no una binria ptica com es creu actualment.

Es van descobrir ms components amb la invenci del telescopi i de l'espectroscpia; un objectiu bell, i fcil de resoldre, Mizar fou la primera binria telescpica descoberta molt probablement per Benedetto Castelli qui deman a Galileo Galilei que l'observs l'any 1617. Galileu deix una descripci detallada de l'estrella doble. Ms tard cap a 1650, Giovanni Battista Riccioli escrigu que Mizar es mostrava com a doble. La secundria Mizar B, s de la magnitud 4,0 i de la classe espectral A7, i est a unes 380 UA de la primria; les dues estan milers d'anys per voltar l'una en torn l'altra. Mizar A esdevingu la primera binria espectroscpica en ser descoberta, per Pickering l'any 1889. Les dues components sn ambdues unes 35 vegades ms brillants que el Sol, i volten una en torn l'altre en uns 20 dies. Ms tard es va descobrir que Mizar B era una binria espectroscpica tamb. L'any 1996 els components de la binria Mizar A foren representades en molt alta resoluci usant el Prototipus d'Interfermetre ptic de l'Armada dels Estats Units.

El sistema complet de cinc estrelles est a uns 78 anys-llum del nostre Sol. Els components sn membres de del Grup d'estrelles de l'ssa Major, un grup d'estrelles en la major part dispers que comparteixen un origen com, que es dedueix del seu moviment propi.



 Enllaos externs .
Plana d'astronomia amb referncies a Mizar;
SIMBAD;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247698" title="Llista de marcgravis de Carntia" nonfiltered="998" processed="996" dbindex="96133">
Llista dels macgravis coneguts de Carntia:

Part del Friule 796-828;
Marcgravis particular desconeguts 828-907;
Uni a Baviera 907-976;
Enric I el Jove 976-978 (fill de Bertold, comte de Scheyern);
Ot I de Waiblingen (duc de Francnia) 978-982 (fill de Conrat II duc de Lorena);
Enric I (segona vegada) 982-989;
Uni a Baviera 989-995;
Ot I (segona vegada) 995-1004;
Conrat I el Vell (duc de Francnia) 1004-1011;
Adalber d'Eppenstein 1012-1035;
Conrat II el Jove (fill de Conrat I) 1035-1039;
Interregne 1039-1047;
Gelf 1047-1055 (fill de Gelf II comte d'Altorf);
vacant 1055-1056;
Conrat III  1056-1061 (nebot de Conrat II);
Bertold el Barbut (duc de Zahringen) 1061-1072;
Marcuard (fill d'Adalber) 1072-1076;
Liutpold (fill) 1076-1090;
Enric II (germ) 1090-1122 (marcgravi d'stria i Carniola);
Enric III d'Ortenburg 1123-1124;
Engelbert II (germ) 1124-1134 (marcgravi d'stria i Carniola);
Ulric I (fill) 1134-1144;
Enric IV (fill) 1144-1161;
Germ (germ) 1161-1181;
Ulric II (fill) 1181-1201;
Bernat (germ) 1201-1256;
Ulric III (fill) 1256-1269;
Felip (germ) 1269-1270 (patriarca d'Aquileia);
Premislau Ottokar 1269-1276 (duc d'ustria i rei de Boemia);
Rodolf d'Habsburg 1276-1286 (duc d'ustria);
Meinard de Gortz (Meinard IV comte de Tirol) 1286-1295;
Ot II (fill) 1295-1310 (conte de Tirol);
Llus (germ) 1295-1305;
Enric V (germ) 1295-1335;
Ot III l'Alegre 1335-1339;
Albert II d'Habsburg 1335-1358 (duc d'ustria);
Margarida de Tirol i Llus de Brandenburg (nominals) 1342;
Frederic d'Habsburg 1358-1362 (duc d'ustria);
Rodolf IV d'Habsburg  1358-1365 (duc d'ustria);
Albert III d'Habsburg 1365-1395 (duc d'ustria);
Leopold III d'Habsburg 1379-1386 (duc d'ustria);
Guillem el Cortes 1386-1406 (duc d'ustria);
Ernest Ferro 1406-1424 (duc d'ustria);
Frederic III (emperador 1458-1493) 1424-1493 (duc d'ustria);
Uni a ustria 1458-1521;
Ferran I (emperador 1558-1564) 1521-1564 (duc d'ustria);
Carles  1564-1590 (duc d'ustria);
Ferran II (emperador 1619-1637) 1590-1637 (duc d'ustria);
Uni a ustria 1619-1918;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247699" title="Gallina Parads" nonfiltered="999" processed="997" dbindex="96134">


La gallina Parads va ser creaci de Salvador Castell i Carreras i fills a la Granja Parads de l'Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar, l'any 1916.

Origen de la gallina Parads.

L'objectiu de Salvador Castell i Carreras era obtenir una gallina de gran volum i de carn molt fina -que supers la Prat-, per amb una posta raonablement bona. La Prat Lleonada i la Prat Blanca sempre han tingut una bona qualitat crnia, per no equiparable a les ms famoses com les Mans, Bresse, Houdan, Gournay, Gatinais, Malinas, Sussex i Surrey.

Finalment, Castell va publicar la frmula o encreuaments que va emprar per obtenir la Parads. Va partir de les races Prat, Orpington i Rhode Island. Si b primer va intentar fer-la roig lleonada, diu que se li va fer difcil fixar aquesta coloraci i aleshores va decidir partir de la varietat blanca de les esmentades  races. Es van encreuar galls Orpington amb gallines Prat, i les gallines obtingudes es van encreuar al seu torn amb galls Rhode Island. La descendncia es va reproduir en poblaci tancada tot aplicant el patr establert per anar seleccionant i purificant la descendncia segons el tipus desitjat.

L'any 1924, el seu fill Enric presentava aquesta nova raa en el II Congrs Mundial d'Avicultura, a la qual va posar el nom de "Parads" fent honor a la Granja Parads de l'Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar, lloc on va ser obtinguda.

Descripci de la raa Parads.

El gall i la gallina eren completament blancs, incloses les potes, amb un pes que oscillava al voltant dels 3,5 i el 3 quilos, respectivament. Les orelletes eren blanc rosat. La cresta, la cara i les barballeres, roig viu. Els ous, de closca rosada. I les potes, clares.

La raa Parads era de gran vigor, carn abundosa, de fcil engreix, i molt apta per a fer capons. Era bastant preco, i presentava una posta mitjana de 180-200 ous, que eren de grandria mitjana a grossa i de closca rosada.

Dringen, en el seu clssic llibre d'avicultura, diu que amb l'obtenci d'aquesta raa, l'Estat espanyol es posava al nivell d'altres estats pel que fa a aviram de carn molt fina i blanca.

Situaci actual.

La raa va desaparixer pels voltants de l'any 1975, probablement per manca d'inters comercial, que havia estat el motiu del seu origen. Malgrat tot, sembla sser que en aquests moments alguns avicultors afeccionats de fora del Principat de Catalunya estan treballant en la seua reconstituci: darrerament s'han vist de nou alguns exemplars de color -no els blancs- per les exposicions, alguns dels quals ja han estat adquirits per criadors catalans. Per aquest fet, i perqu es tracta d'una raa sinttica de la qual se'n coneix les races formadores, existents encara, coneixent el procs que es va seguir i el patr, no es considera oport catalogar-la com una raa extingida.

Bibliografia.

 Agenjo, C.: Enciclopedia de avicultura. Espasa-Calpe. Madrid, 1950.
 Castell, S.: La raza Catalana del Prat. Mundo Avcola, 28: 104-107. Any 1924.
 Castell, S.: La raza Catalana del Prat. Mundo Avcola, 33: 281-284. Any 1924.
 Castell, S.: La raza Catalana del Prat. Mundo Avcola, 35: 329-331. Any 1924.
 Castell, S.: La raza Catalana del Prat. Mundo Avcola, 36: 371-374. Any 1924.
 Castell, S.: Las Gallinas y sus Productos. Ministerio de Agricultura espanyol. Madrid, 1953.
 C.E.A.S (Criadores Espaoles de Aves Selectas): Libro espaol de patrones avcolas. Ediciones Gea. Barcelona, 1953.
 Francesch, A.: Funcionamiento de la conservacin de razas de gallinas autctonas en Catalua. Archivos de Zootecnia, vol. 47 (178-179): 141-148. Any 1998.
 Francesch, A.: Gallinas de raza. Coleccin Biblioteca Avcola. Arte Avcola Publicaciones. Valls, 1998.
 Orozco, F.: Razas de gallinas espaolas. MAPA. Madrid, 1989.
 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 214-216.
 Saraza, R.: Mapa Ganadero Espaol. Anales de la Facultad de Veterinaria de Len, IV (4). Lle, 1958.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247701" title="Taifa de Carmona" nonfiltered="1000" processed="998" dbindex="96135">
L'emirat de Carmona fou un petit estat musulm amb centrre a la ciutat de Carmona que va existir del 1029 al 1051 i del 1145 al 1148.

El va fundar Muhammad ben Abdallah el 1029, que va instaurar la dinastia anomenada dels Beni Binzel o Banu Birzal. El 1031 Mlaga va ocupar Carmona, per Muhammad va restablir el seu domini el 1036. Va governar fins el 1042 en qu el va succeir Ishak al-Arish Mostandir. El 1051 el Regne de Sevilla va ocupar Carmona i la va conservar fins el 1091 quan va passar als almorvits.

El 1145 el cadi local es va fer independent i va reconixer la sobirania de Crdova, per molt poc desprs va reconixer a l'emir de Granada (1145-1147) per tornar a dependre de Crdova del 1147 al 1148. En aquest darrer any fou ocupada pels almohades que la van conservar fins el 1229. Llavors va passar al poders regne de Mrcia i dos anys desprs (1231) a Sevilla fins el 1233 en qu va tornar a Mrcia. Els almohades la van recuperar efmerament el 1238 per el 1242 va reconixer als Hfsides de Tunsia (1242-1246). El 1246 fou ocupada pels castellans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247702" title="Audincia dels Confines" nonfiltered="1001" processed="999" dbindex="96136">
La Audincia dels "Confines de Guatemala y Nicaragua" fou una divisi administrativa americana erigida per Reial Cdula del 20 de novembre de 1542 junt amb la Reial Audincia de Lima; les dues noves audincies es van repartir la jurisdicci de l'audincia de Panama que havia estat suprimida. Inclogu les antigues governacions de Guatemala, Hondures, Chiapas i Nicaragua, que foren suprimides. 

El 1552 es va restaurar la governaci d'Hondures, el 1561 es va crear la de Soconusco, el 1565 es va restaurar la de Nicaragua i el 1574 es va crear la de Costa Rica.

La seva capital inicial fou Santiago, per es va establir el 13 de setembre de 1543 a la vila de Valladolid de Comayagua. En aquest mateix any es va ordenar la incorporaci a l'audincia del Yucatn, per no es va fer efectiva fins que per Cdula de 7 de juliol de 1550 Yucatn fou separada de l'Audincia de Mxic i unida a la dels Confines. L'any 1544 la capital es va traslladar a Gracias a Dios (16 de maig de 1544) i per Cdules de 25 d'octubre de 1548 i 1 de juny de 1549 es va establir a la ciutat de Santiago de Guatemala. Per Reial Cdula de 20 de gener de 1553 li fou incorporada la provncia de Soconusco.

El 8 de setembre de 1563 la Audincia fou traslladada a Panam limitant a l'est  amb el riu Darien i la costa fins el riu Ula; i a l'oest la costa des de Buenaventura fins a la badia de Fonseca. La resta dels antics territoris van passar a Nova Espanya. 

El 15 de gener de 1568 fou restablerta, per el Yucatn va passar definitivament a l'Audincia de Mxic. Des llavors ja fou coneguda com Audincia de Guatemala.

 Llista de governants de l'Audincia dels Confines .

Alonso de Maldonado 1543-1548;
Alonso Lpez de Cerrato 1548-1557;
Rodrguez de Quesada (inter) 1557-1558;
Ramrez de Quiones (inter) 1558-1559;
Juan Nuez de Candecho 1559-1563;
Audincia de Panam 1563-1568;
Alonso de Casaos 1568-1575;
Diego de Artieda y Cherino 1576-1578;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247703" title="Colom Capibec" nonfiltered="1002" processed="1000" dbindex="96137">
El colom Capibec s una raa prpia de Catalunya.

Origen.

Aquesta raa va sser creada cap al 1900 pel columbfil catal Salgot. Sembla sser que procedia de l'encreuament entre el colom de Vol Catal i la Figureta. Aquesta darrera raa, encara que habitualment se la considera colom de fantasia, t bones aptituds de vol. El Capibec es va criar per la seua bellesa -tenia una gran finor i esveltesa,i una gran suavitat de plomatge- i tamb s'utilitz per al vol.

El seu carcter era summament dcil i tranquil, per al mateix temps espavilat. Era bon volador i ho feia en estol.

Petit i elegant.

El colom capibec era un colom petit (170-230 g), elegant i de posat vertical. El cap era tamb petit i planer al capell, cosa que li donava un aspecte quadrat ("cap d'avellana"). El seu bec era curt, ms curt que en el Vol Catal, mai rabassut. Lleugerament inclinat cap avall, i de coloraci segons el plomatge. Les carncules nasals eren d'un color blanc purpuri. Els ulls se situaven a la part anterior lateral del cap. L'iris era de color blanc perla, amb una orla esquitxada de rogenc a la part exterior, ulls de peix. La nineta era marcadament petita. Els rivets oculars eren fins, llisos i d'un color clar. 

El coll era llarg o mitjanament llarg i amb una ploma molt sedosa a la part de davant ("venera"o "rofil"). Era estret a la gola i bastant ample a la seua base. El pit era ample, prominent i arrodonit.

L'espatlla era ampla entre els braos i progressivament ms estreta cap a la cua. Mantenia una inclinaci respecte de l'horitzontal d'uns 45. Les ales eren mitjanament llargues, proporcionades, ben aferrades al cos, descansant sobre la cua sense entrecreuar els seus extrems. La cua era estreta, d'un mxim de ploma i mitja d'ample. Les potes eren una mica ms curtes que en el colom de Vol Catal, per no li restaven esveltesa. Les canyes estaven netes de plomes i eren de color vermell llustrs. Tenia una tendncia, heretada de la Figuereta, de parrupar enfilada sobre els dits davanters.

Menys fort que el Vol Catal.

El Capibec no presentava la mateixa amplitud de vol que el colom de Vol Catal: el tenia menys fort i feia girs i tombs ms suaus, per  mostrava un sentit de l'orientaci ms elevat.

Llisos, enters, nevat, suau.

En la raa es podien trobar, principalment, animals "llisos" o "enters" i "cues blanques" (que eren els ms tpics), "ales blanques" o el "cap de frare". El plomatge ms corrent entre els llisos era el blau barrat, el blau escatat o "nevat", el "suau", el negre, el roig i el groc.

Bibliografia.


 Antonin, J.: Revisin y Estado Actual de las Razas de Palomas Espaolas. Arte Avcola, 13. Any 1996.
 Castell, S.: Colombofilia. Estudio completo de las Palomas Mensajeras. Su cultivo, educacin y Aplicaciones. Telegrafa Alada y Sport. Biblioteca del Avicultor, volum II. Barcelona, 1894.
 Cavanilles, J.: Historia Natural de las Palomas Domsticas de Espaa y Especialmente Valencia. Anales de Historia Natural, I: 146. Any 1977.
 Drigen, B.: Tratado de Avicultura. Especie y razas. Volum I. Gustavo Gili, Barcelona, 1931.
 FAO: World watch list for domestic animal diversity. Sherf, B. (editor). FAO. Roma, 2000.
 Levy, W. M.: Encyclopedia of Pigeon Breeds. TFH Publicacions, Inc. Jersey City. Any 1965.
 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 245-246.
 Prat, P.: Afici pels coloms i els seus vols a Menorca (segles XIX i XX). Menorca, any 2002.
 Wendell, M. L.: Encyclopedia of Pigeon Breeds. Levi Publishing Co. Sumter. Carolina del Sud, Estats Units, 1996.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247704" title="Colom Coll pelat" nonfiltered="1003" processed="1001" dbindex="96138">
El colom coll pelat, d'aparena molt rara, s'anomena aix perqu presenta el coll enterament lliure de plomes, amb una garlanda blanca a la base ("corona"). s una raa de colom prpia de Catalunya.

Origen.

Ja s'esmenta a principis del segle XX, tot i que molt probablement els seus orgens es remunten a la presncia musulmana a la Pennsula Ibrica.

Morfologia.

Colom mitj, presenta un cap pla i les cames netes de plomes. Els ulls sn sempre blancs o perlins, i el bec, de banya. La carncula nasal s de grandria mitjana i blanca. El plomatge, ros, i la cua, blanca. Les ales reposen sobre la cua. En els exemplars purs, el coll s sempre ben net de plomes, per s'observa tota una gradaci en la superfcie plomada en els exemplars encreuats. A l'hivern, aquesta zona  nua presenta petits canons de ploma. 

Estat actual de la raa.

Actualment noms hi ha un criador a Valls que es dediqui a aquesta raa, poc atractiva per realment interessant. El seu cens s d'uns 15-20 exemplars tan sols.

Curiositats.

Hi ha una curiosa ancdota d'un criador de Madrid que en tenia, per que se'ls va menjar tot pensant que estaven malalts...

Referncies.

 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 245-246.
 Wendell, M. L.: Encyclopedia of Pigeon Breeds. Levi Publishing Co. Sumter. Carolina del Sud, Estats Units, 1996.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247706" title="The Pacific Age" nonfiltered="1004" processed="1002" dbindex="96139">


The Pacific Age s el set disc del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Fou publicat al mes de setembre del 1986.

The Pacific Age compta amb la collaboraci a la producci, com en el cas de l'anterior disc (Crush), de Stephen Hague; per tant, continua amb el seu estil, orientat cap al pop. Vingu precedit per l'edici del senzill "If you leave", incls a la banda sonora de la pellcula "Pretty In Pink", i que signific el seu xit ms important als Estats Units; per OMD van refusar d'incloure aquest tema al nou lbum. Els germans Graham i Neil Weir (que ja venien tocant amb OMD des del 1984) foren considerats com a membres de ple dret del grup. D'altres msics que participaren a les sessions d'enregistrament foren Kamil Rustam i el mateix Stephen Hague, que a ms va co-escriure dues canons.

El disc s'obre amb "Stay (The Black Rose and the Universal Wheel)", un tema de so dens i complex, amb cors femenins i la secci de metall dels germans Weir. El senzill "(Forever) live and die" els retorn als primers llocs de les llistes britniques, per els que s'extragueren posteriorment ("We love you" i "Shame", en una nova versi) no pogueren repetir aquest xit, i aix "The Pacific Age" tingu ms xit a Amrica que al continent europeu.

Poc desprs de l'edici de "The Pacific Age", els germans Weir decidiren d'abandonar el grup, que torn a prendre la forma de quartet.

Temes.

CDV 2398.

 Stay (The Black Rose and the Universal Wheel) - 4:23;
 (Forever) live and die - 3:38;
 The pacific age - 3:59;
 The dead girls - 4:46;
 Shame - 4:14;
 Southern - 3:40;
 Flame of hope - 2:40;
 Goddess of love - 4:30;
 We love you - 4:08;
 Watch us fall - 4:13;

Senzills.

1. (Forever) live and die // This town (26 d'agost de 1986)

2. We love you // We love you (Dub) (10 de novembre de 1986)

3. Shame // Goddess of love (13 d'abril de 1987)




Dades.

 Orchestral Manoeuvres in the Dark:

Martin Cooper: Teclats, saxfons.

Andy McCluskey: Veus, teclats, baix.

Paul Humphreys: Teclats, percussi, veus.

Malcolm Holmes: Bateria, percussi.

Graham Weir: Tromb, teclats, guitarra.

Neil Weir: Trompeta, baix.

 Stephen Hague: Teclats, guitarra.

 Kamil Rustam: Guitarra.

 Veus addicionals: Aliss Terrell, Yvonne Jones, Carole Fredericks.

 Disseny de portada: Mick Haggerty. Fotografies: Claus Wickwrath.

 Produt per Stephen Hague. Enginyer de producci: Tom Lord-Alge.

 Temes compostos per Orchestral Manoeuvres in the Dark excepte "We love you" i "Watch us fall", compostos per O.M.D./Hague.

 Enregistrat als estudis:

Studio de la Grande Arme, Pars (enginyer de so: Tom Lord-Alge, assistents: Philippe Lafont i Frdric Defaye). 

Amazon Studios, Liverpool (enginyers de so: Peter Coleman i Keith Andrews, assistents: Andrew Harmon i Paul Silkinson). 

Mark Angelo Studios, Londres (enginyers de so: Mark Lusardi i Mike Day).

Mayfair Studios, Londres (enginyer de so: Tony Richards, assistent: Kevin Whyte).

 Mesclat als estudis Studio de la Grande Arme, Pars (enginyer: Tom Lord-Alge).

 Masteritzat a Tape One (Londres) per Jack Adams.

Informaci addicional.

 El tema "Southern" inclou trossos samplejats de discursos de Martin Luther King.

Enllaos externs.

 Informaci sobre l'lbum a la pgina del grup;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247707" title="Vaca pirinenca" nonfiltered="1005" processed="1003" dbindex="96140">

La vaca pirinenca procedeix dels bovins rossos de Centreuropa, que van arribar a la Pennsula Ibrica a travs dels Pirineus cap al 1700-600 aC, en onades diverses de la migraci dels pobles indoeuropeus.

Extensi geogrfica d'aquesta raa.

s una raa que encara t una gran similitud amb l'alemanya Gelbvieh i la francesa Rossa d'Aquitnia, originries ambdues, tamb, del tronc ros centreeuropeu esmentat abans.

Tot i que s als Pirineus occidentals i darrers contraforts de la Serralada Cantbrica on es troba en major puresa, l'rea geogrfica d'aquesta raa s'estenia pels dos vessants del Pirineu, des del Pas Basc fins a Catalunya, i per l'Arija, els Alts Pirineus i l'Alta Garona. A mitjans de segle XX s'estenia al llarg de tot Baztan, Hezcona, Roncal i Burguete, a Navarra; Canfranc i Ans, a Osca, i tamb per Lleida. Als anys quaranta, tamb n'hi havia a la Garrotxa.

Una raa amb gran variaci.

La vaca pirinenca t molta variaci. A grans trets, la seua descripci pel que fa a Catalunya s la segent:

 Alada de les vaques: 1,40 - 1, 42 m.
 Longitud corporal: 1,65 - 1,70 m.
 Permetre torcic: 1,90 - 2,0 m (mascle) i 1,80 m (vaca).
 Gropa: 0,55 de longitud per 0,50 d'amplada.
 pes viu: 850-880 quilos (mascle) i 590-600 quilos (vaca);

Aquest elements mtrics sn sensiblement ms elevats que els de la mitjana racial. Probablement hi contribueix un entorn ms propici, puix que el tipus descrit es refereix al tipus de les valls, ms gran i pesant (l'altre corresponia a una vaca no gaire alta, d'1,17 m d'alada al carenar, i uns 325 quilos de pes viu). Aquesta millora de format tamb es podria deure al fet que a Catalunya predominava la variant ms grossaLa producci lletera estava a l'entorn dels 1200-1400 litres/any, i es destinava sobretot a l'elaboraci de mantega.

El pelatge s sempre de color de blat, ms o menys clar, ms aviat rogenc una mica pujat. Li sn tpiques les degradacions del color a l'entorn dels ulls ("ull de perdiu"), musell, axilles, bragada i extremitats; de vegades, tamb al llarg del dors. Un signe de puresa s que no hi hagi cap pl d'un altre color i que les mucoses siguin de color rosa, aix com que les banyes siguin blanques, i les pelles, una mica groguenques. El tipus antic tenia un braguer petit, amb abundants pls llargs "de llop"; a la raa actual, aquests pls no hi sn.

Raa de triple aptitud.

La raa pirinenca s'explotava tradicionalment en triple aptitud: treball, llet i carn. Una bona constituci muscular i gran temperament li donaven una bona aptitud mecnica per al conreu de la terra i per a l'arrossegament; tenien molta fama les parelles de bous. Les vaques de les valls tamb eren munyides. A causa d'una millor alimentaci, no donaven llet solament per al consum propi, sin tamb per elaborar formatge -b amb llet noms de vaca, b mesclada amb llet d'ovella-. Donaven uns 8-10 litres de llet al dia, amb un contingut en greix de ms del 5%, caracterstica genrica que s'ha mantingut fins avui dia. Els vedells o les vedelles se sacrificaven al voltant dels sis mesos, amb un pes viu d'uns 150 quilos.

Fins a mitjans del segle XIX, l'explotaci d'aquest bestiar es feia a l'aire lliure, i a mitjans de maig les vaques i llurs cries es portaven a les pastures d'alta muntanya. All es feia l'acoblament en llibertat, sense elecci dels braus. La vaca es reprodua b i era altament fecunda.

Als anys setanta del segle XX, a causa de la poltica de protecci de races autctones per part de l'Administraci, s'impuls la cria de la raa pirinenca. Per al mateix temps es van introduir races especialitzades en carn -com la Llemosina i la Xarolesa- i en llet -com la Frisona-. Aquesta mena d'encreuaments van comportar la progressiva desaparici de la raa en moltes contrades.

Al Principat de Catalunya existeix l'Associaci Catalana de Ramaders de Vac de Raa Pirinenca (ASPIC), agrupada dins de la Confederacin Nacional de Asociaciones de Criadores de Ganado Vacuno Pirenaico (CONASPI).

El llibre genealgic t 31.000 animals inscrits (any 2002).

Notes.



Bibliografia.

 Aparicio, G.: Zootecnia Especial (Etnologa Compendiada). Imp. Moderna. Crdova, 1960.
 Arn, S.: Ganado vacuno. Explotacin econmica del vacuno de Carne, Leche y Trabajo. Grficas Yages. Madrid, sense any.
 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 245-246.
 Saraza, R.: Mapa Ganadero Espaol. Anales de la Facultad de Veterinaria de Len, IV (4). Lle, 1958.
 Sierra, I.; Jordana, J.; Payeras, L.; Fresno, M.: Situacin Actual de las Razas Bovinas del Nordeste Espaol y de las Islas. Bovis, 81: 51-83. Any 1998.
 Torrent, M.: La raa vaquina pirinenca a Catalunya. Fulls de Divulgaci Agropecuria de l'Obra Agrcola de la Caixa de Pensions, 8. Barcelona, 1984.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247708" title="Ratpenat de xarretera de Hayman" nonfiltered="1006" processed="1004" dbindex="96141">

El ratpenat de xarretera de Hayman (Micropteropus intermedius) es troba a Angola i a la Repblica Democrtica del Congo.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247710" title="Syconycteris" nonfiltered="1007" processed="1005" dbindex="96142">

Syconycteris s un gnere de ratpenats de la famlia Pteropodidae.

Comprn les segents espcies:

 Syconycteris carolinae;
 Syconycteris hobbit;
 Syconycteris australis;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247711" title="Ratpenat llenguallarg d'Halmahera" nonfiltered="1008" processed="1006" dbindex="96143">


El ratpenat llenguallarg d'Halmahera (Syconycteris carolinae) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247713" title="Ivan Tibau i Ragolta" nonfiltered="1009" processed="1007" dbindex="96144">


Ivan Tibau i Ragolta (Lloret de Mar, 27 de gener de 1973) va ser un jugador d'hoquei patins catal, que actualment s entrenador d'un equip base del CH Lloret.

Ha estat internacional per la selecci catalana en diverses ocasions. Ha estat capit de Catalunya des del Campionat del Mn "B" de Macau 2004 fins la seva retirada de la selecci catalana el 29 de desembre de 2007 coincidint amb el partit que enfront Catalunya a l'equip mundial del Reno World All Stars. Pocs dies abans, el 24 de desembre, Tibau va rebre un acte d'homenatge a la seu de la Uni de Federacions Esportives de Catalunya. 

El 19 de setembre de 2003 anunci en declaracions a Catalunya Rdio que no tornaria a jugar amb la selecci espanyola, tot i que la catalana no pogus competir oficialment. La decisi, tamb considerada pel porter catal Jaume Llaverola, fou presa a conseqncia de la seva exclusi de la convocatria del Campionat del Mn "A" de Portugal argumentada, segons els jugadors, per haver demostrat sempre preferncia a jugar per la selecci catalana que l'espanyola. Les declaracions li va costar l'expulsi del combinat espanyol, on Tibau havia jugat gaireb sempre durant els darrers anys.

Al finalitzar la temporada 2007-2008, Tibau anunci la seva retirada com a jugador i accept la proposta de dirigir el CH Lloret que li va fer Albert Pons, entrenador del primer equip d'aquell moment. Tibau, a ms a ms, ha estat treballador de Caixa de Girona a Blanes i regidor d'Esports de l'Ajuntament de Lloret de Mar per CiU.

A les 18h. del 31 d'agost de 2008, en el marc del XXIII Torneig Dona Marinera, es disput a Lloret de Mar un partit entre l'equip local i la selecci catalana per retre-li homenatge, que finalitza amb el resultat de 3 a 6. La presentaci de l'acte es feu el 7 d'agost amb una roda de premsa en la que hi participaren: Joan Riera, vicepresident i delegat territorial a Girona de la Federaci Catalana de Patinatge; Jordi Camps, seleccionador catal de l'equip snior mascul d'hoquei patins; i el mateix Ivan Tibau.

Palmars com a jugador.
 Igualada HC .
 1 OK Lliga / Lliga espanyola ;
 3 Copes d'Europa;

 Selecci catalana .
 1 Campionat del Mn "B" (2004) ;

 Selecci espanyola .
 1 Campionat del Mn "A" ;
 2 Campionats d'Europa;

Palmars com a entrenador.
 cap;

Referncies.


Enllaos externs.
Tibau renuncia a la selecci espanyola d'hoquei patins;
Tibau es retira de la selecci catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247715" title="Pupilla" nonfiltered="1010" processed="1008" dbindex="96145">

La pupilla s un orifici en la part central de l'iris per al pas de la llum. Es tracta d'una obertura dilatable i contrctil de color negre amb la funci de regular la illuminaci que li arriba a la retina, a la part posterior de l'ull. Tamb s'anomena "la nineta de l'ull". La grandria de la pupilla est controlada per dos msculs: l'esfnter de la pupilla la tanca i el dilatador de la pupilla l'obre. El reflex fotomotor de la pupilla s'examina amb una llanterna durant l'exploraci neurolgica. Aquest reflex, on participen els nervis cranials II i III, consisteix en la constricci de la pupilla com a resposta a la illuminaci. Quan penetra la llum en un ull, les dues pupilles es constrenyen (reflex consensual) perqu cada retina envia fibres a les cintes ptiques d'ambds costats. El mscul esfnter de la pupilla est innervat per fibres parasimptiques; per aix, la interrupci d'aquestes fibres determina una dilataci de la pupilla per l'efecte desinhibit del mscul dilatador. El primer signe de compressi del nervi oculomotor s un reflex fotomotor lent ipsolateral.

  
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247718" title="Emirat de Crdova" nonfiltered="1011" processed="1009" dbindex="96147">

L'emirat de Crdova ( en rab:            , Im rat Qur uba) fou un emirat musulm amb capital a Crdova. Inicialment es tract d'un valiat dependent del califat de Damasc (emirat dependent de Crdova, de fet valiat de l'ndalus), fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents (emirat independent de Crdova o emirat omeia de Crdova).

Histria.

Emirat dependent.

Desprs de la rpida conquesta musulmana de la pennsula Ibrica (711 - 718), aquesta es constitueix com una provncia depenent del califat de Damasc. Els seus governants van fixar la seva capital a la ciutat de Crdova i van rebre del califa de Damasc el ttol de val o emir. 

En aquell moment la poblaci musulmana peninsular estava formada per rabs installats a les ciutats, berbers situats en les zones rurals i siris, que havien format les primeres forces invasores. Aquestes tnies es van enfrontar entre si per a fer-se amb el major nombre de terres i van sumir a la pennsula en una endmica guerra civil fins a l'aparici d'Abd-ar-Rahman I. 

L'any 750, els abbssides van enderrocar la Dinastia Omeia que en aquells moments estava en el poder al Califat de Damasc, ordenat l'assassinat de tots els seus membres. Abd-ar-Rahman I, que havia aconseguit escapar-se de la matana omeia fugint de Damasc, va aconseguir arribar el 756 a l'ndalus, proclamant-se emir desprs de conquerir la ciutat de Crdova. L'any 733 s'independitz de la nova capital abbssida, Bagdad, una independncia que fou poltica i administrativa, mantenint aix la unitat espiritual i moral al continuar el vincle religis amb el califat abbssida.

Emirat independent.
El veritable organitzador de l'emirat independent va ser Abd-ar-Rahman II que va delegar els poders en mans dels visirs i va assolir una islamitzaci de la pennsula, reduint considerablement el nombre de cristians en territori musulm (anomenats mossrabs o dhimms) 

Les disputes entre rabs i berbers no van cessar desprs de la proclamaci de l'emirat independent, el que va permetre la reorganitzaci dels regnes cristians al nord, donant inici a la Reconquesta, encoratjada per la poltica pro-rab mantinguda per la dinastia omeia, el que va provocar nombroses revoltes protagonitzades per muladites, que van arribar a posar en perill l'existncia del propi emirat. 

Amb l'arribada al tron d'Abd-ar-Rahman III l'any 912 la decadncia poltica de l'emirat era un fet. Per a imposar la seva autoritat i acabar amb les revoltes i conflictes que arrasaven la pennsula es va proclamar califa el 929 donant origen al califat de Crdova.

Emirs de Crdova.
Emirat dependent.


Emirat omeia independent.
756-788: Abd-ar-Rahman I ad-Dkhil;
788-796: Hixam I;
796-822: Al-Hkam I;
822-852: Abd-ar-Rahman II;
852-886: Muhmmad I;
886-888: Al-Mndhir;
888-912: Abd-Allah ibn Muhmmad;
912-929: Abd-ar-Rahman III;


Vegeu tamb.
Dinastia omeia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247721" title="Llista de reis de Corea" nonfiltered="1012" processed="1010" dbindex="96148">
llista dels principals  reis de la pennsula de Corea:

 Colonia xinesa de Han (108 aC a 37 aC) .

 Regne de Kokuryo (37 aC  a 668 dC) .

 Tongmyong Wang  37-19 aC;
 Yurimyong Wang  19 aC-18 dC;
 Taemusin Wang  18-44;
 Mingjung Wang  44-48;
 Mobong Wang  48-53;
 Taejo Taewang  53-146;
 Chadae Wang  146-165;
 Sindae Wang  165-179;
 Kogukchong Wang  179-197;
 Sangsang Wang  197-227;
 Tongchong Wang 227-248;
 Chungchong Wang  248-270;
 Sochong Wang  270-292;
 Pongsang Wang   292-300;
 Michong Wang  300-331;
 Kogukwong Wang  331-371;
 Sosurim Wang  371-384;
 Kogukyang Wang  384-392;
 Kwangaeto Wang  392-413;
 Changsu Wang 413-491;
 Munja Wang  491-519;
 Anjang Wang  519-531;
 Angwong Wang  531-545;
 Yangwong Wang  545-559;
 Pyongwong Wang  559-590;
 Yonyang Wang  590-618;
 Yongnyu Wang  618-642;
 Pojang Wang 642-668;
 A Silla 668;

 Regne de Paekche (18 aC a 660 dC) .

 Ongjo Wang 18 aC-28 dC;
 Taru Wang  28-77;
 Kiru Wang 77-128;
 Kaeru Wang 128-166;
 Kusu Wang 166-214;
 Sabang Wang 214-234;
 Koyi Wang 234-286;
 Chaekkyo Wang 286-298;
 Punso Wang 298-304;
 Piryu Wang 304-344;
 Kye Wang 344-346;
 Kunchogo Wang 346-375;
 Kungusu Wang 375-384;
 Chimnyu Wang 384-385;
 Chinsa Wang 385-392;
 Asin Wang 392-405;
 Chongji Wang 405-420;
 Kungsin Wang 420-427;
 Piyu Wang 427-455;
 Kaero Wang 455-475;
 Mungju Wang 475-477;
 Samgung Wang 477-479;
 Tongsong Wang 479-501;
 Munyong Wang 501-523;
 Song Wang 523-554;
 Widok Wang 554-598;
 Hye Wang 598-599;
 Pob Wang 599-600;
 Mu Wang 600-642;
 Uyja Wang 642-660;
 A Silla 660;

 Regne de Hubaekche (separat de Silla) . 

 Kyonhwon 892-935;
 Singon 935-936;
 A Koryo,  936;

 Regne de Silla (57 aC a 936 dC) .

 Hykkose Kosogun 57 aC-4 dC;
 Namhae Chachaung 4-24;
 Yuri Isagum  24-57;
 Tarhae Isagum  57-80;
 Pasa Isagum 80-112;
 Chima Isagum 112-134;
 Ilsong Isagum 134-154;
 Adalla Isagum 154-184;
 Porhyu Isagum 184-196;
 Naehae Isagum  196-230;
 Chobun Isagum 230-247;
 Chomhae Isagum 247-261;
 Mich'u Isagum 261-284;
 Yurye Isagum 284-298;
 Kirim Isagum 298-310;
 Hurhae Isagum  310-356;
 Naemul Maripkan 356-402;
 Silson Maripkan 402-417;
 Nulji Maripkan 417-458;
 Chabi Maripkan 458-479;
 Soji Maripkan 479-500;
 Chijung Wang 500-514;
 Popung Wang 514-540;
 Chinghung Wang 540-576;
 Chingji Wang 576-579;
 Chingp'yong Wang 579-632;
 Sondok Yowang (reina) 632-647;
 Chindok Yowang (reina)  647-654;
 Taejong Muyol Wang 654-661;
 Munmu Wang 661-681;
 Sinmun Wang 681-692;
 Hyoso 692-702;
 Songdok Wang 702-737;
 Hyosong Wang 737-742;
 Kyondok Wang 742-765;
 Hyegong Wang 765-780;
 Sondok Wang  780-785;
 Wonsong Wang 785-799;
 Sosong Wang 799-800;
 Aejang Wang 800-809;
 Hondok Wang  809-826;
 Hongdok Wang 826-836;
 Huigang Wang 836-838;
 Minae Wang 838-839;
 Sinmu Wang 839-857;
 Honan Wang 857-861;
 Kyogmun Wang 861-875;
 Hongong Wang 875-886;
 Chonggang Wang Kim 886-887;
 Chinsong Yowang (reina) 887-897;
 Hyogong Wang 897-912;
 Sindok Wang 912-917;
 Kyong Myong Wang 917-924;
 Kyongae Wang 924-927;
 Kyongsun Wang 927-935;

 Regne de Koryo (936-1392) .

 Taejo I 918-943;
 Hyejong  944-945;
 Chongjong I 946-949;
 Kwangjong 950-975;
 Kyongjong 976-981;
 Songjong I 981-997;
 Mokshong 997-1009;
 Hyonjong I 1010-1032;
 Tokjong 1032-1035;
 Chongjong II 1035-1047;
 Munjong I 1047-1083;
 Sunjong 1083;
 Sonjong 1084-1095;
 Honjong I 1095;
 Sokjong 1096-1105;
 Yejong I 1106-1122;
 Injong I 1123-1146;
 Uijong 1147-1170;
 Myongjong 1170-1197;
 Sinjong 1198-1205;
 Huijong 1205-1211;
 Kangjong 1212-1213;
 Kojong I 1213-1259;
 Wonjong 1260-1274;
 Chunguyol  1275-1309;
 Chungson 1309-1314;
 Chungsuk 1314-1330;
 Chunghye 1330-1332  ;
 Changsuk 1332-1339;
 Chunghye (segona vegada) 1339-1344;
 Chungmok 1344-1348;
 Chunajong  1349-1351;
 Kongmin 1351-1374;
 Sin U 1374-1389;
 Sinchang  1389;
 Kongyang 1389-1392;

 Dinastia Yi (regne de Chosen) .

 Taejo II 1392-1398;
 Chongjong III 1398-1400;
 Taejong 1401-1418;
 Sejong 1418-1450;
 Munjong II  1450-1452;
 Tanjong 1452-1455;
 Sejo 1456-1468;
 Yejong II 1468-1469;
 Songjong II 1470-1494;
 Yonsan Gun 1494-1506;
 Chungjong 1506-1544;
 Injong II 1544-1545;
 Myonjong 1546-1567;
 Sonjo  1567-1608;
 Kwan Naegun 1609-1623;
 Injo 1623-1649;
 Hyojong 1650-1659;
 Hyonjong II  1660-1675;
 Sukchong  1675-1720;
 Kyonjong  1720-1724;
 Yongjo  1725-1776;
 Chongjo 1777-1800;
 Kim Jonsung (reina regent), 1800-1804;
 Sunjo 1801-1834;
 Kim Sun-wo Wang-ho (reina regent), 1834;
 Honjong II  1835-1849;
 Kim Sun-wo Wang-ho (reina regent), 1849-1850;
 Choljong  1850-1864;
 Lit Si 1864-1897;
 
 Imperi de Taehanguk 1897-1910 .

 Kojong II (Kwangmi), abans Lit Si 1897-1903 ;
 Hung-son Taewon-gun (regent), 1864-1873;
 Cho Sin-chong (regent), 1864-1866;
 Mun Chi-rok (regent), 1873-1894 ;
 Yi Hyeung 1903-1904;
    
 Protectorat japons 23 de febrer de 1904- 29 d'agost de 1910 . 

Sungjong (Yi Hyeung) 1904-1907;
Yi Syek 1907-1910;
 Annexi a Jap 1910-1945;
 Ocupaci dels aliats 1945-1948;
   



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247723" title="Premi Goncourt" nonfiltered="1013" processed="1011" dbindex="96149">
El premi Goncourt s un premi literari en llengua francesa atorgat a la millor obra de ficci en prosa per la Societat Literria dels Goncourt. Malgrat estar noms dotat amb un premi simblic de 10 euros, es tracta de la distinci ms prestigiosa de les lletres franceses, ja que l autora o autor t assegurat l xit de vendes.

El premi Goncourt fou creat pel testament d Edmond de Goncourt en 1896. Per no va ser fins el 1902 que fou fundada oficialment la Societat Literria dels Goncourt. El primer premi fou concedit el 21 de desembre de 1903 a John-Antoine Nau per la seva obra Force ennemie. El premi noms pot ser concedit una vegada a un mateix escriptor, tanmateix Romain Gary el va rebre en 1956 per la seva novella les Racines du Ciel i en 1975, sota el pseudnim d mile Ajar, per la Vie devant soi.

La Societat Literria dels Goncourt o Acadmia Goncourt es composa de 10 membres que es reuneixen tots els primers dimarts de mes al primer pis del restaurant Drouant de Pars. Els actuals membres son: Franois Nourissier, Daniel Boulanger, Robert Sabatier, Franoise Mallet-Joris, Didier Decoin,Edmonde Charles-Roux, Jorge Semprn, Michel Tournier, Bernard Pivot i Franoise Chandernagor 

Guanyadors.

 1903 - John-Antoine Nau, Force ennemie;
 1904 - Lon Frapi, La Maternelle;
 1905 - Claude Farrre, Les Civiliss;
 1906 - Jrme i Jean Tharaud, Dingley, l'illustre crivain;
 1907 - mile Moselly, Le Rouet d'ivoire, Terres lorraines i Jean des Brebis;
 1908 - Francis de Miomandre, crit sur l'eau;
 1909 - Marius-Ary Leblond, En France;
 1910 - Louis Pergaud, De Goupil  Margot;
 1911 - Alphonse de Chteaubriant, Monsieur des Lourdines;
 1912 - Andr Savignon, Les Filles de la pluie;
 1913 - Marc Elder, Le Peuple de la mer;
 1914 - premi no discernit degut a la Primera Guerra Mundial;
 1915 - Ren Benjamin, Gaspard;
 1916 - Henri Barbusse, Le Feu i Adrien Bertrand, L'appel du sol ( premi 1914 ) ;
 1917 - Henri Malherbe, La Flamme au poing;
 1918 - Georges Duhamel, Civilisation;
 1919 - Marcel Proust,  l'ombre des jeunes filles en fleurs;
 1920 - Ernest Prochon, Nne;
 1921 - Ren Maran, Batouala;
 1922 - Henri Braud, Le Vitriol de lune i Le Martyre de l'obse;
 1923 - Lucien Fabre, Rabevel ou le Mal des ardents;
 1924 - Thierry Sandre, Le Chvrefeuille, le Purgatoire, le Chapitre XIII;
 1925 - Maurice Genevoix, Raboliot;
 1926 - Henri Deberly, Le Supplice de Phdre;
 1927 - Maurice Bedel, Jrme 60 latitude nord;
 1928 - Maurice Constantin-Weyer, Un homme se penche sur son pass;
 1929 - Marcel Arland, L'Ordre;
 1930 - Henri Fauconnier, Malaisie;
 1931 - Jean Fayard, Mal d'amour;
 1932 - Guy Mazeline, Les Loups;
 1933 - Andr Malraux, La Condition humaine;
 1934 - Roger Vercel, Capitaine Conan;
 1935 - Joseph Peyr, Sang et lumires;
 1936 - Maxence Van der Meersch, L'Empreinte du dieu;
 1937 - Charles Plisnier, Faux Passeports;
 1938 - Henri Troyat, L'Araigne;
 1939 - Philippe Hriat, Les Enfants gts;
 1940 - Francis Ambrire, Les Grandes Vacances;
 1941 - Henri Pourrat, Le Vent de Mars;
 1942 - Marc Bernard, Pareils  des enfants;
 1943 - Marius Grout, Passage de l'homme;
 1944 - Elsa Triolet, Le premier accroc cote 200 francs;
 1945 - Jean-Louis Bory, Mon village  l'heure allemande;
 1946 - Jean-Jacques Gautier, Histoire d'un fait divers;
 1947 - Jean-Louis Curtis, Les Forts de la nuit;
 1948 - Maurice Druon, Les Grandes Familles;
 1949 - Robert Merle, Week-end  Zuydcoote;
 1950 - Paul Colin, Les Jeux sauvages;
 1951 - Julien Gracq, Le Rivage des Syrtes, rebutjat per l'autor;
 1952 - Batrix Beck, Lon Morin, prtre;
 1953 - Pierre Gascar, Les Btes;
 1954 - Simone de Beauvoir, Les Mandarins;
 1955 - Roger Ikor, Les Eaux mles;
 1956 - Romain Gary, Les Racines du ciel;
 1957 - Roger Vailland, La Loi;
 1958 - Francis Walder, Saint-Germain ou la ngociation;
 1959 - Andr Schwartz-Bart, Le Dernier des Justes;
 1960 - Vintila Horia, Dieu est n en exil;
 1961 - Jean Cau, La Piti de Dieu;
 1962 - Anna Langfus, Les Bagages de sable;
 1963 - Armand Lanoux, Quand la mer se retire;
 1964 - Georges Conchon, L'tat sauvage;
 1965 - Jacques Borel, L'Adoration;
 1966 - Edmonde Charles-Roux, Oublier Palerme;
 1967 - Andr Pieyre de Mandiargues, La Marge;
 1968 - Bernard Clavel, Les Fruits de l'hiver;
 1969 - Flicien Marceau, Creezy;
 1970 - Michel Tournier , Le Roi des aulnes;
 1971 - Jacques Laurent, Les Btises;
 1972 - Jean Carrire, L'pervier de Maheux;
 1973 - Jacques Chessex, L'Ogre;
 1974 - Pascal Lain, La Dentellire;
 1975 - mile Ajar (Romain Gary), La Vie devant soi;
 1976 - Patrick Grainville, Les Flamboyants;
 1977 - Didier Decoin, John l'Enfer;
 1978 - Patrick Modiano, Rue des boutiques obscures;
 1979 - Antonine Maillet, Plagie la Charrette;
 1980 - Yves Navarre, Le Jardin d'acclimatation;
 1981 - Lucien Bodard, Anne-Marie;
 1982 - Dominique Fernandez, Dans la main de l'Ange;
 1983 - Frdrick Tristan, Les gars;
 1984 - Marguerite Duras, L'Amant;
 1985 - Yann Quefflec, Les Noces barbares;
 1986 - Michel Host , Valet de nuit;
 1987 - Tahar Ben Jelloun, La Nuit sacre;
 1988 - Erik Orsenna, L'Exposition coloniale;
 1989 - Jean Vautrin, Un grand pas vers le Bon Dieu;
 1990 - Jean Rouaud, Les Champs d'honneur;
 1991 - Pierre Combescot, Les Filles du Calvaire;
 1992 - Patrick Chamoiseau, Texaco;
 1993 - Amin Maalouf, Le Rocher de Tanios;
 1994 - Didier Van Cauwelaert, Un aller simple;
 1995 - Andre Makine, Le Testament franais;
 1996 - Pascale Roze, Le Chasseur Zro;
 1997 - Patrick Rambaud, La Bataille;
 1998 - Paule Constant, Confidence pour confidence;
 1999 - Jean Echenoz, Je m'en vais;
 2000 - Jean-Jacques Schuhl, Ingrid Caven;
 2001 - Jean-Christophe Rufin, Rouge Brsil;
 2002 - Pascal Quignard, Les Ombres errantes;
 2003 - Jacques-Pierre Amette, La Matresse de Brecht;
 2004 - Laurent Gaud, Le Soleil des Scorta;
 2005 - Franois Weyergans, Trois jours chez ma mre;
 2006 - Jonathan Littell, Les Bienveillantes;
 2007 - Gilles Leroy, Alabama song;
 2008 - Atiq Rahimi, Syngu Sabour. Pierre de patience;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de l Acadmia Goncourt;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247724" title="Nanyue" nonfiltered="1014" processed="1012" dbindex="96150">
Nanyue (xins   , vietnamita Nam Vi t) fou un regne antic que constava de parts de les provncies xineses de Guangdong, Guangxi, Yunnan i molt del Vietnam modern. El regne fou establert pel general xins han, Zhao Tuo (xins   , vietnamita Tri u  }}) de la dinastia Qin, qui va assimilar els costums dels pobles Yue i la Xina central al seu territori. La capital era Panyu, avui Guangzhou, Xina. Al Vietnam, el nom Dinastia Tri u (basat en la pronunciaci vietnamita del cognom Zho) s utilitzat per a referir-se al llinatge dels reis de Nanyue, i per extensi l'poca de la autoritat Nanyue i el regne de Nanyue.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247727" title="Senyoria de Cortsav" nonfiltered="1015" processed="1013" dbindex="96151">
La senyoria de Cortsav fou una jurisdicci feudal catalana al Vallespir. El primer senyor fou Oriol, que dominava les senyories de Cortsav i Serrallonga. A la segona meitat del segle XII les dues senyories es van separar breument per unir-se altre cop el 1211 pel matrimoni de Bernat Hug de Serrallonga amb Ermessenda, senyora de Cortsav. A la mort del senyor Arnau, les seves germanes Gueraula i Beatriu van heretar respectivament Cortsav i Serrallonga. Bernat de So, fill de Gueraula fou el darrer senyor (1325-1335) i desprs la senyoria va passar a la corona catalana.

 Senyors de Cortsav .

Oriol 1020-1036;
Matfred (potser fill) 1036-1078;
Ramon I (fill) 1078-1118;
Fill  1118-?
Fill  ?-1211;
Ermessenda 1211 (filla);
Bernat Hug de Serrallonga (cos i marit) vers 1211-?
Ramon II ?
Arnau (casat amb Gueralda d'Urtx) ?-1325;
Guerala de Corsav 1325;
Bernat de So 1325-1335 (+desprs del 1358);
A la corona 1335;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247729" title="Senyoria de Serrallonga" nonfiltered="1016" processed="1014" dbindex="96152">
La senyoria de Serrallonga fou una jurisdicci feudal catalana al Vallespir, generalment unida a la senyoria de Cortsav. Va estar breument separada a la segona meitat del segle XII per el seor Bernat Hug es va casar amb la seva cosina Ermessenda de Cortsav i va recuperar la unitat de les dues jurisdiccions. A la mort d'Arnau de Cortsav, senyor de Cortsav i Serrallonga, la senyoria va passar a la seva germana anomenada Beatriu de Serrallonga, que pel seu matrimoni la va aportar al patrimoni dels vescomtes de Rocabert

 Senyors de Serrallonga.

Oriol 1020-1036;
Matfred (potser fill) 1036-1078;
Ramon I (fill) 1078-1118;
Fill  1118-?
Fill  ?- abans de 1211;
Bernat Hug de Serrallonga (cos i marit) abans de 1211-?
Ramon II ?
Arnau (casat amb Gueralda d'Urtx) ?-1325;
Beatriu de Serrallonga, casada amb Bernat VII de Rocabert 1325;
Als vescomtes de Rocabert ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247730" title="Francesc Almela i Vives" nonfiltered="1017" processed="1015" dbindex="96153">
Francesc Almela i Vives (Vinars, 9 de novembre de 1903 - Valncia, 1967) va ser un escriptor i historiador valenci.

 Biografia .
Tot i nixer a Vinars, va passar pocs anys a aquesta localitat, traslladant-se aviat a Valncia amb la seua famlia, on va ingressar a l'Institut Professional i Tcnic per a cursar el batxillerat. La mort de son pare l'any 1914 va obligar-lo a posar-se a treballar com amanuense en una notaria per a poder continuar els estudis. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Valncia en l'especialitat d'Histria.

Des de ben jove va implicar-se en activitats nacionalistes des d'un vessant estrictament cultural. Va presidir la entitat La Nostra Parla, constituda per tres branques radicades a Catalunya el Pas Valenci i les Illes Balears i que tenia per objectiu l'impuls de la unitat de la llengua catalana. Aquesta entitat va desaparixer l'any 1923 amb l'adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera.

Va ser fundador, junt amb Enric Navarro i Borrs, Adolf Pizcueta, Miquel Duran de Valncia i Francesc Caballero Muoz de la revista literria Taula de Lletres Valencianes. El 17 de maig de 1930 va eixir al carrer la revista setmanal Nostra Novella, una interessant iniciativa literria destinada a eixamplar el pblic lector de narrativa en catal, de la qual va ser director Almela i que va comptar amb el suport dels principals intellectuals i escriptors del moment, com ara Josep Bolea, Adolf Pizcueta, Enric Duran i Tortajada, Faust Hernndez Casajuana i Maximili Thous i Llorens. Nostra Novella editaria des de la seua fundaci obra narrativa de ms de cinquanta escriptors valencians.

Les seues primeres obres de creaci an ser dos reculls de poesia, L'espill a trossos (1928) i Joujou (1933) i l'obra de teatre L'Antigor (1931), estrenada amb xit al Teatre Alkzar. El 1930 va publicar a la revista Nostra novella, Novella d'una novella, que ell mateix va traduir posteriorment al castell i que va ser publicada a Buenos Aires quatre anys desprs. Tamb va escriure algunes obres de teatre en un intent de renovar el teatre valenci, rescatant-lo de la punyent influncia de la tradici sainetstica. L'any 1932 va ser un dels signants de les Normes de Castell.

A partir de la Guerra Civil Espanyola, Almela i Vives va anar abandonant a poc a poc la producci literria. La seua tasca principal a partir de 1939 va ser el seu treball com a investigador i publicista. Va dedicar un important esfor als estudis bibliogrfics i histrics, atenyent un gran prestigi intellectual. Ell mateix va ser propietari i va regentar una llibreria biblifila que va publicar 43 catlegs amb ms de 22.000 fitxes bibliogfiques. Va ser arxiver del l'Arxiu Municipal de Valncia i cronista de la ciutat, a ms de membre corresponent de la Real Academia de la Lengua Espaola, la Real Academia de la Historia, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America de Nova York.

Tamb s notable el seu canvi de posici respecte del valencianisme: si en la seua joventut havia participat activament en l moviment nacionalista valenci, posteriorment es va situar en la lnia del blaverisme, com palesen els seus escrits a propsit de l'obra de Joan Fuster

 Llegat .
L'any 1997 es va incorporar a la Biblioteca Valenciana la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Est composta per 1.072 obres, principalment de tema valenci, tant literries, d'histria, d'art i de cincies socials.

 Obra .
(Llista no exhaustiva)
 Poesia .
1928 L'espill a trossos;
1933 Joujou;
1948 La llum tremolosa;
1950 La columna i les roses;
1955 Les taronges amargues;

 Novella .
1930 Novella d'una novella, Valncia;
1935 La dama y el paladn, Buenos Aires;

 Teatre .
1931 L'Antigor, Teatre Alkzar de Valncia, traduda al castell i estrenada posteriorment a Madrid;
1932 Lo que no ha segut, Valncia;
1932 Lenin. Escenes de la revoluci russa, amb Josep Bolea, Valncia. Traduda al castell i estrenada a Madrid l'any 1936;
1934 La muller... enganya al marit, Valncia;
1954 La rondalla de l'estudiant, Valncia;

 Investigaci .
1927 Sant Vicent Ferrer, Barcelona;
1927 La catedral de Valncia;
1929 Pomell de biblifils valencians, editat per la Societat Castellonenca de Cultura;
1928 Edici de Spill o Llibre de les dones de Jaume Roig a la collecci "Els nostres clssics" de l'Editorial Barcino, Barcelona;
1930 The "barracas" (cottages) of Valencia;
1933 Vocabulario de la cermica de Manises;
1934 La literatura valenciana;
1935 La Lonja de Valencia;
1936 Joan Llus Vives, Barcelona;
1936 Teodor Llorente, editat per l'Ajuntament de Valncia amb motiu del centenari del naixement de Llorente;
1942 Lucrecia Borja y su familia;
1945 El bibligrafo Justo Pastor Fuster, editat pel Consell Superior d'Investigacions Cientfiques;
1948 El "Llibre de Mustaaf" y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI;
1949 La bibliofgrafa en Espaa, Valncia;
1951 La literatura valenciana durante la mitad del siglo XX;
1953 Folklore... rodado. Tartanas en el suelo de Valencia;
1955 Panorama histric de la literatura valenciana;
1957 "Corregudes de joies". El deporte tpico valenciano;
1958 El duc de Calbria i la seua cort;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Poemes d'Almela i Vives;

 Bibliografia .
 Josep Ballester. Francesc Almela i Vives. Obra potica. Instituci "Alfons el Magnnim". Valncia, 1987. ISBN 8450562171;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247732" title="Senyoria de Cossonay" nonfiltered="1018" processed="1016" dbindex="96154">
La senyoria de Cossonay fiu una jurisdicci feudal a la moderna Sussa, centrada en el castell de Cossonay, governat per un senyor originat en la casa de Grandson. El primer senyor esmentat es Ulric que va fer una donaci el 1096. Dos dels seus senyor foren bisbes de Bisbat de Lausana.

La dinastia es va extingir a la mort de Joana de Cossonay el 1405. Va deixar hereu del seu patrimoni al seu marit Joan de Rougemont i el castell i el seu districte va passar a Savoia (1406).

 Senyors de Cossonay .

Ulric, vers 1096;
Humbert I (fill),  vers 1142;
Humbert II (fill), mort vers 1189;
Joan I (fill) 1189-1231;
Joan II (fill) 1231-1244 (bisbe de Lausana com Joan I de Cossonay 1240-1273);
Fill (fill) 1244- ?
Llus I (fill) ?-1348;
Llus II (fill) 1348-1368;
Aim (?) (bisbe de Lausana com Aim I de Cossonay 1355-1375) ?
Llus III (oncle ?) ?-1404;
Joana de Cossonay 1404-1405;
Joan de Rougemont 1405-1406;
A Savoia 1406;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247733" title="Toms Mieres" nonfiltered="1019" processed="1017" dbindex="96155">
Toms Mieres (Girona, 1400 - ?, 1474), fou un jurista catal, doctor en ambds drets, del segle XV.

Biografia.

Es llicenci en decrets a Bolonya quan encara era molt jove. Posteriorment esdevingu batxiller en dret civil a Montpeller.

Inici els seus coneixements de dret catal amb Narcs de Santdions i Guillem Domenge. Fou un gran admirador i seguidor de Jaume Calls.

Al retornar a Girona hi exerc com a advocat i, entre el 1441 i el 1443, com a jutge ordinari.

Fou conseller i conservador del Reial Patrimoni del rei Alfons el Magnnim. El 1448 fou nomenat canceller reial i es trasllad a Barcelona, on hi romangu exercint tal crrec fins poc abans de morir, tot i que mantingu discrepncies amb Joan II.

En la seva obra exposa exhaustivament el dret pblic catal. Va compilar el dret senyorial de les terres gironines tot i que, paradoxalment, se'l considera el ms antisenyorial dels juristes catalans del seu temps. En tal sentit, va definir clarament les llibertats burgeses i va sonar suport a la supressi de les servituts agrries, aconsellant el plantejament de les reivindicacions dels pagesos davant dels tribunals.

Obres.

Apparatus super constitutionibus et capitulis Curiarum generalium Cathaloniae.
De iuris firma.
Commentun super Usaticis Barchinonae.
Summula de aflictionibus et oppresionibus.
Summula regaliae soni emissi.
Praelectiones super sacramentalis Gerundae.
Summula de homagio.
Additiones al Directorium de Jaume Calls.
Thomae Mieres J.C. Gerundensis Constitutiones Cathaloniae scholia et interpretationes liber.
Additiones al De privilegio militari de Gulliem Pabord.
De iuribus castrorum terminatorum.

L'Apparatus... s l'obra que el feu ms fams. Com indica Maringela Vilallonga, s una obra que "correg, addicion i rectific, fins deixar-la acabada l'any 1465. La dependncia de Calls es fa evident en aquesta obra, que constitueix l'exposici ms completa sobre les Constitucions de Catalunya. En ella es relacionen les institucions amb el dret com, les doctrines dels glossadors, els comentaristes, els autors del pas i els estrangers, i, fins i tot, reflecteix les seves lectures dels autors clssics i d'obres literries quasi contempornies. Aix trobem citats en l'obra humanistes com el Panormita, juristes italians com Bartolo o Giovanni da Imola, o Bartolo de Sassoferrato, o Cino de Pistoia, al costat de Sant Toms, Bernat Metge o Anselm Turmeda."


Referncies.


Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247734" title="Axel Honneth" nonfiltered="1020" processed="1018" dbindex="96156">

Axel Honneth (n. 1949) s filsof i socileg alemany. Cap de l'Institut de Recerca Social de la Universitat de Frankfurt, que s la matriu de l'Escola de Frankfurt.
Honneth proposa un gir terico-recognoscitiu de la Teoria Crtica.

 Obra .
 Das Andere der Gerechtigkeit. Aufstze zur praktischen Philosophie. Frankfurt/M. 2000, ISBN 3-518-29091-6.
 Leiden an Unbestimmtheit. Eine Reaktualisierung der Hegelschen Rechtsphilosophie. Stuttgart 2001, ISBN 3-15-018144-5.
 Das Werk der Negativitt. Eine psychoanalytische Revision der Anerkennungstheorie, in: Werner Bohleber,  Sibylle Drews (Hrsg.): Die Gegenwart der Psychoanalyse - Die Psychoanalyse der Gegenwart. Stuttgart 2001, S. 238-245, ISBN 3-608-94349-8.
 Kampf um Anerkennung. Frankfurt/M. 2003 (neue Auflage), ISBN 3-518-06748-6.
 Desintegration - Bruchstcke einer soziologischen Zeitdiagnose. Frankfurt/M. 1994, ISBN 3-596-12347-X.
 Umverteilung oder Anerkennung? (mit Nancy Fraser). Frankfurt/M. 2003, ISBN 3-518-29060-6.
 Kommunikatives Handeln (mit Hans Joas). Frankfurt 2002, ISBN 3-518-28225-5.
 Deutsche Philosophie und deutsche Politik (mit John Dewey). Frankfurt/M. 2000, ISBN 3-8257-0115-8.
 Dialektik der Freiheit. Frankfurter Adorno-Konferenz 2003, Frankfurt/M. 2005, ISBN 3-518-29328-1.
 Kritik der Macht. Frankfurt/M. 2000, ISBN 3-518-28338-3.
 Michel Foucault - Zwischenbilanz einer Rezeption / Frankfurter Foucault-Konferenz 2001 (als Hrsg.). Frankfurt/M. 2003, ISBN 3-518-29217-X.
 Verdinglichung - Eine anerkennungstheoretische Studie. Frankfurt am Main 2005, ISBN 3-518-58444-8.
 Schlsseltexte der Kritischen Theorie. (Hg.), Wiesbaden 2005, ISBN 978-3-531-14108-4.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247735" title="Ratpenat frugvor de Handley" nonfiltered="1021" processed="1019" dbindex="96157">

El ratpenat frugvor de Handley (Artibeus amplus) es troba a Colmbia, Guyana i Veneuela.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247737" title="Artibeus fimbriatus" nonfiltered="1022" processed="1020" dbindex="96158">

Artibeus fimbriatus s una espcie de ratpenat que viu al Brasil i al Paraguai.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247738" title="Pirmide de poblaci" nonfiltered="1023" processed="1021" dbindex="96159">

Una pirmide de poblaci s la grfica que representa l estructura segons sexe i edat d una poblaci.

Normalment les pirmides de poblaci es realitzen a partir de les dades extretes del cens o del padr, realitzat pels Instituts d estadstica oficials de cada pas, en el cas d Espanya de l'INE , en el de Catalunya de l IDESCAT , i en el del Pas Valenci l'IVE .

s tracta d una grfica de barres horitzontals doble. 

 A l'eix vertical (Y) es representen els intervals o grups d edat, tamb anomenats cohorts (normalment en intervals de 5 anys).
 A l'eix horitzontal (X) el percentatge de la poblaci de cada grup (corresponent el 100% a la poblaci total).



Les pirmides de poblaci han seguir unes normes en la seva representaci. Aquestes regles sn:

 Tots els intervals o grups d edat, representats a l eix vertical, han de ser iguals. O sigui correspondre al mateix nombre d anys. ;
 Els valors masculins es representen sempre a l esquerra i els femenins a la dreta.
 Es recomana una proporci 2 (alt) x 3 (ample), per tal que la imatge de la pirmide sigui proporcionada i facilitar d'aquesta manera el comentari del seu perfil, i de les caracterstiques concretes dels seus grups.  ;
 
La grfica resultant, permet realitzar el comentari de la pirmide i comparacions de les caracterstiques de la poblaci de diversos pasos o poblacions de forma rpida (sempre i quan la pirmide hagi estat realitzada amb percentatges i no en xifres de poblaci totals). 

Tamb permet observar fenomens demogrfics com l envelliment de la poblaci, el predomini d un grup d edat a la pirmide, el desequilibri o equilibri entre sexes, o la possible evoluci de la poblaci representada (creixement rpid, creixement lent, estabilitat, o disminuci de la poblaci). 

Un estudi ms detallat de la pirmide i dels diversos grups permet percebre en les entrades  (grups ms petits) i sortides (grups ms grans) de la forma,  l efecte que han tingut sobre la demografia d aquell lloc guerres, catstrofes, moviments migratoris, crisis o perodes de recuperaci econmica o de la natalitat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247741" title="Ratpenat frugvor equatori" nonfiltered="1024" processed="1022" dbindex="96160">

El ratpenat frugvor equatori (Artibeus fraterculus) s una espcie de ratpenat que es troba a Equador i al Per.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;
 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247745" title="Ratpenat frugvor hirsut" nonfiltered="1025" processed="1023" dbindex="96161">

El ratpenat frugvor hirsut (Artibeus hirsutus) s un endemisme de Mxic.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;
 Informaci taxonmica d'aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247748" title="Ratpenat frugvor centreameric" nonfiltered="1026" processed="1024" dbindex="96162">

El ratpenat frugvor centreameric (Artibeus inopinatus) es troba a El Salvador, Honduras i Nicaragua.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;
 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247750" title="Artibeus obscurus" nonfiltered="1027" processed="1025" dbindex="96163">

Artibeus obscurus s una espcie de ratpenat que es troba a Sud-Amrica.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;
 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247751" title="Llista de governants de Crocia" nonfiltered="1028" processed="1026" dbindex="96164">
Llista de governants de Crocia:

 bans eslaus .

 Klukas, vers 626;
 Lobel;
 Kosjenc;
 Muhlo;
 Hrvat;
 Tuga;
 Buga, vers 641;
 Radoslau vers 641-688 ;
 Desconeguts vers 700-800;
 Viseslau vers 800-810;
 Liudevit vers 810-820;
 Borna vers 820-830;
 Vladislau Porin 830-836;
 Domagoi 836-vers 850;
 Trpimir I vers 850-864;
 Zideslau 864-876;
 Iljko 876-878;
 Zideslau (segona vegada) 878-879;
 Branimir 879-892;
 Nutimir 892-900;
 Crescimir I 900-912;
 Miroslau 912-917;

 Reis .

 Tomislau I (primer rei el 925) 917-928;
 Trpimir II 928-940;
 Godimir 940-958;
 Miquel Crescimir II. 958-969;
 Esteve Drizislau 969-986;
 Trpimir III 986-995;
 Mutimir II 995-1000;
 Esvetoslau 997-1000;
 Crescimir III 997-1035;
 Goislau 997-1020;
 Esteve I 1035-1056;
 Pere Crescimir IV 1056-1074;
 Eslavisa 1074-1076;
 Demetri Zvonimir 1076-1087;
 Esteve II 1087-1091;
 Helena (reina) 1087-1091 ;
 Almos 1091-1093;
 A Hongria 1093;
 A l'Imperi Otom 1526;
 A ustria (Hongria) 1537;
 Consell Nacional Croat 1918-1919;
 Al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, desprs regne de Iugoslvia, 1919;
 Joan Subasic, ban 1939-1941;
 Independencia  17 d'abril de 1941;
 Govern provisional d'Ante Palevic 17 d'abril de 1941 a 18 de maig de 1941, primer ministre 1941-1944;
 Tomislau II (rei) 1941-1944 (Aim de Savoia, Aosta i Spoleto);
 Virtual ocupaci alemanya 1943-1944;
 Repblica partisana (Comite d'Alliberament) 1944;
 Des del 1990 President de Crocia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247752" title="Nyctalus" nonfiltered="1029" processed="1027" dbindex="96165">

El gnere Nyctalus pertany a la famlia dels vespertilinids.

Es distribueixen per les regions temperades i subtropicals d'Europa, sia i frica del Nord.

Hi ha sis espcies d'aquest gnere:

 Nyctalus noctula;
 Nyctalus leisleri;
 Nyctalus lasiopterus;
 Nyctalus aviator;
 Nyctalus montanus;
 Nyctalus azoreum;

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 Distribuci mundial d'aquest gnere.  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247755" title="Ricard III d'Anglaterra" nonfiltered="1030" processed="1028" dbindex="96166">

Ricard III (2 d'octubre de 1452 - 22 d'agost de 1485) va ser rei d'Anglaterra des del 1483 fins a la seva mort. Va ser el darrer rei de la Casa de York, i la seva derrota a la Batalla de Bosworth va marcar la culminaci de la Guerra de les Dues Roses i la fi de la dinastia Plantagenet.

Desprs de la mort del seu germ, el rei Eduard IV, Ricard va governar durant uns mesos com a protector del seu nebot, el rei Eduard V, per va acabar tancant Eduard i el seu germ a la Torre de Londres i prengu el tron per a ell, fent-se coronar el 6 de juliol de 1483.

Durant el seu breu regnat hagu d'afrontar dues rebellions. La primera, el 1483, estava liderada per oponents d'Eduard IV encapalats per Enric Stafford, el duc de Buckingham. La revolta va dissipar-se i Buckingham fou executat. Per el 1485 una nova revolta, liderada per Enric Tudor i recuperant la causa lancastriana, s'enfront a ell a la Batalla del Camp de Bosworth. Ricard III va caure, convertint-se en l'ltim rei Plantagenet i l'ltim monarca angls a morir en batalla.

Biografia.
Infncia.
Ricard va nixer al Castell de Fotheringhay, a Northamptonshire. Era el vuit i darrer fill de Ricard Plantagenet i Ceclia Neville, i el quart que va arribar a l'edat adulta.  Ricard va passar la major part de la seva infncia al Castell de Middleham sota el tutelatge del seu cos Ricard Neville, el 16 comte de Warwick. All coneixeria a la filla de Warwick Anna Neville, amb qui s'acabaria casant.

Com a descendent de les branques dels York i dels Mortimer de la casa reial dels Plantagenet, el seu pare aspirava al tron d'Anglaterra. La guerra que s'esdevingu entre els York i la casa regnant dels Lancaster s'anomen la Guerra de les Dues Roses. Quan el seu pare i el seu germ gran Edmund van morir a la Batalla de Wakefield, Ricard era encara un nen.

Regnat d'Eduard IV.
El segon dels germans, Eduard, aconsegu acabar amb la casa Lancaster i puj al tron. Durant el regnat del seu germ Ricard va demostrar lleialtat i habilitats com a comandant. Va ser recompensat amb extenses terres al nord d'Anglaterra, i els ttols de Duc de Gloucester i Governador del Nord, convertint-se en el noble ms poders i ric del regne. En canvi l'altre germ del rei, Jordi Plantagenet, va ser executat per traci.

Ascenci al tron.
A la mort d'Eduard IV, el 9 d'abril de 1483, Ricard qued a crrec dels seus dos nebots: el nou rei Eduard V, de 12 anys, i Ricard de Shrewsbury, de 9. Al cap d'uns mesos va fa arrestar i executar alguns consellers acusant-los de planejar l'assassinat d'Eduard V, i poc desprs feu traslladar a Eduard i Ricard a la Torre de Londres justificant-ho com una mesura per garantir la seguretat dels dos nens. Ni Eduard ni Ricard van ser mai ms vistos.

El 22 de juny de 1483 davant de la Catedral de Sant Pau es lleg una declaraci de Ricard en la que assumia el tron d'Anglaterra basant-se en qu el matrimoni d'Eduard IV havia estat illegtim i que, en conseqncia, els dos nens eren bastards i ell era l'hereu a la corona. La proclamaci tenia el suport d'una acta del Parlament que constatava, d'acord amb el testimoni d'un bisbe, que Eduard s'havia casat en secret amb Elionor Butler abans de casar-se amb Elisabet Woodville, invalidant el segon matrimoni.

El 6 de juliol de 1483 Ricard fou coronat a l'Abadia de Westminster com a Ricard III.

Mort al Camp de Bosworth.
El 22 d'agost de 1485 Ricard va plantar cara als rebels lancastrians d'Enric Tudor a la Batalla del Camp de Bosworth. Durant la batalla Lord Toms Stanley, el comte de Derby, Sir Guillem Stanley, i Enric Percy, comte de Northumberland, van abandonar Ricard i canviaren de bndol. La traci va afectar significativament la sort de la batalla. Les crniques diuen que Ricard va lluitar amb valentia durant el combat: quan vei que l'enemic era ms nombrs va liderar una crrega directa, fent caure un campi reputat, matant el porta-estendards d'Enric i estant a punt d'arribar al mateix Enric abans de ser envoltat i mort.

El cos despullat de Ricard va ser passejat pels carrers abans de ser enterrat a l'esglsia dels framenors a Leicester. Enric esdevingu Enric VII i va assegurar la successi casant-se amb l'hereva de la Casa de York: Elisabet de York.

Llegat.
Ricard III ha estat considerat durant molt temps un rei cruel i deformat, que va usurpar el tron dels seus nebots i els va fer matar. Aquesta imatge s'ha vist reforada per l'obra de Shakespeare Ricard III. Els historiadors moderns rebutgen moltes de les acusacions, que provenen de la histria transmesa pels vencedors. Per exemple, les els texts transmesos pels Tudor on se'l describia com a geperut, amb el llavi torat i una m morta no semblen tenir cap base real, i sn fruit d'un temps que que s'associava la deformitat fsica amb un carcter malvat. Tot i aix, encara ara s conegut com a "Ricard Crookback" (esquena corbada). 

Els defensors de Ricard tamb alleguen que el fet de qu usurps el tron dels seus nebots es podria considerar com una necessitat en temps de guerra (ja que un noi de difcilment hauria estat el lder necessari per combatre a la Guerra de les Dues Roses), i a ms a ms tamb cal considerar la possibilitat que l'acusaci d'illegitimitat dels fills d'Eduard IV fos verdica (o com a mnim que no fos una fabricaci del mateix Ricard). Sobre l'assassinat dels prnceps, Ricard s tant sols un dels sospitosos i el cert s que d'altres candidats com el Duc de Backingham o el mateix Enric Tudor tamb han de ser tinguts en compte.

Al segle XX es va establir la Societat Ricard III, el propsit de la qual s netejar el nom del seu patr i discernir la veritat de les difamacions escampades posteriorment.

Durant el seu govern al nord d'Anglaterra va organitzar el Consell del Nord, que va millorar notablement les condicions de la zona que anteriorment no tenia activitat econmica independent de Londres.

Famlia.
Avantpassats.






Npcies i descendncia.
Desprs de la decisiva victria dels York a la Batalla de Tewkesbury, el 12 de juliol de 1472, Ricard  va casar-se amb la jove filla del comte de Warwick, Anna Neville. El primer marit d'Anna havia estat Eduard de Westminster, el fill i herei d'Enric VI que precisament havia mort lluitant pels Lancaster a Tewkesbury.

Un any desprs Ricard i Anna van tenir el seu nic fill: Eduard Plantagenet, tamb conegut com a Eduard de Middleham. El prncep va morir el 9 d'abril de 1484, poc desprs de la coronaci del seu pare. Anna va morir l'any desprs, de manera que quan Ricard va caure lluitant contra els Lancastrians al Camp de Bosworth era ja un vidu sense descendncia legtima.

Representacions en la ficci.
La representaci ms famosa de Ricard III s la de l'obra epnima de William Shakespeare. En ella apareix com un geperut lleig i ambicis capa de qualsevol cosa per aconseguir el poder. L'obra comena amb l'ascensi al tron del seu germ Eduard IV, i la conspiraci de Ricard contra l'honor i la vida del germ d'ambds (Jordi) que est per davant seu a l'ordre de successi. Tamb manipula a Anna Neville perqu es casi amb ell demostrant grans dots per a l'engany, i quan el seu germ mor usurpa el tro al seu nebot Eduard VI, ordenant l'empresonament i la decapitaci d'ell i el seu germ. L'obra acaba amb la Batalla de Bosworth, on abans de morir Ricard cau del cavall i recita l'exclamaci ms coneguda de l'obra (i sovint atribuda al personatge histric real): "Un cavall! Un cavall! El meu regne per un cavall!";
La primera part de la srie de televisi anglesa l'Escur Negre est escrita des del punt de partida de qu Ricard III va vncer a Enric Tudor al Camp de Bosowrth, per va se mort accidentalment per Edmund Blackadder (Rowan Atkinson), el fill d'un adult Ricard de Shrewsbury, que seria coronat com a Ricard IV. En l'ltim episodi Enric Tudor usurpa el tro i reescriu la histria que ha arribat a l'actualitat.

Taula successria.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247756" title="Tractat de l'Emparana" nonfiltered="1031" processed="1029" dbindex="96167">
El tractat d'emparana amb els aranesos, signat el 1175 per Alfons el Cast al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravs (Alta Ribagora) assegura la protecci (annexi) de la Vall d'Aran, que des del segle X pertany al comtat de Comenge.

A canvi de la protecci reial els aranesos es comprometien a pagar anualment el Galin Reiau, un tribut d'un galin, un recipient que t la mesura del gra conreat en un terreny de 216 metres quadrats ple de blat, per foc, dels que el rei es comprometia a atorgar els delmes que li corresponien, al monestir de Mijaran.

Referncies externes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247757" title="Galin Reiau" nonfiltered="1032" processed="1030" dbindex="96168">
El Galin Reiau era un tribut d'un galin, un recipient que t la mesura del gra conreat en un terreny de 216 metres quadrats ple de blat, per foc, dels que Alfons el Cast assegura la protecci (annexi) de la Vall d'Aran pel tractat de l'Emparana, que fins llavors pertanyia al Comtat de Comenge, dels quals es comprometia a atorgar els delmes que li corresponien al monestir de Mijaran. 

Referncies externes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247758" title="Nctul del Jap" nonfiltered="1033" processed="1031" dbindex="96169">

El nctul del Jap (Nyctalus aviator) es troba al nord-est d'sia (Manxria, Sibria, Corea i Jap).

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247761" title="Nctul de muntanya" nonfiltered="1034" processed="1032" dbindex="96170">

El nctul de muntanya (Nyctalus montanus) s una espcie de ratpenat que es troba a l'Afganistan, ndia, Pakistan i Nepal.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247764" title="Txagatai" nonfiltered="1035" processed="1033" dbindex="96171">


Txagatai, o Txagatai Khan (tamb escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai), mort el 1241, fou el segon fill de Genguis Khan.

Va ajudar el seu pare en la consecuci de la conquesta de gran part d'sia. En el repartiment dels territoris sotmesos li corresponia lUluss que englobava l'sia Central, amb els territoris entre l'Oxus i el Sir Daria (la denominada Transoxiana) i els territoris del Turquestan fins a les muntanyes Altai, amb capital a Almarij, a prop de l'actual Kuldja (I-ning), en el Xinjiang occidental). Si b governava els seus territoris, actuava sempre subms a la dignitat del Gran Khan, ja fos en la figura del seu pare, o en la del seu successor, el seu germ Ogodei.

El fill ms bellics de Genguis Khan, durant una invasi ordenada pel seu pare, entr en conflicte amb el seu germ ms gran a causa d'una qesti de territoris . Ogodei intervingu i advoc per la submissi del seu germ davant del Gran Khan, evitant aix la seva mort com a cstig per desobedincia a la yasa (llei imperial monglica).

A la seva mort, l'any 1241, el territori que controlava va passar a les mans del seu parent Kaidu, que va combatre contra Khublai Khan a causa del gir cap a la cultura xinesa que va promoure aquest darrer, en lloc de conservar les tradicions mongoles. A la mort de Kaidu, el khanat va tornar a passar a les mans dels seus descendents.

Entre 1334 i 1344, greus desordres en el khanat van portar a la divisi a dues regions separades: el khanat Txagatai de l'Est, i l'Ulus Txagatai.

L'any 1369, Tamerl va conquerir el khanat de Txagatai en un intent de reconstruir l'Imperi Mongol.

 Llista de khans de Txagatai .

 Txagatai Khan 1228-1242;
 Qara Hulagu (net) 1242-1246 ;
 Yesu Mongke (germ) 1246-1251;
 Qara Hulagu (segona vegada) 1251-1254;
 Mubarak Shah (fill) 1254-1260;
 Arghanah Khatun (reina regent) 1254-1260;
 Alghun (nt de Djagatai) 1260-1263 o 1264;
 Mubarak Shah (segona vegada) 1263 o 1264;
 Giyas al-Din Baraq (o Bosak) 1264-1271;
 Quiqpei (o Negubei) (nt de Djagatai) 1271-1272;
 Buka Timur (besnet de Djagatai) 1272-1274;
 Tuwa (Doa Ledjan) (fill de Baraq)  1291-1306 o 1307;
 Kondjek o Kundine (fill) 1306 o 1307-1308;
 Taliqu Hizr Khan (descendent de Djagatai) 1308-1309;
 Qebeq (fill de Tuwa) 1309 ;
 Esen Buqa I  1309-1318;
 Qebeq (segona vegada) 1318-1326;
 Eljigite (germ) 1326-1330;
 Buzan (net de Tuwa) 1330;
 Dura Timur (germ) 1330-1332;
 Ala al-Din Tarmashirin (germ) 1332-1334;

 Khanat Occidental de Txagatai .

 Djangshi 1334-1338;
 Yesun Timur 1338-1342 ;
 Ali Sultan 1338-1342;
 Muhammad I ben Pulad 1342-1343;
 Qazan Khan ben Yasaur 1343-1346;
 Danishmendji 1346-1348;
 Bayan Quli 1348-1358;
 Shah Timur 1358;
 Tughluq Timur (de Mogulistan 1348-1363) 1358-1363;
 Ilyas Khodja (de Mogulistan 1363-1368) 1363-1368;
 Adil Sultan 1363;
 Khabul Shah 1364-1370;
 Suurgatmish 1370-1388;
 Sultan Mahmud (Mohammed II) 1388-1402 ;
 A Tamerl 1370/1402-1506 ;
 Xibnides 1500-1599;
 A Bukhar 1599-1740;
 A Prsia 1740-1756;
 A Bukhar 1756-1868;
 A Rssia 1868-1917;

 Khanat de Qaidu .

Qaidu vers 1262-1301/1303;
Txapar vers 1301/1303-1306;

 Referncies .

Ren Grousset, L'empires de steppes;
Gavin Hambly, Asia Central, Madrid 1972;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247765" title="Nctul de les Aores" nonfiltered="1036" processed="1034" dbindex="96172">

El nctul de les Aores (Nyctalus azoreum) s una espcie de ratpenat de les illes Aores.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247767" title="Hypsugo anchietae" nonfiltered="1037" processed="1035" dbindex="96173">

Hypsugo anchietae s una espcie de ratpenat que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo, Sud-frica, Zmbia i Zimbabwe.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247770" title="Hypsugo anthonyi" nonfiltered="1038" processed="1036" dbindex="96174">

Hypsugo anthonyi s una espcie de ratpenat que es troba a Birmnia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247771" title="President de Crocia" nonfiltered="1039" processed="1037" dbindex="96175">
El Presidents de la Repblica de Crocia s el cap d'estat. Crocia s una democrcia parlamentria on el principal rol del president s el de cap de les forces armades i relacions diplomtiques juntament amb el govern de Crocia. El seu mandat s limitat a dues eleccions.


Lders de Crocia (1943-actualitat).
Repblica Socialista de Crocia (1945-1991).
Cap del Consell Antifeixista d'Alliberament d'Alliberament Popular de Crocia (ZAVNOH).
Vladimir Nazor (13 de juny 1943 - 25 d'agost 1945);
Presidents del Presidium de l'Assemblea Popular.
Vladimir Nazor (25 d'agost 1945 - 1949);
Karlo-Gapar Mrazovi  (15 d'octubre 1949 - 1952);
Vicko Krstulovi  (1952 - febrer 1953);

Presidents de l'Assemblea.
Zlatan Sremec (Febrer - Desembre 1953);
Vladimir Bakari  (Desembre 1953 - 1963);
Ivan Kraja i  (1963 - 1967);
Jakov Blaevi  (1967 - abril 1974);
Ivo Periin (Abril - 8 de maig 1974);

Presidents de la Presidncia.
Jakov Blaevi  (8 de maig 1974 - maig 1982);
Marijan Cvetkovi  (maig 1982 - maig 1983);
Milutin Balti  (maig 1983 - 10 de maig 1984);
Jaka Petri  (10 de maig 1984 - 10 de maig 1985);
Pero Car (10 de maig - 20 de novembre 1985);
Ema Derosi-Bjelajac (20 de novembre 1985 - 10 de maig 1986);
Ante Markovi  (10 de maig 1986 - maig 1988);
Ivo Latin (maig 1988 - 30 de maig 1990);

Repblica de Crocia (1991-Present).
Presidents.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247773" title="(142) Polana" nonfiltered="1040" processed="1038" dbindex="96176">
Polana s l'asteroide nm. 142 de la srie. Fou descobert el 28 de gener del 1875 a  Pola per en  Johann Palisa (1848-1925).

s un asteroide molt fosc del cintur principal del tipus F, una subdivisi de les ms comunes del tipus M. 

El seu nom es deu a la ciutat, Pola, des d'on es va descobrir i lloc on llavors hi havia l'Observatori Naval d'ustria. Actualment aquesta ciutat s'anomena Pula i pertany a Crocia.

s dels asteroides ms principals de la famlia Polana que alhora s un subgrup de la famlia Nysa.  





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247776" title="Sultanat de Darfur" nonfiltered="1041" processed="1039" dbindex="96177">
El sultanat de Darfur fou un estat musulm que va existir entre 1449 i 1916 a la regi de Darfur, basat principalment amb l'tnia fur. Es va independitzar de Kanem i es va fundar la dinastia Kayra. El 1874 es va establir el protectorat egipci. El 1883 el sultanat va quedar incls en els dominis del Mahdi fins el 1898. El darrer sult Ali Dinar va lluitar per la independncia i va combatre amb xit als egipcis amb el suport dels otomans, la bandera dels quals era usada per les forces del sultanat, fins que fou derrotat el 1916 i el sultanat annexionat al Sudan anglo-egipci; els sobirans egipcis van prendre el ttols de sultans de Darfur el 1922.

 Llista de Sultans  .

Ahmad el Quiet 1448/1449-1472/1473;
Rifaya 1472/1473-1491/1492;
Shaurd 1491/1492-1507/1508;
Ibrahim al-Dalil 1507/1508-1559/1560;
Sabun 1559/1560-1579/1580;
Idris Jal 1579/1580-1591/1592;
Kur 1591/1592-1592/1593;
Tindhim  1592/1593-1611/1612;
Sulbuta 1611/1612-1621/1622;
Abd al-Rahman Sarraf 1621/1622-1653/1654;
Rum Sam  1653/1654-1684/1685;
Wala Tuma 1684/1685-1688/1689;
Sulut (Sulaiman Solon)1688/1689-1701/1702;
Musa (fill) 1701/1702-1704/1705;
Muhammad Bulad 1704/1705-1707/1708;
Musa (segona vegada) 1707/1708-1715;
Ahmad Bakr (fill de Musa) 1715-1728/1729;
Ismail Abu Harrana 1728/1729-1741/1742;
Muhammad Harrana (Muhammad Dawra) 1741/1742-1746/1747 (fill d'Ahmad Bakr);
Umar Layl (fill) 1746/1747-1753/1754;
Abul Qasim (oncle) 1753/1754-1762/1763;
Muhammad Tayrab (germ) 1762/1763-1787/1788;
Ishaq 1787/1788-1789/1790;
Abd al-Rahman ben Rashid (nebot de Tayrab) 1789/1790-1799/1800;
Muhammad Fadl (fill) 1799/1800-1838;
Muhammad Hussain (fill) 1838-1873;
Ibrahim (fill) 1873-1874;
Hasan Allah (germ de Muhammada Husain) ;
Bush ben Muhammad (germ) 1874-1876;
Harun al-Rashid ben Bush (nebot) 1876-1880;
Abdallah Dud Banja (cos germ)  1880-1887;
Yusf ben Ibrahim (fill d'Ibrahim) 1887-1888;
Abul Khayrat (germ) 1888-1898;
Ali Dinar ben Zakariyya (cos germ de Dud Banja) 1898-1916;

 Nota .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247777" title="Autoritat Supervisora del Sistema Europeu de Navegaci per Satellit" nonfiltered="1042" processed="1040" dbindex="96178">


L'Autoritat Supervisora del Sistema Europeu de Navegaci per Satellit s una agncia de la Uni Europea (UE) que vetlla pels interessos pblics dels  sistemes de navegaci per satllit.

Histria.
Fou creat pel Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu l'any 2004, entrant en funcionament l'any segent. La seva seu est ubicada, de manera provisional, a la ciutat belga de Brusselles.

El seu actual director s el portugus Pedro Pedreira.

Funcions.
El seu treball s garantir que els interessos pblics estiguin adequadament defensats i representats, en relaci amb els programes europeus de navegaci per satllit com sn el Sistema Galileo i l'EGNOS, sistemes que pretenen ser una alternativa al sistema GPS establert pels Estats Units d'Amrica.

L'agncia s responsable de la gesti i supervisi de la utilitzaci dels fons del programa, ajudant a la Comissi Europea a plantar cara a totes les qestions relatives a la radionavegaci per satllit.

Enllaos externs.
  Portal de l'Autoritat Supervisora del Sistema Europeu de Navegaci per Satellit;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247780" title="Delfinat de Viena" nonfiltered="1043" processed="1041" dbindex="96179">
El Delfinat de Viena fou una jurisdicci feudal francesa a la moderna regi del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat.

El primer comte conegut fou Delf, comte d'Albon i Gresivaudan, vers la primera meitat del segle XI. La seva filla i hereva Delfina va aportar els dominis paterns al seu marit Guiu el Gros; el successor fou el fill com Guignes I el Vell (vers 1029-1063) que va prendre el ttol de "delf d'Albon". El va succeir el seu fill Guignes II (1063-1075) i a aquest el fill Guignes III (1075-1133). 

El seu fill Guignes IV (1133-1142) fou el primer que es va titular Delf del Viens (Viennois). El seu fill Guignes V va governar del 1142 al 1162 que va morir sense descendncia i el Delfinat va passar a una branca collateral per mitj de Beatriu (1162-1228) casada primer amb Alberic Tallaferro i a la mort d'aquest el 1180 amb Hug I de Borgonya (duc 1162-1192), enlla produt el 1183; Hug va morir el 1192 i Beatriu es va casar llavors amb Hug II de Coligny. A la mort de Beatriu la successi va passar al fill Andreu Guignes VI (1228-1237) i d'aquest al seu fill Guignes VII (1237-1269) i al fill d'aquest Joan I (1269-1281). 

Altre cop la dinastia es va extingir i Anna va aportar el Delfinat al seu marit Humbert de la Tour du Pin. Anna va morir el 1296 i Humbert el 1307 i la successi va passar al fill Joan II (1307-1319) i desprs al fill d'aquest, Guignes VIII (1319-1333) i al fill d'aquest Humbert II (1333-1349). Aquest va morir sense successi i va cedir el domini a la corona francesa.

La seva germana Beatriu, casada amb el comte d'Alvrnia, va tenir un fill de nom Delf, que va originar la branca dels delfins d'Alvrnia.

El Delfinat fou donat llavors als hereus aparents de la corona francesa, i el ttol de delf s'assimil al d'hereu i encara avui dia un "delf" es el suposat substitut d'un crrec, nomenat o insinuat per aquest mateix.

 Llista de Delfins .

Delf ;
Delfina;
Guiu el Gras;
Guignes I el Vell, vers 1029-1063 (primer delf d'Albon);
Guignes II el Jove, 1063-1075;
Guignes III, 1075-1133;
Guignes IV (primer delf de Viena) 1133-1142;
Guignes V 1142-1162;
Beatriu 1162-1228;
Alberic Tallaferro ?-1180;
Hug I de Borgonya 1183-1192;
Hug II de Coligny 1202-1228;
Guignes VI 1228-1237;
Guignes VII 1237-1269;
Joan I 1269-1281;
Anna 1281-1296;
Humbert I 1281-1307;
Joan II 1296-1319;
Guignes VIII 1319-1333;
Humbert II 1333-1349 ;
Carles I (Carles V de Frana 1364-80) 1349-1364 ;
Vacant 1364-1368 ;
Carles II (Carles VI de Frana 1380-1422) 1368-1380;
Vacant 1380-1386;
Carles III 1386;
Vacant 1386-1392;
Carles IV 1392-1401;
Llus I 1401-1415;
Joan III 1415-1416;
Carles V (Carles VII de Frana 1422-1461) 1416-1423;
Llus  II (Llus XI de Frana 1461-83) 1423-1461 ;
Vacant 1461-1470;
Carles VI (Carles VIII de Frana 1483-98) 1470-1483;
Vacant 1483-1492;
Carles VII 1492-1495;
Carles VIII 1496;
Francesc I 1497-1498;
Vacant 1498-1518;
Francesc II 1518-1536;
Enric I (Enric II de Frana 1547-1559) 1536-1547 ;
Francesc III (Francesc II de Frana 1559-1560) 1547-1559;
Vacant 1559-1601;
Llus III (Llus XIII de Frana 1610-1643) 1601-1610;
Vacant 1610-1638;
Llus Deudonat (Llus XIV de Frana 1643-1715) 1638-1643 ;
Vacant 1643-1661;
Llus IV el Gran Delf 1661-1711;
Llus V el Petit Delf t 1711-1712;
Llus VI (Llus XV de Frana 1712-1774) 1712-1715 ;
Vacant 1715-1729;
Llus VII 1729-1765;
Llus VIII August (Llus XVI de Frana 1774-1792) 1765-1774 ;
Llus IX 1781-1789;
Llus X (Llus XVII de Frana, rei titular 1792-1795) 1789-1793;
Llus Antoni (titulat rei de Frana 1836-1844), delf nominal 1824-1830 ;

 Nota .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247781" title="Martin Fenin" nonfiltered="1044" processed="1042" dbindex="96180">
 Martin Fenin   s un futbolista txec. Va comenar com a futbolista al FK Teplice.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247783" title="Institut Europeu per a la Igualtat de Gnere" nonfiltered="1045" processed="1043" dbindex="96181">


L'Institut Europeu per a la Igualtat de Gnere s una agncia de la Uni Europea que vetlla pel respecte de la igualtat de gnere en els Estats membres de la Uni.

Histria.
Fou creat el 2005 pel Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu, entrant en funcionament l'abril de 2007. La seva seu est situada a la ciutat lituana de Vlnius.

Funcions.
Finanat per la Comissi Europea, amb un pressupost de 52,5 milions d'euros per al perode 2007-2013, aquesta agncia dna suport a les institucions de la Uni Europea i els Estats membres en la promoci de la igualtat entre dones i homes aix com lluitar contra la discriminaci per ra de sexe. L'Institut s l'encarregat de recollir, analitzar i difondre la recerca fiable i comparable de dades i la informaci que necessiten els encarregats de formular poltiques. 

Est format pere 6 membres del Parlament Europeu, 6 membres de la Comissi Europea i tres representants de la societat civil. 

Enllaos externs.
  Informaci de l'Institut Europeu per a la Igualtat de Gnere;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247784" title="Exrcit de Catalunya 1713-1714" nonfiltered="1046" processed="1044" dbindex="96182">
Exrcit creat per les Autoritats de Catalunya el 9 de juliol de 1713.

Desprs de la traci anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet, les Autoritats de Catalunya es marcaren l'objectiu de reorganitzar les forces militars de l'Exrcit Austriacista que restaren a Catalunya i es negaren a l'evacuaci.

El mateix 9 de juliol de 1713 les Autoritats de Catalunya havien declarat la guerra al Regne de Frana i al Duc d'Anjou, al qual des de les Constitucions de Catalunya de 1706 no reconeixien com a legtim rei de la Monarquia Hispnica.

La tendncia inicial fou el de crear un exrcit de nacions, de manera que els soldats de cada naci hispnica s'allistessin a un determinat regiment. Malgrat aix, no es compliren els objectius de reclutament per nacions i moltes de les vacants i la prctica totalitat de la oficialitat superior fou catalana. A part de les nacions de la Monarquia Hispnica tamb s'al un regiment per enquadrar els voluntaris alemanys i austracs que s'havien negat a ober les ordres d'evacuaci dels seus oficial.

 Infanteria .

 Catalans:   Regiment de la Generalitat de Catalunya;
 Catalans:   Regiment de la Ciutat de Barcelona;
 Castellans: Regiment de la Immaculada Concepci de la Verge Maria;
 Navarresos: Regiment de Santa Eullia ;
 Valencians: Regiment de la Mare de Du dels Desemparats;
 Alemanys:   Regiment de Sant Narcs;
 Catalans:   Regiment Nostre Senyora del Roser;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247785" title="Barret frigi" nonfiltered="1047" processed="1045" dbindex="96183">
La barret frigi s una espcie de caputxa, de forma gaireb cnica per amb la punta corbada, confeccionat habitualment amb llana o feltre.

Aquesta pea ha tingut una estranya histria. Suposadament, el seu origen es troba en la regi de Frgia, sia Menor, en l'actual Turquia. En el art grec del perode hellenstic apareix com abillament caracterstic dels orientals. s un dels atributs del du Mitra, o Mitras, en el culte de possible origen irani conegut com a mitraisme.

En poca romana, la gorra frgia (anomenada pileus) era el distintiu dels lliberts. Va Ser utilitzat tamb simblicament pels assassins de Juli Csar. Tal vegada per aquesta ra, durant la Independncia d'Estats Units i la Revoluci Francesa va ser adoptat com smbol de la llibertat.

En un mosaic bizant de l'esglsia de Sant Apolinar el Nou (segle VI), en Rvena, els mags d'Orient que acudeixen a adorar a Jess duen sengles capells frigis.



En el segle XIX, el capell frigi es consagra definitivament com smbol internacional de la llibertat i el republicanisme. Ho duu l'allegoria de la Llibertat que apareix guiant al poble en el conegut quadre de Delacroix, de 1830. Marianne, personificaci de la Repblica Francesa, es presenta est tocada tamb amb un capell frigi. Durant els segles XIX i XX ha estat utilitzat com smbol en diverses repbliques.



En l'actualitat figura, com smbol de la llibertat, en l'escut de diverses nacions llatinoamericanes, com a l'Argentina, Bolvia, Colmbia, Cuba, Hait, Nicaragua, El Salvador i Paraguai, aix com escuts de provncies argentines actuals.

S'ha pensat que la barretina catalana pot tenir el seu origen en el capell frigi, ja que la seva forma s prcticament idntica.

El capell que duen Santa Claus o el Pap Noel (figures basada en San Nicols de Bari, bisbe de Mira, a Licia, sia Menor, que va morir cap a l'any 350) podria ser tamb una derivaci del capell frigi (segons altres autors, el capell de Santa Claus procedeix de la mitra dels bisbes).


Enllaos externs.
Plana que relacin la gorra frgia amb els Reis d'Orient;
Histria grfica de la barretina;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247786" title="Temporada 1992 de Frmula 1" nonfiltered="1048" processed="1046" dbindex="96184">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1992. 




s la temporada nm. 43 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats (en lloc dels 11 millors). 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .





 Posici final del Campionat de constructors del 1992 .





 Clasificaci del mundial de pilots del 1992 .



()


 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1992;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247787" title="Temporada 1993 de Frmula 1" nonfiltered="1049" processed="1047" dbindex="96185">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1993. 




s la temporada nm. 44 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats (en lloc dels 11 millors). 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .





 Posici final del Campionat de constructors del 1993 .





 Clasificaci del mundial de pilots del 1993 .



()


 Enllaos externs .

La Formula 1 a l'any 1993;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247796" title="Dhu l-Kadr" nonfiltered="1050" processed="1048" dbindex="96186">
Dhu l-Kadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regi entre Marash i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i desprs dels otomans. El 1522 l'emir Ali Beg, tot i que fou lleial als otomans i va participar en la campanya d'Egipte, fou assassinat junt amb tota la seva famlia directe, i l'emirat annexionat, esdevenint el beglegbegilik de Dhul-Kadriyya amb capital a Marash, que aviat va donar nom a la divisi administrativa. Es va dividir en cinc sandjaks: Marash, Malatya, Aintab, Kars (Kadirli) i  Sameysat.

Els membres de la famlia van gaudir de privilegis, com d'una famlia mediatitzada, ostentant diversos crrecs oficials fins al final del perode otom. Les tribus Dhul-Kadirl s'estenien per Anatlia oriental i l'Azerbaidjan persa.

 Llista d'emirs .

Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir 1337-1353;
Ghars al-Din Khalil (fill) 1353-1387;
Shaban Suli (germ) 1387-1398;
Sadaka 1398-1399;
Nasir al-Din Muhammad (fill de Ghars al-Din) 1399-1442;
Suliman (fill) 1442-1454;
Malik Arslan (fill) 1454-1466;
Shah Budak (germ)  1466-1468;
Shah Suvar (germ) 1468-1472;
Shah Budak (segona vegada) 1472-1479;
Ala al-Dawla Bozkurt  (germ) 1479-1515;
Ali Beg Dhul-Kadr (fill de Shah Suvas) 1515-1522;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247801" title="Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir" nonfiltered="1051" processed="1049" dbindex="96187">
Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir fou un cap d'un grup de turcmens establerts a la Petita Armnia el 1335, format per uns 5000 cavallers. Dirigia el clan Bozok  i les seves pastures s'estenien per la part oriental de l'Antitaure i passaven el hivern a la part oriental de la cadena de l'Amanus. 

A la mort de l'Il-khan Abu Said es va apoderar d'Elbistan (1337) i va obtenir del sold mameluc un diploma que el reconeixia. Tot el seu regnat fou una srie de lluites contra els veins i revoltes per sustreure's a la sobirania egipcia. Derrotat el 1352 per un exrcit enviat pel governador d'Alep, es va escapar a l'emirat d'Eretna, pero Muhammad ben Eretna el va lliurar als egipcis i fou executat (1353). 

El va succeir el seu fill Ghars al-Din Khalil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247803" title="Ghars al-Din Khalil" nonfiltered="1052" processed="1050" dbindex="96188">
Ghars al-Din Khalil fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr. 

Fou fill i successor de Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir el fundador de la dinastia (1337-1353). Va pujar al tron per va haver de reconixer la sobirania egpcia. Volia venjar al seu pare, trat pels Eretna-oghlu, i va amenaar Malatya, residencia de l'emir d'Eretna. El sold egipci, del que nominalment era vassall, li va prohibir seguir endavant, per no li va fer cas i els egipcis van haver d'enviar una expedici a la que van seguir d'altres que no foren decisives.  Finalment un fort exrcit egipci va poder ocupar Elbistan (1381) i es van establir a Malatya, assegurant-se la submissi de Khalil.

El 1386 el sold mameluc Barkuk, per mig d'una traci, el va fer assassinar. Les tropes turcmanes van aclamar com a successor al seu germ Shaban Suli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247804" title="Shaban Suli" nonfiltered="1053" processed="1051" dbindex="96189">
Shaban Suli fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, germ i successor de Ghars al-Din Khalil, aclamat per les tropes desprs de l'assassinat del seu germ pels egipcis.

Shaban va derrotar a les forces egpcies a Gksn i es va aliar al rebel mameluc Mintash; va ajudar a la revolta dels governador sirians contra els mamelucs (1389) i quan Barkuk va recuperar el poder, va romandre lleial a Mintash per el 1391 es va haver de sotmetre. El 1395 Shaban Suli va oferir a Tamerl de fer de guia pel seu exrcit a Sria; en revenja el sulta egipci va enviar una expedici, i Suli es va escapar per molt poc de ser capturat. 

El sold egipci va aconseguir altre cop fer-lo assassinar com havia fet amb el seu germ, el 1398. El seu fill Sadaka fou proclamat a Elbistan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247805" title="Sadaka" nonfiltered="1054" processed="1052" dbindex="96190">
Sadaka fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill i successor de Shaban Suli, proclamat desprs de l'assassinat del seu pare pels egipcis el 1398. 

El nou emir no presentava problemes pels egipcis, per llavors va intervenir un factor extern inesperat: les forces de l'emirat otom (osmanl) es van presentar a Elbistan a la primavera del 1399 i el van deposar. Els otromans van posar al tron aNasir al-Din Muhammad, fill de Ghars al-Din Khalil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247806" title="A.J. Foyt" nonfiltered="1055" processed="1053" dbindex="96191">
 Anthony Joseph Foyt   s un pilot nordameric de curses automobilstiques  nascut el 16 de gener del 1935 a Houston, Texas i s considerat un dels grans pilots estatunidencs de l'histria. 

 Palmars .
El seu palmars s molt prestigis. Guanyador en quatre ocasions de les 500 milles d'Indianpolis els anys 1961, 1964, 1967 i 1977, A.J. Foyt compta  tamb amb 67 victries a la Frmula Indy i amb 7 campionats. 
Tamb va guanyar la Daytona 500 el 1972, les 24 hores de Daytona aix com les 24 hores de Le Mans a l'any 1967 i les 24 hores de Sebring que va ser la seva ltima victria profesional. 
s l'unic pilot a l'histria amb victries a totes les grans carreres de resistencia.

A.J. Foyt tamb ha pilotat a la NASCAR. Es va retirar a l'any 1993.
 

Resultats a la Indy 500 .



 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.

Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

A. J. Foyt va participar a  3 curses de F1. Va debutar al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1958 i va participar  al Gran Premi d'Indianapolis 500 en 2 ocasions ms: els anys 1959 i 1960.


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247807" title="Nasir al-Din Muhammad" nonfiltered="1056" processed="1054" dbindex="96192">
Nasir al-Din Muhammad fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill de Ghars al-Din Khalil, proclamat per un exrcit otom que va deposar al seu cos germ Sadaka (fill de Shaban Suli) el 1399.

El 1400 l'emirat fou atacat per Tamerl en revenja perqu les seves forces havien estat atacades pels Dhul-Kadirl durant el setge de Sivas (Muhammad estava casat amb la filla del cadi de Sivas, Burhan al-Din, de nom probablement Misr Khatun). Al mateix temps Tamerl va atacar tamb Tadmur, a Sria, on s'havien establert un grup nombrs de nmades Dhul-Kadirl. En aquesta situaci Muhammad es va acostar als egipcis sense allunyar-se dels otomans. El 1412 va enviar forces al sold otom Mehmet I que s'havia casat amb una filla seva de nom probablement Emina, en contra del seu rival Musa. Tamb va ajudar als egipcis en l'expedici de cstig contra l'emir de Karaman el 1419, el qual fou derrotat i fet presoner, sent enviat al Caire; en agrament el sold egipci li va cedir Kayseri que abans pertanyia als karaman-oghlu, on el 1432 va construir la madrassa de Khatuniyya. El 1435 els karaman-oghlu van recuperar Kayseri per Muhammad va cridar en ajut a l'otom Murat II que va recuperar la ciutat (1436) i li va retornar. El 1440 va visitar el Caire per restablir les bones relacions amb Egipte que s'havien deteriorat darrerament i una de les seves filles es va casar amb el sold Shaqmaq.

Va morir amb ms de 80 anys el 1442 i el va succeir el seu fill Suliman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247809" title="Wayne Weiler" nonfiltered="1057" processed="1055" dbindex="96193">
 Wayne Weiler   s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 9 de desembre del 1934 a Phoenix, Arizona. 

Wayne Weiler va crrer  a la Champ Car a les temporades 1958-19661 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys  1960 i 1961.

Wayne Weiler va morir el 13 d'octubre del 2005 a Phoenix, Arizona. d'un atac de cor.

Resultats a la Indy 500 .







 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Wayne Weiler va participar a  1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1960 a la que seria la seva nica participaci a una prova de la F1.

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247810" title="Dawson's Creek" nonfiltered="1058" processed="1056" dbindex="96194">
Dawson's Creek s una srie nord-americana que va ser emesa entre els anys 1998 i 2003, per la popular cadena Warner. 

La srie tracta d'una forma dramtica la vida de 4 nois adolescents que viuen en un suposat poble anomenat Capeside, un petit poble martim fictici, situat a l'estat de Massachusetts. La srie tracta l'evoluci de les seves turbulentes vides, des dels primers anys d'institut fins a desprs de la vida universitria, tractant tot tipus de drames i problemes de l'adolescncia i societat.

Kevin Williamson s l'artfex i creador del gui original d'aquesta srie, que t un toc autobiogrfic de la seva adolescncia, podem identificar-lo fcilment amb el personatge protagonista. La srie consta de 6 temporades i d'un spin-of de tan sols 6 captols.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247811" title="Suliman Dhul-Kadr" nonfiltered="1059" processed="1057" dbindex="96195">
Suliman fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill i successor de Nasir al-Din Muhammad el 1442.

A diferncia dels seus antecessors el seu regnat fou pacfic. El 1449 el sold otom Murat II, buscant un aliat contra Karaman i els Qara Qoyunlu, va casar al seu fill Mehmet (el futur Mehmet II) amb una filla de Suliman, de nom Sitt Khatun.

Va morir el 1454 i el va succeir el seu fill gran Malik Arslan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247812" title="Malik Arslan" nonfiltered="1060" processed="1058" dbindex="96196">
Malik Arslan fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill i successor de Suliman el 1454.

Uzun Hasan de Diyar Bakr (1453-1478), dels Aq Qoyunlu, va amenaar l'emirat. Uzun es va apoderar de Kharput. Les intrigues otomanes i egpcies per conservar el control de la regi no afavoriren a l'emirat.El 1466 una conspiraci esperonada  per una d'aquestes potncies va portar al cop d'estat de Shah Budak, germ de Malik Arslan; aquest fou assassinat i Budak proclamat al seu lloc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247813" title="Shah Budak" nonfiltered="1061" processed="1059" dbindex="96197">
Shah Budak fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, germ i successor de Malik Arslan al que va deposar i assassinar el 1466, sota instigaci del sold mameluc d'Egipte Khoskhadem.

Immediatament va rebre el reconeixement i el suport egipci; per el 1468 l'otom Mehmet II va enviar un exrcit que el va fer fora i va collocar al tron al seu protegit Shah Suvar, un altre germ. Derrotats repetidament els egipcis, els otomans es van confiar, i sobtadament un nou exercit egipci va ocupar Elbistan i va posar al tron per segon cop a Shah Budak. 

Fou enderrocat el 1479 pel seu germ Ala al-Dawla Bozkurt, protegit dels otomans. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247814" title="Shah Suvar" nonfiltered="1062" processed="1060" dbindex="96198">
Shah Suvar fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, germ i successor de Shah Budak a qui va enderrocar el 1468 amb l'ajuda del sold otom. El seu diploma l'hi havia estat lliurat ja el 4 de desembre del 1465 quan els otomans preparaven un cop d'estat contra Malik Arslan i els egipcis es van avanar, i que el nomenava "val de tots els dominis dels seus ancestres i de tots els Bozklu i Dhul-Kadirl", s a dir dels nmades turcmans.

Desprs d'obtenir el triomf va seguir lluitant contra els egipcis i els va causar diverses derrotes fins al punt que va demanar la retirada de les forces otomanes perqu ja no li semblaven necessries. Per els egipcis van retornar sobtadament, i van ocupar Elbistan (1472). Shah Suvar fou fet presoner i portat al Caire on fou executat el 1472. Els egipcis van restaurar a Shah Budak.

Shah Suvar fou l'nic sobir de la dinastia que va encunyar moneda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247818" title="Ala al-Dawla Bozkurt" nonfiltered="1063" processed="1061" dbindex="96199">
Ala al-Dawla Bozkurt fou emir d'Elbistan (i Marash) de la dinastia Dhul-Kadr, germ i successor de Shah Suvar al que va enderrocar el 1479 amb l'ajut del sold otom Mehmet II. Ala al-Dawla tenia una filla de nom Aixa que estava casada amb el prncep Baizet (desprs Baiazet II) i era la mare del prncep Selim (desprs Selim I). Un altre filla es va casar al ak koyunlu Murad ibn Yakub al que va acollir al seu territori quan va haver de fugir davant els safvides (1503).

El 1485 va esclatar una guerra entre otomans i mamelucs que va durar fins el 1491 i durant aquestos anys Bozkurt es va anar acostant a Egipte. Per contra Shah Budak, antic protegit egipci, era ara aliat dels otomans i era sandjak-bey de Vize. Aquestos van intentar deposar a Bozkurt per substituir-lo per Budak, per el complot va fracassar. 

Van seguir uns vint anys de tranquillitat amb millora de relacions amb els otomans; el 1504 va morir Alvand ben Yusuf, emir ak koyunlu del Diyar Bakr i aquesta regi va caure en mans de l'emir ak koyunlu Amir Beg II Mawsellu i Ala al-Dawla va comenar a aprofitar la situaci per apoderar-se d'alguns castells, el que el va fer ve dels safvides. El maig del 1507 va entrar en conflicte amb el safvida Ismail I que aquell any, amb un exrcit de vint mil homes, va saquejar Marash Ala al-Dawla va haver de fugir cap a la muntanya Durna; Elbistan, ciutat que fou saquejada; els safvides van destruir prcticament tots els monuments de la dinastia per finalment foren derrotats prop d'Elbistan. En els anys segents hi va haver enfrontaments amb Muhammad Khan Ustandjlu, governador safvida de la frontera del Diyar Bakr, territori que va quedar en poder d'Ala al-Dawla, per va perdre quatre fills en les lluites. 

Quan l'otom Selim I va iniciar la lluita contra Ismail, Bozkurt no li va voler donar suport i va saquejar els magatzems otomans matant als guardians. A la seva tornada Selim va enviar (1515) contra Bozkurt una fora dirigida per Khadim Sinan Pasha i per Ali Beg Dhul Kadr, aquest darrer fill de Shah Suvar, i que governava un sandjak. El juny de 1515 Bozkurt fou derrotat i mort prop de Marash i el seu cap fou enviat al sult (que la va reenviar al sult mameluc Kansuh Gawri. Ali Beg Dhul-Kadr fou nomenat com a nou emir.

Dos fills seus van governar territoris: Shah Rokh governava a Kishehri, probablement fins el 1515; i Suliman Beg governava Bazokli (va morir el 1515). 

Bibliografia .
G. Sarwar, History of Sh h Ism   l  afaw , Aligarh, 1939;
R. M. Savory,  The Consolidation of Safawid Power in Persia,  Der Islam 41, 1965;
J. M. Woods, The Aqquyunlu, Minneapolis, 1976;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247821" title="Ali Beg Dhul-Kadr" nonfiltered="1064" processed="1062" dbindex="96201">
Ala al-Dawla Bozkurt fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill de Shah Suvar i successor del seu oncle Ala al-Dawla Bozkurt al que va derrotar i matar el 1515 amb l'ajut del sold otom Selim I.

Ja abans era governador d'un sandjak otom i estava totalment supeditat a la poltica otomana. Va participar a la campanya egpcia de Selim I i va tenir un paper clau en la repressi de la revolta djalalita i de la dels djanbirdi; els seus xits sembla que van molestar a Ferhad Pasha que va aconseguir del sold  Solim I el perms per matar-lo junt amb la seva famlia, crim que es va produir el juliol del 1522. Junt amb Ali van morir els seus fills Sari Arslan i Diwaye Weled i al menys dos altres fills de noms desconeguts; no s'indica la sort de la dona o dones i filles.

L'emirat fou convertit en el beglegbeglik de Dhul-Kadriyya amb seu a Marash.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247822" title="Transmission" nonfiltered="1065" processed="1063" dbindex="96202">


Transmission s un client lleuger, gratut i de codi obert per a la xarxa BitTorrent. Est disponible sota la llicncia MIT, amb algunes parts GPL, i s multiplataforma. En la pgina oficial del programa es llista la compatibilitat amb les segents plataformes:
 Mac OS X (interfcie Cocoa, nativa);
 Linux (interfcie GTK+);
 NetBSD, FreeBSD y OpenBSD (interfcie GTK+);
 BeOS (interfcie nativa);

 Caractersitques .

 Descrrega selectiva i prioritzaci de fitxers.
 Suport per a transmissions xifrades.
 Suport de mltiples trackers.
 Creaci de torrents.
 Intercanvi de fonts compatible amb Azureus i  Torrent.
 Mapeo automtic de ports (usant UPnP/NAT-PMP).
 Port d'escolta nic per a tots els .torrent. ;
 Rpida represa - amb escorcoll de peer.
 Opcions d'acte-seeding (compartir dades descarregades).
 Acte-Ban dels clients que envin dades falses.
 Notificacions Dock i Growl.
 Barra d'eines personalizable.
 Avanada barra de progrs.
 Actualitzacions automtiques utilitzant Sparkle.

 Crtiques .
Les versions anteriors a la 0.70 no s'ajustaven a les especificacions tcniques del protocol BitTorrent i per aix va ser prohibit el seu s en mltiples trackers. Els dos problemes principals van anar que reportava malament la quantitat de dades pujades al tracker i que el tracker era saturat per peticions del client. Amb les posteriors versions s'han anat complint les especificacions i s'ha tornat a possibilitar el seu s. 

Enllaos externs.
Web oficial de Transmission;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247823" title="Dillo" nonfiltered="1066" processed="1064" dbindex="96203">

Dillo s un navegador web multiplataforma, publicat com programari lliure sota llicncia GPL. La seva primera versi data del desembre del 1999; est desenvolupat en C i GTK+-1.2.x, a ms de GLib. El motor de renderitzat de Dillo est basat en la versi 0.2.2 de Gzilla.

Dillo es caracteritza per la seva velocitat i petita grandria (ocupa aproximadament 350 KB), el que ho torna especialment til en computadors amb baixos recursos. Sumat a aix, Dillo es pot considerar un navegador segur  el suport per a cookies est desactivat per defecte.

A la versi 0.8.6 del 2 de maig de 2006, Dillo encara no t suport per a CSS, Java, Javascript i GIFs animats. El suport per a frames s molt limitat: Dillo mostra un hiperenlla a cada frame, i seguidament mostra el contingut de l'element NOFRAMES (secci apuntada per a les aplicacions que no poden mostrar frames). No hi ha suport per a navegaci per pestanyes ni codificaci de carcters diferent a Latin-1 en les versions oficials, per s aplicant pegats de tercers. Existeixen tamb pegats per al suport de antialiasing del text. 

Actualment, els esforos no estan posats a incorporar noves caracterstiques al navegador sin a abandonar GTK+ en favor de FLTK, que permetria, entre altres coses, suport per a UTF-8, antialiasing i facilitar la seva portabilitat, a ms del suport per a plugins en una manera similar a la de Mozilla Firefox.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina web del projecte;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247825" title="Comtat de Douglas" nonfiltered="1067" processed="1065" dbindex="96204">

La senyoria i desprs comtat de Douglas fou una jurisdicci feudal escocesa que va sorgir al inici del segle XIII, esdevenint comtat el 1358 i va subsistir fins el 1455.

 Senyors de Douglas .

Guillem Douglas vers 1200;
Brice (fill)  vers 1203;
Arquibald (oncle) vers 1225;
Guillem II )(fill) vers 1250;
Hug I (fill)  vers 1287;
Guillem III l' Agosarat (germ)  vers 1300;
Jaume el Bo o el Negre (fill), mort vers 1330;
Guillem IV (fill), mort el 1353;

 Comtes de Dougles .

Guillem I (V) (cos, fill d'Arquibald germ de Jaume el Bo), senyor 1353-1358 primer comte 1358-1384;
Jaume I (fill), segon comte 1384-1388;
Arquibald I (bastard de Jaume el Bo), tercer comte 1388-1400;
Arquibald II (fill), quart comte 1400-1424;
Arquibald III (fill), cinqu comte, 1424-1439;
Guillem II (fill), sis comte 1439-1440;
Jaume II (fill de Jaume germ d'Arquibald III), set comte 1440-1443;
Guillem III (fill), vuit comte 1443-1452;
Jaume III (germ), nov comte 1452-1455 (mort el 1488) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247826" title="Elbistan" nonfiltered="1068" processed="1066" dbindex="96205">
Elbistan s una ciutat de Turquia. s la bizantina Plasta, l'armnia Ablasta i la persa Ablistan. Es troba a l'Anatlia del sud-est a 1150 metres d'altura al Sogutlu Dere, una de les fonts del Djayhan, en una plana rodejada de les muntanyes del Taure Oriental al peu del Shar Daghi de 1.300 metres. Fou la capital d'un kada (districte) del vilayat de Marash i el 1950 tenia 7.500 habitants i el districte 56.000. Avui s una ciutat de la provncia de Karaman-Marash i t una poblaci de 130.000 habitants.

 Histria .

Fou la clssica Arabissos. La plana d'Elbistan fou objecte de nombrosos combats entre bizantins i rabs. Arabissos fou destruda el 951 pel hammdnida Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, per els musulmans i peregrinaven abans i van seguir fen el mateix ja que suposaven el lloc com a seu de reps del Set Dorments (Ashab al-Kahf) i es va originar la ciutat d'Elbistan.

El 1097 fou ocupada pels croats que la van conservar fins el 1105 i li van donar el nom de Plastntia. Desprs va canviar de mans diverses vegades i els prnceps d'Antioquia la van disputar als emirs danishmndides de Sivas i als emirs seljcides de Konya o Rum, fins que aquestos la van posseir  definitivament el 1201.

A la campanya d'Anatlia del sult mameluc Baibars (que tenia com a objectiu Kayseri), l'egipci va guanyar una gran victria prop d'Elbistan (15 o 18 d'abril del 1277) contra l'exrcit de l'Il-Khan mongol Abaka.

Els turcmans es van establir a la regi durant el segle XIV i el 1337 es va formar l'emirat d'Elbistan, conegut ms generalment (com pass amb tots els emirats turcmans) pel nom de la seva dinastia, Dhul-Kadr. La ciutat fou destruda per Tamerl el 1400 i el 1507 pel safvida Ismail I. El 1515 fou ocupada per orde del sult otom Selim I que va matar a l'emir i va nomenar un nou emir, quasi b un governador. El 1522 el darrer emir Ali Beg Dhul-Kadr fou assassinat i l'emirat annexionat.

Va constituir llavors un kada autnom (musellem) del liwa i eyalat de Dhul-Kadriyya amb capital a Marash. El 1848 va esdevenir kada ordinari del sandjak de Marash al vilayat d'Alep.

 Llocs principals .

El monument principal es l'Ulu Djami construt el 1241 per l'emir Mubariz al Din Shawil, restaurat ms tard seguint l'estil otom. A la carretera que porta a Behisni hi ha les restes d'un khan construt pel seljcida Kamar al-Din. La mesquita local antiga, coneguda com Himmet-Baba-Djami, s un edifici petit amb una cpula del perode otom.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247828" title="Sistema Mediterrani Catal" nonfiltered="1069" processed="1067" dbindex="96206">
El Sistema Mediterrani Catal, tamb conegut com les Serralades Costaneres s un sistema dual d'alineacions muntanyoses paralleles, la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral. Aquestes dues cadenes sn separades per una llenca deprimida (fossa tectnica) coneguda com la Depressi Prelitoral. La Serralada Prelitoral s l'alineaci interior, que s'estn des de la desembocadura del Ter fins al Montsi, i presenta els punts ms alts del conjunt del Sistema. El Tur de l'Home, al Montseny, n's el pic ms alt, amb 1.712 m. d'altitud. La Serralada Litoral, per contra, s l'alineaci exterior, parallela a la costa, que s'estn des de l'Empord fins al Camp de Tarragona, i les seves altituds sn menors. El Montnegre n's el punt ms alt amb 763 m. d'altitud. 

El Sistema Mediterrani Catal  es a dir, les dues serralades de manera parallela  s'estn de sud-oest a nord-est fins convergir amb el contraforts dels Pirineus que s'estenen des de la mar Mediterrnia cap a l'oest. De fet, els Pirineus i el Sistema Mediterrani Catal emmarquen una rea interior ms planera coneguda com la Depressi Central Catalana. 

Geolgicament el sistema s molt complex. s el resultat de l'aixecament tectnic d'un antic masss d'una longitud de ms de 300 km. S'hi diferencien dos grans sectors la lnia divisria dels quals s el riu Llobregat. El sector del nord est constitut per materials paleozoics i cristallins, mentre que el sector del sud est format per sediments mesozoics i terciaris. 

Transversalment, el Sistema Mediterrani es pot dividir en tres unitats:
 els relleus septentrionals, que s'estenen de l'Empodr al Llobregat,
 els relleus centrals, del Llobregat a l'Ebre, i ;
 els relleus meridionals, del Baix Ebre fins el riu Millars al Pas Valenci. ;

Referncies.
 El Relleu. "Grup Enciclopdia Catalana" de Consulta: 26 de desembre, 2007;
 Sistema Mediterrani Catal. Fundaci Torre del Palau. de Consulta: 26 de desembre, 2007;
 El Sistema Mediterrani. "Regions Naturals de Catalunya". Focverd.net. de Consulta: 26 de desembre, 2007;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247829" title="Temporada 1994 de Frmula 1" nonfiltered="1070" processed="1068" dbindex="96207">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1994. 




s la temporada nm. 45 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats (en lloc dels 11 millors). 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 1994 .






 Clasificaci del mundial de pilots del 1994 .



()


 Altres .
Fou l'any de la mort de Roland Ratzenberger i de Ayrton Senna, els ltims pilots morts en accident a una cursa de F1. (S. Marino'94).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247838" title="Circuit de TI" nonfiltered="1071" processed="1069" dbindex="96208">




El Circuit de TI (tamb: Okayama International Circuit) s un circuit privat d'automobilisme situat prop de Aida, Okayama, Jap.
TI es l'acrnim de "Tanaka International" , holding propietari del circuit.


 Histria .

El traat va ser construit l'any 1992 com un traat privat per curses de gent adinerada. Va tenir diversos consultors britnics, entre els que hi havia Hobbs i Attwood).

A les temporades 1994 i 1995 el circuit va allotjar les proves corresponents al Gran Premi del Pacfic de Frmula 1, amb la victria de Michael Schumacher les dues vegades.

Degut a la seva localitzaci en una remota zona del Jap no va tenir continuitat al mn de la F1.

Al mar del 2003, Tanaka International Company va vendre el circuit a Unimat, i el traat va ser renombrat com Okayama International Circuit l' 1 de maig del 2004.

A l'any 2008 en el circuit es disputar una cursa del campionat del mn de turismes. 


 A la F1 .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247839" title="Circuit d'Okayama" nonfiltered="1072" processed="1070" dbindex="96209">




El Circuit d'Okayama (tamb: Okayama International Circuit) s un circuit privat d'automobilisme situat prop de Aida, Okayama, Jap.
s conegut tamb com a Circuit de TI.


 Histria .

El traat va ser construt l'any 1992 com un traat privat per curses de gent adinerada. Va tenir diversos consultors britnics, entre els que hi havia Hobbs i Attwood).

A les temporades 1994 i 1995 el circuit va allotjar les proves corresponents al Gran Premi del Pacfic de Frmula 1, amb la victria de Michael Schumacher les dues vegades.

Degut a la seva localitzaci en una remota zona del Jap no va tenir continutat al mn de la F1.

Al mar del 2003, Tanaka International Company va vendre el circuit a Unimat, i el traat va passar a ser anomenat com Okayama International Circuit l' 1 de maig del 2004.

A l'any 2008 en el circuit es disputar una cursa del campionat del mn de turismes. 


 A la F1 .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247841" title="Fearless" nonfiltered="1073" processed="1071" dbindex="96210">
Fearless s el tercer ttol del disc Meddle del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. El temps de la pea s lent i marcat per la guitarra acstica, com als altres temes del disc. Roger Waters va compondre un fams riff de guitarra que va aprendre de Syd Barrett i toca aquest riff i altres fragments de guitarra del tema tot i que ell era el baixista. Cap al final de la can se sent el You'll Never Walk Alone l'himne del Liverpool FC cantat pels mateixos seguidors del club. 

La can fou considerada com un hit underground perqu tot i que no va ser mai tocada en concert ni va sortir en single fou molt apreciada pels fans i els incondicionals de Pink Floyd. El ttol prov d'un terme de l'equip de futbol del Liverpool que es fa servir en els partits. La can Here Comes A Soul Saver de l'lbum epnim dels The Charlatans t molta semblana amb aquesta de Pink Floyd.

 Crdits.
David Gilmour - guitarra i veu;
Roger Waters - cor, guitarra i baix;
Richard Wright - piano;
Nick Mason - bateria i instruments de percussi;
amb:
Seguidors del Liverpool FC que canten el You'll never walk alone.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247842" title="Llista d'estats sobirans del 1952" nonfiltered="1074" processed="1072" dbindex="96211">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
 (des del 28 d'abril);
   Regne Haiximita de Jordnia;

L.
 Laos - Regne de Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Domini del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia (fins l'1 d'agost);
   Repblica Popular de Polnia (des de l'1 d'agost);
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Territori Lliure de Trieste;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
 Vietnam del Sud   Estat del Vietnam;
X.
   Repblica de Xile;
;
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247856" title="Tony Bettenhausen" nonfiltered="1075" processed="1073" dbindex="96212">
 Melvin E. "Tony" Bettenhausen    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 12 de setembre del 1916 a Tinley Park, Illinois. 

Bettenhausen va crrer  a la Champ Car a les temporades 1941 i 1946-1961 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys  1946-1948 i 1950-1960.

Bettenhausen va morir el 12 de maig del 1961 a Indianapolis, Indiana  en un accident mentre provava el monoplaa de Paul Russo per la cursa.


Resultats a la Indy 500 .








 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Tony Bettenhausen va participar a  totes aquestes curses de F1 (del 1950 a l 1960) , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 11;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 11;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247859" title="Refredat" nonfiltered="1076" processed="1074" dbindex="96213">

El refredat com s una malaltia infecciosa viral lleu del sistema respiratori superior (nas i coll). Els seus smptomes sn eixavuiros, secreci nasal, goteig o congesti nasal  sovint tots alhora o un a cada fosa nasal , picor, mal de coll, tos, maldecap i una sensaci de malestar general. Sol durar de 3 a 10 dies i s una de les malalties ms comunes.

El refredat com pertany a les infeccions del tracte respiratori superior. s diferent de la grip, una infecci viral ms greu del tracte respiratori que mostra smptomes addicionals: febre en augment, tremolors i dolors musculars, tot i que moltes persones confonen ambdues malalties.

 Patologia .

El refredat com est causat per nombrosos virus (principalment rhinovirus, coronavirus i tamb alguns ecovirus i coxsackievirus) que infecten el sistema respiratori superior. S'han descrit diversos centenars de virus causants del refredat com. La varietat d'agents causants fa molt inefica qualsevol mena de vacunaci. Es transmeten de persona en persona en diminutes gotes resultat de la tos i dels eixavuiros. Aquest gotim microscpic s inhalat directament o es transmet mitjanant encaixades de m o objectes com els poms de les portes, introduint-se posteriorment als conductes nasals quant la m toca el nas, la boca o els ulls.

El virus entra a les cllules de les parets del nas i del coll, i es multiplica rpidament en aquest indret. El 99% de les persones exposades a un virus del refredat s'infecten, per noms un 75% en mostren smptomes. Els smptomes comencen 1  2 dies desprs de la infecci com a resultat dels mecanismes de defensa del cos: eixavuiros, goteig del nas i tos per expulsar l'invasor, i inflamaci per atraure i activar les cllules immunitries. El virus s'aprofita dels eixavuiros i de la tos per infectar a la segent persona abans de ser eliminat pel sistema immunitari del cos. Un malalt s ms infeccis dins dels tres primers dies de la malaltia.

Desprs d'un refredat com, el malalt desenvolupa immunitat al virus particular que l'ha afectat. Per, donada la gran varietat de virus del refredat que hi ha, aquesta immunitat s limitada i una persona pot infectar-se fcilment per un altre virus del refredat i comenar novament el procs.

 Complicacions .

Els refredats sn ms comuns a l'hivern ja que durant aquesta poca, la gent passa ms temps dins d'espais tancats amb d'altres persones, la ventilaci s menor, augmenta el risc d'infecci i es multiplica l'efecte de pandmia. Aquest risc augmenta tamb degut a que els cilis que transporten el moc a travs del tracte respiratori es mouen ms lentament amb el fred, donant-li la possibilitat al virus de traspassar aquesta barrera mucosa i escolar-se a les cllules corporals. Alguns factors influeixen en la gravetat dels smptomes, per exemple l'estrs psicolgic i la fase del cicle menstrual. A ms, una salut dbil en general, o d'altres condicions preexistents com les allrgies poden potenciar-se amb una infecci.

Els bacteris que normalment sn presents en les vies respiratoris es poden aprofitar de la debilitat del sistema immunitari durant un refredat com i produir una coinfecci. La infecci de l'orella mitjana als nens i la sinusitis bacteriana sn coinfeccions comunes. Una possible explicaci d'aquestes coinfeccions s que "inspirar" el nas amb fora ("tirar muntanya amunt") transporta els fluids nasals a aquestes zones.

 Prevenci .

La millor manera d'evitar un refredat s rentar-se meticulosament i regularment les mans i evitar tocar-se la cara. Els sabons antibacterians no tenen efecte sobre els virus del refredat -s la prpia acci mecnica de rentar-se les mans la que elimina les partcules vriques-.

En alguns llocs, com al Jap, les persones constipades es colloquen mscares de cirurgi com a cortesia cap a la resta. A la nostra societat hi ha persones que, en eixavuirar, es cobreixen la boca i el nas amb el seu jersei, samarreta, bufanda o mocador, per tal de retenir les micropartcules emeses.

Degut a la gran varietat de virus causants del refredat com, la vacunaci s inviable.

 Tractament .

No hi ha tractament que combati directament als virus del refredat. Tan sols el sistema immunitari de l'organisme pot destruir l'invasor amb efectivitat. Un refredat pot estar composat per diversos milions de partcules vriques, i normalment en pocs dies l'organisme comena a produir en massa un antics ms adequat que pot impedir que el virus infecti ms cllules, a ms de glbuls blancs que destrueixen el virus mitjanant la fagocitosis i les cllules infectades per impedir ms replicacions del virus.

Per tant, els tractaments disponibles se centren en alleujar els smptomes, i tamb en ajudar al cos a desenvolupar les seves defenses.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247861" title="Jordi Hurtado" nonfiltered="1077" processed="1075" dbindex="96214">
Jordi Hurtado (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona 16 de juny de 1957) s un presentador i actor de doblatge catal conegut per diversos concursos de TVE, especialment per Saber y Ganar (La 2) i pel doblatge del personatge de Barri Ssam Epi.  Viu a Barcelona i t dues filles.

Radio.
1982 Radio al sol, Radio Barcelona de la Cadena SER, Premio Ondas el 1982.
1990 La alegra de la casa;

Televisi.
1985-1988 Si lo s no vengo amb Virginia Mataix de Sergi Schaaf;
1989-1990, La liga del milln, en Estudio Estadio;
1991 Pictionary ;
1992 Carros de Juego;
1994 Cmo lo hacen? amb Almudena Ariza;
1997-2008 Saber y Ganar, de Sergi Schaaf;

Enllaos externs.
Doblatge;
Jordi Hurtado in the IMDb;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247864" title="Histria de So Paulo" nonfiltered="1078" processed="1076" dbindex="96215">


Primers temps.

El nom de So Vicente va ser posat per Amerigo Vespucci , el 22 de gener de 1502, en un viatge que tenia per objectiu fer un mapa del litoral de Brasil. Quan varen passar per la regi, va trobar dues illes (on avui hi han les ciutats de Santos i So Vicente (So Paulo) a l illa del mateix nom i a la ciutat de Guaruj a l illa de Santo Amaro) on hi ha l estuari que creien era un riu. Era el dia de Sant Vicen, i van batejar la localitat amb aquest nom.

Martim Afonso de Sousa marx cap al Brasil amb diversos objectius. El primer d ells era el de establir oficialment la colonitzaci del Brasil, confirmant el poder de la corona. Com consequncia, substraient el poder de mans de Cosme Fernandes Pessoa. Avisat d aix, Barcharel incendi el local i s enretir amb el seu personal fins Canania. Martim Afonso de Sousa fund oficialment el poblat de So Vicente en el lloc on es trobaven las ruines anteriors, en data de 22 de gener 1532.El 1536 atac i crem el poblat.

El port de So Vicente fou el primer gran desastre ecolgic del Brasil, la costa fou netajada i cultiva. Essent com era la terra sorrenca i perdent la seva protecci natural, les pluges s endugueren la sorra cap el mar tapant el port de So Vicente.Martim Afonso de Sousa partir de So Vicente el 22 de maig de 1533, deixant l administraci en mans de Brs Cubas, el qual, veient l obturaci del port per la sorra, nica via de comunicaci amb la metropoli portuguesa,i l atac de Bacharel de Canania a So Vicente, decid montar un port nou a la regi d Enguaguau, indret ms protegit, cap on fou transferit el port el 1536, establint all un assentament.El sol fet del nom del indret ser indgena, i no portugus, evidencia que l iniciativa no fou oficial. Brs Cubas va atreure cap all els colons de reas prximes i fund un poblat, que futurament rebria el nom de Santos i hi promogu millores, com la construcci de la primera Santa Casa del Brasil. So Vicente entra aix en crisi.

La primera notcia de l arribada de dones portugueses data del 1550.

La fundaci de So Vicente. en el litoral paulista inici el procs de colonitzaci del Brasil com poltica sistemtica del govern portugus, motivada per la presncia d estrangers que amenaaven la possessi de la terra. Evidentment abans d aix ja hi habia un nucli portugus, que, a semblana d altres de regions litorals, habia estat construit per nufrags i datava probablement, d inicis del segle XVI. Fou, mentrestant, durant l estada de Martim Afonso de Sousa que es fund, el 20 de gener de 1532, la vila de So Vicente i amb ella s instal el primer marc efectiu de colonitzaci brasilera.

El nom de So Vicente s extengu a capitania hereditaria donada al mateix Martim Afonso de Sousa, pel Rei de Portugal el 1534. Aix el primer nom de l actual Estat de So Paulo fou la capitania de So Vicente.

Malgrat, les innumerables dificultats per traspassar la Serra do Mar, els camps de l altipl atreient els pobladors, lo que convert So Paulo en una excepci en el tipus de colonitzaci dels portuguesos en els primers temps, que es fixaven sobretot en el litoral. Aix el 1553, pobladors portuguesos fundaren la vila de Santo Andr da Borda do Campo. A l any segent, els pares de la Companyia de Jess fundaren en una colina de Piratininga un col.legi per indis. El 1560 la vila de Santo Andr fou extingida i els seus pobladors foren transferits cap So Paulo de Piratininga.

La faana litoral, estreta per la presncia de la serra, no presentava les condicions necessaries pel desenvolupament. Per la seva banda l altipl portava com a seris obstacle del cam del Mar, que, a l inrevs d unir, allava la regi de Piratininga, negant-li l accs al oce i, per tant, la facilitat pel transport. En consequncia, la capitania passar a ser relegada a un pla econmic inferior, impedida de cultivar amb xit el gran producte agrcola del Brasil colonial, la canya de sucre i de competir amb la principal zona sucrera de l poca, representada per Pernambuco i Bahia.

S establ a Piratininga una policultura de subsistncia, basada en el treball forat del indi. Els inventaris dels primers paulistats acusaven petita quantitat de importacions i completa absncia de luxe, tanmateix la pobresa. L allament dels primers paulistes cre a l altipl una societat peculiar. Arribar a So Paulo requeria una fibra especial en la lluita contra les dificultats d accs a la serra, l atac dels indis, la fam, les malalties, lo que portaria a la migraci europea a un rigors procs selectiu. Aquestes condiciones de vida determinen la formaci d una societat amb motllos ms democrtics que aquells que s establiren al nort de la colnia.

Va ocrrer en bona part, tant per la proliferaci de mamelucs oriunds de l inevitable i intens creument de las indies autctones, pertanyents a les tribus tupis que dominaven el litoral brasiler. A Sao Paulo, especialment, el hibridisme luso-tupi en la seva versi etnico-cultural no s atenuaria tant rpidament com va passar a altres regions en qu el fluxe de negres i el contacte ms fcil amb la metropoli ho diluir.

Ms de qu en qualsevol altre lloc, el portugus, tindria una excepcional capacitat d adaptaci, integrar alguns trets culturals tupis que li permeteren sobreviure.

 Exploraci i ocupaci .

A inici del segle XVI el litoral paulista s visitat per navegadors portuguesos i espanyols, per noms el 1532 es dona la fundaci de la primera poblaci,So Vicente a la Baixada Santista per Martim Afonso de Sousa.

La recerca de materials preciosos port als portuguesos a ultrapassar la Serra do Mar, per l'antic cam indigena de Peabiru, i el 1554, a l altipl existent desprs de la Serra do Mar, s fundada la vila de So Paulo de Piratininga pels jesutes liderats per Manuel da Nbrega.

Fins el final del segle XVI sn fundades altres viles a l entorn del altipl, com Santana de Parnaba, garantint aix la seguretat i la subsistncia de la vila de So Paulo.

Les "bandeiras". 

Dificultats econmiques, atinament sertinista, localitzaci geogrfica (So Paulo ra un important centre de circulaci fluvial i terrestre), esperit d aventura, serien poderosos impulsos en la arrancada cap el sertao. Des de els primers temps de la colonitzaci eran constants les escomeses, de un bandeirisme defensiu que volia garantir la expansi paulista del segle XVII. Aquest seria el gran segle de les bandeiras, aquell en qu s inciava el bandeirisme ofensiu, propiament dit, el propsit era en gran part de benefici immediat proporcionat per la caa al indi. De la vila de So Paulo partiren les bandeires capitanejades per Antnio Raposo Tavares, Manuel Preto, Andr Fernandes, entre d altres.



Les condicions peculiars de vid a l altipl permeteren que els paulistes, durant els dos primers segles, disfrutessin de considerable autonomia en sectors com defensa, relacions amb els indis, administraci eclesistica, obres pbliques i serveis municipals, control de preus i mercaderies. Les cambres municipals, compostes per "homes bons" del pas, rarament es contenien dins les seves legtimes atribucions; a So Paulo, especialment, la seva independncia quasi fa oblidar el govern portugus.

Del bandeirisme de apresament es passar al bandeirisme de mines, quant la activitat de Borba Gato, Bartolomeu Bueno da Silva, Pascoal Moreira Cabral i altres fou recompensada amb la trobada de mines d or a Minas Gerais i Mato Grosso. Dura prova fou el efecte del descubriment d or a So Paulo i altres viles del altipl, tots buscaven l enriquiment immediat representat per material precis. Com diu Jos Joaquim Machado de Oliveira, "no hi habia paulista que en major o menor mesura  que deixs el pensament de descobrir mines"

Aix, el poblament dels sertoes brasilers es va fer amb sacrifici dels habitants de So Paulo i en detriment de la densitat poblacional de la capitania. Aquesta ruptura demogrfica, aliada a factors geogrfics ja mencionats (la serra del mar), va provocar una baixada de la productivitat agrcola, b amb la baixada d altres activitats, lo que accentu la pobresa del poble al llarg del segle XVIII. La capitania, que aleshores ocupava tota la regi de les descobertes d or, fou transferit cap a la corona i all s instal.l el govern propi el 1709, separat del govern de Rio de Janeiro i amb seu a la vila de So Paulo, elevada a la categoria de ciutat el 1711.

 El cicle de l'or i la decadncia de la capitania .

A finals del segle XVII, bandeirants paulistes decobreixen or a la regi de Rio das Mortes, a les proximitats de l actual So Joo del Rei.La descoberta d or provoca una marxa en direcci a Minas Gerais, com eren anomenades a l poca els inumerables dipsits d or per exploradors vinguts tant de So Paulo com d altres parts de la colnia.

Com descobridors de mines, els paulistes demandaven exclusivitat en la exploraci d or,i foren finalment venuts el 1710 amb la Guerra dos Emboadas, perdent el control de Minas Gerais.L or extret de Minas Gerais seria tret via Rio de Janeiro.

Com compensaci, la vila de So Paulo s elevada a la categoria de ciutat el 1711.

L xode en direcci a Minas Gerais provoca una decadncia econmica a la capitania, i al llarg del segle XVIII aquesta va anar perdent territori i dinamisme economics fins a ser senzillament anexada el 1748 a la capitania de Rio de Janeiro.

Alguns autors donen resposta a aquesta versi de la decadncia de la provncia. El principal argument que porta historiadors a defensar aquesta tesi, es la estabilitzaci del nombre de viles surgides al perode. Tantmateix el nombre d habitants no hauria disminuit, noms concentrat en las viles ja existents lligats al camp.

La principal justificaci per l anexi de la provncia de Rio fou la seguretat de les mines, ja que So Paulo seria el seu escut natural contra invasions oriundes de l Argentina o altres colonies espanyoles (irnicament el mateix argument utilitzat per la seva restauraci anys desprs)

 La restauraci i la provncia de So Paulo .

El 1765, pels esforos de Morgado de Mateus, s reinstituda la Capitania de So Paulo i aquest promou una poltica d incentiu de producci de sucre, per garantir el sosteniment de la Capitania. La Capitania s restaurada amb noms prop d un ter del seu territori original, comprenent tant sols els actuals Estats de So Paulo i Paran.

Aix, sn fundades les viles de Campinas, It i Piracicaba, on desprs es desenvolupar la canya de sucre. El sucre s exportat pel port de Santos i tingu el moment ms lgit a inicis del segle XIX.

La capitania guanya pes poltic durant la poca de l Independncia a travs de la figura de Jos Bonifacio,natural de Santos i el 7 de setembre de 1822, la independncia s proclamada a les marges del riu Ipiranga, a So Paulo , per Pere I de Brasil i IV de Portugal, conegut com Dom Pedro I.

El 1821 la capitania es converteix en provncia.

Ja el 1817 s fundada la primera fazenda de caf de So Paulo, al vall de Parba, i desprs l independncia el cultiu de caf guanya fora a les terres de la Vall de Paraba, enriquint rpidament ciutats com Guaratinguet, Bananal, Lorena i Pindamonhangaba.

A les fazendas cafeteres del Vall do Parba era utilitzada en gran escala la m d obra esclava.D aquesta forma la vall s enriqueix rpidament, generant una oligarquia rural, mentrestant la resta de la provncia continua depenent de la canya de sucre i del comer que es va establint a la ciutat de So Paulo, impulsat per la fundaci de una facultat de Dret el 1827.

Mentrestant, les creixents dificultats imposades al rgim d esclavatge porten a una decadncia en el cultiu de caf a partir de 1860 a aquesta regi. La vall noms va perdent impuls econmic quan el cultiu del caf migra en direcci al Oest Paulista, endintant-se primerament a la regi de Campinas i It, substituint el cultiu de canya de sucre realitzat fins aleshores.

La migraci de caf cap al oest provoca grans canvis econmics i socials a la Provncia. La prohibici del trfic negrer el 1850 porta la necessitat de buscar una nova forma de m d obra per als nous cultius. La Migraci europea passa a ser incentivada pel govern Imperial i provincial.

La sortida dels grans de caf passa a ser feta via el port de Santos, lo que porta la fundaci de la primera linea de ferrocarril paulista, a So Paulo Railway, inaugurada el 1867, construida per capitals anglesos i del Bescomte de Mau, lligant Santos a Jundia, passant per So Paulo, que comena a transformar-se en un important enclau comercial entre el litoral i l interior cafeter.

El caf va endintant-se paulatinament al oest paulista, passant per Campinas, Rio Claro, Porto Ferreira i el 1870 aquest troba l rea ms propicia pel seu cultiu, les fertils terres roges del nordest paulista, prximes a Ribeiro Preto i So Carlos, on surgiren les majors i ms productives fazendas de caf del mn.

Apart de les noves terres pel caf, exploradors s endincen al fins aleshores desconegut quadrilater comprs entre la Serra de Botucatu i els rius Paran, Tiet i Paranapanema, on fundaren ciutats com Bauru, Marlia, Araatuba i Presidente Prudente al final de segle XIX i inicis del XX.

Les fronteres actuals paulistes sn fixades per l emancipaci del Paran el 1853. El sud paulista ( Vale do Ribeira i la regi de Itapeva) no atreuen el cultiu del caf i pateixen litigis frontarers entre So Paulo i Paran, essent per tant posades al marge del desenvolupament del resta de la provncia, tornant-se , fins avui dia, en les regions ms pobres del territori paulista.

L enriquiment provocat pel caf i la constant arribada d immigrants italians, portuguesos, espanyols, japonesos i rabs a la provncia, apart del desenvolupament d una gran xarxa ferroviria, porten la prosperitat a So Paulo.

Repblica Velha i la poltica del caf amb llet.

Al instaurar-se la repblica, s afirmava clarament el predomini econmic del nou estat. Si el Brasil era el caf, el caf era So Paulo. Aquesta realitat repercut a la esfera nacional, dona l homogeneitat de 1894 a 1902, en 3 quatrienis consecutius amb els presidents Prudente de Morais, Campos Sales e Rodrigues Alves.

So Paulo ingress amb dos triomfs a l era republicana: La riquesa representada pel caf i el sistema de m d obra lliure, que fora introdut abans de l abolici del esclavatge i ja s adapt i integrar al modus de producci de l agricultura paulista. D altre banda, la autonomia local conferida pel nou regim federatiu, que amb els amplis drets conferits als estats resultava, a la prctica, una verdadera sobirania, venia a reforar polticament i administrativament les ventatges conferides pels dos factors anteriorment mencionats.

D aquesta forma, beneficiant-se de la debilitat institucional per la proclamaci de la Repblica, So Paulo s aline el seu poder econmic a la fora electoral de Minas Gerais i instaur la poltica del caf amb llet, que tingu per consequncia un canvi en el federalisme del Brasil, essent fins avui visibles els resultats. Per aix, hi hagu tamb la visi empresarial dels seus homes de negocis, cultivadors de caf principalment, que, encara amb l imperi, havien aprs a usar la vitalitat i el poder poltic en la defensa dels seus interesos econmics.

Perceberen immediatament la oportunitat de la introducci del immigrant estranger i ho subsidiaren amb recursos de la provncia, una vegada que el govern imperial dispensava majors atencions al establiment de nuclis colonials de qu la immigraci asalariada.

Amb la nova situaci creada per l instituci de rgim republic, pogueren ampliar els seus medis d acci. D aqu en endavant, fins la crisi del 1929, no perderen de vista la expansi i la defensa del producte que sustentava l economia de la regi.

A pesar de las dissensions internes i de varies disidncies, el Partit Republic Paulista (PRP) consegu mantenir una gran cohesi en favor de l Uni, lo que li permet portar endavant una poltica que satisfs, en general els interesos dominant i que inegablement, contribuir pel prestigi de So Paulo dins la federaci.

No foren mestrestant, tranquils els primers moments republicans de So Paulo. Reflecteixen les agitacions i els desencerts que ocorrien en l mbit federal. Com en els dems estats, s establ una junta governativa provisional. En seguida fou nomenat governador Prudente de Morais, que desprs hi renunci. El govern del estat passar aleshores per Jorge Tibiri, indicat per Deodoro.

El 1890, s inaugur la era de les dissencions poltiques dins del PRP, amb l oposici exercida pel Centre Republic de Santos que , en manifest de 24 d agost de 1890, llan la candidatura de Amrico Brasiliense de Almeida i Melo. S agit la facultat de dret, en tant que les principals figures republicanes de So Paulo, com Prudente de Morais, Campos Sales, Bernardino de Campos i Francisco Glicrio de Cerqueira Leite, entre altres, s inquietaren amb l autoritarisme del mariscal Deodoro da Fonseca. Aquest destituir Jorge Tibiri i deleg el poder, el 1891, a Amrico Brasiliense, que Deodoro da Fonseca considerava el nic capa d organitzar So Paulo.

S agravaren els descontentaments. Amargues polmiques foren travades entre Campos Sales, pel correu Paulist i Francisco Rangel Pestana, que feia de portaveu al Estat de Sao Paulo. En aquest ambient s instal, el 8 de juny de 1891, la assamblea constituent i, el juliol, Amrico Brasiliense, ja escollit president del estat, promolg la primera constituci paulista.

El nims semblaven asserenar-se, quan el cop de Deodoro da Fonseca feu renixer la agitaci. La capital i l interior vivien amb l amenaa de subversi del ordre pblic, que es generalitzava pel pas. Per evitar la guerra civil, Deodoro renunci i assum la presidncia de la Repblica el vicepresident, Floriano Peixoto, que rebe aleshores el suport pblic i financer de So Paulo contra les revoltes que hi habia a la naci. En canvi, So Paulo assum l hegemonia de la federaci amb l elecci de Prudente de Morais, el 1894, que donava inici a la srie de presidents civils.

Mentrestant aix,l'estat, Amrico Brasiliense passa el govern al Major Sgio Tertuliano Castelo Branco, que desprs el transmet al vicepresident, Jos Alves de Cerqueira Csar. Aquest devant el esperit de mot i de reacci monrquica que reinava disolgu l Assamblea legislativa, convoc immediatament un altre congrs i desprs totes les cmbres municipals del Estat. Es realitzaren eleccions de diputats i senadors pel segon legislatiu estatal, que s instal.lar el 7 d abril de 1892. Demostrant sempre decisi i fermesa, Cerqueira Csar convoc el electorat per escollir nou president del estat, el que recaigu sobre Bernardino de Campos,el primer governant paulista electe per sufragi directe.

La dcada de 1930 So Paulo es caracteritz, des del punt de vista econmic, pels esforos d ajust a les noves condicions creades per la crisi mundial de 1929 i per la crisi del caf. Des de el punt de vista poltic, el perode fou marcat per la lluita per la recuperaci de l hegemonia paulista a la federaci, empesa per l Aliana Liberal i al final aniquilada per la revoluci de 1930. Aquesta va sotmetre el estat a l acci dels interventors federals, que, d inici no eren ni paulistes.

Surgiren desprs reivindicacions a favor d un govern paulista, per la realitat el que pretenia era la restauraci dels grups hegemnics paulistes, els interessos del qual, tant econmics com poltics, estaven essent perjudicats per la nova situaci alguns interventors, com Joo Alberto Lins de Barros,buscaven conciliar la cultura del caf amb la nova orientaci del govern federal.

Habituats a conduir el seu propi dest, les classes dirigents s insurgiran sota el lideratge del partit Democrtic, aleshores presidit pel professor Francisco Morato, justament el partit aliat a la revoluci getulista de 1930. La organitzaci poltica es trenc, amb el govern federal, ho intitucionalitzar, amb les classes conservadores i el vell PRP, al Frente Unica Paulista. Aquesta procur l aliana amb altres estats, particularment amb l oposici gacha, pero al final els paulistes es rebellaren, comptant tant sols amb el suport de les tropes del sud de Mato Grosso.

El 9 de juliol de 1932, esclatar la revoluci constitucionalista de So Paulo. Governava l estat, com interventor federal, el paulista Pedro de Toledo, desprs proclamat governador. Es formaren batallons de voluntaris, i s adediren al moviment algunes unitats del exrcit, un fort contingent del Mato Grosso i quasi la totalitat de la fora pblica del estat. Foren movilitzats inicialment cinquanta mil homes, al comanament del qual hi havia el Coronel Euclide de Oliveira Figueiredo i desprs el general Bertoldo Klinger, sota la direcci suprema del general Isidoro Dias lopes.

L indstria partici de la revoluci amb entusiasme. Sota la direcci de Roberto Cochrane Simonsen, tot el parc industrial paulista fou col.locat al servei de la rebeli, dedicat a la producci blica. S organitz tamb el abastament intern. La lluita dur tan sols tres mesos i s acab amb la derrota dels paulistes i la prdua de centenars de vides.

Alguns mesos desprs de la capitulaci, el govern federal, a fi de pacificar el pas, decid convocar elecions per l Assamblea Constituient, responent al objectiu principal dels revolucionaris paulistes, la restauraci del ordre constitucional. Aleshores , So Paulo fou ocupat militarment el octubre de 1932 i agost de 1933. Foren exilats el ex-governador Pedro de Toledo, el seu secretariat i altres poltics que prengueran part activa a la revoluci.

 Indstrialitzaci i metropolitzaci .

Desprs de la Primera Guerra Mundial el cultiu del caf comena a patir crisis d excs d oferta i competncia d altres pasos. El cultiu comena a ser controlat pel govern, per tal d evitar crisis i les hisendes tancan, portant immigrants en direcci a So Paulo, on es convertiran en operaris.

Presions poltiques exigint el fi del predomini de l elit cafetera paulista sorgeixen moviments artstics com la setmana de 1922, propagant noves ideies socials i econmiques. La immigraci externa comena a debilitar-se i les vagues anarquistes i comunistes exploten a So Paulo en el moment que imperis industrials com el de Matarazzo sn formats.

El 1930 el caf entra en la seva darrera crisi, amb la crisi de 1929 i el crash de la borsa de Nova York l any anterior, el colapse dels preus externs dels grans de caf i la Revoluci de 1930, que retir els paulistes del poder.

Dos anys desprs, el 1932, So Paulo combat Getlio Vargas la Revoluci Constitucionalista, en una tentativa de rependre el poder perdut, per es derrotat militarment. La crisi del caf s amplifica i l xode rural en direcci a So Paulo buida el interior del estat.

La Segona Guerra Mundial trenca les importacions de productes i la indstria paulista inicia un procs de substituci d importacions passant a produir a l Estat els productes fins aleshores importats. El procs s intensifica amb el govern de Juscelino Kubitschek, que llana les bases de l indstria del autombil al ABC paulista.

Per suprimir la m d obra necessria, l estat passa a rebre milions de nordestins, venint principalment dels estats de Bahia, Cear, Pernambuco i Paraba, que substitueixen els antics immigrants que ara formen part de la classe mitja paulista, com a operaris. Aquests viuran principalment a la periferia de So Paulo i a les ciutats venes. Aquest rpid augment poblacional promou un procs de metropolitzaci, on So Paulo s ajunta amb ciutats veines, formant la Regio Metropolitana de So Paulo.

El 1960, la ciutat de So Paulo es torna la major ciutat brasilera i el principal pol econmic del pas, superant Rio de Janeiro. Aquest fet de es deu, al nombre major d immigrants que escolliren anar a So Paulo .

Industrialitzaci de l interior.

A les dcades de 1960 i 1970 el govern estal promou diverses obres que incentiven la economia de l interior del Estat, buidat desde la fallida del caf el 1930.

La obertura i duplicaci de la Via Dutra (BR-116) recupera i indstrialitza la Vall de Paraba, que es concentra en torn de la indstria aeronutica de So Jos dos Campos.

Cap l oest, l implantaci del Aeroport Internacional de Viracopos, i la creaci de la Universitat de Campinas (Unicamp), l obertura de carreteres com la Carretera Anhangera i el implement de les tcniques modernes de producci, en especial de la canya de sucre i del seu subproducte, el alcohol combustible, porten novament el progrs a les regions de Campinas, Sorocaba i Ribeiro Preto i Franca.

Aquest procs de recuperaci econmica del interior, s intensifica a partir de la dcada de 1980, quan grans problemes urbans, com violncia, poluci i ocupaci desordenada, afligeixen la Regio Metropolitana de So Paulo.

Entre 1980 i 2000 la gran majoria de les inversions realitzades a l Estat sn fetes fora de la Capital, que passa de una metrpoli indstrial cap un pol de serveis i finances. L interior, en especial l eix Campines - So Carlos - Ribeiro Preto - Franca -Sorocaba - So Jos dos Campos - Taubat es torna indstrialitzat i prsper.

Mentrestant, fins i tot amb l enriquiment i indstrialitzaci del interior, altres Estats passen a tindre una taxa de creixament econmic encara ms elevada que So Paulo, principalment les regions Sud i Centre-oest.

Actualment, encara que el creixament no sigui ja tant alt i tingui competncia d altres estats, So Paulo s el principal pol econmic, poltic i industrial de America del Sud, essent el major mercat consumidor del Brasil.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247865" title="Francesc Dalmau I de Rocabert" nonfiltered="1079" processed="1077" dbindex="96216">
Francesc Dalmau I de Rocabert i de Sarriera fou vescomte de Rocabert entre 1567 i 1592.

Npcies i descendncia.
Francesc Dalmau es va casar tres vegades:
 Elionor de Boixadors;

 Elionor Desmiquel;

 Praxedis de Pacs, amb qui va tenir:
 Francesc Jofre I de Rocabert, vescomte de Rocabert.
 Elisabet, casada amb Joan de Boixadors, comte de Savall.
 Violant;
 Maria Praxedis, casada amb Lls Descatllar, senyor de Besora.

Fills legtims per de mare desconeguda:
 Gaspar.
 Hiplita, morta el 1624 que fou monja.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247874" title="Claudia Conserva" nonfiltered="1080" processed="1078" dbindex="96217">

Claudia Marcela Conserva Prez (Santiago de Xile, 12 de gener de 1974) actriu, model i presentadora de televisi xilena d'ascendncia italiana. 

De petita, va estudiar ballet i va treballar en publicitat i programes de televisi, va guanyar Miss 17  el 1990 i ms tard va conixer al seu marit Felipe Camiroaga en Extra Joves (Chilevisin). Tenen dos fills.

Sries.

Programes.


 Enllaos externs .
Claudia Conserva a IMDb;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247882" title="Respiraci aerbica" nonfiltered="1081" processed="1079" dbindex="96218">


La respiraci aerbica s un tipus de metabolisme energtic mitjanant el qual els ssers vius extreuen energia de molcules orgniques, com la glucosa, per un procs complex en el qual el carboni s oxidat i l'oxigen procedent de l'aire s l'oxidant emprat. En altres variants de la respiraci, molt rares, l'oxidant s distint de l'oxigen (respiraci anaerbica).

La respiraci aerbica s el procs responsable que la majoria dels ssers vius, denominats per aix aerobis, requereixin oxigen. La respiraci aerbica s prpia dels organismes eucarionts en general i d'alguns tipus de bacteris.

L'oxigen que, com qualsevol gas, travessa sense obstacles les membranas biolgiques, travessa primer la membrana plasmtica i desprs les membranes mitocondrials, sent en la matriu del mitocondri on s'uneix als electrons i protons (que sumats constitueixen toms d'hidrogen) formant aigua. En aquesta oxidaci final, que s complexa, i en processos anteriors s'obt l'energia necessria per a la fosforilaci de l'ATP.

En presncia d'oxigen, l'cid pirvic, obtingut durant la fase primera anaerbia o gluclisi, s oxidat per a proporcionar energia, dixid de carboni i aigua.

La reacci qumica global de la respiraci s la segent:

C6 H12 O6  +  6O2 -
</doc>
<doc id="247883" title="Respiraci anaerbica" nonfiltered="1082" processed="1080" dbindex="96219">
La respiraci anaerbica s un procs metablic d'oxidaci-reducci anleg a la respiraci aerbica, pero en el qual l'acceptor final d'electrons s una molcula inorgnica diferent de loxigen. s un procs poc habitual que noms realitzen alguns grups de bacteris.

En la respiraci anaerbica, per tant, no s'usa oxigen i per a realitzar la mateixa funci cal una altra substncia oxidant, com un sulfat o un nitrat.

En els bacteris amb respiraci anaerbia interv tamb una cadena transportadora d'electrons en la qual es tornen a oxidar els coenzims reduts durant l'oxidaci dels substrats nutrients. s un procs anleg al de la respiraci aerbica, ja que es compon dels mateixos elements (citocroms, quinones, protenes ferro-sulfriques, etc). L'nica diferncia s que l'acceptor ltim d'electrons no s l'oxigen.

En la respiraci anaerbica tots els possibles acceptors tenen un potencial de reducci menor que el de l'O2, per la qual cosa, partint dels mateixos substrats (glucosa, aminocids, triglicrids), es genera menys energia que en la respiraci aerbia convencional.

No s'ha de confondre la respiraci anaerbica amb la fermentaci, en la qual no hi ha en absolut cadena de transport d'electrons, i l'acceptor final d'electrons s una molcula orgnica; aquests dos tipus de metabolisme tenen sol en com el no ser dependents de l'oxigen.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247887" title="Ana Garca-Sieriz" nonfiltered="1083" processed="1081" dbindex="96220">

Ana Mara Aurora Garca-Sieriz Alonso (Oviedo, 26 de juliol de 1965) periodista i presentadora espanyola. 

Va estudiar periodisme a la Universidad Complutense de Madrid i va fer un mster a Rdio Nacional d'Espanya. T dos fills : Mateo (1998) i Chloe (2000).

TV.
"Channel n 4" (2005-2008) amb Boris Izaguirre (Cuatro);
"Lo + plus" (1995-2005) (Canal plus);
"Magacine" (2005) (Canal plus);
"Primer plano" (1993-1994) (Canal plus);
"Hablando claro" (1988-1989) (TVE);

Bibliografia.
Beb a bordo, 2000;

Enllaos externs.
Ana Garca-Sieriz in the IMDB;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247890" title="Talp com" nonfiltered="1084" processed="1082" dbindex="96221">

El talp com (Microtus duodecimcostatus) s una espcie de rosegador que es troba a la Pennsula Ibrica i Frana.

Morfologia.

s un talp de potes curtes i orelles molt petites que queden amagades entre els pls del cap. La cua s curta: fa, a tot estirar, 1/3 de la longitud del cap ms el cos. Tot i que mena una vida totalment subterrnia i cavadora, les seues extremitats no presenten adaptacions especials per a excavar, llevat de les ungles de les mans, ms llargues i robustes que les dels peus.

El pelatge s bru griss pel dors, ms groguenc pels flancs i encara ms clar amb tonalitats grises pel ventre. La cua presenta un color fora clar, tirant a crema, tant per la part superior com per la inferior.

Dimensions corporals: cap + cos= 9 - 11 cm; cua = 2 - 3,5 cm

Pes: 19 - 32 g.

Hbitat.

Espais oberts, preferentment camps de conreu -d'alfals, de naps, de remolatxes, de fruiters (pomeres, pereres), etc.-, on pot arribar a causar veritables estralls. Tamb se'l pot trobar en hbitats curiosos, com per exemple als talussos i als parterres separadors de les autopistes, on s'ha fet localment molt abundant.

Costums.

Colonial i fonamentalment dirn, s el ms subterrani de tots els talpons. Totes les activitats les realitza a sota terra, en unes galeries llargues i tortuoses que ell mateix excava. All cerca aliment (arrels, bulbs, tubercles), reposa, s'aparella, cria, etc. Solament surt a la superfcie per iniciar l'excavaci d'una nova galeria o per cercar menjar que no troba sota el sl, com per exemple fruits caiguts dels arbres.

Rastre.

La terra que treu de les galeries l'acumula a la superfcie en uns pilonets semblants als de la rata talpera, per de mida ms petita i amb la terra ms engrunada.

Espcies semblants.

Els altres talpons de tons marronosos tenen la cua bicolor, ms fosca per sobre que per sota.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 166-167.

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247893" title="Jordi Bernet i Cuss" nonfiltered="1085" processed="1083" dbindex="96223">
Jordi Bernet i Cuss (Barcelona, 1944) s un dibuixant de cmics catal. La seva obra ms destacada s la serie Torpedo 1936, amb guions d'Enrique Snchez Abul.

 Biografia .

Jordi Bernet va nixer a una famlia dedicada a la historieta: fill del fams dibuixant Jorge (Miquel Bernet), creador de Doa Urraca, nebot per part de pare de Joan Bernet Toledano, altre conegut illustrador, i per part de mare de Miguel Cuss, guionista i autor de novelles de consum, va freqentar des de la seva infantesa la companyia dels autors clau de la Editorial Bruguera (Pearroya, Cifr, etc). Des de molt aviat t accs als cmics clssics nord-americans, el que marcar clarament el seu posterior estil de dibuix. Als tretze o catorze anys publica els seus primers acudits en la revista Pepe Cola, on el seu pare era collaborador. A la mort d'aquest, en 1960, comena a treballar per a Bruguera, continuant les historietes de Doa Urraca, el personatge humorstic ms important dels creats pel seu pare. Desprs de poc ms d'un any, decideix abandonar al personatge per a emprendre una lnia de dibuix ms realista.

Un dels seus primers treballs en aquesta nova adrea s el western Poncho Yucatn (1963), amb guions del seu oncle Miguel Cuss. Entre els anys 1964 i 1967 treballa per a diverses agncies internacionals, dibuixant historietes -generalment d'aventures- per a diferents guionistes. En 1965 ingressa en la plantilla de dibuixants de la revista Spirou, per a la qual realitza la historieta Dan Lacombe, amb gui de Miguel Cuss, d' entre moltes altres. Roman com collaborador de la revista fins a principis dels anys 70. En aquesta dcada treballa per als mercats britnic, alemany i itali, publicant diverses sries d' entre quines destaca Andrax (1972), de fantasia heroica.

Torna al mn editorial espanyol amb la srie d'aventures El Cuervo, que es va publicar en la revista Kung-Fu, i inicia una frtil collaboraci amb l'editor Josep Toutain. A principis de la dcada de 1980 comena a publicar amb regularitat en revistes espanyoles de cmic, com Creepy o Cimoc. En aquesta ltima publica Sarvan (1982), srie de "espasa i bruixeria" protagonitzada per una dona, amb gui de Antonio Segura.

Tamb en 1982 substitueix a Alex Toth com dibuixant de la srie escrita per Enrique Snchez Abul Torpedo 1936. La historieta es va publicar inicialment a Creepy; per a causa de l'xit del personatge va arribar a tenir revista prpia en 1991, i va ser publicada en lbums per Toutain, desprs d'aix ha estat objecte de nombroses reedicions i ha conegut un important xit internacional. Un dels lliuraments de la srie va obtenir en 1986 el premi al millor lbum estranger publicat en Frana en el Festival del Cmic de Angulema. 
Des del 2007 l' editorial Glnat ha editat, per primer cop en catal les aventures de Torpedo recopilades en 5 lbums.

Altres treballs rellevants de Bernet durant la dcada de 1980 sn Kraken (revista Metropol, 1983), amb gui d'Antonio Segura; Custer (revista Zona 84, 1985), escrit per Carlos Trillo; i La naturaleza de la bestia (revista Totem, 1988), en la qual illustra els guions de Snchez Abul. Tots ells van ser recopilats en lbum posteriorment.

En 1991 va obtenir el Gran Premi del Sal del Cmic de Barcelona com reconeixement a tota la seva trajectria.


Des de 1992 collabora setmanalment amb la revista El Jueves, amb la srie Clara de noche, basada en la vida quotidiana d'una prostituta, i en la qual el dibuixant exhibeix el seu talent per a la illustraci ertica. Els guions de la srie sn de Carlos Trillo i Maicas.

 Bibliografia .
 
Amb Antonio Segura.

1982 - Sarvan, Norma Editorial;
1983 - Kraken, Glnat;

Amb Snchez Abul.

1981 - Historias negras, Glnat;
1982 - Torpedo 1936, Glnat;
1984 - De vuelta a casa, Toutain;
1988 - La naturaleza de la bestia, Glnat;

Amb Carlos Trillo.

1985 - Custer, Glnat;
1987 - Light and Bold, Toutain;
1989 - Ivan Piire, El Jueves;
1992 - Clara de noche, El Jueves;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247895" title="Crictid" nonfiltered="1086" processed="1084" dbindex="96224">

Els crictids (Cricetidae) formen una famlia de rosegadors que pertany a la superfamlia dels muroides. Aquesta famlia inclou els hmsters, lmmings i altres rosegadors. 

Sn gaireb 600 espcies i s la segona famlia de mamfers ms nombrosa.

Els crictids es subdivideixen  en 5 subfamlies, les quals inclouen 112 gneres i 580 espcies. 

Subfamlies.

Arvicolinae;
Cricetinae ;
Neotominae;
Sigmodontinae ;
Tylomyinae;

Referncies.

 Jansa, S. A., i M. Weksler: Phylogeny of muroid rodents: relationships within and among major lineages as determined by IRBP gene sequences.  Molecular Phylogenetics and Evolution 31:256-276.
 Michaux, J.; A. Reyes i F. Catzeflis: Evolutionary history of the most speciose mammals: molecular phylogeny of muroid rodents. Molecular Biology and Evolution 17:280-293. Any 2001.
 Norris, R. W.; K. Y. Zhou; C. Q. Zhou; G. Yang; C. W. Kilpatrick i R. L. Honeycutt: The phylogenetic position of the zokors (Myospalacinae) and comments on the families of muroids (Rodentia). Molecular Phylogenetics and Evolution 31:972-978. Any 2004.
 Steppan, S. J.; R. A. Adkins i J. Anderson: Phylogeny and divergence date estimates of rapid radiations in muroid rodents based on multiple nuclear genes. Systematic Biology 53:533-553. Any 2004.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 mplia informaci sobre aquesta famlia de rosegadors. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247897" title="Csar August Jordana i Mayans" nonfiltered="1087" processed="1085" dbindex="96225">
Csar August Jordana i Mayans (Barcelona 1893 - Buenos Aires 1958) fou un escriptor catal. Estudi la carrera d'enginyer, per l'abandon per la literatura. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera va collaborar amb la Societat d'Estudis Militars (SEM) i public narracions a les revistes La Publicitat, Mirador, L'Opini, Meridi, Catalunya de Buenos Aires,  i Germanor de Santiago de Xile. Durant la Segona Repblica Espanyola fou director de l'Oficina de Correcci de la Generalitat de Catalunya, i en acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc i d'ac agaf un vaixell cap a Xile i desprs a Argentina, d'on ja no va tornar, i on  subsist fent traduccions i collaborant amb la premsa i programes radiofnics en catal que promovien els casals catalans.  

El seu estil narratiu era d'un humor irreverent influt d'antuvi per Anatole France i ms tard de caire experimental influt per James Joyce. Tamb tradu William Shakespeare al catal.

 Obres .
 Narracions .
 Quatre venjances (1923) ;
 L'anell del Nibelung (1926);
 El collar de la Nria (1927);
 La veritat sobre Sigfrid (1927);
 L'incest (1928);
 L'anell i la fbrica (1928);
 Tot de contes (1929);
 Una mena d'amor (1931);
 Els tres cavallets (1933) ;
 L'infant que feia vuit (1933).
 Tres a la reraguarda  (1940);
 El Rsio i el Pelao (1950);
 El mn de Joan Ferrer, publicat el 1971;
 Gramtica .
 Com s'escriuen les cartes comercials (1927);
 Correspondncia familiar i de societat (1931);
 Formulari de documents en catal (1931);
 El catal i el castell comparats (1933);
 Resum de literatura anglesa (1934);
 El catal en vint llions (1934);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247911" title="Pafman" nonfiltered="1088" processed="1086" dbindex="96226">
Pafman s un cmic creat en 1987 per Joaqun Cera, publicat per primera vegada al nmero 5 de la revista Mortadelo d'Ediciones B. El protagonista s en Pafman, una pardia d'en Batman.

Est acompanyat del seu fidel ajudant Pafcat, un gat sortit de la fusi d'un amic d'en Pafman i el seu gat domstic (varen ser posats en una rentadora junt a 1 kg de plutoni) i en els nous lliuraments de la srie tamb l'acompanya la seva neboda Tina Tonas, agent de policia de 19 anys, i el professor Fuy, un vell cientfic que xafalls i que t des de la historieta del seu debut, La noche de los vivos murientes una m de zombi agafada al seu coll.

Pafman i Pafcat viuen a la ciutat de Logroo.

El seu enemic s, normalment, l' Enmascarado Negro un bandit vestit tot de negre i amb una ene en el pit. Mai ha estat possible veure-li la cara, normalment sempre porta una caputxa sota l'altra. Tanmateix, hi ha hagut altres personatges que, sense tenir una continutat absoluta, han fet diverses aparicions a les historietes d'aquest personatge, com el Capitn Europa, super heroi defensor dels drets comunitaris, i el cas ms curis Mafrune, personatge secundari tot terreny que a una historieta pot ser cap de policia, i a altra, alcalde de Logroo. Aquest personatge tamb s un secundari comod fora recurrent a les historietes d'Sporty, personatge creat per Juan Carlos Ramis.

lbums publicats.
1. Pafman - Collecci Ole! n361-V.13. Ediciones B
2. El Doctor Ganyuflo y otras historias - Collecci Ol! n393-V.20. Ediciones B 
3. Pafman - Collecci Ol! diversos n 3. Ediciones B
lbums llargs publicats.
1. El asesino de personajes - Collecci Ol! diversos n 16. Ediciones B
2. Pafman Redevuelve - Top Cmic n1. Ediciones B
3. La Noche de los Vivos Murientes - Top Cmic n2. Ediciones B
4. Pafman in U.S.A - Top Cmic n3. Ediciones B
5. Cabezones del Espacio - Top Cmic n4. Ediciones B
6. 1944 - Top Cmic n5. Ediciones B

Enllaos externs.

Pafman, defensor de Logroo City ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247915" title="Les llums de la ciutat" nonfiltered="1089" processed="1087" dbindex="96227">
City Lights (Les llums de la ciutat) s una histria d'amor entre un vagabund i una noia cega, venedora de flors. La noia, com que sent el cop de porta d'un gran cotxe, es pensa que Charlot s el milionari que n'ha baixat. A poc a poc s'enamoren. La noia s operada i recupera la vista. Un dia crida un vagabund per donar-li una flor. Quan li toca les mans el reconeix.

s la primera pellcula on Charles Chaplin introdueix el so. Al principi de la histria se sent una discurs inintelligible amb el qual satiritza la inauguraci d'un monument. Tamb hi ha la banda musical, que inclou el tema La violetera, del mestre Jos Padilla.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247916" title="Ramon Folch i Guilln" nonfiltered="1090" processed="1088" dbindex="96228">


Ramon Folch i Guilln (Barcelona, 1946) s un bileg catal. s doctor en biologia i, des de 1994, fundador i director general d ERF, Gesti i Comunicaci Ambiental SL. Ha estat president del Consell Social de la Universitat Politcnica de Catalunya (2004-08), secretari general del Consejo Asesor Internacional del Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientals (La Plata, Argentina) i professor de la seva Ctedra UNESCO/FLACAM para al Desarrollo Sustentable (1989-2006). Anteriorment havia estat professor de Botnica de la Universitat de Barcelona (1968-75) i havia dirigit (1975-82) els serveis ambientals de la Diputaci de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

Tamb ha estat consultor en gesti ambiental de la UNESCO, membre i secretari general del Comit Espanyol del Programa MaB/UNESCO (Madrid-Pars, 1982-94), membre del Comit de la UNESCO per al Seguiment de la Conferncia de Rio (Pars, 1992-97) i titular de la Ctedra de Metatcnia Ambiental i Socioecologia de l'Institut Catal de Tecnologia (Barcelona, 1996-98). Ha representat la recerca ambiental espanyola a la Comissi d Organismes i Sistemes de la Uni Europea (Brusselles, 1986).  

Pertany al Captol Espanyol del Club de Roma i el 1978 esdevingu membre de l'Institut d'Estudis Catalans, on s titular d'ecologia vegetal. Entre 1972 i 1977 fou Secretari General de la Instituci Catalana d'Histria Natural, que presid del 1986 al 1990. Ha participat en nombroses operacions de cooperaci tcnica internacional en el camps ambiental i sanitari (fundador i primer president del Consorci Interhospitalari de Cooperaci, 1981), sobretot a frica i a Amrica Llatina. Ha estat president de la Junta administrativa de l'Hospital Clnic de Barcelona (1980-1984).

A partir d aquesta diversificada trajectria, i desprs d anys d ensenyament, recerca i gesti a la universitat i a l administraci pblica, s ha dedicat a la gesti territorial i urbanstica des d'una aproximaci sostenibilista, enfocament que ell mateix ha contribut a definir i a desenvolupar, tant a nivell teric com aplicat. Ha incidit especialment en el vessant comunicatiu, mitjanant publicacions convencionals i electrniques (director tcnic de Sostenible), grans exposicions, programes de rdio i televisi, etc., sovint com a director o impulsor de grups de treball. s el cas de la Histria Natural del Pasos Catalans (un centenar d autors) o de Biosfera (dos centenars d autors; versions catalana, anglesa, alemanya i japonesa), obres que ha concebut, promogut i dirigit. Inici aquesta lnia, de forma pionera, ja en els anys setanta del segle passat. El 1975 fou un dels fundadors de la Lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA), el 1976 fou secretari de redacci del Llibre blanc de la gesti de la natura als Pasos Catalans (un centenar d autors), i des d'aleshores ha estat un dels principals impulsors dels moviments d'opini favorables a una adequada gesti del patrimoni natural. El 1976-1977 fou director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni natural del Congrs de Cultura Catalana.

El 1990 li fou atorgat el Premi d'Honor Llus Carulla.  Tamb ha rebut la medalla Narcs Monturiol al mrit cientfic i tecnolgic (1991), concedida per la Generalitat de Catalunya, amb el premi Alzina (1992), concedit pel Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, i el premi Medi Ambient (1995), concedit per la Generalitat de Catalunya. Guanyador del Premi Ciutat de Barcelona (2004) per l exposici "Habitar el mn". Finalista (2006) del Descartes Communication Prize de la Uni Europea.

s fora conegut pels seus estudis florstics i fitocenolgics de les comarques meridionals del Principat i Andorra. En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Folch.

 Obres .
 Natura, s o abs? Llibre blanc de la gesti de la natura als Pasos Catalans (secretari de redacci, 1976);
 Sobre ecologismo y ecologa aplicada (1977);
 El paisatge vegetal del delta de l'Ebre (1977), en collaboraci amb J. M. Camarasa, M. Masalles i E. Velasco;
 El patrimoni natural andorr (1979);
 La flora de les comarques litorals compreses entre la riera d'Alforja i el riu Ebre (1980);
 La vegetaci dels Pasos Catalans (1981);
 Histria Natural dels Pasos Catalans (1981-1992);
 Mediterrnia (director, guionista i presentador, srie de televisi en 50 captols, 1987-1989);
 Biosfera. Els humans en els mbits ecolgic del mn (director, 11 volum, 1993-1998);
 Comprendre la natura. Els organismes i els sistemes naturals terrestres dels Pasos Catalans (1994);
 Ambiente, emocin y tica (1998);
 Diccionario de socioecologa (1999);
 La dria de mirar (2000);
 El territorio como sistema (coordinador, 2003);
 L energia en l horitz del 2030 (director, 2005);
 Suarem! El clima que ens espera  (en collaboraci amb O. Llad, L. Hervs i altres, 2008);

 Enllaos externs .

 Fitxa de Ramon Folch a l'IEC;
 Fitxa de Ramon Folch a IPNI ;
 Fitxa de Ramon Folch a ERF;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247917" title="Daniel Fernndez" nonfiltered="1091" processed="1089" dbindex="96229">

Daniel Fernndez Crespo (1901-1964), poltic uruguai.
Daniel Fernndez Gonzlez (1965), poltic catal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247924" title="Super Mario Galaxy" nonfiltered="1092" processed="1090" dbindex="96230">


Super Mario Galaxy s l'ltim ttol donat a conixer de la saga de Mario. El joc va ser anunciat per primera vegada en la conferncia de premsa de l'E3 de Nintendo el 9 de maig de 2006. Per les caracterstiques del comandament de Wii, ara Mario pot fer noves maniobres mai vistes en els jocs de Mario.

Aquesta s la tercera aventura 3D desprs dels aclamats ttols Super Mario 64 i Super Mario Sunshine,si b els fantics de les sries de Mario creuen que Super Mario Galaxy s el successor directe de Super Mario 64. Es creia que Super Mario Galaxy tindria el nom de Super Mario 128

El Joc.

La majoria del joc es fixa en espai exterior al llarg d'una cadena extensa de planetes i l'altra matria de l'espai, encara que molts nivells tals com la galxia Playa verde i galxia de Reino de abejas consisteix en rees ms grans per a explorar. Mario s capa de saltar o de volar del planeta al planeta per a recollectar articles i a enemics de la derrota. Cada planeta t una fora gravitacional, que permet a jugador als objectes arrodonits, el caminar oblic o al revs. Com jocs anteriors de 3D Mario, l'objectiu principal s recollir les estrelles, que sn concedides acabant tasques o derrotant a enemics. La galleda central del joc s l'observatori de l'estel, que es divideix en rees tematiques: la terrassa, la font, la cuina, el dormitori, la cambra de motor, i el jard. Es distribuxen entre aquests sis mons 42 galxies, o els nivells, amb 1 a 7 estrelles. que Peach que obt aquestes estrelles permet que el jugador obri ms en cadascun de les rees tematiques de la galxia. Acabar el joc amb 120 estrelles obre en Luigi un carcter jugable. Ell pot saltar ms amunt que Mario per t menys tracci i la utilitza damunt de l'aire al fer girar sota l'aigua. Ell tamb rep la carta de la festa al pas toad. Hi ha un total de 121 estrelles en el joc, amb la estrella 121 solament disponible desprs de recollir 120 amb Mario i Luigi. Mario t una gamma de capacitats que salten, incloent el seu triple salt de la marca registrada, de la lliura de terra, de la reculada de la paret, i dels moviments que estaven absents en la sol estupenda de Mario, com el salt de longitud.

Tamb han introdut un moviment interessant com variaci de la lliura de terra, on el jugador ha de saltar en l'aire, llavors fa un atac de la volta i pressiona Z en el centre de la volta. Aix crea un atac autoguiat cap al blanc molt curt i ests perqu es pugui utilitzar per a romandre vertical i per a establir clarament stomping en monedes i enemics en llocs difcils. Ell pot tamb realitzar estirades immediatament donant volta i saltant. Tamb fa un moviment a terra per trencar objectes o derrotar a enemics senzills. El moviment del melee de Mario s una volta, executada sacudint el comandament de Wii o Nunchuk, que permet que ell faigui tornar inconcients als enemics, aquest atac tamb genera una explosi de la velocitat mentre que gens, agrega altura addicional al bec d'un salt, llana peles, i activa les estrelles del llanament i les estrelles de la fona que li llencen a travs d'espai obert. La detecci del moviment del comandament de Wii s'utilitza per a dirigir un llamp i per tenir equilibri en una bola del balanceig. L'indicador permet que el jugador dirigeixi el vent al muntar una bombolla, activa les estrelles de l'estirada que llencen de Mario als planetes, i recull, apunta, i els bocins de l'estrella del foc. Com en cada joc de 3D Mario, la salut de Mario consisteix en un metre de l'energia, que pot ser restaurat recollint monedes, per quan arriba a zero, Mario perd una vida. Mario comena amb un metre de l'energia fet de tres seccions, per quan els jugadors recullen un bolet estupend, el seu metre s ampliat per tres a un mxim de sis barres de la salut. No obstant aix, aquest cicle inicial no s permanent, des de causar-lo a la gota a 3 invertir el mxim a 3. Mario tamb t un segon i un metre separat de la salut que assenyali el seu subministrament d'aire al nedar sota l'aigua; si s buit Mario perdr rpidament peces del seu metre de l'energia. Els clots insondables van oferir en els jocs anteriors de Mario que costen a Mario a la vida quan estan caiguts endins han estat substituts pels calabossos, que es colloquen sota les superfcies de certs planetes i se separen a travs d'espai (no obstant aix de vegades quan Mario est fora de la gravitacin d'un planeta, ell caur en la manera tradicional)
 

La galxia magnfica de Mario oferix la majoria dels cicles inicials i les transformacions de qualsevol joc de 3D Mario a diferencia de altres jocs de Mario te la capacitat de transformar-se en una abella i usar diversos tipus de bolets.El bolet fantasma permet ell es faci invisible i voli,tamb permet que es mogui a travs d'algunes superfcies slides sacudint el comandament de Wii, mentre que el bolet de l'abella permet que ell voli per un temps curt i que pugi els panales. Les flors estan tamb presents; Les flors del foc treballen igual que en els 2 ultims jocs (a part d'un 20-segon lmit de temps) i les flors del gel van deixar la gelada de Mario regar i la renta a caminar o patinar en ella. El bolet molla deixa el salt de Mario molt alt. L'estrella vermella permet que Mario voli al voltant lliurement per un temps curt. L'estrella de l'arc de Sant Mart fa a Mario invencible per un temps curt, similar al Starman dels ttols anteriors de Mario. 

En aquest joc podrs guardar les partides amb les icones dels personatges o del teu propi Mii

Mecnics ambientals.
Els nous mecnics multijugador inclouen les fletxes de la gravetat, que fan que Mario graviti en la direcci que aquestes fletxes assenyalen, i els bocins de l'estrella, que poden ser agafats simplement movent el cursor sobre per als pedacitos o les monedes de cada 50 estrelles que ell recull, Mario seran recompensats amb una vida addicional, similar a com recollir 100 monedes va donar lloc a una vida addicional en els altres jocs. Mario pot encendre pedacitos de l'estrella per a atontar enemics o monedes de la freza d'alguns llocs o objectes com els brots, que floreixen quan estan premuts amb els pedacitos de l'estrella. Els pedacitos de l'estrella, que s'assemblen al konpeito japons dels dolos, es poden utilitzar per a alimentar Lumas famolenc que apareix dintre de l'observatori i del galaxies, quan sn plens, ells formen un planeta o una galxia nou en els quals una estrella addicional pugui ser trobada. Mentre que el joc est sobretot en 3D i tots els grfics sn 3D, hi ha punts en el joc on est 2D, a el gameplay. En certes parts de certs nivells, els moviments de Mario es restringeixen a un plnol o a un eix de dues dimensions, evocador dels 2D. Hi ha cinc tipus d'estels del prankster que apareguin peridicament (el rpid, el temerari, el csmic,l'enemic, i els estels prpuras); quan un d'ells ve en contacte amb un nivell, un desafiament especial s'inicia aix condueix a una energia Star.La galxia estupenda de Mario t una opci de dos jugadors cooperativa anomenada "manera de la Co-Estavella", en el qual un jugador controla Mario i un indicador de l'estrella mentre que l'altre controla altra en la pantalla de l'indicador per a recollectar bocins de l'estrella i per a llenar-los en enemics, mentre que el primer jugador pot fer normalment aix excepte durant certs esdeveniments, el segon jugador pot llenar a les estrelles sense la restricci.





Enllaos Externs.
Web oficial;
Guia del Joc;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247928" title="Payns" nonfiltered="1093" processed="1091" dbindex="96231">
Payns s un poble francs del departament d'Aube, a uns 15 Km. de Troyes, a la regi de Xampanya-Ardenes. La historiografia considera que en aquest poble va nixer el 1070 Hug de Payans, fundador de l'Orde del Temple.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247934" title="Josep Amat i Girbau" nonfiltered="1094" processed="1092" dbindex="96232">
Josep Amat i Girbau (Barcelona, 1940) s un cientfic catal. s doctor en enginyeria industrial per la Universitat Politcnica de Catalunya, on s catedrtic d Arquitectura i Tecnologia de Computadors des del 1983. s membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1990.

La seva recerca s ha centrat en el tractament digital del senyal i la visi per ordinador, especialment en les seves aplicacions en el camp de la robtica. Actualment, desenvolupa diferents projectes de recerca en el camp de la robtica submarina, la robtica aplicada a la cirurgia i el guiat dels robots mbils a l'Institut de Robtica Industrial de l UPC.

Ha rebut la medalla Narcs Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Internacional de Cincia i Tecnologia de Barcelona el 1992, el Premi a la Creativitat del Collegi d'Enginyers Industrials de Catalunya (1995), el Premi de la Fundaci Catalana per a la Recerca (1995), el Premi Ciutat de Barcelona (1996) i el Premi d'Honor Llus Carulla el 1998.

 Obres .
 Robotics and Automation in the Maritime Industries (2006);

 Enllaos externs .
 Fitxa de Josep Amat a l'IEC;
 Josep Amat a l'UPC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247941" title="Xarxa ciutadana" nonfiltered="1095" processed="1093" dbindex="96233">

Una xarxa ciutadana s un ambient telemtic que es proposa promoure i afavorir la comunicaci, la cooperaci, els intercanvis, l'organitzaci i l'accs a les noves tecnologies de la informaci a tots els ciutadans i ciutadanes i associacions que constitueixen una comunitat local i, alhora, obrir aquesta comunitat local a la comunicaci via xarxa amb la resta del mn.

Es parteix de la base del dret de la ciutadania telemtica i es caracteritza, respecte a d'altres iniciatives telemtiques, pels segents elements:
 els continguts estan creats pels adherits;
 comunicaci bidireccional entre tots els actors que en formen part;
 facilitat d's i/o iniciatives de suport i formaci per garantir l'efectiu accs a tothom;
 economicitat en l'accs, utilitzaci i material necessari;
 el seu carcter no annim, amb el ple reconeixement dels actor participants;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247945" title="Arvicol" nonfiltered="1096" processed="1094" dbindex="96234">


Els arvicolins (Arvicolinae) sn petits rosegadors amb aspecte de rata o ratol.

Descripci.

El fet que s'agrupin en una famlia a banda, per, ja fa pensar que se'n deuen diferenciar en alguns trets essencials. El ms evident s la cua: en lloc de ser llarga i amb quatre pls esparsos, s curteta -no sol igualar la meitat de la longitud del cap ms el cos- i totalment coberta de pl. A ms, els talpons tenen el musell ms arrodonit que els ratolins, els ulls i les orelles ms petits, les potes ms curtes i el pelatge ms esps.

Les diferents espcies d'arvicolins s'assemblen extraordinriament. Per a diferenciar-les, els zolegs es basen en la morfologia dentria i en les mesures del crani.

Costums.

La majoria d'espcies menen una vida preferentment subterrnia: fan el niu sota el sl i deixen a la superfcie uns munts de terra semblants als dels talps. Per aix reben el nom de talpons. Hi ha espcies solitries, d'altres que constitueixen grups familiars i unes darreres que viuen en colnies, i cap no hiberna. Tots sn herbvors i, en general, menjadors d'herba, si b, a ms de plantes verdes, consumeixen arrels, bulbs, tubercles, bolets, llavors i lquens, i alguna espcie tamb captura petits invertebrats.

Classificaci.

Subfamlia Arvicolinae;
Tribu Arvicolini;
Gnere Arvicola ;
Gnere Blanfordimys;
Gnere Chionomys;
Gnere Lasiopodomys;
Gnere Lemmiscus ;
Gnere Microtus;
Gnere Neodon;
Gnere Phaiomys;
Gnere Proedromys ;
Gnere Volemys;
Tribu Dicrostonychini ;
Gnere Dicrostonyx ;
Tribu Ellobiusini ;
Gnere Ellobius;
Tribu Lagurini;
Gnere Eolagurus;
Gnere Lagurus;
Tribu Lemmini ;
Gnere Lemmus ;
Gnere Myopus;
Gnere Synaptomys ;
Tribu Myodini;
Gnere Alticola ;
Gnere Caryomys;
Gnere Eothenomys;
Gnere Hyperacrius ;
Gnere Myodes ;
Tribu Neofibrini;
Gnere Neofiber ;
Tribu Ondatrini ;
Gnere Ondatra ;
Tribu Pliomyini;
Gnere Dinaromys ;
Tribu Prometheomyini ;
Gnere Prometheomys ;
sense determinar;
Gnere Arborimus ;
Gnere Phenacomys;

Espcies d'arvicolins als Pasos Catalans.

 Rata d'aigua.
 Rata talpera.
 Talp roig.
 Talp de tartera.
 Talp camperol.
 Talp muntanyenc.
 Talp pirinenc.
 Talp com.

Referncies.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, plana 150 .
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.


 mplia informaci sobre aquesta subfamlia de rosegadors. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247947" title="IBM DB2" nonfiltered="1097" processed="1095" dbindex="96235">
DB2 s un sistema gestor de bases de dades d'IBM creat el 1982.

Existeixen diverses versions de DB2, que van des de dispositius mbils fins a grans computadores o mainframes. DB2 Enterprise Server Edition s la versi mes comunament utilitzada, encara que existeix una versi gratuta anomenada DB2 Express-C. 

Recentment s'ha posat a la venda la versi 9.5 anomenada en clau Viper II.

Els competidors de DB2 inclouen Oracle, Microsoft SQL Server o MySQL.

References.
DB2 Express-C - Versi gratuta de DB2 per Linux i Windows ;
Lloc web d'IBM DB2 ;
IDUG, Grup Internacional d'usuaris de DB2 ;
Formaci i certificaci en IBM DB2 ;
Descrrega gratuita IBM DB2 Express-C 9.5  ;
Demo IBM DB2 9  ;
Frums IBM de suport al DB2  ;
IBM Database Magazine  ;
Portal amb informaci tcnia i un blog sobre DB2  ;
Tutorial sobre DB2  ;
DB2usa - Enllaos a documents sobre DB2 for z/OS   ;
Podcasts sobre DB2  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247950" title="Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges" nonfiltered="1098" processed="1096" dbindex="96236">
La Comunitat cistercenca de Santa Maria de Vallbona de les Monges s una comunitat religiosa de la branca femenina ms important de l'Orde del Cster, establerta al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges el 1172 procedents de Tulebras (Navarra) a instigaci de Ramon de Vallbona. Aviat van rebre la protecci i el favor de la Corona d'Arag, que es va traduir en terres i altres bns. El 1275 s'hi enterr al monestir la reina Violant d'Hongria i el 1380 s'hi establ una baronia.

El monestir va decaure des del segle XVII, decadncia que culmin durant les exclaustracions motivades per la guerra del Francs (1809-1810) i la desamortitzaci de Mendizbal (1835). Poc desprs, per, se'ls va permetre de tornar al monestir, on s'hi han mantingut. La guerra civil espanyola va destruir bona part del seu patrimoni histric. Des del 1989 el monestir forma part de la ruta turstica del Cster i ha revifat la comunitat, que el 1994 va rebre el Premi d'Honor Llus Carulla.

 Enllaos externs .
 Monestir de Santa Maria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247958" title="Fundaci Prisba" nonfiltered="1099" processed="1097" dbindex="96237">
Fundaci Prisba s una fundaci sense nim de lucre creada al districte de Ciutat Vella de Barcelona el 1992 que vol donar resposta a les necessitats ms urgents del barri i treballa per la millora de la qualitat de vida dels seus residents. Les seves lnies d'actuaci sn:
 Realitzar serveis de qualitat adreats a les persones ms vulnerables (persones grans, econmicament febles, immigrants, sense sostre,amb disminucions);
 Oferir llocs de treball a dones del Casc Antic que, per diferents raons, tenen poques possibilitats d accs al mercat de treball normalitzat;
Tamb porta a terme els segents projectes:

 Dues botigues de reciclatge i venda de roba de segona m en perfectes condicions i a molt bon preu.
 Bugaderia Social.
 Centre de Dia per a Persones Grans.
Menjador Social.
 Servei de dutxes.

Ha rebut la Medalla d'Honor de Barcelona el 2003.

Enllaos externs.
Fundaci Prisba






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247959" title="First Certificate in English" nonfiltered="1100" processed="1098" dbindex="96238">
El First Certificate in English, o FCE s un certificat de competncia lingstica en angls per als parlants no nadius de l'angls, administrat per la Universitat de Cambridge per mitj del Cambridge Assessment. Forma part de la srie d'exmens ESOL de la Universitat de Cambridge.

A diferncia de certs diplomes com ara el TOEFL, el First Certificate in English s vlid de per vida.

Parts.
L'examen es compon de cinc parts:

Reading (comprensi lectora);
Writing (producci escrita);
Use of English  (s de l'angls);
Listening (comprensi oral);
Speaking (producci oral);

Reading.
A la secci de reading, el candidat ha de respondre a una srie de preguntes basant-se en quatre texts d'entre 350 i 700 paraules cadascun. Poden ser preguntes de resposta mltiple, relacionar o omplir buits. Aquesta part de l'examen dura una hora i quart.

Writing.
El writing consisteix en dues parts - una s obligatria i l'altra es pot elegir entre quatre tasques opcionals. La primera part sol ser una carta comercial, amb un format ms estricte, mentre que la segona pot ser des d'una redacci fins un article, amb un format menys restrictiu. Una de les quatre opcions inclou respondre a dues preguntes sobre lectures prvies. Aquesta part dura una hora i mitja.

Use of English.
Use of English inclou cinc tasques variades, que van des d'omplir els buits triant entre les paraules proposades, omplir buits sense ajut, transformaci de paraules, correcci d'errors i formaci de paraules. Dura una hora i quart.

Listening.
El listening consisteix en una srie de preguntes basades en quatre texts parlats. Els texts van des de butlletins informatius fins a discursos, passant per contes i rondalles. Dura aproximadament quaranta minuts.

Speaking.
En aquesta part de l'examen, dos candidats sn entrevistats per dos examinadors. Es compon de quatre parts. A la primera, es fan preguntes personals als candidats, mentre que a la segona han de comparar i contrastar un parell de fotografies. A la tercera, els candidats han de conversar, mentre que a la quarta, els candidats i els entrevistadors discuteixen sobre un tema concret.

Enllaos externs.
 Examenglish.com;
 Britishcouncil.org;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247961" title="The Best of OMD" nonfiltered="1101" processed="1099" dbindex="96239">


The Best of OMD s el vuit disc (la seva primera recopilaci) del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Aparegu el mes de mar de 1988.

The Best of OMD inclou seleccions de tots els discos editats pel grup fins llavors, a ms d'un tema indit, "Dreaming". La versi d"Electricity" que s'hi inclou s una remescla de la versi que apareix al seu disc de debut. "Messages" apareix en la seva versi expandida i co-produda per Mike Howlett; les versions incloses de "Tesla girls" i "Talking loud and clear" estan lleugerament editades respecte de les originals aparegudes al disc Junk Culture.

A la versi en format CD s'hi inclouen quatre temes extra: "Genetic engineering", una versi expandida (i indita) de "Telegraph", i les versions maxi de "La femme accident" i de "We love you". Aquesta can ja havia aparegut a l'edici australiana de la recopilaci, car hi havia tingut molt d'xit.

Coincidint amb aquesta recopilaci, Virgin Records edit tamb una biografia oficial dels OMD, anomenada "Messages", i una collecci de vdeos.

Un any desprs d'haver-se publicat The Best of OMD, el grup es va escindir: McCluskey continu enregistrant i publicant nous discos conservant el nom d'OMD; Humphreys, Cooper i Holmes formaren un nou grup, anomenat "The Listening Pool".

 Temes .

 Edici en LP i cassette (TCOMD1) .

 Cara 1;

 Electricity (3,31);
 Messages (4,41);
 Enola Gay (3,31);
 Souvenir (3,35);
 Joan of Arc (3,48);
 Maid of Orleans (4,10);
 Talking loud and clear (3,54);

 Cara 2;

 Tesla girls (3,35);
 Locomotion (3,51);
 So in love (3,28);
 Secret (3,54);
 If you leave (4,28);
 Forever live and die (3,35);
 Dreaming (3,57);

 Edici en CD (CDOMD1), DCC i MiniDisc .

 Electricity (3,30);
 Messages (4,44);
 Enola Gay (3,32);
 Souvenir (3,35);
 Joan of Arc (3,48);
 Maid of Orleans (4,10);
 Telegraph (3,42);
 Tesla girls (3,33);
 Locomotion (3,53);
 Talking loud and clear (3,54);
 So in love (3,29);
 Secret (3,56);
 If you leave (4,28);
 Forever live and die (3,35);
 Dreaming (3,56);
 Genetic engineering (3,35);
 We love you (Versi 12") (6,14);
 La femme accident (Versi 12") (6,16);

 VHS: Virgin / VVD247 .

 Electricity;
 Messages;
 Enola Gay;
 Souvenir;
 Maid of Orleans;
 Talking Loud and Clear;
 Tesla Girls;
 Locomotion;
 So in Love;
 Secret;
 If You Leave;
 (Forever) Live and Die;
 Dreaming;
 Telegraph;
 We Love You;
 La Femme Accident;

 Senzills .

1. Dreaming // Satellite // Gravity never failed (25 de gener de 1988).

 Dades .

 Temes escrits per OMD, excepte "Locomotion" (OMD/Troeller) i "So in love" (OMD/Hague).

 "Electricity" i "Messages" aparegueren al disc Orchestral Manoeuvres in the Dark.

 "Enola Gay" aparegu al disc Organisation.

 "Souvenir", "Joan of Arc" i "Maid of Orleans" aparegueren al disc Architecture & Morality.

 "Genetic engineering" i "Telegraph" aparegueren al disc Dazzle Ships.

 "Locomotion", "Talking loud and clear" i "Tesla girls" aparegueren al disc Junk Culture.

 "So in love", "Secret" i "La femme accident" aparegueren al disc Crush.

 "Forever live and die" i "We love you" aparegueren al disc The Pacific Age.

 "If you leave" (editada a l'any 1986) i "Dreaming" (1988) apareixen per primera vegada en un lbum d'OMD.

 "Gravity never failed" s un tema originari de 1981, enregistrat durant les sessions del seu aclamat disc Architecture & Morality.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el disc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247963" title="Xarxa Europea d'Informaci i Seguretat" nonfiltered="1102" processed="1100" dbindex="96240">


La Xarxa Europea d'Informaci i Seguretat (ENISA) s una agncia de la Uni Europea (EU) que vetlla pel bon funcionament de les xarxes de comunicaci aix com la seva seguretat.

Histria.
Fou creada el 2004 pel Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu, entrant en funcionament a partir de l'1 de setembre de 2005. T la seva seu a la ciutat grega de Cndia, poblaci situada a l'illa de Creta i anomanada avui en dia Herkleion.

El seu actual director executiu s Andrea Pirotti.

Funcions. 
L'objectiu d'aquesta agncia s millorar la xarxa i la seguretat de la informaci en el si de la Uni Europea. L'agncia ha de contribuir al desenvolupament d'una cultura de les xarxes i de seguretat de la informaci en benefici dels ciutadans, els consumidors, les empreses i les organitzacions del sector pblic de la Uni Europea, i, en conseqncia, contribuir a facilitar el funcionament del mercat interior de la UE. 

Aquesta agncia treballa al costat de la Comissi Europea, els Estats membres i, en conseqncia, la comunitat empresarial en el compliment dels requisits de la xarxa i la seguretat de la informaci, incls el present i el futur de la legislaci comunitria. En ltima instncia aquesta agncia s'esfora a servir com a centre de coneixements especialitzats, tant als Estats membres i les institucions de la UE per obtenir assessorament sobre qestions relacionades amb les xarxes i de seguretat de la informaci. 

Referncies.


Enllaos externs.
  Portal de la Xarxa Europea d'Informaci i Seguretat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247966" title="Orfe de les Corts" nonfiltered="1103" processed="1101" dbindex="96241">
Orfe de les Corts s una entitat coral catalana fundada al barri de les Corts de Barcelona el 1958 per Jaume Piera i Josep Baiget, vinculada a la parrquia del Remei. Forma un cor amateur mixte a quatre veus que cultiva diversos estils de la polifonia. El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Directors .
 Josep Baiget (1958-1967);
 Elisard Sala (1967- 1970);
 Antoni Santandreu (1970 - 1978);
 Carles Pongiluppi (1978-1999);
 Raimon Roman (1999-2000);
 Josep Gustems (2000-);

 Enllaos externs .
 Web de l'Orfe de les Corts;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247971" title="Foment Excursionista de Barcelona" nonfiltered="1104" processed="1102" dbindex="96242">
Foment Excursionista de Barcelona s una entitat cultural creada el 1923 a Barcelona per tal de promoure l'excursionisme, per Manuel Vilagut de Sola. Organitza activitats d'escalada d'alta muntanya, espeleologia, senderisme i esqu de muntanya. 

El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. El 2007, amb la collaboraci de l Agrupaci Excursionista Catalunya ha iniciat la seva activitat formativa l Escola d'Esports de Muntanya  Glacera , reconeguda per la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i l Escola Catalana d Alta Muntanya (ECAM), per impartir els cursos de formaci en les especialitats d Alpinisme, Cascades de gel, Escalada, Esqu de muntanya, Excursionisme i Descens de Barrancs.

 Enllaos externs .
 Web del Foment Excursionista de Barcelona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247972" title="Projectes Telemtics Cooperatius" nonfiltered="1105" processed="1103" dbindex="96243">
Els projectes telemtics cooperatius sn tasques escolars en grup que es duen a terme entre diverses escoles a travs d'Internet. Tenen com a fonament la concepci socioconstructivista de l ensenyament i l aprenentatge. El seu funcionament es basa en les interaccions telemtiques que es donen entorn d un projecte o centre d inters compartit amb altres escoles.

Funcionament.
Els mestres de diferents escoles es posen d acord per dur a terme activitats a travs d Internet, utilitzant el correu electrnic, frums, xats, i/o videoconferncies per tal que l'alumnat pugui comunicar-se a partir de diferents temes i propostes.

D'aquesta manera el professorat i l'alumnat treballen de forma cooperativa, ja que, entre tots els membres participants es realitzen totes les activitats.

Anna Prez i Sabina Redondo sn dues de les estudioses ms importants d'aquest camp a Espanya.

Referncies.
Projectes telemtics a l'educaci primria: un recurs per transformar l'escola 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247974" title="Raoul Wallenberg" nonfiltered="1106" processed="1104" dbindex="96244">

Raoul Gustav Wallenberg (4 d'agost de 1912 - 16 de juliol de 1947) va ser un diplomtic suec membre d'una prestigiosa i influent famlia d'aquell pas. En les darreres etapes de la Segona Guerra Mundial, va treballar incansablement i va crrer grans riscos per a salvar a milers de jueus hongaresos de l'Holocaust. Va ser arrestat pels sovitics desprs de l'entrada de l'Exrcit Roig a Budapest, allegant que era un espia de l'"Office of Strategic Services" (OSS). Va Morir estant encara sota la seva custdia i la seva mort s fins al dia d'avui motiu de controvrsia.

 Enllaos externs .

http://www.raoulwallenberg.net;
http://www.raoul-wallenberg.asso.fr;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247977" title="Comtat de Dreux" nonfiltered="1107" processed="1105" dbindex="96245">

El comtat de Dreux fou un jurisdicci feudal de Frana, a l'antic ducat de Normandia.

A comenaments del segle X apareix en possessi de Landri que va morir sense successi i la seva filla Adela el va portar per dret uxori a Gautier comte de Vexin. Va passar desprs per conquesta a Ricard I de Normandia (942-996), per el va donar en dot a la seva filla Matilde al casar-se (1003-1004) amb Eudes II de Blois. El 1022 va morir Esteve I de Troyes, i el va heretar el seu cos Eudes II de Blois (i Chartres i Reims) i el rei Robert II de Frana li va confiscar a aquest el comtat de Dreux (al qual no tenia dret ja que no va tenir fills amb Matilde de Normandia o perqu aquesta era filla illegitima) i el va reunir a la corona.

Llus VI de Frana el va donar el 1137 al seu fill Robert que va fundar una nova dinastia. Desprs de la mort de Sim de Thouars va tornar a la corona el 1377 per cessi de la seva germana Peronella de Thouars, vescomtessa de Thouars.

El 1382 el rei Carles VI de Frana el va donar a Margarita de Borb i al seu marit Arnau-Amanieu d'Albret. Va tornar a la corona el 1556.

El 1559 fou donat com a dot a Caterina de Mdici i el 1579 fou elevat a ducat pairia i donat al duc Francesc d'Alenon, que desprs fou tamb duc d'Anjou, i va morir el 1584. L'any segent fou venut a la casa de Nemours amb la que va tornar a la corona sota el rei Llus XIV.

 Llista de comtes .

Landri desprs de 900;
Adela (Eva) vers (+1017);
Gautier de Vexin abans de 963;
Ricard I de Normandia 963-996;
Ricard II el Bo 996-1004;
Matilde de Normandia 1004-1006;
Eudes de Blois 1004-1023 (comte de Blois, Chartres, Tours, Chateaudun, Provins, i Reims);
a la corona 1023-1137;
Robert I el Gran 1137-1188 (comte de Perche i de Braine per dret uxori de la seva tercera muller Agns de Baudemont).
Robert II el Jove (fill)  1188-1218;
Robert III Gastebl (fill)  1218-1234;
Joan I (fill) 1234-1249;
Robert IV (fill) 1249-1282 (comte de Montfort el 1260 per dret uxori de la seva dona Beatriu);
Joan II el Bo (fill)  1282-1309;
Robert V (fill) 1309-1329;
Joan III  (germ) 1329-1331;
Pere (germ) 1331-1345 ;
Joana I (filla) 1345-1346 ;
Joana II (tia, filla de Joan II) 1346-1355;
Llus vescomte de Thouars (per dret uxori de la seva dona Joana II) 1346-1355;
Sim de Thouars (fill) 1355-1365;
Peronel la de Thouars (germana) 1365-1377;
Isabel de Thouars (germana) 1365-1377;
Margarida de Thouars 1365-1404;
Peronel la va cedir dos teros de Dreux a la corona el 1377;
Arnau-Amanieu d'Albret 1382-1401;
Margarida de Borb 1382-1401;
Carles I d'Albret (fill) 1401-1415);
Carles II d'Albret (fill) 1415-1471;
Alan I d'Albret el Gran 1471-1522;
Enric I d'Albret 1522-1555, Rei de Navarra com Enric II (duc d'Albret);
Joana I d'Albret i III de Dreux  1555-1572, Reina de Navarra com Joana III (duquessa d'Albret);
A la corona francesa 1556-1559;
Caterina de Mdici 1559-1579;
Francesc d'Alenon  1566-1584 (fill);
A la corona 1584-1585;
Carles Manel de Savoia-Nemours 1585-1595;
Enric I de Savoia-Nemours (germ)  1595-1632;
Llus de Savoia-Nemours (fill) 1632-1641;
Carles Amadeu de Savoia-Nemours (germ) 1641-1652 ;
Enric II de Savoia-Nemours (germ) 1652-1659 ;
A la corona 1659;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247985" title="Efecte Ettinghausen" nonfiltered="1108" processed="1106" dbindex="96246">
L'efecte Ettinghausen s un fenomen termoelctric descobert el 1886 que afecta el corrent elctric que passa per un conductor en presncia d'un camp magntic. El nom deriva del fsic austrac Albert von Ettingshausen.

El resultat del fenomen consisteix en la inducci d'una diferncia de potencial perpendicular a la direcci del camp magntic i a la direcci del corrent elctric. Alternativament, s'indueix un camp elctric perpendicular al gradient de temperatura i al camp magntic. 

Aquest efecte es quantifica amb el coeficient d'Ettinghausen |P|, que es defineix com:

;

on  s el gradient de temperatura que resulta dels components  (del flux elctric) i  (del camp magntic).

El procs invers es coneix amb el nom d'efecte Nernst.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247987" title="Escola Normal" nonfiltered="1109" processed="1107" dbindex="96247">

L'escola normal s una instituci educativa encarregada de la formaci de professors ja sigui per a l'educaci bsica o secundria. El seu propsit s establir les normes d'ensenyana, d'aqu el seu nom.

L'origen del terme escola normal s de comenament del segle XIX del francs cole Normale Suprieure entenent-se com a escola model. Com indica el decret del 9 de bromari de l'any III (30 de novembre de 1794) impulsat per Dominique-Joseph Garat basant-se en una iniciativa de Joseph Lakanal i el Comit d'Instrucci Pblica de la Convenci Nacional article 1 Il sera tabli  Paris une cole normale, o seront appels, de toutes les parties de la Rpublique, des citoyens dj instruits dans les sciences utiles, pour apprendre, sous les professeurs les plus habiles dans tous les genres, l art d enseigner.
Articule 1 S'establir a Pars a una Escola normal, on es requeriran, de totes les parts de la Repblica, dels ciutadans ja informats en les cincies tils, per a aprendre, per mig dels professors ms hbils en totes les classes, l'art d'ensenyar.

Iniciant les seves activitats al Gener de 1795.

El concepte francs d'escola normal era el de subministrar una escola model amb aules model per a ensenyar prctiques model de pedagogia o instrucci als seus estudiants - professors. Per a realitzar aix havia de proveir un model el qual els futurs professors (o preceptors o normalistes) pogueren observar i practicar l'ensenyana amb nens. En el mateix local es trobaven els alumnes, els estudiants - professors i els professors. Tot i tenir les caracterstiques d'una escola laboratori era tamb una escola oficial d'educaci primria o secundria.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247988" title="Societat de la Justcia d'Amrica" nonfiltered="1110" processed="1108" dbindex="96248">
La Societat de la Justcia d'Amrica, o JSA  (per les seues sigles en angls), s un grup de superherois de DC Comics, el primer comic book d'un equip de superherois en la histria. Concebut per l'editor Sheldon Mayer i l'escriptor Gardner Fox, la JSA va aparixer primer en All Star Comics Nm. 3 (hivern de 1940). 

Al contrari dels equips subsegents "all-star", la SJA no es va limitar a herois oferits en els seus propis ttols perqu el publicador va voler exposar els seus personatges menys coneguts. Per tant, Superman i Batman eren noms membres honoraris i Flash (Jay Garrick) i Green Lantern (Alan Scott) van tenir una breu permanncia en els primers episodis. No obstant aix, un canvi en la poltica del 1944 els va permetre tornar al grup. Altres membres populars eren l'Home Falc, l'Espectre, Hourman, Dr. Dest i Atom. 

L'equip va ser popular al llarg dels anys quaranta, per desprs que els superherois van resultar afavorits, les seues sries All Star Cmics es van tornar All-Star Western el 1951, i van cessar les aventures de l'equip. Durant l'Edat de plata, DC va reinventar diversos membres populars de la Societat de la Justcia i va reunir molts d'ells junts en la Lliga de la Justcia d'Amrica. No obstant aix, en compte de considerar la JSA reemplaada, DC va revelar que l'equip va existir en "Terra-2" i la Lliga de la Justcia en "Terra-1". A va permetre l'anual, creuament dimensional l'equips dels equips, Durant el 1963 fins a 1985. Tamb va permetre les noves sries, com ara All-Star Squadron, Infinity Inc. i un nou All Star Comics, que va destacar la JSA, els seus fills i els seus hereus. Estes sries van explorar els problemes d'envellir, la diferncia generacional i contrastos entre l'Edat Daurada i les eres subsegents.


 Desprs de Crisis on infinities earths . 

Un dels esforos de Roy Thomas per a resoldre les inconsistncies creades per la Crisi era presentar alguns substituts per a Superman, Batman, i la Dona Meravella, en una continuaci a All-Star Squadron  titulat  The Young All-Stars. 

Mentrestant, DC va decidir, segons sembla, que era hora de cancellar la JSA de la continuitat activa. Un nmero el 1986  anomenat Els ltims Dies de la Societat de la Justcia involucra la JSA en una batalla contra les forces de mal on s'uneixen els Dus nrdics repetint el Ragnarok (escrit per Thomas, amb el dibuix de David Ross i Mike Gustovich). Noms Power Girl, Star-Spangled Kid, l'Espectre i Dr. Dest van escapar del cataclisme. 

Thomas tamb va revisar l'origen de la JSA per a la continutat de la postcrisi en  Orgens Secrets Nm. 31. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247990" title="Bobina de xoc" nonfiltered="1111" processed="1109" dbindex="96249">

Una bobina de xoc o ferrita (no confondre amb la ferrita (ferro) o ferrita (imant) s un inductor dissenyat per tenir una gran reactncia a una freqncia determinada de manera que es pugui utilitzar com a filtre d'aquesta freqncia. El seu funcionament depen de la seva inductncia. 

Descripci.
Les bobines de xoc sn bobines (inductors) que s'utilitzen per allar corrents alterns de determinades freqncies en certes parts d'un circuit, sn capaos de bloquejar el corrent altern mentre deixen passar el corrent continu. S'utilitzen en un ampli ventall d'aplicacions com la prevenci de les interferncies electromagntiques (terme que equival al que en argot es denomina soroll i que inclou les interferncies de radiofreqncia) de les fonts d'alimentaci o la prevenci de malfuncionament dels equips electrnics.

 Tipus i construcci .
Les bobines de xoc es classifiquen, segons el seu camp d'utilitzaci, en dos tipus: les dissenyades per a ser utilitzades en aplicacions d'audiofreqncia i les que sn destinades a ser utilitzades en aplicacions de radiofreqncia. Les primeres (destinades a l'audiofreqncia) poden tenir nuclis ferromagntics per tal d'incrementar la seva inductncia, per per a freqncies altes presenten nuclis d'aire. Per la seva banda, les bobines de xoc dissenyades per a utilitzacions en radiofreqncia no acostumen a tenir nuclis de ferro. A tensions altes es pot produir prou calor com per destruir el camp del nucli i cremar la bobina.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247991" title="Agncia Europea de la Pesca" nonfiltered="1112" processed="1110" dbindex="96250">


L'Agncia Europea de la Pesca (CFCA) s una agncia de la Uni Europea (UE) que vetlla pel compliment de la poltica pesquera comuna i que controla l'estat dels caladors.

Histria.
Fou creada pel Consell de la Uni Europea i el Parlament Europeu l'any 2005, i s'espera que entre plenament en funcionament a mitjans de 2008. La seva seu est ubicada a la ciutat gallega de Vigo, tenint actualment la seva seu de forma provisional a la ciutat belga de Brusselles.

El seu director executiu s el neerlands Harm Koster.

Funcions.
La seva missi s millorar el compliment de la poltica pesquera comuna seguint els criteris adoptats pels membres de la Uni l'any 2002. Aix mateix vetlla per unificar els criteris de control i inspecci de les zones pesqueres. Com a agncia de la Uni depn de la Direcci General de Pesca i Assumptes Martims, de la qual tamb depn l'Agncia Europea de Seguretat Martima.

El Consell d'Administraci est format per un representant de tots els Estats membres de la Uni i per sis membres de la Comissi Europea.

Enllaos externs.
  Portal de l'Agncia Comunitria de Control de la Pesca;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247993" title="Ferrita" nonfiltered="1113" processed="1111" dbindex="96251">


 Component electrnic: Inductor utilitzat com a filtre. Vegeu Bobina de xoc.
Metallrgia: Ferro alfa. Vegeu Ferrita (ferro);
Materials: Cermica ferrimagntica. Vegeu Ferrita (imant);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="247997" title="Llus Revest i Corzo" nonfiltered="1114" processed="1112" dbindex="96252">
Llus Revest i Corzo (Valncia, 1892 - Castell de la Plana, 1963) va ser un historiador valenci. Junt amb ngel Snchez Gozalbo, Gaet Huguet Breva, Joan Carb Domnech i Salvador Guinot Vilar, va ser un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura.

Tot i nixer a  Valncia es va traslladar de ben menut a Castell de la Plana. Va estudiar Filosofia i Lletres, branca d'Histria, a la Universitat de Valncia, on va ser deixeble de l'arxiver de la Catedral de Valncia Roc Chabs. En tornar a Castell de la Plana va comenar a interessar-se per la difusi llengua i cultura prpies, comenant a impartir classes de gramtica valenciana al Casino dels Artesans.

En fundar-se la Societat Castellonenca de Cultura va fer-se crrec de l'estudi de les Cartes Pobles, degut al seu coneixement de les llenges clssiques. Ben aviat, i fins a la seua mort, passaria a ocupar-ne la secretaria de la Societat.

La seua tasca d'erudit va trobar difusi en diferents revistes cientfiques  sobretot al butllet de la Societat Castellonenca de Cultura  sense oblidar les tasques de divulgaci en premsa.

La seua obra ms lloada s La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (Castell de la Plana, 1930), on demostra grans coneixements lingstics i que va ser una contribuci fonamental per a l'acord que desemboc en la signatura de les Normes de Castell, en fer un estudi profund de les tesis de Pompeu Fabra i proposar-ne les adaptacions escaients per a la varietat valenciana de la llengua catalana.

Va ser bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castell. L'any 1929 va ser nomenat arxiver municipal, i l'any 1944, en morir Salvador Guinot, va ser nomenat cronista de la ciutat.






 Bibliografia .
 Llus Gimeno Bet. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castell de la Plana, 2006. ISBN 8486113350;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248001" title="Stjepan Mesi?" nonfiltered="1115" processed="1113" dbindex="96253">

Stjepan Mesi , ms conegut com a Stipe Mesi  (24 de desembre de 1934 a Orahovica, Crocia) s un poltic croat al que es pot classificar com de centre-esquerra. s president de Crocia des del 18 de febrer de 2000 i fou reescollit el 16 de gener del 2005 per a un segon mandat de cinc anys. Havent estat en 1991 l'ltim representant croata en la presidncia collectiva de la Repblica Socialista Federativa d'Iugoslvia, four tamb formalment l'ltim president de la Iugoslvia formada per sis repbliques (Bsnia i Hercegovina, Crocia, Macednia, Montenegro, Srbia i Eslovnia). 

Va realitzar els seus estudis en la facultat de Dret de Zagreb i va entrar en el mn de la poltica a la fi dels anys seixanta, i fou empresonat durant un any (1971-1972) pel govern comunista per la seva vinculaci a la primavera croata que lluitava pel reconeixement de l'especificitat cultural i lingstica croata dins Iugoslvia. Es va casar amb una dona srbia, Milka Duduni , i van tenir dues filles. 

Desprs de la instauraci del pluripartidisme, participa en la creaci de la Uni Democrtica Croata (HDZ) juntament amb Franjo Tu man. Presid en 1992 la cambra baixa del parlament (el "Sabor"), per discrep amb el president Tu man, la poltica del qual no aprovava. El 1994, crea la seva prpia formaci, el Partit dels Demcrates Independents (HND) abans d'unir-se al Partit Popular Croata (HNS). 

A la mort del primer president de la Crocia independent, el succe al capdavant de l'Estat i marca els seus dos mandats per la seva independncia respecte als partits i una participaci activa al aproximament a les institucions de la Uni Europea. 

 Referncies .

Pgina del president Croat  






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248004" title="Universitat de Picardia" nonfiltered="1116" processed="1114" dbindex="96254">

La Universitat de Picardia (Universit de Picardie Jules Verne en francs) s una universitat pblica francesa amb seu principal a Amiens, la capital de la Picardia.

Histria.
Fins els anys seixanta no hi va haver cap universitat a la Picardia, i els estudiants picards havien de marxar a altres ciutats per aconseguir una llicncia o doctorat; sovint anaven a Lilla o Pars, i en algunes ocasions a Rouen.

Tanmateix, hi havia quatre establiments d'ensenyament superior no universitari: una escola nacional de medicina i farmcia, una de dret, una de lletres i un collegi universitari de cincies. A ms de no oferir estudis en un gran nombre de disciplines, aquestes escoles no oferien la totalitat dels cicles formatius. Davant aquesta situaci, un decret del 17 de desembre del 1970 va crear la Universitat de Picardia. Tanmateix, algunes de les facultats (cincies, medicina, lletres, cincies humanes, dret i economia) ja existien des de feia uns quants anys, i operaven amb el nom d'Universit d'Amiens.

Per al primer rector de la Universitat, Robert Mallet, era molt important que la universitat adquirs i conservs el nom de Universitat de Picardia. Alguns establiments superiors van oposar-s'hi argumentant que la universitat no podria autoproclamar-se entitat d'estudis superiors "nica" de la Picardia.

Els anys setanta i vuitanta van ser testimonis d'una gran diversificaci en l'oferta educativa de la universitat, que va arribar a tenir facultats de gaireb totes les disciplines (les cincies poltiques sn l'excepci ms notable).

L'any 1991, l'universitat va canviar el seu nom per retre homenatge al clebre escriptor Jules Verne, que tot i nixer a Nantes va passar molts anys a Amiens i la seva figura va quedar molt lligada a la ciutat (vegeu Casa de Jules Verne a Amiens, Circ Jules Verne, Museu Jules Verne d'Amiens...). Durant la dcada dels anys noranta, l'expansi de la universitat va ser ms geogrfica que educativa, amb l'obertura de noves facultats a ciutats com Laon o Beauvais.

Al llarg dels ltims anys, la Universitat de Picardia tamb ha atret un cert nombre d'estudiants de regions venes com l'Alta Normandia, el Nord-Pas-de-Calais o fins i tot alguns dels departaments propers a Pars.

Curiositats.


s una de les universitats franceses amb lectorat de catal, grcies a un acord amb la Universitat de Castell.
A causa de la gran influncia dels sindicats estudiants, les vagues estudiants i bloquejos de facultats solen ser especialment llargs a l'Universitat de Picardia.
Tot i que els habitatges d'estudiants es troben literalment a l'altra banda del carrer del campus, es troben en una poblaci diferent: estan a Saloul, mentre que el campus est a Amiens.

Enllaos externs.
Lloc web;





Bloc dels lectorats de la Universitat Jaume I;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248006" title="Vlatko Pavleti?" nonfiltered="1117" processed="1115" dbindex="96255">
Vlatko Pavleti  (Zagreb, 2 de desembre de 1930   19 de setembre de 2007) fou un poltic croat. El 1955 es llicenci en filosofia en la Universitat de Zagreb, on es doctor el 1975 i on va donar classes de literatura croata.

Quan Franjo Tu man assol el crrec de president de Crocia, fou nomenat ministre d'educaci, cultura i esports. El 1992 fou escollit vicepresident de l'Acadmia Croata de les Cincies i les Arts i membre del comit del Parlament per a cultura i educaci, i el 1995 portantveu del Parlament de Crocia.

Quan el president Franjo Tu man fou incapacitat per malaltia el 26 de novembre de 1999, fou nomenat president inter de Crocia fins que el Parlament escoll com a nou portantveu  Zlatko Tom i  el 2 de febrer de 2000. El 2004 es retir de la poltica.





Enllaos externs.
Obituari de Javno;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248008" title="Les crniques de Spiderwick" nonfiltered="1118" processed="1116" dbindex="96256">
Les crniques de Spiderwick (ttol original: The Spiderwick Chronicles) s una pellcula basada en una saga de llibres escrita per Holly Black i Tony Diterlizzi anomenada Spiderwick. Narra la histria de tres nens que lluiten contra criatures mgiques. Ser estrenada el 15 de febrer del 2008 per Paramount Pictures. A Estats Units ha estat classificada com PG, s a dir, no es recomana que el nen vegi sol la pellcula, donada l'existncia de criatures violentes i que fan por.

Repartiment.
Sarah Bolger com Mallory Grace.
Freddie Highmore com Jared i Simon Grace.
David Strathairn com Arthur Spiderwick.
Mary-Louise Parker com Helen Grace.
Nick Nolte com Mulgarath (veu).
Martin Short com Thimbletack / Boggart.
Joan Plowright com Aunt Lucinda.
Seth Rogen com Hogsqeal.
Izabella Miko.
Andrew McCarthy.

Marketing.
El primer triler de la pellcula fou llenat el 9 de juliol del 2007 i es comen a anunciar en la televisi a partir del 25 d'agost del 2007.

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Triler en catal ;
 Efectes visual pel Tippett Studio ;
 Saga Spiderwick ;
 The Spiderwick Chronicles a BeenToTheMovies - Inclou un triler exclusiu. ;
 Spiderwick Chronicles Trailer ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248010" title="Cooperativa Cultural Rocaguinarda" nonfiltered="1119" processed="1117" dbindex="96257">
Cooperativa Cultural Rocaguinarda s una cooperativa cultural creada el 1978 al barri del Guinard (Barcelona) i que pren el seu nom del fams bandoler del segle XVII Perot Rocaguinarda. La cooperativa t dues finalitats bsiques: prestar un servei de llibreria ampli als seus associats i promoure tota mena d'activitats culturals, entre elles cant coral, teatre, excursionisme, lectura creativa i altres. Edita un butllet en catal per als socis.

El 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de la Cooperativa Rocaguinarda;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248011" title="Comtat d'Egmont" nonfiltered="1120" processed="1118" dbindex="96258">
El comtat d'Egmont t el seu origen a la senyoria del mateix nom. El primer senyor conegut fou Berwold, a finals del segle XI.

Juan II d'Egmont (fill i hereu de Joan I, mort el 1409) es va casar amb Maria d'Arkel, hereva de Geldres i de Zutphen. Va morir el 1451 i va deixar dos fills: el gran Arnau que va rebre per la mare Geldres i Zutphen (1423-1473) i Guillem que va rebre del pare la senyoria d'Egmont (1451-1483). Es va casar amb Walburga de Moers i van tenir dos fills: Joan III, que fou governador del comtat d'Holanda i senyor i comte (1486) d'Egmont (1483-1516) i Frederic, que fou senyor de Buren per matrimoni amb Maria de Culemburg (1472) elevat a comtat el 1492. Vegeu Comtat de Buren.

Joan III fou succet com a comte d'Egmont pel seu fill Joan IV, casat amb Francesca, senyora de Fiennes, que fou comte d'Egmont i de Grave, i va morir el 28 d'abril de 1528. El va succeir el seu fill Lamoral, servidor extraordinari de l'emperador Carles I que el va fer prncep de Grave el 1540, per que va mirar d'aconseguir la independncia dels Pasos Baixos, i fou executat el 1568. La seva mort va marcar la senyal per la lluita d'alliberament dels Pasos Baixos del poder espanyol.

El fill de Lamoral, Felip, tot i l'execuci del seu pare fou fidel a Felip II de Castella, i va morir en combat a Ivry (1590). La successi del comtat d'Egmont i el principat de Grave va passar al seu germ Carles, mort el 18 de gener de 1620.El va succeir el seu fill Prsper Llus, mort el 27 de febrer de 1654, i a aquest el seu fill Felip Llus mort el 16 de mar de 1682. La seva filla i hereva Maria dels ngels es va casar el 1695 amb Nicolau Pignatelli, duc de Bisaccia. Maria dels ngels va morir la primavera del 1714 i Nicolau el 1719. La successi va passar al fill Procopi Carles, duc de Bisaccia, prncep de Grave i comte d'Egmont, mort el 22 de maig de 1743, amb el que es va extingir la famlia. El ttol va passar a la seva germana Maria Francesca duquessa de Bisaccia.

 Comtes d'Egmont .

Senyors abans del 1100;
Joan I, senyor, mort el 1409;
Joan II 1409-1451;
Guillem 1451-1483;
Joan III 1483-1516 (senyor 1483-1486, desprs comte);
Joan IV 1516-1528;
Lamoral 1528-1568;
Felip 1568-1590;
Carles 1590-1620;
Prosper Llus 1620-1654;
Felip Llus 1654-1682;
Maria dels ngels 1682-1714;
Nicolau Pignatelli duc de Bisaccia 1695-1714;
Procopi Carles 1714-1743;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248013" title="Grcia Territori Sonor" nonfiltered="1121" processed="1119" dbindex="96259">
Grcia Territori Sonor  s una associaci no lucrativa creada el 1994, responsable de la organitzaci del Festival Internacional LEM de Msica Experimental de Barcelona i de moltes altres activitats. Es tracta d'un projecte nascut per iniciativa d'un grup de msics, investigadors sonors i altres persones vinculades a les arts i la comunicaci de la ciutat de Barcelona, davant la manca de circuits per a la difusi i promoci de l'experimentaci musical. Pretn fomentar expressions culturas actives i creatives, que posin en dubte les certeses formals i que donin lloc a noves situacions esttiques. El projecte t el suport de la Uni Europea, l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, el Districte de Grcia, i el Consorci Catal de Promoci Exterior de la Cultura (COPEC).

Ha comenat a crear una xarxa d'entitats, locals, sales de concerts, teatres, laboratoris de so, discogrfiques, etc. amb l'objectiu de treballar conjuntament per millorar l'oferta cultural de Barcelona i convertir el barri de Grcia en un punt de referncia de la msica experimental a nivell europeu. Sis locals, que formen part d'aquesta xarxa d'entitats, comenaran a programar concerts (sis al mes) a partir del proper mes de desembre. Es tracta dels bars Caf del Sol, La ola, Galpn Sur, Mi Bar, l'Associaci d'Artistes Heliogbal i la galeria d'art G.M.B. (Galeria Metropolitana de Barcelona).

Amb motiu de la presentaci del projecte s'ha editat el CD Experimental Music from Grcia que inclou una selecci de msics i grups vinculats al projecte: Audiopeste, Ivo Naf, Gringos, Alien Mar, Mohochemie, Reo, Macromassa, Pascal Comelade, Koniec, Superelvis, Hiroshi Kobayashi, Jakob Draminsky, Cclea i Oriol Perucho. El 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de Grcia Territori Sonor;
 Espai de Grcia Territori Sonor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248014" title="Espelma" nonfiltered="1122" processed="1120" dbindex="96260">

Una espelma s una font d illuminaci consistent en una metxa que puja per l interior d una barra de combustible slid, com pot ser la cera, el greix o la parafina (el ms habitual ara com ara).

Histria.

A l antiga Frana s utilitzaven les espelmes fabricades amb cera de les abelles. A l edat mitjana a l sia s utilitzaven espelmes fetes amb greix d animal (su). A mitjan segle XVIII es van comenar a fabricar amb una preparaci a fora de parafina, cid esteric (cid slid gras) i en ocasions cera d abelles, olis animals hidrogenats o altres materials grassos.

La manera ms antiga coneguda per fabricar espelmes consisteix en la suspensi de l espelma, en un recipient on s'allotja cera (o greix) congelada. Es treu l espelma del recipient i s espera fins que es fongui quan s'escalfa. Es repeteix aquest procs diverses vegades sobre la mateixa espelma fins obtenir el gruix buscat. Encara es fabriquen algunes espelmes artesanals d aquesta manera, encara que la major part es fabriquen mitjanant motlles i maquinria a les fbriques. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248015" title="Ramon Ballester" nonfiltered="1123" processed="1121" dbindex="96261">
Ramon Ballester (Segle XIII) fou un noble catal i del Regne de Mallorca

Ramon Ballester era l'alcaid del castell d'Alar el 1285, quan ocupada tota l'illa de Mallorca el 25 de novembre de 1285, mentre Jaume II de Mallorca est a Perpiny, Alfons el Franc insta a la rendici del castell, nic reducte dels defensors del rei de Mallorca, per finalment el 30 de desembre es produeix l'Assalt al castell d'Alar on la guarnici estava formada pel propi Ramon Ballester, Guillem Capello (Cabrit), Guillem Bassa, Arnau Ramon, Lleonard Marsello i Albert Perpiny, que moriren cremats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248020" title="Antnia Maci i Gmez" nonfiltered="1124" processed="1122" dbindex="96262">
Antnia Maci i Gmez (Barcelona, 12 d'octubre de 1904 - 9 de setembre de 2001) fou l'esposa del president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas des del 1927, i a qui acompany durant la guerra civil espanyola i l'exili a Frana fins el 1977. Des de la mort del president el 1988 noms aparegu en alguns actes pblics del PSC i per a defensar la memria del president Tarradellas d'alguns atacs. El 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Obituari a El Pas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248021" title="Maximili Alloza Vidal" nonfiltered="1125" processed="1123" dbindex="96263">
Maximili Alloza Vidal (Castell de la Plana, 1885 - Castell de la Plana, 1945) va ser un poeta valenci.

Va llicenciar-se en medicina a Valncia, on va entrar en contacte amb el cercle de Teodor Llorente i on, arran d'unes declaracions pessimistes de Juan Navarro Reverter, va decidir escriure el seu primer poema en catal: Lo plor de la musa, publicat a Castell de la Plana l'any 1913.

L'any 1918 va tornar com a metge a Castell de la Plana, on resid fins la seu mort. A la seua ciutat natal va actuar com a president de l'associaci La Nostra Terra, formada per l'escissi del sector ms polititzat de Joventut Regionalista, encapalat per Gaiet Huguet i Breva. Home de carcter reservat, abandon aviat la creaci literria, datant el seu darrer poema publicat de l'any 1924. Tot i aix, l'any 1932 apareix com un dels signataris de les Normes de Castell.

La seua obra ms important s el poema Ioesa (1914), basat en el mite de Dafnis i Licnia. Aquesta obra s un exemple nic de la influncia del modernisme i el parnassianisme, via Rubn Daro, en la poesia catalana del Pas Valenci. El seu estil obertament ertic va impactar la societat castellonenca de la seua poca, avesada a la tradicional esttica jocfloralstica.

 Bibliografia .
 Llus Gimeno Bet. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castell de la Plana, 2006. ISBN 8486113350;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248022" title="Antifibrillant" nonfiltered="1126" processed="1124" dbindex="96264">
Un antifibrillant s aquell frmac emprat per a evitar la fibrillaci del miocardi, s a dir, la contracci de les fibres musculars cardaques, realitzada de manera asincrnica i rpida. Els ms importants sn la quinidina i la procanamida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248023" title="Secci Esportiva Santa Eullia" nonfiltered="1127" processed="1125" dbindex="96265">

La Secci Esportiva Santa Eullia (SESE) s una entitat esportiva fundada a Barcelona el 1952 i l'objectiu fonamental de la qual s la promoci esportiva dirigida a infants, joves, adults i gent gran. Les seves installacions estan situades a la zona de Virrei Amat, dins de Nou Barris, per ben a prop d'Horta-Guinard i de Sant Andreu. Es tracta del Pavell Virrei Amat i de les Pistes Cotxeres Borb. Actualment tenen 22 equips de bsquet, 13 masculins i 9 femenins, des de nens i nenes de set anys, fins a adults de ms de trenta, participant tots ells en diverses competicions federades; tamb disposen de tres equips de voleibol i un de gimnstica rtmica.

La filosofia de la entitat defensa els valors educatius i saludables que una prctica esportiva ben dirigida comporta pels practicants, independentment de l edat que es tingui. El 1998 van rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de la SESE;
 Pgina de la SESE;
 Secci de bsquet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248024" title="Pere Terrassa" nonfiltered="1128" processed="1126" dbindex="96266">
Pere Terrassa (Pobla de Fantova (Ribagora) segle XV - Npols, 1511), fou un religis del segle XV i escriptor en llengua llatina.

Biografia. 

Nascut en el lmit de les rees de parla catalana i aragonesa, Torres Amat l'inclou en el seu catleg d'escriptors catalans. 
Era carmelit observant. El 1478 era lector del convent d'Aviny i posteriorment provincial dels estats pontificis i procurador de l'orde a Roma. 

El 1502 fou escollit vicari general i el 1503 el captol general celebrat a Itlia, el 3 de juny, l'escoll com a  general de l'orde.

El 1483 pronunci un serm davant dels papa Sixt IV i el consistori de cardenals de la capella pontifcia.

Obres.
Oratio de diuina prouidentiua (serm pronunciat davant Sixt IV l'any 1483).
Epistula a Johannes Stephanus Bassignas;


Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248026" title="Josep Maria Triginer i Fernndez" nonfiltered="1129" processed="1127" dbindex="96267">
Josep Maria Triginer Fernndez (Agramunt, Urgell, 1943) s un poltic catal. Estudi peritatge industrial a Terrassa (1961-1966), i esdevingu militant socialista des del 1962, amb la fi del franquisme impuls la reconstrucci de la Federaci Catalana del PSOE i n'esdevingu primer secretari. Ha treballat a les empreses Bernaldo Blanch, E. A., de Badalona (1967-1973); Innocenti Blanch, S.A., de Barcelona (1973-1975)i Expansin comercial Industrial, S.A, de Barcelona (1975-1977). Quan es van unir totes les branques socialistes catalanes per a fundar el PSC, n'esdevingu membre. Tamb fou representant del PSC en la signatura dels Pactes de la Moncloa.
   

Fou conseller sense cartera de la Generalitat Provisional el 1977-1980 i ha estat diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979, 1982 i 1986, i senador per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989. Deix el crrec el 1993.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248029" title="Felip Lorda i Alaiz" nonfiltered="1130" processed="1128" dbindex="96268">
Felip Maria Lorda i Alaiz (Almacelles, Segri 1918 - Barcelona 1992) fou un crtic literari i poltic catal. Durant la guerra civil espanyola va lluitar en l'exrcit republioc, ra per la qua qual a la fi del conflicte fou internat en un camp de concentraci a Frana. El 1945 es llicenci en filologia clssica per la Universitat de Barcelona, el 1968 es doctor en filologia romnica. El 1948 marx a l'exili i fou professor de llengua i literatura catalana i castellana a la universitat d'Amsterdam. Es cas amb l'escriptora Josefina Vidal.

Fou membre fundador de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), i el 1970 organitz a Amsterdam el segon Colloqui Internacional sobre el Catal. Tradu prop d'un centenar de llibres de carcter literari i d'assaig, i es dedic especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contempornies, dins la tradici crtica d'inspiraci marxista. 

Alhora, fou militant del Partit dels Socialistes de Catalunya i secretari general de la FETE-UGT, a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit diputat al Congrs dels Diputats per la provncia de Lleida, i  a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984 i 1988 fou diputat al Parlament de Catalunya per la provncia de Barcelona. EL 1982-1986 fou membre del Patronat de la Universitat de Barcelona i de la junta directiva del Centre d'Informaci i Documentaci Internacional a Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248032" title="Francesc Torner" nonfiltered="1131" processed="1129" dbindex="96269">
Francesc Torner (Barcelona, segle XV - ?, principis del segle XVI), fou un gramtic barcelon de la segona meitat del segle XV. 

Biografia.

Obtingu la laurea en arts a la Universitat de Pars.

s autor d'una obra destinada als joves de Barcelona ("ad iuuenum omnium nostrae Barcinonis utilitatem").

s Francisco Rico  qui don a conixer en els nostres temps a Torner. 
Obres.

Mendarum Alexandrinarum annotatio.

En la seva obra Francesc Torner extracta o cita les glossemata de Nebrija, i se situa en la lnia d'aquest contra els criteris de Matoses. Tracta especialment de qestions de morfologia i sintaxi, inroduint uns aires de renovaci en l'ambient gramatical barcelon.

Referncies.


Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248033" title="Temporada 2006-2007 del Blanes Hoquei Club" nonfiltered="1132" processed="1130" dbindex="96270">




Entrenador:  Quim Lpez



  Ramon Benito (del FC Barcelona);
  Ferran Formatger (del CP Tordera);



  Marc Tibau (al CH Lloret);
  Ivan Tibau (al CH Lloret);
  David Plaza (al SPRS Ploufagan);



 OK Lliga / Lliga espanyola: Nov (fora dels play-off).
 Copa del Rei / Copa espanyola: Eliminat a quarts de final per 3 partits a 1 contra el Liceo Vodafone.
 Golden Cup: Campi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248035" title="Comtat de Buren" nonfiltered="1133" processed="1131" dbindex="96271">
El comtat de Buren fou una jurisdicci feudal dels Pasos Baixos. 

Era una senyoria de la que s'esmenta com a  senyor al comte Frederic d'Hohenstaufen vers el 1060, el qual  va deixar tres fills, Frederic, Ot i Llus. Alguns dels senyors es van dir Alard. Alard II va morir vers 1263, i el va succeir el seu fill Ot II que va morir vers el 1309. Alard III fou desprs senyor. Alard IV va concedir drets de ciutat a Buren el 1395. El seu successor fou Alard V. 

Amb Joan de Buren es va extingir la casa senyorial i la seva filla Elisabet es va casar amb Gerard II de Culemberg i foren els pares de Maria Adeleida a la que es va cedir el comtat quan es va casar vers el 1464 amb Frederic, germ de Joan III d'Egmont (vegeu comtat d'Egmont) que d'aquesta manera fou senyor de Buren. El 1492 la senyoria fou elevada a comtat. El 1551 va passar per matrimoni a la casa d'Orange per fou confiscada per Felip II. Espanya la va cedir el 1640 als Jesutes. La casa d'Orange va recuperar el ttol el 1713 i encara est entre els de la casa reial dels Pasos Baixos.

 Senyors i comtes de Buren .

Frederic d'Hohenstaufen vers 1060;
Successi incerta;
Alard I;
Ot I mort vers 1230;
Alard II vers 1230-1263;
Ot II vers 1263-1309;
Alard III 1309-1315;
Lambert vers 1315-desprs de 1329;
Alard IV 1329-1361;
Alard V 1361-1406;
Joan 1406-1439;
Elisabet 1439-1451 ;
Gerard (II) de Culemberg vers 1439-1464;
Maria Adeleida de Culemberg 1464-1471;
Frederic d'Egmont (esps) 1464-1521 (primer comte);
Floris de Buren 1469-1539;
Maximili de Buren 1539-1548;
Anna de Buren 1548-1558;
Guillem d'Orange 1551-1584;
Felip Guillem 1584-1618;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248038" title="Juli Busquets i Bragulat" nonfiltered="1134" processed="1132" dbindex="96272">
Juli Busquets i Bragulat (Barcelona 1932 - 2001) fou un militar i poltic catal. Fill d'un metge, ingress a l'Acadmia Militar de Saragossa el 1949, on el 1955 va obtenir el grau de tinent d'enginyers i el 1961 el de capit. Va mantenir actituds crtiques dins l'exrcit que li valgueren diverses sancions. Tot i aix, assol el grau de comandant d'enginyers i diplomat d'estat major. Tamb fou professor de la Universitat de Barcelona del 1961 al 1969 i de la Universitat Autnoma de Barcelona del 1969 fins a la seva mort.

El 1970 va adrear-se per carta, juntament amb 15 oficials ms, al llavors prncep Joan Carles i al tinent general Manuel Dez Alegria per demanar l obertura poltica del rgim, i amb aquesta finalitat, el 31 d'agost de 1974, va fundar la Unin Militar Democrtica, de la qual fou primer secretari; per aquest motiu el 1975 fou detingut i processat per les autoritats franquistes pass mig any a la pres d'El Hacho, a Ceuta. El 1977 deix l'exrcit per presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1977. 

Ha estat diputat del PSC al Congrs dels Diputats per la provncia de Barcelona a les eleccions de 1977, 1979, 1982 i 1986.

 Obres .
 El militar de carrera en Espaa (1967);
 Introduccin a la sociologa de las nacionalidades (1971).
 Pronunciamientos y golpes de Estado en Espaa (1982) ;
 Militares y demcratas. Memorias de un fundador de la UMD y diputado socialista (1999);

 Enllaos externs .
 Biografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248039" title="Josep de Copons i d'Esquerrer" nonfiltered="1135" processed="1133" dbindex="96273">
Josep de Copons i d'Esquerrer (1683   1738) va ser un noble catal.

Nasqu al Castell de Malmercat, en una famlia de la petita noblesa pallaresa, els Copons de Malmercat. Va ser germ de Manuel de Copons i d'Esquerrer, 19 President de la Generalitat de Catalunya.

Per atorgament de l'arxiduc Carles d'ustria el 5 de juliol del 1717, Josep de Copons esdevingu "Senyor de Malmercat", el sis de la dinastia. Assist a les Corts dels anys 1701 i 1705.

Es cas amb Isabel de Cordelles i Romanyer (pubilla de Felici de Cordelles, Marqus de Mura) amb la qual va tenir vuit fills, dels quals, l'hereu, Francesc de Copons i de Cordelles, 7 senyor de Malmercat, heret tot el patrimoni i ttols dels Cordelles de Barcelona, entre els quals els de Marqus de Mura i el de patr del Collegi de Cordelles.

Ell i la seva famlia va prendre part compromesa a favor de Carles III contra els felipistes. L'any 1708, front la invasi del Pallars pels felipistes, "acudiren a barrar el pas vuit-cents homes de les milcies de Sort, Rialp, Vall d'Assua, Vilamur i Baronia d'Estach. Les milcies de les valls de Ferrera, Cards i Aneu en nombre de sis-cents a les ordres de Baltasar Castellarnau i les vegueries del Pallars a les ordres del subveguer Antoni Sabater, agregant-se a tots ells els voluntaris que havia reunit Josep Copons".

"...Feliu Jordana, amb la gent que manava i el capit de voluntaris Antoni Bielsa avan sobre Gerri de la Sal per la porta anomenada de Mariola desencaixant-la i penetrant un cos de voluntaris dins la ciutat. Un altre cos de tres-cents paisans d'Isidre Jordana de Malmercat, cent seixanta de Pere Jena i quatre-cents de Jacint Orteu s'agruparen a les ordres de Josep Copons, com ja ho havien fet abans els de l'Alt Pallars... " "... d'aquesta manera s'evit la invasi del Pallars Sobir".

Referncies.
 Llus Pujal General Moragues, mrtir de Catalunya Barcelona: Prtic, 1985. pg. 94;

Enllaos externs.
 El Castell de Malmercat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248040" title="Hardy" nonfiltered="1136" processed="1134" dbindex="96274">


 Gentica:
 Equilibri de Hardy-Weinberg ;
 Cinema:
 Laurel i Hardy;
 Biologia:
 Hardy (bileg);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248042" title="Unin Militar Democrtica" nonfiltered="1137" processed="1135" dbindex="96275">
Unin Militar Democrtica UMD) va ser una organitzaci militar clandestina, fundada al final del franquisme, per tres comandants i nou capitans de diverses Armes amb l'objectiu de democratitzar les Forces Armades espanyoles. 
Antecedents remots. 
El moviment venia gestant-se, encara que tmidament i d'una manera una miqueta informal, entre els professors i alumnes d'una acadmia de preparaci per a l'ingrs a l'Acadmia General Militar. s en aquesta acadmia, paradoxalment, subvencionada pel Frente de Juventudes, dirigida pel capit Luis Pinilla, fill del defensor franquista de la caserna de Simancas de Gijn i on tamb collaborava el sacerdot Sebastin Llanos, que molts anys desprs es faria fams per la seva lluita en el barri marginal madrileny del Pozo del To Raimundo, on es constitux una organitzaci anomenada Forja. L'objectiu de Forja era aconseguir la perfecci moral i humana i millorar la professionalitat dels militars. No obstant aix, el ferri control exercit sobre les Forces Armades, un dels pilars fonamentals de la dictadura franquista, impedeix que l'assumpte, durant molt temps, no passs del foment d'una visi crtica i una actitud de conscienciaci en els alumnes, futurs oficials de l'Exrcit. 

Els prolegmens. 
El 25 d'abril de 1974 es produeix a Portugal la coneguda com a Revoluci dels clavells, protagonitzada per un grup d'oficials joves, capitans en la seva majoria, demostrant que, a pesar de l'existncia d'una dictadura, havia estat possible organitzar un moviment democrtic en el si de les Forces Armades. Aix impulsa a l'agost de 1974 a un grup d'oficials espanyols dels tres exrcits, encara que sn majoria els de Terra, en la seva majoria d'idees conservadores per moderades i contraris a la dictadura a crear una organitzaci capa de retornar la llibertat al poble i tot aix sense recrrer a la violncia, tasca gens fcil. Dos d'aquests oficials, els comandants Luis Otero i Juli Busquets Bragulat viatgen a Portugal per a rebre informaci de primera m dels militars portuguesos. Per altra banda tamb contacten amb poltics de l'oposici espanyola, entre uns altres amb el dirigent socialista catal Joan Revents i amb Joaqun Ruiz-Gimnez Corts, exministre de Franco. 

Fundaci i desarticulaci. 
En aquest punt i desprs de mltiples contactes, duts a terme amb la mxima discreci, arrib el moment d'actuar. La intenci de la UMD no era, ni de bon tros, la de donar cap tipus de cop d'Estat, que impliqus un conflicte bllic, el que en cap cas volien els seus components i pel que, per altra banda, no comptava ni amb els mitjans ni l'experincia dels militars portuguesos foguejats en la guerra colonial.  All que perseguia era aconseguir el major nombre possible d'adeptes per a, en paraules d'un dels fundadors: "En comptes d'un pronunciament actiu havem d'assajar un pronunciament negatiu: Mullar la plvora d'aquell exrcit blau". 

El text de l'ideari fundacional, elaborat pels tres comandants i nou capitans fundadors, va ser aprovat a Barcelona en una reuni celebrada el dia 1 de setembre de 1974. Tamb es va triar en aquesta reuni el nom i les sigles de l'organitzaci, aix com una Junta Directiva formada per quatre capitans, un per cada Arma.

En aquest ideari es fixaven els objectius de l'organitzaci tant en l'aspecte civil com militar. Quant al civil es proposava el segent: 
 Convocar una assemblea constituent que elaboraria una Constituci homologable a la de la resta de pasos occidentals europeus ;
 Restabliment de les llibertats democrtiques i dels drets humans. ;
 Lluita contra la corrupci ;
 Reformes socioeconmiques per a la millora de condicions de vida ;

Respecte al militar els punts principals eren: 
 Reforma de la Justcia Militar ;
 Reforma de la Llei del Servei Militar ;
 Reorganitzaci dels tres exrcits ;

No obstant aix una organitzaci com la UMD, que significava un greu perill per a la dictadura, no podia passar distreta en el si d'un exrcit on eren majoria els militars contraris al seu ideari i en el qual el simple fet que un militar curss estudis a la Universitat o hi dons una conferncia el feia sospits. Per aix quan els comandaments franquistes van tenir coneixement de la seva existncia, van actuar de forma rpida i contundent i l'estiu de 1975 van ser detinguts els principals dirigents de l'organitzaci, que en aquell moment es calcula comptava amb uns 200 membres, encara que la xifra exacta mai es va conixer pel temor de molts a reconixer-hi la seva militncia, encara desprs de restablida la democrcia a Espanya. 

El 8 de mar de 1976 es va iniciar el judici en l'aquarterament d'Hoyo de Manzanares (Madrid) contra nou detinguts que, en conjunt, van ser condemnats a 43 anys de pres i, en el cas de set d'ells, a la pena accessria d'expulsi de l'Exrcit. En els dies segents al judici van seguir els registres i detencions en diverses provncies amb l'objecte de paralitzar i acoquinar als militars compromesos i als quals haguessin tingut la temptaci de comprometre's. 

Epleg. 
Encara que la UMD mai va arribar a estendre's com el seu promotors haguessin volgut, si va aconseguir despertar les conscincies de molts militars, alguns de molt alta graduaci i l'ideari de la mateixa va impregnar, en certa manera, especialment al sector ms jove de les Forces Armades, el qual no havia participat en la Guerra Civil i l'Exrcit espanyol finalment va esdevenir en el que ha de ser l'Exrcit en un pas democrtic, a pesar dels intents colpistes d'Tejero, Milans del Bosch i Armada, al fracs de la qual, en alguns aquarteraments, no van ser aliens oficials de la UMD. 

No obstant aix, encara que les condemnes de pres prcticament no es van complir per l'amnistia concedida a l'accedir al tron el rei Joan Carles I, els militars castigats amb la prdua de la seva carrera, no van poder recuperar-les i hagueren de sofrir encara l'amargor de veure com tampoc la Llei d'Amnistia 46/77 de 15 d'octubre, solucionava el seu problema. El temor als intents involucionistes, el conegut soroll de sabres de la Transici, va pesar en l'nim dels governs de la UCD i fins i tot en el segent del PSOE, per a impedir la volta a les casernes dels medos com despectivament els anomenaven els militars ms reaccionaris, i van haver d'esperar fins al 1986 perqu, per fi, els restitus la seva ocupaci.

Bibliografia. 
 Juli Busquets Militares y demcratas Ed: Plaza&Jans (Barna) 1999. ISBN 84-01-53038-5;
 Luis Otero y Jos Fortes Proceso a nueve militares demcratas Ed:Argos Vergara (Barna) 1983. ISBN 84-7178-689-3;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248045" title="Histria d'Alcoi" nonfiltered="1138" processed="1136" dbindex="96276">



Al paleoltic mitj, fa uns 60.000 anys habiten bandes de caadors neandertals als valls de l'Alcoi. Dins de la seua dieta a part de la recollecci de fruits, baies o arrels es troben crvids, bvids, caprins i quids. Per a caar, espedaar o tallar branques d'arbre per a llenya compten amb  instruments tallats de slex. El Salt s un dels campaments millor coneguts de l'poca i, en ell, s'ha pogut documentar una de les utilitzacions del foc de forma racional ms antigues que es coneixen. Pareix ser que va ser un campament temporal revisitat per aquests grups durant milers d'anys.

En el perode epipaleoltic abans a l'agricultura primitiva, en l'rea mediterrnia es reconeixen dos grans tecnocomplexos culturals, el microlaminar, i el complex geomtric, present a l'abric de la Falguera, en els seus moments finals.

Entre els anys 5000 i 2500 aC, aproximadament, amb la introducci i posterior expansi de l'agricultura primitiva es documenta una nova expressi simbolicoreligiosa que apareix en moltes cavitats i abrics, entre les quals destaquen les pintures del Mas de la Cova, als abrics de La Sarga on es documenten exemples dels tres estils de l'poca: el macroesquemtic, l'art llevant i l'esquemtic. De vegades, aquests estils apareixen superposats als abric de La Sarga. Per la seua importncia sn reconegudes com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L'agricultura i la ramaderia apareixen cap l'any 5000 aC, a partir d'influncies mediterrnies fa la seua aparici la cermica, la pedra polida o els utensilis d'os. Apareixen els primers vestigis de cereals i d'animals domstics, amb la qual cosa s'inicia el neoltic, perode caracteritzat per l'aparici de l'economia de producci, l'home ja no sols caa o recollecta, tamb s capa de produir els seus productes bsics.

Cap al 3000-2500 aC es desenvolupa el perode eneoltic. En aquest moment es dna pas a la generalitzaci de l'hbitat en les planures. Les coves presenten ocupacions ms breus i sn utilitzades en molts casos com a corrals o com a llocs d'enterrament collectiu. Entre aquestes destaquen les de les Llometes, la Cova de la Pastora. S'hi estableixen poblats fortificats a les cimes de les muntanyes, com la Mola Alta de Serelles, el Mas del Corral, el Mas de Menente, el Puig .

A partir dels inicis del primer millenni, durant el perode del bronze final, arribaran diverses influncies foranes, que produiran transformacions com la incineraci de cadvers, l'aparici del ferro, el torn cermic o la diversificaci del poblament, que donaran lloc al desenvolupament de la cultura ibrica.


La cultura ibrica s el resultat del desenvolupament social de les comunitats del bronze final grcies a les influncies culturals mediterrnies, fencies i gregues que arriben a aquestes comarques des dels enclavaments comercials de la costa. La cultura ibrica, desenvolupada entre els segles VI i I aC, en aquest mbit regional els diferents pobles ibrics van constituir l'antiga regi de la Contestnia. Els ibers s'establiran principalment en poblats fortificats d'altura que dominen el paisatge dels seus voltants, per exemple, el Puig d'Alcoi i la Serreta.

Les cermiques d'importaci o el desenvolupament de l'escriptura sobre lmines de plom sn el resultat de les relacions comercials.

Els ibers van desenvolupar un complex mn religis caracteritzat per la veneraci a una divinitat femenina. Es coneixen les prctiques religioses relacionades amb la mort a partir de les necrpolis d'incineraci de la Serreta, en les quals se soterraven les restes cremades del difunt en companyia d'aixovars personals compostos per cermiques, adorns o armament, de vegades de gran importncia, com arracades d'or, un umb d'escut de bronze o falcates. Al santuari, localitzat a la part ms alta de la muntanya, al costat de la ciutat ibrica hi acudien els oferents a dipositar petits exvots de terracota. La cultura ibrica va finalitzar cap al segle III aC. quan en el context del procs de romanitzaci les estructures socials indgenes van ser assimilades per la nova potncia mediterrnia: Roma.

Durant l'poca romana Alcoi va ser un espai rural a la perifria de les principals ciutats, que se situaven a la costa, com ara Dianium (Dnia) o Lucentum (Alacant), o prximes a les vies de comunicaci principals, com Saitabis (Xtiva), se sap que es va canviar la ubicaci del poblat, abandonant el poblat iber. A la zona es van installar alguns assentaments de carcter rural, denominats villae, entre els segles II i IV dC principalment. Entre aquestes villes destaca la localitzada a l'Horta Major, de la qual es coneix principalment la seua necrpolis. En aquest cementeri van aparixer inhumacions en tegulae, en les quals al costat del cos enterrat hi havia dipositades cermiques i altres objectes de major valor. A partir del segle IV s'evidenciar la desintegraci del mn rom a partir de les transformacions del sistema de poblament, amb l'aband de les villes i l'ocupaci d'hbitats en les zones altes de les muntanyes en busca de protecci.

A partir del segle VIII es va produir la conquista rab d'aquestes terres, que es van integrar en el Sharq Al-Andalus. Durant el domini musulm pertanyia a la taifa de Dnia. El territori es va estructurar en petits assentaments rurals de tipus clnic, que van donar lloc a les tpiques alqueries, es conforma una xarxa de poblament integrada per una desena d'alqueries (Polop, Xirillent , Barxell , Torc, Uixola , Palomar, Benissaid, Cotes, Beneladol i Teulada), entorn de les quals es van desenvolupar espais irrigats molts dels quals han perdurat fins ben entrat el segle XX. Les alqueries s'organitzaven al voltant d'un castell emplaat en un lloc elevat, que els servia de refugi i defensa, com s el Castellar d'Alcoi.
 
A partir de l'any 1256, data fundacional de la ciutat d'Alcoi, la vila an creixent darrere el seu recinte emmurallat. Fou reconquerida als musulmans pel rei Jaume I, que va sufocar les revoltes del cabdill Al-Azraq el 1276. Aquestes insurreccions dels musulmans van donar origen al patronatge de Sant Jordi, al qual la tradici atribueix la seua clica defensa de la ciutat, en ocasi de l'atac rab i la batalla on va morir Al-Azraq. 

Pere III el Cerimonis la va atorgar a Roger de Llria i Alfons IV la va incorporar a la Corona d'Arag el 1447. Sota el senyoratge de Roger de Llria, en els segles XIII i XIV, comenaren a prosperar les agrupacions txtils gremials. El desenvolupament de la manufactura de la llana va atraure gent de la rodalia a installar-se a Alcoi.

La ciutat fou afectada per l'expulsi dels moriscs el 1609, que s'hi varen resistir radicalment. Tamb foren greus les repercussions de la segona Germania al segle XVII. Durant la Guerra de Successi Alcoi es pos al costat dels ustries i fou ocupada el 1708: el cabdill populista Pereira hi fou executat. En la guerra del Francs, el general angls aliat Wittingham hi derrot les tropes napoleniques. En 1844 la vila va rebre el ttol de Leal Ciudad, atorgat per la reina Isabel II. 

Fou cap a mitjans del segle XIX quan Alcoi comen un fort desenvolupament industrial fins esdevenir escenari d'importants moviments obrers. Entre 1873 i 1876 va viure episodis revolucionaris (la Revoluci del Petroli) desprs d'haver donat suport als isabelins en les guerres carlines. Els obrers arribaren a dominar la ciutat el juliol de 1873 en el decurs d'una vaga general iniciada per reclamacions salarials que va esdevenir un veritable mot contra l'alcalde Agust Albors (Pelletes). Els obrers s'apoderaren de l'edifici municipal, Albors va morir i durant tres dies la ciutat va ser governada per un Comit de Salut Pblica revolucionari presidit per Severino Albarracn. Finalment intervingu l'exrcit i la ciutat fou ocupada militarment.

La industrialitzaci va donar lloc a la formaci fora del nucli antic de la poblaci de barris obrers perifrics com la Zona Nord (o Joan XXIII), L'eixample, Santa Rosa i Batoi.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona Repblica i la Guerra Civil, fou una plaa forta del socialisme i l'anarcosindicalisme.

Situaci poltica a principis de l'any 1936 i les seues conseqncies al terreny artstic.

Com la resta del pas Alcoi va patir els estralls de la guerra civil, als intils danys en vides humanes amb les derrotes de les columnes enviades des de la localitat als fronts de Crdova i Terol, cal afegir als represaliats arbitrriament per ambds bndols durant i desprs de la contesa i les morts de civils en els bombardejos de l'aviaci italiana procedent de les illes. A tots estos horrorosos factors, se li va afegir una de les majors destruccions premeditades d'art de tota la contesa.

A Alcoi des del segle XIX se succeen els conflictes entre les classes treballadores i els seus patrons aix com amb l'esglsia a l'acusaven d'estar del costat d'estos ltims. Entre les classes treballadores l'anticlericalisme guanyava adeptes dia a dia. Els primers dies d'abril de 1936 el convent de Sant Maur i Sant Francesc patix un incendi que provoca reaccions dins de l'esquerra incls: "Nosotros los socialistas, los laicos socialistas, comprendemos exactamente que, en un momento de desespero, en lucha contra los enemigos, por necesidades pblicas, se llegue a incendiar un templo, una sinagoga, una pagoda: se llegue a destruir una obra de arte, porque al fin y al cabo los templos son obras de arte que pasan de generacin en generacin; pero no podemos comprender que solamente porque s, por satisfacer un instinto bastardo, si no hay una finalidad poltica,se invada, se destruya y se incendien iglesias " (Semanari Orientacin Social), el convent era propietat municipal des de la seua desamortitzaci, igual que el convent de Sant Agust que tamb va patir actes vandlics.

Cal dir que els tres temples principals d'Alcoi, s trobaven ricament decorats grcies al mecenatge dels classes acabalades i havien sigut restaurats a principis del segle XX, comptant per a aix amb l'aportaci d'artistes tant locals com forans com Arturo Mlida y Alinari, Francesc Laporta, Ferran Cabrera o l'arquitecte Joaqun Mara Arnau Miramn entre altres.

Amb l'alament del general Franco, en el qual va participar l'aquarterament d'Alcoi, una dels primeres mesures que s va prendre va ser la confiscaci de tots els bns religiosos i s prohibix la celebraci de misses en el municipi. De la mateixa manera les classes benestants com molts religiosos van ser durament represaliats, produint-se diversos assassinats, entre ells, Mossen Remigio Vicedo, cronista d'Alcoi, grcies al qual es coneix la restauraci de l'esglsia de Santa Maria fil per randa, que va aparixer en les rodalies de Benillup amb un tir al cap i un altre al pit.

Mentres que en alguns casos l'ajuntament decidix utilitzar les esglsies com a magatzems, pres, quarter o museu, lamentablement i inexplicablement l'ajuntament decidix que tant l'esglsia de Santa Maria aix com els convents de Sant Agust i el de Sant Maure i Sant Francesc siguen demolits, provocant una perduda irreparable en el patrimoni histric i artstic de tots els alcoians.

A partir dels anys 50 la ciutat va atraure una immigraci important. A les industries txtil, paperera i metallrgica es va unir l'alimentria (dolos, licors, olives farcides). En l'actualitat, noms queden algunes indstries txtils i alimentries, havent desaparegut totalment la indstria paperera i la metallrgica.

Primeres activitats poltiques desprs del 20 de novembre de 1975.
L'1 de gener de 1976 es va celebrar a Alcoi una manifestaci demanant amnistia i llibertat encapalada pels lders sindicals sense presncia policial alguna. Tamb s important la manifestaci silenciosa celebrada legalment el dia 27 de mar amb braalets negres i clavells rojos per a protestar per la mort de manifestants a Elda, Basauri i Vitria. En poltica oficial, Rafael Terol, alcalde d'Alcoi, escriu al diari Informacin  l'article "Desperta ferro, desperta" en el que demana al Rei i al govern  autonomia  poltica i administrativa al nivell de les "nacionalitats histriques". 

El 31 de mar de 1976 el sindicats txtils acorden anar a la vaga general, desprs de dissoldre la policia una conferncia de Marcelino Camacho a la parrquia del Sagrat Cor. 3000 obrers van ser suspesos de faena i sou a Alcoi, Cocentaina i Muro. La vaga es va aturar vint-i-un dies ms tard davant de la inflexibilitat patronal. Altres sectors en conflicte, eren l'ensenyament i el metall. El PSOE i la UGT es reorganitzaven i apareixien pamflets del PCE, CNT, Joventuts Socialistes i de la Junta Democrtica. El PCE celebra la seua primera assemblea a Alcoi en 1976 amb ms de 100 delegats abans de la seua legalitzaci. En agost de 1977 membres de la CNT ocupen els locals sindicals histrics per reclamar la seua devoluci.

El 17 de maig de 1978 l'alcoi Alberto Prez Ferr del PSOE resulta guanyador en les eleccions parcials al Senat. El 3 d'abril de 1979 es celebren les primeres eleccions municipals democrtiques des de la II Repblica. El PSOE va aconseguir el 35,1% dels vots, UCD el 30%, el PCE el 18% i AP el 6,1%, la resta de partits va aconseguir un 10,5%.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248047" title="Eduardo Martn Toval" nonfiltered="1139" processed="1137" dbindex="96277">
Eduardo Martn Toval (Mlaga 1942) s un poltic andals. Aprov les oposicions d'Inspector de Treball i el 1967 es trasllad a Barcelona. All exerc com a professor de dret del treball a la Universitat Autnoma de Barcelona. 

Polticament es va comprometre amb l'esquerra. Inicialment fou militant de l'ORT del 1970 al 1972, del grup el Topo Obrero per desprs es pass a Convergncia Socialista de Catalunya, des de la qual particip en la creaci del PSC-Congrs. Membre destacat del partit, a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou elegit diputat al Congrs dels Diputats per la provncia de Barcelona, i va intervenir molt activament en l'elaboraci de la Constituci espanyola de 1978 i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. 

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 obtingu un esc i fou el portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya. Fou novament diputat per Barcelona al congrs dels diputats a les 1982, 1986, 1989 i 1993, fou portantveu del grup parlamentari socialista des del 1985 i president del grup des del 1986 fins al 1993, on es va guanyar fama d'orador punyent. El 1995 renunci al seu esc parlamentari per tal d'optar a l'alcaldia de Mlaga, per fou derrotat per Celia Villalobos (PP). Desprs de la victria del PP a les eleccions generals espanyoles de 1996 va romandre apartat de la poltica. Des del 2004 s conseller de treball i afers socials a l'ambaixada espanyola al Marroc.

 Referncies .

Enllaos externs.
  Fitxa d'Eduardo Martn Toval al Congrs dels Diputats;
 Entrevista a Eduardo Martn Toval a El Mundo, 1-5-1995;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248050" title="Dolors Calvet i Puig" nonfiltered="1140" processed="1138" dbindex="96278">
Dolors Calvet i Puig s una poltica catalana. Llicenciada en Cincies de la Informaci per la UAB i doctora per la Universitat Politcnica de Catalunya. Actualment s professora d'Urbanisme i Ordenaci del Territori del Departament d'Enginyeria de la Construcci de la UPC.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollida diputada pel PSUC a la provncia de Barcelona. Fou una dels redactors de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, fou escollida diputada per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 pel PSUC, membre de la Comissi Organitzadora de les I Jornades Catalanes de la Dona de 1976 i regidora de l'Ajuntament de Sabadell el 2001.

 Obres .
 Guia per al disseny i la implantaci d'un pla d'igualtat d'oportunitats als ajuntaments. (2007);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248052" title="Crocodilomorf" nonfiltered="1141" processed="1139" dbindex="96279">

Els crocodilomorfs (Crocodylomorpha) constitueixen un important grup d'arcosaures que inclou els cocodrils i els seus parents extingits.

Filognia.
Cladograma segons Clark (1994), Ortega et al. (2000), i Turner & Calvo (2005):

 Crocodyliformes
   |--Eopneumatosuchus
   |-?Microchampsa
   `-+-?Artzosuchus
     |--Protosuchia
     `--+--Shartegosuchidae
        `--Mesoeucrocodylia
            |-?Hsisosuchus
            `--+-?Gobiosuchidae
               `--+-?Simosuchus
                  |--Ziphosuchia
                  `--+-?Uruguaysuchus
                     `--+--Araripesuchus
                        `--+--Peirosauridae
                           `--+--Trematochampsidae
                              `--Neosuchia
                                  |-?Elosuchidae
                                  |--Peirosauridae
                                  `--+--Comahuesuchus
                                     |--Itasuchus
                                     |--Atoposauridae
                                     `--+--+--Eutretauranosuchus
                                        |  `--+-?+--Dyrosauridae
                                        |     |  `--+--Sarcosuchus
                                        |     |     `--Terminonaris
                                        |     `--+--Pholidosauridae
                                        |        `--+--Thalattosuchia
                                        |           `--+--Pelagosuchus
                                        |              `--+--Teleosauridae
                                        |                 `--Metriorhynchidae
                                        `--+--Goniopholididae
                                           `--+--Bernissartia
                                              `--+--Gilchristosuchus
                                                 |--Rugosuchus
                                                 |-?Paralligatoridae
                                                 `--Eusuchia
                                                     |--Hylaeochampsa
                                                     `--+--Allodaposuchus
                                                        `--Crocodilia










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248056" title="Erpetosuchus" nonfiltered="1142" processed="1140" dbindex="96280">

Erpetosuchus fou un rptil que visqu al Trisic tard. Fou descrit per E. T. Newton l'any 1984 a partir de restes trobades al nordest d'Esccia. Posteriorment s'han trobat ms restes als Estats Units. Est estretament emparentat amb els primers cocodrilomorfs, possiblement es tracti del txon germ d'aquests.

L'espcie tipus dErpetosuchus s E. granti.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248057" title="Vicen Capdevila Cardona" nonfiltered="1143" processed="1141" dbindex="96281">
Vicente Capdevila Cardona s un poltic catal. Format a la Universitat de Deusto i vinculat a l'Opus Dei. Fou vicepresident de l'Associaci d'Antics Alumnes de Deusto. Regidor pel ter corporatiu el 1964, actu com a tinent d'alcalde de Cultura fins 1971. Era ajudant de ctedra del tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Rafael Entrena Cuesta quan fou proposat per substituir Jos Matas de Espaa Muntadas com a alcalde de l'Hospitalet de Llobregat, crrec que ocup de 1973 a 1977.    

Fou vicepresident de la Corporaci Metropolitana de Barcelona i diputat provincial. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit diputat al Congrs per la provncia de Barcelona per la Uni del Centre Democrtic (UCD). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per Centristes de Catalunya-UCD. Posteriorment ha estat membre de l'Ateneu Barcelons i de la Fundaci Ulls del Mn.

 Enllaos externs .
 Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248059" title="Comtat d'Elbeuf" nonfiltered="1144" processed="1142" dbindex="96282">
Elbeuf fou una jurisdicci feudal de Frana, inicialment senyoriu, elevat a comtat el 1338, a marquesat el 1554, i a ducat el 1582.

A la mort de Carles II va deixar tres fills, el primer Carles III va rebre Elbeuf; Frederic Llus fou comte d'Harcourt i Rochefort (1657-1694); i el tercer Francesc Maria fou comte de Lillebone i Commercy (1657-1694) lnea extingida amb Carles el 1702. Manel Maurici, el darrer comte en lnea directa va morir el 1763, i la successi va passar a Carles Eugeni (fill de Carles d'Harcourt o Rochefort 1739-1761) que fou duc d'Elbeuf el 1763 reunint el domini a Harcourt i Rochefort.

Un altra lnea es va originar el 1605 a la mort de Carles I, quan el seu fill Enric fou comte d'Armanyac (Armagnac), Brionne, Marsans i Lambesc; va morir el 1666 i va deixar dos fills, Llus (comte d'Armagnac i Brionne) i Carles, comte de Marsans i Lambesc.

La lnea Marsans-Lambesc  va continuar a la mort de Carles el 1708 en els seus dos fills, Carles Llus, prncep de Mortagne, mentre el seu germ Jaume Enric rebia el principat de Lixin (1708-1734) i Marsans i Lambesc retornaven a la lnea major. Mort Jaume Enric Lixin va passar a Carles Llus de Mortagne. El 1747 va afegir Armagnac, Brionne, Lambesc i Marsans que va rebre de la branca extingida que les possea.

Llus d'Armagnac i Brionne va heretar Marsans i Lambesc el 1708. Va morir el 1718 i el seu fill Enric havia mort el 1712 per lo que l'herncia va passar al seu net Llus II que va morir el 1743 i llavors al seu fill Llus III, mort el 1747. Tots els seus dominis van passar a l'altra branca, representada per Carles Llus de Mortagne.

Carles Llus de Mortagne, Lixin, Marsans, Lambesc, Armagnac i Brionne va morir el 1755; el seu fill gran Gast Joan Carles havia mort el 1743 i el va succeir el segon fill Camil Llus mort el 1787.

El 1787 es va extingir i totes les seves possessions van passar a Carles Eugeni d'Elbeuf, Harcourt i Rochefort que les va conservar fins a la revoluci.

 Llista de senyors, barons, comtes, marquesos i ducs .

Dreux de Vexin i Amiens abans de 1025 per la seva dona Godfifa de Wessex que l'havia heretat de la seva mare Emma de Normandia (filla de Ricard I de Normandia que li va donar en dot);
Drag 1025-1035;
Gautier I (III) 1035-1063;
Ral I (IV) 1063-1075;
Sim  1074-1077;
Alix (filla de Ral) 1077;
Herbert I (IV) de Vermandois 1077-1080;
Adela de Vermandois (filla) 1080;
Hug I el Gran  1080-1096;
Elisabet de Vermandois (filla) 1096;
Robert I de Meulan  1086-1118;
Galer I (IV) de Meulan  1118-1166;
Robert I (II) de Meulan 1166-1204;
Galer II (V) de Meulan 1182-1191 (associat);
Joana de Meulan 1204;
Robert II (IV) d'Harcourt  1204-1212 ;
Ricard d'Harcourt  1212-1239 ;
Joan I d'Harcourt  senyor 1239-1265 i bar 1265-1288;
Joan II d'Harcourt 1288-1302;
Joan III d'Harcourt 1302-1329;
Joan IV d'Harcourt 1329-1346;
Joan V d'Harcourt 1346-1355;
Joan VI d'Harcourt 1355-1389;
Joan VII d'Harcourt  1389-1419 ;
Toms I de Lancastre 1419-1421 (duc de Clarence, sota ocupaci anglesa);
Joan de Lancastre 1421-1425 (duc de Bedford) ;
Toms II Beaufort 1425-1426 (duc d'Exeter);
Joan Beaufort 1426-1444 (duc de Somerset) ;
Joan VII d'Harcourt (restablert) 1444-1452;
Maria d'Harcourt 1452;
Antoni de Lorena-Vaudemont 1452-1458;
Joan VIII 1458-1472;
Renat I (II) 1472-1508 (fill de Ferri el germ de Joan VIII);
Claudi de Guisa 1508-1550;
Renat II 1550-1554 (bar) i 1554-1566 (marqus) (comte d'Harcourt i de Lambesc);
Carles I 1566-1582 (marqus) i 1582-1605 (duc) ;
Carles II 1605-1657 ;
Carles III 1657-1692;
Enric 1692-1748;
Manel Maurici 1748-1763;
Carles Eugeni de Lorraine, conegut com el prncep de Lambesc, 1763-1790;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248061" title="Hesperosuchus" nonfiltered="1145" processed="1143" dbindex="96283">

Hesperosuchus s un gnere extingit de cocodrilomorf que cont una nica espcie, Hesperosuchus agilis. Aquest animal form part de la dieta del dinosaure Coelophysis, com ha mostrat el contingut fossilitzat d'aquests animals. Les restes dHesperosuchus s'han trobat a Arizona i Nou Mxic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248063" title="(143) Adria" nonfiltered="1146" processed="1144" dbindex="96284">
Adria s l'asteroide nm. 143 de la srie. Fou descobert el 23 de febrer del 1875 des de la ciutat de Pula (pennsula d'stria, a Crocia, per en Johann Palisa (1848-1925). 

s un asteroide fora gran del cintur principal. El seu nom es deu al mar Adritic que banya la ciutat de Pula.

Una ocultaci d'Adria fou reportada fa temps, el 21 d'agost del 2000, des del Jap. Es va observar quelcom de forma esfrica i de mida 98x86 km.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248065" title="Trencaclosques" nonfiltered="1147" processed="1145" dbindex="96285">
Joc que consisteix en reconstruir una determinada figura combinant correctament peces de cartr, plstic, fusta, etc. on hi ha part de la figura total, que pot ser plana o b tridimensional.



En un sentit ms general, un trencaclosques s un problema o endevinalla de difcil comprensi o resoluci que desafia l enginy, la inventiva, la habilitat...


Alguns dels trencaclosques ms coneguts sn: 
 mots encreuats           ;
 jeroglfic;
 sudoku ;
 cub de Rubik;
 tangram;
 torres de Hanoi;
 trimino;
 pentmino;






Els trencaclosques sn concebuts sovint com una forma d entreteniment  per poden tamb derivar del plantejament de seriosos problemes matemtics. En aquests casos la troballa de la soluci pot ser una contribuci important a la recerca matemtica.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248066" title="Manuel Dez Alegria" nonfiltered="1148" processed="1146" dbindex="96286">
Manuel Dez-Alegra Gutirrez (25 de juliol de 1905, Llanes, Astries - 3 de febrer de 1987, Madrid) fou un militar, ambaixador, i acadmic espanyol. Germ del tamb militar Luis Dez-Alegra Gutirrez i del sacerdot jesuta Jose Mara Dez-Alegra Gutirrez. Fill de Manuel Dez-Alegra Garca i de Mara Gutirrez de la Gndara.

Va nixer al barri de Buelna, pertanyent a la Parrquia de Pendueles, municipi de Llanes, i va estudiar al Collegi de la Immaculada (Gijn) -promoci de 1922-. Ingress a l'Acadmia d'Enginyers de l'Exrcit el 1923, graduant-se com a tinent el 1929. Va estudiar dret i va impartir classes en diverses acadmies militars, com la d'Enginyers, de la qual en fou Director. 

Tamb va dirigir l'Escola Superior de l'Exrcit, en 1964. Va ascendir a General el 1961, i a Tinent General en 1967. El febrer de 1968 fou nomenat Director del Centre Superior d'Estudis de Defensa Nacional (CESEDEN). Al juliol de 1970 fou designat Cap d'Estat Major de la Defensa (JEMAD), per fou destitut desprs d'una polmica entrevista a Bucarest (Romania) amb el tamb asturi, secretari general del Partit Comunista d'Espanya, Santiago Carrillo. Diplomat d'Estat Major, va exercir diversos crrecs en l'estranger, com l'agregaduria militar de l'ambaixada d'Espanya a Brasil, arribant a ser ambaixador d'Espanya al Caire (Egipte) el 1976. 

Va ser membre de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques, des de 1975, i de la Reial Acadmia Espanyola, des de 1978. El 24 de setembre de 1980, va pronunciar la lli magistral en l'acte de constituci de la Fundaci Prncep d'Astries, celebrada en el Sal Covadonga de l'Hotel de la Reconquista, a Oviedo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248070" title="Zona Nord" nonfiltered="1149" processed="1147" dbindex="96287">

La Zona Nord, s el barri ms populs d'Alcoi amb 17.462 habitants, el 27,46 % de la poblaci. L'eix central del barri est format pels carrers Juan Gil-Albert o N-340 (Barcelona-Cadis), (antiga carretera de Valncia) i per l'avinguda de La Hispanitat, que utilitza els terrenys de l'antiga via de tren Alcoi-Gandia, l'estaci va ser demolida i en el seu lloc hi ha un monument fet amb una locomotora de vapor. Est format pels barris Sagrat Cor de Jess o Caramanxel (1976) amb 672 habitatges, La Clau, Joan XXIII (1964) amb 540 habitatges, Sant Maure (1957) amb 300 habitatges  i el ms perifric barri de la Font Dola al costat del terme municipal de Cocentaina.

Est rodejat pel polgon industrial de Cotes Baixes, els Realets, l'Eixample separats pel pont de la petxina i el barranc del riu Benissaid, Centre separats pel pont Cocentaina en el Riquer i el Tossal, separats pel pont del Cadisenyo i pel riu Riquer. Un barranc el separa del riu Serpis, impedint la seua ampliaci.

s un del barris ms moderns d'Alcoi, per en ell es troba el carrer Caramanxel, construt abans de 1875, l'antic escorxador municipal, hui poliesportiu, d'abans de 1925 i la ja desapareguda plaa de bous. La seua poblaci tradicional s de classe obrera i tradicionalment s una zona amb molta immigraci.

En ell es troba l'estaci de tren a Xtiva, l'estaci d'autobusos, la caserna de la gurdia civil (en dess), el jutjat, que va a ser traslladat, dos parrquies, quatre collegis, un hospital, un ambulatori etc.

El parc.
El parc de la Zona Nord va ser projectat per l'arquitecte Carles Meri i va convertir un barranc que tallava el barri per la mitat en un parc. Es travessat per un pont de formig que s part de l'escena d'un auditori a l'aire lliure en forma de teatre grecorom, l'auditori Amando Blanquer. Hi t un estany amb brolladors a l'altra banda del pont. El parc est format per nombrosos terraplens enjardinats amb elements com fanals i reixes d'estil art dco.

Una segona fase va ser una ampliaci feta el 1990 en una zona ms escarpada del barranc abans esmentat. Est conformat per un mirador al Serpis, una zona de passeig i de jocs aix com el brollador d'una cascada 
  
Topnims.

la Casa de la Bassa (Ambulatori), les Casetes juntes dels carrers Sant Pere i Sant Pau, les Casetes juntes (Mas de don Gabriel (futur colleg) ii Mas del Conde), les Barraques Verdes del Collegi Miguel Hernndez, l'Hortet de baix, l'Hortet de Pea (Pea s cognom), La murtera, el Tren Xitxarra antiga mquina de la via Alcoi-Gandia.

Enllaos externs.
Ajuntament d'Alcoi. Mapa toponmic d'Alcoi;
Ajuntament d'Alcoi. Plnol d'Alcoi;

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248071" title="T-DMB" nonfiltered="1150" processed="1148" dbindex="96288">

La T-DMB (Terrestrial Digital Multimedia Broadcasting, Difusi Multimdia Digital Terrestre) s un sistema de difusi digital terrestre. Forma part de la DMB.

Introducci.
Sistema de difusi digital basat en el DAB (veure rdio digital) desenvolupat i estandarditzat pel projecte europeu EUREKA 147 compost per difusors, constructors, centres d'investigaci i operadors.

Aquest mode de difusi molt robust en moviment per la modulaci utilitzada (DQPSK) permet la recepci de la televisi digital per tamb programes televisats sobre aparells de petites dimensions tals com dels telfons mbils o dels PDA.

Aquest mode est estandarditzat a l'ETSI des de juny de 2005 sota els N TS 102 427 i TS 102 428.

El T-DMB (Terrestrial Digital Multimedia Broadcasting) s actualment de manera nica en el curs de desplegament a Corea del Sud on ms de cinc milions de receptors havien estat venuts el juny de 2007. Aquesta estndard ha estat escollit, tamb, per l'ndia el juliol de 2006 i per la Xina.
Situaci a Frana.
A Frana, el govern el va escollir el 13 de mar de 2007 i va confirmar, el 5 de desembre de 2007, el T-DMB com a norma oficial de difusi rdio digital, per el T-DMB no ha estat elegit per a la televisi mbil personal (DVB-H).

El format vdeo utilitzat s el MPEG-4 encapsulat en un flux MPEG-2 TS. L'estndard s utilitzat per transmetre serveis de televisi (i s utilitzat com a tal a Corea, la rdio sent, ella, difosa en DAB). El T-DMB no pot funcionar sense un component de vdeo, ni tan sols un feble flux, la qual cosa fa que el T-DMB sigui poc efica com el vell DAB en terme d's d'ample de banda, malgrat una codificaci udio de qualitat en AAC+. Solament 6 a 8 rdios poden ser difoses per multiplex en T-DMB, comparat amb 14 en DAB+, estndard especial per a la rdio i tanmateix llenat per Frana.

El CSA preveu obrir el termini per presentar llicncies a comenaments de 2008 per a una arrencada cap a Nadal de 2008, desprs de qu els problemes de planificaci de freqncia en banda III es resolguin. Una trentena de rdios podrien aix ser autoritzades oficialment en T-DMB a Pars i a les majors ciutats de Frana en el transcurs d'una primera fase de desplegament. La presncia de Canal+ analgic en aquesta banda VHF converteix el treball de planificaci molt complex i les freqncies irregulars fins a l'extinci de Canal+ a finals de 2011.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248074" title="Destrucci de l'hbitat" nonfiltered="1151" processed="1149" dbindex="96289">

La destrucci d'hbitat s un procs de canvi en l's de la terra, en el que un tipus d'hbitat s eliminat i reemplaat per un altre. En el procs del canvi d's de la terra, les plantes i animals que utilitzaven el lloc sn reemplaats o destruits. Generalment aix resulta en l'alteraci o destrucci de la biodiversitat.

Vegeu tamb.
Desforestaci;
Desertitzaci;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248080" title="LSD" nonfiltered="1152" processed="1150" dbindex="96290">

La paraula LSD s un germanisme. Neix com a acrnim de Lyserg Sure-Diethylamid 25,  dietilamida d cid d-lisrgic .

Encara que l s general ha optat per la forma masculina, tindria ms sentit parlar de la LSD, ja que dietilamida s un terme femen.

La LSD s un compost cristall, relacionat estretament amb els alcaloides del sgol banyut, a partir dels quals pot preparar-se semisintticament. s una de les substncies psicotrpiques ms potents que es coneix (desprs del DMT i la Salvinorin A), i indueix estats alterats de conscincia, comparats en ocasions amb els de la esquizofrnia o l'experincia mstica.

LSD
IUPAC
D-Dietilamida de l cid d-lisrgic
o:
(6aR,9R)-N, N-dietil-7-metil-
4,6,6a,7,8,9-hexahidroindolo
quinolina-9-carboxamida
Frmula qumica
C20H25N3O
Massa molecular
323.43 g/mol
Punt de fusi
80 - 85 C
Nmero CAS
50-37-3
SMILES
O=(N(CC)CC)
1CN(C)(C2=C1)()
CC3=CNC4=C3C2=CC=C4


La seva frmula s C15H15N2CON(C2H5)2C15H15N2CON(C2H5)2. Va ser sintetitzada per primera vegada el 1938 i el 1943. El qumic sus Albert Hofmann va descobrir els seus efectes per accident durant la recristallitzaci d una mostra de tartrat de LSD. El nmero 25 (LSD-25)fa allusi a l ordre que el cientfic anava donant als compostos que sintetitzava.

Altres derivats allucingens de l cid d-lisrgic, l'amidade l'cid d-lisrgic i la hidroxitilamida d cid d-lisrgic s obtenen a partir de les llavors de la Rivea corymbosa i es consumeixen en el ritual mexic d abans de la conquista conegut com a ololiuhqui. Actualment la flor es coneix com a "ololiuhqui" a Mxic i creix a gaireb tota la ciutat de Mxic lliurement.


 Dosificaci . 
La LSD s una de les drogues d s com ms potents, ja que s activa en dosis extremadament baixes, per aix no vol dir que sigui la droga amb efectes allucingens ms forts. Tant els informes subjectius com els mtodes farmacolgics determinen que la LSD s al voltant de 100 vegades ms potent que psilocibina i psilocina i al voltant de 4.000 vegades ms potent que la mescalina. Les dosis de LSD es mesuren en micrograms (g), o milionsimes de gram. Per comparaci, les dosis de quasi tota la resta de drogues, mdiques o d oci, es mesuren en milligrams, o millsimes de gram.
La dosis amb la qual es produir un notable efecte allucinogen en humans s generalment de 25 micrograms. A finals dels noranta, la LSD obtinguda durant les operacions antidroga als Estats Units varia usualment entre els 20 i 80 micrograms per dosis. Durant els anys setanta, les dosis eren comunament de 300 micrograms o ms. Els efectes de la droga sn marcadament ms evidents en dosis ms altes.



 Histria . 
El 1943 el qumic Albert Hofmann estudiava un frmac utilitzat per les llevadores des de fa segles: el sgol banyut, quan va descobrir una substncia estranya: LSD.25.

La LSD inicialment es va utilitzar per tractar pacients alcohlics. De l s clnic es va passar gradualment al recreatiu, quan alguns dels investigadors de la substncia (en especial, Timothy Leary) van estimar que aquesta es podria fer servir d esper a la imaginaci artstica dels subjectes sans.

La illegalitzaci de la LSD als EUA el 1966, no va poder frenar-ne l s creixent entre la joventut. Bona part de l art d aquella poca, etiquetat com a hippie, o psiquedlic o psicodlic, s inspira en l experincia de la LSD o pretn evocar-la. En els setanta el frmac va anar perdent popularitat, desplaat pels opiacis. Successius moviments neopsicodlics n han revitalitzat una mica l s, com el fenomen de la subcultura anomenada rave, sense assolir-se en cap cas els nivells de la seva poca d apogeu.


 Transtorns . 
Encara que s han atribut a la substncia tot tipus d efectes negatius sobre la salut, la seva evidncia clnica est per aparixer. No hi ha seqeles que es puguin apreciar en electroencefalogrames, ni en resonncies magntiques, ni en cap altre tipus de proves neurologiques. nicament sembla provat que  en persones amb malalties mentals latents l experincia psicodlica pot treure a la llum el problema. Un cas clebre s el de Syd Barrett,  compositor dels primers xits de Pink Floyd.

Molta gent ignora que a causa del tipus d acci de la LSD (actua en els receptors de la serotonina, un neurotransmissor molt important en el cervell hum), la seva  administraci s molt efectiva per tractar migranyes i dolors similars; passa el mateix amb la psilocibina, psicoactiu trobat als fongs allucingens. a causa que la prohibici d aquestes substncies, les investigacions sobre la seva efectivitat per reduir el dolor no s han efectuat; per molts farmacobilegs opinen que la seva efectivitat s molt similar a la dels opiacis (coneguts per la seva eficincia i el seu poder addictiu i de crear tolerncia relativament rpid).


 Curiositats . 
Quan els Beatles van publicar la seva can Lucy in the Sky with Diamonds, molta gent (entre la qual Timothy Leary) va interpretar que el ttol era un acrstic intencionat de LSD. . John Lennon va desmentir rpidament aquesta interpretaci, afirmant que va agafar el personatge d un dibuix del seu fill Julian. L lbum d xits i remixs d Enigma, de nom Love, Sensuality, Devotion s, tamb, un acrstic de LSD.


 Enllaos externs .


 En castell .
 LSD, per Antonio Escohotado;

 La LSD: qumica, salud y libertad;

 Tratamiento de la esquizofrenia infantil utilizando LSD y psilocibina, por Gary Fisher;

 En angls .
 Mitjans de comunicaci .
 Hofmann s Potion An LSD Documentary;
 Power and Control LSD in The Sixties Video Documentary;
 Wired News: Long Trip for Psychedelics, September 27, 2004;
 Who's Got the LSD? These Days, Almost Nobody;
 Northern Californian LSD makers found guilty;
 Pickard And Apperson Sentenced On LSD Charges Official DEA press release on the "Largest LSD Lab Seizure In DEA History";
 LYSERGIC Book Written About Pickard Case;
 Salon.com: Dr. Hofmann's problem child turns 58, April 16, 2001;

 Acadmics .
 A Critical Review of Theories and Research Concerning LSD and Mental Health;
 Definitions of Addiction, Physical Dependence, and Tolerance;
 LSD - My Problem Child online, by LSD inventor Dr. Albert Hofmann (highly recommended, pun intended);
 The Neurochemistry of Psychedelic Experience, Science & Consciousness Review;
 Aldous, F. A. B., Barrass, B. C., Brewster, K., Buxton, D. A., Green, D. M., Finder, R. M., Rich, P., Skeels, M., and Tutt, K. J., "Structure-Activity Relationships in Psychotomimetic Phenylalkylamines," Journal of Medicinal Chemistry, Vol. 17, 1100-1111 (1974);
 Current LSD Research;
 Searchable LSD Bibliography;
 LSD Synthesis Procedure in TIHKAL;

 Llegendes urbanes .
 Blue Star Tattoo myth;
 Strychnine myth;

 Generals .
 Erowid LSD Vault;
 Good Drugs Guide;
 LSD Visual experiment;
 Spirit Plants Forums;
 Dr. Timothy Leary;
 The Lycaeum Archive -> LSD;
 Yoism - Scroll down for an optical illusion that demonstrates some of the visual effects of LSD;

 Art en cartons .
 Erowid gallery of blotter art;
 Mark McCloud's Blotter Barn;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248082" title="Ducat d'Epernon" nonfiltered="1153" processed="1151" dbindex="96291">
El ducat d'Epernon fou un ducat pairia de Frana erigit el 1581.

Epernon depengu inicialment de la jurisdicci del comte de Nogent i va quedar incls en el dominis d'Hug l'Abat i Hug el Gran (mort el 956). Fou aquest darrer que en va fer donaci d'una part de la jurisdicci a un noble de nom Hug en feu de l'abadia de Saint Germain de Prs. Hug I fou succet per Hug II, probablement el seu fill, que senyorejaren la regi parcialment. La resta va passar a una filla d'Hug de Beauvais, comte de Dreux i Nogent, assassinat el 1108, la qual es va casar a Guillem d'Hainaut senyor de Montfort, mort vers el 1020.

 Llista de senyors, comtes i ducs d'Epernon .
 
 Guillem d'Hainaut 1008-1020;
 Amauri I 1020-1060;
 Mainier I 1060-?
 Mainier II ?- 1123;
 Amauri II (III) 1123-1137 (per matrimoni rep les senyories de Rochefort, Gometz i Gournay-sur-Marne).
 Amauri III (IV) 1137-1140;
 Sim I (III) el Calb 1140-1180;
 Sim de Montfort i Epernon 1180-1218;
 Amauri IV (V) 1218-1241;
 Joan I 1241-1249;
 Laura senyora d'Epernon i Gambais 1249-1270;
 Joan I de Ponthieu, comte d'Aumale, Senyor de Montgomery i Epernon, 1270-1302;
 Joan II de Ponthieu 1302-1343;
 Joana 1343-1370 ;
 Joan comte de Vendme i Castres (esps) ;
 Caterina de Vendme 1370-?
 Joan III (I de Borb), comte de la Marca i de Vendme ?-1393;
 Llus de Borb, comte de Vendme i d'Epernon 1393-1446;
 Ocupaci anglesa, Claudi de Beauvoir 1424-1440;
 Joan IV (II de Borb)  1446-1477;
 Francesc de Borb 1477-1495;
 Carles de Borb 1495-1537;
 Antoni de Borb 1537-1562 (rei de Navarra);
 Enric de Navarra (Enric IV) 1562-1581     ;
 Enric III de Frana, per compra 1581;
 Joan Llus de Nogaret de la Vallette, ducat pairia 1581-1642;
 Bernat de Nogaret de la Vallette, 1642-1661;
 Jaume de Goth, nebot (fill d'una germana de Joan Llus) 1661-?
 Joan Baptista Gast de Goth ?-1690;
 Enric Llus de Pardaillan de Gondrin, marqus de Montespan i Antin 1690-?
 Llus Antoni de Pardaillan, marqus i desprs duc d'Antin ?-1722 (abdica 1722, mort 1736);
 Llus de Pardaillan, marques de Gondrin, duc d'Epernon  1722-1743;
 Llus de Pardaillan de Gondrin, duc d'Epernon 1743-1757;
 Adrien Maurice de Noailles (oncle, per compra) 1757-1767;
 Llus de Noailles 1767-1789;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248084" title="Agrupaci Nacionalista Catalana a la Gran Bretanya" nonfiltered="1154" processed="1152" dbindex="96292">
Agrupaci Nacionalista Catalana de la Gran Bretanya fou una entitat fundada a Londres el 1974 per Pere Mitj, exiliat de guerra i des del 1946 delegat del FNC a la Gran Bretanya, Ramon Pons (vicepresident), Maria Victria Vila, M. Quintanilla, Josep Nicolau, Montserrat Mart i J. Pitarque. Tenia un centenar d'afiliat i pretenia acollir els catalans residents a Anglaterra, donar a conixer el fet cdatal a la Gran Bretanya i fer accions de suport a l'interior. Pere Mitj i Rafael Bor hi publicaren Catalan News. Els presidents honoraris foren l'heroi de guerra Carles Busquets i el pintor Esteve Frigola.

Pretenia ser el valedor a Londres del Consell Nacional Catal, per les seves activitats van decaure a la mort de Josep Maria Batista i Roca. Darrerament s lligat al Casal Catal de Londres i a l'Anglo-Catalan Society.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248085" title="Adolf Mas i Ginest" nonfiltered="1155" processed="1153" dbindex="96293">
Adolf Mas i Ginest (Solsona 1861 - Barcelona 1936), va ser un dels principals fotgrafs de l poca del Modernisme. 

Va centrar la seva activitat en el camp de l art, l arquitectura, l arqueologia i el paisatge. Va treballar tant per a institucions pbliques com per a propietaris privats, cases editorials, arquitectes,  decoradors o artistes. Com a professional prestigis que va obtenir molts encrrecs i, grcies a aix, va reunir una quantitat fabulosa de negatius fotogrfics, en placa de vidre, catalogats en un arxiu propi que amb els anys ha passat a ser un dels ms importants del pas. 

A ms d obres d art, monuments i  paratges, Mas va documentar molts edificis i interiors contemporanis, i va crear una font d informaci de primer ordre sobre el Modernisme. D una forma o altra, gaireb tots els professionals ms destacats del moviment hi van ser representats; de Antoni Gaud a Gaspar Homar, passant per Domnech i Montaner, Puig i Cadafalch, Sagnier, Mas, Vidal, Riquer, Vancells o Busquets. 

Si be molts edificis han sobreviscut, gaireb tots els interiors, tant pblics com privats, aix com les botigues han desaparegut. Per aix, les plaques de Mas, prenen una importncia capital. El fotgraf, amb la seva tcnica minuciosa, va aconseguir donar una visi molt detallada de la decoraci modernista en tota la seva esplendor i complexitat. Mas va mantenir una estreta relaci amb el Museu Episcopal grcies a la seva amistat amb Josep Gudiol. Junts van formar part de l expedici de l Institut d Estudis Catalans al Pirineu l any 1907, la qual va significar l inici de l estudi cientfic de l art romnic catal. Des d aleshores va fer fotografiar bona part de les colleccions del Museu Episcopal. El llegat fotogrfic d Adolf Mas actualment es troben conservades a l Institut Amatller d'Art Hispnic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248086" title="Saqueig d'Agde" nonfiltered="1156" processed="1154" dbindex="96294">
 





El saqueig d'Agde, en febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Arag.

Antecedents.

El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV, Carles I d'Anjou, va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes, i don la investidura del Regne de Siclia a Carles I d'Anjou. 

Els francesos ocuparen la Vall d'Aran i l'any segent ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra, per en el contraatac catalano-aragons de l'any 1284, assetjaren Tudela. El 1285 els francesos entraren pel territori rosselons de Jaume II de Mallorca amb un exrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel propi Felip III de Frana, i acamparen a Elna i Perpiny, creuant pel pas de la Massana el juny. Els catalans, van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castell d'Empries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guxols i Blanes, i Peralada fou destruda sense aconseguir rendir-la.

L'estol catal, provinent de Siclia comandat per Roger de Llria va derrotar la flota francesa a la Batalla naval de les Formigues, recuperant el territori del nord. En aquell moment la disenteria s'estengu entre els francesos, que envoltats, sense provements i malalts, hagueren de retirar-se sent derrotats a la batalla del coll de Panissars. Incapaos de mantenir-les per manca de subministraments, els francesos rendiren totes les viles que encara tenien a l'Empord i Girona, per els francesos encara controlaven el Rossell. Pere el Gran envi una flota contra el seu germ Jaume II de Mallorca, al qual li confisc el regne, per va morir pocs dies desprs a Vilafranca. 

Roger de Llria va atacar el Llenguadoc el febrer de 1286, com a venjana per la invasi que els francesos van fer a Catalunya uns mesos abans, arribant amb una flota de galeres fins a les platges de Valras, que fou saquejada i cremada, i va remuntar a peu amb dos-mil almogvers el riu Orb fins arribar a Serinhan, on van derrotar els francesos de Beziers. 

La batalla.
L'almirall va dividir l'exrcit en dos cossos, el primer amb la meitat de la cavalleria i els almogvers, ataca i saqueja Vias, i el segon, amb la resta de l'exrcit, amb les galeres i els mariners va dirigir-se a Agde, que tamb fou saquejada, juntament amb les viles dels voltants durant quatre dies.

Conseqncies.
Roger de Llria es va dirigir a Aiges Mortes, Leucata i Narbona, i a les tres ciutats va capturar nombroses galeres, altres vaixells i bens diversos que foren enviades a Barcelona. Desprs d'atacar Narbona, l'almirall es va dirigir a Barcelona per rendir homenatge a Pere el Gran i lliurar-li els botins.

Referncies.


Enllaos externs.
 Ernest Delamont: Histoire du roussillon 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248091" title="Fuller" nonfiltered="1157" processed="1155" dbindex="96295">



Els fullerens sn la tercera forma ms estable del carboni, desprs del diamant i del grafit. Van ser descoberts fa poc, i s'han tornat molt populars entre els qumics, tant per la seva bellesa estructural com per la seva versatilitat per a la sntesi de nous compostos, ja que es presenten en forma d'esferes, elipsoides o cilindres. Els fullerens esfrics gaireb sempre tenen el nom de buckyesferes i els cilndrics, el de nanotubs. Tenen aquest nom de Buckminster Fuller, que va crear amb xit la cpula geodsica en l'arquitectura. 


 El Fuller C60 . 
El fuller ms conegut s el bucksmisterfullerer. s tracta del fuller de C60 ms petit. L'estructura d'un C60 s la d'una figura geomtrica truncada i s'assembla a una pilota de futbol, constituda per 20 hexgons i 12 pentgons, amb un tom de carboni en cada una dels angles dels hexgons i un enlla al llarg de cada aresta.

 Altres fullerens . 
El fuller C20 no t hexgons, solament 12 pentgons, mentre que el C70, t 12 pentgons, per t ms hexgons, per tant la seva forma s'assembla a una pilota de rugbi.

Actualment fsics alemanys estan desenvolupant el fuller C80, que s ms dur que el diamant. Igual que el diamant est basat en el carboni, per la seva estructura cristallina s diferent. s un agregat de nanobastons de carboni. Els agregats de nanobastons tenen un mdul de 491 gigapascals (Gpa) de duresa, mentre que el diamant s de 442 GPa.

 Propietats .
A l'abril de 2003, s'estava estudiant el potencial s medicinal dels fullerens, fixant antibitics especfics en la seva estructura per atacar bacteris resistents i algunes cllules cancergenes com el melanoma.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248095" title="Comtat de Nogent" nonfiltered="1158" processed="1156" dbindex="96296">
El comtat de Nogent fou una jurisdicci feudal del ducat de Normandia, creada per Ricard II de Normandia el 965 i confiada al seu cabdill militar Rotrou amb ttol de comte. Rotrou va morir el  996 o poc desprs i encara que tenia un fill de nom Burcard, aquest segurament el va premorir ja que no el va succeir. La filla Melisenda es va casar amb Folc (Fulcois) senyor o comte de Mortagne que va esdevenir aix comte de Nogent. El fill com Jofre II va heretar el 1003 el vescomtat de Chateaudun i  els comtats de Nogent i Mortagne. Aquestos dos darrers van esdevenir el 1090 el comtat de Perche.

 Comtes de Nogent .

Rotrou I 965-999;
Melisenda 999-?
Folc o Fulcois 999-abans del 1003;
Jofre I de Chateaudun 1003-1040;
Hug I 1040-1044;
Routrou II 1044-1080 ;
Jofre II 1080-1090, amb la uni del comtat de Mortagne i el comtat de Nogent, agafa el ttol de comte de Perche el 1090;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248097" title="Comtat de Mortagne" nonfiltered="1159" processed="1157" dbindex="96297">
El comtat de Mortagne  fou una jurisdicci feudal del Maine, creada per Hug I del Maine pel seu fill petit Herv I. Encara que anomenat sovint comte,  noms era senyor. El va succeir el seu fill Herv II i desprs un nebot, Folc o Fulcois, que es va casar amb Melisenda comtessa de Nogent i va reunir els dos comtats. D'altra banda el fill de Folc i Melisenda, Jofre I, va heretar el vescomtat de Chateaudun el 1003 per renuncia del seu oncle Hug (germ de Folc) que es va fer bisbe (va esdevenir arquebisbe de Tours). 

Jofre I de Mortagne i Nogent i II vescomte de Chateaudun va morir vers el 1040 i el va succeir el seu fill Hug I de Mortagne i Nogent i II de Chateaudun. Va morir sense fills en una data propera al 1044 i el va succeir el seu germ Rotrou I de Mortagne i del vescomtat de Chateaudun i II de Nogent. El 1058 la senyoria de Mortagne fou reconeguda com a comtat. Va morir vers el 1080.

Jofre  II fou  comte de Mortagne i de Nogent de 1080  1090, any en que va reunir els dos feus sota el nom de comtat de Perche. Anteriorment va tenir la senyoria de Nogent. El seu germ petit  Hug III va heretar el vescomtat de Chateaudun i un tercer germ la senyoria de Montfort. Des llavors el comtat fou conegut noms com comtat de Perche.

 senyor i comtes de Mortagne .

Herv I 941-955;
Herv II 955-980;
Folc, comte consort de Nogent 980-abans de 1003;
Jofre I (vescomte de Chateaudun des de el 1003 per cessi d'un oncle) abans 1003-1040;
Hug I 1040-1044;
Routrou I 1044-1080 (comte el 1058).
Jofre II 1080-1090;
Desprs de 1090 es fusionen el comtat de Mortagne i el comtat de Nogent i formen el comtat de Perche;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248098" title="Ambliopia" nonfiltered="1160" processed="1158" dbindex="96298">
L'ambliopia, la ceguetat funcional o popularment anomenat ull gandul s un desordre del sistema visual que es caracteritza per una visi escassa d'un ull que que per altra banda, fisiolgicament s normal o que presenta un grau d'anormalitat estructural inestimable. Es considera que afecta entre un 1 i un 5 % de la poblaci.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248100" title="Format" nonfiltered="1161" processed="1159" dbindex="96299">


Arts visuals;
Dimensions, proporcions i presentaci d'una obra grfica. Format (arts visuals);
Tecnologia;
Dimensi i propietats d'un paper, quadern, llibre... Mida de paper;
Format (informtica);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248101" title="Ampliaci de la Uni Europea" nonfiltered="1162" processed="1160" dbindex="96300">


La Uni Europea (UE) s el resultat de l'ampliaci de continguts dels antics tractats constitutius de les tres Comunitats Europees i de les successives ampliacions a nous Estats membres. 

La UE estava formada originalment per sis Estats fundadors: Alemanya, Blgica, Frana, Itlia, Luxemburg i Pasos Baixos. Des de llavors ha crescut fins als actuals 27 Estats membres, restant diversos estats a l'espera de rebre resposta a la seva sollicitud d'adhesi pel. Per a la incorporaci d'un Estat europeu a la Uni Europea aquest ha de complir unes condicions econmiques i poltiques conegudes com a criteris de Copenhaguen, per haver-se pres el corresponent acord en el Consell Europeu de 1993 celebrat a la capital danesa. 

La bandera de la Uni Europea (cercle de dotze estrelles daurades sobre fons blau), va ser adoptada per la Uni Europea l'any 1985, i el seu nombre d'estrelles (dotze, invariablement) mai ha tingut relaci amb el nombre d'estats de la Uni.

Cronologia de les ampliacions.


1950: Robert Schuman presenta la seva proposta d'una Europa unida.
23 de juliol de 1952: Es posa en funcionament la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), creada a partir del tractat de Roma de 1951. La CECA esdev l'antecessora de la Uni i est integrada per Blgica, Repblica Federal Alemanya (RFA), Frana, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos.
1 de gener de 1958: Els Tractat de Roma constitueix la Comunitat Econmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom).
5 de juliol de 1962: Algria s'independitza de Frana i abandona la CEE.
1 de gener de 1973: Primera Ampliaci, s'incorporen el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca (inclosa Groenlndia i excloses les Illes Froe). Noruega finalment refusa formar part de la CEE.
1 de gener de 1981: Segona Ampliaci, s'incorpora Grcia.
1985: Groenlndia s exclosa de la Comunitat l'1 de febrer com a conseqncia d'un referndum celebrat en 1982.
1 de gener de 1986: Tercera Ampliaci, s'incorporen Espanya i Portugal.
3 d'octubre de 1990: Reunificaci alemanya; la uni de la Repblica Federal Alemanya i la Repblica Democrtica Alemanya (RDA) en una Alemanya unificada constitueix una ampliaci de la Uni sense que augmenti el nombre d'estats membres.
1 de novembre de 1993: entra en vigor el Tractat de Maastricht que estableix la creaci de la Uni Europea (UE).
1 de gener de 1995: Quarta Ampliaci, s'incorporen ustria, Finlndia i Sucia.
1 de maig de 2004: Cinquena Ampliaci, l'1 de maig s'incorporen Eslovquia, Eslovnia, Estnia, Hongria, Letnia, Litunia, Malta, Polnia, Repblica Txeca i Xipre.
1 de gener de 2007: Sisena Ampliaci, l'1 de gener s'incorporen Bulgria i Romania. ;

Candidats a l'adhesi.








]]
Turquia. 
El 6 d'octubre de 2004 la Comissi Europea va donar el vistiplau a Turquia i va recomanar al Consell de la Uni Europea iniciar negociacions per a l'ingrs de Turquia a la Uni. El 29 d'octubre del mateix any els membres del consell de la UE van signar a la ciutat de Roma el Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa, el projecte de la qual havia estat aprovat el 18 de juny anterior. Recep Tayyip Erdo an va signar en representaci de Turquia i el 3 d'octubre de 2005 es van iniciar formalment les negociacions. 

Crocia. 
Crocia va sollicitar la seva entrada en la UE l'any 2003 i va aconseguir ser candidat oficial el 18 de juny de 2004. Les negociacions van comenar el 3 d'octubre de 2005. s molt possible que el pas no tingui greus dificultats per a integrar-se en la Uni Europea l'any 2009 o 2010. 

Macednia. 
La Repblica de Macednia va obtenir al desembre de 2005 l'estatus de candidat oficial desprs d'haver-lo sollicitat formalment al gener de 2004. Aquesta Repblica ha de resoldre les seves disputes territorials amb Grcia abans que es pugui arribar a una decisi. 

Altres estats europeus. 
Sussa: Va comenar les negociacions amb la CEE per al seu ingrs per aquestes van quedar paralitzades desprs d'un referndum realitzat l'any 1992. Les negociacions han tornat a ser rebutjades pels sussos en diverses ocasions (l'ltim referndum fou realitzat el 4 de mar de 2001). Es creu que el temor de la prdua de neutralitat i independncia s el problema clau en contra de l'ingrs. El govern federal sus ara com ara s'ha limitat a signar acords especfics amb la UE quant al lliure trfic de persones i treballadors. ;
Islndia i Noruega: Aquests dos pasos sn poc inclinats a l'ingrs en la UE entre altres motius perqu desitgen mantenir el control dels seus recursos pesquers en les seves aiges territorials aix com el seu alt nivell de vida. Mentre Noruega ha sollicitat l'admissi a la CEE i a la UE en dues ocasions (sent rebutjada en referndum local ambdues vegades), Islndia no ha sollicitat mai l'ingrs. Tot i aix, desprs que l'octubre de 2008 es desploms l'economia d'aquest pas, cada cop ms la poblaci es decanta ms per la integraci a la Uni Europea. Alguns sondejos fets per la premsa, indiquen que, a finals del 2008, vora un 70% de la poblaci donaria suport a l'ingrs . De fet, hi ha fonts que diuen que el ministre d'afers exteriors ha preparat un esborrany de sollicitud d'ingrs. En aquest sentit, el comissari europeu de l'Ampliaci, Olli Rehn, ha assenyalat que s'estan preparant per rebre la sollicitud i que preveuen que la rebran a principis del 2009 . ;
Pasos balcnics: A ms de Crocia i la Repblica de Macednia altres pasos creats a partir de la dissoluci de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, aix com Albnia tenen possibilitats d'adherir-se a la UE abans de 2020, sempre que les seves economies prosperin i se solucionin els seus conflictes tnics. En aquests pasos, diversos lders poltics sn partidaris de l'ingrs. Montenegro ja utilitza l'euro com a moneda i ara est considerant el seu ingrs en la UE, ja que s'ha independitzat de Srbia. Bsnia ja ha aprovat la seva intenci d'entrar en la UE. ;
Comunitat d'Estats Independents: Possiblement Rssia no podr ingressar a la UE, almenys durant les prximes dcades, degut al fet que la seva grandria suposaria un greu contraps que desequilibraria el balan intern de la Uni, aix com la seva diferent orientaci econmica i industrial. Bielorssia amb el seu sistema proper a Rssia, romandr probablement fora de la UE. Els nous governs de Ucrana i Moldvia han anunciat els seus camins d'acostament a la UE i les seves peticions en el futur d'ingressar en la UE. Gergia i Armnia han afirmat en moltes ocasions la seva vocaci Europea i plantegen el seu ingrs a la UE a mitj termini. Aquest ser possible en la mesura que s'afirmi el seu sistema democrtic i se solucionin els seus problemes fronterers, encara que t com estmul el procs de les tres repbliques bltiques ex-sovitiques Litunia, Letnia i Estnia que ja sn membres de la UE. ;
Microestats europeus: Els estats molt petits, tals com Liechtenstein, San Marino, Andorra, Ciutat del Vatic i Mnaco probablement no ingressaran mai, ja que la seva prpia existncia com a nacions sobiranes est estretament lligada a les seves lleis econmiques de carcter especial, que no sn compatibles amb les lleis de la UE.

Estats extra-europeus. 
Tunis: Aquest estat del Magrib mant un pacte d'associaci amb la UE des de 1995, que va comenar eliminant barreres aranzelries en la major part dels seus productes durant el perode 1998-2008. Una vegada que l'rea de lliure comer sigui completament funcional, la situaci de Tunis pel que fa a la UE vindria a ser equivalent a la de Noruega i Islndia. No obstant aix, no s'ha plantejat cap altre tipus de relaci, que seria inviable. ;
Marroc: Part tamb del Magrib, aquest estat ha sollicitat la seva incorporaci a la UE en diverses ocasions, per s'ha rebutjat ja que no s considerat un pas europeu. ;
Israel: El govern d'aquest estat de Orient Prxim ha apuntat en diverses ocasions que no descarta la possibilitat de sollicitar el seu ingrs en la UE. Igual que en el cas del Marroc, la seva situaci geogrfica contribuiria al rebuig de la seva candidatura, que no s'ha plantejat. ;



Referncies.


Vegeu tamb.
Cronologia de la Uni Europea;
Tractats de la Uni Europea;
Acords de Schengen;

Enllaos externs.
 Portal de la Uni Europea;
  Ampliaci de la Uni Europea al Navegador Europeu;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248105" title="Exclusi mtua" nonfiltered="1163" processed="1161" dbindex="96301">
Exclusi mtua es una expressi utilitzada en programaci concurrent que fa referncia al fet d evitar l accs simultani de dos fragments de codi a un recurs compartit (per exemple una cua, un comptador, etc). Aix, aquests fragments de codi (seccions crtiques) s'han excloure mtuament per no provocar inconsistncies en les dades que estan actualitzant.

En general, s necessari disposar de mecanismes adequats per garantir accs exclusiu en sistemes multitasca on diversos fils d'execuci poden intentar accedir a un recurs al mateix temps, o tamb en recursos que poden accedits en context d'interrupci de la CPU.

Una forma habitual de garantir exclusi mtua en sistemes uni-processador es deshabilitar les interrupcions a l'entrada de la secci crtica i habilitar-les a la sortida. Aquesta soluci, permet que mentre s'accedeix al recurs no hi hagi canvis de context deguts a una interrupci. En sistemes multi-processador de memria compartida (per exemple SMP) s'utilitza una operaci atmica anomenada test-and-set, que permet comprovar l'estat d'una adrea de memria i actualitzar el seu valor en un sol pas (sense alliberar el bus de memria). Aix, el processador que vulgui accedir al recurs compartit entrar en espera activa fins que processador que en aquell moment utilitza el recurs l'alliberi i re-inicii el valor d'una variable (aquesta tcnica s'anomena spinlock).

A nivell de programari, existeixen mltiples solucions per garantir exclusi mtua. Per exemple:
 L's de semfors;
 L's de monitors;
 L'algorisme de Dekker;
 L'algorisme de Peterson;
 L'algorisme de Lamport;
 El pas de missatges;

La majoria de les solucions estan encaminades maximitzar l'eficincia en l'us del processador, evitant en la mesura del possible efectes no desitjats tals com l'interbloqueig, la inanici de recursos o la inversi de prioritat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248106" title="Secci crtica" nonfiltered="1164" processed="1162" dbindex="96302">
En programaci concurrent, una secci crtica s una part del codi de programaci que accedeix a un recurs compartit (per exemple una estructura de dades o un dispositiu), que no pot ser accedit de forma concurrent per ms d un fil d'execuci. Mentre s'executa la secci crtica, altres fils d execuci poden executar altres seccions de codi per no la secci crtica. 

Per garantir exclusi mtua dels fils d execuci que volen accedir a una secci de codi, s necessari disposar de mecaniss per senyalitzar l'entrada i la sortida d aquesta secci. Una forma habitual s per mitja de semfors. Per entrar a la secci crtica, el fil d execuci obt possessi d semfor, que ha d alliberar quan surt de la secci.
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248107" title="Comtat d'Etampes" nonfiltered="1165" processed="1163" dbindex="96303">
El comtat d'Etampes fou una jurisdicci feudal de Frana. 

Inicialment possessi d'un vescomte dels ducs de Frana, el primer esmentat es Marchis, vers el final del segle IX, que va morir sense successi masculina i va passar a una filla, que es va casar amb un tal Guiu, amb el que no devia tenir fills, perqu el vescomtat va passar a la corona.

Al segle XII era una senyoria i apareix un senyor de nom Joan, que es va casar amb Eustquia filla de Felip I de Frana. El 1240 la senyoria fou donada a Blanca de Castella retornant a la corona el 1252 que el 1270 la va donar a Margarida de Provena que la va tenir fins el 1295. El 1307 la corona (Felip III de Frana) la va cedir al seu fill Llus de Frana (Llus d'Evreux). Llus III de Frana la va reconixer a Carles d'Etampes (o Carles d'Evreux, fill de Llus d'Evreux), que va morir el 1336 i el va succeir el seu fill Llus II d'Evreux, mort el 1400. El 1381 es va produir una venda a Llus d'Anjou (Llus III d'Etampes) i el 1384 a Joan (II) de Berry que va perdre el domini util el 1387 a mans de Felip d'Agosarat duc de Borgonya que el va conservar fins el 1401 quan ja mort Llus va retornar a Joan de Berry per un acord. Va morir el 1416 i d'acord a all establert el comtat havia de passar a Joan (II) de Nevers, fill de Felip l'Agosarat per la corona va confiscar el feu. Joan (III) Sense Por de Borgonya (1416-1419) i el seu fill Felip el Bo (1419-1434), van reclamar el comtat continuadament fins el 1434.

Carles VII de Frana el va cedir el 1421 a Ricard I (duc de Bretanya) en recompensa pels servicis fets. Va seguir Ricard II de Bretanya (fill de Joan IV de Bretanya) fins la seva mort  el 1438 i desprs al seu fill Francesc II (desprs duc de Bretanya). La corona va iniciar un procs d'embargament el 1457 i el 18 de mar de 1478 va confiscar el comtat i el va cedir a Joan de Foix (fill de Gast IV de Foix i Bearn) cunyat de Llus XII de Frana. Van seguir el seu fill Gast (1500-1512) fins la seva mort el 1512 en que va tornar a la corona.

Al cap de poc temps el rei el va cedir a Anna de Bretanya (la muller de Llus XII de Frana) (1513-1514) i desprs a la seva filla Claudia (1514-1524) esposa de Francesc I de Frana; el 1515 va passar a Artur Gouffier (1515-1518) per retornar a Claudia fins a la seva mort el 1524 en que va passar a la corona que el va cedir a Joan de la Barre (1524-1534). 

Retornat a la corona fou erigit en ducat el 1536 i cedit als consorts Anna de Pisseleu de Helli (amant del rei) i el seu marit Joan de Brosse. El 1553 va passar a Diana de Poitiers (un altra amant del rei) i Luis de Bresse (1553-1559) i va tornar a la corona fins el 1562, en que fou retornat a Anna de Pisseleu de Helli i al seu marit Joan de Brosse, mort el 1564. Anna va restar sola fins a la seva mort el 1576. En aquest any fou cedida a Joan Casimir del Palatinat fins el 1578, en que fou empenyorat a la duquessa de Montpensier fins el 1882. Llavors va passar a Margarida de Valois fins el 1598 en que la corona el va cedir a Gabriela d'Estres, amant d'Enric IV de Frana, que va morir el 1599.

El 1599 fou cedit al seu fill bastard Csar duc de Vendme, casa a la que va restar fins el 1712 amb Llus II de Vendme (1665-1669), i Llus III Josep (1669-1712) a la mort del qual va tornar a la corona i ja no se'n va separar.

 Llista de senyors, comtes i ducs .

Blanca de Castella 1240-1252;
Corona 1252-1270;
Margarida de Provena 1270-1295;
Corona 1295-1307;
Llus I d'Evreux 1307-1319;
Carles I d'Evreux 1319-1336;
Carles II d'Evreux 1336-1400;
Llus II d'Anjou 1381-1384;
Joan I de Berry 1384-1387;
Felip d'Agosarat 1387-1401;
Joan I (segona vegada) 1401-1416 (confiscat 1412);
Joan II de Nevers 1401-1412;
Corona 1412-1421;
Joan III Sense Por 1416-1419 (pretendent);
Felip el Bo 1419-1434 (pretendent);
Ricard I de Bretanya 1421-1425;
Ricard II de Bretanya 1425-1438;
Francesc I de Bretanya 1438-1478 (embargament des de 1457);
Corona 1457-1478;
Joan IV de Foix 1478-1500;
Gast de Foix i Bearn 1500-1512;
Corona 1512-1513;
Anna I de Bretanya 1513-1514;
Cludia de Frana 1514-1515;
Artur Gouffier 1515-1518;
Cludia de Frana (segona vegada) 1518-1524;
Joan V de la Barre 1524-1534;
Anna II de Pisseleu de Helli 1534-1553;
Joan VI de Brosse comte de Penthievre 1534-1553;
Diana de Poitiers 1553-1559;
Luis III de Bresse (Breze) 1553-1559;
Corona 1559-1562;
Anna II de Pisseleu de Helli 1562-1564 (segona vegada);
Joan VI de Brosse comte de Penthievre 1562-1564 (segona vegada);
Anna II de Pisseleu de Helli 1564-1576 (sola);
Joan Casimir del Palatinat 1576-1578;
Caterina de Guisa, duquessa de Montpensier (empenyorat) 1578-1582;
Corona 1582;
Margarida de Valois 1582-1598;
Gabriela d'Estrees 1598-1599;
Csar de Vendme 1599-1665;
Llus IV de Vendme 1665-1669;
Llus V Josep de Vendme 1669-1712;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248108" title="Espera activa" nonfiltered="1166" processed="1164" dbindex="96304">
En programaci, espera activa (o busy waiting) s una tcnica en la qual un procs o un fil d'execuci comprova repetidament si una condici s certa, per exemple, per saber si l'accs a una secci crtica est habilitat. 

L'espera activa consumeix temps de CPU sense realitzar cap operaci, i per tant ha de ser emprada amb cura. Una aplicaci comuna es la implementaci d'spinlocks en els sistemes operatius dissenyats per funcionar en sistemes multiprocessador (SMP). 

Hi ha diverses alternatives a l's d'esperes actives. La majoria de sistemes operatius proveeixen crides de sistema que permeten bloquejar un procs en un event, com l'adquisici d'un semfor, un rellotge de sistema, la disponibilitat d'un dispositiu d'entrada/sortida (I/O), etc, essent aix innecessari realitzar espera activa. El planificador (scheduler) del sistema operatiu suspn el procs i permet que la CPU sigui utilitzada per altres processos.

Si s absolutament necessari realitzar una espera, es pot fer s de funcions d'espera (delay) que son crides de sistema disponibles en la majoria de sistemes operatius. Aquestes funcions suspenen temporalment el procs o el fil d'execuci que s'estava processant, i per tant no s'utilitzar temps de CPU mentre duri la suspensi. Malgrat tot, en certs casos les esperes actives desitjables. Per exemple, en la implementaci de controladors de baix nivell per a maquinari, on no s prctic utilitzar senyalitzaci mitjanant interrupcions. A vegades les esperes sn de fet la forma ms rpida d'accedir a certes dades. Per exemple, pot ser necessari escriure dades de control a un dispositiu i llavors llegir algunes dades d'aquest que no sn valides fins al cap de diversos cicles de rellotge. Si per exemple cridem una funci de sistema per retardar la lectura, pot ser que el temps involucrat en execuci sigui molt major que el temps que volem estar esperant (degut a la sobrecrrega involucrada en la crida a aquesta funci).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248110" title="LRC" nonfiltered="1167" processed="1165" dbindex="96305">
LRC s un format de fitxer que cont la lletra de canons amb etiquetes de temps per tal de sincronitzar aquestes lletres amb l'arxiu d'udio (MP3, Ogg Vorbis, arxius MIDI, etc.).

Exemple del format intern d'un arxiu amb extensi *.lrc que cont la can "Speed of Sound" de Coldplay:

   How long before I get in?
   Before it starts, before I begin?
   How long before you decide?
   Before I know what it feels like?
   Where To, where do I go?

 Bases de dades de fitxers LRC .

 Top 100 LRC files ;
 Base de dades de lletres LRC lrcDB;
 Base de dades de lletres LRC lrclyrics;
 Base de dades de lletres LRC lrc_center;
 Base de dades de lletres LRC lyrdb;
 Base de dades de lletres LRC Ron Kenoly Cristianos;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248112" title="Inversi de prioritat" nonfiltered="1168" processed="1166" dbindex="96306">
En informtica, l'inversi de prioritat s la situaci que es dona quan una tasca (un procs o un fil d'execuci) d'alta prioritat necessita un recurs que est ocupat per una tasca de baixa prioritat i per tant ha d'esperar fins que aquesta finalitzi. En aquest cas, les prioritats relatives de les dues tasques s'inverteixen. Si existeixen altres tasques de mitjana prioritat que no depenen del recurs ocupat, pot ser que s executin mentre la tasca d alta prioritat est bloquejada, invertint aix tamb les prioritats relatives. 

Si la tasca d'alta prioritat es retarda massa o si se sofreix inanici poden aparixer diversos problemes, com la degradaci de l'eficincia del sistema, la insatisfacci dels requeriments de temps real que el sistema pugui tenir, una fallada general, el re-inici del sistema per un watchdog, etc.

Degut a la naturalesa impredictible dels sistemes multitasca, no hi ha una forma saber amb exactitud quan pot aparixer un problema d'inversi de prioritats, per hi ha diverses solucions per prevenir-los. Les ms comunes sn:

 Herncia de prioritat (priority inheritance). Amb aquest mecanisme, la tasca de baixa prioritat adquireix la mateixa prioritat que la tasca d alta prioritat, evitant aix que les tasques de prioritat mitjana prenguin preferncia i permetent aix alliberar el recurs bloquejat.

 Assignaci de prioritat als recursos compartits (priority ceiling). El sistema operatiu assigna una prioritat al recurs compartit igual al la prioritat mxima de les tasques que poden bloquejar el recurs. Quan s accedeix al recurs compartit, el sistema ho fa amb aquesta prioritat. ;

 Enllaos externs .
Introducci al concepte la d'inversi de prioritat ;
Article sobre la inversi de prioritat ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248114" title="Inanici (informtica)" nonfiltered="1169" processed="1167" dbindex="96307">
En informtica, inanici (starvation en angls) s un problema relacionat amb els sistemes multitasca, on a un procs o a un fil d'execuci se li denega sempre l accs a un recurs compartit. Sense aquest recurs, la tasca a executar no pot ser mai finalitzada. 

L'inanici s una situaci similar a l interbloqueig, per les causes sn diferents. En l interbloqueig, dos processos o dos fils d'execuci arriben a un punt mort quan cadascun d ells necessita un recurs que s ocupat per l altre. En canvi, en aquest cas, un o ms processos estan esperant recursos ocupats per altres processos que no es troben necessriament en cap punt mort.

Un cas d'inanici l i lustra perfectament la paradoxa coneguda com el dinar de filsofs d Edsger Dijkstra quan es dona el cas que tots els filsofs agafen la forquilla al mateix temps. 

L'utilitzaci de prioritats en molts sistemes operatius multitasca podria causar que processos d alta prioritat s estiguessin executant sempre i no permetessin l execuci de processos de baixa prioritat, causant inanici en aquests. s ms, si un procs d alta prioritat est pendent del resultat d un procs de baixa prioritat que no s executa mai, llavors aquest procs d alta prioritat tamb experimenta inanici (aquesta situaci es coneix com a inversi de prioritat). Per evitar aquestes situacions els planificadors moderns incorporen algorismes per assegurar que tots els processos reben un mnim de temps de CPU per executar-se.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248115" title="Tercera Batalla de Khrkov" nonfiltered="1170" processed="1168" dbindex="96308">


La Tercera Batalla de Khrkov va concloure amb la reconquesta de la ciutat per la Wehrmacht alemanya, sent aquesta la darrera ciutat important que Alemanya capturaria durant la Segona Guerra Mundial. Khrkov havia estat conquerida inicialment el 25 d'octubre de 1941, per va ser recuperada per l'Exrcit Roig al febrer del 1943 desprs de la Batalla de Stalingrad. Actuant per iniciativa prpia, el Mariscal Erich von Manstein contraatac al observar l'esgotament sovitic.

El 6 de febrer de 1943, Hitler visit a von Manstein al seu quarter general per discutir la proposta de replegament del mariscal. Hitler es mostr receptiu i raonable, i estigu d'acord amb el que li proposaven els seus comandant com a ms adequat donades les circumstncies. Mentrestant, els sovitics, convenuts de tenir la victria a l'abast de la m desprs de Stalingrad avanaven a gran velocitat, trencant les lnies defensades pels hongaresos, sense adonar-se'n de qu gaireb no capturaven alemanys. 

El desenvolupament dels successos va ser vertigins: el 1r Exrcit Panzer es repleg des del Caucas i abandon Rostov; el destacament del General Hollidt se situ al riu Mius, el 48 Cos Panzer del General Kempf es retir del Donets i se situ al nord de Stalino. El 16 de febrer, la unitat Kempf, per tal d'evitar veure's envoltada des del nord a Belgorod, abandon Khrkov. Els sovitics, victoriosos, van explotar el forat que existia entre la unitat Kempf i les forces del Donets i continuaren avanant, arribant els primers tancs sovitics al Dniper el 21 de febrer.

En aquells moments, l'nim de von Manstein era exhultant, doncs l'Exrcit Roig feia el que ell havia previst: com ms avanaven, ms s'endinsaven en una trampa mortal: el destacament Kempf estava ben posicionat a Krasnograd i, el 21 de febrer, la unitat Hollidt i el 1r Exrcit Panzer es trobaven al nord de Stalino. 

El 22 de febrer comen el contraatac de von Manstein: 5 divisions panzer, en un moviment coordinat amb les unitats del Coronel General Wolfram von Richthofen de la Luftwaffe, van colpejar cap al nord, contra les columnes del flanc esquerra sovitic. Mentrestant, el 48 Cos Panzer avanava cap a Barcenovka, la 17 Divisi Panzer capturava Izyum i Protoponovka al riu Donets i les unitats Panzer SS avanaven cap al nord, establint contacte amb el destacament Kempf.

El terreny era prcticament pla, amb els rius gelats, motiu pel qual els blindats alemanys es desplaaven a tota velocitat. Cap el 6 de mar nombroses unitats sovitiques es trobaven envoltades i amb un total de 23.000 baixes, 615 tancs destruts i ms de 1.000 canons capturats. El 48 Cos Panzer es dirigia cap a Khrkov, mentre que el II Cos Panzer avanava directament cap a la ciutat.

El II Cos Panzer SS, equipat amb tancs Tiger, juntament amb les selectes divisions SS Leibstandarte i Das Reich van realitzar la major part de la batalla (ambdues divisions havien estat descansant i recuperant-se i, per tant, en el moment de la batalla estaven al complert d'efectius i completament reposades). Sota el comandament del SS-Gruppenfhrer Paul Hausser, a l'albada del 9 de mar s'aproparen a les forces sovitiques avanant sobre Khrkov, tot i a ser inferiors als sovitics en relaci de 6 a 1. Davant el risc de veure's envoltat, i tot i a desobeir ordres directes d'Adolf Hitler, Hausser es retir (aquest fet irrit tant a Hitler que es neg a condecorar a Hausser al finalitzar la batalla, tot i que era evident que la seva acci era correcta), desprs de 4 dies de combat als carrers..

Desprs, el II Cos Panzer SS, recolzat per la 3a Divisi SS Totenkopf, va atacar a les avanades sovitiques, destruint-les, i salvant aix al Grup d'Exrcits Sud. La Leibstandarte llavors va conquerir Khrkov el 15 de mar (i per aquest motiu Hitler rebatej la Plaa Roja com a "Leibstandarteplatz"). Aquesta batalla avui s estudiada a les acadmies militars com un perfecte exemple de defensa mbil: von Manstein port a terme un replegament amb xit, canviant l'espai per temps, neutralitzant el risc de veure's envoltat. A continuaci, llan un contraatac mestre, amb superioritat en tancs i a l'aire que provoc nombroses prdues als sovitics en homes i material.

El contraatac de von Manstein deix un sortint alemany al sud de Kursk, que al combinar-se amb un altre a Orel, formaven un sortint sovitic centrat a Kursk. Hitler comen llavors a planejar una ofensiva cap a Kursk, a on esperava destruir dos Fronts Sovitics sencers (Voronezh i Centre). Desprs de la batalla de Kursk al juliol de 1943, els alemanys van ser expulsats definitivament de la regi a la quarta batalla de Khrkov a l'agost.

Tot i que la victria dur poc, el fet de qu von Manstein no noms hagus estabilitzat el front, retirant-se amb ordre, sin que tamb hagus contraatacat amb xit contra una fora numricament superior i capturant la quarta major ciutat sovitica s considerat com una de les accions militars ms brillants de la II Guerra Mundial.

 Veure tamb .
 Primera Batalla de Khrkov;
 Segona Batalla de Khkov;
 Quarta Batalla de Khrkov;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248116" title="Canvi de context" nonfiltered="1171" processed="1169" dbindex="96309">
En informtica, un canvi de context s l acci realitzada per un sistema operatiu quan guarda l estat de la CPU i 
re-estableix un estat diferent amb la finalitat de deixar d executar un procs o un fil d'execuci i procedir a executar-ne un altre. El context s l'estat de la CPU en un moment donat, s a dir el contingut dels seus registres interns (per exemple el comptador de programa que cont l'adrea de la instrucci a executar) i les dades de sistema operatiu que siguin necessries.  

Els canvis de context es produeixen en dos escenaris:

 En sistemes operatius multitasca quan el planificador (scheduler) decideix suspendre l'execuci d'un procs o un fil d'execuci i procedir a executar-ne un altre. ;

 Quan la CPU rep una interrupci, i per tant suspn l'execuci en curs per procedir a executar la rutina d'atenci a l'interrupci (interrupt handler) que correspongui. ;

 Enllaos externs .
Definici de canvi de context segons The Linux Information Project (LINFO) ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248123" title="Format (arts visuals)" nonfiltered="1172" processed="1170" dbindex="96310">

El format s l'espai de qu ocupa l'obra grfica, ents com els marges de la superfcie de representaci o de comunicaci visual.

Quan ens referim a les dimensions d'un dibuix, una pintura o una fotografia emprem dues xifres separades per un signe x. On les dues xifres fan referncia a l'alada i la llargada. En el cas d'una escultura s'afegeix un tercer parmetre la profunditat. Fruit de l'observaci o mesura d'aquests dos parmetres dedum les possibles posicions de l'obra essent vertical o horitzontal.
El format condiciona les representacions a l'espai tant a nivell formal com a nivell semntic. El  format quadrat s el ms neutre, el vertical s indicat per al retrat conferint protagonisme a la figura representada i en el cas d'un format apasat s ideal per a paisatges on es vol transmetre un missatge de serenor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248124" title="Wim van Est" nonfiltered="1173" processed="1171" dbindex="96311">

Wim van Est (Fijnaart-Heijningen, 23 de mar de 1923 - Roosendaal, 1 de maig de 2003) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1949 i 1965. Practic tant el ciclisme en pista com en carretera. Al llarg de la seva carrera aconsegu 81 victries.

Era anomenat el supervivent de l'Aubisque. Va ser el primer holands en portar el maillot groc del Tour de Frana.

Biografia.
Per guanyar-se la vida Vim van Est comen dedicant-se al trfic de tabac, en qu feia servir la bicicleta com a mitj de transport, per fou detingut i pass un temps a la pres. 

El 1946 s'inici en el mn del ciclisme, desprs que un ciclista professional el veis crrer en una competici local. La seva primera gran victria va tenir lloc el 1950 a la Bordeus-Pars, la ms llarga de les clssiques (ms de 550 km).

El 1951 va formar part de l'equip neerlands al Tour de Frana. A la 12a etapa, entre Agen i Dax, es va escapar amb un petit grup, guanyant l'etapa amb 19 minuts sobre el lder, cosa que li va permetre vestir-se amb el maillot groc. D'aquesta manera es convertia en el primer holands en vestir-lo, sent aclamat al seu pas. L'xit fou breu ja que l'endem, mentre defensava el seu liderat, va caure per un barrac de 70m en el descens del coll de l'Aubisque, veient-se obligat a la retirar. D'aquest fet sorg el motiu el supervivent de l'Aubisque.

El 1953 es convert tamb en el primer holands en guanyar una etapa i vestir la maglia rosa del Giro d'Itlia. 

Tamb va guanyar 2 vegades el campionat nacional de ciclisme en carretera i diverses vegades altres campionats nacionals. 

Palmars.
1949;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
 1r del Premi de Putte;
1950;
 1r de la Bordeus-Pars ;
 1r del Premi de Bruges;
 1r del Premi d'Houthalen;
 1r del Premi d'Oostkamp;
 1r del Premi de Sant-Willebrord;
1951;
 Campi dels Pasos Baixos de contrarellotge per clubs;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 1r del Premi d'Etten-Leur;
1952;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
 1r de la Bordeus-Pars ;
 1r de la Volta als Pasos Baixos i vencedor de 2 etapes ;
 1r del Circuit de Limburg;
 1r de la Cursa de Nokere;
 1r del Premi de Borgerhout;
 1r del Premi de St-Willebrord;
 1r del Premi d'Oosterhout;
1953;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci ;
 1r del Tour de Flandes ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana  ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa de la cursa A Travs de Blgica;
 1r del Premi Zandvoort;
 1r del Premi de l'Acht van Chaam;
 1r del Premi de Belsele;
 1r del Premi d'Eede;
 1r del Premi de Kerkrade;
 1r del Premi de Koewacht;
 1r del Premi de Leiden;
 1r del Premi de Pont-L'Abb;
 1r del Premi de Rotterdam ;
1954;
 1r de la Volta als Pasos Baixos i vencedor de 3 etapes ;
 1r dels 3 Dies d'Anvers;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana  ;
1955;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci ;
 Campi dels Pasos Baixos de contrarellotge per clubs;
 1r del Circuit Mandel-Lys-Escaut;
 1r de l'Acht van Chaam;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta als Pasos Baixos ;
 1r del Premi d'Amsterdam ;
1956;
 Campi dels Pasos Baixos sobre carretera;
 Campi dels Pasos Baixos de mig fons;
 Campi dels Pasos Baixos de contrarellotge per clubs ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
 Vencedor d'una etapa dels 3 Dies d'Anvers;
 1r del Premi de Vilvorde;
 1r del Premi de Maldegem;
 1r del Premi de Boom;
1957;
 Campi dels Pasos Baixos sobre carretera;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta als Pasos Baixos ;
1958;
 1r del Premi d'Etten-Leur;
1959;
 1r del Premi de Kruiningen;
 1r del Premi de Wilrijk;
1960;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos ;
1961;
 1r de la Bordeus-Pars ;
1963;
 Campi dels Pasos Baixos de contrarellotge per clubs ;
 1r del Circuit de les Tres Ciutats Germanes;
 1r del Gran Premi de Brasschaat ;
1964;
 Campi dels Pasos Baixos de contrarellotge per clubs ;

Resultats al Tour de Frana.
1951. Abandona (13a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1952. 17 de la classificaci general;
1953. 13 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1954. 16 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1955. 15 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1957. 8 de la classificaci general;
1958. 48 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1960. 39 de la classificaci general;
1961. Abandona (9a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1953. 13 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1954. 19 de la classificaci general;
1957. 16 de la classificaci general;
1960. 32 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. 23 de la classificaci general;
1964. 17 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Vim van Est ;
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248128" title="Acroesqu" nonfiltered="1174" processed="1172" dbindex="96312">
L'acroesqu o esqu acrobtic s una forma d'esqu present als Jocs Olmpics d'hivern. Es tracta d'una modalitat de competici d'esqu artstic i acrobtic que consisteix en un descens per una pista al llarg de la qual cal fer una srie de passes, cabrioles i piruetes acompanyats d'altres moviments acrobtics harmonitzats amb msica.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248129" title="Comtat d'Eu" nonfiltered="1175" processed="1173" dbindex="96313">
El comtat d'Eu fou una jurisdicci feudal del ducat de Normandia establerta pel duc Ricard I de Normandia, a la seva mort, pel seu fill bastard Jofr, comte de Brionne. La zona va sorgir per protegor el flanc nord-oriental del ducat. Va subsistir fins a la revoluci i desprs encara es mantingu el ttol.

 Llista de comtes .

Jofr de Brionne 996-1015;
Gilbert (fill) 1015-1040;
Guillem I (oncle, fill bastard de Ricard I) 1040-1058;
Guillem II (fill) 1058-1080 ;
Robert I (germ) 1080-1091;
Guillem III Enric (fill) 1091-1140 ;
Joan I (fill) 1140-1170;
Enric I (fill) 1170-1183;
Ral I (fill) 1183-1186 ;
Alcia (germana) 1186-1246, casada el 1213 amb Ral de Lusignan, senyor d'Issoudun, de Melle, Chiz, Civray i La Mothe.
Ral II (marit) 1213-1218;
Ral III (fill) 1246-1249;
Maria de Lusignan (filla) 1249-1252;
Alfons de Brienne (marit) 1249-1252 (+1270);
Joan II (fill) 1252-1294;
Joan III (fill) 1294-1302, comte de Guines;
Ral IV (fill) 1302-1344;
Ral V (fill) 1344-1350 ;
Confiscat per la corona per traci 1350;
Joan IV d'Artois 1350-1387 (fill de Robert III d'Artois) ;
Robert I (IV) d'Artois (fill) 1387;
Felip d'Artois (germ) 1387-1397;
Carles I d'Artois (fill) 1397-1415 ;
Enric II de Bourgchier (feu angls) 1415-1450;
Carles I d'Artois (segona vegada) 1450-1472;
Joan V de Borgonya (fill de Bona, germana de Carles I) 1472-1476 (mort 1491);
Carles II el Temerari 1476-1477;
A la corona 1477-1491;
Isabel (filla de Joan V) reclamaci;
Joan VI de Cleves (marit) reclamaci;
Engelbert de Nevers (fill) 1491-1506 (comte de Nevers);
Carles III (II) de Nevers (fill) 1506-1521 (comte de Rethel, duc de Nevers);
Francesc I (fill)  1521-1561 ;
Enric III (fill) 1561-1562;
Francesc II (germ) 1562-1563;
Jaume (germ) 1563-1564;
Caterina (germana) 1564-1633;
Antoni de Cro, prncep de Porcien (primer marit de Caterina) 1564-1567;
Enric IV de Lorena, duc de Guisa (segon marit de Caterina) 1568-1588;
Carles IV (I) de Guisa (fill)  1633-1640 (duc de Guisa i prncep de Joinville);
Enric V (II) de Guisa (fill) 1640-1657 (arquebisbe de Reims) (mort 1664);
Venut el 1657 a la seva cosina Llusa d'Orleans ;
Anna Maria Llusa d'Orleans duquessa de Montpensier 1657-1693;
Lluis August I de Borb duc del Maine (per testament) 1693-1736;
Lluis August II de Borb prncep de Dombes (fill) 1736-1755;
Llus Carles de Borb (germ) 1755-1773 (mort 1775);
Venut a la corona 1773, no s'acab l'operaci;
Llus Joan Maria de Borb duc de Penthievre (cos de Lluis Carles, confirmat per la corona) 1775-1793 (expropiat per la revoluci el 1789);
Llusa Maria Adelida de Borb (filla) 1793-1821, esposa de Felip Igualtat duc d'Orleans i mare de Llus Felip d'Orleans, rei de Frana com Lluis Felip I.
Llus Felip d'Orleans 1821-1830;
A la corona 1830-1842, desprs el van portar Gast d'Orleans, net de Lluis Felip, des del seu naixement el 1842 fins el 1922, i des de el 1974 Folc d'Orleans, duc d'Aumale, net del comte de Pars;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248131" title="Batalla del coll de Balaguer" nonfiltered="1176" processed="1174" dbindex="96314">





La Batalla del coll de Balaguer de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Antecedents.
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat acusat de no facilitar les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig i el posaren en llibertat. El 7 de juny del mateix any, en el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. 

El setembre, l'exrcit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'aliana senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era polticament reialista. Les tropes surten en direcci a Barcelona el 8 de desembre, rebent una gran resistncia al Perell.

La batalla.
Dos mil catalans es fan forts al coll de Balaguer amb dos canons, per els castellans ataquen de front i dispersen als defensors, tot i haver rebut reforos de Cambrils.

Conseqncies.
L'exrcit continua avanant en direcci a Barcelona, saquejant l'Hospitalet de l'Infant, i el 16 de desembre es rendeix Cambrils, on s'havien retirat els miquelets, desprs de ser assetjats, i el 24 de desembre s'ocupa Tarragona, on ja havien arribat els primers reforos francesos.

 Bibliografia .
 Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separacin y guerra de Catalua en tiempos de Felipe IV. Servicio de Publicaciones, Universidad de Cdiz. ISBN 84-7786-021-1. La visi d'un crtic des de l'exrcit victoris.
 F. Xavier Hernndez, Histria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248133" title="Alley oop" nonfiltered="1177" processed="1175" dbindex="96315">
En bsquet, l'alley oop s una acci ofensiva en la qual un jugador llana la pilota per sobre del crcol perqu un company d'equip (o, molt rarament, ell mateix), susps enlaire, l'agafi i encistelli.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248138" title="Forant radiatiu" nonfiltered="1178" processed="1176" dbindex="96316">
En la cincia del clima, el forant radiatiu s (aproximadament) definit com el canvi de la irradincia neta en la tropopausa. "La irradincia neta" s la diferncia entre l'energia de la radiaci entrant i l'energia de radiaci sortint en un sistema de clima donat i es mesura  en Vats per m. El canvi es computa sobre la base de valors "impertorbats"; en el cas del GIECC les mesures fan servir com a base  l'any 1750. Un forant positiu (ms energia entrant) tendeix a escalfar el sistema, mentre que un forant negatiu (ms energia sortint) tendeix a refredar-lo. Les fonts possibles del forant  radiatiu sn canvis en la  insolaci (radiaci solar incident), o els efectes de les variacions en la quantitat de gasos radiativament actius presents. Degut a qu el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climtic (GIECC) avalua regularment el forant radiatiu, hi ha tamb  una definici tcnica ms especfica - vegi secci "GIECC s"
 Balan de radiaci .

L'energia que afecta el temps de Terra ve del Sol. El planeta i la seva atmosfera reflecteixen una part de la llum visible i n'absorbeixen la resta, mentre que reemeten cap a l'espai l'energia en forma de radiaci infraroja d'ona llarga. L'equilibri entre la energia absorbida i emesa determina la temperatura mitjana. Degut a la existncia d'una atmosfera amb gasos d'efecte hivernacle que absorbeixen la radiaci infraroja emesa pel planeta i que en canvi son transparents a la radiaci visible, la superfcie planetria es ms calenta del que ho seria en el cas que aquest efecte no exists.
En el cas concret de la Terra aquest efecte provoca un augment de la temperatura mitjana de 33C  , fins arribar a 14C.
El balan de radiaci pot ser canviat per factors com poden ser la intensitat d'energia solar; modificacions de l'albedo provocats  per variacions en els nvols, aerosols, vegetaci, coberta de neu, etc.; i canvis en la composici dels  gasos atmosfrics. Qualsevol d'aquestes alteracions s un forant  radiatiu, i dona lloc a un nou balan. Al mn real aix passa contnuament mentre la llum solar arriba a  la superfcie, es formen els nvols i els aerosols, les concentracions de gasos atmosfrics varien, i les estacions canvien la vegetaci i la superfcie terrestre.

 s pel GIECC .

El terme "forant radiatiu" s'ha emprat en els informes del GIECC amb un significat tcnic especfic per denotar una pertorbaci externa imposada en el balan d'energia radiativa del sistema climtic de la Terra, que pot portar a canvis en els parmetres del clima. La definici exacta emprada s la segent:

El forant radiatiu  del sistema  superfcie-troposfera  a causa de la pertorbaci o la introducci d'un agent (per exemple, un canvi en les concentracions de gasos hivernacle) s el canvi net  de la  irradincia  vertical (solar ms ona llarga ; en Wm-2) en la tropopausa DESPRS DE permetre que les temperatures estratosfriques es reajustin a l'equilibri radiatiu, per mantenint l'estat  i les temperatures de superfcie i troposfriques  fixes en els valors impertorbats.

En el context del canvi climtic, el forant radiatiu es restringeix a canvis en el balan de radiaci del sistema  superfcie-troposfera imposat per factors externs, i suposant que no es produeixen  canvis en la  dinmica estratosfrica, que no hi ha cap realimentaci en funcionament des de la superfcie i la  troposfera (i.e., no hi ha efectes secundaris provocats a causa de canvis en la circulaci troposfrica o el seu estat termodinmic), i sense canvis dinmicament provocats per la quantitat i distribuci d'aigua atmosfrica (en forma de vapor, lquida i slida).
El forant radiatiu pot ser emprat per estimar la subsegent temperatura superficial d'equilibri resultant del forant mitjanant l'equaci:
 ;
a on lambda es la sensibilitat climtica en K/(W/m2). Un valor habitual es 0,8, el qual dona un escalfament de 3 K per doblar la concentraci de CO2

 Exemples de clcul del forant radiatiu .
El forant radiatiu (mesurat en Watts per m) es  calcula de maneres diferents per a components diferents. Per el cas d'un canvi en la irradincia solar, el forant radiatiu s el canvi en la constant solar dividida per  4 i multiplicada per 0,7 per tenir en compte la geometria de l'esfera i la quantitat de llum solar reflectida. Per a un gas hivernacle, com el dixid de carboni,els codis de transferncia radiativa que examinen cada lnia espectral per a condicions atmosfriques es poden utilitzar per comptar el canvi  F com a funci del canvi en la  concentraci. Aquests clculs es poden sovint simplificar en una formulaci algebraica que s especfica d'aquell gas.

Per exemple, l'expressi simplificada per a l'aproximaci de primer ordre del dixid de carboni s:



on C s la concentraci de CO2 en parts per mili en volum i C0 s la concentraci de referncia (Myhre, i cols. 1998). La relaci entre el dixid de carboni i el forant radiatiu s logartmica de manera que les concentracions augmentades tenen un efecte d'escalfament progressivament ms petit.

En el tercer informe d'avaluaci del GIECC es poden trobar frmules per a altres gasos hivernacle com el met, xid nitrs o els CFCs.
Mesures relacionades.
El forant radiatiu est pensat com una manera til de comparar les diferents causes  de pertorbacions en el sistema  climtic. Tanmateix es poden construir altres eines per  al mateix propsit: per exemple ,Shine et al, An alternative to radiative forcing for estimating the relative importance of climate change mechanisms (Una alternativa al  forant  radiatiu per calcular la importncia relativa dels mecanismes del canvi climtic), GEOPHYSICAL RESEARCH LETTERS, 2003 ens diuen "....els experiments recents indiquen que per a canvis en l'absorbi per part dels aerosols i de l'oz, la capacitar  predictiva del forant radiatiu s molt pitjor... proposem una alternativa, 'el forant de troposfera i estratosfera ajustada'. Presentem clculs d'un model climtic globals (GCM) que mostren que s un predictor significativament ms fiable del canvi de temperatura superficial en aquest GCM que el forant radiatiu. s un candidat per complementar forant  radiatiu un mtric per comparar mecanismes diferents... " En aquesta citaci,  la paraula "predicible" pot estar confonent: es refereix a l'habilitat de l'eina per ajudar a explicar la resposta, no a  l'habilitat del GCMs per preveure el canvi climtic.


 Referncies .




 Enllaos externs .
 IPCC Quart Informe d'Avaluci sobre Canvi Climtic ;
 Short blog article summarizing recent (Oct 2007) news reports on estimates of rate of global climate forcing and CO2 absorption;
  United States National Research Council (2005), Radiative Forcing of Climate Change: Expanding the Concept and Addressing Uncertainties, Board on Atmospheric Sciences and Climate;
 Myhre i cols., New estimates of radiative forcing due to well mixed greenhouse gases, Geophysical Research Letters, Vol 25, No. 14, pp 2715-2718, 1998;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248141" title="Comtat de Brionne" nonfiltered="1179" processed="1177" dbindex="96317">
El comtat de Brione fou una suposada jurisdicci feudal del ducat de Normandia que Ricard I de Normandia hauria donat en vida al seu fill bastard Jofr. El fet de que el ttol de comte per Jofr no aparegui abans de Ricard II de Normandia, fa sospitar que Jofre era en realitat castl de Brionne, i el 1096 va rebre del pare el comtat d'Eu, i per aix quan apareix esmentat com a comte ho es d'Eu i no de Brionne. Si realment fou comte de Brionne no s pot determinar ja que se l'esmenta com a comte, per no es diu d'eon, igual que passa amb el seu fill Gilbert. El fill d'aquest darrer, Ricard de Bienfaite, que va anar a Anglaterra el 1066, jo no porta el ttol comtal, i el comtat d'Eu havia passat a un parent desprs de la mort de Gilbert el 1040. A Anglaterra Ricard va rebre nombroses senyories (176) origen del domini senyorial de Clare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248145" title="Anpolis" nonfiltered="1180" processed="1178" dbindex="96318">



Anpolis s una ciutat de l'estat brasiler de Gois. La seva poblaci s 325 544 habitants en 2007.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248148" title="Diplopia" nonfiltered="1181" processed="1179" dbindex="96319">

La diplopia o poliopia binocular (del gr.        , "doble", y   ,     , "vista") s el terme que s'aplica a la visi doble, la percepci de dues imatges d'un nic objecte. La imatge pot ser horitzontal, vertical o diagonal.

Quan desapareix en tancar un ull, la motiva dues causes bsiques:
 per parlisi dels msculs oculomotors, amb la consegent desalineaci dels ulls, formant-se la imatge en diferents llocs de la retina en cada ull.
 en cas d'estrabisme (desviaci dels ulls).

Si al tancar un ull no desapareix la doble imatge, aquesta s causada generalment per defecte de correlaci entre les lents de l'ull. 
 si en mirar amb un ull amb visi doble, usant un filtre polaritzat, s'observa que al girar el filtre desapareix la doble imatge, aquesta es forma per birefringncia en el cristall.
 en cas d'imatge doble mirant amb un ull, s important verificar la pressi intraocular aquesta ltima relacionada amb el glaucoma ocular.

Referncies.
 Herbert Kaufmann: Strabismus. Unter Mitarbeit von W. de Decker u. a., Stuttgart: Enke, 1986, ISBN 3-432-95391-7;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248149" title="Comtat d'vreux" nonfiltered="1182" processed="1180" dbindex="96320">
El comtat d'vreux fou un estat feudal del ducat de Normandia creat pel duc Ricard I de Normandia amb la comarca d'vreux (l'vrecin) per defensar la frontera a la zona contra els senyors de Belleme i els comtes de Chartres. El va donar al seu fill bastard Robert I el 989. Va passar a la corona francesa el de maig del 1200 pel tractat de Goulet i desprs fou donat a un prncep francs. Finalment fou una feu pairia.

 Llista de comtes i ducs .

Robert el Dans 989-1037 (arquebisbe de Reims) ;
Ricard (fill) 1037-1069 ;
Guillem (fill) 1067-1118;
Agns (germana) 1118-?
Amauri I (III) de Montfort  (marit)  1118-1137 ;
Amauri II (IV) (fill) 1137-1140 ;
Sim I (III) el Calb  (germ) 1140-1181 ;
Amauri III (V) (fill) 1181-1182;
Amauri IV (VI) (fill) 1182-1195 ;
Ocupat per Felip August 1195-1196;
Joan Sense Terra 1196-1200, Amauri IV renuncia el 1200;
Simo II (IV) de Montfort (germ d'Amauri III) reclama 1200-1218;
A la corona 1200-1298;
Llus de Frana (germ de Llus IV de Frana) 1298-1319;
Felip el Bo (fill, rei de Navarra) 1319-1343;
Carles el Dolent (fill, rei de Navarra) 1343-1349;
Confiscaci per la corona 1349-1378;
Carles el Noble (fill de Carles el Dolent) 1378-1404;
Cedit a la corona a canvi d'una renda 1404;
A la corona 1404-1405;
Joan Stuart conestable de Frana 1405-1424;
A la corona 1424-1569;
Francesc de Frana (germ de Carles IX de Frana) 1569-1584 (duc d'Alenon);
A la corona 1584-1651;
Frederic Maurici de la Tour d'Auvergne, duc de Bouillon, vescomte de Turena etc... 1651-1652;
Jofr Maurici (fill) 1652-1721;
Manel Teodosi (fill) 1721-1730;
Carles Jofr (fill) 1730-1771;
Jofr III Carles Enric (fill) 1771-1789 (mort 1792);
Suprimit per la revoluci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248150" title="Goinia" nonfiltered="1183" processed="1181" dbindex="96321">



Goinia s la capital de l'estat brasiler de Gois.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248155" title="Rio Verde" nonfiltered="1184" processed="1182" dbindex="96322">



Rio Verde s una ciutat de l'estat brasiler de Gois. La seva poblaci es 149 113 habitants en 2007.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248157" title="Caldas Novas" nonfiltered="1185" processed="1183" dbindex="96323">



Caldas Novas s una ciutat de l'estat brasiler de Gois.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248160" title="Esglsia de Sant Joan de l'Hospital" nonfiltered="1186" processed="1184" dbindex="96324">
L esglsia de Sant Joan de l'Hospital, gtica cistercenca amb alguns elements romnics, s la ms antiga de la ciutat de Valncia. Situada al barri de la Xerea dins el districte de Ciutat Vella, el seu nom es deu a l'orde de Sant Joan de l'Hospital o orde de Malta. Des del 1943 s monument historicoartstic i des del 1966 est dirigida per l'Opus Dei.
 
Histria.

Aquest temple del segle XIII fou construt en uns terrenys junt a la porta de la Xerea donats per Jaume I al cavaller santjoanista Hug de Follalquer, lloctinent del Mestre del seu orde en la Corona d'Arag. Aquest orde militar havia collaborat a conquerir la ciutat musulmana de Valncia (1238)i en agrament el rei els atorg una antiga mesquita i terrenys adjacents perqu s hi installaren i fundaren el seu priorat.




L Hospital de Jerusalem s'havia fundat en temps de les croades, i per mantenir-lo es cre l'orde de Sant Joan de Jerusalem, que al principi es dedicaven a guarir els malalts, per desprs es transformaren en orde militar amb el nom d'orde de Malta. 

En aquest terreny de la Xerea s al una esglsia dedicada a Sant Joan Baptista, un convent, un cementeri i un hospital per assistir els malalts, tasca prpia de l'orde. El conjunt conventual, d'estil gtic cistercenc, s acab abans de 1316.

Durant el segle XVII un recobriment barroc tap els murs, la volta i les capelles gtiques amb escaioles i arcs de mig punt, llunetes, relleus, esgrafiats i policromies. Aquest recobriment va romandre fins al 1967, moment en qu s inici la repristinaci per recuperar les formes gtiques de l'esglsia. D'aquella poca noms resta la capella de Santa Brbara, de 1686, obra de l'arquitecte Juan Prez Castiel, on es troba el sepulcre de l'emperadriu de Grcia o de Nicea Constana Anna de Hohenstaufen que mor a Valncia el 1307.

Durant la guerra de Successi fou caserna de les tropes angleses i l atri d entrada s utilitz per albergar els primer combats de boxa mai vists a la ciutat, que organitzaven els anglesos.

En el segle XIX van desaparixer els ordes militars a Espanya per Reial Decret i el temple fou utilitzat per a diverses finalitats, entr en decadncia i s abandon. Fou saquejat el 1936, i es pens a enderrocar-lo, per Elies Tormo, el bar de Sant Petrillo i altres illustrats valencians ho impediren, i el 1943 fou declarat Monument historicoartstic. El 1967 fou despullada de l escaiola i el guix barroc i esdevingu una esglsia gtica de gran puresa, que fan de Sant Joan de l Hospital una joia arquitectnica.

Descripci.




L entrada a l esglsia s pel carrer del Trinquet de Cavallers nm. 5, on hi ha un atri amb creus roges del XIII, smbol de l orde de Malta. A continuaci hi ha un pati, a l esquerra del qual trobem un campanaret de la primera meitat del XVII, sota el qual s obri una porta romnica, amb un arc de mig punt llis, coronat per un escut primitiu de l orde de Sant Joan de Jerusalem, l estudi del qual ha perms establir que aquesta porta s anterior a la porta del Palau o de l Almoina de la Seu de Valncia.

Tamb sn de tradici romnica els contraforts que subjecten els murs i absorbeixen el pes de la volta, algunes sageteres i culdellnties a les parets i les pintures murals de la primera capella del costat nord, niques a tot Valncia.

Dalt de la porta romnica de l entrada, situada al nord de l esglsia, hi ha un bell finestral compost d'un arc ogival equilter el centre del qual no coincideix amb el de la porta, i que porta com a traceria el delicat disseny d'una creu de huit puntes, smbol de l orde de Malta.

Una altra portada semblant i amb composici simtrica al costat sud de la nau dna pas a certes restes del convent i del cementeri i a una curiosa capelleta, popularment dita del rei en Jaume, composta per dos trams i capalera poligonal, amb voltes de creueria sobre columnes de capitell llis. Presenta un depurat estil cistercenc i podria ser la ms antiga manifestaci del gtic a la ciutat. 



L accs a l interior s per una porta al final del pati o atri. L esglsia s de nau nica, de 36 m de llarg per 19 d'ample, i est composta per una volta de can apuntada, prpia del romnic de transici al gtic, amb plementeria de pedra sobre feixassos que es recolzen en mnsules, i una capalera poligonal de cinc costats ensostrada amb creueria, on es troba el presbiteri. Aquest s de finals del XIII i est illuminat per finestres d alabastre d'estil ogival; la central ms ampla, amb traceries i decorada amb columnetes adossades. Sobre els nervis de pedra, les voltes sn de rajola a ti.

La major part de les capelles laterals sn com grans arcosolis que s'obrin a la nau per ogives cistercenques sobre columnetes adossades. Les seues voltes de pedra estaven pintades amb frescos, dels quals es conserven parcialment els de la primera capella del nord.
	
Per la seua sobrietat, el conjunt de l esglsia es pot definir com gtica cistercenca, estil propi de l'ascetisme de l'orde hospitalria en els seus comenaments. Es caracteritza per l'absncia d'ornamentaci suprflua, pel capitells de les columnes llisos troncocnics invertits, les motlures de bord i les altes mnsules de la nau. 

Un gtic ms florit trobem a les altes capelles laterals al nord i al sud del presbiteri, del segle XIV, que perforen els murs amb arquivoltes ogivals i es desenvolupen entre els contraforts; en les tres darreres capelles al nord, obra de Pere Balaguer; i en la del fons de l'esglsia, antic atri, i actual capella de la Mare de Du dels Estudiants, unida a l esglsia per un arc conopial de capitells policromats i elements reutilitzats. 

En la capella barroca de Santa Brbara (1684-1689) Juan Prez Castiel aplic la tcnica ornamental de l esgrafiat. La talla de la clau i el modelat dels ngels sn de Juli Capuz.



 Enllaos externs .

 Pgina oficial d'Esglsia de Sant Joan de l'Hospital;
 Pgina de J. Dez Arnal;
 Catleg del Patrimoni Cultural Valenci;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248162" title="La Xerea" nonfiltered="1187" processed="1185" dbindex="96325">


La Xerea o Xarea s un dels sis barris que componen el districte de la Ciutat Vella de Valncia. El 2005 sumava 3.839 habitants. El 1981 en tenia 5.313, fet que mostra la forta prdua de poblaci d'aquest barri i de tot el districte en els ltims anys, tot i que del 2003 en la poblaci s'ha estabilitzat.

Delimitaci.
El barri est delimitat pels segents carrers i places: Comena a la plaa del Poeta Llorente, i d all passa a la plaa del Temple, passeig de la Ciutadella, gira pel carrer del Justcia, va per la porta de la Mar, inclou la Glorieta per no el Parterre (plaa d Alfons el Magnnim) i continua pel carrer de l Olivera, gira per Bonaire i desprs per Pintor Sorolla cap a Salv, Prixita, gira per Ambaixador Vic, raconada de Garcia Sanchis, Marqus de Duesaiges, Castellvins, gira per la Mar cap a Avellanes, gira per Palau cap a Venerables, Almirall, Tossalet, Trinitaris i torna a la plaa del poeta Llorente.

Histria.
Era barri extramurs fins a la construcci de la muralla cristiana de Pere el Cerimonis (1356), i abans, en temps dels rabs, era raval de la ciutat musulmana de Valncia, al NE de la ciutat. Xerea deriva de l'rab xaria, que vol dir cam, via cap a fora (raval). Tamb vol dir el cam de la llei (islmica) o xara. La porta de la murada rab que mirava cap al raval de la Xerea rebia el nom de Bab al-Xaria. El nom de Xerea ha subsistit fins a l'actualitat per designar el barri NE del districte de Ciutat Vella de Valncia. En aquest barri es troba l'esglsia de sant Joan de l'Hospital, la qual s'hi comen a bastir el 1238 (any de la conquesta de Valncia per les tropes de Jaume I), sobre l'antiga ermita musulmana extramurs que hi havia al raval musulm de la Xerea.

 Llocs d'inters .
Posseeix alguns dels millors monuments de la ciutat, entre els quals destaquen:

 Universitat de Valncia o Estudi General.
 Palau del Marqus de Dosaiges (Museu de Cermica);
 Palau de Cervell (arxiu municipal);
 Palau dels Bol-Arens (Seu de la Borsa de Valncia);
 Palau de l'Almirall d'Arag (seu de la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana);
 Banys de l'Almirall (el millor testimoni de la presncia mudjar a la ciutat);
 Collegi i Esglsia del Patriarca;
 Esglsia de Sant Joan de l'Hospital;
 Esglsia de Sant Felip Neri;
 Esglsia de Sant Esteve;
 Esglsia i palau del Temple;
 Esglsia de Sant Andreu (hui de sant Joan de la Creu);
 Convent de Sant Domnec o sant Domingo (avui la capitania general);
 Porta de la Mar (amb creu dels caiguts franquista);
 Centre Cultural Bancaixa;
 Cases modernistes del carrer de la Pau (cases Sagnier);
 Jard de la Glorieta;
  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248164" title="Isabel Gemio" nonfiltered="1188" processed="1186" dbindex="96326">
Isabel Gemio Cardoso (Alburquerque, Badajoz, 15 de gener de 1961) s una periodista i presentadora espanyola. 

Va comenar a treballar a Radio Extremadura, ms tard a Rdio Barcelona com Isabel Garb. El 1983 comena a la televisi amb el concurs infantil Los Sasbios de TVE.

 Premis .
 TP de Oro (1994) Mejor Presentadora ,Lo que necesitas es amor.
 TP de Oro (1996) Mejor Presentadora , Sorpresa Sorpresa!.
 Garbanzo de Plata (1996);
 Micrfono de Plata (2005) , Te doy mi palabra.
 Antena de Oro (2006) , Te doy mi palabra.

 TV .
 Los Sabios (1983-1984) TVE.
 Tal Cual (TVE) (1989) TVE.
 3X4 (1989-1990) TVE.
 Arco de Triunfo (1991) TVE.
 Juegos sin fronteras (1991) TVE.
 Acompame (1992) TVE.
 Lo que necesitas es amor (1993-1994) Antena 3.
 Esta noche, sexo (1995) Antena 3.
 Hoy por ti (1996) Antena 3.
 Sorpresa Sorpresa! (1996-1998) Antena 3.
 Hablemos claro (1999-2000) Canal Sur.
 Noche y da (2001) Antena 3.
 De buena maana (2002) Antena 3.
 Hay una carta para ti (2002-2004) Antena 3.
 Sorpresa Sorpresa! (2007) Antena 3.
 Cuntaselo a Isabel (2008-Actualitat) Canal Extremadura TV.


Rdio.
Radio Extremadura;
Rdio Barcelona: La chica de la radio, Cita a las cinco,  El Divn ;
Cadena Rato;
Radio Nacional de Espaa;

 Enllaos externs .
 Isabel Gemio a IMDb;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248165" title="Filipp Glikov" nonfiltered="1189" processed="1187" dbindex="96327">


Filipp Ivnovitx Glikov (30 de juliol de 1900   29 de juliol de 1980) va ser un comandant militar sovitic, promogut a Mariscal de la Uni Sovitica al 1961.

Glikov serv durant la Guerra Civil Russa. Immediatament abans de l'esclat de la Gran Guerra Patritica estava al capdavant del Directori Principal d'Intelligncia (GRU) sovitic (1940-41), portant a terme personalment missions a Gran Bretanya i als Estats Units. Durant la II Guerra Mundial comand el Front de Briansk (1942) (sent destitut per derrotista al afirmar que seria impossible detenir l'avan alemany fins a Stalingrad) i de Voronej (1942-43), abans de ser nomenat Adjunt al Ministre de Defensa (abril de 1943), crrec des del qual va ser responsable de la repatriaci de ciutadans sovitics i, posteriorment, dels presoners de guerra alemanys. Desprs de la guerra ocup diversos crrecs al Ministeri de Defensa.

 Condecoracions .
 Orde de Lenin (4);
 Orde de la Revoluci d'Octubre;
 Orde de la Bandera Roja (4);
 Orde de Suvrov de 1a classe;
 Orde de Kutuzov de 1a classe;
 Orde de la Bandera Roja del Treball;
 Orde de l'Estrella Roja (2);
 Orde del Servei a la Ptria a les Forces Armades de 3a classe;
 Medalla del Centenari de Lenin;
 Medalla de la defensa de Stalingrad;
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;
 Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica;
 Medalla del 30 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica;
 Medalla dels Veterans de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 60 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248167" title="Anne Igartiburu Verdes" nonfiltered="1190" processed="1188" dbindex="96328">
Anne Igartiburu Verdes (Elorrio, Biscaia, 16 de febrer de 1969) presentadora de televisi basca. 

Va estudiar mrqueting i va comenar en Goiena Telebista. Ms tard es va passar a Euskal Telebista, Telecinco i TVE. Est divorciada del ballar Igor Yebra i t una filla.
 TV .

 Una pareja feliz (1994);
 El imperdible (1997);
 Maridos y mujeres (1997);
 Corazn de... (1997- 2008);
 Mira quin baila! (2005- 2008);

Com actriu.

Luna negra (2004).
El lpiz del carpintero Antn Reixa (2002) ;
Star Trek:Insurreccin de Jonathan Frakes (1998). ;

 Premis.
Antena de Oro 2005;
 Enllaos externs .
Anne Igartiburu in the IMDb;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248168" title="Mitjana aritmtico-geomtrica" nonfiltered="1191" processed="1189" dbindex="96329">
En matemtiques, la mitjana aritmtico-geomtrica (AGM) de dos nombres reals  positius x i y es defineix tal com segueix.

Primer calculeu la mitjana aritmtica de x i y i digueu-ne a1. Desprs calculeu la mitjana geomtrica de x i y i digueu-ne g1; aix s la arrel quadrada del producte xy:

a1 = (x + y) / 2 ;
g1 =  (xy).

Llavors itereu la operaci amb a1 en lloc de x i g1 en lloc de y. D aquesta forma es defineixen dues successions (an) i (gn):

;

;

Aquestes dues successions convergeixen al mateix nombre, el qual s la mitjana aritmtico-geomtrica de x i y; i s escriu M(x, y), o de vegades agm(x, y).

Exemple.
Per a trobar la mitjana aritmtico-geomtrica de a0 = 24 i g0 = 6, primer es calculen les seves mitjanes aritmtica i geomtrica:

;

;

I llavors s itera:

;

 etc.

Les primeres quatre iteracions donen els segents resultats:



La mitjana aritmtico-geomtrica de 24 i 6 s el lmit com d aquestes dues successions que s aproximadament 13.45817148173.

Propietats.
M(x, y) s un nombre entre la mitjana geomtrica i la aritmtica de x i y; en particular est entre x i y.

Si r > 0, llavors M(rx, ry) = r M(x, y).

Hi ha una expressi que permet calcular la M(x,y) sense haver de trobar el lmit de una srie:

;

On K(x) s la integral ellptica completa de primera classe.

Del recproc de la mitjana aritmtico-geomtrica de 1 i la arrel quadrada de 2 se n diu la constant de Gauss.

 ;

En honor de Carl Friedrich Gauss.

La mitjana geomtrico-harmnica es pot calcular emprant un mtode anleg, a base de fer servir successions de mitjanes geomtriques i harmniques.  Tamb es pot definir de forma similar la mitjana aritmtico-harmnica, per porta al mateix valor que la mitjana geomtrica.

Implementaci en Python.
El segent codi exemple en Python calcula la mitjana aritmtico-geomtrica de dos nombres reals positius:

from math import sqrt

def avg(a, b, delta=None):
        if None==delta:
                delta=(a+b)/2*1E-10
        if(abs(b-a)>delta):
                return avg((a+b)/2.0, sqrt(a*b), delta)
        else:
                return (a+b)/2.0



Vegeu tamb.
Mitjana aritmtica;
Mitjana geomtrica;
Desigualtat entre les mitjanes aritmtica i geomtrica;

Referncies.
 Jonathan Borwein, Peter Borwein, Pi and the AGM. A study in analytic number theory and computational complexity. Reprint of the 1987 original. Canadian Mathematical Society Series of Monographs and Advanced Texts, 4. A Wiley-Interscience Publication. John Wiley & Sons, Inc., New York, 1998. xvi+414 pp. ISBN 0-471-31515-X   ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248169" title="Hug de Follalquer" nonfiltered="1192" processed="1190" dbindex="96330">
Hug de Follalquer o Hug de Folcalquier fou castell d Amposta i mestre de l orde de Sant Joan de l Hospital a la Corona d Arag durant la primera meitat del segle XIII (1230-1244). Durant la conquesta del regne de Valncia (1232-1245) particip en el setge a Borriana, el 1233, quan el rei Jaume I fou abandonat per alguns cavallers i es trobava en una situaci complicada. Hug de Follalquer facilit els mitjans per superar aquesta situaci desesperada. El rei Jaume I el correspongu en donar a l orde de Sant Joan de l Hospital notables franqucies i donacions, com ara el castell de Cervera del Maestrat, que incloa Sant Mateu, Xert, la Jana, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Sant Rafel del Riu, Canet lo Roig, Clig, Rossell i Cervera del Maestrat. Hug de Follalquer i l orde de Sant Joan de l Hospital participaren tamb en el setge a la ciutat de Valncia (1238) i foren recompensats amb terrenys en el raval de la Xerea, on construren l esglsia de Sant Joan de l Hospital.
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248171" title="Llista de micronacions" nonfiltered="1193" processed="1191" dbindex="96331">
Aquesta s una Llista de Micronacions que sn documentades online o per documentaci escrita, i que tenen alguna forma d'interacci amb el mn real. Aquestes entitats no estan reconegudes com a estats sobirans.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248172" title="Talp roig" nonfiltered="1194" processed="1192" dbindex="96332">

El talp roig (Myodes glareolus) es troba a l'rea compresa entre Europa i sia Central.

Descripci.

s un talp d'orelles ben visibles per sobre del pelatge i cua gaireb tan llarga com la meitat del cap i el cos junts.

El pelatge dorsal presenta tons vermellosos foscos, que en els animals joves sn pocs destacats. Els flancs sn de color gris fosc, i el ventre gris ms clar tacat de groc. La cua s bicolor, fosca per sobre i clara per sota.

Dimensions corporals: cap + cos = 9 - 12 cm i cua = 4 - 6 cm.

Pes: 19 - 30 g.

Hbitat.

Pinedes, fagedes i altres boscos, sempre que siguin ms o menys humits, amb un sotabosc una mica dens i blocs de pedra per a amagar-s'hi.

Costums.

Nocturn, presenta un mxim d'activitat al crepuscle, per se'l pot veure actiu tamb de dia, especialment a l'hivern.

Rastre.

s difcil de detectar, ja que no construeix galeries subterrnies. Potser el signe ms evident de la seua presncia sn les closques dels fruits secs que s'ha menjat. Per treure'n la polpa, hi practica un forat rod de vores netes on es poden distingir les marques de les incisives disposades radialment.

Espcies semblants.

La resta de talpons no tenen el pelatge de l'esquena de tonalitats vermelloses i -llevat del talp de tartera, que t el dors clarament grisenc- tenen la cua relativament ms curta: equival, aproximadament, a 1/3 de la longitud del cap i el cos junts. 

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 156-157 .

Referncies.
  ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie animal. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248181" title="Talp de tartera" nonfiltered="1196" processed="1193" dbindex="96335">

El talp de tartera (Chionomys nivalis) s el talp que pot assolir la mida ms gran.

Descripci.

La seua cua s relativament llarga i gaireb supera la meitat de la longitud del cap ms el cos, i les orelles sobresurten clarament entre el pelatge. Els peus i les vibrisses sn llargs.

El pelatge, ms clar, que el de la resta de talpons, presenta una tonalitat grisenca marronosa uniforme per la part dorsal, i blanca grisenca per la ventral. Els peus i la cua (monocolor) tendeixen a ser blanquinosos.

Dimensions corporals: cap + cos = 9 - 14 cm i cua = 4,5 - 7,4 cm.

Pes: 21 - 70 g.

Hbitat.

Tal com el seu nom indica, viu en tarteres, marges pedregosos i altres acumulacions de grans blocs a muntanya, fins a altituds elevades. 

Costums.

Actiu sobretot al crepuscle, per tamb a la nit i, ms rarament, durant el dia.

El seu refugi s un cau subterrani que s'obre al peu d'una roca, a l'interior del qual es construeix un niu d'herba seca.

Solament les mares i les seues cries constitueixen grups familiars.

Espcies semblants.

La resta de talpons tenen el pelatge de tonalitats ms fosques i la cua ms curta: no arriba a la meitat de la longitud del cap ms el cos, excepte el talp roig, que t, per, el pelatge rogenc.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 158-159.

Referncies.
  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248184" title="Dragon Runner" nonfiltered="1197" processed="1194" dbindex="96337">
El Dragon Runner s una petita unitat robotitzada de control remot pensada per ajudar als militars estatunidencs a realitzar inspeccions en llocs en els que no podrien arribar, o on hi ha un perill. 
L'aparell consisteix en el vehicle, propiament dit, una petita unitat de control y una senzilla interfcie d'usuari. Inclou vdeo, udio i sensors de moviment, juntament amb la capacitat de captar imatges a la foscor.
De poc ms de 7 kg de pes, el dragon runner ha estat dissenyat per moure's amb total autonomia sobre qualsevol superfcie slida. 
Equipat amb rodes tot-terreny, suporta caigudes de ms de quatre metres i funciona independentment del costat que caigui. 
Aix fa possible que pugui ser llenat contra finestres, escales avall i fins i tot per sobre de certs murs. La seva principal funci s la detecci d'explosius. 

 Caracterstiques principals .

 Velocitat: 48 km/h;

 Pes: 7,3 kg;

 Longitud: 39 cm;

 Cost: 3.000 $;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248191" title="Talp muntanyenc" nonfiltered="1198" processed="1195" dbindex="96338">

El talp muntanyenc o talp agrest (Microtus agrestis) viu a l'rea compresa entre Europa i el nord d'sia.

Descripci.

s un talp de cos robust, potes curtes i orelles prcticament amagades pel pelatge, amb pls llargs a les vores. La llargada de la cua correspon aproximadament a 1/3 de la longitud del cap ms el cos.

La coloraci dorsal s marr groguenca, mentre que la ventral pot anar del gris pissarra al blanc crema. La cua s clarament bicolor, fosca per sobre i clara per sota. Els exemplars joves presenten un pelatge de color gris fosc.

Dimensions corporals: cap + cos = 10,2 - 12,3 cm i cua = 2,8 i 4,6 cm.

Pes: 21 - 42 g.

Hbitat.

Clarianes i llindars de bosc, preferentment amb marges de pedra coberts de bardisses per a amagar-s'hi. Tamb se'l pot trobar en altres llocs coberts amb vegetaci herbcia.

Costums.

Crepuscular i nocturn, pot tindre tanmateix, una certa activitat dirna.

Mena una vida solitria i excava galeries curtes i superficials.

Espcies semblants.

En el talp camperol, les orelles sobresurten clarament entre el pelatge.

El talp com t la cua d'un sol color.

El talp pirinenc t dos parells de mamelles, i no quatre com el muntanyenc, i viu exclusivament per damunt dels 900 m d'altitud.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 162-163.

Referncies.
  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie de talp. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248194" title="Talp pirinenc" nonfiltered="1199" processed="1196" dbindex="96340">

El talp pirinenc (Microtus gerbei) noms es troba als Pirineus.

 Descripci .

s un talp de cos allargat, potes curtes i cap arrodonit. Els ulls sn molt petits i les orelles queden amagades entre els pls del cap. La cua equival a 1/3 de la longitud del cap ms el cos.

Pelatge marr grogs o marr vermells pel dors, i gris marrons pel ventre. La cua s bicolor, ms fosca per la part superior que per la part inferior.

Dimensions corporals: cap + cos = 9,4 - 10,5 cm i cua = 2,7 - 3,4 cm.

Pes: 18 - 24 g.

 Hbitat .

s una espcie forestal que habita a les clarianes i als marges dels boscos d'alta muntanya, on s'amaga entre la vegetaci o les pedres.

 Costums .

Si b de costums bsicament epigeus i possiblement dirn, s molt difcil de veure, a causa, sobretot, de la seua mida petita.

 Espcies semblants .

En el talp camperol, les orelles sobresurten clarament entre el pelatge.

El talp com t la cua d'un sol color.

El talp muntanyenc t quatre parells de mamelles, i no dos com el pirinenc, i viu des de l'alta muntanya fins a les planes baixes.

 Bibliografia .

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 164-165.

 Referncies .
  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248196" title="Salvador Sevilla i Albert" nonfiltered="1200" processed="1197" dbindex="96342">
Salvador Sevilla i Albert (Monver, Valls del Vinalop, 1902 - Sabadell, Valls Occidental, 1981) fou un pastor episcopali.

Com a laic collabor en diverses tasques a la parrquia de Valncia. Fou ordenat diaca i prevere (1951) i exerc el seu ministeri a l'Esglsia del Crist de Sabadell (1953-1968). Presid durant uns anys l'Esglsia Espanyola Reformada Episcopal, d'obedincia anglicana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248204" title="Jean Stablinski" nonfiltered="1201" processed="1198" dbindex="96343">






Jean Stablewski, dit Jean Stablinski (Thun-Saint-Amand, Nord, 21 de maig de 1932 - Lilla, Nord   Pas-de-Calais, 22 de juliol de 2007) va ser un ciclista francs d'origen polons que fou professional entre 1952 i 1968, aconseguint 105 victries professionals. Era anomenat el polons pels seu orgens i tamb Monsieur France.

Els seus xits ms rellevants foren 4 Campionats de Frana sobre carretera (1960, 1962, 1963 i 1964), un Campionat del Mn (1962, una Volta a Espanya (1958) i una Amstel Gold Race (1966).

Biografia.
Jean Stablinski era fill d'immigrants polonesos a la conca minera del Nord de Frana. Quan el seu pare va morir, el 1946, va comenar a treballar a la mina per ajudar la seva famlia. Parallelament va guanyar una bicicleta de carrera en un concurs i va comenar a practicar el ciclisme.

Als 16 anys es nacionalitz francs i comen a disputar les primeres carreres. Als 21 anys va signar el primer contracte professional.

Des de 1958 fins 1967 va crrer en els mateixos equips que el seu amic Jacques Anquetil, del qual va ser el fidel lloctinent. Tamb va crrer junt als alemanys Willi i Rudi Altig (1962-1964).

Stablinski - tamb amb el nom abreujat en Stab - es va fer fams per la seva qudruple victria i els seus dos segons llocs al campionat de Frana professional sobre carretera, en tot just 6 anys, una srie d'xits no igualada fins a l'actualitat i que li va valer el sobrenom de Monsieur France . En el transcurs de la seva carrera professional, de 1952 a 1968, va aconseguir 105 victries professionals.

En finalitzar la seva carrera professional com a ciclista fou director esportiu de l'equip francs Sonolor Lejeune durant 6 anys. Lucien van Impe i Bernard Hinault foren part dels seus descobriments. 

Palmars.
1953;
 Campi de Frana militar;
 Vencedor d'una etapa del Tour de la Manche;
 Vencedor d'una etapa del Tour d'Alscia-Lorena;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
1954;
 1r de la Pars-Bourges;
1955;
 1r de la Pars-Valenciennes;
1956;
 1r del Tour de les Provncies del Sud-est i vencedor de 2 etapes;
 1r del Critrium d'Alger;
1957;
 1r del Tour de l'Oise;
 Vencedor d'una etapa del Tour de les Provncies del Sud-est;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1958;
 1r de la Volta a Espanya i vencedor de 2 etapes;
1960;
 Campi de Frana ;
 1r de la Nia-Gnova;
 1r del Circuit de l'Aulne;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1961;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Var;
1962;
 Campi del Mn ;
 Campi de Frana;
 1r del Circuit de les 3 viles germanes;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1963;
 Campi de Frana;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r del Tour de l'Alt Loira;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1964;
 Campi de Frana;
 1r del Bol d'Or;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1965;
 1r de la Volta a Blgica;
 1r de la Pars-Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 1r del Tour de la Picardia;
 Vencedor d'una etapa del Midi Libre;
1966;
 1r de l'Amstel Gold Race;
1967;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1962. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1963. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1954. Abandona (21a etapa);
1955. 35 de la classificaci general;
1957. 43 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1958. 68 de la classificaci general;
1959. Abandona (13a etapa);
1961. 42 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1962. 30 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1963. Abandona (16a etapa);
1964. 35 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. 61 de la classificaci general;
1967. 81 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. Abandona (15a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. 72 de la classificaci general;
1960. 59 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. 41 de la classificaci general;
1967. Abandona. Vencedor d'una etapa;











Enllaos externs.
Palmars de Jean Stablinski ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248205" title="Ratapinyada pipistrella" nonfiltered="1202" processed="1199" dbindex="96344">

La ratapinyada pipistrella (Pipistrellus pipistrellus) s el ratpenat ms petit de la fauna catalana.

Descripci.

T el musell gros i curt i les orelles curtes, amples i arrodonides, provedes d'un tragus que es va aprimant cap a la punta i acaba en un extrem arrodonit. Les ales sn estretes, el cinqu dit fa aproximadament uns 40 mm de llargada i la cua solament sobresurt 1 mm de l'uropatagi.

El dors s de color marr vermells, castany o marr fosc, i el ventre, una mica ms clar, de tonalitats brunes grisoses o brunes grogoses. El musell, les orelles i el patagi sn de color negrs. De vegades presenta una franja clara poc definida a la vora posterior del patagi compresa entre el cinqu dit i el peu. Les cries exhibeixen tonalitats ms fosques que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos = 32 - 52 mm, cua = 20 - 36 mm, avantbra = 27 - 37 mm i envergadura alar = 180 - 240 mm.
 
Pes: 3 - 8 g.

Hbitat.

Viu tant en pobles com en grans ciutats com Barcelona, on se la pot veure volar al voltant dels llums dels carrers. Molt sovint es refugia als edificis: sota les teules, a les esquerdes de les faanes, entre els tendals de les terrasses, a les golfes, etc. Tamb se la pot trobar als boscos, en coves, fissures de les roques i forats dels arbres.

Costums.

Abandona el refugi al capvespre, quan encara hi ha claror, i no s rar veure-la volar tamb durant el dia, a uns 5-10 m d'altura, batent molt les ales i amb una trajectria irregular.

Gregria, viu en colnies de centenars d'individus, de vegades associada amb altres espcies de vespertilinids.

Es retira a hivernar tard, ben entrat el desembre, i no s rar veure-la activa en ple hivern.

Espcies semblants.

La ratapinyada muntanyenca t el tragus ms ample per la part superior que per la inferior.

En la resta de ratapinyades del gnere Pipistrellus, el cinqu dit supera els 43 mm de llargada.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 90-91.

Enllaos externs.
  ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie animal.;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248212" title="Barri del Centre (Alcoi)" nonfiltered="1203" processed="1200" dbindex="96345">

El barri del Centre d'Alcoi s el ms antic de la ciutat; les seues ampliacions posteriors daten d'abans de 1925. El seu punt principal s la plaa d'Espanya (segle XIX), seu de l'ajuntament alcoi i de l'esglsia arxiprestal, on desemboquen els carrers de Sant Nicolau, Sant Lloren, Sant Toms, Pintor Casanova (Antic carrer Major) i Gonal Barrachina. Per la seua orografia, que li obliga adaptar-se a barrancs i llomes, connecta amb altres barris grcies al pont de Sant Jordi, el viaducte de Canalejas i el pont de Cristina. Limita al sud amb el barri de la Zona Alta i est encaixonat per l'est, el nord i l'oest pels barrancs del riu Riquer i del Molinar. 

Histria.

Est conformat pel nucli antic de la vila i les seues successives ampliacions del Raval Vell (segles XIV i XV) i Raval Nou (segle XVI). El barri mostra grans diferncies quant al seu estat de conservaci. Els edificis i palauets modernistes classicistes o eclctics dels carrers principals contrasten amb zones de vivendes per a la classe treballadora de la revoluci industrial en estat molt degradat, on predominen els solars buits i fins es produxen afonaments en poca de pluja i amb mplies zones de marginalitat. L'altura d'aquestes cases s conseqncia de la densificaci ocorreguda durant el segle XIX que va obligar a l'augment del nombre de plantes en les cases tradicionals. 

Aquest barri ha sigut uns dels punts calents de la poltica alcoiana dels ltims vint anys. El barri ha perdut importncia a nivell demogrfic els ltims anys amb carrers completament abandonats; segons l'ltim cens, t 3.685 habitants, o siga, un 5,79 % de la poblaci.

A dia de hui est patint una gran remodelaci urbanstica a pesar d'estar protegit com a b cultural amb un intent per part de l'Ajuntament per atraure la poblaci a tornar al barri del Centre.
La vila medieval.

El 17 de maig de 1256 Eiximn Prez d'Arens, lloctinent i procurador de Jaume I, va promulgar la carta de Poblament d'Alcoi a Xtiva. Les alqueries musulmanes disseminades per la zona van desaparixer quasi d'immediat fins quedar tan sols les de Barxell i Xirillent a les terres altes.

Pareix que s la necessitat controlar la zona sud del regne de Valncia, de poblaci majoritriament musulmana, el que provoca l'aparici del nucli urb. Alcoi s una ciutat fronterera que permetia el control de la ruta d'Alacant a Xtiva i de Villena a Cocentaina.

Es tracta d'un nucli urb emmurallat de nova planta amb traat ortogonal com els de Castell, Vila-real, Nules i Almenara. En el cas d'Alcoi el disseny va haver d'adaptar-se a les condicions topogrfiques extremes. 

El traat a Alcoi es desenvolupa des del portal de Sant Agust fins al de la Plaa de nord a sud, es a dir el carrer Major avui del pintor Casanova; i d'est a oest des del portal del Castell fins al del Mirador o de l'Arenal (Carrer Sant Miquel). A la plaa de les Corts punt d'intersecci dels dos eixos abans assenyalats(placeta del Carb) es trobaven l'Ajuntament i la Casa del Delme. La primitiva esglsia de Santa Maria es trobava entre el portal del Castell (Alcassares) i la plaa del Consell a l'avui coneguda placeta de la Mare de Du antiga plaa del Fossar.

Defensava la vila un llen de muralles i unes catorze torres amb tres o quatre portes associades a les vies de comunicaci. El recinte urb estava protegit per dos castells, un a l'extrem sud en la confluncia dels carrers Sant Miquel i Verge Maria que ja en 1258 custodiava l'entrada des de Cocentaina. La Torre del Portal del Castell va ser derruda en 1754, del portal es conserven fotografies del segle XIX a l'arxiu municipal.

L'extrem sud estava protegit per un castell alat l'any 1265 convertit en palau el 1291.  El 1338 es va reconvertir en convent de Sant Agust. A partir de 1835 moltes de les seus dependncies sn demolides per a la creaci del nou ajuntament i desapareixer per complet l'any 1937 excepte el claustre.

El Raval Vell.

El dia 2 de setembre de 1304 Alcoi va patir un atac granad comandat per al-Abbas que demostrava a l'igual que Al-Azraq que la vila era propensa a ser atacada pel costat occidental.

Si a a ajuntem l'arribada de nous pobladors es va veure que la vila necessitava un eixample fortificat que en la documentaci del segle XIV se li anomena Vilanova d'Alcoi o Poble Nou de Sant Jordi. Aquest primer eixample es va planificar ortogonalment amb una superfcie d'1.8 hectrees.

Els carrers es van alinear direcci est-oest, sis parallels, dos transversals i un cam de ronda de la muralla. Els carrers no van tindre nom fins al segle XVII. La muralla va ser construda entre 1305 i 1308 i la seua porta principal era la torre-portal de Riquer o Sant Roc d'on partia el cam de Castella. La muralla que separava el Raval Vell de la Vila no va ser enderrocat fins que no es van construir l'ermita de Sant Jordi i el convent del Sant Sepulcre a les acaballes del segle XVI.

Al segle XVIII es va urbanitzar el "barri del Poblet" a extramurs del portal de Sant Roc i es va procedir a obrir una porta ms ampla sobre la muralla.

El Raval Nou.
El Raval Nou o de Raval de Sant Agust es va construir al segle XVI en terrenys que van ser venuts pel convent de Sant Agust a la ciutat. Aquesta ampliaci es va localitzar en el que antigament era el sud de la poblaci.

Amb el nou traat urb en quadrcula es desenrotlla el germen de l'actual plaa d'Espanya que vertebrar des d'aquest moment a la ciutat, presidida per la faana del convent de Sant Agust. Els lmits sn els actuals carrers Sant Nicolau, Sant Francesc, Sant Lloren i l'ermita de Sant Maure i les hortes venes (La Glorieta).

L'acord de construcci el va pendre el Consell de la vila el 24 de juny de 1515 i va ser encarregat a Joan Alsamora, Toms Guerau, Graci Margarit, Pere Ai, Ramon Valls i Jaume Aznar concloent-se el projecte l'any 1555.

La comunicaci entre el Raval Nou i intramurs es realitzava per la porta de Sant Agust i ms tard es va obrir una nova porta al final del carrer de la Ribeta (Ambaixador Irles).

El 1569 s'inicia la construcci del convent de Sant Francesc i all estar fins a la guerra de Successi, ms tard es va aprofitar l'ermita de Sant Maure prxima per a construir el nou convent destrut a la guerra civil a l'actualitat es troba la parrquia de Sant Maure i sant Francesc i un mercat. 

Despoblament.


Antiga columna vertebral de la ciutat, a finals dels '70 comena una tendncia a la ciutat per la qual el casc histric progressivament va quedant despoblat amb una mitjana d'edat entre els seus habitants cada vegada ms alta. A esta despoblaci li seguix el tancament de comeros i amb l'aband total de les cases el barri entra en collapse sobretot a les zones de fbrica ms humil. A finals dels '80 s'enderroquen uns quants edificis el que porta a ms afonaments incontrolats efecte dmino i es creen bosses de marginalitat amb el pas del temps. A a cal unir una srie de projectes no portats a terme per la falta de fons de les arques de l'ajuntament.

El pla ARA.

El pla ARA (Arquitectura i Rehabilitaci d'Alcoi 1988) va ser una iniciativa de l'ajuntament d'Alcoi amb suport de la Generalitat Valenciana encaminat a la rehabilitaci urbana i a la revitalitzaci social d'Alcoi. Al centre es van dissenyar cinc zones d'actuaci. El barri de la Sang i la llotja Sant Jordi, dutes a terme per Manuel de Sol-Morales i Santiago Calatrava Valls respectivament i altres tres zones d'actuaci previstes per no dutes a terme per manca de finanament, la Riba (John Miller), Buidaoli (Francesco Venezia) i el Portal de Riquer (Siza Viera).

V. Vidal abans de l'entrada en funcionament del pla va reurbanitzar la plaa d'Espanya i la plaa de Dins l'any (1983). Per altra banda es du a terme al Raval Vell la restauraci de la torre de la Barbacana i parts del llen de la muralla i la seua integraci al grup d'habitatges de la placeta de les Xiques (1985-1991) sota el projecte de V. Vidal, L. Armio i F. Pic. Dues grans escalinates salven els desnivells de la zona. s un projecte molt integrat en l'arquitectura prpia del nucli antic. Altres dos actuacions destacades es van dur a terme amb la creaci d'habitatges a la zona de la torre de Fraga i del portal de Cocentaina.

Amb l'entrada del segle XXI la situaci pareix estancada amb una poblaci estable (t 3.685 habitants, un 5,79 % de la poblaci) i algunes zones en franca milloria partint des de les artries principals. En altres punts s'ha optat per la nova construcci en franc retrocs de la conservaci i incls s'ha variat algun traat dels carrers que dataven de l'poca medieval. 

Un problema encara lluny de solucionar-se, maldecap per a totes les corporacions municipals d'un o altre signe amb el repte que el casc histric siga atraient tant per al ciutad d'Alcoi, poc favorable a habitar en ell com per al viatger.

Edificis histrics i d'inters.

Baluards defensius.
El portal de Riquer (segle XVIII). Conformat per l'arc de Sant Roc del segle XVIII i les torres de N'Aia i la torre portal de Riquer del segle XIV. Compta, a ms, amb un baluard defensiu de la guerra de successi i la torre de Na Valora (segle XIII), junt amb altres restes de llen de la muralla disseminats pel barri.

Esglsies. 

L'antic edifici de l'Hospital (segles XIII-XVIII). Conserva dos arcs romnics de la primitiva parrquia de Santa Maria. ;
La capella de Sant Miquel (segle XVIII), construda en 1790. ;
La capella de la Mare de Du dels Desemparats, oberta al culte en 1852. ;
L'esglsia arxiprestal de Santa Maria (segle XVIII-1937/1955). ;
L'esglsia de Sant Agust (segle XIV-1937); actualment noms es conserva el claustre (actual plaa de Dins) d'estil neoclssic del convent de Sant Agust, aix com els seus fonaments repartits entre diversos comeros. Les dependncies conventuals van ser demolides desprs de ser desamortitzades, i des d'aquell moment s'hi empla l'Ajuntament de la ciutat i el Teatre Principal. El temple de Sant Agust va ser demolit durant la guerra civil. ;
Altres esglsies: l'esglsia de Sant Jordi, de (1921); l'esglsia de Sant Maur (segle XVIII-1936/1956); l'esglsia del Sant Sepulcre, convent que s d'Agustines Descalces, i el santuari de Maria Auxiliadora (1931).

Modernisme.
Als primers anys del segle XX , de m de Vicent Pascual Pastor i Timoteu Briet Montahud es construxen una srie de vivendes que reflectixen el poder econmic de la burgesia industrial alcoiana influenciades pels corrents artstiques del stil nouveau.

Carrer sant Nicolau: La Casa del Pavo (1908) (nn. 13-15) pot ser l'edifici ms representatiu del modernisme alcoi. Altres edificis sn el Crculo Industrial (1904) (n. 19) tamb s interessant la casa situada al nmero 4.  ;
Carrer Joan Cant cases 2, 6 i 8 el Conservatori de Municipal de Msica i Dansa "Juan Canto" (1906-1908).
Gonal Barrachina nn. 6-8 (l'antic Parc de Bombers (1914)).
Carrer sant Lloren, casa nmero 5.
Pintor Casanova, casa nmero 20.
Carrer sant Josep 24 i 26.
Avinguda del Pas Valenci cases 26 i 30.
Bisbe Orber 9.
Al Carrer del Bamb l'edifici de Papereres Reunides etc...


Altres.
Segle XVI.
El Museu Arqueolgic "Camil Vicedo" est situat a l'antiga casa de la Vila, d'estil renaixentista. Monument d'Inters Artstic Nacional.
Segle XVIII.
El Casal de Sant Jordi, seu del museu de festes de moros i cristians.
Segle XIX.

La Casa Consistorial (1846-1863), seu de l'Ajuntament d'Alcoi. ;
El Palauet d'Albors (1873), edifici d'estil eclctic i classicista. ;
La Casa de la Bolla, reformada en 1890. Va ser la seu de la Reial Fbrica de Draps. ;
Segle XX.
L'edifici del Mont de Pietat, de (1909). ;
La Casa de la Cultura, edifici neoclssic de 1923. ;
L'edifici Ferrndiz i l'edifici Carbonell (antigues fbriques txtils) del Campus d'Alcoi de la Universitat Politcnica de Valncia. ;
La Llotja de Sant Jordi, obra de Santiago Calatrava, al subsol de la plaa d'Espanya.
El barri de la Sang, barri obrer que va ser remodelat en els anys 1991-2001.

Topnims.
 La bandeja (Plaa d'Espanya). Carrer Caragol degut a la seua forma. Carrer del Pil. Carrer l'escola. Cant del Piny (Una cantonada de la plaa d'Espanya). Font redona. La Glorieta (parc). El parterre (Plaa del pintor Gisbert). Placeta del Carb (antiga plaa de les Corts). Placeta del fossar. Placeta de les gallines. Placeta de les Xiques (sense comentaris). Plaa de correus o El terrer (Plaa d'Emili Sala). Plaa de dins antic claustre, va ser mercat.

Referncies.


Bibliografia consultada.
 DIVERSOS AUTORS, (1997). Alcoy paso a paso. Alcoy: PG Ediciones;
 DIVERSOS AUTORS, (2006). Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics. ISBN 84-89136-50-5;

Enllaos externs.
Ajuntament d'Alcoi. Mapa toponmic d'Alcoi;
Ajuntament d'Alcoi. Plnol d'Alcoi;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248214" title="Lmit mxim de residus" nonfiltered="1204" processed="1201" dbindex="96346">
El lmit mxim de residus (LMR) s la quantitat mxima de residus de determinat producte fitosanitari sobre un determinat producte agrcola permesa per la Llei. s a dir, la quantitat que no pot ser sobrepassada perqu el producte pugui ser posat en circulaci o comercialitzat. El "lmit mxim de residus", es tracta d'un concepte legal ms que toxicolgic. 

Per a la determinaci d'aquest lmit se segueixen dues vies: una toxicolgica i un altre agronmica. En la primera, el que es pretn s que la ingesti diria del residu considerada no provoqui efectes nocius durant tota una vida, segons els coneixements actuals. Per a aix es determina el "nivell sense efecte"(NEL, non effect level) en animals en experimentaci, que desprs es pasa a l'home, aplicant grans coeficients de seguretat i expressant-se com "ingesti diria admissible" (ADI, acceptable daily intake) i posteriorment, tenint en compte la dieta alimentria mitjana del pas considerat i els aliments que poden ser tractats amb aquest  plaguicida, cal aplicar-li un coeficient o factor alimentari i s'obt una xifra que representa el nivell permissible de residus d'un plaguicida en un producte vegetal des del punt de vista toxicolgic. Una vegada establert el mxim nivell toxicolgic, que mai pot superar-se, cal tenir en compte els residus que realment queden del plaguicida en el moment de la recollecci quan s'utilitza en "bona prctica agrcola". Aix es determina per mitj d'assajos de camp i, com a conseqncia d'aix, s'obt un residu real en collita, que ha de ser inferior al nivell  toxicolgicament permissible i que s el qual es considera per a l'establiment dels Limits Maxims de Residus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248219" title="Ratapinyada falsa" nonfiltered="1205" processed="1202" dbindex="96347">

La ratapinyada falsa (Pipistrellus nathusii) viu a l'rea compresa entre Europa Occidental, sia Menor i la serralada del Caucas.

Descripci.

s una ratapinyada de musell gros i curt i orelles triangulars, provedes d'un tragus curt de punta arrodonida. La part dorsal de l'uropatagi s coberta de pl aproximadament fins a la meitat, i la part ventral, solament al llarg de la pota. La cua sobresurt com a mxim 1 mm de l'uropatagi, i el cinqu dit fa uns 46 mm de llargada.

A l'estiu, el pelatge dorsal presenta una tonalitat marr vermellosa o terrosa i, quan arriba la tardor, es torna ms fosc, sovint amb un mats griss. La part ventral s marr clara o marr grogosa. El musell, les orelles i les membranes alars sn de color marr negrs. Pot presentar una franja ms clara, mal delimitada i mai del tot blanca a la vora posterior de l'uropatagi compresa entre el cinqu dit i el peu.

Dimensions corporals: cap + cos = 44 - 58 mm, cua = 30 - 44 mm, avantbra = 31 - 37 mm i envergadura alar = 230 - 250 mm.

Pes: 6 - 15 g.

Hbitat.

Preferentment boscos, on generalment s'amaga en els forats dels arbres, per tamb en esquerdes de les roques. Menys freqentment se la pot trobar en poblacions, i aleshores cerca refugi en construccions humanes.

Costums.

Ix del seu amagatall en fer-se fosc. El seu vol s rpid, i quan va en lnia recta bat profundament les ales.

Les femelles formen colnies de cria de fins a 200 individus.

Espcies semblants.

El ratpenat de vores clares presenta sempre una franja clara, molt blanca i ben delimitada, a la vora posterior de l'uropatagi.

En la ratapinyada pipistrella el cinqu dit no arriba als 43 mm de llargada.

Bibliografia.

 Vigo, Marta: Guia dels mamfers terrestres de Catalunya. Enciclopdia Catalana, collecci Prtic Natura, nm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 94-95.

Enllaos externs.
  
 Distribuci mundial d'aquesta espcie de ratpenat. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248225" title="Els Tints" nonfiltered="1206" processed="1203" dbindex="96349">

La partida dels Tints va aparixer a les acaballes del segle XIX, als voltants de la desembocadura del Barranquet de Soler en el riu Riquer. s una de les zones ms baixes d'altura de la ciutat.

En aquesta zona, pel que sembla, s'hi van construir les primeres installacions hidruliques de la manufactura drapera alcoiana. El primer tint data del 1310. Al segle XV, se'n van construir dos ms. Al llarg dels segles XVI fins al segle XVIII, van anar construint-se'n de nous. Durant el segle XIX, ja en plena etapa de la industrialitzaci, la partida va comenar a ser nomenada com a Partida dels Tints.

La zona t una gran quantitat de naixements d'aigua que eren aprofitats per les indstries per a tenyir les teles, tirant el lquid sobrant al riu, cosa per la qual les aiges del Riquer apareixien tenyides de qualsevol color menys del seu propi durant tot l'any. A l'actualitat, tant per la crisi econmica i pel trasllat de les empreses a polgons industrials o altres poblacions ha decaigut la seua utilitzaci. La riuada de 1986, va ser desastrosa per a les indstries ubicades en la zona. Algunes d'estes empreses han segut assenyalades de provocar algun dels brots de legionellosi de la ciutat. 

Amb les obres de rehabilitaci del riu s'ha transformat en una zona de passeig.

Est envoltada pels barris: Centre, l'Eixample, i Santa Rosa.

Fbriques.

 Tint de l'Ofici. Es tracta, probablement, d'un edifici construt en la mateixa ubicaci d'un tint del 1400. El 1724 passaria a denominar-se com a Tint de la Reial Fbrica de Draps.
 Tint de Sant Jordi. Construt el 1746.
Tint de "Chordi". Documentat des del 1793.
Tint de Rafael Carbonell. Documentat des del 1720.
Tint d'Yrles o de Sanz. Probablement tamb del 1400.
Tint de Vitria. Incorporat posteriorment al tint de la Bolta.
Tint de Lluch. Construt el 1754.
Fbrica de Petit. Construda a mitjans del segle XIX.

Enllaos externs.
Ajuntament d'Alcoi. Mapa toponmic d'Alcoi;
Ajuntament d'Alcoi. Plnol d'Alcoi;

Topnims.
Barranc de Na Lloba, Cam antic de Madrid, Hortet del Pobre, Mas de la Snia, Pont antic de Sant Roc, Riu Uxola.
Referencies.
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248226" title="Pgina 26" nonfiltered="1207" processed="1204" dbindex="96350">
Pgina 26 s un diari electrnic valenci.

Nascut a l agost de 2007, no va ser fins a finals d aquest any que Pgina 26 va enllestir el disseny definitiu i va comenar a augmentar el nombre de visites. Juntament amb Vilaweb, sn els nics diaris electrnics dirigits al conjunt del Pas Valenci que s escriuen exclusivament en valenci.

Enllaos externs.
Pgina 26. Diari electrnic valenci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248231" title="Problema matemtic" nonfiltered="1208" processed="1205" dbindex="96351">
Un problema matemtic s un problema de naturalesa matemtica.  Aix significa que pot ser un problema del mon real on s apliquen les matemtiques per a solucionar-lo, com per exemple predir les  rbites dels planetes del sistema solar, o un problema de natura ms abstracta com ara els problemes de Hilbert. Tamb pot ser ell mateix un problema referent als fonaments de les matemtiques, com la paradoxa de Russell. 

De manera informal es pot definir un problema matemtic del "mn real" cm un problema relatiu a questions concretes, com per exemple: "En Jordi t cinc pomes i n hi dona tres a la Meritxell. Quantes n hi queden". Aquestes questions, normalment, sn ms difcils de resoldre que els exercicis habituals de matemtiques com ara "5   3", fins i tot si es coneixen les matemtiques necessries per a resoldre ls. Es fan servir per ensenyar els estudiants a connectar les situacions del mn real amb el llenguatge abstracte de les matemtiques, es a dir, a pensar amb lgica.

En general, emprar les matemtiques per a resoldre problemes del mn real, requereix un primer pas que s construir un model matemtic del problema. Aix implica una abstracci on es deslliura el problema dels detalls, s ha d anar amb compte de no perdre aspectes essencials del problema al transformar-lo en un problema del mn matemtic. Desprs el problema s ha de resoldre en el mn de les matemtiques i s ha de traslladar altre cop el resultat al context del problema original,

Enllaos externs.
Problemes histrics de les matemtiques a Convergence;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248232" title="El Tossal" nonfiltered="1209" processed="1206" dbindex="96352">


El Tossal s una partida d'Alcoi dedicada principalment a la industria situada en la depressi dels barrancs a la confluncia dels rius Riquer i Molinar al naixement del riu Serpis.

Les empreses s'ubicaven al llarg dels rius per aprofitar el seu cabdal en els molins, l'aigua per als tints i com abocador. En la zona era molt com el soroll dels telers a qualsevol hora del dia i nit  qualsevol dia de l'any. En 1919 es construxen 10 edificis de Cases Barates per als obrers en terrenys de la Reial Fbrica de Draps.  

A l'actualitat la zona est molt degradada, amb poc s industrial i falta d'un sanejament urgent dels llits dels rius. Tamb crida l'atenci el poc o nul cabdal del Molinar en l'actualitat.

Est envoltada pels barris Centre, el Viaducte i per la zona Nord.

 
Enllaos externs.

Ajuntament d'Alcoi. Mapa toponmic d'Alcoi;
Ajuntament d'Alcoi. Plnol d'Alcoi;

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248233" title="Heinz Mller" nonfiltered="1210" processed="1207" dbindex="96353">






Heinz Mller (Tuningen, 16 de setembre de 1924 - Schwenningen, 25 de setembre de 1975) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1949 i 1958.

Palmars.
1949;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
1950;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Alemanya;
1951;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
1952;
 Campi del Mn;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Alemanya;
1953;
 Campi d'Alemanya;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
 1r a Stuttgart;
1954;
 1r al Gran Premi d'Herperdorsfer;
1955;
 1r al Gran Premi Express;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Alemanya;
1956;
 1r al Gran Premi Continental;
1957;
 1r a Colnia;
1958;
 1r al Tour del Nord-oest de Sussa;

Resultats al Tour de Frana.
1955. Abandona (4a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. Abandona (12a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1958. Abandona (8a etapa);








Enllaos externs.
Palmars de Heinz Mller ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248234" title="Monument historicoartstic" nonfiltered="1211" processed="1208" dbindex="96354">
La declaraci legal anomenada Conjunt Historicoartstic est formada per tots els bns declarats com Monuments Historicoartstics, que suposen una figura de protecci sobre els bns culturals espanyols i que est regulada pel Ministeri de Cultura d'Espanya. 

 Enllaos externs .
 Ministeri de Cultura d'Espanya: patrimoni i bns culturals protegits;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248238" title="nec xerraire" nonfiltered="1212" processed="1209" dbindex="96355">

L'nec xerraire (Anas platyrhynchos domesticus) t el seu origen en l'nec collverd (Anas platyrhynchos). 

Origen.

Potser aquest nec ja formava part del complex de la fauna domstica introduda a Europa pels primers colonitzadors neoltics, probablement ja domesticat al Creixent Frtil o Anatlia en temps fora remots. No es pot descartar, per, que aquesta espcie fos domesticada independentment en algun altre punt de la seua rea, ateses les seues ptimes condicions per a la domesticaci: talla mitjana, facilitat d'alimentaci i d'engreix, prolificitat, gregarisme dels polls i fcil troquelatge (reconeixen com a "mare" i segueixen contnuament el primer sser animat que veuen desprs de sortir de l'ou), etc.

El primer lloc d'on es t constncia de la seua domesticaci s la Xina, de fa uns quants milers d'anys.

Referncies.



Bibliografia.

 Castell, S.: Pavos, Patos y Gansos. Ministerio de Agricultura espaol. Madrid, sense any.
 Cullington, J. M.; Tredgett, J. i Turnill, L. C.: Patos y gansos. Acribia. Saragossa, 1962.
 Drilling, N., R. Titman, i F. McKinney. 2002. Mallard (Anas platyrhynchos). A The Birds of North America, Nm. 658 (A. Poole i F. Gill, eds.). The Birds of North America, Inc., Filadelfia, Estats Units.
 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 227-228.
 Saraza, R.: Mapa Ganadero Espaol. Anales de la Facultad de Veterinaria de Len, IV (4). Lle, 1958. ;
 Voitellier, C.: Avicultura. Encic. Agrcola. Salvat. Barcelona, 1923.

Enllaos externs.

 Segells amb imatges d'necs xerraires ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248240" title="Benazir Bhutto" nonfiltered="1213" processed="1210" dbindex="96356">


Mohtarma Benazir Bhutto () (Karachi, 1953 - Rawalpindi, 2007) fou una poltica pakistanesa. Fou escollida primera ministra del seu pas el 1988, tot i que noms ostent el poder durant 20 mesos. Torn a presidir el govern del Pakistan des del 1993 fins el 1996.

s considerada la primera dona en ser escollida presidenta d'un pas de majoria musulmana i tamb la persona ms jove en dirigir un estat musulm, ja que va ser primera ministra per primera vegada amb noms 35 anys. El 27 de desembre de 2007 fou assassinada mentre participava en un acte electoral. 

 Vida personal i educaci .
Benazir Bhutto va nixer en el si d'una famlia xita originria de Larkana, a la ciutat de Karachi, que llavors formava part del domini britnic de Pakistan, el 21 de juny de 1953 del matrimoni format per Zulfikar Ali Bhutto i Begum Nusrat Ispahani. Va assistir al jard d'infants Lady Jennings Nursery School i desprs al Convent de Jess i Maria de Karachi. A continuaci van vindre dos anys d'escolaritzaci al Rawalpindi Presentation Convent desprs dels quals, se la va enviar al Convent de Jess i Maria a Murree. Va superar els seus exmens d'educaci bsica a l'edat de 15 anys. passant a completar el seu batxillerat a la Karachi Grammar School, una de les ms prestigioses institucions educatives del pas.

Desprs de completar la seva educaci secundria al Pakistan, va prosseguir el seu ensenyament superior als Estats Units. Des de 1969 a 1973 va assistir a la Radcliffe College de la Universitat de Harvard, on obtingu un grau de Llicenciatura en Lletres amb honors de cum laude en poltica comparativa, on tamb va ser elegida com membre de la societat Phi Beta Kappa. Bhutto anomenaria ms tard la seva estada a Harvard "com els quatre anys ms felios de la meva vida" i deia que formava "la mateixa base de la seva creena en la democrcia". Ja com a primer ministre, va arranjar un regal del govern pakistans a la Harvard Law School. 

La propera fase de la seva educaci va tindre lloc al Regne Unit. Entre 1973 i 1977 Bhutto estudiava Filosofia, Poltica, i Economia en el Lady Margaret Hall, Oxford on va completar un curs en  Dret Internacional i Diplomcia. El desembre de 1976 fou elegida presidenta de l'Oxford Union, convertint-se aix en la primera dona asitica dirigent de la  prestigiosa societat de debat.

El 18 de desembre de 1987 es va casar a Karachi amb Asif Ali Zardari. La parella va tenir tres nens: Bilawal, Bakhtwar, i Aseefa.

 Trajectria poltica .
Bhutto, que havia retornat al Pakistan desprs de completar els seus estudis, es va trobar sota arrest domiciliari arran de l'empresonament del seu pare i subsegent execuci l'abril de 1979. Havent-li estat perms de retornar el 1984 al Regne Unit, es convertia en la lder a l'exili del PPP, el partit del seu pare, encara que fou incapa de fer sentir la seva presncia poltica al Pakistan fins desprs de la mort del General Muhammad Zia-ul-Haq a l'agost de 1988. 

El 16 de novembre de 1988, en la primeres eleccions lliures en ms d'una dcada, el PPP de Bhutto va guanyar el bloc d'escons ms gran de l'Assemblea Nacional. Bhutto va jurar com a primer ministre d'un govern de coalici el 2 de desembre, convertint-se a l'edat de 35 anys en la persona ms jove - i la primera dona - en encapalar el govern d'un estat de majoria musulmana en temps moderns. 

Exiliada, durant el segon semestre de 2007 retorn al Pakistan, en plena dictadura de Pervez Musharraf per a participar en el procs de democratitzaci del pas, promoguda pel mateix Musharraf sota pressi de la comunitat internacional. Tanmateix, Bhutto sofr dos intents d'atemptat amb bomba, el primer del qual en result illesa, amb diversos morts de la seva comitiva. El darrer intent fou reeixit, causant la mort de Bhutto per dos trets de bala: al coll i al pit. Posteriorment l'assass, feu esclatar una crrega explosiva que duia a sobre i s'immol matant una vintena de persones.

 Referncies .


Enllaos externs.

 Pgina web de Benazir Bhutto ;


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248242" title="nec mut" nonfiltered="1214" processed="1211" dbindex="96357">


L'nec mut (Cairina moschata) -tamb anomenat "almescat", "turc", "morisc" o "de Barbaria"- prov de l'espcie salvatge Cairina moschata, espcie prpia de l'Amrica tropical, on est distribut des del sud de Mxic fins a l'est del Per i el nord de l'Uruguai, i es troba en estat salvatge en els rius, llacs i zones entollades dels boscos.

Origen.

s un dels pocs animals que ja havien estat domesticats a Amrica abans de l'arribada dels europeus. Ja Cristfor Colom va trobar exemplars blancs en domesticitat en el seu segon viatge, a Santo Domingo. Desprs fou portat cap a Europa, i el 1555 ja era freqent a Frana.

Descripci.

D'aquesta espcie no es pot dir que s'hagin originat races arreu. En els llibres de patrons avcoles mundials noms es troba un nic tipus d'animal descrit, per amb pesos lleugerament diferents segons el pas i algunes variants de color: la negra (corresponent a la salvatge), la blanca, la bruna, la negra blanca, la blava, etc.

s avcola.

s un animal emprat per a producci de carn. El pes del mascle duplica el de la femella.

L'neda proporciona ous blancs.

Presncia a Catalunya.

A Catalunya la veu popular ha transms l'existncia d'un nec mut negre del Peneds, que sembla que era ms el gust cap a una determinada coloraci que la identitat d'una raa prpia. Sembla sser que als pagesos del Peneds els agradaven els necs muts negres, i als d'Osona, blancs. 

Hibridaci.

De la hibridaci de l'nec mut amb l'nec xerraire, s'originen els anomenats "canards mulets" o "mulards" francesos i els "necs d'angora" alemanys. Aquesta hibridaci no sol originar descendncia frtil, per dna animals preuats en la producci de carn, de carn tan abundant o ms com l'nec mut, per ms magra, com l'nec xerraire.

Bibliografia.

 Cullington, J. M.; Tredgett, J. i Turnill, L. C.: Patos y gansos. Acribia. Saragossa, 1962.
 Drigen, B.: Tratado de Avicultura. Especies y razas. Volum I. Gustavo Gili, Barcelona, 1931.
 Hilty, Steven L.: Birds of Venezuela. Christopher Helm, Londres. ISBN 0-7136-6418-5. Any 2003.
 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 227-228.
 Rossell, P.M.: Els necs. Agricultura i Ramaderia, 3:71-72. Any 1928.
 Rouvier, R. (ed.): La Gntique du canard de Barberie (Cairina moschata) et du Mulard. INRA. Pars, 1988.

Enllaos externs.

 ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248245" title="Vostok" nonfiltered="1215" processed="1212" dbindex="96359">


L'Estaci Vostok (              , en rus) s una estaci de recerca russa (anteriorment sovitica) localitzada prop de l'anomenat Pol sud d'inaccessibilitat, al centre de la plataforma de gel antrtica oriental.
L'estaci Vostok es troba en el territori antrtic australi, tot i que, com a singant del Tractat Antrtic, Austrlia no exerceix la soverania en aquest territori.

 Histria .


L'estaci de recerca Vostok es va establir el 16 de desembre de 1957 (durant l'Any Geofsic internacional (AGI) per la 2a Expedici Antrtica Sovitica, i va estar operativa durant ms de 37 anys. L'estaci es va tancar temporalment el gener de 1994. Actualment aquesta estaci est portada de forma cooperativa per cientfics russos, estatunidencs i francesos.

El dia 21 de juliol de 1983, es va observar a Vostok la temperatura ms baixa mai enregistrada a la terra: . Encara que sense confirmaci, s'ha reportat que Vostok va aconseguir una temperatura de  durant l'hivern de 1997.. Tot i aix, si que hi ha registre d'un mnim de .
El 1996, cientfics russos i britnics de l'estaci van descobrir el Llac Vostok, el llac subglacial ms gran conegut en el mn, just sota l'estaci Vostok. El llac Vostok s d'aigua dola, i es troba uns 4.000 metres sota la superfcie de la plataforma de gel, amb una superfcie de 14.000 km.

 Descripci .
L'estaci es troba a 3.488 metres per sobre del nivell del mar. s la ms isolada de totes les estacions de recerca establertes al continent antrtic, es troba a uns 1.300 km del Pol sud geogrfic.
La seva localitzaci prop del pol sud magntic la fa un dels llocs millors per observar canvis en l'esfera magntica.
L'estaci normalment alberga 25 cientfics i enginyers durant l'estiu. Durant l'hivern el nombre disminueix fins a 13.


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Russian Antarctic Expedition, Vostok page;
 Vostok average temperature data;
 Vostok current met data;
 Antarctic Connection article on Vostok Station;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248248" title="Mn (desambiguaci)" nonfiltered="1216" processed="1213" dbindex="96360">


Cincies de la Terra:;
El mn s la qualificaci que rep la Terra des del punt de vista hum, com a lloc habitat pels humans, i en general s'aplica a la totalitat del que existeix (l'Univers) i als mbits propis del coneixement o de la cultura humana: el mn cristi, el mon rab, el mon rom, el mn del llibre, etc.
Geografia:;
El Mn (en angls, The World) s un arxiplag artificial de l'emirat de Dubai que pren la forma del globus terraqi.
El Nou Mn s un terme allusiu a Amrica en tant que continent descobert per Cristfor Colom el 1492.
Herldica:;
Un mn s un moble herldic que representa el globus imperial.
Periodisme:;
El Mn fou un setmanari catal d'informaci general (1981-1988).
El mn a RAC1 s un programa de rdio matinal de l'emissora RAC1.

Vegeu tamb.
Mon;
Mn;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248251" title="Club Futbol Begues" nonfiltered="1217" processed="1214" dbindex="96361">

El Club de Futbol Begues va ser creat el 1924 al poble de Begues (Baix Llobregat). Desde llavors, t la seva seu al Camp Municipal d'Esports d'aquest mateix poble. Actualment el CF Begues t nou categories a les seves files, vuit de futbol base (prebenjam A i B, benjam A i B, alev, infantil, cadet i juvenil), totes elles excepte el prebenjam B competint a segona divisi i un amateur competint a segona divisi regional. Ara per ara l'entitat dirigida per Joan Pere Puig t ms de 700 socis, ssent aix l'entitat amb ms socis del poble de Begues.

 Enllaos externs .
Club de Futbol Begues;
Ajuntament de Begues;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248254" title="Teixit vegetal" nonfiltered="1218" processed="1215" dbindex="96362">


Un teixit vegetal s un conjunt de cllules vegetals similars ntimament unides, de caracterstiques semblants, agrupades en masses importants i/o que realitzen funcions anlogues, d'origen com i formades per divisions cellulars segons les tres direccions de l'espai. Com ms elevada s l organitzaci d un vegetal, ms gran s el nombre de classes de teixits que l integren. Entre les plantes, solament posseeixen teixits veritables les plantes vasculars o cormfits. La formaci de noves estructures (teixits i sistemes de teixits) en els vegetals s conseqncia de l evoluci per fer front a tres necessitats bsiques: a) limitaci de prdua hdrica, b) absorci, conducci i eliminaci d aigua i nutrients, i c) donar solidesa al vegetal. Hi ha dos grans grups de teixits vegetals: els meristemtics o embrionals, de cllules no diferenciades i amb capacitat de dividir-se, i els teixits adults o permanents, de cllules diferenciades. 

La cincia que estudia els teixits vegetals s la histologia vegetal i clssicament reconeix sis grans sistemes de teixits agrupats en dos grans blocs:

 TEIXITS EMBRIONALS O DE CREIXEMENT;
 Sistema meristemtic;
 TEIXITS ADULTS;
 Sistema allant;
 Sistema conductor;
 Sistema fonamental;
 Sistema de sosteniment	;
 Sistema de secreci;


Sistema meristemtic.

Desprs de la formaci de l embri, el desenvolupament de noves cllules, teixits i rgans queda gaireb restringit a zones localitzades de teixits embrionaris permanents, anomenades meristemes. En les plantes, les cllules meristemtiques sn homlogues funcionals de les cllules mare que donen lloc a tots els teixits en animals.

Bsicament hi ha meristemes de dues menes: primaris (o apicals) i secundaris (o laterals). Els meristemes  primaris deriven directament de cllules embrionals i es troben als extrems de les tiges i les rels; per tant, sn els responsables del creixement longitudinal del vegetal. Els meristemes laterals o secundaris tenen la funci de fer crixer el vegetal en gruix i s originen com a noves formacions a partir de cllules adultes que tornen a adquirir la capacitat de divisi. Sn meristemes secundaris el cmbium interfascicular i el cmbium suberogen o fellogen.

Les cllules que formen aquest teixit es troben en divisi contnua i es caracteritzen per tenir una paret cellular molt prima i els cloroplasts no diferenciats. En el cas dels meristemes primaris, les cllules sn petites i isodiamtriques, mentre que en els meristemes secundaris sn cllules ms grans, allargades i amb grans vacols. En cap cas hi ha paret cellular secundria.


Sistema allant o de recobriment.
 Epidermis .

s la capa de cllules ms externa del vegetal. En general, s un teixit primari constitut per una base de cllules vives contiges recobertes d'una fina cutcula. Solen presentar les parets ms o menys engruixides per dipsits d estrats secundaris de cellulosa que, a ms, poden recobrir-se de cutina i de ceres. L'epidermis t un paper de protecci.

A l epidermis hi ha freqentment parells de cllules reniformes amb una obertura central. Aquestes cllules sn les cllules oclusives i l obertura s l ostol. El conjunt s l estoma, que serveix per al bescanvi gass i per a l eliminaci del vapor d aigua (transpiraci). Les cllules oclusives s anomenen aix perqu poden regular l obertura de l ostol per fenmens de turgncia segons els requeriments del vegetal. Sovint les cllules oclusives sn envoltades per una corona de cllules annexes, diferenciables de la resta de cllules epidrmiques.

Altres estructures freqents a l'epidermis sn els pls o tricomes que poden ser unicellulars o pluricellulars. A ms, els tricomes poden tenir al capdamunt una o diverses cllules secretores i parlem aleshores de tricomes glandulars. A les parts joves de la rel, trobem una epidermis una mica especial, el rizoderma. Aquest no t cutcula ni estomes i t les parets externes molt primes i provedes de pls radicals absorbents.

 Periderma .
Del conjunt de teixits secundaris que substitueixen l'epidermis a la tija i en l'arrel se n'anomena periderma. Aix, les tiges i les arrels velles sovint les trobem recobertes per una capa pluriestratificada de sber o felloma. Aquesta s formada per cllules mortes que no deixen espais intercellulars i substitueix l epidermis en tiges i rels amb creixement secundari. Les cllules sn petites, tabulars, amb les parets cellulars impregnades de suberina, i disposades radialment i compactament. El sber s molt impermeable a l'aigua i als gasos i, per tant, constitueix un bon allant trmic i evita la penetraci dels fongs i dels parsits animals. A ms, com que les cllules sn impermeables, totes les cllules situades fora del sber estan destinades a morir. Aquestes cllules mortes que cauen constitueixen el ritidoma de les plantes llenyoses, o ms simplement l'escora dels arbres. El periderma es forma per acci d un meristema secundari, el fellogen o cmbium suberogen, que produeix cap enfora sber i cap endins cllules de parnquima cortical.

 Endoderma .
S'anomena endoderma a la capa d'un sol estrat de cllules situada per damunt del pericicle i per sota del parnquima cortical amb la funci d'allar masses de teixits interns. s caracterstica de les arrels, b que tamb es presenta a les tiges. Aix, a les arrels s avantatjs per al vegetal separar la part del cilindre central de l escora: aix ho fa l endoderma, que generalment s format per una sola capa de cllules prismtiques vives que, a mesura que van envellint, presenten uns engruiximents de suberina en forma d'una banda molt caracterstica anomenada banda de Caspary que regula el pas de substncies. Al mateix nivell d'aquestes bandes, les membranes apareixen totalment soldades i el citoplasma s'hi mant estretament unit de manera que obliga l'aigua absorbida a travessar el protoplast d'aquestes cllules abans d'accedir als vasos conductors.

Sistema fonamental. 

La massa principal del cos dels vegetals s formada per parnquima. Es tracta de cllules vives amb la paret cellular cellulsica i poc engruixida.  Donen solidesa a la planta en tenir les cllules turgents (quan una planta es marceix, s per prdua d aigua parenquimtica). Quan a la part central d una rel o d una tija hi trobem cllules parenquimtiques, l anomenem medulla. 

El parnquima presenta determinades especialitzacions en relaci a la seva posici. El parnquima de les fulles s anomena mesofille. En el mesofille, la zona assimiladora sol ser formada per cllules cilndriques, atapedes i riques en clorofilla (parnquima en palissada). En general, se sol diferenciar una altra zona parenquimtica amb cllules ms laxes i irregulars (parnquima lacunar). Aquest parnquima clorofllic tamb rep el nom de clornquima.

El parnquima participa, sobretot, en les funcions de nutrici ja que t un contingut cellular molt ric.

Sistema de sosteniment.

La majoria de les plantes deuen la seva solidesa i elasticitat als teixits mecnics que es troben essencialment en les parts aries de la planta, com la tija i la fulla. Se n diferencien dos, segons que les seves cllules siguin vives i engruixides per cellulosa (collnquima) o b siguin cllules mortes i lignificades (esclernquima).

 El collnquima s un teixit primari constitut per cllules vives amb una paret desigualment engruixida amb cellulosa i pectines; s propi dels rgans en desenvolupament i on hi ha creixement actiu, com per exemple sobre la nervadura de les fulles. Les cllules del collnquima sn, sovint, estretes i allargades, molt juntes unes amb altres. El collnquima ocupa generalment posicions externes i t, sobretot, un paper mecnic o de sosteniment.

 L'esclernquima s un teixit primari tamb de sosteniment i refora els teixits adults. Les cllules tenen una membrana engruixida i generalment amb lignina; per tant, moren aviat. A l esclernquima es diferencien les fibres (elements llargs) i les cllules ptries o esclereides (elements ms o menys isodiamtrics).  L'esclernquima es troba generalment a ms profunditat que el collnquima.

Sistema conductor.
Els teixits conductors de les angiospermes sn el xilema i el floema o lber. El xilema s el principal teixit conductor d aigua a les plantes vasculars, mentre que el floema ho s dels nutrients. Tots dos van associats a elements mecnics.

 Xilema .

El xilema es compon de:
 Cllules conductores de saba. Els vasos estan constituts per fileres de cllules mortes ms o menys allargades i amb les parets lignificades. Trobem les trquees (o vasos llenyosos) i les traqueides. Les traqueides sn elements tancats amb les parets molt obliqes i puntejades. Les trquees sn elements oberts, formats per atrfia ms o menys completa dels envans transversals (hi ha fusi cellular). Les parets dels elements conductors del xilema generalment sn reforades per engruiximents lignificats en forma d anells, hlixs, etc., i aleshores es parla de trquees anulars, helicodals, etc. Les traqueides no es transformen mai en vasos llenyosos.
 Fibres llenyoses, constitudes per cllules mortes.
 Parnquima llenys, format per cllules vives que agrupen el parnquima vertical i el parnquima horitzontal. El primer, principalment, est present al xilema secundari i t un paper de reserva; el segon, forma feixos llenyosos i s una conseqncia de l'activitat del cmbium liberollenys (meristema secundari).

El xilema permet la circulaci de la saba bruta constituda per aigua i sals minerals absorbides del sl per les arrels. Als vasos, la circulaci es fa essencialment en el sentit vertical.

El xilema primari prov de la diferenciaci del meristema primari. A l'rgan en procs d'elongaci apareix del procmbium, un teixit meristemtic, a partir del qual determinades cllules es diferenciaran en traqueides, amb capacitat d'elongaci (el protoxilema), i d'altres ho faran en vasos (el metaxilema). La diferenciaci del procmbium no s idntica en la tija i en l'arrel. s centrpet en relaci a les arrels, i centrfug a les tiges. Aquesta diferncia permet distingir una arrel d'una tija.

El xilema secundari, o fusta, s caracteritzat per una alineaci radial de les seves cllules a conseqncia de les caracterstiques de funcionament del cmbium libero-llenys (meristema secundari). Es forma en una posici interna respecte al cmbium i permet la formaci de vasos, fibres, parnquimes verticals i horitzontals.

 Floema .
s format per cllules vives no lignificades. El floema agrupa diferents teixits:
 Els elements cribrosos, cllules vives allargades, que tenen parets longitudinals i transversals amb perforacions (com les d un seds) per on queden interconnectats els protoplasmes d'aquests elements cribrosos. Aquestes cllules no tenen nucli per s un contingut hialoplsmic particular amb protenes allargades. Els elements cribrosos estan acompanyats de cllules parenquimtiques especialitzades, que contacten amb els tubs cribrosos per nombroses connexions anomenades plasmalemmes.
 Les cllules companyes unides als tubs cribrosos.
 Parnquimes liberians verticals, que tenen un paper de reserva, i horitzontals, que formen els feixos i les fibres liberianes.

El floema t un paper conductor; permet la conducci vertical de la saba elaborada que s una soluci rica en matria orgnica. T tamb un paper de reserva amb els parnquimes i un paper de sosteniment al costat de les fibres liberianes. 

Es pot distingir el floema primari format per diferenciaci de les cllules del procmbium, del floema secundari, amb cllules alineades, que s'ha format per diferenciaci de les cllules del cmbium.

Als teixits primaris, els elements conductors se solen disposar formant feixos conductors, sovint associats a elements de sosteniment (fibres). Segons la situaci i la configuraci del floema i el xilema es diferencien els segents feixos: 
 radials: cordons de floema i xilema disposats de forma alternada ;
 concntrics: un cord de xilema o floema s envoltat per un altre de floema o xilema, respectivament, ;
 collaterals: un cord de xilema intern i un altre de floema extern;
 bicollaterals: floema-xilema-floema.

Sistema de secreci.
A les plantes hi ha diverses cllules i teixits el metabolisme dels quals s orientat a la producci i separaci de diversos metablits que  a diferncia de les substncies de reserva  sn expellits fora del circuit metablic. Des del punt de vista morfolgic, cal diferenciar entre:

 Cllules secretores (o idioblasts) .
Sn cllules ms o menys diferenciades del parnquima fonamental, on es troben disperses. Poden secretar diverses substncies com ara olis, enzims, muclags i sals minerals (sobretot de calci) que es poden trobar en forma de cristalls. Sn freqents els idioblasts cristallfers d oxalat clcic, que poden ser prismtics, configurar masses esfriques (anomenades druses), o agrupar-se en feixos d agulles (rafidis). Hi ha un tipus especial d idioblast cristallfer (cistlit) que inclou excrescncies de carbonat clcic.

 Tricomes glandulars (o pls glandulars) .
Sn estructures unicellulars o pluricellulars que aboquen a l exterior els productes de secreci. Els tricomes glandulars sn formacions exclusivament epidrmiques. Poden eliminar substncies molt variades com ara olis, resines, muclags, nctar, agents urticants, etc.

 Espais secretors .
Sn cavitats (anomenades tamb bosses) o canals (anomenats tamb conductes o tubs) secretors que poden ser fomats per esquizognesi o per lisignesi.

Els espais secretors lisgens (solen ser cavitats) sn formats per un conjunt de cllules secretores la paret de les quals s ha destrut i, en general, solen ser subepidrmics. En canvi, els espais secretors esquizgens es localitzen ms aviat en zones internes, solen formar canals i en el procs de secreci no hi ha destrucci cellular. Poden secretar olis, resines, gomes, muclags i ltex, principalment.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248256" title="Bret empordans" nonfiltered="1219" processed="1216" dbindex="96363">
El bret empordans era un tipus propi de cavall hipermtric, ara ja extingit, i que havia existit a l'Empord i al Pla de l'Estany.

Origen.

Es va originar de l'encreuament d'eugues catalanes amb semalers importats de Frana -sobretot bretons i ardenesos-.

A diferncia del bret cerd, la poblaci era molt uniforme. Possiblement el fet que a la Cerdanya el ramader compts amb un factor ambiental ms favorable, i amb una facilitat per a la importaci de nous semalers, provoc que no fos tan constant com el ramader empordans en la selecci, que treball ms amb l'indgena.

Aquest Bret tenia una aptitud per al tir semipesant.

Descripci.

No tenia unes caracterstiques gaire definides, per la major part dels animals acusava un tipus bret, si b llur constituci era ms forta i pesant que la raa francesa, per tal com les eugues es destinaven tamb a la producci de muls. Tenia una alada intermdia entre el bret i l'ardens.

El veterinari Juan Gelabert, l'any 1951, defineix aquests animals de la segent manera:

 Fornits i vigorosos.
 De constituci forta i harmoniosa.
 Amb uns excellents cascos.
 Ter davanter ben desenvolupat, pit ample, costellam fort, de trax profund i ample.
 Ter posterior ample i robust.
 Cap proporcionat, de cara expressiva.
 Conjunt en general de bona lnia.
 Pas gil i ferm.
 Ardent, viu i vigors, per alhora tranquil i treballador.
 Gran fecunditat i capacitat de cria.

Bibliografia.

 Aparicio, G.: Zootecnia Especial (Etnologa Compendiada). Imp. Moderna. Crdova, 1960.
 Gelabert, J.: La produccin equina en la provincia de Gerona. A: II Congreso Internacional Veterinario de Zootecnia: 337-372. Madrid, 1951.
 Oresanz, J.: Evolucin del caballo de tiro. A: II Congreso Internacional Veterinario de Zootecnia: 593-655. Madrid, 1951.
 Pars i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Mart, Xavier: Catalans de pl i ploma. Races domstiques autctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 227-228.
 Payeras, L. i Pons, P.A.: Races autctones de Mallorca. Grup Serra. Palma de Mallorca, 1991.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248257" title="Carl Vine" nonfiltered="1220" processed="1217" dbindex="96364">
Carl Vine s un compositor australi nascut l'any 1954. s un dels compositors australians ms eminents i interpretats. Ha compost ms de vint partitures enginyoses, sis simfonies, bandes sonores per pellcules i teatre, i moltes altres obres. Desprs de rebre un gran nombre de premis a Austrlia, va treballar com a compositor i pianista autnom. Ha exercit de director i pianista a Europa i ha donat moltes conferncies sobre msica electrnica. Entre les seves obres destaca la composici per la cerimnia de clausura de les Olimpades de 1996.

Enllaos externs.
 Carl Vine's homepage;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248264" title="Peix guilla" nonfiltered="1221" processed="1218" dbindex="96365">

El peix guilla (Alopias vulpinus) -tamb anomenat pestriu de cua llarga o rabosa- s un taur gros que pot arribar als sis metres, per freqentment s ms petit.

Descripci.

 s inconfusible per la seua cua amb el lbul superior molt llarg i estret.
 Musell curt, espiracle molt redut, cinc fenedures branquials, sense membrana nictitant als ulls. ;
 Dues dorsals, la primera grossa i triangular, la segona molt petita, igual com l'anal.
 Les aletes pectorals sn llargues i en forma de fal.
 Dors de color blavs, ms clar als flancs. Ventre blanc.
 El mascle arriba a adult quan fa entre 319 i 420 cm, i la femella entre els 376 i 549 cm. ;
 Pot fer 500 kg de pes.

Dieta.

Menja principalment sardina, seit, verat, bis, sorell, i tamb calamars, pops i crustacis pelgics. Ocasionalment captura ocells marins que estan a l'aguait del banc de peixos que ell ataca. 

La tcnica que fa servir per pescar les seues preses consisteix a copejar l'aigua amb el lbul superior de la cua. Aquesta estratgia (a la qual deu el nom de peix guilla) li permet reunir les preses i capturar-les amb ms eficincia. 

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari i presenta canibalisme intrauter. Generalment a l'estiu la femella pareix de dues a quatre cries, que mesuren en nixer entre 114 i 159 cm. No obstant aix, hi ha constncia que el nombre de cries podria ser ms gran, ja que s'han trobat 8 fetus viables.

s gastronmic.

La seua carn es pot vendre al mercats dels Pasos Catalans amb diferents denominacions.

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo i Lope, Slvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Prtic, collecci Conixer la natura, nm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 64.
 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 115.

Enllaos externs.

  ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie animal. ;
 Descripci del peix guilla. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248280" title="Estats membres de la Uni Europea" nonfiltered="1222" processed="1219" dbindex="96367">

Un Estat membre de la Uni Europea s un dels vint-i-set pasos que s'han sumat a la Uni Europea (UE) des de la seva creaci l'any 1958 com a Comunitat Econmica Europea (CEE). A partir dels sis estats membres originals, hi ha hagut sis ampliacions successives en la qual diversos estats s'han incorporat a la Uni, la ms gran va ocrrer l'1 de maig de 2004, moment en el qual deu Estats van passar a formar part de la Uni. 

Amb l'entrada a la Uni de Romania i Bulgria el 2007, el nombre actual de membres de la UE se situa en vint set. Tamb s'estan celebrant negociacions amb uns altres diversos estats, un procs que s'anomena Integraci Europea. No obstant aix, aquest terme s'utilitza tamb per a referir-se a la intensificaci de la cooperaci entre els Estats membres de la UE aix com a la cessi per part dels governs nacionals de cedir progressivament a una centralizaci del poder en les institucions europees. Abans que se'ls permeti ingressar en la Uni Europea, un Estat ha de complir les condicions econmiques i poltiques en general, conegut com el criteris de Copenhaguen: pels quals s'exigeix que per ser candidat els Estats han de gaudir d'un estat laic, un sistema democrtic de govern, i la consegent independncia de les institucions i llibertats del poble, i finalment el respecte de l'estat de dret. En virtut dels termes del Tractat de Maastricht (1992) l'ampliaci de la Uni est supeditada a l'acord existent de cada Estat membre aix com a l'aprovaci per part del Parlament Europeu.

Estats membres per data d'accs.

Llegenda:   [         ] Territoris inclosos - [         ] Territoris exclosos

Vegeu tamb.
Cronologia de la Uni Europea;
Ampliaci de la Uni Europea;
Tractats de la Uni Europea;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248297" title="Eredivisie 2007-08" nonfiltered="1223" processed="1220" dbindex="96368">
Classificaci.


Mxims golejadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248298" title="T-Mobile Bundesliga 2007-08" nonfiltered="1224" processed="1221" dbindex="96369">
La T-Mobile Bundesliga 2007-08 va ser la temporada nmero 97 de la Lliga austraca de futbol. El Rapid de Viena va aconseguir el campionat, assolint la classificaci per a la Lliga de Campions 2008-2009. El FC Wacker Tirol va perdre la categoria, al finalitzar en la darrera posici.

Classificaci.


Mxims golejadors.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248299" title="Fuball-Bundesliga 2007-08" nonfiltered="1225" processed="1222" dbindex="96370">

La Fuball-Bundesliga 2007-08 s la 45a temporada de la lliga alemanya de futbol, la primera competici futbolstica del pas. La primera jornada es jug el 10 d'agost del 2007.

Borussia Mnchengladbach, FSV Mainz 05 i Alemannia Aachen foren els equips que varen descendre la temporada anterior. Karlsruher SC, Hansa Rostock i MSV Duisburg ascendiren de la 2. Fuball-Bundesliga.

 Classificaci .


 Mxims golejadors .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248300" title="Ca" nonfiltered="1226" processed="1223" dbindex="96371">

El ca (Galeorhinus galeus) -tamb anomenat ca mar, carall, peix gos o mussola carall- s un taur de mida mitjana (no ms gran de 2 metres de longitud total) i s molt abundant a les costes catalanes.

Descripci.

T cinc fenedures branquials.

Dues aletes dorsals, la primera ms grossa que la segona i situada entre les pectorals i les pelvianes. Les aletes pectorals sn amples i convexes. L'aleta caudal s molt caracterstica, consta d'un lbul dorsal molt desenvolupat amb un d'apical ben delimitat. Aletes ventrals i anal menudes. 

Presenta espiracle i els orificis nasals esquinats cap endarrera.

Dents triangulars amb diverses cspides.

El dors i els flancs sn grisencs; el ventre, blanquins.

Dieta.

s un taur pelgic que s'alimenta de peixos i invertebrats.

Reproducci.

s ovovivpar.

s gastronmic.

La seua carn s molt apreciada als Pasos Catalans. Al sud de la Pennsula Ibrica es consumeix adobada i arrebossada amb el nom de bienmesabe.

Confusi amb altres espcies.

Altres espcies de taur anomenades mussoles sn molt semblants al ca per amb la segona aleta dorsal ms grossa i similar a la primera, i tamb de mida ms petita. Les espcies que es poden trobar a les costes catalanes sn la mussola vera (Mustelus mustelus), la mussola gravatja (Mustelus asterias) i la mussola mediterrnia (Mustelus punctulatus).

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo i Lope, Slvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Prtic, collecci Conixer la natura, nm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9,  plana 64.

Enllaos externs.

  ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de taur. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248306" title="Constana II de Hohenstaufen" nonfiltered="1227" processed="1224" dbindex="96374">
Constana II d'Hohenstaufen (1230-1307), tamb coneguda com Constana Anna d'Hohenstaufen era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) .

Son pare, per necessitats d aliances, la va casar a l'edat de 14 anys amb Joan III Ducas Vatatzs (1193-1254), conegut com "Vataci l'Hertic", quan aquest tenia 50 anys i era emperador de Bizanci o de l Imperi de Nicea (1222-1254).





Qued viuda amb noms 24 anys i a la mort del seu marit fou sollicitada per Miquel Paleleg, qui havia reconquistat Constantinoble. Constana va resistir diversos anys les pretensions de Miquel, fins que el seu germ Manfred nou rei de Siclia, la requer per a la seua ptria. La desgraciada emperadriu arrib just a temps per a rebre la notcia de la mort del seu germ en la batalla de Benevent (1266) a mans de l'angev Carles I d'Anjou. Junt amb la seua cunyada, la segona esposa de Manfred, , i els seus cinc nebots, hagueren de fugir i refugiar-se en el castell de Hohenstaufen en Lucera (aprop de Foggia, Aplia), defs per sarrans que havien estat al servei de Frederic i continuaven sent fidels a la seua memria. Desprs de ser conquistat el castell, la famlia fou conduda a pres on la seua cunyada perd la vida al cap de cinc anys de captivitat. Al no representar l'emperadriu cap perill per a la dinastia de Anjou la deixaren en llibertat.

Com a viuda de l'emperador Joan Dukas, possea el senyoriu de tres important viles a Anatlia amb una renda de tres mil s en or. No obstant aix, aquesta renda llunyana no li arribava mai. Perseguida pel seu fillastre l'emperador Teodor Lscaris decid embarcar-se, quasi d'almoina, rumb a una Valncia acabada de conquistar, on s'install per estar prop de la seua neboda Constana de Siclia, filla del primer matrimoni de Manfred i dona de l'infant Pere d'Arag, futur Pere el Gran, fill i successor de Jaume I. Segons conta la tradici, com a nic equipatge en el viatge cap a Valncia portava un fragment de la roca de Nicomdia de la qual, segons diu la llegenda, miraculosament va brollar aigua per al baptisme de Santa Brbara.

En arribar l'emperadriu a Valncia, el seu nebot l'infant Pere li ofer la jurisdicci sobre algun territori del Regne de Valncia, per cansada de la poltica, decid retirar-se a un convent que es fundaria a Valncia arran de la relquia que ella mateixa hi dugu. Tanmateix, sembla que durant els ltims anys de la seua vida (1301-1307) la vila de Borriana li degu ser passada en feu i pogu haver-hi intervingut en la reparaci dels grans clavills del presbiteri de la seua esglsia del Salvador, en els contraforts del qual hi ha la seua efgie i ttem herldic a manera de grgoles.

En tant que ltimes representants de Frederic II, Constana II d'Hohenstaufen i la seua neboda Constana de Siclia, van cedir a Pere el Gran els drets sobre Siclia, qui els reclam poc desprs, el 1282, en apoderar-se de l'illa desprs dels esdeveniments coneguts com les Vespres Sicilianes.

Al final de la seua vida Constana Anna man erigir la capella de Santa Brbara a la dreta del presbiteri de l'esglsia de Sant Joan de l'Hospital de Valncia i man ser-hi soterrada juntament amb la relquia de Santa Brbara que havia dut anys enrere des de Bizanci. A la mort de Constana Anna el 1307, el seu hereu i nebot nt poltic, el rei Jaume II el Just, fill de Pere el Gran i de Constana de Siclia, li conced honors de reial a aquesta Capella de Santa Brbara. Les restes mortals i la referida relquia que hi havia des de 1307 foren traslladades segles ms tard, el 1689, a la nova capella barroca homnima, obra de l'arquitecte Juan Prez Castiel (1684-1689), situada a l'esquerra del presbiteri de Sant Joan de l'Hospital.







 Referncies .

 Blasco Ibez, Vicent (escrita el 1915): Mare Nostrum, ed. Ctedra (edici de 1998 de Mara Jos Navarro), planes 75-78.

 Dez Arnal, J.: Esglsia de Sant Joan de l'Hospital (Valncia);

 Gil i Cabrera, Josep Llus: Esglsia parroquial del Salvador (Borriana);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248307" title="Alt de Biscoi" nonfiltered="1228" processed="1225" dbindex="96375">

L'Alt de Biscoi de 1162 metres, es troba situat al nord de la provncia d'Alacant entre els termes municipals d'Alcoi, en la seua vessant nord, i Onil i Ibi per la vessant sud.

Forma part dels ltims contraforts del Sistema Btic amb una direcci predominant SO-NE. Per la seua vessant nord se situa en la partida de Polop Alt en el paratge conegut com el Rac dels Ratots. D'ell surt el barranquet de l'Aigeta Amarga que assortix d'aigua al barranc del Troncal.

s travessat per la CV-801 comunicant Ibi, amb Alcoi i Banyeres de Mariola. En ell es troben el mas de Corts, la casa del Portet i la Venta dels Cuernos.

No forma part del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja a pesar de la seua proximitat i acceptable estat de conservaci.

 Vegeu tamb .
 Llista de muntanyes del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Alcoi. Mapa toponmic del terme municipal d'Alcoi;
Panoramio.El Biscoi des del Menejador;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248311" title="Partido Nacionalista Espaol" nonfiltered="1229" processed="1226" dbindex="96376">
Partido Nacionalista Espaol (PNE) fou un partit poltic espanyol de caire monrquic, dret i profeixista, fundat per Jos Mara Albiana Sanz el 1930. El seu lema era "Religi , Ptria i Monarquia".

Es plantejava com a una "germandat hispana" d'acci enrgica, com un partit de lluita contra els "enemics de la Ptria", alhora que propugnava la exaltaci dels "veritables valors nacionals", presentant-se obert a "tots els homes que asseuen la inapreciable dignitat d'haver nascut espanyols".

 Programa . 
Consta de 22 punts, dels quals destaca Luis Palacios els segents: 
 defensa de la unitat poltica de la Ptria. ;
 respecte dels principis religiosos. ;
 afirmaci de la monarquia.
 defensa de l'ordre social. ;
 nacionalisme agrari i foment de la cooperaci i crdit agrcoles. ;
 tributaci equitativa. ;
 gratutat de l'ensenyament elemental i accs de les classes populars a la mitjana i superior. ;
 nacionalitzaci dels serveis sanitaris i d'assistncia social. ;
 acci internacional per a impedir el descrdit d'Espanya . ;

Conforme a l'opini generalitzada de l'poca planteja la conquesta del poder pblic per a poder portar a terme el seu programa. Tota la seva doctrina queda resumida en el Breviario Nacionalista Espaol . 
 Feixisme . 
Un dels temes mes debatuts s el de la seva adscripci o no al feixisme doctrina en voga en l'Europa dels anys trenta. Encara que trobem trets propis del seu temps, el professor Vicente Palacio Atard  no adverteix un plantejament doctrinal i sistemtic clarament feixista. 

Crec que en el marc de les organitzacions nacionalistes de la dreta europea en el perode d'entre-guerres , on ha de situar-se el cas del Partit Nacionalista Espanyol, que va adoptar modals feixistodes, per que no va ser prpiament feixista . El contingut nacionalista s el qual va abrigallar en l'ambient de Burgos la candidatura d'Albiana, on tenia un focus de seguidors joves actius, per no el nombre ms important d'afiliats. 

 Activitat parlamentria . 
Present a les Corts Espanyoles de 1933 a 1936, quan fou escollit Albiana diputat per Burgos. Es va integrar dintre de la minoria Renovacin Espaola fins a finals de 1934 que va formar part del Bloque Nacional impulsat per Jos Calvo Sotelo. 

 Centre nacionalista . 
Tenia la seva seu en el carrer de Benito Gutirrez de Burgos, sent el seu president Florentino Martnez Mata, fins que va abandonar el partit per a ingressar a Falange Espaola, igual que Alejandro Rodrguez de Valcrcel . Va continuar en el crrec Manuel Sancho Jaraute . 

Un simple reps dels resultats electorals posa en relleu que els albinyanistes van crixer extraordinriament al llarg de la seva segona legislatura en moltssims pobles de la provncia de Burgos ... A Aranda es va passar de 57 a 274 vots; a Gumiel de Izn de 77 a 449; a Belorado de 13 a 302; de 9 a 371 en Santa Mara del Campo; ... 

 Juliol de 1936 . 
Antonio Ruiz Vilaplana, Secretari Judicial de Burgos, Oficial Lletrat del Tribunal de Comptes de la Segona Repblica Espanyola, publica clandestinament les seves impressions sobre l'esdevingut el juliol de 1936. 
En el relat sumari dels fets esdevinguts a Burgos , en iniciar-se el moviment militar, caldr advertit al lector una cosa que pot causar-li estranyesa: que no esmento per res la Falange Espaola ni als feixistes. 

Considera que a Burgos existia un petit grup de falangistes, no d'acci, sin de partit , inscrits pel forat avorriment provinci, pel que tot just van tenir intervenci. 

Les primeres camises blaves que es van veure , juntament amb els uniformes de l'Exrcit, no foren dels feixistes sin dels Legionarios de Albiana ... Eren, en la seva majoria, obrers camperols, reclutats entre els enemics de les organitzacions sindicals afectes a la casa del poble de cada localitat; Albiana, coneixedor de l'esperit guerrer i agre d'aquests llauradors , els va dotar d'un vists uniforme (camisa blava celeste i capell militar) i recorria amb ells la provncia.  

Desprs de l'afusellament d'Albiana l'agost del 1936, els seus partidaris a Burgos i Valladolid lluitaren junt al general Emilio Mola. Les milcies foren dirigides per Adolfo Arenaza i el partit per una Junta Suprema dirigida pel marqus de Grijalba. El 8 de gener de 1937 les milcies albinyanistes s'integraren en el Requet i el PNE s'integr en la Comuni Tradicionalista, que el 19 d'abril de 1937 es va integrar juntament amb la Falange Espaola en el Movimiento Nacional.

 Bibliografia .
Luis Palacios Bauelos, Elecciones en Burgos 1931-1936. El Partido Nacionalista Espaol, Publicaciones de la Ctedra de Historia Contempornea de Espaa. Universidad Complutense, Madrid, 1981. ISBN 84-300-3447-1;
Antonio Ruiz Vilaplana, Doy fe...,  Epidauro, Barcelona, 1.977 . ISBN 84-400-314400;
Luis Palacios Bauelos, La Segunda Repblica en Burgos, En Historia de Burgos, tomo IV, Caja de Burgos, Burgos, 2002. ISBN 84-87152-75-9;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248313" title="Jou (desambiguaci)" nonfiltered="1230" processed="1227" dbindex="96377">

Un jou s una pea que permet junyir dos animals de tir a una arada o un carro. Per similitud, el mot s emprat en diversos camps tcnics, com ara la construcci o l'entomologia, per a components o parts de l'anatomia que recorden aquesta pea.

 Biografia;
 Ermengol Jou (Lleida, 1830   1915), escultor i imatger;
 Joaquim Jou Fonolla, parlamentari electe pel PSC en les Eleccions al Parlament de Catalunya (1980);
 Pere Jou i Francisco (1891   1964), escultor i professor de l'Acadmia Massana;
 David Jou i Mirabent (1953), poeta i cientfic;
 Llus Jou i Mirabent (1955), notari i estudis del Dret Civil Catal;
 Llus Jou i Senabre (Vila de Grcia, 1882   Baus, Provena, 1968), gravador, pintor i ceramista;
 Ramon Jou i Senabre (Barcelona, 1893   ?), pintor i dibuixant humorista amb el pseudnim Sanabre;

 Cmic;
 Jou, personatge del film d'animaci El viatge de Chihiro;
 Jou, personatge dels lbums de Jou, Zette i Jocko, obra del dibuixant Herg;

 Toponmia;
 Jou, entitat de poblaci del municipi de la Guingueta d'neu;
 Barranc de Jou, accident geogrfic en el poble de Jou;
 Bosc de Jou,accident geogrfic en el poble de Jou;
 Bosc de Coll de Jou, forest en el municipi de Farrera;
 Cal Jou, construcci en el terme municipal d'Abella de la Conca;
 Cal Jou, edificaci a Foradada;
 Cal Jou, construcci en el terme municipal de Peramola;
 Can Jou, edifici a Sales de Llierca;
 Can Jou, construcci de Sant Ferriol;
 Coll de Can Jou, accident geogrfic al municipi de Sant Ferriol;
 Coll de Jou, accident geogrfic a la serra del Moixer que uneix les comarques de la Baixa Cerdanya i el Bergued. Est entre els municipis de Bag, Guardiola de Bergued i Urs;
 Coll de Jou, accident geogrfic en el municipi de Farrera;
 Coll de Jou, collada del municipi de Gombrn;
 Coll de Jou, indret al vessant sud del Pedraforca, en el cam que mena de Gsol a Saldes;
 Coll de Jou, accident geogrfic en el municipi de Guixers, al Solsons, per on passen les carreteres de Solsona a Berga i a Coll de Narg;
 Coll de Jou, coll en el municipi de Montferrer i Castellb;
 Coll de Jou, accident geogrfic a Montell i Martinet;
 Coll de Jou, accident geogrfic a Ogassa;
 Coll de Jou, entre els municipis de la Pobla de Lillet i Sant Juli de Cerdanyola;
 Coll de Jou, collada entre els municipis d'el Pont de Bar i Estamariu;
 Coll de Jou, depressi al masss del Taga, que separa el cim de Sant Aman del del Taga;
 Coll de Jou, accident geogrfic del municipi de Vall de Cards;
 Coll de Jou, collada del municipi de les Valls de Valira;
 Coll de Prat de Jou, accident geogrfic entre els termes de Campelles i Planoles;
 Collada de Jou, coll en el municipi de Pinell de Solsons;
 Colldejou, edificaci a Montagut i Oix;
 Colldejou, municipi del Baix Camp;
 Collet de Can Jou, coll en el municipi de  Beuda;
 El Jou, edificaci al municipi de la Coma i la Pedra;
 El Jou, construcci a Guardiola de Bergued;
 El Jou, edifici a Pinell de Solsons;
 Mola de Colldejou, cim de la serralada Prelitoral, en el municipi de Colldejou;
 Mol de Jou, edifici a Saldes;
 Parada de Jou, indret a la Torre de Cabdella;
 Puig des  Coll des Jou, muntanya de la serra de Tramuntana, a Mallorca;
 Riu de Jou, curs fluvial al Pallars Sobir;
 Roca de Jou, puig del municipi de Montferrer i Castellb;
 Sant Eudald de Jou, venat de Montagut i Oix;
 Serra de Coll de Jou, accident geogrfic en els municipis de Cistella i Vilanant;
 Serrat del Jou, accident geogrfic en el municipi de la Coma i la Pedra;
 Torrent del Coll de Jou, curs fluvial a l'Alt Urgell;
 Torrent de Jou, riuet a la comarca del Bergued;
 Torrent de la Jou, torrent al Bergued;
 Torrent de Prat de Jou, curs fluvial al Ripolls;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248322" title="Imperi de Nicea" nonfiltered="1231" processed="1228" dbindex="96378">

L Imperi de Nicea (en grec:                         , en turc:  znik  mparatorlu u) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l Imperi bizant desprs de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada. Va durar de 1204 a 1261.

Fundaci.

El 1204, l Emperador bizant Aleix IV ngel va fugir de Constantinoble en compte de fer front a l'exrcit croat. Constant Lscaris va ser coronat en la baslica de Constantinoble, per poc desprs, junt amb el seu germ Teodor, gendre d Aleix III ngel, va haver de fugir a la ciutat de Nicea, actual Iznik a Bitnia, en comprendre que la situaci a Constantinoble resultava insostenible. Teodor va substituir poc desprs el seu germ en el tron amb el nom de Teodor I Lscaris.

L Imperi Llat, establit pels croats a Constantinoble, no va aconseguir establir el seu control sobre l'antic territori bizant, per la qual cosa van sorgir estats successors del domini bizant al Despotat d'Epir i l Imperi de Trebisonda, aix com a Nicea. Per Nicea era la ms prxima a l'Imperi Llat i es trobava en la millor posici per a intentar reestablir l'Imperi Bizant. Teodor I Lscaris no va aconseguir un xit immediat -va ser derrotat a Poemaneum i a Bursa el 1204-, per s que va poder arrabassar-li gran part de l Anatlia nord-occidental a l'emperador llat Baldu I, quan a aquest no li va quedar ms remei que defendre's dels atacs de Kaloyan de Bulgria. Teodor tamb va derrotar a un exrcit de Trebisonda, aix com a altres rivals menors, i es fu amb el ms poders dels estats successors de Bizanci. El 1206, sentint-se segur, es va confirmar com a emperador coronant-se a Nicea.

Durant els segents anys, es van establir i trencar nombroses treves i aliances, segons es desenrotllaven les lluites entre els distints estats successors de Bizanci, l'Imperi Llat i els turcs del Soldanat Seljcida de Rm (el territori dels quals tamb era fronterer amb el de Nicea). Teodor va tractar de reforar els seus drets anomenant un nou Patriarca de Constantinoble a Nicea. El 1219 es va casar amb la filla de l'emperadriu llatina Violant de Flandes, per va morir el 1222 i va ser succet pel seu fill poltic Joan III Ducas Vatatzs.

Expansi.

El 1224 el regne llat de Tessalnica va ser annexat pel Despotat d'Epir, per el 1230 el propi Epir va caure en mans dels blgars. Amb Trebisonda sense un poder real, Nicea era l'nic estat bizant que quedava, i Joan III va expandir el seu territori fins la mar Egea. El 1235 s'ali amb Ivan II de Bulgria, en permetre-li a aquest estendre la seua influncia a Tessalnica i Epir. El 1242 els mongols van envair el territori seljcida i, encara que Joan III va tmer que a continuaci l'atacaren tamb a ell, a la fi van acabar amb l'amenaa seljcida sobre Nicea. El 1245 Joan s'ali amb el Sacre Imperi a travs del seu matrimoni amb Constana Anna de Hohenstaufen, filla de Frederic II. Cap a 1248 Joan havia derrotat els blgars i rodejat l'Imperi Llat, i va continuar reconquistant territoris llatins fins a la seua mort el 1254.

Teodor II Lscaris, el fill de Joan III, va haver de fer front a invasions blgares a Trcia, per va defendre amb xit el seu territori. Epir tamb es va rebellar, aliant-se amb Manfred de Siclia, i Teodor II va morir el 1258. Joan IV Ducas Lscaris el va succeir, per com encara era un xiquet, va regnar davall la regncia del general Miquel Paleleg. Miquel es va proclamar co-emperador (com Miquel VIII Paleleg) el 1259, i va aconseguir derrotar un atac combinat de Manfred de Siclia, aliat amb el Despotat d'Epir i el Principat d Acaia a la batalla de Pelagnia.

Reconquesta de Constantinoble.
El 1260 Miquel va comenar l'assalt de Constantinoble, cosa que els seus predecessors havia sigut incapaos de dur a terme. S'ali amb la Repblica de Gnova i el seu general Alexios Strategopoulos va dedicar mesos a estudiar Constantinoble per a planejar el seu atac. Al juliol del 1261, mentre que gran part de l'exrcit llat lluitava en un altre lloc, Alexios va poder convncer els gurdies que obriren les portes de la ciutat. Una vegada dins, va incendiar el barri veneci (perqu la Repblica de Vencia era l'enemiga de Gnova i en gran manera la responsable de la presa de la ciutat el 1204). Miquel va ser reconegut emperador poques setmanes ms tard, i hi va restaurar l'Imperi Bizant.

Els habitants de l'Imperi restaurat van considerar l'Imperi de Nicea com el vertader successor de l'Imperi Bizant, tot i que encara continuaven existint l'Imperi de Trebisonda i el principat llat d'Aquea. Aquea aviat fou reconquerida, per Trebisonda va romandre independent fins a la conquista otomana. L'Imperi restaurat va haver de fer front des de llavors a la nova amenaa que representaven els turcs otomans que van sorgir en substituci dels derrotats seljcides.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248325" title="Partit d'Acci Democrtica" nonfiltered="1232" processed="1229" dbindex="96379">
Partit d'Acci Democrtica (PADE) fou un partit poltic espanyol d'ideologia socialdemcrata fundat i dirigit per Francisco Fernndez Ordez. A les eleccions generals espanyoles de 1979 form part de la coalici Uni del Centre Democrtic i assol 17 parlamentaris. Desprs de l'ensulsiada de la UCD el 1981 va presentar-se a les eleccions generals espanyoles de 1982 dins les llistes del PSOE. Es va dissoldre el 1983 per entendre que el seu espai poltic ja era ocupat per aquest partit.

Enllaos externs.
Enganxina del Partit d'Acci Democrtica;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248334" title="Llus Jou i Mirabent" nonfiltered="1233" processed="1230" dbindex="96380">
Llus Jou i Mirabent (Sitges, 1 d'agost del 1955), notari i estudis del dret.

Desprs de passar per l'Escola Pia de Sitges i IES Menndez i Pelayo de Barcelona, estudi Nutica i es llicenci en dret a la universitat de Barcelona el 1977. Notari des del 1983, exerc a Belmonte de Miranda (Astries), Calafell (1985-1995) i, a partir del 1995, a Barcelona. Entre els anys 1988 i 1994 va ser membre de la junta directiva del "Collegi de Notaris de Catalunya". Entre 1993 i 1997 va ser membre de la Comissi Jurdica Assessora, i al 1996 fou nomenat Director General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya, crrec que exerc fins al 2003. Al 2007 era vice-deg del Collegi de Notaris de Catalunya, arxiver de Protocols del districte de Barcelona i -des del 1993- vocal del patronat de la Fundaci Noguera, alhora que dirigia la revista Estudis Histrics i Protocol.

Des del 1987 s professor de dret civil de la Universitat de Barcelona.

El 4 de desembre del 2007 el govern de la Generalitat de Catalunya l'atorg el premi Justcia de Catalunya, el reconeixement ms alt que la instituci concedeix en el camp del dret, "per la seva participaci en la redacci del llibre cinqu del Codi Civil Catal".

El seu germ, David Jou i Mirabent, s fsic i escriptor.

 Enllaos .
 Currculum vitae;
 Breu resum biogrfic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248338" title="Collegi Lestonnac de Barcelona" nonfiltered="1234" processed="1231" dbindex="96381">
Collegi Lestonnac s una escola religiosa de la Companyia de Maria a Barcelona, fundada el 13 d'octubre de 1650 per cinc monges pertanyents a la Companyia de Maria procedents de Bziers, i fundaren la primera Casa de la a la Pennsula amb la collaboraci de Guillem de Jossa. Era la primera instituci educativa femenina del nostre pas.

Inicialment estava ubicat en l'actual carrer del Pas de l'ensenyana, on hi podem trobar una placa que ens ho recorda. Amb l'obertura del carrer Ferran, es van haver de traslladar i des d'aleshores fins avui l'escola es troba al carrer Pau Claris amb Arag.

Aviat es va convertir en l'expressi que donava nom a aquesta educaci integral. 
La Comunitat de Barcelona experiment a partir de 1660 una vitalitat progressiva que la port a finals de segle a la fundaci de noves cases de Tudela i Tarragona i tamb a Amrica. 

Les fundacions dels convents-escola de Barcelona, Tudela i Tarragona significaren una innovaci considerable ja que comptaven amb un projecte educatiu de formaci integral, on s'agrupava a les alumnes en diferents grups en funci de les seves edats i coneixements. Per tal de portar a terme el pojecte eduactiu de Joana de Lestonnac s'empraren edificis escolars que responien a les noves exigncies pedaggiques i que permetien combinar l'escola amb el convent.

Aix doncs "anar a l'ensenyana"- que fou el nom que el poble va donar al collegi i al carrer de Barcelona on estava situat- es va convertir en l'expressi que donava nom a aquesta educaci integral. Aquest mateix fet va passar tamb en d'altres llocs d'Espanya i de Llatinoamrica. 

Aquest mateix fet va passar tamb en d'altres llocs d'Espanya i de Llatinoamrica. Actualment imparteix ensenyament a primria, secundria, batxillerat. Actualment s un centre concertat amb la Generalitat de Catalunya. El 1999 van rebre la Medalla d'Honor de Barcelona en motiu de la celebraci del 350 aniversari de la fundaci del collegi a Barcelona.

 Enllaos externs .
 = Pgina del Collegi Lestonnac;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248339" title="Diego Ribas da Cunha" nonfiltered="1235" processed="1232" dbindex="96382">
Diego Ribas da Cunha (Ribeiro Preto, Brasil, 28 de febrer del 1985), conegut futbolsticament com Diego, s un futbolista brasiler, internacional amb la selecci brasilera, que milita actualment en el Werder Bremen de la Bundesliga alemanya. 

 Biografia . 
Inicis en el Santos i salt a Europa. 
Nascut a Ribeiro Preto, So Paulo, va comenar a jugar en el Santos FC a l'edat de 12 anys. Diego es va formar en la pedrera del Santos, i va debutar amb el primer equip als 16 anys en el campionat de Rio-So Paulo el 2002, proclamant-se aquest mateix any campions de la lliga brasilera. Diego va ser convocat per a formar part de la seva selecci durant la Copa Amrica 2004, i va ser fonamental en la victria de Brasil a l'anotar en la tanda de penals en la final contra Argentina.

En el 2003 va estar a punt de fitxar pel Tottenham Hotspur per el contracte es va anullar en l'ltim moment perqu el president del Santos FC va rebutjar vendre'l.

Al juliol del 2004, fou transferit al club portugus FC Porto. Diego mai va trobar una posici estable en l'equip mentre va ser tcnic el neerlands Co Adriaanse. Per aix, Diego no va ser convocat per a formar part de la selecci brasilera per a la Copa del Mn de Futbol 2006.

Werder Bremen.
Al maig del 2006, Diego deixa Portugal i fitxa pel club alemany Werder Bremen, amb el qual t contracte fins el 2011. Diego es va fer amb un lloc en l'equip titular convertint-se en una de les estrelles de la plantilla. 

A causa del seu gran rendiment en el Werder Bremen en la Bundesliga durant la temporada 2006/2007, ha tornat a la selecci brasilera que dirigeix el campi del mn Dunga, proclamant-se campi de la Copa Amrica disputada a Veneuela en l'estiu de 2007. 

Grans clubs europeus com el FC Barcelona i el Reial Madrid han mostrat inters en contractar-lo per a la temporada 2007/2008, per Klaus Allofs, manager general del Werder Bremen, va afirmar que no deixarien anar a Diego.

Selecci brasilera.





Ha jugat 25 partits amb la seva selecci i ha anotat 3 gols.

Estadstiques.


Referncies.


Enllaos externs.

Pgina oficial del jugador. ;
 
Perfil a la pgina del Werder Bremen. ;
Estadstiques de la seva carrera a FootballDatabase.com ;
Foto de Diego a UEFA.com ;
Xat amb Diego, en setembre del 2005 a UEFA.com ;
Xat amb Diego, en setembre del 2006 a  UEFA.com ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248346" title="(146) Lucina" nonfiltered="1236" processed="1233" dbindex="96383">
Lucina s l'asteroide nm. 146 de la srie. Fou descobert el 8 de juny del 1875 a Marsella per l'Alphonse Borrelly (1842-1926).

s un asteroide gran i fosc del cintur principal compost de carboni.

El seu nom es deu a la deessa Lucina romana del part, protectora dels ssers humans, i que sovint es representa com a llevadora amb una copa a l'esquerra i una llana a la dreta.

El 1982 i el 1989 s'observaren dues ocultacions d'estrelles. En el primer cas un possible satl.lit natural petit (d'uns 6 km de dimetre) fou detectat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248348" title="?znik" nonfiltered="1237" processed="1234" dbindex="96384">

 znik s una localitat de l'actual Turquia que es correspon amb l'antiga ciutat de Nicea, coneguda pels seus dos concilis ecumnics, el primer i el set de l'Esglsia cristiana, i per haver estat capital de l'Imperi de Nicea. Entre 1204 i 1261, de fet, actu com a capital interina de l'Imperi Bizant fins a la recuperaci de Constantinoble. 

La ciutat s'estn en una conca frtil a l'extrem oriental del llac d' znik, emmarcada per serres de turons al nord i al sud. Administrativament pertany a la provncia de Bursa. L'any 2000 sumava 20.169 habitants, en una rea urbana de 753 km.

Voltada d'altes muralles,  znik conserva encara un bon nombre dels monuments de l'antiga Nicea i s una important destinaci turstica. T molta anomenada la seva cermica vidrada. 

s la seu de la dicesi titular catlica del Nicaenus, vacant des de la mort de l'ltim bisbe el 1976.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248350" title="Associaci d'Artesans de Grcia" nonfiltered="1238" processed="1235" dbindex="96385">
L'Associaci d'Artesans de Grcia s una entitat fundada al barri de Grcia de Barcelona el 1995 per un grapat d'artesans que organitzaren una Mostra Centre Permanent d Artesania i que es proposa com a objectius:

 Donar continutat als oficis, despertar inquietuds artesanals en la gent jove.
 Mostrar l activitat artesanal.
 Reduir la crrega fiscal per ser ms competents enfront a la indstria.
 Reconvertir Grcia en un nucli artes.

Rep suport de totes les institucions i el 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Associaci d'Artesans de Grcia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248360" title="Sardina" nonfiltered="1239" processed="1236" dbindex="96386">




La sardina (Sardina pilchardus) s un peix de l'ordre dels clupeformes, de la famlia dels cuplids, de color blavs, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.

s una espcie d'una extraordinria importncia comercial i tan abundant a la Mediterrnia que va donar el seu nom a Sardenya (denominaci del llat sardinae).

Descripci.

Cos fusiforme ms o menys comprimit.

Ulls grans amb parpelles adiposes.

Boca en posici spera, que arriba no ms enll de la meitat anterior de l'ull, proveda de petites dents. 

Opercle estirat.

Escates de grans cicloides que cauen amb facilitat.

Una sola aleta dorsal en posici mitjana situada sobre les pelvianes que sn relativament petites. Aleta anal allargada i caudal forcada, radis de les aletes tous. El ventre presenta una carena en forma de serra poc marcada. La base de les aletes s escamosa, sobretot la de l'aleta caudal. 

La coloraci del dors s blava grisenca, de vegades ms verdosa; flancs i ventre argentats i brillants.

Presenta unes taques fosques de mida i intensitat decreixent que van des de l'opercle a la cua.

Costums.

s un peix molt abundant i fora consumit que forma moles grans. Realitza grans migracions i es troben a prop de la superfcie o en aiges ms fondes per no a gran profunditat.

Dieta.

S'alimenten de plncton, que ingereixen per la boca i retenen en les espines dels arcs branquials (s a dir, sn peixos filtrants).

Reproducci.

L'poca de reproducci va de novembre a juny i les femelles ponen fins 700.000 ous.

Mtode de pesca d'aquest peix.

Com d'altres espcies semblants, es pesca des de fa molt temps amb fortes llums elctriques o d'acetil durant les nits sense lluna, sobretot a la primavera, ja que en aquesta poca les sardines s'apropen ms a la costa i s quan sn ms grosses. La llum atrau els peixos i els desorienta, ja que la confonen amb la lluna. Quan la mola s propera a la barca, se l'encercla amb una gran xarxa de teranyina que permet capturar molts exemplars a la vegada.

s gastronmic.

Actualment, es consumeix fresca, conservada en salmorra o enllaunada amb oli o escabetx. En el segle XVIII es conservava en vinagre, oli i sobretot en llard fos, mentre que a l'edat mitjana es conservaven en vinagre, en llard o en oli i s'envasaven en grans recipients de gres. 

D'altra banda, els romans Columella i Juvenal aconsellaven menjar-les totalment podrides.

El 1822 un confiter de Nantes, Joseph Moulin, va tindre la idea d'esterilitzar les sardines segons el mtode de Nicols Appert (l'inventor de les conserves), emprant les llaunes inventades pels holandesos i els anglesos: va nixer aix la primera indstria conservera de peix, les sardines en llauna. La conserva en oli es va comenar a fer pels voltants de 1884 per un jutge de la localitat francesa de Lorient. 

Avui dia les sardines en llauna no es fregeixen en oli, sin que se salen lleugerament per endurir-les, es renten en aigua corrent, es posen en salmorra durant una mitja hora per blanquejar-les i matar els bacteris, es ruixen i s'assequen amb aire calent, llavors es couen en un forn d'on surten en files i cauen en una cadena de llaunes que s'omplen d'oli a 90. Les llaunes es tanquen i s'esterilitzen.

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo i Lope, Slvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Prtic, collecci Conixer la natura, nm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, planes 70-72.

Enllaos externs.

 Sardina a l'EOL ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie animal.  i ;
 La sardina al web FishBase. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248361" title="Bursa" nonfiltered="1240" processed="1237" dbindex="96387">
Bursa (tamb coneguda histricament com Brusa, en grec:        , Prusa) s una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la provncia de Bursa. Fou l'antiga capital de l'Imperi Otom, abans de la presa de Constantinoble del 1326 al 1402. Comptava amb una poblaci de 1.194.687 (2000), i s la quarta ciutat ms gran de Turquia, i tamb una de les ms industrialitzades i culturalment ms actives entre les rees metropolitanes del pas. Segons el cens del 2007 t una poblaci de 1.562.828 habitants,. Est situada al nord-oest de la muntanya Ulu Dagh (Olimp de Msia) al sud de la regi de la Mrmara, i proper a la costa d'aquesta mar. 

Histria.

En aquesta zona hi havia l'antiga ciutat de Cios (Cius) que Filip V de Macednia va cedir al rei de Bitnia Prsies I el 202 aC com a pagament per la seva ajuda contra el regne de Prgam i la ciutat d'Heraclea Pntica (moderna Karadeniz Ere li). Prsies la va rebatejar segons el seu propi nom i li va dir Prusa.

Va passar a domini rom amb Bitnia i desprs al domini bizant. Els grecs la van conservar fins passat el 1300, doncs en aquest any era encara una de les poques ciutat d'Anatlia que dominaven junt amb Nicea i Filadlfia. El tekfur (cap militar) de Prusa (generalment esmentada com a Brusa) fou derrotat al coll de Dinboz pels otomans, que van assetjar la ciutat (1308) per no la van poder conquerir. Va quedar bloquejada durant anys, i finalment es va rendir per la gana el 6 d'abril de 1326; el comandant bizant va poder abandonar la ciutat sa i estalvi per el seu conseller Saroz, que havia recomanat la rendici, va passar al servei dels otomans; els grecs van ser establerts a un barri i la ciutat va ser ocupada per turcs i la ciutadella fou declarada la capital del beylik otom. El 1432 la ciutadella tenia un miler de cases. Orkhan hi va encunyar la seva primera moneda de plata el 1327. Els sultans otomans van construir diverses edificacions, sobretot religioses com mesquites i minarets, per tamb algun palau i altres edificis pblics. La ciutat va crixer i es van formar nous barris. Encara que Adrianpolis fou conquerida el 1365, Brusa va romandre la capital fins el 1402 quan fou saquejada i incendiada per Tamerl i la capital es va traslladar a Europa, a Adrianpolis (Edirne).

Poc temps desprs torn a ser esmentada com un gran centre administratiu i comercial. Quan Mehmet II va establir la seva capital a Constantinoble (Istanbul) una part dels habitants de Brusa es van haver de traslladar forats a la nova capital. A la mort de Mehmet II, en la guerra civil que va seguir (1481), va donar suport a Djem que hi va resistir 18 dies i hi va emetre una moneda. Posteriorment fou considerada una de les tres capitals de l'Imperi, i alguna vegada els sultans hi venien a residir alguna temporada. La seda era la seva principal riquesa, amb tot una srie de productes derivats. El 1577 es van haver de construir muralles i portes pel perill que suposaven els albanesos procedents de Rumlia. A partir del 1595 les bandes de djalalis van comenar a amenaar la vila i el 1608 Kalenderoghlu la va saquejar.

Brusa fou capital del sandjak de Khudawendigar a l'eyalat d'Anadolu. El 1832 fou capital de l'eyalat de Khudawendigar dividit en els mutassarrifliks de Bursa, Kara Hisar, Kutahya, Biledjik, Erdek i Biga; el 1864 es va crear el wilayat de Khudawendigar amb els liwas de Karesi, Kodja-eli, Kara Hisar i Kutahya, tamb amb Brusa com a capital. El 1892 la seva poblaci era de 76.000 habitants dels qual ms de 5000 eren grecs, prop de 8000 armenis i 2500 jueus. Sota la repblica turca la industria de la seda, greument afectada per la guerra, es va recuperar mercs a una poltica proteccionista. La poblaci va tenir un fort increment entre 1940 i 1955 passant de 77.000 a 131.000 habitants. Ha patit diversos terratrmols, el ms greu el de 1855.

Economia .


Apart de la seva, la industria automobilstica turca est localitzada a aquesta ciutat, amb la FIAT i la Renault; hi ha tamb industria txtil, d'alimentaci i begudes (Coca Cola i Pepsi Cola entre d'altres), industria del sucre, i altres. El seu terreny es frtil i permet la producci agrcola abundant, per en retrocs enfront de la industria. Es tamb centre turstic amb estaci d'esqu al Ulu Dagh, banys termals (ja utilitzats en temps dels romans) i altres facilitats.

Educaci i Transport .
La Universitat de Uluda  s una de les principals de Turquia, i esta situada a la ciutat; fou fundada el 1975 con a Universitat de Bursa agafant el nom actual el 1982. La ciutat disposa tamb d'un aeroport i esta ben comunicada per carretera.

 Llocs interessants .






 Port cobert d'Irgandi ;
 Ye il Cami (Mesquita Verda);
 Parc Nacional d'Uluda  ;
 Muralles de Bursa ;
 Fonts termals de ekirge, Armutlu, Oylat i Gemlik;
 Platges de Armutlu, Kumla, Kur unlu i Mudanya;
 Palau i Hipogeum;
 Mesquita Orkhan;
 Complex Muradiye ;
 Complex de la mesquita de Ye il Cami;
 Mesquita de Baiazet I i complex Kulliye;
 Mesquita Emir Sultan ;
 Complex Hdavendigar;
 Complex Koca Sinan Pasha;
 Complex  shak Pasha;
 Gran Mesquita de Bursa ;
 Gran Mesquita Karacabey ;
 Bazar Y ld r m ;
 Museus Arqueolgic, de la ciutat, Ataturk, Arquitectura turca, treballs musulmans, Armistici de Mudanya i Iznik;
 Vila de Cumal k z k;
 Gran mesquita d'Ulu Camii del segle XIV;

Agermanaments .



Personatges.
 Adnan  enses, cantant;
 Ata Demirer, comediant;
 Behice Boran, poltic socialista;
 Burcu Kara, actriu i model;
 Celal Bayar, ex president de Turquia;
 Emre A  k, futbolista;
 Erdal zya c lar, actor;
 Erkan Can, actor;
 Hamit  are, esquiador olmpic;
 Hande Ataizi, actriu;
 Halil Ergn, actor;
  lhan  rem, cantant;
 Manolis Andronikos (1919-1992), arqueleg grec;
 Muazzez  lmiye   , arqueleg;
 Mzeyyen Senar, cantant;
 Nur Srer, actriu;
 Olgun  im ek,  actor;
 Okan Y lmaz, futbolista;
 zhan Canayd n, esportista i home de negocis president del Galatasaray S.K.
 P nar Kr, autor;
 Q d  Z da al-R m , astrnom i matemtic ;
 Sabiha Gken, primera dona turca pilot d'avi i primera dona al mon a pilotar un avi de combat;
 Serdar Kurtulu , futbolista;
 Sporus de Nicea, matemtic i astrnom grec;
 Suzan Avc , actriu;
 Tar k Tarcan, actor;
 Vildan Atasever, actriu;
 Y ld r m Grses, actor i compositor;
 Zeki Mren, cantant;

Referncies.


 Enllaos externs .

 Universitat Uluda ;
 Turkey Live Bursa;
 Portal de l'esport de la ciutat de Bursa;
 Tot sobre Turquia;
 Municipalitat de Bursa ;
 El temps a Bursa;
 Bursa - Guia de negocis Orhangazi ;
 Fotos de Bursa;
 Llibre de l'any de Turquia;
 Vila de Golyaka, Bursa;
 Portal esportiu de Bursa;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248363" title="Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Pere Barnils" nonfiltered="1241" processed="1238" dbindex="96389">
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Pere Barnils (CREDAC) s un servei educatiu especfic creat el 1994 i adreat a l alumnat amb sordesa o amb trastorns de llenguatge i a les seves famlies, depenent del Consorci de la ciutat de Barcelona, que est constitut pel Departament d Educaci de la Generalitat de Catalunya i d Institut Municipal d'Educaci de Barcelona. L mbit territorial en el que actua s la ciutat de Barcelona.

s format per un equip format per logopedes, psicopedagogs i audioprotetistes que desenvolupa les seves actuacions en estreta relaci amb els professionals dels centres i els serveis educatius del sector, molt especialment amb els equips d assessorament i orientaci psicopedaggica (EAP). El 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
 Enllaos externs .
 Web del CREDAC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248364" title="Premi Justcia de Catalunya" nonfiltered="1242" processed="1239" dbindex="96390">
El Premi Justcia de Catalunya s la distinci ms alta en matria de justcia que atorga la Generalitat de Catalunya. Creada el 2003, t el propsit de fomentar i reconixer les iniciatives, actuacions, estudis i propostes que suposin una millora considerable del dret catal i de la justcia a Catalunya .

 Guardonats .
 Carles Viver Pi-Sunyer (2003);
 Llus Puig i Ferriol (2003);
 Consell de Collegis d'Advocats de Catalunya (2003);
 Anton Caellas i Balcells (2004);
 Guillem Vidal Andreu (2004);
 Carlos Jimnez Villarejo (2006);
 Institut per la Reinserci Social (IRES) (2006);
 Llus Jou i Mirabent (2007);
 Antonio Doate Martn (2007);

 Enllaos .
 Decret de creaci del premi;
 Decret d'atorgament dels premis del 2003;
 Decret d'atorgament del premi a Anton Caellas;
 Decret d'atorgament del premi a Guillem Vidal;
 Decret de concessi dels premis del 2006;
 Acord del govern de la Generalitat amb l'atorgament dels premis del 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248365" title="Comic book" nonfiltered="1243" processed="1240" dbindex="96391">
Un comic book s una publicaci amb grapa destinada a la publicaci de cmics. s el format de publicaci ms utilitzat pels cmics estatunidencs i per les seues versions en altres pasos. Per extensi, ha acabat designant tamb les histries que hi continen .

Caracterstiques.

En la seua forma ms comuna, un comic book s un quadernet o revista de periodicitat mensual, d'uns 17x26 cm. El seu contingut oscilla entre unes 20 i unes 30 pgines a color (el ms popular s el de 24 pgines), i la resta sn cobertes, publicitat i texts autoreferencials intercalats. Normalment contenen una nica histria, tot i que, cada vegada amb ms freqncia, dividida per lliuraments.

Originriament s'utilitzava paper barat i una qualitat d'impressi molt baixa, en qu la trama de punts que componia els colors era clarament visible, i solien tenir unes 18 pgines. A partir dels anys 1990 es van generalitzar tipus de paper molt superiors, i la qualitat d'impressi va arribar a ser equivalent a la de qualsevol revista, especialment des de la introducci del color informtic.

La forma digital per a ser llegit en un computador o semblant es denomina e-comic.

Histria.

Inicialment, es tractava de recopilacions de tires de premsa, per l'xit del format va fer que aviat comenaren a publicar-se histries indites. 

La iniciativa va ser de George Delacorte (1929) amb Famous Funnies. Molts d'ells es regalaven amb la compra de certs productes. Als EUA van aconseguir una gran popularitat com a lectura dels soldats en les dues Guerres Mundials. 

Originriament, cada exemplar solia incloure un cert nombre d'histries de diversos personatges, per la longitud habitual de la histries va anar creixent progressivament fins que, als anys 1960, la majoria d'ells incloen una nica histria autoconclusiva. 

En la dcada dels 1980 va comenar a ser habitual que les histries es prolongaren a travs de diversos nmeros de la mateixa collecci. Tamb van comenar a aparixer formats alternatius al comic book, com el format prestigi i la novella grfica.

A l'Estat espanyol van aparixer ms tard, el primer que es coneix s del 1936. Fins als anys setanta, el format ms habitual era l'apasat en blanc i negre, per el format vertical en color va acabar imposant-se. Actualment, la majoria dels cmics publicats a Espanya utilitzen aquest format en la seua primera edici, i desprs, ben sovint, es recopilen en format llibre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248369" title="Agrupaci Sardanista l'Ideal d'en Clav de les Roquetes" nonfiltered="1244" processed="1241" dbindex="96392">
Agrupaci Sardanista l'Ideal de Clav de les Roquetes s una agrupaci cultural i sardanista del barri de Roquetes a Barcelona. El seu president s Ramon Rodon i Pi. Els seus objectius sn ensenyar i divulgar la sardana, promoure la dansa i la msica, formar monitors de sardana i fomentar totes les activitats de caire catal. Publica la revista La Rotllana i organitza aplecs al parc de la Guineueta el mes d'octubre. El 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.  

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'entitat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248373" title="Imperi Llat de Constantinoble" nonfiltered="1245" processed="1242" dbindex="96393">

L'Imperi Llat de Constantinoble o Imperi Llat fou establit el 1204 pels cavallers de la Quarta Croada amb base a Constantinoble, desprs de saquejar la ciutat. Es proclamaven com els successors cristians de l Imperi Bizant. Baldu I, comte de Flandes, va ser coronat com el seu primer emperador el 16 de maig de 1204.

El nom llat de l'emperador era Imperator Romaniae, o Emperador de Romania. El nom no t res a veure amb l'estat actual; s la forma llatina del ttol d'Emperador Bizant, a qui l'emperador llat esperava reemplaar. L'Imperi Bizant mai no es va dir aix i el ttol de l'emperador era Basileos Rhomaion, o emperador dels romans. A va produir el curis efecte que a Europa existien alhora tres imperis romans, sent l'altre el Sacre Imperi Rom germnic.

L'Imperi Llat va reclamar totes les terres controlades per l'Imperi Bizant en el moment que Constantinoble va ser conquistada i van exercir control sobre rees de Grcia (els Estats Croats: El Regne de Tessalnica, el Principat d'Acaia i el Ducat d'Atenes). No obstant aix, la majoria del territori va romandre en mans d'estats rivals dirigits per aristcrates de l'antic imperi, com el Despotat d'Epir, l Imperi de Nicea i l Imperi de Trebisonda. Els parents de Baldu van lluitar durant molts anys pels seus dominis. L'Imperi Llat va finalitzar el 25 de juliol de 1261 quan Miquel VIII Paleleg va reconquerir Constantinoble i va enderrocar Baldu II, l'ltim emperador llat .

Els hereus de Baldu II van continuar utilitzant el ttol d'Emperador de Constantinoble durant un segle, i es veien com terics amos de diversos estats llatins en la mar Egea.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248375" title="Biblioteca Popular de Montbau "Albert Prez Bar"" nonfiltered="1246" processed="1243" dbindex="96394">
Biblioteca Popular de Montbau "Albert Prez Bar" s una biblioteca fundada al barri de Montbau Barcelona el 1980 per un grup de mares de l escola Baloo que van engegar-la juntament amb l Associaci de Vens i el suport posterior del districte d'Horta-Guinard. Els seus objectius eren: facilitar eines d estudi als ms joves, oferir un espai de trobada i d intercanvi d experincies culturals, ser un servei d informaci actiu, potenciar la lectura al barri de Montbau i els ms propers (Sant Gens, Llars Mundet i Vall d'Hebron) i collaborar de forma continuada amb altres entitats del barri i districte. Va rebre el nom en honor d'Albert Prez i Bar.

El 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Des del 2001 forma part del Consorci de Biblioteques de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Butllet de la Biblioteca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248376" title="Bobalar (Sant Jordi)" nonfiltered="1247" processed="1244" dbindex="96395">

El Bobalar de Sant Jordi s un Paratge Natural Municipal del municipi de Sant Jordi (Baix Maestrat).

 Paisatge .
Cal assenyalar que el paratge s emmarca en una zona de transici entre els relleus calcaris situats ms a l oest, amb majors pendents i carcter ms forestal, i la plana alluvial costanera, ocupada per cultius de sec. La conca visual s mplia, amb una bona perspectiva de l entorn, que comprn des dels relleus de les imponents muntanyes de la zona del Ports i la Tinena, fins a la lnia de la costa, la qual cosa ofereix als visitants la possibilitat de disfrutar d atractives panormiques.

 Aspectes geolgics .
Des del punt de vista geolgic, l rea considerada s emmarca en la plana alluvial plioquaternria de Vinars-Penscola (Plans de Vinars), conformada a partir de l erosi dels relleus mesozoics carbonatats adjacents, per mitj del desenvolupament dels ventalls alluvials del riu Crvol, rambla de Cervera, barranc d Aiguaoliva, barranc del Surrac i altres. Els materials sn conglomerats, graves, arenes i argiles rogenques de finals del terciari (neogenplioc) i principis del quaternari, amb predomini dels materials calcaris.

 Vegetaci i flora .
La vegetaci climcica prpia de la zona considerada correspondria a boscos de l associaci Rubio longifoliae-Quercetum rotundi-foliae, vegetaci de carrascar termfil, amb predomini de fanerfitsesclerofilles. La vegetaci actual est constituda per etapes de regressi d aquests boscos, i est dominada per matolls esclerofilles de l associaci Querco cocciferae-Lentiscetum, formada per espcies ms representatives com el coscoll (Quercus coccifera) i el llentiscle (Pistacia lentiscus), a ms de les etapes de regressi prpies d aquest matoll, corresponents a l aliana Rosmarino-Ericion, amb el romer (Rosmarinus officinalis) i el bruc d hivern (Erica multiflora) com les espcies ms representatives i amb la intercalaci de llistonars de l aliana Phlomido-Brachypodion. Actualment, la major part del paratge presenta una coberta arbria formada per una pineda secundria de Pi blanc (Pinus halepensis) procedent de repoblaci amb un sotaobosc de matoll mediterrani termfil.

Cal destacar que en aquest espai es presenten dos hbitats naturals d inters en el marc de la Directiva 92/43/CEE, del Consell, relativa a la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. Aquests sn, concretament, el definit pel codi UE 5330 Querco cocciferae-Lentiscetum i el 6220 Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum. Aquest ltim es considera un hbitat prioritari i engloba un grup d herbassars i pastos que creixen majoritriament sobre sls calcaris. En el cas del paratge Bovalar de Sant Jordi, es tracta d herbassars pseudoestpics dominats per gramnies perennes de dimensi reduda del gnere Brachypodium.

 Fauna .
La fauna est caracteritzada per la presncia majoritria d'espcies adaptades a mitjans antropitzats, amb zones de cultius i rees de matoll i pineda. Aix i tot, s possible trobar espcies d'inters per a la conservaci, amb estatus d'espcie protegida pel Catleg valenci d espcies amenaades. Entre l'herpetofauna destaca la presncia del fardatxo (Lacerta lepida), entre les aus el gaig (Garrulus glandarius) i el cruixidell (Emberiza calandra). Entre els mamfers es troba la musaranya comuna (Crocidura russula), l eri com (Erinaceus europaeus), la fagina (Martes foina), el teix (Meles meles) i la mostela (Mussola nivalis). A ms d aquestes espcies ms notables, hi podem trobar altres espcies d inters. Aix, entre les aus trobem les busqueretes (Sylvia Melanocephala, S. Undata, S. cantillans), el bitxac com (Saxicola torcuata), la marellenga carbonera (Parus major), el capsot (Lanius senator), la cadernera (Carduelis carduelis), el verderol (C. chloris) i el gafarr (Serinus serinus). Els mamfers estan representats per espcies com el ratol de bosc (Apodemus sylvaticus), la musaranya nana (Suncus etruscus), el conill (Oryctolagus cuniculus) i, ocasionalment, l esquirol (Sciurus vulgaris).

 Presncia humana .
Pel que fa al patrimoni cultural, cal assenyalar la presncia de tres antics forns per a la fabricaci de cal, elements de gran inters etnolgic.

 Enllaos interns .
 Sant Jordi;
 Plans de Vinars;
 Tinena de Benifass;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .

 Conselleria de Media Ambient de la Generalitat Valenciana ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248381" title="Tirisiti" nonfiltered="1248" processed="1245" dbindex="96396">

El Tirisiti s un muntatge teatral amb titelles que es realitza en la ciutat d'Alcoi (Alacant). Declarat B Immaterial d'Inters Cultural per la Generalitat Valenciana. Decret 192/2002, de 26 de novembre. Alta distinci de la Generalitat Valenciana al 'Mrit Cultural'

Este teatre s important per celebrar-se des del segle XIX amb el que aix representa de tradici. El Betlem de Tirisiti, que s el seu nom complet, es representa a Alcoi en Nadal, amb un format menut, mesclant elements populars alcoians (com el torero Clsico) amb altres del naixement de Jess, l'arribada dels Reis Mags o la celebraci de les festes de Moros i Cristians, tan caracterstics del lloc.

Les titelles sn del tipus anomenat "de peu i vareta", aquesta manipulaci caracterstica, s un dels factors que aporten major inters al betlem. Qui representa el principal personatge, parla amb una llengeta metllica en la boca,  pel que quan apareix anomenant a Tereseta, el que se sent s Tirisiti, donant nom al personatge principal i a la representaci.

Durant anys es va representar en un barrac especialment habilitat, encara que actualment ha passat al Teatre Principal. El pblic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins els primers dies de desembre.

Llenguatge.
Este muntatge usa tant la llengua valenciana com el castell, predominant el primer.

El llenguatge s popular, amb refranys i dits populars com Anar d'Herodes a Pilatos o l'amo del com quan no hi ha ning; si b hi ha un joc de paraules, perqu el com s tamb una altra forma de referir-se a l'excusat.

En les representacions se solen anomenar temes d'actualitat local o poltica, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.

Personatges.
 Tirisiti. El personatge central. Tocat amb una barretina, necessita de varies titelles, (amb pijama, capot, amb globus....).
Narrador. Fora d'escena. Fa que els xiquets entenguen el que diuen els personatges de vegades de molt difcil comprensi. Quan narra en castell imitant un  pregoner ha d'exagerar la pronunciaci castellana tpica dels alcoians valencianoparlants amb vocals molt obertes i consonants valencianitzades i expressions tpiques tradudes del valenci al castell. Actualment el narrador sol ser interpretat per una dona.
 Tereseta. Dona de Tirisiti embolicada amb el capell.
La Sagrada Famlia. Maria, Josep i Jess.
Ses Majestats Mgiques .
El Sereno.
L'agelo. Vell remugador. ;
El Clergat. Un capell, un sagrist i un escol.
Clsico. Torero alcoi.
Sant Jordi.
Moros i Cristians.
I un fum de personatges com pastorets, romans, beates... fins i tot l'estel de Betlem t el seu moment estellar.
Molts d'aquestos personatges els podeu veure en carn i os a la Cavalcada de Reis d'Alcoi.

Argument i desenvolupament.
Introducci.
La representaci comena amb la veu en off del narrador Dnes de molt antic dins d'estes venes terres de la Mariola....
Part Sacra.
Narrador: Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem
tristes y afligidos por no encontrar posada...
Betlem. La representaci del Betlem i de la histria sagrada t lloc en un primer moment, representant Sant Josep i a la Mare de Du demanant posada, (Tirisiti (l'hostaler), es nega posada), el naixement de Jess, l'adoraci dels pastors i la dels tres Reis Mags (tradicionalment a Alcoi el rei negre s Gaspar), la persecuci d'Herodes i la fugida de la Sagrada Famlia a Egipte. Tot aix s'adorna amb msica popular. ;
Part Costumista.
sereno:Ave Mara pursima, les quatre i sereno!
narrador: Sereno desperta al retor...
 El sereno. Entre esta part i la segent, molt ms ldica, es produx un entrems cmic, amb can inclosa per part del pblic "el sereno s'ha perdut, en la font de la salut...". Els xiquets li pregunten al sereno quina hora s?, establint-se un dialogue en el que es discutix sobre l'hora.
tirisiti: Au Tereseta, vs-te'n a missa.
narrador: Tirisiti, que tu no vas a missa?...
 La missa. Veiem l'entrada a missa de la gent del poble, amb msica nadalenca, el sagrist tocant el cul a les beates i el personatge de l'agelo, que pega a Tirisiti i al sagrist. A ms la dona de Tirisiti, Tereseta, est embolicada amb el retort (el capell), com es torna a veure a l'eixida de la missa.
 El bou. Apareix un bou, que toreja Clsico, el torero alcoi, i desprs ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que s manso), i al final resulta agafat dins de sa casa.
 Festes de Moros i Cristians. Sense soluci de continutat sona un pasdoble, comencen les festes, amb desfilades de esquadres d'Moros i Cristians i lAparici de Sant Jordi inclosos.
narrador: On vas Tirisiti?
tirisiti: Me'n vaig, vaig a la lluna.
 Final (El globo de Mil). L'obra acaba quan Tirisiti fa la maleta i munta en un globus per a anar-se'n a la lluna, despedint-se del pblic, el globus explota i Tirisiti cau a terra.

Canons.
Es tracta de nadaletes populars a Alcoi ms L'entr dels Reis, msica composta per a la cavalcada i alguna que altra marxa mora:
Preludi; AI,Pep!; Barrabs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, on vas?; A Betlem me'n vull anar; La carabasseta i el moniatet; Jo s una can; i	Postludi. 

Seu.

Teatre Principal. Projectat per Joan Carbonell Satorre, arquitecte municipal, (Alcoi, 1774   1854). Utilitza part del Convent de Sant Agust per a la seua fabrica desprs de la desamortitzaci, la seua faana principal dona al carrer Sant Toms. Al llarg del segle XX ha segut utilitzat com a cine. A l'actualitat ha estat restaurat i s'utilitza com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de Tirisiti el seu aforament es redux a 150 espectadors. 

Bibliografia.
ESP VALDS, Adrin. El Beln de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.
ESP VALDS, Adrin. Estampas valencianas de la Navidad. El  Belm de;
Tirisiti  de Alcoy. Valncia, Valencia Atraccin, desembre 1965.
ESP VALDS, Adrin. El Beln de Tirisiti. Alacant, Sucesor de Such Serra y;
Ca, edici patrocinada per Librera Llorns, 1979, 103 pp.
GARCA, Macu. Fitxa didctica. Betlem de Tirisiti. Imatges Alcoi nm. 2,
desembre 1998.
GARCA LLOPIS, Josep. El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes (sic). Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 1988, pp. 142-143.
LLORENS, Ximo (Text), GRAU, Paco (Fotos), Betlem de Tirisiti (Collecci Els viatges de paper), Alcoi: Paco Grau, 2005 ISBN 84-609-8250-5;
OLTRA, Miquel. "Vorejant la histria. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents (1875-1975). Valncia: MITA Publicacions, 2000  ISBN 84-930543-3-X ;
OLTRA, Miquel; PAULO, Mar. "EL Betlem de Tirisiti: una proposta didctica", Edetania. Estudios y propuestas de educacin.  N. 31. Valncia, 2004 ISSN 0214-856;
. El Belem de Tirisiti. Alcoi, Ed. Teatro de Marionetas  Diamante y Rub    C.A.A.M., (s.d.). amb informaci de les representacions extraordinries realitzades a diferents pasos, una breu descripci dels personatges i frases del text; 21 cm., publicat l any 1984;

 Enllaos externs .
Pgina oficial Amb el text ntegre.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248382" title="Alatxa" nonfiltered="1249" processed="1246" dbindex="96397">

La alatxa (Sardinella aurita) s un peix teleosti de la famlia dels clupeids semblant a la sardina.
 Morfologia .
 La talla mxima en els mascles s de 31 cm i pot arribar als 229 g de pes.
 Presenta un cos fusiforme, allargat i aplanat als costats.
 No t lnia lateral.
 Posseeix dues escates grosses i transparents a cada costat de la base de l'aleta caudal.
 La mandbula inferior s ms grossa que la superior.
 El ventre est clarament asserrat.
 L'aleta dorsal est dirigida cap endavant i s nica. L'inici de les plviques se situa per darrere del centre d'inserci de la dorsal.
 El dors s de color blau i el ventre pren una coloraci platejada. Els costats estan travessats per una banda daurada que desapareix rpidament desprs de morir. Les aletes sn groguenques, vorejades de fosc i presenten una franja daurada longitudinal. A sobre de l'opercle hi sol haver una taca fosca caracterstica.
 Es diferencia de la sardina per tindre l'opercle llis amb una sola estria i la vora de l'obertura branquial amb dos bonys. ;
 Reproducci .
T lloc a l'estiu, quan la temperatura superficial s mxima. Els ous sn pelgics.
 Alimentaci .
Els adults mengen zooplncton (sobretot de crustacis i larves), mentre que els exemplars immadurs prefereixen el fitoplncton.
 Hbitat .
s un peix pelgic costaner que forma bancs molt nombrosos. La seua distribuci batimtrica va des de la superfcie fins als 350 m. Durant l'estiu s quan es troba ms a prop del litoral.
 Distribuci geogrfica .
Es troba a l'Atlntic oriental (des de Gibraltar fins a Saldanha Bay -Sud-frica-), a l'Atlntic occidental (des de Cape Cod -Estats Units- fins a l'Argentina, incloent-hi les Bahames, les Antilles, el Golf de Mxic i el Carib), la Mar Mediterrnia (ms abundant a la part meridional) i la Mar Negra.
 Costums .
Pot formar bancs amb altres petits pelgics com la sardina.
 Pesca .
Es pesca de nit amb arts de cercle. El banc s atret per la llum. El seu inters comercial no s tan gran com el dels altres clupeids. La talla comercial s a partir dels 15 cm.
 s gastronmic .
s molt rar trobar-la als mercats, llevat dels de les Illes Balears on es pesca especialment. Es comercialitza fresc o envasat. 
 Observacions .
 T una longevitat de 7 anys.;
 Referncies .

 Bibliografia .
 Llorente, Gustavo i Lope, Slvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Prtic, collecci Conixer la natura, nm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9,  plana 72.
 Enllaos externs .
 FishBase ;
 ITIS ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 The Taxonomicon ;
 Animal Diversity Web ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248385" title="Miquel Llongueras i Campa" nonfiltered="1250" processed="1247" dbindex="96399">
Miquel Llongueras i Campa  (Barcelona, 1942   1998) fou un arqueleg i poltic catal. Treball al Museu Arqueolgic de Barcelona i s'especialitz en troballes neoltiques i beres. A les eleccions municipals de 1995 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel districte de Les Corts per CiU. El 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Obres .
 Assaig d'una terminologia de la cermica antiga en catal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248396" title="Habitabilitat planetria" nonfiltered="1251" processed="1248" dbindex="96400">
 
La habitabilitat planetria s una mesura del potencial que t un cos astronmic de sustentar vida. Es pot aplicar tant als planetes com als satllits naturals dels planetes.
L'nic requisit absolut per a la vida s una font d'energia. Per aquest motiu, s interessant determinar la zona d'habitabilitat de diferents estels, per la noci d'habitabilitat planetria implica el compliment de molts altres criteris geofsics, geoqumics i astrofsics perqu un cos astronmic sigui capa de sustentar vida. Com es desconeix l'existncia de vida extraterrestre, l'habitabilitat planetria s, en gran part, una extrapolaci de les condicions de la Terra i les caracterstiques del Sol i el Sistema Solar que semblen favorables per a l'aparici de la vida. s d'inters particular el conjunt de factors que ha afavorit el sorgiment en la Terra d'animals pluricellulars i no simplement organismes unicellulars. La investigaci i la teoria sobre aquest tema sn components de la cincia planetria i la disciplina emergent de la astrobiologia.
La idea que altres planetes puguin albergar vida s molt antiga, encara que histricament ha estat emmarcada tant dins de la filosofia com dins de les cincies fsiques . El final del segle XX va viure dos grans avenos en aquesta matria. Per a comenar, l'exploraci robtica i l'observaci d'altres planetes i llunes del Sistema Solar han proporcionat informaci essencial per a definir els criteris d'habitabilitat i han perms establir comparances geofsiques substancials entre la Terra i altres cossos. El descobriment de planetes extrasolars  que va comenar en 1992 i s'ha disparat des de llavors  va ser la segona fita. Va confirmar que el Sol no s nic albergant planetes i va estendre l'horitz de la investigaci sobre habitabilitat ms enll del Sistema Solar.
 Sistemes estellars aptes . 
La comprensi de l'habitabilitat planetria comena en els estels. Encara que pot ser que els cossos que, en general, sn semblats a la Terra siguin molt nombrosos, s igual d'important que el sistema en el qual habiten sigui compatible amb la vida. Amb l'auspici del Projecte Phoenix del SETI, les cientfiques Margaret Turnbull i Jill Tarter van desenvolupar en 2002 el "HabCat" (o "Catleg de Sistemes Estellars Habitables"). El catleg va ser confeccionat garbellant les gaireb 120.000 estrelles del Catleg Hipparcos fins a quedar-se amb un grup de 17.000 "abStars", i els criteris de selecci que van utilitzar proporcionen un bon punt de partida per a comprendre per qu sn necessaris els factors astrofsics perqu un planeta sigui habitable .

 Tipus espectral . 
El tipus espectral d'una estrella indica la temperatura de la seva fotosfera, que (per a les estrelles de la seqncia principal) est correlacionada amb la massa total. Actualment es considera que el rang espectral apropiat per a les "HabStars" va des de "F baix" o "G" fins a "K mitj". Aix correspon a unes temperatures de poc ms de 7000 K fins a poc ms de 4000 K; el Sol (no s coincidncia) est just en el punt mig d'aquests lmits, i est classificat com estrella G2. Les estrelles de "classe mitja" com aquesta tenen una srie de caracterstiques considerades importants per a l'habitabilitat planetria: 
Viuen almenys uns quants milers de milions d'anys, donant oportunitat que la vida evolucioni. Les estrelles de la seqncia principal de tipus "O", "B" i "A", ms lluminoses, normalment viuen menys de mil milions d'anys i en casos excepcionals menys de 10 milions d'anys  .

Emeten la suficient radiaci ultraviolada d'alta energia perqu es produeixin fenmens atmosfrics importants com la formaci d'oz, per no tanta que la ionitzaci destrueixi la vida incipient . ;

Pot existir aigua lquida en la superfcie dels planetes que orbiten a una distncia que no produeix acoblament de marea. (vegeu la segent secci i la 3.2). ;
Aquestes estrelles no sn ni "molt calentes" ni "molt fredes" i viuen el bastant com perqu la vida tingui oportunitat de sorgir. Aquest rang espectral representa entre un 5 i un 10 per cent de les estrelles de la galxia Via Lctia. Si les estrelles de tipus K baix i M ("nanes vermelles") tamb sn aptes per a albergar planetes habitables s potser la qesti oberta ms important de tot el camp de l'habitabilitat planetria, ats que la major part de les estrelles cauen dintre d'aquest rang; aix s'explica extensament ms baix. 



 Una zona habitable estable . 

La zona habitable (ZH) s l'embolcall  teric que envolta una estrella, dintre del qual qualsevol planeta tindria aigua lquida en la seva superfcie. Desprs d'una font d'energia, l'aigua lquida es considera l'ingredient ms important per a la vida, considerant l'essencial que s per a tots els ssers vius de la Terra. Pot ser que aix reflecteixi els prejudicis d'una espcie depenent de l'aigua, i si es descobreix vida en absncia d'aigua (per exemple, en una soluci d'amonac lquid), la noci de ZH hauria d'expandir-se molt o descartar-se completament per massa restrictiva . 
Una ZH "estable" implica dos factors. Primer, el rang d'una ZH no ha de variar molt amb el temps. Totes les estrelles augmenten de lluminositat quan envelleixen i les seves ZH es desplacen naturalment cap a l'exterior, per si aix succex massa rpid (per exemple, amb una estrella supermassiva), els planetes tindrien solament una breu finestra dintre del ZH i per tant una menor probabilitat de desenvolupar vida. Calcular el rang d'una ZH i el seu moviment a llarg termini mai s senzill, ats que els cicles de realimentaci negatius com el cicle del carboni tendeixen a desplaar els augments de lluminositat. Les suposicions que es fan sobre les condicions atmosfriques i la geologia tenen un impacte sobre el rang de la ZH tan gran com l'evoluci solar; els parmetres proposats per a la ZH del Sol, per exemple, han fluctuat molt . 
Segon, no ha d'existir cap cos massiu com un gegant gass dintre o relativament prop de la ZH, interferint en la formaci de cossos com la Terra. La massa del cintur d'asteroides, per exemple, sembla que no va ser capa de formar un planeta per acreci a causa de ressonncies orbitals amb Jpiter; si el gegant hagus aparegut en la regi que ara est entre les rbites de Venus i Mart, gaireb amb tota seguretat la Terra no hauria desenvolupat la seva forma actual. Aix est compensat d'alguna manera pels indicis que un gegant gass dintre de la ZH, sota certes condicions, podria tenir llunes habitables . 
Abans se suposava que el patr de planetes rocosos interiors i gegants gasosos exteriors observable en el sistema solar era la norma a tot arreu, per els descobriments de planetes extrasolars han tirat per terra aquesta idea. S'han trobat nombrosos cossos de la grandria de Jpiter en rbita propera a la seva estrella primria, desbaratant les ZHs potencials. s probable que les dades actuals de planetes extrasolars estiguin esbiaixats cap als planetes grans amb rbites petites i excntriques, perqu sn molt ms fcils d'identificar; encara roman desconegut quin tipus de sistema solar s la norma.

 Baixa variaci estellar . 

 

Els canvis en lluminositat sn comuns en totes les estrelles, per la magnitud d'aquestes fluctuacions cobreix un gran rang. La majoria de les estrelles sn relativament estables, per una minoria significativa d'estrelles variables experimenta sovint augments sobtats i intensos de lluminositat, i per tant d'energia radiada cap als cossos en rbita. Aquestes estrelles es consideren dolentes candidates per a albergar planetes habitables, ja que la seva impredibilitat i els canvis en les seves emissions d'energia tindrien un impacte negatiu en els organismes. Com a conseqncia ms evident, els ssers vius adaptats a una temperatura particular probablement serien incapaos de sobreviure a un canvi de temperatura massa gran. s ms, els augments de lluminositat solen estar acompanyats d'enormes dosis de raigs gamma i raigs X que poden resultar letals. Les atmosferes mitiguen tals efectes (un augment absolut del 100 per cent de la lluminositat del Sol no necessriament significaria un augment del 100 per cent de la temperatura absoluta de la Terra), per pot ser que la protecci de les atmosferes no es doni en els planetes que orbiten estrelles variables, ja que l'energia d'alta freqncia que colpeja a aquests cossos els privaria contnuament de la seva coberta protectora. 

El Sol, com en gaireb tot, s benigne en relaci amb aquest perill: la variaci entre el mxim i el mnim solar s de tot just un 0,1 per cent, al llarg del seu cicle solar de 11 anys. Hi ha gran evidncia (encara que no indiscutible) que els petits canvis en la lluminositat del Sol han tingut efectes significatius en el clima de la Terra dintre del temps histric; la Petita Edat de Gel de mitjan del segon millenni, per exemple, va poder tenir la seva causa en una disminuci a llarg termini de la lluminositat del Sol . Per tant, una estrella no necessita ser una veritable estrella variable perqu les diferncies en la seva lluminositat afectin a l'habitabilitat. Dels "bessons del sol" coneguts, es considera que el que ms s'assembla al Sol s 18 Scorpii; s interessant (i desafortunat per a les possibilitats que existeixi vida en la seva proximitat) el fet que l'nica diferncia significativa entre ambds cossos s l'amplitud del cicle solar, que sembla ser molt major per a 18 Scorpii.

 Alta metallicitat. 

 


Encara que el gruix del material de qualsevol estrella s l' hidrogen i l'heli, hi ha una gran variaci en la quantitat d'elements pesats que cont. Una gran proporci de metalls en una estrella est correlacionada amb la quantitat de material pesat disponible en el disc protoplanetari. Una baixa quantitat de metall disminueix significativament la probabilitat que s'hagin format planetes al voltant d'una estrella, segons la teoria de la nebulosa solar sobre la formaci de sistemes planetaris. Qualsevol planeta que es formi al voltant d'una estrella amb poc metall tindr probablement molt poca massa, i per tant no ser favorable per a la vida. Fins a la data, els estudis espectroscpics dels sistemes en els quals s'ha trobat un exoplaneta confirmen la relaci entre un alt contingut metllic i la formaci de planetes: "les estrelles amb planetes, o almenys amb planetes similars als quals vam trobar avui dia, sn clarament ms riques en metalls que les estrelles sense companyia planetria ". L'alta metallicitat tamb estableix un requisit de joventut per a les habstars: les estrelles formades al principi de la histria del univers tenen un contingut baix de metalls i una corresponent menor probabilitat de tenir companys planetaris.

 Caracterstiques planetries . 

La principal suposici sobre els planetes habitables s que sn terrestres. Aquests planetes, que es troben aproximadament dintre d'un ordre de magnitud de la massa de la Terra, estan composts principalment de roques de silicat i no han crescut a partir de les capes gasoses exteriors d'hidrogen i heli que es troben en els gegants gasosos. No s'ha descartat completament que pugui evolucionar vida en els nvols superiors dels planetes gegants, encara que es considera poc probable ats que no tenen superfcie i la seva gravetat s enorme. Els satllits naturals dels planetes gegants, d'altra banda, sn candidats perfectament vlids per a albergar vida. 

En analitzar quins ambients tenen major probabilitat de permetre vida, se sol fer una distinci entre els organismes unicellulars com els bacteris i arquees, i els organismes complexos com els metazous (animals). La unicellularitat precedeix necessriament a la pluricellularitat en qualsevol hipottic arbre de la vida, i on emergeixen organismes unicellulars  no hi ha res que asseguri que es desenvolupar major complexitat que aquesta. Les caracterstiques planetries llistades a sota es consideren generalment crucials per a la vida, per en tots els casos els impediments a l'habitabilitat han de considerar-se ms severs per als organismes pluricellulars com les plantes i els animals que per a la vida unicellular. 

 
 Massa . 

Els planetes amb poca massa sn dolents candidats per a la vida per dues raons. Primer, la seva baixa gravetat fa que conservar l'atmosfera sigui difcil. Les molcules constituents tenen ms probabilitat d'arribar a la velocitat d'escapament i perdre's en l'espai quan sn bombardejades amb vent solar o agitades per una collisi. Els planetes que no tenen una atmosfera gruixuda manquen del material necessari per a una bioqumica primria, tenen poc allament i poca transferncia de calor entre la seva superfcie (per exemple, Mart, amb la seva fina atmosfera, s ms freda del que ho seria la Terra a una distncia semblant) i menys protecci contra la radiaci d'alta freqncia i els meteoroides. A ms, si l'atmosfera s menor de 0,006 atmosferes terrestres, no pot existir aigua en forma lquida per no arribar a la pressi atmosfrica requerida, 4,56 mmHg (608 pascals). El rang de temperatures en el qual l'aigua s lquida s ms petit a baixes pressions, en general. 

Segon,  els planetes petits tenen dimetres petits i per tant major proporci superfcie/volum que els seus cosins majors. Aquests cossos tendeixen a perdre rpidament l'energia que va sobrar desprs de la seva formaci i acaben geolgicament morts, mancant de volcans, terratrmols i activitat tectnica, que proporcionen a la superfcie materials necessaris per a la vida i a l'atmosfera moderadors de la temperatura com el dixid de carboni. La tectnica de plaques sembla ser particularment crucial, almenys en la Terra: no solament serveix per a reciclar minerals i compostos qumics importants, tamb fomenta la biodiversitat creant continents i augmentant la complexitat ambiental i ajuda a crear les cllules convectives necessries per a generar el camp magntic terrestre. 

"Poca massa" s una etiqueta en part relativa; es considera que la Terra t poca massa quan es compara amb els gegants gasosos del Sistema Solar, per s, de tots els cossos terrestres, el ms gran en dimetre i massa i tamb el ms dens . s prou gran per a retenir una atmosfera amb la seva gravetat i perqu el seu nucli lquid segueixi sent una font de calor, impulsant la diversa geologia de la superfcie (la descomposici dels elements radioactius en el nucli d'un planeta s un altre component significatiu de l'escalfament planetari). Mart, en contrast, est gaireb (o potser totalment) mort geolgicament, i ha perdut gran part de la seva atmosfera . Per tant, seria correcte deduir que el lmit de la massa mnima per a l'habitabilitat es troba en algun punt entre Mart i la Terra o Venus. Unes circumstncies excepcionals ofereixen casos excepcionals: la lluna de Jpiter I (ms petita que els planetes terrestres) s volcnicament activa per les tensions gravitatries indudes per la seva rbita; la vena Europa pot tenir un oce lquid sota una capa congelada degut tamb a l'energia creada en la seva rbita al voltant d'un gegant gass; la lluna de Saturn Tit, d'altra banda, t una remota possibilitat d'albergar vida, ja que conserva una gruixuda atmosfera i sn possibles les reaccions bioqumiques en el met lquid de la seva superfcie. Aquests satllits sn excepcions, per demostren que la massa com criteri d'habitabilitat no pot considerar-se com definitiva. 

Finalment, un planeta gran s probable que tingui un gran nucli de ferro. Aix permet l'existncia d'un camp magntic que protegeixi al planeta del vent solar, que d'altra manera tendiria a despullar-lo de la seva atmosfera i bombardejaria als ssers vius amb partcules ionitzades. La massa no s l'nic criteri necessari per a produir un camp magntic   el planeta tamb ha de rotar prou rpid per a produir un efecte de dinamo dintre del seu nucli  per s un component significatiu del procs.

 rbita i rotaci . 

Com en els altres criteris, l'estabilitat s la consideraci crtica per a determinar l'efecte de les caracterstiques orbitals i rotacionals sobre l'habitabilitat planetria. La excentricitat orbital s la diferncia entre les distncies major i menor a l'objecte primari. Com ms gran s la excentricitat, major s la fluctuaci de la temperatura en la superfcie d'un planeta. Encara que sn adaptatius, els ssers vius solament poden suportar certa variaci, sobretot si les fluctuacions sobrepassen tant el punt de congelaci com el punt d'ebullici del solvent bitic principal del planeta (per exemple, l'aigua en la Terra). Si, per exemple, els oceans de la Terra s'evaporessin i congelessin alternativament, s difcil imaginar com podria haver evolucionat la vida tal com la coneixem. Com ms complex s un organisme, ms sensible s a les temperatures . L'rbita de la Terra s gaireb circular, amb una excentricitat menor de 0,02; altres planetes del nostre sistema (amb l'excepci de Plut i Mercuri) tenen excentricitats igualment benignes. 

Les dades recollides sobre la excentricitat orbital dels planetes extrasolars ha sorprs a molts investigadors: el 90% t una excentricitat orbital ms gran que els planetes del sistema solar, i la mitjana s 0,25 . Aix podria ser fcilment el resultat d'un biaix en la mostra. Sovint els planetes no s'observen directament, sin que s'infereixen a partir del "trontoll" que produxen en la seva estrella. Com ms gran s la excentricitat, major s la pertorbaci sobre l'estrella, i per tant major la detectabilitat del planeta. 

El moviment d'un planeta al voltant del seu eix de rotaci tamb ha de complir certs criteris perqu la vida tingui oportunitat d'evolucionar. Una primera suposici s que el planeta ha de tenir estacions moderades. Si hi ha poca o cap inclinaci axial (o obliqitat) relativa a la perpendicular de l' eclptica, no haur estacions i per tant desapareixer un estimulant principal de la dinmica de la biosfera. El planeta tamb seria molt ms fred del que seria si tingus una inclinaci significativa: quan la radiaci ms intensa cau sempre dintre d'uns pocs graus de l'equador, el clima clid no pot superar al polar i el clima del planeta acaba dominat pels sistemes climtics polars, ms freds. 
D'altra banda, si un planeta est radicalment inclinat, les estacions seran extremes i faran ms difcil que la biosfera arribi a l'homestasi. Encara que durant el Quaternari la Terra tenia una major inclinaci axial que va coincidir amb una reducci del gel polar, temperatures ms clides i menys variaci estacional, els cientfics no saben si aquesta tendncia hagus continuat indefinidament amb una major inclinaci de l'eix (vegeu terra bola de neu.
Els efectes exactes d'aquests canvis solament es poden modelar per computador avui dia, i els estudis mostren que fins i tot les inclinacions extremes de fins a 85 graus no descarten absolutament la vida, "sempre que no ocupin superfcies continentals que sofreixen estacionalment la major temperatura ". No solament s'ha de considerar la inclinaci axial mitjana, sin tamb la seva variaci en el temps. La inclinaci de la Terra varia entre 21,5 i 24,5 graus en 41.000 anys. Una variaci ms drstica, o una periodicitat molt ms curta, induirien canvis climtics com variacions en la severitat de les estacions. 
Altres consideracions orbitales sn: 

El planeta ha de rotar relativament rpid perqu el cicle dia-nit no sigui massa llarg. Si un dia dura anys, la temperatura diferencial entre el costat de dia i el costat de nit ser pronunciada, i apareixeran problemes similars als de la excentricitat orbital extrema. ;

Els canvis en l'adrea de l'eix de rotaci (precessi) no haurien de ser pronunciats. Per si mateixa, la precessi no afecta a l'habitabilitat, ja que canvia l'adrea de la inclinaci, no el seu grau. No obstant aix, la precessi tendeix a accentuar les variacions causades per altres desviacions orbitals; veure Variacions orbitals. En la Terra, la precesin t un cicle de 23.000 anys.
La lluna de la Terra sembla jugar un paper crucial en la moderaci del clima terrestre a l'estabilitzar la inclinaci axial. S'ha suggerit que una inclinaci catica pot ser fatal per a l'habitabilitat  s a dir, un satllit de la grandria de la Lluna no solament s d'ajuda sin un requisit per a produir estabilitat . Existeix controvrsia sobre aquest punt . 
 Geoqumica . 

En general s'assumeix que qualsevol vida extraterrestre que pugui existir estar basada en la mateixa qumica fonamental que la vida terrestre, ja que els quatre elements primordials per a la vida, el carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen tamb sn els elements qumics reactius ms comuns de l'univers. De fet, s'han trobat compostos biognics senzills, com els aminocids, en meteorits i en el espai interestellar. Aquests quatre elements constitueixen el 96 per cent de la biomassa total de la Terra. El carboni t una capacitat sense parang per a enllaar-se amb si mateix i formar estructures variades i intricades, convertint-lo en el material ideal per als complexos mecanismes que formen les cllules vives. L'hidrogen i l'oxigen, en forma d'aigua, componen el solvent en el qual tenen lloc els processos biolgics i en el qual es van produir les primeres reaccions que van conduir al sorgiment de la vida. L'energia alliberada en la formaci dels potents enllaos covalents entre el carboni i l'oxigen, disponible a l'oxidar compostos orgnics, s el combustible de tots els ssers vius complexos. Aquests quatre elements serveixen per a construir aminocids, que sn els blocs constitutius de les protenes, la substncia del teixit viu. 

L'abundncia relativa en l'espai no sempre t reflex en una abundncia en els planetes; per exemple, dels quatre elements vitals, solament l'oxigen existeix en abundncia a l'escora terrestre . Aix es pot explicar en part pel fet que molts d'aquests elements, com l' hidrogen i el nitrogen, juntament amb els seus compostos ms bsics, com el dixid de carboni, el monxid de carboni, el met, l'amonac i l'aigua, sn gasosos a temperatures temperades. En la clida regi propera al Sol, aquests compostos voltils no van poder haver jugat un paper significatiu en la formaci geolgica dels planetes. En canvi, van ser capturats en forma gasosa sota les joves escorces, que en la seva major part estaven formades per compostos rocosos no voltils com el dixid de silici (un compost de silici i oxigen, exemple de l'abundncia relativa de l'oxigen). L'alliberament dels compostos voltils a travs dels primers volcans hauria contribut a la formaci de l'atmosfera dels planetes. Els experiments de Miller van demostrar que es poden formar aminocids en una atmosfera primordial per sntesi dels compostos simples . 

A pesar d'aix, l'alliberament de gasos volcnica no pot explicar la quantitat d'aigua que hi ha en els oceans de la Terra . La gran majoria de l'aigua, i podria dir-se que del carboni, necessria per a la vida va haver de venir del sistema solar exterior, lluny de la calor solar on va poder romandre slida. Els cometes que van impactar amb la Terra en els primers anys del Sistema Solar haurien dipositat vastes quantitats d'aigua, a ms dels altres compostos voltils necessaris per a la vida (incloent els aminocids), sobre la jove Terra, proporcionant l'espurna d'ignici per a l'evoluci de la vida. 

Per tant, encara que hi ha raons per a sospitar que els quatre "elements vitals" estan disponibles en qualsevol part, s probable que un sistema habitable tamb necessiti un subministrament a llarg termini de cossos en rbita que sembri els planetes interiors. Sense els cometes s possible que la vida que coneixem no exists en la Terra. Tamb existeix la possibilitat que altres elements distints dels imprescindibles en la Terra siguin els quals proporcionin una base bioqumica per a la vida en altres llocs; veure bioqumica alternativa.

 Sistemes estellars alternatius . 

Per a determinar la viabilitat de la vida extraterrestre, durant molt temps els astrnoms han centrat la seva atenci en les estrelles semblants al Sol. No obstant aix, han comenat a explorar la possibilitat que la vida es pugui formar en sistemes molt distints al Sistema Solar. 

 Sistemes binaris . 

Les estimacions tpiques suggereixen que el 50% o ms dels sistemes estellars sn sistemes binaris. Aix pot ser degut en part a un biaix de la mostra, ja que les estrelles massives i brillants solen pertnyer a sistemes binaris i sn les ms fcils d'observar i catalogar; una altra anlisi ms precisa ha suggerit que les estrelles ms comunes, que sn menys brillants, no solen tenir companya i que per tant fins a dos teros de tots els sistemes estellars sn solitaris . 

La separaci entre les estrelles en un sistema binari va des de menys d'una unitat astronmica (UA, la distncia entre la Terra i el Sol) a diversos centenars. En aquest ltim cas, els efectes gravitatoris seran menyspreables sobre un planeta que orbiti a alguna de les estrelles, i la seva habitabilitat planetria no es veur desbaratada tret que l'rbita sigui molt excntrica (veure Nmesi), per exemple). No obstant aix, quan la separaci sigui significativament menor, pot ser que una rbita estable sigui impossible. Si la distncia d'un planeta a la seva estrella primria s major que un cinqu de la distncia mnima a la qual s'acosta l'altra estrella, no est garantida l'estabilitat orbital . El sol fet que es puguin formar planetes en sistemes binaris no s gens clar, ats que les forces gravitatries podrien interferir amb la formaci de planetes. El treball teric de Alan Boss en el Institut Carnegie ha demostrat que es poden formar gegants gasosos al voltant de sistemes binaris de la mateixa manera que ho fan amb les estrelles solitries . 

Un estudi d'Alfa Centauri, el sistema estellar ms proper al Sol, suggereix que no cal descartar als sistemes binaris de la recerca de planetes habitables. Centauri A i B estan separades per 11 UA en el seu acostament mxim (23 UA de mitjana), i ambdues poden tenir zones habitables estables. Un estudi de l'estabilitat orbital a llarg termini de planetes simulats en aquest sistema demostra que els planetes situats aproximadament a tres UA de qualsevol de les estrelles pot romandre estable (s a dir, el semieix major es desvia menys d'un 5 per cent). Una estimaci conservadora de la ZH de Centauri A la situa a 1,2 o 1,3 UA i la de Centauri B a 0,73 o 0,74   b endinsades en la regi estable en ambds casos . 

 Sistemes amb nana roja . 

 

Determinar l'habitabilitat d'una nana vermella pot ajudar a determinar el comuna que s la vida en l'univers, ja que les nanes vermelles constituxen entre el 70 i el 90 per cent de totes les estrelles de la galxia. Probablement les nanes marrons sn ms nombroses que les nanes vermelles. No obstant aix, no se solen classificar com estrelles, i mai podrien sustentar vida tal com s coneguda, ja que la poca calor que emeten desapareix rpidament. 

Durant molts anys, els astrnoms han descartat a les nanes vermelles com una potencial morada per a la vida. La seva petita grandria (des de 0,1 a 0,6 masses solars) significa que les seves reaccions nuclears es produxen a un ritme excepcionalment lent, i emeten molt poca llum (des d'un 3% a un 0,01% de la qual produx el Sol). Qualsevol planeta que orbiti al voltant d'una nana vermella hauria d'estar molt prop de la seva estrella per a arribar a una temperatura de superfcie similar a la de la Terra; des de 0,3 UA (just en l'interior de l'rbita de Mercuri) per a una estrella com Lacaille 8760 fins a 0,032 UA per a una estrella com Prxima Centauri (un mn aix tindria un any de 6,3 dies). A aquestes distncies, la gravetat de l'estrella provocaria un acoblament de marea. La cara dirna del planeta apuntaria eternament cap a l'estrella, mentre que la cara nocturna sempre apuntaria en direcci contrria. L'nica manera que la potencial vida pogus evitar l'infern o la congelaci seria que el planeta tingus una atmosfera el bastant gruixuda per a transferir la calor de l'estrella des de la cara dirna a la nocturna. Durant molt temps es va assumir que una atmosfera tan gruixuda evitaria que la llum solar arribs a la superfcie, impedint la fotosntesi. 

Aquest pessimisme s'ha suavitzat amb la investigaci. Els estudis de Robert Harbele i Manoj Joshi, del Estimis Research Center de la NASA, a Califrnia, han demostrat que l'atmosfera d'un planeta (suposant que estigus composta dels gasos d'efecte hivernacle CO2 i H2O) necessitaria tenir noms 100 mb, el 10% de l'atmosfera de la Terra, perqu la calor es transfereixi efectivament fins a la cara nocturna . Aix est b dintre dels nivells requerits per a la fotosntesi, encara que l'aigua seguiria estant congelada en la cara nocturna per a alguns dels seus models. Martin Heath, del Greenwich Community College, ha demostrat que tamb l'aigua del mar podria circular sense congelar-se si les conques dels oceans fossin el bastant profundes per a permetre el flux lliure per sota de la capa de gel de la cara nocturna. Investigacions posteriors  incloent un estudi de la quantitat de radiaci fotosintticament activa  suggereixen que els planetes acoblats orbitalment en els sistemes amb nana vermella serien habitables almenys per a les plantes superiors . 
L'inconvenient de l'acoblament de marea pot desaparixer si es considera la possibilitat que el planeta tingui un satllit o vam considerar al propi satllit com candidat a l'habitabilitat. 

Si s'estudia l'habitabilitat en el planeta, el satllit podria haver produt l'acoblament de la rotaci del planeta amb el seu propi moviment al voltant del mateix, evitant que el planeta mostri sempre la mateixa cara a l'estrella. En el Sistema Solar es troba un exemple en Plut, que gira sobre si mateix en el mateix perode (6'4 dies) que triga el seu satllit Caront a completar una revoluci. ;

Si s'estudia l'habitabilitat del satllit, es troba que la major part dels satllits del Sistema Solar (inclosa la Lluna) giren mostrant sempre la mateixa cara al planeta i alguns d'ells ho fan en perodes que sn aptes per a l'habitabilitat. No obstant aix, cap satllit del Sistema Solar s suficientment gran com per a considerar-se habitable. ;

No obstant aix, la grandria no s l'nic factor que pot fer a una nana vermella incompatible amb la vida. En un planeta que orbita a una nana roja, la fotosntesi seria impossible en la cara nocturna, ja que mai veuria el sol. En la cara dirna, com el sol mai sortiria ni es posaria, les zones sota l'ombra d'una muntanya romandrien aix per a sempre. La fotosntesi coneguda seria complicada pel fet que una nana vermella produeix la major part de la seva radiaci en el infraroig, i en la Terra aquest procs depn de la llum visible. Hi ha diversos aspectes positius en aquest escenari. Per exemple, molts ecosistemes terrestres depenen de la quimiosntesi en lloc de la fotosntesi, una mica que seria possible en un sistema amb nana vermella. Una posici esttica del sol elimina la necessitat que les plantes dirigeixin les seves fulles cap a ell, s'hagin d'ocupar dels canvis en el patr de sol/ombra, o hagin de canviar durant la nit de la fotosntesi a l'energia emmagatzemada. En absncia d'un cicle dia-nit, incloent la llum feble del mat i la tarda, haur molta ms energia disponible a un cert nivell de radiaci. 

Les nanes marrons sn molt ms variables i violentes que els seus cosins majors, ms estables. Sovint estan cobertes de taques solars que poden atenuar la seva llum fins a un 40% durant mesos seguits, mentre que altres vegades emeten flamarades gegants que poden duplicar la seva lluentor en qesti de minuts . Aquesta variaci seria molt nociva per a la vida, encara que tamb podria estimular l'evoluci augmentant els ritmes de mutaci i canviant rpidament les condicions climtiques. 

No obstant aix, les nanes vermelles tenen un gran avantatge sobre les altres estrelles en termes d'habitabilitat per a la vida: viuen molt temps. La humanitat va trigar 4.500 milions d'anys a aparixer sobre la Terra, i la vida tal com es coneix tindr condicions adequades durant uns 500 milions d'anys ms . Les nanes vermelles, en canvi, poden viure durant bilions d'anys, perqu les seves reaccions nuclears sn molt ms lentes que les de les estrelles majors, el que significa que la vida podria tenir ms temps per a evolucionar i sobreviure. s ms, encara que la probabilitat de trobar un planeta en la zona habitable d'una nana vermella concreta s petita, la quantitat total de zona habitable al voltant de totes les nanes vermelles juntes s igual a la quantitat total que hi ha al voltant d'estrelles semblants al Sol, donada la seva ubiqitat .

 Altres consideracions . 
 "Bons Jpiters" . 

Els "bons jpiters" sn planetes gasosos gegants, com Jpiter, que orbiten al voltant de les seves estrelles en rbites circulars prou allunyades de la ZH perqu no la pertorbin per prou a prop per a "protegir" de dues maneres als planetes terrestres amb rbites ms properes. Primer, ajuden a estabilitzar les rbites, i per tant els climes, dels planetes interiors. Segon, mantenen al sistema solar intern relativament lliure d'estels i asteroides que podrien provocar impactes devastadors . Jpiter orbita al Sol a unes cinc vegades la distncia de la Terra al Sol. Aquesta s aproximadament la distncia a la qual hem d'esperar trobar bons jpiters en altres llocs. El rol de "porter" que t Jpiter va quedar illustrat d'una manera espectacular en 1994, quan el cometa Shoemaker-Levy 9 va impactar en el gegant; si la gravetat joviana no hagus capturat el cometa, podria haver entrat en el sistema solar interior. 

En els inicis de la histria del Sistema Solar, Jpiter va jugar un paper una miqueta contrari: va augmentar l'excentricitat de l'rbita del cintur d'asteroides i va permetre a molts objectes creuar l'rbita de la Terra i proporcionar al planeta compostos importants. Abans que la Terra arribs a la meitat de la seva massa actual, cossos gelats de la regi de Jpiter i Saturn i petits cossos del cintur d'asteroides primordial van proporcionar aigua a la Terra per la dispersi gravitatria de Jpiter i, en menor mesura, de Saturn . Aix, mentre que avui els gegants gasosos sn amables protectors, abans van ser subministradors de material crtic per a l'habitabilitat. 

En contrast, els cossos de la grandria de Jpiter que orbiten massa prop de la zona habitable per no dintre d'ella (com en 47 Ursae Majoris), o tingui una rbita molt ellptica que creui la zona habitable (com en 16 Cygni B), faran molt difcil l'existncia d'un planeta terrestre en el sistema. Vegi's l'explicaci d'una zona habitable estable de dalt. 
 El venatge galctic . 

Els cientfics tamb han considerat la possibilitat que certes zones de les galxies (zones habitables galctiques) siguin ms adequades per a la vida que unes altres; el sistema solar en el qual vivim, en el Bra d'Ori, a la vora de la galxia Via Lctia, es considera que est en un punt favorable per a la vida : 

No est en un cmul globular, on la densitat de les estrelles s hostil per a la vida, donada l'excessiva radiaci i pertorbacions gravitatries. A ms, els cmuls globulars estan composts principalment d'estrelles velles, probablement amb pocs metalls. ;

No est prop d'una font activa de raigs gamma. ;

No est prop del nucli galctic, on de nou la densitat estellar augmenta la quantitat de radiaci ionizant (per exemple, dels magnetars i les supernovas). Tamb es creu que existeix un forat negre supermassiu en el centre de la galxia, que pot resultar perills per a qualsevol cos proper. ;

L'rbita circular del Sol al voltant del centre galctic ho mantenen fora dels braos espirals, on de nou les intenses radiacions i gravetat podrien ser incompatibles amb la vida . ;

Per tant, el que necessita un sistema apte per a la vida s una relativa solitud. Si el Sol estigus immers en una muni de sistemes, la probabilitat d'estar fatalment prop d'una font de radiaci perillosa augmentaria significativament. s ms, els vens propers podrien alterar l'estabilitat de diversos cossos orbitals com els objectes de la nvol d'Oort i el Cintur de Kuiper, que podrien causar una catstrofe si s'endinsen en el sistema solar intern. 

Encara que una muni estellar resulta desaventatjosa per a l'habitabilitat, tamb ho s l'allament extrem. Una estrella tan rica en metalls com el Sol no s'hauria format en les regions ms exteriors de la Via Lctia, donada la disminuci en l'abundncia relativa de metalls i l'absncia general de formaci d'estrelles. Per tant, una situaci "suburbana", com la qual gaudeix el nostre Sistema Solar, s preferible al centre de la galxia o a les zones ms allunyades .

 Impacte de la vida en l'habitabilitat . 

Un afegit interessant als factors que fomenten l'emergncia de la vida s la noci que la prpia vida, una vegada formada, es converteix en un factor d'habitabilitat per dret propi. Un exemple important en la Terra va ser la producci d'oxigen a crrec dels antics cianobacteris, i desprs de les plantes fotosinttiques, donant com resultat un canvi radical en la composici de l'atmosfera terrestre. Aquest oxigen resultaria ser fonamental per a la respiraci de les espcies animals posteriors. 

Aquesta interacci entre la vida i l'habitabilitat posterior s'ha estudiat de diverses maneres. La hiptesi Gaia, un tipus de model cientfic de la geobiosfera fundada per Sir James Lovelock en 1975, afirma que la vida com un tot fomenta i sost unes condicions adequades per a ella mateixa, ajudant a crear un entorn planetari apte per a la seva continutat; en la seva versi ms dramtica, la hiptesi Gaia suggereix que els sistemes planetaris es comporten com un tipus d'organisme. Les formes de vida ms reeixides canvien la composici de l'aire, l'aigua i el sl de manera que asseguren la continutat de la seva existncia una extensi controvertida de les lleis acceptades de la ecologia. 

La conseqncia que la biota reveli una previsi coordinada s qestionada com a acientfica i no falsable. No obstant aix, molts investigadors del corrent dominant han arribat a conclusions semblants sense acceptar necessriament la teleologia de Lovelock. David Grinspoon ha suggerit una "hiptesi dels mons vivents", per la qual la nostra comprensi del que constitux l'habitabilitat no es pot separar de la vida ja existent en un planeta. A ms, els planetes que estan geolgica i meteorolgicament vius tenen molta ms probabilitat d'estar biolgicament vius, i "un planeta i la seva vida coevolucionarn ". 

En el seu llibre "El planeta privilegiat", publicat en 2004, Guillermo Gonzlez i Jay Richards estudien la possible relaci entre l'habitabilitat d'un planeta i la seva adequaci per a observar la resta de l'univers. Aquesta idea d'una posici "privilegiada" per a la vida de la Terra est qestionada per les seves implicacions filosfiques, especialment la violaci del principi copernic.

 Vegeu tamb . 

Astrobiologia ;
Astrofsica ;
Definici de planeta ;
Equaci de Drake ;
Vida extraterrestre ;
Paradoxa de Fermi ;
Origen de la vida ;
Sistema Solar ;
Terraformaci ;
Zona habitable ;
 Notes . 

 

 Aquest article s una anlisi raonada de l'habitabilitat planetria des del punt de vista de la cincia fsica contempornia. Per a una explicaci de la probabilitat de la vida extraterrestre, veure la equaci de Drake i la paradoxa de Fermi. 

 Sembla que la vida va emergir en la terra uns 500 milions d'anys desprs de la formaci del planeta. Les estrelles de tipus "A" (que viuen entre 600 i 1200 milions d'anys) i una petita part de les estrelles de classe "B" (que viuen entre 10 i 600 milions d'anys) entren dintre d'aquesta finestra. Almenys tericament, la vida podria emergir en aquests sistemes, per gaireb amb total seguretat no arribaria a un nivell sofisticat donats aquests perodes de temps i el fet que els augments de lluminositat ocorrerien molt rpid. La vida en estrelles de tipus "O" s excepcionalment improbable, ja que viuen menys de deu milions d'anys. 

 El fet que Europa, i en menor grau Tit (respectivament, 3,5 i 8 unitats astronmiques fora de la zona habitable del Sol), estiguin considerades possibilitats principals de vida extraterrestre subratlla la naturalesa problemtica del criteri de la ZH. En descripcions secundries i terciries de l'habitabilitat se sol afirmar que els planetes habitables han de estar dintre de la ZH aix est per demostrar. 

 En Evolving the Alien, Jack Cohen i Ian Stewart avaluen escenaris plausibles en els quals es podria formar vida en els nvols superiors dels planetes jovians. Carl Sagan va suggerir que els nvols de Venus podrien albergar vida. 

 Curiosament, existeix un "salt de masses" en el nostre sistema solar entre la Terra i els dos gegants gasosos petits, Ur i Nept, ambds amb unes 14 masses terrestres. Probablement aix sigui una coincidncia, ja que no existeixen barreres geofsiques per a la formaci de cossos intermedis (vegeu per exemple OGLE-2005-BLG-390Lb) i hem d'esperar trobar planetes per la galxia d'entre dues i dotze masses terrestres. D'altra banda, si el sistema estellar s favorable, un planeta aix seria un gran candidat per a la vida, ja que seria el bastant gran per a tenir dinmica interna i retenir una atmosfera durant milers de milions d'anys, per no tan gran que acreixi una coberta gasosa que limiti les possibilitats de formaci de vida. 

 Est sorgint un consens sobre que pot ser que els microorganismes unicellulars siguin de fet comuns en l'univers, especialment sabent que els extremfils de la Terra floreixen en ambients que abans es consideraven hostils per a la vida. L'ocurrncia potencial de la vida pluricellular complexa segueix sent molt ms controvertida. En el seu treball Rare Earth: Why Complex Life Is Uncommon in the Universe, Peter Ward i Donald Brownlee afirmen que la vida microbiana est molt estesa mentre que la vida complexa s molt rara i potser nica en la Terra. El coneixement actual de la histria de la Terra dna suport parcialment aquesta teoria: es creu que els organismes pluricellulars van sorgir en la explosi cmbrica, fa uns 600 milions d'anys, ms de 3000 milions d'anys desprs que la vida aparegus. Que la vida terrestre romangus unicellular durant tant temps indica que el pas decisiu cap als organismes complexos no ha de donar-se necessriament. 

 D'acord amb la teoria predominant, la formaci de la Lluna va comenar quan un cos de la grandria de Mart va copejar a la Terra amb un xoc inclinat en la fase final de la seva formaci, i el material ejectat es va aglomerar i va entrar en rbita (vegi's hiptesi del gran impacte). En Rare Earth, Ward i Brownlee fan mfasi que aquests impactes deuen ser rars, reduint la probabilitat dels sistemes Terra-Lluna i per tant la probabilitat d'altres planetes habitables. No obstant aix, hi ha altres processos de formaci de llunes, i l'afirmaci que diu que un planeta pot ser habitable en absncia d'una lluna no est refutada. 
 
 Referncies .
 Primries .


 Turnbull, Margaret C., and Jill C. Tarter. "Target selection for SETI: A catalog of nearby habitable stellar systems," The Astrophysical Journal Supplement Series, 145: 181-198, mar de 2003. (Enlla). Definici dels criteris d'habitabilitat   Font bsica d'aquest article.

 Kasting, J.F., D.C.B. Whittet, and W.R. Sheldon. "Ultraviolet radiation from F and K stars and implications for planetary habitability," Origins of Life, 27, 413-420, agost de 1997. (Enlla abstract en lnia). Radiaci considerada per tipus espectrals.

 Kasting, J.F., D.P. Whitmore, R.T. Reynolds. "Habitable Zones Around Main Sequence Stars," Icarus 101, 108-128, 1993. (Enlla). Vista detallada d'estimacions de zones habitables.

 Williams, Darren M., James F. Kasting, and Richard A. Wade. "Habitable moons around extrasolar giant planets," Nature, 385, 234-236, gener de 1997. (enlla resum en lnia). Habitabilitat de satllits de planetes gegants extra-solars. 

 Santos, Nuno C., Garik Israelian and Michel Mayor. "Confirming the Metal-Rich Nature of Stars with Giant Planets," Proceedings of 12th Cambridge Workshop on Cool Stars, Stellar Systems, and The Sun, University of Colorado, 2003. (Enlla). Metallicitat a planetes extra-solars.

 Laskar, J., F. Joutel and P. Robutel. "Stabilization of the earth's obliquity by the moon," Nature, 361, 615-617, juliol de 1993. (Enlla resum en lnia). Necessitat de la Lluna en l'obliqitat de la Terra.

 Wiegert, Paul A., and Matt J. Holman. "The stability of planets in the Alpha Centauri system," The Astronomical Journal vol. 113, no. 4, abril de 1997 (Enlla). rbites potencialment estables i zones habitables al voltant d'Alpha Centauri A i B.

 Joshi, M.M., R. M. Haberle, and R. T. Reynolds. "Simulations of the Atmospheres of Synchronously Rotating Terrestrial
Planets Orbiting M Dwarfs: Conditions for Atmospheric Collapse and
the Implications for Habitability," Icarus, 129, 450 465, 1997 (Enlla). Anlisis i ellaboraci de models de pressi atmsferica per a planetes en sistemes de nanes roges.

 Heath, Martin J., Laurance R. Doyle, Manoj M. Joshi, and Robert M.
Haberle. "Habitability of Planets Around Red Dwarf Stars,"
Origins of Life and Evolution of the Biosphere, vol. 29, no. 4, 405-424, 1999 (Enlla). Cicle de l'aigua, radiaci fotosinttica i l'efecte de les erupcions solars en planetes de sistemes de nanes roges.

 Lunine, Jonathon I. "The occurrence of Jovian planets and the habitability
of planetary systems," Proceedings of the National Academy of Science vol. 98, no. 3, 809-814, 20 de gener de 2001 (Enlla). El paper de Jpiter com a subministrador de material crtic per a l'habitabilitat de la Terra primitiva.


 Secundries .


 Star Tables, California State University, Los Angeles

 The Little Ice Age, University of Washington

 18 Scorpii, www.solstation.com

 "Could there be life in the outer solar system?" Videoconferncies vocacionals per a les escoles

 Una entrevista amb el Dr. Darren Williams, www.ibiblio.org

 Ward, Peter and Donald Brownlee. Rare Earth: Why Complex Life is Uncommon in the Universe, pp. 191-220, Springer, 2000

 The Heat History of the Earth, James Madison University, Geology

 Magnetic Field of the Earth, Georgia State University

 Rare Earth, pp. 122-123

 Bortman, Henry. Elusive Earths, Astrobiology Magazine, 22 de juny de 2005

 "Planetary Tilt Not A Spoiler For Habitation", publicacin de Penn State, 25 d'agost de 2003

 Elements, biological abundance David Darling Encyclopedia of Astrobiology, Astronomy and Spaceflight

 "How did chemisty and oceans produce this?", Electronic Universe Project, University of Oregon

 "How did the Earth Get to Look Like This?", Electronic Universe Project, University of Oregon

 Most Milky Way Stars Are Single, nota de premsa del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, 30 de gener de 2006

 Stars and Habitable Planets, www.solstation.com

 Planetary Systems can form around Binary Stars, Carnegie Institute release, 15 de gener de 2006

 Habitable zones of stars, Universitat de Califrnia

 Red, Willing and Able, www.kencroswell.com, publicat a New Scientist 27 de gener de 2001

 "'The end of the world' has already begun", publicaci de la Universitat de Washington, 13 de gener de 2003

 "M Dwarfs: The Search for Life is On," Interview with Todd Henry, Astrobiology Magazine, 29 d'agost de 2005

 Bortman, Henry. "Coming Soon: 'Good' Jupiters", Astrobiology Magazine, 29 de setembre de 2004

 Mullen, Leslie. Galactic Habitable Zones, Astrobiology Magazine, 28 de maig de 2001

 Rare Earth, pp. 26-29

 Dorminey, Bruce. "Dark Threat." Astronomy juliol de 2005: pp. 40-45

 The Living Worlds Hypothesis, Astrobiology Magazine, 22 de setembre de 2005


 Bibliografa .
Cohen, Jack and Ian Stewart. Evolving the Alien: The Science of Extraterrestrial Life, Ebury Press, 2002. ISBN 0-091-87927-2;
Dole, Stephen H. Habitable Planets for Man, American Elsevier Pub. Co, 1970. ISBN 0444000925;
Fogg, Martyn J., ed. "Terraforming" (entire special issue) Journal of the British Interplanetary Society, Abril 1991;
Fogg, Martyn J. Terraforming: Engineering Planetary Environments, SAE International, 1995. ISBN 1560916095;
Gonzalez, Guillermo and Richards, Jay W. The Privileged Planet, Regnery, 2004. ISBN 0895260654;
Gonzlez, Guillermo; Richards, Jay Wesley. El planeta privilegiado: cmo nuestro lugar en el cosmos est diseado para el descubrimiento, Ediciones Palabra, 2006, ISBN 978-84-8239-989-8;
Grinspoon, David. Lonely Planets: The Natural Philosophy of Alien Life, HarperCollins, 2004.
Lovelock, James. Gaia: A New Look at Life on Earth. ISBN 0192862189;
Schmidt, Stanley and Robert Zubrin, eds. Islands in the Sky, Wiley, 1996. ISBN 0-471-13561-5;
Ward, Peter and Donald Brownlee. Rare Earth: Why Complex Life is Uncommon in the Universe, Springer, 2000. ISBN 0387987010;

 Enllaos externs .
Artcles d'investigaci d'Alan Boss;
Enciclopdia de David Darling;
Astrobiologia de inters general;
Artcles d'investigaci de James Kasting;
Fitxers sobre HabCat de Margaret Turnbull;
Sol Station;
Pgines d'informaci sobre la terraformaci de Martyn J. Fogg;
El Observador, 24/04/2007: Descubreixen primer planeta habitable fora del sistema solar;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248401" title="Rac del Frare (Sant Mateu)" nonfiltered="1252" processed="1249" dbindex="96401">

El Rac del Frare s un Paratge Natural Municipal del municipi de Sant Mateu (Baix Maestrat). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 25 de maig de 2007.

 Paisatge .
Des del punt de vista paisatgstic el paratge presenta un alt valor tant en l mbit local com en l autonmic. nicament es distingeix una unitat de paisatge en qu els cingles, la complexa topografia i la vegetaci conformen un agrest escenari de gran atractiu per al visitant. Podem trobar bells racons, com el Rac del Frare que se situa en la capalera d un xicotet barranc tancat i jalonat per grans afonaments de roca calcria.

 Aspectes geolgics .
Des del punt de vista geolgic la zona d estudi pertany al Sistema Ibric nord-oriental i ms concretament a l mbit tabular del Maestrat. Aix, es distingeix per la seua estructura tabular, amb mplies ondulacions per plegaments de gran radi que originen, com a relleu caracterstic, la presncia de moles, disposades horitzontalment. En l mbit del paratge dominen els afloraments de materials del jurssic i cretaci.

 Flora i fauna .
El paratge presenta un elevat valor ecolgic, tant a nivell florstic com faunstic. Pel que fa a les comunitats vegetals mereix destacar el predomini de matoll obert format principalment per savines i ginebres, encara que abunden tamb el coscoll i altres espcies tpiques del matoll esclerofille mediterrani. Pel que fa a la fauna, en el paratge i el seu entorn s han identificat gran quantitat d espcies, de les quals 13 estan incloses en el Catleg valenci de fauna amenaada, 12 en la categoria de protegides i 1 en la categoria de vulnerables.

 Presncia humana .
Un altre aspecte destacable del paratge s el seu s pblic, realitzat a travs de la senda PRV-214 i les seues variants, que en l interior del paratge discorren pels barrancs de la Ratlla, la Rambleta i el barranc del Salt, cobrint una part important de la seua superfcie.

 Enllaos interns .
 Sant Mateu;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .

 Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248402" title="Llista d'estats sobirans del 1951" nonfiltered="1253" processed="1250" dbindex="96402">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
   Regne Haiximita de Jordnia;

L.
 Laos - Regne de Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Regne Unit de Lbia (des del 24 de desembre);
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Domini del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Tibet (fins el 23 de maig);
   Territori Lliure de Trieste;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
 Vietnam del Sud   Estat del Vietnam;
X.
   Repblica de Xile;
;
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248407" title="Associaci de la Premsa Forana de Mallorca" nonfiltered="1254" processed="1251" dbindex="96403">
Associaci de la Premsa Forana de Mallorca (APFM) s una entitat fundada el 1978 que aglutina 46 publicacions d'arreu de l'illa i que vetlla pels seus interessos i la seva promoci. 
El 1987 va rebre el Premi Francesc de Borja Moll dins dels Premis 31 de desembre atorgat per l'Obra Cultural Balear i que premia una entitat que s'hagi destacat a les Illes Balears per la seva dedicaci a la normalitzaci de la llengua, la cultura o la identitat nacional.

 Membres .
En l'actualitat 46 publicacions d arreu de l'illa de Mallorca formen part de l APFM, de les quals set sn de periodicitat setmanal, quatre sn quinzenaris, 22 d elles sn mensuals, 7 bimestrals i 6 trimestrals. Tot aquest moviment, sustentat per ms de 1.100 persones, representa un volum anual d'unes 30.000 pgines de continguts, repartides en 780 edicions. El tiratge global relatiu d'aquestes publicacions - considerant-hi un sol nmero de cada publicaci- s de 52.000 exemplars. 

 Presidents .
 Santiago Corts;
 Biel Massot;
 Carles Costa i Salom;
 Miquel Company ;
 Gabriel Merc;

 Enllaos externs .
 Web de l'APFM;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248412" title="Gallina menorquina" nonfiltered="1255" processed="1252" dbindex="96404">
La gallina menorquina es va originar a partir de les gallines negres tpiques de Menorca. Van ser portades a Anglaterra el segle XVIII, on es va seleccionar i millorar la raa. 

Actualment la crien noms alguns avicultors aficionats.

Descripci.

T el plomatge negre verds.

La seua principal caracterstica s la presncia d'unes carncules blanques, molt grosses i un aspecte molt vertical amb la cua una mica caiguda.

La cresta i la cara sn d'un viu vermell.

El bec, els tarsos i els dits, de color negre.

Els mascles pesen de 3,5 a 4 quilos i les femelles uns 3 quilos.

s que se'n fa.

L'aptitud principal d'aquesta raa s l'ornamental (sempre apareix en concursos i exposicions).

No s un ocell gaire productiu pel que fa al nombre d'ous (uns 100 o 120 l'any). 

La seua carn s blanca i de menys qualitat.

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo i Lope, Slvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Prtic, collecci Conixer la natura, nm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 136.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta raa de gallina. ;
 Web de l'associaci "Gallina Menorca". ;
 Article periodstic sobre la gallina menorquina. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248416" title="Ramon Rossell i Vaquer" nonfiltered="1256" processed="1253" dbindex="96405">
Ramon Rossell i Vaquer (Felanitx, 1944) s un historiador mallorqu. Estudi cursos al Seminari de Mallorca, on adquir una bona formaci humanstica. s historiador de forma autodidacta. S'ha especialitzat en l'estudi de l'poca medieval a Mallorca, sobre la qual ha publicat nombroses monografies, totes farcides d'abundosa documentaci que ha recercat als Arxius de Mallorca i de la Pennsula. La seva producci arriba a 500 ttols dels temes ms diversos: medicina medieval, msica, Inquisici, jueus i conversos, sexualitat i vida quotidiana en general. S'ha dedicat especialment a recollir i fer conixer el corpus documental medieval ms important i extens que coneixem de la part forana de Mallorca. EL 2007 va rebre el Premi 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear.

 Obres .
 Histria de Manacor: (segle XIV) (1978);
 Notes histriques de Calvi: segles XIII-XVI (1987);
 Els jueus dins la societat menorquina del segle XIV (1990);
 Histria de Banyalbufar: segles XIII-XVI (1995);
 Histria d'Esporles: segles XIII-XVI (1997);
 Inca en la histria (1229-1349) (1998);
 Histria de Valldemossa (1230-1516) (1999);
 Procs contra Pon Hug, comte d'Empries per pecat de sodomia (2003);
 El Barroc a Pollena (2001);
 Aportaci a la histria de Pollena. El segle XIII.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248427" title="Collegi Pblic Gabriel Alzamora" nonfiltered="1257" processed="1254" dbindex="96406">
Collegi Pblic Gabriel Alzamora s una escola pblica de primria i secundria obligatria del barri de la Gerreria de Palma (Mallorca). El 2007 va rebre el Premi Emili Darder dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear per ser la primera escola graduada pblica de Mallorca i, per la seva tasca destacada en la implementaci de la llengua catalana com a llengua de relaci i d ensenyament en una de les zones de Palma amb ms gran diversitat lingstica.

 Enllaos externs .
 Web del CP Gabriel Alzamora;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248439" title="Soca de Mots" nonfiltered="1258" processed="1255" dbindex="96407">
Soca de Mots s una associaci que aplega la major part de glossadors menorquins com Miquel Ametller, Pilar Pons, Toni Rotger, Esteve Barcel, Moiss Coll, Joan Fortuny, Jaume Llambies i Alfonso de la Llana, i que organitza trobades de glossadors d'arreu dels Pasos Catalans. El 2007 va rebre el Premi Bartomeu Oliver dels Premis 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear per la seva bona feina en la revitalitzaci del glossat menorqu i per haver conservat i fomentat el glossat a l illa de Menorca i haver-lo difs entre la poblaci jove.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248447" title="Ovella roja mallorquina" nonfiltered="1259" processed="1256" dbindex="96408">
L'ovella roja mallorquina procedeix de l'encreuament de races europees amb africanes.

Descripci.
T la cua ampla i grossa i la pell s de color vermells. Les banyes tenen forma d'espiral en els moltons (les ovelles no en tenen).

La llana s blanca amb pls vermells distributs per tot el cos i sense cobrir el cap, el coll, les extremitats i la panxa.

s.
La producci d'aquesta ovella est orientada vers la carn. La carn de xai d'aquesta raa es consumeix de moltes maneres: fregida, al forn, a la brasa, etc. s un dels menjars ms populars i coneguts a Mallorca.

Estat actual de protecci.
s una raa molt escassa que tendeix a desaparixer encara que es prenguin mesures de protecci.

Bibliografia.
 Llorente, Gustavo i Lope, Slvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Prtic, collecci Conixer la natura, nm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 172.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquesta raa d'ovella. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248450" title="Formentera. En les teves mans" nonfiltered="1260" processed="1257" dbindex="96409">
Formentera. En les teves mans s una obra documental elaborat pel Grup d'Ornitologia Balear d'Eivissa i Formentera coordinat per Mari Mar. Fixa i transmet a travs de les seves imatges la bellesa extraordinria de Formentera i ofereix abundant informaci i motius de reflexi sobre el futur als formenterers i formentereres. El 2007 va rebre el Premi 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear 

 Enllaos externs .
 Formentera en les teves mans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248452" title="Josep Maria Ribelles i Llobat" nonfiltered="1261" processed="1258" dbindex="96410">
Josep Maria Ribelles i Llobat (Puol, 22 d'abril de 1932 - 18 de mar de 1997) va ser un poeta valenci.



Va estudiar cant i art dramtic al Conservatori Superior de Msica de Valncia. Posteriorment estudi Filosofia pura a la Universitat de Valncia, obtenint-ne la llicenciatura l'any 1975.

Durant la dcada dels setanta del segle passat aparegueren poemes seus  en antologies i revistes de l'Estat Espanyol, aix com de l'mbit lingstic castell, com ara Antologa de poetas valencianos. Fablas (les Palmes de Gran Canria, desembre del 1972), amb prleg de Jos Olivio Jimnez; Antologa de poetas valencianos 1939-73, d'Alfonso Lpez Gradol; Un siglo de poesa en Valencia, Ricardo Bellveser (Prometeo, Valncia, 1975). Poemes seus apareixen en La Nacin (Buenos Aires), La ventana (Puerto Rico), Alaluz (USA), Yeldo (Valladolid), Poesa Hispnica (Madrid), Estafeta Literaria (Madrid) i Vrtice (Valncia).

Va escriure poesia tant en castell com en catal, publicant el seu primer poemari, Penumbra del cuerpo que ilumina, l'any 1972.

El 1991  publica el seu primer llibre en valenci, La mort als llavis, al qual seguiran Senso i els pstums Kenosi i El rei de la vida, editats el 1998.

Durant l'any 1994 va enllestir per a la seua publicaci la seua obra completa, ordenada no cronolgicament sin amb el propsit de fer palesa una intenci de conjunt potic. Gran part de la seua obra ha estat publicada pstumament. L'Ajuntament de Puol va dedicar a la seua memria un parc pblic.

 Obres .
 1991 La mort als llavis, ISBN 978-84-87734-00-7;
 1998 Kenosi, ISBN 978-84-86970-90-1;
 1998 El Rei de la vida, ISBN 978-84-86970-87-1;
 1995 Senso, ISBN 978-84-86970-22-2;
 2002 Poesias completas, ISBN 978-84-89278-89-9;
 2002 Obra completa IV, ISBN 978-84-95620-51-4;
 2003 Obra completa V, ISBN 978-84-96154-83-4;
 2005 Obra completa VI, ISBN 978-84-9795-175-3;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248456" title="Obodes" nonfiltered="1262" processed="1259" dbindex="96411">


Nom de tres reis dels nabateus, variant llatina del nom Obeidah o Ubaidah:

Ubaidah I (Obodes I)  95-87 aC;
Ubaidah II (Obodes II)  62-vers 50 aC;
Ubaidah III (Obodes III)  28-9 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248458" title="Cimabue" nonfiltered="1263" processed="1260" dbindex="96412">


Cenni di Pepo (Giovanni) Cimabue (c. 1240   c. 1302), tamb conegut com a Bencivieni di Pepo o Benvenuto di Giuseppe, fou un pintor itali i creador de mosaics florent. Fou el mentor de Giotto, que revolucion la pintura italiana. Se'l considera l'ltim gran pintor de la tradici bizantina. L'art d'aquest perode inclou escenes i formes que apareixen de manera relativament plana i molt estilitzada. Cimabue fou un pioner del canvi vers el naturalisme, i les seves figures tenien proporcions i ombres ms realistes.

Biografia.
A causa dels pocs documents relatius a ell que han sobreviscut el pas del temps, no es coneix gaire cosa sobre la vida de Cimabue. Nasqu a Florncia. La seva carrera fou descrita a Le Vite, de Giorgio Vasari, considerat per molts com el primer llibre d'histria de l'art, tot i que fou acabat dos segles desprs de la mort de Cimabue. Tot i que s un dels pocs documents primerencs que tenim d'ell, no se'n coneix la precisi. Vasari escrigu que, durant la seva joventut, Cimabue "no estudiava les lletres, sin que es passava tota l'estona cobrint el paper i els llibres amb dibuixos de persones, cavalls, cases i altres coses que s'empescava". Tanmateix, aquest tipus d'ancdotes sobre la devoci a l'art preco sn comunes en les biografies dels artistes dels segles XVI i XVII. Se'l menciona al Purgatori de Dante. 

Mor a Pisa.

Obres.
Considerant els encrrecs que rebia, sembla que Cimabue era un artista reconegut en el seu temps. Mentre treballava a Florncia, Duccio era l'artista principal, i possiblement el seu rival, a Siena. Cimabue reb un encrrec de dos frescs de grans dimensions per la Baslica de San Francesc d'Asss. Es troben als murs dels transseptes: sn un Crucifixi i un Davallament de la Creu. Desafortunadament, actualment aquestes obres no sn ms que ombres del que foren originalment. Durant l'ocupaci de l'edifici per tropes franceses invasores, es cal foc a la palla, i l'incendi malmet seriosament els frescs. La pintura blanca estava composta en part d'argent, que s'oxid i torn negre, fent que les cares i la majoria de la roba de les figures queds en negatiu.

Una altra obra, per desgrcia malmesa, s el gran Crucifix de la Baslica de Santa Croce a Florncia. s l'obra d'art ms important que es perd durant les inundacions de Florncia el 1966. Gran part de la pintura del cos i de la cara qued esborrada.

Entre les poques obres que queden de Cimabue hi ha la Madonna di Santa Trinita, que abans es trobava a l'esglsia de Santa Trinita i ara est a la Galleria degli Uffizi.

A l'Esglsia Inferior de Sant Francesc a Asss hi ha un fresc extremament important, que mostra la Mare de Du i Crist Nen en un tron amb ngels i Sant Francesc. Es diu que Cimabue fu aquesta obra a la seva vellesa.

Hi ha dues pintures de molta qualitat addicionals atribudes a Cimabue. La Flagellaci de Crist fou comprada per la Frick Collection de Nova York el 1950 i durant molt de temps no s'en conegu l'autoria. Per el 2000, la National Gallery de Londres adquir La Verge i el Nen entronats amb dos ngels, que tenia moltes semblances (dimensions, materials, marges vermells, marges amb incisos, etc.) amb La Flagellaci. Actualment es creu que ambdues pintures formen part d'una nica obra, un retaule dptic o trptic, i sembla bastant segur que Cimabue en fou l'autor. Han estat datades al 1280. La Verge i el Nen fou cedida a la Frick Collection durant uns quants mesos a finals del 2006, perqu ambdues obres poguessin ser vistes conjuntament.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248459" title="Obodes I" nonfiltered="1264" processed="1261" dbindex="96413">
Obodes i tamb Obedes (Obodas, Obedas) en rab Ubaidah o Obeidah, fou un rei rab dels nabateus que governava a la Gaulonitis o Gaulonitida vers el 95 aC, suposat successor del rei nabateu Aretes II.

Alexandre Janeu va envair el seu territori el 92 aC per va perdre les seves forces, aniquilades en una emboscada a les muntanyes de Gadara, i ell mateix es va escapar amb dificultat. Va governar fins el 87 aC, quan van pujar al tron Ar-Rabil I i Aretes III Filohellen (87-62 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248463" title="Obodes II" nonfiltered="1265" processed="1262" dbindex="96414">
Obodes II o Obedes (Obodas, Obedas), en rab Ubaidah o Obeidah,  fou un rei rab dels nabateus.

Fou el successor de Aretes III Filohellen al que va succeir el 62 aC a Damasc, la residncia reial. Va governar al tom d'una dotzena d'anys, fins vers el 50 aC en qu el va succeir el rei Malc o Malicchus II. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248465" title="Gambot" nonfiltered="1266" processed="1263" dbindex="96415">

El gambot (Aristaeopsis edwardsiana) s una espcie molt semblant a la gamba vermella.

Descripci.
Igual que la gamba vermella, t els tres primers parells de potes quelicerats i els maxillpedes del parell extern molt llargs amb les dues ramificacions, l'anterior tctil i l'exterior bifurcada i proveda de pls.

Es diferencia de la gamba vermella per les llargues antenes bifurcades.

Els mascles presenten tres espines al marge superior del rostre, que s llis en les femelles. 

Tots dos sexes tenen els escuts dels segments abdominals quillats i acabats en una espina amb punta molt manifesta.

El color s vermell brillant. 

Pot arribar fins als 30 cm de longitud.

s gastronmic.
s molt apreciat per no excessivament freqent en els mercats catalans, ja que s una espcie accidental al Mediterrani i molts dels exemplars posats a la venda procedeixen de l'Atlntic.

Sinnims.
Plesiopenaeus edwardsianus (J. Y. Johnson, 1868);
Penaeus edwardsianus J. Y. Johnson, 1868;
Aristeus edwardsianus (J. Y. Johnson, 1868);
Aristeus carolinus (Bate, 1888);
Aristeus splendens (Richard, 1900);

Bibliografia.
 Llorente, Gustavo i Lope, Slvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Prtic, collecci Conixer la natura, nm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 40.
 ITIS;

Enllaos externs.
 Informaci taxonmica d'aquesta espcie. ;
 Informaci i fotografies del gambot.  i ;
 Recepta de gambot al cava. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248467" title="Obodes III" nonfiltered="1267" processed="1264" dbindex="96416">
Obodes III o Obedes III (Obodas, Obedas) en rab Ubaidah o Obeidah, fou un rei dels nabateus, successor de Malc II o Malichus II vers el 28 aC. 

s esmentat per Estrab i Flavi Josep que diuen que era un home indolent que va deixar la direcci dels afers del regne a Silleu (Syllaeus). Durant el seu regnat es va produir l'expedici d'Eli Gal a Arbia (24 aC). Vers el 9 aC el va succeir Aretes IV Filopter, el sogre d'Herodes Antipes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248471" title="Obrimos" nonfiltered="1268" processed="1265" dbindex="96417">
Obrimos (), o Ombrimos () fou un retric grec, probablement d'algun lloc de l'sia. 

L'poca en qu va viure s desconeguda. Estobeu esmenta dos discursos seus, sota els noms  (Stobaeus. Florileg. vol. ii. p. 277, vol. iii. p. 487, vol. ii. p. 286).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248478" title="Juli Obseqent" nonfiltered="1269" processed="1266" dbindex="96418">
Juli Obseqent fou un escriptor rom, probablement del segle I aC.

Va escriure De Prodigiis o Prodigiorum Libellus, obra de la que resten uns fragments, amb referncies de fenmens qualificats pels romans sota la designaci general de Prodigia o Ostenta, manifestacions miraculoses del poder div entre el 190 aC i l'any 11 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248481" title="Obsidi" nonfiltered="1270" processed="1267" dbindex="96419">
Obsidi (Obsidius) fou el comandant de les tropes de cavalleria dels frentans, que van servir sota el cnsol Lev en la campanya contra Pirros de l'Epir (280 aC). Es va destacar en la batalla que es va lliurar a la riba del riu Siris on va provar de matar al rei epirota; va morir a mans dels servidors del rei. 

Se l'esmenta amb al menys tres noms diferents: Plutarc l'esmenta amb el nom d'Oplacos () i Dions d'Halicarns com a Oblacos Vulsini (). El nom Obsidi li dona Flor (Florus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248483" title="Obultroni Sab" nonfiltered="1271" processed="1268" dbindex="96420">
Obultroni Sab (Obultronius Sabinus) fou un magistrat rom del segle I.

Fou qestor erari (quaestor aerarii) l'any 57, quan l'emperador Ner va traslladar la custodia dels documents dels qestors als prefectes. Va morir a Hispnia per orde de Galba quan aquest va pujar al tron l'any 68.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248485" title="Cantata Rua Fosca" nonfiltered="1272" processed="1269" dbindex="96421">
Cantata Rua Fosca s una obra coral de Mallorca, idea i msica originals de Miquel Brunet, amb text de Jaume Santandreu, que fou estrenada a l'Auditori del Conservatori de Palma el 5 de mar de 2006. s considerada una obra de referncia per al cant coral fet a les Illes Balears i d arreu dels Pasos Catalans, amb un gran rerafons social, ja que s dedicada als milions d'infants que malviuen al carrer. Hi collaboren les soprano Isabel Soriano i Fanny Mar, i el msic Joan Reig i Soler (bateria d'Els Pets), dirigides per Francesc Bonnn. EL 2007 va rebre el Premi 31 de desembre.

 Estructura .
La cantata consta de 7 moviments:
 I   On sn els grans? Cor infantil i Luizao;
 II   On sn els nens? Aria rei Gaspar;
 III   La ciutat s perillosa. Cor gran i cor infantil;
 IV   Audincia amb els adults. Rei Gaspar i Cor Gran;
 V   Existeix l'amor a la ciutat? Luizao i Anna;
 VI   La Batalla. Cor Gran, Cor Infantil, Luizao i Anna;
 VII   Rquiem. Tots.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248486" title="ccia" nonfiltered="1273" processed="1270" dbindex="96422">
ccia (Occia) fou una verge vestal que va viure al segle I aC i al segle I. 

Va exercir l'ofici de verges vestal durant un perode molt llarg fixat en cinquanta set anys, segons diu Tcit als seus Annals, i va morir el 19 sota el regnat de Tiberi. Fou la vestal coneguda que va exercir ms temps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248488" title="Ocel" nonfiltered="1274" processed="1271" dbindex="96423">


Onomstica:

Ocel o Ocil, ambaixador espart.
Ocel Luc, filsof pitagric rom,

Biologia: ocel (anatomia), Organ fotosensible, propi de diversos animals pluricellulars
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248490" title="Ocil" nonfiltered="1275" processed="1272" dbindex="96424">
Ocel o Ocil (Ocellus o Ocyllus, ) fou un ambaixador espart.

Es trobava a Atenes quan Esfdries va envair l'tica el 378 aC. Juntament amb altres dos ambaixadors fou detingut pels atenencs acusat d'estar assabentat de la invasi, per fou alliberat quan es va saber que no n'estava al corrent i va garantir que el govern espart desaprovava l'actuaci d'Esfdries.

El 369 aC tornava a ser a Atenes com ambaixador per negociar una aliana entre atenencs i espartans contra Tebes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248493" title="Ocel Luc" nonfiltered="1276" processed="1273" dbindex="96425">
Ocel Luc (Ocellus Lucanus, ) fou un filsof pitagric rom, natural de la Lucnia, que va viure al segle V aC.

Les seves obres foren: 

;

L'esmenta Digenes Laerci. La seva filosofia establia que al cosmos no hi havia principi ni final, i que l'objectiu de les relacions sexuals no era el plaer sin la reproducci i la perpetuaci de l'espcie. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248498" title="Ocrsia" nonfiltered="1277" processed="1274" dbindex="96426">
Ocrsia o Oclsia (Ocrisia o Oclisia) fou la mare del rei de Roma, Servi Tulli. Segons les llegendes romanes fou una de les captives de la conquesta romana de Corniculum. Per la seva bellesa i modstia fou donada pel rei Tarquini Prisc com a dama de companyia a la reina Tanaquil. Un dia en una cerimnia va quedar suposadament embarassada d'un deu i va nixer Servi Tulli; altres relats menys llegendaris diuen que fou la dona d'Espuri Tulli a Corniculum o a Tibur i que desprs de ser portada a Roma es va casar amb un client de Tarquini Prisc amb el que fou la mare de Servi Tulli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248500" title="Octav" nonfiltered="1278" processed="1275" dbindex="96427">
Octav (Octavenus) fou un jurista rom.

L'esmenten Valent, Pomponi i Paule. De les seves referncies resulta que va viure desprs del temps de l'emperador Tiberi a la meitat del segle I. Va escriure sobre la llei anomenada "Jlia i Ppia". Tamb en fan referncia Ulpi i altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248501" title="Consell de Joventut de les Illes Balears" nonfiltered="1279" processed="1276" dbindex="96428">

El Consell de Joventut de les Illes Balears (CJIB) s una entitat de dret pblic amb personalitat jurdica prpia i amb plena capacitat per a dur a terme les seves finalitats, creat mitjanant una llei del Parlament Balear (2/1985 de 28 de mar, modificada per la llei 6/1986 de 4 de juny i el decret 113/1998 de 18 de desembre). Es regeix per uns estatuts propis i el seu rgan sobir s l'Assemblea General, que est formada per delegats de totes les associacions que en sn membre.
Actualment reuneix 31 associacions juvenils de les Illes Balears i pretn ser portaveu de tots els i les joves associats de les illes.


 Finalitats .
El CJIB t com a finalitat primordial defensar els drets dels joves enfront de les administracions pbliques (Govern Balear, els consells insulars, els ajuntaments, etc.) amb l'objecte de propiciar la participaci de la joventut en el desenvolupament social, poltic, econmic i cultural de les Illes Balears.

Els seus objectius sn:
 Promocionar l'associacionisme i qualsevol forma de participaci juvenil democrtica.
 Promoure les relacions entre les entitats juvenils.
 Canalitzar demandes, propostes, protestes, etc., dels joves a l'administraci pblica en tots els mbits.
 Promoure programes sobre diferents temes que interessen i afecten directament el jovent.
 Promoure i organitzar espais de debat i reflexi per tal d'analitzar la situaci del jovent i del mn associatiu i proposar accions concretes.

 Activitats .
El CJIB s present a totes les Illes Balears i mant, juntament amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut Valenci, l espai Triangle Jove. El 2007, el CJIB va rebre el Premi 31 de desembre pel seu comproms en la promoci de la llengua catalana i la cultura prpia de les Illes Balears que s ha concretat en els darrers anys en l elaboraci d un vocabulari catal sobre terminologia prpia de les associacions, haver impulsat la commemoraci del centenari del I Congrs Internacional de la Llengua Catalana i el XX aniversari del II Congrs Internacional la Llengua Catalana entre les associacions juvenils i haver creat un grup de treball de Llengua i Cultura.

 Organitzaci .
L'estructura del CJIB s democrtica i representativa.

El seu rgan ms important s l'Assemblea General que reuneix cada sis mesos els representants de les entitats membres per a fixar les lnies d'actuaci del CJIB, revisar el treball realitzat, estudiar i debatre els documents elaborats per les comissions, decidir l'entrada de noves entitats i triar els membres dels rgans directius. Les entitats del CJIB es divideixen entre les que ho sn de ple dret i les observadores; la diferncia entre unes i altres es troba en el fet que les primeres tenen ms de 100 socis i les altres no.

La Comissi Permanent, formada per membres de les entitats, s l'rgan responsable de desenvolupar els acords de l'Assemblea, coordinar la feina de les comissions i assumir la representativitat del CJIB. Els crrecs sn voluntaris.

Les comissions especialitzades o comissions de feina tenen com a objectiu elaborar documents i propostes d'actuacions concretes que serveixin de base a les decisions del CJIB.

Han estat presidents i presidentes del CJIB:
 Virtuds Mar;
 Aina Calvo (Federaci d'Associacions d'Estudiants de les Illes Balears);
 Mag Moranta (Joves d'Esquerra Nacionalista-PSM);
 Carme Feliu;
 Bartomeu Marquez (GDEM);
 Juan Manuel Gomez (OJE);
 Bartomeu Soler i Vives (Joventut Nacionalista de Mallorca);
 Olivia Sanz (Creu Roja Joventut);
 Andreu Caballero;
 Joan Ferr;
 Rafel Sedano (Joves de Mallorca per la Llengua);

Enllaos externs.
Pgina del CJIB;
 Pgina informativa del CJIB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248504" title="Octvia" nonfiltered="1280" processed="1277" dbindex="96429">

 Autombils.
 koda Octavia;
 Dret rom:;
 Llei Octvia.
 Onomstica:;
 Octvia Major, germanastra de l'emperador August.
 Octvia Menor, germana de l'emperador August;
 Octvia (esposa de Ner), filla de l'emperador Claudi i dona de Ner.
 Octvia (germana de Britnic).
 Gens Octvia, gens romana plebea.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248506" title="Hidrogenaci" nonfiltered="1281" processed="1278" dbindex="96430">
La hidrogenaci s una reacci qumica consistent en addicionar una o ms molcules d hidrogen a un compost qumic. En el cas ms freqent, la reacci produeix una reducci de la insaturaci del compost de partida. Per exemple, els dobles enllaos C=X (X= CRR , NR o 0)   esdevenen enllaos  senzills CH-XH. s a dir, amb aquesta reacci un alqu s convertit en un alc, una imina en una amina i un grup carbonil en un alcohol.  Un alqu pot convertir-se en un alqu o alc i un nitril en una imina o amina. Un cas particular s la reacci d alguns enllaos senzills que es trenquen per reacci amb hidrogen, en una variant de la reacci d hidrogenaci anomenada freqentment hidrogenlisi. Les reaccions d hidrogenaci requereixen l s d un catalitzador, que pot ser un metall de transici o un compost d aquests metalls, tal com plat, palladi, rodi o iridi. Les reaccions d hidrogenaci s empren mpliament en alguns processos industrials a gran escala. Per exemple, la hidrogenaci de monxid de carboni produeix metanol. La reacci d hidrogenaci s tamb emprada industrialment en la preparaci de compostos en menor escala per aplicacions en qumica fina (frmacs, agroqumics, fragncies, etc.)

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248508" title="Octvia Major" nonfiltered="1282" processed="1279" dbindex="96431">
Octvia (Octavia) fou la filla gran de Gai Octavi, pretor el 61 aC, i de la seva primera dona Ancria, i germanastra de l'emperador August, nascut de la segona dona de Gai Octavi, de nom tia o cia. L'esmenta entre d'altres Plutarc, que li dona un parentiu erroni ja que la confon amb la seva germanastra Octvia Menor.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248509" title="Guillem Frontera i Pascual" nonfiltered="1283" processed="1280" dbindex="96432">
Guillem Frontera i Pascual (Ariany, Mallorca, 1945) s un escriptor i activista cultural mallorqu. Va estudiar en el seminari Serfic de la Porcincula, dels frares franciscans de la T.O.R. Posteriorment va exercir diversos oficis, com reporter de diari o caixer d'una agncia de viatges, fins que es va decantar per la tasca periodstica. Va ser fundador i director de la collecci de poesia La Snia (1965), on va fer els seus inicis literaris. 

Com a periodista, ha collaborat en premsa escrita (Diari de Balears i ltima Hora), a la rdio i a televisi (a Barcelona, va estudiar cinema a l'escola d'Aixel), per a la qual ha fet guions originals i adaptacions, com les de L'hostal de la Bolla, de Miquel dels Sants Oliver, i de La mandrgora, de Maquiavel. Especialista en temes d'art, ha dirigit la Gran enciclopdia de la pintura i l'escultura a les Balears. Tamb ha estat comissari de diverses exposicions artstiques i ha duit a terme activitats de gesti cultural. El 2007 va rebre el Premi 31 de desembre de l'Obra Cultural Balear.

 Obres .
 Poesia .
 A ritme de mitja mort (1965) ;
 El temps feixuc (1966), Premi Ciutat de Palma;
 Narraci .
 Els carnissers (1968), Premi Ciutat de Palma;
 Cada dia que calles (1969) ;
 Rera els turons del record (1970);
 Tirannosaurus (1977);
 La ruta dels cangurs (1979);
 Les estrelles suaus de primavera (1979);
 Galeria d'ombres (1983);
 Una dola tardor (1984) ;
 Un cor massa madur (1994).
 Mir i Mallorca (1984), gui de curtmetratge;
 La mar enfora (2007) Premi Merc Rodoreda de Narrativa;

 Enllaos externs .
 Vida i obra de Guillem Frontera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248512" title="Octvia Menor" nonfiltered="1284" processed="1281" dbindex="96433">
Octvia (Octavia) fou la filla petita de Gai Octavi de la seva segona dona cia, i germana de l'emperador August.

Es va casar primer amb Gai Claudi Marcel Major, cnsol el 50 aC, abans de l'any 54 aC i desprs al triumvir Marc Antoni. Juli Csar, el seu oncle, la va fer divorciar de Marcel perqu la volia casar amb Gneu Pompeu que acabava d'enviudar de Jlia, la filla de Juli Csar, per Pompeu va declinar l'oferiment. 

Desprs de la batalla de Farslia el 48 aC  Octvia va obtenir el perd de Marcel amb el que va viure pacficament fins a l'assassinat de Juli Csar el 44 aC. Marcel va morir el 41 aC quasi al mateix temps que Flvia, la dona de Marc Antoni i la reconciliaci entre aquest i Octavi (August) es va cimentar en l'enlla del triumvir amb Octvia que estava prenyada del seu primer marit i es va poder casar en aquestes condicions per un decret del senat.

El seu germ Octavi (August) l'estimava molt i Octvia tenia totes les virtuts de les grans dames romanes a ms a ms de bellesa. Durant uns anys el matrimoni amb Marc Antoni va funcionar fora be per el triumvir se'n va cansar vers el 36 aC i quan va anar a l'Orient per la guerra contra els parts es va ajuntar altra cop amb Clepatra de la que ja havia estat amant. El 35 aC Octvia va enviar homes i diners al seu marit per la seva guerra contra el rei Artavasdes III d'Armnia. Octavi (August) com a germ, li va ordenar sortir de casa del seu marit i anar a viure a la seva casa, per ella s'hi va negar; va educar als fills de Marc Antoni i Flvia com als seus propis fills per ni aix va convncer al triumvir que va esdevenir esclau de l'amor de Clepatra. El 32 aC, a l'esclatar la guerra, va enviar els papers del divorci a la seva dona. Encara desprs de la mort del triumvir Octvia va romandre lleial a la seva memria i va educar als fills que havia tingut amb Clepatra.

Va morir el 11 aC. August va llegir l'oraci fnebre.

Va deixar tres fills i dues filles de Marcel, i dos filles de Marc Antoni. El seu fill Marc Marcel fou adoptat per August i es presumia el seu hereu quan va morir el 23 aC. De les dues filles d'Octvia i Marcel, una es va casar amb Marc Vipsani Agripa i desprs amb Juli Antoni, i l'altre no se sap. De les dues filles de Marc Antoni, una es va casar amb Luci Domici Aenobarb i fou l'avia de Ner, i l'altra es vas casar amb Drus Major (germ de Tiberi) i fou la mare de l'emperador Claudi i avia de Calgula.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248514" title="Plataforma Calvi per la Llengua" nonfiltered="1285" processed="1282" dbindex="96434">
Plataforma Calvi per la Llengua s un moviment cvic que neix el 2004 de la necessitat de canalitzar les inquietuds de diferents collectius i persones del municipi de Calvi, davant el greuge en qu es troba el catal en molts mbits de la vida quotidiana. Des de la Plataforma es vol treballar a favor de la plena normalitzaci de la llengua catalana. Reben el suport del PSM-Entesa de Calvi. El 2007 va rebre el Premi del Voluntariat Lingstic dels Premis 31 de desembre de l'OCB.

 Destacats membres .
 Agust Aguil Llofriu (President de la Junta de Personal de l'Ajuntament de Calvi. STEI);
 Pere Morey (Escriptor) ;
 Cathy Sweeney (Obra Cultura Balear. Calvi) ;
 Antoni Vicen Batle (Societat Cultural Calvianera);
 Miquel Bauz Prez;
 Enllaos externs .
 Web de la Plataforma;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248515" title="Marita Koch" nonfiltered="1286" processed="1283" dbindex="96435">












Marita Koch (18 de febrer de 1957 a Wismar, Alemanya Oriental). Atleta alemanya especialista en proves de velocitat que entre 1978 i 1985 va batre 14 rcords del mn a l'aire lliure, 10 d'ells en proves individuals, a ms de diversos rcords en pista coberta.

Va ser campiona olmpica de 400 metres llisos en els Jocs Olmpics de Moscou de 1980 i en l'actualitat segueix obstentant el rcord mundial en aquesta prova amb una marca de 47,60 segons aconseguida el 1985 a Canberra.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248516" title="Madiop Diagne" nonfiltered="1287" processed="1284" dbindex="96436">
Madiop Diagne (Dakar, Senegal, 1964) s un senegals afincat a les Illes Balears. s llicenciat en filologia hispnica per la Universitat Paul Valry amb un estudi sobre la guerra civil espanyola. Des del 1997 s establit a Mallorca, on ha estat mediador intercultural i sindicalista com a delegat de CGT. Forma part de la Comissi Intercultural de l'Obra Cultural Balear i ha participat en l organitzaci de les dues edicions del Mallorca Mn Festival. El 2007 va rebre el premi al Voluntariat Lingstic dels Premis 31 de desembre.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Tribuna Mallorca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248517" title="Octvia (esposa de Ner)" nonfiltered="1288" processed="1285" dbindex="96437">
Octvia o Cludia Octavia (Octavia) (vers 42 -62) fou filla de l'emperador Claudi amb la seva tercera dona Valria Messalina. El 48 fou promesa per Claudi a Luci Sil, un jove de famlia distingida per Agripina Menor va influir en Claudi fins aconseguir la anullaci de la promesa i va acusar a Sil que finalment es va sucidar el 49, el mateix dia que Claudi es casava amb Agripina.

Octvia fou promesa llavors al jove Ner per el casament no es va fer fins l'any 53, un any desprs de la mort de Claudi, quant el nuvi tenia 16 anys i Octvia 11. Ner no se l'estimava i no li va fer mai cas. Primer va tenir relaci amb Acte, una lliberta, i desprs amb Poppea Sabina, la dona d'Ot (desprs emperador).

El 62 es va divorciar d'Octvia (acusada de ser estril) per casar-se amb Sabina; s'hi va casar noms 16 dies desprs del divorci. Poppea, per mig d'un servidor, va acusar a Octvia d'adulteri amb un esclau, per ni sota tortura cap esclau va reconixer el fet. Ner no obstant la va enviar desterrada a Campnia, per desprs la va cridar a Roma per les murmuracions del poble, i la seva tornada fou celebrada per la gent. Aix va impulsar a Poppea Sabina a forar la situaci i Anicet fou obligat a confessar falsament que havia estat amant d'Octvia, i aquesta fou llavors desterrada a l'illa Pandatria on al cap de poc fou executada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248518" title="Wismar" nonfiltered="1289" processed="1286" dbindex="96438">

 
Wismar s una ciutat alemanya de l'estat federal de Mecklemburg   Pomernia Occidental, situada al costat del Mar Bltic, a la badia de Wismar, que gaudeix de la protecci de la illa de Poel. Histricament va pertnyer a la Lliga Hansetica i actualment est inclosa a la  Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa. El 2006 tenia 45.000 habitants aproximadament.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248520" title="Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya" nonfiltered="1290" processed="1287" dbindex="96439">
El Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya s un premi atorgat anualment pel Ministeri d'Habitatge de l'estat espanyol a un edifici realitzat durant l'any en curs, amb l'objectiu de promoure la innovaci i qualitat en el sector de l'arquitectura.

Guardonats.
(llista no complerta)


1932 - Luis Lacasa i Eduardo Torroja Miret. Central trmica de la Ciutat Universitria de Madrid.
1933 - Fernando Garca Mercadal. Projecte de Museu d'art modern (no edificat).
...
1944 - Fernando Chueca Goitia;
...
1946 - Francisco Javier Senz de Oiza. Proposta per la plaa del Azoguejo (Segvia), en collaboracin amb L. Laorga.
...
1948 - Jos Antonio Corrales;
...
1954 - Ramn Vzquez Molezn i Francisco Javier Senz de Oiza pel projecte de capella al  Cam de Santiago.
1955 - Jorge Oteiza. Proposta de Capella al Cam de Santiago.
1956 - Jos Mara Garca de Paredes i Rafael de la Hoz- Colegi Major Santo Toms de Aquino (Madrid);
...
1961 - Fernando Higueras, Rafael Moneo- Anteprojecte de Centre de Restauracions Artstiques (Madrid);
...
1963 - Antonio Fernndez Alba- Convent del Rollo (Salamanca);
...
1971 - Jos Manuel Lpez Pelaez, Julio Vidaurre Jofre, Model de Centre per E.G.B.;
...
1973 - Alejandro de la Sota;
1974 - Alejandro de la Sota- Aulari de la Universitat de Sevilla;
...
1987- Carlos Ferrater- habitatges al carrer Bertran, 113 de Barcelona. ;
...
1990 - Juan Pecourt - PGOU de Torrent (Valncia);
...
1993 - Antonio Cruz Villaln i Antonio Ortiz Garca - Estaci de Santa Justa (Sevilla);
...
1997 - Manuel Gallego Jorreto  - Museu de Belles Arts de La Corua);
...
2000 - Csar Portela - Estaci d'autobusos de Crdova.
2001 - Jose Antonio Corrales;
2002 - Miguel Fisac;
2003 - Antonio Fernndez Alba;
2004 - Guillermo Vzquez Consuegra- Passeig martim de Vigo;
2005 - Santiago Calatrava;
2006 - Matilde Ucelay Maorta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248523" title="Gens Octvia" nonfiltered="1291" processed="1288" dbindex="96440">
Gens Octvia fou un destacada gens romana plebea a la que destaca la personalitat de l'emperador August. No apareix fins el 230 aC quan Gneu Octavi Ruf fou qestor. Va deixar dos fills, Gneu i Gai, el primer dels quals fou senador i el segon ancestre de l'emperador. Hi va haver altres Octavis que no foren descendents de Gneu Octavi Ruf que apareixen amb els cognoms Balb, Lgur, Miarse, i Nas.

Eren originaris de la ciutat de Velitres, al pas dels volscs. El nom Octavi tamb apareix a les ciutats llatines.

Membres destacats de la famlia foren: 
Gneu Octavi  Ruf, qestor el 230 aC;
Gneu Octavi, pretor el 205 aC. ;
Gneu Octavi, cnsol el 165 aC ;
Gneu Octavi, cnsol el 128 aC;
Marc Octavi, trib de la plebs el 133 aC ;
Gneu Octavi, cnsol el 87 aC ;
Marc Octavi, trib de la plebs ;
Luci Octavi, cnsol el 75 aC ;
Gneu Octavi, cnsol el 76 aC ;
Marc Octavi, edil curul el 50 aC i cap pompei;
Gai Octavi, cavaller  roma, rebesavi de l'emperador August.
Gai Octavi, tribu militar a la segona guerra pnica;
Gai Octavi, avi d'August;
Gai Octavi, pare d'August, pretor el 61 aC ;
Octvia Major, germanastre d'August;
Octvia Menor, germana d'August;
Gai Octavi (nom de naixement) o Gai Juli Csar Octavi (nom d'adopci) de l'emperador August;
Gneu Octavi Ruf, qestor el 107 aC ;
Luci Octavi, militar rom;
Publi Octavi, filsof epicuri rom ;
Octavi Grec, general rom.
Servi Octavi Laenes Ponti, cnsol el 131;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248524" title="Gneu Octavi Ruf (qestor 230 aC)" nonfiltered="1292" processed="1289" dbindex="96441">
Gneu Octavi Ruf (Cnaeus Octavius Rufus) fou un magistrat rom. Fou qestor el 230 aC i s considerat el fundador de la famlia Octvia. Suetoni l'esmenta com a Gai, per com que el fill gran es deia Gneu, el seu nom era amb tota probabilitat tamb Gneu seguint el costum rom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248527" title="Gneu Octavi (pretor 205 aC)" nonfiltered="1293" processed="1290" dbindex="96442">
Gneu Octavi (Cnaeus Octavius) fou un magistrat rom fill de Gneu Octavi Ruf (qestor 230 aC) (Cnaeus Octavius Rufus). 

Fou edil plebeu el 206 aC amb Espuri Lucreci, i junt amb aquest fou tamb elegit per la pretoria el 205 aC. Octavi va obtenir Sardenya com a provncia i en aiges de l'illa va capturar vuitanta vaixells cartaginesos de carrega. El 204 aC va entregar el comandament a Tiberi Claudi, per el seu poder fou prorrogat per un any ms per a la vigilncia de la costa amb una flota de 40 vaixells. Tamb va portar provisions i subministraments a l'exrcit rom a frica.

El 203 aC el seu comandament fou altre cop prorrogat per a la protecci de la costa de Sardenya i com a l'any anterior va portar subministraments a frica, per aquesta vegada fou sorprs per una tempesta i part de les seves forces (uns 200 vaixells de transport i 30 de guerra) foren destruts. El 202 aC fou present a la batalla de Zama desprs de la qual va encapalar la marxa de les forces de terra cap a Cartago per ordre d'Escipi, que pel seu costat va bloquejar el port per mar.

El 201 aC va tornar a Itlia amb part de la flota i va entregar 38 vaixells al propretor Marc Valeri Lev per la guerra contra Filip V de Macednia. El 200 aC fou enviat a frica com a ambaixador davant Cartago, davant el rei Masinissa I, i davant Vermina (fill de Sifax).

El 194 aC fou comissionat per fundar una colnia romana a Crotona. El 192 aC fou enviat a Grcia com delegat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248528" title="Gneu Octavi (cnsol 165 aC)" nonfiltered="1294" processed="1291" dbindex="96443">
Gneu Octavi (Cnaeus Octavius) fou un magistrat rom fill de Gneu Octavi (Cnaeus Octavius).

A l'hivern del 170 aC fou enviat a Grcia com ambaixador de Gai Popilli Laenes i el 169 aC ja retornat a Roma, fou elegit decemviri sacrorum. El 168 aC fou pretor i va dirigir la flota contra Perseu de Macednia. Desprs de la derrota d'aquest a Pidna (168 aC) Octavi va anar a Samotrcia on s'havia refugiat el rei macedoni, que es va rendir a Octavi, el qual el va portar al cnsol que era a Amfpolis. 

El 167 aC va tornar a Roma amb el bot fet a la seva campanya i l'1 de desembre d'aquell va celebrar un triomf naval. La riquesa acumulada li va permetre viure amb esplendor i es va construir una gran casa al Palat. El 165 aC fou cnsol amb Tit Manli Torquat, el primer de la famlia que va arribar a aquesta mxima dignitat. 

El 162 aC fou enviat a Sria on va considerar que el moment era propici per reforar els termes del tractat signat per Antoc III el Gran, aprofitant la minoria d'Antoc V Eupator. Era a un gimns a Laodicea quan fou assassinat per un greco-siri de nom Leptines, sent acusat de instigador el regent Lsies. Una esttua seva es va posar a la rostra de Roma.

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248529" title="Gneu Octavi (cnsol 128 aC)" nonfiltered="1295" processed="1292" dbindex="96444">
Gneu Octavi (Cnaeus Octavius) fou un magistrat rom fill de Gneu Octavi (cnsol 165 aC). Fou cnsol de Roma el 128 aC. Actuava sovint a les corts de justcia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248530" title="Marc Octavi (trib 133 aC)" nonfiltered="1296" processed="1293" dbindex="96445">
Marc Octavi (probablement Marcus Octavius Caecina) fou un magistrat rom fill de Gneu Octavi (cnsol 165 aC) i germ de Gneu Octavi (cnsol 128 aC). Fou collega de Tiberi Grac com a trib de la plebs el 133 aC i va oposar el vet com a trib a la llei agrria. La seva oposici (tot i l'amistat personal) va abocar Grac a destituir-lo, plantejant un seris problema poltic. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248531" title="Gneu Octavi (cnsol 87 aC)" nonfiltered="1297" processed="1294" dbindex="96446">
Gneu Octavi (Cnaeus Octavius) fou un magistrat rom fill de Gneu Octavi (cnsol 128 aC). Fou partidari dels aristcrates i per aix va fracassar en l'elecci per edil. El 87 aC fou cnsol junt amb Luci Corneli Cinna, quan Sulla era absent a Grcia i Gai Mari havia estat desterrat. Cinna va intentar obtenir el poder pels populars incorporant nous ciutadans italians a les 35 tribus i Octavi s'hi va oposar. De les paraules es va passar a la lluita i finalment Cinna fou expulsat de la ciutat i el senat el va privar del seu crrec de cnsol i el va substituir per Luci Corneli Merula. Per Cinna va reunir un fort exrcit amb el que va marxar cap a Roma mentre Mari tornava del seu exili a frica. Els soldats d'Octavi no confiaven en el cnsol i van demanar el comandament per Quint Cecili Metel Pius, cridat a Roma pel senat, per com que Metel va refusar el comandament les tropes es van passar als populars i el senat no tenia altre opci que sotmetre's a Cinna. Metel va fugir i Octavi fou aconsellat pels seus amics de fer el mateix, per com que els endevins li garantien seguretat que tamb li donaven Mari i Cinna, va romandre a Roma. Octavi es va estacionar al Jancul amb algunes tropes fidels, quan les tropes de Cinna i Mari entraven a Roma; all mateix fou assassinat per Gai Marci Censor enviat al lloc pels populars. El seu cap fou penjar a la Rostra.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248532" title="Alfabet etrusc" nonfiltered="1298" processed="1295" dbindex="96447">
L'alfabet etrusc fou un sistema alfabtic utilitzat al nord de la Pennsula Itlica a finals del vuit segle a abans de J.C. Tracta d'una evoluci de l'antic alfabet fenici. Molt semblants als coptes i als de l'alfabet grec.

Al llarg dels segles van desaparixer lletres de la seva evoluci del grec, com Digamma i [[ ]]. I es va alterar l'ordre, ja que vins ara, la tercera lletra dels alfabets antics a aquests, era la lletra [[ ]] amb un so  i la va suplantar la lletra [[
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248534" title="Francesc Planas Doria" nonfiltered="1299" processed="1296" dbindex="96448">
Francesc d'Asss Planas Doria (Sabadell, 1879   Barcelona, 1955) fou un pintor sabadellenc.

Amb estudis i prctiques d'acadmia inicials, va captar d'antuvi la lli del naturalisme paisatgstic de Mart Alsina i de Modest Urgell. Amb aquesta nova sensibilitat per considerar pictricament l'entorn sense deixar, per, el rigor imposat per l'estructura acadmica, que retrobava en els seus amics escengrafs contemporanis, Planas Doria treball les seves obres tenint en compte que als quadres no hi ha llum natural   ats que sn obres d'artifici   per s que la realitat es mostra per a l'artista com un seguit de tonalitats organitzades en relaci a l'objecte que es pinta.

El rigor de l'ofici, la sensibilitat, el gust personal, convertiren les seves obres en objectes apreciats per uns consumidors d'art que no volien al seu entorn els trencaclosques de les tendncies innovadores contempornies. Planas Doria es mantingu en el discret nivell d'una pintura que provocava sensacions i sentiments sense abrandar-los. Aix aconsegu situar-se en un slid gra de la histria.  En F. d' A. Planas ocupa una de les sales grans amb multitud de notes i quadres. A Retrat de noia s on en Planas s ms reeixit de tcnica, especialment en els vestits i braos, on usa harmnicament la seva caracterstica pinzellada discreta, una mica allargada. En paisatges ens recorda a vegades en Meifrn, en altres  els millors potser  recerca la sensaci clida de la llum, fent-ho d'una manera ms prpia. 

Enllaos externs.
 Pgina Oficial de Planas Doria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248535" title="Eta Antliae" nonfiltered="1300" processed="1297" dbindex="96449">


Eta Antliae (  Ant /   Antliae) s una estrella binria de la constellaci de la Mquina Pneumtica (Antlia). Est aproximadament a 106 anys-llum de la Terra.

La component primria,   Antliae A, s una gegant blanca-groga del tipus F de la magnitud aparent +5,23. La seva companya,   Antliae B, est a 31 segons d'arc i s de la magnitud aparent +11,3.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248545" title="Joan Baptista Peset i Aleixandre" nonfiltered="1301" processed="1298" dbindex="96450">


Joan Baptista Peset i Aleixandre (Godella, 1886 - Paterna, 24 de maig de 1941) fou un metge, cientfic i poltic valenci. Va ser rector de la Universitat de Valncia. Fou afusellat pel rgim franquista a causa de la seua fidelitat a la Segona Repblica Espanyola.

 Biografia .
 Orgens familiars i anys de formaci .
Joan Peset pertanyia a una famlia d'importants metges i intellectuals valencians, amb noms com els de Mari Peset de la Raga, Joan Peset i Vidal, Toms Peset i Aleixandre, entre d'altres. Son pare, Vicent Peset i Cervera, va ser metge i catedrtic de Teraputica, el seu germ Mari Peset Aleixandre fou arquitecte. A ms, la famlia tenia una tradici de pensament liberal, des de Mari Peset de la Raga, qui fou perseguit a principis del segle XIX, en els temps de l'absolutisme, per les seues idees liberals.

Va cursar diferents titulacions acadmiques: perit qumic i mecnic, doctor en Medicina, en Cincies Qumiques i en Dret. Les seues excellents qualificacions acadmiques el van fer mereixedor del diploma de cavaller de l'orde civil d'Alfons XII. El 1908 va ser pensionat pel govern espanyol per tal que ampliara els seus estudis a l'estranger. Va estudiar toxicologia amb Jules Ogier a Pars i medicina forense amb Alphonse Bertillon.

 Carrera mdica i cientfica .

El 1910 va obtenir la ctedra de Medicina Legal i Toxicologia a la Universitat de Sevilla i, l'any segent, la direcci del laboratori bacteriolgic de la ciutat. Hi va treballar en la lluita contra l'epidmia de tifus que el 1912 atac la capital andalusa.

El 1913 va participar al I Congrs de Metges de llengua catalana, del qual son pare era un dels presidents d'honor. El 1916 torn a Valncia, on fou nomenat catedrtic de Medicina Legal. Se li va encarregar la creaci de l'Institut Provincial d'Higiene, l'edifici del qual va pagar amb diners propis. Va descobrir un tractament contra la meningitis purulenta, que result d'una efectivitat absoluta, i hi va realitzar una campanya antitfica. Fou membre de l'Institut Mdic Valenci i va presidir l'Assemblea Mdica Regional Valenciana de 1918. Entre 1928 i 1939 va dirigir la tercera poca de la revista Crnica Mdica.

Va ser escollit rector de la Universitat de Valncia, crrec que ocup entre maig de 1932 i juny de 1934.

Peset va assolir un extraordinari prestigi dins de la seua especialitat. Alguns dels seus deixebles ms destacats van ser Pedro Lan Entralgo i Juan Jos Lpez Ibor. El seu carcter i la seua mestria com a metge el van convertir en una persona molt popular entre el poble de la ciutat de Valncia. 

 Activitat poltica .

Joan Peset va ser un home d'idees republicanes i d'esquerra. Va ser militant d'Accin Republicana i, ms tard, d'Izquierda Republicana, del qual fou president a Valncia, tots dos partits fundats per Manuel Azaa. Pel maig de 1935 presid un fams mting d'Azaa a Mestalla.

La seua popularitat va fer que fos triat per encapalar la candidatura del Front Popular per Valncia en les eleccions del 16 de febrer de 1936. Va obtenir 84 106 vots, guanyant clarament els comicis en aquesta circumscripci i aconseguint un esc a les Corts espanyoles.

Un cop hagu esclatat la guerra civil del 1936, Peset fou nomenat inspector dels hospitals de guerra. Durant la contesa, va estudiar les repercussions psicolgiques del conflicte bllic en l'individu. A ms, va continuar amb la labor poltica i parlamentria. Assist a la darrera sessi de les Corts republicanes a territori espanyol, que tingu lloc a Figueres l'1 de febrer de 1939. Com la resta de parlamentaris, isqu del pas cap a Frana, per aviat, a Tolosa de Llenguadoc, va decidir que el seu deure era tornar a l'Espanya republicana. Va haver de convncer el cnsol espanyol a Tolosa, que li aconsellava que no tornara, i finalment hi regress. Va acompanyar el president del govern de la Repblica, el doctor Juan Negrn, i Josep Puche, rector de la Universitat de Valncia durant la guerra, a l'aerdrom d'Elda des del qual van marxar a l'exili, per es va negar a acompanyar-los, malgrat la insistncia del president. Desprs de reunir-se amb els seus fills, que havien lluitat al bndol republic, va intentat abandonar la pennsula amb la seua famlia pel port d'Alacant, que havia esdevingut l'nica possibilitat de fugida per als republicans. Tanmateix, els vaixells que haurien hagut de rescatar els milers de persones que s'hi reuniren no arribaren mai i tots van ser fets presoners pels soldats franquistes. Peset fou recls al camp d'ametlers de la carretera cap a Valncia que va ser utilitzat com a camp de detenci i, desprs, al camp de concentraci d'Albatera, on es fu crrec de la infermeria. Posteriorment fou traslladat a Portaceli i ms tard a la Pres Model de Valncia. All feia classes a companys de reclusi i intent millorar les condicions higiniques dels presos. 

Com molts altres professors universitaris republicans, Peset fou separat de la seua ctedra mitjanant una ordre ministerial "no noms per les seues actuacions en les zones que han patit la dominaci marxista, sin tamb per la seua pertina poltica antinacional i antiespanyola en els temps precedents al Gloris Moviment Nacional". A ms, va ser jutjat per "auxili a la rebelli" i condemnat a mort, per b que amb una recomanaci d'indult per part del tribunal. Tanmateix, els elements ms reaccionaris de la ciutat de Valncia pressionaren perqu la sentncia fra revisada i s'eliminara la recomanaci d'indult. Immediatament un gran nombre de persones, entre elles l'Arquebisbe de Valncia, Prudencio Melo, van demanar a les autoritats la conmutaci de la pena. Fins i tot es va arribar a demanar clemncia al propi Francisco Franco, qui s'hi neg. Peset fou executat a Paterna el 24 de maig de 1941, de manera antireglamentria, ats que hom no va avisar l'auditor. El mat del dia de l'execuci, Peset havia operat un company pres d'una hrnia.

 Posteritat .

El primer acte de recuperaci de la memria del Dr. Peset es va efectuar a la presentaci del Congrs de Cultura Catalana que tingu lloc a Valncia l'abril de 1976, en qu participaren Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrs Estells, entre d'altres. 

Tamb Estells va publicar, el 1979, el seu poema llarg Ofici permanent a la memria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941, a l'editorial Tres i Quatre.

Actualment, la ciutat de Valncia recorda el doctor Peset i Aleixandre amb:

 l'Avinguda Peset Aleixandre, una de les principals artries del nord de la ciutat;
 l'Hospital Universitari Dr. Peset Aleixandre i;
 el Collegi Major Rector Peset, de la Universitat de Valncia, al barri del Carme.

 Obra .

Algunes de les publicacions cientfiques de Peset i Aleixandre sn:

 Nota experimental sobre varias sales nuevas de piridina (tesi doctoral en Medicina);
 Nuevo mtodo general para la determinacin electrocuantitativa de los metales muy oxidables (tesi doctoral en Qumica);
 Aplicacin jurdica de las teoras modernas acerca de la responsabilidad criminal y su atenuacin por causas psicolgicas (tesi doctoral en Dret);
 Las autopsias en la Morgue, 1908.
 Tres reacciones nuevas para la anilina, 1909.
 Bosquejo crtico de la hematoquimia legal, 1913.
 Vacunacin y revacunacin antitficas, 1916.
 Aplicaciones del laboratorio a la clnica.

 Fonts .

 Francesc Prez i Moragon, "Joan Peset: Notcia biogrfica", incls com a introducci a Vicent Andrs Estells, Ofici permanent a la memria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941, Valncia, Edicions Tres i Quatre, 1979.

 Notes .



 Enllaos externs .

 Ximo Bosch Grau, "Peset Aleixandre y los consejos de guerra" ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248548" title="Culpabilitat" nonfiltered="1302" processed="1299" dbindex="96451">


La culpabilitat o el remordiment s el sentiment negatiu que t una persona que pensa que ha actuat malament. s una sensaci subjectiva, ja que pot correspondre o no a una infracci de la llei o les normes tiques acceptades, depn dels propis valors, del que es considera bo o no.

La religi creu que s l'nima la font d'aquest sentiment, ja que quan la persona s'aparta del recte cam, envia una senyal al cos. Els socilegs afirmen que es basa en la por al cstig i el desig de tenir bona fama pblica, per la qual cosa un individu que ha transgredit una norma preveu una possible sanci social, en forma de mensypreu o retret. Seria, per tant, un mecanisme d'alerta de l'autoestima, que veu el perill de perdre l'afecte dels altres. Segons Freud, s el superjo o conscincia la part de la ment que activa aquest mecanisme. 

Moltes cultures tenen mecanismes d'expiaci per alleujar el sentiment, com la reparaci a la vctima, el cstig o penitncia i la confessi. 

Es considera que una persona que no t sentiment de culpabilitat quan obra malament s un psicpata o pateix un trastorn sever de la personalitat. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248550" title="Volta a Blgica" nonfiltered="1303" processed="1300" dbindex="96452">
La Volta a Blgica s un cursa ciclista per etapes que es disputa anualment a Blgica des de 1908. La cursa ha tingut diverses interrupcions: els anys de la Primera i Segona Guerra Mundial i els anys 1981, 1983, 1984 i entre 1991 i 2001.

Llista de guanyadors.


Ciclistes amb ms victries.
Cap ciclista ha guanyat ms de dues edicions de la Volta a Blgica. Fins a vuit cicilistes l'han guanyat dues vegades, per sols dos d'ells ho han fet de manera consecutiva. 



Guanyadors per pas.


Enllaos externs.
 Volta a Blgica. Pgina oficial  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248552" title="Declaraci Schuman" nonfiltered="1304" processed="1301" dbindex="96453">


La Declaraci Schuman s el ttol amb el qual informalment es coneix el discurs pronunciat pel Ministre d'Afers exteriors francs Robert Schuman el 9 de maig de 1950. 

En la pronunciaci d'aquest discurs -tal com ho reconeix oficialment la Uni Europea (UE)- es va donar el primer pas per a la formaci d'aquesta organitzaci supraestatal, al proposar que el carb i l'acer d'Alemanya i Frana (i de tots aquells pasos que volguessin adherir-se) se sotmetessin a una administraci conjunta. 

Histria.
 
Desprs de la Segona Guerra Mundial i de descobrir-se totes les atrocitats que havien estat comeses durant el seu transcurs es van buscar frmules per a evitar que es repets una guerra a Europa. Alemanya, que havia resultat derrotada en el conflicte, es trobava amb el seu territori ocupat militarment pels exrcits aliats, entre els quals es trobava l'exrcit francs. 

El projecte d'unir la producci del carb i l'acer de Frana i Alemanya sota una alta autoritat comuna oberta a altres estats europeus va ser elaborat en secret, sense informar als circuits ministerials tradicionals, durant el mes d'abril de 1950 per Jean Monnet, comissari general del pla de modernitzaci i equipamento del Govern francs, amb la collaboraci del seu adjunt tienne Hirsch, de l'expert en economia Pierre Uri i del professor de dret internacional Paul Reuter. 

Jean Monnet l'hi va fer arribar a Robert Schuman, Ministre d'Afers exteriors, que desprs d'estudiar-lo durant el cap de setmana li va donar el seu vistiplau. Llavors, Monnet i Schuman van buscar donar a conixer el pla al pblic de manera espectacular abans d'iniciar negociacions en les quals el pla corria el risc d'estancar-se. 

Al mat del 9 de maig un membre del gabinet de Schuman va lliurar al Canceller d'Alemanya Konrad Adenauer una carta en la qual l'informava del projecte francs, projecte que el lder alemany va acollir amb entusiasme. Alhora  Schuman aconsegu el suport del Consell de Ministres de Frana. 

Els governs britnic, itali, belga, neerlands i luxemburgus foren informats de la imminncia d'una iniciativa francesa, i el mateix va succeir amb el Govern dels Estats Units d'Amrica. Tots ells van mostrar la seva conformitat. 

Els representants de la premsa nacional i estrangera foren convocats a les 18 hores al Sal del Rellotge del Quai d'Orsay (Pars). Schuman va pronunciar el seu discurs mentre Monnet estava assegut a la seva dreta. El viatge programat a la ciutat de Londres per part de Schuman aquella mateix nit va comportar que els periodistes congregats a la cita no poguessin fer cap pregunta, i per la seva banda Monnet es va encarregar de convncer als grans editorialistes del contingut poltic del pla. Ironia de la histria, els fotgrafs i la rdio no van ser convidats a la reuni, el ministeri hagu de prestar-se diversos mesos ms tard per a una reconstrucci de l'escena. 

Aquest dia va nixer l'Europa comunitria, actualment concretada en la Uni Europea. La declaraci va finalitzar plasmant-se en el Tractat de Pars, signat el 18 d'abril de 1951 pel qual es va crear la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), signat no noms per Frana i Alemanya sin per quatre pasos ms: Blgica, Itlia, Luxemburg i els Pasos Baixos. 

Contingut.
En el seu discurs, Schuman proposava la creaci d'una comunitat franco-alemanya per a aprofitar conjuntament el carb i l'acer dels dos pasos. Una vegada en funcionament, s'ampliaria la comunitat a altres pasos europeus per a formar un espai de lliure circulaci de persones, mercaderies i capital. Aquest sistema creuat d'interessos pretenia evitar la possibilitat d'una nova guerra. 

Les bases en les quals Schuman plasmava l'oferta del Govern francs per a la constituci d'aquesta comunitat eren les segents: 
Creaci d'una Alta Autoritat les decisions de la qual obligarien als pasos que s'adherissin a la comunitat. ;
LAlta Autoritat tindria com objectiu: ;
La modernitzaci de la producci del carb i l'acer ;
L'increment de la seva qualitat. ;
El subministrament d'aquests dos bns en idntiques condicions tant a Frana com a Alemanya, aix com als pasos que s'adherissin. ;
El desenvolupament d'un sistema com d'exportaci cap als altres pasos no integrants. ;
La millora i equiparaci de les condicions dels treballadors d'ambdues indstries. ;
Un alliberament immediat dels aranzels d'ambds productes en els pasos de la comunitat. ;

Notes.


Vegeu tamb.
Robert Schuman;
Jean Monnet;
Cronologia de la Uni Europea;
Tractats de la Uni Europea;

Enllaos externs.
  Texte complet de la Declaraci Schuman;
  Extracte de Vdeo de la Declaraci Schuman al Nevegador Europeu;
   Declaraci Schuman;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248556" title="Oposat (matemtiques)" nonfiltered="1305" processed="1302" dbindex="96454">
En matemtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addici, d'un  nombre n s el nombre que, quant se suma a n, dona zero.
L'element oposat de n s'escriu  n.

Per exemple, l'oposat de 7 s  7, perqu 7 + ( 7) = 0, i l'oposat de  0.3 s 0.3, perqu  0.3 + 0.3 = 0.

L'element oposat d'un nombre es defineix com el seu element invers respecte la operaci d'addici. Es pot calcular multiplicant el nombre per  1; es a dir,  n =  1  n.

Els nombres enters, racionals, reals, i  complexos tenen tots element oposat, ja que contenen tant nombres positius com negatius.  En canvi en els nombres naturals, cardinals, i ordinals, en general no tenen element oposat dins del propi conjunt (tret del element neutre de la suma, el 0 que s l'oposat de si mateix).  Aix, per exemple, es pot dir que els nombres naturals tenen element oposat, per com que aquests elements oposats no sn ells mateixos nombres naturals, el conjunt dels nombres naturals no s tancat respecte de la inversa additiva.

Definici general.

La notaci '+' es reserva per operacions commutatives, es a dir, tals que x + y = y + x, per a qualsevol x,y. Si aquesta operaci admet un element neutre o (tal que x + o (= o + x) = x per tot x), llavors aquest element s nic (o' = o' + o = o). Si llavors, per a un xdonat, existeix un  x'  tal que x + x' (= x' + x) = o, llavors  x'  es diu que s un element oposat de x. Aquest element oposat s nic per tot nombre real.

Si '+' s associativa ((x+y)+z = x+(y+z) per a tot x,y,z), llavors l'element oposat s nic

( x" = x" + o = x" + (x + x') = (x" + x) + x' = o + x' = x' );

I s'escriu (  x), i es pot escriure x   y en lloc de x + (  y). <! si vos plau no canvieu el signe menys per un gui  (-) ! 
</doc>
<doc id="248561" title="Denis Verschueren" nonfiltered="1306" processed="1303" dbindex="96455">

Denis Verschueren (Berlaar, 11 de febrer de 1897 - Lier, 18 d'abril de 1954) va ser un ciclista blega que fou professional entre 1923 i 1939. Al llarg de la seva carrera aconsegu 30 victries, entre les que destaquen dues Pars-Tours, un Tour de Flandes, una Volta a Blgica i una Pars-Brusselles. 

Palmars.
1923;
 1r al Trofeu de Provena;
 1r del Premi de Gembloux;
1924;
 1r del Gran Premi de Brasschaat;
 1r a la Saint Brieuc-Brest-Saint Brieuc i vencedor d'una etapa;
1925;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a la Volta a Blgica i vencedor de 3 etapes;
 1r al Circuit del Centre;
1926;
 Campi de Blgica de contrarellotge per equips;
 1r al Tour de Flandes;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r a la Pars-Longwy;
 Vencedor d'una etapa de la Saint Brieuc-Brest-Saint Brieuc ;
1927;
 1r del Circuit de l'Alta Viena;
1928;
 1r a la Pars-Tours;
 1r del Circuit de l'Escaut;
 1r del Premi d'Ekeren;
 1r del Premi de Luyterhagen;
1929;
 Campi de Blgica de contrarellotge per equips;
 1r del Gran Premi d'Hesbaye;
 1r del Gran Premi de Huy;
 1r del Premi d'Heist-op-den-Berg;
1930;
 1r del Circuit de l'Escaut;
 1r del Premi d'Itegem;
1932;
 1r del Premi de Vilvorde;
1933;
 1r del Premi de Tirlemont;
 1r del Premi de Paal;

Resultats al Tour de Frana.
1928. Abandona (6a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Denis Verschueren ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248562" title="Aracaju" nonfiltered="1307" processed="1304" dbindex="96456">



Aracaju s la capital de l'estat brasiler de Sergipe. La seva populaci s 520 207 habitants en 2007.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248563" title="Dourados" nonfiltered="1308" processed="1305" dbindex="96457">



Dourados s una ciutat de l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248565" title="Marc Octavi (trib)" nonfiltered="1309" processed="1306" dbindex="96459">
Marc Octavi (Marcus Octavius) fou un magistrat rom de finals del segle II aC i segle I aC, fill de Cnaeus Octavius. Fou trib de la plebs en data incerta i va fer aprovar una llei que augmentava el preu del gra que es venia al poble en virtut de la llei Frumentria de Gai Grac, que havia fet minvar en excs el tresor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248566" title="Luci Octavi (cnsol)" nonfiltered="1310" processed="1307" dbindex="96460">
Luci Octavi (Lucius Octavius CN. F. CN. N.) fou un magistrat rom, fill de Gneu Octavi (cnsol 87 aC)(Cnaeus Octavius).

Fou cnsol el 75 aC junt amb Gai Aureli Cotta III. Va morir el 74 aC mentre era procnsol a Cilcia i el va substituir en el govern d'aquesta provncia Luci Licini Luculle.

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248567" title="Gneu Octavi (cnsol 76 aC)" nonfiltered="1311" processed="1308" dbindex="96461">
Gneu Octavi (Cnaeus Octavius) fou un cnsol rom, fill de Marc Octavi (Marcus Octavius). Fou cnsol el 76 aC juntament amb Gai Escriboni Curi. s descrit com un home de temperament suau i afectat seriosament per la gota que prcticament no el deixava caminar. Va fer alguns discursos, per no fou pas un orador destacat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248568" title="Marc Octavi (edil)" nonfiltered="1312" processed="1309" dbindex="96462">
Marc Octavi (Marcus Octavius CN. F. M. N.) fou un magistrat rom fill de Gneu Octavi (cnsol 76 aC) (Cnaeus Octavius).

Fou amic de Appi Claudi Pulcre (cnsol 54 aC) al que va acompanyar a Cilcia i va abandonar la provncia abans que Api Claudi, per a ser candidat al crrec d'edil curul, pel que fou elegit i que va exercir el 50 aC juntament amb Marc Celi. 

En esclatar la guerra el 49 aC, es va posar al costat dels aristcrates i fou nomenat junt amb Luci Escriboni Lib (sogre de Sext Pompeu) com a comandant de la flota de Librnia i Acaia, com a llegat de Marc Calpurni Bbul, comandant suprem de la flota pompeiana; va derrotar a Dolabella a la costa illria i va obligar a Gai Antoni a rendir l'illa de Crcira. Desprs va atacar Salona (Dalmcia), per fou rebutjat i llavors es va reunir amb Gneu Pompeu a Dyrrachium. 

Desprs de la batalla de Farslia, com que conservava gran part de la flota, va lluitar amb Gabini, enviat per Juli Csar i el va derrotar a la costa illria, per desprs fou expulsat de la regi (47 aC) per Cornifici i Vat i va haver d'anar a frica. Desprs de Thapsus (46 aC) era a la vora d'tica i allegava que tenia el comandament suprem junt amb Cat d'tica.

Desapareix llavors de la historia i reapareix 15 anys ms tard a ccium (31 aC) quan dirigia junt a Marc Insteu el centre de la flota de Marc Antoni.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248569" title="Gai Octavi (equite)" nonfiltered="1313" processed="1310" dbindex="96463">
Gai Octavi (Caius Octavius) fou un equite, fill de Gneu Octavi Ruf (qestor 230 aC) i rebesavi de l'emperador August. Fou un simple equite que mai va assolir cap crrec destacat dins les magistratures de l'estat rom, per probablement va ocupar algunes magistratures de carcter local. Fou el pare de Gai Octavi (trib militar).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248570" title="Gai Octavi (trib militar)" nonfiltered="1314" processed="1311" dbindex="96464">
Gai Octavi (Caius Octavius) fou un cavaller rom, fill de Gai Octavi (equite) i besavi d'August.

Durant la Segona Guerra Pnica va servir com a trib militar i va ser present a la batalla de Cannes (216 aC) on fou un dels pocs que es van salvar i va poder arribar a Canusium. Desprs va servir a Siclia amb el pretor Luci Emili Pap (205 aC) i en altres campanyes que no sn esmentades.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248571" title="Gai Octavi (avi d'August)" nonfiltered="1315" processed="1312" dbindex="96465">
Gai Octavi (Caius Octavius) fou un cavaller rom, fill de Gai Octavi (trib militar) i avi d'August. Va viure a la ciutat de Velitres exercint diversos alts crrecs municipals sense aspirar a les dignitats de l'estat rom. Va adquirir considerable riquesa i era un dels agents encarregats dels suborns electorals per compte d'altres. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248572" title="Gai Octavi (pretor 61 aC)" nonfiltered="1316" processed="1313" dbindex="96466">

Gai Octavi (Caius Octavius) fou un cavaller rom, fill de Gai Octavi (avi d'August) i pare d'August. 

Va aspirar a crrecs de l'estat i fou dues vegades trib militar, tamb qestor, edil plebeu junt amb Gai Tornai, i finalment judex  quaestionum i praetor. 

Es va casar amb cia o tia la filla de Jlia (germana de Csar). El 61 aC fou pretor, ofici que va exercir a satisfacci de tothom. El 60 aC fou propretor a Macednia amb ttol de procnsol i anant a la provncia, va derrotar un grup d'esclaus revoltats escindits de l'exrcit d'Esprtac, al districte de Thurine. Va administrar la seva provncia amb integritat i energia. Va derrotar els bessis i altres tribus trcies i va rebre de les tropes el ttol dimperator. 

El 59 aC va tornar a Itlia i esperava ser elegit pel consolat, per va morir a principis del 58 aC a Nola (Campnia).

Es va casar dues vegades: primer amb Ancria, amb qui va tenir una filla (Octvia Major), i desprs amb tia amb qui va tenir un fill (Octavi August) i una filla (Octvia Menor).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248573" title="Gneu Octavi Ruf (qestor 107 aC)" nonfiltered="1317" processed="1314" dbindex="96467">
Gneu Octavi Ruf (Cnaeus Octavius Rufus) fou qestor el 107 aC i fou enviat a frica amb el pagament de les tropes de Gai Mari; desprs va retornar a Roma acompanyant als ambaixadors del rei Boccus I de Mauritnia. Alguns l'identifiquen amb el Gneu Octavi que fou cnsol el 87 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248574" title="Luci Octavi (militar)" nonfiltered="1318" processed="1315" dbindex="96468">
Luci Octavi (Lucius Octavius) fou un militar rom. Fou llegat de Gneu Pompeu Magne en la guerra contra els pirates de la mar Mediterrnia l'any 67 aC. Pompeu el va enviar a Creta on va rebre la submissi de diverses ciutats cretenques i es va enfrontar amb Quint Cecili Metel Crtic comandant de l'illa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248575" title="Phyllobates" nonfiltered="1319" processed="1316" dbindex="96469">

Phyllobates s un gnere de granota verinosa que habita a Amrica del Sud, des de Nicaragua fins a Colmbia. Aquest gnere cont l'espcie ms verinosa, la granota verinosa daurada (Phyllobates terribilis). Totes les seves espcies sn acolorides i varien en grau de toxicitat. Noms les espcies de Phyllobates sn usades per les tribus natives d'Amrica del Sud com a font de ver per als seus dards de caa. El ver que emeten aquestes granotes a travs de la seva pell s la Batracotoxina.

Taxonomia.
Phyllobates contenia diverses espcies que ara es troben dins el gnere Dendrobates.

Phyllobates aurotaenia ;
Phyllobates bicolor ;
Phyllobates lugubris ;
Phyllobates terribilis ;
Phyllobates vittatus ;

Referncies.
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248576" title="Publi Octavi" nonfiltered="1320" processed="1317" dbindex="96470">
Publi Octavi (Publius Octavius) fou un filsof epicuri rom del segle I. Fou notable durant el regnat de l'emperador Tiberi i fou fins i tot ms cotitzat que Apici. L'esmenta Sneca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248577" title="Octavi Grec" nonfiltered="1321" processed="1318" dbindex="96471">
Octavi Grec (Octavius Graecinus) fou un general rom. Era un dels generals de Sertori a Hispnia i es va distingir en la primera batalla lliurada entre Gneu Pompeu o Sertori prop de la ciutat de Lauron (76 aC). Ms tard va participar a la conspiraci de Marc Perpenna en la que Sertori fou assassinat (72 aC)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248578" title="Servi Octavi Laenes Ponti" nonfiltered="1322" processed="1319" dbindex="96472">
Servi Octavi Laenes Ponti (Servius Octavius Laenas Pontianus) apareix esmentat als Fasti com a cnsol de Roma el 131 juntament amb Marc Antoni Ruf. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248580" title="Gneu Octavi Ruf" nonfiltered="1323" processed="1320" dbindex="96473">


Onomstica:

Gneu Octavi  Ruf, qestor el 230 aC;
Gneu Octavi Ruf, qestor el 107 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248581" title="Gneu Octavi" nonfiltered="1324" processed="1321" dbindex="96474">


Onomstica:

Gneu Octavi Ruf (qestor 230 aC);
Gneu Octavi (pretor 205 aC);
Gneu Octavi (cnsol 165 aC);
Gneu Octavi (cnsol 128 aC);
Gneu Octavi (cnsol 87 aC);
Gneu Octavi (cnsol 76 aC);
Gneu Octavi Ruf (qestor 107 aC);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248582" title="Marc Octavi" nonfiltered="1325" processed="1322" dbindex="96475">


Onomstica:

Marc Octavi, trib de la plebs el 133 aC ;
Marc Octavi, trib de la plebs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248583" title="Luci Octavi" nonfiltered="1326" processed="1323" dbindex="96476">


Onomstica:

Luci Octavi, cnsol el 75 aC ;
Luci Octavi, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248584" title="Gai Octavi" nonfiltered="1327" processed="1324" dbindex="96477">


Onomstica:

Gai Octavi, cavaller  roma, rebesavi de l'emperador August.
Gai Octavi, tribu militar a la segona guerra pnica, besavi d'August;
Gai Octavi, avi d'August;
Gai Octavi, pare d'August, pretor el 61 aC ;
Gai Octavi (nom de naixement) o Gai Juli Csar Octavi (nom d'adopci) de l'emperador August;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248587" title="Juan Prez Castiel" nonfiltered="1328" processed="1325" dbindex="96478">
Juan Prez Castiel (Cascante, Terol 1650-Valncia 1707) s un arquitecte barroc que treball en moltes esglsies valencianes. 

De molt jove emigr a la ciutat de Valncia i entr a treballar al taller de Pere Artigues. Fou mestre major del captol de la Seu entre 1672 i 1707 i veedor del mustaaf. Hi ha notcia que el 1667 realitz el claustre del monestir de santa Maria del Puig, juntament amb el genovs Francesco Verde. 

El seu estil s barroc amb molta ornamentaci, com ara al presbiteri de la Seu de Valncia (1674-1682), part del qual ha estat desmuntat el 2006 per deixar veure les pintures renaixentistes anteriors de Paolo de San Leocadio. 


  
Va treballar a nombroses esglsies parroquials, com ara la de sant Valeri (1676) de Valncia i la de santa Caterina d Alzira (1681) amb potents columnes salomniques, que sn el model per a altres obres posteriors com la de sant Esteve (1679-1682), sant Andreu (1684-86), capella de Santa Brbara de sant Joan de l Hospital (1684-1689) i sant Nicolau (1690-93) de la ciutat de Valncia. 





Tamb treball a les esglsies de Xelva (1676-1702), Torrent (1697), Toixa (1677-92) i Biar (1686-1694). Reform els campanars de sant Agust i sant Bartomeu a Valncia i el palau del Duc de Toscana a Florncia. 

A ms, planej l edificaci del palau de sant Pius V, actualment Museu de Belles Arts de Valncia, el 1683, tot i que la realitzaci fou a crrec del seu fill Baptista Prez Artigues i nebot Josep Mnguez.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248590" title="Coll de Balaguer" nonfiltered="1329" processed="1326" dbindex="96479">


El coll de Balaguer (Vandells i l'Hospitalet de l'Infant) separa les comarques del Camp de Tarragona de la de les Terres de l'Ebre i ha estat un dels llocs de pas obligat a Catalunya. Malgrat la seva poca alria (140 metres), sempre ha estat considerat com un pas dificults. Actualment, el trnsit circula per la AP-7 i la N-340 en travessar el coll.

El castell del coll de Balaguer, datat el 1201, formava un conjunt defensiu conjuntament amb el castell de Sant Jordi d'Alfama i un altre fortificaci al coll, i va ser l'escenari de la batalla del coll de Balaguer el 1640, durant la guerra dels Segadors. Fou destrut, amb l'altre fort del coll, pels anglesos el 1813 durant la guerra del Francs.

Al coll s'hi troben el bnquer del Coll de Balaguer i el complex de nius de metralladora i trinxeres de la cala Gestell, restes de la Guerra civil espanyola.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248597" title="CASSA" nonfiltered="1330" processed="1327" dbindex="96480">

La CASSA (Companyia d'Aiges de Sabadell, SA) s una companya d'aiges fundada a la ciutat vallesana de Sabadell l'any 1949. El grup CASSA agrupa onze empreses en els sectors de l'aigua potable, sanejament i reutilitzaci, obres i energies renovables.

Les diferents empreses del grup subministren aigua a un total de trenta-cinc municipis, majoritriament al Valls Occidental, amb un total de 760.000 persones. A ms, gestionen plantes dessalinitzadores i depuradores.

Enllaos externs.
Grup CASSA;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248603" title="Zona d'habitabilitat" nonfiltered="1331" processed="1328" dbindex="96481">
 

En astrobiologia la zona d'habitabilitat estellar (ZH) s una estreta regi circumstellar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocs amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressi atmosfrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiaci incident permetria la presncia d'aigua en estat lquid sobre la seva superfcie. Definida per primera vegada en 1959 per S. Huang, la zona d'habitabilitat estellar (ZH) es troba delimitada per dos radis: un intern o ZHri i altre extern o ZHro. Mentre el radi intern estableix la distncia mnima capa de salvaguardar l'entorn planetari d'un efecte hivernacle desbocat, l'extern, per contra, mostra la distncia mxima en la qual aquest mateix fenomen s capa d'impedir que les baixes temperatures aboquin al planeta a una glaciaci perptua. 

Al costat de la zona d'habitabilitat estellar, recentment els astrnoms nord-americans Gonzalez, Ward i Brownlee han definit la denominada zona d'habitabilitat galctica. Allunyada de les fonts intenses de radiaci, sobretot del violent centre galctic i de les regions actives de formaci estellar, la conjunci d'aquestes dues zones, ZH i ZHG, presenten les condicions ms favorables per a l'aparici i posterior desenvolupament de la vida en un entorn planetari adequat. 

Relegada inicialment al marc de la mera especulaci, no s fins a dates recents quan el descobriment d'un nombre cada vegada major de planetes extrasolars ha fet reprendre amb inusitat inters, sobretot per a l'astrobiologia, l'estudi de la ZH. Prova d'aix ho constitueix el desenvolupament de diverses expressions matemtiques, com les propostes per Kasting, Whitmire & Reynolds (1993) o Whitmire & Reynolds (1996), destinades al clcul aproximat dels radis intern i extern expressats en unitats astronmiques:

 ;  

on L s la lluminositat i Sb el flux estellar

 ;  ;  ;  ; 

On LZAMS s la lluminositat durant el moment zero de l'inici de la seqncia principal o Zero Age Main Sequence, LHZT s la lluminositat en el moment de trnsit i LMSE s la lluminositat al final de la seqncia principal 

Com pot apreciar-se a partir de l'ltim conjunt d'expressions matemtiques, la zona d'habitabilitat evoluciona amb el temps migrant cap a l'exterior a mesura que l'estrella recorre la seqncia principal. 

Dedudes a partir de propietats fsiques com la massa, temperatura efectiva i flux estellar, les caracterstiques i evoluci de la ZH es trobaran estretament lligades a la vida de les estrelles. D'aquesta forma amb una temperatura efectiva inferior als 3.000 K i una lluminositat milers de vegades inferior a la del Sol, les nanes vermelles de classe espectral M presentaran una ZH molt estreta i prxima a l'estrella, quedant bloquejada la rotaci planetria a partir de 0,6-0,4 masses solars. A pesar d'aquest greu inconvenient i de l'emissi de la major part de l'energia alliberada en forma de radiaci infraroja, l'abundant nombre de nanes vermelles (70-90% del total de la Via Lctia) i la seva extrema longevitat fa que presentin en conjunt l'rea d'habitabilitat estellar ms extens de la galxia. A pesar de no mostrar restricci temporal alguna, una massa estellar inferior a 0,08 masses solars implica unes condicions de pressi i temperatura en el seu nucli insuficients per a mantenir actiu el "foc" nuclear. Considerades objectes de transici entre estrelles i planetes, les nanes marrons mostren unes caracterstiques fsiques que impossibiliten l'existncia a la seva al voltant d'una zona d'habitabilitat prpiament aquesta. 

En l'extrem oposat, amb una temperatura efectiva de 50.000 K i una lluminositat milions de vegades superior a la solar, les grans estrelles blavoses i blanc-blavoses/ de classe espectral O i B presenten una Z.H. mplia i molt allunyada de l'estrella, pel que queda assegurada la lliure rotaci planetria. El seu redut nombre, l'emissi de la major part de l'energia alliberada en forma de radiaci ultraviolada, efmera vida i l'intens vent estellar que caracteritza aquestes grans estrelles no solament impossibilita la consolidaci a la seva al voltant de cossos planetaris, sin que fins i tot en casos extrems puguin arribar a dissipar els discos protoplanetaris presents en estrelles venes. 

S'estima que per al desenvolupament de la vida en un planeta com la Terra s necessari un lapsus de temps no inferior a 4.000 milions d'anys, les estrelles ms aptes serien aquelles que presentessin una massa inferior a 1,20 masses solars i superior a 0,6 masses solars, o el que s el mateix estrelles de classe espectral F, G i K. 

Vegeu tamb.
 Habitabilitat planetria;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248607" title="Integraci per parts" nonfiltered="1332" processed="1329" dbindex="96482">
En clcul, la integraci per parts s una regla que transforma la integral d'un producte de funcions en un altre integral que s espera que sigui ms senzilla de resoldre. La regla sorgeix a partir de la regla del producte per a calcular derivades.  

La regla.

Suposeu que f(x) i g(x) sn dues funcions contnuament derivables. Llavors la regla de la integraci per parts diu que donat un interval amb extrems a, b, es t
;
On emprant la notaci habitual

;

La regla es demostra emprant la regla del producte i el teorema fonamental del clcul. Aix


Sovint aquesta regla s estableix emprant integrals indefinides de la segent manera
;

O fins i tot de forma resumida, si es fa u = f(x), v = g(x) i els diferencials du = f  (x) dx and dv = g (x) dx, llavors es t la expressi en qu es veu ms sovint:

;

Fixeu-vos que la integral original cont la derivada de g; per tant, per poder aplicar la regla, s ha d haver trobat la funci primitiva g, i llavors la integral qu en resulta  g f  dx s ha de calcular.

Tamb es pot formular una regla anloga pel cas de successions, anomenada sumatori per parts.

Una notaci alternativa que t l avantatge de qu s identifiquen els factors de la expressi original f i g, per que t l inconvenient de presentar una integral dins d un altre, s

;

Aquesta frmula s vlida sempre que f sigui contnuament derivable i g sigui contnua.

Hi ha formulacions ms generals de la integraci per parts per la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue-Stieltjes. 

Nota: Formes ms complicades com la que es presenta tot seguit tamb sn vlides:
;

 Estratgia .

La integraci per parts s un procs heurstic ms que no pas un procs purament mecnic per a resoldre integrals; donada una funci a integrar, l estratgia tpica s de separar-la cuidadosament en un producte de dues funcions f(x)g(x) tal que la integral obtinguda per la frmula de integraci per parts sigui ms fcil d avaluar que la integral original. L'expressi segent s til per illustrar la millor estratgia a seguir:

;

Fixeu-vos que el cant dret, f s ha de derivar i g s ha de integrar; en conseqncia pot ser til de triar com a f una funci que se simplifica quan s derivada, i/o triar com a g una funci que se simplifica quan s integrada. Com a exemple senzill, considereu:

;

Com que  quan es deriva se simplifica a , es fa que aquesta part sigui f; com que  quan s integra se simplifica a , es fa que aquesta part sigui g. Ara la frmula porta a:

;

La integral que queda  es pot resoldre per la regla del producte i s .

De forma alternativa, es poden triar f i g de tal forma que el producte  se simplifiqui degut a que es cancellen termes. Per exemple, Suposeu que es desitja integrar:

;

Si es tria  i , llavors en derivar f resulta  emprant la regla de la cadena i en integrar g dona ; per tant la frmula dona:

;

L integrand se simplifica i dona 1. Per a trobar una combinaci que se simplifiqui normalment requereix un procs d experimentaci a base de prova i error.

En algunes aplicacions, no cal assegurar-se que la integral produda per la frmula de la integraci per parts t una forma ms fcil de integrar; per exemple, en clcul numric, n hi ha prou si t una magnitud tan reduda que l error que aporta s prou petit. En els exemples de ms avall es presenten algunes altres tcniques especials.

Exemples.

Per a calcular:

;

Es fa:

u = x,  du = dx,
dv = cos(x) dx, v = sin(x).

Llavors:



On C s una constant d integraci arbitrria.

A base d aplicar repetidament la integraci per parts, integrals com

;

Es poden calcular de la mateixa forma: cada aplicaci de la regla disminueix la potncia dex en una unitat.

Un exemple interessant que es troba sovint s:

;

On, de forma sorprenent, al final, no cal fer la integral.

Aquest exemple empra la integraci per parts dos cops. Primer es fa:

u = cos(x); thus du =  sin(x) dx;
dv = ex dx; thus v = ex;

Llavors:

;

Ara, per resoldre la integral que queda, es fa servir la integraci per parts altre cop, amb:

u = sin(x); du = cos(x) dx;
v = ex; dv = ex dx;

Llavors:


Ficant-les juntes, es t

;

Fixeu-vos que la mateixa integral apareix als dos cantons de l'equaci. Passant-la a l esquerra es t:

 ;

;

On, altre cop, C (i C' = C/2) s una constant d integraci arbitrria.

Una estratgia similar es fa servir per trobar la integral del cub de la secant.

Hi ha dos exemples ben coneguts on la integraci per parts s aplica a una funci expresada com el producte de 1 per la mateixa funci. Aix funciona si la derivada de la funci s coneguda i la integral de la funci multiplicada per x tamb s coneguda.

El primer exemple s   ln(x) dx. Aix s escriu com:

;

Sia:

u = ln(x); du = 1/x dx;
v = x; dv = 1 dx;

Llavors:


;

 ;

On, C s altre cop la constant d integraci arbitrria

El segon exemple s   arctan(x) dx, on arctan(x) s la inversa de la tangent. Es reescriu com:

;

Ara es fa:

u = arctan(x); du = 1/(1+x2) dx;
v = x; dv = 1 dx;

Llavors:



Emprant una combinaci del mtode invers de la regla de la cadena i del logaritme natural.

Aqu hi ha un exemple divertit:
 ;
 ;
 ;

 La regla LIPTE  .

Una regla heurstica per triar quina de les dues funcions ha de ser u i quina ha de ser dv s triar u com la funci que pertanyi al tipus que apareix primer en aquesta llista: 

L: Funcions logartmiques: ln x, , etc.
I: Funcions inverses de les trigonomtriques: arctan x, arcsec x, etc.
P: Funcions polinmiques: , , etc.
T: Funcions trigonomtriques: sin x, tan x, etc.
E: Funcions exponencials: , , etc.

Llavors triar com dv l altre funci.  La llista es pot recordar amb el mot mnemotcnic LIPTE. El motiu pel que acostuma a funcionar s perqu les funcions que surten mes a baix de la llista tenen primitives ms fcils de calcular que no pas les que surten ms amunt.

Per illustrar la regla, considereu la integral 

;

Seguint la regla LIPTE, u = x i dv = cos x dx , llavors du = dx i v = sin x , el que fa que la integral esdevingui
;
Que resulta
;

En general, es tracta de triar u i dv tals que du sigui ms senzilla que u i dv sigui fcil d integrar. Si en coptes de fer-ho com s ha fet, s hagus triat cos x com a u i x com a dv, s hauria obtingut la integral

;

La qual, desprs d aplicar de forma recursiva la frmula d'integraci per parts, clarament hauria resultat un successi infinita que no portaria en lloc.

Tot i que aquesta regla s til hi ha excepcions. Una alternativa habitual s considerar les funcions el l ordre "ILPTE". Tamb en alguns casos, els termes polinmics s han de partir de formes no trivials. Per exemple, per integrar
;
Es podria establir
;
Aix resulta en
;

Integraci per parts recursiva.

La integraci per parts sovint es pot aplicar de forma recursiva sobre el terme  i s obt la segent frmula

;

Aqu,  s la primera derivada de  i  s la segona derivada de . Successivament,  s una notaci per a indicar la seva derivada nssima (respecte de la variable de la qual sn funcions u i v).

;

Hi ha n + 1 integrals.

La frmula anterior s convenient perqu pot ser avaluada a base d anar derivant el primer terme i anar integrant el segon (invertint el signe cada cop), comenant amb . Aix s molt til especialment en casos on  esdev zero per algun k + 1. Aix, l'avaluaci de la integral pot aturar-se un cop s arriba al terme .

Integraci per parts tabular.

Tot i que la definici recursiva anterior s correcta, sovint s difcil de recordar i d aplicar. Una representaci visual d aquest procs molt ms fcil s el que es diu el "mtode tabular". Aquest mtode funciona millor quan una de les dues funcions del producte s un polinomi, i per tant, desprs de derivar-lo diversos cops s obt zero. Tamb es pot estendre per treballar amb funcions que es repetiran a si mateixes.

Per exemple, considereu la integral 

;

Sia  Es comena amb aquesta funci i es llisten en una columna les subseqents derivades fins que s arriba a zero. En segon lloc es comena amb la funci v (en aquest cas ) i es llista cada integral de v fins que la mida de la columna s el mateix que el de u. El resultat hauria d aparixer tal com segueix.



Ara simplement cal aparellar el primer element de la columna A amb el segon element de la columna B, el 2n element de la columna A amb el 3r element de la columna B, etc. amb els signes alternant (comenant amb el signe positiu). Es repeteix fins que s impossible de continuar aparellant. El resultat s el segent (fixeu-vos en l'alternana de signes en cada terme):

;

Simplificant-ho porta al resultat:

;

Entenent adequadament el mtode tabular es pot estendre.

;



En aquest cas en l ltim pas cal integrar el producte de les dues caselles finals per obtenir:

;

La qual es pot resoldre allant la integral en un cant de la igualtat.

Dimensions superiors.

La frmula d'integraci per parts es pot estendre a funcions de diverses variables. En comptes d'un interval s ha d'integrar sobre un conjunt de dimensi n. Tamb se substitueix la derivada per la derivada parcial.

De forma ms especfica, suposant que   s un conjunt obert afitat de  amb una frontera derivable per trossos   . Si u i v sn dues funcions contnuament derivables en la clausura de  , llavors la frmula per la integraci per parts s

On  s el vector sortint, normal a la superficie   ,  i s el seu component i-ssim, i i varia des de 1 a n. Substituint v de la frmula anterior per vi i sumant per tot i s obt la frmula vectorial

on v s una funci vectorial amb components v1,  , vn.

Fent u igual a la funci constant 1 a la frmula anterior dna el teorema de la divergncia. Per  where , s obt

Que s la primera identitat de Green.

Els requisits de regularitat del teorema es poden relaxar.  Per exemple, la frontera    noms cal que sigui Lipschitz continua.  En la primera frmula de dalt noms cal que   (on H1 s un espai de Sobolev); les altres frmules tenen requeriments relaxats semblants.

Per referncia, consulteu l apndix C de Evans o el notes de matemtiques aplicades de Arbogast i Bona.

Regla nemotcnica.

Una forma de recordar la frmula general s la frase mnemotcnica:
"un dia veur una vaca vestida d'uniforme"
;

Referncies culturals.
El mtode de la integraci tabular per parts apareix a la pellcula de 1988 Stand and Deliver.;

 Referncies .

 ;
 ;
;



Enllaos externs.
 Integration by Parts - From MathWorld;
 Tabular Integration by Parts ;
 Tabular Integration by Parts Demonstrated ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248609" title="Tour Down Under 2008" nonfiltered="1333" processed="1330" dbindex="96483">

L'edici del 2008 del Tour Down Under es va celebrar entre el 22 i el 27 de gener de 2008 pels voltants d'Adelaida, al sud d'Austrlia. El Tour Down Under fou la primera cursa ciclista de fora d'Europa que forma part de l'UCI ProTour.

Aquesta edici fou guanyada per l'alemany Andr Greipel del Team High Road, seguit per l'australi Allan Davis i l'espanyol Jos Joaqun Rojas.


Etapes.
Etapa 1. 22-01-2008: Mawson Lakes-Angaston, 129 km..


Etapa 2. 23-01-2008: Stirling-Hahndorf, 148 km..


Etapa 3. 24-01-2008: Unley-Victor Harbor, 139 km..


Etapa 4. 25-01-2008: Mannum-Strathalbyn, 134 km..


Etapa 5. 26-01-2008: Willunga, 147 km..


Etapa 6. 27-01-2008: Adelaida, 88 km..


Classificacions finals.

Classificaci general.



Classificaci de la muntanya.



Classificaci per punts.



Millor jove.



Millor equip.



Progrs de les classificacions.
Aquesta taula mostra el progrs de les diferents classificacions durant el desenvolupament de la prova.



Classificaci de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta prova.


Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;
Tour Down Under 2008 CyclingFever Racespecial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248610" title="Donzell" nonfiltered="1334" processed="1331" dbindex="96484">


El donzell o donzell mascle (Artemisia absinthium, del grec artemisa -artemisa-, i apsnthion -absinti-) s'ha emprat tradicionalment com a planta vermfuga.

Nomenclatura.
L'Artemisia absinthium, L.,Sp.Pl.2:848.1753 s de la famlia de les Asteraceae (alt. Compositae) i tamb es pot dir Artemisia absintha L. orth. var., Absinthium officinale Brot., Absinthium vulgare Lam. o Artemisia indica Willd, i se la pot conixer com a donzell (arbustiu), donzell mascle, artemsia amarga, incens d'Andalusia, herba santa o absenta.
 
El gnere Artemisia deu el seu nom a rtemis II de Cria, experta en botnica i medicina que va viure durant el segle IV aC. rtemis II era germana i muller de Mausol, rei de la Cria. Aquesta, desprs de la mort del seu marit, va encarregar la construcci del Mausoleu d'Halicarns, una de les Set Meravelles del Mn Antic. 

Etimolgicament, "absintium" prov de "a" que significa  sense  i "bsinthium" que vol dir "dolor", indicant el gust amarg de la planta.

Descripci.
s un camfit, s a dir, una planta generalment llenyosa, amb les gemmes persistents situades sempre per sota els 40 cm d alria. s un semiarbust perenne que pot crixer des de 60 fins a 120 cm d alada, presenta una tija llenyosa i erecta amb multitud de fulles.
La rel s fasciculada ja que, les rels secundries creixen tant o ms que la principal, a ms, t una tija amb consistncia llenyosa i ramificaci monopdica, ja que la ramificaci t lloc a partir d una tija principal de la qual, s originen tiges laterals.

Les fulles sn alternes i pubescents en l anvers i revers, el que li dna una textura sedosa. Les fulles de la part inferior, sn bi o tripinnaticompostes i les fulles de la part superior sn simples. La mida de les fulles s d'1.5-5cm, amb els segments d'1.6mm d'amplada i sn blanques i platejades-grisoses per les dues cares. La inserci a la tija s peciolada. 

Presenta tricomes en forma de  T , situats a l anvers i al revers. Sn pls pluricellulars formats per almenys tres cllules, dues d elles petites i una tercera que forma un cap ample i aixafat. A ms, hi ha pls tectors unicellulars i llargs, apart dels pls secretors de la tija bicellular i cap pluricellular (de 2 a 4 cllules). Les brctees sn poc piloses i, en canvi, el receptacle s pils.

Consta de flors internes que sn hermafrodites i frtils i tamb flors externes femenines. Es pot apreciar que t una inflorescncia racimosa panniculada mirant cap avall i amb talls, generalment de 3-4mm, sent una planta molt aromtica. Els captols sn hemisfrics, quasi globulars, plans per la part de dalt, grocs i penjants. L'androceu presenta cinc estams amb les anteres concrescents; el gineceu s nfer, bicarpellar i presenta dos estigmes. El periant s de color groc i simtric. El seu fruit s la cpsela, un tipus d aqueni que prov d un ovari nfer pluricarpellar.

Ecologia.
s espontnia a: Nord d frica (Algria i Marroc), sia tropical (a l'ndia, per exemple a Jammu i Kashmir), l oest d sia (l Afganistan, Iran i Turquia, Sibria, Kazakhstan, Kyrgyzstan, Tajikistan i Turkmenistn), nord d Europa (Dinamarca, Finlndia, Irlanda, Regne Unit, Noruega i Sucia), centre Europa (ustria, Blgica, Txecoslovquia, Alemanya, Hongria, Polnia, Pasos Baixos i Sussa), l est d Europa (Bielorrssia, Estonia, Letonia, Lituania, Moldova, Federaci Russa i Ucrana), al sud-est d  Europa (Albnia, Bulgria, Grcia, Itlia, Romania, Iugoslvia), al sud-oest d  Europa (Frana, Portugal i Espanya). Per en l'actualitat s possible trobar-la a quasi tot el mn degut a la facilitat del seu cultiu.

Pel que fa al Pas Catal, la trobem a comarques martimes (de la Selva de Montsians); referent al Pas Valenci es troba en comarques d'hivern temperat com la Plana Alta, la Costanera,etc. I a les Illes Balears s cultivada, i s subespontnia a tota la zona. Per altra banda, veiem que tamb la podem trobar als Pirineus, a la Serra de Guadarrama, etc. s tpica de viure a  herbassars secs dels estatges mont i subalp, s molt rara al Montseny, per no a les Guilleries ni els Ports de Beseit. Es troba en contrades mediterrnies martimes d'hivern temperat, tamb en roques, gleres i terres sense cultivar.

poca de recollecci.
Les tiges i les fulles, tot l'any. Els botons florals, des de la darreria de la primavera fins a mig estiu, quan les flors sn a punt d'obrir-se. Per a conservar-les cal deixar-les assecar.
s cultivada com a ornamental entre els mesos de juny i setembre, i ms o menys subespontnia als voltants de les residncies humanes.

Farmacologia.
La part utilitzada o droga sn les fulles i les summitats florferes dessecades. 

La seva composici qumica s la segent: 
La planta cont d'un 0,2% a un 0,5% d'un oli essencial de color verds o blavs (depenent de les seves caracterstiques) i un fort gust amarg. En ella s'han identificat, entre altres, els segents constituents: alfa i beta tuyona (0.35%), cis-ocimen, canf, pin, felandr, acetat de sabinil i de crisantenil; sesquiterpens com xamazul (0.17%), cariofil, bisabol, cadin. Per altra banda, veiem que cont lactones sesquiterpniques com: aquilicina; guaianlids com absintina, artabasina, anabsina, anabsinina, anabsintina, artibina, matricina; germacranlids com quetopelenlids. A ms a ms, cont: flavenoides, artemisetina, artemetina, isoquercitrina, rutina, glucsids de patuletina, isoramnetina, quercitrina. Un 4.5-7.0% sn tanins i tamb hi ha cids fenlics derivats de l cid cinmic, cids clorognic i para-cumric. Cal tenir en compte que tamb cont carotens i vitamina C (0.12-0.26%).

L Artemisia absinthium s utilitza en casos d anorxia (ja que t acci orexigena), per la disppsia i els seus smptomes: plenitud gstrica, aerofgia, flatulncies, espasmes abdominals; per les afeccions biliars com disppsia biliar, discinsia biliar, litiasi biliar, colelitiasi. Tradicionalment, es feia servir per a trastorns gstrics, dismenorrea, febre, infeccions parasitries com teniasis, ascaridiasis, ..; per l amenorrea i per lesions i lceres cutnies o picades d insectes, otitis i cremades (mitjanant un s tpic).
 
La planta s utilitzada en medicina com a estimulant i vermfuga. A ms, t acci orexgena, s a dir, estimula la gana, i t efecte digestiu ja que estimula les papilles gustatives i, per un efecte reflex, augmenten la producci de sucs intestinals que et fan sentir gana i digereixen b l aliment un cop pres. Tamb s antiespasmdic, relaxa el mscul llis, i estimulant nervis a causa de la tuyona. Finalment, fa de protector heptic i encara s est estudiant el perqu.

Toxicitat i contraindicacions. 
Artemisia absinthium s txica a grans dosis. No s recomanable prendre l oli essencial tuyona per via interna ja que s altament txic, tot i que aquesta planta en t poca quantitat. 
La intoxicaci es manifesta amb espasmes gastrointestinals, vmits, retenci d orina per l afectaci renal, vertigen, cefalea, tremolors i convulsions. Tamb pot tenir efectes secundaris com reaccions d'hipersensbilitat o dermatitis per contacte, a aquelles persones sensibles. L s prolongat d Absenta, la beguda alcohlica, produeix un smptoma que s l absintisme que es caracteritza per trastorns nerviosos, gstrics i heptics, pel qual el consum a molts pasos com Alemanya, Blgica o Sussa est prohibit i a Espanya est regulada la seva venta. 

No es recomana a gent amb hipersensibilitat al medicament o a altres espcies de la famlia Compositae, tampoc a gent que prengui frmacs antiepilptics ja que disminuiria l'efecte, ni a les dones embarassades o que acaben de tenir un fill, ja que es creu que t un efecte estrognic amb el qual podria haver-hi avortaments espontanis i malmetre la llet materna (a causa de les neurotoxines). Finalment, al no saber del tot l'eficcia ni la seguretat sobre els infants tampoc s recomanable, per si s'ha d'utilitzar, cal prendre les dosis adequades ja que els olis essencials poden resultar txics i convulsivants. 
Cal dir que pot afectar substancialment a la capacitat de conduir o manipular maquinria i, per tant, cal evitar-la fins que se spiga amb gran certesa que el tractament no els afecta de forma adversa.

Formes de consum.
El seu sabor amargant li confereix un carcter molt aperitiu, s per aix que s'empra per a elaborar el vermut, nom alemany de l'absenta, i altres licors amb propietats digestives i aperitives.

Observacions.

Elaboraci de begudes.
L Artemisia absinthium s utilitza tamb per l elaboraci de licors, com l Absenta, el vermut, etc. L excs d aquests licors pot provocar trastorns, convulsions, malsons, tremolors, etc. El licor conegut amb el nom de Donzell es fa amb aquesta i altres herbes.  
L Absenta s una beguda destillada a partir d herbes, principalment lArtemisia absinthium, l ans verd i el fonoll, amb contingut alcohlic molt alt (fins 89 9) i un gust semblat a l ans. A ms, cont una substncia allucingena, procedent dels olis essencials de l Artemisia, la tuyona.

Es va crear a Sussa, per es va fer popular a Frana a meitats del segle XIX entre els artistes i escriptors romntics de la poca, convertint-se aix, en la imatge principal del moviment bohemi. Del seu nom cientfic, aquest licor va heretar la seva identitat en francs, "Absinthe", i va ser batejada la "Fe Verte" (la fada verda). La van prohibir en alguns pasos d Europa i en els Estats Units (aproximadament a l any 1915), degut als poders allucingens que li van ser atorgats. Actualment, l absenta noms esta prohibida en alguns estats del EUA.

Tradicionalment, l Absenta se servia en un vas de vidre i s utilitzava una cullera amb orificis on es collocava el terrs de sucre, aleshores se servia en una gerra amb aigua freda que s utilitzava per diluir l Absenta i desfer el sucre, convertint el licor verds del principi en una barreja blanca anomenada "louche". Darrera d aquest licor hi ha moltes histories sobre els seus bevedors, com la que diu que el fams pintor Van Gogh, ebri d Absenta, es va tallar l orella; o un altra que assegura que desprs de la prohibici de l Absenta, un camperol sus va matar a la seva dona i als seus dos fills. A ms, l Absenta apareix en nombroses pellcules i canons.

A part de l elaboraci de begudes, l Artemisia absinthum s utilitzava antigament com a insecticida contra les arnes de la roba i en la fabricaci de la cervesa per a substituir el llpol.

Cultiu.
L Artemisia absinthium prospera b en clima temperat, t bona resistncia al fred i a la sequera, el que proporciona una gran facilitat en el seu cultiu. Creix en terres de consistncia mitjana, en els argilencs calcaris, slics argilencs, lleugers i profunds, que siguin secs.

La multiplicaci es pot donar per llavors, per estaques i per divisi de mates.

Es sembra a finals d hivern o a principis de la primavera. Les llavors d aquesta planta sn molt petites, pel que es convenient barrejar-les amb una mica de terra i dispersar-les superficialment per la terra. Durant l estiu, es recull la planta, un cop els captols florals s han obert o estan a punt d obrir-se.

Com a tot tipus de cultiu, s'ha de tenir molta cura amb el reg, l'eliminaci de males herbes i el control de les formigues.

Referncies.


 Galeria de fotos .


Bibliografia.
 Duran, Nria; Morgu, Merc i Salls, Merc: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Collecci Prtic Natura, nm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 108.
 Bols O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Pasos Catalans. 3 ed. Barcelona : Prtic; 2005;
 Polunin, Oleg. Gua de campo de las flores de Europa. 4 ed. Barcelona: Omega, 1991. ISBN: 84-282-0378-4;

Enllaos externs.
 
 mplia informaci sobre aquesta planta. ;
 www.portalfarma.com ;
 A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology ;
 www.herbotecnia.com.ar ;
 www.portalfarma.com ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248618" title="La ciudad de los rboles" nonfiltered="1335" processed="1332" dbindex="96485">
La ciudad de los rboles s un disc de msica fet pel grup espaol de celtic metal Mgo de Oz.

Les canons que componen aquest disc sn:

 El Espritu del Bosque (Intro);
 La Ciudad de los rboles;
 Mi Nombre es Rock n roll;
 El Rincn de los Sentidos;
 Deja de Llorar (Y Vulvete a levantar);
 La Cancin de los Deseos;
 Y Ahora Voy a Salir (Ranxeira);
 Runa Llena (Instrumental);
 Resacosix en la Barra (Resacosix en Hispania parte II);
 No Queda sino Batirnos;
 Sin Ti sera Silencio (Parte II);
 Si Molesto, me Quedo;
 El Espritu del Bosque II Outro);

 Enllaos externs .
Pgina Oficial de Mgo de Oz, amb la lletra de les canons del disc





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248623" title="Acant" nonfiltered="1336" processed="1333" dbindex="96486">

L'acant, ala d'ngel, carnera o herba carnera (Acanthus mollis) s una planta que es troba al sud d'Europa (des de Portugal fins a Crocia) i el nord-oest d'frica.

Referncies.


 mplia informaci sobre aquesta planta. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248633" title="Girija Prasad Koirala" nonfiltered="1337" processed="1334" dbindex="96487">


Girija Prasad Koirala (                      en nepals) (Tadi, Bihar, Imperi Britnic 1925) Poltic nepals, i Primer Ministre del Nepal en quatre ocasions: 1991-1994, 1998-1999, 2000-2001 i des de 2006.

Estudis i orgens familiars.
Va nixer el 20 de febrer de 1925 a Tadi, Bihar a l'Imperi Britnic (actualment ndia). Va nixer a l'actual ndia perqu la seva famlia estava a l'exili. Fill de Krishna Prasad Koirala. T quatre germans: Matrika Prasad Koirala, Bishweshwar Prasad Koirala, Keshav Prasad Koirala i Tarini Prasad Koirala i una germana: Nalini Koirala. Matrika fou Primer Ministre (1951-1952) i (1953-1955) i Bishweshwar ho fou (1959-1960). Ell i la seva famlia tornaren al Nepal el 1929. Estudi al Collegi Mal Kirori i a la Universitat de Delhi. Es cas amb Sushma Koirala, i tingueren una filla, Sujata Koirala.

Carrera poltica.
El 1948 fund el Congrs Mazdoor Nepals, que desprs esdevindria la Uni del Congrs del Comer del Nepal. El 1952 esdev President del Districte de Morang pel Partit del Congrs del Nepal. El 1960 fou arrestat i empresonat pel cop d'estat del Rei Mahendra. Fou alliberat el 1967, i amb altres lders poltics retorn a l'exili a l'ndia. Torn al Nepal el 1979. Va ser Secretari General del Partit del Congrs del Nepal (1975-1991). Particip el 1990 en el moviment del poble Jana Andolan, per demanar la democrcia al Nepal.

Primer Ministre (26 de maig de 1991 - 30 de novembre de 1994).
Va ser elegit membre del parlament el 1991 desprs de qu la revolta Jana Andolan prospers, i finalment se cellebraren les primeres eleccions lliures de la histria del Nepal. El seu partit, guany les eleccions (2.742.452 vots, 37'75%) i 110 de 205 diputats. Fou elegit President del Partit del Congrs del Nepal, i Primer Ministre. 
Durant el seu primer mandat es va liberalitzar l'educaci, la sanitat i la comunicaci. Es va construir la Univerisitat Purwanchal i l'Institut de Cincies i de la Salut (BPKIHS). El govern tamb constru un hospital per tractar els malalts de cncer.
El novembre de 1994 va cridar a la dissoluci del parlament, i convoc noves eleccions. El seu partit perd les eleccions, en front del Partit Comunista del Nepal (Unificat-Marxista-Leninista). El succe el comunista Man Mohan Adhikari.

Primer Ministre (15 d'abril de 1998 - 31 de maig de 1999).
Girija Prasad Koirala torn a ser primer ministre desprs de la dimissi del govern conservador de Surya Bahadur Thapa. Va presidir un govern en minoria fins el 25 de desembre de 1998, quan arribaren a un acord amb el Partit Comunista del Nepal (Unificat-Marxista-Leninista) i amb el Partit Nepals de la Bona Voluntat. GP Koirala dimit el 31 de maig de 1999.

Primer Ministre (22 de mar de 2000 - 26 de juliol de 2001).
No feia ni un any que havia deixat de successor a Krishna Prasad Bhattarai, per el govern dimit desprs de les eleccions. Torn a ser primer ministre per tercer cop. Aquest fou el seu pitjor govern, se l'acus de corrupci. Durant la massacre a la famlia serial de l'1 de juny de 2001 se l'acus de no haver sabut tractar la crisi. GP Koirala dimit el 26 de juliol de 2001, desprs de les fortes crtiques de l'oposici.

Primer Ministre (25 d'abril de 2006 - 15 d'agost de 2008).
Desprs de la reobertura del parlament el 25 d'abril de 2006, per la revolta popular per la democrcia Loktantra Andolan. GP Koirala va ser elegit Primer Ministre per l'aliana de set partits. El 18 de maig de 2006 declar el Nepal un estat secular, aix convertint-se en cap de l'estat. El 21 de novembre de 2006, amb l'acord amb la guerrilla maoista aconsegu acabar amb la Guerra Civil del Nepal, desprs d'una dcada. L'1 d'abril de 2007 va ser reelegit com a primer ministre. El 23 d'agost de 2007 nacionalitz els palaus de la famlia reial. El 24 de desembre de 2007 al govern anunci que abans que se cellebressin noves eleccions el Nepal es convertir en una repblica federal democrtica, amb l'acord de maoistes i la coalici de set partits. Les eleccions del 10 d'abril de 2008 suposaren la victria dels maoistes amb majoria relativa, per tant el seu partit perd les eleccions, tot i que continu al govern fins que es formi un govern constituent. El 18 d'agost de 2008 es form un nou govern, presidit per l'exguerriller maoista, Pushpa Kamal Dahal (lies Prachanda), que el succe en el crrec. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248638" title="Ai-ai" nonfiltered="1338" processed="1335" dbindex="96488">

L'ai-ai (Daubentonia madagascariensis) s un estrepsirr nadiu de Madagascar que combina unes llargues dents similars a les d'un rosegador amb un allargat i prim dit mitj, ocupant d'aquesta manera el mateix nnxol ecolgic que un picapins. s el primat nocturn ms gran del mn, i es caracteritza pel seu mtode nic de trobar menjar; cerca als arbres buscant larves, desprs fa forats a la fusta i hi introdueix el seu dit mitj allargat per a extreure la presa.

Daubentonia s l'nic gnere en la famlia Daubentoniidae i en l'infraordre Chiromyiformes.

 Referncies .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248639" title="Erable" nonfiltered="1339" processed="1336" dbindex="96489">

L'erable (Acer platanoides) s una espcie vegetal autctona de l'rea compresa entre Frana i Rssia, i entre el sud d'Escandinvia i el nord de l'Iran.

Referncies.

 Distribuci mundial de l'erable. ;
 Informaci sobre aquesta espcie vegetal. ;
 Mitchell, A. F.: The Trees of Britain and Northern Europe. Collins. ISBN 0-00-219037-0. Any 1982. ;

Enllaos externs.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248647" title="Benalmdena" nonfiltered="1340" processed="1337" dbindex="96490">

Benalmdena s un municipi que es troba a la comarca de la Costa del Sol, a la provncia de Mlaga. T una poblaci de 50.298 habitants (2006) i es troba a 280 metres d'altitud. Est integrat a l'rea Metropolitana de Mlaga i a la comarca de la Costa del Sol Occidental. Sota aquesta ltima divisi territorial, Benalmdena est mancomunat dins la Mancomunitat de Municipis de la Costa del Sol Occidental. Limita amb Torremolinos al nordest, Alhaurn de la Torre al nord, Mijas i Fuengirola a l'este i la Mar Mediterrnia al sud.
 Historia . 
Els primers assentaments humans en la zona daten de  Paleoltic Superior, fa 20000 anys. Aix ho demostren les troballes oposades en la Cova del Toro, la Cova del Cntaro i la Cova de la Zorrera; situades en el municipi. Els segles VII i VIII aC van ser testimonis de la presncia de fenicis, que es van interessar per la mineria. Els fenicis van deixar la seva petjada en el litoral malagueny i van fundar diverses colnies a la costa espanyola. Els fenicis van ser succets pels romans, que van explotar els recursos marins. Entre les restes cap destacar una factoria de salament situada en la costa, els articles recuperats del fons del mar i altres utensilis ordinaris que es conserven en el Museu Arqueolgic Municipal.

Els segles segents van estar marcats per la despoblacin, que va buscar refugi a les murallas de la vena ciutat de Mlaga davant els atacs i saquejos que arribaven des del mar. El municipi, llavors integrat en la provncia romana de la Btica, va passar per mans dels visigots i dels bizantins. Desprs de la Invasi musulmana de la Pennsula Ibrica, la zona que avui ocupa el municipi experimenta un important desenvolupament.

En el segle XI, l'estructura social s'aglutina quant al seu nucli urb: una vila emmurallada i una fortalesa. Els musulmans desenvolupen l'agricultura i introdueixen la canya de sucre, portada des d' Orient; la figa, el ram i la morera, utilitzats en la indstria txtil. En aquest moment apareix el topnim Ibn-al-Madena. L'any 1197 neix a Benalmdena Ibn al-Baytar (en calligrafia rab:           ), un dels ms importants botnics i farmaclegs de l'edat mitjana.

En 1456, la fortalesa i vila sn destrudes pels exrcits cristians, al comandament del rei Enric IV de Castella. Els vens es refugien an Mijas per a reconstruir les seves cases, que posteriorment tornarien a ser destrudes el 1485 per Ferran el Catlic en el seu reconquesta definitiva. Els anys posteriors sn foscos, quedant el municipi despoblat. El 1491 el rei encarrega a Alonso Palmero la colonitzaci de la zona, per un terratrmol i el perills del terreny, les costes del qual sn constantment aguaitades per pirates, fa gaireb impossible la seva habitabilitat. En aquesta poca es castellanitza el topnim rab de la vila, que comena a dir-se Benalmaina. 

En el segle XVII el municipi coneix el seu gaireb total destrucci per part d'un terratrmol, que esfondra cases i pujols; i un sisme submar que inunda les platges i destrux les barques pesqueres. En 1784, l'itali Flix Solesio compra el mas d'Arroyo de loa Miel per a construir sis fbriques de paper per a proveir a les fbriques de naips de Macharaviaya. Aquest fet significaria el naixement del nucli d'Arroyo de la Miel, al voltant de la infraestructura i els habitatges que es van construir per a aquesta factoria. En el segle XIX, el municipi experimenta un considerable augment de poblaci grcies a l'explotaci de la passa moscatell i el ram per a la producci de vi, per la plaga de la filloxera arrunen els cultius de tota la provncia. A partir d'aqu, les epidmias de paludisme, tifus i clera minven la poblaci. 

El gran auge demogrfic del municipi es produx a partir dels anys cinquanta i seixanta amb el naixement i desenvolupament de l'activitat turstica en la costa espanyola.

 Enllaos externs .
Benalmadena.com Pgina web oficial del municipi.
Benalmadena.es Portal del Ciutad;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248661" title="Pltan fals" nonfiltered="1341" processed="1338" dbindex="96491">

El pltan fals es troba al centre i sud d'Europa, aix com tamb al sud-oest d'sia. 

Referncies.

 Informaci sobre aquesta espcie vegetal. ;
 Rushforth, K.: Trees of Britain and Europe. Collins. ISBN 0-00-220013-9. Any 1999.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248676" title="Ablaci (geologia)" nonfiltered="1342" processed="1339" dbindex="96492">
Sn processos d'ablaci aquells que duen a terme i causen la prdua total del gel dipositat o la neu caiguda en els glaciars o geleres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248679" title="Aqfer" nonfiltered="1343" processed="1340" dbindex="96493">
Un aqfer s tot embassament subterrani, sigui una formaci tipus cova o capes de materials permeables, que tenen la capacitat de retenir i emmagatzemar aigua en el seu interior.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248680" title="Aflorament" nonfiltered="1344" processed="1341" dbindex="96494">
En geologia es denomina aflorament al tall horitzontal i/o vertical d'una secci de roques, que sn visibles a ull nu o amb sistemes de detecci subaqtics, amb algun inters pel seu estudi, i que faciliten les tasques de camp i mostren un tros del que es representa en la zona geolgica a estudi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248682" title="Llista d'estats sobirans del 1950" nonfiltered="1345" processed="1342" dbindex="96495">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica d'Alemanya;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Domini de Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Domini de l'ndia (fins el 26 de gener);
   Repblica de l'ndia (des del 26 de gener);
   Repblica dels Estats Units d'Indonsia (fins el 17 d'agost);
   Repblica d'Indonsia (des del 17 d'agost);
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
   Regne Haiximita de Jordnia;

L.
 Laos - Regne de Laos;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Domini del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Territori Lliure de Trieste;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
 Vietnam del Sud   Estat del Vietnam;
X.
   Repblica de Xile;
;
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica de les Moluques del Sud (del 25 d'abril al novembre);
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248683" title="Juan Luna Novicio" nonfiltered="1346" processed="1343" dbindex="96496">

Juan Luna y Novicio (Badoc, Filipines, 23 d'octubre de 1857   Hong Kong, 7 de desembre de 1899) fou un aquarellista i pintor que conre la pintura de gnere com la pintura d'histria i la seva obra es pot incloure en l'rbita de l'orientalisme i el realisme.
 
La seva pintura ms reconeguda s Spoliarium amb la que obtingu el primer premi de la lExposicin Nacional de Madrid de 1884. Aquesta fou exposada a la Sala Pars de Barcelona el 1886, esdevenint un gran reclam per al pblic, les cues arribaren fins a la Rambla i es calcula que visitaren l'exposici 60.000 persones. Actualment es troba al Museu Nacional de les Filipines.

En el seu retorn a les Filipines, va ser arrestat dos anys sota sospita de sedici. Essent perdonat posteriorment. El seu germ, el general Antonio Lluna, fou un participant actiu en el moviment insurgent Katipunan. 
Referncies.

Diccionario Enciclopdico Abreviado, Espasa Calpe, Madrid, 1957;
VVAA, Guia de les colleccions del museu, Organisme Autnom Biblioteca Museu V. Balaguer, 2001, ISBN 84-931438-3-9;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248687" title="Allcton (geologia)" nonfiltered="1347" processed="1344" dbindex="96497">
En geologia es diu allcton de tot material (ja siguin minerals, fragments de roques detrtiques, o matria orgnica) nouvingut d'altres zones formacionals, i que s'acumula en una conca sedimentria, i que s estudiat per les seves caracterstiques de formaci fornia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248695" title="Roca detrtica" nonfiltered="1348" processed="1345" dbindex="96498">
s equivalent a una Bretxa detrtica.

Roca de formaci a base de fragments detrtics de roques tant autctones com allctones, s a dir formades dins o fora de la conca, els fragments de les quals han estat sotmesos a canvis mecnics o qumics, generant un residu fragmentari com sn minerals, o fragments rocosos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248715" title="Mn (herldica)" nonfiltered="1349" processed="1346" dbindex="96499">


Un mn, en herldica, s una representaci del globus imperial que duien a la m els emperadors i que ms tard van dur els reis, o que tamb es trobava situat sobre la corona dels sobirans, en forma de bola cintrada amb un cercle horitzontal i mig cercle superior vertical, i amb una creu al capdamunt, que pot adoptar diferents formes (grega, llatina, patent, potenada, etc.).

Segons els diversos tractats herldics, tan aviat s considerat un moble com una figura.

El mn, a part del seu significat originari de poder imperial o reial, s l'atribut que representa el Crist Salvador, i com a tal figura en un bon nombre d'escuts de municipis que tenen sant Salvador com a patr (vegeu el primer rengle d'illustracions). Tamb apareix sovint com a armes parlants en municipis el nom dels quals inclou la sllaba mon, tal com es pot comprovar en el segon rengle.



Referncies.
 Armand de Fluvi, Diccionari general d'herldica. Barcelona: Edhasa, 1982. ISBN: 84-350-0373-6;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248717" title="Mateo Alemn" nonfiltered="1350" processed="1347" dbindex="96500">

Mateo Alemn y de Enero (Sevilla, 1547 - Mxic, 1615?) fou un escriptor espanyol del Barroc, dins de l'anomenat Segle d'or espanyol.
Mateo Alemn s conegut per la seva obra Guzmn de Alfarache una novella del gnere picaresc. s tamb conegut per la seva proposta ortogrfica per al castell, dins una lnia fonetista, que public a lOrtografa castellana (Mxic, 1609), la primera obra gramatical del castell publicada al continent americ.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248724" title="Luis de Molina" nonfiltered="1351" processed="1348" dbindex="96501">

Luis de Molina, (Conca, 1535 - Madrid, 1600) fou un jesuta, teleg i jurista castell.

La seva doctrina sol rebre el nom de molinisme (cal no confondre-la amb el molinosisme, de Miguel de Molinos, un altre teleg espanyol).

Va estudiar Dret a la Universitat de Salamanca i Escolstica a la Universitat de Alcal de Henares. Ingress en la Companyia de Jess i an a estudiar a la Universitat de Coimbra, on comen la seva carrera.

Obra.

Se'l considera membre de la Escola de Salamanca. Va combatre el determinisme, oposant-hi el lliure albir. Luis de Molina va arribar a enunciar que el poder no est en el governant, que no s ms que un administrador, sin en el conjunt dels administradors, els ciutadans considerats individualment, avanant-se ideolgicament a les revolucions burgeses dels segles XVIII i XIX.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248728" title="Colobra llisa" nonfiltered="1352" processed="1349" dbindex="96502">

La colobra llisa (Coronella austriaca) s una espcie d'ofidi que habita al nord i centre d'Europa aix com tamb al nord d'Iran. 

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248738" title="Colobra escuronera" nonfiltered="1353" processed="1350" dbindex="96503">

La colobra escuronera o serp d'aigua (Natrix maura) s una colobra del gnere Natrix que viu en ambients aqutics. Pot arribar a fer 70 cm de llargria.

Descripci.

 T 21 fileres d'escates i dues escates postoculars.
 La coloraci i el disseny sn molt variables(n'hi ha exemplars que van del verd clar al vermell i d'una lnia patent en ziga-zaga que recorre el dors fins a dues conspcues lnies longitudinals blanques o dhuc grogues).
 El ventre s negrs, groc o vermell.
 De vegades t ocelles grocs als costats.

Costums.

s molt ms aqutica que la serp de collaret (Natrix natrix). A ms, s una serp activa tant de dia com de nit. 

El seu comportament defensiu s molt notable: quan se sent amenaada aplana el cap, que adquireix una forma triangular, xiula i mostra el disseny dorsal, cosa que la fa semblant a un escur. Quan s capturada descarrega un lquid repugnatori de les seues glndules anals (aquest comportament tamb s caracterstic de Natrix natrix).

Alimentaci.

Es basa sobretot en peixos i amfibis, i arriba a consumir sangoneres i cucs.

Reproducci.

La cpula t lloc a la primavera o a la tardor, i la posta consta de 4 a 20 ous que fan eclosi al cap de dos mesos. 

Les femelles es poden reproduir a 4-5 anys i els mascles, que sn ms petits, ho fan a 3 anys.

Referncies.


Enllaos externs.

 Fotografia i informaci de la colobra escuonera. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248745" title="Salvador d'Horta" nonfiltered="1354" processed="1351" dbindex="96504">
Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, desembre de 1520 - Cller, 18 de mar de 1567), religis francisc i miracler popular, s venerat com a sant de l'Esglsia catlica, que en celebra la memria litrgica el 18 de mar.

Biografia.

El futur sant va nixer a Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva, un dia de desembre del 1520. De nom Salvador Pladevall i Bien , va nixer a l'hospital de la vila, d'on els seus pares eren servents.

El 1534 va quedar orfe de pares i es va traslladar a Barcelona, on va exercir diversos oficis (entre els quals el de sabater) per mantenir-se a ell mateix i a la seva germana Blsia. Quan la germana es va casar, el jove Salvador va poder fer realitat el seu desig de dedicar-se a la vida religiosa. Desprs d'una estada al monestir benedict de Montserrat, el 3 de maig de 1541 va entrar al convent francisc barcelon de Santa Maria de Jess, on va prendre el nom de fra Salvador. El 1542 va fer la professi religiosa i fou enviat al convent de Tortosa. Ms endavant el destinarien a diversos convents ms, entre els quals el de Bellpuig, Horta de Sant Joan (on s'hi va estar dotze anys, de 1547 a 1559) , Reus i Madrid, on el va rebre el rei Felip II, a qui est recollit documentalment que es va adrear en catal . Va exercir sempre les tasques ms humils i fatigoses, com ara porter o cuiner. Mentrestant, per, el frare rebia visites contnues de gent, que tenia fama de taumaturg i es deia que podia fer miracles. Aquesta fama de Salvador incomodava els mateixos confrares i els seus superiors, per la qual cosa fou objecte de canvis continus d'un convent a un altre. Precisament fou processat per la Inquisici a Barcelona a causa dels seus miracles, per va ser absolt dels crrecs i no fou castigat.

La seva ltima destinaci fou el convent de Santa Maria de Jess a Cller (Sardenya), on va arribar el novembre del 1565. Hi va fer de cuiner i va continuar fent prodigis i miracles. En aquest convent va morir en olor de santedat arran d'una malaltia el 18 de mar de 1567.

Canonitzaci i culte.
Fra Salvador d'Horta fou beatificat, sota requesta de Felip III de Castella, el 15 de febrer de 1606 pel papa Pau V. El 17 d'abril de 1938 fou canonitzat per Pius XI.

Les relquies del sant es van conservar inicialment al convent de Santa Maria de Jess, a Cller, lloc on va morir. El 1607 en fou sostret el cor, que van portar al convent francisc de Sant Pere de Silki, prop de Ssser.

El 1718, arran de la demolici de Santa Maria de Jess, les despulles del sant foren traslladades primer a l'esglsia de Sant Maur, al barri callerit de Vilanova (on encara se'n conserva una relquia i el cofre de pedra que en contenia el cos) i, des d'all, el 1758, a l'esglsia de Santa Rosalia, al barri de la Marina. Santa Rosalia de Cller s el principal santuari de sant Salvador, on s'exposa el seu cos dins una caixa de vidre sota la taula de l'altar major, per a la veneraci dels fidels.

Notes.
  Enciclopdia en lnia. ;
  Enciclopdia en lnia. ;
  Colomencs illustres, document pdf.

Bibliografia.
 Alberto Cogoni: San Salvatore da Horta. La grandezza dei piccoli. Cller: Edizioni della Torre, 2002. ISBN 8873433561;
 Antioco Piseddu: Le chiese di Cagliari. Cller: Zonza Editori, 2000. ISBN 8884700302;

Enllaos externs.
 Article a www.enciclopedia.cat;
 Article a www.santiebeati.it ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248746" title="Riu Tarn" nonfiltered="1355" processed="1352" dbindex="96505">


El Riu Tarn (del llat tarnis, que significa rpid o encaixonat) s un riu del sudoest de Frana, de 375 km de longitud.  Afluent del Garona, creua els departaments de Tarn i de Tarn i Garona.

Aquest riu flueix en direcci sudoest, ja des dels seus orgens a 1.550 m en el Mont Lozre, a les muntanyes Cvennes, a travs de tortuositats i sots fins a Tolosa, on hi ha la seva confluncia amb el Garona.

De cabal abundant t fortes crescudes, com la del 3 de mar de 1930 que arras la seva conca mitjana i baixa amb 9,1 m d'altura a Albi, un cabal a Montalban de 6.100 m /s i 11,5 m d'altura i a Moissac, desprs de rebre l'Aveyron, va arribar a 8.000m /s. Hi ha hagut altres riuades ms recents el 8 de desembre de 1996 (9,43 m a Montalban i 6,09 m a Albi), el 7 de novembre de 1982 (9 m en Montalban i 7,45 m a Albi) i el 6 de novembre de 1994 (8,62 m a Montalban i 7,40 m a Albi).

El Tarn passa prop de les poblacions de Millau, Albi, Montalban i Moissac.  Entre els afluents del Tarn, es pot citar el Tarnon, el Dourbie, l'Agot i el Aveyron.

El Viaducte Millau, el pont ms alt del mn, permet que l'autopista A75 creu la vall del Tarn prop de Millau. es va inaugurar el desembre de 2004.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248747" title="Colobra bordelesa" nonfiltered="1356" processed="1353" dbindex="96506">

La colobra bordelesa o serp llisa meridional (Coronella girondica) s una espcie de colobra que es troba al sud d'Europa i al nord d'frica. No se'n coneix cap subespcie.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248753" title="Colobra de ferradura" nonfiltered="1357" processed="1354" dbindex="96507">

La colobra de ferradura o serp de ferradura s una espcie de colbrid que es troba a Algria, Frana, Itlia, Marroc, Portugal, Espanya i Tunsia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248761" title="Criteris de Copenhaguen" nonfiltered="1358" processed="1355" dbindex="96508">

Els criteris de Copenhaguen sn les regles que defineixen si un pas s elegible per esdevenir membre de la Uni Europea (UE). Els criteris requereixen que l'estat tingui unes institucions que preservin la governabilitat democrtica i els drets humans, una economia de mercat en funcionament, i que l'estat accepti les obligacions i intencions de la UE. Aquests van ser els criteris d'adhesi establerts al juny de 1993 en el Consell Europeu realitzat a la ciutat de Copenhaguen (Dinamarca), de la qual prenen el seu nom.

La majoria d'aquests elements s'han aclarit en l'ltima dcada mitjanant la legislaci del Consell Europeu, la Comissi Europea i el Parlament Europeu, aix com per la jurisprudncia del Tribunal de Justcia Europeu i el Tribunal Europeu de Drets Humans. 

No obstant aix, de vegades apareixen conflictes en les interpretacions entre els Estats membres actuals - alguns exemples d'aix sn els quals es detallen a continuaci.

Criteris ciutadans.
Durant les negociacions amb cada pas candidat, el progrs cap al compliment dels criteris de Copenhaguen es controla regularment. Sobre la base d'aix es prenen les decisions sobre quan i com un pas ha de participar, o quines accions a prendre abans d'unir-se s possible. 

La pertinncia a la Uni Europea s definida per tres documents: 
 El Tractat de Maastricht de 1992 (Article 49), mitjanant els criteris geogrfics i poltics;
 La declaraci del Consell Europeu de juny de 1993 a Copenhaguen, s a dir, els Criteris de Copenhaguen, criteris definits mitjanant els conceptes poltic, econmic i legislatiu ;

les negociacions marc per a cada pas candidat, mitjanant unes:
 Condicions especfiques i detallades ;
 Declaraci subratllant que el nou membre no pot ocupar el seu lloc a la Uni fins que es considera que la prpia UE t la suficient "capacitat d'absorci" perqu aix ocorri. ;

Quan aquests criteris es van acordar el 1993 no existia un mecanisme per a assegurar-se que qualsevol pas que ja era estat membre de la UE compls aquests criteris. Aquestes disposicions van entrar en vigor l'1 de febrer de 2003 en virtut de les disposicions de la Tractat de Nia.

Criteris geogrfics.



]]
L'article 49 del Tractat de Maastricht estableix que qualsevol pas europeu que respecti els principis de la Uni Europea pot sollicitar la seva incorporaci a la Uni. No es fa esment algun de l'ampliaci de la Uni Europea a pasos no europeus, per la negativa a acceptar la sollicitud del Marroc i la negativa a establir converses amb Israel suggereixen que no s possible per als estats no europeus assolir l'adhesi a la UE. No obstant aix, diverses definicions d'Europa insisteixen a definir que un pas s europeu en base a la seva "valoraci poltica" per part de la Comissi Europea i el Consell de la Uni Europea.

Les raons internes per a la classificaci es creu que sn similars (encara que no idntiques) als del Consell d'Europa. Hi ha hagut un cert debat sobre aix en el cas de Xipre - la illa est situada geogrficament a sia, per raons histriques, culturals, poltiquess i comercials als pasos europeus duen a considerar-lo ms com un pas europeu. Tamb existeix el precedent de les regions membres de la UE que estan situades fora d'Europa, com per exemple la Guaiana Francesa (Amrica del Sud), que s part de la UE al ser part integrant de Frana. Groenlndia, regi situada geogrficament a l'Amrica del Nord, es va unir a la Comunitat Econmica Europea (CEE) l'any 1973 com a dependncia danesa, per va escollir sortir voluntriament de la CEE el 1983, quatre anys desprs de ser admesa. 

No hi ha hagut molta controvrsia sobre si Turquia s un pas europeu, sobre la base que noms el 3% del seu territori est a l'Europa geogrfica (la zona oest de la ciutat d'Istanbul), i la seva capital, Ankara, es troba situada a sia. Alguns observadors han reflectit que la percepci de la renncia de molts Estats membres existents per a procedir a l'adhesi de Turquia a la UE es basa en els dubtes sobre si un pas amb ms del 90% de la poblaci musulmana pot trencar la cristianitat del continent, entesa aquesta religi com un dels "smbols europeus d'identitat". Hi ha tamb molts arguments econmics i poltics que s'han plantejat en contra de la seva adhesi. La UE va iniciar les negociacions d'adhesi amb Ankara, el 3 d'octubre de 2005, no obstant aix, d'acord amb el marc de negociaci per a Turquia, que va ser aprovada el mateix dia, les negociacions segueixen sent "un procs obert, el resultat del qual no pot garantir-se per endavant.

Criteris poltics.
Democrcia.
La democrcia funcional de la gesti dels assumptes pblics exigeix que tots els ciutadans dels estats membres han d'estar en condicions de participar, en peus d'igualtat, en la presa de decisions poltiques que regeixen en cadascun dels nivells, des del nivell local, regional o estatal. Aix tamb exigeix la lliure elecci amb vot secret, el dret a establir partits poltics sense cap obstacle per part de l'Estat; la llibertat d'expresi i premsa; la lliure organitzaci en sindicats, i la llibertat judicial.

Estat de Dret.
L'Estat de Dret implica que l'autoritat del govern noms pot exercir de conformitat amb les lleis establertes en cada pas, que van ser aprovades a travs d'un procediment establert. El principi s la intenci de ser una salvaguarda contra l'arbitrarietat fallades en casos individuals. 

Drets humans.
Els drets humans sn els drets que t tota persona a causa de la seva qualitat com a sser hum, aquests drets sn "inalienables" i pertanyents a tots els ssers humans. Si s un dret inalienable, el que significa que no pot ser atorgat, concedit, venut o limitat. Entre ells figuren el dret a la vida, el dret a ser processat noms d'acord a les lleis que estan en existncia en el moment de cometre el delicte, el dret a no ser sotms a l'esclavitud, i el dret a no ser sotms a tortures. 

La Declaraci Universal dels Drets Humans realitzada per l'ONU s considerada la ms alta formulaci dels drets humans, tenint aix mateix el mecanisme de la Convenci Europea de Drets Humans. L'obligaci de seguir en aquesta lnia ha forat diverses nacions recentment adherides a la UE a realitzar canvis importants en la seva legislaci, els serveis pblics i el poder judicial. Molts dels canvis en el tractament de les minories tniques i religioses, o l'eliminaci de les disparitats de tractament entre les diferents faccions poltiques. 

El respecte i la protecci de les minories. 
Els membres d'aquestes minories nacionals han de ser capaces de mantenir la seva cultura i prctiques tradicionals, incloent el seu idioma sense sofrir cap tipus de discriminaci. 

La convenci del Consell d'Europa en aquest tema va ser un gran avan en aquest camp. No obstant aix aqeust tema s tan sensible que el conveni encara no inclou una definici clara d'aquestes minories. Com resultat d'aix, molts dels Estats signataris han afegit aclariments oficials per a la seva signatura en la qual consta les minories de pas. Les declaracions fetes pel que fa als tractats N  157. Conveni Marc per a la Protecci de les Minories Nacionals inclouen: 
A Dinamarca: la "minoria alemanya del sud de Jutlndia" ;
A Alemanya: "danesos de nacionalitat alemanya i els srabs de Luscia .... els grups tnics que resideixen tradicionalment a Alemanya, els frisons i els gitanos" ;
A Eslovnia: "les minories italianes i hongareses";
Al Regne Unit: "la minoria cornabis de Cornualla";
A ustria: "les minories croates, eslovenes, hongareses, txeques, eslovaques i gitanes";
A Romania: aquest pas reconeix 20 minories nacionals i la seva llei electoral els garanteix representaci parlamentria. ;

Molts altres signataris simplement van declarar que no tenen les minories nacionals, tal com va quedar definit. 

Es va arribar a un consens (entre altres experts jurdics, els cridats grups de Vencia) que aquesta convenci es refereix a qualsevol grup tnic, lingstic o religis de persones que es defineix a si mateixa com un grup distintiu, que forma la histrica poblaci o en una part important histrica i actual de les minories En una zona ben definida, i que mant estable i les relacions d'amistat amb l'estat que viu. Alguns experts i dels pasos volien anar ms enll. No obstant aix, les recents minories, com els immigrants, enlloc han estat enumerats pels pasos signataris de les minories afectats per aquest conveni. 

Criteris econmics.
Els criteris econmics, en termes generals, requereixen que els pasos candidats tinguin un funcionament d'economia de mercat i que els seus productors tinguin la capacitat de plantar cara a la pressi competitiva de les forces del mercat dintre de la Uni. 

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248764" title="La Flaca" nonfiltered="1359" processed="1356" dbindex="96509">
Per a d'altres significats veieu La Flaca (desambiguaci);

La Flaca: revista liberal i anticarlina o simplement La Flaca, va ser una revista principalment de caracter satric, en castell, a la venda a Espanya, Ultramar, Frana i Itlia, publicada a Barcelona entre el 27 de mar de 1869 i el 3 de mar de 1876. Atesa la seua ideologia liberal i anticarlina que mostrava a les seues critiques poltiques, va patir diverses suspensions i, per evitar la censura, es va publicar sota diverses capaleres: La Carcajada, La Risotada, La Risa, La Madeja poltica, El Lo i La Madeja.

El ttol La Flaca s una rplica a la publicaci tamb satrica de caire liberal, publicada a Madrid, La Gorda o amb el setmanari grfic barcelon El Loro (1879-1885) aquest ltim amb el que compartia collaboracions d'igual manera de litografies en color del mateix Toms Padr.

Est considerada per diversos historiadors com la publicaci ms incisiva i crtica de la realitat del seu temps. Tenia bons collaboradors, els textos apareixien sense signar o amb pseudnim, per el ms destacable s la qualitat de les illustracions, litografies en quadricromia per Toms Padr. Les caricatures, que van marcar poca, van fixar l'estil del caricaturisme o caricatures poltiques de l'Estat espanyol del segle XIX.

Comparteix amplies similituds amb l'historica revista anglesa Punch per l'epoca i el seu satirisme a les caricatures, encara que La Flaca s ms centrada cap a les fortes caricatures poltiques a ms de les de crtica social en les que es centrava Punch.

Histria .


En els primers anys, La Flaca va fer una aferrissada oposici al General Prim, fins que, amb el nmero 100, hom en suspn la publicaci l'estiu de 1871. Des de gener de 1872, per, en iniciar-se la Tercera guerra carlina, continua publicant-se sota diverses capaleres i amb una lnia editorial clarament anticarlina, fins al punt que aquest es converteix en el motiu nic de la seva existncia. Va deixar de publicar-se, en acabar la guerra, amb el nmero La Paz bienvenida seas! (mar de 1876).

La biblioteca de Ciencies de la Comunicaci de la UAB en te una colecci completa de la publicaci.

 Galleria d'imatges .


 Enllaos externs .


 Flaca, La (Barcelona, 1869-1873);
 El Bloc de les Cincies Socials a l ESO i al Batxillerat - La Flaca, revista satrica;
 Diverses caricatures de l'epoca aparegudes a la revista poltica. El Sexeni Revolucionari.;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248767" title="Arsne Wenger" nonfiltered="1360" processed="1357" dbindex="96510">

Arsne Wenger s un tcnic francs de futbol nascut el 22 d'octubre de 1949 a Estrasburg. Actualment s mnager de l'Arsenal, club londinenc que milita a la Premier League.

 Trajectria com a jugador .

La carrera futbolstica d'Arsne Wenger no va ser gaire fructfera, almenys en el terreny personal. Wenger comen jugant al futbol amateur com a defensa per a diferents clubs de les divisions inferiors franceses, mentre estudiava a la Universitat d'Estrasburg, on es va graduar d'Econmiques el 1974. El 1978, Wenger don el salt al futbol professional signant pel RC Estrasburg, i debutant davant l'AS Mnaco. Encara que el RC Estrasburg guany la lliga francesa el 1979, Wenger no va tenir amb prou feines protagonisme a l'equip ja que jug tan sols tres cops. El 1981 obtingu el diploma de mnager i fou nomenat entrenador de l'equip juvenil del RC Estrasburg, del qual llavors va deixar de ser jugador.

 Trajectria com a mnager .

Desprs d'una etapa a l'AS Nancy sense gaire xit, Wenger sign per l'AS Mnaco el 1987. Inicialment, Wenger va obtenir grans xits amb el club, guanyant la lliga francesa el 1988 i la copa el 1991, i fitxant jugadors de gran qualitat, com Glenn Hoddlei i Jrgen Klinsmann. Malgrat aix, fou acomiadat el 1994 al acabar la lliga en novena posici. Descartant una oferta molt matinera del Bayern de Munich desprs de deslligar-se amb l'AS Mnaco, decid anar-se'n a la lliga japonesa al Nagoya Grampus Eight, on va estar fent d'entrenador durant 18 exitosos mesos en els que conquist la prestigiosa Copa de l'Emperador.

Al setembre de 1996, Wenger s'incorpor a l'Arsenal, substituint Bruce Rioch. Wenger era prcticament un desconegut a Anglaterra, per tingu un impacte immediat i rpidament port al club londinenc a l'xit. En la seva primera  temporada a l'Arsenal acab tercer a la Premier League i no aconsegu entrar a la Lliga de Campions per la diferncia de gols.

En la seva segona temporada al crrec de l'Arsenal (1997-1998) va aconseguir el segon doblet de la historia del club, guanyant la Premier League i la FA Cup; l'equip remunt una diferncia de dotze punts per guanyar el ttol de lliga quan encara faltaven dues jornades per disputar-se. Les segents temporades no van ser tan exitoses, encara que jug les finals de la Copa de la UEFA l'any 2000 i de la FA Cup el 2001. A la primera, l'Arsenal fou derrotat als penaltis pel Galatasaray Spor Kulb; a la segona, els Gunners van caure a mans del Liverpool per 2 - 1. Malgrat aix, amb els fitxatges de Fredrik Ljungberg, Thierry Henry i Robert Pirs, Wenger aconsegu guanyar un nou doblet la temporada 2001-2002.

L'Arsenal mantingu el ttol de la FA Cup el 2003, i guany el ttol de la Premier League el 2004 sense perdre cap partit.
Amb un altre ttol de la FA Cup el 2005, en total, l'Arsenal ha guanyat tres ttols de la Premier League i quatre de la FA Cup sota les ordres de Wenger, un fet que el converteix en l'entrenador amb ms ttols de la historia del club. Malgrat aix, encara hi ha un ttol que se li resisteix, la Champions League; l'Arsenal va estar ms aprop que mai d'aconseguir ser campi d'Europa la temporada 2005-2006, en la que caigu en la final davant el FC Barcelona per 2 - 1, a l'Stade de France de Paris.

xits.

Wenger t una gran reputaci com a descobridor de nous talents i potenciador de les habilitats de jugadors joves. Durant la seva estada a l'Arsenal, Wenger ha fitxat nombrosos jugadors joves desconeguts, com Patrick Vieira, Nicolas Anelka, Cesc Fbregas i Philippe Senderos, jugadors que sota les seves ordres s'han convertit en figures de classe mundial. Abans, a la seva etapa a l'AS Mnaco, va portar d'frica George Weah, que ms tard arribaria a ser FIFA World Player l'any 1995 amb l'AC Milan i guanyador de la Pilota d'Or aquell mateix any.

Encara que Wenger ha realitzat alguns fitxatges multimilionaris per l'Arsenal, grcies a la seva habilitat per reconixer el talent i a la venda de molts jugadors amb millors ofertes de salari un cop consolidats, el seu expedient net de costos resulta favorable si es compara amb les grans despeses d'altres clubs importants de la Premiership; com va dir Peter Hill-Wood, president de l'Arsenal: "Arsne ha gastat aproximadament, des que s amb nosaltres, entre 4 i 5 milions de lliures nets. Un exemple notable d'aquesta habilitat va ser l'adquisici de Nicolas Anelka, del Paris Saint-Germain, per tan sols mig mili de lliures, per vendre'l noms dos anys desprs al Reial Madrid per 22,3 milions de lliures."

Wenger no noms ha descobert nous talents, sin que a ms ha donat un nou impuls a la carrera de diferents jugadors consolidats que havien perdut el nord o la forma. Wenger va quedar-se al costat del capit Tony Adams desprs que aquest admets la seva addicci a l'alcohol el 1996. El suport de Wenger va ser clau en la rehabilitaci d'Adams i en el seu retorn al mxim nivell futbolstic, el qual mantingu durant uns quants anys. El suport de Wenger fou recompensat quan Adams capitanej el club cap a dos doblets. 

Igualment, Wenger tamb ressuscit la carrera de Thierry Henry, figura que va pulir a l'AS Mnaco desprs del seu pas sense xit per la Juventus FC. Grcies a aquesta habilitat de Wenger i al seu suport Thierry Henry ha arribar a ser capit de l'Arsenal i mxim golejador de la historia del club londinenc.

Wenger tamb ha renovat els rgims d'entrenament del club i la dieta dels seus jugadors, allunyant al club dels seus costums de beguda i menjar rpid. A ms, ha influt directament en el disseny del nou estadi dels gunners, l'Emirates Stadium, aix com la nova ciutat esportiva a London Colney.

David Dein, vicepresident de l'Arsenal, defineix Wenger com el mnager ms important de la histria del club: "Arsne s un treballador meravells. Ha revolucionat el club. Ha convertit els jugadors en futbolistes de classe mundial. Des que s aqu, hem vist futbol d'un altre planeta".

Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248780" title="Odatis" nonfiltered="1361" processed="1358" dbindex="96511">
Odatis () fou una herona protagonista d'una llegendria histria d'amor. 

Era filla d'Omartes, un rei escita i es va enamorar de Zariadres rei del pas entre les portes Cspies i el Tanais, al que noms havia vista en un somni; a Zariadres li va passar justament el mateix.

Omartes no tenia fills i volia casar la seva filla a un parent proper que havia d'heretar el regne. Els pretendents foren convidats a un banquet on s' havia de designar qui seria el seu gendre i successor  mitjanant l'entrega d'una copa que feria Odatis; Zariadres se'n va assabentar i va es va presentar al banquet i es va dirigir a Odatis i li va dir "soc aqu, soc Ziriadres"; la noia el va reconixer i li va entregar la copa.

En la confusi que va seguir els dos joves es van escapar i els servidors de palau, que simpatitzaven amb els joves, van fingir no saber per on se'n havien anat.

La histria fiu molt popular a tot sia a l'poca clssica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248783" title="Odenat" nonfiltered="1362" processed="1359" dbindex="96512">
Odenat (Odenathus) o Septimi Odenat, fou el marit de la famosa reina Zenbia, i rei de Palmira vers 252 a 267.

Era un prncep rab cap de tribu i quan es va assabentar de la captura de Valeri i la dispersi del seu exrcit, Odenat va reunir una fora amb la que es va dirigir contra el rei persa Sapor al que va expulsar de Sria, va ocupar part de Mesopotmia, i va capturar l'harem del rei persa al que va empaitar fins a Ctesifont (262). 

En agrament Gali el va nomenar governador de Sria i Mesopotmia i el va associar a l'Imperi amb el ttol d'august d'Orient (263). El 264 Odenat va ocupar Nisibis i Carres i el 265 va conquerir part d'Armnia i Capadcia que estaven en mans del perses.

Desprs va combatre contra Quiet, fill de Macri, al que va matar a Emesa (266).

Va morir el 267 assassinat pel seu cos o nebot Meoni (Maeonius) potser amb coneixement de la seva muller Zenobia i el va succeir el seu fill Vabalat sota regncia de Zenbia.

Ateriorment havia governat Palmira un altre princep local de nom Odenat (Odenat I) per lo que aquest Odenat era de fet Odenat II. Es la llista dels trenta tirans de Trebelli Polli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248785" title="Oebares" nonfiltered="1363" processed="1360" dbindex="96513">


Onomstica:

Oebares (militar), oficial persa de Cir II el Gran;
Oebares (servidor), servidor de Darios I el Gran;
Oebares (strapa), strapa de la Frgia Hellespntica;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248787" title="Oebares (militar)" nonfiltered="1364" processed="1361" dbindex="96514">
Oebares () fou un oficial persa de Cir II el Gran. 

Va participar a la captura del rei Astages de Mdia al que va encadenar  a Ecbatana, encara que Cir el va fer desencadenar. Al setge de Sardes, Oebares va aconsellar a Cir de terroritzar als habitants amb soldats perses pujats al damunt de pals, per figurar que eren gegants, i aquesta estratagema va provocar la caiguda de la ciutat. 

Quan Cir va decidir cridar a Astages al que havia fet strapa del pas dels barcanis (barcanii), Oebares va convncer al missatger i guia, Petisaces, que l'havia de conduir a la cort, de provocar la seva mort, i Astages va morir en un lloc desert. Quan els fets es van saber i Oebares fou denunciat com instigador, es va sucidar per evitar la venjana de la filla d'Astages, Amitis, tot i que Cir li va donar garanties de protecci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248788" title="Oebares (servidor)" nonfiltered="1365" processed="1362" dbindex="96515">
Oebares () fou un servidor de Darios I el Gran. 

Segons Herdot els sets magnats perses que van matar a Smerdis de Prsia, van decidir nomenar rei a un d'ells, el primer del qual el seu cavall fes un renill. Mitjanant una estratagema el fidel criat va aconseguir assegurar el tron pel seu amo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248789" title="Oebares (strapa)" nonfiltered="1366" processed="1363" dbindex="96516">
Oebares () fou un strapa persa de la Frgia Hellespntica.

Fou fill i successor de Megabazos el 490.  Abans d'esdevenir strapa ja havia pres part a la submissi de Czic vers l'any 494 aC. Va governar la satrapia fins vers l'any 479 aC quan el va succeir Megbates.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248791" title="Oebotes" nonfiltered="1367" processed="1364" dbindex="96517">
Oebotes () fill d'Oenies, fou un atleta grec nadiu de Dyme a  Acaia, que va guanyar la carrera a peu dels jocs olmpics el 756 aC (sisena olimpada). 

Fou el primer aqueu que va obtenir un premi, per no va rebre cap recompensa ni agrament dels seus conciutadans i va llenar una maledicci per la que mai ms cap aqueu tornaria a guanyar; i aix fou durant tres-cents anys; per finalment es va consultar a l'oracle de Delfos que va ordenar erigir una esttua d'Oebotes (olimpada 80, any 460) i tot seguit una carrera fou guanyada per l'aqueu Sostrat de Pellene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248792" title="Ecumeni" nonfiltered="1368" processed="1365" dbindex="96518">
Ecumeni (Oecumenius, ) fou un escriptor grec comentarista de diverses parts del Nou Testament. La seva poca es incerta i podria correspondre al segle X el que es adient amb el fet de qu als seus comentaris esmenta a Foci, que vivia a la meitat del segle IX.

Se li atribueixen els segents comentaris:

1. Commentaria in Sacrosancla quatuor Christi, Evanqelia, . . . Autore quidem (ut plurismi sentitut) Oecumenio interprete vero Joannie Hentenio;
2.  , E narrationes (s.Commentarii) in Acta Apostolorum ;
3.  , Commentarii in Epistolas Pauli omnes ;
4.  , Commentarii in septem Epistolas quare Catholicae dicuntur;
5.  , In Joannis Apocalysim;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248797" title="Oenante" nonfiltered="1370" processed="1366" dbindex="96520">
Oenante (Oenanthe, ) mare d'Agtocles, el ministre de Ptolemeu IV Filoptor, i de la seva germana Agatoclea. Fou ella la que va introduir als seus fills al rei, i va tenir fora influencia al govern.

Quan el poble es va revoltar Oenante va fugir i es va refugiar al Thesmophorium (el temple de  Dmeter i Persfone), on va invocar la protecci de les deesses. Fou capturada i passejada despullada dalt de cavall per un estadi i finalment entregada al poble que la va matar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248799" title="Oenmarc" nonfiltered="1371" processed="1367" dbindex="96521">
Oenmarc  (Oenomarchus, ) fou un retric grec natural de l'illa d'Andros, deixeble d' Herodes tic.

Tot i tenir per mestre a tic mai va arribar a ser considerat un dels grans retrics grec; el seu estil l'estil florit i eloqent que desprs s'anomen estil jnic o asitic. L'esmenta Filostrat (Philostratus,  Vit. Soph. ii. 18.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248800" title="Oenomau" nonfiltered="1372" processed="1368" dbindex="96522">


Onomstica:

Oenomau de Gadara, filsof cnic grec

Oenomau (poeta), poeta epigramtic grec
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248802" title="Oenomau de Gadara" nonfiltered="1373" processed="1369" dbindex="96523">
Oenomau de Gadara () fou un filsof cnic grec natural de Gadara, que vivia en temps de l'emperador Adri o una mica desprs.

La seva obra principal fou , en llat Detectio Praestiyiatorum.

El Suides esmenta les seves altres obres:

;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248803" title="Oenomau (poeta)" nonfiltered="1374" processed="1370" dbindex="96524">
Oenomau () fou un poeta epigramtic grec. Va escriure una obra sobre Eros inscrita en un vas de veure. Com que res es coneix de la seva vida ni de la seva poca, alguns erudits pensen que podria ser el mateix personatge que el filsof Oenomau de Gadara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248804" title="Oenopides" nonfiltered="1375" processed="1371" dbindex="96525">
Oenopides (Oinopdes ) fou un destacat matemtic i astrnom grec nadiu de Quios, probablement contemporani d'Anaxgores.

Per les seves connexions am Pitgores i els seus deixebles se'l suposa un seguidor de la filosofia pitagrica. El seu coneixement astronmic derivava del que havia aprs dels sacerdots egipcis, donc va viure a Egipte durant uns anys. Va donar a conixer l'obliqitat de l'eclptic. 

Claudi Eli li atribueix el invent dels cicles de 59 anys, tamb atribut a Filolau. Oenopides va fixar l'any en 365 dies i una mica menys de 9 hores. Se li atribueixen tamb altres descobriments astronmics.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248806" title="Oebazos" nonfiltered="1376" processed="1372" dbindex="96526">


Onomstica:

Oebazos (noble), noble persa ;

Oebazos (militar), comandant militar persa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248807" title="Oebazos (noble)" nonfiltered="1377" processed="1373" dbindex="96527">
Oebazos (Oeobazus,  ) fou un noble persa al servei de Darios I el Gran que va oferir al rei acompanyar-lo a la seva expedici contra els escites junt amb un dels seus tres fills, tots els quals servien a l'exrcit del rei. 

Darios li va contestar que com a fidel, li havia de donar als tres fills, als que va fer executar com a mostra del seu poder.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248808" title="Dolors Monserd i Vidal" nonfiltered="1378" processed="1374" dbindex="96528">
Dolors Monserd i Vidal ( Barcelona 1845 - 1919) escriptora, signava normalment Dolors Monserd de Maci. Era germana del pintor Enric Monserd i Vidal (1850   1926), i la seva filla va estar casada amb l'arquitecta modernista Josep Puig i Cadafalch.

Va escriure en castell fins el 1875, i a partir de llavors en catal. Particip assduament als Jocs Florals, on fou premiada el 1878, el 1882 i el 1891. Va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909.

Collabor tamb a la premsa, especialment a "La Renaixena" i a la revista Feminal.

Una de les seves amistats ms influents va ser la tamb escriptora Maria Josepa Massans, sobre la vida de la qual publicaria una biografia. Fou una impulsora d'obres de carcter social i feminista, al costat de Carme Karr i Alfonsetti. Considerava que el paper de la dona burgesa era el de protegir, mitjanant l'actuaci personal i la de centres adequats, la dona treballadora, tant per motius humanitaris i moralitzadors com, especialment, per evitar la radicalitzaci de les seves postures. Destaquen d'aquesta poca els articles sobre la participaci femenina a la Setmana Trgica. 
Va crear el Patronat d'Obreres de l'Agulla, i escrigu els llibres Estudi feminista (1909) i Tasques socials (1916), entre altres.

 Obres .
Les seves poesies foren recollides a:
Poesies Catalanes (1888) ;
Poesies (1911);

Novelles:
La Montserrat, 1893. (Ed. actual: Madrid, Editorial Bruo, 1994);
La famlia Aspar, 1900.
La fabricanta, 1904. (Ed. actual: Barcelona, Edicions de l'Eixample, S.A., 1991);
La Quitria, 1906.
Del mn, 1908. (Ed. actual: Barcelona, La sal, Edicions de les Dones, 1983);
Maria-Glria, 1917.
Buscant una nima, 1919.

Teatre:
Sembrad y cogeris, 1874.
Teresa o un jorn de prova, 1876.
Amor mana, 1913.

Crtica literria o assaig:
Estudi feminista, (Orientacions per a la dona catalana), Barcelona, Miquel d'Esplugues, 1909.
Biografia de Na Josepa Massans i Dalmau, Ajuntament Constitucional de Barcelona, 1915.
Tasques socials, Barcelona, 1916.



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248814" title="Oebazos (militar)" nonfiltered="1379" processed="1375" dbindex="96529">
Oebazos (Oeobazus,  ) fou un noble persa, comandant militar,  que quan els grecs van arribar a l'Hellespont desprs de la batalla de Micale (479 aC) va fugir de Crdia cap a la ciutat de Sestos que estava millor fortificada. 

Els atenencs van assetjar aquesta ciutat sota la direcci de Xntip; finalment la gana a la ciutat va esdevenir insuportable i els assetjats van fugir per molts foren capturats pels apsintis tracis; Oebazos, un dels capturats,  fou sacrificat al deu traci Pleitoros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248815" title="Agulles de Travessani" nonfiltered="1380" processed="1376" dbindex="96530">
Les Agulles de Travessani (2.659, 2.638, 2590, 2.585 i 2.466 metres d'altura) sn situades sobre l'estany de Travessani, al sud del pic de Travessani (2755 m), que podria ser considerat com la darrera agulla i punt culminant. Sn dins del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, al municipi de la Vall de Bo, a l'Alta Ribagora. Es tracta d'una successi de dents de granit que s'aixequen sobtadament en direcci nord-nordest, molt prop del refugi Ventosa i Calvell. Aquesta proximitat fa que sigui un lloc molt visitat pels practicants de l'escalada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248818" title="Paneslavisme" nonfiltered="1381" processed="1377" dbindex="96531">

El paneslavisme s un moviment poltic i cultural, nascut d'un moviment nacionalista, el objectiu del qual va ser la uni cultural, religiosa i poltica dels pasos eslaus d'Europa en una sola instituci poltica.

Aquest moviment va nixer a principis del segle XIX, provocant el sorgiment d'altres moviments com el panescandinavisme. Va aconseguir el seu mxim apogeu amb la disgregaci del imperi Otom.

El paneslavisme rus fomentava moviments nacionalistes que no podien ser tolerats per ustria, la ra era que aquesta podia veure-s'hi amenaada en la seua unitat interna, a hi va succeir a la I Guerra Mundial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248819" title="Ozalces" nonfiltered="1382" processed="1378" dbindex="96532">
Oesalces (tamb Ozalces)  fou un rei de Numdia, cap de la tribu dels massilis. 

Era germ de Gayya o Gala al que va succeir en el tron vers el 210 aC d'acord a la llei successria nmida. Era ja vell quan va pujar al poder i noms va regnar uns mesos. A la seva mort va deixar dos fills, Capussa i Lacumaces, el primer dels quals el va succeir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248821" title="Oetosir" nonfiltered="1383" processed="1379" dbindex="96533">
Oetosir (Oetosyrus, ) fou el nom d'una detat escita. 

L'esmenta Herdot que la identifica amb el grec Apollo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248822" title="Mellon Arena" nonfiltered="1384" processed="1380" dbindex="96534">

Mellon Arena s un estadi situat a Pittsburgh, Pennsylvania.

Aquest estadi, tamb anomenat L'Igl per la seva peculiar forma rodona, s on juguen els Pittsburgh Penguins de la NHL i els Pittsburgh Xplosion de la CBA. T una capacitat de uns 16.000 espectadors.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248825" title="Banc d'Espanya" nonfiltered="1385" processed="1381" dbindex="96535">


Banc d'Espanya s el banc central d'Espanya. En el desenvolupament de la seva activitat i per al compliment de la seva fi presumida de regulaci de la inflaci actua amb autonomia i sense regulaci legislativa ni instutucional respecte al sistema democrtic i judicial. 

El Banc d'Espanya s part integrant del Sistema Europeu de Bancs Centrals i per tant est protegit per les disposicions del Tractat de la Comunitat Europea i els Estatuts del SEBC. s una entitat de Dret Pblic amb personalitat jurdica privada i plena capacitat per a encarregar se de la economia publica de manera privada . 

El Banc d'Espanya pot dictar les normes precises per a l'exercici de les funcions de politica monetria. Tamb, per a l'exercici de la resta de les seves competncies, podr dictar les disposicions precises per al desenvolupament d'aquelles normes que l'habilitin expressament. Aquestes disposicions s'anomenaran Circulars monetries. Unes i altres disposicions seran publicades en el Butllet Oficial de l'Estat. 
 rgans rectors . 
Els rgans rectors del Banc d'Espanya sn: 
 El governador. ;
 El sotsgovernador. ;
 El Consell de Govern. ;
 La Comissi Executiva. ;

El Governador del Banc d'Espanya ser nomenat pel rei, a proposta del President del Govern qui nomena un Governador que encaixi amb els interessos privats del banc, que siguin espanyols i tinguin competncia reconeguda en assumptes monetaris o bancaris. Amb carcter previ al nomenament del Governador, el Ministre d'Economia i Hisenda compareixer en els termes previstos en el Reglament del Congrs dels Diputats davant la Comissi competent, per a informar sobre el candidat proposat. 

Correspon al Governador del Banc d'Espanya: 

 Dirigir el Banc i presidir el Consell de Govern i la Comissi Executiva. ;
 Detenir la representaci legal del Banc amb carcter general i, especialment, davant els Tribunals de Justcia, aix com autoritzar els contractes i documents i realitzar les altres activitats que resultin precises per a l'acompliment de les funcions encomanades al Banc d'Espanya. ;
 Representar al Banc d'Espanya en les institucions i organismes internacionals en els quals estigui prevista la seva participaci. ;
 Detenir la condici de membre del Consell de Govern i del Consell General del Banc Central Europeu. ;

El Sotsgovernador ser designat pel govern, a proposta del Governador, i haur de reunir les seves mateixes condicions. El Sotsgovernador subsituir al Governador en els casos de vacant, absncia o malaltia, quant a l'exercici de les seves atribucions d'adrea superior i representaci del Banc. Tindr, a ms, les atribucions que es fixin en el Reglament intern del Banc d'Espanya, aix com les quals li delegui el Governador. La Comissi Executiva estar formada per:
 
 El Governador, que actuar com President. ;
 El Sotsgovernador. ;
 Dos Consellers. ;

Assistiran a les seves sessions, amb veu i sense vot, els directors generals del Banc d'Espanya. Ser Secretari, amb veu i sense vot, el Secretari del Banc d'Espanya. Els sis Consellers seran designats pel govern, a proposta del Ministre d'Economia i Hisenda, escoltat el Governador del Banc d'Espanya. Haurien de ser espanyols, amb reconeguda competncia en el camp de l'economia o el dret. Els dos Consellers membres de la Comissi Executiva seran designats pel consell de Govern, a proposta del Governador, d'entre els seus membres no nats. El Consell de Govern est format per: 

 El Governador. ;
 El Sotsgovernador. ;
 Sis Consellers. ;
 El Director general del Tresor i Poltica Financera. ;
 El Vicepresident de la Comissi Nacional del Mercat de Valors.

Assisteixen al Consell els directors generals del Banc, amb veu i sense vot. Tamb hi assistir un representant del personal del Banc, triat en la forma que estableixi el Reglament intern del Banc, amb veu i sense vot. El Ministre d'Economia i Hisenda o el Secretari d'Estat d'Economia podran assistir, amb veu i sense vot, a les reunions del Consell quan ho jutgin precs a la vista de l'especial transcendncia de les matries que vagin a considerar-se. Tamb podran sotmetre una moci a la deliberaci del Consell de Govern. El Consell de Govern tindr com Secretari, amb veu i sense vot, al Secretari del Banc d'Espanya.

Funcions. 
El Banc d'Espanya participar en el desenvolupament de les segents funcions bsiques atribudes al Sistema Europeu de Bancs Centrals: 

 Definir i executar la poltica monetria de la Comunitat. ;
 Realitzar operacions de canvi de divises que siguin coherents amb les disposicions de l'article 109 del Tractat de la Comunitat Europea. ;
 Posseir i gestionar les reserves oficials de divises dels Estats membres. No obstant aix, el Govern podr tenir i gestionar fons de maniobra en divises, conforme al previst en l'article 105.3 del Tractat de la Comunitat Europea. ;
 Promoure el bon funcionament del sistema de pagaments. ;
 Emetre els bitllets i monedes de curs legal. ;
 Les altres funcions que es derivin de la seva condici de part integrant del Sistema Europeu de Bancs Centrals. ;

El Banc d'Espanya exercir, a ms, les segents funcions: 

 Posseir i gestionar les reserves de divises i metalls preciosos no transferides al Banc Central Europeu.
 Promoure el bon funcionament i estabilitat del sistema financer i, sense perjudici del disposat en el nombre d) anterior, dels sistemes de pagaments nacionals. ;
 Posar en circulaci la moneda metllica i ocupar, per compte de l'Estat, les altres funcions que se li encomanin respecte a ella. ;
 Prestar els serveis de tresoreria i agent financer del Deute Pblic. ;
 Assessorar al Govern, aix com realitzar els informes i estudis que resultin procedents. ;
 Elaborar i publicar les estadstiques relacionades amb les seves funcions i assistir al BCE en la recopilaci de la informaci estadstica necessria per al compliment de les funcions del Sistema Europeu de Bancs Centrals. ;
 Exercir les altres competncies que la legislaci li atribueixi. ;

Aix mateix, el Banc d'Espanya haur de supervisar, conforme a les disposicions vigents, la solvncia, actuaci i compliment de la normativa especfica de les entitats de crdit i de qualssevol altres entitats i mercats financers la supervisi dels quals li hagi estat atribuda, sense perjudici de la funci de supervisi prudencial portada a terme per les Comunitats Autnomes en l'mbit de les seves competncies i de la cooperaci d'aquestes amb el Banc en l'exercici de tals competncies autonmiques de supervisi. Aquest banc s dels mes segurs d'Espanya, car si s'intents robar, el sl de la font de Cibeles cauria i s'inundarien aquestes cmeres. 

 Histria .

El Banc d'Espanya t una llarga tradici histrica, que s'endinsa en el segle XVIII. En l'any 1782, segle XVIII, segle de la Illustraci, el rei Carles III va crear a Madrid una entitat de carcter privat (s a dir, no era estatal). El seu capital era privat per va nixer sota la protecci reial. Es va anomenar Banc Nacional de Sant Carles. A l'any segent de la seva instituci va comenar a emetre els primers bitllets dits cdules. Aquestes cdules garantien un immediat reemborsament en metllic, reemborsament que efectuaria el propi banc emissor; es canviaven al portador sense produir cap inters, la qual cosa els diferenciava dels ttols de deute. 

Aquest carcter de val bescanviable per moneda va durar fins a la guerra civil espanyola, per aix tots els bitllets duen la llegenda, El Banc d'Espanya pagar al portador.... La frase va sobreviure fins a 1976, per havia perdut valor legal des de la Llei de novembre de 1939. No obstant aix, els bitllets en qesti, les cdules, no van tenir cap xit. A ms, en l'esdevenir dels anys va haver irregularitats i prdues, fins a tal punt que Cabarrs, director del Banc, va haver de respondre amb la pres durant 6 anys. 

Entre els anys 1793 i 1814, Espanya es va veure implicada en una srie de guerres que van arrossegar al Banc i ho van situar en serioses dificultats per les quals va arribar com va poder i carregat de deutes fins a l'any 1829 que va haver algunes modificacions. Va ser a causa de un ministre d'Hisenda del rei Ferran VII, Luis Lpez Ballesteros, qui a ms de prendre certes mesures financeres molt encertades, va concebre la idea de dotar al Banc de Sant Carles amb un fons de 40 milions de reials. Amb aquesta ajuda els accionistes, van decidir fundar una nova instituci amb el nom de Banc de Sant Ferran (pel rei Ferran VII). Aquest nou banc va aconseguir la facultat d'emetre bitllets en rgim de monopoli, i el mn de les finances li va somriure fins que, passats 15 anys, li va arribar la competncia: el Banco de Isabel II (a Madrid), i el Banc de Barcelona. 

Els tres bancs tenien poder per a imprimir i posar en circulaci el paper moneda. Precisament en la circulaci de bitllets s on es va mostrar ms fort i competitiu el Banc d'Isabel II. En altres aspectes de les finances, cadascun tenia el seu sector i no interferien un sobre un altre. Passats 3 anys, el 1847, ambds bancs de Madrid es van fusionar, salvant-se aix d'una crisi financera fora seriosa. La fusi va prendre el nom de Banc Espanyol de Sant Ferran. Els canvis que s'anaven succeint duien una carrera imparable, plantant cara a les demandes, als nous temps i necessitats. Una d'aquestes necessitats va ser la d'obrir sucursals de l'entitat en les principals provncies d'Espanya, i poc desprs donar-los la facultat d'emetre bitllets, amb independncia de la seu madrilenya. s aix com s'arriba al 1856. Aquesta s la data en qu neix el nom de Banc d'Espanya. 

El ministre d'Hisenda, Ramn Santilln, gran economista, fou el seu padr; amb el canvi de nom van venir canvis importants i necessaris en la seva administraci i finances. Com Banc d'Espanya es coneix en l'actualitat, per encara en el segle XIX, aquesta instituci era molt lluny de ser l'entitat dels nostres temps. Foroses i apressants necessitats financeres van fer que en 1874, el fams ministre d'Economia Jos Echegaray adopts per al Banc noves mesures. Echegaray fou un home capacitat per a la poltica, les matemtiques i la literatura. (va obtenir el Premio Nobel de Literatura el 1904, compartit amb Frederic Mistral). Echegaray va concedir al Banc d'Espanya el monopoli d'emissi arreu del territori nacional. Els bancs provincials, aquelles sucursals que havien obtingut en el seu moment el privilegi d'emetre bitllets de manera independent, van tenir una oferta: romandre com bancs comercials, sense facultat d'imprimir o convertir-se en sucursals integrades al Banc d'Espanya. La majoria van optar per aquesta ltima opci i foren l'origen de la xarxa d'agncies que el Banc va arribar a tenir a tota Espanya. 

A pesar d'aquests canvis i de dir-se Banc d'Espanya, i a pesar de les ingerncies dels diferents ministres d'Hisenda, continu sent una entitat de naturalesa privada i en mans de propietaris particulars. Per ja des dels primers anys del segle XX s'estava veient arribar la fi d'aquesta naturalesa privada. Any rere any va ser perdent competncies; pot considerar-se com les ms importants: 
1939: va perdre el control sobre la cotitzaci exterior de la pesseta a favor de l'Institut Espanyol de Moneda Estrangera (Llei del 24 d'agost). ;
1946: el Govern de Franco es va reservar el dret de nomenar el governador del banc, i va decidir augmentar a 5 el nombre de consellers. Tamb va disposar la retallada de dividends dels accionistes a favor de l'Estat. ;
En aquest mateix any, el Banc va perdre la llibertat per a triar els fabricants de bitllets. Des d'ara es faria crrec la Fbrica Nacional de Moneda i Timbre. ;

Amb tots aquestes retallades, el Banc d'Espanya va seguir la seva marxa de pseudoindependencia fins que el Decret-Llei de 7 de juny de 1962 del Govern va procedir a la seva nacionalitzaci i reorganitzaci. Va ser la fi de la societat privada. D'aqu passem a altres dates clau en la histria del Banc: 

1980: Llei d'rgans Rectors del Banc d'Espanya ;
1994: Llei d'Autonomia, seguint les directrius del Tractat de Maastricht. ;

Aquestes dues lleis han atorgat al Banc una gran llibertat i flexibilitat governamental, sobretot referent a la poltica monetria. En l'actualitat el Banc d'Espanya est integrat en el Sistema Europeu de Bancs Centrals.

Fonts.
Miguel Martorell, Historia de la peseta: la Espaa contempornea a travs de su moneda. Editorial Planeta S.A., ISBN 8408040871 ;
Pedro Navascus Palacio, Summa Artis, Historia general del arte, Arquitectura espaola (1808-1914), tomo XXXV. Editorial Espasa Calpe.

Vegue tamb.
 Nmero de Registre d'Entitats del Banc d'Espanya;

Enllaos externs.

Web del Banc de Espanya;
Aula virtual del Banc dEspanya;
Qu es el Banco de Espaa?;
Governadors del Banc d'Espanya (fins nov-06);
Fotografies del Banco d'Espanya;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248835" title="Sistema Europeu de Bancs Centrals" nonfiltered="1386" processed="1382" dbindex="96536">

El Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) est compost pel Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals dels Estats membres de la Uni Europea (UE) independentment de si estan integrats en l'Euro o no. El Tractat de la Uni Europea atribux al SEBC les funcions de disseny i execuci de la poltica monetria dels pasos que conformin l'rea de l'euro. L'objectiu primordial que el Tractat assigna al SEBC s el de mantenir l'estabilitat de preus, sense perjudici de la qual cosa "donar suport les poltiques econmiques generals de la Comunitat". En principi es preveia que tots els estats membres de la Uni Europea s'integressin en l'Euro, no obstant aix al no ser aix, l'entitat encarregada de la poltica monetria en la zona euro ha passat a ser l'Eurosistema, mentre que el SEBC assumir aquestes funcions en el moment que tots els estats adoptin l'euro.

 Membres del SEBC .

Eurozona.

 Banc Central Europeu ;
: Deutsche Bundesbank (Banc Federal d'Alemanya) ;
: Banc d'ustria (Oesterreichische Nationalbank) ;
: Banc Nacional de Blgica (Nationale Bank van Belgi/Banque nationale de Belgique);
: Banc d'Eslovnia (Banka Slovenije) ;
: Banc d'Espanya ;
: Banc de Finlndia (Suomen Pankki/Finlands Bank) ;
: Banc de Frana(Banque de France) ;
: Banc de Grcia (                   ) ;
: Banc Central d'Irlanda (Banc Ceannais na hireann) ;
: Banc d'Itlia (Banca d'Italia) ;
: Banc Central de Luxemburg (Banque Centrale du Luxembourg) ;
: Banc d'Holanda (De Nederlandsche Bank) ;
: Banc de Portugal ;

Fora de l'Eurozona.
: Banc Nacional de Bulgria (                        ) ;
: Banc Central de Xipre (Kentrike Trapeza tis Kyprou -           ) ;
: Banc Nacional Txec ( esk nrodn banka) ;
: Banc Nacional de Dinamarca (Danmarks Nationalbank) ;
: Banc d'Estnia (Eesti Pank) ;
: Banc Central d'Hongria (Magyar Nemzeti Bank) ;
: Banc de Letnia (Latvijas Banka) ;
: Banc de Litunia (Lietuvos Bankas) ;
: Banc Central de Malta (Central Bank of Malta) ;
: Banc Nacional de Polnia (Narodowy Bank Polski) ;
: Banc Nacional de Romania (Banca Na ional  a Romniei)  ;
: Banc Nacional d'Eslovquia (Nrodn banka Slovenska) ;
: Banc Reial de Sucia (Sveriges Riksbank) ;
: Banc d'Anglaterra (Bank of England) ;

Referncies. 

 Vegeu tamb .
Economia de la Uni Europea;
Sistema Europeu de Comptes Econmics Integrats;
Institucions de la Uni Europea;

Enllaos externs.
Pgina del Banc Central Europeu;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248849" title="Maria Mas i Canals" nonfiltered="1387" processed="1383" dbindex="96537">
Maria Mas i Canals (Masquefa, Anoia, 1936) s una pedagoga  i activista social catalana. La seva infncia transcorre amb manca de recursos educatius i formatius i incertesa de futur per causa de la guerra civil espanyola i de la postguerra. Sense a penes tenir formaci acadmica, la seva famlia es vei en la necessitat de posar-la a treballar en una indstria de derivats del txtil als 12 anys. Arriba a Barcelona als principis de la dcada dels 50 gaireb sense res i aconsegueix feina de treball domstic i d auxiliar d infermeria en la sanitat pblica.

Es matricula a l escola d adults, fa la prova d accs per a ms grans de 25 anys i fa els estudis de Magisteri.  En esclatar la Revoluci Sandinista a Nicaragua, s hi trasllada i participa en obres socials, sobretot de promoci de la dona. Malalta de malria, ha de tornar a Barcelona abans d un any. Durant un curs exerceix com a interina en substitucions en escoles d infants finsque el curs 1981-82 s integra com a mestre en la recent inaugurada Escola d Adults del Carmel, on assumeix, a part de la seva dedicaci didctica, la responsabilitat de les relacions exteriors.

El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona per la defensa del dret dels ciutadans a la formaci i per la seva vida de comproms lleial amb les persones i amb els seus principis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248850" title="Josep Gimeno i Capilla" nonfiltered="1388" processed="1384" dbindex="96538">
Josep Gimeno i Capilla (Barcelona, 1933) s un poltic i activista social catal. Des de jove ha mantingut una gran preocupaci i participaci social, i ja als 16
anys form part de la Joventut Obrera Catlica. De 1969 fins al 1973 va collaborar amb l equip de futbol Mart Codolar, organitzant els campionats infantils i ms
tard com a president del mateix club. Va ser delegat de la 3a Divisi Regional i organitzador de l equip amateur.

A la mateixa poca va collaborar tamb amb la Coordinadora Mart Codolar en la lluita per a la millora del barri en temes urbanstics. El 1973, va ser fundador de l Associaci de Vens de la Taxonera, i el seu president fins el 1985. En el perode 1985 al 2003 va ser Conseller del Districte amb responsabilitat en les rees d Urbanisme, Comer i de la Gent Gran. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248860" title="La Maquinista Terrestre i Martima" nonfiltered="1389" processed="1385" dbindex="96539">
La Maquinista Terrestre i Martima fou una empresa fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusi del tallers metallrgics deValentn Espar Giralt (Valentn Espar y Consocios,adquirida a la companyia Bonaplata el 1839) i la Societat La Barcelonina (Tous, Ascacbar i Companyia) fundada en 1838 per Nicols Tous Mirapeix i Celedonio Ascacbar, situats en el Raval de Barcelona. 

En els seus inicis estava dedicada a la construcci de tot tipus de maquinara pesant. Els principals accionistes van ser, a ms dels propietaris, Ramon Bonaplata, Josep M. Serra, Joan Gell i Ferrer, Jos Antonio de Mendiguren i Nicolau Tous Soler. Els seus primers tallers es construxen en el barri barcelon de la Barceloneta en 1861 amb una superfcie total de 17.500 m. amb 1.200 treballadors. De seguida es va convertir en la principal empresa de transformacions metallrgiques del pas, i va tenir una repercusi tcnica, econmica, prctica, en el paisatge i en l imaginari collectiu i en una nova percepci i ocupaci del territori. 

Fou la principal constructora d obres metlliques, de maquinria industrial, de vaixells de vapor, de locomotores, de tota mena de peces per a tots els sectors industrials, etc. I al mateix temps, va ser una veritable escola pels enginyers catalans. En 1917 constru la seva segona fbrica entre els barris Barcelonins de Sant Andreu de Palomar i Bon Pastor (on actualment es troba el Parc de la Maquinista de Sant Andreu) amb una extensi de ms de 100.000 m, arribant a una plantilla de 3.000 treballadors. 

Cap a 1965 els tallers de la Barceloneta van ser desmantellats, mantenint-se com magatzem de productes que encara que finalitzats no van ser venuts fins a ms endavant. Cap a 1993 els tallers de Sant Andreu van ser desmantellats per complet, traslladant-se a uns tallers construts entre els municipis de Santa Perptua de Mogoda i Mollet del Valls, fonent-se amb la tamb veterana MACOSA i ambdues comprades per la multinacional francesa GEC ALSTHOM. 

El 1998 el comit d'empresa de La Maquinista Terrestre i Martima va obtenir la Medalla d'Honor de Barcelona pel manifest dictat el 1993 per tal de preservar les senyes d'identitat de la empresa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248861" title="Federaci d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya" nonfiltered="1390" processed="1386" dbindex="96540">
Federaci d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) s una federaci creada el 1975 i legalitzada el 1978 que agrupa totes les Associacions de Pares d'Alumnes (AMPA) de Catalunya. Agrupa 1.722 AMPA (1.510 d'Educaci Infantil i Primria i 212 de Secundria), aplega la majoria de les associacions de pares i mares d'escoles pbliques de Catalunya. La seva seu s al carrer Cartagena de Barcelona.

El moviment associatiu de pares i mares t els seus orgens a finals de la dcada dels 60 amb uns objectius que sintonitzaven amb el context poltic del moment: escola per a tothom i gratuta, estabilitat del professorat, catalanitzaci i escola participativa. El 2000 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Objectius .
 Formaci de mares i pares pel que fa a la seva tasca com a educadors dels seus fills i filles.
 Formaci de membres de Juntes d'AMPA.
 Formaci de representants en els consells escolars.
 Assessorament per a l'organitzaci d'activitats de formaci per a mares i pares;

 Serveis que ofereix .
 Assessorament i orientaci a les AMPA. ;
 Informaci actualitzada de la legislaci vigent sobre ensenyament.
 Establir vies de comunicaci entre les AMPA i l'administraci.
 Assessorament jurdic.
 Assessorament fiscal i comptable.
 Assegurana de responsabilitat civil per a les activitats organitzades per l'AMPA.
 Assessorament i ajuda en la contractaci de plisses d'accident;
 Convenis amb entitats del mn educatiu.
 Trameses informatives.
 Visites concertades a les AMPA.
 Xerrades sobre temes d'inters per a les famlies.

 Enllaos externs .
 Web de la FAPAC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248862" title="Salvador Guinot Vilar" nonfiltered="1391" processed="1387" dbindex="96541">
Salvador Guinot Vilar (Castell de la Plana, 31 de desembre de 1866 - Castell de la Plana, 1944) va ser un poltic i escriptor valenci. Sovint va utilitzar el pseudnim de Joan de Vicenta.

Va nixer en una casa del carrer Major de Castell de la Plana, prop del portal de l Om, fill de Joan i Vicenta, desdendents de dues famlies de tradici llauradora. Va estudiar batxillerat a l'antic Institut del carrer Major, del qual posteriorment seria professor de llengua i literatura castellanes entre 1893 i 1939. Es trasllad a Madrid per a estudiar Filosofia i Lletres, on va ser deixeble de Marcelino Menndez Pelayo, qui el va introduir en l'estudi dels clssics de la literatura medieval i de l'antiguitat grega i llatina. Aquesta formaci el va portar a l'estudi dels clssics medievals valencians. A Madrid va escriure els seus primers relats breus: Els Reis se'n van i Guardant el melonar, d'ambient costumista. Es va casar amb Joaquima Vicent Fabregat i del seu matrimoni no va nixer cap fill.

L'any 1900 es va publicar a Valncia la seua obra ms important, Capolls mustigats, un recull de sis relats breus . Aquesta obra, a travs de Josep Ribelles Comn, va ser reeditada l'any 1905 a Barcelona per l'Editorial l'Aven amb el ttol Escenes castellonenques. La seua obra literria es tanca amb la narraci Anyor (1913). A partir d'aquest moment va publicar noms obres d'erudici sobre els clssics valencians dels segles XV i XVI, reeditant el Parlament en casa de Berenguer Mercader i la Tragdia de Caldesa, de Joan Ros de Corella aix com el Vocabulari de Joan de Resa.

Polticament, Guinot va ser d'ideologia conservadora i d'adscripci maurista, sent membre del Partit Conservador, del qual va exercir el crrec de cap provincial. Va ser defensor de les doctrines socials del seu oncle, el jesuta Antoni Vicent, amb el qual va fundar el Sindicat Catlic de Castell de la Plana. L'any 1907 va ser diputat a les Corts pel districte de Llucena i president de la Diputaci de Castell entre 1930 i 1931. Tamb va ser alcalde de Castell de la Plana els anys 1907 i 1924. Sent alcalde, va emprendre diverses iniciatives culturals, com la consolidaci de la Banda Municipal o la creaci d'una Biblioteca Municipal. Va fundar el Crculo Artstico de Castelln i , l'any 1919, la Societat Castellonenca de Cultura. Va llegar en vida a la seua ciutat la seua biblioteca personal.

 Obres .
1900 Capolls mustigats, reeditada l'any 1905 com Escenes castellonenques;
El poeta Jaime Gazull. Estudio bio-bibliogrfico y crtico;
Fuentes literarias de la lengua valenciana;
Lo renaiximent valenci;

 Bibliografia .
 Llus Gimeno Bet. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castell de la Plana, 2006. ISBN 8486113350;
 Article Salvador Guinot Vilar de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248864" title="Formaci estellar" nonfiltered="1392" processed="1388" dbindex="96542">
 

La formaci estellar s el procs pel qual grans masses de gas que es troben en galxies formant extensos nvols moleculars es transformen en estrelles. Aquests nvols moleculars poden anar des de 100.000 masses solars a tan sols unes poques. Els models de formaci estableixen un lmit inferior b conegut de 0,08 MSol per a poder encendre l'hidrogen. Per contra, el lmit superior s molt ms difs i ve determinat per un conjunt de factors que frenen el procs, la fora centrfuga creixent a l'anar-se comprimint el nvol, els camps magntics creixents a l'augmentar les velocitats de les partcules carregades i els vents solars intensos que sorgeixen quan es comena a estabilitzar l'embri estellar. Amb tot aix, es calcula que la massa mxima per a una estrella estaria entorn de 60 o 100 MSol. El procs de formaci estellar es divideix en dues fases uneixo com nvol molecular i altre com protoestrella. >En un primer moment, el nvol collapsa i la radiaci escapa lliure. En la segona etapa es forma un nucli ms dens i opac a la radiaci la qual cosa fa que s'escalfi. Finalment, la caiguda de material sobre aquest nucli escalfa la seva superfcie pel que la protoestrella comena a emetre radiaci.
Nvol molecular.

La teoria actual sobre la formaci estellar, sost que la formaci estellar es dna en els nvols moleculars gegants. Aquests nvols contenen, bsicament, hidrogen molecular H2. Sn regions fredes (10-30K) i denses (10-104sup> cm>-3). A causa de alguna classe de desencadenant, es tornen inestables gravitacionalment, fragmentant-se i collapsant. Els fragments poden anar des de desenes fins a centenars de masses solars. La causa de la inestabilitat sol ser el front de xoc d'alguna explosi de supernova o el pas del nvol per una regi densa, com els braos espirals. Tamb pot ocrrer que un nvol suficientment massiu i fred collapsi per si mateix. Sigui com sigui, el resultat sempre s una regi colapsant en caiguda lliure. Aquesta regi s inicialment transparent a la radiaci pel que la seva compressi ser prcticament isoterma. Tota l'energia gravitatria s'emetr en forma de radiaci infraroja. Per altra banda, el centre de la regi es contraur ms de pressa que el gas circumdant per tenir el primer major densitat. Aix, es diferenciar un nucli ms dens anomenat protoestrella. 

Inestabilitat de Jeans.

La teoria de la fragmentaci i collapse gravitatori de nvols moleculars per la seva prpia gravetat va ser desenvolupada per James Jeans al voltant de l'any 1902 i encara que en l'actualitat els processos de formaci estellar es coneixen amb molta major precisi la teoria de Jeans constitueix una bona primera aproximaci. 

Jeans va calcular que sota determinades condicions un nvol molecular podia contreure's per atracci gravitatria. Solament feia falta que fos prou massiu i fred. Un nvol estable, si es comprimeix, augmenta la seva pressi ms rpidament que la seva gravetat i retorna espontniament al seu estat original. Per si el nvol supera certa massa crtica llavors  s'inestabilitzar tota i collapsar en tot el seu volum. Aquest s el motiu pel qual les inestabilitats solen produir-se en els nvols ms grans donant lloc a brots intensos de formaci estellar. Aquesta massa crtica de Jeans s una funci depenent de la densitat i la temperatura i es representa com: 

;

Protoestrella.

La massa, inicialment homognia, acaba per formar una esfera de gas en el centre. Aquesta esfera es contreu ms de pressa diferenciant-se de la resta del nvol. Aquesta estructura s l'embri estellar denominat protoestrella. A pesar de la compressi del gas la seva densitat s, encara, massa baixa i la radiaci segueix escapant lliurement. Per aix, l'esfera tot just augmenta la seva temperatura fins a al cap d'uns centenars de milers d'anys. El cos llavors es torna opac a la radiaci i comena a escalfar-se mentre es contreu. De fet, la meitat de l'energia gravitatria perduda en el collapse segueix radiant-se per l'altra meitat ja s'inverteix a escalfar la protoestrella. La temperatura augmenta fins que la pressi de l'esfera compensa l'atracci gravitatria d'aquesta. S'estabilitza, aix, un nucli convectiu de la grandria de Jpiter, aproximadament, al qual se li va agregant ms i ms matria procedent del nvol circumdant que cau ms lentament. A l'afegir-se ms massa el nucli ho compensa compactant-se encara ms. En el nucli el transport trmic per radiaci encara no s eficient ja que el cos est format per material escassament ionitzat que det als fotons. 

El procs prossegueix fins a arribar a uns 2.000 graus moment en el qual les molcules d'hidrogen es disocien en el nucli. Ara la creixent energia gravitatria s'inverteix a transformar el gas molecular en un gas format per toms lliures. El nucli es compacta cada vegada ms i la seva radiaci cada vegada ms intensa excita el dens gas de l'embolcall que cau sobre ell. Ara el mitj ja no s transparent a la radiaci i solament s'aprecia el gas que envolta a la protoestrella. Aquest gas ha anat conformant, a poc a poc, un disc d'acreci a causa de la rotaci inicial del nvol originari (veure formaci de discos d'acreci). L' acreci de matria prossegueix, per mitj d'un disc circumestellar. En aquest disc poden originar-se planetes i asteroids si la metallicitat s prou alta. La matria afegida a la protoestrella augmenta la massa i, per tant, la seva gravetat, pel que aquesta reacciona comprimint-se ms, augmentant aix la seva temperatura. Quan ha caigut gran part del gas el mitj es torna transparent a la llum de la protoestrella que comena, llavors, a ser visible. 

El nucli de la protoestrella no solament acaba per ionitzar els seus elements si no que quan les temperatures sn prou altes, comena la fusi del deuteri. La pressi de radiaci resultant fa ms lent el collapse del material restant per no ho det. El seu nucli segueix comprimint-se ms i la protoestrella segueix acretant massa. En aquesta etapa es produeixen fluxos bipolars, un efecte que es deu. probablement, al moment angular del material que cau. El procs segueix aix fins que s'inicia, finalment, la ignici de l'hidrogen al voltant dels 10 milions de graus. Llavors la pressi augmenta drsticament generant forts vents estellars que escombren i expulsen la resta del material que l'embolcalla. La nova estrella s'estabilitza en equilibri hidrosttic i entra en la seqncia principal en la qual transcorrer la major part de la seva vida. 

Per si el cos est per sota de les 0,08 masses solars el procs s'avortar abans d'hora frenat per la pressi dels electrons degenerats sense haver arribat encara a encendre l'hidrogen. L'objecte detindr la seva contracci i es refredar en un temps de Kelvin, uns pocs milions d'anys per a convertir-se, finalment, en una nana marr. 

Formaci d'estrelles supermassives.

Les etapes del procs estan ben definides per a estrelles la massa de les quals s aproximadament igual o menor que la massa del Sol. Per a masses majors, la durada del procs de formaci estellar s comparable a les altres escales de temps de la seva evoluci, molt ms curtes, i el procs no est tan ben definit. D'alguna manera es creu que la ignici de l'hidrogen comenaria bastant abans que l'estrella arribs a agregar la seva massa total. Una altra gran part de la massa ms exterior seria no solament escombrada i impulsada cap a l'espai interestellar sin tamb fotoionitzada per la seva intensa radiaci donant lloc a les regions HII. Sigui com sigui la vida d'aquestes estrelles s tan curta, de l'ordre de centenars o fins i tot desenes de milions d'anys, que en temps cosmolgics ni tan sols existeixen. La seva formaci, vida i destrucci sn processos molt dramtics en els quals tot just si hi ha descans. 

Se sap que l' opacitat augmenta amb la metallicitat ja que els elements com ms pesats ms absorbeixen els fotons. Aix es tradueix en una major embranzida per part dels vents estellars de les estrelles supermassives que, amb les metallicitats actuals de la galxia, no assoleixen concentrar ms de 120-200 MSol. Aquesta embranzida impedeix, a partir de cert punt, que l'estrella segueixi acretant massa, per aix, les estrelles ms pobres en metalls poden arribar a masses majors. Es creu que les primeres estrelles de l'univers, molt pobres en metalls, es podrien haver format amb masses de diversos centenars de masses solars d'hidrogen i heli.

Vegeu tamb. 
Medi interestellar ;
Disc d'acreci ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248865" title="Colla de Sant Medir "Uni Gracienca"" nonfiltered="1393" processed="1389" dbindex="96543">
Colla de Sant Medir "Uni Gracienca" s una colla de Sant Medir fundada el 1901 i que forma part de la  El seu president s Carles Llop i Gil i el local, la Bodega "La Parra", al carrer Francesc Giner, 47 del barri de Grcia de Barcelona. El 2000 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

s la tercera colla de Sant Medir ms antiga de Barcelona i la primera de Grcia. Va ser fundada el 1901 al bar Can Garcia, avui desaparegut, del carrer Bonavista, entre els de Martnez de la Rosa i Torrent de l Olla. Entre els fundadors hi havia el mateix propietari del bar, un sastre anomenat Arisa i en Vidal Palau Ravents.
Durant els primers anys, la colla tamb va ser coneguda com "la de l Arisa" o "d en Garcia", per a part d'aix, de la seva primera etapa entre 1901 i 1936, se n sap ben poc. Desprs de la guerra civil espanyola, no va tornar a sortir fins al 1944. La seva seu actual data del 1993.

 Enllaos externs .
 Ressenya sobre la Uni Gracienca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248879" title="Consell de la Joventut de Badalona" nonfiltered="1394" processed="1390" dbindex="96544">
Consell de la Joventut de Badalona (CJBDN) s una la plataforma no governamental que aplega ms de 20 entitats juvenils de Badalona. Promou els interessos de la gent jove davant la ciutat i els seus poders pblics, fomenta el treball en xarxa de les associacions i forma part del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). El 2000 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona

 Enllaos externs .
 Web del CJBDN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248882" title="Consell Nacional de la Joventut de Catalunya" nonfiltered="1395" processed="1391" dbindex="96545">
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) s una s la plataforma no governamental que aplega les principals entitats juvenils d'mbit nacional i els consells territorials de joventut creada el 1979, i que des del 1985 s entitat de dret pblic.

 Composici .
Actualment est format per 95 entitats que tenen en com el fet de treballar en l'mbit juvenil, per que sn de ben diversa tipologia. N'hi ha d'estudiantils, socials, organitzacions poltiques, seccions sindicals, entitats educatives, etc. A ms, tamb hi sn representats, com a observadors, consells locals i comarcals de joventut i entitats que presten serveis a la joventut.

 Histria .
El seu origen s en la Taula Coordinadora d'Entitats i Moviments de Joventut de Catalunya o Taula de Joves de Catalunya, constituda el 1976 a iniciativa d'Escoltes Catalans i altres organitzacions, alhora que les organitzacions jovenils dels partits poltics creaven el Consell de Forces Poltiques Juvenils. Quan es va restablir la Generalitat de Catalunya, la Taula de Joves de Catalunya va proposar la creaci d'un consell nacional de joventut que aplegus totes les entitats juvenils. El 1979 el president Josep Tarradellas cre el CNJC, aglutinant les dues plataformes i mantenint el propsit que la veu dels joves fos ms escoltada per les administracions i que es garants la participaci dels joves i de les seves associacions. Des del 1985 s una entitat de dret pblic. Mant relacions i trobades amb el Consell de Joventut de les Illes Balears i el Consell de la Joventut Valenci, amb els que constitueix el Triangle Jove.

 Vegeu tamb .
 Consell de la Joventut de Badalona ;
 Coordinaci Catalana de Colnies, Casals i Clubs d'Esplai;

 Enllaos externs .
 Web del CNJC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248891" title="Disc d'acreci" nonfiltered="1396" processed="1392" dbindex="96546">
 

Un disc d'acreci s una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu. El disc alimenta el cos central sent acretat per aquest i contribuint al seu augment de massa. La dinmica d'aquests objectes astrofsics est governada principalment per la llei de conservaci del moment angular. El disc pot ser extens verticalment donant lloc a una estructura de tipus torodal. Els discos d'acreci poden trobar-se al voltant de forats negres, nuclis de galxies actius o AGN (Active Galactic Nuclei) o al voltant d'estrelles molt joves en procs de formaci. En aquest ltim cas es denominen tamb discos circumestellars. Els sistemes planetaris s'originen a partir de discos d'aquest tipus mitjanant fenmens d'acreci (o agregaci) de les partcules originries, fins a formar els planetes, satllits i els cossos menors del sistema. 

Una estrella o un altre astre situat en un sistema binari pot tamb formar un disc d'acreci robant matria de les capes exteriors de la seva companya. Aquesta matria forma un anell entorn de l'estrella captora, podent arribar a caure sobre la superfcie de la mateixa desprs de descriure una trajectria en espiral. A causa de les enormes velocitats que arriba a la matria en aquesta caiguda s'observa una forta emissi de rajos X, que ha servit per a detectar objectes que no emeten radiaci per si sols, com s el cas de les estrelles de neutrons o els forats negres. 

Formaci de discos d'acreci. 
El disc s una estructura comuna en l'univers. Tant galxies com estrelles s'han format alhora en discos d'acreci de molt diferents dimensions. El motiu que origina tan comunes estructures a partir d'informes nvols de gas s senzill. Gaireb tota massa de gas posseeix un cert moment angular, una mnima quantitat de rotaci. s a dir, els immensos nvols que es collapsen formant aquestes estructures giren inicialment, encara que sigui molt lentament. El sistema de gas en rotaci es mant en un delicat equilibri que es pot trencar degut, p. ex., a l'ona de pressi d'una supernova o que arriba a una quantitat de massa crtica. Quan sobrev la inestabilitat i el nvol es comprimeix per l'efecte creixent de la gravetat aquesta comena a experimentar certs canvis que la conduiran a formar un disc. 

Al comprimir-se el nvol gira ms de pressa per conservaci del moment angular. Per aquest gir solament ocorre al llarg del seu plnol de gir. En les zones de major rotaci la fora centrfuga adquireix cada vegada major intensitat. Aquesta asimetria cada vegada ms acusada s la qual, a poc a poc, acaba per donar forma al disc. Les regions supradjacents i subjacents al plnol de gir, s a dir els pols, cauen lliures a gran velocitat mentre que el gas que gira al llarg de dita plana es veu molt frenat per la creixent fora centrfuga. Aix, l'acci combinada de rotaci i gravetat s la que, al final, donar la caracterstica forma de disc. 

Els discos d'acreci ms actius presenten forts dolls d'emissi de material al llarg de l'eix de rotaci. Aquest fenomen es denomina comunament difusi ambipolar. L'estructura i naturalesa dels mecanismes d'emissi en doll no es coneixen amb precisi encara que es creu que tenen a veure amb la presncia d'un fort camp magntic. El material central fortament ionitzat escup una part de si a travs de les lnies de camp que actuen a manera de guies. 

Discos d'acreci al voltant d'estrelles joves. 
 

 

Ms informaci en: Disc circumestellar | Nebulosa protosolar ;

La formaci d'una estrella a partir d'un nvol de gas molecular s un procs que transcorre en escales de temps de 105-106 anys. Com el moment angular ha de ser conservat la major part del material cau inicialment sobre un disc d'acreci que lentament va acreixent sobre l'estrella central. El moment angular s redistribut cap a les regions exteriors del disc, s a dir, la major part de la massa acreix sobre l'estrella central mentre que una petita part del material exterior s'estn allunyant-se i duent-se el moment angular necessari per a produir l'acreci interior. Aquests discos tenen perodes de vida de 1-10 Myr. Les estrelles joves mostren senyals d'acreci per mitj d'excessos d'emissi infraroja (presncia de disc) i ultraviolat (acreci de material). El disc, illuminat i escalfat per l'estrella central, pot percebre's en algunes imatges astronmiques en l'infraroig i en rangs d'ona del millimtric. Els discos que no poden resoldre's pticament (extensi espacial inferior a la resoluci de l'instrument) la seva presncia pot detectar-se per mitj de la distribuci espectral d'energia (SED Spectral Energy Distribution) que presenta un excs d'emissi en l'infraroig. 

En el cas de ser sistemes mltiples, s'ha comprovat que es poden donar dues configuracions distintes de discos d'acreci: o es forma un disc al voltant de cadascun dels components del sistema i un disc en com al voltant de tots ells, o directament es forma un disc en com al voltant dels components del sistema, sense discos "individuals". 

En estrelles joves per dintre ja de la seqncia principal i amb edats entorn de 100 milions d'anys es poden observar discos secundaris de pols sense restes importants de gas orbitant l'estrella central. Aquests discos de segona generaci es formarien a partir dels impactes destructius entre planetesimals romanents de la formaci planetria capaces de produir una gran quantitat de pols. 

Discos d'acreci al voltant d'objectes compactes. 
Sovint, en sistemes binaris en els quals una de les estrelles s un objecte compacte com un plsar o un forat negre les observacions mostren indicis de material circulant de l'estrella brillant cap a l'objecte compacte. Aix ocorre quan l'estrella possex les seves capes exteriors en l'interior del lmit de Roche de l'objecte compacte. El material arrencat flux sobre dit objecte formant un disc d'acreci al seu al voltant. En el cas dels forats negres, la matria s'arriba a accelerar tant que les emissions de radiaci procedents del vrtex es donen en la banda dels raigs X. Les fonts de raigs X solen ser, de fet, una pista que delata la seva presncia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248893" title="Gregorio Rojo" nonfiltered="1397" processed="1393" dbindex="96547">
Gregorio Rojo, (Villalmez, 3 de maig de 1920 - Barcelona, 8 de maig 2006) va ser un dels primers grans referents de l'atletisme a Espanya. Reconegut com un dels millors atletes de la seva poca y un dels millors entrenadors espanyols durant dcades.

Com a atleta va vestir les samarretes de dos clubs el RCD Espanyol y el FC Barcelona.

Des de l'any 1968 va fer funcions de entrenador nacional d'atletisme i va entrenar i dirigir atletes, de la llarga llista dels que va entrenar n'hi que destacar a Francisco Aritmendi, Jos Manuel Abascal, Tefilo Benito, Jaime Lpez Egea, Angel Faria, Reyes Estvez a ms de dirigir els inicis de Martn Fiz i Mariano Haro un any.

Responsable Nacional del equip de cros entre els anys (1959-1974);
Director Tcnic de la secci de atletisme del FC Barcelona;
Entrenador del C.A.R. de San Cugat;
Millor entrenador espanyol per a la RFEA al 1995 i 1998, va terminar la seva carrera com a entrenador a l'any 2001 amb 81 anys.


 Enllaos externs .
Notcia de la seva mort;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248894" title="Sebasti Trias Mercant" nonfiltered="1398" processed="1394" dbindex="96548">
Sebasti Trias Mercant (Valldemossa, 1933 - Valldemossa, 2008) fou doctor en filosofia mallorqu, catedrtic de Filosofia a l'Institut Ramon Llull de Palma de Mallorca, i especialista en Histria del Pensament a les Illes Balears de reconegut prestigi. 

La seva tesi, dirigida per Emilio Lled, estudia la recepci del lul.lisme al segle XVIII. Ha escrit nombroses obres sobre Ramon Llull i fou el Rector de la Maioricensis Schola Lullistica. En aquest camp, dirig la tesi doctoral de Pedro Ramis Serra "Lectura del liber de civitate mundi", presentada a la Universitat de Barcelona. Aiximateix s un especialista en antropologia, i ha dedicat nombroses publicacions a Valldemossa i a l'Arxiduc Llus Salvador. 

El 2006 va rebre el Premi Josep Maria Llompart dels Premis 31 de desembre atorgats per l'OCB.  s Doctor de la Reial Acadmia de Doctors de Barcelona.

 Obres .
 Arabismo e. islamologa en la obra de Ramn Llull (1995);
 Histria del pensament a Mallorca (1995);
 Lletres, aromes i sabors (2003);
 El pensament a les Balears durant el segle XIX i XX (2003);

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 17.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248895" title="Festes de Santa Maria de Formentera" nonfiltered="1399" processed="1395" dbindex="96549">
Festes de Santa Maria de Formentera sn les festes populars celebrades a l'illa de Formentera cada 5 d'agost, dia de Santa Maria, patrona d'Eivissa i Formentera.

Fins 1989 era un celebraci bsicament religiosa, per el Kollectiu Bassetja la va transformar en dia de reivindicaci perqu l'advocaci a Santa Maria va ntimament lligada a la conquesta catalana de les Pitises el 1235, i aprofitar la diada com a estendard de lluita per la cultura, el medi ambient, l'identitat, la llengua i d'altres aspectes socials que afecten l'illa de Formentera. Aquest collectiu va assumir l'organitzaci de les festes i es va autodisoldre definitivament el 1990 per passar a formar la Comissi de Festes de Santa Maria, que el 2006 va rebre el Premi 31 de desembre que atorga l'OCB.

 Enllaos externs .
 Web de la Comissi de Festes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248899" title="Toroide" nonfiltered="1400" processed="1396" dbindex="96550">


Geometria.
s tracta d'un cos slid generat al girar un cercle sobre un eix situat en el mateix pla que el cercle per que en cap moment el talla. 

L'rea lateral del tor s: 

 ;

El volum s: 

 ,

on: 

: s el rdio del cercle rotat, 


: la longitud entre el cercle i el seu eix de rotaci. 

Electrnica.

Un toroide s un nucli magntic circular fer de pols de ferro, al voltant del qual   s'enrotlla un filferro per produir un inductor. Les espirals toroidals es poden usar en una  mplia gamma d'aplicacions, com bobines d'alta frequncia i transformadors. Els inductors toroidals poden tenir un Factor Q ms gran, una inductncia major, i poden transportat ms corrent que bobines solenoides.Aix s degut, al menor nombre de voltes que calen a les bobines mab nuclis amb material amb alta permeabilitat magntica, la qual cosa redueix s resistncia.  El flux magntic en un toroide est confinat en el nucli, evitant aix que l'energia sigui absorbida per altres objectes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248901" title="Quint Lucreci Ofella" nonfiltered="1401" processed="1397" dbindex="96551">
Quint Lucreci Ofella (Quintus Lucretius Ofella) fou un poltic rom inicialment membre dels populars que es va passar al partit aristocrtic de Sulla que el va nomenar comandant d'un exrcit que assetjava a Gai Mari el Jove a Praeneste (82 aC).

Praeneste es va rendir i Gai Mari es va sucidar i en recompensa per aquest servei Sulla el va deixar ser candidat al consolat el 81 aC tot i no haver estat abans ni pretor ni qestor (la prpia llei de Sulla, De Magistratibus, es vulnerava d'aquesta manera); en realitat Sulla va mirar de dissuadir-lo de ser candidat i quan no ho va aconseguir va enviar a un centuri per matar-lo al frum. El centuri Luci Anni Belli el va matar i va comunicar que ho havia fet per orde de Sulla per desobeir les seves ordes.

Ms tard Juli Csar va portar a Belli a judici per aquesta mort, i fou condemnat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248902" title="Ofili" nonfiltered="1402" processed="1398" dbindex="96552">
Ofili (Ofilis) fou un jurista rom esmentat per Pomponi com Gai Aule Ofili, nom que al menys en quan a Gai sembla ser un error.

Fou deixeble de Servi Sulpici i mestre de Tuber, Capit i Labe.  Fou tamb amic de Juli Csar. Va escriure diversos tractats jurdics entre els quals s'esmenten els titulats De Legibus vicesimae (manumissionum) i  De Jurisdictione. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248903" title="Joan Mas i Vives" nonfiltered="1403" processed="1399" dbindex="96553">
Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, Mallorca, 14 de juliol de 1951) s un crtic literari, filleg i escriptor mallorqu.  Llicenciat en Filologia Romnica per la Universitat de Barcelona el 1975 i doctor el 1985, exerc com a professor de Batxillerat a l'Institut Antoni Maura de Palma entre el 1978 i el 1983, i el 1984 com a Catedrtic de Batxillerat, a l'Institut Guillem Cifre de Colonya de Pollena.  El 1984 entra a la Universitat de les Illes Balears com a professor titular inter i n's Catedrtic del Departament de Filologia Catalana i Lingstica General des del juliol de 1993. 

Des del 1995, s president de la Fundaci Teatre del Mar, que t com a objectiu programar de manera estable una activitat teatral de petit format i de qualitat. s soci i ha estat membre de la Junta Directiva de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El 2006 va rebre el Premi Miquel dels Sants Oliver dels Premis 31 de desembre de l'OCB, i el 2007 el Premi Crtica Serra d'Or.

 Obres .
 Reflexions sobre poesia catalana (1982);
 El teatre a Mallorca a l'poca romntica (1986),
 Josep de Togores i Sanglada: biografia d'un illustrat liberal (1994);
 Antologia potica de Dami Huguet (1999);
 Canoner Aguil (2000);
 Domini Fosc (Assaigs sobre poesia) (2003);
 Diccionari del Teatre a les Illes Balears (2003 i 2006);

 Enllaos externs .
 Biografia a l'AELC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248904" title="Oglnia" nonfiltered="1404" processed="1400" dbindex="96554">
Oglnia (Ogulnia) fou una gens romana plebea.

La seva fama deriva que dos dels seus membres foren els proposants d'una llei (Lex Ogulnia) que va obrir les dues principals corporacions eclesistiques als plebeus. Noms Quint Ogulni Gal va obtenir el consolat (269 aC). Gal fou l'nic cognom que apareix en aquesta famlia.

 Personatges de la gens Oglnia .
Quint Ogulni;
Gneu Ogulni;
Quint Ogulni Gal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248905" title="Granota roja" nonfiltered="1405" processed="1401" dbindex="96555">

La granota roja (Rana temporaria) es troba a quasi tota Europa, fins el cercle polar rtic i els Urals, a excepci de gran part de la Pennsula Ibrica, el sud d'Itlia, i el sud dels Balcans. Tamb es pot trobar a Irlanda, on fou introduda, n's una espcie allctona.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248908" title="Quint Ogulni" nonfiltered="1406" processed="1402" dbindex="96556">
Quint Ogulni (Quintus Ogulnius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 300 aC que junt amb el seu germ Gneu Ogulni va proposar la llei per la que el numero de pontfexs fou incrementat de 4 a 8 i el d'ugurs de 4 a 9, i per la qual 4 dels pontfexs i 5 del ugurs serien plebeus. Per damunt dels 8 pontfexs es creu que estava el Pontfex Mxim, que va romandre patrici (fins el 254 aC quan el plebeu Tiberi Coruncani va assolir el crrec per primer cop).

Fou edil curul el 296 aC, altre cop amb el seu germ i van perseguir diverses persones acusades de violar les lleis de la usura; amb les multes van fer alguns treballs pblics. 

El 294 aC Quint Olguni fou enviat al front d'una ambaixada a Epidaure, per portar a Roma una esttua d'Escolapi que se suposava podia ajudar per combatre una plaga que afectava a la ciutat de Roma feia dos anys.

El 273 aC fou enviat altre cop com ambaixador, aquesta vegada davant de Ptolemeu II Filadelf, que buscava l'amistat dels romans desprs de la victria d'aquestos sobre Pirros de l'Epir. Els regals que va rebre els va dipositar al tresor pblic rom per el senat els hi va donar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248910" title="Gneu Ogulni" nonfiltered="1407" processed="1403" dbindex="96557">
Gneu Ogulni (Cnaeus Ogulnius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 300 aC, quan junt amb el seu germ Quint Ogulni va proposar la llei per la que el nombre de pontfexs fou incrementat de 4 a 8 i el d'ugurs de 4 a 9, i per la qual 4 dels pontfexs i 5 del ugurs serien plebeus. Per damunt dels 8 pontfexs es creu que estava el Pontfex Mxim, que va romandre patrici (fins el 254 aC quan el plebeu Tiberi Coruncani va assolir el crrec per primer cop).

Fou edil curul el 296 aC, altre cop amb el seu germ i van perseguir diverses persones acusades de violar les lleis de la usura; amb les multes van fer alguns treballs pblics. Desprs d'aquest any Gneu Oguni ja no torna a ser esmentat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248911" title="Olbiades" nonfiltered="1408" processed="1404" dbindex="96558">
Olbiades () fou un pintor grec.

Va ser l'autor d' una notable pintura a la casa del senat del Cinc-cents al Cermic d'Atenes, en la qual es representava a Calip, el comandant de l'exrcit que va rebutjar als invasors gals dirigits per Brennus, a les Termpiles el 279 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248912" title="Joan Amer Fernndez" nonfiltered="1409" processed="1405" dbindex="96559">
Joan Amer Fernndez (1976) s un socileg mallorqu. Es doctor en sociologia per la Universitat Autnoma de Barcelona des del 2005 amb la tesi Turisme i poltica. L'empresariat hoteler de Mallorca. El perode autonmic de 1983 a 2003, pel qual el 2006 va rebre el Premi 31 de desembre de l'OCB.

El 2004 va obtenir el diploma d'Estudis Avanats de Geografia per la Universitat de les Illes Balears. Tamb ha obtingut Master of Arts in Tourism and Leisure pel departament de Sociologia de la Universitat de Lancaster el 2000. Postgrau de Participaci Ciutadana i Desenvolupament Sostenible per la Universitat Autnoma de Barcelona (1999). Actualment s professor a la Universitat de les Illes Balears

 Obres .
 Empresariado hotelero e implementacin de un impuesto turstico. El caso de la "ecotasa" en Baleares (2003);
 Turisme i Poltica. L'empresariat hoteler de Mallorca (2006);
 Josep Meli i la burgesia mallorquina (2006) a la revista Lluc;

 Enllaos externs .
 Fitxa de Joan Amer a l'UIB;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248916" title="Granota verda" nonfiltered="1410" processed="1406" dbindex="96560">

La granota verda o granota vulgar (Rana perezi) s una espcie de granota que es troba a Frana, Portugal, Espanya i al Regne Unit. Es troba amenaada per la prdua d'hbitat.

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, planes 61-62. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 Bosch, J., Tejedo, M., Beja, P., Martnez-Solano, I., Salvador, A., Garca-Pars, M., Gil, E.R. & Beebee, T. 2004.  Rana perezi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 4 de maig del 2008.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248917" title="Tit Olli" nonfiltered="1411" processed="1407" dbindex="96561">
Tit Olli (Titus Ollius) fou un notable rom.

Fou condemnat a mort i executat al final del regant de l'emperador Tiberi, segons es creu degut a la seva amistat i proximitat amb el cap dels pretorians, Sej. Fou el pare de Poppea Sabina, la segona dona de l'emperador Ner i per tant sogre d'aquest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248924" title="Olofernes (prncep)" nonfiltered="1412" processed="1408" dbindex="96562">
Olofernes o Orofernes (Olophernes o Orophernes, ) (vers 320 aC) fou prncep de Capadcia, fill del rei Ariamnes I; germ del rei Ariarates I, el primer rei independent de Capadcia; i pare del rei Ariaramnes I. 

Molt apreciat pel seu germ Ariarates I, el va nomenar pels ms importants llocs del regne. Quan Artaxerxes III de Prsia va fer la seva campanya d'Egipte, Olofernes va dirigir el contingent capadoci que va ajudar als perses (350 aC). L'esmenta de manera confosa Diodor de Siclia que diu que va servir al rei Artaxerxes III de Prsia a Egipte, junt amb Bagoes i Mentor de Rodes (vers 343 aC). A la tornada d'aquesta expedici va morir a Capadcia. 

Va deixar dos fills de noms Ariaramnes (o Ariarates) i Arises. El seu germ Ariarates I va adoptar com a fill a Ariaramnes, que desprs fou rei (Ariaramnes I).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248925" title="Escola Mata de Jonc" nonfiltered="1413" processed="1409" dbindex="96563">

Escola Mata de Jonc s una escola privada i concertada d'ensenyament infantil, primari i secundari obligatori, regida per una fundaci creada el 2001, i situada al carrer Son Espanyolet de Palma (Mallorca) que propugna un ensenyament en catal, integrador, aconfessional i amb una lnia metodolgica basada en el desenvolupament de l'individu. El 2006 va rebre el Premi 31 de desembre de l'OCB.

 Enllaos externs .
 Web de l'Escola;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248928" title="Dialctica" nonfiltered="1414" processed="1410" dbindex="96564">

La dialctica s l'art de convncer mitjanant el dileg i el debat a l'altre sobre les prpies postures filosfiques. Igualment es refereix a l'esquema que segons Hegel fa avanar la humanitat o el pensament, basat en un procs de tesi, anttesi i sntesi; s a dir, un dileg entre una idea o moviment, el contrari que sorgeix com a resposta, i la sntesi o equilibri final resultant, que al seu torn passa a ser la tesi d'una nova generaci.

Articles relacionats.
 Parmnides;
 Poltica;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248931" title="Oloros" nonfiltered="1415" processed="1411" dbindex="96565">
Oloros (Olorus o Orolus, ) fou un rei de Trcia.

Noms es conegut perqu la seva filla Hegespila es va casar amb Milcades el Jove. Hegespila va tenir un fill de nom tamb Oloros per segurament d'un segon matrimoni celebrat desprs de la mort de Milcades. Aquest segon Oloros fou el pare de Tucdides el historiador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248932" title="Joan Sans Mercadal" nonfiltered="1416" processed="1412" dbindex="96566">
Joan Sans Mercadal (Alaior, 1947) s un mestre i educador menorqu. Professor de msica i cincies socials al Collegi Pblic de Son Ferriol de Palma, s autor de l'estudi Els meus jocs. La creaci de jocs a partir del folklore i la cultura de les Illes Balears (2005), arran del qual va rebre el el premi Emili Darder de l'Obra Cultural Balear.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Menorca.info;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248933" title="Oltac" nonfiltered="1417" processed="1413" dbindex="96567">
Oltac (Olthacus, ) fou un cap de la tribu escita dels dandars que va servir com a general a l'exrcit de Mitridates VI Eupator i va gaudir del favor d'aquest rei.

Ms tard va desertar al camp dels romans, per segons Plutarc noms fou una argcia per obtenir accs al campament de Luculle i aix poder-lo assassinar; fracassat en el seu intent va retornar al camp de Mitridates. 

Plutarc li dina el nom d'Olcabes (Olcabas).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248935" title="(147) Protogeneia" nonfiltered="1418" processed="1414" dbindex="96568">
Protogeneia s l'asteroide nm. 147 de la srie. Fou descobert el 10 de juliol del 1875 a Viena per en Lipt Schulhof (1847-1921), i fou el seu nic descobriment.

s un asteroide gran del cintur principal, de superfcie fosca i probablement de composisici primitiva de carboni. El seu nom es deu a Protognia, una de les filles del rei Erecteu de la mitologia grega.

Fue nombrado por Karl Ludwig von Littrow (1811-1877)

El 28 de maig del 2002, a Texas, s'inform d'una ocultaci d'estrella per part de Protogeneia. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248936" title="Les Goles del Millars" nonfiltered="1419" processed="1415" dbindex="96569">

Les Goles s un paratge natural protigit amb les figures administratives de Paisatge protegit, LIC i ZEPA entre els municipis de Almassora i Vila-real (Plana Alta) i Borriana (Plana Baixa). Es tracta de l'aiguamoll situat a la desenvocadura del riu Millars.

Fou incls al Catleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana el 10 de setembre de 2002, declarat Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 26 de novembre de 2004.

No obstant aix, les primeres mesures de protecci sobre la desembocadura del Millars daten de molt abans. Ja en 1985, la Conselleria d'Agricultura i Pesca va prohibir-hi la caa per l'inters ecolgic de la zona humida, la qual cosa va ser referendada per la declaraci de refugi de caa el 12 de novembre de 1996, efectuada per la llavors Conselleria de Medi Ambient.

Des del 9 de maig de 2000, l'aiguamoll de l'esmentada desembocadura est declarat, per Acord del Consell de la Generalitat, com a zona d'especial protecci per a les aus (zona ZEPA), d'acord amb la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, del Consell, relativa a la conservaci de les aus silvestres. La zona, aix mateix, va ser inclosa, per Acord de 10 de juliol de 2001, del Consell de la Generalitat, entre els llocs d'inters comunitari (LIC) de la Comunitat Valenciana, per ra de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, del Consell, relativa a la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

 Geologia .
Entre els termes municipals de Vila-real i Almassora el riu discorre encaixat entre materials geolgics recents. Aquest tram, incls en el paisatge protegit, mostra un notable valor paisatgstic i ecolgic com a ambient de ribera ben conservat en molts llocs, en un context territorial densament poblat i intervingut per l'home. Es tracta d'un ambient apreciat pels habitants de la zona com a lloc tradicional d'oci i esbarjo, enriquit per paratges d's pblic de profund significat social per als municipis.

 Vegetaci i flora .
En el tram final del riu, entre la poblaci d'Almassora i la desembocadura en el mar, el curs fluvial adquirix una notable importncia ecolgica per la formaci de llacunes poc profundes, riques en vegetaci aqutica i subaqutica i en comunitats heloftiques, juntament amb espcies i comunitats ms tpiques de les riberes i llits fluvials. Aquestes ltimes, a mesura que s'acosten a la costa, es convertixen en jonqueres i prats humits i en comunitats psammfiles.

 Fauna .
La presncia ms o menys permanent d'aigua ha perms l'existncia d'una fauna amb una elevada diversitat d'espcies, algunes d'aquestes de gran inters per a la conservaci. Abundants i variades sn les comunitats d'aus: antids, ardeides, lrids, limcoles i passeriformes palustres estan presents en els diversos ambients generats pels gradients de salinitat provocats per l'entrada ocasional d'aigua marina.

 Presncia humana .
L'abundncia d'aigua a la zona potser va determinar la ubicaci d'uns quants assentaments humans histrics, que hui formen part del patrimoni arqueolgic. Entre altres, poden citar-se el Torrell de Boverot, d'adscripci bronzoibrica (Almassora), el poblat de Vinarragell, d'adscripci ibericomedieval (Burriana), el Castell d'Almanor, tamb medieval (Almassora), o l'assentament eneoltic de Vila Filomena (Vila-real).

Ms recents, encara que d'elevat valor patrimonial i religis, sn les ermites de la Mare de Du de Grcia (Vila-real) i de Santa Quitria (Almassora), ambdues molt apreciades per la poblaci local. Aquests edificis religiosos sn el nucli d'importants espais d's pblic. A Vila-real es tracta de l'rea coneguda com el Termet-Mare de Du de Grcia, dotada d'equipaments pblics com a rees de protecci natural, itineraris d'educaci ambiental, aula de la natura, alberg juvenil, equipaments hostalers, piscina i espais lliures d's pblic. En el cas d'Almassora, l'ermita de Santa Quitria s el centre d'un complex que inclou espais riberencs d's pblic, aula de la natura i dotacions hostaleres.

D'altra banda, el riu atesa la seua elevada capacitat d'evacuaci de cabals en cas d'avingudes, garantix la seguretat de les poblacions per les quals discorre, en reduir considerablement el risc d'inundaci.

En l'actual conformaci del riu i de la seua desembocadura t molt a veure l'acci humana a travs de la histria, que ha configurat ambients nous i diversos. Juntament amb aquest efecte positiu s'aprecien distints impactes ambientals negatius que han de controlar-se, com ara els abocaments de residus slids, el pasturatge excessiu i els abocaments lquids amb eutrofitzaci de les aiges, entre altres. Tot aix en el context territorial de la Plana caracteritzat per la seua intensa dinmica agrcola, urbana i industrial.

 Enllaos interns .
 Riu Millars;
 Almassora;
 Borriana;
 Vila-real;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248939" title="Olibri" nonfiltered="1420" processed="1416" dbindex="96570">
Anici Olibri (Anicius Olibrius, ) fou emperador rom el 472.

Era descendent d'una famlia noble (la gens Ancia). Va viure a Roma fins el 455 per la va abandonar desprs del saqueig de la ciutat pels vndals de Genseric i se'n va anar a Constantinoble. 

El 464 fou nomenat cnsol i al mateix any es va casar amb Placdia, germana de Valentini III que havia estat captiva del vndal Genseric. Olibri es va fer amic del rei vndal que el va ajudar en les seves pretensions a la corona a Itlia.

Quan el 472 van esclatar les lluites entre Procopi Antemi i Ricimer, Olibri fou enviat a Itlia per l'emperador Zen amb l'excusa d'ajudar a Antemi per en realitat per assolir el poder, pel qual tenia tant el suport secret de Zen com el suport obert de Genseric. Va entrar en contacte amb Ricimer i aviat fou proclamat emperador amb la connivncia d'aquest que preferia el poder d'un emperador al propi ttol. 

Mentre Antemi romania a Roma i era fora popular. Quan Ricimer va atacar a Antemi, aquest, amb suport d'auxiliars gots dirigits per Gelimer, va resistir, per finalment Roma fou ocupada desprs de la batalla del pont d'Adri; Roma fou saquejada i Antemi executat (11 de juliol del 472); Olibri fou reconegut emperador. Ricimer afectat per una malaltia va morir en poques setmanes (11 de juliol del 472). Olibri va regnar pacficament per tres mesos i 13 dies. 

Durant el seu regnat va nomenar patrici a Gundobald el nebot de Ricimer. Va morir suposadament de mort natural el 23 d'octubre del 472. De la seva dona Placdia va deixar una filla anomenada Jlia Ancia. El va succeir Gliceri































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248941" title="Olimni" nonfiltered="1421" processed="1417" dbindex="96571">
Olimni (Olymnius, ) fou un metge grec d'Alexandria a Egipte.

No se sap en quina poca va viure ni cap fet de la seva vida, i noms s esmentat com autor d'un llibre sobre "dies crtics" que es troba a la biblioteca reial de Pars (Cramer, Anecd. Graeca Paris. vol. i. p. 394.) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248944" title="Antoni Mas Forns" nonfiltered="1422" processed="1418" dbindex="96572">
Antoni Mas Forns (Santa Margalida, 1968) s un historiador i escriptor mallorqu, que el 2005 va rebre el Premi Miquel dels Sants Oliver de l'OCB per Esclaus i catalans, sobre l'esclavisme medieval a les Illes Balears. Ha investigat les repoblacions a crrec de mallorquins al Pas Valenci.

 Obres .
 La societat i la poltica vistes pels glosadors de Santa Margalida (darreries del segle XIX-1945);
 Guerra civil a Santa Margalida (2003) amb Jaume Escalas i Tous ;
 Esclaus i catalans (2005);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248946" title="Frederic Carles de Prssia" nonfiltered="1423" processed="1419" dbindex="96573">

Frederic Carles de Prssia, prncep de Prssia (Berln 1828 - Glienicke 1885). Prncep de Prssia amb el tractament d'altesa reial i membre de la famlia reial i imperial de Prssia i Alemanya. Es destac per la seva carrera militar dins de l'exrcit prussi.

Orgens familiars.
Nascut a Berln el dia 20 de mar de 1828 essent fill del prncep Carles de Prssia i de la duquessa Maria de Saxnia-Weimar-Eisenach. Frederic Carles era nt per via paterna del rei Frederic Guillem III de Prssia i de la duquessa Llusa de Mecklenburg-Strelitz; mentre que per via materna ho era del gran duc Carles Frederic de Saxnia-Weimar-Eisenach i de la gran duquessa Maria de Rssia. Frederic Carles era rebesnt de la tsarina Caterina II de Rssia.

Des de 1842 fins a 1846, Frederic Carles fou assignat a la tutela militar del major Albrecht von Roon, que acompany al prncep a la Universitat de Bonn durant el 1846. Desprs dels estudis, el Prncep serv com a capit a l'staff del general Wrangel durant la campanya de Schleswig el 1848. Durant la Revoluci de 1848 fou elevat al grau de major i ferit a Baden. El 1852 fou promocionat al grau de coronel i dos anys desprs, el 1854, al de general.

El 1860, el Prncep public un llibre sobre l'art de la guerra titulat "Eine militrische Denkschrift von P. F. K.". Promocionat a general de cavalleria, el 1864 prengu part a la Segona Guerra de Schleswig on comand un batall en les forces expedicionaris austroprussianes. Durant la Guerra austroprussiana de 1866 dirig el primer exrcit amb tropes dels cossos segon, tercer i quart. Arrib primer a Sadowa on observ la inferioritat de les seves tropes fins l'arribada de les tropes comandades pel seu cos, el prncep hereu i desprs kiser Frederic III de Prssia.

Durant la Guerra francoprussiana encapal de nou l'exrcit prussi distingint-se com un excellent comandant i un gran lder. Encarregat d'ocupar la regi de la Lorena, entr a la capital, Metz i desarticul l'exrcit francs estacionat all. 

Npcies i descendents.

El dia 29 de novembre de 1854 contragu matrimoni amb la princesa Maria Anna d'Anhalt, filla del duc Leopold IV d'Anhalt i de la princesa Frederica de Prssia. La parella tingu cinc fills:

 SAIR la princesa Maria Elisabet de Prssia, nascuda a Berln el 1855 i morta a Dresden el 1888. Contragu primeres npcies el 1878 a Potsdam amb el prncep Enric dels Pasos Baixos. El 1885 contragu segones npcies amb el prncep Albert de Saxnia-Altenburg.

 SAIR la princesa Elisabet de Prssia, nascuda el 1857 a Potsdam i morta a Adolfsek el 1895. Es cas amb el gran duc Frederic August I d'Oldenburg.

 SAIR la princesa Anna Victria de Prssia, nada a Potsdam el 1858 i morta a Potsdam el mateix 1858.

 SAIR la princesa Llusa Margarida de Prssia, nascuda a Potsdam el 1860 i morta a Londres el 1917. Contragu matrimoni el 1879 amb el prncep Artur del Regne Unit.

 SAIR el prncep Frederic Leopold de Prssia, nascut a Berln el 1865 i mort a Flatow el 1931. Es cas a Berln el 1899 amb la princesa Llusa de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248950" title="Scotophilus borbonicus" nonfiltered="1424" processed="1420" dbindex="96574">

Scotophilus borbonicus s una espcie de ratpenat que viu a les illes de Madagascar i Reuni.

Es troba en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
  ;
 Distribuci mundial d'aquest ratpenat. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248954" title="Ratpenat groc de Sulawesi" nonfiltered="1425" processed="1421" dbindex="96575">

El ratpenat groc de Sulawesi (Scotophilus celebensis) s un endemisme d'Indonsia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.
  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248956" title="Patrick O'Bryant" nonfiltered="1426" processed="1422" dbindex="96576">

Patrick O'Bryant (nascut el 20 de juny de 1986 a Oskaloosa, Iowa) s un jugador de bsquet estatunidenc que juga als Golden State Warriors.

Carrera.
Universitat.
Patrick O'Bryant va jugar durant dos anys als Braves de Bradley University, i al seu darrer any els dugu als vuitens de final del torneig de la NCAA, abans de perdre contra els Memphis.

NBA.
El 6 de setembre de 2006 O'Bryant es va fer una fractura al seu peu dret i es va perdre la pretemporada i jug poc a la temporada 2006-07. Amb l'estil actual dels Warriors, no s'espera que entri aviat en les rotacions. El van enviar als Bakersfield Jam de la 
NBDL des de finals del 2006 fins al 19 de febrer de 2007. L'entrenador Don Nelson va ser molt crtic amb ell: "Hauria hagut de ser un jugador dominant, i no ho feia massa b. s un projecte a llarg termini. Em va agradar la primera setmana de la pretemporada, per pensava que hi hauria progrs, i de moment no n'hi ha gens." 

Els Warriors han renunciat a la seva opci per un tercer any, cosa que el convertir en un agent lliure sense restriccions a finals de la temporada 2007-2008.

Referncies.


Enllaos externs .
Fitxa del jugador a NBA.com;
Estadstiques de Patrick O'Bryant;
Informe en profunditat de reclutament a HoopsAction de JustBBall.Com;
Perfil oficial del Draft de l'NBA;
Entrevista a O'Bryant desprs del draft;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248957" title="Ratpenat groc de Dingan" nonfiltered="1427" processed="1423" dbindex="96577">

El ratpenat groc de Dingan (Scotophilus dinganii) s una espcie de ratpenat d'frica subsahariana.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248959" title="Big de Tolosa" nonfiltered="1428" processed="1424" dbindex="96578">
Big (775-816),  Comte de Tolosa i Duc de Septimnia (806-816) i Comte de Paris (815-816)

Orgens familiars.

Fill de Gerard I, Comte de Paris i de Rotruda, filla de Carloman I i nta de Carles Martell

Fets destacables.

L'any 806, desprs de qu Guillem I de Tolosa abdiqus, Carlemany li va atorgar el ttol de Comte de Tolosa, fet que el va convertir alhora en Duc de Septimnia. Fins aleshores havia estat lloctinent del seu predecesor. 

L'any 815, a la mort del seu germ gran Esteve, va heretar el Comtat de Paris. Va fundar l'abadir de Saint-Maur-des-Fosss a prop de Paris.

Va morir l'any 816

Npcies i descendents.

Casat amb Alpais, filla illegmita de Llus I de Frana, van tenir quatre fills:

 Liutard II, Compte de Paris;
 Eberhard II;
 Susana;
 Ingeltruda, casada amb Unroch II de Fril;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248960" title="Scotophilus heathi" nonfiltered="1429" processed="1425" dbindex="96579">

Scotophilus heathi s una espcie de ratpenat que viu a l'Afganistan, Cambodja, Xina, ndia, Indonsia, Pakistan, Filipines, Sri Lanka i Vietnam.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248961" title="Economia de Tanznia" nonfiltered="1430" processed="1426" dbindex="96580">


L'economia de Tanznia s basada principalment en l'agricultura, la mineria aix com en el turisme.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248962" title="Ratpenat groc de Kuhl" nonfiltered="1431" processed="1427" dbindex="96581">

El ratpenat groc de Kuhl (Scotophilus kuhlii) viu a Bangladesh, ndia, Indonsia, Malisia, Pakistan, Filipines, Sri Lanka i Taiwan.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248964" title="Leopoldo Gil Nebot" nonfiltered="1432" processed="1428" dbindex="96582">
Leopoldo Gil Nebot s un arquitecte catal nascut a Barcelona el 1921.

Membre de la potent famlia vuitcentista Gil, en la que hi hagu naviliers, banquers, industrials, colleccionistes, mecenes, etc., es form a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la que en seria director en temps difcils, destacant pel seu paper sempre a la recerca de la concrdia. Seria tamb director de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Navarra. s una autoritat internacional en arquitectura hospitalria i ha projectat hospitals a Europa i frica. Conserv part de la famosa collecci familiar d'art, que enriqu substancialment el MNAC. s membre numerari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que s tamb un Secretari General molt actiu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248965" title="Spoliarium" nonfiltered="1433" processed="1429" dbindex="96583">

Histria;
 Espai del circ rom o del amfiteatre on s'espoliaven els gladiadors derrotats tan morts com moribunds, Espoliari;
Art;
 Pintura de Juan Luna, Spolarium (pintura);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248966" title="Ratpenat groc de panxa blanca" nonfiltered="1434" processed="1430" dbindex="96584">

El ratpenat groc de panxa blanca (Scotophilus leucogaster) s una espcie de ratpenat que es troba a l'frica subsahariana.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248968" title="Ratpenat groc gegant" nonfiltered="1435" processed="1431" dbindex="96585">

El ratpenat groc gegant (Scotophilus nigrita) viu a Benn, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Kenya, Malawi, Moambic, Nigria, Senegal, Sudan, Tanznia, Togo i Zimbabwe.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248972" title="Ratpenat groc de Ghana" nonfiltered="1436" processed="1432" dbindex="96586">

El ratpenat groc de Ghana (Scotophilus nucella) es troba a Ghana, Costa d'Ivori i Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248974" title="Ratpenat groc de Sierra Leone" nonfiltered="1437" processed="1433" dbindex="96587">

El ratpenat groc de Sierra Leone (Scotophilus nux) es troba al Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Ghana, Guinea, Kenya, Libria, Nigria, Rwanda, Sierra Leone i Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248977" title="Ratpenat groc de Madagascar" nonfiltered="1438" processed="1434" dbindex="96588">

El ratpenat groc de Madagascar (Scotophilus robustus) s un endemisme de Madagascar.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;

 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248979" title="Corso de Tolosa" nonfiltered="1439" processed="1435" dbindex="96589">
Corso primer Comte de Tolosa (778   789 o 790). 

Anomenat Chorso dux Tholosanus per l'Astrnom a la seva Vita Hludovici ("Vida de Llus", any 789). Corso va sser regent d'Aquitnia durant els primers anys de regnat de LLus el Piets cap el 781. L' any 788, va ser capturat per Adalric de Gascunya, que el va obligar a fer un jurament d'aliana amb el Duc de Gascunya Llop II. Aquesta va ser la ra per la que va abdicar desprs de la seva alliberaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248980" title="Scotophilus viridis" nonfiltered="1440" processed="1436" dbindex="96590">

Scotophilus viridis s una espcie de ratpenat que es troba a l'frica subsahariana i a Madagascar.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248981" title="L'Om (Monistrol de Calders)" nonfiltered="1441" processed="1437" dbindex="96591">
L'Om fou una masia, actualment desapareguda, del sud del terme municipal de Monistrol de Calders, a prop del lmit amb Granera. En subsisteix una tina, nica resta de la masia, i un paller sense teulada, per ben conservat pel que fa a les parets mestres. s, tanmateix, un paller ja del segle XX. Prop de la masia, sota seu i al costat de llevant, queda un pou medieval. Sembla ser que estigu habitada fins els anys quaranta o cinquanta del segle XX, i apareix documentada ja en temps medievals.

El mas de l'Om dna nom a la Riera de l'Om, nom que rep dins del terme monistrolenc la Riera de la Roca, que neix en terme de Granera. D'aquesta masia procedeix el llinatge Om, sovint escrit Hom, encara present entre els habitants de Monistrol de Calders.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248984" title="Bosc de Mussarra" nonfiltered="1442" processed="1438" dbindex="96592">

El Bosc o La Mussarra, que apareix en alguns documents com a Bosc de Mussarra s una masia del terme de Monistrol de Calders. 

Est situada al costat de ponent del terme municipal, a prop i per damunt del poble, dalt de l'altipl de Mussarra. Els edificis actuals formen un complex que ultrapassa el volum d'una masia antiga. Aix es deu que al llarg del segle XX aquesta masia fou engrandida amb pedres procedents d'altres masies rnegues: el Casalot (o mas Alzina Martina), el mas Pla, el mas Pujol i possiblement el mas Llandric.

A prop de la masia s'hi troba Sant Pere Mrtir de Monistrol de Calders. s possible que a l'edat mitjana la capella constitus una unitat parroquial, que degu ser anullada a favor de l'esglsia de Sant Feliu de Monistrol de Calders molt aviat. Al voltant de la capella durant molts anys, a la segona meitat del segle XX, se celebr un aplec anual amb ampla participaci dels monistrolencs.

Actualment sota reconstrucci i restauraci, feta amb molta cura i encert pel seu actual propietari, en la qual s'han conservat i reforat tots els elements constructius antics, est habitada per uns masovers que no es dediquen a les feines del camp, i serveix de segona residncia als actuals amos, que hi solen pujar alguns caps de setmana i en perodes de vacances.

L'agost del 1714 en aquesta masia s'establ el comandament dels exrcits borbnics, principalment dragons francesos en la batalla de Talamanca, que fou la darrera batalla guanyada pels catalans un mes abans de la caiguda de Barcelona en mans dels borbnics espanyols i francesos. El resultat fou la crema de la masia, amb la seva parcial destrucci, i la seva venda per part de l'hereu, Narcs Mussarra, que es va inscriure en l'exrcit botifler.

Referncies.


Enllaos externs.
 Refugi d'erminis. Mussarra ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248985" title="Sant Pere Mrtir de Monistrol de Calders" nonfiltered="1443" processed="1439" dbindex="96593">
Sant Pere Mrtir s una petita ermita del segle XVIII situada al caire de l'altipl de Mussarra, damunt del Pla de la Llandriga i del poble de Monistrol de Calders. Queda al peu del cam de Bellve i al comenament de la Serra de les Abrines, a prop de la masia Bosc de Mussarra i molt a prop d'on hi hagu el mas Pujol.

Antigament s'hi celebrava un aplec a comenaments d'estiu; la capella s tan petita, que dintre seu no hi cap ni mitja dotzena de persones.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248987" title="Spolarium (pintura)" nonfiltered="1444" processed="1440" dbindex="96594">
Spoliarium s una pintura de l'artista filip Juan Luna. 

Amb aquella obra obtingu el primer premi de la lExposicin Nacional de Madrid de 1884. Fou exposada a la Sala Pars de Barcelona el 1886. Va esdevenir un gran reclam per al pblic, les cues arribaren fins a la Rambla i es calcula que visitaren l'exposici 60.000 persones. El captivament que va exercir l'obra entre els ciutadans va permetre que per subscripci popular fs adquirit per a la Diputaci Provincial de Barcelona per 20.000 pessetes del 1886. Actualment es troba al Museu Nacional de les Filipines com a obsequi del regim franquista al president de les Filipines.

 L'obra .
El llen representa un spoliarium rom, on els cossos dels gladiadors morts estan sent ficats sense ordre en un espai fosc, probablement per a ser dipositats en un munt ms gran de cadvers. 

Referncies.

Diccionario Enciclopdico Abreviado, Espasa Calpe, Madrid, 1957;
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248989" title="Cheikh Anta Diop" nonfiltered="1445" processed="1441" dbindex="96595">

Cheikh Anta Diop (29 de desembre de 1923 - 7 de febrer de 1986) fou un historiador i antropleg senegals que estudi els orgens de la raa humana i la cultura africana precolonial. Ha estat considerat un dels ms grans historiadors africans del segle XX. El 7 de febrer de 1986, Diop, qui fou anomenat com a un modern fara dels estudis africans, va morir al seu llit a Dakar. Li sobrevisqu la seva dona i els seus tres fills.

Comenaments i carrera.

Cheikh Anta Diop nasqu a Diourbe, Senegal. Els seus primers passos acadmics els don a una escola tradicional islmica. Amb 23 anys an a Pars en 1946 per a convertir-se en fsic. Hi romangu 15 anys, estudiant fsica sota la direcci d'en Frderic Joliot-Curie, gendre de na Marie Curie, arribant a traduir parts de la Teoria de la Relativitat d'en Einstein al seu idioma nadiu, el wlof.

L'educaci d'en Diop inclogu historia africana, egiptologia, lingstica, antropologia, economia i sociologia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248991" title="La Flaca (msica)" nonfiltered="1446" processed="1442" dbindex="96596">

La Flaca es el primer lbum del grup msical Jarabe de Palo que va eixir a la venda a l'any 1996, el seu sencill o single va ser La Flaca, amb nom homonim.

 Canons .

 Quiero Ser Poeta (3:32) ;
 Vuela (3:29) ;
 No Suelo Compararme (3:03) ;
 La Flaca (4:29) ;
 Grita (3:35) ;
 El Bosque De Palo (3:29) ;
 El Lado Oscuro (4:44) ;
 Qutame La Vida (3:16) ;
 Dueo De Mi Silencio (3:28) ;
 Desamor (3:32) ;
 La Flaca (Acstica) (3:37);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248993" title="Nom rom" nonfiltered="1447" processed="1443" dbindex="96597">
Des de l'era republicana i durant tota l'era imperial, el nom a l'antiga Roma per a un ciutad mascul constava de tres parts (tria nomina): praenomen (nom posat, equivalent al nostre nom de pila), nomen (gentile) (nom de la gens o clan familiar) i el cognomen (nom de la lnia familiar dins la gens, originalment descriptiu d'alguna caracterstica de l'individu que l'iniciava).

El nomen, i ms tard el cognomen, foren virtualment hereditaris. Quan el cognomen esdevingu hereditari i perd per tant el carcter descriptiu que tenia, aparegu darrera seu el agnomen (motiu o mal nom), el qual era distintiu i no necessriament hereditari, tret que els pares ho volguessin aix.

Les dones normalment no disposaven de praenomen ni dagnomen i se les anomenava feminitzant el nomen del pare (per exemple, la filla de Gai Juli Csar fou Jlia). Quan era precs especificar ms la identificaci, durant l'era republicana inicial s'hi afegia l'ordinal que ocupava entre les germanes (per exemple: Jlia Prima, Jlia Secunda o Jlia Tertia) o b, si noms sobrevivien dues germanes, tamb s'utilitzava la frmula Maior o Minor. Al final de l'era republicana i durant l'era imperial, en canvi, s'afeg al nomen feminitzat del pare el cas genitiu del cognomen del pare (i si el pare no en tenia, del nomen) o b el del marit (per exemple, a la filla de Csar se l'anomenaria Jlia Caesaris). Durant l'era imperial, les dones anaren heretant el cognomen patern, si b feminitzat (per exemple: Lvia Drusilla, filla de Marc Livi Drus).
 	



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248994" title="La Flaca (desambiguaci)" nonfiltered="1448" processed="1444" dbindex="96598">


 La Flaca (msica), single que dna nom al mateix lbum del grup Jarabe de Palo.
 La Flaca publicaci, revista caricaturista poltica del segle XIX a Espanya.
 El Gordo y La Flaca, un show dels estats units d'Amrica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248995" title="Palomita (Vilafranca)" nonfiltered="1449" processed="1445" dbindex="96599">

El bosc de La Palomita s un Paratge Natural Municipal del municipi de Vilafranca (Alt Maestrat). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 30 de maig de 2007 Paratge Natural Municipal, compta amb una superfcie de 148'578 Ha.

 Vegetaci i flora .
El clima dur, lligat a l altitud i la situaci interior de la zona, condiciona la tipologia de la vegetaci present en el paratge. Aix, la formaci vegetal predominant sn els boscos de pinassa o pi negre (Pinus nigra subsp. salzmannii), bon indicador del sl bioclimtic supramediterrani sobre substrats calcaris, que troba en la zona condicions ptimes de desenvolupament. En les parts ms elevades i fresques no resulta estrany trobar-lo mesclat amb el pi roig (Pinus sylvestris var. catalaunica) constituint l associaci Festuco gautieri-Pinetum salzmanni.
 
En el sotabosc, encara que apareixen espcies secundries dels boscos temperats eurosiberians, tamb es mostra una influncia conspcua de la flora mediterrnia. Sota la pineda es desenvolupa un segon estrat de xicotets arbres i arbustos en qu destaca el ginebre (Juniperus communis subsp. hemisphaerica), ginebre piramidal propi de l alta muntanya. Tamb apareix, encara que amb menor abundncia, la savina negra (Juniperus phoenicea) i de forma testimonial la savina turfera (Juniperus thurifera). De la mateixa manera es poden observar bosquets dispersos de carrasca (Quercus rotundifolia), i entre els caducifolis, el roure valenci (Quercus faginea) i diverses espcies d aurons (destaca l Acer granatense i en menor grau l Acer monspessulanum).
 
En determinats enclavaments amb condicions bioclimtiques especfiques, com l ombria del barranc de la Font d Horta, apareixen espcies eurosiberianes de gran inters com el grvol (Ilex aquifolium), el tiller (Tilia platyphyllos) o el teix (Taxus baccata), aquest ltim creix directament en els clavills de les roques i en les erosions adjacents. Des del punt de vista botnic aquesta s la zona de major inters del paratge. En aquest espai tenen representaci els segents hbitats considerats prioritaris per la Directiva 92/43/CEE: pinedes de pi negre amb grvol; pastius vivaos amb Goodyera repens; i penyals calcaris d ombria amb tiller i teix.
 
En les orles de la pineda, en exposicions amb ambients humits, el sotaobosc s ms dens i presenta una major diversitat. A ms de les espcies enumerades anteriorment, destaquen algunes pertanyents a la famlia de les roscies, unes espinoses i altres inermes, entre les que es troben l ar blanc (Crataegus monogyna), l aranyoner (Prunus spinosa subsp. spinosa), el corner (Amelanchier ovalis), el Cotoneaster nebrodensis o els rosers silvestres (Rosa canina, Rosa pimpinellifolia, Rosa agrestis), juntament amb altres espcies com el coralet (Berberis hispanica), Cytisus heterochrous i Ononis aragonensis.

 Fauna .
En relaci amb la fauna, destaca la presncia de la cabra salvatge, que en els ltims anys est colonitzant gran part del nord de la provncia de Castell. Entre els mamfers, cal assenyalar tamb l aparici del teix, de la mostela i de la fagina. Pel que fa a l avifauna, s freqent observar els voltors sobrevolant l espai, com tamb l aparici d algunes rapaces com l guila reial, l guila serpera, el falc pelegr o el xoriguer.

 Presncia humana .
D altra banda, el paratge presenta un alt inters etnogrfic. Dins de l mbit d estudi estan representats nombrosos elements de l arquitectura de la pedra en sec representativa de la poblaci de Vilafranca, com ara casetes, murs que marquen el traat de camins ramaders, i tancats per al bestiar o murs per a dividir la propietat.
 
Finalment cal tenir en compte la singular identificaci dels vens de Vilafranca amb el bosc de Palomita, per haver sigut una muntanya comunal de la qual s han obtingut nombrosos recursos a travs dels temps. Hui en dia, encara queden en peu les restes del denominat pi del Comunet, que va morir pels efectes d un raig el 1987, considerat arbre monumental. El bosc de Palomita est lligat als elements de l etnografia local per un altre aspecte, ja que d aquest s extrauen les barres per a alar la barraca de Sant Antoni, festa popular de Vilafranca.

 Vegeu tamb .
 Vilafranca;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="248997" title="Gegants (revista)" nonfiltered="1450" processed="1446" dbindex="96600">
La revista Gegants s una publicaci trimestral d'imatgeria festiva i cultura popular que publica l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya. Inclou aspectes festius en general, llegendes i per sobre de tot estudis al voltant del fet geganter, notcies dels gegants del nostre pas i d'all on se'n trobin. La revista est oberta a les collaboracions dels lectors i persones interessades sempre amb l'afany de donar a conixer el mn dels gegants.

El seu origen cal buscar-lo en el primitiu Butlleti de l'Agrupaci de Colles de Geganters de Catalunya, el qual en el seu disset nmero, l'any 1991, es convert en l'actual revista Gegants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249005" title="Refugi d'Airoto" nonfiltered="1451" processed="1447" dbindex="96601">

El refugi d'Airoto o de Grcia, s un refugi de muntanya dins el municipi d'Als d'Isil (Pallars Sobir) a 2.203 m d'alada i situat a uns 400 m de l'extrem sud de l'estany d'Airoto.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249007" title="La Serra d'en Galceran (Plana Alta)" nonfiltered="1452" processed="1448" dbindex="96602">



La Serra d'en Galceran s un municipi del Pas Valenci que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Limita amb la Serratella, les Coves de Vinrom, Vilanova d'Alcolea, Bell-lloc, la Vall d'Alba, Culla, Albocsser i les Useres.

 Geografia .
Est situat al nord del Pla de l'Arc, en el sector nord-oest de la comarca en un altipl de la serra del seu mateix nom, que constitux un autntic mirador de La Plana, podem albirar la major part de les poblacions de la comarca i, fins i tot, les Illes Columbretes en dies nets.

La poblaci est molt dispersa entre les diferents masies. El clima s mediterrani amb hiverns freds.

 Nuclis de Poblaci .
 La Serra d'en Galceran;
 El Brusalet;
 Les Deveses;
 Els Ivarsos;
 La Marina;
 Els Rosildos;
 Collet;
 Els Bancals;
 Pujols de Dalt;

 Histria .
Les primeres dades documentals sn de l'any 1213 i 1238, el rei Jaume I va donar aquestes terres a Pere Valimanya. Amb el nom de Serra de Valimanya apareix la carta pobla de l'any 1374, fins a la compra de les terres pels Galceran, d'on procedeix el seu nom. Posteriorment el senyoriu va passar a les mans de Nicolau de Casalduch, anomenta "l'antic" o "el vinculador". Va ser aquest noble el qual li va concedir la carta de poblaci el 6 de desembre de 1512, a principis del s. XIV, amb jurisdicci civil i criminal. La Serra d'en Galceran, t orgens ms primitius, com sn les restes ibriques de El Castells i algunes pintures rupestres d'art llevant, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Durant el domini musulm es va situar un castell en la part muntanyenca que domina l'actual municipi i al seu al voltant un petit poble agrcola o alqueria.

 Demografia .

 Economia .
Basada tradicionalment en l'agricultura de sec, amb predomini del cultiu de l'ametller, i en la ramaderia llanar i porcina.

 Administraci .

 Monuments .
 Ermita de Sant Miquel. Conserva mostres pictriques de reconegut valor artstic.
 Esglsia de Sant Bertomeu. Del segle XVI.
 El Fort o Castell-Palau Casalduch. En aquest edifici se situa una collecci dedicada al bisbe Felipe Beltrn, que va ser Inquisidor General durant el regnat de Carles III. Tamb l'Ajuntament.
 Els Castells. Antic poblat ber.

 Llocs d'inters .
 El Roure. Magnfic exemplar de roure valenci (Quercus valentina) centenari situat prop del poble, en la pineda de la Mola de la Vila.
 La Cova Santa. ;

 Festes i celebracions .
 Festes patronals. Se celebren de l'l'1 al 7 de maig en honor de la Santa Creu i de Sant Miquel. En l'ermita de Sant Miquel es reparteix el tpic rotllo fester.

 Sant Bertomeu. Se celebra el 24 d'agost. Bous, balls, actes culturals i esportius.
 Festes dels Ivarsos. En aquest llogaret tenen lloc del 7 al 15 de maig en honor de la Verge dels Desemparats.
 Festes dels Rossildos. Se celebren l'ltim diumenge de juny.

 Vegeu tamb .
 Serra d'en Galceran. Aliniaci muntanyosa.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'Ajuntament de la Serra d'en Galceran.
 Pas Valenci, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzlez Ramrez, d'on se n'ha tret informaci amb el seu consentiment.
 Institut Valenci d'Estadstica.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249008" title="Serra d'en Galceran" nonfiltered="1453" processed="1449" dbindex="96603">

La Serra d'en Galceran es una aliniaci muntanyosa que pertany al Sistema Ibric per que presenta una orientaci catalnide (NE-SO), parallela a la lnia de costa per retirada a l'interior de la provncia de Castell, entre les comarques de l'Alcalatn i la Plana Alta. Delimitada geogrficament pel Barranc de la Valltorta al nord, les Talaies d'Alcal i la Serra de la Valldngel a l'oest, el Pla de l'Arc al sud i el corredor prelitoral d'Albocsser per on discorre la rambla Carbonera a l'oest. Trobem les majors altures a 1.078 metres s.n.m. i a 951 metres al Tossal de la Vila.

La serra s'estn pels termes del poble que li dona nom: la Serra d'en Galceran; tamb pels municipis d'Albocsser, la Serratella, les Coves de Vinrom, la Torre d'en Domnec, Vilanova d'Alcolea, Bell-lloc i la Vall d'Alba.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249010" title="Refugi de Comes de Rubi" nonfiltered="1454" processed="1450" dbindex="96604">

El refugi de Comes de Rubi s un refugi de muntanya dins el terme de Rubi, al municipi de Soriguera (Pallars Sobir), a 1.980 m d alada i situat al vessant est del Tossal de l'Orri. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249012" title="Jules van Hevel" nonfiltered="1455" processed="1451" dbindex="96605">

Jules Van Hevel (Koekelare, 10 de mar de 1895 - Ostende, 21 de juliol de 1969) va ser un ciclista belga que fou professionale entre 1919 i 1936.

Els seus triomfs ms destacables sn el Tour de Flandes, la Pars-Roubaix, la Volta a Blgica i dos Campionats de Blgica. En total aconsegu 26 victries.

Palmars.
1919;
 Campi de Flandes;
1920;
 Campi de Blgica;
 Campi de Flandes;
 1r al Tour de Flandes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1921;
 Campi de Blgica;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1922;
 1r del Tour de Flandes Occidental;
1923;
 1r del Gran Premi de Brasschaat;
 1r del Critrium dels Asos;
 1r del Circuit de les 3 viles germanes;
 1r de la Haya-Arnheim-La Haya;
 1r dels 6 dies de Brusselles, amb Csar Debaets;
1924;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r del Circuit de Pars;
 1r del Critrium dels Asos;
1925;
 1r dels 6 dies de Gand, amb Csar Debaets;
1926;
 1r del Circuit del Litoral;
1927;
 1r de la Hannover-Bremen-Hannover;
 1r de la Berln-Cottbus-Berln;
1928;
 1r a la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r del Circuit de les Regions Flamenques;
1930;
 1r a Gistel;
1931;
 1r a Avelgem;
1932;
 1r a Niel;

Resultats al Giro d'Itlia.
1921. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Jules van Hevel ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249014" title="Refugi de Pleta del Prat" nonfiltered="1456" processed="1452" dbindex="96606">

El refugi de Pleta del Prat s un refugi de muntanya dins el municipi de Tavascan (Pallars Sobir) a 1.720 m d alada i situat a la Pleta del Prat en la confluncia dels torrents de Mascar i Mascarida. 


 Enllaos externs .

 Ms informaci en la seva pgina Web;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249015" title="Refugi del Gerdar" nonfiltered="1457" processed="1453" dbindex="96607">

El refugi del Gerdar s un refugi de muntanya dins el municipi de Valncia d'neu (Pallars Sobir) a 1.550 m d alada i situat en mig del bosc de Gerdar i la Mata de Valncia, al peu de la Vall de Cabanes. 


 Enllaos externs .
 Ms informaci en la seva pgina Web;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249018" title="Llista d'estrelles per constellaci" nonfiltered="1458" processed="1454" dbindex="96608">

Les estrelles es relacionen en llistes segons la seva constellaci, com es pot veure a sota:




Criteris d'inclusi.
Estrelles de la sexta magnitud o ms brillants (V < 6,50);
Estrelles conegudes per la seva designaci de Bayer o de Flamsteed;
Estrelles variables notables (paradigmes, rares o importants per qualque altra cosa);
Estrelles properes;
Estrelles amb planetes;
Estrelles de neutrons notables, forats negres i altres objectes estellars extics;

Referncies.
 The Astronomical Almanac (2000).
 Roy L. Bishop, ed., The Observer's Almanac 1991, The Royal Astronomical Society of Canada.
 Burnham's Celestial Handbook: An Observer's Guide to the Universe Beyond the Solar System, Vols. 1, 2, 3 (Dover Pubns, 1978).
 N.D. Kostjuk, HD-DM-GC-HR-HIP-Bayer-Flamsteed Cross Index (2002) (CDS Catalogue IV/27).

Enllaos externs.
 Star Names by constellation;
 Alphabetical listing of constellations. (1);
 Star Table List;
 STAR NAMES;
 (Un)Common Star Names;
 Stars: Index of Proper Names;
 Star names index;
 Arabic Star Names;
 Studies of Occidental Constellations and Star Names to the Classical Period: An Annotated Bibliography;

(1) Noms en  admesos per la UAI.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249019" title="Josep d'Ardena" nonfiltered="1459" processed="1455" dbindex="96609">
Josep d'Ardena ( - 1688) fou un militar i poltic catal. 

Es va casar amb Llusa d'Arag i d'Aybar.

Josep d'Ardena va participar durant la Guerra dels Segadors en la batalla del coll de Balaguer, i desprs en la batalla de Montjuc contra les tropes de Pedro Fajardo. 

L'afany de control del poder a la mort de Pau Claris escind els partidaris de l'aliana amb la corona francesa en dues faccions una encapalada per Josep Margarit, governador de Catalunya, i l altra per Josep d'Ardena. En recompensa als seus serveis reb el Vescomtat d'Illa el 1642. 

Pocs dies desprs de la victria de Barcelona, el 14 de febrer, arribava l'ajuda de l'exrcit francs de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt i l'armada de Jean Armand de Maill-Brz, el 25 de febrer es forma el Batall del Principat d'exrcit regular que lluitar amb l'exrcit francs, amb 5.000 soldats d'infanteria dirigits per Josep Sacosta i de 500 cavalleria comandats per Josep d'Ardena, que es paguen amb l'impost del batall

Fou, amb Francesc Mart i Viladamor ambaixador de la Generalitat de Catalunya a Frana, per el 1648 la seva acceptaci, contravenint les instruccions que havia rebut, de les clusules de la Pau de Westflia que donava fi a la Guerra dels Trenta Anys, va causar la seva inhabilitaci per a l'exercici al Consell de Cent i a la Generalitat. L'any 1650 Josep Fontanella i Garraver, regent a la cancelleria, el va comissionar de nou a la cort de Frana. 

Com a comandant de la cavalleria catalana, a principis del 1650, amb un nombrs grup de soldats francesos i catalans a cavall sota el seu comandament va prendre a l'assalt i saquejar algunes viles del Maestrat, i particip en la darrera defensa de Barcelona el 1652 i, d'acord amb els pactes de la rendici, s'exili a Frana. 

Entre 1653 i 1655 particip en les diverses ofensives franceses contra el Principat, i finalment es naturalitz francs el 1664. El 1668 lluit contra els Angelets de la Terra al Rossell, i hi mor en un dels combats. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249026" title="Ratapinyada de Taiwan" nonfiltered="1460" processed="1456" dbindex="96610">

La ratapinyada de Taiwan (Pipistrellus abramus) es troba a Xina, Taiwan, Corea i Jap.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249030" title="Ratapinyada d'Adams" nonfiltered="1461" processed="1457" dbindex="96611">

La ratapinyada d'Adams (Pipistrellus adamsi) noms es troba a Austrlia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249035" title="Ratapinyada de Kenya" nonfiltered="1462" processed="1458" dbindex="96612">

La ratapinyada de Kenya (Pipistrellus aero) es troba a Etipia i Kenya.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249038" title="Llista d'estats sobirans del 1949" nonfiltered="1463" processed="1459" dbindex="96613">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya (des del 23 de maig);
   Repblica Democrtica d'Alemanya (des del 7 d'octubre);
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica;
   Regne de Bhutan (desprs del 8 d'agost);
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Ceilan;
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria (fins el 20 d'agost);
   Repblica Popular d'Hongria (des del 20 d'agost);

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Domini de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia (fins el 27 de desembre);
   Repblica dels Estats Units d'Indonsia (des del 27 de desembre);
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

J.
   Regne Haiximita de Jordnia (reanomenat de Transjordnia el 3 d'abril);

L.
 Laos - Regne de Laos (des del 19 de juliol);
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland (fins el 31 de mar);
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Domini del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
 Transjordnia   Regne Haiximita de Transjordnia (reanomenat a Jordnia el 3 d'abril);
   Territori Lliure de Trieste;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
   Repblica Democrtica del Vietnam;
 Vietnam del Sud   Estat del Vietnam (des del 14 de juny);
X.
   Repblica de Xile;
 (des de l'1 d'octubre);
 (relocalitzat a Taiwan des del 7 de desembre);

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica del Turkestan Oriental (fins a l'octubre);
   Tibet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249044" title="Ratapinyada de Nova Guinea" nonfiltered="1464" processed="1460" dbindex="96614">

La ratapinyada de Nova Guinea (Pipistrellus angulatus) es troba a Papua Nova Guinea i les Illes Salom.
Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249046" title="Ratapinyada de Kelaart" nonfiltered="1465" processed="1461" dbindex="96615">

La ratapinyada de Kelaart (Pipistrellus ceylonicus) es troba a l'ndia, Xina, Brunei, Indonsia, Malisia, Birmnia, Pakistan, Sri Lanka i Vietnam.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249050" title="Ratapinyada muntana de Nova Guinea" nonfiltered="1466" processed="1462" dbindex="96616">

La ratapinyada muntana de Nova Guinea (Pipistrellus collinus) es troba a Papua Nova Guinea i Papua Occidental.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249056" title="Ratapinyada de l'ndia" nonfiltered="1467" processed="1463" dbindex="96617">

La ratapinyada de l'ndia (Pipistrellus coromandra) es troba a l'Afganistan, Bangladesh, Butan, Cambodja, ndia, Birmnia, Nepal, Pakistan, Sri Lanka i Tailndia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249062" title="Ratapinyada desrtica" nonfiltered="1468" processed="1464" dbindex="96618">

La ratapinyada desrtica (Pipistrellus deserti) es troba a Algria, Egipte, Lbia, Sudan, Kenya, Nigria, Senegal i Somlia.

Viu als deserts clids i a les rees urbanes.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249064" title="Ratapinyada de Honshu" nonfiltered="1469" processed="1465" dbindex="96619">

La ratapinyada de Honshu (Pipistrellus endoi) es troba noms al Jap.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249066" title="Ratapinyada americana occidental" nonfiltered="1470" processed="1466" dbindex="96620">

La ratapinyada americana occidental (Pipistrellus hesperus) es troba als Estats Units i a Mxic.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;
 Informaci taxonmica d'aquesta espcie de ratpenat. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249068" title="Ratapinyada d'Aellen" nonfiltered="1471" processed="1467" dbindex="96621">

La ratapinyada d'Aellen (Pipistrellus inexspectatus) es troba a Benn, Camerun, Ghana, Nigria, Sierra Leone i Sudan.

El seu hbitat  natural s la sabana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249071" title="Ratapinyada canria" nonfiltered="1472" processed="1468" dbindex="96622">

La ratapinyada canria (Pipistrellus maderensis) es troba a l'illa de Madeira i a les Illes Canries.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249074" title="Ratapinyada de Java" nonfiltered="1473" processed="1469" dbindex="96623">

La ratapinyada de Java (Pipistrellus javanicus) es troba al sud i sud-est d'sia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Fotografia i informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249075" title="Rei del Nepal" nonfiltered="1474" processed="1470" dbindex="96624">

El Rei del Nepal s el ttol de cap d'estat del Nepal (fins de 18 de maig de 2006). El crrec va ser creat el 21 de desembre de 1768. L'actual Rei s Gyanendra Bir Bikram Shah Dev, des del 4 de juny de 2001.
El 24 de desembre de 2007 el govern provisional anunci que abans del 12 d'abril de 2008, que s quan est previst que se cellebrin eleccions, la monarquia ser abolida i el rei ser destitut.
Dinastia Shah.
21 de desembre de 1768 - 11 de gener de 1775 : Prithivi Narayan Shah, fill de Nara Bhupal Shah;
11 de gener de 1775 - 17 de novembre de 1777: Pratap Singh Shah, fill de l'anterior;
17 de novembre de 1777 - 23 de mar de 1799 : Rana Bahadur Shah , fill de l'anterior;
23 de mar de 1799 - 20 de novembre de 1816 : Grivan Yuddha Bikram Shah Deva, fill de l'anterior;
20 de novembre de 1816 - 12 de maig de 1847 : Rajendra Bikram Shah , fill de l'anterior;
12 de maig de 1847 - 17 de maig de 1881 : Surendra Bir Bikram Shah, fill de l'anterior;
17 de maig de 1881 - 11 de desembre de 1911 : Prithivi Bir Bikram Shah, fill de l'anterior;
11 de desembre de 1911 - 7 de novembre de 1950 : Tribhuvan Bir Bikram Shah Dev (Primer regnat), fill de l'anterior;
7 de novembre de 1950 - 7 de gener de 1951 : Gyanendra Bir Bikram Shah Dev (Primer regnat), nt de l'anterior;
7 de gener de 1951 - 13 de mar de 1955 : Tribhuvan Bir Bikram Shah Dev (Segon regnat), avi de l'anterior;
13 de mar de 1955 - 31 de gener de 1972 : Mahendra Bir Bikram Shah Dev, fill de l'anterior;
31 de gener de 1972 - 1 de juny de 2001 : Birendra Bir Bikram Shah Dev, fill de l'anterior;
1 de juny de 2001 - 4 de juny de 2001 : Dipendra Bir Bikram Shah Dev, tres dires, incapacitat, fill de l'anterior;
4 de juny de 2001 - 28 de maig de 2008 : Gyanendra Bir Bikram Shah Dev, (Segon mandat), oncle de l'anterior;

Vegeu President del Nepal (a partir de  2008);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249077" title="Refugi Vall Ferrera" nonfiltered="1475" processed="1471" dbindex="96625">

El refugi Vall Ferrera s un refugi de muntanya dins el municipi d'Alins (Pallars Sobir) a 1.940 m d alada i situat a la dreta de la sortida del barranc d'Areste. 

Aquest refugi va ser construt per subscripci popular entre els excursionistes de Catalunya a partir del qual es va constituir la comissi del refugi Vall Ferrera. Aquesta comissi, amb el pas dels anys, esdevingu l'actual Comit Catal de Refugis de la FEEC.

El refugi de Vall Ferrera s dels ms antics de Catalunya juntament amb el d'Ulldeter i s el ms proper al cim ms alt de Catalunya, la Pica d'Estats. Tot i aix queda fora lluny d'aquest cim i aix ha fet que es cregui en la necessitat de construir un altre refugi prop de l'estany d Estats a mig cam del cim. El Comit de Refugis de la FEEC ja fa ms de 25 anys que va comenar a treballar-hi, tot dissenyant un esborrany de projecte i negociant amb el proper poble d reu la cessi del terreny i l any 1984, malgrat estar tot enllestit, va fracassar per manca de recursos econmics. Arrel de la mort del periodista Ernest Udina en el descens del Montblanc, uns amics seus van voler homenatjar-lo i van reprendre aquest projecte fent les gestions oportunes prop de la Direcci General de Joventut de la Generalitat pressupostant-se ms d'un mili d'euros per a la seva construcci definitiva.

 Enllaos externs .

 Ms informaci en la seva pgina Web;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249078" title="Paolo de San Leocadio" nonfiltered="1476" processed="1472" dbindex="96626">
Paolo de San Leocadio (Reggio Emilia, 10 de setembre de 1447   cap al 1520) fou un pintor renaixentista itali d origen i valenci d adopci considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la Pennsula Ibrica. 


Era fill de Pietro Lazzaro de San Leocadio, i va tindre tres germans majors: Stefano, Nicol i Lucca. El seu ltim document a Reggio Emilia s de 1458, quan l'artista tenia 11 anys. Probablement poc desprs es va traslladar a Ferrara, on es va formar amb els mestres Bono da Ferrara i Ercole de Roberti. Va rebre la influncia d altres pintors italians com Piero Perugino, que va pintar junt amb Pinturicchio les estances Borja del Vatic per a Alexandre VI, i altres de l escola de Ferrara i Bolonya com ara Andrea Mantegna, Cosimo Tura i Francesco del Cossa il Francia), a banda dels flamencs Memling i Gerard David 

Grcies a les recomanacions del cardenal Roderic de Borja, que ms tard fou el Papa Alexandre VI, va desembarcar amb noms 24 anys al Grau de Valncia el 1472, acompanyat de dos pintors ms, Francesco Pagano i Riccardo Quartararo, lies Mestre Ricard (Riquart als documents). De bon comenament Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano van rebre un tracte de favor enfront dels pintors valencians de l'poca per venir recomanats pel cardenal Roderic Borja, aix que de seguida van ser contractats per a pintar al fresc les parets de la capella Major de la Seu. Aix era tot un repte si tenim en compte que aquesta era l'obra pictrica ms preuada del regne de Valncia, i el 1469 havia estat danyada per un incendi.



No tots a Valncia, ni de bon tros, estaven en condicions de pintar al fresc de forma ptima. En canvi, aquest dos pintors italians havien donat sobrades mostres de la seua capacitat i especialitat en la pintura al fresc. Foren contractats per 3000 ducats o 52.980 sous, suma que mai ms, al llarg dels segles XV i XVI, fou concedida a cap altre pintor actiu a Valncia. Aquests frescs de la Seu encomanats el 1474 i haurien estat acabats cap al 1481. Abans de fer-los haurien pintat una  Adoraci dels Pastors , actualment en molt mal estat de conservaci i ubicada en el corredor de trnsit cap a la capella del sant Calze, en la mateixa seu de Valncia, que hauria estat la prova imposada prviament pel captol a aquest pintors i superada amb xit.













Fitxer:Seu_angel_citara.jpg|ngel msic amb una ctara
Fitxer:Seu_angel_orguenet.jpg|ngel msic amb una 
Fitxer:Seu_angel_dulcimer.jpg|ngel msic amb un dulcimer
Fitxer:Seu_angel_llat.jpg|ngel msic amb una llat
Fitxer:Seu_angel_violadarc.jpg|ngel msic amb una viola d'arc
Fitxer:Seu_angel_arpa.jpg|ngel msic amb una arpa
Fitxer:Seu_angel_violadem.jpg|ngel msic amb una viola de m
Fitxer:Seu_angel_dolaina.jpg|ngel msic amb una xeremia
Fitxer:Seu_angel_flauta_doble.jpg|ngel msic amb una flauta doble
Fitxer:Seu_angel_trompeta1.jpg|ngel msic amb una trompeta
Fitxer:Seu_angel_trompeta2.jpg|ngel msic amb una trompeta


Els frescs de l altar major de la Seu, que representen uns ngels bellssims tocant instruments, sn una mostra excepcional i paradigmtica de l obra pictrica de Paolo de San Leocadio, que es distingeix per les seus composicions equilibrades i harmniques, amb un intens i ric cromatisme, amb predomini dels colors blaus (cel) i rogencs (roba).

Curiosament dels ngels de la Seu noms podem gaudir-ne des del 2006, per tal com havien estat tapats  que no destruts- per una volta barroca de Juan Prez Castiel feta entre 1674 i 1682, tot just un segle desprs que els ngels. Amb ocasi d'unes obres de restauraci el juny de 2004 els ngels  dels quals es tenia notcia per la documentaci de la Seu del segle XV- foren redescoberts. Desprs de desmuntar la volta barroca i restaurar els frescs hom va optar per deixar les pintures al descobert definitivament, tal com estaven abans de la reforma de Prez Castiel. 

Fora del Cap i Casal, el 1484 pogu haver pintat a Florncia la  Sacra Conversaci  que es troba a la National Gallery de Londres. El 1490, pint el retaule major de l'esglsia de Santa Maria de Castell; el 1491-1501 el retaule major de la collegiata de Gandia, una taula per a l oratori de la duquessa, i un retaule per al convent de Santa Clara, tot desaparegut llevat de dues taules d aquest darrer; el 1495-1501 fu el retaule del Salvador (encara amb influncia gtica) i el 1513-19 el magnfic retaule renaixentista de sant Jaume, tots dos per a l esglesia arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real. En el contracte de 1513 per realitzar el segon retaule s estipula que en cas que San Leocadio  que ja tenia cap als 70 anys- no poguera acabar-lo  el mestre Felip de Sancto Leocadio, pintor fill d aquell, lo puixa e haja d acabar en la forma que lo dit mestre Paulo, pare d aquell, s tengut i obligat . El document de pagament d aquest retaule de 12 d abril de 1519 s l ltima notcia documental que hom t de Paolo de San Leocadio, d uns 75 anys.

Durant el temps que treball a Vila-real tamb fu altres encrrecs, com ara 12 sarges per a les portes de l orgue de la Seu de Valncia, encara que podrien ser Nicolau Falc sota la supervisi de San Leocadio.

A ms, els crtics d art li atribueixen, entre altres, Lament sobre el cos de Crist Mort cap al 1507 al MNAC, Mare de Du de Montesa entre sant Benet i sant Bernat cap al 1475 al Museu del Prado (alguns el consideren de Roderic d Osona) i  Mare de Du amb el Xiquet i Sant Joanet  cap al 1500 al Museu de Belles Arts de Valncia.

Paolo de San Leocadio aport les seues influncies renovadores procedents d Itlia que van influir particularment en pintors com ara Nicolau Falc o el seu fill Felip Pau de San Leocadio i per tant contribu al enriquiment i progrs de l escola valenciana, encara que ell tamb reb influncies de pintors valencians formats a Itlia i deixebles de Leonardo da Vinci com ara els Hernandos (Hernando de los Llanos y Hernando Yez de la Almedina) com s aprecia en  Mare de Du amb el Xiquet i Sant Joanet  cap al 1500 al Museu de Belles Arts de Valncia.

|

Referncies.
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005): Volum XIV, veu: "San Leocadio, Paolo de". Editorial Prensa Ibrica.
 
Web oficial dels frescos de la Seu ;

Ximo Company i Climent - l'Europa d'Ausis March  ;

Ximo Company i Climent - Paolo da San Leocadio i els inicis de la pintura del Renaixement a Espanya, Gandia 2007;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249079" title="Ratapinyada de Minahassa" nonfiltered="1477" processed="1473" dbindex="96627">

La ratapinyada de Minahassa (Pipistrellus minahassae) es troba a Indonsia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249081" title="Paolo Cannavaro" nonfiltered="1478" processed="1474" dbindex="96628">
Paolo Cannavaro (Npols, 26 de juny de 1981, s un futbolista itali, defensa central. s el germ petit del fams Fabio Cannavaro. Es va formar als sectors juvenils del Napoli. Desprs de passar pel Parma i el Verona, el 2006, va firmar un contract de 5 anys amb el Napoli. El seu nmero de dorsal s el 28, que va heretar del seu germ.

Carrera.
Paolo Cannavaro va debutar la temporada 1998/1999, als 17 anys, amb la samarreta del Napoli (l'equip de la seva ciutat) a la Serie B (2a Divisi Italiana). A l'any segent va ser fitxat pel Parma, on va coincidir amb el seu germ gran. Aquella mateixa temporada, va debutar a la Serie A al partit Parma-Lecce (4-1), el 14/05/2000, entrant com a substitut del seu germ.

Durant les seves dues temporades al Parma, no acaba de trobar el seu lloc i se'n va cedit al Verona, aconsegueix jugar 24 partits i marcar 1 gol, el seu primer gol a la Serie A.

A l'any segent se'n torna al Parma, on pass dues temporades ms a la banqueta (2002/2003 y 2003/2004), desconsiderat per part de l'entrenador Claudio Prandelli.

A la temporada 2004/2005, Pietro Carmignani confia en ell, desprs de la crisi Parmalat (i per les conseqncies la crisi del Parma Calcio) i la falta d'alternatives, el fa tornar a la defensa.

Durant la temporada 2005/2006, va jugar 24 partits i va marcar 3 gols. Al final de la temporada, Paolo va firmar un contracte de 5 anys que el fa tornar de nou a l'equip del seu cor, el Napoli.

Durant la seva temporada amb el Napoli, ha marcat ja 3 magnfics gols. Un a la Copa italiana, en una rematada espectacular al Napoli - Juventus, i dos a la lliga, un contra el Spezia i un altre contra la Triestina.



 Selecci Nacional Italiana .

Selecci Sub-21.

Paolo Cannavaro debuta amb la Selecci Sub21 el 12 de febrer de 2002 en un partit amists previ a la classificaci per l'europeu Sub-21 del 2002, contra els Estats Units, partit que van guanyar els italians per 2 a 0. Durant la classificaci, Cannavaro, disputa tots els partits de la lligueta i aconsegueix ser a la fase final del campionat europeu. El 17 de maig de 2002, comencen els Europeus de Futbol Sub 21 del 2002 i la selecci italiana empata al debut 1-1 contra Portugal. Al partit segent els italians es veuen les cares amb Anglaterra i guanyen per 2 a 1. Arribats a aquest punt, noms fa falta un empat amb Sussa per ser a les semifinals. El partit contra Sussa acaba 0-0. A la semifinal Itlia es creua amb la Repblica Txeca. Un partit molt maco, guanyat al temps afegit per 3 a 2.
Tot i haver ajudat la selecci a classificar-se, Cannavaro no pot jugar finalment l'europeu pel lmit d'edat. Aix acaba aquesta experincia amb un total de 23 presncies.

Selecci Absoluta.

El 12 d'octubre del 2007, Paolo Cannavaro, rep la seva primera convocaci amb la selecci absoluta per a jugar l'amists contra Sud-frica, per, finalment no va jugar cap minut.

Palmars.


 La seva passi .

Paolo ha confessat tenir dos amors futbolstics, el Napoli i el Parma.

 Curiositats .

Est casat des del 18 de juny del 2003 amb Cristina Martino i t dos fills, Manuel, nascut el 2002 i Adri, nascut el 2004.

Porta 5 tatuatges: el nom dels seus fills, un al bra dret i l'altre al bra esquerre, dos sols, un a l'espatlla esquerre i l'altre a la cuixa de la cama esquerre i una liga a l'espatlla dreta.

Les botes que fa servir per entrenar i jugar, duen el nom dels seus fills, al peu dret porta Adrian i a l'esquerre Manuel.

Ha participat a la campanya publicitria de la firma Bikkembergs, que fabrica roba esportiva i ulleres de sol, durant la collecci Tardor-Hivern i Primavera-Estiu 2005/2006-.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249082" title="Enric Navarro i Borrs" nonfiltered="1479" processed="1475" dbindex="96629">
Enric Navarro i Borrs (Valncia, 1891 - Valncia, 1943) va ser un escriptor valenci.

Va escriure poesia, novella i teatre. Dirig durant la seua primera poca la revista Taula de lletres valencianes i tamb va dirigir durant un temps la revista La Repblica de les Lletres. Gran part seua obra potica va aparixer al recull El vol de l'arc (1935). Es va aliniar amb Maximili Thous Llorens i Carles Salvador en la disputa esttica entre els avantguardistes i els tradicionalistes valencians, front a Eduard Martnez Ferrando, Miquel Duran de Valncia i el germ d'aquest, Enric Duran i Tortajada.

Va ser premiat als Jocs Florals de Lo Rat Penat els anys 1917, 1922 i 1935. Va ser un dels signataris de les Normes de Castell de 1932. Va formar part, junt amb Bernat Artola, Ricard Blasco, Adolf Pizcueta i Carles Salvador en la delegaci del Pas Valenci al II Congrs Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura, celebrat a Valncia l'any 1937.

Segons Joan Fuster, en la seua poesia  Enric Navarro i Borrs lloa i exala la creixena ciutadana de Valncia, la brillantor dels carrers frvols, l'embriaguesa de la velocitat .

 Obres .
Llista no exhaustiva
 Narrativa .
1914 La casa de ron pastor, novella;
1915 El preu de la ventura, novella;
1920 De l'abisme al cim, novella;
1920 Ni llar, ni amor, ni glria, novella en vers;
1930 Les desventures d'Abel, novella;
 Teatre .
La mala senda;
La veu de l'amor;
La ratlla negra;
Poesia.
1920 El caminant enamorat;
1935 El vol de l'arc;

 Referncies .


 Bibliografia.
Eduard J. Verger. Antologia dels poetes valencians III. El segle XX, primera part. Instituci Alfons el Magnnim. Valncia, 1988.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249090" title="Ratapinyada suau" nonfiltered="1480" processed="1476" dbindex="96630">

La ratapinyada suau (Pipistrellus nanulus) es troba a Benn, Burkina Faso, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Guinea, Kenya, Libria, Nigria, Senegal, Sierra Leone i Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249095" title="Ratapinyada tnue" nonfiltered="1481" processed="1477" dbindex="96631">

La ratapinyada tnue (Pipistrellus papuanus) es troba a Indonsia i a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249100" title="Ratapinyada del sud de la Xina" nonfiltered="1482" processed="1478" dbindex="96632">

La ratapinyada del sud de la Xina (Pipistrellus paterculus) es troba a l'ndia, Xina, Birmnia, Tailndia i Vietnam.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249110" title="Degeneraci macular per edat" nonfiltered="1483" processed="1479" dbindex="96633">

La degeneraci macular associada a l edat (DMAE) s una malaltia degenerativa de la zona central de la retina. Est present en un percentatge molt elevat de poblaci major de 70 anys i representa la primera causa de ceguesa legal a partir dels 50 anys.

 Smptomes .
Els primers smptomes que notar una persona afectada de DMAE s veure distorsionades les lnies rectes com el marc d una porta, les lnies d una quadrcula, ... o tenir una petita taca al centre del camp visual. Al principi pot passar desapercebuda perqu acostuma a afectar primer a un ull i llavors no es detecta per la bona visi de l altre. Una manera de controlar-ho s, cada setmana, tapar un ull i desprs l altre per comprovar que la visi sigui bona i igual als dos ulls.

 Tipus .
Hi ha dues formes de DMAE: la humida o exsudativa i la seca o atrfica.

La forma humida s la que provoca una prdua rpida de visi a causa d hemorrgies i vessaments a dins de les capes de la zona central de la retina, a la mcula.

Aquestes hemorrgies, provocades per petits vasos que creixen anormalment des de la coroide (capa que est a sota de la retina) cap a la retina, acaben destruint l estructura neuronal d aquesta ltima provocant una disminuci de la visi central, necessria per llegir, identificar una cara, conduir, ...

ltimament s han obtingut uns resultats molt esperanadors amb el tractament de la DMAE humida mitjanant injeccions directes d un frmac especfic a la zona afectada de la retina, sempre i quan la malaltia s agafi en els seus primers estadis. Per aix s imprescindible la detecci preco, recomanant-se un examen visual a l any a partir dels 40 anys.

La forma seca s ms lenta i menys destructiva per de moment encara no s ha trobat un tractament per aturar-la. Va afectant a petites zones de la retina central a travs de processos de mort cellular que poc a poc es van ajuntant fins a deixar un petit illot central de visi.
En qualsevol de les seves formes els antecedents familiars sn un factor determinant en la predisposici a patir DMAE, per el tabaquisme i la falta de vitamines a l alimentaci poden afavorir l aparici d aquesta malaltia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249111" title="Massimo Oddo" nonfiltered="1484" processed="1480" dbindex="96634">
Massimo Oddo (Citt Sant'Angelo, 14 de juny del 1976) s un futbolista itali, lateral dret del Milan i de la selecci italiana amb la que va ser Campi del Mn al Mundial del 2006.

Carrera.

Club.

Va comenar a jugar com a professional al Fiorenzuola a la Serie C1, per continuar jugant els anys segents, sempre a la mateixa categoria, al Monza, al Prato i al Lecco.

El debut a la Serie B va ser amb el Monza per a l'any segent va passar-se al Napoli.

s amb el Verona on Oddo juga les seves dues primeres lligues a Serie A, per ha estat amb la Lazio, d'on era el capit, on va fer-se ms conegut i on va aconseguir debutar amb la Selecci Nacional el 21 d'agost de 2002 al partit perdut contra Eslovnia (1-0).

Els seus bons dots defensius amb una ptima cursa, fan d'ell un defensa capa de defensar i atacar amb la mateixa naturalesa. s diferent als altres defens pel seu nombre de gols (19 gols a la Serie A) i la seva perfecci com a tirador de penalties.

Al gener de 2007 va ser fitxar pel Milan per 7.750.000 euros i va abandonar definitivament la Lazio. Va debutar amb els rossoneri el 28 de gener de 2007 al Milan-Parma (1-0) i va marcar el seu primer gol amb el seu nou equip al Milan-Chievo (3-1).

Selecci Nacional Italiana.

s considerat un dels millors defensa lateral italians, tan important que va mereixer la convocatria a la Selecci Italiana de Futbol abans que Trapattoni, per l'Eurocopa 2004 i ms tard, per part de Lippi per disputar el Mundial de 2006. Al mundial guanyat pels azzurri va aconseguir marca un gol contra la selecci d'Ucrana als quarts de final.

Ara, amb Donadoni com a seleccionador, desprs del Mundial, Oddo s'ha convertit en el lateral esquerre titular.

Va marcar el seu primer gol al Estadi Olmpic de Roma de penalty contra la selecci ucraniana (2-0) el 7 d'octubre de 2006.

Estadstiques.

Presncies i gols (Club).
P = Presncia, G = Gol
 
C = Lliga de Campions, U = Copa de la UEFA



Presncies (Selecci).



Palmars.

Club.

Competicions Nacionals.

 Copa italiana: 1 (Lazio: 2003/2004);

Competicions Internacionals.

 Champions League: 1 (Milan: 2006/2007);

 Supercopa d'Europa: 1 (Milan: 2007);

 Mundial de Clubs: 1 (Milan: Mundial de Clubs FIFA 2007);

Selecci.

Jocs Universitaris: 1 (1997);

 Mundial: 1 (Alemanya 2006);

Curiositats.
s fill de futbolista. El seu pare, Francesco Oddo, era futbolista i actualment s entrenador.
Estudia a l'universitat per ser mnager esportiu.
Est casat amb Cludia i t un fill que es diu Davide.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249114" title="Pipistrellus pygmaeus" nonfiltered="1485" processed="1481" dbindex="96635">

Pipistrellus pygmaeus s una espcie nana de ratpenat. 

Fou identificada com una espcie separada de la ratapinyada pipistrella (Pipistrellus pipistrellus) l'any 1999.

Referncies.

 Obrist, M.K.; Boesch, R. i Flckiger, P.F.: 'Variability in echolocation call design of 26 Swiss bat species: Consequences, limits and options for automated field identification with a synergic pattern recognition approach.' Mammalia., 68 (4): 307-32. Any 2004.
 Parsons, S. i Jones, G.: 'Acoustic identification of twelve species of echolocating bat by discriminant function analysis and artificial neural networks.' J Exp Biol., 203: 2641-2656. Any 2000.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249123" title="Ratapinyada rovellada" nonfiltered="1486" processed="1482" dbindex="96636">

la ratapinyada rovellada (Pipistrellus rusticus) es troba a Angola, Botswana, Burkina Faso, Repblica Centreafricana, Txad, Etipia, Ghana, Kenya, Malawi, Moambic, Nambia, Nigria, Senegal, Sud-frica, Sudan, Tanznia, Uganda, Zmbia i Zimbabwe.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249128" title="Ratapinyada de Daar-es-Salaam" nonfiltered="1487" processed="1483" dbindex="96637">

La ratapinyada de Daar-es-Salaam (Pipistrellus permixtus) noms es troba a Tanznia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249133" title="Ratapinyada d'ales estretes" nonfiltered="1488" processed="1484" dbindex="96638">

La ratapinyada d'ales estretes (Pipistrellus stenopterus) es troba a Brunei, Indonsia i Malisia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249140" title="Prodiemus" nonfiltered="1489" processed="1485" dbindex="96639">


PRODIEMUS s l'acrnim de "Propostes, Reflexions, Orientacions i
Didctica Interdisciplinria per a Educar a travs de la Msica". Es tracta d'un projecte, materialitzat en una pgina web que va nixer el 2005 per iniciativa de Marta Orts Als amb la voluntat d'oferir un marc virtual de reflexi i de coneixement de la cultura, les arts i la msica tradicional catalana en particular i, alhora, esdevenir una plataforma per a la difusi del folklore musical, i ms concretament de les canons tradicionals catalanes, en tant que patrimoni cultural i artstic del nostre pas i com a recurs didctic. 

Trajectria i projectes.

2005. Creaci.

PRODIEMUS va nixer el 2005, fruit de la Tesi Doctoral de l'autora i directora del projecte, en base als objectius plantejats en aquesta investigaci:
 difondre el repertori de canons tradicionals catalanes a travs de les TIC;
 crear d'una eina educativa que facilits la programaci didctica dels docents interessats en un plantejament interdisciplinari del currculum tot utilitzant els nous recursos tecnolgics.

Aix va ser possible grcies al disseny d'una base de dades molt exhaustiva que recollia dades en relaci a la msica i al text de les canons i que, a ms, permetia fer cerques segons cadascun dels tems de registre. Alhora, comport la creaci d'un protocol de registre de dades que unifiqus els criteris de registre de dades.

DADES DE LA TESI DOCTORAL

 Ttol de la Tesi doctoral: "La can tradicional catalana com a recurs didctic a l rea de Msica i les seves possibilitats de tractament educatiu interdisciplinari; repertori informatitzat, anlisi i classificaci" (2005) ;
 Programa de Doctorat: Innovaci curricular, tecnolgica i institucional;
 Universitat: UNED. Facultat d'Educaci. Departament de Didctica General, Didctiques Especfiques i Organitzaci d'Institucions Educatives.
 Directora de la Tesi doctoral: Dra. Pilar Lago Castro;
 Mencions: Excellent cum laude i Premi Extraordinari de Doctorat en el curs 2004-2005 .

INICI DEL PROJECTE

Fonamentalment, doncs, l'entorn PRODIEMUS suposava la publicaci on-line d'una part dels resultats de la Tesi doctoral de la impulsora del projecte a travs del qu se'n va anomenar Canoner virtual PRODIEMUS. En aquesta fase del projecte, la incorporaci d'Antoni Miquel Muoz Cuatrecasas com a webmaster de PRODIEMUS va suposar l'inici d'una collaboraci que ha anat ampliant-se fins a constituir el que s'ha anomenat Equip de treball PRODIEMUS, un collectiu multidisciplinar que amplia peridicament els continguts d'aquest canoner. El grup est format, fonamentalment, per Jordi Cano, Marta Orts, Anna Sais, Pere Snchez i Dolors Toledo.

Parallelament, PRODIEMUS compta amb tota una srie de collaboradors i collaboradores format per professionals de diferents mbits que participen puntualment en diferents apartats del web i que donen suport al projecte de maneres diverses.

 2006. Presentaci pblica.

La presentaci pblica del projecte i web PRODIEMUS es va fer el 24 de mar de 2006 a la Sala d'Actes de la UNED-Centre Associat de Girona, i va comptar amb la presncia d'alguns dels representants de diferents institucions pbliques i entitats privades que collaboren en el projecte.

A nivell cientfic, musical i educatiu, el projecte va estar avalat per la Dra. Pilar Lago Castro (UNED), el Dr. Jos M. Cals de Juan (UNED), el Dr. Joaquim Miranda Prez (UAB), l'illustrssim Sr. Carles Guinovart Rubiella (ESMUC), el Dr. Joan de la Creu Godoy Toms (UdG) i pel Dr. Josep Arnau Figuerola (director de la UNED-C.A. Girona). Tots ells van participar en la taula de presentaci de PRODIEMUS, juntament amb la Dra. Marta Orts Als (autora i directora de PRODIEMUS) i el Sr. Antoni Miquel Muoz Cuatrecasas (webmaster de PRODIEMUS).

 2007. Projecte Babel i Projecte EIPS.

El Projecte Babel va nixer amb l'objectiu de donar a conixer el repertori de canons tradicionals recollides a PRODIEMUS (en actualitzaci constant) a usuaris d'altres comunitats idiomtiques: castell, itali, francs, rus, etc.

En aquest mateix any es present el Projecte EIPS dins la mostra cultural Giroscopi organitzada per la Casa de Cultura de la Diputaci de Girona. Aquest projecte consisteix en l'adaptaci del Canoner vitual PRODIEMUS per a nens i nenes d'Educaci Infantil i Primria, de manera que s'han seleccionant les canons ms adequades per a aquests nivells i disseny i s'ha creat un nou entorn de presentaci i de navegaci.

 Canoner virtual i interactiu PRODIEMUS .

Antecedents.

El Canoner virtual PRODIEMUS es va iniciar el 2005 amb 93 dels 2.239 registres de canons tradicionals catalanes seleccionades a la Tesi Doctoral de Marta Orts Als. A partir del mateix any, es constitu un Equip de treball multidisciplinar que treballa de manera coorporativa per ampliar peridicament els registres d'aquest canoner.

Continguts.

El Canoner vitrual PRODIEMUS s'organitza en tres apartats:

 ndex de canons tradicionals catalanes ordenades alfabticament segons el ttol assignat;
 Alfabet a partir del qual poder localitzar les canons segons la primera lletra del seu ttol;
 Opcions de cerques simples i combinades;

De cada can hi trobem:

 Anlisis musical (rtmica, meldica i harmnica);
 Arxiu d'udio;
 Text;
 Partitura;
 Propostes de treball interdisciplinar a partir de diferents blocs curriculars;
 Fonts documentals consultades;

 Opcions de cerques.

Els criteris de registre de les dades de les canons del Canoner virtual PRODIEMUS permeten fer cerques simples o combinades, i fan referncia a les segents opcions:

 pel ttol de la can;
 pel primer vers del text de la can;
 per una paraula del text de la can;
 per qualsevol dels tems d'anlisi musical: rtmic (comps, figures rtmiques i silencis, signes de perllongaci, tipus d'inici i final), meldic (intervals, mbit) i harmnic (tonalitat, mode, alteracions);
 per rees curriculars: catal, matemtiques, socials, naturals, msica, educaci fsica, visual i plstica, i tutoria;
 per blocs de continguts de cada rea curricular;
 per la bibliografia de referncia;

Canoner EIPS de PRODIEMUS.

Com a adaptaci del Canoner virtual PRODIEMUS per a nens i nenes d'Educaci Infantil i Primria, aquest canoner presenta un entorn de navegaci molt intutiu, basat en codis visuals. A cada can se li ha associat un dibuix que fa referncia al contingut o personatge/s principal/s del text de la can, de manera que els nens i nenes que tot just comencen a llegir no tinguin dificultats a l'hora de trobar una can i puguin triar l'opci d'escoltar l'arxiu de so corresponent. Pels que ja estan avesats en la lecto-escriptura, poden accedir al text de la can, i els que ja han estat alfabetitzats musicalment, poden llegir-ne la partitura.

Seguint el model del Canoner virtual PRODIEMUS, el Canoner EIPS tamb t l'opci de cerques de canons, encara que en aquest noms es poden realitzar per una paraula del ttol o per una paraula del text.

 Revista electrnica PRODIEMUS .

La Revista electrnica PRODIEMUS (ISSN 1988-2173) publica textos de diferents tipologia sobre els segents mbits temtics:
 Folklore : criteris de transcricpci de textos i melodies, els folkloristes i compliladors, difusi de treballs d'investigaci, etc.
 Anlisi musical: ritme, melodia, harmonia, estructura o forma.
 Educaci musical: metodologia, recursos i material didctic, experincies educatives, etc.
 Educaci interdisciplinria;
 Paisatges sonors i contaminaci acstica. ;
 Literatura: poemes, contes o novelles curtes relacionades amb el fet musical (instruments, objectes sonors, intrprets, etc.) ;

La revista est estructurada en dues seccions: 
 Textos: relaci dels articles publicats, presentats per ordre alfabtic del nom dels seus autors (text i imatge). De cada article s'indica l'any de publicaci i l'mbit temtic en el que es classifica.
 Ressenyes: relaci de publicacions (llibres, CDs o vdeos) relacionats amb els temes d'estudi de PRODIEMUS. Tamb estan classificats per mbits temtics. De cadascun s'especifiquen les dades corresponents (ttol, autor, any i lloc de publicaci, editorial, etc.) i s'inclou un breu resum sobre el seu contingut.

 Enllaos externs .
  PRODIEMUS;
  XTEC. Escola oberta. Recursos i materials per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la Msica;
  Ajuntament de Girona. La calaixera de llengua i pas;

 Documentaci .
 Boletn Interno de Coordinacin Informativa de la UNED (Universidad Nacional de Educacin a Distancia) ;
 Ministerio de Educaci y Ciencia. Base de datos de Tesis Doctorales(Teseo) ;
 UNED. Centre Associat de Girona ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249141" title="Refugi Baborte" nonfiltered="1490" processed="1486" dbindex="96640">

El refugi Baborte o "Cinquantenari" s un refugi de muntanya metllic tipus "vivac" dins el municipi de Alins (Pallars Sobir) a 2.400 m d alada i situat elevat sobre l'entrada d'aiges de l'estany de Baborte. s propietat de la Uni Excursionista de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249143" title="Unrquides" nonfiltered="1491" processed="1487" dbindex="96641">
Els Unrquides o Hunrquides (Francs Unrochides; Alemany Unruochinger; Angls Unruochings) foren una famlia de nobles Francs que es van establir a Itlia. El llinatge deu el seu nom al primer membre rellevant, Unroch II de Fril.

Ttols i Possessions.

Els diferents membres de la famlia posseen diversos ttols al nord d Itlia, inclosos el de Marqus i Duc de Fril, un dels territoris establerts al est de les Marques de l'Imperi Germnic. La Marca de Fril era considerablement ms extensa que la actual Fril, formada per gran part de l actual Vneto i la provncia de Brescia a Llombardia. Malgrat tot, les principals possessions de la famlia es trobaven dins de l actual Frana, al nord del riu Sena i al sud de Blgica. El monestir de la famlia, el centre del seu poder, es trobava a Cysoing, prop de Tournai.

Membres.

El rei Berenguer I d Itlia, n era membre destacat de la famlia. Berenguer no va deixar hereus, malgrat aix, els descendents de la seva filla Gisela i del seu marit Adalbert I de Ivrea, Berenguer (fill de Gisella), Adalbert (nt de Gisela) i Od-Guillem (besnt de Gisela), son considerats Unrquides.

Membre notables de la famlia:

Unroch II de Fril (?-853);
Berenguer el Savi (?-835), fill d Unroch II;
Eberard de Fril (?-866), germ de Berenguer el Savi;
Unroch III de Fril (840-874), fill d Eberard;
Berenguer I d Itlia (843-924), fill d Eberard.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249149" title="Cabana de Basell" nonfiltered="1492" processed="1488" dbindex="96642">

La Cabana de Basell s una cabana de pastors apta per a aixoplugar-se dins el municipi de Alins (Pallars Sobir) a 1.900 m d alada i situat elevat al costat del barranc de Baborte. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249156" title="Justini (bisbe)" nonfiltered="1493" processed="1489" dbindex="96643">
Justini fou bisbe de Valncia, el primer del qual hom t constncia histrica. Va ser abat del monestir que s'alava al voltant del sepulcre de Sant Vicent Mrtir. Fou consagrat bisbe a Toledo per Mont pels volts del 527. Se sap que va convocar un snode o concili a Valncia al qual van assistir set bisbes. Va tenir tres germans bisbes: Nebridi, bisbe d'Egara (l'actual Terrassa); Just, bisbe d'Urgell i Eludi, probablement prelat d'Osca.

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'episcopologi del web de l'Arquebisbat de Valncia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249161" title="Autoritat Monnet" nonfiltered="1494" processed="1490" dbindex="96644">
L'Autoritat Monnet va ser la primera Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), que entre 1952 i 1955 fou presidida pel francs Jean Monnet. 

Nomenament.
El 10 d'agost de 1952 Monnet fou nomenat President de l'Alta Autoritat, desenvolupant el seu crrec fins el 3 de juny de 1955. Monnet renunci el 5 de maig d'aquell any, tot i que finalment ocup la presidncia fins el 3 de juny, a conseqncia del seu fracs en l'organitzaci de la Comunitat Europea de Defensa.

Composici.
L'Alta Autoritat, amb seu a la ciutat de Luxemburg, constava de nou membres, un per cadascun dels petits estats del Benelux i dos dels Estats ms grans (Frana, Alemanya i Itlia). Tot i aquesta norma, en l'Autoritat Monnet hi havia dos membres de Blgica i un d'Itlia. Els membres integrants de l'autoritat representaven l'inters general de la Comunitat i estaven assistits per un comit consultiu. Cada membre participa en una srie d'mbits, en collaboraci amb altres membres, i cadasc dirigia una d'aquestes rees.



En negreta rees presidides per cada membre de l'Autoritat

Referncies.


Enllaos externs.
  Parlament del President Monnet al Navegador Europeu;
  ECSC activities between 1952 and 1957;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249168" title="ISSN" nonfiltered="1495" processed="1491" dbindex="96645">
L'ISSN (International Standard Serial Number) s un codi internacional d'identificaci de revistes, diaris, etc., promogut el 1971 per l'ISO (International Organization for Standardization) en el marc del Programa UNISIST (United Nations Information System in Science and Technologyde) la UNESCO per tal d'identificar correctament les publicacions seriades.

El 1978 es va crear el Centro Espaol del ISSN i actualment est integrat dins del Departament de Control Bibliogrfic de la Biblioteca Nacional d'Espanya que s qui designa l'ISSN per a les publicacions seriades editades a Espanya, excepte a Catalunya on est gestionat per la Biblioteca de Catalunya.

Enllaos externs.
 Gesti de l'ISSN de la Biblioteca de Catalunya.
 Centro espaol del ISSN ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249171" title="Eutropi de Valncia" nonfiltered="1496" processed="1492" dbindex="96646">
Eutropi de Valncia fou un sant, bisbe de Valncia cap a les acaballes del segle VI. Havia estat deixeble de Sant Donat i arrib a ser abat del Monestir Servit, cenobi fundat per aquell sant prop de Valncia. El 589 va organitzar, juntament amb Sant Leandre, el Tercer Concili de Toledo, en qu Recared I va abjurar definitivament de l'arrianisme i adopt l'ortodoxia catlica. Desprs d'aquest concili va ser nomenat bisbe de Valncia. No es coneix la data de la seua mort per se sap que no podia seguir sent bisbe el 610.

Va ser autor de, almenys, un parell d'escrits:
 De districtione monacum, una epstola adeada a uns monjos en qu es defensa de les acusacions de ser massa rigors, i;
 De octo vitiis, una altra epstola, adreada a Pere, bisbe d'Ercvica.

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'episcopologi del web de l'Arquebisbat de Valncia ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249172" title="Francesc Berenguer i Mestres" nonfiltered="1497" processed="1493" dbindex="96647">

Francesc d'Asss Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) va ser un arquitecte modernista catal. Exerc com a arquitecte encara que no aconsegu el ttol d'arquitecte, perqu va decidir anar a treballar amb el seu amc ntim, l'arquitecte Antoni Gaud i Cornet des del 1887 fins a la seva mort. La falta de titolaci fa que els seus projectes foren signats per un altre arquitecte, en molts del casos pel mateix Gaud, com s el cas de la Casa Museu Gaud que es troba al Parc Gell. Aquest fet ha provocat dificultats i polmiques en la catalogaci de la seva obra.


 Biografia personal .
El Francesc Berenguer i Mestres va nixer el dia 21 de juliol de 1866 a Reus. El seu pare era el mestre de l'escola de Reus i tingu com un dels seus alumnes a Antoni Gaud, que posteriorment amb Francesc Berenguer tingu una estreta relaci tant d'amistat com professional.

Quan Francesc Berenguer i Mestres va finalitzar els seus estudis de batxillerat, a l'edat de quinze anys, tota la famlia es va traslladar a Barcelona perqu aquest pogus comenar els estudis d'arquitectura, desig que sempre havia tingut el pare. 

Per poder sobreviure a Barcelona, el pare de famlia va continuar donat classes particulars a alumnes que Gaud li proporcionava. 

Es va casar als vint anys amb Adelaida Bellveh i varen tenir set fills: Francisco de Ass, Adelaida, Jose, Maria, Carmen, Luis i Concepcin. Amb tot, la feina per portar endavant la famlia, li imped gaudir d'una vida familiar plena . 
El seu fill gran, Francesc Berenguer i Bellveh, va seguir  els seus passos professionals i junts varen collaborar en la construcci de la Colnia Gell.

Estudis.
Comen estudis d arquitectura el 1881 i els abandon el 1888. Dels seus expedients acadmics es desprn una facilitat per a les assignatures d expressions grfiques i dificultat amb les de carcter ms tcnic, de fet els dos primers anys tan sols va aprovar l assignatura de dibuix lineal. 

Les seves aptituds artstiques el portaren a estudiar varies assignatures a l'Escola de Belles Arts, estudis que super amb escreix. Sembla que la dificultat per a progressar als estudis i el seu avanat matrimoni amb noms 20 anys, varen precipitar el seu abandonament de la carrera.

 Mort .

Els darrers anys de la seva vida va patir problemes respiratoris. El dia 8 de Febrer de 1914, amb quaranta-vuit anys, Berenguer va patir un atac de urmia, que el va dur a la mort l'endem. Gaud va confessar, desprs de la seva mort, que "havia perdut la seva m dreta"; segons Rfols, Gaud va besar el cadver del seu amic proper.

Trajectoria professional.
Va treballar amb diversos tallers d arquitectura. Primer va treballar per a August Font i Carreras, antic professor de l'Escola; i posteriorment va estar amb Miquel Pascual i Tintorer, arquitecte municipal de Grcia i amb Josep Graner i Prat, mestre d obres.
 
Amb August Font va desenvolupar nicament tasques de delineant.
Amb Miquel Pascual va realitzar nombrosos projectes, alguns en collaboraci, com l'esglsia major de Santa Coloma de Gramenet; altres per cessi directa de Pascual Tintorer com l'altar de Sant Josep de Calasanz al Monestir de Montserrat, el mercat de la Llibertat de Grcia, la faana de l Ajuntament de Gracia, el pante de la famlia Regordosa al cementiri del Sud-oest i el santuari de Sant Josep de la Muntanya. Finalment hi ha els treballs signats per Pascual Tintorer per realitzats totalment per Berenguer com la casa Burs, o la desapareguda casa situada al carrer Major de Gracia, 50 52 de Barcelona.

A l'any 1892 Berenguer va guanyar unes oposicions de l'Ajuntament de Grcia fet pel que va ser nomenat ajudant d'arquitecte, quan l'arquitecte municipal era el propi Pascual Tintorer. 

Relaci amb Gaud.
Davant les seves dificultats per a llicenciar-se en arquitectura, el seu amic Antoni Gaud li ofer treballar al seu taller i li garant feina vitalcia.

Berenguer va treballar al taller de Gaud des de 1887 fins la seva mort. Aquesta participaci li aport uns coneixements prctics que superaven la manca de formaci terica.

A ms d'aquesta estreta collaboraci professional, cal remarcar que sempre varen mantenir una relaci d'amistat. Aquesta es va incrementar a partir de l'any 1911, en qu Gaud va sortir de una greu malaltia, moment a partir del qual dinava i sopava gaireb sempre amb la famlia Berenguer.

Al taller de Gaud es va convertir en la seva persona de confiana, desenvolupant tasques d'administraci i control dels projectes de la Sagrada Famlia i de la Colnia Gell, a ms d'intervenir, dibuixar i ampliar els treballs del mestre. 

Berenguer treballava mitja jornada per poder collaborar en altres despatxos d arquitectura.

Autories polmiques.
L'estreta collaboraci de Berenguer amb Gaud ha donat fruit a diverses polmiques sobre la participaci en diferents obres de Gaud. Un exemple s el disseny del Palau Gell del que Berenguer va dibuixar ms de vint solucions diferents de la seva faana. 

La torre "la Miranda" en Llinars del Valls per a Dami Mateu i Bisa s un altre exemple ja que els testimonis sobre algunes visites de Gaud a l obra, es contraposen amb una carta del propi Mateu on recull l autoria de Berenguer. En tot cas, no existeix el projecte. 

El cas ms polmic s el de la casa del porter, la capella i celler Gell. s una obra encarregada per Eusebi Gell on els estudiosos estan dividits: Roisin, Celso Gomis i Ams Salvador la consideren de Gaud. D'altres com ara Rfols, Cirici Pellicer, Bohigas, David Mackay , Martinell, Infiesta, Camps, i Quintana atribueixen l obra a Berenguer; i d altra banda Bassegoda, i Carlos Flores defensen la collaboraci d ambds.

La problemtica de l'autoria dels projectes es present a tota l'obra Berenguerista. L'estreta collaboraci amb Gaud dificulta tenir clarament dibuixada la lnia separadora entre el que va fer Gaud i el que s de Berenguer. De fet, segons Bohigas , alguns dels ms emblemtics detalls de l obra de Gaud sn disseny dels seus collaboradors, especialment de Berenguer.

D'altra banda, la impossibilitat de signar projectes fa que les seves obres apareguin signades pels arquitectes amb qui collaborava.

Caracterstiques de la seva arquitectura.
Berenguer i Mestres va beure de la barreja de les corrents modernistes de l'poca i va crear un estil propi fruit de la seva minuciositat en el tractament dels detalls. 
Es distingeixen dues vessants dins la seva obra: la decorativista i l arquitectnica. 

Dins del decorativisme, els trets definidors sn la utilitzaci de les corbes bidimensionals i el seu delicat tractament als esgrafiats de les faanes, als mosaics, i a les lpides. L'ornamentaci est formada principalment per elements vegetals i per formes serpentejants i per llaos, als seus treballs de forja amb una clara influncia de l Art Nouveau. 

Pel que fa a la seva producci especficament arquitectnica destaca la composici mesurada i senzilla dintre de l exuberncia formal del modernisme. La majoria de les seves faanes presenten una composici plana i simtrica, i un plantejament volumtric senzill, basat en la utilitzaci de formes cbiques i cilndriques.  
Altra caracterstica la constitueix l arrodoniment de les arestes com apareix a la casa del Mestre. 

Recupera materials de l arquitectura popular catalana com el ma, la forja, la pedra, etc. per tamb utilitz la maoneria combinada amb el ma o amb la pedra com a definidora de les cantonades. Tamb fa servir un material diferent per a la definici de les obertures, el ms habitual s el ma en fileres esglaonades.

Per la seva sofisticaci, els dissenys de forja amb doblegaments axials, les llaceries i les formes serpentejants sn magistrals. Ho aplica a elements religiosos com les creus, candelers i lmpades, per especialment a les reixes, balcons i tanques. Bons exemples sn els balcons de l edifici de Rambla de Catalunya n 92 i el mercat de la Llibertat a Grcia, per els treballs ms sofisticats corresponen a les portes i reixats del celler Gell i de la torre Mateu,  la Miranda , desapareguda.

Utilitz el trencads en cpules, pinacles, i detalls com ara a xemeneies. Bons exemples sn les cpules de l ermita de la Mare de Du de la Riera i el pinacle que corona la torre de la casa del Mestre de la Colnia Gell. 

Berenguer utilitz l arc parablic tant en estructures interiors com exteriors a les seves obres. 
Un exemple de l s a l interior s la casa Torre del Poal amb l estructura interior amb arcs parablics de ma. A les Bodegues Gell la capella est coberta amb arcs parablics. 
A l exterior fa servir l arc parablic a ponts utilitzats per unir dos edificis, s el cas de la uni entre el celler Gell i la casa del Porter, i la mateixa Escola amb la casa del Mestre de la Colnia Gell.

 Obres .

 Barcelona.


 les Borges del Camp.

 Castelldefels.


 Piera.


 Rubi.

 Santa Coloma de Cervell .



 Santa Coloma de Gramanet .




 Sitges .



 Collaboracions .

 Barcelona .


 Llinars del Valls .



 Santa Coloma de Cervell .



 Bibliografia consultada .
 Bsica .



 Complementria .





COLLEGI D ARQUITECTES DE CATALUNYA. Demarcaci de Barcelona. Arxiu Histric. 	Fons Francesc Berenguer i Mestres: catleg. 1999.


 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249193" title="Ratapinyada de les illes Bonin" nonfiltered="1498" processed="1494" dbindex="96648">

La ratapinyada de les illes Bonin (Pipistrellus sturdeei) es troba al Jap.
Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249205" title="Ratapinyada americana oriental" nonfiltered="1499" processed="1495" dbindex="96649">

La ratapinyada americana oriental (Pipistrellus subflavus) es troba amplament distribuda a l'est de Nord-Amrica: concretament a l'rea compresa entre el sud d'Ontario, Kansas, Texas, est de Mxic i l'Oce Atlntic.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249213" title="Cabana de Boet" nonfiltered="1500" processed="1496" dbindex="96650">

La cabana de Boet s un cabana de muntanya dins el municipi d'Alins (Pallars Sobir) a 1.900 m d alada i situat a l'esquerra i un xic enlairat del Pla de Boet. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249218" title="Vafrnisml" nonfiltered="1501" processed="1497" dbindex="96651">
A la mitologia nrdica Vafrnisml (les dites de Vafrnir) s el tercer poema de l'Edda potica. s una conversaci en vers conduda inicialment entre sir, Odn i Frigg i posteriorment entre Odn i el Gegant Vafrnir. El poema entra en un detall sobre  la cosmologia nrdica va setr usat com una de les fonts de Snorri Sturluson per la composici de l'Edda prosaica.
El poema s preservat dins del Cdex Regius i parcialment a AM 748 I 4to.

Enllaos externs.
(Tots sn traduccions en angls del poema)

 Vafthruthnismol ;
 Vafrnisml ;
 Vafrnisml;
 Vafrnisml;
 Vafrnisml;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249219" title="Musitaci" nonfiltered="1502" processed="1498" dbindex="96652">
Musitaci fou bisbe de Valncia a la primera meitat del segle VII. Se sap que va assistir al IV Concili de Toledo y al V Concili de Toledo i que va enviar el diaca Sever perqu el representara al VI Concili. Al IV Concili va conixer Isidor de Sevilla, que el presidia.

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'episcopologi de la web de l'Arquebisbat de Valncia ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249222" title="Ratapinyada de Watts" nonfiltered="1503" processed="1499" dbindex="96653">

La ratapinyada de Watts (Pipistrellus wattsi) es troba noms a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249224" title="Refugi de Baiau" nonfiltered="1504" processed="1500" dbindex="96654">

El refugi de Baiau o Josep Maria Montfort s un refugi de muntanya metllic tipus "vivac" dins el municipi d'Alins (Pallars Sobir) a 2.517 m d alada i situat al circ de la Baiau damunt d'un tur sobre l'estany Superior de Baiau. 

 Enllaos externs .

 Ms informaci en la seva pgina Web;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249225" title="Ratapinyada de l'oest d'Austrlia" nonfiltered="1505" processed="1501" dbindex="96655">

La ratapinyada de l'oest d'Austrlia (Pipistrellus westralis) es troba noms a Austrlia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249233" title="Refugi de Broate" nonfiltered="1506" processed="1502" dbindex="96656">

El refugi de Broate s un refugi de muntanya metllic tipus "vivac" dins el municipi de Tavascan (Pallars Sobir) a 2.200 m d alada i situat damunt d'un tur a l'esquerra del riu de Broate. 


 Enllaos externs .

 Ms informaci en la seva pgina Web;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249234" title="Gorm el Vell" nonfiltered="1507" processed="1503" dbindex="96657">

Gorm el Vell (en dans: Gorm den Gamle) fou un cap dans que va arribar a ser rei de Jutlndia. Va nixer abans de l'any 900 i possiblement va morir en 958. Antigament era considerat, errniament, com al primer rei de Dinamarca. Aixec les Pedres de Jelling en memria de la seva esposa, Thyra Danebod. Fou sepultat a Jelling, al costat de la seva dona Thyra. El va succeir el seu fill, Harald Bluetooth






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249235" title="Federaci d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants" nonfiltered="1508" processed="1504" dbindex="96658">
Federaci d'Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants s una associaci cultural del barri de Sants de Barcelona. La seva seu s al carrer Violant d'Hongria, 143, bxs. El seu president s Francesc Mane i Papasei. El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. 

 Finalitats .
 Coordinar l'organitzaci de la Festa Major de Sants amb les Comissions de Carrers.
 Organitzaci de l'Aplec de la Sardana de Sants;
 Organitzaci de la Cantada d'Havaneres de Sants;
 Organitzaci d'altres actes. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249236" title="Triple Aliana (1882)" nonfiltered="1509" processed="1505" dbindex="96659">

La Triple Aliana fou una coalici inicialment integrada per l'Imperi Alemany i l'Imperi Austrohongars per iniciativa de Otto von Bismarck, que va convidar tamb l'Imperi Rus a formar-ne part.

Quan Rssia es va unir amb Anglaterra i Frana per a formar la Triple Entente, Alemanya i ustria-Hongria buscaren Itlia per reemplaar-la, ra per la qual els integrants d'aquesta coalici passaren a ser coneguts com els imperis centrals, en allusi a la seua situaci geopoltica en Europa. Desprs d'optar inicialment per ustria-Hongria, i davant la impossibilitat de mantenir al mateix temps una aliana amb Viena i Sant Petersburg, enfrontades en els Balcans, Bismarck trob en Itlia l'aliat ideal contra Frana. 

 Itlia, el recanvi .
D'una banda, Bismarck considerava el seu principal objectiu diplomtic mantenir l'allament de Frana, d'altra banda, Itlia pensava que la seua adhesi a l'aliana i la seua associaci a Alemanya eren el millor cam per a accedir al rang de gran potencia. Itlia estava descontenta per l'actitud francesa davant les seues aspiracions colonials en Tunis. 

Els tres pasos van acordar ajudar-se mtuament en cas de ser atacats per Frana o per Rssia. El tractat fou reafirmat en diverses ocasions fins 1913, tot i que la posici d'Itlia, com es va veure al comenar la Primera Guerra Mundial, era cada vegada ms incmoda. Finalment Itlia va decidir combatre de part dels aliats i declar la guerra a les potncies centrals l'any 1916, trencant aix la Triple Aliana i passant a formar part de la Triple Entente.

A Itlia se li varen prometre diversos territoris mitjanant el tractat de Londres, que no foren atorgats posteriorment en la conferncia de Pars generant un descontent nacionalista, mentre que l'imperi Otom es va unir als imperis centrals.

 Fi de la triple Aliana .
La guerra va acabar amb la derrota de la Triple Aliana, que es va dissoldre per sempre. Desprs de la I Guerra Mundial les potncies centrals varen ser sotmeses a sancions demolidores, mentre que Itlia no fou intervinguda a pesar d'haver tingut una antiga aliana amb les altres dos.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249238" title="Declaraci de San Mams" nonfiltered="1510" processed="1506" dbindex="96660">
Es coneix com Declaraci de San Mams un acord de collaboraci en matria esportiva entre els governs catal, basc i gallec. Va ser signada el 29 de desembre de 2007 pel Conseller de la Vicepresidncia de la Generalitat de Catalunya, Josep Llus Carod-Rovira, la consellera de Cultura i Esport de Galcia, nxela Bugallo, i la consellera de Cultura i portaveu del Govern Basc, Miren Azcarate.

A la declaraci, signada a l'estadi San Mams de Bilbao, els tres governs es comprometen a treballar plegats pel reconeixement oficial de les seves seleccions esportives.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249239" title="Refugi d'Amitges" nonfiltered="1511" processed="1507" dbindex="96661">


El refugi d'Amitges s un refugi de muntanya dins el municipi d'Espot (Pallars Sobir) a 2.380 m d alada i situat al sud-oest de l'estany Gran d'Amitges i dins dels lmits del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.


 Enllaos externs .
 Ms informaci en la seva pgina Web;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249242" title="Ratpenat d'orelles llargues d'Angola" nonfiltered="1512" processed="1508" dbindex="96662">

El ratpenat d'orelles llargues d'Angola (Laephotis angolensis) es troba a Angola i a la Repblica Democrtica del Congo.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249243" title="Discos Castell" nonfiltered="1513" processed="1509" dbindex="96663">

Discos Castell s una empresa catalana fundada a Barcelona el 1935 per la famlia Castell, dedicada a la venda de msica en tots els formats (disc de vinil, CD i DVD) i que actualment compta amb 6 establiments de venda a Barcelona (principalment als carrers Nou de Rambla i Tallers), un a Gav, un a Sant Cugat del Valls, un a Vilanova i la Geltr, un a Cornell de Llobregat i un altre a l'Hospitalet de Llobregat, algunes d'elles especialitzades en gneres. Tamb venen entrades de concerts de cantants i grups musicals. El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. Actualment el gerente s Joan Castell i Marig.

 Enllaos externs .
 Web de Discos Castell;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249245" title="Harald Bltand" nonfiltered="1514" processed="1510" dbindex="96664">

Harald Bltand, mort en 986, va ser rei de Dinamarca aproximadament des de 958 fins a la seva mort, i rei de Noruega al voltant de 970. Va succeir als seus pares, Gorm el Vell (rei de Jutlndia), i Thyra Danebod (suposada esposa de Harold Klak, jarl de Jutlndia) A principis del segle X els vkings dominaven el nord d'Europa establint regnes governats per clans familiars amb un rei al capdavant. 

Del rei Gorm  El Vell  i la seva dona Thyre, que governaven sobre Dinamarca, va nixer Harald que es va convertir en rei al succeir eal seu pare. Aquest fet va ser el primer cas conegut d'un rei escandinau que traspassava el poder al seu fill, ja que anteriorment a la mort d'un rei, altres grans homes lluitaven entre si pel poder. El seu nom va ser aviat conegut a tota Escandinvia i es va convertir en un important personatge del nord d'Europa. Harald no era el prototipus d'home nrdic, la gent l'anomenava   Bltand ,  Bl  per la seva pell bruna i pl fosc, i  tand  que significa gran home. En traduir-lo a l'angls,  Bltand  es va interpretar com a Bluetooth (dent blava), encara que tamb conten que aquest nom se li va atribuir per haver patit eritroblatosi fetal, malaltia que hauria fet que algun de les seves dents tingus un color blavs. 

Onze segles desprs, la companyia Ericsson va posar el nom de Bluetooth a una nova tecnologia en memria de Harald, que va unificar Dinamarca i Noruega posant fi a l'era vking. La gran fita de Harald va ser la conversi al cristianisme d'aquests pasos nrdics. En l'any 960, el rei Harald va rebre la visita d'un sacerdot enviat pel poble germnic per a convncer-li que nicament existia un noms Du que vivia en els cels i era cristi i no nou com creien els vkings. Harald  Bltand  va desconfiar del sacerdot i li va dir que si aquest Du existia podria protegir-lo quan ell li poss un ferro roent en la m. Miraculosament el sacerdot no va sofrir cap mal i des d'aquest instant Harald va ser batejat i convertit al cristianisme, obligant a tot el seu regne a abraar la fe cristiana. La majoria dels sbdits no van abandonar les seves anteriors creences. Harald Bluetooth va morir cap el 986, presumiblement a les mans del seu fill Svend Estridsen, que conquistaria Anglaterra en l'any 1013. 

La tecnologia Bluetooth es basa en el seu nom en angls, Harald Bluetooth. En l'inici de l'any 2000, el  Bluetooth Special Interest Group (SIG) , format per importants empreses com Nokia, Ericsson, 3Com, Lucent, Microsoft, Motorola, To-shiba, IBM i Intel va llanar un logotip que juga amb la H i la B, les inicials del rei Harald Bluetooth.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249246" title="Ratpenat d'orelles llargues de Botswana" nonfiltered="1515" processed="1511" dbindex="96665">

El ratpenat d'orelles llargues de Botswana (Laephotis botswanae) es troba a Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Nambia, Sud-frica, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249250" title="Autoritat Mayer" nonfiltered="1516" processed="1512" dbindex="96666">
L'Autoritat Mayer fou la segona Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), que entre 1955 i 1958 fou presidida pel francs Ren Mayer. 

Nomenament.
El 3 d'agost de 1955 Ren Mayer va prendre posessi del seu crrec com a President de la CECA en substituci de Jean Monnet, el qual havia dimitit el 5 de maig del mateix any desprs del seu fracs en la formaci de la Comunitat Europea de Defensa. Aquesta Autoritat va estar en el crrec fins el 13 de gener de 1958.

Composici.


En negreta rees presidides per cada membre de l'Autoritat

Notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249251" title="Refugi Josep M. Blanc" nonfiltered="1517" processed="1513" dbindex="96667">


El refugi Josep M. Blanc s un refugi de muntanya dins el municipi d'Espot (Pallars Sobir) a 2.350 m d alada i situat a la dreta de l'estany Tort de Peguera i dins dels lmits del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici.


 Enllaos externs .
 Ms informaci en la seva pgina Web;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249252" title="Comunitat de Sant Egidi" nonfiltered="1518" processed="1514" dbindex="96668">
Comunitat de Sant Egidi s s una associaci pblica de laics de l'Esglsia Catlica fundat a l'esglsia de Sant'Egidio a Roma el 1968 en acabar el Concili Vatic II, per iniciativa d'Andrea Riccardi, del que formen part ms de 40.000 persones, comproms en l'evangelitzaci i en la caritat a Roma, a Itlia i en ms de 60 pasos de diferents continents. 

 La comunitat a Barcelona .
A Barcelona la Comunitat s una xarxa d amistat i servei amb els ms pobres: els ancians que estan sols, els estrangers, els rodamns, els infants i adolescents de diferents barris. Est centrada a l'esglsia de Sant Just i Pastor, al barri del Raval. Des del 1988 aquesta Comunitat celebra un dinar de Nadal amb els pobres amics de la ciutat, i amb el suport del Mercat de l Abaceria de Grcia. El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Fonaments caracterstics .
Els fonaments que caracteritzen el cam de Sant Egidi:
 La pregria, centre i el primer lloc d'orientaci de la vida comunitria.
 La comunicaci de l'Evangeli, cor de la vida de la Comunitat, que s'estn a tots aquells que cerquen i demanen un sentit en la vida.
 La solidaritat amb els pobres, viscuda com servei voluntari i gratut en l'esperit evanglic d'una Esglsia de tots i particularment dels pobres (Joan XXIII).
 L'ecumenisme, viscut com amistat, pregria i recerca de la unitat entre els cristians de tot el mn.
 El dileg com cam de la pau i de la collaboraci entre les religions, per tamb com a forma de vida i com a mtode per a la reconciliaci en els conflictes.

 Enllaos externs .
 Web de la Comunitat a Roma;
 Web del Programa DREAM de la Comunitat;
 http://www.chiesa.espressonline.it;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249253" title="Jean Claude Nicolas Forestier" nonfiltered="1519" processed="1515" dbindex="96669">
Jean Claude Nicolas Forestier (Aix-les-Bains (Savoia), 9 de gener de 1861  -  Pars, 26 d'octubre de 1930) va ser un arquitecte paisatgista francs que ha realitzat una gran part de la seva carrera al servei de la ciutat de Pars al comenament del segle XX deixeble de Georges Eugne Haussmann i Jean-Charles Alphand. Podria haver estat considerat com un urbanista si aquesta noci hagus existit a la seva poca.

Biografia. 
1880-1882 : estudis a l'Escola politcnica desprs a l'Escola lliure de les cincies poltiques.
1883-1885 : formaci a l'Escola forestal de Nancy.
1885-1887 : comenament de carrera com a guarda general als serveis de les Aiges i Boscos d'Argels, Annecy i Sallanches.
1887 : Forestier integra el servei autnom dels passeigs i plantaci de la ciutat de Pars que no deixar ms que a la seva jubilaci 40 anys ms tard.
1908 : publicaci de Grans ciutats i sistema de parcs.
1911 : cofundador de la Societat Francesa d'Arquitectes i Urbanistes.
1911-1929 : projecte del parc Maria Luisa a Sevilla i les seves extensions.
1913 : avant-projets per a disposicions urbanes a les grans ciutats marroquines.
1923 : concepci d'un sistemes de parcs per a Pars.
1923-1930 : projectes per a grans ciutats latino-amricaines : Buenos Aires, La Havana;
1926 : oficial de la Legi d'honor a Pars i comanador del Mrit civil a Espanya ;
1929 : Gran Premi a l'Exposici Internacional de Barcelona.

Teories de JCN Forestier. 
sc un verdader home de les ciutats. M'agraden l'aire lliure i els jardins. 
JCN Forestal, citat per Jean Giraudoux en `` Plens poders , 1939.

Jean Claude Nicolas Forestier s primer de tot un gran botnic. T un coneixement profund de la flora (de les espcies i de les seves utilitzacions) que representa un dels pilars fonamentals de la seva nova concepci dels parcs urbans.
Forestier realitza la seva carrera en tant que urbanista-paisatgista. Es distingeix clarament per la seva concepci del projecte urb del perode d'entreguerres del moviment modern federat per Le Corbusier i el CIAM que posen endavant les teories funcionalistes. Ha estat sovint assimilat a un paisatgista burgs i elitista que defensa les idees totalitaristes i empiristes de l'poca napolenica, a conseqncia de la seva pertinena a la nissaga d'Haussmann-Alphand. Per en general, no conserva ms que la voluntat d'embelliment per grans projectes en l'escala de la ciutat. El seu projecte reprn ms aviat les idees del parkway de Frederick Law Olmsted. Desitja crear un sistema de parcs, que apareix com un passeig urb on cada espai natural ve a jugar un paper de parada per a un passejant. Aquest enfocament, afavorint la marxa, s'inspira en les teories higienistes: la salut per una activitat fsica a l'aire lliure. s una aproximaci que requereix tamb una operaci a gran escala per a un projecte democrtic, democrcia que s tanmateix reticent a aquest tipus de projecte.

Per primera vegada, Forestier fa entrar el jard com a element plenament d'un projecte urb. El jard s el lloc del descans, de la meditaci. Fins i tot va afirmar que el pla ciutad est inacabat si no es completa amb un programa de conjunt i un pla especial dels espais lliures interiors i exteriors, per al present i per al futur - per un sistema de parcs.
Forestier desenvolupa una metodologia. Primer de tot cal realitzar un inventari a gran escala dels espais lliures i de les potencialitats. Desprs estudia l'arxiu per comprendre les intencions inicials dels dissenyadors, les divergncies i les seves raons. Desprs Forestier calcula les necessitats en funci del nombre d'habitants : Hi ha no noms a calcular quina ha de ser la superfcie mitjana d'espais lliures a preveure per a una poblaci determinada, cal tamb preocupar-se per la seva ms efica distribuci i pel seu uniforme rpartition. Finalment confronta els elements histrics, les restriccions i potencials actuals i les necessitats futures per a establir el seu projecte.

Organitza els espais lliures segons una classificaci implicant 7 elements que sn jerarquitzat aix:

 les grans reserves i els paisatges, ;
 els parcs suburbans, ;
 els grans parcs urbans, ;
 els petits parcs, els jardins de barri, ;
 els terrenys de recreaci, ;
 els jardins de nen, ;
 les avingudes-passeigs.

Forestier s un visionari. Sensibilitza el projecte urb amb les qestions de medi ambient i al respecte de l'indret (topografia, xarxa hidrolgica...). Desenvolupa un esquema global en l'escala de la ciutat i proposa fins i tot un projecte supramunicipal. A ms treu profit dels progressos de la botnica per incorporar noves varietats als parcs. S'inspira en els altres arts (en particulars de Monet) per integrar l'evoluci de la noci de paisatge.
`` Forestier s un modern mesurat que revisita la tradici svia i arcaica   per tal d'articular memria i modernitat

Posta en escena de les sevs teories. 
Al comenament del segle XX Pars va amb retard en l aplicaci dels ratis d espais pblics pensats per Forestier. En 1903, compta amb ms de 1350 habitants per hectrea de parcs, figurant a la setzena posici de la classificaci de les grans ciutats del mn. Ara b Pars s massa densa per a que Forestier hi realitzi el seu projecte : per a alguns americans Pars s una ciutat acabada.

s a l'estranger on Forestier troba les ocasions per desenvolupar les seves teories.
En 1913, Forestier s cridat pel general Lyautey, governador del Marroc, qui s'interessa particularment per l'urbanisme i per la disposici prospectiva de les grans ciutats marroquines. Est interessat per les idees de Forestier a Grans ciutats i sistema de parcs publicat cinc anys abans.
Forestier t l'ocasi de planificar un verdader programa urb disposant d'un pla especial dels espais lliures sobre el conjunt d'una ciutat. Funda el seu projecte en la creaci de reserves predials, la protecci del conjunt existent, el paisatge i el jard. Desenvolupa en parallel una conjunt d'instruments legislatius. La creaci d'aquestes eines de control, inexistents al Marroc i indispensables perqu els ciutadans respectin el pla d'ordenaci, s possible grcies a una poltica autoritria imposada per Lyautey i posada en prctica per Henri Prost.
Al Marroc, Forestier noms va realitzar uns pocs projectes. Per va establier essencialment els fonaments d'una nova prctica de l'urbanisme en un context particular, desprs posada en marxa pels seus successors.
Deu anys ms tard, t de nou l'ocasi d'establir un pla de conjunt a Buenos Aires, Argentina on s convidat per l'alcalde Carlos Nol. Aquesta vegada, treballa en una tradici portea per un segle d experincia francesa. Crea tamb un sistema de parcs del qual l'element principal s l Avenida Costanera al llarg de la costa.

Principals realitzacions. 
1890 : primera pista ciclista en el bosc de Vincennes.
1898 : creaci de l'avinguda de Breteuil a Pars.
1904 : arranjament del Camp de Mart i campanya per al rescat del parc de Bagatelle.
1913 : avant-projet per a disposicions urbanes a Marrqueix al Marroc.
1914 : inauguraci del parc Maria Luisa a Sevilla a Espanya.
1915 : realitzaci de diversos jardins a Espanya : Barcelona, Moratella... ;
1923 : projecte de sistema de parcs per a Pars.
1924 : memria sobre l'avinguda costanera de Buenos Aires a Argentina.
1929 : Avinguda Costanera a Buenos Aires.
1929 : extensi del parc Maria Luisa a Sevilla.

Actuacions a Barcelona.
A Forestier i la seva influncia la jardineria barcelonina li deu el disseny d alguns dels millors jardins de la ciutat. Directament i a travs del seu deixeble Nicolau Rubi i Tudur, es va desenvolupar una notable escola de paisatgisme i jardineria a casa nostra. 
L'experincia adquirida per Forestier a Buenos Aires, grcies, en part, a Carlos Thays i el seu jard botnic, li va permetre la utilitzaci a Barcelona de nombroses espcies sud-americanes. Aquests arbres donen avui carcter als nostres jardins pblics. 

El projecte iniciat l any 1905 per organitzar a Montjuc una Exposici d Indstries Elctriques va culminar, al cap dels anys, en l Exposici Internacional de Barcelona del 1929.

Un dels comissaris de l Exposici va ser Francesc Camb, que va encarregar els treballs d enjardinament a l enginyer paisatgista francs Jean Claude Nicolas Forestier. Va ser ajudant seu el jove arquitecte Nicolau Rubi i Tudur, que el 1917 seria director dels Parcs Pblics de Barcelona.

Els jardins Laribal, inclosos dins del recinte de l Exposici, van obtenir una gran anomenada. Forestier i Rubi van imposar un nou estil, d arrel mediterrnia, tot aprofitant la vegetaci preexistent  des de plantes autctones fins als arbres fruiters del passat agrcola de la muntanya , per integrant-la en un concepte de jardineria renovador i original, que segueix lliurement la inspiraci dels antics jardins rabs.

 Enllaos externs . 
Fitxa biogrfica, bibliografia, presentaci i inventari de l'arxiu, en ArchiWebture, base de dades del Centre d'arxiu de l'Ifa (Ciutat de l'arquitectura i del patrimoni).

 Referncies . 
 
Bibliografia. 
 FORESTIER Jean Claude Nicolas, `` Grans ciutats i sistemes de parcs , Pars, Destral, 1908, 50p.
 FORESTIER Jean Claude Nicolas, `` Grans ciutats i sistemes de parcs , Pars, Va Normer, rd. del text de 1908 presentada per B. Leclerc i S. Tarrago, 1997, 383p.
 FORESTIER Jean Claude Nicolas, `` Jardins, plans i croquis,  Pars, Ed Picard, 1994.
 LECLERC Benedict, `` Jean Claude Nicolas FORESTIER,1861-1930, del Jard al paisatge urb,  Pars, Ed Picard, 2000, 283p.
 LECLERC Benedict, `` Jean Claude Nicolas FORESTIER,1861-1930, La cincia dels jardins al servei de l'art urb , Revue Pages Paisatges, N2, 1988-89, p24-29.
 LECLERC Benedict, Jard, Paisatge, urbanisme : la missi de Jean C-N Forestier al Marroc el 1913 , Nancy, Ed Ecole d'arquitectura de Nancy, 1993, segon-pg.
 EL DANTEC Jean-Pierre, El Salvatge i el rgulier. Art dels jardins i paisatgisme a Frana al segle XXI , Pars, Ed du Moniteur, 2002, p93 a 101.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249255" title="Colles de Cultura Popular de Grcia" nonfiltered="1520" processed="1516" dbindex="96670">
Colles de Cultura Popular de Grcia creada a principis de 1980 i refundada el 2000 per dinamitzar les relacions entre les colles i donar a conixer la cultura popular a Grcia (Barcelona). Pretenen cridar l'atenci de la gent envers la cultura popular, tot recuperant costums ancestrals mitjanant la participaci en activitats ldiques i culturals, realitzades dins d'un marc d'integraci i tolerncia, aix com de cercar i experimentar amb noves formes d expressi de la prpia tradici. El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Colles Membres .
 Bastoners de Barcelona;
 Bastoners de Grcia;
 Castellers de la Vila de Grcia;
 Drac de Grcia;
 Diablica de Grcia;
 Gegants de Grcia;
 Nans de Grcia;

 Enllaos externs .
 Web de les Colles de Cultura Popular;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249256" title="Refugi Ernest Mallafr" nonfiltered="1521" processed="1517" dbindex="96671">

El refugi Ernest Mallafr o de Sant Maurici s un refugi de muntanya dins el municipi d'Espot (Pallars Sobir) a 1.950 m d alada i situat prop de la presa de l'estany de Sant Maurici, als peus dels Encantats i dins el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici. 


 Enllaos externs .
 Ms informaci en la seva pgina Web;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249257" title="Autoritat Finet" nonfiltered="1522" processed="1518" dbindex="96672">
L'Autoritat Mayer fou la tercera Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), que entre 1958 i 1959 fou presidida pel belga Paul Finet. 

Nomenament.
El 13 de gener de 1958 aquesta Autoritat va prendre posessi del seu crrec en substituci de l'Autoritat Mayer. Aquesta Autoritat va estar en el crrec fins el 15 de setembre de 1959.

Composici.


En negreta rees presidides per cada membre de l'Autoritat

Notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249259" title="VNV Nation" nonfiltered="1523" processed="1519" dbindex="96673">


VNV Nation s un grup de msica electrnica format per l'irlands Ron Harris (veus, sintetitzadors i programacions) i l'angls Mark Jackson (bateria electrnica). Estan en actiu des del 1995, l'any de publicaci del seu primer disc, anomenat "Advance and Follow".

VNV Nation (VNV significa "Victory Not Vengeance") tenen un estil de msica molt personal, que ells mateixos anomenen futurepop, i que combina elements de diversos gneres de msica electrnica, com el synthpop, l'EBM, o fins i tot msica industrial, trance i dance. Harris s l'encarregat de la composici de les canons.

Biografia.

Primer material.

VNV Nation van debutar a l'any 1990 editant dos senzills, "Body Pulse" al mes de maig i, ja al novembre, l'EP "Strength of Youth", de 4 temes. El seu so va cridar l'atenci del grup ms important de l'EBM del moment, Nitzer Ebb, que els contractaren com a teloners de la gira Ebbhead.

Desprs de publicar alguns temes en diverses recopilacions, a l'any 1995 aparegu el seu primer disc dels VNV Nation, Advance and Follow, ple de ritmes durs i melodies sinttiques barrejades amb elements orquestrals. Fins llavors, VNV Nation era com el pseudnim de Harris, que n'era l'nic membre; per desprs de la gira de presentaci, on Jackson toc la bateria electrnica, fou adms com a membre oficial.

Praise The Fallen (1998) fou el seu segent disc; musicalment s una continuaci de l'lbum anterior, amb tocs de msica industrial i ritmes durs i contundents, i que va aconseguir una acceptaci comercial superior.

Cap a l'xit: Empires i Futureperfect.

Un any desprs fou publicat el seu segent lbum, Empires, que continu l'evoluci musical que havien mostrat als discos anteriors (potenciant la base meldica i emprant menys elements industrials) i, alhora, atragu una audincia molt ms nombrosa, particularment a Alemanya. Aquest lbum fou creat emprant nicament un sintetitzador (l'Access Virus) i alguns samplers.

VNV Nation continuaren el progrs mostrat a "Emipres" en el seu segent disc, Futureperfect, on s'incorporaren ms elements de synthpop, trance i arranjaments d'inspiraci orquestral. "Futureperfect" (on Harris i Jackson experimentaren amb programari de sintetitzadors) cont un dels seus temes ms coneguts, "Beloved". L'xit del disc els permet d'emprendre gires mundials als anys 2002 i 2003.

Confirmaci i evoluci.



En els segents discos editats pel grup, VNV Nation feren evolucionar el seu so; Matter + Form (2005), per exemple, mostra un so ms dur i agressiu, a ms d'una paleta de sons ms variada, com a conseqncia de l's d'un sintetitzador modular, en addici a l'instrumental emprat prviament per Harris i Jackson. Dos anys desprs aparegu el seu lbum ms recent, Judgement.

Discografia.

 Advance and Follow (1995);

 Praise The Fallen (1998);

 Empires (1999);

 Futureperfect (2002);

 Matter + Form (2005);

 Judgement (2007);

Enllaos externs.

Pgina oficial

Biografia

Entrevista amb Ron Harris

Pgina del seu club de fans alemany

El seu Myspace


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249261" title="Lynn Styles" nonfiltered="1524" processed="1520" dbindex="96674">
Lynn Styles (Irlanda, 29 de desembre del 1989) s una actriu irlandesa, famosa per encarnar el paper de Hannah O'Flaherty en la srie A l'altre costat.

 Filmografia i Televisi .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249263" title="Hypsugo arabicus" nonfiltered="1525" processed="1521" dbindex="96675">

Hypsugo arabicus s una espcie de ratpenat endmica d'Oman.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249267" title="Srie sinttica" nonfiltered="1526" processed="1522" dbindex="96676">

Es diu srie sinttica, per exemple, d'una variable hidrometeorolgica, a una srie generada mitjanant una frmula matemtica que t les mateixes caracterstiques estadstiques d'una srie natural, s a dir observada, de la mateixa variable hidrometeorolgica.

Sn utilitzades per a estudiar estadsticament el comportament de sistemes complexos mitjanant models de simulaci.

 Vegeu tamb .

 Srie de dades;

 Model matemtic;

 Planificaci (recursos hdrics);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249268" title="Josep Aymerich i Subirachs" nonfiltered="1527" processed="1523" dbindex="96677">
Josep Aymerich i Subirachs (La Garriga, 25 de juny del 1889 - 29 d'octubre del 1971) fou promotor cultural, director de corals i compositor, molt vinculat al seu poble natal de la Garriga.

Inici els seus estudis musicals amb el mestre Francesc Crusells i continu la seva formaci a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona. L'any 1906 fou nomenat organista de la parrquia de Sant Esteve de la Garriga, crrec que ostent durant quinze anys.

Pel gener de l'any 1913, en un acte organitzat per la Creu Roja local, dirigeix per primera vegada el Cor de l'Aliana de la Garriga, essent-ne director durant tres anys.

L'any 1915 fund un cor d'homes titulat  El Canoner Popular i actua en les caramelles pasquals dels anys successius i del que sorgir l'any 1919 l'Orfe Garriguenc, el qual va inaugurar la seva vida pblica el 30 de maig del 1920 amb un concert, en el qual intervingu el tenor Emili Vendrell i motiv la presncia de l'il.lustre mestre Llus Millet, director de l'Orfe Catal.

Dirig tamb l'escolania parroquial, el cor de les Filles de Maria, el cor barcelon de Cultura Musical Popular Femenina, que havia fundat Narcisa Freixas. Acabada la guerra cre la Capella Parroquial de Msica i l'any 1941 el  Quadre Lric al reds d'un cinema anomenat lAlhambra.

L'any 1944 reorganitz l'Orfe Garriguenc, cor integrat nicament per homes, obtenint els primers premis dels anys 1945, 1946 i 1947 en el Concurs de Caramelles de l'Ametlla del Valls, i rebent tamb el premi extraordinari els anys 1948 i 1949.

La seva activitat principal fou la dedicaci a la direcci coral, mentre que com a compositor es centr preferentment en la msica religiosa i coral, elevant-se les seves composicions a la xifra d'una seixantena.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249270" title="Associaci de Vens de Torre Bar" nonfiltered="1528" processed="1524" dbindex="96678">
Associaci de Vens de Torre Bar s una associaci venal que agrupa els habitants del barri de Torre Bar, al districte de Nou Barris de Barcelona. Es tracta d'un dels barris amb ms mancances i ha estat fora reivindicativa. El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249271" title="Hypsugo ariel" nonfiltered="1529" processed="1525" dbindex="96679">

Hypsugo ariel s una espcie de ratpenat que viu a Egipte, Israel, Jordnia i Sudan.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249273" title="Luvar" nonfiltered="1530" processed="1526" dbindex="96680">

El luvar (Luvarus imperialis)  s una espcie de peix perciforme, la nica espcie dins el gnere Luvarus i de la famlia Luvaridae.

s un peix de forma ellipsoidal de grans dimensions, pot arribar als 2 metres de longitud.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249274" title="Triple Entesa" nonfiltered="1531" processed="1527" dbindex="96681">

La Triple Entesa va ser una coalici formada per la aliana franc-russa de 1893, la Entesa Cordiale franc-britnica de 1904 i el acord anglo-rus de 1907.

La nova poltica mundial alemanya iniciada per Guillem II en 1890 va aconseguir que tres potencies que tenien importants diferencies entre si, Frana, Regne Unit i Rssia, s'aproximaren i acavaren per aliar-se com la Triple Entesa per fer front a la Triple Aliana (1882) de Alemanya, Austria-Hongria i Itlia.

En 1907, encara no ens trobem davant una aliana en el sentit estricte, els britnics, en especial, van tractar de quedar lliures de obligacions. No obstant aix, les successives crisis que foren ocurrent fins a la guerra varen fer cada vegada ms slida l'Entesa.

La crisis definitiva de l'estiu de 1914 demostr el funcionament de la aliana al acabar implicant en el conflicte a les tres potencies signatries.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249278" title="Font de Sant Just" nonfiltered="1532" processed="1528" dbindex="96682">


La font de Sant Just est ubicada a la plaa de Sant Just, fent angle amb els carrers Lled i Palma de Sant Just. L'antiga font era de construcci gtica, transfigurant-se al 1831, durant l'poca neoclssica.

La llegenda vincula a Joan Fiveller, com a descobridor, mentre caava, d una deu d'aigua a la serra de Collserola, i, en el projecte de portar les seves aiges a la ciutat, tant mancada d'elles en aquells moments. La data d'aquest fet s 1427, si be altres historiadors situen en 1367 la seva construcci original.

A la zona principal de la font, t tres aixetes inserides en mscares de pedra de Montjuc i una pica del mateix material. En el frontis hi ha una imatge de Sant Just sostenint amb una m la palma del mrtir. Tamb t dos escuts, el del rei i el de la ciutat i, entre aquests, el relleu d'un falc atrapant una perdiu, en record de les caceres d'en Fiveller.

La font donava al cementiri parroquial que era a la plaa. El 1831, prohibit aquest tipus de necrpolis dins de la ciutat, la font va ser restaurada i s'hi va afegir la balustrada de terra cuita que t a sobre. s d'un auster estil romntic, i una srie de plantes que en pengen contribueixen a donar encant a l'indret, on era costum, en temps reculats, fer-hi funcions teatrals.

L any 2003 va tornar a ser restaurada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249279" title="Emili Vendrell i Ibars" nonfiltered="1533" processed="1529" dbindex="96683">
Emili Vendrell i Ibars (Barcelona 1893 - 1962) fou tenor i un destacat intrpret de canons tradicionals catalanes. Va debutar el 1912. Es va presentar al teatre Tvoli amb "don Joan de Serrallonga" de Vctor Balaguer. Format a l'Orfe Catal, actu al teatre lric amb la interpretaci de sarsueles. Del seu repertori es destacaren Doa Francisquita d'Amadeu Vives i  Can d'amor i de guerra de Martnez i Valls.

Freqent els escenaris lrics de Catalunya, Espanya i l'Amrica Llatina i tamb fou apreciat a Frana, Anglaterra i Itlia; dugu a terme una meritria i molt popular tasca de divulgaci de la can tradicional catalana, en directe i a travs de la rdio i dels enregistraments fonogrfics.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249280" title="Hypsugo bodenheimeri" nonfiltered="1534" processed="1530" dbindex="96684">

Hypsugo bodenheimeri s una espcie de ratpenat que viu a Egipte, Israel, Oman, Arbia Saudita i Iemen.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249281" title="Sven Tveskg" nonfiltered="1535" processed="1531" dbindex="96685">

Sven I, anomenat pels anglesos Forkbeard (Barba de forqueta o barba bifurcada), per mostatxo que portavaa (en angls: Svend Otto Haraldsen; en dans: Svend Tveskg, originalment Tjugeskg o Tyvskg; en noruec: Svein Tjugeskjegg), va nixer possiblement el 960, sent el ms gran dels 4 fills de Harald Blaatand, rei de Dinamarca i Noruega, i de la seva primera esposa Gunhilda.

Succe al seu pare en els trons de Dinamarca i Noruega en 985, desprs de derrotar-lo i matar-lo, per el seu govern en el regne noruec s nominal, sent el governant de facto Haakon Jarl el Gran. Va ser el primer rei dans en encunyar moneda, amb la inscripci: Zven, Rex ad Dener (Sven, rei dels Danesos). En convertir-se la seva famlia al cristianisme, Sven pren el nom d'Ot en honor a l'emperador germnic Ot II. En 988 es va casar amb Swietoslawa de Polnia (que pren el nom de Gunhilda en casar-se), filla del duc Mieszko I i divorciada del rei Eric VIII de Sucia. D'aquest matrimoni neixen 6 fills:
Estrid (dita tamb Margarita) (n. 991 - m. ?), casada primer amb Ricard II, duc de Normanda (m.1027) -qui la va repudiar en 1018- i desprs amb Ulf Thorgilsson, Jarl de Dinamarca (assassinat per ordre del seu cunyat Canut, 1026); el major dels 3 fills del seu segon enlla, Sven Estridsson Ulfsson, ser rei de Dinamarca de 1047 a 1076. ;
Harald II (n. 992 - m. 1018), rei de Dinamarca en succeir al seu pare (1014-1018). ;
Thyra (n. 993 - m. 1018), casada amb Godwin, comte de Wessex i Kent (m.1053). ;
Canut II (n. 995 - m. Shaftesbury, 12.11.1035), rei d'Anglaterra (1016-1035), de Dinamarca (1018-1035) i de Noruega (1028-1035), dit el Gran. ;
Gytha (n. 998? - m. ?), casada amb Erik Haakonsson, Jarl de Noruega (m.1024). ;
Gunhilda (n. 999? - m. ?), casada amb Wyrtgeorn, prncep dels vends.

En 995, Olaf Tryggvesson, membre de l'expulsada dinastia noruega, recupera el tron, fins a la seva mort en 1000, quan, en derrotar-lo i matar-lo en la batalla de Swold, reprn el control en part de Noruega fins a la seva mort. L'assassinat del seu germana Gunhilda i del seu marit per les tropes angleses en el dia de Sant Brice (13 novembre de 1002) per ordres del rei Etelred II l'Indecs, fou l'excusa que va necessitar per a comenar les tres seves expedicions contra la illa  (1003-1005, 1006-1007 i 1009-1012) fins que, cansat del tribut monetari que va aconseguir d'Etelred II, decideix envair ell mateix el pas. 

A la seva arribada a la illa de Sandwich (agost de 1013), va avanar rpidament en la seva conquesta fins a arribar a la capital, Londres. Els ciutadans, per a evitar l'entrada de l'invasor, decidiren volar el pont mentre Sven el creuava, provocant-li serioses ferides; no obstant aix, el rei dans contnua amb la seva conquesta del regne, i, una vegada caiguda Londres, el 23 de desembre de 1014, vespre de Nadal, la Witenagemot el proclama rei de tota Anglaterra. Etelred II i la seva famlia fugiren a Normandia. 

El seu regnat a Anglaterra dura tot just 5 setmanes, morint a conseqncia de les ferides que va sofrir durant l'explosi del pont de Londres, a la ciutat de Gainsbororugh, Lincolnshire, el 3 de febrer de 1014. El seu cos va ser traslladat a Dinamarca, i fou sepultat a la catedral de Roskilde. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249285" title="Quimera de Raleigh" nonfiltered="1536" processed="1532" dbindex="96686">

La quimera de Raleigh (Harriotta raleighana) s una quimera de la famlia dels Rhinochimaeridae. Es troba als mars temperats de tot el mn, a fondries d'entre 200 i 2.600 metres. Fa entre 1 i 1'5 metres de longitud.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249294" title="Harriotta" nonfiltered="1537" processed="1533" dbindex="96687">

Harriotta s un gnere de quimera que pertany a la famlia dels Rhinochimaeridae.
Cont les segents espcies:
 Harriotta haeckeli;
 Quimera de Raleigh (Harriotta raleighana);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249304" title="Harriotta haeckeli" nonfiltered="1538" processed="1534" dbindex="96688">

Harriotta haeckeli s una espcie de quimera que pertany a la famlia dels Rhinochimaeridae. Es troba a Grenlndia, Nova Zelanda, Espanya i possiblement als Estats Units. El seu hbitat natural sn els mars oberts. Est amenaada per la prdua d'hbitat.

Referncies.
 Dagit, D.D. 2005.  Harriotta haeckeli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit el 3 d'agost de  2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249306" title="Hypsugo cadornae" nonfiltered="1539" processed="1535" dbindex="96689">

Hypsugo cadornae s una espcie de ratpenat d'ndia, Laos, Birmnia, Tailndia i Vietnam.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249308" title="Citt Sant'Angelo" nonfiltered="1540" processed="1536" dbindex="96690">

Citt Sant'Angelo s un municipi de 13.314 habitants de la provincia de Pescara (Itlia). Est agermanat amb Nicolosi, un municipi a prop de l Etna a la provincia de Catania (Itlia). Arrel d aquest agermanament ha esdevingut la festa  De l Etna al Gran Sasso ,  que t lloc durant una setmana de l estiu on s possible veure les costums i productes tpics dels dos municipis agermanats.

Geografia.
Citt Sant Angelo es troba en un tur 322 metres sobre el nivell del mar i a deu quilmetres de Pescara. El territori angolano s un dels ms poblats d entre els municipis de Pescara. Aix t una connotaci morfolgica ja que el municipi del tur acaba en una franja banyada per les aiges del Mar Adritic, el qual divideix els municipis de Silvi i de Montesilvano, que es troben a una distncia de menys d un quilmetre.

Clima.
El clima del territori de Citt Sant Angelo s tpicament sublitoral martim, amb unes diferncies marcades entre la zona litoral i la zona del tur. Generalment els estius sn calurosos i secs (mitjana mxima juliol 28C, mitjana mnima juliol 18C   zona del tur) per ventilats i agradables grcies a la proximitat de l Adritic. 

Els hiverns (mitjana mxima gener 10C, mitjana mnima gener 5C   zona del tur), es mantenen essencialment tranquils si la temperatura a la zona alta s generalment occidental, grcies als aires calents i secs dels Apenins; amb aquestes caracterstiques no s inusual que la temperatura superi sovint els 20C, incls al gener. 

Quan la circulaci dels vents prov del quadrant nord   oriental, la forta exposici fa que hi hagi perodes de fred notable per inusuals per la latitud de tot el territori, amb significatives precipitacions de neu que sn fora interessants, principalment a la zona del tur (neva cada 3-4 anys).

Les precipitacions solen concentrar-se a la tardor, per el nivell mitj s molt baix en respecte a la mitjana nacional; grcies a la protecci del Gran Sasso a la part occidental molt sovint les clssiques pertorbacions atlntiques no arriben al municipi.

El nivell mitj d humitat s elevat a la zona de la costa grcies a la presncia de l rea del riu Saline.

Orgens.
Els orgens de Citt Sant Angleo sn incerts i han sigut sempre motiu de discusi entre els historiadors, siguin de la ciutat o de fora.

Histricament s cert que el 1239, per ordre de Boemondo Pissono (justicier de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic),  es va destruir el centre religis que donava alguns indicis dels orgens de la ciutat.

El desenvolupament urb es pot dividir en diferents moments:

La reconstrucci: iniciada desprs del 1240, va reconstruir el nucli semicircular respecte a la fortalesa, delimitat actualment per la Strada Castello, Strada Minerva, Via del Gheto i la Via del Grottone.

Ordes monstiques de la primera meitat del segle XIV: va interessar ampliar les esglsies existents i la creaci de nous monestirs.

La reconstrucci prpia: construcci de palaus per la burgesia agrria el segle XVII. Per aquest motiu no les construccions que es fan ara no guarden cap relaci amb la tipologia urbana antiga.

Esport.
L equip de futbol local, el Renato Curi Angolana, s important i fams pels seus xits als sectors juvenils; per l esport rei s l handbol, que es va fer fams grcies a la seva introducci a les escoles elementals i mitjanes els anys 70 del mestre Tonino Castagna, el qual va animar els joves dels equips per a poder participar en diverses festes i torneigs que els ltims anys 90 va jugar a la categoria A1 (la plantilla estava quasi ntegrament formada per jugadors locals), per no van aconseguir mantenir-se a la categoria ms d una temporada. Actualment l equip Pallamano Citt Sant Angelo, milita la categoria A2 i a la categoria juvenil s la ms competitiva i condecorada de la regi. Durant la temporada 2007/08 el seu president ser Enio Remigio, el vicepresident Antonio Grabiele, el secretari Fabrizio Remigio, el responsable de marquting Michele Guerra i l sponsor Pharmapi Sport.

Monuments.
Els que destaca pel seu relleu artstic s la catedral, que t tamb un campanar de 48 metres d alada.

Curiositats.
El 2005 es va filmar la pellcula Resa dei conti a Citt Sant Angeles, ntegrament feta per nois de la ciutat. La pellcula es va projectar per primera vegada al teatre municipal durant les vacances nadalenques d aquell mateix any.
S ha creat a la ciutat una sede de la instituci Stant Together, un grup parroquial fundat per Sor Nieves Beonio el 1985 que t un cor amb nens que canten arreu d Itlia.

Personalitats.

Pasquale Baiocchi, (Citt Sant Angelo, 1847   1907), pirotcnic i patriota.

Michelangelo Castagna, (Citt Sant Angelo, 1783   1865), patriota i lletrat.

Nicola Castagna, (Citt Sant Angelo, 1823   1905), escriptor.

Pasquale Coppa-Zuccari, (Citt Sant Angelo, 1873   Sant Andrea Montecchio 1927), jutge i filantrfop.

Francesco de Blasiis, (Citt Sant Angelo 1807   Roma 1873), home poltic i agrnom.

Massimo Oddo, (Citt Sant Angello, 14 juny 1976 - ), jugador de Serie A i guanyador del Mundial de 2006 a Alemanya.

Franco Trequadrini, (Citt Sant Angelo 1945 - ), profesor de l universitat de L Aquila, expert en literatura infantil, escriptor i crtic.

Administraci municipal.

Alcalde: Graziano GRABIELE (desde 12-13/06/2004);
Telfon del municipi: (+39) 08596961;
Email del municipi: info@comunecittasantangelo.pe.it;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249310" title="Banc Solidari" nonfiltered="1541" processed="1537" dbindex="96691">
Banc Solidari de Serveis Gratuts del Districte de les Corts o Banc Solidari s una entitat sense nim de lucre creada el 1997 al barri de Les Corts de Barcelona, formada i gestionada per voluntaris que es dediquen a l ajuda mtua. Sota el lema jo t ajudo, tu m ajudes, cada voluntari pot oferir o sollicitar algun servei d altre voluntari sense contrapartida. Aquest equip es composa de persones solidries disposades a dedicar part del seu temps a ajudar als altres. Est ubicat en el Centre Cultural Riera Blanca, al Carrer Riera Blanca. El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona

 Enllaos externs .
 Web del Banc Solidari;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249315" title="Psicologia de la Gestalt" nonfiltered="1542" processed="1538" dbindex="96692">

La Psicologia de la Gestalt s un corrent de pensament dins de la psicologia moderna, sorgida a Alemanya a principis del segle XX, i els seus exponents ms reconeguts han sigut els terics Max Wertheimer, Wolfgang Khler, Kurt Koffka i Kurt Lewin. s important distingir-la de la Terpia Gestalt, terpia exponent de la corrent humanista, fundada per Fritz Perls, i que va sorgir als Estats Units, en la dcada de 1960.

El terme Gestalt prov de l'alemany i va ser introdut per primera vegada per Christian Von Ehrenfels. No t una traducci nica, encara que se l'entn generalment com "forma". No obstant aix, tamb podria traduir-se com "figura", "configuraci" i, fins i tot, "estructura" o "creaci".

La ment configura, a travs de certes lleis, els elements que arriben a ella a travs dels canals sensorials (percepci) o de la memria (pensament, intelligncia i resoluci de problemes). En la nostra experincia del medi ambient, aquesta configuraci t un carcter primari per sobre els elements que la conformen, i la suma d'aquests ltims per si sols no podria portar-nos, per tant, a la comprensi del funcionament mental. Aquest plantejament s'illustra amb l'enunciat: "el tot s ms que la suma de les parts", amb el qual s'ha identificat amb major freqncia a aquesta escola psicolgica.

En la dcada de 1930 les crtiques a les teories de la Gestalt es van generalitzar, destacant la realitzada per l'anomenada Psicologia de la Ganzheit, encapalada per Felix Krueger (1874-1948).
 L'escola de la Gestalt .
Dos universitats van ser les que van obtindre els primers resultats experimentals. D'una banda estava l'escola de Graz i per una altra la de Berln. L'escola de Graz va proposar la teoria de la producci, que considerava la qualitat Gestalt, s a dir, la forma o TOT, com el producte d'un acte perceptiu. D'altra banda, l'escola de Berln va demostrar que la Gestalt ve donada de forma immediata, no s producte de la percepci, sin que s esta la que s producte de la Gestalt. Esta teoria va ser demostrada amb el "moviment aparent", amb la presentaci de dos fenmens en distints temps (tal com fan els dibuixos televisius) que creava moviment.

Els psiclegs iniciadors d'este corrent, Max Wertheimer (1880-1943), Wolfgang Khler i Kurt Koffka (1887-1941), van desenvolupar el programa d'investigaci de la Gestalt a principis de la dcada de 1910, treballant sobre el "moviment aparent" i donant lloc a la teoria del " fenomen Phi".

Un dels principis fonamentals del corrent Gestalt s l'anomenada llei de la Prgnanz (Pregnancia), que afirma la tendncia de l'experincia perceptiva a adoptar les formes ms simples possibles. Altres lleis enunciades serien:

 Llei del Tancament - La nostra ment afig els elements faltants per a completar una figura.
 Llei de la Semblana - La nostra ment agrupa els elements semblants en una entitat. La semblana depn de la forma, la grandria, el color i la brillantor dels elements.
 Llei de la Proximitat - L'agrupament parcial o seqencial d'elements per la nostra ment.
 Llei de Simetria - Les imatges simtriques sn percebudes com iguals, com un sol element, en la distncia.
 Llei de Continutat - La ment continua un patr, incls desprs que el mateix desaparega.
 Llei de la Comunitat - Molts elements movent-se en la mateixa direcci sn percebuts com un nic element.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249321" title="Coloma Juli Adrover" nonfiltered="1543" processed="1539" dbindex="96693">
Coloma Juli Adrover (Llucmajor, 1949) s una activista lingstica mallorquina, professora de catal a l'IES Llucmajor, directora de la revista Llucmajor, de pinte en ample i impulsora de la delegaci de Llucmajor de l Obra Cultural Balear. El 2005 va rebre el Premi 31 de desembre en reconeixement al voluntariat lingstic. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249329" title="Illusi ptica" nonfiltered="1544" processed="1540" dbindex="96694">

Una illusi ptica s qualsevol illusi del sentit de la vista, que ens porta a percebre la realitat errniament. Estes poden ser de carcter fisiolgic o cognitiu (com la variaci en la grandria aparent de la lluna, que pareix ms xica quan est sobre nosaltres i ms gran quan la veiem prop de l'horitz).

No estan sotmesos a la voluntat i poden variar entre una persona i una altra, depenent de factors com: agudesa visual, campimetria, daltonisme, astigmatisme i altres.

Entendre estos fenmens s til per a comprendre les limitacions del sentit visual de l'sser hum i la possibilitat de distorsi, ja siga quant a la forma, el color, la dimensi i la perspectiva del que observa.

Molts artistes han aprofitat les illusions ptiques per a donar a les seues obres un aspecte mgic, de profunditat, d'ambigitat i contrastos.

El cine tamb produx una illusi ptica, ja que una pellcula consistix en una srie de fotografies que al ser projectades, fan la sensaci de moviment aparent. Els efectes especials de les pellcules, tamb es basen en illusions ptiques.

Algunes illusions ptiques sn:

 Illusi de la quadrcula;
 Miratge;
 Holograma;
 Estereograma;
 L'habitaci d'Ames;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249340" title="Fira de Teatre de Manacor" nonfiltered="1545" processed="1541" dbindex="96695">
Fira del Teatre de Manacor s una Fira de promoci del teatre creada a Manacor el 1996, que se celebra al teatre municipal de la ciutat. Es coordina amb altres fires de teatre d'Espanya i dels Pasos Catalans. El 2005 va rebre el Premi 31 de desembre per la seva trajectria insuperable i l'extremada cura a l hora de dissenyar una mostra teatral plural, amb inclusi d obres d arreu del territori lingstic catal i del mn. Rep suport econmic de diversos patrocinadors de les Illes Balears, com la Fundaci Sa Nostra de la Caixa de Balears, aix com l'ajuntament de Manacor, el govern de les Illes Balears i el Consell Insular de Mallorca.

 Enllaos externs .
 Web de la Fira del Teatre de Manacor;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249345" title="Olmpies d'Epir" nonfiltered="1546" processed="1542" dbindex="96696">
Olmpies o Olimpada (Olympias, Olympiades ) fou princesa de l'Epir, filla del rei Pirros. Es va casar amb el seu germ Alexandre II d'Epir a la mort del qual el 242 aC va assolir la regncia del regne en nom dels dos fills menors Pirros II i Ptolemeu d'Epir. La seva filla Phtia fou donada en matrimoni a Demetri II de Macednia. Aquesta aliana li va permetre continuar amb la regncia fins que Pirros va arribar a la majoria. La mort de Pirros seguida de la de Ptolemeu li va causar la mort de la pena. Just diu que fou enverinada per Pirros II en revenja perqu havia fet matar a una dama de Lucada de nom Tigris a la que Pirros estimava.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249354" title="Olmpies de Larissa" nonfiltered="1547" processed="1543" dbindex="96697">
Olmpies de Larissa (Olympias ) fou filla de Policlet de Larissa. Es va casar amb Demetri el Bell de Cirene amb el qual fou la mare d'Antgon III Dos, que desprs fou rei de Macednia.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249357" title="Missioners dels Sagrats Cors de Randa" nonfiltered="1548" processed="1544" dbindex="96698">
Missioners dels Sagrats Cors de Randa sn una congregaci religiosa fundada per Joaquim Rossell a Randa, Algaida, el 1890. Des del 1915 han organitzat el noviciat a l'rmita de sant Honorat. El 2005 van rebre el Premi Josep Maria Llompart atorgat per l'OCB pel comproms constant amb el patrimoni i amb la cultura mallorquines des de la perseverana i, en especial, la defensa del Monestir de Sant Bernat de la Real i el seu entorn.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249370" title="Harald I de Noruega" nonfiltered="1549" processed="1545" dbindex="96699">

Harald I de Noruega, conegut com Harald Cabellera Bella (nrdic antic: Haraldr Hrfagri; noruec: Harald Hrfagre), (c. 850 - c. 933) va ser rei de Noruega des de 872 fins a 933. Era fill de Halfdan el Negre i de Ragnhild Sigurdsdatter. Va ser el primer rei de Noruega. 

Mitjanant les conquestes, va assolir unificar una srie de petits regnes rivals i va estendre el seu domini sobre Esccia, les Illes Hbrides, les Orkney i les Shetland. La persecuci que va fer dels seus enemics va dur al poblament noruec de Islndia. 

Biografia. 
Va succeir al seu pare Halfdan el Negre el 860 com a sobir d'una srie de petits territoris en l'actual comtat de Vestfold. El 866, Harald va comenar una srie de conquestes que comprenien el sud-est de l'actual Noruega i l'actual provncia sueca de Vrmland. El 872 va assolir una gran victria naval davant els seus enemics a la batalla de Hafrsfjord, prop de l'actual ciutat de Stavanger i els va expulsar de les seves terres. A partir d'aquest moment va unificar Noruega i va establir un sistema d'impostos convertint-se en Harald I de Noruega. 

Alguns dels noruecs exiliats per Harald Harfager van fugir cap a l'oest, a les actuals provncies sueques de Jmtland i Hlsingland. Uns altres es van refugiar a les illes prximes, per Harald I els va perseguir a les Shetlands, les Orkney, les Hbrides. Uns altres es van unir a expedicions vkings a Esccia, mentre que uns altres van arribar encara ms lluny: en 874, un noruec anomenat Ingolfur Arnarson va arribar fins a la illa que va anomenar Islndia (terra de gel). s possible que l'illa hagus rebut algunes visites anteriors, probablement de monjos irlandesos que fugien de les primeres incursions vkings, per la veritat s que Islndia estava deshabitada des de feia ms de setanta anys. Els noruecs es van convertir en els seus primers pobladors estables en fundar la ciutat de Reykjavik. La poblaci de noruecs a Islndia es va incrementar pel descontentament amb els impostos de Harald, i per l'expedici que aquest realitzaria cap a les illes prximes i a Esccia, sotmetent aquests territoris a l'autoritat noruega i collocant jarls com governants. 

El regnat de Harald va estar marcat per l'amenaa constant dels seus enemics. AL final de la seva vida, van comenar les disputes entre els seus fills per a repartir-se el regne, i el monarca governaria els ltims tres anys al costat del seu fill favorit, Erik Destral Sagnant. Mor al voltant dels 83 anys d'edat. Dotze dels seus fills van ser reis, dos d'ells van ser reis de tota Noruega.

La llegenda romntica. 
Segons la tradici, Harald va enviar emissaris per a demanar la m de Gyda Eiriksdotter, filla del rei Erik de Hordaland. Gyda va rebutjar la proposta, suposadament perqu Harald no contava amb gran poder dins de Noruega. Davant la negativa, Harald va prometre no tornar-se a tallar la cabellera fins que reuns sota la seva autoritat tota Noruega. Desprs de 10 anys, va assolir la seva comesa, i Gyda va acceptar el comproms. Llavors va tallar els seus cabells a la localitat d'Avery, on en l'actualitat existeix un arbre amb una prop de pedra al voltant, en record d'aquest esdeveniment. Va rebre l'lies de el de la bella cabellera de part del seu aliat Ragnvald Jarl. La llegenda sembla estar inspirada en histries romntiques noruegues de l'poca de la Heimskringla.
Famlia. 
Va tenir 23 fills i 8 esposes: 
Fills amb sa, filla d'Hkon Grjotgardsson, jarl de Lade: 
 Guttorm Haraldsson, rei de Ranrike ;
 Halvdan Kvite (Haraldsson), rei de Trondheim ;
 Halvdan Svarte (Haraldsson), rei de Trondheim. ;
 Sigrd Haraldsson, rei de Trondheim Fills amb Gyda: ;
 lov rbot (Haraldsdotter) ;
 R Haraldsson ;
 Sigtrygg Haraldsson ;
 Frode Haraldsson ;
 (Torgils Haraldsson) ;

Fills amb Ragnhild Eiriksdotter de Jutlandia: 
 Erik Destral Sagnant, rei de Noruega.

Fills amb Svanhild, filla de Eystein Earl: 
 Bj Farmann, rei de Vestfold. ;
 Olaf Haraldsson Geirstadalf, rei de Vingulmark, desprs tamb de Vestfold. El seu nt seria el rei Olaf I de Noruega. ;
 Ragnar Rykkel ;

Fills amb shild, filla de Ring Dagsson: 
 Ring Haraldsson ;
 Dag Haraldsson ;
 Gudrd Skirja ;
 Ingegjerd Haraldsdotter ;

Fills amb Sn, filla de Svse el Finlands: 
 Halvdan Hlegg ;
 Gudrd Ljome ;
Fills amb Tora Mosterstong, la seva sirvienta:
 Haakon el Bo, rei de Noruega. ;
Altres fills: 
 Ragnvald Rettilbeine ;
 Sigurd Rise ;
 Ingebj Haraldsdotter ;

Harald fou l'avi de Harald II de Noruega



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249376" title="Olmpic de Milet" nonfiltered="1550" processed="1546" dbindex="96700">
Olmpic (Olympicus, ) o tamb anomenat de vegades Olimpac (Olympiacus) encara que segurament de manera incorrecte, fou un metge grec, nadiu de Milet, de la secta dels metdics encara que no seguia totes les seves doctrines.

Vivia al segle I. Fou mestre d'Apolloni de Xipre. No era molt ben considerat per Gal que li dona l'adjectiu de frvol i li critica alguns aspectes professionals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249380" title="Postres Tudur" nonfiltered="1551" processed="1547" dbindex="96701">
Postres Tudur S.L. es una empresa mallorquina de carcter familiar creada el 1965 per Joan Tudur Mar i Catalina Borras Cardona a Marratx. La seva especialitat s la reposteria de caire familiar i tradicional, amb ingredients naturals. Comen fabricant flans d'ou i pding d'ensamades i actualment distribueix fins a 15 productes. El 2005 van rebre el Premi Francesc de Borja Moll de l'OCB per la capacitat d industrialitzaci de les postres tpiques de les Illes Balears amb la qualitat i la tradici com a insgnia i l s constant de la llengua catalana en l etiquetatge dels productes. 

 Enllaos externs .
  Web de Postres Tudur;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249381" title="Olimpi" nonfiltered="1552" processed="1548" dbindex="96702">
Olimpi (Olympion, ) fou un poltic illiri.

El rei Gentius d'Illria el va enviar com ambaixador al rei Perseu de Macednia cap al final de la guerra entre el Regne de Macednia i els romans, el 168 aC. L'esmenten  Polibi  i Tit Livi  (Polybius, . xxix. 2, 3; Livius, xliv. 23).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249387" title="Olimpidor" nonfiltered="1553" processed="1549" dbindex="96703">


Onomstica:

Olimpidor, militar atenenc;

Olimpidor d'Atenes, general i home d'estat atenenc;

Olimpidor de Tebes, escriptor i historiador grec;

Olimpidor d'Alexandria, filsof peripattic grec ;

Olimpidor, filsof platnic ;

Olimpidor, filsof neoplatnic grec ;

Olimpidor, filsof aristotlic grec ;

Olimpidor Diaca  o  Olimpidor Monjo, religis grec del segle VI;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249388" title="Maris" nonfiltered="1554" processed="1550" dbindex="96704">



Maris, famlia dels Mari (plural llat Marii), o gens Mria;
Maris, mesura grega;
Mari (poble);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249389" title="Olimpidor (militar)" nonfiltered="1555" processed="1551" dbindex="96705">
Olimpidor (Olympiodorus,  Olympidoros   ) fill de Lamp, fou un militar atenenc, que va dirigir un cos de tres-cents infants atenencs a la batalla de Platees lliurada a l'any 479 aC. 

Els megarians eren atacats per un cos de perses abans del inici de la batalla principal, i aquestos atenencs van aconseguir ajudar-los i fer retirar als perses, cosa en la que altres grecs havien fracassat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249392" title="Roldan Oficines i Despatxos" nonfiltered="1556" processed="1552" dbindex="96706">
Roldan Oficines i Despatxos S.A s una empresa mallorquina fundada el 1986, amb una plantilla de 45 treballadors. s especialitzada en el sector de mobiliari, serveis i installacions integrals per a empreses. En l'inicis centrava l'activitat bsicament en la distribuci i muntatge de mobiliari per a oficines i despatxos, per la prpia demanda del mercat i la filosofia que ha mantingut al llarg dels anys, han propiciat la diversificaci i expansi. El 2004 va rebre un dels Premis 31 de desembre per la seva contribuci a l's del catal en la seva activitat.

 Enllaos externs .
 Web oficial ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249395" title="Olimpidor d'Atenes" nonfiltered="1557" processed="1553" dbindex="96707">
Olimpidor (Olympiodorus,  Olympidoros ) fou un general i home d'estat atenenc. Apareix com arcont epnim el 294 aC.

Quan Cassandre va atacar Atenes el 298 aC, Olimpidor va anar per mar a Etlia i va induir a la Lliga Etlia a enviar ajut a Atenes; Cassandre es va haver de retirar. Una mica desprs Elateia, conquerida per Cassandre, es va revoltar i mercs a l'ajut enviat per Olimpidor va poder resistir el contraatac.

El 283 aC quan Demetri de Macednia va ser privat del seu regne per Lismac de Trcia i Pirros d'Epir, un petit nombre d'atenencs dirigits per Olimpidor va decidir expulsar a la guarnici macednia de la fortalesa del Museu a Atenes, que romania lleial a Demetri ; el Museu fou assaltat i ocupat i tamb el Pireu i Munquia. Olimpidor va reunir un petit cos de tropes a Eleusis amb els que va combatre a les forces lleials a Demetri. Aquest va atacar Atenes per es va haver de retirar per l'arribada de Pirros i va anar a l'sia Menor. 

Una esttua de Olimpidor es va collocar a l'acrpoli.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249399" title="Olimpidor de Tebes" nonfiltered="1558" processed="1554" dbindex="96708">
Olimpidor (Olympiodorus,  Olympidoros )  fou un escriptor i historiador grec, nadiu de Tebes d'Egipte, que va viure al segle V.

Va escriure una obra en 22 llibres, titulada  que abraava la historia de l'Imperi Rom Occidental des del 407 fins a l'octubre del 425, continuant la obra al punt on la va deixar Eunapi. L'obra s'ha perdut per un resum fou conservat per Foci, que considerava a l'autor com un alquimista i pag.

Fou tamb un home d'estat i va dirigir diverses ambaixades i missions als estats brbars, entre les quals una ambaixada als huns, probablement a Pannnia. A la mort de l'emperador Honori, Olimpidor es va establir a Constantinoble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249401" title="Olimpidor (filsof platonic)" nonfiltered="1559" processed="1555" dbindex="96709">
Olimpidor (Olympiodorus,  Olympidoros ) fou un filsof platnic  grec contemporani de Isidor de Pelusium.

El mateix Isidor en una de les seves cartes, li tira en cara de no seguir alguns dels preceptes de Plat i de portar una vida d'indolncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249402" title="Olimpidor (filsof neoplatnic)" nonfiltered="1560" processed="1556" dbindex="96710">
Olimpidor (Olympiodorus, Olympidoros ) fou un filsof neoplatnic grec de l'escola d'Alexandria, el darrer de certa importncia dins d'aquesta tendncia filosfica. Va viure a la primera meitat del segle VI, en el regnat de l'emperador Justini I. 

Fou probablement deixeble de Damasci. Va deixar algunes obres de les quals deriva el redut coneixement que se'n t. Va ensenyar a l'escola atenenca que fou tancada el 529. Fou un pensador clar i agut i possea extensos coneixements derivats de la lectura d'altres filsofs com Imblic, Siri, Damasci i altres.

Va escriure una vida de Plat, un polmic llibre contra Estrat i treballs sobre Grgies de Leontins, Filebe, Fed i Alcibades. Va comentar diverses obres de Plat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249405" title="Olimpidor d'Alexandria" nonfiltered="1561" processed="1557" dbindex="96711">
Olimpidor (Olympiodorus, Olympidoros ) fou un filsof peripattic grec que va ensenyar a Alexandria, on va tenir com a deixeble a Procle, que va cridar l'atenci del mestre i va prometre a la seva fill amb el pupil. Els seus ensenyaments eren complexes i tenia pocs deixebles que el poguessin seguir. Era eloqent i un pensador profund. No se li coneix cap obra escrita.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249411" title="Olimpidor (filsof aristotlic)" nonfiltered="1562" processed="1558" dbindex="96712">
Olimpidor (Olympiodorus, Olympidoros ) fou un filsof aristotlic grec autor d'un comentari sobre la Meteorologica d' Aristtil.  

Ell mateix parla d'Alexandria com de la seva residncia i d'un cometa que es va veure l'any 281 de l'era de Diocleci (equivalent a l'any 565). Va ensenyar filosofia a Alexandria fins i tot desprs de l'extinci de l'escola neoplatnica i volia reconciliar les idees de Plat i les d'Aristtil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249412" title="Callorhinchus" nonfiltered="1563" processed="1559" dbindex="96713">

Callorhinchus s un gnere de quimeres de la famlia dels Callorhinchidae. 
Se'n coneixen dues espcies:
 Callorhinchus capensis;
 Callorhinchus milii;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249414" title="Antoni d'Armengol i de Macip" nonfiltered="1564" processed="1560" dbindex="96714">
Antoni d'Armengol i de Macip, bar de Rocafort (? - Cambrils, 16 de desembre de 1640) fou un noble i militar catal.

Oficial de l'exrcit de Catalunya, durant la Guerra dels Segadors lluit a les ordres de Bernat de Boixadors i d'Erill, cap de les forces defensives al front meridional. 

Com a governador de Cambrils, va fer front amb les tropes que s'havien retirat de la batalla del coll de Balaguer per guanyar temps per qu les tropes franceses arribessin a Tarragona, fins que el 16 de desembre de 1640 va rendir la ciutat al cap de l'exrcit castell, Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, marqus de Los Vlez, que tra la seva paraula de i va fer executar per la cavalleria als defensors que sortien de la poblaci. Els cossos d'Antoni d'Armengol i els dels altres caps militars Jacint Vilosa i Carles Bertrol i de Calds, foren penjats a les portes de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249416" title="Produccions Blau" nonfiltered="1565" processed="1561" dbindex="96715">

Produccions Blau s una empresa establerta a Palma (Mallorca) des de 1980 i dedicada a la producci, edici i distribuci de msica i altres productes audiovisuals. La seva especialitat s donar a conixer a tot el mon la msica que es fa a les Illes Balears. Disposa de dues entitats:
 Blau, editora discogrfica que es dedica a la difusi de la msica balear.
 Xocolat, una botiga especialitzada de discos i altres formats audiovisuals.
 Discmedi, una distribuidora;
 Histria .
La tenda Xocolat fou creada el 1980. El 17 de juny de 1981 va patrocinar l'actuaci de Keith Jarrett a l'Auditrium de Palma. A aquest el seguirien molts d'altres i la presentaci de les tres primeres edicions del Festival de Jazz de Palma amb Ray Charles, Dizzy Guillespie, Dexter Gordon, Chick Corea, Stan Getz i Ella Fitzgerald. El 1982 van crear el segell discogrfic Blau amb Joan Bibiloni. La tenda desapareixeria el 1984, per torn a obrir el 1987. El 1989 fundaren a Barcelona la distribuidora Discmedi i des d'aleshores treballen no sols per a donar a conixer la msica balear arreu, sin tamb per introduir a les Illes Balears les noves tendncies musicals d'arreu del mn. El 2003 van rebre un dels Premis 31 de desembre de l'OCB.

 Enllaos externs .
 Web de Produccions Blau;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249418" title="Olimpidor Diaca" nonfiltered="1566" processed="1562" dbindex="96716">
Olimpidor Diaca  (Olympiodorus,  Olympidoros ) anomenat tamb com Olimpidor Monac, fou un religis grec que va viure al segle VI. Era diaca a l'esglsia d' Alexandria, la capital d'Egipte.

L'esmenta especialment Anastasi el Sinaita (que va florir al final del segle VII). Va escriure diversos comentaris sobre els llibres de Job (Hypotheses in Librum Jobi), Ezra, Jeremies i Eclesiasts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249421" title="Antoni de Falguera i Sivilla" nonfiltered="1567" processed="1563" dbindex="96717">
Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) va ser un arquitecte catal que se situa entre el modernisme i el noucentisme. 

Era fill d'un notari barcelon. Estudia arquitectura junt amb el seu germ (amb qui far algun treball plegat) i es llicencia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1900. Rep la influncia de l'escola modernista, especialment de Gaud, Puig i Cadafalch i Domnech i Montaner, aquest ltim professor seu.

Va comenar a treballar a Palau de Plegamans, on la famlia tenia la masia "Can Falguera"; a l'Ajuntament de Sentmenat en 1905; a Castellar del Valls i Tossa de Mar, on tenia vincles familiar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a arquitecte ajudant sota les ordres de Pere Falqus i Urp i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes al morir Falqus. 
Des d'aquesta posici construeix els seus edificis ms emblemtics: el Conservatori Municipal de Msica de Barcelona (1916-1927) i la Casa de la Lactncia (1907-1914). 

Amb l'arribada del noucentisme Falguera trasllad la seva activitat a la restauraci d'edificis medievals, la ms important va ser la remodelaci de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929). 

Com a historiador de l'art destaca la seva collaboraci en el llibre Arquitectura romnica a Catalunya (1909-1918), junt amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals. En solitari va escriure Monografia sobre Sant Pere de Roda (1906), prologada per Puig i Cadafalch, o Els constructors de les obres romniques a Catalunya (1907). 

Durant la guerra civil espanyola va ser capturat i torturat per part de la FAI, i un empresonament que va marcar la resta de la seva carrera i de la seva vida personal. Tot i que va mantenir el seu crrec a l'Ajuntament de Barcelona, desprs d'aquesta experincia mai ms va tornar a projectar cap obra.

 Principals obres .
 Barcelona.


 Palau de Plegamans.


 Sentmenat.


 Tossa de Mar.


 Notes .


 Enllaos externs .

Estudi a LOCVS AMOENVS. Any 2000;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249422" title="Olimpiostenes" nonfiltered="1568" processed="1564" dbindex="96718">
Olimpiostenes (Olympiosthenes, ) fou un escultor grec.

s conegut perqu va fer tres de les esttues de les Muses que eren al Mont Helic, de les que sis altres foren fetes per Cefisdot el vell i Estrongili, del que es dedueix que els tres artistes foren contemporanis, el que el situaria a l'entorn de 370 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249423" title="Serra Grossa" nonfiltered="1569" processed="1565" dbindex="96719">
La serra Grossa es troba situada en els lmits de les comarques de la Vall d'Albaida (sud) i la Costera (nord), al Pas Valenci. Es tracta d'un sistema muntanys disposat de sud-oest a nord-est (orientaci btica enllaant a l'est amb la Serra del Buixcarr que comena a partir de l'Estret de les Aiges, a Bells, per on s'enfila el riu Albaida en el seu cam cap al Xquer. Per l'extrem oest, la serra deixa pas a la planura de la Manxa a l'altura de la Font de la Figuera. Per tant podem dir que s'allarga uns 40 quilmetres entre Xtiva i la Font de la Figuera.

S'estn pels municipis, a la vessant nord o ombria de: la Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Canals i Xtiva. I a la vessant sud o solana pels municipis de Bells, l'Olleria, Aielo de Malferit, Ontinyent i Fontanars dels Alforins. 

La cota mxima no supera els 900 metres d'altitud.

 Vegeu tamb .
 Cova Negra;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249424" title="Olimpi" nonfiltered="1570" processed="1566" dbindex="96720">
Olimpi (Olympius, ), fill del metge Estefanites, fou un advocat grec, nascut probablement a Tralles a Ldia al segle VI. 

Era germ del conegut metge Alexandre de Tralles, i de l'arquitecte i matemtic Antemi. Agcies esmenta que els seus altres dos germans Metrdor i Dioscor foren eminents en les seves professions (que no s'indiquen).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249431" title="Antagonista (bioqumica i farmacologia)" nonfiltered="1571" processed="1567" dbindex="96721">


En bioqumica i farmacologia, un antagonista (del llat antagonista i aquest del grec , qui lluita en contra) s aquella molcula que no t cap resposta biolgica a l'unir-se a un receptor per bloquegen la resposta dels agonistes sobre el teixit, rgan o animal complet. Hi ha dos tipus d'antagonistes:
Antagonistes competitius: Els antagonistes lluiten contra l'agonista per a unir-se al receptor pel mateix lloc.
Antagonistes no competitius: Els antagonistes bloquegen al receptor amb l'uni d'aquest a un lloc accesori del receptor. Amb aquesta uni, la zona d'uni amb l'agonista canvia de conformaci i no deixa que s'unesca al receptor.;

Per a mesurar l'efecte dels antagonistes en corbes dosi-resposta, cada corba dosi-resposta representa la concentraci d'agonista que cal per a arribar al mxim de resposta biolgica  que anteriorment se li ha afegit una determinada concentraci d'antagonista. Quan ms a l'esquerra de la grfica, cada corba t una concentraci d'antagonista ms alta.

En anatomia i fisiologia, un antagonista s a qualsevol rgan l'acci de la qual s'oposa a la d'altres homlegs en la mateixa regi anatmica, com alguns msculs, nervis, dents, etc.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249434" title="Olimp (metge)" nonfiltered="1572" processed="1568" dbindex="96722">
Olimp (Olympus, ) fou un metge grec.

Fou el metge que ordinriament atenia a la reina Clepatra d'Egipte i el que la va ajudar en el seu sucidi l'any 30 aC. Un temps desprs va publicar un relat de la mort de la reina. L'esmenta Plutarc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249435" title="Marca de Fril" nonfiltered="1573" processed="1569" dbindex="96723">
La Marca de Fril va ser una Marca fronterera Carolngia com a defensa contra els Hongaresos durant els segles IXe i Xe. Va ser el que va substituir al Ducat de Fril, situat a Llombardia. 

Histria.

L any 774, quan el regne Llombard d Itlia va ser conquerit per Carlemany, aquest va permetre als Llombards i posteriorment als Ducs Francs, continuar governant a Fril, al qual ser li va afegir Pannia com a part de l Imperi, com a baluard contra els Avars i els Croates .

Quan l ltim duc, Baldric (que va mor l any 828 a Aquisgr), va ser deposat del crrec l any 827, el Ducat va ser dividit en quatre Comtats. L any 846 aquests Comtats van ser reunits de nou i atorgats a Eberhard amb de ttol de Duc, malgrat que els seus successors van ser anomenats Marquesos.

L any 887, Berenguer de Fril va ser escollit Rey d Itlia. La seva elecci va provocar que durant dcades es produssin lluites entre rivals que reclamaven el tron. L any segent, Berenguer va perdre el tron i tot intentar-ho en diverses ocasions, no ho va aconseguir fins l any 905. Desprs de la seva mort l any 924, Hug d Arles va ser escollit com a successor. Aquest no va anomenat cap marques i la marca va quedar vacant, malgrat que la marca va romandre com una division poltica del Regne d Itlia durant la Alta edat mitjana.


Articles relacionats.
Llista de Ducs i Marquesos de Fril;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249437" title="Olimp el Vell" nonfiltered="1574" processed="1570" dbindex="96724">
Olimp el Vell (Olympus, ) fou un mtic music grec, que tocava la flauta a Msia i Frgia, el invent de la qual s'atribueix de vegades a Hiagnis, de vegades a Mrsies, i de vegades a Olimp (el Vell).

Alguns relats el fan pare, fill o deixeble de Mrsies. Seria nadiu de Msia i hauria viscut abans de la guerra de Troia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249440" title="Olimp de Frgia" nonfiltered="1575" processed="1571" dbindex="96725">
Olimp de Frgia (Olympus, ) fou un msic histric grec suposat descendent del mtic Olimp el Vell. 

Plutarc li atribueix l'honor de ser el pare de la musica grega. Suides el situa com a contemporani del rei Mides I, per no diu de quin dels reis d'aquest nom. El ms probable es que fos posterior a Terpander, vers la segona meitat del segle VII aC. Va exportar a Grcia la musica de flauta abans prpia de Frgia. Se li atribueix la invenci d'alguns tons i en general inventor de ritmes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249444" title="Olimp (escultor)" nonfiltered="1576" processed="1572" dbindex="96726">
Olimp (Olympus, ) fou un escultor grec la ciutat del qual es desconeix i en quan a la seva poca noms s sap que fou posterior a l'olimpada 80, s a dir al 460 aC, i probablement va viure al mateix segle V aC o al segle segent. Va fer una esttua a Olmpia del esportista de pancration Xenofont fill de Menefil d'Acaia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249448" title="Omies" nonfiltered="1577" processed="1573" dbindex="96727">
Omies (Omias, Omes ) fou un poltic espart cap dels deu comissionats enviats a Filip V de Macednia quan aquesta era a Tegea (220 aC) per donar garanties de la fidelitat del pas desprs de qu un tumult a Esparta havia provocat la mort de l'for Adimantos i altres membres del partit favorable als macedonis, i la culpa dels quals fou atribuda pels comissionats al mateix Adimant.

Contra els consells rebuts, Filip V va escoltar als comissionats i va enviar al seu amic Petreu a Esparta per assegurar i vigilar la fidelitat de Lacedemnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249451" title="Omfali" nonfiltered="1578" processed="1574" dbindex="96728">
Omfali (Omphalion, ) fou un pintor originalment esclau i desprs llibert, que fou deixeble de Ncies, el fill de Nicomedes.

Va pintar els murs del temple de la ciutat de Messene amb figures de personatges rellevants en les llegendes mitolgiques del territori de Messnia. L'esmenta Pausnies (Pausanias,  IV. 31.  9. s. 11, 12.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249452" title="Bernat de Boixadors i d'Erill" nonfiltered="1579" processed="1575" dbindex="96729">
Bernat de Boixadors i d'Erill, comte de Savall (Segle XVI - Segle XVII) fou un  noble i militar catal

Bernat de Boixadors i d'Erill fou el cap de les forces defensives al front sud als inicis de la Guerra dels Segadors, dirigint els miquelets a la defensa a la batalla del coll de Balaguer amb Josep d'Ardena, tot i que foren derrotats i la tropa es dirig a Cambrils.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249453" title="Moviment d'Escoles Mallorquines" nonfiltered="1580" processed="1576" dbindex="96730">
Moviment d'Escoles Mallorquines  s un moviment nascut a Palma (Mallorca) el 1984 per iniciativa de la CENC (Comissi per a l'Ensenyament i la Normalitzaci del Catal) i com a resposta a les inquietuds de moltes de mestres i mestres d'aleshores que estimaven la llengua i la cultura prpies de les Illes Balears i que tenien un objectiu com: l'ensenyament en catal a totes les escoles de les Illes. s format per tots els centres escolars  que fan l'ensenyament en catal. El primer lema fou l'ensenyament en catal per tot arreu.  

Cada any organitzen una trobada, la primera fou a Lluc, on hi participen professors, pares i alumnes. El 1987 va rebre un dels Premis 31 de desembre de l'OCB.

Vegeu tamb.
 Escola Valenciana;

 Enllaos externs .
 Web d'Escoles Mallorquines ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249461" title="Onet" nonfiltered="1581" processed="1577" dbindex="96731">
Onet (Onaethus, ) fou un escultor grec.

El seu origen i la seva poca no s'han pogut determinar. Noms se sap que va fer una esttua de Zeus que fou dedicada per Megara a Olmpia, i que en la feina el van ajudar el seu germ Tlac i els fills d'ambds. L'esmenta Pausnies (Pausanias, v. 23.  4. s. 5.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249462" title="Refugis del Pallars Sobir" nonfiltered="1582" processed="1578" dbindex="96732">
El Pallars Sobir -com a comarca de muntanya del Pirineu- disposa d'una mplia xarxa de refugis de muntanya repartits per moltes de les seves principals valls. A ms, ats que una part del seu territori forma part del Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, hi sn representats alguns dels refugis ms emblemtics de Catalunya. 

Per b que hi ha molts establiments anomenats refugis, en aquesta llista noms s'han considerat els refugis estrictament de muntanya i, per tant, allunyats dels nuclis de poblaci. Han estat ordenats per la seva tipologia que dna una idea del servei que poden oferir. 

----

REFUGI (EDIFICI)

  Amitges (web)
  Certascan (web)
  Comes de Rubi
  Josep M. Blanc (web)
  Pla de La Font
  Sant Maurici "Ernest Mallafr" (web)
  Vall Ferrera (web)


REFUGI (METLLIC) 

  Mont-Roig "Enric Pujol" (web)
  Baborte "Cinquantenari"
  Baiau "Josep Maria Montfort" (web)
  Broate (web)
  Gerber "Matar"


CABANA-REFUGI 

  Airoto "Grcia"
  Espl


ALBERG-REFUGI

  Cuberes "Casa Mir" (web)
  El Fornet
  Gall Fer (web)
  Gerdar (web)
  Pleta del Prat (web)


CABANA FORESTAL

  Boumort
  Quatre Pins


CABANA DE PASTORS

  Boet
  Basell




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249464" title="Margalida Pons i Jaume" nonfiltered="1583" processed="1579" dbindex="96733">
Margalida Pons i Jaume (Palma, Mallorca 1966) s una escriptora mallorquina. Estudi filologia catalana i comparada a la Universitat de les Illes Balears i es doctor a la Universitat de Barcelona, i es dedic a la docncia a la Universitat d'Indiana i desprs a l'UIB. El 1987 li fou atorgat un dels Premis 31 de desembre per l'OCB.

 Obres .
 Sis bronzes grisos d alba (1985) ;
 Les aus (1988), premi Ciutat de Palma. ;
 Blai Bonet: maneres del color (1993);
 Poesia insular de postguerra: quatre veus del cinquanta  (1998) ;
 (Des)allats: narrativa contempornia (2004);

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249465" title="Llista de Ducs i Marquesos de Fril" nonfiltered="1584" processed="1580" dbindex="96734">
Els ducs i marquesos de Fril van ser governants del Ducat i la Marca de Fril durant l'Edat mitjana.

Ducs Llombards.
 568-c.584 Grasulf I de Fril;
 568/c.584-590 Gisulf I de Fril;
 590-610 Gisulf II de Fril;
 610-617 Tasso de Fril;
 610-617 Kakko de Fril;
 617-651 Grasulf II de Fril;
 651-663 Ago de Fril;
 663-666 Llop de Fril;
 666 Arnefrid de Fril;
 666-678 Wechtar de Fril;
 678-??? Landar de Fril;
 ???-694 Rodoald de Fril;
 694 Ansfrid de Fril;
 694-705 Ado de Fril;
 705 Ferdulf de Fril;
 705-706 Corvulus de Fril;
 706-739 Pemmo de Fril;
 739-744 Ratchis, tamb Rei dels Llombards;
 744-749 Aistulf, tamb Rei dels Llombards;
 749-751 Anselm;
 751-774 Pere de Fril;
 774-776 Hrodgaud de Fril;

Nomenaments Carolingis.
Ducs.
 776-787 Marcari de Fril ;
 789-799 Eric de Fril;
 799-808 Hunfrid de Fril;
 808-817 Aio de Fril;
 817-819 Cadalaus de Fril;
 819-823 Baldric de Fril;

Marquesos.
 846-863 Eberard tamb Duc de Fril;
 863-874 Unroch (III);
 874-888 Berengar, tamb Emperador;
 891-896 Walfred;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249475" title="Autoritat Malvestiti" nonfiltered="1585" processed="1581" dbindex="96735">
L'Autoritat Malvestiti fou la quarta Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), que entre 1959 i 1963 fou presidida per l'itali Piero Malvestiti. 

Nomenament.
El 15 de setembre de 1959 aquesta Autoritat va prendre posessi del seu crrec en substituci de l'Autoritat Finet. Aquesta Autoritat va estar en el crrec fins el 22 d'octubre de 1963.

Al llarg del seu mandat es realitzaren diverses modificacions pel que fa als seus membres. Aix mateix aquesta Autoritat destaca pel fet que Itlia noms va tenir un representant, el propi president Malvestiti, per dos representants de Blgica.

Composici.



Notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249477" title="Enciclopdia de Menorca" nonfiltered="1586" processed="1582" dbindex="96736">
Enciclopdia de Menorca s una enciclopdia temtica sobre geografia fsica, cincies naturals, cincies humanes i cincies socials de l'illa de Menorca, que ha estat editada per l'Obra Cultural de Menorca des del 1979 i dirigida per Josep Miquel Vidal i Hernndez. El 1987 va rebre un dels Premis 31 de desembre de l'OCB.

 Toms publicats .
s publicada en fascicles, i consta de 12 volums:
 
 I: Geologia;
 II: El mn vegetal (Maria dels ngels Cardona Florit);
 III: Invertebrats no artrpodes.
 VIII: Arqueologia.
 XII: Economia.  (Josep Miquel Vidal i Hernndez);
 XIV: Antropologia (I)  (A. Camps Extremera);
 XV: Antropologia (II)  (Antoni Ginard i Bujosa, Jaume Mascar i Pons i Andreu Ramis i Puig-gros);

Vegeu tamb.
 Gran Enciclopdia de Mallorca;
 Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249479" title="Onasimedes" nonfiltered="1587" processed="1583" dbindex="96737">
Onasimedes () fou un escultor grec.

El seu origen i la seva poca no s'han pogut determinar. Noms se sap que va fer una esttua de Dions, amb bronze i massissa, la qual Pausnies informa que va veure a la ciutat de Tebes a Becia.  (Pausanias,  ix. 12.  3. a. 4). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249480" title="Campionat per parelles de pilota basca de 2008" nonfiltered="1588" processed="1584" dbindex="96738">
El Campionat per parelles de pilota basca de 2008, oficialment anomenat VI Campionat de parelles de la LEPM (Lliga d'empreses de pilota a m) el juguen 8 parelles, 4 de l'empresa Asegarce i altres 4 d'Aspe en 2 rondes i una partida final. 

En la 1 fase cada parella juga contra altres 4 parelles dos partides, d'anada i de tornada, classificant-se les quatre millors. En la 2 fase, les 4 parelles juguen totes contra totes, passant a la final les dos millors.

 Pilotaris .


 Resultats .
 1 Fase .




 Notes a la 1 Fase .
 Eugi substitueix Martinez de Irujo per l'operaci a la m dreta de l'11 de gener .
 El 04 de gener, Otxandorena substitueix Zearra.
 El 13 de gener, Otxandorena substitueix Beloki, i Capelln substitueix Xala.
 El 18 de gener, Otxandorena substitueix Beloki, i Goi III substitueix Barriola.
 El 19 de gener, Mendizabal II substitueix Zearra, i Capelln substitueix Eugi.
 El 25 de gener, Mendizabal II substitueix Zearra, i Capelln substitueix Xala.
 El 26 de gener, Otxandorena substitueix Beloki;
 L'1 de febrer, Otxandorena substitueix Beloki i Olazabal substitueix Eugi.
 El 02 de febrer, Mendizabal II substitueix Zearra.
 El 03 de febrer, Peagarikano substitueix Patxi Ruiz.
 El 08 de febrer, Mendizabal II substitueix Zearra.
 L'11 de febrer, Olazabal substitueix Eugi.
 El 15 de febrer, Olazabal substitueix Eugi, i Mendizabal II substitueix Zearra.
 El 16 de febrer, Otxandorena substitueix Beloki.
 El 22 de febrer, Otxandorena substitueix Beloki.
 El 23 de febrer, Mendizabal II substitueix Zearra.
 El 24 de febrer, Leiza substitueix Bengoetxea VI.
 El 25 de febrer, Olazabal substitueix Eugi.
 De la 1 Fase queden eliminades dos parelles d'Asegarce (Koka-Begino, Olaizola I-Beloki), i altres dos d'Aspe (Eugi-Lasa III, Xala-Pascual).

 2 Fase .




 Notes a la 2 Fase .
 Oier Mendizabal es queda amb la plaa d'Oier Zearra.
 L'1 i 15 de mar, Iaki Otxandorena substitueix Patxi Ruiz.

 Final .


La final, amb 110 periodistes acreditats, fou emesa en directe per ETB 1, amb una audincia mitjana de 8,6% i una quota de pantalla del 25,3%.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial d'Asegarce;
 Pgina oficial d'Aspe;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249481" title="Onsim" nonfiltered="1589" processed="1585" dbindex="96739">
Onsim (Onasimus, Onsimos ) fill d'Apsines fou un historiador i sofista grec.

El seu origen no se segur i s'esmenten Xipre i Esparta. Vivia en temps de l'emperador Constant I el Gran al comenament del segle IV. Va escriure diverses obres algunes de les quals sobre l'art de la retrica, la llista de les quals apareix a Suides. (Suidas ,  s.vv.  ) 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249482" title="Mallacn" nonfiltered="1590" processed="1586" dbindex="96740">


Mallacn s un grup de rock en aragons nescut l'any 1992. 
La primera grabaci que van fer va ser una maqueta en cassette, "Entalto a reboluzin!" (Visca la revoluci!) l'any 1995 i des de llavors han publicat tres discos: "Luen d'o paradiso" (Lluny del parads) l'any 1999, "Chera chera!" (Foguera, foguera!, expressi usada al Pirineu aragons per a avivar el foc de la llar) l'any 2002 i "Pas zierzo" (Pas Cer, fent referncia a Arag) l'any 2005. 

La msica de Mallacn s una fusi de rock, folk, ska i reggae.

Components i instruments.
Actualment formen el grup set components, per hi ha hagut molts canvis al llarg de la histria del grup:

 Fernando: veu i guitarra;
 Arturo: bateria;
 Sito: guitarres;
 Mario: baix;
 Eduardo: trompeta i percussi;
 Alex: tromb, percussi i veus;
 Jandro: gaita aragonesa, teclats, acorde i dolaina aragonesa.

Destaca l's d'instruments tradicionals d'Arag, com la gaita de boto y la dolaina aragonesa.

 Discografia .
 Entalto a reboluzin! (1995);
La primera maqueta. Apareix l'octubre de 1995 amb nou canons en aragons gravades en directe a la sala Jai-Alai d'Osca. Juntament amb el cassette podes trobar-hi un full amb les canons traduides al castell.

 Luen d'o paradiso (1999);
El primer disc. Apareix l'any 1999. T dotze canons que parlen de la inmigraci, la dona, l'ecologisme i la defensa de la llengua aragonesa. L'ltima can del disc s una versi de Gora Herria de Negu Gorriak en basc.

 Chera, chera! (2002);
Editat l'abril del 2002. T catorze canons, una en catal, una altra en francs, dues en castell (una s una versi de Ms Birras) i la resta en aragons.

 Pas Zierzo (2005);
Gravat al barri de Gancho, a Saragossa i arreglat a Berriz (Biscaia) per Lorentzo Records. Cont dotze canons, una en catal i la resta en aragons.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249483" title="Ons" nonfiltered="1591" processed="1587" dbindex="96741">
Ons (Onasus, ) fou un escriptor grec.

Fou l'autor d'una obra sobre les llegendries amazones amb el ttol  que alguns suposen un poema pic, per sembla clar que realment fou una obra escrita en prosa. Es la nica obra que se li coneix. La seva poca es desconeguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249484" title="Onates" nonfiltered="1592" processed="1588" dbindex="96742">


Onomstica:

Onates d'Egina, escultor i pintor grec;
Onates de Crotona, filsof pitagric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249485" title="Onates d'Egina" nonfiltered="1593" processed="1589" dbindex="96743">
Onates (Onatas, ) fill de Mic, fou un escultor i pintor grec nadiu d'Egina, contemporani de Polignot, Agelades i Hgies. Va florir a l'entorn del 460 aC. El seu pare Mic podria ser el notable pintor d'aquest nom per no se sap segur.

L'esmenta nicament Pausnies que descriu les seves obres; a l'antologia grega hi ha un epigrama que l'esmenta que es la nica font diferent de Pausnies. Aquest dona com obres seves:

Esttua de bronze d'Hrcules dedicada a Olmpia per Tasos, portant la inscripci: .
Apollo a Prgam;
Hermes dedicat a Olmpia per la ciutat de Pleneos d'Arcdia. Feta juntament amb Callteles, probablement un deixeble.
Una esttua de bronze de Dmeter negre;
Esttues dels deu herois grecs reunits per veure quin acceptada els desafiament d'Hctor, dedicada a Olmpia pels aqueus; d'aquest grup l'esttua d'Ulisses fou portada a Roma per Ner que va deixar les altres nou. Portaven la inscripci: .
Carro de bronze amb la figura d'un home dedicada a Olmpia per Dinmenes el fill d'Hier I (mort el 467 aC).
Un grup dedicat a Delfos per Trent, representat soldats a peu i a cavall i amb el rei Opis dels peucets o iapiges postrat.

Com a pintura noms s'esmenta una al temple d'Atenea ria a Platees que representa l'expedici dels caps argius a Tebes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249486" title="Onates de Crotona" nonfiltered="1594" processed="1590" dbindex="96744">
Onates (Onatas, ) fou un filsof pitagric grec.

Era nadiu de Crotona i la seva poca no s'esmenta. Va deixar escrita al menys una obra amb el ttol de  de la que alguns extractes foren conservats per Estobeu mercs al qual s'han conservat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249489" title="Sugar Tax" nonfiltered="1595" processed="1591" dbindex="96745">


Sugar Tax s el nom del nov disc (el vuit de material nou) del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Fou publicat al mes de maig del 1991.

Dos anys desprs de l'escissi de Paul Humphreys, Martin Cooper i Malcolm Holmes, Andrew McCluskey reaparegu amb la collaboraci dels msics Stuart Kershaw i Lloyd Massett per publicar un nou disc amb el nom d'OMD. Sugar Tax deixa enrere el so dels discos immediatament anteriors i recupera el so purament electrnic caracterstic dels seus primers treballs (amb efectes corals inclosos), per fusionant-lo amb sonoritats de l'escena musical dance.

McCluskey recuper l'xit comercial amb Sugar Tax: els seus dos primers senzills -"Sailing on the seven seas" i "Pandora's Box", aquesta ltima dedicada a l'actriu Louise Brooks- arribaren al Top 10 britnic. El disc inclou, a ms, una versi del tema "Neon lights", de Kraftwerk, possiblement la principal influncia de McCluskey i Humphreys quan comenaren a compondre msica junts.

Temes.

CDV 2648.

 Sailing on the seven seas (3,46);
 Pandora's Box (4,09);
 Then you turn away (4,16);
 Speed of light (4,29);
 Was it something I said (4,28);
 Big town (4,18);
 Call my name (4,22);
 Apollo XI (4,09);
 Walking on air (4,49);
 Walk tall (3,53);
 Neon lights (4,19);
 All that glitters (4,06);

Senzills.

 Sailing on the seven seas // Burning (18 de mar de 1991);
 Pandora's Box // All she wants is everything (24 de juny de 1991);
 Then you turn away // Sugar tax (2 de setembre de 1991);
 Call my name // Walk tall (18 de novembre de 1991);

Dades.

 Temes escrits per OMD excepte "Sailing on the seven seas" (OMD/Kershaw), "Then you turn away", "Walking on air", "Walk tall" i "All that glitters" (OMD/Kershaw/Massett) i "Neon lights" (Htter/Schneider/Bartos).

 Veus addicionals: Carmen Daye (a "Speed of light"), Doreen Edwards (a "All she wants is everything"), Sue Forshaw (a "Sailing on the seven seas"), Ann Heston (a "Walk tall"), Christine Mellor (a "Pandora's Box") i Everly Reppion.

 Guitarra: Stuart Boyle. ;

 Produt per Orchestral Manoeuvres in the Dark excepte "Speed of light" (produt per Howard Gray) i "Call my name", "Walking on air" i "All that glitters" (produts per Andy Richards).

 Enregistrat als estudis The Pink Museum i Amazon Studios (Liverpool), i The Stongroom i The Townhouse (Londres).

 Enginyers: Jeremy Allom, Phil Coxon, ;

 Mesclat als estudis The Roundhouse, The Townhouse i Mayfair Studios (Londres), i Larrabee Sounds (Los Angeles).

 Mesclat per Jeremy Allom, Avril MacKintosh, Alan Meyerson i Steve Williams.

 Disseny de portada: Area. Fotografia: Trevor Key. Retrat: David Sheinman.

Enllaos.
Informacions sobre el disc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249490" title="Onescrit" nonfiltered="1596" processed="1592" dbindex="96746">
Onescrit (Onesicritus, Oneskritos ) fou un historiador grec que va acompanyar a Alexandre el Gran en la seva campanya a sia i va escriure una histria sobre aquests fets, la qual esdevingu una referncia important d'autors posteriors tot i que cont elements fabulosos com la visita del rei a les amazones.

s esmentat com a nadiu d'Astiplea i d'Egina; era expert en navegaci, que probablement va aprendre a Egina. Ja era bastant gran quan es va sentir atret per la filosofia de Digenes el Cnic, de qui va esdevenir seguidor ardent. Durant la campanya d'Alexandre a l'ndia va ser enviat pel rei per tenir una conferencia amb els filsofs indis o gimnosofistes. 

Quan Alexandre va construir la seva flota al riu Hidaspes el va nomenar com a pilot del vaixell del rei o pilot principal de la flota. Va romandre en el crrec fins la tornada de la flota al golf Prsic i Alexandre en recompensa dels seus serveis li va donar corona d'or igual que a Nearc (no obstant Flavi Arra diu que la flota es va salvar una vegada per la fermesa de Nearc que no va voler seguir els seus consells).

De la seva sort posterior no es coneix res, per se suposa que va viure a la cort de Lismac de Trcia i que all va compondre la seva obra. Aquesta, junt amb fets fabulosos i exagerats, inclou molta informaci valuosa sobre pasos desconeguts.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249493" title="Onsil" nonfiltered="1597" processed="1593" dbindex="96747">
Onsil (Onesilus, Onsilos ) fou un prncep i rei de Salamina de Xipre.

Era fill de Quersis, net de Sirom i besnt de Evelt. El seu germ Gorge de Salamina (Gorgus) era rei i Onsil el va pressionar per sortir de la sobirania persa, per no fou escoltat i finalment el va enderrocar i es va unir a la revolta jnia. Gorgos va fugir amb els perses (499 aC) i Onsil es va proclamar rei i va aconseguir el suport dels altres petits principats de l'illa, excepte Amatos.

Onsil va assetjar Amatos i els perses van enviar un exrcit en ajuda de la ciutat, dirigit per Artibi. Onsil va rebre suport dels jonis. El 498 aC es van lliurar dues batalles, una per mar i una per terra; en la primera els jonis van derrotar a la flota fencia; per en la segona els perses van vncer a Onsil i els seus aliats i el mateix rei va morir; el seu cap fou tallat pels habitants d'Amatos i penjat a les muralles de ciutat. 

Anys mes tard un oracle va ordenar als habitants d'Amatos de treure el cap i enterrar-lo i retre sacrificis a Onsil com un heroi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249495" title="Mar (bisbe)" nonfiltered="1598" processed="1594" dbindex="96748">
Mar fou bisbe de Valncia. Amb prou feines hi ha cap dada sobre ell. Se sap que era bisbe de la seu valenciana el 610, quan va assisir com a tal a un concili provincial convocat a Toledo pel rei Gundemar en qu els bisbes van reconixer la primacia del bisbe de Toledo sobre totes les dicesis d'Hispnia.

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'episcopologi del web de l'Arquebisbat de Valncia ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249496" title="Fundaci Emili Darder" nonfiltered="1599" processed="1595" dbindex="96749">
Fundaci Emili Darder s una fundaci cultural creada a Palma el 1987 pels professors, intellectuals i poltics nacionalistes Sebasti Serra Busquets, Dami Pons i Pons i Mateu Morro, en homenatge a Emili Darder Cnaves.

El seu objectiu s el foment de la cultura prpia de Mallorca a travs de la publicaci de llibres, creaci de frums de debat, cicles de conferncies, etc. Ha publicat diversos llibres, com Mallorca ara (1987), que va rebre un dels Premis 31 de desembre de l'OCB, o Cabrera Parc Natural (1990), i edita publicacions peridiques d'anlisi i reflexi terica, i reculls d'articles de pensament i d'actualitat. Polticament est lligada al Partit Socialista de Mallorca. El president Sebasti Serra Busquets.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249501" title="Autoritat Del Bo" nonfiltered="1600" processed="1596" dbindex="96750">
L'Autoritat Del Bo fou la cinquena Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), que entre 1693 i 1967 fou presidida per l'itali Rinaldo Del Bo. 

Nomenament.
El 22 d'octubre de 1963 aquesta Autoritat va prendre posessi del seu crrec en substituci de l'Autoritat Malvestiti. Si b renunci al seu crrec el 19 de desembre del mateix any, el 10 de gener de 1964 fou allargat el seu mandat fins el 8 de mar de 1967. 

Fou substituda per l'Autoritat Copp, que de modus inter finalitz la seva integraci amb la Comissi Chatenet responsable del control de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom) i don pas a la Comissi Hallstein, la primera de la Comunitat Econmica Europea (CEE).

Composici.



Notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249502" title="Institut Menorqu d'Estudis" nonfiltered="1601" processed="1597" dbindex="96751">
Institut Menorqu d'Estudis (IME) s una fundaci pblica creada pel Consell Insular de Menorca el 1985 per a fomentar i divulgar treballs d'investigaci a l'illa de Menorca. El seu president s Josep Miquel Vidal i Hernndez. Publica una collecci de clssics de la cultura menorquina Capcer, i una revista d'histria i arqueologia, Mcloussa. Tamb organitza cursos i jornades d'estudi i congressos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249504" title="Anesi" nonfiltered="1602" processed="1598" dbindex="96752">
Anesi o Ani fou bisbe de Valncia. Se sap que ocupava aquest crrec el 646, quan va participar al VII Concili de Toledo convocat pel rei Khindasvint. Es conserva una inscripci atribuda a Anesi, tot i que tamb ha estat atribuda a Justini. La inscripci es conserva al Museu de Belles Arts Sant Pius V de Valncia.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Fitxa a l'episcopologi de la web de l'Arquebisbat de Valncia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249506" title="Acadmia de Belles Arts de Sant Sebasti" nonfiltered="1603" processed="1599" dbindex="96753">
Acadmia de Belles Arts de Sant Sebasti s una instituci fundada a Palma (Mallorca) el 1849 amb la denominaci dAcadmia de Nobles Arts de Palma; substitu l'antiga Escola de Belles Arts que fund el 1779 la Societat Econmica d'Amics del Pas. Les seves aules foren molt freqentades fins el 1892, que fou creada l'Escola Oficial d'Arts i Oficis. El 2007 el seu president era Miquel Aleny Fuster.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249507" title="Ducat de Fril" nonfiltered="1604" processed="1600" dbindex="96754">
El Ducat de Fril vas ser un dels grans ducat de la Llombardia. Va servir de 'paraxocs' entre Itlia i els pobles eslaus, tot i que, sovint, junt amb els ducats d'Spoleto, Benevento i Trento, Friuli intentava establir la seva independncia de l'autoritat reial.

La provncia de Fril va ser la primera d'Itlia que van conquerir els Llombards manats per Alboin l'any 568. Alboin va deixar el govern de la regi en mans del seu nebot, Gisulf I de Fril, al qual se li permetre escollir les famlies nobles amb les que es volia establir. L'emplaament original es va situar entre els Alps Carnics pel nord i els Alps Julians per l'est, on l'accs era fora difcil. Estava rodejat per l'Exarcat de Ravenna pel sud, on no va tenir accs al mar fins ms endavant, i per una plancia que condua a Pannnia, un punt d'accs perfecte pels invasor com els Croates, els Avars, i posteriorment pels Hongaresos. El costat oest del territori va estar sense definir fins que posteriors conquestes van establir el Ducat de Ceneda, situat mes enll del riu Tagliamento. Originalment la capital de la provncia va ser Aquileia, per la capital Llombarda de Fril va ser Forum Julii, actualment Fril. 

L'any 615 es va conquerir Concordia (situada l'actual sussa) i el 642 Opitergium (actual Oderzo). D'aquest forma els ducs van estendre la seva autoritat cap el sud en contra del Exarcat de Ravenna. L'any 663, la capital va ser conquerida pels Avars per un breu perode de temps, ja que Grimoald I de Benevento no va trigar en recuperar-la. Desprs del setge de Pavia l'any 774, Carlemany va permetre a Hrodgaud de Fril conservar el ducat, el qual va continuar sota el poder dels Francs fins l'any 828, moment en qu es va dividir en comtats i va desaparixer. Posteriorment es van tornar reunir sota Marca de Fril l'any 846.


Veure tamb.
Llista de Ducs i Marquesos de Fril;


Enllaos externs.
Pau el Diaca. Historia Langobardorum. Translated by William Dudley Foulke. University of Pennsylvania: 1907.
Hodgkin, Thomas. Italy and her Invaders. Clarendon Press: 1895.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249508" title="Autoritat Copp" nonfiltered="1605" processed="1601" dbindex="96755">
L'Autoritat Copp fou la sisena i ltima Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), si b aquesta Autoritat presidida pel belga Albert Copp funcion de forma interina entre mar i juliol de 1967.

Nomenament.
Aquesta Autoritat interina fou nomenada el 8 de mar del 1967, i finalitz la seva actuaci 6 de juliol de 1967. La seva ra de ser fou aconseguir la correcta integraci de l'Alta Autoritat de la CECA amb la Comissi Chatenet, responsable del control de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom), i amb la Comissi Hallstein, responsable del control de la Comunitat Econmica Europea (CEE). Aix doncs, en virtut del Tractat de fusi de les Comunitats Europees signat l'any 1965, que entr en vigor el juliol de 1967, l'rgan resultant d'aquesta fusi fou la Comissi Rey, la primera Comissi conjunta de les Comunitats Europees.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249509" title="Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Balears" nonfiltered="1606" processed="1602" dbindex="96756">
Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Balears o Caixa de Balears, tamb coneguda com Sa Nostra, s una entitat financera amb seu a Palma, Mallorca, i fundada el 1882. El 1897 va obrir una sucursal a Alar i el 1904 es va inaugurar la seva seu central.

Hi destaquen els comptes d'estalvi i els dipsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes. Pel que fa a l'actiu, cal esmentar la forta inversi creditcia. El seu president actual s Fernando Alzamora.

Disposa d'una important xarxa d'oficines a les Illes Balears. El 2007 tenia 230 oficines, amb 650.000 de clients, i dna feina a 1.500 treballadors. Tamb en depn la Fundaci Sa Nostra, que organitza exposicions, concerts i edicions de llibres.
 Organitzaci .

Consellers Generals
    En representaci dels Impositors
    *Catalina Amengual Paella
    *Joan Barcel Manresa
    *Javier Batle Cladera
    *Isabel M. Bonnn Castell
    *Margalida Bonnn Nadal
    *Antonio Borrs del Barrio
    *Bartolom Busquets Cresp
    *Toms Campaner Vallespir
    *Margarita Canals Juan
    *Jos Cap Capella
    *Jos Cardona Juan
    *Antonio Cercs Esteve
    *Francisco Javier Cresp Simn
    *Joaquin Ensesa Casulleras
    *Gabriel Ferrer Canals
    *Manuel Fiol Calafat
    *Cristina Flores Amengual
    *Francesca Font Morey
    *M. Inmaculada Fuster Forteza
    *Antonio Gaya Morey
    *Antonia Gual Perics
    *Gabriel Juli Segu
    *Antonio Llad Oliver
    *Margarita Lliteras Nadal
    *Jos Mar Bufi
    *Micaela Mas Cresp
    *Magdalena Morell Villalonga
    *Jaime Mulet Lalinde
    *Miguel Ramn Pic Enseat
    *Miguel L. Pons Pons
    *Antoni Quetglas Cifre
    *Juana Maria Rovira Blanes
    *Juan F. Sampol Mart
    *Jos M. Toms Martnez
    *Pere Torres Torres
    *Pedro Tras Cabanellas
    *Antonio Valdivieso Perales
    *Laura Marta Ventayol Femenas
    *Juan Xamena Munar

    En representaci de les Corporacions Locals
    *Bernat Amer Artigues 
    *Angeles Andreu Camps
    *Mara Antonia Arbona Colom
    *Francisca Bennsar Tous 
    *Antonio Calafell Sim
    *Juana Maria Catal Frontera
    *Miguel Costa Tur 
    *Fernando de Francisco Cordero 
    *Ignsia Domnech Pons
    *Magdalena Estrany Espada 
    *Sebasti Gamund Andreu 
    *Mara Antonia Garca Sastre
    *Margalida Ginard Mesquida
    *Francisco Herraiz Casas
    *Antnia Juan Sol
    *Margarita Llins Rossell
    *Antonio Mir Martnez
    *Miquel Sebasti Moll Ferragut
    *Catalina Munar Miquel
    *Bartomeu A. Nadal Bestard
    *Jaume Oliver Garau 
    *Bartolom Oliver Palou 
    *Maria Rosa Palls Cardona
    *Serafn Pons Llull
    *Margarita Pou Escoubet
    *Vicente Riera Noguera 
    *Ana Mara Rodrguez Arbona
    *Margalida Isabel Roig Catany
    *Pere Sans Cap
    *Antoni Santandreu Ripoll
    *Gabriel Tauler Riera
    *Jose Torres Torres
    *Mara Velzquez Redondo
    *Juan Villalonga de Arriba

    En representaci de la Junta Patronal
    Fernando Alzamora Carbonell
    Juan Andreu Pujol
    Jos Colomar Serra
    Antonio Dezcallar Planas
    Bartolom Estelrich Arrom
    Rafael Feliu de Oleza
    Juan Gerardo Gonzlez de Chaves Alemany
    Gabriel Le-Senne Blanes
    Onofre Martorell Cunill
    Antonio Pou Font
    Pou Roca, Antonio
    Jos Pradel Alfaro
    Jos L. Roses Ferrer
    Mariano R. Sbert Balaguer
    Miguel Timoner Vidal
    Juan Ignacio Vidal Pou

    En representaci dels Consells Insulars
    Antoni Borrs Llabrs
    Jos Mar Juan
    Joan Manel Mart Llufriu
    Juan Mayans Asenjo
    Manuel Oliva Cervera

    En representaci dels Empleats
    Margalida Barcel i Artigues
    Margalida Estarelles Rabassa
    Joan Roig Sastre
    Francisco J. Simn Nievas
    Joan Torrens Cresp


Consell d'Administraci

    Fernando Alzamora Carbonell, president
    Antoni Borrs Llabrs, vicepresident primer
    Maria Antonia Garca Sastre, vicepresidenta segona
    Juan F. Sampol Mart, secretari 
    Margalida Barcel Artigues, vicesecretaria 
    Francisca Bennsar Tous, vocal
    F. Javier Cresp Simn, vocal
    Miquel M. Dey Serra, vocal
    Mara Dulce Fuster Rossell, vocal
    Gabriel Le-Senne Blanes, vocal
    Margarita Llins Rossell, vocal
    Jos Mar Juan, vocal
    Margalida I. Roig Catany, vocal
    Jos L. Roses Ferrer, vocal
    L. Marta Ventayol Femenas, vocal
    Pere J. Batle Mayol, director general
    Pau Dols, director general adjunt 

Comissi Ejecutiva

    Fernando Alzamora Carbonell, president
    Antoni Borrs Llabrs, vicepresident primer
    Mara Antonia Garca Sastre, vicepresidenta segona
    Margalida Barcel Artigues, vocal 
    Francisca Bennsar Tous, vocal
    Mara Dulce Fuster Rossell, vocal 
    Gabriel Le-Senne Blanes, vocal
    L. Marta Ventayol Femenas, vocal

    Pere J. Batle Mayol, secretari.

Comissi de Control

    Magdalena Morell Villalonga, presidenta
    Joan Torrens Cresp, secretari
    Mara Antonia Arbona Colom, comissionat
    Margarita Canals Juan, comissionat 
    Ignsia Domnech Pons, comissionat 
    Rafael Feliu de Oleza, comissionat 
    Llus Llins lvarez, comissionat 
    Joan Manel Mart Llufriu, comissionat 
    Mariano R. Sbert Balaguer, comissionat 


Comisi d'Auditoria

    Antoni Borrs Llabrs, president
    Margalida Barcel Artigues, secretaria
    F. Javier Cresp Simn, vocal
    Margalida I. Roig Catany, vocal
    Jos L. Roses Ferrer, vocal

Comissi de Retribucions

    Fernando Alzamora Carbonell, president
    Margarita Llins Rossell, secretaria
    Miquel M. Dey Serra, vocal

Comissi d'Inversions

    Fernando Alzamora Carbonell, president
    Juan F. Sampol Mart, secretari
    Antoni Borrs Llabrs, vocal

 Font .
Informe Anual 2007
 Enllaos externs .
 Web de Sa Nostra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249510" title="AEiG Marinada" nonfiltered="1607" processed="1603" dbindex="96757">

L'agrupament escolta i guia Marinada s l'agrupament escolta de la vila de Verd. Forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya des de l estiu de 2007.

 Histria .
L'any 1973 un grup de joves de Verd molt dinmic que havien estat a Hora 3 i altres moviments juvenils van crear l agrupament Marinada tot agrupant-se a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. L'any 1975 finalitzava la primera poca de l'agrupament.
L'estiu del 2007 un grup de joves del poble es va animar i van decidir crear un agrupament. Els coneixements del moviment i el mtode escolta van fer decantar a l hora d escollir la millor opci.

Des de bon principi es posaren en contacte amb l'equip de comissariat de la demarcaci Lleida/Solsona/Urgell, la implicaci d'aquests va ser determinant per que el projecte arribs a bon port.

En una de les primeres reunions es va decidir per unanimitat que el nom del nou agrupament seria Marinada, reprenent d aquesta manera les passes fetes per aquells joves als anys 70.

Va costar ms decidir el color del fulard, ja que segons van poder assabentar-se, l antic agrupament no en tenia. Finalment, desprs d'estira i arronses es va decidir fer-lo blau clar a l'interior i blau mar al ribet. Utilitzant d aquesta manera el blau, color del fons de l'escut de Verd, i simbolitzant el blau clar el cel (l'aire) i el fosc la mar. Marinada: Vent del SW o SSW que bufa de la mar cap a terra.

Enllaos externs.
Pgina web;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249514" title="Laila Karrouch" nonfiltered="1608" processed="1604" dbindex="96758">
Laila Karrouch (Nador, Marroc, 1977) s una escriptora catalana que viu a Vic des dels vuit anys. 

Obra.
 De Nador a Vic (Premi Columna Jove 2004).
Sinopsi:
La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de Nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva famlia quan tenia vuit anys. Aleshores va comenar el procs d'adaptaci a una nova cultura i a uns nous costums, per tamb es van desencadenar un seguit d'emocions que la marcarien per sempre. L'enyorana dels avis i els amics del Marroc, la preocupaci per les dificultats econmiques, la coneixena de nous amics a l'escola i a l'institut, la polmica participaci en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina sn noms alguns dels episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona. s aix com se'ns dibuixa la vida d'una noia que viu a cavall de dos mons que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis. 
 Un meravells llibre de contes rabs per a nens i nenes. 2006;
Sinopsi:
Recull de contes tpics del Marroc amb histries i personatges tan universals com el costum d explicar rondalles als infants. Com la Tamza, una dona dolenta que s emporta els nens que no volen anar a dormir, no us recorda l home del sac?

Laila Karrouch ha recopilat rondalles i contes orals del Marroc, cultura popular amazic que va sentir de petita per que el pas del temps amenaava amb esborrar per sempre. Per aix a escrit aquest llibre amb alguns dels ms populars, per poder-los explicar a la seva filla i evitar a ms a ms que es perds una riquesa cultural que ha passat de pares a fills durant generacions. 

Les rondalles i els contes amazic sn molt populars al Marroc, sobretot a les zones rurals. La gent gran els explica a una nombrosa canalla que seu al seu voltant per escoltar-se ls bocabadats. 

La tradici oral a occident s est perdent per l s, i sovint l abs, de les noves tecnologies en l entreteniment i formaci dels nens i les nenes, per encara es mant viva a moltes zones del planeta. Bona mostra d aix sn aquest llibre i altres que l editorial Columna ha publicat dins la mateixa collecci i que recullen contes d frica i d arreu del mn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249517" title="Ambrosi Carrion i Juan" nonfiltered="1609" processed="1605" dbindex="96759">
Ambrosi Carrion i Juan (Barcelona 1888 - Cornell de Conflent 1973) fou un dramaturg, poeta i novellista catal. Es doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, per es dedic a la literatura. Les seves primeres influncies foren Gerhart Hauptmann i Gabriele d'Annunzio. Contemporani de Josep Maria de Sagarra, adapt al teatre obres de clssics d'squil, Carlo Goldoni, William Shakespeare i Alfred de Musset. 

Fou fundador dEl Teatre Catal el 1912 i professor a l'Escola Catalana d'Art Dramtic de Barcelona des del 1913. Tamb fou president de l'Ateneu Enciclopdic Popular de Barcelona, secretari dels Estudis Universitaris per a obrers (1933) i durant la guerra civil espanyola director del Teatre de Guerra de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra marx a l'exili i fix la residncia a Pars, on fou president del Casal de Catalunya de Pars i on continu escrivint i estrenant. Tamb fou membre de la redacci de la Revista de Catalunya. El 1967 fou nomenat president de la Federaci d'Entitats Catalanes a l'Exili i a l'Emigraci (FECEE), crrec que exerc fins a la seva mort

 Obres .
 1906 La filla del marxant, El torrent de les fades, estrenades al Teatre Principal (Barcelona) dintre dels Espectacles i Audicions Graner, les dues amb msica d'Amadeu Cristi;
 1908 Agar, drama lric de tema bblic;
 1910 Una posta, Testa d'or, publicades el 1913, amb influncia de Maurice Maeterlinck;
 1911 Tribut al mar, tragdia de tendncia classicista;
 1912 El fill de Crist, tragdia en un acte, estrenada al Teatre Principal (Barcelona), per Margarida Xirgu; Epitalami, primera pea de la trilogia La sort, adaptada com a pera el 1936;
 1913 Periandre, estrenada en castell al Teatre Romea, tragdia en tres actes; escriu L'esttua d'or;
 1915 El mal traginer i La nvia verge, segona i tercera part de La sort; publica Els esclops de la sort, per a nens, amb msica d'E. Rossich; Les danaides, indita.
 1916 La badia de la mort, estrenada al Coliseu Pompeia, episodi dramtic en un acte.
 1917 Clitemnestra, estrenada en castell a Madrid, per Mara Guerrero.
 1918 Cap de flames, tragdia en vers; L'altre fill, drama en prosa; Mireia, a partir del poema de Frederi Mistral.
 1920 La miraculosa, estrenada a Figueres.
 1924 La tragdia d'un pobre home, obra narrativa (Barcelona: La Novella d'Ara, 1924).
 1925 Una joventut, novella; El fogueral, drama en tres actes i en prosa; Temps en... temps enll, farsa escrita en collaboraci amb Enric Lluelles.
 1926 La verge de la nit.
 1927 L'ombra, drama psicolgic.
 1928 Niobe, poema dramtic, amb dansa i recitaci, estrenat per urea de Sarr; La fora cega, basada en la can "El testament d'Amlia" (no s'estrenar fins al 1933, al Teatre Mossn Cinto); escriu la primera part deComte l'Arnau.
 1929 Pirateria, poema dramtic, estrenada al Romea]; Poema del port, estrenat a l'Associaci de Teatre Selecte.
 1930 Molock, l'inventor, molt influda per Ibsen, estrenada al Teatre Romea; Mediterrnia, poema lric amb msica de Bosch i Humet, estrenat al Teatre Grec de Barcelona; Fedra, tragdia, estrenada al Teatre Grec.
 1933 Guions cinematogrfics per a Flor de otoo i Niobe.
 1935 A posta de sol;
 1936 La flama i el vent, drama en tres actes, indit.
 1939 Els camins d'Antgona, estrenat a Buenos Aires el 1940.
 1940 L'hereu Riera, estrenada a Tolosa de Llenguadoc; escriu amb Ramon Vinyes El misteri de Santa Erfila, farsa.
 1941 Fam de terra;
 1945 Nit d'embruixament, estrenada a Pars el 1950.
 1948 Els corbs, guanyadora del Premi Ignasi Iglsias als Jocs Florals de Pars. ;
 1949 La dama de Reus, Premi Ignasi Iglsias als Jocs Florals de 1950. ;
 1951 L'adveniment del Mesies, drama bblic.
 1952 L'aplec, sobre el primer cant de Canig de Jacint Verdaguer; Malefici.
 1954 Benet s el fruit, drama.
 1959 L'ngel negre.
 1963-1967 Judith.
 1967 La companyia invisible, llibre de poemes, publicat a Pars.
 1972 Comte l'Arnau, publicaci de l'obra completa (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat);

 Enllaos externs .
 Fitxa d'Ambrosi Carrin al FIEC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249519" title="Eladi Gard i Ferrer" nonfiltered="1610" processed="1606" dbindex="96760">
Eladi Gard i Ferrer (Barcelona 1876 - 1958) fou un cooperativista catal. El 1899 fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears, i el primer president de la Federaci Regional de Cooperatives de Catalunya (1920-1923). El 1914 impuls l'Associaci d'Estudis Cooperativistes i el 1919 la creaci d'una Societat Cooperativa d'Habitatges. 

Milit en el Partit Republic Radical, amb el qual fou regidor de Barcelona el 1917-1920. Desprs fou un dels fundadors i president de l'Ateneu Enciclopdic Popular el 1928-1932. Va escriure La cooperacin catalana (1927).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249520" title="Regla de Leibniz (regla del producte generalitzada)" nonfiltered="1611" processed="1607" dbindex="96761">
En clcul, la regla de Leibniz, anomenada aix en honor a Gottfried Leibniz, s una generalitzaci de la regla del producte.  Estableix que si f i g sn funcions derivables n cops, llavors la nssima derivada del producte fg b donada per

;

on  s el coeficient binomial habitual.

Aix es pot demostrar per inducci emprant la regla del producte.

Emprant notaci multi-index la regla estableix pel cas general de derivades parcials:
;
Que s el que en resulta d aplicar la frmula anterior a cada component del  multi-index.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249535" title="Simplici" nonfiltered="1612" processed="1608" dbindex="96762">


 Simplici I, papa de l'Esglsia Catlica;
 Simplici, bisbe d'Urgell a l'poca visigtica;
 Simplici, filsof neoplatnic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249553" title="Onestes" nonfiltered="1613" processed="1609" dbindex="96763">
Onestes o Onestos (Onestes o Onestus,  fou un poeta grec.

Alguns epigrames d'aquest poeta es troben a l'antologia grega. Probablement van existir dos poetes amb el mateix nom per no hi ha prou informaci per determinar-ho ni per establir fets de les seves vides o poca. Els epigrames parlen del vi, de la msica i de l'amor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249554" title="Onomacles" nonfiltered="1614" processed="1610" dbindex="96764">
Onomacles ( ) fou un comandant atenenc que va dirigir, juntament amb Frnic i Escirnides, als atenenc i argius en contra de Milet (412 aC) ciutat que tenia el suport de Calcideu  i Tisafernes; desprs d'una batalla Onomacles es va disposar a assetjar Milet quan va arribar la flota lacedemnia i llavors va embarcar cap a Samos. All va rebre reforos i amb els generals Estrombquides i Euctem es va dirigir a Quios. 

Probablement fou el mateix Onomacles que consta com un dels Trenta tirans el 404 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249555" title="Onomcrit" nonfiltered="1615" processed="1611" dbindex="96765">
Onomcrit (Onomacritus, Onomkritos ) fou un poeta grec d'Atenes, autor de la ms antiga poesia religiosa grega. 

Fou client d'Hiparc que el va desterrar ms tard per una interpolaci en un oracle de Museu i se'n va anar a Prsia. Ms tard els pisistrtides, expulsats del poder a Atenes el van tornar a agafar sota la seva protecci i el van enviar al rei Xerxes I de Prsia per pressionar per una expedici persa a Atenes, recitant tots els antics oracles que afavorien l'empresa i silenciant els que n'eren contraris. 

El relat d'Herdot fixa la seva poca vers el 520-485 aC. Se l'esmenta com autor de diverses poesies en forma d'oracles; algunes de les seves obres foren atribudes a Orfeu i Museu, per molt possiblement eren obres seves. Ms que un poeta era un sacerdot que preservava i recomposava els antics poemes religiosos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249557" title="Onmarc" nonfiltered="1616" processed="1612" dbindex="96766">
Onmarc (Onomarchus ) fou el  general dels focis en la guerra sagrada; era germ de Filomel i fill de Tetim.

Va dirigir una divisi del exercit foci de Filomel en la batalla de Tithorea en la que el seu germ va morir. Amb les restes de l'exrcit va dirigir la retirada cap a Delfos. Es va fer una assemblea en la que va defensar la continuaci de la guerra i va fer prevaldre el seu punt de vista sent nomenat comandant en cap al lloc del seu germ difunt (353 aC). 

El primer que va fer fou confiscar les propietats d'aquells que se li oposaven i va saquejar els tresors sagrats de Delfos; amb el bot va poder reunir un fot exrcit mercenari i subornar a dirigents d'estats hostils, amb el que va aconseguir evitar la retirada dels seus aliats tessalis. Llavors va envair Lcrida i va ocupar Thrnion; Amfissa fou obligada a rendir-se; la Tetrpolis Dria fou assolada i llavors va entrar a Becia on va ocupar Orcomen i va assetjar Queronea, per es va haver de retirar sense aconseguir la conquesta. 

Llavors va rebre una petici d'ajut del tira Licofr II de Feres, al que atacava el rei Filip II de Macednia; va enviar a Tesslia al seu germ Faille (Phayllus) amb set mil homes, per fou derrotat pels macedonis i llavor Onmarc va marxar amb totes les seves forces, va derrotar a Filip en dues batalles i el va expulsat de Tesslia; va tornar llavors a Becia on va derrotar els beocis en una batalla i va ocupar Coronea.

Altre cop li va demanar ajut Licofr que tornava a ser atacat per Filip. Onmarc amb un exercit de vint mil homes i 500 cavallers va tornar a Tesslia per la fora de Filip era ms nombrosa i en la batalla que va seguir el rei macedoni va obtenir la victria. Onmarc i els seus homes sobrevivents es van llenar a la mar esperant poder arribar als vaixells de la flota atenenca dirigida per Cares ancorada prop de la costa, per van morir per les onades. El seu cos va caure en mas de Filip que el va fer crucificar desprs de mort (352 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249558" title="Josep Navarro Santaeullia" nonfiltered="1617" processed="1613" dbindex="96767">
Josep Navarro Santaeullia s un escriptor catal.

 Biografia .
J. N. Santaeullia va nixer el 1955 a Banyoles, on sempre viu. s poeta, assagista, novellista i traductor. La seva primera publicaci va ser un llibre de poemes, Memries de la carn. L'autor obtingu, entre altres premis, el de la Crtica Serra d'Or 1991 al millor assaig literari, el Premi de la Crtica Serra d'Or 2000 i el Premi Columna 2002.

 Llibres .
 Memries de la carn, poesia, Columna, Barcelona 1987;
 Questi de mots: del simbolisme a la poesia pura, assaig, La Magrana, Barcelona 1989;
 Objectes perduts, narracions, La Magrana, Barcelona 1990;
 La llum dins l'aigua, poesia, Columna, Barcelona 1996;
 Una ombra a l'herba, poesia, Moll, Mallorca 1998;
 Fusions, assaig, La Magrana, Barcelona 1997;
 Terra negra, novella, Proa, Barcelona 1996;
 Bulbs, novella, La Magrana, Barcelona 1999;
 L'absent, novella, La Magrana, Barcelona 1999;
 Pagodes i gratacels, assaig, Columna, Barcelona 2001;
 Ulls d'aigua, novella, Columna, Barcelona 2002;
 Punt mort, novella, Columna, Barcelona 2005;
 Yume, novella, La Magrana, Barcelona 2007;

 Traduccions .
 Haiks de primavera i d'estiu (del japons), La Magrana, Barcelona 1997;

 Enllaos externs .
Corpus literari J. N. Santaeullia;
Enjoc sobre Pagodes i gratacels;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249559" title="Tetrpolis Dria" nonfiltered="1618" processed="1614" dbindex="96768">
Tetrpolis Dria fou el nom del conjunt de quatre ciutats d'origen dric enclavades a la Fcida, a la vall del riu Pindos, a l'est del pas dels oetes. Les quatre ciutats eren Erineos (Aerineum), Boion (Boium), Citnion (Citynium) i Pindos (Pindus).

El pas fou ocupat per Onmarc de Fcida el 453 aC uns mesos abans de la seva mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249560" title="Onmast" nonfiltered="1619" processed="1615" dbindex="96769">
Onmast (Onomastus, Onmastos ) fou un militar macedoni al servei de Filip V de Macednia, que el va nomenar governador de la costa de Trcia. El rei havia d'entregar Enos i Maronea (Trcia) als romans i va ordenar fer una matana a la segona ciutat (185 aC) en la que Onmast fou part rellevant junt amb el general Cassandre.

Els romans van exigir l'enviament d'Onmast i Cassandre a Roma, per una investigaci. Cassandre fou enviat (encara que el rei el va fer matar abans d'arribar a Roma) per va persistir en negar que Onmast estigus prop de Maronea al temps de la matana. 

Torna a aparixer el 182 aC com un dels assessors de Filip en el judici privat de Demetri per l'acusaci de conspiraci contra la vida del seu germ Perseu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249561" title="Onosandre" nonfiltered="1620" processed="1616" dbindex="96770">
Onosandre (Onsandros ) fou un escriptor grec.

Fou l'autor d'un fams llibres sobre tctiques militars que portava el ttol  que encara es conserva i fou llibre de text de molts emperadors romans. El llibre fou dedicat a Quint Verani, probablement Quint Verani Nepot que fou cnsol l'any 49. Va viure a la meitat del segle I. 

Fou deixeble de l'escola platnica de filosofia i segons Suides tamb va escriure  i un comentari sobre la "Repblica" de Plat. Aquestes obres no es conserven.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249562" title="Ofeli" nonfiltered="1621" processed="1617" dbindex="96771">


Onomstica:

Ofeli (poeta), poeta cmic atenenc ;

Ofeli (pintor),  pintor grec ;

Ofeli (escultor),  escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249563" title="Ofeli (poeta)" nonfiltered="1622" processed="1618" dbindex="96772">
Ofeli (Ophelion  fou un poeta cmic atenenc probablement de la comdia mitjana. Va viure al segle IV i va florir vers el 380 aC.

Suides dona una llista de les seves obres que diu que apareixen a Ateneu de Naucratis (tot i que no surten a la referncia que dona):  
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249564" title="Ofeli (pintor)" nonfiltered="1623" processed="1619" dbindex="96773">
Ofeli (Ophelion  fou un pintor grec d'poca desconeguda.

Noms se sap que va fer unes pintures de Pan i Aerope. D'aquestes pintures hi ha un epigrames que en parlen a l'antologia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249565" title="Ofeli (escultor)" nonfiltered="1624" processed="1620" dbindex="96774">
Ofeli (Ophelion, , fill d'Aristnides, fou un escultor grec d'poca desconeguda.

Noms s conegut perqu va fer una esttua de Sext Pompeu que actualment es troba al Museu Reial de Pars, la qual porta el seu nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249566" title="Watchdog" nonfiltered="1625" processed="1621" dbindex="96775">
En un sistema electrnic, un watchdog s un circuit temporitzador que provoca un re-inici (reset) del sistema si aquest es bloqueja degut a alguna condici de fallada (normalment una anomalia en el programari). El re-inici es pot fer amb l'intenci de retornar al sistema a un estat funcional o com a mesura de seguretat. 

El watchdog normalment s implementa com un temporitzador que decrementa seqencialment el valor d un comptador. Si aquest comptador arriba a zero, el watchdog activa una lnia de re-inici connectada al processador. Per tal de que no arribi mai a zero, el programari corrent en el processador ha d actualitzar peridicament el valor del comptador. A vegades el circuit de watchdog s un xip extern al processador i a vegades n s part integral, com s el cas en molts microcontroladors. Sovint, els watchdogs tamb llancen altres accions preventives a ms de re-iniciar el processador. Per poden desencadenar l actuaci de sistemes de control, per exemple per apagar sistemes perillosos com motors, circuits d alta potncia, generadors de calor, etc.

El nom "watchdog" significa literalment "gos guardi", i fa referncia a la metfora visual en la que un home que est essent atacat per un gos guardi. El gos no mossegar l home mentre aquest el mantingui a ratlla donant-li cops peridicament. Si l'home deixa de donar-li cops, el gos el mossegar.

 Enllaos externs .
Introducci als watchdogs ;
Article sobre watchdogs en sistemes multitasca ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249568" title="Flix (bisbe de Valncia)" nonfiltered="1626" processed="1622" dbindex="96776">
Flix va ser bisbe de Valncia. Se sap que ocupava el crrec l'any 653, quan va assistir al VIII Concili de Toledo. Per l'ordre en qu apareix la seua signatura, devia fer poc temps que havia sigut escollit. Continuava a la seu valenciana el 655, quan va tenir lloc el IX Concili de Toledo.

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'episcopologi del web de l'Arquebisbat de Valncia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249569" title="Suinteric" nonfiltered="1627" processed="1623" dbindex="96777">
Suinteric fou bisbe de Valncia. Se sap que ocupava la seu valentina el 675, quan va participar al XI Concili de Toledo, convocat pel rei Vamba.

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'episcopologi de la web de l'Arquebisbat de Valncia ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249573" title="Hospital (bisbe)" nonfiltered="1628" processed="1624" dbindex="96778">
Hospital fou bisbe de Valncia. L'any 681, quan es va celebrar el XII Concili de Toledo convocat pel rei Ervigi, Hospital va enviar com a representant seu el diaca Arturi, qui sign les actes en el seu nom. s probable que morira poc desprs, perqu al XIII Concili, celebrat el 683, s un altre qui apareix com a bisbe de Valncia, Srmata.

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'episcopologi del web de l'Arquebisbat de Valncia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249599" title="Llista de personatges de Super Mario" nonfiltered="1629" processed="1625" dbindex="96779">
Aix s una llista dels personatges protagonistes i antagonistes de la saga de videojocs Super Mario.

 Protagonistes .
 Baby Mario;
 Baby Peach;
  ;
 Donkey Kong;
 Donkey Kong Jr.;
 ;
 Luigi;
 Mario;
 Pauline;
 Princesa Peach;
 Poochy;
 Toad;
 Toadette;
 ;
 Yoshi;

 Antagonistes .
 Birdo;
 King Boo;
 Bowser;
 Bowser Jr.;
 Clawgrip;
 Foreman Spike;
 Fryguy;
 Gooper Blooper;
 Kamek;
 Kammy Koopa;
 Klepto the Condor;
 Koopa Troopa;
 Koopa Kids;
 Mouser;
 Petey Piranha;
 Raphael the Raven;
 Tryclyde;
 Tatanga;
 Waluigi;
 Wario;
 Wart;

 Vegeu tamb .
 Llista de videojocs de Mario;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249612" title="Don Freeland" nonfiltered="1630" processed="1626" dbindex="96780">
 Don Freeland  s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 25 de mar del 1925 a Los Angeles, California. 

Don Freeland va fer de mecnic a la marina a la Segona guerra mundial i, desprs de llicenciar-se, va comenar a crrer  a la Champ Car a les temporades 1952-1962, incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1953-1960.

Don Freeland va morir el 2 de novembre del 2007 a San Diego, California a l'edat de 82 anys.

Resultats a l'Indy 500 .







 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Don Freeland  va participar a 8 curses de F1 (del 1953 al 1960) , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1953. 

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 8;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 4;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249619" title="Sant Quint de Puig-rodon" nonfiltered="1631" processed="1627" dbindex="96781">
Sant Quint de Puig-rodon s una antiga parrquia del municipi de Campdevnol, que est situada a la serra de Sant Marc, a 1.122 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Es troba a la comarca del Ripolls.

 Histria i demografia .

La parrquia va ser una donaci que va fer el comte Bernat II de Besal al monestir de Ripoll al 1096 i pass a formar part de la baronia del monestir.

Sempre ha estat un lloc amb poca poblaci, tot i que a partir del segle XV va tenir una parrquia agregada: la de Sant Pere d'Auira. 

Al 1868, es va unir a la parrquia de Sant Lloren de Campdevnol.

Per exemple, al 1626 noms hi vivien 7 famlies i al 1787 hi vivien 10 famlies.

Al 2005 tenia un total de 14 habitants.

 Patrimoni i turisme .

L'esglsia s un edifici romnic del segle XII i forma un conjunt juntament amb la rectoria, unes capelles laterals i un alt campanar que s'acaba amb una teulada de doble vessant. La part ms externa de l'esglsia fou construda als segle XVII i XVIII. A l'esglsia tamb hi ha adossada una sagristia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249622" title="It's My Life" nonfiltered="1632" processed="1628" dbindex="96782">

It's My Life fou el segon lbum del grup britnic Talk Talk, editat el 1984. Va estar entre els cinc ms venuts a molts pasos d'Europa, grcies a l'xit dels singles, per a la Gran Bretanya no va passar del lloc 35. 

Llista de temes.
 "Dum Dum Girl" (Friese-Greene/Hollis)   3:51;
 "Such a Shame" (Hollis)   5:42;
 "Rene" (Hollis)   6:22;
 "It's My Life" (Friese-Greene/Hollis)   3:53;
 "Tomorrow Started" (Hollis)   5:57;
 "The Last Time" (Curnow/Hollis)   4:23;
 "Call in the Night Boy" (Brenner/Harris/Hollis/Webb)   3:47;
 "Does Caroline Know?" (Friese-Greene/Hollis)   4:40;
 "It's You" (Hollis)   4:41;

Crdits.
Mark Hollis - veu;
Lee Harris - bateria;
Paul Webb - baix;
Tim Friese-Greene - teclats;
Ian Curnow - teclats;
Phil Ramocon - piano;
Robbie McIntosh - guitarra;
Morris Pert - percussi;
Henry Lowther - trompeta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249623" title="Such a Shame" nonfiltered="1633" processed="1629" dbindex="96783">
Such a Shame s una can escrita per Mark Hollis per al grup britnic Talk Talk, que la va incloure en el segon lbum del grup It's My Life de 1984.  Fou el segon single d'aquest lbum, aparegut tamb el 1984, amb un xit molt important a l'Europa continental, mentre que a la Gran Bretanya va passar bastant desapercebut. 

Sandra Cretu va enregistrar una versi d'aquest tema en el seu 7 lbum The Wheel of Time  de 2002.  El disc no va tenir massa xit, per el single s, va arribar al top 10 d'Alemanya i a Europa de l'est va tenir un xit notable, sobretot a Hongria i la Repblica Txeca. 

Format i llista de temes del single.
CD Single;
 "Such a Shame" (Radio Edit);
 "Such a Shame" (Straight Dance Mix);
 "Such a Shame" (Cool Club Mix) ;
 "Such a Shame" (Karaoke Version);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249625" title="Eddie Sachs" nonfiltered="1634" processed="1630" dbindex="96784">
 Eddie Sachs    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 28 de mar del 1927 a Allentown, Pennsylvania. 

Eddie Sachs va crrer  a la Champ Car a les temporades 1957-1964, incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys  1957-1964.

Eddie Sachs va morir el 30 de maig del 1964 a Indianapolis, Indiana mentre disputava la cursa de la Indy 500.


Resultats a l'Indy 500 .








 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.

Els pilots que competien a l'Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Eddie Sachs va participar a 4 curses de F1 (del 1957 al 1960) , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1957. 

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 4;
 Poles: 1;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249626" title="It's My Life (can)" nonfiltered="1635" processed="1631" dbindex="96785">
It's My Life s un tema synthpop escrit per Mark Hollis i Tim Friese-Greene per al segon lbum del grup britnic Talk Talk It's My Life aparegut el 1984.  La can fou la primera collaboraci entre Hollis i Friese-Greene.  El tema It's My Life fou el primer single de l'lbum i va aparixer el gener de 1984 i s una mostra del so New Romantic en els lbums ms experimentals. El tema va arribar la nmero 46 de la Gran Bretanya (xit molt relatiu), igual que als Estats Units on va arribar al 31. 

Al 1990 el tema fou incls en la compilaci Natural History: The Very Best of Talk Talk, amb millor xit a la Gran Bretanya que no quan va aparixer per primer cop. 

El tema apareix en el Rockstar Games, un videojoc per a PlayStation. El grup No Doubt en va fer una versi el 2003 en la seva compilaci The Singles 1992-2003, que va obtenir un xit considerable. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249627" title="Natural History: The Very Best of Talk Talk" nonfiltered="1636" processed="1632" dbindex="96786">
Natural History: The Very Best of Talk Talk s un lbum recopilatori del grup britnic Talk Talk aparegut el 1990. Fou l'xit de vendes del grup i millor classificat en les llistes de vendes, com a nmero 3. 

Llista de temes.
 "Today" (Brenner/Harris/Hollis/Webb)   3:30;
 "Talk Talk" (Hollis/Hollis)   3:15;
 "My Foolish Friend" (Brenner/Hollis)   3:18;
 "Such a Shame" (Hollis)   5:22;
 "Dum Dum Girl" (Friese-Greene/Hollis)   4:02;
 "It's My Life" (Friese-Greene/Hollis)   3:51;
 "Give It Up" (Friese-Greene/Hollis)   5:19;
 "Living in Another World" (Friese-Greene/Hollis)   7:00;
 "Life's What You Make It" (Friese-Greene/Hollis)   4:25;
 "Happiness Is Easy" (Friese-Greene/Hollis)   6:29;
 "I Believe In You" (Friese-Greene/Hollis)   5:55;
 "Desire" (Friese-Greene/Hollis)   6:56;
 "Life's What You Make It" from the Hammersmith Odeon (Friese-Greene/Hollis)   4:40;
 "Tomorrow Started" from the Hammersmith Odeon (Hollis)   7:45;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249630" title="Hypsugo crassulus" nonfiltered="1637" processed="1633" dbindex="96787">

Hypsugo crassulus s una espcie de ratpenat que viu a Angola, Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea, Kenya, Sudan i Uganda. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249631" title="Hypsugo eisentrauti" nonfiltered="1638" processed="1634" dbindex="96788">

Hypsugo eisentrauti s una espcie de ratpenat que es troba al Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Somlia i Uganda. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249634" title="Hypsugo imbricatus" nonfiltered="1639" processed="1635" dbindex="96789">

Hypsugo imbricatus s una espcie de ratpenat que viu a Indonsia i Malisia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;

 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249635" title="Montgrony" nonfiltered="1640" processed="1636" dbindex="96790">

Montgrony s una de les entitats de poblaci que conformen el municipi de Gombrn, a la comarca catalana del Ripolls. Al cens de l'any 2006 comptava amb nou habitants. En aquest indret s'hi troba el Santuari de Montgrony, de gran importncia per la comarca i amb nombroses referncies al mite del comte Arnau.

 Vegeu tamb .
 Laterals d'altar de Montgrony;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249636" title="Troy Ruttman" nonfiltered="1641" processed="1637" dbindex="96791">
 Troy Ruttman    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 11 de mar del 1930 a Mooreland, Oklahoma. 

Ruttman va crrer  a la Champ Car a les temporades 1949-1952, 1954, 1956-1957 i 1960-1964 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels tots aquests anys. Va guanyar la prova de l'any 1952 a l'edat de 22 anys i 80 dies, convertint-se aix amb el guanador ms jove d'una prova de Frmula 1, rcord que va tenir fins que el va superar Fernando Alonso molts anys desprs. 

Troy Ruttman va morir el 19 de maig del 1997 a Lake Havasu City, Arizona de cncer de pulm.


Resultats a la Indy 500 .








 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Troy Rutter va participar a 9 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. Va aconseguir la victria al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1952 i va ser el primer pilot de la Champ car que va disputar a Europa proves de la Frmula 1, corrent el Gran Premi de Frana i el  Gran Premi d'Alemanya de la temporada 1958. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 9;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 1;
 Podiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 9,5;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249642" title="Hypsugo joffrei" nonfiltered="1642" processed="1638" dbindex="96792">

Hypsugo joffrei s una espcie de ratpenat que viu exclusivament a Birmnia. 

Es troba amenaat d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249643" title="Hypsugo kitcheneri" nonfiltered="1643" processed="1639" dbindex="96793">

Hypsugo kitcheneri s una espcie de ratpenat que viu a Indonsia i Malisia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249644" title="Hypsugo lophurus" nonfiltered="1644" processed="1640" dbindex="96794">

Hypsugo lophurus s una espcie de ratpenat que viu a Birmnia i Tailndia. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;

 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249645" title="Hypsugo macrotis" nonfiltered="1645" processed="1641" dbindex="96795">

Hypsugo macrotis s una espcie de ratpenat que viu a Brunei, Indonsia i Malisia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249646" title="Hypsugo musciculus" nonfiltered="1646" processed="1642" dbindex="96796">

Hypsugo musciculus s una espcie de ratpenat que es troba al Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo i Gabon.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249647" title="Hypsugo pulveratus" nonfiltered="1647" processed="1643" dbindex="96797">

Hypsugo pulveratus s una espcie de ratpenat que es troba a Laos, Xina, Tailndia i Vietnam. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249648" title="Ratpenat nassut de bronze" nonfiltered="1648" processed="1644" dbindex="96798">

El ratpenat nassut de bronze (Murina aenea) s un endemisme de Malisia. 

Referncies.


Bibliografia.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249650" title="Llista d'estats sobirans del 1948" nonfiltered="1649" processed="1645" dbindex="96799">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica;
   Uni de Birmnia (des del 4 de gener);
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Ceilan (des del 4 de febrer);
   Repblica de Colmbia;
   Repblica Democrtica Popular de Corea (des del 5 de setembre);
   Repblica de Corea (des del 15 d'agost);
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Domini de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda (fins al 18 d'abril);
   Repblica d'Irlanda (des del 18 d'abril);
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel (des del 14 de maig);
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

L.
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Domini del Pakistan;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Repblica Popular de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim;
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
 Transjordnia   Regne Haiximita de Transjordnia;
   Territori Lliure de Trieste;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
 Vietnam   Repblica Democrtica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Hyderabad   Estat de Hyderabad (fins al 12 de setembre);
   Repblica del Turkestan Oriental;
   Tibet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249651" title="Ratpenat nassut daurat" nonfiltered="1650" processed="1646" dbindex="96800">

El ratpenat nassut daurat (Murina aurata) s una espcie de ratpenat que es troba a l'rea compresa entre l'ndia i Corea. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;

 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249654" title="Ratpenat nassut taronja" nonfiltered="1651" processed="1647" dbindex="96801">

El ratpenat nassut taronja (Murina cyclotis) s una espcie de ratpenat que viu a Sri Lanka, ndia, Nepal, Birmnia, Vietnam, Malisia, Indonsia i Filipines. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249656" title="Ratpenat nassut de Flores" nonfiltered="1652" processed="1648" dbindex="96802">

El ratpenat nassut de Flores (Murina florium) es troba a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249658" title="Ratpenat nassut siberi" nonfiltered="1653" processed="1649" dbindex="96803">

El ratpenat nassut siberi (Murina fusca) noms es troba a Xina. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249660" title="Algorisme de Dekker" nonfiltered="1654" processed="1650" dbindex="96804">
L'algorisme de Dekker, s un algorisme de programaci concurrent que permet que dos processos accedeixin sense conflicte a un recurs compartit, utilitzant noms memria compartida per a comunicar-se. Aquest algorisme fou inventat pel matemtic holands T. J. Dekker i fou un dels primers algorismes dissenyats per garantir exclusi mtua.

 L'Algorisme .

Si dos processos intenten accedir a una secci crtica al mateix temps, l'algorisme decidir quin d ells t preferncia i bloquejar a l altre. Si un procs ja es troba en la secci crtica, el segon procs estar en espera activa fins que el primer procs acabi. Per aconseguir aquest comportament, s'utilitzen dues variables que indiquen la intenci d'entrar a la secci critica, i una variable de torn que indica quin procs t prioritat sobre l'altre. Siguin f0 i f1 les variables que dos processos p0 i p1 utilitzen respectivament per senyalitzar l'accs a la secci crtica i sigui turn la variable utilitzada per expressar que un procs (per exemple p0) t prioritat. Llavors, l'algorisme funciona tal com i lustra el segent pseudocodi:

  f0 := false
  f1 := false
  turn := 0   // or 1
 
  p0:                                      p1:
      f0 := true                              f1 := true
      while f1 
 
     // secci crtica                        // secci crtica
     ...                                          ...
     turn := 1                                turn := 0
     f0 := false                              f1 := false


Com es pot veure, un procs, per exemple p0, indica la seva intenci d'entrar a la secci crtica mitjanant la seva variable f0. El bucle exterior comprova si el procs p1 tamb t intenci d'accedir-hi (o si ja l'est executant). Si no s aix, el procs p0 passa directament a executar la secci crtica. Si p1 tamb vol accedir-hi (o ja l est executant), es verifica el valor de la variable turn. Si la prioritat es per p1 (turn = 1), el procs p0 senyalitza mitjanant f0 que temporalment desisteix i entra en espera activa fins que turn canvii de valor. Llavors, senyalitzar l'accs a la secci crtica (f0 = true) i l'executar. En canvi, si el torn era per p0 (turn = 0), llavors aquest procs passa a executar la secci crtica. Desprs d'executar el codi crtic, els processos assignen el torn a l'altre i senyalitzen que ja no necessiten tornar -lo a executar.

L'algorisme de Dekker garanteix exclusi mtua, evitant interbloqueig (deadlock) i inanici (starvation). Fixem-nos que l'exclusi mtua es garanteix en tot moment perqu cap dels dos processos pot esdevenir crtic sense abans haver-ho senyalitzat. L'absncia de d'inanici es garanteix perqu els dos processos comproven si no s el seu torn abans de senyalitzar que no s'estan executant i entrar en espera activa.

 Comentaris .

Un avantatge de l'algorisme de Dekker s que no requereix operacions especials de lectura/escriptura atmiques (en un sol pas, sense alliberar el bus de memria) i per tant es molt portable entre llenguatges de programaci i arquitectures de computadors. Malgrat tot, molts compiladors poden executar optimitzacions que poden causar que aquest algorisme falli. Per exemple, el compilador podria detectar que les variables f0 i f1 no s'hi accedeix mai dins del bucle i podria eliminar l'escriptura a aquestes variables. Per tant, s necessari anar amb compte si es vol usar aquesta algorisme i activar les opcions d'optimitzaci del compilador. En C o C++, es poden marcar les variables com a voltils (volatile), per aix noms ser efectiu per sistemes amb un sol processador. 

Dos desavantatges de l'algorisme sn la limitaci a dos processos i l's d'espera activa en comptes la suspensi dels processos. Els sistemes operatius moderns proveeixen primitives d'exclusi mtua que sn mes generals i flexibles que l'algorisme de Dekker, i per tant l'algorisme s poc utilitzat. De totes formes, l'absncia de contenci entre els dos processos fa que l'entrada i la sortida de la secci crtica siguin molt eficients, permeten-lo usar on no sigui factible l's de crides de sistema.

Altres algorismes semblants al de Dekker, per ms avanats, sn per exemple l'algorisme de Peterson o l'algorisme de Lamport.

 Referncies i enllaos externs .

Codi font de l'algorisme de Dekker;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249661" title="Ratpenat nassut de Hutton" nonfiltered="1655" processed="1651" dbindex="96805">

El ratpenat nassut de Hutton (Murina huttoni) es troba a l'ndia, Xina, Laos, Malisia, Birmnia, Nepal, Pakistan, Tailndia i Vietnam. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249667" title="Unroch de Fril" nonfiltered="1656" processed="1652" dbindex="96806">
Unroch II de Fril (768-853), comte de Ternois (839-853)

Orgens familiars .

Fill del Comte Unroch I el Franc.

Fets destacables .

Primer membre i fundador de la dinastia dels Unrquides.

El seu nom apareix en una llista de l'any 802, on sembla que ell i altres Saxons de Westflia, havien jurat lleialtat a l'emperador. Tamb hi figura com un dels 15 testimonis del testament de Carlemany l'any 811. 

En el registre del Anals de Einhard, hi apareix com un dels signataris d'un tractat de pau entre els vkings i l'emperador l'any 811.

Aquests fets anteriorment mencionats, donen suport a la idea de qu va ser un home important dins de la cort.

L'any 839 es va convertir en Comte de Ternois. 

Poc abans de la seva mort, no se sap exactament quin any, es va retirar a l'abadia de Saint-Bertin, on hi va morir l'any 853

Npcies i descendents.

Es va casa amb Engeltruda, filla de Big de Paris i van tenir tres fills:

Berenguer (?-835), comte de Tolosa;
Eberard (?-866), Marques de Fril;
 Adalard (?-864), Abat lac de Saint-Bertin i de Saint-Amand.



Nota: Engeltruda, s'havia casat prviament amb Odalric de Argengau i Linzgau. Vegeu tamb Odalric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249668" title="Murina leucogaster" nonfiltered="1657" processed="1653" dbindex="96807">

Murina leucogaster s una espcie de ratpenat que es troba a l'ndia, Monglia, Xina, Corea i Jap.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249669" title="Jean Graczyk" nonfiltered="1658" processed="1654" dbindex="96808">






Jean Graczyk (Neuvy-sur-Barangeon, 26 de maig de 1933 - Vierzon, 27 de juny de 2004) va ser un ciclista francs que fou professional de 1957 a 1970. Era especialista en proves de persecuci i a l'esprint. Al llarg de la seva carrera professional aconsegu 65 victries. 

Fill de pares polonesos, va adquirir la nacionalitat francesa el 23 de juny de 1949.

Com a amateur va prendre part als Jocs Olmpics de Melbourne de 1956 en qu va aconseguir la medalla de plata en la prova de persecuci per equips. Aquest mateix any tamb fou campi de Frana individual i per equips en categoria amateur.

Palmars.
1957;
 1r del Circuit de les 6 Provncies del Sud-est i vencedor de 3 etapes. 1r de la classificaci de punts;
 1r a Vailly-sur-Sauldre;
 1r a Saint-Nazaire;
 1r a Pont de Croix;
 1r a Commentry;
 1r a Quimper;
1958;
 1r del Gran Premi d'Orchies;
 1r a Pleurtuit;
 1r a Cluny;
 1r de la classificaci per punts al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de i la classificaci per punts del Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1959;
 1r a la Pars-Nia;
 1r del Trofeu Longines de CRE;
 1r a Antibes;
 1r a Hyres;
 1r a Saint-Dnis l'Htel;
 1r a Aix-en-Provena;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1960;
 Campi del Super Prestige Pernod International;
 1r del Critrium Nacional;
 1r del Gran Premi de Mnaco;
 1r a Saint-Claud;
 1r a Brignolles;
 1r a Saint-Hilaire du Harcout;
 Vencedor de 4 etapes al Tour de Frana i de la classificaci per punts;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Sardenya;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1961;
 1r de la Roma-Npols-Roma i vencedor d'una etapa;
 1r de la Challenge Laurens;
 1r a Vailly-sur-Sauldre;
 1r a Frjus;
 1r a Neuvic;
 1r a Saint-Just sur Loire;
 1r a La Charit sur Loire;
 1r a Sanvignes;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1962;
 1r a Hnon;
 1r a Lubersac;
 1r a Soings-en-Sologne;
 1r del Circuit de l'Armel a Saint-Brieuc;
 1r del Gran Premi de Vercors a Villard-de-Lans;
 1r del Souvenir de Vercors a Lubersac;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1963;
 1r del Gran Premi de Mnaco;
 1r a Vailly-sur-Sauldre;
 1r a Royan;
 1r a Montlimar;
 1r a Soings-en-Sologne;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est;
1964;
 1r a Montlimar;
 1r a Gap;
1965;
 1r a Sin-le-Nobles;
 1r a Belvs;
 1r a Maurs;
 1r a Montlimar;
 1r a Vailly-sur-Sauldre;
 1r a Blois;
1969;
 1r a Quesnoy;

Resultats al Tour de Frana.
1957. Abandona (6a etapa);
1958. 14 de la classificaci general. 1r de la Classificaci de la Regularitat;
1959. 35 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. 13 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes. 1r de la Classificaci de la Regularitat;
1962. 38 de la classificaci general;
1963. 72 de la classificaci general;
1964. 76 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. 29 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1962. 25 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1967. 71 de la classificaci general;
1968. Abandona (12a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1966. 62 de la classificaci general;

Enllo externs.
Palmars de Jean Graczyk ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249672" title="Derivada d'una constant" nonfiltered="1659" processed="1655" dbindex="96809">
En clcul, la derivada d'una funci constant s 0. (Una funci constant s aquella que dona el mateix valor a la variable dependent pera qualsevol valor de la variable independent, com per exemple f(x) = 7.)

La regla es pot justificar de diverses maners- La derivada s la pendent de la recta tangent a la grfica de la funci, i la grfica d una funci constant s una lnia horitzontal, que no t pendent (la seva pendent s zero). De forma alternativa es pot emprar la definici del derivada per a calcular-la
 s zero per a qualsevol h, i per tant tamb ho s el lmit quant h tendeix a zero, aix s, f'(x).

Primitiva de zero.

Una afirmaci recproca parcial d aquesta s la segent:
Si la derivada d una funci en un interval val zero, la funci ha de ser constant en aquest interval. ;
Aix no s una conseqncia de la afirmaci original, per se segueix del teorema del valor mitj. Es pot generalitzar a la afirmaci de que
Si dues funcions tenen la mateixa derivada en un interval, s han de diferenciar en una constant,;
o
Si g s la primitiva de f en un interval, llavors totes les primitives de f en aquest interval sn de la forma g(x)+C, on C s una constant. ;
D aix se n deriva la versi feble del segon teorema fonamental del clcul: si f s contnua en  i f = g' per alguna funci g, llavors
;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249677" title="Variables dependents i independents" nonfiltered="1660" processed="1656" dbindex="96810">
L expressi Variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles. Les variables dependents sn aquelles que s observa que varien en resposta a les variacions de les variables independents. Les variables independents sn aquelles que es manipulen de forma deliberada per a provocar el canvi de les variables dependents. En resum, "si es dona x, llavors resulta y", on x representa les variables independents i y representa les variables dependents.

En funci del context, les variables dependents es coneixen tamb com a variables predictores, regresors, variables controlades, variables manipulades, o variables explicatives.

Les variables dependents tamb es coneixen com les variables resposta, els regresands, les variables mesurades, les variables resposta, les variables explicades, o les variables resultat.

 Matemtiques .

En matemtiques, una variable independent s qualsevol dels arguments, s a dir, "entrades", de una funci.  En canvi la variable dependent, s el valor de la funci, s a dir, el "resultat", de la funci. Aix si es t una funci f(x), llavors x s la variable independent, i f(x) s la variable dependent.  La variable dependent, depn de la variable independent, d aqu en ve el nom.

Quant noms hi ha una variable independent i tant els seus valors com els de la variable independent sn nombres reals, llavors, per convenci, quant es dibuixa la grfica de la funci, es representen els valors de la variable independent en l eix horitzontal  l eix x  i els de la variable dependent en l eix vertical  l eix y , vegeu Coordenades cartesianes.

En clcul, la identificaci de les variables dependents i independents s significativa, dons la derivada (o velocitat de canvi) de la variable independent, es calcula respecte a la variable independent.

 Experiments .

In disseny d experiments, les variables independents sn aquells valors que se seleccionen i es controlen a l experiment per tal de determinar la seva relaci amb un fenomen observable, (la variable dependent).  En aquest tipus d experiments, es fa un intent de trobar proves de qu els valors de la variable independent determinen els valors de la variable dependent (aquella que s est mesurant). La variable independent es pot canviar a voluntat, i els seus valors no representen un problema que requereixi explicaci en l anlisi, sin que es prenen simplement tal com es donen. Per altra banda, la variable dependent, normalment no es pot controlar directament.

EN els experiments, tamb s important de identificar les variables controlades. Sn les variables que es mantenen constants, per tal d evitar que influeixin el l efecte de les variables independents sobre les variables dependents.

En resum:
Les variables independents responen a la pregunta: "Qu es far variar?".
Les variables dependents responen a la pregunta: "Qu s observar?".
Les variables controlades responen a la pregunta "Qu es mantindr constant?".

 Exemples .

Si s hagus de mesurar la influncia de diferents quantitats de fertilitzant en el creixement de els plantes, la variable independent hauria de ser la quantitat de fertilitzant que es fa servir (el factor que es variar en fer diferents experiments). Les variables dependents haurien de ser el creixement en alada i/o en massa de la planta (els factors que en resulten influenciats per l efecte del fertilitzant) i les variables controlades, haurien de ser, el tipus de planta, el tipus de fertilitzant, la quantitat de llum solar que rep la planta, etc. (els factors que si no es mantinguessin controlats podrien influir en les variables dependents).

Si s estudia com afecten diferents dosis d un medicamenten la severitat dels smptomes d una malaltia, es podria comparar la freqncia i intensitat dels smptomes (les variables dependents) amb les diferents dosis (la variable independent) que s administren, i provar de extreure n una conclusi.


En sociologia, per mesurar l efecte de la educaci sobre els ingressos i la riquesa, la variable dependent podria ser el nivell d ingressos o de riquesa mesurats en unitat monetries (Euros per exemple), i una variable independent podria ser el nivell d educaci dels individus que composen la unitat familiar (per exemple el nivell acadmic).

 Vegeu tamb .

 Atribut;
 Mtode empric;
 Independncia estadstica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249678" title="Palau de la Msica de Valncia" nonfiltered="1661" processed="1657" dbindex="96811">

El Palau de la Msica de Valncia s un edifici de la ciutat de Valncia situat a l'antic cau del Riu Tria. El Palau (com s coneix popularment) cont diverses sales per a audicions musicals, congressos, exposicions, espectacles i projeccions de cinema, entre altres activitats.

Trajectria.
Des de la seua inauguraci, el 25 d'abril de 1987, s'ha consodilat com un dels centres musicals ms importants de l'estat espanyol. Actualment, el Palau s seu de l'orquestra de Valncia.
A ms, a ms, l'acstica del Palau, i de la seua sala Jos Iturbi en particular (la ms important de l'auditori), ha estat elogiada per molts dels msics que han actuat en ella.

L'edifici.

L'edifici, dissenyat per Jos Mara de Paredes, Premi Nacional d'Arquitectura, est format per dues faanes. Una mira al jard del Tria i est coberta amb una bveda de cristall que transforma el vestbul del Palau en un hivernacle amb tarongers. Les deu columnes exteriors recreen un doble pentagrama. La part posterior, per actual entrada al pblic, dna al passeig de l'Albereda.
Grcies a una ampliaci posterior, hi ha una tercera part subterrnia, que compta amb diverses sales d'assaig, vestuaris, sales d'enregistrament, i un nou espai destinat tamb a exposicions.

Poltiques del Palau.
Sota la direcci de Mara Irene Beneyto, el Palau realitza campanyes per a acostar la cultura musical als ms joves, i als ciutadans en general. Per el Palau tamb ha estat motiu de polmica: el 22 de juliol de 2005 el Collectiu de Cantants en Valenci Ovidi Montllor es va manifestar, tancant-se dins del Palau de la Msica, com a protesta de qu encara no hi ha actuat cap grup o artista valenci que empre la llengua prpia com a llengua per a expressar-se.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249684" title="Nicholas Pileggi" nonfiltered="1662" processed="1658" dbindex="96812">
Nicholas Pileggi (Nova York, 22 de febrer de 1933) s un escriptor i guionista italoameric, sobretot conegut per haver escrit el llibre Wiseguy.

Va comenar la seva carrera com a periodista. Va tindre sempre un gran inters per la mfia, mitjanant la qual cosa va desenvolupar habilitat i intuci per a escriure llibres tals com Wiseguy i Casino. Aquest darrera i Goodfellas han estat adaptats a la gran pantalla pel director Martin Scorsese. Pileggi tamb va escriure el gui per a la pellcula City Hall. 

s aix mateix l'autor del llibre Blye: Private Eye. Pileggi s el productor executiu de la pellcula American Gangster, dirigida per Ridley Scott.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249685" title="Tino Sabbadini" nonfiltered="1663" processed="1659" dbindex="96813">

Settimio Tino Sabbadini (Monsempron, 21 de setembre de 1928 - Libos-Monsempron, 7 de novembre de 2002) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1950 i 1963. Al llarg de la seva carrera aconsegu 40 victries, entre les que destaca una etapa al Tour de Frana de 1958.

Palmars.
1950;
 1r de la Poly de Li;
 1r del Critrium de Riberac;
1951;
 Campi de Frana dels Independents;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de les 6 Provncies;
1952;
 1r al Premi Clment Joulin a Bordeus;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de les 6 Provncies;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1953;
 1r a Saint-Junien;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de les 6 Provncies;
1954;
 1r a Barsac;
 1r a Poitiers;
 1r a Vieilleville;
1955;
 1r al Circuit de Vienne;
 1r a Nantes;
 1r a Tarbes;
 1r a Villiers;
1956;
 1r al Circuit de l'Indre;
 1r a Villeneuve-sur-Lot;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1957;
 1r al Circuit de l'Indre;
1958;
 1r al Gran Premi de Cannes;
 1r a Eymet;
 1r a Gap;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Midi-Libre;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Arieja;
1959;
 1r a Agen;
 1r a Allassac;
 1r a Bonnat;
 1r a Dax;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Picardia;
 Vencedor d'una etapa al Circuit d'Aquitnia;
1960;
 1r a Trdion;
 1r del Critrium de Riberac;
 Vencedor d'una etapa als 4 dies de Dunkerque ;
1961;
 1r a Baiona;
 1r a La Couronne-Saint Jean;
1963;
 1r a Mazamet;

Resultats al Tour de Frana.
1952. 70 de la classificaci general;
1953. Abandona (7a etapa);
1956. 84 de la classificaci general;
1957. Abandona (17a etapa);
1958. 53 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1959. 62 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Tino Sabbadini ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249686" title="Sergio Tejera Rodrguez" nonfiltered="1664" processed="1660" dbindex="96814">

Sergio Tejera Rodrguez (Barcelona, 28 de maig del 1990) s un jugador de futbol catal professional que juga amb molta destresa, just darrera dels davanters a la posici de migcampista atacant. Actualment s un dels joves suplents destacats del Chelsea F.C..

Biografia.
El Chelsea va fitxar en Tejera del filial de l'Espanyol durant l'estiu del 2006 en un nou cas Cesc Fbregas. D'altres culbs que tamb s'interessaren per ell foren el Reial Madrid, FC Barcelona, Manchester United i Tottenham Hotspur. Va comenar a figurar entre els reserves del Chelsea a les darreries de la temporada 2006-2007 (desprs d'estar mitja temporada al filial on va fer 3 gols) i tamb represent la selecci de l'estat espanyol sub-17 l'any 2007. El Sergio destaca per ser un gran distribudor de joc, amb molta visi, que, a ms a ms, s esquerr.

Tejera va ser considerat com un dels '50 joves amb ms futur a tot el mn del futbol' ('50 most exciting teenagers in the world game') el novembre del 2007 per la revista World Soccer.

Forma part de la nova generaci de catalans que juntament amb Bojan del F.C. Barcelona, Cesc Fbregas de l'Arsenal, Piqu Manchester United i Ferran Coromines (Coro) de l'Espanyol estan despuntant amb els seus respectius equips.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249691" title="Amager" nonfiltered="1665" processed="1661" dbindex="96815">
Amager s una illa de Dinamarca situada al costat de l'illa ms gran del pas, Sjlland, i unida a ella per un pont. A Amager, a ms de part de la ciutat de Copenhaguen, s'hi troben l'aeroport de Kastrup i l'inici del pont que uneix Dinamarca amb la ciutat de Malm, a Sucia.

 Ciutats i pobles situats a Amager .
(sense comptar una part de Copenhaguen):
 Dragr;
 Kastrup;
 Store Magleby;
 Trnby;
 Tmmerup;
 Ullerup;
 Viberup;

 Histria .
El rei Christian II de Dinamarca va permetre l'any 1521 que camperols neerlandesos s'insta lessin a Amager i hi cultivessin la terra com a deferncia a la seva dona Elisabeth, que provenia de l'actual Blgica.

Fins cap al 1970, Amager tamb va ser l'abocador de la ciutat de Copenhaguen, per la qual cosa viure en aquesta illa tenia una connotaci negativa i els barris de Copenhaguen que s'hi troben (entre altres, la famosa ciutat lliure de Christiania) tenien un mal nom. Construccions recents han canviat completament l'aspecte d'aquests barris, alguns dels quals actualment es compten entre els ms cars de la ciutat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249692" title="Aeroport de Kastrup" nonfiltered="1666" processed="1662" dbindex="96816">


L'aeroport de Kastrup, situat a la ciutat de Kastrup, a l'illa d'Amager, s l'aeroport de la ciutat de Copenhaguen i el ms gran de Dinamarca. Tamb s un dels aeroports ms ben equipats i amb ms trfic aeri d'Escandinvia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249693" title="Batoi" nonfiltered="1667" processed="1663" dbindex="96817">

Batoi s un barri d'Alcoi situat al voltant de la CV-794 Alcoi-Banyeres de Mariola.
El 1964 es creen a Batoi cinc grups d'habitatges protegits (l'Assumpci, Sant Josep, Santa Margarita, Campanya de Nadal, i de Mestres)., amb un total de 284 habitatges. 

Ocupat majoritriament per poblaci immigrada. Amb el Pla d'Ordenaci Urbana de 1957 tant les actuacions pbliques com l'anrquica ocupaci privada va fer que en pocs anys un llogaret rural es transformara en sl urb consolidat. Amb el Pla General de 1989 es va crear el parc de Batoi.

El barri, per la seua situaci es troba allat del nucli d'Alcoi, separat del reste pel camp del Collao i el parc de Batoi per lo que s freqent l's del transport pblic o privat per a arribar a ell. Este allament el va convertir en un centre de moguda dels anys 70-90.

El barri es travessat per la via de tren Xtiva-Alacant, que mai va ser utilitzada d'Alcoi a Alacant, en aquest moments s'utilitza com a carrer per arribar a les industries del seu voltant i com punt de partida de la via verda d'Alcoi, en el Pont de les set llunes es pot practicar el pontisme. 

Delimita pel NE amb el barri de Santa Rosa, amb el riu Riquer pel Sud i amb el Castellar (870 m) pel Nord. El barri t 1.793 habitants, el 2,82 % de la poblaci d'Alcoi.

El parc de Batoi.

El parc de Batoi (1990-1995) fou dissenyat pels arquitectes Casado, Alcacer, Colomer, Ricart, Soriano i Sanz. 

Unix el barri, tradicionalment allat, amb la resta de la ciutat, utilitzant uns terrenys situats sobre un tnel de la via Xtiva- Alacant. Consta de dos nivells units per una escalinata. Tres passarelles unixen el parc amb els carrers del barri.

Topnims.

El nom dels seus carrers fa referncia a muntanyes del Pas Valenci, sobretot de la contornada d'Alcoi i de la provncia d'Alacant, Serreta, Biscoi, Carrasqueta, Benicadell, Montcabrer, Penyagolosa, Puig Campana, Montg etc, el cas ms evident s el carrer El Castellar que es troba a les seues faldes.

Enllaos externs.
Ajuntament d'Alcoi. Mapa toponmic d'Alcoi;
Ajuntament d'Alcoi. Plnol d'Alcoi;

Bibliografia.
DVILA LINARES, Juan Manuel, (2006). "La ciutat actual" en Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics. (pp. 520-521). ISBN 84-89136-50-5;
GARCA PREZ, Joel, (2006). "El Pla ARA" en Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics. (pp. 522-525). ISBN 84-89136-50-5;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249694" title="Laurel i Hardy" nonfiltered="1668" processed="1664" dbindex="96818">

Stan Laurel i Oliver Hardy, coneguts popularment com el prim i el gras,  van formar la parella cmica ms clebre del segle XX, un duo del cinema americ d entreguerres basat sempre en problemes, embolics i destrosses, ritualitzats i polits, dels quals l ingenu Stan surt sempre indemne, mentre Oliver s l ase dels cops, situaci que ms endavant veurem repetida en parelles com ara Mortadelo i Filemn. Van protagonitzar gran quantitat de films muts i sonors.


 Stan Laurel sense Oliver Hardy . 

Arthur Stanley Jefferson, nom autntic Stan Laurel, nasqu el 16 de juny de 1890 a Ulverston, Lancashire, al nord d Anglaterra. La seva mare, Madge Metclafe, i el seu pare, Arthur Jefferson, eren actors de teatre.

El jove Stan deixa ben aviat els estudis i no pensa en altra cosa que pujar a l escenari. El seu pare no es mostra contrari a aquesta vocaci, i a partir del 1905 l ajuda a aconseguir els seus primers papers.
Aix debuta en el music hall angls, en la companyia de Fred Karno, ms concretament en la pantomima de l obra Mumming Birds. El protagonista s Charles Chaplin, amb el qual es trobar sovint durant la seva carrera.

Cap al 1912 la companyia fa una gira als Estats Units. Les representacions s aturen, perqu l estrella principal, Charlot, ha estat foragitada dels estudis de Hollywood. Llavors Stan s installa a Califrnia i munta els seus propis espectacles, sol o en companyia de la seva futura dona.

Rpidament destaca en el cinema, i roda per a Universal alguns curtmetratges muts, pastitxos del gnere slapstick, amb el nom artstic de Hickory Hiram.

El 1919 comena per al jove Stan un perode de sort: gagman i comediant, s endinsa en la pardia de pellcules clebres com ara  Mr. Don't Care, Dr. Pickle and Mr Pryde per Dr. Jekyll and Mr. Hyde.

Stan desapareix progressivament de les pantalles i es dedica a escriure guions de pellcules que roda de tant en tant com a director, per, el 1926, troba Oliver Hardy.

Stan Laurel mor el 23 de febrer de 1965 a Santa Mnica, Califrnia.




 Oliver Hardy sense Stan Laurel .

Oliver Norvell Hardy va nixer el 18 de gener de 1892 al si d una famlia nombrosa de Harlem, Gergia. A l edat de dos anys perd el pare, i ser pujat per la seva mare, Emilly Norvell. El seu pas per l escola va ser del tot normal, i de seguida sent passi per al cant lric. La seva mare l encoratj, per la perspectiva d esdevenir cantant professional no l entusiasmava gaire. Continu els seus estudis i es llicenci en dret, per no exerc cap professi que hi estigus vinculada.

El 1910 Oliver descobreix el cinema, i n obre una sala. 
Els anys 1913 i 1914 se situa davant la cmera i debuta fent papers de dolent. Entre el 1913 i el 1916 apareix en ms de quatre-centes pellcules mudes, on destaca interpretant papers de trador. Cada nit, Babe, nom artstic d Oliver, canta als cabarets. En la mateixa poca es fa ma.

Igual que Stan Laurel, Oliver treballa darrere la cmera i aprn aix les tcniques de l elaboraci d una pellcula.
El 1926 Oliver troba Stan Laurel.

Oliver Hardy mor, vctima d un infart cerebral, el 7 d agost de 1957 a Hollywood.


 El prim i el gras .

La seva primera trobada a la pantalla, per sense formar parella, fou en la pellcula muda A Lucky Dog, produda el 1918 per  Sun-Lite Pictures i estrenada el 1921. El 1926 van tornar a aparixer  sense compartir cap escena- en la producci de Hal Roach 45 Minutes from Hollywood.

La parella es constitueix oficialment el 1927, en l obra The Second Hundred Years, dirigida per Fred Guiol i supervisada per Leo McCarey, a qui s atribueix la idea de crear el duo.

A partir de 1927 van desenvolupar la seva carrera sota els auspicis del productor Hal Roach. Van participar en curtmetratges muts i sonors i llargmetratges.

L arribada del cinema sonor va comportar la desaparici de molts actors de l'poca muda. No obstant aix, Laurel i Hardy van tenir una transici al cinema sonor relativament fcil, amb el curt Unaccustomed As We Are, el 1929. L'accent angls de Laurel i l accent del sud de Hardy van donar una nova dimensi als seus personatges. La parella va demostrar la seva capacitat per a l humor verbal i visual, fent servir els dilegs per emfatitzar -ms que no pas per desplaar- la seva mmica. 

Els curts de Laurel i Hardy, produts per Hal Roach i estrenats per Metro Goldwyn Mayer, van ser produccions de molt xit en la indstria del cinema d'aquells anys. La majoria dels curts eren de dos rotllos (vint minuts) per va haver-n hi molts de tres rotllos i fins i tot d un. Beau Hunks va arribar fins als quatre rotllos. El 1929 van aparixer per primera vegada en un llargmetratge, en una de les escenes de Hollywood Revue of 1929.

El 1930 apareixen per primera vegada en color en La can de l'estepa, on feien el paper de contrapunt cmic a una histria dramtica. La pellcula es considera perduda, ja que noms en resten alguns fragments i la banda sonora completa.
El 1931 Laurel i Hardy van fer el seu primer llargmetratge com protagonistes, Pardon Us. A causa de l xit de la pellcula, la parella va decidir reduir el nombre de curtmetratges per a concentrar-se ms en la realitzaci de llargmetratges. En aquesta poca van fer, entre d altres, Pack Up Your Troubles (1932), Fra Diavolo (o The Devil's Brother), Sons of the Desert (1933) i Babes in Toyland (1934). Amb el curt clssic The Music Box (1932) van guanyar l scar al millor curtmetratge de comdia. 

Arran del costum de projectar pellcules en programes dobles, Hal Roach va decidir tancar  l etapa dels curtmetratges de la parella i dedicar-se noms als llargmetratges. L'ltim curtmetratge de la srie de Laurel i Hardy va ser el 1935, Thicker than Water. Les segents pellcules ja entrarien en la categoria de llargmetratges. Les ms destacades serien obres com Bonnie Scotland, el 1935, The Bohemian Girl i Our Relations, ambdues de 1936, Way out West, de 1937 (amb la famosa can On the Trail of the Lonesome Pine), o Swiss Miss i Block-Heads, rodades el 1938.

 Estil de comdia i rutines cmiques . 

L'humor de Laurel i Hardy era per naturalesa slapstick, un tipus d'humor on s'exagera la violncia fsica, molt comuna en els dibuixos animats. Com a exemple, una escena tpica: la parella est treballant en la construcci d'una casa, Hardy aguanta uns claus entre les dents, Laurel li dna un cop amists a l'esquena i Hardy s'empassa els claus.

La major part de les seves pellcules van seguir un procs que ells van anomenar munyir. Una idea simple s usada per enllaar diversos situacions o moments cmics, els gags). Moltes de les seves pellcules generen totes les seqncies al voltant dels problemes concrets de la parella en una situaci determinada. A partir d'aqu es construeix tota la pellcula. 

En alguns casos les seves pellcules, pels seus components gaireb mgics, s acosten al surrealisme. Per exemple: Laurel mou el polze com si encengus un encenedor i dels seus dits surt una flama amb la qual encn una pipa. Hardy, ferit en el seu orgull, tamb intenta fer-ho, i, desprs de diverses temptatives fallides, aconsegueix encendre els seus dits per comena a cremar-se la m i la intenta apagar entre crits de dolor. 

Una famosa rutina cmica era la coneguda com this-for-that (aix per all) en les seves baralles amb un oponent. Laurel i Hardy comencen a destrossar algun objecte molt estimat pel seu enemic mentre ell ho observa sense cap intenci de defensar-se. Quan la parella acaba la seva trencadissa, el seu enemic, amb calma, comena a destrossar un altre objecte estimat per Laurel i Hardy mentre ells ho observen, i aix successivament. Primer els uns i desprs els altres, van intensificant la destrucci, fins que al final totes els objectes dels qui es barallen acaben fets miques.

Un dels primers exemples d'aquest tipus de pellcules s el clssic mut Big Bussiness, curtmetratge que el 1992 va ser incls en la Biblioteca del Congrs dels Estats Units.



 Personatges en la pantalla . 


Els personatges de Laurel i Hardy representen dos tipus sovint molt ximples, eternament optimistes, gaireb valents en la seva perptua innocncia. El seu humor s fsic, per la seva tendncia a sofrir tot tipus d accidents queda compensada per la seva gran amistat, les seves tendres personalitats i la devoci que senten l'un per l'altre.
Sn dos nens adults, l un gras i l altre prim, i la seva innocent manera de veure la vida els situa sempre a merc de furiosos propietaris, pomposos ciutadans, policies irats, dones dominants i caps apoplctics.


Laurel i Hardy van fer servir el seu propi fsic per ajudar a crear els seus personatges, potenciant els seus aires, una mica ridculs, per amb molta cura de no fer-los semblar irreals. Stan sempre apareixia amb els cabells curts pels costats, per ms llargs damunt del cap per aconseguir el seu fams efecte de cabell d espantat com a conseqncia de gratar-se el cap o estirar-se ls en moments de por o tensi. Per caminar com una persona amb peus plans, va treure els talons de les seves sabates, normalment de l'exrcit. Quan parlava amb Oliver sempre el mirava al front i no pas als ulls, per crear la impressi que els seus pensaments en aquell moment estaven molt lluny. La imatge de Laurel i Hardy era la de dos tipus amb barret fort. La formalitat quasi britnica d'aquesta pea de vestir va amb plena consonncia amb la seva habitual cortesia i cautela a l hora de parlar. Per sobre de tot sn dos autntics gentlemans: Mr. Laurel i Mr. Hardy.


En la vida real Laurel i Hardy eren bastant diferents de com es veuen en la pantalla. Laurel era ambicis i dinmic, el lder natural de la parella, mentre que Oliver era una mica ms tolerant que el seu personatge. Malgrat que Roach va contractar escriptors i directors com H.M. Walker, Leo McCarey, Frank Capra, James Parrotto i James W. Horne, entre d altres, la majoria dels guions eren retocats, totalment o parcialment, pel propi Laurel. Reescrivia seqncies senceres, escollia actors i supervisava meticulosament totes les fases de la pellcula fins al punt que prcticament assumia tots els rols d'una producci. Hardy, en certa mesura, tamb hi contribua, per se sentia ms cmode seguint el lideratge natural del seu company i aix poder disposar de temps lliure per a les seves grans aficions, com, per exemple, jugar al golf.


Per iniciativa de Roach van comenar a doblar les seves pellcules a altres idiomes amb les seves prpies veus i amb l'ajuda de professors de dicci. Era un procs llarg i costs ja que calia repetir en els diferents idiomes totes les escenes en les quals participaven. La resta de seqncies es completaven amb actors forans dels diversos pasos. Per aix va reportar grans beneficis en aquests pasos. Es van adaptar a l'alemany, al francs, a l itali i a l espanyol. Com a curiositat, Hardy tenia molta ms facilitat per a les llenges que Laurel, amb el seu tancat accent angls.
Hem de suposar que en les poques pellcules seves que s han doblat al catal s ha imitat el seu accent per no allunyar-se de la veu a qu ens tenia acostumats el castell.



 Decadncia .

Cap al 1936 la relaci entre Laurel i Hardy era una mica tensa, i estaven molt distanciats de Hal Roach. Les disputes entre Laurel i Roach van ser molt habituals a la fi dels anys 30. Hal Roach va abandonar la Metro-Goldwyn-Mayer (que distribua les seves pellcules) i el 1938 va signar per la United Artists.

El 1939, Roach, cansat de les constants queixes, va decidir acomiadar Laurel. Llavors va intentar formar una nova parella cmica amb Hardy i Harry Langdon, antiga estrella del cinema mut la carrera del qual s havia gaireb acabat amb l arribada del cinema sonor, i van rodar una pellcula, Zenobia. Roach va haver de reconixer que no era el mateix i va readmetre de nou Laurel desprs de diversos episodis de demandes i contrademandes. Tots dos junts van fer dues pellcules ms per a Roach abans d'abandonar l'estudi el 1940. 



Esperant una llibertat artstica ms gran, Laurel i Hardy van anar als grans estudis, primer a la Fox i desprs a la Metro-Goldwyn-Mayer. Per en els mtodes de producci, menys artesans i molt ms sofisticats, d'aquestes grans companyies, la parella era considerada com un producte antic, i van ser relegats als estudis de pellcules de srie B. Sense poder exercir gaireb cap poder creatiu sobre aquestes pellcules, que eren produccions menys elaborades i amb guions menys proclius a explotar el sentit de l humor propi que els havia fet famosos, les vuit pellcules que van rodar fins al 1944 no van ser recordades amb gaire afecte pels artistes. En general van tenir males crtiques, encara que una d'elles, Jitterbugs (Fox), va ser revalorada anys ms tard. Es notava que en aquesta pellcula en concret havien tingut una mica de llibertat creativa i s hi reconeixia el bon treball de Hardy, en un paper una mica diferent d aquell al qual el pblic s'havia acostumat, al costat de l'actriu Lee Parker. 



El 1943 van rodar una seqncia muda per a un curtmetratge patritic del Departament d'Agricultura, The Tree in a Test Tube. La parella ensenyava l's de la fusta, especialment en temps de guerra. D aquest curt, narrat per Pete Smith, de la Metro-Goldwyn-Mayer, cal destacar que va ser realitzat en color, amb el sistema Kodachrome, i va ser la segona i ltima pellcula en color de la parella, encara que algunes de les pellcules que van fer amb Hal Roach es van acolorir per a la seva sortida en vdeo. 



El 1949 Oliver Hardy va fer dues aparicions sense el seu company Laurel. John Wayne, amic de Hardy, li va preguntar si volia actuar com actor de repartiment en la pellcula republicana The Fighting Kentuckian. Hardy ja havia treballat amb Wayne i John Ford uns anys abans, en una producci benfica de l'obra What Price Glory? mentre Laurel es recuperava d'un tractament per a la diabetis. Escptic al principi, Hardy finalment va acceptar el paper, encoratjat per Laurel. El 1950 Frank Capra va proporcionar a Hardy un petit paper -no acreditat- en la pellcula Riding High, amb Bing Crosby. Hardy va demostrar que era un bon actor, encara que no tant com Laurel, i don una idea de com hauria anat la seva carrera si hagus pres altres vies d'actuaci. 



El 1951 van rodar la seva ltima pellcula, Robinson Crusoeland, coneguda als Estats Units com Utopia. L'argument era simple: Laurel hereta un vaixell i els nois es fan a la mar. Descobreixen una nova illa, rica en urani, que els fa poderosos, fet que desencadena una guerra de poder amb els habitants de l illa. La pellcula era una producci franco-italiana amb un repartiment internacional, que gener uns quants conflictes interns. S hi veu un Hardy notablement ms obs i un Laurel visiblement malalt que, a ms a ms, va haver de reescriure el gui per adaptar-lo al seu estil de comdia. Va ser un rodatge difcil, va rebre molt males crtiques i va acabar essent una mostra de la decadncia final de la famosa parella.

 Els ltims anys .

Desprs de Robinson Crusoeland,
Laurel i Hardy es van prendre un llarg descans perqu el primer es recupers. En la seva gira europea de principis dels anys cinquanta van gaudir d'un agradable xit amb diverses representacions d'un curt de Laurel anomenat Birds of a Feather.

El desembre de 1954, el duo va fer la seva nica aparici en un programa de televisi nord-americana. Va ser una sorpresa que els va preparar Ralph Edwards per al seu programa en directe This is your Life, en la NBC-TV. El programa va consistir en una srie d'aparicions de vells amics seus. Un murmuri de sorpresa va crrer entre el pblic quan la parella va fer la seva aparici, ja que, a diferncia dels europeus, molta gent pensava que els cmics ja havien mort. A mitjan dels cinquanta, i en part a causa de l'xit del programa de televisi, van negociar un nou contracte amb Hal Roach Jr. (fill de Hal Roach, que havia comprat els estudis al seu pare) per rodar unes pellcules especials per a la televisi que s anomenarien Laurel & Hardy's Fabulous Fables, per la mala salut dels cmics no ho va permetre.

El 1955 van fer la seva ltima aparici a la televisi. Van anar a un programa de la BBC sobre la Grand Order of Water Rats, la nova organitzaci d'espectacles de varietats britnica. En el programa, anomenat This is Music Hall, la parella va incorporar una filmaci en la qual va recordar els seus vells amics de l'escena anglesa. Van cloure el programa amb un agrament i un emotiu comiat per a tots els seus admiradors. Va ser el seu adu definitiu, i el ms apropiat. Aqu podem veure un vdeo d aquell programa: Hardy, preocupat pel seu pes excessiu va decidir, per consell mdic, sotmetre's el 1956 a una dieta estricta i va baixar de 159 quilos a 95. La seva transformaci fsica va ser absoluta i fins i tot va provocar l'estupor dels seus amics, que no reconeixien Oliver en aquella esvelta figura. Aix va pertorbar Hardy, que a partir de llavors es va recloure a casa seva afligit de depressi. El mat del 14 de setembre del 1956 va sofrir un vessament cerebral massiu que li va immobilitzar tot el cos. Hardy va morir, desprs d'una srie de vessaments cerebrals convulsius a les 7:25 h del mat del 7 d'agost del 1957. La causa de la mort es va registrar com a accident vascular greu. Laurel no va anar a l enterrament. Va dir que Babe, sobrenom pel qual es coneixia Hardy, ho entendria.

Durant els vuit anys que li quedaven de vida, Laurel no va voler tornar a actuar, i rebutj fins i tot l'oferta de Stanley Kramer per a un breu paper en la seva pellcula de 1963 El mn s boig, boig, boig.

El 1960 Laurel va rebre un scar honorfic per la seva contribuci a les comdies. No volgu anar a la gala (el seu premi el recoll Danny Kaye) i quan l hi van lliurar a casa seva va afirmar que el guard li recordava Mister Proper: Stan s'havia tornat un telespectador compulsiu.

Decidit a no tornar a actuar, Laurel, no obstant aix, va escriure acudits i guions per a altres cmics. Tamb va rebre moltes visites de la nova generaci de cmics entre els quals hi havia Dick Cavett, Jerry Lewis, i Dick Van Dyke. Aquest ltim, protegit de Laurel, va fer una imitaci de Stan en el seu programa de televisi a principis dels seixanta, que Laurel va veure. Fins i tot li va recomanar una srie de gestos per perfeccionar la seva imitaci.

Stan Laurel va viure fins al 1965, i va poder veure com el treball del duo era reivindicat en especials de televisi i festivals de cinema clssic. Va morir d'un atac de cor a la seva casa de Santa Mnica, i est enterrat al cementiri Forest Lawn-Hollywood Hills a Los ngeles, Califrnia.

 Tribut .


Pocs mesos desprs de la mort de Laurel, va tenir lloc a Nova York la inauguraci de Sons of the Desert, el club oficial  de fans de Laurel i Hardy. El nom es va agafar de la pellcula homnima, del 1933.  Posteriorment el club tingu seccions en la resta dels Estats Units, Europa i Austrlia.
 
Larry Harmon va adquirir els drets d'imatge de la parella a mitjan dels seixanta, i el 1966 va produir la srie d'animaci Laurel and Hardy, amb Hanna-Barbera Productions. Harmon va doblar Laurel, i Jim MacGeorge, Hardy. Les versions animades de Laurel i Hardy tamb van aparixer en un episodi de Les Noves Aventures de Scooby-Doo, el 1972, amb Harmon posant la veu als dos personatges. 

El 1999 Larry Harmon va produir un llargmetratge, fet directament en vdeo, titulat The All-New Adventures of Laurel and Hardy: For Love of Mummy. L'argument presentava dos ficticis nebots de la parella que cometien els mateixos errors i ficades de pota que els seus llegendaris oncles. Va Ser interpretat per Bronson Pinchot i Gailard Sartain.

Les pellcules de Laurel i Hardy s'emeten sovint per televisi i en canals per cable, com ara American Movie Classics, Turner Classic Movies, The Family Channel, i Hallmark Channel. La majoria de les seves pellcules es poden trobar en DVD.


 Curiositats .

Com en molts equips cmics, Laurel i Hardy feien servir en les pellcules els seus veritables noms.
Durant tota la seva carrera l'autntic conductor i capdavanter de la parella, com hem dit anteriorment, va ser Stan, que va escriure, va produir i de vegades va dirigir molts dels seus treballs. s per aix que Laurel sempre va cobrar el doble que Hardy.
La famosa melodia de Laurel i Hardy, coneguda com The Cuckoo Song, Ku-Ku, o The Waltz of the Cuckoos (Can del cucut), va ser composta per a Roach per Marvin Hatley, per a un programa de rdio. Laurel la va escoltar i va demanar a Hatley usar-la com can de Laurel i Hardy. Per a Laurel la melodia de la can representava el carcter de Hardy: pomps i dramtic, mentre que l'acompanyament era el propi Laurel: despistat i incapa de pensar ms de dues notes: Ku Ku. El tema original va ser utilitzat per primera vegada en Night Owls (1930), i el 1935 va ser gravat amb una orquestra completa. ;
Hi ha dos museus dedicats a Laurel i Hardy. L un s a Ulverston, Anglaterra, lloc de naixena de Stan Laurel. L'altre est situat a Harlem, Gergia, on va nixer Oliver Hardy.
En una enquesta de 2005, promoguda per The Comedian's Comedian, el duo va ser triat en el set lloc dels millors nmeros cmics i en el primer lloc com parella cmica. Els qui votaven eren cmics.
El 1980 moltes de les seves pellcules van ser acolorides. Molt poca gent sabia que Laurel en realitat era pl-roig, ja que les que va acolorir Hal Roach presentaven Laurel amb els cabells de color castany. Curiosament les versions de March of the Wooden Soldiers, tant la de Roach com la reedici de 1980, reflecteixen el color correcte.
Stan Laurel va reconixer que odiava plorar quan Hardy el renyava per la seva incompetncia, per Roach el va obligar a fer-ho perqu al pblic, pel que sembla, li agradava molt.
La can Trail of the Lonesome Pine s l'xit pstum ms gran d'un duo ja mort. El 1975 va ocupar el segon lloc en les llistes britniques.
El 2006 la BBC Four va presentar una ficci en la qual es veia Laurel davant el llit de mort de Hardy, rememorant els vells temps. Es va titular Stan.
La font d'inspiraci de Laurel i Hardy potser fou un petit duo de vodevil nord-americ de principis del segle XX, anomenat Zuhn & Dreis.
Laurel i Hardy van aparixer com a legionaris romans en el cmic Oblix i companyia.
Josh Ritter, un cantant de Folk nord-americ, parla de la parella en les canons Girl in the War i Thin Blue Flame del seu lbum The Animal Years.
El conegut illustrador nord-americ, Maurice Sendak, que va crixer amb les pellcules de Laurel i Hardy, ha usat la imatge de Hardy en dues ocasions. Primer, en triple versi, en el seu clssic In The Night Kitchen, i, recentment, en Brundibar, escrit per Tony Kushner.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249696" title="Ratpenat nassut de Taiwan" nonfiltered="1669" processed="1665" dbindex="96819">

El ratpenat nassut de Taiwan (Murina puta) es troba a Taiwan.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249698" title="Ratpenat nassut llustrs" nonfiltered="1670" processed="1666" dbindex="96820">

El ratpenat nassut llustrs (Murina rozendaali) es troba noms a Malisia.

Referncies.


Bibliografia.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249702" title="Ratpenat nassut japons" nonfiltered="1671" processed="1667" dbindex="96821">

El ratpenat nassut japons (Murina silvatica) noms es troba al Jap.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249704" title="Pervez Musharraf" nonfiltered="1672" processed="1668" dbindex="96822">

Pervez Musharraf (11 d'agost de 1943) s un general paquistans. Ascend al poder del Pakistan a travs d'un cop d'estat i se'n proclam president. La presncia d'un dictador pro-americ afavor el control geopoltic de la zona centre-asitica per part dels EUA, durant la guerra d'Afganistan i d'Iraq.

Durant l'any 2007 inicia un procs de democratitzaci promovent el retorn de poltics exiliats, entre els quals caldria destacar a Benazir Bhutto, per tal de poder convocar eleccions democrtiques cedint a pressions internacionals.

El 18 d'agost de 2008 dimit de President del Pakistan, per la gran pressi del govern socialista presidit per Yousaf Raza Gillani.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249705" title="Ratpenat nassut de Balston" nonfiltered="1673" processed="1669" dbindex="96823">

El ratpenat nassut de Balston (Murina suilla) es troba a Brunei, Indonsia i Malisia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249707" title="Ratpenat nassut de l'illa Tsushima" nonfiltered="1674" processed="1670" dbindex="96824">

El ratpenat nassut de l'illa Tsushima (Murina tenebrosa) s una espcie de ratpenat que es troba al Jap.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249710" title="Ratpenat nassut vietnamita" nonfiltered="1675" processed="1671" dbindex="96825">

El ratpenat nassut vietnamita (Murina tubinaris) es troba a Laos, ndia, Birmnia, Pakistan, Tailndia i Vietnam.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249713" title="Super Paper Mario" nonfiltered="1676" processed="1672" dbindex="96826">

Super Paper Mario (en japons S p  P p  Mario            ) s un videojoc per a la videoconsola Wii de Nintendo protagonitzat per Mario i els seus amics. En principi el joc anava a ser llanat per a la consola GameCube per desprs va passar a ser un joc exclusiu per al Wii. El joc segueix l'estil dels jocs Paper Mario per Nintendo 64 i Paper Mario: The Thousand-Year Door per GameCube. No obstant el nou ttol se centra menys en els aspectes RPG i ms en les plataformes.El joc combina jugabilitat tpica de les plataformes 2D amb la llibertat que aporten els grfics 3D. Super Paper Mario va ser llanat al Jap el 19 de Abril del 2007, i a Amrica el 9 de Abril del 2007. A Europa va sortir el 14 de setembre del 2007 i a Austrlia el llanament va ser el dia 20 del mateix mes.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249714" title="Ratpenat de peus petits occidental" nonfiltered="1677" processed="1673" dbindex="96827">

El ratpenat de peus petits occidental (Myotis ciliolabrum) es troba a Mxic, Canad i Estats Units.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249719" title="Federaci de Dimonis i Diables del Pas Valenci" nonfiltered="1678" processed="1674" dbindex="96828">
La Federaci de Colles de Dimonis i Diables del Pas Valenci es va formalitzar legalment l'any 2001 a la ciutat de Castell de la Plana, encara que a principis de 1999 ja es van comenar a fer reunions per tal de crear-la. La Federaci pretn reunir el mxim nombre possible de colles del Pas Valenci per tal de compartir idees i inquietuds entre colles i Federacions d'altres llocs.                                               

Des de la Federaci es pretn:
Facilitar reglamentaci sobre l's del foc.
Incrementar la seguretat del Correfoc, tant per als diables com per als participants.
Garantir un gabinet consultiu d'experts en matria legal, capa de resoldre les necessitats, que qualsevol colla federada puga precisar en qualsevol moment.
Impulsar les diferents manifestacions culturals d'arrel popular, les quals, tot i no estar directament relacionades amb el Correfoc, siguen objectiu de les colles federades.
Establir una relaci permanent i de collaboraci amb la resta de federacions dels Pasos Catalans.
Organitzar trobades de treball i festa anualment. Frum de debat de les colles, on s'estableixen les directrius de la Federaci, i es renova el comproms.

Sn membres de la Federaci les colles: Botafocs de Castell de la Plana, Correcagarneres de Terrateig, la Diablica de Morvedre de Sagunt, Dimonis de Vinars, Dimonis Enroscats de l'Alcdia, Fem Fredat de Simat de la Valldigna, Inga-va de la Font d'En Carrs, Dimonis de l'Avern d'Alboraia, i Dimonis de Massalfassar.

Enllaos Externs.
 Federaci de Dimonis i Diables del Pas Valenci;
 Federaci de Diables i Dimonis de Catalunya;
 Agrupaci de Bestiari de Catalunya;
 Federaci de Dimonis, Diables i Bsties de Foc de les Illes Balears;
 Dimonis de l'Avern;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249723" title="Miquel Forteza i Pinya" nonfiltered="1679" processed="1675" dbindex="96829">
Miquel Forteza i Pinya (Palma, Mallorca, 1888 - 1969) fou un escriptor i enginyer de camins mallorqu. Estudi filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1905-1907), on fou alumne d'Antoni Rubi i Lluch, i enginyeria civil a Madrid (1916). Treball com a enginyer de ferrocarrils a Madrid i Barcelona fins el 1929, quan fou destinat novament a les Illes Balears. Fou cap d'obres pbliques de les Balears (1940-58), i responent a la crida de Francesc de Borja Moll, fou un dels fundadors i primer president de l'Obra Cultural Balear del 1962 fins a la seva mort. 

La seva obra literria respon a l'esttica de l'anomenada Escola Mallorquina, i va collaborar a Diari de Mallorca, La Veu de Mallorca i altres.

 Obres .
 Poesia .
 L'estela (1919);
 L'ntim recer (1935) ;
 Ressons (1951);
 Rosa dels vents (1960), amb traduccions d'Oscar Wilde i Edgar Allan Poe.
 Llibrets d'pera .
 Nuredduna (1947), amb msica d'Antoni Massana;
 El Castell d'Irs i no Tornars (1955);
 Santah (1955);
 Assaigs .
 Los antiguos caminos de Mallorca (1953);
 Muros y cabaas: la mampostera en seco en Baleares (1955);
 Las carreteras de las Baleares (1958);
 Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966);

 Enllaos externs .
 Miquel Forteza a l'UOC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249724" title="ngel Snchez Gozalbo" nonfiltered="1680" processed="1676" dbindex="96830">
ngel Snchez Gozalbo (Castell de la Plana, 13 de febrer de 1894 - Castell de la Plana, 10 de mar de 1987) va ser un escriptor valenci.

Va estudiar medicina a la Universitat de Valncia, obtenint la llicenciatura l'any 1916 i posteriorment el doctorat l'any 1918. Aquesta seria la seua professi, que va exercir a Castell de la Plana en l'especialitat d'anlisis clniques. L'any 1919 va participar en la fundaci de la Societat Castellonenca de Cultura, sent el membre ms jove entre els intellectuals que hi van participar. En la seua poca d'estudiant a Valncia, havia entrat en contacte amb cercles literaris, el que el va portar a implicar-se en diverses associacions i iniciatives de caire cultural, com ara l'Assemblea de Nostra Parla (Valncia, juliol de 1922) o Lo Rat Penat. Va ser nomenat delegat a la ciutat de Castell de la Plana per a l'elaboraci del Diccionari Catal-Valenci-Balear. Va ser un dels signataris de les Normes de Castell de 1932.

En la seua obra literria destaca per la seua la dedicaci a la narrativa breu, publicada generalment en revistes, tot i que l'any 1930 va publicar-ne un recull amb el ttol Bolangera de Dimonis. Tamb va publicar diversos assajos histrics i de fraseologia lxica.

 Bibliografia .
 Llus Gimeno Bet. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castell de la Plana, 2006. ISBN 8486113350;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249726" title="Miquel Fullana i Llompart" nonfiltered="1681" processed="1677" dbindex="96831">
Miquel Fullana i Llompart (Palma, Mallorca 1905 - 2000) fou un tcnic en construcci, dibuixant, lexicgraf, poltic i promotor cultural mallorqu. Estudi a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma de Mallorca del 1917 al 1921, i amb Emili Darder i Cnoves i altres va fundar el 1923 l'Associaci per la Cultura de Mallorca. Treball amb l'enginyer Guillem Forteza i Pinya en la construcci d'escoles a Mallorca de 1922 a 1936. 

Durant la Segona Repblica Espanyola milit a Esquerra Republicana Balear, ra pera la que fou empresonat de 1936 a 1938. El 1940 fou cofundador del Crculo de Bellas Artes, i collabor amb dibuixos i articles en el Diccionari Catal-Valenci-Balear. El 1950 va dissenyar un projecte de monument a Miquel Costa i Llobera que fou premiat per l'ajuntament de Palma, tot i que no es va construir. Tamb va escriure articles sobre urbanisme en la premsa de les Illes i sobre llengua en la revista Sller. Responent a la crida feta per Francesc de Borja Moll, el 1962 fou un dels fundadors de l'Obra Cultural Balear, de la que en ser secretari fins el 1972.

Desprs ha estat president de la Societat Arqueolgica Lulliana (1984-1988). Va rebre el premi Jaume I d'Actuaci Cvica Catalana (1986) i el premi de Reconeixement de Mrits de l'Escola Municipal de Mallorqu de Manacor.

 Obres .
 Diccionari de l'art i oficis de la construcci (1974);
 Els deu primers anys de l'Obra Cultural Balear (1991);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249731" title="Premis d'Actuaci Cvica" nonfiltered="1682" processed="1678" dbindex="96832">
Els Premis d'Actuaci Cvica sn concedits cada any per la Fundaci Llus Carulla. Sn sis premis, dotats amb 5.000 euros cadascun, i destinats a fer conixer i distingir la tasca (generalment poc coneguda, sovint annima, per exemplar) de persones vivents que sempre han actuat i actuen al servei de la identitat prpia dels pasos de llengua catalana, en els diversos mbits de la vida i de la relaci humana, com ara l'ensenyament, els mitjans de comunicaci, les cincies, l'art, la cultura popular, la msica, el teatre, l'economia, el dret, l'acci social i cvica, etc.
 1982 .
Vicent Pitarch i Almela
 1984 .
Mart Boada i Junc, Matilde Salvador i Segarra
 1986 .
Joan Pelegr i Partegs
 1987 .
Pia Crozet, Ermengol Passola i Badia
 1988 .
Gaspar Jan i Urban,
 1992 .
Joan Bellmunt i Figueras, Nstor Novell i Sanxo
 1997 .
Antoni Soggiu, Climent Forner i Escobet
 1998 .
Sam Abrahams, Artur Blasco i Gin, Vicent M. Cardona i Puig, Joan Guasch i Cant, Llus Virgili i Ferr, Gemma Romany i Valls
 1999 .
Vicent Gonzlbez Montoro, Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera, Josep Tremoleda i Roca, Aureli Argem i Roca, Salut Camps i Russins, Joan Miquel Touron
 2000 .
Rafael Poveda i Bernab, Josep Llus Bausset i Cscar, Pere Catal i Roca, Joan Llort i Badies, Maria Teresa Piquer i Biarns, Jaume Ros i Serra. 
 2001 .
Josep Ruaix i Vinyet, Oriol Casassas i Sim, Francesc Moll i Marqus, Dolors Sol i Oms, Josep Maria Domnech i Fargas, Enric Sol i Palerm
 2002 .
ngel Alonso, Gabriel Barcel i Bover, Teresa Clota i Palls, Enric Larreula, Enric Puig i Jofra, Josep Calassan Serra i Puig 
 2003 .
Jaume Arnella i Pars, Antoni Carreras i Casanovas, Joaquim Maluquer i Sostres, Pere Arts i Benach, Josep Galan i Castany, Antoni Prez i Gil.  
 2004 .
Xavier Pedrs i Cortasa, Josep Cruells i Rodellas, sor Genoveva Masip, Josep Jan i Periu, Albert Palacn i Artiga,  Manuel Clariana i Regs.
 2005 .
Joan Cervera i Batariu, Encarnaci Coca i Costa, Carmela Frulio, Rafael Gom i Fontanet, Pepa Llid i Mengual, Josefina Salord i Ripoll.
 2006 .
Manuel Cervera i Fita, Ramon Folch i Camarasa, Salvador Signes i Chover, Josep Cruanyes i Tor, Armand Sams i Gaixet, Merc Teodoro i Peris. 
 2007 .
Marif Arroyo La mestra, Carles Coll, Daniela Grau, Joan Francesc Lpez Casasnovas, Jordi beda i Baul, Gabriel Xammar i Sala. 
 2008 .
Maria Teresa Gimnez i Morell, Josep Lloret i Colell, Carme Sureda i Bosch, Agust Agull i Marcos, Empar Granell i Tormos i Antoni Martinelli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249733" title="Marif Arroyo" nonfiltered="1683" processed="1679" dbindex="96833">
Marif Arroyo, coneguda com La Mestra, s una mestra valenciana de la Font de la Figuera (La Costera). s filla d'immigrants castellans de Salamanca, els anys setanta es va vincular al Moviment de Renovaci Pedaggica, i va ser una de les primeres introductores del valenci a l escola pblica el 1974. Va apostar per un model d escola popular i valenciana i, arran d aix, va ser represaliada i expulsada de l escola de Barx i es va traslladar al collegi Ros de Corella, de Gandia, on va acabar essent directora. El 1972 es vas amb l'escriptor valenci Josep Piera.

EL 1992 va collaborar en l'edici del llibre Trapatroles, lectures per a l'educaci primria. Desprs de ms de 30 anys de comproms pedaggic, lingstic i de pas, s'ha jubilat el 2007. L escriptor Vctor Gmez Labrado va convertir-la en la protagonista de la novella La mestra, publicada el 1995 i continuadament reeditada. El 2007 ha rebut el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249736" title="Ratpenat pils daurat" nonfiltered="1684" processed="1680" dbindex="96834">

El ratpenat pils daurat (Phoniscus atrox) es troba a Indonsia, Tailndia i Malisia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249738" title="Joan Francesc Lpez Casasnovas" nonfiltered="1685" processed="1681" dbindex="96835">
Joan Francesc Lpez Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 1952) s un filleg, poeta i poltic menorqu. Es llicenci en filologia catalana i en fou professor a secundria uns anys. Ha estat impulsor dels quaderns Xibau, conseller de Normalitzaci Lingstica (1979-1983) i conseller de Cultura i Educaci (1983-1992) al Consell Insular de Menorca, diputat al Parlament de les Illes Balears (1983-1992), primer per l Agrupaci d Esquerra-PSM (1983-87) i, desprs, per l'Entesa de l'Esquerra de Menorca (1987-92).

Entre 1987 i 1991 va esser el portaveu del Grup Parlamentari PSM-EEM. Actualment s membre corresponent de la Secci Filolgica de l IEC. Ha estudiat el canoner popular menorqu. El 2007 ha rebut el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 Trptic del vell mar (1974);
 Galops i glops (1980);
 Per la pau i la vida (1982);
 Tiranya al vespre (1982);
 Roques: poemes/textos (1987);
 Pedres (1989) ;
 De sol a sol (1999);

 Enllaos externs .

 Pgina dedicada a Joan F. Lpez Casasnovas, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.

 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249739" title="Tibald de Cepoy" nonfiltered="1686" processed="1682" dbindex="96836">
Tibald de Cepoy (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar francs i Comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient. 

Tibald de Cepoy, almirall d'un petit estol veneci, era subordinat de Guy II de la Roche, duc d'Atenes, qui a la seva vegada ho estava de Carles I de Valois, enemic de la corona catalanoaragonesa que havia participat en la Croada contra la Corona d'Arag

El 1307 mentre el seu estol estava a Negrepont, la capital de la gran illa d'Eubea va empresonar a l'infant Ferran de Mallorca, a Ramon Muntaner i la seva tripulaci. L'Infant va ser enviat a Tebes on Guy II de la Roche l'esperava, mentre que Ramon Muntaner va ser enviat a Macednia a Bernat de Rocafort.

A finals de 1308, Bernat i Gilbert de Rocafort foren lliurats pel consell almogver a Tibald, qui els va lliurar a Robert I de Npols, fill de Carles I d'Anjou, i moririen a la pres, convertint-se Tibald en el primer estranger en controlar la Companyia Catalana d'Orient, esperant reforos de la Repblica de Vencia, que no van ser enviats, i va decidir abandonar la Companyia sense dir res a ning, tornant a Frana.

Bibliografia.
 Joseph Petit, Un Capitaine du rgne de Philippe le Bel, Thibaut de Cepoy. Le Moyen ge, 10 (1897), p. 224 239.
 Antoni Rubi i Lluch, La Companya catalana sota l comandament de Teobald de Cepoy. Campanyes de Macednia i de Teslia, 1307-1310. Miscellnia Prat de La Riba, 1 (1923), p. 219-270.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249744" title="Eberard de Fril" nonfiltered="1687" processed="1683" dbindex="96837">
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Fril

Va nixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Llus del Piets.

Orgens Familiars.

Era fill de Unroch de Fril i de Engeltruda de Paris, filla de Big de Paris, i germ de Berenguer el Savi

Educaci.

Va rebr educaci a l'Escola de Palau fundada por Carlemany i dirigida per Alcuin, on va estudiar els temaris medievals coneguts com el trivium i el quadrivium. All va nixer el seu inters per les cincies i les lletres i al mateix temps va desenvolupar la seva famosa pietat.

No hi ha dubte de qu va ser estant a l'Escola de Palau, quan Eberard va comenar a construir una gran biblioteca que va organitzar amb molta cura i voluntat.

Fets destacables.

Quan la seva edat li va permetre portar armes, va participar en nombroses expedicions militars. 

Va defensar el seu pas contra la invasi dels Blgars i els va expulsar completament de la pennsula(825-830).

En recompensa pels seus serveis, l'any 836 l'Emperador Llus del Piets li va atorgar el mes gran honor possible: la m de la seva filla, Princesa Gisela, en matrimoni. Entre els rics dominis de la dot de la Princesa, es trobava el Pagus de Cysoing, prop de Lille. Els va sembla un lloc agradable i el van convertir en una de les seves residncies habituals.

Eberard i Gisela van decidir fundar un Monestir a Cysoing. El projecte va ser llarg i dificults i no estava complert quan van morir els impulsors de la seva creaci. El monestir va ser inicialment consagrat a Sant Saveur y Maria (mare de Jess). Els religiosos hi van viure en comunitat seguint els preceptes cannics i amb tot el rigor del claustre. La seva principal funci era cantar solemnement a l esglsia. Se sap que Eberard gaudia cantant junt amb la Coral.

Durant els anys trgics (830-839) on l'Emperador havia sofert de mans dels seu propi fill una rebelli, el Comte Eberard es va mantenir totalment fidel.

Va utilitzar la seva influencia sobre Lotari (el fill gran de l'Emperador) per trobar la manera de qu pare i fill es reconciliessin. Durant el Concili de l'any 839, Lotari es va arrossegar implorant perd al seu pare.

L'activitat de Eberard no es va limitar al Pagus de Cysoing, tamb va participar lliurement en els assumptes d'altres territoris i de l'imperi en general. L'Emperador Llus el Piets va morir l'any 840 i la guerra, una guerra cruel i sense pietat, va esclatar entre l'Emperador Lotari I i els seus dos germans, Llus el Germnic i Carles el Calb. 

Eberard deplorava aquesta lluita fratricida i va fer tot el possible per aturar-la. Desprs de la sanguinolenta batalla de Fontenay, el 25 de juny de l'any 841, va conduir a l ambaixador de Lotari prop dels seus germans per dur a terme les negociacions de pau. La conferencia va tenir lloc a Milin, prop de Chlons a la Champanya. Es va decidir dividir l'Imperi entre els tres germans. Els negociadors, entre els que es trobava Eberard, es van encarregar de fer una partici justa i equitativa. No va ser abans d'agost de l'any 843 quan es va presentar l'informe als tres reis a Verdun. Les negociacions van acabar i la pau entre els tres germans es va restablir.

Acabada la guerra i signat el tractat de pau, Ebarard va marxar urgentment cap a Itlia, que en aquells moments es trobava sota l'amenaa del Sarrans. Aquests Sarrans havien estat cridats l'any 842 pel Duc de Benevento. Suposaven una amenaa i fins i tot van arribar a saquejar Roma en diverses ocasions. Aleshores Eberard, com a Duc de Fril, es va erigir en lder de la resistncia. La guerra va durar fins que l'any 851 va acavar amb la derrota definitiva dels Sarrans. Aquest fet li va suposar una gran reputaci com a soldat i com a lder.

L'any 858, va ser enviat a Ulm com a ambaixador de Llus el Jove, fill de Lotari, per estar amb el seu oncle, Llus el Germnic. 

Des d aleshores no hi ha ms informaci d'ell fins el seu Testimoni. Un document molt interessant i curis on se ns parla de la vida de Eberard i on s'hi troba el seu testament. El Testimoni es va escriure a Itlia, al castell de Musiestro, al Comtat de Treviso, l'any 867.

Eberard va morir a finals d'aquell any (16 de desembre).

Herncia.

D'acord amb la seva esposa, la Princesa Gisela, Eberard va repartir les seves possessions entres els seus descendents vius. El document estableix un repartiment igualitari de les joies i els ornaments, els objectes valuosos de la seva capella i els llibres de la seva biblioteca.

El fill gran, Unroch, va rebre totes les propietats de Llombardia i Germnia. El segon, Berenguer, va rebre Annappes amb els seus dominis excepte Gruson i les propietats a Hesbaye i Condrost. El tercer, Adalard, va rebre Cysoing, Camphin, Gruson i Somain, amb tots els crrecs i ttols d'Abadia a la regi. El quart, Ral o Rodolf, va rebre Vitry-en-Artois i Mestucha, excepte l esglsia de Vitry que va ser cedida a l'Abadia de Cysoing.

A les seves tres filles, Ingletruda, Judit i Heilwida, els va donar altres dominis: Ermen, Marshem, Balghingham, Heliwsheim, Hostrenheim, Luisinga, Wendossa i Engerresteim. 

Eberard va tenir tres fills mes, Eberard, Alpais i Gisela. Els dos primers van morir molt joves, mentre que Gisela no va heretar donat que va morir abans que el seu pare organitzes el repartiment dels seus bens i propietats.

Npcies i descendents.

Es va casar l any 836 amb la Princesa Gisela, filla de l'Emperador Llus del Piets i junts van tenir deu fills:

 Ingeltruda de Fril (836-867), casada amb Enric de la Marca (830   886), Marqus de Nustria.
 berard (837-840).
 Unroch III de Fril (840-874), Marques de Fril.
 Berenguer I de Fril (843-924) Rei d'Italia i Emperador.
 Adalard (?-874). Abat de Cysoing.
 Ral o Rodolf (?-892). Abat laic de Cysoing i de Saint-Vaast d'Arras, Comte d'Artois i Ternois.
 Alpais, morta molt jove i enterrada a l'Abadia de Cysoing.
 Gisela (?-863). Monja de l'Abadia de Saint-Sauveur de Brescia.
 Heilwida de Fril (855-895) casada amb Hucbald d'Ostrevant i desprs possiblement amb Roger I Comte de Laon;
 Judit de Fril (863-881), casada amb Conrad II de Borgonya, Comte d'Auxerre i Duc de Borgonya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249745" title="Miquel Farr" nonfiltered="1688" processed="1684" dbindex="96838">

Miquel Farr i Albags (1901-1978), pintor.
Miquel Farr i Mallofr (1936), pianista i mestre internacional d'escacs.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249748" title="Ratpenat pils de Jagor" nonfiltered="1689" processed="1685" dbindex="96839">

El ratpenat pils de Jagor (Phoniscus jagorii) es troba a Indonsia, Laos, Malisia i Filipines.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249752" title="Ratpenat pils petit" nonfiltered="1690" processed="1686" dbindex="96840">

El ratpenat pils petit (Kerivoula lanosa) es troba a Botswana, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Etipia, Gabon, Ghana, Guinea, Kenya, Libria, Malawi, Nigria, Sud-frica, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249757" title="Ratpenat pils pigmeu" nonfiltered="1692" processed="1687" dbindex="96842">

El ratpenat pils pigmeu (Kerivoula minuta) es troba a Tailndia i Malisia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249760" title="Ratpenat pils del riu Fly" nonfiltered="1693" processed="1688" dbindex="96843">

El ratpenat pils del riu Fly (Kerivoula muscina) es troba a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249763" title="Fredrik Ljungberg" nonfiltered="1694" processed="1689" dbindex="96844">

Fredrik Ljungberg (16 d'abril del 1977) s un futbolista suec que actualment juga al West Ham United angls. Particip amb la Selecci de Sucia als Mundials de 2002 i 2006, i actualment n's el capit.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249765" title="Ratpenat pils de l'arxiplag de Bismarck" nonfiltered="1695" processed="1690" dbindex="96845">


El ratpenat pils de l'arxiplag de Bismarck (Kerivoula myrella) es troba a Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249770" title="Setge de Lleida" nonfiltered="1696" processed="1691" dbindex="96846">

Histria: situaci de setge produt a la ciutat de Lleida diversos cops en la histria:
 L'any 1149, durant la Reconquesta, que acab amb la conquesta de Ramon Berenguer IV: Setge de Lleida (1149);
 L'any 1413, durant la Revolta del comte d'Urgell, que acab amb l'aixecament del setge pel comte d'Urgell: Setge de Lleida (1413);
 L'any 1464, durant la Guerra Civil Catalana, que acab amb la conquesta per Joan el Gran: Setge de Lleida (1464);
 L'any 1644, durant la Guerra dels Segadors, que acab amb la conquesta castellana: Setge de Lleida (1644);
 L'any 1646, durant la Guerra dels Segadors, primer intent de reconquesta: Setge de Lleida (1646);
 L'any 1647, durant la Guerra dels Segadors, segon intent de reconquesta: Setge de Lleida (1647);
 L'any 1707, durant la Guerra de Successi Espanyola, amb derrota austriacista: Setge de Lleida (1707);
 L'any 1810, durant la Guerra del Francs: Setge de Lleida (1810);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249771" title="Unroch III de Fril" nonfiltered="1697" processed="1692" dbindex="96847">
Unroch III de Fril (840-874), Marqus de Fril (863-874)

 Orgens Familiars .

Fill gran de Eberard de Fril i la Princesa Gisela, nt de Llus el Piets. 

 Fets Destacables .

La repartici de bens del seu pare, feta poc abans de la mort d'aquest, li va suposar com a primognit, obtindre tot els territoris de Llombardia i Germania que havien estat en mans dels seu pare. Malgrat tot, va morir jove als pocs anys d'haver heretat i el Marquessat va passar a mans del seu germ, Berenguer.

 Npcies i Descendents .

Es va casar amb Ava, filla de Luitfrid, Comte d'Alsacia i Llombardia i germ de l'Emperatriu Ermengarda. Van tenir tres fills:

 Unroch IV de Fril (859-924), Comte de Fril;
 Eberard de Sulichgau ;

Va tenir una filla de la que no en sabem el nom. Aquesta es va fer monja, per l'any 887 va ser segrestada per Luitbard de Verceil i obligada a casar-se amb un parent seu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249772" title="Ratpenat pils de Java" nonfiltered="1698" processed="1693" dbindex="96848">

El ratpenat pils de Java (Kerivoula papillosa) es troba a Brunei, ndia, Indonsia, Malisia i Vietnam.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249776" title="Ot el bruixot" nonfiltered="1699" processed="1694" dbindex="96849">
Ot el bruixot s el cmic ms popular de Picanyol.

El protagonista principal s l'Ot, un bruixot vestit de negre que amb la seva mgia arregla situacions en poques vinyetes (d'1 a 5). Tan aviat el que fa s ajudar al prosme com gastar bromes a altra gent (amb freqncia als rics forts i poderosos). Sn acudits muts en qu el text noms apareix quan s llegible pels mateixos personatges del cmic i en les constants onomatopeies, entre les que hi ha les fruit dels seus encanteris. Malgrat anar vestit a l'antiga, hi apareixen moltes referncies als temps moderns que no han de considerar-se anacronismes si es t en compte que l'Ot t el poder de viatjar en el temps.

Altres personatges recurrents sn:
El mussol: normalment noms s un observador, per sovint li toca el rebre.
L'esposa: egocntrica i colrica, sempre t exigncies i a la mnima es posa a perseguir l'Ot fent servir una escombra a tall de garrot. Ella no t poders.
El policia: sovint persegueix l'Ot per les seves malifetes, per sense aconseguir-ho.

Va aparixer per primer cop al nmero doble 215/216 de Cavall Fort del 1971 i hi ha aparegut ininterrompudament des del nmero 218.

Les seves peripcies han estat recollides en les colleccions "Ot el Bruixot" i "El Barret de l'Ot", aix com en l'especial de 20 anys, tot aix de l'Editorial Pirene. Tamb l'Editorial La Galera ha fet una collecci que es diu "Ot, el bruixot". Edicions Baula tamb va publicar contes (no acudits) per a nens petits amb l'Ot com a protagonista. S'ha fet una representaci amb titelles amb aquest protagonista, i ha estat el personatge dels Otijocs, jocs d'ordinador per a la mainada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249777" title="Setge de Lleida (1644)" nonfiltered="1700" processed="1695" dbindex="96850">





El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades per l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis i les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt fins que els espanyols van bastir un estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell. 

Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de mar de 1642 per socrrer el Rossell, que havia quedat allat al nord, per foren derrotades a mig cam i Cotlliure va caure el mes d'abril. El maig, els espanyols retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus, de manera que el Rossell va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Llus XIII de Frana de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i pertant es van donar per acabades les operacions principals. A ms, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llus XIII, a qui va succer el seu fill Llus XIV, conegut com el rei sol, fins el 1652, comenant una poca de molta agitaci a Frana que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

1.200 soldats irlandesos van arribar al nord d'espanya comandats per James Preston van participar en el setge de Lleida.

El setge.
El 5 de maig van sortir de Barbastre les tropes del general Felipe da Silva, uns 15.000 homes que van fracassar en intentar pendre Balaguer grcies als 3.000 homes de refor que Philippe de La Mothe-Houdancourt hi va fer arribar, de manera que els espanyols es van dirigir a Lleida, ocupant el Cappont i el Pla de Vilanoveta amb la cavalleria, i fent construir un nou pont a l'alada del convent del Carme.

Els francesos i catalans disposaven de 9.000 infants, 2.000 cavallers i 12 canons, per enfrontar-se als 6.000 infants i 3.000 cavallers espanyols. Els espanyols van atacar l'ala esquerra francesa, que va ser dispersada provocant la rendici de part de les tropes que estaven fora de la ciutat, que 1.500 homes entressin a la ciutat i que la resta arribs a les Borges Blanques. 

Amb bona part dels defensors fugits o capturats, da Silva va iniciar el setge capturant la fortalesa de Cappont i bombardejant la ciutat, fracassant en l'intent de captura de Gardeny el 16 de juny. La Mothe va llenar brulots contra el pont de fusta per atacar als assetjants per no va reixir, i la d'Argenson, governador de la ciutat finalment va rendir la plaa el 30 de juliol de 1644.

Conseqncies.
La caiguda de Lleida va provocar la substituci de Philippe de La Mothe-Houdancourt per Henri Harcourt de Lorena desprs del seu fracs en intentar recuperar Tarragona, i la captura castellana de Balaguer el setembre i Agramunt l'octubre. Tret de la conquesta de Roses, la frontera quedaria estabilitzada durant molt temps, fins les campanyes espanyoles que van culminar amb el Setge de Barcelona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249781" title="La Fera Ferotge" nonfiltered="1701" processed="1696" dbindex="96851">

La Fera Ferotge s, a ms d'una can d'Ovidi Montllor, el nom amb qu han batejat els Dimonis de l'Avern d'Alboraia la seua bstia, un drac que fa ms de tres metres d'alada i llena foc per 21 punts.

Basant-se en els antics escrits "el drac s la personificaci del mal i la desgrcia, fins al punt que en els bestiaris medievals s identifica amb el mateix Dimoni", i pensant en els seus governants van parir aquesta bstia el juliol de 2005, l'any que feia deu anys de la mort de l'Ovidi

Participa als correfocs d'aquesta colla de l'Horta Nord i a les diferents trobades de bestiari que es fan a tot arreu dels Pasos Catalans.

s membre de l'Agrupaci de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i de la Federaci de Dimonis i Diables del Pas Valenci

Enllaos.
Dimonis de l'Avern

La Fera Ferotge al web de l'Agrupaci de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya

Federaci de Colles de Dimonis i Diables del Pas Valenci



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249785" title="Ren Mayer" nonfiltered="1702" processed="1697" dbindex="96852">

Ren Mayer ( Pars, Frana 1895 - d. 1972 ) fou un poltic francs que va ser diverses vegades ministre al seu pas i President del Consell de Ministres durant la Quarta Repblica Francesa. 

Biografia.
Va nixer el 4 de maig de 1895 a la ciutat de Pars, en una famlia de religi jueva. Va estudiar dret a la Universitat de Pars i posteriorment fou mobilitzat per participar en la Primera Guerra Mundial. L'any 1920 fou nomenat membre del Consell d'Estat. 

Abans d'iniciar-se la Segona Guerra Mundial fou nomenat membre de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francs (SNCF) i fou membre fundador d'Air France.

Fou alcalde de la poblaci de Giverny, situada al departament d'Eure. Mor el 13 de desembre de 1972 a la seva residncia de la ciutat de Pars.

Activitat poltica.
Segona Guerra Mundial.
En iniciar-se la Segona Guerra Mundial fou cridat a files, sent enviat a Londres el mateix any 1939. El 1940 retorn al seu pas i fou enviat al sud. Entre novembre i desembre de 1941 particip com a membre de la Uni General dels Israelites a frana (UFIG) que el rgim de Vichy va obligar a crear per tenir censats els jueus. 

Posteriorment l'any 1943 particip al costat del general Henri Giraud a Alger en la resistncia a l'ocupaci nazi del seu pas, sent-li transferida la secretaria de comunicacions del govern a l'exili. Ocup aquest crrec fins esdevenir membre del Comit Francs d'Alliberament Nacional i Ministre de Transport i Obres Pbliques per part del general Charles de Gaulle el setembre de 1944.

Membre del govern.
El 1946, un cop alliberat el seu pas, aconsegu esdevenir diputat per la circumscripci d'Alger a l'Assemblea Nacional Francesa en representaci del Partit Radical, esc que va conservar fins el 1955. El 1947 fou nomenat Ministre de Finances i Afers Econmics per part del primer minitre Robert Schuman, esdevenint successivament Ministre de Defensa Nacional en els governs de Andr Marie i Robert Schuman, i Ministre de Justcia en els governs de Georges Bidault, Henri Queuille, Ren Pleven i novament Queuille. L'agost de 1951 fou nomenat Vicepresident del Consell de Ministres i Ministre de Finances i Afers Econmics per part de Ren Pleven, abandonant el seus crrecs en el govern el gener de 1952.

Entre el 8 de gener i el 28 de juny de 1953 fou nomenat Primer Ministre de Frana per part del president Vincent Auriol i grcies al suport dels diputats gaullistes. El seu govern caigu per la derrota que sofr al Parlament per la negativa gaullista a acceptar els poders especials en matria financera que Mayer va demanar.

President de la CECA.
Ferm defensor de la unitat europea, el 3 de juny de 1953 fou nomenat President de l'Alta Autoritat de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA) en substituci de Jean Monnet, que es vei obligat a dimitir a conseqncia del seu fracs en l'organitzaci de la Comunitat Europea de Defensa. Ocup la presidncia de l'Autoritat Mayer fins el 13 de gener de 1958.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249788" title="Rdio Klara" nonfiltered="1703" processed="1698" dbindex="96853">
Rdio Klara, amb el lema "Lliure i llibertria", s una emissora de rdio lliure i collectiva que emet a Valncia, al 104.4 de la Freqncia Modulada, des de l'any 1982. En la seua programaci, majoritriament en catal, encara que tamb en castell, hi ha espais de notcies, msica, entrevistes, tertlies, etc.

Al llarg de la seua histrica d'emissions ha oferit un programa en esperanto realitzat per l'Associaci Valenciana d'Esperanto.
Tamb s'estableix comunicaci amb altres emissores de rdio lliure, sobretot de mitjans iberoamericans, per conixer la situaci d'aquests pasos de primera m.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'emissora;
 Arxiu d'emissions en Esperanto;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249796" title="Ratpenat pils pap" nonfiltered="1704" processed="1699" dbindex="96854">

El ratpenat pils pap (Phoniscus papuensis) es troba a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249799" title="Richmond" nonfiltered="1705" processed="1700" dbindex="96856">


Richmond s la capital de l'estat de Virgnia, als Estats Units d'Amrica. La ciutat, separada completament del comtat de Richmond, s el centre d'una rea metropolitana coneguda com a Gran Richmond-Petersburg, i est rodejada pels comtats de Henrico (al nord) i Chesterfield (al sud). A la ciutat conflueixen les carreteres interestatals 95 i 64.

L'economia de la ciutat est basada, sobretot, en les empreses relacionades amb el dret i les finances, amb un bon nombre de grans empreses i firmes de renom. El desenvolupament de la ciutat s similar a l'efectuat per altres ciutats del sud, com ara b Atlanta, Dallas o Charlotte.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249801" title="Ratpenat pils d'ales clares" nonfiltered="1706" processed="1701" dbindex="96857">

El ratpenat pils d'ales clares (Kerivoula pellucida) es troba a Brunei, Indonsia, Malisia i Filipines.

Referncies.


Bibliografia.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249806" title="Ratpenat pils de Spurrell" nonfiltered="1707" processed="1702" dbindex="96858">

El ratpenat pils de Spurrell (Kerivoula phalaena) es troba al Camerun, la Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria i Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249809" title="Jordi beda i Baul" nonfiltered="1708" processed="1703" dbindex="96859">
Jordi beda i Baul s un editor barcelon. Ha participat activament en nombroses iniciatives per a la normalitzaci del catal, en especial les vinculades a l'edici i la difusi del llibre en catal, com la creaci de la distribudora l'Arc de Ber SA i la Llibreria Ona, l'impuls de l'Editorial Prtic i la gerncia de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, on hi va comenar el 1962, i Serra d'Or, aix com en la introducci de l's del catal en el mn de la publicitat a travs de Publicitria Catalana. Com a president del Gremi d'Editors del 1994 al 2001 ha impulsat fires del llibre a Barcelona. Des del 2003 s president de la Federaci de Gremis d'Editors d'Espanya. El 2007 ha rebut el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249811" title="Joan Hernndez" nonfiltered="1709" processed="1704" dbindex="96860">


Joan Hernndez Pijuan, pintor catal;
Joan Hernndez i Baiges, compositor de sardanes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249813" title="Ferran Agull i Vidal" nonfiltered="1710" processed="1705" dbindex="96861">
Ferran Agull  i Vidal (Sant Feliu de Guxols, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933) era un advocat, escriptor, poeta, gastrnom i poltic pertanyent a la Lliga Regionalista de Catalunya.

Biografia.
Ferran Agull va ser estudiant de l'IES Ramon Muntaner. Ms tard va estudiar dret i va dirigir les revistes L'Atlntida i Diario del Comercio. El 1901 va esdevenir secretari general de la Lliga Regionalista, de la qual La Veu de Catalunya n'era l'rgan. Va ser proclamat mestre en Gai Saber el 1893.

Ancdota.

A l'Ermita de Sant Elm hauria intut el nom de la Costa Brava parlant de la "nostra costa brava" (encara amb minscules), tot i que ambds, el lloc de la seva inspiraci i el nom romanen controvertits . Va publicar-lo per a la primera vegada en al seva columna diria a La Veu de Catalunya del 12 de setembre de 1908. 

Bibliografia. 
 Antologia catalana;
 Llibre de versos, F. Puig, Barcelona, 1905;
 Marines, Societat Catalana d'Edicions, Barcelona, 1917;
 De tot temps, 1918;
 Comandes, 1924;
 Ponentines, 1925;
 Llibre de la cuina catalana;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249820" title="Riu Potomac" nonfiltered="1711" processed="1706" dbindex="96862">


El riu Potomac es troba situat a la costa atlntica dels Estats Units d'Amrica. Amb una longitud aproximada de 665 km, i una conca de 38000 kilmetres quadrats, s el 4rt riu atlntic per rea d'irrigaci, i el 21 en la classificaci del pas. Ms de 5 milions de persones viuen a les seves ribes, en una zona on la precipitaci equivalent s de 8000 litres per persona i any.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249821" title="Triple Aliana" nonfiltered="1712" processed="1707" dbindex="96863">

 Triple Aliana (Mxic) - Senyorius de Tenochtitlan, Texcoco i Tlacopan en el segle XV.
 Triple Aliana (1668) - Anglaterra, els Pasos Baixos i Sucia;
 Triple Aliana (1717) - Gran Bretanya, els Pasos Baixos i Frana contra Espanya;
 Triple Aliana (1788) - Gran Bretanya, els Pasos Baixos i Prssia;
 Guerra de la Triple Aliana (1864 i 1870): Brasil, Uruguai i Argentina contra Paraguai.
 Triple Aliana (1882) - Alemanya, Imperi Austrohongars i Itlia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249827" title="Ratpenat pils pintat" nonfiltered="1713" processed="1708" dbindex="96864">

El ratpenat pils pintat (Kerivoula picta) es troba a Brunei, Xina, Indonsia, Malisia, Nepal, Sri Lanka i Vietnam.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Informaci sobre aquesta espcie de ratpenat. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249829" title="Jos Manuel Lara" nonfiltered="1714" processed="1709" dbindex="96865">

Jos Manuel Lara Bosch (1946).
Jos Manuel Lara Hernndez (1914-2003).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249830" title="Editorial Prtic" nonfiltered="1715" processed="1710" dbindex="96866">
Editorial Prtic s una editorial fundada a Barcelona el 1963 per Josep Fornas i Martnez, amb la collaboraci inicial de Rafael Tasis i Marca. Del 1986 al 1991 la directora fou Carme Casas i Mas, i del 1991 al 1998 Jordi beda i Baul. El 1996 l'editorial fou adquirida per Gran Enciclopdia Catalana, b que conserv la marca i els fons propis com a secci diferenciada. 

A partir del 1998 va reestructurar les seves colleccions tot especialitzant-se en llibres de carcter prctic i divulgatiu (guies, cuina, manuals, etc) i en obres d's universitari (Biblioteca Universitria, Biblioteca Oberta, Monografies). El responsable de la direcci editorial s, des d'aleshores, Francesc Boada.

 Colleccions .
Entre les colleccions editades per Prtic podem destacar:
 Memries", (1963-1886) i Vides i Memries, (1989), amb biografies i memries  ;
 Llibre de Butxaca (1969), El Brot (1986), Els Malets (1988-1990), i La Bogeria (1988-1991), de narrativa;
 El Blat Tendre (1983-1986), El Brot Jove (1987), Prtic Aventures (1987-1989), de literatura juvenil;
 La Piga (1988), de literatura ertica;

 Enllaos externs .
 Pgina d'Editorial Prtic;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249833" title="Ratpenat pils de Whitehead" nonfiltered="1716" processed="1711" dbindex="96867">

El ratpenat pils de Whitehead (Kerivoula whiteheadi) es troba a Brunei, Indonsia, Malisia, Filipines i Tailndia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249834" title="Gabriel Xammar i Sala" nonfiltered="1717" processed="1712" dbindex="96868">
Gabriel Xammar i Sala (Juneda, Garrigues, 1910 - Tarragona, 2008) fou un activista cultural i poltic catal, germ de Josep Maria Xammar i Sala. Militant d Estat Catal, durant els primers anys de la guerra civil espanyola va ajudar exiliats a passar cap a Frana, per la qual cosa fou detingut, i va formar part de la 132 Brigada Mixta. En tornar de l exili, es va traslladar a Tarragona, on, durant el franquisme, va continuar la lluita activista per les llibertats a travs de l'Organitzaci de Resistncia Nacional. 

Es va involucrar en la creaci del Club de Joves i va ser dels iniciadors d'mnium Cultural del Tarragons. Tamb va participar en l'organitzaci de conferncies i actes patritics a la llibreria La Rambla i va ser president de la Cooperativa Obrera Tarraconense des de 1977 fins al 1979. El 2007 ha rebut el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.


 Enllaos externs .
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249844" title="CEIP Municipal Patronat Domnech" nonfiltered="1718" processed="1713" dbindex="96869">
CEIP Municipal Patronat Domnech s una escola pblica municipal d'educaci infantil i primria fundada el 1901 al barri de Grcia de Barcelona. El seu programa educatiu fa mfasi en la coeducaci, la solidaritat, la cooperaci i l'autocrtica. El 2000 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs . 
 Web del Patronat Domnech;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249847" title="Ofelles" nonfiltered="1719" processed="1714" dbindex="96870">
Ofelles (Ophellas,  fou governant de Cirene del 322 aC al 308 aC.

Era nadiu de Pella (Macednia) fill de Sil. Va acompanyar a Alexandre el Gran a l' ndia i a la tornada va manar un del trirrems a l'Indus (327 aC). 

A la mort del rei va seguir a Ptolemeu I Ster que el 322 aC el va enviar a Cirene per aprofitar la guerra civil que havia esclatat. Ofelles va derrotar a Timbr d'Esparta i va establir la sobirania egpcia sobre Cirene i les seves dependencies. Una mica desprs van esclatar nous disturbis i Ptolemeu va annexionar completament Cirene. Encara que no se sap segur, es pensa que Ofelles va restar a Cirene com a governador fins vers el 313 aC quan els cirineus es van revoltar. Ptolemeu va enviar al general Agis, que va derrotar la revolta, per quan les tropes es van retirar Ofelles, potser altre cop governador, es va fer amb tot el poder i va actuar de fet com a sobir independent, aprofitant el sentiment del poble que no estava d'acord amb el domini egipci.

Les guerres de Ptolemeu li van garantir la possessi del pas cinc anys fins el 308 aC. Durant aquest temps va reclutar una fora mercenria. El 308 aC Agtocles de Siracusa va buscar la seva aliana contra Cartago i van acordar que les conquestes dels sicilians a frica serien cedides a Ofelles a canvi de la participaci de les seves forces a la guerra. Ofelles es va posar al capdavant de l'exrcit i en una marxa de dos mesos va arribar a territori cartagins; va acampar prop dels sicilians i al cap d'uns dies, Agtocles, per sorpresa, els va atacar i va matar a Ofelles. Les seves forces, sense lder, es van posar al servei d'Agtocles.

Just li dona el ttol reial per no consta per cap ms font i sembla que podria ser una adequaci a la realitat del seu poder per en realitat el ttol de rei no l'hauria portat mai. Estava casat amb Eurdice d'Atenes, filla de Milcades, i va mantenir amistoses relacions amb Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249848" title="Arxiu Histric de Roquetes-Nou Barris" nonfiltered="1720" processed="1715" dbindex="96871">
Arxiu Histric de Roquetes-Nou Barris s una entitat independent de qualsevol instituci oficial i sense nim de lucre que es va crear el 1983 a l'Escola d'Adults Freire, grcies a les aportacions documentals de particulars.  El finanament prov de les quotes dels socis i scies, de les donacions de particulars i d'algunes subvencions pbliques. La seva seu s a l'Ateneu Popular de Nou Barris. El 2000 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Objectius .
Els principals objectius sn:
 recollir i divulgar la histria del districte;
 oferir un servei de consulta;
 arxivar i catalogar el fons documental;
 possibilitar l'edici i publicaci de materials;

 Composici .
L'Arxiu es caracteritza per l'accs lliure i pblic al fons historico-documental que est format per una petita hemeroteca, biblioteca, fons fotogrfic, plnols, cartells, dossiers, etc. Tot aquest material documental s'ha aconseguit a travs dels vens i venes que han estat i sn els protagonistes d'aquestes histries, i de les seves entitats. 

 Enllaos externs .
 Web de l'Arxiu Histric de Roquetes-Nou Barris;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249849" title="Dof de Commerson" nonfiltered="1721" processed="1716" dbindex="96872">

El dof de Commerson (Cephalorhynchus commersonii) es troba a dues rees diferents: 

 Al voltant de la Terra del Foc i les illes Malvines.
 Al voltant de les illes Kerguelen.

Referncies.


Bibliografia.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.
 Informaci sobre aquesta espcie de dof. ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249850" title="Opmia" nonfiltered="1722" processed="1717" dbindex="96873">
Opmia (Opimia) fou un gens romana plebea que va aparixer al segle III durant les guerres samnites. El primer que va obtenir el consolat fou Quint Opimi (cnsol) el 154 aC. L'nic cognom que utilitzaren fou Pansa. A les monedes el nom apareix sempre escrit com Opeimius.

Personatges destacats de la famlia foren: 
Gai Opimi Pansa, qestor el 294 aC ;
Quint Opimi (cnsol), cnsol el 154 aC ;
Luci Opimi (cnsol), pretor el 125 aC i cnsol el 121 aC ;
Luci Opimi (militar), militar rom.
Quint Opimi (trib), trib de la plebs el 75 aC ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249851" title="Moment d'inrcia" nonfiltered="1723" processed="1718" dbindex="96874">
En fsica, el moment d'inrcia s la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotaci. La inrcia prpiament dita s l'oposici dels cossos a modificar el seu estat de moviment uniforme de rotaci i en el Sistema Internacional es mesura en quilograms per metre al quadrat (kgm2). D'altra banda, la inrcia dels cossos a ser desplaats s'anomena massa.

A diferncia de la massa, la inrcia d'un cos no es un valor nic (escalar) i pren valors diferents en funci de l'orientaci de l'eix de rotaci; es diu que s un tensor d'inrcia. Aquesta oposici al canvi de velocitat es pot experimentar facilment amb un objecte llarg i estret com, per exemple, un pal d'escombra. Fer rodar el pal entre les dues mans resulta fcil, es pot fer amb certa rapidesa. Si, en canvi, es pren el pal pel mig i s'intenta fer girar com si fos un mol de dues pales, la oposici que rebem es considerablement superior. Aix permet experimentar facilment amb el propi cos aquest concepte abstracte. 

La velocitat de rotaci s un vector i hi ha dues maneres fonamentals de canviar (accelerar) un vector: canviant-ne el mdul, s a dir canviant la rapidesa de la rotaci, o canviant-ne la direcci, es a dir, canviar l'orientaci de l'eix de gir, com passa a una roda de bicicleta quan pren un revolt. Aquesta propietat du a un fenomen poc intutiu com s l'efecte giroscpic. Aquest efecte s el que mant dreta una baldufa mentre gira i es pot experimentar fcilment agafant una roda de bicicleta girant a velocitat alta.

Vegeu tamb.
 Inrcia;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249852" title="Opimi" nonfiltered="1724" processed="1719" dbindex="96875">


Onomstica:

Gai Opimi Pansa, qestor el 294 aC ;
Quint Opimi (cnsol), cnsol el 154 aC ;
Luci Opimi (cnsol), pretor el 125 aC i cnsol el 121 aC ;
Luci Opimi (militar), militar rom.
Quint Opimi (trib), trib de la plebs el 75 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249853" title="Gai Opimi Pansa" nonfiltered="1725" processed="1720" dbindex="96876">
Gai Opimi Pansa (Caius Opimius Pansa) fou un magistrat rom.

Fou qestor el 294 aC i va morir en un atac per sorpresa de les forces samnites al questorium o tenda del qestor, quan el campament rom va ser atacat pels enemics. L'esmenta Tit Livi (Livius X. 32.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249854" title="Quint Opimi (cnsol)" nonfiltered="1726" processed="1721" dbindex="96877">
Quint Opimi (Quintus Opimius Q. F. Q. N.) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 154 aC juntament amb Luci Postumi Alb. Va fer la guerra contra les tribus lgurs dels oxibis i deciats, que havien atacat territori de Masslia, aliada romana, saquejant les ciutats d'Antpolis (Antibes) i Nicaea (Nia). Va derrotar a aquestos pobles i va obtenir els honors del triomf.

Gai Lucili el descriu com formosus homo et famosus i Cicer com qui adolescentulus male audisset.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249855" title="Agrupament Escolta Ramon Llull" nonfiltered="1727" processed="1722" dbindex="96878">

Agrupament Escolta Ramon Llull s una entitat educativa i sense nim de lucre que treballa en el temps de lleure per a infants i joves, a travs dels joves i mitjanant l'escoltisme. Fou creada al barri de Grcia de Barcelona el 1927 com a part de la secci Minyons de Muntanya de  Grup Excursionista Joventut Catalana. El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona

A partir del seu treball en el temps de lleure intenten que les nenes i els nens desenvolupin tota la seva capacitat creativa, autnoma i de visi crtica de la societat i on siguin ells els protagonistes de la seva prpia educaci. Volen que els infants siguin persones amb criteri, sensibles davant els problemes de la comunitat que els envolta i capaos d'actuar solidriament. Forma part d'Escoltes Catalans.

Histria.
Els inicis.
L'any 1912 comenaren a funcionar a Barcelona dos grups de boyscouts, els Exploradores Barceloneses i els Jovestels. Els Exploradores tenien com a marc nacional Espanya, com a bandera la espanyola amb l'escut de la monarquia i depenien d'un comit radicat a Madrid, mentre que els Jovestels tenien com a marc nacional Catalunya, com a bandera la catalana i com a llengua el catal exclusivament. A l'estiu de 1914, Josep M. Batista i Roca, des de Oxford en era tot perfeccionant l'angls, acab d'arrodonir la idea de la creaci a Barcelona de l'escoltisme.

1927-1932.
El 8 de juliol de 1927, en una conferncia a Barcelona, Josep M. Batista i Roca parl del funcionament de diferents grups escoltes a Europa, i es declar partidari del mode Scout, el ms adient per a la formaci del carcter de la joventut, i cre la Germanor de Guies Excursionistes i, tot seguit, la Germanor de Nois Guies, un xic desprs de la Germanor de Minyons de Muntanya.

El primer grup escolta de la Germanor de Minyons de Muntanya foren els minyons de la colla Isards, i el segon el G.E. Joventut Catalana, el 1925, que, al traslladar-se a un local del carrer Rocafort de Barcelona esdevingu l'actual Ramon Llull.

El 10 de mar de 1929 feren la promesa a Santa Creu d'Olorda els primers minyons del Ramon Llull, en presncia de Batista i Roca i estrenant la primera bandera amb la creu de Sant Jordi. Actu com a cap J. Domingo i Gmez, en substituci de Lloren Vila que estava malalt. Un any desprs Lloren Vila form part, com a representant de l'Agrupament Ramon Llull, del primer consell general de la Germanor Minyons de Muntanya.

Cap a l'any 1931 es cre el grup de noies dins el G.E. Joventut Catalana, que fou el Joan Maragall, amb una secci de daines ( de 7 a 12 anys) i una de pubilles, desprs anomenades englantines (de 12 a 17 anys), que formaria el nucli NUS junt amb el Ramon Llull, tenint activitats distintes per algunes en com tot puntualment i caminant plegats des d'aleshores. La primera promesa per part de noies del Joan Maragall fou l'any 1932.

1933-1953.
El 21 d'octubre del 1933 comen una intensa campanya nacional per a fer conixer a casa nostra l'obra dels minyons de muntanya, mitjanant la premsa i la radio, actes pblics... en el que s'anomen  Crida Nacional . Pel reial decret del 18 de setembre de 1934 la Generalitat de Catalunya pos sota el seu patronatge la Germanor de Minyons de Muntanya i la Germanor de Noies Guies.

La Guerra Civil afect el funcionament dels diferents Agrupaments. Aix no fou fins al 1943 que es reprengueren les tasques de l'escoltisme. Donarem l'empenta el Ramon Llull, Joan Maragall, Roland Phillips, un agrupament confessional de la FJCC i un d'escolars de la  Mtua Escolar Blanquerna . Els dos agrupaments, com molts d'altres, ens aixoplugarem en entitats excursionistes, en el nostre cas l'Agrupaci Excursionista Pedraforca, que ens don acollida durant un bon nombre d'anys.

L'Agrupament particip, l'any 1950, en la redacci de l'anomenat  llibre verd , que era el reglament dels Minyons Escoltes, una mena de manual bsic en el que s'especificava el que s'esperava d'un escolta al llarg del seu pas per les diferents unitats de l'agrupament.

L'any 1951 l'Agrupament Escolta Ramon Llull reb un ultimtum governatiu: o s'afiliava al Frente de Juventudes del rgim franquista o a la Federacin Espaola de Muntaismo. Naturalment vam optar per la segona opci.

L'any 1953, davant la repressi que imposava el rgim, la Instituci Catalana d'Escoltisme, que agrupava aleshores als agrupaments, suspengu l'activitat, deixant a cada agrupament els nomenaments i la organitzaci d'activitats (en la clandestinitat). A ms a ms es va anomenar al Ramon Llull responsable de la formaci de caps de la branca minyons.

1954-1969.
L'Agrupament fou pioner en la coeducaci, a travs de la iniciativa del matrimoni Antoni Serra   Montserrat Jaques. Aix, l'any 1955 l'Agrupament fou censurat per la Germanor de Noies Guies ja que els nois (Ramon Llull) i les noies (Joan Maragall) feien massa accions conjuntes. Tot i aix l'Agrupament no feu massa cas de les crtiques, ja que a l'assemblea del 29 de juny de 1955 del Joan Maragall, Montserrat Jaques, cap d'agrupament, deman que es promulgus una reglamentaci adequada per a l'organitzaci de nuclis, s a dir, d'activitats mixtes entre agrupaments masculins i femenins.

El mateix any escoltes provinents del Ramon Llull i del Joan Maragall es deslligaren d'aquests dos agrupaments i fundaren dos agrupaments coeducatius: Aureli Campmany i Joaquim Ruyra, iniciant aix un altre cam, fundant els  Nois i Noies Escoltes , que perdurarien fins la seva dissoluci cap a l'any 1979.

Un fet colp l'agrupament al mes de maig de 1958: tres guies foren detinguts a l'estaci del Nord per dur uniforme. Fou clau en la seva posada en llibertat el paper d'Acci Catlica, que tot i tractar-se de guies d'un agrupament no confessional intercediren davant les autoritat dient que les guies eren d'un agrupament confessional.

1970-....
L'any 1970 la coeducaci s'implant a tots els nivells i el 15 de desembre de 1974 les diverses tendncies de l'escoltisme al nostre pas s'unificaren formant Escoltes Catalans, que recoll, continu i conserv el patrimoni histric i espiritual de les entitats unificades, comenant a funcionar amb 30 agrupaments.

L'any 1978 es constitu la Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge, que coordina tots els esforos a nivell escolta i de relacions amb els organismes oficials.

L'ltim canvi de seu de l'Agrupament tingu lloc l'any 1985, quan es trasllad des de l'espai que ocupava al Casal de Sarri fins a l'actual local del carrer Ros de Olano de la Vila de Grcia.

El 22 de gener de 2003, en un acte celebrat al sal de Cent, l'Ajuntament de Barcelona lliur a l'Agrupament la Medalla d'Honor de Barcelona en reconeixement a la seva trajectria en el moviment formatiu i el seu paper capdavanter dins la histria de l'escoltisme catal. 

Situaci.
Actualment l'Agrupament t la seu al carrer Ros de Olano 6 2n pis del barri de Grcia de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Web de l'AE Ramon Llull;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249857" title="Luci Opimi (cnsol)" nonfiltered="1728" processed="1723" dbindex="96879">
Luci Opimi (Lucius Opimius Q. F. Q. N.) fou un magistrat rom, fill del cnsol Quintus Opimius Q. F. Q. N..

Fou pretor el 125 aC any en qu va atacar Fregellae que s'havia revoltat demanant la ciutadania romana. La ciutat li fou entregada per Quint Numitori Pulle i Opimi va prendre severa venjana sobre els habitants. 

Pertanyia al partit aristocrtic, tenia forta influncia en el senat rom i fou un dels mxims opositors de Gai Grac. El 123 aC fou candidat al consolat per l'any segent, per Gai Grac va donar suport a Gai Fanni Estrab que fou elegit; per a l'any segent Opimi fou elegit i fou cnsol el 121 aC junt amb Quint Fabi Mxim Allobrgic. Opimi es va oposar vehement a Grac i va forar la ruptura; amb el suport del senat va poder eliminar a Gai Grac. Desprs de la victria (vegeu Gai Grac) va fer matar a ms de tres mil opositors.

L'any 121 aC fou recordat per la calor de la tardor que va produir un ram que va donar un vi extraordinari que fou conegut com vinum opimianum.

El 120 aC el trib de la plebs Quint Deci, el va acusar d'haver matat ciutadans romans sense judici; fou defensat pel cnsol Gai Papiri Carb, antic partidari de Grac ara al camp dels aristcrates; per el terror desfermat per Opimi va espantar tothom i fou absolt. Ms tard Opimi va haver d'enfrontar altres judicis no tant favorables.

El 112 aC fou enviat a frica per repartir el Regne de Numdia entre Jugurta i Adherbal de Numdia; i fou subornat per Jugurta per assignar a aquest la millor part del pas. Encara que de moment no es va percebre la seva mala actuaci, quan l'exrcit rom dirigit per Alb fou derrotat el 109 aC, es va veure clar i el trib Gai Mamili Limet va demanar una investigaci per esbrinar que eren els que havien rebut suborns de Jugurta. De resultes d'aquesta comissi, Opimi fou condemnat amb fora altres aristcrates. Va anar a l'exili a Dyrrhachium a l'Epir, on va viure uns anys i on va morir sembla que en gran pobresa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249859" title="Jesuset del Miracle" nonfiltered="1729" processed="1724" dbindex="96880">
Cada 31 de gener els alcoians celebren una solemne process, la process del Jesuset del Miracle, en commemoraci del robatori de les Sagrades Formes que va ser perpetrat en 1568.

Histria.

El 29 de gener de 1568, Joan Prats, abaixador de draps, va entrar a l'esglsia parroquial furtant una capseta de plata amb quaranta hsties, la custdia del vitic i un reliquiari i les va amagar davall de l'escala que portava de l'estable a les habitacions de sa cassa. Desprs va consumir totes les hsties i va trencar el reliquiari, va traure el saquet de les relquies i les va depositar  en el cofrenet buit. Va trencar el reliquiari i el va embolicar amb un drap amb el cop. Desprs ho va ocultar tot a la cavallerissa.   

L'endem, s'oferia una recompensa de trenta lliures a qui recuperara lo furtat i descobrira el lladre. El justcia i els jurats van trametre una notificaci al virrei per mitja de l'advocat de la Vila. Es va arribar a rastrejar fins als termes de Xtiva i Gandia, per de seguida molts van comenar a sospitar de Prats. Aquell mateix dia el justcia es va presentar a casa de Prats fent una inspecci ocular, a pesar de no trobar res va disposar hores desprs el seu arrest degut als nims exaltats de la gent.

Al migdia, Joan Esteve, llaurador, sollicitava vnia per a escorcollar personalment la casa de Prats, accedint el magistrat.  Al poc temps va encontrar una escudella que va ser reconeguda pel vicari. Tot seguit, el mateix Joan Esteve encontrava el drap que embolicava el reste d'objectes amb la seua aixada.

Prats va ser portat de nou davant del justcia i ho va confessar tot. Aix es va iniciar el procs criminal amb l'assessorament del lletrat Jaume Margarit. Es va fer arribar un botx de Gandia per si fora necessria l'execuci o turment del reu. Va ser jutjat a Valncia pel Sant Ofici, per Margarit va sollicitar que la pena s'executara a Alcoi. Va ser decapitat i esquarterat a Alcoi, el seu cap va ser penjat a la porta del convent de Sant Agust, i la m dreta a plaa de les Cases de la Cria. Les seues despulles no van ser sepultes, van ser escampades a la vora dels camins.

Punts foscos de la histria.

En totes les crniques hi ha una obsessi per relacionar l'origen francs de Joan Prats i la comissi del crim. Les crniques diuen que Prats havia tornat a Alcoi recentment de Frana, que estava assolada per les guerres de religi i la gent pensava que probablement havia fugit de Frana, dels catlics. En tot el pas, a ms es respirava un ambient generalitzat de xenofbia.

Tamb es diu que una figura d'un Jesuset, que hi havia en casa de Na Miralles, al costat de la casa de Prats, s'havia inclinat per assenyalar el lloc on estaven amagades les sagrades formes, per d'esta histria no se sap res fins a 1627. El 6 de novembre, el justcia, jurats i el sndic prenen les declaracions orals de quatre dones i tres homes que corroboren la histria de la imatge del Jesuset que tenia el bra dret enlaire, amb dos ditets senyalant cap amunt, el cos tot ert i les cames rectes. Tot lo contrari que hui en dia. Cal dir que la narraci ms extensa correspon a una viuda de 95 anys.

Es va adquirir la casa de Prats per a consagrar-la al culte i Na Miralles va regalar aquest Jesuset perqu fra venerat. A l'octubre de 1597 es va habilitar la part destinada a albergar les monges reformades que va proposar l'arquebisbe Ribera.

Vegeu.- Convent del Sant Sepulcre d'Alcoi

Bibliografia.
BERENGUER BARCEL, Julio. Historia de Alcoy. Recopilacin de documentos, testimonios, datos y noticias. Alcoy: Llorens distribuidor, 1977. (Tomo I) pp. 239-268 ;
SANTONJA CARDONA, Josep Lluis. "El Jesuset del Miracle" en Histria d'Alcoi, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics, 2006, pp. 202-203 ISBN 84-89136-50-5;

Enllaos externs.
Convent d'agustines descalces d'Alcoi 
Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249860" title="Vi d'Opimi" nonfiltered="1730" processed="1725" dbindex="96881">
El vi d'Opimi (vinum opimianum) fou un vi de qualitat excepcional produt l'any 121 aC.

La tardor de l'any 121 aC fou d'un calor anormal i el clima va produir un ram que va donar un vi extraordinari que fou conegut com vi d'Opimi, pel nom del cnsol de l'any. El vi es va conservar durant anys com una mostra excepcional. Al regnat de Tiberi ja no ni havia en existncia, i noms restaven algunes gerres de colleccionista.

Segons Plini el Vell en temps de Vespasi encara hi havia alguna gerra i el vi era llavors consistent com la mel i noms es podia veure barrejat amb aigua.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249861" title="Luci Opimi (militar)" nonfiltered="1731" processed="1726" dbindex="96882">
Luci Opimi (Lucius Opimius) fou un militar rom.

Servia a l'exrcit del cnsol Quint Lutaci Catul (que fou cnsol l'any 102 aC) i va obtenir una gran fama quan va acceptar el desafiament d'un rei o cap dels cimbres, al que va matar en un combat singular.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249863" title="Quint Opimi (trib)" nonfiltered="1732" processed="1727" dbindex="96883">
Quint Opimi (Quintus Opimius L. F. Q. N.) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 75 aC i al final del seu perode fou  portat a judici (el 74 aC) davant Verres, que llavors era pretor, acusat d'haver intercedit en contra de la llei Cornlia quan havia estat trib, per en realitat per haver-se oposat als desitjos d'alguns nobles. Verres el va condemnar i li va confiscar la propietat. Segons el Pseudo Asconi, Opimi havia donat suport a la llei del cnsol Gai Aureli Cotta III per la qual els tribuns de la plebs podrien optar a altres magistratures de l'estat desprs del seu perode, opci de la que havien estat privats per la llei Cornlia, establerta per Sulla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249864" title="Opiter" nonfiltered="1733" processed="1728" dbindex="96884">
Opiter fou un nom rom que es donava generalment a persones que havien nascut desprs de la mort del pare (pstum) per quan encara vivia l'avi. Algun Opiter destacat apareix entre la gens Virgnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249865" title="ppia" nonfiltered="1734" processed="1729" dbindex="96885">


Onomstica:

Vstia ppia, dona partidaria dels romans sota ocupaci cartaginesa;
Gens ppia, gens romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249866" title="Vstia ppia" nonfiltered="1735" processed="1730" dbindex="96886">
Vstia ppia fou una dona d' Atella a la Campnia. Durant la Segona Guerra Pnica vivia a Cpua i cada dia feia sacrificis per la victria dels exrcits romans tot i que Cpua era en mans dels cartaginesos. 

Quan els romans van ocupar la ciutat fou recompensada (210 aC) per no s'indica quina fou la seva recompensa. L'esmenta Tit Livi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249867" title="Gens ppia" nonfiltered="1736" processed="1731" dbindex="96887">
ppia fou una gens romana plebea membres de la tribu Terentina, i de fora antiguitat i importncia. Un membre de la famlia, Espuri Oppi Cornicen fou membre del segon decemvirat (450 aC) i anteriorment ja apareix una verge vestal de nom ppia el 483 aC tot i que s estrany que una plebea ocups aquest lloc en temps tant antics.

Cap dels membres de la famlia va arribar al consolat, per la famlia va existir fins a l'imperi. Van usar els cognoms Capit, Cornicen o Cornic (Cornicinus) i Salinator, per molts membres no portaven cap cognom.

Membres destacats de la famlia foren:
Marc Oppi (militar), comandant militar rom.
Gai Oppi (trib 449 aC), trib de la plebs el 449 aC.
Gai Oppi (trib 213 aC), trib de la plebs el 213 aC ;
Gai Oppi (prefecte), prefecte dels aliats romans.
Luci Oppi Salinator, trib de la plebs el 197 aC i pretor el 191 aC.
Quint Oppi, general rom del segle I aC.
Oppi (governador), pretor d'Acaia vers el 80 aC.
Publi Oppi, qestor a Bitnia el 74 aC;
Gai Oppi (escriptor), amic ntim de Juli Csar.
Marc Oppi (edil), poltic i magistrat rom.
Marc Oppi Capit, militar rom ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249869" title="Jake Gyllenhaal" nonfiltered="1737" processed="1732" dbindex="96888">


Jacob Benjamin Gyllenhaal (Los Angeles, Califrnia, 19 de desembre de 1980) s un actor de cine  dels Estats Units. Deu bona part de la seva fama a la pellcula medioambiental El dia de dem i tamb a la premiada Brokeback Mountain. 

 Filmografia .
Prince of Persia: The Sands of Time -2010;
Nailed -2009;
Brothers -2008 ;
Rendition -2007 ;
Zodac - 2006 ;
Me and My Moster - 2005 ;
Nautica - 2005 ;
Jarhead - 2005 ;
Brokeback Mountain - 2005 ;
Proof - 2005 ;
El dia de dem (The Day After Tomorrow) - 2004 ;
El Comproms (Moonlight Mile) - 2002 ;
Highway - 2002 ;
The Good Girl - 2002 ;
Lovely & Amazing - 2001 ;
Bubble Boy - 2001 ;
Donnie Darko - 2001 ;
Cel d'octubre (October Sky) - 1999 ;
Collita Prpia (Homegrown) - 1998 ;
Josh i SAM (Josh and S.A.M) - 1993 ;
Una dona perillosa (A Dangerous Woman) - 1993 ;
Cowboys de ciutat (City Slickers) - 1991;

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249870" title="Oppinic" nonfiltered="1738" processed="1733" dbindex="96889">

Oppinic (Oppianicus) fou el nom de tres persones esmentades per Cicer en relaci als seus judicis:

Estaci Albi Oppinic, acusat pel seu fillastre Aule Cluenci d'haver intentat enverinar-lo (74 aC), que fou condemnat.
Oppinic (fill), fill de l'anterior, que va acusar a Cluenci el 66 aC de tres intents d'enverinament.
Gai Oppinic, germ de Estaci Albi Oppinic, que hauria estat enverinat per aquest darrer.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249872" title="Combat de Palafrugell" nonfiltered="1739" processed="1734" dbindex="96890">






El Combat de Palafrugell fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys a Catalunya.

Antecedents.
Al segle XVII, l'imperi espanyol s'enfronta al Regne de Frana i Catalunya esdev territori de combat. L'any 1637, 300 homes de l'exercit castell mancats de paga i indisciplinats s'allotgen a Palafrugell contravenint el privilegi que Jaume I el Conqueridor havia atorgat a la vila el 1271 i es dediquen al pillatge, maltracte i vexaci desenfrenada. Aquesta situaci provoca la crispaci dels palafrugellencs.

El combat.
La vila de Palafrugell es revolta el 20 de juliol de 1638 contra els 300 soldats dels tercios castellans que s'hi havien tornat a establir a la poblaci. Hi moriren dos capitans i alguns soldats i, en represlia foren enviades a la vila tres o deu companyies de cstig, i la poblaci fou saquejada pels soldats, que van cremar algunes cases i profanar tres esglsies, incloent la de la vila de Llofriu 

Conseqncies.
La gran consternaci produda a tot Catalunya va fer que fins i tot les autoritats no catalanes, com el bisbe de Girona, protestaren per aquests fets. Aquest fet fou una de les causes del Corpus de Sang. En esclatar la guerra dels Segadors, les tropes castellanes van cremar 28 cases i van saquejar l'esglsia de Santa Margarida.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249876" title="Oppi" nonfiltered="1740" processed="1735" dbindex="96891">

Oppi (Oppianus, ) fou el nom d'un o de dos escriptors grecs del qual o dels quals es conserven dos poemes hexmetres, un sobre la pesca  (, Halieutica)  i un sobre la cacera  (, Cynegetica), i s'esmenta tamb una narraci en prosa sobre falcons (, Ixeutica).

El primer Oppi (Oppianus, ), que podria ser distingit com Oppi de Cricos, fou un escriptor grec nascut probablement a Cilcia ja que en una biografia es diu que podria ser de Cricos o Anazarbe i Suides indica la primera d'aquestes ciutats. El mateix Oppi diu  que tendeix a confirmar aquest punt. El seu pare fou desterrat a Malta i Oppi el va acompanyar i no va tornar fins desprs del 169. Va presentar l'obra a l'emperador i va tornar a Cilcia on va morir vers el 180 quan tenia uns trenta anys.

Va escriure l'obra "Halieutica" () . Ateneu diu que va viure una mica abans del seu temps (aix el situaria al segle II, contradient l'anterior escrit), cosa que confirmen Eusebi de Cesarea, i Sincelle (aquest darrer el situa a l'any 171 o 173; Suides diu que va viure en temps de Marc Anton que podria ser Marc Aureli (161-180) al que hauria dedicat l'Haliutica que s'hauria escrit vers el 177. L'obra est formada per 3500 lnees hexmetres i dividida en 5 llibres, dos sobre historia natural dels peixos i tres sobre l'art de la pesca; junt amb bona informaci zoolgica s'hi inclouen algunes faules. Aquesta obra es considerada superior a la Cynegetica.

El segon Oppi (Oppianus, ), que podira ser anomenat Oppi d'Apamea, hauria nascut a Apamea (tamb anomenada Pella) i seria l'autor de la "Cynegetica" (). El seu lloc d'origen ell mateix el confirma quan parla del riu Orontes:  i desprs quan parla del temple de Memn prop d'Apamea: . La seva obra estaria dedicada a Caracalla i consisteix en 2100 lnees hexmetres dividides en quatre llibres (potser un cinqu es va perdre). El seu coneixement de zoologia es adequat al seu temps, i l'escrit t menys faules. 

No se sap a quin dels dos, si realment foren dos, es referix la vida d'Oppi, en grec, escrita per un annim, ni quin dels dos en el seu cas fou l'autor de la Ixeutica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249880" title="Oppi" nonfiltered="1741" processed="1736" dbindex="96892">


Onomstica:

Marc Oppi (militar), comandant militar rom.
Gai Oppi (trib 449 aC), trib de la plebs el 449 aC;
Gai Oppi (trib 213 aC), trib de la plebs el 213 aC ;
Gai Oppi (prefecte), prefecte dels aliats romans.
Luci Oppi Salinator, trib de la plebs el 197 aC i pretor el 191 aC;
Quint Oppi, general rom del segle I aC;
Oppi (governador), pretor d'Acaia vers el 80 aC;
Publi Oppi, qestor a Bitnia el 74 aC;
Gai Oppi (escriptor), amic ntim de Juli Csar;
Marc Oppi (edil), poltic i magistrat rom.
Marc Oppi Capit, militar rom ;
Oppi Cares, gramtic rom;
Oppi Estaci, militar rom;
Oppi Sab, militar rom de rang consular;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249881" title="Marc Oppi" nonfiltered="1742" processed="1737" dbindex="96893">


Onomstica:

Marc Oppi (militar), comandant militar rom.
Marc Oppi (edil), poltic i magistrat rom.
Marc Oppi Capit, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249883" title="Gai Oppi" nonfiltered="1743" processed="1738" dbindex="96894">


Onomstica:

Gai Oppi (trib 449 aC), trib de la plebs el 449 aC;
Gai Oppi (trib 213 aC), trib de la plebs el 213 aC ;
Gai Oppi (prefecte), prefecte dels aliats romans.
Gai Oppi (escriptor), amic ntim de Juli Csar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249885" title="Marc Oppi (militar)" nonfiltered="1744" processed="1739" dbindex="96895">
Marc Oppi (Marcus Oppius) fou un comandant militar rom.

Va dirigir les forces dels plebeus en la seva secessi del Mons Sacer el 449 aC que va esclatar durant el segon decemvirat. L'esmenten Tit Livi i Dions d'Halicarns (Titus Livius, iii. 51; Dionysius xi. 43, 44).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249889" title="Gai Oppi (trib 449 aC)" nonfiltered="1745" processed="1740" dbindex="96896">
Gai Oppi (Caius Oppius) fou un magistrat rom. Probablement era germ del comandant plebeu del Mons Sacer, Marc Oppi. En acabar la lluita, Gai Oppi fou nomenat com un dels tribuns de la plebs (449 aC). L'esmenta Tit Livi (Titus Livius, iii. 54).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249891" title="Gai Oppi (trib 213 aC)" nonfiltered="1746" processed="1741" dbindex="96897">
Gai Oppi (Caius Oppius) fou un magistrat rom.

Fou trib de la plebs el 213 aC durant la Segona Guerra Pnica, i va proposar i fer aprovar una llei que limitava el luxe i les despeses de les dones romanes. La llei establia que cap dona podria tenir ms de la meitat d'una una d'or, no podria portar vestits de colors diferents, no podria anar en carruatge per la ciutat o a altres ciutats, ni a una milla romana a l'entorn excepte per fer sacrificis pblics. Aquesta llei fou derogada el 195 aC tot i l'oposici de Cat el Vell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249892" title="Gai Oppi (prefecte)" nonfiltered="1747" processed="1742" dbindex="96898">
Gai Oppi (Caius Oppius) fou prefecte dels aliats romans. El cnsol Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) el va enviar el 201 aC junt amb un grup de reclutes, a atacar el territori dels gals bois, per fou derrotat per l'enemic i va morir junt amb gran part dels seus homes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249895" title="Luci Oppi Salinator" nonfiltered="1748" processed="1743" dbindex="96899">
Luci Oppi Salinator  (Lucius Oppius) fou un magistrat rom. Segurament s el mateix Luci Oppi que Tit Livi esmenta com a trib de la plebs el 197 aC (Livius, xxxii. 28). El 193 aC fou edil plebeu; el 192 aC fou enviat a Siclia per portar a l'illa vint vaixells; el 191 aC fou pretor i va obtenir l'illa de Sardenya com a provncia (Livius, xxxv. 23, 24, xxxvi. 2).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249896" title="Inrcia" nonfiltered="1749" processed="1744" dbindex="96900">
En fsica, la inrcia s la fora amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment. s a dir, un cos en reps tendeix a romandre en reps, i un cos que es mou amb una velocitat uniforme tendeix a seguir en moviment, segons la primera llei de Newton.

La inrcia explica per qu, per exemple, una nau espacial se segueix movent indefinidament encara que se n'aturin els motors, ja que, a l'espai, el fregament que acabaria per aturar-la s zero. En canvi, un cotxe que no s'accelera s'acaba aturant degut a la resistncia de l'aire i al fregament de les rodes contra la carretera.

Vegeu tamb.
 Moment d'inrcia;
 Dinmica;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249904" title="Quint Oppi" nonfiltered="1750" processed="1745" dbindex="96901">
Quint Oppi (Quintus Oppis) fou un general rom.

Va participar a la guerra contra Mitridates VI Eupator el 88 aC. Livi l'esmenta com a procnsol el que voldria dir que abans havia estat pretor (molts pretor eren enviats a provncia amb ttol de procnsol i comandament de l'exrcit, sense haver estats cnsols). Va fixar els seus quarters a Laodicea de Frgia, prop del riu Licos. Quant Mitridates va conquerir el pas els habitants de Laodicea van entregar a Oppi a canvi del perd del rei.  Mitridates el va portar amb ell exhibint-lo com a trofeu; finalment el va entregar a Sulla quan es va fer la pau.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249905" title="Associaci d'Amics del Barri de Sant Just" nonfiltered="1751" processed="1746" dbindex="96902">
Associaci d'Amics del Barri de Sant Just s una associaci creada el 1985 al barri de Sant Just al districte de Ciutat Vella de Barcelona que va agrupar un conjunt de venes i vens interessats en la millora de les condicions del barri i el foment de les activitats cviques i socials.

L'Associaci ha combinat de manera permanent, tant actuacions en l'mbit de participaci ciutadana (reclamaci de serveis i equipaments i collaboraci en la millora de l'entorn urb), com en les activitats ldiques i culturals (Carnestoltes, Festes de Primavera, Castanyada, etc.). Moltes de les activitats de les festes s'han consolidat amb els anys i quasi formen part de la tradici del barri: el concurs de pintura rpida, el mercat de plantes i flors, la projecci de cinema a la plaa, els balls de gegants, el sopar de vens a la plaa, els balls populars, les castanyades... El 2002 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249906" title="Oppi (governador)" nonfiltered="1752" processed="1747" dbindex="96903">
Oppi (Oppius) fou un governador rom.

s esmentat com a pretor (propretor) d'Acaia, pretoria que hauria tingut lloc vers el 80 aC. Fou acusat posteriorment a instigaci de Verres  (Schol. in Cic. Verr. p. 389; Pseudo-Asconius  in Cic. Verr. pp. 128, 171).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249907" title="Publi Oppi" nonfiltered="1753" processed="1748" dbindex="96904">
Publi Oppi (Publius Oppius) fou un magistrat rom.

Fou qestor a Bitnia de Marc Aureli Cotta, cnsol el 74 aC. Va romandre a Bitnia uns tres anys i es diu que es va apropiar per a ell mateix de part dels subministraments per les tropes i quan Cotta el va acusar li va plantar cara (fins i tot li va aixecar l'espasa). Cotta que era procnsol, el va destituir i el va acusar davant el senat de malversaci i d'atemptat contra la seva vida.

Portat a judici el 69 aC, fou defensat per Cicer; el discurs de defensa s'ha perdut i el resultat final del judici no es coneix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249911" title="Gai Oppi (escriptor)" nonfiltered="1754" processed="1749" dbindex="96905">
Gai Oppi (Caius Oppius) fou un amic ntim de Juli Csar. Juntament amb Lluci Corneli Balb Menor va portar els afers privats de Csar.

Es diu que Csar l'apreciava tant que una vegada que sorpresos per una turmenta es van refugiar a casa d'un pobre home que noms tenia un cambra, va cedir aquesta a Oppi (que estava delicat de salut) i ell mateix i d'altres van dormir al porxo.  

Aquesta amistat va continuar fins a la mort de Csar el 44 aC, i mentre el dictador era absent a Hispnia, Oppi i Balb van portar tots els afers a Roma tot i que el govern de la ciutat estava en mans nominalment de Marc Lpid com a magister equitum. Desprs del 44 aC Oppi va donar suport a Octavi (August).

Va escriure suposadament algunes obres que s'han perdut sobre les guerres alexandrina, d'frica i d'Hispnia, si be tamb s'atribueixen a Hirti, que probablement va escriure al menys la de la guerra alexandrina i la d'Hispnia, i Oppi potser va escriure la d'frica. Tamb va escriure les biografies d'alguns romans distingits: Escipi Afric el Vell; Cassi; Gai Mari; Gneu Pompeu Magne; i probablement una vida de Juli Csar. El 43 aC va escriure un llibre que volia demostrar que Cesari no era fill de Csar i de Clepatra com aquesta volia fer veure.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249915" title="Marc Oppi (edil)" nonfiltered="1755" processed="1750" dbindex="96906">
Marc Oppi (Marcus Oppius) fou un poltic rom.

Fou proscrit junt amb el seu pare el 43 aC i com que aquest era vell i dbil no podia sortir de la ciutat, Marc Oppi el va pujar sobre la seva esquena i junts van sortir de la ciutat i van poder arribar a Siclia. Aquesta mostra de devoci filial fou coneguda pel poble que ms tard el va elegir edil per com que no era prou ric per portar el crrec el poble va fer una collecta popular. Quan va morir fou enterrat al Camp de Mart.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249916" title="Marc Oppi Capit" nonfiltered="1756" processed="1751" dbindex="96907">
Marc Oppi Capit (Marcus Oppius Capito) fou un militar rom. Va servir a l'exrcit de Marc Antoni vers el 40 aC i s esmentat com a propretor i com a praefectus classis. s esmentat tamb per Plini el Vell que diu que tenia el rang pretori el que confirmaria que va ser pretor (Plinius, H. N. vii. 13. s. 15).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249917" title="Jordi Petit" nonfiltered="1757" processed="1752" dbindex="96908">
Jordi Petit s el pseudnim de Jordi Lozano Gonzlez (Barcelona, 1954), escriptor i activista en defensa dels drets de gais i lesbianes catal. s el president honorfic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya.

Va comenar molt jove la seva militncia poltica contra la dictadura de Franco. Ja havia estat dues vegades en la pres quan va ingressar en 1977 en el moviment gai, encara illegal. De 1980 a 1986 va ser coordinador del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). En aquest perode contribu a la lluita per a retirar l'homosexualitat de la Llei de Perillositat Social, la legalitzaci de les associacions de gais i lesbianes i inicia des de llavors fins al present una dilatada tasca de representaci en els mitjans de comunicaci, publicaci d'articles, etc. Cofunda en 1986 la Coordinadora d'iniciatives Gais (CIG), que es convertiria ms tard en la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, de la que en fou secretari general fins a 1999. 

En aquest perode s'implica en la lluita contra el VIH/SIDA i la solidaritat amb els gais seropositius iniciant les primeres campanyes d'informaci sobre aquesta malaltia i organitzat les primeres edicions del Gran Ball de Solidaritat amb els gais seropositius. En 1992 i 1993 va ser coordinador de la campanya antidiscriminatoria Democrcia s Igualtat, impulsada per onze grans ONG's i el Ministeri d'Afers Socials, que el seu impactant spot de televisi Insults va ser guardonat per Nacions Unides. Participa en la lluita pels drets civils de lesbianes i gais i des de la Coordinadora Gai-Lesbiana contribu enormement a incloure les parelles homosexuals en la Llei d'Arrendaments Urbans de 1994, aix com a castigar les discriminacions per causa d'orientaci sexual en el Codi Penal de 1995 i en la promulgaci de la primera Llei de parelles de fet de l'estat espanyol a Catalunya, en 1998. 

A principis dels noranta passa a tenir crrecs de rellevncia internacional, ja que de 1995 a 1999 s secretari general de la International Lesbian and Gay Association (ILGA) i s reelegit en 1997. Va aconseguir que l'ILGA arribs a l'estatus d'ONG consultiva del Consell d'Europa i s rebut per primera vegada a Ginebra per Mary Robinson, Alta Comissionada per als Drets Humans de Nacions Unides. El 2000 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2001 treball para un programa antidiscriminatorio de ONUSIDA. A ms s membre d'honor de Stop Sida i ha rebut diversos reconeixements d'organitzacions com Fundaci de Lluita contra la Sida, COGAM de Madrid i Col.lectiu Lambda de Valncia. El 2004 el Institut de Drets Humans de Catalunya li lliura el Premi Solidaritat. 

El 15 de desembre de 2007 es va casar amb la seva parella de set anys, el francs Ives Bohic, a l'ajuntament de Barcelona. Entre els 200 convidats es trobava l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i la cantant Maria del Mar Bonet

 Obres .
 De hombre a hombre (1984), poesia;
 Amic-amant  (1990), llibre de poesia publicat amb el nom de Jordi Lozano;
 25 aos mas: una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales (2003);
 Vidas del arco iris (2004) ;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249918" title="Conservapedia" nonfiltered="1758" processed="1753" dbindex="96909">
Conservapedia s una enciclopdia lliure creada per conservadors d'extrema dreta d'Estats Units com a alternativa que consideren necessria a la Viquipdia, a la qual consideren anticristiana i antiamericana. Va ser fundada al novembre de 2006 per l'advocat Andy Schlafly i inicialment va comptar amb el suport de 58 estudiants Nova Jersey per a la redacci dels articles. El 29 d'octubre de 2007 contenia 316.000 pgines editades i de moment s'ofereix en espanyol i en angls. Conservapedia utilitza el mateix format que la Viquipdia i ha incorporat la bandera dels Estats Units al logotip. Per poder editar a Conservapedia s necessari estar registrat.

Conservapedia mant tamb pgines de debats sobre temes de filosofia, poltica, histria o religi.

 Enllaos .
 Conservapedia;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249919" title="Oppi Cares" nonfiltered="1759" processed="1754" dbindex="96910">
Oppi Cares (Oppius Chares) fou un gramtic rom.

Va ensenyar a la Gllia Togata cap al final de la repblica i va continuar la seva tasca fins a edat molt avanada quan ja havia perdut la vista i no es podia moure.  Macrobi esmenta una obra sota el  nom De Silvestrius Arboribus, escrita per un Oppi, probablement aquest mateix personatge. Sext Pompeu Fest parla tamb d'aquest Oppi en relaci a l'explicaci de la paraula ordianarius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249921" title="Oppi Estaci" nonfiltered="1760" processed="1755" dbindex="96911">
Oppi Estaci (Oppius Statianus) fou un militar rom.

Fou llegat de Marc Antoni en la seva desgraciada campanya contra els parts el 36 aC. Quan Marc Antoni es va avanar per assetjar Fraata, va deixar a Oppi amb dues legions per seguir-lo al darrera, per fou sorprs pels parts i ells mateix i els seus homes foren  aniquilats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249922" title="Beatrix Potter" nonfiltered="1761" processed="1756" dbindex="96912">



Beatrix Potter, o Helen Beatrix Potter (Londres, 28 de juliol de 1866 - Sawrey (Lancashire), 22 de desembre de 1943) va ser una escriptora i illustradora britnica de literatura infantil; tamb una botnica significativa. El seu personatge ms fams s en Pere Conillet (Peter Rabbit).

 Biografia .

Helen Beatrix Potter va nixer al districte de South Kensington, a Londres, el 28 de juliol de 1866. El seu pare, Rupert Potter, era advocat, tot i que passava la major part del seu temps en clubs de cavallers, sense exercir la professi; la seva mare es dedicava a fer i rebre visites. Ambds progenitors vivien de les herncies de les seves respectives famlies i Beatrix i el seu germ Bertam van ser educats per mainaderes i institutrius i amb molt poques oportunitats de relacionar-se amb altres nens; i quan Bertam va ser enviat a un internat Beatrix encara qued ms sola. De ms gran es va haver d'encarregar de la llar, sense poder estudiar  ni dedicar-hi prou temps al seu desenvolupament intellectual. Un oncle va intentar que ingresss com a estudiant als Reials Jardins Botnics a Kew, per va ser rebutjada pel fet de ser una dona.

Per aquestes dificultats no van ser una barrera a la seva curiositat innata pel seu entorn. La base per als seus projectes i histries van ser els petits animals i mascotes que introdua furtivament a casa seva o que podia observar durant les vacances familiars a Esccia. Potter va ser una de primeres persones en suggerir que els lquens eren una relaci simbitica entre els fongs i les algues, per el seu nic intent per publicar els seus estudis va topar amb noves dificultats; el seu oncle va haver de llegir l'estudi davant de la societat cientfica, ja que no s'admetien dones.

En la vessant literria les dificultats tamb vare existir. Quan la van animar a publicar el seu relat, The Tale of Peter Rabbit, va haver de lluitar per trobar un editor fins que per fi van acceptar la seva publicaci el 1902. El llibre i les obres que el van seguir van ser molt b rebuts i ella va comenar a obtenir uns ingressos propis de les seves vendes. Beatrix es va implicar sentimentalment amb el seu editor, Norman Warne, cosa que va mantenir en secret ja que els seus pares eren contraris que es cass amb qualsevol que necessits treballar per viure. Warne va morir abans que poguessin prometre's, la qual cosa va engrandir la bretxa que existia entre Beatrix i els seus pares.

En els seus ltims anys es va dedicar a una granja d'ovelles que va comprar a Lake District, (Anglaterra); li agradava el paisatge i amb les segures regalies provinents dels seus llibres, junt amb l'herncia dels seus pares, va comprar grans extensions de terra, que desprs va acabar heretant el National Trust. Amb 47 anys, Beatrix Potter es va casar amb el seu advocat, William Heelis, amb qui no va tenir fills. Va morir a Sawrey, (Lancashire) el 22 de desembre de 1943.

 Obra .

Potter va escriure 23 llibres. Van ser publicats en petit format, fcil de manejar i llegir pels nens. Va deixar d'escriure al voltant de 1920 a causa de problemes amb la vista, encara que la seva ltima obra, The Tale of Little Pig Robinson, es va publicar el 1930.

Llista de les obres de Beatrix Potter (ttol original):

 The Tale of Peter Rabbit (1902);
 The Tale of Squirrel Nutkin (1903);
 The Tailor of Gloucester (1903);
 The Tale of Benjamin Bunny (1904);
 The Tale of Two Bad Mice (1904);
 The Tale of Mrs. Tiggy-Winkle (1905);
 The Tale of the Peu and the Patty-Pan (1905);
 The Tale of Mr. Jeremy Fisher (1906);
 The Story of A Fierce Bad Rabbit (1906);
 The Story of Miss Moppet (1906);
 The Tale of Tom Kitten (1907);
 The Tale of Jemima Puddle-Duck (1908);
 The Tale of Samuel Whiskers or, The Roly-Poly Pudding (1908);
 The Tale of the Flopsy Bunnies (1909);
 The Tale of Ginger and Pickles (1909);
 The Tale of Mrs. Tittlemouse (1910);
 The Tale of Timmy Tiptoes (1911);
 The Tale of Mr. Tod (1912);
 The Tale of Pigling Bland (1913);
 Appley Dapply's Nursery Rhymes (1917);
 The Tale of Johnny Town-Mouse (1918);
 Cecily Parsley's Nursery Rhymes (1922);
 The Tale of Little Pig Robinson (1930);

 Enllaos externs .

Biografia a Peterrabbit.com ;
Llista de e-texts de B. Potter online ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249923" title="Oppi Sab" nonfiltered="1762" processed="1757" dbindex="96913">
Oppi Sab (Oppius Sabinus) fou un militar rom de rang consular, que vivia al segle I. Domici el va enviar contra els dacis. La seva expedici no fou afortunada i Sab i els seus homes foren derrotats i aniquilats pels dacis. Aquest rang consular no se sap de qu derivava ja que als Fasti no apareix anteriorment cap Oppi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249925" title="Optat" nonfiltered="1763" processed="1758" dbindex="96914">
Optat (Optatus) fou bisbe de Milevi a Numdia, s conegut tamb com Optat Milevit. Va viure sota els emperadors Valentini II i Valent al menys fins a l'any 384. Es creu que era inicialment pag i originari d'Egipte, i era un home molt eloqent i amb grans coneixements pel seu temps.

Va publicar un tractat titulat De Schismate Donatistarum adversus Parmenianum, en sis llibres (un set llibre sembla ser espuri, probablement un suplement afegit poc desprs de la seva poca). L'obra estava dirigida contra Parmeni, bisbe donatista de Cartago.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249932" title="Gai Sergi Aurata" nonfiltered="1764" processed="1759" dbindex="96915">
Gai Sergi Orata o Gai Sergi Aurata (Caius Sergius Aurata) fou un cavaller rom contemporani de l'orador Luci Licini Cras i anterior a la guerra social (abans del 90 aC). 

La seva notorietat derivava de la seva riquesa i de la seva afici al luxe i refinament. Cicer el descriu com un home ditissimus, amoenissimus, deliciosissimus. Va inventar els pensiles balneae, un tipus de banys i fou el primer que va establir granges d'ostres a Baiae que li van donar gran rendiment; va establir la superioritat del peix de closca del llac Lucrinus sobre el de Britnia. El seu malnom Aurata derivava segons uns de la seva afici als peixos d'aquest nom (auratae pisces) i segons d'altres perqu portava dos anells d'or.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249934" title="Sallstia Brbia Orbiana" nonfiltered="1765" processed="1760" dbindex="96916">
Sallstia Brbia Orbiana (Sallustia Barbia Orbiana) fou emperadriu romana.

Fou una de les tres esposes d'Alexandre Sever. 

El seu nom noms es conegut per les mones i inscripcions, on se li dona el ttol d'Augusta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249935" title="Francesc Perell i Picchi" nonfiltered="1766" processed="1761" dbindex="96917">
Francesc Perell i Picchi (Barcelona, 1918 - 2003) s un directiu esportiu catal. Fill i pare de directius del Reial Club Deportiu Espanyol, es va fer soci del club el 1932. Del 1950 al 1956 va ser-ne directiu i va arribar a vicepresident primer del club el 1952. Home clau en la compra de l'estadi de Sarri, va romandre en el crrec fins al 1993, quan va passar a ocupar la presidncia del club fins al 1997, any en qu va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249936" title="Ludolf de Saxnia" nonfiltered="1767" processed="1762" dbindex="96918">
Ludolf de Saxnia (Ludolf el Cartoix o Landulf de Saxnia), fou un escriptor religis germnic del segle XIV.

Biografia.

Si b la seva obra tingu un gran ress i difusi, de la seva vida se'n sap molt poc. Se'n desconeix la data de naixement i no es t certesa sobre el seu pas natal, ja que malgrat el seu eptet "de Saxnia" tamb pot ser que hagus nascut a la Dicesi de Colnia o a la de Magncia, que aleshores pertanyien a la provncia de Saxnia. 

Inicialment va entrar a l'orde dels dominics, havent passat pels estudis literaris i teolgics.
 
Desprs de trenta anys de vida activa, entr a la Cartoixa d'Estrasburg cap a l'any 1340. Tres anys desprs se li encarreg el govern de la Cartoixa de Coblenz, acabada de fundar feia poc, el 1331, si b el 1348 renunci a tal crrec de prior per escrpols de conscincia. Havent esdevingut un altre cop un simple monjo, primer a Magncia i desprs a Estrasburg, pass els darrers trenta anys de la seva vida en retir i pregria.

Mor el 13 d abril de 1378, gaireb octogenari, estimat arreu del mn cristi per la seva santedat, tot i que no consta que arribs a ser honorat amb cap culte pblic. 

Obres.

Dues obres l han condut a la posteritat:

 Un Commentaria sobre el Salms, concs per excellent pel seu mtode, claredat i solidesa. Hi desenvolupa especialment el sentit espiritual, d acord amb les interpretacions de Jeroni d Estrid, Agust d Hipona, Cassiodor i Pere Llombard. Aquest comentari, que fou molt popular a Alemanya a l edat mitjana, fou objecte de nombroses edicions, la primera de les quals data del 1491. ;

 El "Vita Christi", la seva obra principal, no s una simple biografia, tal com s entn avui dia, sin, alhora, una histria, un comentari manllevat dels Pares de l'Esglsia, una srie de dissertacions dogmtiques i morals, d instruccions espirituals, de meditacions i pregries en relaci amb la vida de Crist, des del seu naixement a l ascensi. Se l ha considerat  una summa evanglica, gnere molt popular al seu temps, en la que l autor condens i resum tot el que una seixantena d autors havien escrit abans seu en matria espiritual cristiana. ;

Res mostra millor la gran popularitat del "Vita Christi" que les nombroses cpies manuscrites preservades en biblioteques i les innumerables edicions que se n publicaren i se n han publicat, des de les dues primeres edicions a Estrasburg i Colnia, el 1474. ;

Teresa d vila i Francesc de Sales citen l obra amb freqncia.

Traduccions del Vita Christi.
Traducci al catal.
Joan Ros de Corella, al final de la seva vida,  tradu al catal, i en concret al  valenci, el Vita Christi de Ludolf, publicada en quatre parts com a Lo primer del Cartoxa (Lo primer del Cartoix), Lo segon del Cartoxa (Lo segon del Cartoix), Lo ter del Cartoxa (Lo ter del Cartoix) i Lo quart del Cartoxa (Lo quart del Cartoix). Hi ha una edici de  Lo quart del Cartoxa , datada a Valncia el 1495.
Altres traduccions.
Se n feren, entre altres, traduccions al castell (Alcala de Henares), portugus (1495, 4 vols.) itali (1570), francs (per Guillaume Lernenand, de l Orde de Monseigneur St. Franois  , amb el ttol de Gran Vida de Crist (Li, 1487, reimprs moltes vegades), i moltes altres. 

Notes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249937" title="Orbici" nonfiltered="1768" processed="1763" dbindex="96919">
Orbici (Orbicius, ) fou un escriptor bizant.

Va escriure un tractat sobre les diverses subdivisions d'un exrcit amb el nom , Orbicii de Exercitus Ordinibus. No se sap en quina poca va viure i noms que fou anterior al segle XII, i de la seva vida res s conegut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249938" title="Orbili Pupil" nonfiltered="1769" processed="1764" dbindex="96920">
Orbili Pupil (Orbilius Pupillus) (113 aC-vers 14  aC)  fou un gramtic rom i mestre d'escola que fou el mestre d'Horaci. 

Era nadiu de Benevent i des de la seva joventut es va dedicar a l'estudi de la literatura per per la mort dels seus pares va haver de servir d'assistent de magistrats i desprs com a soldat a Macednia. Va tornar ms tard a la seva ciutat natal i va seguir els seus estudis i als 50 anys se'n va anar a Roma durant el consolat de Cicer (63 aC) on va obrir una escola. Va obtenir bona reputaci per pocs guanys; fou vers els 60 anys quan va tenir com a deixeble a Horaci. 

Va viure fins prop dels cent anys per molt abans ja havia perdut la memria. Se li va erigir una esttua a Benevent. Va deixar un fill tamb anomenat Orbili, que va seguir la feina del pare; un esclau del difunt, Escroboni, va arribar a certa notorietat com a gramtic. 

Va escriure un llibre anomenat per Suetoni com a  Perialogos, ttol que podria ser en realitat Paedagogus, o Periautologos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249940" title="Les nuits d't" nonfiltered="1770" processed="1765" dbindex="96921">
Les nuits d't, op. 7 (Les nits d'estiu) s un cicle de canons del compositor francs Hector Berlioz sobre sis poemes de Thophile Gautier. El recull va ser concls l'any 1841, i inicialment va ser compost per a mezzosoprano o tenor  indistintament  i piano. Desprs, el cicle seria adaptat per a veu de soprano, aix com per acompanyament orquestral.

El ttol de l'obra s un gest de complicitat envers El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare.

Els ttols de les canons sn els segents:
 Villanelle;
 Le spectre de la rose;
 Sur les lagunes;
 L'absence;
 Au cimetire;
 L'le inconnue;

Referncies.


 Yves Grard, notes a Les nuits d't d'Hector Berlioz, Vronique Gens (soprano), Virgin Classics 7243 5 45422 2 0.
 Llista de talls de "Les nuits d't", Veronique Gens (soprano), Virgin Classics 7243 5 45422 2 0;

Enllaos externs.
BerliozSongs.co.uk | Partitures i textos de canons de Berlioz per a veu i piano;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249942" title="Gai Orqui" nonfiltered="1771" processed="1766" dbindex="96922">
Gai Orqui (Caius Orchius) fou trib de la plebs el 181 aC i fou l'autor d'una llei de les del grup de lleis sumpturies (sumtuaria lex) que gravava els pilars de les cases (Columnarium) i que limitava el nombre de convidats que podien estar presents a les celebracions. Ms tard, quan es va intentar la seva derogaci, Cat el Vell s'hi va oposar fermament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249944" title="Gai Orcivi" nonfiltered="1772" processed="1767" dbindex="96923">
Gai Orcivi (Caius Orcivius) fou un magistrat rom.

Fou collega de Cicer en la pretoria el 66 aC i es va ocupar dels casos de peculatus. Cicer l'anomena "civis ad anmitionem gratiosissimus". El nom apareix tamb escrit com a Orchicius i Orcinnius, per probablement Orcivius era la forma correcte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249947" title="Arie den Hartog" nonfiltered="1773" processed="1768" dbindex="96924">
Arie den Hartog (Zuidland, 23 d'abril de 1941) va ser un ciclista neerlands que fou professional de 1964 a 1970. Un cop es retir de la vida esportiva regent una botiga de bicicletes a Nieuwstadt.

Equips.
Arie den Hartog va crrer en diferents equips al llarg de la seva carrera:
1964. Saint-Raphael-Gitane ;
1965. Ford France-Gitane ;
1966. Ford France-Geminiani ;
1967. Bic ;
1968-1969. Caballero ;
1970. Caballero-Laurens ;

Palmars.
1964;
 1r del Gran Premi de Blgica;
 1r de la Pars-Camembert;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Ruta del Sol;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa;
1965;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r al Critrium d'Alvrnia;
1966;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1967;
 1r a l'Amstel Gold Race;
 1r al Gran Premi Petit Varois;

Resultats al Tour de Frana.
1966. 45 de la classificaci general;
1968. 26 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1967. 13 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Arie den Hartog ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249956" title="Mart Pous i Serra" nonfiltered="1774" processed="1769" dbindex="96925">
Mart Pous i Serra (Barcelona, 1910-1997) fou un historiador catal de Sant Andreu de Palomar. Estudi a l'Ateneu Obrer de Sant Andreu de Palomar i a l'Acadmia Vctor. De ben jove fou un entusiasta de l excursionisme. Treball a la Fabra i Coats, d'on anys desprs es jubilaria. Milit als anys de la Segona Repblica Espanyola d'Acci Catalana. Es cas amb Rosa Llamb, una de les nebodes de Mossn Joan Claps i Corbera, autor de les Fulles Histriques de Sant Andreu de Palomar.

Durant la postguerra collabor a Els Llusos de Sant Paci, entitat de signe conservador i catlic. Anys desprs tamb fou collaborador d Acci Social i de la Junta del Patronat de la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar. El 1983 es convert en un dels fundadors de l'Arxiu Histric de Sant Andreu, esdevenint el 1987 en Centre d'Estudis Ignasi Iglsias, del que en fou president fins a la seva mort. Poc desprs li concediren la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Biografia de Mart Pous;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249961" title="Bandera de Guatemala" nonfiltered="1775" processed="1770" dbindex="96926">

La bandera de Guatemala est formada per tres bandes verticals, blau cel als extrems i blanca al centre. El blau simbolitza l'oce Pacfic i l'oce Atlntic, que bordegen els dos costats del pas, mentre que el blanc simbolitza la puresa dels valors del pas. 

Aquesta disposici reprn la de la bandera de la Uni de l'Amrica Central, tot i que aquella tenia les bandes horitzontals. 

Al centre hi ha una corona de fulles d'olivera que envolten dos fusells i dues espases encreuats. Per sobre hi ha un pergam amb la inscripci Libertad 15 de septiembre de 1821, amb un quetzal al damunt. L'ocell simbolitza la llibertat amb la data de la independncia de l'Amrica Central. Els fusells i les espases sn la voluntat de defensar el pas si s necessari, mentre que les branques d'olivera sn smbol de pau. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249977" title="Guillem Vidal" nonfiltered="1776" processed="1771" dbindex="96927">


 Guillem Vidal Andreu, jurista mallorqu, president del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya, entre 1994 i 2004.
 Guillem Vidal Bibiloni, poltic mallorqu, senador al Senat espanyol entre 1991 i 1995.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249979" title="Escola Municipal de Mallorqu de Manacor" nonfiltered="1777" processed="1772" dbindex="96928">
Escola Municipal de Mallorqu de Manacor s un centre educatiu de Manacor (Mallorca) de gesti municipal, fundat i dirigit per Gabriel Barcel i Bover, que ensenya catal i cultura de les Illes Balears i emet certificats de coneixement de llengua catalana, que han estat homologats per la Junta Avaluadora de Catal (JAC) fins el 1991. El 1988 va rebre un dels Premis 31 de desembre atorgats per l'OCB.

Enllaos externs.
Escola Municipal de Mallorqu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249984" title="Josep Antoni Grimalt i Gomila" nonfiltered="1778" processed="1773" dbindex="96929">
Josep Antoni Grimalt i Gomila (Felanitx, Mallorca, 30 de juny de 1938) s un filleg mallorqu.

 Biografia .
 Estudis .
Un cop acabat el batxillerat i aprovat el preuniversitari (1955), inicia estudis de Dret a la Universitat de Barcelona i el 1960 es llicencia per la Universitat de Madrid. El 1961 es veu obligat a complir el servei militar i s destinat a Al-Aaiun (Shara Occidental). Intent presentar-se a oposicions per a notari, per finalment es llicenci en filologia romnica el 1971.

Encara soldat, el destinen a Las Palmas de Gran Canria (1962), on assisteix a una representaci en castell de l'obra El Cardenal d'Espanya, de Henry de Montherlant, que l'impressiona vivament. A partir d'aqu, i havent tingut notcia de la convocatria d'un premi Ciutat de Palma destinat a un estudi sobre l'Aplec de rondalles d'Alcover, neix en ell la idea de fer-ne un quan les circumstncies li ho permetin.

 Escriptor .
El 20 de gener de 1963 queda finalista al premi Gabriel Maura de Ciutat de Palma amb la novella breu Histria d'una dama i un lloro, que publica l'Editorial Moll el 1965. El mateix any Edicions 62 li encarrega la correcci de les Obres completes de Lloren Villalonga. Actualment t cura de la nova edici, de la qual han aparegut tres volums publicats el 1988, el 1993 i el 1998.

Convenut que la seva vocaci vertadera sn les Lletres, Josep A. Grimalt, emps pel poeta Miquel Bau, es torna a matricular a la universitat el 1966. Aix, es llicencia en Filologia Romnica Hispnica amb premi extraordinari de llicenciatura (1971), amb una tesi de final de carrera titulada Els articles de la llengua colloquial de Mallorca. Tot seguit, s professor contractat a la delegaci de Mallorca de la Universitat de Barcelona i el 1975 es doctora en Filologia Romnica Hispnica amb la tesi La catalogaci de les rondalles de mossn Alcover com a introducci a llur estudi. Poc desprs s professor adjunt de Gramtica general i Crtica literria per oposici (1979), fins que el 2002 esdev catedrtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. Des del 2004 s catedrtic emrit.

Estudis de les rondalles mallorquines, t cura de l'edici de lAplec de rondaies mallorquines d'En Jordi d'es Rac d'Antoni Maria Alcover, que realitza amb la collaboraci de Jaume Guiscafr. Ha tradut al catal La princesa de Clves (1990), de Madame de La Fayette, i La guineu i el ram (1993), de Guilherme Figueiredo.
Tamb imparteix conferncies, comunicacions i ponncies sobre rondallstica, llengua catalana i temtica bblica en la literatura, i ha estat membre del jurat de diversos premis literaris, tant de novella com de teatre.

 Premsa .
Josep A. Grimalt collabora assduament amb articles d'investigaci en diverses revistes especialitzades i amb articles d'opini a la premsa general. En aquest aspecte destaca Ms enll de la gramtica, srie d'articles de comentaris lingstics publicats setmanalment al Diario de Mallorca (2003-2005). D'altres revistes on ha collaborat sn Mayurqa, Felanitx, Randa, Caligrama, Fabula. Zeitschrift fr Erzhlforschung, Revista d'Etnologia de Catalunya, Pissarra, El Mirall, Cahiers de littrature orale, Estudos de literatura oral o Llengua & Literatura. 

D'altra banda, la seva collaboraci en els mitjans de comunicaci s'estn al mn de la rdio i televisi. A partir de 1980 particip setmanalment en el programa Mallorca al vent, ems per Rdio Popular de Mallorca, amb comentaris i entrevistes teatrals. Tamb amb carcter setmanal, collabor en l'espai de divulgaci lingstica Punt de trobada, ems en aquest cas pel centre de les Balears d'Onda Cero (2000-2001). Aix mateix, realitz diverses collaboracions en la televisi amb el programa Lletra menuda (1986-1988) i Parlant en plata (2004-2006), tots dos emesos pel centre local de Televisi Espanyola.

 Distincions .
Arran de la seva tasca cultural, rep el Premi Bartomeu Oliver dels 31 de Desembre atorgat per l'Obra Cultural Balear (1988), el Reconeixement de mrits per l'Ajuntament de Manacor (1991) i una distinci atorgada per la cadena COPE Mallorca (1996). 

s membre de l'AELC.

 Obres .
  La catalogaci de les rondalles de mossn Alcover com a introducci a llur estudi (1975), tesi doctoral;
 Gramtica i urbanitat (1990) ;
 La figura de Judes a la literatura (Notes per a un estudi sobre hipertextualitat) (2004). ;

 Premis .
 Finalista del Premi Gabriel Maura de Ciutat de Palma de narrativa (1965): Histria d'una dama i un lloro. ;
 Premi Bartomeu Oliver dels "31 de Desembre" atorgat per l'Obra Cultural Balear (1988). ;
 Reconeixement de mrits per l'Ajuntament de Manacor, del Patronat de l'Escola Municipal de Mallorqu (1991). ;
 Distinci atorgada per la cadena COPE Mallorca (1996).

 Enllaos externs .
 Biografia a la pgina de l'AELC;
 Obres ms detalladament;
 La catalogaci de les rondalles de mossn Alcover com a introducci a llur estudi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249985" title="Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes" nonfiltered="1779" processed="1774" dbindex="96930">
Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de les Illes-intersindical (STEI-i) s un sindicat fundat el 1977 a Palma (Mallorca) i que pretn agrupar tots els treballadors del sector de l'ensenyament. El 1990 va rebre un dels Premis 31 de desembre atorgats per l'OCB.

Pretenia construir un sindicalisme unitari que concentrs, des de posicions progressistes, la majoria dels treballadors i treballadores de l ensenyament. Aquest model rompia amb el professionalisme i el corporativisme de l'antic sindicat vertical i pretenia la democratitzaci del sistema educatiu a tots els mbits, tant en els continguts i les estructures com en el funcionament. Un sindicalisme que defenss tots el treballadors i les treballadores de l'ensenyament, docents i no docents. El I Congrs es va celebrar l'1 de desembre del 1978.

A les eleccions sindicals de 2007 va obtenir majoria absoluta a la Universitat de les Illes Balears. Tamb s el sindicat ms representatiu a l'ensenyament pblic (58,97 % dels vots) i al concertat (54,4 % dels vots).

 Enllaos externs .
 Web del STEI;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249986" title="Santa Fe dels Solers" nonfiltered="1780" processed="1775" dbindex="96931">
Santa Fe dels Solers s una ermita romnica situada al costat del Mas dels Solers, al terme municipial de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empord. s una construcci romnica d'una sola nau i planta quadrangular, amb un absis trapezoidal. Els murs sn de pedra i argamassa, en alguns llocs presenta parament d'opus spicatum, cosa que ens porta a pensar que s una construcci bastant antiga i reformada en el temps. Actualment no hi ha culte i est oberta. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249987" title="Oficina internacional d'educaci" nonfiltered="1781" processed="1776" dbindex="96932">

L Oficina internacional d'educaci o OIE, ms coneguda amb el seu nom francs Bureau international d'Education abreujat BIE s una organitzaci privada i non governamental. Fou fundada al 1925 a Ginebra (Sussa). La seva missi original era la collecci de documents referent a l'ensenyament pblic i privat, la recerca cientfica i la coordinaci d'institucions i associacions que s'interessan a la educaci en general. Entre els seus directors, hi ha els pedagogs coneguts Pere Rosell i Blanch i Jean Piaget. Al 1969, la oficina va integrar l'UNESCO.

Histria.
El 1925, uns collaboradors de l'Institut Jean-Jacques Rousseau, entre altres douard Claparde i Adolphe Ferrire, van crear l'oficina. Pierre Bovet n'era el primer director. Volien promoure l'educaci cientfica en fundar-se en la recerca experimental dels processos d'adquisici de coneixences i aptituds al cap dels alumnes, i no des del punt de vist del mestre, el que havia sigut la tradici fins aleshores.

Al 1929 l'organisme va conixer problemes financers. El nou director Piaget - que en va romandre el director fins al 1967 i el director adjunt Rossell van proposar una reforma, en mudar l'OIE en organitzaci intertgovernamental. Els primers afiliats internacionals eren Polnia, Equador i el cant de Ginebra, aviat seguits per a Blgica, Columbia, Egipte, Espanya i la aleshores Txecoslovquia.

L'OIE, entre altres tasques, publicar cada any unes estatstiques comparatives referent a la qualita de l'ensenyament als pasos afiliats, el que crea una emulaci sana i una dispersi dels mtodes ms eficaos. Pere Rossell era la clavilla mestre de la revista internacional Annuaire international de l'ducation de 1933 a 1969. Rossell utilitzava la sintesi d'aquests estudis per a triar els temes tractades cada any a la Confrence internationale de l'ducation. Des de l'inici dues grans temes tornen cada vega: millorar l'ensenyament (la formaci dels mestres, l'educaci de les nenes i de les dones ) i l'internacionalisme (educaci per la pau, cooperaci internacional ). La memria de la Primera Guerra Mundial romania viva i es pensava que la educaci pogus contribuir a la prevenci de tals atrocitats.

s una de les raons per qu l'OIE mai no va acceptar que una naci fos excls de participar als treballs de l'organitzaci. El que, segons Charles Magnin, catedrtic a la Universitat de Ginebra, va alentir el progrs quan calia escoltar els discursos fora ideolgics dels delegats de l'Alemanya nazi o els pasos communistes.

El 1969, l'OIE va integrar la Unesco. La fi de la guerra freda obrir perspectives noves per a l'instituci en facilitar les recerques objectives, ms independents de les ideologies vigents i de continuar a donar dades dures que permeten de millorar l'ensenyament. 

La directriu actual de l'OIE s Clementina Acedo.

Accions i resolucions.
La Historical Note (1934-1977) d'en Pere Rossell dona una resum de les resolucions i recomanacions de l'OIE..

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial de l'OIE;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="249989" title="Blanfordimys" nonfiltered="1782" processed="1777" dbindex="96933">

Blanfordimys s un gnere de rosegadors de la famlia dels crictids.

Comprn les segents espcies:

 Blanfordimys afghanus;
 Blanfordimys bucharicus;

 Referncies .

 Musser, G. G. i M. D. Carleton.: Superfamily Muroidea. Pp. 894-1531 a Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. E. Wilson i D. M. Reeder (editors). Johns Hopkins University Press, Baltimore. Any 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250001" title="Miquel Bezares Portell" nonfiltered="1783" processed="1778" dbindex="96934">

Miquel Bezares Portell (Llucmajor, 1968) s un poeta mallorqu. Es llicenci en Filologia Catalana, ha exercit de professor d'ensenyament secundari i ha impartit tamb classes a adults. Ha codirigit amb Biel Thoms, les Edicions Atviques, interessant experincia plasticopotica. El 1990 va rebre un dels Premis 31 de desembre que atorga l'OCB. Darrerament ha donat suport al Bloc per Mallorca.

 Obres .
 Poesia .
 Cos de calitja (1987);
 Carnaval (1989), premi Ciutat de Palma de Poesia;
 Crnica del desfici (1992), premi Josep Munteis de poesia, dins els Premis Ciutat d'Olot,
 El convers (2004);
 Narraci .
  Susannes (1998) ;
 Quan els avions cauen (2001) ;
 Dels qui escriuen (2002) amb el fotgraf Toni Catany.

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Miquel Bezares Portell, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.
 Biografia a l'AELC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250006" title="Lluc (revista)" nonfiltered="1784" processed="1779" dbindex="96935">
Lluc s una revista en catal publicada a Palma, Mallorca el gener de 1968 pels missioners dels Sagrats Cors del monestir de Lluc, continuadora de la revista bilinge Lluch, fundada el 1921. Fou dirigida per Cristfol Veny Meli fins el 1970 i pel periodista Gabriel Fuster Mayans, qui volien aprofitra l'aperturisme de les autoritats franquistes respecte la cultura catalana. Hi collaboraren Francesc Moll i Marqus, Josep Maria Llompart, Mari Villangmez, Pere-Joan Llabrs Martorell, Josep Massot i Muntaner, Gabriel Janer Manila, Joan Miralles i Monserrat. Durant molts anys ha estat prcticament l'nica revista en catal a les Illes Balears.

Miquel Gay Sitjar en fou el redactor fins l'abril de 1972, quan la deix a Dami Ferr-Pon, que intent una renovaci en una lnia ms aviat intellectual i minoritria. A finals de 1974 se'n fu crrec l'Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere-Joan Llabrs, que opt per una orientaci de tipus ms general i adreada a un gran pblic. El 1987, per, es trenc el contracte amb l'OCB i torn a mans de la Congregaci i a la seva funci d'rgan d'informaci religiosa.El 2004 cediren la revista a l'editor Lleonard Muntaner i Mariano. Dami Pons en va ser nomenat director i Pere Fullana cap de redacci.

 Enllaos externs .
 Web de Lluc;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250007" title="Antic edifici de l'hospital d'Alcoi" nonfiltered="1785" processed="1780" dbindex="96936">

L'antic edifici de l'hospital d'Alcoi est situat entre la placeta de la Mare de Deu dels Desemparats i els carres de la Verge Maria i Sant Miquel, va ser el primer temple cristi construt a Alcoi. Sota la invocaci de Santa Maria i ocupant ms o menys l'edifici actual que ha tingut diverses funcions.

D'aquesta esglsia es conserven la portalada principal, ben conservada, i una porta lateral cegada que dona al carrer Verge Maria. Sn els vestigis romnics ms meridionals d'Europa. Al seu costat estava ubicat el cementiri de la vila.

Arquitectura.
Possiblement es tractara d'un edifici gtic amb elements tardoromnics. Conserva la seua estructura primitiva. s molt possible que la seua obra original es trobe  amagada sota actuacions posteriors.

A principis del segle XIV va ser pintat el retaule major. Durant els segles XIV al XVII va ser ampliat per l'augment de poblaci. Tamb es feien les reunions del Consell General. Va ser tancat al segle XVIII amb la inauguraci del nou temple de Santa Maria. Segons l'arquitecte Santiago Varela, tot apunta que l'esglsia va ser demolida i que alguns elements com a motlures o restes de dovelles es van reutilitzar en la nova construcci.

Vegeu tamb: Esglsia arxiprestal de Santa Maria d'Alcoi.

Relquies.

Es coneixen les seues relquies grcies a un inventari de 1420.
 Una pedra del sepulcre de Sant Jordi.
 Un os de Sant Esteve.
 Un os de Sant Cristfol mrtir.
 Un os de Sant Jeroni. ;
 Un cabell de Santa Llcia.
 Un tros de pell de Sant Bartomeu apstol.
 Un tros de la Vera Creu.

Benifets.
Un benifet o benefici eclesistic erigit per l autoritat eclesistica era un ens jurdic a ttol vitalici. El componia un ofici espiritual l exercici del qual donava a qui l exercia dret a gaudir d una prebenda i altres privilegis de carcter judicial, fiscal o militar.
 El de Sant Jordi de 14 d'abril de 1317.
 El de Sant Joan Baptista de 6 de desembre de 1337.
 El de Santa Anna de 2 de juny de 1348.
 El de Santa Anna de 22 de setembre de 1395.
 El de Sant Miquel arcngel de 4 d'octubre de 1412.
 El de Maria Magdalena de 2 de maig de 1413.
 El de Sant Mart i Santa Anna de 1 d'agost de 1414.

Altres usos.
A mitjan del segle XVIII pass a ser hospital, fent-li moltes obres d'adaptaci. En el segle XIX es converteix en Caserna de la Gurdia Civil fins la dcada dels 40 del segle XX. Desprs va ser escola i dels anys setanta als noranta va ser l'Escola de Disseny i en l'actualitat est en obres per a ser el nou Palau de Justcia 
   .

Bibliografia.

BA ARMIANA, Ricard. "L'esglesia de Santa Maria" en Histria d'Alcoi, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics, 2006, pp. 146-147 ISBN 84-89136-50-5

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250008" title="Antoni Carreras i Casanovas" nonfiltered="1786" processed="1781" dbindex="96937">
Antoni Carreras i Casanovas (nascut a l'Espluga de Francol, Conca de Barber) s un historiador catal, doctor en Histria i advocat. Professor associat a la Universitaat Rovira i Virgili de Tarragona, Facultat de Cincies Jurdiques. Ha participat activament en associacions i entitats culturals de la Conca de Barber, com l Arxiu del Monestir de Poblet; el Centre d'Estudis Locals de l'Espluga de Francol, que presideix i des del qual ha organitzat diverses exposicions importants sobre prehistria local, la Guerra Civil, la flora i vegetaci, etc.; la comissi Pro-restauraci de l Esglsia Vella, i els patronats municipals d Iniciatives, de l Escola-Taller i de la Cova de la Font Major, el muntatge museogrfic de la qual va projectar i dirigeix, aix com el Museu del Vi del Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francol.

Ha publicat nombrosos treballs monogrfics d'histria de la Conca de Barber, articles en revistes i llibres especialitzats, i s coautor de la important Histria de l Espluga de Francol de sis volums, amb Jordi Roca i Armengol. El 2003 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 El Monestir de Santes Creus: un intent d'aproximaci econmico-social a la seva histria (1150-1200) (1990);
 El Monestir de Poblet : un mn de sensacions (2004);
  Histria de l'Espluga de Francol. El medi natural i el medi hum, vol. I (2004);
  Histria de l'Espluga de Francol. Antics pobladors, vol. II (2002);
  Histria de l'Espluga de Francol. L'Edat Mitjana, vol. III (2000);
  Breu histria de l'Espluga de Francol (2005);
  El ferro forjat del monestir de Poblet (2008);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250009" title="Pere Arts i Benach" nonfiltered="1787" processed="1782" dbindex="96938">
Pere Arts i Benach (Lloren del Peneds, Baix Peneds 1940) s un historiador catal, especialitzat en l'mbit de la msica coral.  Ha estat cantaire de l'Orfe Catal, secretari executiu de l'entitat i assesor cultural del Palau de la Msica Catalana; directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya, de la Federaci Catalana d'Entitats Corals, de la Fundaci Pau Casals i de l'Escola de Pedagogia Musical. s un dels fundadors de la nova etapa de la Revista Musical Catalana. Collabora i dirigeix la revista Catalunya Msica i s una de les nimes del Centre Cultural de Lloren del Peneds. El 2003 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 El cant coral a Catalunya (1981-1979) (1980);
 Llus Millet vist per Llus Millet (1983);
 Notes amb accent (1994);
 Pedres vives (1998);
 L'Orfe Catal: llibre del Centenari;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250012" title="Moros i Cristians d'Alcoi" nonfiltered="1788" processed="1783" dbindex="96939">
Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (Alacant)  tenen el seu origen en la Batalla d'Alcoi produda en 1276 a les portes de la ciutat i que va enfrontar als habitants d'Alcoi, junt a 200 cavallers que va portar el fill d'En Jaume I, Pere, amb les tropes del Cabdill musulm Al-Azraq. Conta la tradici que en el moment clau de la batalla va aparixer la figura de Sant Jordi a lloms d'un cavall sobre les muralles de la ciutat i que la seua figura va decidir el resultat de la Batalla.

Des de llavors, Sant Jordi va ser nomenat patr de la ciutat i se celebren festivitats en el seu honor  cada 23 d'abril. Com a part d'estes celebracions en honor a Sant Jordi, s'organitzen les festes de Moros i Cristians.

Nombrosos pobles celebren festes de Moros i Cristians per les d'Alcoi aconseguixen des de l'ltim ter del segle XX, una especial singularitat en la riquesa i espectacularitat dels seus ostentacions que les ha portat a ser declarades d'inters turstic internacional .


Histria.
El primer document conservat en el que se citen les festes data de 1672, quan el cronista Carbonell, en el seu Clebre centuria, parla de les celebracions en honor a Sant Jordi i per l'expulsi dels musulmans, amb aparici de dos companyies, una de Moros-Christianos i una altra de Cathlicos-Christianos, que constituxen l'origen de les vint-i-huit filaes actuals.

Filaes.
Estes vint-i-huit filaes (noms oficials, algunes filaes tenen nom oficial en castell i valenci, altres no.) sn:
Bndol Moro: Llana, Judios, Domingo Miques, Chano, Verds, Magenta, Cordn, Ligeros, Mudjares, Abencerratges, Marrakesch, Realistes, Barbarescs i Benimerins.

Bndol Cristi: Andalusos, Asturians, Cids, Llauradors, Guzmanes, Vascos, Mossrabs, Almogvers, Navarros, Tomasinas, Muntanyesos, Creuats, Alcodianos i Aragonesos.

 Desenvolupament de la festa .
Dia 21 d'Abril. Dia dels msics..
Este dia, caient la vesprada, les bandes que acompanyaran a les filaes desfilen des del final de l'Avinguda del Pas Valenci fins a la Plaa d'Espanya, on totes interpreten l'himne fester (Himne de la festa) en un moment d'extrema emoci per als alcoians.

Ms tard arriba el sopar tpica, la nit de l'olla que consistix en eixe contundent guisat: l' olleta alcoiana, fet a base de fesols. Desprs del sucar desfilen (de pais) totes les filaes cap a la plaa d'Espanya (recorreguts curts des de la part alta i baixa adjacents a esta plaa), sn les filaetes.

Dia 22 d'Abril. Dia de les entrades.
Prpiament, s el primer dia de festes. A les 6 del mat, la primera diana, desfilada en qu cada una de les filaes desfila amb una esquadra de 10 festers, el caporal d'esquadra i banda.

A les 10:30 i des del Partidor comena l'entrada cristiana, amb el capit cristi precedit pel seu ostentaci i seguit per la resta de filaes cristianes, la desfilada del qual tanca l'altre crrec, l'alferes cristi.

A les 16:30 comena l'entrada mora, amb idntic orde, capit, resta de filaes i tanca l'alferes.

Dia 23 d'Abril. Dia de Sant Jordi.
A les 9:00 se celebra la segona Diana, igual que la primera excepte que els participants sn xiquets.

A les 11 es fa una process amb la relquia de Sant Jordi, des de l'esglsia consagrada a este sant fins a la de Santa Maria i en la que participen els crrecs festers i Sant Jordiet. Un dels moments ms emotius d'esta process s quan en el carrer Sant Lloren es llancen ptals de rosa blancs i rojos al pas de Sant Jordiet, convertint el carrer en una estora de ptals. Esta process acaba en una espectacular missa en qu s'interpreta la Missa a Sant Jordi, de Amando Blanquer.

A la vesprada es fa una diana vespertina, anomenada del cavallet, en la que participen les filaes dels Realistes i dels Barbarescs.

A la nit es fa la retreta, en la que els festers desfilen sobre carrosses llanant objectes, xicotets regals, al pblic.

Dia 24 d'Abril. Dia de lalardo.
Este dia tamb s conegut com a dia dels trons , en ell es produx a primera hora el contraban per part de les filaes d'Andalusos i Maseros, acte de to humorstic.



Prompte comencen les guerrilles, en les que ja hi ha descrregues amb trabucs i alguns arcabussos, que donaran en lestafeta i ambaixada mora, amb la presa de possessi del castell de festes pels cristians i diversos discursos.

A mitjan mat es produx l'alardo prpiament dit, que s la batalla simulada amb profusi de sonors tirs, que acaba en la presa del castell pel bndol moro.

A la vesprada arriba lestafeta i ambaixada cristiana que dna lloc a qu a ltima hora de la vesprada els cristians es facen amb la victria definitiva.

A la nit, es produx lAparici de sant jordi, en la que el Sant jordiet s'apareix en els merlets del castell i llana fletxes de plstic als assistents.

La fi de festa sn els soparets, que realitzen els festers al mig dels carrers del centre d'Alcoi.

Usos i costums.
Entre els usos i costums propis de les festes alcoianes trobem el consum de caf licor, beguda espirituosa que es pren sola o acompanyada en combinats com el plis-plai (mesclat amb refresc de cola) o la popular mentira, en la que va combinat amb granissat de llima. Tamb s popular el consum d'este granissat amb licors, com per exemple el whisky (l'anomenada sonrisa alcoina).

Enllaos externs.
Associaci de Sant Jordi, entitat responsable de l'organitzaci dels Moros i Cristians d'Alcoi  ;
Fil Vascos.
Enllaos interns.
Festes de Moros i Cristians;
Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250013" title="Josep Galan i Castany" nonfiltered="1789" processed="1784" dbindex="96940">
Josep Galan i Castany (Fraga, Baix Cinca, 1948 - 2005) fou un filleg aragons llicenciat en Filosofia i Lletres, en l'especialitat d'Histria, i professor d'ensenyament primari. Exercia com a professor a Santa Margarida de Montbui, on tamb havia estat com a director i regidor de l'ajuntament. Des del 1978 milit a CCOO.

Impulsor de l'associacionisme cultural en defensa del catal a la Franja de Ponent, particip en la fundaci de l'Institut d'Estudis de Fraga i del 1981 al 2004 fou president de l'Institut d'Estudis del Baix Cinca i el 2004 particip en la Iniciativa Cultural de la Franja que presideix Artur Quintana, amb la revista Temps de Franja i altres com Batecs i Cinga. Tamb ha collaborat al recull Bllat Colrat (1997), tres volums que recopilen la literatura popular del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagora. El 2003 va rebre elPremi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 Estudis lxics de la parla de Fraga en tres volums, I-II (1985) i III (1987);
 Refranyer fragat (1987);
 Les canons de la nostra gent (1993);
 Les motades de Fraga (1994);
 L'estudi descriptiu de la llengua de Fraga (1995), amb Hctor Moret;
 El lxic esmortet de la parla de Fraga (1997);
 Modismes i frases fetes de la parla de Fraga (2003);

 Enllaos externs .
 Necrolgica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250016" title="Barranc de Palmera" nonfiltered="1791" processed="1785" dbindex="96942">
Barranc que naix en el terme de la Font d'en Carrs a un angost tlveg denominat de l'Arrullador al peu dels contraforts de la Serra Gallinera.

En el seu origen servix de lmit entre els termes de la Font d'en Carrs i Vilallonga. Per l'Est, t prxima la Cota dels Jugadors i per l'Oest est tota l'horta de la Font, als voltants del qual es troba els punts de confluncia dels termes de la Font d'en Carrs, Oliva, Potries i Vilallonga.

Al barranc no se li coneix un nom propi com a tot el seu recorregut, a la Font l'anomenen barranc de Beniteixir.

El barranc, en escrrer-se de la muntanya, baixa i travessa tota l'horta de la Font d'en Carrs i avana per l'Oest del terme en direcci cap a l'Alcudiola de Rafelcofer. A l'altura de la Casa Mercadera, rep per l'esquerra, les aiges d'un xicotet afluent que naix proper d'un meandre que fa el riu Serpis al nord de Potries. El barranc (com el coneixen a Rafelcofer) entra en terme de Rafelcofer i passa per darrere de l'Alcudiola, seguix els curs llepant els extramurs de la part nord de Rafelcofer, i abans d'arribar a l'Alqueria de la Comtessa, existix una presa d'alcament i retenci de l'aigua. A l'Alqueria passa pel nord de nucli urb i rep el nom de Barranc de Seret. Passa pel lmit de Palmera (poble del qual pren el nom), travessant la carretera Nacional 332 i baixa cap a Piles deixant a l'esquerra el terme de Palmera, travessa la carretera Natzaret-Oliva, passa al nord de Piles i va estretint el seu llit al mnim, seguix per la partida de la Mota, i desprs de lleugeres oscil.lacions seguix per les Tancades, cap al terme d'Oliva amb la qual servix de lmit en el seu ltim caminar, i desprs de rebre les aiges d'alguns escorredors de la Squia del Mol i del l'anomenat Vall del Rei, aboca les seues aiges a la mar, per l'anomenada Gola de Cameta o Squia de Piles, desprs d'haver recorregut un poc ms de 10km.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250018" title="Crocidura aleksandrisi" nonfiltered="1792" processed="1786" dbindex="96943">

Crocidura aleksandrisi s una espcie de musaranya que es troba a Lbia. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250019" title="Antoni Prez i Gil" nonfiltered="1793" processed="1787" dbindex="96944">
Antoni Prez i Gil s un advocat de Dnia (Marina Alta). Durant el franquisme va defensar patriotes valencians davant dels tribunals franquistes i, des de fa molts anys, a treballar des de l ombra en tots els processos de dignificaci nacional al Pas Valenci, amb una tasca continuada d'assessorament a entitats com Acci Cultural del Pas Valenci (de la que en forma part del consell jurdic), el Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma, la fundaci Ausis March i la Fundaci Josep Renau, entre d'altres, i per haver estat decisiu en qestions com ara la defensa de la installaci de repetidors de TV3 o la conversi de l'edifici d'El Siglo Valenciano en centre d'irradiaci cultural catalana al bell mig de Valncia. El 2003 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250020" title="Crocidura attila" nonfiltered="1794" processed="1788" dbindex="96945">

Crocidura attila s una espcie de musaranya que es troba al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo i Nigria. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250021" title="Ermita de Sant Elm" nonfiltered="1795" processed="1789" dbindex="96946">
L'Ermita de Sant Elm s una antiga ermita a la ciutat de Sant Feliu de Guxols que es troba damunt una fortificaci.
Histria.
La fortificaci fou construda l'any 1203. La capella original es va construir el 1452 i est dedicada a Sant Elm (en llat Erasmus). El 1696, l'exrcit francs va destruir l'ermita i les fortificacions. La capella actual data del 1723 quan fou dedicada tamb a nostra senyora del Bon Viatge. Desprs de la guerra civil, el 1943 es fa una primera restauraci. L'aspecte actual data de la restauraci del 1993.

Segons una llegenda controvertida, la vista impressionant de la costa des d'aquest promontori hauria inspirat l'escriptor Ferran Agull i Vidal a batejar la costa gironina costa brava. L'ajuntament de Sant Feliu va erigir-hi una pedra commemorativa.

Galeria.


Referncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250022" title="Crocidura batesi" nonfiltered="1796" processed="1790" dbindex="96947">

Crocidura batesi s una espcie de musaranya que es troba al Camerun, Guinea Equatorial i Gabon.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250023" title="Crocidura beccarii" nonfiltered="1797" processed="1791" dbindex="96948">

Crocidura beccarii s una espcie de musaranya que es troba nicament a Indonsia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250024" title="Crocidura bottegoides" nonfiltered="1798" processed="1792" dbindex="96949">

Crocidura bottegoides s una espcie de musaranya endmica d'Etipia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250025" title="Musaranya de les Canries" nonfiltered="1799" processed="1793" dbindex="96950">

La musaranya de les Canries (Crocidura canariensis) s un endemisme de les Illes Canries.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

 Enllaos externs .

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250027" title="Integraci per canvi de variable" nonfiltered="1800" processed="1794" dbindex="96951">
En clcul, la regla de substituci o la integraci per canvi de variable s un eina per a trobar primitives i integrals. La regla de substituci s la contrapartida de la regla de la cadena per a calcular derivades.

Suposeu que  s una funci integrable, i  s una funci contnuament derivable que est definida al interval  i que el seu recorregut est contingut al domini de . 

Suposeu que la derivada  s integrabla a  i



Llavors



La frmula s ms fcil de recordar emprant la notaci de Leibniz: la substituci  porta a  i per tant formalment es pot escriure , que s precisament el que s ha de substituir en el lloc de . (De fet, es pot veure la regla de substituci com una de les principals justificacions per emprar la notaci de Leibniz en les integrals i les derivades.)

La frmula es fa servir per a transformar una integral en un altre que s ms fcil de calcular. Aix, la frmula es pot fer servit de dreta a esquerra o d esquerra a dreta amb la finalitat de simplificar la integral donada. 

Demostraci de la regla de substituci .

La demostraci es fa per a integrals definides.  Sia F una primitiva de f aix  Pel teorema fonamental del clcul,
;

Tot seguit es defineix una funci  per la regla
;
on u satisf les mateixes hiptesis que abans   i 
, . 


Llavors, per la regla de la cadena G s derivable i la seva derivada s
;
Integrant els dos cantons respecte de x i emprant el teorema fonamental del clcul s obt
;
Per per la definici de F aix s igual a
;
D aqu
;
Que s la regla de substituci per a integrals definides.

 Exemples .

Calcular la integral

Emprant la substituci u = x2 + 1, s obt du = 2x dx i



Aqu s ha fet servir la regla de substituci de dreta a esquerra. Fixeu-vos com el lmit inferior x = 0 s ha transformat u = 02 + 1 = 1 i el lmit superior x = 2 s ha transformat en u = 22 + 1 = 5. 

Per la integral

La frmula s ha de fer servir d esquerra a dreta:
La substituci x = sin(u), dx = cos(u) du s til, perqu  (1-sin2(u)) = cos(u):

La integral que en resulta es pot calcular emprant la integraci per parts o la frmula de l angle doble seguida per una o ms substitucions.

 Primitives .
La regla de substituci es pot fer servir per a trobar primitives. Se selecciona una relaci entre x i u, es determina la corresponent relaci entre dx i du a base de derivar i realitzar les substitucions. Llavors es troba una primitiva de la funci substituda i es desf la substituci original entre x i u.

De forma similar al primer exemple, ara es pot trobar la segent primitiva amb aquest mtode:
;
 

On C s una constant d'integraci arbitrria.

Fixeu-vos que no hi ha lmits integrals que transformar, per a l ltim pas s ha hagut de revertir la substituci original x = u2 + 1.

 Regla de substituci per a mltiples variables .
Tamb es pot fer servir la regla de substituci quant s integren funcions de varies variables. 
Aqu la funci substituci (v1, ,vn) =  (u1, ,un ) ha de ser injectiva i contnuament derivable, i els diferencials es transformen com
;
on det(D )(u1, ,un ) indica el determinant de la matriu Jacobiana que cont les derivades parcials de   . Aquesta frmula expressa el fet de qu el valor absolut del determinant dels vectors donats s igual al volum del paralleleppede abastat.

De forma ms precisa, la frmula de canvi de variable s estableix amb el segent teorema:

Teorema. Siguin U, V  conjunts oberts de Rn i   : U   V  una funci Injectiva derivable amb derivades parcials contnues, i els jacobi de les quals s no nul per a tot x de U.  Llavors per a qualsevol funci real f contnua amb suport compacte, amb suport connex en  (U),

;

Aplicaci en probabilitat .
La regla de substituci es pot emprar per a respondre la segent qesti que t importncia en probabilitat: donada una variable aleatria  amb densitat de probabilitat  i un altre variable aleatria  relacionada amb  per l equaci , quina s la densitat de probabilitat per a ?

s ms fcil de respondre aquesta qesti responent primer la segent qesti lleugerament diferent: quina s la probabilitat de qu  prengui un valor en algn subconjunt particular ?  Aquesta probabilitat s escriu .  Per suposat, si  t densitat de probabilitat  llavors la resposta s
,
Per aix no s realment til perqu no es coneix ; aix s el que s est intentant de trobar en aquest primer pas.  Es pot avanar considerant el problema en la variable .   pren un valor en  sempre que  pren un valor en , aix
.
Canviant de la variable x a y dona

Combinant aquestes dues equacions s obt

aix


En el cas on  and  depn de varies variables independents, s a dir. , i ,  es pot trobar emprant la regla de substituci en varies variables que s ha discutit abans.  El resultat s















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250028" title="Crocidura desperata" nonfiltered="1801" processed="1795" dbindex="96952">

Crocidura desperata s una espcie de musaranya endmica de Tanznia. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250033" title="Crocidura dhofarensis" nonfiltered="1802" processed="1796" dbindex="96953">

Crocidura dhofarensis s una espcie de musaranya endmica d'Oman.

Referncies.


Bibliografia.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250034" title="ngel Alonso" nonfiltered="1803" processed="1797" dbindex="96954">


 ngel Alonso, director de teatre;
 ngel Alonso Herrera, exfutbolista;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250036" title="Musaranya de Fischer" nonfiltered="1804" processed="1798" dbindex="96955">

La musaranya de Fischer (Crocidura fischeri) es troba a Egipte, Kenya i Tanznia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250038" title="Liberator" nonfiltered="1805" processed="1799" dbindex="96956">


Liberator s el des disc (el nov de material nou) del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Aparegu al mes de juny del 1993.

McCluskey continua en aquest disc l'estil iniciat a l'anterior treball, Sugar Tax, orientant bona part de les noves canons cap a la pista de ball: "Dollar girl", "Agnus Dei" o "Heaven is" en sn bons exemples. L'lbum tamb cont balades com "King of stone" o "Best years of our lives", al costat de temes que enllacen amb l'estil ms pop dels primers discos ("Love and hate you" o "Stand above me", el primer senzill). Com el disc anterior, Liberator s predominantment electrnic, exceptuant parts puntuals de guitarra i piano.

A ms, Liberator inclou una versi del tema "Sunday morning", del grup The Velvet Underground (escrit per Lou Reed i John Cale, incls al seu primer disc), i el tema "Dream of me", que inclou una mostra de "Love's theme", del msic Barry White. Tot i que inicialment White don el seu perms per utilitzar una mostra de la seva can, posteriorment s'en va retractar i calgueren llargues negociacions perqu White torns a consentir-ne l's. "Dream of me" fou rebatejat com a "Dream of me (Based on Love's Theme)" i aparegu com a segon senzill, tot i que -en aquest format- sense la mostra conflictiva.

Desprs de l'edici de Liberator i de la seva gira posterior, Kershaw i Massett van deixar de collaborar amb McCluskey, que torn a quedar com a nic membre d'OMD.

Temes.

CDVF 2715.

 Stand above me (3,33);
 Everyday (3,57);
 King of stone (4,17);
 Dollar girl (4,19);
 Dream of me (Based on Love's Theme) (4,11);
 Sunday morning (3,22);
 Agnus Dei (3,37);
 Love and hate you (3,16);
 Heaven is (4,29);
 Best years of our lives (4,35);
 Christine (5,04);
 Only tears (4,13);

Senzills.

 Stand above me // Can I believe you (4 de maig del 1993);
 Dream of me (Based on Love's Theme) // Strange sensations (5 de juliol del 1993);
 Everyday // Every time (6 de setembre del 1993);

Dades.

 Produt per Andy McCluskey i Phil Coxon excepte "Dream of me (Based on Love's Theme)", produt per Barry White.

 Enginyers de so: Mark Phythian, Paul Butcher, Ian Collins, Pat O'Shaughnessy, Mike Hunter, Andrea Wright.

 Enregistrat als estudis The Pink Museum i The Ministry (Liverpool).

 Mesclat als estudis Amazon Studios, Liverpool.

 Temes 1, 2, 4, 5, 9, 10 i 12 mesclats per Gregg Jackman a Sarm West (Londres). Assistent: Niall Flynn.

 Programacions: Andy McCluskey i Phil Coxon.

 Veus addicionals:

Beverly Neppion a "Stand above me", "Everyday", "Dollar girl", "Dream of me (Based on Love's Theme)", "Sunday morning" i "Only tears".

Nathalie James a "Dollar girl" i "Love and hate you".

Doreen Edwards a "Heaven is".

Ibrahim Osi Efa a "Dream of me (Based on Love's Theme)".

 Stuart Boyle: Guitarra a "Stand above me" i "Sunday morning".

 Nigel Ipinson: Piano a "Sunday morning".

 Temes escrits per Andy McCluskey excepte "Stand above me" (McCluskey/Kershaw/Massett), "Everyday" (McCluskey/Humphreys/Kershaw), "Dream of me (Based on Love's Theme)" (Barry White), "Sunday morning" (Reed/Cale), "Agnus Dei" (McCluskey/Tye/Shopsko), "Best years of our lives", "Christine" i "Only tears" (McCluskey/Kershaw).

 Disseny de portada: Area. Fotografies: Stephane Sednaoui, Joseph Hunwick.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el disc a la pgina oficial d'OMD;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250039" title="Ben Gordon" nonfiltered="1806" processed="1800" dbindex="96957">

Benjamin (Ben) Gordon (nascut el 4 d'abril de 1983 a Londres, Anglaterra, Regne Unit) s un jugador de bsquet dels Chicago Bulls de l'NBA. Va jugar d'escorta per la Universitat de Connecticut i va crixer a Mount Vernon, Nova York.

Trajectria esportiva.

Universitat.
Al seu primer any a la universitat fou el segon mxim anotador de l'equip (12.6 ppp), sortint des de la banqueta quasi tota la temporada. Com a sophomore (segon any) Gordon tenia de mitjana de 19.5 punts liderant llur equip i tamb fou el mxim passador amb un total de 156 assistncies.
Al seu tercer i ltim any a Connecticut, les seves estadstiques van ser de 18.5 punts, 4.7 rebots i 4.5 assistncies. Tamb aconsegu encistellar 104 triples, la segona xifra ms alta a la histria de Connecticut. Les seves actuacions van ajudar moltssim als Huskies, l'equip de la universitat, a guanyar el Campionat NCAA. Amb el seu tercer any, Gordon es declar elegible pel Draft de l'NBA del 2004.

NBA.
Gordon va anar a la tercera selecci del Draft, sent escollit pels Chicago Bulls. Curiosament, 20 anys abans, els Bulls van escollir Michael Jordan a la tecera posici. Gordon va vestir el nmero 4 tant a l'institut com a la universitat, per als Bulls es va veure obligat a escollir el 7 per qu el 4 est retirat per Jerry Sloan.

Al primer any de Gordon, Gordon tenia una mitjana de 15.1 punts, 2.6 rebots i 1.9 assistncies per partit jugant noms uns 24.2 minuts per partit. Gordon contribu a que els Bulls fessin la seva primera aparici als playoff des que Jordan deix l'equip el 1998. Els aficionats de l'equip l'anomenen Mr 4 Quart, degut a les actuacions a la ltima fase del partit. Al final de la temporada es convert en el primer rookie de la histria de l'NBA en guanyar el premi Millor 6 home. Gordon fou tanb  el rookie del mes de la Conferncia Est en tres ocasions: gener, febrer i mar.
A la seva segona temporada Gordon alternava la banqueta amb comenar en el cinc inicial, sent titular 47 cops i suplent uns 35. En realitat, comen la temporada a la banqueta i grcies al seu bon rendiment es guany un lloc en el cinc inicial. Gordon increment els seus minuts jugats per partit i la mitjana de punts i assistncies. Fou elegit per l'equip dels Sophomores per enfrontar-se als Rookies a l' All-Star Weekend de l'NBA, on anot 17 punts.

El 14 d'abril de 2006 en una victria dels Bulls contra els Wizards, Gordon aconsegu el rcord de triples consecutius anotats en un partit, amb 9 seguits sense fallar. A prop de la seva segona temporada, Gordon revel que estava en procs la creaci d'una beguda energtica prpia anomenada "BG7", que sn les seves inicials i el seu dorsal.

Equips.
Chicago Bulls (NBA, EUA): Des del 2004.

Palmars.
Ttols personals.
 Elegit a l'equip dels Sophomores pel partit contra els Rookies de l' All-Star Game del 2006 a Houston.
 Elegit Rookie del mes de l'NBA al gener, febrer y mar de 2005.
 Elegit Millor 6 home a la temporada 2004-05.

Enllaos externs.
Perfil a NBA.com;
Pgina oficial de Ben Gordon;
MySpace de Ben Gordon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250040" title="Musaranya groguenca" nonfiltered="1807" processed="1801" dbindex="96958">

La musaranya groguenca (Crocidura flavescens) es troba a la vall del Nil (Egipte), Lesotho, Moambic, Sud-frica i Swazilndia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250042" title="Musaranya d'Egipte" nonfiltered="1808" processed="1802" dbindex="96959">

La musaranya d'Egipte (Crocidura floweri) s un endemisme d'Egipte.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;
 Distribuci mundial d'aquesta espcie.  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250044" title="Musaranya de Fox" nonfiltered="1809" processed="1803" dbindex="96960">

La musaranya de Fox (Crocidura foxi) s una espcie africana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250046" title="Musaranya fuliginosa" nonfiltered="1810" processed="1804" dbindex="96961">

La musaranya fuliginosa (Crocidura fuliginosa) es troba a Bangladesh, Brunei, Cambodja, Xina, ndia, Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Tailndia i Vietnam.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250048" title="Musaranya lleonada" nonfiltered="1811" processed="1805" dbindex="96962">

La musaranya lleonada (Crocidura fulvastra) es troba a l'frica subsahariana.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250050" title="Musaranya rogenca" nonfiltered="1812" processed="1806" dbindex="96963">

La musaranya rogenca (Crocidura fumosa) s un endemisme de Kenya.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250051" title="Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi" nonfiltered="1813" processed="1807" dbindex="96964">
La Cavalcada de Reis Mags que se celebra el 5 de gener, a Alcoi, s la ms antiga del mn i est considerada festa d'inters turstic nacional. 

 Histria .

La primera representaci de la cavalcada est documentada en 1866. 

L'arribada de les festes nadalenques s'anuncia amb el muntatge del Tirisiti. Este s un muntatge teatral amb titelles, el qual mescla elements del naixement de Jess, l'arribada dels Reis Mags i la celebraci de les festes de Moros i Cristians, tan caracterstics de la ciutat d'Alcoi.

L'ambaixador reial anuncia amb el seu preg, el dia 4 de gener, l'arribada a la ciutat de Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar, vinguts d'Orient.
Els xiquets acudeixen a escoltar-lo i depositen les seues cartes per als Reis en unes burretes, carregades amb bsties i tirades pels patges reials. Eixa nit, els Reis Mags llegiran totes les cartes dels xiquets per a portar-los els joguets l'endem.

El dia 5 de gener Ses Majestats, per fi, recorren els carrers d'Alcoi a lloms de camells i acompanyats per tot el seu seguici reial: patges, "pastoretes"... En la cavalcada participen ms de mil alcoians i alcoianes. Els patges pugen a les cases per les faanes ajudats de llargues escales. Porten amb ells regals que repartixen entre tots els xiquets de la ciutat.

Este espectacle est acompanyat per melodies musicals escrites per a la cavalcada i interpretades per les tres bandes de la localitat: Corporaci Musical Primitiva, Societat Msica Nova i Uni Musical i diferents agrupacions com La Xafig de Muro.  

Quan els Reis Mags arriben a la Plaa d'Espanya, en el centre de la ciutat, descendixen dels seus camells i s'encaminen cap al Naixement. En el moment de l', Ses Majestats lliuren or, encens i mirra al xiquet Jess. Tot a acompanyat amb la interpretaci del Messies de Hndel.

 Horari .
 
S'inicia a les 18:30 en la zona alta de la poblaci, coincidint desprs en part el seu recorregut amb el de les entrades mora i cristiana. Al voltant de les 20:00, els Reis Mags arriben a la Plaa d'Espanya i fan l'adoraci en el naixement vivent, llanant-se desprs traca i castell de focs artificials. Acaba a les deu de la nit en l'avinguda del Pont de Sant Jordi.



 Formaci .

Les persones que participen en la cavalcada sn:

 Motoristes de la Policia Local;
 Heralds de la ciutat, tabalers i trompeters;
 Grup 'poble'. Ball;
 Torxes i ambaixador;
 Grup de danses;
 Grup 'soc' (pastors, carros, msics);
 Carrossa;
 Primer Rei: Melcior i seguici;
 Segon Rei: Gaspar (que s el rei negre a Alcoi) i seguici;
 Tercer Rei: Baltasar i seguici;
 Patges negres de les escales;
 Camions amb paquets;

Vegeu tamb.
Reis Mags d'Orient;
Tirisiti;

Enllaos externs.
Cavalcada dels Reis Mags a Alcoi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250055" title="Musaranya murina" nonfiltered="1814" processed="1808" dbindex="96965">

La musaranya murina (Crocidura fuscomurina) s una espcie africana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250058" title="Musaranya de Glass" nonfiltered="1815" processed="1809" dbindex="96966">

La musaranya de Glass (Crocidura glassi) s un endemisme d'Etipia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250060" title="Crocidura gmelini" nonfiltered="1816" processed="1810" dbindex="96967">

Crocidura gmelini s una espcie de musaranya que es troba a l'Afganistan, Xina, Iran i Pakistan.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250062" title="Copa Ibrica de rugbi" nonfiltered="1817" processed="1811" dbindex="96968">
La Copa Ibrica de rugbi s una competici de rugbi que es disputa anualment per clubs afiliats a les federacions espanyola i portuguesa de l'esport. S'inici l'any 1965. La competici s'acostuma a disputar a final d'any.

Entre 1965 i 1971 la disputaren dos clubs de cada federaci que s'enfrontaren entre ells en format de lligueta. La competici es reprengu el 1983 enfrontant-se directament en partit nic els campions de les dues lligues. Des de l'any 2007 hi tornaren a prendre part dos clubs per federaci enfrontant-se en format de semifinals i final.

 Historial .


 Enllaos externs .
Palmars a rugby365;
Palmars al COE;
Palmars a la FPR;
Palmars a la FER;

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250064" title="Musaranya de bosc africana" nonfiltered="1818" processed="1812" dbindex="96969">

La musaranya de bosc africana (Crocidura goliath) es troba al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Repblica del Congo, Guinea Equatorial i Gabon. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250067" title="Musaranya de Peters" nonfiltered="1819" processed="1813" dbindex="96970">

La musaranya de Peters (Crocidura gracilipes) s un endemisme de Tanznia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250069" title="Musaranya de cap gros" nonfiltered="1820" processed="1814" dbindex="96971">

La musaranya de cap gros (Crocidura grandiceps) es troba a Benn, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria, Nigria i Togo.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250071" title="Adolfo Leoni" nonfiltered="1821" processed="1815" dbindex="96972">

Adolfo Leoni (Gualdo Tadino, 13 de gener de 1917 - Massa, 19 d'octubre de 1970) va ser un ciclista itali. 

Com a ciclista amateur va guanyar el Gran Premi d'Europa de 1936 i el 1937 el Campionat del Mn en ruta.

Va passar a professional el 1938 i va estar en actiu fins el 1952, aconseguint 69 victries. 

Palmars.
1938 ;
 1r de la Copa dels 2 Mars;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa del Tour dels 3 Mars;
 Vencedor d'una etapa del Giro de la Campnia;
1939 ;
 1r de la Copa Bernocchi;
 1r del Giro de Vencia;
 1r de la Mil-Mantua;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 1r del Premi de Mantua;
 1r del Premi de Cesena;
 1r del Premi de Rovigo;
 1r del Premi de Lucca;
1940 ;
 1r de la Mil-Mantua;
 1r del Gran Premi Leptis Magna i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 4 etapes del Giro d'Itlia;
 1r del Premi de Parma;
 1r del Premi de Rieti;
1941 ;
 Campi d'Itlia;
 1r del Premi de Pergia;
1942 ;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r del Giro de l'Emlia;
 1r del Premi de Rieti;
 1r del Premi de Bolonya;
1945 ;
 1r del Circuit de les Tres Valls Varesines;
 1r del Gran Premi de Gallarello;
 1r del Gran Premi d'Obertura;
 1r del Gran Premi d'Orte Natella;
 1r de la Copa Gelsomini;
 1r del Premi de Bolonya;
 1r del Premi de Trente;
 1r del Premi de Savona;
 1r del Premi de Prato;
 1r del Premi de Legnano;
 1r del Premi d'Alassio;
1946 ;
 1r del Giro d'Emlia;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes de la Mnaco-Pars;
 1r del Premi de Gnova;
1947 ;
 1r del Gran Premi d'Europa;
 1r del Circuit del Valentino;
 Vencedor de 3 etapes del Giro d'Itlia;
 1r del Gran Premi Morvat;
 1r del Premi de Bolonya;
 1r del Premi de Bollate;
 1r del Premi de Daumesnil;
1948 ;
 1r de la Ssser-Cagliari;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia;
 1r del Premi de Vercelli;
 1r del Premi de Lucca;
 1r del Premi de Portomaggiore;
 1r del Premi de Voghera;
1949 ;
 1r del Giro del Piemont;
 Vencedor de 3 etapes del Giro d'Itlia;
 1r del Premi de Prato;
 1r del Premi de Crema di Gallarate;
1950 ;
 1r del Circuit de Brabant;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1951 ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1938. Vencedor d'una etapa;
1939. 22 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1940. 28 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1946. Abandona. Vencedor d'una etapa ;
1947. 21 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1948. Abandona. Vencedor de 2 etapes;
1949. 4t de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1950. 11 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1951. 21 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1950. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Adolfo Leoni ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250074" title="Musaranya grossa de Mindanao" nonfiltered="1822" processed="1816" dbindex="96973">

La musaranya grossa de Mindanao (Crocidura grandis) s un endemisme de les Filipines.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250079" title="Musaranya de Grass" nonfiltered="1823" processed="1817" dbindex="96974">

La musaranya de Grass (Crocidura grassei) es troba al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Gabon i Guinea.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250081" title="Musaranya de Gray" nonfiltered="1824" processed="1818" dbindex="96975">

La musaranya de Gray (Crocidura grayi) s un endemisme de Filipines.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250083" title="Musaranya de Greenwood" nonfiltered="1825" processed="1819" dbindex="96976">

La musaranya de Greenwood (Crocidura greenwoodi) s un endemisme de Somlia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250085" title="Crocidura harenna" nonfiltered="1826" processed="1820" dbindex="96977">

Crocidura harenna s una espcie de musaranya endmica d'Etipia.

Referncies.


Bibliografia.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250086" title="Aramis" nonfiltered="1827" processed="1821" dbindex="96978">
Aramis s un dels tres mosqueters (els altres dos sn Athos i Porthos) que protagonitzen, juntament amb d'Artagnan, la nove la Els tres mosqueters de l'escriptor francs Alexandre dumas. Dels tres mosqueters, s el que ms histries amoroses t, i s alhora el ms inte lectual. L'autor es va inspirar en la figura histrica de l'abat laic Henri d Aramitz o Aramis.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250087" title="Armand Baeyens" nonfiltered="1828" processed="1822" dbindex="96979">

Armand Baeyens (Denderleeuw, 22 de juny de 1928) va ser un ciclista belga que va ser professional entre 1946 i 1956 aconseguint 7 victries, la ms importants de les quals s una etapa del Tour de Frana.

Palmars.
1949;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1950;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1951;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 1r a Aaigem;
1952;
 1r a Denderhoutem;
1953;
 1r a Aaigem;
1954;
 1r a Aaigem;

Resultats al Tour de Frana.
1950. 23 de la classificaci general;
1951. 40 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Armand Baeyens ;
Palmars d'Armand Baeyens ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250088" title="Crocidura hildegardeae" nonfiltered="1829" processed="1823" dbindex="96980">

Crocidura hildegardeae s una espcie de musaranya que es troba a Burundi, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Kenya, Rwanda i Tanznia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250089" title="Musaranya del Zambeze" nonfiltered="1830" processed="1824" dbindex="96981">

La musaranya del Zambeze (Crocidura hirta) es troba a Angola, Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Nambia, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250091" title="Musaranya hspida d'Andaman" nonfiltered="1831" processed="1825" dbindex="96982">

La musaranya hspida d'Andaman (Crocidura hispida) s un endemisme de l'ndia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250093" title="Trit pirinenc" nonfiltered="1832" processed="1826" dbindex="96983">

El trit pirinenc (Calotriton asper o Euproctus asper) s una espcie de trit pertanyent a la famlia de la salamandra. 

Els adults fan de 10 a 15 cm de llarg dels quals gaireb la meitat corresponen a la cua, fora aprimada. Tenen el dors color castany ms aviat fosc i uniforme, de vegades amb alguna taca groga o una ratlla longitudinal groga a l'esquena. El ventre el t groguenc. A diferncia d'altres espcies de tritons, l'adult no t cresta a l'esquena ni la cua. La larva, de color ms clar amb taques fosques, s que t cresta per noms a la cua.

Es troba en ambdues vessants del Pirineu i en punts del Pre-pirineu, entre els 500 i els 2.500 m. A Catalunya, fora del Pirineu, n'hi ha petites poblacions allades al Montsec, les Guilleries i el Montseny. Se'l troba sobretot en aiges netes, no excessivament corrents i no massa fondes, tot i que s capa d'adaptar-se a basses, torrents, rierols, llacs i fins i tot abeuradors de bestiar. En general prefereix localitzacions obagues en cotes baixes i ms assolellades a ms alada. Es bastant aqutic, per fora del perode reproductor se'l pot trobar tamb fora de l'aigua. Es desplaa ms caminant pel fons que nedant.


Es troba amenaat per la prdua d'hbitat.

Referncies.
Euproctus asper.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit el 9 de juliol de 2007.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250095" title="Ermitori de la Magdalena" nonfiltered="1833" processed="1827" dbindex="96984">

L'Ermitor de la Magadalena s un Paratge Natural Municipal del municipi de Castell de la Plana (Plana Alta). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 22 de setembre de 2006.

 Geografia .
L mbit del paratge es correspon amb el tur en el cim del qual se situa l ermitori de la Magdalena, a 111,3 metres sobre el nivell del mar. El tur aflora sobre la plana litoral de La Plana de Castell i cal enquadrar-lo en l mbit dels relleus de la serralada del Desert de les Palmes, del qual formaria els primers contraforts. L estudi estratigrfic revela que est format per calcries del cretaci inferior (cretaci inferior  apti  gargasi), que emergeixen entre els sediments del quaternari que formen la Plana de Castell.

 Vegetaci i flora .
Pel que fa a la vegetaci, cal indicar que bona part del tur disposa d una coberta arbria formada per pineda, sota la qual apareix un sotabosc format per matoll mediterrani termfil. Es tracta d antics bancals de cultiu disposats concntricament al voltant de l ermita i el castell, que han sigut recolonitzats per la vegetaci silvestre, de la qual cosa dna testimoni el fet que encara hi romanen alguns exemplars d oliveres i garroferes. Al nord del tur hi ha una vessant amb orientaci de solana desproveda d arbratge i amb escassa coberta vegetal a causa de l abundncia d afloraments rocosos. El pi blanc (Pinus halepensis) s l espcie dominant a la zona arborada. En la resta abunden espcies termfiles prpies del matoll esclerfil sobre substrat calcari: coscoll (Quercus coccifera), margall (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea lentiscus), romer (Rosmarinus officinalis), canya, etc. La influncia antrpica en la zona s molt marcada i es tradueix en la presncia d espcies derivades de l agricultura tradicional i d espcies introdudes pel seu carcter ornamental o per haver tingut algun possible aprofitament, com la pitera (Agave americana) o la figuera de pala (Opuntia ficus-indica), ambdues d origen extic.

 Fauna .
Respecte a la fauna, d'entre les espcies que s possible trobar en el paratge, mereixen destacar-se les segents: entre l'herpetofauna destaca la presncia de quatre espcies protegides: el gripau i la granota verda, el fardatxo i la serp verda. A ms, hi trobem la tortuga d'aigua europea, catalogada com a espcie vulnerable; entre les espcies d'aus es hi destaca la presncia de l'alosa, el gaig i el cruixidell, totes elles catalogades com a protegides. Unes altres tres espcies d aus presents en la zona es classifiquen com a tutelades: el teulad, la cotorra de Kramer i l estornell negre. Pel que fa als mamfers es troben les segents espcies protegides: la musaranya grisa, la rata cellarda, l'eri com, la fagina, el teix, la mostela i l esquirol.

 Paisatge .
El tur on se situa l Ermitori de la Magdalena i el Castell constitueix un important referent paisatgstic en l entorn del municipi, al costat dels ja ms imponents relleus del Desert de les Palmes. Des del cim es disposa d una mplia panormica de la planura costanera i del litoral de Castell, i en dies clars ofereix magnfiques vistes.

 Presncia humana .
Pel que fa al patrimoni arqueolgic cal citar l existncia en l mbit del paratge del jaciment de la Magdalena. En les proximitats del paratge, en un radi inferior a 1 km, es localitzen uns altres cinc jaciments. El jaciment de la Magdalena se situa al cim del monticle. Es tracta d un permetre murallat que corona el cim i entre el qual s intercalen algunes torres de planta circular. En l interior d aquest permetre afloren restes intermitents d alineacions, la major part d estructura quadrangular. S adscriu al perode del Bronze.

 L'origen de Castell .
Aix no obstant, les fites patrimonials ms destacables existents al paratge i que al seu torn constitueixen els seus inequvocs elements d identitat sn el castell, origen de la ciutat actual, i l'Ermita de la Magdalena. Es tracta d un lloc en qu es constata l'ocupaci humana des del neoltic. Les restes del castell sn d'origen islmic, i els seus orgens es daten als segles X o XI. Va haver de ser tributari del Cid, i al segle XII va passar als almorvits, i va ser reconquistat el 1233. El trasllat de la poblaci al pla va ser autoritzat pel rei Jaume I el 1251 al seu lloctinent Ximn Prez d Arens, i la ciutat es va fundar el 1252. 

 Arquitectura: El Castell i l'Ermita .
El castell es disposa de forma escalonada adaptant-se a la forma del tur. La fbrica s de tpia i maoneria a la manera de les tcniques de construcci rabs. L Ermita de la Magdalena est excavada en la roca. Al segle XV (1455) es va construir el prtic, el 1456 la capella, i a finals del mateix segle es va dur a terme l estable. El 1758 el mestre Vicent Pellicer li va donar la configuraci actual d ermita hostatgeria i torre adossada. En un dels murs interiors trobem pintures murals, que alguns autors daten del segle XIV. L entorn del Castell vell i l Ermitori de la Magdalena t una importncia molt gran per als castellonencs com a espai d s pblic amb mltiples funcions: lloc de culte, d esplai, de gaudi paisatgstic i de coneixement del patrimoni cultural. En aquest sentit cal destacar sobretot el dia de la romeria de les canyes, en el qual una gran multitud es congrega en el lloc i els seus voltants.

 Enllaos interns .
 Castell de la Plana;
 Festes de la Magdalena;
 La Plana;
 Desert de les Palmes;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .

 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250100" title="Crocidura horsfieldii" nonfiltered="1834" processed="1828" dbindex="96985">

La musaranya de Horsfield (Crocidura horsfieldii) es troba a Cambodja, Xina, ndia, Jap, Laos, Sri Lanka, Taiwan, Tailndia i Vietnam. 


Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250101" title="Musaranya de les illes Nicobar" nonfiltered="1835" processed="1829" dbindex="96986">

La musaranya de les illes Nicobar (Crocidura jenkinsi) s un endemisme de les Illes Nicobar.

 Referncies .

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

 Enllaos externs .

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250103" title="Louis Bernard Guyton de Morveau" nonfiltered="1836" processed="1830" dbindex="96987">
Louis Bernard Guyton de Morveau (nascut a Dijon el 4 de gener de 1737 i traspassat a Paris el 2 de gener de 1816), fou un qumic i poltic francs. La seva ms important contribuci a la qumica fou la creaci d'un mtode racional de nomenclatura qumica, que se segueix utilitzant, juntament amb els tamb qumics francesos Lavoisier, Fourcroy i Berthollet.



Biografia.
Guyton de Morveau a la seva ciutat natal, Dijon, fou advocat del parlament. L'any 1782 abandon la seva professi per dedicar-se a la qumica, collaborant a la Encyclopdie mthodique on s'encarreg de dirigir el diccionari de qumica i treballant en aplicacions industrials. Fund La Socit des Mines et Verreries a Saint-Brain-sr-Dheune. Fou un dels fundadors de l'cole Polytechnique on fou professor de mineralogia i director el 1797. Com a qumic fou membre de la Acadmie des Sciences des del 1795, on ocup diferents crrecs.

Durant la Revoluci Francesa ocup diferent crrecs: diputat de l'Assemblea Legislativa el 1792, form part del Comit de Salut Pblica el 1793, collabor en la creaci d'un cos de globus per l'exercit participant incls en la batalla de Fleurus el 1794 com a tripulant d'un globus, etc.

Obra.
La seva obra ms destacada la desenvolup conjuntament amb altres tres qumics francesos: Antoine Laurent de Lavoisier, Antoine Franois de Fourcroy i Claude Louis Berthollet. L'any 1782 va comen la tasca de reformar la nomenclatura qumica. El seu principi general consistia en qu el nom de la substncia indics la seva composici qumica i que hi hagus acord entre tots els qumics. Quan viatj a Pars per presentar el seu treball a lAcadmie des Sciences fou persuadit pels qumics que seguien les noves idees de Lavoisier de qu realitzassin el treball conjuntament introduint les teories de Lavoisier i basant la nomenclatura noms en la naturalesa de les substncies. L'obra es va publicar l'any 1787 sota el nom de Mthode de nomenclature chimique i vint anys desprs ja s'ensenyava a la majoria de pasos europeus. Aix varen desaparixer dels llibres de qumica noms com: sal de trtar, magnsia alba,  sal de Glauber, aire inflamable, aire desflogisticat, cid vitrilic,.. i foren substituts pels noms que coneixem en l'actualitat: carbonat de potassi, carbonat de magnesi, sulfat de sodi, hidrogen, oxigen, cid sulfric, etc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250107" title="Ducenari" nonfiltered="1837" processed="1831" dbindex="96988">
Ducenari fou un magistrat en el perode imperial roma.

Amb aquest nom hi havia quatre tipus de magistrats:

Els procuradors imperials, amb salari de 200 sestercis. Claudi els va concedir ornaments consulars.

Uns jutges establerts per August dels quals el valor de la propietat al cens era de 200 sestercis. Jutjaven causes menors.

Uns oficials militars que dirigien dos centries equivalents als primi hastati a l'antiga legi;

I els  que hostejaven les tropes imperials, que estaven sota l'autoritat d'un magister officiorum;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250108" title="Duplari" nonfiltered="1838" processed="1832" dbindex="96989">
Un duplari o duplicari era un soldat rom que, per la seva bona conducta, rebia doble raci i de vegades doble paga. 

El nom ms com era (en plural) duplarii,  i duplicarii noms apareix en una inscripci. Tamb son esmentats com duplares milites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250109" title="cdic (magistrat)" nonfiltered="1839" processed="1833" dbindex="96990">
cdic (Ecdicus) era el nom d'un magistrat de moltes ciutats d'sia Menor durant la dominaci romana, que tenia encarregada la custodia dels diners pblics i el cobrament de les deutes a l'estat. De vegades el seu ofici es tradut al llat com a cognitoi (similar al fiscal).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250113" title="Edicte de Teodoric" nonfiltered="1840" processed="1834" dbindex="96991">
Edicte de Teodoric fou una collecci de lleis que va fer el rei ostrogot Teodoric el Gran desprs de la caiguda del poder rom a Itlia. Fou promulgat a Roma el 500. 

Es tracta de 154 captols una part dels quals estan copiats del Codi de Teodosi i les Novellae, del codi Gregori, del codi Hermogeni i de les Sentencies de Paule. S'aplicava a brbars i romans per sense alterar la llei gtica; pels romans, quan la llei no es podia aplicar,  s'aplicava la llei romana. En el regnat d'Atanaric, la regent Amalasunta va refer l'edicte per tot seguit els bizantins van ocupar Itlia sota el general Narss i desprs del 554 l'edicte ja no va tenir utilitzaci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250114" title="Iren" nonfiltered="1841" processed="1835" dbindex="96992">
Iren fou el nom donat a Esparta als joves que arribaven als 20 anys. 

Entre els 18 i el 20 anys se'ls anomenava melliren. A partir dels 20 anys ja podien exercir comandaments en batalla i es creu que el nom "iren" era una paraula equivalent a comandant o a tenir algun comandament en un exrcit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250115" title="Isistria" nonfiltered="1842" processed="1836" dbindex="96993">
Isistria foren uns sacrificis que el senat atenenc oferia abans de cada sessi, en honor de Zeus i  Atenea. El sacrifici s'acompanyava tamb de libacions en les que participaven en general tots els senadors presents. 

A Suides es diu que es feien noms el primer dia de l'any, per es creu que aix es un malents de l'autor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250117" title="Isfora" nonfiltered="1843" processed="1837" dbindex="96994">
Isfora fou una contribuci o tribut extraordinari sobre la propietat que es recaptava a Atenes quan era necessria per fer front a les despeses de la guerra, i era independent dels serveis de guerra als que estaven obligats alguns ciutadans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250118" title="Elafeblia" nonfiltered="1844" processed="1838" dbindex="96995">
Elafeblia fou el gran festival de la ciutat d'Himpolis a Fcida, que se celebrava cada any en honor d'rtemis suposadament en commemoraci d'una victria sobre els tessalis que havien assolat el pas i bloquejat als focis a la ciutat. De la festa se sap molt poca cosa per es feien ofrenes a rtemis.

Un festival anomenat tamb Elafeblia es feia en altres ciutats de Grcia per no se'n coneixen detalls.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250120" title="Eleusnia" nonfiltered="1845" processed="1839" dbindex="96996">
Eleusnia fou un festival inicialment celebrat a Eleusis a tica en honor de Dmeter i Persfone. Era el ms sagrat i venerat dels festivals de l'Antiga Grcia. El festival es va traslladar desprs a Atenes, mentre que un festival menor (la Petita Eleusnia) es feia a Agres i Ilissos.

El gran festival es feia el mes de Boedromion, cada any,  i durava nou dies, del 15 al 23. Hi havia processons, purificacions, ofrenes, desfilades amb torxes i altres. El dia ms solemne era el sis (dia anomenat lakchos) quan era passejada l'esttua de Dmeter adornada. Herdot diu que hi assitien unes trenta mil persones. El dia vuit era addicional pels que arribaven tard i el darrer dia es feien les cerimnies de comiat amb ofrenes a dos vaixells. A ms es feien un jocs (Jocs eleusinis). Durant el festival cap persona podia ser arrestada per cap ofensa.

Aquesta celebraci es va conservar sota els romans i es mantingu encara en el perode cristi. Els cristians no hi participaven i les seves descripcions son grotesques i fora de la realitat, ja que mai ho havien vist.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250121" title="Eleutria" nonfiltered="1846" processed="1840" dbindex="96997">
Eleutria (Eleutheria) fou la festa de la llibertat que celebraven els grecs en commemoraci de la batalla de Platees (479 aC) i en honor del Zeus Eleutrios. Durant la seva celebraci la ciutat era considerada sagrada i inviolable.

Es celebrava el 16 del mes de Maimacterion, i era una representaci adaptada de la batalla, amb processons, tocs de trompeta, i cerimnies diverses; la process arribava fins al lloc on eren enterrats els caiguts a la batalla i all es feien sacrificis als deus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250124" title="Elltia" nonfiltered="1847" processed="1841" dbindex="96998">
Elltia o Helltia era un festival amb carreres de torxes que se celebrava cada any a Corint en honor d'Atenea la deessa del foc.

A Creta es feia un festival amb el mateix nom en honor d'Europa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250125" title="mfur" nonfiltered="1848" processed="1842" dbindex="96999">
mfur era el nom que es donava als ciutadans espartans que estaven en perode en qu podien ser cridats en qualsevol moment per fer el servei militar. Aquest perode anava dels catorze anys als setze anys d'edat.

Durant aquest temps els espartans no podien sortir del pas sense perms de les autoritats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250126" title="Eparits" nonfiltered="1849" processed="1843" dbindex="97000">
Eparits eren un conjunt de militars encarregats de la defensa de les ciutats d'Arcdia creat desprs de la victria sobre els espartans a Leuctres.

Eren 5000 en nombre i rebien la paga de l'estat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250128" title="Epeunactes" nonfiltered="1850" processed="1844" dbindex="97001">
Epeunactes era el nom d'uns ciutadans d'Esparta que suposadament eren descendents d'esclaus i de dones espartanes. 

S'haurien originat a les guerres messniques deguts a les grans prdues d'homes, les vdues espartanes s'haurien hagut de casar amb esclaus (ilotes) per tenir successi. Els fills nascuts foren admesos a la ciutadania per com una classe social especial. Probablement amb alguns drets menys que els ciutadans plens.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250129" title="Efeb" nonfiltered="1851" processed="1845" dbindex="97002">
Efeb fou el nom dels joves atenencs que arribaven a l'edat de 18 anys i durava fins als 20 anys en qu esdevenien homes i eren admesos en tots els drets i deures dels ciutadans excepte aquells que per llei no es podien exercir fins edat ms avanada.

Probablement als divuit anys els joves ja entraven, quean era el cas,  en possessi del patrimoni (aix fou en el cas de Demstenes) i tenien dret d'actuar contra els seus tutors; tamb en aquesta edat ja es podien casar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250130" title="Efsia" nonfiltered="1852" processed="1846" dbindex="97003">
Efsia fou un festival d'elogi a Efes, capital dels jonis d'sia, que se celebrava cada any mitjanant celebracions al temple d'rtemis. 

Era un festival molt antic que se celebrava encara en temps de Tucdides i en temps d'Estrab, que l'esmenten. Els participants es reunien amb les seves dones i fills i es feien sacrificis mstics a la deessa. Els jocs i concursos eren la part principal de les celebracions. Sembla que noms hi participaven els jonis d'Efes i rodalia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250131" title="Efet" nonfiltered="1853" processed="1847" dbindex="97004">
Efet era el nom d'un determinat jutge d'Atenes. 

N'hi havia 51 en total,  seleccionats entre les ms nobles famlies. Havien de tenir ms de 50 anys i constituen un tribunal molt antic, atribut a Drac d'Atenes (Plutarc diu que en temps de Sol ja coexistien el tribunals dels efets i el de l'arepag. El tribunal tenia cinc corts  segons la natura de les causes que havia de jutjar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250132" title="Epibates" nonfiltered="1854" processed="1848" dbindex="97005">
Epibates (Epibatae)  foren els soldats encarregats de la defensa dels vaixells a la marina atenenca.

Eren diferents dels mariners i dels soldats de terra. Es creu que a cada vaixell atenenc hi havia deu epibats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250133" title="Epdosis" nonfiltered="1855" processed="1849" dbindex="97006">
Epdosis foren unes contribucions voluntries en diners, armes o vaixells, que feien els ciutadans atenencs quan l'estat ho necessitava per causes extraordinries, generalment per guerres o desgrcies.

Cadascun havia de contribuir segons les seves possibilitats. Els que donaven inscrivien el seu nom i el import en unes tauletes publiques. Les epdosis eren sovint importants. De vegades s'unien dos o tres ciutadans per equipar un trirrem o per fer despeses importants. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250134" title="Epigrafis" nonfiltered="1856" processed="1850" dbindex="97007">
Epigrafis foren uns magistrats atenencs amb diverses ocupacions:

administradors dels diners pblics;
Encarregats de les oliveres sagrades;
Dirigents dels nuclis comercials o emporis, encarregats de qu els comerciants que portaven mercaderies comestibles als emporis d'tica deixessin dos teros del gra a la ciutat podent exportar noms un ter cap a l'exterior.
Encarregats de dirigir els misteris d'Eleusis;
Inspectors de ports i vaixells;
Inspectors de tribus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250135" title="Epitoleu" nonfiltered="1857" processed="1851" dbindex="97008">
Epistoleu (Epistoleos) fou el segon en rang a la marina espartana desprs de l'almirall.

Alguna vegada el ttol fou usat per autentica almiralls, com Lisandre, quan per raons legals no podia ser almirall (no es podia repetir en el crrec), i fou nomenat com epistoleu per amb capacitat de decisi de fet sobre l'almirall.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250136" title="Arcont epnim" nonfiltered="1858" processed="1852" dbindex="97009">
Arcont epnim era l'arcont atenenc principal dels nou arconts d'Atenes, i es deia aix perqu el seu nom, igual que els dels cnsols de Roma, era usat de referncia anyal pels arxius i documents pblics. Els atenencs estaven en edat militar durant 40 anys, dels 19 als 60, en el perode de 40 arconts, i les persones se sabien el noms dels arconts sota els quals havien servit.

A Esparta el nom de l'any el donava el primer dels cinc fors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250137" title="Epul" nonfiltered="1859" processed="1853" dbindex="97010">
Epul (Epulones) fou una classe de sacerdot rom, creada inicialment pel banquet de Jpiter i altres deus, feina que abans feien els pontfexs. Inicialment foren tres i se'ls va anomenar triumvirs epulons, per ms tard el seu nombre va pujar a set i foren anomenats septemvirs epulons. 

Juli Csar encara en va afegir tres ms  per ms tard el nombre fou altre cop rebaixat a set. 

Formaven un collegi i foren una de les quatre grans corporacions religioses junt amb els collegis de Pontfexs, ugurs i Quindecemviri. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250139" title="Ergastulum" nonfiltered="1860" processed="1854" dbindex="97011">
Ergastulum era una pres privada que existia a les granges romanes, generalment sota terra, on eren tancats els esclaus que desagradaven a l'amo o l'ofenien d'alguna manera.

Els esclaus treballaven sovint encadenats i eren tancats als ergastalums tamb encadenats. Aquestes presons noms tenien unes petites finestres per donar llum, a una altura que no s'hi podia arribar amb la m. Lergastalum estava al crrec d'un esclau de confiana anomenat ergastidarius. Encara que sn esmentades molt aviat, quan van tenir utilitat fou a partir de la conquesta d'Itlia pels romans quan van comenar a arribar esclaus d'arreu, molts d'hbits rstics i antisocials.

La sort d'aquests esclaus no es va millorar fins al temps d'Adri que va abolir lergastulum i va dictar algunes mesures en favor dels esclaus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250142" title="Ertia" nonfiltered="1861" processed="1855" dbindex="97012">
Ertia o Erotdia fou el ms solemne de tots els festivals de la regi grega de  Becia, que se celebrava a la ciutat de Tspies una vegada cada cinc anys, dedicat al culte a Eros, deidat de l'amor.

Contra les connotacions actuals del nom, el festival, fins on es coneix, consistia en concursos de msica i de gimnstica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250143" title="Esseda" nonfiltered="1862" processed="1856" dbindex="97013">
Esseda (derivat de la paraula celta Ess, carruatge) fou el nom d'un carro utilitzat a la guerra pels britons, gals, belgues i alguns germnics.

El carruatge fou adoptat pels propsits de luxe entre els romans, primer com a pea extravagant per ms tard esdevenir corrent. Mestre el cisium era conduit noms per un cavall l'esseda ho era sempre per dos. Era semblant al covinus, per no estava cobert.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250144" title="Eumlpides" nonfiltered="1863" processed="1857" dbindex="97014">
Eumlpides es el nom d'una dinastia familiar de sacerdots de l'tica, la ms distingida i venerada de totes les dinasties sacerdotals gregues. Estaven dedicats al culte de Dmeter a Atenes i Eleusis i deien ser descendents del bard traci Eumolpos, llegendari introductor dels misteris d'Eleusis a l'tica.

Un membre de la dinastia, com a gran sacerdot o hierofant dirigia les celebracions dels misteris d'Eleusis i el seu aspecte exterior tenia diverses particularitats que permetien identificar-lo (els pels, un diadema, roba de porpra). El membre de la famlia que arribava a hierofant no s podia casar. La resta dels membres de la famlia no consta que tinguessin cap funci especial encara que prenien part a la celebraci dels misteris o Eleusnia.

Els eumlpides tenien poders judicials per qestions religioses; la llei que aplicaven no estava escrita i cada eumlpida tenia el dret d'interpretar-la.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250146" title="Evocat" nonfiltered="1864" processed="1858" dbindex="97015">
Evocat fou el nom d'un soldat rom de la legi que una vegada acabat el temps del seu servei i obtenia la llicencia definitiva, s'enllistava voluntriament altre cop, convidat per un cnsol rom o un altra comandant.

Tamb es va donar el nom d'Evocats (Evocati) a un selecte grup de joves de rang eqestre nomenats per Domici com a guardians de la seva cambra de descans i que potser es va conservar sota alguns dels seus successors per esdevenir els Evocati Augusti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250147" title="Euptrides" nonfiltered="1865" processed="1859" dbindex="97016">
Euptrides eren els descendents d'un ancestre noble a l'tica.

Es considera que foren els descendents de les famlies jniques que es van establir a l'tica on van exercir el poder com una aristocrcia de guerrers conqueridors, posseint les millors parts de la terra i governant sobre una nombrosa classe dependent.

Vegeu tamb Geomori

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250148" title="Excubitor" nonfiltered="1866" processed="1860" dbindex="97017">
Excubitor (en plural llat excubitores) que literalment vol dir vigilants o sentinelles, fou una classe de soldats que formaven una cohort que guardava el palau o la residncia de l'emperador a la ciutat de Roma.

Estaven dirigits per un trib excubitor. Quan l'emperador anava a alguna celebraci a casa d'un altra persona a la mateixa ciutat, els soldats excubitors tamb l'acompanyaven i feien gurdia all com si fos el mateix palau.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250161" title="Xavier Sard i Tmaro" nonfiltered="1867" processed="1861" dbindex="97018">


Francesc Xavier Sard Tmaro, ms conegut com a Xavier Sard o Javier Sard (nascut a Barcelona el 16 d'abril de 1958) s un periodista, showman, locutor de rdio i presentador de televisi catal. 

Llicenciat en Cincies de la Informaci per la Universitat Autnoma de Barcelona l'any 1981, s el germ petit de l'actriu catalana Rosa Maria Sard. Ella va estar casada amb Josep Maria Mainat, membre del trio cmic La Trinca, i amb el qual ha treballat durant molts anys. Va tenir un germ gai que va morir de SIDA als anys 80. Pertany a una famlia molt vinculada amb l'espectacle: el seu besavi, la seva via i una cosina van ser actors i actualment, el seu nebot, el fill de Rosa Maria Sard, Pol Mainat, tamb s actor. Est casat des del 22 de gener de 2006 amb Ana Gutirrez, la perruquera de Crnicas Marcianas, tot i que t una filla anomenada Elena (nascuda el 1994) amb la seva ex-parella, Rosa Mara Grau. La ceremonia civil, a la que hi van acudir tan sols 24 convidats, va tenir lloc a l'Ajuntament de Palafolls, comarca del Maresme.

Premsa.
Sard va iniciar-se en la premsa escrita com a cronista musical en diversos peridics com  Catalunya Express ,  Avui ,  El Noticiero  o  Mundo Diario .

Rdio.
Amb 19 anys va obtenir una beca a Rdio Nacional d'Espanya a Barcelona. All va ocupar diversos treballs abans de ser nomenat cap de programaci de Rdio Nacional d'Espanya a Catalunya el 1989. 

Els programes de rdio en els quals ha treballat tant com a Sr. Cassamaj com a Xavier Sard, sn:


La Bisagra.
En aquesta emissora de rdio va conduir, des de 1987 fins el 1991, el programa La Bisagra, espai radiofnic on va nixer el seu alter ego, el Senyor Casamajor, el seu costat ms incisiu i sincer. 

Hoy por Hoy.
El 1992 el Sr. Casamajor/Cassamaj, es va incorporar a la cadena SER per a collaborar en el programa Hoy por Hoy d'Iaki Gabilondo. Hoy por Hoy s un important programa matinal  de la cadena, s'emet des de 1986 de dilluns a divendres, i de les 6.00 fins les 12.20 a la Cadena SER. Amb ms de 20 anys de transmissions, mai ha estat superat en audincia. Est produt pel departament d'informatius de la cadena SER i t una mitjana de tres milions d'oients. Desprs que Iaki Gabilondo marxs a la cadena televisiva Cuatro per a presentar els informatius del vespre, el periodista Carles Francino se'n fa crrec des del 19 de setembre de 2005.

La Ventana.
Un any desprs, Xavier Sard, tamb va fitxar per l'emissora de rdio cadena SER i junts van presentar, entre 1994 i 1997 el programa La Ventana, on d'entre altres, va tenir com a tertuli el Pare Apelles. Aquest programa s un magazine radiofnic de sobretaula que va comenar a crrec de Xavier Sard i desprs de fer-se crrec de Crnicas marcianas el 1997, va passar a presentar-lo la periodista Gemma Nierga que fins llavors havia condut l'espai nocturn Hablar por hablar. Actualment s lder de la rdio espanyola de dilluns a divendres per les tardes. Segons l'Estudio General de Medios (EGM) de Primavera de 2006, La Ventana va tenir 831.000 oients diaris. Algunes de les seccions actuals o passades del programa sn: Long play, Tertulia de sabios, Tertulia de polticos, Pensar por Pensar, Tertulia desde la crcel, Tertulia de nios, Cadena ESTAR, De qu me suena eso, Voces que hablan desde la locura, El Cine, La Entrevista, Leer y releer, El Sonido Semanal, El diccionario de Mills, Tertulia de los viernes, El Tridente i Voces de Latinoamrica.

Televisi.
Mentre estava al mn de la rdio, va comenar a treballar a televisi, on ha presentant els segents programes: 

Al programa Crnicas marcianas n's co-director i a Dutifr, director. 

TV3 va ser la cadena que va rellanar a Xavier Sard, amb els programes Betes i films, Tot per l'audincia i Sembla mentida. 

Juego de nios.
Juego de nios era un concurs a TVE que Xavier Sard va presentar des de 1990 fins el 1991, en la segona temporada del programa, desprs dels seus anys exitosos a la rdio. Abans havia estat presentat per Amparo Soler Leal (1989), Ignacio Salas (1989) i Tina Sainz (1990-91). La dinmica del concurs consistia en endevinar una paraula en la qual un grup de nens eren els encarregats de donar les pistes, amb el seu particular vocabulari. Hi participaven quatre persones famoses cada programa i quan endivinaven una paraula, rebien un "Gallifante". Al final del programa, el concursant amb ms "Gallifantes", guanyava el concurs.

Ol tus vdeos.
Rosa Maria Sard va comenar presentant aquest programa el 16 de juliol de 1991, produt per Telemadrid i ems per alguns canals de la Federacin de Organismos o Entidades de Radio y Televisin Autonmicos (Federaci d'Organismes o Entitats de Rdio i Televisi Autonmics) (FORTA) com ara Canal 9, Canal Sur, ETB, TeleMadrid i TVG. Xavier Sard va agafar el relleu de la seva germana i va presentar el programa durant els anys 1992 i 1993. Els presentadors autonmics van ser:
 Emilio Linder per Telemadrid.
 Aitor Mazo per ETB.
 Raquel Revuelta per Canal Sur.
 Ximo Rovira per Canal 9.

Betes i films.
Produt per Gestmusic i ems per TV3, va sser el primer concurs sobre vdeos domstics de la televisi espanyola. Est basat en l'xit que havia obtingut a nord-amrica el programa de la cadena ABC The funniest home videos of America. Va aconseguir rcords d'audincia en les dues temporades que va estar en antena. Els particulars enviaven les cintes de vdeo i el pblic del plat decidia quins eren els millors dels diferents apartats de concurs. Hi havia seccions de nens, animals, caigudes, etc. Xavier Sard no va ser l'nic presentador del programa, tamb van fer-ho la seva germana Rosa Maria Sard, Mnica Randall, Angels Gonyalons, Merc Arnega, Ariadna Gil i Carme Conesa.

Tot per l'audincia.
Va ser un programa d'humor i entreteniment ems per TV3 i per Canal 9, presentat per ell i dirigit per La Trinca. El programa comptava com amb l equip de guionistes de la productora catalana El Terrat, amb l'Andreu Buenafuente, l'Oriol Grau i en Toni Claps. Les primeres aparicions a televisi d'Andreu Buenafuente van ser en aquest programa i en el de Persones humanes de Mikimoto. Per a l'emissi de Canal 9, el presentador era Diego Braguinsky. El programa feia broma sobre les diferents maneres que tenen les cadenes de televisi per aconseguir ms audincia. L'nic objectiu del programa era augmentar l'audincia de la cadena a qualsevol preu.

Todos somos humanos.
Jos Mara Carrascal i Xavier Sard van presentar junts aquest programa de vdeos domstics que va comenar el 2 de gener de 1996, ems per Antena 3.

Moros y cristianos.
Aquest va ser programa de debat, un Talk-Show creaci de Joan Ramon Mainat, produt i ems per Telecinco. El gui va ser de Ricardo Groizard i va comenar sent presentat per Xavier Sard el 15 de febrer de 1997. Desprs el va presentar Jordi Gonzlez i finalment, Antxon Urrusolo. s un programa que s'emetia els dissabtes per la nit i que va comptar amb les aparicions de Javier Nart, Santiago Segura Silva, el doctor Alfonso Cabeza, Carmen Garca Ribas, Juan Adriaensens, Antonio lvarez Sols, Pepe Rodrguez, Mariano Mariano, Arams Fuster i Karina Flagan. En aquest programa es van fer famosos Santiago Segura i el Pare Apelles.

Crnicas marcianas.
Des de 1997 fins a 2005 va presentar i co-dirigir el programa televisiu Crnicas marcianas, creat per Joan Ramon Mainat, Josep Maria Mainat i Toni Cruz. Aquest Talk-Show que va emetre Telecinco i que va ser produt per Gestmusic va ser el ms vist en les nits televisives espanyoles, ja des dels seus inicis. Desde que va comenar, va ser capdavanter en audincia en la franja horria de la mitjanit, superant altres programes similars com ara La Sonrisa del pelcano de Pepe Navarro. 

Tot i ser considerat per molts com un dels mxims exponents i paradigma de l'anomenada teleporqueria a Espanya, ha obtingut multitud de premis. Ha estat distingit amb la Rosa de Plata del Festival de Montreux el 1998, i el Premi Ondas de l'any 2000, i 10 TP d'Or. Crnicas Marcianas va comenar a emetre's el 8 de setembre de 1997 per a competir amb La Sonrisa del pelcano, llavors lder d'audincia de la franja nocturna. En principi, Crnicas marcianas aportava menys sensacionalisme i un humor ms tou, amb humoristes, feres salvatges, vdeos de caigudes i les aparicions de Mart Galindo, que realitzava les tasques de presentador, al costat de Sard. S'entrevistava llavors a personatges del tipus Cindy Crawford, David Copperfield, Enrique Iglesias o Ricky Martin.  


Quan La Sonrisa del pelcano va desaparixer enmig de la polmica, Crnicas marcianas es va convertir en lder indiscutible de la seva franja horria. Boris Izaguirre va passar a ocupar-se de l'anlisi "semitic" de l'actualitat del cor, a ms de realitzar numeros de transformisme i striptease. Nous humoristes s'anirien succeint, com ara Manel Fuentes (collaborador des de 1997 fins 2001), Mariano Mariano, Paz Padilla o Rosario Pardo. Cristina Almeida, Anna Balletb, Celia Villalobos, Begoa Ameztoy, el Pare Apelles, Isabel Garca Marcos, Loles Len, Javier Nart, Enrique del Pozo, Ramoncn, Yvonne Reyes, Juan Adriaensens, Empar Moliner... debatien temes candents de l'actualitat poltica i social. Des del programa Esta Noche Cruzamos el Mississippi, que va ser l'anterior programa a La Sonrisa del pelcano presentat per Pepe Navarro, va acudir Francisco Prez Abelln per a ocupar-se dels crims. Carmen Vijande realitzava una secci de sexologia.  


Per la seva banda, Xavier Crdenas recorria Espanya per a trobar diferents personatges per a entrevistar-los; alguns consideren que l'objectiu d'aquestes entrevistes era la burla, fins i tot Crdenas i el propi Sard van ser condemnats per una entrevista a un discapacitat . Es farien populars aix Paco Porras, Leonardo Dants, Tamara, la Pantoja de Puerto Rico, El Poz, La Bruja Lola, Carmen de Mairena i altres personatges, als quals recurriria per a rodar una pellcula per a les pantalles espanyoles: FBI (Frikis Buscan Incordiar). Per la seva banda, la controvertida cantant Tamara arribaria a encapalar la llista de senzills ms venuts del pas. El programa tamb va patrocinar la venda de diversos recopilatorios de msica.  


A partir del 2000, Crnicas marcianas va comenar a explotar el fenomen dels concursos de telerrealitat, com ara Gran Hermano i Hotel Glam, fins a tal punt que molts dels seus ex-concursants es van convertir en contertulis del programa, substituint als anteriors. Casos d'aix sn Ada, Sonia Arenas, Jorge Berrocal, Dinio Garca, Mara Jos Galera, Kiko, Marta Lpez, Pocholo Martnez Bordi, Noem, Raquel... Les taules de debat van passar a ser ocupades per Nuria Bermdez, Mari Cielo Pajares (filla de l'actor Andrs Pajares), Alessandro Lecquio (noble itali, besnet del rei Alfonso XIII), Coto Matamoros, Sonia Monroy, Mila Ximnez i altres personatges; la fama d'algunes d'aquestes persones es devia principalment a les seves relacions sentimentals amb artistes o amb altres famosos similars. Es va potenciar aix el boom dels famosos que ho eren tan sols per aparixer en la televisi i l'anomenada premsa del cor i que apareixien en la televisi i premsa sensacionalistes per ser famosos. Eren habituals els temes en els quals es desvetllava les relacions sentimentals dels altres, les acusacions entre si de maltractament, consum o trfic de drogues o d'exercici de la prostituci. En aquesta ltima poca, Carlos Latre, Xavier Deltell i Roco Madrid es van incorporar al costat de Sard com a co-presentadors.  


Tot i la frivolitat que dominava al programa, Crnicas es va implicar en la campanya del No a la guerra, la condemna dels actes terroristes de la banda terrorista ETA i la denncia de les actuacions del Partit Popular. Aix, les introduccions de diversos programes van ser ocupades per temes i crtiques de l'actualitat poltica.  

En la temporada 2004-2005, el programa va gaudir cada vegada de menys espectadors. D'altra banda, programes en la seva mateixa franja horria, com ara Buenafuente ems per Antena 3 i presentat per Andreu Buenafuente, de continguts notablement diferents respecte a Crnicas, va comenar a restar-li espectadors  i va superar a aquest late night en audincia algunes nits. Fins que es va anunciar el seu comiat, al finalitzar la temporada, encara va ser capdavanter d'audincia televisiva nocturna. Desprs de la finalitzaci del programa es va retirar voluntriament de la televisi durant dos anys. 

Aquest late-show ha comptat amb molts collaboradors i collaboradores al llarg de tots els anys que va estar en antena: Anastasia Mayo, Salvador Sostres, Pare Apelles, Empar Moliner, Pilar Rahola, Alessandro Lequio, Mximo Valverde, Carlos Pumares o Ramoncn. Per a ms informaci hi ha la Llista de collaboradors de Crnicas marcianas. 

Dutifr.
Desprs de dos anys sabtics apartat del mn televisiu, Xavier Sard, regressa el maig de 2007 amb el programa de viatges Dutifr, ems a Telecinco i novament produt per Gestmusic. En aquest programa, viatja d'un lloc a l'altre per a buscar espanyols que resideixen en altres pasos i comentar i mostrar les seves cultures, costums, etc. El nom neix a partir de la transcripci fontica literal de l'expressi anglesa Duty free. 

La mecnica del programa s similar al que va comenar a usar Miki Moto en el seu programa Afers exteriors per a TV3, nicament variant la classe de viatges i convidats, tractant de mostrar pasos, amb un punt humorstic, on es parla amb espanyols que duen un temps vivint en aquest lloc i submergint-se en la seva cultura. En ocasions va acompanyat per algun personatge de la societat espanyola de certa popularitat o ex-collaborador seu quan presentava Crnicas marcianas, amb qui va comentant temes de diferenta ndole sobre el pas i els seus costums. Tamb es preocupa d'entaular converses amb residents del pas que parlin espanyol i toca temes, en alguns casos polmics, vists des del punt de vista del nadiu. 

Dutifr es va estrenar a Telecinco el diumenge 6 de maig de 2007 i es va emetre cada diumenge fins el 29 de juliol de 2007. El gui est escrit per Francesc Orteu. En total componen la primera temporada tretze programes repartits de la segent manera:



En el viatge que pretenien realitzar a Cuba, se'ls va prohibir l'entrada al pas per part de les autoritats cubanes. Aix es va produr degut a les opinions anteriorment abocades per Xavier Sard sobre el govern cub en el seu anterior programa Crnicas marcianas. 

L'abril de 2008, s'inicia la segona temporada del programa, que comptar com a companys de viatge amb Los Morancos i Alejandro Sanz.

Premis. 
Per la seva labor televisiva, Sard, ha rebut els segents sis premis i quatre nominacions: 



Tamb va estar nominat al TP d'Or per a la mateixa categoria de Millor Presentador el  2000, 2001, 2002 i 2005. 

Premis a Crnicas marcianas.
A ms dels premis otorgats a Xavier Sard, el programa tamb va rebre els segents premis i nominacions:



Tam va rebre les segents nominacions: 
 TP d'Or al Millor programa d'entreteniment 2005. ;
 TP d'Or al Millor programa d'espectacles i entreteniment 2003. ;

En total, Crnicas marcianas va rebre dotze premis i sis nominacions.

Curiositats.
 Ha actuat espordicament com a actor en les produccions: Working Class (dirigida per Xavier Berraondo el 2005) i Un Mat qualsevol... (dirigida per Antoni Verdaguer el 1980). ;
 Es considera a si mateix "un 80% de showman i un 20% de periodista".
 El seu esport favorit s sobrevolar la Cerdanya en avioneta.
 El seu color preferit s el blau.
 El seu pintor predilecte s Calsina.

Vegeu tamb.
 Llista de collaboradors de Crnicas marcianas;

Referncies.


 Enllaos externs .
  ;
  Lloc Web no oficial de Xavier Sard ;
  Lloc Web oficial del programa Crnicas marcianas;
  Lloc Web oficial del programa Dutifr;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250164" title="Casa Muley Afid" nonfiltered="1868" processed="1862" dbindex="97019">


La Casa Muley Afid s un edifici modernista construt per Josep Puig i Cadafalch el 1914. Es troba situat al passeig de la Bonanova, 55 de Barcelona

Es tracta d'un edifici allat i envoltat de jard, de planta baixa i planta pis, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt.
Exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l's del ma com a element decoratiu aplicat puntualment, al costat de les teules vidriades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures i especialment a la tribuna decorada amb columnes salomniques de ma.

La casa va ser un encrrec de Muley Afid, fill de Hassan I i khalifa de Marrakesh que el 1908 i, en lluita fratricida pel llegat del seu pare, va arribar a sold del Marroc. Exiliat a la ciutat desprs dels canvis produts al protectorat de Marroc per l'ocupaci francesa, Muley Afid va residir molt temps al afamat Hotel Oriente, epicentre de la Barcelona de l'poca. El sold va decidir deixar l'hotel i construir-se una magnfica torre, encrrec que va fer a Puig i Cadafalch. 

Muley Afid es va voler congratular amb la ciutat i, dins de les seves excentrques accions, va regalar una elefant al zoo de Barcelona anomenada Julia.

Va ser restaurada el 2002, actualment acull el consolat de Mxic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250184" title="Temporada 1995 de Frmula 1" nonfiltered="1869" processed="1863" dbindex="97020">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1995. 




s la temporada nm. 46 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de disset (17) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats (en lloc dels 11 millors). 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .



 Posici final del Campionat de constructors del 1995 .




 Clasificaci del mundial de pilots del 1995 .



()


 Altres .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250190" title="Harold en Italie" nonfiltered="1870" processed="1864" dbindex="97021">

Harold en Italie (Harold a Itlia), Op. 16, s una simfonia programtica amb viola obligada d'Hector Berlioz. Va ser composta l'any 1834 i pel seu carcter lliure est ms prop d'un poema simfnic que d'una simfonia convencional.

Estrena.

Niccol Paganini (1782-1840) va encoratjar Berlioz (1803-1869) a compondre Harold en Italie. S'havien conegut desprs d'un concert d'obres de Berlioz dirigit per Narcisse Girard el 22 de desembre de 1833, tres anys abans de l'estrena de la Symphonie fantastique. Paganini havia adquirit una superba viola, una Stradivarius    Per no en dispose de msica adequada. Voldreu compondre un solo per a viola? Sou l'nica persona en qu confie per a aquesta tasca .  

Berlioz va comenar  component un solo per a viola, per involucrant l'orquestra de manera que la seua contribuci no es veis limitada . Quan Paganini va veure l'esbs de l'allegro, amb tots els silencis de la part de viola, va dir a Berlioz que no volia aix, i que esperava estar tocant continuament.. 
Aleshores van separar-se, amb un Paganini amonat. Paganini aviat va anar-se'n a Nia, on va morir l'any 1840 d'un cncer de larinx que a poc a poc havia anat desfigurant-lo.

Descripci.

Harold en Italie s una obra en quatre moviments, tranquilla i potica. Inclou una important i innovadora part per a viola   un ombrvol i evocador instrument que sovint juga un paper secundari en la textura orquestral, per que en altres casos s'empra per a expresar un carcter dramtic o una personalitat malencnica.

El poema "Childe Harold" de Lord Byron va ser l'inspirador del carcter de Harold. El poema s un fragment pic amb un heroi romntic prototpic com a protagonista. Berlioz va escriure,  La meua intenci era la de compondre una srie d'escenes orquestrals, en les quals la viola solista s'involucraria com un participant ms o menys actiu, per mantenint el seu propi carcter. Situant-la al mig de les memries potiques tretes dels meus vagarejos pels Abruzzi, vaig voler fer de la viola una mena de somniador malencnic a la manera del Childe-Harold de Byron.  El fet que hagus reciclat algun material de la seua descartada obertura orquestral, Rob-Roy, no s'hi esmenta.

El primer moviment ("Harold aux montagnes") descriu les escenes en qu Harold, el personatge malencnic, es troba a les muntanyes. Al segon moviment ("Marche des plerins"), Harold acompanya un grup de pelegrins. 

El tercer moviment ("Srnade") cont una escena d'amor; alg toca una serenata per a la seua amant. Al quart moviment, ("Orgie de brigands"), esgotat emocionalment i deprimit, Harold busca busca el consol en la companyia d'una colla de personatges perillosos i salvatges, potser en una taverna. Jacques Barzun ens recorda que  El bandoler de l'poca de Berlioz s el venjador de la injustcia social, el rebel contra la Ciutat, que fuig a la natura com a mitj de guarir les ferides de l'home social .

Al llarg de la simfonia, la viola representa al personatge de Harold. La manera en qu la viola repeteix balbucejant la seua frase inicial   guanyant confiana, com si anara prenent cos una idea, abans que la melodia completa sorgisca completament   va ser objecte de stira en una revista musical desprs de l'estrena. Comenava "Ha! ha! ha!   haro! haro! Harold!"  un toc irnic que el mateix Berlioz recordaria anys desprs a les seues Memries.

Histria.

Harold a Itlia va ser estrenada el 23 de novembre de 1834 amb l'Orchestre de la Socit des Concerts du Conservatoire, Chrtien Urhan a la viola, sota la direcci de Narcisse Girard. Tot i que el segon moviment "Marxa dels Pelegrins" va ser bisat, la vetlada va contribuir a la decisi de Berlioz de dirigir ell mateix la seua msica en el futur.

Paganini no va escoltar la msica que havia encarregat fins el 16 de desembre de 1838; llavors va quedar-ne tan colpit que, desprs del concert, va arrosegar Berlioz a l'escenari, s'hi va agenollar i va besar la m del compositor davant d'un pblic encisat i amb els msics aplaudint. Pocs dies desprs va trametre a Berlioz una carta de felicitaci, incloent-hi un xec bancari de 20.000 francs.

Franz Liszt va preparar-ne una versi per a viola i piano l'any 1836 (S.472).

El primer enregistrament se'n va fer l'any 1946, amb William Primrose i l'Orquestra Simfnica de Boston sota la direcci de Serge Koussevitzky.

Enregistraments.

William Primrose, Orquestra Simfnica de Boston, Serge Koussevitzky, 1944;
William Primrose, Royal Philharmonic Orchestra, Charles Mnch;
William Primrose, Royal Philharmonic Orchestra, Sir Thomas Beecham;
Wolfram Christ, Orquestra Simfnica de Berln, Lorin Maazel;
Nobuko Imai, Orquestra Simfnica de Londres, Sir Colin Davis, 1975;
Yuri Bashmet, Orquestra Simfnica de la Rdio de Frankfurt, Eliahu Inbal;
Tabea Zimmermann, Orquestra Simfnica de Londres, Sir Colin Davis, 2003;

Notes.



Bibliografia.
Berlioz, Hector. Memoirs. cap. 45;
Berlioz website: Harold in Italy;
Stolba, K. Marie. The Development of Western Music: A History. The McGraw-Hill Companies, Inc.; Nova York; 1998.
Richard Freed, notes de programa, 2005;
D. Kern Holoman, notes de programa, 1996;

Bibliografia addicional.
Donald Francis Tovey, essay on Harold in Italy in Essays in Musical Analysis, vol. IV ;

Enllaos externs.

Viola-in-Music.com | Harold a Itlia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250200" title="Albert Lamorisse" nonfiltered="1871" processed="1865" dbindex="97022">
Albert Lamorisse (Pars,13 de gener de 1922 - 2 de juny de 1970) va ser un director de cinema francs, productor de cinema i escriptor, qui s ms conegut pels seus premiats curtmetratges que va comenar a fer a finals de 1940. 

Biografia.
Nascut a Pars, Frana. Va comenar a ser reconegut al dirigir i produir White Rage (1953), un guardonat curtmetratge que conta una rondalla de com un jove tracta un indomable semental salvatge blanc en les marxes de Camargue. La seva obra ms coneguda s el curtmetratge The Red Balloon (1956), que li va valer la Palma d'Or en el Gran Premi del Festival de Cinema de Cannes, i l'Oscar pel millor gui original el 1956. 

Fora de les pellcules, el 1957, va crear el popular joc de taula d'estratgia Risk. 

Lamorisse i la seva dona van tenir dos fills, Pascal, un fill, i Sabine, una filla, i ambbdn apareixen a Red Balloon. El 1970, Albert Lamorisse va morir en un accident d'helicpter mentre filmava el documental The Lovers' Wind, durant un viatge en helicpter per Iran. La seva vdua va acabar la pellcula, basant-se en les seves notes de producci, i la pellcula es va estrenar vuit anys ms tard el 1978. Va ser nominat per a un Oscar pstum del millor documental.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250201" title="Supp" nonfiltered="1872" processed="1866" dbindex="97023">
Supp I (?-5 de Mar de 824) va ser un noble Franc amb posessions al Regne d'Italia.

Fets destacables.

L'any 817, es va convertir en Comte de Brescia, Parma, Piacenza, Mdena i Brgam. Tamb va ostentar el crrec de missus dominicus d'Itlia, junt amb Ratald, Bisbe de Brescia. L'any 818, va contribuir decisivament en acabar amb la rebelio del Rei Bernat d'Italia contra l'Emperador Llus el Piets. L'any 822, desprs de l'abdicaci i mort del Duc Winiges, es va convertir en Duc d'Spoleto per gracia de l'Emperador i va cedir el Comtat de Brescia al seu fill Mauring. La mort de Supp va ser registrada als Annals d'Einhard i el Ducat d'Spoleto va quedar en mans d'Adelard, que va morir als pocs mesos, deixant el Ducat en mans de Mauring. 

Npcies i descendents.

Supp va tenir una dona, probablement Llombarda, amb la que va tenir dos fills:

 Mauring (?-, Comte de Brescia;
 Adelchis (?-861), Comte de Parma;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250203" title="Mauring" nonfiltered="1873" processed="1867" dbindex="97024">
Mauring (o Moringus) (?-824) va ser un noble Franc.

Orgens Familiars.

Fill gran de Supp I 

Fets Destacables.

Quan el seu pare es va convertir en Duc d'Spoleto l'any 822, va rebre el Comtat de Brescia. Dos anys mes tard (824), va morir Supp i Adelard el va succeir com a Duc d'Spoleto, per va morir als pocs mesos i Mauring es va convertir en el seu successor. Segons els Annals d'Einhart, Mauring va morir als pocs dies d'haver-se convertir en Duc d'Spoleto sense deixar descendents i el Ducat va passar a mans del seu germ petit Adelchis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250207" title="Grfica d'una funci" nonfiltered="1874" processed="1868" dbindex="97025">
En matemtiques, la grfica de una funci f s el conjunt de totes les parelles ordenades (x,f(x)). En concret, grfica significa la representaci grfica d aquest conjunt, en forma d'una corba o una superfcie.

El concepte de grfica d una funci es generalitza al concepte de grfica d una relaci.  Fixeu-vos que tot i que de vegades s identifica una funci amb la seva grfica, no sn el mateix perqu pot passar que dues funcions amb diferent codomini tinguin la mateixa grfica. Per exemple, la funci polinmica cbica que es mencionar ms avall s una funci suprajectiva  si el seu codomini s el conjunt dels nombres reals per no ho s si els seu codomini s el conjunt dels nombres complexos.

 Exemples .

La grfica de la funci
;
s .

La grfica del polinomi cbic en la recta real
;
s .  Si el conjunt es dibuixa en un pla cartesi, el resultat s:

 Vegeu tamb .

 Punt crtic (matemtiques);
 Derivada;
 Punt estacionari;
 Pendent (matemtiques);


 Enllaos externs .
 Weisstein, Eric W. "Function Graph." From MathWorld--A Wolfram Web Resource.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250209" title="Adelchis" nonfiltered="1875" processed="1869" dbindex="97026">
Adelchis I o Adelgis I (?-861), Comte de Parma (830-861) i Comte de Cremona (841-861)

Orgens Familiars.

Segon fill de Supp I.

Fets Destacables.

D'acord amb els registres histrics, va succeir al seu germ Mauring l'any 824, desprs de qu aquest moris inesperadament. El seu rang d'actuaci principal es va situar a Aemilia i l'est de Llombardia. El va succeir Lambert de Nantes l'any 834] en el Ducat d'Spoleto.

Npcies i Descendents.

Es va casar amb una dona de nom i orgens desconeguts amb la que va tenir tres fills:

 Suppo II (?-879), Duc d'Spoleto;
 Egfred;
 Arding;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250211" title="Can Coll" nonfiltered="1876" processed="1870" dbindex="97027">


 Toponimia:
 Can Coll (Cerdanyola del Valls);
 Can Coll (Sant Celoni);
 Torrent de Can Coll ;
 Can Coll (Corbera de Llobregat);
 Can Coll (Torrelles de Llobregat);
 Can Coll (Montorns del Valls);
 Can Coll (Sant Feliu de Guxols);
 Can Coll (Sant Pere de Ribes);
 Can Coll (Bescan);
 Can Coll de Bocs, al Maresme;
 Can Coll (Sant Agust de Lluans);
 Can Coll (Cams);
 Can Coll (Porqueres);
 Can Coll (Ogassa);
 Can Coll (Susqueda) ;
 Can Coll (Bigues i Riells);
 Can Coll (la Roca del Valls);
 Can Coll (Lli de Vall);
 Can Coll (Tagamanent);
 Can Collet de Baix;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250220" title="Rialb (Queralbs)" nonfiltered="1877" processed="1871" dbindex="97028">
Rialb s una entitat de poblaci del municipi de Queralbs a la comarca del Ripolls. En el cens del 2005 no tenia cap habitant inscrit. En aquesta poblaci hi ha un baixador de la lnia del Cremallera de Nria. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250223" title="Serrat (Queralbs)" nonfiltered="1878" processed="1872" dbindex="97029">
Serrat (Queralbs) s una entitat de poblaci del municipi de Queralbs, a la comarca del Ripolls.

 Emplaament geogrfic .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250227" title="Selecci de futbol del Pas Basc" nonfiltered="1879" processed="1873" dbindex="97030">

|}
La Selecci de futbol del Pas Basc (en euskera Euskal Herriko Selekzioa ) s un equip que acull a jugadors nascuts a Euskadi, Navarra o al Pas Basc francs, que voluntriament vulguin formar-ne part. La seva organitzaci est al crrec de la Federaci Basca de Futbol. Els estatuts de la FIFA dicten que per qu una selecci pugui participar a competicions internacionals oficials, ha de representar un estat independent o ha de tenir l'autoritzaci expressa de la federaci del pas corresponent (en aquest cas de la Federaci Espanyola de Futbol). Com la selecci no cumpleix els requisits no t reconeixement per part de la FIFA i per tant noms pot jugar partits de carcter amists.

 Jugadors internacionals .
Els segents jugadors de la selecci basca han disputat partits internacionals oficials amb la selecci espanyola (francesa, en el cas de Lizarazu):



 Referncies .


 Enllaos externs .
 Federaci Basca de Ftbol;
 Web no oficial de la selecci del Pas Basco;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250237" title="Lambert" nonfiltered="1880" processed="1874" dbindex="97031">
Lambert (?-836), Comte de Nantes i Prefecte de la Marca Bretona (818-831) i Duc D Spoleto (834-836).

Orgens Familiars. 

Fill de Guy de Nantes, Comte i Marques de Nantes, i la seva esposa.

Fets Destacables.

L any 814, ell i el seu oncle Werner, va ser expulsats d Aquisgr per l Emperador Llus el Piets i desprs de la mort de l Emperador Carlemany, el seu oncle va morir en els conflictes que van sorgir posteriorment.  

El 818 els bretons es van revoltar i van proclamar Rei a Morvan Lez-Breizh. Aleshores, Llus el Piets va emprendre un campanya per recuperar Bretanya. Els bretons va ser derrotats, per l any 822 un nou cabdill bret, Wiomarch, es va rebellar. Desprs de tres anys de lluites, va ser derrotat i condut a Aquisgr, on finalment va ser sotms definitivament. De tornada a Bretanya, Lambert va assassinar a Wiomarch.

L any 831 Lambert es va unir a la rebelli de Lotari contra el seu germ Lluis. El fracs de la rebelli li va suposar perdre els seus dominis de la Marca Bretona, per tot i haver estat exiliat, Lotari li va atorgar el Ducat d Spoleto l any 834. 

L any 836 es va produir una gran epidmia a tota Itlia i Lambert va morir junt amb molts d altres que formaven part del seguit de Lotari. 

Npcies i descendents.

Es va casar amb una filla de Pip I, rei d Itlia I i va tenir quatre fills:

 Lambert (?-852), Comte de Nantes.
 Doda (?-d.846), Abadessa de Saint-Clement de Nantes.
 Guy (?-860), Duc d'Spoleto;
 Werner (?-853), Comte de Bretanya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250256" title="Tiocfaidh r l" nonfiltered="1881" processed="1875" dbindex="97032">
Tiocfaidh r l s una frase en Irlands pronunciat () que es tradueix com 'El nostre dia arribar'.  Aix fa referncia al dia que Irlanda s'unifiqui i s'alliberi dels Britnics. Ha esdevingut l'eslgan no-oficial del moviment de Republicanisme Irlands, especialment a travs del PIRA. 

Variants.
Una variant s Beidh r l linn (, i la seva traducci seria 'Haurem de tenir el nostre dia'.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250259" title="Bruguera" nonfiltered="1882" processed="1876" dbindex="97033">

Botnica:
Bruguera (Erica multiflora);
Geografia:
Bruguera (Ribes de Freser), entitat de poblaci del municipi de Ribes de Freser a la comarca del Ripolls.
Bruguera (Llagostera) o El Venat de Bruguera, entitat de poblaci del municipi de Llagostera a la comarca del Girons.
La Bruguera (Campllong) o El Venat de la Bruguera, entitat de poblaci del municipi de Campllong a la comarca del Girons.

Altres:
Editorial Bruguera editorial barcelonina creada al 1910 com El Gato Negro, i desapareguda el 1986.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250261" title="Manuel Cervera i Fita" nonfiltered="1883" processed="1877" dbindex="97034">
Manuel Cervera i Fita (nascut a Vilafranca del Peneds) s un activista cultural catal.  Va ser un dels impulsors de l Agrupaci Polifnica de Vilafranca, de la qual va exercir la presidncia (1957-70) i la direcci (1970-73); va formar part de l equip directiu del Secretariat d'Orfeons de Catalunya, i va participar en la creaci de la Federaci Catalana d'Entitats Corals. El 1976 funda la Coral Sant Sadurn, que dirigeix fins al 1989, i la seva filial infantil Els Gotims, i el 1990 la Coral Foix, a Torrelles de Foix, que dirigeix fins al 2004. s director de l Schola Gregoriana de Vilafranca, que des del final dels 80 fomenta la recuperaci del cant gregori. Des d aquesta entitat, ha estat l impulsor i organitzador de la I Trobada de grups de cant gregori de Catalunya, realitzada a Sant Cugat el 2005. El 2006 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250262" title="Salvador Signes i Chover" nonfiltered="1884" processed="1878" dbindex="97035">
Salvador Signes i Chover (nascut a Real de Gandia, La Safor) s un mestre i pedagog valenci. Des del 1969 ensenya catal al collegi Escola Pia del carrer de Carnissers de Valncia. Ha estat tutor, coordinador i cap de departament al mateix collegi, on, en uns anys especialment durs, es va convertir en exemple de pedagog comproms i de valencianista coherent. A les seves classes han aprs catal i tamb a estimar el pas, generacions i generacions de valencians del centre de la ciutat. Ha aguantat estoicament tota mena de pressions i coaccions. 

Ha estat, igualment, fundador o membre actiu de nombroses fundacions cviques: sindicat STEPV, Acci Cultural del Pas Valenci, Centre Carles Salvador, Bloc Nacionalista Valenci i Associaci Cvica Valenciana Tirant lo Blanc. El 2006 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250263" title="Josep Cruanyes i Tor" nonfiltered="1885" processed="1879" dbindex="97036">
Josep Cruanyes i Tor (nascut al Masnou, Maresme, 1952) s un advocat i historiador catal. President de la Societat Catalana d'Estudis Jurdics (vinculada a l'IEC) i secretari de la Comissi de Llengua Catalana del Consell de Collegis d'Advocats de Catalunya, treballa des de fa temps en la defensa dels drets lingstics dels catalans. Ha impartit cursos i conferncies sobre histria contempornia de Catalunya, la propietat intellectual i els drets lingstics. Ha estat un dels principals instigadors del retorn dels papers de Salamanca a Catalunya, tant a travs de la Comissi de la Dignitat com amb la publicaci del llibre Els papers de Salamanca. L espoliaci del patrimoni documental de Catalunya (1938-1939). 

EL 2004 fou nomenat president del Consell Assessor de l Agncia Catalana de Protecci de Dades Personals. El 2006 li fou atorgat el Premi d'Actuaci Cvica per la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 La Generalitat en la histria de Catalunya (1982);
 Histria de Catalunya (1987) ;
 Els drets lingstics dels catalanoparlants (1990), juntament amb Francesc Ferrer i Girons;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250265" title="Era espacial" nonfiltered="1886" processed="1880" dbindex="97037">

L'era espacial s el perode que comprn les activitats relacionades amb l'exploraci espacial, la tecnologia espacial i els desenvolupaments culturals influts per aquests esdeveniments.

L'era espacial va iniciar amb el desenvolupament de moltes tecnologies que van culminar el 4 d'octubre de 1957, amb el llanament del Sputnik 1 per la Uni Sovitica, que va ser el primer satllit artificial i que va orbitar la Terra durant 98 minuts. El llanament del Sputnik I va desembocar en una nova era d'xits poltics, econmics i tecnolgics que van acabar donant el nom d'era espacial.

L'era espacial s'ha caracteritzat pel desenvolupament accelerat de noves tecnologies en l'anomenada cursa espacial mantinguda entre els Estats Units i la Uni Sovitica. Es van fer avenos en la cincia de materials, informtica i moltes altres rees. Gran part de la tecnologia desenvolupada originalment per a aplicacions espacials ha estat aplicada a altres usos. Avui, el terme era espacial encara t connotacions de novetat i innovaci.

 Apogeu i caiguda de l'inters .

Els seus inicis es poden remuntar al 3 d'octubre de 1942, quan el mssil alemany A4, precursor del mssil V-2, va arribar a l'espai i va ser el primer objecte que va assolir l'espai exterior, encara que la seva estada fou breu.

L'era espacial va assolir el seu apogeu amb el programa Apollo, que va atreure l'atenci de bona part de la poblaci mundial. L'aterratge de l'Apollo 11 va ser un esdeveniment que van veure ms de 500 milions de persones, i va esdevenir un dels moments clau del segle XX. Des de llavors, i encara ms amb el final de la cursa espacial a causa de l'enfonsament de la Uni Sovitica, l'atenci del pblic s'ha desplaat a altres rees. Durant la dcada de 1990, els fons destinats a l'mbit espacial van decaure sobtadament desprs de la desintegraci de la Uni Sovitica, ja que la NASA no tnia competncia directa. A ms, la percepci pblica dels perills i el cost de l'exploraci espacial als Estats Units es va veure greument afectada pel desastre del transbordador Challenger el 1986.

Des de llavors la participaci en llanaments espacials ha implicat a ms governs i a incorporat nous interessos comercials. Des de la dcada de 1990, el perode actual ha rebut el nom d'era de la informaci ms que el d'era espacial, ja que les tecnologies relacionades amb l'exploraci espacial han passat a ser comunes per a una part significativa del pblic.

A comenaments del segle XXI, es va impulsar la competici Ansari X-Prize per ajudar el desenvolupament de l'exploraci espacial comercial. El premi el va guanyar SpaceShipOne el 2004, que va passar a ser el primer vehicle espacial no subvencionat per cap govern.

En l'actualitat, molts pasos tenen programes espacials. Hi ha molts satllits amb propsits cientfics i comercials en s, i molts pasos tenen plans d'enviar ssers humans a l'espai.

 Principals esdeveniments .

 4 d'octubre de 1957. El Sputnik I, el primer satllit artificial del mn, s posat en rbita per la Uni Sovitica.
 12 d'abril de 1961. Yuri Gagarin passa a ser el primer home en arribar a l'espai.
 21 de juliol de 1969. Neil Armstrong passa a ser la primera persona en caminar per la lluna.
 12 d'abril de 1981. La llanadora espacial, el primer vehicle espacial reutilitzable, s llanada per primera vegada.
 19 de febrer de 1986. Es llana l'estaci espacial Mir, que va romandre en rbita durant 15 anys, aconseguint alguns ocupants establir records de permanncia en l'espai.

 Enllaos externs .

 NASA's 50th Anniversary of the Space Age & Sputnik - Interactive Media;

 Vegeu tamb .

 Exploraci espacial;
 Nau espacial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250269" title="Germans Marx" nonfiltered="1887" processed="1881" dbindex="97038">

Els Germans Marx van ser un grup de cmics d'Estats Units que originriament estava compost per cinc germans (entre parntesi els noms artstics): Leonard (Chico), Adolph (Harpo), Julius (Groucho), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

L'xit massiu els arrib grcies a les obres I'll Say She Is (1923-1925), The Cocoanuts (1925-1928) i Animal Crackers (1928-1929).

Components.



 Infantesa .
Nascuts a la ciutat de Nova York, els germans Marx eren fills d'immigrants jueus provinents d'Alemanya. La mare, Minnie Schnberg, havia nascut a Dornum (Frsia oriental) i el pare, Simon Marrix, que desprs es canvi el nom pel de Sam Marx, era nadiu d'Alscia (Frana) i sastre de professi. La familia vivia al barri de Yorkville, el qual est situat a l'Upper East Side i en aquella poca era fora pobre.

 Els inicis .
El talent musical dels germans era degut a la seva pertinena a una famlia de tradici artstica. Harpo estava especialment dotat, de manera que podia tocar prcticament qualsevol instrument, encara que la seva especialitat era l'arpa, d on prov, segons una teoria, el seu nom artstic. Podem veure l tocant l'arpa en diverses pellcules. Chico fou un excellent i histrinic pianista, i Groucho tocava la guitarra.

Els seus inicis foren en espectacles de vodevil. Groucho debut el 1905, bsicament com a cantant. El 1907 ell i Gummo van cantar junts, i amb Mabel O Donnell van formar Els tres rossinyols. L any segent, Harpo es va convertir en el quart rossinyol.

El 1910 el grup es va ampliar, i van participar-hi la mare i la tia Hannah. Van canviar el nom pel de Les sis mascotes. Durant una actuaci a l'Opera House de Nacogdoches (Texas), hi va haver una interrupci a causa d uns forts cops produts a l'exterior, a la carretera. L'audincia es va precipitar fora per veure qu passava i, quan va tornar, Groucho va comenar a insultar el pblic dient  Nacogdoches s ple d escarabats , i altres floretes contra aquest poble i l'estat de Texas. Per en comptes d'empipar-se, el pblic va esclatar en riallades, per la qual cosa la famlia va comenar a estudiar la possibilitat d'explotar les facultats cmiques del grup.

A poc a poc les actuacions van evolucionar i, juntament amb les canons apareixien alguns nmeros cmics, generalment petites comdies musicals, com aquella d una escola en la qual Groucho encarnava un professor amb marcat accent alemany i els alumnes eren Harpo, Gummo i, des de 1912, Chico. L'ltima versi del nmero de l'escola, anomenat De nou a casa, va ser escrita per Al Shean. En aquesta poca Gummo es va veure obligat a deixar el grup per lluitar en la Primera Guerra Mundial. Zeppo el va reemplaar en els ltims anys d'espectacles de vodevil, i es va incorporar a la nova etapa a Broadway i a les pellcules que van venir a continuaci.

Durant la Primera Guerra Mundial, als Estats Units va crixer el sentiment antigermnic, i per aix la famlia va intentar ocultar el seu origen alemany. Harpo va canviar el seu autntic nom de pila, Adolph, per Arthur, i Groucho va deixar de fer papers de personatges alemanys.

Per aquell temps els germans, ara coneguts com Els Quatre Germans Marx, van comenar a desenvolupar el seu estil nic de comdia, i a especialitzar-se cadascun d ells en un personatge caracterstic. Tant Groucho com Harpo reconeixen en les seves memries que els ara famosssims personatges que encarnaven van ser creats per Al Shean. Groucho es va comenar a pintar un gruixut bigoti amb betum, i va adoptar una extravagant manera de caminar amb grans passes, Harpo es va posar una perruca vermella, tocava una botzina i va simular ser mut, Chico va comenar a parlar amb un fals accent itali (que copiava d'uns vens), i Zeppo va adoptar els posats juvenils d'un gentil galant.

Es diu que les personalitats artstiques de Groucho, Chico i Harpo es basaven en l'autntica personalitat de cadascun (encara que, per descomptat, Harpo podia parlar perfectament). Zeppo, per altra banda, era el ms gracis dels germans fora de l'escenari, malgrat que els seus papers artstics eren seriosos i poc lluts. Era el ms jove de tots, i va crixer sota la supervisi dels seus germans. Va aprendre a imitar-los a la perfecci, de manera que en cas de necessitat podia reemplaar-los.  Va fer tan b de capit Spaulding a Animal Crackers, que li hauria deixat seguir fent aquest paper de manera indefinida, sempre que m'haguessin perms fumar en escena , va dir Groucho.

Durant els anys vint els Germans Marx es van convertir en un grup favorit del teatre nord-americ. Amb el seu dur i estrany sentit de l humor van fer agudes stires de l'alta societat i la hipocresia humana. Tamb es va fer famosa la seva capacitat de lliure improvisaci en escena. Posem un clebre exemple: En una ocasi Harpo va demanar a una noia del cor que creus l'escenari mentre ell mateix la perseguia, per veure si Groucho, que sortia en aquesta escena, quedava desconcertat. Tot i aix, Groucho noms va dir mirant el rellotge:  Caram, s la primera vegada que veig a un taxi perseguint un passatger , i quan Harpo va canviar de direcci durant la persecuci de la noia va afegir:  Pots posar el teu rellotge a l hora, a les nou i vint .

Sota la direcci de Chico i Groucho, el vodevil dels germans aconsegu tant d xit que els va convertir en les estrelles del teatre musical de Broadway, primer amb la revista I'll Say She Is (1924-1925), i desprs amb dues comdies musicals: The Cocoanuts (1925 1926) i Animal Crackers (1928-1929). El llibretista George S. Kaufman va treballar en aquests dos ltims espectacles, i va ajudar a millorar la definici dels personatges dels Germans Marx.

 Origen dels noms artstics .
La llegenda explica que un monologuista anomenat Art Fisher va crear els noms dels germans en el transcurs d'una partida de pquer, per cap historiador o bigraf ha descobert mai la ms mnima pista d aquest Art Fisher. Una altra teoria, difosa per Groucho, s que els noms es van agafar d'una famosa tira cmica que es deia Sherlocko the Monk (El monjo Sherlocko). Dissortadament aquesta tira noms va sortir de 1911 a 1913, i els noms dels germans no van aparixer fins a 1919. Ms enll de les evidncies (Harpo - arpa) cal atribuir-los al costum de l'poca d'acabar els noms en -o per fer-los cmics. I la paternitat ha de ser atribuda gaireb amb seguretat a Alexander Woollcott. Les raons per les quals Chico, Harpo i Gummo es van anomenar aix sn clares, per en els casos de Groucho i Zeppo no ho sn tant. Arthur es va dir Harpo perqu tocava l'arpa, i Leonard va ser Chico perqu anava darrere de les noies (chiks en angls colloquial). En la seva autobiografia Harpo parla! (1985), Harpo explica que Milton va prendre el nom de Gummo en allusi a la goma, ja que havia interpretat en el teatre a diversos detectius, amb el seu tpic calat de goma. Per, segons altres fonts, Gummo era l hipocondrac de la famlia, i durant la seva infantesa sovint estava malalt, i duia sempre unes botes de goma per protegir-se de la humitat. En tot cas, i sigui quina sigui la veritable histria, es tracta sempre d'una allusi a la goma del calat.


La ra per la qual Julius es va fer dir Groucho sol ser la ms discutida. Hi ha tres explicacions possibles: 

El carcter de Julius. Maxine, filla de Chico i per tant neboda de Groucho, diu en el documental Els desconeguts Germans Marx que fou per la senzilla ra que estava rondinant tota l'estona (grouchy en angls significa rondinaire). Robert B. Weide, un director conegut per la seva Histria dels Germans Marx, un documental incls com a material extra en el DVD dUna nit a l pera, opina que aquesta s l'explicaci ms plausible.

La bossa salvavides (grouch bag en angls). Aquesta explicaci apareix en la biografia de Harpo, i va ser tamb esmentada per Chico en un programa de televisi. Una bossa salvavides s una petita butxaca que es penja del coll i generalment s'usa per guardar els diners durant els viatges i no te ls puguin robar. Molts amics de Groucho afirmaven que aquest era extremadament gasiu, especialment desprs de perdre els seus diners en el crack borsari de 1929, per la qual cosa aquesta teoria era molt apropiada. Referent a aix, en el captol sis de la seva autobiografia, Groucho i jo, afirma:  Guardo els meus diners en un grouch bag (bossa salvavides). Aquesta s una encantadora bosseta que els actors ens posem al coll per evitar que altres actors puguin fotre ns la pasta. Naturalment, vosts creuran que aquesta paraula i el meu nom artstic tenen el mateix origen. Per no s aix. Molts pits van lluir una grouch bag molt abans que hi hagus cap Groucho.

L'explicaci de Groucho. Comprensiblement descontent de ser descrit com a rondinaire perpetu i excessivament gasiu, Groucho sempre va insistir que el seu nom coincidia amb un personatge de la historieta Sherlocko the Monk, que tenia la mania de presentar personatges els noms dels quals sempre acabava en -o. I, de fet, hi havia un personatge d'aquesta historieta que es deia Groucho. Per ell era l'nic germ Marx que defensava aquesta teoria, i tenint en compte que la seva opini no era imparcial, pocs bigrafs la tenen en consideraci.


El nom artstic de Herbert. Com en el cas de Groucho, hi ha tres explicacions sobre el motiu pel qual s anomenava Zeppo: 

Explicaci de Harpo. Segons diu Harpo en Harpo parla!, els germans ms grans van decidir que es diria Zippo a causa d un ximpanz que participava en alguns nmeros de vodevil. Quan Herbert es va unir al grup va estar en total desacord amb aquest nom i es va plantar, aix que els seus germans van accedir a canviar-lo per Zeppo.

Explicaci de Chico. Chico no va escriure mai la seva autobiografia, i va concedir menys entrevistes que els seus germans, per la seva filla, Maxine, en Els desconeguts Germans Marx conta que quan els Germans Marx vivien a Chicago havia un estil d'humor popular anomenat Zeke i Zeb, en el qual es parodiava l'accent de l oest mitj. Un dia, quan Chico va arribar a casa, Herbert estava assegut a la tanca de fora i el va saludar dient  Hola, Zeke . Chico va contestar  Hola Zeb , i des de llavors els germans van anomenar-lo Zeb. Quan es va unir a l'espectacle van sospesar el nom de Zebbo, per finalment es van decidir per Zeppo.

Explicaci de Groucho. En una entrevista gravada en cinta i inclosa ms endavant en Els desconeguts Germans Marx, Groucho va dir que van triar aquest nom perqu va nixer quan els primers zppelins van creuar l'atlntic. El primer zppelin va volar el juliol de 1900, mentre que Herbert va nixer set mesos desprs, el febrer de 1901. El primer zppelin que va creuar l'Atlntic no ho va fer fins al 1924, quan Herbert ja era un jove.

 Hollywood .
El grup dels Germans Marx es va fer clebre quan Hollywood va passar de fer pellcules mudes a sonores. Els germans van signar un contracte amb la Paramount, i van donar un gir a les seves carreres professionals amb la participaci en diverses pellcules. Les dues primeres que van fer eren adaptacions de les seves revistes a Broadway: The Cocoanuts (1929) i Animal Crackers (1930), amb adaptacions de George S. Kaufman i Morrie Ryskind. En realitat abans havien filmat una pellcula muda, Humor Risk, per no va arribar a estrenar-se mai. El seu tercer llargmetratge, Monkey Bussiness (1931) va ser el primer que no es va basar en un espectacle anterior. Desprs vingu Horse Feathers (1932), en la qual els germans feien una stira tant del sistema estudiantil universitari nord-americ com de la  llei seca . Es va convertir en la seva pellcula ms popular, i fins i tot arrib a ocupar la portada de la revista Estafi. Incloa un gag, que seria recurrent en altres pellcules, en el qual Harpo demostra que de la seva gavardina pot extreure qualsevol classe d'objecte. En aquesta pellcula es treu un mall de fusta, un peix, una corda, un lla, un cartell d'una dona en roba interior, una tassa de caf calent, una espasa i una espelma encesa pels dos caps. L'ltima pellcula que van fer per a la Paramount, Duck Soup (1933), dirigida pel director ms prestigis de tots els qui van treballar amb ells, Leo McCarey, est considerada actualment com una de les millors. s l'nic dels seus llargmetratges incls per l'Institut Americ del Cinema entre les 100 pellcules ms importants. El pblic va considerar que la pellcula era irregular, per l opini actual ja no s aquesta. En tot cas, i encara que no va funcionar tan b com Horse Feathers, va fer la sisena millor taquilla de 1933.

Els Germans Marx van deixar la Paramount sobretot per diferncies creatives i financeres.

Posteriorment Zeppo va deixar d'actuar i es va convertir en agent dels seus germans, crrec que va ocupar fins al final de les seves carreres.

Els tres Germans Marx van passar a la Metro-Goldwyn-Mayer i , seguint el suggeriment d Irvin Thalberg, van decidir donar un gir a la seva frmula humorstica. Aix, en les pellcules segents van intercalar-hi escenes de tipus romntic, i nmeros musicals no cmics. A ms, a partir de llavors, el blanc de les seves ires van ser els  dolents  declarats, per la qual cosa es considera que noms les pellcules de la Paramount mostren el seu geni en estat pur.

Amb Thalberg van rodar dues pellcules. La primera, A Night at the Opera (1935), s una stira del mn de l'pera, en la qual els germans ajuden dos cantants enamorats mentre provoquen el caos en la representaci d Il trovatore. La pellcula va aconseguir un xit enorme, i durant dcades (fins que pblic i crtica van revisar les pellcules de la Paramount), va ser considerada la seva millor obra. En la segona, A Day at the Races (1937), els Marx posaven de potes enlaire una cursa de cavalls. Per amb la sobtada mort de Thalberg es van quedar sense el seu millor contacte en la MGM.

Desprs d'una curta experincia amb la RKO amb la pellcula Room Service (1938), els Germans Marx van fer tres pellcules ms abans d'abandonar la MGM: At the Circus (1939), Go West (1940) i The Big Store (1941). Abans del rodatge d aquesta darrera pellcula el grup va anunciar que es retirava del cinema, per la situaci econmica de Chico era tan desastrosa, i els seus deutes de joc tan elevats, que els Germans Marx van fer posteriorment dues pellcules ms: A Night in Casablanca (1946) i Love Happy (1949), ambdues produdes per United Artists. A ms tamb van participar en The Story of Mankind (1957), encara que apareixien en escenes separades.

Ms endavant van fer un programa especial de televisi, The Incredible Jewel Robbery (1959).

Chico i Harpo van actuar ocasionalment en casinos i locals nocturns, de vegades junts. Groucho va comenar a fer d animador de rdio i televisi. Des de 1947 i gaireb fins a 1960 va presentar el concurs d'humor You Bet Your Life. Tamb va publicar alguns llibres: la seva autobiografia Groucho and Me (1959), Memoirs of a Mangy Lover (1964), i The Groucho Letters (1967).

El 1957 es va produir l'nica aparici televisiva dels cinc Germans Marx, en el programa Tonight! America After Dark. El 1970 es va emetre un programa de dibuixos animats on s'oferien nmeros de cmics famosos, i els Germans Marx van prestar les seves veus per als seus personatges, llevat de Chico i Harpo, morts respectivament el 1961 i el 1964. El seu nmero era una recreaci d'una graciosa pardia sobre Napole que en el seu moment havia format part de l'espectacle de Broadway I ll Say She Is, probablement recreada pel mateix Groucho.

 Filmografia .
(Les traduccions al catal sn literals, amb independncia del ttol comercial)

Pellcules dels Quatre Germans Marx.
Humor Risk (Risc d'Humor) (1921), exhibida una sola vegada en un passi privat. Noms se n conserven uns quants fragments. ;
The Cocoanuts (1929), produda per Paramount. ;
Animal Crackers (1930), produda per Paramount. ;
Monkey Business (Negoci de mones) (1931), produda per Paramount. ;
The House That Shadows Built (1931), produda per Paramount. Inclou un curt de sis minuts, l nica part de la pellcula en la qual apareixen. ;
Horse Feathers (Plomes de cavall) (1932), produda per Paramount. ;
Duck Soup (Sopa d nec) (1933), produda per Paramount. ;

Pellcules dels Tres Germans Marx (sense Zeppo).
A Night at the Opera (Una nit a l pera) (1935), produda per MGM. ;
A Day at the Races (Un dia a les curses) (1937), produda per MGM. ;
Room Service (Servei d habitaci) (1938), produda per RKO. ;
At the Circus (Al circ) (1939), produda per MGM. ;
Go West (Vs-te n a l oest) (1940), produda per MGM. ;
The Big Store (La gran botiga) (1941), produda per MGM. ;
A Night in Casablanca (Una nit a Casablanca) (1946), produda per Loma Vista. ;
Love Happy (Amor feli) (1949), produda per Mary Pickford. ;
The Story of Mankind (La histria de la humanitat) (1957), produda per Warner Bros. ;

En solitari.
Groucho

Copacabana (1947), produda per United Artists. ;
Double Dynamite (Dinamita doble) (1951), produda per RKO. ;
A Girl in Every Port (Una noia a cada port) (1952), produda per RKO. ;
Will Success Spoil Rock Hunter? (1957), produda per 20th Century Fox. ;
The Mikado (1960), programa de televisi. ;
Skidoo (1968), produda per Paramount. ;

Harpo

Too Many Kisses (Massa petons) (1925), produda per Paramount. ;
Stage Door Canteen (1943), produda per United Artists. ;

Chico

Papa Romani (1950), episodi per a la televisi.
 
Zeppo

A Kiss in the Dark (Un pet a les fosques) (1925), produda per Paramount.

 Els Germans Marx i la literatura .
Alguns dels Germans Marx, sobretot Groucho, tamb s'endinsaren en la literatura. Aquests sn els seus llibres. (Els que duen el nom noms en catal s perqu s'han tradut a aquesta llengua.) 

1930 - Beds (Llits) - Groucho Marx. ;
1959 - Groucho i jo - Groucho Marx. ;
1961 - Harpo Speaks! (Harpo parla!) - Harpo Marx. ;
1963 - Memries d'un amant sarns - Groucho Marx. ;
1967 - The Groucho Letters. Letters from and to Groucho Marx (Cartes de Groucho i per a Groucho) - Groucho Marx. ;
1988 - Groucho i Chico, advocats - Michael Barson. Recull de vint-i-sis episodis radiofnics emesos per la NBC el 1932.  ;
1993 - Groucho Marx fa l'article recull dels articles periodstics de Groucho fet pel "marxista" Robert S. Bader;

 Vegeu tamb .
Margaret Dumont

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Els Germans Marx Biografia, pellcules, cites i informaci sobre els Germans Marx.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250273" title="Hiptesi del gran impacte" nonfiltered="1888" processed="1882" dbindex="97039">

La hiptesi del gran impacte (en angls Giant impact hypothesis, Big Whack o Big Splash) s la teoria cientfica ms acceptada per explicar la formaci de la Lluna. Postula que es va originar com a resultat d'una collisi entre la Terra i un planeta de la mida de Mart, que rep el nom de Thia o ocasionalment Orpheus o Orfeo. El nom de Thia prov de la mitologia grega, ja que Thia o Tia era la titnida mare de la deessa lunar Selene. La hiptesi es va plantejar per primera vegada en una conferncia sobre satllits el 1974 i desprs va ser publicada a la revista cientfica Icarus per Hartmann i Davis el 1975.

 Thia .

Una de les hiptesis s que Thia es va formar en un punt de Lagrange respecte a la Terra, s a dir, aproximadament en la mateixa rbita per 60 per davant o per darrere. D'acord amb el que havia suggerit el 1772 Joseph Louis Lagrange, hi ha cinc punts en l'rbita terrestre on els efectes de la gravetat del planeta s'anullen en relaci amb els del Sol. Dos dels punts de Lagrange (L4 i L5), situats a 150 milions de quilmetres de la Terra, sn considerats estables i per tant sn zones amb prou potencial per a permetre l'acreci planetria en competici amb la Terra. Va ser en el punt L4 on es pensa que Thia va comenar a formar-se a l'e Hade.

Quan el protoplaneta Thia va crixer fins una mida comparable a la de Mart, uns 20 o 30 milions d'anys desprs de la seva formaci, es va tornar massa massiu per romandre de forma estable en una rbita troiana. La fora gravitacional impulsava Thia fora del punt de Lagrange que ocupava, al mateix temps que l'efecte de Coriolis empenyia al planeta de tornada. Com a conseqncia d'aix, la seva distncia angular a la Terra va comenar a fluctuar, fins que Thia va tenir massa suficient per escapar de L4.

 Formaci de la Lluna .

Mentre Thia es trobava atrapada en una rbita cclica, la Terra va tenir temps per diferenciar la seva estructura en el nucli i mantell que actualment presenta. Thia tamb podria haver desenvolupat alguna estratificaci durant el seu estadi en L4. Quan Thia va crixer prou per escapar del punt de Lagrange, va entrar en una rbita catica i la collisi d'ambds planetes es va fer inevitable, ja que ambds planetes ocupaven la mateixa rbita. Es pensa que l'impacte es deuria produir uns cents d'anys desprs de l'escapada definitiva. S'ha calculat que aix va succeir ara fa 4.533 milions d'anys; es creu que Thia va impactar contra la Terra amb un angle oblic i a una velocitat de 40.000 km/h, destruint Thia i expulsant la major part del mantell de Thia i una fracci significativa del mantell terrestre cap a l'espai, mentre que el nucli de Thia es va enfonsar dins del nucli terrestre.

Estimacions actuals basades en simulacions per ordinador de l'esmentat esdeveniment suggereixen que el 2% de la massa original de Thia va acabar formant un disc de runes, la meitat del qual es va fusionar per formar la Lluna entre un i cent anys desprs de l'impacte. Independentment de la rotaci i inclinaci que tingus la Terra abans de l'impacte, desprs d'ell el dia hauria tingut una durada aproximada de cinc hores i l'equador terrestre s'hauria desplaat ms a prop del pla de l'rbita lunar.

 Evidncies .

Evidncies indirectes de l'escenari d'impacte provenen de les roques recollides durant les missions del programa Apollo, que mostren que l'abundncia dels istops d'oxigen (16O, 17O i 18O) s prcticament igual a la que existeix a la Terra. La composici de la crosta lunar rica en anortosita aix com l'existncia de mostres riques en KREEP, recolzen la idea que en un passat una gran part de la Lluna va estar fosa, i un impacte gegant va poder aportar l'energia suficient per formar un oce de magma d'aquestes caracterstiques. 

Diverses evidncies mostren que si la Lluna t un nucli ric en ferro, aquest ha de ser petit, menor d'un 25% del radi lunar, a diferncia de la major part dels cossos terrestres on el nucli suposa al voltant del 50% del radi total. Les condicions d'un impacte donen lloc a una Lluna formada majoritriament pels mantells de la Terra i del cos impactant -amb el nucli d'aquest ltim agregant-se a la Terra- i satisfan les restriccions del moment angular del sistema Terra-Luna.

 Dificultats .

Malgrat ser la teoria dominant per explicar l'origen de la Lluna, existeixen diversos interrogants que no han estat resolts. Entre aquests s'inclouen:
 Les relacions entre els elements voltils a la Lluna no sn consistents amb la hiptesi del gran impacte. En concret es podria esperar que la relaci entre els elements rubidi/cesi fos ms gran a la Lluna que a la Terra, ja que el cesi s ms voltil que el rubidi, per el resultat s justament el contrari.;
 No existeix evidncia que a la Terra hi hagi hagut un oce de magma global, que s una conseqncia derivada de la hiptesi del gran impacte, i s'han trobat materials al mantell terrestre que semblen no haver estat mai en una oce de magma.;
 El contingut del 13% de xid de ferro (FeO) a la Lluna -superior al 8% que t el mantell terrestre- descarta que el material protollunar pugui provenir, excepte en una part petita, del mantell de la Terra.;
 Si la major part del material protollunar prov del cos impactant, la Lluna hauria d'estar enriquida en elements siderfils, quan en realitat s deficient en ells.;
 Certes simulacions de la formaci de la Lluna requereixen que la quantitat de moment angular del sistema Terra-Lluna sigui aproximadament el doble que en l'actualitat. Tanmateix, aquestes simulacions no tenen en compte la rotaci de la Terra abans de l'impacte, per la qual cosa alguns investigadors consideren que aix no s una evidncia suficient per descartar la hiptesi del gran impacte.;

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Histria de la Terra;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250274" title="Leptctid (ordre)" nonfiltered="1889" processed="1883" dbindex="97040">

Els leptctids (Leptictida) sn un ordre extingit de petits euteris prehistrics. Es tractava d'animals amb grans potes posteriors i que s'alimentaven d'insectes, llangardaixos i, en alguns casos, altres petits mamfers.

Les investigacions ms recents semblen indicar que es tracta d'un clade parafiltic.

Segons McKenna i Bell, el subordre Palaenodonta s un membre basal dels Pholidota actuals. 

Subdivisions.
Ordre Leptictida

Famlia Gypsonictopidae ;
Gnere Gypsonictops ;
Famlia Leptictidae ;
Gnere Leptictis ;
Gnere Myrmecoboides ;
Gnere Ongghonia ;
Gnere Palaeictops ;
Gnere Prodiacodon ;
Gnere Xenacodon ;
Famlia Pseudorhyncocyonidae ;
Gnere Leptictidium ;
Gnere Pseudorhyncocyon ;



Enllaos externs.
Insectvors: Leptictida;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250275" title="Jimmy Bryan" nonfiltered="1890" processed="1884" dbindex="97041">
 Jimmy Bryan    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 28 de gener del 1926 a Phoenix, Arizona. 

Jimmy Bryan va crrer  a la Champ Car a les temporades 1952-1960 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels tots aquests anys. Va guanyar la prova de l'any 1958. 

Bryan va morir el 19 de juny del 1960 a Langhorne, Pennsylvania en un accident disputant la cursa.


Resultats a la Indy 500 .








 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Jimmy Bryan va participar a 9 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. Va aconseguir la victria al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1958. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 9;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 1;
 Podiums: 3;
 Punts vlids per la F1: 18;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250276" title="SHOUTcast" nonfiltered="1891" processed="1885" dbindex="97042">
SHOUTcast s una tecnologia que utilitza streaming auditiva freeware, desenvolupada per Nullsoft. SHOUTcast utilitza la codificaci MP3 o AAC de contingut auditiu i http (Hyper Text Transfer Protocol) com a  protocol (tamb es pot utilitzar multicast) per a  transmetre rdio per Internet.

A diferncia de molts llocs web que noms ofereixen radio per Internet, SHOUTcast fomenta la creaci per part dels seus usuaris de nous servidors de radio per Internet gracies al programari per a servidors que posen a la seva disposici. EL format de sortida es llegit per a mltiples programes client, inclosos els productes Nullsoft Winamp, Apple iTunes i Windows Media Player (A partir de la versi 9) i pot ser integrat en un web a travs de l Flash. Amb aquest programari, qualsevol usuari pot crear i adaptar un servidor per a les seves prpies necessitats. Per exemple, rdios que noms s utilitzen en xarxes locals i que consumeixen amplada de banda interna per no d Internet, poden servir per a realitzar economies en la factura de comunicacions d empreses i organismes diversos.

El catleg de SHOUTcast cont aproximadament 9 000 servidors de radio per Internet, classificats per gnere, amplada de banda de les seves transmissions i pel nombre d usuaris que l estan escoltant i que poden servir al mateix temps. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250278" title="Pseudorincocinid" nonfiltered="1892" processed="1886" dbindex="97043">

Pseudorhyncocyonidae s una de les tres famlies de l'ordre extingit Leptictida. Comprn els gneres Leptictidium i Pseudorhyncocyon, endmics d'Europa i dels quals s'han trobat fssils a jaciments de Frana i Alemanya. Fou descrita per Sig el 1974.

Els animals d'aquesta famlia eren euteris primitius i petits, amb unes dimensions mximes d'aproximadament noranta centmetres (Leptictidium tobieni). La seva dieta era omnvora i incloa sargantanes, petits mamfers i insectes dels quals trencaven l'exosquelet amb la seva dentici.

El gnere Leptictidium est molt ms estudiat que el gnere Pseudorhyncocyon, a causa de la minsa quantitat de material fssil trobat d'aquest ltim. De fet, el primer exemplar trobat de Pseudorhyncocyon, que Filhol us per definir el gnere i que Sig defin com a P. cayluxi el 1978, acab revelant-se com a Leptictidium ginsburgi desprs de l'anlisi de Mathis (1989). Un altre suposat exemplar de P. cayluxi fou redefinit, tamb per Mathis, com a Leptictidium sigei. A ms, noms s'han trobat unes quantes dents de Pseudorhyncocyon, mentre que al jaciment de Messel (Alemanya) s'hi han trobat nombrosos esquelets complets o gaireb complets de Leptictidium.

Diferncies entre gneres.
Els dos gneres de la famlia comparteixen trets en com, com ara un postcngol ben desenvolupat o la reducci de les regions parametastilar i metastilar.

Alguns dels trets tpics de Leptictidium sn un potent mesostil a les dents jugals molariformes P4 i M3, una fusi de l'hipoconlid i l'entocnid a l'M3, i un escurament transversal de les dents molaritzades superiors, ms quadrades.

D'altra banda, Pseudorhyncocyon no t cap mesostil i la separaci entre paracon i metacon s menor i menys profunda. El protocnid s gran i robust. Finalment, Leptictidium era un dels pocs mamfers completament bpedes (juntament amb els macrpodes i els humans), mentre que Pseudorhyncocyon alternava el bipedisme amb el quadrupedisme.

Vegeu tamb.
Gypsonictopidae;
Leptictidae;
Bibliografia.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250281" title="Crocidura ludia" nonfiltered="1893" processed="1887" dbindex="97044">

Crocidura ludia s una espcie de musaranya que viu al Camerun, a la Repblica Centreafricana i a la Repblica del Congo.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250282" title="Llista d'estats sobirans del 1947" nonfiltered="1894" processed="1888" dbindex="97045">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica Popular d'Albnia;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Domini de l'ndia (des del 15 d'agost);
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Repblica Italiana;
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia;

L.
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Domini del Pakistan (des del 14 d'agost);
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania (fins el 30 de desembre);
   Repblica Popular de Romania (des del 30 de desembre);

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Sikkim (des del 15 d'agost);
   Repblica Siriana;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
 Transjordnia   Regne Haiximita de Transjordnia;
   Territori Lliure de Trieste (des del 15 de setembre);
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
 Vietnam   Repblica Democrtica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Hyderabad   Estat de Hyderabad (des del 15 d'agost);
   Repblica del Turkestan Oriental;
   Tibet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250283" title="Crocidura macmillani" nonfiltered="1895" processed="1889" dbindex="97046">

Crocidura macmillani s una espcie de musaranya endmica d'Etipia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250284" title="Llista de collaboradors de Crnicas marcianas" nonfiltered="1896" processed="1890" dbindex="97047">
Aix s una llista de collaboradors que Xavier Sard va tenir al programa Crnicas marcianas.

Co-presentadors.
Boris Izaguirre;
Mart Galindo;
Xavier Crdenas;
Roco Madrid;

Humoristes.
 Mariano Mariano;
 Manel Fuentes ;
 Carlos Latre;
 Xavier Deltell ;
 Paz Padilla ;
 Rosario Pardo;
 Juan Carlos Ortega ;
 Toni Claps ;
 Roser Pujol;

Tertulians.
 Carmen Hornillos ;
 Coto Matamoros ;
 Marta Lpez ;
 Jorge Berrocal ;
 Chiqui Mart ;
 Pepe Calabuig ;
 Enrique del Pozo ;
 Fernando Ramos ;
 Alessandro Lecquio ;
 Kiko Hernndez ;
 Nacho Rodrguez ;
 Carlos Pumares ;
 Antonio David Flores ;
 Silvia Fominaya ;
 Ramoncn ;
 Bibiana Fernndez ;
 Nani Gaitn ;
 Carlos Ferrando ;
 igo Gonzlez ;
 Raquel Morillas ;
 Ada Nizar ;
 Empar Moliner ;
 Mila Ximnez ;
 Noem Ungra ;
 Valrie Tasso ;
 Jess Vzquez ;
 Migue ;
 Loles Len ;
 Cristina Almeida ;
 Anna Balletb ;
 Celia Villalobos ;
 Begoa Ameztoy ;
 Pare Apelles ;
 Isabel Garca Marcos ;
 Javier Nart ;
 Yvonne Reyes ;
 Juan Adriaensens ;
 Francisco Prez Abelln ;
 Carmen Vijande ;
 Pocholo ;
 Mari Cielo Pajares ;
 Sonia Monroy ;
 Anastasia Mayo ;
 Salvador Sostres ;
 Pilar Rahola ;
 Mximo Valverde;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250285" title="Crocidura malayana" nonfiltered="1897" processed="1891" dbindex="97048">

Crocidura malayana s una espcie de musaranya endmica de Malisia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250287" title="Musaranya d'aiguamoll" nonfiltered="1898" processed="1892" dbindex="97049">

Crocidura mariquensis s una espcie de musaranya que es troba a Angola, Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Moambic, Nambia, Sud-frica, Swazilndia i Zmbia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250288" title="Crocidura maurisca" nonfiltered="1899" processed="1893" dbindex="97050">

Crocidura maurisca s una espcie de musaranya que es troba a Burundi, Gabon, Kenya i Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250289" title="Crocidura maxi" nonfiltered="1900" processed="1894" dbindex="97051">

Crocidura maxi s una espcie de musaranya endmica d'Indonsia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250290" title="Crocidura mindorus" nonfiltered="1901" processed="1895" dbindex="97052">

Crocidura mindorus s una espcie de musaranya endmica de les Filipines.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250292" title="Musaranya cuallarga de Sri Lanka" nonfiltered="1902" processed="1896" dbindex="97053">

Crocidura miya s una espcie de musaranya endmica de Sri Lanka.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250293" title="Universal (lbum)" nonfiltered="1903" processed="1897" dbindex="97054">

Universal s l'onz disc (el des de material nou) del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Aparegu al mes de setembre del 1996.

Desprs de la gira de promoci del disc Liberator, Andy va anar-se'n una temporada a Irlanda per preparar nou material per al seu prxim disc. El so que presenta Universal s totalment diferent del dels discos anteriors, amb major presncia d'instruments tpics del rock (com les guitarres o les bateries acstiques); la intenci de McCluskey era donar un toc pic al so del disc, concebut per posar punt i final a la trajectria d'OMD. Aquest carcter es posa de manifest especialment en el tema "Universal", que a ms fou escollit com a segon senzill.

Potser degut a aquesta concepci de final i balan d'una carrera, les lletres del disc sovint tenen connotacions autobiogrfiques ("Walking on the Milky Way") o fan referncia al pas del temps ("The moon & the sun", "That was then"). Universal tamb inclou temes que conserven l'essncia electrnica d'OMD ("The boy from the chemist is here to see you" o "New Head"), arranjaments de corda i fins i tot un cor gospel; "Victory Waltz" tanca l'lbum amb un to melanclic i reflexiu.

Temes.

CDV 2807.

 Universal - 5:41;
 Walking on the Milky Way - 4:38;
 The moon and the sun - 3:37;
 The black sea - 3:38;
 Very close to far away - 5:45;
 The Gospel of St. Jude - 2:23;
 That was then - 4:27;
 Too late - 4:09;
 The boy from the chemist is here to see you 4:41;
 If you're still in love with me - 2:51;
 New head - 5:01;
 Victory Waltz - 2:45;

Senzills.

 Walking on the Milky Way // Matthew Street // The new dark age (5 d'agost de 1996);

 Universal // Heaven is (live) // Messages (live) (21 d'octubre de 1996);

Dades.

 Temes escrits per Andy McCluskey excepte "Walking on the Milky Way" (McCluskey/Ipinson/Small), "The moon & the sun" (McCluskey/Bartos), "The black sea", "Too late" (McCluskey/Kershaw), "Very close to far away" (Humphreys/McCluskey), "If you're still in love with me" (McCluskey/Humphreys/Kershaw) i "New Head" (McCluskey/Fung).

 Produt per Andy McCluskey, Matthew Vaughan i David Nicholas excepte "Too late" i "The boy from the chemist is here to see you" (produts i mesclats per Andy McCluskey).

 Escrit i pre-enregistrat a The Factory (Dubln) i a JE Sound i Johnny Yuma (Los Angeles).

 Enregistrat a The Townhouse, Londres (enginyer de so: David Nicholas; assistent: Julie Gardner) i Metropolis, Londres (enginyera de so: Julie Gardner, assistent: Neil Tucker).

 Mesclat a The Townhouse per David Nicholas excepte "Universal" i "New head", mesclats a Eden (Londres) per Gregg Jackman.

 Matthew Vaughan: Sintetitzadors, programacions, piano, guitarra, baix.

 Phil Spalding: Baix.

 Jimmy Taylor: Guitarra.

 Chuck Sabo: Bateria, percussi.

 Anne Dudley: Arranjaments de corda.

 Breda Dunne, Carol Kenyon, Maggie Keane: Veus addicionals.

Enllaos externs.
Informacions diverses sobre el disc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250295" title="Crist Redemptor de Rio de Janeiro" nonfiltered="1904" processed="1898" dbindex="97055">


El Crist Redemptor (en portugus O Cristo Redentor), s una esttua de Crist situada a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro. La esttua amida 39,6 metres i pesa al voltant de 700 tones. Est situada al cim del Mont Corcovado, de 700 metres, amb unes vistes privilegiades de la ciutat. Va ser inaugurada el 12 d'octubre de 1931, desprs de 5 anys d'obres. El monument s un smbol per al cristianisme, per alhora ha esdevingut tamb una icona inconfusible per a la ciutat i per tot el pas.

La idea de construir un monument colossal de simbologia cristiana a Rio de Janeiro data de mitjans del segle XIX, per va ser desestimada en nombroses ocasions degut a la complexitat tcnica del projecte i a que l'any 1889, Brasil va esdevenir una Repblica laica. No obstant a l'any 1921 es va reprendre el projecte, que es va finanar de forma substancial grcies a donacions privades provinents de catlics. L'obra va ser encarregada a l'enginyer Heitor da Silva Costa i l'escultor Paul Landowski i va costar 250.000 dlars. 

El juliol del 2007, l'esttua va ser inclosa dins les set meravelles del mn modern en un concurs promocionat per una empresa sussa.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250296" title="Nullsoft" nonfiltered="1905" processed="1899" dbindex="97056">
Nullsoft s una empresa de programari creada pel programador nord-americ Justin Frankel. Nullsoft s l empresa creadora de diferents programes populars, en particular el reproductor multimdia Winamp i el servidor de audio streaming SHOUTcast.

El nom de la companyia s un joc de paraules amb el nom Microsoft, sent null (o nul) menor que micro. Nullsoft va ser adquirida per America Online al 1999 i actualment existeix com una subsidiria.

Nullsoft va crear tamb diversos programes lliures, entre els quals es troba el sistema d installaci de programari NSIS,  que va adquirir una amplia popularitat com alternativa al no lliure, InstallShield.

vegeu tamb.
Winamp;
NSIS;
SHOUTcast;

Enllaos externs.
Nullsoft;
Winamp;
SHOUTcast;
NSIS;
Control Panel ShoutCast Nullsoft;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250297" title="Crocidura monax" nonfiltered="1906" processed="1900" dbindex="97057">

Crocidura monax s una espcie de musaranya que es troba a Kenya i Tanznia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250299" title="Guineueta (constellaci)" nonfiltered="1907" processed="1901" dbindex="97058">


Vulpecula (guineueta en llat) s una constellaci de l'hemisferi nord situada a dins del Triangle d'Estiu, un asterisme que consisteix en les tres estrelles brillants Deneb, Vega i Altair.

Caracterstiques.
No hi ha estrelles ms brillants que de quarta magnitud. L'estrella ms brillant s  Vulpeculae, una gegant vermella de  magnitud 4.44m a una distncia de  297 anys llum. s tracta d'una estrella doble  (separaci de 413.7") que pot ser diferenciada amb binoculars.  

Al  1967,  Antony Hewish i Jocelyn Bell van  descobrir el primer plsar, PSR B1919+21, en aquesta petita constellaci. s tamb d'aquesta constellaci el planeta HD 189733b que est sent estudiat pel telescopi espacial Spitzer.
 Estrelles principals . 

 Vulpeculae (Oca (Anser) o Lucida Anseris ), de magnitud aparent 4,4, una gegant vermella a 297 anys llum de la Terra. ;

 23 Vulpeculae, la segona estrella en lluentor amb magnitud 4,5, una estrella taronja. ;

 NT Vulpeculae (15 Vulpeculae), variable del tipus 2 Canum Venaticorum, estrella de color blanc. ;

 HD 189733, una estrella groc-taronja de la seqncia principal amb un planeta gegant gass molt prxim a l'estrella. ;

 HD 188015, una estrella subgegant groga a 172 anys llum, amb un planeta en l'anomenada zona habitable. ;

 PSR B1919+21, el primer plsar descobert en l'any 1967 per Antony Hewish i Jocelyn Bell, amb un interval de 1,3373 s. ;

 Objectes notables de cel profund . 

 M27 o Nebulosa de l'Haltera, de magnitud 7,4, la primera nebulosa planetria descoberta. ;

 Asterisme Collinder 399, conegut tamb per 'El Penjarobes' a causa de la seva forma. ;

Ambds poden ser vistos amb binoculars, encara que noms a travs d'un telescopi apareixen en tota la seva bellesa. 

 NGC 7052, galxia ellptica. ;

 Histria . 

Aquesta constellaci, ideada per Johannes Hevelius en 1690, no es troba associada a cap llegenda interessant ni a cap referncia mitolgica. Inicialment se la va anomenarr Vulpecula Cum Anser, la Guineu amb l'oca,  per actualment es coneix simplement com la Guineu (Vulpecula).  Hevelius no va imaginar la Guineu i l'Oca com a dues constellacions separades, posteriorment les estrelles van ser subdividides en una Oca i una Guineu. L'Oca, es representava a la boca de la guineu, ja no est oficialment en el cel, per encara es conserva en el nom de l'estrella 
  Vulpeculae: Oca.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250300" title="Crocidura monticola" nonfiltered="1908" processed="1902" dbindex="97059">

Crocidura monticola s una espcie de musaranya que es troba a Indonsia i Malisia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250303" title="Alice In Chains" nonfiltered="1909" processed="1903" dbindex="97060">

Alice In Chains s un grup de msica, procedent d Estats Units, fundat al 1987 a Seattle. Tot i que el grup ha passat per algunes etapes pel qu fa als seus components, es pot dir que la lnia original estava formada per Layne Staley (veu), Jerry Cantrell (guitarra/veu), Mike Inez (baix/veu) i Sean Kinney (bateria/percussi). Actualment, Alice in Chains est treballant amb el seu primer lbum d estudi des de 1995, quan es va publicar el seu lbum homnim Alice in Chains. Aquest ser el primer lbum del grup on el cantant ser William DuVall, a causa de la mort de Staley al 2002.

Des de la seva formaci, Alice in Chains ha estat associat amb la msica grunge, tot i que el grup combina elements de grunge, heavy metal, hard rock i msica acstica en general. El grup va esdevenir popular durant la dcada dels 90 juntament amb grups com Nirvana, Pearl Jam, Soundgarden i Stone Temple Pilots.

Alice in Chains ha publicat tres lbums d estudi, tres EPs, dos lbums en viu, quatre compilacions i dos DVDs des de la seva formaci. El grup va ser un dels ms importants de l escena musical de Seattle, venent prop d 11 milions d lbums als Estats Units.


 Histria .

 Inicis (1987 1990) .

Alice in Chains es va formar oficialment durant l any 1987, quan el bateria i cantant Layne Staley i el guitarrista Jerry Cantrell es van conixer en una festa i van decidir formar un grup, ja que compartien gustos musicals i havien estat tocant en bandes de glam metal, estil predominant a l poca. Poc desprs, Mike Starr, baixista de Gipsy Rose, va acceptar l oferta d entrar a la banda. Per ltim, es va reclutar a la formaci a Sean Kinney per ocupar el lloc de bateria. D aquesta manera, el grup va comenar a escriure material propi i a tocar en diferents locals de Seattle. Desprs de descartar diversos noms, el grup va optar per anomenar-se  Alice in Chains , derivat de l antic grup de Staley,  Alice  N Chains .

 Facelift i Sap (1990 1992) .

La marca Columbia Records els va descobrir durant una de les seves actuacions i els va oferir un contracte discogrfic al 1989. Desprs de compondre i gravar diferents demos durant aquell any, el grup va decidir entrar a un estudi de gravaci per editar el seu primer EP, We Die Young, al juliol de 1990, on la can homnima els va valdre una moderada popularitat. El 21 d agost del mateix any, Alice in Chains ja havia editat el seu primer lbum d estudi, sota el nom de Facelift, influts pel so de Black Sabbath encara que enquadrats dins el grunge, so que comenava a guanyar popularitat ja a finals dels anys 1980 i que era originari de Seattle, ciutat origen del grup. La can  Man in the Box  va aconseguir un inesperat xit grcies, en part, a la difusi del seu vdeo en la influent emissora musical MTV. La banda va publicar dos singles ms de l lbum,  Bleed the Freak  i  Sea of Sorrow . Facelift va ser considerat disc d or per la RIAA (Recording Industry Association of America) abans d arribar a finals de 1990. L lbum va ser recolzat per la gira que Alice in Chains va realitzar juntament amb Iggy Pop, Poison i Van Halen. La imprevista popularitat del disc debut del grup va causar que la reedici de We Die Young aconsegus rpidament altes cotes de ventes.  Man in the Box  va aconseguir una nominaci als premis Grammy al 1991. Aquesta va ser la primera nominaci als Grammy de moltes, de les quals mai en van sortir guanyadors.

Al 1991 es va editar el vdeo d un concert en el teatre Moore de Seattle, que va tenir lloc el 22 de desembre de 1990, sota el nom de Live Facelift.

Al 21 de Mar de 1992, Alice in Chains edita el seu segon EP anomenat Sap. Aquest cont cinc canons acstiques i compta amb la collaboraci de Ann Wilson de Heart, Mark Arm de Mudhoney i Chris Cornell de Soundgarden. La can  Got Me Wrong  no va ser publicada com un single fins tres anys desprs, al 1995, essent l nic single de l EP. Aquesta modificaci s explica perqu el single va aparixer a la pellcula Clerks, dirigida per Kevin Smith.

 Dirt i Jar of Flies (1992 1994) .

En aquest mateix any, 1992, es va rodar la pellcula Singles a crrec del director Cameron Crowe, on el grup apareixia en una escena, tocant la can  It Ain t Like That  en un bar, incloent una altra can en la banda sonora de la pellcula,  Would? , indita fins el moment. El vdeo de  Would?  va ser premiat com a  Millor Vdeo d una Pellcula  (Best Video from a Film) per la MTV al 1993. Aquest mateix any, 1992, el grup va compartir gira amb grups com Megadeth, Slayer, Anthrax i Suicidal Tendencies.

El 29 de Setembre de 1992, Alice in Chains publica el seu segon lbum Dirt. Aquest va esdevenir el nmero 6 de la Billboard i, des de la seva publicaci, ha estat qualificat 4x plat per la RIAA, essent l lbum ms venut del grup fins avui. Va ser en aquest moment quan es va comenar a especular sobre la possible addicci de Staley a l herona, a causa de les fosques i depressives lletres de Dirt. D altra banda, el disc cont els singles ms coneguts del grup, incloent  Would? ,  Them Bones  i  Down in a Hole . A ms, l lbum compta amb la collaboraci del vocalista de Slayer, Tom Araya, a la pista  Iron Gland .

A principis de 1993 es va iniciar  Down in Your Hole , una intensa gira de sis setmanes de duraci, on Mike Starr va deixar el grup i va ser reemplaat per Mike Inez, el qual era baixista en directe del grup de Ozzy Osbourne. 

Al 1993 el grup es va trobar a l estudi per gravar dues canons ms,  What the Hell Have I  i  A Little Bitter , per la banda sonora de la pellcula de John McTiernan, Last Action Hero. Al mateix any, la nova formaci va debutar en el festival de msica alternativa Lollapalooza, juntament amb Dinosaur Jr, Babes in Toyland, Rage Against the Machine, Fishbone, Arrested Development o Tool. 

Durant l estiu de 1993 la popularitat del grup va crixer mentre seguien en peu els rumors d abs de drogues pel qu fa als membres de la banda, especialment de Staley. Canons com "Junkhead" i "Angry Chair", amb referncies implcites a l herona, van collaborar a difondre aquests rumors.

El 25 de Gener de 1994 el grup va publicar el seu segon EP acstic titulat Jar of Flies. Aquest va debutar essent el nmero 1 de les llistes de la Billboard 200, el primer EP de la histria en aconseguir aquesta posici, aix com tamb la primera publicaci de Alice in Chains en debutar com a nmero 1. L EP va ser escrit i gravat en, tot just, una setmana. A ms, l EP compta amb  No Excuses , primer i nic single del grup que va aconseguir ser el nmero 1 a la llista Mainstream Rock Chart. El segon single de l EP va ser  I Stay Away , que va esdevenir el nmero 10 en la Mainstream Rock Chart i, l ltim single  Don t Follow , va debutar com nmero 25 en la mateixa llista.

Poc desprs, al mar, el baixista Mike Inez va gravar el disc It s 5 o clock somewhere amb Slash (guitarrista de Guns N' Roses) en el seu projecte Slash s Snakepit.

Alice in Chains va haver de suspendre diversos concerts ja programats, juntament amb Metallica i Suicidal Tendencies; aquest fet tamb va donar suport als rumors de l addicci de Staley a l herona.

 Mad Season . 

A finals d aquest mateix any, el 1994, i sota el nom de  The Gacy Bunch , Layne Staley, Mike McCready (Pearl Jam), Barrett Martin (Screaming Trees) i John Baker Saunders (The Walkabouts) van oferir una srie de concerts en diferents bars locals; ms endavant, aquesta nova agrupaci va passar a anomenar-se Mad Season. Aquesta formaci va gravar al 1995 el seu nic disc, Above, el qual est dominat per un so resultat d una barreja de grunge i blues, amb la collaboraci del vocalista de Screaming Trees, Mark Lanegan. Aquest any, Alice in Chains va tornar a perdre en una edici dels premis Grammy, aquest cop amb la can "I Stay Away", de l EP Jar of Flies.

 Alice in Chains i declivi (1994 1998) .

El 7 de Novembre de 1995 Alice in Chains va retornar amb la publicaci d un lbum homnim, Alice in Chains. L lbum va estar produt per Toby Wright, conegut per produir lbums de Corrosion of Conformity i Slayer. Alice in Chains va debutar com a nmero 1 a la Billboard 200 i va ser certificat com a 2x plat. Van ser quatre els singles publicats de l lbum:  Grind ,  Again ,  Over Now  i  Heaven Beside You . Tot i l xit del disc, no es va poder realitzar cap gira promocional a causa dels creixents problemes de Staley amb l herona. A ms, aquest seria l ltim lbum d estudi que Alice in Chains publicaria amb Layne Staley.

El grup es ve veure envoltat d una popularitat inslita, aconseguint escapar-se de l ull pblic per un prolongat descans. Aquesta pausa va acabar-se quan, el 10 d abril de 1996, el grup va realitzar el seu primer concert, desprs de tres anys, a MTV Unplugged; programa de la cadena MTV, que presentava diferents artistes musicals tocant en format acstic. El grup va incloure alguns dels singles ms importants de la banda com  Down in a Hole ,  Heaven Beside You  i  Would? . El grup, a ms, tamb va reconstruir alguns dels seus temes ms durs en format acstic i van incloure un guitarrista rtmic, Scott Olson. El grup tamb va introduir una nova can  Killer is Me . L lbum i el vdeo de l actuaci van ser publicats al Juliol del 1996, debutant l lbum com a nmero 3 a la Billboard 200. Les dues publicacions van ser certificades com a plat. Aquesta gravaci ha estat catalogada com una de les ms memorables de la srie de produccions Unplugged, ja que mostra clarament una faceta acstica de gran qualitat tcnica per part del grup. L actuaci va impressionar als fans pel qu fa a l evident debilitat de Staley, que va ser ajudat en viares ocasions per Cantrell en l execuci vocal en oblidar-se de diferents versos. D altra banda, l atmosfera creada per la gravaci del concert tamb va contribuir en la sensaci de foscor i depressi, amb un Staley vestit en la seva totalitat de negre i amb una decoraci plena d espelmes. 

Desprs de l actuaci Unplugged, el grup va actuar com a taloners de quatre concerts de Kiss. El concet celebrat al 3 de Juliol de 1996 a Kansas City, Missouri, va ser l ultim concert d Alice in Chains amb Staley.

 Pausa i mort de Layne Staley (1998 2002) .

Cantrell volia mantenir unit el grup i va intentar mantenir el contacte amb Staley, per la salut del vocalista impedia que continus amb la seva activitat musical. El febrer de 1997, el grup va tornar a ser nominat a un premi Grammy pel tema  Again  per va perdre novament. A causa de la inactivitat d Alice in Chains, Jerry Cantrell va compondre i gravar el seu primer disc en solitari, Boggy Depot, al 1998. Aquest disc incloa a Mike Inez i a Sean Kinney, i per aquest motiu se l considera com a disc  perdut  del grup. En aquest lbum tamb hi va treballar el baixista de Primus, Les Claypool. Aquest mateix any, Staley va reunir els membres del grup i va gravar amb ells les seves dues ltimes canons,  Get Born Again  i  Died , que van ser editades en el Box Set del grup, Music Bank. Tamb es va editar el recopilatori Nothing Safe: Best of the Box, que cont les canons ms exitoses de la banda. Poc desprs es va editar el disc en directe Live i un altre compilaci, Greatest Hits, que consta dels deu majors xtis de la discografia d Alice in Chains.

Encara que el grup mai va emetre cap comunicat certificant la seva ruptura, Staley es va allar cada vegada ms, recloent-se al seu apartament de Seattle, desprs que la seva companya mors a causa d una endocarditis bacteriana al 1996. Aquest fet va produir que el vocalista caigus en una profunda depressi, que va intentar combatre mitjanant les drogues. La possibilitat d una futura reuni va dissoldre s quan el 19 d abril de 2002 es va trobar a Staley mort al seu apartament. Amb l autpsia es va determinar que Staley havia mort el 5 d abril com a conseqncia d una sobredosi de cocana i herona.

La mort de Staley va fer que el segon disc solista de Cantrell, titulat Degradation Trip, ans dedicat a la memria del difunt cantant.

 Reuni i actualitat (2005 present) .

No va ser fins passats set anys, al febrer de 2005, quan es van tornar a veure els membres d Alice in Chains sobre un escenari, en excepci de Staley. El grup es va unir a vocalistes com Maynard James Keenan (Tool), Patrick Lachman (Damageplan), Wes Scantlin (Puddle of Mudd) i Ann Wilson (Heart), per realitzar el qu es va anomenar  Tsunami Benefit  a Seattle, un concert a favor de les vctimes del tsunami esdevingut a finals del 2004 a l est de l Oce ndic. Aquesta trobada va deixar la possibilitat d una futura reuni del grup.

Aquesta reuni va ser concretada al 20 de mar de 2006 pel programa VH1  Decades Rock Live! , on es van representar els temes "Would?" amb Phil Anselmo (vocalista de Pantera i Down) i "Rooster" amb William DuVall (cantant i guitarrista de Comes with the Fall) i Ann Wilson (vocalista de Heart). Desprs d aquest fet, el grup es va embarcar en una curta gira per Europa, Estats Units i Jap. Coincidint amb la reuni i gira de la banda, Sony va publicar la compilaci The Essential Alice in Chains, un doble disc amb 28 temes. Per aquesta gira es va comptar amb el vocalista William DuVall i el baixista de Velvet Revolver, Duff McKagan.

Actualment, s ha enunciat que el grup ha escrit nou material per un possible nou disc amb William DuVall com a vocalista oficial, encara que no s ha enunciat l edici del disc ni la seva hipottica gira de presentaci. 


 Membres .

 William DuVall: Vocalista i guitarrista rtmic (2006 present);
 Jerry Cantrell: Guitarrista solista, veu de suport(1987 2002, 2005 present);
 Mike Inez: Baixista, veu de suport (1993 2002, 2005 present);
 Sean Kinney: Bateria, percussi (1987 2002, 2005 present);

 Antics membres .

 Layne Staley: vocalista, guitarrista rtmic (1987 2002) ;
 Mike Starr: baixista, veu de suport (1987 1993) ;

 Musics de gira .

 Scott Olson: guitarrista acstic, baixista (1996) ;
 Patrick Lachman: vocalista (2004 2006) ;



 Discografia .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250304" title="Crocidura montis" nonfiltered="1910" processed="1904" dbindex="97061">

Crocidura montis s una espcie de musaranya que es troba a Kenya, Sudan, Tanznia i Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250305" title="Crocidura muricauda" nonfiltered="1911" processed="1905" dbindex="97062">

Crocidura muricauda s una espcie de musaranya que es troba a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria i Sierra Leone.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250306" title="Musaranya d'Uganda" nonfiltered="1912" processed="1906" dbindex="97063">

Crocidura mutesae s una espcie de musaranya endmica d'Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250309" title="Crocidura nana" nonfiltered="1913" processed="1907" dbindex="97064">

Crocidura nana s una espcie de musaranya que es troba a Etipia i Somlia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250310" title="Crocidura nanilla" nonfiltered="1914" processed="1908" dbindex="97065">

Crocidura nanilla s una espcie de musaranya que es troba a Guinea, Kenya, Mauritnia, Senegal, Tanznia i Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250311" title="Cefalaspidomorf" nonfiltered="1915" processed="1909" dbindex="97066">

Els cefalaspidomorfs (Cephalaspidomorphi) sn un txon d'agnats anomenat aix pels cefalspids, un grup d'osteostracans. La major part dels membres d'aquest grup estan extingits; de totes maneres, interessa als bilegs moderns ja que inclou a les llampreses. Les llampreses extn el rang d'aquest grup des del Siluri i Devoni fins l'actualitat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250314" title="Crocidura negrina" nonfiltered="1916" processed="1910" dbindex="97067">

Crocidura negrina s una espcie de musaranya que es troba a l'illa de Negros (Filipines).

Referncies.


Bibliografia.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250315" title="Riu Ondara" nonfiltered="1917" processed="1911" dbindex="97068">

El riu Ondara, o d'Ondara, s un riu de la conca de l'Ebre que passa pels nuclis de Cervera, Trrega, Vilagrassa i Anglesola.

D'acord amb les configuracions del terreny, les aiges de la conca de l'Ondara haurien de desembocar al final del riu Corb, poc abans que aquest s'aboqui en el riu Segre, per la construcci del Canal d'Urgell (1860), en va afectar el curs. Avui dia el riu es perd per la zona de regadius d'aquest canal.

 Recorregut .
L'Ondara neix al lmit del terme de Talavera (Segarra), a uns 800 m d'alria. Passa per Sant Antol i Vilanova i per Cervera]+, i entra a l'Urgell,  desprs d'haver recorregut uns 7 km, per les terres d'el Talladell. A Trrega, el riu s'eixampla i s'obre, i desprs s'endinsa pels termes de Vilagrassa i Anglesola, on es perd entre els regadius del canal d'Urgell. 

Al tram corresponent a l'Urgell, la seva conca s'estn des de la serra d'Almenara, que la separa del riu Si, fins als altiplans dels termes de Montorns i Verd. El Clot del Morer o reguer de Santa Maria, el barranc de sant Gil a Claravalls i el reguer d'Altet afluen al riu d'Ondara per la dreta, per actualment els dos primers es perden al canal d'Urgell sense arribar al seu dest originari. Per l'esquerra, l'afluent ms important s el riu Cercavins, que baixa de la Segarra per la vall de Montorns, el Mas de Bondia i Verd i, desprs d'haver recollit les aiges del torrent de Vilagrasseta, s'uneix a l'Ondara entre Trrega i Vilagrassa. El riu d'Ondara recorre uns 9 km per l'Urgell.

El seu cabal s escs i les seves aiges sn aprofitades per diversos pous per a regar els horts, abastar algunes granges i cobrir les necessitats domstiques d'el Talladell.

L'aspecte geogrfic del riu d'Ondara correspon a una zona intermdia entre els contraforts suaus de l'altipl de la Segarra, a 400 m, i les planes aluvials de l'Urgell, a 300 m. T una llargada total d'uns 16 km de nord a sud, i el seu relleu passa d'unes terres trencades i barrancoses, a llevant, a uns terrenys suaument ondulats que es van desdibuixant fins a convertir-se en planes, a ponent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250316" title="Justin Frankel" nonfiltered="1918" processed="1912" dbindex="97069">
Justin Frankel s un dels programadors responsables del programa d'ordinador Winamp. Se l'associa tamb amb Tom Pepper i Gnutella. Frankel abandon els seus estudis a la Universitat d'Utah per formar l'empresa de programari Nullsoft el 1998. Aquesta empresa va ser adquirida per AOL el 1999 per 86 milions de dlars. Frankel amena amb renunciar el 2 de juny de 2003, desprs que AOL retir el programa Waste del lloc web de Nullsoft.

Enllaos externs.
Pgina personal de Justin Frankel;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250317" title="Llus Teixid i Sala" nonfiltered="1919" processed="1913" dbindex="97070">


Llus Teixid i Sala (Les Masies de Voltreg, 15 d'agost de 1978) s un jugador d'hoquei patins catal, que actualment juga al FC Barcelona.

Ha integrat les files del CP Voltreg, el Reus Deportiu i el FC Barcelona. Parallelament, ha estat internacional per la selecci estatal i la selecci catalana. S'estren amb l'esquadra catalana el 29 de desembre de 2007 en l'amists disputat al Palau Blaugrana de Barcelona davant el combinat Reno World's All Stars que finalitz en empat a cinc.

Palmars.
 Reus Deportiu .
 2 Copes de la CERS (2002/03, 2003/04);
 1 Supercopa espanyola (2005/06);
 1 Copa del Rei / Copa espanyola (2006);

 FC Barcelona .
 1 Copa d'Europa (2007/08);
 1 Copa Intercontinental (2008);
 1 Copa Continental (2006/07);
 1 Supercopa espanyola (2006/07) ;
 1 OK Lliga / Lliga espanyola (2007/08);

 Selecci espanyola .
 5 Campionats d'Europa (2000, 2002, 2004, 2006, 2008);
 3 Campionats del Mn "A" (2001, 2005, 2007) ;
 3 Copes de les Nacions (2001, 2003, 2005);

Enllaos externs.
 Perfil al web del FC Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250319" title="Crocidura nicobarica" nonfiltered="1920" processed="1914" dbindex="97071">

Crocidura nicobarica s una espcie de musaranya endmica de l'ndia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250320" title="Crocidura nigeriae" nonfiltered="1921" processed="1915" dbindex="97072">

Crocidura nigeriae s una espcie de musaranya que es troba a Benn, Burkina Faso, Camerun, Costa d'Ivori, Nigria, Togo i Ghana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250321" title="ltim avantpassat com universal" nonfiltered="1922" processed="1916" dbindex="97073">
L'ltim avantpassat com universal (en angls, last universal common ancestor o LUCA), s l'hipottic ltim organisme del qual descendeixen tots els existents. Com a tal s l'avantpassat com ms recent de tot el conjunt dels ssers vius actuals i probablement tamb de tots els coneguts com a fssils, encara que no es pot descartar tericament que s'identifiquin restes d'altres ssers vius d'una mateixa antiguitat o encara ms gran. Tamb se'l coneix com l'ltim ancestre com (last common ancestor o LCA) o l'ltim ancestre universal (LUA o Last universal ancestor). S'estima que va viure fa uns 3.500 milions d'anys.

Cal considerar que LUCA no significa:
 El primer organisme viu que va existir.
 L'organisme actual ms prxim en les seves caracterstiques a l'avantpassat com.
 Que noms existia aquest organisme al principi.

 La hiptesi .

En construir cladogrames globals, basats en la distncia gentica entre les cllules actuals ms divergents, es va interpretar que hi va haver una divisi molt primerenca entre els arqueobacteris, dels que noms es coneixien llavors formes altament resistents a condicions ambientals extremes de gran salinitat, temperatura o acidesa, i la resta dels ssers vius. Aix va portar a suposar que LUCA va evolucionar en ambients com les fumaroles negres de les dorsals oceniques, on aquestes condicions extremes continuen existint avui en dia. Desprs s'han trobat arqueobacteris en tota classe d'ambients, alhora que el progrs en la comparaci gentica ha portat a idees alternatives, com que hi ha un parentiu especial entre eucarionts i els arqueobacteris, deixant fora als bacteris, o que els eucarionts van aparixer a causa d'una simbiosi entre un bacteri i un arqueobacteri.

Tots els organismes del seu temps haurien acabat extingint-se llevat d'un, LUCA, havent arribat fins a l'actualitat noms els seus descendents. Carl Woese va proposar que la nostra herncia gentica preLUCA deriva d'una comunitat d'organismes, ms que d'un individu, a la que ha anomenat progenote; en aquella fase, la genoma havia de presentar una gran variabilitat, a diferncia de la qual cosa ocorre als organismes actuals, la genoma dels quals est definida amb molta precisi.

 Transferncia horitzontal de gens .

La transferncia horitzontal de gens s factor de confusi potencial quan s'infereix un arbre filogentic basat en la seqncia d'un gen. Per exemple, donats dos bacteris llunyanament relacionats que han intercanviat un gen, un arbre filogentic que inclogui a ambdues espcies mostraria que estan estretament relacionades ja que el gen s el mateix, fins i tot si molts d'altres gens tinguessin una divergncia substancial. Per aquest motiu, de vegades s ideal usar altres informacions per inferir filognies ms robustes, com la presncia o absncia de gens o la seva ordenaci o, ms freqentment, incloure el ventall de gens ms ample possible.

Per exemple, el gen ms com que es pot usar per construir relacions filogentiques en procariotes s el gen del ARNr 16s, ja que les seves seqncies solen conservar-se entre els membres amb relacions filogentiques estretes, alhora que s prou variable perqu es puguin mesurar aquestes diferncies. No obstant aix, en els ltims anys tamb s'ha argumentat que els gens de ARNr 16 s tamb es poden transferir horitzontalment. Encara que aix sigui infreqent, fa dubtar dels arbres filogentics construts a base noms de ARNr 16s.

El bileg Gogarten suggereix que
"la metfora original d'un arbre ja no acomoda b les dades de les recents investigacions genmiques" per aix els "bilegs haurien d'usar la metfora del mosaic per descriure les diferents histries combinades en les genomes individuals i utilitzar la metfora d'una xarxa per visualitzar els rics intercanvis i efectes cooperatius de la TGH entre els microorganismes. " Aix s cert per als microorganismes, especialment procaritics, entre els quals la transferncia horitzontal de gens s un fenomen nic, per en els eucarionts l'intercanvi gentic horitzontal s un fenomen rar, encara que de gran importncia biolgica, i rares vegades pertorba la interpretaci dels cladogrames (arbres evolutius)..

Doolittle exposa una discussi del concepte d'ltim avantpassat universal com i els problemes que sorgeixen sobre aix d'aquest concepte quan es considera la transferncia gentica horitzontal. L'article cobreix un ampla rea - la hiptesi endosimbitica de l'origen dels eucariotes, l's de la subunitat petita de l'ARN ribosmic (SSU rRNA) com a mesura de distncies evolutives, aquest va ser el camp en el qual va treballar Carl Woese quan va formular el seu primer "arbre de la vida" modern, i els resultats de la seva investigaci amb el SSU rRNA van conduir que proposs Archaea com el tercer domini de la vida, i altres temes rellevants. De fet, va ser mentre estava examinant la nova visi en tres dominis de la vida quan la transferncia gentica horitzontal va sorgir com un assumpte que venia a complicar la qesti: Archaeoglobus fulgidus se cita a l'article com una anomalia respecte a l'arbre filogentic basat en el gen que codifica la HMGCoA reductasa; l'organisme en qesti s un arqueobacteri coneguda, que t tots els seus lpids i maquinria de transcripci segons l'esperat per un arqueobacteri, per els gens de la qual de la HMGCoA sn realment d'origen bacteri.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Origen de la vida;


 Enllaos externs.
 What is the Last Universal Common Ancestor? (actionbioscience.org);
 Looking for LUCA;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250322" title="Crocidura nigricans" nonfiltered="1923" processed="1917" dbindex="97074">

Crocidura nigricans s una espcie de musaranya endmica d'Angola.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250323" title="Crocidura nigripes" nonfiltered="1924" processed="1918" dbindex="97075">

Crocidura nigripes s una espcie de musaranya endmica d'Indonsia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250325" title="Opabinia" nonfiltered="1925" processed="1919" dbindex="97076">


Opabinia s un animal trobat a dipsits del Cambri. Noms se'n coneix una espcie,  
Opabinia regalis, del Cambri mitj de Burgess Shale de la Colmbia Britnica. Myoscolex,  del Cambri inferior de Austrlia, n's un possible parent evolutiu.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250326" title="Crocidura nigrofusca" nonfiltered="1926" processed="1920" dbindex="97077">

Crocidura nigrofusca s una espcie de musaranya que es troba a Angola, Burundi, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Etipia, Kenya, Rwanda, Sudan, Uganda i Zmbia.


Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250330" title="Crocidura nimbae" nonfiltered="1927" processed="1921" dbindex="97078">

Crocidura nimbae s una espcie de musaranya que es troba a Guinea, Costa d'Ivori, Libria i Sierra Leone.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250332" title="Setge d'Illa" nonfiltered="1928" processed="1922" dbindex="97079">





El Setge d'Illa fou un dels episodis de la guerra dels Segadors.

5.000 soldats espanyols dirigits per Juan de Garay Otaez, amb cavalleria i quatre peces d'artilleria, provinents de Perpiny van atacar la ciutat el 23 i el 29 de setembre de 1640, que fou rebutjada pels 600 francesos de Ludovic Stuart, senyor d'Aubigny i l'ajut dels vilatans, entre els que es trobava Manuel d'Aux Borrellas que van aguantar fins l'arribada dels reforos de Roger de Bossost, senyor d'Espenan i Frederic Schomberg. 

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250335" title="Crocidura niobe" nonfiltered="1929" processed="1923" dbindex="97080">

Crocidura niobe s una espcie de musaranya que es troba a Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Uganda i Etipia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250336" title="Crocidura obscurior" nonfiltered="1930" processed="1924" dbindex="97081">

Crocidura obscurior s una espcie de musaranya que es troba a Ghana, Costa d'Ivori, Guinea, Nigria i Sierra Leone.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250338" title="Cladograma" nonfiltered="1931" processed="1925" dbindex="97082">


Un cladograma s un diagrama representatiu en la classificaci biolgica taxonmica dels organismes, en el qual es mostra la relaci entre diferents espcies segons una caracterstica derivada, resultat de l'anlisi cladstic d'una espcie. Els cladogrames sn importants eines filogentiques per a l'estudi de conceptes cientfics.

Els cladogrames sn similars als diagrames de pedigr, o b als genogrames. Tanmateix, aquests ltims contenen informaci de descendncia directa d'individus, mentre que un cladograma noms representa una descendncia hipottica, a ms de ser de diverses espcies i no d'organismes d'una de sola.

Les caracterstiques derivades de les espcies en qualsevol representaci filogentica es refereix a les caracterstiques que una espcie va heretar els seus descendents que van canviar i van agregar noves caracterstiques, fins i tot modificant parcialment la derivada, per aquesta es conserva en la seva descendncia, establint llaos entre les espcies provedors de bases per a la classificaci.

Els cladogrames aix proveeixen una imatge visual de com a espcies noves contenen encara caracterstiques heretades d'antigues espcies. En referir-se a una caracterstica derivada, totes les espcies subseqents en un cladograma han de tenir aquesta caracterstica derivada especfica.

 Enllaos externs .

 Cladogrames sobre les relacions evolutives;
 Interpretem cladogrames;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250339" title="Crocidura olivieri" nonfiltered="1932" processed="1926" dbindex="97083">

Crocidura olivieri s una espcie de musaranya que es troba a frica.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250340" title="Sergi Panadero i Arbat" nonfiltered="1933" processed="1927" dbindex="97084">

Sergi Panadero i Arbat (Vic, 26 d'abril de 1982) s un jugador d'hoquei patins catal, que actualment juga al FC Barcelona.

Palmars.
 CP Voltreg .
 1 Copa de la CERS (2001/02);

 FC Barcelona .
 4 Copes d'Europa (2003/04, 2004/2005, 2006/07, 2007/08);
 4 Copes Continentals (2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07);
 3 Supercopes espanyoles (2003/04, 2004/05, 2006/07) ;
 5 OK Lligues / Lligues espanyoles (2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07, 2007/08);
 2 Copes del Rei / Copes espanyoles (2005, 2007);
 2 Copes Intercontinentals (2006, 2008);
 1 Copa de la CERS (2005/06);

 Selecci espanyola .
 2 Campionats del Mn "A" (2005, 2007);
 4 Campionats d'Europa (2002, 2004, 2006, 2008);
 1 Campionat d'Europa jnior ;
 1 Copa de les Nacions;

Enllaos externs.
 Perfil al web del FC Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250342" title="Crocidura orientalis" nonfiltered="1934" processed="1928" dbindex="97085">

Crocidura orientalis s una espcie de musaranya endmica d'Indonsia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250344" title="Crocidura orii" nonfiltered="1935" processed="1929" dbindex="97086">

Crocidura orii s una espcie de musaranya endmica del Jap.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250345" title="Crocidura palawanensis" nonfiltered="1936" processed="1930" dbindex="97087">

Crocidura palawanensis s una espcie de musaranya endmica de les Filipines.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250347" title="Crocidura parvipes" nonfiltered="1937" processed="1931" dbindex="97088">

Crocidura parvipes s una espcie de musaranya que es troba a frica.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250348" title="So Vicente (So Paulo)" nonfiltered="1938" processed="1932" dbindex="97089">


So Vicente s un municipi de l' Estat de So Paulo amb 329 mil habitants.

Fou la primera vila fundada pels portuguesos i comparteix la mitat de l illa amb Santos, i la ciutat se situa a la mitat occidental de l illa.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250349" title="Crocidura pergrisea" nonfiltered="1939" processed="1933" dbindex="97090">

Crocidura pergrisea s una espcie de musaranya endmica de l'ndia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250351" title="Crocidura polia" nonfiltered="1940" processed="1934" dbindex="97091">

Crocidura polia s una espcie de musaranya endmica de la Repblica Democrtica del Congo.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250353" title="Crocidura pullata" nonfiltered="1941" processed="1935" dbindex="97092">

Crocidura pullata s una espcie de musaranya que es troba a l'Afganistan, Xina, ndia, Pakistan i Tailndia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250354" title="Crocidura raineyi" nonfiltered="1942" processed="1936" dbindex="97093">

Crocidura raineyi s una espcie de musaranya endmica de Kenya.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250355" title="Antoine Baum" nonfiltered="1943" processed="1937" dbindex="97094">

Antoine Baum (Senlis, 1728   Pars, 1804) fou un qumic i farmacutic francs que s'establ l'any 1752 a Pars on entr a formar part de la Acadmie des Sciences. Fou professor de qumica de l'Escola de Farmcia i fabricant de productes qumics.

s autor de nombroses memries i articles sobre tintura de teixits, dauradura de peces de rellotgeria, conservaci del blat, extinci d'incendis, etc. Amb collaboraci amb Pierre Joseph Macquer (1718-1784) realitz nombrosos experiments sobre la fabricaci de la porcellana. Va construir un aremetre, l'aremetre Baum, molt usat en la mesura de les concentracions de certes solucions (xarops, cids) en el qual s'aplica l'anomenada escala Baum, vigent actualment dins l'mbit industrial.

Public l'any 1773 un llibre sobre qumica, Chimie exprimentale et raisonn, que va tenir una gran difusi. Fou partidari de la doctrina qumica d'Ernst Georg Stahl (1660-1734) i s'opos a la revoluci que va fer Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794) en la qumica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250356" title="Ambialet" nonfiltered="1944" processed="1938" dbindex="97095">

Ambialet s un municipi francs, de  la regi de Migdia-Pirineus, departament de Tarn, districte d'Alb i cant de Vilafranca de l'Albigs. La seva poblaci actual s d'uns 500 habitants.

 Histria .

Poblada pels gals, Ambialet fou ocupada pels romans vers el 56 aC. 

A l'poca feudal el pagus va quedar en mans del vescomte d'Albi, At I el Vell (918-937), que va agafar el ttol de vescomte d'Ambialet i hi va edificar una fortalesa que fou una de les principals del vescomtat d'Albi als segles X i XI. El vescomtat d'Albi va esdevenir un gran estat feudal pels encertats enllaos matrimonials de la dinastia dels Trencavell,  i va abraar tamb Besiers, Nimes, Rass i Carcassona i d'altres pagus, i fou feudatria dels comtes de Barcelona.

El 1209 Ambialet i quasi tots els dominis del vescomte d'Albi van caure en mans de Sim de Montfort. Ramon Trencavell III va recuperar els dominis el 1224 per els va perdre el 1227 i pel tractat de Pars (o Pars-Meaux) del 1229 Ambialet va ser cedit en feu a Felip de Montfort, nebot de Sim de Montfort  juntament amb Castres. Aquestos feus van passar a Alfons de Poitiers a la mort del qual van passar a la corona francesa el 1271.

A final del segle XIV el vescomtat fou donat en feu a la famlia de Castelpers. El castell fou ocupat pels hugonots el 1563 i 1568. El 1762 els Castelpers van vendre el feu al bar de Lormet que el  va perdre a la revoluci del 1789.

A l'entorn del 1900 es va construir un tnel i una via frria que van treure la zona del seu allament, desprs d'un segle de prdua de poblaci. 

 Monuments i llocs d'inters .

Ambialet le bas, seu del vescomtat;
Esglsia de Sant Gil, del segle XIV, abandonada el 1853 i restaurada a partir de 1996;
Esglsia de Nostra Senyora de la Pregaria (segle XI);
Esglsia de Nostra Senyora de la Capella (segle XV);
Mirador de Sant Rafel;
Castell;
Soterrani d'Oubieges, descobert el 1959 i d'origen medieval;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250357" title="Crocidura selina" nonfiltered="1945" processed="1939" dbindex="97096">

Crocidura selina s una espcie de musaranya que es troba a Kenya i Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250359" title="Crocidura shantungensis" nonfiltered="1946" processed="1940" dbindex="97097">

Crocidura shantungensis s una espcie de musaranya endmica de Xina.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250360" title="Escala Baum" nonfiltered="1947" processed="1941" dbindex="97098">
L'escala Baum s una escala usada en la mesura de les concentracions de certes solucions (xarops, cids) que fou creada pel qumic i farmacutic francs Antoine Baum (1728-1804) l'any 1768 quan va construir el seu aremetre. Cada element de la divisi de l'escala Baum s'anomena grau Baum i se simbolitza per B o B.

La graduaci d'un aremetre en graus Baum es va establir en referncia a una dissoluci aquosa de clorur de sodi (NaCl) al 10 % en massa i aigua destillada. Es marca els valor 0 per a l'aigua destillada i el valor 10 per a la dissoluci al 10 %, i es divideix l'espai entre ambds en 10 graus Baum. L'escala es pot allargar per avall per a lquids menys densos que l'aigua destillada (  = 1 g/cm3). Per a lquids ms densos que l'aigua l'escala s un poc diferent, es mant el valor 0 B per a l'aigua destillada i es posa el valor 15 B quan l'aremetre est dins d'una dissoluci al 15 % de clorur de sodi. Aix condueix a que les dues escales no se solapen, per exemple els 25 B (densitat alta) no coincideixen amb els 25 B (densitat baixa). Per aquesta ra se la considera una escala que dna lloc a confusi i que cal eliminar.

La relaci entre la densitat,  , de la dissoluci i els graus Baum s'ha expressat de diferents formes durant els temps que s'ha emprada. Actualment a 20 C la relaci entre la densitat,  , i els graus Baum d'una dissoluci ve donada per les segents relacions:
 Per a lquids ms densos que l'aigua (  > 1 g/cm3):
B = 145   145/ ;
  = 145/(145 - B);
 Per a lquids menys densos que l'aigua (  < 1 g/cm3):
B = 140/    130;
  = 140/(130 + B);

La seva avantatge s que permet avaluar la concentraci de qualsevol soluci amb una mateixa unitat (graus Baum) i un mateix aparell (aremetre Baum), per cal emprar una taula especfica per determinar la concentraci de cada tipus de substncia. Es segueix emprant en l'actualitat en la producci industrial de cervesa, de vi, de mel i d'cids concentrats.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250361" title="Crocidura silacea" nonfiltered="1948" processed="1942" dbindex="97099">

Crocidura silacea s una espcie de musaranya que es troba a Angola, Malawi, Moambic, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Uganda, Zmbia i Zimbabwe.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250362" title="Crocidura stenocephala" nonfiltered="1949" processed="1943" dbindex="97100">

Crocidura stenocephala s una espcie de musaranya que es troba a la Repblica Democrtica del Congo i Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250363" title="Crocidura tansaniana" nonfiltered="1950" processed="1944" dbindex="97101">

Crocidura tansaniana s una espcie de musaranya endmica de Tanznia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250364" title="Crocidura tarella" nonfiltered="1951" processed="1945" dbindex="97102">

Crocidura tarella s una espcie de musaranya que es troba a la Repblica Democrtica del Congo i a Uganda.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250367" title="Crocidura tarfayensis" nonfiltered="1952" processed="1946" dbindex="97103">


Crocidura tarfayensis s una espcie de musaranya que es troba a Mauritnia, Marroc i al Shara Occidental.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250370" title="Air" nonfiltered="1953" processed="1947" dbindex="97104">


Air s un grup francs de msica electrnica format per Jean-Benot Dunckel i Nicolas Godin. La banda es va formar l'any 1995 i ha estat altament aclamada per la crtica, especialment pel seu segon LP, anomenat Moon Safari.

Tot i que Air est considerada una formaci de msica electrnica o trip-hop, el seu so es basa ms aviat en sons de sintetitzadors d'artistes de la dcada dels 70 com ara Jean Michel Jarre i Vangelis. Altres influncies sn el grup Pink Floyd, aix com els msics de Krautrock, Tangerine Dream i el francs Serge Gainsbourg. Ms escadusserament, el grup inclou tamb tocs de jazz.

Histria.

Abans de formar Air, Godin i Dunckel van tocar junts al grup Orange, juntament amb Alex Gopher, Xavier Jamaux i Etienne de Crcy (msics que tamb han aparegut en remixs d'Air)

Amb el seu lbum Moon Safari de 1998, la formaci es va donar a conixer a tot el mn i signific tot un xit tant de pblic com de crtica. L'any 2000 van compondre la banda sonora de la pellcula de Sofia Coppola, The Virgin Suicides, creant una atmosfera molt d'acord amb el tema del film. 

El seu segent lbum, 10,000 Hz Legend (2001), s'acostava ms al pop-electrnic i s'allunyava de les atmosferes que dominaren el seu primer llarga durada, ra per la qual el treball va rebre fora crtiques i no va ser gaire ben acceptat pel pblic i els experts musicals.

El 2003 la banda realitz un treball anomenat City Reading (Tre Storie Western), produt per Nigel Godrich on l'escriptor itali Alessandro Baricco narra passatges de la novella City mentre de fons e pot escoltar msica de fons d'Air.

Desprs del relatiu fracs de 10,000Hz Legend, el duet francs recuper la inspiraci, l'esperit i la frmula del seu primer treball basat en melodies pop tractades amb una tractada electrnica que s'allunyava de l'experimentaci hertziana. Aix, l'any 2004 veia la llum Talkie Walkie, un treball clid i melanclic compost per deu canons que sovint remeten als millors temps de Moon Safari i del qual el grup en va vendre ms de 800.000 cpies a tot el mn. Aquest lbum els va servir per a reinvindicar-se i deixar enrere el mal regust del seu treball anterior.

Desprs de gaireb tres anys, la formaci entre de nou a l'estudi i l'any 2007 apareix l'lbum Pocket Symphony, amb el qual la banda retorna novament a una msica ms ambiental.

La seva msica.
Air utilitza molts instruments (com el Moog, Korg MS20, Wurlitzer i Vocoder), tant a l'estudi com en els directes. Generalment en els seus concerts inclouen versions ampliades o sensiblement modificades de les canons dels seus lbums i improvisen molt a dalt de l'escenari. Han cooperat en la seva msica artistes com Beth Hirsch (contribu amb algunes veus de Moon Safari), Franoise Hardy (Jeanne), Jean-Jaques Perrey (Cosmic Bird), Gordon Tracks (Playground Love i Easy Going Woman), Beck (10,000Hz Legend) i, en la seva gira de 2004, ho van fer Dave Palmer i el baterista Earl Harvin.

 Discografia .

lbums d'estudi.



Altres lbums.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250371" title="Calista Flockhart" nonfiltered="1954" processed="1948" dbindex="97105">
Calista Flockhart s una actriu estatundidenca nascuda el 11 de novembre del 1964 a Freeport, Illinois. Desprs de treballar en Broadway i realitzar alguns papers menors, es va fer coneguda pel paper principal de la srie de televisi Ally McBeal. Amb aquest paper va optar als Emmy, als Golden Globe i als American Comedy Awards, entre uns altres. En l'actualitat, coprotagoniza la teleserie "Cinc germans" en la qual interpreta a Kitty, una afamada periodista de rdio que regressa amb la seva famlia dels Angels para treballar en un programa de debat poltic en televisi. Haurien de trobar l'equilibri entre les seves vides personals, negocis familiars i la seva discussions entre germans. Cada personatge es compon dels estereotips de la societat americana.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250372" title="Crocidura tenuis" nonfiltered="1955" processed="1949" dbindex="97106">

Crocidura tenuis s una espcie de musaranya endmica de l'illa de Timor.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250374" title="Crocidura thomensis" nonfiltered="1956" processed="1950" dbindex="97107">

Crocidura thomensis s una espcie de musaranya a l'arxiplag de So Tom i Prncipe.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250375" title="Crocidura trichura" nonfiltered="1957" processed="1951" dbindex="97108">

Crocidura trichura s una espcie de musaranya que es troba a l'illa Christmas. 

Referncies.

 Harper, Francis: Extinct and Vanishing Mammals of the Old World. Any 1945.
 Day, David: The Doomsday Book of Animals. Any 1981.
 Schulz, Michael: National Recovery Plan for the Christmas Island Shrew Crocidura attenuata trichura. Canberra: Department of the Environment and Heritage, 23 pp. Any 2004.

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250377" title="Benet XIV" nonfiltered="1958" processed="1952" dbindex="97109">

Benet XIV s el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini a l'esdevenir Papa. 
Era membre d'una famlia noble de Bolonya, en aquells moments la segona ciutat ms important dels Estats Pontificis. 
Ell era el tercer dels cinc fills de Marcello Lambertini i la seva esposa Lucrezia Bulgarini.

Va estudiar a Bolonya i va ingressar al Collegi Clement de Roma, on es va graduar en retrica, filosofia i teologia. El 1694 es va doctorar en dret civil i cannic a la Universitat La Sapienza de Roma.

Va tenir diversos crrecs en la cria romana sempre relacionats amb el dret, entre es que destaquen el d'assessor de la Congregaci dels Ritus (1712), secretari de la Congregaci del Concili (1718) i primer canonista de la Penitenciria Apostlica (1722). A ms, va esdevenir rector de la Universitat La Sapienza a partir del 1720. 

El 12 de juny de 1724, el Papa Benet XIII el va consagrar personalment arquebisbe titular de Teodosia, amb una dispensa excepcional, ja que noms era dica i no havia accedit al sacerdoci. El 1727 va ser nomenat bisbe d'Ancona, mantenint el grau d'arquebisbe ad personam i tots els crrecs que ocupava a la cria romana. 
El 1726 va ser creat cardenal in pectore, reconegut pblicament el 30 d'abril de 1728, rebent el ttol de la Santa Croce in Gerusalemme. El 1731 va ser nomenat arquebisbe de Bolonya.

El cnclave on va ser escollit va durar sis mesos, degut a la vinculaci dels cardenals a les potncies extrangeres i als interessos d'aquestes. A ms a ms, durant la reuni es va registrar la defunci de quatre cardenals electors i per acabar de posar pegues, un dels favorits, Pier Marcellino Corradini, cardenal bisbe de Frascati, va ser vetat pel rei Felip V. Es diu que, finalment, Lambertini va dir als cardenals: " Si voleu escollir un sant, escolliu el cardenal Gotti (Vincenzo Ludovico Gotti, cardenal patriarca titular de Jerusalem), si voleu un home d'estat, el cadenal Aldrovandi (Pompeo Marescotto Aldovrandi, cardenal arquebisbe de Montefiascone i bisbe de Corneto), si voleu un home honest, escolliu-me a mi".
El 17 d'agost de 1740 va ser finalment escollit amb 51 vots a favor i 50 en contra. Tot i la elecci va mantenir-se com a arquebisbde de Bolonya fins el 1754.

La seva elecci al tron papal va arribar en un moment de disputes entre els estats catlics i el papat en els nomenaments dels bisbes, on els monarques els designaven bisbes en lloc de  l'Esglsia. 
Benet XIV es va haver d'oposar al Regne de Npols, Cerdenya, Espanya, Vencia i l'Imperi, arreglant les seves relacions amb ells mitjanant concordats, que molts van jutjar massa condecendents amb els monarques.

Benet XVI era un home obert al seu temps, influenciat per la Illustraci i obert als corrents culturals. Va mantenir correspondncia amb pensadors i cientfics sense discriminaci i sn coneguts els seus contactes amb Voltaire, fins al punt de ser admirat tamb en els pasos protestants (l'anglic Horace Walpole li va dedicar un sonet on l'admirava com "el millor dels Papes"). Va escriure's tamb amb la tsarina Caterina la Gran de Rssia i amb el rei Frederic II de Prssia, posant de manifest el seu inters mutu per la cincia i la cultura en general. 
Va protegir cientfics com Ruggiero Giuseppe Boscovich, matemtic i astrnom, l'historiador i arqueleg Angelo Maria Querini, el tamb arqueleg Johann Joachim Winckelmann i el polgraf Ludovico Antonio Muratori.

Va potenciar l'ensenyament superior de cincies en tots els seus territoris i a la Universitat La Sapienza de Roma hi va fundar ctedres de fsica, qumica i matemtiques. Va instituir tamb l'Acadmia Pontifcia d'Arqueologia, que va realitzar importants excavacions i va encarregar-se de la restauraci del Colisseu de Roma.

Va crear l'escola de cirurgia i la ctedra d'obstetrcia a la universitat de Bolonya. Tamb va fundar en aquesta ciutat un museu arqueolgic al cual va donar la seva important colecci de monedes de l'poca imperial romana.

Benet XIV va treure de l'ndex de llibres prohibits el De Revolutione de Galileu Galilei, amb el que va quedar definitivament provada la teoria heliocntrica del sistema solar.

Tamb va tenir especial trascndencia que implants, de forma pionera a Europa, una vacuna antivarilica a tots els Estats Pontificis.

Des del punt de vista doctrinal, per, va mostrar-se intransigent amb els costums dels pobles que s'anaven incorporant a l'Esglsia. Probablement, l'acte ms imporant del seu pontificat van ser la promulgaci de les lleis sobre les missions en les butlles papals Ex quo singulari i Omnium solicitudinum, on denunciava les prctiques missioneres orientals, d'acomodar els usos i les paraules cristianes als rituals de les cultures natives amb la finalitat d'assimilar-les, utilitzat extensament pels jesuites en les seves missions a la Xina. 
Com a exemple de les qestions condemnades hi havia l'adoraci a les estatues dels avantpassats: "(...) s inacceptable que se li doni a un avantpassat la veneraci catlica dels sants?" i "(...) pot un catlic legitimament, venerar a un avantpassat que no era cristi?".
Aquesta intrasigncia va retardar i fins i tot anular la evangelitzaci a l'Orient Lluny.

El 1741, va autoritzar la formaci de la congregaci dels Passionistes i el 1749 la dels missioners Redemptoristes.

Va tenir un pontificat molt actiu, reformant l'educaci dels sacerdots, el calendari de les festes de l'Esglsia, la liturgia i moltes institucions papals. Va fundar al Brasil les diocsis de So Paulo i de Mariana el 1745 i va concedir el ttol de Rei Fidelssim a Joan V de Portugal, a qui va reconixer com a sobir legtim del seu pas des de la revoluci dels Restauradors del 1640. 
Amb el seu amic, el cardenal Domenico Silvio Passionei, va impulsar la catalogaci de la Biblioteca Vaticana a la que va incorporar ms de 32.000 volums del Palazzo della Consulta que Passionei havia reunit.
Per a la Biblioteca va fer traduir a l'itali les obres de grans autors anglesos i francesos tan religiosos com profans.

El 1742, va ordenar la revisi del procs contra Niccol Paolo Andrea Coscia, arquebisbe de Benevent, que havia estat condemnat per Climent XII per delictes econmics. 
Coscia va ser absolt i va recuperar tots els seus crrecs.

Dels treballs intellectuals de Benet XIV, reunits en dotze volums, destaquen  De servorum Dei beatificatione et beatorum canonizatione (1734-1738), De synodo diocesana (1748) i De festis, de sanctorum Missae sacrificio (1748), obres maestres del dret cannic i que conserven vigncia. Per als documents pontificis de cracter pastoral i mbit universal, Benet XIV va readoptar el nom d'"Encclica".

Benet XIV era un fumador empedernit. Potser aix el va impulsar a eliminar els impostos sobre el tabac i prendre als farmacutics dels Estats Pontificis el monopoli de la seva comercialitzaci.

Al marge de les ancdotes, Benet XIV va ser sens dubte el Papa amb ms cultura i solvncia intellectual de la seva poca histrica i el seu pontificat figura entre els ms importants de l'Esglsia Catlica.

Va morir el 3 de maig de 1758 i va ser enterrat al mausoleu dels cardenals que ell mateix va manar erigir a la Baslica Patricarcal Vaticana.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250378" title="Crocidura ultima" nonfiltered="1959" processed="1953" dbindex="97110">

Crocidura ultima s una espcie de musaranya endmica de Kenya.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250379" title="SuperTux" nonfiltered="1960" processed="1954" dbindex="97111">


SuperTux s un programari lliure, estil clssic 2 dimensions, inspirat en les sries del joc de Nintendo Super Mario. Est distribut segons la GNU GPL Fou creat inicialment per Bill Kendrick i est mantingut actualment per l'equip de desenvolupament del SuperTux.

En lloc del Mario, l'heroi s el Tux, la mascota del nucli Linux. Fora grfics del joc foren creats per Ingo Ruhnke, creador del Pingus.

Histria.
Versi 0.0.4.
La versi 0.0.4 del SuperTux fou realitzada a l'abril del 2003. Grcies a l'inters generat en ser el joc del mes el mar del 2004, SuperTux arrib al seu primer milestone, un mn sencer jugable similar al Super Mario Bros., el 2 de mar de 2004.

Versi 0.1.3.
La versi 0.1.3 fou realitzada primerament el 9 de juliol de 2005. Inclou un mn principal (26 nivells), i dues illes extra (22 i 28 nivells, respectivament), que inclou nivells oficials i creats pels fans. Actualment, el codi font, i els paquets binaris de Linux, Windows, i Mac OS X sn disponibles ara mateix. Els binaris per altres sistemes operatius estaran acabats d'aqu poc.

Versi 0.3.0.
La versi 0.3.0 (tamb coneguda com a Milestone 1.9) fou realitzada el 17 de desembre del 2006. s una versi de desenvolupament per a la futura 0.4. Algunes de les seves seves caracterstiques sn:
 Sistema de collisi escrit de nou.
 Joc de caselles (tileset) de bosc.
 Resoluci de 800x600 pxels.
 Traduccions i compatibilitat amb UTF-8.
 Motor d'escriptura Squirrel.

La versi 0.3.0 del SuperTux s considerada inestable, i incloure-la en una Distribuci Linux est fortament desaprovat. Algunes distribucions, com el Debian, l'inclouen en un paquet separat.

SuperTux funciona sobre Linux, Windows, i Mac OS X. Tamb hi ha disponibles paquets per a altres plataformes (FreeBSD, BeOS...). El joc tamb s'ha adaptat a GP2X i Pocket PC com tamb a la PSP.

Enemics.
Aqu sota hi ha una galeria d'enemics que el SuperTux haur de superar.


Vegeu tamb.
Super Mario Bros.;



Referncies.



Enllaos externs.
 Web Oficial de SuperTux ;
 Web sobre SuperTux;
 Baixar versions de desenvolupament i captures de pantalla;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250381" title="Rodolfo Muller" nonfiltered="1961" processed="1955" dbindex="97112">

Rodolfo Muller (Livorno, 12 d'agost de 1876 - Pars, 11 de setembre de 1947) va ser un ciclista itali que va crrer a cavall del segle XIX i XX.

Fou un dels ciclistes que va disputar, i acabar, la primera edici del Tour de Frana, l'any 1903.

Rodador i fondista, no aconsegu cap victria de nivell i vei aturada la seva carrera per una sanci de 2 anys per una greu irregularitat comesa durant la Bordeus-Pars de 1904.

Palmars.
1898;
 6 a la Pars-Roubaix;
1901;
 6 a la Pars-Brest-Pars;
1902;
 3r a la Bordeus-Pars;
1903;
 3r del Bol d'Or;
 4t al Tour de Frana;

Enllaos externs.
Palmars de Rodolfo Muller ;
Biografia de Rodolfo Muller ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250382" title="Crocidura voi" nonfiltered="1962" processed="1956" dbindex="97113">

Crocidura voi s una espcie de musaranya africana.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250383" title="Musaranya de Creta" nonfiltered="1963" processed="1957" dbindex="97114">

Crocidura zimmermanni s una espcie de musaranya endmica de Grcia. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250385" title="Sorex camtschatica" nonfiltered="1964" processed="1958" dbindex="97115">

Sorex camtschatica s una espcie de musaranya endmica de Rssia.
 
Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250386" title="Sorex stizodon" nonfiltered="1965" processed="1959" dbindex="97116">

Sorex stizodon s una espcie de musaranya endmica de Mxic.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250387" title="Sorex sclateri" nonfiltered="1966" processed="1960" dbindex="97117">

Sorex sclateri s una espcie de musaranya endmica de Mxic.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250389" title="Peritonitis" nonfiltered="1967" processed="1961" dbindex="97118">

Peritonitis s la inflamaci aguda o crnica de la membrana del peritoneu. Esta inflamaci pot ser provocada per bacteris (bacteriana) o b secundria a un traumatisme directe a la zona de l abdomen, per acci dels sucs gstrics i les sals biliars.
En el cas de les peritonitis agudes solen manifestar-se amb dolors abdominals, nusees i vmits, hipertrmia, hipotensi, taquicrdies i set. L abdomen es torna molt sensible.

Les peritonitis crniques es deuen a una evoluci de les agudes si no s han guarit b, per no solen ser habituals. s ms normal que s originen com a conseqncia d altres malalties crniques i administraci de frmacs de forma continuada.

La peritonitis pot provocar una deshidrataci en el malalt i fallada orgnica mltiple, o multisistmica, la qual cosa pot produir la mort.

 Vegeu tamb .
Apendicitis;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250390" title="Jacint Vilosa" nonfiltered="1968" processed="1962" dbindex="97119">
Jacint Vilosa (? - Cambrils, 16 de desembre del 1640) fou un noble i militar catal.

Com a governador del Camp de Tarragona i en el curs de la Guerra dels Segadors va fer front a l'exrcit reial castell a Cambrils, amb les tropes que s'havien retirat de la batalla del coll de Balaguer, per guanyar temps i que les tropes franceses arribessin a Tarragona.

Finalment, el 16 de desembre del 1640 va haver de rendir la ciutat al cap de l'exrcit castell, Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, marqus de Los Vlez, que tra la seva paraula de respectar la vida si capitulaven i va fer executar per la cavalleria els defensors que sortien de la poblaci. El cos de Jacint Vilosa, junt amb el dels altres caps militars Antoni d'Armengol i Carles Bertrol i de Calds, foren penjats a les portes de la vila.

 Referncies .
L'ombra de Jacint Vilosa, Poema patritic dedicat a Jacint Vilosa i als mrtirs de Cambrils, de Bonaventura Gassol i Rovira




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250391" title="Bandera de Guyana" nonfiltered="1969" processed="1963" dbindex="97120">


La bandera de la Guyana fou adoptada el 1955. El significat s el segent: el triangle vermell simbolitza l'energia del poble, amb el ribet negre que vol dir la perseverana. El triangle groc representa els minerals i el futur amb el ribet blanc que sn els rius, el fons verd sn els boscos. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250393" title="Sorex samniticus" nonfiltered="1970" processed="1964" dbindex="97121">

Sorex samniticus s una espcie de musaranya endmica d'Itlia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250399" title="Bandera d'Hait" nonfiltered="1971" processed="1965" dbindex="97122">


La bandera d'Hait fou adoptada el 17 de febrer de 1896. Es composa de dues bandes horintzontals iguals, la superior de color blau i la inferior de color vermell. Al centre hi ha l'escut del pas. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250400" title="Sorex raddei" nonfiltered="1972" processed="1966" dbindex="97123">

Sorex raddei s una espcie de musaranya que es troba a Armnia, Azerbaidjan, Gergia, Rssia i Turquia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250401" title="Jean Fischer" nonfiltered="1973" processed="1967" dbindex="97124">

Jean Baptiste Fischer (Brunstatt, 17 de mar de 1867 - ??) va ser un ciclista francs que va crrer crrer a cavall dels segles XIX i XX.

El seu xit esportiu ms important fou la victria a la Pars-Tours de 1901.

Palmars.
1899;
 10 a la Pars-Roubaix;
1901;
 1r a la Pars-Tours;
 3r a la Bordeus-Pars;
 7 a la Pars-Roubaix;
1902;
 6 a la Pars-Roubaix;
1903;
 5 al Tour de Frana;
 6 a la Pars-Roubaix;
1905;
 Abandona al Tour de Frana (11a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jean Fischer ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250405" title="Sorex sinalis" nonfiltered="1974" processed="1968" dbindex="97125">

Sorex sinalis s una espcie de musaranya endmica de la Xina.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250406" title="Louis Nicolas Vauquelin" nonfiltered="1975" processed="1969" dbindex="97126">


Louis Nicolas Vauquelin nascut el 16 de maig de l'any 1763 a Saint-Andr-d'Hbertot, Calvados, Normandia i traspassat el 14 de novembre de 1829 tamb a Saint-Andr-d'Hbertot. Fou un farmacutic i qumic francs. Destac pel descobriment del crom, del berilli i de l'asparagina.  

 Biografia .
La seva primera relaci amb la qumica va ser com a ajudant d'un farmacutic a Rouen des de 1777 fins a 1779. Grcies a un capell del seu poble va poder marxar a Pars, a fer feina amb uns altres apotecaris. Va ser per mor d'aquesta feina que va aconseguir cridar l'atenci d'Antoine Franois Fourcroy, un reconegut qumic collaborador de Lavoisier, i pass a ser el seu ajudant durant 7 anys (1783-1791).
En 1791 va ser anomenat membre de la Acadmie des sciences i ajud a editar la publicaci cientfica Annales de Chimie. Hagu de marxar de Frana per fugir de la Revoluci Francesa. Retorn el 1801 i fou nomenat professor de qumica al Collegi de Frana, al Jard de les Plantes, a l'Escola de Mines, a l'Escola Politcnica i a la facultat de medicina on substitu a Fourcroy el 1809. Fou professor de Mateu Orfila, el fundador de la toxicologia.


 Obra .
En 1790 comen a fer publicacions prpies, entre aquest any i 1829 es t constncia de la redacci de 376 documents. Molts d'ells eren registres d'operacions analtiques. Va analitzar moltssimes substncies i aconsegu descobrir dos elements qumics el crom, Cr, (1797) i el berilli, Be, (1798).
 El berilli (del grec       o  berille) o glucini (de l'angls glucinium i aquest del grec       , dol) pel sabor de les seves sals, va ser descobert per Vauquelin en forma d'xid en el berille i la maragda.
 El crom el va descobrir en un mineral procedent de Sibria, un mineral taronja rogenc anomenat crocoita (PbCrO4). El nom de crom el va suggerir Fourcroy, que ve del grec Chroma que significa color, perque el crom forma composts de colors.

Va ser capa d'obtenir amonac en estat lquid a pressi atmosfrica. El 1806 va allar l'asparagina dels esprrecs i va ser el primer aminocid que es va descobrir. Tamb va descobrir la pectina, l'cid mlic a les pomes, l'cid camfric i l'cid qunic.

Obres.
 Instruction sur la combustion de vgtaux, 1794;
 Manuel de l'essayeur, Tours, 1799 et 1812;
 Dictionnaire de chimie et de mtallurgie, 1815;
 Thse sur les oprations chimiques et pharmaceutiques, 1820;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250412" title="Julien Lootens" nonfiltered="1976" processed="1970" dbindex="97127">

Julien Lootens (Wevelgem, 2 d'agost de 1876 - Brusselles, 6 de setembre de 1942) va ser un ciclista belga. Era anomenat Sams. La seva vida esportiva es desenvolup durant els primers anys del segle XX, sense aconseguir cap victria destacada.

Va prendre part en la primera edici del Tour de Frana 1903, acabant en la 7a posici final. 

Palmars.
1903;
 7 al Tour de Frana;
1904;
 10 a la Pars-Roubaix;
 Abandona al Tour de Frana (1a etapa);
1905;
 20 al Tour de Frana;
1906;
 Abandona al Tour de Frana (2a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Julien Lootens ;
Julien Lootens al Tour de Frana ;
Palmars a sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250414" title="Jaciment de Messel" nonfiltered="1977" processed="1971" dbindex="97128">
El jaciment de Messel s una pedrera abandonada a prop del poblet de Messel, a uns 35 km al sud-est de Frankfurt del Main, Alemanya. En el passat se n'extreia pissarra bituminosa. T una gran importncia geolgica i paleontolgica degut a la multitud de fssils que s'hi han trobat. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 9 de desembre del 1995.

Caracterstiques dels sediments.
Tot i que la pedrera va comenar a ser coneguda per la seva riquesa en fssils als voltants del 1900, no hi va haver excavacions cientfiques serioses fins els anys setanta. El jaciment es troba aproximadament seixanta metres per sota del terreny local i t una superfcie d'aproximadament 1 km. Fa cinquanta milions d'anys, quan es va formar durant el perode Eoc, el jaciment es trobava 10 ms al sud que avui en dia, i el seu clima i ecologia eren molt diferents. Hi havia mltiples llacs envoltats per densos boscos subtropicals que albergaven una increble diversitat de formes de vida. El conjunt de llacs de Messel era probablement el punt central de drenatge dels rius i rierols propers. 

Els sediments van ser dipositats durant el perode Geiseltali (Eoc mitj) fa uns cinquanta milions d'anys. La roca principal que s'hi troba s la pissarra bituminosa, formada pel lent dipsit anxic de fang i plantes mortes al fons del llac. Els sediments s'estenen 130 metres cap avall i reposen sobre una capa de gres ms antiga. Per el que fa que els fssils del jaciment estiguin conservats tan b i amb tanta claredat sn les peculiars caracterstiques sedimentries del llac. La part superior del llac albergava segurament una diversitat d'organismes, per el fons no estava subjecte a corrents forts, creant un ambient molt anxic. Aix evitava que moltes espcies visquessin en aquest nnxol, de manera que la pertorbaci biolgica era mnima. Les inversions de les capes del llac, causades pels canvis d'estacions, reduen el contingut d'oxigen de les capes superiors, provocant una "extinci" peridica de les espcies aqutiques. Juntament amb un ritme de dipsit relativament baix (0,1 mm/any), aix creava un ambient privilegiat per la conservaci de la fauna i la flora.

Erupcions de gas volcnic.
Es creu que l'rea que envolta el jaciment de Messel era geolgicament i tectnica activa durant l'Eoc, cosa que fa que els cientfics capdavanters teoritzin que esdeveniments similars a l'alliberament de gas txic al llac Nyos (1986) podrien explicar la gran quantitat de fssils d'espcies no aqutiques. La inversi peridica de les capes d'aigua podria haver alliberat grans concentracions de gasos reactius (com ara dixid de carboni o sulfur d'hidrogen) al llac i als ecosistemes propers, matant els organismes vulnerables. Durant aquestes erupcions, els ocells i rats penats que volaven a prop de la superfcie podrien haver caigut a l'aigua, i els animals terrestres podrien haver mort quan es trobaven a la vora del llac.

Cianobacteris i toxines.
Tanmateix, aix no explica per qu alguns animals havien mort tots a la mateixa poca de l'any per en anys diferents. L'equip de Wighart von Koenigswald va trobar indicis d'una toxina produda per cianobacteris en els sediments de Messel. A partir d'aix, van deduir que les morts dels animals a la mateixa poca de l'any es devien a un enverinament de l'aigua causat pel floriment estacional dels cianobacteris.

Fssils.

El jaciment de Messel comprn la mostra ms ben conservada de la fauna i flora geiseltalianes que es coneix. En molts altres jaciments, trobar esquelets parcials ja s molt, per a Messel hi ha nombrosos casos de conservaci integral, que en alguns casos significa que han quedat conservats el pelatge, les plomes o les "marques de la pell" d'algunes espcies. La diversitat d'espcies tamb s molt sorprenent (grcies, en part, a les erupcions de gas). Entre altres, al jaciment s'hi han trobat:

Ms de deu mil peixos fossilitzats pertanyents a diverses espcies;
Milers d'insectes aqutics i terrestres, alguns dels quals encara conserven la coloraci;
Una pltora de petits mamfers que inclouen cavalls nans, grans ratolins, primats, opssums, armadillos, parents del porc formiguer i rats penats.
Nombrosos ocells, especialment espcies predadores;
Cocodrils, granotes, tortugues, salamandres i altres rptils i amfibis;
Ms de trenta restes de plantes, com ara fulles de palmera, fruits, pollen, fusta, nous i vinyes;

Mamfers.
Kopidodon, un mamfer arbori extingit;
Leptictidium, un mamfer omnvor extingit;
Propalaeotherium, un parent primitiu dels cavalls;
Ailuravus, un rosegador;
Peradectes, un marsupial;
Palaeochiropteryx, un rat penat;
Lesmesodon, un petit creodont;
Eomanis, un pangol primitiu;
Eurotamandua, un pangol semblant als ssos formiguers;
Europolemur, un primat;
Paroodectes, un mamfer carnvor primitiu;
Pholidocercus, un eri primitiu;
Messelobunodon, un artiodctil primitiu;
Godinotia, un mico prehistric semblant a un lemur;

Aus.
Palaeotis, un estru primitiu;
Strigogyps sapea (anteriorment Aenigmavis);
Messelornis, l'au de Messel; parent de l'au sol;
Masillastega, un mascarell d'aigua dola;
Messelasturidae, un grup d'aus carnvores enigmtiques que semblaven una mescla de mussol i fal;
Masillaraptor, un falc primitiu;
Parargornis, relacionat amb els avantpassats dels colibrs;
Messelirrisor, minsculs ocells semblants als puputs;
Selmes (un anagrama de "Messel"), un coliiforme amb dits dels peus gruixuts;
Gastornis (anteriorment Diatryma), una gran au predadora incapa de volar;

Rptils.
Asiatosuchus, un gran cocodril;
Allognathosuchus, un cocodril menjador de petxines;
Diplocynodon, un alligtor;
Palaeopython, una serp;
tortugues;

Peixos.
Amia;
Perca;
Lepisosteiformes;
Anguiles;

Insectes.
formiga gegant de Messel, una espcie de formigues gegants;
Buprestidae;
Lucnids;
Staphylinidae;

Visitar el jaciment.
Es poden veure troballes del jaciment al museu municipal de Messel, al Hessisches Landesmuseum Darmstadt (a 5 km de Messel) i al museu de Senckenberg de Frankfurt. Els visitants espontanis poden aparcar el cotxe a prop del jaciment i acostar-se a una plataforma d'observaci des d'on es pot observar el jaciment. Entrar al jaciment en si noms s possible en el marc d'una visita especialment programada.

Galeria.


Referncies.


Vegeu tamb.
Llista de vertebrats del jaciment de Messel;

Enllaos externs.
Web oficial del jaciment de Messel ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250416" title="Guarulhos" nonfiltered="1978" processed="1972" dbindex="97129">


s un municipi brasiler, del Estat de So Paulo, s el segon municipi paulista en habitants.

En aquesta ciutat hi ha l aeroport internacional de So Paulo-Guarulhos.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250417" title="Altet" nonfiltered="1979" processed="1973" dbindex="97130">
Altet s un entitat de poblaci, pertanyent desde l'any 1857, a la ciutat de Trrega, capital de la comarca de l'Urgell. El monument ms notable, s l'esglsia de Sant Pere, del Segle XI. L'ltim cens de poblaci, indica que Altet, t una poblaci de 111 habitants. El municipi, es troba situat al nord, de Trrega. Durant el segles XVIII i XIX, la vila d'Altet, va anar creixent de forma accelerada, encara que avui en dia, est quasi despoblada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250418" title="Jim Hurtubise" nonfiltered="1980" processed="1974" dbindex="97131">
 Jim Hurtubise    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 5 de desembre del 1932 a North Tonawanda, Nova York. 

Jim Hurtubise va crrer  a la Champ Car a les temporades 1959-1968 i 1970-1974 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels  anys 1960-1966, 1968, 1972 i 1974. 

Hurtubise va morir el 6 de gener del 1989 a Port Arthur, Texas d'un atac de cor.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Jim Hurtubise va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1960. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250419" title="Glgota" nonfiltered="1981" processed="1975" dbindex="97132">
 
Glgota o Calvari s el nom donat a la muntanya dels afores de Jerusalem on es creu que Jess fou crucificat. El nom prov de les roques en forma de calavera que hi ha en un costat del tur. Les denominacions calvari en llat,               (Kraniou Topos) en grec, i gulgulth  en arameu signifiquen totes "crani".

El Nou Testament descriu el Glgota com un lloc a prop de Jerusalem (Joan 19:20), fora de la porta de la ciutat (Hebreus 13:12), cosa que coincideix amb la tradici jueva.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250428" title="Baslica del Sant Sepulcre" nonfiltered="1982" processed="1976" dbindex="97133">

Baslica del Sant Sepulcre es una estructura arquitectnica religiosa situada en un lloc anomenat Glgota (en arameu, Golgotha, calavera) a on segons els Evangelis es produir la crucifixi de Crist. Est ubicada dins de la Ciutat Vella de Jerusalem,  en la lnia de confluncia entre la Jerusalem oriental (rab) i occidental (jueva).
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250433" title="Can Sol" nonfiltered="1983" processed="1977" dbindex="97134">

Can Sol (Moll) entitat de poblaci del municipi de Moll, al Ripolls.
Can Sol (Rub) nucli de poblaci del municipi de Rub, al Valls Occidental.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250449" title="Bordeus-Pars" nonfiltered="1984" processed="1978" dbindex="97135">
La Bordeus-Pars va ser un cursa ciclista que es va disputar entre 1891 i 1988, per a un total de 86 edicions. 

Era una prova ciclista nica en el seu gnere, per la seva llargada i duresa (prop de 600km) i pel seu desenvolupament. Durant la segona part de la cursa els cicilista es posaven darrere un enginy motoritzar anomenat derny, que era condut per l'entrenador, per tal de reduir la resistncia amb l'aire, cosa que permetia als ciclistes aconseguir velocitats de l'ordre dels 50 a 60km/h. El reglament va patir nombroses adaptacions amb el pas dels anys.

Aquesta mateixa cosa que la feia nica en motiv la seva desaparici ja que cada vegada era ms difcil que els ciclistes corressin curses de 600 km en un sol dia.

Herman Van Springel t el rcord de victries, amb un total de set.

 Palmars .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250450" title="El Riberal" nonfiltered="1985" processed="1979" dbindex="97136">


Toponmia:
El Riberal - Subcomarca del Rossell.
Castellers del Riberal - Colla castellera del Riberal amb seu a Ba.
El Riberal (Camprodon)- Entitat de Poblaci del municipi de Camprodon.
El Riberal (Moll)- Entitat de Poblaci del municipi de Moll.
El Riberal de Faits - Entitat de Poblaci del municipi de Llanars.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250452" title="Abdelhafid del Marroc" nonfiltered="1986" processed="1980" dbindex="97137">

Abdelhafid o Abd al-Hafid (en rab,           ), tamb conegut com Muley Hafid (          ) fou sold del Marroc entre 1908 i 1912. Va nixer el 1873 i va morir el 1937.

Germ del sold Abdelaziz, s'oposava a la passivitat que aquest tenia davant de la penetraci colonial francesa i als acords d'Algesires. Per aquest motiu, acab per destituir-lo i autoproclamar-se sold amb l'ajut del paix de Marrqueix, Thami al-Glaui.

Abdelhafid no aconsegu fer-se amb el control de Blad as-Siba, la zona interior del pas que no acaten la seva autoritat. La situaci es degrada fins que el 1911, assetjat a Fes per tropes saharauis rebels comandades per Ma al-'Aynayn, el sold es veu forat a sollicitar l'ajuda de Frana. El general Moinier, amb un exrcit de 23.000 soldats, allibera el sold el 21 de maig de 1911: s l'inici de la colonitzaci francesa, que es concretaria amb la signatura del Tractat de Fes el 30 de mar de 1912 i amb l'establiment del protectorat francs. 

Aquell mateix any Mulay Hafid abdic en favor del seu germ Yusef i s'exili a Barcelona, on encarreg a Puig i Cadafalch la construcci de la casa Muley Afid. Hi resid quatre anys des del 1914, i Guimer li dedic un himne. El 1915 regal al Zoo de Barcelona l'elefanta Jlia, que mor de gana durant la guerra civil i que actualment es troba dissecada l'entrada del Museu de Zoologia.

Per ms detalls vegeu: Protectorat francs del Marroc;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250453" title="Rocabruna" nonfiltered="1987" processed="1981" dbindex="97138">


Toponmia:
Rocabruna (Maspujols);
Rocabruna (Camprodon);
Rocabruna (Santa Maria d'Ol);
Rocabruna (l'Aleixar) ;

Monuments:
Castell de Rocabruna;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250455" title="El Cortal" nonfiltered="1988" processed="1982" dbindex="97139">


Toponmia:
 el Cortal (Gombrn);
;

Edificis:
Can Mallol dels Cortals ;
Cortal d'Aviny;
Cortal de la Vila;
Cortal d'en Fages;
Cortal d'en Llobet ;
Cortal d'en Roure;
Cortal de Prat Com;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250460" title="Palmerola" nonfiltered="1989" processed="1983" dbindex="97140">


Botnica:
 Palmerola (planta);

Toponmia:
Palmerola (les Llosses);
Palmerola (Sant Vicen de Torell);
Les Palmeroles;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250478" title="Primer Ministre del Nepal" nonfiltered="1990" processed="1984" dbindex="97141">

El Primer ministre del Nepal (nepals:                         ), s el Cap de govern del Nepal. 

Caps de govern del Nepal .
Primers Ministres del Regne del Nepal (1799-2008).




Primers Ministres de la Repblica Federal Democrtica (des de 2008).



Vegeu tamb.
Rei del Nepal;
Govern i poltica del Nepal;
President del Nepal ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250480" title="Roger de Bossost" nonfiltered="1991" processed="1985" dbindex="97142">
Roger de Bossost, senyor d'Espenan, fou un militar francs del (segle XVII). 

Roger de Bossost fou el comandant del castell de Salses durant la breu ocupaci francesa entre el setge de 1639 i el setge de 1640.

Represent el govern de Llus XIII de Frana en les converses de Narbona del juliol del 1640 i en el pacte de Ceret del setembre del 1640 amb Francesc de Vilaplana, representant de Pau Claris, el President de la Generalitat de Catalunya, que van significar l'ajut militar francs al Principat contra Felip IV d'Espanya. Va socrrer amb Frederic Schomberg la vila d'Illa  que estava sent assetjada a finals del 1640. 

Al desembre del 1640 va arribar a Barcelona amb tropes franceses, sent nomenat mariscal de camp de les forces franceses i de les catalanes. Es va dirigir a defensar Tarragona, cap a on es dirigien les tropes castellanes de Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, el marqus de los Velez, que avanaven desprs de pendre Tortosa i Cambrils, per va pactar la rendici de la ciutat provocant una indignaci popular a Barcelona. Decidits els catalans a aturar l'exrcit castell a Martorell, va canviar de ruta i va tornar amb les seves tropes a Frana, saquejant les viles que trob pel cam.

La teoria d'un possible emmetzinament de Pau Claris i Casademunt, que moria el 27 de febrer de 1641 va circular des del primer moment per carta de Roger de Bossost a Armand Du Plessis, el Cardenal Richelieu i modernes investigacions avalen aquesta possibilitat.

El Bar d'Espenan va participar el 19 de maig de 1643 a la Batalla de Rocroi liderant la infanteria francesa al centre. La cavalleria alemanya de Malo va atacar-lo pel front i pel rere i va trencar el seu trencament.el seu resultat va ser una decisiva victria del exrcit francs.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250483" title="Theodore Gill" nonfiltered="1992" processed="1986" dbindex="97143">

Theodore Nicholas Gill (21 de mar del 1837   25 de setembre del 1914) fou un ictileg, mastleg i bibliotecari estatunidenc.

Nasqu a Nova York i s'hi educ amb tutors privats. Gill mostr un inters preco en la histria natural. Ajud James Carson Brevoort a classificar les seves colleccions d'entomologia i ictiologia abans de marxar a Washington el 1863 per treballar a la Smithsonian Institution. S'especialitz en catalogar mamfers, peixos i molluscs sense perdre habilitats amb altres tipus d'animals. Era bibliotecaire de la Smithsonian i ajudant snior de la Biblioteca del Congrs dels Estats Units.

Fou professor de zoologia a la George Washington University. Tamb fou membre del Megatherium Club de la Smithsonian a Washington. Els altres membres solien burlar-se d'ell perqu era vanits. Esdevingu president de l'Associaci Americana per l'Aven de la Cincia el 1897.

Obres.
A ms de 400 documents sobre temes cientfics, les seves principals obres inclouen: 
"Arrangements of the Families of Mollusks" 1871; ;
"Arrangement of the Families of Mammals" 1872; ;
"Arrangement of the Families of Fishes" 1872 ; ;
"Catalogue of the Fishes of the East Coast of North America" 1875: ;
"Bibliography of the Fishes of the Pacific of the United States to the End of 1879" 1882;
"Reports on Zoology" pels annuaris de la Smithsonian Institution a partir del 1879.

Enllaos externs.
Biografia de Theodore Gill a la Smithsonian ;
Biografia de T.H. Gill en PDF ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250484" title="Frontera" nonfiltered="1993" processed="1987" dbindex="97144">
Una frontera s el lmit geogrfic imaginari entre dos pasos. Tamb es considera una frontera les zones d'accs d'aeroports o ports, ja que esdevenen els lmits aeris i martims del pas. 

Abans de l'establiment de fronteres precises, hi havia terres de ning o neutrals entre els diferents territoris i els elements del relleu fsic, com les muntanyes o els rius, actuaven de barrera entre les comunitats. Moltes fronteres es van traar per la fora, sense comptar amb el beneplcit de la poblaci (com va passar amb frica amb els acords de 1885) i dividint tnies i nacions. Aquest fet ha estat la causa de nombroses guerres al llarg de la histria. Altres conflictes es deuen al desig d'expansi d'un pas, que viola la frontera amb un altre, o la manca d'accs a recursos, com mines o el mar, que poden portar a envair els Estats vens. Per ltim determinades zones poden establir noves fronteres a l'interior de l'antic Estat un cop aconseguida l'independncia.

A les fronteres sol haver-hi un control d'entrada i de sortida de persones i mercaderies, per mirar de frenar la immigraci illegal. s usual l'establiment de duanes que fan pagar els comerciants taxes per fer entrar productes estrangers (excepte a les zones de lliure comer com la Uni Europa amb l'espai Schengen). Per burlar aquests controls histricament ha estat freqent el contraban i el trfic organitzat. La frontera sovint t conseqncies sobre la poblaci, per exemple accentua la divisi lingstica i cultural.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250487" title="Sant Mer (Bassella)" nonfiltered="1994" processed="1988" dbindex="97145">
Sant Mer s un enclavament d'unes 53 ha del municipi de Bassella que es troba ubicat ntegrament dins el municipi de Pinell de Solsons, en el seu extrem nord-oriental.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250500" title="Hyam Maccoby" nonfiltered="1995" processed="1989" dbindex="97146">
Hyam Maccoby (1924-2004), investigador jueu britnic especialitzat en l'estudi de la tradici religiosa cristiana i jueva, va proposar que Jess, que sempre comenava les seves pregries amb el mot abba 'pare', era conegut com Jess Bar Abba o Jess Barrabs (Jess fill del pare), la persona la llibertat de la qual demanava el poble al prefecte de Judea Pon Pilat.

 Obra .
 The Day God Laughed: Sayings, Fables and Entertainments of the Jewish Sages (with Wolf Mankowitz, 1973);
 Revolution in Judea: Jesus and the Jewish Resistance (1973);
 Judaism on Trial: Jewish-Christian Disputations in the Middle Ages (1981);
 The Sacred Executioner: Human Sacrifice and the Legacy of Guilt (1983);
 The Mythmaker: Paul and the Invention of Christianity (1986);
 Judaism in the First Century (1989);
 Paul and Hellenism (1991);
 Judas Iscariot and the Myth of Jewish Evil (1992);
 A Pariah People: Anthropology of Anti-Semitism (1996);
 Ritual and Morality (1999) ;
 The Philosophy of the Talmud (2002);
 Jesus the Pharisee (2003);
 Anti-Semitism and Modernity (2004);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250523" title="Josef Fischer" nonfiltered="1996" processed="1990" dbindex="97147">

Josef Fischer (Neukirchen beim Heiligen Blut, 20 de gener de 1865 - Munic, 29 d'agost de 1953) va ser un ciclista alemany que va crrer entre 1892 i 1903.

Aconsegu 16 victries al llarg de la seva carrera esportiva, entre les que destaca el triomf en la primera edici de la Pars-Roubaix, el 1896.

 Palmars .
1892;
 1r a la Munic-Coburg;
 1r a la Viena-Trieste;
 1r a la Munic-Pilsting ;
1893;
 1r a la Viena-Berln;
 1r a la Moscou-Sant Petersburg;
 1r a la Friburg-Colmar-Basilea;
1894;
 1r a la Mil-Munic;
 1r a la Trieste-Graz-Viena;
1895;
 1r a la Triete-Graz-Viena;
 1r a Pars-Royan;
1896;
 Campi d'Alemanya de mig-fons;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r a Estrasburg;
1897;
 1r als 4 dies d'Hamburg;
1899;
 1r als 4 dies d'Hamburg;
1900;
 1r a la Bordeus-Pars;
1903;
 15 al Tour de Frana;

Enllaos externs.
Palmars de Josef Fischer ;
Palmars de Josef Fischer ;
Biografia de Josef Fischer ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250525" title="Frnols" nonfiltered="1997" processed="1991" dbindex="97148">
Frnols o Frnols de Cad, s un poble del municipi de la Vansa i Frnols (Alt Urgell), situat a 1.285 metres d'altitud damunt el vessant dret de la vall de la Vansa (o tamb Lavansa). Les cases tenen teulades amb doble vessant, balconades de fusta a la faana i eixides amb arcs als darreres. Sn agrupades entorn de l'esglsia parroquial de Sant Climent. 

Aquesta esglsia, reconstruda en poca moderna (conserva encara un dels murs romnics), t un campanar de torre sobre un angle de la faana; aquesta t un portal adovellat i un ull de bou a sobre. S'hi conserva una cpia moderna d'una imatge romnica i un fragment d'un retaule gtic dedicat a sant Climent. 

Al poble hi ha la capella del Roser, barroca, i no gaire lluny, restes de l'antic castell de Frnols. Hom celebra la festa major el tercer diumenge de novembre per Sant Climent i pel juliol la festa de Sant Jaume.

El lloc era de la senyoria del captol de la Seu d'Urgell. Fou municipi independent fins el 1973. L'antic terme comprenia, a ms, els pobles d'Adran i de Cornellana i l'ermita de Sant Salvador d'Adran.

Joan Coromines creu que el nom de Frnols ve de la forma llatina furnulos, diminutiu plural de  forn , aplicat potser a coves en forma de forn, ms que no pas a veritables forns.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250531" title="Sorribes de la Vansa" nonfiltered="1998" processed="1992" dbindex="97149">
Sorribes de la Vansa s un poble a 995 m d'altura. s el cap del municipi de La Vansa i Frnols a l'Alt Urgell, a reds de l'esglsia parroquial de Sant Mart de la Vansa a l'extrem oriental del municipi. 

Sorribes s troba al sud de la serra del Cad, per aix s una contrada definida per l'allament que li produeixen els altius colls que la separen de la resta de l'Alt Urgell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250533" title="Els Castells" nonfiltered="1999" processed="1993" dbindex="97150">

Els Castells (les Valls d'Aguilar) poble del municipi de les Valls d'Aguilar.
Els Castells (Valls) nucli de poblaci del municipi de Valls, a l'Alt Camp.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250535" title="Berenguer I d'Itlia" nonfiltered="2000" processed="1994" dbindex="97151">
Berenguer de Fril (845   el 7 de abril 924)  Marques de Fril (874-890/ 896), Rey d Italia (com Berenguer I) (887-924) i Emperador (915-924)

Origens Familiars.

Tercer fill de Eberard i la Princesa Gisela, filla de l'Emperador Llus el Piets. Germ de Unroch III de Fril. Era d origen Carolingi per part de mare. El seu nom en Llat es Berengarius o Perngarius i en itali es Berengario. Va nixer probablement a Fril. 

Marques de Fril.

Quan el seu germ gran Unroch de Fril va morir l any 874, Berenguer va ser designat per succeir-lo com a Marques de Fril. D aquesta manera va ocupar un lloc clau dins l Imperi Carolingi, donat que la Marca feia frontera amb els Croats i els Eslaus que eren una constant amenaa per la pennsula itlica. Berenguer es va convertir en un canal important entre els habitants de Fril i l Emperador i perqu aquest pogus exercir la seva autoritat sobre el territori. Fins i tot va tenir influencia a l esglsia de Fril. L any 884 va intervenir junt amb l Emperador en l elecci de Haimo com a Bisbe de Belluno.

Quan el 875, l emperador Llus II, que tamb era Rei d Itlia, va morir, havent acordat amb Llus el Germnic que el succeiria el fill gran del monarca alemany, Carloman, |Carles el Calb, Rei de Frana Occidental, va enviar la pennsula i es va coronar Rei d Itlia i Emperador. Llus el Germnic va enviat primer a Carles el Gras, el seu fill mes jove, i desprs a Carloman, al front de exercits nodrits de nobles italians conduts per Berenguer, per tractar de recuperar el Regne d Itlia. No ho van aconseguir que la mort de Carles el Calb l any 877. Sembla ser que la proximitat entre la Marca de Fril i Baviera, que era governada per Carloman sota la tutela del seu pare, van facilitar la cooperaci. 

El 883, Guiu III, recentment ascendit a Duc d Spoleto, va ser acusat de traci en un snode imperial celebrat a Nonantula a finals de maig. Aleshores va tornar al Ducat d Spoleto i va fer una aliana amb els Sarrans. L Emperador, aleshores Carles el Gras, va enviar a Berenguer amb un exercit per prendre-li el Ducat d Spoleto. Berenguer va tenir xit fins que una epidmia que va assolar tota Itlia, el va obligar a retirar-se.

El 886, Liutbard, Bisbe de Vercelli, es emportat a Gisela, germana de Berenguer, del convent de monges de San Salvatore a Brescia i la va casar amb un parent seu. No se sap si per la fora o amb el consentiment del convent i de l Emperador. Aix va provocar la ira de Berenguer, que va atacar Vercelli i va saquejar els dominis del Bisbe. Liutbard i Berenguer es van reconciliar poc desprs.

Degut a les lluites amb Liutbard, Berenguer havia perdut el favor del seu cosi, l Emperador. Berenguer va assistir a l assemblea Imperial celebrada a Waiblingen a principis de maig del 887 i all es va reconciliar amb l Emperador que el va recompensar pels serveis prestats anys enrera amb grans regals. Al mes de juny o juliol, Berenguer tornava a estar al costat de l Emperador a Kirchen, quan aquest va adoptar a Llus de Provena com a fill. Es diu que potser Berenguer aspirava a ser declarat hereu de Carles, i que de fet es va convertir en Rei d Itlia immediatament desprs de qu Carles fos deposat pels nobles de Frana Oriental a novembre del 887. 

Rei d Itlia.

Desprs de la deposici de Carles, Berenguer va ser l nic governant junt amb Arnulf de Carntia, que l havia deposat, en ascendir a Rei abans de la mort de l Emperador. Hi ha textos que daten l inici del seu regnat a Pavia entre el 26 de desembre de 887 i el 2 de gener de 888. Des de l inici, Berenguer va haver de lluitar amb nombrosos rivals per poder conservar el regne. Amb Guiu d'Spoleto, aspirant al tron, va pactar una repartici dels territoris. Desprs de la mort de l Emperador Guy es quedaria amb Frana Occidental i Berenguer amb Itlia. Ambds rivals estaven emparentats amb els Emperadors Carolingis per via materna, per representaven faccions diferents dins de la politica italiana: Berenguer era pro-germnic i Guy era pro-francs.

L estiu de 888, Guiu, havent fracassat en l intent de fer-se amb el tron de Frana Occidental, va tornar a Itlia i va reunir un exercit format per Spoletans i Llombards i es va oposar a Berenguer. Van disputar una batalla prop de Brescia que va suposar una minsa victria per Berenguer, per les seves forces van quedar tan debilitades que va haver de demanar una treva. La treva havia de durar fins el 6 de gener de 889.

Desprs de la treva, Arnulf de Germnia va enviar tropes per envair Itlia a traves de Fril. Berenguer, amb la finalitat d evitar la guerra, va enviar ambaixadors perqu es reunissin amb Arnulf. Aleshores ell mateix es va reunir amb Arnulf a Trento un dia entre novembre i Nadal. Arnulf li va permetre a Berenguer conservar el Regne d'Itlia a canvi de qu fos vassall seu i de cedir a Arnulf les viles de Navus i Sagus. L exercit va tornar cap a Alemanya, per Arnulf es va quedar a passar el Nadal a Fril.

A principis de 889, Guiu va contraatacar i va derrotar a Berenguer a la Batalla de Trebia i es va coronar Rei d Itlia. Malgrat la deposici com a Rei, Berenguer va conservar la seva autoritat a la Marca de Fril. Malgrat que el Papa Esteve V hagus recolzat les aspiracions al tron d Itlia de Guiu, un cop mort Carles el Gras, li va retirar el seu recolzament i es va posar de part d Arnulf. Arnulf, per la seva part, era partidari de Berenguer i es diu que forjar una aliana amb Llus de Provena, Carles III de Franai Berenguer en contra de Guiu i Rodolf de l Alta Borgonya. 

El 893, Arnulf va enviar al seu fill Zwentibold (fill ilegitim) a Itlia. Aquest es va reunir amb Berenguer i junts van llenar un ofensiva que va arraconar a Guiu a Pavia. Sembla ser que Guiu els va subornar i aquests van desaprofitar la ocasi de derrotar-lo definitivament. El 894, Arnulf va dirigir un nou atac contra Guiu i junt amb Berenguer, van derrotar-lo a Brgam i van prendre el control de Pavia i Mil. Berenguer es trobava a la Toscana amb l exercit d Arnulf , quan el va abandonar i va tornar a Llombardia. Es va estendre el rumor de qu s havia girat contra el Rei i que havia tornat de la Toscana portant amb ell a Adalbert II de Toscana. No se sap si el rumor era cert o no, per Berenguer va ser deposat de Fril i subtituit per Waltfred, el ms alt conseller de Berenguer, per Waltfred va morir aviat i el tron va quedar vacant. 

Arnulf, que havia estat coronat Emperador pel Papa Forms I, va deixar Itlia a crrec del seu fill Ratold, per aquest aviat tornar a Alemanya a travs del llac de Como, deixant Itlia sota el control de Berenguer, que va fer un pacte amb Lambert, fill i successor de Guiu d Spoleto. Berenguer i Lambert es van reunir a Pavia i van acordar repartir-se el regne. Berenguer rebria la part oriental delimitada pels rius Adda i Po. Segons el cronista Liutprand de Cremona, desde aleshores els italians sempre van petir sota dos monarques. Per asegurar el compliment de l acord, Lambert es va comprometre a casar-se amb Gisela, filla de Berenguer.

La pau no va durar massa temps. Berenguer va reunir un exercit i va avanar cap a Pavia, per Lambert el va derrotar a Donnino San Borgo i el va fer presoner. Uns dies desprs, el 15 d octubre de 898, Lambert moria. Berenguer va quedar lliure i es va fer amb el control de tot el regne convertint-se de nou en rei nic. 

L any 899, els Hongaresos van atacar per primera vegada Itlia. Berenguer va reunir un gran exercit per expulsar-los. Va rebutjar un armistici dels Hongaresos amb la intenci d expulsar-los completament. El 24 de setembre de 899, el seu exercit va ser agafat per sorpresa i derrotat prop del riu Brenta. 

Aquest fracs va perjudicar el prestigi de Berenguer com a dirigent davant la noblesa italiana, fet que va provocar que recolzessin a un altre candidat al tron, Llus de Provena. El 900, Llus es va dirigir cap a Itlia i va derrotar a Berenguer, sent coronat Emperador per Papa Benet IV l any segent. El 902, Berenguer va tornar el cop i va derrotar Llus obligant-lo a jurar que no tornaria mai ms a Itlia. Quan Llus va trencar el jurament l any 905 envaint la pennsula de nou, Berenguer el va derrotar a Verona i el va capturar i va ordenar que els ceguessin el 21 de juliol. Llus va tornar a Provena i va seguir governant durant vint anys com Llus el Cec. D aquest manera el regnat de Berenguer es va consolidar i va governar sense oposici, excepte un breu perode, fins el 922. Va establir la seva capital a Verona, ciutat que va ordenar fortificar. Durant els anys en qu Llus va suposar una amenaa, Bertilla, la seva esposa, que era neboda de la Emperadriu Engelberga, va jugar un paper important en la legitimitzaci del seu regnat. 

El 904,Brgam va petir un fort setge per part dels Hongaresos. Un cop aixecat el setge, Berenguer va concedir al Bisbe el privilegi de construir muralles. D aquest manera el Bisbe es va convertir en una mena de Comte de la ciutat.

Emperador.

El gener de 915, el Papa Joan X va intentar forjar una aliana entre Berenguer i els nobles italians amb l esperana de poder fer front a l amenaa dels Sarrans al sud d Itlia. Berenguer no va poder enviar tropes, per desprs de la batalla del Garigliano, on els Sarrans van ser derrotats, Joan X va coronar Emperador a Berenguer a Roma al desembre d aquell mateix any. Berenguer va haver de tornar immediatament al nord, on Fril encara es trobava sota l amenaa dels Hongaresos. 

Com a Emperador, Berenguer va voler intervenir en els assumptes de fora del regne d Itlia. Fins i tot va participar en un elecci episcopal de la diocesi de Lieja. Desprs de la mort del Bisbe Esteve l any 920, Herman I, Arquebisbe de Colnia, representant els interessos germnics a Lotarngia, va tractar d imposar el seu candidat, Hildui, com a successor. Se li va oposar Carles III de Frana, que va convncer al Papa Joan X perqu excomuniques a Hildui. Aleshores, Richer, un altre monjo, va ser escollit amb el suport del Papa i l Emperador. 

En els seus ltims anys de regnat, la seva esposa, va ser acusada d infidelitat, un crrec fora com en aquells temps contra les dones dels reis que es trobaven en declivi. Va ser enverinada i Berenguer es va tornar a casar amb Anna, filla de Llus el Cec i possiblement neta de Lle VI, l Emperador Bizant. El seu matrimoni va ser una temptativa de Llus de fer prosperar els seus descendents i de Berenguer de legitimar el seu regnat amb un matrimoni amb la casa de Lotari, que havia governat Itlia per pret hereditari des de l any 817.

El 915, Berta, la filla gran de Berenguer, es va convertir en Abadessa de San Salvatore a Brescia. L any 917, Berenguer va donar al monestir el privilegi de construir fortificacions. Adalbert d Ivrea, que havia estat casat amb Gisela, filla de Berenguer, fins a la mort d aquesta, havia estat un dels principals rivals interns desprs del fracassat intent de Llus de Provena de fer-se amb el regne. Entre els anys 917 i 920, va demanar ajut a Hug d Arle per deposar a Berenguer, oferint-li el tron. Hug va envair Itlia junt amb el seu germ Bosso, avanant fins a Pavia, on Berenguer els va derrotar i sotmetre. Malgrat tot, els va permetre marxar lliurement d Itlia. 

Descontents amb l Emperador, que havia cessat la seva poltica de privilegis i aliances entre famlies a favor del pagament a mercenaris Hongaresos, alguns nobles italians, conduts per Adalbert i molts bisbes, van oferir el tron a Rodolf II de l Alta Borgonya l any 921. Fins i tot, Berenguer d Ivrea, net de l Emperador, es va sublevar incitat per Rodolf. Aleshores Berenguer es va retirar a Verona i va permetre que les seves tropes, formades per Hongaresos, saquegessin el pas. Joan, Bisbe de Pavia, va rendir la ciutat a Rodolf l any 922 i va ser saquejada pels Hongaresos. El 29 de Juliol del 923, les tropes de Rodolf, Adalbert i Berenguer d Ivrea es van trobar amb les de Berenguer prop de Piacenza i les van derrotar a la batalla de Fiorenzuola. La batalla va ser decisiva i Berenguer va ser destronat de facto i substitut per Rodolf. Poc desprs Berenguer va morir assassinat per un dels seus propis homes, probablement instigat per Rodolf. 

Npcies i descendents.

Es va casar amb Bertilla, filla de Supp II d Spoleto i van tenir dues filles:

 Berta (?-952), Abadessa de San Salvadora a Brescia;
 Gisela (880-915), casada amb Adalbert d Ivrea. ;

Vegeu tamb.

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermnic




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250536" title="George Anthony Weller" nonfiltered="2001" processed="1995" dbindex="97152">
George Anthony Weller (1907 - 19 de desembre de 2002) va ser un novellista i dramaturg que va guanyar el Premi Pulitzer treballant per al The New York Times i Chicago Daily News. Fou tamb l'expresident de l'editorial de The Harvard Crimson. Va ser el primer corresponsal occidental en arribar a Nagasaki, Jap, desprs del bombardeig atmic de la ciutat el 9 d'agost de 1945 per part EUA. Entr al pas fent-se passar per coronel el 6 de setembre de 1945.



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250538" title="Pere Borrell i Bertran" nonfiltered="2002" processed="1996" dbindex="97153">
Pere Borrell Bertran fou un pintor catal (Barcelona 1905 - Madrid 1950).

Fill i deixeble de Juli Borrell i Pla, i nt del patriarca de la pintura realista catalana Pere Borrell del Caso. Comen dins un realisme molt tpic de la seva famlia, de paisatges molt sovint de la Cerdanya, d'on procedia el seu llinatge, per la seva personalitat la trob en una pintura fantstica, inquietant, sovint excessiva, i executada tanmateix amb una tcnica realista. La seva obra madura, normalment onrica o conceptista, est relacionada evidentment amb el surrealisme, per l'artista, en no tenir cap vinculaci amb aquest grup, no ha estat mai identificat amb cap corrent d'avantguarda, i desprs de la seva mort la seva fama s'eclips.

Va fer diverses exposicions a les Galeries Laietanes de Barcelona els anys 1930, i desprs de la guerra civil va tenir una especial anomenada a Madrid, on s'havia establert el 1944, en casar-se amb la polonesa Linka Babecka. El 1952 li fou dedicada una mplia exposici pstuma al Palacio de Bibliotecas y Museos de Madrid.

 Referncies .
Francesc Fontbona, Les dessins fantastiques de Pedro Borrell Bertran, Congrs "L'Utopie...", Universit de Toulouse-Le Mirail, Gener 2008.
Enciclopdia Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250539" title="Escndol del futbol itali del 2006" nonfiltered="2003" processed="1997" dbindex="97154">
L'escndol del futbol itali del 2006 ha estat el tercer gran escndol (desprs del de 1980, denominat Calcioscomesse, i aquell de 1986, denominat Secondo Calcioscomesse o Calcioscomesse 2) i el ms greu. Denominat irnicament Calciopoli per la premsa, tamb ha rebut altres noms com Calciocaos o fins i tot Moggipoli (el diari La Gazzetta dello Sport l'ha denominat Sistema Moggi).  En ell, estaven involucrats equips com la Juventus, el Milan, la Fiorentina i la Lazio. Van ser tamb acusats, encara que no tan fortament com els abans mencionats la Reggina i l'Arezzo.

L'acusaci principal s de "fer esport illegal", en qualitat de corrupci d'rbitres per a que afavorissin a uns equips determinats.

 Les acusacions .

Les acusacions als mltiples imputats pel cas, entre els quals es troben Luciano Moggi i Antonio Giraudo de la Juventus, el president de la Fiorentina Diego Della Valle i de la Lazio Claudio Lotito, aix com tamb el resposable dels rbitres del Milan Leonardi Meani, i rbitres com Massimo De Santis, Paolo Dondarini, Paolo Bertini, Domenico Messina, Gianluca Rocchi, Paolo Tagliavento i Pasquale Rodomonti). Durant el judici esportiu, hi havien en total 22 acusats pertanyents al mn del futbol.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250546" title="Leptictis" nonfiltered="2004" processed="1998" dbindex="97155">

Leptictis s un gnere extingit de mamfers euteris de la famlia Leptictidae. Visqu a Amrica del Nord entre l'Eoc superior i el Chatti. Estava emparentat amb Leptictidium, un gnere molt ms conegut.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250547" title="Heinz Tobien" nonfiltered="2005" processed="1999" dbindex="97156">

Heinz Tobien (Braunschweig, 8 d'abril del 1911   Magncia,14 de mar del 1993) fou un paleontleg alemany, notable pel seu treball al jaciment de Messel, on fou el principal impulsor del treball d'investigaci durant els anys seixanta. Aleshores ocupava el crrec de director de l'Institut fr Geowissenschaften de la Johannes Gutenberg-Universitt Mainz. La seva especialitat eren els mamfers del perode Cenozoic.

Estudi nombrosos jaciments cenozoics de la regi de Magncia. En aquestes excavacions, per exemple, present les primeres descripcions detallades dels insectvors i rosegadors del jaciment de Tomerdingen. A Neuleiningen excav, juntament amb Malec, diversos exemplars de mamfers de les famlies Erinaceidae, Soricidae i Talpidae.

El 1984 fou nomenat membre honorfic de la Rheinische Naturforschende Gesellschaft. El 1987, en honor del seu setanta-cinqu aniversari, Gerhard Storch i Wighart von Koenigswald li dedicaren una nova espcie de Leptictidium, anomenada L. tobieni.

Entre altres, descrigu els segents gneres i espcies:

Geotrypus (G. tomerdingensis)
Leptictidium (L. auderiense)
Masillabune (M. martini)
Sinomastodon (S. intermedius)
Sivachoerus giganteus

Bibliografia.
Aquestes sn algunes de les obres de Heinz Tobien:


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250549" title="Leptctid (famlia)" nonfiltered="2006" processed="2000" dbindex="97157">

Leptictidae s una famlia extingida d'euteris prehistrics. Fou descrita per Theodore Gill el 1872 i comprn set gneres. Forma part de l'ordre Leptictida.

Encara no es coneixen amb certesa les seves relacions taxonmiques intrafamiliars i suprafamiliars. Tenien un aspecte semblant al de les musaranyes actuals.

Gneres.
La famlia Leptictidae comprn set gneres:

Diaphyodectes.

Descrit per Russell el 1964.

Leptictis.

Descrit per Leidy el 1868. Estava emparentat amb Leptictidium, un gnere de leptctid molt ms conegut.

Myrmecoboides.

Descrit per Gidley el 1915. Eren animals petits de la mida d'un ratol, i representen un llinatge de Leptictidae amb una relaci ms llunyana amb els altres gneres que componen la famlia.

Ongghonia.

Descrit per Kellner i McKenna el 1996. Se n'han trobat fssils al jaciment d'Ulaan Khongil (Monglia).

Palaeictops.

Descrit per Matthew el 1899. Aparegu al Dani i s'exting al Luteci. Podri ser l'avantpassat de Leptictis.

Prodiacodon.

Descrit per Matthew el 1929. Era un mamfer herbvor semblant als porcs espins d'avui en dia. Aparegu al Dani i s'exting a l'Ypresi. Tenia un pes que variava entre trenta i dos-cents grams i una mida entre la d'un ratol i la d'una rata. Les seves dents tenien cspides grans i afilades, tpiques dels animals insectvors. L'estructura de les seves potes s'assemblava a la dels animals de la famlia Pseudorhyncocyonidae, amb potes davanteres curtes i potes darreres llargues per, a diferncia de Leptictidium, la tbia i el peron de Prodiacodon estaven fusionats en la meitat de la seva llargria. L'anatomia de les potes davanteres mostra que podrien haver estat animals excavadors.

Xenacodon.

Descrit per Matthew & Granger el 1921.

Bibliografia.

 


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250554" title="Microtus" nonfiltered="2007" processed="2001" dbindex="97158">

El gnere Microtus s un grup d'arvicolins que es troba a Nord-Amrica i al nord d'Eursia. 

La llista completa d'espcies s la segent:

 Microtus abbreviatus;
 Microtus agrestis;
 Microtus anatolicus;
 Microtus arvalis o Talp camperol.
 Microtus bavaricus;
 Microtus brachycercus;
 Microtus breweri;
 Microtus cabrerae;
 Microtus californicus;
 Microtus canicaudus;
 Microtus chrotorrhinus;
 Microtus clarkei;
 Microtus daghestanicus;
 Microtus dogramacii;
 Microtus duodecimcostatus;
 Microtus evoronensis;
 Microtus felteni;
 Microtus fortis;
 Microtus gerbei;
 Microtus gregalis;
 Microtus guatemalensis;
 Microtus guentheri;
 Microtus ilaeus;
 Microtus irani;
 Microtus kikuchii;
 Microtus levis;
 Microtus liechtensteini;
 Microtus limnophilus;
 Microtus longicaudus;
 Microtus lusitanicus;
 Microtus majori;
 Microtus maximowiczii;
 Microtus mexicanus;
 Microtus middendorffi;
 Microtus miurus;
 Microtus mongolicus;
 Microtus montanus;
 Microtus montebelli;
 Microtus mujanensis;
 Microtus multiplex;
 Microtus oaxacensis;
 Microtus ochrogaster;
 Microtus oeconomus;
 Microtus oregoni;
 Microtus paradoxus;
 Microtus pennsylvanicus;
 Microtus pinetorum;
 Microtus qazvinensis;
 Microtus quasiater;
 Microtus richardsoni;
 Microtus sachalinensis;
 Microtus savii;
 Microtus schelkovnikovi;
 Microtus schidlovskii;
 Microtus socialis;
 Microtus subterraneus;
 Microtus tatricus;
 Microtus thomasi;
 Microtus townsendii;
 Microtus transcaspicus;
 Microtus umbrosus;
 Microtus xanthognathus;

Referncies.

 Musser, G. G. i Carleton, M. D.: Superfamily Muroidea (pgs. 894-1531) a Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. E. Wilson and D. M. Reeder (editors). Johns Hopkins University Press, Baltimore. Any 2005.

Enllaos externs.

 Informaci sobre les diverses espcies d'aquest gnere. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250563" title="Tractat d'Argelers" nonfiltered="2008" processed="2002" dbindex="97159">
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la poblaci d'Argelers l'any 1298 entre Felip IV de Frana i el comte-rei Jaume el Just en el qual es determin que la Vall d'Aran passaria provisionalment al domini de Jaume II de Mallorca, un sobir neutral, mentre no es trobs una soluci diplomtica a la situaci creada. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250566" title="Alpha Centauri" nonfiltered="2009" processed="2003" dbindex="97160">
Alpha Centauri (  Cen /   Centauri) s l'estrella ms brillant de la constellaci del Centaure i la quarta de tot el cel nocturn. Per a la majoria d'observadors de l'hemisferi nord es troba massa al sud per poder veure-la, per s una de les estrelles ms destacades per als observadors de l'hemisferi sud, ja que marca una de les direccions de la Creu del Sud.

s el sistema estelar ms proper al nostre sistema solar, a una distncia de noms 4,2 4,4 anys llum, i en realitat es tracta d'un sistema triple, format per Alfa Centauri A, Alfa Centauri B i Proxima Centauri. El seu nom propi s Rigil Kentaurus, derivat de l'rab Al Rijl al Kentaurus, que significa "el peu del centaure", per s ms habitual nomenar-la amb la seva designaci de Bayer.

 Components del sistema .

Alfa Centauri s un sistema triple. Consisteix en dues estrelles principals, Alfa Centauri A i Alfa Centauri B (que formen un sistema binari) situades a una distncia de 4,36 anys llum, i una nana roja anomenada Proxima Centauri situada a 4,22 anys llum.

Alfa Centauri A s semblant al Sol, amb el mateix tipus espectral (G2 V), per una mica ms brillant i ms gran. Alfa Centauri B s ms feble i de tipus espectral K1 V. Ambdues s'orbiten mtuament en una ellipse d'excentricitat e = 0,52. Proxima Centauri per la seva banda, s una nana roja situada a unes 13.000 U.A. d'Alfa Centauri (0,21 a.ll.) i possiblement est en rbita al voltant del sistema doble principal amb un perode d'uns 500.000 anys.

Vistes des de la Terra, Proxima est separada uns 2 del sistema principal, on A i B es veuen separades noms per un angle de 40".



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250571" title="Shorty Templeman" nonfiltered="2010" processed="2004" dbindex="97161">
 Shorty Templeman    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 12 d'agost del 1919 a Pueblo, California. 

Shorty Templeman va crrer  a la Champ Car a les temporades 1954-1962 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels  anys 1955, 1958 i 1960-62. 

Templeman va morir el 24 d'agost del 1962 a Marion, Ohio.


 Resultats a la Indy 500 .




 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Shorty Templeman va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1955. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250572" title="Llista d'estats sobirans del 1946" nonfiltered="2011" processed="2005" dbindex="97162">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Albania (fins l'11 de gener);
   Repblica Popular d'Albnia (des de l'11 de gener);
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;
   Repblica Popular de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de les Filipines (des del 4 de juliol);
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria (fins el 2 de febrer);
   Repblica d'Hongria (des del 2 de febrer);

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica d'Indonsia;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
 Regne d'Itlia (fins el 18 de juny);
   Repblica Italiana (des del 18 de juny);
   Federaci Democrtica de Iugoslvia (fins el 31 de gener);
   Repblica Popular Federal de Iugoslvia (des del 31 de gener);

L.
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Repblica Siriana (des del 16 de setembre);
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
 Transjordnia   Regne Haiximita de Transjordnia (des del 25 de maig);
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
 Vietnam   Repblica Democrtica del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Azerbaidjan   Govern Popular d'Azerbaidjan (fins al novembre);
 Mahabad   Repblica de Mahabad (del 22 de gener al 15 de desembre);
   Repblica del Turkestan Oriental;
   Tibet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250576" title="Bobby Grim" nonfiltered="2012" processed="2006" dbindex="97163">
 Robert "Bobby" Grim    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 4 de setembre del 1924 a Coal City, Indiana. 

Bobby Grim va crrer  a la Champ Car a les temporades 1958-1969 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels  anys 1959-1968 excepte l'edici del 1965. 

Grim va morir de cncer el 14 de juny del 1995 a Indianapolis, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .




 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Bobby Grim va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1959. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250578" title="Chuck Stevenson" nonfiltered="2013" processed="2007" dbindex="97164">
 Chuck Stevenson    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 15 d'octubre del 1924 a Sidney, Montana. 

Chuck Stevenson va crrer  a la Champ Car a les temporades 1949-1954, 1960-1961 i 1963-65 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels  anys 1951-1954, 1860-61 i 1963-65. 

Stevenson va morir el 21 d'agost del 1995 a Benson, Arizona.


 Resultats a la Indy 500 .




 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Chuck Stevenson  va participar a 5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250581" title="Gene Hartley" nonfiltered="2014" processed="2008" dbindex="97165">
 Gene Hartley    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 28 de gener del 1926 a Roanoke, Indiana. 

Gene Hartley  va crrer  a la Champ Car a les temporades 1950 i 1952-1962 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys excepte les de 1951, 1955 i 1958. 

Hartley va morir el 13 de mar del 1993 a Roanoke, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .




 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Gene Hartley  va participar a 8 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 8;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250582" title="Jaspert V de Castellnou" nonfiltered="2015" processed="2009" dbindex="97166">
Jaspert V de Castellnou, vescomte de Castellnou, fou un noble i militar catal dels segles XIII i XIV.

Era fill de Guillem VI de Castellnou i Ava de Vernet, senyora de Ceret, i es va casar dues vegades, la primera amb Alamanda de Rocabert i la segona amb Galceranda de Narbona.

Castellnou dels Aspres va ser pres el 1276 per Jaume II de Mallorca a l'assalt. Va participar en la Croada contra la Corona d'Arag al costat de Pere el Gran defensant els Pirineus. El 1293, desprs de la Croada contra la Corona d'Arag va recuperar Castellnou dels Aspres. A principis del segle XIV Jaume el Just li atorg Bocairent i Castalla, que son recuperades el 1338 per Pere el Cerimonis, qui va crear la baronia d'Ontinyent

Jaspert va morir el 1321 deixant noms una filla anomenada Sibilla que va morir soltera sense ostentar el ttol de vescomtessa i el ttol fou venut per la vdua al seu germ Eimeric V de Narbona, vescomte de Narbona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250585" title="Joan Nunyez de Lara" nonfiltered="2016" processed="2010" dbindex="97167">

Joan Nunyez de Lara fou senyor de la Senyoria d'Albarras el segle XIII.

A la mort de Fernando de la Cerda, el fill gran d'Alfons X el Savi, rei de Castella, i confrontats els partidaris San i Alfons de la Cerda per la successi al tron de Regne de Castella, va recolzar Alfons amb el recolzament del Regne de Navarra i el Regne de Frana. 

A la tornada del desafiament de Burdeus Joan Nunyez de Lara va posar un parany a Pere el Gran per fer-lo presoner per lliurar-lo al rei de Frana i tamb atacar el Regne d'Arag. El juny de 1283, Pere el Gran, que es trobava a Tarassona empren una acci militar a Navarra i Trevio com a resposta de l'atac navarrs a Arag en el que es van conquerir i cremar diverses viles, entre elles el Castell d'Ull.

La prdua del senyoriu.
L'hivern de 1284 mentre Joan Nunyez de Lara es trobava a Trevio cercant reforos navarresos per defensar-se dels aragonesos, que l'havien declarat la guerra arran de la seva traci l'any anterior, Pere el Gran va acometre el Setge d'Albarras, que havia quedat ben defensada. De l'abril al setembre de 1284, els assetjants van construir un poblat en l actual carrer de los Palacios per a que els seus soldats estiguessin a cobert i ms cmodes que en tendes o cabanes en vistes a passar all l'hivern, per no calgu doncs Joan Nunyez de Lara, es va rendir i exiliar a Frana i la Senyoria d'Albarras pass definitivament a la Corona d'Arag el 1300.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250591" title="Bowser" nonfiltered="2017" processed="2011" dbindex="97168">
 

Bowser, conegut a Jap com Rei Koopa (japons:    ), s un personatge fictici dels videojocs de Mario. Es tracta d'una tortuga amb pues a la closca i banyes i s el gran enemic de Mario i Luigi (encara que en alguns jocs Bowser i Mario lluiten junts contra un enemic com, com en el cas del joc Mario & Luigi: Superstar Saga i Super Mario RPG: Legend of Seven Stars).

Bowser ha capturat a la Princesa Peach en innombrables ocasions i ha tractat de conquerir el Regne Xampiny/"Dels Fongs" (Mushroom Kingdom) des de la seva aparici en Super Mario Bros., encara que els seus plans sempre fracassen. Sent una representaci de la fora bruta, en general, Mario assoleix derrotar-lo usant la intelligncia, aprofitant els elements del lloc on lluiten.

La seva primera aparici va ser al joc Super Mario Bros. per la consola NES de Nintendo, l'any 1985.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250596" title="Dalmau I de Sureda" nonfiltered="2018" processed="2012" dbindex="97169">
Dalmau I de Sureda (Segle XIII - 1299), senyor de Sureda, fou un noble i militar catal.

Va participar en la Croada contra la Corona d'Arag al costat de Pere el Gran defensant els Pirineus. El va succeir a la seva mort el 1299 el seu fill Dalmau II de Montbram, que va ser Senyor de Montbram.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250606" title="Yoshi" nonfiltered="2019" processed="2013" dbindex="97170">

Yoshi (    , yosshii) (del japons, "millor" o "feli") s un dinosaure fictici que apareix en diversos videojocs de Nintendo i, ms comunament, s el nom d'un membre especfic d'aquesta espcie i la saga de Mario. 

Yoshi t llengua molt llarga i enganxosa i pot empassar gaireb qualsevol cosa, fins i tot coses que sn molt ms grans que ell. Gaireb tot el que empassen es transforma en (o es tanca dintre de) un ou, el qual es pot llanar com arma. El que prefereixen menjar els Yoshis, en majoria, sn fruites, encara que pot menjar altres coses, incloent criatures vives. Encara que si t dents, aquests rarament es veuen o s'utilitzen; no obstant aix, en Super Smash Bros. Yoshi els usa al mossegar als seus contrincants amb algunes tcniques. 

Mentre que el Yoshi original s de color verd, els altres Yoshis vnen en una varietat de colors, incloent blau, blau cel, groc, ataronjat, vermell, lila, rosa, negre, blanc, i marr. Yoshi s un dinosaure de 1,45 metres i 45 quilograms. 

A pesar que la base per al seu personatge segueix sent igual, l'aparena de Yoshi ha canviat des que va aparixer per primera vegada. Originalment, els seus trets se semblaven a un dinosaure (coll llarg, braos curts, muscles amples). Tamb tenia pues en la seva esquena de cap a cua. D'acord a Satoru Iwata, Yoshi "va acabar semblant-se molt a un dinosaure... ja que alguna cosa com un dinosaure era la forma que era permesa per les limitacions tcniques Maquinari de Super Nintendo"























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250616" title="Cam vell de Xtiva" nonfiltered="2020" processed="2014" dbindex="97171">
El Cam Vell de Xtiva, s una via d'poca ibrica que unia les ciutats de Xtiva i el port de Dnia, s un ramal secundari de la Via Augusta, que unia Roma amb Cadis des del segle II, a terres valencianes, procedent de Tarraco, discorria per Saguntum, Valentia, Saetabis i Ilici, des d'on continuava cap a terres andaluses.

Este ramal secundari de la Via Augusta, heretat del mn ibric i utilitzat al llarg de l'imperi rom, que connectava les riques terres interiors amb tota l'rea litoral i el seu port de distribuci de mercaderies, coincidiria ms tard en la seua major part amb el Cam Reial Xtiva-Dnia, que en el segle XVIII, a diferncia de la via romana, ja travessava les ciutats de Gandia i Oliva. Una part important de les inscripcions epigrfiques funerries i les restes de necrpolis i enterraments es troben al costat d'este cam, com per exemple les lpides trobades a Llocnou de Sant Jeroni, Palma de Gandia, Beniarj, Rafelcofer, Oliva, la necrpolis ibrica d'El Castellar i els enterraments de les partides de Penyalba i Favara a Pego. L'antiga calada romana ix de Xtiva i entra en la Vall d'Albaida i es dirigix cap a la costa, travessant tota la plana, arrimant-se sempre a les estribacions muntanyenques ms orientals. Esta situaci deteremina que el cam passe per els principals jaciments ibrics i pels dels inicis de la romanitzaci.

Quan entra en l'Horta de Gandia, travessa la Vall del Vernissa i passa entre Palma de Gandia i Ador i creua el riu Vernissa i el Serpis pels llocs menys accidentats, actualment per dins del llit, per en l'antiguitat hi deurien haver ponts. Sembla que queden restes d'un  pont rom al llit del Vernissa, aix com els contraforts d'un altre de medieval al riu Serpis. Continua cap al sud en direcci a Benifl, frega l'Alcudiola i entra en Rafelcofer, passant pel jaciment de la muntanya del Rabat i la muntanyeta de Sant Miquel, en direcci cap a Oliva. A l'entrada d'Oliva, el topnim Cam de la Calada s ben explcit; poc desprs passa pel jaciment del taller d'mfores romanes i, amb el nom actual de Cam Vell de Dnia, continua cap al sud creuant el rius Bullent (o squia del Vedat) i Molinell, on queden restes de ponts medievals i per la costa es dirigix cap a l'Almadrava i el port rom de Dnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250619" title="Henri van Lerberghe" nonfiltered="2021" processed="2015" dbindex="97172">

Henri van Lerberghe (Lichtervelde, 20 de gener de 1891 - Roulers, 10 d'abril de 1966) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1910 i 1923, aconseguint els seus majors xits en guanyar una etapa del Tour de Frana i un Tour de Flandes.

Palmars.
1910;
 3r al Campionat de Flandes;
1913;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1914;
 2n al Tour de Flandes;
1919;
 1r al Tour de Flandes;
1920;
 2n al Campionat de Flandes;

Resultats al Tour de Frana.
1913. Abandona (7a etapa). Vencedor d'una etapa;
1914. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Henri van Lerberghe ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250628" title="Microtus bavaricus" nonfiltered="2022" processed="2016" dbindex="97173">

Microtus bavaricus s una espcie de talp que es troba als Alps d'ustria, Itlia i Baviera. 

Referncies.


Bibliografia.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250632" title="Microtus breweri" nonfiltered="2023" processed="2017" dbindex="97174">

Microtus breweri s una espcie de talp que es troba nicament als Estats Units.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250635" title="mile Engel" nonfiltered="2024" processed="2018" dbindex="97175">

mile Engel (Colombes, 5 d'abril de 1889 - Maurupt-le-Montois, 10 de setembre de 1914) va ser un ciclista francs que va tenir una vida professional molt curta, entre 1910 i 1914, degut a la seva prematura mort. 

El seu xit esportiu ms important fou la victria en una etapa al Tour de Frana de 1914.

Palmars.
1910;
 3r a la Pars-Tours;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana dels independents;
1911;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana dels independents;
1912;
 10 a la Pars-Tours;
1913;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
 8 a la Pars-Tours;
 10 al Tour de Frana;
1914;
 2n al Campionat de Frana;
 2n a la Pars-Tours;
 2n a la Pars-Menin;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1913. 10 de la classificaci general;
1914. 42 de la classificaci general i vencedor d'una etapa;

Enllaos general.
Palmars d'mile Engel a www.cyclebase.nl;
Fitxa d'mile Engel a www.sitiodeciclismo.net;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250639" title="Pierre Joseph Macquer" nonfiltered="2025" processed="2019" dbindex="97176">
Pierre Joseph Macquer (nascut a Pars el 9 d'octubre de 1718 i traspassat a Pars el 15 de febrer de 1784), qumic i metge francs.

Biografia.

Fou professor de qumica i de farmcia al Jard del Rei (1770-1783) de Pars i fou membre de la Acadmie de Sciences des de l'any 1745 i d'altres institucions (Socit Royal de Mdecine i American Philosophical Society). Destac com a opositor a les noves teories d'Antoine Laurent Lavoisier que canviarien la qumica.

Obra.

Va introduir l'any 1768 a Svres la fabricaci de porcellana de Saxe treballant conjuntament amb Antoine Baum (1757-1773). Va estudiar l'arsnic, As, i els seus composts, i tamb el blau de Prssia. Fou el primer qumic que observ, l'any 1776, que la combusti de l'hidrogen, H2, anomenat en aquell temps aire inflamable, produa aigua, H2O. Realitz la combusti d'un diamant i estudi l'oxidaci de l'estany, Sn, i de l'argent, Ag. Treball tamb en qumica orgnica determinant la composici de la llet i descobrint dissolvents pel cautx descobert a Amrica i duit a Europa per La Condamine desprs d'una expedici a prop de l'Equador. Les seves dues obres ms importants, lmens de chymie thorique (1749) i Dictionnaire de chymie (1761) foren textos de referncia durant molt de temps.

Obres.

 lmens de chymie thorique (1749) Text en lnia;
 lmens de chymie-pratique, contenant la description des oprations fondamentales de la chymie, avec des explications & des remarques sur chaque opration (2 volums, 1751)Text en lnia 1 2;
 Dictionnaire de chymie, contenant la thorie et la pratique de cette science, son application  la physique,  l'histoire naturelle,  la mdecine et aux arts dpendans de la chymie (2 volums, 1761) Text en lnia 1 2;
 Art de la teinture en soie (1763) ;
 Manuel du naturaliste (1770);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250652" title="Hoboken" nonfiltered="2026" processed="2020" dbindex="97177">

Hoboken s una ciutat de Nova Jersey, al comtat de Hudson, als Estats Units, que est situada a la riba oest del riu Hudson, just enfront de Manhattan. En el cens de 2000, la ciutat tenia una poblaci total de 38.577 habitants.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250655" title="Monestir de Batalha" nonfiltered="2027" processed="2021" dbindex="97178">

Santa Maria da Vitria na Batalha, conegut comunament com Monestir de Batalha, s un monestir dominic situat a la ciutat portuguesa de Batalha, al Districte de Leiria. Es tracta d'un dels millors i ms originals exemples de l'arquitectura gtica tardana, barrejada amb l'estil manuel. Sorprn per la profusi de gablets, agulles, pinacles i contraforts. Ha esdevingut un smbol de l'orgull nacional portugus.

 Histria .
Va ser construt per regraciar la Mare de Du la victria dels portuguesos sobre els castellans a la batalla d'Aljubarrota, l'any 1385, complint aix amb la promesa del rei Joan I. La batalla va posar el punt i final a la crisi de 1383-1385.

La construcci va perllongar-se durant dos segles, comenant l'any 1386 i concloent al voltant de 1517, al llarg del regnat de set reis diferents. Va caldre el treball de quinze arquitectes (Mestre das Obras da Batalha), tot i que per a set d'ells el ttol va ser merament honorari.  La construcci requer un enorme esfor, amb l's d'extraordinaris recursos humans i materials. S'hi van desplegar noves tcniques i estils artstics, alguns d'ells desconeguts a Portugal fins aleshores. 


L'obra va ser iniciada l'any 1386 per l'arquitecte portugus Afonso Domingues, qui la va continuar fins l'any 1402. Va ser l'autor dels plnols i de la major part de les estructures de l'esglsia i el claustre. El seu estil era essencialment gtic Rayonnant, tot i que amb influncies del gtic perpendicular angls. Hi ha similituds amb la faana de York Minster i amb el transsepte de la Catedral de Canterbury.

A Domingues li va succeir Huguet des de 1402 fins a 1438. Aquest arquitecte, probablement d'origen catal, va introduir-hi l'estil gtic Flamboyant. A s pals en la faana principal, la cpula de la sala capitular de planta quadrada, la capella del Fundador, l'estructura bsica de les Capelles Imperfectes i les naus est i nord del claustre principal. Va aconseguir una alada en la nau de 32,46 m. Alterant les proporcions va fer que en l'interior, la nau semblara encara ms estreta. Tamb va completar el transsepte, per mor abans de concloure les Capelles Imperfectes.

Durant el regnat d'Alfons V de Portugal, l'arquitecte portugus Ferno de vora va continuar-ne la construcci entre 1448 i 1477. Va afegir-hi el Claustre d'Alfons V. Va ser succet per l'arquitecte Mateus Fernandes el Vell, en el perode 1480-1515. Aquest mestre de l'estil manuel treball al portal de les Capelas Imperfeitas. Junt amb el fams Diogo Boitac va realitzar la traceria de les arcades del Claustre Reial. Les obres van continuar-hi al regnat de Joan III de Portugal amb l'addici de la refinada tribuna renaixentista (1532) per Joo de Castillo. La construcci es va aturar quan el rei va decidir invertir tots els esforos en la construcci del Monestir dels Jernims a Lisboa.

El terratrmol de 1755 va fer-hi alguns danys, per els desperfectes ms greus els van fer les tropes napoleniques del mariscal Massna, que van saquejar i calar foc al complex els anys 1810 i 1811. Quan els dominics van ser expulsat del monestir, l'any 1834, l'esglsia i el monestir van ser abandonats i deixats en runa.

L'any 1840, el rei Ferran II de Portugal va iniciar un programa de restauraci de l'abandonat monestir en runes, salvant aix aquesta joia de l'arquitectura gtica. La restauraci es va estendre fins als primers anys del segle XX. El conjunt va ser declarat monument nacional l'any 1907. El 1980 el monestir va ser reconvertit en museu.

El Monestir de Batalha va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1983.


 Exterior .
El profs ornament exterior va ser realitzat en pedra calcria de Porto de Ms, que ha anat adquirint un to groc ocre amb el pas del temps. Posseeix un estil portugus original, una barreja de gtic rayonnant i flamboyant combinat amb punyents elements del gtic perpendicular angls, del qual es troben pocs parallelismes a Europa. Com en totes les esglsies de l'orde dominicana, no hi ha campanar.

La faana oest, en front de la gran plaa amb l'esttua eqestre del general Nuno Alvares Pereira, est dividida en tres per contraforts i enormes pilastres:  la Capella del Fundador (Capela do Fundador), el mur lateral d'un corredor i el projectat portal. A la dreta d'aquesta faana s'hi troben les Capelles Imperfectes (Capelas Imperfeitas), una estructura octogonal independent afegida al complex.

Al costat est, prop del cor de l'esglsia es troba la sala capitular (Sala do Capitulo). El claustre del rei Joan I voreja l'esglsia i aquesta sala capitular. L'estructura continua vers el claustre del rei Alfons V (Claustro de D. Afonso V). Al costat nord del complex s'hi troba el sepulcre dels Soldats Desgoneguts.

 Portal .
El portal mostra en l'arquivolta una profusi de 78 esttues, dividides en sis files, de reis de l'Antic Testament, ngels, profetes i sants, cadascun d'ells sota un baldaqu. A ambds costats de la porta hi ha (cpies de) esttues dels apstols, amb un d'ells portant a un dimoni encadenat. El timp mostra a Crist entronitzat, assegut sota un baldaqu i flaquejat pels Quatre Evangelistes, cadasc amb el seu atribut personal.

 Nau i cor .

L'esglsia s llarga i estreta (22m) en proporci amb la seua alada (32.4 m). La nau va ser elevada a la seua actual alada pel segon arquitecte, Huguet, alterant les proporcions de l'esglsia i donant-li el seu aspecte actual. El seu interior es mostra sobri i descarnat a causa de la completa absncia d'ornaments i esttues a la nau. Les voltes, suportades per pilars compostos, estan tancades per claus de volta ornamentades. La llum penetra a la nau a travs de deu vitralls situats al pis superior i les altes finestres de traceria als murs laterals i el transsepte, aix com a travs de les dues files de finestres lanciformes del cor. El cor s'estn al llarg de dues seccions del transsepte i consisteix en cinc capelles amb la central de ms alada.

Probablement Batalha va gaudir dels primers vitralls de Portugal. Aquest art va ser introdut a Portugal per artesans alemanys procedents de Francnia i Nuremberg. Les finestres ms antigues daten de finals de la dcada del 1430. Per les finestres ogivals d'estil manuel situades al cor daten de les dcades del 1520 i del 1530, i van ser realitzades per mestres portuguesos, entre els que cal esmentar Francisco Henriques. Representen escenes de les vides de Jesucrist i Maria: la Visitaci, l'Epifania, la Fugida a Egipte i la Resurrecci de Crist.

L'arquitecte Mateus Fernandes i la seua muller estan soterrats sota una llosa de marbre al costat del portal. La tomba del cavaller Martim Gonalves de Maada, qui va salvar la vida del rei a la batalla d'Aljubarrota, s'hi troba prop de la Capella del Fundador.

 La Capella del Fundador (Capela do Fundador) .


Aquesta capella quadrada va ser edificada entre 1426 i 1434 per l'arquitecte Huguet, per ordre del rei Joan I, perqu esdevinguera el primer pante reial de Portugal. Mostra una perfecta sntesi entre el gtic flamboyant i el gtic perpendicular angls, que Felipa de Lancaster havia importat de la m d'un grapat d'arquitectes anglesos. La capella consta de tres seccions i un octgon central sostingut per vuit pilars ornamentats que suporten arcs profusament decorats.  El sepulcre conjunt de Joan I i la seua muller Felipa de Lancaster es troba sota la volta de l'octgon. Llurs esttues jeuen majestuosament abillades, amb les mans unides (expressant les bones relacions entre Portugal i Anglaterra) i amb els caps reposant sobre un coix, sota uns baldaquins d'elaborat ornament. Damunt d'aquests baldaquins s'hi troben els escuts d'armes de les cases d'Avs i de Lancaster, junt amb l'emblema de l'Orde de la Lligacama. En la llosa que cobreix la tomba hi ha repetits els lemes del rei Por bem (Per b) i de la reina Yl me plet   (Il me plat - Em plau).

Aquest octgon est envoltat per un corredor amb una complexa volta. Al mur sud, d'esquerra a dreta s'hi troben, disposats en una fila de capelletes, les tombes dels seus quatre fills: el prncep Pere, Enric el Navegant (sota un baldaqu), Joan i Ferran (tamb anomenat l'Infante Santo). Ferran va morir a Fes com a presoner dels moros.
Les tres tombres del mur oest sn cpies de les originals del rei Alfons V (1433-1481), Joan II (1445-1495) (buida perqu els soldats de Massna la van profanar i les despulles hi van desaparixer) i el seu fill Alfons (mort d'accident a l'edat de disset anys).

 Capelles inacabades (Capelas Imperfeitas) .

As Capelas Imperfeitas (Capelles inacabades o imperfectes) romanen com a testimoni del fet que el monestir no va ser mai completament concls. Formen uns estructura octogonal independent adossada al cor de l'esglsia (a travs d'un retrocor) i noms accesible des de l'exterior. Van ser encarregades l'any 1437 pel rei Eduard I com un segon mausoleu reial per a ell mateix i els seus descendents. Per ell i la seua muller, Elionor d'Arag, van ser els nics a ser soterrats ac. El disseny original, comenat per Huguet, va ser alterat pels successius arquitectes, especialment per Mateus Fernandes (qui est soterrat dins de l'esglsia). La rotonda octogonal t set capelles hexagonals radiants. Als cantons de les capelles s'hi roben les grosses i inacabades columnes que havien de suportar la volta. Aquestes columnes, dissenyades per Diogo Boitac, estan decorades amb motius manuelins esculpits en pedra.

El portal t la monumental alada de quinze metres. Originalment es va construir en estil gtic, per Mateus Fernandes el va transformar en una obra mestra de l'estil manuel (concls l'any 1509). Est completament decorat amb sumptuosos i estilitzats motius manuelins semblants a un brodat: esferes armillars, ngels alats, cordes, cercles, troncs d'arbres, arcs de secci en trvol, i motius florals. Aquest homenatge del rei Manuel I al seu predecessor Eduard inclou el seu lema Leaut faray tam yaserei (Sempre ser lleial). Aquest lema es repeteix ms de dues-centes vegades als arcs, voltes i pilars de les capelles.


La lgia renaixentista, afegida al voltant de 1533, probablement es va dissenyar per acollir-hi els msics. Va ser obra de l'arquitecte Joo de Castilho.

 Sala Capitular (Sala do Capitulo) .
La Sala Capitular recorda al visitant l'origen militar de la fundaci del monestir: dos sentinelles guarden les tombes de dos soldats desconeguts morts durant la Primera Guerra Mundial.

Aquesta sala quadrada s especialment notable per la seua volta d'estrella sense suport central i que abasta un espai de 19 metres quadrats. Aquest era un projecte tan atrevit per a l'poca, que l'obra va haver de ser executada per presoners condemnats a mort. Desprs de dos intents fracassats, l'obra va ser conclosa. Es diu que, quan es van retirar les darreres bastides. Huguet va passar la nit sota la volta per silenciar els seus crtics.

El vitrall renaixentista del mur est data de 1508. Mostra escenes de la Passi i s'ha atribut als pintors portuguesos Joo i Francisco Henriques.

 Claustre del rei Joan I (Claustro Real) .


Aquest claustre no formava part del projecte original. Es va contrur per l'arquitecte Ferno de vora entre 1448 i 1477. El seu sobri aspecte contrasta amb el gtic flamboyant de l'esglsia. La decoraci del corredor, esculpida en traceria per Huguet i en estil gtic (incloent-hi lbuls, flors de lis i rosasses), forma una delicada combinaci amb l'estil manuel dels panells de les arcades, afegits ms endavant per Mateus Fernandes. Hi alternen dos diferents dissenys, un amb la creu de l'Orde de Crist, l'altre amb esferes armillars.

Les petites columnes que sostenen aquestes intricades arcades estan decorades amb motius espirals, esferes armillars, flors de lotus, branques amb espines, perles i conquilles i vegetaci extica.

 Lavabo (Lavatrio) .
Situat al cant nord-oest del Claustro Real, aquesta obra de Mateus Fernandes s d'una bellesa i harmonia difcil de descriure. Consisteix en una font amb dues petites piques. El conjunt es banya amb el resplendor daurat que es filtra pels delicats panells de traceria de les arcades que l'envolten.

 Claustre del rei Alfons V (Claustro de D. Afonso V) .
Aquest sobri claustre prxim al Claustro Real va ser construt en estil gtic convencional amb arcs de doble punt. Va ser construt en la segona meitat del segle XV per l'arquitecte Ferno de vora. Contrasta amb l'estil manuel-flamboyant del Claustro Real i es una mica ms petit que aquest. Les claus de volta porten l'escut d'armes d'Eduard I i Alfons V.

 Referncies .
Monastery of Batalha - English guide; Juliol 2005 (en venda al museu) ;
Turner, J. - Grove Dictionary of Art - MacMillan Publishers Ltd., 1996; ISBN 0-19-517068-7 ;
The Rough Guide to Portugal - 11th edition March 2005 - ISBN 1-84353-438-X ;
Rentes de Carvalho J. - Portugal, um guia para amigos - En traducci neerlandesa : Portugal - De Arbeiderspers, Amsterdam; novema edici, agost de August 1999 ISBN 90-295-3466-4 (en neerlands);

Enllaos externs.
Imatge en 3D;



















 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250681" title="Junyent" nonfiltered="2028" processed="2022" dbindex="97179">


 Toponmia:
 Junyent (les Valls d'Aguilar);
 el Junyent (Granollers);

 Monuments, edificis singulars:
 el Junyent (Fonollosa);
 el Junyent (Rajadell);
 Junyent (la Pobla de Lillet);
 Junyent (Castellar de la Ribera);
 Junyent (Odn);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250684" title="Miravall" nonfiltered="2029" processed="2023" dbindex="97180">


Toponmia:
 Miravall (les Valls d'Aguilar) ;
 Mas de Miravall, a les Garrigues;
 Masia Miravall, a la Noguera;
 Mas Miravalls, a Osona;
 Miravalls, a la Segarra;
 Mata de Miravall, a l'Alt Urgell;

 Cims:
 Miravall (les Borges Blanques);
 Miravall (Vall de Cards);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250686" title="Vila-rubla" nonfiltered="2030" processed="2024" dbindex="97181">
Vila-rubla, Vila Rubla o Vilarubla s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. Antigament formava part del quarter de Castellb un dels cinc quarters que tena el vescomtat de Castellb. S'hi poden trobar les ruines de les Torretes Sant Sadurn de Vila-Rubla. S'ha de dir que el nom d'aquest poble est relacionat amb el cognom Vilarrubla. A l'Alt Urgell aquest cognom est en la posici 34 i tan sols es troba en 10 comarques de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250689" title="Turbis" nonfiltered="2031" processed="2025" dbindex="97182">
Turbis s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. El poble es troba a la carretera que va a Castellb, passat el poble de Carmeniu, en una petita confluncia de barancs a 1.223 metres d'altitud, al vessant oriental de la Serra Plana. Presideix el poble una notable esglsia del segle XVIII, dedicada a Sant Iscle i Santa Victria, amb un campanar de torre amb coberta piramidal, que va ser restaurada al principi dels noranta. Les cases, grisoses i amb teulades de llicorella, s'apinyen sota seu. Depenien d'ella les de Turbis i de les Eres, per actualment depn de l'esglsia de Castellb.

Havia tingut fins a 109 persones el 1857, 19 el 1960 i 8 el 1991. Ms a munt de la carretera que surt de Castellb i que porta a Turbis s troba el poblet de les Eres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250690" title="Solans (Montferrer i Castellb)" nonfiltered="2032" processed="2026" dbindex="97183">
Solans s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. Es troba aigua avall de Vila-rubla, a l'esquerra del riu de Solans, exactament a 1.298 metres d'altitud. De 18 habitants el 1960, pass a 1 el 1991. L'esglsia de Sant Joan i Sant Miquel de Solans era sufragnia de la parrquia de Guils; pre-romnica, amb un absis rectangular, s situada un xic aigua amunt del lloc. Aigua avall del riu de Solans, a la seva dreta, a 1.484 m d'altitud, hi ha la capella de Santa Eugnia, que hom coneix popularment per Santa Eugina, amb un absis arrodonit..

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250691" title="Solanell" nonfiltered="2033" processed="2027" dbindex="97184">
Solanell s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. Actualment el poble es troba despoblat, per el 1857 havia arribat als 107 habitants, 26 el 1960 i 8 el 1970.

Pujant per la carretera des de Castellb es troba, damunt el barranc de Solanell, la Casa d'Algons, que t una capella dedicada a la Mare de Du del Roser, desprs la carretera s'enfila fins als 1.219 metres d'altitud, on es troba el poble de Solanell.

Segons l'acta de consagraci de la Catedral d'Urgell, presideix el nucli l'esglsia de Sant Juli, antiga parroquial, un edifici del segle XVIII amb campanar de torre. T tamb les runes d'una capella dedicada a Sant Domnec. Encara es pot reconixer el vell cam medieval que anava de Solanell a Albet i que unia tots els pobles de la part alta de la vall de Castellb. El cam s en part excavat a la roca. Damunt de Solanell es troba el Mas d'en Pere.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250692" title="Sendes" nonfiltered="2034" processed="2028" dbindex="97185">
Sendes s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. Sendes a 1.243 metres d'altitu es troba al sector ms septentrional de la vall de Castellb, sobre un barranc. Actualment despoblat, havia tingut 23 habitants el 1960 i havia estat el cap d'una extensa parrquia.

L'esglsia de Sant Vicen, un edifici del segle XVIII amb campanar de torre, tenia un retaule gtic de Sant Feliu dels segles XIV-XV, que el 1972 es va portar a la casa del com de Montferrer per dur-lo al Museu Dioces d'Urgell.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250693" title="Seix" nonfiltered="2035" processed="2029" dbindex="97186">
Seix, a vegades anomenat Six, s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. Actualment es un poble fora despoblat, a 1.260 metres d'altitud, amb 7 persones el 1991, i que havia arribat a 54 habitants al segle XIX. 

Situat en un coster entre el barranc de Graoris i el del Prat Nou i t una esglsia, sufragnia de Castellb, dedicada a Sant Sadurn. s un edifici romnic net i bonic, de nau, absis llis amb finestretes i porta a ponent amb un campanaret d'espadanya. T un petit clos davant seu.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250694" title="Saulet" nonfiltered="2036" processed="2030" dbindex="97187">
Saulet s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. El poble es troba situat a 933 metres, aigua avall del riu de Palerrols. Havia arribat a 22 habitants el 1960, per el 1991 en tenia 3. Al poble s'hi pot trobar l'esglsia de Sant Climent de Saulet, que s pre-romnica.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250699" title="Pallerols del Cant" nonfiltered="2037" processed="2031" dbindex="97188">
Pallerols del Cant s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. El poble es troba siutat a l'esquerra del riu de Pallerols a 1.248 metres d'altitud, esglaonat als vessants de Roca Redona, a la vall de Pallerols. Les cases sn de pedra i tenen teulades de llicorella. 

L'esglsia parroquial de Sant Rom i Sant Marc ha estat molt reformada; t un campanar de torre d'poca moderna acabat en teulat piramidal amb rfec. Hi vivien 19 persones el 1991, 44 el 1960 i 34 el 1970. La festa major s'escau el primer diumenge de setembre.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250700" title="Les Eres (Montferrer i Castellb)" nonfiltered="2038" processed="2032" dbindex="97189">
Les Eres s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. El poble s troba entre mig dels pobles de Sant Andreu i Turbis, a la carretera de Castellb. Actualment despoblat i situat a uns 1.258 metres d'alada, havia arribat a sis famlies i tenia 5 habitants el 1970. La seva petita capella de Sant Vicen era sufragnia de la de Turbis.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250701" title="El Balc del Pirineu" nonfiltered="2039" processed="2033" dbindex="97190">
El Balc del Pirineu s una urbanitzaci de Montferrer, a Montferrer i Castellb (Alt Urgell). La urbanitzaci se situa a continuaci del poble de Montferrer, capital municipal, damunt un serrat que s continuaci del serrat de Castellciutat i Montferrer.

La urbanitzaci d'aquesta part del serrat, propera a la Ciutadella, comen el 1975, del que cal destac que la majoria dels xalets sn propietat d'andorrans.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250703" title="Castellb" nonfiltered="2040" processed="2034" dbindex="97191">
Castellb s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. Fou annexat al municipi d'Aravell el 1970, i actualment Castellb es el cap de l'entitat municipal descentralitzada de la Vila i vall de Castellb.

Castellb fou el centre histric del vescomtat del mateix nom. L'antic terme municipal de Castellb, d'uns 105,99 km, comprenia el sector central i septentrional del terme actual, s a dir, tota la vall de Castellb, b que pel sector nord s'abocava a la Ribera o vall del Romadriu, mentre que Avellanet, un dels nuclis del terme, pertanyia geogrficament a la vall de Pallerols. 

Explica el Spilldel, el 1519, que la vila era murada i que tenia dues torres, la del Serrat i la de Malbec. Avui es conserva una torre de la muralla d'angles arrodonits, esmotxada, i tamb algun fragment dels antics murs. Els carrers de la poblaci, estrets i tortuosos, desemboquen en la placeta presidida per la gran esglsia collegiada. B que l'aspecte general de la vila s ms aviat rnec, conserva encara moltes cases dels segles XV i XVI, algunes amb les tpiques parets o envans de guix i lloses, reforats per bigues de fusta en forma d'aspa amb balcons de galeria i baranes de fusta.

Situaci.
La vila de Castellb, que el 1991 tenia 89 habitants, es troba en un lloc engorjat, a 802 m d'altitud, entre el serrat de la Borda (1.150 m) i els estreps de Roca Redona. Lloc de pas obligat pels antics camins que relligaven la Seu d'Urgell amb el Pallars Sobir, la vila s enfilada en un replanet del puig on hi ha les runes de l'antic castell de Castellb, que fou aterrat per ordre de Ferran el Catlic el 1513 (la capella de Sant Pere i Sant Francesc del castell s'enderroc segles ms tard).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250705" title="Cassovall" nonfiltered="2041" processed="2035" dbindex="97192">
Cassovall s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. A prop de Pallerols hi ha el poble de Cassovall, a uns 1.122 metres d'altitud, al mateix vessant de Roca Redona. Al segle XI hi havia un castell. 

L'esglsia de Sant Pere de Cassovall s sufragnia de la de Pallerols. Hi havia 15 habitants el 1991, 31 el 1960 i 26 el 1970.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250706" title="Carmeniu" nonfiltered="2042" processed="2036" dbindex="97193">
Carmeniu s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. Es troba al coster del serrat de Roca Redona, a 1.135 metres, a l'obaga de la vall de Castellb.

El poble es troba sobre un barranc. Les comunicacions sn a travs de l'antic cam de Pallerols i es comunica amb Castellb per una bona pista. La poblaci, com la resta de nuclis del municipi, ha minvat fora, d'uns 47 habitants el 1857, pass a 14 el 1960 i 3 el 1991.

S'hi troba l'esglsia, dedicada a Sant Fruits, sufragnia de Castellb, s a l'inici del carrer que forma el poble. s un edifici del segle XVII, ben proporcionat, amb porta lateral, que no guarda vestigis de la construcci anterior. Conserva una taula del gtic tard, amb una pintura de santa Llcia.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250707" title="Canturri" nonfiltered="2043" processed="2037" dbindex="97194">
Canturri s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. El poble es troba aigua amunt de Pallerols, a l'esquerra del riu. El poble est fora despoblat, actualment en t 3, n'havia tingut 10 el 1960, 6 deu anys ms tard i 2 el 1991. L'esglsia de Sant Vicen de Canturri s sufragnia de la de Pallerols.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250709" title="Bellestar (Montferrer i Castellb)" nonfiltered="2044" processed="2038" dbindex="97195">

Bellestar s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. El poble est a 793 metres d'altitud, a tres quilmetres de la Seu d'Urgell (sis per carretera) i ve del poble d'Aravell.

El poble, construit a dalt d'un tur, t 90 habitants. No hi ha cap casa que destaqui arquitectnicament, la gran majoria molt antiques. La majoria de carrers tenen fora pendent i darrera la plaa es troba l'esglsia parroqual, reformada a la darreria del segle XX, est dedicada a Sant Pere i t un campanar de torre adossat. Histricament formava part del vescomtat de Castellb, dins el quarter de Castellciutat. 

A ms del poble, alguns indrets sn: el despoblat de Campmajor, l'ermita de Sant Marc, els paratges de Benavarre i Navaners, les Comelles, les Colomines, el Colomer, els Egols i els Inferns o Setinferns. Les festes ms importants del poble sn la festa major, ltim cap de setmana d'octubre, la festa de primavera o de Sant Marc, i l'aplec de la Trobada.

Situaci.
El terme es troba a la fi del serrat Roi i el serrat de la Mola. A l'oest del tur de Bellestar s troba el serrat del Pui i al sud la serra de Sant Marc, continuaci del turo de Bellestar, ambds serrats separen el sector de Bellestar del d'Aravell.

A l'est del tur de Bellestar es troba el paratge de Benavarre i el paratge de Navaners, aquest ltim per sobre el serrat de Navaners. Entre el tur de Bellestar i Benavarre s'obre una estreta plana orientada de nord a sud, parallela a la serra de Sant Marc, travessada pel riu de la Mare de Du de la Trobada. El paratge de Benavarre, fora pla, es troba a uns 830 metres d'altitud, i limita amb el municipi de la Seu d'Urgell. El paratge, elevat respecte a la plana de la Seu, sembla un serrat o un tur vist des d'abaix. La llau de Benavarre, un torrent curt i de fora desnivell, fa de lmit natural entre els municipis de la Seu d'Urgell i Montferrer i Castellb. Ms avall de la llau es troba Fontantiga. Per Benavarre hi passa el cam de mateix nom, que unia Bellestar amb la capital comarcal, la Seu d'Urgell, amb l'arribada del cotxe aquest entr amb dess i principalment s'empra la carretera que porta a la Trobada per anar a la Seu.

A l'oest de Navaners es troba el serrat del Corb i la plana de sota el serrat de Montferrer de Segre i Castellciutat. Seguint el curs del riu de la Mare de Du de la Trobada, trobem el sector de la Trobada, on hi ha l'ermita dedicada a la Mare de Du de la Trobada i l'ajuntament de Montferrer i Castellb. Aquest sector, que s'obre entre dos serrats comunica amb la plana de sota el serrat de Montferrer.

El riu de la Mare de Du de la Trobada tamb s conegut com riu de Bellestar, nom poc encertat ja que ja existeix aquest riu a l'oest de Bellestar i que desemboca al riu d'Aravell i aquest ltim al riu de la Mare de Du de la Trobada.

L'economia.
Bellestar s un poble tradicionalment ramader i agrcola, i en continua sent. Els cereal, les patates i prats han estat els conreus tradicionals del segle XX, a ms dels petits horts familiars. Anteriorment al segle XIX eren especialment importants els conreus de llegums, vinya, ametllers i rebolls. A Aravell i Bellestar, on de sempre hi ha hagut menys regadiu, abundaven les oliveres i els castanyers.

Actualment, per, el conreu del terme es troba en gran part condicionat per la ramaderia, i per aix el terreny aprofitable per a conreus s'ha anat convertint en pastures. La plaga de la filloxera (1893) acab amb la vinya dels Pirineus, entre altres, i fou un determinant pel canvi d'economia per a Bellestar i bona part de l'Urgellet. Des de la Seu d'Urgell el canvi fou impulsat per Josep Zulueta i Gomis, que transform les terres de regadiu en prats artificials per al manteniment de vaques lleteres que ell mateix import de Sussa i es cre la Cooperativa Lletera del Cad.

Tamb destaca el pans o blat de moro, bastant important al terme sobretot des de la construcci del rec d'Aravell i Bellestar, o rec dels quatre pobles, el 1975, que pren l'aigua de la Valira a la frontera amb Andorra. Tamb s'hi fa farratge. La importncia de les pastures fa possible una bona densitat ramadera, puix que sn aprofitades especialment per la ramaderia bovina, sobretot vaques destinades a la producci de llet, i ovina, les activitats ramaderes tradicionals del terme. Tammateix, a diferncia d'altres pobles de l'Urgellet, s'han desenvolupat tamb altres especialitats ramaderes, fins a assolir una certa importncia com les granges porcines.

Serveis.
Els serveis interns sn escassos. Hi ha una escola primria a Montferrer de Segre, que substitueix l'antiga que hi havia al poble, als baixos d'una casa, i per als estudis de secundria cal anar a la Seu d'Urgell. A Bellestar hi ha l'Escola de Capacitaci Agrria del Pirineu, que disposa d'una residncia per als estudiants forans. 

El serveis sanitaris es troben o b a Montferrer, el CAP, o b al hospital comarcal de la Seu. L'oferta turstica creix lentament, per de manera considerable. Amb la construcci del golf d'Aravell i l'augment del turisme als Pirineus s'han construit dos cases d'apartaments i el bar del poble, situat a les afores, ha renovat les intallacions per encavir-hi un restaurant.

Tamb hi ha un polisportiu, que a ms de poguer-hi practicar esport, s'hi celebren les festes majors que abans se celebraven al paller de Cal Vicen.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250710" title="Avellanet" nonfiltered="2045" processed="2039" dbindex="97196">
Avellanet s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. El poble es troba a 1.159 metres d'altitud, al penden de la vall de Pallerols. Hi ha una esglsia dedicada a Sant Joan, sufragnia de Noves de Segre, l'edifici s d'estil romnic de nau i absis, amb campanar de cadireta refet al mur de ponent. T la porta a migdia i una sagristia afegida. El poblet s en un coster amb cases separades, per formant un nucli.

La poblaci a minvat molt d'habitants tot i que es troba al peu de la carretera d'Adrall a Sort pel coll del Cant, la N-260. El 1857 tenia 58 habitants, el 1960 26 i el 1991 10.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250711" title="Aravell" nonfiltered="2046" processed="2040" dbindex="97197">
Aravell s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. El poble es troba en un pla a 738 metres d'altitud, lleugerament ondulat i conreat a la rida dreta del riu d'Aravell. L'esglsia parroquial de Sant Esteve s sufragnia de la de Bellestar; rectangular, sobre l'angle del sud-oest de l'edifici s'ala un campanar de torre, quadrat. Sobre l'altar de Sant Esteve d'Aravell el 1114 fou jurat el testament sacramental del vescomte Ramon de Castellb. El 1991 hi havia 54 habitants i a diferncia de la resta de pobles de la zona, actualment ha augmentat la seva poblaci fins als 88 habitants. La festa major d'Aravell es fa el primer diumenge de juny. 

El 1017 la vescomtessa Sana d'Urgell fu testament, deixant a la cannica de la Seu l'alou que tenia a Aravell i que li advingu dels seus pares, mentre que l'alou que havia adquirit del seu marit, el vescomte Guillem, el deix a aquest i, mort aquest, al seu fill Mir, desprs de la mort del qual, per, la vescomtessa volgu que l'alou passs tamb a la cannica urgellesa. Els vescomtes d'Urgell, que anys desprs havien de prendre el nom de vescomtes de Castellb, devien posseir ja aleshores altres bns a la contrada, que s'integraren a la jurisdicci del vescomtat.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250713" title="Albet" nonfiltered="2047" processed="2041" dbindex="97198">
Albet s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. El poble es troba entre dos barrancs a 1.178 m d'altitud, davant de Santa Creu. Com la majoria de pobles de la zona, la poblaci ha davallat dels 119 el 1857, sent el tercer ms poblat de la vall, fins a 48 el 1960.

L'esglsia de Sant Mart, antic monestir ja runs el 914, s un edifici tard (del segle XVII) amb el presbiteri arrodonit i un modern campanaret sobre seu. La imatge de Sant Mart s una notable talla barroca. Era sufragnia de Sendes i ara ho s de Castellb. El poble, amb les cases en un pendent, no t cap caracterstica gaire remarcable.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250716" title="Les Eres" nonfiltered="2048" processed="2042" dbindex="97199">


Geografia:
Nuclis de poblaci:
 les Eres (Montferrer i Castellb);
 les Eres (Creixell);
 les Eres (Bellver de Cerdanya);
 les Eres (Horta de Sant Joan);
 les Eres (Alpont);
Edificis:
 les Eres de Gardilans, al bergued;
 les Eres de Vilada, al bergued;
 les Eres (Gavet de la Conca);
Cims:
 les Eretes, al Solsons;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250717" title="Solans" nonfiltered="2049" processed="2043" dbindex="97200">


 Toponmia:
 Solans (Montferrer i Castellb);
 els Solans (Mont-ral);
 els Solans (Ulldemolins);

Edificis Singulars:
 Solans (Coll de Narg);
 els Solans (Sant Bartomeu del Grau);
 els Solans (Camprodon);

Cims i serralades:
 Serra dels Solans (la Torre de Cabdella);
 Serra dels Solans (Cabacs);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250718" title="Vilamitjana del Cant" nonfiltered="2050" processed="2044" dbindex="97201">
Vilamitjana del Cant s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. Actualment forma part de la entitat municipal descentralitzada de Vila i Vall de Castellb, per havia estat cap del municipi independent de la Vall de Castellb que s'un amb el municipi de la vila de Castellb i ms tard amb Montferrer.

s el ms meridional de la vall de Castellb, a 958 metres d'altitud, i s envoltat pels antics termes d'Aravell i la Parrquia d'Hort. Es comunica per pistes amb la carretera de Montferrer a Castellb i amb els llogarets o venats de Castellnovet i Cercedol, que depenen de la seva antiga parrquia de Santa Coloma. Forma un petit nucli entorn de l'esglsia parroquial, un edifici molt renovat i de faana estreta per dues finestres rectangulars, desproporcionades. 

D'un mxim de 24 famlies i 135 habitants el 1850, ha anat disminuint, especialment els darrers anys, que ha passat de 82 habitants el 1960 a 29 el 1991.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250719" title="Santa Creu de Castellb" nonfiltered="2051" processed="2045" dbindex="97202">
Santa Creu de Castellb s un nucli de poblaci del municipi de Montferrer i Castellb, a l'Alt Urgell. El poble de Santa Creu es troba a 'extrem d'un serrat o sortint de la vall. A 1.290 metres d'altitud havia arribat a tenir 20 famlies i 100 habitants el 1857. Des del 1960 al 1991 la poblaci ha davallat dels 36 als 22 habitants.

El poble, fora visible des de tot arreu, hi podem trobar l'esglsia de Santa Creu, ja citada en l'acta de consagraci de la Catedral de la Seu d'Urgell. L'edifici s rectangular, poc caracterstic amb camapar d'espadanya.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250721" title="Sallent de Castellb" nonfiltered="2052" processed="2046" dbindex="97203">
Sallent de Castellb (o Sellent) s un nucli de poblaci del municipi alturgellenc de Montferrer i Castellb. Incorporat al municipi en el 1970, en el 2006 tenia un cens de 2 habitants.  Situat a 1.529 m. d'altitud, al peu del serrat de les Cabanelles, en la capalera de la riera del mas d'en Roqueta, afluent del riu Aravell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250724" title="Bellestar (desambiguaci)" nonfiltered="2053" processed="2047" dbindex="97204">


 Toponmia:
 Bellestar, municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
 Bellestar (Montferrer i Castellb);
 la Bellestar, a la Noguera;

Edificis Singulars:
 Bellestar (l'Espunyola);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250727" title="Vila i Vall de Castellb" nonfiltered="2054" processed="2048" dbindex="97205">
Vila i Vall de Castellb s una entitat municipal descentralitzada (EMD) del municipi de Montferrer i Castellb, situada a la Vall de Castellb. El nucli principal de l'entitat descentralitzada s la vila de Castellb.

La Vall de Castellb i la vila de Castellb havien constituit municipi, tant junts com per separat. Fins el 1920 la Vall de Castellb fou un municipi independent que no incloia la vila de Castellb, ambds foren units el 1920 i posteriorment annexats el 1970 a Montferrer formant l'entitat municipal de Montferrer i Castellb juntament amb d'altres com Aravell.

















Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250730" title="Tost" nonfiltered="2055" processed="2049" dbindex="97206">
Tost s un poble abandonat del municipi de Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell. Est situat dalt d'un tur (785 m), i se'n conserven les runes del castell i de l'esglsia de Sant Mart, abandonada.

 Histria .
Tost est documentat ja a l'any 815. Al s. XI en fou senyor Mir, pare del fams Arnau Mir de Tost, fundador de la dinastia vescomtal d'ger. El lloc pertany a la senyoria del captol d'Urgell.

Antigament independent, el terme (de 51,14 km2) comprenia tota la vall del riu Tost, amb els poblets de Montan (o Montant), Tor de Tost i Sauvany i els llogarets de la Bastida, Fontelles, els Hostalets de Tost i Castellar de Tost; al 1968, per, Tost fou fusionat amb altres pobles dels voltants en el nou municipi de la Ribera d'Urgellet, amb capital al Pla de Sant Tirs.

 Sant Mart de Tost .
L'antiga esglsia parroquial de Sant Mart (comenada al 1030), va ser consagrada al 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell. L'abat Oliba la dot esplndidament amb unes relquies de la Vera Creu i bns, com una arqueta en forma de creu (des del 1924 conservada al Museu Episcopal de Vic, i un escrit autgraf. El seu baldaqu, conservat a mitges entre el Museu de Vic i el MNAC, s una obra excepcional del romnic catal; la seva pintura es fa ress de l'arribada, entre els segles XII i XIII, dels models bizantins i anglesos.

El temple s d'una sola nau i en sn destacables tres finestres de doble esqueixada a la faa da de migjorn i una porta paredada en arc de mig punt adovellat; la construcci va ser modificada extensament en l'poca gtica.

A l'any 2008 es va fer al Museu de Vic l'exposici El cel pintat: el baldaqu de Tost, que expos aquesta pea un cop restaurada.

 Referncies .
Informaci extreta parcialment de lAvui del dia 13.7.8.

 Enllaos .
 El baldaqu de Tost;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250757" title="Camino" nonfiltered="2056" processed="2050" dbindex="97207">

Camino s un navegador web per a Mac OS X basat en el Mozilla. El canvi ms important que compt s una interfcie amb implementaci Cocoa nativa (respectant, aix, els models dels Mac OS). The Camino Project desenvolupa el projecte i Mike Pinkerton n's el lder.

El nom original del projecte era Chimera, per per problemes legals es va haver de canviar.

Historial de versions.


 Enllaos externs .
Pgina oficial del Camino ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250758" title="Kulbeckia kulbecke" nonfiltered="2057" processed="2051" dbindex="97208">

Kulbeckia kulbecke s una espcie de petits mamfers prehistrics. s l'nica espcie continguda al gnere monotpic Kulbeckia, dins de la famlia Zalambdalestidae. 

K. kulbecke visqu en el que actualment s l'Uzbekistan i el Tadjikistan al Cretaci superior. Se n'han trobat ossos a la formaci Bissekty i la formaci Aitym, i el seu holotip s una molar M1 allada.

El 1997, quatre anys desprs que Lev Nessov descrigus l'espcie, es trob evidncia que suggereix que K. kulbecke podria ser el membre ms basal de la famlia Zalambdalestidae. Una vegada es descobriren les similituds amb els zalambdalstids, Kulbeckia, originalment classificada dins la seva prpia famlia monotpica Kulbeckiidae, fou reclassificada per Archibald, Averianov i Ekdale dins la famlia Zalambdalestidae.

En comparaci amb zalambdalstids ms moderns, K. kulbecke era de mida petita. Tamb tenia quatre incisives en lloc de tres i el diastema era petit o absent.

Bibliografia.

 


Referncies.


Enllaos externs.
Kulbeckia a Mesozoic Mammals ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250767" title="The History Channel" nonfiltered="2058" processed="2052" dbindex="97209">
The History Channel s un canal de televisi per cable, dedicat principalment als esdeveniments i personatges histrics.

 Enllaos externs .
The History Channel;
The History Channel Around the World;
The History Channel International;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250782" title="Alena eredov" nonfiltered="2059" processed="2053" dbindex="97210">
Alena eredov (Praga, 21 de mar de 1978) s una actriu i model txeca.

 Biografia .

Va nixer i va passar quasi tota la seva infantesa al barri de Praga de Vinohrady amb el seu pare, la seva mare i la seva germana Eliska. Va entrar al mn de la moda molt aviat. Amb quinze anys ja havia posat per al dissenyador txec, Jadran etlk. A l'any segent, va anar a Grcia per treballar. Amb disset anys, Alena, arriba per primer cop a Mil, capital italiana de la moda.

A Itlia, va fer-se un lloc a la televisi de la m de Giorgio Panariello i el seu programa Torno Sabato. Ha fet d'hostessa en diversos programes i ha treballat tamb com a actriu. Va fer-se molt popular el 2005, grcies al calendari que va fer per a la revista mensual Max.

Medeix 181 cm i les seves mides sn 94-60-92.

Actualment mant una relaci sentimental amb el porter de la Juventus, Gianluigi Buffon, amb el qual ha tingut un fill, Louis Thomas, nascut el 28 de desembre de 2007.

 Filmografia .

"Ho visto le stelle" (He vist les estrelles), (2003), dirigida per Vicenzo Salemme;
"Christmas in love" (Nadal enamorat), (2004), dirigida per Neri Parenti;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250783" title="Microtus cabrerae" nonfiltered="2060" processed="2054" dbindex="97211">

Microtus cabrerae s una espcie de talp que es troba a la Pennsula Ibrica i Frana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250784" title="Microtus californicus" nonfiltered="2061" processed="2055" dbindex="97212">

Microtus californicus s una espcie de talp que viu a Califrnia i Oregon. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250785" title="Gypsonictops" nonfiltered="2062" processed="2056" dbindex="97213">

Gypsonictops s un gnere de petits mamfers prehistrics que forma part de la famlia monotpica Gypsonictopidae i que fou descrit per George Gaylord Simpson el 1927. Sn els primers representants de l'ordre Leptictida i aparegueren durant el Cretaci superior quan els dinosaures encara dominaven la Terra. Sembla que s'extingiren abans de comenar el Cenozoic per hi ha indicis que podrien haver sobreviscut fins a principis del perode Paleoc. Se n'han trobat fssils a llocs tan diferents com els Estats Units, Blgica o l'Uzbekistan.

Com Cimolestes o Daulestes, s possible que tingus una relaci distant amb els ungulatomorfs. s especialment interessant perqu s un dels molt pocs euteris que existiren a Amrica del Nord durant el Campani, una poca en qu els multituberculats i els metateris eren dominants en aquest continent.

Fisiologia.
Com altres mamfers prehistrics del Cretaci superior d'Amrica del Nord, Gypsonictops tenia una dentici particular amb cinc premolars amb doble arrel al maxillar inferior, mentre que la immensa majoria de mamfers noms en tenen quatre. D'altra banda, les cinc premolars tamb sn un tret tpic dels euteris ms basals i primitius.

Igual que les espcies del gnere Leptictidium, Gypsonictops tenia una premolar P4 molt molaritzada, cosa que en la descripci d'un exemplar de G. petersoni provoc confusi entre la P4 i la M1. Finalment, es revel que era una P4 sense paracnid.

Se sap que els Gypsonictops eren euteris i podrien ser placentaris; mostren caracterstiques tpiques d'aquests animals, per pertanyen a un grup (Leptictida) que inclou alguns dels pocs euteris no placentaris. A ms, la lnia entre euteris placentaris i no placentaris s molt fina, per la qual cosa costa classificar Gypsonictops amb precisi.

Taxonomia.
El gnere Gypsonictops fou originalment classificat dins la famlia Leptictidae per Simpson, juntament amb els leptctids nordamericans. Hi romangu fins que el 1967 Van Valen cre la famlia Gypsonictopidae especialment per aquest gnere. El 1997, McKenna i Bell suggeriren la possibilitat que aquesta famlia contingus fins a set gneres diferents, per els documents publicats des d'aleshores han mostrat escepticisme envers aquesta teoria.

Espcies.

Gypsonictops cont sis espcies:

Gypsonictops clemensi.
Descrita per J. K. Rigby i D. L. Wolberg el 1987. Visqu durant els perodes Campani i Maastrichti, i la seva descripci fou feta a partir d'una M3 trobada a Nou Mxic. L'espcie est dedicada a William Alvin Clemens.

Gypsonictops dormaalensis.
Descrita per G. E. Quinet el 1964. El nom de l'espcie fa referncia a la poblaci belga de Dormaal, on hi ha un important jaciment amb fssils, entre altres espcies, de G. dormaalensis.

Gypsonictops hypoconus.
Descrita per G. G. Simpson el 1927. Visqu durant els perodes Campani i Maastrichti i se n'han trobat fssils a la Formaci de Hell Creek i altres jaciments dels Estats Units. Quan Simpson cre el gnere Gypsonictops en definir aquesta espcie, el situ dins la famlia Leptictidae, que aleshores formava part de l'ordre Insectivora (actualment obsolet). El nom de l'espcie fa referncia al seu hipocon (o cspide menor de les dents molars).

Gypsonictops illuminatus.
Descrita per J. A. Lillegraven el 1969. Visqu durant el perode Maastrichti i se n'han trobat fssils a la Formaci de Hell Creek dels Estats Units i a diversos jaciments del Canad.

Gypsonictops lewisi.
Descrita per A. Sahni el 1972. Visqu durant el perode Campani i se n'han trobat fssils a la Formaci de Judith River, Montana. G. lewisi s una de les espcies amb ms caracterstiques placentries del gnere, com ara la fusi d'un petit metacnid amb un protocnid llarg, o un talnid petit amb dues cspides. D'altra banda, les premolars superiors no estan tan molaritzades com en altres espcies. Pesava aproximadament cinquanta grams. L'espcie est dedicada al Capit Meriwether Lewis, el clebre explorador estatunidenc.

Gypsonictops petersoni.
Descrita el 1929 per G. G. Simpson, que li don el nom dEuangelistes petersoni i la classific errniament dins la infraclasse Marsupialia. Se sap que visqu durant el perode Maastrichti per podria haver sobreviscut l'extinci del Cretaci-Terciari i viure fins el Dani. L'holotip d'aquesta espcie es troba al Carnegie Museum of Natural History i s un maxillar inferior que havia quedat bastant danyat. Un altre exemplar, conservat a Yale, ha estat descrit amb fins a cinc noms diferents. Per si no hi havia prou polmica, el 1973 Clemens afirm que G. petersoni s la mateixa espcie que G. hypoconus.

Bibliografia.

 
 
 
 
 


Vegeu tamb.
Leptictidae;
Pseudorhyncocyonidae;

Referncies.


Enllaos externs.
American Cretaceous Insectivores, de George Gaylord Simpson ;
Basal Eutheria ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250786" title="Pseudorhyncocyon" nonfiltered="2063" processed="2057" dbindex="97214">

Pseudorhyncocyon ("pseudo-Rhynchocyon" en grec antic, en referncia a un gnere de musaranyes elefant) s un gnere extingit de petits mamfers prehistrics que forma part de la famlia Pseudorhyncocyonidae. Fou descrit per Henri Filhol el 1892 a partir d'un especimen de P. cayluxi que finalment acab revelant-se com a Leptictidium ginsburgi desprs de l'anlisi de Mathis (1989).

Hi ha molt poc material conegut d'aquest gnere: un exemple n's una molar superior trobada al jaciment de Perrire, Frana. El protocnid s gran i robust i est envoltat per un postcngol bastant desenvolupat. El paracon i metacon d'aquesta molar estan molt ms propers que en les espcies de Leptictidium trobades als jaciments del Carc, i la separaci que hi ha entre ells s menys profunda. No hi ha cap indici de mesostil (la cspide mesiobucal d'una molar) en aquest fssil, cosa que tamb l'allunya del gnere Leptictidium. Aquest fssil no ha estat atribut a cap espcie en concret, i Mathis suggereix que es podria tractar d'una espcie ancestral als pseudorincoquinids del Ludi superior.

Bibliografia.

 
 
 


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250788" title="Microtus canicaudus" nonfiltered="2064" processed="2058" dbindex="97215">

Microtus canicaudus s una espcie de talp que viu a la vall de Willamette (Oregon).

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250789" title="Microtus chrotorrhinus" nonfiltered="2065" processed="2059" dbindex="97216">

Microtus chrotorrhinus s una espcie de talp que viu a l'est de Nord-Amrica.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250790" title="Ilary Blasi" nonfiltered="2066" processed="2060" dbindex="97217">
Ilary Blasi (Roma, 28 d'abril del 1981), s una showgirl italiana.

 Els inicis .

Va entrar al mn de l'espectacle de molt petita; amb 3 anys va fer el seu primer spot publicitari; amb 5 anys va fer la seva primera aparici en una pellcula a "David e David", dirigida per Giorgio Capitano; i amb 6 anys va participar a "Da grande" (de Franco Amurri i a "Vizio de vivere" (de Dino Risi). Fcilment va aconseguir papers a les pellcules "Fiori di zucca" (1988) (d'Stefano Pomicia) i "La dolce casa degli orrori (1989) (de Lucio Fulci). Durant aquells anys, s la imatge de nombroses campanyes publicitries, d'entre elles les ms recordades sn: Bilboa (crema de sol), Cicciobello Rock (joguines), Renault (cotxes), Barilla (pasta), Galbusera (alimentaci), Findus (alimentaci) i Sanson (alimentaci). El 1999 participa en algunes telepromocions i s vctima del programa d'humor Scherzi a Parte (Bromes a part).

 La consagraci .

A l'any 2001 aconsegueix una gran popularitat grcies a les seves aparicions al programa "Passaparola" (Pasaparaula). Va continuar treballant al programa fins el 2003. Al juliol de 2003, es converteix juntament amb Alvin, en presentadora del programa musical "Top of the Pops", ems a Rai Due.

Des del setembre de 2003, s hostessa del programa de Fabio Fazio "Che tempo fa" (Quin temps fa), ems a Rai Tre. Des del setembre de 2004, es la presentador del programa "CD Live" ems per Rai Due.

El 2006, acompanya a Giorgio Panariello i Victoria Cabello en la presentaci del Festival de San Remo. Aquell mateix any va presentar amb Mago Forest i Cristina Chiabotto el Festivalbar. Des del 15 de gener de 2007 presenta el programa "Le Iene" a Italia 1.

Des del 13 de setembre de 2007, presenta juntament amb Mago Forest, el programa "Mai dire Candid", s'emet justament abans de "Le Iene", programa que ella presenta amb Luca Bizzarri i Paolo Kessisoglu.

 Curiositats .

En una entrevista del programa "Le Iene", sota la "presi" del Trio Medusa, va confessar que abans de casar-se amb el seu marit, era aficionada de la Lazio.

Des de l'octubre de 2007, s la protagonista dels spots de la companyia telefnica Vodafone, juntament amb el seu marit Francesco Totti i el futbolista del Milan Gennaro Gattuso.

Est casada amb el futbolista Francesco Totti amb qui t dos fills, Christian i Chanel.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250791" title="Classificaci cientfica" nonfiltered="2067" processed="2061" dbindex="97218">


La classificaci cientfica o classificaci biolgica s un mtode usat pels bilegs per agrupar i categoritzar espcies d'organismes. La classificaci cientfica tamb rep el nom de taxonomia cientfica, per s diferent de la taxonomia vernacular, que no t carcter cientfic. La classificaci actual t els orgens en el treball de Carl von Linn, que classific les espcies segons les seves caracterstiques fsiques. Des d'aleshores, aquests grups han estat revisats per millorar-ne la concordncia amb el principi Darwini de l'origen com. La filognia molecular, que utilitza seqncies d'ADN com a informaci, ha provocat moltes revisions recents i probablement ho continuar fent. La classificaci cientfica forma part de la cincia de la taxonomia i de la sistemtica.

Orgens de la classificaci cientfica actual.

El cientfic suec Carl von Linn (1707-1778) s l'autor, entre altres, de l'obra Systema Naturae (primera edici del 1735), que s'edit dotze vegades al llarg de la seva vida. En aquesta obra, la naturalesa estava classificada en tres regnes: mineral, vegetal i animal. Linn utilitz cinc grups: classe, ordre, gnere, espcie i varietat.

Abandon els llargs noms descriptius de classes i ordres i els noms genris de dues paraules utilitzats pels seus predecessors immediats i els substitu per noms d'una sola paraula. Tamb defin molts gneres i classific nombroses varietats dins d'una mateixa espcie, salvant aix la botnica del caos creat pels horticultors.

Linn s especialment conegut per la seva introducci del mtode que encara s'utilitza avui en dia per formular el nom cientfic de cada espcie. Abans de Linn, s'utilitzaven noms de moltes paraules (composts d'un nom genric i una differentia specifica), per com que aquests noms eren una descripci de l'espcie, no estaven fixats. A Philosophia Botanica (1751), Linn es va esforar per millorar la composici i reduir la longitud de molts dels noms de moltes paraules, eliminant retrica innecessria, introduint nous termes descriptius i definint-ne el significat amb una precisi sense precedents. A finals de la dcada del 1740, Linn comen a utilitzar un sistema parallel que consistia en donar nomina trivialia (noms trivials) a les espcies. Un nomen triviale era un eptet d'una o dues paraules escrit al marge de la pgina,al costat del llarg nom "cientfic". Les niques restriccions que hi aplic Linn eren que els noms trivials havien de ser curts, nics dins de cada gnere, i que no havien de canviar. Linn aplic constantment nomina trivialia a les espcies vegetals a Species Plantarum i a les animals a la desena edici de Systema Naturae.

Utilitzant aquests eptets cientfics constantment, Linn separ la nomenclatura de la taxonomia. Tot i que l's parallel de nomina trivialia i els llargs noms descriptius dur fins finals del segle XVIII, poc a poc fou substitut per la prctica d'utilitzar noms propis ms curts, combinant el nom genric i trivial de l'espcie. Al segle XIX, aquesta nova prctica qued codificada a les primeres Normes i Lleis de la Nomenclatura, i la primera edici de Species Plantarum i la desena de Systema Naturae foren elegides com a punts de partida per la Nomenclatura Botnica i Biolgica, respectivament. Aquesta convenci per a anomenar les espcies rep el nom de nomenclatura binomial.

Actualment, la nomenclatura est regulada pels Codis de Nomenclatura, que permet els noms dividits en grups taxonmics.

Rangs taxonmics.


Hi ha vuit grups taxonmics principals: regne, flum, divisi, ordre, famlia, gnere i espcie.

Els grups zoolgic i botnic sn lleugerament diferents.



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250792" title="Microtus clarkei" nonfiltered="2068" processed="2062" dbindex="97219">

Microtus clarkei s una espcie de talp que es troba a la Xina.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250794" title="Microtus daghestanicus" nonfiltered="2069" processed="2063" dbindex="97220">

Microtus daghestanicus s una espcie de talp que es troba a Rssia, Gergia, Armnia i Azerbaidjan.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250795" title="Microtus evoronensis" nonfiltered="2070" processed="2064" dbindex="97221">

Microtus evoronensis s una espcie de talp que es troba a Rssia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250797" title="Microtus felteni" nonfiltered="2071" processed="2065" dbindex="97222">

Microtus felteni s una espcie de talp que es troba a Albnia, Grcia, Macednia, Srbia i Montenegro.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250799" title="Microtus fortis" nonfiltered="2072" processed="2066" dbindex="97223">

Microtus fortis s una espcie de talp que es troba al  nord i al centre d'Eursia, incloent-hi el nord de la Xina i Corea. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250801" title="Microtus gregalis" nonfiltered="2073" processed="2067" dbindex="97224">

Microtus gregalis s una espcie de talp que es troba a la Xina, Monglia i Rssia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250802" title="Microtus guatemalensis" nonfiltered="2074" processed="2068" dbindex="97225">

Microtus guatemalensis s una espcie de talp que viu a Guatemala i Mxic.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250805" title="Flavi Orestes" nonfiltered="2075" processed="2069" dbindex="97226">
Flavi Orestes () fou regent d'Itlia durant el regnat del seu fill Rmul August del 29 d'agost del 475 al 28 d'agost del 476.

Era un rom nascut a Pannnia que quan tila va conquerir la provncia es va posar al seu servei junt amb el seu pare Ttul, fins a la mort del conqueridor asitic. Fou secretari d'`tila i ambaixador seu a Constantinoble. 

A la mort del rei va tornar a Itlia i amb les riqueses que havia acumulat va obtenir un posici destacada i el ttol de patrici. Es va casar llavor amb una filla d'un comes de nom Rmul. El 475 va rebre ordes de l'emperador Juli Nepot de reunir un exrcit per anar contra el rei visigot Euric, per va aprofitar aquest exrcit per assolir el poder. Es va dirigir contra Ravenna, on era Nepot i l'emperador va fugir a Salona, a Dalmcia (28 d'agost del 475). El 29 d'agost Orestes va fer proclamar emperador al seu jove fill Rmul August per va restar al capdavant dels afers d'estat com a regent ajudat pel ministre Parm (Parmenus). Va enviar a Llat i Mads a Constantinoble per demanar el reconeixement del seu fill per l'emperador oriental Zen; tamb va fer la pau amb el rei vndal Genseric.

Fou enderrocat per un cap militar brbar, Odoacre, i fet presoner a Pavia. Fou portat a Placentia on se li va tallar el cap (28 d'agost del 476). El seu germ Pau (Paulus) va mantenir la resistncia a Ravenna fins el 4 de setembre en qu la ciutat fou ocupada i Pau executat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250806" title="Microtus guentheri" nonfiltered="2076" processed="2070" dbindex="97227">

Microtus guentheri s una espcie de talp que es troba a Bulgria, Grcia, Iran, Iraq, Israel, Lban, Macednia, Srbia, Sria, Montenegro, Turquia i Lbia. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250807" title="Orestes (metge)" nonfiltered="2077" processed="2071" dbindex="97228">
Orestes () fou un metge grec cristi de Tiana a Capadcia, anomenat tamb Arestes, que va patir martiri en l'anomenada persecuci de Diocleci vers el 303 o 304. 

Sim Metafrastes dona un interessant relat de les tortures a les que suposadament fou sotms, i li dona el nom d'Arestes. Fou fet sant per les esglsies grega i romana i la seva commemoraci s el 9 de novembre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250809" title="Luci Aureli Orestes (cnsol 157 aC)" nonfiltered="2078" processed="2072" dbindex="97229">
Luci Aureli Orestes (Lucius Aurelius L.F. L. N. Orestes) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 157 aC juntament amb Sextus Julius Caesar, i apareix esmentat al llibre dels Fasti i tamb per Plini el Vell, per del seu perode de govern no queda record de cap fet especial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250810" title="Luci Aureli Orestes (consol 126 aC)" nonfiltered="2079" processed="2073" dbindex="97230">
Luci Aureli Orestes (Lucius Aurelius L.F. L. N. Orestes) fou un magistrat rom fill de Lucius Aurelius L.F. L. N. Orestes.

Fou cnsol el 126 aC juntament amb Marc Emili Lpid. Fou enviat a Sardenya (Sardinia) per sotmetre als habitants de l'illa que s'havien revoltat contra Roma com ja havien fet altres vegades anteriorment. Durant tres anys Orestes va romandre a la provncia fins que va aconseguir dominar la revolta. A la tornada va celebrar un triomf (122 aC). A l'illa va tenir com a qestor a Gai Grac que per le seva actuaci destacada fou descarregat de les obligacions del crrec. Tamb va servir amb Orestes el que fou posteriorment cnsol Marc Emili Escaure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250811" title="Luci Aureli Orestes (consol 103 aC)" nonfiltered="2080" processed="2074" dbindex="97231">
Luci Aureli Orestes (Lucius Aurelius L.F. L. N. Orestes) fou un magistrat rom fill de Luci Aureli Orestes.

Fou cnsol el 103 aC juntament amb Gai Mari. Va morir el mateix any en qu va exercir el consolat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250812" title="Microtus ilaeus" nonfiltered="2081" processed="2075" dbindex="97232">

Microtus ilaeus s una espcie de talp que viu a l'Afganistan, Kazakhstan, Tadjikistan, Turkmenistan i Kirguizistan.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250814" title="Gneu Aureli Orestes" nonfiltered="2082" processed="2076" dbindex="97233">
Gneu Aureli Orestes (Cnaeus Aurelius Orestes) fou un magistrat rom.

Fou pretor urb el 77 aC. No es coneix res de la seva vida, i de la seva activitat de pretor (i concretamente de praetor urbanus) noms consta que una de les seves decisions fou revocada quan fou apellada al cnsol Mamerc Emili Lpid Livi


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250815" title="Lvia Orestilla" nonfiltered="2083" processed="2077" dbindex="97234">
Lvia Orestilla (Di Cassi l'anomena Cornlia Orestina) fou emperadriu romana.

Fou la segona dona de Calgula, que s'hi va casar l'any 37. Se la va emportar el dia que Lvia es casava amb Pis (Calgula havia estat convidat al banquet) per se'n va divorciar noms dos mesos desprs; Lvia i Pis foren llavors desterrats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250816" title="Microtus irani" nonfiltered="2084" processed="2078" dbindex="97235">

Microtus irani s una espcie de talp endmica d'Iran.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250820" title="Microtus kikuchii" nonfiltered="2085" processed="2079" dbindex="97236">

Microtus kikuchii s una espcie de talp que es troba noms a l'illa de Taiwan.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250822" title="Orfit" nonfiltered="2086" processed="2080" dbindex="97237">


Onomstica:

Orfit (cognom), cognom roma ;
Servi Corneli Orfit, cnsol el 51 ;
Corneli Escipi Orfit (Cornelius Scipio Orfitus) fou un dels consols sufectes el 101, esmentat als Fasti;
Servi Salvidi Orfit (Servius Salvidienus Orfitus)  fou cnsol el 110 junt amb Marc Peduceu Prisc;
Servi Escipi Orfit (Servius Scipio Orfitus) fou cnsol el 149 junt amb Quint Noni Prisc; probablement es el mateix Orfit que havia estat abans pretor urb.
Marc Gavi Orfit (Marcus Gavius Orfitus) fou cnsol el 165 junt amb Luci Arri Pudent.
Orfit (Orfitus) fou cnsol el 172 junt amb Mxim;
Orfit Gavi (Orfitus Gavius) fou cnsol el 178 junt amb Juli Ruf. ;
Orfit (Orfitus) fou cnsol el 270 junt amb Antioqui (o potser Attici segon Trebelli Polli);

 Nota .

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250823" title="Orfit (cognom)" nonfiltered="2087" processed="2081" dbindex="97238">
Orfit (Orfitus o Orphitus) fou un cognom rom del perode imperial (mai fou esmentat durant el perode republic). La seva ortografia correcte era amb la lletra "f" segons les inscripcions. La majoria dels personatges amb aquest cognom apareixen als Fasti.

Servi Corneli Orfit, cnsol el 51 ;
Corneli Escipi Orfit (Cornelius Scipio Orfitus) fou un dels consols sufectes el 101, esmentat als Fasti;
Servi Salvidi Orfit (Servius Salvidienus Orfitus)  fou cnsol el 110 junt amb Marc Peduceu Prisc;
Servi Escipi Orfit (Servius Scipio Orfitus) fou cnsol el 149 junt amb Quint Noni Prisc; probablement es el mateix Orfit que havia estat abans pretor urb.
Marc Gavi Orfit (Marcus Gavius Orfitus) fou cnsol el 165 junt amb Luci Arri Pudent.
Orfit (Orfitus) fou cnsol el 172 junt amb Mxim;
Orfit Gavi (Orfitus Gavius) fou cnsol el 178 junt amb Juli Ruf. ;
Orfit (Orfitus) fou cnsol el 270 junt amb Antioqui (o potser Attici segons Trebelli Polli);

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250824" title="Microtus levis" nonfiltered="2088" processed="2082" dbindex="97239">

Microtus levis s una espcie de talp que es troba a Albnia, Bulgria, Finlndia, Grcia, Iran, Macednia, Romania, Rssia, Srbia, Eslovquia, Montenegro, Turquia i Ucrana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250825" title="Servi Corneli Orfit" nonfiltered="2089" processed="2083" dbindex="97240">
Servi Corneli Orfit (Servius Cornelius Orfitus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 51 durant el regnat de l'emperador Claudi. L'any 66 va proposar que el mes de juny fora anomenat en endavant Germnic en honor de la famlia imperial; molt poc desprs fou executat al ser denunciat pel delator Aquilli Rgul, per no es coneix la natura del crrec.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250826" title="Orgetorix" nonfiltered="2090" processed="2084" dbindex="97241">
Orgetorix fou un dels mxims dirigents del poble dels helvecis. 

Segons els romans aspirava al poder reial i es va aliar als principals caps per emigrar en massa i conquerir la Gllia, el 61 aC. Es van passar dos anys en preparatius. Els objectius d'Orgetorix es van descobrir i fou portat a judici i es va sucidar. La histria no deu ser del tot exacta ja que els helvecis van seguir endavant amb els plans d'Orgetorix. 

Un germ d'Orgetorix fou derrotat per Juli Csar i un fill va caure a les mans del conqueridor rom.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250827" title="Microtus limnophilus" nonfiltered="2091" processed="2085" dbindex="97242">

Microtus limnophilus s una espcie de talp que es troba a la Xina i Monglia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250831" title="Microtus longicaudus" nonfiltered="2092" processed="2086" dbindex="97243">

Microtus longicaudus s una espcie de talp que es troba a l'oest de Nord-Amrica (des d'Alaska fins a Califrnia).

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250833" title="Oribasi" nonfiltered="2093" processed="2087" dbindex="97244">
Oribasi (Oribasius, Oreibsios o Oribsios )  (vers 325- vers 400) fou un destacat metge grec que a Suides s'indica que fou nadiu de Sardes i Eunopi el fa de Prgam. 

Va estudiar medicina amb Zen de Xipre junt amb Inic i Magne d'Antioquia. Va fer amistat en algun moment amb Juli, desprs conegut com Juli l'Apstata, amistat que va persistir, i fou la primera persona a la que Juli va revelar que havia apostata del cristianisme. El desembre del 355 Juli fou enviat com a csar a la Gllia  i Oribasi el va acompanyar. El 361 Juli va esdevenir emperador i Oribasi fou nomenat qestor de Constantinoble i va fer restaurar l'oracle de Delfos, per no ho va aconseguir. 

Va acompanyar a Julia a la seva expedici a Prsia i era amb ell quan va morir el 26 de juny del 363. 

Els emperadors segents, Valentini I i Valent, van confiscar a Oribasi les seves propietats i el van desterrar probablement amb els gots, on es va guanyar la confiana dels reis gots pels seus coneixements com a metge. Potser foren els mateixos emperadors que l'havien desterrat els que el van tornar a cridar vers el 369.

A la seva tornada es va casar amb una dama de bona famlia i fortuna i va tenir quatre fills, un d'ells Eustaci. Successius emperadors li van restaurar la seva propietat. Va morir desprs del 395 per la data exacta no se sap. 

Personalment se sap que era un pag conscient i partidria de les antigues filosofies i creences.

Va escriure al menys tres llibres: 

, Collecta Medicinalia, o Hebdomecontabiblos, escrit per encrrec de Juli.
, en nou llibres, dedicat al seu fill Eustaci;
, Euporista o De facile Parabiibus, en quatre llibres, dedicat al seu amic Eunapi;

Suides l'esmenta com autor d'altres obres perdudes:

1. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250834" title="Microtus lusitanicus" nonfiltered="2094" processed="2088" dbindex="97245">

Microtus lusitanicus s una espcie de talp que es troba a la Pennsula Ibrica i a Frana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250837" title="Microtus maximowiczii" nonfiltered="2095" processed="2089" dbindex="97246">

Microtus maximowiczii s una espcie de talp que es troba a la Xina, Monglia i Rssia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250839" title="Castell'Azzara" nonfiltered="2096" processed="2090" dbindex="97247">

Castell'Azzara s un municipi itali de la provncia de Grosseto de poc ms de 1.700 habitants situat a 80 km de Florncia, la capital de la Toscana.

 Topnim .

El nom Castell'Azzara t el seu origen en un joc de daus (en itali zra). El 1212 els germans Aldobrandeschi es van disputar a daus qui havia de comenar a construir el castell (castello) al voltant del qual es va anar agrupant la poblaci.

 Territori .

El territori de Castell'Azzara s'estn entre els pendents meridionals del Mont Amiata i la vall septentrional de l'rea del Tufo, en el passat va tenir una certa importncia per les troballes de minerals.

 Histria .

El municipi sorgeix entre el segle XI i el segle XII sota el domini de la famlia Aldobrandeschi, passant desprs a ser possessi dels Baschi di Orvieto a finals del Duecento i inicis del Trecento.

Ms tard, el lloc va tornar a ser domini dels Aldobrandeschi i va entrar a formar part del Comtat de Santa Fiora; el 1439 va ser heretat pels Sforza grcies al matrimoni de Bosio Sforza i Cecilia Aldobrandeschi.

A l'poca dels Seicento, amb la caiguda poltica del Comtat Sforzesco, Castell'Azzara va entrar a formar part del Gran ducat de la Toscana.

 Monuments .


 Rocca Aldobrandesca .

Complex de l'poca medieval, smbol del poder de la famlia Aldobrandeschi, que ms tard va passar a ser dels Sforza, abans de ser venuda a un propietari privat en poques ms modernes. Del complex original se'n conserva el palau i la torre del rellotge.

 Esglsia de Sant Nicolau .

T tres naus i va ser construda a l'poca medieval justa davant de la Rocca Aldobrandesca. Ha estat restaurada tres cops, dels quals sn ms evidents els que es van fer a l'poca del Renaixement i el de lOttocento; el campanar s de l'poca moderna.

 Esglsia de la Verge del Rosari .

Capella del Cinquecento amb frescos a l'rea de l'absis, presenta senyals de restauracions del segle segent a la seva construcci a la faana i al campanar.

 Villa Sforzesca .

Residncia de finals del Cinquecento dels Sforza, construda al carrer que uneix Castell'Azzara amb la vall del poble. La restauraci, que data del segle passat i d'aquest milleni, han perms salvar els detalls de l'interior i arreglar l'estructura.

 Esglsia de Sant Gregori Magne .

Edifici religis situat al costat de la Villa Sforzesca, amb la qual t una connexi interna. Era el lloc de pregria dels Sforza durant el temps que van viure a la seva residncia de Castell'Azzara.

 Administraci municipal .

Alcalde: Marzio Mambrini (des del 14 de juny del 2004);
Telfon del municipi: (+39) 0564 95291;
Email del municipi: no disponible;

 Bibliografia .
Aldo Mazzolai. Guida della Maremma;
Giuseppe Guerrini. Torri e Castelli della Provincia di Grosseto;
Administraci Provincial de Grosetto;
Valentino Baldacci. I Luoghi della Fede;
Regi de la Toscana. Giubileo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250840" title="Microtus mexicanus" nonfiltered="2097" processed="2091" dbindex="97248">

Microtus mexicanus s una espcie de talp que es troba a Mxic i els Estats Units.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250841" title="Microtus middendorffi" nonfiltered="2098" processed="2092" dbindex="97249">

Microtus middendorffi s una espcie de talp endmica de Rssia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250842" title="Microtus miurus" nonfiltered="2099" processed="2093" dbindex="97250">

Microtus miurus s una espcie de talp que es troba al nord-oest de Nord-Amrica, incloent-hi Alaska i el nord-oest de Canad.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250843" title="Videojoc de simulaci econmica" nonfiltered="2100" processed="2094" dbindex="97251">
Els videojocs de simulaci econmica sn jocs quee simulen una economia real, histrica o imaginria i el jugador s'ha de fer crrec de la seva gesti. Molts jocs Tycoon (Railroad Tycoon, Roller Coaster Tycooon, Zoo Tycoon, etc.) formen part d'aquest gnere.

En els videojocs de simulaci econmica, el jugador rarament interacciona directament amb les unitats del joc (siguin ciutadans, subjectes, vehicles...), sin que han de manipular aspectes ms generals, que finalment provoquen una reacci a les unitats. En aquest aspecte sn similars als jocs de ser du.

El millor exemple del gnere seria Capitalism, on el jugador ha de construir un imperi industrial i financer. Un altre bon exempe seria Transport Tycoon (o la seva versi posterior lliure: OpenTTD), en el qual l'usuari ha de crear un imperi de transports. Els videojocs de construcci de ciutats sn similars, per se'ls acostuma a classificar com a gnere a part.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250844" title="Microtus mongolicus" nonfiltered="2101" processed="2095" dbindex="97252">

Microtus mongolicus s una espcie de talp que es troba a la Xina, Monglia i Rssia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250849" title="Microtus montanus" nonfiltered="2102" processed="2096" dbindex="97253">

Microtus montanus s una espcie de talp que es troba al Canad i als Estats Units.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250850" title="Orgens (filsof)" nonfiltered="2103" processed="2097" dbindex="97254">
Orgens (Origenes) fou un filsof platnic grec d'poca incerta. Va escriure la obra De Daemonibus. Sovint fou confs amb l'eclesistic Orgens (Orgenes).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250851" title="Microtus montebelli" nonfiltered="2104" processed="2098" dbindex="97255">

Microtus montebelli s una espcie de talp endmica del Jap.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250852" title="Microtus mujanensis" nonfiltered="2105" processed="2099" dbindex="97256">

Microtus mujanensis s una espcie de talp que noms es troba a Rssia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250854" title="Ori de Tebes" nonfiltered="2106" processed="2100" dbindex="97257">
Ori (Orion) fou el nom d'un escriptor grec esmentat a Suides.

Fou nadiu de Tebes i fou l'autor de l'obra  en tres llibres, dedicats a Eudcia Augusta, la dona de l'emperador Teodosi II, el que permet situar la seva poca vers la meitat del segle V. Tamb s'esmenta un Orus () de Tebes que deu ser la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250855" title="Microtus multiplex" nonfiltered="2107" processed="2101" dbindex="97258">

Microtus multiplex s una espcie de talp que es troba a ustria, Frana, Itlia, Montenegro, Sussa i Srbia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250856" title="Ori d'Alexandria" nonfiltered="2108" processed="2102" dbindex="97259">
Ori (Orion, ) fou el nom d'un gramtic grec esmentat per Suides. Possiblement va viure al segle II.

Fou nadiu d'Alexandria per va ensenyar a Bizanci o Constantinoble. Fou l'autor segons Suides de:
 ;
 ;
 Una obra sobre etimologia.
 Un panegric de l'emperador Adri.

Alguna d'aquestes obres seria prpia de Ori de Tebes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250857" title="Orus" nonfiltered="2109" processed="2103" dbindex="97260">


Geografia
 Orus, municipi francs del Departament de l'Arija;

Onomstica:

Orus de Tebes, vegeu Ori de Tebes;
Orus de Milet, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250858" title="Microtus oaxacensis" nonfiltered="2110" processed="2104" dbindex="97261">

Microtus oaxacensis s una espcie de talp endmica de Mxic.

Referncies.


Bibliografia.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250860" title="Orus de Milet" nonfiltered="2111" processed="2105" dbindex="97262">
Orus de Milet ()  fou un gramtic grec que va viure al segle II. Aquest personatge s probablement el mateix que un gramtic que Suides esmenta com Orus ()  nadiu d'Alexandria, per que va ensenyar a Bizanci o Constantinoble, i que assenyala com autor de . Aquestes obres serien en realitat d'Orus de Milet, per la biografia resta confosa amb la del gramtic Ori d'Alexandria. Per altres fonts es coneixen ms obres d'Orus de Milet:
 Comentari d'ortografia de Ierodi;
 Tractat d'ortografia en ordre alfabtic (les obres esmentades per Suides, , serien parts d'aquesta obra);
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250861" title="Microtus ochrogaster" nonfiltered="2112" processed="2106" dbindex="97263">

Microtus ochrogaster s una espcie de talp que es troba a Nord-Amrica (des de les Muntanyes Rocalloses a l'oest fins a Virgnia Occidental a l'est).

Referncies.


Bibliografia.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250862" title="Ornodopantes" nonfiltered="2113" processed="2107" dbindex="97264">
Ornodopantes () fou un strapa o governador part.

Fou convenut per Marc Calpurni Bbul el 50 aC (quan era governador de Sria) de  revoltar-se contra el rei Orodes II de Prtia i proclamar a  Pacoros.  Tcit esmenta un Ornospades o Ornodopantes, un poders cap part que vivia en el regnat del Tiberi, que per tant ha de ser personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250866" title="Orodes d'Aghunia" nonfiltered="2114" processed="2108" dbindex="97265">
Orodes d'Aghunia, fou un rei dels aghuans o albanesos del Caucas. Els grecs li donen el nom d'Oroeses.

Aquest rei s el que fou derrotat per Gneu Pompeu Magne el 66 aC en la seva expedici al Caucas durant la guerra contra Mitridates VI Eupator al Pont. Aquest fou el primer contacte entre el mon rom i el pobles dels aluanqs o aghuans.

L'esmenten Di Cassi, Appi i Eutropi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250867" title="Microtus oeconomus" nonfiltered="2115" processed="2109" dbindex="97266">

Microtus oeconomus s una espcie de talp que es troba a l'Europa Central i Septentrional, sia i el nord-oest de Nord-Amrica (incloent-hi Alaska i el nord-oest de Canad).

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250868" title="Orebanci de Trezen" nonfiltered="2116" processed="2110" dbindex="97267">
Orebanci de Trezen (Oroebantius, ) fou un antic poeta pic grec. Els habitants de Trezen el consideraven un poeta encara ms antic que Homer. L'esmenta Claudi Eli (Aelianus, V. H. xi. 2.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250869" title="Microtus oregoni" nonfiltered="2117" processed="2111" dbindex="97268">

Microtus oregoni s una espcie de talp que es troba al Canad i als Estats Units.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250870" title="Microtus pennsylvanicus" nonfiltered="2118" processed="2112" dbindex="97269">

Microtus pennsylvanicus s una espcie de talp que viu a Nord-Amrica.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250871" title="Microtus pinetorum" nonfiltered="2119" processed="2113" dbindex="97270">

Microtus pinetorum s una espcie de talp que es troba a l'est de Nord-Amrica.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250873" title="Microtus quasiater" nonfiltered="2120" processed="2114" dbindex="97271">

Microtus quasiater s una espcie de talp endmica de Mxic.

Referncies.


Bibilografia.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250875" title="Histria de la literatura" nonfiltered="2121" processed="2115" dbindex="97272">
La histria de la literatura estudia l'evoluci de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat. 

Els naixements de la literatura.
La literatura va nixer com la transmissi oral de relats i poemes relacionats amb la mitologia, aix com amb la recreaci dels esdeveniments ms importants per entretenir una audincia. Aquestes histries s'explicaven a vegades amb ajuda de dibuixos, acompanyament musical o coreografies per donar major sensaci de realisme. 

Els primers textos conservats sn el Llibre dels morts i l'Epopeia de Gilgamesh, originats a les primeres grans civilitzacions: Mesopotmia i Egipte. Altres mostres de la literatura primgnia sn el poema Enuma Elish i els relats jueus que donarien lloc al Pentateuc. 



Moltes de les obres d'aquesta primera poca s'han perdut perqu mai es van arribar a transcriure o perqu es van cremar o perdre. Destaca la destrucci de la Biblioteca d'Alexandria, per la quantitat i la vlua de les obres que contenia.

Literatura antiga.
Per convenci, es considera que la literatura antiga comena amb les grans obres d'Homer, probablement la versi escrita de nombroses llegendes que s'havien transms oralment durant generacions. Aquest autor, pare de la literatura grega, es considera el primer escriptor occidental, imitat pels romans i pels admiradors de l'poca Clssica. Amb la literatura antiga neix el concepte de gnere literari i els primers autors reconeguts.

Contempornies sn la literatura ndia, amb els Vedes o el Ramayana, i la literatura clssica xinesa, amb les compilacions potiques de Lao Zi que influiren al confucianisme.

Literatura medieval.


A Europa, neixen les literatures en llenges vernacles i nous gneres, com els petits romans que donaran peu a la moderna novella o la literatura de propaganda cristiana. Els trobadors i els joglars substitueixen els antic rapsodes en la recitaci oral per pobles i corts. La cultura es lliga als monestirs i continua estant escrita en llat.



L'Islam fa de pont entre Occident i Orient, on detaca la literatura persa amb Omar Khayyam, el perode d'esplendor Heian al Jap o l'apogeu de la lrica xinesa. A Amrica, per la seva banda, la civilitzaci maia codifica els seus poemes mitolgics en jeroglfics, molts dels quals es van perdre en segles posteriors.

Literatura moderna.
La impremta ja era coneguda a la Xina des de feia segles, per arriba a Occident amb el Renaixement. Aquest fet, unit al racionalisme i el creixement de les ciutats, multipliquen el pblic lector, que veu en l'ideal de l'humanisme una poca daurada per a la cultura. Es tornen a recuperar grans obres gregues i llatines i continua el desenvolupament de les literatures nacionals. La novella com a tal sorgeix en aquesta poca. S'impulsa de nou el teatre, que diversifica els motius i estils. 

Literatura contempornia.
Els estils literaris canvien cada cop amb ms velocitat a Occident, guiats per una alternana en el seguiment a la norma, a la ra i a la bellesa formal d'una banda i el triomf del sentiment i de l'experimentaci per l'altra. Aix, el Realisme, el Noucentisme catal o la poesia pura serien exemples de moviments del primer tipus, mentre que el Romanticisme o el surrealisme serien estils corresponents al tipus passional. Es multipliquen els gneres i subgneres, amb hbrids i pardies (sobretot al segle XX). 

A frica i Amrica sorgeix la literatura colonial, que barreja els temes propis de la regi amb models europeus i la preocupaci per definir la prpia identitat. Desprs d'assolir la independncia, s'accentuen les diferncies nacionals i es recupera la literatura popular que s'havia transms oralment.

Vegeu tamb.
Literatura per pas o llengua;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250876" title="Palau de l'pera de Sydney" nonfiltered="2122" processed="2116" dbindex="97273">



El Palau de l'pera de Sydney (Sydney Opera House en angls), s un edifici situat al port de Sydney, Austrlia. Fou dissenyat pel dans Jorn Utzon, i s'inaugur el 20 d'octubre de l'any 1973, convertint-se en una icona de la ciutat, i en un dels edificis ms representatius de l'arquitectura del segle XX. L'any 2007 fou guardonat amb el ttol de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Va participar en el concurs de les Set noves meravelles del mn.

L'edifici est collocat damunt d'una plataforma, que no noms serveix per guaitar la resta de la ciutat des d una perspectiva ms elevada sin que la seva massa ptria fa la funci de podi. L edificii puja per aquest eix vertical que connecta els dos plans en qu es mou l home, cel i terra com a coordenades espacials, i aixeca el cap sobre la resta d edificis amb el bust heroic d un atleta triomfant. El terra deixa de pesar per convertir-se en un balc sobre la ciutat i la immensitat del mar. En haver de pujar unes escales per arribar fins a la sala d on emanen les paraules dels compositors ens adonem d aquesta sensaci d aproximaci al que s sagrat, abandonant el nivell inferior d arribada per ascendir al del teatre. El  passeig arquitectnic  no noms serveix aqu per descobrir l entorn i interioritzar-lo, sin que a ms dignifica l activitat que es pretn realitzar.
A l'interior podem trobar gran quantitat d'espais diferents, tots ells conenctats uns amb els altres, de forma que abans d'arribar a les dues grans sales, hom passeja per tot un seguit de salons amb vistes on poder socialitzar amb la resta d'espectadors. S'entn el teatre no noms com la funci en s, sin que tamb com un esdeveniment social que cal comentar.
Cal dir que les difcils i complicades solucions estructurals van disparar el cos del projecte, provocant quasi la bancarota del govern de Nova Galles del Sud. De fet tot el llarg procs de construcci (16 anys), va tenir nombroso enfrontaments entre representants poltics i arquitecte. Aquest acab per dimitir de la direcci del projecte.

Al Palau s'hi fan gran quantitat de representacions teatrals i de dansa, a ms de ser la seu de l'Opera d'Austrlia, de la Companyia Teatral de Sydney i de la Orquestra Simfnica de Sydney


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250895" title="Pendent (matemtiques)" nonfiltered="2123" processed="2117" dbindex="97274">
En matemtiques el pendent d una recta s una mesura de la inclinaci de la recta. Ms en concret s la longitud que la recta recorre en direcci vertical quant recorre una unitat de longitud en direcci horitzontal. 



 Clcul del pendent d una recta .






El pendent d una recta es pot calcular recorrent una unitat en direcci horitzontal i mesurant la longitud recorreguda en sentit vertical o recorrent una quantitat arbitrria x en sentit horitzontal, mesurant la longitud recorreguda direcci vertical y i dividint-les.

Tal com es pot apreciar a la figura, el trangle format per la recta i les fletxes blaves s semblant (t una relaci de semblana) al triangle format per les fletxes verdes i la recta per tant el pendent  p  ser:
 ;

La lletra grega   es fa servir habitualment en matemtiques per indicar augment o increment. Es a dir el valor final menys el valor inicial.  y es llegeix increment de y i  x es llegeix increment de x.
 ;

Si es t la recta expressada per la seva equaci

 ;

En passar x de  a  y passa de  a  aquest valors es poden calcular emprant l equaci de la recta:

 ;

 ;
Per tant
 ;
 ;
 ;
Per tant en l equaci de la recta de la constant a se n diu pendent de la recta. (Com que per x = 0 y=b, de la constant b se n diu ordenada en el origen.)

 Pendent d'una corba en un punt .


El pendent d una corba en un punt x (o derivada de la corba en el punt x), es defineix com la pendent de la recta que s tangent a la corba precisament en el punt x.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250902" title="Federaci de Futbol Internacional Independent" nonfiltered="2124" processed="2118" dbindex="97275">
La Federaci de Futbol Internacional Independent (en angls Federation of International Football Independents, les sigles FIFI) s una lliga de futbol amb nacions que no sn reconegudes per la FIFA com el Tibet o Grenlndia. La Copa Lliure de la FIFI s el nom dels tornejos on participen els membres d'aquesta lliga. El darrer torneig disputat va ser al 2006: la Copa Lliure de la FIFI 2006, el prxim tindr lloc el 2010: la Copa Lliure de la FIFI 2010.

Vegeu tamb.
Copa Lliure de la FIFI;
FIFA;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250914" title="Microtus richardsoni" nonfiltered="2125" processed="2119" dbindex="97276">

Microtus richardsoni s una espcie de talp que es troba a Nord-Amrica.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250917" title="Pere Balaguer" nonfiltered="2126" processed="2120" dbindex="97277">


Pere Balaguer (actiu a la ciutat de Valncia de 1392 a 1424) va ser un arquitecte valenci autor de diversos monuments gtics al cap i casal.

Pere Balaguer apareix en els documents amb els noms de mestre, mestre major o mestre de pedra picada, per en qualsevol cas, assum la direcci total de les obres, des dels aspectes mes generals fins a detalls de la construcci i ornamentaci. 

De 1392 a 1398 va dirigir la construcci de la porta de la muralla anomenada de Serrans, la seua obra ms emblemtica. Malgrat la poca consideraci social dels arquitectes de l poca, Balaguer reb un tracte de favor dels jurats, que fins volgueren dir-li a les torres  de Balaguer . Per fer aquesta obra viatj per encrrec del jurats de Valncia a Catalunya amb el fi d estudiar i conixer diverses portes i torres i preparar el projecte. De fet, la Porta de Serrans est inspirada en la Porta Reial del Monestir de Poblet, tot i que sn ms esveltes i ornamentades i presenten una ms efica capacitat defensiva.



El 1398 treball en l ornamentaci de la torre de santa Brbara, o de l guila, prxima a la de Serrans i usada tamb com a pres abans que fra enderrocada el segle XIX. De 1406 a 1422 particip en la construcci de l esglsia de santa Caterina. 

El 1410 treballava per a la Seu de Valncia en la construcci del dormitori dels sagristans, i en uns suports de pedra al cimbori per installar-hi els  farons  de la Ciutat, artefactes usats per a illuminaci en dies solemnes. 

El 1414  collabor en les obres de construcci del campanar del Micalet de la Seu, i per encrrec de Pere March, pare d Ausis March, constru un sepulcre per a la capella de sant Marc a Gandia. 

Fins a 1424 continu treballant en obres menors de la Seu, i desprs el seu nom desaparegu de la documentaci.   

Referncies.

Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005): Volum II, veu: "Balaguer, Pere". Editorial Prensa Ibrica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250920" title="Microtus sachalinensis" nonfiltered="2127" processed="2121" dbindex="97278">

Microtus sachalinensis s una espcie de talp que es troba a Rssia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250924" title="Microtus savii" nonfiltered="2128" processed="2122" dbindex="97279">

Microtus savii s una espcie de talp que es troba a Frana i Itlia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250926" title="Tit Otacili Cras" nonfiltered="2129" processed="2123" dbindex="97280">

Tit Otacili Cras (Titus Otacilius Crassus) fou un general rom actiu durant la Segona Guerra Pnica, fill probablement de Tit Otacili Cras (o Tit Octacili Cras) que havia estat cnsol el 261 aC.

Fou pretor el 217 aC any en qu va dedicar un temple i el 216 aC fou propretor a Siclia i va enviar una carta de Hier II de Siracusa al senat demanant ajut contra els cartaginesos.  El 215 aC fou duumvir encarregat de dedicar temples, junt amb Quint Fabi Mxim Verrugs i desprs fou enviat al capdavant de la flota a Siclia. La flota era a Lilibea des de on va creuar a l'frica i va devastar les costes cartagineses; desprs va capturar alguns vaixells que anaven a Sardenya. 

Va retornar a Roma i va esdevenir candidat al consolat pel 214 aC i hauria estat elegit per llavors va intervenir l'influent Quint Fabi Mxim (Cras estava casat amb una filla de la seva germana) que ho va desaconsellar per la seva insuficient habilitat militar, i foren nomenats cnsols el mateix Mxim i Marc Claudi Marcel III; com a compensaci Cras fou elegit pretor per segona vegada i se li va tornar a donar el comandament de la flota que lo fou prorrogat cada any durant tres anys; el 212 aC va fer un atac a les costes de la zona d'tica i va capturar diversos vaixells al mateix port amb els que va enviar gra a les forces romanes que havien ocupat Siracusa.

A l'elecci de consols pel 210 aC es va tornar a presentar i aquesta vegada va perdre la elecci per la interferncia de Tit Manli Torquat, per no hi era present ja que encara romania a Siclia, i va morir abans de conixer el resultat advers de la votaci (211 aC). Quan va morir era un dels pontfexs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250927" title="Microtus schelkovnikovi" nonfiltered="2130" processed="2124" dbindex="97281">

Microtus schelkovnikovi s una espcie de talp que es troba a Azerbaidjan i Iran.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250929" title="Microtus socialis" nonfiltered="2131" processed="2125" dbindex="97282">

Microtus socialis s una espcie de talp que es troba a la Xina, Iran, Kazakhstan, Sria, Turquia i Ucrana.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250930" title="Sharon den Adel" nonfiltered="2132" processed="2126" dbindex="97283">

Sharon Janny den Adel s una cantant i compositora neerlandesa nascuda a la localitat de Waddinxveen el 12 de juliol de 1974. s la vocalista del grup Within Temptation.
Mant una relaci sentimental amb Robert Westerholt, guitarrista amb qui va formar Within Temptation. Ambds tenen una filla, nascuda el 7 de desembre de 2005, Eva Luna.
A part de ser la veu de Within Temptation, Sharon den Adel s coneguda per les seves diverses collaboracions, com en el projecte Avantasia de Tobias Sammet o la seva participaci en l'lbum Lucidity del grup Delain.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250933" title="Microtus subterraneus" nonfiltered="2133" processed="2127" dbindex="97284">

Microtus subterraneus s una espcie de talp que es troba a Europa i Turquia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250934" title="Microtus tatricus" nonfiltered="2134" processed="2128" dbindex="97285">

Microtus tatricus s una espcie de talp que es troba als Carpats d'Eslovquia, Polnia, Ucrana i Romania.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250936" title="Microtus thomasi" nonfiltered="2135" processed="2129" dbindex="97286">

Microtus thomasi s una espcie de talp que es troba a Bsnia i Hercegovina, Grcia, Macednia, Montenegro, Albnia i Srbia.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250937" title="Microtus townsendii" nonfiltered="2136" processed="2130" dbindex="97287">

Microtus townsendii s una espcie de talp que es troba al Canad i als Estats Units.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250938" title="Microtus transcaspicus" nonfiltered="2137" processed="2131" dbindex="97288">

Microtus transcaspicus s una espcie de talp que es troba a l'Afganistan, Iran i Turkmenistan.

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250939" title="Escintillografia" nonfiltered="2138" processed="2132" dbindex="97289">
L'escintillografia s un mtode de diagnstic que permet obtenir sobre una placa fotosensible la imatge d'un rgan, desprs de la injecci d'un istop radioactiu que es fixa selectivament en aquest rgan. L'istop utilitzat s el iode 131 o, en nens i dones gestants, el iode 132. Es practiquen escintillografies ssies, renals, heptiques i miocrdiques. Tamb s'anomena gammagrafia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250940" title="Histria de la llengua catalana" nonfiltered="2139" processed="2133" dbindex="97290">


A grans trets es poden distingir tres grans perodes en la histria de la llengua catalana: 
 Del naixement fins a l'edat mitjana. Aquest perode engloba l'aparici de la llengua parlada, la gradual implantaci de l'escrita, amb el bandejament progressiu del llat, fins al segle XV, que esdev el moment de mxima esplendor de la llengua medieval.
 Del segle XV fins a la Renaixena. Abraa el moment de mxim esplendor del catal i el perode anomenat de la "Decadncia", que abasta els segles XVI, XVII i XVIII, i que es caracteritza per la regressi de la llengua en tots els mbits d's.
 De la Renaixena fins als nostres dies. En aquest perode se situa la normalitzaci gramatical i la recuperaci de l'oficialitat.

 Del naixement a l'Edat Mitjana .
 Conceptes .

 Substrat: influncies lingstiques que s'incorporen al llat vulgar dels romans que es troben en el nostre territori i que provenen de les llenges que ja hi havia, anteriors a la romanitzaci;
 Superstrat: influncies posteriors a la romanitzaci que s'incorporen a la llengua catalana a partir de les invasions dels pobles germnic i rab.
 Adstrat: aportacions lingstiques de les llenges venes.

 L'origen del catal .
 La realitat lingstica preromana dels Pasos Catalans .

Del 1000 al 218 aC s'estableixen al territori que actualment es coneix com a Pasos Catalans diversos pobles, que parlaven llenges diferents: els sorotaptes, els celtes, els fenicis, els grecs o els ibers. Aquestes sn les llenges que conformen el substrat del catal.

El 218 aC els romans desembarquen a Empries.


 La romanitzaci i la substituci lingstica pel llat .

Tot i haver desembarcat el 218 aC, la romanitzaci del territori no comen fins al segle I aC, i el centre en fou Tarragona. Per "romanitzaci" s'entn el procs d'implantaci al territori de la cultura, les lleis, els costums i la llengua de l'imperi rom, que era el llat. No obstant aix, la romanitzaci de Catalunya no va ser uniforme, i hi hagu zones profundament romanitzades, com l'Empord, al costat d'altres de romanitzaci menys intensa, com la zona d'Olot.

De mica en mica es va produint un canvi lingstic en aquests territoris, i desprs d'una etapa de bilingisme entre el llat i les llenges indgenes, el llat s'acaba imposant. No obstant aix, s'observa en el llat parlat en cada territori particularitats fruit del substrat de les llenges indgenes que s'hi parlaven. D'aquesta manera, des d'un primer moment hi ha diferncies entre el llat parlat a la Pennsula Ibrica i el d'Itlia. I encara, dins el llat de la Pennsula tamb hi ha diferncies (era diferent el llat parlat a una zona del parlat en una altra). Els parlants, per, no tenien encara conscincia d'aquestes diferncies.

 El llat i la formaci de la llengua catalana .

L'imperi rom, al llarg del segle V d. C., va comenar a descompondre's, i tamb la unitat que representava el llat, donant pas al naixement de les llenges romniques, que actualment sn nou: el galaico-portugus, el castell, el catal, l'occit, el francs, el sard, l'itali, el romans i el reto-romnic (al cant sus de Grisons) .
El conjunt d'aquestes llenges, o el lloc on es parlen, s el que es coneix com a Romnia. La Romnia es divideix en dos blocs: 1) l'oriental (itali i romans) i 2) l'occidental (portugus, castell, catal, occit, francs, sard i reto-romnic).

 El catal preliterari .
 Les invasions germniques .


Aprofitant la decadncia de l'imperi rom els visigots comenaren a ocupar territoris dominats fins aleshores pels romans. Aix va ocupar els segles V, VI i VII d. C. El llegat lingstic d'aquestes invasions formar part dels superstrat de la nostra llengua.

 La invasi musulmana .

El segle VIII dC es produeix la invasi musulmana de tota la Pennsula. Aviat, per, els francs de Carlemany van iniciar un projecte de reconquesta per a assegurar-se una zona de seguretat davant l'imparable avan musulm. Va nixer aix la "Marca hispnica" i la reconquesta arrib fins a Barcelona (801), comprenent els territoris que es coneixen com a Catalunya Vella. La reconquesta dels territoris del sud de Catalunya, la Catalunya Nova, es va fer esperar fins al segle XII.

La influncia de les llenges germniques i de l'rab damunt del llat/catal que es parlava en aquests territoris influ de manera diferent: l'rab tingu molta ms incidncia damunt del catal parlat a la Catalunya Nova, sota domini musulm durant molts ms anys que no pas a la Catalunya Vella, on molt poca influncia hi trobem en el superstrat.

 La formaci de la llengua literria .
 La conscincia de diferenciaci lingstica llat/catal .

Durant aquest perode assistim als grans canvis que es produeixen en el llat vulgar i que propicien la formaci de les llenges romniques. Grcies a l'esfor de Carlemany es produ dins l'imperi carolingi, del qual formava part la "Marca", una renaixena intellectual (la "Renovatio carolingea") que promovia el renaixement de la cultura llatina cristiana. Per a fer-ho efectiu, es propos el restabliment del llat culte.

El resultat d'aquest intent va ser que la immensa majoria de la gent no entenia el que li deien, i va comenar a prendre conscincia que aquell llat que es creien que parlaven havia evolucionat fins al punt de convertir-se en una llengua completament diferent. Dissortadament, i encara que es pensa que la nostra va seguir una evoluci parallela a la de la resta de les llenges romniques, la documentaci que n'ha perviscut no s directa, i no explicita la conscincia de diferenciaci entre el llat i el primitiu roman catal.

Per diversos indicis, per, podem afirmar que el catal ja era parlat en aquest rac de la Pennsula cap al segle VIII d. C. s a dir, el llat parlat aqu des dels primers segles de la nostra era havia evolucionat prou com per diferenciar-se de la llengua vulgar de Roma i ser notablement diferent. Aix no obstant, els documents de l'poca sn escrits en llat (fora degradat i en alguns aspectes proper al catal).

 Els primers testimonis de catal escrit .

Al segle IX, en aquests mateixos documents quotidians (testaments, actes, vendes, etc.) apareixen clarament paraules i construccions catalanes, la qual cosa ja ens indica que la llengua oral del qui redactava l'escrit era ben diferent d'aquella en qu s'escrivia. 

Aquest mateix segle es produeix una decisi important per a les llenges romniques: l'Esglsia decidia en el Concili de Tours que calia traduir les homilies en catal per tal que els feligresos entenguessin alguna cosa de la Paraula. La denominaci del catal pre-literari entra en joc, i s'entn que s el catal oral que devia servir de vehicle de comunicaci entre els habitants de la part nord-est del Principat, en i dell dels Pirineus, des de mitjan del segle VII.

Al segle XI apareixen els dos textos considerats els ms antics en la nostra llengua: sn el Forum Iudicum (vulgaritzaci en catal d'un text de lleis escrit en llat), i les Homilies d'Organy (comentari en catal d'uns passatges de l'Evangeli, escrits en llat), considerat el nostre primer text literari escrit originriament en catal, i s una collecci de sermons conservada en aquesta poblaci.

 Una llengua per al dret i el comer .

Al segle XIII ja sovintegen els textos en catal. Es tracta de textos jurdics i comercials. Catalunya, sota l'hegemonia del casal dels comtes de Barcelona, anava adquirint fesomia prpia i independent i al mateix temps s'anava vertebrant: les ciutats creixien i la vida comercial esdevenia un dels eixos de la vida econmica. En aquest context, els pactes feudals o les lleis franques esdevenien inadequades i era necessari adaptar-les a la nova situaci.
Entre els textos jurdics que cal destacar els Usatges de Barcelona (originriament escrites en llat, per en tenim una traducci catalana de la segona meitat del XIII). A Valncia, i responent a la necessitat d'organitzar jurdicament el territori acabat de conquerir, va aparixer un text de gran importncia jurdica i lingstica: els Furs de Valncia (en llat el 1261 i traduts al catal tot seguit). Es tracta d'un tractat jurdic que estableix els costums i lleis per a la regulaci quotidiana. Igualment s de la segona meitat del segle XIII el llibre Costums de Tortosa, codi de dret.

 L'aparici de la prosa literria. Ramon Llull .

Ramon Llull (Mallorca 1232-1315) s el creador de la prosa literria en llengua catalana. s el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romnica popular per tractar sobre temes que fins llavors eren reservats al llat: filosofia, cincia, etc. Aix ho va fer per no reduir la seva obra al camp de la gent que coneixia llat.

Llull, per, no va partir de zero. Hi havia obres anteriors en catal i contempornies, per cap d'elles t la seva qualitat i importncia. Entre les seves obres destaquen: el Llibre de contemplaci en Du, El Blanquerna, el Llibre d'Amic e Amat, el Llibre de l'orde de cavalleria, etc.

 La historiografia. Les quatre grans crniques .

A mitjan segle XII, al costat de les crniques llatines de carcter erudit i monacal, apareixen a Catalunya unes crniques de tipus popular per ser memoritzades i recitades. Destaquen en catal les denominades "quatre grans crniques": la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimonis. Es caracteritzen pel fet d'historiar esdeveniments contemporanis o b immediatament anteriors (la histria catalana dels segles XIII-XIV).

Les quatre grans crniques representen la maduresa definitiva de la prosa catalana iniciada amb Ramon Llull, i des d'un punt de vista ideolgic s'entrelluca en totes elles un sentiment patritic i nacionalista desconegut en la literatura anterior.

 L'expansi peninsular i mediterrnia .


L'elaboraci de les quatre grans crniques s'ha de relacionar amb l'expansi de la Corona d'Arag ms enll de les seves fronteres. A la Pennsula, Jaume I el conqueridor fou un dels impulsors de la Reconquesta. Destaquen la conquesta de Mallorca, el 1229 (repoblada per gent de l'Empord i la Catalunya Vella), Valncia, durant el perode 1233-1245 (els nuclis urbans i costaners foren repoblats per catalans i les terres de l'interior per aragonesos, castellanoparlants, cosa que explica la formaci de dues rees idiomtiques al Pas Valenci), Siclia, el 1282, Sardenya, el 1327 (sobretot la ciutat de l'Alguer, repoblada totalment per catalans) i finalment Grcia i Neoptria, a inicis del XIV.

En alguns territoris, com les Balears i Valncia, arrel el catal. En d'altres com l'Alguer, s'ha conservat amb dificultats. I en llocs com Grcia, el catal no hi aconsegu arrelar.

 La llengua de la poesia .

Fins que al segle XV Ausis March va comenar a escriure poesia sense occitanismes, la llengua en qu s'escrivia la poesia a la Corona d'Arag era l'occit, per no era una forma d'occit de cap localitzaci geogrfica concreta: era una koin literria, sovint artificial, comuna de totes les corts occitanes. El mn catal i l'occit, durant els segles XII i XIII, estaven molt relacionats. Si actualment el catal i l'occit sn dues llenges molt semblants, en aquella poca ho eren molt ms i, per tant, els poetes catalans no devien tenir gaire dificultats per escriure en occit.

La batalla de Muret (1213) va significar l'inici de la decadncia de la societat occitana i la seva llengua. Tot i aix, des de Catalunya sorgiren iniciatives que allargaren la vida de l'occit com a llengua de la poesia. No obstant aix, els poemes fets per autors catalans a finals del XIV comenaments del XV estaven fora plens de catalanismes. Es parla d'un procs de catalanitzaci i de desprovenalitzaci de la poesia catalana d'aquesta poca.

 La Cancelleria Reial .

Pere III el Cerimonis (1319-1387) s'adon que existia un estret lligam entre poder i llengua, i per aix es propos de reformar la Cancelleria Reial. La Cancelleria havia estat creada al segle XIII i era un organisme administratiu i burocrtic. Amb la reforma de Pere III entraven a treballar a la Cancelleria gent molt preparada en els camps de la teologia, el dret, l'escriptura, etc. La seva tasca era redactar els documents oficials, que aviat foren considerats models de bon escriure.

Aviat el catal de la Cancelleria esdevingu una mena de llengua acadmica, ja que era la llengua dels discursos i dels documents que signava el rei, i aix la legitimava i feia que fos acceptada incondicionalment en tots els territoris de la Corona. La prosa de la Cancelleria fou un factor important d'unitat de la llengua administrativa i literria.
Acab sent una mena de model supradialectal: bastida sobre la modalitat dialectal del barcelon, fou acceptada per tots els escriptors com una mena de forma estndard.

 Del segle XV fins a la Renaixena .
 El context poltic i social. Els Trastmara .

L'any 1410 mor sense descendncia el rei Mart l'Hum i s'extingeix la dinastia catalana. L'hereu al tron de la Corona d'Arag surt del Comproms de Casp (1412) i no s cap altre que Ferran d'Antequera, de la dinastia castellana dels Trastmara. Hi ha qui veu en aquest canvi de dinastia el primer smptoma de decadncia en la cultura catalana, per el cert s que aquest segle XV pass a la histria com el ms gloris per a la histria de la literatura catalana.

Malgrat aix, durant aquest segle XV Barcelona i el Principat perden pes especfic en la confederaci aragonesa en favor de Valncia, que s'erigeix en el motor econmic i cultural de la Corona. A aquest fet hi ajuda la guerra civil catalana.


 La poesia .
 Els primers intents de ruptura amb l'occit .

La poesia culta catalana en el segle XV inicia una tmida ruptura amb la poesia trobadoresca: el valenci Jordi de Sant Jordi i el vigat Andreu Febrer sn dos exemples d'aquest tmid aband de formes i fons trobadorescos, per b que utilitzin un catal ple d'occitanismes. Altres poetes que escriuen en un catal aprovenalat sn Jaume i Pere March i Gilabert de Prixita.

 Ausis March .

El primer poeta catal que trenca definitivament amb la poesia trobadoresca s el valenci Ausis March (1397-1459). La seva obra potica, de ms de deu mil versos, presenta noms una vintena d'occitanismes, la qual cosa significa l'acabament de la influncia dels trobadors provenals i el comenament d'una poesia plenament catalana.

 La narrativa .
 El Curial e Gelfa .

El Curial e Gelfa s una novella cavalleresca que ens ha pervingut annimament. Segurament fou escrita entre 1435 i 1462 i a partir de la llengua emprada suposem que el seu autor era del Principat: de la Catalunya oriental, segurament. En el Curial e Gelfa hi trobem fora influncies franceses i italianes, tant pel que fa al lxic com pel que fa als ambients.

 El Tirant lo Blanc .

La novella profana ms llegida durant el segle XV fou el Tirant lo Blanc, escrita entre 1460 i 1490 pel valenci Joanot Martorell. L'obra, considerada pea mestra de la narrativa catalana i universal de tots els temps, s una novella total: cavalleresca, histrica, militar, de costums, ertica, psicolgica, etc. Sobre una base inicial de la matria de Bretanya, Joanot Martorell construeix l'obra juxtaposant fonts orals i escrites de procedncia diversa: artriques, clssiques, italianes, espanyoles, etc.

 L'Espill .

L'Espill s una novella en vers de carcter misogin. Fou escrita pel valenci Jaume Roig entre 1455 i 1462 i es compon de ms de setze mil versos tetrasllabs. 

 La "valenciana prosa". Joan Ros de Corella .

A aquestes alades del segle XV ning discutia la unitat lingstica dels Pasos Catalans, no obstant s en aquest moment que sorgeix el terme de "valenciana prosa", referit sobretot a un estil d'escriptura determinat, caracteritzat per la preciositat i l'artificiositat, amb calcs del llat que desembocaven en una retrica barroca. s una prosa "d'art".

la figura ms rellevant que utilitz aquest estil fou Joan Ros de Corella, tamb valenci i nascut entre 1433 i 1443, i mort el 1497. La seva obra ms coneguda s la Tragdia de Caldesa. Es considera Corella l'ltima gran figura de la literatura catalana medieval.

 L'inici del retrocs de la llengua .
 El procs de substituci lingstica .


Durant els segles XVI i XVII el catal continuar essent la llengua d's popular a tots els nivells: en la relaci familiar, a l'esglsia, a l'administraci, a l'escola, en els llibres tcnics i d'histria, etc. No obstant aix, el castell s'anir introduint als Pasos Catalans. Els fets que acceleren la presncia del castell en els territoris de llengua catalana foren:
 La influncia de la cort castellana. Els Trastmara castellans havien respectat l's del catal i aquest no se'n ressent fins que Ferran II d'Arag i Isabel I de Castella es casaren i els Pasos Catalans quedaren lligats al projecte de monarquia hispnica gestat pels Reis Catlics (1479-1516). Fruit de la castellanitzaci de la cort, l'aristocrcia catalana es va anar castellanitzant.
 L'esplendor de la literatura castellana. Alguns escriptors catalans, enlluernats per la literatura renaixentista i barroca castellana canviaran la seva llengua per la castellana (Joan Bosc);
 La impremta. La producci de llibres en castell anir desplaant la de llibres en catal per una qesti de mercat.
 La Guerra dels Segadors (1640-1659). Enfront el Principat amb Felip III i el centralisme poltic castell, i comport la derrota de Catalunya i la cessi a l'estat francs, mitjanant el Tractat dels Pirineus (1659), de les comarques del Rossell, el Conflent, el Vallespir i l'Alta Cerdanya. En aquests territoris es va prohibir el catal.

 La "Decadncia" .

Molts estudiosos es refereixen als segles XVI, XVII i XVIII de la cultura catalana amb el terme de "decadncia" per a donar a entendre el retrocs que pat el catal durant aquests anys. s, per, un terme imprecs, ja que no reflecteix la realitat total de la llengua, sin solament una part, la que afecta la producci culta. Tanmateix la llengua oral i escrita de les classes populars als Pasos Catalans continuar essent el catal, almenys fins al segle XVIII.

Malgrat el descens quantitatiu i sobretot qualitatiu de les produccions literries cultes en llengua catalana, podem assenyalar uns quants noms: Cristfor Despuig, autor dels Colloquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), Pere Seraf, Francesc Vicens Garcia (el "rector de Vallfogona"), Francesc Fontanella, Joan Ramis, etc.

 La Guerra de Successi i els Decrets de Nova Planta .

L'any 1700 mor sense descendncia Carles II, i esclata una guerra entre els partidaris de l'arxiduc Carles d'ustria i els de Felip d'Anjou, de la dinastia absolutista dels Borbons. La Corona d'Arag es posicion a favor de l'arxiduc, que acab derrotat. Les conseqncies per al catal foren terribles, ja que el nou sobir, Felip V, promulg els coneguts Decrets de Nova Planta, segons els quals el catal deixava d'sser llengua oficial, es suprimien els drets i les institucions forals, es produa una castellanitzaci de l'administraci pblica, es canviava la toponmia i es prohibia l's del catal a l'escola, als tribunals civils i eclesistics, als llibres de comptabilitat empresarial, al teatre, etc.

La creixent castellanitzaci durant els segles anteriors ja havia ocasionat una certa crisi en la conscincia idiomtica unitria que s'accentu a partir dels Decrets de Nova Planta. Els decrets i les mesures encaminades a prohibir l's del catal no es dugueren a terme sistemticament, ni obtingueren resultats efectius immediats. Tot i aix, la situaci al domini lingstic catal port la diglssia: mentre el castell s'usava per a funcions formals, generalment per escrit, el catal s'usava per a funcions informals, bsicament orals.

 De la Renaixena als nostres dies .
 Catalunya al segle XIX .

En la primera meitat del segle XIX, la realitat sociolingstica dels Pasos Catalans s semblant a la del segle anterior. La nova classe burgesa mant les mateixes actituds que l'aristocrcia: l'adopci del castell i el bandejament de la nostra tradici. Tot plegat accentua el bilingisme diglssic.

A partir, per, de la segona meitat del segle es produeix un canvi molt important en el comportament del poble catal envers el seu idioma. Les bases d'aquest canvi es palesen en el naixement d'un moviment literari renovador, la Renaixena, i en l'aparici del catalanisme poltic, que s'enfrontar amb el centralisme de Madrid. Especial importncia tingu el canvi d'actitud de la burgesia, que acab fent-se seves aquestes reivindicacions catalanistes.

 La Renaixena .
 Llengua i ideologia .

La Renaixena s un moviment literari estrictament del Principat. Podem considerar que neix el 1833 amb la publicaci de lOda a la Ptria de Bonaventura Carles Aribau, i arriba al punt ms alt el 1877, en qu Jacint Verdaguer i ngel Guimer triomfen als Jocs Florals.

La Renaixena s un moviment gestat per la burgesia i que t molts punts en contacte amb el Romanticisme que neix durant el segle XIX sobretot a Alemanya i Anglaterra. Els romntics europeus reivindicaran les cultures nacionals i el retorn a l'esplendor de l'edat mitjana. Aix doncs, per una banda s'intenta reconstruir l'poca de mxima esplendor nacional a partir de la divulgaci de clssics i de la literatura popular, alhora que s'intenta normalitzar i normativitzar la llengua, entesa novament com el principal vehicle aglutinador del pas.

 La literatura .

Els Jocs Florals desvetllaran la inquietud per l's i per l'estat en qu es troba la llengua catalana. Fruit d'aquest renovat inters comencen a sorgir grans autors en els diferents gneres. En poesia destaca Jacint Verdaguer, autor de l'Atlntida; en teatre ngel Guimer i Frederic Soler (Pitarra), i la novella, prcticament morta d'en el segle XV, ressorg amb L'orfeneta de Menargues (1862) i sobretot amb Narcs Oller.

 Estudis sobre la llengua .

Tot al llarg del segle XIX l'inters per la llengua far que augmenti considerablement el nombre d'estudis. A l'hora de buscar un model de llengua sorgiren dues tendncies lingstiques irreconciliables: la d'aquells que propugnaven un catal "acadmic" (un catal arcaitzant allunyat de la llengua empobrida i castellanitzada del moment) i la d'aquells que defensaven "el catal que ara es parla" (el catal habitual de la gent del poble, encara que tingus castellanismes).

La premsa va jugar un paper molt important en la difusi de les polmiques de normativitzaci del catal, sobretot la revista "L'Aven". Es proposaven acabar amb l'anarquia ortogrfica i elaborar un bon diccionari, unificar els dos models de llengua (el culte i el popular) i depurar el lxic, ple de barbarismes. En aquesta tasca tingu una importncia cabdal Pompeu Fabra, autor el 1891 d'un Ensayo de gramtica del cataln moderno que serv per posar les bases de la codificaci lingstica que realitz l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1913, amb la publicaci de les Normes ortogrfiques.

 La Dictadura Franquista .

La victria del general Franco en la Guerra Civil de 1936-1939 va significar la repressi de qualsevol signe de catalanitat. Van ser abolits els l'Estatut d'Autonomia, el parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. Durant el peride franquista (1939-1975), el catal va ser objecte d'una agressi brutal i va quedar redut a l's familiar. El castell va passar a ser l'nica llengua de l'ensenyament, de l'administraci i dels mitjans de comunicaci. Tant a l'interior del pas com a l'exili, hi va haver diverses iniciatives (llibres, revistes, campanyes...) per tal de suplir el silenci imposat pel rgim.

 Situaci Actual .
Desprs de la mort de Franco, es va iniciar una nova etapa de recuperaci lingstica amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977), la Generalitat valenciana (1979) i el Consell Insular (1982) a les Illes Balears. El Catal va esdevenir cooficial amb el castell en aquestes tres comunitats.
Avui en dia, l'extensi del catal a tota la societat topa amb una srie d'obstacles: la majoria dels mitjans de comunicaci (cadenes de televisi, emissores de rdio, diaris i revistes, etc.) sn en castell, igual que molts dels intercanvis econmics, mentre que la llengua de la cincia i de la tecnologia s, bsicament, l'angls.

De tota manera, grcies a l'ensenyament i a la creaci de nous mitjans de comunicaci, el coneixement del catal ha augmentat considerablement en els diversos mbits de la vida social.

 Bibliografia .

 FERRANDO, A.; NICOLS, M. (1993): Panorama d'histria de la llengua. Valncia: Tndem edicions (Base de Dades, nm. 3).
 FERRANDO, A.; NICOLS, M. (2005): (2005): Histria de la llengua catalana. Barcelona, Edicions de la UOC/ Prtic.
 LLEAL, C. (1990): La formacin de las lenguas romances peninsulares. Barcelona: Barcanova.
 MARCET, P. (1987): Histria de la llengua catalana I. Dels orgens als segle XVIII. Barcelona, Teide.
 MART I CASTELL, J. (2001): Els orgens de la llengua catalana. gora. Biblioteca Oberta. Barcelona, Edicions de la UOC/ Prtic. Enciclopdia Catalana.
 NADAL, J. M.; PRATS, M. (1982): Histria de la llengua catalana. 1. Dels inicis fins al segle XV. Barcelona: Edicions 62 (Estudis i Documents, nm. 33).
 SANCHIS GUARNER, M. (1980): Aproximaci a la histria de la llengua catalana. Creixena i esplendor. Barcelona: Salvat Editores.
 BADIA I MARGARIT, A. M. (1981). La formaci de la llengua catalana. Assaig d'interpretaci histrica. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Serra d'Or, nm. 32).
 BASTARDAS, J. (1995). La llengua catalana mil anys enrere. Barcelona: Curial.
 BONNASSIE, P. (1981). Catalunya mil anys enrere, 2 vols. Barcelona: Edicions 62.
 COLN, G. (1993). El lxic catal dins la Romnia. Valncia: Servei de Publicacions de la Universitat de Valncia.
 COROMINES, J. (1980-1991). Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana, 9 vols. Barcelona. Curial.
 COSERIU, E. (1973). Sincrona, diacrona e historia. El problema del cambio lingstico. Madrid: Gredos.
 GARGALLO, J.E. (1994). Les llenges romniques. Tot un mn lingstic fet de romanos. Barcelona: Empries.
 HERMAN, J. (1997): El latn vulgar. Barcelona: Ariel.
 MART, J.; MORAN, J. (1986): Documents d'histria de la llengua catalana. Dels orgens a Fabra. Barcelona: Empries.
 MOLL, F. de B. (1991). Gramtica histrica catalana. Valncia: Servei de Publicacions de la Universitat.
 RUSSELL-GEBBET, P. (1965). Mediaeval Catalan Linguistic Texts. Oxford:The Dolphin Book.
 TAVANI, G. (1994). Breu histria de la llengua catalana. Barcelona, Edicions 62.
 VIDOS, B. E. (1963). Manual de lingstica romnica. Madrid: Aguilar.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Institut Ramon Llull dedicada a la llengua catalana;
 Article de Iolanda Berengu sobre l'origen de la llengua catalana;
 Histria de la llengua catalana a Lincaweb;
 Histria de la llengua catalana des dels inicis fins al s.XV;
 Fragment del Forum Iudicum;
 Fragment de les Homilies d'Organy;
 Els Decrets de Nova Planta als diferents territoris dels Pasos Catalans;
 Origen i evoluci de la llengua catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250941" title="Microtus umbrosus" nonfiltered="2140" processed="2134" dbindex="97291">

Microtus umbrosus s una espcie de talp que es troba noms a Mxic.

Referncies.


Bibliografia.
 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250942" title="Cincia planetria" nonfiltered="2141" processed="2135" dbindex="97292">
Les cincies planetries, tamb anomenades planetologia i estretament lligades a  l'astronomia planetria, sn el conjunt de matries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tan el Sistema Solar, del qual hi ha moltes dades sobre el seus planetes, i per tant, els seus models sn ms elaborats, com tamb els  planetes extrasolars. Les cincies planetries estudien objectes que van des de la grandria d'un meteorit fins als gegants de gas de la grandria de diverses vegades el planeta Jpiter. 

A grans rangs les cincies planetries estudien la formaci dels sistemes planetaris i dels seus satllits; s'ocupen en particular d'estudiar la seva massa, grandria, gravetat superficial, velocitat de rotaci, aplatament, estructura interna, densitat, antiguitat de la seva superfcie, erosi, evoluci, activitat tectnica, vulcanisme, camp magntic, aurores, interacci de la magnetosfera amb el vent solar, estacions del planeta i  la seva atmosfera, velocitat d'escapament i recerca de vida entre altres objectius d'estudi. Quant a l'estudi de l'atmosfera es comprn l'estudi de la seva composici, formaci, pressi superficial, densitat, circulaci general, temperatures, vents, activitat erosionadora de l'atmosfera, transport d'energia, perfils en altura de temperatura, densitat i pressi, entre unes altres. 

La planetologia s una disciplina de recent creaci. Alimentada per la gran massa d'informacions recollides en el curs de les exploracions espacials. Es basa en les cincies de la Terra, per convenientment generalitzades per a incloure les diferents masses, atmosferes, temperatures, o energia rebuda des de l'astre central i que s el motor de la mquina planetria. Naturalment la astronomia s la cincia principal per seguida d'una geologia planetria o comparada (Astrogeologia), la cincia de les atmosferes planetries s una generalitzaci de la meteorologia i com cincia bsica de suport de totes les referides la fsica. Una altra disciplina auxiliar s la Astrobiologia. Les dades a incloure en la teoria de les cincies planetries provenen de l'astronomia i l'exploraci espacial a ms existeix un important component teric que utilitza com eina la simulaci per computadora. 
 Terminologia .
Dins d'aquesta disciplina, quan es tracta d'un cos celeste en particular, s'utilitza un terme espec ialitzat, dels que noms sn d'us corrent  heliologia,  geologia ,  selonogia  i aerologia.



 Vegeu tamb .
 Astrogeologia;
Habitabilitat planetria;

Enllaos externs.
 ;
 NASA Mars Exploration Home;
 NASA Cassini Mission to Saturn;
 NASA DAWN Mission to the Asteroid Belt;
 NASA MESSENGER Mission to Mercury;
 European Space Agency;
 Lunar and Planetary Lab at the University of Arizona;
 Planetary Sciences at UCLA;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250943" title="Microtus xanthognathus" nonfiltered="2142" processed="2136" dbindex="97293">

Microtus xanthognathus s una espcie de talp que es troba al nord-oest de Nord-Amrica. 

Referncies.

 Wilson DE., Reeder DM.: Mammal species of the world. Smithsonian Institution Press, Washington DC, Estats Units, 2005.

Enllaos externs.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250944" title="Castell dels Tres Dragons" nonfiltered="2143" processed="2137" dbindex="97294">


El Castell dels Tres Dragons s el nom popular que rep l'edifici modernista construt el 1887-1888 com a Caf-Restaurant per a l'Exposici Universal de 1888 per Llus Domnech i Montaner. Aquest nom, probablement va ser adoptat de la novella homnima de 1865 de Seraf Pitarra. 

Es troba al final del passeig principal que anava des de l'Arc de Triomf al Parc de la Ciutadella.
En aquell moment havia de ser un dels edificis principals de l'esdeveniment i davant seu tenia el desaparegut Palau de les Belles Arts. Amb tot, un retard a les obres i la disputa amb el llicenciatari del caf varen provocar l'abandonament de l'obra per part de Domnech el 12 de juny de 1888 i la seva substituci per Josep Forteza que l'acabar a l'agost, quan ja restava poc per acabar l'exposici.

En acabar l'exposici l'edifici rest abandonat i el 1891 l'alcalde, Joan Coll i Pujol, deman a Domnech que "acabs l'obra" tot adaptant-la per acollir un "Museu de la Histria". En l'adaptaci es canvia la decoraci i s'afegeixen motius herldics. La inauguraci provisional fou en 1892, per celebrar el quart centenari del descobriment d'Amrica.

Des de 1920 allotja el Museu de Zoologia de Barcelona.

 Edifici .

Construt amb ma vist i ferro laminat, s un edifici en forma de castell coronat de merlets. s de planta prcticament quadrada, amb quatre torres als angles i passadissos perimetrals que circulen entre una doble faana. 

La decoraci cermica  feta amb collaboraci d'Antoni M. Galliss, Josep Llimona, J.A. Pellicer i Alexandre de Riquer  est localitzada als merlets i als plafons en forma d'escut de la part alta, que desglossen en blau sobre blanc, un programa naturalista de plantes i animals, incloent-hi bon nombre de begudes i licors. Aquestes cermiques varen estar encarregades a la fbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. Els vitralls, desapareguts en part, sn obra d'Antoni Rigalt i Blanch. El principal, que ocupava tota la faana va ser destrut en un bombardeig a la guerra civil espanyola.

 Notes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250946" title="Sistema planetari" nonfiltered="2144" processed="2138" dbindex="97295">
 


Un sistema planetari est format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu al voltant. El nostre sistema planetari, el Sistema Solar, est format pel Sol, els diferents planetes i una multitud de cossos menors. En l'actualitat es coneix ms d'un centenar d'estrelles al voltant de les quals orbita almenys un planeta extrasolar o exoplaneta. 

Origen i evoluci de sistemes planetaris. 

Es creu que els sistemes planetaris al voltant d'estrelles de tipus solar es formen com a part del mateix procs de la formaci estellar. La majoria de les teories antigues eren de tipus catastrofista i involucraven el pas d'una estrella molt prop del sol capa d'extreure material d'aquest per mitj de la seva gravetat i de formar posteriorment planetes per coalescncia. No obstant aix la probabilitat d'un esdeveniment d'aquest tipus s tan reduda que implicaria una gran escassesa de sistemes planetaris en la galxia. Les teories modernes indiquen que els planetes es van formar a partir d'un disc d'acreci. En el cas del sistema solar aquest s'hauria format a partir de la nebulosa solar. 

Alguns sistemes planetaris sn molt diferents del nostre, com els sistemes de planetes al voltant de plsars detectats a partir de les lleugeres variacions en els polsos de radiaci electromagntica d'aquests cossos. Els plsars es formen en violentes explosions de supernoves amb la qual cosa un sistema planetari convencional no podria sobreviure a aquesta explosi, els planetes s'evaporarien o escaparien de l'atracci gravitacional de l'estrella central. Algunes teories indiquen que els companys estellars existents prop de la supernova evaporarien la major part de la seva massa deixant cossos de grandria planetria. Alternativament els planetes podrien formar-se en un disc d'acreci envoltant els plsars i format pel material expulsat de l'estrella central. 

 Alguns sistemes planetaris destacats . 

 El Sistema Solar - El nostre propi sistema planetari. ;
 PSR 1257+12 - El primer sistema planetari extrasolar descobert. L'estrella central s un plsar i els diferents planetes que s'han trobat al seu al voltant es denominen planetes plsars. ;

 Upsilon Andromedae - El primer sistema extrasolar descobert en una estrella de la seqncia principal (Abril 1999). ;

 PSR B1620-26 - El primer sistema extrasolar descobert en un sistema estellar mltiple. ;

 55 Cancri - El sistema planetari extrasolar amb el major nombre de planetes descoberts fins a la data (5 planetes al novembre de 2007). ;

 Gliese 876 - El primer sistema planetari en una estrella nana vermella i el primer a ser descobert en una ressonncia orbital. ;

 HD 69830 - El primer sistema planetari amb tres planetes de la grandria de Nept i un cintur d'asteroides anomenat la pedra de roseta dels sistemes planetaris. (Maig 2006). ;

 2M1207 - El primer sistema amb un planeta descobert girant al voltant d'una nana marr i la primera vegada que s'aconsegueix una imatge del planeta. ;

 Cha 110913 - El primer planeta extrasolar amb llunes al seu voltant. Encara es discuteix si es tracta d'un planeta o d'una nana marr. ;



Enllaos externs. 

 %Descobriment del primer sistema planetari extrasolar ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250947" title="Neobatraci" nonfiltered="2145" processed="2139" dbindex="97296">

Els neobatracis (Neobatrachia) sn un subordre de l'ordre Anura amb ms de 5.000 espcies diferents i que engloba el 96% del total d'espcies de granotes existents.

T tres superfamlies:

 Bufonoidea o Hyloidea;
 Microhyloidea;
 Ranoidea;

Neobatrachia es un suborder de orden Anura. El nom suggereix i classifica aquest sub-ordre, dels tres presents, s el ms nou (Neo). Tamb s el ms gran en quantitat d'espcies, engloba aproximadament 5.000 espcies diferents que representen el 96% de totes les granotes.

La diferenciaci entre Archaeobatrachia, Mesobatrachia i Neobatrachia s polmica, i a mida que s'investiga es descobreix que moltes de les caracterstiques que s'usaren per a diferenciaci d'aquest grup, s'aplicaren a altres (les diferncies principalment anatmiques basades, sobre tot l'estructura d'esquelet, aix com varies caracterstiques visibles i conductes).

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250950" title="Orodes d'Armnia" nonfiltered="2146" processed="2140" dbindex="97297">
Orodes fou rei d'Armnia del 16 al 18 i breument reconegut per part de la noblesa el 36.

El buit de poder que es va produir a Armnia l'any 16, al empresonar Tiberi al seu rei Vonones I d'Armnia, fou aprofitat pel rei  Artaban III de Prtia, que va envair el pas i va fer coronar al seu fill Orodes que va governar del 16 al 18 i fou reconegut bona part de la noblesa, per els romans van imposar a Zenon o Zen del Pont (va regnar amb el nom d'Artaxes III d'Armnia) l'any 18. 

L'any 36, Artaban III va enviar a Orodes  a ocupar el tron en lluita contra l'iber Mitridates d'Armnia que tenia el suport rom, per Mitridates, amb ajut de mercenaris aghuans i srmates el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250951" title="Diseases Database" nonfiltered="2147" processed="2141" dbindex="97298">
La Base de dades de Malalties (Diseases Databases) s una pgina web de contingut lliure que proporciona informaci sobre la relaci entre malalties (simptomes) i la medicaci.

Est directament integrada en el Unified Medical Language System.

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250952" title="Orontes (militar)" nonfiltered="2148" processed="2142" dbindex="97299">
Orontes (Orontes o Orontas  fou un militar persa membre de la famlia real aquemnida.

Darios II de Prsia el va nomenar com una dels generals del seu fill Cir el Jove. Quan aquest es va revoltar va mantenir la possessi de la ciutadella de Sardes en nom del rei per es va haver de rendir. Cir el va perdonar per Orontes no va tardar a tornar-se a revoltar-se i va fugir a Msia on va reunir forces amb les que va atacar el territori de Cir. Per segona vegada fou derrotat i perdonat per Cir. 

En l'expedici del prncep contra el seu germ Artaxerxes II de Prsia el 401 aC, va demanar a Cir el comandament de mil homes per assolar el territori persa per Cir va descobrir (al interceptar una carta) que planejava desertar amb aquestes forces, i el va detenir i el va portar a un judici amb els set principals perses i Clearc d'Esparta, comandant dels mercenaris grecs; fou condemnat per unanimitat i portat a la tenda d'Artapates, un dels principals oficials de Cir, i ja no fou vist mai ms ni viu ni mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250954" title="Chiromantis kelleri" nonfiltered="2149" processed="2143" dbindex="97300">

Chiromantis kelleri s una espcie de granota que es troba a Etipia, Kenya, Somlia i Sudan.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250956" title="Orontes I" nonfiltered="2150" processed="2144" dbindex="97301">
Orontes (Orontes  fou un prncep persa, fill o ms probablement gendre d'Artaxerxes II de Prsia.

En la retirada dels grecs de Cir el Jove, quan se'ls va unir Tisafernes 20 dies desprs de signar un tractat amb ells, Orontes el va acompanyar i fou probablement part de la traci que es preparava en la que els generals grecs foren capturats (400 aC).

Va governar la satrapia d'Armnia (401 aC a 344 aC) i segons Diodor de Siclia fou nomenat el 386 aC com a comandant de les forces terrestres perses contra Evgores II de Salamina, contra el que s'enviaven tamb forces navals dirigides per Tiribazos. El 385 aC Tiribazos va oferir condicions de pau a Evgores; aquest exigia ser reconegut rei i no com un simple governador vassall de Prsia per estava quasi disposat a acceptar les propostes del persa. Orontes va escriure a la cort i va acusar a Tirabazos de traci i va rebre l'orde d'arrestar al seu collega i assolir el comandament nic dels perses. Per Tirabazos tenia el suport de l'exrcit i una part d'aquest, quan Orontes va reprendre l'atac contra Evgores,  va comenar a desertar. Finalment Orontes va fer la pau amb Evgores no sols amb els mateixos termes que abans havia rebutjat sin amb els que demanava el xipriota. Tirabazos fou jutjat i absolt i Orontes va perdre el favor de la famlia reial. La famlia va arrelar a Armnia.

El seu fill Orontes (II) fou satrapa d'Armnia vers el 336 aC a 331 aC i la seva dinastia va seguir fins vers l'any 200 aC. Entre el 344 aC i el 336 aC la satrapia va estar en mans del prncep Darios, que el 336 aC fou el rei Darios III de Prsia.

El nom Orontes era equivalent en armeni a Ervant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250958" title="Evgores de Salamina" nonfiltered="2151" processed="2145" dbindex="97302">


Onomstica:

Nom de dos reis de Salamina a Xipre:
Evgores I, rei de Salamina (Xipre);
Evgores II, rei nominal de Salamina (Xipre) i strapa de Xipre.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250960" title="Orontes IV" nonfiltered="2152" processed="2146" dbindex="97303">
Orontes (Orontes,  ) fou strapa o rei d'Armnia vers el 212 al 200 aC.

Estrab l'esmenta com el darrer prncep que va governar a Armnia abans de la divisi del pas per Antoc III el Gran entre dos oficials seus, Artxies i Zariadris. Se'l considerava un descendent d'Hidarnes, un dels set conspiradors i assassins d'Smerdis de Prsia. Era fill d'Arsames d'Armnia (strapa o rei d'Armnia 243 a 226 aC) i germ de Xerxes d'Armnia (satrapa o rei 226 a 212 aC) i d'Apdisar (va governar breument el 212 aC). 

La dinastia fou deposada per Antoc III el Gran vers el 200 aC potser per extinci a la mort d'Orontes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250962" title="Temperatura efectiva" nonfiltered="2153" processed="2147" dbindex="97304">
El terme temperatura efectiva s utilitzat en astrofsica i en climatitzaci.

 Astrofsica . 

En astrofsica, la temperatura efectiva (Teff) d'una estrella s la temperatura de la seva superfcie visible. Aquesta s molt ms baixa, en comparaci, amb les temperatures que s'arriben al nucli, font generadora de l'energia que radia l'estrella, aix mateix tamb s superada per l'enrarida corona on el tnue gas ionitzat es mou a altssimes velocitats impulsat pel camp magntic solar i les ones de xoc convectives. Per ambdues capes sn invisibles de forma directa. Aix, el color d'una estrella indica la seva temperatura efectiva a travs de l'espectre des de les fredes estrelles vermelles de tipus espectral M que radien sobretot en l'infraroig fins a les immenses estrelles blaves que tenen el seu pic de radiaci en l'ultraviolat. La temperatura efectiva d'una estrella indica la quantitat de calor que l'estrella radia per unitat de superfcie. Anant de les superfcies ms calentes fins a les ms fredes hi ha una srie de tipus espectrals que les classifiquen. O, B, A, F, G, K i M. La temperatura efectiva de la superfcie d'una estrella irnicament s idntica a la temperatura de cos negre. 

Aquesta temperatura est relacionada amb la lluminositat i amb el rdio de l'estrella mitjanant l'equaci: 




on L s la lluminositat de l'estrella, R s la seva rdio i  s la constant de Stephan-Boltzman. 

Una estrella vermella podria correspondre a una diminuta i feble nana vermella o a una expandida gegant vermella o fins i tot a una supergegant com Antares o Betelgeuse. Aquestes estrelles radien ingents quantitats d'energia per radien des d'una superfcie tan enorme que l'energia per unitat de superfcie s petita. Una estrella propera a la zona mitja de l'espectre com el nostre modest Sol o la gegant Capella radien ms calor per unitat de superfcie que les nanes vermelles o les supergegants vermelles per molt menys que les estrelles blanques i blaves com Vega o Rigel. 

 Climatitzaci . 

En climatitzaci la Temperatura Efectiva o Temperatura Efectiva Nova s un ndex de sensaci trmica que es defineix com la temperatura seca de l'aire d'un recinte similar al problema, amb un 50% d'humitat relativa, velocitat de l'aire d'uns 0,20 m/s i paraments a la mateixa temperatura de l'aire, que produs la mateixa sensaci trmica que el recinte problema a iguals activitat i indumentria, 

Engloba els parmetres de l'anterior i la Humitat relativa. S'obt empricament sobre el diagrama psicromtric, amb l'inconvenient de no poder incorporar la temperatura radiant, el que pot esbiaixar-se emprant la Temperatura equivalent o la resultant en comptes de la temperatura seca. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250965" title="Grmnisml" nonfiltered="2154" processed="2148" dbindex="97305">
Grmnisml (les dites de Grmnir) s un dels poemes mitolgics que formen part de l'Edda potica. Est preservat dins del Cdex Regius en el fragment AM 748 I 4to. Est explicat per Grmnir, una de les disfresses que utilitza el du Odn, que est sent torturat, per error, pel rei Geirrth. Aix li costa la vida al rei.

L'obra comena amb una extensa secci en prosa describint les circumstncies que condueixen al monleg de Grmnir, compost per 54 estrofesen vers. L'ltim tros del poema s tamb en prosa, una breu descripci de la mort de Geirrth, la ascenci al tro del seu fill, i la desaperici d'Odn.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250967" title="Orontes (strapa)" nonfiltered="2155" processed="2149" dbindex="97306">
Orontes (Orontes   fou un strapa de la Frgia Hellespntica que el 363 aC es va unir a la gran revolta dels strapes de l'sia Menor contraArtaxerxes III de Prsia  Memn iniciada el 368 aC.

Fou nomenat comandant en cap de l'exrcit rebel i va rebre una gran quantitat de diners per pagar a 20000 mercenaris durant un any; per llavors es va passar al rei i va arrestar als que portaven els diners, que va enviar a Artaxerxes III; aquesta traci va suposar la rendici de nombroses ciutats. 

La recompensa que va obtenir del rei no es coneix, per no va conservar la satrapia que fou donada a Artabazos II (362 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250969" title="Orontobates" nonfiltered="2156" processed="2150" dbindex="97307">



Onomstica:

Orontobates de Cria, strapa de Cria;
Orontobates de Mdia, strapa de Mdia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250970" title="Orontobates de Cria" nonfiltered="2157" processed="2151" dbindex="97308">
Orontobates () fou un persa que es va casar amb la filla del strapa Pixdar de Cria. El rei Darios III de Prsia el va enviar a Cria per substituir al seu sogre al capdavant del govern local el . 

Governava quan va arribar a la zona Alexandre el Gran, i unit a Memn de Rodes es va fer fort a Halicarns () ciutat que quan ja no va poder sostenir, va incendiar, i va aprofitar la confusi per fugir a Kos on ja havia enviat els seus tresors. Les seves forces van conservar la ciutadella de Salmacis, i les ciutats de Mindos, Caunos, Thera i Callpolis a ms de Tripion a Kos. 

L any segent fou derrotat pels generals Ptolemeu I Ster i Asandre en una gran batalla i probablement llavors les ciutats que dominava van caure en mans dels conqueridors macedonis (). 

Podria ser el mateix personatge que un general esmentat com Orobantes, que va participar a la batalla de Gaugamela.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250971" title="Orontobates de Mdia" nonfiltered="2158" processed="2152" dbindex="97309">
Orontobates ()  fou un mede que fou nomenat strapa de Mdia per Antgon el Borni.

No massa temps desprs de prendre possessi del govern de la satrapia fou atacat per forces militars d'umenes de Crdia i per Pit. per va aconsegir rebutjar els atacansts. No se sap per quan de temps fou strapa de Mdia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250972" title="Pere Caner i Estrany" nonfiltered="2159" processed="2153" dbindex="97310">
Pere Caner i Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982) era un mestre, escriptor, historiador i arqueleg que es va especialitzar en la histria del Baix Empord en general i del municipi de Calonge en particular.

Biografia.
Pere Caner i Estrany va nixer el 1920 a Calonge. Al 29 de mar de 1950 va obtenir el diploma de mestre i va comenar a ensenyar a l'escola de Calonge.

Segons Cati Jimenez i Vila Pere Caner era un gran catalanista, noms defensar la llengua i la llibertat d expressi, la nostra cultura, les arrels i enaltir i protegir el patrimoni de Calonge que, per a ell era una part molt important de Catalunya.  Era un home literat de conviccions nacionalistes i democrtiques. L'infams Tribunal d Ordre Pblic franquista va perseguir-lo i empresonar-lo per delictes d'opini.

Com estudis va ver l'inventari del patrimoni natural i histric del seu poble. S'interessava a tot: la histria de les cases nobles i menudes, dels mesters, de la natura. Lluitava per a la protecci del patrimoni. No noms s'interessava a la histria, per tamb a l'evoluci vers la modernitat i les fenmens nous, com demostra, per exemple el seu article sobre la discoteca Cala Gogo al qual mostra una obertura d'esperit encara rara a la fi de l'poca franquista:  s disbauxa? s divertiment una mica picant? Son elements d'una poca i hem de seguir el corrent? Fidelitat a la moda s l'eslogan. Per, s bona moral? No m'hi trenco el cap. s legalment tolerat.

El 1980 va fundar Centre d'Estudis Calongins  Colonico . Va morir el 1982 en tenir moltes obres ja no publicades. El 7 de desembre de 1984, l'ajuntament va atorgar-li el ttol de fill predilecte de Calonge.

L'ajuntament de Calonge va designar l'any 2007, 25 anys desprs la seva desaparici Any Pere Caner. L'11 de febrer 2007 va dedicar la nova bibioteca a la seva memria en batejar-la  Biblioteca municipal Pere Caner 

Bibliografia.
Va contribuir a tantes revistes, com La Veu de Calonge,  Proa de Palams, Canig, El Correu Catal, Turista, les annals de l'Institut d'Estudis Gironins i moltes ms que un inventari complet s una tasca titnica. A continuaci, es donen una llista fora incompleta de les seves publicacions ms notables:

Llibres.

 La vall de Calonge (1983);
 La terra i l esperit;
 El mn vivent (1971);

Articles.

 Calonge arqueolgico, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 4 Any 1949, pgines 311-317;
 Calonge arqueolgico, artstico y monumental, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 8 Any 1953, pgines 262-276;
 Desplazamientos y crecimiento del casco urbano calongense, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 9 Any 1954, pgines 247-264;
 Onomstica de Calonge, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 10 Any 1955, pgines 269-284;
 Nuevos hallazgos arqueolgicos calongenses, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 11 Any 1956, pgines 265-268;
 Breu resum de geografia de Moll, Amics de Besal (Assemblea d'Estudis del seu Comtat), Vol.  Any 1968, pgines 309-317;
 Inscripcions a les llindes i teules pintades de Calonge, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 20 Any 1970, pgines 363-380;
 Les masies de Calonge. Contribuci a l'estudi de la pagesia calongina, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 21 Any 1972, pgines 315-345;
 Torres de vigilncia a Calonge, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 22 Any 1974, pgines 387-393;
 Castells i cases fortificades de Calonge, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 23 Any 1976, pgines 279-319, ensems amb Llus Vilar;
 Fonts, ponts i pous de gla de Calonge, Estudis del Baix Empord, Vol. 1 Any 1981, pgines 127-138;
 L'origen del nom de Calonge, la seva avaluaci i l'escut de la vila, Institut d'Estudis Gironins, Vol. 25 (II) Any 1981, pgines 591-599;
 Barraques, forns i peroles de Calonge, Estudis del Baix Empord, Vol. 4 Any 1985, pgines 145-152;
 Oficis desapareguts o en vies de desaparixer a Calonge, Estudis del Baix Empord, Vol. 5 Any 1986, pgines 201-216;
 poques i figures, Calonge, Colnico, 2007, 238 pgines;

Publicacions sobre Pere Caner i Estrany.

 NN, Bibliografia ms important de Pere Caner i Estrany, Estudis del Baix Empord, 1983 Pgina:10;
 Jaume Aymar i Ragolta, Pere Caner i Estrany, Estudis del Baix Empord, 1983 Pgina:5-9;
 Josep Clara i Resplandis, Gironins davant el TOP: el cas de Pere Caner, Estudis del Baix Empord, 1998 pgines 235-248;
 Pere Caner, de Calonge, Activista cultural i resistent poltic, Revista de Girona, N 245, 2007, pgines 49-51;
 Albert Vilar i Mass, Pere Caner i Estrany, L'homenot de Calonge, Calonge, 2007;
 Llus Palli i Bux, (redacci), Miscellnia Pere Caner, Sant Feliu de Guxols, Institut qd'estudis del Baix Empord, 2007, 200 pgines. Cont una bibliografia completa de l'obra de Pere Caner i Estrany;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250975" title="Rafael Juncadella i Urpinas" nonfiltered="2160" processed="2154" dbindex="97311">
Rafael Juncadella i Urpinas s un sacerdot i lder venal barcelon del barri de Roquetes (Nou Barris), que va penjar els hbits per a ser coordinador de la Xarxa de Coneixements de Nou Barris, on collabora en l'alfabetitzaci dels adults del barri segons els ensenyament de Paolo Freire. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Rafael Juncadella;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250976" title="Skrnisml" nonfiltered="2161" processed="2155" dbindex="97312">


Skrnisml (les dites de Skrnir) s un dels poemes de l'Edda potica est preservat en els manuscrits del Cdex Regius i AM 748 I 4to del s.XIII per potser en un origen van ser composats en temps pagans. Molts escolars creuen que el poema va ser representat, potser com Hieros gamos.

Enllaos externs.

Traduccions.

Skirnismol Traducci de Henry A. Bellows.
Fr Skrnis er Skrnisml Traducci de Benjamin Thorpe.
Skirnismal Traducci de Lee M. Hollander.
Skrnisml Traducci de Bellows amb enllaos interns.
Journey of Skirner Traducci de A. S. Cottle.
The Lay of Skirnir Traducci per W. H. Auden i P.B. Taylor;

Edicions.
Skrnisml Edici de Sophus Bugge.
Skrnisml edici de Guni Jnsson.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250979" title="Orsabaris" nonfiltered="2162" processed="2156" dbindex="97313">
Orsabaris () fou filla deMitridates VI Eupator. 

Fou feta presonera per Gneu Pompeu i va desfilar al triomf del general rom el 61 aC. 

El seu nom apareix a  una moneda de la ciutat de (Prsies) a Bitnia () i podria ser degut a que s'hauria casat amb el rei usurpador Scrates de Bitnia, que tenia el suport de Mitridates del Pont.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250980" title="Ortiag" nonfiltered="2163" processed="2157" dbindex="97314">
Ortiag (Ortiagon, ) era un dels tres tetrarques que governaven a la regi de Galcia quan quest pas fou envat pels romans sota el comandament de Gneu Manli Vuls el any 189 aC. 

Fou derrotat al Mont Olimp i va haver de fugir. Polibi el descriu com liberal, magnnim, intelligent i vencedor i brau en les guerres, i diu que de no haver topat amb els romans hauria unificat tota Galcia sota el seu poder. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250983" title="Coordinadora d'Entitats Pro Persones amb Disminuci del Districte de les Corts" nonfiltered="2164" processed="2158" dbindex="97315">
Coordinadora d'Entitats Pro Persones amb Disminuci del Districte de les Corts s una organitzaci sense nim de lucre que est integrada per tres escoles d educaci especial: l'Associaci Esclat (que atn nens i nenes amb parlisi cerebral), l Associaci de Mares i Pares d Alumnes de d Escola Moragas (que atn
nens i nenes disminuts psquics) i l Associaci de Pares d alumnes del Collegi Paideia (que fomenta la formaci i integraci de disminuts psquics).

L any 2001 es van consolidar com a coordinadora per tal d unificar els seus esforos a fi i efecte de promoure i posar en marxa nous serveis al Districte de Les Corts adreats a les persones amb discapacitat intellectual, fsica i/o sensorial. L estiu del 2003 va signar un conveni amb Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya per a crear un Nou Centre Ocupacional de les Corts al carrer Montnegre Entena per a a promoure l ocupaci i donar eines de treball a persones que pateixen alguna discapacitat. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250984" title="Orxines" nonfiltered="2165" processed="2159" dbindex="97316">
Orxines () fou un noble persa que deia ser descendent de Cir II el gran. Era present a la batalla de Gaugamela i junt amb un general de nom Orontobates de Cria va dirigir les tropes reclutades a la vora del golf Prsic. 

Posteriorment, absent Alexandre el Gran, al morir Frasaortes, strapa de Persis, va assolir el govern de la satrapia per sembla que ho va fer en un sentit lleial al rei macedoni; quan Alexandre va tornar el va anar a rebre amb regals de gran luxe, per com que la tomba de Cir a Pasargada havia estat violada, fou atacat pels seus enemics que el van acusar d'aquestos fets i d'abs de poder. Flavi Arra sembla creure que l'acusaci era justa, per Quint Curti Ruf diu que era infundada. Alexandre el va fer crucificar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250985" title="Chiromantis petersii" nonfiltered="2166" processed="2160" dbindex="97317">

Chiromantis petersii s una espcie de granota que es troba a Kenya, Tanznia i Etipia.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250986" title="Mrcia Otaclia Severa" nonfiltered="2167" processed="2161" dbindex="97318">
Mrcia Otaclia Severa (Marcia Otacilia Severa) fou emperadriu romana.

Fou la dona de l'emperador  Marc Juli Filip (Filip l'rab)  i la mare del jove Marc Juli Sever Felip  que fou mort pels pretorians desprs de la batalla de Verona el 249. Sembla que va tenir tamb una filla perqu Zsim parla d'un Severi com el gendre de l'emperador. 

Els antics escriptors cristians consideraven que era membre d'aquesta religi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250988" title="Otaclia" nonfiltered="2168" processed="2162" dbindex="97319">
Otaclia (Tamb Octaclia, llat Otacilia o Octacilia) fou una gens romana plebea que va aparixer al comenament de la Primera Guerra Pnica quan dos germans d'aquesta famlia foren cnsols:

Mani Otacili Cras, cnsol el 263 aC.
Tit Otacili Cras, cnsol el  261 aC.

Posteriorment apareixen rarament. El ms destacat fou Tit Otacili Cras, probablement fill del cnsol, que fou pretor i general a la Segona Guerra Pnica. Un Otacilius Crassus fou oficial de Gneu Pompeu.

Els nics cognoms que consten sn Cras i Nas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250989" title="Merc Piqueras i Carrasco" nonfiltered="2169" processed="2163" dbindex="97320">
Merc Piqueras i Carrasco s una biloga barcelonina del districte de les Corts, dedicada a la divulgaci i l'edici cientfiques.  s presidenta de l'Associaci Catalana de Comunicaci Cientfica, vicepresidenta de la Societat Catalana d'Histria de la Cincia i de la Tcnica. s Associate Editor de la revista International Microbiology  i membre del comit editorial de les revistes Treballs de la Societat Catalana de Biologia i Panacea (revista de traducci en biologia i medicina). s coautora dels llibres Orgenes, del big bang al tercer milenio (Antinea 2000) i Passejades per la Barcelona cientfica (Publ. Ajuntament de Barcelona, 2002; 3a ed. 2006; publicada tamb en castell i angls) i autora de Crniques de l'altra veritat (Ed. Rubes, premi de Literatura Cientfica 2004, de la Fundaci Catalana per a la Recerca) . s scia de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana. El 2003 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona per la seva vinculaci amb el collectiu de Dones de les Corts, per la seva collaboraci a la Comissi per a la igualtat de la Dona del Consell de Districte, pel seu treball com a membre del Consell de Dones de Barcelona i tamb com a membre del Jurat dels Premis M. Aurlia Capmany i dels premis M ngels Rivas Urea. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
 La lectora corrent, bloc de Merc Piqueras;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250990" title="Chiromantis rufescens" nonfiltered="2170" processed="2164" dbindex="97321">

Chiromantis rufescens s una espcie de granota que viu a les selves pluvials tropicals de l'frica central.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250992" title="Antoni Novellas i Roig" nonfiltered="2171" processed="2165" dbindex="97322">

Antoni Novellas i Roig (Barcelona, 1879-1951) va ser un farmacutic barcelon impulsor de la farmacognsia i introductor a Espanya de l'opoterpia en 1906.

Es va llicenciar en farmcia en 1901 i l'11 de gener de 1902, obria la farmcia Novellas (actual farmcia Bols) a la Rambla de Catalunya, 77 de Barcelona, decorada per l'arquitecte modernista Antoni de Falguera i Sivilla qui, anys ms tard, es convertiria en el seu cunyat.
L'11 de gener de 1927, exactament 25 anys desprs, la va vendre a la familia Bols, que actualment la regenta i que ha mantingut l'exquisita decoraci i vitralls modernistes.

Es dedic al "Laboratori d'especialitats farmacutiques Antonio Novellas , ubicat al carrer Alfonso XIII, 456 (actual avinguda Diagonal), que ms tard traslladar al carrer Bruc, 172.

Va ser un investigador inquiet, que va estudiar i passar llargas temporades a Alemanya, Sussa i Frana.

Perfeccion els seus coneixements de farmacognsia (farmacutica vegetal) a Montpeller.

Se'l considera l'introductor de l'opoterpia (organoterpia) a Espanya en 1906 amb la publicaci del treball:  Nuevos mtodos de preparacin de medicamentos opoterpicos  i amb la preparaci d'especialitats opoterpiques al seu laboratori.

Va implantar l'estabilitzaci dels vegetals en 1927 i va comercialitzar preparats fitoterpics anomenats solufixes.

Tot i no ser un homepata, va manifestar molt inters per aquesta especialitat i li va dedicar alguns dels seus treballs.

 Escriptor i erudit .
Comptava amb una biblioteca amb ms de 2.000 volums, i un petit museu, a casa seva, de cincies naturals, mineralogia i farmcia amb peces de cermica i vidre antic.

Fou fundador i primer president de l'Instituci Catalana d'Histria Natural, instituci filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Va escriure una setantena d'obres, entre articles, estudis i conferncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250993" title="Chiromantis xerampelina" nonfiltered="2172" processed="2166" dbindex="97323">

Chiromantis xerampelina s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Kenya, Malawi, Moambic, Nambia, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe, Somlia i la Repblica Democrtica del Congo.


Referncies.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250995" title="Hector Heusghem" nonfiltered="2173" processed="2167" dbindex="97324">

Hector Heusghem (Ransart, 15 de febrer de 1890 - Montignies-le-Tilleul, 29 de mar de 1982) va ser un ciclista belga del primer quart del segle XX.

Els seus xits esportius ms destacats foren dues segones posicions a la classificaci general del Tour de Frana, el 1920 i 1921, aix com dues victries d'etapa a la mateixa cursa.

Palmars.
1912;
 9 de la Bordeus-Pars;
1914;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica ;
1919;
 2n de la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Circuit dels Camps de Batalla;
1920;
 2n al Tour de Frana i vencedor d'una etapa;
1921;
 2n al Tour de Frana i vencedor d'una etapa;
1922;
 4t al Tour de Frana;
1923;
 5 de la Pars-Brusselles;
 10 del Gran Premi Wolber;

Resultats al Tour de Frana.
1913. Abandona (7a etapa);
1919. Abandona (1a etapa);
1920. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1921. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1922. 4t de la classificaci general. Porta el maillot groc durant una etapa;
1923. Abandona (9a etapa);
1924. Abandona (7a etapa);
1925. Abandona (12a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Hector Heusghem;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250996" title="Ubatuba" nonfiltered="2174" processed="2168" dbindex="97325">



Ubatuba s un municipi de l'Estat de So Paulo, al litoral nord. La poblaci estimada el 2003 era de 72.857 habitants i t una rea de 712 km, 83 per cent del quals localitzats al Parque Estadual da Serra do Mar. La densitat demogrfica s de 102,33 hab/km.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="250999" title="Joaquim Sabat i Daus" nonfiltered="2175" processed="2169" dbindex="97326">
Joaquim Sabat i Daus (mort el 2001) fou un promotor esportiu catal. fou president de l'Esport Ciclista Barcelona del 1962 al 2001, des d'on patrocin la Setmana Catalana de Ciclisme (1963) i l'Escalada a Montjuc (1965). El 2002 va rebre a ttol pstum la Medalla d'Honor de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251000" title="Otacili" nonfiltered="2176" processed="2170" dbindex="97327">


Onomstica:

Mani Otacili Cras, cnsol el 263 aC;
Tit Otacili Cras, cnsol el  261 aC;
Tit Otacili Cras, pretor i general a la Segona Guerra Pnica.
Otacili Cras, oficial de Gneu Pompeu.
Luci Otacili Plit, retric roma;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251001" title="Otacili Cras" nonfiltered="2177" processed="2171" dbindex="97328">
Otacili Cras (Otacilius Crassus) fou un oficial de Gneu Pompeu que tenia el comandament de la guarnici de Lissus a Illria, on cruelment va assassinat a 220 soldats de Juli Csar que s'havien rendit sota promesa de veure les seves vides respectades.

Una mica desprs va abandonar Lissus i es va reunir amb la resta de l'exrcit de Pompeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251002" title="Luci Otacili Plit" nonfiltered="2178" processed="2172" dbindex="97329">
Luci Otacili Plit (Lucius Otacilius Pilitus) fou un retric roma que va obrir una escola a Roma el 81 aC. El seu cognom s dubts ja que apareix a les fonts al menys de tres maneres: Pilitus,  Pilutus i Pitholaus.

Havia estat esclau i probablement fou un llibert de la gens Otaclia; com esclau hauria demostrat talent i amor per la literatura i va rebre la manumisi. Entre els seus deixebles hi va haver Gneu Pompeu Magne. Va escriure una historia de Pompeu i del seu pare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251003" title="Otanes" nonfiltered="2179" processed="2173" dbindex="97330">


Onomstica:

Otanes (noble), general i noble persa, conqueridor de Samos;
Otanes (general), general i noble persa, conqueridor de la Jnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251005" title="Otanes (noble)" nonfiltered="2180" processed="2174" dbindex="97331">
Otanes () fill de Farnaspes, fou un noble persa. 

Fou el primer que va sospitar de la impostura d'Smerdis de Prsia i quan va rebre la confirmaci de la seva filla Fedima (una de les viudes reials) fou un dels caps dels conspiradors contra el pretendent (521 aC). 

Desprs de la mort dels mags va recomanar establir la democrcia per els altres conspiradors van optar per conservar la monarquia. Otanes llavors va renunciar a qualsevol dret al tron amb la condici de qu tant ell com els seus descendents quedarien fora de la l'autoritat reial i va rebre tamb algunes marques d'honor.

Un temps desprs apareix com a strapa de Ldia, dirigint la fora persa que atacava Samos per collocar a Silos, germ de Polcrates de Samos, en el govern. La mort d'un nombre important de perses distingits en un atac sorpresa de Carilau de Samos, li va fer ordenar la matana dels samians, per ms tard, obeint un suposat somni, va repoblar l'illa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251007" title="Otanes (general)" nonfiltered="2181" processed="2175" dbindex="97332">
Otanes () fill de Sisamnines, fou un noble persa; el seu pare era un dels jutges reials i fou executat per ordre de Cambises II de Prsia  per haver dictat una senetencia injusta i Otanes va ocupar llavors el seu lloc, havent d'actuar sempre recordant la sort del seu pare. 

El 506 aC va ser nomenat successor de Megabizos en la direcci de les forces perses a la costa i va conquerir les ciutats de Bizanci, Calcednia, Antandros i Lampnion, i les illes de Lemnos i d'Imbros.

Amb molta probabilitat s el mateix Otanes esmentat com a gendre de Darios I el gran i que va participar a la repressi de la revolta de Jnia el 499 aC; va guanyar als rebels a Efes i unit a les forces d'Artafernes, strapa de Sardes, va ocupar Clazmenes i Cume. Herdot ja no l'esmenta ms per es creu que va participar a les operacions a Jnia fins al final.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251008" title="Biblioteca municipal Pere Caner" nonfiltered="2182" processed="2176" dbindex="97333">


La biblioteca municipal Pere Caner s una infraestructura cultural del municipi de Calonge (Baix Empord) que cont una biblioteca pblica, l'arxiu municipal i una sala per a la consulta de continguts multimdia.

L'edifici es va inaugurar l 11 de febrer 2007. L'arquitecte Jordi Casadevall va transformar l'antic Hospital de Pobres del segle XVII, esdevingut desprs l'escola del poble, en una biblioteca moderna funcional, tot i conservar els elements antics. La biblioteca va obrir amb un fons de 12.500 volums que un mes ms tard ja havia augmentat fins als 14.175 documents  . El document ms antic que conserva data de 1314.

La biblioteca est dedicada a Pere Caner, un historiador i escriptor calong.

Enllaos externs.
Horari i adrea de la biblioteca

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251009" title="La vall del riu vermell" nonfiltered="2183" processed="2177" dbindex="97334">
La vall del riu vermell s l'adaptaci al catal de la can espiritual negra de ttol original en angls Red River Valley. 

La tradici l'ha convertit en una can de comiat molt emotiva, que sovint es fa servir en el darrer adu.

La lletra, adaptaci de Joan Soler i Amig , presenta tres estrofes:  

 Trobarem a faltar (mancar) el teu somriure,
 dius que ens deixes te'n vas lluny d'aqu
 per el record de la vall on vas viure
 no l'esborra la pols del cam.
 
 El teu front duu la llum de l'albada,
 ja no solquen dolors ni treballs
 i el vestit amarat de rosada
 s vermell com el riu de la vall.
 
 Quan arribis a dalt la carena
 mira el riu i la vall que has deixat
 i aquest cor que ara guarda la pena
 tan amarga del teu comiat. 

Can original anglesa.
Red River Valley s una can tradicional folk cantada sovint pel grup de msics/cowboys Els Fills dels Pioners (Sons of the Pioneers). Es creu de forma prou estesa que es tracta d'una adaptaci feta a Texas d'una popular can americana de l'any 1896, "In the Bright Mohawk Valley"; tanmateix les darreres investigacions han trobat que ja era coneguda almenys a cinc provncies canadenques abans d'aquesta data.. Aquesta troballa ha condut a l'especulaci de qu va ser composada en temps de l'expedici de Wolseley al Red River Valley nord, a Manitoba, i descriu la tristesa d'una noia quan el seu estimat es prepara per tornar a Ontario.

Altres versions.

La can i sobretot la tonada ha estat emprada a molts films. s especialment recordada a la pellcula de John Ford El ram de la ira on la histria d'uns desplaats d'Oklahoma fa que s'associi al Red River del sud, a la conca del Mississippi. 

Bill Haley & His Comets van fer una versi a finals de la dcada del 1940.

Johnny and the Hurricanes van gravar una adaptaci rock l'any 1959; Red River Rock, que es va convertir en un xit a les llistes dels Estats Units i Regne Unit (Top 10 hit).  Una actualitzaci versionada pel grup britnic Silicon Teens forma part de la banda sonora de l film de l'any 1987 Planes, Trains & Automobiles.

Johnny Cash va escriure i interpretar una versi humorstica titulada "Please Don't Play Red River Valley" al seu lbum de l'any 1966 Everybody Loves a Nut.

La tonada tamb ha estat adaptada per commemorar al Batall Lincoln, que va lluitar a la Batalla del Jarama en favor del bndol republic durant la Guerra Civil Espanyola. 

El Club de fans del Liverpool Football Club tamb canta una can basada en aquesta tonada, anomenada Poor Scouser Tommy, .

Referncies.
Edith Fowke and Keith MacMillan. (1973). The Penguin Book of Canadian Folk Songs. Harmondsworth, Middlesex: Penguin.

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251010" title="Aglyptodactylus laticeps" nonfiltered="2184" processed="2178" dbindex="97335">

Aglyptodactylus laticeps s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251012" title="Aglyptodactylus madagascariensis" nonfiltered="2185" processed="2179" dbindex="97336">

Aglyptodactylus madagascariensis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251014" title="Roser Argem d'Abadal" nonfiltered="2186" processed="2180" dbindex="97337">
Roser Argem d'Abadal (Barcelona, 1946) ha estat professora, escriptora i collaboradora del moviment venal barcelon.

s llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1968) i MA per New York University (1970). Ha donat classes de castell i catal a diversos nivells escolars i ha tradut llibres i articles.

Des del 1973 ha fomentat i collaborat activament en el moviment venal de Barcelona (FAVB, CONFAVC i associaci de vens de Vallvidrera), en temes urbanstics, socials i ambientals, i ha participat activament en la difusi escrita d'aquestes entitats. Per la seva labor social va rebre la Medalla d'Honor de la ciutat de Barcelona l'any 2002.
 
Tamb s scia de consum d'Abacus cooperativa des dels seus inicis i collaboradora en la difusi de bones prctiques ambientals. Collabora amb la Fundaci Casc Antic per impulsar diversos projectes contra la marginaci (distribuci d aliments i ajuda per trobar feina).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251016" title="Aglyptodactylus securifer" nonfiltered="2187" processed="2181" dbindex="97338">

Aglyptodactylus securifer s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251020" title="Robert Jacquinot" nonfiltered="2188" processed="2182" dbindex="97339">

Robert Jacquinot (Aubervilliers, 31 de desembre de 1893 - Bobigny, 17 de juny de 1980) va ser un ciclista fracs que va crrer durants els anys 20 del segle XX.

Els seus xits ms importants foren 4 victries d'etapa al Tour de Frana. 

Palmars.
1913;
 1r a la Tol-Nia;
1920;
 2n al Gran Premi de Marne;
1921;
 3r al Gran Premi Sporting;
1922;
 1r del Circuit de la Xampanya;
 3r de la Pars-Tours;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1923;
 1r de la Pars-Saint tienne;
 9 de la Pars-Tours;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1924;
 7 al Gran Premi Wolber;
1925;
 6 al Gran Premi Wolber;

Resultats al Tour de Frana.
1919. Abandona (2a etapa);
1920. Abandona (6a etapa);
1921. Abandona (3a etapa);
1922. Abandona (6a etapa). Vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc durant 3 etapes;
1923. 25 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1924. Abandona (7a etapa);
1925. Abandona (9a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Robert Jacquinot ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251021" title="Hexosa" nonfiltered="2189" processed="2183" dbindex="97340">
En qumica orgnica, una hexosa s un monosacrid amb sis toms de carboni que tenen la segent frmula qumica simplificada C6H12O6. Les hexoses es classifiquen segons el seu grup funcional en aldohexoses que contenen un aldehid a la posici C1, i cetohexoses que contenen un grup cetona a la posici 2. 

Aldohexoses.
Les aldohexoses tenen quatre centre quirals per a un total de 16 possibles aldohexoses estereoismers (24). La configuraci D/L (levgira o dextrgira) es basa en la orientaci de l'hidroxil a la posici 5, i no es refereix a la direcci de l'activitat ptica.
Les vuit D-aldohexoses sn:

    CH=O           CH=O          CH=O            CH=O
    |              |             |               |
   HC-OH        HO-CH           HC-OH         HO-CH
    |              |             |               |
   HC-OH          HC-OH       HO-CH           HO-CH
    |              |             |               |
   HC-OH          HC-OH         HC-OH           HC-OH
    |              |             |               |
   HC-OH          HC-OH         HC-OH           HC-OH
    |              |             |               |
    CH2OH          CH2OH         CH2OH           CH2OH 
  D-Allosa       D-Altrosa     D-Glucosa       D-Mannosa

    CH=O         CH=O            CH=O            CH=O
    |            |               |               |
   HC-OH      HO-CH             HC-OH         HO-CH
    |            |               |               |
   HC-OH        HC-OH         HO-CH           HO-CH
    |            |               |               |
 HO-CH        HO-CH           HO-CH           HO-CH
    |            |               |               |
   HC-OH        HC-OH           HC-OH           HC-OH
    |            |               |               |
    CH2OH        CH2OH           CH2OH           CH2OH 
  D-Gulosa     D-Idosa         D-Galactosa     D-Talosa



D'aquests D-ismers tots, excepte l'altrosa, es troben de forma natural. L-l'altrosa s'ha allat del bacteri Butyrivibrio fibrisolvens.


Hemiacetals cclics.
Des de l'any 1926 se sap que les aldoses de 6 carbonis formen hemiacetals cclics. El diagram de sota mostra les formes hemiacetliques de la D-glucosa i la D-manosa.

;

Els carbonis numerats en les formes de cadena oberta corresponen a la mateixa en les formes hemiacetliques. La formaci de l'hemiacetal causa l'asimetria del carboni nm. 1 en la conformaci cclica, quan s simtric en la conformaci de cadena oberta. Aix significa que tant la glucosa com la manosa (aix com la resta d'aldohexoses) tenen dues formes ccliques. En soluci ambdues existeixen en equilibri juntament amb la cadena oberta. Aquesta darrera, tanmateix, no cristallitza., i s per aix que les dues formes ccliques poden ser separades quan sn cristallitzades. Aix la D-glucosa forma un  cristall alfa que t una rotaci especfica de +112 i un punt de fusi de 146 C, mentre que el cristall beta posseeix una rotaci especfica de +19 i un punt de fusi de 150 C.

Cetohexoses.

Les cetohexoses tenen 3 centres quirals i, en conseqncia vpoden formar vuit diferents estereoismers(23). D'aquests, noms se sap que poden ocrrer de forma natural els quatre D-ismers: 
   CH2OH        CH2OH         CH2OH        CH2OH 
   |            |             |            |
   C=O          C=O           C=O          C=O
   |            |             |            |
  HC-OH      HO-CH           HC-OH      HO-CH
   |            |             |            |
  HC-OH        HC-OH       HO-CH        HO-CH
   |            |             |            |
  HC-OH        HC-OH         HC-OH        HC-OH
   |            |             |            |
   CH2OH        CH2OH         CH2OH        CH2OH 
 D-psicosa    D-fructosa    D-sorbosa    D-tagatosa

Noms les hexoses naturals poden ser fermentades pels llevats. 

Mutarotaci.
Els grups funcionals aldehid i cetona en aquests carbohidrats reaccionen amb grups hidroxil vens per formar hemiacetals intramoleculars o hemiacetals, respectivament. L'anell resultant s un grup piran, s a dir, una piranosa. L'anell s'obre i es tanca espontniament, permetent que succeeixi una rotaci en l'enlla entre el grup carbonil i l'tom de carboni ve, donant dues configuracions diferents (  i  ). Aquest procs s'anomena mutarotaci. Les hexoses poden formar dihexoses amb una reacci de condensaci formant un a 1,6-enlla glicosdic.

Altres informacions.
Sn cids febles, aix com febles electrlits.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251022" title="Hemiphractus bubalus" nonfiltered="2190" processed="2184" dbindex="97341">

Hemiphractus bubalus s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Equador i Per.

Referncies.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251024" title="EnergySolutions Arena" nonfiltered="2191" processed="2185" dbindex="97342">



L'EnergySolutions Arena s un pavell esportiu situat en la ciutat de Salt Lake City, Utah, en els Estats Units, propietat de Larry H. Miller. Es va acabar de construir el 1991, i va ser inaugurat el 4 d'octubre d'aquest mateix any amb el nom de Delta Center. El novembre de 2006 va canviar el seu nom per l'actual, per motius d'esponsoritzaci per part de l'empresa EnergySystems. s el recinte en el qual juga els seus partits com local l'equip d'Utah Jazz de l'NBA.

Histria.

El pavell estava originriament pensat per a 20.000 espectadors, que servs de terreny local per als equips d'Utah Jazz i dels Salt Lake Golden Eagles, un equip de les lligues menors d'hoquei sobre gel. Va reemplaar al ja demolit Salt Palace, que contava amb 12.616 localitats. El finanament va anar a crrec de l'empresari d'Utah Larry H. Miller, comenant les obres el 22 de maig de 1990 i essent inaugurat el 4 d'octubre de 1991. El cost total va ascendir a 93 milions de dlars.

El primer partit que es va disputar en aquest pavell va ser el disputat entre els Golden Eagles i els Peoria Rivermen, el 16 d'octubre de 1991, mentre que el primer partit de bsquet va ser un de pretemporada entre els Jazz i els New York Knicks, amb victria d'aquests ltims per 101-95.

Diversos esdeveniments d'importncia s'han celebrat en aquest pavell, com els tornejos de bsquet mascul de la Western Athletic Conference entre 1993 i 1995, l'All-Star Game de 1993, el campionat d'Estats Units de Patinatge artstic sobre gel el 1999, aix com diverses proves dels Jocs Olmpics de Salt Lake City 2002.

A l'agost de 1999 el sostre de la installaci es va veure seriosament afectat per un tornat, costant la seva reparaci gaireb 4 milions de dlars.

Enllaos externs.
Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251025" title="Hemiphractus fasciatus" nonfiltered="2192" processed="2186" dbindex="97343">

Hemiphractus fasciatus  s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Equador, Panam i, possiblement tamb, a Costa Rica.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251026" title="Hemiphractus helioi" nonfiltered="2193" processed="2187" dbindex="97344">

Hemiphractus helioi s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Equador i Per.

Referncies.

 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251028" title="Hemiphractus johnsoni" nonfiltered="2194" processed="2188" dbindex="97345">

Hemiphractus johnsoni  s una espcie de granota que es troba a Brasil, Colmbia i, possiblement tamb, al Per.

Referncies.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251030" title="Hemiphractus proboscideus" nonfiltered="2195" processed="2189" dbindex="97346">

Hemiphractus proboscideus s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Equador, Per i, possiblement tamb, a Brasil.

Referncies.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251031" title="Bertioga" nonfiltered="2196" processed="2190" dbindex="97347">



Bertioga s un municipi brasiler de l'estat de So Paulo. La poblaci estimada el 2006 era de 43.763 habitants i t una rea de 491,7 km, resultant una densitat demogrfica de 89 hab/km.

Aqu mor el criminal nazi Josef Mengele, ofegat en una platja el 1979.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251032" title="Hemiphractus scutatus" nonfiltered="2197" processed="2191" dbindex="97348">

Hemiphractus scutatus s una espcie de granota que es troba a Brasil, Colmbia, Equador, Per i, possiblement tamb, a Bolvia.

Referncies.

  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251033" title="Phasmahyla cochranae" nonfiltered="2198" processed="2192" dbindex="97349">

Phasmahyla cochranae s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251034" title="Phasmahyla exilis" nonfiltered="2199" processed="2193" dbindex="97350">

Phasmahyla exilis s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251035" title="Phasmahyla guttata" nonfiltered="2200" processed="2194" dbindex="97351">

Phasmahyla guttata s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251037" title="Phasmahyla jandaia" nonfiltered="2201" processed="2195" dbindex="97352">

Phasmahyla jandaia s una espcie de granota endmica de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251041" title="Cyclorana" nonfiltered="2202" processed="2196" dbindex="97353">
Cyclorana s un gnere de granotes que es troba a la major part d'Austrlia. 

Aquest gnere habita algunes de les zones ms rides d'Austrlia i algunes de les seues espcies son capaces de romandre enterrades fins a cinc anys per sobreviure a les sequeres ms extremes.

Espcies.

 Cyclorana alboguttata ;
 Cyclorana australis ;
 Cyclorana brevipes ;
 Cyclorana cryptotis ;
 Cyclorana cultripes ;
 Cyclorana longipes ;
 Cyclorana maculosa ;
 Cyclorana maini ;
 Cyclorana manya ;
 Cyclorana novaehollandiae;
 Cyclorana platycephala ;
 Cyclorana vagitus ;
 Cyclorana verrucosa ;

Referncies.

 El gnere Cyclorana a l'Integrated Taxonomic Information System (ITIS) , ,  i ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251044" title="Cyclorana australis" nonfiltered="2203" processed="2197" dbindex="97354">

Cyclorana australis s una espcie de granota que es troba a Austrlia (des de l'oest de Queensland fins al nord de Austrlia Occidental).

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251046" title="Josefina Salord Ripoll" nonfiltered="2204" processed="2198" dbindex="97355">
Josefina Salord Ripoll (Ciutadella, 1955) s una filloga menorquina, presidenta del Consell Cientfic de l'Institut Menorqu d'Estudis; ha collaborat a la Revista de Menorca i amb el Cercle Artstic de Ciutadella. Ha escrit molts articles i llibres sobre literatura menorquina, ha estat curadora de diversos volums i ha participat en nombrosos congressos filolgics. El 1996 va rebre un dels Premis 31 de desembre de l'OCB. Tamb s membre del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears en representaci del Consell Insular de Menorca. El 2005 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 Carta per Francesc Camps i Mercadal, el primer filleg menorqu del Nou-cents (1998);
 Projecci de vint anys de cultura a Menorca (1979-1999) (2000) a Randa;
 Les caracterstiques del mn cultural menorqu: la crulla de 1802 (2003);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251048" title="Ant" nonfiltered="2205" processed="2199" dbindex="97356">

L'ant (Alces alces) s una de les espcies del crvid ms gran. Viu a l'Amrica del Nord i a al nord d'Eursia. Una de les caracterstiques de l'ant s el banyam dels mascles en forma de palma; d'altres membres de la famlia tenen les banyes en forma de brancam. L'ant s una de les espcies ms apreciades de la caa esportiva als Estats Units. A Rssia  s'han domesticat per a la producci de carn i llet, i tamb per a utilitzar-los com a animals de tir.

Hbitat.

L'ant habita comunament els boscos boreals i boscos mixtos caducifolis de l'hemisferi nord amb zones  que varien des del  climes temperats al Clima subrtic. A nord Amrica es poden trobar des del Canad i Alaska fins a les muntanyes del colorado als Estats Units. A Europa i sia es localitzen bsicament  a Escandinvia i Sibria on son coneguts amb el nom d'Elk.

Caracterstiques fsiques.
Banyam.

El banyam del mascle neix perpendicularment al mig de crani de l'animal, en forma de forca , que a poca distncia torna a dividir-se de manera simple, o en alguns casos en dos o tres nous dents 



El mascle perd el seu banyam desprs de l'estaci d'aparellament, per tal de conservar l'energia per al dur hivern. Un nou banyam tornar a crixer a la primavera. Les banyes trigaran un cinc mesos en estar completament desenvolupades. Les banyes estan recobertes inicialment per una capa de pell que caur quan hagin acabat de crixer.

Si es castra un mascle, ja sigui de manera accidental o qumicament, rpidament li caur el banyam i immediatament li comenar a crixer un de nou, per en aquest cas deforme i que ja no caur a l'arribada de l'hivern.

Mida i pes.

De mitjana un adult fa 1.5 1.8 m d'alt  fins les espatlles. Els mascles pesen 380 535 kg i les femelles   270 360 kg.

 Comportament .

A l'estiu, els ants viuen sols o en grups familiars; a l'hivern, desprs del zel, es reagrupen en petits ramats que comprenen de 5 a 10 individus. Amb excepci de les migracions temporals  infludes, sense cap gnere de dubtes, per les densitats de poblaci i les carreres que emprenen en el moment del zel , els ants romanen fidels als seus territoris, que per altra banda no defensen de cap manera. S'alimenten de fulles i de les branquetes tendres d'alguns arbres i arbustos (lbers, verns, salzes), de plantes aqutiques i dels brots tendres d'arbres resinosos. Les seves llargues potes els permeten arribar a les fulles de les branques altes; per a obtenir els vegetals aqutics s'enfonsen fins a la meitat en l'aigua, i per a pasturar sovint s'agenollen. 

El zel t lloc de setembre a novembre; la caiguda de les banyes entre novembre i desembre; i les criatures neixen des de finals d'abril fins a primers de juny. Els ants s'orienten sobretot per l'oda i l'olfacte; la seva vista s bastant feble.

Referncies.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251050" title="Ramon Espasa i Oliver" nonfiltered="2206" processed="2200" dbindex="97357">
Ramon Espasa i Oliver (Barcelona 1940) s un metge i poltic catal. El 1965 es llicenci en medicina a la Universitat de Barcelona, on es doctor el 1975, i s'especialitz en cirurgia, traumatologia i ortopdia. Collabor en el X Congrs de Metges i Bilegs de Llengua Catalana de 1976 i fou coordinador general de l'mbit d'estructura sanitria del Congrs de Cultura Catalana de 1977. Tamb ha estat cap de cirurgia digestiva a l'Hospital de Bellvitge.

S'afili al PSUC el 1968 i en fou delegat a l'Assemblea de Catalunya, per la qual cosa fou empresonat el 1974. El 1977-1980 fou nomenat conseller de sanitat i assistncia social de la Generalitat de Catalunya. Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1980 i 1984, i a les eleccions generals espanyoles de 1986 fou escollit diputat al Congrs en representaci de la coalici Uni de l'Esquerra Catalana (PSUC-ENE), germen d'Iniciativa per Catalunya. Abandon el PSUC el 1996 i fou elegit senador pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) el 1999. Dirig la revista Nous Horitzons (1982-1988).

 Obres .
 La sanidad, hoy (1975) ;
 El Servei Nacional de Salut, una alternativa democrtica a la sanitat (1977);

 Enllaos externs .
 Blog de Ramon Espasa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251051" title="Cyclorana alboguttata" nonfiltered="2207" processed="2201" dbindex="97358">

Cyclorana alboguttata s una espcie de granota que es troba a Austrlia (Nova Galles del Sud, Queensland i Territori del Nord).

Referncies.

  ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de granota. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251053" title="Armand Sams i Gaixet" nonfiltered="2208" processed="2202" dbindex="97359">
Armand Sams i Gaixet (Salses, Rossell) s un activista cultural nordcatal. Durant la Segona Guerra Mundial fou deportat al camp de concentraci de Dachau pels nazis i pel Govern de la Frana de Vichy. El 1981 fou un dels fundadors de la Uni per una Regi Catalana (URC) i president de l Associaci Porta dels Pasos Catalans, que durant ms de 20 anys ha treballat per la construcci a Salses, al costat de l autopista, d una porta que simbolitzi l entrada als Pasos Catalans. L any 2003, grcies a les subscripcions populars i a l ajut de les institucions catalanes, i a pesar dels entrebancs burocrtics i poltics, es va inaugurar la porta, una monumental escultura d Emili Armengol. El 2006 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica atorgat per la Fundaci Llus Carulla.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251056" title="Merc Teodoro i Peris" nonfiltered="2209" processed="2203" dbindex="97360">
Merc Teodoro i Peris (Valncia, 1969) s una advocada valenciana. s llicenciada en Dret per la Universitat de Valncia i advocada en exercici des de 1993. Especialista en dret penal i contencis-administratiu, assessora jurdica de diverses institucions i entitats. s encarregada del Servei Jurdic d'Acci Cultural del Pas Valenci des de 1996. Conferenciant i ponent sobre temes de debat jurdic i drets lingstics en diversos mbits, ha dut nombroses causes a favor del respecte a la democrcia i ha guanyat totes les causes jurdiques relatives a la TV3 del Pas Valenci i a la unitat de la llengua, incloent-hi la ms recent davant del Tribunal Suprem d'Espanya, que ha reconegut, desprs d un procs de molts anys i sent ja una sentncia inapellable, la unitat lingstica del catal. 

s assessora Jurdica d empreses i entitats sense nim de lucre, associacions i fundacions privades relacionades amb l mbit pacifista, feminista i defensa dels drets lingstics. Scia activa de l'Associaci Memria Contra la Tortura, i membre del Comit d Experts de l Observatori de la Llengua catalana des del 2005. El 2006 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251059" title="Encarnaci Coca i Costa" nonfiltered="2210" processed="2204" dbindex="97361">
Encarnaci Coca i Costa (nascuda a  Sant Feliu de Llobregat) s una activista social catalana. S'ha lliurat en cos i nima a l ajuda dels ms desvalguts des de fa 25 anys, duu a terme l acolliment de les persones que s adrecen a Critas Diocesana de la parrquia de Sant Lloren, a Sant Feliu de Llobregat. Capdavantera en les campanyes de recollida de joguines i d aliments, ha ajudat a conformar un important grup de voluntaris i professionals dedicats a l atenci i l ajut socials. El 2005 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251062" title="Joan Hortal i Arau" nonfiltered="2211" processed="2205" dbindex="97362">
Joan Hortal i Arau (Olot, Garrotxa 1940) s un economista i poltic catal. Es llicenci en dret i doctor en cincies econmiques, el 1965 guany la ctedra de teoria econmica de la Universitat de Barcelona i en fou deg  el 1970-1973 i el 1979-1984. Tamb director de l'obra collectiva El desarrollo industrial de Catalua del 1968 al 1970, i de la revista Cuadernos de Economa. Fou un dels fundadors de l'Institut d'Economia Regional. 

 Poltica .
Interessat per la poltica, milit a ERC i fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona a les eleccions municipals espanyoles de 1979. Fou escollit diputat al Parlament de Catalunya per ERC a les eleccions de 1980 i 1984, per el 1984 renunci a l'esc quan fou nomenat conseller d'indstria i energia de la Generalitat de Catalunya. 

Dimit el 1987 quan fou elegit secretari general d'ERC, crrec que ocup fins el 1989, quan fou substitut per ngel Colom. El 1989 abandon ERC i, amb un grup d'antics militants fund Esquerra Catalana, que el 1993 s'incorpor a Convergncia Democrtica de Catalunya. 

 Crrecs econmics .
El 1993 fou nomenat president de la borsa de Barcelona. El 1999 fou nomenat conseller de FECSA-ENHER i d'ERCROS. Des del 2000 s vicepresident del consell i president de la comissi econmica del Futbol Club Barcelona, sota la presidncia de Joan Gaspart.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251064" title="Carmela Frulio" nonfiltered="2212" processed="2206" dbindex="97363">
Carmela Frulio s una mestra i treballadora lingistica de l'Alguer. Ha realitzat una tasca incansable a favor de la normalitzaci lingstica a l escola i forma
part d'mnium Cultural de l'Alguer des de la seva creaci. Collaboradora de la Salvaguarda del Patrimoni Artstic i Cultural de l'Alguer i l'Escola de la Tercera Edat, actualment s coordinadora del Grup de Mestres del Centre de Recursos Pedaggics Maria Montessori i est implicada com a docent i supervisora en el Projecte Palomba i l'Escola de Alguers Pascual Scanu. El 2005 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251065" title="Exetates" nonfiltered="2213" processed="2207" dbindex="97364">
Exetates foren uns comissionats designats pel govern (el poble) d'Atenes per realitzar determinades investigacions sobre afers que necessitaven la seva atenci. No eren comissionats permanents sin designats per a cada afer.

Per exemple se solien designar exetates per comprovar el nombre de tropes mercenries d'un comandant (els comandants sovint inflaven el nombre per rebre ms subministraments i paga). En cada cas, quan es decidia, un grup d'exetates eren enviats a fer la investigaci. 

Es donaven casos en qu aquestos mateixos investigadors eren subornats pels investigats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251066" title="Teudes" nonfiltered="2214" processed="2208" dbindex="97365">

Teudes, lder de tipus messinic aparegut a Judea sota el procurador Cuspius Fadus(44-46 dC).
Teudes va persuadir un gran nombre de gent  de seguir-lo al desert fins el riu Jord. Deia que era un profeta i que per ordre seva el riu es dividiria i podrien travessar-lo. Fadus va atacar i matar alguns partidaris de Teudes i a Teudes mateix, el cap del qual fou portat a Jerusalem i exposat pblicament.

Quan Fadus era governador de Judea, un mag anomenat Teudes va convncer a una gran multitud de qu agafessin les seves riqueses i que el seguissin al riu Jord. Deia que era profeta i que desprs de dividir el riu per ordre seva podrien travessar-lo fcilment. Parlant aix engany a molta gent. Per Fadus, no els va deixar gaudir de la seva bogeria. Envi contra ells una tropa de cavallers, que els sorprengu i van matar a un gran nombre, captur a mols amb vida i al propi Teudes entre ells, a qui decapit i el seu cap l'envi a Jerusalem... Flavi Josep. 

Segons Robert Ambelain aquest Teudes era en realitat Judes Tadeu, un dels apstols de Jess.

Referncies.


Bibliografia.
PUIG I TRRECH, Armand. Jess un perfil biogrfic,128.
Robert Ambelain Jess o el Secreto Mortal de los Templarios. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251069" title="Exitria" nonfiltered="2215" processed="2209" dbindex="97366">
Exitria o Epexdia fou el nom dels sacrificis que feien els generals grecs abans d'iniciar les seves expedicions.

L'objecte d'aquestos sacrificis era sempre descobrir els signes que podien ser favorables o desfavorables per l'xit o fracs de la seva missi. Del desenvolupament dels sacrificis s coneixen  molts pocs detalls.

Tamb era el nom del dia en qu els magistrats anyals deixaven els seus crrecs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251070" title="Exomis" nonfiltered="2216" processed="2210" dbindex="97367">
Exomis fou una pea de roba portada generalment per esclaus o treballadors romans, consistent en una especia de tnica que tenia la mniga esquerra per deixava al descobert la part dreta per on es veia tot el bra i part del pit.

La detat Hefestos, considerada una detat treballadora, era representada amb exomis.

Aule Gelli diu que es tractava d'una tnica com per amb un costat especial, per aquesta afirmaci no s del tot exacta ja que la roba presentava algunes altres diferencies menors amb les tniques normals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251071" title="Faber" nonfiltered="2217" processed="2211" dbindex="97368">
Faber era, a l'Antiga Roma, el treballador encarregat de fabricar o buscar algun tipus de material, per exemple els fusters, ferrers, etc. Concretament, a l'exrcit els fabri formaven un cos d'artesans i treballadors i estaven sota el comandant d'un magistrat militar anomenat praefectus fabrum. Tamb uns magistrats menors civils als municipis romans, s'anomenaven prafecti fabrum, les funcions dels quals no es coneixen amb exactitud.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251072" title="Rafael Gom i Fontanet" nonfiltered="2218" processed="2212" dbindex="97369">
Rafael Gom i Fontanet (nascut a Artesa de Segre) s un activista cultural catal. S'ha distingit en el camp de l arqueologia a la comarca de la Noguera, on ha descobert jaciments, ha participat en nombroses excavacions, ha estudiat els pous de gla, els forns de cal, els forns de guix, les teuleries i les saleries de les Terres del Marquesat. Soci fundador de l Associaci Cultural La Roureda, ha presentat ponncies en diversos congressos i ha collaborat en activitats museogrfiques i pedaggiques. El 2005 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251074" title="Praefectus fabrum" nonfiltered="2219" processed="2213" dbindex="97370">
El prafecetus fabrum era un oficial militar rom que tenia sota el seu comandament als treballadors i artesans de l'exrcit com els fusters, ferrers, i altres (Fabri), i al seu tron estava sota l'autoritat del cap militar.

Es creu que hi havia un prefecte fabrum per cada legi romana, per cap inscripci associa a un prefecte amb una legi determinada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251075" title="Fasti" nonfiltered="2220" processed="2214" dbindex="97371">
Fasti es una paraula llatina derivada de Fas (llei divina). 

Els fasti es dividien en: 

Fasti Sacri o Kalendares;
Fasti Annales o Historici;

S'aplicava el nom als dies dividits en dies Fasti, dies de plena activitat, i dies nefasti, dies en qu no hi havia activitat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251076" title="Pepa Llid i Mengual" nonfiltered="2221" processed="2215" dbindex="97372">
Pepa Llid i Mengual (Xbia, Marina Alta, 1940) s una activista cultural valenciana. s ATS i matrona i Treballa a l'Hospital Clnic de Valncia des de 1964. Presidenta de l Associaci Cultural Antoni Llid, durant ms de trenta anys ha fet tot el possible per tal d esbrinar qui van ser els responsables de la desaparici a Xile sota la direcci d'Augusto Pinochet del capell valenci Antoni Llid, amb la ferma voluntat de portar-los davant la justcia. Tamb s ha dedicat a conservar i preservar, des de l arrelament al pas, els valors cvics i educatius que el seu germ Antoni va defensar al llarg de la seva vida i va demostrar amb una dedicaci absoluta als ms necessitats. El 2005 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica atorgat per la Fundaci Llus Carulla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251077" title="Associaci Cultural Antoni Llid" nonfiltered="2222" processed="2216" dbindex="97373">
Associaci Cultural Antoni Llid s una associaci creada per Pepa Llid i Mengual a Xbia (Marina Alta) el 30 de maig del 1998, amb la finalitat de recuperar i mantindre la memria del sacerdot Antoni Llid, desaparegut a Xile el 1974, aix com difondre i transmetre els valors humans, culturals i religiosos presents en les seues actuacions pastorals i personals en defensa dels ms pobres i els autntics valors plurals i democrtics, i en contra de la injustcia i la misria.

 Finalitats .
 Recuperar i mantenir la memria d Antoni Llid i de la seua vida, en el context histric, social, cultural i poltic on aquesta va desenvolupar-se.
 Conixer, expressar, difondre i transmetre els valors humans, la cultura i l'exemple que van regir sempre la seua vida, les seues actuacions professionals i personals i el seu comportament amb la societat en general i la solidaritat amb les personas ms humils i indefenses, de manera especfica.
 Sense renunciar mai a la justa reivindicaci del retorn amb vida del sacerdot Antoni Llid, averiguar el lloc on puga trobar-se el seu cos i les circumstncies de la seua desaparici, segrest, tortures i presumpte assassinat a Xile.   ;

 Enllaos externs .
 Web de l'Associaci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251080" title="Josep Calassan Serra i Puig" nonfiltered="2223" processed="2217" dbindex="97374">
Josep Calassan Serra i Puig, tamb conegut com a Cala, s un llibreter catal establit a Perpiny. Fill del gegraf Josep Calassan Serra i Rfols i germ d'Eva Serra i Puig i Blanca Serra i Puig. Militant en l'independentisme radical de ben jovenet, del 1975 al 1978 es va exiliar a la Catalunya del Nord. Fou un dels membres fundadors de Terra Lliure amb Jaume Fernndez i Calvet i Pere Bascompte. Desprs de la mort de Flix Goi el 1979 torn a exiliar-se al Rossell. El novembre de 1982 fou expulsat de Terra Lliure i des del 1984 es dedic a treballar com a impressor de llibres en catal, a collaborar a rdio Arrels i com a nima del Centre Cultural Catal de Perpiny i del Casal Jaume I de Perpiny. Ha estat coordinador de Qui sem els catalans del nord. El 2002 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251081" title="Parado de Valldemossa" nonfiltered="2224" processed="2218" dbindex="97375">
Agrupaci de balls folklrics creada el 1925 a Valldemossa (Mallorca) per Bartomeu Estars Llad i altres msics. En pren el nom del ms conegut dels seus balls, el Parado de Valldemossa, obra de Bartomeu Calatayud Cerd.

Histria.

Els origens de l'agrupaci es troben en el grup musical Lamparillas que a principis dels anys vint del segle XX havia fundat Bartomeu Estars a Valldemossa, i que va editar la publicaci El Eco Lamparil entre 1925 i 1931. Aquests precedents musicals i el propi Parado foren de fet unes ms de les diverses activitats culturals que es desenvoluparen en la primera meitat de segle al voltant de l'Hotel del Artista, un autntic oasi de talent en la Mallorca d'aquells temps.

Amb la collaboraci de personalitats com Bartomeu Calatayud Cerd o Josep Coll Bardolet, el Parado de Valldemossa dugu a terme (juntament amb Aires de muntanya de Selva) una tasca valuosssima de recuperaci del folklore malorqu, a la vegada que serv d'estmul per a l'aparici de formacions semblants a altres pobles de l'illa.

Des de la seva fundaci el 1925, el Parado actu dilluns i dijous en el Palau del Rei Sanxo de Valldemossa, fins que l'any 2004 es va veure obligat a traslladar-se al Centre Cultural Costa Nord de la mateixa localitat.

El bolero del Parado de Valldemossa.

La ms coneguda tonada valldemossina diu aix:

Ses allotes no em volen
perqu som pillo.
Perqu som pillo
i perqu ses allotes
no em volen,
perqu som pillo
perqu les rob
ses gulles des rebosillo.

Porque me paro de llamar
me llaman el parado, 
porque me paro
me llaman el parado
porque me paro.


Aquest bolero s en realitat un antic ball que es practicava a Valldemossa des de temps immemorial. Segons certes versions, va ser Santiago Rusiol, que resid a la vila el 1893, qui li va donar aquest nom, si b sembla ser que tal denominaci podria ser ja anterior.

Bibliografia.
 MULET, Antonio.Mallorca. El Parado de Valldemossa. Antecedentes y desenvolvimiento en el baile popular. Inca: Imprenta Durn, 1953.

Discografia.

 Mallorca y su msica. Parado de Valldemossa (1960), Belter (Barcelona), LP.
 Mallorca canta y baila (1963), Belter (Barcelona), Ref. 50.918, EP.
 Els Valldemossa canten el folklore de Mallorca (1972), Belter (Barcelona), Ref. 22.660;
 Valldemossa i la seva msica (1995), Ona Digital (Bunyola, Mallorca), Ref. OD CD-35.
 Melodies i danses de Mallorca (1998), Ona Digital (Bunyola, Mallorca), Ref. OD CD-93.

Enllaos externs.

 Parado de Valldemossa (Canciones populares de Europa);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251086" title="Crudivorisme" nonfiltered="2225" processed="2219" dbindex="97376">

El crudivorisme s un estil de vida que promou el consum de menjar no cuit, sense processar, i sovint orgnic com a gran percentatge d'una dieta de nutrici. Segons el tipus de vida i els resultats desitjats, les dietes de menjar cru poden incloure una selecci de fruites crues, vegetals, fruita seca, llavors, ous i derivats, peix, carn, i productes lctics no pasteuritzats (com llet natural, formatge i iogurt).

Un crudvor s una persona que consumeix sobretot menjar cru, o exclusivament, segons com sigui d'estricta la dieta. Els crudvors creuen que com ms alt sigui el tant per cent de menjar cru a la dieta, ms grans seran els beneficis per a la seva salut. Els membres de la comunitat crudvora defensen que el menjar cru contribueix a la prdua de pes i prev i/o cura molts problemes de salut i malalties crniques.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251087" title="Fasti Sacri" nonfiltered="2226" processed="2220" dbindex="97377">
Fasti sacri o kalendares era una divisi dels fasti de Roma. 

Inicialment els romans no coneixien el calendari, que estava reservat als sacerdots i determinava els perodes entre les calendes i les nones. Appi Claudi Cec va accedir a la informaci, la va copiar i la va difondre. 

A partir de llavors unes taules calendaris foren comuns i conegudes com a fasti; incloen l'enumeraci dels mesos i dies, les nones, els idus, les nundines, les calendes, els dies fasti, els dies nefasti, els comiciales, els festivals, etc... formant el calendarium. 

Alguns exemples de calendari en pedra o marbre s'han trobat en diferents llocs, cap d'ells d'poca republicana (tot i que ja existien), el ms important el Kalendarium Praenestinum o Fasti Verriani, per haver estat fet per Verri Flac preceptor dels nets d'August i nadiu de Praeneste. La resta dels principals son:

2. Calendari Maffeiorum,
3. Calendari Capranicorum;
4. Calendari Amiterninum;
5. Calendari Antiatinum;
6. Calendari Esquilinum.
7. Calendari Farnesianum;
8. Calendari Pincianum;
9. Calendari Venusium;
10. Calendari Vaticanum;
11. Calendari Allifanum;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251088" title="Fasti Annales" nonfiltered="2227" processed="2221" dbindex="97378">
El Fasti Annales o Historici sn una recopilaci dels magistrats de cada any i unes breus anotacions dels fets ms destacats. Inclou una llista de cnsols, dictadors, censors i altres magistrats. Els fasti que es conserven foren redactats en el regnat a partir del regnat de Tiberi (recollint els magistrats anteriors probablement d'altres versions anteriors) i foren descoberts el 1547 al excavar el frum rom; eren unes tauletes de marbre amb els noms dels magistrats des de la proclamaci de la repblica fins al temps d'August, i foren colleccionats pel cardenal Farnesi i dipositats al Capitoli, del que deriva el seu nom corrent de Fasti Capitolini. Altres tauletes es van descobrir el 1817 i 1818.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251091" title="Teresa Clota i Palls" nonfiltered="2228" processed="2222" dbindex="97379">
Teresa Clota i Palls s una professora de llengua i literatura catalanes. Ha donat classes de catal a diverses escoles i al Centre Comarcal Lleidat. Ha collaborat en l'elaboraci de manuals per al Servei d'Ensenyament del Catal de la Generalitat de Catalunya. Tamb ha estat membre de l'IPECC des del 1999 i una activa membre del CAOC, per a qui ha publicitat la Calandreta d'Orlhac (Cantal). El 2002 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla per la seva tasca de manteniment de la memria popular de Jacint Verdaguer i la seva contribuci al manteniment de Villa Joana com a casa-museu del poeta.

 Enllaos externs .
 Premis d'Actuaci Cvica 2003;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251098" title="The OMD Singles" nonfiltered="2229" processed="2223" dbindex="97380">

The OMD Singles s el dotz disc (la seva segona recopilaci) del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Va aparixer a finals de setembre de 1998.

Aquesta nova recopilaci es distingeix de la primera (The Best of OMD) en la inclusi de temes extrets dels tres discos publicats desprs de 1988 (Sugar Tax, Liberator i Universal); a ms, canons com "Secret" o els senzills de Dazzle Ships han desaparegut del llistat. Les peces ms antigues foren remasteritzades directament de les cintes analgiques antigues.

Poc abans que aparegus el CD Virgin Records edit un EP de remescles anomenat "The OMD Remixes". La idea inicial era publicar tot un CD, per degut a limitacions pressupostries s'hagu d'editar nicament un EP amb 3 remescles completades. A l'any 2003 aparegu a l'estat francs un, ara s, CD complet de remescles, que fou publicat juntament amb la recopilaci originria en una edici doble.

Temes.

CDV 2859.

 Electricity (3,32);
 Messages (4,46);
 Enola Gay (3,32);
 Souvenir (3,37);
 Joan of Arc (3,47);
 Maid of Orleans (4,12);
 Tesla Girls (3,34);
 Locomotion (3,57);
 Talking Loud and Clear (3,56);
 So in Love (3,30);
 If You Leave (4,30);
 (Forever) Live and Die (3,36);
 Dreaming (3,58);
 Sailing on the Seven Seas (3,45);
 Pandora's Box (4,06);
 Call My Name (4,15);
 Dream of Me (3,53);
 Walking on the Milky Way (4,02);

The Remixes EP (VSCDT 1694).

 Enola Gay (OMD vs. Sash! remix) (4,04);
 Souvenir (Moby remix) (4,41);
 Electricity (The Micronauts remix) (8,44);

The OMD Singles (Remix Edition).

 Enola Gay (remix de David Guetta i Joachim Garraud);
 Enola Gay (OMD vs. Sash!);
 Souvenir (7am version);
 Souvenir (Me & Us remix);
 Souvenir (Hard House version);
 Souvenir (Moby remix);
 Electricity (The Micronauts remix);
 Apollo XI (@440 Northern Electronic Soul remix);
 Maid of Orleans (Afterhours mix de Mulu);
 Joan of Arc (Organ mix de Mulu);
 Enola Gay (Dancefloor Killa remix de David Guetta & Joachim Garraud);

Enllaos externs.
Informaci sobre el disc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251099" title="Mouraria" nonfiltered="2230" processed="2224" dbindex="97381">
La Mouraria s un barri de la ciutat de Lisboa. El seu nom prov del fet que Alfons I de Portugal, desprs del Setge de Lisboa (1147), hagus destinat una zona de la ciutat per als musulmans. Fou en aquest barri on s'estarien els moros desprs de la reconquesta cristiana de la ciutat. El dolor i la melangia dels seus cntics podrien ser l'origen del Fado. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251102" title="Fbula" nonfiltered="2231" processed="2225" dbindex="97382">

Les fbules foren unes agulles que enganxaven un objecte decoratiu generalment corbat. Aquesta part decorativa podia ser un anell o un disc i l'agulla passava pel seu centre o tamb podia fer un arc. Les decoracions solien ser d'or o bronze i ms rarament de plata. Encara que es podia fer servir en models senzills per sostenir les robes era ms com com a ornament. Van agafar refinament sota els romans per van existir en diverses cultures.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251103" title="Fmbries" nonfiltered="2232" processed="2226" dbindex="97383">
Fmbries eren unes decoracions a la tela. Quan el teixidor havia acabat qualsevol tela deixava els extrems d' uns fils penjants en una fila al fons, i aix fou considerat decoratiu; per evitar que s'entortolliguessin, es van unir progressivament en grups lligats per nusos, i van esdevenir com una fila de borles; aquest sistema ja apareix en algunes camises de fil trobades a tombes egpcies i desprs es troba entre grecs (descrites per Herdot) i romans; en aquestos pobles noms eren usades per les dones. 

D'aquest nom deriva l'anomenada fimbriaci en vexillologia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251104" title="Peel Sessions 1979-1983" nonfiltered="2233" processed="2227" dbindex="97384">


Peel Sessions 1979-1983 s el ttol del tretz disc (la seva tercera recopilaci) del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Aparegu al mes d'abril de l'any 2000.

Els temes inclosos corresponen a quatre actuacions d'OMD en directe al programa radiofnic de John Peel, a la BBC. La versi d"Electricity" inclosa s en realitat la versi publicada al primer senzill d'OMD, al segell Factory Records, car OMD no l'interpretaren mai al John Peel Show. 

CDV 2908.

 Bunker Soldiers (2,48);
 Julia's Song (3,56);
 Messages (4,11);
 Red Frame/White Light (3,22);
 Pretending To See The Future (3,08);
 Enola Gay (3,03);
 Dancing (3,09);
 Motion And Heart (3,43);
 Annex (3,06);
 The Misunderstanding (2,37);
 The More I See You (3,37);
 Genetic Engineering (3,46);
 Of All The Things We've Made (3,23);
 ABC Auto Industry (2,31);
 Electricity (Bonus Track) (3,44);

Dades.

 Els temes 1, 2, 3, 4 foren enregistrats el 20 d'agost de 1979 i transmesos el 3 de setembre de 1979.

 Els temes 5, 6, 7 i 8 foren enregistrats el 14 d'abril de 1980 i transmesos el 21 d'abril de 1980.

 Els temes 9, 10 i 11 foren interpretats el 29 de setembre de 1980 i transmesos el 6 d'octubre de 1980.

 Els temes 12, 13 i 14 foren interpretats el 29 de gener de 1983 i transmesos el 21 de febrer de 1983.

 Productor: Tony Wilson -excepte els temes 12, 13 i 14 (productor: Dale Griffin)-.

 Enginyer: Dave Dade -excepte els temes 12, 13 i 14 (enginyers: Harry Parker i Martin Colley).

 Tema 15 produt per OMD i Paul Collister.

Informaci addicional.

 S'enregistr una nova versi de "Bunker Soldiers" a la sessi de 1983, per no fou inclosa a la recopilaci per no quedar repetida.

 "Pretending to see the future" apareix errniament al llistat del CD com a "Pretending to see the light".

Enllaos externs.

Informaci sobre el disc




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251105" title="Fimbriaci" nonfiltered="2234" processed="2228" dbindex="97385">
Fimbriaci, nom que deriva de Fmbries. En vexillologia es una franja d'un color clar, blanc (plata) o groc (or) que separa dos franges de dos colors foscos que segons les regles herldiques no s'haurien de tocar (les combinacions de verd, blau, vermell i negre); tambe podria existir al inrevs, una franja fosca per separar dos colors clars (per exemple per separar els dos colors de la bandera del Vatic caldri una fimbriaci). Exemples de fimbriaci es troben a les banderes de les illes Aland, Atjeh, Botswana, Cap Verd, illes Feroe, Islndia, Kenya, Corea del Nord, Moambic, Nambia, Noruega, Saint Kitts i Nevis, Santa Llcia, Sud-frica, Surinam, Swazilndia, Tanznia, i Trinitat i Tobago. Exemples de fimbriacions errnies son Guyana, Aborgens de les illes Torres, i Uzbekistan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251106" title="Flamen" nonfiltered="2235" processed="2229" dbindex="97386">
Flamen fou el nom rom de cadascun dels sacerdots dedicats al culte d'un deu concret. Al nom de Flamen s'hi afegia el de la detat corresponent, per exemple els Flamen Dialis, els Flamen Martialis, o els Flamen Quirinales.
 
La tradici atribueix la seva instituci a Rmul per en general es pensa que com altres institucions religiosos foren creats en temps de Numa Pompili. Inicialment eren tres per foren incrementats fins a 15; els tres inicials o Flamen Majores, sempre eren patricis; els altres dotze, Flamen Minores, eren plebeus. Es creu que el nom dels flamens minores era especfic per cadascun i se'n coneixen vuit de segurs i quatre probables:

 Volturnalem;
 Palatualem;
 Furinalem;
 Floralemque;
 Falacrem;
 Pomonalem ;
 Volcanalis;
 Carmentalis ;
 Virbialis;
 Laurentalis;
 Lavinalis;
 Lucullaris;

Els flamen eren escollits pels comicis curiats segons Aule Gelli (probablement a partir de la llei Domcia, ja que  no era el cas antigament). El seu nomenament es deia capti i la seva presa de possessi inaugurabantur, i estava a crrec del Pontfex Mxim del que depenien. L'ofici era vitalici per podia ser obligat a renunciar (flaminio abire) per un servei a l'estat, accidents, o altres causes. Portaven un vestit especial amb apex, laena i corona de llorer.

El flamen de ms rang era el Dialis i el ms inferior el Pomonalis. El Dialis gaudia de molts privilegis i honors per tamb de moltes limitacions como no poder estar fora de la ciutat ni una sola nit o dormir fora del propi llit ms de tres nits i per tant no podia governar provncies per exemple, ni tampoc ser cnsol o magistratures que necessitaven la sortida de Roma.

Les dones dels flamen es deien Flamnica.

Els municipis tamb tenien els seus flamens.

Quan els emperadors es van divinitzar es van nomenar flamens per vigilar el seu culte en cada provncia i van sorgir els flamen augustales, els flamen tiberii caesaris, flamen D. Juli, o ms genricament els flamen divorium omnium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251108" title="Flamnica" nonfiltered="2236" processed="2230" dbindex="97387">
Flamnica era el nom que es donava a les dones dels flamens o sacerdots; aquestes dones quan s'unien al flamen havien de ser verges i no es podien tornar a casar, ni divorciar-se. Si la dona moria alguns flamens havien de renunciar ja que la seva ajuda era essencial en algunes cerimnies. 

La Flamnica, igual que els flamen, tamb vestia d'una manera especial.

Segons Sext Pompeu Fest tamb s'anomenava Flamnica a unes sacerdotesses que assistien a la Flamnica principal en els seus deures.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251109" title="Florlia" nonfiltered="2237" processed="2231" dbindex="97388">
Florlia o Jocs Florals foren una festivitat de l'antiga Roma en honor de Flora, la deessa de les flors i la vegetaci. Durava cinc dies, del 28 d'abril al 2 de maig. La tradici diu que es va instituir el 238 aC per encrrec dels llibres sibillins. 
La celebraci fou discontinua fins que el 173 aC fou restaurada en el consolat de Luci Postumi Alb i Marc Popilli Laenes III per l'edil Gai Servili. Les parts essencials de la festa eren la beguda i uns jocs; un destacat element era l'aparici d'actrius nues a les obres de teatre. 

En un principi el festival se celebrava principalment pels habitants rurals per desprs es va estendre a les ciutats i arreu d'Itlia i Grcia on va prendre un carcter ms llicencis. Els temples es decoraven amb flors, els ciutadans romans vestien robes acolorides en comptes del blanc habitual i es feien ofrenes de mel i llet a Flora. A Roma, les prostitutes consideraven aquest festival com a propi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251110" title="Fornaclia" nonfiltered="2238" processed="2232" dbindex="97389">
Fornaclia  fou un festival celebrat cada any en honor de Fornax, la deessa dels forners, per demanar que el gra pogus ser cuit adequadament. El festival l'hauria institut Numa Pompili i la data de la seva celebraci la determinava el Curi Mxim.

Els ritus sagrats d'aquesta festa es feien a cada cria i els de les persones no lligades a una cria concreta es feien al Quirinal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251111" title="Setge de Lisboa" nonfiltered="2239" processed="2233" dbindex="97390">



El setge de Lisboa, amb inici el dia 1 de juliol de 1147, i que s'estengu fins el 25 d'octubre, fou un episodi integrant del procs de Reconquesta cristiana de la Pennsula Ibrica, acabant amb la conquesta d'aquesta important ciutat als moros per les forces d'Alfons I de Portugal (1112-1185) amb l'ajut dels croats. Efectivament, aquest episodi constitu l'nic xit de la Segona Croada. 

Antecedents.

Els primers mesos de la Primera Croada, l'any 1095, el Papa Urb II demanaria als croats ibrics (futurs portuguesos, castellans, lleonesos i catalano-aragonesos) que restessin al seu pas, ja que la seva prpia guerra era considerada tan valent com la dels croats en direcci a Jerusalem. Eugeni reiter la decisi, autoritzant Marsella, Pisa, Gnova, i altres grans ciutats mediterrnies a participar a la guerra de Reconquesta. 

El 1095, la Taifa de Badajoz va ser conquerida pels almorvits, pr el 1144 va tornar a ser breument un regne independent 1144 sota Aben Hasham, encara que va sotms a la Taifa d'al-Gharbia (1145-1146)

Desprs del Setge d'Edessa, el 1144, el Papa Eugeni III convoc una nova croada per al 1145 i 1146, permetent a Alfons VII de Castella a equiparar les seves campanyes contra els musulmans a la segona croada i finalment autoritzant l'expansi de la croada per a la Pennsula Ibrica la primavera del 1147. 

Reuni de les tropes.

El 19 de maig de 1147 sortiren els primers contingents de croats de Dartmouth, Anglaterra, constituits per flamencs, normands, anglesos, escocesos i alguns croats germans. Segons Odo de Deuil, constituen un total de 164 vaixells, un valor que probablement augmentaria progressivament fins a l'arribada a Portugal. Durant aquesta part de la croada, no foren comandats per cap prncep o rei; Anglaterra era en ple perode d'anarquia. Aix, la flota estava dirigida per Arnold II de Aerschot, Christian de Ghistelles, Henry Glanville, Simon de Dover, Andrew de Londres, i Saher d'Archelle.

L'armada arrib a la ciutat de Porto el 16 de juny, on el bisbe Pedro II Pites els convenc a participar en aquesta operaci militar. Desprs de la conquesta de Santarm (1147), coneixent la disponibilitat dels croats per ajudar, les forces de Alfonso Henriques feren cam cap al Sud, a Lisboa. 

El setge.
Les forces portugueses avanaren per terra, i les dels croats per mar, penetrant a la desembocadura del riu Tejo; el juny d'aquell mateix any, totes dues forces estaven reunides, originant les primeres lluites cap a la zona del tur en el qual hi havia la ciutat en aquella poca, avui anomenada Baixa. Desprs de violents combats, la zona fou dominada pels cristians, imposant-se d'aquesta manera el setge a l'opulenta ciutat mercantil. 

Ben defensats, les muralles de la ciutat es mostraren inexpugnables. El nombre de ferits augment considerablement durant el setge, a travs de mquines de guerra que es llanaven projectils. A principis d'octubre, els conqueridors aconseguiren fer caure una part de la muralla, obrint una gran esquerda per on entraren els invasors. En aquells moments, s'aproxim una torre de fusta construda pels invasors cap a la muralla, permetent l'accs a l'esquerda. Davant la imminncia d'un assalt cristi pels dos fronts, els musulmans, afeblits pels atacs, per la fam i per les malalties, es rendiren el 24 d'octubre. El dia segent, el sobir i les seves forces entraren a la ciutat, saquejada violentament pels croats. 

Conseqncies.
Desprs d'aquest setge s'originaren els episodis llegendaris de Martim Moniz, i de la llegendria batalla de Sacavm. Alguns croats s'establiren a la ciutat, entre els quals se'n destaca Gilbert de Hastings, escollit bisbe de Lisboa. Desprs de la rendici, una epidmia de pesta s'estengu per la regi causant milers de vctimes entre la poblaci. Lisboa es torn, mentrestant, capital del Regne de Portugal el 1255.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251113" title="Lanaye" nonfiltered="2240" processed="2234" dbindex="97391">

Lanaye (en neerlands Ternaaien, en val Li Nye) s una nucli de la ciutat de Vis, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica, regat pel Mosa, el canal Albert i el canal de Lanaye

Histria.
Fins a la fixaci de la frontera lingistica al 1963, Lanaye, que era un municipi independent, pertanyia a la provncia de Limburg. El nucli Petit Lanaye (en neerlands Klein Ternaaien), aprop de la frontera neerlandesa, que tenia una majoria de parla neerlandesa, no va integrar-se al municipi flamenc Kanne, malgrat el projecte inicial.

El 1977, Lanaye va fusionar amb la ciutat de Vis.

Economia i turisme.
El poble fora enclavat entre el Mosa, els canals i la frontera amb els Pasos Baixos s ms conegut per a les rescloses entre el canal Albert i el canal de Lanaye. s un poble dormitori fora tranquil. Hom hi trobar el museu del Mont Sant Pere a l'antiga casa de la vila, que forma una bona preparaci per a la visita del parc natural transfronterer del dit mont.

Galeria.
 i les rescloses 1 & 2 de 1936
Fitxer:Albert-Lanaye.jpg|Aiguabarreig dels canals Albert i de Lanaye

Enllaos externs.
 Web del municipi de Vis;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251115" title="Bill Homeier" nonfiltered="2241" processed="2235" dbindex="97392">
 Bill Homeier    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 31 d'agost del 1918 a Rock Island, Texas. 

Bill Homeier  va crrer  a la Champ Car a les temporades 1953-1955 i 1958-1960 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1954 i 1960. 

Homeier va morir el 5 de maig del 2001 a Houston, Texas.


 Resultats a la Indy 500 .




 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Bill Homeier  va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1954. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251138" title="Bandera d'Hondures" nonfiltered="2242" processed="2236" dbindex="97393">


La bandera d'Hondures t l'origen en la bandera de les Provncies Unides de l'Amrica Central, estat que entre 1823 i 1839 unia gran part de l'Amrica Central. 

 Descripci.
Les tres bandes horitzontals evoquen la situaci geogrfica del pas, s a dir, una banda de terra, la blanca, entre dos mars, l'oce Pacfic i el mar Carib, les bandes blaves. Aquest esquema es troba tamb a la bandera de Nicaragua. El color blanc simbolitza tamb la pau i la prosperitat. 

Al centre de la banda blanca hi ha cinc estrelles de cinc puntes que formen una creu de Sant Andreu, com a record dels cinc pasos que formaven les Provncies Unides de l'Amrica Central. 

Bandera naval.

Els vaixells de guerra d'Hondures tenen una bandera lleugerament diferent, ja que les estrelles sn substitudes per l'escut del pas. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251139" title="Bandera de Nicaragua" nonfiltered="2243" processed="2237" dbindex="97394">


La bandera de Nicaragua fou adoptada el 5 de setembre de 1908 i, en la seva forma actual, fou establerta el 27 d'agost de 1971. Es basa en la bandera de les Provncies Unides de l'Amrica Central, amb una banda central blanca que simbolitza la terra i dues bandes blaves que sn els mars que hi ha als dos costats del pas: l'oce Pacfic i el mar Carib, amb l'escut del pas enmig de la banda blanca. S'assembla molt a la bandera d'Hondures. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251146" title="Cent disset" nonfiltered="2244" processed="2238" dbindex="97395">
 

El nombre 117 s el nombre natural que segueix al nombre 116 i precedeix al nombre 118.
La seva representaci binria s 1110101, i l'hexadecimal 75.

En altres dominis.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251153" title="Selles-sur-Cher" nonfiltered="2245" processed="2239" dbindex="97396">


El Selles-sur-Cher s un formatge francs que es fa a Sologne al poble de Selles-sur-Cher al departament de Loir-et-Cher. Des del 19 d'agost de 1970 compta amb una denominaci d'origen controlada (AOC), el 29 de desembre de 1986 es va ampliar i modificar el reglament. 

Es tracta d'un formatge petit a base de llet de cabra sencera i crua, que pesa uns 150 grams. La pasta es tova, de color blanc pujat, la crosta es fina, de color blau fosc o negrs que es deu a la pols de carb de fusta que s'hi posa al damunt, la forma de la crosta s ben curiosa, amb petites protuberncies. El dimetre del formatge no excedeix els 9,5 cm. 

La primera dada escrita data de 1887. Es fabrica a la regi de Selles-sur-Cher, en tretze cantons del departament del Loir-et-Cher. El 2004 se'n van produir unes 800 tones per cinc industrials o coperatives, setze granges productores i quatre afinadors, tot amb llet crua. 

El perode de degustaci ptim s entre abril i agost, desprs d'un afinament de 3 setmanes, per tamb s molt bo entre mar i octubre. T un sabor dol i d'avellanes, amb una pasta untuosa. No fa falta treure la crosta, ja que li dna el sabor particular. 


Vegeu tamb.
Le selles-sur-cher al web  Maison du lait ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251160" title="Coll de Jou" nonfiltered="2246" processed="2240" dbindex="97397">

 Toponmia;
 Coll de Jou, accident geogrfic a la serra del Moixer que uneix les comarques de la Baixa Cerdanya i el Bergued. Est entre els municipis de Bag, Guardiola de Bergued i Urs;
 Coll de Jou, accident geogrfic en el municipi de Farrera;
 Coll de Jou, collada del municipi de Gombrn;
 Coll de Jou, indret al vessant sud del Pedraforca, en el cam que mena de Gsol a Saldes;
 Coll de Jou, accident geogrfic en el municipi de Guixers, al Solsons, per on passen les carreteres de Solsona a Berga i a Coll de Narg;
 Coll de Jou, coll en el municipi de Montferrer i Castellb;
 Coll de Jou, accident geogrfic a Montell i Martinet;
 Coll de Jou, accident geogrfic a Ogassa;
 Coll de Jou, entre els municipis de la Pobla de Lillet i Sant Juli de Cerdanyola;
 Coll de Jou, collada entre els municipis d'el Pont de Bar i Estamariu;
 Coll de Jou, depressi al masss del Taga, que separa el cim de Sant Aman del del Taga;
 Coll de Jou, accident geogrfic del municipi de Vall de Cards;
 Coll de Jou, collada del municipi de les Valls de Valira;
 Coll de Prat de Jou, accident geogrfic entre els termes de Campelles i Planoles;
 Collada de Jou, coll en el municipi de Pinell de Solsons;
 Colldejou, edificaci a Montagut i Oix;
 Colldejou, municipi del Baix Camp;
 Collet de Can Jou, coll en el municipi de  Beuda;
 Mola de Colldejou, cim de la serralada Prelitoral, en el municipi de Colldejou;
 Puig des  Coll des Jou, muntanya de la serra de Tramuntana, a Mallorca;
 Serra de Coll de Jou, accident geogrfic en els municipis de Cistella i Vilanant;
 Torrent del Coll de Jou, curs fluvial a l'Alt Urgell;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251161" title="Tremulous" nonfiltered="2247" processed="2241" dbindex="97398">

Tremulous s un videojoc d'acci en primera persona i d'estratgia en temps real amb ambientaci futurista. s programari lliure i totalment gratut.

Els jugadors poden escollir a partir de dues races: aliens o ssers humans. Els jugadors d'ambds equips poden construir en el joc en curs les estructuresm que proporcionen moltes funcions.

L'objectiu total darrera d'aquest s eliminar a l'equip contrari, per a aix e barreja un estil de joc d'acci en primera persona, amb alguns elements d'estrategia. Per assolir l'objectiu s'ha de destruir als jugadors contraris i treure la seva capacitat de renixer destruint les seves estructures.

A mida d'anar matant els rivals es poden comprar noves armes o escurts, en el cas dels humans, o es pot evolucionar a un millor estat en el cas dels aliens.

Hi ha tres nivells, mentre es juga, per equip. Es comena en el nivell 1 i segons el teu equip vagi matant a ms rivals li far falta menys per a pujar de nivell. A cada nivell que pugi el teu equip millorar d'una manera o altre, segons l'equip on estiguis.

 Enllaos externs .

Pgina oficial ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251162" title="Premier League 2007-08" nonfiltered="2248" processed="2242" dbindex="97399">

Classificaci.


Baixen a la "League Two" el Reading, el Birmingham i el Derby County.
Pujen a la "Premier League" el West Bromwich Albion FC i el Stoke City FC. La tercera plaa encara est per confirmar perqu noms un dels segents equips de la Football League Championship podr ascendre a la Premier League:

Hull City;
Crystal Palace;
Bristol City;
Watford;

Mxims golejadors.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251164" title="Georgina Latre i Gir" nonfiltered="2249" processed="2243" dbindex="97400">
Georgina Latre i Gir (Barcelona, 23 de desembre del 1988), actriu, co-protagonista de la srie Ventdelpl.

Comen a actuar als nou anys, a l'escola, i des dels 13 estudia interpretaci (i posteriorment direcci) al "Centre d'Estudis de Veu, Interpretaci i Dansa Elia" . Des de l'any 2005 interpreta el paper de l'Isona Delms a la srie de TV3 Ventdelpl.

En la temporada 2005-2006 collabor al programa Freqncia oberta de rdio Tiana portant-ne la secci de crtica teatral i cinematogrfica.

 Sries i programes de televisi .
 Ventdelpl (2005- ), 171 episodis;

 Cinema .
 Otros das vendrn (2005), d'Eduard Corts;

 Teatre .
 Hikikomori (2009), de Jordi Faura;

 Enllaos .
 Plana de l'IMDB ;
 Plana web de la srie Ventdelpl amb la fotografia i la descripci del personatge Isona Delms;
 Entrevista de Paky Lpez per al programa Veus (2.12.7);
 Entrevista a Georgina Latre a la revista del CEIP Els Porxos;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251167" title="Leopoldo Alas" nonfiltered="2250" processed="2244" dbindex="97401">


Leopoldo Garca-Alas i Urea "Clarn" (Zamora, 25 d'abril de 1852   Oviedo, 13 de juny de 1901) fou un destacat escriptor espanyol d'estil realista, introductor del Naturalisme a Espanya.

La seva obra ms caracterstica s La Regenta, que comparteix semblances amb Madame Bovary del francs Gustave Flaubert.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251172" title="Mas de Bondia" nonfiltered="2251" processed="2245" dbindex="97402">
El Mas de Bondia s un mas situat al municipi de Montorns de Segarra a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251173" title="Bandera de Zimbabue" nonfiltered="2252" processed="2246" dbindex="97403">


La bandera de Zimbabue fou adoptada el 18 d'abril de 1980, en el moment de la independncia del nou estat. Abans de 1980 era una colnia britnica anomenada Rhodsia (i antigament Rhodsia del Sud, per diferenciar-la de Rhodsia del Nord, que ms endavant esdevindria Zmbia) i durant un temps es va anomenar Zimbabue-Rhodsia.

La bandera reprn els colors del ZANU, el partit del president Robert Mugabe. Tamb t l'ocell emblemtic del monument nacional del Gran Zimbabue, a les runes de la ciutat de Zimbabue, i l'estrella roja marxista. 
 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251174" title="Ligue 1 2007-08" nonfiltered="2253" processed="2247" dbindex="97404">
Classificaci.


Mxims golejadors.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251175" title="Bandera de Zmbia" nonfiltered="2254" processed="2248" dbindex="97405">


La bandera de Zmbia fou adoptada el 24 d'octubre de 1964. s de color verd, amb una guila amb les ales obertes al ter oposat al pal, damunt tres bandes verticals: vermella, negra i taronja. El 1996 el verd es va fer ms fosc del que s'havia fet servir fins llavors. 

El verd representa l'agricultura, el vermell la lluita per la independncia, el negre el poble, i el taronja sn els recursos miners del pas, sobretot el coure, ja que Zmbia n's un dels principals productors mudials. El vermell, el negre i el taronja sn tamb els colors del United National Independence Party, partit que va lluitar per la independncia i va prendre el poder el 1964 sota la direcci de Kenneth Kaunda. L'guila fa referncia a una part de l'escut nacional. 

La bandera fou dissenyada per Gariel Ellison, que la va fer a partir dels escuts de les nombroses tribus zambianes. 

Enllaos externs.
Detalls de la bandera de Zmbia a Flags of the World;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251177" title="Bandera d'Oman" nonfiltered="2255" processed="2249" dbindex="97406">


La bandera d'Oman cont tres colors horitzontals (blanc, vermell i verd) i una banda vermella vertical a l'esquerra, que cont l'emblema nacional d'Oman a la part superior. 

El blanc representa la pau i la prosperitat.
El vermell s smbol de la lluita contra l'invasor.
El verd representa la fertilitat del pas i de la muntanya.

Fou adoptada el 17 de desembre de 1970. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251179" title="Franc monegasc" nonfiltered="2256" processed="2250" dbindex="97407">

El franc monegasc (en francs franc mongasque o, simplement, franc) s l'antiga moneda de Mnaco, que fou substituda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulaci el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs. 

El franc es dividia en 100 cntims (en francs centimes, singular centime). El codi ISO 4217 era MCF, i s'usaven els smbols   o F i l'abreviatura fr.

A l'poca del canvi a l'euro, el 2002, en circulaven les monedes de 10, 20 i 50 cntims i d'1 i 5 francs amb l'efgie del prncep Rainier III, per no bitllets. Aquestes monedes s'encunyaven a la Casa de la Moneda de Pars (Monnaie de Paris); les primeres emissions daten de 1837. De bitllets monegascos noms se'n van emetre entre 1920 i 1921. 

El franc monegasc estava lligat al franc francs amb una taxa de canvi fixa (1 MCF = 1 FRF) mitjanant un acord monetari i s'usava conjuntament amb la moneda francesa, del mateix valor, amb la qual era intercanviable.

Vegeu tamb.
Franc;
Franc francs;

Enllaos externs.
Casa de la Moneda de Pars  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251182" title="Mur de les Lamentacions" nonfiltered="2257" processed="2251" dbindex="97408">

El Mur de les Lamentacions (en hebreu,                     , Haktel Hama'arav) o Mur dels Laments, es un mur de contenci, l'ltim vestigi del Segon Temple de Jerusalem, l'edifici ms sagrat del judaisme. Les restes que encara queden daten de la poca d'Herodes el Gran, qui orden construir grans murs de contenci al voltant del Puig Mori. 

Actualment s un lloc de devoci de creients judaistes.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251184" title="Vicen Ibez i Olivella" nonfiltered="2258" processed="2252" dbindex="97409">
Vicen Ibez i Olivella (Sitges, 23 d'octubre del 1928   27 d'abril del 1996) fou poltic i alcalde de Sitges.

Es guany la vida com a agent de duanes, encara que de jove feu de pescador. Jug a futbol (als equips de la Creu Roja de Sitges i a la U.E.Sitges), i al 1966 entr a la Federaci Catalana de Futbol, on collabor fins a l'any 1982.

El 10 d'octubre del 1975 substitu Martnez Sard com a alcalde de Sitges, crrec que exerc dos anys. La seva gesti s recordada per diverses actuacions, com el mur de contenci que feu aixecar per aturar les aiges residuals provinents de vessaments illegals a la riera de Vilafranca, i que amenaaven de contaminar les platges sitgetanes. Per la seva gesti, la Diputaci de Samaranch adquir l'Hotel Miramar, que amb els anys esdevindria un equipament cultural de la vila.

El seu breu mandat coincid amb la inauguraci del collegi  pblic Miquel Utrillo (1976), la creaci del Patronat Municipal d'Esports (1977), la construcci dels jardins elevats del passeig de la Ribera entre els carrers de Sant Pau i can Bori (que permet guanyar visi del mar a costa de talar els pltans centenaris que guarnien el passeig). Tamb restaur la faana de la Casa de la Vila (1977) i restitu les plaques del monument al doctor Robert i de les escales de la Punta. El consistori que presidia nomen Josep Carbonell i Gener i Salvador Soler i Forment "Fills Predilectes" de Sitges els anys 1975 i 1977 respectivament. S'ampli la Biblioteca Santiago Rusiol amb una sala de lectura al primer pis i una sala d'actes (1977), es reobr al pblic la "Collecci de Curiositat Marineres Emerenci Roig i Ravents" i es bast un monument a Santiago Rusiol fet per Nicolau Ortiz segons projecte de l'escultor Pere Jou, obra que s'inaugur el 9 d'octubre del 1977. Aquell mateix mes d'octubre present la dimissi. 

En l'mbit personal (o menys institucional), sufrag el llibre Cent anys de premsa sitgetana (1877-1977), que coedit amb la biblioteca popular Santiago Rusiol el 1977. Al 1978, els periodistes de la poblaci l'atorgaren el tercer premi Trinitat Catass en reconeixement de la seva gesti al front de la Casa Gran.






 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari Biogrfic de Sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251194" title="Donatello" nonfiltered="2259" processed="2253" dbindex="97410">

Donato di Niccol di Betto Bardi o Donatello (Florncia, c. 1386 - Florncia, 13 de desembre de 1466) va ser un fams artista i escultor itali de principis del Renaixement. Amb Leon Battista Alberti, Filippo Brunelleschi i Masaccio, sn considerats els principals creadors de l'estil renaixentista. Donatello destaca per la creaci de l'estil de baix relleu de l'escultura que donen molta profunditat a les escultures.

 Biografia .

Donato dit Donatello, va nixer a Florncia, probablement el 1386, i era fill de Nicolo di Betto Bardi, un cardador de llana. Donatello va ser educat a casa de la famlia Martelli; tanmateix, s cert que Donatello va rebre la seva primera formaci, en un taller d'orfebreria, i que va treballar durant poc temps al taller de Lorenzo Ghiberti. Mentre seguia els seus estudis i excavacions a terra, la qual cosa li va donar la reputaci de cercador de tresors, els dos joves vivien a base de treballar en tallers d'orfebreria. La seva estada a Roma va ser decisiva per al desenvolupament de l'art itali del segle XV; en aquesta poca Brunelleschi estudi les mides de la cpula del Pante i d'altres construccions romanes. Les construccions de Brunelleschi i els monuments de Donatello van ser l'expressi suprema de l'esperit en l'era en qu l'arquitectura i l'escultura van exercir una potent influncia en els pintors d'aquesta poca.

Donatello probablement no va tornar a Florncia abans del 1405, ja que les obres ms primerenques que li poden ser atribudes en aquesta ciutat sn dues petites esttues de profetes que hi ha a la cara nord de la catedral, per les quals va rebre un pagament el novembre de 1406 i a comenaments de 1408. El 1408, se li va encarregar, amb importants comissions, el marbre David, que no s'ha de confondre amb la seva versi posterior en bronze, actualment en el museu Bargello, i la colossal figura asseguda de Sant Joan Evangelista, que fins a 1588 va ocupar un nnxol a la faana antiga de la catedral, i ara est situat en una capella fosca del Duomo.


Donatello va anar a Roma a estudiar per segona vegada les fonts de l'art clssic. Les dues obres que testifiquen la seva presncia a Roma  la Tomba de Giovanni Crivelli a Santa Maria de Aracoeli, i el cimbori de la Baslica de Sant Pere , porten el segell de la influncia clssica. La tornada de Donatello a Florncia el 1434 va coincidir gaireb amb la de Cosimo de Medici, el ms gran patr de l'art del seu temps, que va anar exiliat de Florncia. Gaireb immediatament, pel maig del mateix any, va firmar un contracte per fer el plpit de marbre a la faana de la catedral de Prato, l'ltima obra executada en collaboraci amb Michelozzo. Per el major xit de Donatello del seu perode clssic s el David de bronze, que est actualment situat al museu del palau Bargello a Florncia. En el temps de la seva creaci, va ser la primera esttua nua des dels temps antics.

 Escultures destacades .

 Sant Marc (1411-1413). Orsanmichele (Florncia);
 Tabernacle de Sant Jordi (c. 1415-1417). Museu Nazionale del Bargello (Florncia);
 El Profeta Habacuc (Zuccone) (1423-1425). Museu dell'Opera del Duomo (Florncia);
 El tiberi d'Herodes (c. 1425). Font baptismal de la Catedral (Siena);
 David (c. 1425-1430). Museu Nazionale del Bargello (Florncia);
 Monument eqestre al condottiero Gattamelata (Erasmo de Narni) 1445-1450. Piazza del Santo, (Pdua);
 Maria Magdalena (c. 1455). Museu dell'Opera del Duomo (Florncia);
 Judith i Holofernes (1455-1460). Palazzo Vecchio (Florncia);

 Enllaos externs .

Biografia de Donatello;
Galeria d'escultures de Donatello;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251196" title="Teatre Principal (Palma)" nonfiltered="2260" processed="2254" dbindex="97411">

El Teatre Principal de Palma s un centre teatral inaugurat el 1857.

 Histria .
El Teatre Principal substitu la Casa de les Comdies, una instituci ciutadana provinent del segle XVII. Inicialment s'anomen Teatre de la Princesa; al 1858 s'hi represent Macbeth, de Shakespeare amb msica de Verdi, i desprs de la cinquena representaci un incendi crem l'edifici. Restaurat rpidament, al 1860 la reina Isabel II el re-inaugur com a Teatro Prncipe de Asturias, nom que mantingu fins al 1868. La primera obra que s'hi represent fou La campana de la Almudana, de Joan Palou i Coll. A partir del 1870 hi actuaren companyies italianes (com la d'Achile Mayeroni i Giacinta Pezzana), que representaren els xits del moment; l'actor Antoni Tutau hi port el teatre catal de Pitarra. En les darreres dcades del segle XIX i les primeres del XX l'pera i la sarsuela s'alternaren amb el teatre, tant catal com castell.

Durant la guerra civil hi feu representacions el Teatro Azul. A l'any 1949 la Companyia Artis (1949-1969) n'esdev titular, i aprofita el lloc per estrenar-hi cada any quatre o cinc obres de teatre regional, alternant-se amb companyies castellanes de gira. Durant alguns anys, l'actor Xesc Forteza dirig la companyia Artis. Entre els anys 1970 i 1975 el teatre va estar tancat per obres, que costej la Diputaci. Del 1977 en endavant s'hi feren obres en catal i temporades d'pera. En els anys 80 s'intent de portar obres de solvncia acreditada, per al 1992 en Forteza torn al teatre i la qualitat an minvant fins a una nova clausura, el 2001, per obres altra volta.

Reobert el 2007, un nou equip directiu, encapalat per Joan Arrom, es propos de convertir-lo en el "Centre Dramtic de Mallorca".

 Bibliografia .
 Diccionari del Teatre a les Illes Balears Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003-2006 . Dos volums (ISBN 978-84-8415-477-8 i ISBN 978-84-8415-832-5);

 Enllaos .
 Plana del teatre, amb una histria molt completa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251201" title="Cirrus" nonfiltered="2261" processed="2255" dbindex="97412">

Els cirrus sn nvols d'una altitud compresa entre els 6.000 i 10.000 m, formats per partcules de gla molt fines i disperses.
Es formen quan els cristalls de gla arriben al nivell de congelaci a causa del moviment d'ascendncia ciclnic.

Els cirrus presenten una forma de plomes o masses filamentoses deslligades.

Vegeu tamb.
 Cumulonimbus;
 Altocumulus;
 Cumulus congestus;
 Cumulonimbus calvus;
 Cumulonimbus incus;
 Pileus (meteorologia);
 Virga;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251214" title="Colla Castellera universitria Xoriguers de la UdG" nonfiltered="2262" processed="2256" dbindex="97413">


La Colla castellera universitria Xoriguers de la UdG s la colla castellera de la Universitat de Girona.

La Colla Castellera universitria Xoriguers de la UdG est formada ntegrament per membres de la comunitat universitria de Girona (estudiants, professorat i membres del personal d'administraci i serveis (PAS)). La colla va ser fundada el 1998 per un grup d'estudiants i, des de llavors, la colla ha anat cada any augmentant el nombre d'integrants (xoriguers i xorigueres), actuacions i activitats dins i fora de la UdG. Aquest fet ha perms realitzar castells cada cop ms alts i bonics (fins a dia d'avui, la mxima fita ha estat un 3d7 descarregat durant la temporada 2006-2007). El color de la camisa s el blau elctric.

Apart de les diades, els Xoriguers organitzen en nombrosos actes i activitats:
 La setmana xoriguera, en la qual la colla es dna a conixer als estudiants nous i a la resta de la comunitat universitria, a travs de conferncies, exposicions de fotos, cursos i activitats esportives.

 Actuaci a les diferents facultats de la UdG, en la festa major i jornada de portes obertes de la Universitat, a les residncies d'estudiants, a la Plaa del Vi de Girona, al Certamen del palau firal de Girona... Tamb participen en les barraques de Sant Narcs i en el temps de flors.

 Es realitzen assajos conjunts amb d'altres colles, sopars i assemblees, activitats culturals, cercaviles, calotades, xocolatades  i un cop l'any tamb fan un viatge fora de Catalunya (fins el 2007 han estat a Crdova, Mallorca, Galcia, Perpiny, Polnia, Pas Basc, Paris).

Aquesta densa activitat es veu marcada per la prpia naturalesa de la colla: els castellers-universitaris. Els membres de la colla, un cop acaben la seva etapa universitria (ja siguin estudis, treballs,...) han de deixar la colla. Aix fa que sigui necessria una contnua entrada de gent nova a la colla, nous membres que moltes vegades no coneixen el mn dels castells. Aquest fet provoca que hi hagi canvis i renovaci constant, cosa no gens negativa: ja que s sinnim de dinamisme i vitalitat, aporta noves idees de forma contnua. A ms a ms comporta que assolir un castell (que altres anys ja s'hagi carregat) generi igualment una nova illusi. Cada temporada s diferent i cal aprofitar-la al mxim, car la vida d'un casteller-universitari no dura sempre.

 Assajos .
Els Xoriguers assagen castells i pilars els dimarts i dijous a la gespa de la Politcnica (campus de Montilivi), de 13:00 a 15:00 del migdia; i els grallers i tabalers assagen els dilluns i dimecres de 14:00 a 15:00 al cam del Servei d'Esports de Montilivi. Durant tota l'poca de curs universitari. Els assajos i la participaci a la colla estan oberts a tots els membres de la comunitat universitria, ja siguin estudiants, professors o membres del PAS.

 Les colles castelleres universitries .
Forma part del collectiu de les colles castelleres universitries, juntament amb els Arreplegats de la Zona Universitria, la Colla Castellera Ganpies de la UAB, els Emboirats de la Universitat de Vic, els Gambirots de la Universitat de les Illes Balears i els Marracos de la Universitat de Lleida.

Les colles castelleres universitries es diferencien de les colles castelleres convencionals sobretot en un aspecte: l'edat dels castellers, que en les universitries sempre est formada per membres majors d'edat. Aix suposa certes limitacions pel que fa a l'alada dels castells, ja que el pom de dalt dels castells (els tres pisos superiors) s molt pesat. Els membres de les colles universitries poden ser, alhora, membres de colles castelleres convencionals.

Dos cops l'any, un a l'hivern i l'altre a la primavera, cada colla universitria organitza una diada castellera en la quals es convida a la resta de colles universitries. En les diades, apart de l'actuaci de castells tamb es realitzen altres activitats, com ara: dinars, balls, jocs, sopars i d'altres activitats per fer uni entre colles.


 Enllaos .
 Plana dels Xoriguers de la UdG;


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251221" title="Christian IV" nonfiltered="2263" processed="2257" dbindex="97414">
El rei Christian IV de Dinamarca va ser un rei de gran personalitat que va modernitzar molt el pas i sobretot la ciutat de Copenhaguen. Molts edificis caracterstics com la torre Rundetrn es van construir durant el seu regnat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251225" title="Pango" nonfiltered="2264" processed="2258" dbindex="97415">
Pango s una biblioteca de codi obert per al disseny i dibuix de text internacional com a part del congunt GTK+ 2 i per tant del entorn grfic GNOME per a sistemes operatius linux. 

El nom pango procedeix del grec pan (   , tot) ms la paraula del japons go ( , idioma).

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Pango  ;
 Introducci al Pango ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251226" title="Esglsia major de Viana do Castelo" nonfiltered="2265" processed="2259" dbindex="97416">

L'esglsia major de Viana do Castelo (en portugus Igreja Matriz de Viana do Catelo) s una esglsia fortalesa construda el segle XV si b conserva un aspecte romnic. La seva faana est flanquejada per dues grans torres coronades per merlets i hi destaca el seu bell portal gtic amb arquivoltes amb escenes esculpides de la Passi de Crist i escultures dels Apstols. s un temple romnic amb planta de creu llatina i al seu interior s de tres naus separades per arcs recolzats sobre pilars. Est classificada com Imvel de Interesse Pblico.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251227" title="Primera Batalla de Khrkov" nonfiltered="2266" processed="2260" dbindex="97417">
Com a part de l'Operaci Barbarroja, el Grup d'Exrcits Sud va avanar cap a la ciutat de Khrkov, a Ucrana el 20 d'octubre de 1941. El 38 Exrcit Sovitic dispos una defensa a la ciutat, mentre que es desmantellaven les fbriques de la ciutat per recollocar-les als Urals. El 21 d'octubre, tot l'equipament de les fbriques ja havia estat carregat en trens, mentre que els alemanys ja noms es trobaven a 7 milles. Finalment, els exrcits alemanys 6 i 17 van atacar les posicions sovitiques el 24 d'octubre, capturant la ciutat el mateix dia.

 Vegeu tamb .
 Segona Batalla de Khrkov;
 Tercera Batalla de Khrkov;
 Quarta Batalla de Khrkov;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251229" title="Gel sec" nonfiltered="2267" processed="2261" dbindex="97418">

Es diu gel sec o neu carbnica a l'estat slid del dixid de carboni. Rep aquest nom perqu, malgrat semblar-se al gel o a la neu pel seu aspecte i temperatura, quan s'evapora (o ms prpiament quan es sublima) no deixa residu de humitat. 

T una temperatura de sublimaci de -78 C (-108 F). El punt de sublimaci molt baix i el fet de no deixar residu lquid el converteixen en un excellent refrigerant. 

El gel sec va ser obtingut per primera vegada en l'any 1825 pel qumic francs Charles Thilorier.

Utilitzaci. 
T molts usos, entre els quals podem nomenar: 

Conservaci de mostres de semen;
Conservaci de vacunes;
Transport d'elements congelats, com menjars gelats, carns i altres ;
Espectacles en els quals es veu boira en el sl (en aquest cas es combina el gel sec amb aigua);
Presentaci de postres en un banquet;
Polit de gomes o plstics (en refredar-los es comporten com elements rgids);
Refrigeraci extrema d'equips informtics;
Refrigeraci de gelats en el els punts de venta al detall;
Efecte ornamental en fonts petites per l'interior de la llar;
Refrigeraci de motors de cotxes de Frmula 1 en les aturades;

Precaucions d's. 
Cal manipular-lo amb guants trmics, per evitar que produeixin cremades en les mans;
No s'ha d'utilitzar dins de recipients hermtics o de vidre, ja que pot esclatar;
No s'ha d'utilitzar en ambients sense ventilaci, ats que allibera anhdrid carbnic (el mateix gas que s'exhala en respirar);
No s'ha ingerir, ja que el gel sec s nociu si s'ingereix. En cas d'ingesti, cal obtenir ajuda mdica immediatament;

Vegeu tamb. 
Nitrogen lquid ;
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251232" title="Roure afric" nonfiltered="2268" processed="2262" dbindex="97419">

El roure afric (Quercus canariensis) s un arbre del gnere Quercus, de la famlia de les fagcies que pot arribar fins als 30 m d'alada. T fulles de mitjanes a grans, marcescents, regularment dentades, les joves amb indument dens i gruixut, les adultes glabres per l'anvers i amb fascicles de pls groguencs a l'axilla dels nervis secundaris i pecol curt. Gla ovoide, amb peduncle fructfer curt; cpula amb escames una mica desiguals, algunes lleugerament giboses. Viu en sls de reacci cida, a l'estatge basal, des del nivell del mar fins als 900 m. Es troba en zones amb climes temperats d'influncia martima, sense gelades freqents i relativament humits, on pot arribar a formar bosquets prop dels cursos d'aigua.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251233" title="Navigation: The OMD B-Sides" nonfiltered="2269" processed="2263" dbindex="97420">


Navigation: The OMD B-Sides s el catorz disc (la quarta recopilaci) del grup angls de pop electrnic Orchestral Manoeuvres in the Dark. Fou publicada al mes de maig de 2001. Inclou una selecci de les cares B dels senzills que OMD publicaren al llarg de la seva carrera.

Temes.

CDV 2938.

 Almost (3,44) - Cara B d"Electricity";
 I betray my friends (3,52) - Cara B de "Red frame/White light";
 Waiting for the man (2,56) - Cara B de "Messages";
 Annex (4,31) - Cara B d"Enola Gay";
 Sacred heart (3,27) - Cara B de "Souvenir";
 The romance of the telescope (3,20) - Cara B de "Joan of Arc";
 Navigation (3,27) - Cara B de "Maid of Orleans";
 4-Neu (3,33) - Cara B de "Genetic engineering";
 66 and fading (Edit) (2,24) - Cara B de "Telegraph";
 Her body in my soul (4,42) - Cara B de "Locomotion";
 The avenue (4,12) - Cara B de "Locomotion";
 Garden city (4,06) - Cara B de "Tesla girls";
 Concrete hands (3,48) - Cara B de "So in love";
 Firegun (4,38) - Cara B de "La femme accident";
 This town (3,49) - Cara B de "(Forever) live and die";
 Gravity never failed (3,24) - Cara B de "Dreaming";
 Burning (4,15) - Cara B de "Sailing on the seven seas";
 Sugar tax (4,05) - Cara B de "Pandora's box";
 (The angels keep turning) The wheels of the universe (4,51) - Ofert juntament amb les primeres cpies del disc Junk Culture.

Enllaos externs.

Informaci sobre el disc




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251241" title="Contracte d'assegurana" nonfiltered="2270" processed="2264" dbindex="97421">
L'assegurana s un servei que consisteix a proporcionar una prestaci predefinida, generalment financera, a un individu, una associaci o una empresa quan hi ha un risc, a canvi de la percepci d'una prima.
Per extensi, l'assegurana s el sector econmic que reagrupa les activitats de concepci, de producci i comercialitzaci d'aquest tipus de servei.


 Definici del servei .

El contracte d'assegurana s aquell pel qual l'assegurador s'obliga, mitjanant el cobrament d'una prima i pel cas de que es produeixi el fet objecte de cobertura, a indemnitzar, dins dels lmits pactats, el dany produt a l'assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes.

 Els riscos coberts .
L'nica condici per a l'assegurana d'una cosa s el risc. En conseqncia, en principi, s possible subscriure una assegurana a tot risc en relaci a la vida, la salut, la propietat d'un b immoble, un b moble, etc.
Els tipus de contractes d'assegurances ms comuns sn els contractes d'assegurana de vida i els d'assegurana de dany perjudici. Es distingeix els contractes d'assegurana de persones i els d'assegurana de vida.

 El contracte d'assegurana .
El contracte d'assegurana s la clau de volta de la producci d'aquest servei. Estableix les condicions del servei: 
 La prima que l'assegurat es compromet a pagar;
 La prestaci que l'assegurador subministrar;
 Les condicions que obliguen l'assegurador a subministar la prestaci;


 Histria .

 Des de l'Antiguitat .

111


Els primers mtodes de transferncia de riscos que coneixem sn els dels babilonis, des del II milleni aC. El sistema desenvolupat es reprn en el Codi d'Hammurabi. Si un marxant demana un prstec per efectuar un transport, paga una suma suplementria al prestador. El prstec no s'ha de reemborsar si roben la mercaderia.

Mil anys ms tard, els habitants de Rodes inventen la mtua. Els marxants els bns dels quals arriben a destinaci reemborsen aquells altres marxants els bns dels quals han estat destruts per una tempesta.

Els grecs i els romans introdueixen l'assegurana salut i l'assegurana vida. Les guildes de l'edat mitjana fan un paper similar, participant en les despeses de les exquies dels seus membres morts.

L'assegurana es fa ms complexa a Europa desprs del Renaixement.

 Les bases modernes desprs del s. XVII .
A final del s. XVII, la importncia creixent de Londres com a centre de comer provoca la demanda creixent de les assegurances martimes. Edward Lloyd obre una taverna que esdev una referncia per als mariners i els noliejadors i tamb una font d'informaci sobre el mn martim. Es converteix en un lloc de trobada per a qui busqui assegurar els seus vaixells i qui en proposi una cobertura.
Avui encara, el Lloyd's de Londres ocupa el lloc ms alt de l'assegurana martima.

En el sentit modern, l'assegurana remunta al gran foc de Londres de 1666, que va destruir 13.200  indstries. Desprs de l'incendi Nicholas Barbon obre un despatx per assegurar les indstries.

Als EUA, la primera companyia es va crear el 1732. Benjamin Franklin s el primer, a travs de Philadelphia Contributionship for the Insurance of Houses from Loss by Fire, que inventa la prevenci, refusant d'assegurar les cases per a les quals el risc d'incendi s massa fort.


 Organitzaci del sector econmic .

 Model econmic .
El contracte d'assegurana s un contracte de transferncia de riscos:
 L'assegurat cedeix un risc, per definici aleatori, a la companyia d'assegurana. quan el contracte preveu una franqucia, l'assegurat conserva una part del risc.
 La companyia d'assegurana accepta el risc a canvi de la prima.

El mecanisme de l'assegurana no modifica la probabilitat d'adveniment del risc, ni les seves conseqncies. S'acontenta transferint el risc d'un agent econmic, l'assegurat, a un altre o uns altres.

L'assegurat s llavors protegit contra esdeveniments que no pot suportar sol. Aleshores pot realitzar activitats arriscades. L'assegurana ajuda indirectament en la creaci de riqueses.

La companyia d'assegurana efectuada, grcies ala subscripci de nombrosos riscos similars, una mtua de riscos entre els assegurats. Aquest domini estadstic del risc permet a l'assegurador disminuir la volatilitat total dels riscos. La llei dels grans nombres permet a l'assegurador saber aproximadament l'import dels sinistres futurs.

Curiosament, les activitats de jocs d'atzar (loteries, etc.) sn similars a l'assegurana: cal sort. En ambds casos, es paga una petita suma, i si es produeix un esdeveniment rar, es produeix una gran suma. La diferncia s que l'assegurana cobreix els riscos "negatius", de prdua, i la loteria al contrari els riscos positius, especulatius.

Cal en ambds casos que l'esdeveniment sigui bastant rar, i que, pel que fa a l'assegurana, el fet d'estar assegurat no modifica els comportaments en front dels riscos (sort moral), sin, l'assegurador ja no equilibra els seus riscos.

Alguns casos com els robatoris, vols de vehicles o accidents de moto sn una mica particulars, en la mesura en qu la qesti ja no s saber siun esdeveniment es produir, sin simplement quan tindr lloc.


 Com viuen els asseguradors? .
Per viure, una companyia d'assegurana ha de poder pagar el conjunt de sinistres que els assegurats patiran. Com que l'import total desconegut per definici, les companyies d'assegurana comencen per  mutualitzar  els riscos. Aquest mecanisme tendeix a reduir la variabilitat de les prdues. L'import de les prdues probables (augmentat per un marge de seguretat, i despeses de gesti de la companyia) el cobreixen els assegurats (prima).

Els diners que es recullen aix no es tornen immediatament a l assegurat, sin que es poden invertir, de manera que aporten una confortable font de recursos suplementaris. Aquesta suma s particularment important en les branques de desenvolupament a llarg termini (per exemple ne la responsabilitat civil), on el sinistre quan sobrev no s indemnitza fins molt anys desprs de la percepci de la prima. En les branques de desenvolupament a curt termini, aquesta font de recursos no t tanta importncia.

L assegurador s des d aleshores capa d afrontar una situaci de sinistralitat habitual. De tota manera es comprn fcilment que si un risc afecta simultniament un gran nombre d assegurats (intempries, catstrofe natural, etc.) els diners que ha de pagar l assegurador poden reduir considerablement les seves perspectives de guanys, veure excedir les seves capacitats financeres. s el cas que hagi de desbloquejar els havers bloquejats per socrrer les vctimes d una tempesta. L assegurador podr augmentar l import de les primes a fi de reconstituir el capital consagrat a les indemnitzacions.

A fi d afrontar els sinistres excepcionals els asseguradors poden reassegurar (amb la suposada franqucia de la seva part) els seus propis riscos en companyies especialitzades; es denomina la reassegurana

A mitjan 1970 un automobilista assegurat a MAIF va provocar involuntriament la topada de dos trens, bloquejant durant moltes setmanes el trnsit entre Nancy i Pars (que es va haver de desviar amb grans despeses per Troyes o Sedan). Es va arribar al lmit de reassegurana de la MAIF i l augment de les cotitzacions anuals (es parla de cotitzacions a les mtues i de primes a les societats d assegurana) va ser a penes perceptible pels assegurats de fet en aquesta mateixa reassegurana.

s significatiu constatar que la Lloyd s, asseguradora del Titanic va honorar els seus compromisos i que aquest desemborsament important no va amenaar la seva existncia. 


 Forma del contracte d'assegurana .

 La plissa d assegurana .
La plissa d assegurana s el document contracte que regeix les relacions entre la companyia d assegurana i l assegurat. Aquest contracte fixa en particular:
 la llista d esdeveniments garantits, amb les exclusions eventuals.
 la garantia, s a dir, l assistncia aportada a l assegurat en cas de sinistre.
 les obligacions de l'assegurat:
 les mesures de prevenci eventuals a fi de disminuir-ne el risc.
 el termini de declaraci de l'assegurador en cas de sinistre.
 l import i les condicions de pagament de la prima.
 les possibilitats de dissoluci de la plissa.
 les obligacions de la companyia d assegurana:
 els terminis de pagaments per a la indemnitzaci.

Les plisses d assegurana es componen de condicions generals, comunes a tots els assegurats d una mateixa companyia per a un risc o un conjunt de riscos donat, i de condicions particulars, especfiques de l assegurat.


Tipus de contractes d assegurana.
La classificaci legal bsica de les assegurances diferencia:
Assegurana contra danys.
Assegurana de persones.

Les assegurances contra danys tamb poden ser:
Assegurana d incendis.
Assegurana contra robatori.
Assegurana de transports terrestres.
Assegurana de lucre cessant.
Assegurana de cauci.
Assegurana de crdit.
Assegurana de responsabilitat civil.
Assegurana de defensa jurdica.

Algunes subvarietats serien l assegurana de lloguer, per protegir una propietat llogada, l assegurana multirrisc de la llar o l Assegurana agrcola, per protegir-se de la prdua d una  collita.

Les assegurances contra persones poden ser:
 Assegurana sobre la vida.
 Assegurana d accidents.
 Assegurana de malaltia i d assistncia sanitria.

La varietat s mplia i fins i tot es poden negociar contractes no previstos per l asseguradora. Alguns exemples menys comuns sn:

Assegurana d una part del cos (cames, pit, nas...);
Assegurana d un sorteig. Si surt premi el paga l asseguradora i si no surt l asseguradora ha guanyat.
Assegurana de vehicles d un dia de duraci. Per exemple vehicles antics que es condueixen un o pocs dies l any.
Assegurana de ttol immobiliari, tamb anomenat assegurana de ttol. s un tipus d assegurana creat als EUA per protegir tota mena de compra-venda immobiliria o gravamen sobre immoble. ;
En alguns casos s obligat per la Llei tenir una assegurana, com per exemple:
 Assegurana obligatria de vehicles. ;
 Assegurana de gossos considerats perillosos.
 Assegurana de caa.
 Assegurana de danys materials o de cauci, contractada pel promotor d un edifici.

En aquests casos els poders pblics entenen que la perillositat de certes activitats s suficient per obligar qui les efectua a contractar una assegurana que protegeixi terceres persones dels danys que es puguin causar.

Uns altres contractes poden venir obligats per un contracte anterior. s molt habitual en una hipoteca haver d assegurar el b hipotecat a favor del creditor.

Qu cal saber sobre les assegurances.
Totes les condicions de l assegurana sn al contracte. Aquesta clusula cal llegir-la molt atentament. Cada any les asseguradores guanyen molt diners per les prestacions que hi ha al contracte i no sn reclamades per l assegurat.

L assegurana a tot el mn t una doble funci, l econmica i la social:
 Funci econmica: elimina la incertesa econmica sobre el futur aconseguint augmentar l eficincia, estabilitza la riquesa, combat la pobresa i estimula l estalvi.
 Funci social: estimula la previsi, contribueix a la millora de la salut.

Les condicions essencials de l assegurana es regulen a la Llei 50/80 del contracte d assegurana

No poden assegurar-se (art.19 LCS) els sinistres causats per la mala fe de l assegurat. .  

Sobreassegurana, infraassegurana.- El risc assegurat no pot ser notablement superior o inferior al del valor real del que s assegura, de manera que s essencial una prudent valoraci de l objecte assegurat. En el primer cas (sobreassegurana) un cop produt el sinistre, l asseguradora solament indemnitzar el dany fins al valor real del que s ha assegurat. En canvi, en el cas de la infraassegurana la cia. indemnitzar en la mateixa proporci en qu cobria l inters assegurat: si el que es va assegurar valia 1.000  i es va assegurar en 500 , si es causa un dany de 500 , n indemnizar la meitat: 250 .

Por tant, es recomana que qualsevol subscriptor de plissa s assessori amb un corredor o advocat responsable, que revisi les clusules de les assegurances contractades.


Principis bsics de l assegurana.
L essncia de l assegurana rau en la distribuci dels efectes econmics desfavorables d uns riscos entre els patrimonis individuals que s hi exposen.

L individu evita un perjudici econmic contingent mitjanant un gravamen econmic real i suportable.

En l assegurana l individu realitza un acte psicolgic de "previsi", per la qual cosa si s arriba a consumar el dany la persona rebr la "indemnitzaci adequada".


 Enllaos externs .
Llei 50/80 del contracte d assegurana 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251255" title="Serie A 2007-08" nonfiltered="2271" processed="2265" dbindex="97422">

La Serie A 2007-08 s la temporada nmero setanta-sis de la Lliga italiana de futbol. Va comenar el 26 d'agost del 2007 i acabar el 18 de maig del 2008. L'Inter de Mil va aconseguir el ttol a la darrera jornada amb una renda de tres punts sobre el segon, l'AS Roma.


Classificaci.


Mxims golejadors.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251256" title="Jnior Futbol Club" nonfiltered="2272" processed="2266" dbindex="97423">

El Jnior Futbol Club s un club esportiu de la ciutat de Sant Cugat del Valls, destacant en la prctica de l'hoquei sobre herba.

 Histria .
El Jnior nasqu per iniciativa d'una quinzena de nois de Sarri que el dia 1 de desembre de l'any 1917 es decidiren a crear un club de futbol. S'adopt provisionalment el nom de Sarri F.C., obrint-se un concurs per a determinar el que seria ms tard el definitiu. El primer president fou Maurici Serrahima. El 10 de gener de 1918 es va prendre l'acord que la samarreta oficial del club fos de color blanc amb quatre ratlles vermelles i el 17 de gener s'adopt el nom definitiu Junior Football Club. Ms endavant s'adoptaren els colors blau i negre i sorgiren altres seccions. El primer camp del club fou a la Diagonal. El 1965 es trasllad a Sant Cugat del Valls.

 Seccions esportives .
 Atletisme: Un dels fundadors del club, Joan Serrahima, va aconseguir ser olmpic amb la participaci a les olimpades d'Amsterdam de 1928. L'actual estadi Joan Serrahima de Montjuc porta el seu nom. Tamb destac a la secci en Llus Pratsmars que va aconseguir el record d'Espanya de 1500 metres.
 Bsquet: La secci es consolida l'any 1967 amb la creaci de l'equip femen. ;
 Bridge: Secci creada el 1944-45.
 Futbol: s la secci fundadora del club. Durant les temporades de 1956 a 1958, l'equip del Junior es va mantenir com a campi de Catalunya d'aficionats. ;
 Front: Creada el 3 de juliol de 1921.
 Golf;
 Hoquei herba: Una de les seccions ms importants del club que ha aportat esportistes olmpics a Londres (1948); Mxic (1968); Barcelona (1992) i Atlanta (1996). Destaca la secci femenina, campiona de la Copa de la Reina l'any 1987/88.
 Pdel: Consolidada l'any 1995 amb la construcci de dues pistes.
 Tennis;

 Esportistes destacats .
Llista dels esportistes olmpics del club:
 Joan Serrahima, Amsterdam, 1928, Atletisme;
 Llus Pratsmars, Londres, 1948, Hoquei sobre herba;
 Leandro Negre, Mxic, 1968, Hoquei sobre herba;
 Clia Corres, Barcelona, 1992, Hoquei sobre herba;
 Elisabeth Maragall, Barcelona, 1992, Hoquei sobre herba;
 Nria Oliv, Barcelona, 1992, Hoquei sobre herba;
 Anna Maiques, Barcelona, 1992, Hoquei sobre herba;
 Luca Lpez, Atlanta, 1996, Hoquei sobre herba;

Palmars.
 Campionat de Catalunya femen: 1979, 1981, 1982, 1986, 1987, 1991 ;
 Copa d'Espanya femenina: 1987-88;

Equips filials.
 Jnior 1917;

Enllaos exerns.
 Web oficial del club;
 Seccions del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251269" title="Federaci de Corals de les Illes Balears" nonfiltered="2273" processed="2267" dbindex="97424">
Federaci de Corals de les Illes Balears (FCIB) s una entitat sense nim de lucre creada el gener del  2007 a partir d un procs de renovaci de l antiga  Federaci de Corals de Mallorca, que va obtenir el Premi 31 de desembre de 1991. Es proposa potenciar el cant coral, fent-lo permeable als canvis permanents dels moviments culturals, sociolgics i humanstics de la societat de les Illes Balears. Aquests objectius son bsicament la formaci, promoci, difusi de les nostres balears.

 Enllaos externs .
 Pgina de la FCIB;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251270" title="Firdaws?" nonfiltered="2274" processed="2268" dbindex="97425">

Firdaws  (en persa :      ) (tamb transcrit Ferdowsi, Ferdawsi, o Firdousi) (Baji (Iran), c. 940 - c. 1020) s el nom amb que s conegut Abol-Ghasem Hassan ibn Ali Tusi (en persa:                         ), un escriptor persa del segle X. Anomenat el recreador de la llengua persa, va escriure la major epopeia en llengua persa, el  hn me (o Llibre dels Reis). 

El nom de Firdaws  prov del persa pardis, parads, que en rab ha prs amb el plural fards, amb el singular firdaws, que ha retornat al persa sota la forma ferdows.

Firdaws  va nixer al poble de Baji al costat de la ciutat de Tus (Khor s n, Prsia), cap al 940 en el si d'una famlia de dihkans (terratinents). Segons Nizam  de Ganda, seria de confessi xita, per alguns investigadors pensen que tamb podia seguir el zoroastrisme. En efecte, la seva famlia s'esforava a perpetuar les epopeies perses antigues i zorostriques compilades sota els sassnides en pehlevi.

La seva vida, a partir dels 25 anys i durant uns quaranta anys, va ser consagrada a l'escriptura de l'epopeia nacional iraniana, per a la qual no va obtenir molt poc reconeixement, tot i convertir-se en un dels texts ms importants de la literatura persa.

Als 65 anys va viatjar a Gandja o Ghazn , a l'actual Afganistan. La seva constant cerca d'un protector el va posar en contacte amb els majors homes poltics del seu temps, sobretot amb el sold Mahm d de Ghazn  (998-1030). Aquest hauria proms una pea d'or per cada vers al poeta, per l'obra final tenia ms de 60.000 dstics i el sold no va acceptar i el va pagar amb plata. Mal recompensat i tamb en desacord per motius religiosos (Mahm d era un sunnita decidit), Firdaws  va llanar contra ell una viva stira i va haver de fugir; la seva gran reputaci li va merixer la protecci del califa abbssida de Bagdad.

Va compondre tamb diversos poemes lrics, del qual probablement destaca Y suf u Zulayh , amb uns 9.000 versos, sobre Josep, el fill de Jacob i de la dona de Putifar o Aziz.

Finalment, Firdaws  va retornar a la seva ciutat natal. Lamentant la seva ingratitud, el sold Mahmud va ordenar que li fos finalment pagat al preu acordat, per quan va arribar la comitiva a Tus, en van trobar amb el seguici funerari del major poeta persa que acabava de morir en la pobresa.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Informaci sobre Firdaws  ;
 Llibre dels Reis ;
 Khosro Naghed: Ferdowsi i els alemanys (en persa);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251272" title="Jupiler League 2007-08" nonfiltered="2275" processed="2269" dbindex="97426">
Classificaci.


Mxims golejadors.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251273" title="Cosme Aguil Adrover" nonfiltered="2276" processed="2270" dbindex="97427">

Cosme Aguil Adrover (Santany, 1950) s un filleg mallorqu, membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2006 i public articles a la revista Randa i al butllet de l'Institut Menorqu d'Estudis. El 1991 va rebre el Premi 31 de desembre de l'OCB i el 1994 fou nomenat collaborador del Departament de Filologia Catalana i Lingstica General de la UIB.

 Obres .
 Topografia submarina i talassonmia en el Migjorn de Mallorca (1981);
 La toponmia marina de Felanitx, Santany i Ses Salines (Mallorca) (1980) ;
 Mapa Toponmic de l'Illa de Cabrera (1980);
 Mapa Toponmic de sa Dragonera. (1982);
 La toponmia de la costa de Llucmajor (1996);
  La toponmia de Menorca a les obres de Ramon Rossell Vaquer (2001);
 Toponmia i etimologia (2002);
 La toponmia de Santany i Ses Salines (2007);

Enllaos externs.
Cosme Aguil Adrover a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251275" title="Randa (revista)" nonfiltered="2277" processed="2271" dbindex="97428">
Randa s una revista semestral fundada a Barcelona el 1975 editada per Curial Edicions Catalanes i dedicada a la histria i la cultura de les illes Balears. El seu director s Josep Massot i Muntaner i est coordinada per Margalida Toms. Ha publicat alguns nmeros monogrfics, els dos de ms repercussi dedicats a la Segona Repblica i la guerra civil a Mallorca, que no pogueren ser publicats com a nmero de revista. Ha estat la primera publicaci d'investigaci sobre les Illes Balears publicada en catal des del 1936, i durant alguns anys l'nica.

 Enllaos externs .
 Sumaris de la revista Randa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251280" title="Agncia Tributria de Catalunya" nonfiltered="2278" processed="2272" dbindex="97429">

L'Agncia Tributria de Catalunya (ATC) s l'ens encarregat de recaptar els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i aquells cedits totalment per l'Estat.

Fou creada pel Parlament de Catalunya el juliol de 2007, en compliment de l'article 204 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. 

L'ATC es pos en marxa el 2 de gener de 2008.

Enllaos externs.
Web de l'Agncia Tributria de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251281" title="Quaderns de Folklore" nonfiltered="2279" processed="2273" dbindex="97430">
Quaderns de Folklore sn una publicaci apareguda a Ciutadella des del 1979. Sn promoguts pel Collectiu Folklric de Ciutadella, havien iniciat la seva tasca de recuperaci del folklore menorqu amb l'organitzaci de les denominades Trobades de Cultura Popular, aix com amb l'organitzaci de ballades populars, glosats, festivals de can tradicional, mostres d'artesania i moltes altres iniciatives. No tenien pretensi de ser collecci, per l'ext del primer quadern va engrescar els seus promotors a continuar.

Els seus caps sn Francesc Salord Faner, Josep Pons Gener i Josep Portella Coll. El 1992 va obtenir el Premi 31 de desembre.

 Enllaos externs .
 Relaci de Quaderns de Folklore;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251282" title="Super League Axpro 2007-08" nonfiltered="2280" processed="2274" dbindex="97431">
Classificaci.


Mxims Golejadors.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251289" title="Miquel Colom Mateu" nonfiltered="2281" processed="2275" dbindex="97432">
Miquel Colom i Mateu (Bunyola, Mallorca 1900 - Palma, Mallorca 1999) fou un poeta i lullista mallorqu. Pertanyia al Tercer Orde Regular de Sant Francesc des del 1918, i fou ordenat de sacerdot el 1925. Del 1922 al 1925 collabor amb Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll en la preparaci del Diccionari catal-valenci-balear, per ho deix per a dedicar-se a l'ensenyament. 

Especialitzat en la llengua de Ramon Llull ha obtingut el Premi Faraudo de Saint Germain de l'Institut d'Estudis Catalans el 1985 i premi Francesc de Borja Moll de l'Obra Cultural Balear el 1993. Fou membre honorari de la Maioricensis Schola Lullistica el 1990 i doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears el 1997.

 Obres .
 Poesia .
 Veu de l'edat (1975);
 A Lia (1975), en castell;
 A posta de sol (1980);
 Poemes de senectut (1982);
 Talaiots: Trenta-sis sonets (1982);
 Requestalles (1983) ;
 Darrers batecs (1985);
 Encara no (1986);
 Quan ell voldr (1987);
 Les rebutjades (1987);
 Bunyol (1991);
 Darrera voluntat (1990);
 Estudis .
 Onomstica lulliana (1977);
 Glossari general lulli (1982-85) ;
 Qestions lullianes (1998) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251290" title="Wrzburg" nonfiltered="2282" processed="2276" dbindex="97433">




Wrzburg s una ciutat alemanya situada a la ribera del riu Main. s la quarta ciutat de Baviera i la capital de la Baixa Francnia.

L'activitat econmica de la ciutat s principalment industrial (fabricaci d'instruments ptics i maquinria d'impresi). Tamb destaca per la seva producci vitcola.

La ciutat poseeix diversos llocs d'inters entre ells la catedral de Sant Kilian (segle XII), diversos edificis civils d'estil rococ, la Residncia de Wrzburg o el castell de Marienberg.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251291" title="Maioricensis Schola Lullistica" nonfiltered="2283" processed="2277" dbindex="97434">
Maioricensis Schola Lullistica s una associaci fundada per Francesc Sureda i Blanes el 1935 a Palma per unir els esforos dels estudiosos de la vida i de l'obra de Ramon Llull com a successora de l'Escola Lliure de Lullisme. Els membres de l'associaci sn de dos graus: professores i magistri. Els primers vint anys l'Escola public 13 volums de Studia Monographica et Recensiones. En morir Sureda el 1955, el rectorat pass a Sebasti Garcias i Palou, que intensific el carcter cientfic i inici l'edici de les Opera latina de Ramon Llull, public la revista Estudios Lulianos (desprs Studia Lulliana) i celebr el primer Congrs Internacional de Lullisme a Formentor el 1960. Ha collaborat amb el Raimundus Lullus Institut i altres institucions lullistes. El 1998 va subscriure un conveni d'investigaci amb la UIB. Un dels seus magistri ms destacats s Anthony Bonner. Els darrers rectors han sigut Sebasti Trias Mercant i Jordi Gay Estelrich, Anthony Bonner n'ha sigut vicerector, i Pedro Ramis Serra i Pere Rossell Bover, secretaris. 

La Maioricensis Schola Lullistica edita la revista Studia Lulliana. 

Magistri.

Albareda, Anselm ;
Alfonso, Marta M.(Espanya) ;
Algarra, Jaume ;
Anawati, Georges G. (Egipte) ;
Arbona, Miquel (Espanya) ;
Arriba Castro, Benjamn ;
Artus, Walter W. ;
Badia, Lola (Espanya) ;
Ballesteros, Manuel ;
Batllori Miquel, (Espanya) ;
Bau Bau, Rafael (Espanya) ;
Bau Ochagavia, Manuel (Espanya) ;
Berub, Donato ;
Blanco Tras, Pedro ;
Blanes, Ignasi ;
Bohigas, Pere (Espanya) ;
Bonafede Giulio (Italia) ;
Bonner, Anthony (EUA) ;
Borges, Salvador de les (Espanya) ;
Brummer, Rudolf (Alemanha) ;
Brwyne, Edgar ;
Caimari, Andreu ;
Caldenteny, Miquel ;
Camille, Fr. ;
Canals Vidal, Francesc (Espanya) ;
Caadell, Jos ;
Ceal, Ramn ;
Colom Miquel, (Espanya) ;
Colombs, Garcia (Espanya) ;
Colomer, Eusebi ;
Cruz Hernndez, Miquel (Espanya) ;
Cruz Pontes, Jos M. (Portugal) ;
D'Allerit, Odette ;
Dol, Miquel ;
Domnguez Reboiras, Fernando (Alemanya) ;
D'Ors, Eugeni ;
Dufourcq, Charles E. ;
Duran, Miquel (Espanya) ;
Elas de Tejada, Francisco ;
Esteve de Sagrera, Juan (Espanya) ;
Ferr, Miquel ;
Fidora, Alexander (Alemanya) ;
Flexas, Matias ;
Flor, Miguel ;
Font i Puig, Pere ;
Font Trias, Josep (Espanya) ;
Font, Bartomeu (Espanya) ;
Franceschini, Enzio ;
Furi Dey, Vicen ;
Galino, Maria A.(Espanya) ;
Glszcs, Pedro ;
Gama Caiero, Francisco ;
Gandillac Maurice, (Frana) ;
Garcias Palou, Sebasti;
Gay Jordi, (Espanya) ;
Gemelli, Agostinho ;
Genovart, Cndid (Espanya) ;
Giers, Jaochim ;
Ginard Bau, Rafel ;
Gomis, Juan B. ;
Gracia, Jorge E. (EUA) ;
Guasp Bartomeu ;
Hartmann, Joseph ;
Hernndez, Emilio ;
Hillgarth, Joselyn N.(Canad ;
Honecker, Martin ;
Iriarte, Mauricio ;
Jimenez, Antoni ;
Jobit, Pier ;
Kamar, Eugne ;
Llabrs, Pere (Espanya) ;
Llinars, Armand (Frana) ;
Llompart, Gabriel (Espanya) ;
Lohr, Charles H. (Alemanha) ;
Madre, Alois (Alemanya);
Maduell, Alvar (Espanya) ;
Martins, Mrio (Portugal) ;
Massut, Miquel ;
Melendres, Miquel ;
Mendia, Benito ;
Mestre, Bartomeu (Espanya) ;
Mills Vallicrosa, Josep ;
Moll, Francesc de B. ;
Mulet, Joan ;
Muoz Alonso, Adolfo ;
Nadal, Bartomeu (Espanya) ;
Nicolau, Bartomeu (Espanya) ;
Nicolau, Miquel ;
Obrador, Josep ;
Ochoa Gmez, Enrique ;
Odoordi, Michele ;
Oliver, Antoni (Espanya) ;
Oliver, Bartomeu ;
Oltra, Miguel ;
Palmer, Gabriel ;
Pareja, Manuel ;
Paulus, Jean ;
Pegis, Antoin C. ;
Perarnau, Josep (Espanya) ;
Pereira, Michela (Itlia) ;
Prez Botija, Eugenio ;
Prez, Lloren (Espanya) ;
Philipp Brck, Antn ;
Pia, Roman (Espanya) ;
Platzeck, Erhard W. ;
Pons Marqus, Joan ;
Pring-Mill, Robert (Inglaterra) ;
Quadrado, Erinque Antn ;
Rambaud, Jacqueline ;
Ramis Serra, Pedro;
Ribas, Ignasi ;
Riber, Loren ;
Riedlinger, Helmut (Alemanha) ;
Robles, Laureano (Espanya) ;
Rodriguez Tejerina, Josep M. (Espanya) ;
Rossell, Cayetano ;
Rossell Guillem, (Espanya) ;
Ruffini, Mario ;
Ruys Chaert, Jos (Vaticano) ;
Sabater, Josep (Espanya) ;
Saenz de Tejada, Francisco ;
Sala-Molins, Llus (Espanya) ;
Snchez Castaer, Francisco ;
Sanchiz Guarner, Manuel ;
Sans Rossell, Elvir ;
Santamaria, lvaro (Espanya) ;
Sciacca, Michele ;
Segu Servols, Assumpci (Espanya) ;
Segu, Gabriel (Espanya) ;
Serra Rafols, Elias ;
Sevilla, Jos (Espanya) ;
Sobejano, Andrs ;
Soria Flores, Abraham ;
Steenberghen, Van ;
Stegmller, Friedrich ;
Sthr, Johannes (Alemanha) ;
Sugranyes de Franch, Ramon (Suissa) ;
Sureda Blanes, Josep F. ;
Th. d'Alverny, Marie (Frana) ;
Torres Gost, Bartomeu ;
Tous Gay, Miquel ;
Trias Mercant Sebasti, (Espanya) ;
Truyols Serra Antoni, (Espanya) ;
Tusquets, Joan (Espanya) ;
Urmeneta, Fermin de (Espanya) ;
Urvoy, Dominique (Frana) ;
Vale Rodriguez, Carlos del (Espanya) ;
Vidal i Roca, Josep Maria (Espanya) ;
Villalba i Varneda, Pere (Espanya)  ;
Villuendas Polo, Len ;
Vuorio , Anelma ;
Wilpert, Paul ;
Yates, Frances A. ;
Zarageta, Juan;

Enllaos:

http://www.ramonllull.net/sw_studies/l_br/s_centros.htm



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251292" title="Lixhe" nonfiltered="2284" processed="2278" dbindex="97435">

Lixhe (en neerlands Lieze) s una nucli de la ciutat de Vis, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica, situat entre el Mosa i el canal Albert. Tret del nucli central, n'hi ha dos ms: Loen i Nivelle.

Histria.
Fins a la occupaci francesa del 1795, el nucli feia part del principat de Lieja. El 1815 pass al Regne Unit dels Pasos Baixos i el 1830 a l'estat nou de Blgica.A l'inici de la Primera Guerra Mundial, el poble que tenia una posici fora estratgica aprop de la frontera neerlandesa, el Mosa i una creu ferroviria, va sofrir de les exaccions de l'exrcit imperial alemany (el canal Albert encara no existia). El 5 d'agost 1914 van incendiar l'esglsia Sant Lambert i onze cases i matar onze civils innocents. El centre del poble va reconstruir-se als anys vint del segle passat.

Fins a la fixaci de la frontera lingistica al 1963, Lixhe, que aleshores era un municipi independent, pertanyia a la provncia de Limburg. 

El 1977, Lixhe va fusionar amb la ciutat de Vis.

Economia i turisme.
El poble fora enclavat entre el Mosa i els canals Albert te un cert encant per als vianants i el cicloturisme. Te uns monuments interessants (l'esglsia, la Halle, els marges del Mosa ).

 Com que el Mosa va perdre el seu paper per a la navegaci commercial desprs de la inauguraci del Canal Albert al 1939, s'hi va construir una presa hidroelctrica que serveix tamb per a reglar el cabal del riu. El 1999, la presa s'ha equipat d'una nova escala de peix ms llarga que permet el retorn de peixos migradors llargs com el salm i la truita de mar. Les installacions poden visitar-se. L'escala s'ha equipat d'una vitrina al qual els peixos poden observar-se. 

Al marge del canal Albert es troba una cimenteria que explota la pedra calcria del Mont Sant Pere, la indstria ms gran del nucli. Hi ha tamb un polgon industrial nou.

Enllaos externs.
Web de la ciutat de Vis;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251293" title="Alberto Borregn i Rodrguez" nonfiltered="2285" processed="2279" dbindex="97436">


Alberto Borregn i Rodrguez (Barcelona, 16 d'agost de 1977) s un jugador d'hoquei patins catal, que actualment juga al FC Barcelona. Des de la temporada 2007/08 n's el capit de l'equip.

Ha estat internacional per la selecci espanyola en nombroses ocasions fins al punt de ser capit del combinat estatal. Ja de ben jove va assolir diversos ttols en categories inferiors de la selecci estatal.

Palmars.
 FC Barcelona .
 8 Copes d'Europa (1996/99, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2003/04, 2004/05, 2006/07, 2007/08);
 3 Supercopes d'Europa (1997/98, 2000/01, 2001/02);
 3 Copes Intercontinentals (1998, 2006, 2008) ;
 5 Copes Continentals (2001/02, 2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07);
 12 OK Lligues / Lligues espanyoles (1995/96, 1997/98, 1998/99, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03, 2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07, 2007/08);
 5 Copes del Rei / Copes espanyoles (2000, 2002, 2003, 2005, 2007);
 3 Supercopes espanyoles (2003/04, 2004/05, 2006/07) ;
 3 Lligues catalanes (1994/95, 1995/96, 1997/98);
 3 Copes Ibriques (1999/00, 2000/01, 2001/02);
 1 Copa de la CERS (2005/06);
 1 Copa de les Nacions (1994/95);

 Selecci espanyola .
 3 Campionats d'Europa (2000, 2002, 2004);
 1 Campionat del Mn "A" (2001);

 2n lloc al Campionat del Mn "A" 1999;
 3r lloc al Campionat del Mn "A" 1997;

Enllaos externs.
 Perfil al web del FC Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251294" title="Francesc Sureda i Blanes" nonfiltered="2286" processed="2280" dbindex="97437">
Francesc Sureda i Blanes (Art, Mallorca 1888 - Palma, 1955) fou un escriptor i lullista mallorqu. Estudir filosofia i teologia a Roma, i fou ordenat  sacerdot el 1912. Fund la Confederaci Esportiva Catlica Mallorquina, iniciadora de l'escoltisme a les Illes, i fou professor durant cinc anys al seminari de Mallorca. Ms endavant enseny a Santander, a Mrcia i a altres indrets. 

El 1918 ingress al cos sacerdotal castrense, on ocuparia crrecs importants. Destinat a l'exrcit d'frica, es dedic durant uns quants anys a l'exploraci arqueolgica i folklrica del Marroc, cosa que li don matria per a diverses publicacions. El 1930 estudi dret a la Universitat de Valncia i actu d'advocat davant el Tribunal de la Rota. El 1935 fund la Schola Libera Lullismi, que el 1942 adopt el nom de Maioricensis Schola Lullistica, de la qual fou el primer rector.

Durant la guerra civil espanyola actu com a vicari general castrense de Mallorca, tot i que poc abans havia signat la resposta als catalans dels intellectuals mallorquins. Desprs de la guerra, fund la revista lulliana Studia Monographica et Recensiones.  

 Obres .
 Las florecillas de San Francisco (traducci);
 K'sar-el-K'bir. tradiciones y fantasas (1920);
 De com carus perd les ales (1932) novella;
 Trilogia del sentiment (1947), poesia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251297" title="Alfonso Osorio" nonfiltered="2287" processed="2281" dbindex="97438">
Alfonso Osorio Garca (Santander, 1923) s un poltic espanyol contemporani. Va estudiar Dret a Oviedo. Va ser el nombre u a les oposicions a Jurdic Militar de l'Aire, on va ser coronel jurdic. Mentrestant, va aprovar les oposicions a advocat de l'Estat tamb amb el nombre u. El 1968 va ser president de Renfe. Ms tard, va ser vicepresident de la multinacional BP (British Petroleum) a Espanya. 

Polticament era monrquic i proper a la figura del llavors prncep d'Espanya, Joan Carles de Borb. Va ser fundador del fams grup Tcit, un grup d'intellectuals que escrivien, publicaven en els millors diaris i exercien una certa influncia poltica. Aquest grup va ser nic i sense parang en la seva poca. La seva tendncia poltica va ser la democrcia cristiana. Desprs de la mort de Franco, form part d'Acci Ciutadana Liberal amb Jos Mara de Areilza, i va ser ministre de la Presidncia amb el primer govern del rei Joan Carles I i posteriorment va ser nomenat vicepresident del govern amb Surez, a qui va subministrar bona part dels noms que conformarien el seu primer govern, que va convocar les eleccions de 1977. 

Va tenir un paper molt actiu en la transici poltica espanyola. A les eleccions de 1979, per diferncies amb Surez, abandona el govern, i es present integrat en la Coalici Democrtica. 

s Cavaller de l'Ordre de Malta, i autor de diversos llibres sobre la transici poltica. Actualment viu retirat a Madrid. s militant de base del PP.

 Obres .
Alfonso XIII, amb Gabriel Cardona. ISBN 8466610618;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251309" title="Iguana Teatre" nonfiltered="2288" processed="2282" dbindex="97439">
Iguana Teatre s una companyia de teatre creada a Palma, Mallorca el 1985 amb l'estructura de cooperativa de treball associat com a centre de producci professional. T un gran repertori d'espectacles infantils. Un dels principals animadors ha estat Pere Fullana Mas.

Els seus espectacles han estat coneguts arreu, molt ben valorats per l'opini pblica, per altres professionals i per tota mena d'institucions i d'entitats. Ha denunciat l existncia de llistes negres de professionals contraris a la poltica teatral de la Fundaci Teatre Principal. El 1993 va obtenir el Premi 31 de desembre.

 Muntatges d'Iguana Teatre .
 Polypus Malignus de Jordi Begueria (1986);
 Casament per fora, de Molire (1987);
 Nit de foc d'Iguana Teatre (1988);
 Myotragus d'Iguana Teatre (1989);
 Nits blanques de Fidor Dostoievski (1990);
 Leonce i Lena de George Bchner (1991);
 La importncia de ser Frank d'Oscar Wilde (1992);
 Twist & Txkhov d'Anton Txkhov (1995);
 Una nit al rac de la plaa d'Aina Salom (1998);
 Altres veus de Harold Pinter (1999);
 Macbeth de Shakespeare (2002);
 El malalt imaginari de Molire (2004);
 La mort de Vassili Karkov de Pere Fullana Mas (2005);
 Ubu rei d'Alfred Jarry (2007);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web d'Iguana teatre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251314" title="Lloren Flux" nonfiltered="2289" processed="2283" dbindex="97440">

Lloren Flux Figuerola (1906 - 1993), empresari mallorqu.
Lloren Flux Rossell (1949), empresari mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251316" title="Refugi Quatre Pins" nonfiltered="2290" processed="2284" dbindex="97441">

El refugi Quatre Pins s un refugi de muntanya dins el municipi d'Espot (Pallars Sobir) a 2.122 m d alada i situat a uns 900 m al sud-est del coll de la Creu de l'Eixol en la pista de muntanya que va de Llessui a Espot.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251332" title="Pere Antoni Serra" nonfiltered="2291" processed="2285" dbindex="97442">

 Pere Antoni Serra (?   1632), president de la Generalitat de Catalunya entre 1629 i 1632, i bisbe de Lleida del 1621 al 1631).
 Pere Antoni Serra Bauz (Sller, 1928), empresari mallorqu del sector de la comunicaci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251336" title="Refugi Pallerols" nonfiltered="2292" processed="2286" dbindex="97443">

El refugi Pallerols s una antiga casa reconvertida en refugi de muntanya dins el municipi de Montferrer i Castellb (Alt Urgell) a 1.650 m d alada i situat a 5 Km de Canturri en la pista de muntanya que va a Sant Joan de l'Erm. Actualment l'edifici s tancat ats el mal estat de la teulada. A uns 200 m hi ha l'rea rereativa de Pallerols amb una caseta que pot servir d'aixopluc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251337" title="Pere Fullana Mas" nonfiltered="2293" processed="2287" dbindex="97444">
Pere Fullana Mas (Manacor, Mallorca, 1961) s un director de teatre mallorqu. Es llicenci en interpretaci a l'Institut del Teatre de Barcelona i a l'cole Internationale de Thatre Jacques Lecoq de Pars, on arriba becat pel Ministeri de Cultura. s professor de l'Aula de Teatre de la Universitat de les Illes Balears i un dels fundadors el 1983 del grup Iguana Teatre.

s un dels patrons vitalicis de la Fundaci Teatre del Mar de Palma.

En la seva estncia a Paris treball com assistent de direcci al Thatre Odeon de Paris sota la direcci de Llus Pasqual. L any 1985 comena la seva llarga carrera en la direcci escnica amb ms de 38 obres teatrals, algunes de les quals han rebut el reconeixement del pblic i la crtica com el Premi al millor espectacle teatral 2002 a la Fira d Osca i al Millor espectacle de la Temporada 2006 al Teatre del Mar per Memria d en Juli, o la Menci especial als Premis Ciutat de Barcelona 2006 de l ICUB per a La Mort de Vassili Karkov. Compagina la direcci teatral amb la traducci i adaptaci d autors propis i universals i la seva carrera com autor dramaturg de Hansel i el purgatori, Memria d en Juli, Feroe o La Mort de Vassili Karkov. Durant aquest perode ha estat docent en diferents cursos especialitzats i actualment ocupa el crrec de Professor d interpretaci a l ESADIB.

 Muntatges .
 Desencants, sobre texts d'Arthur Rimbaud, Rafael Alberti i Dylan Thomas. Teatre del Oratori. Barcelona (1985).
 Polypus Malignus, de Jordi Begueria. Ca. Iguana Teatre. Teatre Principal de Palma (1986).
 Oh! Vaudeville, d'E. Labiche. Iguana Teatre. Auditrium de Palma (1987).
 Casament per fora, de Molire. Iguana Teatre. Teatre Principal (1987).
 Codirecci de Nit de Foc. Iguana Teatre. Plaa Major de Sa Pobla (1987).
 Poemes d'amor, de mar i de mort  sobre texts de poetes mallorquins, per a l'Universitat de les Illes Balears. Capella de la Misericrdia de Palma (1989).
 Nits Blanques de F. M. Dostoievsky. Iguana Teatre. Auditrium (1990);
 Codirecci de Myotragus  sobre ritus antics de les illes. Iguana Teatre. Plaa Major d'Oviedo (1990).
 Leonce i Lena de G. Bchner. Iguana Teatre. Auditrium (1991).
 Histries de Fira de Karl Valentin. Iguana Teatre. Teatre Principal  (1992).
 La importncia de ser Frank. de O. Wilde. Iguana Teatre. Teatre Principal de Palma (1992).
 Cal que una porta estigui oberta o tancada. A. de Musset. Iguana Teatre. Auditrium (1992).
 Rondaies de Mn. A. M. Alcover. Iguana Teatre. Teatre del Mar (1993).
  Sa Varietat en sa Locura, entremesos annims dels Segle XV al XVIII. Iguana Teatre. Teatre Principal de Palma.
Deu escenes, dues obres i una improvisaci, de diferents autors. ula de Teatre de la Universitat de les Illes Balears. Teatre del Mar de Palma (1994).
  La meitat de res de diversos autors, sobre la guerra de Bsnia. Iguana Teatre. Teatre del Mar de Palma (1994).
 Canons per a la Mitjanit espectacle musical sobre el blues. Teatre Principal de Palma (1994).
 La Histria de Frank Stein, adaptaci de la novela de Mary Shelley. Teatre de la Sargantana. Teatre Municipal de Palma (1995).
 Twist & Txkhov, sobre contes de A. Chjov. Iguana Teatre. Teatre del Mar de Palma (1995).
 Mesura per Mesura, de W. Shakespeare. Iguana Teatre. Teatre Principal de Palma (1996).
 El desastre Krmic de JFK. Sobre textos de Joan Brossa. ula de Teatre de la Universitat de les Illes Balears (1997).
 El viatge de n'Andreu Santandreu a la recerca del perfum que fa tornar guapo. de A. Salom. Teatre de la Sargantana. Teatre Municipal de Palma (1997).
 Sopar de Noces (el matrimoni dels petits burguesos) de Bertold Brecht. Producci Teatre Principal de Palma (1998).
 Una nit al Rac de Plaa. de Aina Salom. Iguana Teatre. Teatre del Mar de Palma (1998);
 La Faula! de Teatre de la Sargantana. Iguana Teatre. Teatre Municipal de Palma (1999).
 Ahmosis I, Amenofis IV, Tutenkhamon i altres variacions sobre l'obra de Joan Brossa (1999).
 Altres Veus sobre textos de Harold Pinter. Iguana Teatre. Teatre del Mar de Palma;
 Experiencia Verne de Teatre de la Sargantana. Teatre del Mar de Palma (2000).
 Vides Exemplars de Pere Fullana. L'Ombra del Cranc. Teatre del Mar de Palma (2001).
 Memria d'en Juli de Pere Fullana. Iguana Teatre. Teatre del Mar de Palma (2001).
 Histries de la Botiga Encantada de Teatre de la Sargantana. Teatre del Mar de Palma (2002). ;
  Macbeth de W. Shakespeare. Iguana Teatre. Teatre del Mar de Palma (2002).
 Des de l'obscur (2003)  sobre texts de H. P. Lovecraft.

 Premis .
 Premi al millor espectacle teatral 2002 a la Fira d Osca per Memria d en Juli.
 Millor espectacle de la Temporada 2006 al Teatre del Mar per Memria d en Juli.
 Menci especial als Premis Ciutat de Barcelona 2006 de l ICUB per a La Mort de Vassili Karkov;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 CV al web de  l'Associaci de Directors d'Escena d'Espanya ;
 Dossier de l'obra teatral Sequncies ;
 Web de Iguana Teatre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251341" title="Santa Engrcia" nonfiltered="2294" processed="2288" dbindex="97445">

El poble de Santa Engrcia s un dels pobles del terme de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Els altres sn Gurp, Sant Adri i Tendrui.

En l'actualitat s el ms poblat de l'antic terme al qual pertanyia, i l'nic que disposa de servei de transport escolar, que duu els nois i noies del poble a l'escola o a l'institut de Tremp.

Est situat a ms de 1000 metres d'alada, dalt de tot d'un espadat que alla el poble pels costats de ponent i nord-oriental. Al cim, al lloc conegut com les Petjades del Diable (unes marques a la mateixa roca) hi havia hagut una antiga torre.

L'esglsia parroquial s dedicada a Santa Engrcia, per hi havia hagut tamb la capella de Sant Sebasti, de la qual en queden restes.

El lloc form part de la jurisdicci directa del Marqus de Pallars.

 Histria .
El poble de Santa Engrcia t l'origen en el Castell de Santa Engrcia, del qual en queden molt poques restes, al capdamunt de la poblaci.

En el fogatjament del 1553, Santa Engrcia apareix amb 7 focs (uns 35 habitants), mentre que el 1718 s'hi citen 75 persones. A la visita de Pascual Madoz, a mitjan segle XIX, sn 23 cases, les que esmenta: 16 dalt el poble, i 7 ms formant un raval a la pujada que hi mena. El 1981 hi consten noms 9 habitants, i en l'actualitat sn 24, cosa que suposa una certa recuperaci.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Santa Engrcia". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Engrcia", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Gurp de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251343" title="scar Ribas i Reig" nonfiltered="2295" processed="2289" dbindex="97446">
scar Ribas i Reig (Sant Juli de Lria, Andorra 1936) s un empresari i poltic andorr. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona.

Conseller general (1972-75 i 1976-79), el 1982 fou elegit primer President del Govern Andorr pel Partit Nacional Liberal, crrec que repet el 1990-92 i el 1992-94. 

Tingu un paper clau en l'aprovaci de la Constituci d'Andorra de 1993, merc la qual Andorra esdevenia un estat de dret. Posteriorment fund la coalici de centredreta Agrupament Nacional Democrtic, amb el qual, en les eleccions andorranes de 1993, fou confirmat com a cap del govern.
Dimit el novembre del 1994 desprs que el Consell de les Valls no aprovs el seu programa econmic. Aquell mateix any fou guardonat amb el premi de l'Associaci Llengua Nacional Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingstica i l'OCB li atorg un dels Premis 31 de desembre. Tamb fou President de la Banca Reig i vicepresident del Banc Agrcol. 

El 2007 va ser un dels guanyadors dels premis gora Cultural 2007. Aquesta entitat va reconixer la tasca de scar Ribas durant els seus mandats de President del Govern Andorr en la defensa de la llengua i cultura catalana al ser el primer Cap de Govern en pronunciar un discurs en catal a l'Organitzaci de les Nacions Unides.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251348" title="Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau" nonfiltered="2296" processed="2290" dbindex="97447">

El  Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau  s un club de voleibol catal de la ciutat de Tarragona.

 Histria .
El CV Sant Pere i Sant Pau neix oficialment el 23 d'abril de 1982 a l'escalf del Collegi Pblic Sant Pere i Sant Pau, el club escolar del qual competia des de 1977. La temporada 1984-85 es crea el primer equip absolut. Posteriorment es crearen el Campus de Voleibol (1989) i les Escoles de Voleibol (1990) amb l'objectiu de promoure la iniciaci i formaci d'aquest esport. El 1990 s'inaugura el Pavell Municipal de Sant Pere i Sant Pau. El 1996 assoleix l'ascens a la divisi d'honor estatal.

Enllaos externs.
Web oficial;
Web no oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251355" title="Rafael Snchez Ferlosio" nonfiltered="2297" processed="2291" dbindex="97448">
Rafael Snchez Ferlosio (Roma, 4 de desembre de 1927) s un escriptor realista i fantstic espanyol, a ms d'un profund assagista, guardonat amb el Premi Cervantes. Es tracta d'un dels membres ms destacats de la narrativa espanyola de la generaci del 50, aix com un original assagista en la seva segona i prolfica etapa en el mn de les lletres. 
Biografia. 
Fill del tamb escriptor i poltic Rafael Snchez Mazas i de la italiana Liliana Ferlosio. En 1950 es va fer nuvi de la tamb escriptora Carmen Martn Gaite, amb qui es va casar l'octubre de 1953 i de la qual se'n separ amistosament el 1970. Junts van tenir una filla, que va morir en 1985 a 29 anys. 

En l'mbit literari, Ferlosio va ser membre del Crculo Lingstico de Madrid, juntament amb Agustn Garca Calvo, Isabel Llcer, Carlos Piera i Vctor Snchez de Zavala Al costat d'autors com Ignacio Aldecoa, Jess Fernndez Santos, la prpia Martn Gaite i Alfonso Sastre, va ser fundador i collaborador de la Revista Espaola. Tots ells van compartir una potica realista que presentava notables influncies del neorealisme itali, i Snchez Ferlosio va contribuir amb una de les obres ms significatives de la literatura espanyola de postguerra: El Jarama, (1955), encara que la seva primera novella va ser Indstrias y andanzas de Alfanhu (1951), narraci de biaix fantstic en la qual conta la histria d'un nen expulsat de l'escola per escriure en un alfabet ininteligible i que va component la seva prpia realitat a travs d'estranyes andanzas que ho allunyen de l'rbita de la norma i el cstig.

Alfanhu i El Jarama. 
Alfanhu va sorprendre per la netedat del seu estil i per l'inters de l'argument; per tamb perqu no semblava fcil decidir si era un ltim exemple sublimat de la novella picaresca espanyola, o el primer relat espanyol, dintre del realisme mgic. No obstant aix va ser la novella El Jarama la que li va suposar la consagraci i la fama; amb ella va obtenir el Premi Nadal en 1955 i el de la Crtica en 1956. 

El Jarama narra setze hores en la vida d'onze amics -un diumenge d'estiu, d'excursi en les riberes del riu Jarama- en tres fronts: en la riba del riu, en la taverna de Mauricio, on els parroquians beuen, discuteixen i juguen a les cartes, i en el riu i en la arbreda de la riba, on reposen, conversen, etc. En acabar el dia, un esdeveniment inesperat -el descobriment que una de les joves del grup es va ofegar en el riu- dna a la descripci de la jornada una estranya poesia trista -per la prdua de l'amiga que, hagus pogut tal vegada ser salvada, si l'amistat tingus algun poder per a evitar el ja esdevingut. Aix dna a la novella, un gir imprevist pel lector -pel to d'una narraci trivial, on gens important sembla succeir, ni sembla probable que succeeixi- i no s inversemblantl que una jove s'ofegui en un riu, ni t gens d'extraordinari. 

Emmarcada entre dos passatges d'una descripci geogrfica del curs del riu Jarama, aquesta novella s d'un realisme absolut, gaireb conductista o behaviorista, ja que el narrador no es permet cap expansi sentimental o interpretativa, ni sondeig algun en la psicologia interna dels personatges. El llenguatge colloquial dels dilegs est presidit pel mxim rigor; no obstant aix, s'ha d'interpretar El Jarama com un relat simblic o simbolista, per en relaci amb Alfanhu, la seva obra precedent, sembla que l'estil literari del Jarama s molt diferent, ja que la histria que es narra no sembla tenir cap semblana amb Alfanhu, i, a ms, l'estil d'ambds relats s notriament diferent. L'autor d'ambds relats s el mateix i, lgicament, en una anlisi minuciosa es poden trobar elements comuns -per exemple, l'acci transcorre a Castella- en ambds casos. El narrador sorprn al lector -tant en Alfanhu com en el Jarama, ja que el lector no t mai o gaireb mai, un mnim de dades per a poder predir el que va a succeir, etc. Sembla evident que dues obres del mateix autor han de tenir, lgicament almenys alguns trets en com; per -les diferncies entre Alfanhu i El Jarama, han estat, en general, interpretades per la crtica posterior, ms aviat com un exemple que Rafael Snchez Ferlosio s un escriptor polifactic i complex- de manera que, s realista en alguns casos, fantstic en uns altres, assagista amb freqncia, pota de vegades i, amb certa freqncia, sorprenent o desconcertant.
Altres obres. 
Ferlosio s autor tamb dels relats Y el corazn caliente (1961) i Dientes, plvora, febrero (1961); posteriorment va abandonar el gnere narratiu durant molt temps, durant el qual la seva contribuci a la literatura espanyola es va limitar a la seva labor periodstica i a les seves assaigs. El primer assaig sortit de la seva ploma es va titular Personas y animales en una fiesta de bautizo (1966). Un dels exemples tpics de la reflexi crtica ferlosiana s als dos volums de Las semanas del jardn (1974), de ttol inspirat en la novella que no va arribar a escriure Cervantes, i que constitux una anlisi erudita sobre les tcniques i els recursos narratius. Va realitzar la traducci de Vctor del Aveyron, de Jean Itard. El seu retorn a la narrativa s testimoniat per la novella El testimonio de Yarfoz (1986), un llarg relat que es presenta inacabat sobre una civilitzaci amb una elevada competncia hidralica, en un territori que el lector pot situar en la comarca probablement llegendria de Mntua, entre Alcal d'Henares, Titulcia i Madrid. El testimoniatge de Yarfoz servia de metfora a una utopia que no proposa expressament llions i vagament destinada al fracs i la decadncia. La novella va ser finalista al Premi Nacional de Literatura, que finalment va recaure en Luis Mateo Dez per la seva obra La fuente de la edad. 

El 1986 Ferlosio tamb va publicar els assaigs  Mientras no cambien los dioses nada ha cambiado, Campo de Marte, La homila del ratn i El ejrcito nacional. En 1992 va publicar, en dos extensos volums, els seus Ensayos y ariculos, en el qual tamb figuraven textos indits, i en 1993 el llibre d'aforismes Vendrn ms aos malos y nos harn ms ciegos amb el qual va guanyar els Premis Nacionals d'Assaig i Ciutat de Barcelona en 1994. 

Adscrit al corrent del realisme social de la postguerra espanyola, la seva obra es caracteritza per constituir una implacable crtica al poder. Les seves ltimes obres sn les recopilacions d'assajos i articles 'Esas Yndias equivocadas y malditas (1994), El alma y la vergenza (2000), La hija de la guerra y la madre de la patria (2002) i Non olet (2003), on analitza diferents temes que es veuen d'alguna manera tamitzats per aspectes pecuniaris: des de la globalitzaci al mercat de treball, des del mrqueting a la publicitat, passant per per la lucrativa cultura de l'oci. El seu ltims treballs fins a la data sn la collecci de relats El Geco (2005) i Sobre la guerra (2007), una original i coherent aproximaci al fenomen de la violncia.

Guardons. 
Al llarg de la seva llarga trajectria professional tamb ha obtingut el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (1983), el de la Comunitat de Madrid (1991), en 1994 el Premi Nacional d'Assaig que concedeix el Ministeri de Cultura i el Mariano de Cavia de Periodisme (2002). Al desembre de 2004 va ser guardonat amb el Premi Cervantes, el ms important de les lletres hispniques. El discurs de recepci del premi va dur per ttol Carcter y destino.

Obres.
 Industrias y andanzas de Alfanhu (1951);
 El Jarama (1955);
 Las semanas del jardn (1974);
 Mientras no cambien los dioses, nada ha cambiado (1986);
 El testimonio de Yarfoz (1986);
 Vendrn ms aos malos y nos harn ms ciegos (1992);
La hija de la guerra y la madre de la patria. Destino, Barcelona. (2002) ISBN: 84-233-3411-2 (2002);
 Non Olet (2002) ;
 El Geco (2005);
 Glosas castellanas y otros ensayos (diversiones). Biblioteca Premios Cervantes. Fondo de Cultura Econmica et Universidad de Alcal, 2005. ISBN 85-375-0583-6;
 Sobre la guerra. Destino, Barcelona, 2007. ISBN 978-84-233-3946-4  ;
 Gun & God, Destino, 2008;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251363" title="Refugi de Montgarri" nonfiltered="2298" processed="2292" dbindex="97449">

El refugi de Montgarri (o d'Amics de Montgarri) s l'antiga rectoria del Santuari de Montgarri reconvertida en refugi de muntanya i es troba dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 1.675 m d alada i situat a 5 Km del Pla de Beret en la pista de muntanya que va a Isil al Pallars Sobir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251364" title="Javier Pradera" nonfiltered="2299" processed="2293" dbindex="97450">
Javier Pradera (Sant Sebasti, 1934) es un escriptor, columnista i editor espanyol. Llicenciat en Dret, durant el franquisme va ser un actiu opositor al rgim, el que li va valer ser empresonat en la seva etapa d'estudiant (durant els denominats successos de 1956) i ser expulsat posteriorment del Cos Jurdic de l'Exrcit de l'Aire i ms tard del seu lloc de professor de la Universitat Autnoma de Madrid. 

En la seva trajectria literria i d'editor, sempre vinculada als mitjans de comunicaci, va ser un dels fundadors del Diari El Pas i membre del consell de direccia d'Alianza Editorial. Va participar en l'equip editorial d'El Pas i en fou responsable de la secci d' Opini de 1976 a 1986, temps en el qual va rebre el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (1984). Des que en 1989 es va reintegrar a El Pas, desenvolupa el seu treball com a columnista i membre del Consell Editorial. Codirigeix, amb el filsof Fernando Savater, la revista Claves de Razn Prctica. 

Enllaos externs.
Semblana de Javier Pradera, a l'Instituto Cervantes.
Articles i llibres de Javier Pradera a Dialnet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251366" title="Nativel Preciado" nonfiltered="2300" processed="2294" dbindex="97451">
Nativel Preciado Gonzlez (Madrid, 1948) s una periodista i escriptora espanyola.

 Biografia .
S'inicia professionalment en el diari Arriba en 1966, d'on passa al desaparegut diari Madrid, en el qual roman entre 1967 i 1971.

Especialitzada en informaci poltica, va ser testimoni i transmissora dels importants esdeveniments esdevinguts durant l'poca de la Transici des del diari ABC i la revista Intervi. En 1982 s'incorpora a la redacci de la recin creada revista Tiempo. 

La seva activitat com a columnista d'opini en premsa escrita l'ha compaginat amb la participaci en tertlies i debats tant en rdio com en televisi. En el primer mig, desprs de collaborar amb Luis del Olmo en Protagonistas a Onda Cero, es va incorporar a la Cadena SER en 1996 i des de llavors s una de les tertulianas habituals en els programes Ahora por ahora La Ventana i Hora 25. 

A televisi ha intervingut en els espais Hermida y Cia. (1994-1996), El primer caf (1999-2003), amb Isabel San Sebastin i La respuesta (2003-2004), Ruedo Ibrico (2004-2005) tots ells a Antena 3, aix com 59 segundos (des de 2004) a TVE. Des de finals dels anys seixanta ha conreat el gnere de la biografia i ha escrit entre unes altres les dels boxadors Cassius Clay i Jos Legr.

 Premis . 
 Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (1986). ;
 Premi Vctor de la Serna (1989). ;
 Finalista del Premi Planeta (1999), per la seva primera novella El egosta. ;
 Premi Primavera de Novella (2007), per Camino de hierro. ;

 Llibres publicats .

 Biografa completa de Cassius Clay. 1969.  ;
 Biografa completa de Legr. 1969. ;
 Las folclricas. 1973.  ;
 La cara de los borbones. 1975.  ;
 Fuera de campo. 1991.  ;
 El sentir de las mujeres. 1996.  ;
 Amigos ntimos. 1998.  ;
 El egoista. 1999. ;
 Ser feliz. 2000. ;
 Extraas parejas. 2000.  ;
 Hablemos de la vida, con Jos Antonio Marina. 2002. ;
 Bodas de plata. 2003. ;
 Camino de hierro. 2006. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251371" title="Cabana Parros" nonfiltered="2301" processed="2295" dbindex="97452">

La cabana de Parros s una refugi de muntanya dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 1.625 m d alada i situat a 4 Km del Pla de Beret en la pista de muntanya que va al Santuari de Montgarri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251378" title="Ral del Pozo" nonfiltered="2302" processed="2296" dbindex="97453">
Ral del Pozo (Mariana, Conca, 25 de desembre de 1936) s un periodista i escriptor espanyol.

Va iniciar la seva carrera periodstica el 1960 al Diaroi de Cuenca; des de 1991 s columnista del diari El Mundo, on el 2007, pren el testimoni del mort Francisco Umbral en la columna "El ruido de la calle". Ha treballat tamb als 70 a Mundo Obrero i als 80 a Intervi, dcada en la qual rep el Premi de Periodisme Pedro Rodrguez i el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo. En 1991 s'oposa a la Guerra del Golf incorporant-se al collectiu Periodistes per la Pau, que edita Diari per la Pau. En 2005 obtingu el Premi Gonzlez-Ruano de periodisme.

 Obres .
 Noche de tahres (1994);
 La novia (1995);
 Los reyes de la ciudad (1996);
 No es elegante matar a una mujer descalza (1999);
 Ciudad Levtica (2001);
 A Bambi no le gustan los mircoles (2003);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251383" title="Nicolas Lmery" nonfiltered="2303" processed="2297" dbindex="97454">

Nicolas Lmery, nascut a Rouen, Sena Martim, el 17 de novembre de 1645 i mort a Pars el 18 de juny de 1715, fou un qumic, farmacutic i metge francs.

Biografia.

El seu pare, de religi protestant, era un magistrat que actua com a procurador al Parlament de Normandia. Nicolas comen els seus estudis de farmcia a Rouen i desprs an a Pars a estudiar sota la direcci de Christophe Glaser (1629-1672) al Jard del Rei. Desprs estudi a Montpeller on comen a impartir cursos de qumica. A Paris obr una farmcia que jug un paper destacat en l'aplicaci de la qumica a la medicina. Degut a la seva condici de calvinista fou perseguit, perd tots els seus bens, i s'exili a Anglaterra el 1681.

L'any 1683 retorn a Frana i obtingu el ttol de doctor en medicina a Caen. L'any 1686 abandon el calvinisme i es convert al catolicisme per poder exercir la medicina i obrir una nova farmcia. Poc temps desprs fou nomenat farmacutic del rei Louis XIV i membre de la Acadmie des Sciences el 1699.

Obra.

Lmery no es preocup per les especulacions teriques i s'interess per la part experimental de la qumica. Aix va atreure a molts d'alumnes i gent de tota condici a les seves classes, ja que podien evitar la recerca de la pedra filosofal o de l'elixir de l'eterna joventut, que els alquimistes perseguien de forma obscura i estril, i aprendre qumica o esplaiar-se amb les seves demostracions experimentals. El seu llibre Cours de chimie (1675) va tenir tretze edicions i fou seguit durant ms d'un segle.

En les seves investigacions qumiques va descobrir la presncia de ferro, Fe, dins la sang. Tamb estudi l'antimoni, Sb, i va descobrir que una mescla de llimadures de ferro, Fe, i pols de sofre, S, produa calor. Addicion a aquesta mescl un poc d'aigua per produir una pasta, que enterr sota terra, i aconsegu un volc artificial, la qual cosa li permet explicar el foc dels volcans.

Obres.

 Cours de chimie, contenant la manire de faire les oprations qui sont en usage dans la mdecine, par une mthode facile, avec des raisonnements sur chaque opration, pour l instruction de ceux qui veulent s appliquer  cette science (1675). Text en lnia Obra reeditada en nombroses vegades i traduda arreu d'Europa.
 Le Nouveau recueil de curiositez rares et nouvelles des plus admirables effets de la nature et de l'art, compos de quantit de beaux secrets gallans et autres, dont quelques uns ont t tirez du cabinet de feu M. le marquis de L'Hpital, exprimentez et composez par le sieur d'Emery (1685) Text en lnia 1 2;
 Recueil de secrets, divis en deux parties : la premire concernant la conservation de la sant et de la beaut, la seconde concernant les arts, et les maladies des animaux (1692);
 Nouveau recueil des plus beaux secrets de mdecine, pour la gurison de toutes les maladies, blessures et autres accidens qui surviennent au corps humain, avec un Trait des plus excellens prservatifs contre la peste, fivre pestilentielle et toutes sortes de maladies contagieuses. Le tout expriment, recueilli et donn au public par une personne trs-habile et charitable (1694);
 Pharmacope universelle, contenant toutes les compositions de pharmacie qui sont en usage dans la mdecine, tant en France que par toute l'Europe : leurs vertus, leurs doses, les manires d'oprer les plus simples et les meilleures : avec un lexicon pharmaceutique, plusieurs remarques, et des raisonnemens sur chaque opration (1697) Text en lnia 1 2;
 Dictionnaire universel des drogues simples, contenant leurs noms, origine, choix, principes, vertus, tymologie, et ce qu il y a de particulier dans les animaux, dans les vgtaux et dans les minraux (1698) Text en lnia;
 Trait de l'antimoine, contenant l'analyse chymique de ce minral et un recueil d'un grand nombre d'oprations rapportes  l'Acadmie royale des sciences (1707).

Enllaos externs.

Bernard Le Bouyer de Fontenelle : loge de M. Lemery (1715);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251385" title="Llista d'estats sobirans del 2008" nonfiltered="2304" processed="2298" dbindex="97455">


Estats sobirans.
A.
   Repblica Islmica de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Repblica Federal d'Alemanya;
   Repblica Democrtica Popular d'Algria;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Angola;
;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Republica d'Armnia;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
   Repblica de l'Azerbaidjan;

B.
   Commonwealth de les Bahamas;
   Regne de Bahrain;
   Repblica Popular de Bangladesh;
;
   Regne de Blgica;
;
   Repblica de Benn;
   Regne de Bhutan;
   Repblica de Bielorssia;
   Uni de Birmnia;
   Repblica de Bolvia;
;
   Repblica de Botswana;
   Repblica Federativa del Brasil;
   Estat de Brunei Darussalam;
   Repblica de Bulgria;
;
   Repblica de Burundi;

C.
   Regne de Cambodja;
   Repblica del Camerun;
;
   Repblica del Cap Verd;
;
   Repblica de Colmbia;
   Uni de lese Comores;
;
;
   Repblica Democrtica Popular de Corea;
   Repblica de Corea;
   Repblica de la Costa d'Ivori;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Crocia;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
   Repblica de Djibouti;
   Commonwealth de Dominica;
;

E.
   Repblica rab d'Egipte;
;
   Repblica de l'Equador;
   Estat d'Eritrea;
   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Eslovnia;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Repblica d'Estnia;
   Repblica Democrtica Federal d'Etipia;

F.
   Repblica de les Illes Fiji;
   Repblica de les Filipines;
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
   Repblica gabonesa;
   Repblica de Gmbia;
;
   Repblica de Ghana;
   Repblica Hellnica;
;
   Repblica de Guatemala;
   Repblica de Guinea;
   Repblica de Guinea Equatorial;
   Repblica de Guinea Bissau;
   Cooperativa Repblica de Guyana;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica d'Hongria;

I.
   Repblica del Iemen;
   Repblica de l'ndia;
   Repblica d'Indonsia;
   Repblica Islmica de l'Iran;
   Repblica de l'Iraq;
   Repblica d'Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
   Estat d'Israel;
   Repblica Italiana;

J.
;
 ;
   Regne Haiximita de Jordnia;

K.
   Repblica de Kazakhstan;
   Repblica de Kenya;
   Repblica kirguisa;
   Repblica de Kiribati;
   Kosovo i Metohija (des del 17 de febrer);
   Estat de Kuwait;

L.
   Repblica Democrtica Popular de Laos;
   Regne de Lesotho;
   Repblica de Letnia;
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Gran Jamahiriya rab Socialista Popular Libanesa;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Repblica de Macednia ;
   Repblica de Madagascar;
   Repblica de Malawi;
;
   Repblica de les Maldives;
   Repblica de Mali;
   Repblica de Malta;
   Regne del Marroc;
   Repblica de les Illes Marshall;
   Repblica de Maurici;
   Repblica Islmica de Mauritnia;
   Estats Units de Mxic;
;
   Repblica de Moambic;
   Repblica de Moldvia;
   Principat de Mnaco;
;
   Repblica de Montenegro;

N.
   Repblica de Nambia;
   Repblica de Nauru;
 Repblica Federal Democrtica del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Repblica del Nger;
   Repblica Federal de Nigria;
   Regne de Noruega;
;

O.
   Sultanat d'Oman;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica Islmica del Pakistan;
   Repblica de Palau;
   Repblica del Panam;
   Estat Independent de Papua Nova Guinea;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica del Per;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

Q.
   Estat de Qatar;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
;
   Federaci Russa;
   Repblica de Rwanda;

S.
   Federaci de Saint Kitts i Nevis;
;
;
   Repblica del Salvador;
   Estat independent de Samoa;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 ;
   Repblica Democrtica de So Tom i Prncipe ;
   Repblica del Senegal;
   Repblica de Srbia;
   Repblica de les Seychelles;
   Repblica de Sierra Leone;
   Repblica de Singapur;
   Repblica rab Siriana;
;
   Repblica Socialista Democrtica de Sri Lanka;
   Repblica de Sud-frica;
   Repblica del Sudan;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;
   Repblica de Surinam;
   Regne de Swazilndia;

T.
   Repblica del Tadjikistan;
   Regne de Tailndia;
   Repblica Unida de Tanznia;
   Repblica Democrtica del Timor Oriental;
   Repblica Togolesa;
   Regne de Tonga;
   Repblica de Trinitat i Tobago;
   Repblica de Tunsia;
;
   Repblica de Turquia;
;
   Repblica del Txad;
;

U.
;
   Repblica d'Uganda;
   Repblica Oriental de l'Uruguai;
   Repblica d'Uzbekistan;

V.
   Repblica of Vanuatu;
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Repblica Bolivariana de Veneuela;
   Repblica Socialista del Vietnam;

X.
   Repblica de Xile;
   Repblica Popular de la Xina;
   Repblica de Xipre;

Z.
   Repblica de Zmbia;
   Repblica de Zimbabwe;

Estats que proclamen la sobirania.
   Repblica d'Abkhzia;
 - Repblica Lakota;
   Repblica de Nagorno-Karabakh;
   Repblica d'Osstia del Sud;
;
   Repblica Democrtica rab Saharawi;
   Repblica de Somalilndia;
   Repblica Moldava de Transnstria;
   Repblica de la Xina;
   Repblica Turca de Xipre del Nord;
diverses micronacions, incloent-hi Sealand;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251387" title="Federaci d'Independents d'Eivissa i Formentera" nonfiltered="2305" processed="2299" dbindex="97456">
Federaci d'Independents d'Eivissa i Formentera (FIEF) s una coalici poltica de les Pitiuses liderada per Cosme Vidal Juan, que es va presentar a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991 i, a les quals va obtenir un representant al Parlament de les Illes Balears i un altre al Consell Insular d'Eivissa i Formentera.  A les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1995 va perdre ambds escons i es va dissoldre en altres formacions d'independents.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251388" title="Currculum" nonfiltered="2306" processed="2300" dbindex="97457">
En educaci, Currculum s el conjunt de competncies bsiques, objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris d avaluaci de cada matria. Els centres educatius desenvoluparan i completaran el currculum. El currculum elaborat pel centre formar part del seu projecte educatiu.

Referncies.
Informaci extreta del captol 2 article 6 del decret 143/2007. Publicat en el DOGC num. 4915




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251390" title="Antoni Gelabert Massot" nonfiltered="2307" processed="2301" dbindex="97458">

Antoni Gelabert Massot va ser un pintor mallorqu nat a Palma el 1877. Va ser considerat un dels ms grans exponents del modernisme pictric a les Illes Balears. 

Va viure a Dei des del 1923, i va ser enterrat en el cementiri d'aquest poble desprs de la seva mort el 1932.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251393" title="Guillaume Franois Rouelle" nonfiltered="2308" processed="2302" dbindex="97459">

Guillaume Franois Rouelle (nascut a Mathieu, Calvados, el 15 de setembre de 1703 i traspassat a Pars el 3 d'agost de 1770), fou un qumic i farmacutic francs. L'anomenaven Rouelle el Vell per distingir-lo del seu germ menor Hilaire Marin Rouelle, anomenat Rouelle el Jove, tamb qumic fams per haver allat per primera vegada la urea de l'orina. 

Biografia.

Fou professor de qumica dels estudiants de medicina i de farmacia al Jard del Rei a Pars. Els seus cursos, amb demostracions experimentals, tingueren gran renom entre els intellectuals francesos i varen tenir gran influncia en la seva formaci. Dels seus alumnes cal destacar a Diderot i a Parmentier i a dos destacats qumics Antoine Laurent Lavoisier i Pierre Joseph Macquer.  Fou elegit membre de la Acadmie des sciences el 1744 i tamb d'altres institucions (Academia reial d'Estocolm i Academia electoral d'Erfurt).

Obra.

Ide una classificaci nova per a les sals, agafant com a referncia els cids i les bases o els xids de metalls que les produen i les seves formes cristallines. Tamb realitz estudis sobre les densitats dels cids, sobre el sulfur d'hidrogen, SH2, sobre la sal marina, sobre els constituents de les plantes i sobre l'art d'embalsamar dels antics egipcis.

Integr en les seves idees la teoria del flogist de Stahl, que conegu de forma indirecta a travs d'una publicaci de Senac de l'any 1723. Degut a que no conegu directament els llibres de Stahl (escrits en una mescla de llat i alemany i que no es comenaren a traduir al francs fins el 1767) en va fer una interpretaci personal que va transmetre als seus alumnes. Les seves idees foren qestionades per Lavoisier que demostr els errors de la teoria del flogist.

Obres.

Analyses chimiques des nouvelles eaux minrales, vitrioliques, ferrugineuses, decouvertes  Passy dans la maison de Madame de Calsabigi. Avec les propriets medicinales de ces mmes eaux, fondes sur les observations des mdecins & chirurgiens des plus clbres, dont on rapporte les certificats authentiques (1757);
Cours d'expriences chymiques. Les plantes, les animaux et les minraux sont l'objet de ces expriences, et en font les trois parties (1759) Text en lnia.
Expriences faites par MM. Rouelle et d'Arcet, d'aprs celles de M. Sage sur la quantit d'or qu'on retire de la terre vgtale, et des cendres des vgtaux (s.d.);
Expos des principes et vertus de l'eau d'une source dcouverte  Vaugirard dans le jardin de M. Le Meunni (s.d.);

Enllaos externs.

 El curs de qumica de Guillaume Franois Rouelle : (1) Presentaci en francs per Christine Lehman (2) Manuscrit complet en lnia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251395" title="Ot (desambiguaci)" nonfiltered="2309" processed="2303" dbindex="97460">


Onomstica:
Ot (cognom, (Otho);
Marc Salvi Ot o simplement Ot, emperador rom.
Ot I, emperador romanogermnic.
Ot II, emperador romanogermnic.
Ot III, emperador romanogermnic.
Ot IV del Sacre Imperi Romanogermnic.
Ot d'ustria (arxiduc d'ustria) (1865 - 1906). ;
Ot d'ustria (cap de la casa d'ustria) (1912). ;
Ot I de Baviera, rei de Baviera.
Ot I de Suabia, duc de Baviera. ;
Ot II de Nordheim, duc de Baviera.
Oto I Wittelsbach, duc de Baviera.
Ot II l'August, duc de Baviera.
Ot III de Baviera, duc de Baviera i rei d'Hongria.
Ot IV de Baviera, duc de Baviera.
Ot V de Baviera, duc de Baviera.
Ot I de Borgonya, duc de Borgonya (956-965).
Ot-Guillem de Borgonya, comte de Borgonya (986-1026) i duc de Borgonya (1002-1004).
Ot IV de Brunswick, prncep de Brunswick, comte consort de Provena i rei consort de Npols (1376-1382).
Juni Ot (retric), retric rom.
Juni Ot (trib), trib de la plebs.
Luci Rosci Ot, trib de la plebs el 67 aC ;
Marc Salvi Ot (pretor), avi de l'emperador Ot, pretor rom.
Luci Salvi Ot, pare de l'emperador Ot, cnsol sufecte el 33;
Luci Salvi Ot Titi o Tici, cnsol el 52 i 69;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251396" title="Rouelle" nonfiltered="2310" processed="2304" dbindex="97461">

 Guillaume Franois Rouelle (1703-1770), qumic francs, professor de Lavoisier.
 Hilaire Marin Rouelle (1718-1779), qumic francs, fou el primer en allar la urea.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251397" title="Cllules de l'abundncia" nonfiltered="2311" processed="2305" dbindex="97462">

Les cllules de l abundncia, cllules de colors, boles de colors, boles solidries o roda de l amistat sn una estafa piramidal que sota aquests noms i altres similars estan estenent-se per Catalunya i Espanya en 2007. 

Existeixen estafes similars que aproximadament cada 10 anys s estenen entre la poblaci de un determinat sector, depenent del discurs que l acompanya

El sistema es ven com una alternativa al capitalisme, un sistema de finanament rpid en el que es recullen uns beneficis del 800% en perodes de 2-6 mesos (alguns parlen de cllules que s'han completat en 1 setmana)
Per a  que aix succeeixi, cal entrar al sistema aportant 10.000 a una persona en forma de regal. Aquesta persona rep en total de 8 persones 10.000  (80.000)  (Fase 1) per abans ha entregat a alg 10.000. Per a que aix succeeixi cal anar  penetrant en el cercle, dividit en 4 capes. 
La capa superior formada per 8 persones, que sn les que han ingressat ltimes (color vermell), la segent capa formada per 4 persones (groc), la segent per 2 (Verd) i la ltima per una sola persona(Blau).


Fase 1: Una cop que s aconsegueixen les vuit persones de la capa superior cada una de elles entreguen 10.000 a la persona que es troba al centre (ltima capa) Fase 2: Quan aix succeeix, el cercle es divideix en dos com una cl lula, de manera que les dues persones que estaven a la penltima capa verda, passen a estar cada un en una nova cl lula, que noms tindr 3 capes, ja que tots els membres han penetrat una capa. Fase 3: En aquest moment, es necessitar completar la ltima capa amb 8 persones y al completar-la es repetir la operaci.
Amb aquest sistema exponencial de creditors, al final hi haur un gran nmero de persones que no podran cobrar.

Doncs resulta que aquest sistema que consisteix en que 8 persones perdin els seus estalvis per a que un s enriqueixi, s est estenent per Catalunya entre els sectors afins a moviments antisistema, altermundista, terpies naturals i alternatives. Utilitzant la fe y la creena en la possibilitat de canviar el mon capitalista. Ja sigui per la ceguesa que provoca la cobdcia o per l ambient quasi sectari que es crea en algunes reunions en les que els que ja son dins dels cercles y necessiten introduir persones per a cobrar s utilitzen arguments com:
Millor que aquests diners estiguin en aquest sistema que en els bancs capitalistes;
Aix Hisenda no veu un duro;
El procs de cada etapa es una terpia de creixement personal (desconfiana, por il lusi, negaci...);
Les tontinas africanes funcionen aix ;
A Sussa es legal;
Si tothom entra i surt tres vegades, es autogestionat.

Cal dir que aquests arguments sn falsos ja que:
Els diners van a parar al banc igualment tard o d hora;
Hisenda tard o d hora acaba descobrint les irregularitats i si els diners es gasten, es paguen impostos ( a banda que d on es pensen que treu diners l estat per a mantenir les pensions, la seguretat social, els centres socials... se que s discutible, per l alternativa mercantilista d USA no la prefereixo);
Tot procs s creixement i pot fer-se n una terpia.
Les tontines africanes no tenen res a veure, es un sistema circular entre persones que han arribat a un acord de cedir-se una part del sou cada mes a una de les persones del cercle, que es van tornant de manera que peridicament cadascun d ells te un sou mensual molt superior que li permet invertir, que d altra manera no seria possible. Les tontines tamb sn un sistema d herncia de col lectius en el que es part que l ltim en morir del col lectiu es queda amb el  tresor ;
Sobre lo de Sussa no he trobat informaci que documenti que aquest sistema s legal all. ( vull recordar que Sussa s un parads que viu del blanqueig de diners i no permet la immigraci );
No ho ha demostrat ning, senzillament ho han dit i s han quedat tan panxos. Cal dir que els dos recursos que mantenen aquest sistema sn les persones i els diners Cap d aquest recursos s infinit, tard o d hora s acaba, i les persones no viuen eternament..

Per la cosa no acaba aqu, per a submergir-te en la idea que s est creant un sistema totalment alternatiu i per a lluitar amb la incredulitat dels assistents s anomenen alguns organismes que si han aconseguit fer front a les injustcies del sistema:
Fundacin Vicente Ferrer;
Microcrditos;
Tontines africanas;
Pellicula El secreto;

No cal dir que no tenen res a veure amb ells, en cap dels sentits, i menys en el de crear un sistema menys injust, ja que el sistema de les cl lules es basa en el mateix principi del sistema capitalista: per a que un s enriqueixi, un altre ha d empobrir-se.
Un Cop has entrat en el sistema hi ha dues possibilitats, ser un estafador o un estafat. Cap de les opcions s bona, per la pressi i avarcia, propicien la utilitzaci de tcniques de suggesti molt fortes que reforcen els projectes, les il lusions dels assistents per a fer-los entrar. ( no he sentit cap cas de persones que hagin volgut sortir i no ho hagin pogut fer)
Existeixen Cl lules supraclulars, on noms poden entrar aquells que ja han cobrat d una cl lula.

A finals de 2007 el moviment s molt actiu a Barcelona.
<

 Enllaos externs .

Article del Diario de Ibiza.;
Blog en qu informan de l'estafa i demanen informaci sobre la seva expansi.;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251399" title="Antoni Costa Ramon" nonfiltered="2312" processed="2306" dbindex="97463">
Antoni Costa Ramon (Eivissa 1911 - 1969) fou un prit industrial i investigador eivissenc. Estudi peritatge industrial a Barcelona i el 1944 fou un dels fundadors de la revista Eivissa, on va escriure articles sobre la construcci naval eivissenca i les muralles d'Eivissa, i de l'Institut d'Estudis Eivissencs. Tamb va publicar alguns treballs sobre els lmits dels quartons el 1791 i sobre els llinatges de les Pitises. Va utilitzar una metodologia basada en l observaci sobre el terreny, el discerniment entre les diferents fases constructives dels edificis i la tasca arxivstica; durant la investigaci va localitzar a l'Arxiu General de Simancas dos plnols importantssims de la Vila d'Eivissa en el segle XVI. 

El mes de mar de 1934 va ser contractat per Abel Matutes Torres per dirigir la petita fbrica d electricitat de la ciutat d Eivissa. Ingress el 1955 a la companyia Gas i Electricitat SA, de la qual va ser nomenat delegat a Eivissa el 1957. 

 Obres .
 La triple muralla de la Eivissa rabe (1962);
 Fitxes de bibliografia pitisa (1967);
 La ciutat i la badia d'Eivissa (1977);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251401" title="Luci Rosci Ot" nonfiltered="2313" processed="2307" dbindex="97464">
Luci Rosci Ot (Lucius Roscius Otho) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 67 aC i partidari decidit de l'aristocrcia. Quan Aule Gabini va proposar confiar a Gneu Pompeu el comandament de la guerra contra els pirates, Ot i el seu collega Luci Trebelli, d'acord als desitjos de l'aristocrcia, s'hi van oposar. 

Una mica desprs Ot va fer aprovar una llei que donava als equites i a les persones del cens eqestre un lloc destacat als espectacle pblics, al costat dels llocs dels senadors; fins i tot els equites que havien perdut el rang tindrien un lloc reservat especfic; aquesta llei fou molt impopular ja que excloa al poble de seients que abans ocupava junt amb els equites. Encara en el consolat de Cicer aquesta llei va provocar disturbis (63 aC).

Encara s esmentat com a persona viva el 45 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251402" title="Marc Salvi Ot (pretor)" nonfiltered="2314" processed="2308" dbindex="97465">
Marc Salvi Ot (Marcus Salvius Ot) fou el avi de l'emperador Ot.

Era descendent d'una famlia noble de la ciutat de Ferentinum a Etrria. El seu pare fou un cavaller rom per la mare era d'origen baix, potser fins i tot una lliberta. Per influencia de l'emperadriu Lvia Drusilla, a casa de la qual es va criar, fou fet senador rom i va arribar segurament a pretor (finals del segle I aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251403" title="Luci Salvi Ot" nonfiltered="2315" processed="2309" dbindex="97466">
Luci Salvi Ot (Lucius Salvius Otho) fou un magistrat rom fill de Marc Salvi Ot (Marcus Salvius Ot) i pare de l'emperador Ot.

Per la seva mare estava connectat a les ms importants famlies romanes. Va gaudir del favor de l'emperador Tiberi, al que tenia una semblana extraordinria fins el punt que se sospitava que en realitat era fill seu. Va exercir les diverses magistratures i fou cnsol sufecte el 33; fou desprs procnsol a frica que va administrar amb diligencia i energia.

El 42 fou enviat a Illria on l'exrcit s'havia revoltat contra Claudi, i a l'arribada va fer executar uns quants soldats  que havien matat als seus oficials, acusats d'instigar la revolta; alguns dels soldats havien estats recompensats per l'emperador pels seus serveis i aix va provocar tensions amb Claudi que no era partidari d'una mesura tant radical; per desprs va recuperar el favor de Claudi quan va descobrir i avortar una conspiraci dirigida per un cavaller rom. 

El senat rom li va conferir l'honor de tenir esttua al Palat, i Claudi li va conferir el rang de patrici.

Es va casar amb lbia Terencina amb la que va tenir dos fills i una filla. El gran dels fills, Luci, va portar el malnom de Titi o Tici, i el segon fill, Marc, fou l'emperador. La filla fou promesa de molt jove a  Drus Csar, fill de Germnic Csar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251404" title="Luci Salvi Ot Titi" nonfiltered="2316" processed="2310" dbindex="97467">
Luci Salvi Ot Titi o Tici (Lucius Salvius Otho Titianus)  fou un magistrat rom,  fill de  Luci Salvi Ot (Lucius Salvius Otho) i germ gran de l'emperador Ot.

Fou cnsol el 52 juntament amb Faust Corneli Sulla. El 63 era procnsol a sia i tenia com a qestor a Agrcola, i es va destacar per la seva rapacitat, a la que Agrcola no va participar. 

A la mort de Galba el gener del 69, Titi fou nomenat cnsol junt amb el seu germ Ot l'emperador. Quan aquest va deixar Roma per combatre als partidaris de Vitelli, va deixar a Titi encarregat del govern de la ciutat, per aviat el va cridar i li va donar el comandament de la guerra; foren les seves dubtes en el combat les que van causar que Ot perds l'imperi. Vitelli el va perdonar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251405" title="Josep Costa Ramon" nonfiltered="2317" processed="2311" dbindex="97468">
Josep Costa Ramon (Eivissa 1907 - 1986) fou un advocat i periodista eivissenc, germ d'Antoni Costa Ramon. Estudi dret a Mrcia i a Madrid i durant un temps fou membre del grup manic Sol Naixent d'Eivissa. Per aquest motiu desprs de la guerra civil espanyola fou jutjat pel Tribunal Repressor de la Maoneria i del Comunisme.

Treball com a advocat a Eivissa i fou un gran estudis del dret foral eivissenc, publicats a la revista Ibiza el 1946-1950. Fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Eivissencs. Tamb collabor als diaris La Voz de Ibiza, El Liberal de Mrcia, El Heraldo de Madrid i El Liberal de Madrid.

 Obres .
 Derecho foral ibicenco (1950);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251406" title="Juni Ot" nonfiltered="2318" processed="2312" dbindex="97469">


Onomstica:

Juni Ot (retric), retoric roma;
Juni Ot (trib), trib de la plebs;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251407" title="Ovini" nonfiltered="2319" processed="2313" dbindex="97470">


Onomstica:

Quint Ovini, senador rom;
Ovini Camil, senador rom ;
Luci Ovini Rstic Corneli, cnsol el 237;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251408" title="Quint Ovini" nonfiltered="2320" processed="2314" dbindex="97471">
Quint Ovini (Quintus Ovinius) fou un senador rom.

Quan August va derrotar a Marc Antoni i Clepatra, Ovini, partidari de Marc Antoni, i que tenia al seu crrec el lanificum i el textrinum de la reina, fou condemnat a mort (31 aC) i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251409" title="Lithops" nonfiltered="2321" processed="2315" dbindex="97472">

Lithops s un gnere de plantes suculentes amb 109 espcies pertanyents a la famlia Aizoaceae. S'anomenen pedres vives o planta pedra derivant el seu nom del grec: "lithos" (pedra) i "ops" (forma).

Formen grups de dos fulles acoblades, dividides per una fisura per on apareixen les flors. Cada parell de fulles formen el cos de la planta que t forma cillndrica o cnica amb una superfcie plana. De la fisura entre les fulles brolla, en perode vegetatiu, les noves fulles i quan s'obrin, les antigues s'arrupixen. Les espcies varien en la seua coloraci, sent de color verd, violaci o rosa i poden estar tacades, estriades o puntejades. Freqentment presenten "finestres" que corresponen a xicotetes zones transparents o trasllcides sense clorofilla, a travs de les quals li arriba la llum a la part de la planta que roman enterrada. 


Les flors apareixen a la tardor i sn blanques o grogues, en forma de margarida, sn mes grans que el cos de la planta i s'obren de nit. 


Sn fcils de conrear, necessiten llum solar indirecta o bastant claredat i temperatures inferiors a 10C. Els excessos de reg li perjudiquen i s'han d'evitar en perode de floraci. Es propaga per llavors. 

Espcies seleccionades. 

Lithops alpina;
Lithops annae;
Lithops archerae;
Lithips aucampiae;
Lithops aurantiaca;

Enllaos externs.


Plant Systematics;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251410" title="Ovini Camil" nonfiltered="2322" processed="2316" dbindex="97473">
Ovini Camil (Ovinius Camillus) fou un senador rom d'una antiga famlia.

Va planejar una rebelli contra l'emperador Alexandre Sever. El complot fou descobert per l'emperador en lloc de castigar-lo, el va tractar correctament i el va perdonar. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251411" title="Luci Ovini Rstic Corneli" nonfiltered="2323" processed="2317" dbindex="97474">
Luci Ovini Rstic Corneli (Lucius Ovinius Rusticus Cornelianus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 237, juntament amb Titi Perpetu (Titius Perpetuus). L'esmenten els Fasti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251412" title="Isidor Macabich i Llobet" nonfiltered="2324" processed="2318" dbindex="97475">

Isidor Macabich i Llobet ( Eivissa 1883 - Barcelona 1973) fou un historiador i sacerdot eivissenc. 

Biografia.
La seva famlia era originria de Crocia. Estudi al seminari d'Eivissa, i el 1907 fou ordenat sacerdot. Fou canonge arxiver d'Eivissa des del 1913, fund el Centre d'Acci Social i, el 1919, la Federaci Catolicoagrria d'Eivissa. Durant la Segona Repblica Espanyola fou proper a la CEDA i al Partit Liberal Regionalista de Carles Roman, vinculat a Francesc Camb.

Interessat per la histria, des del 1903 collabor en Los Archivos de Ibiza i ajud a reaparixer el Diario de Ibiza. El 1908 particip en el Primer Congrs d'Histria de la Corona d'Arag, a Barcelona. Collabor en l elaboraci del que seria el Diccionari catal-valenci-balear , juntament amb Vicent Serra i Orvay, i mantengu una llarga relaci amb Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. El 1935 inici una Historia de Ibiza en fascicles, publicada en quatre volums el 1966-1967. Tamb fou un dels fundadors i director de l'Institut d'Estudis Eivissencs. Collabor als diaris i revistes El Debate, de Madrid, Hispania, Destino, Lluc. El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d'Eivissa, i el 1953, arxiprest.

 Obres .
 Corsarios ibicencos (1906);
 Es feudalisme a Eivissa (1909).
 Santa Mara la Mayor (1916);
 Pityusas. Ciclo pnico (1931);
 Ebusus. Ciclo romano (1932) ;
 Santa Mara. Ciclo cristiano (1934);
 Dialectals (1923), poesia;
 Mots de bona cristiandat' (1918) ;
 Romancer tradicional eivissenc (1954);

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Isidor Macabich i Llobet, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya, en catal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251415" title="Oxatres" nonfiltered="2325" processed="2319" dbindex="97476">



Onomstica:

Nom de diversos personatges esmentats tamb com Oxartes (Oxarthes), Oxoatres (Oxoathres), Oxiatres (Oxyathres, ) o Oxiartes (Oxyartes):

Oxatres, germ petit de Artaxerxes II de Prsia;

Oxatres, germ de Darios III de Prsia.

Oxatres de Paretacene, strapa de la Paretacene;

Oxatres d'Heraclea, tir d'Heraclea del Pont;

Oxatres del Pont,  prncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251416" title="Oxatres (germ d'Artaxerxes II)" nonfiltered="2326" processed="2320" dbindex="97477">
Oxatres (Oxathres, ) fou un prncep aquemnida, germ petit d' Artaxerxes II de Prsia.

Fou tractat amb estimaci pel seu germ i fins i tot adms a menjar a la taula del rei, privilegi poc usual i contrari a l'etiqueta de la cort persa. L'esmenta Plutarc. Ctsies li dona el nom de Oxendres (Oxendras).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251417" title="Oxatres (germ de Darios III)" nonfiltered="2327" processed="2321" dbindex="97478">
Oxatres (Oxathres) fou un prncep persa, germ de Darios III de Prsia Codom.

Es va distingir per la seva valentia a la guerra i a la batalla d'Issos el 333 aC va prendre part destacada en el combat en defensa del rei quan era atacat per la cavalleria macednia dirigida pel propi Alexandre el Gran. 

Desprs va acompanyar a Darios en la seva fugida cap a Bactriana i va ser capturat durant la fugida, per Alexandre el va tractar correctament i li va donar un crrec a la seva cort. Aviat fou l'encarregat de castigar als assassins de Darios III i especialment a Bessos de Bactriana. 

Fou el pare de la reina Amastris, ms tard senyora d'Heraclea del Pont.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251421" title="Oxatres de Paretacene" nonfiltered="2328" processed="2322" dbindex="97479">
Oxatres (Oxathres) fou un noble persa, fill d'Abulites el strapa de Susiana sota Darios III de Prsia; com a fill del strapa va dirigir el contingent de Susiana que va lluitar pel rei a la batalla d'Arbela (331 aC). 

Quan Alexandre el Gran es va acostar a Susa, Oxatres fou enviat a trobar-lo per fer submissi en nom del seu pare; fou rebut favorablement i nomenat governador o strapa de la Paretacene, que va conservar fins el retorn d'Alexandre de l'ndia, quan el rei el va fer executar per mala administraci de la provncia. Segons Plutarc fou mort de prpia ma per Alexandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251422" title="Alexandre Llobet Ferrer" nonfiltered="2329" processed="2323" dbindex="97480">
Alexandre Llobet Ferrer (Eivissa 1899 - 1958) fou un escriptor i poltic eivissenc. Pass part de la seva infantesa a Mxic, on era nascuda la seua mare. Va llogar un vell mol al puig des Molins, per poder veure la ciutat d Eivissa i la mar, des d'on va escriure la seva poesia.  Va collaborar a La Voz de Ibiza i dirig Diario de Ibiza. Fou professor d'angls a l institut d ensenyana mitjana Santa Maria i el 1933 fou un dels fundadors de la Junta Local del Turismo amb Joan Villangmez, Csar Puget, Bartomeu de Rosell i altres, que ms tard es transform Foment del Turisme. 

Fou alcalde d'Eivissa des d'11 de mar de 1941 fins al 22 de desembre de 1942. Tamb fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Eivissencs.

 Obres .
 Antologa Literaria, Ibiza siglo XIX;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251426" title="Oxatres d'Heraclea" nonfiltered="2330" processed="2324" dbindex="97481">
Oxatres (Oxathres) o Oxiatres (Oxyathres)  fou fill del tir Dions d'Heraclea del Pont i de la princesa Amastris (filla d'Oxatres, germ de Darios III de Prsia).

A la mort de Dions el va succeir junt amb el seu germ Clearc d'Heraclea (306 aC) per sota la regncia d'Amastris ja que els dos fills eren menors d'edat. Quan va arribar a la majoria i va assolir el govern va fer matar a la seva mare, provocant la venjana de Lismac de Trcia que va ocupar Herclea i va fer matar a Clearc i Oxatres. 

Segons Diodor de Siclia va regnar 17 anys el que situaria la seva execuci vers el 288 aC com a tard, per potser va ser realment vers el 285 aC segons alguns erudits.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251427" title="Oxatres del Pont" nonfiltered="2331" processed="2325" dbindex="97482">
Oxatres (Oxathres) fou un prncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator.

Fou fet presoner en la revolta popular que es va produir a Fanagria el 64 aC i entregat a Gneu Pompeu Magne. Aquest se'l va emportar a Roma on fou part dels presoners que van desfilar al seu triomf el 62 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251431" title="Oxiartes" nonfiltered="2332" processed="2326" dbindex="97483">
Oxiartes (Oxyartes) fou un noble persa de Bactriana o Sogdiana, pare de Roxana la dona d' Alexandre el Gran.

Es esmentat com un dels caps perses que va acompanyar a Bessos de Bactriana en la reva retirada ms enll de l'Oxus cap a Sogdiana. A la mort de Bessos, Oxiartes va deixar a la seva dona i filles a una fortalesa de Sogdiana considerada inexpugnable; tot i aix aquesta fortalesa fou conquerida per Alexandre  que va tractar als captius amb respecte i va quedar fascinat de la bellesa de Roxana a la que va decidir fer la seva dona.

Quan Oxiartes se'n va assabentar, es va sotmetre al conqueridor que el va rebre amb consideraci; es van celebrar unes grans festes nupcials (327 aC). Desprs va fer de mediador per aconseguir la rendici de Corienes per la rendici de la fortalesa que controlava a Sogdiana i fou nomenat com a strapa de Paropamisos del Caucas, crrec que va conservar fins la mort d'Alexandre. 

Fou confirmat en aquesta provncia en el primer repartiment i altre cop al repartiment de Triparadisos el 321 aC. Desprs va enviar un grup de soldats en ajut d'umenes de Crdia per a la mort d'aquest general (316 aC) es va aliar a Antgon el Borni que aparentment li va confirmar l'autoritat.

Probablement ja havia mort quan Seleuc I Nictor va fer la seva expedici a l'ndia; en tot cas Seleuc va cedir Paropamisos al rei Sandracotos, sense que Oxiartes fos esmentat.

*Vegeu tambe: Oxatres, variant del mateix nom











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251435" title="Oxic" nonfiltered="2333" processed="2327" dbindex="97484">
Oxic (Oxycanus, ), o tamb Portic (aquest nom li dona Quint Curti), fou un prncep de l'ndia que governava els territoris a l'oest dels del rei Music (Musicanus). 

Quan es va acostar Alexandre el Gran als seus dominis no se li va sotmetre ni com havien fets altres prnceps menors, ni va enviar ambaixadors per  oferir al macedoni la submissi, i per tant fou atacat; Alexandre va ocupar dues de les seves principals ciutats. Oxic fou fet presoner. La resta de ciutats del seu regne es van sotmetre rpidament. 

El nom Oxycanus (com el de Musicanus) alguns autors pensen que podria derivar de khan (Oudh  Khan, Moosh Khan, rei d' Oudh, rei de Moosh), per aquest ttol va aparixer ms tard entre el turcs i no hi ha cap prova del seu s anterior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251437" title="Oxidates" nonfiltered="2334" processed="2328" dbindex="97485">
Oxidates (Oxydates) fou un noble persa que per raons desconegudes fou empresonat per ordre del rei Darios III de Prsia a Susa. Alexandre el Gran el va trobar all esperant la seva execuci.

Alexandre va pensar que li seria especialment fidel i el va alliberar i el va nomenar strapa de Mdia. Ms tard se sap que fou substitut per Arsaces (Arrianus, iii. 20.  4; Curtius, vi. 2.  11, viii. 3.  17.) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251438" title="Oxintes" nonfiltered="2335" processed="2329" dbindex="97486">
Oxintes (Oxyntas, ) fou un prncep de Numdia, fill de Jugurta.

Va ser portat captiu a Roma junt amb el seu pare i va desfilar al triomf de Gai Mari el 104 aC. No se'l va executar i fou enviat sota custodia a Vensia on va romandre fins el 90 aC quan fou alliberat pel general dels aliats italians Gai Papi Mutil que el va coronar a fi i efecte de produir la deserci dels auxiliars nmides al servei del general rom Luci Csar; aix va tenir xit i els nmides van desertar en gran part; per desprs no torna a aparixer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251439" title="IES Joanot Martorell" nonfiltered="2336" processed="2330" dbindex="97487">
L'IES Joanot Martorell s, des del curs 1996-1997, un Institut d Ensenyament Secundari (IES) a Esplugues de Llobregat.

Histria.
El curs 1970-1971 El "Joanot Martorell" es funda com a "Instituto experimental piloto" . El Centre va comenar essent un edifici prefabricat pensat inicialment per a escola de primria, tot i que mai va arribar a ser-ho, sin que ja des del primer curs va ser un centre d'ensenyament secundari. El pas a centre ordinari va suposar una crisi, ja que l'edifici no reunia suficients condicions i aix es va resoldre amb l'ampliaci del centre el curs 1983-84, i amb les obres que es van dur a terme durant els cursos 1993-94, 1994-95, 1995-96 i 1996-97. El curs 2007-2008 s est retirant les barreres arquitectniques i es construeix un ascensor.

Premis Ramon Llull 1985 d experincies en el camp educatiu.

Premio Giner de los Ros a la innovacin educativa el curs 1986-1987.

Exposicions a la Casa Elizalde dels treballs de "Disseny de BUP" l any 1987.

Actualitat.
Actualment s un Institut d Ensenyament Secundari on hi ha tres grups d ESO i dos grups de Batxillerat dirn i dos grups de Batxillerat nocturn.

Projectes en marxa.
 Biblioteca;
 Castell per estrangers;
 Matemtiques: concurs El cangur;
 Esports: Piscina i setmana d esqu;
 Projecte de difusi i cohesi social: La revista, Unescocat, La coral i el teatre.
 Joanot Solidari;
 Reciclatge residus de laboratori;
 Projecte web IES Joanot Martorell;
 Projecte 3   arquitectura  ;
 Projecte audiovisuals: Concurs Panasonic, CAC, La mostra i Joanot TV.
 Estaci Meteorolgica;
 Sostenibilitat;
 Francs: Oratria, intercanvi escoles de Frana, Diploma TEF i Diploma DELF.
 Angls: Diploma First Certificate, Diploma TOEFL, Forum of knowledge i Innovaci intercentres.
 Filoxarxa;

Per poder atendre la diversitat d alumnat disposem de dues Aules d Acollida aix com una USEE.

Enllaos externs.
http://www.xtec.cat/iesjoanot;

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251440" title="Oxitemis" nonfiltered="2337" processed="2331" dbindex="97488">
Oxitemis (Oxythemis, ) fou un amic de Demetri Poliorcetes, que el va enviar a la cort d'Agtocles de Siracusa, amb el que s'havia aliat, aparentment per la ratificaci del tractat per amb la missi secreta d'inspeccionar l'estat dels afers a Siclia. 

Agtocles va morir poc desprs (289 aC) i Oxitemis fou l'encarregat de posar al difunt a la seva pira funerria.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251441" title="Antoni Rubi i Lluch" nonfiltered="2338" processed="2332" dbindex="97489">
Antoni Rubi i Lluch (Valladolid 1856 - Barcelona 1937) fou un historiador i intellectual catal, fill del poeta Joaquim Rubi i Ors. Estudi filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on tingu com a mestres Manuel Mil i Fontanals, Francesc Xavier Llorens i Barba, i fou company d'estudis de Marcelino Menndez Pelayo. 

El 1880 fou nomenat auxiliar de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona i el 1885 fou nomenat catedrtic de literatura general a la universitat d'Oviedo, per aviat fou traslladat a la de Barcelona. El 1889 fou nomenat membre numerari de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. 

Des del 1904 fou un dels impulsors dels Estudis Universitaris Catalans, on hi enseny literatura catalana i foment en els seus deixebles l'inters per la recerca. El 1906 fou vicepresident del Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana. El 1907 presid els Jocs Florals de Barcelona, i ingress a l'Institut d'Estudis Catalans, del que poc desprs en fou nomenat president. 

Interessat per la cultura grega, tradu al catal i al castell Anacreont i  autors contemporanis seus com Dimitrios Vikelas, Gergios Vizins, Argyris Eftaliotis, Georgios Drosinis i Dionisios Soloms. Tamb reun nombrosa documentaci sobre la presncia migeval catalana al Ducat d'Atenes i Neoptria. Fou defensor de les aspiracions territorials gregues sobre Creta, i el 1897 inspirat per Enric Prat de la Riba i en nom de les institucions de la vida civil catalanes, va escriure un manifest d'adhesi a la causa grega. Com a reconeixement, fou nomenat cnsol honorari de Grcia a Barcelona durant vint anys, reb la condecoraci de Cavaller de l'Ordre del Salvador i form part, com a membre d'honor, de la principal instituci cientfica i cultural d aquell pas, la Societat Filolgica Parnassos.

Endems, fou membre numerari de l'Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid, de l'Academia Espaola, on tingu com a deixeble ngel Valbuena Prat, i form part de diverses corporacions cientfiques gregues.  Tamb fou president del Centre Excursionista de Catalunya.

 Obres .
 La expedicin y dominacin de los catalanes en Oriente juzgados por los griegos (1887);
 Estudio crtico-bibliogrfico sobre Anacreonte (1879);
 El sentimiento del honor en el teatro de Caldern (1882);
 Novelas griegas. Traducidas directamente del original (1893);
 Els governs de Matheu de Moncada i Roger de Llria en la Grcia catalana (1359-1370) (1912);
 La Grcia catalana des de la mort de Frederic III fins la invasi navarresa (1377-1379) (1920);
 Diplomatari de l'Orient catal (1301-1409) (1947) ;
 Documents per l'histria de la cultura catalana migeval (1907-21);
 El Renacimiento clsico en la literatura catalana (1889);
 Curial i Gelfa (edici i estudi) (1901);
  Notes sobre la cincia oriental a Catalunya en el XIVn segle (1909);
 Estudi sobre la elaboraci de la Crnica de Pere el Ceremonis (1910);
 La cultura catalana en el regnat de Pere III (1914);
 Joan I humanista i el primer perode de l'Humanisme catal (1918);
 Del nombre y de la unidad literaria de la lengua catalana (1930) ;

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'IEC sobre Antoni Rubi i Lluch;
 Antoni Rubi al Pen Catal;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251445" title="Evoluci dels preus de TMB" nonfiltered="2339" processed="2333" dbindex="97490">
Les tarifes dels transports pblics agrupats sota l'operadora Transports Metropolitans de Barcelona poden ser de dos tipus: integrades i no integrades. 

Tarifes integrades.
Les tarifes integrades sn aquelles que regeix l'Autoritat del Transport Metropolit i permeten la lliure circulaci, mitjanant un nic pagament, per la xarxa que oferta sempre i quan el temps de validaci del tiquet no excedeixi un temps superior d'una hora i quinze minuts, i no es vagi ms enll de la zona (anella) pertinent. Per saber el cost d'aquestes tarifes cal veure l'evoluci dels preus de l'ATM.

Tarifes no integrades.
Les tarifes no integrades es caracteritzen per funcionar independentment a la resta de la xarxa de transport pblic. Aix doncs, els preus del telefric no correspondran amb els del bus urb, de la mateixa manera que els del tramvia no ho faran amb els del bus turstic.



















 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251446" title="Robert L. Park" nonfiltered="2340" processed="2334" dbindex="97491">
El Dr. Robert Lee Park (nascut el 16 de Gener del 1931 a Kansas City, Missouri), conegut com Bob Park, s professor de Fsica a la Universitat de Maryland i ex-director executiu de la American Physical Society. Park s sobreot conegut per la seva postura crtica, al seu llibre Voodoo Science, en front a les medicines alternatives i pseudocincies com la telepatia i l'homeopatia. Tamb s vist als mitjans com un crtic dels vols tripulats a l'espai, empreses per colonitzar l'espai i l'escut de missils dels Estats Units; temes que han estat tan utilitzats com a recurs electoral a les eleccions americanes de finals dels segle XX i principis del XIX ). Bob Park tamb ha criticat durament inventors com Dennis Lee, qui diu haver inventat una mquina que podria donar energia de franc. Amb aquesta postura i molts altres casos d'inventors de mquines miraculoses, Bob Park hi posa una mica de llum i de sentit com desemmascarant el que es coneixen com mquines de moviment perpetu, que violen la llei de conservaci de l'energia i que, en conseqncia sn rebutjades per la comunitat cientfica. Bob Park critica sistemticament els patrons allunyats del mtode cientfic que segueixen aquests inventors com sn la falta d'experiments que provin els resultats, el secretisme amb la comunitat cientfica i l'engany.

Park escriu una columna setmanal, What's New, en la que fa comentaris de les ltimes novetats en temes cientfics, exploraci de l'espai, energia, el paper dels governs, pseudocincia, medicines alternatives,les armes nuclears i sobretot la forta controversia que hi ha actualment als EEUU sobre el creacionisme i la negaci de l'evoluci de Darwin.

Tamb ha advertit del perill que la Viquipdia pugui ser objectiu d'un mal us per part dels partidaris de les pseudocincies.

Llibres.
  Voodoo Science: The Road from Foolishness to Fraud, Oxford University Press, 2001. ISBN 0-19-514710-3.

 Referncies .


Enllaos externs.
What's New   Newsletter de la columna setmanal de Bob Park;
Bob Park's Universe   pgina personal;
Robert L. Park   pgina de la Universitat, Dept. de Fsica, University of Maryland,
A Claim-Buster by Calling, per Patricia Cohen, New York Times 29 d'Abril del 2000;
Testing the Current, per Charles Platt, ressenya de Voodoo Science, Washington Post, 25 de Juny del 2000;
Objections to Platt's review, que inclou una objecci de R. Park, amb una resposta de Charles Platt, Washington Post, 23 Juliol del 2000, pg. X11 ;
APS's Bob Park elected a CSICOP fellow, Skeptical Inquirer, Nov-Des, 2004 (reproduit a findarticles.com);
Robert Lee Park, 1998 Joseph A. Burton Forum Award Recipient;
What's New: The end of an era APS News, July 2006, anunciant que Park dimiteix com a portamveu de l'American Phisical Society;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251447" title="Sait? Musashib? Benkei" nonfiltered="2341" processed="2335" dbindex="97492">

Sait  Musashib  Benkei (       , Sait  Musashib  Benkei? 1155   1189), popularment anomenat Benkei (Benkei?), va ser un S hei, un monjo guerrer, que hi va haver a les ordres del samurai Minamoto no Yoshitsune. Generalment se'l descriu com un home molt fort i lleial, i s un dels personatges preferits del folklore japons. La seva vida ha estat enriquida i distorsionada en representacions i obres de teatre Kabuki i Noh, amb el qual s dificil discernir entre la veritat i la llegenda.

 Biografia .

Existeixen diverses histries sobre el naixement de Benkei. Una d'elles explica que el seu pare era el cap d'un temple que havia violat a la seva mare, que era la filla d'un ferrer. Una altra histria diu que ell era el fill d'un du del temple. Molts el presenten amb els atributs d'un dimoni, un nen-monstre amb el cabell regirat i dents llargues. En la seva joventut Benkei pot haver estat anomenat Oniwaka (  ) o el "nen dimoni o nen ogre".

De petit va conviure amb monjos i va viatjar molt pels monestirs del Jap. Durant aquest perode, els monestirs budistes eren importants centres d'administraci i cultura, a ms de centres militars. Com molts altres monjos, Benkei va ser entrenat probablement en l's de la naginata. Als disset anys d'edat, es deia que mesurava mes de dos metres d'alt. En aquest moment, va deixar el monestir budista i es va unir als Yamabushi, una secta de monjos muntanyencs que es reconeixien per portar caputxes negres. Fins i tot alguns gravats japoneses mostren Benkei portant aquesta caputxa.

Explica la histria que Benkei s'hauria installat en el pont Gojo, a Kyoto, on reptava en duel a qualsevol guerrer que passava pel pont, i es quedava amb l'espasa del venut, arribant a colleccionar 999 espases. En el seu combat nmero 1000, Benkei va ser venut per Minamoto no Yoshitsune, fill del senyor de la guerra Minamoto no Yoshitomo. Per tant, es va convertir en un guerrer de Yoshitsune i va lluitar al costat d'ell en la guerra Genpei contra el clan Taira. A Yoshitsune se li dna crdit per la majoria dels xits del clan Minamoto contra els Taira, especialment a la batalla naval de Dannoura amb qu va finalitzar la guerra. Tanmateix desprs del seu ltim triomf, el germ ms gran de Yoshitsune, Minamoto Yoritomo, es va girar en contra.

Durant els dos anys de lluites que van seguir, Benkei va acompanyar Yoshitsune com a fugitius de la llei. Finalment van ser envoltats al castell de Koromogawa no tate. Mentre que Yoshitsune es dirigia cap a les zones internes del castell per sucidar-se en forma ritual (seppuku), Benkei lluitava en el pont de la porta principal per protegir Yoshitsune. Compta la histria que els soldats tenien temor de passar el pont i que haver d'enfrontar-lo, ja que acabaven morts en forma rpida per l'enorme guerrer. Bastant temps desprs que conclogus la batalla, els soldats es van adonar que el cos de Benkei, estarrufat de fletxes restava immbil. Durant una inspecci ms detallada, desprs d'haver-se animat a creuar el pont, el gegant va caure a terra, la qual cosa va revelar que havia estat mort feia alguna estona; aquest fet s conegut com la "Mort dempeus de Benkei" (Benkei no Tachi  j ) (      ).

 Benkei i el folklore japons .

s la lleialtat i honor de Benkei el que el fa especialment atractiu per al folklore japons. Una obra Kabuki colloca Benkei davant un dilema moral, havent d'escollir entre mentir i protegir el seu Senyor per poder creuar un pont. El clmax de l'obra, t lloc quan el monjo s'adona de la seva situaci i promet complir amb el seu deure. En una altra obra, Benkei arriba a l'extrem de matar el seu propi fill per salvar la filla d'un Senyor. A l'obra kabuki Kanjincho, que fou filmada per Akira Kurosawa amb el ttol de Els homes que caminen sobre la cua del tigre (        , Tora no o wo fumu otokotachi), Benkei ha de guanyar al seu propi mestre, disfressat de portador, intentant evitar de descobrir el seu engany.

Referncies.


 Bibliografia .

 Ribner, Susan; Richard Chin; Melanie Gaines Arwin (1978): The Martial Arts. Nova York: Harper & Row. 10-ISBN 0-0602-4999-4; 13-ISBN 978-0-0602-4999-1 ;
 Kitagawa, Hiroshi; Bruce T. Tsuchida (1975): The Tale of the Heike. Tokio: University of Tokyo Press. ISBN 0-86008-189-3 ;
 Yoshikawa, Eiji. (1956): The Heike Story: A Modern Translation of the Classic Tale of Love and War. Nova York: Alfred A. Knopf. ASIN B0007BR0W8 (cloth) ;
 (1981). The Heike Story: A Modern Translation of the Classic Tale of Love and War. Tokio: Tuttle Publishing. 10-ISBN 0-8048-1376-0; 13-ISBN 978-0048-1376-1 (paper) ;
 (2002). The Heike Story: A Modern Translation of the Classic Tale of Love and War. Tokio: Tuttle Publishing. 10-ISBN 0-8048-3318-4; 13-ISBN 978-0-8048-3318-9 (paper) ;
 (1989)  Yoshikawa Eiji Rekishi Jidai Bunko (Eiji Yoshikawa's Historical Fiction), Vols. 47-62 Shin Heike monogatari (    ). Tokio: Kodansha.  10-ISBN 4-0619-6577-8; 13-ISBN 978-4-0619-6577-5 ;

 Enllaos externs .

Gravat sobre fusta -- "Ushiwaka i Benki combatent en el Pont de Gojo" o "Pont de Gojo, un episodi de la vida de Yoshitsune, Crniques de Yoshitsune" de Tuskioka Yoshitoshi (1839-1892) (Grunwald Center for the Graphic Arts, UCLA Hammer Museum);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251448" title="Anthony van Hoboken" nonfiltered="2342" processed="2336" dbindex="97493">
Anthony van Hoboken (Rotterdam, 23 de mar de 1887- Zuric, 1 de novembre de 1983) fou un musicleg holands.

Deixeble de Heinrich Schenker, el 1922 es va casar amb Annemarie Seidel i se'n separ el 1932.

Hoboken s conegut pel seu catleg de les composicions de Franz Joseph Haydn, titulat J. Haydn, Themathisch-bibliographisches Werkverzeichnis i publicat l'any 1957. De llavors en hom es refereix a les composicions de Haydn amb el seu "nmero de Hoboken" (normalment abreujat "Hob." o "H."), pres d'aquest catleg.

 Vegeu tamb .
 Hoboken Verzeichnis;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251451" title="Estudis Universitaris Catalans" nonfiltered="2343" processed="2337" dbindex="97494">
Estudis Universitaris Catalans (EUC) sn un ensenyament de caire universitari que es va iniciar el 16 d'octubre de 1903 a causa del Primer Congrs Universitari Catal, com a resposta a la negativa de la Universitat de Barcelona a acceptar el catal com a llengua de comunicaci. Com que no comptaven amb autoritzaci oficial del Ministeri d'Educaci d'Espanya per a installar les aules a la Universitat, les van haver d'habilitar a l'Ateneu Barcelons, a l'Escola Industrial, i a la Biblioteca de Catalunya. 

D'antuvi noms s'impartia classes de dret civil catal i histria de Catalunya, per aviat s'ampli amb economia social i poltica aranzelria, literatura catalana, dret pblic catal, histria de l'art catal, geologia aplicada a Catalunya, tcnica i anlisi qumica, agricultura, pedagogia nacional, estudis portuguesos, filologia romnica, filosofia, gramtica comparada del llat i el catal, histria musical i tnica de la can popular, lgica i metodologia de la cincia i geografia, totes elles matries impartides a la Universitat i impartides per professorat titulat. 

Entre els professors dels Estudis, podem destacar personalitats com Antoni Rubi i Lluch, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Borrell i Soler, Pompeu Fabra, Eugeni d'Ors, Pere Bosch i Gimpera, Manuel de Montoliu, Jordi Rubi i Balaguer, Ferran Valls i Taberner, Francesc Martorell i Traball i Pau Vila. L'arribada de la Segona Repblica Espanyola i l'assumpci de competncies educatives per la Generalitat de Catalunya, aix com la fundaci de Universitat Autnoma de Barcelona i la catalanitzaci de la Universitat de Barcelona van reduir les assignatures a quatre: gramtica, literatura, histria i geografia.

A la fi de la guerra civil espanyola les activitats foren suspeses, i no van poder reprendre fins el 1942, i es van fer de manera clandestina fins el 1950. Aleshores s'hi enseny lingstica catalana, per Ramon Aramon i Serra, histria de la literatura, per Jordi Rubi i Balaguer (desprs per Jordi Carbonell, Antoni Comas i Joaquim Molas), histria de Catalunya, per Ferran Soldevila (desprs per Miquel Coll i Alentorn) i, espordicament,  dret civil catal, per Antoni Borrell i Maci, economia poltica, per Salvador Millet i Bel, paleografia, per Pere Bohigas, i arqueologia, per Josep de Calassan Serra i Rfols. 

Del 1961 al 1985 l'EUC tamb organitz cursos de cultura catalana per a estudiants estrangers. Tamb van editar una revista amb el mateix nom on hi publicaren els seus treballs la major part dels professors i dels alumnes ms destacats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251457" title="Joan Guitart i Agell" nonfiltered="2344" processed="2338" dbindex="97495">
Joan Guitart i Agell (Trrega, 14 de gener de 1937) s un qumic i poltic catal. Es llicenci en Cincies Qumiques per la Universitat de Barcelona. De 1964 a 1978 ocupa diferents crrecs directius a editorials d mbit multinacional a Brasil i Barcelona. Afiliat a CDC, fou diputat al Parlament de Catalunya en les legislatures 1984-88, 1988-92 i 1992-96, fou Conseller d'Educaci de la Generalitat de Catalunya el 1980-1988 i Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1988-1996. 

Entre altres crrecs, ha estat president del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra el 1997- 2004, president del Patronat del Museu Nacional d'Art de Catalunya el 1996-2004, i vicepresident de la Fundaci Mtua General de Catalunya.



 Enllaos externs .
 Biografia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251467" title="Kalzium" nonfiltered="2345" processed="2339" dbindex="97496">

El Kalzium s una taula peridica dels elements per al KDE. El seu nom prov de la paraula Calcium, que s el nom alemany del Calci. Aix es deu al fet que el desenvolupador, Carsten Niehaus, s alemany.

Caracterstiques.
Cont informaci de 111 elements qumics, incloent-hi la massa, crrega, la imatge, informaci sobre el descobriment, dades qumiques i energtiques i un model de l'tom. La mateixa taula pot ser configurada per mostrar la numeraci, estats de la matria i codificaci de color de diverses maneres. A ms, hi ha disponible un ndex de data, que permet que es mostrin els elements descoberts fins a un any determinat.


Resum.
Sempre que es cliqui un element de la taula peridica, apareixer un resum sobre l'element a l'esquerra, que inclou el nom de l'element, nombre atmic, i la massa. Llavors, si es torna a clicar, aparaixer un resum amb diverses vistes:
 Fitxer: Una imatge de l'element si est disponible.;
 Model atmic: Mostra les capes electrniques. Els cercles grocs representen els electrons.;
 Dades qumiques: A la secci "Dades qumiques" hi ha moltes dades, entre altres el bloc, la configuraci electrnica, la densitat, el radi covalent, radi inic, radi de Van der Waals, radi atmic, massa i una taula d'istpos.;
 Energies: Inclou informaci de l'energia, incloent punt de fusi, punt d'ebullici, electronegativitat i afinitat electrnica.
 Miscellnia: Inclou curiositats, com qui el va descobrir, quan, l'abundncia a l'escora terrestre, la massa mitjana, i l'origen del nom.
 Espectre: Fa l'espectre d'un element si est disponible.;

Numeraci.

La numeraci s la manera d'enumerar els 18 grups de la taula peridica. Al Kalzium, es pot escollir diferents tipus de numeraci: IUPAC, IUPAC antiga o CAS.
 IUPAC (per omissi): El terme IUPAC vol dir International Union of Pure and Applied Chemistry (Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada). Enumera cada columna amb nmeros arbics de l'1 al 18.
CAS: CAS vol dir Chemical Abstracts Service (Servei d'Abstraccions Qumiques). Les lletres A i B designen al grup d'elements principals (A) i al d'elements de transici (B). Tot i que l'enumeraci IUPAC s l'oficial, l'enumeraci CAS encara s'utilitza.
IUPAC antiga: El sistema IUPAC antic etiquetava les columnes amb nmeros romans seguits per les lletres  A  o  B . Les columnes s'enumeraven de la segent manera: De la primera a la sptima de  IA  fins a  VIIA , de l'octava a la deuena s'etiquetaven  VIIIA , de l'onzena a la dissetena s'enumeraven  IB  fins a  VIIB , i la divuitena com a  VIII . Com a conseqncia de la confusi que varen crear els sistemes de numeraci de la IUPAC antiga i el sistema CAS, la IUPAC va adoptar el seu nou sistema. ;
El Kalzium suporta els tres tipus descrits abans.

Vegeu tamb.

 KDE;
 Kdeedu;

Bibliografia consultada.

 El Manual del Kalzium.
 Informaci del web del Kalzium .
 Manual dins del joc.


Notes.


Enllaos externs.
 Pgina web del Kalzium ;
 Manual oficial del Kalzium ;
 Captures de pantalla;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251469" title="Riu Nger" nonfiltered="2346" processed="2340" dbindex="97497">
 
El Nger s un riu d'frica occidental, el tercer del continent per la seva longitud desprs del Nil i del riu Congo.

El seu nom actual vindria del llat "negre" (pel color de l'aigua o pels molts habitants dels pasos que travessa) o encara d'una locuci tuareg gher n gheren (riu dels rius). T diversos noms locals com Jeliba, Joliba o Dhioliba (mandinga), i Isa Ber (songhai).

 Geografia .

El riu Nger neix a prop dels monts de Loma, a la frontera de Sierra Leona i de Guinea. Pren una direcci nord-est, travessant Guinea i el sud del Mali, on banya Bamako, Tombouctou i Gao. Entre KMacina i Tombouctou s'estn a una vasta planura inundada de prop de 40.000 km en la seva mxima extensi, en el que s'anomena el delta interior, i on el seu cabal s redueix d'un 25% a un 50%, principalment per evaporaci. Desprs es bifurca cap al sud-est, travessa l'oest de Nger, amb la capital Niamey, desprs cap a Nigria on s'orienta cada vegada ms cap al sud, cap a un delta pantans. A Lokoja rep per la riba esquerra el seu principal afluent, el Bnou, procedent del Camerun, que duplica el seu cabal abans d'arribar al delta martim; desemboca a l'Atlntic a Port Harcourt, desprs d'un viatge de 4.184 km.

El seu curis recorregut ha fet que el Nger, durant molt de temps, hagi estat un enigma per als gegrafs i s'han fet hiptesis molt fantasioses. Alguns el confonien amb el riu Senegal o amb el Congo, altres en feien una branca del Nil o el consideraven un riu tributari d'un llac interior. Va caldre esperar al 1830 amb l'expedici de Richard Lander per conixer la veritat.

El riu Nger forma part dels rius, com el Senegal, que des dels anys 1980 han estat el centre d'inters a causa de l'accentuaci de la sequera. L'Autoritat de la Conca del Nger (ABN), organisme de cooperaci internacional entre nou pasos per on passa el riu, i la creaci de l'Oficina del Nger (1932), vetllen perqu el riu ajudi tant al desenvolupament agrcola com en la producci d'energia elctrica. La disposici de diverses embassaments, dels que el Slingu n's el principal, t d'ara endavant la vocaci d'aportar energia elctrica i augmentar la producci cerealista, amb un increment de la superfcie de cultiu de l'arrs a uns quants pasos africans.

 Afluents .

El curs del riu pot dividir-se en quatre seccions:


 Enllaos externs .
"El Nger", a L'aigua i el dret internacional: bibliografia selectiva (Bibliothque du Palais de la Paix)  ;
 Fabio Spadi (2005), "The ICJ Judgment in the Benin-Niger Border Dispute:  the interplay of titles and  effectivits  under the uti possidetis juris principle", Leiden Journal of International Law 18: 777-794 ;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251479" title="Circuit de Solitude" nonfiltered="2347" processed="2341" dbindex="97498">
El Circuit de Solitude o Solitudering, a prop d'Stuttgart, i anomenat pel castell de Solitude, s un circuit alemany que exist entre 1903 i 1965.

 Histria .
A causa de la seva estretor, s'hi disputaren principalment proves de motociclisme fins el 1956. Fou eixamplat el 1957 per encabir proves de cotxes. Entre 1952 i 1964 va rebre proves del Gran Premi d'Alemanya de motociclisme els anys 1952, 1954, 1956, 1958, 1960, 1962 i 1964.

Entre 1961 i 1964 es disputaren proves no de campionat de Frmula 1, aix com de Frmula 2 i Formula Jnior.

 Guanyadors (incomplet) .
 Frmula 1 - Gran Premi de Solitude.


 Motociclisme .
50 cc 
1964: Ralph Bryans, Honda

125 cc 
1964: Jim Redman, Honda

250 cc 
1925: Josef Stelzer, BMW;
1926: Josef Stelzer, BMW;
1964: Phil Read, Yamaha (Campionat del Mn);

350 cc 
1964: ;

500 cc 
1925: Rudolf Reich, BMW;
1964: Mike Hailwood, MV Agusta (Campionat del Mn);

750 cc 
1926: Karl Raebel, BMW;

1,000 cc 
1926: Paul Kppen, BMW;

Sidecar 
1964: Scheidegger/Robinson, BMW

 Enllaos externs .
 Solitude Memorial;
 Prova en memria del Solitude del 2003;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251480" title="Circuit de Sachsenring" nonfiltered="2348" processed="2342" dbindex="97499">
El Circuit de Sachsenring s un circuit localitzat a Hohenstein-Ernstthal a prop de Chemnitz a Saxnia, Alemanya. Entre d'altres proves s'hi organitza el Gran Premi d'Alemanya de motociclisme.

 Histria .
La primera cursa es disput el 26 de maig de 1927 en un traat de 8,7 km per les carreteres i el poble de Hohenstein-Ernstthal. Esdevingu Sachsenring el 1937.

El Gran Premi d'Alemanya de l'Est de motociclisme es disput entre 1962 i 1971.

L'any 1990 s'abandon el circuit urb i es constru un nou circuit de 2,9 km. Les curses es reprengueren el 1995. Des del 1998 es disputa el Gran Premi d'Alemanya de motociclisme traslladat des de Nrburgring. En els darrers anys la longitud ha esdevingut de 3670m.

 Espectadors a MotoGP des de 1998 .


 Bibliografia .
 Wolfgang Hallmann: Das war der Sachsenring - Geschichte und Gegenwart einer legendren Rennstrecke; Chemnitzer Verlag, Chemnitz; 1996; ISBN 3-928678-32-9;

 Enllaos externs .
 Verkehrssicherheitszentrum Sachsenring;
 Sachsenring Circuit;
 Vista de satllit a Google Maps;
 Sachsenring a etracksonline;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251481" title="Johann Voldemar Jannsen" nonfiltered="2349" processed="2343" dbindex="97500">

Johann Voldemar Jannsen (Vana-Vndra, Estnia 16 de maig del 1819   Tartu, 13 de juliol del 1890) va ser un periodista i poeta estoni.

Fou autor de la lletra de l'himne nacional estoni Mu isamaa, mu nn ja rm (La Meva Terra Nativa, El Meu Orgull i Alegria), i va ser el pare de la poetessa Lydia Koidula. Com a director de la societat coral que organitz el primer "Festival Nacional de Can" (Tartu, 1869), Jannsen tingu un paper crucial en el Despertar Nacional Estoni.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251484" title="Antic hospital de la Misericrdia" nonfiltered="2350" processed="2344" dbindex="97501">

L'antic hospital de la Misericrdia est situat a la plaa de la Repblica de Viana do Castelo, a Portugal.

Construt el 1598, s un edifici renaixentista amb una faana blanca de tres plantes on destaquen les galeries d'arcs sostinguts per columnes esculpides amb caritides. Dalt de la seva faana hi ha un front triangular amb una creu en el centre. Juntament amb l'esglsia, el conjunt est classificat des de l'any 1910 com a Monument Nacional.

Annexa a l'hospital hi ha una esglsia aixecada en el segle XVIII. s un temple de planta transversal composta per una sola nau i capella major. La seva arquitectura combina els estils manierista i barroc. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251486" title="Louis Armand" nonfiltered="2351" processed="2345" dbindex="97502">

Louis Armand ( Cruseilles, Frana 1905 - Villers-sur-Mer 1971 ) fou un enginyer i alt funcionari francs que va ser el primer President de l'Euratom.

Biografia.
Va nixer el 17 de gener de 1905 a la ciutat de Cruseilles, poblaci situada al departament de l'Alta Savoia. Va estudiar a les ciutats de Annecy i Li i l'any 1924 es gradu en enginyeria a l'cole polytechnique, esdevenint posteriorment professor a l'Escola superior de mines.

Durant la Segona Guerra Mundial fou membre de la Resistncia francesa, sent arrestat per la Gestapo el 25 de juny de 1944 i empresonat a la ciutat de Pars, sent posat en llibertat a l'alliberaci d'aquesta ciutat per part de l'exrcit aliat.

Membre de l'Acadmie franaise de de l'any 1963, Armand mor el 30 d'agost de 1971 a la poblaci de Villers-sur-Mer, situada al departament de Calvados.

Activitat professional.
El 1949 fou nomenat Mnager General de la Societat Nacional dels Ferrocarrils Francs (SNCF), sent un dels impulsors de la creaci de la Societat impulsora del Tnel sota el canal de la Mnega el 1957. 

Interessat en la cooperaci entre els pasos i ferm defensor de l'europeisme, l'any 1958 fou nomenat primer President de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom), organisme acabat de crear desprs de la signatura dels Tractats de Roma. A partir de 1960 particip, juntament amb Jacques Rueff, en la redacci del pla Rueff-Armand en favor de la planifaci d'un mercat com entorn de la Comunitat Econmica Europea (CEE). 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251487" title="Cyclorana brevipes" nonfiltered="2352" processed="2346" dbindex="97503">

Cyclorana brevipes s una espcie de granota que es troba a l'est de l'estat de Queensland (Austrlia).

Referncies.

  ;
 mplia informaci sobre aquesta granota. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251489" title="Cyclorana cryptotis" nonfiltered="2353" processed="2347" dbindex="97504">

Cyclorana cryptotis s una espcie de granota endmica d'Austrlia. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251490" title="ISO 639-1" nonfiltered="2354" processed="2348" dbindex="97505">
ISO 639-1 s la primera part de codi ISO 639. Consisteix en 136 codis de dues lletres usats per identificar els idiomes principals del mn. Aquests codis sn una taquigrafia internacional molt til per indicar idiomes. Per exemple:
 El catal est representat per ca;
 L alemany est representat per de (de l  endnim Deutsch);
 El japons est representat per ja (tot i que el seu endnim s Nihongo);

La llista de codis ISO 639-1 va arribar a ser una norma oficial el 2002, 
per ha existit en format esborrany anys enrere. L'ltim codi afegit va ser ht,  representant el crioll haiti el 26 de febrer de 2003. L's 
de la norma va ser ben considerat per IETF language tags, introdut per RFC 
1766 al mar de 1995, i continuat per RFC 3066 al gener de 2001 i per RFC
4646 al setembre de 2006.

No s'afegeixen nous codis ISO 639-1 a les llenges que tinguin codi ISO 639-2 
propi. Els sistemes que usen codis ISO 639-1 i 639-2 amb codi 639-1 
preferit, no han de canviar els seus codis.

Si s usa un codi ISO 639-2 que cobreix un grup de llenges, es pot tornar obsolet per a un codi ISO 639-1 per a algunes dades.

A continuaci, la llista de llenges ordenades alfabticament seguint l estndard ISO 639-1:



Vegeu tamb.

 Idioma;
 ISO 639-2;
 ISO 639-3;

Enllaos externs.

ISO 639-1/RA;
ISO 639-1:2002 standard;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251491" title="Cyclorana cultripes" nonfiltered="2355" processed="2349" dbindex="97506">

Cyclorana cultripes s una espcie de granota endmica d'Austrlia. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251492" title="Cyclorana longipes" nonfiltered="2356" processed="2350" dbindex="97507">

Cyclorana longipes s una espcie de granota endmica d'Austrlia.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251493" title="Cyclorana maculosa" nonfiltered="2357" processed="2351" dbindex="97508">

Cyclorana maculosa s una espcie de granota endmica d'Austrlia. 

Referncies.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251497" title="Cyclorana maini" nonfiltered="2358" processed="2352" dbindex="97509">

Cyclorana maini s una espcie de granota endmica d'Austrlia.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251498" title="Cyclorana novaehollandiae" nonfiltered="2359" processed="2353" dbindex="97510">

Cyclorana novaehollandiae s una espcie de granota que es troba als estats australians de Nova Galles del Sud i Queensland. 

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta granota. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251500" title="Cyclorana platycephala" nonfiltered="2360" processed="2354" dbindex="97511">

Cyclorana platycephala s una espcie de granota que es troba a Austrlia. 

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie de granota. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251501" title="Cyclorana vagitus" nonfiltered="2361" processed="2355" dbindex="97512">

Cyclorana vagitus s una espcie de granota que es troba a Austrlia Occidental (Austrlia).

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251502" title="Cyclorana verrucosa" nonfiltered="2362" processed="2356" dbindex="97513">

Cyclorana verrucosa s una espcie de granota que es troba a Nova Galles del Sud i Queensland (Austrlia).

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie de granota. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251503" title="Monte de Santa Luzia" nonfiltered="2363" processed="2357" dbindex="97514">

El Monte de Santa Luzia est situat a 5 km al nord del nucli de Viana do Castelo. Al capdamunt hi ha el santuari del Sagrat Cor de Jess de Santa Luzia. S'hi pot accedir amb cotxe o en telefric.

La baslica, que es va completar l'any 1926, segueix el model delSacr Coeur de Pars. s un lloc de pelegrinatge i l'empinada ascensi per l'escala monumental que condux al temple es veu compensada per les magnfiques vistes de la vall del riu Lima, de l'oce, i de la ciutat.

Les runes, molt prop del santuari,recorden que hi havia hagut un poblat fortificat a l'edat del Ferro. La Citnia de Santa Luzia, tal com s'anomena, est format per cases de planta circular, ellptica i rectangular, protegides per un recinte emmurallat. Actualment es conserven les restes de les cases i part de les seves muralles. Est classificada des de l'any 1926 com Monument Nacional. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251506" title="Nyctimystes" nonfiltered="2364" processed="2358" dbindex="97515">

Nyctimystes s un gnere de granotes de la famlia Hylidae, les espcies del qual es troben repartides entre Papua Nova Guinea, les Illes Moluques i el nord de l'estat de Queensland (Austrlia).

Espcies.
 Nyctimystes avocalis;
 Nyctimystes cheesmanae;
 Nyctimystes dayi;
 Nyctimystes daymani;
 Nyctimystes disruptus;
 Nyctimystes fluviatilis;
 Nyctimystes foricula;
 Nyctimystes granti;
 Nyctimystes gularis;
 Nyctimystes humeralis;
 Nyctimystes kubori;
 Nyctimystes montanus;
 Nyctimystes narinosus;
 Nyctimystes obsoletus;
 Nyctimystes oktediensis;
 Nyctimystes papua;
 Nyctimystes perimetri;
 Nyctimystes persimilis;
 Nyctimystes pulcher;
 Nyctimystes rueppelli;
 Nyctimystes semipalmatus;
 Nyctimystes trachydermis;
 Nyctimystes tyleri;
 Nyctimystes zweifeli;

Referncies.
 The IUCN Redlist - Nyctimystes;
 Barker, J.; Grigg, G.C. i Tyler, M.J.: A Field Guide to Australian Frogs. Surrey Beatty & Sons. Any 1995.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251507" title="Nyctimystes dayi" nonfiltered="2365" processed="2359" dbindex="97516">

Nyctimystes dayi s una espcie de granota que es troba a Austrlia. 

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta granota. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251509" title="tienne Hirsch" nonfiltered="2366" processed="2360" dbindex="97517">


Etienne Hirsch ( Pars, Frana 1901 - d. 1994 ) fou un enginyer i alt funcionari francs que va ser President de l'Euratom entre 1959 i 1962.

Biografia.
Va nixer el 24 de gener de 1901 a la ciutat de Pars. Va estudiar enginyeria qumica a l'Escola de Mines de la capital francesa, treballant posteriorment en la indstria qumica.

Membre del Partit Socialista, durant la Segona Guerra Mundial va unir-se al grup anomenat "Franais libre" amb el nom de Commandant Bernard. Mor a la seva residncia de la ciutat de Pars l'1 de maig de 1994.

Europeisme.
De fortes conviccions europestes, durant la Guerra va participar a Londres en converses sobre la uni regional d'Europa al costat de Herv Alphand i Paul Van Zeeland. A partir de 1943 es va convertir en collaborador de Jean Monnet a Alger.

L'any 1950 va participar en l'elaboraci de la Declaraci Schuman al costat de Robert Schuman, una declaraci que es considera avui en dia el tret de sortida de la unitat europea. A l'ascens de Jean Monnet a la presidncia de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), Hirsh fou nomenat director del Pla Monnet per la reconstrucci econmica de Frana, esdevenint per l'any 1959 President de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom). L'any 1962 abandon aquest crrec per la negativa del govern francs de renovar-li la confiana. 

Enllaos externs.
   Biografia d'tienne Hirsch ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251511" title="Palau del Concelho de Viana do Castelo" nonfiltered="2367" processed="2361" dbindex="97518">

El palau del Concelho de Viana do Castelo s un antic pao situat a la plaa de la Repblica a Viana do Castelo, Portugal.

s un edifici de dues plantes realitzat en granit, coronat per merlets i aixecat entre els segles XV i XVI. La seva planta baixa est formada per un porxo amb tres arcs ogivals i en la seva planta superior t tres finestres amb balconades de ferro que sobresurten de la seva faana. Sobre la finestra central estan esculpits l'escut reial, una esfera armilar i una nau, smbol de Viana do Castelo. Est classificat des de l'any 1910 com Monument Nacional.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251512" title="Circuit de Donington Park" nonfiltered="2368" processed="2362" dbindex="97519">


El Circuit de Donington Park s un circuit proper al Castell de Donington al nord-oest de Leicestershire, Regne Unit, propietat de Donington Ventures Leisure Ltd. Acostuma a usar-se per curses de motor i festivals de msica.

 Histria .



El circuit de Donington fou inaugurat el 1931, i usat originriament per curses de motocicletes. El 1935 Richard Shuttleworth guany el GP de Donington en un Alfa Romeo P3, i el 1937 i 1938 el GP Britnic d'automobilisme fou guanyat per Bernd Rosemeyer i Tazio Nuvolari. El circuit fou tancat el 1939 per la II Guerra Mundial, on fou usat per tasques militars.

Fou reobert el 27 de maig de 1977. s usat habitualment per disputar proves del Gran Premi de Gran Bretanya de motociclisme, del British Touring Car Championship o British Superbikes. L'any 1993 s'hi disput el Gran Premi d'Europa de Frmula 1 que fou guanyat per Ayrton Senna.

El 1973 es va obrir el museu Donington Grand Prix Collection, que t la collecci de cotxes de grans premis ms gran del mn.

s un recinte habitual per a la celebraci de concerts i festivals musicals. Entre els ms destacats cal esmentar el Monsters of Rock a finals dels 80 i principis dels 90, on actuaren grups com AC/DC, Aerosmith, Metallica o Iron Maiden. L'any 2001 fou seu de la presentaci de l'agrupaci Stereophonics (A Day at the Races), Ozzfest el 2002 i Download Festival el 2003.

Enllaos externs.

Web oficial;
Vista de satllit a Google Maps;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251515" title="Hilodeu" nonfiltered="2369" processed="2363" dbindex="97520">

Els hilodeus o bufonoideus (Hyloidea o Bufonoidea) sn una superfamlia de granotes.

Pertanyen a aquesta superfamlia les famlies segents:
 Aromobatidae;
 Brachycephalidae;
 Bufonidae;
 Centrolenidae;
 Dendrobatidae;
 Heleophrynidae;
 Hylidae;
 Leptodactylidae;
 Myobatrachidae;
 Nasikabatrachidae;
 Rheobatrachidae;
 Rhinodermatidae;
 Sooglossidae;

Referncies.
 Informaci sobre les espcies d'aquesta superfamlia. ;
 Uniprot.org ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251517" title="Peta Zetas" nonfiltered="2370" processed="2364" dbindex="97521">
El Peta Zetas, s una llaminadura, molt popular durant els anys vuitanta, creada per l'empresa Zeta Espacial i presentada inicialment com una substncia granulada que tenia com a tret distintiu el fet que en contacte amb la saliba cruixia produint sorollets i pessigolles dins la boca.

El secret d'aquest producte no s res ms que dixid de carboni o la seva forma anhdrica, que cont aquest producte. En contacte amb l'aigua o una soluci aqosa com la saliba el dixid de carboni s'allibera i produeix petites explosions que produeixen el cruixit i el soroll tpics d'aquesta llaminadura. Es tracta d'una altra aplicaci d'aquest gas en la indstria alimentria, com en les begudes i refrescs gasosos. Vegi's tamb usos del CO2.

La seva aparici va tenir lloc durant la dcada dels vuitanta i rpidament es van convertir en la llaminadura de moda dels nens de l'poca, per la seva particular caracterstica i els nombrosos canvis i noves presentacions a que ha estat sotms el producte, han fet que perdurs fins l'actualitat. En un principi es van presentar com un producte granuls dins un sobre, anunciats per un nen vestit d'astronauta i sota, l'eslogan  Peta Zetas: el caramel que peta . Posteriorment ha anat apareixent i desapareixent una mplia gama de variacions del producte, com Peta Zetas en format xiclet o amb diferents gustos; per la forma original s l'nica que ha tingut continutat fins avui en dia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251529" title="Produkt der Deutsch-Amerikanischen Freundschaft" nonfiltered="2371" processed="2365" dbindex="97522">


Produkt der Deutsch-Amerikanischen Freundschaft (tamb anomenat Ein Produkt der Deutsch-Amerikanischen Freundschaft) s el primer disc del grup alemany de msica electrnica Deutsch-Amerikanische Freundschaft. Va aparixer a l'any 1979.

El disc consta de 22 fragments instrumentals sense ttol, i recull la cara ms experimental dels DAF, amb influncies de fonts tan diverses com el punk i la msica industrial. Momentniament sense el seu carismtic cantant (Gabi Delgado), els membres restants van decidir de publicar el seu primer disc enregistrant-lo en diferents sessions entre els mesos de febrer i abril de 1979. A ms de Robert Grl a la bateria, l'acompanyaven Kurt Dahlke com a teclista, Wolfgang Spelmans a la guitarra i Michael Kemner al baix.

L'lbum aparegu al segell Warning, que acab esdevenint Atatak. Poc desprs de la seva publicaci, Dahlke deix els DAF per dedicar-se a projectes personals, i fou substitut per Chrislo Haas, amic de Grl; a ms, Delgado torn al grup, i amb la formaci de quintet comenaren a preparar el seu segent disc.

Temes.

DAF0CD (Mute Records, 2000).

 (0,44);
 (1,03);
 (0,19);
 (2,33);
 (1,07);
 (0,45);
 (0,43);
 (1,48);
 (0,55);
 (3,15);
 (0,59);
 (1,19);
 (0,36);
 (1,41);
 (0,25);
 (1,47);
 (1,24);
 (2,08);
 (1,32);
 (1,13);
 (0,31);
 (3,05);

Dades.

 Msica composta per Kurt Dahlke, Robert Grl, Michael Kemmer, Wolfgang Spelmans.

 Publicat per Ata Tak Musikverlag.

 Disseny de portada: Frank Fenstermacher.

Enllaos externs.

 http://www.mute.com/releases/viewRelease.jsp?id=26668;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251549" title="Scinax" nonfiltered="2372" processed="2366" dbindex="97523">

Scinax s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a l'rea compresa entre Mxic i Argentina (incloent-hi les illes de Trinitat i Tobago i Saint Lucia).

Espcies.

 Scinax acuminatus ;
 Scinax agilis ;
 Scinax albicans ;
 Scinax alcatraz ;
 Scinax altae ;
 Scinax alter;
 Scinax angrensis;
 Scinax arduous ;
 Scinax argyreornatus ;
 Scinax ariadne ;
 Scinax aromothyella ;
 Scinax atratus ;
 Scinax auratus ;
 Scinax berthae ;
 Scinax blairi ;
 Scinax boesemani ;
 Scinax boulengeri ;
 Scinax brieni ;
 Scinax cabralensis ;
 Scinax caldarum;
 Scinax canastrensis ;
 Scinax cardosoi ;
 Scinax carnevallii ;
 Scinax castroviejoi ;
 Scinax catharinae ;
 Scinax centralis ;
 Scinax chiquitanus ;
 Scinax crospedospilus ;
 Scinax cruentommus ;
 Scinax curicica;
 Scinax cuspidatus ;
 Scinax danae ;
 Scinax dolloi ;
 Scinax duartei ;
 Scinax elaeochraoa ;
 Scinax eurydice;
 Scinax exiguus ;
 Scinax faivovichi ;
 Scinax flavidus ;
 Scinax flavoguttatus ;
 Scinax funereus ;
 Scinax fuscomarginatus ;
 Scinax fuscovarius ;
 Scinax garbei;
 Scinax granulatus ;
 Scinax hayii ;
 Scinax heyeri ;
 Scinax hiemalis;
 Scinax humilis ;
 Scinax ictericus ;
 Scinax jolyi ;
 Scinax jureia ;
 Scinax karenanneae ;
 Scinax kautskyi ;
 Scinax kennedyi ;
 Scinax lindsayi ;
 Scinax littoralis ;
 Scinax littoreus ;
 Scinax longilineus ;
 Scinax luizotavioi;
 Scinax machadoi ;
 Scinax manriquei ;
 Scinax maracaya ;
 Scinax megapodius ;
 Scinax melloi ;
 Scinax nasicus ;
 Scinax nebulosus ;
 Scinax obtriangulatus ;
 Scinax oreites ;
 Scinax pachycrus ;
 Scinax parkeri ;
 Scinax pedromedinae ;
 Scinax peixotoi ;
 Scinax perereca ;
 Scinax perpusillus ;
 Scinax pinima ;
 Scinax proboscideus ;
 Scinax quinquefasciatus ;
 Scinax ranki ;
 Scinax rizibilis ;
 Scinax rostratus ;
 Scinax ruber ;
 Scinax similis ;
 Scinax squalirostris ;
 Scinax staufferi ;
 Scinax strigilatus ;
 Scinax sugillatus ;
 Scinax trachythorax ;
 Scinax trapicheiroi ;
 Scinax trilineatus ;
 Scinax uruguayus ;
 Scinax v-signatus ;
 Scinax wandae ;
 Scinax x-signatus ;

Referncies.

 Informaci sobre les espcies d'aquest gnere. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251557" title="Richelle" nonfiltered="2373" processed="2367" dbindex="97524">
Richelle (en val Ritchele) s una nucli de la ciutat de Vis, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica, al marge dret del Mosa.

Histria.
A l'edat mitjana, el poble era una possessi de l'abadia de Chvremont fins al 779 quan pass al captol d'Aquisgr i desprs al pas de Dalhem. En aquesta poca ja era la seu d'un tribunal. El 1244 part d'un dels Pasos enll del Mosa annexionats pel ducat de Brabant. Desprs del Tractat de partici (Partage-Tractaat) de 1661, quan Castella i la Repblica de les Set Provncies Unides compartiren el Pas de Dalhem, el territori del poble escau a la corona d'Espanya. 

El segle XVIII s un temps de guerres interminables. Des de 1704 commencen les batalles entre els exrcits aliats d'ustria, de les provncies unides i d'Anglaterra contra Frana i Espanya. El 1713, Richelle pass a la corona d'ustria. Segueix l'annexi a Frana a 1795. Els francesos van reorganitzar l'administraci de l'antic rgim i incorporar el poble al departament de l'Ourthe. El 1815 pass al Regne Unit dels Pasos Baixos i el 1830 a l'estat nou de Blgica.

El perode belga va commenar amb la construcci de les infraestructures de comunicaci: les carreteres Lieja-Maastricht (1840) i Argenteau-Dalhem (1855) i el ferrocaril Lieja-Maastricht (1860).

El 1977, Richelle va fusionar amb la ciutat de Vis.

Llocs d'intres.

El castell de Richelle;
El tribunal;
El tribunal d'Aquisgr;
L'esglsia Sant Ferm;

Enllaos externs.
Web del poble de Richelle;
Web de la ciutat de Vis;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251567" title="Dinar iugoslau" nonfiltered="2374" processed="2368" dbindex="97525">

El dinar iugoslau (en croat Jugoslavenski dinar, en eslov Jugoslovanski dinar, en macednic i serbi                    , Jugoslovenski dinar; o simplement dinar /      ) fou la unitat monetria oficial dels tres estats iugoslaus: el Regne de Iugoslvia (abans Regne dels Serbis, Croats i Eslovens), la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia i la Repblica Federal de Iugoslvia, entre el 1920 i el 2003, en qu fou substitut pel dinar serbi. Es dividia en 100 para /     . El seu smbol era din. /    .

Hi va arribar a haver vuit dinars iugoslaus diferents, dels quals els cinc darrers foren deguts a les diverses revaluacions entre 1990 i 1994 a causa de la hiperinflaci durant l'poca del progressiu desmembrament de l'estat federal iugoslau i de la guerra dels Balcans. Cadascun d'aquests dinars s conegut per un nom distintiu i tenia un codi ISO 4217 propi (citat entre parntesis):



 Dinar dels serbis, croats i eslovens o dinar iugoslau, de 1920 a 1941 (YUS). Va substituir la corona iugoslava a ra de 4 corones per dinar i va desaparixer durant la Segona Guerra Mundial.
 Dinar de la Federaci, de 1945 a 1965 (YUF). Va substituir la kuna croata a un canvi de 40:1 i el dinar serbi a un canvi de 20:1.
 Dinar fort, de 1965 a 1989 (YUD), a un canvi de 100:1.
 Dinar convertible, de 1990 a 1992 (YUN), a un canvi de 10.000:1.
 Dinar reformat, de 1992 a 1993 (YUR), a un canvi de 10:1.
 Dinar d'octubre, d'octubre a desembre de 1993 (YUO), a un canvi d'1.000.000:1.
 Dinar del 1994, de l'1 al 23 de gener de 1994 (YUG), a un canvi d'1.000.000.000:1.
 Nou dinar, del 24 de gener de 1994 fins al 2003 (YUM), amb el mateix valor que el marc alemany, a un canvi entre 10 i 13 milions de YUG per 1 YUM. Aquest darrer dinar, tot i que no va mantenir la paritat inicial amb el marc, va aconseguir sobreviure sense revaluacions posteriors i l'any 2000 es va decidir de suprimir-li l'adjectiu nou.

El dinar iugoslau fou abandonat progressivament pels estats que se separaven de Iugoslvia: el 1991 Eslovnia adoptava el tolar i Crocia el dinar croat, a un canvi paritari amb el dinar iugoslau (1:1), mentre que el 1992 Macednia adoptava el denar, tamb a un canvi paritari, i Bsnia i Hercegovina el dinar de Bsnia i Hercegovina, a un canvi de 10 dinars iugoslaus per un de bosni.

Els enclavaments serbis dins de Crocia i de Bsnia i Hercegovina van emetre les seves prpies versions de dinar (el dinar de la Krajina i el dinar de la Repblica Srbia respectivament), lligades al dinar iugoslau. Aquestes versions van deixar d'existir quan es van acabar els conflictes entre les diverses faccions.

En aquest punt de la histria el dinar iugoslau era la moneda de la Repblica Federal de Iugoslvia constituda per Srbia i Montenegro. Amb tot, per, el 6 de novembre de 1999 Montenegro va decidir d'adoptar tamb el marc alemany com a moneda de curs legal, decisi que es va radicalitzar el 13 de novembre del 2000, en qu noms es reconeixia aquest darrer com a moneda oficial. 

Quan l'any 2003 la Repblica Federal de Iugoslvia va esdevenir la Uni de Srbia i Montenegro, el dinar iugoslau va deixar d'existir tamb a Srbia, substitut pel dinar serbi.

Vegeu tamb.
Dinar;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251577" title="Duane Carter" nonfiltered="2375" processed="2369" dbindex="97526">
 Duane Carter    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 5 de maig del 1913 a Fresno, California. 

Duane Carter  va crrer  a la Champ Car a les temporades 1948-1955 i 1959-1960 i 1963 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys. 

Carter va morir el 7 de maig del 1993 a Indianapolis, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .




 A les temporades 1953 i 1954 va comartir el cotxe.


 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Duane Carter  va participar a 8 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 8;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 6,5;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251592" title="Bandera d'Indonsia" nonfiltered="2376" processed="2370" dbindex="97527">

La bandera d'Indonsia est composta de dues bandes horitzontals, la de sobre s de color vermell i la de sota blanca. Fou reconeguda oficialment el 1949. 

El vermell i el blanc sn els colors d'un antic estendard javans. Es pot trobar en una inscripci que prov de la zona est de Java datada el 1294, anomenada de Kudadu, que relata la rebelli de 1292 del prncep Jayakatwang de Kediri contra el rei Kertanegara de Singasari, al final d'aquest reialme, i la fundaci del de Majapahit. Aquesta inscripci menciona l's d'estendards vermells i blancs. Fou aquest estandard el que van triar els nacionalistes indonesis per crear la bandera del nou pas. 

s una bandera que s'assembla molt a la de Mnaco i a la de Polnia, tot i que amb proporcions diferents. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251593" title="Bandera d'Irlanda" nonfiltered="2377" processed="2371" dbindex="97528">


La bandera d'Irlanda (en irlands: An Bhratach Nisinta), igualment coneguda com la tricolor irlandesa, s la bandera nacional de la Repblica d'Irlanda. La bandera fou adoptada com la bandera de l'Estat Lliure Irlands a partir de la seva creaci el 1922. fou confirmada com a bandera oficial en la constituci de desembre de 1937. 

L's dels tres colors s atestat des de 1830, quan els patriotes irlandesos festejaven el retorn de la tricolor a Frana desprs de la revoluci de 1830. La bandera en la seva disposici actual fou desenvolupada el 1848 pel moviment Jove Irlanda. Fou hissada a diversos llocs de Dubln durant la  insurrecci de Pasqua de 1916. Quan Irlanda esdevingu repblica va restar com a bandera oficial el 1949. 

Fou una bandera prohibida durant molt de temps en els sis comtats del nord, sota sobirania britnica.  La tricolor era vista com una bandera nacional de tota Irlanda, d'aqu que els nacionalistes nord-irlandesos la utilitzessin. 

La tricolor, amb les tres bandes verticals de la mateixa mida, tenen els colors verd, blanc i taronja (des del pal) i es va inspirar en la bandera de Frana i la Bandera de Terranova. 

Els tres colors simbolitzen:
 Verd: el color emblemtic del moviment catlic d'alliberament nacional.
 Blanc: smbol de pau entre les dues comunitats.
 Taronja: Commemora la victria decisiva del rei angls Guillem III que era protestant i de la casa d'Orange-Nassau sobre els catlics de Jaume II d'Anglaterra a la batalla de la Boyne. ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251594" title="Dalmau III de Rocabert" nonfiltered="2378" processed="2372" dbindex="97529">
Dalmau III de Rocabert o de Carmen fou vescomte de Rocabert entre 1099 i 1137. Va succeir Berenguer Guillem de Rocabert, germ de Ramon Guillem de Rocabert. Se sap que el 1114 va anar a Mallorca amb Ramon Berenguer III. Segons Santiago Sobrequs aquest Dalmau seria nt del comte d'Empries Pon I, fill de Berenguer, el segon fill del comte emporit. D'aquesta manera sortiria el llinatge dels Rocabert, com una branca secundria del comtes d'Empries. 

Npcies i descendncia.
No se sap ben b amb qui es va casar, si amb Toda de Claramunt o amb Atlia d'Anglesola o amb totes dues. Els possibles fills serien:

 Berenguer Renard de Peralada, vescomte de Carmen i senyor de Peralada. ;
 Jofre I de Rocabert, vescomte de Rocabert i senyor de Ceret.
 Ermessenda, casada amb San I de Rossell-Cerdanya.
 Guillem.
 Toda, casada amb Pere de Palafolls.
 Berenguer, bisbe d'Elna.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251595" title="Emmy Rossum" nonfiltered="2379" processed="2373" dbindex="97530">
Emmanuelle Grey Rossum s una actriu estatunidenca nascuda el 12 de setembre de 1986 a New York, New York City.

 Filmografia . 

 Songcatcher (2000) ... Deladis Slocumb 	;
 An American Rhapsody (2001) ... Sheila;
 Happy Now (2001) ... Nicky Trent/Jenny Thomas;
 Passionada (2002) ... Vicky Amonte 	;
 Nola (2003) ... Nola;
 Mystic River (2003) ... Katie Markum;
 El dia de dem (2004) ... Laura Chapman;
 The Phantom of the Opera (2004) ... Christine Daa;
 Poseidon (2006) ... Jennifer Ramsey;
 Dragonball (2008) ... Bulma;

 Enllaos Externs .

  ;
 http://www.emmyrossum.com ;
 http://myspace.com/emmyrossum ;


























































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251596" title="El Caf de la Marina" nonfiltered="2380" processed="2374" dbindex="97531">
El Caf de la Marina (1933) s una obra de teatre de Josep Maria de Sagarra escrita en vers estramp i allunyada de les modes teatrals de l'poca, ja que com moltes altres obres seves no intenta innovar, sin que parteix de temes tradicionals per construir l'obra. Aquestes peces, com moltes altres, va tenir un xit notable de pblic.

Fou estrenada el 14 de febrer de 1933 al Teatre Romea amb una companyia encapalada per Maria Vila i Pius Dav, amb Maria Morera. Des de llavors ha estat una pea del repertori clssic de Sagarra representada diverses vegades. 

L'obra testimonia les vacances que Sagarra passava al Port de la Selva i presenta un cafe mariner, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar. La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa. En aquest ambient noms podr casar-se amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, ms gran que ella. Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret envers Claudi, un pescador genit que vol marxar a Amrica. Al final tot se soluciona amb un final feli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251599" title="Materialisme" nonfiltered="2381" processed="2375" dbindex="97532">
El terme materialisme designa una disposici d'esperit que consisteix a servir-se de la realitat tangible o "matria" com a base del saber i el coneixement i, per extensi, d'una visi de la vida.

 Histria .

El terme va ser inventat per Leibniz el 1702 i s reivindicat per primera vegada per La Mettrie cap al 1748. Tanmateix, des d'un punt de vista retrospectiu, els primers materialistes van ser alguns filsofs de l'Antiguitat: Herclit, Demcrit, Leucip, Digenes d'Apolnia, Epicur i Lucreci. La filosofia tradicional ha redut durant molt de temps el materialisme dels filsofs de l'Antiguitat a qestions de pura fsica, com per exemple sobre la continutat de la matria: hi ha grans de matria? els toms evolucionen en el buit?... 

Tanmateix, consultant Digenes Laerci, es comprova que les obres escrites pels pensadors materialistes de l'Antiguitat sn ms aviat obres d'tica: aix, des de l'Antiguitat, els materialistes prediquen la utilitzaci de la matria o de la realitat tangible com a base fonamental per explicar els fenmens, filosofar i produir el saber. Per als materialistes, no hi ha ms que matria i el funcionament del mn no pot ser comprs ms que partint d'all que s o ser observable. s doncs el principi fonamental del desenvolupament dels coneixements cientfics, en un sentit ampli, on resideix el nucli del materialisme. 

L'oposici s radical amb Parmnides, Plat, els estoics, i posteriorment els pares cristians i, finalment, amb l'idealisme alemany de Kant i Hegel, per als quals el mn verdader i perfecte existeix fora de tota matria i de tota realitat observable: la veritat del mn no pot ser atesa ms que pel pensament; la realitat tangible o la matria no s ms que una representaci i una aproximaci imperfecta de la veritat. Aquesta diferncia fonamental que existeix des de l'antiguitat pot ser entesa com la distinci irreductible entre el corrent idealista i el corrent materialista.

 Accepcions possibles .

Existeixen diverses accepcions del terme "materialisme" segons els diversos contexts:

 El materialisme tic .

Designa una disposici de pensament que consisteix a situar les qestions de moral en la realitat material. Cap valor moral no s transcendent o universal, ja que tots provenen de les cultures humanes i dels carcters innats de l'espcie. Un valor moral s, doncs, un fenomen que pot ser estudiat de la mateixa manera com s'estudia una molcula en fsica o un tipus de llenguatge en filologia. El valor moral s una conseqncia humana que depn dels contexts, de les histries individuals i collectives. No t existncia "en si mateix". Per tant, no hi ha universalisme en matria de moral. 

Sobre aquest terreny, pensadors com Spinoza o Nietzsche desenvoluparen les seves concepcions filosfiques mirant d'eludir el relativisme en matria de valors, tot buscant mitjans per a distingir els valors morals que sn propicis o nefastos a la vida. Per als materialistes, l'home, en tant que individu, est "per damunt" dels seus valors morals, n's el creador. Aquest pensament s'oposa directament al pensament idealista segons el qual els valors morals existeixen eternament en el funcionament de l'Univers, i la humanitat el que fa s aplicar aquestes regles a la vida. La fractura amb l'idealisme es fa sobre aquest punt. 

Histricament, aquestes diferncies de concepcions de pensament han estat i continuen sent molt grans; els rgims poltics i altres cercles de poder sovint han afavorit l'orientaci idealista, ms o menys manipulada, ja que inclina l'individu a seguir simplement regles promulgades. Al contrari, l'orientaci materialista pot permetre l'individu a copsar la seva responsabilitat personal pel que fa a les seves tries i a la seva manera de viure quotidianament. Duta a l'extrem, per, aquesta noci pot desembocar en el liberalisme o el "materialisme consumista". Responsabilitat personal no s'ha de confondre amb lliure arbitri, antinmic del determinisme materialista.

 El materialisme cientfic .

Per al materialisme cientfic, el pensament es redueix a fets purament materials o en constitueix un epifenomen. La constituci del saber cientfic descansa sempre sobre la comparaci, teoria-experincia o teoria-observaci, i s en aquesta comparaci que valida o invalida una teoria. En aquest sentit, la idea del mn s sotmesa al punt de vista tangible, d'on rau que l'orientaci materialista sigui el fonament del saber cientfic. Aquesta condici preten rebutjar tota forma de saber fonamentat en idees inverificables, com que la Terra s plana o que el cor s l'rgan que fabrica la sang. 

La concepci materialista de la histria .

La concepci materialista de la histria, anomenada "materialisme histric" o "materialisme dialctic", s una visi d'origen marxista que analitza la histria, les lluites socials i les evolucions econmiques i poltiques a partir de les seves causes materials; aix tenim la histria de les classes socials, de les seves relacions i de la seva evoluci. Aquesta concepci ha estat definida i desenvolupada principalment per Marx i Engels (Les Lluites de classe a Frana, El 18 brumari de Louis Bonaparte, El Capital, "el manifest del partit comunista", "la ideologia alemanya"), Rosa Luxemburg (Vaga de massa, partits i sindicats; La Revoluci Russa) i Anton Pannekoek (El materialisme histric). 

Els historiadors materialistes atribueixen en canvi molta menys importncia a les dinasties o a les religions per exemple, considerades com productes de la seva poca i de les relacions socials i no com esdeveniments influint profundament en el curs de la histria. El socileg Max Weber va treballar molt sobre aquests aspectes. De la mateixa manera Pierre Bourdieu perllongar la noci de "capital" per fer-la ms apta per explicar les relacions i les lluites entre grups socials. Els seus treballs pretenen que si b el materialisme histric d'origen marxista s una taula d'anlisi poderosa i constitueix de manera incontestable una aven espectacular en l'estudi econmic i social, s incomplet ja que negligeix els factors que no parteixen directament de la possessi de capital econmic. s el que portar Pierre Bourdieu a qualificar el materialisme marxista de materialisme "curt" o "reductor".

 El materialisme consumista .

En el sentit vulgar, el terme "materialisme" s utilitzat per designar l'actitud general o el comportament del qui es lliga amb gaudi als bns materials, als valors monetaris i als plaers materials. La possessi i l'acumulaci de bns a la moda s un tret de carcter preponderant en una persona "materialista", en el sentit vulgar del terme. En l'mbit artstic, el materialisme s una inclinaci a donar a les coses una representaci realista i sensual. .

 Principi .

El materialisme s una hiptesi de treball, un postulat de funcionament per a la constituci del saber, que defensa que qualsevol coneixena vlida noms es constitueix a partir de l'observaci o de l'experimentaci de la realitat material. Aix, el materialisme proposa dos fonaments per a la constituci del saber:
 cal tractar d'explicar els fenmens amb el mnim d'hiptesis exteriors possible, i reduir l'opci de donar explicacions als fenmens que tenen l'origen en la matria; per exemple, la conscincia seria un fenomen que t el seu origen en el funcionament del cervell hum. S'anomena "teoria" a les explicacions proposades quan exposen un marc i uns conceptes que expliquen els fenmens.
 tota hiptesi explicativa formulada, o teoria, ha de ser verificada i validada per confrontaci amb l'observaci o l'experincia.

 Constituci del saber en el marc del materialisme .

Per al materialisme un punt fonamental rau en la confrontaci entre les hiptesis, les explicacions i les teories proposades, per una banda, i les experincies i les observacions del mn, per l'altra. Confrontar les teories amb l'experincia s un punt crucial de la progressi de tota forma de saber sobre el funcionament dels fenmens; s el que s'ha descrit com a cincia, i aquesta confrontaci s'anomena validaci.

Validar un fenomen t com a finalitat proposar un saber slid i vlid. s a dir, un saber que es pugui transposar i utilitzar en altres situacions similars, fins i tot en altres mbits, si s possible. La idea s que una explicaci que no s verificada de manera tangible no serveix, no s ms que una conjectura possible entre milers d'altres que qualsevol podria imaginar i inventar. Si no s validada, sempre segons l'experincia o l'observaci, una teoria no serveix per a res; i sobretot, no pot servir per fer progressar el saber o la cincia. Aquest mode de constituci del saber s el que ha estat retingut per definir el que s una cincia; una cincia moderna s un mbit on les hiptesis es confronten amb la realitat material per constituir el fonament del coneixement.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Guillaume Lecointre: Materialisme cientfic ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251600" title="Scinax acuminatus" nonfiltered="2382" processed="2376" dbindex="97533">

Scinax acuminatus s una espcie de granota que es troba a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i, possiblement tamb, a Uruguai.

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie de granota. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251605" title="Scinax agilis" nonfiltered="2383" processed="2377" dbindex="97534">

Scinax agilis s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251611" title="Scinax albicans" nonfiltered="2384" processed="2378" dbindex="97535">

Scinax albicans s una espcie de granota endmica del Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251613" title="Scinax alcatraz" nonfiltered="2385" processed="2379" dbindex="97536">

Scinax alcatraz s una espcie de granota endmica de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251617" title="Scinax altae" nonfiltered="2386" processed="2380" dbindex="97537">

Scinax altae s una espcie de granota endmica de Panam.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251618" title="Scinax alter" nonfiltered="2387" processed="2381" dbindex="97538">

Scinax alter s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251620" title="Scinax angrensis" nonfiltered="2388" processed="2382" dbindex="97539">

Scinax angrensis s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251623" title="Scinax arduous" nonfiltered="2389" processed="2383" dbindex="97540">

Scinax arduous s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251624" title="Scinax argyreornatus" nonfiltered="2390" processed="2384" dbindex="97541">

Scinax argyreornatus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251625" title="Scinax ariadne" nonfiltered="2391" processed="2385" dbindex="97542">

Scinax ariadne s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251626" title="Scinax aromothyella" nonfiltered="2392" processed="2386" dbindex="97543">

Scinax aromothyella s una espcie de granota que es troba a l'Argentina i, possiblement tamb, al Brasil.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251627" title="Scinax atratus" nonfiltered="2393" processed="2387" dbindex="97544">

Scinax atratus s una espcie de granota endmica del Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251628" title="Scinax auratus" nonfiltered="2394" processed="2388" dbindex="97545">

Scinax auratus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251629" title="Kig" nonfiltered="2395" processed="2389" dbindex="97546">
Kig (KDE Interactive Geometry) s un joc interactiu de geometria lliure i de codi obert, que forma part del
KDE edutainment project. T fora facilitats per escriure en Python, com tamb creant macros de construccions existents.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del Kig ;
 El manual del Kig;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251630" title="Dinar croat" nonfiltered="2396" processed="2390" dbindex="97547">

El dinar croat (en croat Hrvatski dinar o, simplement, dinar) fou la unitat monetria de Crocia entre el 23 de desembre de 1991 i el 30 de maig de 1994. El codi ISO 4217 era HRD. La Repblica Srbia de Krajina no usava el dinar croat sin que tenia la seva prpia moneda, el dinar de la Krajina. No disposava de moneda fraccionria. 

Va substituir el dinar iugoslau en termes paritaris (1:1). En realitat es tractava d'una moneda de transici introduda durant el conflictiu perode de secessi croata de Iugoslvia. Durant la seva curta existncia, el dinar va patir una forta devaluaci. Fou substitut per la kuna a ra de 1.000 dinars per kuna.

Ems pel Banc Nacional Croat (Hrvatska Narodna Banka), noms se'n van imprimir bitllets, no pas monedes, amb el valor d'1, 5, 10, 25, 100, 500 i 1.000 dinars el 1991, als quals se n'hi van afegir de 2.000, 5.000 i 10.000 el 1992 i de 50.000 i 100.000 dinars el 1993. L'anvers de tots els bitllets era el mateix, amb l'efgie del cientfic ragus Ru er Bokovi . Al revers dels bitllets fins al de 1.000 dinars s'hi representava la catedral de Zagreb, mentre que els de ms valor incloen l'escultura La histria dels croats d'Ivan Metrovi .

Vegeu tamb.
Dinar;
Dinar iugoslau;
Dinar de la Krajina;
Kuna;

Enllaos externs.
Banc Nacional Croat  ;
Bitllets de Crocia ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251631" title="Scinax berthae" nonfiltered="2397" processed="2391" dbindex="97548">

Scinax berthae s una espcie de granota que es troba a l'Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251633" title="Scinax blairi" nonfiltered="2398" processed="2392" dbindex="97549">

Scinax blairi  s una espcie de granota endmica de Colmbia.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251634" title="Santa Maria dels ngels de Valena" nonfiltered="2399" processed="2393" dbindex="97550">

Santa Maria dels ngels (Santa Maria dos Anjos) s una esglsia romnica construda a la segona meitat del segle XIII i consagrada el 1276 situada dins el nucli antic de la fortalesa de Valena.

De nau nica longitudinal encapalada per un absis rectangular. Campanar quadrangular, capella i sagristia rectangulars adossades al sud. La faana principal cont un portal amb arcs de mig punt amb tres arquivoltes sostingudes per columnes rematades per capitells.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251635" title="Scinax boesemani" nonfiltered="2400" processed="2394" dbindex="97551">

Scinax boesemani s una espcie de granota que es troba a Brasil,Guaiana Francesa, Guyana, Surinam, Veneuela i, possiblement tamb, a Colmbia, Bolvia i Per.

 Referncies .

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251636" title="Scinax boulengeri" nonfiltered="2401" processed="2395" dbindex="97552">

Scinax boulengeri s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Costa Rica, Nicaragua, Panam i, possiblement tamb, a Honduras.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251637" title="Scinax brieni" nonfiltered="2402" processed="2396" dbindex="97553">

Scinax brieni  s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251638" title="Scinax caldarum" nonfiltered="2403" processed="2397" dbindex="97554">

Scinax caldarum  s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251639" title="Scinax canastrensis" nonfiltered="2404" processed="2398" dbindex="97555">

Scinax canastrensis s una espcie de granota endmica de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251640" title="Scinax cardosoi" nonfiltered="2405" processed="2399" dbindex="97556">

Scinax cardosoi s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251641" title="Scinax carnevallii" nonfiltered="2406" processed="2400" dbindex="97557">

Scinax carnevallii s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251642" title="Scinax castroviejoi" nonfiltered="2407" processed="2401" dbindex="97558">

Scinax castroviejoi s una espcie de granota que es troba a Bolvia i, possiblement tamb, a l'Argentina. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251643" title="Scinax catharinae" nonfiltered="2408" processed="2402" dbindex="97559">

Scinax catharinae s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251644" title="Nossa Senhora de Peneda" nonfiltered="2409" processed="2403" dbindex="97560">

Nossa Senhora de Peneda s un santuari situat dins del Parc Nacional de Peneda-Gers, a Portugal.

Envoltat per enormes roques, s una rplica del de Bom Jesus do Monte a Braga. A principis de setembre s'omple de pelegrins procedents de tota la regi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251645" title="Scinax centralis" nonfiltered="2410" processed="2404" dbindex="97561">

Scinax centralis s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251646" title="Scinax chiquitanus" nonfiltered="2411" processed="2405" dbindex="97562">

Scinax chiquitanus s una espcie de granota que es troba a Bolvia, Per i, possiblement tamb, a Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251648" title="Scinax crospedospilus" nonfiltered="2412" processed="2406" dbindex="97563">

Scinax crospedospilus  s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251649" title="Scinax cruentommus" nonfiltered="2413" processed="2407" dbindex="97564">

Scinax cruentommus  s una espcie de granota que es troba a Brasil, Colmbia, Equador, Per i, possiblement tamb, a Bolvia i la Guaiana Francesa. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251651" title="Scinax curicica" nonfiltered="2414" processed="2408" dbindex="97565">

Scinax curicica s una espcie de granota endmica de Brasil. 

 Referncies .

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251652" title="Dinar de Bsnia i Hercegovina" nonfiltered="2415" processed="2409" dbindex="97566">
El dinar de Bsnia i Hercegovina (en croat Bosanskohercegova ki dinar o, simplement, dinar; en serbi         -                   o, simplement,      ) fou la unitat monetria oficial de Bsnia i Hercegovina entre 1992 i 1998, usat a les regions sota control bosni. El codi ISO 4217 era BHD. No disposava de moneda fraccionria.

Bsnia i Hercegovina es va declarar independent de Iugoslvia el mar de 1992. El primer dinar bosni es va emetre el juliol d'aquell any, en substituci de la versi del dinar iugoslau de 1990 (YUN) a ra de 10 dinars iugoslaus per un de bosni. Per tant, el dinar bosni tenia el mateix valor que la versi del dinar iugoslau de 1992 (YUR).

La primera emissi de dinars bosnians fou simplement una sobreimpressi dels dinars iugoslaus. Arran de la gran inflaci que pat el pas, es va introduir un segon dinar bosni el 1994, a ra de 10.000 dinars antics per cada un de nou. De tota manera, tant l'un com l'altre van circular noms pels territoris controlats pels bosnians (vegeu Guerra de Bsnia), ja que a les rees de control croat s'usava el dinar croat i posteriorment la kuna, mentre que els territoris sota control serbi usaven el dinar de la Republika Srpska.

Ems pel Banc Central de Bsnia i Hercegovina (Centralna Banka Bosne i Hercegovine /                                    ), noms se'n van imprimir bitllets, no pas monedes, amb el valor d'1, 5, 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 dinars.

Fou substitut pel marc convertible el 1998. Tal com el nom indica, el nou marc bosni era convertible en Deutsche Marks fins que la moneda alemanya fou substituda per l'euro.

 Vegeu tamb .
Dinar;
Dinar croat;
Dinar iugoslau;
Dinar de la Repblica Srbia;

Enllaos externs.
Banc Central de Bsnia i Hercegovina (en bosni, croat, serbi i angls);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251654" title="Scinax cuspidatus" nonfiltered="2416" processed="2410" dbindex="97567">

Scinax cuspidatus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251655" title="KTouch" nonfiltered="2417" processed="2411" dbindex="97568">

KTouch s una aplicaci per al KDE que exercita els estudiants en escriure a mquina. Inclou llions per diferents disposicions de teclat en fora idiomes diferents. Tamb t llions per aprendre a usar el teclat numric.

Caractersiques.
El KTouch s molt configurable. L'usuari pot afegir noves disposicions de teclat i idiomes... Tamb hi ha una finestra d'estadstiques que inclou un histograma de la velocitat d'escriptura de l'usuari, en paraules per minut o carcters per minut, i altres estadstiques. La finestra d'estadstiques tamb controla l'evoluci de l'usuari i sap quines tecles es necessiten practicar.
Encara que el KTouch fou dissenyat per al KDE, tamb funciona en altres sistemes de finestres com el GNOME o IceWM. 

Vegeu tamb.
 
 kdeedu;

Enllaos externs.
 Pgina del projecte;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251656" title="Scinax danae" nonfiltered="2418" processed="2412" dbindex="97569">

Scinax danae s una espcie de granota que es troba a Veneuela i, possiblement tamb, a Guyana.

 Referncies .
  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251657" title="Scinax duartei" nonfiltered="2419" processed="2413" dbindex="97570">

Scinax duartei  s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251658" title="Scinax elaeochraoa" nonfiltered="2420" processed="2414" dbindex="97571">

Scinax elaeochraoa  s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Costa Rica, Nicaragua i Panam.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251660" title="Scinax eurydice" nonfiltered="2421" processed="2415" dbindex="97572">

Scinax eurydice  s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251661" title="Scinax exiguus" nonfiltered="2422" processed="2416" dbindex="97573">

Scinax exiguus s una espcie de granota que es troba a Veneuela i, possiblement tamb, a Brasil i Guyana. 

 Referncies .

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251662" title="Scinax flavidus" nonfiltered="2423" processed="2417" dbindex="97574">

Scinax flavidus  s una espcie de granota que es troba a Colmbia i Veneuela. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251664" title="Scinax flavoguttatus" nonfiltered="2424" processed="2418" dbindex="97575">

Scinax flavoguttatus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251665" title="Scinax funereus" nonfiltered="2425" processed="2419" dbindex="97576">

Scinax funereus s una espcie de granota que es troba a Brasil, Equador, Per i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251666" title="Scinax fuscomarginatus" nonfiltered="2426" processed="2420" dbindex="97577">

Scinax fuscomarginatus  s una espcie de granota que es troba a l'Argentina, Bolvia, Brasil i Paraguai.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251668" title="Scinax fuscovarius" nonfiltered="2427" processed="2421" dbindex="97578">

Scinax fuscovarius  s una espcie de granota que es troba a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i Uruguai. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251669" title="Scinax garbei" nonfiltered="2428" processed="2422" dbindex="97579">

Scinax garbei s una espcie de granota que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Per, Veneuela i, possiblement tamb, Guyana. 

 Referncies .

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251670" title="Bandera de Terranova" nonfiltered="2429" processed="2423" dbindex="97580">


La bandera de Terranova s una tricolor verda, blanca i rosada, que ha estat l'ensenya histrica de l'illa de Terranova, actualment forma part amb Labrador d'una provncia del Canad amb el nom de Terranova i Labrador. Aquesta bandera va inspirar la bandera d'Irlanda. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251671" title="Scinax granulatus" nonfiltered="2430" processed="2424" dbindex="97581">

Scinax granulatus s una espcie de granota que es troba a l'Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251673" title="Scinax hayii" nonfiltered="2431" processed="2425" dbindex="97582">

Scinax hayii s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251675" title="Scinax heyeri" nonfiltered="2432" processed="2426" dbindex="97583">

Scinax heyeri s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251676" title="Scinax hiemalis" nonfiltered="2433" processed="2427" dbindex="97584">

Scinax hiemalis s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251678" title="Scinax humilis" nonfiltered="2434" processed="2428" dbindex="97585">

Scinax humilis s una espcie endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251679" title="Scinax ictericus" nonfiltered="2435" processed="2429" dbindex="97586">

Scinax ictericus s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Per i, possiblement tamb, a Bolvia i Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251680" title="Scinax jolyi" nonfiltered="2436" processed="2430" dbindex="97587">

Scinax jolyi s una espcie de granota endmica de la Guaiana Francesa. 

 Referncies .

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251681" title="Scinax jureia" nonfiltered="2437" processed="2431" dbindex="97588">

Scinax jureia s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251683" title="Scinax karenanneae" nonfiltered="2438" processed="2432" dbindex="97589">

Scinax karenanneae s una espcie de granota endmica de Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251684" title="Scinax kautskyi" nonfiltered="2439" processed="2433" dbindex="97590">

Scinax kautskyi s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251685" title="Scinax kennedyi" nonfiltered="2440" processed="2434" dbindex="97591">

Scinax kennedyi s una espcie de granota que es troba a Colmbia i Veneuela. 

 Referncies .

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251687" title="Scinax lindsayi" nonfiltered="2441" processed="2435" dbindex="97592">

Scinax lindsayi  s una espcie de granota que es troba a Brasil, Colmbia i, possiblement tamb, a Veneuela. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251689" title="Scinax littoralis" nonfiltered="2442" processed="2436" dbindex="97593">

Scinax littoralis s  una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251690" title="Scinax littoreus" nonfiltered="2443" processed="2437" dbindex="97594">

Scinax littoreus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251692" title="Scinax longilineus" nonfiltered="2444" processed="2438" dbindex="97595">

Scinax longilineus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251693" title="Scinax luizotavioi" nonfiltered="2445" processed="2439" dbindex="97596">

Scinax luizotavioi s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251694" title="Scinax machadoi" nonfiltered="2446" processed="2440" dbindex="97597">

Scinax machadoi s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251697" title="Infart miocardac" nonfiltered="2447" processed="2441" dbindex="97598">

L'infart miocardac, conegut en l's colloquial com a atac de cor, atac cardac o infart, fa referncia a una irrigaci sangunia insuficient, amb dany tissular, a una part del cor (mio, "mscul", i cardio, "cor"), produt per una obstrucci en una de les artries coronries. Es produeix una necrosi d'una rea del miocardi, generalment conseqncia de la trombosi d'una artria coronria esclerosada.

L'infart agut de miocardi es veu en pacients portadors de cardiopatia isqumica, ja fos que coneixien tenir aquesta malaltia i estiguessin tractats per ella, o com a episodi de la patologia. Sol estar precedit per antecedents d'angina inestable, denominaci que reben els episodis de dolor torcic que es fan ms freqents, ms duradors, que apareixen amb esforos menors que en l'evoluci prvia o que no cedeixen amb la medicaci habitual.

El mscul miocardi, o mscul del cor, sofreix un infart quan existeix una malaltia coronria avanada, en general aix es produeix quan una placa d'ateroma que es troba en l'interior d'una artria coronria s'ulcera o es trenca, causant una obstrucci aguda d'aquest vas.

La corona de vasos sanguinis que porten oxigen i nutrients al propi mscul cardac (artries "coronries") pot desenvolupar plaques d'ateroma, la qual cosa compromet en grau major o menor el flux d'oxigen i nutrients al propi cor, amb efectes que varien des d'una angina de pit, quan la interrupci del flux de sang al cor s temporal, a un infart de miocardi, quan s permanent i irreversible.

La presncia en un vas sanguini d'arteriosclerosi fa que a l'esmentat vas hi hagi estrenyiments i que en ells es desenvolupi ms fcilment un trombe: un cogul de plaquetes, protenes de la coagulaci i rebuigs cellulars que acaba tapant el vas. Una emblia s un trombe que ha viatjat per la sang fins a arribar a un vas petit on s'enclava com un mbol. Trombosi i emblia sn, doncs, termes equivalents.

Un infart de miocardi s una urgncia mdica per definici i s'ha de buscar atenci mdica immediata. Les demores sn un error greu que es cobra milers de vides cada any. El pronstic vital d'un pacient amb infart depn de:
 l'extensi del mateix, s a dir la quantitat de mscul cardac perdut com a conseqncia de la falta d'irrigaci sangunia;
 la rapidesa de l'atenci rebuda.

 Senyals i smptomes .

Els principals senyals i smptomes de l'infart miocardac sn:

 Dolor torcic sobtat, intens i prolongat que es percep com a una pressi intensa.
 Dispnea, dificultat per a respirar.
 Mareigs. s l'nic smptoma en un 10% dels casos.
 Palpitacions;
 D'altres: Poden ocrrer nusees d'origen desconegut, vmits, defalliment i sudoraci.

 Dolor .

El dolor torcic pot estendre's o irradiar cap als braos i espatlles  sobretot l'esquerre , esquena, coll i fins i tot les dents i la mandbula. s el que es coneix com a angor o angina de pit. No sn infreqents els infarts que cursen sense dolor, o amb dolors atpics que no coincideixen amb el descrit. Per aix es diu que el diagnstic s clnic, amb electrocardiograma, i de laboratori, ja que noms aquests tres elements en el seu conjunt permeten realitzar un diagnstic precs. 

El dolor, quan s tpic es descriu com un puny enorme que retora el cor. Correspon a una angina de pit per que es prolonga en el temps, i no respon a l'administraci dels medicaments amb qu abans s'alleugeria, per exemple nitroglicerina sublingual, ni cedeix amb el reps. El dolor de vegades es percep de forma diferent, o no segueix cap patr fix, sobretot en ancians i en diabtics. En els infarts que afecten la cara inferior o diafragmtica del cor, pot percebre's tamb com a un dolor prolongat a la part superior de l'abdomen que l'individu podria, errniament, atribuir a indigesti o acidesa.

 Referncies .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251702" title="Kooka" nonfiltered="2448" processed="2442" dbindex="97599">
El Kooka es un programa d'escaneig, fcil d'usar i de codi obert GNU/Linux que s distribut sota la Llicncia Pblica General (GPL) amb excepcions.

El Kooka s l'aplicaci d'escaneig per elecci del projecte KDE i aix s part oficial dels paquets grfics del KDE.

El Kooka ajuda a manejar els parmetres ms importants de l'escaneig i troba el format correcte de la imatge per guardar i manejar les imatges escanejades. Tamb ofereix suport per diferents mduls OCR. Libkscan, una part autnoma del Kooka, proveeix un servei d'escaneig per un s fcil i consistent de totes les aplicacions.

Enllaos externs.
Pgina del projecte;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251703" title="KGeography" nonfiltered="2449" processed="2443" dbindex="97600">
El KGeography s un joc educatiu lliure i de codi obert. Forma part del KDE. La versi actual es distribueix amb el KDE Education Project 3.5.

Aprendre.
Fulleja els mapes clicant a una divisi de mapes per veure'n el seu nom. Tamb es mostraran la bandera de la naci i la capital.

Avaluaci.


Apart dels fins educatius, el KGeography pot ser utilitzat per avaluar el coneixement de cadasc.
Ara mateix t cinc jocs:
 El joc et diu una divisi del mapa i l'has de clicar.
 El joc et diu una capital i n'has d'encertar la divisi en qu pertany.
 El joc et diu una divisi i n'has d'encertar la capital.
 El joc t'ensenya una bandera d'una divisi de mapes i n'has d'encertar el nom.
 El joc et diu el nom d'una divisi de mapes i n'has d'encertar la bandera.

Enllaos externs.
 Pgina del projecte;
 KGeography a KDE Education Project;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251706" title="Scinax maracaya" nonfiltered="2450" processed="2444" dbindex="97601">

Scinax maracaya s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251708" title="Pierre Chatenet" nonfiltered="2451" processed="2445" dbindex="97603">

Pierre Chatenet ( Pars, Frana 1917 - Tavers 1997 ) fou un poltic i alt funcionari francs que va ser ministre i President de l'Euratom entre 1962 i 1967.

Biografia.
Va nixer el 6 de mar de 1917 a la ciutat de Pars. Va estudiar cincies poltiques a la Universitat de Pars, esdevenint posteriorment membre del Consell d'Estat. 

Mor el 4 de setembre de 1997 a la poblaci de Tavers, situada al departament de Loiret.

Activitat poltica.
Membre de la Uni dels Demcrates per la Repblica (UDR), l'any 1944 va esdevenir collaborador del Ministre de Treball Alexandre Parodi i fou membre de la delegaci francesa en la Conferncia fundacional de l'Organitzaci de les Nacions Unides realitzada a la ciutat de San Francisco l'any 1945.

Conseller de Pierre Mends France en la formaci de la Comunitat Eruopea de Defensa, fou un dels redactors dels Acords de Pars de l'any 1954 (acords que partien del Tractat de Brusselles de 1948) que va establir la Uni Europea Occidental (UEO). Aquell mateix any fou nomenat director de funci pblica i el gener de 1959 fou nomenat Secretari d'Estat per part del Primer Ministre Michel Debr. El maig d'aquell any fou nomenat per Debr Ministre de l'Interior, crrec que va ocupar fins el maig de 1961 i que hagu d'abandonar per problemes de salut. 

El gener de 1962 fou nomenat President de la Comunitat Europea de l'Energia Atmica (Euratom), crrec que va exercir durant cinc anys fins a la fusi dels organismes de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA), de la Comunitat Econmica Europea (CEE) i de l'Euratom en una nica Comissi Europea l'any 1967 presidida per Jean Rey.

L'any 1968 fou nomenat membre del Consell Constitucional de Frana, crrec que va desenvolupar fins el 1977












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251711" title="Scinax melloi" nonfiltered="2452" processed="2446" dbindex="97604">

Scinax melloi s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251714" title="Felipa d'Hainaut" nonfiltered="2453" processed="2447" dbindex="97605">

Felipa d'Hainaut (vers 1314 - 15 d'agost de 1369) va ser la reina consort d'Eduard III d'Anglaterra.

Va nixer a Valenciennes (aleshores comtat d'Hainaut; Frana en l'actualitat) filla del comte d'Hainaut Guillem I i de Joana de Valois, la nta de Felip III de Frana.

Va casar-se amb Eduard el 24 de gener de 1328, onze anys abans de la seva ascensi al tron. A diferncia de moltes antecessores entre les reines consorts angleses, no va generar incomoditats a la cort introduint costums estrangeres.

Felipa va acompanyar a Eduard en les seves expedicions a Esccia (1333) i a Flandes (1338-40), on reb reconeixement per la seva gentilesa i compassi. s recordada per la histria com una dona benevolent, que va convncer al seu marit que perdons la vida als Bugesos de Calais (1346) quan havien de ser executats de forma exemplar. 

Va actuar com a regent en diverses ocasions mentre el seu marit era al continent.

El 15 d'agost de 1369 Felipa va morir de malaltia al Castell de Windsor, als 55 anys, i va ser enterrada a l'Abadia de Westminster.

Descendncia.
Felipa i Eduard van tenir 14 fills, dels quals cinc arribaren a l'edat adulta (Felipa va sobreviure a 9 dels 14 fills). La seva descendncia jugaria un paper important en el desenvolupament de les futures guerres civils angleses que es coneixerien com la Guerra de les Dues Roses.

 Eduard, el Prncep Negre (1330-76);
 Isabel d'Anglaterra (1332-1379);
 Joana d'Anglaterra (1334-1348);
 Lionel d'Anvers, 1r Duc de Clarence (1338-68);
 Joan de Gant, 1r Duc de Lancaster (1340-99);
 Edmund de Langley, 1r Duc de York (1341-1402);
 Maria Plantagenet (1344-1362);
 Margarida Plantagenet (1346-1361);
 Toms de Woodstock, 1r Duc de Gloucester (1355-97);

Tres fills i dues filles ms van morir en la infncia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251716" title="Scinax nasicus" nonfiltered="2454" processed="2448" dbindex="97606">

Scinax nasicus s una espcie de granota que es troba a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i Uruguai.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251717" title="Scinax nebulosus" nonfiltered="2455" processed="2449" dbindex="97607">

Scinax nebulosus s una espcie de granota que es troba a Bolvia, Brasil, Guaiana Francesa, Guyana, Surinam i Veneuela. 

 Referncies .

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251718" title="Scinax obtriangulatus" nonfiltered="2456" processed="2450" dbindex="97608">

Scinax obtriangulatus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251719" title="Scinax oreites" nonfiltered="2457" processed="2451" dbindex="97609">

Scinax oreites s una espcie de granota endmica de Per.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251737" title="Blanca de Lancaster" nonfiltered="2458" processed="2452" dbindex="97610">

Blanca de Lancaster (25 de mar de 1345 - 12 de setembre de 1369) va ser una noble anglesa, filla del primer Duc de Lancaster Enric de Grosmont i la seva esposa Isabel de Beaumont. Nasqu al castell de Bolingbroke, a Lindsey.

El 19 de maig de 1359 Blanca espos a Joan de Gant, fill del rei Eduard III d'Anglaterra i Felipa d'Hainaut. A la mort del seu pare sense descendncia masculina, el 1361, el ttol de Duc de Lancaster es va extingir. Per al morir la germana gran de Blanca, es va nomenar al seu marit comte de Lancaster i, ms endevant, duc de Lancaster en una segona creaci del ducat.

El 1369 la tercera ona de pesta bubnica que va afectar Anglaterra va acabar amb la vida de Blanca de Lancaster. Quan vint-i-cinc anys desprs va morir Joan de Gant, va ser enterrat al seu costat a la Catedral de Sant Pau de Londres.

Descendncia.

La descendncia de Blanca amb Joan de Gant va ser:
 Felipa de Lancaster (1360 - 1415). Reina consort de Joan I de Portugal.
 Joan Plantagenet (1362 - 1365).
 Elisabet Plantagenet (1364 - 1425). Casada en primeres npcies amb Joan Hastings (comte de Pembroke), en segones amb Joan Holland (duc d'Exeter) i en terceres amb Joan Cornwall (Bar Fanhope).
 Eduard Plantagenet (1365 - 1368).
 Enric IV d'Anglaterra (3 d'abril de 1367 - 20 de mar de 1413). Conegut com Enric Bolingbroke.
 Isabel Plantagenet: (1368 - ?). Mor jove.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251740" title="Scinax pachycrus" nonfiltered="2459" processed="2453" dbindex="97611">

Scinax pachycrus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251742" title="Scinax parkeri" nonfiltered="2460" processed="2454" dbindex="97612">

Scinax parkeri s una espcie de granota que es troba a Bolvia i, possiblement tamb, a Brasil i Paraguai.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251745" title="Scinax pedromedinae" nonfiltered="2461" processed="2455" dbindex="97613">

Scinax pedromedinae s una espcie de granota que es troba a Per i, possiblement tamb, a Bolvia i Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251746" title="Tractat de partici" nonfiltered="2462" processed="2456" dbindex="97614">
El Tractat de partici (en neerlands Partage-Tractaat) s un tractat que la Repblica de les Set Provncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.

En acabar la guerra dels Vuitanta Anys, desprs de la Pau de Westflia el 1648, romanien moltes disputes territorials referent a les provncies meridionals de les antiges Disset Provncies. El tractat defineix la partici definitiva dels Pasos enll del Mosa. El pas de Valkenburg i el pas de 's-Hertogenrade van passar a la Repblica, el Pas de Dalhem i el ducat de Limburg es van dividir segons lnies fora arbitrries amb molt exclavaments i enclavaments. De vegades, la frontera nova passava al mig d'un poble, com ho era el cas a Beek i Geleen.

Aquest tractat no ser pas tant definitiu quant semblava. Les fronteres de tota aquesta regi continuaran canviant durant tot el segle XVIII. Les fronteres poltiques desapareixeran per un perode curt quan tot el territori estar annexionat a Frana (al 1795 per als Pasos Baixos austracs i pel Regne d'Holanda al 1810). Les fronteres encara canviaran el 1815, el 1830, el 1839, el 1919, el 1940 i per darrera vegada el 1945.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251755" title="Bwin Liga 2007-08" nonfiltered="2463" processed="2457" dbindex="97615">
La lliga portuguesa 2007-08 s la dissetena edici d'aquesta competici, que comen el 17 d'agost del 2007. Aquesta temporada defn el ttol de campi el F.C. Porto, que guany la setzena edici, en el que supos la seva vint-i-uena lliga.

 Classificaci .


 El Boavista FC baixa de categoria per l'afer de suborns arbitrals de la temporada 2003-04.

 Mxims golejadors .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251760" title="Joan de Gant" nonfiltered="2464" processed="2458" dbindex="97616">

Joan de Gant (6 de mar de 1340 - 3 de febrer de 1399), el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arrib a l'edat adulta.

Desprs del seu matrimoni amb Blanca de Lancaster i la mort del seu sogre Enric de Grosmont, va rebre en herncia les riques terres del Ducat de Lancaster, primer com a comte i desprs com a duc. Va exercir una notable influncia durant el regnat del seu nebot Ricard II en minoria d'edat. Tamb va jugar un paper important durant el perode d'inestabilitat que marc l'ltima etapa del regnat de Ricard, tot i que procur que no se l'associs obertament amb els oponents del rei.

Entre la descedncia legtima de Joan de Gant hi trobem els tres reis Lancaster: Enric IV, Enric V i Enric VI. Tamb hi trobem Felipa de Lancaster (reina consort de Joan I de Portugal i mare d'Eduard I de Portugal) i Caterina de Lancaster (reina consort d'Enric III de Castella i mare de Joan II de Castella). A ms a ms dels Beauforts, els fills bastards que tingu amb la seva amant Caterina Swynford que foren legitimitzats amb el matrimoni entre ambds el 1396, descendia (per lnea materna) Enric VII d'Anglaterra de la Casa Tudor.

Quan Joan de Gant va morir el 1399, les seves terres van ser confiscades per la corona ja que Ricard II havia exiliat el seu fill i hereu, Enric Bolingbroke un any abans. Bolingbroke va tornar i va derrocar l'impopular rei Ricard, iniciant el seu regnat com a Enric IV d'Anglaterra.

Joan de Gant va ser enterrat al costat de la seva primera esposa Blanca de Lancaster a la Catedral de Sant Pau a Londres.

Descendncia.
Amb Blanca de Lancaster (casats el 1359)
 Felipa de Lancaster (1360 - 1415). Reina consort de Joan I de Portugal.
 Joan Plantagenet (1362 - 1365).
 Elisabet Plantagenet (1364 - 1425). Casada en primeres npcies amb Joan Hastings (comte de Pembroke), en segones amb Joan Holland (duc d'Exeter) i en terceres amb Joan Cornwall (Bar Fanhope).
 Eduard Plantagenet (1365 - 1368).
 Enric IV d'Anglaterra (3 d'abril de 1367 - 20 de mar de 1413). Conegut com Enric Bolignbroke.
 Isabela Plantagenet: (1368 - ?). Mor jove.

Amb Constana de Castella (casats el 1371)
 Caterina de Lancaster (1372-1418). Reina consort d'Enric III de Castella.
 Joan (1374-1375);

Amb Caterina Swyford (casats el 1396):
Joan Beaufort (1373-1410). Comte de Somerset.
Enric (Cardenal) Beaufort (1375-1447);
Toms Beaufort (1377-1427). Duc d'Exeter.
Joana Beaufort (1379-1440). Casada en primeres npcies amb robert Ferrers (bar Ferrers) i en segones amb Rafael Neville (comte de Westmoreland);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251762" title="Smbol qumic" nonfiltered="2465" processed="2459" dbindex="97617">

Els smbols qumics sn els distints signes abreviats, d'una o dues lletres, que s utilitzen per identificar i evitar la representaci grfica dels toms d un element en lloc dels seus noms complets.


Evoluci histrica.
Els antics smbols alqumics.
Les representacions mitjanant smbols dels elements qumics i dels composts ja els empraven els alquimistes. El seu objectiu era emprar un llenguatge que no pogus ser comprs excepte pels iniciats. Tampoc hi havia uniformitat entre els smbols emprats per diferents autors. Per la qual cosa quan la qumica s'establ com a cincia es va veure la necessitat de representar els elements qumics i els composts qumics mitjanant un sistema racional fcilment comprensible per tothom que facilits la comunicaci entre cientfics.
Els smbols del Mthode de Nomenclature Chimie.
A finals del segle XVIII i principis del XIX es va intentar racionalitzar els smbols dels elements qumics i destaquen els intents que aparegueren en el llibre dels qumics francesos Guyton de Morveau, Berthollet, Fourcroy i Lavoisier, de l'any 1787, Mthode de Nomenclature Chimie on s'establ el sistema de nomenclatura qumica racional actual. En aquesta important obra s'hi pos una part on es descriuen els nous smbols dels elements qumics que foren inventats especficament pels qumics francesos Jean Henri Hassenfratz (1755-1827) i Pierre Auguste Adet (1763-1832) i que sn lnees, cercles, triangles, etc. Els grups, com ara sulfat, oxalat, fosfat, etc. tamb tenen smbols especfics independents de la seva composici.

Els smbols de John Dalton.
Tamb va fer un intent de racionalitzaci el qumic angls John Dalton (1766-1844), al seu llibre A new system of chemical philosophy (1808) on les representacions dels elements qumics les va fer tots amb cercles amb diferents figures al seu interior. Els composts els represent mitjanant combinacions dels smbols dels elements i no pos smbols especfics per grups.
Els smbols de Jns Jacob Berzelius.
La representaci actual dels elements qumics fou proposada l'any 1813 pel qumic suec Jns Jacob Berzelius (1779-1848) amb les segents caracterstiques:
 Els smbols dels elements qumics els represent mitjanant lletres. Aix facilitava molt la feina dels impressors aix com dels que els havien d'escriure.
 Els elements anomenats no metalls els va representar amb una sola lletra, a partir del seu nom en llat que era l'idioma cult d'aquel temps, per exemple: carboni, C; nitrogen, N; hidrogen, H; clor, Cl; sofre, S... ;
 Pels elements metllics Berzelius empr dues lletres, tamb a partir del nom en llat. La primera lletra del smbol l'escrigu en majscula, i la segona en minscula, per exemple, Cu de cuprum (coure),  Au de aurum (or), Sn de stannum (estany), etc.
 Per a les combinacions d'elements en els composts ide un sistema que no es va mantenir. Aix en els xids substitu el smbol de l'oxigen per punts damunt del smbol de l'element oxidat (l'xid de coure el simbolitzava C), el sofre el substitu per comes als seus composts, etc.
 Per indicar el nombre d'toms en un compost posava superndexos.

Els smbols moderns.
Actualment se segueix per regla general el sistema de Berzelius amb modificacions. Aix:
 Hi ha elements qumics que sn metalls i s'anomenen noms amb una lletra, sn el potassi, K, el vanadi, V, el wolframi, W, l'itri, Y i l'urani, U. Per majoritriament segueixen el sistema de Berzelius.
 Hi ha alguns elements no metllics que s'anomenen amb dues lletres: els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe i Rn), el seleni, Se, el brom, Br i l'stat, At. Els semimetalls (Si, Ge, As,...) se simbolitzen amb dues lletres.
 Els smbols dels elements es mantenen en els seus composts, per exemple sulfat de coure (II) se simbolitza per CuSO4, on s'indiquen els tres elements que formen part del compost: coure, sofre i oxigen.
 El nombre d'toms en un compost s'indica amb un subndex com ho feren Liebig y Poggendorf. Aix actualment representam l'aigua formada per dos toms d'hidrogen i un d'oxigen com H2O.

Bibliografia.
 BERZELIUS, J.J. "Essay on the Cause of Chemical Proportions, and on Some Circumstances Relating to Them: Together with a Short and Easy Method of Expressing Them" Annals of Philosophy 2, 443-454 (1813).
 PELLN, I. El hombre que pes los tomos. Dalton. Nivola. Madrid, 2003.

Enllaos externs.
 Article original de Berzelius;
 Taula peridica;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251766" title="Jo" nonfiltered="2466" processed="2460" dbindex="97618">
El jo s la construcci d'una persona, l'essncia que aglutina els diferents trets de la personalitat i que la distingeix com a individu diferent dels altres; s la conscincia de ser un mateix enfront l'alteritat. Cadasc s un "jo" per a ell mateix. La paraula tamb fa referncia al pronom personal tnic que s'usa per referir-se a aquesta entitat abstracta.

Conceptes afins.
El concepte del jo sovint s sinnim d'altres idees similars segons l'estudis que el defineixi. Aix, sol identificar-se com a subjecte, la persona que fa o rep accions, que actua, diferent dels objectes que noms poden rebre les accions. Aquesta assimilaci accentua el lliure albir, la voluntat o el poder d'obrar de l'sser hum per no t en compte que una persona pot ser objecte per a una altra si rep la seva acci. 

No equival exactament a la persona, perqu el jo sempre s una construcci, una idea que t la prpia persona sobre ella mateixa i que pot anar canviant amb el pas del temps. Precisament per l'alienaci, segons el marxisme i altres corrents, la persona perd part del seu jo, per tant no poden ser termes idntics. 

El jo s un individu en tant que percepci (ents com a entitat nica, indivisible i diferenciada d'altres) per la paraula individu abarca ms entitats que no pas noms el jo. Un individu pot ser un sser o un objecte que es compti per a una estadstica, qualsevol entitat. 

Sovint es parla d'identitat com a jo, s a dir, cada persona t una identitat que la diferencia de la resta, un conjunt de caracterstiques que inclouen el carcter, els rols socials que adopta, les habilitats i el nom propi o malnoms que usa. En principi solament l'sser hum t identitat, encara que l'etologia reclama tamb aquesta noci per als animals superiors, ja que tenen maneres de comportar-se niques, no explicables sols per la pertinena a una espcie.  

El jo a la religi.
Per a les grans religions la persona s la uni de cos i nima per l'essncia del jo radica en aquesta darrera, ja que el cos mortal s um simple embolcall fsic, igual que el d'altres animals. La part divina de l'sser hum, el que el defineix com a jo, s la part espiritual. La meditaci, la pregria i la trascendncia, aix com l'autoconeixement, poden portar a l'accs a aquest jo. 

l'Islam, el judaisme i el cristianisme creuen que el jo pot salvar-se o no segons els actes comesos per la persona, els pecats condemnen eternament l'nima a l'infern mentre que la virtut i el seguiment dels preceptes de la relgi acosten al parads. El jo s important perqu s el centre de la persona, el que es pot comunicar amb Du a ttavs de sagraments, rituals i invocacions. s valus, ja que est creat a imatge i semblana de la divinitat per no pot ser superbi perqu a la Terra est encarnat en un cos mortal i imperfecte.

Els budistes afirmen que el jo s una vana illusi que fa mal a la persona, perqu la fa sentir desig i no la deixa entendre que forma part del cosmos, de l'univers, com un tot, com energia. El jo s aix un ego negatiu que fa creure que cada individu s nic o fins i tot superior als altres i no permet la fusi amb la resta de la vida, assolint el nirvana. Aix no vol dir que torhom sigui exactament igual, sin que totes les criatures comparteixen una mateixa essncia. L'atman (derivada de l'indoeuropeu "respiraci") varia entre cada sser i conixer com s aquest atman ajudar a portar un recte cam. L'hinduisme comparteix aquesta percepci.

El jo a la psicologia.
Per la psiocologia el jo s la conscincia de tenir una personalitat, s una construcci que fa cada persona acumulant experincia, per tamb s un constructe social perqu sn els altres els que perfilen aquesta visi, els que modelen el carcter amb la seva interacci.

Freud creia que el jo era una entitat mental intermitja entre el superjo (la concincia) i l'all (l'instint). El que un individu sent o fa s l'equilibri entre les seves apetncies i les restriccions que imposa la societat, sota la forma de valors morals, prohibicions o judicis negatius. Sovint la divisi entre aquestes tres entitats s inconscient i la persona pot no saber que est reprimint desitjos o l'origen de determinades conductes.



Com que el jo s una construcci, s la suma d'una srie d'esdeveniments i la vivncia d'aquests, que porten a tenir un autoconcepte determinat. Aquest autoconcepte va transformant-se amb el temps, tant per les diferents etapes de la vida, com per les experincies i els judicis que es fan sobre el jo, siguin propis o aliens.

El jo a la filosofia.
El jo a la filosofia s'entn com a principi abstracte de la conscincia, all que diferencia un individu de la resta. Per als nominalistes es tracta d'una simple convenci lingstica per referir-se a la persona, corrent que accepta tamb David Hume, mentre que altres autors defensen que existeix com a essncia independent i real. Aquesta essncia pot equivaler a la ment, a l'nima, l'esperit o ser una entitat separada depenent de l'escola filofica adoptada.

Per a Plat el jo autntic est a l'nima intelligible, que s capa d'escapar del mn sensible per acostar-se al mn de les idees a partir del coneixement. Aristtil creia que la caracterstica del jo s l'actuaci, el ser alguna cosa. Per aix el jo de la persona pot ser en potncia moltes coses per en acte, en la realitat, acaba escollint una via o una altra que el defineix (per exemple el jo d'un metge i pare de famlia ser diferent del jo d'un jove solter encara que en nixer tinguessin les matexies possibilitats). 

Tant Avicenna com Descartes subratllen la independncia del jo del mn fsic. El primer anima a imaginar un jo flotant en un espai buit sense sensacions ni del propi cos mentre que el segon afirma que el cos podria formar part d'un somni. Els dos afirmen que l'essencial del jo s l'autoconscincia, que Descartes va plasmar en l'aforisme "Penso, doncs existeixo". Per tant qualsevol persona que pugui pensar en ella mateixa t un jo, el jo s en certa mesura pensament pur.

El jo com a autor.
El jo pot ser tema de l'art, que neix d'una necessitat expressiva per usualment s'identifica amb l'autor de l'obra, ents com la persona que la crea. Aquest concepte, per, ha variat al llarg del temps. A detrminades poques es privilegia l'autoria collectiva, les obres es creen entre els membres de la comunitat i es consideren patrimoni com, mentre que en altres perodes es potencia l'autor com a individu original que crea. Exemples del moviment collectiu sn les obres medievals (on influen a ms a ms motius religiosos), la tradici oral popular o els projectes d'Internet contemporanis. En canvi el romanticisme apostava per l'autor com a geni nic. Els principals estudiosos de la relaci entre jo-autoria sn Roland Barthes i Michael Foucault.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251769" title="Csar Snchez Domnguez" nonfiltered="2467" processed="2461" dbindex="97619">
Csar Snchez Dominguez (Cceres, Extremadura, 9 de setembre del 1971) s un futbolista espanyol. La seva demarcaci s la de porter. Actualment juga al Tottenham Hotspur.

Trajectria.
Va debutar en primera divisi jugant amb el Real Valladolid en el partit Valladolid-Barcelona (0-6) el 24 de maig del 1992. En l'any 2000 va fitxar pel Reial Madrid on va alternar la titularitat amb Iker Casillas i va aconseguir ttols tant a nivell nacional com internacional. En 2005 fitx pel Reial Saragossa on jug fins al 2008, any en que l'equip aragons baix de categoria i va decidir fitxar pel Tottenham Hotspur.
Sense quasi jugar en l'equip angls, al gener de 2009 fitxa pel Valncia CF per a completar la nmina de porters de l'equip Xe.

 Palmars .
2 Lligues espanyoles (2001 i 2003);
2 Supercopes d'Espanya (2001 i 2003);
1 Lliga de Campions de la UEFA (2002);
1 Copa Intercontinental (2002);
1 Supercopa d'Europa (2003);

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251772" title="Cooperaci policial i judicial en matria penal" nonfiltered="2468" processed="2462" dbindex="97620">

Cooperaci policial i judicial en matria penal (PJC) s el tercer dels tres pilars establerts pel Tractat de Maastricht l'any 1992, tractat pel qual es va crear la Uni Europea (UE), i es basa en la cooperaci policial i judicial en la lluita contra la criminalitat.

 Responsabilitats .
El Tractat de Maastricht va establir que, en la recerca dels objectius comunitaris de la Uni, i en particular amb la llibertat de circulaci, els Estats membres havien de tenir les segents rees d'inters com: 
 Asil;
 Normes relatives a l'entrada de les fronteres exteriors ;
 Les poltiques d'immigraci i les poltiques relatives als ciutadans de tercers pasos: ;
 Les condicions d'entrada i circulaci dels ciutadans estrangers en el territori de la Uni;
 Les condicions de residncia dels ciutadans estrangers en el territori dels Estats membres, integrada per les famlies i l'accs a l'ocupaci;
 Lluita contra la immigraci irregular, aix com la residncia i el treball dels estrangers en el territori de la Uni ;
La lluita contra les drogues illcites que no est coberta pels punts 7), 8) i 9);
Lluita contra el frau internacional que no est coberta pels punts 7), 8) i 9);
 La cooperaci judicial en matria civil;
 La cooperaci judicial en matria penal;
 Cooperaci duanera;
 Cooperaci de la Policia per a la prevenci i la lluita contra el terrorisme, comer de drogues i altres formes greus de delinqncia internacional, que comprn, si s necessari, alguns aspectes de la cooperaci duanera. ;

 Organismes .
D'aquests punts en sorgiren tres organismes que formen part de la Uni Europea:
 Europol ;
 Eurojust;
 Escola Europea de Policia (CEPOL);

 G6 .

El G6 sn el sis majors Estats membres de la Uni Europea (Alemanya, Frana, Regne Unit, Itlia, Espanya i Polnia) que, en virtut de la votaci per majoria qualificada, mant el bloc ms gran de vots en aquesta rea. Com que les competncies sn en gran part intergovernamentals hi ha poca mediaci supranacional per part de la Comissi Europea, que permet als sis estats tenir un alt grau de control en el Consell. 

 Histria .
Anomenat incialment pel Tractat de Maastricht "Justcia i Afers Interiors", el tercer pilar adapt el nom actual mitjanant la signatura del Tractat d'Amsterdam l'any 1997. Aix mateix, per aquest tractat la Uni Europea aconsegu la transferncia de les matries d'immigraci, visats i asil poltic, que juntament amb la cooperaci judicial, cooperaci duanera i la cooperaci en la lliure circulaci i seguretat personal ja adquirits abans del Tractat de Maastricht conformen el tercer pilar intergovernamental de la UE.

A partir de l'any 1992 "Justcia i Afers Interiors" t la missi de reforar les mesures adoptades pels Estats membres al mateix temps que permet un enfocament ms coherent d'aquestes accions, oferint noves eines per a la coordinaci de les accions a desenvolupar. 

 Futur .
La possible ratificaci del Tractat de reforma institucional de la Uni Europea de 2007 comporta l'anullaci del sistema de pilars en la Uni Europea, passant a tenir un sistema de responsabilitats combinades a partir d'un mateix nucli de poder. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
  Portal de Justcia, Llibertat i Seguretat a la Uni Europea;
  Europedia: Guide to European policies and legislation;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251776" title="KBattleship" nonfiltered="2469" processed="2463" dbindex="97621">

El KBattleship s un joc per al KDE. El joc s disponible pel Linux i est distribut segons la GNU GPL. Els usuaris poden jugar contra l'ordinador o connectats a la xarxa amb un altre jugador. Durant la partida en lnia els usuaris poden xatejar.

Enllaos externs.

Pgina principal del KBattleship;
El manual del KBattleship;
Pgina dels jocs del KDE;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251777" title="Edmund de Langley" nonfiltered="2470" processed="2464" dbindex="97622">
Edmund de Langley (5 de juny de 1341 - 1 d'agost de 1402), 1r Duc de York, va ser el quart fill del rei Eduard III d'Anglaterrra que va arribar a l'edat adulta. Nasqu a Kings Langleym a Hertfordshire, als vint-i-un anys fou nomenat Comte de Cambridge i El 6 d'agost de 1385 era elevat a Duc de York. 

Va ser el fundador de la Casa de York, i a travs del matrimoni del seu segon fill Ricard, la seva lnea presentaria la candidatura al tron d'Anglaterra que desenllaaria en les guerres civils conegudes com la Guerra de les Dues Roses.

Mor als 61 anys d'edat al seu poble natal, on fou sepultat.

Npcies i descendents.

La seva primera esposa va ser Isabel de Castella, una filla de Pere el Cruel i Maria de Padilla. Van casar-se a Wallingfor el 1373 i tingueren dos fills i una filla:
Eduard de Norwich (1373-1415). Mort a la Batalla d'Azencourt.
Ricard de Conisburgh (vers 1375-1415). 3r comte de Cambridge. Executat per traci per Enric V.
Constana (vers 1375-1416). Avantpassada de la reina Anna Neville.

Desprs de la mort d'Isabel el 1392 es va casar amb Joana de Holland. El matrimoni no tingu descendncia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251778" title="KeyArena" nonfiltered="2471" processed="2465" dbindex="97623">

El KeyArena at Seattle Center s un pavell esportiu localitzat al centre de Seattle, Washington, que serveix com llar per als Seattle SuperSonics de l'NBA. El 1974, va albergar l'All-Star Game de l'NBA.

Histria.
Inaugurat el 1962 com a Seattle Center Coliseum, el 16 de juny de 1994 van comenar les obres de remodelaci del pavell que van finalitzar el 26 d'octubre de 1995. Desprs d'aix, el Coliseum va ser renombrat com a KeyArena, comprant Key Bank els drets del nom del complex. El primer partit de temporada regular que van jugar els Sonics en el KeyArena va ser el 4 de novembre de 1995 davant Los Angeles Lakers.

Durant diverses temporades entre 1980 i 1985, els Sonics van usar el Kingdome per a jugar els seus partits de local, a ms del Coliseum. Aix principalment ocorria en playoffs i altres partits en els quals es preveia un xit taquiller, ja que en el vell Coliseum solament hi cabien 14.000 espectadors. El Seattle Center Coliseum tamb ha estat un pavell de controvrsia; el 5 de gener de 1986 es va haver de cancellar el partit davant Phoenix Suns a causa d'un terrat foradat per la pluja, i el 1972 Spencer Haywood es va lesionar desprs de patinar amb una bassa que hi havia en la pista a causa del mateix problema. El jugador posteriorment demandaria a la ciutat de Seattle i va ser indemnitzat amb 5.000 dlars.

A ms d'albergar els partits dels Sonics, el KeyArena ho fa tamb amb els de les Seattle Storm de la WNBA i Seattle Thunderbirds, un equip jnior d'hoquei sobre gel que juga en la Western Hoquei League. Els Thunderbirds van albergar en aquest pavell la Memorial Cup el 1992. Tamb sol ser usat per a circs, xous de gel o concerts.

La capacitat del KeyArena per a partits de bsquet s de 17.072 espectadors, mentre que per a l'hoquei sobre gel s de 15.177, per a concerts de 16.641 i, finalment, per al boxa, de 17.459.

Galeria.


Enllaos externs.
Web del KeyArena;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251779" title="David Andrew Seaman" nonfiltered="2472" processed="2466" dbindex="97624">
David Andrew Seaman (Rotherham, Anglaterra, 19 de setembre del 1963) s un ex jugador de futbol. Ocupava la posici de porter i va jugar en diversos clubs importants. Va tenir un notable pas pel Arsenal F.C. i va acabar la seva carrera en el Manchester City el 13 de gener del 2004, a causa d'una lesi en el muscle. 

En Anglaterra s considerat com un dels millors porters de tots els temps pel seu acompliment, tant en l'Arsenal F.C. com en el seleccionat del seu pas. Durant el seu perode en l'Arsenal F.C. va guanyar 3 vegades la Premier League (1991, 1998, 2002), 4 vegades la Copa d'Anglaterra (1993, 1998, 2002, 2003), la Copa de la Lliga anglesa en 1993 i la Supercopa d'Europa en 1994. Com porter de la selecci d'Anglaterra va participar en dues Copes del Mn (1998 i 2002) i en dos Eurocopes (1996 i 2000).

Estadstiques.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251782" title="Drets especials de gir" nonfiltered="2473" processed="2467" dbindex="97625">
Els drets especials de gir (DEG) sn un tipus particular de moneda fixat per l'FMI (el Fons Monetari Internacional), usat en grans transaccions internacionals. El codi ISO 4217 s XDR.

El valor dels DEG es defineix segons una cistella de les principals monedes usades en el comer i les finances internacionals, respecte a les quals es calcula una mena de com denominador. En els seus inicis, constituen la cistella de valors el dlar dels Estats Units (USD), el marc alemany (DEM), el franc francs (FRF), la lliura esterlina (GBP) i el ien japons (JPY); arran de la introducci de l'euro (EUR) el 1999, aquesta moneda ha substitut les d'Alemanya i Frana dins la cistella de valors.

La determinaci de les monedes de la cistella i el percentatge de cadascuna dins el global ho decideix el Comit Executiu de l'FMI cada cinc anys. Per al perode 2006-2010, el pes de cada moneda dins la cistella s el segent:
 USD 44%   EUR 34%   JPY 11%   GBP 11%   ;
En data 22-XII-2007, un euro equivalia a 0,93 DEG.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251791" title="Josep Mir i Ardvol" nonfiltered="2474" processed="2468" dbindex="97626">
Josep Mir i Ardvol s un poltic i enginyer agrcola catal. Ha estudiat Enginyeria Agrcola a l'Escola d'Enginyeria Agrcola de Barcelona i s diplomat en Ordenaci Territorial (ESECCP). Ha ocupat diferents crrecs directius en empreses com IBERING Enginyeria, S.A, o INTECASA SL.

Va comenar la seva activitat poltica amb la reconstituci de la Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), en 1963. Va ser empresonat el 1969, jutjat per associaci illcita pel TOP en 1971 i posteriorment absolt. Membre fundador de Uni del Centre de Catalunya (UCC) fins a la seva integraci a CDC (1978-1980). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou escollit diputat i fou nomenat Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya del 1984 al 1989,  i regidor de l'Ajuntament de Barcelona fins el 2002, crrec que deix per a fundar el grup e-cristians. Ha publicat diversos llibres on defensa els valors cristians a la societat actual, oposat al matrimoni entre homosexuals i collabora amb diferents mitjans de comunicaci. 

 Referncies .


 Obres .
 Ms enll de l'autonomia (1997) Editorial Columna;
 Aproximaci a la poltica econmica de la Generalitatde Catalunya: 1980-1983 (1984) Editorial Prtic;

  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251797" title="Llei dels gasos ideals" nonfiltered="2475" processed="2469" dbindex="97627">

Un gas ideal, s un gas que les seves molcules sn totalment lliures i on no hi ha cap interacci entre elles. Les molcules es mouen de forma rectilnia xocant entre s i amb les parets del recipient que les cont sense cap intercanvi d'energia.

Els gasos ideals no existeixen, per qualsevol gas real es pot comportar aproximadament com un ideal depenent de les condicions en les quals es trobi. El comportament dels gasos perfectes (o ideals) est marcat per la Llei General dels Gasos Ideals, que s'obt si s'observa conjuntament la llei de Boyle-Mariotte, la llei de Charles i Gay-Lussac i d'altres que les complementen; i que descriu la relaci entre pressi, temperatura, volum i quantitat de gas.

L'equaci matemtica que defineix aquesta llei s: PV = nRT

On:
 P = pressi, en atmosferes (atm);

 V = volum, en litres (l);

 n = nombre de mols;

 T = temperatura, en graus kelvin (k);

 R = constant universal tamb anomenada "constant absoluta dels gasos". El seu valor s aproximadament 0,082 atml/kmol. Es pot calcular mitjanant una equaci matemtica: R = PV/T;
 P = pressi en condicions normals (1 atm);
 V = volum (en condicions normals, un mol del qualsevol gas ocupa 22,415 l);
 T = temperatura (0 graus centgrads, s a dir 273,15 k);

L'equaci quedaria aix: R = 122,415/273,15 

 Bibliografia .

 http://www.uba.ar;
Enciclopdia NUEVO PLAN DE ESTUDIOS CONSULTOR UNIVERSAL DEL ESTUDIANTE Equipo Editorial Cultural Madrid-Espanya ISBN 84-8055-162-3(obra completa) ISBN 84-8055-180-1;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251799" title="Aixirivall" nonfiltered="2476" processed="2470" dbindex="97628">


Aixirivall s un poble de la parrquia d'Andorra de Sant Juli de Lria. En el cens de 2005 comptava amb 665 habitants. Al mig d'aquest poble hi ha l'esglsia del segle XVI de Sant Pere d'Aixirivall.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251800" title="Amarok (KDE)" nonfiltered="2477" processed="2471" dbindex="97629">

Amarok (abans anomenat amaroK) s un reproductor d'udio per al sistemes operatius GNU/Linux o *BSD, desenvolupat principalment per l'entorn d'escriptori KDE. No forma part oficialment del projecte KDE, encara que pot trobar-se allotjat en la seva pgina. s part del kde extragear, cosa que li permet tenir el seu propi cicle de publicaci independent de la resta de KDE.

Amarok s ms que un simple reproductor de udio, perqu suporta de forma directa diversos serveis d'Internet i opcions especialitzades per a els melmans que tenen grans colleccions de msica. s molt fcil d'utilitzar i el seu equip treballa molt per millorar la facilitat de l's del mens i les opcions.

 Etimologia .
El nom d'Amarok ve de l'lbum Amarok de Mike Oldfield. Com que la paraula "amarok" (o "amaroq") significa "llop" en Inuktitut, Amarok utilitza els llops en els seus logos i imatges.

 Caracterstiques d'Amarok .
Les seves principals caracterstiques en la versi 1.4 sn:
 Mltiples llistes de reproducci de tot tipus.
 Fer ndexs de les colleccions de msica en una base de dates MySQL, SQLite o PostgreSQL.
 Integraci amb altres aplicacions de KDE com el gravador de CD/DVD K3b i el navegador web i administrador d'arxius Konqueror.
 Navegaci en reproductores porttils de msica digital com iPod, iRiver iFP i dispositius USB amb VFAT per reproductors genrics d'MP3.
 Possibilitat de descarregar lletres d'Internet de diferents llocs i ser desades.
 Edici d'etiquetes per diferents formats d'udio (WMA, MP4/AAC, MP3, RealMedia, OGG) amb informaci de les canons amb suport per MusicBrainz i edici mltiple d'etiquetes.
 Compartir gustos musicals amb altres persones mitjanant la pgina web Last.fm.
 Escoltar rdios de Last.fm (a partir de la versi 1.4.1).
 Proveeix informaci dels artistes a travs de la Viquipdia (en angls i altres idiomes, Wikipedia), en l'idioma elegit (a partir de la versi 1.3).
 Administrador de portades integrat amb la descrrega automtica de la portada de l'lbum des de Amazon.com.
 Sistema doble de puntuaci de msica, un automtic i un altre manual. L'automtic t en compte el temps i el nmero de vegades que es reprodueix cada can.
 Equalitzador grfic de 10 bandes.
 Assistent inicial per una senzilla configuraci.
 Suport per podcast.
 Aparena configurable. L'estil de l'explorador pot ser determinat amb CSS.
 Una connecci de script potent, permetent a l'Amarok ser ests a travs de qualsevol llenguatge que suporti DCOP.
 Moure i reanomenar fitxers basats en etiquetes o situaci en la collecci.
 Filtrat de la collecci (canons ms recents, millor valorades, ms reprodudes,...).
 Suport per estadstiques.
 Suport "CUE Player" (reproducci d'arxius d'udio agafant com a referncia el Cue sheet);
 Suport per diversos motors d'udio:
 aRts (que ha quedat en dess, no recomenat);
 GStreamer;
 Helix;
 Media Application Server (MAS);
 Network-Integrated Multimedia Middleware (NMM);
 Llibreria Xine;

L'equip d'Amarok treu noves versions en breus perodes de temps.

 Suport .

Com a projecte de programari lliure, Amarok gaudeix d'un ample equip de suport en diversos idiomes, als quals es pot accedir anant als canals IRC corresponents de la xarxa IRC freenode: #amarok , #amarok-es , #amarok-de , etc.

 Vegeu tamb .


 KDE;
 Noatun;
 Listen;
 iTunes;
 Windows Media Player;
 Exaile;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial d'Amarok  ;
 Guia d'Amarok en catal;
 Butllet setmanal d'Amarok, butllet no oficial de noticies sobre el desenvolupament d'Amarok ;
 Anunci Setmanal d'Amarok, traducci no oficial de l'Amarok Weekly Newsletter ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251801" title="Amarok (desambiguaci)" nonfiltered="2478" processed="2472" dbindex="97630">

Amarok: lbum de Mike Oldfield;
Amarok (KDE): Reproductor d'udio per al KDE;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251804" title="Circuit de Motegui" nonfiltered="2479" processed="2473" dbindex="97631">
El Circuit de Motegui, Twin Ring Motegi, s un circuit localitzat a Motegi, Jap. El seu nom Twin Ring prov del fet que est format per dos traats: un circuit oval de 2,493 quilmetres i un circuit de carretera de 4,8 quilmetres.

 Histria .
El circuit va ser inaugurat el 1997 i s propietat d'Honda. El circuit oval s l'nic del seu tipus al Jap. El 28 de mar de 1998 fou seu de la prova inaugural de la CART. Les proves de CART es continuaren celebrant entre 1998 i 2002. Des del 2003, recull proves de l'Indy Racing League. A ms va ser seu d'una prova d'exhibici de la NASCAR el 1998.

En el circuit de carretera de 4,8 km s'hi disputen habitualment curses del Campionat del Mn de motociclisme, aix com altres curses locals com la Formula Nippon, Super GT i Super Taikyu.

 Enllaos externs .
Twin Ring Motegi;
Twin Ring Motegi a Trackpedia;
Vista de satllit a Google Maps;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251805" title="Agust Maria Bassols i Pars" nonfiltered="2480" processed="2474" dbindex="97632">
Agust Maria Bassols i Pars (Barcelona, 1924) s un advocat i poltic catal. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona, el 1967 fou soci fundador d'mnium Cultural i membre de la junta directiva fins el 1977, i tamb vicepresident del comit executiu del Congrs de Cultura Catalana (1975-1977). Form part de la junta del Collegi d'Advocats de Barcelona del 1978 al 1982, on fou cofundador i president de la secci de dret lingstic i president de la Comissi de Defensa de la Cultura Catalana. 

Militant d'UDC, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou elegit diputat de CiU per la provncia de Barcelona, i ocup el crrec de conseller de Justcia de la Generalitat de Catalunya  de 1982 a 1986 i de 1988 a 1991, i conseller de Governaci de la Generalitat de Catalunya de 1986 a 1988. Impuls la modernitzaci del dret civil catal, especialment el Codi de Successions de 1991. 

s membre de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, del qual el 2000 fou nomenat president. Ha estat president de la comissi executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat. El 1985 fou guardonat amb la Creu de Sant Ramon de Penyafort i ha collaborat a Revista Jurdica de Catalunya

 Obres .
 Mil anys de dret a Catalunya (1989);
 El dret civil dels catalans (1990) amb Josep M. Mas i Solench;
 La collaci en el dret civil a Catalunya (1997);

  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251810" title="Premier League Escocesa 2007-08" nonfiltered="2481" processed="2475" dbindex="97633">
Classificaci.


Mxims golejadors.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251811" title="Fuz?l?" nonfiltered="2482" processed="2476" dbindex="97634">

Fuz l  (en persa:      ) era el nom de ploma del poeta turc Mehmet Sulaym n Fuz l , (en rab:              ; en turc: Mehmet bin Sleyman) (c. 1483 - 1556). s considerat com un dels ms grans contribuents a la tradici del Dvn (o Diwan) en la literatura turca. Fuz l  per escrivia de fet aquests reculls de poemes (dvn) en tres llenges diferents: turc azri, persa i rab. Encara que aquestes obres turques fossin escrites en azri, tamb s'han integrat dins les tradicions literries Djagata i otomana.

Fuz l  era xita i d'educaci refinada; s'inici en la poesia amb el matnaw  Beng--B de (L'haixix i el vi), dedicat al sobir safvida ah Ism ' l quan ocup Bagdad (1508). Quan Solim el Magnfic conquer l'Iraq (1534) compongu poesies en honor seu, que li valgueren la protecci del nou govern otom. A ms de la seva producci en turc, s autor d'una excellent collecci de poemes en rab (Matla 'al-i'tiq d) i de nombroses obres en persa menys importants.

 Referncies .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251815" title="Circuit Internacional d'Adria" nonfiltered="2483" processed="2477" dbindex="97635">

El Circuit Internacional d'Adria, tamb anomenat Adria International Raceway, s un circuit dedicat a les curses de motor a prop d'Adria a la regi del Veneto al nord d'Itlia. s un circuit permanent de 2,702 km (1,679 milles) de longitud.

El circuit s seu de proves del Campionat FIA GT, Frmula 3 italiana, Campionat de turismes alemany i la Frmula 3 Euroseries.

 Enllaos externs .
 Adria International Raceway;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251844" title="Lionel d'Anvers" nonfiltered="2484" processed="2478" dbindex="97636">

Lionel d'Anvers (29 de novembre de 1338 - 7 d'octubre de 1368), Duc de Clarence, va ser el tercer fill (per el segon a sobre viure la infantesa) d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.

Nascut a la ciutat belga d'Anvers, va ser proms a Elisabet de Burgh, filla i herava del comte d'Ulster, i s'hi cas el 1353. Abans del matrimoni ja havia entrat en possessi de les terres de la seva esposa i era anomenat Comte d'Ulster.

Tot i que actu com a regent a Anglaterra el 1345 i el 1346, i acompany el seu pare en una expedici a Frana el 1355, la seva ocupaci principal va ser el govern d'Irlanda. Amb el crrec de governador, desembarc a Dubln el 1361 i el novembre del mateix any va ser nomenat Duc de Clarence. La seva feina intentant d'assegurar una autoritat efectiva sobre les terres irlandeses no fou del tot efectiva.

L'esposa de Lionel va morir a Dubln el 1363, deixant-li una nica filla: Felipa.  Mentre Lionel es trobava a  Itlia celebrant el seu casament amb la filla de Galeazzo Visconti, el senyor de Pvia, va morir sobtadament.

La seva nica filla, Felipa Plantagenet, es va casar el 1368 amb el comte de March Edmund Mortimer. Els seus descendents un dia s'unirien a la Casa de York i reclamarien el tron.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251849" title="Chad Michael Murray" nonfiltered="2485" processed="2479" dbindex="97637">

Chad Michael Murray s un actor estatunidenc nascut el 24 d'agost de 1981 a Buffalo, Nova York.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251850" title="SAS Ligaen 2007-08" nonfiltered="2486" processed="2480" dbindex="97638">
La SAS Ligaen 2007-08 s la temporada nmero divuit de la Superlliga de Dinamarca, la mxima competici del pas. Est organitzada per l'Associaci danesa de futbol. Va comenar el 18 de juliol del 2007 i finalitzar el 24 de maig del 2008.

El campi es classifica per la Lliga de Campions 2008/09 i per la Royal League. El sots-campi i el tercer, es classifiquen per a la Copa de la UEFA i tamb per a la Royal League. El quart classificat tamb es classifica per la Royal League i per la Copa Intertoto. Els dos darrers classificats perden la categoria.

 Classificaci .


 Mxims golejadors .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251851" title="Joaquim Ferrer i Roca" nonfiltered="2487" processed="2481" dbindex="97639">

Joaquim Ferrer i Roca (Barcelona, 1937) s un poltic i historiador catal, especialitzat en l'estudi del CADCI i del moviment obrer catal en relaci amb la qesti nacional. Ha collaborat a El Correo Cataln. Ha estat membre d'mnium Cultural, de la Fundaci Justcia i Pau i de la Fundaci Jaume Bofill.

Polticament, va fundar amb Josep Pallach el Reagrupament Socialista i Democrtic de Catalunya, desprs PSC Reagrupament, dins del qual s'integr breument al Partit dels Socialistes de Catalunya el 1978, per desprs es pass a CDC. Fou nomenat sotsdirector general d'Acci Cvica de la Generalitat (1982-1984) i elegit diputat al Congrs a les eleccions generals espanyoles de 1982. Fou elegit diputat les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 i 1988, i fou nomenat Conseller de Cultura del 1985 al 1988. Posteriorment fou senador per CiU fins el 1999. Actualment s president de la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat. 

 Obres .
 Layret 1880-1920 (1971);
 El primer primer de maig a Catalunya (1972);
 La vaga de l'Harry Walker de Barcelona (1972);
 Sim Piera: perfil d'un sindicalista (1973) ;
 La lluita pels ajuntaments democrtics (1966-1976) (1977);
 Un nou impuls per a Catalunya (1982);
 A mig cam (1989);
 El fil roig (1994);
 Els papers de Salamanca: histria d'un bot de guerra (1996), amb J. M. Figueres i J. M. Sans i Trav), ;
 Ramon Boladeras 'Rambol': Testimoni de llibertat (1997) ;
 Des del centreesquerra (2000) amb Pere Balt, Rafael Hinojosa i Miquel Reniu.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Senat;

  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251861" title="Higini Clotas i Cierco" nonfiltered="2488" processed="2482" dbindex="97640">
Higini Clotas i Cierco (Barcelona, 27 de maig de 1947) s un poltic i arquitecte catal. Estudi arquitectura tcnica a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB).  Ha estat director de l editorial Dopesa (1978-1980) i director i editor de les colleccions Conocer i Temas Universitarios. Ha collaborat en diversos mitjans de comunicaci de Barcelona i s membre del patronat fundador de la Fundaci Rafael Campalans.

Afiliat a la Uni General de Treballadors (UGT) i membre fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), n'ha estat secretari d estudis i documentaci (1978-1980), secretari nacional (1980-1982) i secretari de l rea de poltica parlamentria de l Executiva Nacional (del 1982 en). s membre de la Comissi Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya i del Comit Federal del PSOE.

Ha estat diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, 1988, 1992,  1995, 1999, 2003 i 2006. Des del 1999 s vicepresident primer del Parlament de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Fitxa d'Higini Clotas al Parlament de Catalunya;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251863" title="PXI" nonfiltered="2489" processed="2483" dbindex="97641">
El bus PXI s un bus industrial de comunicacions estndar per a instrumentaci i control. Les sigles signifiquen una extensi del bus PCI (Peripheral Component Interconnect) pensada per aplicacions d'instrumentaci (en angls: PCI eXtensions for Instrumentation).

El bus PXI va ser inventat i introdut al mercat al 1997 per l'empresa National Instruments. Avui dia existeix una organitzaci independent que vetlla i gestiona l'estndar, amb ms de 60 membres fabricants de maquinari compatible.

Es fonamenta i amplia estndars existents de maquinari i programari, com el CompactPCI per a la part mecnica i conexionat, el VXI per a la part elctrica i de temporitzaci i sincronitzaci, i el concepte de llibreria (en angls, driver) que ha d'incloure el fabricant del maquinari PXI.
L'evoluci natural combina la tecnologia PCI amb la PCI-Express, amb els seus formats homlegs PXI i PXI-Express.

 Referncies .
 Overview of PXI Organitzaci independent que gestiona l'estndar PXI.
 PXI Test and Technology magazine;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251867" title="Formaldehid" nonfiltered="2490" processed="2484" dbindex="97642">





El formaldehid s un aldehid (el ms simple de tots ells) derivat del met. s un gas d'olor fort i irritant, soluble en aigua i alcohol. Fou descobert l'any 1867 pel qumic alemany August Wilhelm von Hofmann.

S'obt industrialment per l'oxidaci parcial del metanol.
El formaldehid tamb es produt en petites quantitats en oxidacions incompletes de compostos carbnics tant orgnics com inorgnics. Per exemple, s produt en incendis forestals o se'l pot trobar en el fum del tabac o en el tub d'escapament dels autombils. A l'atmosfera, el formaldehid s generat per l'acci dels rajos solars i l'oxigen sobre el met i altres hidrocarburs. D'aquesta manera, s un component de la boira produda per contaminaci. Tamb se'n troba, en petites quantitats, com a producte intermediari de reaccions metabliques en ssers vius.

 Propietats .

 Tot i que el formaldehid s un gas a temperatura ambiental, s fcilment soluble en aigua. Es ven normalment com una soluci aquosa saturada amb concentraci de formaldehid al voltant d'un 37% amb 10%-15% metanol com a estabilitzant. Aquesta dissoluci aquosa del formaldehid s'anomena Formol. A l'aigua, el formaldehid es troba principalment hidratat (CH2(OH)2) o en forma de metanediol. 
El metanol s'afegeix normalment a aquestes solucions per limitar la degradaci del formol. Aquest polimeritza de manera reversible per produir el seu trmer cclic, el 1,3,5-triox o el seu polmer lineal, el polioximetil (tamb anomenat paraformaldehid).
El formaldehid s oxidat per l'oxigen atmosfric obtenint-se cid frmic i, en una segona etapa, a dixid de carboni (C02.)

 Producci .
Industrialment, el formaldehid s sintetitzat per l'oxidaci cataltica del metanol. Els catalitzadors ms comuns poden  ser o b xids de metalls (una barreja d'xid de ferro amb molibd i vanadi) o b plata.
El metanol i l'oxigen reaccionen a 250-400 C, en presncia d'xid de ferro en combinaci amb el molibd i/o vanadi, per produir formaldehid d'acord amb la reacci segent:

CH3OH + O2   2 H2CO + 2 H2O

La sntesi basada amb la plata com a catalitzador, t lloc a temperatura ms elevada (650C). En aquesta es produeixen dues reaccions alhora: La mostrada anteriorment i una reacci de deshidrogenaci:

CH3OH     H2CO + H2

El formaldehid s rpidament oxidat per l'oxigen atmosfric a cid frmic. Aquest s trobat a nivells de ppm en el formaldehid comercial.

Existeixen altres mtodes de producci de formaldehid de menys importncia comercial com l'obtenci d'aquest a partir d'etanol.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251870" title="(151) Abundantia" nonfiltered="2491" processed="2485" dbindex="97643">
Abundantia s l'asteroide nm. 151 de la srie. Fou descobert l'1 de novembre del 1875 a Pula (pennsula d'stria), a Crocia, per en Johann Palisa (1848-1925). 

El seu nom es deu a la deessa de l'xit i la fortuna, Abundntia, de la mitologia romana, nom amb el que tamb es "celebr" el gran nombre de descobriments d'asteroides en la dcada del 1870



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251872" title="Circuit de Mugello" nonfiltered="2492" processed="2486" dbindex="97644">

El Circuit de Mugello (Autodromo Internazionale di Mugello) s un circuit per a curses de motor situat a Mugello a Itlia a prop de Florncia.

T una longitud de 5,245 km, amb 15 revolts i una llarga recta. S'hi disputen proves del campionat del mn de motociclisme, tant de MotoGP com de les curses d'altres cilindrades.
 
Tamb s usat per a fer tests de Frmula 1, principalment per l'Scuderia Ferrari, aix com per a curses de Frmula 3.

 Histria .
Ja es disputaren curses pels carrers pblics de Mugello entre 1920 i 1960. Giuseppe Campari guany all el 1920 i 1921, Emilio Materassi el 1925 i 1928.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Mugello a Trackpedia;
 Vista de satllit a Google Maps;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251879" title="Ramon Camp i Batalla" nonfiltered="2493" processed="2487" dbindex="97645">
Ramon Camp i Batalla (Matar, Maresme, 12 de febrer de 1954) s un poltic catal. Llicenciat en dret per la Universitat Autnoma de Barcelona, ha exercit d advocat en un despatx professional privat durant quinze anys i s membre del Collegi d'Advocats de Matar. Collabora habitualment en la premsa comarcal i nacional i participa en tertlies radiofniques. s membre d'mnium Cultural, de la Uni Excursionista de Catalunya, del Centre Nataci Matar i el Centre Atltic Laietana. Ha estat guardonat amb la Gran Creu de Sant Ramon de Penyafort.

Afiliat a Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) des del 1975, va ser secretari general de les Joventuts de CDC del 1977 al 1980,quan es va dissoldre per constituir Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de la qual va ser secretari general (1980-1982) i president (1982-1984). Membre del Comit Executiu Nacional de CDC des del 1979, n ha estat tamb secretari d organitzaci (1994-1996). Ha estat regidor de l Ajuntament de Matar per CiU (1979-1981 i 1987-1995) i president del Consell Comarcal del Maresme (1988-1992). 

Tamb fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1993, on va exercir de portaveu del Grup de Convergncia i Uni (CiU) en la Comissi de Justcia i Interior, i senador a les Corts Generals en representaci de la Generalitat (1995-1996). Ha estat diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, 1992,  1995, 1999, 2003 i 2006. Actualment s vicepresident segon del Parlament de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Parlament de Catalunya;





Ha estat vicepresident segon del Parlament de Catalunya del 17 de novembre de 2006 fins el 23 de setembre de 2008.
Actualment s vocal del Consell General del Poder Judicial, proposat per CiU com a jurista de reconegut prestigi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251884" title="Circuit de Misano Adriatico" nonfiltered="2494" processed="2488" dbindex="97646">

El Circuit de Misano Adriatico (Misano World Circuit, fins el 2006 anomenat Circuito Internazionale Santamonica) s un circuit localitzat a prop de la ciutat de Misano Adriatico (Provncia de Rimini).

 Histria .
Fou dissenyat originriament el 1969 amb una longitud de 3,488 km, i acoll la seva primera prova el 1972. El 1993, la longitud va ser incrementada fins als 4,064 km amb un total d'onze revolts.

El circuit va ser seu del Gran Premi de San Marino de motociclisme entre 1985 i 1987, competici que va tornar a rebre el 2007, amb victria de la marca local Ducati a la categoria de MotoGP. Tamb rep proves de Superbikes; Frmula Renault i FIA Sportscars.

 Enllaos externs .
 MisanoCircuit.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251885" title="Cincies fsiques" nonfiltered="2495" processed="2489" dbindex="97647">
Cincies fsiques s un terme que aglutina les branques de les cincies naturals, i de la cincia (en general), que estudien els sistemes no vius, en contrast amb les cincies biolgiques. No obstant aix hi ha branques de les cincies fsiques qu tamb estudien fenmens biolgics. . Les cincies fsiques bsiques inclouen: 

 Branques de les cincies fsiques . 

 Astronomia - l'estudi de l'univers ms enll de l'atmosfera de la Terra ;

 Qumica - la cincia que estudia la composici de les substncies i la seva interacci amb l'energia i amb altres substncies ;

 Tamb inclou algunes de lescincies de la Terra, com: ;

 Geologia - l'estudi de l'estructura planetria de la Terra i els processos fsics que li donen forma ;

 Hidrologia - l'estudi del moviment i la pertorbaci de l'aigua de la superfcie terrestre ;

 Meteorologia - l'estudi dels patrons del clima i altres fenmens atmosfrics ;

 Oceanografia - l'estudi de l'oce com un sistema fsic ;

 Fsica - la cincia quantitativa que estudia la matria i l'energia ;

 Principis bsics de les cincies fsiques .
Les cincies fsiques es fonamenten en conceptes clau i teories que expliquen o presenten un model d'algun aspecte del comportament de la natura. Al igual que en d'altres cincies i sn formulades a partir de proves cientfiques. 

Vegeu tamb.

 Cincies naturals;
 Cincia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251888" title="Ab? Nuw?s" nonfiltered="2496" processed="2490" dbindex="97648">

Ab  Nuw s rab                               = buw nuwa s el- asan bn ha ni el- akamiyy, (Ahv z (Prsia), c. 750 - Bagdad, c. 815) va ser un poeta persa en llengua rab, que pertanyia al corrent modernista; s un dels poetes clssics ms coneguts.

 Biografia .

El seu pare pertanyia a la tribu rab dels Ban  Sa'd i la seva mare era persa. Va viure la seva joventut a al-Basra, on va estudiar l'Alcor i gramtica; va tenir per mestre i amant el poeta Waliba ibn al-Hubab, llibert clebre, que se'l va portar a viure amb ell a la ciutat de Kufa. De tornada a al-Basra va estudiar amb Jalaf al-Ahmar, un mestre en poesia preislmica. Per millorar el seu rab va viure una temporada entre els beduns del desert, per detestava aquesta vida i va decidir tornar a la populosa Bagdad.

A Bagdad acabava d'accedir al tron el llegendari H r n ar-Raid, de la dinastia abbssida. Ab  Nuw s es va apropar a la cort a travs de la seva relaci amb els barmakes, famlia de jerarques lligada al califa. Malgrat l'estimaci que suscitava en la cort, no va deixar de passar alguna temporada a la pres com a conseqncia de la seva vida llibertina i de la seva afici a la beguda.

En caure en desgrcia i ser executats els barmakes, va fugir a La Meca i desprs a Egipte. Va tornar a Bagdad quan ar-Raid ja havia mort i l'havia substitut el jove Al-Amin, de qui Ab  Nuw s havia estat professor. El poeta i el califa van sintonitzar b, ja que Al-Amin no solament era un amant de les arts i les lletres sin que a ms compartia la vida llibertina d'Ab  Nuw s. Malauradament, va morir als quatre anys de regnat i li va succeir el seu germ Al-Ma'mun, tamb amant de les lletres i les arts per no aix dels bevedors i llibertins. Ab  Nuw s va morir a la pres cap a l'any 815.

 Obra .

Va conrear primer una poesia en el que era la tradici rab clssica, i desprs la va abandonar, burlant-se d'ella en algunes ocasions, en favor de temes nous. Gran part de la seva poesia s bquica, d'acord amb la seva vida dissipada. Les descripcions de les seves gresques que, generalment, transcorren en una taverna jueva o cristiana a la nit, sn d'un gran realisme.

La seva producci potica va ser recollida desprs de la seva mort pels erudits al-Suli i Hamza en-Isbahani. Es conserven aproximadament 13.000 versos. Malgrat ser un dels poetes rabs ms apreciats, algunes de les edicions actuals de les seves obres "eviten" incloure referncies a la seva homosexualitat, i s'amaguen molts poemes que va dedicar als seus mltiples amants barons.

 Enllaos externs .
 Poesia d'Ab  Nuw s ;
 The Knitting Circle: Ab  Nuw s  ;
 Al-Funu.Org: Ab  Nuw s ;
 Queer Theory: Ab  Nuw s ;
 1001 Arabian Nights: Harun al_Rashid and the Damsel and Abu Nowas ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251890" title="Set de Nou" nonfiltered="2497" processed="2491" dbindex="97649">
Set de Nou (Annika Hansen) s un personatge fictici de la srie Star Trek: Voyager interpretat per Jeri Ryan i introdut en el primer captol de la 4a temporada de la srie (L'Escorp (2a Part)). Originriament humana, als 6 anys va ser assimilada al costat dels seus pares pels borgs. Quan la capitana Kathryn Janeway va intentar negociar el passatge de la seva nau per l'espai borg, Set de Nou va ser triada per a interactuar amb ella. En intentar els borg assimilar la nau, Set de Nou va ser desconnectada del Co lectiu i va passar a formar part de la tripulaci de  USS Voyager com cap de la secci d'Astromtrica.

Origen i assimilaci.
Set de Nou va nixer amb el nom d'Annika Hansen en la colnia Tendara, la filla de Magnus i Erin Hansen, dos exobilegs obsessionats per l'estudi dels Borg. La famlia Hansen va ser assimilada desprs de perseguir una nau borg durant diversos mesos. Annika tenia aleshores 6 anys. Durant els seus anys com Borg, va assimilar centenars d'individus. La seva designaci completa era Set de Nou, adjunt terciria a la unimatrix 0 1.

Desconnexi i integraci a la Voyager.
Quan Set de Nou va ser desconnectada del Co lectiu i va passar a formar part de la tripulaci de Voyager, no ho va fer de manera voluntria. Enyorant els milions de veus del Co lectiu en la seva ment i la sensaci  ordre, el silenci i la ineficincia dels humans va fer que desitgs tornar amb els borgs. Per una altra part, el seu carcter directe, lgic i fred li va fer fer-se moltes antipaties entre la tripulaci de Voyager, malgrat el suport de la capitana Kathryn Janeway i el Doctor, entre uns altres. Amb el pas del temps va anar adquirint habilitats socials, fins al punt de tenir molt inesperadament una relaci romntica amb el comandant Chakotay en els ltims episodis de la srie. Set de Nou s el personatge que comenta i qestiona des de fora les accions i fallades de la humanitat, en la millor tradici de Star Trek.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251893" title="Sant Marcell" nonfiltered="2498" processed="2492" dbindex="97650">

 Marcell I;
 Sant Marcell (barri);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251894" title="Beatriu Civera" nonfiltered="2499" processed="2493" dbindex="97651">
Empar-Beatriu Martnez Civera, ms coneguda pel seu nom literari, Beatriu Civera, (Valncia, 29 d'abril de 1914- 1995) va ser una novellista valenciana.

 Biografia .
Va collaborar des de la dcada del 1930 al diari La voz Valenciana, amb articles en catal. Durant la guerra va iniciar una breu carrera periodstica que va quedar trencada amb la victria franquista. Va ser una de les poques veus literries que va decantar-se per la novella al Pas Valenci de post-guerra. s autora de quatre novelles, de les quals noms dues van ser publicades: Entre el cel i la terra  (1956) i Una dona com una altra  (1961). Tamb va publicar contes, collaborant amb revistes valencianes com ara Sicnia o Pensat i fet. L'any 1975, amb 61 anys va guanyar el Premi Vctor Catal amb Vides alienes.

A partir de la dcada del 1960 va compaginar la seua tasca literria amb el treball de caire periodstic. Va ser secretria general de Lo Rat Penat.

Segons F. Carb i V. Simbor, les dues novelles de Beatriu Civera, Entre el cel i la terra i Una dona com una altra,  exploten el vessant fulletonesc de la novella melodrmatica i de la novella rosa o sentimental, respectivament.

 Obres .
 Narrativa breu .  
  Fantasies. Valncia: Sicnia  ;
  El Senyor Octavi. Valncia: Sicnia  ;
  El rossinyol i el teulad. Valncia: Sicnia  ;
  Simonet el revolucionari. Valncia: Sicnia  ;
  Autonomies. Barcelona, 1958  ;
  Un pobre home?, 1959  ;
  L'encs del celluloide. Valncia: Sicnia, 1961   ;
  Tan sols una mentida. Valncia: Sicnia, 1961 ;
  Vides alienes. Barcelona: Selecta, 1975  ;
  Una veu que clama en el desert. Valncia: Gregal, 1985  ;
  Confidencial. Valncia: Gregal, 1985  ;
 
 Novella   .
  Entre el cel i la terra. Valncia: Sicnia, 1956  ;
  Una dona com una altra. Valncia: Sicnia, 1961 ;

 Referncies .


 Bibliografia .
 Maria Lacueva i Lorenz:  Jo vinc d un temps perdut  : escriptores en catal al Pas Valenci durant el franquisme. Breu aproximaci, Lquids, 1, jul-des. 2007. Document Complet  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251898" title="Rafael Snchez Mazas" nonfiltered="2500" processed="2494" dbindex="97652">
Rafael Snchez Mazas (Coria, 18 de febrer de 1894 - Madrid, 18 d'octubre de 1966) fou un escriptor espanyol i membre fundador de Falange Espaola.

 Biografia . 
Va nixer el 1894 en una famlia de la bona societat, es llicenci en dret al Reial Collegi d'Estudis Superiors de Mara Cristina de San Lorenzo del Escorial. En 1915 va publicar Pequeas memorias de Tarn. Va escriure a la revista Hermes de Bilbao i als diaris ABC, El Sol i El Pueblo Vasco. En 1921 va estar al Marroc com corresponsal de El Pueblo Vasco i el 1922 a Roma treballant per ABC. 

Va viure a Itlia set anys, on fou influenciat per Benito Mussolini, i es va casar amb Liliana Ferlosio. Va tornar a Espanya en 1929, i va ser conseller de Jos Antonio Primo de Rivera, ideleg i propagandista de Falange Espaola. Al febrer de 1933 va collaborar en la fundaci del setmanari El Fascio, que fou immediatament prohibit. El 29 d'octubre de 1933 es va fundar Falange Espaola, i en form part de la seva junta directiva. 

Fins a l'esclat de la guerra civil espanyola, va tenir un paper molt actiu. El febrer de 1934 va compondre Oracin por los muertos de Falange, i a posteriori participaria en la composici de la lletra del Cara al sol, himne de la Falange Espaola. El mar de 1936 fou fet presoner a Madrid. Aprofitant un perms temporal pel naixement del seu quart fill, aconseguia refugiar-se a l'ambaixada de Xile. A la tardor de 1937 va intentar la fugida per el 29 de novembre de 1937 fou detingut a Barcelona. Va estar en el vaixell Uruguai fins el 24 de gener de 1939, quan va ser condut al santuari de Santa Maria del Collell al costat d'altres presoners per a ser executat. El 30 de gener va escapar d'un afusellament en massa, on hi va morir el cap falangista catal Robert Bassas Figa, i marx cap a Frana, des d'on tornaria cap a Espanya.

Entre agost de 1939 i agost de 1940 va ser ministre sense cartera en el govern de Franco, abandonant-lo per prpia iniciativa, sense arribar mai a ser oficialment substitut o cessat, ja que en retardar-se freqentment la seva assistncia als consells de ministres, Franco va manar que retiressin la seva butaca. L'ltima sessi va haver d'assistir dempeus. Franco li va dir: "No calia que tornessis ms" El febrer de 1940 va ser nomenat membre de la Reial Acadmia Espanyola de la Llengua i en 1951 nomenat President del Patronat del Museu del Prado. Al costat de nombrosssims articles periodstics, en 1951 publicava La vida nueva de Pedrito de Anda,  en 1952, Lances de boda i el 1956 Las Aguas de Arbeloa y otras cuestiones.

Pstumament es publicaria en 1971 Sonetos de un verano antiguo y otros poemas i en 1996 "Rosa Krger", una novella escrita durant la seva estada com refugiat en l'ambaixada de Xile a Madrid, per que mai va arribar a publicar, llevat de alguns captols en revistes literries. La manera que es lliur de l'afusellament durant el seu empresonament republic va inspirar la novella de Javier Cercas Soldados de Salamina (2001) i la pellcula del mateix ttol dirigida per David Trueba. 

s pare de l'escriptor Rafael Snchez Ferlosio, del cantautor Chicho Snchez Ferlosio i del matemtic Miguel Snchez Ferlosio, i avi de Mximo Pradera. 

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251899" title="Sorribes" nonfiltered="2501" processed="2495" dbindex="97653">

Sorribes s un poble que pertany al municipi de Gsol. s situa al nord-oest de la comarca del Bergued, tot i que pertany a la provncia de Lleida, a Catalunya. Els seus habitants reben el nom de sorribenys o sorriberencs.

Geografia.

Ubicaci

El poble, que es troba dins la Vall de Gsol, se situa sobre del riu Aigua de Valls, afluent del Cardener - Llobregat. Per la seva part oest es troba el tur del Puig i el poble de Gsol, mentre que per la part est es troba el poble de l'Esp. Al nord trobem la emblemtica muntanya del Pedraforca amb la seva tartera, el Roc Roig i l'espluga Rodona, mentre que pel sud cal situar la serra de la Matella, la serra del Verd i la serra d'Ensija. Est parcialment dividit per la frontera que divideix la provncia de Lleida i la provncia de Barcelona.

Demografia

La poblaci actual s de 12 habitants, tot i que a mitjans del segle XIX aquesta arriba a superar el centenar de persones. Les segones residncies hi sn importants, i disposa de 10 cases habitades i 5 ms d abandonades, que noms s omplen per complet per vacances estivals.
I predomina el sector primari, ja que la seva poblaci es dedica a la ramaderia bovina i equina.


Vies d'accs

S'hi pot arribar per la carretera B-400 que parteix del Collet, al quilmetre 113 de la carretera C-16 o Eix del Llobregat, per la vessant est o per la carretera C-563 passant pels pobles de Tuixent i Josa del Cad al municipi de Josa i Tuixn i per Gsol per la seva vessant oest.

A peu s'hi pot accedir seguint les rutes antigues com el GR 107 o  Cam dels Bons Homes .

Histria.

Orgens

Hi ha constncia de la seva existncia des del segle XI, segons consta en un document senyorial pertanyia al llinatge dels Pins. La Baronia de Pins, que tamb comprenia la majoria dels pobles del Alt Bergued i tenia capital a Bag, pass segles desprs a mans dels comtes de Lern i als Ducs d Alba de Tormes.

El poble es va anar edificant al voltant de la Casa Cal Perramon que possea la plenitud de les seves terres, d aquesta manera es van anar construint fins a una vintena de cases ocupades principalment per masovers que cultivaven la terra. Tamb tenien un estret vincle amb la famlia Guzman y Soler de la petita noblesa catalana (segle XVIII), els quals hi tenien una borda i hi feien pastar ramats seus. No fou fins uns quants segles desprs que comencen a emancipar-se algunes cases, primerament Cal Guitart.

Contempornia

Ja en l poca moderna, el poble, que ja estava integrat dins del municipi de Gsol, tenia les seves prpies terres comunals, de bosc i pastura completament independents de les de Gsol en les quals no podia entrar i les obres que s havien de realitzar al poble es feien a crrec dels seus vilatans que ho aprovaven en una espcie d assemblea no igualitria. Cal destacar l'existncia de teuleries d'on s'extreia l'argila per fabricar les teules i l'existncia d'un mol al riu per moldre el blat. La seva poblaci vivia bsicament de cultivar la terra i de la ramaderia, principalment eren jornalers de la Casa Perramon, que es vei afectada per les guerres carlines que assolaren l Alt Bergued a finals del segle XIX, principalment per la Tercera guerra carlina.

Segle XX

Es comena a introduir el contraband amb Andorra a la zona i les travesses a la Vall d'Aran en busca de bestiar com a mtode de subsistncia. L any 1929 es ven La Casa Perramon i es reparteixen les seves finques entre tots els vilatans. Destaca l'existncia d'una petita central hidroelectrica que generava electricitat i subministrava llum al poble. A mitjans de segle comenar una forta emigraci cap a les gran ciutats que deixaran el poble en fase de decadncia.
Els anys setanta es permetr portar a pastura els ramats de Sorribes a la Serra del Verd i comen a ser en aquesta poca quan l Ajuntament de Gsol realitza algunes, encara que escasses, actuacions al poble.

Cases i Cognoms

Les Cases que s'han pogut datar historicament sn en total 28, per cal tenir present que n'hi ha que han desaparegut sense deixar rastre. El nom de les cases sn : Cal Andreuet, Cal Bardines, Cal Bardinetes, Cal Batista, Cal Bergant, Cal Cisteller, Cal Comell, Cal Corbell, Cal Gerrer, Cal Guitart, Cal Jou, Ca la Magdalena, Cal Mariano, Cal Met, Cal Perdut, Cal Pere, Cal Perramon, Cal Planell, Cal Retall, Cal Ros, Ca la Rosa, Cal Sastre, Cal Toms, Cal Torreta, Ca la Torreta, Cal Tresona, Cal Visen, Cal Xixai.

Segons fonts documentals, l any 1743 al poble de Sorribes hi havia un total de 15 cases i una poblaci de 82 habitants, el cognom dels caps de casa d aquella poca eren Badia, Blau, Giralt, Guitart, Perramon, Puig i Morera. En un altre cens realitzat l any 1852 hi apareixen els cognoms Perramon, Guitart, Cardona, Morera i Puig.

Medi ambient i climatologia.

Medi ambient

El poble s situa al peu del Pedraforca per la seva vessant sud-oest. Est envoltat pel Parc Natural del Cad-Moixer i Muntanya del Pedraforca, pel PEIN de la Serra del Verd i pel PEIN de la Serra d'Ensija. El riu Aigua de Valls descendeix per les seves terres i de destacat inters natural s el Pont Cabrads (accident natural en forma de tnel).

Flora i fauna

Dins la flora hi podem trobar pi negre (Pinus uncinata), ginebr (Juniperus nana), neret (Rhododendron ferrugineum), avet (Abies alba), faig (Fagus sylvatica), alzines (Quercus ilex), roure (Quercus pubescens), aur blanc (Acer campestre), trmol (Populus tremula) , pi roig (Pinus sylvestris) i boix (Buxus sempervirens). 

En la fauna hi podem trobar crvol com (Cervus elaphus), cabirol (Capreolus capreolus), marta (Martes martes), ermini (Mustela erminea), llop (Canis lupus), trencals (Gypaetus barbatus), guila (Aquila chrysaetos), Voltor (Gyps fulvus), gall fer (Tetrao urogallus), perdiu xerra (Perdix perdix), trencapinyes (Loxia curvirostra), pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis), mussol pirinenc (Aegolius funereus), lluert (Lacerta viridis), serp verda i groga (Coluber viridiflavus), escur pirinenc (Vipera aspis), trit pirinenc (Euproctus asper), granota roja (Rana temporaria), ttil (Alytes obstetricans), truita de riu (Salmo trutta), gat salvatge (Felis silvestris), guineu (Vulpes vulpes), porc senglar (Sus scrofa).

Climatologia

El poble es troba a un altitud de 1392 metres i la seva climatologia s de carcter subalp, amb estius frescos i hiverns bastant freds, tot i que sovint hi ha inversi trmica. El rgim pluviomtric ascendeix a 1150 mm/anuals de mitjana, ja sigui en forma d' aigua o de neu, i les pluges sn generoses durant els mesos primaverencs. La temperatura mitjana anual se situa als 9'1 C.

Cultura.

Festes i Religi

Al poble hi ha una capella, restaurada recentment, dedicada a Sant Francesc. La Capella que data del segle XVIII, fou construida sobre uns terrenys cedits per Cal Xixai i amb la collaboraci ecnomica de totes les cases, ja al segle XX el poble ced la titularitat de la Capella al Bisbat d Urgell i comparteix mossn amb altres pobles.

El dia 4 d octubre se celebra la Festa Major amb una missa dedicada al patr del poble St. Francesc. Aix s motiu de retrobada i germanor entre els vilatans i la gent que hi t arrels.

Gastronomia

La cuina s molt amplia, per hi destaquen les patates emmascarades ,  l'escudella de blat de moro escairat,  els psols negres, i plats cuinats amb carn d isard o porc senglar entre d altres.

Referncies.


 Enllaos externs .

El Temps a Sorribes;
Cens poblacional segons l'INE;
 Recull fotogrfic del poble de Sorribes;
 Recull fotogrfic dels entorns de la vall de Gsol;
 Cam dels Bons Homes;
 Ajuntament de Gsol;
 Paratges Naturals d'Inters Natural PEIN;
 Parc Natural Cad i Moixer;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251902" title="Hilaire Marin Rouelle" nonfiltered="2502" processed="2496" dbindex="97654">
Hilaire Marin Rouelle, nascut el 1718 a Mathieu, Calvados i traspassat el 7 d'abril de 1779 a Pars, fou un qumic francs fams per haver allat per primera vegada la urea de l'orina. Se'l coneixia com Rouelle el Jove per distingir-lo del seu germ major, tamb qumic, Guillaume Franois Rouelle, anomenat Rouelle el Vell.

Biografia.

Hilaire Marin va seguir els passos del seu germ major i estudi farmcia. Exerc d'ajudant del seu germ i el substitu quan es retir com a professor al Jard del Rei l'any 1768. Fou un excellent professor i form a qumics de renom d'arreu d'Europa com els francesos Joseph Louis Proust, Franois Chavaneau o l'espanyol Fausto de Elhyar.

Obra.

Com va fer el seu germ introdu idees noves en la qumica del segle XVIII i prepar el camp per a la qumica moderna. S'especialitz en allar i analitzar composts qumics en els fluids dels vertebrats i descobr la presncia de clorur de calci, CaCl2, i de clorur de sodi, NaCl, dins de la sang. L'any 1773 va fer el descobriment ms important, all la urea, tant de l'orina humana, com de les de la vaca i del cavall, essent el primer metablit animal allat en forma cristallina. Aquest descobriment fou un primer cop a la teoria del vitalisme, que postulava que les substncies presents en els ssers vius no procedien dels composts qumics ordinaris i calia una "fora vital" per sintetitzar-los. La sntesis de la urea l'any 1828 perl qumic alemany Friedrich Whler a partir de reactius inorgnics confirm la invalidesa de la teoria del vitalisme.

Obres.

 Observations sur l'urine humaine, & sur celles de vache & de cheval, compars ensemble ; par M. Rouelle, dmonstrateur en chimie au Jardin Royal des Plantes, Extrait du journal de mdecine, chirurgie, pharmacie, &c. Par M. A. Roux. Novembre 1773.

Enllaos externs.
Rouelle i la urea;
Rouelle i la urea;
Els germans Rouelle;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251904" title="Ramiro Ledesma Ramos" nonfiltered="2503" processed="2497" dbindex="97655">
Ramiro Ledesma Ramos (Alfaraz de Sayago, Zamora, 23 de maig de 1905 - Aravaca, Madrid, 29 d'octubre de 1936) va ser novellista, filsof, periodista, ideleg i fundador del nacional-sindicalisme. 
 Estudis . 
Nascut en una famlia de mestres, es va llicenciar per la Universitat de Madrid en Filosofia, Lletres, Cincies Fsiques i Matemtiques. Va rebre a ms a ttol pstum la llicenciatura en Dret, aix com el reconeixement del rgim franquista amb la Palma de Plata del Moviment. Deixeble de Jos Ortega y Gasset, va aprofundir en l'estudi del filsof Martin Heidegger i va collaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria i la Revista de Occidente. 
 Participaci Poltica . 
En el terreny poltic, va articular les bases del Nacional-sindicalisme a Espanya, doctrina estatalista partidria de la planificaci econmica qualificada com a "sindicalisme nacional" o "feixisme d'esquerres", segons l'ptica emprada per a la seva anlisi. Les seves tesis estan infludes alhora per la lnia ideolgica de revolucionaris heterodoxs francesos i italians com Sorel i per alguns aspectes, prcticament esttics, del sindicalisme anarquista. 

Per a la seva difusi, de mar a octubre de 1931 es va servir dels 23 nombres del setmanari La Conquista del Estado, reflex de la italiana La conquesta dello Stato. Immediatament desprs, i desprs de la creaci de les JONS i ja com aliat d'Onsimo Redondo, Ledesma Ramos va comenar un acostament a Falange Espaola, que li va conduir al triumvirato, per fusi d'ambdues formacions poltiques, de FE de las JONS al costat de Julio Ruiz de Alda i Jos Antonio Primo de Rivera al febrer de 1934. La unificaci entre aquestes organitzacions va sorgir de la iniciativa del propi Ledesma Ramos, assistent a l'acte fundacional de Falange Espanyola. 
 Sortida de les JONS . 
No obstant aix, Ledesma Ramos va ser expulsat de la formaci el gener de 1935, interpretant-se la seva sortida des dels antics jonsistes com a fruit de la seva disconformitat amb l'evoluci de FE de las JONS, prxima al reformisme burgs i allunyat de la via revolucionria proletria que deien defensar els seus partidaris. Per la seva banda, l'ortodxia falangista considera que el veritable motiu es trobava en el seu desacord en la no resposta violenta de FE-JONS als nombrosos atacs rebuts, principalment per part de les Joventuts Socialistes. En qualsevol cas, desprs de la seva sortida va portar a terme un intent fallit de reactivaci de les JONS com a grup independent i es va mantenir clarament allunyat de Falange, malgrat que presentaria la seva ajuda a ttol personal a Jos Antonio Primo de Rivera el 1936. 

Esclatada la Guerra Civil Espanyola, i detingut a la pres de las Ventas per la seva suposada vinculaci amb els revoltats, fou una de les vctimes del PCE en el cementiri d'Aravaca. Aquesta circumstncia el va elevar al martirologi franquista, encara que el seu programa ideolgic va quedar condemnat a l'ostracisme i inaplicat pel propi Rgim.

 La seva mort . 
En el mes de juliol de 1936, va editar el primer i nic nombre de la revista Nuestra Revolucin i pocs dies desprs de l'aixecament militar contra la Repblica, fou detingut i ingressat en la pres de Ventas, d'on va ser tret, juntament amb Ramiro de Maeztu, per a ser afusellat a Aravaca el 29 d'octubre de 1936.. Existeix un testimoniatge d'un dels seus companys de pres, qui afirma que va sofrir tortures fsiques i psicolgiques prvies a la seva mort.

 Obres .
 Fascismo en Espaa?.;
 Discurso a las juventudes de Espaa.  (Obra capital de Ramiro Ledesma Ramos);
 El Quijote y nuestro tiempo (assaig). ;
 El Sello de la Muerte (novella). ;
 Ideas. El escepticismo y la vida. ;
 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251906" title="Llista d'estats sobirans del 1945" nonfiltered="2504" processed="2498" dbindex="97656">



Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Albania;
   Gran Imperi Alemany (fins el 5 de juliol);
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
 Corea   Repblica Popular de Corea (de l'agost al 15 de setembre);
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca (des del 5 de maig);
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica Francesa;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Repblica d'Indonsia (des del 17 d'agost);
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda;
   Repblica d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Federaci Democrtica de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap (fins el 2 de setembre);

L.
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega (des del 9 de maig);
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos (des del 5 de maig);
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia (des del 28 de juny);
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Regne de Tailndia;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca (des del 3 d'abril);

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;
 Vietnam   Repblica Democrtica del Vietnam (des del 2 de setembre);

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Azerbaidjan   Govern Popular d'Azerbaidjan (des del 12 de desembre);
 Birmnia   Estat de Birmnia (fins el 27 de mar);
   Regne de Cambodja (del 18 de mar al 16 d'octubre);
 Crocia   Estat Independent de Crocia (fins el maig);
 Eslovquia   Repblica Eslovaca (fins el 4 d'abril);
   Repblica de les Filipines (fins el 17 d'agost);
 ndia   Govern Provisional de l'ndia Lliure (fins el 18 d'agost);
 Repblica Social Italiana   Repblica Social Italiana (fins el 25 d'abril);
   Regne de Laos (del 8 d'abril al 23 de setembre);
   Gran Imperi Manx (fins al 15 d'agost);
   Govern Unit Autnom de Mengjiang (fins el 10 de setembre);
 Rgim de Nanjing   Repblica de la Xina (fins el 9 de setembre);
   Repblica del Turkestan Oriental;
   Tibet;
 Vietnam   Imperi del Vietnam (de l'11 de mar al 23 d'agost);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251909" title="Francisco Garca-Valdecasas Santamara" nonfiltered="2505" processed="2499" dbindex="97657">
Francisco Garca-Valdecasas Santamara (Montefro, Granada, 1910 - Barcelona, 2005) fou un metge espanyol. Es doctor a la Universitat de Madrid el 1935 i treball en el laboratori de fisiologia de Juan Negrn. Desprs ampli estudis a Gttingen, amb H. Rein. Treball principalment en el camp de la psicofarmacologia, de la qual impuls els aspectes experimentals.

Fou catedrtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona del 1940 al 1980, i n'ocup el crrec de rector del 1965 al 1968. Durant el seu rectorat va dur una poltica repressiva contra l'incipient moviment estudiantil, va expulsar 266 alumnes i 69 professors membres del Sindicat d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), i va anullar els drets de matrcula dels vaguistes.

Entre altres guardons, va rebre Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi, la Gran Creu del Mrit Naval i la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catlica. A ms a ms, era acadmic de nmero de la Reial Acadmia de Medicina de Barcelona des del 1966, de la Reial Acadmia de Farmcia, i fundador de l'Escola Professional de Farmacologia Clnica i autor d'un tractat de Farmacologia experimental.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251910" title="Arch Linux" nonfiltered="2506" processed="2500" dbindex="97658">


Arch Linux s una distribuci GNU/Linux optimitzada per a la arquitectura i686. El seu creador, Judd Vinet, es va inspirar en una altra distribuci anomenada CRUX, i el seu objectiu principal s la simplicitat a l'hora de fer anar el sistema.

Arch s una distribuci en evoluci constant, pel que les versions publicades en el seu lloc web oficial sn senzillament "captures" de l'estat d'evoluci actual. A partir de la versi 0.8, el seu sistema de numeraci va canviar per reflectir aquest fet, de forma que els nmeros de la versi actuals fan referncia a l'any i el mes en qu la versi va ser creada. Un sistema Arch correctament mantingut sempre disposa de la darrera versi del S.O. i de les aplicacions insta lades.

Filosofia.
Arch Linux va ser dissenyada especialment per a que arribs a ser un sistema operatiu enfocat als usuaris avanats. No posseeix eines de configuraci automtica, compartint aix la mateixa filosofia que altres distribucions, com per exemple Slackware, pel que per poder arribar a insta lar i configurar el sistema es necessita un grau de coneixement ms que bsic. Per, al mateix temps, Arch posseeix diverses aplicacions que permeten que el manteniment a diari del sistema sigui bastant senzill. Aix la filosofia d'arch es basa en 3 punts:

 Mantenir el sistema el ms simple i lleuger possible, Seguir el principi KISS;
 En confiar en les GUIs per a construir i configurar el sistema acaba per malmetre l'usuari. s per aix que l'usuari necessitar conixer tot el que el que els GUIs oculten i realitzar les configuracions de forma manual.
 Arch permet a l'usuari fer totes les contribucions que aquest desitgi mentre que elles no vagin en contra de la filosofia d'Arch.

Gesti de Paquets.
Arch, com la majoria de les distribucions, est basada principalment en paquets binaris. Aquests paquets sn gestionats amb l'eina anomenada Pacman, la qual gestiona la insta laci, actualitzaci i desintsa laci dels programes.
Els paquets binaris d'Arch Linux sn construts amb flags especials per als processadors i686, el que fa que la distribuci sigui bastant rpida en comparaci amb altres distribucions del seu gnere. Els paquets poden ser tamb construts a partir de les fonts fent servir un sistema similar al dels Ports de Freebsd anomenat Arch Build System (ABS). Aquest sistema permet facilitar la construcci dels paquets per integrar-los al sistema. 
L'arbre de paquets que Arch Linux consta de cinc branques diferents:

 Core - Cont tots els paquets necessaris per configurar un sistema base Linux (kernel + eines mnimes).
 Extra - Cont paquets no requerits per un sistema base, la majoria d'ells sn alternatives als paquets de la primera branca.
 Unstable - Cont paquets per a programes en desenvolupament i que no han sigut llanats oficialment.
 Testing - Cont els paquets que poden causar alguns problemes durant la seva actualitzaci, pel que es mantenen pendents fins que els bugs trobats siguin solucionats. Tots els paquets passen per testing abans de ser moguts a current o extra.
 Community - Cont els paquets enviats pels mateixos usuaris d'Arch, els quals prviament sn exposats a votaci pels usuaris i, posteriorment, segons la votaci, sn moguts oficialment a aquest repositori.

AUR (Arch User's Repository).
Arch Linux disposa d' AUR, un gestor de paquets centralitzat en el que qualsevol persona pot co locar un paquet per a que els usuaris puguin insta lar-se'l (sense binaris, s'haur de compilar). Aix fa que Arch tingui a disposici dels seus usuaris prcticament tots els programes que es puguin trobar.

Historial de llanaments.
Arch Linux s una distribuci en constant actualitzaci, pel que es pot posar fcilment al dia sense la necessitat de reinsta lar de nou tot el sistema una vegada que es realitzi el llanament d'una versi nova. Arch llana cada cert temps imatges del seus sistema amb una o altra millora en la part de la insta laci, a ms d'incloure l'ltim software existent en els seus repositoris.



Referncies.


Vegeu tamb.

Archie (distribuci Linux);

Enllaos externs.

Web oficial d'Arch Linux ;
Wiki oficial d'Arch Linux ;
Frum oficial d'Arch Linux ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251911" title="Onsimo Redondo Ortega" nonfiltered="2507" processed="2501" dbindex="97659">
Onsimo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de Onsimo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Segvia, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que desprs es va integrar a Falange Espaola de las JONS) (11 de febrer de 1934). Durant el rgim franquista se li va conixer com a "cabdill de Castella". 

Va nixer en una famlia de propietaris agrcoles. Va estudiar batxillerat a Valladolid. Va obtenir per oposici una plaa d'administratiu a la Delegaci d'Hisenda de Salamanca, i a la universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en Dret el 1926. Desprs d'acabar els seus estudis universitaris, es va traslladar de nou a Valladolid per a preparar l'oposici al cos d'Advocats de l'Estat, a la qual es va presentar a l'any segent, encara que sense xit. En 1927, grcies a la mediaci d'ngel Herrera Oria, director del peridic catlic El Debate, va obtenir una plaa com lector d'espanyol a la Universitat de Mannheim, a Alemanya. 

s possible que aquesta estada a Alemanya tingus importncia en la seva futura carrera poltica, ja que en aquells dies el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys estava experimentant un fort creixement. A l'octubre de 1928 va tornar a Espanya. Va iniciar la seva carrera poltica com a lder del Sindicat de Conreadors de Remolatxa de Castella la Vella, o "Sindicat Remolatxer". En 1929 va complir el seu servei militar a Valladolid.

Durant aquesta poca va conixer a Mercedes Sanz Bachiller, amb la que es va casar el 12 de febrer de 1931. Inicialment vinculat al moviment d'Accin Catlica, es va distanciar d'aquesta organitzaci, que considerava ancorada en el liberalisme burgs. Desprs de la proclamaci de la II Repblica, va fundar, a l'agost de 1931, un grup poltic denominat Juntes Castellanes d'Actuaci Hispnica, que rebutjava el sistema democrtic i propugnava l'acci directa com a mitj per a la conquesta del poder. Poc abans, el juny del mateix any, havia fundat la revista que seria el principal rgan d'expressi del seu moviment, Libertad, en la que va signar atacs al marxisme, als jueus i al capitalisme burgs, i va expressar la seva admiraci pels rgims feixistes europeus. 

El novembre d'aquest mateix any, la seva organitzaci es va fondre amb la que liderava Ramiro Ledesma Ramos, editor de la revista La Conquista del Estado. Resultat d'aquesta fusi van ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), que van adoptar com emblema el jou i les fletxes que antany eren l'anagrama dels Reis Catlics. Les JONS, els estatuts de les quals es van aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un Triumvirat Central, format per Onsimo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jimnez (ms endavant substitut per Antonio Bermdez Caete). L'objectiu d'aquest nou partit, declaradament antimarxista, s la creaci de l'Estat Nacionalsindicalista, de carcter totalitari. Com a mtode d'acci propugnaven l'acci directa, i rebutjaven el sistema electoral, per considerar-lo "liberal-burgs" i corrupte. Encara que Redondo havia estat abans, en la seva poca d'Accin Catlica, partidari de la monarquia, el 1931 no s'oposava a la repblica com a forma de l'estat. L'rgan principal del partit continua sent la revista Libertad, en el qual, per aquestes dates, Rod va publicar una traducci comentada del fams libel antisemita Protocols dels savis de Si. 

El 1932 va prendre part en la fracassada revolta del general Sanjurjo. Per a evitar ser detingut, va creuar la frontera i es va exiliar a Portugal, primer a Curia i desprs an Porto. Des de l'exili va impulsar la publicaci d'un nou setmanari nacionalsindicalista, Igualdad, que va aparixer el 14 de novembre de 1932, i al que Redondo va enviar des del seu exili portugus nombrosos articles poltics. A l'abril de 1933 va crear, juntament amb Ledesma Ramos, una nova revista, J.O.N. S., com rgan del seu partit. A l'octubre va tornar a Espanya i va tornar a installar-se a Valladolid. Va decidir presentar-se candidat a les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, per a ltima hora va retirar la seva candidatura per a evitar perjudicar a la dreta de la CEDA. 

El 24 de mar de 1934, en un acte celebrat en el Teatre Caldern de Valladolid, les J.O.N. S. es van fusionar amb Falange Espaola, el partit de Jos Antonio Primo de Rivera. El nou partit, Falange Espaola de les JONS, va quedar sota la direcci de Jos Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, amb la qual cosa Redondo va passar a un segon pla. Quan en 1935 Ramiro Ledesma Ramos es va separar del nou partit, Redondo va optar per romandre a Falange. 

El 19 de mar de 1936 va ser detingut a Valladolid. Durant la seva reclusi va romandre en contacte epistolar amb el lder del seu partit, Jos Antonio Primo de Rivera, tamb empresonat. El 25 de juny va ser traslladat a la pres d'vila, de la qual va ser alliberat el 18 de juliol pels militars revoltats en comenar la Guerra Civil Espanyola. Es va dirigir a Valladolid, on es va posar al capdavant d'un grup armat de falangistes que va marxar cap a Madrid i va combatre a l' Alto de los Leones. El dia 24 de juliol, Onsimo, amb dos companys de partit, va arribar en autombil al poble de Labajos, que creia zona nacional, i va morir en una emboscada de les tropes republicanes. Segons sembla, va identificar errniament com a falangistes militants anarquistes de la CNT per la semblana de les seves banderes, i va morir crivellat. 

El rgim franquista el va convertir en un dels "mrtirs de la Croada". Avui est bastant oblidat, i noms s recordat per alguns militants d'extrema dreta. Al lloc de la seva mort, a Labajos, existeix un monument commemoratiu en el qual els militants de Falange fan cada any una ofrena floral. La seva vdua, Mercedes Sanz Bachiller, seria la fundadora, a l'octubre de 1936, de l'Auxili d'Hivern (desprs dit Auxili Social), organitzaci benfica integrada en el partit falangista que va arribar a tenir una gran rellevncia en els primers temps del franquisme. Va existir certa rivalitat entre l'Auxili Social i la Secci Femenina, dirigida per la germana de Jos Antonio, Pilar Primo de Rivera.

 Escrits .
 Protocolos de los Sabios de Sin. Valladolid, Ediciones Libertad, 1932;
Onsimo Redondo, caudillo de Castilla (fragmentos de artculos periodsticos y discursos polticos). Valladolid, Ediciones Libertad, 1937.
 El Estado Nacional. Valladolid, Ed. Libertad, 1938;
 Obras Completas: edicin cronolgica (2 vols.) Madrid, Direccin General de Informacin, Publicaciones Espaolas, 1954-1955. ;
 Textos polticos. Madrid, Editorial Doncel, 1975. ;

 Enllaos externs .
  Web dedicat a Onsimo Redondo.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251913" title="Back to the Future" nonfiltered="2508" processed="2502" dbindex="97660">

Back to the Future (en catal Retorn al Futur) s una pellcula de l'any 1985 dirigida per Robert Zemeckis, produda per Steven Spielberg i escrita pel mateix director i per Bob Gale. 

 Argument .

La histria tracta d'un jove anomenat Marty (interpretat per Michael J. Fox) que viatja accidentalment al passat, a l'any 1955, amb una mquina del temps construda pel seu amic cientfic, el Doctor Emmet Brown (interpretat per Christopher Lloyd), en un cotxe Delorean. A Marty se li espatlla la mquina del temps i a ms interfereix en la vida dels seus pares sense voler-ho; el protagonista haur de manegar-s'ho per redrear la histria de la seva famlia i trobar una manera de retornar al futur.

 Trilogia .
La pellcula compta amb dues seqeles, Back to the Future Part II (1989) en la que els protagonistes viatgen a l'any 2015, i Back to the Future Part III (1990) en la que viatgen a l'any 1885, l'poca del lluny oest.

 Enllaos .
Back to the Future a IMDB;
Back to the Future Part II a IMDB;
Back to the Future Part III a IMDB;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251917" title="Llus Folch i Torres" nonfiltered="2509" processed="2503" dbindex="97661">
Llus Folch i Torres (1879-1946) fou un crtic d'art i pedagog.

Al capdavant de la Junta de Protecci de la Infncia, fu una gran tasca d'orientaci i rehabilitaci de menors delinqents. Fund l'Institut Torremar a Vilassar de Dalt, per a deficients mentals, nica en el seu gnere a Catalunya fins el 1936. Dirig el "Portaveu de l'Associaci Escolar Artstica". Fou el pare del metge i pedagog Llus Folch i Camarasa.

 Novella publicada en la premsa .
 En Patufet, Histria meravellosa d'en Joan Estornell, en XIX captols, 1905;

 Diaris on public prosa .
 "En Patufet", 1906;
 "La Veu de Catalunya", 1907-1909;
 "Diario de Barcelona", 1912;
 "D'Ac i d'All", 1919-1922;

 Diaris on public articles periodstics .
 "Cu-Cut!", 1902-1912 (fins al 1905);
 "La Veu de Catalunya", 1904-1919;
 "En Patufet", 1905-1935;
 "Boletn de la Sociedad de Atraccin de Forasteros", 1911-1913;
 "Diario de Barcelona", 1911-1930;
 "Calendari d'En Patufet", 1913-1918;
 "D'Ac i d'All", 1918-1924;
 "Infantia Nostra", 1922-1930;
 "Gaseta de les Arts", 1924;
 "Joventut Catalana", 1925;
 "Caridad", 1928;
 "El Hogar y la Moda", 1932-1933;
 "El Mat", 1933-1934;

 Diaris on public traduccions .
 "L'Atlntida", 1900;
 "En Patufet", 1906;
 "Diario de Barcelona", 1923;

Enllaos externs.
 Fundaci Folch i Torres;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251918" title="Frum Social Catal" nonfiltered="2510" processed="2504" dbindex="97662">
El Frum Social Catal (FSCat) s un espai de trobada integrat per ms de 150 entitats d'un ampli ventall sectorial que t per objectiu enfortir el teixit associatiu catal, i millorar-ne la coordinaci.

El Frum Social Catal va crear-se originriament responent a la crida del Frum Social Mundial a participar en el dia d'acci global del 26 de gener del 2008. Per aquest motiu, del 25 al 27 de gener del 2008, el FSCat va organitzar a Barcelona un frum/trobada on es van portar a terme una cinquantena de seminaris, una assemblea de moviments socials i una manifestaci. Ms de cinc mil persones van participar en l'esdeveniment.

 Enllaos externs .
Frum Social Catal;
Blog del Frum Social Catal;
Vdeo del Frum Social Catal;
El Frum Social Catal en marxa;
Una oportunitat per a coordinar les lluites;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251919" title="Manuel Brullet Tenas" nonfiltered="2511" processed="2505" dbindex="97663">
Manuel Brullet Tenas. Matar 1941 . s un arquitecte .Va fer el seus estudis a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i s professor des de l'any 1968 en la mateixa ETSAB, impartint l'assignatura de Projectes. 

Les seves obres sn de formes contundents i geomtriques, gran seguidor de Louis Kahn, al que va conixer al finalitzar els seus estudis d'arquitectura. 

Va realitzar juntament amb Albert de Pineda, aconseguint el Premi FAD d'Arquitectura de l'any 1992, la reforma i rehabilitaci de l'Hospital del Mar entre els anys 1988/1991 i el projecte del Parc d'Investigaci Biomdica emplaat al costat d'aquest Hospital.En collaboraci amb aquest mateix arquitecte l'any 2000 han realitzat l'Hospital Hedwigshhe a Berln i al 2002 la nova Clnica Quirn a Barcelona. 

Als anys 1993/1994 se encarrega del projecte de la construcci del Campus Politcnic de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona. En aquesta mateixa data se li demana que realitzi les reformes entre els tres edificis de la Casa de la Ciutat (Barcelona) aix com l'enderrocament de les ltimes plantes de l'edifici Novssim de l'Ajuntament de la plaa Sant Miquel.
Enllaos externs.
Arquitectura Barcelona;
Projecte Hospital Hedwigshhe, Font: Collegi d'Arquitectes de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251920" title="Lorenzo Branchetti" nonfiltered="2512" processed="2506" dbindex="97664">

Lorenzo Branchetti  (Prato 14 de gener de 1981). s un actor i presentador de televisi itali. A Itlia s conegut com a Milo Cotogno al programa televisiu Melevisione. Tamb t experincia televisiva.

Enllaos externs.
 Melevisione ;
 El seu Fanclub ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251923" title="Premchand" nonfiltered="2513" processed="2507" dbindex="97665">

Premchand s el pseudnim de l'escriptor en hindi i en urd Shrivastar Dhanpatran (Lamhi, 31 de juliol de 1880 - Benars, 8 d'octubre de 1936), una de les figures literries ms importants en aquestes llenges. Inicialment comen a escriure en urd, que posteriorment compagin amb l'hindi. La seva obra, en la qual s palesa la influncia de les idees de Ghandi, s una descripci dels ambients rurals de l'ndia tradicional. Cal esmentar la novella Godan (1936) i les narracions curtes recollides en vuit volums sota el nom de Mansarovar ('El llac sagrat', 1936-50).

 Biografia .

Va nixer al poble de Lamahi, prop de Varanasi, on el seu pare era un administratiu a l'oficina de correus. Els pares de Premchand van morir joves; la seva mare quan ell tenia set anys i el seu pare quan en tenia catorze, i encara era un estudiant. Ben aviat va viure en la pobresa; guanyava cinc rupies al mes ensenyant al fill d'un advocat. Es va casar als 15 anys per el matrimoni va ser un desastre. Ms tard es torn a casar amb Shivarani Devi, una balavidhava (vdua infantil), que s considerava un tema tab a l'ndia en aquella poca; van tenir tres fills: Sripat Rai, Amrit Rai i Kamla Devi Srivastava.

Premchand va aprovar el seu examen de matriculaci amb gran esfor el 1898, i el 1899 acceptava feina de mestre d'escola, amb una mesada de divuit rupies. Ms tard va treballar de subinspector suplent d'escoles en el que eren llavors les Provncies Unides de l'ndia Britnica (United Provinces of Agra and Oudh).

El 1910, va tenir problemes amb el Magistrat de Districte a Jamirpur per a la seva antologia de contes Soz-e-Watan ("Lament per la Naci"), que va ser etiquetat de sedicis. La primera histria de l'antologia era ka Duniya Sabse Anmol Ratan ("La joia ms preciosa del mn"), que segons ell era "la darrera gota vessada de sang per la llibertat del pas". Totes les cpies de Soz-e-Watan van ser confiscades i cremades. 

Inicialment Premchand escrivia en urd amb el nom de Nawabrai. Tanmateix, desprs de la confiscaci de Soz-e-Watan va comenar a escriure amb el pseudnim Premchand. Abans de Premchand, la literatura hindi constava principalment de fantasies i obres religioses; Premchand va incorporar el realisme. Va escriure unes 300 histries, una dotzena de novelles i dues obres dramtiques (plays). Les histries es van compilar i publicar amb el ttol de Maansarovar.

El 1921, responen a la crida de Mahatma Gandhi va dimitir de la seva feina governamental, es pos a treballar com a propietari d'una impremta, editant diaris literaris i poltics (Jagaran, i Hans). Tamb treball breument com a guionista cinematogrfic a Bombay. No tenia molt bona opini d'aquest entorn i un cop va comentar, en relaci a la pellcula Mazdoor, que el director ho s tot en el cinema. L'escriptor pot ser el rei de la seva ploma, per s un subjecte ordinari dins l'imperi del director.

Premchand vivia una vida d'una lluita per sobreviure econmicament. Una vegada que va demanar un prstec per comprar alguna roba va necessitar tres anys per a tornar-lo. Quan se li demanava perqu no escrivia res sobre si mateix, contestava: Quina grandesa posseeixo que hagi d'explicar? Visc com milions de persones en aquest pas. Sc vulgar, i la meva vida s tamb vulgar. Sc un professor d'escola pobre que pateix problemes familiars. Durant la meva vida sencera, he estat treballant molt durament amb l'esperana que em podria alliberar dels meus sofriments. Per no m'he pogut deixar de patir. Qu hi ha d'especial en aquesta meva vida que necessiti ser comptat?

Premchand va presidir la primera conferncia dels Progressive Writers' Movement (Associaci dels Escriptors Progressistes) de l'ndia, l'abril de 1936, a Lucknow. Durant el seus darrers anys va estar molt malalt. Per els diners que la seva muller solia donar per al seu tractament els utilitzava per a l'edici de The Saraswati. Tamb estava escrivint un llibre Mangalsutra que no arribaria a acabar. Tot aix va tenir impacte greu en la seva salut; va morir el 8 d'octubre de 1936, a l'edat de 52 anys.

 Obra .

Premchand ha escrit uns 300 contes, unes quantes novelles aix com molts assaigs i cartes. Tamb ha escrit alguns obres dramtiques i va fer algunes traduccions. Moltes de les histries de Premchand s'han tradut a l'angls i el rus.

Godaan (El regal d'una vaca), la seva ltima novella, es considera la millor novella en hindi. El protagonista, Hori, un camperol pobre, desesperadament desitja una vaca, un smbol de riquesa i prestigi a l'ndia rural. Hori aconsegueix una vaca per ho paga amb la seva vida. Desprs de la seva mort, els sacerdots de poble demanen una vaca a la seva vdua per portar la pau a la seva nima.

A Kafan (Embolic), un home pobre recull diners per als ritus de funeral de la seva muller morta, per se'l gasta en menjar i beu.


 Referncies .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251924" title="Moviments migratoris" nonfiltered="2514" processed="2508" dbindex="97666">
L'sser hum, al igual que altres animals, pot dur a terme migracions o moviments des del seu lloc de residncia fins a un altre. Segons el punt de vista, es parla d'emigraci (una persona parteix d'una zona concreta) o d'immigraci (quan hi arriba) per referir-se al mateix moviment.

El volum d una poblaci concreta no depn nicament de la relaci entre natalitat i mortalitat. Les societats sn obertes i dinmiques, per tant poden crixer o decrixer en funci de la migraci.

En tot moviment migratori a mes d haver-hi un punt de partida, d on s emigra i d on la persona s considerada emigrant, hi ha un dest, on s immigra i en arribar la persona s considerada immigrant, el qual pot variar en funci de les caracterstiques de la poblaci i les seves necessitats.

Les migracions per elles mateixes no sn bones ni dolentes, sin que el resultat dependr de l s que se n faci, de la capacitat d acollida del pas o regi i de la manera com els immigrants s integrin al cos social on arriben.

Perodes histrics.
Les migracions histriques es divideixen grans perodes:
Migracions tempranes: van donar lloc a les diferents espcies d'homnid i a les races humanes. ;
Migracions neoltiques: van originar els diferents pobles (com les migracions dels indoeuropeus);
Migracions medievals i modernes: van formar la majoria dels Estats actuals;
Migracions per la Revoluci Industrial: van suposar l'xode del camp a la ciutat dins els pasos;
Migracions contempornies: desplaaments de pasos subdesenvolupats a pasos desenvolupats;

Causes.
Hi ha hagut migracions des de sempre, de fet sn una de les causes del procs d'hominitzaci. La migraci pot estar causada per diversos motius: econmics, poltics, estacionals... Quan una persona ha marxat de casa seva involuntriament (per les guerres, canvis de govern, fam, etc.) per no s'ha establert en un altre lloc, es parla de desplaat o refugiat. El nomadisme s un sistema de vida de migracions estacionals segons els recursos disponibles per a la subsistncia.

 Situacions crtiques del pas d origen  produdes per causes naturals (terratrmols, inundacions, ...);
 Situacions de conflicte blic i poltic (produt per l home);
 Factors econmics i de treball ;
 Motius socio-culturals (necessitat de llibertat, atracci per altres zones, ...);

Punts forts.
 En el pas d acollida a nivell empresarial es poden pagar salaris ms baixos, per l increment de la m d obra;
 Es cobreixen llocs de treball que no eren desitjables per les persones del pas o zona d acollida;
 Pels pasos d origen s una arribada de divises.
 Disminueixen els problemes socials en els pasos d origen;

Punts febles.
 Increment de problemes socials en el pas d acollida. En alguns casos es desenvolupen situacions de racisme i xenofbia.
 Per al treballador del pas d acollida comporta un descens de salari.
 Risc de qu una concentraci massiva d immigraci porti a una exclusi per ella mateixa;
 Creaci de poltiques integradores per a qu les dues parts de la societat (immigrants i no immigrants) es cohesionin i integrin formant una mateixa societat.
 La incorporaci massiva de nous residents poden posar en perill la prpia identitat del pas o zona.
 L'arribada massiva a una zona pot arribar a saturar els serveis sanitaris, pblics i higinics.

Referncies.
Informaci procedent de:
 Varis autors. Immigraci. Nadala 2007. Fundaci Llus Carulla;
 Varis autors. Intercambio. Ed. Vicens Vives. Edici 1979;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251926" title="Die Kleinen und die Bsen" nonfiltered="2515" processed="2509" dbindex="97667">


Die Kleinen und die Bsen (Els petits i els dolents) s el segon disc del grup alemany de msica electrnica Deutsch-Amerikanische Freundschaft. Fou publicat al 1980 al segell Mute Records.

Desprs de la sortida del baixista Michael Kemner, els quatre membres restants (ja amb Gabi Delgado una altra vegada al si del grup) van fer una srie de concerts a Anglaterra, per enregistrar posteriorment el seu primer senzill -"Kebabtrume"- i el seu segon disc, "Die Kleinen und die Bsen". Musicalment t un estil semblant al del primer lbum, amb canons deutores de l'energia del punk (com "Essen dann schlafen" o "Nachtarbeit") i plenes d'efectes sonors electrnics i industrials, que en les peces ms lentes ("Gewalt", "Osten whrt am lngsten") adquireixen especial importncia.

El retorn de Gabi Delgado va plasmar-se en el toc que don amb la seva veu i les seves lletres a les canons, que en alguns casos ja comenaven a mostrar textos polmics ("Die lustigen Stiefel", "Das ist Liebe"). Tamb s'hi inclou una versi del tema "Die fesche Lola", que fou originriament interpretat per Marlene Dietrich a la pellcula "Der blaue Engel" (L'ngel blau); a ms, el tema "Y la gracia" s una espcie de versi de La Bamba, el gran xit del grup Los Lobos.

Les primeres vuit canons foren enregistrades a l'estudi de Conny Plank; la resta estan extretes d'un concert que DAF van fer a la sala "Electric Ballroom".

Desprs de l'edici del disc, la sortida del teclista Chrislo Haas i del guitarrista Wolfgang Spelmans van deixar  el grup redut a duet, la formaci amb qu van conixer la fama a partir de l'edici del seu segent lbum.

Temes.

CD Stumm 1.

 Osten whrt am lngsten (L'est s el millor) (5,45);
 Essen dann schlafen (Menjar aleshores dormir) (1,06);
 Co co pino (3,25);
 Kinderfunk (Funk infantil) (3,02);
 Nachtarbeit (Treball nocturn) (1,53);
 Ich gebe dir ein Stck von mir (Et dono una part de mi) (1,41);
 De Panne (2,34);
 Gewalt (Violncia) (1,24);
 Gib's mir (Dna-m'ho) (1,01);
 Auf Wiedersehen (A reveure) (2,03);
 Das ist Liebe (Aix s amor) (1,18);
 Was ist eine Welle (Qu s una ona) (1,15);
 Anzufassen und anzufassen (De tocar i de tocar) (1,44);
 Volkstanz (El ball del poble) (0,48);
 Die lustigen Stiefel (Les botes divertides) (1,49);
 Die Kleinen und die Bsen (Els petits i els dolents) (1,05);
 Die fesche Lola (Lola l'eixerida) (1,41);
 El Basilon (El vacileta) (2,52);
 Y la gracia (I la grcia) (2,03);

Dades.

 DAF sn:

Gabi Delgado: Veu.

Robert Grl: Bateria, seqenciador, sintetitzador, veu.

Chrislo Haas: Sintetitzador, seqenciador, baix, saxfon, cintes.

Wolfgang Spelmans: Guitarra.

 Temes escrits per DAF excepte "Die fesche Lola" (F.Hollnder/R.Liebmann).

 Textos: Gabi Delgado, excepte "Ich gebe dir ein Stck von mir" (Grl/Delgado).

 Produt per DAF.

 Enginyer de so: Conny Plank.

 Portada: R. Grl, F. Fenstermacher, S. Grant.

Enllaos externs.

 http://www.robert-goerl.de/DGraphieDAFKleinBos.html;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251934" title="Ignasi M. Folch i Torres" nonfiltered="2516" processed="2510" dbindex="97668">
Ignasi M. Folch i Torres (1883-1927), fou escriptor i periodista.

Fund les revistes Futurisme i Actualitats i l'Associaci d'Amics de la Msica. Entre el 1919 i el 1924 va ser director de la revista D'Ac D'All.

Entre les seves obres en el camp de la narraci destaquen:
 Els adus;
 Idol vivent;
 Vides humils;
 Les dues germanes;

Tamb va escriure per al teatre:
 Mal d'amor;
 Per damunt les boires;

Va morir als 44 anys, en mig d'una gran consternaci de tota la cultura catalana.

Enllaos externs.
 http://www.fundaciofolchitorres.org/index.html Fundaci Folch i Torres;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251939" title="Christian Abbiati" nonfiltered="2517" processed="2511" dbindex="97669">
Christian Abbiati (Abbiategrasso, Mil, Itlia, 8 de juliol del 1977) s un futbolista itali. Actualment juga de porter a les files de l'AC Mil.

 Trajectria . 
Va comenar la seva carrera futbolstica als 13 anys. La temporada 1991 - 1992 va estar en l'equip filial Trezzano, la segent temporada en l'Assago, i a continuaci en el Corsico. Jugaria en el Monza del 94 al 98, havent estant cedit un any en el Borgosesia. En l'estiu de 1998, seria traspassat a l'AC Mil, el debut del qual en la Serie A italiana seria en el minut 92' substituint a Sebastiano Rossi. 

No obstant aix, seria el porter titular de l'AC Mil durant 4 anys fins a l'arribada a aquest del porter brasiler Dida. 

En el 2005 s cedit a la Juventus FC com substitut temporal de Gianluigi Buffon, que havia sofert una lesi. A la volta d'aquest de la seva lesi, Abbiati ja no era necessari i va anar novament cedit al Torino en la temporada (2006 - 2007). 

En l'estiu del 2007, s per tercera vegada cedit, aquesta vegada a l'Atltico de Madrid.

 Selecci nacional . 
Ha estat internacional amb la selecci italiana. Ha estat convocat com porter de la selecci italiana sub-21 en dues ocasions, i de la selecci absoluta en 2003 i 2006.

 Palmars .

 Campionats nacionals .



 Copes internacionals .


(*) Incloent la selecci

 Enllaos externs .
Pgina web oficial d'Abbiati ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251943" title="Nlson de Jesus Silva" nonfiltered="2518" processed="2512" dbindex="97670">

Nlson de Jesus Silva, ms conegut com a Dida (Irar, Brasil, 7 d'octubre del 1973) s un futbolista brasiler que juga de porter en l'AC Mil de la Serie A. 

 Trajectria . 
Nelson de Jess Silva s un porter amb grans qualitats que li van permetre emigrar al futbol itali, a pesar de ser suplent en les dues passades edicions de la Copa del Mn de Frana 1998 i Corea i Jap 2002, en la qual va sortir campi. s un porter sobri i seris, reservat i disciplinat i s un bon parador de penals. Actualment juga en l'AC Mil de la Serie A italiana, amb el qual es va proclamar campi de clubs d'Europa en Lliga de Campions 2002-2003 i Lliga de Campions 2006-2007. 

Selecci brasilera.
En 2003 es va consolidar com titular de la selecci brasilera, la qual va comenar les competicions de les eliminatries mundialistes de Sud-Amrica per a Alemanya 2006, tenint una excellent participaci en aquestes, ja que va ser titular en 16 partits dels 18 reglamentaris. Va jugar 14440 minuts i va rebre 15 gols en tota l'eliminatria. Posteriorment va guanyar la Copa Confederacions 2005 disputada a Alemanya, i va arribar a quarts de final en el Mundial 2006. 

Incident del 2007.
El 3 d'octubre del 2007, en un partit de la fase de grups de la Lliga de Campions de la UEFA, l'AC Milan queia derrotat contra el Cltic de Glasgow per 2 a 1 quan un aficionat d'aquest equip salt al terreny de joc per a celebrar un gol, passant just per davant del porter brasiler posant-li una m al costat de la cara. Dida el persegu uns pocs metres, per a deixar-se caure en el terreny de joc en una actuaci que tota la premsa mundial considera de "ridcula" al fingir una agressi, i abandonant el camp de joc en llitera sent substitut pel porterr suplent del conjunt milans.

Participacions en Copes del Mn.



Palmars.





Campionats nacionals.
Serie A: 2004.
Supercopa d'Itlia: 2004.
Copa italiana: 2003.

Campionats internacionals.
 Campionat del Mn de Clubs de futbol: 2000, 2007.
 Lliga de Campions: 2003, 2007.
 Supercopa d'Europa: 2003, 2007.
 Mundial 2002: 2002;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251945" title="Joaquim M. Folch i Torres" nonfiltered="2519" processed="2513" dbindex="97671">
Joaquim M. Folch i Torres (1886-1963) fou escriptor, pintor, museleg, historiador i crtic d'art.

Fou director general dels Museus d'Art de Barcelona (1920-1939). Dirig les publicacions peridiques Vell i nou, Gaseta de les Arts i el Butllet dels Museus d'Art de Barcelona. Public diversos estudis i monografies sobre l'art i els artistes, aix com una novel.la de joventut, La rulota, que sign amb el pseudnim "Flama" i un recull de poesia. Deix, indita, una ambiciosa Histria de la pintura catalana del segle XIX.

 Obra editada .
 La Rulota, del 1925;
 Poesies, del 1955;

 Diaris on public contes .
 "Lo Conceller", 1898;
 "La Renaixensa. Diari de Catalunya", 1899-1904;
 "Gent Nova", 1900-1912;
 "En Patufet", 1905-1938;
 "La Veu de Catalunya", 1902-1906;

 Diaris on publica poesies .
 "Lo Conceller", 1898;
 "L'Atlntida", 1899-1900;
 "El Poble Catal", 1907-1909;
 "Gent Nova", 1907-1912;
 "De tots colors", 1908;
 "Revista Catalana", 1909;
 "La Veu de Catalunya", 1909-1919;
 "Revista de Catalunya", 1912;
 "Calendari d'En Patufet", 1913-1920;
 "D'Ac i d'All", 1918-1920;
 "Llegiu-me", 1926;

Enllaos externs.
Fundaci Folch i Torres;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251946" title="Scinax perereca" nonfiltered="2520" processed="2514" dbindex="97672">

Scinax perereca s una espcie de granota que es troba a l'Argentina, Brasil i Paraguai.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251947" title="Scinax perpusillus" nonfiltered="2521" processed="2515" dbindex="97673">

Scinax perpusillus s una espcie de granota endmica del Brasil. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251949" title="Scinax pinima" nonfiltered="2522" processed="2516" dbindex="97674">

Scinax pinima s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251950" title="Ferran Valls i Taberner" nonfiltered="2523" processed="2517" dbindex="97675">
Ferran Valls i Taberner (Barcelona 1888 - 1942) fou un advocat, poltic i historiador migevalista catal, fill de l'enginyer Isidre Valls i Pallerola. Es doctor en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble d'Antoni Rubi i Lluch, i ampli estudis a Pars. El 1914 ingress al cos d'arxivers i bibliotecaris, i fou adscrit a l'Arxiu de la Corona d'Arag, del que en fou nomenat director el 1935. El 1920 ingress a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona. Alhora, donava classes d'histria als Estudis Universitaris Catalans, collaborava a la Revista Jurdica de Catalunya i impulsava la creaci de la biblioteca del Collegi d'Advocats de Barcelona. Des del 1918 fou membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Oficina d'Estudis Jurdics de la Mancomunitat de Catalunya.
 
Polticament va pertnyer a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona el 1921. El 1924, durantla Dictadura de Miguel Primo de Rivera fou empresonat i exiliat a Morella amb altres membres de la junta del Collegi d'Advocats de Barcelona quan protestaren per la prohibici de publicar la seva '?Guia Jurdica en catal, per en proclamar-se la Segona Repblica Espanyola adopt una actitud hostil al catalanisme, que s'accentu desprs dels fets del sis d'octubre de 1934. Fou diputat per la Lliga Catalana al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1932 i a les Corts Espanyoles el 1935. En esclatar la guerra civil espanyola es refugi a Roma i pass ms tard a Burgos, on es pos al servei del govern de Francisco Franco. Form part de la missi cultural de propaganda que Franco envi a l'Amrica del Sud el 1937 per tal que els emigrants donessin suport la seva causa. 

El 1939 torn a Barcelona, on fou nomenat catedrtic d'histria universal de la universitat de Barcelona, president de l'Acadmia de Bones Lletres, de l'Ateneu Barcelons i de l'Escola de Bibliotecries i director de l'Arxiu de la Corona d'Arag i de la delegaci catalana del CICS, on va mantenir bones relacions amb Jos Mara Albareda. Tamb es dedic des de La Vanguardia a atacar el catalanisme (com a mostra, el seu article La falsa ruta on denunciava els errors de la burgesia catalana) i a cantar les excellncies del nou rgim. s pare de l'economista Llus Valls-Taberner i Arn.

 Obres .
 Texts de dret catal (1913-1920);
 Els usatges de Barcelona (1919) amb Ramon d'Abadal i de Vinyals;
 Les genealogies de Roda o de Mei (1920);
 Histria de Catalunya (1922-1923) amb Ferran Soldevila;
 Estudis d'histria jurdica catalana (1929);
 Les Notes sobre el "Consolat de Mar" (1929);
 La cour comtale barcelonaise (1935);
 Reafirmacin espiritual de Espaa (1939);

 Enllaos externs .
 Fitxa de Ferran Valls i Taberner a l'IEC;

 Referncies .
 Josep M. Mas i Solench Ferran Valls i Taberner: jurista, historiador i poltic (2002)  Edicions Proa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251951" title="Scinax proboscideus" nonfiltered="2524" processed="2518" dbindex="97676">

Scinax proboscideus s una espcie de granota que es troba a la Guaiana Francesa, Guyana, Surinam i, possiblement tamb, Brasil.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251952" title="Scinax quinquefasciatus" nonfiltered="2525" processed="2519" dbindex="97677">

Scinax quinquefasciatus s una espcie de granota que es troba a Colmbia i Equador. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251953" title="Scinax ranki" nonfiltered="2526" processed="2520" dbindex="97678">

Scinax ranki s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251955" title="Scinax rizibilis" nonfiltered="2527" processed="2521" dbindex="97679">

Scinax rizibilis s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251956" title="Scinax rostratus" nonfiltered="2528" processed="2522" dbindex="97680">

Scinax rostratus s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Guyana, Panam, Surinam, Veneuela i, possiblement tamb, Brasil. 

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251957" title="Llus Armet i Coma" nonfiltered="2529" processed="2523" dbindex="97681">
Llus Armet i Coma (Barcelona 1945) s un poltic socialista catal. Llicenciat en cincies econmiques, el 1961 inici la seva activitat poltica com a responsable de la Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya. El 1974 ingress a Convergncia Socialista de Catalunya i el 1978 particip en la constituci  del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Ha estat conseller de la Generalitat de Catalunya (1979-80), diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1980,1984, 1988, 1992,  1995, 1999, primer tinent d'alcalde de Barcelona de 1987 a 1995), senador del 1996 al 1999 i president de l'Associaci per a les Nacions Unides a Espanya (1996-99), i des del 2001 s conseller del Tribunal de Comptes.  

 Enllaos externs .
 Fitxa del Senat de Llus Armet;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251958" title="Scinax ruber" nonfiltered="2530" processed="2524" dbindex="97682">

Scinax ruber s una espcie de granota que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Martinica, Panam, Per, Puerto Rico, Saint Lucia, Surinam, Trinitat i Tobago, Veneuela i, possiblement tamb, a Paraguai. 

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251959" title="Scinax similis" nonfiltered="2531" processed="2525" dbindex="97683">

Scinax similis s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251960" title="Dlar de les illes Cook" nonfiltered="2532" processed="2526" dbindex="97684">

El dlar de les illes Cook (en angls Cook Islands dollar o, simplement, dollar) s la unitat monetria de l'estat de les illes Cook, lliurement associat amb Nova Zelanda. Malgrat tot, el dlar de les illes Cook no s, legalment parlant, una unitat monetria independent, sin que de fet es tracta noms d'una emissi especial de dlars neozelandesos, que tamb circulen a les illes. 

Com que el dlar de les illes Cook no s una moneda independent, no t un codi ISO 4217 especfic. Per tant, comparteix el codi estndard internacional de les monedes neozelandeses, NZD. Normalment s'abreuja $, com la resta de dlars. Es divideix en 100 cntims (cents), tot i que algunes monedes de 50 cntims porten la inscripci "50 tene".

Les primeres monedes van comenar a circular el 1972, mentre que els billets no es van emetre fins al 1987. Actualment en circulen monedes de 10, 20 i 50 cents i de 1, 2 i 5 dlars, i bitllets de 3, 5, 10, 20 i 50 dlars. 

Taxes de canvi.
 1 EUR = 1,91343 NZD (3 de gener del 2008);
 1 USD = 1,29744 NZD (3 de gener del 2008) ;

La taxa de canvi s la mateixa que la del dlar neozelands, la moneda de valor legal a les illes Cook. 

Vegeu tamb. 
Dlar;
Dlar neozelands;

Enllaos externs.
 Monedes de les illes Cook ;
 Bitllets de les illes Cook ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251961" title="Scinax squalirostris" nonfiltered="2533" processed="2527" dbindex="97685">

Scinax squalirostris s una espcie de granota que es troba a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai, Uruguai i, possiblement tamb, Per.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251962" title="Scinax staufferi" nonfiltered="2534" processed="2528" dbindex="97686">

Scinax staufferi s una espcie de granota que es troba a Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Mxic i Nicaragua. 


Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251963" title="Scinax strigilatus" nonfiltered="2535" processed="2529" dbindex="97687">

Scinax strigilatus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251964" title="Scinax sugillatus" nonfiltered="2536" processed="2530" dbindex="97688">

Scinax sugillatus s una espcie de granota que es troba a Colmbia i Equador. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251966" title="Scinax trapicheiroi" nonfiltered="2537" processed="2531" dbindex="97690">

Scinax trapicheiroi s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251967" title="Gegants de Santa Coloma de Queralt" nonfiltered="2538" processed="2532" dbindex="97691">





Els gegants de Santa Coloma de Queralt actualment estan actius i ja fa 26 anys que la colla volta per conservar actives les figures ms grans de la vila de Santa Coloma de Queralt, la colla ja t 26 anys que est activa i de moment ho seguir estan.

Inicis.
Les referncies als gegants de la vila es remunten a l'any 1948, quan un grup de vens del Carrer Major, coordinats per en Gabriel Domenj, construeixen uns gegants per realar ms la seva festa de barri. Aquests gegants van ser els gegants de la vila fins l'any 1958 i van participar en diferents trobades. La ms coneguda va ser la de Tarragona documentada fotogrficament a l'arxiu Cuys de Barcelona.

L'any 1958 els senyors Abell i Mestres regalaven a la vila l'actual parella, que agaf tot el protagonisme mentre que els gegants del Carrer Major es van anar perdent fins a gaireb desaparixer. A la vila es construeixen ms gegants, per ja no s fins al 1981 que es quan es construeixen els gegants del Raval de Cervera i els de la Plaa Major i es presentaren a les respectives festes de barri. No s fins un any ms tard, per que es reconstrueixen els gegants del Carrer Major, dels quals noms quedaven els vestits, les corones i les medalles.

Trobada internacional de Matadepera.
L'organitzaci de la trobada es va posar en contacte amb l'ajuntament de la vila demanant les quatre parelles de la villa a la trobada, ja que volien el major nombre de gegants possible, es va parlar amb representants dels diferents barris, que els hi va agradar molt la idea, es van crear samarretes amb l'nic nom de: Gegants de Santa coloma de Queralt la colla va conixer molta gent d'altres poblacions que tamb participaven a la trobada. Ja aquell mateix any es va fer una sortida a Cervera, la revista SOM public un reportatge dels gegants i es va fer la primera trobada de la vila al 1983, tamb es va apadrinar als gegants de Sarral i es comenaren a fer algunes relacions amb colles que encara actualment participen a la trobada.

1a trobada a Santa Coloma de Queralt.
Es va fer un homenatge al geganter ms vell fins el moment. Es va continuar l'any amb ms ballades: unes de recerca, altres d'intercanvi i algunes sense comproms com la Plaa de l'Esglsia a la qual mai s'hi va deixar d'anar.

El 1984 es continua la temporada amb noves trobades Sallent, amb motiu de les Primeres Jornades de l'Agrupaci de Colles geganteres de Catalunya i tamb a Igualada i Tarragona, cada cop es demanava ms l'assistncia dels gegants del poble a altres poblacions. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251968" title="Scinax trilineatus" nonfiltered="2539" processed="2533" dbindex="97692">

Scinax trilineatus s una espcie de granota que es troba a Brasil, Guyana, Surinam i Veneuela. 

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251969" title="Scinax uruguayus" nonfiltered="2540" processed="2534" dbindex="97693">

Scinax uruguayus s una espcie de granota que es troba a l'Argentina, Brasil i Uruguai. 

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251970" title="Scinax v-signatus" nonfiltered="2541" processed="2535" dbindex="97694">

Scinax v-signatus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251971" title="Scinax wandae" nonfiltered="2542" processed="2536" dbindex="97695">

Scinax wandae s una espcie de granota que es troba a Colmbia i Veneuela.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251973" title="Scinax x-signatus" nonfiltered="2543" processed="2537" dbindex="97696">

Scinax x-signatus s una espcie de granota que es troba a Brasil, Colmbia, Guyana, Surinam i Veneuela. 

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251974" title="Sphaenorhynchus" nonfiltered="2544" processed="2538" dbindex="97697">

Sphaenorhynchus s un gnere de granotes de la famlia Hylidae.

Es troba a les conques de l'Amazones i de l'Orinoco, la Guaiana, l'est del Brasil i Trinitat i Tobago. 

Espcies.

 Sphaenorhynchus bromelicola ;
 Sphaenorhynchus caramaschii ;
 Sphaenorhynchus carneus ;
 Sphaenorhynchus dorisae ;
 Sphaenorhynchus lacteus ;
 Sphaenorhynchus orophilus ;
 Sphaenorhynchus palustris ;
 Sphaenorhynchus pauloalvini ;
 Sphaenorhynchus planicola ;
 Sphaenorhynchus platycephalus ;
 Sphaenorhynchus prasinus ;
 Sphaenorhynchus surdus ;

Referncies.

 Informaci sobre les espcies d'aquest gnere. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251975" title="Sphaenorhynchus bromelicola" nonfiltered="2545" processed="2539" dbindex="97698">

Sphaenorhynchus bromelicola s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251976" title="Fairy Tail" nonfiltered="2546" processed="2540" dbindex="97699">




Fairy Tail s un manga de Hiro Mashima, d'aventures i acci (del gnere shonen).

El manga va comenar a serialitzar-se el 23 d'agost de 2006 a la revista Shonen Magazine de l'editorial Kodansha. Actualment ja se n'han publicat 110 captols, 91 d'ells recopilats en 11 volums.


Argument.
L argument de Fairy Tail ens explica les aventures dels protagonistes, en Natsu i la Lucy, que a vegades es veuen acompanyats per altres membres de la Confraria Mgica Fairy Tail.

La histria comena amb la jove bruixa Lucy i la seva ambici de poder ser admesa a la Confraria Mgica Fairy Tail. En el seu viatge coneix en Natsu, un noi jove que est buscant l Igneel la Salamandra, i en Happy, el seu gat. Desprs de viure junts una breu aventura, la Lucy el convida a dinar i en Natsu li explica que l Igneel s un drac mentre la Lucy li parla dels seus somnis d unir-se a Fairy Tail. Al cap de poc, la Lucy s enganyada i segrestada per en Bora de la Prominncia, que s estava fent passar per un tal Salamandra de la confraria Fairy Tail i t la intenci de vendre la Lucy i altres noies com a esclaves. La Lucy s rescatada per en Natsu, que resulta ser l autntic Salamandra i un membre veritable de la Confraria Fairy Tail. Un cop rescatada en Natsu ofereix a la Lucy la possibilitat d entrar a la confraria i ella accepta encantada. Des d aquest moment en Natsu, la Lucy i en Happy formen un equip i comencen les seves aventures mentre compleixen missions per a Fairy Tail.

En l univers de Fairy Tail, algunes persones tenen la capacitat d utilitzar la mgia i per tant posseeixen poders ms enll de les persones normals. Aquesta societat de bruixots i bruixes est organitzada en diferents Confraries Mgiques, a on se ls assignen missions remunerades.
El sistema de les confraries est governat pel Consell Mgic, que regula i vigila l activitat de les confraries. Les confraries que no compleixen les lleis del Consell sn declarades Confraries de la Foscor. Les Confraries de la Foscor sn aquells grups que han coms crims contra la societat o que han acceptat missions de moralitat qestionable, com assassinats. En el mn de Fairy Tail la moneda s la Joia (     Jueru)  i el seu smbol s una  J .

Fins al moment, tota l acci ha tingut lloc al pas de Fiore. En aquest pas s on es troba la Confraria Fairy Tail, a ms de ser el lloc on hi ha el Consell Mgic i altres indrets visitats pels protagonistes. L any on t lloc l acci, com se suggereix en el captol 66, s l any 784.

Sembla ser que l univers de Fairy Tail t certes connexions amb l obra anterior de Hiro Mashima, Rave Master, com el fet que la Lucy s capa d invocar en Plue, una estranya criatura amb aire canins.

Personatges.
Natsu Dragonil.
En Natsu Dragonil (        , Natsu Doraguniru): s el protagonista mascul de la srie i membre de la confraria Fairy Tail. El seu nom, Natsu ( ), significa  estiu  en japons. T el segell de membre de la confraria en l espatlla dreta.

En Natsu s de naturalesa despreocupada i imprudent, i contnuament est discutint (sempre amistosament) amb altres membres de la confraria. T una relaci particularment propera i tamb competitiva amb dos dels seus companys: en Gray Fullbuster i la Erza Scarlet. En Natsu pateix mareig per moviment sigui quin sigui el mitj de transport que utilitzi, incloent trens, vaixells, carruatges, confraries mbils i fins i tot les persones quan el porten a coll-i-be. Quan es mareja perd totes les forces i fins que el moviment no pari, no ser capa de tornar a lluitar. Juntament amb el seu company, en Happy, un gat mgic, t l objectiu de trobar el seu pare adoptiu desaparegut, l'Igneel.

A causa dels seus cabells roses, de la seva bufanda amb un estampat d escates de drac i de la mgia del foc que utilitza, s ha guanyat el sobrenom de  Salamandra  (Salamander), que comparteix l Igneel, el seu pare adoptiu. Grcies a la seva mgia, t la capacitat de recuperar les forces menjant qualsevol tipus de foc (menys el que ell mateix ha creat). La seva fora i la seva reputaci com un dels mags de foc ms poderosos el fa un dels membres ms prominents de Fairy Tail. L Erza ha declarat que el poder real d en Natsu es troba adormit al seu interior i que encara s ha de despertar, i que si creu en ell mateix, un dia ser capa de superar-la. S ha observat que els poders d en Natsu creixen exponencialment si experimenta emocions fortes, sobretot quan s'enfada, cosa que s observa fcilment durant la seva lluita amb l Eligor.

No se sap que se n va fer dels pares biolgics d en Natsu. L Igneel, el drac de foc, va descobrir en Natsu al bosc i el va criar com el seu propi fill, ensenyant-li a llegir i parlar i tamb el poders estil de mgic conegut com a l Assass de Dracs (Dragon Slayer), un tipus de mgia que es diu que es va crear per a interceptar els dracs. La seva mgia li dna l habilitat de menjar-se tots els tipus de foc, amb l excepci del que ell mateix genera. En Natsu aprn d en Zarti que el seu tipus de mgia es considera Mgia Perduda (Lost Magic) a causa de la seva fora destructiva. Les raons perqu l Igneel va ensenyar aquest estil de mgia a en Natsu sn desconegudes. L Igneel va desaparixer quan en Natsu era petit, concretament el dia 7 de juliol de l any 777, 7 anys abans de l inici de la histria que explica el manga, i des de llavors que intenta trobar-lo. Desprs de la desaparici de l Igneel, en Natsu s uneix a Fairy Tail. Fins ara en Natsu noms s ha trobat una altra persona que utilitzi la mgia de l Assass de Dracs, a qui, com a ell, va ensenyar un drac.

Malgrat la seva naturalesa temerria, mostra un gran valor en el camp de batalla, on identifica rpidament els punts febles dels seus adversaris i crea estratgies per a impedir els plans dels enemics. La seva dedicaci a la confraria i als seus companys s molt gran, impedint diverses vegades la mort i l autosacrifici de diferents membres, com en Macau i en Gray.

En Natsu i en Gray estan lluitant contnuament, des de lluites de coixins a lluites mgiques. En Natsu sembla ser un mal perdedor, que mai admet la seva derrota. Sempre que en Gray i ell tenen problemes per decidir el guanyador, criden la Lucy per a que faci d rbitre, i ella aconsegueix calmar-los la majoria de vegades.

En Sieglein ha esmentat que t certs plans per a en Natsu, per la naturalesa d aquests plans encara no ha estat revelada. 

Happy.
En Happy (    , Happ ): s un gat de color blau amb poders mgics, que podrien ser la ra per la qual t la capacitat de parlar. La seva habilitat s la de fer crixer ales a la seva esquena (de forma temporal) i volar, i s capa de transportar una persona en aquesta forma. Aparentment, en Happy pot volar a una velocitat increble (ja que l Eligor triga una mica menys d una hora a arribar a Clover, mentre en Happy portant en Natsu l atrapa en pocs segons). Tamb s l nica manera de transport que fa que en Natsu no es maregi. Quan la Lucy li va preguntar perqu no es marejava, va respondre molt enfadat que en Happy s un amic, no un mitj de transport. Irnicament, ms tard en Natsu es mareja quan en Gray el porta a coll-i-b quan est ferit.

En Happy est molt unit a en Natsu i de seguida es fa amic de la Lucy, formant un equip al principi de la histria. En Happy s un membre de ple dret de Fairy Tail i porta el seu segell de membre a l esquena. Encara no s ha revelat si s freqent que els animals parlin al mn de Fairy Tail o si en Happy s un mag transformat en gat. Tampoc se sap si en Happy pot utilitzar la seva mgia de forma ofensiva.

En Happy t una naturalesa molt alegre, mantenint un ample somriure en la cara fins i tot davant el perill. Juntament amb la Lucy s un dels membres amb ms seny de Fairy Tail i sovint actua com a mediador entre en Natsu i en Gray. Li encanta menjar peix i odia tots els gossos excepte en Plue.

Originalment, en Happy havia de dir-se Freyr, com el du de la mitologia nrdica, per l autor va pensar que el nom no li esqueia i el va canviar.

Lucy Heartphilia.
La Lucy Heartphilia (            , R shi Hatofiria): s una bruixa de 17 anys i s la protagonista femenina de Fairy Tail. Segons l autor, la va anomenar aix per la can dels Beatles  Lucy In The Sky With Diamonds . s la membre ms nova de la confraria Fairy Tail, a la qual s uneix al principi de la histria. El segell de membre de la confraria de la Lucy s troba al dors de la seva m dreta. Les seves mesures sn 88-59-88.

Al comenament de la histria, la Lucy s una bruixa novcia independent que busca una confraria mgica a la que unir-se i est particularment interessada en Fairy Tail, a la que considera la confraria mgica ms forta de totes. Es va trobar en Natsu en un poble, on ell la va rescatar d'un Encanteri d'Encs llanat per en Bora de la Prominncia, un altre mag. Encara que explica a en Happy que va estar considerant unir-se a Phantom Lord, la confraria rival de Fairy Tail, a causa de seva similar naturalesa escandalosa i per la seva personalitat nica, per est contenta i orgullosa d haver-se unit a Fairy Tail. Desprs d haver estat rescatada per en Natsu del vaixell d esclaus, la convida a unir-se a la seva confraria. Una vegada dins de Fairy Tail, la Lucy es converteix en membre de l equip d en Natsu i en Happy

La Lucy s una de les membres ms intelligents i amb ms seny de la confraria, tenint un sentit com que els falta a altres membres de la confraria. La Lucy tamb t molta confiana en la seva aparena i sensualitat, s una vanitosa encara que no li agradi admetre-ho. A pesar d aquesta actitud superficial, la Lucy s una apassionada de la literatura i est en procs d escriure la seva prpia novella sobre les seves aventures amb Fairy Tail, encara que no pensa deixar-la llegir a ning fins que la tingui acabada. El que s se sap es que la primera que la podr llegir ser la Levy. Viu en una casa llogada al poble on es troba la confraria. s una membre de la famlia Hearthphilia, una de les famlies ms riques i influents del pas de Fiore. No obstant aix, a causa de la relaci freda que t amb el seu pare (que noms pensa en ell i en com guanyar ms diners) i de la mort de la seva mare, va decidir marxar de casa per seguir el seu propi cam. 

Tamb cal fer incs en el punt que s una de les dues niques persones capaces de fer estar quiets en Natsu i en Gray sense haver-los apallissat primer. En Natsu i en Gray tenen por d ella quan est enfadada, encara que la mgia de la Lucy no sigui tant poderosa com la seva i no els pugui clavar una pallissa com fa l Erza.

La Lucy utilitza la mgia dels Esperits Estellars, una habilitat que li permet invocar esperits d un altre mn utilitzant les Claus de les Portes. Els seus Esperits Estellars tenen diferents nivells de poder, cadascun amb una habilitat diferent que serveix per a dur a terme diferents tasques. Per exemple, Aquarius pot controlar l aigua, mentre el poder de Taurus t relaci amb la fora fsica. A ms de les claus, la Lucy porta un fuet, que utilitza amb habilitat sorprenent. La Lucy explica a en Natsu que els mags que utilitzen els Esperits Estellars tenen el potencial per a obtenir les Claus de Plata (molt comunes i que es poden comprar a les botigues) i les extremament rares Claus d Or, que obren les portes del  Zodac Eclptic . Cada Clau d Or t gravada el smbol del zodac que indica quin esperit invoca. Segons la Lucy, mentre hi ha un gran nombre de Claus de Plata, noms existeixen 12 Claus d Or. Fins al moment, la Lucy ha aconseguit 6 Claus d Or i 4 Claus de Plata. Tamb ha aconseguit invocar alhora tots els esperits de les seves Claus d Or (5 a la vegada) ms en Plue, i encara que va durar noms uns segons, demostrant aix el seu poder. La propietria anterior de la clau d en Loki tamb era una bruixa molt poderosa, per no era capa d invocar ms d un esperit alhora.

Claus d Or

- Aquarius. Aquarius o  la portadora d aigua  s una sirena amb els cabells llargs i amb tres piercings a cada costat de la seva cua. s molt egoista, t novio i no li agrada gens la Lucy, i sovint acaba atacant tant els enemics com la prpia Lucy. Utilitza la seva gerra per llanar grans onades d aigua.

- Taurus. Taurus o  el brau  s un minotaure amb la pell amb clapes blanques i negres i una anella al nas. Porta un banyador slip, guants, benes al voltant dels avantbraos, unes botes que li arriben fins als genolls, un collar i una corretja al voltant del pit per a poder guardar la seva arma: una destral gegant de dues fulles. s un pervertit i est constantment fent compliments sobre els pits de la Lucy.

- Cancer. Cancer o  el cranc  s un perruquer amb ulleres de sol, que porta un parell de tisores i un pentinat amb forma de pina de cranc. Porta tamb  6 grans potes de cranc que li surten de l espatlla. El primer cop que s convocat, en Happy pensa que en Cancer acabaria les seves frases amb la paraula kani (cranc en japons), per en realitat les acaba amb la paraula ebi (llagost). Suposadament s el perruquer de la Lucy.

- Virgo. Virgo o  la verge  s una criada amb manilles i cadenes al voltant dels seus canells. La seva habilitat s la d excavar sota terra. La forma femenina que agafa depn dels gustos del seu propietari. Originalment el seu contracte estava fet amb el Duc d Evaroo i prenia la forma d una criada gegant i obesa. Quan la possessi de la seva clau va canviar a la Lucy, la seva aparena va canviar per ser la d una criada prima i bonica. Es refereix a la Lucy com a princesa.

- Sagittarius. Sagittarius o  el centaure  s un home que porta una disfressa de cavall, amb mans humanes que surten de dins dels cascos i que li permeten subjectar el seu arc. La Lucy va obtenir la Clau d Or de Sagittarius desprs d alliberar els habitants de Garuna Island de la maledicci que els afectava.

- Leo. Leo o  el lle  s l esperit que la Lucy ha obtingut ms recentment, el qual era de fet en Loki, un membre de Fairy Tail. En Loki va ser expulsat del Mn dels Esperits Estellars per causar inadvertidament la mort del seu ltim propietari, per quan la Lucy s enfronta al Rei dels Esperits Estellars i desprs de defensar-lo apassionadament, li permeten el retorn al Mn dels Esperits Estellars i la Lucy obt la seva clau, amb la promesa d en Loki de ser la seva  fora . Estranyament, en Loki s l nic Esperit del Zodac que no t caracterstiques animals. En el passat, portava un pentinat que recordava la cabellera d un lle, amb punxes similars a les orelles d un fel.

Claus de Plata

- Crux. Crux o  la creu del Sud  pren la forma d una gran creu feta de pedra, amb braos, cames i cara. Tamb t un nas i un bigoti amb forma de creu. Est especialitzat en buscar informaci sobre diferents esperits i els seus amos.

-  Horologium. Horologiu o  el rellotge  s un gran rellotge de pndol amb braos, cames i cara (all on t els nmeros que marquen l hora). Dins seu hi ha prou espai per a que la Lucy s hi amagui, de la qual cosa ella s aprofita i l utilitza com a refugi o com a mitj de transport. Un cop es troba a dins, l Horologium parla per ella, acabant totes les frases amb ... ella ha dit.

- Lyra. Lyra o  la lira  apareix per primer cop al captol 28. Porta un barret rod, un vestit i t ales a la seva esquena. Canta sobre les emocions i sovint li agrada que li facin peticions sobre qu tocar. Sembla ser que t certs coneixements sobre encanteris mgics, ja que parla al grup sobre la mgia de la Lluna, la Gota Lunar (Moon Drip), i com pot vncer qualsevol encanteri.

- Nicola el Ca Menor. En Nicola s rebatejat com a Plue per la Lucy i aparentment s el mateix Plue de l obra anterior de l autor. No sembla tenir cap habilitat especial, apart de cancellaci de mgia, i el seu s s ms com a mascota de la Lucy. En Natsu sembla tenir l habilitat d entendre el que diu. 


Gray Fullbuster.
En Gray Fullbuster (          , Gurei Furubasut ): s un membre de Fairy Tail. s un mag de gel de 18 anys i practica l alqumia del gel, l art de donar forma al gel. Degut al seu entrenament, es troba ms confortable amb poca roba i sovint s oblida de posar-se la roba o b se la treu sense adonar-se n, per la qual cosa l acusen sovint de ser un exhibicionista. Ell i en Natsu tenen una rivalitat amistosa i sovint se ls veu lluitant un contra l altre. La Lucy creu que la naturalesa de les seves mgies s la causa de qu sempre s estiguin barallant. El seu segell de membre es troba al costat dret del seu pit.

Gran part de la histria anterior d en Gray es revela durant la part de la histria de Garuna Island. En aquesta aventura, en Gray s uneix a l equip d en Happy, la Lucy i en Natsu en una missi de classe S, desprs que el mestre Makarov l envis a buscar i fer tornar el trio. Encara que els va trobar rpidament i que va comenar a lluitar amb en Natsu per a fer-los tornar a la confraria, acaba sucumbint a la curiositat i s uneix a la missi. Durant aquest arc argumental, el principal antagonista s en Reitei Leon, excompany d entrenament d en Gray sota la tutela de la Ur, una poderosa bruixa del gel, que segons en Sieglein, es trobaria entre els 10 Grans Mags (Ten Great Holy Mages) si encara fos viva. La Ur va prendre en Gray com a alumne i fill adoptiu desprs de trobar-lo en un poble destruit pel dimoni Deliora, que tamb havia matat tota la gent del poble, inclosos els pares d en Gray. Com a resultat, en Gray accepta convertir-se en mag per aconseguir venjar-los algun dia. Va ser durant aquest entrenament que en Gray va agafar l hbit poc usual de despullar-se en pblic, ja que la Ur li feia fer per a que s adapts al fred.

No obstant aix, a causa de l obstinaci d en Gray, va decidir desafiar prematurament en Deliora, que va causa que la Ur s hagus d autosacrificar per a empresonar en Deliora i protegir en Gray i en Leon. En Gray sembla haver heretat una personalitat altruista similar, que es mostra durant els seus dos intents d utilitzar la Closca de Gel (Iced Shell), un encanteri que transforma el qui l utilitza en gel, sobre en Leon i en Deliora per a protegir en Natsu, la Lucy i en Happy.

L habilitat i fora d en Gray com a mag de gel es mostrada rpidament en la histria. Durant la part de la histria de la Flauta de la Mort, lluita juntament amb en Natsu i la Erza per a derrotar el dimoni despertat per la maldat acumulada a la Flauta de la Mort. Durant aquest combat, els membres de la Lliga Mgica elogien la seva rapidesa al donar forma al gel. Ms endavant, derrota la Jubia, un dels components dels Elemental Four de la confraria Phantom Lord, encara que aquesta victria pot estar influenciada en part pel fet de qu la Jubia se senti atreta per en Gray. La Jubia comenta com s d increble l habilitat d en Gray, sorpresa de com s capa de congelar tant la seva aigua bullent com la pluja- Desprs de la derrota de Phantom Lord, la Jubia espia secretament en Gray, portant-li carmanyoles amb el dinar mentre ell i la resta de Fairy Tail estan reconstruint l edifici de la confraria.

Desprs que la identitat d en Loki hagi estat revelada, en Gray i els seus amics decideixen anar-se n de vacances, durant les quals la Jubia els espia secretament. Fins i tot ella comenta com n s de valent en Gray per treure s els pantalons i la roba interior en el mar. Desprs decideix apropar-se a en Gray i mentre li parla de qu ha estat pensant unir-se a Fairy Tail, sn atacats per un assaltant misteris. La Jubia s uneix a en Gray i els altres en la missi de rescat posterior i de moment sembla ser una ms de l equip.

En certes vinyetes, els collars d en Gray semblen molt similars a la Pedra Rave (Rave Stone) que s un element crucial d una altra de les histries de l autor,  Rave Master . L autor ha declarat que  no en recorda el nom.

Erza Scarlet.
L Erza Scarlet (          , Eruza Suk retto): s una bruixa espadatxina de 19 anys de la confraria Fairy Tail. s molt forta i sempre va vestida amb una armadura. El seu nom deriva del d un personatge d una histria curta dibuixada anteriorment per l autor, anomenat  Eru . Un altre possible origen per al seu nom s Elsa, que en itali significa  empunyadura de l espasa , encara que tamb s un nom de persona molt com. s la dona ms forta de Fairy Tail i una dels 4 mags de classe S, els 4 mags ms forts de la confraria i els nics a qui es permet l accs a la segona planta de la confraria, on es troba la cartellera on  es publiquen les missions ms perilloses. L Erza s una persona molt estricta, que sovint critica el mal comportament i hbits d altres membres de la confraria, cosa que provoca que la majoria d ells es disculpin per por de qu provoquin la seva clera. Tamb s molt impacient, li agrada que les persones responguin rpidament les seves preguntes. El seu segell de membre es troba a la part superior del seu bra esquerre.

L Erza utilitza Equipaci (Ex-quip), un tipus de mgia que li permet equipar-se amb armes i armadura a voluntat. Destaca per la seva habilitat per a equipar-se rpidament i s la nica bruixa espadatxina capa d equipar-se i canviar-se d armadura mentre lluita, guanyant-se aix el sobrenom d Erza la Titanessa. La seva fora s tant gran que fins i tot mags forts com en Natsu i en Gray li tenen por, una por que fa que en la seva presncia deixin de barallar-se i es comportin com si fossin els millors amics del mn. Malgrat el seu gran poder, decideix reclutar en Natsu i en Gray per a la missi contra la Confraria de la Foscor Eisenwald. La Mirajane comenta que segurament aquest equip s el ms fort de la confraria, encara que aix no implica que en Gray, en Natsu i l Erza siguin els ms forts de Fairy Tail. En Happy diu que la mgia de l Erza s bonica perqu fa que surti una gran quantitat de sang dels seus contrincants. 

La seva fora s repetidament comentada al llarg de la histria i anteriorment ha derrotat diferents membres de Fairy Tail en combats cos a cos, incloent en Gray, en Natsu i en Loki. Desprs de la part de la Flauta de la Mort, accepta tornar a lluitar amb en Natsu per el combat es veu interromput per la seva detenci, que acaba sent una simple formalitat. Quan ms tard en el sal de la confraria en Natsu s adona que el combat no s havia acabat, decideix seguir el combat all mateix i l Erza li dna un cop que l envia a l altra punta d habitaci, deixant-lo inconscient. Com que en Mist Gun arriba just en aquell moment, no se sap si en Natsu queda KO per culpa de l Erza o per la mgia de la son d en Mist Gun. Durant aquest episodi es revela que t certa relaci o b una histria passada amb en Sieglein, per el mag li diu que no t ganes de parlar de cert incident, detalls del qual encara han de ser revelats. Desprs d aquesta trobada, l Erza afirma que en Sieglein s  malvat .

Durant la part de Garuna Island, encara que va ser enviada a buscar i fer tornar en Happy, en Gray, la Lucy i en Natsu, decideix ajuntar-se amb ells per a completar la missi de classe S desprs d haver estat convenuda per en Gray.

Encara que aquest tema no ha estat exposat profundament encara, es creu que en Natsu, l Erza i en Gray se senten molt units els uns a els altres. Mentre s estan a casa la Lucy, l Erza revela que els tres se solien dutxar junts. Ms endavant es revela que els tres van entrar a formar part de Fairy Tail quan eren nens. L Erza sembla ser una espcie de  germana gran  per a en Natsu i en Gray.

Com la gran majoria de membres de Fairy Tail, mostra una gran lleialtat i dedicaci cap en Makarov i la confraria. Durant la guerra contra la Confraria Mgica Phantom Lord, va lluitar ms enll del seu propi lmit, enfrontant-se a molts dels seus membres ms poderosos. Tamb es va convertir en el lder de facto mentre en Makarov estava rebent tractament quan la seva mgia va ser absorbida.

Tamb es mostra que a l Erza li encanta fer d actriu, encara que la seva por escnica fa que quequegi i barregi les paraules. Li agrada utilitzar la seva mgia no noms per a equipar-se amb armadura, sin tamb per a vestir-se. A ms a ms, li encanta endur-se gran quantitat d equipatge quan viatja i s molt bona apostant.

La part de la histria que es desenvolupa en aquests moments sembla dedicada a l Erza i el seu passat. Mentre estava guanyant en la ruleta en el casino d un hotel, diverses persones que semblen conixer-la apareixen. Revelen que sn els amics de la infncia de l Erza i l acusen de tradora. Una lluita segueix i desprs de deixar KO en Gray, en Natsu, la Lucy i la Jubia, aconsegueixen capturar l Erza i en Happy. El seu pla consisteix a portar l Erza davant d una persona misteriosa anomenada Jeral a la Torre del Parads, que t la intenci d utilitzar l Erza com a sacrifici en el temut projecte R.

Ms endavant s explica que abans d unir-se a Fairy Tail, l Erza era una nena esclava que ajudava a construir la Torre del Parads. Va ser llavors que va conixer en Jeral, quan tamb ell era un nen. Quan l Erza i els seus amics van intentar revelar-se, els gurdies van capturar en Jeral i l Erza va intentar salvar-lo fent pinya amb tots els altres esclaus. Quan un dels esclaus vells va morir en la batalla, la mgia de l Erza es va despertar a causa de l estrs, matant tots els gurdies.

Quan l Erza acaba trobant en Jeral, la seva personalitat ha canviat permanentment a causa de la influncia d en Zeref, el mag malvat. En Jeral decideix que utilitzar els esclaus per a completar la Torre del Parads per a poder ressuscitar en Zeref. Permet que l Erza s escapi i l amenaa amb matar els seus amics si explica a alg el que passa all.

Armadures

- El Cavaller (The Knight): s l armadura que utilitza l Erza per a enfrontar-se a molts enemics alhora. L Erza es rodeja a si mateixa amb diverses espases que poden ser llanades contra els seus oponents. Aquesta armadura apareix per primera vegada en la part de la histria de la Flauta de la Mort.

- Armadura d Ales Negres (Black Wing Armor): una armadura que augmenta el poder destructiu dels seus atacs. Amb aquesta armadura noms utilitza una espasa i porta a l esquena ales de rat-penat. Es vista per primera vegada lluitant contra en Lullaby, el monstre de la Flauta de la Mort.

- Armadura de l Emperador de les Flames (Flame Emperor s Armor): armadura resistent a les flames, que redueix un 50% del poder destructiu dels atacs de foc. Aquesta armadura no t cap part que cobreixi les espatlles per cobreix molt ms les extremitats. Les botes que porta recorden els peus d un drac. La utilitza per primera vegada en el seu duel contra en Natsu.

- Armadura del gegant (The Giant s Armor): aquesta armadura augmenta la fora del poder de llanar coses de l Erza. Es veu per primera vegada a Garuna Island.

- Armadura d Hrcules (Herculean Armor): la armadura de defensa definitiva. Aquesta armadura permet a l Erza suportar la mgia disparada pel Jpiter, el can de Phantom Lord.

- Armadura de Heart Kreuz (Heart Kreuz Armor): s l armadura que porta sempre com a roba de carrer, que est feta per encrrec. La seva espasa tamb est feta per en Heart Kreuz.

- Armadura del Purgatori (Purgatory Armor): la seva armadura ms forta, ja que diu  ning que hagi vist aquesta armadura ha seguit amb vida per explicar com s . No es coneixen les seves caracterstiques perqu va ser destruda de seguida per l espasa de l enemic.

Makarov.
En Makarov (    , Makarofu): s el  Mestre  i fundador de la confraria Fairy Tail. T 88 anys i s tamb un dels 10 Grans Mags (Ten Great Holy Mages). A en Makarov no li agrada gens ni el Consell Mgic ni totes les lleis que volen imposar a les confraries. Freqentment intenta equilibrar les reprimendes del Consell i l excentricitat de la seva confraria. Encoratja els seus membres per a que facin sempre el que creguin que s el que est b, per ha mostrat certa por que un dia en Natsu, en Gray i l Erza destrueixin una ciutat sencera. Les seves habilitats mgiques inclouen la mgia dels Titans, que li permet fer crixer parts del seu cos fins a una mida gegantina i convertir tot el seu cos en el d un gegant. Tamb pot controlar altres formes de mgia com el foc, el gel i el vent, cosa que indica que t un poder mgic immens. Els membres de la confraria es refereixen a ell carinyosament com a iaio (Ji-san) o avi. En Makarov considera tots els membres de la confraria els seus propis fills i faria qualsevol cosa per protegir-los. Tamb t certs moments en qu s una mica pervertit, que es mostren quan desitja ser esclafat entre els pits de la Lucy i quan la renya pegant-la al cul moltes vegades com a cstig.
Quan l edifici de Fairy Tail s atacat per Phantom Lord, no sembla que li importi i fa veure com si res no hagus passat, dient que les Guerres de Confraries estan prohibides. No obstant aix, desprs que l equip Shadow Gear fos emboscat per Phantom Lord i crucificat en un arbre, decideix liderar un atac frontal contra la confraria rival. No obstant aix, en Makarov, distret a causa de la seva rbia, s emboscat per l Aria de Phantom Lord, que provoca que perdi la seva mgia i fora la retirada de Fairy Tail. L Erza comenta que no seran capaos de derrotar en Jose, el Mestre de Phantom Lord, sense en Makarov, i la Polyushko comenta que en Makarov no va pensar fredament sobre l atac i que es va precipitar al combat sense tenir en compte la seva edat, i li diu que s un idiota per actuar d aquesta manera. Desprs de recuperar-se, en Makarov torna al combat i derrota en Jose amb la Llei de les Fades ( Fairy Law ), un encanteri molt poders que noms derrota aquells a qui ell considera els seus enemics. Desprs d aix, l Aria intenta tornar-lo a atacar, per en Makarov el guanya fcilment, demostrant que l Aria noms l havia guanyat perqu havia perdut la concentraci.

A causa de la seva avanada edat, ha considerat retirar-se, per considera que en Luxus no es preocupa gens pels altres, en Gildartz no pot assumir el crrec de Mestre per alguna ra desconeguda, en Mist Gun s massa tancat i l Erza massa jove i impulsiva per succeir-lo. Desprs de sentir els danys ocasionats per l equip Erza-Lucy-Gray-Natsu-Happy, plora i diu que li s impossible retirar-se per ara.

En Hiro Mashima, l autor, va declarar en un segment escrit en el volum 2 de la srie, que volia que en Makarov tingus un nom que sons rus.

Mirajane.
La Mirajane (      , Miraj n): s la bruixa ms coneguda de Fairy Tail, al haver aparegut en diferents revistes relacionades amb el mn de la mgia. T 19 anys i s una ex-bruixa de classe S, especialitzada en la mgia de l aigua i la transformaci, i tamb s la germana gran de l Elfman. Li encanta cuinar i odia els escarabats. Quan la Mirajane era una bruixa de classe S, era coneguda arreu amb el sobrenom de  El Dimoni . No obstant aix, a causa d un incident del passat que va provocar la mort de la seva germana petita, la Lisana, la Mirajane va perdre gran part de la seva habilitat mgica i del seu esperit de lluita. A causa d un esdeveniment recent en el que l Elfman recupera les seves habilitats perdudes i la Mirajane guanya ms confiana, pot ser que algun dia recuperi tamb les seves habilitats i pugui seguir endavant amb la seva vida.

La Mirajane juga un paper de  mare  dins de la confraria, i sovint se la veu encarregant-se del bar de la seu de la confraria. Rarament se la veu de mal humor i pot tolerar totes les excentricitats dels membres de la confraria. No obstant aix, un parell d esdeveniments l han destorbada sensiblement: la descoberta del robatori d una missi de classe S per part d en Natsu, en Happy i la Lucy i la decepci que t per culpa d en Luxus desprs de la destrucci de l edifici de la confraria.

La Mirajane va rebre el seu nom d un videojoc on-line al que jugava en Hiro Mashima mentre creava els personatges del manga.


Elfman.
L Elfman (     , Erufuman): s un mag de 18 anys. s un dels mags ms forts fsicament de Fairy Tail i t una habilitat anomenada Assumir (Take Over), que li permet absorbir el poder dels monstres que ha derrotat dins del seu bra dret, guanyant-se aix el sobrenom de  Elfman Bra de la Bstia . El seu segell de membre es troba en el seu coll.

Les seves habilitats es troben entre les de nivell ms alt dins de Fairy Tail, per a causa d esdeveniments passats, no s capa d utilitzar Assumir per a transformar tot el seu cos. En la histria s explica que en el passat, va cometre un error al dur a terme la transformaci de tot el seu cos, que va dur-lo a perdre el control sobre les seves accions. La Lisana, la seva germana petita i antic membre de Fairy Tail, va sacrificar la seva vida per a trencar la seva concentraci i ajudar-lo a recobrar el seny. Com a resultat, els seus intents de transformar tot el seu cos fan que tingui un flashback de la mort de la seva germana, perdi la concentraci i l encanteri es trenqui. Aquest incident tamb ha fet que el cor de l Elfman hagi quedat tancat a l amor. La Mirajane sempre es preocupa molt per ell, sobretot quan descobreix que l Elfman va amb en Gray a ajudar en Natsu a l interior del l edifici de la Confraria Phantom Lord, encara que la Kana li digui que estar b.

Durant l atac de la confraria Phantom Lord, la Mirajane es presa com a hostatge mentre es feia passar per la Lucy. L Elfman, determinat a superar aquest contratemps i mantenir la promesa de  mai ms veure les llgrimes de la seva germana , va aconseguir recuperar l habilitat de transformar tot el seu cos, que el va ajudar a derrotar en Sol, membre dels Elemental Four.
L Elfman t un carcter molt entusiasta i sembla estar obsessionat amb la virilitat i freqentment crida (moltes vegades sense cap mena de sentit) consignes sobre com s ha de ser i actuar per ser un home, com ara que un home ha de lluitar amb els punys, que un home ha de ser fort, que els homes mai ploren, etc. Odia estudiar i les seves germanes sempre l havien d ajudar a fer els deures.

Lisana.

La Lisana era la germana petita de l Elfman i la Mirajane i tamb formava part de Fairy Tail, encara que la naturalesa de la seva mgia s desconeguda. El seu segell de membre era a la part superior de la seva espatlla esquerra.

s molt possible que la Lisana, l Elfman i la Mirajane actuessin com a equip de tres membres, de la mateixa manera que l equip Shadow Gear. Va perdre la seva vida intentar que l Elfman es calms i reverts la transformaci del seu cos quan aquesta li va fer perdre el control sobre si mateix. La manera com va aconseguir que l Elfman aconsegus recuperar el control no es coneix. El trauma mental i emocional que van patir l Elfman i la Mirajane va fer decrixer els seus poders de forma considerable. La Mirajane va perdre la seva posici com a mag de classe S i des de llavors no ha lluitat ms. L Elfman va perdre la capacitat de transformar tot el seu cos durant cert temps. Quan ho intentava, un flashback de la mort de la Lisana li feia perdre la concentraci.

Macau Convault.

En Macau Convault s un dels mags de ms edat de Fairy Tail, ja que t 36 anys. Utilitza un tipus especial de flama, la flama porpra, que no pot ser apagada pel vent o per l aigua. Tamb s un expert en la mgia de la transformaci, amb una habilitat que fins i tot pot enganyar altres experts en la matria com la Mirajane. Est divorciat i surt amb una noia ms jove. Es diu que s molt popular entre les jovenetes i que fins i tot la Kana Alberona es va enamorar d ell en el passat. T un fill, en Romeo.

Per aconseguir que el bullying sobre el seu fill acabs, en Macau va viatjar tot sol a Hakobe Mountain per a derrotar els monstres Balkan. Va aconseguir derrotar 19 dels monstres per va ser derrotat pel vint i el seu cos va ser assumit pel del monstre. Desprs de qu passs una setmana i no torns a la confraria, en Romeo va demanar a en Makarov que pugs a la muntanya a buscar el seu pare, per en Makarov li va dir que l orgull d en Macau es mereixia que li donessin ms temps. En Natsu, en Happy i la Lucy van anar a les muntanyes a buscar-lo i van derrotar el vint Balkan, fent que es torns a transformar en en Macau.

Loki.

En Loki (   Roki) s un membre de Fairy Tail al que li agrada molt flirtejar amb dones atractives, cosa que li ha fet merixer el ttol de  Mag que voldries com a xicot . Quan la Lucy arriba a la confraria, intenta flirtejar amb ella per desprs de descobrir que s una bruixa que utilitza els Esperits Estellars, ho deixa estar corrents. La Mirajane creu que la causa s que anteriorment li va passar alguna cosa amb una altra bruixa que utilitzs aquesta mgia. Tamb menciona que en Loki una vegada va intentar lligar-se l Erza, per que ella gaireb el va matar a causa d aix. La seva arma s un anell mgic i s un expert en el combat cos a cos. No obstant aix, sembla interessat igualment per la Lucy, encara que li faci por, i s el que busca les Claus de les Portes que la Lucy va perdre i s qui desprs la salva d uns bandits.
Desprs de qu en Loki desaparegus sobtadament de Fairy Tail, la Lucy descobreix que en Loki s un Esperit Estellar, en Leo el Lle. La seva anterior mestressa era la famosa Karen Lilica, que era membre de la confraria Blue Pegasus. Des de qu ella va morir fa tres anys, en Loki s ha quedat al mn hum, incapa de tornar al Mn dels Esperits ja que va ser exiliat per haver mort la seva mestressa. Ell mateix revela que l estada prolongada d un Esperit Estellar en el mn hum acaba amb la seva mort.

Encara que reconeix que va matar la Karen, no la va matar ell personalment. La Karen era una abusiva, vanidosa i arrogant amb els seus altres Esperits Estellars, com la tmida i amable ries. Un dia era a punt de castigar l ries obligant-la a quedar-se al mn hum durant 7 dies, cosa que probablement la mataria, quan en Loki, cansat de les seves rebequeries, es va invocar a si mateix en el lloc de l ries i va refusar tornar al Mn dels Esperits fins que la Karen trenqus el pacte amb l ries i amb ell mateix, i quan aquesta no va voler, va marxar de casa seva. No obstant aix, la Karen va morir en una missi abans de poder-lo alliberar, perqu mentre ell estigus al mn hum, ella no podia invocar cap altre esperit. Per aix en Loki es considerava responsable per la seva mort.

En Loki ja havia perdut l esperana de poder tornar al Mn dels Esperits i estava disposat a morir quan la Lucy va aconseguir convncer el Rei dels Esperits Estellars perqu revoqus el seu exili. Ara en Loki s un dels Esperits Estellars de la Lucy i li va prometre ajudar-la sempre que ho necessits, i va tornar al seu mn a recuperar-se. Amb ell, ara la Lucy s propietria de la meitat de les Claus d Or.

Desprs de recuperar-se, veiem en Loki flirtejant amb la Lucy i sent amable i simptic amb tothom, i declara que ara la Lucy s el seu nic amor i que ell s el seu cavaller amb armadura. Abans de qu la Lucy s enfadi i el torni altra vegada cap al Mn dels Esperits, dna a l equip de la Lucy tiquets per a un hotel de luxe al que havia planejat portar les seves xicotes, i ja que ell no hi podr anar, vol que hi vagin ells per agrair-los tot l ajut que li han donat.

Kana Alberona.

La Kana Alberona s una membre de Fairy Tail. El seu segell de membre es troba a la part inferior esquerra de la seva panxa. s una dona atractiva que s enfada fcilment i utilitza un tipus de mgia de les cartes. No se sap gaire coses sobre la seva mgia, per s ha vist que la pot utilitzar per a buscar persones i per predir el futur. Sempre se la veu bevent algun tipus de beguda alcohlica, normalment un barril gegant de cervesa. Cal mencionar tamb que t un gran cor. s una dels membres originals de Fairy Tail i n ha format part des que era petita. s una de les lders de la confraria i la capitaneja en la lluita contra Phantom Lord. Una vegada va estar enamorada d en Macau Convault. 

Mags de classe S.

A ms a ms de l Erza Scarlet, hi ha 3 mags ms a Fairy Tail (sense incloure en Makarov) capaos de poder realitzar una missi de classe S i de tenir accs al segon pis de la confraria. Sn en Mist Gun, en Luxus i en Gildartz, ms comunament anomenat  Aquell Vell Xaruc .

Luxus Dreher.

En Luxus Dreher s un mag de 23 anys de la confraria Fairy Tail que utilitza atacs basats en l electricitat, a ms d altres tipus de mgia. Tamb s capa de transformar el seu cos en electricitat i viatjar rpidament d un lloc a un altre, com es veu quan en Natsu li vol clavar un cop de puny. s un dels mags ms poderosos de la confraria, i com molts altres membres de la confraria, ha format part de Fairy Tail des que era ben petit, en part perqu s el nt d en Makarov. Com a resultat, es considerat (i a la vegada temut) un dels candidats amb ms possibilitats per succeir en Makarov com a Mestre de la Confraria. 

En Luxus es considera a si mateix el membre ms fort de Fairy Tail. Porta un parell d auriculars mgics amb una punxa i sovint se l veu fumant un cigar. Tamb t una misteriosa cicatriu que recorre el costat dret de la seva cara, que sembla tenir des de ben petit, com es veu en el flashback de l Erza. A en Luxus sembla que els seus companys de confraria li importen ben poc. Quan la Mirajane li demana que torni i els ajudi en la seva lluita contra la confraria Phantom Lord, se n riu d ella i es nega a tornar. Diu que s culpa d en Makarov que la guerra entre confraries comencs, i que en Makarov s hauria de retirar ben aviat perqu ell sigui el nou lder. Tamb va mostrar el seu costat ms pervertit quan va dir que tornaria si la Lucy es convertia en la seva nvia. Tamb va intentar que la Kana es despulls per ell si volien la seva ajuda.

Encara que sigui un candidat a succeir en Makarov, aquest creu que les intencions d en Luxus no sn les correctes. En Luxus ja ha dit que quan hereti el liderat de Fairy Tail, eliminar tots els membres dbils per crear la confraria ms forta del pas. Per quan en Makarov pensa en la seva successi, assumeix que la mentalitat d en Luxus s un problema, pel que no s possible del tot que el succeeixi, pel que en el seu lloc considera l Erza.

Gildartz.

s el mag de Fairy Tail del que es t menys informaci, de fet encara no ha aparegut dibuixat en el manga. Els altres se solen referir a ell com  Aquell Vell Xaruc . La Lucy creu que en Gildartz s el segon ms fort de la confraria desprs del Mestre Makarov encara que mai l hagi conegut, aix que el seu rnking es basa ms en les seves prpies suposicions ms en fets. Tamb suposa que s un home de mitjana edat, ja que en Luxus li diu iaio. Tamb s un possible candidat per a succeir en Makarov, per quan aquest hi pensa, diu que s impossible.

Mist Gun.

s l ltim dels quatre mags de classe S, que cada vegada que va a la confraria utilitza la mgia de la son per a fer dormir a tothom perqu odia que el vegin. En Makarov s l nica persona que no es veu afectada per la seva mgia, per el fa sentir-se cansat. En Luxus diu que ell tamb li ha vist la cara. En Mist Gun porta un bast misteris que encara no s ha explicat perqu serveix. Porta una mscara de bandit que li cobreix la meitat inferior de la cara i una caputxa que li cobreix el cap deixant noms una petita escletxa pels ulls.


Shadow Gear.

Shadow Gear s l equip  espina dorsal  dins de Fairy Tail, i est compost per la Levi, en Jet i en Droy, que sn amics des de petits.

Levi McGarde.

La Levi McGarde s una bruixa de 17 anys, que apareix per primera vegada quan vol acceptar la missi de recuperar el llibre Daybreak de la mansi del Duc d Evaro, encara que en Makarov li aconsella que no l agafi ja que la missi semblava que es tornava ms perillosa. La seva mgia s anomena Escriptura Slida i li permet fer que les paraules es tornin slides i llavors les llena als seus oponents. Per exemple, si la paraula  foc  fos llanada al seu enemic, a aquest li semblaria que ha estat colpejat per una bola de foc. La Levi t molt de talent en el camp de les llenges i s capa de traduir diferents idiomes antics. Ella i la Lucy es fan amigues rpidament grcies a l amor mutu que senten pels llibres. Fins ara, la Levi s l nica que ha pogut llegir la novella en qu treballa la Lucy. Juntament amb els seus companys de Shadow Gear, va ser apallissada i  crucificada  en un arbre, amb el segell de Phantom Lord marcat a la panxa.

Jet.

En Sarusuke, ms conegut com a Jet, s un mag de 18 anys de Fairy Tail i forma part de l equip Shadow Gear. La seva mgia s anomena Alta Velocitat, que tamb rep el nom de Cames Divines. Aquesta mgia el converteix en la persona ms velo de la confraria. Est enamorat de la Levi, per aquesta el va rebutjar en 2 segons quan se li va declarar. Es qui conven la Lucy perqu deixi que altres persones llegeixin el seu llibre. Juntament amb la Levi i en Droy, sn emboscats per Phantom Lord i crucificats en un arbre.

Droy.

En Droy s un membre de Fairy Tail de 18 anys i el tercer component de Shadow Gear. La seva mgia t a veure amb el creixement de les plantes, que pot controlar. Porta una cinta en el seu pit que cont Carb Viu, que sn bsicament petits contenidors per les seves llavors. Tamb est enamorat de la Levi i el va rebutjar en 1 segon.

Enllaos externs.
Pgina oficial ;
FairyTail.es, pgina web feta per aficionats ;
FairyTailSP.es.kz, pgina web feta per aficionats  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251977" title="Sphaenorhynchus carneus" nonfiltered="2547" processed="2541" dbindex="97700">

Sphaenorhynchus carneus s una espcie de granota que es troba a Brasil, Colmbia, Equador, Per i, possiblement tamb, Bolvia. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251980" title="Sphaenorhynchus dorisae" nonfiltered="2548" processed="2542" dbindex="97701">

Sphaenorhynchus dorisae s una espcie que es troba a Brasil, Colmbia, Equador, Per i, possiblement tamb, Bolvia. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251981" title="Sphaenorhynchus lacteus" nonfiltered="2549" processed="2543" dbindex="97702">

Sphaenorhynchus lacteus s una espcie de granota que es troba a Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam, Trinitat i Tobago, Veneuela i, possiblement tamb, a Bolvia. 

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251983" title="Sphaenorhynchus orophilus" nonfiltered="2550" processed="2544" dbindex="97703">

Sphaenorhynchus orophilus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251984" title="Sphaenorhynchus palustris" nonfiltered="2551" processed="2545" dbindex="97704">

Sphaenorhynchus palustris s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251986" title="Jess fill d'Ananies" nonfiltered="2552" processed="2546" dbindex="97705">
Jess fill d'Ananies va ser un profeta carismtic que a l'any 62 dC. anava per tot Jerusalem anunciant la destrucci de la ciutat i tamb del temple. Colpejat salvatgement, no es va defensar ni queixar. Tan sols repetia el crit de malaurana contra la ciutat. Conduit davant del procurador (probablement Porci Fest ), desprs d'assotar-lo, el deixar anar per boig. Jess fill d'Ananies mor a Jerusalem l'any 70 dC. durant el setge.  
Bibliografia.
Flavi Josep Antiguitats 6,300-309;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251987" title="Sphaenorhynchus pauloalvini" nonfiltered="2553" processed="2547" dbindex="97706">

Sphaenorhynchus pauloalvini s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251988" title="Sphaenorhynchus planicola" nonfiltered="2554" processed="2548" dbindex="97707">

Sphaenorhynchus planicola s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251989" title="Sphaenorhynchus platycephalus" nonfiltered="2555" processed="2549" dbindex="97708">

Sphaenorhynchus platycephalus s una espcie de granota de la famlia Hylidae.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251991" title="Sphaenorhynchus prasinus" nonfiltered="2556" processed="2550" dbindex="97709">

Sphaenorhynchus prasinus s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251992" title="Sphaenorhynchus surdus" nonfiltered="2557" processed="2551" dbindex="97710">

Sphaenorhynchus surdus s una espcie de granota endmica de Brasil.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251993" title="Nombre mssic" nonfiltered="2558" processed="2552" dbindex="97711">


En qumica,el nombre mssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atmic, s a dir la suma dels protons y dels neutrons presents en el nucli atmic. Es simbolitza amb la lletra majscula A. Si es representa un nucli atmic es posa a la part superior dreta del smbol de l'element qumic i a la part inferior dreta s'hi posa el nmero atmic, Z, o nombre de protons. Per exemple 126C indica que aquest nucli s de carboni, que t 6 protons i 12 nucleons.

Per saber el nombre de neutronsque t untom restarem el nombre mssic menys el nombre atmic:

Nombre de neutrons (N) = Nombre mssic (A) - Nombre atmic(Z)

A=Z+N


El nombre mssic es l'indicatiu dels distints istops d'un element qumic. Donat que el nombre de protons s idntic per a tots el toms d'un mateix element qumic, noms el nombre mssic, que du implcit el nombre de neutrons en el nucli atmic, indica quin istop de l'element es tracta.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251994" title="Manuel Rivero Almunia" nonfiltered="2559" processed="2553" dbindex="97712">

Manuel Almunia Rivero s un futbolista espanyol nascut a Navarra el 19 de maig del 1977. Actualment s un dels porters de l'Arsenal CF angls.

Biografia. 
Osasuna i Sabadell.
El seu primer equip va ser el Osasuna. All va debutar amb el filial en la temporada 97/98, en la qual va disputar un total de 31 partits. La xifra va disminuir un any desprs, passant a disputar tan sol 13. En la 99/00 Almunia va formar part de la plantilla del primer equip navarrs, malgrat que no va disputar cap partit. Precisament per aquest fet va ser cedit en la 00/01 al CE Sabadell, on va fargar una temporada espectacular. Malgrat comenar de suplent, va acabar imposant-se i jugant un total de 25, suficients per a ser el Zamora dels quatre grups de Segona B i disputar la fase d'ascens a Segona A, encara que el seu equip no aconsegu l'ascens.

Celta i ibar.
Arran d'aquesta gran temporada, aprofitant que a causa de la seva cessi no tenia contracte professional, Manuel Almunia abandon en l'any 2001 l'Osasuna per a marxar-se al Celta, sense haver de pagar per la seva sortida del club, circumstncia per la qual el jugador no s molt apreciat en el seu club d'origen. No obstant aix Almunia va ser cedit a la SD Eibar, de Segona Divisi, on aconsegueix guanyar el trofeu Zamora per segon any consecutiu, aquesta vegada en la categoria de plata.

Recreativo.
Aquestes dues grans temporades del meta navarrs feren que Almunia pogus gaudir dels seus primers partits en la categoria d'or, encara que no amb el conjunt celeste, sin que de nou va ser cedit, aquesta vegada al Recreativo de Huelva. Amb els andalusos, la progressi d'Almunia es va estancar, ja que no va gaudir de molts minuts (tan sol dos partits de lliga i alguns de Copa del Rei).

Albacete.
En la temporada 2003/04 Almunia recala en l'Albacete Balompi, on igual que en el Sabadell i Recreatiu, va comenar com suplent, en aquest cas de Rosegui. A mitjan any, el porter argent es va lesionar i Almunia va aprofitar l'oportunitat de forma excellent, acabant l'any com titular indiscutible, amb un total de 24 partits a primera divisi.

Arsenal.
La bona temporada a l'Albacete va propiciar que l'Arsenal F.C. es fixs en ell. Des de llavors (temporada 2004/05) Manuel Almunia milita en l'equip londinenc juntament amb el veter Jens Lehmann. 

Va aconseguir la titularitat durant una poca, per una srie de pressions internes van retornar a l'alemany a la titularitat. El fet de perdre la titularitat va ser motiu de polmiques en el si del conjunt dels gunners.

El 17 de maig del 2006 va ser un dels grans dies assenyalats en el currculum de Manuel Almunia, ja que durant la final de la Champions disputada en l'estadi parisenc de Sant Denis entre FC Barcelona i Arsenal F.C., Lehmann va ser expulsat i Almunia va ocupar el marc angls durant bona part del partit. 

La temporada 2007/08 fou porter titular de l'Arsenal FC deixant en la banqueta a Jens Lehmann qui al cometre uns errors imperdonables perd la confiana del tcnic Arsene Wenger.

Palmars.
Distincions individuals.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="251995" title="Tepuihyla" nonfiltered="2560" processed="2554" dbindex="97713">

Tepuihyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a les muntanyes de l'est i sud-est de Veneuela, Guyana i, possiblement tamb, Brasil.

Espcies.
 Tepuihyla aecii ;
 Tepuihyla celsae ;
 Tepuihyla edelcae ;
 Tepuihyla galani ;
 Tepuihyla luteolabris ;
 Tepuihyla rimarum ;
 Tepuihyla rodriguezi ;
 Tepuihyla talbergae ;

Referncies.

 Informaci sobre les espcies d'aquest gnere. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252000" title="Tepuihyla aecii" nonfiltered="2561" processed="2555" dbindex="97714">

Tepuihyla aecii s una espcie de granota endmica de Veneuela. 

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252001" title="Tepuihyla celsae" nonfiltered="2562" processed="2556" dbindex="97715">

Tepuihyla celsae s una espcie de granota endmica de Veneuela. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252004" title="Tepuihyla edelcae" nonfiltered="2563" processed="2557" dbindex="97716">

Tepuihyla edelcae s una espcie de granota que es troba a Veneuela i, possiblement tamb, a Guyana. 

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252006" title="Tepuihyla galani" nonfiltered="2564" processed="2558" dbindex="97717">

Tepuihyla galani s una espcie de granota que es troba a Veneuela i, possiblement tamb, a Guyana. 
 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252007" title="Tepuihyla luteolabris" nonfiltered="2565" processed="2559" dbindex="97718">

Tepuihyla luteolabris s una espcie de granota endmica de Veneuela. 

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252008" title="Tepuihyla rimarum" nonfiltered="2566" processed="2560" dbindex="97719">

Tepuihyla rimarum s una espcie de granota endmica de Veneuela. 

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252009" title="Tepuihyla rodriguezi" nonfiltered="2567" processed="2561" dbindex="97720">

Tepuihyla rodriguezi s una espcie de granota que es troba a Veneuela i, possiblement tamb, a Guyana. 

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252013" title="Tepuihyla talbergae" nonfiltered="2568" processed="2562" dbindex="97721">

Tepuihyla talbergae s una espcie de granota endmica de Guyana. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252014" title="Eduard de Norwich" nonfiltered="2569" processed="2563" dbindex="97722">

Eduard de Norwich (1373 - 25 d'octubre 1415), va ser fill del primer Duc de York Edmund de Langley i la seva primera esposa Isabel de Castella.

Va nixer a Norwich i des de la infncia fou molt prxim al seu cos el rei Ricard II, que l'afavor nomenant-lo Comte de Rutland el 1390 i Duc d'Aumale el 1397. Aquesta associaci el va deixar apartat de la cort quan el Enric IV va usurpar el tron, i el nou monarca li va retirar el ttol de duc. El 1400 va participar en una conspiraci contra Enric IV, per aparentment la revolta fracass perqu ell mateix va confessar la trama al monarca per tornar guanyar el seu favor. El 1402, a la mort del seu pare, va heretar el ducat de York.

Va casar-se amb Felipa de Mohun, una vdua que tot i tenir un fill del primer matrimoni, no va donar descendncia a Eduard.

Eduard va escriure "The Master of Game", una traducci del francs del tractat de caa de ms reputaci a l'Edat Mitjana: el  Livre de Chasse  de Gaston Phoebus. Hi afeg 5 captols propis.

Eduard va prendre part a la guerra contra Frana liderada pel rei Enric V i va morir a la Batalla d'Azencourt, convertint-se en la baixa anglesa ms rellevant de la batalla. 

s un dels personatges ms importants de l'obra teatral de Shakespeare Ricard II, i tamb apareix en un paper secundari a Enric V. Tot i que la seva mort s descrita per Shakespeare i d'altres com un acte d'heroisme, a veritat s que va ser un accident desafortunat: al caure del seu cavall va quedar atrapat sota una pila de cadvers d'altres homes i cavalls on mor asfixiat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252015" title="Xenohyla" nonfiltered="2570" processed="2564" dbindex="97723">

Xenohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba als estats de Bahia i Rio de Janeiro (Brasil). 

Espcies.

 Xenohyla eugenioi ;
 Xenohyla truncata ;

Referncies.

 Informaci sobre les espcies de granotes d'aquest gnere. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252016" title="Xenohyla eugenioi" nonfiltered="2571" processed="2565" dbindex="97724">

Xenohyla eugenioi s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252018" title="Xenohyla truncata" nonfiltered="2572" processed="2566" dbindex="97725">

Xenohyla truncata s una espcie de granota endmica de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252022" title="Arqueogentica" nonfiltered="2573" processed="2567" dbindex="97726">
L'arqueogentica (terme encunyat per Colin Renfrew) s l'aplicaci de les tcniques de gentica molecular de poblacions per a l'estudi del passat dels humans. Aix pot implicar: 

 L'anlisi d'ADN recuperat de restes arqueolgiques, s a dir, l'antic ADN; ;
 L'anlisi d'ADN de les poblacions modernes (inclosos els ssers humans  i les espcies vegetals i animals domstiques), amb la finalitat d'estudiar el passat de la humanitat  i  el llegat gentic de la interacci humana amb la biosfera, i ;
 L'aplicaci dels mtodes estadstics elaborats pels genetistes moleculars a les dades arqueolgiques. ;

El tema t el seu origen en l'estudi de grups sanguinis humans i la idea que aquest clssic marcador gentic proporciona informaci sobre les relacions entre lingstica i grup tnics. Els primers treballs en aquest mbit sn de Ludwik i Hanka Hirszfeld, William Boyd i Arthur Mourant. Des del 1960 fins ara, Lucca Cavalli-Sforza  ha utilitzat marcadors gentics clssics  per a examinar la poblaci prehistrica d' Europa, que va culminar en la publicaci de  Histria i Geografia dels Gens Humansen 1994. 

Des de llavors, s'ha analitzat la histria gentica de  les  principals plantes (per exemple, blat, arrs, blat de moro) i animals domstics (per exemple, vaques, cabres, porcs, cavalls). S'han pogut presentar models  biogeogrfics de la seva domesticaci i cria, principalment sobre la base de la variaci de l'ADN mitocondrial, encara que altres marcadors estan actualment sent objecte d'anlisi a fi de complementar la descripci gentica (per exemple, el cromosoma Y per descriure la histria dels mascles llinatge










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252023" title="Boophis" nonfiltered="2574" processed="2568" dbindex="97727">

Boophis s un gnere de granotes de la famlia Mantellidae que es troba noms a les illes de Madagascar, Mayotte i Comores. 

Comprn les segents espcies:

 Boophis albilabris;
 Boophis albipunctatus;
 Boophis andohahela;
 Boophis andreonei;
 Boophis anjanaharibeensis;
 Boophis ankaratra;
 Boophis blommersae;
 Boophis boehmei;
 Boophis bottae;
 Boophis brachychir;
 Boophis burgeri;
 Boophis doulioti;
 Boophis elenae;
 Boophis englaenderi;
 Boophis erythrodactylus;
 Boophis feonnyala;
 Boophis goudotii;
 Boophis guibei;
 Boophis haematopus;
 Boophis hillenii;
 Boophis idae;
 Boophis jaegeri ;
 Boophis laurenti;
 Boophis liami;
 Boophis lichenoides;
 Boophis luteus;
 Boophis madagascariensis;
 Boophis majori;
 Boophis mandraka;
 Boophis marojezensis;
 Boophis microtympanum;
 Boophis miniatus;
 Boophis occidentalis;
 Boophis opisthodon;
 Boophis pauliani;
 Boophis periegetes;
 Boophis picturatus;
 Boophis pyrrhus;
 Boophis rappiodes;
 Boophis reticulatus;
 Boophis rhodoscelis;
 Boophis rufioculis;
 Boophis sambirano;
 Boophis schuboeae;
 Boophis septentrionalis;
 Boophis sibilans;
 Boophis solomaso;
 Boophis tasymena;
 Boophis tephraeomystax;
 Boophis viridis;
 Boophis vittatus;
 Boophis williamsi;
 Boophis xerophilus;

Referncies.

 Informaci sobre les espcies d'aquest gnere. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252026" title="Boophis albilabris" nonfiltered="2575" processed="2569" dbindex="97728">

Boophis albilabris s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252027" title="Boophis jaegeri" nonfiltered="2576" processed="2570" dbindex="97729">

Boophis jaegeri s una espcie de granota endmica de Madagascar. Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252029" title="Boophis albipunctatus" nonfiltered="2577" processed="2571" dbindex="97730">

Boophis albipunctatus s una espcie de granota endmica de Madagascar. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252030" title="Boophis andohahela" nonfiltered="2578" processed="2572" dbindex="97731">

Boophis andohahela s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252031" title="Boophis andreonei" nonfiltered="2579" processed="2573" dbindex="97732">

Boophis andreonei s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252032" title="Boophis anjanaharibeensis" nonfiltered="2580" processed="2574" dbindex="97733">

Boophis anjanaharibeensis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252034" title="Boophis ankaratra" nonfiltered="2581" processed="2575" dbindex="97734">

Boophis ankaratra s una espcie de granota endmica de Madagascar. Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252038" title="Medalla pel rescat dels caiguts" nonfiltered="2582" processed="2576" dbindex="97735">




La Medalla pel Rescat d'un Caigut (Rus:       "                     ") s una condecoraci de la Uni Sovitica, instituda per Nikita Khrusxov el 16 de febrer de 1957, i atorgada a tots aquells treballadors del servei de socors i ciutadans de la URSS, aix com a aquells que no siguin ciutadans de la URSS, per la valentia i l'abnegaci al rescatar gent de l'aigua; aix com per l'alta vigilncia i l'ingeni com a resultat dels quals es redueixen els accidents a l'aigua, i tamb per l'organitzaci exemplar del servei de socors a l'aigua.

Juntament amb la medalla s'atorga un certificat acreditatiu.

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de la Medalla per la valentia durant un incendi.

 Histria .

Instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 16 de febrer de 1957 (Gaceta del Soviet Suprem de la URSS n5). Mitjanant decret de 18 de juliol de 1980 es modific la posici de la medalla.

La seva concessi es realitza en nom de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS mitjanant les presidncies dels Consells Superiors i les Repbliques Autnomes, els comits executius territorials, regionals, aix com els consells ciutadans de Moscou, Leningrad i Kev. 

Les recomanacions per la medalla eren realitzades per l'administraci de les empreses, institucions, granges collectives, comits dels soviets locals, per les associacions locals del PCUS, per la Lliga de Joves Comunistes i els sindicats, aix per les comandncies militars, en cas de qu els rescatadors fossin militars en servei.

El Capit de 1 M.P. Kotuhov la reb en 4 ocasions, pel total de 150 vides salvades.
El sr. Anatoly Avengirovich Kovjazin, de Sajalin la reb en 3 ocasions (1980, 1981 i 1985), aix com el sr. Nikolay Mihajlovich Skrjabnev, d'Odessa (15/7/1980, 20/3/1984 i 8/9/1989)
El sr. Karapetian, campi mundial en diverses vegades de nataci subaqutica, la guany desprs de rescatar amb vida als 20 passatgers d'un autobs que caigu accidentalment a un llac artificial a Yerevan, Armenia.

Va ser atorgada en ms de 27.000 ocasions.

Desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica, la medalla continu a Rssia. La nica diferncia s que al revers apareix la inscripci "Rssia" en lloc de "URSS"

 Disseny .

Una medalla de 32mm de dimetre. A l'anvers apareix la figura d'un nedador remolcant un ofegat a l'aigua. A la part superior de la circumferncia apareix la inscripci             (Pel Salvament) i a la part inferior           (D'un Caigut)

Al revers apareix al mig una branca de llorer, amb la fal i el martell a sobre i la inscripci CCCP a sota.

Penja d'un gal pentagonal blau cel. Als costats hi ha 3 franges blanques, i al mig n'hi ha una altra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252043" title="Francesc Mulet" nonfiltered="2583" processed="2577" dbindex="97736">
Francesc Mulet (Sant Mateu (Baix Maestrat), 1624 - Valncia, 1675) va ser un escriptor satric valenci.

Frare dominic i predicador, dotat d'un agut enginy, va conrear la poesia satrica de tema escatolgic i barroer. Representa respecte de la literatura valenciana l'equivalent del Rector de Vallfogona per a la catalana. Tamb va rebre el sobrenom de "el Quevedo valenci". Va estudiar a la Universitat d'Oriola i desprs seria catedrtic de la Universitat de Valncia. La seua fama va perdurar en la memria de la gent fins a ben entrat el segle XIX. L'any 1876, Constant Llombart va intentar la recuperaci de l'obra de Mulet, basant-se en manuscrits molt corruptes i de poc crdit, editant un volum amb el ttol Obres festives compostes segons antiga, general i molt raonable tradici, del pare Frances Mulet, frare profs dominico. s autor del fams Tractat del pet i se li han atribut almenys dues comdies satrico-ertiques: Los amors de Melissenda i La infanta Tellina i el rei Matarot.

 Bibliografia .
 Llus Gimeno Bet. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castell de la Plana, 2006. ISBN 8486113350;

 Enllaos externs .
Tractat del pet a Mag Poesia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252044" title="Kurt Cobain" nonfiltered="2584" processed="2578" dbindex="97737">

Kurt Donald Cobain (20 de febrer del 1967 - 5 o 6 d'abril del 1994) fou  un cantant, compositor i guitarrista nord-americ, lder de la prominent banda de grunge Nirvana. Cobain no solament fou el principal compositor de la banda, sin que a ms va representar el seu lder i centre espiritual. Amb l xit de la banda Cobain es va convertir en una celebritat internacional, una posici incmoda per a alg que havia declarat que  l ltim que volia ser s fams . 

Cobain i Nirvana van contribuir a transformar la msica popular els anys 90. El 1991, l arribada de la can Smells Like Teen Spirit va marcar el comenament d un canvi de l escena musical, allunyant-se dels gneres dominants dels anys 80, com el glam metal i el dance-pop, i permetent l'aparici del grunge i del rock alternatiu. Els mitjans de comunicaci musicals van alar Teen Spirit al rang "d'himne d'una generaci" i, amb aquest reconeixement, Cobain es va convertir en la veu de l'anomenada "Generaci X".

Entre altres canons conegudes seves es troben About a Girl, Come as You Are, In Bloom, Lithium, Heart-Shaped Box, All Apologies i Rape Me.


Vida i carrera.
Primers anys de vida.
Cobain comen a desenvolupar un inters per la msica. La seva tia Mari deia que cantava molt malament. Li agradava cantar canons de The Beatles com Hey Jude!. Quan tenia set anys li van prescriure ritalina per un trastorn per dficit d atenci amb hiperactivitat (TDAH). En el llibre de Charles Cross Heavier than Heaven, la seva vdua Courtney Love culp aquesta droga de l addicci de Cobain a l herona: "Si ets un nen i et donen aquesta droga que et fa sentir , on ms anirs a recrrer quan siguis adult?"

La vida de Cobain pat un gir inesperat als set anys, quan els seus pares es van divorciar el 1975, un fet que (tal com diria posteriorment), tindria un impacte profund en la seva vida. La seva mare va notar que la seva personalitat va canviar dramticament. En una entrevista de 1993, Cobain va dir: "Recordo sentir-me dolorit per aquesta ra. Estava afligit pels meus pares. Ja no podia enfrontar-me amb alguns amics meus al collegi, perqu volia desesperadament tornar a tenir la famlia clssica, tpica, enteneu? Volia estar segur, per aix vaig estar ressentit amb els meus pares alguns anys". Desprs d'estar-se un any amb la seva mare des del divorci, la seva mare i el seu padrastre el van fer fora de casa i es va quedar sol al carrer. Aqu va ser quan dos germans d uns 11 o 12 anys el van recollir i el van portar a casa. Els germans van preguntar al seu pare si es podia quedar a dormir al sof, encara que noms fos una nit i una nit es va convertir en un any. L home que s ocupava d ell era professor de l escola d Aberdeen, i va dir que des del primer dia Kurt es va oferir per ajudar en les tasques de la casa, volia sentir-se til. Aix doncs, se li va assignar feina. Al cap d un any va viure una temporada sota un pont d aquest mateix poble. Es va mudar a Montesano (Washington) per viure amb el seu pare i el van transferir a l escola de primria Beacon, per al cap d uns anys la seva rebelli juvenil es va convertir en un trastorn per a ell, la seva famlia i amics. De nen va idealitzar el doble de cinema en accions de risc Evel Knievel i quan feia tercer curs Kurt es va llanar des d un costat del sostre de la casa a un llit de coixins i teules a terra. En una altra ocasi, va lligar alguns petards a una pea de metall, collocada al pit, i els va encendre.

Al collegi no prenia inters en l esport o en les tasques acadmiques, tret de les classes d art. Passava el temps fent dibuixos relacionats amb els fetus, que li causaven repugnncia, curiositat i atracci.

Cobain era amic d un estudiant homosexual al collegi, i va patir  abusos dels companys homfobs. Aquesta amistat juntament amb la seva baixa estatura, va fer pensar a alguns que era gai. En una entrevista de febrer de 1993 amb la revista d homosexualitat The Advocate, Cobain va allegar que acostumava a pintar amb esprai l oraci "God is Gay" ("Du s gai") en camions als afores d Aberdeen. En un article el periodista Kevin Allman afirm que Cobain va ser arrestat el 1985 per pintar "HOMO SEX RULES" en un banc.  Aix no obstant els registres de la policia d Aberdeen demostren que la frase per la qual el van arrestar era en realitat "Ain't got no how watch a ma call it." 

A l entrevista amb The Advocate, Cobain va admetre que creia ser gai mentre era a secundria, dient: "Definitivament sc gai en esperit, i probablement vaig poder haver estat bisexual. Per sc casat, aix que no hi ha manera de penedir-me n ara. Aix no obstant si no hagus conegut Courtney, probablement hagus portat un estil de vida bisexual". Quan Nirvana va aparixer a Saturday Night Live el gener de  1992, Cobain i el baixista de Nirvana, Krist Novoselic, fent broma, es van besar durant un comiat mentre passaven els crdits. (Novoselic i Dave Grohl van repetir desprs el gest. El segment el van tallar en posteriors retransmissions del xou (no es va tornar a retransmetre), i els crdits del tancament van ser reemplaats pels de l assaig (sense Cobain).

Com a adolescent, amb una vida familiar catica i creixent en petits pobles de Washington, Cobain finalment va trobar una fugida dels seus problemes a l escena punk del nordoest Pacfic dels EUA assistint a concerts d aquest tipus a Seattle. Cobain va formar una amistat duradora amb els msics de Montesano The Melvins, la msica dels quals va influir en el so de Nirvana. Cobain tenia una petita "K" voltada per un escut tatuat en un bra, la insgnia de la discogrfica d  Olympia , K Records, a ms de ser la primera lletra del seu nom Cobain va usar el logo en algunes de les seves guitarres.

A la seva joventut, Cobain va passar molt temps llegint a la seva llibreria local, explorant treballs literaris d escriptors com S.E. Hinton i William S. Burroughs, les tcniques dels quals va usar algunes vegades per escriure algunes canons de Nirvana. Finalment, Cobain va tenir l oportunitat de gravar amb Burroughs una pea parlada que contenia improvisaci de guitarra: The "Priest" que ell va anomenar. Les parts parlades eren fragments d una de les histries curtes de The Exterminator. Entre altres treballs literaris que van impactar la filosofia de Cobain hi ha: el Manifest SCUM de Valerie Solanas, Els rodamns del dharma per Jack Kerouac, i El perfume de Patrick Sskind, aix com treballs de Samuel Beckett, Charles Bukowski, Jon Savage i Camille Paglia.

Matrimoni.
Courtney Love va veure tocar Cobain per primera vegada el 1988. Segons el periodista Everett True, van presentar formalment la parella en un concert de L7 i Bulthole Surfers a Los Angeles el maig de 1991. En les setmanes segents, desprs de saber de la m de Grohl que ella y Cobain compartien sentiments mutus. Love el va comenar a buscar freqentment. Desprs de setmanes de trobades i converses a la tardor de 1991, ambds van ser vistos junts ms sovint. En el temps de presentaci de Nirvana a Saturday Night Live a comenaments de 1992),Love va descobrir que estava embarassada. Uns dies desprs del final de la gira de Nirvana pel Pacfic, el dilluns 24 de febrer de 1992, Cobain es va casar amb Love a la platja de Waikiki, en Hawaii i el 18 d agost va nixer la filla de la parella, Frances Bean Cobain.

Love va ser una mica impopular amb diversos fantics de Nirvana; els seus crtics deien que ella estava utilitzant a Cobain com a vehicle per aconseguir fama. Els crtics que comparaven a Cobain amb el seu dol John Lennon, tamb comparaven Love amb Yoko Ono. Hi ha rumors persistents que diuen que Cobain va escriure la majoria de canons en l'exits lbum Live Throught This de la banda de Love, Hole.

En un article de 1992 de la revista Vanity Fair, Love va admitir que va consumir   herona  mentrestant estava embarassada, lo que va comprometre sriament la seva imatge pblica. Encara que el roman de Cobain i Love havia portat a la premsa abans que aquell article segus publicat, la pareia es va trobar freqentment acosada per reporters que volien saber si Francs havia nascut com adicte a les drogues. 
A pesar de la quantitat significativa de disputes legals, la investigaci va ser eventualment tancada sense conseqncies per a la pareia. Love, junt a Cobain, va allegar que Vanity Fair va  prendre les seves paraules fora de context.

En un artcle de 1992 de la revista Vanity Fair, Love va admetre que havia usat herona mentre (sense saber-ho) estava embarassada, cosa que va comprometre seriosament la seva imatge pblica. Encara que l'idilli de Cobain i Love havia atret els mitjans de comunicaci abans que l'article fos publicat, la parella es va trobar freqentment assetjada per reporters que volien saber si Frances havia nascut addicta a les drogues. La notorietat de l'article fins i tot va resultar en una investigaci feta pels serveis de protecci infantil per mesurar las capacitats de la parella como a pares. Malgrat una quantitat significativa de disputes legals, la investigaci va ser tancada eventualment sense conseqncies per a la parella. Love, amb Cobain, va allegar que Vanity Fair va prendre les seves paraules fora de context.

Addicci. 
Durant la seva vida Cobain va lluitar contra la depressi, la bronquitis crnica i contra un intens dolor fsic da causa d'una condici estomacal crnica que no li va ser diagnosticada, de la qual va buscar diversos anys la causa i el va afectar emocionalment. Li van assegurar per que podia ser el resultat d'una escoliosi que va patir a la infncia o tenia relaci amb l'estrs produt per les gires i esdeveniments a qu la banda assistia. Cobain es va automedicar amb herona, encara que la seva condici mdica no va ser la ra principal que provoc el seu s de la droga.

Va tenir el seu primer contacte amb les drogues a finals de 1990. Durant alguns mesos va usar la droga casualment, per no en va prendre tan de temps com perqu es converts en una addicci. A finals de 1991, el seu s va comenar a afectar la gira de la banda en promoci de Nevermind, i se'l va veure desmaiant-se durant sessions fotogrfiques. 

L'addicci a l'herona de Cobain es va incrementar amb el pas del temps. A comenaments de 1992, poc desprs que havien de ser pares, va decidir entrar a rehabilitaci. Desprs de deixar-la, Nirvana es va embarcar en una gira per Jap i Austrlia, on se'l va veure pllid per la sndrome d'abstinncia. Poc desprs de tornar a EUA, l'addicci li va reaparixer.

Abans d'una presentaci en el New Music Seminar de Nova York el juliol de 1993, va patir una a sobredosi d'herona. En lloc de trucar a una ambulncia, Love va injectar-li una droga (Narcan) que va aconseguir illegalment per treure'l d'estat d'inconscincia. Unes hores ms tard, Cobain va tocar amb Nirvana una de las presentacions ms memorables de l'any. El pblic no notar que hagus passat res d'estrany.


Setmanes finals i mort.
Desprs d'un concert en el Terminal Einz a Munich, Alemanya, l'1 de marzo de 1994, a Cobain li van diagnosticar bronquitis i laringitis severa. D'aqu va anar cap a Roma l'endem per tractament mdic, on era la seva dona el 3 de mar.

L'endem al mat quan es va despertar, Love va descubrir que Cobain havia patit una sobredosi per una combinaci de xampany i rohypnol (Love va obtenir una prescrpci per a rohypnol desprs d'arribar a Roma). Cobain el van portar immediatament a l'hospital, i va passar la resta del dia inconscient. Desprs d'estar cinc dies en tractament, Cobain va sortir de l'hospital i va tornar cap a Seattle. Posteriorment, Love insist pblicament que l'incident va ser el primer intent de sucidi de Cobain.

El 18 de mar, Love va trucar a la policia per informar que Cobain es volia sucidari que s'havia tancat en una cambra amb una arma. La policia va anar a la residncia i confisc diverses armes i una ampolla de pndoles de Cobain, que va insistir que no es volia sucidar i que s'havia tancat per amagar-se de Love. Quan la policia li va preguntar sobre el tema, Love va admetre que Cobain no havia  mencionat mai que es volgus sucidar i que ella no l'havia vist amb una arma.

El 25 de mar, Love convoc una reuni sobre l's de drogues de Cobain. Las deu persones que hi va haver aquell dia van incloure msics propers a Cobain, executius de la discogrfica de la banda, i un dels amics ms propers de Cobain: Dylan Carlson, d'Earth. L'ex-representant de Nirvana, Danny Goldberg, va descriure Cobain com "extremadament escptic" i que "va negar que estigus fent haciendo res realment autodestructiu". Tot i aix, al final del dia Cobain s'avingu a entrar a un programa de desintoxicaci.

El 30 de mar, Cobain va arribar al Centre de Recuperaci Exodus a Los ngeles, Califrnia. A la tarda de l'1 d'abril, la mainadera de Frances Bean la va portar al lloc per a una visita d'una hora amb el seu pare. Aquella nit Cobain va sortir de l'edifici amb un cigarret, desprs va escalar una reixa de sis peus d'alt i va deixar el centre. Desprs va prendre un taxi cap a l'aeroport i va tornar a Seattle. L'endem es va parar a casa seva, on va conversar amb Michael "Cali" DeWitt, que vivia a la vora. Durant els dies segents va estar recorrent  Seattle, per diversos dels seus familiars i amics no estaven al corrent del que feia.

El 3 d'abril, Love va contractar l'investigador privat Tom Grant per trobar Cobain. L'endemAl da siguiente, Love va omplir un report de persona desapareguda amb el nom de la mare de Cobain sense el seu perms. A ms va afegir que aquest es volia sucidar i que portava una arma de foc.

El 8 d'abril de 1994, el cos sense vida de Cobain el va descobrir en una cambra ubicada sobre un garatge a la seva casa dels voltants del llac Washington l'empleat de Veca Electric Gary Smith. Smith va arribar a la casa aquell mat  per installar un sistema elctric de seguretat i va veure el cadver pensat que era una nina. amb l'excepci d'una petita quantitat se sang que sortia de l'oda dreta de Cobain, Smith va reportar que no havia notat signes visibles de trauma, i inicialment va creure que Cobain estava adormit. Smith va trobar el que semblava ser una nota de sucidi amb un bolgraf en un gerret de flors. Una escopeta, que Cobain va aconseguir amb l'ajuda de Dylan Carlson, es va trobar al costat del cos. Una autpsia va concloure que la mort de Cobain va ser el resultat d'una "ferida per bala autoinfligida al cap". El report estim que Cobain va morir el 5 d'abril.




Influncies musicals.
Cobain era un devot seguidor dels primers artistes de rock alternatiu. Va fer referncia a les seves bandes preferides en entrevistes, donant fins i tot major importncia a les bandes que el van influir que a la seva prpia msica. En les entrevistes Cobain parlava d intrprets relativament foscos per al pblic general com The Vaselines, The Melvins, Daniel Johnston, Meat Puppets, Young Marble Giants, Wipers, i The Raincoats. A ms, Cobain va ser capa de convncer discogrfiques per rellaar lbums de The Raincoats (Geffen Records) i The Vaselines (Sub Pop). Cobain tamb va parlar de la influncia de Pixies, i coment les similituds de la msica d aquesta banda i Smells Like Teen Spirit. A l entrevista a la revista musical Melody Maker va contar el 1992 que desprs d escoltar Surfer Rosa per primer cop el van convncer de deixar de costat les seves composicions del tipus Black Flag per concentar-se ms en composicions del tipus Iggy Pop / Aerosmith" que van aparixer a Nevermind.

Cobain tamb va fer esforos per introduir els seus intrprets preferits en els seus xits musicals. El 1993 va decidir que necessitava un segon guitarrista que l assists a l escenari. I es va unir,  juntament amb Nirvana, a Pat Smear de la llegendria banda californiana The Germs.  El mateix any, quan hi va haver problemes durant els assaigs de tres canons de Meat Puppets per a la presentaci de la banda a MTV Unplugged, Cobain va cridar els lders de la banda, els germans Curt i Cris Kirkwood, perqu pugessin a l escenari a interpretar canons.

Mentrestant que Sonic Youth va ajudar Nirvana a guanyar ms xit, Nirvana va intentar ajudar altres artistes. La banda va contribuir amb la can Oh, the Guilt a un senzill llanat en conjunt amb The Jesus Lizard de Chicago, la qual cosa va ajudar a la credibilitat indie de Nirvana i va ajudar al creixement del pblic de The Jesus Lizard.

The Beatles van ser una important influncia musical en Cobain, el qual va expressar una admiraci particular per John Lennon, que va anomenar el seu dol en els seus diaris i fins i tot va admetre que la can About a Girl era essencialment el seu intent d escriure una can de The Beatles. Tamb va tenir moltes influncies del punk, i donava crdit a bandes com Black Flag i Sex Pistols per la seva actitud i estil artstic.

Malgrat les influncies indie de Cobain, el so dels primers anys de Nirvana estava influenciat per bandes de hard rock dels anys 70, incloent-hi Led Zeppelin, Black Sabbath, i KISS.  En aquest temps, la banda tenia l hbit regular de tocar versions de canons d aquestes bandes. A ms  Cobain va discutir sobre la influncia de bandes com The Knack, Boston, i Bay City Rollers en la seva msica.

A ms, Cobain va tenir influncies d artistes d poques anteriors: el concert de Nirvana a MTV Unplugged va acabar amb una versi de  Where Did you Sleep Last Night , una can popularitzada per l artista de blues Leadbelly, un dels intrprets favorits de Cobain. 



Nirvana. 
Cobain a l edat de quinze anys va rebre la seva primera guitarra del seu oncle, que la va aconseguir en el centre musical Rosevear a Averdeen, escollint l instrument  en comptes d escollir una bicicleta. Des d aquell moment, Cobain va intentar formar bandes amb amics, interpretant canons d  AC/DC i Led Zeppelin. A la secundria, aix no obstant, Cobain va tenir problemes freqents per trobar a alg amb qui tocar, a causa que cap dels seus amics no tenia talent musical particular. Posteriorment va trobar a Krist Novoselic, un fidel devot del punk rock,  que vivia a l altre costat del pont del carrer Young. La mare de Novoselic era propietria d un sal de bellesa ("Maria's Hair Design"), aix que ells van poder practicar en el segon pis de l edifici ocasionalment. Al cap de pocs anys va intentar un demo casol (titulat Illiteracy Will Prevail), gravat per unes de les primeres bandes que va formar, Fecal Matter. Desprs de mesos de pensar-ho, Novoselic va acceptar unir-se a Cobain, cosa que va assentar les bases de Nirvana.

En els primers anys com a grup, a Novoselic i Cobain van haver de rotar freqentment de bateristes. Eventualment, Chad Channing es va unir a la banda, amb el qual van gravar Bleach, llanat a Sub Pop Records el 1989. Cobain,no obstant, no estava satisfet amb l'estil de Channing, i la banda el van reemplaar per Dave Grohl. La banda va trobar l xit amb el seu lbum debut en una gran disquera, Nevermind (1991).

Cobain va tenir problemes per adaptar-se a l'xit massiu de Nirvana amb les seves fortes arrels underground. A ms, es va sentir perseguit pels mitjans de comunicaci fins al punt de comparar-se a si mateix amb Frances Farmer, i va tenir ressentiments amb persones que deien ser fantics de la banda, per que no van entendre el missatge d aquesta. Un incident que va molestar-lo particularment va involucrar dos homes que van violar una dona mentre cantaven la can de Nirvana Polly. Cobain va condemnar l'episodi en les notes adjuntes a les versions estatunidenques dela compilaci de la compilaci Incesticide, referint-se als agressors com "dues deixalles d'esperma i vuls".


Discografia.



Mencions.
El 2004 apareix exactament 10 anys desprs de la seva mort el cmic-biografia Godspeed de l' artista Barnaby Legg, Jim McCarthy i Flameboy.

El 2005 es presenta a Cannes Last Days de Gus Van Sant, una pellcula inspirada en Kurt Cobain. A la pellcula apareix Michael Pitt interpretant un msic grunge en plena crisi mental, escapant de tothom per intentar suicidar-se.

 Enllaos externs .


Rodovid cont la genealogia de Kurt Cobain;

En angls.
 Interscope   El seu segell discogrfic;
 Sub Pop;
 Lletres de canons de Nirvana ;
Tablatures;
 Live Nirvana   Recursos. Inclou lnia del temps i  informaci de concerts;
 Club de Fans de Nirvana (NFC);
 Pgina de msica de Nirvana;
 Discografia;
 Nirvana a MusicBrainz;
 Les preguntes ms frequents sobre l equipament de Kurt;
 Nirvana a MTV;
 Nirvana a Rolling Stone;
 Nirvana a NME;
 Projecte "Experincia Msica" a Seattle;

En castell.
 en el directori web de Google en castell;
Abdahllah, Ricardo. Kurt Cobain - El rock estaba muerto. Panamericana, 2006. (ISBN 9583019550);
Biografia de Kurt Cobain en castell.;
Carta original de sucidi de Kurt Cobain.;

font: Viqui castell, itali




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252045" title="Matilde Llria" nonfiltered="2585" processed="2579" dbindex="97738">
Matilde Gonzlez Palau, ms coneguda amb el nom literari de Matilde Llria (Almansa, 1 de gener de 1912 - Valncia, 16 de maig de 2002) va ser una poetessa valenciana. s un cas inslit en haver desenvolupat la seua obra en tres llenges: catal, castell i gallec.

Des que tenia un mes d'edat va viure a Alzira. L'any 1942 va traslladar-se a viure a Ourense.

Va guanyar el Premi Valncia de Poesia en dues ocasions: el 1952 amb el recull Aleluya i el 1965 amb la primera obra que va escriure en catal, Altssim Regne. L'any 1975 va ser guardonada amb el Premi Ausis March de Gandia amb Lloc per a l'esperana.

Al novembre de 1954 va ser homenatjada per l'associaci cultural gallega "Poso, Arte y Letras". El discurs d'homenatge va ser pronunciat per Ramn Otero Pedrayo, en un acte en qu van participar altres personalitats de la societat ourensana.

Obres.
Camino del cntico, 1949 (poesia en castell);
Aleluya, 1952 (poesia en castell);
Cancin de navidad, 1965 (poesia en castell);
Altssim regne, 1964 (poesia en catal);
Caixia de msica, 1971 (poesia en gallec);
Lloc per a esperana, 1975 (poesia en catal);
Un fulgor que se apaga, 1981 (poesia en castell);
Dou fe, 1994 (poesia en gallec);
Irrepetible alondra, 1996 (poesia en castell);
Diario de una adolescente, 1997;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252049" title="Argenteau" nonfiltered="2586" processed="2580" dbindex="97739">
Argenteau (en val rdjetea) s una nucli de la ciutat de Vis, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica, al marge dret del Mosa. Un petit rierol, la Julienne, afluent del Mosa rega el poble.

Histria.
Tot hi trobar-s'hi traces d'una ocupaci paleoltica, la primera menci del nom actual data del 1040. El castell fortificat es va construir des del segle X en cim d'un espadat al marge del Mosa, per a protegir la regi contra les invasions dels Vkings. Durant segles, va ser el subjecte de cobejana de tots el invasors de la regi, fins a la seva destrucci per a les tropes francesos al 1674.

Al 1347 les tropes d'Englebert de La Marck, prncep-bisbe de Lieja van assetjar el castell fortificat, poc desprs, la ciutat de Vis esdevindr una bona vila. Van oposar-se al peatge imposat per Renaud III, senyor del castell, pel passatge de les barques al Mosa. Els liegesos van derrocar-lo per una primera vegada.

Durant la guerra dels Vuitanta Anys el espanyols i els neerlandesos van disputar-se la regi. De 1634 a 1643 els espanyols van assetjar el castell.

El 1674-75, els francesos prenen Argenteau per a la primera vegada. En foragitar els austracs, el 1792, les tropes revolucionries van conquerir la regi per a la segona vegada. El 1815 es va integrar al Regne Unit dels Pasos Baixos i al 1830 l'estat nou belga.

Llus-Antoni de Claris, comte de Clermont, va fer erigir el castell actual el 1683 damunt les runes de l'antic castell. El castell va pertanyer a la famlia de Mercy-Argenteau, del qual Francesc va ser el camerlenc de Napole. Al jardi es troba un cedre notable plantejat el 1804.

A la fi del segle XVIII va comenar l'explotaci del carb a la mina per a la companyia Argenteau-Trembleur: una uni que reuneix la mina de Trembleur i la d'Argenteau. Era la darrera mina que es va tancar a Valnia, el 31 de mar 1980. Aix va significar la fi de la histria industrial del poble, que va esdevenir residencial.

Una altra indstria s el mol de la Socit Cooprative d'ARgenteau SCAR tamb anomenat mol Moureau. Des de la darrera transformaci noms serveix per a fer aliments per bestiar. Hi ha un projecte de restaurar l'edifici per a installar-hi els serveis de polcia del Mosa inferior.

Era un municipi independent fins al 1977, quan va fusionar amb Vis.

Persones famoses.
Florimond de Mercy-Argenteau, ministre plenipotenciari del Pasos Baixos austracs;
Franois de Mercy-Argenteau (1780-1869), camerlenc de Napole;
Franois Walthry, (1946- ) dibuixant de historietes illustrades;

Enllaos externs.
web de la ciutat de Vis;
web inoficial d'Argenteau amb imatges histriques;
Fotos del castel actuall;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252054" title="Red Amick" nonfiltered="2587" processed="2581" dbindex="97740">
 Red Amick    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 19 de gener del 1929 a Kansas City, Missiouri. 

Red Amick  va crrer  a la Champ Car a les temporades 1958-1960 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis del 1959 i 1960. 

Amick va morir el 16 de maig del 1995 a Crystal River, Florida.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Red Amick  va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1959. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252064" title="Sant Mart Sapresa" nonfiltered="2588" processed="2582" dbindex="97741">
Sant Mart Sapresa s una entitat de poblaci del municipi de Brunyola a la comarca de la Selva. En el cens de 2005 comptava amb 136 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252070" title="Greg LeMond" nonfiltered="2589" processed="2583" dbindex="97742">









Gregory James "Greg" LeMond (nascut el 26 de juny de 1961 a Lakewood, Califrnia) s actualment preparador de ciclistes professionals. El 1986 es va convertir en el primer ciclista no europeu a guanyar el Tour de Frana, victria que repetiria en els anys 1989 i 1990, convertint-se aix en un dels pocs ciclistes que ha guanyat el Tour en tres o ms ocasions. 

 Carrera professional . 

LeMond va comenar la seva carrera professional el 1981. Amb l'ajuda de Cyrille Guimard, es va unir al pilot europeu en un moment en el qual pocs corredors americans podien fer-ho. La seva arribada no va ser una casualitat, car ja havia destacat en els mundials junior del 1979. Va demostrar ser un excellent ciclista en carreres d'un dia aconseguint la plata en el Mundial de Fons en Carretera de 1982 i l'or en el Campionat d'EUA el 1983. Aviat comenaria a destacar tamb en les grans voltes. 

LeMond va crrer el seu primer Tour de Frana el 1984 i va acabar tercer. El 1985 va ser obligat pels directors tcnics del seu equip, La Vie Claire, a ajudar al seu cap de files Bernard Hinault en lloc de lluitar per la victria final, la qual semblava estar al seu abast. LeMond va acabar segon, tan sols 1:42 per darrere de Hinault, qui va ser aclamat per aconseguir la seva cinquena victria en la ronda galla. Ms tard, LeMond declararia en una entrevista que el director esportiu i el seu entrenador, Paul Koechli, li havien mentit durant una etapa crucial, dient-li que Hinault marxava prop d'ell quan, en realitat, perdia tres minuts pel que fa al nord-americ. 

Un any desprs, el 1986, Hinault i LeMond van ser colders de l'equip La Vie Claire. En l'etapa nmero 12, Hinault avantatjava al nord-americ en cinc minuts, per va defallir en l'etapa muntanyenca de l'endem i LeMond es va posar rpidament al capdavant. Encara que ambds corredors van coronar l'Alpe d'Huez junts en una mostra d'unitat, estava clar que Hinault havia competit agressivament contra el seu company d'equip, per al final LeMond es va enfundar el maiot groc aquell any. LeMond es va sentir trat per Hinault, qui havia proms pblicament ajudar-lo aquell any en gratitud pel sacrifici del nord-americ l'any anterior. 

El 20 d'abril de 1987, LeMond va ser disparat accidentalment en el pit pel seu cunyat mentre caaven a Califrnia. Aquest anava a ser el comenament d'un perode de mala sort per a aquest gran ciclista, car la seva dona es va posar de part el mateix dia que aquest accident va ocrrer i el seu cunyat es volia sucidar. Lemond es perdria no noms el Tour d'aquell any, sin tamb el del segent per ms complicacions que van incloure una apendicitis i una tendinitis en les cames. 

Molta gent considera la victria de LeMond el 1989 no noms la seva major victria, sin probablement la major victria en el Tour de Frana de tots els temps. En el Tour de Frana de 1989, amb restes de munici encara en el seu cos, al voltant de 40 perdigons, LeMond esperava concloure entre els vint primers. No obstant aix, arribant a l'ltima etapa, una contrarellotge individual amb final a Pars, LeMond estava en segon lloc a tan sols 50 segons del formidable Laurent Fignon, vencedor del Tour de Frana el 1983 i 1984. LeMond va sorprendre a tot el mn a l'aparixer amb una bicicleta aerodinmica especialment dissenyada per a la lluita contra el crono, tota una raresa en aquella poca, i amb la qual va aconseguir arrencar-li 58 segons al ciclista francs i fer-se aix amb el maiot groc amb un marge de tan sols vuit segons, la diferncia ms petita en tota la histria del Tour. Mentre LeMond celebrava la seva victria en els Camps Elsis, Fignon es va asseure i va comenar a plorar. Encara que no ho digus fins a passats uns dies, Fignon havia estat sofrint dolors durant diversos dies i tot just va poder ser capa de finalitzar l'etapa del dia anterior. La reaparici de LeMond es va veure encara ms encastellada amb la seva segona victria en el Campionat del Mn de fons en carretera algunes setmanes desprs. LeMond va ser nomenat Esportista de l'any per la revista Sports Illustrated el 1989; el primer ciclista a rebre aquest honor. 

LeMond va guanyar el seu tercer Tour el 1990. Aquell any es va convertir en un dels pocs ciclistes a guanyar el Tour sense guanyar cap etapa. 

En una entrevista de 1997, LeMond es va sincerar i va lamentar les oportunitats perdudes, ja que havia "regalat" el Tour de 1985 i havia perdut les oportunitats de 1987 i 1988 a l'haver-se vist accidentat. "Per descomptat, no pots reescriure la histria de la carrera", va dir, "per estic segur que hauria guanyat cinc Tours".

 Palmars . 












 Equips de la seva carrera .

 Renault - Elf (1981-1984);
 La Vie Claire (1985-1986);
 Toshiba (1987);
 PDM - Concorde (1988);
 AD Renting - Coors Light (1989);
 Z (1990-1992);
 Gan (1993-1994);

 Enllaos externs .

Lloc web oficial;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252080" title="Jofre II de Rocabert" nonfiltered="2590" processed="2584" dbindex="97743">
Jofre II de Rocabert fou vescomte de Rocabert entre 1181 i 1212. Fill de Dalmau III de Rocabert i Arnaua de Castellet. Fou company del rei Pere el Catlic i va participar contra els almuhads i en la Batalla de les Navas de Tolosa o d'beda on hi va morir. 

Npcies i decendncia.
Es va casar amb Maria d'Empries de qui va tenir els segents fills:
 Dalmau V de Rocabert;
 Ramon de Rocabert, mort el 1215 i arquebisbe de Tarragona;
 Dalmau;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252081" title="Etnometodologia" nonfiltered="2591" processed="2585" dbindex="97744">
L'etnometodologia es basa en el cas que tots els ssers humans tenen un sentit prctic amb el qual adeqen les normes d'acord amb una racionalitat prctica que utilitzen en la vida quotidiana. En termes ms senzills es tracta d'una perspectiva sociolgica que pren en compte els mtodes que els ssers humans utilitzen en la seva vida diria per a aixecar-se, anar a treballar, prendre decisions, iniciar una conversa amb els altres. 

s per aix, que ha estat considerada una teoria micro i, fins i tot, una teoria radical donat el seu individualisme extrem, l's de l'etnografia i la falta d'una teoria que expliqui com sorgeixen els fenmens estructurals de la societat. 

Els estudis etnometodolgics s'apliquen fonamentalment de manera interpretativa i regularment apellen a l's de mtodes com l'entrevista, l'enregistrament i registre etnogrfic, i algunes innovacions que impliquen la interacci de l'investigador amb grups socials especfics.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252082" title="Bandera de Jamaica" nonfiltered="2592" processed="2586" dbindex="97745">


La bandera de Jamaica presenta una creu de Sant Andreu en sautor, s a dir, que les extremitats de la creu ocupen els quatre cantons de la bandera. 

Les diagonals grogues formen quatre triangles, de color verd a la part superior i inferior i negre als laterals, que recorden els colors de la primera bandera de tres bandes verticals verda, groga i negra, aix es diferencia de la bandera de Tanganyika, que avui forma part de Tanznia. 

Es va adoptar el 1962 desprs que el pas acceds a la independncia dins de la Commonwealth. El color negre tradueix les dificultats del passat, per tamb del futur. El groc representa les riqueses naturals i l'esplendor del sol. el color verd simbolitza a la vegada els recursos naturals i l'esperana. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252083" title="Bandera del Kirguizistan" nonfiltered="2593" processed="2587" dbindex="97746">



La bandera del Kirguizistan fou adoptada el 3 de mar de 1992. Es compon d'un fons vermell amb un sol groc al centre, que t 40 rajos que representen les 40 tribus kirguises. Al centre del sol hi ha tres lnies vermelles que representen una iurta kirgus. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252084" title="Hamid Karzai" nonfiltered="2594" processed="2588" dbindex="97747">


Abd El Hamid Karzai (          en persa) (nascut el 24 de desembre de 1957) s el President d'Afganistan des del 7 de desembre de 2004.

Islamista moderat pertanyent a una famlia d'tnia pastun de gran influncia. Va lluitar durant la guerra d'Afganistan contra l'exrcit sovitic en la dcada dels anys 80, estant a crrec de l'oficina de Sebgatullah Mojadeddi, el lder d'un dels grups muyahidins que van lluitar contra el rgim prosovitic i que tenia llaos amb la CIA. Desprs de la retirada dels sovitics va participar en el govern afgans des de 1987 a 1991. Amb l'arribada del rgim Talib, es va exiliar a Pars. Karzai va ser designat com president de l'Administraci Transitria el 22 de desembre de 2001 desprs de l'Acord de Bonn del 5 de desembre desprs de la invasi dels Estats Units al pas i el consegent derrocament del rgim fonamentalista dels Talibans. Va ser nomenat president inter de l'administraci afganesa de transici, per la Loya yirga del 19 de juny de 2002, 

El 2 de novembre de 2004 van haver eleccions presidencials, promogudes pels Estats Units. Karzai va ser proclamat vencedor de les mateixes, amb un 55,4% dels vots dintre d'un govern de coalici. 

Sent el mxim representant del poder central, en la prctica la seva autoritat noms s efectiva en la capital, Kabul, i certes rees controlades per les forces internacionals. L'escassa capacitat de l'exrcit afgans i el domini en la major part del pas dels diferents "senyors de la guerra" fan difcil exercir una autoritat efectiva en tot el territori afgans. 

El seu govern s'ha caracteritzat per permetre total llibertat d'acci de les tropes nord-americanes establertes al pas, en un clima poltic i social catic causat pel terrorisme fonamentalista. Karzai ha treballat per assolir una integraci de les diferents tribus i grups armats en l'estructura estatal i en la celebraci de les eleccions legislatives del 18 de setembre de 2005. 

El 2007, amb l'ampliaci a l'est i sud d'Afganistan de les operacions de la OTAN i una major ofensiva talib, el president Karzai va realitzar una oferta de pau als talibans donat pels Estats Units i la ONU. Els rebels van rebutjar la proposta mentre les tropes de l'OTAN segueixin en el pas..

Referncies.


Enllaos externs.

El Petroli i la guerra d'Afganistan;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252085" title="Boophis blommersae" nonfiltered="2595" processed="2589" dbindex="97748">

Boophis blommersae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252086" title="Boophis boehmei" nonfiltered="2596" processed="2590" dbindex="97749">

Boophis boehmei s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252087" title="Boophis bottae" nonfiltered="2597" processed="2591" dbindex="97750">

Boophis bottae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252088" title="Boophis brachychir" nonfiltered="2598" processed="2592" dbindex="97751">

Boophis brachychir s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252089" title="Boophis burgeri" nonfiltered="2599" processed="2593" dbindex="97752">

Boophis burgeri s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252090" title="Boophis doulioti" nonfiltered="2600" processed="2594" dbindex="97753">

Boophis doulioti s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252092" title="Boophis elenae" nonfiltered="2601" processed="2595" dbindex="97754">

Boophis elenae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252094" title="Boophis englaenderi" nonfiltered="2602" processed="2596" dbindex="97755">

Boophis englaenderi s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252095" title="Boophis erythrodactylus" nonfiltered="2603" processed="2597" dbindex="97756">

Boophis erythrodactylus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252096" title="Boophis feonnyala" nonfiltered="2604" processed="2598" dbindex="97757">

Boophis feonnyala s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252097" title="Boophis goudotii" nonfiltered="2605" processed="2599" dbindex="97758">

Boophis goudotii s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252098" title="Boophis guibei" nonfiltered="2606" processed="2600" dbindex="97759">

Boophis guibei s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252099" title="Boophis haematopus" nonfiltered="2607" processed="2601" dbindex="97760">

Boophis haematopus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252100" title="Boophis hillenii" nonfiltered="2608" processed="2602" dbindex="97761">

Boophis hillenii s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252101" title="Boophis idae" nonfiltered="2609" processed="2603" dbindex="97762">

Boophis idae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252103" title="Boophis laurenti" nonfiltered="2610" processed="2604" dbindex="97763">

Boophis laurenti s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252104" title="Boophis liami" nonfiltered="2611" processed="2605" dbindex="97764">

Boophis liami s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252107" title="Boophis lichenoides" nonfiltered="2612" processed="2606" dbindex="97765">

Boophis lichenoides s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252108" title="Boophis luteus" nonfiltered="2613" processed="2607" dbindex="97766">

Boophis luteus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252117" title="Boophis madagascariensis" nonfiltered="2614" processed="2608" dbindex="97767">

Boophis madagascariensis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252123" title="Boophis majori" nonfiltered="2615" processed="2609" dbindex="97768">

Boophis majori s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252125" title="Boophis mandraka" nonfiltered="2616" processed="2610" dbindex="97769">

Boophis mandraka s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252126" title="Boophis marojezensis" nonfiltered="2617" processed="2611" dbindex="97770">

Boophis marojezensis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252127" title="Boophis microtympanum" nonfiltered="2618" processed="2612" dbindex="97771">

Boophis microtympanum s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252128" title="Boophis miniatus" nonfiltered="2619" processed="2613" dbindex="97772">

Boophis miniatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252129" title="Boophis occidentalis" nonfiltered="2620" processed="2614" dbindex="97773">

Boophis occidentalis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252132" title="Palau episcopal de Braga" nonfiltered="2621" processed="2615" dbindex="97774">

El palau episcopal de Braga (en portugus Pao Episcopal Bracarense) va ser el palau dels arquebisbes de Braga, Portugal. Est situat al centre histric, molt a prop de la catedral i al costat dels jardins de Santa Brbara.

La construcci de nous edificis al llarg dels segles va tenir com a resultat un extraordinari conjunt urb multiarquitectnic. Aix com en el passat va ser la seu de la major entitat sociocultural de la regi (esglsia catlica), avui ho continua sent com a rectoria de la Universitat del Minho. Tamb s'utilitza com a biblioteca i arxiu.

La faana data dels segles XIV, XVII i XVIII, per un gran incendi va destruir el seu interior al segle XVIII.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252133" title="Boophis opisthodon" nonfiltered="2622" processed="2616" dbindex="97775">

Boophis opisthodon s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252134" title="Bruno Munari" nonfiltered="2623" processed="2617" dbindex="97776">
Bruno Munari (24 d'octubre de 1907 - 30 de setembre de 1998) va ser un artista i dissenyador itali, que va contribuir en molts fonaments de les arts visuals (pintura, escultura, cine), arts no visuals (literatura, poesia i didctica amb la investigaci del joc del subjecte, la infncia i la creativitat), del disseny industrial i grfic, va ser un artista polifactic el qual va fer incursions amb xit en diferents rees del coneixement, des del disseny industrial, arquitectnic i editorial amb el disseny de llibres. Una de les seues aportacions fonamentals est en el llibre "Da cosa nasce cosa - Laterza (1981)" Tradut al castell per "Cmo nacen los objetos? - GG Diseo", on ens planteja una metodologia per al disseny, per a qualsevol tipus de disseny. Els passos de la seua metodologia pareixen vigents ms de dues dcades desprs de ser escrits i s ac on es fonamenta la base terica dels futurs treballs d'aclarir el procs de disseny ms enll que una simple forma d'inspiraci, sin de treball quotidi d'un cientfic artista o d'un artista cientfic. Els passos que proposa sn:

Problema.

Definici del problema.

Elements del problema.

Recopilaci de dades.

Anlisi de dades.

Creativitat.

Materials i tecnologia.

Experimentaci.

Models.

Verificaci.

Dibuixos constructius.

Soluci visual.

Biografia.

Bruno Munari va nixer en Mil per va passar gran part de la seua infncia i adolescncia en Badia Polesine. En 1925 va tornar a Mil on va comenar a treballar amb el seu tio que era enginyer. En 1927 va seguir a Marinetti i el moviment futurista, mostrant el seu treball en moltes exposicions. Tres anys ms tard es va associar a Riccardo Castegnetti (Riques), amb qui va treballar com a grfic fins a 1938. El 1928 va signar amb Aligi Sassu el Manifesto della pintura, que postula la representaci de formes antinaturalstiques. Durant un viatge a Pars, en 1933, va trobar a Louis Aragon i Andr Breton. A partir de 1939 i fins a 1945 va treballar com a dissenyador grfic en la premsa per a la redacci de Mondadori, i com a director d'art de la Revista Tempo. Al mateix temps escrivia llibres per a xiquets, originriament creats per al seu fill Alberto. En 1948, Munari, Gillo Dorfles, Gianni Monnet i Atanasio Soldati, van fundar el moviment Art Concreta.

Obra.

Munari (1993). Cmo nacen los objetos? Apuntes para una metodologa proyectual. Mxic, GG Diseo.
Munari, Bruno - Agostinelli, Enrica. La Caputxeta Vermella, Verda, Groga, Blava i Blanca. Illustracions Bruno Munari i Enrica Agostinelli. Traducci Anna Gasol. EDITORIAL BARCANOVA, S.A.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252135" title="Elegia" nonfiltered="2624" processed="2618" dbindex="97777">
L'elegia s un tipus de poema lric destinat a lamentar-se per una prdua, pot ser la mort d'alg estimat, el pas del temps des d'una etapa feli, la constataci de la vellesa o el mal o la desaparici de qualsevol idea positiva. Alguns exemples famosos sn: Les Elegies de Properci o Las Coplas a la Muerte de su Padre de Jorge Manrique. la mtrica clssica alterna pentmetres i hexmetres en dstics. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252136" title="Boophis pauliani" nonfiltered="2625" processed="2619" dbindex="97778">

Boophis pauliani s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252137" title="Boophis periegetes" nonfiltered="2626" processed="2620" dbindex="97779">

Boophis periegetes s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252139" title="Boophis picturatus" nonfiltered="2627" processed="2621" dbindex="97780">

Boophis picturatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252140" title="Boophis pyrrhus" nonfiltered="2628" processed="2622" dbindex="97781">

Boophis pyrrhus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252141" title="Boophis rappiodes" nonfiltered="2629" processed="2623" dbindex="97782">

Boophis rappiodes s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252143" title="Boophis reticulatus" nonfiltered="2630" processed="2624" dbindex="97783">

Boophis reticulatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252145" title="Boophis rhodoscelis" nonfiltered="2631" processed="2625" dbindex="97784">

Boophis rhodoscelis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252146" title="Boophis rufioculis" nonfiltered="2632" processed="2626" dbindex="97785">

Boophis rufioculis s una espcie de granota endmica que es troba a Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252147" title="Haile Selassie" nonfiltered="2633" processed="2627" dbindex="97786">

Haile Selassie I d'Etipia, Edjerco (Hararge), 23 de juliol de 1892 - Addis Abeba, 27 d'agost de 1975) va ser el darrer emperador d'Etipia, governant des de 1930 fins als 1974, quan fou destitut el setembre del 1974, acusat de corrupci i de tirania. s reconegut tamb com a Du fet home, el Senyor, entre els membres del moviment rastafari.

De fet govern en dos perodes diferents:
 Entre 1916 i 1936, que ho feu com a regent de l'emperadriu Judit, tia seva; el 1928 assum el ttol de negus.
 El 1930 fou coronat emperador. Amb l'ocupaci italiana s'exili a Londres i recuper el tron amb l'ajut britnic el 1941, que ja no abandon fins al 1974.

 Biografia .
Nascut amb el nom de Tafari Makonnen, fill del Ran Makonnen Woldemikael Gudessa, governador d'Harar, i de la weyziro ("dama") Yeshimebet Ali Abajifar. Descendia de la casa imperial per lnia paternal, ms concretament de la seva via, la princesa Tenagnework Sahle Selassie, tia de l'emperador Menelik II. Entre els etops se'l va conixer com Janhoy, Talaqu Meri, Abba Tekel i Cuak (L's Lancieri).

L'emperadriu Zewditu el va coronar negus el 1928. Desprs de la mort d'aquesta, va ser proclamat i coronat Neguse Negest ze-'Ityopp'ya ("Rei de Reis d'Etipia") el 2 de novembre de 1930 en un acte a qu van assistir representants de 12 pasos estrangers, incloent el prncep Henry, duc de Gloucester (fill de Jordi V i germ d'Eduard VIII i Jordi VI) i al mariscal francs Franchet d'Esperey. El 1936 va ser expulsat del seu pas pels invasors italians, i es va reinstallar a Anglaterra, a la ciutat de Bath. Amb el suport del Regne Unit va aconseguir recuperar el seu tron el 1941. Desprs que un cop d'Estat fracasss el 1960 mentre estava a Rio de Janeiro el 1974 va ser deposat per un altre cop d'estat marxista, aquesta vegada reeixit. El nou home fort d'Etipia, Mengistu, el va fer assassinar el 27 d'agost de 1975.

Llegat poltic.
Obtingu l'ingrs d'Etipia a la Societat de Nacions (1923), abol l'esclavitud (1924), promulg una constituci que li atribua tots els poders de l'estat (1931) i sign acords que desplagueren el govern itali, el qual ocup el pas (1935). Modernitz les estructures legals i encoratj el panafricanisme.

 El culte rastafari .
Els rastes van comenar a adorar-ho en els anys trenta, s a dir poc temps desprs que fos coronat, i al principi, noms a l'illa de Jamaica. El 21 d'abril de 1966 va visitar l'illa i va ser rebut per milers de rastes. Ms tard el fams msic Bob Marley va afirmar que era Du a la terra, difonent, a una major audincia, la teoria de la seva divinitat fins a la seva mort el 1981. Des de llavors el moviment rastafari continua creixent lentament, i s b conegut a gaireb tot el mn. S'estima que hi ha un mili de rastes al mn.

 Referncies .


Enllaos externs.

Ethiopian Treasures - Emperor Haile Selassie I - The Ethiopian Revolution ;
Imperial Crown Council of Ethiopia (text complet) ;
Speech to the League of Nations, June 1936 ;
Marcus Garvey's prophecy of Haile Selassie I as the returned messiah;
Haile Selassie I and the Italo-Ethiopian war;
Haile Selassie I, the Later Years;
A critical look at the reign of Emperor Haile Selassie I of Ethiopia;
Haile Selassie I ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252148" title="Boophis sambirano" nonfiltered="2634" processed="2628" dbindex="97787">

Boophis sambirano s una espcie de granota endmica de Madagascar.

 Referncies .

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252150" title="Boophis schuboeae" nonfiltered="2635" processed="2629" dbindex="97788">

Boophis schuboeae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252153" title="Boophis septentrionalis" nonfiltered="2636" processed="2630" dbindex="97789">

Boophis septentrionalis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

 Referncies .

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252155" title="Boophis sibilans" nonfiltered="2637" processed="2631" dbindex="97790">

Boophis sibilans s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252156" title="Boophis solomaso" nonfiltered="2638" processed="2632" dbindex="97791">

Boophis solomaso s una espcie de granota endmica de Madagascar. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252158" title="Catedral de Braga" nonfiltered="2639" processed="2633" dbindex="97792">


La catedral de Braga (en portugus S de Braga) s un dels principals monuments de Braga, a Portugal. Considerada com un centre d'irradiaci episcopal i un dels ms importants temples del romnic portugus, la seva histria es remunta a l'obra del primer bisbe, Pedro de Braga (posteriorment, declarat sant), poca de la restauraci de 1070, de la qual no es conserven vestigis.

A la catedral s'hi troben les tombes d'Enric de Borgonya i la seva dona, Teresa de Lle i Nez, els comtes de comtat de Portugal, pares del rei Alfons I de Portugal.

Les dependncies de l'antiga seu de l'ajuntament, construda a inicis del segle XVIII, per l'arquebisbe Rodrigo de Moura Teles, allotja el tresor museu de la catedral.

Histria.

Al subsl de la capella major encara es conserven vestigis arqueolgics del primitiu temple paleocristi i alt medieval.

Va ser el bisbe Pedro de Braga (1070-1093) qui va iniciar l'obra de l'actual catedral. Desprs d'ell gaireb tots els seus successors van voler deixar la seva marca, ja fos amb petites alteracions o a travs d'obres majors. L'ajuntament, a qui pertanyia el govern de la catedral, tamb va imitar els arquebisbes en els perodes en qu la catedral va quedar vacant. Aquesta s la ra per la qual del primitiu edifici ens resta poc ms que la implantaci i el projecte general, a ms d'alguns curiosos detalls decoratius, com les dues arquivoltes de la primitiva porta principal romnica, llaurades amb escenes de la gesta medieval de la Can del Guillot.

El 1128 va ser iniciat un edifici de cinc capelles a la capalera, per iniciativa de Paio Mendes, parcialment destrut pel terratrmol de 1135. Respectant els cnons arquitectnics dels benedictins clunicencs, els treballs van ser dirigits per Nuno Paio.

Ms antigues serien les absidioles, avui a l'exterior nord, i potser alguns elements del transsepte. El 1268 les obres encara no estaven concloses. L'edifici va continuar sent modificat amb algunes intervencions artstiques, sent particularment significativa l'esonrtex, manat construir, a la faana, per Jorge da Costa en els primers anys del segle XVI i que acabaria Diogo de Sousa (1505-1532). Aquest ltim va manar fer les reixes que ara la tanquen, tenint encara alterat el prtic principal, (destruint dues de les arquivoltes) i manat executar l'absis i la capella major, obra de Juan del Castillo datada a l'inici del segle XVI.

Del 1688 es destaquen les obres de l'arquebisbe Rodrigo de Moura Teles (1704-1728), que va modificar tot el frontal amb estil barroc, manant executar tamb el cimbori que illumina el creuer.

Arquitectura.

El fet de presentar dues torres a la faana l'aproxima a les grans catedrals del romnic portugus, encara que al pas dels segles hagi sofert moltes modificacions: un prtic de finals del segle XV, tancat el segle XVIII per la reixa de ferro que l'arquebisbe Diogo de Sousa va manar fer per protegir la capella major; i tamb a la faana la gran pedra d'armes de l'arquebisbe Rodrigo de Moura Teles, l'edcula i el coronament de les torres, collocats en les primeres dcades del segle XVIII.

L'interior, amb tres naus, transsepte i capalera amb cinc capelles, s profundament auster. En el perode barroc es van obrir grans finestres, es van transformar els altars, totes les parets es van cobrir amb estuc i pintures. I es va mantenir aix fins a mitjan el segle XX, quan les obres realitzades en les dcades de 30 i 50 van restituir el presumpte prospecte medieval del temple, segons els criteris de restauraci llavors de moda. Excepte la capella major, totes les capelles de la capalera van mantenir les alteracions d'arquitectura i retaules que havien rebut dos segles abans.

El 1509 es va construir una nova capalera sota el mandat de Diogo de Sousa, traada per l'arquitecte Joo de Castilho, on hi va deixar un original testimoni de l'arquitectura del gtic portugus tard, ben visible en la seva volta de corbats. A l'arquebisbe se li deu, igualment, un retaule perdut de pedra i el frontal de l'altar, havent sabut conservar la magnfica imatge francesa de Santa Maria de Braga, del segle XIV.

 El disseny de les capelles del transsepte va ser influt pel de la sagristia, havent estat totes elles alterades a comenaments del segle XVIII pel mestre pedrer Manuel Fernandes da Silva. Destaca el revestiment de rajoles de la capella de San Pedro de Rates, pintat el 1715 per Antnio de Oliveira Bernardes, amb representacions d'escenes de la vida del sant, i la talla neoclssica de la capella del Santssim Sagrament, aix com el seu magnfic frontal, tallat el 1718 pel mestre Miguel Coelho i inspirat en un quadre de Rubens, el Triomf de l'Esglsia.

La sagristia, traada per l'arquitecte reial Joo Antunes el 1698, va ser executada pels pedrers Pascoal Fernandes i el seu fill Manuel Fernandes da Silva. La seva arquitectura va ser intensament nova per a la Braga d'aquell temps, per la ciutat no va saber continuar en aquesta senda, tornant fcilment als vells valors manieristes.

Al cor alt, el cadiratge i els orgues, de talla daurada, sn obres excepcionals de concepci i execuci. El cadiratge (1737) s del tallador i arquitecte de Porto Miguel Francisco da Silva. Les caixes dels orgues (1737-1739) van ser tallades i esculpides per Marceliano de Arajo en una increble profusi dels ms caracterstics elements de la talla d'estil juanino, abundant les figures esculpides, stirs i dofins. La part mecnica correspon al mestre organista gallec Fray Simo Fontanes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252160" title="Boophis tasymena" nonfiltered="2640" processed="2634" dbindex="97793">

Boophis tasymena s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252161" title="Boophis tephraeomystax" nonfiltered="2641" processed="2635" dbindex="97794">

Boophis tephraeomystax s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252162" title="Boophis viridis" nonfiltered="2642" processed="2636" dbindex="97795">

Boophis viridis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252163" title="Boophis vittatus" nonfiltered="2643" processed="2637" dbindex="97796">

Boophis vittatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252164" title="Boophis williamsi" nonfiltered="2644" processed="2638" dbindex="97797">

Boophis williamsi s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252165" title="Boophis xerophilus" nonfiltered="2645" processed="2639" dbindex="97798">

Boophis xerophilus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252166" title="Plademunt" nonfiltered="2646" processed="2640" dbindex="97799">
Plademunt s una entitat de poblaci del municipi de la Cellera de Ter a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 80 habitants. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252167" title="Pladevall (La Cellera de Ter)" nonfiltered="2647" processed="2641" dbindex="97800">
Pladevall s una entitat de poblaci del municipi de la Cellera de Ter a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 139 habitants. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252168" title="Mantella" nonfiltered="2648" processed="2642" dbindex="97801">

Mantella s un gnere de granotes de la famlia Mantellidae endmic de Madagascar.

Espcies.

 Mantella aurantiaca ;
 Mantella baroni ;
 Mantella bernhardi ;
 Mantella betsileo ;
 Mantella cowanii ;
 Mantella crocea ;
 Mantella ebenaui ;
 Mantella expectata ;
 Mantella haraldmeieri ;
 Mantella laevigata ;
 Mantella madagascariensis ;
 Mantella manery ;
 Mantella milotympanum ;
 Mantella nigricans ;
 Mantella pulchra;
 Mantella viridis ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes i les seues espcies. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252169" title="Llei de Grimm" nonfiltered="2649" processed="2643" dbindex="97802">

La llei de Grimm (tamb coneguda com a regla de Rask-Grimmm) s un conjunt de proposicions que descriuen la transformaci de les consonants oclusives del protoindoeuropeu (PIE) en el seu pas cap al protogermnic (PGmc), al primer milleni aC. La llei estableix un conjunt de correspondncies entre consonants oclusives i fricatives de les llenges germniques i les oclusives d'altres llenges indoeuropees (Grimm utilitz bsicament el llat i el grec com a comparaci). Tal i com es formula actualment, la llei de Grimm es pot considerar formada per tres canvis fontics consecutius:
 Les oclusives sordes del protoindoeuropeu es transformen en fricatives sordes.
 Les oclusives sonores es transformen en oclusives sordes.
 Les oclusives sonores aspirades es transformen en oclusives sonores.

Aquestes transformacions foren descrites per primera vegada per Jacob Grimm l'any 1822. Posteriorment la llei fou completada amb la llei de Verner, que permet explicar totalment la primera mutaci consonntica de les llenges germniques, i amb la  descripci de la segona mutaci consonntica. Inicialment, hom pensava que el procs descrit per Grimm noms afectava a les llenges germniques, per posteriorment es descobr que l'armeni havia seguit un desenvolupament comparable.

La llei de Grimm s el primer intent de racionalitzaci dels fenmens d'evoluci fontica i permet establir equivalncies entre els fonemes de diverses llenges indoeuropees. De fet, fou la primera llei lingstica en establir-se fermament, malgrat que calgu la llei de Verner per donar-li un carcter totalment sistemtic.


Vegeu tamb.
 Llei de Verner;
 Primera mutaci consonntica;
 Segona mutaci consonntica;
 Llenges indoeuropees;
 Protoindoeuropeu;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252170" title="Bandera d'Ucrana" nonfiltered="2650" processed="2644" dbindex="97803">


La bandera d'Ucrana representa el cel blau sobre els camps de blat de les estepes del pas. Els dos colors sn utilitzats des de fa molt temps com a ensenya dels ucranesos. Foren adoptats el 1918 durant la primera independncia ucranesa i sn els mateixos colors que van fer servir els ucranesos des de temps del vikings, amb els mateixos colors que la bandera de Sucia. 












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252171" title="Mantella aurantiaca" nonfiltered="2651" processed="2645" dbindex="97804">

Mantella aurantiaca s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s txica i menja petits invertebrats.

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie de granota.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252172" title="Benizar" nonfiltered="2652" processed="2646" dbindex="97805">


Benizar s una pedania murciana integrada en el municipi de Moratalla i emmarcada, geogrficament, pel Calar i la serra de la Muela. Dista uns 30 km tant del casc de Moratalla com de Calasparra. Histricament ha mantingut una relaci especialment estreny amb els nuclis albacetenys ms prxims com Frez, Socovos i les seves pedanes (Tazona, Olmos). Segons el cens de 2005 compte amb un total de 963 habitants. 

En Benizar hi ha vestigis d'un castell rab, datat en el segle XII, sobre un penyal que domina la pedana; i nombroses fonts naturals com la font Dalt, la font Fresca, la font El Fresno i molts ms rierols. 

Per la seva situaci geogrfica s un dels punts de la regi murciana on es poden trobar habitualment paisatges nevats en els mesos de desembre i gener. 

Celebra les seves festes patronals en honor a Santa Brbara el dia 4 de desembre, amb solta de toros, activitats culturals i jocs per a nens durant aquests dies. 

Els costums gastronmics de Benizar, a causa de la seva proximitat a terres albacetenys, es componen d'una barreja de plats d'ambdues provncies, com els "panecicos" de Setmana Santa, el gaspatxo manxeg i l'amanida de mongetes. 

L'economia d'aquest poble est basada en l'agricultura i les explotacions forestals; en els ltims temps ha cobrat un gran auge el turisme rural. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252174" title="Mantella baroni" nonfiltered="2653" processed="2647" dbindex="97806">

Mantella baroni s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252175" title="Mantella bernhardi" nonfiltered="2654" processed="2648" dbindex="97807">

Mantella bernhardi s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252176" title="Mantella betsileo" nonfiltered="2655" processed="2649" dbindex="97808">

Mantella betsileo s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252177" title="Mantella cowanii" nonfiltered="2656" processed="2650" dbindex="97809">

Mantella cowanii s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252178" title="El Sabinar" nonfiltered="2657" processed="2651" dbindex="97810">



El Sabinar s una localitat murciana integrada administrativament en la pedana de San Bartolom, del municipi de Moratalla. Segons el cens de 2005, compte amb 420 habitants. El Sabinar s nexe de comunicacions entre les pedanes de Camp de San Juan (per Archivel o Moratalla), Zan i Benizar, o el municipi de Nerpio, ja a Albacete. Es tracta d'un paratge singular en la Comunitat de Mrcia: una depressi freda amb extensos camps mesetaris en els quals es troben les poblacions ms meridionals de la pennsula Ibrica de la sabina albar.

A aquest poble neix el riu Alhrabe.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252180" title="Mantella crocea" nonfiltered="2658" processed="2652" dbindex="97811">

Mantella crocea s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252181" title="Mantella expectata" nonfiltered="2659" processed="2653" dbindex="97812">

Mantella expectata s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252183" title="Mantella haraldmeieri" nonfiltered="2660" processed="2654" dbindex="97813">

Mantella haraldmeieri s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252186" title="Alhrabe" nonfiltered="2661" processed="2655" dbindex="97814">


El riu Alhrabe s un afluent del riu Segura, que neix en la pedana d'El Sabinar, i recorre el nord de l'extens municipi de Moratalla, a la Comunitat Murciana, passant pel Camp de Sant Joan, la vall que s'obre entre la serra dels lbers i el Lanchar, i l'horta de Moratalla. S'uneix al Segura en el terme de Calasparra. 

En l'horta flux al Alhrabe el rierol de Benamor, que neix en Cases de Benamor, passa entre la serra del Buitre i la dels lbers i flanqueja Moratalla pel sud. Des del punt d'uni dels dos rius, el Alhrabe s conegut tamb com riu Moratalla. 

Es tracta d'una zona d'especial valor ecolgic i gran fragilitat, amb poblacions de l'escassa tortuga mora. El seu curs i les zones adjacents han estat catalogats com ZEPA, dintre de la zona denominada "Serres i Vega Alta del Segura i rius Alhrabe i Moratalla".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252187" title="Mantella laevigata" nonfiltered="2662" processed="2656" dbindex="97815">

Mantella laevigata s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.


Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252189" title="Mantella madagascariensis" nonfiltered="2663" processed="2657" dbindex="97816">

Mantella madagascariensis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252191" title="Mantella manery" nonfiltered="2664" processed="2658" dbindex="97817">

Mantella manery s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252193" title="Mantella milotympanum" nonfiltered="2665" processed="2659" dbindex="97818">

Mantella milotympanum s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.
 
Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252195" title="Runaways" nonfiltered="2666" processed="2660" dbindex="97819">
Runaways s una srie de cmic creada i escrita per Brian K. Vaughan, illustrada per Adrian Alphona, editada mensualment per Marvel i a l'estat espanyol distribuda per l'editorial Panini.
La srie tracta sobre 6 jvens adolescent que fugen de casa i intenten convertir-se en superherois desprs de descobrir que els seus pares eren un grup de supermalvats anomenats L'Orgull.

Publicaci.
Runaways va ser editada el 2002 als Estats Units com a part del segell de Marvel Tsunami. Encara que en un principi no obtinguera grans vendes va aconseguir un pblic fidel. Quan el 2003 el segell Tsunami va ser cancellat la srie va passar a formar part del segell Marvel Age.
Al setembre del 2004 va acabar el primer volum de la srie, en el nmero #18 per a continuar amb el segon volum al novembre del mateix any.

A l'estat espanyol la collecci est sent editada per l'editorial Panini des de maig del 2005 i ha arribat a publicar la totalitat del primer volum.
Panini publica 2 nmeros americans per cada nmero espanyol, s a dir, el nmero #1 espanyol cont els nmeros #1 i #2 americans i aix successivament.
Actualment, s'est publicant el segon volum de la srie sense continuar  la numeraci del primer.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252199" title="My Chemical Romance" nonfiltered="2667" processed="2661" dbindex="97820">

My Chemical Romance ("El meu amor qumic" en catal), s una banda de Post Hardcore, de Nova Jersey, els membres de la qual provenen de Belleville, Kearny, Nova Jersey, i de Chicago. El seu gnere s molt disputat, ells afirmen haver pres influncies de Queen, The Smiths, The Cure, Iron Maiden, The Misfits, Black Flag i Pixies. Al principi de la seva carrera (I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love) el seu estil era clarament el Post Hardcore, per, actualmet, el grup a madurat, i se l'associa al Rock Alternatiu i en algunes canons, al Hard Rock.

My Chemical Romance, s una de les bandes ms influents, dins el camp del Rock. Avegades, tamb ha estat citada en el camp del Metal. Actualment, han venut ms de 10 milions de cpies, a tot el mn.

El nom actual del grup, fou proposat per Mikey Way, baixista del grup, i germ petit del vocalista Gerard Way, el qual el va treure d'un llibre anomenat Extasis, Three Tales of Chemical Romance, escrit per Irvine Welsh. El nom de la banda, a vegades s'abrevia com 'MCR' o 'My Chem'.

 Histria .

 2001 - 2003: Primers anys .
Gerard Way, el vocalista, li va proposar a Matt Pellissier, primer Bateria, i amic de secundria, de formar una banda, l'any 2001. Amb la primera can que van compondre (Skylines and Turnstiles), es van quedar tan a gust, que van decidir seguir endavant amb el projecte. Pocs dies desprs, van decidir trucar al guitarrista Ray Toro, per que s'uns al projecte, ja que en Gerard, l'havia conegut per mitj d'un amic de tots dos. Mikey Way, germ de Gerard Way, tamb va voler entrar en la banda, i bviament, va ser acceptat. A finals de 2001, van gravar un demo titulat Dreams of Stabbing And/Or Being Stabbed, on s'incloen canons del seu primer disc com Our lady of Sorrows, que en aquells moments es deia Bring more knives

L'any 2002, van firmar amb la discografia independent Eyeball Records, per a gravar el seu primer disc titulat I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love. Abans de gravar el disc Frank lero (antic vocalista i guitarrista de Pencey Prep, es va interessar en la banda, i es va unir al projecte, per per contra, va tenir que deixar els estudis universitaris. El disc, est catalogat com fosc, introspectiu i catrtic i  va ser llanat el Juliol de 2002. El vocalista Gerard way, va dir que les lletres eren una manera de tractar les depresions que havia patit d'adolescent, i que el van portar cap a l'alcoholisme, i al intent de sucidar-se. Els senzills del disc sn: Honey, this mirror isn't big enough for the two of us, Our Lady of Sorrows, Headfirst for Halos i Vampires will never hurt You.

 2004 - 2005: L'xit de Three Cheers for sweet Revenge .

L'any 2004 el grup va firmar amb Reprise Records. A partir del 8 de juliol de 2004, van comenar a treballar en el nou disc Three Cheers for Sweet Revenge, i tamb al 2004, amb un estil ms treballat, va sortir a la venta. El disc estava dedicat especialment a l'via d'en Gerard i d'en Mikey Way, que va morir dies abans de qu l'lbum vegus llum. La primera can del disc, Helena, s una clara referncia a l'via dels germans Way, ja que ella es deia Helena, i que en la can hi apareixen referncies. Amb aquest disc, es van donar a conixer a diversos llocs del mn, com sn els Estats Units, Europa, Jap i Latinoamrica. Thank You For The Venom s el tema ms conegut.

En aquest disc, la mort continua sent un tema molt tractat, al igual que en el seu primer disc. En canons com Thank you for the venom o Cementery Drive, es tracta de manera directa, el sucidi com a alternativa a una vida de misria i pobresa, a diferncia de canons com To The End on es donen clares referncies d'escenes fnebres. L'origen, d'aquesta 'obsessi' segons molts, de tractar la mort, fou idea, com ja he esmentat del cantant Gerard Way. En aquest segon disc, tamb utilitzen la venjana, com en It's not a fashion statement, it's a deathwish o a I'm not Okay (I Promise).

Fou dins d'aquest perode, en qu el batera Matt Pellissier, fou expulsat del grup, per dues raons: una, per les continues baralles que tenien ell i en Ray Toro, i l'altra, per cremar la furgoneta del grup. Bob Bryar, actual bateria del grup, fou presentat oficialment a finals de 2004, en un concert a Jap.
Durant l'any 2005, el grup, va participar en diverses gires; es van unir al primer taste of Caos tour, van participar en la gira American Idiot de Green Day i van ajuntar-se amb The Used per fer tribut a la can Under Pressure de Queen. Tamb van donar diversos fons, per ajudar als damnificats del Katrina

 Principis del 2006: Life on the Murder Scene .
El 21 de Mar de 2006, fou llanat el disc Life on the Murder Scene. El disc contenia dos DVD's, el primer contenia un video amb l'histria del grup, desde el seus inicis, i el segon, contenia videoclips musicals, el making of dels seus videos, i presentacions de varies canons en directe.

La banda, va comenar a grabar el seu tercer disc d'estudi a principis d'Abril, amb Rob Cavallo, el qual havia produt diversos discs de Green Day. Rob Cavallo, tenia en ment que el nom d'aquest disc seria The Rise and Fall of My Chemical Romance, per en una entrevista amb la revista anglesa Kerrang! va desestimar aquesta opci afirmant que era una broma. El  3 d'Agost, el grup, va acabar de grabar els seus dos primers videoclips, el de Welcome to the Black Parade, llanat el 26 de Setembre de 2006, i el de Famous Last Words, llanat el 22 de Gener de 2007. Els vdeos, foren dirigits per Samuel Bayer, director dels videoclips de Nirvana i Green Day. A causa que a en Gerard Way se li van trencar els lligaments dels turmells i a en Bob Bryar, se li va infectar una cremada, el grup, es va veure obligat a suspendre un parell de concerts.

 Finals del 2006: The Black Parade .

El dia 22 d'Agost de 2006, el grup va fer un petit aven, del que seria el seu nou disc, al Hammersmith Plais de Londres. El nom del disc, fou anunciat all, i vint persones encaputxades i vestides de negre van desfilar al voltant del Hammersmith Palais, seguits per alguns fans del grup, amb un rtol on hi posava The Black Parade. Llavors, unes persones van anunciar, que My Chemical Romance, no podia tocar, i que serien substituts per un grup anomenat The Black Parade. Fou un moment de decepci, per a molts fans, per, de sobte van comenar a sonar House of Wolves, The End i Dead! (tres canons incloses en el seu nou disc). Per a molts fans, aquella, va ser la millor presentaci d'un disc, per part d'un grup.

El dia 2 de setembre, la can Welcome to The Black Parade va ser penjada al seu My Space i al seu Purevolume; dues setmanes abans de qu el vdeo fos llanat oficialment.

El dia 23 d'octubre, la banda va llanar mundialment, el seu tercer i nou disc d'estudi The Black Parade. el grup, va declarar que aquest disc era com un renaixement, una cosa semblant a una nova banda, cosa que es va notar en el canvi de look dels membres, sobretot en el del vocalista Gerard Way, el qual semblava un pacient de quimioterpia. Tamb van dir, que tenien intencions, de qu aquest disc, fos el ms recordat del grup, cossa que ser difcil, ja que Three Cheers for Sweet Revenge, s es disc ms conegut del grup.

Les canons del disc, es veuen marcades per un estil, una mica ms comercial, com s el Rock alternatiu, tot i que en algunes canons, (com en This is How I Dissapear o House of Wolves) l'estil principal s el Hard rock. Tamb han pres influncies de Post Hardcore, Heavy Metal, emo i Punk Rock. La can ms coneguda s Welcome to the Black Parade

 2008 - 2009: El 4rt disc d'estudi .
En Gerard Way va comentar que el segent disc ser, en quan a la esttica,  completament diferent, i ms senzill, sense tantes decoracions .

El dilluns 25 d'agost es va fer pblica una carta den Gerard, en la que deia que els membres van fer plans de juntar-se aviat i fer alguns demos, per que ho faran amb calma.  Tots hem estat escribint nou material. (...) Si les explosiones surgeixen en el nostre interior, qui sap quan d'aviat tindrem un nou lbum a la venta . Tamb han parlat sobre la posibilitat de grabar el disc en viu, sense talls:  Probablement grabarem en directe. Dna una sensaci de garatge i de ms energia, m'agradaria capturar alguna cosa d'aix. Aquesta es la meta pel lo prxim .

El 13 de novembre de 2008 el Gerard Way va concedir una entrevista confirmant els rumors de que el nou disc de la banda My Chemical Romance ser llanat el 2009.

"Tinc un munt de temps per composar ara. Potser que en dos mesos acabem el disc, realment amb relativa rapidesa, si tenim en compte que el primer disc es va grabar amb proutes feines 10 dies.", va senyalar el vocalista. Aquest treball ser el succesor del exits The Black Parade, que al 24 d'octubre va fer 2 anys del seu llanament.

Way no va revelar massa sobre el disc, encara que confirm que insistir amb els conceptes i les lletres narrativas, com en els anteriors CD's.  Sc un narrador de histries, i sempre vull explicar histries en els discs , digu.

 Gnere Musical .
Com molts altres grups, com Evanescence o System of a down, My Chemical Romance t un gnere musical difcil de definir. Han pre influncies de Post Hardcore, Rock Alternatiu, Punk Rock, Screamo, Emo punk, Hard Rock, Heavy Metal, Emo, i petits elements del Britpop. Per el grup es defineix a ell mateix com "simple rock".

Les bandes de qui han pres ms influncies sn: Pixies, Queen, Thursday, Iron Maiden, The Misfits, Smashing Pumpkins, Black Flag, i The Smiths

En una entrevista a NME, Gerard Way, va afirmar que l'Emo actual s molt ms dolent que el que feien grups com Thursday o Jimmy Eat World declarant el segent : "Crec que l'Emo, s una merda, sincerament l'Emo s una basura asquerosa. Ens comparen amb bandes d'Emo, i aix fa que ens etiquetin d'Emo a nosaltres tamb, quan el nostre estil s molt diferent".

 Discografia .

 Discs d'estudi .


 DVDs .


 Senzills .
 Honey, this mirror isn't big enough for the two of us - 2002 ;
 Vampires will never hurt you - 2002 ;
 Headfirst for halos - 2004 ;
 Our lady of sorrows - 2004 ;
 Thank you for the venom - 2004;
 I'm Not Okay (I Promise) - 2004;
 Helena - 2005;
 The Ghost of You - 2005;
 Welcome to the Black Parade - 2006;
 Famous Last Words - 2007;
 I Don't Love You - 2007;
 Teenagers - 2007;
 Desolation Row - 2009;

 Videografia .
 Honey, this mirror isn't big enough for the two of us ;
 Vampires will never hurt you ;
 I'm Not Okay (I Promise) ;
 Helena;
 The Ghost of You ;
 Welcome to The Black Parade;
 Famous Last Words;
 I Don't Love You ;
 Teenagers ;
 Desolation Row;

 Membres .

 Gerard Way - Vocalista principal (2001-present);
 Mikey Way - Baix (2001-present);
 Ray Toro - Guitarra principal i veus de fons (2001-present);
 Frank Iero - Guitarra rtmica i veus de fons (2002-present);
 Bob Bryar - Bateria (2004-present) ;

Exmembre
 Matt Pelissier - Bateria (2001-2004);

Membres de la Gira Mundial The Black Parade
 James Dewees - Teclat (2007-present);
 Matt Cortez - Baix i guitarra rtmica de repost (2007);
 Pete - Bateria (novembre de 2007 - 2008);
 Tucker Rule - Bateria (novembre de 2007 - 2008);

 Referncies .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252204" title="Diaphyodectes" nonfiltered="2668" processed="2662" dbindex="97821">

Diaphyodectes s un gnere de petits mamfers prehistrics de la famlia dels leptctids.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252207" title="Myrmecoboides" nonfiltered="2669" processed="2663" dbindex="97822">

Myrmecoboides s un gnere extingit de petits mamfers prehistrics que forma part de la famlia Leptictidae i que fou descrit per Gidley el 1915. Eren animals petits de la mida d'un ratol, i representen un llinatge de Leptictidae amb una relaci ms llunyana amb els altres gneres que componen la famlia.

Referncies.


Bibliografia.

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252210" title="Ongghonia" nonfiltered="2670" processed="2664" dbindex="97823">

Ongghonia s un gnere extingit de petits mamfers prehistrics que forma part de la famlia Leptictidae i que fou descrit per Kellner i McKenna el 1996. Se n'han trobat fssils al jaciment d'Ulaan Khongil (Monglia).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252212" title="Mantella nigricans" nonfiltered="2671" processed="2665" dbindex="97824">

Mantella nigricans s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252213" title="Mantella pulchra" nonfiltered="2672" processed="2666" dbindex="97825">

Mantella pulchra s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252216" title="Mantella viridis" nonfiltered="2673" processed="2667" dbindex="97826">

Mantella viridis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252218" title="Clot de la Mare de Du (Borriana)" nonfiltered="2674" processed="2668" dbindex="97827">

El Clot de la Mare de Du ( o l'Estany de la Vila) s un Paratge Natural Municipal del municipi de Borriana (Plana Baixa) declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 8 de febrer de 2002.

El Clot de la Mare de Du s una paleollera (antiga llera) que s adscriu al complex fluvial del riu Millars, i ms concretament al riu Anna. Es proveeix d aigua per la presncia d una deu de certa importncia que presenta una vegetaci de macrfits ben conservada amb restes de vegetaci tpica de bosc de ribera, que l avifauna aqutica aprofita com a zona de descans.

 Vegetaci i flora .
El Clot de la Mare de Du t la vegetaci caracterstica dels boscos de ribera amb xops i salzes als mrgens ms exteriors del llit, i canyotes i joncs en contacte amb l aigua. A la gola, zona de desembocadura del Clot, la vegetaci es fa ms halfila (salina), i hi apareix tamariu.

 Fauna .
Cal destacar la presncia d aus aqutiques, com ara el capbusset, el gomet, el territ i l esplugabous, entre d altres. Del grup dels rptils podem esmentar la serp d aigua, la serp verda i la tortuga d'aigua europea.

 Presncia humana .
El Clot de la Mare de Du s una rea tradicional d esbarjo dels vens de Borriana. En la declaraci d aquest paratge natural municipal es conjuminen a la perfecci dos aspectes cabdals i prioritaris de tot espai natural protegit: la protecci dels valors naturals i l's pblic.

 Enllaos interns .
 Borriana;
 Riu Millars;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .

 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252226" title="Walking with Beasts" nonfiltered="2675" processed="2669" dbindex="97828">

Walking with Beasts ("Caminant entre bsties") s una srie de televisi en sis parts produda el 2001 per la BBC. La srie va utilitzar els mateixos efectes especials que s'havien fet servir a Caminant entre dinosaures. En aquesta ocasi, el documental es va concentrar en la vida del Cenozoic. S'hi tracten temes com ara l'evoluci dels cetacis, l'evoluci dels cavalls i l'evoluci humana.

Episodis.
New Dawn.

Fa 49 milions d'anys - Eoc inferior; Alemanya
Lloc de rodatge: Java;
Condicions: Subtropicals amb boscos molt densos. Un llac volcnic.
Ambulocetus (cetaci primitiu);
Gastornis (au predadora gegant);
Godinotia (prosimi);
Leptictidium (petit euteri);
Propaleotherium (avantpassat dels cavalls);
Formicium (formiga gegant);
Cynodictis (mamfer semblant a un gos);
Eurotamandua);
granota;
espiadimonis;
llangardaix;
esquirol;
cocodril;
serp;
escarabat;

Whale Killer.

Fa 36 milions d'anys - Eoc superior; Pakistan i Egipte
Lloc de rodatge: Florida;
Condicions: El mar de Tetis. Mars somers amb moltes illes.
Dorudon (cetaci primitiu);
Basilosaurus (cetaci primitiu);
Moeritherium (proboscidi primitiu);
Andrewsarchus (carnvor, relacionat amb els artiodctils);
Apidium (primat);
Embolotherium (brontoteri);
Hemipristis (taur);
tortuga marina;
cranc;
areng;

Land of Giants.

Fa 25 milions d'anys - Oligoc superior; Monglia
Lloc de rodatge: Mxic i Arizona;
Condicions: Semidesrtiques amb una curta estaci de pluges.
Hyaenodon (creodont);
Chalicotherium (perissodctil primitiu);
Cynodicitis (mamfer semblant a un gos);
Entelodon (omnvor, relacionat amb els porcs);
Indricotherium (el mamfer terrestre ms gran de tots els temps);
Embolotherium (brontoteri);
Hemipristis (taur);

Next of Kin.
Fa 3,2 milions d'anys - Plioc; Etipia
Lloc de rodatge: Sudfrica i la Gran Vall del Rift;
Condicions: Grans planes amb prats.
Ancylotherium (perissodctil primitiu);
Australopithecus (homnid, possible avantpassat dels humans);
Deinotherium (proboscidi primitiu);
Dinofelis (fel);
xacal;
rinoceront;
voltor;
facoquer;

Sabre Tooth.

Fa 1 mili d'anys - Plistoc inferior; Paraguai
Condicions: Planes d'Amrica del Sud.
Doedicurus (mamfer acuirassat);
Megatherium (peress gegant);
Phorusrhacos (au predadora gegant);
Smilodon (gat de dent de sabre);

Mammoth Journey.

Fa 30.000 anys - Plistoc superior; Mar del Nord i Alps sussos
Condicions: edat glacial.
Panthera leo spelaea (lle de les cavernes);
Homo neanderthalensis (homnid);
Homo sapiens;
Mammuthus (mamut);
Megaloceros (conegut com a ant irlands);
Coelodonta (rinoceront llanut);
saiga;
bis europeu;
mosquit;
llop gris;

Enllaos externs.
Walking with Beasts ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252228" title="Mantidactylus" nonfiltered="2676" processed="2670" dbindex="97829">

Mantidactylus s un gnere de granotes de la famlia Mantellidae que es troba noms a les illes de Madagascar i Mayotte.

Espcies.

 Mantidactylus aerumnalis ;
 Mantidactylus aglavei ;
 Mantidactylus albofrenatus ;
 Mantidactylus albolineatus ;
 Mantidactylus alutus ;
 Mantidactylus ambohimitombi ;
 Mantidactylus ambohitra ;
 Mantidactylus ambreensis ;
 Mantidactylus argenteus ;
 Mantidactylus asper ;
 Mantidactylus bertini ;
 Mantidactylus betsileanus ;
 Mantidactylus bicalcaratus ;
 Mantidactylus biporus ;
 Mantidactylus blanci ;
 Mantidactylus blommersae ;
 Mantidactylus boulengeri ;
 Mantidactylus brevipalmatus ;
 Mantidactylus brunae ;
 Mantidactylus charlotteae ;
 Mantidactylus cornutus ;
 Mantidactylus corvus ;
 Mantidactylus curtus ;
 Mantidactylus decaryi ;
 Mantidactylus depressiceps ;
 Mantidactylus domerguei ;
 Mantidactylus eiselti ;
 Mantidactylus elegans ;
 Mantidactylus enki ;
 Mantidactylus femoralis ;
 Mantidactylus fimbriatus ;
 Mantidactylus flavobrunneus;
 Mantidactylus grandidieri ;
 Mantidactylus grandisonae ;
 Mantidactylus granulatus ;
 Mantidactylus guibei ;
 Mantidactylus guttulatus ;
 Mantidactylus horridus ;
 Mantidactylus kathrinae ;
 Mantidactylus kely ;
 Mantidactylus klemmeri ;
 Mantidactylus leucocephalus ;
 Mantidactylus leucomaculatus ;
 Mantidactylus liber ;
 Mantidactylus lugubris ;
 Mantidactylus luteus ;
 Mantidactylus madecassus ;
 Mantidactylus madinika ;
 Mantidactylus majori ;
 Mantidactylus malagasius ;
 Mantidactylus massorum ;
 Mantidactylus melanopleura ;
 Mantidactylus microtis ;
 Mantidactylus microtympanum ;
 Mantidactylus mocquardi ;
 Mantidactylus moseri ;
 Mantidactylus opiparis ;
 Mantidactylus pauliani ;
 Mantidactylus peraccae ;
 Mantidactylus phantasticus ;
 Mantidactylus plicifer ;
 Mantidactylus pseudoasper ;
 Mantidactylus pulcher ;
 Mantidactylus punctatus ;
 Mantidactylus redimitus ;
 Mantidactylus rivicola ;
 Mantidactylus salegy ;
 Mantidactylus sarotra ;
 Mantidactylus schilfi ;
 Mantidactylus sculpturatus ;
 Mantidactylus silvanus ;
 Mantidactylus spiniferus ;
 Mantidactylus striatus ;
 Mantidactylus tandroka ;
 Mantidactylus thelenae ;
 Mantidactylus tornieri ;
 Mantidactylus tricinctus ;
 Mantidactylus tschenki ;
 Mantidactylus ulcerosus ;
 Mantidactylus ventrimaculatus ;
 Mantidactylus webbi ;
 Mantidactylus wittei ;
 Mantidactylus zavona ;
 Mantidactylus zipperi ;
 Mantidactylus zolitschka ;

Referncies.

 Informaci sobre les espcies de granotes d'aquest gnere. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252230" title="Can Rui" nonfiltered="2677" processed="2671" dbindex="97830">
 s una entitat de poblaci del municipi de Cabra del Camp, Alt Camp. L'any 2005 tenia 3 habitants.

Es troba a tocar del Mas del Plata, a l'est del nucli urb de Cabra, tot i que la serra Voltorera, que separa ambds nuclis, fa ms propers els nuclis del Pla de Santa Maria o del Pont d'Armentera que no pas el de Cabra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252232" title="Mas del Plata" nonfiltered="2678" processed="2672" dbindex="97831">

 s una entitat de poblaci del municipi de Cabra del Camp, Alt Camp. L'any 2005 tenia 403 habitants.

Es troba a tocar de Can Rui, a l'est del nucli urb de Cabra, tot i que la serra Voltorera, que separa ambds nuclis, fa ms propers els nuclis del Pla de Santa Maria o del Pont d'Armentera que no pas el de Cabra.

A la urbanitzaci, a qu s'accedeix des de la carretera C-37, hi ha una esttua d'uns 10 m d'alada del robot Mazinger Z.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252235" title="Miralcamp Residencial" nonfiltered="2679" processed="2673" dbindex="97832">
 s una entitat de poblaci del municipi de Cabra del Camp, Alt Camp. L'any 2005 tenia 3 habitants.

Es troba a l'est del nucli urb de Cabra. S'hi accedeix des de la carretera TP-2311 (Sarral - El Pla de Santa Maria).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252236" title="Mantidactylus aerumnalis" nonfiltered="2680" processed="2674" dbindex="97833">

Mantidactylus aerumnalis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252238" title="Mantidactylus aglavei" nonfiltered="2681" processed="2675" dbindex="97834">

Mantidactylus aglavei s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252240" title="Mantidactylus albofrenatus" nonfiltered="2682" processed="2676" dbindex="97835">

Mantidactylus albofrenatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252243" title="Viu de Llevata" nonfiltered="2683" processed="2677" dbindex="97836">
Viu de Llevata s un poble de la comarca de l'Alta Ribagora, del terme municipal del Pont de Suert, de 10 habitants.

Geografia.
Situat a 1.239 m. d'alada, al sud de la comarca est situat a la vall de Viu, envoltada al nord per les muntanyes que van des del Corronco de Durro (2.546 m) a la pica de Cerbi (2.742 m) i al sud per la serra de Sant Gervs (1.887 m). No t una veritable capalera i s'estn des del coll de Sas (1.480 m) al Pla de Corroncui. s regada pel riuet de Viu, afluent de la Noguera Ribagorana. Al poble s'accedeix directament per la N-260, entre la Pobla de Segur i el Pont de Suert.

Histria.
s tenen notcies tant del lloc com del castell des del segle X. Per l'aband de l'hbitat primitiu i el reagrupament feudal en petits nuclis a mitjan segle XI podrien explicar la fundaci de l'esglsia. D'altra banda, cap al 1030 el castell de Viu reunia les condicions necessries per la creaci d'una parrquia, malgrat la competncia del monestir de Lavaix. La concrdia entre els comtes de Pallars Sobir i Pallars Juss, assolida el 1072, va motivar que el castell de Viu, encara que pertanys al comte de Pallars Sobir, fos lliurat al cavaller Bertan Ast de Montanya. A partir d'aquest moment els senyors de Montanya serien els impulsors i promotors de l'esglsia de Viu de Llevata. L'esglsia del poble s Santa Mara, esglsia d'una sola nau coberta amb volta de can i capada a l'est per un absis semicircular. Als murs laterals, hi ha la porta d'entrada, amb una decoraci excellent i a dalt de tot mateix de la paret, est decorada de arcuacions cegues. El campanar s quadrat amb una finestra per cada cara. L'esglsia s datada al s.XII i d'estil romnic.

Caracterstiques.
El poble s de forma llargria amb alguns petits barris i una abundncia de cases, fins i tot s pot apreciar una petita escola molt antiga en mal estat.

Economia.
El poble noms viu per la ramaderia, generalment en el sector primari.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Santa Maria de Viu de Llevata;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252244" title="Ventol" nonfiltered="2684" processed="2678" dbindex="97837">
Ventol s un poble de la comarca de l'Alta Ribagora, del terme municipal del Pont de Suert. Actualment est deshabitat, la ra s que Ventol al ser un poble al costat de la capital de la comarca, molta gent va baixar al Pont de Suert a guanyar-se la vida. 

Geografia.
El lloc es troba a 1.015 m d'altitud, a la serra de Ventol, contrafort de Pla de Mont. Presideix aquest nucli l'esglsia parroquial de Sant Esteve. El poble est molt a prop del Pont de Suert, que des del poble s'hi pot apreciar la vista de la capital de la comarca. Ventol s'accedeix per una pista que hi ha a m dreta, just l'entrar a la part nova del Pont de Suert.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Esteve de Ventol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252245" title="Campo de San Juan" nonfiltered="2685" processed="2679" dbindex="97838">
Camp de Sant Joan (oficialment Campo de San Juan), o simplement Sant Joan, s una pedana murciana integrada al municipi de Moratalla, situada a la vall del mateix nom, entre Moratalla, Archivel, San Bartolom i Benizar. En els cultius predominen els cereals i les plantes aromtiques; a ms destaca la ramaderia i la producci de carn i embotits. Segons el cens de 2005 compte amb un total de 303 habitants. Els principals nuclis de poblaci sn, per ordre demogrfic, La Ribera, Zan de Dalt, Casicas de San Juan, Cases d'Aledo, Zan de Baix i La Risca, a ms de Casa Port, Casa Nova, Bajil o Fotuya. En La Risca hi ha un embassament del riu Alhrabe. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252249" title="Perves" nonfiltered="2686" processed="2680" dbindex="97839">
Perves s un petit poble de l'Alta Ribagora del terme municipal del Pont de Suert, Catalunya, que arriba als 5 habitants. Fou poble de Viu de Llevata fins al 1968 i, actualment, pertany al municipi de Pont de Suert. 

Geografia.
A 1.210 metres, s l'ltim nucli del municipi que limita amb els municipis de La Pobla de Segur i de les Esglsies. Es troba al peu de l'anomenada  Creu de Perves . S'accedeix per la N-260, entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur, desprs d'haver passat per Viu de Llevata.

Histria.
Va pertnyer a la baronia d'Erill i el nom del poble prov del llat i vol dir  masies travessades per un cam , considerant que hi devia passar la via romana per aquest indret. L'esglsia del poble s dedicada a Sant Fruits, un ample edifici de campanar octogonal.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Fruits de Perves.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252251" title="Peranera" nonfiltered="2687" processed="2681" dbindex="97840">
Peranera s un poble de la comarca de l'Alta Ribagora, pertany al municipi del Pont de Suert. Actualment deshabitat per als estius acostuma a anar-hi una famlia. L'esglsia, de una nau i amb espadanya al damunt de dos ulls, s dedicada a Santa Eullia. El nom de Peranera prov del llat  pedra negra ; ens ho recorda la roca on s'assenta el poble i les mines de Malps que sn ben a prop.

Geografia.
Es troba situat a 1.321 m d'altitud, a la dreta del barranc de Peranera, afluent, per la dreta, del barranc de Viu, que davalla del Corronco de Durro; la serra de Peranera, contrafort meridional d'aquesta muntanya, separa les valls d'Erta i de Peranera. Es troba a uns dos quilmetres de Castellars. El poble s'accedeix agafant una pista de grava a Castellars, s l'nic accs.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Santa Eullia de Peranera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252254" title="Malps" nonfiltered="2688" processed="2682" dbindex="97841">
Malps s un poble de la comarca de l'Alta Ribagora que t una poblaci de 56 habitants.

Geografia.
Est a 1.090 m. d'altura, a dalt de tot d'un tur, dintre del barranc de Peranera. Al poble s'accedeix agafant una pista asfaltada, que est a la N-260, entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur.

Histria.
El castell de la poblaci s esmentat el 1.773, form part del domini dels barons i desprs comtes d'Erill, i el monestir de Lavaix tenia propietats.

Economia.
L'economia actual s ramadera, per a mitjans del segle XX, Malps era famosa per les seves mines, situades no molt lluny.

Festes i tradicions.
 Ball de bastons (el dia sant Pere);

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Pere de Malps;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252256" title="La Beguda d'Adons" nonfiltered="2689" processed="2683" dbindex="97842">


La Beguda d'Adons s un poble molt petit de 2 habitants de la comarca de l'Alta Ribagora, del terme municipal d'El Pont de Suert. Est situat a la vall d'Adons i s'accedeix per una sola pista que s'agafa per la N-260 (entre el Pont de Suert i Perves), la pista s difurca per hi ha bona senyalitzaci. El poble t a les afores les restes de la capella de Sant Roc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252257" title="Mantidactylus albolineatus" nonfiltered="2690" processed="2684" dbindex="97843">

Mantidactylus albolineatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252259" title="Irgo" nonfiltered="2691" processed="2685" dbindex="97844">
Irgo, o Irgo de Tor, s una localitat que pertany al municipi del Pont de Suert, amb una poblaci de 6 habitants.

Geografia
------------------------
El poble es troba a 1.382 m d'altitud, damunt de la riba esquerra de la Noguera de Tor, entre Igerri i Iran. S'hi accedeix per una pista que va del Pont de Saras fins al Pont de Suert.

Histria
------------------------
Pertany a la comarca administrativa de l'Alta Ribagora, i va estar vinculada a l'antic comtat de la Ribagora. El seu nom s d'origen basc i vol dir "poblet".
Esglsia de la Mare de Du de les Neus: Esglsia parroquial d'una sola nau amb torre-campanar construida seguint la tradici de l'estil llombard i s dedicada a la Mare de Du de les Neus.
Ermita de Sant Salvador d'Irgo: Representativa del poble, es troba apartada del poble per s'hi accedeix facilment per la pista asfaltada que va a Gotarta. s una obra del romnic rural del segle Xll i que ha estat reformada posteriorment.

Curiositats
-------------------------
El poble poseeix una casa de pags, per realitzar el turisme rural.
La proba de BTT que es realitza al Pirineu lleidat, Pedals de Foc, passa per Irgo.

Llocs d'inters
----------------------------
 Esglsia de la Mare de Du de les Neus d'Irgo.
 Ermita de Sant Salvador d'Irgo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252260" title="Iran (el Pont de Suert)" nonfiltered="2692" processed="2686" dbindex="97845">
Iran s un poble de 11 habitants a que pertany al municipi del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagora.

Geografia.
El poble es troba enlairat a 1.288 m d'altitud, damunt de la riba esquerra de la Noguera de Tor i es troba situat entre Irgo i Saras. Noms s'accedeix per una pista asfaltada per molt estreta.

Histria i costums.
El dia 23 de novembre, festa de Sant Climent i, per tant, patr del lloc, es feia una gran xocolatada amb coca.
A Iran quan hi havia ms habitants, era costum el primer dia de mar, que una dona amb bra d'alls, passs per totes les cases del poble (els alls feien marxar els mals esperits) i cantaven una tonada perqu la serp, smbol de tot mal, no piqus ning del poble.

Poseeix una petita esglsia d'una nau, amb absis semicircular i amb un campanar d'espadanya amb dos ulls, s d'estil romnic i es dedicada a Sant Climent. El seu nom prov del basc i significa  poble gran .

Curiositats.
El poble hi ha una Casa de Pags, per la gent que realitzi turisme rural.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Climent d'Iran.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252261" title="Igerri" nonfiltered="2693" processed="2687" dbindex="97846">
Igerri s un poble de 8 habitants a que pertany al municipi del Pont de Suert. El nom s d'origen basc i vol dir "rogenc".

 Geografia.
Est situat a 1.321 metres ms al nord de Gotarta, situat al barranc de la Fontvella. Per accedir al poble, s'ha d'agafar una pista que va a l'esquerra abans d'entrar a Gotarta. Des d'Igerri es pot apreciar que a debaix hi ha el mateix poble de Gotarta.

L'esglsia.
Un dels monuments que representa la histria del poble s l'esglsia. La d'Igerri s dedicada a Sant Esteve, que est a l'entrada del poble. s d'estructura senzilla amb una nau i amb un campanar baix i ample de figura octogonal; s una esglsia pobra en decoraci. El ms curis es que encara es canten els goigs al Sant Esteve, sant patr d'Igerri.

 Llocs d'inters .
 Esglsia de Sant Esteve d'Igerri.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252262" title="Gotarta" nonfiltered="2694" processed="2688" dbindex="97847">
Gotarta s un poble de 6 habitants a que pertany al municipi del Pont de Suert, Alta Ribagora.

Geografia.
Est situat a 1.195 metres d'alria, entre els barrancs de Raons i Font Vella. La poblaci era de 30 habitants el 1970. Per accedir al poble noms hi ha una pista: s pista asfaltada per molt estreta. Per la L-500, la principal carretera de la Vall de Bo, al marge de la dreta on hi ha un pont, s'ha d'agafar aquesta pista (a l'entrada del pont hi ha la senyalitzaci d'aquest poble i uns ms). La pista acaba fins al Pont de Suert.

Histria.
Aquest lloc que va pertnyer als barons d'Erill i que fou una posessi, tamb, del monestir de Lavaix.

L'esglsia.
Es dedicada a Santa Ceclia, al centre del poble. Es d'estructura senzilla, amb un campanar petit. Avui dia est en procs de restauraci.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Santa Ceclia de Gotarta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252265" title="Erillcastell" nonfiltered="2695" processed="2689" dbindex="97848">

Erillcastell s un poble de la comarca l'Alta Ribagora, actualment deshabitat i pertany al terme municipal del Pont de Suert.

Geografia.
Situat a una altitud de 1.441 metres, domina la riba dreta del barranc de Peranera, el seu accs resulta avui molt complicat i s fcil de perder-se. Domina el barranc, on hi ha un paisatge meravells i increble, on s'hi pot veure els pobles de Castellars i Peranera.

Histria.
Baronia d'Erill:
Tot i que el poble est deshabitat, t una identitat histrica molt important. L'antiguitat de la famlia d'Erill, el castell est datat al 1024 i va ser donat als Erill al 1040. El primer membre conegut va ser Ramon l d'Erill, documentat el 1077, sbdits dels comtes de Pallars. Aviat, els Erill no s'acontentaren amb l'actuaci de les seves terres i passaren al servei dels reis d'Arag (fi dels segle Xl). Intervingueren en la conquesta de les terres lleidatanes (reberen Fraga, Almenar i altres llocs) i enllaaren amb poderoses famlies. Cal remarcar que Berenguer d'Erill fou un destacat bisbe de Lleida (1205-1236)i conseller de Jaume l. La baronia d'Erill, o dominis centrals a Erillcastell, comprenia la vall de Bo (on feren bastir la construcci de les esglsies romniques de la vall de Bo), la vall de Viu, de Manyanet i la Vall Fosca i aix com la ribera oriental de la Noguera Ribagorana entre el Pont de Suert i Espills (aix els Erill protegiren el monestir de Lavaix des del segle Xll i el bisbe de Lleida esmentat el convert en cisternenc el 1223). Des del 1599 la baronia pass a comtat d'Erill, que reb grandesa d'Espanya el 1708 de mans del rei-arxiduc Carles lll. Els comtes d'Erill conservaren una bona part dels seus dominis fins a la fi de l'Antic Rgim. Al poble encara s'hi pot esmentar les restes del castell. L'esglsia del poble s dedicada a Santa Margarida.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Santa Margarida d'Erillcastell;
 Castell de la Baronia d'Erill;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252266" title="Corroncui" nonfiltered="2696" processed="2690" dbindex="97849">

Corroncui s un poble de l'Alta Ribagora, del terme municipal d'El Pont de Suert, de 9 habitants.

Geografia.

Est situat al sud-est de la comarca, a un extrem apartat dels altres pobles. Est a prop de la vall d'Adons i de la serra de Sant Gervs, s'accedeix per una sola pista asfaltada estreta, situat al marge esquerra que s'agafa des de la N-260 (entre el Pont de Suert i Perves).

Histria.

Malgrat que el poble t poca documentaci histrica, l'esglsia antiga era d'estil romnica, per en estar deteriorada i voler aprofitar les pedres per a la reconstrucci, va quedar desapareguda. L'actual esglsia conserva el frontal, amb campanar de paret. 

Llocs d'inters.

 Santa Maria de Corroncui;

Referncies.
 Corroncui a l'Enciclopdia Catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252270" title="Adons" nonfiltered="2697" processed="2691" dbindex="97850">

Adons s un poble de 4 habitants dins del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagora.

Geografia.
Es troba a 1.326 m. d'altura, en plena vall d'Adons, a prop de la serra de Sant Gervs. S'accedeix agafant per la N-260 (desprs d'haver passat Viu de Llevata) una pista al marge de la dreta, on els primers metres est asfaltat. Desprs hi ha una difurcac, per no hi ha cap problema, perqu est assenyalat per on s'ha de agafar el cam correcte.

Histria.
El seu castell s citat ja al 961  i el seu domini an lligat amb el del castell de Viu i pass al domini dels barons i desprs comtes d'Erill. El 1381 el lloc tenia 6 focs (cases o famlies)i el 1787 Adons i Abella d'Adons conjuntament tenia 80 habitants. L'esglsia de Sant Vicen, havia estat cap de parrquia, hi havia tingut permanentment 3 capellans. Cal afegir que l'esglsia tenia un notable sagrari de fusta daurada que s conserva al Museu Dioces de Lleida.

Festivitat.
 22 de gener- Dia de Sant Vicent (quan el poble era habitat).

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Vicens d'Adons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252271" title="Abella d'Adons" nonfiltered="2698" processed="2692" dbindex="97851">
Abella d'Adons s un poble de l'Alta Ribagora, del terme municipal del Pont de Suert amb 1 sol habitant.

Geografia.
Abella d'Adons est situat al sud de la comarca, a 1.320 m. d'alada. Forma part de la vall d'Adons, prop de la serra de Sant Gervs. L'accs s per una pista no asfaltada, s'agafa des de la N-260 (entre el Pont de Suert i Perves) al marge de la dreta, on hi ha una senyal "ADONS". Els primers metres sn de asfalt, desprs s grava, metres desprs s bifurca en tres camins s'ha d'agafar la dreta de tot, per ja est indicat.

Histria.
s un poble que mai ha tingut molta poblaci, la seva petita esglsia s dedicada a Santa Ceclia i era esmentada ja el 961, encara que aviat va estar donada al monestir de Lavaix.

Festivitat.
 22 de novembre;

Llocs d'inters.
 Esglsia de Santa Ceclia d'Abella d'Adons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252272" title="Mantidactylus alutus" nonfiltered="2699" processed="2693" dbindex="97852">

Mantidactylus alutus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252274" title="Mantidactylus ambohimitombi" nonfiltered="2700" processed="2694" dbindex="97853">

Mantidactylus ambohimitombi s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252275" title="Oymiakon" nonfiltered="2701" processed="2695" dbindex="97854">


Oymyakon (        en l'alfabet cirllic, Oymiakon) s un petit poblat al costat del riu Indigirka en el nord-est de la Repblica Sakha, a l'est de Sibria, Rssia, en les coordenades . T aproximadament 800 habitants. El sl aqu est permanentment congelat: veure permafrost. 

Oymyakon s conegut com una de les poblacions candidates a ser el Pol de fred del Nord, ja que el 26 de gener de 1926, es va registrar una temperatura de -71.2 C (no obstant aix, aquest fet s debatible, ja que la temperatura no va ser mesurada directament sin obtinguda per extrapolaci). s la temperatura ms baixa mai registrada en una zona habitada. s a ms la menor per a l'Hemisferi Nord. Temperatures encara menors han estat registrades en l'Antrtida (oficialment la menor s -89.2 C prop de l'estaci de Vostok). 

El seu nom en iakut significa "aigua lquida, o aigua que no es congela", a causa de les aiges termals que ragen en la seva proximitat. 

L'escriptor i gegraf de Oxford Nick Middleton, en el seu srie de televisi sobre clima extrem visita aquest poble i descriu les formes que els seus habitants enfronten el fred extrem i descobreix que Oymyakon jeu entre dos petites cadenes muntanyenques, atrapant l'aire fred entre elles tot l'any, va mesurar la temperatura a la part alta d'aquests turons i va resultar menys freda (observant aquest fenomen quan l'aire estava quiet), el que s'explica perqu l'aire fred s ms pesat i cau a la vall per gravetat, encara que el normal s que a major altura l'aire sigui ms fred (el contrari seria una inversi trmica). 

Referncies. 

 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252276" title="Archivel" nonfiltered="2702" processed="2696" dbindex="97855">


Archivel s una pedania murciana integrada administrativament en el municipi de Caravaca de la Cruz i situada entre les pedanies de Barranda i moratallera de Campo de San Juan. 

Segons el cens de 2005 compte en l'actualitat amb 1.207 habitants (581 dones i 626 homes), encara que hi ha previsi de construir vuit mil habitatges en la zona del Roblecillo. 

Durant l'any 2002 es van recollir multitud de signatures per a aconseguir un ajuntament propi per al poble que actualment depn de Caravaca de la Cruz. Donat el seu volum de poblaci, el seu creixement urbanstic i els impostos que es recapten en concepte d'escombraries, IBI, etc, un ajuntament propi podria mantenir-se i permetria gestionar els propis recursos del poble, que a ms oferix grans atractius turstics, no noms a nivell de turisme rural sin per les seves troballes arqueolgiques, que podrien potenciar-se des del propi poble sense haver de ser desviats o oblidats per ser una pedana de Caravaca de la Cruz.

La histria d'Archivel aporta un ric patrimoni arqueolgic a la Comunitat Murciana. La qualitat i fertilitat de les seves terres, juntament amb la presncia de riques deus d'aigua, van fer d'Archivel un lloc privilegiat per a l'assentament. 

En els vessants del Tur de la Font han aparegut vestigis d'un poblament de l'Edat del Coure amb continutat en un assentament argric del Segon millenni a. C. En l'actualitat es conserva en perfecte estat el traat del recinte amurallat el qual, elaborat a fora de carreu irregular, prop la part alta del tur. 

La presncia musulmana en la zona resulta escassa, gaireb nulla, i seria desprs de dos segles de despoblaci quan en el XV es va iniciar una repoblaci en el territori archivelero que va definir la seva actual configuraci. 

La vila d'Archivel sempre va estar vinculada al consell de Caravaca de la Cruz encara que en el segle XIX durant un perode de tretze anys, va contar amb Ajuntament propi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252277" title="Metall de llei" nonfiltered="2703" processed="2697" dbindex="97856">
El metall de llei s un sistema de denotar la puresa dels metalls preciosos: plat, or i plata. La "llei" s la proporci en pes de metall fi que entra en un aliatge, expressada en millsimes  i representada amb un nmero de tres dgits.

Les legislacions regulen les quantitats mnimes de metall. En principi s'aplicava a les monedes d'or i d'argent, i avui regulen el comer de joieria amb l'obligaci de marcar la llei del metall.

Per l'or s'usa tamb la mesura per quirats, que denota la puresa en fraccions de 24. Aix per exemple, 18 quirats sn divuit vint-i-quatrenes parts, s a dir, el 75% o llei 750.

Les lleis ms comunament usades sn:
Plat:
999;
950, la puresa ms comuna en joieria.
900;
850;
Or:
999, or pur, equivalent a 24 quirats.
916, equivalent a 22 quirats.
833, equivalent a 20 quirats.
750, primera llei a Espanya, equivalent a 18 quirats.
585, segona llei a Espanya, equivalent a 14 quirats.
333, equivalent a 8 quirats, el nivell mnim a Alemanya.
Plata:
999, plata pura.
958, l'estndard britnic;
950, l'estndard francs;
925, primera llei a Espanya i esterlina britnica;
830, estndard escandinau;
800, segona llei a Espanya i mnim a Alemanya;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252279" title="Casa pagesa" nonfiltered="2704" processed="2698" dbindex="97857">
La casa pagesa o casament s la casa tradicional del camp d'Eivissa (Fora Vila) i Formentera. Formalment s'assembla a les cases del Prxim Orient i de bona part de la costa mediterrnia. Es caracteritza per la seva forma de paralleleppede, parets gruixades amb finestres i portes petites, la seva funcionalitat i la seva adaptaci i integraci a l'espai rural. Cadascuna de les cambres que la formen rep el nom de casa, mentre que el conjunt d'aquestes ms els corrals o altres construccions adossades a la mateixa estructura rep el nom de casament.

Estructura.
El clima (estius llargs i secs i hiverns relativament suaus), els recursos, la disposici del territori i la seguretat (l'illa pateix rtzies del nord d'frica fins el segle XVIII) condicionen la casa pagesa eivissenca. El casament s la juxtaposici de les cases que es van afegint en funci de les necessitats de cada moment. Les cases sn bsicament cbiques i el conjunt del casament t sempre forma de paralleleppede, malgrat l'orografia irregular i muntanyosa de l'illa que porta gran diversitat formal. Poden tenir o no pis de dalt, segons el terreny. Les parets sn gruixades amb poques obertures i de poca mida per evitar l'excessiva insolaci, essent la casa pagesa fresca a l'estiu. Els terrats tamb sn gruixats, plans i a diferents nivells per tal de recollir l'aigua de la pluja i poder aprofitar-la mitjanant cisternes. El casament s'orienta sempre al sud en les seves obertures per tenir ms hores de llum solar.

Els recursos sn limitats, aix que la pedra calcria s un element bsic en la construcci de les cases pageses. Tamb es fa servir la cal, extreta de les roques calcries mitjanant forns de cal al bosc. En els sostres es fa servir fusta de savina o de pi per a les bigues, que es recobreixen d'argila, canyes o algues. No se solen fer fonaments. 

Eivissa pateix atacs del nord d'frica des de la conquesta catalana fins ben entrat el segle XVIII, aix que calia protegir-se. Les cases fugen de la costa, sovint es fan en llocs alts per poder vigilar el territori i els murs gruixuts amb petites obertures a ms de fer que la casa sigui fresca, ajuden a la protecci. Tamb apareixen sovint torres de pedra prop dels casaments. A ms, mentre el perill sarra perdura, les cases no s'emblanquinen de fora, per tal de camuflar-se dins el territori, aix que les cases ms antigues no sn blanques, mentre les fetes ms recentment, que sn la immensa majoria, es caracteritzen pel seu color blanc. Els casaments tampoc es concentren, essent l'hbitat rural eivissenc dispers. Cada casa pagesa t el seu territori al voltant.

Vegeu tamb.
 Lloc;
 Possessi;
 Masia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252280" title="Phorusrhacos" nonfiltered="2705" processed="2699" dbindex="97858">

Phorusrhacos s un gnere d'ocell prehistric extingit de l'ordre dels gruformes. Visqu a Amrica del Sud. Tenia una alada d'uns 2,5 metres i pesava uns 130 quilograms. Els seus parents vivents ms propers sn les seriemes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252284" title="Segway" nonfiltered="2706" processed="2700" dbindex="97859">

El Segway Personal Transporter (Segway PT) s un vehicle de transport lleuger, giroscpic, elctric, a dues rodes, auto-balancejat, controllat per ordinador, inventat per Dean Kamen i presentat el desembre de 2001. s produt per la companyia Segway Inc., amb seu a Bedford, Nou Hampshire.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252286" title="Piscines Picornell" nonfiltered="2707" processed="2701" dbindex="97860">
Les Piscines Bernat Picornell sn una installaci esportiva situada a lAnell Olmpic de Montjuc de Barcelona. Consisteixen en tres piscines, una interior i altra exterior, ambdues de 50 m i una de salts. Sn gestionades des de 2002 per l'empresa Aigua, Esports i Salut. 

El seu nom s un tribut al gran nedador catal i fundador de la Real Federaci Espanyola de Nataci, el senyor Bernat Picornell i Richier. 

Histria. 

Van ser inaugurades en 1970 amb motiu del XII Campionat Europeu de Nataci, sota disseny dels arquitectes Antoni Lozoya i Joan Ricard: eren tres piscines exteriors, una d'entrenament, una de competici i la tercera de salts. 

El 1990 s'inicien les obres de remodelaci total de les piscines sota el projecte dels arquitectes Franc Fernndez i Moiss Gallego per a donar acollida a les competicions de nataci, nataci sincronitzada, la fase final del torneig de waterpolo i el pentatln modern (nataci) dels XXV Jocs Olmpics. Una de les modificacions ms importants va ser cobrir la piscina d'entrenament per a poder ser aclimatitzada i utilitzada tamb a l'hivern. Sobre la piscina de salts es va installar provisionalment una plataforma amb seients per al pblic, ampliant aix l'aforament a ms de 10.000 espectadors. 

La piscina de competicions exterior, amb capacitat per a 3.000 espectadors, ha vist nombrosos campionats espanyols i catalans de nataci. Entre les trobades internacionals ms importants es troba la celebraci de les proves de nataci sincronitzada en el Campionat Mundial de Nataci de 2003. 

Actualment les piscines sn d's pblic i estan en funcionament tot l'any. S'oferixen cursos de nataci, nataci sincronitzada i waterpolo, aix com diversos programes aqutics de salut. A ms en les seves installacions es conta amb un ampli gimns i una zona de saunes. I tenen a ms un horari reservat per l's d'usuaris nudistes, on poden accedir a les instalacions i gaudir d'un espai interior de bany durant tot l'any.

Enllaos externs.
http://www.picornell.cat          
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252300" title="Federico Fellini" nonfiltered="2708" processed="2702" dbindex="97861">

Federico Fellini (Rimini, 20 de gener de 1920 - Roma, 31 d'octubre de 1993), va ser un director de cinema i guionista itali.

 Biografia .

Va nixer a Rimini. El seu pare, Urbano (1894-1956), era un viatjant i venedor a l'engrs. L'agost de 1918 es casava amb Ida Barbiani (1896-1984) en una cerimnia civil, ja que la celebraci religiosa la farien desprs, el gener del 1919. Desprs del naixement de Federico el 1920, van tenir dos fills ms: Riccardo (1921-1991) i Maria Maddalena (1929-2002). Urbano Fellini era originalment de Gambettola, on el jove Federico, durant molts anys, va passar les vacances a la casa dels seus avis.

Les experincies d'infantesa de Federico tindrien ms tard una paper important en moltes de les seves pellcules, en particular, I vitelloni (1953), 8  (1963) i Amarcord (1973). s enganys, tanmateix, suposar que totes les seves pellcules contenen ancdotes autobiogrfiques i fantasies. Els amics ntims, com els guionistes Tullio Pinelli i Bernardino Zapponi, el cinematgraf Giuseppe Rotunno i el dissenyador de conjunt Dante Ferretti han repetit en com Fellini inventava els seus records simplement pel plaer de narrar-los a les seves pellcules.

 Carrera professional .

Desprs de collaborar en els guions de diversos films de Roberto Rossellini  Roma, citt aperta (1945), Pais (1946) o L'amore (1948) , va debutar com a director al costat d'Alberto Lattuada amb Llums de varietats (1950). La seva primera pellcula com a realitzador en solitari va ser Lo Sceicco Bianco ("El xeic blanc", 1951) protagonitzada pel cmic Alberto Sordi i escrita per Michelangelo Antonioni i Ennio Flaiano. Durant el rodatge d'aquesta comdia satrica i burlesca, amb ecos de l'omnipresent neorealisme de l'poca, Fellini va conixer Nino Rota, el msic amb el que collaboraria la resta de la seva carrera.

A ms de dirigir i fer guions de pellcules, en els seus inicis tamb va escriure guions per a la rdio i seqncies cmiques per a actors coneguts com Aldo Fabrizi. Fellini tamb va produir diversos dibuixos, principalment en llapis sobre paper, en general retrats cmics, sent aix com el jove Fellini va conixer el cinema: el seu primer xit va ser com a dibuixant publicitari per a pellcules.

Avanguardista durant el feixisme, les seves primeres obres van ser per a l'Alleanza Cinematogrfica Italiana (ACI), una companyia productora de Vittorio Mussolini, fill de Benito Mussolini, a travs del qual va conixer Roberto Rossellini.

El 1944, desprs de la caiguda del feixisme en una Roma amb prou feines alliberada de les tropes armades, va obrir una botiga de retrats i caricatures, "The Funny Face Shop". El mateix any va comenar la seva contribuci a la pellcula ms emblemtica del cinema itali de la postguerra: Roma citt aperta ("Roma ciutat oberta"). Fellini tamb va escriure guions per a altres directors reconeguts com Alberto Lattuada (Sense pietat, El mol del Po), Pietro Germi (En nom de la llei, La ciutat es defensa) i Luigi Comencini.

L'actriu Giulietta Masina amb qui Fellini s'havia casat el 1943, es va convertir en la seva musa absoluta i en un personatge fsic i sobretot emocional que va fascinar al pblic de mig mn amb ttols daurats del cinema itali com nimes sense conscincia, Las nits de Cabria, La Strada, Giulietta dels esperits o Ginger i Fred). Un altre actor que apareix constantment als seus films s Marcello Mastroianni, que estudiava l'art de l'actuaci a la mateixa escola que Massina, i que va ser gran amic del director. De fet, Mastroianni apareix en algunes de les seves pellcules ms importants, sempre interpretant el paper principal (entre elles La Dolce Vita i Vuit i mig). Fellini va treballar tamb amb actors com Anita Ekberg, qui va llanar a la fama, Sandra Milo, els ja citats Sordi i Fabrizi, Anouk Aime, Claudia Cardinale, Richard Basehart, Sylva Koscina, Freddie Jones o Roberto Benigni.

Els guionistes amb qui sempre va treballar (Bernardo Zapponni per exemple), van aconseguir trobar la manera d'unir dilegs i estructures a la plasticitat, expressivitat i enorme personalitat cinematogrfica de Fellini (present a la narrativa, enquadraments, temtiques sobre l'onric, el patetisme, la crueltat, la felicitat, la desolaci, el diferent, l'extravagant, la provocaci, l'humor, la farndula, el mediterrani...), i tot aix arriba a desbordar rabiosament la gran majoria de les seves pellcules. 

Hi ha tres moments en la filmografia d'aquest director: 
 Els seus inicis, en constant coqueteig amb el corrent neorrealista predominant en el cinema itali dels 40 i 50, i en nom de trobar un estil propi que li defins com a creador (de El xeic blanc a nimes sense conscincia passant per la formidable Els intils (I vitelloni, 1953).
 El reconeixement internacional i la conquesta de les taquilles de tot el mn, Oscars inclosos (La strada, Les nits de Cabria, La dolce vita, Julietta dels esperits, El Satiricn, Casanova i Amarcord).
 L'poca de maduresa, marcada pel seu distanciament amb la crtica i per la seva prdua de rendibilitat massiva de cara al mercat coincidint amb dos esdeveniments clau: al final de la supremacia dels grans estudis nord-americans i europeus, i el relleu generacional tan rupturista com radical que es produeix en els primers anys 70 a mig mn s'uneix ara l'apogeu de la TV com a motor del lleure diari de la gran majoria del pblic, acompanyada de la fabricaci d'un nou invent que canvia el concepte de la indstria del cinema predominant fins llavors: el vdeo domstic. ;

Tamb ara, la superaci del cinema d'estructura clssica perjudica la carrera del cineasta ja que, paradoxalment, s ara quan el mestre itali es torna -almenys aparentment- ms convencional en les seves propostes i, no ens enganyem, el seu cinema passa de moda en nom dels nous corrents del cinema del vell continent (el thriller de Jean Pierre Melville, el classicisme filosfic de Franois Truffaut, el comproms poltic de Pier Paolo Pasolini, les innovacions esttiques i formals de Bernardo Bertolucci, el lirisme potic i metafsic d'Andrei Tarkovski, l'apogeu dels nous i joves creadors (Rainer Werner Fassbinder, Wim Wenders, Carlos Saura, Ken Russell, Vilgot Sjman, Hristo Popov). 

Tanmateix s, en aquest moment, quan Fellini es bolca en fer obres ms petites i personals, amb menor pressupost per d'encomiable envergadura artstica, ja que aquesta crisi professional no resta vlua als projectes que va rodant i estrenant i, certament, qualsevol cinfil recorda vivament I clown (1970); Roma (1972); Assaig d'orquestra (1979) o E la nave va (1983).

 Filmografia .

 Com a director .

 Luci del variet (1950), codirigida amb Alberto Lattuada. Es tracta d'una comdia sensible i vital sobre la farndula.

 El sceicco bianco (1951), va ser el seu debut oficial i en ella apareix Giulietta Massina en un petit paper al costat d'Alberto Sordi. En ella es perceben algunes caracterstiques desprs recognoscibles en el director: el tractament de la gran urbs de Roma com a espectacle en si mateix, la contenci expressiva dels actors, etc.

 I vitelloni (1953), segona comdia de Fellini, aquesta vegada amb Sordi i Aldo Fabrizi, convertida avui dia en tot un clssic del cinema itali. Ferotge stira contra l'amoralitat de la vida social de la Itlia de llavors, s'interna en el patetisme i l'acidesa que ms caracteritzaran la posterior filmografia del director.

 L'amore in citt (1953) - episodi Una agenzia matrimoniale. En aquest excellent film d'episodis que fluctuan entre el drama i la comdia va compartir direcci amb Rossellini, i va comptar amb Ugo Tognazzi i Antonio Cifariello, entre altres actors.

 La strada (1954). Primera obra mestra del realitzador. Anthony Quinn, Giulietta Massina i Richard Basehart van quedar immortalitzats en aquesta malenconiosa i trista histria ambientada al mn circense, que va enamorar el pblic en la seva estrena. Potica.

 Il bidone (1955). Sense ser un drama negre plenament neorrealista, s que inclou seqncies prpies d'aquest corrent. Al film, Richard Basehart i Giulietta Massina sobresurten al costat de Franco Fabrizi de la resta del repartiment, i la mestria amb qu Fellini va abordant cada pellcula es fa palpable per a crtica i pblic.

 Le notti vaig donar Cabiria (1957). Segon gran xit del seu director desprs de "La strada", i segona obra capital de la seva carrera. La histria d'una prostituta i els seus anhels est servida amb una realitzaci i una posada en escena que ratllen la perfecci tcnica, a ms a ms d'un gui magnficament traat, que fan d'aquest un dels ttols ms seeros del genial Fellini. Franois Perier i la Massina brillen en un film nic. Com curiositat, assenyalar que un altre gran el cinema amb un univers propi (Bob Fosse) va rodar un remake a Hollywood d'aquest film en clau musical de considerable xit ("Nits a la ciutat", 1968) amb Shirley MacLaine, John McMartin i Ricardo Montalbn.

 La Dolce Vita (1960). La pellcula per excellncia del seu director, de de cara al gran pblic, i un dels ttols ms famosos del cinema europeu dels 60. Mastroianni com mestre de cerimnies de l'alta societat romana, en la seva tasca de cronista de societat, i la dissecci que fa Fellini de tota una poca, a part de la conegudssima escena d'Anita Ekberg a la Fontana vaig donar Trevi han fet que la cinta adquireixi la categoria de mtica. Tamb en el repartiment, conven la sempre desaprovehcada Yvonne Furneaux.

 Boccaccio '70 (1962) - episodi Le tentazioni del dottor Antonio. En aquesta pellcula de quatre episodis, homenatjant les histries de Giovanni Boccaccio, va treballar amb uns altres dos impecables cineastes del cinema itali: Vittorio de Sica i Mario Monnicelli, i va tornar a dirigir la seva estimada Anita Ekberg en la seva primera proposta rodada en color.

 8 e 1 2 (1963). Per a molts, el seu millor film. Les vicissituds del rodatge d'una pellcula i la desintegraci personal del director (magistralment interpretat per Mastroianni) van servir a Fellini per saldar comptes amb si mateix i amb la indstria, i per establir les bases definitives del seu estil, que ja no abandonar cap de les seves pellcules posteriors. Recentment ha estat elegida com una de les 10 millors pellcules italianes de tots els temps -al costat de per exemple, la clebre Cabiria de 1914 dirigida per Giovanni Pastrone-.

 Giulietta degli spiriti (1965). Va sorprendre la crtica de llavors per l's del color com a element expressiu i simblic -que desprs tamb van usar Ingmar Bergman a La passi d'Anna (1969) o Fassbinder a Brehmer Frerit (1974). La pellcula cont una de les millors interpretacions de Giulietta Massina -si no la millor-, en un paper escrit expressament per a ella on l'actriu aconsegueix dotar d'una amalgama de matisos molt ms rica que fins i tot la data a seu molt fellini i etern personatge de dona frgil i desemparat davant un mn bigarrat, dins d'un gui senzillament meravells, que va retre als peus del realitzador als crtics de mig mn. En aquesta cinta, de menor acollida comercial que les seves antecessores, comena a introduir-se un cripticisme moderat que es far totalment patent en el barroquisme del seu Casanova (1974).

 Tre passi nel deliri (1968) - episodi Toby Dammit. Louis Malle i Roger Vadim van dirigir els altres dos episodis d'aquest film (Histries extraordinries) basat en relats d'Edgar Allan Poe.

 Block-notes di un regista (1969), per a la televisi.

 Satyricon (1969), va ser segurament el seu major triomf a nivell personal al costat dAmarcord i a la seva versi de Casanova. Tots els egos, genialitats, obsessions, filosofies i altres qualitats del director sn presents en aquesta obra, que segueix la clebre obra homnima de Petroni. Metallenguatges i intertextualidad, ara tan de moda en literatura, cincies socials, es donen la m en un film barroc, visualment esplndid i molt agradable de veure per a tot admirador d'una verdadera obra d'art.

 I Clowns (1971). Cinta petita, sensible i commovedora que, sense aportar excessives novetats a la carrera de Fellini, trasllueix l'amor del cineasta pel mn circense i pel que representa per a ell.

 Roma (1972). Excessiva, prolixa, repetitiva, i tanmateix un nou i lcid exercici de representaci simblica, en aquest cas en homenatge a una ciutat i la seva gent, una manera d'entendre la vida, etc. Sociolgicamente interessant, Antropologia Cultural inclosa, la pellcula desborda el seu argument.

 Amarcord (1973). Probablement l'ltim film de Fellini de rellevncia internacional, Oscar a la millor pellcula estrangera incls. El mn de la seva infantesa, la famlia, la classe obrera, la misria i la mentalitat de la "Itlia profunda" (en el bon sentit) es conjuguen excepcionalment en una dissertaci viva, alegre i colorista, de molt sentit de l'humor (l'humor fellini) i el delit narratiu del que feia galla.

 Casanova (1976). Una de les fites en la carrera del realitzador. Ambiciosa i arriscada, malgrat contenir tot l'univers del seu creador, adapta de forma lliure les clebres memries del conquistador itali Giacomo Casanova. Malgrat que el seu xit en taquilla no va ser tal, la cinta desborda cinema i saviesa pels quatre costats, t un considerable malbaratament de fantasia i potser illustra millor que cap altra les obsessions del gran cineasta sobre la vida i la mort. Imprescindible.

 Prova d'orchestra (1978). Poc conegut per excellent film agredol, que anticipa la infinita nostlgia-malenconia-filosofia vital que emmarca Ginger i Fred.

 La citt delle donne (1980). Va resultar ser la seva ltima collaboraci amb Marcello Mastroianni com a protagonista absolut, i roman com un dels millors treballs del cineasta. S'ha escrit molt sobre la figura femenina en el cinema d'aquest director, i no sempre s'ha ents la relaci d'amor-admiraci-misognia-crueltat tan intensa del gran Federico amb aquesta. Inoblidables interpretacions (Mastroianni, Ekberg, Ettore Manni).

 E la nave va (1983). pera, cinema d'poca, tocs de surrealisme simblic i avantguarda visual s'entremesclen a la penltima pellcula del realitzador que van gaudir els espectadors de cinema. Potser no sigui la millor pellcula del seu director, per revisant-la avui en dia, un percep la serenitat amb qu Fellini va conviure durant els seus ltims anys de vida.

 Ginger e Fred (1986). Obra mestra i punt. Ginger Rogers va demandar Fellini pel ttol de la cinta, referncia bvia. Gran actuaci de Massina i Mastroianni.

 Intervista (1987). Film documental on es parla de Fellini i les seves pellcules per gent que va treballar amb ell. T seu aquell, per no s cap joia del cinema documental.

 La voce della lluna (1989). Amb Roberto Benigni. Indita en els cinemes espanyols i de mig Europa; no aix en TV, on es va passar per Canal +.

 Com a guionista .

 Lo vedi come sei... Lo vedi come sei? de Mario Mattoli (1939);
 Imputato alzatevi! de Mario Mattoli (1939);
 Il pirata sono io! de Mario Mattoli(1940);
 I cavalieri del deserto de Gino Talamo i Osvaldo Valenti(1940);
 Avanti, c' posto de Mario Bonnard (1942);
 Quarta pagina de Nicola Manzari (1942);
 Campo de' fiori de Mario Bonnard (1943);
 Apparizione de Jean de Limur (1943);
 L'ultima carrozzella de Mario Mattoli (1943);
 Tutta la citt canta de Riccardo Freda (1945);
 Roma citt aperta de Roberto Rossellini (1945);
 Chi l'ha visto? de Goffredo Alessandrini (1945);
 Pais de Roberto Rossellini (1946);
 Il passatore de Duilio Coletti (1947);
 Il delitto di Giovanni Episcopo de Alberto Lattuada(1947);
 Senza piet d'Alberto Lattuada (1948);
 Il mulino del Po d'Alberto Lattuada (1948);
 L'Amore de Roberto Rossellini (1948);
 In nome della legge de Pietro Germi (1949);
 Il cammino della speranza de Pietro Germi (1950);
 Luci del variet (1950);
 Francesco, giullare vaig donar Dio de Roberto Rossellini (1950);
 La citt si difende de Pietro Germi (1951);
 Cameriera bella presenza offresi... de Giorgio Pastina (1951);
 Il brigante di tacca del Lupo de Pietro Germi (1952);
 El sceicco bianco (1951);
 Europa '51 de Roberto Rossellini (1942);
 I vitelloni (1953);
 L'amore in citt (1953) - episodi Un'agenzia matrimoniale;
 La strada (1954);
 Il bidone (1955);
 Les nits de Cabiria (Le notti vaig donar Cabiria (1957);
 Fortunella de Eduardo de Filippo (1958);
 La dolce vita (1960);
 Boccaccio '70 (1962) - episodi Le tentazioni del dottor Antonio;
 8 i 1 2 (1963);
 Giulietta degli spiriti (1965);
 Tre passi nel deliri (1968) - episodi Toby Dammit;
 Block-notis di un regista (1969) - TV;
 Sweet Charity de Bob Fosse(1969);
 Satyricon (1969);
 I Clowns (1971);
 Roma (1972);
 Amarcord (1973);
 Casanova (1976);
 Prova d'orchestra (1978);
 La citt delle donne (1980);
 E la nave va (1983);
 Ginger e Fred (1986);
 Entrevista (Intervista (1987);
 La voce della lluna (1990);

 Enllaos externs .

 El circ de Federico Fellini ;



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252301" title="Projecte Phoenix (SETI)" nonfiltered="2709" processed="2703" dbindex="97862">
El projecte Fnix ( Phoenix project  en angls) s un dels projectes SETI de recerca d'intelligncia extraterrestre per mitj de l'escolta de senyals de rdio. Est a crrec de l'Institut SETI de Mountain View, Califrnia, EE.UU.. 


El Projecte Fnix va comenar a treballar al febrer de 1995 amb el radiotelescopi Parkes situat en Nova Galles del Sud, Austrlia, el major telescopi de l'hemisferi sud. 

Entre setembre de 1996 i abril de 1998 el projecte va tenir la seva seu a l'Observatori Nacional de Rdio Astronomia en Green Bank, Virgnia de l'Oest, EUA. 

Des d'un principi no va tenir la intenci d'escanejar tot el cel  a la recerca de missatges, sin que es va concentrar als voltants de sistemes que sn similars al nostre (s a dir, els quals tenen  ms probabilitats de tenir planetes capaos de sostenir vida). Aix significa que el projecte es concentra en la recercar de senyals de rdio d' 1 Hz entre 1000 i 3000 *Mhz.al voltant de 800 estrelles en un rdio 200 anys llum . 

Actualment les observacions es realitzen amb el radiotelescopi d'Arecibo, Puerto Rico.

Al mar de 2004 el projecte va anunciar que desprs de comprovar les 800 estrelles de la llista, no s'havia trobat cap indici de senyals extraterrestres;  el director del projecto Peter Backus va assenyalar llavors com conclusi que "vivim en un barri tranquil". 
Vegeu tamb.
 HabCat;

Enllaos externs.
Project Phoenix (en angls)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252303" title="HabCat" nonfiltered="2710" processed="2704" dbindex="97863">
El Habcat, acrnim de l'angls Catalog of Nearby Habitable Systems, s el catleg d'estrelles properes amb possibilitat de tenir sistemes habitables. La llista ha estat desenvolupada pels cientfics Jill Tarter i Margaret Turnbull, sota els auspicis del projecte Phoenix, com a part del SETI. 

La llista est basada en el catleg Hipparcos (que t 118.218 estrelles), i realitzada filtrant una ampla gamma de caracterstiques de sistemes d'estrelles. La llista actual cont 17.129 estrelles amb possibles sistemes habitables "HabStars" en angls. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252304" title="Batalla de Lleida" nonfiltered="2711" processed="2705" dbindex="97864">

Histria: les batalles que han tingut com escenari la ciutat de Lleida han estat:
 L'any 1642, durant la Guerra dels Segadors, que acab amb victria francesa: Batalla de Lleida (1642);
 L'any 1644, durant la Guerra dels Segadors, que acab amb la conquesta castellana: Setge de Lleida (1644);
 L'any 1646, durant la Guerra dels Segadors, primer intent de reconquesta catal: Setge de Lleida (1646);
 L'any 1647, durant la Guerra dels Segadors, segon intent de reconquesta catal: Setge de Lleida (1647);
 L'any 1707, durant la Guerra de Successi Espanyola, amb derrota austriacista: Setge de Lleida (1707);
 L'any 1810, durant la Guerra del Francs: Setge de Lleida (1810);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252306" title="Tele Crevillent" nonfiltered="2712" processed="2706" dbindex="97865">

Tele Crevillent
Televisi local per cable de Crevillent (Alacant),  propietat de Crevisin S.A.. Disposa de dos canals propis; TLC Tele Crevillent, programes d'inters local, a ms de llistas de Compra/Venda, Farmcies..., quan no emet la programaci local enllaa amb Local Media tv.  El segon canal, Canal Info, mostra la programaci de quasi tots els canals dels que ofereix Tele crevillent als seus abonats. Un total de 82 canals de tv i 11 emissores de rdio. 

 20 anys de TLC .

Tele Crevillent celebra, en aquest 2008, 20 anys d'emissi. Per aquest motiu s'iniciar un recorregut per la histria del canal i de la localitat de Crevillent. 

A les 17 hores s'oferir cada dia la redifussi de programaci des que comen les seues emissions.

 Programes destacats .

 Crevillent al dia: s'ofereix informaci local a l'informatiu de mig dia i nit de dilluns a divendres.
 Fulls Informatius: diumenges per la vesprada/nit, reps de les notcies ms destacades de la setmana.
 Hilo Directo: programa mensual amb l'alcalde per que done solluci a queixes rebudes a travs de cartes i telefonades dels vens.
 A fondo: entrevistes i reportatges.
 Zona Deportiva: reps de l'esport local.
 Festes Locals: retransmissi de les festes ms importants de Crevillent (Moros i Cristians, Setmana Santa, Cabalgada de Reis, Festes dels barris antics de la localitat (Barri de la Salut, Barri Sur, Barri de l'ngel...).



 Canals disponibles .


En analgic disposa de La 1,La 2, Antena 3, Cuatro, Telecinco, La Sexta, Canal 9, Punt 2, TVCi, Telemadrid SAT, Andaluca TV, Popular TV, els canals de Chello Multicanal ( Canal Hollywood, Canal Odisea, Canal Historia, Canal Cocina, Sol Msica), alguns de Teuve (Dark/Canal 18, Xtreme, Kids&co, Somos), Canal 24 Horas, Nickelodeon, Paramount Comedy i Eurosport Alemanya. 

En digital, a travs d'un sintonitzador de tv per cable digital (DVB-C), els canals disponibles per TDT: La 1, La 2, Clan TVE, 24H TVE, Teledeporte, Antena 3, Neox, Nova, Cuatro, CNN+, 40 latino, Promo, Telecinco, FDF Telecinco, Telecinco 2, CincoShop, laSexta, Hogar 10, Veo TV, SETenVEO, Tienda en VEO, Intereconoma TV, Disney Channel y las emisoras de radio: RNE1, RNEC, RNE3, Europa FM, Onda Cero, Onda Meloda, Los 40 principales, Cadena Dial, Cadena Ser, Radio Intereconoma i Radio Marca.

 
A ms de Fox, Calle 13, SciFi, MTV Espaa, National Geographic Channel, Biography Channel (de Chello Multicanal), Euronews, TVEi, Canal Parlamentario, una serie de canals estrangers (TeleNovelas, De Pelcula, Cubavisin, TV5 Monde, Arte, RTPi, Rai Uno, Rai Gulp, Rai 24 News, Rai Sport Sat, SAT 2000, BBC World, SKY News, DW, Fashion tv, Fashion Men, VTV4, Thai Global Network) y Telelnea, Canal Latino, Tu Tele Local, VIT Channel, TV SAT.

 Radio Crevillent .
Tamb pertany a Crevisin S.A., es pot sintonitzar en el 91,5 FM i tamb a travs d'internet ac.

 Enllaos externs .
 Telecrevillent;
 Onda Vertical;
 Chello Multicanal;
 Teuve;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252309" title="Acoblament de marea" nonfiltered="2713" processed="2707" dbindex="97866">
L' acoblament de marea s la causa que la cara d'un objecte astronmic estigui fixada apuntant a un altre, tal com la cara visible de la Lluna est sempre apuntant a la Terra. Un objecte acoblat d'aquesta forma pren per a la rotaci sobre el seu eix el mateix temps que per a efectuar la translaci al voltant del company. Aquesta rotaci sncrona fa que un hemisferi apunti de forma contnua cap a l'objecte company. Normalment, solament el satllit s'acobla al voltant d'un planeta de major grandria, per si la diferncia de massa entre els dos cossos i la seva distncia s petita, pot ser que ambds objectes puguin tenir un acoblament de marea l'un amb l'altre, com s el cas de Plut i Caront. 

 La Lluna . 

Tant la rotaci de la Lluna com el seu perode orbital duren una mica menys de 4 setmanes, per la qual cosa en observar la Lluna veiem sempre la mateixa cara. La part de la Lluna que no podem veure des de la Terra (cara oculta) no va ser observada fins a 1959 per la sonda sovitica Lluna 3. 

A pesar que els perodes orbitals i rotacionals de la Lluna coincideixen, podem observar fins a un 59% de la superfcie total de la Lluna a causa del fenomen de les libracions i el parallaxi. Les libracions s'originen per les variacions de velocitat de la Lluna a causa de l' excentricitat de l'rbita: aix ens permet veure fins a 6 ms al llarg del seu permetre. El parallaxi s un efecte geomtric: en la superfcie de la Terra podem estar una mica distanciats de la lnia que va del centre de la Terra al de la Lluna, i per aix podem observar una mica (al voltant de 1) al voltant del costat de la Lluna quan est en el nostre horitz local.

 Mecanisme . 

El canvi en el ritme de rotaci necessari per l'acoblament de merea d' un cos B a un cos A ms gran s'origina pel parell de forces aplicat per la gravetat d'A als bonys induits en B per l'acoblament de marea.

Bony de marea: la gravetat de Produeix una fora de marea sobre B que  distorsiona lleugerament la forma que B tindria per si sol en equilibri gravitatori, com a consequncia  s'allarga al llarg de l'eix orientat cap a A, i al seu torn, es comprimeix lleugerament en les dues cares  perpendiculars. Aquestes distorsions sn conegudes com els bonys de marea. En els objectes astronmics grans, amb forma gaireb esfrica per la seva prpia gravitaci, la distorsi de marea produeix un esferoide prolat o ellipsoide. Els objectes ms petits tamb experimenten aquesta distorsi, tot i que de manera menys regular. Quan B no est encara acoblat per marees, els bonys viatgen sobre la seva superfcie, amb un dels dos bonys sortints viatjant prxims a l'instant on l'objecte A apareix en el znit. 

Arrossegament del  bony: El material de B exerceix resistncia a les modificacions peridiques de la seva superfcie per les forces de marea. Es necessita algun temps perqu la forma de B arribi a la forma d'equilibri gravitacional, per al rotar l'objecte B, el bony que es forma ja ha estat allunyat de l'eix A-B. Vist des d'un punt fix en l'espai, els punts de major extensi del bony es desplacen des de l'eix orientat cap a A. Si el perode de rotaci de B s ms curt que el seu perode de translaci, els bonys van per davant de l'eix orientat cap a A en la direcci  de rotaci, mentre que si el perode orbital de B s ms curt, els bonys queden per darrere. 

Parell de forces  resultant: Com els bonys estan desplaats ara de l'eix A-B, la fora gravitacional d'A sobre les seves masses exerceix un  parell de forces sobre B. El parell de forces en el bony orientat cap a A actua en el sentit que el perode de rotaci de B estigui en lnia amb  al perode orbital, mentre que el bony "del darrere" en el sentit oposat a A actua en el sentit contrari. No obstant aix, el bony que est mirant al costat A est ms prxim a A  qie el situat en el costat oposat, a una distncia aproximadament del dimetre de B, pel que experimenta una fora grabitacional i un parell de forces una mica ms gran. Aquest parell de forces  sobre els dos bonys  actua sempre en el sentit de sincronitzar la rotaci de B amb el perode orbital, duent inevitablement a l'acoblament de marees. 

Canvis orbitals: El moment angular del sistema A-B es conserva en aquest procs, per la qual cosa quan la velocitat de rotaci de B es va reduint i va perdent el seu moment angular rotacional, el seu moment angular orbital va augmentant en la mateixa mesura (hi ha tamb uns petits efectes en la rotaci d'A). Aix causa que l'rbita de B s'allunyi d'A  amb la reducci rotacional. En el cas contrari en el  que B comena rotant molt a poc a poc respecte a la translaci, l'acoblament de marees accelera la rotaci, i baixa l'rbita. 

Acoblament del cos major: L'efecte de l'acoblament de marees tamb ho sent el cos major A, per a un ritme inferior ja que l'efecte gravitacional de B s ms feble a causa de la seva menor grandria. Per exemple, la rotaci de la Terra es va reduint lentament per efecte de la Lluna, aquesta reducci  es pot percebre en temps geolgics en alguns fssils. Per a objectes de grandries similars, l'efecte pot ser molt semblant per a ambds, de tal forma que ambds cossos es queden acoblats entre si. El planeta nan Plut i el seu satllit Caront sn bons exemples d'aquest cas; solament es pot veure Caront des d'un hemisferi de Plut. 

Ressonncia rotaci-rbita: Finalment, en alguns casos on l'rbita s excntrica i l'efecte de marees s relativament feble, el cos ms petit pot acabar amb una ressonncia orbital, en comptes d'acoblat per marees. Aqu, la proporci entre el perode de rotaci i el perode orbital s una fracci ben definida diferent a 1:1. Un cas ben conegut s la rotaci de Mercuri   la seva rbita est acoblada al voltant del Sol amb una ressonncia 3:2.

 Configuraci final . 

Hi ha una tendncia cap a que un satllit s'orienti cap a la configuraci de mnima energia, amb el costat ms pesat orientat cap al planeta. Els cossos amb formes irregulars orientaran el seu eix llarg cap al planeta. 

L'orientaci de la Lluna pot estar relacionada amb aquest procs. Els mars lunars es componen de basalt, el qual s ms pesat que l'escora continental que els envolten, i es van formar en el costat de la lluna en el qual l'escora s molt ms fina. L'hemisferi orientat cap a la Terra cont tots els grans mars. No obstant aix, la imatge simple que la lluna es va estabilitzar amb el costat ms pesat orientat cap a la Terra s incorrecta, car l'acoblament de marees va ocrrer en una escala de temps molt curta de 1000 anys o menys, mentre que els mars es van formar molt ms tard.

 



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252311" title="Estaferm" nonfiltered="2714" processed="2708" dbindex="97867">


Un estaferm s un ninot o maniqu fet de fusta que utilizaven els cavallers a l'edat mitjana per a l'entrenament de les justes.

El ninot romania clavat en un pal giratori i anava armat amb un escut a la m esquerra, mentre que a la m dreta hi duia un fuet o b una corretja o llenca de la qual penjaven unes boles o uns saquets de sorra.

El ninot s'emplaava al final d'una pista a la qual els corredors es llanaven a cavall simulant una situaci real de combat. La percia consistia a ferir amb la llana l'escut i evitar que el ninot, que amb l'impacte havia iniciat un moviment rotatori, colpegs el participant amb l'arma que duia a l'altra m (fuet, saquets...)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252320" title="Xling de l'frica Oriental" nonfiltered="2715" processed="2709" dbindex="97868">
El xling de l'frica Oriental (en angls East African shilling o, simplement, shilling) fou la unitat monetria usada de 1921 a 1969 als territoris de l'frica Oriental sota control britnic. Era ems per l'Institut Monetari de l'frica Oriental (East African Currency Board). Es dividia en 100 cntims (cents).

Amb aquest nom es coneix tamb la moneda comuna que la Comunitat de l'frica Oriental pensa introduir al final del 2009, i que aplegaria Kenya, Tanznia, Uganda, Rwanda i Burundi. Els membres de la futura uni monetria es dotarien tamb d'una constituci i formarien la Federaci de l'frica Oriental al comenament del 2010. 

Histria.
El xling de l'frica Oriental fou introdut a Kenya, Tanganyika (actualment la part continental de Tanznia) i Uganda el 1921, en substituci de l'efmer flor a ra de 2 xlings per flor. La moneda tenia un canvi fix respecte al xling de la lliura esterlina. El 1936, Zanzbar es va incorporar a l'institut monetari emissor i la seva rupia fou substituda a ra d'1,5 xlings per rupia. Quan les colnies britniques van accedir a la independncia, el xling de l'frica Oriental fou substitut pels xlings respectius: el xling keny, el xling tanz i el xling ugands. 

El xling tamb es va usar als territoris d'Arbia controlats pels britnics (la colnia i el protectorat d'Aden, actualment part del Iemen) a partir del 1951, en substituci de la rupia ndia, el tler de Maria Teresa i altres monedes estrangeres. El 1965 fou substitut pel dinar del Iemen del Sud a ra de 20 xlings per dinar. 

Aquesta moneda tamb es va fer servir en parts del que ara s Somlia, Etipia i Eritrea quan es trobaven sota control britnic. Abans del 1941, aquests territoris, que aleshores conformaven l'frica Oriental Italiana, usaven la lira de l'frica Oriental Italiana. L'any 1941, a resultes de la Segona Guerra Mundial, el Regne Unit va tornar a controlar la regi i hi va introduir el xling, a ra de 24 lires per xling. La Somlia Italiana fou retornada a Itlia el 1949 com a fidecoms de les Nacions Unides i va adoptar el somalo, a un canvi paritari amb el xling. La Somlia Britnica va obtenir la independncia el 1960 i es va unir a l'antiga Somlia Italiana per crear l'estat de Somlia, que va crear el seu propi xling, tamb a un canvi 1:1. Etipia va aconseguir la independncia el 1941 grcies a l'ajut britnic i tamb va comenar a usar el xling. Va coexistir amb el tler de Maria Teresa, la rupia ndia i la lliura egpcia fins no se sap exactament quan. La plena sobirania etop es va assolir el 1944, i el 1945 es va reintroduir el birr, a ra de dos xlings per birr. Eritrea fou presa als italians el 1941, i el 1942 va comenar a usar el xling, juntament amb la lliura egpcia, en substituci de la lira. Quan Eritrea es va federar amb Etipia el 1952 tamb va adoptar el birr, que ja s'usava a Etipia. 

Vegeu tamb.
Xling;

Enllaos externs.
Comunitat de l'frica Oriental ;
Bitllets de l'frica Oriental ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252324" title="Happy hardcore" nonfiltered="2716" processed="2710" dbindex="97869">
El Happy hardcore s un estil de msica electrnica que va nixer de la barreja de la mkinai el hardcore. Es caracteritza pel ritme rpid, les melodies alegres que donen nom al gnere i acompanyaments cantats (quan n'hi ha) que imiten les canons infantils, fins i tot en les veus agudes. Va sorgir a principis dels anys 90 en pasos anglosaxons i es va popularitzar a Alemanya i el Jap (on els cantants simulen ser personatges manga). s proper al gabber germnic que va tenir xit a les festes rave de finals del segle XX.

Alguns DJ que creen happy hardcore sn Scott Brown, Darren Styles, Blmchen o Brisk. Molts d'ells versionen canons pops accelerades
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252327" title="Coeficient binomial" nonfiltered="2717" processed="2711" dbindex="97870">
En matemtiques, concretament en combinatria, un coeficient binomial s un coeficient de qualsevol dels termes del polinomi que resulta de desenvolupar el binomi de Newton, es a dir el desenvolupament de (x+y)n. 
Resulta que els coeficient del terme k-ssim d aquest polinomi, (si  n s el grau del polinomi)  s el nombre de formes en qu es poden escollir k objectes entre un conjunt de n sense tenir en compte l ordre.

Definici.
Donat un enter no negatiu n i un enter k, el coeficient binomial es defineix com el nombre natural:



i
;

on n! significa el factorial def n.


Els coeficients binomials sn els coeficients del desenvolupament del binomi (x + y)n (d aqu els hi ve el nom):

;


 Interpretaci combinatria .

Des del punt de vista combinatori el coeficient binomial es pot entendre com el nombre de formes en qu es poden escollir k objectes entre un conjunt de n sense tenir en compte l ordre.
Per veure-ho noms cal fixar-se que a l expressi:
;

EL numerador dona el nombre de formes d escollir k objectes entre un total de n. El primer es pot escollir de n formes en tenir n objectes per agafar, un cop escollit el primer, noms en queden n-1, per tant el segon es pot escollir de n-1 formes, com per cada forma d escollir el primer hi ha n-1 formes d escollir el segon  en total per als dos primers n hi ha n*(n-1) i aix sucessivament fins a k.
Per en escollir els elements d aquesta forma s han considerat diferents les colleccions triades en diferent ordre. Com que per cada conjunt de k objectes hi ha k! Formes d ordenar-los, cal dividir aquest numerador entre k! I aix s obt la quantitat de conjunts diferents, sense importar l ordre en qu s han triat.

Exemple.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252328" title="Sant Pere Mrtir" nonfiltered="2718" processed="2712" dbindex="97871">

Sant Pere Mrtir: Inquisidor itali del segle XIII.
Ermita de Sant Pere Mrtir: Esglsia del terme de Monistrol de Calders (Bages).
Muntanya de Sant Pere Mrtir o Puig d'Ossa, a la Serra de Collserola.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252336" title="Tractat de Madrid" nonfiltered="2719" processed="2713" dbindex="97872">


Tractat de Madrid (1526), signat entre Espanya i Frana en el qual aquesta ltima es comprometia a renunciar a les seves aspiracions d'Itlia. ;
 Tractat de Madrid (1604), signat entre Espanya i Anglaterra en el qual es garantien els drets comercials dels sbdits anglesos a Amrica. ;
 Tractat de Madrid (1621), per qual la zona de Valtelina fou retornada a la Confederaci Sussa.
 Tractat de Madrid (1667), signat entre Espanya i Anglaterra que prorrogava l'anterior de 1604.
 Tractat de Madrid (1670), signat entre Espanya i Anglaterra en el qual es reconeixia la possessi anglesa sobre les ndies Occidentals al Mar Carib. ;
 Tractat de Madrid (1750), signat entre Espanya i Portugal en el qual es definien les fronteres de les seves possessions a Amrica del Sud. ;
 Tractat de Madrid (1795), signat entre Espanya i els Estats Units d'Amrica en el qual es definien les fronteres entre les colnies espanyoles i EUA.
 Tractat de Madrid (1801), signat entre Portugal i Frana.
 Tractat de Madrid (1891), signat entre Espanya i Frana i pel qual es va protegir legalment la paraula xampany.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252338" title="Roger Garaudy" nonfiltered="2720" processed="2714" dbindex="97873">
Roger Garaudy (Marsella, 1913) es un escriptor, filsof i poltic francs.
 Biografia . 
Va nixer a Marsella en una famlia treballadora i va ser militant d'Acci Catlica, les joventuts de la qual va arribar-ne a ser president. Va cursar estudis de filosofia a la Sorbona (Pars), doctorant-s'hi posteriorment. En 1953 es va doctorar per la Universitat de Moscou amb la tesi Thorie matrialiste de la conscience. Desprs del seu pas per Acci Catlica, en 1933 es va afiliar al Partit Comunista Francs (PCF), en va formar part dels seus Comits Central i Executiu des de 1945 i 1956 fins a 1970 i fou diputat per Tarn (1946-1951) i pel departament del Sena (1956-1958), i senador el 1959-1963. Durant deu anys, va ocupar la direcci del Centre d'Estudis i Investigacions Marxistes sent considerat com el ms rellevant ideleg marxista francs al costat de Louis Althusser, amb qui va mantenir dures polmiques teriques.

Es va significar pels seus intents de conciliaci entre el marxisme i l'humanisme cristi, amb els representants ms qualificats del qual va mantenir dilegs pblics. A partir de 1968, amb motiu dels successos de maig de 1968 i la Primavera de Praga a Txecoslovquia, les seves divergncies amb el PCF van resultar cada vegada ms notries i van provocar la seva expulsi del partit en 1970. 

En 1981 es va presentar com independent a les eleccions presidencials franceses. Desprs de buscar el dileg entre cristians i marxistes, es va desencantar de la deriva cultural d'Occident. Desprs del seu matrimoni amb la palestina Salma Farouqui, va impulsar el dileg entre les religions abrahmiques, primer, convertint-se a l'Islam el 1982 i afirmant que l'Islam s la ms ecumnica de les religions i que no establix separaci entre la fe i la poltica, la ra i la fe, la justcia, els negocis, la famlia i la fe. 

El 1998, Garaudy va ser condemnat pel Tribunal Correccional de Pars per un delicte de negaci de crim contra la humanitat i difamacin racial, condemnant-lo al pagament d'una multa de 130.000 francs a causa de les idees revisionistes, infludes per Robert Faurisson, abocades en la seva obra Els mites fundadors de l'Estat d'Israel sobre el sionisme, idees ja esbossades en la seva obra Palestina, terra dels missatges divins publicat en 1986 a Frana. En Els mites fundadors de l'Estat d'Israel, Garaudy qualifica com a mite lextermini de sis milions de jueus i nega la pertinncia d'emprar el terme genocidi perqu, afirma, prefereixo parlar d'una massacre atro que de genocidi. Va presentar recurs i va ser condemnat en 1999 a sis mesos de pres amb suspensi de pena i una multa de 150.000 francs. 

 Obra .
 Les sources franaises du socialisme scientifique (1948);
 Le manifieste du parti communiste: rvolution dans l histoire de la pense socialiste (1952);
 Thorie matrialiste de la connaissance (1953);
 Mesaventures de l anti- marxisme. Les malheurs de M. Ponty (1956);
 Humanisme marxiste (1957);
 Questions  Jean-Paul Sartre, precedees d une leerte ouverte (1960);
 Dieu est mort, PUF, Paris (1962);
 Qu est-ce que la morale marxiste? (1963);
 Karl Marx, Seghers, Paris (1965);
 Marxisme du s-XXe, La Palatine, Paris-Genve, 1966;
 Le Problme chinois (1967);
 Lnine, PUF, Paris (1968);
 Pour un ralisme du XXe sicle. Etude sur Fernand Lger (1968);
 Pour un modle Franais du Socialisme (1968);
 Le Grand tournant du socialisme, Gallimard, Paris (1969);
 Marxistes et chrtiens face  face, en collaboration avec Q. Lauer, Arthaud,Paris, 1969 ;
 Toute la vrit (1970);
 Reconqute de l'espoir, Grasset, Paris (1971);
 L Alternative, Robert Laffont, Paris, 1972;
 Parole d'homme (1975);
 Pour un dialogue des civilisations Denol (1977);
 Appel aux vivants, ditions du Seuil, Paris (1979);
 L Affaire d'Isral (1980 environ);
 Appel aux vivants (1980);
 Promesse d'Islam (1981);
 Pour l'avnement de la femme, Albin Michel, Paris (1981);
 Biographie du s-XXe, Tougui, Paris, 1985;
 Les Fossoyeurs. Un nouvel appel aux vivants, L'Archipel, Paris, 1992;
 Mon tour du sicle en solitaire, mmoires, Robert Laffont, Paris (1989);
 Intgrismes (1990);
 Les Orateurs de la Rvolution franaise (1991);
  Contre - Nuit (1992);
 Avons-nous besoin de Dieu ?, introduction de l'abb Pierre, Descle de Brouwer, Paris (1993);
 Souviens-toi : brve histoire de l'Union sovitique, Le Temps des cerises, Pantin (1994);
 Vers une guerre de religion ? Dbat du sicle, Descle de Brouwer, Paris (1995);
 L'Islam et l'intgrisme, Le Temps des cerises, Pantin (1996);
 Les Mythes fondateurs de la politique isralienne, Librairie du savoir, Paris (1996);
 Grandeur et dcadences de l'Islam, Alphabeta & chama, Paris (1996);
 Mes tmoins, Editions A Contre-Nuit, Paris, 1997;
 Le Procs de la libert, en collaboration avec J. Vergs, Vent du large, Paris, 1998;
 L'Avenir, mode d'emploi, Vent du large, Paris, 1998 http://abbc.net/garaudy/french/avenir/index.htm;
 L'Islam en Occident, Cordoue capitale de l'esprit, L'Harmattan, Paris (2000);
 Le Terrorisme occidental, Al-Qalam, Luxembourg, (2004);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252341" title="Jens Lehmann" nonfiltered="2721" processed="2715" dbindex="97874">

Jens Lehmann (Essen, 10 de novembre del 1969) s un futbolista alemany que juga de porter. Actualment juga en l'Stuttgart.

Biografia.
Schalke 04.
El seu primer equip va ser el FC Schalke 04. All va contribuir de forma decisiva que el seu club aconsegus el ttol de la Copa de la UEFA en 1997 al detenir un penal en la ronda definitiva al jugador de l'Inter de Mil Juan Sebastin Vern.

Milan i Borussia.
Lehmann va abandonar el Schalke pel AC Milan en l'any 1998, encara que tan sols va arribar a jugar cinc partits. Va regressar a Alemanya per a jugar en el Borussia Dortmund, on va aconseguir guanyar la Bundesliga en la temporada 2001-2002. 

Arsenal.
Lehmann es va marxar a l'Arsenal F.C. el 16 de juliol de l'any 2003 i en la seva primera temporada en el club de Londres, va participar en tots els partits del seu equip amb el qual va guanyar el ttol de la Premier League perdent noms un partit.

A mitjan la temporada 2004-05, Lehmann va deixar de ser la primera opci per a ocupar la porteria de l'Arsenal, ja que la va passar a defensar un porter espanyol: Manuel Almunia. No obstant aix, Almunia desprs de comentre diferents errors, va permetre a Lehmann tornar a ser titular. Al final de la temporada 2005, Lehmann va ser l'heroi de la final de la Copa d'Anglaterra, davant el Manchester United, realitzant nombroses aturades per a mantenir el marcador 0-0 desprs de la prrroga, i detenint un penal a Paul Scholes en la ronda final de llanaments, donant la victria a l'Arsenal per 5-4. 

Lehmann va complir el seu partit nombre 100 en la Premier League contra el West Bromwich Albion F.C. el 15 d'abril del 2006. Va ser una pea clau perqu el seu equip arribs a la final de la Lliga de Campions de la UEFA en la ratxa de partits imbatut que va arribar fins als 10 partits, fins el 25 d'abril del 2006. Lehmann va jugar en set d'aquests partits i va superar el record del porter Edwin van der Sar en la competici amb 658 minuts sense concedir un gol, incloent un penal parat a Juan Romn Riquelme en el minut 89 del partit de tornada de les semifinals.

En la final de la Lliga de Campions 2005-2006, celebrada a Pars el 17 de maig del 2006, i que va enfrontar l'Arsenal F.C. i el FC Barcelona, va ser expulsat desprs de realitzar una falta a Samuel Eto'o. L'acci va ser polmica, ja que l'rbitre podria haver deixat seguir la jugada i haver concedit el gol que Ludovic Giuly va marcar en aquesta acci. Va ser substitut per Manuel Almunia, qui en el minut 76 del partit va encaixar el primer gol del Bara, marcat per Eto'o desprs d'una assistncia de Henrik Larsson. Tan sols quatre minuts desprs, Almunia va tornar a encaixar un altre tant que va suposar el 2-1 per al Bara, marcat per Juliano Belletti, de nou a passada de Larsson. 

Desprs de finalitzar el Mundial 2006 Lehmann va seguir en la porteria de l'Arsenal, per sense la lluentor d'abans. 

A principis de la temporada 2007-08 va perdre la titularitat de l'arc del seu club a l'haver rebut alguns gols a causa de errors molt greus. Manuel Almunia, de nou, s va fer un lloc en la porteria de l'equip londinenc.

Stuttgart.
A principis de juny de 2008, es va anunciar que Lehmann havia signat un contracte d'un any amb el VfB Stuttgart. Va debutar amb el seu nou club el 30 de juliol en un partit amists contra l'Arsenal F.C.. El seu debut oficial va ser el 10 d'agost de 2008 a un partit de copa.

Selecci nacional. 
Ha estat internacional amb la selecci alemanya en 51 ocasions i durant la Copa del Mn del 2006 per decisi de l'entrenador de la selecci, Juergen Klinsmann, va ser el triat per a ocupar el lloc de porter titular representant a Alemanya. El seu rival Oliver Kahn va ser el segon porter desprs d'un ardu debat. Durant la competici, va contribuir a eliminar a Argentina detenint dos penals.

El seu debut com internacional es va produir el 18 de febrer del 1998, en un partit contra Oman.

El 8 d'agost de 2008 va anunciar que no tornaria a jugar amb la selecci alemanya de futbol.

Estadstiques (1998 Actualitat).



Participacions en Copes del Mn.



Distincions individuals.



Enllaos externs.

Pgina web de Jens Lehmann ;

Referncies.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252343" title="Necrpolis de Gizeh" nonfiltered="2722" processed="2716" dbindex="97875">

La necrpolis de Gizeh es troba a l'altipl de Gizeh, a les rodalies del Caire, a Egipte. En aquesta necrpoli de l'antic Egipte es van erigir la pirmide de Kheops, tamb coneguda com la Gran Pirmide, la pirmide de Kefren i la relativament petita pirmide de Micer, junt amb diverses pirmides subsidiries menors, temples funeraris i la Gran Esfinx. Associats a aquests monuments reals es troben nombroses mastabes de cortesans i alguns monuments d'poques posteriors relacionats amb el culte als avantpassats.

De les tres pirmides principals es conserva el seu nucli, conformat per blocs de pedra calcria, per del seu revestiment, de calcria polida o granit rosat, sols en queden algunes restes, ja que aquests blocs van ser utilitzats per construir edificis a la propera ciutat del Caire. La pirmide de Kefren sembla la ms alta, per s a causa que va ser construda sobre una zona ms elevada a l'altipl de Gizeh; en realitat s la de Kheops la de major altura i volum.

La Gran Pirmide estava considerada en l'antiguitat un de les Set meravelles del mn, i s l'nica de les set que fins i tot perdura.

 Edificacions de la necrpolis .
Les edificacions i elements ms significatius de la necrpoli sn:


 Patrimoni de la Humanitat .
En 1979, el conjunt de Memfis amb les seves necrpolis i camps de pirmides (Gizeh, Abusir al-Melek, Saqqara i Dashur) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, amb el nom de Memfis i la seva necrpoli, la zona de les pirmides des de Gizeh fins a Dahshur.

Panormica.


 Bibliografia .
 Lehner, Dr. Mark: The Complete Pyramids, Thames & Hudson (1997). ISBN 0-50-005084-8;
 Manley, Bill (Ed.): The Seventy Great Mysteries of Ancient Egypt. Thames & Hudson. ISBN 0500051232;
 National Geographic Society: Mysteries of Egypt, 1999. ISBN 0792297520;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252344" title="Baix relleu" nonfiltered="2723" processed="2717" dbindex="97876">


El baix relleu s una tcnica escultrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb qu sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obt un efecte tridimensional. 

Aquesta tcnica va ser concebuda i profusament utilitzada amb mestratge a l'Antic Egipte, on una vegada erigits els murs i pilons dels temples, un expert artista, bon coneixedor del cnon de perfil i de les proporcions sagrades, procedia a dibuixar el permetre de les figures i els trets principals, fins i tot els jeroglfics que descrivien l'escena; una vegada rebaixat el contorn i tallat l'interior de les figures, es pintava tot el conjunt en colors vius. 

 Baix relleu fotogrfic .

El baix relleu tamb s una tcnica fotogrfica que consisteix a copiar per ampliaci o contacte un positiu i un negatiu d'un mateix tema, lleugerament descentrats, per a obtenir una imatge amb una lnia de borda, similar a un baix relleu illuminat lateralment. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252345" title="Dinar iemenita" nonfiltered="2724" processed="2718" dbindex="97877">
El dinar iemenita (en rab             dinar iamani, o simplement       dinar), tamb conegut com el dinar del Iemen del Sud, fou la unitat monetria de la Federaci d'Arbia del Sud entre 1965 i 1967, i posteriorment del Iemen del Sud fins al 1990. Quan aquest estat es va unificar amb el Iemen del Nord el 22 de maig, el dinar va continuar tenint valor legal fins a la fi del 1996. Tenia el codi ISO 4217 YDD i se subdividia en 1.000 fils (   ).

Fou introdut el 1965 en substituci del xling de l'frica Oriental a ra de 20 xlings per dinar, amb qu equivalia a la lliura esterlina. Va ser substitut definitivament pel rial iemenita el 1996, a ra de 26 rials per dinar.

Ems pel Banc del Iemen (           Masraf al-Yaman), al moment de la seva desaparici en circulaven monedes de 2 , 5, 10, 50, 100 i 250 fils i bitllets de 500 fils i d'1, 5 i 10 dinars.

Vegeu tamb.
Dinar;

Enllaos externs.
Monedes del Iemen ;
Bitllets del Iemen del Sud ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252349" title="Llista d'estats sobirans del 1944" nonfiltered="2725" processed="2719" dbindex="97878">


 Estats sobirans .
 A .
   Regne de l'Afganistan;
   Albania (des del 20 d'octubre);
   Gran Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

 B .
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

 C .
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

 D .
;

 E .
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

 F .
   Repblica de Finlndia;
 Frana   Estat Francs (fins el 20 d'agost);
   Repblica Francesa (des del 20 d'agost);

 G .
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

 I .
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda;
   Regne d'Islndia (fins el 17 de juny);
   Repblica d'Islndia (des del 17 de juny);
 Regne d'Itlia;
   Federaci Democrtica de Iugoslvia;

 J .
   Imperi del Jap;

 L .
   Repblica Libanesa;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg (des de l'11 de setembre);

 M .
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

 N .
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
 - Domini de Nova Zelanda;

 P .
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Portuguesa;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

 S .
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

 T .
   Repblica Popular de Tannu Tuva (fins l'11 d'octubre);
   Regne de Tailndia;
   Repblica de Turquia;

 U .
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

 V .
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

 X .
   Repblica de Xile;
;

 Estats que proclamen la sobirania .
 Albnia   Regne d'Albnia (fins el 20 d'octubre);
 Birmnia   Estat de Birmnia;
 Crocia   Estat Independent de Crocia;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Repblica de les Filipines;
 ndia   Govern Provisional de l'ndia Lliure ;
 Repblica Social Italiana   Repblica Social Italiana;
   Gran Imperi Manx;
   Govern Unit Autnom de Mengjiang;
 Montenegro   Estat Independent de  Montenegro (fins el 15 de desembre);
 Srbia - Govern de la Salvaci Nacional (fins al maig);
 Rgim de Nanjing   Repblica de la Xina;
   Repblica del Turkestan Oriental (des del 12 de novembre);
   Tibet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252350" title="Mehdi Ben Barka" nonfiltered="2726" processed="2720" dbindex="97879">
Mehdi Ben Barka (en rab,               ) va ser un poltic marroqu, activista per la independncia i ms tard dissident del rgim de Hassan II, cofundador dels partits poltics Istiqlal i UNFP i figura dirigent del moviment tercermundista. Va nixer a Rabat el 1920 i va morir en estranyes circumstncies a Pars en 1965. El seu segrest i assassinat a mans, aparentment, dels serveis secrets marroquins, s un dels episodis ms emblemtics de l'poca de la histria del Marroc coneguda com anys de plom.

Primers anys. 
Mehdi Ben Barka va nixer a Rabat (Marroc) en 1920, en una famlia de classe mitjana baixa: el seu pare era recitador de l'Alcor en una mesquita i venedor de te i sucre. Mehdi va assistir a l'escola alcornica fins als nou anys. La famlia noms tenia recursos perqu un dels fills ans a escola ms enll d'aquesta edat, i li va tocar al germ gran, qui va estudiar en un collegi francs. Mehdi acompanyava tots els dies al seu germ i l'esperava a la porta fins a la sortida. La mestra francesa va acabar per convidar-lo a entrar com odor i es va revelar com un estudiant excepcional. Va arribar a ser el primer llicenciat en matemtiques del Marroc. 

En la seva adolescncia va freqentar cercles nacionalistes. El moviment independentista marroqu, que va veure en ell a un futur quadre, va ser qui va crrer amb les despeses dels seus estudis secundaris. Una beca de la Residncia (el govern francs al Marroc) li va permetre desprs realitzar estudis universitaris en Alger i convertir-se en l'nic marroqu de l'poca llicenciat en Cincies. L'agitaci nacionalista que va acompanyar a la Segona Guerra Mundial va impedir que fes el doctorat, dedicant-se a partir de llavors completament a la poltica.

De l'Istiqlal a l'exili. 
El 1944 Mehdi Ben Barka va ser un dels signants del Manifest per la independncia, que era al mateix temps l'acta de creaci del Partit de la Independncia, ms conegut pel seu nom rab: Istiqlal. Aix li va valer, com a d'altres lders nacionalistes, dos anys de pres. En sortir es va dedicar a labors d'organitzaci interna del partit, particularment a la creaci d'un arxiu de documentaci i d'un diari, Al-Alam (La Bandera). La seva intensa activitat li va valer el malnom de Dinamo que conservar per la resta de la seva vida. 

Com que el partit Istiqlal era illegal  encara que ms o menys tolerat per les autoritats d'ocupaci , no tenia seus pbliques: a Rabat era la casa familiar de Ben Barka, que quedava en la Medina (o ciutat vella), i servia de lloc de reuni, de treball i de trobada amb la premsa. Ben Barka es va convertir aviat en una figura de referncia dintre del moviment nacionalista marroqu, a pesar de les seves diferncies d'edat i extracci social amb els lders nacionalistes histrics, com Allal al-Fasi o Ahmed Balafrej. Al contrari d'ells, Ben Barka veia en el nacionalisme nicament una bandera sota la qual escometre el que realment importava, que era la modernitzaci del Marroc: acabar amb el subdesenvolupament, l'analfabetisme, les estructures feudals i les desigualtats socials. Ben Barka volia que l'Istiqlal fos el partit de la modernitat i que al mateix temps fora un partit popular, aix s, lligat a tots els sectors socials, amb especial atenci al proletariat urb i als habitants dels barris de barraques (viles), que eren el nexe entre la ciutat i el camp (l'Istiqlal era sobretot una organitzaci urbana). 

D'aquesta manera, Ben Barka es va acostar, i tamb va acostar progressivament l'Istiqlal, a posicions de tipus socialista, el que a la llarga seria causa d'una fractura dintre del partit. En aquells moments, no obstant aix, aquestes posicions eren en gran mesura la clau de l'xit del partit i de la popularitat de Ben Barka. El 1951 Ben Barka fou exiliat a l'Atlas. Durant tres anys, se li va obligar a internar-se ms i ms en les muntanyes, fins a reduir el seu contacte amb la vida urbana a una visita anual de la seva famlia. Ben Barka va aprofitar l'allament per a estudiar economia del desenvolupament, sociologia, angls i tamazight. En les cartes que enviava a la seva famlia, relatant la monotonia quotidiana, incloa missatges amb tinta invisible per als seus companys de lluita.

Mentre va durar el bandejament de Ben Barka, les tensions en les ciutats augmentaren. A Casablanca centenars de manifestants van ser morts a trets per la policia francesa el desembre de 1952. En 1953, el sold Mohammed ben Yusef va iniciar la seva vaga del segell, negant-se a signar les lleis i decrets que li presentava la Residncia. Aquesta va decidir substituir-lo per un parent seu ms dcil, l'anci Mohammed Ben Arafa, i va enviar Mohammed i el prncep hereu Hassan a l'exili a Madagascar, cosa que va convertir al monarca automticament en un heroi per a la majoria dels marroquins. Un sector del nacionalisme va passar a la lluita armada, formant l'Exrcit d'Alliberament del Marroc, conegut com la Resistncia, que de seguida va establir contactes amb el nacionalisme armat d'Algria, cosa que va inquietar profundament Frana. Els dirigents nacionalistes empresonats o deportats eren vists aleshores com a interlocutors vlids, en la mesura que no se'ls podia considerar culpables d'accions com el sagnant atemptat de desembre de 1953 a Casablanca, on desenes de francesos que feien les seves compres de Nadal van morir a conseqncia d'una bomba. Ben Barka i altres lders nacionalistes van ser alliberats. A principis de 1955 va formar part de la delegaci d'Istiqlal en la Conferncia d'Aix-els-Bains (Frana), en la qual es va acordar la independncia en la interdependncia del Marroc, amb Mohammed V com a rei. A canvi, els nacionalistes marroquins van tallar els llaos amb la resistncia algeriana.

El Marroc independent es va iniciar amb un rei al capdavant, fortes aliances amb l'antiga potncia colonial, i un Istiqlal hegemnic i obstinat a assegurar la permanncia del statu quo pactat: el partit nacionalista va emprendre accions contra qui, dintre o fora de les seves files, qestionaven la monarquia, prosseguien la lluita armada, donaven suport als independentistes algerians o criticaven l'hegemonia d'Istiqlal. En aquesta onada repressiva va haver fins i tot morts, com Abbas Mesaadi, lder de la Resistncia, o el comunista Abdelkrim ben Abd Allah. La reputaci de Ben Barka, qui com a dirigent del partit no podia ser-ne totalment ali, es va mantenir com una de les figures ms carismtiques del nou Marroc. 

Per aix, Mohammed V el va nomenar president del primer parlament marroqu, encara que aquest rgan era ms aviat un consell consultiu que assistia al rei, ja que el repartiment de poder entre l'antic sold i la classe poltica seguia sense quedar netament definit. 

En aquests anys (mitjans dels 50), Ben Barka es va dedicar tamb a viatjar i a prendre contacte amb moviments i capdavanters del Tercer Mn en lluita contra el colonialisme o el neocolonialisme: va ser rebut per Burguiba, Nasser, H Ch Minh o Mao Zedong en els seus respectius pasos, on Ben Barka buscava receptes contra el subdesenvolupament i el feudalisme que poguessin exportar-se al Marroc. Aquest va ser l'inici de la seva carrera en la poltica internacional com lder del moviment tercermundista. 

Sense ser ministre ni posseir cap altre crrec amb poder executiu, el seu prestigi era tal que va assolir implantar al Marroc experincies pilot inspirades en les de pasos amb rgims socialistes, com iniciatives de treball voluntari per a la creaci d'infraestructures. Entre elles es va destacar l'escola taller de la Carretera de la Unitat, una carretera que va unir els antics territoris espanyol i francs del Marroc, i a travs de la construcci del qual es va pretendre formar a milers de joves marroquins. En 1959 van explotar dins Istiqlal les tensions que s'arrossegaven des d'anys enrere en relaci a qestions com la relaci entre el rei i la classe poltica i el repartiment de poder subsegent (tema mantingut en equilibri des de la independncia), o la relaci entre les velles estructures socials i de poder (el Majzen) amb els desitjos de transformaci social i econmica defensats, entre uns altres, per Ben Barka. Aquest i altres militants van exigir una definici clara de l'estructura de l'Estat marroqu, amb l'adopci d'una constituci i la limitaci dels poders del monarca, i la substituci de les estructures majzenianes de poder fctic per institucions democrtiques. La majoria dels dirigents d'Istiqlal va interpretar que el corrent de Ben Barka estava plenament en contra de la monarquia. D'aquesta manera, Ben Barka, Mohammed Basri i Abderrahim Bouabid, que tenien el suport de la major part dels sindicalistes i joventuts del partit, van ser forats a sortir-ne. Van crear llavors la Uni Nacional de Forces Populars (UNFP). 

La UNFP va tenir una orientaci marcadament d'esquerres i va denunciar des del principi la corrupci que al seu parer envaa les incipients institucions marroquines, la pervivncia del feudalisme i l'aliana d'aquest amb els homes de negocis estrangers. Va reclamar eleccions lliures, una constituci, l'alfabetitzaci, la reforma agrria i el final de l'exclusi social de les dones. En tres mesos els dirigents del nou partit foren empresonats, i el seu peridic, prohibit. Ben Barka es va exiliar voluntriament a Pars. 

Exili i activitat internacional. 

Des de la capital francesa, Ben Barka va seguir en contacte amb l'oposici marroquina (per a la qual el seu domicili es va tornar una espcie de seu a Europa) per es va dedicar cada vegada ms a tasques d'organitzaci dintre del moviment tercermundista amb el qual havia pres contacte uns anys abans. Va ser escollit per al comit executiu del Fons de Solidaritat Afroasitica, nucli del moviment dels no aliniats. 

En 1962 Ben Barka va tornar al Marroc per a participar en el II Congrs de la UNFP. Va tenir una rebuda multitudinria. El seu informe per al congrs, no obstant aix, va ser considerat massa revolucionari pels seus companys, que no van deixar que fos llegit des de la tribuna. 

Mohammed V havia mort, i des de feia un any regnava Hassan II. L'equilibri i la tensi de poders que existia des de la independncia s'havia resolt en una monarquia absoluta de fet. Es va aprovar una constituci redactada per juristes francesos que pretenia donar aires democrtics al rgim: Istiqlal la va acceptar, per UNFP la va rebutjar totalment. En la revetlla del referndum constitucional, Ben Barka, que era seguit permanentment per la policia des del seu retorn, va patir un intent d'assassinat quan l'autombil en el qual viatjava a Casablanca va ser emps per altre autombil cap a un barranc. El lder de la UNFP es va salvar amb una lesi cervical lleu. 

En 1963 es va presentar a les primeres eleccions legislatives pel districte de Yaqub al-Mansur, un suburbi de Rabat. Els seus mtings electorals (vetats en la rdio i la televisi) s'enfrontaven radicalment contra el poder personal del rei. El resultat de les eleccions va donar la victria a un partit recin creat per personatges vinculats al palau, seguit des de lluny per Istiqlal i la UNFP. L'oposici va denunciar el frau. Dos mesos ms tard, quan els diputats encara no havien pres possessi dels seus escons, milers de militants de la UNFP, incls tot el seu Comit Executiu, van ser detinguts i torturats sota la sospita de preparar un complot contra la vida de Hassan II. Ben Barka va assolir fugir i sortir del pas cap a un segon exili. Va trobar refugi a Algria, on el president Ahmed Ben Bella el va protegir i li va assignar tasques relacionades novament amb el moviment tercermundista.

En 1964 es va celebrar en Rabat el procs contra la UNFP pel suposat complot contra el rei. Es dictaren vint condemnes a mort, entre elles la de Ben Barka, jutjat en rebellia. Tots els condemnats a mort, excepte ell, van ser indultats poc desprs. Ben Barka havia estat denigrat pblicament al Marroc a causa del seu rebuig a la Guerra de les Sorres, que aquest any va enfrontar al seu pas natal amb el seu pas d'acollida, Algria, el que va ser presentat per les autoritats marroquines com connivncia amb l'enemic. 

Mentrestant, Ben Barka continuava la seva activitat com a organitzador del moviment tercermundista, guanyant rellevncia a escala internacional. En 1965 no tenia residncia fixa: com a president de la comissi preparadora de la Conferncia Tricontinental, que havia de celebrar-se a L'Havana l'any segent, vivia a cavall entre Frana, Algria, Egipte i Cuba, entre altres llocs. Al mar, Marroc es va commoure amb la durssima repressi contra uns disturbis populars en Casablanca; poc desprs, Hassan II va anunciar la seva intenci d'emprendre reformes i va fer arribar un missatge al matemtic Ben Barka que deia: He de resoldre una equaci al Marroc. Ben Barka, que seguia condemnat a mort, va considerar la idea de tornar al seu pas, amb la condici que s'emprenguessin profundes reformes socials i que la seva tornada fos desprs de la celebraci de la Tricontinental. Al juny, no obstant aix, Hassan II va abandonar la idea de fer reformes i es va inclinar pel mtode oposat: decretar l'estat d'excepci, dissoldre el parlament i posar-se elli mateix al capdavant d'un govern designat, el ministre de Justcia del qual era el jutge que va condemnar a mort a Ben Barka, i el seu ministre de l'Interior el general Mohammed Ufqir, qui era el cap de la policia en les vespres del plebiscit constitucional de 1962, quan va ocrrer l'intent d'assassinat de Ben Barka. 

Desaparici de Ben Barka.

Ben Barka va ser segrestat el 29 d'octubre de 1965 a Pars per agents de la policia francesa, quan es dirigiria a una cita amb el director de cinema Georges Franju per a preparar el rodatge d'una pellcula sobre la descolonitzaci. Des de llavors no es van tenir ms notcies d'ell.

La investigaci judicial que va seguir establ que Ben Barka va ser traslladat a un xalet d'un poble proper on va ser torturat fins a la mort per agents marroquins i mercenaris francesos, dirigits aparentment pel llavors ministre de l'interior marroqu, Mohammed Ufqir, qui hauria participat en persona en l'afer. El judici, celebrat el 1967, va condemnar a penes de pres a diversos dels implicats, incls Ufqir, qui va ser jutjat en rebellia i condemnat a cadena perptua. No obstant aix, no es van assolir esbrinar tots els detalls de la trama, especialment la implicaci dels governs francs i marroqu com a tals, o dels seus serveis secrets, les raons precises del segrest, les possibles complicitats d'altres organitzacions com la CIA o el parador del cos de Ben Barka. Per aquesta ra, el procs segueix obert, encara que gaireb tots els testimonis coneguts han anat morint al llarg dels anys, la majoria per causes no naturals. 

Amb el canvi de segle, i coincidint amb la relativa obertura poltica al Marroc, dos testimoniatges nous han obert nova llum sobre el cas Ben Barka. Un s el de l'antic agent de la seguretat marroquina Ahmed Bujari, qui assegura que el cos de Ben Barka va ser traslladat al centre de detenci clandest de Dar al-Muqri, a Rabat, on va ser dissolt en una gran caldera d'cid que el propi Bujari havia hagut de fer fabricar per a l'ocasi. L'altre testimoniatge s el de l'antic comissari Lucien-Aim Blanc, company dels dos policies francesos condemnats per l'afere Ben Barka, qui va fer pbliques les trancripcions d'escoltes telefniques realitzades pels serveis secrets francesos que planejaven la desaparici de Ben Barka, que demostraria que el govern de l'poca almenys coneixia els plans de segrest. 

Els estats francs i marroqu han negat sempre qualsevol implicaci oficial en el cas. El Marroc, des de la mort d'Ufqir en 1973, ha adms la participaci del general en el segrest, per atribuint-la a un acte individual producte de la seva enemistat personal amb Ben Barka, i no a un pla institucional. 

Enllaos externs.
 Ben Barka i la Tricontinental;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252353" title="Maxthon" nonfiltered="2727" processed="2721" dbindex="97880">

El Maxthon (abans conegut com a MyIE2) s un navegador gratut provinent de la Xina per a Windows i basat en el motor de renderitzaci Trident, de l'Internet Explorer, no obstant tamb pot utilitzar el motor Gecko, del Mozilla Firefox.

Una de les caracterstiques principals del Maxthon s la interfcie totalment personalitzable. A ms a ms inclou ms funcions que l'Internet Explorer sense perdre compatibilitat.

Caracterstiques.
Navegaci per pestanyes;
Desa les pestanyes obertes per si hi ha algun problema i el programa s'ha de tencar de sobte.
Possibilitat de desfer el tancament de pestanyes.
AD Hunter - un bloquejador de publicitat: bloqueja finestres emergents, bnners i anuncis flotants.
Bloquejador de Flash, d'applets de Java i d'ActiveX;
Capacitat de canviar el tema;
Pestanyes i interfcie personalitzables;
Possibilitat de programar moviments del ratol;
Barra d'utilitats externes - una barra d'eines que peremet a l'usuari obrir programes de tercers;
Lector d'RSS;
Suport a la majoria de les extensions de l'Internet Explorer.
Suport parcial al motor Gecko utilitzant un programa de tercers;
Caixa de cerca amb vuit cercados diferents (i possibilitat d'incporar-ne de nous);
Servei d'actualitzaci automtica;
Grups - possibilitat d'afegeix i obrir diverses adreces d'inters juntes;
lies per a URL - permet obrir URL llargues escrivint tan sols una paraula;
Simple collector - una petita utilitat semblant al Bloc de notes que permet escriure text, portar-lo a les pgines web, etc. ;
Serveis web integrats - per defecte inclou traductors, accs a la memria cau del Google, Whois i proxies web annims. L'usuari pot afegir altres serveis.
De la versi 2.0.
 Nou aspecte;
 Noves opcions de personalitzaci;
 Nous icones per defecte;
 Suport de multi-usuari;
 Bloquejador de contingut;
 Estabilitat i rendiment millorats;
 Maxthon Smart Accelerator;
 Magic Fill;
 Validador d'enllaos;
 Millorat el suport a favicons;
 Millorada la cerca a les adreces d'inters;
 Gestor de feeds i adreces d'inters;
 Sincronitzaci en lnia de feeds i adreces d'inters;
 Eina de cerca a les pgines;
 Installador de connectors;
 Actualitzados de connectors i temes;
 Gestor de pestanyes;
 Mode frameless;
 Nova interfcie de configuraci;

Vegeu tots els canvis de la versi 2.0

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Maxthon plugins;
Maxthon skins;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252360" title="Etnocentrisme temporal" nonfiltered="2728" processed="2722" dbindex="97881">
L'etnocentrisme temporal, tamb conegut com a etnocentrisme histric, planteja la idea de la superioritat d'una cultura concreta, respecte les altres cultures, i, fins i tot, dels altres perodes histrics de la prpia cultura (de vegades, inclosos els temps futurs). Aquesta idea s expressada, de forma crtica per Jacques Derrida,  i estaria relacionada amb el concepte de la fi de la histria proposat per Francis Fukuyama.

Aquesta visi, com tota forma d'etnocentrisme, planteja la possibilitat de la superioritat de certes respostes culturals respecte els altres fets culturals, fet negat per Claude Lvi-Strauss i presentat com a possible origen de l'imperialisme per Jacques Derrida. 

L'etnocentrisme temporal tindria el seu contrapunt en el relativisme cultural, que planteja la no existncia de superioritat de cap comportament cultural, per sobre dels altres.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252361" title="Regla de Pascal" nonfiltered="2729" processed="2723" dbindex="97882">
En matemtiques, la regla de Pascal s una identitat combinatria entre coeficients binomials. Estableix que per a qualsevol nombre natural n es t
;
on  i  s un coeficient binomial.

Demostraci combinatria.
La regla de Pascal t un significat combinatori intuitiu. Recardent que   s el nombre de formes en qu es pot triar un subconjunt de b elements a partir d un conjunt de a elements. Per tant, el cant dret de la identitat  indica el nombre de formes en qu es pot formar un subconjunt de k elements a partir d un conjunt de n elements.

Ara, suposeu que es distingeix un element particular 'X' del conjunt de n elements. Aix, cada cop que es trien k elements per a formar un subconjunt, hi ha dues possibilitats: X pertany al subconjunt escollit o no.

Si X pertany al subconjunt, en realitat noms es necessiten triar k-1 objectes ms dels  n-1  objectes restants (donat que X ser segur al subconjunt). Aix es pot fer de  formes.

Quan X no s al subconjunt, cal triat tots els k elements a partir del subconjunt format pels n-1 objectes que no sn X. Aix es pot fer de   formes.

En conlusi el nombre de formes d agafar un subconjunt de k objectes a partir d un conjunt de n objectes, ( que s  ), tamb s igual a
.

Demostraci algebraica.
S ha de demostrar
 	 	 	 ;

Es comena escribint el cant de la dreta com a
;
Reduint a com denominador i simplificant s obt
;
 	 	 ;
 	 	 ;
 	 	 ;
 	 	 ;
 	;

Vegeu tamb.
 Triangle de Pascal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252363" title="La Serreta-Ull del Moro" nonfiltered="2730" processed="2724" dbindex="97884">

Situat entre els termes municipals d'Alcoi, Cocentaina i Penguila, en les acaballes del Sistema Btic amb una direcci predominant SO-NE, rodeja junt amb el Biscoi i el Carrascar de la Font Roja la ciutat d'Alcoi pel sud.

Est format per dos nuclis muntanyosos l'alt dels Dubots de 1050 metres a l'est i l'Ull del Moro de 908 metres. Un tercer element del conjunt seria el Tossal de les Creuetes a l 'oest amb 802 metres. Junt amb el Barranc del Cint s la muntanya que ms impacte visual t sobre la ciutat d'Alcoi, sobre tot a la Zona Nord.

Est en prou bon estat de conservaci a pesar de la pressi demogrfica que patix per la proximitat dels nuclis d'Alcoi i Cocentaina. En els ltims quinze anys a patit un parell d'intents d'incendi, un d'ells amb dos focus que van aparixer simultniament. En la seua part baixa ens trobem amb pinedes de repoblaci mentre que la seua part alta est coberta per bosc autcton mediterrani on predomina la carrasca.

La CV-70 el creua en direcci Alcoi a Benilloba per la vessant nord. La CV-785 l'envolta pel sud direcci Benifallim. Actualment s'est construint la variant d'Alcoi a la A-7 en les seues faldes.

Jaciments arqueolgics. 

En la part alta de l'alt dels Dubots es troba enclavat el Jaciment arqueolgic de La Serreta important santuari i necrpolis ibrica  aix com les restes d'un observatori de la guerra civil que donava la veu d'alarma i alertava de les incursions aries italianes provinents de Les illes. Popularment sempre s'ha cregut que era un antiaeri. En el terme municipal de Cocentaina es troba el castell de Penella i l'ermita de Sant Toms.

Masos.

Sn importants, arquitectnicament parlant el mas Roig, el mas de la Serreta i el mas de la Font de la Salut. Altres sn el mas de la font del vicari, el mas de Jaume, la caseta del rebolcat, el mas de la llobera o la coneguda Venta Nadal en La Penella.

Fonts.

La font de la Salut i la font de Penella.

Altres.

La Cova Juliana i el Pou de Forminy.

Enllaos externs.
Mapa toponmic d'Alcoi
Arqueologia.
MUSEU ARQUEOLGIC MUNICIPAL Camil Visedo Molt ;
La Serreta (Alcoi);
Senderisme.
Com podeu veure la zona atrau a molts amants del senderisme i la bicicleta de muntanya i no compta amb les severes restriccions dels parcs naturals prxims.
Pujada a La Serreta ;
Passejos pels camins de ferradura de la comarca d'Alcoi ;
La Serreta en BikeZona ;

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252369" title="Front oriental (Primera Guerra Mundial)" nonfiltered="2731" processed="2725" dbindex="97885">


El front oriental fou el teatre d'operacions de la Primera Guerra Mundial que es desenvolup a terme a l'est d'Europa, bsicament a les zones frontereres entre l'Imperi Alemany, l'Imperi Austrohongars, l'Imperi Rus i el Regne de Romania. Les operacions dutes a terme a la zona dels Balcans acostumen a considerar-se un teatre d'operacions independent.

 Aspectes generals .
El front oriental tingu, durant tota la guerra, una longitud molt superior a la del front occidental i una densitat de tropes sobre el terreny fora inferior, fet que tingu una influncia considerable en el tipus d'operacions que es dugueren a terme. La longitud del front arrib a ser superior a 1.600 km, des de Sant Petersburg al mar Negre. Les lnies del front oriental foren molt ms fludes que les de l'occidental i, malgrat que en algunes zones i alguns moments es desenvolup una guerra de trinxeres, la seva importncia fou molt menor que al front occidental, on, desprs dels primers moviments el 1914, tot el front es bas en un sistema de trinxeres ininterromput. La menor importncia de les trinxeres fou deguda a la menor densitat de tropes, que feia impossible poder mantenir en profunditat una lnea de trinxeres. En conseqncia, al front oriental la guerra fou fora ms mbil i les lnies de front es desplaaren considerablement al llarg del conflicte.

 Primeres operacions .
La guerra al front oriental comen amb la invasi russa de la Prssia Oriental i de la Galtzia austrohongaresa. Aquest moviment ja era esperat per l'estat major alemany, la idea inicial del qual era aconseguir arribar a Pars en poques setmanes per desprs transferir tropes a l'est abans que Rssia pogus penetrar excessivament en territori alemany i austrohongars. Per aquesta ra, Alemanya noms despleg a la Prssia Oriental una desena part de tots els efectius militars: el vuit exrcit amb 13 divisions d'infanteria, 1 de cavalleria i 774 canons, sota el comandament de Maximilian von Prittwitz. La penetraci russa a Prssia la duien a terme el primer exrcit sota el comandament de Paul von Rennenkampf, que atac al nord-est de la zona lacustre del centre de Prssia, i el segon exrcit sota el comandament d'Aleksandr Samsnov, que atac al sud-oest. L'ofensiva russa no comen malament i Helmut von Moltke, el cap d'estat major alemany, substitu Prittwitz per Paul von Hindenburg i Erich Ludendorff, prefigurant la parella que mesos desprs es convertiria en el mxim poder a Alemanya. Tot i aix l'avan rus aviat perd impuls, a causa de la dificultat dels subministraments, de les rivalitats entre Rennenkampf i Samsnov i d'una estructura de comandament especialment catica; finalment, l'ofensiva acab amb un gran fracs en la batalla de Tannenberg, finalitzada el 2 de setembre de 1914.

A la zona del front vora la frontera russo-austrohongaresa les operacions russes tingueren ms xit. La mobilitzaci austrohongaresa fou especialment lenta, ja que el cap d'estat major, Conrad von Htzendorf, don prioritat a la mobilitzaci vora la frontera srbia i, esperant una rpida ajuda alemanya, retard el desplegament a la zona oriental. A comenament de setembre l'exrcit austrohongars havia situat trenta-set divisions a la frontera russa, entre Lublin i el riu Dnister, en total poc ms de 500.000 soldats. Els russos, sota el comandament de Nikolai Ivnov i d'Aleksei Bruslov, per la seva banda, havien desplegat uns 750.000 efectius a la zona. Malgrat uns primers enfrontaments favorables als austracs, especialment a la zona nord (batalles de Kra nik i de Komarow), amb la batalla de Lemberg els russos aconseguiren que els austrohongaresos es retiressin progresivament cap a la lnia defensiva dels Carpats i cap al riu Dunajec a l'est de Cracvia. Cap a comenament d'octubre el front qued ms o menys estabilitzat, amb tota la Galtzia oriental, la Bucovina i una part de la Polnia meridional. D'altra banda, les tropes russes comenaren a assetjar la fortalesa de Przemy l, ltim escull per amenaar les lnies cap a Cracvia. Malgrat l'xit alemany a la zona nord del front, la situaci a Galtzia i Polnia a finals d'any era relativament preocupant per a les potncies centrals, de manera que l'estat major alemany transfer un nombre considerable de tropes a la Polnia central, per alleugerir la pressi sobre les lnies austrohongareses. Les batalles del Vstula i de d  no milloraren la situaci, per com a mnim evitaren posteriors penetracions russes cap a territori germnic. A la zona austrohongaresa els russos aconseguiren superar els Carpats durant febrer i mar de 1915, cosa que amenaava la planura hongaresa, i finalment capturaren la fortalesa de Przemy l, que havia quedat allada emmig de territori controlat pels russos i sense que l'exrcit austrohongars tingus la capacitat de muntar una contraofensiva per recuperar la ciutat. La caiguda de Przemy l i la captura de ms de 100.000 presoners fou un cop molt dur per a la moral austrohongaresa.

 L'ofensiva austrogermnica de 1915 .

Davant dels problemes que les potncies centrals tenien al front oriental, i una vegada estabilitzat el front occidental, l'estat major alemany decid iniciar una important ofensiva a l'est a la primavera de 1915. L'ofensiva estigu precedida per la segona batalla dels llacs Masurians al febrer d'aquell any, amb la qual les tropes alemanyes intentaren avanar a la zona ms septentrional del front; els russos pogueren contenir l'atac per amb importants prdues. Desprs d'aquesta batalla, les tropes alemanyes i austrohongareses a l'est funcionaren sota un comandament nic.

Al maig s'inici l'ofensiva de Gorlice-Tarnw, que comen com una operaci a petita escala a la zona del front a Galtzia, per que aviat es generalitz tamb a la zona de Polnia una vegada les forces centrals aconseguiren trencar les lnies russes. El resultat fou una espectacular victria de les potncies centrals, que recapturaren Galtzia i ocuparen tot Polnia i bona part de Bielorssia, amenaant Minsk. Les operacions s'allargaren tot l'estiu i el setembre de 1915 havia desaparegut qualsevol amenaa russa sobre Alemanya i ustria-Hongria; les tropes alemanyes havien ocupat ja tota la Polnia russa i Litunia. Malgrat petits moviments posteriors, la lnia del front assolida en aquell moment ja no es modificaria substancialment fins al final de la guerra. El cap d'estat major alemany en aquells moments, Erich von Falkenhayn, era conscient que les seves tropes podien seguir avanant, per resist la temptaci de penetrar massa profundament en territori rus, conscient de les dificultats de subministrament i coordinaci que podia representar, aix com de les necessitats de tropes i recursos al front occidental.

 L'ofensiva Bruslov i el collapse rus .
Per a l'any 1916 Rssia prepar una gran ofensiva sota el comandament del general Aleksei Bruslov, que posteriorment es coneixeria com l'ofensiva Bruslov, iniciada el 4 de juny, i que seria l'acci de ms envergadura empresa per l'exrcit rus durant la guerra. L'operaci formava part d'un pla conjunt dels aliats, que havien de desplegar simultniament aquest atac a l'est i un altre al front oriental, en el que seria la batalla del Somme, per tal d'alleujar la pressi alemanya sobre Verdun i l'austrohongaresa sobre Itlia. L'atac de Bruslov estava dirigit contra la part austrohongaresa del front a la zona d'Ucrana, en una lnia de gaireb 500 km. L'operaci, preparada acuradament, fou un gran xit i agaf per sorpresa les tropes austrohongareses, que cediren gran quantitat de terreny. No fou fins desprs d'unes quantes setmanes que un contraatac alemany aconsegu aturar la penetraci russa.

L'ofensiva Bruslov fou un gran xit inicial que, nogensmenys, no fou prou aprofitat per l'estat major rus i, en qualsevol cas, cap al setembre l'exrcit ja no disposava de subministraments i les tropes estaven al lmit de l'esgotament. A comenament de 1917 l'economia russa arrib al collapse total, a causa de l'esfor de la guerra. D'altra banda, l'escassetat de menjar a les principals ciutats, unida a les nombroses baixes de la guerra, provoc diverses revoltes civils i amotinaments a l'exrcit, que dugueren a l'abdicaci del tsar Nicolau II i a la Revoluci de Febrer.

 La guerra a Romania .
L'ofensiva Bruslov convenc Romania a entrar a la guerra de part dels aliats, decisi que tingu conseqncies desastroses per al pas. Romania entr en guerra el 14 d'agost de 1916 i inicialment realitz una ofensiva amb xit als Carpats meridionals i a la Transsilvnia austrohongaresa, zona prcticament sense defenses en aquells moments. No obstant aix, a comenament de setembre l'empenta de l'ofensiva ja s'havia esgotat i Alemanya envi quatre divisions a la regi. D'altra banda, les potncies centrals organitzaren un contraatac des de Bulgria amb un exrcit combinat alemany, blgar i otom.

A partir d'aquell moment les tropes romaneses, mal equipades i amb poca ajuda dels russos, es veieren obligades a anar retirant-se davant dels avanos enemics en diversos fronts. Desprs de diverses operacions durant la tardor, tropes alemanyes capturaren Bucarest el 6 de desembre i la cort i el govern romans hagueren de refugiar-se a Ia i. El gener de 1917 la majoria del pas ja estava sota ocupaci alemanya, incloent-hi el port de Constan a al mar Negre, els camps petrolfers de Ploie ti i les zones productores de cereals ms importants. A partir d'aquell moment el front s'estabilitz, deixant noms Moldvia en mans romaneses. D'aquesta manera les lnies del front oriental encara s'allargaren ms, amb el consegent esgotament de les tropes russes i la disminuci de les seves reserves.

 L'ofensiva Krenski i el tractat de Brest-Litovsk .

Desprs de la Revoluci de Febrer, el Govern Provisional Rus intent recuperar el control de l'exrcit, majoritriament sota control dels soviets. Sota la presidncia d'Aleksandr Krenski el Govern no aconsegu fer sortir Rssia de la guerra, fet que afebl considerablement la seva popularitat i, en canvi, decid llenar una nova ofensiva, amb l'esperana que una victria faria recuperar la confiana en el nou govern i augmentar la moral de la tropa. L'ofensiva, posteriorment anomenada ofensiva Krenski, s'inici l'1 de juliol de 1917, amb un atac contra les posicions alemanyes i austrohongareses a la zona de Galtzia. Malgrat els xits inicials, precedits del bombardeig ms intens mai vist al front oriental, les tropes russes a la reraguarda comenaren a amotinar-se i refusaren avanar i aprofitar el trencament de les lnies enemigues. Cinc dies ms tard els alemanys i austrohongaresos organitzaren un contraatac, que en poc ms d'una setmana trenc completament les lnies russes i penetr gaireb 160 quilmetres. Els russos, amb collaboraci amb els romanesos iniciaren un darrer contraatac, per la fora ofensiva de l'exrcit rus era ja nulla. L'estat major alemany aprofit la feblesa russa per geenralitzar l'atac a altres zones del front; aix, en una acci independent, l'1 de setembre els alemanys capturaren Riga.

El fracs dels plans de Krenski contriburen a l'acceleraci dels processos revolucionaris, fins que al novembre es produ la Revoluci d'Octubre i els bolxevics prengueren el poder, sota el lideratge de Vladmir Lenin. El nou govern estava decidit a fer sortir Rssia de la guerra i sign un alto el foc, per les negociacions per a un tractat de pau s'allargaren a causa de les grans demandes alemanyes, que el nou govern difcilment podia acceptar. Finalment, el 3 de mar de 1918 se sign el tractat de Brest-Litovsk entre la RSFS de Rssia i les potncies centrals, que cedia gran quantitat de territoris a l'Imperi Alemany. La signatura del tractat permet transferir gran quantitat de tropes cap al front occidental, tot i que gaireb un mili de soldats alemanys romangueren a les zones acabades d'incorporar.

Referncies.

Nik Cornish, The Russian Army and the First World War (2006, Spellmount, Stroud); ISBN 1-86227-288-3 .
Norman Stone, The Eastern Front 1914-1917 (1998, Penguin Books); ISBN 0-14-026725-5.
 Martin Gilbert, The First World War: A Complete History; ISBN 0-8050-7617-4.
 David Stevenson, 1914-1918. The history of the First World War; (Penguin History, Penguin Books, 2005).
 Battles - The Eastern Front a FirstWorldWar.com. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252370" title="Steven George Gerrard" nonfiltered="2732" processed="2726" dbindex="97886">
Steven George Gerrard (Whiston, Anglaterra, 30 de maig del 1980) s un futbolista angls que juga en el Liverpool FC. La seva polivalncia li permet jugar de centrecampista o com segona punta, i destaca per la seva habilitat en la recuperaci del bal, les passades i el seu potent tir. 

Biografia.
Al novembre del 1998 es va produir el seu debut amb el primer equip, concretament com suplent davant el Blackburn Rovers FC. Poc desprs en el seu debut en la titularitat, en un partit de la Copa de la UEFA, davant el Celta de Vigo va posar de manifest la seva eficcia i la seva regularitat, tant en la recuperaci del bal com en el joc d'atac. 

En la campanya 2000/01 va viure un any d'or per als interessos del conjunt d'Anfield, ja que amb Gerrard com un dels seus jugadors ms destacats, el Liverpool va conquistar la Copa anglesa, la Copa de la Lliga i la Copa de la UEFA, en una final en qu Steven va marcar el segon gol del seu equip en la victria per 5-4 en la final davant l'Alabs. Aquest mateix any un gol seu anotat davant el Manchester United al mar del 2001 va ser triat com el millor tant del Liverpool com en la Premiership. 

En les files del Liverpool malgrat la seva edat ja duu molts anys demostrant que s el valor ms ferm que posseeix el conjunt angls, no en va s el capit i el jugador amb ms pes en l'equip. La seva versatilitat i polivalncia i la seva arribada ho han convertit en un dels millors centrecampistes del futbol angls i del mn. 

Va ser nomenat Promesa de l'Any en 2001, va conquistar la seva segona Copa d'Anglaterra a Cardiff al mar de 2003, en una trobada en qu Gerrard va obrir el cam de la victria del seu equip anotant el primer gol de la victria 2 a 0 sobre el Manchester City. 

Al seu torn, va guanyar la Champions League de la campanya 2004-2005, on amb un gol seu va remuntar el marcador per a igualar-lo a tres, i forar prrroga i penals. Tamb va guanyar la Supercopa d'Europa i la Copa anglesa de futbol. 

Va renovar contracte amb els reds fins el 30 de juny del 2011.

Estadstiques.
Actualitzades fins el 19 de febrer del 2008


Referncies.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252375" title="Octavi Saltor i Soler" nonfiltered="2733" processed="2727" dbindex="97887">
Octavi Saltor i Soler  (Barcelona 1902 - 1982) fou un escriptor i poltic catal, llicenciat en lletres i en dret. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera fou president de l'Associaci Catalana d'Estudiants i militant de la Lliga Catalana, amb la qual fou tinent d'alcalde a Barcelona el 1935-1936. Tamb fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i arxiver dels Jocs Florals de Barcelona.

En esclatar la guerra civil espanyola el 1936 s'exili per raons de seguretat a Andorra, on fou magistrat del Tribunal Suprem de la Mitra d'Andorra. Durant la postguerra va mantenir semiclandestinament la celebraci dels Jocs Florals, fins que es van restaurar el 1971.  El 1944 tamb fou membre de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia.

Des del 1976 particip en l'intent de reorganitzar la Lliga Liberal Catalana i fou un dels oradors de l'Onze de Setembre celebrat a Sant Boi el 1976. A les eleccions generals espanyoles de 1977 es va presentar per la coalici Lliga de Catalunya-Partit Liberal Catal, per no va obtenir cap esc. El 1979-1982 fou membre de la Comissi Jurdica Assessora de la Generalitat de Catalunya

Com a poeta era lligat al neosimbolisme i fou panegirista de Josep Maria Lpez-Pic. Tamb va escriure nombrosos articles periodstics i fou bon orador, tal com queda evidenciat en aquest epigrama acrstic que li va dedicar el seu amic, el poeta Carles Fages de Climent :

Oligarca

Catalitzador

Temible

Amable. Advocat

Vindicatiu

Irascible.

Sol.licit

Amic entre els amics.

Legislador

Togat trib

Orador mxim

Rector Il.lustre
 

 Obres .
 Les idees literries de la Renaixena catalana (1934), assaig;
 Cendra votiva (1952), poesia;
 Port-Salvi (1955), poesia ;
 Rescat div (1960), poesia;

Referncies.



 Enllaos externs .
 Ressenya d'Octavi Saltor a l'Arxiu Nacional de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252381" title="Modest Sabat i Puig" nonfiltered="2734" processed="2728" dbindex="97888">
Modest Sabat i Puig (Cass de la Selva, Selva 1909 - el Vol, Rossell 1986) fou un poltic i industrial catal. Es llicenci en lletres per la Universitat de Barcelona i fou redactor poltic i comentarista de teatre de La Veu de Catalunya des del 1928 fins al 1936. En esclatar la guerra civil espanyola s'exili al Rossell, on regent negocis, i va intentar reconstituir a l'exili la Lliga Catalana el 1945-46. El 1976 fou un dels fundadors amb Octavi Saltor i Salvador Millet i Bel de la Lliga Liberal Catalana. La seva tasca com a promotor del catal a la Catalunya del Nord fa que dni nom a un premi literari de Perpiny.

 Obres .
 La nit del 6 d'Octubre a Barcelona (1935) amb Joan Costa i Deu;
 La veritat del 6 d'Octubre (1936). ;
 Un pas enll (1935);
 Un club per a senyores soles (1962);
 9 contes catalans (1960) ;
 Histria de la Lliga (1969);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252384" title="Joan Costa i Deu" nonfiltered="2735" processed="2729" dbindex="97889">
Joan Costa-Juss i Deu, ms conegut com a Joan Costa i Deu (Sabadell 1883 - Gnova 1938) fou un periodista i escriptor catal. Comen com a periodista publicant articles a La Creu del Montseny, revista fundada per Jacint Verdaguer el 1899. El 1907 ingress a la Lliga Regionalista i fou redactor en cap de La Veu de Catalunya. Fou director del Diario de Sabadell, fundador de la Biblioteca Sabadellenca el 1925 i president de l'Associaci de Periodistes de Barcelona. Quan esclat la guerra civil espanyola el 1936 s'exili a Gnova (Itlia), on va morir sobtadament el 1938.

 Obres .
 La nit del 6 d'octubre a Barcelona (1935) amb Modest Sabat i Puig;
 Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), en collaboraci amb el caputx Antoni Maria de Barcelona;
 Barcelona sotto l'incubo del terrore rosso (1938) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252386" title="Club Catalnia" nonfiltered="2736" processed="2730" dbindex="97890">
Club Catalnia fou una entitat creada la tardor de 1975 sota la forma de societat civil per Joan-Antoni Maragall i Noble, Josep Antoni Linati i Bosch (director general d Aiges de Barcelona), Higini Torras i Magem (president de Torras Hostench i d'El Noticiero Universal), Joan Alegre i Marcet (president de FECSA), Jaume Carner i Suol (president de Banca Catalana), Ramon Guardans,Pau Roig i Giralt, Carles Sents i Anfruns, Salvador Millet i Bel, Ignasi Ventosa i Despujol,i altres, partidaris de la via evolutiva cap a la democrcia i que rebutjaven el trencament democrtic. Defensaven el  regionalisme, el monarquisme i el liberalisme, en la tradici histrica de la Lliga Catalana amb la pretensi de ser l'eix d'un futur gran partit burgs catal. Pat un fort cop el novembre de 1976 quan Salvador Millet i Bel l'abandon per a crear la Lliga Liberal Catalana i Josep Antoni Linati i Higini Torras Magem crearen el Partit Democrtic Liberal Catal. El febrer de 1977 es transform en Catalnia-Partit Poltic Catal sota la presidncia de Joan Alegre i Marcet.

 Referncies .
 Joan B. Culla L'evoluci de l'espai centrista a Catalunya (1976-1982) (1989)  UAB, Working Paper n.4 Versi online;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252393" title="Joan Estelrich i Artigues" nonfiltered="2737" processed="2731" dbindex="97891">
Joan Estelrich i Artigues (Felanitx, Mallorca 1896 - Pars 1958) fou un escriptor i poltic mallorqu. De famlia tradicionalista, curs els primers estudis a Ma, on public les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca (1912), i el 1917 fund el peridic regionalista La Veu de Mallorca. 

Estudi filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i s'afili a les Joventuts de la Lliga Regionalista, influt per Francesc Camb, de qui en fou secretari. A Barcelona fund la revista Quaderns d'Estudis (1918), la collecci Minerva i collabor a la Fundaci Bernat Metge (1923-1958), per a la qual tradu una part del volum primer dels Discursos de Cicer (1923) i del segon de la Histria d'Alexandre el Gran de Quint Curci (1926). Tamb collabor a La Veu de Catalunya

Partidari de dur a terme una poltica exterior catalanista, el 1919 havia fundat la plataforma Expansi Catalana i actu a Ginebra en els ambients de la Societat de Nacions. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera s'encarreg de la campanya internacional de la Lliga Regionalista per la difusi del problema catal, ra per la qual s'hagu de mantenir a l'exili 

El 1930 intent amb Ferran Valls i Taberner la revisi del pensament d'Enric Prat de la Riba, abandon la identificaci entre catalanisme i nacionalisme i defens la reuni de nacionalitats lliures dins un estat complex. Fou diputat a corts de la Lliga per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936, i des del 1933 form part del consell de govern de Lliga Catalana i del Front Catal d'Ordre. El 1936 tamb fou encarregat d'acostar intellectuals catalans i mallorquins, que es tradu en el Missatge als mallorquins i la Resposta als catalans, i nomenat delegat membre del Consell Interpalamentari a Brusseles. Tamb fou nomenat delegat espanyol a la Comissi de l'Assemblea de la Societat de Nacions. 

L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Budapest en una conferencia sobre el paper de les humanitats en la formaci de l'home modern. Indignat per la persecuci poltica i religiosa a les zones controlades pel Front Popular, i influt per Camb, es pos de part dels sublevats. Asist aleshores a una reuni del PEN Club a Buenos Aires, i en tornar a principis de 1937, s'install a Pars, on contact amb Carles Soldevila i organitz el Comit Intellectuel d'Amiti de la France et d'Espagne, que el 10 de desembre de 1937 va publicar el  Manifeste aux intellectuels espagnols. Tamb form part de l'Oficina de Propaganda i Premsa a Pars i dirig Occident, revista de propaganda del govern de Burgos, i el 1937 public en diverses llenges l'allegat La persecucin religiosa en Espaa, amb prleg de Paul Claudel. Un cop acabada la guerra va tornar a Mallorca, per no pogu treure de la pres el seu germ Bartomeu Estelrich, gurdia civil destinat a Madrid que es mantingu lleial i que fou condemnat a mort el 1939, encara que li fou commutada la pena per pres el 1941.

Tot i haver donat suport al nou rgim, no li faltaren sospites i acusacions de separatisme entre el falangisme. El 1949 marx a Tnger, on va dirigir el diari Espaa. Del 1952 al 1958 represent Espanya a la UNESCO i s'install a Pars, d'on ja no hi tornaria. Com a assagista literari, fou influt per Eugeni d'Ors, Joan Maragall, Giacomo Leopardi i Sren Kierkegaard. Desprs de la guerra escriv assaig en castell i collabor a Destino.

 Obres .
 Entre la vida i els llibres (1926);
 La qesti de les minories nacionals (1928) ;
 La question des minorits et la Catalogne (1929);
 El moment poltic, Catalunya endins (1930);
 Fnix o l'esperit de la Renaixena (1934);

 Referncies .
 Josep Massot i Muntaner Els intellectuals mallorquins davant el franquisme Edicions de l'Abadia de Montserrat, 1992;
 Biografia a fideus.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252394" title="Filocarides" nonfiltered="2738" processed="2732" dbindex="97892">
Filocarides (Philocharidas, ) fill d'Eridides, fou un poltic espart.

Fou un dels delegats que va ratificar la teva entre Atenes i Esparta i els seus respectius aliats, el 423 aC. El 421 aC fou altre cop del delegat en el jurament de la pau pels ambaixadors dels pasos implicats i fou desprs enviat als estats de la regi de Trcia. Una mica desprs va prendre tamb el jurament dels delegats en el tractat separat entre Atenes i Esparta. 

El 420 aC fou enviat com ambaixador a Atenes per contraposar les negociacions dels argius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252396" title="Jaume Fernndez i Calvet" nonfiltered="2739" processed="2733" dbindex="97893">
Jaume Fernndez i Calvet (Barcelona, 1953) s un activista independentista catal. Membre d'una famlia treballadora, estudi enginyeria i particip en les mobilitzacions contra el Procs de Burgos de 1970 i a les mobilitzacions contra els afusellaments de Txiki i Otaegui el 1975, ra per la qual hagu de fugir a la Catalunya del Nord. El gener de 1976 torn i va militar al PSAN-Provisional i desprs a Independentistes dels Pasos Catalans (IPC).

Alhora que treballava per a l'empresa IBM, el 1979 particip en la fundaci dels Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i fou membre dels Consells Populars de Cultura Catalana de Grcia. El 3 de desembre fou acusat de pertnyer a Terra Lliure i hagu de fugir novament a la Catalunya del Nord, fins que fou detingut el 19 de gener de 1985, i vengu els seus companys, desprs fou tancat a la pres de Carabanchel. L'u d'octubre fou condemnat a sis anys de pres. 

El 1986 va rebre el Premi de periodisme d'investigaci de la revista El Temps. Actualment s militant de base d'ERC. s casat amb Teresa Aragons i Perales.

 Obres .
 Terra Lliure 1979-1985 (1986) El Llamp.
 L'Ertzantza, policia de substituci (1987);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252397" title="Filcor" nonfiltered="2740" processed="2734" dbindex="97894">
Filcor (Philochorus, Philkhoros ) fou un escriptor atenenc autor d'obres sobre llegendes, antiguitats i histries d'tica. Segons Suides fou atenenc i fill de Cicne, un endev. La seva dona es deia Arquestrata; fou contemporani d'Erasttenes, per aquest ja era vell quan Filcor era jove. 

Suides diu que fou executat per ordre d'un antgon acusat de ser favorable al Ptolemeus, per no s'ha pogut lligar amb seguretat cronolgicament. El mateix Filcor diu que va exercir un crrec a Atenes el 306 aC i com que Antgon el Borni va morir aquest any el ms probable s que es tracti de Antgon II Gnates i per tant l'execuci i mort se situaria vers el 260 aC.

A Suides es dona una llista de les seves obres:
  ;
                             ;
                           or                         ;
                                                                . ;
                        ;
                      ;
                     ;
           ;
        ,        ;
                                      ;
              ;
             ;
              ;
                ;
               ;
                              .
                 .
                                   ;
               ;
                  ,                           ;
                       ;
                                               ;
                  }};







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252398" title="Chakotay" nonfiltered="2741" processed="2735" dbindex="97895">

El Comandant Chakotay s un personatge fictici en  univers de Star Trek representat per l'actor Robert Beltran. s el primer oficial de la nau USS Voyager de la srie televisiva de Star Trek: Voyager.

Segons la histria de la srie, Chakotay s un aborigen de Nord Amrica, exmembre de la resistncia dels Maquis. s un personatge molt espiritual amb una histria personal complexa dintre de la mitologia de Star Trek. La seva marca distintiva s un tatuatge aborigen que t en el front.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252399" title="Filocles" nonfiltered="2742" processed="2736" dbindex="97896">


Onomstica:

Filocles (almirall), almirall atenenc.

Filocles (militar), oficial militar de Filip V de Macednia;

Filocles el Vell, poeta trgic grec ;

Filocles (poeta), poeta trgic grec;

Filocles d'Atenes, arquitecte atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252401" title="Filocles (almirall)" nonfiltered="2743" processed="2737" dbindex="97897">
Filocles (Philocles, ) fou un almirall atenenc.

Va agafar el comandament de la flota junt amb Adimant i Con, desprs de la deposici dels general de la batalla de les Arginuses (406 aC). Va proposar la mutilaci de tots els presoners (tallar la ma dreta) per es creu que aquesta proposta fou rebutjada. El mateix esperit de crueltat fou mostrat per Filocles quan va capturar unes trirrems de Corint i Andros, contra els presoners que va fer als que va matar; va caure en mans de Lisandre a la batalla d'Egosptams, i el va fer matar (405 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252405" title="Filocles (militar)" nonfiltered="2744" processed="2738" dbindex="97898">
Filocles (Philocles, ) fou un oficial militar de Filip V de Macednia. 

El 200 aC Filip fou obligat pels rodis i tal I de Prgam a passar el hivern a Cria; all hi havia tamb Filocles i van formar un pla, mercs al qual es van apoderar de Milasa. El mateix any Filip el va enviar a tica i va assolar el pas; va fracassar en un atac a Eleusis i desprs, amb ajut del mateix Filip, va atacar Atenes i el Pireu. 

El 189 aC era a Calcis (Eubea) i no va aconseguir portar ajut a Ertria que estava assetjada per romans, pergamides i rodis, que finalment la van conquerir. Una mica desprs va aconseguir per fer aixecar el setge al que Luci Quinti Flamin i tal de Prgam sotmetien a Corint, i va portar un refor de 1500 homes de Becia a les proximitats de Sici. A causa d'aquest xit fou cridat a Argos pel partit macedoni, i es va apoderar de la ciutat.

A la guerra entre Prsies de Bitnia i umenes II de Prgam, Filip fou aliat del primer i va enviar a Filocles a la seva cort i tamb a Roma a defensar la seva conducta. El 184 aC Filocles i Apelles van anar junt amb Filip i el seu fill a Roma per defensar la seva causa davant el senat. El 181 aC Filocles i Apelles van tornar a Roma per la qesti successria macednia entre Demetri i Perseu, i aquest darrer va subornar als dos delegats i van portar una carta falsa on les acusacions fetes a Demetri eren confirmades. 

El descobriment del frau va provocar l'empresonament de Filocles i la seva execuci el 179 aC, tot i que ni sota tortura va confessar la seva culpa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252406" title="Filocles el Vell" nonfiltered="2745" processed="2739" dbindex="97899">
Filocles el Vell (Philocles, ) fill de Filpites, fou un poeta trgic grec nadiu d'Atenes, fill de la germana d'squil. Filocles va guanyar en un concurs a Sfocles el 429 aC. De les seves obres noms es conserva una lnia i encara ha estat posada en dubte per alguns erudits.

A ms segons Aristtil va escriure una tetralogia de Procne i Filomela sota el ttol de "Pandonis", i una comdia anomenada  (Tereus).

Suides diu que fou contemporani de Eurpides i que va compondre un centenar de tragdies entre les quals:
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252409" title="Filocles (poeta)" nonfiltered="2746" processed="2740" dbindex="97900">
Filocles  de vegades anomenat Filocles el Jove (Philocles, ) fou un poeta trgic grec, fill d'Astidames el vell, besnt de Filocles el Vell i germ d'Astidames el jove.

s esmentat a l'"Escolstica" d'Aristfanes. Suides diu que fou general, per podria ser un error ().


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252410" title="Filocles d'Atenes" nonfiltered="2747" processed="2741" dbindex="97901">
Filocles (Philocles, ) fou un arquitecte atenenc nadiu de la demos d'Acarnes. 

Encara que no s esmentat pels autors antics, fou un dels principals arquitectes grecs i va construir entre d'altres el temple jnic d'Atenea Polies (vers 336 a 332 aC) segons consta en una inscripci en aquest mateix temple avui al Museu Britnic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252411" title="Poliomielitis" nonfiltered="2748" processed="2742" dbindex="97902">


La poliomielitis (del grec polios, "gris"; myelos, "moll o medulla"; i ite inflamaci) o simplement plio, tamb anomenada parlisi infantil i malaltia de Heine-Medin, s una malaltia infecciosa aguda que ataca la substncia grisa de la medulla espinal.

Causes.
Est causada per un virus, del qual l'sser hum s l'nic hoste natural, que es transmet per via fecal i oral, o gotes de saliva expulsats amb la tos o un esternut. El poliovirus, un virus amb l'ARN de la famlia dels Picornaviridae, del gnere Enterovirus, ataca generalment al sistema digestiu provocant smptomes propers als de la grip i sn en la majoria casos eliminat pel sistema immunitari. Per aproximadament en 1 cas entre 100 que aquest microbi s'estn a les cllules nervioses i provoca lesions a les banyes anteriors motrius de la medulla espinal. El virus ataca llavors les cllules nervioses que estimulen els msculs (motoneurones) deixant intacte les neurones adjacents que controlen les funcions sensitives, urinries, sexuals, etc. Fins el 95% de les motoneurones poden quedar afectades, per desprs de la fase aguda de la malaltia les motoneurones supervivents sn capaces d'establir noves connexions i el malalt pot perdre fins al 10% de les seves motoneurones sense seqeles neurolgiques definitives.

Quan l'abast s massiu, provoca parlisis locals, mortals en aproximadament el 10% dels casos, i de les atrfies musculars sovint irreversibles. Afecta habitualment els nens de menys de 5 anys, i era una de les malalties infeccioses ms terribles de la infantesa. La poliomielitis afectava a ms de 600.000 nens anualment al mn i calia tancar-los en pulmons d'acer. Aquests aparells eren utilitzats per crear una pressi negativa al voltant del trax, permeten una respiraci artificial.

Tractament.
La poliomielitis no t un tractament per curar-la; noms la vacunaci pot protegir eficament a l'sser hum. s realitzada per injecci subcutnia o per ingesti. Per al nen, assegura una immunitat durant 5 anys a condici que hi hagi hagut un refor desprs de 12 mesos. Per als adults el refor es pot fer cada 10 anys. La vacuna va ser elaborada pel microbileg americ Jonas Edward Salk el 1952. Campanyes massives de vacunaci han estat llavors establertes, la qual cosa ha perms fer disminuir rpidament la freqncia de la malaltia:
 El tipus II (Lansing) va desaparixer del planeta el 1999. ;
 El tipus III (Leon) sembla quedar confinada a l'frica, fora d'Egipte. ;
 La vacuna monovalent bucal, batejada mOPV, tipus 1 (Brunhilde), indueix una resposta immunitria del 70%.

 Enllaos externs.

 Global Polio Eradication Initiative, pgina oficial del programa d'eradicaci de la plio al mn  ;
 Zona endmica de la poliomielitis ;

 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252412" title="Filcrates" nonfiltered="2749" processed="2743" dbindex="97903">


Onomstica:

Filcrates (militar), militar atenenc ;

Filcrates (orador), orador atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252413" title="Filcrates (militar)" nonfiltered="2750" processed="2744" dbindex="97904">
Filcrates (Philocrates, ) fill d'Efialtes, fou un militar atenenc.

El 390 aC fou enviat amb deu trirrems a Xipre en ajut d'Evgores I de Salamina, revoltat contra Prsia. En el seu cam fou sorprs per una flota espartana dirigida per Teleuties, que havia sortit de Rodes amb 27 vaixells, i va capturar tot l'esquadr atenenc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252414" title="Antonio Daniels" nonfiltered="2751" processed="2745" dbindex="97905">

Antonio Ray Daniels (nascut el 19 de mar de 1975 a Columbus, Ohio) s un jugador professional de basquetbol que juga als Washington Wizards de l'NBA. Desprs de jugar a la Universitat de Bowling Green State, fou seleccionat per als Vancouver Grizzlies (ara Memphis Grizzlies) a la quarta posici Draft de l'NBA del 1997. A part dels Grizzlies, tamb ha jugat als San Antonio Spurs (guanyant l'anell el 1999), als Portland Trail Blazers, Seattle SuperSonics i ara als Washington Wizards. Al llarg de la seva carrera ha tingut una mitjana de 7.8 punts i 3.3 assistncies per partit.

Enllaos externs.
Perfil a NBA.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252415" title="Filcrates (orador)" nonfiltered="2752" processed="2746" dbindex="97906">
Filcrates (Philocrates, ) fou un orador atenenc de la demos d'Agnos, que va tenir part important en el tractat de pau negociat amb Filip II de Macednia el 346 aC.

Va donar suport a la petici dels amics dels atenencs fets presoners a Olint el 347 aC. Denunciat per  Licinos a causa d'un decret illegal, fou defensat per Demstenes i absolt. En les negociacions de pau que es van portar a terme a Atenes va proposar cedir davant Felip i excloure als focis i al rei dels odrisis Cersobleptes I del tractat, proposta a la que es van oposar squines i Demstenes i que va haver de retirar. Fou membre de la segona ambaixada i va afavorir a Macednia; en compensaci va rebre terres a Fcida com a preu de la seva traci. 

Un temps desprs fou acusat per Hiprides de traci i per evitar la condemna se'n va anar exiliat voluntriament; d'unes paraules de Demstenes es dedueix que va tornar poc desprs (vers 238 aC) per en canvi squines de Milet el situa encara a l'exili el 330 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252418" title="Tuvok" nonfiltered="2753" processed="2747" dbindex="97907">
Tuvok, interpretat per Tim Russ, s un personatge fictici de la srie de televisi Star Trek: Voyager. s el primer vulcani de raa negra vist a Star Trek. A la USS Voyager, s el cap de seguretat i oficial tctic.

Tuvok va nixer a mitjan segle XXIII a Vulcanis, una colnia lunar vulcaniana.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252419" title="Fildem" nonfiltered="2754" processed="2748" dbindex="97908">


Onomstica:

Fildem d'Argos, poltic grec al servei de Jernim de Siracusa.

Fildem de Gadara, filsof epicuri i poeta epigramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252423" title="Fildem d'Argos" nonfiltered="2755" processed="2749" dbindex="97909">
Fildem (Philodemus, ) fou un poltic grec nadiu d'Argos i al servei de Jernim de Siracusa.

Aquest darrer el va enviar com ambaixador a Annbal el 215 aC per proposar una aliana. El 212 aC quan Marcel estava assetjant Siracusa, Filmel era governador del fort d'Eurialos a la part alta d'Eppoles i va oferir de rendir-se als romans amb la condici de deixar sortir a la guarnici lliurement cap a l'Acradina on era Epcides de Siracusa, condici que li fou acceptada i es va poder retirar lliurement tal com demanava.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252425" title="Fildem de Gadara" nonfiltered="2756" processed="2750" dbindex="97910">
Fildemos (Philodemus, ) fou un filsof epicuri i poeta epigramtic grec nadiu de Gadara a Palestina que vivia al segle I aC.

Cicer ataca el seu carcter per elogia la seva obra i els seus coneixements. Tamb l'esmenten Digenes Laerci, Estrab i Horaci.

Els seus epigrames foren inclosos a l'antologia de Filip de Tessalnica; l'antologia grega inclou 34 epigrames seus, generalment sobre amor i erotisme, notriament elegants. En prosa Digenes Laerci esmenta el llibre . Un altra obra seva fou .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252427" title="Tractat de Lisboa" nonfiltered="2757" processed="2751" dbindex="97911">

Tractat de Lisboa (1661), signat entre Portugal i Anglaterra.
Tractat de Lisboa (1668), signat entre Espanya i Portugal pel qual es va reconixer la independncia de Portugal.
Tractat de Lisboa (1859), signat entre Portugal i els Pasos Baixos que va establir les fronteres al Timor portugus i les ndies Orientals neerlandeses.
Tractat de Lisboa (1864), signat entre Espanya i Portugal i pel qual es va definir les fronteres, encara vigents, entre els dos estats.
Tractat de Lisboa (2007) o Tractat de reforma institucional, acord de la Uni Europea que substitueix la fallida Constituci Europea i reforma els tractats en vigor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252429" title="Toms Bertran i Soler" nonfiltered="2758" processed="2752" dbindex="97912">
Toms Bertran i Soler (Barcelona, 1791- ? 1859) fou un poltic i escriptor catal. Afiliat a la francmaoneria, fins al 1835 havia estat un dels caps del Partit Liberal amb Pascual Madoz i Ramon Xaurad. Soci fundador de la Societat Literria d'Amics de l'Home, el 1839 fou deportat a les Illes Canries. Actu desprs com a agent de la Societat Bblica protestant, religi a qu es convert desprs d'un viatge a Londres. 

Fins al 1845 havia defensat el republicanisme, influt per Montesquieu i Jean-Jacques Rousseau. Des d'aleshores, per, es torn monrquic, i durant la guerra dels Matiners (1846-1847) intentar unir progressistes i carlins al voltant d'un projecte d'estat que significava un rgim d'autogovern per a Catalunya a travs d'una Diputaci General de Catalunya que ell va proclamar el 24 de novembre de 1848. Deman ajut al britnic lord Palmerston i intent entrevistar-se amb el pretendent carl, per que abandon el 4 d'abril de 1849 quan fou detingut per les autoritats isabelines.

 Obres .
 Fr. Fulgencio o sea la vida de un seductor (1840);
 Un milagro y una mentira: vindicacin de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea (1858);
 Descripcin geogrfica, histrica, poltica y pintoresca de Espaa y sus establecimientos de Ultramar (1845);
 Itinerario descriptivo de Catalua (1847);
 Proclama de la Diputacin General de Catalunya (1848);

 Referncies .
 Joan Camps Catalanisme poltic i pensament colonial en Toms Bertran i Soler, a l'Aven;
 El fet nacional catal a travs de la histria F. Cucurull, 1980;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252431" title="Castell de Guimares" nonfiltered="2759" processed="2753" dbindex="97913">

El castell de Guimares s un edifici militar del segle X fet construir per la comtessa Mumadona Dias per la defensa del poble dels atacs normands i musulmans. Al voltant del qual creixer el nucli de la poblaci de Guimares, a Portugal.

Aquest castell est ntimament relacionat amb la fundaci de Portugal. En aquest edifici, dos segles desprs de la seva construcci, probablement hi van viure els progenitors de qui es consagraria com a primer rei de Portugal, Afons Henriques. La tradici tamb hi fa el seu lloc de naixement, aix, la pila baptismal on fou batejat es guarda a la petita capella romnica de So Miguel do Castelo.

L'enorme torre de l'homenatge quadrangular situada dins les muralles del castell destaca a l'horitz, envoltada de vuit torres emmerletades.

El Campo de San Mamede, al costat del castell, s conegut com un dels escenaris de la batalla de San Mamede, ocorreguda el 24 de juny de 1128.

Va sofrir nombroses reconstruccions al llarg de la seva histria encara que les ms importants van ser les realitzades a comenaments del segle XX quan va recuperar la seva grandiositat original, motiu pel qual va ser classificat Monument Nacional.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252434" title="Tom Paris" nonfiltered="2760" processed="2754" dbindex="97914">
Thomas Eugene Paris (Tom Paris), interpretat per Robert Duncan McNeill, s un personatge fictici de la srie Star Trek: Voyager. Tom Paris s el pilot de la nau USS Voyager, i ms tard, ajudant del Doctor
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252435" title="Fil" nonfiltered="2761" processed="2755" dbindex="97915">


Onomstica:
Fil (cognom), nom rom;

Fil d'Enos  mercenari grec ;

Fil d'Atenes, poltic atenenc;

Fil de Bizanci, enginyer grec;

Fil Carpasi o Fil Carpaci, bisbe grec ;

Fil Heracliotes, escriptor grec.

Fil Herenni Bibli o simplement Filo Herenni, gramtic grec;

Fil el Pitagric, filsof  grec ;

Fil Retric i Filsof, filsof grec ;

Fil el Vell  escriptor grec ;

Fil de Tars, diaca grec;

Fil de Tiana, gemetra grec;

Fil Jueu, filsof grec ;

Fil de Megara o Fil Dialctic, filsof grec;

Fil Acadmic, filsof grec;

Fil de Larisa, filsof grec;

Fil de Tars, metge grec ;

Fil Metge), metge grec;

Fil (escultor), escultor grec;

Fil (arquitecte), arquitecte atenenc;

Publili Fil, famlia romana;

Luci Publili Fil Volsc, trib amb potestat consular el 400 aC;

Voler Publili Fil, trib amb potestat consular el 399 aC;

Quint Publili Fil, cnsol el 339 aC, 327 aC, 320 aC i 315 aC ;

Luci Veturi Fil, cnsol el 220 aC ;

Luci Veturi Fil, cnsol el 206 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252436" title="Agrupaci Valencianista Escolar" nonfiltered="2762" processed="2756" dbindex="97916">
Agrupaci Valencianista Escolar fou una entitat fundada el 1932 per estudiants valencianistes, que desenvolup activitats culturals fins al 1936 i que va mantenir lligams actius amb la Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). Organitz els cursos de la Universitat Popular Valencianista, on es feien classes de llengua i literatura, i d'histria i geografia del Pas Valenci. Tenia un tarann primordialment universitari, propugnava l'autonomia de la universitat valenciana i rebutj el sistema universitari vigent aleshores. 

Tot i que volia ser apoltica, fu costat en diverses ocasions a la Federaci Universitria Espanyola, enfront de les tendncies de les agrupacions d'estudiants de dreta. Dissolta desprs de la guerra civil espanyola, desprs del 1939 es produren alguns intents de refer-la que no van tenir gaire ress.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252438" title="Fil d'Enos" nonfiltered="2763" processed="2757" dbindex="97917">
Fil (Philon, ) fou un mercenari grec nadiu d'Enos a Tesslia, al servei d'Alexandre el Gran. Aquest va establir els mercenaris a l'alta sia.

A la mort del rei, els mercenaris volien tornar al seu pas i van abandonar les colnies i es van reunir en nombre de vint mil infants i tres mil cavallers elegint per cap a Fil. Foren derrotats per Pit enviat contra ells pel regent Perdicas d'Orstia, i els que van quedar es van sotmetre, per foren massacrats. Segurament en aquesta fets va morir el mateix Fil tot i que la seva mort no s'esmenta expressament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252439" title="Fil d'Atenes" nonfiltered="2764" processed="2758" dbindex="97918">
Fil (Philon, ) fou un poltic atenenc que es va oposar a la llei de Sfocles per la qual cap filsof podria ensenyar filosofia a Grcia sense consentiment del Boule, cosa que va provocar la fugida de Grcia de Teofrast i altres filsofs. Per el contrari fou defensada per Demcares, nebot de Demstenes. 

Fil se'n va sortir i l'any segent els filsofs van poder retornar a la ciuat i reprendre les ensenyances, i Demcares va haver de pagar una multa de cinc talents. Aquest fets probablement van passar ver l'any 316 aC o el 307 aC

Per el filsof esmentat com Fil d'Atenes, vegeu Fil de Megara;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252440" title="Fil de Bizanci" nonfiltered="2765" processed="2759" dbindex="97919">
Fil de Bizanci (en grec antic:                  ) fou un fams enginyer grec contemporani de Ctesibi, probablement del segle II aC. La seva activitat principal fou en la construcci de ports i obres defensives. 

Vitribu l'esmenta com escriptor d'obres d'enginyeria militar. En una obra esmenta un invent hidrulic de Ctesibi (anomenat . Tamb s esmentat com expert en geometria i Pap (Pappus) diu que va escriure un tractat de mecnica. Tamb se li atribueix un llibre sobre les set meravelles del mn, per Fabricius pensa que fou obra de Fil Heracliotes.

 Obres .

Fil va ser l'autor d'una extensa obra, Mechanike sintaxi (Tractat de Mecnica), que est format per les seccions segents:

 Isagoge - una introducci a les matemtiques. ;
 Mochlica - sobre mecnica general. ;
 Limenopoeica - sobre la construcci de ports.
 Belopoeica - sobre artilleria. ;
 Pneumatica - sobre dispositius que funcionen per pressi de l'aire o de l'aigua. ;
 Automatiopoeica - sobre jocs mecnics i diversions. ;
 Poliorcetica;
 Peri epistolon -inclou cartes secretes.

Els seccions militars Belopoeica i Poliorcetica es conserven en grec (en elles es descriuen projectils, la construcci de fortaleses, els atacs i les defenses, etc.), aix com els fragments de Isagoge i Automatiopoeica. 

D'altra part de l'obra, sobre motors pneumtics, es conserva la traducci llatina (De ingeniis spiritualibus) realitzada a partir d'una versi en rab. 

La lnia de Fil, una construcci geomtrica que es pot utilitzar per a la duplicaci de la base, s'atribux a Fil.

El tractat De septem mundi miraculis, de les Set Meravelles del Mn, atribut errniament a Fil, probablement pertany al segle VI d. de C. Fil de Bizancio tamb va descriure en nombrosos escrits el hydraulis de Ctesibi.

 Referncies .

 Filn de Bizancio (pgina en castell);
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252443" title="Joaquim Granados i Borrell" nonfiltered="2766" processed="2760" dbindex="97920">
Joaquim Granados i Borrell  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell 1907 - Barcelona 1968) fou un farmacutic, advocat i activista poltic catal. Mentre estudiava a Barcelona esdevingu cap de la secci universitria de Palestra, i fou un dels fundadors de la Federaci Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), de la qual en fou el primer president del 1932 al 1934.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252444" title="Fil Carpasi" nonfiltered="2767" processed="2761" dbindex="97921">
Fil Carpasi o Carpaci (Philon Carphatius o Philon Carpasius, )) fou un eclesistic grec que fou bisbe de Carpsia (una ciutat del nord de Xipre) o segons altres de Carpathos, una illa al nord-est de Creta. Va viure al segle V.

Fou prevere i va complir una missi en relaci a Epifani, bisbe de Constncia a Xipre. Aquest mateix Epifani li va deixar desprs la seva seu durant una absncia. Fou ordenat bisbe aparentment de Carpsia per Epifani. Va escriure un comentari sobre les Canticles que s la seva principal obra. Tamb va escriure comentaris sobre diverses parts de l'Antic i Nou Testament.

En algunes obres de l'anomena Fil filsof (com en les d'Atanasi Sinaita), un apellatiu usual per als religiosos de la jerarquia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252446" title="Fil Heracliotes" nonfiltered="2768" processed="2762" dbindex="97922">
Fil Heracliotes (Philon, ) fou un escriptor grec.

Porfiri l'esmenta com autor de . s probablement el mateix Fil el primer llibre del qual s esmentat per Suides sota el ttol de . Tamb se li ha atribut l'obra De Septem Orbis Miraculis (les set maravelles del mn), igualment atribuda a Fil de Bizanci i que podria no ser de cap dels dos autors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252447" title="Fil Herenni Bibli" nonfiltered="2769" processed="2763" dbindex="97923">
Fil Herenni Bibli (Philon Herennius Byblius, ) fou un gramtic grec. Suides l'esmenta noms com Fil Herenni i diu que va ser cnsol quan tenia 78 anys vers el 104 o ms probablement el 124 (no apareix esmentat als Fasti i hauria estat cnsol sufecte). Va viure al segle I i comenaments del segle II, va nixer en temps de Ner, i diu que va escriure en temps d'Adri sobre el regnat d'aquest emperador, per com que aquest va regnar desprs del 117, si al 104 ja tenia 78 anys, el 117 hauria tingut 91 anys.

El malnom Bibli (Byblius) li dona Eusebi de Cesarea i diu que va traduir a un escriptor fenici de nom Sancuniat (Sanchoniaton, ), sobre mitologia fencia. Bibli derivaria de Biblos, la ciutat fencia. Suides diu que Hermip de Beirut fou el seu deixeble.

A ms de l'obra sobre Adri, tamb va escriure  una obra en trenta llibres sobre ciutats i homes illustres d'aquestes, l'obra  en dotze llibres (de la que   i alguna altra que no s'esmenta. Eudcia de Macrembolis diu que va escriure quatre llibres d'epigrames. Alguns erudits li atribueixen un comentaria sobre la Metaphysica d'Aristtil, les obres retriques  i  . Esteve Bizant el fa autor de  presumiblement sobre la vida de metges destacats. Eusebi indica dos llibres: . Finalment Vossi li atribueix  .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252449" title="Fil el Pitagric" nonfiltered="2770" processed="2764" dbindex="97924">
Fil el Pitagric (Philon, ) fou un filsof  grec esmentat per Climent d'Alexandria i Sozmenes, que segons antics autors podria ser el mateix personatge que Fil Jueu o Fil el Vell. 

Fabricius tamb comparteix aquesta opini. Vegeu Fil Jueu i Fil el Vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252450" title="Josep Antoni Linati i Bosch" nonfiltered="2771" processed="2765" dbindex="97925">
Josep Antoni Linati i Bosch s un advocat i poltic catal, Fou directiu d'Aiges de Barcelona i el 1975 particip en la fundaci del Club Catalnia. El novembre de 1976 fund el Partit Liberal Democrtic Catal i form part del Consejo del Reino, organisme creat per donar suport Joan Carles I. A les eleccions generals espanyoles de 1977 es present en la llista Aliana Popular-Coalicin Convivencia Catalana, dirigida per Laure Lpez Rod, per no va aconseguir representaci. Fins el 2003 ha estat secretari general i ambaixador a l'ONU dels Cavallers de l'Orde de Malta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252452" title="Fil el Vell" nonfiltered="2772" processed="2766" dbindex="97926">
Fil el Vell (Philon Senior, ) fou un escriptor grec esmentat per Flavi Josep, que l'enumera entre els autors pagans d'histria jueva. L'anomena el Vell per distingir-lo de Fil Jueu o el Jove. 

Eusebi de Cesarea esmenta cinc obscurs hexmetres fets per un Fil, que podria ser aquest mateix personatge. Climent d'Alexandria l'esmenta tamb com autor d'un llibre sobre histria jueva. Hauria viscut probablement al segle I aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252453" title="Fil de Tars" nonfiltered="2773" processed="2767" dbindex="97927">


Onomstica:

Fil de Tars (diaca), diaca grec;

Fil de Tars (metge), metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252456" title="Fil de Tiana" nonfiltered="2774" processed="2768" dbindex="97928">
Fil de Tiana (Philon Thyanensis, ) fou un destacat gemetra grec especialitzat en les parts principals de l'antiga geometria (corbes i lnees). 

Investigava sobre la intercessi de les lnees en un pla o en superfcies corbades. Les seves investigacions van despertar l'admiraci de molts gemetres entre els quals s'inclou Menelau d'Alexandria. Va viure al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252460" title="Fil de Mgara" nonfiltered="2775" processed="2769" dbindex="97929">
Fil de Megara o Fil Dialctic (Philon, ) fou un filsof grec, deixeble de Diodor Cronos i amic de Zen de Ction. Se sap per la seva prpia obra que va tenir cinc filles. Jernim l'esmenta com instructor de Carnades en contradicci a la cronologia, en orde a indicar la direcci escptica de les seves doctrines, i diu que va escriure l'obra Menexenos. Probablement s el mateix personatge que el esmentat com Fil d'Atenes deixeble de Pirr.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252461" title="Fil Acadmic" nonfiltered="2776" processed="2770" dbindex="97930">
Fil Acadmic (Philon, ) fou un filsof grec nadiu de Larissa i deixeble de Clitmac Asdrubal que va viure a la primera meitat del segle I aC. Desprs de la conquesta d'Atenes per Mitridates VI Eupator se'n va anar a Roma on es va establir, i va ensenyar filosofia i retrica. Cicer va estar entre els seus oients ms destacats, i el van escoltar altres personatges.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252463" title="Fil de Tars (diaca)" nonfiltered="2777" processed="2771" dbindex="97931">
Fil de Tars (Philon, ) fou un diaca grec. Fou company d'Ignasi d'Antioquia, i va acompanyar a aquest des de l'Orient fins a Roma el 107. Ignasi l'esmenta dues vegades a les seves epstoles (epistolae). 

Hauria escrit el Martyrium Ignatii juntament amb Reus Agatop (Rheus Agatopus)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252464" title="Fil de Tars (metge)" nonfiltered="2778" processed="2772" dbindex="97932">
Fil de Tars (Philon, ) fou un metge grec nadiu de Tars a Cilcia que va viure al segle I aC o fins i tot abans. Gal en parla i diu que fou anterior al seu temps.

Va ser l'autor d'un conegut antdot anomenat "filoni" (philonium,  que esmenta en un curt i enigmtic poema conservat per Gal. L'antdot s esmentat sovint pels autors antics com Gal, Areteu, Paule Egineta, Aeci, Joan Actuari, Marcel, Alexandre de Tralles, Nicolau Mirepse i Avicenna. 

Cels esmenta a un Fil autor d'un colliri, que seria aquest mateix personatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252467" title="Fil Metge)" nonfiltered="2779" processed="2773" dbindex="97933">
Fil (Philon, ) fou un metge grec, de la secta dels metdics, esmentat entre d'altres per Gal. Es sospita que era diferent metge de Fil de Tars, per tamb hauria viscut vers el segle I aC o potser al segle II aC. 

Parla de la malaltia anomenada Elefantiasis, que diu que va aparixer una mica abans del seu temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252468" title="Fil (escultor)" nonfiltered="2780" processed="2774" dbindex="97934">
Fil (Philon, ) fill d'Antpater, fou un escultor grec. Va viure al segle IV aC en temps d'Alexandre el Gran i va fer una esttua d'Hefesti, el ntim amic i auxiliar militar d'Alexandre.

Tamb se li coneix una esttua de Zeus Ourios (a una ciutat de la costa del Mar Negre a l'entrada del Bsfor, prop de Calcednia) que fou una senyal per mariners. La base d'aquesta esttua s'ha conservat i porta una inscripci en versos elegacs. Tamb va fer esttues d'atletes i guerrers (athletas et armatos et venatores sacrificantesque).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252469" title="Fil (arquitecte)" nonfiltered="2781" processed="2775" dbindex="97935">
Fil (Philon, ) fou un destacat arquitecte atenenc, que va viure al final segle IV aC.

Va construir per encrrec de Demetri de Falron un prtic amb dotze columnes driques al temple d'Eleusis (318 aC). Tamb va construir un arsenal (armamentarium) al Pireu que podia contenir armament per mil vaixells, edifici que fou destrut vers dos segles i mig desprs per Luci Corneli Sulla quan va conquerir Atenes. Va escriure una obra sobre arquitectura dels temples i sobre un moll que va construir al Pireu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252471" title="James Monroe" nonfiltered="2782" processed="2776" dbindex="97936">

James Monroe (n. 28 d abril de 1758 -   4 de juliol de 1831). Va ser el cinqu  president dels Estats Units. abans d arribar a la presidncia va exercir com a  soldat, advocat, delegat continental del congrs, senador, governador, secretari d estat, secretari de defensa.

 La seva etapa de govern .
Un diari de Boston va denominar la seva etapa de govern com l'era dels bons sentiments, on tot el mn estava en pau i els esforos se centraven en el progrs econmic. No duraria massa ja que l'expansi cap a l'oest va reobrir el debat entre estats esclavistes i abolicionistes. Tamb la revoluci industrial provocaria, sobretot a les ciutats de la costa est, noves tensions socials de classes, produdes pel rpid creixement dels barris de classe obrera. En tota la seva etapa de govern, Monroe, trencant amb la tendncia federalista, va tractar de defensar un pas on l'estat era el menys intervencionista possible.

 L  esclavitud en el sud .
L'esclavitud, prpia dels estats del sud, va ser una instituci molt lligada a la producci de cot. Fins i tot els ms moralistes del nord endolcien els seus discursos per ser conscients de la importncia del cot en les exportacions de l'estat. El cot abastava als mercats europeus i va cobrir el buit que va deixar el tabac. Eli Whitney va desenvolupar un nou enginy agrari denominat la desmotadora.

 El comproms de Missouri .
El Comproms de Missouri el 1820 va delimitar la lnia geogrfica que dividia els estats esclavistes dels abolicionistes. El problema va sorgir amb la incorporaci de nous estats a l'oest, la determinaci del quals entorn de l'adopci de l'esclavitud podia alterar l'equilibri poltic a la Uni. Missouri es va acceptar com estat esclavista, a canvi de crear l'estat de Maine para mantenir la igualtat en el senat. Per es fixava el parallel 36 30 al nord del qual quedava prohibida l'esclavitud.

 L'adquisici de la Florida .
Espanya, embolicada en el procs d'emancipaci americana el 1819 i incapa de defensar aquell territori va preferir cedir aquest territori a canvi de cancellar els deutes de ciutadans espanyols per un valor de cinc milions de dlars. L'adquisici de la Florida acabava de tancar la faana atlntica de la Uni.

La doctrina Monroe.
James Monroe va proposar una "doctrina" on es dirigiria els europeus amb intenci que cap dels pasos d'aquest continent interfers a Amrica. "Amrica per als americans", significava que Europa no podia envair ni tenir colnies en el continent. Com s'estava donant el procs d'Imperialisme, la doctrina dedua que les potncies europees s'ocupessin d'sia i frica per que Amrica pertanyia als americans. Tamb va ser una defensa a les independncies de Llatinoamrica perqu poguessin tenir govern propi. Aquesta doctrina no va ser en realitat molt efectiva a causa de les mltiples intervencions europees posteriors en sl americ, com per exemple l'ocupaci espanyola de la Repblica Dominicana entre 1861 i 1865, el bloqueig de vaixells francesos als ports argentins entre 1839 i 1840, l'establiment d'Anglaterra a la costa de la Mosquitia, a Nicaragua, etc.




















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252472" title="Facrases" nonfiltered="2783" processed="2777" dbindex="97937">
Joan Facrases (Joannes Phacrases) fou un funcionari imperial bizant,

Apareix com a logoteta sota l'emperador Andrnic II Paleleg, i fou promogut a magnus logoteta o a cancellarius sota l'emperador anomenat Miquel el Vell, probablement equivalent a l'emperador Miquel VIII Paleleg. Va mantenir correspondncia amb Gregori de Xipre i amb Mxim Planudes.  Va viure vers el final del segle XIII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252476" title="Palau ducal de Guimares" nonfiltered="2784" processed="2778" dbindex="97938">

El palau ducal de Guimares (Pao dos Duques de Bragana) s una majestuosa casa senyorial manada construir el segle XV per Alfons I, futur duc de Bragana i fill del rei Joan I. Est situat als voltants del Castell de Guimares i es tracta d'un exemplar nic a la pennsula Ibrica d'arquitectura senyorial de l'Europa Septentrional, caracteritzada per la grandesa dels seus edificis i per les seves nombroses xemeneies cilndriques. Va ser utilitzat com a caserna militar el segle XIX i reconstrut en diverses ocasions, sent la ms destacada la dels anys 1937 i 1959, any en qu fou obert al pblic i transformat en museu, allotjant restes dels segles XVII i XVIII. Tot l'edifici est classificat com a Monument Nacional des de finals del segle XIX.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252477" title="Feax" nonfiltered="2785" processed="2779" dbindex="97939">
Pheax (Phaeax, ) fou un home d'estat i orador atenenc, de noble famlia, fill d'Erasstrat . Fou contemporani de Ncies i Alcibades i va viure per tant a la part final sel segle V aC i comenament del segle IV aC.

El 422 aC fou enviat amb altres a Itlia i Siclia per buscar aliances contra Siracusa i suport per la ciutat de Leontins i va aconseguir l'adhesi d'Agrigent i de  Camarina, per va fracassar a Gela.

Es diu que era un orador ms aviat dolent, que parlava fluidament per sense mrits retrics; tot i aix una vegada fou acusat d'un delicte greu i fou absolt. Feax fou acusat cinc vegades al llarg de la seva vida i totes les vegades fou absolt. 

s possible que fos l'autor d'algun dels discursos contra Alcibades que han estat atributs a Andcides. 

Fou ambaixador a Tesslia, Macednia, Molssia i Tesprtia, a ms de l'ambaixada ja esmentada a la Magna Grcia i Siclia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252478" title="Fedima" nonfiltered="2786" processed="2780" dbindex="97940">
Fedima (Phaedima, ) fou una dama noble persa, filla d'Otanes. Fou una de les diverses esposes del rei Cambises II de Prsia i desprs fou esposa tamb d'Smerdis de Prsia el Mag.

Una nit, mentre aquest dormia, Fedima se'n va donar compte de qu no tenia orelles, i ho va comunicar al seu pare, Otanes, cosa que va confirmar les sospites d'aquest darrer de qu Smerdis era un usurpador i no, com deia, el fill de Cir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252479" title="Fdim" nonfiltered="2787" processed="2781" dbindex="97941">


Onomstica:
Fdim (mitologia), vegeu Nibides;
Fdim, un dels Trenta Tirans d'Atenes. ;

Fdim, poeta epigramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252480" title="Fdim (tir)" nonfiltered="2788" processed="2782" dbindex="97942">
Fdim (Phaedimus, ) fou un dels Trenta tirans d'Atenes. El seu nom apareix esmentat a l'obra de Xenofont com a Fdries (Phaedrias), per Demstenes indica la forma Phaedimus (de Fals. Ley. p. 402.) 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252481" title="Fdim (poeta)" nonfiltered="2789" processed="2783" dbindex="97943">
Fdim (Phaedimus, ) fou un poeta epigramtic grec nadiu segons unes fonts de Bisante a Macednia i segons altres de Cromma a Paflagnia. Va viure en una poca anterior a Meleagre, ja que apareix a la seva Garlanda.

Quatre del seus epigrames figuren a l'antologia grega. Probablement va escriure un poema titulat Heracleaia, el qual esmenta Ateneu de Naucratis que en reprodueix una lnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252483" title="Fed d'Elis" nonfiltered="2790" processed="2784" dbindex="97944">
Fed (Phaedon, ) fou un filsof grec nadiu d'Elis, de famlia noble. Fou fet presoner a la seva joventut (a la guerra entre Esparta i Elis vers el 401 aC o 400 aC) i va ser comprat per un comerciant d'esclaus atenenc que el volia com amant ja que era un jove de notable bellesa. Es va escapar quan va poder i es va posar a servir a Scrates al que havia conegut, i un amic d'aquest finalment va pagar el seu rescat. Aquest amic fou probablement Cebes, que va instruir al jove en filosofia.

Se suposa per un dileg que porta el seu nom, que Fed era present a la mort de Scrates i encara era bastant jove, ja que portava el cabell llarg, que segons la costum al Pelopons es tallava als 18 anys. Tamb es va fer amic de Plat.

Desprs de la mort de Scrates va viure un temps a Atenes i desprs va tornar a Elis on va fundar una escola de filosofia en la que va tenir entre d'altres deixebles a Mosc i Anqupil; al capdavant de l'escola el va succeir Pleist desprs del qual l'escola eletica es va unir a l'ertria. 

Com que no s'han conservat els seus escrits no s'ha determinat com era la seva filosofia para va tenir una certa incidncia al seu temps. 

Digenes Laerci esmenta algunes obres seves, per son dubtoses:
 ;

El Suides esmenta:
;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252484" title="Lloren Cartutxo" nonfiltered="2791" processed="2785" dbindex="97945">
Lloren Ferragut i Munar, (Sencelles, 7 d'abril de 1880 - 27 de mar de 1954), ms conegut com a Cartutxo, fou un glosador mallorqu. 



Tota la seva vida la va dedicar al camp. Era un pags sense lletra, per d'una cultura popular immensa. No va anar a escola mai, no obstant el seu saber era gran. De major es dedic, tamb, a ensenyar lletres als ms menuts del poble.

Durant la II Repblica Espanyola exerc de saig a l'Ajuntament. Fou l'any 1933 quan ocup durant un any el crrec interinament en substituci del saig oficial, Josep Socias Llabrs, que havia sollicitat una excedncia per motius personals. Passat aquest temps es convoca un concurs per ocupar la plaa. Concurs que guany, per el 9 d'agost de 1936 fou destitut del crrec, per ordre del nou governador franquista, amb l'excusa de la seva ideologia esquerrana i de no haver collaborat amb el Movimiento Nacional.

El 1986 l'Ajuntament de Sencelles li dedic un carrer: Glosador Lloren Cartutxo. El seu nom substitu l'antic carrer Betlem. Segons el programa de festes d'aquell any, a la nota que se li dedic, Lloren Cartutxo fou un "glosador de raa, home ben dotat, autodidacta, d'ironia punyent  fou celebrat i reconegut a tots els indrets de Mallorca".

 Referncies .


 Bibliografia .
 Capella, Lloren (1989).  Diccionari vermell. Palma, Editorial Moll. ISBN 84-273-0603-2;
 Munar, Felip (2001).  Manual del bon glosador. Palma, Edicions Documenta Balear. ISBN 84-95694-12-3;
 Revista Sa Sella. Sencelles (2006);
 Samper-Ferr (1926). Canoner Popular de Catalunya. Tom III, p. 333.

 Enllaos externs .
 Gloses d'en Lloren Cartutxo;
 Memria Histrica de les Illes Balears;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252486" title="Gaiban Tsuusho" nonfiltered="2792" processed="2786" dbindex="97946">
Gaiban Tsuusho s una collecci de documents diplomtics del Jap datats entre el 1599 i el 1764, la qual va ser compilada per Kondou Juuzou quan aquest era el primer bibliotecari d Osaka (1808-1819), amb la intenci de presentar-la al shogun, que en aquell moment era Tokugawa Ienari, l onz shogun del shogunat Tokugawa.

Es tracta d una compilaci de 27 volums que recull la correspondncia oficial del Jap amb onze pasos i dues regions amb les quals mantenia relacions comercials i/o diplomtiques (Corea, l Imperi Ming, Annam, Siam, Cambodja, Pasos Baixos, Espanya, Luzon, Anglaterra o Macau, entre d altres).  

Els documents, classificats per pasos i ordenats cronolgicament, van acompanyats de notes bibliogrfiques creades pel mateix compilador.  


 Bibliografia .

KAWAMOTO KUNIYE: "The international outlook of the Quang Nam (Nguyen) regime as revealed in Gaiban Tsuusho", Ancient Town of Hoi An, Ha Noi, 2006, pp. 159-170.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252488" title="Kondou Juuzou" nonfiltered="2793" processed="2787" dbindex="97947">
Kondou Juuzou (1771-1829), tamb conegut com Seisai o Morishige, s considerat un dels principals exploradors japonesos de finals del perode Edo, ja que pels volts de 1798 particip en l exploraci oficial d Ezochi (actual Hokkaido).

Posteriorment, entre els anys 1808 i 1819, fou shomotsu bugyou (primer bibliotecari) i, ms tard, yumiya bugyou (primer arxiver) d Osaka.

Durant els ltims anys de la seva vida, per, no compt amb el favor del shogun a causa  dels delictes menors comesos per un dels seus fills. 

Kondou Juuzou tingu una vida productiva, ja que escrigu diverses obres sobre geografia, economia, arqueologia i bibliografia. Entre aquestes ltimes destaca Gaiban Tsuusho, una compilaci de la correspondncia diplomtica del Jap escrita des de principis fins a mitjans del perode Edo.  

 Bibliografia .
KAWAMOTO KUNIYE: "The international outlook of the Quang Nam (Nguyen) regime as revealed in Gaiban Tsuusho", Ancient Town of Hoi An, Ha Noi, 2006, pp. 159-170.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252489" title="Teoria de Galois" nonfiltered="2794" processed="2788" dbindex="97948">



Si tenim un polinomi pot succeir que algunes de les seves arrel (matemtiques) estiguin diguem que "connectades" mitjanant diverses equacions algebraiques, que compleixin aquestes equacions. Per exemple, pot succeir que per a dos de les arrels, diguem A i B, l'equaci A2 + 5B3 = 7 sigui certa. La idea central de la teoria de Galois s el considerar aquelles permutacions de les arrels que tinguin la propietat que qualsevol equaci algebraica satisfeta per elles sigui satisfeta tamb desprs de la permutaci o l'arranjament. s important assenyalar que ens restringim a equacions algebraiques els coeficients de les quals sn nombres racionals. (Es poden especificar certs cossos per als coeficients, per en els exemples de baix seran els nombres racionals els quals usem.) El conjunt de tals permutacions formaran un grup de permutacions, tamb cridat Grup de Galois del polinomi (sobre els nombres racionals). Un exemple:

Primer exemple   equaci quadrtica.
Sigui l'equaci quadrtica
x2   4x + 1 = 0.
Mitjanant l's de la frmula per l'equaci quadrtic sabem que les seves dos arrels sn
A = 2 +  3,   y ;
B = 2    3.
Algunes de les equacions algebraiques que satisfan A y B sn
A + B = 4,   y;
AB = 1.
En cadascuna d'aquestes equacions s clar que si intercanviem els papers de A i B obtenim equacions vlides. Per a ms aix s cert, encara que menys obvi, per a qualsevol equaci algebraica que satisfan A i B. Per a provar-lo es requereix de la teoria dels polinomis simtrics.

Concloem que el grup de Galois del polinomi x>2   4x + 1 consisteix en dues permutacions: la identitat que deixa A i B quietes, i la transposici, que intercanvia A i B. Com grup, s isomorf al grup cclic d'ordre dos, denotat Z/2Z. 

Podrem plantejar l'objecci que existeix aquesta altra equaci satisfeta per A i B: :A   B   2 3 = 0 , per que no s certa quan vam intercanviar els papers. No obstant aix hem d'observar que no ens importa doncs els seus coeficients no sn racionals;  3 s irracional. 
 
De forma semblant podem parlar de qualsevol polinomi quadrtic ax>2 + bx + c, on a, b i c sn nombres racionals. 
 Si el polinomi t noms una arrel, per exemple x>2   4x + 4 = (x 2)2, llavors el grup de Galois s trivial; aix s, cont noms a la permutaci identitat. ;
 Si t dues diferents arrels racionals, per exemple x>2   3x + 2 = (x 2)(x 1), el grup s de nou trivial. ;
 Si t dues arrels irracionals (inclusivament el cas en el qual ambdues sn nombres complexos), llavors el grup de Galois compt dues permutacions, com en l'exemple anterior. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252490" title="Franois Walthry" nonfiltered="2795" processed="2789" dbindex="97949">

Franois Walthry s un dibuixant belga de cmics. Va nixer a Argenteau aprop de Lieja, a Blgica el 17 de gener de 1946.

Biografia.
s un deixeble de l'escola de Marcinelle. Va debutar el 1962 al context de la revista Spirou en collaboraci amb Peyo. La seva srie Natacha s la ms coneguda. El reste de la seva obra tracta temes com la columboflia a la regi de Lieja amb Li v bleu (val per El blau gran) i Tchantchs i els pin ups la seva passi des de sempre. Des del 1993 va engegar una nova srie Rubine de la qual noms va dibuixar els primers lbums.

Bibliografia.
Obres prpies.
 Ben;
 Benot Brisefer;
 Betty strip;
 Les Ceux de chez nous;
 La Convention des droits de l'enfant (""Convenci sobre els drets de l'infant;
 Flix Tillieux, L'affaire des Bijoux, Dupuis, collection Dupuis - Pch de Jeunesse. Una reedici d'en Walthry dels dos darrers de la srie de Maurice Tillieux;
 Jacky et Clestin;
 Natacha;
 Le P'tit bout d'chique;
 Pipo;
 Rubine;
 Tchantchs;
 Une femme dans la peau;
 Le Vieux Bleu (en val Li v Bleu);
Publicacions sobre Franois Walthry. 

1981 : Franois Walthry, per Jean Jour, Editorial Libro-Sciences;
1987 : Walthry, Natacha & Co, per Jean-Paul Tiberi, Editorial Dupuis;
2002 : Franois Walthry sur les hauteurs du Hasard, conversacions amb Pascal Roman, Editorial Horizon BD;

Enllaos externs.
 El web no oficial de Franois Walthry;
 Aquest article s una traducci de l'article Franois Walthry de la viquipdia francesa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252497" title="Espectre visible" nonfiltered="2796" processed="2790" dbindex="97950">

L'espectre visible s la regi de l'espectre electromagntic que l'ull hum s capa de percebre. A la radiaci electromagntica en aquest rang de longituds d'ona se l'anomena llum visible o, simplificant, simplement llum. Grcies a la sensaci de color, l'ull arriba a distingir les diferents parts de l'espectre visible.

No hi ha cap lmit exacte a l'espectre visible: l'ull hum, adaptat a la llum, posseeix generalment una sensibilitat mxima a la llum d'una longitud d'onda d'uns 550 nm (nanmetres), el que correspon a un color groc-verd. Generalment, es considera que la resposta de l'ull cobreix les longituds d'ones de 380 nm a 780 nm, tot i que una gamma de 400 nm a 700 nm sigui ms comuna. Aquests extrems corresponen respectivament als colors violeta i vermell. Tanmateix, l'ull pot tenir una certa resposta visual a gammes de longituds d'onda encara ms mplies.

L'ultraviolat  (UV) i l'infraroig (IR) sovint sn considerats com a llum per no sn visibles per a l'ull hum. Per els ulls de moltes espcies perceben unes longituds d'ona de l'espectre que sn diferents de les que pot diferenciar l'ull hum. Per exemple, molts insectes, com les abelles, poden veure la llum ultraviolada, que els s molt til per trobar el nctar a les flors. Per aquesta ra, les espcies de plantes que tenen un cicle de vida lligat a la pollinitzaci per mitj de la intervenci dels insectes poden tenir ms o menys xit en funci del seu aspecte sota la llum ultraviolada en comptes de l' aparena que presenten als nostres ulls.

 Histria .

Dues de les primeres explicacions de l'espectre visible sn fruit de les observacions d'Isaac Newton, que va escriure el seu Tractat d'ptica, i de Goethe, amb la seva Teoria dels colors. Per les primeres observacions de les que es t coneixement van ser fetes per Roger Bacon que per primera vegada va reconixer l'espectre visible en un vas d'aigua, quatre segles abans dels descobriments de Newton amb prismes que van permetre estudiar la dispersi i l'agrupaci de la llum blanca.

Newton va fer servir per primera cop la paraula espectre (del llat spectrum, que significa aparena, aparici, fantasma) el 1671 en descriure els seus experiments sobre ptica. Newton va observar que quan un estret feix de llum solar incideix sobre un prisma de vidre triangular amb un angle determinat, una part es reflecteix i una altra passa a travs del vidre, mostrant diferents bandes de colors. La hiptesi de Newton era que la llum estava feta per corpuscles (partcules) de diferents colors i que la diferncia en els colors era a causa de la diferncia de velocitats de cada un d'ells, de manera que en un medi transparent, la llum vermella era ms velo que la llum violeta. El resultat s que la llum vermella es doblava (refracci) menys que la llum violeta quan passaven a travs del prisma, creant l'espectre de colors.

Newton va dividir l'espectre en set colors anomenats vermell, taronja, groc, verd, blau, anyil i violeta. Va imaginar que eren set colors per una creena procedents de l'antiga Grcia, dels sofistes, que deien que hi havia una connexi entre els colors, les notes musicals, els dies de la setmana i els objectes coneguts del sistema solar. El ull hum s relativament insensible a les freqncies indi i algunes persones no poden distingir des de l'anyil fins al violeta. Per aquesta ra alguns comentaris, inclosos el d'Isaac Asimov, han suggerit que l'anyil hauria de deixar de ser considerat com un color entre el blau i el violeta.

Goethe va sostenir que l'espectre continu era un fenomen compost. Mentre que Newton va reduir a feixos de llum per allar el fenomen, Goethe observava que amb una obertura mes mplia a l'espectre no hi havia vores grogues ni del blau-cian amb blanc entre ells, i l'espectre noms apareixia quan aquestes vores eren molt a prop del solapament.

Ara s'accepta generalment que la llum est composta de fotons, que tenen algunes de les propietats d'una ona i algunes de partcula, i que tota la llum viatja a la mateixa velocitat en el buit: la velocitat de la llum. La velocitat de la llum en un material s menor que la mateixa en el buit i la proporci entre les velocitats s coneguda com l'ndex de refracci d'un material. En alguns materials no dispersius la velocitat de les diferents freqncies, que corresponen als diferents colors, no varia i aix l'ndex de refracci s constant. Tanmateix, en altres materials dispersius, l'ndex de refracci, i per tant la seva velocitat, depn de la freqncia que concorda amb una relaci de dispersi. L'arc de Sant Mart s un exemple ideal de refracci natural de l'espectre visible.

 Colors de l'espectre .

Els colors de l'arc de Sant Mart en l'espectre visible inclou tots aquests colors que poden ser produts per la llum visible d'una simple longitud d'ona; sn els colors de l'espectre pur, els colors monocromtics.

A pesar que l'espectre s continu, i per tant no hi ha quantitats buides entre un i un altre color, els rangs anteriors podrien ser usats com una aproximaci.


 ndex de refracci .

La corresponent longitud d'ona en l'aigua i en altres medis es veu reduda per un factor igual a l'ndex de refracci. En termes de freqncia, aquesta correspon a una banda en el camp de valors entre 450 i 750 terahertz. Un ull adaptat a la llum generalment t com a mxima sensibilitat un valor de 555 nm, a la regi verda de l'espectre visible. L'espectre tanmateix no cont tots els colors que els ulls humans i el cervell poden distingir. Caf, rosat i magenta estan absents, per exemple, perqu es necessita la mescla de mltiples longituds d'ona, preferiblement vermells foscos.

La longitud d'ona visible a l'ull tamb passa a travs d'una finestra ptica, la regi de l'espectre electromagntic que passa molt atenuada a travs de l'atmosfera terrestre, malgrat que la llum blava s ms dispersa que la llum vermella, que s la causa del color del cel. La resposta de l'ull hum est definit per una prova subjectiva, per les finestres atmosfriques estan definides per mesures fsiques. La finestra visible s'anomena aix perqu aquesta superposa la resposta humana visible a l'espectre; la finestra infraroja est lligada a la finestra de resposta humana i la longitud d'ona mitja infraroja, la longitud d'ona infraroja llunyana estan molt lluny de la regi de resposta humana.

 Espectroscpia .

S'anomena espectroscpia a la cincia que estudia els objectes basant-se en l'espectre de llum que emeten. Una aplicaci particularment important d'aquest estudi s en astronomia, on els espectroscopis sn essencials per a analitzar les propietats d'objectes distants. L'espectroscpia astronmica utilitza difracci d'alta dispersi per observar espectres a molt altes resolucions espectrals. L'heli va ser el primer element que es va detectar en l'anlisi de l'espectre del Sol. 

Els elements qumics poden ser detectats en objectes astronmics per les lnies espectrals i les lnies d'absorci; la mesura de lnies espectrals pot ser usada com a mesures de corriment al vermell o corriment al blau d'objectes distants que es mouen a altes velocitats. El primer exoplaneta en ser descobert va ser el qu es va trobar amb l'anlisi d'efecte Doppler d'estrelles; la presncia de planetes va ser revelada per la seva influncia gravitacional en les estrelles analitzades.


Espectre d'una pantalla a color.
Els monitors o pantalles dels ordinadors i televisors moderns mostren colors creats a partir d'una barreja de vermell, verd i blau per tal de reproduir de manera aproximada tots els colors de l'espectre visible. 

Vegeu tamb.
 Espectre electromagntic;
 Teoria del color;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 ptica: Llum i color ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252498" title="Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial (Estats Units)" nonfiltered="2797" processed="2791" dbindex="97951">


La Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial (angls:World War II Victory Medal) s una medalla militar de l'Exrcit dels Estats Units d'Amrica creada el 6 de juliol de 1945 mitjanant un acta del Congrs. Era atorgada a qualsevol membre de les Forces Armades dels Estats Units que estigus al servei actiu en qualsevol data entre el 7 de desembre de 1941 i el 31 de desembre de 1946.

S atorgava amb carcter general a tots els soldats participants a la 2 Guerra Mundial.

Tamb es va atorgar als membres de les Forces Armades Filipines. 

Sovint s'atorgava una estrella de bronze sobre el gal, per denotar que el receptor havia servit en combat.

Inicialment s'instaur simplement com un gal, sent anomenat "Gal de la Victria"; per al 1946 ja s'establ com a medalla.

No hi havia un temps mnim de servei per obtenir-la, i es van donar casos de soldats que la reberen amb noms uns dies de servei. Es va arribar al cas de qu van haver soldats que havent-se allistat al 1946 la van rebre tot i no ser veterans de la guerra. El motiu s que el President Truman no declar oficialment el final de les hostilitats fins al 1946.

 Disseny .

Una medalla de bronze. L anvers apareix Nice amb una espasa trencada, representant el poder trencat de l'Eix, i trepitjant el casc d'Ares, el Du de la Guerra, representant el final del conflicte. Al seu darrera el sol comena a despuntar, representant l'albada de la pau. Apareix la llegenda  WORLD WAR II . Al revers apareix la inscripci  FREEDOM FOR FEAR AND WANT FREEDOM OF SPEECH AND RELIGION , (Llibertat de la Por i Voler Llibertat de Discurs i Religi), les "Quatre Llibertats" de Roosevelt, amb una branca de llorer al mig, i la inscripci  UNITED   STATES   OF   AMERICA   1941   1945  al voltant.

Penja d una cinta vermella de 37mm, i als costats hi ha una franja de 10mm amb el gal de la Medalla de la Victoria a la I Guerra Mundial, els colors de l arc de Sant Mart, i que representen totes les nacions aliades. La franja vermella central representa el nou sacrifici de sang ofert pels combatents de la II Guerra Mundial. Les franges blanques que separen la franja vermella de les multicolors representen els raigs de nova esperana, i que hi hagin dues bandes multicolors s en referncia a que es tractava del segon conflicte global.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252499" title="Marxa Reial" nonfiltered="2798" processed="2792" dbindex="97952">


La Marxa Reial s la denominaci tradicional, conjuntament amb la de Marxa Granadera, que rep l'himne d'Espanya, adoptat de manera oficial per l'Estat espanyol amb aquest carcter, desprs de l'aprovaci de la Constituci Espanyola de 1978.

Lletres proposades.
La Marxa Reial igual que l'himne britnic no possex lletra oficial, per antigament es van escriure diverses lletres per a usar-les al costat de la melodia oficiosament i sovint amb gran acceptaci. Els ms vells versos es van usar a partir de l'any 1843 compostos per Ventura de la Vega: 

Venid espaoles
Al grito acudid.
Dios salve a la Reina,
Dios salve al pas.

Versi de Eduardo Marquina (Alfons XIII).

Gloria, gloria, corona de la Patria,
soberana luz
que es oro en tu Pendn.

Vida, vida, futuro de la Patria,
que en tus ojos es
abierto corazn.

Prpura y oro: bandera inmortal;
en tus colores, juntas, carne y alma estn.

Ppura y oro: querer y lograr;
T eres, bandera, el sigo del humano afn.

Gloria, gloria, corona de la Patria,
soberana luz
que es oro en tu Pendn.

Prpura y oro: bandera inmortal;
en tus colores, juntas, carne y alma estn.


Versi en el Carlisme.
Viva Espaa,
gloria de tradiciones,
con la sola ley
que puede prosperar.

Viva Espaa,
que es madre de Naciones,
con Dios, Patria, Rey
con que supo imperar.

Guerra al perjuro
traidor y masn,
que con su aliento impuro
hunde la nacin.

Es su bandera
la historia de su gloria;
por ella dar
su vida el espaol

Fe verdadera
que en rojo de amor
aprisiona briosa
un rayo de sol.



Versi de Jos Mara Pemn (Franquisme).  


Viva Espaa, alzad los brazos
hijos del pueblo espaol, 
que vuelve a resurgir.

Gloria a la Patria que supo seguir,
sobre el azul del mar, el caminar del sol. 

Triunfa Espaa! Los yunques y las ruedas 
marchan al comps
del himno de la fe.

Juntos con ellos cantemos de pie
la vida nueva y fuerte de trabajo y paz.

Viva Espaa, alzad la frente
hijos del pueblo espaol, 
que vuelve a resurgir. 

Gloria a la Patria que supo seguir,
sobre el azul del mar, el caminar del sol. 



Nova versi COE 2007.
Viva Espaa!
Cantemos todos juntos
con distinta voz
y un solo corazn

Viva Espaa!
desde los verdes valles
al inmenso mar,
un himno de hermandad

Ama a la patria
pues sabe abrazar,
bajo su cielo azul,
pueblos en libertad

Gloria a los hijos
que a la Historia dan
justicia y grandeza
democracia y paz. 

Enllaos externs.
Himno La-Moncloa.es;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252500" title="?d?" nonfiltered="2799" processed="2793" dbindex="97953">




 d   s la segona ciutat ms gran de Polnia i s la capital del voivodat de  d . El 2006 tenia una poblaci de 767.628 habitants.  Est situada en el centre del pas, a 121 km al sud-oest de la capital, Varsvia.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252502" title="Cheratte" nonfiltered="2800" processed="2794" dbindex="97954">

Cheratte (en val Tcherate) s una nucli de la ciutat de Vis, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica, al marge dret del Mosa.

El relleu fora accidentat escindeix el poble en dues parts: Cheratte-Bas al marge del Mosa i Cheratte-Hauteurs a l'inici de l'altipl de Herve.

Histria.
A l'edat mitjana, el poble pertanyia al Pas de Dalhem, un petit comtat independent fins al 1244 abans de passar al ducat de Brabant. Gilles de Sarola (1617-1665) va comenar l'explotaci de les mines de carb des del segle XVII, el seu castell testimonia de la seva opulncia.

Fins a la revoluci industrial al segle XIX quan l'explotaci intensiu del carb va desenvelupar-se, el poble era rural i poc poblat. El 1878, el municipi va escindir-se i el nucli de Barchon va esdevenir un municipi independent (ara part de Blegny).

Era un municipi independent fins al 1977, quan va fusionar amb Vis. Aquesta fusi no va agradar gaire a la populaci: no hi havia mai hagut una relaci sociolgica amb la ciutat de Vis. Abans de la fusi Cheratte era un poble vermell i obrer amb un burgmestre comunista, mentrestant Vis era burgs i comercial.

Edificis notables.
Les installacions de l'antiga mina de carb S.A. Charbonnage du Hasard, tancat el 31 d'octubre de 1977. El seu aspecte de castell fortificat en estil neogtic angls te un encant cert. La Torre de Hoigne adalt d'un pou d'aireig de 1927 s una de les primeres construccions de formig de la regi. Hi ha diverses projectes per a trobar una nova funci. Est llistat des del 1992 i en via de restauraci. ;
La ciutat jard, amb les seves cases continges d'inspiraci anglesa, construda al 1925 i llistada al 1982.
El viaducte de Cheratte: un gran viaducte que travessa l'autopista E40 (Brusselles-Lieja-Aquisgr).
El castell de Cheratte;
L'antiga casa de la vila;
La mesquita;
L'escola municipal;




Fills predilectes.
 Berthe Bovy, actriu;
 Jean Donnay, (31 de mar de 1897-31 de juliol de 1992), pintor, gravador;
 Mitt (5 de juny de 1932 - 16 d'abril de 2001) tamb anomenat Hao, nascut Jean Mariette, dibuixant de cmics;
Enllaos externs.
Web de la ciutat de Vis;
Diaporama de la mina del Charbonnage du Hasard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252505" title="UltraStar" nonfiltered="2801" processed="2795" dbindex="97955">


UltraStar s un clon lliure del popular joc de Play Station SingStar, creat per Corvus5 en les seves estones lliures. Pretn crear un programa a mode de karaoke on hom pugui afegir les canons fcilment creant arxius on es puguin incloure imatges i vdeos. El programa utilitza el llenguatge Delphi, i el seu creador rebutja rebre ajuda d'altres desenvolupadors i s per aix que s'ha creat projectes parallels com UltraStar Deluxe o UltraStar-NG.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252506" title="SAP AG" nonfiltered="2802" processed="2796" dbindex="97956">

SAP AG (Codi ISIN:DE0007164600, Borsa de Frankfurt:SAP, Nyse:SAP) s la companyia de software ms gran d'Europa i la tercera del mn, amb seu a Walldorf, Estat de Baden-Wrttemberg, Alemanya.

Histria.
SAP va ser fundada el 1972 com  per cinc antics enginyers d'IBM a Mannheim, Baden-Wrttemberg (Dietmar Hopp, Hans-Werner Hector, Hasso Plattner, Klaus Tschira i Claus Wellenreuther). L'acrnim va ser modificat ms tard per  ("Sistemes, Aplicacions i Productes en Processament de Dades").

El 1976 "SAP GmbH" va ser fundada i l'any segent va traslladar la seva seu seu a Walldorf. SAP AG va ser el nom oficial de la companyia desprs de la 2005 junta general anual (AG s l'abreviaci de Aktiengesellschaft = S.A.).

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252507" title="Karbvanets" nonfiltered="2803" processed="2797" dbindex="97957">



El karbvanets (en ucrans                        , ukranski karbvanets, o simplement            , karbvanets) fou la unitat monetria d'Ucrana entre els anys 1917-1920, 1942-1945 i 1992-1996. Es dividia en 100 copecs o kopok (       ; en singular kopiika,        ). 

Amb el mateix nom es coneixia en ucrans el ruble sovitic.

Etimologia.
El nom karbvanets es creu que prov d'una tradici de gravar (         , karbvati) nombres en una barra a l'hora de fer clculs, o b de les incisions al cantell d'una moneda. T un origen similar al del mot rus       (rubl), s a dir, ruble.

Histria.
Primer karbvanets (1917-1920): El karbvanets fou la moneda que va adoptar la recentment creada Repblica Popular d'Ucrana (1917-1918). Es dividia en dues hrvnies (      ) o b 200 xahs (   ). Van continuar emetent-se'n bitllets durant el govern de l'Estat d'Ucrana, del general P.P.Skoropadski (1918), durant el Directori de Vinnitxenko i Petliura (1918-1920) i els primers temps de la Repblica Socialista Sovitica d'Ucrana (1919-1920). Fou substitut pel ruble sovitic.
Segon karbvanets (1942-1945): Durant l'ocupaci alemanya d'Ucrana a la Segona Guerra Mundial, el Govern nazi local (Reichskommissariat Ukraine) va emetre bitllets de karbvanets (en alemany karbowanez), que va substituir el ruble sovitic a un canvi paritari 1:1. Tenia un canvi fix respecte al Reichsmark a ra de 10 karbvantsiv per marc.
Tercer karbvanets (1992-1996): El novembre de 1990, a l'poca del collapse de l'economia planificada sovitica, la RSS d'Ucrana va introduir cupons de karbvanets com a refor del ruble, necessaris per comprar aliments i productes de primera necessitat. El 10 de gener de 1992 el nou govern de la Ucrana independent va substituir definitivament el ruble sovitic pel karbvanets a un canvi paritari; la nova moneda tenia el codi ISO 4217 UAK i noms se'n van emetre bitllets. Desprs d'una gran inflaci, fou substitut per la moneda actual, la hrvnia, el setembre del 1996, a ra de 100.000 karbvantsiv per hrvnia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252511" title="Terracota" nonfiltered="2804" processed="2798" dbindex="97958">
 
La terracota  (de l'itali terra cotta "terra cuita") s l'argila modelada i endurida al forn, fonament dels treballs de cermica, utilitzada tant per a recipients, com per a la realitzaci d'escultures i decoraci arquitectnica. Fins i tot a Etrria, durant els segles III i II adC, es va utilitzar per a l'elaboraci de sarcfags. 

A Merimde va ser emprada des del quart millenni aC. Des dels temps ms remots, l'argila ha estat per a l'home el material ms important per a elaborar objectes. Abunda en la natura i s fcil de modelar simplement amb les mans, sense necessitat d'utensilis. L'argila s una barreja de minerals amb una petita quantitat de substncies orgniques. Abans que s'invents el torn, l'home modelava l'argila amb les seves mans, preparant una pasta que desprs estrenyia i rentava per a finalment deixar-la decantar en petits recipients. Una vegada feta aquesta operaci, la pasta es pressionava fins a donar-li forma, o b enrotllava en espiral fent tires d'argila. 

Una vegada acabada la pea, ve el procs d'assecat durant el qual la terracota perd part de l'aigua. A continuaci es cou en un forn especial que arriba poc a poc una temperatura de 1.300 a 1.400 graus. La massa es torna ms dura i compacta. Una vegada acabada la cocci, es deixa refredar a poc a poc. Per a la realitzaci d'aquest treball s'empren aquests utensilis: torn, forn, varetes i matrius. Amb les varetes es fan els acabats i els relleus quan l'argila est encara tova.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252513" title="Ellora" nonfiltered="2805" processed="2799" dbindex="97959">

Ellora o Ellor  s una localitat de la ndia, antigament coneguda amb l'lies de Elapur . Es troba a 30 km de la ciutat d'Aurang b d al pradesh o estat federal de Maharashtra. Ellora s clebre la seva arquitectura, amb monestirs i temples buddhistas (grup A : grutes 1 a 12 que daten de l'aproximadament l'any 500 a aproximadament el 650), hinduistes (grup B : grutes 13 a 31 establertes entre els segles VII i VIII) i jaines (grup C : construdes entre els segles VIII i XIII). 

Aquestes estructures han estat excavades en un precipici de Charanandri, sent el seu nombre total 34, de les quals 12 sn budistes, 17 hinduistes i 5 jainistes. La coexistncia d'aquestes edificacions demostra cert grau de tolerncia interreligiosa a l'ndia. Les grutes budistes sn les estructures ms antigues i consisteixen principalment en vih res i monestirs, alguns d'aquests sn veritables santuaris exornats per una imatge de Buddha. 

En aquest conjunt la joia del lloc s el temple de Kail sant tha (725-755), es tracta d'un edifici en forma de temple, completament excavat en la roca. El 1983, Ellor  va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252514" title="Coeficient" nonfiltered="2806" processed="2800" dbindex="97960">
En matemtiques, un coeficient es un factor constant que multiplica determinat objecte.  Per exemple, el coeficient de x 2 en 9x2 s 9. 

L objecte que s multiplicat pel coeficient pot ser de moltes menes, per exemple: una variable, un vector, una matriu una funci, etc. De vegades, els objectes i els seus coeficients s indexen de la mateixa manera i aix porta a expressions tals com:
;
on an s el coeficient de la variable xn per a cada n = 1, 2, 3,  

En un polinomi P(x) de una variable x, el coeficient de xk es pot indexar per k, portant a la expressi:
;
Del que correspn al k ms gran tal que ak   0, se n diu el coeficient principal de P perqu molt sovint, els polinomis s escriuen comenant per la potncia mes gran de x, i continuant cap a baix (per exemple x5 + x4 + x2 ...).

En matemtiques alguns coeficients importants sn els coeficients binomials que sn els coeficients del desenvolupament del binomi de Newton.  

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252516" title="Bob Christie" nonfiltered="2807" processed="2801" dbindex="97961">
 Bob Christie    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 4 d'abril del 1924 a Grants Pass, Oregon. 

Bob Christie  va crrer  a la Champ Car a les temporades 1956-1963 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys. 


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Bob Christie  va participar a 5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1956. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252518" title="Mantidactylus ambohitra" nonfiltered="2808" processed="2802" dbindex="97962">

Mantidactylus ambohitra s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252519" title="Llista d'estats sobirans del 1943" nonfiltered="2809" processed="2803" dbindex="97963">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Gran Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
 Frana   Estat Francs;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Federaci Democrtica de Iugoslvia (des del 29 de novembre);

J.
   Imperi del Jap;

L.
   Repblica Libanesa (des del 22 de novembre);
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Regne de Tailndia;
   Repblica de Turquia;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Albnia   Regne d'Albnia;
 Birmnia   Estat de Birmnia;
 Crocia   Estat Independent de Crocia;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Repblica de les Filipines (des del 14 d'octubre);
 ndia   Govern Provisional de l'ndia Lliure (des del 23 d'octubre);
 Repblica Social Italiana   Repblica Social Italiana (des del 23 de setembre);
   Gran Imperi Manx;
   Govern Unit Autnom de Mengjiang;
 Montenegro   Estat Independent de  Montenegro;
 Srbia - Govern de la Salvaci Nacional;
 Rgim de Nanjing   Repblica de la Xina;
   Tibet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252520" title="Mantidactylus ambreensis" nonfiltered="2810" processed="2804" dbindex="97964">

Mantidactylus ambreensis s una espcie de granota endmica de Madagascar. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252521" title="Mantidactylus argenteus" nonfiltered="2811" processed="2805" dbindex="97965">

Mantidactylus argenteus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252522" title="Granangular.cat" nonfiltered="2812" processed="2806" dbindex="97966">
Granangularcat s un espai produt per Televisi Espanyola (TVE) dedicat als documentals i obert a la participaci. T una versi com programa de televisi, que s'emet setmanalment per La 2 de TVE Catalunya, i un altra com portal d'Internet.

Va comenar a emetre's per televisi el 1 de desembre de 2007 i s fill de Gran Angular, programa de reportatges i documentals sobre la realitat social catalana que TVE endega el 1997 i que es va emetre setmanalment i durant deu anys per La 2 en la programaci per a Catalunya. 

granangularcat s un espai creat i dirigit per Marisol Soto, qui fou tamb la creadora de Gran Angular. 

En el portal de granangularcat, cada documental compte amb un espai on l'internauta pot posar-se en contacte amb els autors, participar en un frum, penjar vdeos o fotos sobre la temtica, navegar pels enllaos relacionats i veure el documental complet.

El portal tamb ofereix la secci Convocatries Temtiques, un espai per a la creaci collectiva audiovisual on es pot participar penjant un vdeo de tres minuts inspirat en una paraula-tema. Alguns d'aquests vdeos sn seleccionats i amb ells es forma, per cada convocatria, una pea de creaci collectiva que s'emet per televisi.

L'equip base de granangularcat el formen actualment Cesc Toms (realitzaci i sotsdirecci), Dnia Ramiro (coordinaci i edici web), Magda Sampere (documentaci i edici web), Agns Bibiloni (realitzaci i edici web) i  ngel Villoria (producci).

Enllaos externs.
granangularcat


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252523" title="KEduca" nonfiltered="2813" processed="2807" dbindex="97967">
KEduca s un joc educatiu distribut segons la versi 2 GPL incls al KDE. T un mdul per construir i guardar nous tests, i un mdul per carregar els tests. Les imatges poden ser incloses en preguntes, les preguntes poden tenir mltiples respostes amb diferents resultats, i les preguntes poden tenir un lmit de temps.

De moment, no s'inclou cap test amb la distribuci, i s difcil de trobar tests fets en lnia, per tant, qualsevol test que necessitis te l'has d'escriure tu mateix. La pgina Sourceforge no est actualitzada, la versi ms actual es pot trobar a la pgina del KEduca del KDE.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252524" title="Bud Tingelstad" nonfiltered="2814" processed="2808" dbindex="97968">
 Bud Tingelstad    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 4 d'abril del 1928 a Frazee, Minnesota. 

Bud Tingelstad  va crrer  a la Champ Car a les temporades 1960-1971 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de tots aquests anys (menys les edicions de 1961 i 1970). 

Tingelstad va morir d'un atac de cor el 30 de juliol del 1981 a Indianapolis, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Bud Tingelstad  va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1960. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252525" title="Mantidactylus asper" nonfiltered="2815" processed="2809" dbindex="97969">

Mantidactylus asper s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252527" title="Mantidactylus bertini" nonfiltered="2816" processed="2810" dbindex="97970">

Mantidactylus bertini  s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252528" title="Mantidactylus betsileanus" nonfiltered="2817" processed="2811" dbindex="97971">

Mantidactylus betsileanus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252529" title="Mantidactylus bicalcaratus" nonfiltered="2818" processed="2812" dbindex="97972">

Mantidactylus bicalcaratus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252530" title="Mantidactylus biporus" nonfiltered="2819" processed="2813" dbindex="97973">

Mantidactylus biporus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252531" title="Mantidactylus blanci" nonfiltered="2820" processed="2814" dbindex="97974">

Mantidactylus blanci s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252532" title="Mantidactylus blommersae" nonfiltered="2821" processed="2815" dbindex="97975">

Mantidactylus blommersae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252534" title="Mantidactylus boulengeri" nonfiltered="2822" processed="2816" dbindex="97976">

Mantidactylus boulengeri s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252535" title="Mantidactylus brevipalmatus" nonfiltered="2823" processed="2817" dbindex="97977">

Mantidactylus brevipalmatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252538" title="Mantidactylus brunae" nonfiltered="2824" processed="2818" dbindex="97978">

Mantidactylus brunae  s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als boscos tropicals i subtropicals humits, rius i rees rocalloses. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252542" title="Mantidactylus charlotteae" nonfiltered="2825" processed="2819" dbindex="97979">

Mantidactylus charlotteae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252543" title="Sant Pere del Bosc" nonfiltered="2826" processed="2820" dbindex="97980">

Sant Pere del Bosc s una entitat de poblaci del municipi de Lloret de Mar a la comarca de la Selva. Al cens de l'any 2006 comptava amb 453 habitants. 

El nom prov del Santuari de Sant Pere del Bosc, que es troba situat dins aquesta zona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252545" title="Mantidactylus cornutus" nonfiltered="2827" processed="2821" dbindex="97981">

Mantidactylus cornutus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252546" title="Mantidactylus corvus" nonfiltered="2828" processed="2822" dbindex="97982">
 
Mantidactylus corvus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

El seus hbitats naturals sn els boscos tropicals i subtropicals, i rius.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252547" title="Mantidactylus curtus" nonfiltered="2829" processed="2823" dbindex="97983">

Mantidactylus curtus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252548" title="Mantidactylus decaryi" nonfiltered="2830" processed="2824" dbindex="97984">

Mantidactylus decaryi s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252549" title="Bandera de Laos" nonfiltered="2831" processed="2825" dbindex="97985">



La bandera de Laos fou adoptada el 2 de desembre de 1975. Est formada per tres bandes horitzontals, la banda superior i inferior sn de color vermell, mentre qu ela del mig s blava. Al centra s'hi troba un disc blanc amb un dimetre de 4/5 de l'alada de la bandera. 

El color vermell representa la sang vessada per la independncia, el blau representa el riu Mekong o la santidat del pas. El disc blanc simbolitza la lluna a sobre el riu Mekong o tamb la unitat del pas sota el govern comunista. 

 Histria.
El 1952 a 1975 hi va haver un govern reial, que va caure el 1975. El pas estava representat per una bandera vermella amb un elefant tricfal. A sota de l'elefant hi havia un parasol blanc. L'elefant estava sobre un pedestal de cinc esglaons. L'elefant blanc era el smbol reial utitlitzat a l'sia del sud-est, i els tres caps representen els tres antics regnes de Vientiane, Luang Prabang i Province de Xieng Khuang a partir dels quals es va formar Laos. El parasol blanc s igualment un smbol reial, que troba els seus orgent en el Mont Meru de la filosofia hinduista. El pedestal representa la llei sobre la qual reposa el pas. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252550" title="Rapcore" nonfiltered="2832" processed="2826" dbindex="97986">
El Rapcore, s un gnere musical que combina els elements Rap, Gangsta rap, Hard rock, Nu Metal, Metal alternatiu, Hardcore punk i de vegades, Funk. Aquest gnere, tamb s anomenat Rap metal o Rap rock, i ha sigut una gran influncia, alhora de crear estils com el Nu Metal.

 Histria .
Aquest gnere, va sorgir durant l'poca dels 80, als Pasos Baixos, de la m d'un grup anomenat Urban Dance Squat, estil que ms tard arribaria a Amrica, on es va desarrollar a mitjans dels anys 80, semblant a quan es va fusionar el Funk amb el Metal. La filosofia, del gnere, seria com Rap unit amb Rock.

Las arrels es poden sentir en albums de Anthrax, Stuck Mojo, Public Enemy, Run DMC, 311, Bad Brains, Beastie Boys, Kid Rock, Biohazard, Boo-Yaa T.R.I.B.E., Suicidal Tendencies y Faith No More que eventualment feinen canons barrejant rock amb rap.

Desprs de l'xit de la majoria d'aquests grups, els quals feien rap metal, l'estil, es va popularitzar, i el varen presentar grups com Linkin Park, Limp Bizkit o Crazy Town, els quals van varrejar el rapcore amb el Nu metal. Altres grups coneguts que utilitzaven aquest estil sn els Red Hot Chili Peppers o The Bloodhound Gag

 Grups de Rapcore .

(h d) p.e.;
2x;
Beastie Boys;
Bloodhound Gang;
Clawfinger;
Crazy Anglos;
Crazy Town;
Cypress Hill;
Kush ;
Limp Bizkit;
Linkin Park;
Mal de Chagas ;
Molotov );
Payable On Death;
PiMP;
Rage Against the Machine;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252552" title="Mantidactylus depressiceps" nonfiltered="2833" processed="2827" dbindex="97987">

Mantidactylus depressiceps s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu a aiguamolls, rius i boscos fora degradats.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252553" title="Bandera de Lesotho" nonfiltered="2834" processed="2828" dbindex="97988">


La bandera de Lesotho, fou adoptada el 4 d'octubre de 4 d'octubre presenta tres bandes tricolors horitzontals (blau, blanc i verd) que representen els elements de la divisa nacional que celebra la pluja, la pau i la prosperitat. Al centre, es representa en negre, un capell cnic tradicional Basotho que simbolitza la unitat. 

La bandera antiga representava les armes tradicionals de Basotho. Havia estat instaurada durant un govern militar i el canvi va venir degut a mostrar una orientaci ms pacifista. 


 Banderes antigues .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252558" title="Mantidactylus domerguei" nonfiltered="2835" processed="2829" dbindex="97989">

Mantidactylus domerguei s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu a pantans i a boscos fora degradats.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252559" title="Cambrerol" nonfiltered="2836" processed="2830" dbindex="97990">
Cambreol s una entitat de poblaci del municipi de Massanes a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 86 habitants. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252560" title="Hardcore" nonfiltered="2837" processed="2831" dbindex="97991">


Msica:
Hardcore (msica), gnere musical.
Hardcore electrnic, un subgnere de msica electrnica de pistes de ball. ;
Hardcore punk, un subgnere de msica sorgit del punk. ;
Post Hardcore, un subgnere del Hardcore punk;
Emo o Emocore, subgnere del Hardcore punk;
Screamo, subgnere del Emocore;
Hip hop hardcore, un estil de msica hip hop. ;
Rapcore, un subgnere del rap. ;
Metalcore, subgnere del metal.
Techno hardcore;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252561" title="Collformic" nonfiltered="2838" processed="2832" dbindex="97992">
Collformic s una entitat de poblaci del municipi de Massanes a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 48 habitants. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252562" title="Mantidactylus eiselti" nonfiltered="2839" processed="2833" dbindex="97993">

Mantidactylus eiselti s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252563" title="El Marqus" nonfiltered="2840" processed="2834" dbindex="97994">
El Marqus s una entitat de poblaci del municipi de Massanes a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 109 habitants. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252564" title="El Rieral (Massanes)" nonfiltered="2841" processed="2835" dbindex="97995">
El Rieral s una entitat de poblaci del municipi de Massanes a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 188 habitants. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252565" title="Polgon Industrial (Massanes)" nonfiltered="2842" processed="2836" dbindex="97996">

Polgon Industrial s una entitat de poblaci del municipi de Massanes a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 5 habitants. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252566" title="Tiacamps" nonfiltered="2843" processed="2837" dbindex="97997">
Tiacamps s una entitat de poblaci del municipi de Massanes a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 73 habitants. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252567" title="Kanagram" nonfiltered="2844" processed="2838" dbindex="97998">
Kanagram fou un reemplaament del KMessedWords, que va aparixer com a novetat al llanament del KDE 3.5

Forma part del Kdeedu, barreja les lletres en un anagrama i l'usuari ha d'encertar la paraula que s'ha format.

Kanagram inclou caracterstiques com diverses llistes de paraules, consells i trucs. Tamb t un editor de vocabulari, de manera que qualsevol pot elaborar el seu propi vocabulari i distribuir-lo grcies al seu servei de descrrega KNewStuff.

Enllaos externs.
Pgina web del Kanagram;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252568" title="Mantidactylus elegans" nonfiltered="2845" processed="2839" dbindex="97999">

Mantidactylus elegans s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252570" title="Mantidactylus enki" nonfiltered="2846" processed="2840" dbindex="98000">

Mantidactylus enki s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als boscos tropicals i subtropicals humits i a boscos fora degradats.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252572" title="Mantidactylus femoralis" nonfiltered="2847" processed="2841" dbindex="98001">

Mantidactylus femoralis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252574" title="Mantidactylus fimbriatus" nonfiltered="2848" processed="2842" dbindex="98002">

Mantidactylus fimbriatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als rius i als boscos tropicals i subtropicals humits.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252577" title="Mantidactylus flavobrunneus" nonfiltered="2849" processed="2843" dbindex="98003">

Mantidactylus flavobrunneus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252578" title="Mantidactylus grandidieri" nonfiltered="2850" processed="2844" dbindex="98004">

Mantidactylus grandidieri s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252581" title="Blommersia grandisonae" nonfiltered="2851" processed="2845" dbindex="98005">

Blommersia grandisonae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als rius, plantacions i aiguamolls d'aigua dola.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252582" title="Mantidactylus granulatus" nonfiltered="2852" processed="2846" dbindex="98006">

Mantidactylus granulatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252583" title="Mantidactylus guibei" nonfiltered="2853" processed="2847" dbindex="98007">

Mantidactylus guibei s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252585" title="Barack Hussein Obama Jr." nonfiltered="2854" processed="2848" dbindex="98008">

Barack Hussein Obama Jr. (Honolulu, 1961) s un poltic dels Estats Units, President dels Estats Units des del 20 de gener de 2009 i exsenador per Illinois (2005-2008). Desprs de ser el candidat oficial del Partit Demcrata a la presidncia del pas a les eleccions de 2008, Obama es converteix en el primer president afroameric de la histria dels Estats Units. Va inaugurar la seva presidncia el crrec el 20 de gener, 2009. 

Nat el 4 d'agost, 1961 a Honolulu (Hawaii), Barack Obama s fill de pare negre keny i mare blanca estatunidenca. s graduat en cincies poltiques per la Universitat de Columbia i llicenciat en dret magna cum laude per la Universitat de Harvard.

Carrera poltica.
La carrera poltica d'Obama s'inici l'any 1996 quan fou escollit senador per Hyde Park (Chicago) al senat estatal d'Illinois, sent re-escollit els anys 1998 i 2002. L'any 2000 intent infructuosament ser escollit congressista a la Cambra de Representants dels Estats Units i el 2003 decid concrrer a les eleccions al Senat dels Estats Units pel seu Estat.

El juny de 2004, el rival d'Obama, el candidat senatorial republic Jack Ryan, es retir de l'elecci, desprs d'un escndol (en que la seva esposa, l'actriu Jeri Ryan, va acusar-lo  d'abs sexual). El substitut de Ryan, Alan Keyes, era nacionalment conegut per poc popular. El juliol d'aquell any, Obama pronunci un aclamat discurs a la Convenci Nacional Demcrata (l'esdeveniment on el partit proclama el candidat a  president) defensant l'herncia del New Deal de Roosevelt, carregant contra Bush per la gesti de la Guerra d'Iraq i fent una crida a la unitat nacional. 

L'xit a la convenci li supos un important augment de popularitat i li va facilitar una cmoda victria a les eleccions contra el seu rival republic, el tamb afroameric Alan Keyes.

Candidatura presidencial de 2008.

El 10 de febrer, 2007 Obama anunci la seva candidatura a les eleccions presidencials de 2008. A les enquestes sempre sortia superat per Hillary Clinton, tot i que al caucus (eleccions primries) d'Iowa (considerat el principal termmetre electoral) Obama aconsegu la victria amb el suport del 38% dels electors, seguit de John Edwards (30%) i Clinton (29%). 

Obama guany les primries a Iowa (38%), New Hampshire (36%), Nevada (45%), Carolina del Sud (55%), Alabama (56%), Alaska (75%), Colorado (67%), Connecticut (51%), Delaware (53%), Gergia (66%), Idaho (80%), Illinois (65%), Kansas (74%), Minnesota (48%), Missouri (49%), Dakota del Nord (61%), Utah (57%), Louisiana (57%), Nebraska (68%), Illes Verges Americanes (90%), Washington (68%), Maine (60%), Washington DC (75%), Maryland (61%), Virgnia (64%), Hawaii (76%), Wisconsin (58%), Vermont (59%), Wyoming (61%), Mississippi (61%), Guam (50%), Carolina del Nord (56%), Oregon (59%) i Montana (56%). Tot aix li suposaren 2,201 delegats i 438 superdelegats, i amb aix superava la candidata Hillary Rodham Clinton. 

El 7 de juny, 2008, Clinton suspengu la seva campanya en favor d'Obama, i aix el convert en el presumpte candidat demcrata. 

El 22 d'agost design a Joe Biden com a candidat a la vicepresidncia. 

La Convenci Demcrata realitzada entre el 25 i el 28 d'agost, 2008 el convert, ja finalment, en candidat demcrata a la Casa Blanca; fou elegit amb el 61,29% dels vots dels delegats.

El seu oponent republic a les eleccions presidencials del 4 de novembre de 2008 fou el senador per Arizona John McCain.

Durant les eleccions primries i generals, Barack Obama va recaptar ms fons que qualsevol altre candidat en la histria dels Estats Units. A ms, la campanya d'Obama va fer rcords en el nombre de donants i en la quantitat de donacions petites.

Obama guany les eleccions del 4 de novembre obtenint 365 vots electorals i el 52,90% dels vots, guanyant a 28 estats ms Washington DC i el segon distrcte de Nebraska. 

Fou investit com a 44 president dels Estats Units el 20 de gener de 2009 davant del Capitoli, on pronunci el seu discurs d'investidura, davant d'una gran multitud.

Ideologia poltica.
Obama defensa una economia de lliure mercat on existeixi una xarxa d'assistncia social pels ms desfavorits. En aquest aspecte considera que s'hauria d'instaurar un sistema de salut nacional que cobrs tots els ciutadans nord-americans.  

En matria mediambiental, Barack Obama defensa que l'escalfament global s causat per l'home i que cal establir mesures per reduir les emissions contaminants.

En poltica social, Obama creu que el dret a l'avortament no s'ha de restringir. Al seu torn, considera que la pena de mort s'administra als Estats Units de manera abusiva i inconsistent, tot i que accepta l'aplicaci d'aquest cstig per als casos ms greus.

Enllaos externs.
Website de la Casa Blanca;
Web oficial del senador Obama;
Web electoral oficial de Barack Obama;
Discurs d'investidura en angls i la traducci en catal;





















































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252587" title="Mantidactylus guttulatus" nonfiltered="2855" processed="2849" dbindex="98009">


Mantidactylus guttulatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als rius i als boscos tropicals i subtropicals humits.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252590" title="Mantidactylus horridus" nonfiltered="2856" processed="2850" dbindex="98010">

Mantidactylus horridus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252591" title="Mantidactylus kathrinae" nonfiltered="2857" processed="2851" dbindex="98011">

Mantidactylus kathrinae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als rius, boscos tropicals i subtropicals humits, aiguamolls i embassaments.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252592" title="Autoconcepte" nonfiltered="2858" processed="2852" dbindex="98012">
L'autconcepte s la imatge del jo que t cada persona, la construcci mental de com es percep a si mateix. Si aquest concepte s positiu, millorar l'autoestima. L'autoconcepte inclou tots els parmetres que sn rellevants per a la persona: des de l'aparena fsica fins a les habilitats o creences. 

Destaquen tres caracterstiques essencials:
No s innat: l'autoconcepte es va formant amb l'experincia i la imatge projectada o percebuda en els altres;
s un tot organitat: l'individu tendeix a ignorar les variables que percep en ell mateix que no s'ajusten al conjunt i t la seva prpia jerarquia d'atributs per valorar;
s dinmic: pot modificar-se amb noves dades, provinguin de reinterpretar la prpia personalitat o de judicis aliens;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252594" title="Mantidactylus kely" nonfiltered="2859" processed="2853" dbindex="98013">

Mantidactylus kely s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252596" title="Mantidactylus klemmeri" nonfiltered="2860" processed="2854" dbindex="98014">

Mantidactylus klemmeri s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252598" title="Ansovell" nonfiltered="2861" processed="2855" dbindex="98015">
Ansovell s una entitat de poblaci, i la capital, del municipi de Cava a l'Alt Urgell. El 2006 tenia 33 habitants, el que el feia l'entitat de poblaci ms poblada del municipi.

Est situat al vessant nord de la serra del Cad, a 1.338 m d'altitud.

La parrquia de Nonsuvelle s mencionada per primer cop el 839. L'esglsia parroquial de Sant Mart s romnica del segle XII. s d'una sola nau, amb la volta esfondrada, i l'absis semicircular de la mateixa amplada.

Referncies.
Gran Geografia Comarcal de Catalunya, a l'hiperenciclopdia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252599" title="Mantidactylus leucocephalus" nonfiltered="2862" processed="2856" dbindex="98016">

Mantidactylus leucocephalus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu a boscos tropicals i subtropicals humits, plantacions i boscos fora degradats.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252602" title="Mantidactylus leucomaculatus" nonfiltered="2863" processed="2857" dbindex="98017">

Mantidactylus leucomaculatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252604" title="Mantidactylus liber" nonfiltered="2864" processed="2858" dbindex="98018">

Mantidactylus liber s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu a boscos humits tropicals i subtropicals, aiguamolls i boscos fora degradats.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252605" title="Mantidactylus lugubris" nonfiltered="2865" processed="2859" dbindex="98019">

Mantidactylus lugubris s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252606" title="Avemaria" nonfiltered="2866" processed="2860" dbindex="98020">

L'Ave Maria s una pregria cristiana dirigida a Maria, mare de Jess. Es basa en el passatge de l'Anunciaci dels Evangelis. Es prega dins els rosaris i com a petici de protecci, a ms de dintre dels ritus marians. La pregria a vegades esta acompanyada d'arranjaments musicals, com el de Bach i ha inspirat diversos oratoris clssics.























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252607" title="Mantidactylus luteus" nonfiltered="2867" processed="2861" dbindex="98021">

Mantidactylus luteus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252608" title="Mantidactylus madecassus" nonfiltered="2868" processed="2862" dbindex="98022">

Mantidactylus madecassus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als rius i a rees rocalloses. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252609" title="Mantidactylus madinika" nonfiltered="2869" processed="2863" dbindex="98023">

Mantidactylus madinika s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252610" title="Mantidactylus majori" nonfiltered="2870" processed="2864" dbindex="98024">

Mantidactylus majori s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als aiguamolls, boscos humits tropicals i subtropicals, i rius.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252613" title="Palau de Mateus" nonfiltered="2871" processed="2865" dbindex="98025">

El palau de Mateus (en portugus: Palcio de Mateus, Solar de Mateus o Casa de Mateus) s un palau localitzat a la parrquia civil de Mateus, municipi de Vila Real, Portugal. L'arquitecte Nicolau Nasoni fou l'encarregat del projecte per a la construcci del palau, que tenia lloc al segle XVIII.

Enllaos externs.
Pgina oficial del palau;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252614" title="Granat (mineral)" nonfiltered="2872" processed="2866" dbindex="98026">


El granat, s un terme, que s'utilitza per designar diversos minerals constituits per barreges isomorfes de neosilicats, de composici qumica variable, que responen a una mateixa frmula (SiO4)3X3Y2 on X representa metalls divalents (Ferro, alumini o titani). Els termes purament fundamentals del terme granat sn: Mg3 Al2 (SiO)4; Fe3 Al2 (SiO4)3; Mn3 Al2 (SiO4)3... entre d'altres. El granat s d'un color vermell fosc. Existeixen dos coneguts tipus de Granats: Granat Almad: Color vermell brillant o violeta i molt apreciat en joieria. Granat de Bohemia: Vins.

 Estructura .
L'estructura d'aquest mineral, s molt complexa, i consisteix, bsicament, en tetraedres allats de SiO4, amb cations divalents en coordinaci 4 (tetradrica) i cations trivalents en coordinaci 6. La forma cristalina ms freqent s  la icositetraedra. 
Els granats apareixen en forma de cristalls allats i incluits. El pes, varia segons la composici, entre 3,5 i 4,3 i la duresa s 6,5-7,5. El color tamb depn de la composici. Els ms freqents sn el vermell fosc, i el violeta. Tamb existeixen en verd, negre o groc. L'ndex de refracci, s elevat (1,71-1,90). Sn bastant inmuns als cids, per es descomposen totalment en carbonats alcanins fosos. Els granats sn minerals petrogrfics, molt freqents en roques metamrfiques.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252615" title="Lexin" nonfiltered="2873" processed="2867" dbindex="98027">
Lexin s un lexic en lnia que permet traduir entre el suec i una varietat d'altres idiomes. La seva utilitat original era ajudar els immigrants a traduir entre el suec i la seva llengua nadiua, per el lexic angls-suec, com a mnim, s tan complet que molts l'usen regularment.

Permet traduir entre el suec i:

albans;
angls;
rab;
bosni;
croat;
espanyol;
fins;
grec;
kurmanji;
rus;
serbi;
somali;
turc;

Enllaos externs.
Lexin ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252617" title="Mantidactylus malagasius" nonfiltered="2874" processed="2868" dbindex="98028">

Mantidactylus malagasius s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252618" title="Fedre (filsof)" nonfiltered="2875" processed="2869" dbindex="98029">
Fedre (Phaedrus, ) fou un filsof epicuri, contemporani i amic de Cicer al que va conixer durant l'estada d'aquest a Atenes vers el 80 aC, quan Fedre ja era gran i presidia l'escola epicria, crrec que va ocupar fins vers el 70 aC en qu el va succeir Patr. Tenia un fill de nom Lisades.

Va escriure dos tractats:
;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252622" title="Fenees" nonfiltered="2876" processed="2870" dbindex="98030">
Fenees (Phaeneas, ) fou un estrateg de la Lliga Etlia.

Va exercir el crrec el 198 aC i va estar present a la conferencia entre Flamin i Filip V de Macednia al golf Maliac, quan es va destacar per la seva vehement oposici a les peticions del rei macedoni. El 197 aC es va unir a Flamin amb el contingent etoli i va fer importants serveis en la campanya d'aquell any. Desprs de Cinoscfals, Fenees va ofendre a Flamin durant les negociacions de pau, quan exigia la restituci a Etlia d'algunes ciutats de Tesslia i aquest conflicte l'assenyala Polibi com la causa del posterior trencament entre etolis i romans.

El 192 aC fou estrateg altre cop i va afavorir a Antoc III el Gran al que va introduir a l'assemblea etlia de Lmia; en aquest cas fou part del partit moderat i es va oposar al ms radical encapalats per Toes (Thoas) que va imposar els seus punts de vista. Desprs de la batalla d'Heraclea (191 aC) els etolis van enviar a Fenees als romans, al capdavant d'una ambaixada, portant la submissi dels etolis a Mani Acili Glabri I, per les exorbitants peticions d'aquest ho van fer impossible. 

El 190 aC va tornar a anar com ambaixador, aquesta vegada a Roma, per pel cam fou capturat pels epirotes que van demanar rescat. Mentre l'arribada de Marc Fulvi va posar fi a tota esperana de pau, encara que Fenees fou alliberat. El 189 aC, durant el setge d'Ambrcia, els etolis van fer un nou intent de pau i Fenees i Damteles d'Etlia foren enviats al cnsol rom amb poders per signar la pau, i amb el suport d'atenencs i rodis van aconseguir el favor de Gai Valeri Lev, ms tard cnsol, i se'ls va atorgar ms moderades condicions de rendici. Fenees va anar llavors a Roma per ratificar el tractat, que el senat va concedir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252636" title="Flec" nonfiltered="2877" processed="2871" dbindex="98031">


Onomstica:

Flec de Fcida, dirigent foci, fill d'Onomarc ;

Flec, poeta lric i epigramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252640" title="Flec de Fcida" nonfiltered="2878" processed="2872" dbindex="98032">
Flec (Phalaecus, Phlaikos ) fou un dirigent foci, fill d'Onmarc (el cap foci durant la guerra sagrada).

Quan va morir Faille (351 aC) que era el seu oncle, encara era molt jove i si be fou designat successor, va quedar sota la regncia de Mnasees de Fcida; aquest va morir poc desprs a una batalla contra els beocis i Flec va assolir el comandament i va dirigir la guerra amb diversos xits. 

Durant un temps es van produir incursions fcides a Becia i becies a Fcida, fins el 347 aC. Flec no va aconseguir establir fermament el seu poder i el partit opositor el va acusar d'apropiar-se del tresor sagrat per propsits privats, i fou privat del comandament, encara que no va rebre cap cstig. 

El 346 aC va recuperar el crrec de general de cap; a partir de llavors va afavorir directa o indirectament els propsits de Filip II de Macednia, i en lloc d'enfortir l'aliana amb Atenes i Esparta els va tractar quasi com enemics i el rei Arquidam III va retirar les forces enviades en ajut de Fcida. Flec no va prendre cap mesura per oposar-se als macedonis que van poder creuar les Termpiles; llavors va signar un tractat amb el Regne de Macednia, en el qual es permetia a les forces de Flec (uns 8000 mercenaris) retirar-se lliurament al Pelopons, deixant Fcida en mans de Macednia.

A partir d'aquest moment fou noms un cap de mercenaris, i va fer diverses accions; va passar al servei de Trent en la guerra contra els lucans, per un mot entre les seves forces el va obligar a abandonar aquesta tasca i va retornar al Pelopons; llavors va anar a Creta i va ajudar a Cnossos contra la vena ciutat de Litos, ciutat que va conquerir, per de la que aviat fou expulsat per Arquidam d'Esparta. Va atacar desprs Cidnia per va ser derrotat i va morir en el combat vers el 338 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252642" title="Flec (poeta)" nonfiltered="2879" processed="2873" dbindex="98033">
Flec (Phalaecus, Phlaikos ) fou un poeta lric i epigramtic grec, que va donar el seu nom al metre anomenat "faleci" (phalaikeios ) del qual no va ser pas l'inventor sin que el va usar especialment.

s esmentat per diversos autors antics, que diuen que va compondre himnes a Hermes. Cinc dels seus epigrames es troben a l'antologia grega. Fou probablement un poeta dels destacats durant l'poca alexandrina (segona meitat del segle IV aC).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252645" title="Flant" nonfiltered="2880" processed="2874" dbindex="98034">


Onomstica:

Flant (personatge mtic), mtic lder de Rodes;

Flant d'Esparta, fundador de la colnia de Trent;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252646" title="Flant (personatge mtic)" nonfiltered="2881" processed="2875" dbindex="98035">

Flant (Phalanthus, ) fou un mtic lder (esmentat com a fenici) que va dominar Ialisos a Rodes i la va conservar per un temps contra els doris dirigits per Ificle. La seva resistncia fou encoratjada per un oracle. 

El lder dori es va assabentar de les condicions en les quals l'oracle deia que la resistncia s'acabaria i les va crear artificialment. Quan llavors Flant va veure acomplides les condicions, va evacuar finalment l'illa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252647" title="Puig d'en Valls" nonfiltered="2882" processed="2876" dbindex="98036">
Puig d'en Valls s un nucli de poblaci i parrquia pertanyent al municipi de Santa Eulria des Riu, a Eivissa. Fa frontera amb la ciutat d'Eivissa, a qui deu la seva existncia com a poble, ja qu en la prctica s un nucli dormitori de la perifria de la capital illenca, aparegut als anys 70 i que ha seguit creixent des d'aleshores. De fet, el nucli urb sobresurt el lmit municipal, aix que part de Puig d'en Valls s dins els lmits del municipi d'Eivissa. La poblaci de Puig d'en Valls era de 3.613 habitants el 2006. 

Fins 1979 pertanyia a la parrquia de Jess. El poble es troba situat al Pla de Vila i malgrat rebre el nom del tur, noms una petita part s a la seva falda. Es pot distingir entre una part de vivendes unifamiliars, la majoria de planta baixa i una altra de blocs de pisos. A ms del nucli de Puig d'en Valls prpiament dit, en depenen altres petits nuclis com Can Negre i cases disseminades. A dalt del Puig d'en Valls hi ha un mol de vent que s el smbol del poble. S'hi han trobat restes arqueolgiques d'poca cartaginesa. La festa patronal se celebra el tercer diumenge de maig.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252648" title="Falaris" nonfiltered="2883" processed="2877" dbindex="98037">
Falaris (Phalaris, ) fou tir d'Agrigent, fams per la seva crueltat.

Va governar vers el 570 aC i era nadiu de la ciutat d'Agrigent encara que algunes fonts diuen que va nixer a l'illa d'Astipalea des de on va arribar a Siclia com exiliat. No se sap ben be com va arribar al poder per una llegenda diu que es va dedicar al comer i amb els diners que va acumular va construir un temple que en realitat fou una fortalesa que va fer servir de base per ocupar el govern amb una fora mercenria. Aristtil diu que tenia un crrec a l'estat i que finalment va assolir tot el poder. Va governar 16 anys. Poli esmenta diverses ancdotes del seu regnat, i en general va estar en guerres contra els vens estenent el seu poder ms sovint per estratagemes que per la fora, i entre les ciutats que va domina hi va haver Himera. Diodor de Siclia relata la seva mort, per sembla massa fabuls, encara que probablement fou enderrocat per una revolta popular potser dirigida per Telinac, ancestre de Ter. 

La seva crueltat est connectada en el fet de qu cremava vives a les seves vctimes en un aparell en forma de brau que la llegenda fa inventat per Peril (Perillus) que hauria estat desprs el primer a morir a l'aparell per odre del tir. Diversos autors el consideren un exemple de tir i Cicer l'anomena "crudelissimus omnium tyrannorum" i fa el seu nom proverbial com a tir en el pitjor sentit del mot, oposat a la suau tirania de Pisstrat. Per una tradici posterior el va convertir en un tir suau forat a algun acte de crueltat per les accions dels seus enemics, i protector de la literatura i la filosofia, posici que es va voler avalar amb unes cartes del mateix Falaris que sn lgicament una fabricaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252650" title="Falees" nonfiltered="2884" processed="2878" dbindex="98038">
Falees (Phaleas o Phalleas, ) fou un escriptor grec d'economia poltica, esmentat principalment per Aristtil. Era nadiu de la ciutat de Calcednia i hauria viscut vers el segle IV aC.

La seva teoria, a l'entorn de la propietat,  era que tots els ciutadans havien de tenir una part igual de propietat i ser educats en la mateixa manera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252653" title="Fal" nonfiltered="2885" processed="2879" dbindex="98039">
Fal (Phalinus, ) fou un militar grec nadiu de l'illa de Zacynthus, que va estar al servei del strapa persa Tisafernes, del que va tenir un marcat favor a causa dels seus notables coneixements militars.

Desprs de la batalla de Cunaxa el 401 aC va acompanyar als heralds perses enviats als grecs per demanar la rendici i l'entrega de les armes. Va recomanar als grecs de fer-ho com a nica manera de salvar les vides, petici que no fou escoltada.

Plutarc l'esmenta sota el nom de Fal (Phalenus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252656" title="Fanes" nonfiltered="2886" processed="2880" dbindex="98040">
Fanes (Phanes, ) fou un militar grec nadiu d'Halicarns, que va estar al servei del rei Amasis d'Egipte i del que es va separar per posar-se al servei de Cambises II de Prsia. 

Quan Cambises va envair Egipte, els mercenaris grecs i caris al servei dels egipcis, van matar als fills de Fanes en presencia del pare, i van beure la seva sang.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252666" title="Fnies" nonfiltered="2887" processed="2881" dbindex="98041">



Onomstica:

Fnies o Fnies, filsof peripattic grec;
Fnies, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252667" title="Serra (eina)" nonfiltered="2888" processed="2882" dbindex="98042">
Les serres sn mquines eina destinades a tallar perfils metllics.

Hi ha tres tipus bsics de serres: 

Les de vaiv disposen d'un arquet i fan un moviment rectilini alternatiu. No poden assolir grans velocitats a causa del canvi de sentit constant del seu moviment i del fet que noms tallen quan fan el moviment de retrocs.

Les de cinta disposen d'una serra en forma de cinta tancada pels extrems que es va movent sempre en el mateix sentit. Sm molt rpide, ja que no tenen moviments improductius com les de moviment rectilini alternatiu, i com que fan un moviment de sentit nic, poden assolir velocitats elevades.

Les serres circulars disposen d'un disc metllic amb dents tallants a tota la seva perifria. Igual que les de cint, tamb assoleixen velocitats elevades grcies al seu moviment en un sol sentit. L'inconvenient  d'aquestes serres s que el gruix de la pea que s'ha de tallar queda limitat al radi deldisc.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252668" title="Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2003" nonfiltered="2889" processed="2883" dbindex="98043">
Llista amb l'activitat de les seleccions catalanes absolutes durant l'any 2003.




















 En negreta els esports on les seleccions catalanes estan reconegudes oficialment.
 En negreta els campionats del mn i continentals oficials.
 En negreta cursiva altres competicions oficials.


 Notes i referncies .


Vegeu tamb.
Seleccions esportives catalanes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252669" title="Chambao" nonfiltered="2890" processed="2884" dbindex="98044">
Chambao s un grup de msica flamenca-electrnica, conegut com Flamenco Chill. Sn originaris de Mlaga, Andalusia. La seva msica mescla els sons del flamenc i pals (formes) amb la msica electrnica. Segons la variant dialectal andalusa, un "Chambao" es una improvisada tenda de campaa per a protegir-se del sol o el vent de la tarda a la platja, usats sovint la nit de Sant Joan. 

Discografia.
 "Flamenco Chill" (2002) (diferents artistes).
 "Endorfinas en la mente" (2003);
 "Pokito a poko" (2005);
 "Caminando 2001-2006" (2006);
 "Con otro aire" (2007);

Enllaos externs.
Web oficial de Chambao;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252671" title="Fnies" nonfiltered="2891" processed="2885" dbindex="98045">
Fnies o Fnies (Phanias o Phaenias, ), les dues formes del nom donades a Suides, fou un filsof peripattic d'Eresos a Lesbos, deixeble d'Aristtil i contemporani i amic de Teofrast. 

Fou un escriptor destacat sobre molts temes filosfics de l'escola peripattica, sobre lgica, fsica, histria i literatura. Fou el deixeble d'Aristtil ms destacat desprs de Teofrast.

Sobre lgica va escriure algunes obres sobre les que hi ha molt poca informaci. Sobre cincies naturals va escriure , sobre plantes, esmentat per Ateneu de Naucratis; sobre histria va escriure una crnica de la seva ciutat sota el ttol , un sobre els tirans de Siclia (), i un de poltica  (; i sobre literatura .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252672" title="Fnies (poeta)" nonfiltered="2892" processed="2886" dbindex="98046">
Fnies (Phanias  fou un poeta grec.

Va viure vers el segle III aC o segle II aC, sense que sigui possible aproximar ms la data amb els coneixements que se'n tenen. Apareix a la Garlanda de Meleagre a la qual consten fins a vuit epigrames d'aquest poeta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252674" title="Ogulnia" nonfiltered="2893" processed="2887" dbindex="98047">
La lex Ogulnia fou una antiga llei romana aprovada a proposta dels tribuns de la plebs Quint i Gneu Ogulni l'any 300 aC sent cnsol Marc Valeri Corv i Quint Apuleu Pansa, que estenia als plebeus les dignitats de pontfex i ugur (cinc dels pontfexs serien en endavant plebeus i quatre serien ugurs), dignitats fins aleshores reservades als patricis; el nombre de pontfexs va passar a vuit i el d'ugurs a nou.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252687" title="Aspres" nonfiltered="2894" processed="2888" dbindex="98048">


Els Aspres s una subcomarca del Rossell. Per les seves peculiaritats histriques i culturals, la Universitat de Perpiny la considera una comarca ms de la Catalunya Nord. Est situada al sud-oest del Rossell limitant amb el Vallespir amb qui est relacionada histricament. El mot aspre en aquest cas designa un terreny de sec.

Geogrficament s el conjunt de terres esglaonades des del peu del Canig fins prop del mar, ja dins la plana del Rossell.

Histricament havia format a l'edat mitjana el vescomtat de Castellnou juntament amb l'alt Vallespir. 

Divisi comarcal.
Tradicionalment es considera una subcomarca del Rossell, limitada al nord per la subcomarca rossellonesa del Riberal, a l'oest pel Conflent i al sud pel Vallespir. 


En el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord s'introdueix com a comarca diferenciada del Rossell per la seva realitat geogrfica i histrica des de l'ptica nord-catalana .

Municipisi dels Aspres.
Els Aspres incorporen les demarcacions administratives actuals del cant de Tur, i els segents municipis:



  Llaur i Torderes no s'inclouen en la Gran Geografia Comarcal de Catalunya, per s en el Nomencltor toponmic.

A ms, Bulaternera, Corbera del Castell i Santa Coloma de Tur tenen part del municipi geogrficament als alts Aspres, per la poblaci est installada a la Plana.

Administrativament, la Communaut de Communes des Aspres s una mancomunitat de 21 municipis amb una poblaci de 19.601 habitants (cens del 1999), i amb capital a Tur. Noms inclou vuit d'aquest municipis ms altres del Riberal.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252688" title="Fanocles" nonfiltered="2895" processed="2889" dbindex="98049">
Fanocles (Phanocles,  fou un poeta elegac grec.

Fou possiblement contemporani d'Hermesianax de Colof, Filetes de Cos i Callmac (segle IV aC). Les seves poesies parlaven principalment d'amor amb personatges agafats de l'antiga mitologia. 

Climent d'Alexandria esmenta un poema seu de nom  en llat Cupidines , sobre pederstia on es descriuen l'amor d'Orfeu per Calais, Cicne per Fet, Dions per Adonis, Tntal per Ganmedes i Agamemn per Arg entre d'altres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252691" title="Moda (estadstica)" nonfiltered="2896" processed="2890" dbindex="98050">


La moda s un estadgraf de tendncia central que indica el valor de mxima freqncia en una mostra de mesures.

Una distribuci de freqncies pot tenir diverses modes (plurimodal) quan t diverses freqncies mximes iguals.

s un estadgraf amb poca aplicaci en l'estadstica inductiva.


Exemple

Per a fer un estudi sobre l'alada dels nens d'una determinada edat, es va prendre la mesura a una mostra de 100 nens d'aquesta edat. La distribuci de les alades recollides pot veure's en la taula segent:



El valor de mxima freqncia s, en aquest cas, el de 1,60 metres, que es repeteix en 25 mesures. Per tant, la moda de la mostra de les alades recollida s 1,60 metres.

 Referncies .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252700" title="Aspres (desambiguaci)" nonfiltered="2897" processed="2891" dbindex="98051">

Els Aspres, subcomarca del Rossell.
Antigament, els Aspres era una comarca centrada a Balaguer, que es corresponia aproximadament a la Noguera.
Pic dels Aspres, muntanya de la parrquia de la Massana.
Les Aspres, municipi francs del departament de l'Oise.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252702" title="Domesticaci" nonfiltered="2898" processed="2892" dbindex="98052">

La domesticaci s l'acci o l'efecte de fer domstic algun sser viu, s a dir, que viu al costat de l'sser hum, que es cria a casa. El terme deriva del terme llat domus que significa "casa" i domesticus que t el mateix significat actual. Descriu el pas de l'estat salvatge a l'estat domstic d'alguns animals per acci de l'home. Aquest procs s degut als interessos humans d'obtenir d'espcies salvatges aliment, servei, companyia, roba, etc, i comen ja fa almenys onze mil anys. 

Una espcie domesticada, animal o vegetal, s una espcie que s'ha guanyat uns carcters morfolgics, fisiolgics, o fins i tot conductistes, nous i hereditaris, resultant d'una interacci prolongada, d'un control, fins i tot d'una selecci deliberada per part de l'sser hum.

La domesticaci designa tamb l'estat en el qual la reproducci, les cures i l'alimentaci dels animals, o el cicle de les plantes sn controlats de manera ms o menys directa per l'sser hum. En el llenguatge corrent, l'expressi animal domstic s sovint utilitzada en el sentit d'animal de companyia, i domesticar el verb com a sinnim de domesticar. Aquest ltim terme es pot aplicar a un animal allat mentre que la domesticaci concerneix una poblaci o una espcie sencera. Una accepci ampliada de la domesticaci tendeix a tractar a totes les formes d'interacci regular de l'espcie humana amb una espcie animal.

La principal utilitat de les plantes i animals domstics s la producci alimentria, aix com la d'altres productes tils com la llana, el cot, o la seda. Els motius de la prctica de la ramaderia o de l'agricultura no sn tanmateix sempre estrictament utilitaris i inclouen el consentiment, la diversi o tamb diverses prctiques religioses.

La domesticaci de les plantes i dels animals ha acompanyat els inicis de l'agricultura i ha estat un factor essencial en el desenvolupament de la civilitzaci. Si, per una banda, ha perms la revoluci neoltica, per l'altra, s un procs que es perllonga i persisteix encara en l'actualitat.


 El procs de domesticaci .
 Dates i llocs de domesticaci .

Les domesticacions s'estenen des del neoltic fins als nostres dies, a excepci de la del gos, que es remunta amb molta anterioritat, molt abans del procs de sedentaritzaci humana. L'edat mitjana s un perode on no es coneix cap nova aportaci en domesticaci i, en canvi, a partir del segle XIX, hi ha un important increment de noves espcies.

Les dates i els llocs de les antigues domesticacions han estat calculades amb mtodes essencialment arqueolgics, i ms concretament, de l'arqueozoologia. Aquests mtodes consisteixen a escorcollar o revisar els resultats de les excavacions d'indrets amb ocupaci humana prehistrica. Les restes animals sn datades segons els mtodes arqueolgics: 
 es determina l'espcie a la qual pertanyen;
 es considera igualment l'edat en la qual han mort, fins i tot el tipus d'animal, d'una forma eventualment domstica, que representen;
 es recolza en altres indicis com els rastres observables de demolicions.

La postura s la de determinar si existeix la presncia d'animals salvatges o de cria, i ms globalment la naturalesa de les seves relacions amb els humans. Aix l'esquelet d'un gat que es va trobar a prop d'una tomba humana indica que es tractava probablement d'un animal de companyia. Una certa homogenetat en l'edat dels animals dels que es troben les restes indica que es tractava del resultat d'una cria domstica, ja que es mataven els animals a l'edat ptima.

Les dades tcniques i en particular l'estudi de l'ADN mitocondrial permeten revisar les dates de domesticaci igual com l'arbre genealgic de les espcies domstiques actuals; aquests coneixements estan, doncs, sempre en evoluci. La descendncia del gos, en particular, s'hauria separat de la del llop ara fa uns 100.000 o 150 000 anys. s possible que l'avantpassat del gos aparegui en aquesta poca, convivint i associant-se als grups humans que seguia, sigui per obtenir restes de menjar, per ser til en senyals d'alerta o, fins i tot, com una ajuda en la caa. La data de domesticaci que donen les fonts arqueolgiques correspondria llavors a un moment en qu la relaci ja ms estreta i existeix un control ms gran de l'home sobre l'animal, ara fa uns 17.000 anys.


El procs de domesticaci i la difusi de les espcies i tcniques de ramaderia s'estenen sobre perodes llargs de temps i estan lluny d'estar perfectament ben determinades. S'admet per a diverses espcies els inicis de diferents tipus de domesticaci en llocs allunyats. All no exclou les encreuaments que s'han realitzat i que sembla que va determinar un avantpassat salvatge per a cada raa d'una espcie domstica.

Desprs de la del gos, el primer escenari en qu es va produir la domesticaci va ser el Prxim Orient, en particular la part que s'ha anomenat el Creixent Frtil. Un destaca llavors l'Est d'sia, la conca del Mediterrani i Amrica del Sud. Certes regions del mn no han conegut cap domesticaci d'espcies locals fins a poques molt recents, com s el cas d'Austrlia o Sud-frica.

El nombre d'espcies domstiques disponibles ha augmentat bruscament a partir del segle XVI i a ambds costats de l'Atlntic, amb el que s'anomena l'intercanvi colombi. El continent americ possea amb anterioritat cinc espcies d'animals domstics, de les quals noms el gos era conegut a l'Antic Mn. Cavalls i bous han aparegut amb aquest intercanvi, mentre que un gran nombre de plantes conreades americanes han estat incorporades al conreu a Europa, sia i frica.

 Els escenaris del procs .

Diversos escenaris han estat proposats com a zones que han conduit a la domesticaci d'animals. La tradici d'adoptar cadells d'animals, fins i tot el seu alletament, s sovint una fenomen que explica l'origen de la domesticaci, ats d'aquesta manera s fcil d'obtenir animals que s'han familiaritzat de ben petits amb els humans. Tanmateix cal fer notar que el procs de domesticaci implica el desenvolupament d'encreuaments selectius durant moltes generacions, el que no s el que succeeix si la selecci es fa permanentment per captura d'animals salvatges. D'altra banda aquesta prctica, tamb existeix a l'actualitat, i s caracterstica dels pobles caadors-recollectors que precisament no tenen animals domstics. Aquestes accions formarien part, doncs, d'una cultura basada en la caa i no en la ramaderia  . 

Aquest sistema no podria ser mantingut com a mitj directe de domesticaci. Tanmateix si el factor cultural s, sens dubte, essencial per explicar la domesticaci  fins i tot la no-domesticaci d'una espcie , el sistema econmic i cultural d'una societat no ha quallat. La majoria de les societats basades en la caa amb gossos, per a qui aquest sistema ha pogut ser un element important de la domesticaci. .

s possible que la domesticaci hagi passat per una fase de mutualisme entre animals i l'sser hum, s a dir, un apropament amb un inters mutu. En efecte, aquesta relaci s'observa sempre en el gos pria, i es presumeix que ha estat una etapa de la domesticaci del porc.

Diverses espcies han format part d'algunes tradicions lligades a la caa, i posteriorment han evolucionat a partir d'un control de les seves poblacions, ja que l'sser hum ha actuat selectivament sobre la poblaci salvatge escollint, per exemple, als animals ms grans, i instaurant un tipus de ramaderia. Tots aquests estadis es practiquen actualment amb els rens, i es realitza en diverses regions. Aquest procs sembla haver afectat a diferents espcies, entre les que cal destacar les cabres, les ovelles, i petits camlids com els llames.

La ramaderia ha pogut comenar, simplement, amb animals capturats i  desprs criats en estricta captivitat; s el cas de la majoria de les domesticacions ms recents. s en aquesta situaci que el control i la selecci poden ser ms forts, fent possible una transformaci ms rpida de les espcies seleccionades. El gui de domesticaci d'una espcie pot haver correspost a un d'aquests esquemes o haver-ne estat una combinaci simultnia o successiva. 

En el cas del conill, les etapes de la domesticaci han estat l'establiment de vedats tancats a l'edat mitjana, que constituen una mena de reserva de caa. En alguns d'aquests conillars ha estat practicada una selecci, permesa per la captura dels animals vius grcies a les fures. Aquesta selecci ha portat a l'aparici de les primeres varietats de conill durant el segle XVI, que es distingien pel seu color i la seva mida. . La ramaderia es va intensificar i la forta selecci ha portat a una gran variabilitat de races domstiques. El comportament del conill de ramaderia ha evolucionat probablement de manera conjunta, a conseqncia d'una selecci d'animals menys ferstecs, havent pogut ser aquesta selecci tant intencional com indirecta.

Les prctiques de ramaderia i de selecci que es pot observar al llarg de la histria poden donar una idea de com s ha desenvolupat el procs de domesticaci. Sn prctiques molt variades, aix com ho sn els coneixements que tenien els criadors dels mecanismes de l'herncia i de la influncia que podien exercir sobre una poblaci animal. Podien tenir inters en aconseguir determinats resultats tot efectuant creuaments amb soques d altres animals i participar aix en la seva difusi.

La selecci exercida pels criadors s, d'altra banda, lluny de tenir la mateixa direcci, un tipus de prctica aplicada a diverses espcies i en diferents poques  que consisteixen, per exemple, a sacrificar els animals amb un creixement ms gran o ms rpid, i deixar que els altres completin el seu creixement. Aquesta prctica que t, de manera versemblant, un efecte de contraselecci ha estat d'altra banda denunciada com a tal, per exemple, per als xais, o en piscicultura on la prctica del fons de pesca que consisteix a repoblar un estany amb els peixos ms petits desprs de la seva pesca per buidat.

 Perspectiva biolgica .

El procs de domesticaci comena quan un nombre determinat d'animals sn allats d'altres individus de l'espcie salvatge. Aquesta poblaci pot viure un fenomen de microevoluci, tot adaptant-se a les condicions controlades per l'sser hum i evolucionar d'acord amb la selecci humana. Aquesta evoluci est marcada per l'aparici de trets domstics, s a dir dels nous carcters entesos com a mutacions gentiques conservades, fins i tot seleccionades, mentre que els allels que els porten haurien continuat essent rars o haurien estat eliminats per la selecci natural a l'estat salvatge. 

Sn carcters morfolgics com per exemple la talla ms gran o ms petita que la de l'espcie salvatge, dels colors nous, el pl llarg, arrissat o la cua enrotllada. Sn tamb carcters fisiolgics, com l'augment de la prolixitat, i la precocitat del creixement. S'observa tamb la prdua de carcters morfolgics com les banyes per a una part de les races de xai o d'aptituds com una disminuci de la mobilitat; de la velocitat de carrera o de l'aptitud per al vol, aix com la prdua d'aptituds en la conducta. Aix fonamenta una interpretaci de la domesticaci com una alteraci del genotip, el que s indiscutible en el cas de l'albinisme. Buffon havia descrit la domesticaci en termes d'una degeneraci. La variabilitat morfolgica s important en certes espcies i molt menys en altres com el camell de Bactriana. S'interpreten igualment les transformacions de la domesticaci amb el concepte de neotnia, segons el qual els carcters morfolgics  com les orelles que pengen o conductistes com l'afecte , propis dels estadis juvenils, es perllonguen fins l'estat adult.

 Referncies .











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252703" title="Mantidactylus massorum" nonfiltered="2899" processed="2893" dbindex="98053">

Mantidactylus massorum s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252704" title="Mantidactylus melanopleura" nonfiltered="2900" processed="2894" dbindex="98054">

Mantidactylus melanopleura s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als rius i als boscos tropicals i subtropicals humits. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252705" title="Mantidactylus microtis" nonfiltered="2901" processed="2895" dbindex="98055">

Mantidactylus microtis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252706" title="Mantidactylus microtympanum" nonfiltered="2902" processed="2896" dbindex="98056">

Mantidactylus microtympanum  s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252707" title="Mantidactylus mocquardi" nonfiltered="2903" processed="2897" dbindex="98057">

Mantidactylus mocquardi s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252708" title="Mantidactylus moseri" nonfiltered="2904" processed="2898" dbindex="98058">

Mantidactylus moseri s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als rius i als boscos humits tropicals i subtropicals. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252710" title="Mantidactylus opiparis" nonfiltered="2905" processed="2899" dbindex="98059">

Mantidactylus opiparis s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als rius i als boscos tropicals i subtropicals humits.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252711" title="Mantidactylus pauliani" nonfiltered="2906" processed="2900" dbindex="98060">

Mantidactylus pauliani s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252713" title="Mantidactylus peraccae" nonfiltered="2907" processed="2901" dbindex="98061">

Mantidactylus peraccae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als rius i als boscos tropicals i subtropicals humits. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252714" title="Mantidactylus phantasticus" nonfiltered="2908" processed="2902" dbindex="98062">

Mantidactylus phantasticus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252715" title="Mantidactylus plicifer" nonfiltered="2909" processed="2903" dbindex="98063">

Mantidactylus plicifer s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Viu als boscos humits tropicals o subtropicals. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252716" title="Mantidactylus pseudoasper" nonfiltered="2910" processed="2904" dbindex="98064">

Mantidactylus pseudoasper s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als boscos humits tropicals o subtropicals, rius i boscos fora degradats.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252717" title="Mantidactylus pulcher" nonfiltered="2911" processed="2905" dbindex="98065">

Mantidactylus pulcher s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252720" title="Mantidactylus punctatus" nonfiltered="2912" processed="2906" dbindex="98066">

Mantidactylus punctatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als boscos humits tropicals o subtropicals, i als que han estat tamb fora degradats.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252721" title="Mantidactylus redimitus" nonfiltered="2913" processed="2907" dbindex="98067">

Mantidactylus redimitus  s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als boscos tropicals i subtropicals humits.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252723" title="Mantidactylus rivicola" nonfiltered="2914" processed="2908" dbindex="98068">

Mantidactylus rivicola s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252724" title="Mantidactylus salegy" nonfiltered="2915" processed="2909" dbindex="98069">

Mantidactylus salegy s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252726" title="Mantidactylus sarotra" nonfiltered="2916" processed="2910" dbindex="98070">

Mantidactylus sarotra s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252727" title="Mantidactylus schilfi" nonfiltered="2917" processed="2911" dbindex="98071">

Mantidactylus schilfi s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252728" title="Mantidactylus sculpturatus" nonfiltered="2918" processed="2912" dbindex="98072">

Mantidactylus sculpturatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252729" title="Mantidactylus silvanus" nonfiltered="2919" processed="2913" dbindex="98073">

Mantidactylus silvanus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als boscos humits tropicals i subtropicals, i als rius.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252730" title="Mantidactylus spiniferus" nonfiltered="2920" processed="2914" dbindex="98074">

Mantidactylus spiniferus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252731" title="Mantidactylus striatus" nonfiltered="2921" processed="2915" dbindex="98075">

Mantidactylus striatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als boscos humits tropicals o subtropicals i als rius. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252732" title="Mantidactylus tandroka" nonfiltered="2922" processed="2916" dbindex="98076">

Mantidactylus tandroka s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252733" title="Mantidactylus thelenae" nonfiltered="2923" processed="2917" dbindex="98077">

Mantidactylus thelenae s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als boscos humits tropicals i subtropicals, i a les plantacions. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252734" title="Banca Catalana" nonfiltered="2924" processed="2918" dbindex="98078">

Banca Catalana fou una entitat financera creada el mar del 1959 per Florenci Pujol i Brugat, el seu fill Jordi Pujol i Soley i Francesc Cabana i Vancells, amb la compra de la Banca Dorca d'Olot per un grup d'homes de sectors econmics diversos. El 1961 trasllad la central a Barcelona la central i canvi el nom a Banca Catalana. 
 Origen i expansi .
Merc una nova llei d'Ordenaci Bancria aprovada per les autoritats franquistes, durant els anys 1960 i 1970 es va expandir i obr oficines arreu de Catalunya, les illes Balears i el Pas Valenci, per tamb a Madrid, Saragossa, Bilbao i Sant Sebasti. Hom afirma que l'entitat va finanar activitats catalanistes de tota mena, fins i tot el fitxatge de Johann Cruyff pel FC Barcelona el 1974.

El 1971 absorb el Banc d'Expansi Comercial de Capellades, i el 1980 el Banc Mercantil de Manresa i el Banc de Barcelona alhora que integrava el Banc Industrial de Catalunya amb carcter de soci majoritari. Fins i tot, i a petici del Banc d'Espanya, es va fer crrec del Banc de Girona (1975) i del Banc Industrial del Mediterrani (1979), que passaven per dificultats. Entre 1974 i 1976 va repartir 516 milions de pessetes en dividends, tot i que tenia un dficit d'11.086 milions, i es van fer algunes inversions acusades desprs d'irregularitat (com la de Montigal, a Badalona).

D'aquesta manera, el 1981 era el 10 grup bancari espanyol i el primer grup bancari catal, amb uns dipsits de 262 226 milions de pessetes, una xarxa de 352 oficines i 5 256 empleats. Mantenia posicions de control sobre el Banc d'Alacant i el Banc de Crdit i Inversions i tenia delegacions a Londres, Pars i Mxic. 

 Cas Banca Catalana .
Per el 1982 entr en crisi quan un fals anunci de suspensi de pagaments provoc una sortida del 38% dels dipsits de la major part d'entitats financeres catalanes. Els primers intents de soluci fracassaren, i com que un dels directius dels anys setanta fou l'aleshores president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley, el cas va prendre connotacions poltiques. El Banco de Espaa nomen tres administradors el novembre del 1982, que anunciaren un fort desequilibri patrimonial, la reducci del capital i una forta ampliaci per a revitalitzar l'entitat el novembre del 1982, que seria coberta pel Fons de Garantia de Dipsits. 

El 1983 el grup fou traspassat a un consorci format per tota la gran banca espanyola, de manera que el 1984 el Banc de Biscaia es va fer amb el 89 % de les accions de Banca Catalana i del control del Banc Industrial del Mediterrani, Banc de Barcelona i Banc Industrial de Catalunya. El maig de 1984 Jordi Pujol va ser incls en la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat dirigida per Carlos Jimnez Villarejo contra els ex-directius de l'entitat, i va ser objecte tamb de durs atacs en els articles d'Alfons Quint en el diari El Pas. L'octubre de 1984 el magistrat Ignacio de Lecea va prendre declaraci a Pujol durant dues hores i mitja a la seva residncia oficial de la Casa dels Canonges, trmit en el qual tamb van estar presents els fiscals Carlos Jimnez Villarejo i Jos Mara Mena, i els advocats defensors Joan Piqu Vidal i Juan Crdoba Roda. Aix provocaria que les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 esdevinguessin una mena de referndum popular.

El jutge va donar per conclosa la instrucci del sumari al maig de 1986, desprs d'haver recopilat ms de 3.000 folis en nou volums, que es complementaven amb prop de 65.000 folis de documentaci. Un mes desprs, els fiscals Mena i Villarejo presentaven la petici de processament de 18 exconsellers del banc, entre ells Pujol, per presumptes delictes d'apropiaci indeguda, falsedat de document pblic i mercantil i maquinaci per alterar el preu de les coses. Nogensmenys, el novembre de 1986, reunit el ple de l'Audincia de Barcelona per decidir sobre aquesta petici, 33 magistrats van votar en contra de processar Pujol en l'estimar que no hi havia indicis racionals de criminalitat en la seva actuaci com a vicepresident executiu de Banca Catalana, mentre que 8 jutges es van pronunciar a favor del processament. La instrucci del cas va seguir noms per a la resta dels inculpats, per el mar de 1990 l'Audincia de Barcelona va decretar el sobresement definitiu del sumari contra els antics consellers en no trobar indicis suficients de delicte, malgrat considerar que van poder dur a terme una gesti imprudent i fins i tot desastrosa.

 La fi de l'entitat .
El 1988 pass a formar part del grup Banco de Bilbao Vizcaya, des del 2000 Banco Bilbao Vizcaya Argentaria. Aquest any el grup decid l'absorci total de Banca Catalana, eliminant-ne la denominaci i tots els signes externs.  

 Els 25 implicats  .
Els implicats en la querella foren Jordi Pujol, Jaume Carner i Suol, Raimon Carrasco i Azemar, Francesc Cabana i Vancells, Andreu Ribera i Rovira, Oleguer Soldevila God, Vctor Sagi i Vallmitjana, Josep Llus Vilaseca i Guasch, Joan Baptista Cendrs i Carbonell, Joan Mart i Mercadal, Mart Rosell Ballester, Manuel Ingla Torra, Delfi Mateu i Sayos, Francesc Constans Ros, Esteve Renom Pulit, Joan Casablancas i Bertran, Salvador Casanovas i Mart, Antoni de Moragas i Galliss, Joan Millet Tusell, Ramn Miquet Ballart, Llus Montserrat Navarro, Ferran Aleu Pascual, Antoni Armengol Arnau, Pere Messeguer Miranda i Ramon Monforte i Navaln.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252737" title="Mantidactylus tornieri" nonfiltered="2925" processed="2919" dbindex="98079">

Mantidactylus tornieri s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252738" title="Mantidactylus tricinctus" nonfiltered="2926" processed="2920" dbindex="98080">

Mantidactylus tricinctus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252739" title="Carlos Jimnez Villarejo" nonfiltered="2927" processed="2921" dbindex="98081">
Carlos Jimnez Villarejo (Mlaga, 1935) s un advocat espanyol, ex fiscal espanyol anticorrupci. Com a membre de la Fiscalia de l'Estat particip en el processament dels antics dirigents de Banca Catalana el 1984. 

El 1987 va ser fiscal cap de l'Audincia Provincial de Barcelona, i en 1995 va assumir la prefectura de la Fiscalia Especial Anticorrupci, lloc del que va cessar en 2003. Aquest cessament imposat durant el Govern del PP el va dur a la jubilaci voluntria. Jurista demcrata i d'esquerres especialitzat en la lluita contra els paradisos fiscals. s collaborador habitual de l'organitzaci ciutadana ATTAC a favor de l'abolici dels centres de rentat de diners.

A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006 va participar en la candidatura per Barcelona d'ICV-EUiA.

 Llibres .

Denis Robert, La justice ou le chaos, Stock, 1996. Entrevistes i retrats de set jutges anticorrupci: Bernard Bertossa, Edmondo Bruti Liberati, Gherardo Colombo, Benot Dejemeppe, Baltasar Garzon Real, Carlos Jimenez Villarejo, Renaud Van Ruymbeke (Denis Robert s el periodista que descobr l'escndal Clearstream) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252740" title="Mantidactylus tschenki" nonfiltered="2928" processed="2922" dbindex="98082">

Mantidactylus tschenki s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252741" title="Mantidactylus ulcerosus" nonfiltered="2929" processed="2923" dbindex="98083">

Mantidactylus ulcerosus  s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252742" title="Mantidactylus ventrimaculatus" nonfiltered="2930" processed="2924" dbindex="98084">

Mantidactylus ventrimaculatus s una espcie de granota endmica de Madagascar.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252743" title="Rentat de diners" nonfiltered="2931" processed="2925" dbindex="98085">
El rentat de diners (tamb conegut en alguns pasos com rentat de capitals, rentat d'actius, blanqueig de diners o blanqueig de capitals) s el procs a travs del que s encobert l'origen dels fons generats mitjanant l'exercici d'algunes activitats illegals o criminals (trfic de drogues o estupefaents, contraban d'armes, corrupci, desfalc, frau fiscal, crims refinats, malversaci pblica, extorsi, treball illegal i ltimament terrorisme). Per aix existeix la GAFI, que s l'autoritat Intergovernamental que t com missi el combat al terrorisme. I l'objectiu de l'operaci, que generalment es realitza en diversos nivells, consisteix a fer que els fons o actius obtinguts a travs d'activitats illcites apareguin com el fruit d'activitats legtimes i circulin sense problema en el sistema financer. 

S'anomena diner negre o diners B a aquelles quantitats de diners que no han estat declarades a hisenda.

Classes de diner negre. 
 Diner negre prpiament dit: s aquell que procedeix d'activitats illegals (trfic de drogues, prostituci, contraban, etc.). No pot ser declarat directament a hisenda perqu suposaria una confessi sobre aquestes activitats. ;
 Diner negre en sentit ampli (tamb dit diners bruts): s aquell que no ha estat declarat hisenda pel motiu que sigui. En moltes ocasions el motiu s simplement l'evasi d'impostos. ;

Com a producte de l'evasi d'impostos, el diner negre pot suposar un problema per al seu propietari, ja que s un indici clar d'un possible delicte tributari, i ha de tractar d'ocultar a hisenda la seva existncia (evitant, per exemple, les entitats bancries i gastant-lo en bns que no deixin rastre fiscal). 

Com producte d'activitats illegals, el diner negre pot ser un indici d'aquestes activitats (la persona t una riquesa que no pot explicar). En aquests casos, al procediment mitjanant el qual el diner negre es fa passar per diners obtinguts legalment s'anomena blanqueig de capitals, i el seu objectiu s fer que aquests diners tributi i figuri oficialment com procedent d'una activitat lcita. 

Vegi's tamb. 
Blanqueig ;
Diner negre ;

Enllaos externs.
   FATF/GAFI  ;
  Sepblac UIF espanyola;
 UIF - Unitat d'Informaci Financera Organisme de Prevenci del Rentat de Diners d'Argentina;
 UIF - Unitat d'Intelligncia Financera Mxic;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252744" title="Tractat de Londres" nonfiltered="2932" processed="2926" dbindex="98086">

 Tractat de Londres (1359), pel qual es va cedir la part occidental de Frana a Anglaterra. Posteriorment aquest tractat seria repudiat pels Estats Generals de Pars el 19 de maig de 1359. ;
 Tractat de Londres (1518), pacte de no agressi entre les potncies europees. ;
 Tractat de Londres (1604), signat entre Anglaterra i Espanya. ;
 Tractat de Londres (1700), conegut amb el nom de Segon Tractat de Partici. ;
 Tractat de Londres (1794) o Tractat Jay, signat entre el Regne Unit i els Estats Units d'Amrica per posar fi al conflicte de la Guerra de la Independncia dels Estats Units. ;
 Tractat de Londres (1814) o Convenci de Londres, signat entre el Regne Unit i les Provncies Unides.
 Tractat de Londres (1824), signat entre el Regne Unit el Regne Unit dels Pasos Baixos.
 Tractat de Londres (1827), signat entre el Regne Unit, Frana i l'Imperi Rus per a posar fi a la intervenci turca a Grcia. ;
 Tractat de Londres (1832), signat entre el Regne Unit, Frana i l'Imperi Rus, que suposava la creaci del Regne de Grcia, garantint la seva independncia. ;
 Tractat de Londres (1839), pel qual es reconeixia la independncia i neutralitat de Blgica. ;
 Tractat de Londres (1841), pel qual es va suprimir el trfic afric d'esclaus.
 Tractat de Londres (1861), signat entre el Regne Unit, Frana i Espanya amb l'objectiu d'emprendre accions per a rebre el pagament dels crdits que Mxic havia contret. ;
 Tractat de Londres (1864), pel qual Grcia s'annexionava les Illes Jniques. ;
 Tractat de Londres (1867), pel qual es garantia la neutralitat de Luxemburg. ;
 Tractat de Londres (1890), signat entre el Regne Unit, l'Imperi Alemany i Portugal establint els lmits fronters de les seves colnies. ;
 Tractat de Londres (1913) que posava fi a la Primera Guerra dels Balcans.
 Tractat de Londres (1915), signat entre la Triple Entente i Itlia. ;
 Tractat naval de Londres, signat l'any 1930 establint els lmits de les flotes navals i els programes de construcci.
 Segon Tractat naval de Londres, signat l'any 1936 establint els lmits de control de l'armament naval.
 Tractat de Londres (1946), que posava fi al mandat britnic a Transjordnia. ;
 Tractat de Londres (1949), que cre el Consell d'Europa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252746" title="Tractat d'Aquisgr" nonfiltered="2933" processed="2927" dbindex="98087">

Tractat d'Aquisgr (1668), signat entre Frana i Espanya i que pos fi a la Guerra de Devoluci.
Tractat d'Aquisgr (1748), que va posar fi a la Guerra de Successi austraca.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252747" title="Mantidactylus webbi" nonfiltered="2934" processed="2928" dbindex="98088">

Mantidactylus webbi s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als boscos humits tropicals i subtropicals, i als rius. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252749" title="Acupuntura" nonfiltered="2935" processed="2929" dbindex="98089">

L'acupuntura s una pseudomedicina nascuda a la Xina abans de l'aplicaci del mtode cientfic que proclama ser capa de curar mitjanant l'aplicaci d'agulles en punts estratgics del cos pels que passa l'energia.

Com la majoria de pseudomedicines no s'aplica diferent segons la causa del mal sin segons la simptomatologia. Amb estudis cientfics i estadstics s'ha pogut demostrar que les persones curades amb l'acupuntura, en diferents tractaments tals com en el vmit i marejos o de la migranya presenten millores significatives importants respecte el control negatiu, per cap millora respecte el control positiu. Aix encaixa amb el patr d'un efecte placebo i demostra que aquesta s l'nica millora que pot presentar aquesta pseudomedicina. En aquest cas, per es diu que pot ser especialment poders per qu les persones que accepten ser punxades amb agulles ja estan mostrant una elevada predisponibilitat a admetre que el remei pugui funcionar.
Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252754" title="Marata" nonfiltered="2936" processed="2930" dbindex="98090">

Geografia;
 Can Marata, edificaci en el poble de Poliny;
 Marata, nucli de poblaci del municipi de les Franqueses del Valls;
 Marata, o La Torre de Marata, nucli de poblaci del municipi de Maanet de la Selva;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252760" title="Joan Orp i del Pou" nonfiltered="2937" processed="2931" dbindex="98091">

Joan Orp i del Pou, tamb anomenat Joan Orpn o Joan Urpn (Piera, 1593- Nueva Barcelona, 1645) va ser l'ltim conqueridor de Veneuela i un administrador espanyol. 

Nascut en una famlia de la petita noblesa rural catalana, el 1619 va acabar estudis de Dret Civil en l'Estudi General de Barcelona. 

Desprs va marxar a Sevilla amb la intenci d'exercir un crrec administratiu de l'Estat, cosa que finalment no aconsegu. Aix i tot, va romandre en la ciutat dos anys i mig, i el juny de 1623, amb el nom de Gregorio Izquierdo, va embarcar-se com a soldat en una expedici destinada a defensar les riques salines d'Araya (Veneuela), que els holandesos pretenien. 

El 1624, el governador de Nueva Andalucia, Diego de Arroyo Daza, nomena a Orp Tinent General de la provncia de Cuman, lloc que ocuparia fins el 1627-28. Aquest mateix any, la Reial Audincia de la Hispaniola reconeix el seu ttol de llicenciat en Dret obtingut a Barcelona, cosa que, desprs de la seva estada a Cuman, li va permetre d'exercir d'assessor jurdic a Caracas per encrrec de la mateixa Audincia. 

El 1631 es trasllada a la Domingo | Hispaniola. All, la Reial Audincia va sollicitar aspirants que poguessin portar a terme, amb els seus propis mitjans militars i econmics, la conquesta de la zona habitada pels indis cumanogotos, que dificultaven les comunicacions i impedien el comer entre les governacions de Veneuela i Cuman. La mencionada zona comprenia fonamentalment les conques dels rius Unare i Never. Orp va optar a realitzar aquesta missi i el desembre del 1631 li va ser finalment encomanada a ell.

Malgrat l'oposici dels altres tres pretendents (ms poderosos i influents que ell) i del governador Francisco Nez Melin (que va arribar a empresonar-lo), el 1632 aconsegueix d'organitzar l'expedici i s'endinsa en el nou territori. Va fundar els assentaments de Santa Mara de Manapire i San Pedro Mrtir, per li va ser revocada la concessi de la colonitzaci i governaci de les noves conquestes. Aix el va obligar a pledejar per a recuperar-les, primer davant l'Audincia d'Hispaniola (1633) i desprs davant el Consejo de Indias, per la qual cosa va haver de viatjar a Espanya. Finalment, el 1636 va aconseguir la confirmaci del nomenament. 


Va reprendre l'exploraci, conquesta i colonitzaci, derrotant definitivament els cumanogotos el 1637. El febrer del 1638 va fundar Nueva Barcelona del Cerro Santo (l'actual Barcelona de Veneuela). El territori que va agrupar sota el seu mandat s'estenia des de San Felipe de Austria (avui Cariaco) fins el Cabo Colzera, i des d'aquest al Orinoco. No va poder expandir-lo ms, perqu va trobar una forta oposici de les governacions venes, els lmits de les quals ja estaven prefixats. Va anomenar la seva jurisdicci Nova Catalunya, encara que a la fi les autoritats de la Corona no van ratificar oficialment el nom.

Durant el seu govern, Orp va defensar la costa contra els atacs holandesos i amb l'ajuda d'un grup d'indgenes va desviar la llera del riu Unare per fer-lo desembocar en la llacuna de Pritu, amb la qual cosa es va perdre la possibilitat d'obtenir sal en ella, que era el que els holandesos feien des de fora temps enrere, tal com refereix Pau Vila i Dinars. Tamb va impulsar el desenvolupament de la ramaderia i l'agricultura, i va haver d'afrontar diversos obstacles poltics i legals que li van posar els seus detractors i enemics.

Va morir l'1 de juliol del 1645, sense haver acabat de realitzar els seus plans al capdavant del govern. EL 1654, la provncia dels Cumanogotos va ser abolida i el seu territori es va integrar dins de la jurisdicci de Cuman.

Referncies. 
  

Bibliografia. 
 200 catalans a les Amriques, Comissi Catalana del Cinqu Centenari del Descobriment d'Amrica, Barcelona 1988, ISBN 84-393-0893-0 ;
 Joan Orp, l'home de la Nova Catalunya, Pau Vila (Barcelona, 1967). ;
 Gestas de Juan Orpn en la fundacin de Barcelona y defensa de Oriente, Pau Vila (Universidad Central de Venezuela, Caracas, 1975).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252768" title="Mantidactylus wittei" nonfiltered="2938" processed="2932" dbindex="98092">

Mantidactylus wittei  s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252770" title="Mantidactylus zavona" nonfiltered="2939" processed="2933" dbindex="98093">

Mantidactylus zavona s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als boscos tropicals i subtropicals humits.

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252773" title="Centre Catalanista del Canad" nonfiltered="2940" processed="2934" dbindex="98094">
Centre Catalanista del Canad fou una entitat catalanista fundada a Toronto (Ontrio) el 1981 per l'exiliat Josep Puigvert i Arnaus, qui el 1969 havia marxat d'Argentina i durant uns mesos va promoure emissions radiofniques en catal, i Albert Pujol, qui des del 1976 editava la revista Catalunya, per tal de donar a conixer el fet nacional catal. A comenaments dels anys 1990 fou absorbida pel Casal dels Pasos Catalans de Toronto.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252775" title="Mantidactylus zipperi" nonfiltered="2941" processed="2935" dbindex="98095">

Mantidactylus zipperi s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als boscos humits tropicals i subtropicals, i als rius. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252779" title="Mantidactylus zolitschka" nonfiltered="2942" processed="2936" dbindex="98096">

Mantidactylus zolitschka s una espcie de granota endmica de Madagascar.

Es troba als rius i als boscos humits tropicals i subtropicals. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252783" title="Cicle CNO" nonfiltered="2943" processed="2937" dbindex="98097">

El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) s una de les dues reaccions de fusi per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, sent l'altra la cadena prot-prot. 

Encara que la cadena prot-prot s ms important en les estrelles de la massa del Sol o menor, els models terics mostren que el cicle CNO s la font d'energia dominant en les estrelles ms massives. El procs CNO va ser proposat en 1938 per Hans Bethe. 

Les reaccions del cicle CNO sn: 





El resultat net del cicle s la fusi de quatre protons en una partcula alfa i dues positrons i dos neutrins, alliberant energia en forma de raigs gamma. Els nuclis de carboni, oxigen i nitrogen serveixen com catalitzadors i es regeneren en el procs. 

Hi ha una versi poc important de la reacci, que ocorre solament un 0,04% de les vegades, en la qual la reacci final de dalt no produeix 12C y 4He, sin 16O i un fot, i continua aix:





Com amb el carboni, nitrogen i oxigen implicats en la reacci principal, el fluor produt en la branca secundria s merament cataltic i en estat estacionari no s'acumula en l'estrella. 

Encara que el nombre total de nuclis "cataltics" del CNO es conserva durant el cicle, durant la evoluci estellar s'alteren les proporcions relatives dels nuclis. Quan el cicle arriba a l'equilibri, la proporci de nuclis de 12C/13C arriba a 3,5, i el 14N es converteix en el nucli ms nombrs, sense importar la composici inicial. Durant l'evoluci d'una estrella, episodis de barreja convectiva duen material sobre el qual ha operat el cicle CNO des de l'interior de l'estrella fins a la superfcie, alterant la composici observada de l'estrella. S'observa que les gegants vermelles tenen proporcions menors de12C/13C i 12C/14N que les estrelles de la seqncia principal, una mica que es considera com una prova de la generaci d'energia nuclear en les estrelles per fusi de l'hidrogen. 

Referncies.


 Vegeu tamb . 

 Nucleosntesi estellar ;
 Procs triple-alfa ;
 Cadena prot-prot ;

Enllaos externs. 

H. A. Bethe: Energy Production in Stars, 1938;
I. Iben: Stellar Evolution Within and off the Main Sequence, 1967;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252786" title="Riudabella" nonfiltered="2944" processed="2938" dbindex="98098">
Riudabella es troba al peu del bosc de Poblet, i s una entitat de poblaci del terme municipal de Vimbod i Poblet. El castell de Riudabella, situat a cinc kilmetres de la vila de Vimbod, se'n t la primera notcia l'any 1168. Actualment, el castell est rodejat de grans extensions de vinyes i s seu de la finca rural i allotjament rural de Cal Celdoni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252789" title="B'Elanna Torres" nonfiltered="2945" processed="2939" dbindex="98099">
B'Elanna Torres, interpretada per Roxann Dawson, s un personatge fictici de la srie Star Trek: Voyager. s la cap d'enginyeria meitat humana, meitat klingon de la nau USS Voyager. B'Elanna Torres s l'nic personatge principal de Star Trek d'ascendencia hispnica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252791" title="Theloderma" nonfiltered="2946" processed="2940" dbindex="98100">

Theloderma s un gnere de granotes de la famlia Rhacophoridae.

Espcies.

 Theloderma asperum ;
 Theloderma bicolor ;
 Theloderma corticale ;
 Theloderma gordoni ;
 Theloderma horridum ;
 Theloderma kwangsiense ;
 Theloderma leporosum ;
 Theloderma nagalandensis ;
 Theloderma phrynoderma ;
 Theloderma ryabovi ;
 Theloderma schmardanum ;
 Theloderma stellatum ;

Referncies.

 Informaci sobre les espcies de granotes d'aquest gnere. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252792" title="Josep Puigvert i Arnaus" nonfiltered="2947" processed="2941" dbindex="98101">
Josep Puigvert i Arnaus  (Sant Cugat del Valls, 1911) fou un periodista catal.

Treball com a tcnic txtil i desprs de la guerra civil espanyola s'exili a Perpiny, on pass per diferents camps de concentraci. Un cop lliure es trasllad a l'Argentina i el 1941 al Paraguai, on treball en una fbrica txtil de la famlia catalana Aran. Ms tard torn a l'Argentina i s'establ a Buenos Aires, on dirig la secci de teixits de les empreses Graffa i Inta SA, fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires, editor de la revista La Masia i director del programa de rdio en catal L'hora catalana. El 1968, per, s'establ amb la seva famlia a Toronto (Canad), on hi va fundar el Centre Catalanista del Canad, el Casal dels Pasos Catalans de Toronto. El 1984 va rebre la Medalla d'Or del govern canadenc i el 1989 el Premi Batista i Roca concedit per l'IPECC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252793" title="Theloderma bicolor" nonfiltered="2948" processed="2942" dbindex="98102">

Theloderma bicolor s una espcie de granota endmica de Vietnam.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252795" title="Theloderma corticale" nonfiltered="2949" processed="2943" dbindex="98103">

Theloderma corticale s una espcie de granota que es troba a Vietnam i, possiblement tamb, a la Xina. 

Viu als boscos tropicals i subtropicals humits.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252796" title="Casal dels Pasos Catalans de Toronto" nonfiltered="2950" processed="2944" dbindex="98104">
Casal dels Pasos Catalans de Toronto s un casal catal fundat a Toronto (Ontrio) el 1977 per Josep Puigvert i Arnaus, Josep Ametller i Bassets, Enriqueta Bru i Pujades, Amlia Antol, Joaquim Torres, Adela Prez i Albert Pujol. Es proposa contribur a la promoci de la llengua, histria i cultura dels Pasos Catalans, per tamb aplega a tots aquells interessats en la llengua i cultura occitanes. Tamb convoca reunions per a celebrar festes catalanes (Sant Joan, Onze de Setembre, la castanyada, etc) i fa un curs de catal gratut. Des del 1982 edita la revista Flama, que el 2007 es distribueix des de la seva web en format pdf. El seu president s Toms Ribas i potser t una cinquantena de socis.

 Enllaos externs .
 Web del Casal dels Pasos Catalans de Toronto;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252797" title="USS Voyager" nonfiltered="2951" processed="2945" dbindex="98105">
En l'univers de la srie televisiva Star Trek, la USS Voyager NCC-74656 s una nau estellar de classe Intrpid, pertanyent a la Flota Estellar, de la Federaci Unida de Planetes, que va ser enviada a l'espai a l'any 2371.

s una nau la massa de la qual s d'aproximadament 700000 t, que compte amb 15 cobertes i una tripulaci original de 141 persones. s capa de desenvolupar una velocitat d'hiperespai factor 9,975. T la capacitat d'aterrar i enlairar-se en planetes Classe M. La seva capitana s Kathryn Janeway

Aquest mateix any va ser enviada a l'Espai Profund 9 amb la missi de capturar la nau dels Maquis Val Jean en les Terres Balderes. No obstant aix, ambdues naus sn desplaades, per un sser conegut com el Guardi, a 70000 anys llum de l'espai de la federaci, a una regi de la galxia coneguda com el Quadrant Delta (lloc on es desenvolupa gran part de la srie televisiva Star Trek: Voyager).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252799" title="Theloderma gordoni" nonfiltered="2952" processed="2946" dbindex="98106">

Theloderma gordoni s una espcie de granota que es troba a Tailndia i Vietnam.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252800" title="Theloderma horridum" nonfiltered="2953" processed="2947" dbindex="98107">

Theloderma horridum s una espcie de granota que es troba a Indonsia, Malisia, Singapur i Tailndia. 

Es troba sota perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252805" title="Theloderma kwangsiense" nonfiltered="2954" processed="2948" dbindex="98108">


Theloderma kwangsiense s una espcie de granota endmica de Xina.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 
Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252806" title="Doctor (Star Trek)" nonfiltered="2955" processed="2949" dbindex="98109">
L'Holograma Mdic d'Emergncia, millor conegut com el Doctor, s un personatge fictici de la srie Star Trek: Voyager. El Doctor va ser interpretat per Robert Picardo. Al morir tots els metges i infermeres de la nau USS Voyager, aquest holograma d'emergncies puntuals es converteix en el cap mdic de la nau. El seu programa s'anir desenvolupant exponencialment en enfrontar-se a noves experincies i estar encs de manera permanent i no temporal com preveia el seu creador, el doctor Louis Zimmerman (el Doctor t l'aspecte de Louis). Inicialment Kes s la seva ajudanta, per quan marxa passa a ocupar el seu lloc Tom Paris. En arribar Set de Nou a la nau, el Doctor adopta el rol de mentor per a ensenyar-li a fer les primeres passes pel que fa a les habilitats socials, el que es complicaria al comenar a sentir-se atret per ella.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252807" title="Theloderma leporosum" nonfiltered="2956" processed="2950" dbindex="98110">

Theloderma leporosum s una espcie de granota que es troba a Indonsia i Malisia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252808" title="Theloderma phrynoderma" nonfiltered="2957" processed="2951" dbindex="98111">

Theloderma phrynoderma s una espcie de granota endmica de Birmnia. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252813" title="Theloderma stellatum" nonfiltered="2958" processed="2952" dbindex="98112">

Theloderma stellatum s una espcie de granota que es troba a Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Cambodja.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252814" title="Harry Kim" nonfiltered="2959" processed="2953" dbindex="98113">

L'alferes Harry Kim, interpretat per Garrett Wang, s un personatge fictici de la srie Star Trek: Voyager. En la nau USS Voyager serveix com cap  operacions, comunicacions i censors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252817" title="Bob Veith" nonfiltered="2960" processed="2954" dbindex="98114">
 Bob Veith    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 1 de novembre del 1926 a Tulare, California. 

Bob Veith  va crrer  a la Champ Car a les temporades 1955-1968 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1956-1968 (menys les edicions de 1961 i 1966). 

Veith va morir el 21 de mar del 2006 a Santa Rosa, California.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Bob Veith  va participar a 5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1956. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252818" title="Casal Catal de Londres" nonfiltered="2961" processed="2955" dbindex="98115">
Casal Catal de Londres s un casal catal fundat el 1940 a Londres per Carles Pi i Sunyer, Josep Trueta, Arcadi Sala i Planell, Jaume Elas i altres exiliats catalans. Sovint fou la seu del Consell Nacional Catal i el 1946 inici emissions en catal a la BBC fins el 1956, dirigides per Josep Many i Vendrell. Edita la revista Senyera, i en ella hi collaboraren, entre altres, Josep Maria Batista i Roca, Gaspar Alcoverro, Ramon Parera, Ferm Vergs, Domnec Perramon, l'heroi de guerra Carles Busquet i Morant.

Fou un lloc de visita obligatria per a tots els estudiants i exiliata catalans a la Gran Bretanya i don suport les activitats de l'Anglo-Catalan Society. Va absorbir l'Agrupaci Nacionalista Catalana a la Gran Bretanya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252820" title="Neelix" nonfiltered="2962" processed="2956" dbindex="98116">
Neelix s un aliengena de la srie Star Trek: Voyager interpretat per Ethan Phillips. Nascut al planeta Talax, s'uneix a la tripulaci de la USS Voyager al costat de la seva llavors parella Kes quan la nau arriba al Quadrant Delta, i adopta les funcions de guia, cuiner i cap de moral de la Voyager. Al final de la srie es converteix en ambaixador del Quadrant Delta.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252821" title="Michael Thurk" nonfiltered="2963" processed="2957" dbindex="98117">

 Michael Thurk  s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al Sportfreunde Frankfurt.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252824" title="Pseudacris" nonfiltered="2964" processed="2958" dbindex="98118">

Pseudacris s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a Nord-Amrica, a l'est de les Muntanyes Rocalloses (des de la Badia de Hudson fins al Golf de Mxic).

Espcies.

 Pseudacris brachyphona;
 Pseudacris brimleyi;
 Pseudacris cadaverina ;
 Pseudacris clarkii ;
 Pseudacris crucifer ;
 Pseudacris feriarum ;
 Pseudacris maculata ;
 Pseudacris nigrita ;
 Pseudacris ocularis ;
 Pseudacris ornata ;
 Pseudacris regilla ;
 Pseudacris streckeri ;
 Pseudacris triseriata ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252825" title="Kes" nonfiltered="2965" processed="2959" dbindex="98119">
Kes s una aliengena de la srie Star Trek: Voyager interpretada per Jennifer Lien. s una Ocampa nativa del Quadrant Delta, caracteritzats per una esperana de vida de 9 anys i un gran potencial mental. S'uneix a la tripulaci de la USS Voyager al costat de la seva parella, Neelix, i adopta les funcions d'ajudant del Doctor.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252826" title="Catalunya (Buenos Aires)" nonfiltered="2966" processed="2960" dbindex="98120">
Catalunya fou el nom d'una revista mensual fundada el 1930 a Buenos Aires pel casal catal. Fou dirigida en els primers anys per Llus Macaya (1930-1933), Ramon Canals (1934 - 1936), Ramon Girona i Ribera (1936-46) i Joan Merli (1946-1947),

Fou suspesa temporalment per reaparegu el 1953, sota la direcci de Joan Rocamora i patrocinada per Ramon Escarr, Jaume Vachier, Josep Santal, Joan Cuatrecasas i Arum i Josep Rovira i Armengol, militant d'Acci Catalana i ex consol a Marsella. Hi collaboraren Josep Maria Batista i Roca, Vicen Guarner, Josep Trueta, Pau Casals, Manuel Serra i Moret, Llus Nicolau d'Olwer, Domnec Guans El 1958 public una edici trilinge de 5.000 exemplars del Llibre Blanc a Catalunya de Ricard Rossell. El 1964 deix d'editar-se.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252827" title="Tractat de Badajoz" nonfiltered="2967" processed="2961" dbindex="98121">

Tractat de Badajoz (1267), signat entre el Regne de Portugal i la Corona de Castella per definir les fronteres entre ambds estats.
Tractat de Badajoz (1801), signat entre Espanya i Portugal i que pos fi a la Guerra de les Taronges.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252828" title="Pseudacris brimleyi" nonfiltered="2968" processed="2962" dbindex="98122">

Pseudacris brimleyi s una espcie de granota endmica dels Estats Units. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252829" title="Ramon Girona i Ribera" nonfiltered="2969" processed="2963" dbindex="98123">
Ramon Girona i Ribera (Vilafranca del Peneds 1900 - Buenos Aires 1980) fou un editor catal. Emigr a l'Argentina el 1920, on fou un dels principals promotors de la cultura catalana des del Casal de Catalunya de Buenos Aires. Fou director de la revista Catalunya de Buenos Aires del 1936 al 1946 i edit llibres en catal i d'autors exiliats sota el patrocini de l'Associaci d'Ajut a la Cultura Catalana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252837" title="Pseudacris brachyphona" nonfiltered="2970" processed="2964" dbindex="98124">

Pseudacris brachyphona s una espcie de granota endmica dels Estats Units.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252838" title="Pedro Zarraluki" nonfiltered="2971" processed="2965" dbindex="98125">
Pedro Zarraluki (Barcelona, 1954) s un escriptor espanyol. 

Autor preco, public l'opera prima els els setanta en la que aparegu com a escriptor junt amb altres joves literats. Desprs de ms de dues dcades de carrera ha assolit un gran prestigi entre la crtica i el pblic, tant com a novellista com narrador de relats, essent aquests ltims traduts a diversos idiomes.

Relats.
Entre els seus llibres de relats ms reconeguts es troben Galera de enormidades i Retrato de familia con catstrofe.

Novella.
Entre les seves novelles destaquen:

El responsable de las ranas, Premi Ciutat de Barcelona el 1990 i Ojo Crtico.
La historia del silencio, Premi Herralde de Novella 1995.
La noche del tramoyista, 1996.
Para amantes y ladrones 2000.
Un encargo difcil, premi Nadal 2005.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252840" title="Josep Rovira i Armengol" nonfiltered="2972" processed="2966" dbindex="98126">
Josep Rovira i Armengol (Barcelona, 1903 - Buenos Aires, 1970) fou un escriptor i diplomtic catal. Es llicenci en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1923 ampli estudis de dret i de llenges orientals a Munic. Fou professor d'histria de Catalunya a l'Institut de Granollers i als Estudis Universitaris Catalans. Edit els Usatges de Catalunya.

Milit en Acci Catalana, i fou nomenat cnsol a Costa Rica el 1933, on es va afiliar a la maoneria, i ministre plenipotenciari a Berln el 1936, per deix el crrec en ser perseguit per la Gestapo, i exerc el consolat a Portvendres (Rossell) i a Marsella. En acabar la guerra civil espanyola s'exili i va romandre al camp de concentraci de Sengal, per per gestions personals d'Indalecio Prieto fou alliberat i es trasllad a Mxic. Poc desprs s'establ a Montevideo (Uruguai), on hi fund la facultat d'humanitats de la seva Universitat, i en agrament el nomenaren representant a les Nacions Unides. Posteriorment es trasllad a Argentina, on fou membre destacat del Casal de Catalunya de Buenos Aires i collabor a la revista Catalunya. Alhora, tradu al castell obres de Martin Buber, Immanuel Kant i Eckhard Unger.



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252841" title="Pseudacris cadaverina" nonfiltered="2973" processed="2967" dbindex="98127">

Pseudacris cadaverina s una espcie de granota nord-americana que fa entre 2,9 i 5 cm de longitud.

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252844" title="Tractat de Blois" nonfiltered="2974" processed="2968" dbindex="98128">

Aquests tractats fan referncia als tractats redactats a la ciutat de Blois:
Tractat de Blois (1504), pel qual es pact el matrimoni de Carles d'Habsburg amb Cludia de Frana.
Tractat de Blois (1505), pel qual es concret el matrimoni de Ferran el Catlic amb Germana de Foix.
Tractat de Blois (1509), pel qual Ferran el Catlic es va comprometre a ajudar a l'emperador Maxilimili d'Habsburg en la seva campanya a Itlia.
Tractat de Blois (1512), pel qual es respectava la neutralitat del Regne de Navarra.
Tractat de Blois (1572), aliana entre Elisabet I d'Anglaterra i Caterina de Mdici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252845" title="Gerard Way" nonfiltered="2975" processed="2969" dbindex="98129">


Gerard Arthur Way, s el cantant i co-fundador de My Chemical Romance junt amb l'exbateria Matt Pellicer i recentment va contraure matrimoni en un backstage amb la baixista de Mindless Self Indulgence Lyn-z.

 Biografia .

Va comenar a cantar a una obra de teatre de l'escola, Peter Pan, encoratjat per la seva via, Helena que es convertiria en el seu suport ms important i t una can dedicada a l'lbum Three cheers for sweet revenge.

Fins l'any 2001 no va decidir fundar My Chemical Romance, i va ser arran de l'atac a les Torres Bessones de New York que va viure de prop ja que per aquells anys treballava com a dibuixant de cmics molt a prop. Davant la intensitat de la situaci, va decidir que havia de fer un canvi a la seva vida, tal com va dir a la revista Spin "Em vaig dir, literalment: a la merda l'art, haig de sortir del soterrani, haig de veure el mn, haig de canviar alguna cosa!"

Els seus problemes personals el van portar a una depressi i a l'abs de l'alcohol i les drogues, addiccions de les que ja s'ha recuperat.

Actualment prepara amb My Chemical Romance el llanament del DVD en directe de "The Black Parade is Dead" que est previst per aquest mes de juny.
A ms a ms, s el guionista de la srie de comics "The Umbrella Academy" amb la que est recollint un notable xit ja que hi ha rumors d'una pellcula. 


 Discografia .

2001: Dreams Of Stabbing And/Or Being Stabbed ;
2002: I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love ;
2002: Like Phantoms, Forever ;
2004: Three Cheers for Sweet Revenge ;
2005: Warped Tour Bootleg Series ;
2006: Life on the Murder Scene ;
2006: The Black Parade ;
2007: AOL Sessions ;
2007: Live and Rare ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252846" title="Pseudacris clarkii" nonfiltered="2976" processed="2970" dbindex="98130">

Pseudacris clarkii s una espcie de granota nocturna que es troba a Nord-Amrica (des de Kansas, Oklahoma i nord-est de Nou Mxic fins al Golf de Mxic, Texas i Tamaulipas).

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252847" title="Pseudacris crucifer" nonfiltered="2977" processed="2971" dbindex="98131">

Pseudacris crucifer s una espcie de granota amplament distribuda per l'est del Estats Units. 

Pot arribar a assolir 4 cm de llargada. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252850" title="Chumy Chmez" nonfiltered="2978" processed="2972" dbindex="98132">
Jos Mara Gonzlez Castillo ms conegut com a Chumy Chmez (8 de maig de 1927, Sant Sebasti   10 d'abril de 2003) fou un humorista grfic, escriptor i director de cinema espanyol.

Nascut a Sant Sebasti, es va formar com a professor mercantil i posteriorment va estudiar dibuix i pintura. A causa de la seva passi per la pintura es va traslladar a Madrid, lloc on es dedicaria a l'humor, al principi en peridics de forma espordica i ms tard de forma fixa en els setmanaris La Codorniz i Triunfo i en el diari Madrid, del que va ser habitual de la tercera pgina fins que va ser susps per ordre governativa en 1971. 

Durant la transici cap a la democrcia espanyola va collaborar amb el seminari d'humor Hermano Lobo, del que va ser fundador. En la dcada dels anys 1960 va rodar diversos documentals, en la seva majoria sobre localitats andaluses. Tamb va collaborar redactant guions cinematogrfics i va arribar a escriure alguns de propis. Aix mateix, va dirigir diverses pellcules, entre altres Dios bendiga cada rincn de esta casa (1977) i Pero no vas a cambiar nunca Margarita? (1978), produdes per Manuel Summers. 

Va treballar com tertuli a la rdio (Protagonistas i Las maanas de Radio1) i televisi (Este pas necesita un repaso). De la seva faceta d'escriptor, cap destacar Yo fui feliz en la guerra (1986), una autobiografia sobre els seus records de la Guerra Civil Espanyola. Altres ttols sn Por fin un hombre honrado (1994) i Pase usted sin llamar (1995). Tamb va ser un reconegut conferenciant i articulista. 

Al llarg de la seva vida va rebre un gran nombre de premis, com el Premi Taujana Agromn (1977), el Premio Mingote (1985), el Premi de Periodisme "Francisco Cerecedo" (1991) i el Premi Iberoameric d'Humor Grfic Quevedos (2002). Va morir el 10 d'abril de 2003 de cncer de fetge. Part de les seves cendres es van quedar a Espanya, mentre que la resta van ser espargides per Cascais. 

Enllaos externs.
Tebeosfera, in memoriam;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252854" title="Pseudacris feriarum" nonfiltered="2979" processed="2973" dbindex="98133">

Pseudacris feriarum s una espcie de granota que es troba al sud i a l'est dels Estats Units (des de Nova Jersey i Florida fins a Texas i Oklahoma).

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252862" title="Pseudacris maculata" nonfiltered="2980" processed="2974" dbindex="98134">

Pseudacris maculata s una espcie de granota que es troba a Nord-Amrica.

Referncies.

 Distribuci territorial d'aquesta granota. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252863" title="Moervaart" nonfiltered="2981" processed="2975" dbindex="98135">

El Moervaart s un canal de Blgica que connecta el canal Gant-Terneuzen des de Rodenhuize a la ciutat de  Lokeren. Te una llargada de 22,42 km, dels quals 1,025 de classe VI, 1,525 de classe V i els 19,22 km restants de classe I.

El canal travessa els pobles de Mendonk, Wachtebeke, Moerbeke, Eksaarde i Daknam

Histria.

Els monjos de l'Abadia de Boudelo van escavar aquest canal a l'inici del segle XIV per al desgus dels plders al marge de l'Escalda. Des del segle XV van apregonar-lo per fer-lo navegable per al transport de la torba. Al segle XIX el canal va apregonar-se segons la norma de Freycinet per a rebre embarcacions fins a una capacitat de 300 tones. 

El nom es compon de moer (=maresme) i vaart (=canal).

Avui.
Noms els primers 2,5 km des de l'aiguabarreig amb el canal Gant-Terneuzen s'utilitzen per a la navegaci commercial. El reste del canal  est aficionat pels navegants de plaer, els pescadors, els cycloturistes i els vianants. El darrers anys la qualitat de l'aigua va millorar-se, i la varietat i la quantitat de peixes va augmentar.

Rescloses.
Fins al 1964 hi havia una resclosa a Rodenhuize, com que el canal era sotms als moviments de la marea (25cm) des de l'Escalda via el Durme. Desprs de la construcci d'una presa entre el canal i el Durme a Lokeren, la resclosa va enderrocar-se i ara el nivell s el mateix del canal Gant-Terneuzen.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252864" title="Pseudacris nigrita" nonfiltered="2982" processed="2976" dbindex="98136">

Pseudacris nigrita s una espcie de granota endmica dels Estats Units.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252867" title="Carmen Rico Godoy" nonfiltered="2983" processed="2977" dbindex="98137">
Carmen Rico Godoy (Pars, 30 d'agost de 1939 - Madrid, 12 de setembre de 2001) fou una escriptora, periodista i activa feminista espanyola.

Filla de la tamb periodista Josefina Carabias, va nixer a Pars en estar la seva mare exiliada a la capital francesa des de la Guerra Civil Espanyola. El seu pare, socialista i republic, va romandre a la pres pel rgim franquista fins a 1944, any que tota la famlia es va reunir a Madrid. Gaireb immediatament es van exiliar als Estats Units. A la Universitat de Georgetown va estudiar Cincies Poltiques, graduant-se en 1958. A l'inici de la dcada de 1960, installada a Pars, va comenar a publicar en distints peridics. Desprs de passar per Argentina, es va establir a Espanya en 1971. 

La seva activitat periodstica es va centrar en el nou i reeixit setmanari antifranquista, Cambio 16, del que en va ser cofundadora. Tamb public en altres revistes, guions per a cinema i en l'edici dominical d'El Pas. La seva ltima novella, Fin de Fiesta, va anar un comiat dels seus lectors, on tractava de l'envelliment.

Obres.
Novelles.
Cmo ser mujer y no morir en el intento. (1990);
Cmo ser infeliz y disfrutarlo (1991);
La costilla asada de Adn (1996);
Cortados, solos y con (mala) leche (1999);
Fin de Fiesta (2001);
Tirar a matar (2001, inacabada);

Assaigs.
La neurona iconoclasta.
Bajo el ficus de La Moncloa.
Tres mujeres.

Guions cinematogrfics.
 (1988) Miss Caribe, de Fernando Colomo;
 (1991) ser mujer y no morir en el intento d'Ana Beln;
 (1994) Cmo ser infeliz y disfrutarlo, d'Enrique Urbizu.
 (2000) El paraso ya no es lo que era, de Francesc Betriu;

Premis.
1997 - Premi de Periodisme Francisco Cerecedo de l' Associaci de Periodistes Europeus.

Referncies.
Obituari;
Obituari;
Biografia a Cinco Das;
Entrevista a El Mundo el 1997;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252869" title="Anna Rebeca Mezquita Almer" nonfiltered="2984" processed="2978" dbindex="98138">
Anna Rebeca Mezquita Almer (Onda, 26 d'octubre de 1890 - San Cristbal de la Laguna, Tenerife, 6 d'octubre de 1970) va ser una poetessa valenciana.

Filla de pare farmacutic, tot i nixer a Onda se'n va anar a viure ben jove a Nules, lloc on va conixer el qui seria el seu futur marit, Manuel Valentn, advocat, de famlia republicana i valencianista. Desprs de casada va fixar la seua residncia inicialment a Valncia i desprs a San Cristbal de la Laguna, Tenerife, per motius laborals del seu marit. La seua producci potica es va iniciar en la maduresa, una vegada installada a les Illes Canries, i arran de les lectures dels poetes de la Renaixena, sobretot de Jacint Verdaguer.  L'any 1952 va ser guardonada als Jocs Florals de Valncia, celebrats a Lo Rat Penat, per quan Carles Salvador i Enric Soler i Godes es van adonar que el guanyador era una dona, li van retirar el guard. Per mitj del seu germ va conixer Bernat Artola, qui influ per a que es publicara el seu primer llibre: Vidres (1953).

L'any 1954, Joan Fuster, en una carta escrita a Gaiet Huguet i Segarra, es mostra sorprs: M han dit que a Castell ha aparegut una nova poetessa : Anna Rebeca Mesquida o Mesquita. Fa goig aquesta revifalla de les nostres lletres. Si pogussem consolidar-la! .

La seua poesia presenta dos vessants: per una banda l'estil jocfloralesc amb especil predilecci pels temes de la natura i el paisatge, i d'altra banda l'atenci a la temtica intimista.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Llus Gimeno Bet. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castell de la Plana, 2006. ISBN 8486113350;

 Enllaos externs .
 Biografia a l'Associaci Cultural Cardona i Vives ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252871" title="Antonio Tabucchi" nonfiltered="2985" processed="2979" dbindex="98139">
Antonio Tabucchi  (Vecchiano, provncia de Pisa el 24 de setembre de 1943) s un escriptor itali, professor de Llengua i Literatura Portugueses en la Universitat de Siena. 

Visceralment enamorat de Portugal, s el millor coneixedor, crtic i traductor itali de l'escriptor portugus Fernando Pessoa. Tabucchi conegu l'obra de Pessoa en els anys seixanta, en la Sorbona, li fascin de tal forma que al seu retorn a Itlia acudeix a classes de portugus per a comprendre millor al poeta. Els seus llibres han estat traduts en divuit pasos. Amb Maria Jos de Lancastre, la seva esposa, ha tradut a l'itali moltes de les obres de Pessoa. 

Ha escrit, a ms, un llibre d'assajos i una comdia teatral sobre ell. Ha obtingut el premi francs "Mdicis tranger" per la seva novella Notturno Indiano, i el premi Campiello per Sostiene Pereira. Alguns dels seus llibres ms coneguts sn Notturno Indiano, Piccoli equivoci senza importanza, Un baule pieno di gente, Gli ultimi tre giorni di Fernando Pessoa, Sostiene Pereira, La testa perduta di Damasceno Monteiro i Si sta facendo sempre pi tardi. Diversos dels seus llibres han estat duts al cinema, entre els quals destaca Sostiene Pereira, on Marcello Mastroianni destaca en una de les seves ltimes interpretacions, en 1995, noms un any abans de la seva defunci. En 2004 va rebre en Espanya el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo.

Bibliografia.

Piazza d'Italia - 1975;
Il Gioco del Rovescio - 1981;
Donna di Porto Pim e Altre Storie - 1983;
Notturno Indiano - 1984;
Piccoli Equivoci Senza Importanza - 1985;
 -  1992;
Sostiene Pereira -  1994;
La Testa Perduta di Damasceno Monteiro - 1997;
La gastrite di Platone - 1998;
;

Bibliografia publicada en catal.
Nocturn a l'ndia;
Piazza d'Itlia - 1998;
El cap perdut de Damasceno Monteiro - 2001;
Afirma Pereira - 2001;
Rquiem. Una allucinaci - 2001;
Es va fent ms i ms tard - 2002;
Dona de Porto Pim - 2003;
Tristano es mor - 2004;
Somnis de somnis. Els tres ltims dies de Fernando Pessoa;
La gastritis de Plat;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252873" title="Sana de Castella (1006 - 1027)" nonfiltered="2986" processed="2980" dbindex="98140">
Sana de Castella (1006 - 1027), infanta de Castella i comtessa consort de Barcelona (1021-1027).

Fou filla de San I Garcia de Castella i d'Urraca Salvadrez.

Fou la primera esposa del comte de Barcelona Berenguer Ramon I amb el qual es va casar el 1021. D'aquest matrimoni tingueren dos fills: 
l'infant Ramon Berenguer I, comte de Barcelona;
l'infant San;

Sana va morir el 26 de juny de 1027.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252874" title="La Codorniz" nonfiltered="2987" processed="2981" dbindex="98141">
La Codorniz va ser una revista d'humor grfic i literari publicada a Espanya des de 1941 a 1978. S'autoproclamava La revista ms auda per al lector ms intelligent, i posteriorment tamb Degana de la premsa humorstica. Fou una de les publicacions d'humor ms duradores, i serv d'inspiraci a les posteriors El Papus, Hermano Lobo, Por Favor i El Jueves. 

Fou fundada per Miguel Mihura com a successora de La Ametralladora, per el seu successor en la direcci lvaro de Laiglesia, qui li donaria el toc personal que caracteritzaria a la revista. Hi van collaborar Mingote, Chumy Chmez, Mximo, Serafn, Oscar Pin (pseudnim de Fernando Perdiguero Prez, Perich, Ops (posteriorment conegut com El Roto) i Forges, entre altres. 

Va tenir diversos problemes amb la censura (especialment per Article 2. de la Llei de Premsa) i va sofrir nombroses multes, prevencions i, de manera irremeiable, suspensions en 1973 i 1975. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252876" title="Pseudacris ocularis" nonfiltered="2988" processed="2982" dbindex="98142">

Pseudacris ocularis s una espcie de granota que es troba a Nord-Amrica (des de Virgnia fins a Florida). 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252877" title="Pseudacris ornata" nonfiltered="2989" processed="2983" dbindex="98143">

Pseudacris ornata s una espcie de granota que es troba a Nord-Amrica. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252878" title="Mximo Sanjuan" nonfiltered="2990" processed="2984" dbindex="98144">
Mximo San Juan Arranz ms conegut com Mximo (Mambrilla de Castrejn, provncia de Burgos, 1933) s un dibuixant espanyol que del 1977 al 2007 va publicar els seus dibuixos al diari El Pas.

Ha desenvolupat una mplia carrera de dibuixant, humorista i escriptor, destacant sobretot els milers de dibuixos i textos publicats en les revistes i peridics ms rellevants en el panorama nacional:  La Codorniz, Por Favor, Pueblo, Triunfo, Intervi, La Vanguardia o El Pas, on ha publicat un dibuix diari des del 1976.

Pel que a a l'escriptura, podem destacar 'Historias Impvidas, Este Pas, Carta abierta a la censura, Diario Apcrifo o El poder y viceversa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252880" title="Pseudacris regilla" nonfiltered="2991" processed="2985" dbindex="98145">

Pseudacris regilla s una espcie de granota que es troba al nord de Califrnia. 

Referncies.

  ;
Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252881" title="Tractat de Bucarest" nonfiltered="2992" processed="2986" dbindex="98146">

Tractat de Bucarest (1812), que pos fi a la guerra russo-otomana. ;
Tractat de Bucarest (1886), que pos fi a la guerra entre Srbia i Bulgria. ;
Tractat de Bucarest (1913), que pos fi a la II Guerra Balcnica. ;
Tractat de Bucarest (1916), signat entre Romania i la Triple Entente. ;
Tractat de Bucarest (1918), signat entre Romania i les Potncies Centrals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252882" title="Pseudacris streckeri" nonfiltered="2993" processed="2987" dbindex="98147">

Pseudacris streckeri s una espcie de granota nocturna que es troba a Nord-Amrica (des del sud de Kansas fins a Texas).

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252883" title="Pseudacris triseriata" nonfiltered="2994" processed="2988" dbindex="98148">

Pseudacris triseriata s una espcie de granota de Nord-Amrica (des del sud de Quebec fins a Dakota del Sud i des de Kansas a Oklahoma).

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252884" title="Hermano Lobo" nonfiltered="2995" processed="2989" dbindex="98149">
Hermano Lobo va ser una revista espanyola d'humor fundada l'11 de maig de 1972, amb Chumy Chmez com a principal impulsor, inspirat en el setmanari francs Charlie Hebdo. Constava de 16 pgines de 29 cm  36 cm, amb dues grapes a cavallet, paper de molt gratmage i ms m, impresa en dues tintes, poc text i illustracions de mida gran. Forges, Jaume Perich i Manuel Summers hi collaboraven com dibuixants, i Francisco Umbral, Manuel Vzquez Montalbn i Manuel Vicent com a collaboradors literaris. 

Aviat es va convertir en la revista d'humor de referncia del tardofranquisme, arraconant l'envellida "La Codorniz", que va comenar un acusat declivi en les preferncies dels lectors. Altres destacats collaboradors van ser un jovenssim Ops (El Roto), que es va incorporar a les acaballes de la publicaci i Emilio de la Cruz Aguilar, que amb la seva secci "Los cassetes de Mac Macarra", juntament amb el peculiar i revolucionari llenguatge dels personatges de Forges, van crear un paradigma lxic dels joves espanyols de la dcada de 1970. Aquesta revista va publicar 213 nombres fins el 6 de juny de 1976, quan desaparegu desprs de nombrosos segrests editorials i problemes amb la censura franquista.

L'agost de 2007 aquesta revista torna a sortir a llum de manera digital. En un projecte conjunt d'Ediciones Plydes i la Universitat de Salamanca, es porta a terme la digitalitzaci i catalogaci dels 213 nmeros de la revista. El principal impulsor d'aquest projecte ha estat Jos Angel Ezcurra Carrillo, antic editor de la versi en paper. Per la part de la Universitat de Salamanca van participar els professionals del serveis d'arxius i biblioteques. Integrats pel director del servei Severiano Hernndez Vicente i els professionals cubans Emilio Joel Macias Gmez, Abel Casaus Pea, Claudia Marcos Marisy, Lourdes Borras Veiga i Karoll William Prez Zambrano. 

El resultat d'aquest projecte es pot veure a .

 Enllaos externs .
 Hermano Lobo digital;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252888" title="Plectrohyla" nonfiltered="2996" processed="2990" dbindex="98150">

Plectrohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a l'Amrica Central.

Espcies.

 Plectrohyla acanthodes ;
 Plectrohyla ameibothalame ;
 Plectrohyla arborescandens ;
 Plectrohyla avia;
 Plectrohyla bistincta ;
 Plectrohyla calthula ;
 Plectrohyla calvicollina ;
 Plectrohyla celata ;
 Plectrohyla cembra ;
 Plectrohyla charadricola ;
 Plectrohyla chryses ;
 Plectrohyla chrysopleura ;
 Plectrohyla crassa ;
 Plectrohyla cyanomma ;
 Plectrohyla cyclada ;
 Plectrohyla dasypus ;
 Plectrohyla ephemera ;
 Plectrohyla exquisita ;
 Plectrohyla glandulosa ;
 Plectrohyla guatemalensis;
 Plectrohyla hartwegi ;
 Plectrohyla hazelae ;
 Plectrohyla ixil;
 Plectrohyla labedactyla ;
 Plectrohyla lacertosa ;
 Plectrohyla matudai;
 Plectrohyla miahuatlanensis ;
 Plectrohyla mykter ;
 Plectrohyla pachyderma ;
 Plectrohyla pentheter ;
 Plectrohyla pokomchi ;
 Plectrohyla psarosema ;
 Plectrohyla psiloderma ;
 Plectrohyla pycnochila ;
 Plectrohyla quecchi;
 Plectrohyla robertsorum ;
 Plectrohyla sabrina ;
 Plectrohyla sagorum ;
 Plectrohyla siopela ;
 Plectrohyla tecunumani ;
 Plectrohyla teuchestes ;
 Plectrohyla thorectes ;

Referncies.

 El gnere Plectrohyla a l'IUCN. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252889" title="Tractat de la Haia" nonfiltered="2997" processed="2991" dbindex="98151">

 Tractat de la Haia (1625), signat entre Anglaterra i les Provncies Unides pel qual es compremeten a donar ajuda econmica a Christian IV de Dinamarca.
 Tractat de la Haia (1661), pel qual les Provncies Unides reconeixen la soberania de Portugal sobre Recife al Brasil.
 Tractat de la Haia (1698) o Primer Tractat de Partici, signat entre Anglaterra i Frana davant la successi de Carles II de Castella.
 Tractat de la Haia (1701), aliana entre Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermnic i les Provncies Unides contra Frana.
 Tractat de la Haia (1709), signat entre el Regne de la Gran Bretanya i les Provncies Unides.
 Tractat de la Haia (1720), pel qual Felip V d'Espanya va renunciar a la seves reclamacions sobre Itlia i va posar fi a la Guerra de la Qudruple Aliana.
 Tractat de la Haia (1794), signat entre Prssia, Anglaterra i els Pasos Baixos.
 Tractat de la Haia (1795), pel qual la Repblica Batava cedeix territoris a Frana.
 Tractat de la Haia (1895), pel qual s'estableixen les fronteres colonials a Nova Guinea.
 Tractat de la Haia (1949), pel qual Indonsia aconsegueix la seva independncia dels Pasos Baixos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252890" title="Plectrohyla acanthodes" nonfiltered="2998" processed="2992" dbindex="98152">

Plectrohyla acanthodes s una espcie de granota que es troba a Guatemala i Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252893" title="Hilari Raguer i Suer" nonfiltered="2999" processed="2993" dbindex="98153">
Hilari Raguer i Suer (Madrid, 1928) s un religis i historiador catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, el 1954 ingress al monestir de Montserrat i el 1960 fou ordenat sacerdot. Va elaborar una tesi doctoral sobre l'UDC i el 1966 fund la revista Documents d'Esglsia, treball activament en tasques de divulgaci bblica i litrgica i public estudis d'histria de Catalunya del segle XX. El 1999 s'encarreg amb Agust Colomines de l'avaluaci de l'arxiu de la Generalitat de Catalunya a l'exili, dipositat a l'Arxiu del Nacionalisme de la Fundaci Sabino Arana i retornat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Collabora assduament amb La Vanguardia.

 Obres .
 La Uni Democrtica de Catalunya i el seu temps (1931-39) (1976);
 Divendres de passi. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984);
 El general Batet (1994);
 Para comprender los salmos (1996);
 El rei David (1997);
 Llegir avui l'Apocalipsi (1997) ;
 La Lectio divina (1999),
Gaudeamus Igitur. Notes per a una histria del Grup Torres i Bages (2000);
 La plvora y el incienso (2001);
 Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002) ;
 Storia del Concilio Vaticano II, dirigida per G. Alberigo (2001-2005);
 Mecanoscrit sobre els Monjos de Montserrat (2008);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252895" title="Jocs Olmpics d'hivern de 2006" nonfiltered="3000" processed="2994" dbindex="98154">

Els  XX Jocs Olmpics d'hivern es van disputar a Tor, Itlia entre el 10 i el 26 de febrer de 2006. L'ltima vegada que Itlia havia organitzat uns Jocs Olmpics havia estat el 1960, a Roma. Anteriorment Itlia havia acollit els Jocs Olmpics a Cortina d'Ampezzo el 1956.

En aquests Jocs van participar 2.633 esportistes (1.627 homes, 1.006 dones). El smbol dels  Jocs correspon a una versi estilitzada de la Mole Antonelliana, el smbol arquitectnic de Tor, format per cristalls de gel que representen el cel, la neu i el progrs. Les mascotes van ser Neve, un floc de neu, i Gliz, una galleda de gel, mentre el tema oficial de l'esdeveniment va ser Va', interpretat per Claudio Baglioni.

Antecedents.
Elecci.


Desprs de la derrota de Roma a la candidatura per allotjar els XXVIII Jocs Olmpics  que finalment van recaure a Atenes, el Comit Olmpic Itali es va abocar en la candidatura de la capital de Piamont perqu fos la seu dels Jocs Olmpics d'Hivern de 2006.
Al costat de Tor, les altres ciutats que van presentar candidatures van ser Klagenfurt, ustria; Poprad-Tatry, Eslovquia; Hlsinki, Finlndia; Zakopane, Polnia i Sion, Sussa. Desprs dels escndols succets durant l'elecci de la seu de Salt Lake City 2002, als membres del Comit Olmpic Internacional se'ls va prohibir visitar les ciutats candidates i es va elegir un tribunal collegiat que va ser el responsable d'avaluar les candidatures.

El dia 19 de juny de 1999 es va realitzar la 109a sessi del COI a Sel. All, totes les candidatures van fer la seva presentaci final abans que el Tribunal emets la seva decisi. Noms es va seleccionar Tor i Sion per una ronda final oberta a tots els membres del Comit Olmpic Internacional. Tor va ser, finalment, la ciutat escollida per allotjar els Jocs Olmpics el 1999 en derrotar per 53 vots contra 36 de la ciutat del cant de Valais, malgrat que era aquesta ltima la favorita. Per a alguns entesos, l'elecci de Tor va ser un premi de consol desprs de la derrota de Roma en la candidatura per als Jocs Olmpics de 2004 i com a cstig a la conducta d'un dels membres del Comit Olmpic Sus a l'escndol de corrupci durant l'elecci de la seu dels Jocs de 2002.




Organitzaci.

 
Per a la realitzaci d'aquest esdeveniment es va efectuar una gran modernitzaci de la ciutat seu, millorant-ne considerablement la seva infraestructura, tant esportiva com en transports i telecomunicacions. L'antic Estadi Comunal de Tor es va sotmetre a una completa remodelaci, mentre van haver de construir tres nous recintes esportius a la ciutat, tres viles olmpiques i un estadi a Torre Pellice. Els centres hivernals tamb van sofrir modificacions i es van establir noves pistes per al desenvolupament dels diferents esdeveniments olmpics.

El cost dels Jocs Olmpics va arribar als 1.700 milions d'euros, el que no estava previst pel TOROC (Comit organitzador). A finals de 2005, el TOROC estava amb un dficit de 64 milions d'euros, que gaireb va dur que aquest es declars en fallida, el que finalment es va ser impedir a causa d un prstec lliurat pel govern itali. Una altra polmica va ser el retard de la posada en marxa del Metro de Tor, una de les principals obres de construcci civil amb vista als Jocs Olmpics. Finalment, el servei es va inaugurar el 4 de febrer de 2006 en un curt tram de 13 estacions. A pesar dels greus problemes que va enfrontar l'organitzaci, el pblic itali va rebre els Jocs amb gran entusiasme. Exemple d'aix s que ms de 40.000 persones es van inscriure per a participar com a voluntaris durant la realitzaci dels Jocs, de les quals se n va triar finalment noms 20.000. La torxa olmpica va iniciar el 27 de novembre de 2005 el seu recorregut des d'Olmpia, Grcia cap a la seu dels Jocs. Carregada per centenars de voluntaris, la torxa va recrrer San Marino, Eslovnia, ustria, Sussa, les ciutats franceses de Grenoble i Albertville (seus prvies dels Jocs Olmpics) i la Ciutat del Vatic, sent beneda per Benet XVI. Desprs de ser rebuda el 8 de desembre pel president Carlo Azeglio Ciampi a Roma i de recrrer la majoria de les ciutats del pas, la torxa va arribar a Tor el 10 de febrer a la cerimnia inaugural dels Jocs. 
La torxa olmpica va comenar el 27 de novembre de 2005 el seu recorregut des d Olmpia, Grcia fins a la seu dels Jocs. Carregada per cents de voluntaris, la torxa va recrrer San Marino, Eslovnia, ustria, Sussa, les ciutats franceses de Grenoble i Albertville (seus prvies dels Jocs Olmpics) i la Ciutat del Vatic, on la va beneir Benet XVI. Desprs de rebre-la el 8 de desembre el president Carlo Azeglio Ciampi a Roma i de recrrer la majoria de les ciutats del pas, la torxa va arribar a Tor el 10 de febrer a la cerimnia inaugural dels Jocs.

Desenvolupament.
Obertura.


La cerimnia inaugural es va realitzar el 10 de febreo a les 20:00 (CET; UTC+1) a l'Estadio Comunale de Tor, reanomenat com Stadio Olimpico durant el desenvolupament del torneig.
Centenars de ballarins van omplir el camp central del recinte esportiu per donar vida a uno dels esdeveniments ms vistos en el mn amb una  audincia estimada en ms de 2.000 milions de telespectadors al voltant del planeta. La histria d Itlia, de la ciutat i els esports hivernals la van representar els ballarins davant un pblic fervent. Al ritme de msica dels anys 1980 es va realitzar la Desfilada de les Nacions mentre uns acrbates formaven la imatge d un colom que representava la pau. 
Diversos artistes, com Luciano Pavarotti, Sofia Loren i Yoko Ono, van ser presents en la cerimnia que va assolir el seu moment culminant amb l'entrada de la Torxa Olmpica de la m d Alberto Tomba que la va lliurar a l esquiadora Stefania Belmondo. amb les flames de la torxa. Belmondo encengu una srie de focs  artificials que van encendre finalment el Peveter Olmpic.

Calendari.



 A - Cerimnia d Obertura;
 C - Cerimnia de Clausura;
 F - Final;

Seus.

Els Jocs es realitzaren principalment a la ciutat de Tor i en alguns pobles menors ubicats als voltants de la Ciutat que tenen els centres d esqu.
 Seus a la ciutat de Tor .
 Oval Lingotto: Patinatge de velocitat;
 Torino Esposizioni: Hoquei sobre gel;
 Torino Palasport Olimpico: Hoquei sobre gel;
 Stadio Olimpico: Cerimnies d obertura i  clausura;
 Torino Palavela: Patinatge artstic i de pista curta;

 Seus a les localitats menors .

 Bardonecchia: Snowboard;
 Cesana Torinese: Biatl (a San Sicario), esqu alp femen (a San Sicario Fraiteve), bob, luge i tobogan (a Cesana Pariol);
 Pinerolo: Crling (a Palagiacchio);
 Pragelato: Combinat nrdic, esqu de fons i salts d esqu;
 Sauze d'Oulx: Esqu acrobtic;
 Sestriere: Esqu alp mascul;

A ms es van establir llocs d entrenament a Chiomonte, Claviere i Prali, igual que a Torre Pellice per als esports de muntanya. D altra banda, a les localitats de  Bardonecchia, Sastriere i Tor sn les encarregades d acollir els milers de  participants a les Viles Olmpiques.


Esports.

Els Jocs de Tor 2006 van incloure 7 esports (15 disciplines) que atorgaren un total de 84 medalles.


Pasos participants.

En verd, entre 1 i 9 atletes
En blau, entre 10 i 49 atletes
En taronja, entre 50 i 99 atletes
En vermell, ms de 100 atletes.]]
Llista oficial de pasos participants en els XX Jocs Olmpics d Hivern. Dels 80 pasos, Etipia i Madagascar sn pasos debutants en aquests esdeveniments esportius.

Europa s el continent amb major nombre d atletes i pasos participants amb un total de 42 representacions nacionals. El segueix sia amb un total de 19 pasos i Amrica amb 8 pasos, dels quals 3 sn de Nord-amrica, 4 de Sud-amrica i 1 d Amrica Central. frica s el continent amb menor nombre d atletes que representen els 5 pasos participants d aquest continent. Finalment, Oceania s representat solament per dos pasos.
La delegaci ms gran s la d Estats Units amb 211 participants, seguida per la de Canad amb 198 atletes, Itlia amb 184 i Rssia amb 178 esportistes.



 Medaller .




 Resultats .


(*) hora local de Tor (UTC +1);
M - mascul;
F - femen;
SN - salt normal;
SL - salt llarg;

 Vegeu tamb .
Jocs Olmpics;
Jocs Olmpics d hivern;
Jocs Olmpics de Salt Lake City 2002;
Jocs Olmpics d Atenes 2004;

 Enllaos externs .

Lloc oficial;
Ciutat de Tor;
Meteorologia local;
Mapa de guies d esports d hivern;
Jocs Olmpics de Tor 2006 Newsfeeds;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252899" title="Xavier Pedrs i Cortasa" nonfiltered="3001" processed="2995" dbindex="98155">
Xavier Pedrs i Cortasa (La Sentiu de Si, Noguera, 1955) s un activista social catal, diplomat en sociologia, filosofia, teologia i magisteri, s president del Casal Infantil i Juvenil de la Fundaci Marianao de Sant Boi de Llobregat, on viu des del 1976.

S'ha destacat per la seva tasca collaboradora amb entitats i associacions venals, cristianes i humanitries, treballa des de 1987 com a delegat d'assistncia al menor del Departament de Justcia a la zona de Castelldefels, Gav, Viladecans i Sant Boi, donant suport a joves amb problemes de delinqncia, droga i marginaci. El 1995 va rebre el Premi Santboi de l'Any en la seva modalitat d iniciativa social i tamb va rebre l any 2000 el Premi Voluntariado 2000, concedit pel Ministeri de Treball i Afers Socials per la seva tasca d acci social. El 2004 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla. Igualment, l'any 2007 li fou concedit un altre guard a Sant Boi de Llobregat.



 Enllaos externs .
 Blog de Xavier Pedrs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252902" title="Manuel Clariana i Regs" nonfiltered="3002" processed="2996" dbindex="98156">
Manuel Clariana i Regs (Matar, 1911 -2007) fou un pedagog catal. Del 1923 al 1933 es va formar al monestir de Montserrat, que deix per a fer el servei militar a la caserna de Matar, on va fer les primeres classes de catal. Desprs va continuar donant-les al local del Foment Mataron, on hi va fundar La lliga del parlar b, un grup d'amics que tenien especial cura a l'hora d'expressar-se. Durant la guerra civil espanyola tamb va fer classes als soldats. 

El 1960 va comenar a fer classes al local de l'Associaci d'Antics Alumnes de Santa Anna durant els vespres, en semiclandestinitat i de forma gratuta. Va ser el primer professor de catal que va tenir la capital del Maresme durant el franquisme hi i va ensenyar catal fins al 1978. Tamb va donar classes a Cambrils i Vilassar de Mar. Del 1977 al 1989 va fer cursets a la delegaci d'mnium Cultural i a les Aules Snior del 1982 al 1992. L'any 2001 mnium Cultural li va retre un homenatge i el 2004 va rebre un dels Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Enllaos externs .
 Necrolgica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252904" title="Tractat de Madrid (1621)" nonfiltered="3003" processed="2997" dbindex="98157">
El Tractat de Madrid fou un tractat internacional signat a la ciutat de Madrid el 26 d'abril de 1621 pel francs Franois de Bassompierre. 

Per aquest tractat la zona de Valtellina (que actualment forma part de la provncia italiana de Sondrio) fou incorporada al cant sus de Grisons. Aix mateix, per aquest tractat l'Imperi Espanyol aconsegu recuperar Chiavenna i garant l'amnistia als religiosos protestants de Valtellina i els permet practicar la seva fe lliurement, sent garants del compliment del tractat el rei de Frana Llus XIII i la Confederaci Sussa.

Enllaos externs.
  The Valtelline (1603-1639) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252905" title="Josep Jan i Periu" nonfiltered="3004" processed="2998" dbindex="98158">
Josep Jan i Periu ( ? , 1914   Barcelona, 6 de febrer del 2008) va ser un historiador local catal. Va comenar donant classes de formaci professional i educativa a l'Escola Tcnica Professional del Clot, el 1932 es va incorporar a la Joventut Obrera Cristiana de la Federaci de Joves Cristians, la secretaria de la qual va assumir; durant la postguerra fou membre de la Comissi Abat Oliba i, al 1983, fund el Museu de Torrebesses (Segri). El 2004 fou guardonat amb un dels Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 Torrebesses, poble del priorat de la cartoixa de Santa Maria d'Escala Dei de Tarragona, 1451-1835 ;
 Introducci a la histria de Torrebesses (2000);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252907" title="El Putget i Farr" nonfiltered="3005" processed="2999" dbindex="98159">

El Putget i el Farr (o el Putxet i el Farr) s un dels barris administratius que conformen el districte de Sarri-Sant Gervasi, a Barcelona. Est format pels barris del Putget, situat al nord, i del Farr, situat al sud.

El barri del Putxet i el Farr va ser creat l'any 2007 amb la nova distribuci de barris aprovada per l'Ajuntament de Barcelona.

s delimitat per l'avinguda de la Repblica Argentina, la plaa de Lesseps, l'avinguda del Prncep d'Astries, la Via Augusta, el carrer de Balmes i el passeig de Sant Gervasi.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252909" title="Josep Cruells i Rodellas" nonfiltered="3006" processed="3000" dbindex="98160">
Josep Cruells i Rodellas s un sacerdot d'Alpens (Osona). El 2004 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla per la seva personal i valuosa contribuci a la continutat i l expansi del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigrs, fundat per Joan Triad i Font i Jordi Cots, d'acord amb el bisbe de Vic, celebrat des del 1950.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252910" title="Albert Palacn i Artiga" nonfiltered="3007" processed="3001" dbindex="98161">
Albert Palacn i Artiga s un sacerdot rector de la parrquia de Santa Maria de Montblanc (Conca de Barber) que ha exercit com a mestre de llengua i literatura catalanes, antic professor de l Institut Narcs Oller de Valls, i dins l escoltisme ha estat a precursor de l Agrupament Escolta de Blancafort; ha publicat narracions i ha fet estudis de botnica, de toponmia, sobre aspectes de la cultura popular, com els balls parlats, i ha impulsat i ha dut a terme una labor extraordinria de restauraci d esglsies i ermites. El 2004 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252912" title="Tractat de Madrid (1670)" nonfiltered="3008" processed="3002" dbindex="98162">
El Tractat de Madrid fou un tractat internacional signat el 18 de juliol de 1670 entre Espanya i el Regne d'Anglaterra. El representant espanyol fou Gaspar de Bracamonte y Guzmn, Conde de Pearanda i l'angls fou William Godolphin.

Amb la signatura d'aquest tractat Espanya reconeixia les possessions angleses al Mar Carib: "totes les terres, illes, colnies i llocs qualsevols situats a les ndies Occidentals". Aix doncs, Anglaterra va prendre posessi formal de Jamaica, Belize i les Illes Caiman i va aconseguir la llibertat de moviments dels bucs anglesos al Carib. Cada pas va comprometre's, aix mateix, a abstenir-se de comerciar en territori de l'altre.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252913" title="Medalla de la Resistncia" nonfiltered="3009" processed="3003" dbindex="98163">


La Medalla de la Resistncia (francs:Mdaille de la Rsistance) s una medalla francesa instituda el 9 de febrer de 1943 creada pel General Charles de Gaulle. 

Era atorgada a les persones o collectivitats franceses que:
 Hagin pres una part especialment activa desprs del 18 de juny de 1940 a la Resistncia contra els invasors de l'Eix o els seus cmplices sobre el territori nacional o en territori rellevant de la sobirania francesa;
 Hagin pres part efectiva i important a la reuni de territoris francesos a la Frana combatent o hagin rendit serveis assenyalats dins l'esfor de guerra en aquests territoris;
 Hagin realitzat un paper eminent a l'estranger dins la propaganda i l'acci d'organitzacions destinades a agrupar i a sostenir l'esfor de la Resistncia;
 Hagin reunit tropes, navilis o avions en condicions excepcionals de dificultats o perills;
 S'hagin unit a les Forces Franceses Lliures en condicions particularment perilloses o meritries;

 Histria .

Les accions de la Resistncia van tenir ress a Londres, i el Comit Nacional Francs, mitjanant l'ordenana del 9 de febrer de 1943, va crear-la per destinar-la a reconixer les accions remarcables de fe i coratge dels qui, a Frana, a l'Imperi o a l'estranger, hagi contribut a la resistncia del poble francs contra l'enemic o els seus cmplices desprs del 18 de juny de 1940.
Va ser dissenyada pel capit Mella, de les Forces Franceses Lliures

Era concedida pel General de Gaulle, desprs de la proposta d'un comissari nacional i amb l'aprovaci d'una comissi de 4 membres, nomenats pel Cap de la Frana Combatent.
 
El projecte de la medalla va ser sotms a l'aprovaci del General de Gaulle, i els primers exemplars van ser realitzats a Londres per J.G. Gaunt & Son.

L'ordenana de 2 de novembre de 1945 cre el ttol d'Oficial de la Resistncia, sent-li atorgada la medalla amb roseta. 

La concessi de la Medalla a un militar per un acte de resistncia en territori ocupat o controlat per l'enemic entranya el benefici de campanya doble (ordenana de 7 de gener de 1944).

Els titulars que siguin trobats culpables de tot acte contrari a l'honor o la probitat, coms desprs de l'atribuci de la medalla o anteriorment (per descobert ulteriorment), poden veure's despossets de la medalla.

Cinquanta cinc medalles, quinze amb roseta, van ser concedides a collectivitats.

D'acord a l'ordenana del 2 de novembre de 1945 es pot atorgar a ttol excepcional i retroactiu als estrangers que es distingissin en l'acompliment dels mateixos actes.

No pot ser atorgada desprs de l'1 d'abril de 1947, llevat dels Deportats i Internats per fet de la Resistncia (decret de 23 de setembre de 1950), els altres membres de la Resistncia i el personal de les Forces de la Frana Lliure morts per Frana (decret de 28 de juny de 1962), a qui se'ls atorg a ttol pstum (prologat fins al 31 de desembre de 1947 per les accions de resistncia a Indoxina, decret de 30 de desembre de 1947).

La Cancelleria de l'Orde de l'Alliberament s l'encarregada de l'administraci dels serveis de la Medalla de la Resistncia.

Es va atorg unes 64.000 vegades, amb 20.000 a ttol pstum.

 Disseny .

Una medalla de bronze, de 37mm de dimetre.

A l'anvers, un buit amb la Creu de Lorena amb la data "XVIII-VI-MCMXL" (18 de juny de 1940); i al revers, apareix la inscripci PATRIA  NON  IMMEMOR  (La Ptria n'oblida pas).

Penja d'una cinta negra travessada verticalment per 6 franges vermelles: dos laterals de 3mm d'ample, 2 al mig d'1 separades per 2mm i 2 intermitges d'1mm separades de les del mig per 6mm.
La roseta fa 28mm de dimetre.

Al primer model, fabricat a Londres, la inscripci estava escrit en petites lletres dretes, per cap al 1950, es van modificar a uns carcters majors i en itlica. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252915" title="Enric Puig i Jofra" nonfiltered="3010" processed="3004" dbindex="98164">
Enric Puig i Jofra s un religis de Barcelona. s pedagog, impulsor d'iniciatives cviques, educatives i pastorals. Membre de la Companyia de Jess, en els anys seixanta ha estat fundador i dinamitzador del Servei de Colnies de Vacances i de l'Escola de l'Esplai de Barcelona, ha participat en la consolidaci de la Coordinaci Catalana de Colnies, Casals i Clubs d'Esplai i ha fomentat l'associacionisme jovenil des de la Taula de Joves. Ha estat Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, secretari general de la Fundaci Escola Cristiana de Catalunya, consiliari general de la Fundaci Pere Tarrs, i posteriorment director de l'Escola Tcnica Professional del Clot. El 2004 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla. Tamb s membre de la Fundaci  Relleu.

 Obres .
 Cent anys de colnies de vacances a Catalunya (1893-1993);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252917" title="Foscor" nonfiltered="3011" processed="3005" dbindex="98165">

La foscor s l'absncia de llum. Cientficament, sols s possible assolir una quantitat molt reduda de llum. La resposta emocional a l'absncia de llum ha inspirat diverses metfores en literatura, en simbolisme i en les arts. En altres aspectes religiosos la foscor pot conixer-se com tenebra.

 Significats .

 En Cincies .

Foscor, en la cincia, s assolir un nivell relativament baix de llum. Un objecte fosc reflecteix menys fotons visibles que altres objectes i, per tant, lluu opac en comparaci. Per exemple, la pintura negra mat no reflecteix llum visible i es veu fosca, en canvi la pintura blanca reflecteix tota la llum visible i per tant lluu brillant. 

Tanmateix, la llum no pot simplement ser absorbida sense lmit. L'Energia, com la llum visible, no es crea ni es destrueix. Noms pot ser transformada d'un tipus d'energia a un altre. La majoria dels objectes que absorbeixen llum visible, la reemeten en forma de llum infrarroja. Aix, encara que un objecte pot aparixer fosc, s molt probable que sigui brillant en una freqncia que l'ull hum no pot detectar. Per a ms informaci, vegi's termodinmica.

Un lloc fosc t  poques fonts de llum presents, fent que tot sigui difcil de veure, com en la nit. L'exposici alternada a llum i foscor (el dia i la nit) ha causat gran varietat d'adaptacions evolutives a la foscor. Quan un vertebrat -per exemple l'sser hum- es troba en una zona fosca, els seus rises es dilaten, permetent aix que entre major quantitat de llum a l'ull, millorant la seva visi nocturna. La definici cientfica de llum inclou tot l'espectre electromagntic, no sol la llum visible, aix que s fsicament impossible crear foscor total. Per exemple, tots els objectes irradien calor en forma de llum infraroja i/o raigs gamma, llum de freqncia molt alta, que pot penetrar fins i tot els materials ms densos. 

 En la Poesia .


Com a terme potic, la foscor tamb pot significar la presncia d'ombres, maldat, o depressi. La foscor pot tenir un impacte psicolgic fort. Pot causar depressi en persones que sofreixen desordre depressiu estacional (o depressi d'hivern), por en persones que pateixen nictofobia confort en lipfils, o atracci (com en la moda gtica). Aquestes emocions s'usen per donar fora a imatges literries. 

Els texts religiosos moltes vegades usen la foscor per donar sentit visual. A la Bblia, la foscor va ser la penltima plaga (xode 10:21) i l'escenari per a "plor i rechinido de dents" (Mateu 8:12) . Una interpretaci de l'Alcor diu que aquells que transgredeixin els lmits del que s correcte, estaran condemnats a sofrir "desesperaci que crema i foscor freda com el gel" (Nab 78.25) . En la mitologia grega, tres capes de foscor envolten al Trtar, un lloc per als pitjors pecadors tan baix com Hades s lluny dels cels.

L's de la foscor com a figura retrica t una tradici antiga i persistent. Shakespeare, treballant en els segles 16 i 17, va fer cridar a un personatge Satans el "prncep de la foscor" (El Rei Lear: III, IV) i li va donar a la foscor grapes per devorar el amor (d'una nit de Verano: I, ) Chaucer, un escriptor angls del segle 14 va escriure que el treball dels cavallers s expulsar les "obres de la foscor". Dante va descriure l'Infern com un lloc "tacat de foscor pura". Fins i tot en l'angls antic, hi havia aquestes paraules per designar a la foscor: heolstor, genip, i sceadu. Heolstor tamb significava "cau" i es va convertir ms tard en holster (fongui); genip significava "boirina" i va caure en dess com molts altres verbs forts; sceadu significava "ombra" i va continuar usant-se. La paraula "darkness" va evolucionar de deorc, que significava "fosc".

 En les Arts .


Artsticament, la foscor tamb es pot utilitzar per emfasitzar o contrastar amb la llum. Les pintures de color es barregen junts per crear foscor, perqu cada color absorbeix certes freqncies de llum. Tericament, barrejant junt els tres colors primaris, o els tres colors secundaris, absorbir tot la llum visible i crear negre. En la prctica s difcil impedir que la mescla accepti un tint marr. 

Les pintures poden utilitzar foscor per crear lnies principals i buits, entre unes altres coses. Aquestes formes estan dissenyades per dibuixar certa perspectiva visual al voltant de la pintura. Les ombres afegeixen dita perspectiva. La foscor en s de bolgrafs, comunament en forma de tinta blava o negra, poden fer marcatges clars en paper brillant, comunament blanc o groc. Les cartes mostrades en una exhibici informtica sn tamb normalment foscos, sovint en colors igual de blaus i negres, en un fons clar. Aquesta diferncia en nivells de brillantors s'anomena contrast i fa les cartes ms petites i llegibles.

 Referncies .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252919" title="Riccardo Paletti" nonfiltered="3012" processed="3006" dbindex="98166">
Riccardo Paletti (Mil, 15 de juny de 1958 - Montreal, Canad, 13 de juny de 1982) fou un pilot itali dels anys 80 que va participar en la frmula 1.

 Carrera .
Va arribar a la F2 l'any 1981, de la m de l'equip Onyx on destac un tercer lloc a Silverstone. L'any 1982 passa a les files del modest equip Osella, de la m d'un patrocinador, on fou segon pilot, darrera de Jean-Pierre Jarier. Paletti va comenar malament la temporada, car no va classificar-se en les tres primeres curses de l'any, per en el polmic Gran Premi de San Marino de 1982, on noms van participar 14 cotxes, es hi va participar automticament, per va haver d'abandonar pel motor. En el set gran premi, a Detroit, es classific per primer cop esportivament per a la cursa va haver d'abandonar de nou, aquest cop a la volta d'escalfament. 

Al Gran Premi de Canad de 1982 es va classificar de nou per prendre per tercer cop una sortida. En aquesta cursa sortia des de la pole position el pilot francs Didier Pironi, qui no va aconseguir arrencar el seu Ferrari per problemes tcnics, quedant-se totalment clavat. La majoria de pilots van aconseguir esquivar-lo, des afortunadament l'itali Ricardo Paletti, de 23 anys (li faltaven 2 dies per a complir 24), no va poder esquivar-lo i es va estavellar contra la part de del darrere del seu cotxe. Malgrat l'ajuda de les assistncies mdiques, el tanc de gasolina de l'Osella es va acabar d'obrir, comenat un foc que faria impossible el seu rescat durant uns llargs minuts. Paletti en el moment del xoc va perdre el coneixement, ja que tenia el trax destrossat. Finalment va ser traslladat a un hospital on va morir poc desprs. Aquesta mateixa temporada va morir Gilles Villeneuve, noms un mes abans de la seva mort. Riccardo Paletti no va morir per les cremades, sin a causa del xoc a ms de 200 km/h amb el cotxe de Pironi.

No tornaria a morir un pilot a la frmula 1 fins 12 anys desprs, amb les morts a San Marino de Roland Ratzenberger i Ayrton Senna. Quan va morir, un autdrom d'Itlia, amb seu a Varano, va ser reanomenat amb el seu nom Autdromo Riccardo Paletti. Riccardo Paletti s enterrat en un cementiri als afores de Mil.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252921" title="Gabriel Barcel i Bover" nonfiltered="3013" processed="3007" dbindex="98167">
Gabriel Barcel i Bover (Manacor, Mallorca, 1936) s un escriptor i professor de catal mallorqu, conegut amb els pseudnims Es Ros d'es Carritxar i S'ase d'en Mra. Ha estat fundador i director de l'Escola Municipal de Mallorqu de Manacor, destinada a divulgar, fomentar, practicar i ensenyar gratutament el catal, on ha col.laborat en el reciclatge de mestres i professors; tamb ha estat director del Servei d'Assessorament Lingstic de l'Ajuntament manacor, des d'on ha donat suport a les campanyes municipals de normalitzaci lingstica. 

Ha collaborat a Diario de Mallorca, Perlas y Cuevas, Manacor, El Faro Balear, Arbre, 7Setmanari, Escola Catalana, El Mirall, Lluc, Flor de Card i Sa Revista de Santa Margalida. s membre de l'Obra Cultural Balear i de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha tingut cura de l'edici dels sis volums de lEpistolari familiar de Mn. Alcover, (1989-1997). El 2002 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 Narrativa .
 El caf dels xots (1969);
 De sol a sol : l'amo en Vicen Santandreu (1981);
 Gent de forana (1981);
 Una escapada a Sardenya (1982);
 Eixarmant cam (1982);
 Poesia .
 Histria glosada de l'errant Lloren Moliner (1981);
 Versos i esforos (2005);
 Descripci i viatges . 
 Viatge de brusquers (1965);
 La nostra terra (1981);
 Manacor a vista d'ocell (1984);
 Teatre .
 Els hereus del retratista (1955);
 Beyrut de dol i de festa (1960);

 Enllaos externs .
 Fitxa al Qui es Qui;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252922" title="Campina Grande" nonfiltered="3014" processed="3008" dbindex="98168">



Campina Grande s una ciutat de l'estat brasiler de Paraba. Seva poblaci total s 371 060 habitants en 2007.




















 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252923" title="Tractat de Madrid (1750)" nonfiltered="3015" processed="3009" dbindex="98169">
El Tractat de Madrid fou un tractat internacional signat per Ferran VI d'Espanya i Joan V de Portugal el 13 de gener de 1750 a la ciutat de Madrid en el qual es van definir els lmits entre les seves respectives colnies a Amrica del Sud. Aquest tractat s'emmarca en la successi de tractats de lmits signats entre Espanya i el Regne de Portugal des de mitjans del segle XV amb el Tractat d'Alcaovas. Aix mateix, el tractat, basat en el principi de dret rom Uti possidetis, ita possideatis (en catal: "qui possex de fet, ha de posseir de dret"), va ampliar els dominis de Portugal deixant els lmits de Brasil prcticament en el seu estat actual. 

Antecedents. 
Durant la uni d'Espanya i Portugal entre 1580 i 1640, el Tractat de Tordesillas va perdre tota ra de ser. En efecte, amb aquesta uni els portuguesos, mentre estaven governats pel mateix rei que Castella i Arag, podien establir-se molt ms enll del meridi de Tordesillas (aproximadament 36 O). A ms, i coincidint amb la crisi posterior a 1640, Portugal de nou independent va emprendre ja sense base legal algunes accions comercials i colonials ms enll d'aquest lmit, les ms important de les quals van ser la fundaci l'any 1680 de la Nova Colonia do Santssimo Sagramento a l'actual Uruguai i la fundaci l'any 1737 de la pres de "Jess Maria Josep", origen de l'actual estat brasiler Rio Grande do Sul. Aquests fets van provocar una srie de disputes entre Espanya i Portugal durant anys, que finalment es van resoldre en aquest tractat.

Contingut. 
Ats que l'any 1750 Espanya tenia establiments en territori portugus i viceversa, el tractat estipulava, sobre la base del uti possidetis, ite possideatis l'establiment de lmits clars per als dominis d'Espanya i Portugal, forant la cessi de cadascuna de les parts dels territoris, colnies, missions o establiments situats en la part contrria. 

D'acord amb el tractat Portugal lliurava a Espanya la Colonia del Sacramento (art. XIII) i rebia a canvi els territoris del Sud, el naixement del riu Ibicu, les missions, el marge dret del riu Guapor i cedia el territori occidental del riu Japur de l'Amazones i la navegaci del riu I (art. XIV). A ms s'establia que en cas de guerra entre Portugal i Espanya a Europa, les seves colnies d'Amrica del Sud romandrien en pau (art. XXI).

Conseqncies. 
Com a conseqncia de la demarcaci dels nous lmits la regi de les Missions Orientals, que comprenia els set pobles de les missions jesutiques que quedaven en la marge esquerra del riu Uruguai, havia de passar a mans portugueses. 

Aquesta resoluci va provocar un greu problema ja que mentre que en els territoris de Portugal es permetia l'esclavitud dels indgenes (en aquella zona eren guarans) en els territoris espanyols estava prohibit ja que tots els indgenes eren automticament sbdits del rei d'Espanya, i per tant gaudien de la seva protecci, pel que no podien ser esclavitzats. Aquesta diferncia en l'estatus legal de la poblaci indgena, vetllada pels propis jesutes, va provocar la resistncia a lliurar-se als portuguesos, resistncia que va acabar esclatant en la Guerra Guarantica entre 1752 i 1756, i en la qual va tenir gran rellevncia el cacic i lder guaran Sep Tiaray, morint poc abans de la Batalla de Caibat, en la qual van morir 1.700 indgenes i que va enfrontar als guarans contra els exrcits d'Espanya i Portugal que defensaven la imposici de les noves fronteres. 

Finalment les set missions no van passar a mans portugueses, per aquesta resistncia per part dels jesutes i dels indgenes tutelats per ells va provocar a la llarga la reclamaci espanyola d'aquest territori. Durant la Guerra dels Set Anys es va signar el Tractat de El Pardo de 1761, que va anullar el Tractat de Madrid, i pel qual Espanya no havia de lliurar les Missions Orientals al mateix temps que Portugal retenia la Colnia de Sacramento. 

De la mateixa manera, l'extrem poder mostrat per la Companyia de Jess, i la seva capacitat per a mobilitzar una fora humana de milers de persones que va quedar palesa en la Guerra Guarantica va fer tmer a la corona espanyola per l'estabilitat a la zona, i fou el germen de la motivaci per a la publicaci de la Pragmatica Sanci de 1767 per la qual Carles III d'Espanya decret l'expulsi dels jesutes de tots els territoris d'ultramar.

Enllaos externs.
  Tractat de Madrid (1750);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252924" title="Circuit Riccardo Paletti" nonfiltered="3016" processed="3010" dbindex="98170">


El Circuit Riccardo Paletti (Autodromo Riccardo Paletti) s un circuit per curses de motor a prop de Varano de' Melegari a la Provncia de Parma, Itlia.

El circuit comen com un petit oval de 550m el 1969, i fou ms tard expandit a 1,800 km (1,119 milles), amb 11 revolts per volta. Aquest nou traat fou inaugurat el 26 de mar de 1972. 

El 2001 fou ampliat a 2,375 km (1,475 milles). S'hi disputen proves de Frmula Renault i Frmula 3 Euroseries.

El nom del circuit est dedicat al pilot de Frmula 1 Riccardo Paletti, que va morir el Gran Premi de Canad de 1982.

 Enllaos externs .
 Autodromo Riccardo Paletti;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252926" title="Canal Dessel-Turnhout-Schoten" nonfiltered="3017" processed="3011" dbindex="98171">


El Canal Dessel-Turnhout-Schoten s un canal de Blgica que connecta el port d'Anvers via el canal Albert amb els canals Bocholt-Herentals i Dessel-Kwaadmechelen a Dessel. T una llargada de 63,312 km.

Histria.
El canal s'ha construt en dues fases al segle XIX: el tram Dessel a Arendonk de 1847 a 1848 i el tram d'Arendonk a Schoten de 1856 a 1860. La motivaci era econmica: l'irrigaci de les terres arrenoses dels Kempen i la navegaci commercial. A poc a poc, el paper d'irrigaci va minvar-se. Tamb, l'augment del trnsit commercial va diminuir el volum d'aigua disponible per a l'agricultura.

Al segle XIX, el canal era molt important per a les fbriques de cermica (teules, maons, ).
Desprs de l'obertura del canal Albert al 1939, ms modern, la importncia econmica del canal va minvar. 
Avui.
Avui, l'estat del canal no permet que dues embacacions comercials es creuen. S'estudien les possibilitats de millorar el canal per a permetre el passatge de barcassos empesos de 50 m. La presncia de deu rescloses no facilita una velocitat competitiu amb el transport per carretera. El pla general de la Provncia d'Anvers proveu sobretot el desenvolupament de les funcions recreatius i de reserves naturals. 

Rescloses.



Turisme i ports de plaer.

Hi ha quatre ports de plaer: Schoten, Sint-Job-in-'t-Goor, Brecht i Turnhout.

Enllaos.
El canal connecta amb el Canal Bocholt-Herentals, el canal Albert i el Canal Dessel-Kwaadmechelen.

Referncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252930" title="Alles ist gut" nonfiltered="3018" processed="3012" dbindex="98172">


Alles ist gut (Tot est b) s el nom del tercer disc del grup alemany de msica electrnica Deutsch-Amerikanische Freundschaft. Va aparixer a l'any 1981 i fou publicat al segell discogrfic Virgin Records.

Desprs de quedar reduts a duet per les baixes de Chrislo Haas i Wolfgang Spelmans, Robert Grl i Gabi Delgado crearen un nou disc de DAF, en qu es desprengueren dels trets experimentals dels dos primers lbums per barrejar-se entre els grups de synthpop, gnere que en aquell perode triomfava a Europa i a la resta del mn, i al qual DAF hi contribuiren amb el seu estil particular, encara deutor (sobretot en les veus) de la seva poca ms associada al moviment punk.

Alles ist gut cont el tema que don a conixer els DAF arreu del mn: es tracta de la can "Der Mussolini", que combina un text sarcstic ple de referncies a personatges i moviments histrics tan diversos com Benito Mussolini, Adolf Hitler, el comunisme o Jesucrist amb una base ballable de bateria i seqenciador. Aquest tema i d'altres com "Der Ruber und der Prinz", "Sato-Sato" o "Alle gegen alle" crearen polmica i contribuiren a augmentar les vendes del disc, que arrib a obtenir el premi Schallplattenpreis per les cpies venudes. La seva imatge encara don ms arguments per a la polmica, i DAF aviat es guany fama de grup ambigu sexualment i poltica.

Aquest lbum i els posteriors van ser molt importants per al creixement i desenvolupament de l'EBM, i la seva influncia es deixa sentir en l'obra de grups com Nitzer Ebb.

Temes.

DAF1CD.

 Sato-Sato (2,49);
 Der Mussolini (El Mussolini) (3,55);
 Rote Lippen (Llavis vermells) (2,42);
 Mein Herz macht Bum (El meu cor fa bum) (4,28);
 Der Ruber und der Prinz (El lladre i el prncep) (3,33);
 Ich und die Wirklichkeit (Jo i la realitat) (3,05);
 Als wr's das letzte Mal (Com si fos l'ltima vegada) (3,23);
 Verlier' nicht den Kopf (No perdis el cap) (3,17);
 Alle gegen Alle (Tots contra tots) (3,56);
 Alles ist gut (Tot est b) (3,26);

Dades.

 DAF sn: Gabi Delgado (textos, veus) i Robert Grl (msica, bateria, sintetitzador, seqenciador, campanes).

 Enregistrat a Conny's Studio. Produt per Conrad Plank.

Enllaos externs.

 http://www.robert-goerl.de/DGraphieDAFAllGut.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252933" title="Duque de Caxias" nonfiltered="3019" processed="3013" dbindex="98173">



Duque de Caxias s una ciutat de l'estat brasiler de Rio de Janeiro. La seva poblaci estimada el 2006 era de 855 010 habitants. Seva rea total es 464,6 km.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252934" title="APNG" nonfiltered="3020" processed="3014" dbindex="98174">
APNG (Animated Portable Network Graphics) s una extensi al format d'arxius PNG, que afegeix a aquest la capacitat de representar imatges animades que funcionen d'un mode similar a les admeses pel format GIF. Va ser proposat per Stuart Parmenter i Vladimir Vukicevic.

El primer quadre en un arxiu APNG s un PNG normal, pel que la majoria dels decodificadors PNG actuals podran mostrar aquell primer quadre. Els quadres restants, junt amb la informaci sobre la velocitat amb qu mostrar-los, s'emmagatzemaran en "chunks" addicionals (com es preveu que s'hagi d'incloure informaci extra a la especificaci de PNG).

Un altre format d'imatges animades relacionat amb PNG s MNG. L'avantatge d'APNG sobre aquest s ser menys ambicis i permetre que sigui implementat amb menys codi.

 Enllaos externs .
 Especificaci d'APNG ;
 Opini sobre APNG d'un dels creadors de PNG ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252936" title="MNG" nonfiltered="3021" processed="3015" dbindex="98175">
El MNG (pronunciat ming) s un format de fitxer, lliure de drets d'autor, per imatges animades. Les inicials signifiquen Multiple-image Network Graphics.

El format MNG est estretament vinculat al format d'imatge PNG.Quan va comenar el desenvolupament de PNG a principis de l'any 1995, es va decidir no incorporar la gesti de l'animaci, ja que s'utilitzava poc aquesta capacitat existent al format GIF en aquell temps. Tot i aix, es va desenvolupar rpidament un format que suportava l'animaci, el format MNG, una extensi del format PNG.

La versi 1.0 de les especificacions de MNG va sorgir el 31 de Gener de l'any 2001. MNG s doncs molt recent, i actualment no s'actualitza tant com el PNG. Tot i aix diversos navegadors com Netscape Navigator i Konqueror ja donen suport al format MNG; i els plugins de MNG estan disponibles per a Mozilla, Opera i Internet Explorer. Els desenvolupadors de MNG esperen que MNG comenci a substituir a llarg termini al format GIF per a imatges animades a la Xarxa, de la mateixa forma que el format PNG ja va comenar a fer-ho per a imatges fixes.

L'estructura dels fitxers de format MNG s bsicament idntica a la dels fitxers PNG, diferint noms en la signatura (8A 4D 4E 47 0D 1A 0A en hexadecimal) i en la utilitzaci d'unitats d'informaci discretes que proporcionen una gran varietat de dispositius d'animaci. Les imatges utilitzades en l'animaci s'emmagatzemen en el fitxer MNG com una encapsulat d'imatges amb format PNG o JNG.

Varen ser creats tamb dues versions de MNG de complexitat reduda: MNG-LC (baixa complexitat) i MNG-VLC (complexitat molt baixa). Aquestes permeten a les aplicacions incloure el suport de MNG en certa mesura, sense haver de posar totes les especificacions de MNG.

MNG no disposa encara d'un tipus registrat de suport de vdeo MIME, per es pot utilitzar vdeo/x-mng.

 Enllaos externs .
La pgina oficial del format MNG ;
libmng : Pgina principal ;
Llista de navegadors que suporten MNG ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252937" title="Georges Fleury" nonfiltered="3022" processed="3016" dbindex="98176">

Georges Fleury (Orleans, 18 de febrer de 1878 - 10 de mar de 1968) va ser un ciclista francs que va crrer entre 1904 i 1911. No obtingu cap victria com a professional.

Palmars.
1904;
 3r a la Bordeus-Pars;
1906;
 7 a la Bordeus-Pars;
 11 a a la Pars-Roubaix;
1910;
 6  a la Bordeus-Pars;

Resultats al Tour de Frana.
1904. Abandona (1a etapa);
1906. 11 de la classificaci general;
1907. 12 de la classificaci general;
1908. 7 de la classificaci general;
1909. 12 de la classificaci general;
1910. 23 de la classificaci general;
1911. Abandona (8a etapa);

Enllaos.
Palmars de Georges Fleury ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252938" title="Dino Meneghin" nonfiltered="3023" processed="3017" dbindex="98177">





Dino Meneghin (nascut el 18 de gener de 1950) s un antic jugador de bsquet itali.

Va ser considerat el millor jugador del seu pas durant dcades, i, durant diversos anys, tamb el millor d'Europa. Amida 2,06 m d'altura. Meneghin va nixer a Alano di Piave, Vneto (nord-est d'Itlia). El 20 de novembre de 1966, quan tenia 16 anys, va jugar el seu primer partit a la lliga italiana amb el club Ignis Varese. Va jugar l'ltim partit amb 45 anys. Avui dia treballa per a la Federaci Italiana de Bsquet i per al club Olimpia de Mil.

En total, va jugar 836 partits i va marcar 8.560 punts en el Campionat Itali. Amb la selecci de bsquet d'Itlia va jugar 271 partits amb un total de 2.847 punts. Meneghin es va convertir en el primer jugador d'una lliga europea en sser triat en el Draft de la NBA. Els Atlanta Hawks el van seleccionar en les ltimes rondes del Draft de l'NBA de 1970, no obstant aix mai va jugar als Estats Units. El 1980 i 1983 va ser triat com el MVP de tota Europa. El 1991 va ser triat com el millor jugador europeu de bsquet de tots els temps. El 5 de setembre de 2003 es va convertir en el segon jugador itali a entrar en el Basketball Hall of Fame, desprs de Cesare Rubini, que va jugar i va entrenar el Olimpia Milano entre els anys 40 i 70 respectivament.

Una de les seves fites va ser jugar 10 finals consecutives de la Copa d'Europa de bsquet amb el Varese (5 guanyades i 5 perdudes) i 2 ms amb l'Olimpia Milano (ambdues guanyades). Abans de retirar-se va arribar a enfrontar-se en partit de la lliga italiana al seu fill Andrea.

 Trajectria esportiva .
Pallacanestro Varese (1966-1980);
Olimpia Milano (1981-1990);
Pallacanestro Trieste (1991-1992);
Olimpia Milano (1993-1995);

 Palmars .
12 Lliga italiana de bsquet: 1969, 1970, 1971, 1973, 1974, 1977, 1978, 1982, 1985, 1986, 1987, 1989.
6 Copa italiana de bsquet: 1969, 1970, 1971, 1973, 1986, 1987.
7 Copa d'Europa de bsquet: 1970, 1972, 1973, 1975, 1976, 1987, 1988.
2 Recopa d'Europa de bsquet: 1967, 1980.
1 Copa Korac: 1985.
4 Mundial de Clubs de bsquet: 1967, 1970, 1973, 1987.
Medalla de plata als Jocs Olmpics de Moscou 1980;
Medalla d'or al Campionat d'Europa de bsquet 1983;
Medalla de bronze al Campionat d'Europa de bsquet 1975;

 Enllaos externs .
Perfil de Dino Meneghin;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252940" title="Palcio da Bolsa" nonfiltered="3024" processed="3018" dbindex="98178">


El Palcio da Bolsa (Palau de la borsa) s un edifici histric a Porto, Portugal. El Palau es va construir el segle XIX per l'Associaci Comercial de la ciutat (Associao Comercial) en estil neoclssic. Est situat a la plaa Infante D. Henrique al centre histric de Porto, designat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Histria.

El Palcio da Bolsa est situat al costat de l'esglsia de Sant Francesc de Porto, que formava part de l'antic convent de Sant Francecs, fundat al segle XIII. El 1832, durant les Guerres Liberals, un foc destrua els claustres del convent, salvant-se l'esglsia. El 1841, la reina Maria II feu donaci de les runes del convent als comerciants de la ciutat, que decidien utilitzar el lloc per construir la seu de l'Associaci Comercial.

Les obres de l'edifici comenaven el 1842 seguint el projecte de l'arquitecte de Porto Joaquim da Costa Lima Jnior, que dissenyava un palau neoclssic d'influncia palladiana, inspirats per estructures prvies construdes a la ciutat. La majoria del palau era acabat el 1850, per la decoraci de l'interior no es completava fins el 1910 per uns quants artistes portuguesos diferents.

La sala rab, feta per impressionar a l'hora de fer negocis, s el gran atractiu de l'edifici.

Enllaos externs.
Pgina oficial del Palcio da Bolsa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252941" title="Santiago Segura Silva" nonfiltered="3025" processed="3019" dbindex="98179">

Santiago Segura Silva (17 de juliol de 1965) s un actor, guionista, director i productor espanyol, popular per la seva trilogia de Torrente.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252943" title="Enric Sopena Daganzo" nonfiltered="3026" processed="3020" dbindex="98180">
Enric Sopena Daganzo (Barcelona, 1945) s un periodista catal. A la seva trajectria professional ha treballat a rdio, televisi i premsa escrita. A ms ha ocupat diferents crrecs directius al Diario de Barcelona, TVE, RNE i Com Rdio. Actualment treballa collabora a programes de TVE i des del 2005 s director del diari digital progressista elplural.com.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252944" title="Charles Cruchon" nonfiltered="3027" processed="3021" dbindex="98181">

Charles Cruchon (Pars, 20 de mar de 1883 - Pars, 28 de febrer de 1856) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1908 i 1914. No obtingu cap victria destacada, per el 1910 acab 5 al Tour de Frana i el 1911 7.

Palmars.
1907;
 1r de la Volta a Blgica amateur i vencedor d'una etapa;
1908;
 12 a la Pars-Brusselles;
1909;
 7 a la Pars-Brusselles;
1910;
 6 a la Pars-Brusselles;
1911;
 8 a la Pars-Tours;

Resultats al Tour de Frana.
1908. Abandona (6a etapa)  ;
1909. Abandona (12a etapa);
1910. 5 de la classificaci general;
1911. 7 de la classificaci general ;
1912. Abandona (5a etapa);
1913. Abandona (3a etapa);
1914. 35 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Charles Cruchon ;
Fitxa de Charles Cruchon a sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252946" title="Amparo Muoz" nonfiltered="3028" processed="3022" dbindex="98182">
Amparo Muoz Quesada (20 de juny de 1954 a Vlez-Mlaga, Mlaga) s una actriu i model espanyola. s la primera i nica espanyola en obtenir el ttol de Miss Univers al 1974. Tamb s la primera i l'nica reina que ha renunciat a la corona, tot i que no va ser substituda.

Al 1987 va ser arrestada per consum de droga. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252948" title="Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre" nonfiltered="3029" processed="3023" dbindex="98183">
El Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre s un premi literari de novella catalana per a un pblic infantil. Est organitzat per l'editorial Bromera i l'ajuntament d'Alzira (Valncia), dins del grup de premis coneguts com "Ciutat d'Alzira". Alguns dels guanyadors han sigut: 

2006: La llegenda de l'amulet de jade, Vicent Enric Belda;
2005: Contes amb tinta blava, Ferran Bataller;
2004: Les costures del mn, Teresa Broseta;
2003: Misteris SL, Francesc Gisbert;
2002: L'illa de les foques, Lluci Valls;
2001: La fada masovera, Vicent Mar;
2000: L'autobs d'anirs i no tornars, Joan Pla;

Enllaos externs.
Bromera


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252949" title="Antonello Riva" nonfiltered="3030" processed="3024" dbindex="98184">
Antonello Riva va ser un jugador de bsquet itali.

Antonello Riva va nixer en Lecco, el 28 de febrer de 1962. Ha estat un dels campions ms grans del bsquet itali. Anomenat Nembo Kid, va ocupar el lloc de base i d'escorta. Va comenar a jugar bsquet el 1977-78 al Pallacanestro Cant, on romangu 12 temporades. Posteriorment jug a l'Olimpia Milano, Scavolini Pesaro i Pallacanestro Gorizia, retornant el 1998 al Cant. L'estiu de 2002 fitx pel Nuova Sebastiani Basket Rieti de la srie B. El 21 de novembre de 2004 es retir esdevenint director general del propi NSB Rieti. T el rcord de punts de la Srie A italiana amb 14399.

Amb la selecci azzurra s el cinqu jugador amb ms partits (213) i el mxim anotador (3.785 punts).

 Trajectria esportiva.
1976-1977: Pallacanestro Cant (categories inferiors);
1977-1989: Pallacanestro Cant;
1989-1994: Olimpia Milano;
1994-1996: Scavolini Pesaro;
1996-1998: Pallacanestro Gorizia;
1998-2002: Pallacanestro Cant;
2002-2005: Nuova Sebastiani Basket Rieti;

 Enllaos externs.
Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252950" title="Freevial" nonfiltered="3031" processed="3025" dbindex="98185">


El Freevial s una plataforma per a realitzar concursos de preguntes per equips amb unes normes semblants al Trivial. Est pensat per a ser utilitzat en festes i trobades diverses, disposant d'un projector i altaveus (encara que aquests no sn imprescindibles), i disposa de grfics semblants als utilitzats als programes de televisi. El projecte s desenvolupat per alguns membres de l'Ubuntu en catal utilitzant Python i la llibreria pygame, i est disponible de forma gratuta sota la llicncia GPLv3.

Descripci del joc.

El joc esta pensat per a competicions de fins a 6 diferents jugadors o equips, que hauran de respondre correctament les preguntes que se'ls anir plantejant. El Freevial ofereix tot un seguit de formes de joc, per la predeterminada s la segent: per cada pregunta correcte, l'equip rebr una porci de la temtica que han encertat, acabant el joc quan un dels equips aconsegueixi completar tota la porci que forma el logotip del Freevial, guanyant la partida el jugador que hagi respost ms preguntes correctes (i no ha de ser necessriament el mateix que hagi aconseguit totes les porcions, com s que passa al tradicional Trivial Pursuit).

A finals de l'any 2008 hi ha disponibles ms d'una dotzena de categories de tot tipus. Totes aquestes estan en catal, per ja s'ha comenat a treballar en e laborar categories en altres llenges.

Enllaos externs.
Portal del Freevial;
Freevial al Launchpad;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252951" title="Lluci Valls i Calvo" nonfiltered="3032" processed="3026" dbindex="98186">
Luciano Valls Calvo (Osca, 1960) s un professor i escriptor.
Als 24 anys va arribar a Valncia on ha desenvolupat la seua carrera de professor i escriptor en llengua catalana.
Ha treballat com a mestre de primria al collegi Orba d'Alfafar, al Mas d'Escoto de Riba-roja del Tria i al Llus Vives de Massanassa. Actualment s professor de secundria a l institut Berenguer Dalmau de Catarroja.

 Obres .
Aventura al poble fantasma (2000);
L'illa de les foques (2002);
Roser i el mar (2003);
La lluna i la pluja (2005);
La mirada del gamars (2006);
Mmmm, quina melmelada (2007);

 Premis .
 2002 Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre amb L'illa de les foques.
 2007 tercer premi del concurs Carta abierta a un maltratador amb el relat Aurora.
 2007 Premi Samaruc a la millor obra juvenil valenciana amb La mirada del gamars.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252952" title="QuickBASIC" nonfiltered="3033" processed="3027" dbindex="98187">
Microsoft QuickBASIC (conegut com QB o de manera no correcta "QBasic") es un sistema IDE (Integrated Development Environment, en catal Entorn integrat de desenvolupament) i Compilador pel sistema de programaci BASIC desenvolupat per Microsoft durant els anys '80 (1985-1988). QuickBASIC funciona a travs d'MS-DOS, encara que exist una versi per a Mac OS.

Distribut com aplicaci introductria del sistema de programaci BASIC, esta lleugerament basat amb el GW-BASIC, per afegeix algunes millores com aquest, com l'interpretador i millores en grfics.

 Histria .

Presentada el 18 d'agost del 1985, en disquet de 5,25"; a partir de la versi 2.0 afegeix l'IDE; els usuris podien editar directament en pantalla grcies a l'editor de text que tenia.

Les lnies amb nombres ja no eren necessries, encara que en opci es podia escriure en aquestes; acceptava saltar lnies de codi a travs d'etiquetes i en les ltimes versions s'afegeix estructures de control i salts de bloc.

El "PC BASIC Compiler" va ser afegit per compilar programes en executables pel DOS; aquest inclou tamb un interpretador que permet al programador iniciar el programa sense abandonar l'editor de text, en la versi 4.0. Tamb va ser usat per depurar un programa abans de convertir-lo en executable; malaurament exist algun tipus de problema entre l'interpretador i el compilador, amb que alguns cops l'aplicaci que iniciava b en l'interpretador fallava desprs de ser compilat, o estava a mig compilar.

L'ltima versi va ser la 4.5 (1988). El desenvolupament del Microsoft BASIC Professional Development System (o PDS) va continuar fins a la versi del QuickBASIC 7.1 (octubre del 1990); la versi bsica del PDS noms corria en OS/2 i la versi QuickBASIC Extended (QBX) corria en MS-DOS.

El successor del QuickBASIC i el Basic PDS es el Visual Basic per MS-DOS 1.0, versi estndard i professional. Versions posteriors d'aquests ja no oferien suport per aquest sistema operatiu, quedant com a nica opci l'entorn Windows.

Els usuaris de MAC van disposar de la versi 1.00 l'any 1988 per a versions MAC OS System 6 i 7.

 Enllaos externs .

 QuickBasic Cafe, punt d'informaci relacionada amb el QuickBASIC i QBASIC ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252953" title="Paul G. Comba" nonfiltered="3034" processed="3028" dbindex="98188">
Paul G. Comba un astrnom itali que viu als EUA.

Va nixer el 1926 a Itlia i va anar a viure als Estats Units d'Amrica al 1946 als 20 anys grcies a una beca de Caltech amb la que va assolir el doctorat en matemtiques al 1951. Desprs de la seva graduaci va ser contractat per la Universitat de Hawaii fins al 1960, quan va anar a IBM com a programador de software. 

s un reconegut especialista en asteroides i t reconegudes fins a 498 descobriments fins el 2006. Tamb s conegut per a la Multiplicaci de Comba, un algorisme per multiplicar amb programaci basat en grans multiplicacions amb paper i llpis. . Al 2003 va guanyar el premi Leslie C. Peltier per la seva contribuci a l'astronomia .

Es autor en la Astronomical League's Asteroid Club Observing Guide , i actualment s membre del Prescott Astronomy Club.

 Enllaos externs .

 Guia per l'observaci dels astres;
 Premis Peltier;
 La Multiplicaci de Comba;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252954" title="Identitat" nonfiltered="3035" processed="3029" dbindex="98189">


En matemtiques, la paraula identitat t diversos significats importants:

Una  identitat s una igualtat que continua sent veritat sense importar el valor que prenguin les variables que hi surten, cal distingir-les de les igualtats les quals noms sn veritat en determinades condicions. Per aix, de vegades es fa servir el smbol   . (Tot i que aix pot ser ambigu donat que s el mateix smbol que es fa servir per a les relacions de congruncia.);
En lgebra, la identitat  o l element identitat o neutre d un conjunt S amb una operaci s un element e que operat amb qualsevol element s de S produeix altre cop s.
La funci identitat de un conjunt S en si mateix, escrita sovint com  o , s una funci tal que  per a tot x de S.
En lgebra lineal, la matriu identitat s una matriu quadrada que t uns a la diagonal principal i zeros a qualsevol altre lloc.

 Exemples .
Relaci de Identitat.
Un exemple habitual del primer significat s la identitat trigonomtrica
;
La qual s veritat per a tots els valors reals de  (donat que els nombres reals  sn el domini de sin i cos).

En cambi en el cas de:

;

s veritat noms per alguns valors de , no tots.  Per exemple, la ltima equaci s veritat quan , i falsa quan  

Element identitat.
El nombre 0 s l "element identitat de la suma" pels enters, els reals, i els complexos. Pels reals, per a tot 

;

 i;

;

De forma semblant, El nombre 1 s l"element identitat de la multiplicaci" pels enters, els reals, i els complexos. Pels nombres reals, per a tot 

;

 i;

;

Funci identitat .
Un exemple tpic de una funci identitat s la permutaci identitat, la qual envia a cada element del conjunt  cap a si mateix.

Comparaci.
Aquests significats no sn mtuament excloents; per exemple, la permutaci identitat s l element identitat del conjunt de les permutacions de  per a la operaci de composici.














 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252958" title="Numeraci armnia" nonfiltered="3036" processed="3030" dbindex="98190">

El sistema de numeraci armnia es un sistema de numeraci histric creat utilitzant les lletres  majscules de l'alfabet armeni.

No t notaci pel nombre zero en el sistema antic, i els valors numrics per a cada lletra individual se sumen per obtenir la quantitat global. Els principis d'aquest sistema de numeraci sn els mateixos que per a l'antiga numeraci grega i numeraci hebrea. En armeni modern s usada la numeraci arbiga. La numeraci armnia es usada si fa no fa com la numeraci romana en les llenges occidentals, s a dir per exemple          . significa Garegin II i  .       significa Captol III.

Donat que no tots els navegadors de web poden visualitzar el Unicode de les lletres del alfabet armeni, la transliteraci (REArm) es mostrada.



Les dues ltimes lletres de l'alfabet armeni, "o" ( ) and "fe" ( ) van ser afegides al alfabet armeni ms tard de qu es fes extensiu la numeraci arbiga, per facilitar la transliteraci a altres llenguatges. Per aquesta ra aquestes dues grafies no tenen assignats valors numrics.

Algorisme.
Els nombres en la numeraci armnia s'obtenen per simple addici. La numeraci armnia s'escriu d'esquerra a dreta (com en el llenguatge armeni). De totes maneres l'ordre dels nombres s irrelevant ja que noms necessita d'una suma, per convenci s'escriu en ordre decreixent del seu valor numric..

Exemples:

      = 1975 = 1000 + 900 + 70 + 5;
      =  2222 = 2000 + 200 + 20 + 2;
    = 2004 = 2000 + 4;
    = 120 = 100 + 20;
   = 50;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252959" title="Final Fantasy I" nonfiltered="3037" processed="3031" dbindex="98191">
El Final Fantasy I va sorgir de la companyia japonesa de videojocs Squaresoft mentre aquesta tenia problemes econmics (1987). Per sollucionar el problema van decidir crear el Final Fantasy I a partir del Dragon Quest I de la companyia Enix, que estava triomfant entre els clients.

Es tracta de vner les fores del mal que assetgen la Terra. Hi ha quatre personatges que quan derroten monstres guanyen experincia i pugen de nivell (guanyen vida, atac, etc...).

Tal va ser l'xit que van sortir a la venta ms videojocs de la saga Final Fantasy, fins que, el 2003, la companyia Enix es va fusionar amb Squaresoft donant llum a Square Enix junts.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252961" title="Fandem" nonfiltered="3038" processed="3032" dbindex="98192">
Fandem (Phanodemus, Phandemos ) fou un escriptor grec.

Va escriure sobre llegendes i antiguitats de l'tica. L'poca i lloc de naixement de Fandem sn incerts; se sap que va viure abans de l'poca imperial romana ja que s esmentat pel gramtic Ddim. El lloc de naixement fou probablement Trent, per tamb es possible que hagus nascut a Iclos, una de les Cclades, sobre la que va escriure un llibre.

Va deixar com a mnim tres llibres:
  (sobre tica);
  (sobre Iclos);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252962" title="Fandic" nonfiltered="3039" processed="3033" dbindex="98193">
Fandic (Phanodicus, ) fou un escriptor grec de data incerta.

Fou l'autor de  (Scholastica ad Apollonius Rhodius, I, 211, 419; Diogenes Lartius, I, 31, 82). Es va trobar una esttua erigida en el seu honor amb la inscripci a la base , datada al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252963" title="Fanmac" nonfiltered="3040" processed="3034" dbindex="98194">
Fanmac (Phanomachus, ) fou un general atenenc, fill de Callmac.

Fou el general que va obtenir la rendici de la ciutat de Potidea el 429 aC, i no gaire temps desprs fou el collega de Xenofont fill d'Eurpides en l'expedici contra Calcis a Eubea. L'esmenten Tucdides i Diodor de Siclia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252964" title="Fanostenes" nonfiltered="3041" processed="3035" dbindex="98195">
Fanostenes (Phanostenes, )  fou un militar nadiu d'Andros i al servei d'Atenes. 

El govern atenenc li va donar el comandament de quatre vaixells el 407 aC i fou enviat a l'illa d' Andros per substituir en el comandament a l'almirall Con. En el cam va tribar dos galeres de Thuris dirigides per Dorieu i les va capturar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252965" title="Fant" nonfiltered="3042" processed="3036" dbindex="98196">
Fant (Phanton, ) fou un filsof pitagric grec nadiu de Flios.

Fou un dels darrers filsofs de l'escola pitagrica i deixeble de Filolau i Eurit i que probablement va ser contemporani, quan ja era vell, d'Aristox el filsof peripattic vers el 320 aC (lamblichus, de Vit. Pythag. cc. 35, 36; Diogenes Lartius, viii. 46.) 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252966" title="Fa" nonfiltered="3043" processed="3037" dbindex="98197">


Onomstica:

Fa de Mitilene, favorit de la poetessa Safo;

Fa, antic metge grec;

Fa, llibert de l'emperador Ner.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252967" title="Fa de Mitilene" nonfiltered="3044" processed="3038" dbindex="98198">
Fa (Phaon, ) fou el  favorit de la poetessa Safo, nadiu de Mitilene on era mariner. 

La llegenda diu que era vell i lleig per un dia va portar amb el ser bot a Afrodita i no va demanar cap recompensa, i la deessa el va gratificar voluntriament amb la joventut i la bellesa, i desprs d'aix fou quan es va relacionar amb Safo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252968" title="Fa (metge)" nonfiltered="3045" processed="3039" dbindex="98199">
Fa (Phaon, ) fou un antic metge grec, que hauria viscut al menys al segle V aC. 

Fou contemporani o predecessor del gran metge Hipcrates de Cos. Se li atribueix el tractat ttulat , anomenat en llat De Salubri Victus Ratione, que forma part de la collecci d'Hipcrates.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252969" title="Fa (llibert)" nonfiltered="3046" processed="3040" dbindex="98200">
Fa (Phaon, ) fou un llibert de l'emperador Ner.

Quan es va produir la revolta contra el seu regim i Ner va fugir, ho va fer acompanyat d'alguns lliberts entre els quals Fa, a la casa del qual, a la rodalia de Roma, es van refugiar. Fou en aquesta casa que va morir Ner el 68 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252970" title="Faracides" nonfiltered="3047" processed="3041" dbindex="98201">
Faracides (Pharacidas, ) fou un almirall espart que va dirigir una flota de trenta vaixells enviada pels espartans en ajut de Dions el Vell de Siracusa que estava assetjat pels cartaginesos dirigits per Himilc (396 aC). 

Prop de Siracusa es va trobar amb un esquadr de vaixells cartaginesos i en va capturar nou, que va portar al port de Siracusa; la seva arribada va aixecar la moral dels assetjats i va contribuir a la seva posterior victria. Faracides va exercir influncia a Siracusa com a representant d'Esparta i va enfortir el govern de Dions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252971" title="Farandates" nonfiltered="3048" processed="3042" dbindex="98202">
Farandates (Pharandates, , fill de Teaspes,  fou un militar persa.

Va dirigir les forces dels mariandins (del Pont) i colquis que formaren part de l'expedici de Xerxes I de Prsia a Grcia. Es desprs esmentat altre cop per Herdot que diu que va obligar violentament a una dona molt maca de l'illa de Cos a esdevenir la seva concubina, dona que ms tard fou rescatada pels grecs desprs de la batalla de Platees.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252972" title="Farasmanes" nonfiltered="3049" processed="3043" dbindex="98203">


Nom grec de sis reis d'Ibria del Caucas (Pharsman) i un rei escita:

Pharsman I, 50-55;
Pharsman II Kveni (el Benfactor), 116-142 ;
Pharsman III, 145-185;
Pharsman IV, 406-409 ;
Pharsman V, 528-542;
Pharsman VI, 542-547 ;
Farasmanes (rei), rei escita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252973" title="Pharsman" nonfiltered="3050" processed="3044" dbindex="98204">


Nom de sis reis d'Ibria del Caucas (en grec Pharasmanes)

Pharsman I, 50-55;
Pharsman II Kveni (el Benfactor), 116-142 ;
Pharsman III, 145-185;
Pharsman IV, 406-409 ;
Pharsman V, 528-542;
Pharsman VI, 542-547;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252974" title="Farasmanes (rei)" nonfiltered="3051" processed="3045" dbindex="98205">
Farasmanes (Pharasmanes, ) fou un rei escita de la tribu o grup dels corasmis.

Es va presentar a Alexandre el Gran a Zariaspa el 328 aC amb ofertes d'amistat que foren ben rebudes pel rei i es va establir una aliana. Va prometre la seva ajuda per la conquesta de les tribus escites entre la mar Cspia i el Eux quan Alexandre decids iniciar-la, ocasi que mai va arribar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252975" title="Farax" nonfiltered="3052" processed="3046" dbindex="98206">
Farax (Pharax ) fou un militar i poltic espart.

Fou membre del consell dels deu nomenats a Esparta el 418 aC per controlar al rei Agis. A la batalla de Mantinea aquell mateix anys Farax va aconsellar no pressionar massa a l'enemic derrotat, per evitar portar-lo a la desesperaci. Era un dels personatges principals d'Esparta segons Diodor de Siclia i Pausnies diu que els efesis li van erigir una esttua al temple d'rtemis al final de la guerra del Pelopons.

Era ben segur l'almirall Farax esmentat el 397 aC que va participar junt amb Dercillides a la invasi de Cria on es trobava la propietat privada de Tisafernes. El 396 aC va assetjar Caunos (on es trobava estacionat l'almirall Con) amb 120 vaixells per es va haver de retirar a l'arribada d'una fora dirigida per Farnabazos II i Artafernes (aquests noms els don Diodor de Siclia per probablement el segon s un error per Tisafernes).

Teopomp de Quios diu que era amant del luxe i semblava ms un grec de Siclia que un espart.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252981" title="Llista d'estats sobirans del 1942" nonfiltered="3053" processed="3047" dbindex="98207">

  

Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
 Frana   Estat Francs;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Regne de Tailndia;
   Repblica de Turquia;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Albnia   Regne d'Albnia;
 Birmnia   Estat de Birmnia (des de l'1 d'agost);
 Crocia   Estat Independent de Crocia;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Gran Imperi Manx;
   Govern Unit Autnom de Mengjiang;
 Montenegro   Estat Independent de  Montenegro;
 Srbia - Govern de la Salvaci Nacional;
 Rgim de Nanjing   Repblica de la Xina;
   Tibet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252982" title="Semblana" nonfiltered="3054" processed="3048" dbindex="98208">


Es diu que entre dos objectes hi ha una relaci de semblana si es pot establir una relaci entre els punts d un dels objectes i els punts de l altre de forma que la distncia entre qualsevol parell de punts desprs de la transformaci sigui la mateixa d abans multiplicada per una constant.


 Definici .
De manera ms formal, 

si  i  sn elements d un espai mtric M i

la funci  s la distncia en  

i per a dos subconjunts de M,  existeix una funci bijectiva  tal que 

 ;
Per a tot x,y de ,  i per algn c de ,

llavors els conjunts  i  sn semblants.

De la funci  que aplicada a tots els elements de  genera  es diu que s una relaci de semblana

 Composici de relacions de semblana .
La composici de dues relacions de semblana s tamb una relaci de semblana dons:

Si 
i 
Llavors :
 


 Cas de l espai euclidi .
En el cas de l espai euclidi la distncia entre dos punts 
 i  s:

;
Amb aquesta distncia, les translacions, les rotacions, les simetries i les homotcies sn relacions de semblana.
Per tant qualsevol composici de funcions d aquest tipus tamb s una relaci de semblana.
Per veure-ho n hi ha prou en aplicar la definici de distncia a la transformaci de dos punts qualsevol per cada una d aquestes funcions.

Translaci.
 ;
Rotaci entorn a l eix 3 (sense prdua de generalitat perqu sempre es pot fer un canvi de sistema de coordenades per que qualsevol rotaci es pugi fer entorna al l eix 3.
;
Simetria respecte al pla  (tamb sense prdua de generalitat pel mateix motiu).
;
Homotcia.
;

 Triangles semblants .
En un espai euclidi dos triangles sn semblants si i noms si els seus angles sn iguals. De fet com que els tres angles (en l espai euclidi) sumen sempre 180, n hi ha prou amb dir que dos dels seus angles siguin iguals.
Un cas particular d aix s el teorema de Tales.
Cal tenir en compte que si l espai no s euclidi aix no s veritat. De fet comprovar qualsevol d aquestes afirmacions (suma dels angles del triangle o semblana de triangles amb igualtat d angles) s una forma per verificar si l espai fsic s euclidi o no. 

 Auto semblana .

Es diu que un conjunt s auto semblant si hi ha una relaci de semblana amb si mateix diferent de la trivial ( on )






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252983" title="Plectrohyla ameibothalame" nonfiltered="3055" processed="3049" dbindex="98209">

Plectrohyla ameibothalame s una espcie de granota endmica de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252984" title="Plectrohyla arborescandens" nonfiltered="3056" processed="3050" dbindex="98210">

Plectrohyla arborescandens s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252986" title="Plectrohyla avia" nonfiltered="3057" processed="3051" dbindex="98211">

Plectrohyla avia  s una espcie de granota que es troba a Guatemala i Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252987" title="Ajanta" nonfiltered="3058" processed="3052" dbindex="98212">
 
Ajanta o Ajant  s el nom d'una localitat de l'ndia a l'estat federat de Maharashtra, que s clebre mundialment per les seves 29 grutes artificials pintades i esculpides inicialment per al culte budista a partir del segle II aC. 

El llogaret d'Ajanta t una poblaci de pocs milers d'habitants i la ciutat important ms propera s Jalna a uns 75 km de distncia.

El clebre complex monumental anomenat en marath:       -            , fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1983. Es tracta d'un tpic vihara on es destaquen els frescs i altres pintures parietales rupestres; tals obres d'art van ser descobertes per a Occident el 1819 i adornen a monestirs i santuaris excavats en les roques entre el segle II aC. i el segle VIII.

Entre aquestes es destaquen les que representen les reencarnacions de Buddha anomenades jataka i episodis de la seva vida; les ms clebres corresponen a les del Cicle d'Ajanta realitzades durant el perode d'apogeu de l'art Gupta i l'poca postgupta.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252989" title="Plectrohyla bistincta" nonfiltered="3059" processed="3053" dbindex="98213">

Plectrohyla bistincta  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252990" title="Plectrohyla calthula" nonfiltered="3060" processed="3054" dbindex="98214">

Plectrohyla calthula s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252991" title="Plectrohyla calvicollina" nonfiltered="3061" processed="3055" dbindex="98215">

Plectrohyla calvicollina  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252992" title="Plectrohyla celata" nonfiltered="3062" processed="3056" dbindex="98216">

Plectrohyla celata  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252993" title="Plectrohyla cembra" nonfiltered="3063" processed="3057" dbindex="98217">

Plectrohyla cembra s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252994" title="Plectrohyla charadricola" nonfiltered="3064" processed="3058" dbindex="98218">

Plectrohyla charadricola s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252995" title="Plectrohyla chryses" nonfiltered="3065" processed="3059" dbindex="98219">

Plectrohyla chryses s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252996" title="Plectrohyla chrysopleura" nonfiltered="3066" processed="3060" dbindex="98220">

Plectrohyla chrysopleura  s una espcie de granota  endmica  d'Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252997" title="Plectrohyla crassa" nonfiltered="3067" processed="3061" dbindex="98221">

Plectrohyla crassa  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252998" title="Plectrohyla cyanomma" nonfiltered="3068" processed="3062" dbindex="98222">

Plectrohyla cyanomma  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="252999" title="Plectrohyla cyclada" nonfiltered="3069" processed="3063" dbindex="98223">

Plectrohyla cyclada  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253000" title="Plectrohyla dasypus" nonfiltered="3070" processed="3064" dbindex="98224">

Plectrohyla dasypus  s una espcie de granota  endmica d'Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253001" title="Plectrohyla ephemera" nonfiltered="3071" processed="3065" dbindex="98225">

Plectrohyla ephemera  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253002" title="Plectrohyla exquisita" nonfiltered="3072" processed="3066" dbindex="98226">

Plectrohyla exquisita  s una espcie de granota  endmica  d'Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253003" title="Les Mines d'Osor" nonfiltered="3073" processed="3067" dbindex="98227">
Les Mines d'Osor s una entitat de poblaci del municipi d'Osor situat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 8 habitants. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253004" title="Sant Miquel de Ter" nonfiltered="3074" processed="3068" dbindex="98228">
Sant Miquel de Ter s una entitat de poblaci del municipi d'Osor situat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 20 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253005" title="Santa Creu d'Horta" nonfiltered="3075" processed="3069" dbindex="98229">
Santa Creu d'Horta s una entitat de poblaci del municipi d'Osor situat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 20 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253013" title="Plectrohyla glandulosa" nonfiltered="3076" processed="3070" dbindex="98230">

Plectrohyla glandulosa  s una espcie de granota que es troba a Guatemala i, possiblement tamb, a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253020" title="Plectrohyla guatemalensis" nonfiltered="3077" processed="3071" dbindex="98231">

Plectrohyla guatemalensis  s una espcie de granota  que es troba a El Salvador, Guatemala, Honduras i Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253023" title="Plectrohyla hartwegi" nonfiltered="3079" processed="3072" dbindex="98233">

Plectrohyla hartwegi  s una espcie de granota que es troba a Guatemala i Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253024" title="Plectrohyla hazelae" nonfiltered="3080" processed="3073" dbindex="98234">

Plectrohyla hazelae  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253025" title="Plectrohyla ixil" nonfiltered="3081" processed="3074" dbindex="98235">

Plectrohyla ixil  s una espcie de granota que es troba a Guatemala i Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253026" title="Plectrohyla labedactyla" nonfiltered="3082" processed="3075" dbindex="98236">

Plectrohyla labedactyla s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L., 2004.  Plectrohyla labedactyla.2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 6 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253029" title="Anleg solar" nonfiltered="3083" processed="3076" dbindex="98237">
Un anleg solar s un tipus d'estrella  fotomtricament similar al Sol del sistema solar. Sn estrelles de seqncia principal o sub-gegants amb  ndex de color B-V similars al Sol (0,65). Un  bess solar  es una estrella anloga al sol  amb  un  del  tipus espectral, una temperatura de superfcie, una velocitat de rotaci, una massa, i variabilitat i  metallicitat molt semblants als valors solars. Aquests valors serien:
 Temperatura dintre de 10 K.
 Metallicitat dins de 0,05 dex.
 Edat pels volts de 1000 milions d'anys, perqu el seu estat evolutiu sigui comparable.
 Cap estrella acompanyant coneguda, ja que el Sol no en t. ;
L'observaci d'aquests tipus d'estrelles s important per a entendre millor les propietats del Sol en relaci amb altres estrelles i la possibilitat de l'habitabilitat dels planetes.

Les segents estrelles es consideren bessons solars:


Referncies.


Articles relacionats.
Habitabilitat planetria;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253030" title="Plectrohyla lacertosa" nonfiltered="3084" processed="3077" dbindex="98238">

Plectrohyla lacertosa  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Plectrohyla lacertosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 6 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253031" title="Plectrohyla matudai" nonfiltered="3085" processed="3078" dbindex="98239">

Plectrohyla matudai  s una espcie de granota que es troba a Guatemala, Mxic i, possiblement tamb, Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Canseco-Mrquez, L., Acevedo, M. & Muoz Alonso, A. 2004.  Plectrohyla matudai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253032" title="Miquel Gay i Sitjar" nonfiltered="3086" processed="3079" dbindex="98240">
Miquel Gay i Sitjar (Sant Joan, 1917 - Palma de Mallorca, 1998), escriptor i poeta mallorqu considerat el darrer representant de l'Escola Mallorquina, si b cronolgicament ja est situat entre els poetes de post-guerra. Fill predilecte de la vila de Sant Joan.

Obra.
 L'atzur il.luminat (1944);
 Breviari d'amor (1946);
 Ruta dels cims (1951);
 Poema de l'Ave Maria (1953) ;
 Vuit poemes d'Andr Rivoire (1946 i 1959);
 Miratges del record (1975);
 La poesia de Miquel Ferr (1960);
 L'intimisme potic de Guillem Colom (1978);
 La lletra i l'esperit: estudis i parlaments (1978);
 Histries i memries (1986);

Epistolaris:
 Contribuci a l'epistolari de Miquel Costa i Llobera (1964);
 Contribuci a l'epistolari de Joan Alcover (1978);
 Epistolari de Miquel Ferr a Maria Antnia Salv (1998);
 Epistolari de Maria Antnia Salv a Miquel Ferr (2006);

Enllaos externs.
 Miquel Gay, poeta mallorqu;
 Ponent, quaderns literaris;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253033" title="Joseph Priestley" nonfiltered="3087" processed="3080" dbindex="98241">


Joseph Priestley, nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de mar de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvnia, EUA, fou un teleg, religis, filsof, educador i destacat qumic angls. Durant la seva vida, la reputaci cientfica de Priestley va recaure sobre la invenci de l aigua carbonatada, els escrits sobre electricitat i el descobriment de diversos  gasos  destacant el de l oxigen juntament amb Carl Wilhelm Scheele i Antonie Lavoisier. Tanmateix, la determinaci de Priestley per rebutjar la revoluci de la qumica de Lavoisier i defensar la teoria del flogist el van allar de la societat cientfica de la segona meitat del segle XVIII.

Biografia.

(1733-1755) Primers anys i formaci.

Priestley va nixer en una famlia dissident (no estaven d acord amb l Esglsia d Anglaterra). Era el ms gran de sis fills nascuts del matrimoni entre Mary Swift i Jonas Priestley, un ministre unitarista. Per alleugerar un poc la crrega de la seva mare, quan noms tenia un any el dugueren a viure amb el seu avi. Desprs de la mort de la seva mare, als cinc anys, torn amb el seu pare. Per quan el seu pare es va tornar a casar al 1741 se n va anar a viure amb els seus oncles, els rics Sarah i John Keighley. 

De petit, va destacar a l escola on va aprendre grec, llat i hebreu. Devers el 1749, es va posar molt malalt i es creia que moriria. Tan greu va ser que va deixar de banda qualsevol esperana de poder entrar al ministeri de l Esglsia. Es va anar recuperant molt a poc a poc i es dedic a l estudi: va seguir estudiant llenges i va ser alumne del reverent George Haggerstone, qui l introdu a les matemtiques, a la histria natural, a la lgica i a la metafsica grcies als treballs d Isaac Wats i John Locke.

Una vegada recuperat, Priestley decid tornar estudiar teologia, i el 1752 es va matricular a Daventry, una acadmia. Grcies a que havia dedicat moltes hores a la lectura, se li van permetre passar els dos primers cursos. Va continuar estudiant de valent i juntament amb l atmosfera liberal que es respirava a l escola, va canviar radicalment la seva teologia i es convert en un dissident racional, els quals emfatitzaven l anlisi del mn natural i sobretot de la Bblia.

(1755-1761) Estada a Needham Market i Nantwich.

Priestley va ser cridat pels incorformistes per exercir l ensenyament i va anar a Needham Market, Suffolk. All, per, no hi trob el que s'esperava, ja que era un petit poblet molt tradicionalista, i el fet de qu fos heterodox no va caure b a la gent, que eren calvinistes i li van girar l esquena. 

Els amics incorformistes de Priestley l ajudaren a trobar una altra feina i al 1758 va mudar-se a Nantwich, Cheshire, on va ser molt ms feli. A la congregaci no li importava el fet de qu Priestley fos heterodox i va establir una escola. nicament ensenyava filosofia natural als seus alumnes, fins i tot els compr material cientfic.

No gaire satisfet amb la qualitat dels llibres de gramtica anglesa, Priestley va publicar el seu primer llibre: The Rudiments of English Grammar (1761). Les seves innovacions en la descripci de la gramtica anglesa, particularment els seus esforos per a allunyar-la el mxim possible del llat, va dur als professors a descriure l com a  un dels millors gramtics de l poca . Degut al gran xit que va tenir se li va oferir un lloc de treball a l Acadmia de Warrington.

(1761-1767) Estada a l Acadmia de Warrington.

Al 1761, Priestley va traslladar-se a Warrington i va assumir el lloc de tutor de llenguatge modern i retrica, encara que s hagus estimat ms ensenyar matemtiques o filosofia natural. Va encaixar molt b i de seguida va fer noves amistats. El 23 de juny de 1762 es va casar amb Mary Wilkinson de Wrexham i, al 17 d abril de 1763 van tenir una filla, qui anomenaren Sara en honor a la tieta de Priestley.

(1767-1773) Perode a Leeds.

No se sap ben b perqu Priestley i la seva famlia es mudaren a Leeds l any 1767 i all es convert en el ministre de la Capella de Mill Hill. All nasqueren dos fills ms: Joseph junior, al 24 de juliol de 1768 i William tres anys ms tard. 

Theophilus Lindsey, un rector de Catterick, Yorkshire, va fer-se molt amic de Priestley. Tamb cal assenyalar que cada any, Priestley viatjava a Londres diverses vegades a visitar un amic, l'editorJoseph Johnson i per a assistir a les diferents reunions que tenien lloc a la Royal Society.

En aquella poca, Priestley es va convertir en ministre de la Capella de Mill Hill i va ser llavors quan va publicar en tres toms Institutes of Natural and Revealed Religion (1772-1774) on desenvolupava les seves teories de la instrucci religiosa i el qual dna a entendre les seves posteriors interpretacions de la teologia. Desprs d aquests tres toms, encara en va treure un altre: An History of the Corruptions of Christianity on intentava treure a la llum les corrupcions que es duien a terme a l'Esglsia i defensava que volia tornar a la puresa cristiana dels principis de la seva existncia. Per tan als eclesistics com als cientfics no els va agradar, ja que usava la cincia com a defensa de la religi.

Tamb va publicar alguns articles sobre la poltica anglesa com Commentaries on the Laws of England, per no tengueren massa rellevncia.

Els amics de Priestley volien que tingus un millor estat econmic, i per aix, grcies a Benjamin Franklin i Richard Price, Lord Shelburne va oferir-li que ensenys als seus fills, i Priestley accept. Aix que dia 16 de maig de 1773 va dir la seva darrera missa a la Capella de Mill Hill.

(1773-1780) Estada a Calne.

Al 1773, els Priestley es mudaren a Calne i un any ms tard, ell i Lord Shelburne emprengueren un viatge per Europa. Quan tornaren, Priestley, quasi no assumia la responsabilitat d ensenyar els fills de Lord Shelburne, sin que dedicava molt de temps a les seves investigacions cientfiques i als interessos teolgics que havia adquirit durant aquest viatge. Va ser en aquella poca quan Priestley va escriure les seves obres filosfiques i metafsiques ms importants, entre els anys 1774 i 1780, entre les que destaquen: An Examination of Dr. Ried's Inquiry into the Human Mind, The Doctrine of Philosophical Necessity Illustrated i Letters to a Philosophical Unbeliever.

(1780-1791) Vida a Birmingham.

Devers el 1779, Priestley i Lord Shelburne romperen els llaos que els unien, no se sap ben b perqu, per el fet s que els Priestley van mudar-se a Birmingham on passaren una bona poca enrevoltats de vells amics. Priestley va exercir de ministre a New Meeting amb la condici de noms ensenyar en diumenges, ja que la resta de la setmana es volia dedicar a la investigaci. I aix va ser, a ms que en aquella poca rebia subvencions de tot tipus que l ajudaven molt en les seves investigacions.

Priestley estava a favor de la Revoluci Francesa i de la Revoluci americana per aix, una nit mentre estava sopant amb uns quants amics seus varen ser atacats pels Rioters que volien impedir que la revoluci arribs a Anglaterra, i Priestley i la seva dona es varen veure obligats a fugir de la ciutat, ja que els van cremar totes les seves pertinences.

(1791-1794) De passada per Hackney.

Com que no podien tornar a Birmingham, els Priestley es varen establir a Clapton, prop de Hackney. Amics els ajudaren a refer les seves vides, donant-los doblers, llibres i equipament de laboratori, per ja no va ser el que era, i animats en part per amistats es decidiren a emigrar als Estats Units, ja que els Priestley estaven sent intimidats per totes bandes, fins i tot l arribaren a comparar amb Guy Fawkes.

(1794-1804) Anada als EUA i estada a Pennsylvania.

Els Priestley arribaren a Nova York el 1794 i varen ser rebuts per personatges poltics rellevants de l poca. Anaren a viure a Northumberland, Pennsylvania on Priestley va ensenyar-hi qumica a la Universitat, i que grcies a aix es pogueren construir una casa als afores de la ciutat.

Priestley va tenir alguns problemes amb la poltica d emigraci i tamb degut a la mort del seu fill Henry al 1795 per causa de la malria, van fer-li passar un temps dolent. A ms al 1796 la seva dona tamb va morir de malaltia, per mai s'havia refet de la mort del seu fill.

Priestley va intentar continuar les seves investigacions cientfiques a Amrica amb el suport de la American Philosophical Association, per les seves investigacions ja no varen ser el que havien estat i ja no estava al capdavant dels descobriments. Tot i aix, la seva presncia a Amrica va provocar un gran inters per la qumica en aquell pas. Tamb hi va fundar la Primera esglsia unitria de Filadlfia.

Cap al 1801, Priestley estava tan malalt que ja no va poder escriure ni experimentar ms. Va morir el mat de dia 6 de febrer del 1804. Era membre de quasi totes les societats cientfiques ms importants del mn ja que havia descobert moltes substncies innovadores. Public ms de 150 obres de temes tan diversos com la poltica i l electricitat, la religi o el llenguatge. A ms Priestley ha estat recordat a tots els pobles on va viure i on va ensenyar als allots. Fins i tot han construt una escola en honor seu: el Priestley College, a Warrington. A Birstall, Leeds i Birmingham s recordat amb diferents esttues i plaques commemoratives.

Obra.
Histria de l'electricitat.

A Warrington va ser quan va comenar a interessar-se per la qumica i quan tamb comen a realitzar experiments, juntament amb els seus nous amics. Aix va dur-lo a publicar The History and Present State of Electricity, un llibre de prop de 700 pgines on exposava els resultats dels diferents experiments. Una de les coses ms revolucionries que va publicar-hi va ser l afirmaci de qu noms els metalls i l aigua sn capaos de conduir l electricitat. A ms a ms el seu llibre deixava incgnites obertes i expectatives sobre les quals, anys ms tard cientfics com Alessandro Volta o William Herschel van acabar descobrint la bateria o el raig infraroig respectivament.

L'ptica, la llum i els colors.

Tot i que Priestley assegurava que la filosofia natural noms es tractava d una manera de passar el temps per a ell, est demostrat que s ho prenia molt seriosament. La qumica de Priestley era bsicament prctica, ja que rarament es feia preguntes teriques; seguia el model de Benjamin Franklin. I va ser aleshores quan va publicar un altre llibre: The History and Present State of Discoveries Relating to Vision, Light and Colours ms coneguda popularment com a Optics (1772). Tot i que va ser l nic llibre angls en 150 anys que tractava sobre aquest tema, no va tenir gaire sortida i noms se n va fer una edici. Tot aix dugu a Priestley a abandonar la seva histria experimental de la filosofia, si b l any 1773, la Royal Society va reconixer els descobriments de filosofia natural que havia fet Priestlsey i li otorgaren la Medalla Copley.

Tamb realitz troballes experimentals que ms tard durien al descobriment de la fotosntesi. En una altra obra Observations on Respiration and the Use of the Blood, Priestley va ser el primer cientfic a suggerir una connexi entre la sang i l aire.

Els gasos. L'oxigen.

Els anys que Priestley va viure a Calne varen ser els nics que foren rellevants per a les seves investigacions cientfiques. Els seus estudis estaven gaireb sempre lligats als gasos i public importants escrits cientfics: els sis toms de Experiments and Observations on Different Kinds of Air (1774-1786). Aquests experiments estaven basats sobre la teoria dels quatre elements, la qual Priestley pretenia relacionar amb la teoria del flogist. En el primer tom del llibre va fer pblics alguns descobriments: monxid de nitrogen NO, clorur d hidrogen HCl, o amonac NH3, xid de dinitrogen N2O, o el ms fams de tots, l oxigen O2 Classific els gasos en tres tipus els fixos, els alcalins i els cids.

A l agost del 1774 va allar un gas que semblava ser totalment nou, per no va tenir l oportunitat d estudiar-lo perqu va haver d'anar de viatge amb Lord Shelburne. Durant la seva estana a Pars, Priestley va contactar amb Antoine Lavoisier i li va comentar les seves experincies amb els gasos. Desprs de tornar a Anglaterra al gener de 1775, va continuar amb els experiments i va descobrir el dixid de sofre SO2. Al mar del proper any va escriure a diversos contactes exposant-los el seu nou descobriment de l agost de 1774. Una de les cartes que va escriure va ser llegida en veu alta a la Royal Society i va tenir molt de ress. Priestley va experimentar la nova substncia amb ratolins de laboratori, els quals el van sorprendre ja que sobrevisqueren un temps considerable noms elenant aquell nou gas i que desprs tamb prov amb si mateix. Acabava de descobrir l oxigen, l O2.

Al segon tom de Experiments and Observations on Different Kinds of Air, publicat el 1776, no va emfatitzar el nou descobriment, sin que el que va fer va ser relacionar els seus descobriments amb la religi. Al tercer tom s que parlava de l oxigen, per no est molt ben definida la data en la qual el va descobrir. Carl Wilhelm Scheele ja l'havia descobert abans per no ho havia comunicat i Lavoisier fou el que l'identific com un nou element qumic i li don el nom d'oxigen.

Al 1777, Lavoisier va redactar una memria que clarament atacava la teoria dels quatre elements. Va ser contra aquests atacs que Priestley va respondre al 1783 dient que acceptava alguns punts de la teoria de Lavoisier, per no estava preparat ni disposat a acceptar alguns altres com: l extinci de la teoria dels quatre elments, una qumica conceptualitzada en elements i composts i una nova forma de nomenclatura qumica.

El 1789 Lavoisier va publicar el Trait lmentaire de chimie, el qual s la base de la qumica actual i que Priestley i altres membres de la Lunar Society, on prviament Priestley s havia afegit, refusaven rotundament i s hi oposaven dient que aquest nou sistema d investigaci que proposava Lavoisier era massa car.

Obres.

 The History and Present State of Electricity  (1767);
 Experiments and Observations on Different Kinds of Air (1774 1777);
 Institutes of Natural and Revealed Religion (1772 1774);
 Disquisitions relating to Matter and Spirit (1777);
 An History of the Corruptions of Christianity (1782);
 Theological Repository (1770 1773, 1784 1788);
 The Rudiments of English Grammar (1761);
 The Doctrine of Philosophical Necessity Illustrated  (1777);
 Letters to a Philosophical Unbeliever (1780);
 A New Chart of History (1769);
 Lectures on History and General Policy (1788);
 A Chart of Biography (1765);
 Essay on a Course of Liberal Education for Civil and Active Life (1765);
 Essay on the First Principles of Government (1768);














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253036" title="Plectrohyla mykter" nonfiltered="3088" processed="3081" dbindex="98242">

Plectrohyla mykter  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Plectrohyla mykter.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253037" title="Plectrohyla pachyderma" nonfiltered="3089" processed="3082" dbindex="98243">

Plectrohyla pachyderma  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Plectrohyla pachyderma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 6 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253038" title="Plectrohyla pentheter" nonfiltered="3090" processed="3083" dbindex="98244">

Plectrohyla pentheter  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Canseco-Mrquez, L. & Mendelson III, J. 2006.  Plectrohyla pentheter.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 6 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253039" title="Pont de Llus I" nonfiltered="3091" processed="3084" dbindex="98245">

El pont de Llus I (Ponte Dom Luis) s el ms conegut i un dels ms antics dels nombrosos ponts de la ciutat de Porto, Portugal. Connecta la ciutat de Vila Nova de Gaia a Porto, separades pel Douro. Va ser inaugurat el 31 d'octubre de 1886 pel rei de Portugal Llus I, sent en aquell moment el pont ms gran del mn de tipus d'arc.

Va ser construt entre 1881 i 1886 per l'enginyer Tefilo Seyrig, un deixeble de Gustave Eiffel que ja havia participat en la construcci d'un altre pont de Porto: el pont de Maria Pia.

Est compost de dos pisos de 8 m d'amplada cadascun. El pis superior mesura 385 m de longitud mentre que el pis inferior no passa dels 174 m. Pesa 3.045 tones i l'arc mesura 172 m de llarg per 44,6 d'alada. 

Actualment, el pis inferior est reservat als cotxes i als vianants. Mentre que el pis superior s utilitzat pel metro que enllaa un dels majors hospitals de Porto (Hospital de So Joo) i l'ajuntament de Vila Nova de Gaia (ligne D del Metro de Porto).

De nit, est illuminat, agafant diverses tonalitats de blau.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253040" title="Plectrohyla pokomchi" nonfiltered="3092" processed="3085" dbindex="98246">

Plectrohyla pokomchi  s una espcie de granota  endmica  de Guatemala.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acevedo, M., Smith, E. & Mendelson III, J. 2006.  Plectrohyla pokomchi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253041" title="Plectrohyla psarosema" nonfiltered="3093" processed="3086" dbindex="98247">

Plectrohyla psarosema  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. 2006.  Plectrohyla psarosema.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253042" title="Plectrohyla psiloderma" nonfiltered="3094" processed="3087" dbindex="98248">

Plectrohyla psiloderma  s una espcie de granota que es troba a El Salvador i Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cruz, G., Wilson, L.D., McCranie, R. & Khler, G. 2004.  Plectrohyla psiloderma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253043" title="Plectrohyla pycnochila" nonfiltered="3095" processed="3088" dbindex="98249">

Plectrohyla pycnochila  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Plectrohyla pycnochila.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253045" title="Plectrohyla quecchi" nonfiltered="3096" processed="3089" dbindex="98250">

Plectrohyla quecchi  s una espcie de granota  endmica  de Guatemala.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acevedo, M., Smith, E. & Mendelson III, J. 2006.  Plectrohyla quecchi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253046" title="Plectrohyla robertsorum" nonfiltered="3097" processed="3090" dbindex="98251">

Plectrohyla robertsorum  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Plectrohyla robertsorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253047" title="Plectrohyla sabrina" nonfiltered="3098" processed="3091" dbindex="98252">

Plectrohyla sabrina  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Canseco-Mrquez, L. & Mendelson III, J. 2006.  Plectrohyla sabrina.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253048" title="Ttem" nonfiltered="3099" processed="3092" dbindex="98253">

Un ttem s un objecte, sser o animal sobrenatural, que en les mitologies d'algunes cultures es pren com emblema de la tribu o de l'individu; aquest pot incloure una diversitat d'atributs i significats. En el totemisme, s'entn tamb com el principi o origen d'un determinat grup hum, que es creu descendent d'aquest ttem, animal, vegetal o objecte inanimat. Associats aix mateix, a les religions txmananstiques. 

Ttem fsic. 
Generalment es localitzen propers a la costa de l'oce Pacfic d'Amrica del Nord (Estats Units i Canad). Molts van ser creats per tribus nadiues com els Objiwa. Per les caracterstiques durareres a la intemprie, generalment han estat fets de fusta de cedre. 

En la cspide, molts d'aquests mostren un, dos o tres personatges que declaren el rang o "status" del cap de la localitat. Representacions d'animals sn part important de, bsicament, cada escultura. Les virtuts dels animals, com part de les creences nadiues i del totemisme, sn incloses.

Ttem espiritual i totemisme. 
Entre algunes tribus indgenes i amerindies les qualitats dels animals reflecteixen o reflectien forces sobrenaturals i atribucions espirituals. Entre alguns dels animals reconeguts est l's, el falc, el peix, el bisont, i el teix. Aquests eren animals de gran importncia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253049" title="Corumb" nonfiltered="3100" processed="3093" dbindex="98254">



Corumb s una ciutat de l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253050" title="Plectrohyla sagorum" nonfiltered="3101" processed="3094" dbindex="98255">

Plectrohyla sagorum  s una espcie de granota que es troba a El Salvador, Guatemala i Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Canseco-Mrquez, L. & Acevedo, M. 2004.  Plectrohyla sagorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253051" title="Plectrohyla siopela" nonfiltered="3102" processed="3095" dbindex="98256">

Plectrohyla siopela  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Plectrohyla siopela.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253053" title="Plectrohyla tecunumani" nonfiltered="3103" processed="3096" dbindex="98257">

Plectrohyla tecunumani  s una espcie de granota  endmica  de Guatemala.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acevedo, M. & Smith, E. 2004.  Plectrohyla tecunumani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253055" title="Plectrohyla teuchestes" nonfiltered="3104" processed="3097" dbindex="98258">

Plectrohyla teuchestes  s una espcie de granota  endmica  de Guatemala.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acevedo, M. & Smith, E. 2004.  Plectrohyla teuchestes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253056" title="Plectrohyla thorectes" nonfiltered="3105" processed="3098" dbindex="98259">

Plectrohyla thorectes  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Plectrohyla thorectes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253060" title="Bonito (Mato Grosso do Sul)" nonfiltered="3106" processed="3099" dbindex="98260">



Bonito s una ciutat de l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul.

Per seves esquerdes,brollen rius nets i rics en peixos i coves naturals, com la Gruta do Lago Azul  ("Cova del Llac Blau"), s un fams dest de viatges d'ecoturisme.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253061" title="18 Scorpii" nonfiltered="3107" processed="3100" dbindex="98261">


18 Scorpii s una estrella ubicada a uns 45,7 anys llum de la Terra al lmit nord de la constelaci d'Escorpi. 

18 Scorpii t moltes propietat fsiques en com amb el sol, i s considera per alguns astrnoms com un bess solar.
Degut a aques fet, alguns cientfics creuen que hi ha possibilitat de vida al seu voltant.

 Caracterstiques .
18 Scorpii s  una nana groga de seqncia principal de tipus espectral  i lluminositat G1-5 V-Va. 
La seva metallicitat s d'uns 1,05 a 1,12 de la del Sol.

Segons Lookwood, 2002,  T un comportament fotomtric temporal molt similar al del Sol, no obstant , d'acord amb  Lookwood, 2000, el cicle d'activitat de 18 Scorpii pot ser de major amplitud que el del Sol i el seu nivell general d'activitat cromosfrica s notablement ms gran que la del Sol. Per tant, aquest perfecte bess solar fotomtric, no s tan perfecte espectroscpicament. 

18 Scorpii s una estrella solitria. s desconeix si hi ha planetes al seu voltant. La possibilitat que hi hagin planetes gegant gasosos en rbites exteriors com en el nostre Sistema Solar, fa augmentar la possibilitat de tenir planetes terrestres interiors.

 Possibilitat de vida.
L'astrobiloga Margaret Turnbull de la Universitat d'Arizona a Tucson va identificar al setembre de 2003 18 Scorpii com un dels candidats ms factibles a acollir la vida segons les seves anlisis sobre la llista d'estrelles  HabCat .Les especials caracterstiques de 18 Scorpii la converteixen en un objectiu prioritari en la recerca de planetes terrestres que puguin suportar la vida.







Comparaci entre 18 Scorpii i el Sol.






(1)=Milions d'anys

 Vegeu tamb . 
 Llista d'estrelles ms properes ;
 HabCat ;
 37 Geminorum ;
 Habitabilitat planetria ;
 Anleg solar ;
 HD 98618;

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253066" title="Phyllodytes" nonfiltered="3108" processed="3101" dbindex="98262">

Phyllodytes s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a l'est de Brasil i a Trinitat i Tobago. 

Espcies.

 Phyllodytes acuminatus ;
 Phyllodytes auratus;
 Phyllodytes brevirostris ;
 Phyllodytes edelmoi ;
 Phyllodytes gyrinaethes;
 Phyllodytes kautskyi ;
 Phyllodytes luteolus;
 Phyllodytes melanomystax ;
 Phyllodytes punctatus ;
 Phyllodytes tuberculosus ;
 Phyllodytes wuchereri ;

Referncies.

 El gnere Phyllodytes a l'IUCN. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253067" title="Mtode d'actualitzaci" nonfiltered="3109" processed="3102" dbindex="98263">
Un mtode d'actualitzaci s un mtode usat per mantenir l'estat d'una classe (informtica).
El mtode d'actualitzaci, de vegades anomenat setter, s usat majoritriament en programaci orientada a objectes, per mantenir el principi d'encapsulaci (classe informtica). D'acord a aquest principi, les variables que conformen una classe sn fetes privades per ocultar-les i protegir-les d'altres codis, i noms poden ser modificades per un mtode pblic (el mtode d'actualitzaci), que pren el nou valor desitjat com un parmetre, opcionalment el valida i modifica la variable privada.

Sovint un setter ve aparellat amb un getter (tamb conegut com un mtode d'accs), que simplment retorna el valor de la variable per l'estat d'aquell moment.

El mtodes d'actualitzaci poden ser usats en entorns no orientats a objectes. En tal cas, es passa una referncia a la variable a modificar ,contenint el nou valor. En aquest escenari, la dada no est protegida als canvis que se salten el mtode d'actualitzaci, el rol de la qual es limita a validar l'entrada. s tasca del desenvolupador assegurar que la variable no s modificada directament.

Example en Smalltalk.

  edat: unNombre
     " Actualitza l'edat rebuda amb unNombre si s ms gran que 0 i menys que 150"
    (unNombre between: 0 and: 150)
       ifTrue: := unNombre 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253068" title="Phyllodytes acuminatus" nonfiltered="3110" processed="3103" dbindex="98264">

Phyllodytes acuminatus  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Peixoto, O.L. & Pimenta, B. 2004.  Phyllodytes acuminatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253069" title="Phyllodytes auratus" nonfiltered="3111" processed="3104" dbindex="98265">

Phyllodytes auratus  s una espcie de granota  endmica  de l'illa de Trinitat a la repblica de Trinitat i Tobago. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hardy, J. 2004.  Phyllodytes auratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.
 Murphy, J.C.: Amphibians and reptiles of Trinidad and Tobago. Malabar. Florida, Estats Units. Any 1997.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253072" title="Phyllodytes brevirostris" nonfiltered="3112" processed="3105" dbindex="98266">

Phyllodytes brevirostris  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Skuk, G. & Freire, E.M.X. 2004.  Phyllodytes brevirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253073" title="Phyllodytes edelmoi" nonfiltered="3113" processed="3106" dbindex="98267">

Phyllodytes edelmoi  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Freire, E.M.X. & Peixoto, O.L. 2004.  Phyllodytes edelmoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253074" title="Phyllodytes gyrinaethes" nonfiltered="3114" processed="3107" dbindex="98268">

Phyllodytes gyrinaethes  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Freire, E.M.X. & Peixoto, O.L. 2004.  Phyllodytes gyrinaethes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253076" title="Phyllodytes kautskyi" nonfiltered="3115" processed="3108" dbindex="98269">

Phyllodytes kautskyi  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D., Peixoto, O.L. & Pimenta, B. 2004.  Phyllodytes kautskyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253077" title="Phyllodytes luteolus" nonfiltered="3116" processed="3109" dbindex="98270">

Phyllodytes luteolus  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D. & Andrade, G. 2004.  Phyllodytes luteolus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253079" title="Phyllodytes melanomystax" nonfiltered="3117" processed="3110" dbindex="98271">

Phyllodytes melanomystax  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Peixoto, O.L. & Pimenta, B. 2004.  Phyllodytes melanomystax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253081" title="Phyllodytes punctatus" nonfiltered="3118" processed="3111" dbindex="98272">

Phyllodytes punctatus  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Viu als boscos tropicals i subtropicals humits.

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Phyllodytes punctatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253082" title="tienne Franois Geoffroy" nonfiltered="3119" processed="3112" dbindex="98273">

tienne Franois Geoffroy, nascut el 13 de febrer de 1672 a Pars i traspassat tamb a Paris el 6 de gener de 1731, fou un qumic i metge francs que destac per l'elaboraci d'una taula d'afinitats.

Biografia.

Geoffroy era membre d'una llarga famlia de farmacutics per la qual cosa va tenir una bona formaci cientfica. Estudi medicina a Montpeller. Acompany a Marshal Tallard en el seu viatge a Londres el 1698 i desprs viatj per Holanda i Itlia. Quan retorn a Pars fou professor de qumica al Jard del Rei en substituci de Guy Crescent Fagon (1638-1718) i alternant amb Louis Lmery (1677-1743). Fou catedrtic de medicina al Collegi de Frana entre 1709 i 1731 i deg de la facultat de medicina de Paris entre el 1726 i el 1729. L'any 1699 ingress a la Acadmie des Sciences. Tamb fou memebre de la Royal Society de Londres.

Obra.

Geoffroy present una taula d'afinitats qumiques l'any 1718 davant de la Acadmie des Sciences sota el nom de Table des diffrents rapports observs entre diffrentes substances, i que sn fruit de les dades experimentals disponibles a principis del segle XVIII. Encapalant cada columna de la taula hi figura una substncia, seguits de tots aquells que poden combinar-s'hi. L'ordre es determina per la major o menor afinitat qumica. s a dir, una substncia de la taula desplaa en la seva combinaci amb la que encapala la columna a totes les que li queden per baix, i s desplaada per totes les que t damunt. Les substncies qumiques les representa mitjanant smbols com ho feien els alquimistes.

El concepte de desplaament s nou, Geoffroy considera les substncies qumiques com una composici-combinaci, i la reacci qumica com una associaci-dissociaci. Des d'Aristtil les propietats-qualitats d'un cos s'entenien a partir d'un principi, subjecte que actua i que explica, per amb Geoffroy ara tot es realitza en el nivell de les relacions, la qual cosa fa que es transformi el concepte d'afinitat. Abans de Geoffroy dues substncies eren afins si eren semblants, tenien el mateix principi, ara dues substncies sn afins si tenen tendncia a reaccionar l'una amb l'altra.

La taula de Geoffroy va tenir gran repercussi i fou emprada durant tot el segle XVIII fins que fou desplaada per les noves idees del qumic francs Claude Louis Berthollet (1748-1822).

Bibliografia.

BESAUNDE-VINCENT, B. i STENGERS, I. Historia de la qumica. Addison-Wesley/UAM. Madrid, 1997.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253083" title="Phyllodytes tuberculosus" nonfiltered="3120" processed="3113" dbindex="98274">

Phyllodytes tuberculosus  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Pimenta, B. & Silvano, D. 2004.  Phyllodytes tuberculosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253084" title="Phyllodytes wuchereri" nonfiltered="3121" processed="3114" dbindex="98275">

Phyllodytes wuchereri  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Trefaut Rodrigues, M. 2006.  Phyllodytes wuchereri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 6 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253086" title="(152) Atala" nonfiltered="3122" processed="3115" dbindex="98276">
Atala s l'asteroide nm. 152 de la srie. Fou descobert el 2 de novembre del 1875 a Pars pels germans Paul Henry (1848-1905) i en Prosper Henry, encara que el descobriment s'assign a en Paul.

s un asteroide molt gran i fosc del cintur principal. s del tipus D i est compost per carboni, silicats i probablement aigua gelada. 

El seu nom es deu a l'Atala, l'herona epnima de la novella d'en Franois-Ren de Chateaubriand (1768-1848) del 1801.

Una ocultaci estellar d'Atala fou observat des del Jap l'11 de mar del 1994, aix com d'altres posteriors com les recents del 7 de maig  i el 30 de setembre del 2006.

 Enllaos externs .
Simulaci orbital (JPL (Java)) ;
Ocultaci de TYC 5558-01048-1 per part d'Atala el 7 de maig del 2006;
Ocultaci de TYC 6180-01003-1 per part d'Atala el 30 de setembre del 2006;
(152) Atala propera a l'oposici amb la Terra el 5 de juliol del 2007;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253091" title="Enric de Grosmont" nonfiltered="3123" processed="3116" dbindex="98277">

Enric de Grosmont (vers 1310 - 23 de mar de 1361), Duc de Lancaster, va ser un membre de la famlia reial anglesa al segle XIV i un diplomtic i militar prominent. Era fill i hereu del tercer comte de Lancaster Enric, i va convertinr-se en un dels comandants ms destacats del rei Eduard III durant les primeres etapes de la Guerra dels Cent Anys, en la que es disting amb la victria a la Batalla d'Auberoche. Va ser un dels membres fundadors de l'Orde de la Garrotera, i el 1351 va ser distingit amb el ttol de Duc.

Al tornar a Anglaterra desprs dels seus xits a la guerra va emmalaltir, probablement de la segona ona de pesta bubnica que va afectar el regne, i mor el mateix any al Castell de Leicester.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253093" title="Francesc Moll i Marqus" nonfiltered="3124" processed="3117" dbindex="98278">
Francesc de Borja Moll i Marqus  (Palma, 28 d'octubre del 1937) s un editor mallorqu, fill de Francesc de Borja Moll i germ d'Aina Moll i Marqus. El 1962 es llicenci en cincies econmiques per la Universitat de Barcelona. Del 1963 al 1967 fou gerent del Diario de Mallorca, del 1967 en s gerent de l Editorial Moll i collabor amb el seu pare en l'edici del Diccionari Catal-Valenci-Balear.

Del 1993 al 2000 fou president del Gremi d'Editors de les Illes Balears i Membre de la junta del Gremi de Llibreters de Mallorca. Tamb s soci de l'OCB, la Societat Arqueolgica Lulliana i ARCA. Ha estat soci cofundador i president del 1978 al 1981 del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. El 1978 va ser director general de Medi Ambient de la Conselleria d'Ordenaci del Territori del Consell General Interinsular. Per tot aix el 2001 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Francesc Moll;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253096" title="Dolors Sol i Oms" nonfiltered="3125" processed="3118" dbindex="98279">
Dolors Sol i Oms s una pedagoga de Perpiny (Catalunya del Nord). Treball com a professora d'ensenyament secundari a l'escola pblica francesa, on desenvolupa una tasca intensa i efica en pro de l'escola catalana, que abraa des de la incentivaci i promoci de classes de catal fins a la formaci de mestres i l'elaboraci de materials didctics. Fou una de les impulsores de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada des del 1968 i s consellera pedaggica del Centre Departamental Documentaci Pedaggica i del Casal Jaume I de Perpiny.

s considerada l'nima de la introducci del catal al sistema educatiu francs i li han merescut de ser punt de referncia i encarregada del catal per part de la Inspecci Acadmica del Departament dels Pirineus Orientals, per a qui elabor el 1995 l'enquesta sobre l's i aprenentatge de la llengua a les escoles. El 2001 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Obres .
 Ara i aqu. Curs de catal udio-visual  amb Miquela Vaills i Joan Llus Vaills, CREC, editorial Terra Nostra, Prades.
 L enquesta del 1995 sobre l ensenyament bilinge a les maternals;
 Balan: la situaci de l ensenyament bilinge francs-catal al Pirineu Oriental: maternal, primari i secundari, 1998-1999, ensenyament pblic;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253099" title="Josep Maria Domnech i Fargas" nonfiltered="3126" processed="3119" dbindex="98280">
Josep Maria Domnech i Fargas (Terrassa, 1925) s un gegraf catal. En la dcada dels anys 1940 particip a Terrassa en el Grup Sardanista, en la Instituci Ambrosiana i en  la Comissi Abat Oliba. Ha estat membre des del 1971 de la Comissi Permanent de les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos, frum anual d'erudits locals que ha contribut a modernitzar i revitalitzar. 

Collabor amb Marian Gal, Salvador Cards i Josep Rigol per a aconseguir l'adquisici del castell-cartoixa de Vallparads per part de l'Ajuntament de Terrassa, i la seva reconstrucci i conversi en Museu. El 1950 participa en l'organitzaci dels actes del XV centenari del bisbat d'Egara. Des del 1965 s membre de la Junta de Museus de Terrassa, de la qual fou secretari i des d'on contribu a la compra i habilitaci de la Casa-museu Alegre de Sagrera i a la constituci del seu fons musestic. Des del 1972 s membre de la Fundaci Bosch i Cardellach de Sabadell, el 1982 fou nomenat patr i ms tard vicepresident de la Fundaci Salvador Vives i Casajuana. El 1986 fou nomenat terrassenc de l'any i el 2001 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253101" title="Rafael Poveda i Bernab" nonfiltered="3127" processed="3120" dbindex="98281">
Rafael Poveda i Bernab  (Monver, Vinalop Mitj, 1958) s un enleg valenci, especialista Tcnic en Viticultura i Enologia i master en Enologia per Dijon. Dirigeix l empresa familiar Salvador Poveda S.A. dedicada a la producci i exportaci de vins. En l actualitat embotella 3 milions, de les quals un 80 % es vene fora de l Estat espanyol. 

La seua activitat empresarial no li ha impedit participar activament en la vida social i cultural. s membre de la junta directiva d Acci Cultural del Pas Valenci i president de la Fundaci Francesc Eiximenis. El 2000 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Jaume I.   

 Obres .
 Recetario de Cocina de la Madre de Azorn ;
 Els Dietaris de Bernando Rico i Jos Rico 1894-1932;
 Els llibres de Claveria de Monver ;
 Apunts sobre la vinya i el vi a Petrer;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253105" title="Agrupaci Esportiva i Cultural Manlleu" nonfiltered="3128" processed="3121" dbindex="98282">

L'Agrupaci Esportiva i Cultural Manlleu s un club de futbol catal de la ciutat de Manlleu.

 Histria .
A Manlleu, el 1914 es disput el primer partit a la vila entre el collegi Sagrat Cor i els Esperantistes, tot i que no s fins el 15 d'agost de 1933 que es produeix la fundaci oficial de l'AEC Manlleu.

 Palmars .
 1 cop campi de Tercera Divisi: 1998-99;

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 8 vegades a Segona Divisi B i 19 a Tercera Divisi.


1956-57: 3a Divisi 6;
1957-58: 3a Divisi 4t;
1958-59: 3a Divisi 9;
1959-60: 3a Divisi 9;
1960-61: 3a Divisi 10;
1961-62: 3a Divisi 13;
1984-85: 3a Divisi 14;
1985-86: 3a Divisi 4t;
1986-87: 3a Divisi 16;
1987-88: 3a Divisi 4t;

1988-89: 3a Divisi 2n;
1989-90: 2a Divisi B 6;
1990-91: 2a Divisi B 3r;
1991-92: 2a Divisi B 2n;
1992-93: 2a Divisi B 13;
1993-94: 2a Divisi B 2n;
1994-95: 2a Divisi B 5;
1995-96: 2a Divisi B 10;
1996-97: 2a Divisi B 17;
1997-98: 3a Divisi 5;

1998-99: 3a Divisi 1r;
1999-00: 3a Divisi 17;
2000-01: 3a Divisi 7;
2001-02: 3a Divisi 14;
2002-03: 3a Divisi 15;
2003-04: 3a Divisi 19 ;
2006-07: 1a Catalana 3r;
2007-08: 3a Divisi 13;



 Enllaos externs .
 Web oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253107" title="Club de Futbol La Pobla de Mafumet" nonfiltered="3129" processed="3122" dbindex="98283">

El  Club de Futbol La Pobla de Mafumet s un club de futbol catal del municipi de La Pobla de Mafumet.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1953. Recentment ha signat un acord de collaboraci amb el Gimnstic de Tarragona per esdevenir-ne el seu club filial.

 Palmars .
 Sense ttols destacats;

 Temporades .
L'any 2008 el club disputa la seva 2a temporada a Tercera Divisi.
 2006-07: 1a Catalana 5;
 2007-08: 3a Divisi 8;

 Enllaos externs .
 Web a futbolme.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253108" title="Ricard de Conisburgh" nonfiltered="3130" processed="3123" dbindex="98284">

Ricard de Conisburgh (vers 1375 - 5 d'agost de 1415), tercer comte de Cambridge, va ser el segon fill del primer Duc de York Edmund de Langley i d'Isabel de Castella.

Va nixer al Castell de Conisburgh a Yorkshire, i el 1406 es va casar amb la seva cosina, Anna Mortimer, que tamb descendia d'Eduard III a travs de Lionel d'Anvers. Va ser a travs d'aquesta uni que la Casa de York reclamaria el tron d'Anglaterra a la Guerra de les Dues Roses. Del matrimoni nasqueren una filla, Isabel Plantagenet, i un fill, Ricard Plantagenet, que seria el primer pretendent York a la corona.

El 1414 va ser creat, per cessi del seu germ Eduard de Norwich, comte de Cambridge. 

Just abans que s'embarqus en una campanya contra Frana per lluitar a la Guerra dels Cent Anys es va descobrir que Ricard de Conisburgh era un dels instigadors del Complot de Southampton contra el rei Enric V, que pretenia substitur el rei per Edmund Mortimer (cunyat de Ricard). Va ser desposset de tots els seus ttols i terres, i seria executat com a trador el 5 d'agost de 1415.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253109" title="Uni Deportiva Cass" nonfiltered="3131" processed="3124" dbindex="98285">

La Uni Deportiva Cass s un club de futbol catal de la ciutat de Cass de la Selva.

 Histria .
L'any 1913 neix el CF Ptria, primer equip de Cass de la Selva. El 1921 neix el CF Cass. Un any ms tard es crea la UD Cass. Acabada la Guerra Civil, el 1946, es refunda l'actual UD Cass.

 Palmars .
 1 cop campi de Primera Catalana;

 Temporades .
L'any 2007 el club debuta a Tercera Divisi.
2006-07: 1a Catalana 1r;

 Enllaos externs .
 Web no oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253111" title="Club Deportiu Banyoles" nonfiltered="3132" processed="3125" dbindex="98286">

El Club Deportiu Banyoles s un club de futbol catal de la ciutat de Banyoles.

 Histria .
El 15 d'agost de 1913 Francesc Xavier Ballestero Prez va fundar el F.C. Banyoles inaugurant el "Camp de les Estunes". El primer partit disputat va ser contra l'Armstrong de Palams. L'any 1925 s'inaugura el nou camp de futbol "Centre d'Esports", nou nom del club: Centre d'Esports Banyoles. L'any 1928 el C.E. Banyoles ingressa a la Federaci Catalana de Futbol.

El 13 de mar de 1932 inaugura el "Camp de les Pedreres" i un any ms tard "Camp dels prats de l Estany". El 1942 el club es converteix en C.D. Banyoles. El 1943 s'installa al "Camp dels Servites". Al final de la temporada 1956-57 el C.D. Banyoles puja per primer cop a Tercera Divisi, i el setembre de 1958 inaugura el nou camp d esports del carrer Nord, actual "Camp Vell". El 25 d'octubre de 1968 s'inaugura l'actual "Camp Nou" amb un encontre en front el FC Barcelona. L'any 1969 se celebra per primer cop el Torneig de l Estany, organitzat pel club i amb la participaci de clubs de Girona, Olot i Figueres.

 Presidents .
1933-1936 Jaume Cristina i Laporta;
1943-1944 Miquel Planas i Veias;
1944-1946 Salvador Costa i Rigola;
1946-1952 Llus Hostench i Franch;
1952-1959 Joan Llins i Pujols;
1959-1960 Ernest Salv i Berenguer;
1960-1963 Josep Flez i Alvarez;
1963-1964 Angel Arpa i Oliver;
1964-1966 Joan Llins i Pujols;
1966-1971 Maurici Duran i Garca;
1971-1973 Xavi Agust i Boschdemont;
1973-1974 Pere Planas i Planas;
1974-1978 Francesc Nogu i Jov;
1978-1983 Joan Banal i Bertan;
1983-1987 Josep Corominas i Mitjavila;
1987-2007 Josep Planas i Farreras;
2007-avui Joaquim Ferrer i Anglada;

 Palmars .
 Sense ttols destacats;

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 22 vegades a Tercera Divisi.


1957-58: 3a Divisi 11;
1958-59: 3a Divisi 13;
1982-83: 3a Divisi 6;
1983-84: 3a Divisi 9;
1984-85: 3a Divisi 5;
1985-86: 3a Divisi 8;

1986-87: 3a Divisi 9;
1987-88: 3a Divisi 14;
1988-89: 3a Divisi 10;
1989-90: 3a Divisi 15;
1990-91: 3a Divisi 3r;
1991-92: 3a Divisi 17;

1994-95: 3a Divisi 13;
1995-96: 3a Divisi 11;
1996-97: 3a Divisi 14;
1997-98: 3a Divisi 10;
1998-99: 3a Divisi 10;
1999-00: 3a Divisi 16;

2000-01: 3a Divisi 20;
2003-04: 3a Divisi 12;
2004-05: 3a Divisi 19;
2006-07: 1a Catalana 4t;
2007-08: 3a Divisi 9;


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253113" title="Complot de Southampton" nonfiltered="3133" processed="3126" dbindex="98287">
El Complot de Southampton de 1415 va ser una conspiraci contra el rei Enric V d'Anglaterra, amb l'objectiu de substitur-lo per 5 comte de March Edmund Mortimer. Edmund era un candidat al tron plausible com a descendent d'Eduard III a travs de Lionel d'Anvers.

Els tres principals impulsors foren el 3r comte de Cambridge Ricard de Conisburgh (cunyat d'Edmund Mortimer), el 3r bar Scrope de Masham Enric Scope (l'oncle del qual havia estat executat per Enric V), i Sir Toms Grey de Heton. Van ser acusats de planificar l'assassinat del rei Enric a Southampton quan es disposs a embarcar-se per partir cap a una nova campanya contra Frana.

Les intencions dels conspiradors van ser revelades a Edmund de Mortimer poc abans de que tingues lloc el complot. Per Edmund no va voler participar-hi i va informar-ne al rei Enric. Rpidament, els tres instigadors van ser detinguts i executats: Grey el 3 d'agost, i els altres dos el dia 5. El dia 11 d'agost Enric salparia finalment cap a Frana.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253114" title="Club de Futbol Igualada" nonfiltered="3134" processed="3127" dbindex="98288">

El Club de Futbol Igualada s un club de futbol catal de la ciutat d'Igualada.

 Histria .
Ja el 1911 neix a Igualada l'Igualada Football Club, que posteriorment adopta els noms Centre d'Esports Igualada (1912-15) i Ateneu Igualad SF (des de 1920). El 1926, estudiants de l'Ateneu, funden un nou club pel qual recuperen l'antic nom d'Igualada Futbol Club. Ambds clubs desapareixerien amb la guerra civil.

Acabada la Guerra Civil el futbol reprn les seves activitats utilitzant les installacions de l'Ateneu, que, a causa de la victria falangista s'anomena Centro Nacional. El 1939, es funda el CF Igualada de Educacin y Descanso, que el 1944 perd l'afegit falangista per esdevenir l'actual CF Igualada. Joan Colom i Jorba inscriu el nou club a la Federaci Catalana i s'hi uneixen els jugadors de l'anomenada Penya Goya, de la qual n'adoptar els colors blau i blanc. Ramon God i Franch en fou el primer president.

 Palmars .
 Sense ttols destacats;

 Temporades .
Fins l'any 2008 el club ha militat 33 vegades a Tercera Divisi.


1946-47: 3a Divisi 5;
1947-48: 3a Divisi 9;
1948-49: 3a Divisi 14;
1949-50: 3a Divisi 16;
1950-51: 3a Divisi 11;
1951-52: 3a Divisi 16;
1952-53: 3a Divisi 17;
1956-57: 3a Divisi 10;
1957-58: 3a Divisi 19;

1961-62: 3a Divisi 8;
1962-63: 3a Divisi 13;
1966-67: 3a Divisi 17;
1967-68: 3a Divisi 18;
1968-69: 3a Divisi 20;
1979-80: 3a Divisi 7;
1980-81: 3a Divisi 10;
1981-82: 3a Divisi 6;
1982-83: 3a Divisi 16;

1983-84: 3a Divisi 17;
1984-85: 3a Divisi 8;
1985-86: 3a Divisi 10;
1986-87: 3a Divisi 13;
1987-88: 3a Divisi 6;
1988-89: 3a Divisi 13;
1989-90: 3a Divisi 10;
1990-91: 3a Divisi 16;
1991-92: 3a Divisi 9;

1992-93: 3a Divisi 13;
1993-94: 3a Divisi 12;
1994-95: 3a Divisi 9;
1995-96: 3a Divisi 19;
1997-98: 3a Divisi 19;
2006-07: 1a Catalana 2n;
2007-08: 3a Divisi 18;
2008-09: 1a Catalana ?


 Enllaos externs .
 Web oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253116" title="Josep Llus Bausset i Cscar" nonfiltered="3135" processed="3128" dbindex="98289">
Josep Llus Bausset i Ciscar (l'Alcdia, 1910) s un mestre i activista cultural i poltic valenci. Llicenciat en Farmcia i en Qumiques, practicant en Medicina i Cirurgia, titulat en Magisteri, analista i gran aficionat a la Botnica, alhora est interessat per les lletres. Militant de la Federaci Universitria Espanyola (FUE) a Madrid de finals dels anys 20 i vinculat a l Agrupaci Valencianista La Senyera en 1932, fou amic inseparable de Joan Fuster, Vicent Ventura, Manuel Sanchis Guarner i Francesc Ferrer Pastor. Tamb particip en la reivindicaci de l'estatut d'autonomia per al Pas Valenci.

Durant la Dictadura franquista fou un dels primers en fer rdio en catal al Pas Valenci, collabor al diari Levante i fou professor de qumica als instituts de Tortosa, Xtiva, Alberic, Alzira, Carlet o Carcaixent. El 1965 fou un dels que signaren el manifest Ms de 20.000 valencians demanen l s de la seua llengua als actes religiosos. Tamb va impulsar les revistes Parlem i Vencill i fou un dels membres fundadors del Partit Socialista del Pas Valenci de l Alcdia i contribu a la celebraci de les primeres edicions dels Premis Octubre als anys 70. Va participar en el Primer Congrs d'Histria del Pas Valenci i en les diverses campanyes del Secretariat per a l'Ensenyament de l'Idioma.

El 2000 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla i ha estat nomenat president d'honor del Bloc de Progrs Jaume I de l'Alcdia.

 Obres .
 Diari inacabat de guerra (1997);

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253118" title="Tractat de Madrid (1801)" nonfiltered="3136" processed="3129" dbindex="98290">
El Tractat de Madrid s un tractat internacional que es va signar a la ciutat de Madrid el 29 de setembre de 1801 entre Joan VI de Portugal i representants de l'Imperi Francs. 

Sobre la base dels termes de l'acord, el Regne de Portugal fou obligada a mantenir els principis del Tractat de Badajoz. No obstant aix, es van fer addicions a aquest tractat segons el qual Portugal es va veure obligat a pagar una indemnitzaci de 20 milions de francs a Frana i fou obligada a cedir part de la Guaiana. Aquestes addicions es van establir i dictar per Napole Bonaparte desprs que va enviar el seu exrcit a Portugal. 

Vegeu tamb.
Guerra de les Taronges;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253122" title="Joan Llort i Badies" nonfiltered="3137" processed="3130" dbindex="98291">
Joan Llort i Badies (Guimer, Urgell, 1932) s un religis catal. Fou ordenat sacerdot el 1962, inici el seu ministeri a Constant i des del 1968 s rector de l'Espluga Calba, d'els Omellons i d'els Omells de na Gaia, promotor d'iniciatives culturals, cviques i socials al servei d'una comunitat eminentment agrcola, entre les quals destaca la creaci de la prspera cooperativa txtil John Fil, que dna feina a ms de cent vint persones i que beneficia el poble i tota aquella zona de les Garrigues. El 2000 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.

 Enllaos externs . 
 Biografia de Joan Llort;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253123" title="Maria Teresa Piquer i Biarns" nonfiltered="3138" processed="3131" dbindex="98292">
Maria Teresa Piquer i Biarns s una pedagoga de Reus (Baix Camp), El 2000 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla perqu, com a inspectora d'ensenyament, ha dut a terme una actuaci continuada a favor de l'escola catalana a les comarques de Tarragona, la qual s reconeguda i valorada molt positivament pels diversos mbits del mn educatiu: professorat i pares i mares d'alumnes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253125" title="Gold und Liebe" nonfiltered="3139" processed="3132" dbindex="98293">


Gold und Liebe (Or i amor) s el nom del quart disc del grup alemany de msica electrnica Deutsch-Amerikanische Freundschaft. Va aparixer a l'any 1981, i fou publicat (com en el cas del disc anterior) al segell discogrfic Virgin Records.

Les vendes del seu anterior treball, Alles ist gut, van aconseguir treure'ls de l'escena musical alternativa d'Alemanya per fer-los assolir l'xit, per "Gold und Liebe" no pogu igualar els seus registres, malgrat ser (o potser precisament per ser) molt semblant musicalment a "Alles ist gut": ritmes quasi marcials, baixos poderosos i, de tant en tant, algun instrument addicional com a complement (campanes o melodies senzilles de sintetitzador).

s en les lletres on es troben la majoria de les novetats de "Gold und Liebe": enrere quedaren (momentniament) els textos amb implicacions poltiques, substituts per d'altres amb connotacions sexuals ("Liebe auf den ersten Blick", "Sex unter Wasser" o "Was ziehst du an heute Nacht"), odes a la preparaci fsica ("Muskel", "Absolute Krperkontrolle") o fins i tot proclames nihilistes ("Verschwende deine Jugend").

Lamentablement per als DAF, la seva contnua pressi per tocar temes tab com les inclinacions poltiques d"Alles ist gut" i el sexe a "Gold und Liebe" van provocar reaccions molt negatives contra ells, que desembocaren en unes divergncies entre Grl i Delgado que acabaren portant-los a la dissoluci del grup.

Temes.

DAF2CD.

 Liebe auf den ersten Blick (Amor a primera vista) (3,57);
 El qu (El qu) (3,33);
 Sex unter Wasser (Sexe sota l'aigua) (3,04);
 Was ziehst du an heute Nacht (Qu portes posat aquesta nit?) (3,46);
 Goldenes Spielzeug (Joguina daurada) (3,57);
 Ich will (Jo vull) (3,19);
 Muskel (Mscul) (3,23);
 Absolute Krperkontrolle (Control corporal absolut) (3,12);
 Verschwende deine Jugend (Malgasta la teva joventut) (3,48);
 Greif nach den Sternen (Agafa les estrelles) (3,39);

Dades.

 DAF sn: Gabi Delgado (veus) i Robert Grl (msica, bateria, sintetitzador, seqenciador, campanes).

 Textos: Gabi Delgado, excepte "El qu" (Gabi Delgado/Robert Grl).

 Enregistrat a Conny's Studio entre agost i setembre de 1981. Produt per Conrad Plank.

Enllaos externs.

 http://www.robert-goerl.de/DGraphieDAFGoldLiebe.html;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253126" title="Jaume Ros i Serra" nonfiltered="3140" processed="3133" dbindex="98294">
Jaume Ros i Serra (Agramunt, Urgell, 1918 - Oliana, Alt Urgell, 2005) fou un activista poltic catal. Milit des de ben jove a Estat Catal,  durant la guerra civil espanyola s'incorpor a la columna Maci-Companys i en acabar la guerra es qued al Rossell, on collabor en el passatge de fugitius civils i militars per la frontera durant la Segona Guerra Mundial i va collaborar amb el FNC sense abandonar la militncia a Estat Catal. 

Desprs del 1945 torn a Agramunt, per al poc temps es va establir a Andorra, on des del 1962 acoll durant molts anys la representaci prctica de la Generalitat de Catalunya a l'exili i fou correu del president Josep Tarradellas. Va collaborar al Diari d'Andorra i El Peridic d'Andorra.

El 1994 fou un dels principals impulsors del Centre de la Cultura Catalana del Principat d'Andorra, i el 1999 deix la militncia a Estat Catal, alhora que donava suport a la candidatura de Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament Europeu de 1989.

El 2000 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla, l'import de la qual, per, va cedir a La Bressola.
 
 Obres .
 La memria s una decepci 1920-1939 (1995);
 La decepci de la memria: 1939-1995 (1995);
 Miquel Badia. Un defensor oblidat de Catalunya (1996);
 Catalunya amb una sabata i una espardenya (1996);
 Conixer l'altra Andorra (2001);

 Enllaos externs .
 Biografia a racocatala.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253128" title="Onus probandi" nonfiltered="3141" processed="3134" dbindex="98295">
L'onus probandi (crrega de la prova) s una expressi llatina del principi jurdic que assenyala qui est obligat a provar un dret determinat davant dels tribunals.

El fonament de lonus probandi radica en un vell aforisme de dret que expressa que "all qu s normal es presumeix, all qu s anormal es prova". Per tant, qui invoca quelcom que trenca l'estat de normalitat, ha de provar-ho ("affirmanti incumbit probatio": a qui afirma, incumbeix la prova).

Aplicacions de l'onus probandi.
Lonus probandi es manifesta en diverses branques del Dret:

 Al Dret civil: es manifesta principalment en la prova de l'existncia d'una obligaci (que correspon al creditor) i en la prova de l'extinci de la obligaci (que correspon al deutor).
 Al Dret tributari: la crrega de la prova recau exclusivament en el contribuent, ell s qui ha de provar davant del fisc que no deu cap mena de tribut.
 Al Dret penal:  l'onus probandi s la base de la pressumpci d'innocncia de qualsevol sistema jurdic que respecti els drets humans. Significa que per a tota persona es presumeix la seva innocncia fins que es demostri la seva culpabilitat. s una pressumpci que admet en prova del contrari, per en la qual all rellevant s que qui acusa s qui ha de demostrar l'acusaci, s a dir, l'acusat no ha de demostrar la seva innocncia, ja que d'ella es parteix.
 Al Dret laboral: en els casos d'acomiadament la crrega de la prova recau sobre el treballador, qu ha de provar que les causes de l'acomiadament lesionen els seus drets; i tamb en l'empleador, que ha d'acreditar que les causes de l'acomiadament van ser justes.
 Al Dret processal: es parla de qu qui t la titularitat de la crrega de la prova s la part que persegueix els efectes jurdics en funci als fets que sustenten la seva pretensi (Teoria de Michelli - Teoria de la crrega de la prova segons l'efecte jurdic perseguit per les parts), aix mateix aquests pressupsits han d'estar contemplats en la norma amb la finalitat de qu siguin d'aplicaci en el procs mateix, en cas contrari la mateixa no se li aplicar quedant sense sustent la seva prestensi o defensa (Teoria de Rosemberg - Teora Normativa). ;

Bibliografa bsica. 
 "La carga de la prueba" de Leo Rosemberg, Editorial BdeF;
 "La carga de la prueba" de Gian Antonio Michelli, Editorial Temis;
 "Cargas probatorias dinmicas" de Jorge W. Peyrano (Director), Editorial Rubinzal-Culzoni;
 "Cargas probatorias dinmicas. Inaplicabilidad" de Maximiliano Garca Grande, Editorial Juris;

Determinaci de la crrega de la prova.
Segons Percy Chocano Nez, la crrega de la prova, no pot ser predeterminada per la llei sin que la seva distribuci s'ha de basar en dos principis:
 El principi ontolgic;
 El principi lgic;

El principi ontolgic determina la crrega de la prova sobre la naturalesa de les coses de forma tal que es presumeixen determinats fets sobre la base de les qualitats que generalment tenen les persones, coses o fenmens i en consecuncia ha de provar-se el contrari, per exemple si es presumeix la innocncia de les persones, s perque aquestes generalment no cometen delictes i en conseqncia all extraordinari seria que si els cometessin, sent all extraordinari el qu ha de provar-se en front de all ordinari, que s el que es presumeix.

El principi lgic per la seva part, considera que s ms fcil provar les afirmacions positives que les afirmacions negatives, de forma tal que qui fa una afirmaci positiva ha de provar en front de qui fa una afirmaci negativa (proposar el contrari s el que es denomina prova inquisitorial o prova diablica). Per ltim, Chocano Nez considera que, d'existir una contradicci entre el principi ontolgic i el principi lgic, ha de preferir-se el primer.

Vegis tamb.
Mtode cientfic;
Navalla d'Occam;
Pensament crtic;
Llista de prejudicis cognitius;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253129" title="Caucus" nonfiltered="3142" processed="3135" dbindex="98296">
Als Estats Units s'entn per caucus el sistema de triar delegats en dos estats de la Uni (Iowa i Nevada), l'etapa preliminar en el qual cada partit decideix qui rebr la nominaci del seu partit a la presidncia.

Cada partit poltic reuneix a la gent que dna suport als diferents candidats de cada partit oficial. En aquesta reuni, el nombre de delegats s'assigna depenent de la quantitat de gent que hi ha en el districte electoral; hi ha una frmula matemtica que determina el nombre de vots que cal assolir en el caucus, els delegats sn triats per representaci proporcional.

A partir del cicle d'eleccions 2004, els votants de Nevada han participat al caucus. La data del segent caucus s el 19 de gener de 2008.

Computats els resultats de les votacions en els estats, queda nomenat per cada partit el candidat a la presidncia. El president resultar de les eleccions finals, a les quals es presenta el candidat de cada partit.

 Origen del terme .

La paraula caucus procedeix del llenguatge Algonquin, una naci ndia nord-americana, en la qual el terme caucauasu significa "reuni de caps de tribus". Sembla ser que va ser el Partit Demcrata qui va adoptar primer aquest terme, ja que en el seu moment era molt procliu a incorporar a l'angls paraules indoamericanes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253131" title="Jean d'Arcet" nonfiltered="3143" processed="3136" dbindex="98297">

Jean d'Arcet, nascut el 7 de setembre de 1724 a Doazit, Landes, i traspassat el 12 de febrer de 1801 a Pars, fou un qumic i metge francs.

Biografia.

Estudi medicina i fou preceptor dels fills de Montesquieu. Va fer amistat amb Guillaume Franois Rouelle i va seguir els seus cursos de qumica. L'any 1774 fou nomenat professor del Collegi de Frana i desprs director de la manufactura de Svres, inspector de monedes, membre de la Acadmie des Sciences, on substitu a Pierre Joseph Macquer, i finalment, senador.

Obra.

Jean d'Arcet fou el qui introdu la fabricaci de porcellana a Frana, a Svres, que en aquell temps s'havia d'importar de l'estranger. Tamb realitz l'extracci de la gelatina de l'os, l'extracci de la sosa de la sal de la mar, nombrosos anlisis qumics, i la invenci d'un aliatge fusible que duu el seu nom, emprat freqentment en la fabricaci de calderes i dipsits d'aigua que funcionin a alta pressi. L'aliatge d'Arcet est compost per tres metalls: estany, Sn, plom, Pb i bismut, Bi.

D'Arcet va tenir collaboradors destacats com el qumic hipano-mexic Andrs Manuel del Ro, descubridor del vanadi, V.

Obres.
 Sur l'action d'un feu gal sur un grand nombre de terres (1766-1771) ;
 Expriences sur plusieurs diamants et pierres prcieuses (1772);
 Discours en forme de dissertation sur l'tat actuel des montagnes des Pyrnes... prononc par M. d'Arcet pour son installation et l'inauguration de la chaire de chimie au Collge de France, le 11 dcembre 1775 (1776);
 Rapport sur l'electricit dans les maladies nerveuses (1783);

Enllaos externs.
Informaci biogrfica.
Compendi  histric de la vida i obra de Jean d'Arcet.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253133" title="La jove Jane Austen" nonfiltered="3144" processed="3137" dbindex="98298">
La jove Jane Austen s una pellcula dirigida per Julian Jarrold el 2007 i doblada al catal aquest mateix any.

Inspirada en la vida de la famosa escriptora britnica Jane Austen i la seva possible relaci amb Thomas Langlois Lefroy, la pellcula es basa en esdeveniments reals que van ser recollits en el llibre Becoming Jane Austen de Jon Spence, l'assessor histric de l'equip cinematogrfic. De fet, ja abans de Spence, altres bigrafs com Radovici (1995) o Tomalin (2000) tamb havien defensat una relaci entre Jane Austen i Tom Lefroy. 

L'actriu Anne Hathaway va ser l'encarregada de donar forma al personatge de Jane Austen, mentre que el paper de Thomas Lefroy va ser interpretat per l'actor escocs, James McAvoy. Julie Walters, James Cromwell i Maggie Smith tamb apareixen a la pellcula que va ser produda grcies a la cooperaci de diverses companyies, entre les quals s'inclouen la BBC i l'Irish Film Board.

 Argument .

Any 1795: Jane Austen (Anne Hathaway) s la filla menor del Reverend Austen i la seva dona (Julie Walters) i, per tal d'assegurar-se una bona posici social, ha de trobar aviat un marit adequat. Per, ella desitja ser escriptora, davant el menyspreu de la seva mare i l'orgull del seu pare (James Cromwell). Rebutja els intents d'aproximaci de la majoria dels homes, incls el nebot de Lady Gresham (Maggie Smith), el Sr. Wisley. De fet, Wisley liarriba a proposar matrimoni, per Jane s'hi nega responent-lo fredament. No s fins que apareix el vividor de'n Thomas Lefroy (qui inspirar posteriorment a l'escriptora a l'hora de crear el personatge del Sr.Darcy a Orgull i prejudici), un futur advocat amb bona reputaci, que Jane comena a prendre's seriosament la idea del matrimoni. Desprs d'una mala primera impressi, Jane no suporta a l'arrogant advocat londinenc. Per, a poc a poc es van coneixent i acaben enamorant-se. Aix, en Tom porta a Jane a Londres per tal d'intentar convncer al seu oncle i benefactor, el jutge Langlois, perqu li doni la seva benedicci per casar-se. Per, el jutge, que havia rebut una carta on se l'informava de la pobra situaci econmica de la famlia Austen, no ho accepta i avisa a en Tom de qu el desheretar si es casa amb ella. Malgrat tot, Jane insisteix en qu es poden casar igualment. Per, en Tom li replica que t una famlia en la qual ha de pensar i davant la seva resposta, decepcionada, ella deixa Londres.

En la seva tornada a casa, i desprs de saber que en Tom es troba en el seu poble amb una nova promesa, Jane li diu al Sr. Wisley que es casar amb ell. Mentrestant, la germana de Jane, Cassandra, ha rebut una carta en la qual se l'informa de la mort del seu proms, Robert Fowle. Totes dues estan destrossades. Per, Jane es troba de nou amb en Tom en el bosc, on ell li proposa de fugir junts. Al final, ella accepta. No obstant aix, quan a la meitat del cam Jane descobreix que els pares i germans de'n Tom depenen dels diners que ell reb del seu oncle per sobreviure, Jane, malgrat les protestes d'ell, decideix alliberar-lo de la seva relaci. De seguida, ella torna a casa amb els seus i comena a escriure la que seria una de les seves millors novelles Orgull i prejudici.

 Crtica .
A l'abril de 2007, La jove Jane Austen ja havia estat estrenada en el Regne Unit, Irlanda i Australia. Per aix, la major part de les crtiques van provenir d'aquests tres primers pasos. Per una banda, els defensors de la pellcula van lloar el seu original gui, que derivava de les biografies i cartes de Jane Austen, el seu espectacular , la banda sonora d'Adrian Johnston i la slida representaci dels seus protagonistes. Anne Hathaway i James McAvoy van ser ovacionats per la qumica que existia entre els seus personatges, cosa que feia ms real la histria d'amor entre Jane Austen i Tom Lefroy. A ms, l'actriu Anne Hathaway tamb va ser admirada pel fresc estil que va donar a Jane Austen.

Per altra banda, les crtiques negatives es van centrar en l'elecci d'una actriu americana per a interpretar a una molt estimada escriptora britnica, aix com en la poca autenticitat de l'accent britnic del personatge. No obstant aix, James McAvoy va sortir en defensa d'Anne exposant que per a una pellcula s'ha de "trobar a l'actor correcte" i ella (Hathaway) era "indubtablement brillant". A ms, McAvoy posteriorment va afegir que Hathaway era "la millor Jane per a la pellcula". Malgrat tot, l'actriu Anna Maxwell Martin (representant a Cassandra Austen) va reconixer que quan les cmeres paraven de rodar, l'accent d'Anne era a vegades una "espcie d'hbrid". La mateixa Anne Hathaway va admetre que tenia una tendncia persistent en sonar ms com ella mateixa que com a Jane, el qual va implicar que va haver de fer certs retocs de veu en diverses escenes. Tot i aix, el director Julian Jarrold va elogiar a l'actriu per la seva total transformaci en Jane Austen. Fins i tot, desprs del rodatge, Jarrold va confessar que aquesta s'havia convertit en una altra persona, "no noms pel seu accent sin tamb per tot el seu personatge. La forma de comportar-se i de parlar era completament diferent" . A ms, tant Jarrold com McAvoy van coincidir en qu Anne els va sorprendre gratament quan van descobrir que l'actriu era una vertadera admiradora de Jane Austen i, encara els va impressionar ms quan va demostrar-los el seu coneixement ms que adequat sobre l'escriptora.

Amb tot, cal destacar que alguns crtics van qestionar el rigor histric de la pellcula. Per exemple, un pster promocional ensenyava a Anne (Jane) aguantant una ploma estilogrfica que, en realitat, va comenar a utilitzar-se de manera general en el segle XIX i no en el segle XVIII (poca que representa la pellcula). Tot i aix, els creadors de La jove Jane Austen van explicar que el seu objectiu no era rodar una biografia cinematogrfica, encara que van servir-se de molts fets histrics de la vida de Jane Austen. El co-productor de la pellcula, Graham Broadbent, va dir que ells simplement "van dur tots els fets al seu propi terreny Austnic". 

Les crtiques sobre el rigor histric de la pellcula no van fer ms que augmentar l'inters del pblic sobre la vida de Jane Austen reflectida en les seves novelles, cartes i biografies. El vestuari utilitzat per a la pellcula va ser exhibit a la casa de Jane Austen, a Chawton, Hampshire (on va viure des del 1809 fins el 1817, uns mesos abans de la seva mort a Winchester) en resposta a la curiositat dels seus seguidors.

 Repartiment .



 Localitzacions .

La jove Jane Austen  va ser rodada a Dubln i a la zona rural d'Irlanda (incloent el Comtat de Wicklow), en comptes de Hampshire (Anglaterra), el lloc de naixement de Jane Austen. La pellcula va rebre fons de l'Irish Film Board per, com Julian Jarrold va dir, la decisi de filmar a Irlanda va ser deguda al fet que Hampshire estigus ms urbanitzat que Irlanda, on era possible trobar un sentit rural ms autntic i inalterable i, per tant, ms semblant al que Jane Austen va viure. Irlanda comptava, a ms, amb una gran varietat de cases antigues i d'estil georgi. Fet que va donar a la pellcula una interpretaci ms real i interessant . James McAvoy es va mostrar en tot moment partidari d'aquesta decisi ja que, com ell mateix va observar, les cases de La jove Jane Austen semblaven ms decaigudes que les d'altres pellcules de Jane Austen i aix aportava a la histria un "sentit de realitat i d'austeritat", que destacava amb la riquesa caracterstica de les pellcules sobre el perode de la Regncia.

Curiosament, el vertader Tom Lefroy va passar diversos estius en el Comtat de Wicklow. En Tom es va referir al seu afecte per aquesta terra com el "trnsit de Wicklow". El seu fill Thomas Lefroy va explicar que aquesta era "una paraula carinyosa utilitzada per la familia per la gran admiraci que els despertava la regi de Wicklow on van passar les seves vacances durant molts anys" (Memoir of Chief Justice Lefroy, 1871, p. 37).

Tamb s interessant el fet que el Cap de Justcia Tom Lefroy passs els tres ltims anys de la seva vida a Bray (Comtat de Wicklow, Irlanda), en una casa que va llogar al 1866 i on va morir el 4 de maig de 1869 (Memoir of Chief Justice Lefroy, 1871, p. 382). Bray va ser aix mateix una de les destinacions del rodatge de La jove Jane Austen el 2006. Per, no existeix cap evidncia de qu els realitzadors sabessin que Bray va ser l'ltim lloc on Tom Lefroy va estar ni de qu tenia uns forts lligams amb el Comtat.

 Banda Sonora .

De La jove Jane Austen se'n va treure un DVD amb la banda sonora que se sent durant tota la pellcula. Aix, entre els temes que es poden escoltar s'hi troba la msica amb la qual la Jane Austen (Anne Hathaway) i en Tom Lefroy (James McAvoy) ballen junts per primera vegada o la que s'escolta durant l'escena del fams torneig de criquet.

La llista de temes s la segent:

1. "First Impressions"
2. "Hampshire"
3. "Bond Street Airs"
4. "Bastingstoke Assembly"
5. "A Game of Cricket"
6. "Selbourne Wood"
7. "Lady Gresham"
8. "Advice From a Young Lady"
9. "Laverton Fair"
10. "To the Ball"
11. "Rose Garden"
12. "Mrs. Radcliffe"
13. "Goodbye Mr. Lefroy"
14. "Distant Lives"
15. "The Messenger"
16. "An Adoring Heart"
17. "Runaways"
18. "A Letter from Limerick"
19. "The Loss of Yours"
20. "To Be Apart"
21. "De vieni non tardar (from 'Le Nozze di Figaro')"
22. "Twenty Years Later"
23. "A Last Reading"

 Premis .

 La jove Jane Austen va rebre el Truly Moving Picture Award al 2007.
 Va guanyar el People's Choice Award del 2007 com la "Pellcula Independent Preferida".;
 Nominada al Premi Ivor Novello de 2008 a la millor banda sonora.

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .
 Crtica de la pellcula (En castell);
 Article d'opini (En castell);
 Esdevenint Jane Austen (En angls);
 Videoclip a You Tube;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253134" title="Arara" nonfiltered="3145" processed="3138" dbindex="98299">



Arara s una ciutat de l'estat brasiler de Paraba. Seva poblaci total s 12 356 habitants en 2007.





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253135" title="William T. Riker" nonfiltered="3146" processed="3139" dbindex="98300">
El Comandant William T. Riker s un dels personatges principals de la srie Star Trek: La nova generaci. Est interpretat per Jonathan Frakes. s el Primer Oficial de la nau USS Enterprise D a les ordres de Jean-Luc Picard (que afectuosamente l'anomena Nmero 1), i amb el temps es converteix en el capit de la nau USS Titan i es casa amb la consellera Deanna Troi.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253136" title="Gabriel Franois Venel" nonfiltered="3147" processed="3140" dbindex="98301">
Gabriel Franois Venel, nascut el 1723 a Pzenas i traspassat el 1775, fou un qumic francs.

Biografia.

Venel fou alumne de Guillaume Franois Rouelle a Pars, desprs fou professor de medicina a la universitat de Montpeller on tamb impart classes de farmcia i de qumica. L'any 1768 entr com a membre de la Socit Royale des Sciences de Montpeller. Fou inspector general d'aiges de i analitz, juntament amb Pierre Bayen, totes les aiges minerals de Frana.

Obra.
La seva obra ms important fou la redacci de 673 articles a la Encyclopdie de Diderot. Un dels seus principals articles fou  Chymie  (Qumica) de l'any 1753, de gran influncia en els qumics del seu temps. En ell demana que la qumica sofreixi una revoluci que la faci una cincia, com ho era en aquell moment la fsica, la qual ha de ser encapalada per un qumic hbil, entusiasta i fort que s'ha de trobar en una posici favorable, ha de saber treure profit d'algunes circumstncies felices, ha de despertar l'inters dels savis, primer mitjanant un to decidit i afirmatiu, i desprs amb raonaments si hagus produt prejudicis (Encyclopdie ou dictionnaires raisonn des sciences, des arts et des mtiers..., de Diderot - d'Alembert, Paris 1753, tome III, p. 409). Aquesta revoluci va tenir lloc a Frana pocs anys desprs de la publicaci d'aquest article i fou encapalada per Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794), considerat el pare de la qumica moderna.

Un altre article destacat fou el de la digesti on Venel l'explica com una reacci qumica o, millor, com un seguit de reaccions qumiques (Enc., V, 1001b, Digestion).

Obres.
 Analyse des vgtaux. Recueil des savants trangers. Vol. II (1752).
 Instructions sur l'usage de la houille, plus connue sous le nom impropre de charbon de terre (1775).
 Encyclopdie mthodique de chimie (1796).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253137" title="Tractat de Madrid (1795)" nonfiltered="3148" processed="3141" dbindex="98302">


El Tractat d'Amistat, Lmits i Navegaci entre Espanya i els Estats Units o Tractat de Madrid, conegut pels nord-americans amb el nom de Tractat de Pinckney o Tractat de San Lorenzo, s un tractat internacional que es va signar al Monestir de l'Escorial el 27 d'octubre de 1795 i va establir les intencions d'amistat entre els Estats Units i Espanya. Tamb defineix els lmits dels Estats Units amb les colnies espanyoles i la garantia dels Estats Units de drets de navegaci sobre el riu Mississip, sent negociat per Thomas Pinckney per part nord-americana i Manuel Godoy per part espanyola. 

El tractat va ser presentat al Senat nord-americ el 26 de febrer de 1796, i desprs de diverses setmanes de debat va ser ratificat el 7 de mar de 1796. Va ser ratificat per Espanya el 25 d'abril de 1796, sent proclamant finalment el tractat el 3 d'agost de 1796. 

En termes del tractat, Espanya i els Estats Units van acordar que la frontera meridional dels Estats Units amb les colnies espanyoles de Florida Oriental i Florida Occidental fos una lnia que comena en el riu Mississippi (concretament als 31 graus de latitud nord) amb rumb fins al centre del riu Chattahoochee, i des d'all, seguint la lnia del riu fins a l'enlla amb el Flint River i d'all directament a la capalera del riu St. Marys, i des d'all, seguint la lnia mitja de la canal a l'Oce Atlntic. Aix descriu l'actual frontera entre l'estat actual de la Florida i Gergia i la lnia fronterera septentrional amb la Louisiana.

Aquesta frontera ha estat objecte de controvrsia des que el Regne de la Gran Bretanya ampli el territori colonial a la Florida, mentre en tingu possessi. Aix els britnics mogueren la frontera fins a la uni del riu Yazoo i el Mississippi. Desprs de la Guerra de la Independncia dels Estats Units Espanya reclam els lmits establerts pels britnics mentre els Estats Units reclamaren l'antiga frontera. 

El tractat va establir el lmit occidental dels Estats Units, separant-lo de la colnia espanyola de la Louisiana, incoroporant aix doncs les terres dels amerindis Chickasaw dintre de les noves fronteres dels Estats Units. Els Estats Units i Espanya van acordar aix mateix no subministrar armes a les tribus locals, tal i com Espanya havia fet durant molts anys. Aix mateix van acordar protegir tamb els bucs de l'altre en qualsevol territori dins de la seva jurisdicci i a no detenir o embargar ciutadans o mercadaries. El tractat tamb garant la navegaci a travs del riu Mississip.

 Enllaos externs .
  Text del Tractat de Madrid (1795);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253141" title="Vicent Gonzlbez Montoro" nonfiltered="3149" processed="3142" dbindex="98303">
Vicent Gonzlbez Montoro, tamb conegut com Vicent d'Alacant (Alacant, 1917) s un activista lingstic valenci. Durant  la Segona Repblica Espanyola impuls el Centre Excursionista d'Alacant on particip en l'inventari de coves i jaciments paleoltics. Fou militant republic, i desprs de la guerra civil espanyola el rgim franquista va afusellar el seu pare i el seu germ, ra per la que va restar molts anys amagat.

Collabor tamb amb Joan Coromines i Vigneaux en l'Onomasticon Cataloniae i amb l editor Eliseu Climent en l organitzaci dels cursos Carles Salvador de valenci, a travs del Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma a Alacant. El 1999 la Fundaci Llus Carulla li conced el Premi d'Actuaci Cvica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253142" title="Experiment de Stern-Gerlach" nonfiltered="3150" processed="3143" dbindex="98304">
A mecnica quntica, l  experiment de Stern Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, s un clebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partcules en caps magntics inhomogenis, emprat sovint per illustrar els principis bsics de la mecnica quntica. Aquest experiment prova que electrons i toms tenen propietats intrnsecament quntiques, i com, en mecnica quntica, la mesura afecta el sistema que es vol mesurar.

Teoria bsica.
Otto Stern i Walther Gerlach van idear un experiment per determinar si les partcules tenien algun moment angular intrnsec. Als sistemes clssics, com el de la Terra orbitant al voltant del Sol, la Terra t moment angular per la seva rotaci al voltant del Sol i per la rotaci al voltant del seu propi eix (el spin). L experiment buscava determinar si les partcules individuals, com els electrons, tenen moment angular de "spin". Si fos aix, davant d un camp magntic aquestes partcules amb spin respondrien amb un moviment de precessi. 

Una imatge en el mn clssic d aix s un parell de mitjos electrons units per un bra petit per finit i girant a gran velocitat. Des de certa distncia el seu comportament elctric s idntic al d un electr. El moviment giratori de crregues li confereix el moment angular intrnsec.

Si la partcula viatja en un camp magntic homogeni, les forces exercides als extrems oposats del dipol es cancellen mtuament i el moviment de la partcula queda inalterat. Si l experiment es fa amb electrons, s empra un camp elctric de magnitud adequada i orientat perpendicularment al cam de la partcula carregada per compensar la tendncia de la partcules carregades de girar en passar per camps magntics (vegeu moviment de ciclotr), i el fet que els electrons tenen crrega pot ser ignorat. L experiment de Stern Gerlach es pot fer emprant partcules elctricament neutres arribant a les mateixes conclusions donat que est dissenyat per provar noms el moment angular i no cap fenomen electrosttic.
	
Si la particular viatja a travs d un camp magntic , aleshores la fora sobre un extrem del dipol s lleugerament ms gran que la fora oposada aplicada a l altre extrem del dipol. Aix fa que la partcula sigui desviada dins del camp magntic inhomogeni. La direcci en la qual sn desviades les partcules rep el nom de direcci "z".

Si les partcules sn clssiques, partcules girant l una en l altra, aleshores la distribuci dels seus vectors moment angular de spin s entn que sigui genunament aleatria i cada partcula seria desviada (deflectada) amunt o avall (en direcci  z ) en quantitats diferents, produint una distribuci contnua a la pantalla del detector. L experincia, en canvi, mostra que les partcules que passen a travs de l aparell sn desviades amunt o avall una quantitat especfica, formant dos punts (distribuci discreta). Aix noms es pot entendre si el moment angular de spin est quantitzat, s a dir, que noms pot prendre valors discrets. No hi ha una distribuci contnua de possibles moments angulars.

Els electrons sn partcules de spin- . Aquests tenen noms dos possibles valors de spin, anomenats spin-amunt i spin-avall. El valor exacte del seu moment angular de spin s + /2 o - /2. Si aquest valors sorgs com a resultat de dues partcules rotant com ho fan els planetes, les partcules haurien de girar a velocitats ms enll de la velocitat de la llum i, en conseqncia, impossibles. Per tant, el moment angular de spin no t res a veure amb la rotaci de crregues i s purament un fenomen quntic. s per aix que sovint se l anomena  moment angular intrnsec .

Per als electrons existeixen dos valors de spin possibles, igualment per als protons i els neutrons, que sn partcules compostes fetes de tres quarks, cadascuna de les quals sn al seu temps partcules de spin- . Altres partcules poden tenir un nombre diferent de possibles valors. Els barions delta ( ++,  +,  0,   ), per exemple, sn partcules spin-3/2 i tenen quatre valors possibles del moment angular de spin. Els mesons vectorials, aix com els fotons, els bosons W i Z i els gluons sn partcules de spin-1 i tenen tres possibles valors del moment angular de spin.

Per donar una descripci matemtica de l experiment amb partcules de spin- , es fa ms fcil amb l ajut de la notaci de bra-kets de Dirac. En el moment que les partcules passen a travs de l aparell de Stern-Gerlach, aquestes  sn observats". A la mecnica quntica, l acci d observar s equivalent a l acci de mesurar. L aparell d observaci s, en aquest cas, el detector i podem observar un o dos valors possibles, spin-aumunt o spin-avall. Aquests sn determinats pel nmero quntic moment angular j, el qual pot prendre un dels dos possibles valors permesos, + /2 o - /2. L acci d observar (mesurar) correspon a l operador Jz. En termes matemtics,

;

Les constants c1 and c2 sn nombres complexos. El seu mdul al quadrat determina la probabilitat de trobar l estat | > amb un dels dos possibles valors de j. Cal normalitzar les constants per tal que la probabilitat de trobar la funci d ona en qualsevol dels dos estats sigui la unitat. Sabem que la probabilitat de trobar la partcula en cada estat s de 0.5. Tanmateix, donat que c1 i c2 sn nombres complexos, no n hi ha prou amb aquesta informaci per determinar-ne els valors. En conseqncia, noms coneixem el mdul de les constants. Sn

;


Experiment seqencial.
Si es combinen diferents aparells Stern Gerlach, es pot comprovar clarament que no fan noms de simples selectors, sin que altern els estats observats (com en polaritzaci de la llum), d acord amb les lleis de la mecnica quntica:



Histria.

L experiment de Stern Gerlach es va dur a terme a Frankfurt, Alemanya el 1922 per Otto Stern i Walther Gerlach.  En aquell temps, Stern feia d ajudant de Max Born a la Universitat de Frankfurt Institut de Fsica Terica, i Gerlach era ajudant a d Institut Experimental de Fsica a la mateixa universitat.

Al moment de l experiment, el model d tom acceptat era el model de Bohr, que descrivia els electrons com partcules carregades negativament orbitatn al voltant del nucli atmic carregat positivament en certes orbites atmiques o nivells d energia. Com que l electr estava quantitzat i podia ocupar noms algunes posicions permeses a l espai, la separaci en diverses rbites es coneixia com quantitzaci espacial.


Impacte.

L experiment de The Stern Gerlach va tenir un dels impactes ms grans a la fsica moderna:

A la dcada segent, els cientfics van mostrar, emprant tcniques semblants, que els nuclis d alguns toms tamb tenen moment angular quantitzat. La interacci d aquest moment angular del nucli amb el spin de l electr s la responsable de l estructura hiperfina de les lnies espectroscpiques.

Als anys trenta, emprant versions posteriors de l aparell de S G, Isidor Rabi i altres van provar que, emprant camps magntics variables en el temps, es pot forar el canvi d estat del moment magntic. Les sries d experiments van culminar el 1937 en descobrir que les transicions entre estats podien ser indudes mitjanant camps variables amb el temps o camps de radiofreqncia. L anomenada oscillaci de Rabi s el fenomen que hi ha darrera les mquines d Fitxer per Ressonncia Magntica que trobem als hospitals.

 Ms endavant Norman F. Ramsey, va modificar l aparell de Rabi per augmentar el temps d interacci amb el camp. L extrema sensitivitat deguda a la freqncia de radiaci el fa til per la mesura del temps i encara s empra avui dia en rellotges atmics.

 A principis dels seixanta, Ramsey i Daniel Kleppner van emprar un sistema de S G per produir feixos d Hidrogen polaritzat com a font d energia per al Maser d Hidrogen, que encara avui s un dels rellotges atmics ms populars.    ;

 L observaci directa del spin s la prova ms directa de la quantitzaci en mecnica quntica.



Vegeu tamb.

polaritzaci de la llum;

Referncies externes.
Animaci amb Applet Java de l Experiment de Stern-Gerlach;
Model Flash de l Experiment de Stern-Gerlach;
 Explicaci detallada de l experiment de Stern-Gerlach;

Referncies.

 Friedrich, Bretislav and  Herschbach, Dudley. "Stern and Gerlach: How a Bad Cigar Helped Reorient Atomic Physics"  Physics Today, Desembre 2003.   ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253145" title="Esglsia de Sant Mart de Cedofeita" nonfiltered="3151" processed="3144" dbindex="98305">


L'esglsia de Sant Mart de Cedofeita (en portugus Igreja de So Martinho de Cedofeita) s una senzilla esglsia romnica del segle XII a Porto, Portugal. s la ms antiga de la ciutat.

La tradici explica que fou construda en el lloc en qu Teodomir, rei dels sueus, es va convertir al cristianisme al segle VI.

s una esglsia particular en l'arquitectura romnica portuguesa per ser l'nic edifici amb noms una nau coberta per una volta de pedra, cosa que explica la presncia de densos contraforts exteriors a les parets laterals. Est doncs formada per una nau i t un absis quadrangular separat per arc creuer recolzat sobre de capitells calcaris.

La nau est coberta per una volta de can composta per quatre trams, i tres arcs torals suportats per columnes adossades amb capitells grantics de tractament bisellat. La capalera es compon de dos trams i els seus murs interiors s'organitzen en dos. En el primer es veu una seqncia d'onze arcades cegues amb petites columnes. Per sobre, hi ha una obertura a cada costat, l'arranjament del qual resulta d'una concepci diferent de la primitiva.

Hi ha tres portals. El de la faana principal, amb tres petites columnes i arquivoltes, amb capitells amb decoraci animalista, revela tendncies de Combra. En el timp, hi ha una inscripci del segle XVIII. Per sobre del portal, hi ha una obertura en arc ple, sostingut per petites columnes.
Al portal nord, hi ha un Agnus Dei gravat al timp. Aqu sn ntides les influncies limosines, especialment en l's dels capitells sense imposta, tal com els trobem a la catedral de Porto. L'aspecte masss de la faana occidental pot ser una soluci diferent de la inicial.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253147" title="Beverly Crusher" nonfiltered="3152" processed="3145" dbindex="98306">
La doctora Beverly Crusher s un personatge fictici de Star Trek: La nova generaci interpretat per Gates McFadden. s la doctora de la USS Enterprise D (i desprs de la USS Enterprise E) durant totes les temporades de la srie excepte la 2a, quan el seu lloc s ocupat per la doctora Katherine Pulaski. T el rang de Tinent Comandant fins que aconsegueix obtenir el de Comandant al 2362. Va ser la cap de la secci de Medicina de la Flota Este lar del 2365 al 2366. s la vdua de Jack Crusher i t un fill, Wesley Crusher.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253148" title="Salut Camps i Russins" nonfiltered="3153" processed="3146" dbindex="98307">
Salut Camps i Russins s una activista social catalana. Ha estats Secretria del Consell Municipal de Cooperaci al Desenvolupament de l'Ajuntament de Barcelona, fundadora del 1992 de la Fundaci Amics de la Gent Gran i gerent de la Fundaci Lliga Catalana d'Ajuda Oncolgica, Oncolliga. El 1999 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla. Actualment s assessora de la de la Regidora de Participaci Ciutadana, Solidaritat i Cooperaci de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253149" title="Sobirania alimentria" nonfiltered="3154" processed="3147" dbindex="98308">
Sobirania alimentria s el dret dels pobles a determinar les poltiques agrcoles i alimentries que els afecten: a tenir dret i accs a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgnics, a protegir i a regular la producci i el comer agrcola interior amb l objectiu d aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentria. Una estratgia que vol trencar amb les poltiques agrcoles neoliberals imposades per l Organitzaci Mundial del Comer, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. 

El concepte de sobirania alimentria va ser promogut pel moviment internacional camperol La Via Campesina l'any 1996 a Roma en el marc de la Cimera Mundial de l'Alimentaci de l'Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Alimentaci i l'Agricultura (FAO). En l'actualitat el concepte de sobirania alimentria s assumit per un ampli ventall de moviments socials (dones, consumidors, immigrants, pescadors...). La mxima expressi de la internacionalitzaci i de l'assumpci d'aquest concepte per una gran diversitat de col.lectius d'arreu del mn va ser la trobada que va tenir lloc a Slingu (Mali), del 23 al 27 de febrer del 2007, amb el nom de Frum per la Sobirania Alimentria i que va reunir a centenars d'activistes de tot el mn que van discutir i proposar estratgies per tal d'avanar en la defensa del dret a la sobirania alimentria.

 Enllaos externs .
La Via Campesina;
Frum per la Sobirania Alimentria;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253150" title="Eduardo Haro Tecglen" nonfiltered="3155" processed="3148" dbindex="98309">
Eduardo Haro Tecglen (Pozuelo de Alarcn, Madrid, 30 de juny de 1924 - Madrid, 19 d'octubre de 2005) fou un periodista i assagista espanyol.

Biografia. 
Eduardo Haro va ser fill de Eduardo Haro Delage, mariner retirat, comedigraf i periodista, repressaliat i condemnat a mort en acabar la Guerra Civil Espanyola. Grcies a la sollicitud d'indult formulada pel seu fill Eduardo, la condemna li va ser commutada per 30 anys de pres. 

 Carrera Professional . 
Va estudiar a la Escola Oficial de Periodisme on es va graduar en 1943. Va ser collaborador (1939-1943) i redactor (1943-1946) d' Informaciones, redactor cap del Diario de frica i corresponsal a Tetuan de la agncia Efe (1946). Redactor en cap, crtic literari i corresponsal a Pars d' Informaciones (1957-1960); corresponsal dEl Correo Espaol-El Pueblo Vasco a Pars (1960); collaborador de Marca, Tajo, Heraldo de Aragn i director de Sol de Espaa (Mlaga, 1967); director d' Espaa (Tnger, 1967); redactor, columnista i sotsdirector (1968-1980) de Triunfo; director de Tiempo de Historia (1974-1978) i collaborador de Testimonio, 1975; crtic teatral de la Hoja del Lunes de Madrid (1977) i editorialista i crtic teatral d' El Pas, 1978. En aquest ltim peridic publicava una columna diria des de llavors. Va utilitzar els pseudnims "Pozuelo", "Juan Aldebarn" i "Pablo Berbn". s pare del poeta de la moguda madrilenya Eduardo Haro Ibars, mort per SIDA en plena joventut. Va obtenir el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo el 1992. 

 Obra literria . 

Eduardo Haro Tecglen s autor de ms de 25.000 articles. D'ideologia republicana, va subsistir en una espcie d' "exili interior" a Espanya. En la seva labor periodstica ms primerenca va escriure fervorosos articles a favor del rgim franquista, com l'oda al fundador de la Falange, Jos Antonio Primo de Rivera, "Dies Irae". En el captol "El nio fascista" del seu llibre "El refugio", Eduardo Haro Tecglen justifica aquestes accions per una qesti de supervivncia, i indica que en el seu fur intern sentia que no estava sent l'autor de la seva prpia vida, que la seva veritable vida (segons l'autor) li havia estat robada amb la caiguda de la Repblica, la condemna del seu pare i la negaci dels seus ttols estudiantils. Que es va veure obligat a vestir l'uniforme falangista per a salvar al seu pare de la condemna a mort. Entre els seus assajos es poden esmentar Los derechos del hombre (1969), La sociedad de consumo (1973), Sociedad y terror (1974), Fascismo: gnesis y desarrollo (1975), El 68: las revoluciones imaginarias (1988) i La guerra de Nueva York (2001)

Escrib tamb llibres autobiogrfics com El nio republicano (1996), Hijo del siglo (1998) i El refugio (1999), on oferix una visi bastant desencantada des del punt de vista d'una esquerra decididament marxista. El 17 d'octubre de 2005, va sofrir una desocupada cardiaca mentre menjava en un restaurant. Va ser traslladat a un hospital, on va morir en la matinada del dimarts 18. Don el seu cos a la cincia. Durant els seus ltims anys escrivia la columna vist/oda per al diari El Pas i un blog, i mantenia la secci diria barra lliure en el programa La Ventana de la Cadena SER.

Pensament. 
El seu pensament complex pot aglutinar-se en la idea del "altermundisme pessimista": la possibilitat d'altres mons i la constataci de les enormes forces que s'oposen a aquesta construcci, b socials o simplement mecniques o naturals: l'oblit, la mort, el segon principi de la termodinmica. Aquest pensament es fa especialment agut en el refente a la prdua del projecte de la II Repblica. Ell es autoanomenava "roig", adoptant en actitud reivindicativa el qualificatiu despectiu amb el qual el franquisme feia referncia al bndol perdedor. 

El seu pessimisme mai el port a la inactivitat, dhuc sabent que tota batalla acaba perdent-se; per alguna cosa queda. s un pessimisme obstinat en la detecci de les injustcies sobre les quals es dna suport el nostre mn, la nostra civilitzaci, enfront de l'optimisme que valora essencialment els seus assoliments. La seva lnia argumental, tracta de convertir a l'individu en persona i a les persones en poble conscient (amb conscincia), entroncant amb el lliurepensament i l'ideal llibertari de finals del XIX i principis del XX. Les seves tesis es fonamenten en la fora dissolvent de la conscincia sobre els instints, els sentiments, les revolucions (fins i tot les ms sagnants) i la histria, que unit a una contnua actualitzaci i revisi del passat, permeten extreure possibilitats i projectar nous mons compartits, enfront de la destrucci, l'oblit o la petrificaci-sacralitzaci del pensament. Algunes lnies del seu pensament es poden recollir en les segents frases literals dels seus articles:

1) Sobre el terrorisme: "El gran procs de la riquesa s centrpet". "Aix que vam cridar ara terrorisme s una part de les revolucions que mai es van poder fer, i fins a de la caiguda de les quals van arribar a alguna cosa. Es respon amb guerres: estan perduts. Tot la resta amb el que s'especula, aliances de civilitzacions, religions oposades o el que es vulgui, no sn veritat: noms hi ha pobres i rics." 

2) Sobre la recerca de la veritat, o ms aviat, sobre la recerca d'anlisi dels quals es puguin extreure idees i accions de progrs: "s ms fcil trobar moltes raons per a defensar la falsedat que una sola ra per a la veritat."

3) Sobre la societat de consum i el medi ambient: Desprs d'una campanya de sensibilitzaci/culpabilizacin del Ministeri de Medi ambient espanyol en 2005 sobre la despesa d'aigua i de gasolina, Haro Tecglen escriu: "S, vam deixar crrer l'aigua; s, vam deixar crrer la mnega de gasolina, estimada Cristina espanyola de medi ambient en 2005, per s que aquesta civilitzaci ens ha fet aix, hem creat unes classes minoritries que necessiten aix per a estar en la vida. Els vam fer creure treballadors que l'home feli no t camisa: quina canallada. I que els diners no fa la felicitat: s la fa". 

Les fonts de les quals s'han extret les cites d'aquest apartat sn la lectura directa dels seus llibres i articles. Els articles estan recollits en els enllaos externs, sent possible fer recerques en la base de dades. Per a conixer directament el pensament d'Haro Tecglen, i el seu inters explcit per la defensa dels valors de la "esquerra" i pel manteniment (com una entitat immaterial compartida) del significat semntic i histric de la "esquerra", es poden buscar articles seus que continguin alguna d'aquestes paraules: roig, esquerra, revoluci, Marx, Stalin, Bush, imperialisme, entropia, comunisme, anarquisme, consumisme, Sartre, Chomsky, solidaritat, civilitzaci, Crist, evangeli, educaci, dona, treball, oci, igualtat, llibertat, globalitzaci, internacionalismo. 

Bibliografia.
 Antonio Lpez de Zuazo Algar, Catlogo de Periodistas Espaoles del siglo XX. Madrid, 1981.

Enllaos externs.
  Compilaci d'articles d'Eduardo Haro Tecglen;
  Blog personal;
  Tot sobre l'autor;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253153" title="Data (Star Trek)" nonfiltered="3156" processed="3149" dbindex="98310">
Data s un personatge de la srie Star Trek: La nova generaci.

Dissenyat pel doctor Noonien Soong, Data s un androide.

Dotat d'un cervell positrnic, desprs del seu rescat per una tripulaci de la Flota Este lar va ingressar en l'acadmia imitant a les seves salvadores. Graduat en l'acadmia amb les ms altes qualificacions el seu distingit servei li va permetre servir entre altres en la USS Enterprise D i la USS Enterprise E sota el comandament del capit Jean-Luc Picard.

Data s racional, amb una ment analtica i troba als humans difcils  entendre, el que recorda el vulcani Spock, i malgrat els seus intents per a comprendre el comportament hum, els creadors de la srie el representen amb alguns aspectes d'humanitat, ja que sembla que intenta assemblar-se als humans, malgrat no comprendre'ls.

Data est interpretat per Brent Jay Spiner. Ats que representa un androide que no pot envellir i Brent Spiner ha envellit visiblement durant tot el temps de rodatge, durant un episodi de la srie s'informa que Data t un programa d'envelliment que pot canviar el seu aspecte.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253156" title="Deanna Troi" nonfiltered="3157" processed="3150" dbindex="98311">
Deanna Troi s un personatge fictici de la srie Star Trek: La nova generaci interpretat per Marina Sirtis. Meitat humana i meitat betazoide (pel que t certs poders teleptics i s una emptica poderosa), s la consellera de la nau USS Enterprise D. Va estar a l'Acadmia de la Flota Este lar del 2355 al 2359 i tamb va ser a la Universitat de Betazed, obtenint la llicenciatura de psicologia. Amb el pas del temps, el seu rang augmenta de Tinent Comandant a Comandant. En la pe lcula Star Trek X: Nmesis, es casa amb William Riker i es trasllada a la USS Titan amb ell.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253157" title="Joan Miquel Touron" nonfiltered="3158" processed="3151" dbindex="98312">
Joan Miquel Touron (Vin, Conflent, 1959) s un llibreter i activista cultural nordcatal. Milit a Grup Cultural de la Joventut Catalana. El 1982 amb altres voluntaris va recrrer tots els pobles de Catalunya del Nord venent llibres en catal. Des del 1986 s el propietari i responsable de la Llibreria Catalana de Perpiny. El 1999 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla. El 2006 va rebre un homenatge d'Unitat Catalana. s tamb un especialista de la pesca amb mosca, sobre la qual ha escrit diversos articles d'erudici.

 Enllaos externs .
 Petita biografia a vilaweb;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253164" title="Cate Blanchett" nonfiltered="3159" processed="3152" dbindex="98313">


Catherine lise Blanchett (nascuda el 14 de maig de 1969), ms coneguda com Cate Blanchett, s una actriu de cine i teatre australiana guanyadora dels premis Oscar i Globus d'Or.

Blanchett va cridar l'atenci de la crtica internacional amb la pellcula Elisabet de 1998, dirigida per Shekhar Kapur, on va protagonitzar a Elisabet I d'Anglaterra. Per, actualment, tamb destaquen les seves interpretacions de Galdriel,   la reina elfa de la Trilogia de El senyor dels anells, i de Katharine Hepburn a L'aviador, un paper que li va comportar un Oscar a la millor actriu secundria. 

 Biografia .

 Infantesa i educaci .

Cate Blanchett va nixer a Ivanhoe, un suburbi de Melbourne (Austrlia), com la filla d'un oficial naval americ i alt executiu de publicitat, Robert Blanchett, i d'una mestra d'escola i empresria australiana, June Blanchett. Quan tenia 10 anys, la Cate i els seus dos germans, Bob Blanchett i Genevieve Blanchett, van viure la prdua del seu pare per un atac de cor a l'edat de 40 anys. Per aquesta ra, Cate es defineix de petita com "una nena extrovertida per, alhora tancada". s una histria que es resisteix a explicar ja que la mort del seu pare la va afectar profundament. Aix, els tres germans van ser educats per la seva mare.

Cate va realitzar els seus estudis secundaris al Methodist Ladies College de Melbourne on va fer els seus primers intents artstics participant en diverses obres de teatre. Posteriorment, va anar a la Universitat de Melbourne per estudiar Econmiques i Belles Arts. Per, insegura sobre el seu futur professional, la va abandonar per dedicar-se a viatjar i guanyar experincia abans de decidir-se per una carrera. Amb 18 anys, durant la seva visita a Anglaterra va ser forada a deixar el pas degut a la caducaci del seu visat. Aix, d'Anglaterra es va desplaar a Egipte on un client de l'hotel del Caire on s'allotjava li va proposar de fer d'extra en una pellcula. I com que necessitava diners, va decidir participar-hi adonant-se de qu l'actuaci era el que li agradava. D'aquesta manera, va tornar a Austrlia i es va inscriure a l'Institut Nacional d'Art Dramtic de Sydney en el qual es va graduar el 1992 per comenar la seva carrera com actriu.

 Inicis artstics .

Els seus inicis professionals van comenar sobre els escenaris de teatre d'Austrlia el mateix any de la seva graduaci (1992) amb l'obra Electra de Sfocles. A partir de llavors es va anar endinsant en el mn escnic arribant a treballar juntament amb Geoffrey Rush el 1993 representant l'obra de teatre Oleanna de David Mamet i el 1994 fent d'Oflia a Hamlet. El seu debut cinematogrfic va arribar l'any 1994 quan va aconseguir un paper a la pellcula australiana Police Rescue. Des d'aquell moment, Cate es va anar fent el seu propi espai en el mn del set art del seu pas natal participant en diverses sries de televisi com Heartland i Parklands mentre mantenia al mateix temps el seu treball en el teatre. 

Va ser l'any 1997 quan, a travs de la co-producci cinematogrfica austral-americana Paradise Road, Cate va fer el seu salt internacional. Malgrat tenir-hi noms un paper secundari com a part d'un grup de dones que eren fetes presoneres pels japonesos a Sumatra durant la Segona Guerra Mundial, aquesta participaci li va permetre compartir escenes amb actors tan veterans com Glenn Close i Frances McDormand. Amb aquesta experincia, el mateix any 97 va aconseguir protagonitzar la seva primera pellcula Oscar i Lucinda on va treballar juntament amb l'actor britnic Ralph Fiennes i que li va valer una nominaci com a millor actriu de l'Institut Cinematogrfic Australi. La seva excellent interpretaci de Lucinda Leplastrier per, no noms li va comportar les millors crtiques del seu pas natal sin que tamb li va aconseguir un dels millors papers de la seva carrera: la d'Elisabet I d'Anglaterra a la pellcula Elisabet. El carcter dur i alhora sensible que Cate va haver de representar en el paper de l'hereva femenista australiana Lucinda va impressionar al director de la pellcula, Shekhar Kapur. De fet, Kapur la va seleccionar pel paper de la Reina Verge immediatament desprs de veure un triler dOscar i Lucinda a l'oficina del seu director de csting. Segons ell, des del primer moment no en va tenir cap dubte. Buscava fonamentalment tres coses: l'habilitat de ser de 400 anys abans, l'habilitat de ser de l'actualitat i l'habilitat de no ser-hi ms que en esperit; i Cate complia les tres condicions a la perfecci. Aquest era l'efecte que la seva imatge transmetia.

 Salt a la fama .

Amb Elisabet, Cate va entrar directament a la llista de les millors actrius de l'escena internacional. Va aconseguir la seva primera nominaci als Oscars com a millor actriu i va enlluernar a la crtica internacional. Per primera vegada tots els crtics hi estaven d'acord: Cate havia estat una Elisabet I superba representant, d'alguna manera, a una dola jove al principi de la pellcula i transformant-se en una monarca intimidadora i rgida al final. A partir de llavors els estudis cinematogrfics no van dubtar en enviar-li nous projectes perqu ella en fos la protagonista. Per, Cate tenia altres plans. Va rebutjar la major part d'aquests papers i es va dedicar a acceptar noms aquells rols que li aportessin noves experincies artstiques, com per exemple, la seva interpretaci a El talent de Mr.Ripley o a Un marit ideal. D'aquesta manera, Cate s'estava preparant per aconseguir una llarga carrera professional com actriu i no com una simple estrella cinematogrfica. 

El seu segent xit va venir tres anys ms tard quan Peter Jackson la va dirigir com la reina elfa de El senyor dels anells. La pllida i sobrenatural imatge que va donar al personatge de Galdriel li va valer l'aprovaci de la major part dels fans dels llibres de Tolkien. D'aquesta manera, va participar a les tres pellcules de la Trilogia captant un gran nombre d'admiradors. Aix, no obstant, no li va impedir seguir treballant en altres cintes de carcter ms independent que li permetessin realitzar-se com actriu. Aix, l'any 2001 va interpretar a Charlotte Gray, una jove escocesa que s'uneix a la resistncia francesa, a la pellcula britnica del mateix nom, i el 2003 se la va poder veure a la pellcula Veronica Guerin on va protagonitzar la vertadera histria de Veronica Guerin, una periodista irlandesa que es va encarar als distribuidors de droga de Dubln. Amb aquesta ltima interpretaci, Cate, un cop ms, va demostrar que era capa de superar-se otorgant al seu personatge, no una simple imatge deficada sin, la imatge d'una dona real que lluita per un mn millor per mostrant-se tossuda, egocntrica i, fins i tot, afectada per la seva prpia fama. Un dur treball artstic que va seguir un cop acabada l'ltima entrega de El senyor dels anells, l'any 2003, amb Coffee and cigarettes, un film de baix pressupost sobre vides paralleles, i l'any 2004 amb la pellcula Life Aquatic.

 Consolidaci professional .

Malgrat mantenir-se al marge dels grans estudis cinematogrfics el seu talent no va passar desapercebut. L'any 2004 va treballar amb Martin Scorsese a L'aviador, una pellcula biogrfica del gran empresari nord-americ Howard Hughes, el qual va ser interpretat per Leonardo DiCaprio. Amb aquest projecte Cate va haver d'enfrontar-se al repte de la seva vida al haver de donar forma a una de les grans actrius clssiques de Hollywood, Katharine Hepburn. El resultat per, va ser excellent. No noms va satisfer al pblic sin tamb als experts de l'Acadmia. De manera que l'any 2005 va rebre la seva segona nominaci als Oscars i, aquest cop, per guanyar-ne l'estatueta com a millor actriu secundria.
  

Tot i el reconeixement professional que va rebre el 2005, el 2006 va superar totes les expectatives de Cate. Aquell any va estrenar tres noves pellcules i d'aquestes, totes tres van ser nominades de nou als Premis Oscar. La primera va ser Babel on el seu director, Alejandro Gonzlez Irritu, va fer una anlisi de les persones sotmeses a pressi a travs de diverses histries que ens conduen a fer una volta al mn. Blanchett, juntament amb Brad Pitt, va encarnar a una turista americana que disfrutava de les seves vacances al Marroc i es trobava inmersa en un tiroteig del qual en sortia greument ferida. La segona d'aquestes pellcules va ser El bon alemany de Steven Soderbergh, un intent de retornar a l'estil de les pellcules dels anys 40 en blanc i negre sobre l'Alemanya de la post-guerra i on va treballar amb els coneguts actors George Clooney i Tobey Maguire. I, finalment, la tercera va ser Diari d'un escndol on va compartir protagonisme amb la veterana actriu britnica Judi Dench i de la qual totes dues en van aconseguir una respectiva nominaci als Oscars.

Cate estava vivint un dels moments ms brillants de la seva carrera i l'any 2007 no va ser menys que els anteriors. Aquell any va suposar per Cate un retorn al seu principal paper cinematogrfic, el d'Elisabet I d'Anglaterra. Amb el mateix Shekhar Kapur que la va dirigir a la primera pellcula, Cate es va tornar a introduir en el personatge dElisabet per, aquest cop, trenta anys ms tard, en el moment de ms glria de la reina, la que seria anomenada L'edat d'Or d'Anglaterra. A  Cate es va haver d'enfrontar a una reina calculadora, intelligent, temperamental i alhora vulnerable des del seu tron. La nova interpretaci que va fer de la Bona Reina Bess li va valer altre cop una nominaci com a millor actriu als Oscars juntament amb la nominaci com a millor actriu secundria que va obtenir per la seva altra pellcula de l'any, I'm not there. Amb aquestes, Cate passaria a ser recordada en la histria del cinema com l'onz actor en ser nominat en un mateix any per l'Acadmia de Hollywood en les dues categories i la primera actriu en rebre una segona nominaci per un paper anterior. Malgrat que no en va sortir guanyadora, totes dues representacions van rebre el seu mereixedor reconeixement en els festivals internacionals. Cal destacar-ne, sobretot, el Globus d'Or i la Copa Volpi que va rebre a Vencia pel seu paper de Bob Dylan a I'm not there.

I aquest any passat 2008, Cate ha participat en la quarta entrega d'Indiana Jones (Indiana Jones i el Regne de la Calavera de Cristall) i tamb en una nova pellcula amb un antic company de rodatge, Brad Pitt (El curis cas de Benjamin Button). A ms, t previst dur a la gran pantalla la histria de Marisa Acocella Marchetto a Cancer Vixen i contempla la opci de treballar per segona vegada amb Martin Scorsese a American Darling.

 Vida personal .

Amb la seva naturalitat extrema es declara una persona familiar, ecologista i antibotox. s contrria als escndols i, fins i tot, a vegades, als avantatges que ofereix la fama. 

L'actriu disfruta actualmente d'una feli estabilitat emocional juntament amb el seu marit, el guionista i dramaturg australi Andrew Upton, a qui va conixer l'any 1996. De fet, la seva relaci no va ser un amor a primera vista. Tal i com ella mateixa reconeix: "Ell pensava que jo era distant i jo que ell era arrogant. Aix ensenya l'equivocada que una pot estar. Una vegada em va besar, tot va canviar". Es van casar el 29 de desembre de 1997, al Blue Mountains National Park de Nova Galles del Sud (Austrlia), just abans que Cate comencs el seu rodatge dElisabet. Des de llavors han tingut tres fills: Dashiell John, nascut el 2001; Roman Robert, el 2004; i Ignatius Martin, el 2008.

Desprs de viure a Brighton (Anglaterra) durant diversos anys, tota la famlia va tornar a Sidney l'any 2006. Segons explica, es van adonar de qu la seva identitat estava a Austrlia, on ells havien nascut. Aix, van comprar-hi una casa aquell mateix any i van tenir-hi el seu ltim fill (els dos primers van nixer a Londres). Des d'all, Cate combina la seva carrera cinematogrfica amb la seva participaci en el teatre de Sidney. A ms, interv en algun o altre spot publicitari com la lnea de cremes SK-II de Donna Karan l'any 2008.

 Filmografia .



 Premis .
Desprs de noms 15 anys de carrera artstica i ms de 30 pellcules darrera seu, Cate Blanchett s'ha convertit en una de les actrius que ms xits ha recollit de les seves interpretacions. En concret, ha obtingut ms de 50 premis i el mateix nombre de nominacions. De tots ells, els ms destacats sn els segents:

 Oscar .

 

 BAFTA .

 

 Globus d'Or .



 Festival Internacional de Cinema de Vencia .

 

 Premis Sant Jordi de Cinematografia .



 Obres de teatre .


 Enllaos externs .

 Pgina de Cate Blanchett (En angls);
Cate Blanchett Fan (En angls);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253173" title="Perode Yamato" nonfiltered="3161" processed="3153" dbindex="98315">

El perode Yamato (yamato-jidai) pertany a la histria de l'antic Jap, de forma que la cort imperial es trobava en l'actual prefectura de Nara, llavors coneguda com a provncia Yamato. Tradicionalment la cronologia se situa entre el 250 i el 710 dC, dividits en dos perodes: 250-538, perode Kofun i 538-710 perode Asuka.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253177" title="Wesley Crusher" nonfiltered="3162" processed="3154" dbindex="98316">
Wesley Crusher s un personatge fictici de la srie Star Trek: La nova generaci, interpretat per Whil Wheaton. s el fill de la doctora Beverly Crusher. Va obtenir el rang d'alferes en funcions de la m del capit Jean-Luc Picard. En intentar entrar en l'Acadmia de la Flota Este lar va obtenir una nota per sota l'esperat, i va decidir quedar-se a la USS Enterprise D. En la segent ocasi en la qual va intentar accedir a l'Acadmia, va decidir acudir al rescat de membres de la tripulaci en lloc de fer l'examen. Picard li va atorgar el rang complet d'alferes poc desprs. A l'any segent se li va convidar a tornar a fer l'examen i va ser adms finalment. Va romandre en l'Acadmia durant diversos anys fins que un explorador aliengena el va dur amb ell per a explorar altres plans de la realitat. En la pe lcula de Star Trek X: Nmesis apareix amb el rang de tinent junior.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253183" title="Nstor Novell i Sanxo" nonfiltered="3163" processed="3155" dbindex="98317">
Nstor Novell i Sanxo s un economista valenci de Gandia. Ha estat professor de comer internacional, catedrtic del IES Tirant lo Blanc i assessor d'urbanisme de l'Ajuntament de Gandia, on ocupa el crrec de Director del Gabinet de Poltiques de Prosperitat i Empresa. Tamb s director del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell. El 1992 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla

 Obres .
 Manual de prctiques en empresa de comer internacional (2001);
 La Safor en xifres (2003) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253187" title="KStars" nonfiltered="3164" processed="3156" dbindex="98318">
KStars s un programa per al Linux i altres sistemes operatius, que simula un planetari. Forma part del KDE. s un programari lliure amb llicncia GNU.

Ofereix una detallada representaci grfica del cel nocturn, des de qualsevol lloc de la Terra, i en qualsevol data. Inclou ms de 130.000 estrelles, 13.000 objectes de l'espai profund, les 88 constellacions, milers de cometes i asteroides, aix com els vuit planetes, el Sol i la Lluna. Per altra banda, ofereix mltiple informaci sobre els objectes estellars en forma d'hipertext. Permet controlar telescopis i cmeres CCD des del propi programa.
Enllaos externs.
Pgina del projecte KStars;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253193" title="Radi solar" nonfiltered="3165" processed="3157" dbindex="98319">
El radi solar s una unitat de longitud empleada en astronomia i astrofsica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronmics de grans dimensions. 

Com en el cas de la massa solar, el Sol serveix com a referncia per ser l'estrella ms propera a la Terra. Per tant, una unitat de rdi solar s igual al rdi del Sol, que equival a uns 110 rdis terrestres. 



.

El radi solar mida aproximadament 695.000 quilometres.


 Vegeu tamb.

Massa solar;
Lluminositat solar;


 Referncies .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253205" title="Geordi La Forge" nonfiltered="3166" processed="3158" dbindex="98320">
Geordi La Forge s un personatge fictici de la srie Star Trek: La nova generaci interpretat per LeVar Burton. Al principi, era  un dels pilots de la USS Enterprise D a la 1a temporada, i desprs va ocupar el rang de cap d'enginyeria per a la resta dels captols i en les pe lcules de Star Trek.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253212" title="Worf" nonfiltered="3167" processed="3159" dbindex="98321">
Worf, interpretat per Michael Dorn, s un personatge fictici de la srie Star Trek: La nova generaci i Star Trek: Deep Space Nine, i tamb s de la pellcula Star Trek VII: La propera generaci.

Worf s el primer personatge klingon principal a aparixer a Star Trek, i ha aparegut en ms captols de Star Trek que qualsevol altre personatge. Juntament amb Milers O'Brien, s un dels dos nics personatges a ser habituals en ms d'una srie de Star Trek.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253214" title="Balboa" nonfiltered="3168" processed="3160" dbindex="98322">


Economia / Numismtica:;
Balboa, unitat monetria de Panam.

Geografia:;
Balboa (el Bierzo);
Balboa, ciutat de Panam.

Personatges:;
Javier Balboa, futbolista espanyol.
Rocky Balboa, personatge fictici, protagonista de la srie cinematogrfica Rocky.
Vasco Nez de Balboa, explorador espanyol.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253217" title="Margaret Turnbull" nonfiltered="3169" processed="3161" dbindex="98323">
Margaret Carol Turnbull s una astrnoma americana. Ha rebut el doctorat en investigaci cientfica sobre astronomia de la  Universitat d'Arizona al 2004. Turnbull s considerada una autoritat bessons solars  i habitabilitat planetria.

L'any 2002 va desenvolupar juntament amb Jill Tarter el HabCat , un catleg de potencials sistemes solars habitables. L'any segent Turnbull va identificar 30 possibles estrelles de les 5.000 llistades al catleg HabCat que es trobaven al voltant dels 100 anys llums de la Terra . 

L'any  2006, Turnbull va redactar dues llistes de noms cinc estrelles cada una . La primera d'aquesta llista seria la bases de les recerques de rdio  de l'institud SETI (Beta Canum Venaticorum, HD 10307, HD 211415, 18 Scorpii, i 51 Pegasi). La segona llista sn els candidats per a la recerc a de planetes terrestres (Epsilon Indi, Epsilon Eridani, 40 Eridani, Alpha Centauri B,  i Tau Ceti).
En el seu honor s'ha anomenat un asteroide, el 7863 Turnbull






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253218" title="Esglsia de Sant Ildefons" nonfiltered="3170" processed="3162" dbindex="98324">

L'esglsia de Sant Ildefons (en portugus Igreja de Santo Ildefonso) s un edifici religis a Porto, Portugal, reconstrut entre 1730 i 1737, per trobar-se en runes l'antiga esglsia.

La nau s de tipus poligonal en estil barroc. T dues torres campanar. Les cornises estan rematades a cada costat per esfera i frontons de fantasia.

A la faana, les parets estan decorades amb rajoles de Jorge Colao (1932), amb escenes de la vida de Sant Ildefons i allegories de l'Eucaristia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253246" title="Vall de Beneixama" nonfiltered="3171" processed="3163" dbindex="98325">
La Vall de Beneixama s una denominaci histrica de la vall formada pels termes de Beneixama, El Camp d'Almisr, La Canyada de Biar i part dels termes de Biar i Banyeres de Mariola. Pren el seu nom de la poblaci de Beneixama, que se situa al seu bell mig i de la qual pren el nom, tamb, el sindicat de regants de la mateixa vall.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253251" title="Bixina" nonfiltered="3172" processed="3164" dbindex="98326">
La bixina s una substncia qumica orgnica poliinsaturada, un carotenoide dicarboxlic. s el principi colorant de la bixa (Bixa orellana), de color vermell, que es produeix a la natura per oxidaci de la carotina. Les llavors d'aquesta planta redudes a pols s'utilitzen per acolorir aliments i filtres solars.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253268" title="Miquel Mas" nonfiltered="3173" processed="3165" dbindex="98327">

 Miquel Mas Gay (Manacor 1943), ciclista manacor.
 Miquel Mas Ferr (Palma, Mallorca, 1950), escriptor mallorqu.
 Miquel Mas i Mir (Barcelona, 1931 - El Pont de Bar, 2008), hostaler i alcalde del Pont de Bar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253271" title="L'Estany de Nules" nonfiltered="3174" processed="3166" dbindex="98328">

L'Estany s un Paratge Natural Municipal del municipi de Nules (Plana Baixa). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 3 de desembre de 2004.

L Estany de Nules s una llacuneta litoral formada per la surgncia abundant d aigua subterrnia a la marjal, a la qual tamb van arribar aportacions d escorrentia superficial en altres temps. Aquest enclavament s un testimoni histric que ha sobreviscut a les transformacions agrcoles i a la urbanitzaci de la costa.

El paratge natural se situa al final del conjunt marjalenc de Nules, un dels ms ben conservats en tot el conjunt palustre litoral que prov del rosari de marjals que s estenien al llarg de la costa castellonenca. Aquesta marjal forma part del Catleg de zones humides de la Comunitat Valenciana des de l any 2002 i est inclosa en la Proposta de llocs d inters comunitari (LIC) de la xarxa Natura 2000.

 Fauna i vegetaci .
L Estany de Nules constitueix un refugi excepcional per a les aus, s un important lloc de migracions a l hivern, i on les aus es poden alimentar, descansar o fins i tot niar. Aquesta llacuna artificialitzada t una estreta franja de vegetaci palustre on troben recer fotges, polles d aigua, cabussets, i altres antids que conviuen amb exemplars d oques, introduts per fomentar l atracci a l avifauna silvestre aqtica al lloc.

 Presncia humana .
Aquesta zona humida s una excellent zona d esbarjo tradicional amb gran aprofitament per part de la poblaci del municipi, i es troba condicionada per a l s i el gaudi pblic.

 Enllaos interns .
 Nules;
 La Plana;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253272" title="Literatura croata" nonfiltered="3175" processed="3167" dbindex="98329">
Literatura croata s la literatura feta en serbocroat a Crocia i Bsnia i Herzegovina, encara que alguns autors escriuren a la Uni Europea, Canad o als EUA. Tot i que tradicionalment s'ha considerat el croat com una versi del serbocroat escrit en alfabet llat, des de la independncia de Crocia el 1991 es va extenent la idea que el croat s una llengua independent.

 Els orgens .
La cultura medieval croata era trilnge en croat, llat i eslav antic. Els primers texts eren del segle XI, traduccions de l eslav antic escrits en alfabet glagoltic (escrits litrgics, hagiografies i apcrifs), inspirats en la literatura migeval eslava i bizantina, com el Missal de Kiev (s. XI), documents com la Pedra Baka (1100)  i la Llei Vinodol (1288) . Cap el 1300 va aparixer la primera mostra de literatura prpiament croata, el Rumanac Trojski (Roman de Troie). Des del segle XV, per, els texts seran ms originals: prosa didctica i histrica, d influncia italiana, com les Crniques de Dukljanin, per tamb oral. La primera literatura en akavski don com a mostres el Missal del Prncep Novak (1368), el Missal de Hrvoje Vuk i  Hrvatini  (s. XV), l Evangeli de Reims i les Visio Tundali.

 Literatura dlmata-ragusea .
La literatura dlmata-ragusea, d origen rom i feta en akavi, es va desenvolupar a les viles del litoral, eslavitzades per de cultura italiana. Els llatinistes croats del Renaixement s interessaren per la cultura del seu pas i exaltaren sovint el seu sentiment d origen eslau, com van fer Djordje Sigori  de Sibenic (Georgius Sisgoreus, 1440-1509) i Priboevius de Hvar, l historiador en llat Hvarien-Hanibal Lu i  (Annibale Lucio de Hvar, 1485-1553) autor del drama potic Robinja (Esclava), o en itali, com Mauro Orbini (m. 1614) amb Storia dei popoli slavi.

Per a fer de contraps entre el sentiment eslau amb l atracci cultural italiana, els autors es basaren en  la tradici medieval autctona, influda per Petrarca, amb centres a Zadar, Hvar i Dubrovnik. Els principals autors dubrov an del perode foren  Vladislav Sisko Men eti  (1457-1527) i Dore Dri  (Giorgio Darsa, 1461-1501), poetes trobadorescs de tradici amorosa; l humanista Ludvik Crijevi  (Luigi Cerva, 1460-1520); i els grans poetes Marin Dri  (Marino Darsa, 1508-1567) de Ragusa, autor de comdies de carnaval com Dundo Maroje (Oncle Maroje, 1550), Skup (L avar, 1553), i Venera i Adon (Venus i Adonis). D altres aurtors menors foren Mika Pelegrinovi  (1500-1562) de Hvar amb el poema de carnaval Jejupka (L egpcia); Brne Kernatuti  (1520-1572) de Zadar, amb Vazegte Sigeta grada (La presa de Siget, 1584) en honor al ban croat Zrinski; Juraj Barakovi  (1548-1628) amb Vila Slovinka (Fe eslava); Andrej  ubranovi  (1480-1530), Stjepo Gu eti , Niccolo Vetrani -Cau i ,  Petar Hektorevi  de Hvar (Pietro Ettoreo, 1487-1572) amb Ribanje (1565) i Ribarsko Prigovaranje (El pecat i el propsit dels pecadors); Marko Maruli  de Split (1450-1524) amb la poesia patritica antiturca Judita (1501); Petar Zorani  (1508-1569) de Zadar, amb l idilli pastoral Planine (Muntanyes); Nikola Naljeskovi  (mort el 1587) amb teatre carnavalesc; B. Cassio (1575-1650) i Mavro Vetranovi  (1482-1576) de Ragusa, amb Remita (Ermit) i Piligrin (Pelegr).

En altre temtiques tamb destacarien Medo Pu i  (1521-1582), el poeta amors Dominko Zlatari  (1555-1609), el matemtic Rudiger Bosgovi  (1711-1787) i l historiador Anselmo Banduri (1670-1743) autor del tractat Imperium orientali sive angiquitatis constantinopolitanae (1712). 

Durant el segle XVII l austeritat de la contrareforma es va imposar al lirisme amors. Tot i aix aparegu la gran figura del moment, Divo Gunduli  (Giovanni Gondola, 1589-1638) amb els poemes Suze sina razmetnoga (Llgrimes del fill perdut), Dubravka (1628), considerada com l himne nacional de la Repblica de Ragusa, Osman  (1626) i Cleopatra (1627). Tam foren importants els petrarquistes  Dinko Ranjina (1536-1607) de Ragusa, i Dinko Zlatari  (1558-1609) traductor de l Electra i Aminta de Sfocles; Junije Palmoti  (1606-1657) de Ragusa, amb drames histrics en poesia com Pavlimir, Atlanta, Captislava, Bisernica, Kristijade o Gomnaide; Divo Buni -Vuci evi  (1592-1658) amb els idillis pastorals amb influncia del marinisme itali Plandovanja (Plaers) i Mandaljena pokornica (Magdalena penedida); i el ban croat Petar Zrinski (1620-1671) amb Adrianskoja mora sirena (La sirena de l Adritica).

Els autors de la contrareforma es formaren en els Collegis Illrics de Bolnia, Loreto i Roma, gent com Pietro Canavelli (1637-1719), Girolamo Cavagnini (1640-1714) i Antun Kanili  (1699-1777) d Eslavnia. All es composaren les gramtiques Institutiones linguae illyricae (1654) a Roma i Thesaurus linguae illyricae (1654) a Loreto, aix com un Dizionario italiano-latino-illirico (1728), compost a Vencia per Ardelio Dellabella.

El segle XVIII va continuar el desenvolupament de la comdia carnavalesca, tot i que sense autors de gran importncia, ja que les acadmies fundades a Ragusa, Zadar i Split decaigueren; encara sobrevisqueren alguns autors com com el francisc Andrija Ka i -Miosi  (1704-1760) amb la crnica rimadaRazgovor ugodni naroda slovinskoga (Clamors discurs s obre el poble eslau); Anton Gledjevi  (1659-1738) amb els poemes Danina, Olimpia i Hermione; Igna  Gjorgji  (1676-1737) autor d Uzdasi mandaljenje pokornise (Sospirs de Magdalena empenedida, 1728), Salter slovinsti  (Psalteri eslau, 1729) i Marunko i Pavica (1730); el jesuita Juraj Feri  (1739-1820) i el francs fill del cnsul gal a ragusa, Brure Desrivaux/Marko Bruerovi  (1774-1823), autor de poemes i comdies lriques.  I pel que fa als cants pics, noms cal destacar l obra del francisc Filip Grabovac (mort el 1749), qui exalta el patriotisme.

 Literatura de la Crocia continental (s. XV-XVII) .
El pas havia estat devastat pels turcs, i els primers autors importants foren els protestants Stjepan Konzul (mort el 1587) i Antun Dalmatin (mort el 1579) d Istria, traductors del Nou Testament al croat. Foren imitats pels catlics de Zagreb,  com el p. Antun Vramec (mort el 1587), autor d una crnica en kajkavi. Durant el segle XVII els nobles, amenaats pel centralisme austriac, experimentaren el particularisme en adoptar la llengua popular. Aix Petar Zrinski (1621-1671) va adoptar al croat els poemes en hongars del seu germ Nikola, i Fran Krsto Frankopan (1643-1671) va fer peces lriques d influncia italiana. Tamb en destacaren el bosni M. Divkovi  (1563-1631) i el continental J. Habdeli  (1609-1678).

Ms tard, Juraj Kriani  (1618-1683), missioner de la contrareforma i entusiasta  de la idea de la unitat  i independncia dels eslaus del sud, va compondre una Gramati no iskazanje ob ruskom jeziku, i marx a Rssia per tal de convncer al tsar de les seves idees, per aquest el va deportar a Sibria, on va compondre el tractat de caire paneslavista Politicka. En una lnia similar, Pavao Ritter-Vitezovi  (1652-1713), autor en llat i en croat, va defensar els drets histrics del poble croat, i exten el sentiment nacional a tots els pobles illrics, que era com anomenava als eslaus del sud, i pretn unificar tots els dialectes en una llengua comuna.

Pel que fa el segle XVIII a Zagreb, hi destacaria la didctica en kajkavi merc les comdies de Tito Brezovi  (1757-1804) com Diogenes, ili sluga dven zgoblenech bratov (1804), mentre que a Eslavnia destaca la figura de Matija Antun Relkovi  (1732-1798), autor en kajkavi de Satir ili divi csuvik (1762).  D altres autors foren Antun Kanili  (1700-1777), el sacerdot i folklorista Toma Miklovi  (1767-1833), Antun Mihanovi  (1796-1862) qui propos substituir el llat pel croat, i Jakov Lovren i  (1787-1842) autor del drama Petrica Kerempuh. 

 El segle XIX .
A comenaments del segle XIX els  croats no eren pas una unitat poltica (ja que eren dividits entre austriacs, hongaresos i turcs) ni lingstica (ja que empraven tres dialectes,  akavi, tokavi i kajkavi). Aleshores el filleg croat Ljudevit Gaj, influt pels fillegs paneslavistes txecs, per tal de conjugar l amenaa nacionalista hongaresa, va fundar les revistes Danica i Novine Hrvatske, des d on proposa l s d una llengua nica, el tokavi, no sols per als croats sin tamb per a tots els eslaus del sud., com ja havia fet a Srbia el filleg Vuk Karadi , per amb alfabet cirllic, mentre que els croats empraran l alfabet llat. Amb aquesta finalitat tamb fundar l editorial Matica Ilirska. Janko Draskovi  fund d un cercle literari a Zagreb i fou exiliat a Pars

D aquesta manera apareixer la primera genearci d autors literaris croats en tokavi, que tamb va captar a l eslov Stanko Vraz (1810-1850), per que no va tenir prou deixebles a Eslovnia. Entre els principals exponents tenim Ljudevit Gaj (1809-1872), qui sentaria les bases de la unificaci lingstica serbocroata amb Kratka osnorva hrvatsko-slavenskoga pravopisanja (Epistolami d escriptura legal croato-eslovena, 1830).  el poeta i poltic Ivan Maurani  (1814-1890), autor de Smrt Smail-aga Cengijaca (La mort de Ismail Aga Cengic, 1846) i Petar Predarovi  (1818-1872). Aquesta tendncia fou continuada pels nous autors, com Luka Boti  (1830-1863), Gija Marti  (1822-1905) i Mirko Bogovi  (1816-1893), editor de la revista Neven (Meravella), primer autor croat empresonat per la seva activitat literria, i autor del poema Matija Gube , Kralj selja ki (Matija Gubec, rei dels pagesos, 1859).

La nova constituci del 1860 permetr la literatura croata en unes condicions ms favorables. El pare Josip Juraj Strossmajer i l escriptor August enoa (1838-1881) fundaran la revista Vijenac, de caire literari, que el 1871 publicar la primera novella croata Zlaterovo zlato (L or de l orfebre) d A. enoa, literatura de propaganda nacional, sentimental i romntica.  

Fou en aquells anys quan es va produir una reacci nacionalista croata fonamentada en els drets histrics del regne croat. L ideleg fou Ante Star evi , qui publciaria treballs cientfics en una llengua diferent a la dels serbis.  Amb ell sorgirien un grup d autors realistes i naturalistes, com Evgen Kumi i  (1850-1904), autor de Kneza Lepa (La reina Lepa, 1902) i Urota Zrinjsko Frankopanska (La conspiraci de Zrinski i frankopan); Ksaver Sandor Gjalski (1854-1935) amb  Janko Borislavi  (1887), considerat com el Faust croat; Vjenceslav Novak (1859-1905), influt per Zola i creador de la novella social croata, amb    Pod Nehajem (Sota el Nahaj, 1892), Posljednji stipan i i (Els darrers stipancici, 1899) i Tito Dor i  (1905); Franjo Markovi  (1845-1914) autor del poema pic Kohan i Vlasta (1868); Ante Kova i  (1854-1889) amb U registraturi (L arxiver, 1888); Josip Kozarac (1858-1906), iniciador de la novella psicolgica, amb Megju svijetlom i tminom (Entre llums i tenebres, 1900) i  Mrtui kapitali (Capitals mortes, 1889); el novellista Janko Leskovar (1861-1949), l eslav August Harambai  (1861-1911) i el gran poeta Silvije Strahimir Kranj evi  (1865-1908)  creador de la revista Nada (Esperana) i autor  Trzaji (Sobresalts, 1902). 	Alguns autors menys coneguts foren el comediant Josip Evgen Tomi  (1843-1906), amb Bosanski Zmag (Drac de Bsnia, 1879), el frare de ragusa Matija Ban (1818-1903), el dlmata de Split Luka Boti  (1830-1863) i el narrador i poeta Milan Marjanovi  (1879-1955).

 Modernisme croat .
Entre finals del segle XIX i comenaments del XX (1895-1918) s conegut com a perode modernista , un nou corrent de reacci per l absncia d inters pels problemes esttics (l art per l art), que ser impulsat pels crtics M. Deman, Milutin Cihlar Nehajev (1880-1931) i Milan Marjanovi  (1879-1955). Dominat per la figura d Antun Gustav Mato (1873-1914), desertor de l exrcit austrohongars i exilat a Belgrad i  Pars, amb les narracions Nai ljudi i krajevi (La nostra gent i la nostra terra, 1910) i Umorneprice (Contes estancats, 1909); i amb altres intimistes com Vladimir Vicri  (1875-1909) de Ragusa, Dinko Simunovi  (1873-1933); Janko Poli -Kamov (1886-1910); Ivo Vovjnovi  (1857-1929) amb la Dubrovacka trilogija (Trilogia de Dubrovnik, 1900) que aplega les narracions Lazarevo Vaskresenje (La resurrecci de Lltzer), Stari Grijesi (Els vells pecats) i Gospoda za suneskretom (La senyora del girasol); i Vladimir Nazor (1876-1949) amb els poemes Slavenske legende (Llegendes eslaves, 1900), Hrvatski kraljevi (Reis croats, 1904) i Partizanke (Cants partisans, 1944); Dragutin Domjani  (1875-1933) amb poemes en kajkavi on descriu la misria dels pagesos; Ivana Brli -Mazurani  (1874-1938), autora de contes per nens, i considerada com l Andersen croata; Fran Galovi  (1887-1914),; Milan Oogrizovi  (1877-1923); Fran Mazurani  (1859-1928); els istrians Rikard Katalini -Jeretov (1861-1934) i Viktor Car Emin; Ante Trei -Pavi i  (1867-1949), traductor de Giacomo Leopardi i Branko Vodnik (1879-1926), Ivan Kozarac (1885-1910), el catlic Marin Sabi  (1860-1922), Srdan Tu i , i Fran Hr i , molt influt per Fidor Dostoievski. 
  
El modernisme va dominar la vida literria croata fins a comenaments dels anys trenta. Tot i aix, el 1917 es form el grup de poetes nacionalistes Gri  (nom del barri antic de Zagreb), amb el deixeble de Mato, Ljubo Wiesner (1885-1951), i  els seus companys Zvonko Milkovi , Vilko Gabari  (1889-1915), mort al front, Nikola Poli , Vladimir Cerina, Bozo Lovri , Tomislav Prpi , Gustav Krklec, el filleg Julije Benesi , Branko Stanojevi  (1900-1921) i Danko Andelinovi . 

 Perode d'entreguerres 1920-1940 .
Durant els anys 20  es desenvoluparen els corrents avantguardistes, principalment expressionistes, que trencaren amb la tradici anterior, entre els quals hi havia Antun-Branko Simi  (1898-1925), amb els poemes socials Prcobraenja (Transfiguracions, 1920), Djuro Sudeta (1903-1927), Nikola op (1904-?), Ulderiko Donadini (1894-1923), el crtic Antun Barac (1894-1955), Augustin Ujevi  (1891-1955), molt nacionalista, amb Lelek sebra (El plany de l eslau, 1920) i Ojadjeno zveno (La campana adolorida, 1933); i Mihovil Kombol (1883-1955), traductor de Dante al croat. Tamb destac el poeta Ante Cetineo (1898-?) amb Za  suncem (Ansia de sol, 1932),  Zlatni klju  (Clau d or, 1933), Laste nad uvalom (Orenetes sobre la vall, 1935) i les novelles Grebeni se rone (Les esculleres es trenquen, 1925) i Mestar Ivan (1933).

El perode d'entreguerres fou fora productiu, i es publicaren nombroses revistes literries; entre les cristianes i dretanes les ms importants eren Savremenik  (Revista Contempornia), Hrvatska Prosvjeta (Tradici croata) i Hrvatska Revija, amb influncia literria germnica i italiana; entre els esquerrans, destacaren les revistes Danas (Avui), Pe at (el segell) i Zastita Civjeka, i entre els autors ms destacats podem trobar el novellista Miroslav Krleza (1893-1981) amb la trilogia Glembajevi (La famlia Glembaj, 1932), Povratak Filipa Latinovica (El retorn de Felip Latinovic, 1960), Hrvatski bog Mars (El croat du Mart, 1922), Djetinjstvo u Agramu (Infantesa a Zagreb, 1952) i Davni dani (Dies de fa molt de temps, 1956); Agust Cesarec (1893-1941) afusellat pels ustaixa, amb la novella Slatan mladic (El jove i l or, 1928); Milan Begovi  (1876-1948), influt per Henrik Ibsen, Luigi Pirandello i Maurice Maeterlinck, amb Knjiga Boccadoro (El llibre Boccadoro, 1900); i el poeta Ivan-Goran Kova i  (1913-1943) amb el poema Jama (Fossa comuna, 1943). D altres autors importants del perode foren Mile Budak (1889-1945) ministre d educaci de l'Estat Independent Croat, autor de Pod gorom (Sota la muntanya, 1937), Direktor Kriani  (1938) i Ognjiste (La llar, 1938); Gustav Krlec (1899-1977) amb els poemes Ljubav ptica (Amor dels ocells, 1926), Zubar zivota (El murmuri de la vida, 1955), i Ernikos (Merla negra,  1974); el dramaturg Josip Kosor (1879-1961) amb Optuba (Acusaci, 1905), Razsap (Destrucci, 1906) i Bijeli plaminovi (Flames blanques, 1920); Dobrisa Cesari  (1902-?), Dragutin Tadijanovi  (1905-?) amb els poemes Sunce nad oranicima (El sol sobre els camps, 1933) i Dani djetinjstva (Dies d infantesa, 1937); el bosni Ilija Nanetak (1906-?), Djuro Vvikovi  (1889-1958); . Kouti  (1902-?), amb la novella S naijo njiva (Del nostre passat, 1935-1940), i Slavko Kolar (1891-1963), el millor humorista croat, amb els drames Narodje streljiv (El poble s pacient, 1947) i Svoga tela gospodar (Amo del propi cos, 1957). De menor importncia podem destacar Ante Bonifa i  (1901-?), el poeta social Vjekoslav Majer (1900-?),  amb la novella Osamljeni  ovek u Tingletanglu (Un home solitari al cabaret, 1965), Vlado Vlaisavljevi , Frano Alfirevi  (1903-?), Ivo Kozar anin (1911-1941), Suda Kosuti  (1902), Dora Pfonova (1897-?), Antun Nizeteo (1913), Olinko Delorko (1910), Drago Ivanisevi  (1909) i Vladko Batusi  (1902). En dialecte akavi van destacar autors com Mate Balota (1898-1963), Drago Gervais (1904-1957) i el poeta eslav Grigor Vitez (1911-1966).

 Desprs del 1945 . 

Desprs de la guerra es va imposar la literatura social i el realisme socialista, en la que destacaren, endems d alguns dels autors ja esmenats, d altres de nous com Petar egedin (1909-?) amb les novelles Djeca Boja (Nens de Du, 1946), Osalmjenici (Gent solitria, 1947), Na istom putu (Pel mateix cam, 1963) i Orfej u maloj bati (Orfeu en un jard petit, 1964); Vjekoslav Kaleb (1905-?) amb Na kamenju (Sobre la pedra, 1940), Smrtni zvuci (Sons mortals, 1957) i Divota praine (Miracle de pols, 1956); Ranko Marinkovi  (1913), autor satric i dramtic amb Ruke  (Mans, 1953), Poni enje Sokrata (Humiliaci de Scrates, 1959) i Oko boje (L ull de du, 1960); Novak Simi  (1906) de Bsnia, amb la novella Bra a i kumiri (Germans i dols, 1955); Ivan Don evi  (1909-?) amb les novelles Bezimeni (Annims, 1945) i Mirotvotci (Pacifistes, 1956); aix com els poetes Marin Frani evi , Sime Viceti  (1909-?) amb els poemes Ljubav i  ovjek (L amor i l home, 1955); Vesna Parun (1922), amb els poemes Zore i vihori (Alba i vents, 1947), Crna maslina (Olivera negra, 1955), Koralj vracen moru (Corall retornat del mar, 1959), i  Bila sam dje ak (Jo era un noi, 1963);  i el poeta Jure Katelan (1919) amb Pijetao na krovu (Un gall al terrat, 1950), i Malo kamena i puno snova (Poques pedres i molts somnis, 1957). 

Altres tamb destacats foren Drago Ivanisevi  (1907) amb els poemes Zelmja pod nogama  (La terra sota el peu, 1940) i Koarica stihova (Un cistell de versos, 1951); Slavko Batui  (1902-)  amb el drama Komorni trio (Trio de cambra, 1938) i les narracions Kroz zapodni zemlje i gradove (Travessant els terres i ciutats occidentals, 1932), Od Kandije do Hammerfesta (De Canda a Hammerfest, 1937), i Pejzazi i vedute (Vistes i paisatges, 1959) i Vladan Desnica (1905-1967) amb Zimsko ljetovanje (El llogarret d hivern, 1950) i Fratarsa zelenom bradom (El frare amb barba vermella, 1959).

Durant els anys 50 es va notar ms l entrada de la influncia literria occidental (sobretot Garca Lorca i T.S. Elliot), merc les revistes KRUGOVI (Cercles, 1952-1958) i KNJIEVNIK (El llibreter, 1959-1961). En la primera hi publciaren Ivan Slamnig (1930), Ivan Kusan (1933), Antun Soljan (1932), Slobodan NOVAK (1924) amb els poemes Glasnice u oluji (Missatges en la tempesta, 1950), les narracions Mirisi, zlato i tamjan (Perfum, or i incens, 1968) i Turdigrad (Ciutat dura, 1961) i el teatre Trofej (Trofeu, 1960) i Starsno je znati  (s terrible saber, 1962), i Ivan Raos (1921), i facilitaren el cam a poetes com el romntic Slavko Mihali  (1928), autor de Ljubav za stvarnu zemlju  (Amor a la veritable terra, 1964) i Prognana balada (Balada proscrita, 1965), l existencialista Milivoj lavicek (1929) i Vlado Gotovac (1930) i Tono Mar evi  (1941) autor de la traducci Bikova koza (La pell del brau) d Espriu el 1987, aix com Nikola Mili evi  (1922), de to pessimista i apoltic, Vladko Pavlette (1930), Stanislav Simi  (1904-1960), Miroslav Si el (1926) i Branimir Donat (1934).

En la dcada dels seixanta, amb institucions ms descentralitzades, aparegueren noves revistes com Forum (1962), Kolo (1963-1971), Kritika (1968-1971) i Umjestnost Rije i  (L art del Mn, des del 1957). Apareixerien  autors com Zvonimir Majdak, Alojz Majeti  i Branislav Glumac. Per la publicaci ms destacada fou Razlog (Ra) amb un lirisme metafric dels autors Danijel Dragojevi , Dubravko Horvati , Luka Paljetak i Vesna Krmpoti  (1932) amb els poemes Pisejak koje govori (Sorra que parla, 1958), Jama bica (Terreny d essncia, 1965) i Krasna nesuglasja (Boniques desharmonies, 1970). Pel que fa als dramaturgs, el ms destacat fou Mirko Bozi  (1919), amb Most (El pont, 1947), Devet gomolja (Nou patates, 1948), Skretnica (Punt de tornada, 1951) i Ljulja ka v tunoj vrbi (Voleja el colom, 1957). Tamb apareixeria a Zagreb el 1964 la revista Praxis, de caire humanista i antiestalinista i que don nom a un grup d escriptors joves com V. Vrani ki, R. Supek, M. Kangrga, Gajo Petrovi  (1927) i V. Korak, amb la intenci d agrupar els dissidents que no volien destruir el sistema. 

A partir dels anys setanta destacaren altres autors com Drago Kekanovi , Pero Budak (1919), Ivan Aralica (1930), Marijan Matjovi  (1915-1985), en estil realista socialista amb Slu aj maturanta Wagnera (El cas del graduat Wagner, 1953), Igra oko smrti (Ball al voltant de la mort, 1955), Vaar snova (Mercat dels somnis, 1959) i I bogovi pate (Els dus tamb pateixen, 1965), i els borgesians Goran Babi , Pavao Pavli i  (1946), Stjepan Cui  (1945), Goran Tribuson (1948),  Vlatko Pavleti  (1930), Ivo Frange (1920) i Zvonimir Majdak (1938). 

Pel que fa als autors exilats, el 1951 amb capital ustaixa es va fundar a Buenos Aires la Hrvatsk Revija, per tal d agrupar als autors de la dispora, com Vinko Nikoli  (1912), Boris Maduna (1940), Lucijan Kordi  (1914), Sre ko Karaman (1904-1964), Ante Nizeteo (1913), Mirko Vidovi  (1940) i Viktor Vida, qui se sucid, i Vinko Grubisi  (1948). Des del 1968 establiran la seva seu editorial a Barcelona. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253274" title="Club de Ftbol Extremadura" nonfiltered="3176" processed="3168" dbindex="98330">


El Club de Ftbol Extremadura, SAD s un equip de futbol de la ciutat d'Almendralejo, (Badajoz). Es va crear a l'any 1924 i actualment juga al Grup 2 de la Regional Preferent d'Extremadura. Juga a l'estadi Francisco de la Hera, que t una capacitat per a 11.580 espectadors. 

Actualment, est patint una greu situaci tant esportiva com financera, fet que li ha portat a la categoria Regional Preferent per impagaments. Desprs de la seva primera temporada a la Regional Preferent, va aconseguir sortir dels llocs de descens a l'ltima jornada, mantenint la categoria.

Historial recent.



A ms del descens esportiu va ser sancionat amb un descens administratiu per irregularitats econmiques;

Estadi.

Estadi Francisco de la Hera, amb capacitat per a 11.580 espectadors. El partit inaugural es va jugar el 12 d'octubre de 1951, contra el Sevilla FC, perdent per 2-4. S'anomena aix en honor al president de l'entitat durant aquests anys.

Dades del club.

 Temporades a 1a: 2;
 Temporades a 2a: 13;
 Temporades a 2a B: 10;
 Temporades a 3a: 26;
 Millor posici a la lliga: 17 (Primera Divisi temporada 98-99);

Plantilla 2008-09 .





Entrenador: Juan Francisco Godoy, Pinky (Extremadura UD);

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253283" title="Antoni de Montserrat" nonfiltered="3177" processed="3169" dbindex="98331">
Antoni de Montserrat (Vic, 1536   Salsete, ndia, 1600) fou un jesuta format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missi de la colnia portuguesa de Goa, a l'ndia, des d'on viatjaria per bona part de l'sia Central i la Pennsula Arbiga. Aquest viatger i erudit va deixar constncia dels seus viatges en quatre manuscrits, dels quals noms se'n conserva un, el Mongolicae Legationis Commentarius, referent a la seva estada a la cort del Gran Mogol. 

Fill d'una famlia noble d'Osona, estudi a Barcelona, on entr en contacte amb Sant Ignasi de Loiola. Fascinat per la vida dels missioners, entr a la Companyia de Jess el 1558 essent destinat a Portugal, on fou ordenat sacerdot el 1561. Estudi a la Universitat de Coimbra i, a Lisboa, fou prefecte de Sant Roc, vicerector del collegi de Sant Antoni i preceptor del rei Sebasti I de Portugal.


 L'ambaixada a la cort del Gran Mogol .
El 1574, a l'edat de 38 anys, vei complert el seu somni de convertir-se en missioner quan fou enviat, amb 40 jesutes ms, a la missi de la colnia portuguesa de Goa, a l'ndia. Cinc anys ms tard li fou encomanada la missi d'integrar-se a l'ambaixada que havia de presentar-se a la cort del rei Mogol, Akbar, amb l'encrrec especfic d'enregistrar tot all que succes durant el viatge. La presncia dels sacerdots havia estat demanada expressament pel mateix rei, fet que els jesutes portuguesos varen malinterpretar com la voluntat d'aquest d'abraar la fe cristiana, cosa que, en cap cas, no era contemplada pel monarca. D'aquesta manera, el 13 de desembre de 1579, Antoni de Montserrat, juntament amb els tamb jesutes Rodolfo Acquaviva i Francisco Henrquez, acompanyats per un intrpret i un ambaixador d'Akbar, partiren de Daman en direcci a la capital de l'Imperi Mogol.

L'arribada del grup a Fatehpur Sikri, la nova capital fundada per Akbar, va tenir lloc el 4 de mar de 1580 i all romangueren durant un any dedicats a dilegs i debats religiosos, fomentats pel mateix rei, amb representats d'altres religions com l'islam i l'hinduisme. Montserrat aprofit la seva estada per instruir-se en la llengua persa i acab guanyant-se la confiana d'Akbar, com ho demostra el fet que el nomens tutor del seu fill.

Al cap d'un any, al nord, esclat una revolta encapalada per un germanastre del rei, que tenia el suport d'alguns cabdills afganesos. A petici d'Akbar, Montserrat s'incorpor a l'expedici militar i l'acompany durant tota la campanya, que dur tot el 1581. Aquest viatge va permetre al jesuta prendre contacte amb bona part dels territoris de l'Imperi, podent visitar Delhi, l'Himlaia, Himachal Pradesh, Caixmir, Punjab i Tibet fins a l'Afganistan. La fi del conflicte coincid amb la tornada de l'ambaixada a Goa, un cop els jesutes constataren la nulla voluntat del monarca de convertir-se al cristianisme. D'aquesta manera, el setembre de 1582 arribaren a la colnia portuguesa on, durant sis anys, Montserrat treball sobre les seves notes amb la intenci d'assolir una obra ms complexa i detallada.


 El captiveri al Iemen .
El 1588 Antoni de Montserrat reb l'ordre directa del rei espanyol, Felip II, de dirigir-se a Etipia per tal de donar suport als missioners all desplaats i sondejar la possibilitat d'aconseguir un acostament del cristianisme etop a l'Esglsia de Roma. El 2 de febrer de 1589, Montserrat i el seu company Pedro Pez salparen de Goa camuflats com a mercaders armenis. El viatge s'estronc quan a Dhufar (Iemen) foren trats pel comandant que els havia de portar a Etipia, el qual els lliur al cap de la ciutat, qui, al seu torn, els envi a Haymin, ciutat de l'interior on hi havia la residncia del sold de Hadhramaut. Desprs de quatre mesos tancats a la pres de dita ciutat, foren enviats a Sana'a, seu del governador turc del Iemen, on romangueren fins el 1595, any en el que foren traslladats al port de Mokka, al Mar Roig, on van haver de servir a galeres durant uns mesos fins que Montserrat emmalalt greument i fou recls a la pres de la ciutat.

Finalment, un any ms tard, aquests dos jesutes foren retornats a Goa, previ pagament d'un rescat de 1.000 ducats. La salut d'ambds era molt precria desprs de gaireb set anys de captiveri i, si b Pez es va poder recuperar, Antoni de Montserrat mor a l'illa de Salsete el mar de 1600.


 Bibliografia .
MONTSERRAT de, Antoni; ALAY, Josep Llus (edici i traducci): Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d'un jesuta catal del segle XVI a l'ndia, Pakistan, Afganistan i Himlaia, Lleida, 2002.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253285" title="Paratge de Sant Miquel" nonfiltered="3178" processed="3170" dbindex="98332">

El paratge de Sant Miquel s un Paratge Natural Municipal del municipi de Vilafams (Plana Baixa). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 5 d octubre de 2007.

 Orografia i geologia .
Des del punt de vista geolgic, la muntanya del Mollet se situa en l mbit de la serra de Borriol o de Mor que pertany al Sistema Costaner Catal, conjunt d alineacions muntanyoses paralleles al litoral, separades per valls molt mplies, de fons aplanat i farciments de materials recents. En l mbit del paratge dominen els afloraments de materials del trisic, principalment dolomies i calcries margoses.

 Flora i fauna .
La zona presenta un elevat valor ecolgic, tant a nivell florstic com faunstic. En relaci amb la vegetaci, es destaca el predomini de pineda densa naturalitzada de pi blanc (Pinus halepensis), el sotabosc del qual est compost per un matoll termfil molt divers que es troba en un estat de conservaci ptim. 

Pel que fa a la fauna, en el paratge i el seu entorn s han identificat gran quantitat d espcies, de les quals es considera rellevant la presncia, com a nidificants, del pit-roig (Erithacus rubecula) i del pigot garcer gran (Picoides major). Tamb destaca la comunitat de rapaos forestals, en especial per la presncia de l guila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), que en el Catleg valenci de fauna amenaada est inclosa en la categoria de vulnerable.

 Paisatge i presncia humana .
Els valors paisatgstics del paratge vnen donats per l existncia d una massa boscosa termomediterrnia ben desenvolupada que descansa sobre un terreny format per materials geolgics relativament singulars al Pas Valenci, i situada en un entorn degradat i antropitzat, la qual cosa li confereix gran qualitat paisatgstica a nivell local.
 
Un altre aspecte destacable del paratge s el seu s social. Les sendes i els camins existents sn mpliament utilitzades per a l exercici d activitats en la naturalesa. En particular, es ressenya la romeria des de Vilafams fins a l ermita de Sant Miquel, que t lloc el quart diumenge de Quaresma i que s ha catalogat com un b de rellevncia local.

 Enllaos interns .
 Vilafams;
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Generalitat Valenciana. Conselleria de Medi Ambient Aigua Urbanisme i Habitatge ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253286" title="Mongolicae Legationis Commentarius" nonfiltered="3179" processed="3171" dbindex="98333">
El Mongolicae Legationis Commentarius s un llibre de viatges escrit pel jesuta catal Antoni de Montserrat entre el 1589 i el 1600, on se ns descriuen les vicissituds viscudes durant els viatges que l autor va dur a terme quan va ser enviat com a ambaixador a la cort del Gran Mogol. En el seu relat Montserrat deixa constncia de les experincies, els pobles, les cultures i la geografia que va poder observar en el seu periple des de la capital de l imperi mogol, Fatehpur Sikri, fins a l Afganistan, passant pels actuals estats indis de Caixmir, Himachal Pradesh, Jammu, la regi del Punjab, el Pakistan o les serralades de l Himlaia i l Hindu Kush.

El llibre resulta d un gran inters perqu dna notcia per primera vegada de regions, tnies, religions, cultures i tradicions desconegudes fins aquell moment a occident, com per exemple les de l Himlaia, que precisament van motivar la primera expedici europea al Tibet vint-i-quatre anys desprs de la mort de Montserrat.

El Mongolicae Legationis Commentarius es complementa amb un mapa en miniatura mpliament reconegut per la seva gran vlua i precisi, fet que li atorg vigncia fins el segle XIX. Tot i que generalment s conegut com a  Mapa de l Himlaia , el cert s que Montserrat dna descripcions molt ms extenses que inclouen l ndia, el Pakistan, l Afganistan i el Tibet.


 Bibliografia .
MONTSERRAT de, Antoni; ALAY, Josep Llus (edici i traducci): Ambaixador a la cort del Gran Mogol. Viatges d'un jesuta catal del segle XVI a l'ndia, Pakistan, Afganistan i Himlaia, Lleida, 2002.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253288" title="Joan Maria Pujals i Vallv" nonfiltered="3180" processed="3172" dbindex="98334">
Joan Maria Pujals i Vallv (Vila-seca, Tarragons 1957) s un filleg i poltic catal. s llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Polticament, s militant de CiU, partit amb el qual fou alcalde de Vila-seca de 1983 a 1991, i president de la Diputaci de Tarragona des del juliol del 1988. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya i poc desprs Conseller d'Educaci de la Generalitat de Catalunya fins juny del 1996, quan fou nomenat conseller de Cultura.

Des del seu crrec va impulsar la reforma de la Llei de Normalitzaci Lingstica, que fou aprovada pel Parlament de Catalunya el 1997 malgrat les traves del Partit Popular des de Madrid. Del 1989 al 1996 fou president de la Federaci Intercomarcal de Tarragona de CDC. Tot i que fou reelegit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, deix el crrec de conseller de cultura, i a les eleccions de 2003 ja no es va presentar. Ha dirigit l'Institut Ramon Llull entre el 2002 i el 2004. 

 Obres .
 La Lluna de Nisan (1994);
 Catalonia (1995);
 De bat a bat. Paisatges de Tarragona (1995);
 Les noves fronteres de Catalunya (1998) ;


 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253291" title="Juan Jos Mills" nonfiltered="3181" processed="3173" dbindex="98335">
Juan Jos Mills (Valncia, Horta, 1946) s escriptor valenci en castell.
Biografia. 
De famlia humil, es va traslladar encara nen amb la seva nombrosa famlia a un suburbi de Madrid (1952), ciutat on ha viscut la major part de la seva vida. Va ser un mal encara que curis estudiant i va cursar la majoria dels seus estudis com nocturn mentre treballava en una caixa d'estalvis. Va comenar Filosofia i Lletres, que va abandonar al tercer any. Va obtenir un treball com administratiu a Iberia i es va consagrar a la lectura i l'escriptura. 

La seva primera novella estava influda per Julio Cortzar i posseeix les xacres acumulades de l'experimentalisme d'aquesta poca i de ser un autor novell, encara que molt original; la segona, Cerbero son las sombras (1975), va obtenir el premi Ssam i li va obrir les portes de la crtica. Grcies a un entusiasta membre del jurat, Juan Garca Hortelano, va poder publicar desprs Visin del ahogado (1977) i El jardn vaco (1981) en la prestigiosa editorial Alfaguara. Per la seva novella ms popular, i tamb la ms transcendent per a la seva obra grcies a escriure-la amb la llibertat de no pensar en la crtica, va ser Papel mojado (1983), un encrrec per a una editorial de literatura juvenil que es va vendre i segueix venent molt. Simultniament va comenar a collaborar en la premsa amb un gran xit, nascut de la seva imaginaci i el seu insubornable comproms amb els desfavorits, de manera que va deixar l'ocupaci en el gabinet de premsa d'Iberia i ara viu del periodisme i la literatura. Divorciat de la seva primera dona, va tenir un fill amb la segona, psicloga. 

En la seva nombrosa obra, d'introspecci psicolgica en la seva majoria, qualsevol fet quotidi es pot convertir en un succs fantstic. Per a aix va crear un gnere literari personal, l' articonte, en el qual una histria quotidiana es transforma per obra de la fantasia en un punt de vista per a mirar la realitat de forma crtica. Les seves columnes dels divendres a El Pas han arribat a un gran nombre de seguidors per la subtilesa i originalitat del seu punt de vista per a tractar els temes de l'actualitat, aix com pel seu gran comproms social i la qualitat del seu estil. Ha guanyat diversos premis de periodisme molt prestigiosos, com el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo 2005. 

En el programa La Ventana de la cadena SER disposa d'un espai (divendres 16:00 h) en el qual anima als odors a enviar petits relats sobre paraules del diccionari. En l'actualitat, est construint un glossari amb aquests relats assolint una nombrosa participaci. En el mes de maig de 2006 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Tor. Les seves obres han estat tradudes a quinze idiomes, entre ells, angls, francs, alemany, portugus, itali, suec, dans, noruec i holands. En la seva ltima novella, titulada Laura y Julio vam trobar plasmades les seves principals obsessions: el problema de la identitat, la simetria, els altres espais habitables dintre del nostre espai, l'amor, la fidelitat i la gelosia.

El 15 d'octubre de 2007 va obtenir el Premi Planeta per la novella autobiogrfica El mundo. El 3 de desembre de 2007 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat d'Oviedo amb el poeta asturio ngel Gonzlez.

 Obres .

Cerbero son las sombras (1975). Premi Ssamo;
Visin del ahogado (1977);
El jardn vaco (1981);
Papel mojado (1983);
Letra muerta (1983);
El desorden de tu nombre (1986);
Primavera de luto (1989);
La soledad era esto (1990). Premi Nadal;
Volver a casa (1990);
Ella imagina (1994);
Tonto, muerto, bastardo e invisible (1995);
Algo que te concierne (1995);
Triloga de la soledad (1996);
El orden alfabtico (1998);
No mires debajo de la cama (1999);
Dos mujeres en Praga (2002). Premi Primavera;
Cuentos de adlteros desorientados (2003);
Hay algo que no es como me dicen (2004);
Todo son preguntas (2005);
Mara y Mercedes (2005);
El ojo de la cerradura (2006);
Laura y Julio (2006);
Sombras sobre sombras (2006);
El mundo (2007). Premi Planeta;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de l'escriptor;
Articles escrits per Juan Jos Mills;
Entrada a Escritores.org;
Biografia i obra a El poder de la palabra;
Entrevista a Juan Jos Mills sobre "El mundo";














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253292" title="Estaci de So Bento" nonfiltered="3182" processed="3174" dbindex="98336">


L'estaci de So Bento (en portugus Estao de So Bento) s una estaci de tren de principis del segle XX situada al centre histric de Porto, Portugal.

El 1890 s'iniciaren les obres del tnel de So Bento que s'acabarien el 1893 amb l'arribada del primer tren a So Bento el 7 de novembre de 1896. Llavors es va tornar indispensable la construcci d'una estaci, decidint-se la demolici del monestir de So Bento del Ave Mara, per construir al seu lloc l'estaci de So Bento. La primera pedra va ser collocada el 22 d'octubre de 1900, devent-se el projecte original a l'arquitecte Marques da Silva, tot i que va sofrir algunes modificacions al llarg de la seva construcci.

La decoraci del vestbul s amb base a rajoles (1916) de Jorge Colao, que expliquen diferents temes: escenes etnogrfiques, allusives als transports i referents a la histria de Portugal (Batalla de los Arcos-de-Valdevez, Egas Moniz davant Alfonso VII de Castella, entrada del rei Joan I a Porto, Conquesta de Ceuta).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253294" title="Tractat de Madrid (1891)" nonfiltered="3183" processed="3175" dbindex="98337">
El Tractat de Madrid relatiu al Registre Internacional de Marques s un tractat internacional signat a la ciutat de Madrid que fou el primer tractat de donar protecci jurdica a la paraula francesa xampany. 

Mitjanant la signatura d'aquest tractat es cre una marca comercial amb aquest nom. Desprs d'un registre inicial en tot el territori francs, el govern deman a l'Organitzaci Mundial de la Propietat Intellectual (OMPI), amb seu a la ciutat sussa de Ginebra, l'acceptaci d'aquest registre internacional i protecci en la denominaci del xampany per a uns determinats vins escumosos.

Efectes.
A partir d'aquest tractat se simplific el procediment per sollicitar el registre d'una marca comercial a nivell mundial a l'OMPI, tenint en compte que per ser acceptat primer ha d'estar registrat al seu pas. La petici d'anullaci com a conseqncia d'una acci judicial iniciada desprs de cinc anys d'inscripci no pot afectar el registre internacional. 

Enllaos externs.
  Tractat de Madrid a l'OMPI;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253295" title="Antoni Comas i Balldellou" nonfiltered="3184" processed="3176" dbindex="98338">
Antoni Comas i Balldellou (Barcelona, 1934) s un economista i poltic catal. Des del 1981 va ocupar diversos crrecs interns a Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC). Del 1979 al 1991 fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per CiU i tinent d'alcalde de Finances el 1979-1981. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat conseller de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya fins el 2002.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253297" title="Front oriental" nonfiltered="3185" processed="3177" dbindex="98339">

Histria militar:
 Front oriental de la Primera Guerra Mundial;
 Front oriental de la Segona Guerra Mundial;
Poltica africana:
 Coalici de grups rebels del Sudan; vegeu Front Oriental (Sudan).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253298" title="Jordi Vilajoana i Rovira" nonfiltered="3186" processed="3178" dbindex="98340">
Jordi Vilajoana i Rovira (Barcelona 1949) s un economista catal. Es llicenci en cincies econmiques per la Universitat de Barcelona, per endems obtingu la diplomatura en mrqueting de nous productes per ESADE i el ttol d'Advanced Management per la universitat de Harvard. El 1975 fou un dels fundadors d'Esquerra Democrtica de Catalunya (EDC), i el 1978 pass a CDC.

Ha treballat activament en el mn de la publicitat, i ha estat conseller de La Seda de Barcelona S.A, per ho abandon el 1995 per ocupar la direcci general de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (CCRTV). Alhora, s'encarreg de cogesti de laFederaci d'Organismes de Rdio i Televisi Autonmics (FORTA) i amb la presidncia del complex multimeditic catal Media Park. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya, i fou nomenat Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, crrec que ocup fins el 2003.

Ha estat membre de la Permanent de la Fundaci Universitat Oberta de Catalunya, del consell d'administraci del Teatre Nacional de Catalunya, del Consell Social de la Llengua Catalana, del Patronat del Gran Teatre del Liceu, del Patronat de la FUNITEC, Enginyeria La Salle, i de la Fundaci de l'Orfe Catal-Palau de la Msica Catalana. A les eleccions generals espanyoles de 2004 fou escollit diputat al Congrs per CiU.
 Enllaos externs .
 Fitxa de Jordi Vilajoana al Congrs dels Diputats;


  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253302" title="Assistncia (bsquet)" nonfiltered="3187" processed="3179" dbindex="98341">
En bsquet, una assistncia s una passada que dna a un jugador a un altre de manera que aquest anota una cistella, i es pot dir que el que encistella s assistit pel que dna la passada. Una assistncia s una passada a un jugador que es troba en una posici d'avantatge o que l'ajuda a aconseguir-lo.

Les assistncies es conten entre les estadstiques individuals i collectives dels equips de bsquet. Solament la passada directament anterior a la cistella es pot contar com assistncia, pel que no es pot comptabilitzar ms d'una assistncia per cistella. A l'hoquei sobre gel, pel contrari, pot haver-hi ms d'una assistncia per gol. Un passe que duu a falta personal de tir no es considera assistncia, encara que els posteriors tirs lliures poguessin resultar en dos punts, com una cistella. Hi ha un cert element d'apreciaci en quant a considerar o no com assistncia a una passada. Hi ha ocasions en qu es considera una passada com una assistncia encara que el jugador que rep la passada hagi de botar abans de llanar i aconseguir la cistella. Aquestes diferncies d'apreciaci fan que sigui difcil comparar les estadstiques d'assistncies, per exemple, entre les regles FIBA i NBA o altres campionats o entre poques diferentes dins d'un mateix campionat.

Un jugador pot posar-se en posici de rebre una assistncia de diverses maneres. Una d'elles s sortint d'un bloqueig, que, si surt b, pot deixar al jugador en posici de tir fcil. Una altra manera s quan es fa un dos contra un (dos defensors) contra un bon jugador, que deixa a un altre jugador de l'equip lliure de marca. s el jugador que passa, i no el que rep, el que rep el reconeixement de l'assistncia. Se sol dir que una cistella fa feli a un, al que l'aconsegueix, i una assistncia fa feli a dues, al que dna la passada i al que fica la cistella fcil.

Els bases sn els que solen realitzar el major nombre d'assistncies, ja que el seu paper s principalment el de donar passades, manejar el la pilota i dirigir el tempo i distribuir la pilota. Els pivots solen fer menys assistncies, per els pivots amb bona collocaci i bona visi i lectura del joc poden ser tamb grans assistents. A l'estar en els voltants de la zona, el pvot sovint t una les millors posicions per a donar passades curts en rees prximes a la cistella des d'on es poden fer tirs fcils per ser propers. Per exemple, el pivot Wilt Chamberlain va ser el segon millor assistent de l'NBA durant la temporada 1968. Un pvot gran i fort i amb gran efectivitat prop del cercle, com el jugador dels Miami Heat Shaquille O'Neal, pot ser molt efectiu en assistncies pels dos contra un als quals pot veure's sotms freqentment, podent ser les assistncies tant a jugadors dintre de la zona com a jugadors en l'exterior de la zona.

Grans assistents.
John Stockton, Magic Johnson, Oscar Robertson, i Bob Cousy es consideren els ms grans repartint assistncies a l'NBA. Stockton t el rcord de major nombre d'assistncies al llarg de tota la carrera, amb 15.806 assistncies. El segon desprs d'ell s Mark Jackson, amb 10.334, molt lluny de la marca de Stockton. Magic Johnson t el rcord de mitjana d'assistncies per partit amb 11,2, i Stockton s segon amb 10,5. Stockton, Jackson, i Johnson eren bases. Oscar Robertson va fer 9.887 assistncies en la seva carrera, quan noms es comptabilitzaven les passades de cistella, sense tir. Robertson va ser el primer jugador que va aconseguir arribar a una mitjana de ms de 10 assistncies per partit en una temporada, i va ser el lder en assistncies en sis ocasions. Bob Cousy va ser el lder en repartiment d'assistncies en vuit temporades consecutives. El rcord de l'NBA de mxim nombre d'assistncies en un sol partit s de 30, realitzat per Scott Skiles dels Orlando Magic davant els Denver Nuggets en un partit celebrat el 30 de desembre de 1990.

Altres jugadors de l'NBA considerats grans en repartir assistncies sn: Nate Archibald, Kevin Porter, Tim Hardaway, Kevin Johnson, Jason Kidd, Steve Nash, Gary Payton, Scott Skiles, Rod Strickland, Isiah Thomas, i Lenny Wilkens entre altres.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253305" title="Rave (msica)" nonfiltered="3188" processed="3180" dbindex="98342">
Una Rave o Free party, s un event de msica i ball, generalment electrnica, que dura tota la nit i en ocasions el dia segent (La duraci depent dels organitzadors), on DJ's i collectius de la cultura eletrnica barregen tot tipus de sons eletrnics. L'expressi rave va ser originalment utilitzada per persones del Carib que estaven a Londres durant la dcada dels 60 per descriure les festes. Llavors en la dcada dels 80, el terme "rave" va comenar a ser utilitzat per descriure la subcultura que va crixer a partir del moviment Acid House que comen a Chicago i desenvolupant-se en l'escena nocturna del Regne Unit.

La msica que s'escolta en aquests events s creada amb sintetitzadors i bases rtmiques de secuenciadors. Els DJ's barregen els seus temes, algunes vegades els hi agreguen aportacions personals o les deixen tal com estan, noms empaten el beat

Pot parlar-se d'una cultura posterior dels trancers basada en el P.L.U.R.

 Peace (Pau) ;
 Love (Amor) ;
 Unity (Unitat);
 Respect (Respecte);
 Responsibility (Responsabilitat);
(La paraula "Responsibility" va ser afegida a l'acrnim PLUR a mitjans dels 90 per promoure el coneixement de les sobredosis creixents de les drogues sinttiques)

Realment no es pot parlar d'un sol origen de les Raves, alguns diuen que es remonten als rituals de la prehistria on els homes baillaven al voltant del foc amb sons repetitius amb els quals es pretenia entrar en estat de trance. D'aqu la paraula o concepte que designa aquest gnere musical.

L'origen podria ser la recerca de misticisme que apareix en tota la historia de l'sser hum. Hi ha altres que mantenen que els parents ms propers dels trancers sn els Hippies, ja que en una festa rave l'element principal a part de la msica s l'amor.

El que es busca en una Rave (msica per a la individualitat d'un ball collectiu), s que el DJ aconsegueixi connectar a tots els assistens en una sola freqncia per que consegueixin experimentar sensacions similiars. En una rave tots sn amics i es pretn que durant el transcurs de la festa tots s'oblidin per un moment del sistema econmic imperant, de la societat o tot i aix, perque no, de si mateixos per aconseguir formar part d'una massa d'amistat i bones intencions.

Els trancers asseguren que el Rock and Roll ha mort i que l'adolescncia s un invent del capitalsime. Alguns, consumeixen drogues, per si els hippies noms consumien Marihuana, LSD i bolets alucingens, els ravers poden consumir, a ms a ms, altres drogues com les anfetamines, metanfetamines, MDMA, etc...

La msica que s'escolta en una rave sol ser: Hard Techno, Trance, Drum and bass, Techno, cid Techno, Hardcore, Frenchcore, Psytrance, Goatrance, Electro, Schranz, Hardtek, Ragga-jungle, Minimal Techno... Tot depn de la temtica i la velocitat del beat.

Les raves poden ser en llocs oberts o tancats, preferentment oberts a l'aire lliure per que els assistens convisquin amb la naturalesa. El millor s que es realitzin en indrets bonics per que els assistents gaudeixin el mxim l'experincia o tamb en bodegues que hi ha dins la ciutat on les llums sn mes cridaneres ja que s un lloc tancat. Tot aix tamb depn del clima i del lloc on es realitzin aquests events. En algunes grans ciutats s freqent trobar raves en cases dessallotgades o a les afores.

En els Estats Units, Argentina ,Xile i en alguns pasos europeus la msica que ms s'escolta en aquest tipus d'events sn House, Trance i Progressive. En Brasil i Mxic predomina el Psytrance.



Enllaos externs.
ZonaRave.com;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253308" title="Lliga espanyola de futbol americ" nonfiltered="3189" processed="3181" dbindex="98343">
La Lliga espanyola de futbol americ, anomenada oficialment Liga Nacional de Ftbol Americano (LNFA) s la mxima competici espanyola de futbol americ. Actualment la competici s oberta a clubs d'Espanya i Portugal, que participen a la segona divisi. 

 Histria .
La primera competici de futbol americ a l'estat fou la Lliga Catalana organitzada per la Federaci Catalana la temporada 1988-89. La competici s'obre ben aviat a clubs de fora del Principat, convertint-se oficiosament en una lliga espanyola. A inicis dels 90, diversos conflictes econmics provocaren que diversos clubs se separessin de la Federaci i creessin una competici parallela semi professional amb el suport de les empreses Unipublic i Antena 3 TV amb el nom d'Spain Football League (SFL) (octubre de 1991). Aquesta competici es reanomena American Football League (AFL) la temporada 1993-94. El mateix 1993 es va crear la RFL, una competici per equips sense jugadors professionals i que van guanyar els Salt Falcons. Finalment, el 1994-95 es produeix la unificaci i es crea l'Agrupaci Espanyola de Futbol Americ (AEFA) amb una nova lliga que s'anomena LNFA.

 Equips participants la temporada 2008 .
La Primera Divisi (LNFA) est formada per 9 equips que s'enfronten tots contra tots i amb un play-off final.
 Badalona Dracs;
 Barcelona Bfals;
 Barcelona Uroloki;
 L'Hospitalet Pioners;
 Valncia Firebats;
 Rivas Osos;
 Granada Lions;
 Sevilla Linces;
 Gijn Mariners;

 Historial .
Spain Football League.
1992: Barcelona Howlers;
1993: Vilafranca Eagles;

American Football League.
1994: Barcelona Howlers;

Liga Nacional de Ftbol Americano.


 Enllaos externs .
Agrupacin Espaola de Ftbol Americano (AEFA);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253309" title="Serendpia" nonfiltered="3190" processed="3182" dbindex="98344">

Una serendpia s un descobriment cientfic que s'ha realitzat de forma inesperada i fortuita.

Fins i tot algun autor ha volgut anar ms enll i ha proposat un complement a la definici, dient que s l'art de descobrir de forma afortunada mentre es buscava quelcom completament diferent.

Histria.
Diuen que a l'any 1754 Horace Walpole va ser el primer a parlar de la serendpia sota els efectes de la lectura d'un conte de fades protagonitzat pels tres prnceps de Serendip. Feien descobriments per accident de coses que no s'havien plantejat mai.

Casos famosos.
 El principi d'Arquimedes va ser descobert en introduir-se dins d'una banyera i observar com el cos desplaava una massa d'aigua equivalent al volum sumergit, cridant-la famosa frase Eureka!.
 Es diu que Isaac Newton descobr la gravetat en caure-li una poma al cap mentre descansava sota un arbre. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253310" title="Atena Prtenos" nonfiltered="3191" processed="3183" dbindex="98345">
Atena Prtenos (Atena la Verge) s el nom de la majestuosa escultura criselefantina de la deessa grega Atena, obra de Fdies. El Parten fou consagrat a aquesta deesa i l'escultura era situada a la seva cella. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253312" title="Cruzeiro" nonfiltered="3192" processed="3184" dbindex="98346">


El cruzeiro (nom portugus, literalment 'creuer') va ser una moneda del Brasil, usada en diversos perodes; en la seva ltima etapa fou anomenat cruzeiro real. El seu smbol inicialment era   (Unicode 0x20A2), i ms endavant Cr$. Es dividia en 100 centaus (centavos).

 Primer cruzeiro (cruzeiro antigo), 1942-1967 (codi ISO 4217: BRZ). Va substituir el real a ra de 1.000 ris per cruzeiro, i fou substitut pel cruzeiro novo a ra de 1.000 cruzeiros antics per un de nou.
 Segon cruzeiro (cruzeiro novo), 1967-1986 (codi ISO 4217: BRB). Fou substitut pel cruzado a ra de 1.000 cruzeiros per cruzado.
 Tercer cruzeiro, 1990-1993 (codi ISO 4217: BRE). Va substituir el cruzado novo en termes paritaris (1:1), i fou substitut pel cruzeiro real a ra de 1.000 cruzeiros per cruzeiro real.
 Cruzeiro real, 1993-1994 (codi ISO 4217: BRR). Fou substitut pel real a ra de 2.750 cruzeiros reais per real.

Enllaos externs.
Monedes del Brasil ;
Bitllets del Brasil ;
Pgina del Banc Central del Brasil sobre el cruzeiro  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253313" title="Catedral de Porto" nonfiltered="3193" processed="3185" dbindex="98347">

La catedral de Porto (en portugus S do Porto) s la seu episcopal de la dicesi de Porto, a Portugal. Est situada al cor del centre histric de la ciutat i s un dels seus monuments principals i ms antics.

Histria.

L'inici de la seva construcci data de la primera meitat del segle XII, i es va prolongar fins a principis del segle XIII. Aquest primer edifici, d'estil romnic, va sofrir moltes alteracions al llarg dels segles. De l'poca romnica daten el carcter general de la faana amb les torres i el bella rosassa, a ms del cos de l'esglsia de tres naus cobert amb volta de can. La volta de la nau cntrica est sostinguda per arcbotants, sent la catedral de Porto un dels primers edificis portuguesos en els quals es va utilitzar aquest element arquitectnic.

En l'poca gtica es va construir la capella funerria de Joo Gordo (al voltant del 1333), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i collaborador de Dionisi I de Portugal. Tamb d'aquesta poca s el claustre (segles XIV-XV), construt en el regnat de Joan I de Portugal. Aquest rei es va casar amb Felipa de Lancaster a la catedral de Porto l'any 1387.

L'exterior de la catedral va ser molt modificat en l'poca barroca. A prop del 1772 es va construir un nou portal en substituci del romnic original. Les balustrades i cpules de les torres tamb sn barroques. A prop del 1736, l'arquitecte itali Niccol Nasoni va afegir un bell nrtex barroc a la faana lateral.

A l'esquerra de l'absis es troba un magnfic altar de plata, construt la segona meitat del segle XVII per diversos artistes portuguesos, fou salvat de les tropes franceses el 1809 per mitj d'una paret de guix construda precipitadament. El segle XVII l'altar major original romnic (que estava dotat d'un deambulatori) va ser substitut per un de ms gran en estil barroc. L'altar major, construt entre 1727 i 1729, s una important obra del barroc joan, projectat per Santos Pacheco i esculpit per Miguel Francisco da Silva. Les pintures murals de la capella major sn de Nasoni.

 El transsepte sud dna accs als claustres del segle XIV i a la capella de Sant Vicen. Una graciosa escala del segle XVIII de Nasoni condueix als pisos superiors, on els plafons de rajoles exhibeixen la vida de la Verge i les metamorfosi d'Ovidi.

La Catedral integra tres bells orgues. Un d'ells, en el cor-alt, marca a Portugal un perode que dna inici al desenvolupament organstic. Es tracta d'un orgue del constructor Jann, el mateix constructor de l'orgue de l'esglsia de Lapa (Porto), ambds promoguts per l'esfor i iniciativa de Ferreira dos Santos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253314" title="douard Lucas" nonfiltered="3194" processed="3186" dbindex="98348">


Franois douard Anatole Lucas. Matemtic francs nascut el 4 d'abril de 1842 en Amiens i mort a Pars el 3 d'octubre de 1891. Va treballar en l'observatori de Pars i ms tard va ser professor de matemtiques en la capital del Sena. Se li coneix sobretot pels seus treballs sobre la srie de Fibonacci i pel test de primalitat que duu el seu nom, per tamb va ser l'inventor d'alguns jocs recreatius matemtics molt coneguts com el de les Torres d'Hanoi.

 Biografia .
douard Lucas va ser educat en l'Escola Normal Superior d'Amiens. Posteriorment va treballar amb Le Verrier en l'observatori de Pars. Va servir com oficial d'artilleria en l'exrcit francs durant la guerra de 1870 contra Prusia. Desprs de la derrota francesa, Lucas va tornar A Pars, on es va dedicar a l'ensenyament de les matemtiques en dos instituts parisencs: el Liceu de San Luis i el Liceu Carlomagno. 

Lucas va morir d'una forma una miqueta peculiar d'una probable septicemia a conseqncia d'un tall en una galta sofert en un banquet que li va produir una inflamaci i es va complicar amb fatals conseqncies.

 Teoria de nombres .

 Nombres de Fibonacci .

Possiblement, Lucas sigui principalment conegut pel seu estudi de les generalitzades successions generalitzades de Fibonacci, que comencen per dos enters positius qualssevol i a partir d'aqu, cada nombre de la successi s summa dels dos precedents. 

La successi ms senzilla s la coneguda com successi de Fibonacci, a saber, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21... Durant dita estudio Edouard Lucas va arribar a formular una equaci per a encontar el n-simo terme de la celebrrima srie sense haver d'arribar a calcular tots els termes predecessors. Aix, segons la formulaci de Lucas:



La immediatament ms senzilla, 1, 3, 4, 7, 11, 18..., s avui coneguda per successi de Lucas.

 Nombres de Mersenne .

Edouard Lucas tamb va realitzar un estudi bastant avanat sobre altres aspectes de la teoria de nombres i especialment sobre el problema de la primalidad. Va descobrir un mtode per a comprovar la primalidad dels nombres de la forma  on  s primer (coneguts com nombres de Mersenne). En 1876, amb aquest mtode, va provar que el nombre  s un nombre primer (el major nombre primer conegut fins a mitjans del segle XX i el major que hagi estat calculat sense l'ajuda d'un ordinador). El seu mtode va ser refinat per Derrick Henry Lehmer en 1930 i, avui dia, s la base d'una de les proves de primalidad clssiques ms conegudes. 

El test de Lucas-Lehmer segueix la segent seqncia de passos: 

Sigui  on  es defineix amb la frmula recursiva .

Donat un nombre de Mersenne  con  primer.  s primer si i noms si  s divisible per .

En realitat, i apesar de contar amb un resultat com l'anterior, la proesa de Lucas va anar terriblement difcil ja que el clcul de la divisi havia de ser monstrus:  s ja un nombre molt gran i  s immens (de l'ordre de ). De fet, Lucas no va arribar a calcular realment , utilitzant certes dreceres i resultats intermedis per a demostrar la divisibilidad de  per .

 Matemtiques recreatives .

Lucas sempre es va sentir apassionat per les matemtiques recreatives. La seva srie de Rcrations mathmatiques (publicada entre 1882 i 1894) s avui dia un veritable clssic per als aficionats. 

Va resoldre el Problema dels Cercles Xinesos (tamb conegut com baguenaudier) descrit pel matemtic itali Cardano en la seva obra de 1550 De Subtilitate Rerum. 

Va inventar el problema de les Torres d'Hanoi. Aquest ltim ho va comercialitzar en 1883 sota el pseudnim Prof. N. Claus de Siam, mandarn del Collegi de Li-Sou-Stian (dos anagramas de Lucas de Amiens i Saint Lois respectivament). 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253316" title="Tractat d'Aquisgr (1748)" nonfiltered="3195" processed="3187" dbindex="98349">
El Tractat d'Aquisgr s un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgr que va posar fi a la Guerra de Successi Austraca iniciada l'any 1740. Les negociacions van iniciar-se el 24 d'abril del 1748 en aquesta "ciutat imperial lliure" dins el Sacre Imperi Romanogermnic, sent els principals negociadors el Regne de la Gran Bretanya i Frana, qui havien dirigit els dos bndols enfrontats en la guerra. 

Clusules del Tractat. 
La majoria de les conquestes realitzades durant la contesa van ser restitudes als seus amos originals. El govern francs es va comprometre a evacuar els Pasos Baixos austracs i algunes places neerlandeses que havien estat ocupades durant la contesa, a ms de retornar la ciutat de Madrs als britnics. Aquests, per la seva banda, van retornar la fortalesa de Louisburg (Cap Breton, Canad) als francesos. ;
L'Emperadriu Maria Teresa I d'ustria va cedir els ducats de Parma, Piacenza i Guastalla, al nord d'Itlia, a Felip I de Parma, fill del rei Felip V d'Espanya i Isabel de Farnesi. Aix mateix alguns territoris de l'oest de la Llombardia van ser lliurats al rei Carles Manuel III de Sardenya. ;
Les fronteres del Ducat de Mdena i la Repblica de Gnova van ser restaurades en el seu traat original. ;
Espanya va revalidar amb Gran Bretanya el "Derecho de Asiento", el perms a aquest pas per enviar un vaixell mercant a l'any a les colnies espanyoles d'Amrica. Ambds punts havien estat acordats prviament el 16 de mar de 1713 en el Tractat d'Utrecht. ;

Significncia . 

La major part del tractat es va limitar a estipular un retorn al status quo previ a la guerra. Encara que va assegurar la pau a Itlia (alguna cosa al que tamb va contribuir l'arribada al tron espanyol de Ferran VI, molt menys interessat a recuperar l'antiga Itlia espanyola que el seu pare), el tractat no va acabar amb la rivalitat entre Frana i el Regne de la Gran Bretanya a l'ndia i Amrica del Nord, que tornaria a esclatar en la Guerra dels set anys (1756-1763). 

El tractat va crear un especial descontentament a Frana, on s'havia donat per assentat que els Pasos Baixos austracs serien annexionats al pas desprs d'haver estat conquistats en una brillant campanya militar dirigida pel comte Moritz von Sachsen. La seva restituci a la Corona Austraca va donar lloc a la popularitzaci de la dita bte comme la paix  ("estpid com la pau") als carrers de la ciutat de Pars. 

Per la seva banda, Espanya i Gran Bretanya van signar el Tractat de Madrid el 5 d'octubre de 1750, que va eliminar el "Derecho de Asiento" en canvi d'una indemnitzaci de 100.000 lliures.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253320" title="Espora (vegetal)" nonfiltered="3196" processed="3188" dbindex="98350">
En biologia, una espora s una estructura reproductiva adaptada per a la dispersi biolgica i per a sobreviure a llargs periodes en condicions desfavorables. Les espores sn un grup polifiltic i formen part del cicle de vida de diverses planta, alga, fongs i alguns protozous.

Una espora (del grec      , llavor) s un corpuscle reproductor de les plantes criptgames.

L'espora est adaptada per a la dispersi i la supervivncia durant llarg temps en condicions desfavorables per t menys substncia de reserva que una llavor.

L'espora es pot desenvolupar en un nou organisme per divisi mittica sense fusionar-se amb una altra cllula produint un gametfit multicellular.

Produda per meiosi per l'esporfit forma part del cicle de vida de plantes o algues amb alternana de generacions.

En el cas dels bacteri s ms correcte anomenar-les endspora i no sn prpiament espores.

Les espores es poden classificar per la seva funci (dispores, clamidspores, zigspores etc.); per origen dins el cicle vital (meispora, micrspora, megspora etc.) i per mobilitat (zospora, aplanspora, autspora etc.).  

Enllaos externs.
;

 Articles relacionats.
Alternana de generacions;
Bioaerosol;
Esporfit;
Endospora;
Falguera;
Cllula auxiliar;

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253321" title="Cruzado" nonfiltered="3197" processed="3189" dbindex="98351">

El cruzado (nom portugus, literalment croat) fou la moneda del Brasil entre 1986 i 1990. El seu smbol era Cz$ i es dividia en 100 centaus (centavos).

Va aparixer el 1986 en substituci del cruzeiro novo a ra de 1.000 cruzeiros per cruzado. El seu codi ISO 4217 era BRC. A causa de la inflaci, fou substitut el 1989 pel cruzado novo a ra de 1.000 cruzados antics per un de nou. Li va correspondre el codi BRN. El 1990 fou substitut altra vegada pel cruzeiro en termes paritaris (1:1).

A l'poca de la seva substituci, en circulaven monedes d'1, 5, 10 i 50 centaus i bitllets d'1, 5, 10, 50, 100, 200 i 500 cruzados, billets que foren sobreimpressionats amb el nom de la nova moneda substitutria (cruzeiro) el 1990. 

Enllaos externs.
Monedes del Brasil ;
Bitllets del Brasil ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253322" title="Nicolas Leblanc" nonfiltered="3198" processed="3190" dbindex="98352">

Nicolas Leblanc, nascut a Ivoy-le-Pr, Cher, el 6 de desembre de 1742 i traspassat a Saint-Denis, Sena Saint-Denis, el 16 de gener de 1806, fou un qumic i metge francs fams per haver dissenyat un mtode per a la fabricaci de carbonat de sodi a partir de la sal marina, que marc el comenament de la industria qumica.

Biografia.

Leblanc va perdre el seu pare a l'edat dels nou anys i an a viure amb un amic de la famlia que era metge. Sota la seva influncia s'interess per la medicina i l'any 1759 an a Pars per estudiar cirurgia al Collegi de Surgeons. L'any 1780 entr al servei del duc d'Orlans, Lluis Felip II, el qual subvencion les seves investigacions sobre l'obtenci de carbonat de sodi que li permet, l'any 1791, muntar una fbrica a Saint-Denis per a la producci d'aquesta substncia.

L'any 1793 mor guillotinat el duc d'Orlans i la planta de tractament fou confiscada pel govern revolucionari, per a posar-la a disposici de les necessitats militars.  L'any 1800 el govern retorn la fbrica a Leblanc, per no fou capa d'administrar-la adequadament i va fer fallida degut a que ja havien aparegut d'altres processos i degut, tamb, a la baixa qualitat del producte obtingut que tenia una mala olor causada per la contaminaci per cid sulfhdric, SH2. Leblanc se sucid el 1806.

Obra.

L'any 1781 la Acadmie des Sciences ofer un premi a la persona que dissenys un procs per a l'obtenci de carbonat de sodi, Na2CO3, a partir de la sal marina. Segons les investigacions del cientfic francs Henri Louis Duhamel du Monceau (1700-1782) a la sal marina hi havia una part de carbonat de sodi i era possible la seva extracci. En aquell temps Frana tenia la necessitat d'aconseguir carbonat de sodi imprescindible pel funcionament de les fbriques de sab, de vidre, de paper, de tintes,... i que havia de comprar a d'altres pasos, especialment a Espanya, aproximadament en uns dos teros de les seves necessitats. La resta s'obtenia a partir de les cendres de plantes, la qual cosa va incrementar la desforestaci de Frana en el segle XVIII.

Durant anys no es va presentar cap projecte i s'hagu d'incrementar el valor del premi. Finalment l'any 1789 Nicolas Leblanc guany el premi i aconsegu una patent per a la seva fabricaci l'any 1791. La seva innovaci fou que fabric carbonat de sodi a partir d'altres substncies: clorur de sodi, NaCl, cid sulfric, H2SO4, carb, C, i carbonat de calci, CaCO3, i no realitz una extracci del carbonat de sodi que hi ha a la sal marina. Aquest procs, anomenat procs Leblanc, fou perfeccionat desprs de la mort de Leblanc i s'empr fins a finals del segle XIX quan fou substitut pel procs Solvay.

Bibliografia.

BESAUNDE-VINCENT, B. i STENGERS, I. Historia de la qumica. Addison-Wesley/UAM. Madrid, 1997.

Enllaos externs.

;
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253323" title="Anna de Mortimer" nonfiltered="3199" processed="3191" dbindex="98353">
Anna de Mortimer (27 de desembre de 1390 - Setembre de 1411) va ser la filla de Roger Mortimer, el quart comte de March i Alienor d'Holanda.

Els seus avis paterns eren el tercer Comte de March Edmund Mortimer i Felipa Plantagenet, a travs de qual descendial del rei Eduard III d'Anglaterra. Els seus avis materns eren Toms Holland, el segon comte de Kent, i Alcia Fitzalan.

El 1406 es va casar amb Ricard de Conisburgh, de la Casa de York, que tamb descendia d'Eduard III a travs del seu quart fill Edmund de Langley. Tingueren dos fills:

Isabel Plantagenet (1409-1484);
Ricard Plantagenet (1411-1460), que ms tard presentaria candidatura al tron iniciant la Guerra de les Dues Roses.

Sembla que Anna mor de part el 1411 donant a llum al seu fill Ricard.

Llinatge reial.
El besavi patern d'Anna era Lionel d'Anvers, el segon fill d'Eduard III, i a travs d'ella el seu fill Ricard Plantagenet i els seus descendents de la Casa de York reclamaven el tron.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253325" title="Transsubstanciaci" nonfiltered="3200" processed="3192" dbindex="98354">
La transsubstanciaci s la doctrina teolgica que afirma que les espcies de l'eucaristia, el pa i el vi, prenen la substncia del cos i la sang de Crist, respectivament. D'aquesta manera, els fidels, quan combreguen, no prenen pa i vi, sin, literalment, el cos i la sang de Crist. 

La transsubstanciaci, tal com es va definir al concili de Trento (1545-1563), s part de la doctrina de l'Esglsia catlica i s'oposa a la noci de consubstanciaci, doctrina luterana segons la qual el cos i la sang de Crist coexisteixen en i amb el pa i el vi, que guarden la seva substncia.

El terme transsubstanciaci va ser utilitzat per primera vegada per l'Esglsia catlica el 1215, al concili del Later IV. El dogma va ser confirmat pel concili de Trento, de la manera segent : 
Si alg digus que, durant el santssim sagrament de l'eucaristia la substncia del pa i del vi roman amb la del cos i la sang de nostre Senyor Jesucrist, i negus aquest canvi admirable i nic de tota la substncia del pa en cos seu i de tota la substncia del vi en sang seva, tot i que romanguin pa i vi en aparena, canvi que l'Esglsia catlica anomena de manera molt apropiada "transsubstanciaci", que sigui anatema.

 L'Esglsia ortodoxa i l'Esglsia anglicana comparteixen la mateixa doctrina sobre la presncia real de Crist en l'eucaristia, tot i que no utilitzen la paraula transsubstanciaci.

Font.
Entrada "transsubstantiation." Microsoft tudes 2007 . Microsoft Corporation, 2006. ;

Vegeu tamb.
 consubstanciaci;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253327" title="Consubstanciaci" nonfiltered="3201" processed="3193" dbindex="98355">
La consubstanciaci s la doctrina teolgica segons la qual les espcies de l'eucaristia, juntament amb la "substncia del pa i del vi", prenen la substncia del cos i la sang de Crist respectivament. Per aquest motiu, els fidels, en participar del sagrament, prenen alhora pa i vi, i el cos i la sang de Crist. 

Aquesta noci va ser desenvolupada en el transcurs del segle XVI per la branca luterana de la Reforma Protestant, i es contraposa a la doctrina catlica de la transsubstanciaci. 

Les dues doctrines es basen en l'ensenyament d'Aristtil segons el qual la matria est constituda delements -que poden ser percebuts pels sentits- i de substncia -que noms l'esperit pot percebre i que constitueix la realitat essencial-. Totes dues accepten que, en l'eucaristia, els elements del pa i del vi no canvien. Per contrriament a la doctrina de la transsubstanciaci, la de la consubstanciaci afirma que la substncia del pa i del vi tampoc canvia, ja que el cos omnipresent de Crist coexisteix en, amb i per la substncia del pa, i la sang de Crist existeix en, amb i pel vi, grcies al poder de la paraula de Du.

Font.
Entrada "consubstantiation." Microsoft tudes 2007 . Microsoft Corporation, 2006. ;

 Articles relacionats .
 Transsubstanciaci;
 Simbologia cristiana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253328" title="Regressi" nonfiltered="3202" processed="3194" dbindex="98356">


 Regressi lineal. En estadstica serveixen per a elaborar models de co-distribuci de variables.
 Regressi vegetal. En ecologia tracta sobre el retrocs de la cobertura vegetal.
 Proves de regressi. En informtica i programaci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253332" title="Antimalric" nonfiltered="3203" processed="3195" dbindex="98357">
Un antimalric s aquell medicament que evita o combat la malria o paludisme. Cal destacar-ne la quinina. 

Plantes antimalriques.
El quebratxo blanc s'utilitza com antimalric.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253333" title="Mitologia abnaki" nonfiltered="3204" processed="3196" dbindex="98358">
La mitologia abnaki (o wabunaki) es pot dividir en tres perodes:

Edat antiga: La humanitat i la vida animal sn indiferenciades, el mateix.
Edat d'or: Els humans continuen sent animals per hi ha ms humans que animals.
Edat present: Els humans i els animals sn completament diferents;

Les cerimnies religioses sn dutes a terme per xamans, anomenats Medeolins (Mdawinno).


 ssers de l'edat antiga .
Ato-sees' (o Atosis) : un Medeol que s hum i serp alhora, que fora a la gent a buscar un pal per aix poder cuinar-la. Aquest sser fou encegat per Moosbas;
'Az-ban (o Azeban) : esperit en forma d's rentador o golut.
Kee-wakw : un cannbal enorme que habita al bosc.
 'Kee-zos-en: significa "aquell que porta el sol", s el du del Sol, una guila les ales de la qual s'obren per crear el dia i es tanquen per causar la nit.
 Keeta-skog (o Peeta-skog lit. "Gran serp")   una serp-esperit que lluita contra el Pa-don-gi-ak;
 K-tsee Awa-soos: Sn les quatre primeres estrelles de la ossa major, s caada cada nit pels caadors;  la maten cada tardor i la seva sang cau a la Terra canviant els colors dels arbres. A la primavera, reneix.
 Mat-gwas : un sser amb forma de conill, el primer medeol.
 Metee-kolen-ol : Una raa de bruixots cruels amb cors de gla;
 Nanom-keea-po-da : Un sser que viu sota terra que provoca  els terratrmols.
 Nee-ben : una dona que amb la seva bellesa fora a Pe-ben a fugir al nord, representa l'estiu.
 P-mol-a (o Pamola, Bmola, Pomola) : un ocell i sser de la nit que condueix als seus presoners a Alomkik, al costat del  mont Katahdin, i provoca el mal temps.
   P-son-en   : un sser en forma dguila que fa que nevi obrint les seves ales.
   Pa-don-gi-ak   : set germans de pell clara i cabells daurats, mig humans mig ocells que habiten al  llac Champlain  . Feroment lluiten contra Keeta-skog i sn els ssers dels llamps i els trons.
Pe-ben (o Pebon) : un bruixot que adorm a la gent quan explica histries. s l'esperit d'hivern.
   See-gwen   : un jove que estima a Nee-ben (l'estiu) i el porta al nord cada primavera.
   Tabal-dak   (o  Tabaldak  ) : el creador, andrgin, de l'existncia.
   Wa-won-dee-a-megw   : un sser en forma de caragol que pot viure dins els arbres, sota terra o a l'aigua. Pot canviar de mida i aparena i semblar una serp enorme, un alligator, o un home escamat. T  banyes que es poden moldre per a fer una pcima mgica.  ;
   Wad-zoos-en   : l'liga que mou les seves ales per a crear el vent..
   Wassan-mon-ganeehla-ak   : una raa d'humans que juguen amb una pilota de llum, creant l'aurora polar.  .

ssers de l'edat d'or.
   Oodzee-hozo   (o   Odzihozo  ) : "l'home que s'ha creat a ell mateix." Un home que existia abans de la creaci de les cames. Escalava per tot arreu creant muntanyes, valls i rius. En aquesta primera forma, es deia  Bemee-geedzin-pobi-zeed  . Cre tamb el llac Champlain, sagrat pels abnakis. es transform en pedra al mig del llac i viu a l'illa de Rock Dunder, a l'oest de Burlington, a Vermont.
   Tool-ba   : sser imbecil en forma de tortuga  ; oncle de Gluskab.
   Pla-ween-noo   : sser en forma de tortuga, mare de Gluskab i santa patrona dels Sokwaki.
   Moos-bas   : sser en forma de vis. Fill adoptat de Gluskab, fabrica fletxes .
   Mool-sem   : el gos blanc de Gluskab que podia contraure's o fer-se gran.
   M-da-weelh-ak  : el gos negre de Gluskab i el seu missatger amb les mateixes propietats que Mool-sem.
   A-senee-ki-wakw   : una raa de gegants de pedra. El primer poble creat per Gluskab, per els destru perqu aixafaven altres animals i feien malb la terra per la seva gran mida.

Gluskab i Malsumis.
Tabal-dak, l'sser creador, cre els humans. Gluskab (amb variants depenent de les branques abnakis com   Glooscap  , Glooskap, Gluskabe Klooskomba et   Nanabozho  ) i  Malsumis   van nixer de la pols sobre la seva m. Els dos tenen el poder de fer un mn millor, per noms Gluskab el posa en prctica. Malsumis vol, avui, fer mal.

Gluskab fund l'edat d'or de la terra canviant els ssers del mal de l'edat antiga, fent-los ms petits i menys perillosos. Va ensenyar als humans a caar i pescar, construir refugis i els enseny tota la resta del saber abnaki de l'art, l'invenci i la cincia. 

Quan se'n va Gluskab acaba l'edat d'or, per va prediure que tornaria a nixer.

Me-koom-wee-soo  l'assistent de Gluskab; t un arc d'ivori. S'emporta i pesa fcilment la pell i si s'enfada es converteix en pedra. Gluskab i ell feren un cop una competici de tir a l'arc; Me-kom-wee-soo tira una fletxa al cim del mont Washington, creant-hi un estany, i la fletxa de Gluskab va fer un forat al cel, anomenat msatawa (l'estrella del vespre).

Gluskab sabia que els caadors pressionaven l'ecosistema i podient fer-lo malb. Va demanar ajuda a l'esperit de la marmota, ili va donar  tots els pels al seu ventre, teixits per formar un sac mgic. Gluskab an tot seguit la una muntanya on Tabal-dak havia posat una guila enorme (P-mol-a), que feia vent movent les ales. Desprs d'haver-les-hi lligat es don compte que una mica de vent era necessari i les hi desllig una mica. 

Salv el mn d'un monstre en forma de granota que s'empassava tota l'aigua del planeta. Quan Gluskab va disseccionar el monstre, els animals van fugir, convertint-se en peixos. 

Alguns abnakis creien que gluskab estava enfadat perqu els Blancs no obeen a les seves lleis.

ssers de l'edat present.
   Alom-bag-winno-sis   : un sser una mica lladregot que intercanvia les canoes.  ;
   Alom-begwi-no-sis   : una raa d'homes aqutics i nans que poden fer-se petits o grans segons el seu humor. Tenen una olla en la que poden transformar grans de blat de moro en una quantitat enorme.
   Ask-we-da-eed   : un sser de foc, en forma de follet, que domina la mala sort i la mort, tamb relacionat amb els cometes i els meteorits.
   Atsolowas   : un sser malvat que roba;
   Awa-hon-do   : ssers en forma d'insecte que piquen als humans.
   Awes-kon-wa   : un petit follet volador associat amb els Mohawk.
   Batsolowanagwes   : un lladre benigne.
   Bedig-wajo   (Abnakis de l'oest) o   Ktaden   (Abnakis de l'est) : un heroi.
   Chibaiskweda   : un gas de les marismes creat pel fantasma d'un cos mal enterrat.
   Do-gakw-ho-wad   : petits homes que    des petits hommes que aguanten les mandbules dels animals per evitar ser menjats.
   Dzee-dzee-bon-da   : un monstre horrors que li fa por la seva prpia aparena.
   Ko-gok   : un altre monstre.
   Lo-lol   : un monstre que espanta.
   M-ska-gwe-demoos   : una dona que viu a les marismes amb. Plora tota sola al bosc i s potencialment perillosa.
   Maski-mon-gwe-zo-os   : una criatura en forma de granota que sedueix homes i infants i els mata.
   Meek-moos-ak   : una parell de bessonets que sedueixen a les dones, que sn condemnades a no voler-se casar mai., maten els caadors a l'hivern.
   N-dam-keno-wet   : une cratura meitat peix, meitat humana amb una cara petita i cabells llargs, provoca a les dones a banyar-se dins el riu.
   P-skig-demo-os   : una criatura femenina que mata homes i nens.
   Pak-zin-skwa   : una vella lletja;
   Pim-skwa-wagen-owad   : petites criatures aqutiques que pessiguen;
   Pok-wegee-men   : petites criatures creades a partir de l'escora de freixe.
      Tsi-noo   : una persona amb cor de gla i sense nima, menja nimes d'altra gent per tenir forces. ;
   Wana-games-ak   : criatures aqutiques simptiques aliades amb els abnakis, que els prevenen dels atacs. Les seves cares sn tan estretes que gaireb sn en dues dimensions..







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253338" title="Msica New Age" nonfiltered="3205" processed="3197" dbindex="98359">
La msica New Age, de vegades anomenada msica de l'espai, s un estil generalment molt meldic i sovint totalment instrumental. Tot i aix, les fronteres d'aquest gnere sn bastant borroses i definir-lo de manera precisa s prou difcil. Entre els seguidors, classificar certs grups o lbums com a msica New Age s, de vegades, una font de controvrsia. Molts artistes, en part en base a l'afiliaci amb la ideologia New Age, han declarat que no consideraven que la seva msica pertanys a aquest estil.

Una forta proporci de les obres qualificades de New Age sn electrniques i instrumentals, sovint basades en acompanyaments poc contrastats, o llargs passatges amb programes seqenciadors. Poden ser habituals obres molt llargues, de 20 minuts o ms. Els arranjaments vocals i la utilitzaci d'instruments acstics sn ms rars. De vegades sn utilitzades gravacions de sorolls naturals com a introducci en una pista o en tot el tros. Aquests recursos s'apliquen igualment a molts gneres secundaris de la msica ambiental, i no hi ha cap frontera definida entre la msica ambiental i la msica New Age.

L'lbum Ray Of Light de Madonna va popularitzar mpliament la msica New Age .

 Definicions .

Hi ha tres principals tendncies, cadascuna de les quals posseeix la seva prpia concepci del qu s la msica New Age i quins artistes en sn els seus representants:

 La msica New Age s una branca de la msica electrnica que inclou la msica meldica i no ballable, amb diferents tipus d'arranjaments; estaria en oposici als tpics models de msica de ball com el tecno i els seus gneres secundaris, la msica electrnica experimental que pot ser poc meldica, i diversos estils de msica ambiental. Segons aquest punt de vista, els artistes ms representatius serien: Enigma, Enya, Elements City, Jean Michel Jarre, Angel Rada, Kitaro, Mike Oldfield, Deep Forest, Popol Vuh, Klaus Schulze, Stone Age, Suzanne Ciani, Lesim, Tangerine Dream, Vangelis i Yanni.
 La msica New Age s una branca de la msica electrnica habitual en propostes musicals per a la meditaci o de relaxaci, que sovint es venen en llibreries New Age i altres botigues de msica especialitzada. Aquestes obres sn principalment tranquilles, meldiques i poden catalogar-se com una mica montones. Anugama, Cusco, David Arkenstone, Gandalf, Karunesh, Lesim, Kitaro i Space en serien models. L'exactitud d'aquesta definici pot ser qestionada, ja que prcticament tots els artistes esmentats en l'anterior tendncia han tret peces musicals que estilsticament sn properes a propostes de meditaci.
 s una msica electrnica meldica, tranquillitzadora, amb un carcter suau, amb acompanyaments de ressonncies mplies, relativament simples, i caracteritzada per tenir una durada fora llarga. Aquesta definici igualment no s precisa. Tanmateix, s una opini fora generalitzada. Segons aquesta definici, alguns lbums de Vangelis i de Tangerine Dream es poden anomenar msica New Age, per no tot el que fan t el segell New Age ja que el seu repertori est molt diversificat. Igualment, la msica de Suzanne Ciani s New Age, per les de Klaus Schulze i d'Enya probablement no ho sn, perqu tots dos tenen un estil molt diferent, diferent de la msica electrnica genrica, meldica i tranquillitzadora.

 Influncies i temes .

Les influncies ms importants i evidents sn la msica electrnica, la msica clssica europea, els pioners de la msica ambiental com Brian Eno i Popol Vuh, la msica tnica i msiques del mn, i artistes com Klaus Schulze, i Krautrock.

La msica minimalista de Terry Riley i Steve Reich tamb ha influt, i artistes com Tony Conrad i La Monte Young que han utilitzat bordons des de comenament dels anys 1960. La recuperaci d'inters per al cant gregori durant la segona meitat del segle XX tamb ha estat un referent per a la msica New Age.

Els temes populars en la msica New Age inclouen el medi ambient i la naturalesa o l'espai i el cosmos (Music-Synthese), la salut, l'harmonia amb ell mateix i amb el mn, els somnis i els viatges de l'nima o de l'esperit. GENE ha produt una srie d'lbums que descriuen musicalment llocs com l'Oce Pacfic i les illes mediterrnies, i un CD especial contenint gravacions dels sons de cada oce. El grup Software ha tret diversos lbums que destaquen especficament el carcter electrnic de la msica, com sn els casos de Chip Meditation, Electronic Universe (tots dos amb dues parts) i Digital Dance. 

Els ttols de la msica New Age sn habitualment de tipus descriptiu, com per exemple:
 Principles of Lust (Principis de cobdcia) d'nigma.
 Purple Dawn (Alba porprada) d'Anugama.
 Shepherd Moons (Llunes del pastor) d'Enya. ;
 Straight' the Way to Orion (Cam directe cap a Ori) de Kitaro.
 The Quiet Self (L'individu tranquil) de Gregorian.
 One Deep Breath (Una Respiraci Profunda) de Bradley Joseph.

 Enllaos externs .

 Recursos sobre New Age  ;
 Informacions, artistes sobre New Age  ;
 Paul Adams: New Age Music? What is it? ;
 NewAgeMusic.com ;
 Earth-Rhythms ;
 Discografia de msica New Age, electrnica i ambiental ;
 Informaci sobre msica New Age a Synthtopia.com ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253341" title="Anti-tankgracht" nonfiltered="3206" processed="3198" dbindex="98360">
L'Anti-Tankgracht tamb anomenat Anti-Tankkanaal s un canal de Blgica non navegable de 29,86 km entre  l'Escalda a Berendrecht i el canal Albert a Oelegem engir de la ciutat d'Anvers.





Geografia i histria.
El canal ample i preg hauria hagut d'impedir el cam als tancs. S'ha construit de 1937 i 1939, en esperar aturar una possible penetraci de l'exrcit alemany i de protegir el port d'Anvers. En construir els molls Kanaaldok i Delwaidedok, desprs de la guerra, el canal que a l'origen desembocava a l'Escalda va escurar-se una mica i ara desemboca en un rec de desgus.

El canal t un desnivell de 13 m. Per a mantenir el nivell de l'aigua, el canal va dividir-se en quaranta-cinq sectors, separats per sifons o rescloses fortificades amb bnquers. Tot i no sser navegable, la gesti del canal depn del servei de les vies navegables de l'administraci de la regi flamenca.
Avui.
El canal va perdre la seva funci militar i va esdevenir una bitop molt interessant. Tot i parlar de protecci, moltes rescloses i infraestructures no funcionen ben b per falta de manteniment. Aix condueix a variacions molts llargs del nivell de l'aigua i crea condicions massa instables per a la flora i la fauna. S'utilitza tamb com abocador illegal de deixalles i de plantes i animals extics que amenacen les espcies indgines. Per manca de pla general de restauraci, el futur del canal s insegur.
Galleria.

Fitxer:Antitankgracht 006.jpg|Aprop de la fortificaci  Fort van Ertbrand. Aqu el canal s'ha restaurat fins a la seva amplada original








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253343" title="Arrancar" nonfiltered="3207" processed="3199" dbindex="98361">
En el manga Bleach, els Arrancar (     , arankaru) sn aquells hollow que han aconseguit treure's part de la seva mscara i obtenir les habilitats d'un shinigami (i per aix s'anomenen "arrencar"). Fent aix aconsegueixen un aspecte ms hum, i tamb una fora i intelligncia molt superiors a les d'un simple hollow. Tamb, obtenen una Zanpakuto, la qual mant segellada la veritable forma de l'arrancar (contrari de la Zanpakuto dels shinigami, que segella la forma de l'espasa).Quan alliberen les Zanpakuto a travs d un procs anomenat resurreccin (            resurekushion, ), recuperen una part de la seva forma original de hollow, canviant la seva aparena i donant-los ms fora, i tamb recuperen les seves habilitats originals. Moltes de les seves habilitats sn, o millores dels seus talents com hollow o variacions de les habilitats d'un shinigami.



 Habilitats . 

Totes les tcniques d'arrancar excepte l'absorci d'nimes sn pronunciades en espanyol

Hierro(      ): Es refereix a la pell resistent dels Arrancar. s molt fort, per no s invencible.El Cinqu Espada, Nnoitra Jiruga diu ser el que t la pell ms resistent entre tots els Espada. 

Pesquisa (          : Una tcnica de l'Arrancar que permet que detectin la pressi espiritual. 

Cero(      : Una gran rfega d'energia, la qual s llanada des de diversos llocs depenent de l'Arrancar. Existeix una variaci ms poderosa del Cero que s'anomena Gran Rei Cero, emprada per Grimmjow i que noms pot ser usada pels Espada. A ms, sembla ser que l'usuari ha de sagnar per realitzar aquest atac. Nell, antiga Tercera Espada, pot utilitzar una variaci del mateix cridat Doble Cero, el qual consisteix absorbir un Cero de l'oponent i agregar-li una rfega prpia per augmentar el poder de l'atac. 

Sonido(        : L'equivalent del shunp   dels shinigami i el hirenkyaku dels Quincy. Permet que l'usuari es mogui a altes velocitats. Zommari Leroux, Set Espada, utilitza un tipus de sonido anomenat Gemelos Sonido (     (         ) , Hemerosu Son do), que li permet crear fins a cinc cpies d'ell mateix. 

Bala (      : Una tcnica arrancar en la qual l'usuari endureix la seva energia espiritual i la dispara aproximadament 20 vegades a la velocitat d'una rfega del Cero, per no s tan fort com un Cero. 

Negacin(         : Sn els camps de fora que s'utilitzen per rescatar altres Hollows. Sols els Gran Menos de classe Gilian s'han mostrat capaos d'utilitzar aquesta tcnica, per es creu que els Arrancar tamb poden fer-ho. 

Garganta (         : Els Hollow i Arrancar es mouen entre Hueco Mundo i el mn real mitjanant aquesta habilitat, que els permet obrir una porta entre els dos mns. 

Gonzui (        : tcnica per ara noms emprada pel Des Espada Yammy per absorbir les nimes humanes. Tanmateix, aquelles que tenen cert nivell de poder espiritual poden resistir-se a ser absorbides per aquesta tcnica.

 Espada .

Els Espada (         , Esup da) sn els deu Arrancar ms poderosos. Tenen la seva posici tatuada en alguna part als seus cossos. Tot i que tots han estat presentats, encara es desconeix el rang de tres d'ells.

Stark  (    , Sut ku)

 (Seiy : Rikiya Koyama) ;
 Nmero: Primer Espada.
 Zanpakut : Desconegut per ara.
 Comandament d'alliberaci: Desconegut per ara.

Barragan (    , Baragan)

 (Seiy : Sh z  Iizuka) ;
 Nmero: Segon Espada.
 Zanpakut : Desconegut per ara.
 Comandament d'alliberaci: Desconegut per ara.

Halibel (    , Hariberu) 
  
(Seiy : Megumi Ogata) ;
 Nmero: Tercera Espada. ;
 Zanpakut : Desconegut per ara.
 Comandament d'alliberaci: Deconegut per ara.

Ulquiorra Schiffer (          , Urukiora Shif )     

(Seiy : Daisuke Namikawa);
 Nmero: Quart Espada.
 Zanpakut : Desconegut per ara.
 Comandament d'alliberaci: Desconegut per ara.
   
Nnoitra Jiruga (        , Noitora Jiruga)

 (Seiy : Nobutoshi Canna) ;
 Nmero: Cinqu Espada ;
 Zanpakuto: Santa Teresa (           );
 Comandament d'alliberaci: Resa(  , inore);

Grimmjow Jeagerjaques (               , Gurimuj  Jag jakku )

(Seiy : Junichi Suwabe);
 Nmero: Sis Espada;
 Zanpakut : Pantera (        ;
 Comandament d'alliberaci:  (  , Kishire).


Zommari Leroux(       , Zomari Rur )

(Seiy : Taiten Kusunoki);
 Nmero: Sptim Espada;
 Zanpakut : Brugeria (           , Buruheria);
 Comandament d'alliberaci:  (   , shizumare);

Szayel Aporro Grantz (           , Zaeruaporo Gurantsu)

(Seiy : K suke Toriumi);
 Nmero: Vuit Espada;
 Zanpakut : Fornicars (            , Forunikarasu);
 Comandament d'alliberaci:  (  , susure);

Aaroniero Arruruerie (            ,  ron ro Arurueri)

(Seiy : Toshihiko Seki);
 Nmero: Nov Espada;
 Zanpakut : Glotonera (          , Gurotoneria );
 Comandament d'alliberaci:  devora (     , kuitsukuse);

Yammy (   , Yam )

(Seiy : Kenji Nomura);
 Nmero: Dec Espada;
 Zanpakut : Desconegut per ara.
 Comandament d'alliberaci: Desconegut per ara.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253345" title="Saturn Outlook" nonfiltered="3208" processed="3200" dbindex="98362">

El Saturn Outlook es un vehicle de tipus mid size SUV (Edmunds.com el considera Crossover ) ubicat per sobre del VUE fabricat per GM a la fbrica Delta Township, Michigan i venut sota la marca de Saturn; substitueix a l'anterior Relay des del 2007.

Des del seu inici, la seva concepci ha estat motiu d'atenci; per una banda t un aspecte de vehicle utilitari esportiu i per l'altra, de van, degut a la capacitat que t -pot acomodar 8 persones-.  Tot i aix, les seves vendes en el seu primer any han estat de 34.748 unitats .

Rivals d'aquest sn el Mazda CX-9, Toyota Highlander, Honda Pilot i Ford Taurus X.

 Informaci general .

Fabricat sobre el xasss Lambda que comparteix amb els GMC Acadia i Buick Enclave; com en aquests, disposa de la 3 fila de seients, podent donar espai per a 8 persones (o 7 en funci del que esculli el client); pot elegir-se en tracci davantera o en tracci integral, tant en el paquet XE com l'XR, associades ambds paquets amb una transmissi automtica de 6 velocitats.

Dimensions del Outlook:

Batalla (Wheelbase): 3,020 m (118.9 in)

Llargada (Length): 5,098 m (200.7 in)

Amplada (Width): 1,986 m (78.2 in)

Alada (Height): 1,775 m (69.9 in)



La diferncia de potncia entre les 2 versions rau en qu la versi XR t doble escapament; aquesta mateix afegeix al XE acabats amb fusta a l'interior, climatitzador dual, volant folrat de pell i barres al sostre entre d'altres.

Tot i que pugui semblar que mecnicament sigui escs, cal esmentar que la versi XE cobreix els 0-60 mph en 8,2 s.

 Seguretat .

La NHTSA atorga al Saturn Outlook del 2008 5 estrelles en les proves de xoc frontal (tant passatger com conductor) i xoc lateral (tant davanter com posterior) .

 Informaci mediambiental .

El Saturn Outlook del 2008 obt uns consums de 24 mpg (9,8 l/100 km) en carretera i 16 mpg (14,7 l/100 km) en ciutat, amb una mitja de 19 mpg (11,4 l/100 km) i unes emissions de 9,6 tones de CO2 anuals. La seva puntuaci sobre contaminaci (EPA Air Pollution Score, on el 0 es el pitjor i 10 es el millor) es d'un 6 .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Frum amb informaci del Saturn Outlook ;
 Saturn Outlook 2008 a Edmunds.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253352" title="L'Esparra" nonfiltered="3209" processed="3201" dbindex="98363">


 fracci del municipi de Riudarenes.
 ciutat occitana de L'Esparra de Medoc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253357" title="El Polgon Industrial de Girona" nonfiltered="3210" processed="3202" dbindex="98364">
El Polgon Industrial de Girona s un entitat de poblaci del municipi de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 no tenia cap habitant censat. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253359" title="Urbanitzaci Can Jordi" nonfiltered="3211" processed="3203" dbindex="98365">
La Urbanitzaci Can Jordi s un entitat de poblaci del municipi de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 tenia 94 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253360" title="Urbanitzaci Mas Joals" nonfiltered="3212" processed="3204" dbindex="98366">
La Urbanitzaci Mas Joals s un entitat de poblaci del municipi de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 tenia 200 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253361" title="Venat de Can Boix" nonfiltered="3213" processed="3205" dbindex="98367">
El Venat de Can Boix s un entitat de poblaci del municipi de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 tenia 100 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253362" title="Venat de Can Calder" nonfiltered="3214" processed="3206" dbindex="98368">
El Venat de Can Calder s un entitat de poblaci del municipi de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 tenia 90 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253363" title="Venat de la Pequenya" nonfiltered="3215" processed="3207" dbindex="98369">
El Venat de la Pequenya s un entitat de poblaci del municipi de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 tenia 65 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253364" title="Venat de la Torrepona" nonfiltered="3216" processed="3208" dbindex="98370">
El Venat de la Torrepona s un entitat de poblaci del municipi de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 tenia 69 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253365" title="Venat de l'Estaci de Riudellots" nonfiltered="3217" processed="3209" dbindex="98371">
El Venat de l'Estaci de Riudellots s un entitat de poblaci del municipi de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 tenia 91 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253366" title="Venat de l'Hostalnou" nonfiltered="3218" processed="3210" dbindex="98372">
El Venat de l'Hostalnou s un entitat de poblaci del municipi de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 tenia 111 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253367" title="Venat del Regs" nonfiltered="3219" processed="3211" dbindex="98373">
El Venat del Regs s un entitat de poblaci del municipi de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 tenia 54 habitants. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253369" title="Bandera de Brunei" nonfiltered="3220" processed="3212" dbindex="98374">


Lae bandera de Brunei fou adoptada el 1959 quan el pas comen a ser un protectorat del Regne Unit i fou oficial l'1 de gener de 1984, quan el pas aconsegu la independncia. 

La bandera est composada per un fons groc, smbol tradicional de la monarquia, amb una banda en diagonal d'esquerra a dreta de color negra i blanca, que no coincideixen amb els racons de la bandera. 

Al centre s'hi representa amb color vermell la cimera de Brunei que es composa de:
 Un parasol (Payung Ubor-Ubor) coronat per una bandera que encarna el poder reial. ;
 Dues ales (Sayab) amb quatre plomes cadascuna que representa la protecci de la justcia, la tranquillitat, la prosperitat i la pau. ;
 A sota una lluna creixent per recordar l'islam amb la divisa nacional Sempre al servici amb ajuda de Du inscrita a l'interior. ;
 A baix, una cinta on es pot llegir en rab Brunei Darusalem que vol dir Brunei, asil de la pau. ;
 Una m (Tangan o Kimhap) a cada costat que personifica com el poder governamental est disposat a promoure la serenitat, la pau i la prosperitat. ;

Enllaos externs.
Descripci de la bandera en el web del govern de Brunei. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253370" title="Bandera de Letnia" nonfiltered="3221" processed="3213" dbindex="98375">


La bandera de Letnia representa un camp granat de proporcions 1:2, atravessat pel centre d'una lnia horitzontal blanca. 

El granat representa els teixits pintats de mra, vestits pels guerrers letnia al segle XIII. A partir de 1279, el granat blanc granat va esdevenir el smbol de Latvie, una regi que va esdevenir la llar dels letons. Aquest smbol fou reprs segles ms tard per les associacions d'estudiants letons que es reunien per nacionalitats a la Universitat de Tartu a Estnia i durant un festival de msica a Riga el 1873. Aquesta bandera fou adoptada en la independncia de 1918. Fou prohibida per la URSS a partir de 1940, fou autoritzada de nou el 1988 i oficial amb la independncia de 1990.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253371" title="Bandera de Litunia" nonfiltered="3222" processed="3214" dbindex="98376">


La bandera de Litunia es composa de tres bandes horitzontals igual de gruixudes de color groc, verd i vermell. s l'nica bandera europea amb aquesta combinaci de colors. Fou adoptada l'abril de 1918, fou prohibit per la URSS a partir de 1940. Rehabilitada el 1988, la bandera fou adoptada oficialment el 20 de mar de 1989. 

Les proporcions fins a l'1 de setembre de 2004 era 1:2. Desprs d'aquesta data les proporcions sn 3:5, amb una talla oficial 1x1,7 m. 























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253372" title="Osteopilus" nonfiltered="3223" processed="3215" dbindex="98377">

Osteopilus s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a les Grans Antilles i al sud de Florida.

Espcies.

 Osteopilus brunneus ;
 Osteopilus crucialis;
 Osteopilus dominicensis;
 Osteopilus marianae ;
 Osteopilus pulchrilineatus ;
 Osteopilus septentrionalis ;
 Osteopilus vastus;
 Osteopilus wilderi ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253374" title="Osteopilus brunneus" nonfiltered="3224" processed="3216" dbindex="98378">

Osteopilus brunneus  s una espcie de granota  endmica  de Jamaica.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hedges, B., Koenig, S. & Wilson, B. 2004.  Osteopilus brunneus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253376" title="Osteopilus crucialis" nonfiltered="3225" processed="3217" dbindex="98379">

Osteopilus crucialis  s una espcie de granota  endmica  de Jamaica.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hedges, B., Koenig, S. & Wilson, B. 2004.  Osteopilus crucialis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253378" title="Osteopilus dominicensis" nonfiltered="3226" processed="3218" dbindex="98380">

Osteopilus dominicensis s una espcie de granota que es troba a la Repblica Dominicana i a Hait.

Referncies.

 Hedges, B., Inchaustegui, S. & Hernandez, M. 2004.  Osteopilus dominicensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253379" title="Osteopilus marianae" nonfiltered="3227" processed="3219" dbindex="98381">

Osteopilus marianae s una espcie de granota  endmica  de Jamaica.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hedges, B., Koenig, S. & Wilson, B. 2004.  Osteopilus marianae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253380" title="Osteopilus pulchrilineatus" nonfiltered="3228" processed="3220" dbindex="98382">

Osteopilus pulchrilineatus s una espcie de granota  que es troba a la Repblica Dominicana i Hait.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hedges, B., Inchaustegui, S., Hernandez, M. & Powell, R. 2004.  Osteopilus pulchrilineatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253381" title="Osteopilus septentrionalis" nonfiltered="3229" processed="3221" dbindex="98383">


Osteopilus septentrionalis s una espcie de granota autctona de Cuba.

Dieta.

La seua dieta inclou insectes, granotes (incloent-hi de la seua mateixa espcie), serps, llangardaixos i moixons.

Referncies.

  ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta granota. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253384" title="Osteopilus vastus" nonfiltered="3230" processed="3222" dbindex="98384">

Osteopilus vastus  s una espcie de granota  que es troba a la Repblica Dominicana i Hait.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hedges, B., Inchaustegui, S., Hernandez, M. & Powell, R. 2004.  Osteopilus vastus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253385" title="Osteopilus wilderi" nonfiltered="3231" processed="3223" dbindex="98385">

Osteopilus wilderi  s una espcie de granota  endmica  de Jamaica.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hedges, B., Koenig, S. & Wilson, B. 2004.  Osteopilus wilderi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253387" title="Osteocephalus" nonfiltered="3232" processed="3224" dbindex="98386">

Osteocephalus s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a la conca del Amazones, Veneuela, Colmbia, el sud-est de Brasil, el nord-est de l'Argentina i les Guaianes.

Espcies.

 Osteocephalus buckleyi;
 Osteocephalus cabrerai ;
 Osteocephalus deridens ;
 Osteocephalus elkejungingerae ;
 Osteocephalus exophthalmus ;
 Osteocephalus fuscifacies ;
 Osteocephalus heyeri ;
 Osteocephalus langsdorffii ;
 Osteocephalus leoniae ;
 Osteocephalus leprieurii ;
 Osteocephalus mutabor;
 Osteocephalus oophagus ;
 Osteocephalus pearsoni ;
 Osteocephalus planiceps ;
 Osteocephalus subtilis;
 Osteocephalus taurinus ;
 Osteocephalus verruciger ;
 Osteocephalus yasuni;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253388" title="Osteocephalus buckleyi" nonfiltered="3233" processed="3225" dbindex="98387">

Osteocephalus buckleyi s una espcie de granota que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Osteocephalus buckleyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253389" title="Osteocephalus cabrerai" nonfiltered="3234" processed="3226" dbindex="98388">

Osteocephalus cabrerai s una espcie de granota que es troba a Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

 La Marca, E., Angulo, A., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Osteocephalus cabrerai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253390" title="Osteocephalus deridens" nonfiltered="3235" processed="3227" dbindex="98389">

Osteocephalus deridens s una espcie de granota que es troba a Equador i Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Almandriz, A., Cisneros-Heredia, D., Jungfer, K.-H., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Osteocephalus deridens. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253391" title="Osteocephalus elkejungingerae" nonfiltered="3236" processed="3228" dbindex="98390">

Osteocephalus elkejungingerae  s una espcie de granota  endmica  de Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Jungfer, K.-H., Reynolds, R. & Monteza, J.I. 2004.  Osteocephalus elkejungingerae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253395" title="Susanna Tamaro" nonfiltered="3237" processed="3229" dbindex="98391">
Susanna Tamaro(Trieste, 12 de desembre del 1957) escriptora i assistent de direcci cinematogrfica italiana. 

Va estudiar cinematografia a Roma i va realitzar diversos documentals per a la RAI. El 1994, va publicar Va dove ti porti il cuore, una de les seves ms populars novelles traduda a ms de 35 llenges.

Bibliografia.
La testa tra le nuvole (1989) premi Elsa Morante.
Per voce sola (1991) premi International PEN. ;
Cuore di ciccia (1992);
Il cerchio magico (1994);
Va' dove ti porta il cuore(1994);
Anima Mundi (1997);
Cara Mathilda. Lettere a un'amica (1997);
Tobia e l'angelo (1998);
Verso casa (1999);
 Papirofobia (2000);
Respondimi (2001);
Pi fuoco pi vento (2002);
Fuori (2003);
Ogni parola  un seme (2005);
Ascolta la mia voce (2007);
Luisito. Una storia d'amore,  (2008);

Enllaos.
 Susanna Tamaro (Official Website);
 International PEN;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253398" title="Andr Blaise" nonfiltered="3238" processed="3230" dbindex="98392">

Andr Blaise (Soumagne, 10 de gener de 1888 - 1941) va ser un ciclista belga que va crrer en els anys previs a la Primera Guerra Mundial. Al llarg de la seva carrera aconsegu 12 victries.

Palmars.
1908;
 1r a l'Heuseux-Bastogne-Heuseux;
 1r a l'Arlon - Aywaille ;
 1r a la Blgny - Sint-Truiden - Blgny ;
 1r a la Brusselles - Micheroux;
 1r a Lieja;
 1r a la Mortier - Houffalize - Mortier ;
 1r a la Soumagne - Bastogne - Soumagne ;
 1r a la Trooz - Durbuy ;
1910;
 1r a l'Heuseux - Namur - Heuseux;
 1r a la Soumagne - Bastogne - Soumagne;
1911;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1912;
 2n a la Brusselles-Oupeye;
 3r a la Volta a Blgica;
 3r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
1914;
 1r al Gran Premi de Chateaurenard;

Resultats al Tour de Frana.
1909. Abandona (3a etapa);
1910. 8 de la classificaci general;
1911. Abandona (3a etapa);
1912. Abandona (4a etapa);
1914. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Andr Blaise ;
Palmars d'Andr Blaise ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253399" title="Osteocephalus exophthalmus" nonfiltered="3239" processed="3231" dbindex="98393">

Osteocephalus exophthalmus  s una espcie de granota  endmica  de Guyana.

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Osteocephalus exophthalmus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253401" title="Osteocephalus fuscifacies" nonfiltered="3240" processed="3232" dbindex="98394">

Osteocephalus fuscifacies  s una espcie de granota  endmica  d'Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Almandriz, A., Cisneros-Heredia, D., Jungfer, K.-H., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Osteocephalus fuscifacies.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253402" title="Osteocephalus heyeri" nonfiltered="3241" processed="3233" dbindex="98395">

Osteocephalus heyeri  s una espcie de granota que es troba a Colmbia i, possiblement tamb, a Brasil i Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rueda, J.V. & Acosta-Galvis, A. 2004.  Osteocephalus heyeri.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253403" title="Osteocephalus leoniae" nonfiltered="3242" processed="3234" dbindex="98396">

Osteocephalus leoniae  s una espcie de granota  endmica  de Per.

Referncies.

 Angulo, A. & Jungfer, K.-H. 2004.  Osteocephalus leoniae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253404" title="Osteocephalus leprieurii" nonfiltered="3243" processed="3235" dbindex="98397">

Osteocephalus leprieurii s una espcie de granota que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Reynolds, R., Azevedo-Ramos, C., Mijares, A. & Searis, C. 2004.  Osteocephalus leprieurii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253405" title="Osteocephalus mutabor" nonfiltered="3244" processed="3236" dbindex="98398">

Osteocephalus mutabor s una espcie de granota que es troba a Equador i Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Jungfer, K.-H. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Osteocephalus mutabor. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253406" title="Osteocephalus oophagus" nonfiltered="3245" processed="3237" dbindex="98399">

Osteocephalus oophagus s una espcie de granota que es troba a Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa i, possiblement tamb, a Surinam. 

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C. 2004.  Osteocephalus oophagus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253407" title="Osteocephalus pearsoni" nonfiltered="3246" processed="3238" dbindex="98400">

Osteocephalus pearsoni s una espcie de granota que es troba a Bolvia, Brasil i Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Jungfer, K.-H., Reichle, S. & De la Riva, I. 2004.  Osteocephalus pearsoni. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253408" title="Osteocephalus planiceps" nonfiltered="3247" processed="3239" dbindex="98401">

Osteocephalus planiceps s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Equador, Per i, possiblement tamb, a Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Coloma, L.A., Ron, S., Castro, F., Rueda, J.V., Jungfer, K.-H. & Monteza, J.I. 2004.  Osteocephalus planiceps. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253409" title="Cristallitzaci" nonfiltered="3248" processed="3240" dbindex="98402">
La cristal.litzaci s un procs que consisteix a fer que el slid dissolt es vagi dipositant lentament, b sigui per l'evaporaci del dissolvent, o b per la disminuci de la seva solubilitat amb el refredament de la soluci. El slid no dissolt apareix en forma de cristalls al fons i a les parets del recipient.
la cristallitzaci s un procs que t com a objectiu purificar les diverses substncies que podem trobar en una dissoluci. Un exemple de cristal.litzaci es la sal marina en la qeu en els llocs calorossos del planeta es fa. Consisteix en abocar aigua marina en uns (canons), que es fan a la vora del mar i es deixa l'aigua durant uns quants des. Des o semanes desprs l'aigua estara evaporada i sustituida perla sal.  

Vegeu tamb.
Cristall;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253410" title="Osteocephalus subtilis" nonfiltered="3249" processed="3241" dbindex="98403">

Osteocephalus subtilis s una espcie de granota que es troba a Brasil i, possiblement tamb, a Bolvia i Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., Rodrigues, M.T. & Gascon, C. 2004.  Osteocephalus subtilis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253411" title="Osteocephalus taurinus" nonfiltered="3250" processed="3242" dbindex="98404">

Osteocephalus taurinus s una espcie de granota que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Osteocephalus taurinus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253412" title="Copa Libertadores 2008" nonfiltered="3251" processed="3243" dbindex="98405">
La Copa Libertadores 2008 ser la quaranta-novena edici del torneig. Participaran trenta-vuit equips d'onze pasos: Argentina, Bolvia, Brasil, Xile, Colmbia, Equador, Mxic, Paraguai, Per, Uruguai i Veneuela.

El guanyador representar a Amrica del Sud al Mundial de Clubs 2008 (mentres no sigui un club convidat) i obtindr un lloc a la Recopa contra el campi de la Copa Sudamericana 2008.

A partir d'aquesta edici la competici passar a anomenar-se Copa Santander Libertadores, desprs de la negociaci d'un nou patrocinador i la CONMEBOL.

 Equips participants .


Primera fase.
El sorteig es va realitzar el 19 de desembre del 2007 a Luque, Paraguai, ciutat ubicada a pocs minuts de la capital del pas, Asuncin. Es van definir les "llaves" de la primera fase i els grups de la segona.



Llave B  
  


Llave C



Llave D



Llave E
 ;



Llave F



Segona Fase.
Grup 1.















Grup 2.















Grup 3.















Grup 4.















Grup 5.















Grup 6.















Grup 7.















Grup 8.















Vuitens de final.


----


----


----


----


----


----


----



Quarts de final.


----


----


----



Semifinals.


----



Final.



Quadre resum.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253413" title="Sefed" nonfiltered="3252" processed="3244" dbindex="98406">



El programa SEFED (Simulaci d'empreses amb finalitats educatives) s un programa formatiu. El principi bsic s "aprendre fent feina" mitjanant la metodologia de la simulaci d'empreses. Cada centre formatiu es transforma en una oficina, l'alumnat s un treballador de l'empresa dels diferents departaments i el professorat s el responsable de l'empresa, el gerent i el cap de depertament. L'institut ha de cercar una empresa del seu entorn que actu com a patrocinador i que doni a l'institut d'educaci secundria la informaci pel que fa a preus, marques, provedors, etc. Tot aix es fa en conenxi amb una empresa real.
Cada centre formatiu adopta la forma i distribuci d'una oficina administrativa. En aquesta empresa simulada, que pertany a un sector d'activitat determinat, es reprodueixen els circuits, les relacions i el moviment de documents administratius habituals. S'utilitza doncs els mateixos canals de comunicaci i la mateixa documentaci que s'utilitza a la realitat del mn empresarial.
 
La central de simulaci mitjanant uns serveis centrals fa de banc, de client, d'organismes oficials: (INEM, TGSS, INSS, administraci local, registre mercantil, mtua patronal, aduana, hisenda pblica...), de provedors, i de diferents creditors (de subministraments, assegurances, publicitat, manteniment, etc.).
 
Les empreses simulades utilitzen els serveis que precisen d'acord a les necessitats marcades pels seus objectius formatius. En funci de les demandes i necessitats de la xarxa i l'evoluci del mn empresarial, la central va afegint o canviant les seves prestacions.
 
Els instituts estan en connexi amb la central, via telfon, fax, e-mail etc. unes 4 o 6 hores setmanals.
 
Tot aix en un principi, perqu desprs quan l'empresa ja est en funcionament es posa en contacte amb altres empreses simulades d'altres instituts arreu d'Europa i fora d'Europa i es comena a mantenir relacions comercials.
 
Aix els centres, transformats en oficines administratives d'empreses simulades, es relacionen entre si, comprant i venent productes i serveis, que en cada moment sn necessaris per al seu funcionament.

EL PROGRAMA SEFED
Aprenem treballant

A mitjan dels anys 80, la situaci de l atur a l Estat espanyol i a Catalunya, i les seves caracterstiques on destacava bsicament una forta incidncia de l atur juvenil, va portar a certs municipis catalans a cercar propostes i projectes de formaci que permetessin palliar els efectes d aquesta situaci.

Els contactes inicials amb una organitzaci holandesa que coordinava un projecte isenque oferia formaci professional en el camp administratiu, es concreten en un acord de collaboraci que dna com a resultat el disseny del Programa SEFED.


MTODE I FUNCIONAMENT

La metodologia que utilitza el Programa SEFED s la reproducci de situacions reals i quotidianes de treball administratiu en una oficina mitjanant la simulaci d'una empresa. 
Cada centre formatiu que aplica el Programa SEFED adopta la forma i la distribuci d una oficina administrativa en la que es reprodueixen els circuits administratius, les tasques comercials, les comptables i les relacions tpiques i normals d una empresa. Cada oficina t una srie de departaments que al mateix temps estan dividits en llocs de treball ocupats pels participants, de forma rotativa i segons assoleixin les competncies establertes. 


CARACTERSTIQUES

Els participants aprenen en un context on es viu l ambient laboral i es desenvolupen les condicions d una relaci de treball, facilitant aix l aprenentatge i l entrenament de situacions, tasques i processos.
Cada una d'aquestes empreses simulada permeten no noms l adquisici de competncies tcniques relacionades amb el camp administratiu, sin tamb d un seguit de competncies transversals i aspectes relacionats amb la cultura d empresa com sn l organitzaci del treball, la responsabilitat, la capacitat d iniciativa i d adaptaci al lloc de treball, el treball cooperatiu, la polivalncia, les relacions interpersonals, etc. amb una prctica equiparable a l experincia laboral.

A la vegada cada empresa simulada estableix una connexi amb alguna empresa real la qual serveix de referncia a fi d adequar al mxim la simulaci a la realitat empresarial. 

 LA XARXA SEFED .
 La xarxa SEFED a l'Estat espanyol .
El conjunt de centres que apliquen el Programa SEFED formen una extensa xarxa comercial a l'estat espanyol, es relacionen entre ells comprant i venent la mercaderia o els serveis necessaris pel seu funcionament com si fssin una empresa real. 
En aquesta extensa xarxa comercial s utilitzen els mateixos documents i els mateixos canals de comunicaci que en la realitat: correu, telfon, fax i internet (correu electrnic, pgines web, serveis telemtics, etc.), i s hi reprodueixen els circuits, les relacions i el moviment de documents administratius habituals en una empresa.

 La Central de Simulaci . 
Aquesta xarxa SEFED necessita un complement imprescindible per augmentar la seva versemblana, una srie de serveis externes sense els quals molts dels processos iniciats des de les empreses simulades no es finalitzarien. Estem parlant concretament de serveis d'entitats bancries, transports nacionals i internacionals, assegurances, l oficina INTRASTAT, la duana, la delegaci d Hisenda, Seguretat Social, INEM i OTG i la Mtua Patronal entre d altres. Tots ells serveis necessaris per a que les compres/vendes entre la xarxa SEFED siguin el ms real possible. 

 La xarxa internacional .
A partir dels anys 90 hi va haver una gran expansi a tot Europa de projectes de simulaci i la Fundaci comena a participar molt activament en una emergent associaci anomenada posteriorment Europen.
Europen aplega totes les xarxes d'empreses simulades a nivell mundial, representades per les seves Centrals de Simulaci nacionals, que desitgen practicar mtuament el comer a nivell mundial. L ampli mercat d empreses simulades, amb una gran gamma d activitats comercials, permet que aquest mercat es comporti de manera molt semblant a la realitat i es poden comprar i vendre tota mena de productes i/o serveis. Si b aquests productes no sn reals,  s que ho sn tots els documents, gestions i trmits que es realitzen en les transaccions comercials.
Europen est formada actualment per empreses d Alemanya, ustria, Dinamarca, Frana, Regne Unit, Holanda, Sussa, Noruega, Sucia, Itlia, Blgica, Repblica Txeca, Finlndia, Litunia, Romania, Bulgria, Polnia, Eslovquia, Eslovnia, Austrlia, Canad, Brasil, Argentina, la Xina, els Estats Units i la xarxa de la Fundaci Inform a l Estat espanyol.


Fires internacionals d empreses simulades
Els diferents pasos membres d'Europen organitzen fires on les empreses simulades poden exposar i comercialitzar en directe els seus productes. En aquestes fires s que el producte de l empresa simulada s real  i est exposat, a ms els participants entren en contacte directe amb els seus potencials clients i negocien les seves compres i vendes.

Des de la Fundaci Inform tamb s organitza una fira internacional d empreses simulades bianual, en la qual participa tota la xarxa SEFED i empreses simulades estrangeres de diversos pasos. Les empreses simulades SEFED tamb es desplacen a altres pasos per participar en altres fires.


APLICACIONS DEL PROGRAMA SEFED

La simulaci d empreses, i ms concretament el Programa SEFED, la seva estructura flexible i la varietat d objectius fan que pugui adaptar-se a diferents sectors de la formaci i de collectius.

Formaci ocupacional
El SEFED va nixer l any 1987 amb l objectiu de formar persones aturades, en concret joves de 16 a 25 anys, en el camp administratiu i est finanant pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu. Tot i aix, s ha adaptat als canvis que s han produt, incorporant el collectiu de persones majors de 25 en atur. La simulaci es complementa amb una formaci en aules d autoformaci i es completa l itinerari formatiu amb unes prctiques a l empresa real, per tal que l alumnat pugui aplicar els coneixements adquirits.

Formaci reglada
Tamb des de fa uns anys, s ha introdut la metodologia del Programa en centres d ensenyament de formaci professional reglada, cicles de Gesti administrativa, de Comer i Mrqueting, de Comer internacional, de Gesti de transport, d'Agncies de viatge i d'Allotjament.

Formaci continua
En aquest cas les empreses simulades serveixen per reciclar, actualitzar i mantenir les competncies, sobretot tcniques, dels treballadors/res en actiu. Es modula la formaci en cursos de curta durada i els participants nicament fan rotaci pels llocs de treball que corresponen a les competncies professionals del disseny del curs.

Estudis universitaris
S aplica la simulaci en determinats crdits d'estudis universitaris com cincies empresarials i turisme, i s'emfatitza la presa de decisions, de responsabilitats en el lloc de treball i en la direcci d equips.

Garantia social
Tamb la simulaci serveix per a les persones amb problemes per superar l educaci obligatria,  ja que hi ha tasques ms bsiques i transversals a la vegada que generen aprenentatge que faciliten la seva incorporaci professional per obtenir un lloc de treball o el retorn al sistema educatiu.

Discapacitats fsics o sensorials
El SEFED s'aplica des de l'any 2001 en centres de recuperaci de discapacitats fsics. L'efecte d'aquesta metodologia suposa una millora tant a nivell de qualificaci professional com de motivaci de l'alumnat, i millora les seves possibilitats d'integraci laboral.

Emprenedors
L'empresa simulada constitueix el marc idoni per aprendre la gesti diria i fomentar a la vegada competncies lligades a l'esperit emprenedor, com la creativitat, la iniciativa, la tenacitat, el lideratge, etc. L'empresa simulada, la Central de Simulaci i el mercat d'empreses simulades, permeten actuar com un banc de proves i practicar en un entorn sense riscos, el qual aporta bagatge i experincia adquirida per posteriorment crear una empresa en el mn real.

Aix doncs, ens trobem que la xarxa SEFED est conformada per empreses simulades de Catalunya i de diferents parts de l Estat espanyol, concretament: Andalusia, Castella-La Manxa, Castella i Lle, la Comunitat Valenciana, Navarra, Pas Basc, Madrid, Cantbria, Arag, Astries, Extremadura, Balears, La Rioja, Madrid, Melilla, Mrcia i Ceuta.

Tots aquests centres que conformen la xarxa SEFED, apliquen aquesta metodologia en la formaci dels perfils professionals dels sectors d activitats segents:

Gesti administrativa;
Gesti empresarial;
Comer internacional;
Comer i mrqueting;
Turisme;

Enllaos externs.
 ms informaci;

Simulaci d'Empreses. 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253414" title="Osteocephalus verruciger" nonfiltered="3253" processed="3245" dbindex="98407">

Osteocephalus verruciger s una espcie de granota que es troba a Colmbia i Equador. 

Referncies.

 Angulo, A., Coloma, L.A., Ron, S., Jungfer, K.-H., Cisneros-Heredia, D., Castro, F. & Rueda, J.V. 2004. Osteocephalus verruciger. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.

.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253418" title="Osteocephalus yasuni" nonfiltered="3254" processed="3246" dbindex="98408">

Osteocephalus yasuni s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Equador, Per i, possiblement tamb, a Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Coloma, L.A., Ron, S., Jungfer, K.-H. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Osteocephalus yasuni. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253420" title="Llei de Dalton" nonfiltered="3255" processed="3247" dbindex="98409">
La llei de Dalton  o de les pressions parcials, s deguda a John Dalton, i estableix que la pressi total que exerceix una barreja de gasos s igual a la pressi parcial que exerceix individualment cadascun dels gasos que composen la barreja.

En una barreja de gasos ideals, es defineix la pressi parcial d'un component i, pi, com aquella que exerciria si ocups ell tot sol el volum de la barreja a la mateixa temperatura, s a dir:
 ;

Aquesta definici t la seva utilitat perqu quan se sumen les pressions parcials de tots els gasos que constitueixen la mescla, s'obt la pressi total que aquesta exerceix:

;

Aquesta relaci, segons la qual la pressi de la mescla s la suma de les pressions parcials, s l'expressi matemtica de la Llei de Dalton.

 Referncies .
 ;
 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253422" title="Gaserans" nonfiltered="3256" processed="3248" dbindex="98410">
Gaserans s una entitat de poblaci del municipi de Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 317 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253423" title="Grions" nonfiltered="3257" processed="3249" dbindex="98411">
Grions s una entitat de poblaci del municipi de Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 216 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253424" title="Bokermannohyla" nonfiltered="3258" processed="3250" dbindex="98412">

Bokermannohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae.

Espcies.

 Bokermannohyla ahenea ;
 Bokermannohyla alvarengai ;
 Bokermannohyla astartea ;
 Bokermannohyla caramaschii ;
 Bokermannohyla carvalhoi ;
 Bokermannohyla circumdata ;
 Bokermannohyla claresignata ;
 Bokermannohyla clepsydra ;
 Bokermannohyla diamantina ;
 Bokermannohyla feioi;
 Bokermannohyla gouveai ;
 Bokermannohyla hylax ;
 Bokermannohyla ibitiguara ;
 Bokermannohyla ibitipoca ;
 Bokermannohyla itapoty;
 Bokermannohyla izeckshoni ;
 Bokermannohyla langei ;
 Bokermannohyla lucianae ;
 Bokermannohyla luctuosa ;
 Bokermannohyla martinsi ;
 Bokermannohyla nanuzae ;
 Bokermannohyla oxente ;
 Bokermannohyla pseudopseudis ;
 Bokermannohyla ravida ;
 Bokermannohyla saxicola ;
 Bokermannohyla sazimai ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253426" title="Bonmat" nonfiltered="3259" processed="3251" dbindex="98413">
Bonmat s una entitat de poblaci del municipi de Sant Juli del Llor i Bonmat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 898 habitants. 

Bonmat t els seus orgens en el senyoriu creat per Guillem d Bonmat el 1339

Llocs d'inters.
 Mas Bonmat;
 Capella de la Immaculada Concepci, adossada al Mas Bnmat;
 Colnia Bonmat;

Personatges illustres.
 Manuel Bonmat de Cendra (1853-1914): Fundador de la colnia industrial;
 Germans Torras i Domnech (1903), industrials paperers;

Enllaos externs.
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Consell Comarcal de La Selva;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253428" title="Castanyet" nonfiltered="3260" processed="3252" dbindex="98414">

Castanyet s una entitat de poblaci del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 40 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253429" title="Cladells" nonfiltered="3261" processed="3253" dbindex="98415">

Cladells s una entitat de poblaci del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 24 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253430" title="Sant Pere Cercada" nonfiltered="3262" processed="3254" dbindex="98416">

Sant Pere Cercada s una entitat de poblaci del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 9 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253432" title="Santa Coloma Residencial" nonfiltered="3263" processed="3255" dbindex="98417">
Santa Coloma Residencial s una entitat de poblaci del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 979 habitants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253435" title="Sot d'en Mola" nonfiltered="3264" processed="3256" dbindex="98418">
Sot d'en Mola s una entitat de poblaci del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 12 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253436" title="El Venat d'Avall (Santa Coloma de Farners)" nonfiltered="3265" processed="3257" dbindex="98419">
El Venat d'Avall s una entitat de poblaci del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 153 habitants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253437" title="Venat de Vallors" nonfiltered="3266" processed="3258" dbindex="98420">
El Venat de Valors s una entitat de poblaci del municipi de Santa Coloma de Farners, situat a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 32 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253438" title="Bokermannohyla ahenea" nonfiltered="3267" processed="3259" dbindex="98421">

Bokermannohyla ahenea  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Napoli, M. 2006.  Bokermannohyla ahenea. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253443" title="Oscar al millor actor secundari" nonfiltered="3268" processed="3260" dbindex="98422">
L' Oscar al millor actor secundari s una de les categories dels Premis Oscar que anualment entrega l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques a Los Angeles, Califrnia. El premi reconeix a l'actor que ha efectuat la millor interpretaci de suport de tota la indstria cinematogrfica. Els actors sn nominats pels membres de l'Acadmia que tamb sn actors per, els guanyadors surten elegits dels vots de tots els membres de l'Acadmia. Amb el sistema actual, un actor s nominat per una representaci especfica d'una sola pellcula i tals nominacions estan limitades a cinc per any.

 Histria .

En els ltims 71 anys, l'Acadmia ha otorgat un total de 71 Premis al Millor Actor Secundari a 64 actors diferents.  Els guanyadors d'aquesta categoria reben la familiar estatueta daurada Oscar, que representa a un cavaller armat amb una espasa esperant dempeus sobre un rotlle de pellcula de cinc radis. Cada radi simbolitza una de les cinc branques originals de l'Acadmia: actors, guionistes, directors, productors i tcnics. Malgrat tot, abans de la cerimnia dels Oscars de 1943 rebien una placa. El primer guanyador va ser Walter Brennan, l'any 1936, amb la seva interpretaci a Come and Get It. L'ltim guanyador ha estat Javier Bardem, l'any 2007, amb la seva participaci a No country for old men.

Fins a la Vuitena cerimnia dels Oscars (1935), les nominacions pel Premi al Millor Actor pretenien incloure a tots els actors, tant si la seva interpretaci era d'un paper principal com secundari. No obstant aix, a partir de la Novena cerimnia dels Premis (1936) es va incloure la categoria del Millor Actor Secundari com un premi diferent desprs de diversos comentaris que expresaven el seu disgust amb la classificaci ja que es creia que afavoria a les interpretacions principals que contaven amb ms temps de pantalla.  Malgrat tot, Lionel Barrymore va rebre el premi com a Millor Actor (A Free Soul, 1931) i Franchot Tone una nominaci per a la mateixa categoria (Mutiny on the Bounty, 1935) amb unes interpretacions clarament secundries. Actualment, els Premis d'actuaci presentats anualment per l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques sn quatre: l'Oscar al millor actor, l'Oscar a la millor actriu, l'Oscar al millor actor secundari i l'Oscar a la millor actriu secundria.

 Superlatius .

Walter Brennan, el guanyador de la gala innaugural d'aquest premi l'any 1936, s l'nic actor que ha guanyat en aquesta categoria tres vegades (de quatre nominacions). Cinc actors han guanyat dos cops: Anthony Quinn, Melvyn Douglas, Michael Caine, Peter Ustinov i Jason Robards.  Robards va ser l'nica persona que va guanyar l'Oscar al Millor Actor Secundari de forma consecutiva per Tots els homes del President (1976) i Julia (1977).

Claude Rains i Arthur Kennedy comparteixen el major nombre de nominacions sense xit (quatre cada un). Els nics altres actors que han obtingut quatre nominacions han estat Walter Brennan (que va guanyar tres vegades) i Jack Nicholson (que va guanyar una estatueta).  Charles Bickford, Jeff Bridges, Charles Durning, Robert Duvall, Ed Harris i Al Pacino tenen cada un tres nominacions de les quals no n'han aconseguit cap premi. 



Cal destacar que l'any 1944, per un caprici de la votaci, Barry Fitzgerald va esdevenir l'nic actor nominat en les dues categories d'actor, el Millor Actor Principal i el Millor Actor Secundari, amb la mateixa interpretaci a Going My Way (Avui en dia els estudis decideixen en quina categoria volen que un actor competeixi).  Robert De Niro (per El Padr II) i Benicio del Toro (qui va aconseguir l'Oscar per Traffic) sn els dos nics guanyadors per una interpretaci en un idioma estranger en aquesta categoria.

Guanyadors i nominats.

En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en primer lloc i en negreta, el segueixen els altres nominats. Cada entrada individual mostra el nom de l'actor seguit pel ttol de la pellcula i el nom del personatge que interpretava. Seguint la prctica de l'Acadmia, les pellcules detallades en la llista estan classificades segons l'any de la seva nominaci oficial a Los Angeles el qual s, normalment, l'any de la seva estrena. 

 1930s .
1936 Walter Brennan - Come and Get It com "Swan Bostrom";
 Mischa Auer - My Man Godfrey com "Carlo";
 Stuart Erwin - Pigskin Parade com "Amos Dodd";
 Basil Rathbone - Romeo and Juliet com "Tybalt";
 Akim Tamiroff - The General Died at Dawn com "Gen. Yang";
1937 Joseph Schildkraut - The Life of Emile Zola com "Alfred Dreyfus";
 Ralph Bellamy - The Awful Truth com "Dan Leeson";
 Thomas Mitchell - The Hurricane com "Dr. Kersaint";
 H. B. Warner - Horitzons perduts com "Chang";
 Roland Young - Topper com "Cosmo Topper";
1938 Walter Brennan - Kentucky com "Peter Goodwin";
 John Garfield - Four Daughters com "Mickey Borden";
 Gene Lockhart - Algiers com "Regis";
 Robert Morley - Marie Antoinette com "Llus XVI de Frana";
 Basil Rathbone - If I Were King com "Llus XI de Frana";
1939 Thomas Mitchell - Stagecoach com "Doc Boone";
 Brian Aherne - Juarez com "Emperador Maximili von Habsburg";
 Harry Carey - Mr. Smith Goes to Washington com "President del Senat";
 Brian Donlevy - Beau Geste com "Sergent Markoff";
 Claude Rains - Mr. Smith Goes to Washington com "Senador Joseph Paine";

 1940s .
1940 Walter Brennan - The Westerner com "Jutge Roy Bean";
 Albert Basserman - Foreign Correspondent com "Van Meer";
 William Gargan - They Knew What They Wanted com "Joe";
 Jack Oakie - El Gran Dictador (The Great Dictator) com "Benzino Napaloni";
 James Stephenson - The Letter com "Howard Joyce";
1941 Donald Crisp - Que verda era la meva vall com "Gwilym Morgan";
 Walter Brennan - El sergent York (Sergeant York) com "Pastor Rosier Pile";
 Charles Coburn - The Devil and Miss Jones com "John P. Merrick";
 James Gleason - Here Comes Mr. Jordan com "Max Corkle";
 Sydney Greenstreet - El falc malts com "Kasper Gutman";
1942 Van Heflin - Johnny Eager com "Jeff Hartnett";
 William Bendix - Wake Island com "Aloysius K. 'Smacksie' Randall";
 Walter Huston - Yankee Doodle Dandy com "Jere Cohan";
 Frank Morgan - Tortilla Flat com "Pirata";
 Henry Travers - Mrs. Miniver com "Sr. Ballard";

A partir de l'any 1943, als guanyadors en la categoria de Millor Actor Secundari tamb se'ls va premiar amb estatuetes semblants a aquelles que es donaven als guanyadors de les altres categories. Fins aquest moment, els guanyadors de l'Oscar al Millor Actor Secundari noms rebien unes plaques commemoratives. 

1943 Charles Coburn - The More the Merrier com "Benjamin Dingle";
 Charles Bickford - The Song of Bernadette com "Pare Dominique Peyramale";
 J. Carrol Naish - Sahara com "Giuseppe";
 Claude Rains - Casablanca (Casablanca) com "Capit Renault";
 Akim Tamiroff - For Whom the Bell Tolls com "Pablo";
1944 Barry Fitzgerald - Going My Way com "Pare Fitzgibbon";
 Hume Cronyn - The Seventh Cross com "Paul Roeder";
 Claude Rains - Mr. Skeffington com "Job Skeffington";
 Clifton Webb - Laura com "Waldo Lydecker";
 Monty Woolley - Since You Went Away com "Coronel William G. Smollett";
1945 James Dunn - A Tree Grows In Brooklyn com "Johnny Nolan aka The Brooklyn Thrush";
 Michael Chekhov - Spellbound com "Dr. Alexander 'Alex' Brulov";
 John Dall - The Corn Is Green com "Morgan Evans";
 Robert Mitchum - The Story of G.I. Joe com "Lt./Capt. Bill Walker";
 J. Carroll Naish - A Medal for Benny com "Charley Martin";
1946 Harold Russell - Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of Our Lives) com "Homer Parrish";
 Charles Coburn - The Green Years com "Alexander 'Dandy' Gow";
 William Demarest - The Jolson Story com "Steve Martin";
 Claude Rains - Notorious com "Alexander Sebastian";
 Clifton Webb - The Razor's Edge com "Elliott Templeton";
1947 Edmund Gwenn - Miracle on 34th Street com "Kris Kringle";
 Charles Bickford - The Farmer's Daughter com "Joseph Clancey";
 Thomas Gomez - Ride the Pink Horse com "Pancho";
 Robert Ryan - Crossfire com "Montgomery";
 Richard Widmark - Kiss of Death com "Tommy Udo";
1948 Walter Huston - El tresor de Sierra Madre com "Howard";
 Charles Bickford - Johnny Belinda com "Black McDonald";
 Jos Ferrer - Joan of Arc com "Carles VII de Frana";
 Oscar Homolka - I Remember Mama com "Oncle Chris";
 Cecil Kellaway - The Luck of the Irish com "Horace";
1949 Dean Jagger - Twelve O'Clock High com "Maj. Harvey Stovall";
 John Ireland - All the King's Men com "Jack Burden";
 Arthur Kennedy - Champion com "Connie Kelly";
 Ralph Richardson - The Heiress com "Dr. Arthur Sloper";
 James Whitmore - Battleground com "Sgt. Kinnie";

 1950s .
1950 George Sanders - Tot sobre Eva com "Addison De Witt";
 Jeff Chandler - Broken Arrow com "Cochise";
 Edmund Gwenn - Mister 880 com "'Skipper' Miller";
 Sam Jaffe - The Asphalt Jungle com "Doc Erwin Riedenschneider";
 Erich von Stroheim - Sunset Boulevard com "Max von Meyerling";
1951 Karl Malden - A Streetcar Named Desire com "Harold 'Mitch' Mitchell";
 Leo Genn - Quo Vadis com "Petroni";
 Kevin McCarthy - Death of a Salesman com "Biff Loman";
 Peter Ustinov - Quo Vadis com "Ner";
 Gig Young - Come Fill the Cup com "Boyd Copeland";
1952 Anthony Quinn - Viva Zapata! com "Eufemio Zapata";
 Richard Burton - My Cousin Rachel com "Philip Ashley";
 Arthur Hunnicutt - The Big Sky com "Zeb Calloway/Narrador";
 Victor McLaglen - L'home tranquil (The Quiet Man) com "'Red' Will Danaher";
 Jack Palance - Sudden Fear com "Lester Blaine";
1953 Frank Sinatra - From Here to Eternity com "Angelo Maggio";
 Eddie Albert - Roman Holiday com "Irving Radovich";
 Brandon de Wilde - Shane com "Joey Starrett";
 Jack Palance - Shane com "Jack Wilson";
 Robert Strauss - Stalag 17 com "Stanislas 'Animal' Kasava";
1954 Edmond O'Brien - The Barefoot Contessa com "Oscar Muldoon";
 Lee J. Cobb - La llei del silenci com "Johnny Friendly";
 Karl Malden - La llei del silenci com "Pare Barry";
 Rod Steiger - La llei del silenci com "Charley Malloy";
 Tom Tully - El mot del Caine (The Caine Mutiny) com "Comandant DeVriess";
1955 Jack Lemmon - Mister Roberts com "Frank Thurlowe Pulver";
 Arthur Kennedy - Trial com "Barney Castle";
 Joe Mantell - Marty com "Angie";
 Sal Mineo - Rebel Without a Cause com "John 'Plato' Crawford";
 Arthur O'Connell - Picnic com "Howard Bevans";
1956 Anthony Quinn - Lust for Life com "Paul Gauguin";
 Don Murray - Bus Stop com "Beauregard 'Bo' Decker";
 Anthony Perkins - Friendly Persuasion com "Josh Birdwell";
 Mickey Rooney - The Bold and the Brave com "Dooley";
 Robert Stack - Written on the wind com "Kyle Hadley";
1957 Red Buttons - Sayonara com "Airman Joe Kelly";
 Vittorio de Sica - A Farewell to Arms com "Major Alessandro Rinaldi";
 Sessue Hayakawa - The Bridge on the River Kwai com "Coronel Saito";
 Arthur Kennedy - Peyton Place com "Lucas Cross";
 Russ Tamblyn - Peyton Place com "Norman Page";
1958 Burl Ives - The Big Country com "Rufus Hannassey";
 Theodore Bikel - The Defiant Ones com "Sheriff Max Muller";
 Lee J. Cobb - The Brothers Karamazov com "Fyodor Karamazov";
 Arthur Kennedy - Some Came Running com "Frank Hirsh";
 Gig Young - Teacher's Pet com "Dr. Hugo Pine";
1959 Hugh Griffith - Ben-Hur com "Sheik Ilderim";
 Arthur O'Connell - Anatomy of a Murder com "Parnell Emmett McCarthy";
 George C. Scott - Anatomy of a Murder com "Claude Dancer";
 Robert Vaughn - The Young Philadelphians com "Chester A. 'Chet' Gwynn";
 Ed Wynn - The Diary of Anne Frank com "Albert Dussell";

 1960s .
1960 Peter Ustinov - Spartacus com "Lentulus Batiatus";
 Peter Falk - Murder, Inc. com "Abe 'Kid Twist' Reles";
 Jack Kruschen - The Apartment com "Dr. Dreyfuss";
 Sal Mineo - Exodus com "Dov Landau";
 Chill Wills - The Alamo com "Beekeeper";
1961 George Chakiris - West Side Story com "Bernardo";
 Montgomery Clift - Judgment at Nuremberg com "Rudolph Petersen";
 Peter Falk - Un gngster per a un miracle com "Joy Boy";
 Jackie Gleason - The Hustler com "Minnesota Fats";
 George C. Scott - The Hustler com "Bert Gordon";
1962 Ed Begley - Sweet Bird of Youth com "Tom 'Boss' Finley";
 Victor Buono - What Ever Happened to Baby Jane? com "Edwin Flagg";
 Telly Savalas - Birdman of Alcatraz com "Feto Gomez";
 Omar Sharif - Lawrence of Arabia com "Sherif Ali ibn el Kharish";
 Terence Stamp - Billy Budd com "Billy Budd";
1963 Melvyn Douglas - Hud com "Homer Bannon";
 Nick Adams - Twilight of Honor com "Ben Brown";
 Bobby Darin - Captain Newman, M.D. com "Caporal Jim Tompkins";
 Hugh Griffith - Tom Jones com "Squire Western";
 John Huston - The Cardinal com "Cardenal Glennon";
1964 Peter Ustinov - Topkapi com "Arthur Simon Simpson";
 John Gielgud - Becket com "Llus VII de Frana";
 Stanley Holloway - My Fair Lady com "Alfred Doolittle";
 Edmond O'Brien - Seven Days in May com "Senador Raymond Clark";
 Lee Tracy - The Best Man com "Art Hockstader";
1965 Martin Balsam - A Thousand Clowns com "Arnold Burns";
 Ian Bannen - The Flight of the Phoenix com "'Ratbags' Crow";
 Tom Courtenay - Doctor Zhivago com "Pasha Antipov";
 Michael Dunn - Ship of Fools com "Carl Glocken";
 Frank Finlay - Othello com "Iago";
1966 Walter Matthau - The Fortune Cookie com "Willie Gingrich";
 Mako - The Sand Pebbles com "Po-han";
 James Mason - Georgy Girl com "James Leamington";
 George Segal - Qui t por de Virginia Woolf? com "Nick";
 Robert Shaw - A Man for All Seasons com "Enric VIII d'Anglaterra";
1967 George Kennedy - Cool Hand Luke com "Dragline";
 John Cassavetes - The Dirty Dozen com "Victor P. Franko";
 Gene Hackman - Bonnie and Clyde com "Buck Barrow";
 Cecil Kellaway - Endevina qui ve a sopar com "Monsenyor Mike Ryan";
 Michael J. Pollard - Bonnie and Clyde com "C.W. Moss";
1968 Jack Albertson - The Subject Was Roses com "John Cleary";
 Seymour Cassel - Faces com "Chet";
 Daniel Massey - Star! com "Noel Coward";
 Jack Wild - Oliver! com "Artful Dodger";
 Gene Wilder - The Producers com "Leo Bloom";
1969 Gig Young - They Shoot Horses, Don't They? com "Rocky";
 Rupert Crosse - The Reivers com "Ned";
 Elliott Gould - Bob & Carol & Ted & Alice com "Ted Henderson";
 Jack Nicholson - Easy Rider com "George Hanson";
 Anthony Quayle - Anne of the Thousand Days com "Cardenal Wolsey";

 1970s .
1970 John Mills - Ryan's Daughter com "Michael";
 Richard S. Castellano - Lovers and Other Strangers com "Frank Vecchio";
 Chief Dan George - Little Big Man com "Old Lodge Skins";
 Gene Hackman - I Never Sang for My Father com "Gene Garrison";
 John Marley - Love Story com "Phil Cavalleri";
1971 Ben Johnson - L'ltima projecci com "Sam el Lle";
 Jeff Bridges - L'ltima projecci com "Duane Jackson";
 Leonard Frey - Fiddler on the Roof com "Motel Kamzoil";
 Richard Jaeckel - Sometimes a Great Notion com "Joe Ben Stamper";
 Roy Scheider - The French Connection com "Detectiu Buddy 'Cloudy' Russo";
1972 Joel Grey - Cabaret com "Mestre de cerimnies";
 Eddie Albert - The Heartbreak Kid com "Sr. Corcoran";
 James Caan - El Padr (The Godfather) com "Sonny Corleone";
 Robert Duvall - El Padr (The Godfather) com "Tom Hagen";
 Al Pacino - El Padr (The Godfather) com "Michael Corleone";
1973 John Houseman - The Paper Chase com "Charles W. Kingsfield Jr.";
 Vincent Gardenia - Bang the Drum Slowly com "Dutch Schnell";
 Jack Gilford - Save the Tiger com "Phil Greene";
 Jason Miller - The Exorcist com "Pare Damien Karras";
 Randy Quaid - The Last Detail com "Larry Meadows";
1974 Robert De Niro - El Padr II (The Godfather Part II) com "Vito Corleone";
 Fred Astaire - The Towering Inferno com "Harlee Claiborne";
 Jeff Bridges - Thunderbolt and Lightfoot com "Lightfoot";
 Michael V. Gazzo - El Padr II (The Godfather Part II) com "Frankie Pentangeli";
 Lee Strasberg - El Padr II (The Godfather Part II) com "Hyman Roth";
1975 George Burns - The Sunshine Boys com "Al Lewis";
 Brad Dourif - Alg va volar sobre el niu del cucut com "Billy Bibbit";
 Burgess Meredith - The Day of the Locust com "Harry Greener";
 Chris Sarandon - Tarda negra com "Leon Shermer";
 Jack Warden - Shampoo com "Lester";
1976 Jason Robards - All the President's Men com "Ben Bradlee";
 Ned Beatty - Network com "Arthur Jensen";
 Burgess Meredith - Rocky com "Mickey Goldmill";
 Laurence Olivier - Marathon Man com "Dr. Christian Szell";
 Burt Young - Rocky com "Paulie Pennino";
1977 Jason Robards - Julia com "Dashiell Hammett";
 Mikhail Baryshnikov - The Turning Point com "Yuri Kopeikine";
 Peter Firth - Equus com "Alan Strang";
 Alec Guinness - Star Wars episodi IV: Una nova esperana (Star Wars Episode IV: A New Hope) com "Obi-Wan Kenobi";
 Maximilian Schell - Julia com "Johann";
1978 Christopher Walken - The Deer Hunter com "Nikonar 'Nick' Chevotarevich";
 Bruce Dern - Coming Home com "Capit Bob Hyde";
 Richard Farnsworth - Comes a Horseman com "Dodger";
 John Hurt - Midnight Express com "Max";
 Jack Warden - Heaven Can Wait com "Max Corkle";
1979 Melvyn Douglas - Being There com "Benjamin Turnbull Rand";
 Robert Duvall - Apocalypse Now com "Lloctinent coronel Bill Kilgore";
 Justin Henry - Kramer contra Kramer com "Billy Kramer";
 Frederic Forrest - The Rose com "Houston Dyer";
 Mickey Rooney - The Black Stallion com "Henry Dailey";

 1980s .
1980 Timothy Hutton - Ordinary People com "Conrad Jarrett";
 Judd Hirsch - Ordinary People com "Dr. Tyrone C. Berger";
 Michael O'Keefe - The Great Santini com "Ben Meechum";
 Joe Pesci - Toro Salvatge com "Joey LaMotta";
 Jason Robards - Melvin and Howard com "Howard Hughes";
1981 John Gielgud - Arthur com "Hobson";
 James Coco - Only When I Laugh com "Jimmy";
 Ian Holm - Chariots of Fire com "Sam Mussabini";
 Jack Nicholson - Reds com "Eugene O'Neill";
 Howard Rollins - Ragtime com "Coalhouse Walker, Jr.";
1982 Louis Gossett, Jr. - An Officer and A Gentleman com "Sergent Emil Foley";
 Charles Durning - The Best Little Whorehouse in Texas com "Governador";
 John Lithgow - The World According to Garp com "Roberta Muldoon";
 James Mason - Veredicte final com "Ed Concannon";
 Robert Preston - Victor/Victoria com "Carroll 'Toddy' Todd";
1983 Jack Nicholson - Terms of Endearment com "Garrett Breedlove";
 Charles Durning - To Be or Not to Be com "Coronel Erhardt";
 John Lithgow - Terms of Endearment com "Sam Burns";
 Sam Shepard - Escollits per a la glria com "Chuck Yeager";
 Rip Torn - Cross Creek com "Marsh Turner";
1984 Haing S. Ngor - The Killing Fields com "Dith Pran]";
 Adolph Caesar - A Soldier's Story com "Sergent Waters";
 John Malkovich - Places in the Heart com "Sr. Will";
 Noriyuki "Pat" Morita - The Karate Kid com "Sr. Kesuke Miyagi" ;
 Ralph Richardson - Greystoke - The Legend of Tarzan, Lord of the Apes com "El sis Earl de Greystroke";
1985 Don Ameche - Cocoon com "Arthur Selwyn";
 Klaus Maria Brandauer - Out of Africa com "Bar Bror von Blixen-Finecke";
 William Hickey - Prizzi's Honor com "Don Corrado Prizzi";
 Robert Loggia - Jagged Edge com "Sam Ransom";
 Eric Roberts - Runaway Train com "Buck";
1986 Michael Caine - Hannah and Her Sisters com "Elliot";
 Tom Berenger - Platoon com "Sergent Barnes";
 Willem Dafoe - Platoon as "Sergent Elias";
 Denholm Elliott - A Room with a View com "Sr. Emerson";
 Dennis Hopper - Hoosiers com "Shooter";
1987 Sean Connery - The Untouchables com "Jim Malone";
 Albert Brooks - Broadcast News com "Aaron Altman";
 Morgan Freeman - Street Smart com "Fast Black";
 Vincent Gardenia - Moonstruck com "Cosmo Castorini";
 Denzel Washington - Cry Freedom com "Steve Biko";
1988 Kevin Kline - A Fish Called Wanda com "Otto West";
Alec Guinness - Little Dorrit com "William Dorrit";
Martin Landau -  com "Abe Karatz";
River Phoenix - Running on Empty com "Danny Pope";
Dean Stockwell - Married to the Mob com "Tony 'The Tiger' Russo";
1989 Denzel Washington - Glory com "Trip";
Danny Aiello - Do the Right Thing com "Sal";
Dan Aykroyd - Tot passejant Miss Daisy com "Boolie Werthan";
Marlon Brando - A Dry White Season com "Ian Mackenzie";
Martin Landau - Crimes and Misdemeanors com "Judah Rosenthal";

 1990s .
1990 Joe Pesci - Un dels nostres com "Tommy DeVito";
Bruce Davison - Longtime Companion com "David";
Andy Garca - The Godfather Part III com "Vincent Mancini-Corleone";
Graham Greene - Dances with Wolves com "Ocell Guia";
Al Pacino - Dick Tracy com "Alphonse 'Big Boy' Caprice";
1991 Jack Palance - City Slickers com "Curly Washburn";
Tommy Lee Jones - JFK com "Clay Shaw";
Harvey Keitel - Bugsy com "Mickey Cohen";
Ben Kingsley - Bugsy com "Meyer Lansky";
Michael Lerner - Barton Fink com "Jack Lipnick";
1992 Gene Hackman - Sense perd com "Bill Daggett";
Jaye Davidson - The Crying Game com "Dil";
Jack Nicholson - A Few Good Men com "Coronel Nathan R. Jessep";
Al Pacino - Glengarry Glen Ross com "Ricky Roma";
David Paymer - Mr. Saturday Night com "Stan";
1993 Tommy Lee Jones - The Fugitive com "Marshall Samuel Gerard";
Leonardo DiCaprio - What's Eating Gilbert Grape com "Arnie Grape";
Ralph Fiennes - La llista de Schindler (Schindler's List) com "Amon Gth";
John Malkovich - In the Line of Fire com "Mitch Leary";
Pete Postlethwaite - In the Name of the Father com "Giuseppe Conlon";
1994 Martin Landau - Ed Wood com "Bla Lugosi";
Samuel L. Jackson - Pulp Fiction com "Jules Winnfield";
Chazz Palminteri - Bullets Over Broadway com "Cheech";
Paul Scofield - Quiz Show com "Mark Van Doren";
Gary Sinise - Forrest Gump com "Lloctinent Dan Taylor";
1995 Kevin Spacey - The Usual Suspects com "Roger 'Verbal' Kint";
James Cromwell - Babe com "Arthur Hoggett";
Ed Harris - Apollo 13 com "Gene Kranz";
Brad Pitt - Twelve Monkeys com "Jeffrey Goines";
Tim Roth - Rob Roy com "Archibald Cunningham";
1996 Cuba Gooding, Jr. - Jerry Maguire com "Rod Tidwell";
William H. Macy - Fargo com "Jerry Lundegaard";
Armin Mueller-Stahl - Shine com "Peter Helfgott";
Edward Norton - Primal Fear com "Aaron Stampler";
James Woods - Ghosts of Mississippi com "Byron De La Beckwith";
1997 Robin Williams - Good Will Hunting com "Sean Maguire";
Robert Forster - Jackie Brown com "Max Cherry";
Anthony Hopkins - Amistad com "John Quincy Adams";
Greg Kinnear - As Good as It Gets com "Simon Bishop";
Burt Reynolds - Boogie Nights com "Jack Horner";
1998 James Coburn - Affliction com "Glen Whitehouse";
Robert Duvall - A Civil Action com "Jerome Facher";
Ed Harris - The Truman Show com "Christof";
Geoffrey Rush - Shakespeare in Love com "Philip Henslowe";
Billy Bob Thornton - A Simple Plan com "Jacob Mitchell";
1999 Michael Caine - The Cider House Rules com "Dr. Wilbur Larch";
Tom Cruise - Magnolia com "Frank 'T.J.' Mackey";
Michael Clarke Duncan - La milla verda (The Green Mile) com "John Coffey";
Jude Law - The Talented Mr. Ripley com "Dickie Greenleaf";
Haley Joel Osment - The Sixth Sense com "Cole Sear";

 2000s .
2000 Benicio del Toro - Traffic com "Javier Rodriguez";
Jeff Bridges - The Contender com "President Jackson Evans";
Willem Dafoe - Shadow of the Vampire com "Max Schreck";
Albert Finney - Erin Brockovich com "Edward L. Masry";
Joaquin Phoenix - Gladiator com "Commodus";
2001 Jim Broadbent - Iris com "John Bayley";
Ethan Hawke - Training Day com "Jake Hoyt";
Ben Kingsley - Sexy Beast com "Don Logan";
Ian McKellen - El senyor dels anells: La germandat de l'anell (The Lord of the Rings: The fellowship of the Ring) com "Gandalf";
Jon Voight - Ali com "Howard Cosell";
2002 Chris Cooper - Adaptation com "John Laroche";
Ed Harris - The Hours com "Richard Brown";
Paul Newman - Road to Perdition com "John Rooney";
John C. Reilly - Chicago com "Amos Hart";
Christopher Walken - Catch Me If You Can com "Frank Abagnale";
2003 Tim Robbins - Mystic River com "Dave Boyle";
Alec Baldwin - The Cooler com "Shelly Kaplow";
Benicio del Toro - 21 Grams com "Jack Jordan";
Djimon Hounsou - In America com "Mateo";
Ken Watanabe - The Last Samurai com "Katsumoto";
2004 Morgan Freeman - Million Dollar Baby com "Eddie 'Scrap-Iron' Dupris";
Alan Alda - L'aviador com "Senador Owen Brewster";
Thomas Haden Church - Sideways com "Jack";
Jamie Foxx - Collateral com "Max Durocher";
Clive Owen - Closer com "Larry Gray";
2005 George Clooney - Syriana com "Bob Barnes";
Matt Dillon - Crash com "Sergent John Ryan";
Paul Giamatti - Cinderella Man com "Joe Gould";
Jake Gyllenhaal - Brokeback Mountain com "Jack Twist";
William Hurt - A History of Violence com "Richie Cusack";
2006 Alan Arkin - Little Miss Sunshine com "Edwin Hoover";
Jackie Earle Haley - Jocs Secrets (Little Children) com "Ronald James McGorvey";
Djimon Hounsou - Diamant de sang (Blood Diamond) com "Solomon Vandy";
Eddie Murphy - Dreamgirls com "James Early";
Mark Wahlberg - The Departed com "Sergent Sean Dignam";
2007 Javier Bardem - No Country for Old Men com "Anton Chigurh";
Casey Affleck - The Assassination of Jesse James by the Coward Robert Ford com "Robert Ford";
Philip Seymour Hoffman - Charlie Wilson's War com "Gust Avrakotos";
Hal Holbrook - Into the Wild com "Ron Franz";
Tom Wilkinson - Michael Clayton com "Arthur Edens";
2008;
Josh Brolin   Milk com "Dan White";
Robert Downey Jr.   Tropic Thunder com "Kirk Lazarus";
Philip Seymour Hoffman   Doubt com "Pare Brendan Flynn";
Heath Ledger   The Dark Knight com "El Joker";
Michael Shannon   Revolutionary Road com "John Givings";

 Nacionalitats dels guanyadors .





 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'Acadmia (en angls);
 Pgina oficial de la cerimnia dels Oscars (en angls);
 Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar (en angls);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253444" title="Bokermannohyla alvarengai" nonfiltered="3269" processed="3261" dbindex="98423">

Bokermannohyla alvarengai  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bertoluci, J. & Silvano, D. 2004.  Bokermannohyla alvarengai. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253449" title="Bokermannohyla astartea" nonfiltered="3270" processed="3262" dbindex="98424">

Bokermannohyla astartea  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Referncies.

 Pavan, D. & Rodrigues, M.T. 2004.  Bokermannohyla astartea. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253451" title="Bokermannohyla caramaschii" nonfiltered="3271" processed="3263" dbindex="98425">

Bokermannohyla caramaschii  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Napoli, M. 2006.  Bokermannohyla caramaschii. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253452" title="Bokermannohyla carvalhoi" nonfiltered="3272" processed="3264" dbindex="98426">

Bokermannohyla carvalhoi  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Bokermannohyla carvalhoi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253453" title="Bokermannohyla circumdata" nonfiltered="3273" processed="3265" dbindex="98427">

Bokermannohyla circumdata  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Garcia, P. & Segalla, M.V. 2004.  Bokermannohyla circumdata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253455" title="Bokermannohyla claresignata" nonfiltered="3274" processed="3266" dbindex="98428">

Bokermannohyla claresignata  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Caramaschi, U. 2004.  Bokermannohyla claresignata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253457" title="Bokermannohyla clepsydra" nonfiltered="3275" processed="3267" dbindex="98429">

Bokermannohyla clepsydra  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Bokermannohyla clepsydra. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253458" title="Mag Pau Cassanyes i Forment" nonfiltered="3276" processed="3268" dbindex="98430">
Mag Pau Cassanyes i Forment (Sitges, ca. 1854   31 de maig del 1907), poltic i terratinent, alcalde de Sitges.

Fou elegit regidor de l'ajuntament de Sitges el maig del 1891, i als dos mesos reb el nomenament de segon tinent d'alcalde, sota la presidncia del republic Francesc Xavier de Querol i de Llorens. Va ser president de la comissi especial de consums, i alcalde accidental en la tardor del 1892 i l'estiu del 1893; en aquests perodes sald deutes municipals, feu traslladar les escoles de la vila i mald per organitzar la higiene i desinfecci pblica. Home de forta personalitat, sovint s'aline amb la oposici i vot amb la minoria.

Present la renncia a la segona tinena d'alcaldia al setembre del 1893, per la renovaci biennal del consistori el port a l'alcaldia el gener del 1894, amb el suport dels regidors monrquics. El seu mandat va ser breu, ja que dimit al juliol argumentant problemes de salut. Els set mesos escassos que ostent la vara d'alcalde estigueren marcats per diverses realitzacions: l'inici de l'establiment de la xarxa de clavegueram, l'ampliaci de l'enllumenat pblic (substituint els darrers fanals de petroli pels de gas), acceptar la iniciativa de Josep Soler i Cartr de plantar pins a la Ribera, l'enderrocament del mol de Sant Sebasti i la redacci d'un  nou reglament per a l'Hospital de Sant Joan. El 16 de maig del 1894 es nomen "Fill Adoptiu de Sitges" el marqus de Mont-roig, Antoni Ferratges de Mesa; aquest correspongu aconseguint  per a l'ajuntament de la Vila el tractament d'"illustrssim" (Reial Decret del 5 de juny del 1894).

Cassanyes particip en la vida de la poblaci des de fora altres llocs i responsabilitats. Aix, al 1870 fou un dels fundadors de la Societat Recreativa el Retiro. Tamb va ser vice-president (1891-1892) i tresorer (1901-1904) del "Comit Federal de Sitges", vocal electe de la Junta de l'Hospital (1901), administrador del mercat de la vila (1902-1903) i membre de la comissi vilatana de viticultors.

El seu fill, Mag Albert Cassanyes i Mestre (Sitges, 1893   Barcelona, 1956) va ser crtic d'art i promotor artstic.

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari Biogrfic de Sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 Josep Carbonell i Gener Breve semblanza de Magn Alberto Cassanyes Sitges: Ediciones El Eco de Sitges,1957;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253459" title="Bandera del Kazakhstan" nonfiltered="3277" processed="3269" dbindex="98431">


La bandera de Kazakhstan t com a motiu central una guila de les estepes de color or, amb les ales obertes, amb un sol al damunt de 32 rajos tamb de color or. L'guila era el motiu de Genguis Khan i estava present en la seva ensenya. 

Al costat de l'asta s'hi troba l'ornament nacional de color or, tpic de l'art i de la cultura kazakhs. 

El fons de la bandera s de color blau turquesa que representa els turcs (ttars, mogols i uigurs) que composen el pas. El blau turquesa tamb s el color de Tangri, que s el du del cel en la mitologia turca.

Banderes histriques.



La Repblica Socialista Sovitica del Kazakhstan fou creada el desembre de 1936 i dissolta el 10 de desembre del 1991. La bandera del pas estava inspirada en la bandera de la URSS, s'hi troba el color vermell i tamb la fal i el martell, smbols del comunisme, amb el nom del pas en alfabet cirlic. 

El 24 de gener del 1953 es va treure el nom i s'hi va afegir la banda horitzontal blava i una estrella sobre la fal.

 Altres banderes .


Enllaos externs.
Bandera del Kazakhstan;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253460" title="Tour de Frana de 1966" nonfiltered="3278" processed="3270" dbindex="98432">


 L'edici del Tour de Frana 1966 va ser guanyat pel francs Lucien Aimar, gregari de Jacques Anquetil, el qual es veur obligat a retirar-se de la cursa per problemes de salut.

La sortida, des de Nancy, ser efectuada per 13 equips de 10 ciclistes cadascun. Sols l'equip Fagor arribar sencer a Pars.

En aquesta edici els ciclistes patiran els primers controls antidopatge. Ser en finalitzar la 8a etapa a Bordeus. L'endem, desprs de 5 quilmetres de cursa, els ciclistes iniciaran una vaga per demanar que els controls no es realitzin per la nit. Al final de la 13a etapa sis corredors van ser declarats positius.

La 16a etapa, en qu se superaven tres port de muntanya, entre ells el Galibier va veure com 28 ciclistes arribaven amb fora de control, sent eliminats del Tour. 

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.



Classificaci per equips.



 Etapes .


Enllaos externs.
1966. Histria del Tour de Frana ;
1966. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253462" title="La nit de reis" nonfiltered="3279" processed="3271" dbindex="98433">

Nit de Reis o el que vulgueu (comdia en cinc actes.)

(en angls Twerlfth Night; s'escriv per ser representada la nit que feia dotze, Epifania, d'en la Nit de Nadal)


Argument

El duc d'Illria, Orsino, s enamorat dOlvia. Aquesta a causa de la mort d'un germ s'enclaustra en un convent.

Alhora, Viola i Sebasti (germans bessons), vctimes d'un naufragi, aterren als dominis del duc, i perdent-se l'un a l'altre, Viola creu a son germ negat al mar. Aquesta ltima decideix posar-se al servei del duc fent-se passar per un noi, tot prenent el nom de Cesrio.

El duc el fa servir de missatger per declarar el seu amor a Olvia, per vet aqu que Viola s'enamora del duc, i per acabar-ho d'adobar, Olvia s'enamora de Viola, sota l'aspecte de Cesrio.

Mentestrant l'oncle d'Olvia, Sir Toby li cerca un pretendent, Sir Andrew. La donzella i el buf d'Olvia, Maria i Festa, engalipen el majordom de la dama, Malvlio, tot fent-li creure que la mestressa est enamorada d'ell.
Mentrestant arrib en Sebasti, i Sir Andrew, tot prenent-lo per Cesrio el desafia a un duel per l'amor d'Olvia, tot just quan ella fa entrada, impedint aix l'afer i enduent-se Sebasti amb ella, casant-se en secret amb ell confonent-lo amb Cesrio.

La comdia acaba trobant-se els germans, desfent-se Viola de la seva disfressa i revelant el seu sexe, aleshores el duc entn les insinuacions del seu patge, acaba casant-se amb ella, i la minyona, Maria amb Sir Toby.


Personatges

 Orsino, duc d'Illria.
 Viola, germana bessona de Sebasti, enamorada del Duc.
 Olvia.
 Sir Toby, oncle d'Olvia.
 Sir Andrew, pretenent d'Olvia.
 Maria, minyona d'Olvia.
 Festa, buf d'Olvia.
 Fabi, criat d'Olvia.
 Malvlio, majordom d'Olvia.
 Sebasti, germ bess de Viola.
 Antoni, capit de vaixell, amic de Sebasti.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253463" title="Bandera d'Uganda" nonfiltered="3280" processed="3272" dbindex="98434">


La bandera d Uganda es composa de sis bandes horitzontals iguals que alternen negre, a dalt, groc i vermells i est ornada d'un cercle blanc que porta una grua reial, smbol nacional del temps de la dominaci anglesa, que est sobre una sola pota i fa cara al mar. 

Els colors sn els tpics del Congrs del Poble Ugands (Uganda People's Congress), partit que va portar les lluites per la independncia. Simbolitzen igualment el poble afric, en negre, el sol, en groc, i la fraternitat entre els africans que s la sang comuna a tots els pobles. 

Fou elaborada pel primer ministre la justcia del pas, Grace Ibingira. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253464" title="Jennifer Tisdale" nonfiltered="3281" processed="3273" dbindex="98435">


Jennifer Kelly Tisdale (30 de novembre de 1981], Neptune, Nova Jersey, Estats Units) coneguda tamb com a Jen, s actriu i model. s la germana de l'actriu i cantant Ashley Tisdale filla de Mike Tisdale i Lisa Morris.


Carrera.

2007, High school musical 2 dance-along ;
2006, Dark ride;
2006, High school musical dance-along;
2004, Clubhouse ;
2004, The hillside stranger;
2002, Ted Bundy;
2002, Mr. Deeds;
2002, Raising Dad ;
2001, Undressed;
2001, Boston public;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253465" title="Copa de Campions de la CONCACAF 2008" nonfiltered="3282" processed="3274" dbindex="98436">
La Copa de Campions 2008 ser la quarantatresena edici de la Copa de Campions de la CONCACAF. En la Ronda final hi participaran 8 equips. El guanyador representar a Nordeamrica, Centreamrica i el Carib en el Mundial de Clubs 2008. 

Equips classificats.
Zona Nordeamericana
Mxic;
 Pachuca - Campi Clausura 2007;
 Atlante - Campi Apertura 2007;
Estats Units;
 DC United - Guanyador de la MLS Supporters' Shield;
 Houston Dynamo - Guanyador de la MLS Cup;
Zona Centreamericana
 Motagua - Campi Copa Interclubes UNCAF 2007;
 Deportivo Saprissa - Subcampi Copa Interclubes UNCAF 2007;
 CSD Municipal - Tercer lloc Copa Interclubes UNCAF 2007;
Zona Caribea
 Harbour View - Campi Campionat de Clubs de la CFU 2007;

Fase final.
Quarts de final.


----


----


----



Semifinals.


----



Final.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253467" title="Jadidisme" nonfiltered="3283" processed="3275" dbindex="98437">
El jadidisme (o djadidisme) s un moviment de reforma pedaggica, cultural, religiosa i nacional, que sorg a l'sia central entre el 1880 i el 1900 davant la necessitat de resoldre la doble experincia prpia musulmana, i per altra banda, de pertnyer a un imperi rus cristi. Entre 1900 i 1917 esdevindria tamb un moviment nacional i polititzat.

Djadid ( nou  en rab), ve de l expressi usul-e djadid,  el nou mtode , emprat per Ismal Gasprinskii (1851-1914), pedagog musulm de Rssia. El 1883, obr una escola a la seva regi de Crimea, i un peridic, el Terdjuman, que amb una escadussera tirada d uns 5000 exemplars seria llegit arreu del mn turcfon.

Els mekteb (per als nens) i les madrasses (per als adults) del nou mtode es multiplicaren rpidament. Es diferenciaven perqu s esmeraven a assegurar l aprenentatge de l escriptura i la lectura, introduen matries laiques i l ensenyament de la llengua russa. L objectiu no era altre que preparar el jove musulm per a incorporar-se en la societat majoritria russa mentre es reafirmava en els valors musulmans. L actitud del djadidisme era d autocrtica: si Occident havia conquerit el mn, calia veure qu havien fet de bo, i prendre n el qu fes falta sempre que fes el b a l Islam.

L xit del moviment es fu notar principalment a les classes urbanes dels Ttars de Crimea, del Volga i a l Azerbaidjan, all on les  burgesies nacionals  trobaven el seu ascensor social inserint-se en el capitalisme de l imperi rus. En canvi, al Turkistan, i en concret a la Transoxiana, no hi tingu tant d arrelament. Durant el S. XIX, l allament territorial i les tendncies centralitzadores de les entitats poltiques existents dificultaren l entrada de nous corrents de pensament. Aix, malgrat rebre forts suports, l oposici kadimita, de kadim ( vell  en rab), fou predominant a Bukhara i a Khiva, on de fet, el djadidisme sempre qued allunyat dels llocs de poder com una forma d Islam marginalitzada.

Cal remarcar que la sensibilitat islamista i occidentalista del Kazakhstan, en rebre el djadidisme, marc una certa diferncia amb el djadidisme uzbek.

Les escoles, arreu, i la premsa, teatre, societats secretes i partits o congressos poltics floririen en el perode 1900-1917. Generacions senceres, entre les quals, els adults del 1917, quedarien marcades. Es calcula que la proporci de nens escolaritzats en el djadidisme a l sia central durant aquest perode seria proper als 2/3, mentre que la resta ho farien en escoles russo-indgenes.

El 1905, en el marc de la revoluci, es fund l Ittifak al Muslim, La Uni musulmana panrussa, l nica organitzaci panrussa que gener el djadidisme. Tot i aix, val a dir que els lders musulmans serien respectuosos amb la monarquia russa, i que de fet, la Revoluci de 1905 no tingu gaire ress en els teritoris del djadidisme. La Uni seria dominada pels djadidites ttars i azerbaidjanesos, malgrat que el 75% de la poblaci islmica russa fos al Kazakhstan i Turkistan. Tamb val a dir que liberalisme, i socialisme desprs, tamb calarien ms en el sector ttar-azerbaidjans de la Uni que no pas en el kazakh-trquic. La Uni emmarcaria l expressi poltica d uns nacionalismes emergents, que naixien en contradicci, amarats de panturquisme i panislamisme. De fet, el perode del djadidisme fou l nic en qu els lders dels diferents pobles musulmans conquerits pels russos gaudirien d un marc d acci en com. 

Pel que fa a la capacitat contestatria del moviment, es poden indicar una srie d esdeveniments: 

 El 1898, les confraries sufs de l Andidjan protagonitzaren una revolta antirussa.
 La victria japonesa contra els russos el 1904-05 despert esperances entre els pobles de l sia central.
 La revoluci del 1905 no tingu gaire seguiment, per aport deportats revolucionaris russos amb l aportaci del socialisme rus a la zona.
 El 1910 hi hagu disputes entre xiites i sunnites a Bukhara.
 El 1916, just abans de la caiguda del tzarisme, hi hagu una revolta contra l obligatorietat que s impos sobtadament als musulmans de servir a l exrcit rus. La revolta, la mes important del perode, sembla que es va originar a la Vall de Ferghana, on prengu ms fora  i on tamb fou ms brutalment reprimida-, per de seguit s expand pel Turkistan.


 Bibliografia .
FOURNIA, VINCENT. 1994.  Histoire de l Asie Centrale . Le point des connaissances actuelles. Presses Universitaires de France. Paris.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253468" title="Transoxiana" nonfiltered="3284" processed="3276" dbindex="98438">
Transoxiana ("ms enll de l'Oxus", o Amudria) s una denominaci histrica per a l'rea geogrfica delimitada pels rius Amudria i Sirdria, i incloa la Sogdiana, i part de la Bactriana, bsicament a l'Uzbekistan actual.

Vegeu tamb Abu Ali Ahmad ibn Shadan

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253470" title="Boulevard Solitude" nonfiltered="3285" processed="3277" dbindex="98439">

Boulevard Solitude s una pera en un acte i set escenes que va ser composta l'any 1951 per Hans Werner Henze a partir d'un llibret alemany de Grete Weil, basat en el gui dramtic escrit per Walter Jockisch, al seu torn una adaptaci moderna de la coneguda novella Manon Lescaut de l'Abat Prvost. Henze es va interessar per la histria desprs de veure la pellcula Manon (1949) de Henri-Georges Clouzot, guanyadora del Lle d'Or del Festival de Vencia de 1949.

L'estrena va tenir lloc el 17 de febrer de 1952 al Landestheater de la ciutat alemanya de Hannover.

Es tracta de la primera obra d'Henze que va tenir un autntic impacte. L'opera destaca per la punyent influncia del jazz i de la msica popular parisenca, el que va constituir una novetat, en haver estat Henze associat fins llavors amb el dodecafonisme.  L'obra evoca de forma contempornia, l'arxiconeguda histria de Manon Lescaut, que anteriorment ja havia estat adaptada a l'pera almenys en tres ocasions: per Auber, per Massenet i per Puccini.
 
Tot i que no pot considerar-se que forme part del repertori habitual, Boulevard Solitude continua representant-se i s popular entre el pblic. 

Sinopsi.

Escena primera. La sala d'espera una estaci de tren d'una gran ciutat francesa.
L'estudiant Armand des Grieux es troba amb una jove anomenada Manon Lescaut, a qui acompanya el seu germ i que viatja a Lausana per a acabar els seus estudis. Armand s'enamora a l'instant de Manon i els dos fugen junts a Pars, aprofitant un descuit del germ. 

Escena segona. Un tic de Pars.
Els dos enamorats viuen felios, en la pobresa, en una habitaci d'un tic de Pars. Armand ha perdut l'assignaci econmica de son pare, disgustat amb la seua vida dissoluta, per la qual cosa ha d'eixir a demanar diners al seu amic Francis. En absncia d'Armand, reapareix Lescaut, el germ de  Manon i la conven d'anar a visitar a Lilaque pare, un admirador de Manon, ric i vell.

Escena tercera. Un sal elegant en casa de Lilaque.
Manon s'ha convertit en amant de Lilaque pare, per segueix enamorada d'Armand, a qui escriu una carta, assegurant-li ser molt feli i ser molt ben tractada pel seu protector. Es lamenta de no poder veure el jove des Grieux i pensa a escapar en la seua cerca. Apareix Lescaut que interromp indignat l'escriptura de la carta, li demana que ringa cura de la relaci amb el seu protector econmic i es deixe de romanos. Acaba trencant la carta i recordant-li que ella s la font de riquesa per a ambds. Desprs li demana ms diners a la seua germana per als seus vicis. Com ella no consent, Lescaut roba diners d'una caixa d'or propietat de Lilaque pare t a la seua habitaci. Lilaque ho descobreix i despatxa els dos germans de sa casa.

Escena quarta. La biblioteca a la universitat.
Passat un temps, Armand, Francis i altres estudiants es troben estudiant l'obra del poeta rom Catul. Armand segueix enamorat de Manon, tot i que el seu amor comena a flaquejar. Francis li informa que Manon ha robat a Lalique i ha estat despatxada de sa casa, per Armand no s'ho creu. Francis se'n va indignat i entra Manon. La parella llegeix un poema que revifa el seu amor.

Escena cinquena. Una taverna dels baixos fons.
Manon i Armand hi sn junts una altra vegada. Armand ha esdevingut un addicte a les drogues per a oblidar el seu passat. Lescaut li porta cocana i li pregunta per Manon, a qui vol proposar mantenir relacions per diners amb Lilaque fill, el qual l'acompanya.  Quan apareix Manon, Armand s'enfureix amb Lescaut i Lalique fill. Manon intenta calmar a Armand i se'n va amb els dos homes. Armand rep una carta, amb la qual Manon li demana trobar-se amb ell l'endem, noms aconseguisca alliberar-se de Liaque fill. Armand queda confs.

Escena sisena. L'apartament de Lalique fill.
A l'alba, Armand i Manon estan junts al dormitori de Lalique. Manon accepta la seua nova situaci de protegida de Lalique fill, per Armand t nostlgia del passat, quan convivien permanentment. Apareix Lescaut i adverteix a Armand que ha de fugir abans que el localitzen els criats. Lescaut roba una pintura moderna de la paret. Apareix sobtadament Lilaque pare, i Armand i Lescaut han d'amagar-se. El vell descobreix el robatori del quadre i crida la policia, mentre mant un revlver a la seua m. Lescaut es baralla amb l'anci, disparant-se l'arma, que deixa en mans de Manon donant-se a la fuga. Lilaque fill i la policia fan la seua aparici, i troben Manon i Armand en l'escena del crim. La policia det a Manon.

Escena setena. L'exterior d'una pres.
Armand arriba per a intentar visitar la seua enamorada abans que aquesta ingresse a la pres. Manon hi s conduda en companyia d'altres presoners, i no pot parlar amb Armand. L'escena es completa amb seqncies musicals de la vida de la parella.
 
Lectura complementria.
Matthew Bowden, The Rough Guide to Opera, Rough Guides, London, 2002, ISBN 1-85828-749-9.
Opera-Guide.Ch synopsis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253472" title="Tolerncia" nonfiltered="3286" processed="3278" dbindex="98440">

Tolerncia (dibuix);
Tolerncia (fabricaci);
Tolerncia (medicina);
Tolerncia social;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253473" title="Esglsia de Sant Francesc de Porto" nonfiltered="3287" processed="3279" dbindex="98441">

L'esglsia de Sant Francesc de Porto s l'esglsia del convent de Sant Francesc que es va construir a principis del segle XIV a Porto, Portugal.

La seva estructura correspon a la d'un temple gtic, amb reminiscncies romniques. Al front sobresurten la rosassa i el prtic, d'estil barroc, edificat en els segles XVII-XVIII. L'interior apareix revestit en fusta daurada de la mateixa poca. Destaca el retaule de l'altar de la capella de Nostra Senyora de la Concepci, que representa l'Arbre de Jess esculpit en fusta policromada, i per a la capella de Sant Joan Baptista, obra de l'arquitecte Diogo de Castilho, de finals del segle XV.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253490" title="Tractat d'Ulm (1647)" nonfiltered="3288" processed="3280" dbindex="98442">
El Tractat d'Ulm o Treva d'Ulm (en alemany: Waffenstillstand von Ulm) s un tractat de pau signat a la ciutat d'Ulm el 14 de mar de 1647 entre Frana, Sucia i Baviera. 

El tractat es desenvolup desprs de a invasi de Baviera per part de Frana i Sucia durant la Guerra dels Trenta Anys com a conseqncia de l'aliana de Maximili I de Baviera amb l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermnic. Per la signatura del tractat Sucia i Frana van renunciar a les seves pretensions territorials alhora que Baviera renunci a la seva aliana amb l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic. Tot i la signatura del tractat Maximili retorn a la seva aliana amb Ferran III la tardor de 1647.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253491" title="Bokermannohyla feioi" nonfiltered="3289" processed="3281" dbindex="98443">

Bokermannohyla feioi  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Napoli, M. & Feio, R. 2006.  Bokermannohyla feioi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253492" title="La Campana Catalana" nonfiltered="3290" processed="3282" dbindex="98444">
La Campana Catalana fou una revista catalana, editada a Barcelona del 28 de febrer del 1908, al 29 d'abril del mateix any.
Fundada per Josep Roca i Roca, nima de La Campana de Grcia i L'Esquella de la Torratxa. Aquest, quan es barall amb l'empresa propietria d'aquestes revistes, tract de fundar-ne una de nova per a recollir el pblic que tenien les altres, per aviat es vei que la gent no abandonava les capaleres conegudes malgrat que el director se n'hagus anat.

Hi collaboraren dibuixants de primer ordre com Feliu Elias "Apa", Joan Junceda, Ricard Opisso, Apelles Mestres, Lloren Brunet, Ismael Smith, etc, i bona part dels originals es conserven a la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya, que els catalog i expos el 1980. 

 Font . 
 Francesc Fontbona: La Campana Catalana, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1980.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253493" title="Bokermannohyla gouveai" nonfiltered="3291" processed="3283" dbindex="98445">

Bokermannohyla gouveai  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Bokermannohyla gouveai. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253494" title="Bokermannohyla hylax" nonfiltered="3292" processed="3284" dbindex="98446">

Bokermannohyla hylax  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Pavan, D. 2004.  Bokermannohyla hylax. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253495" title="Bokermannohyla ibitiguara" nonfiltered="3293" processed="3285" dbindex="98447">

Bokermannohyla ibitiguara  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U. & Eterovick, P.C. 2004.  Bokermannohyla ibitiguara. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253499" title="Bokermannohyla ibitipoca" nonfiltered="3294" processed="3286" dbindex="98448">

Bokermannohyla ibitipoca  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Referncies.

 Rodrigues, M.T., Van Sluys, M. & Nascimento, L.B. 2004.  Bokermannohyla ibitipoca. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253501" title="Bokermannohyla langei" nonfiltered="3295" processed="3287" dbindex="98449">

Bokermannohyla langei  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Referncies.

 Segalla, M.V. & Silvano, D. 2004.  Bokermannohyla langei. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253503" title="Bokermannohyla lucianae" nonfiltered="3296" processed="3288" dbindex="98450">

Bokermannohyla lucianae  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Referncies.

 Pimenta, B. 2004.  Bokermannohyla lucianae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253507" title="Bokermannohyla luctuosa" nonfiltered="3297" processed="3289" dbindex="98451">

Bokermannohyla luctuosa  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U. & Verdade, V. 2004.  Bokermannohyla luctuosa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253509" title="Bokermannohyla martinsi" nonfiltered="3298" processed="3290" dbindex="98452">

Bokermannohyla martinsi  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Nascimento, L.B., Eterovick, P.C. & Silvano, D. 2004.  Bokermannohyla martinsi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253513" title="Bokermannohyla nanuzae" nonfiltered="3299" processed="3291" dbindex="98453">

Bokermannohyla nanuzae  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nascimento, L.B., Rodrigues, M.T. & Silvano, D. 2004.  Bokermannohyla nanuzae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.







.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253514" title="Bokermannohyla pseudopseudis" nonfiltered="3300" processed="3292" dbindex="98454">

Bokermannohyla pseudopseudis  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Eterovick, P.C., Pavan, D. & Silvano, D. 2004.  Bokermannohyla pseudopseudis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253515" title="Bokermannohyla ravida" nonfiltered="3301" processed="3293" dbindex="98455">

Bokermannohyla ravida  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Nascimento, L.B. & Silvano, D. 2004.  Bokermannohyla ravida. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253518" title="Henri Devroye" nonfiltered="3302" processed="3294" dbindex="98456">

Henri Devroye (Hollogne aux Pierres, 21 d'octubre de 1884 - 4 d'abril de 1955) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1904 i 1923. Va obtenir 16 victries.

Palmars.
1904;
 1r a Grce-Berleur ;
1906;
 1r a Huy ;
1908;
 1r a Bierset ;
 1r a Engis ;
1909;
 1r a Bierwart ;
1910;
 1r a la Brusselles-Oupeye;
 1r al Circuit Provincial Ligeois ;
 1r a Couthuin;
 1r a Huy ;
 1r a Jemeppe ;
 1r a La Hulpe ;
 1r a Wanze;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica ;
1912;
 Campi de Blgica interclubs;
 1r a la Lieja - Charleroi ;
1913;
 Campi de Blgica interclubs, amb Camille Goupy;

Resultats al Tour de Frana.
1911. 10 de la classificaci general;
1912. 8 de la classificaci general;
1913. Abandona (7a etapa);
1914. 22 de la classificaci general;
1920. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Henri Devroye ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253524" title="Bokermannohyla saxicola" nonfiltered="3303" processed="3295" dbindex="98457">

Bokermannohyla saxicola  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Eterovick, P.C., Nascimento, L.B. & Silvano, D. 2004.  Bokermannohyla saxicola. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253525" title="Bokermannohyla sazimai" nonfiltered="3304" processed="3296" dbindex="98458">

Bokermannohyla sazimai  s una espcie de granota  endmica  de Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D., Bastos, R. & Caramaschi, U. 2004.  Bokermannohyla sazimai. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253532" title="Hyla" nonfiltered="3305" processed="3297" dbindex="98459">



El gnere Hyla comprn les segents espcies de granotes:

 Hyla abdivita ;
 Hyla andersonii ;
 Hyla annectans ;
 Hyla arborea ;
 Hyla arenicolor ;
 Hyla boans ;
 Hyla calcarata ;
 Hyla chinensis ;
 Hyla chrysoscelis ;
 Hyla cinerea ;
 Hyla crepitans ;
 Hyla ebraccata ;
 Hyla ephemera ;
 Hyla euphorbiacea ;
 Hyla eximia ;
 Hyla femoralis ;
 Hyla geographica ;
 Hyla gratiosa;
 Hyla hazelae ;
 Hyla heinzsteinitzi ;
 Hyla intermedia ;
 Hyla japonica ;
 Hyla leucophyllata ;
 Hyla melacaena ;
 Hyla melanomma ;
 Hyla meridionalis;
 Hyla microcephala ;
 Hyla minuta ;
 Hyla miotympanum ;
 Hyla pachyderma ;
 Hyla pellita ;
 Hyla punctata ;
 Hyla rufitela ;
 Hyla sarda;
 Hyla savignyi ;
 Hyla smaragdina ;
 Hyla smithii ;
 Hyla squirella ;
 Hyla valancifer ;
 Hyla versicolor;
 Hyla wrightorum;
 Hyla yaracuyana ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253534" title="Alfons Spiessens" nonfiltered="3306" processed="3298" dbindex="98460">

Alfons Spiessens (Boom, 23 de desembre de 1888 - Uccle, 21 de maig de 1956) va ser un ciclista belga que va crrer a cavall de la Primera Guerra Mundial. Va aconseguir 2 victries.

Palmars.
1909;
 3r al Campionat de Blgica;
1911;
 5 de la Pars-Menin;
1912;
 7 de la Pars-Menin;
1914;
 8 del Tour de Flandes;
1919;
 1r a les Tres Viles Germanes;
 7 de la Pars-Tours;
 7 de la Pars-Brusselles;
1920;
 1r als 6 Dies de Brusselles;

Resultats al Tour de Frana.
1912. 10 de la classificaci general;
1913. 6 de la classificaci general;
1914. 7 de la classificaci general;
1919. Abandona (1a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Alfons Spiessens ;
Fitxa a sitiodeciclismo.net;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253536" title="Hyla andersonii" nonfiltered="3307" processed="3299" dbindex="98461">

Hyla andersonii s una espcie de granota que es troba a Nord-Amrica.

Referncies.

 mplia informaci sobre aquesta espcie de granota. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253538" title="Francesc Jofre I de Rocabert" nonfiltered="3308" processed="3300" dbindex="98462">
Francesc Jofre I de Rocabert i de Pacs fou vescomte de Rocabert entre 1592 i 1634. A ell li fou otorgat el ttol de comte de Peralada el 1599 per part del rei Felip III de Castella. 

Npcies i descendncia.
Es va casar amb Magdalena de Safortesa, de qui va tenir els fills segents:
 Ramon Dalmau I de Rocabert i Safortesa, vescomte de Rocabert.
 Francesc Dalmau II de Rocabert i Safortesa, vescomte de Rocabert.
 Mart Onofre II de Rocabert i Safortesa, vescomte de Rocabert.
 Elisenda I de Rocabert i Safortesa, vescomtessa de Rocabert.
 Praxedis, morta el 1667 i canongesa de Sant Bartomeu de Bell-lloc. ;
 Violant, infant.
 Pere, ardiaca de Barcelona,.
 Maria, monja.
 Esclarmunda, morta el 1667 i casada amb Joan de Boixadors, comte de Savall. ;
 Joan Toms, mort el 1699, frare dominic, prior de Tarragona i arquebisbe de Valncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253540" title="Hyla annectans" nonfiltered="3309" processed="3301" dbindex="98463">
 
Hyla annectans s una espcie d'amfibi que es troba a l'ndia.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Ohler, A., Datong, Y., Shunqing, L., Dutta, S., Bordoloi, S & Roy, D.  2004.  Hyla annectans. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253541" title="Joseph Muller" nonfiltered="3310" processed="3302" dbindex="98464">

Joseph Muller (Orschwiller, 9 de mar de 1895 - Lamarche, 8 de maig de 1975) va ser un ciclista francs que va crrer durant els anys 20 del segle XX. Aconsegu 2 victries, entre elles una etapa del Tour de Frana.

Palmars.
1921;
 7 a la Pars-Tours;
1923;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1924;
 1r a la Pars-Nancy;

Resultats al Tour de Frana.
1920. 15 de la classificaci general ;
1921. 15 de la classificaci general ;
1922. 16 de la classificaci general ;
1923. 11 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1924. 6 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars de Joseph Muller ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253542" title="Primera Regional Preferent mallorquina de futbol" nonfiltered="3311" processed="3303" dbindex="98465">
La Primera Regional Preferent de Mallorca s un torneig organitzat per la Federaci de Futbol de les Illes Baelars (FFIB). s la cinquena categoria, per sota de la Primera, la Segona A, la Segona B i la Tercera, i est per sobre de la Primera Regional.

 Sistema de Competici .
La Primera Regional Preferent, a l igual que les altres categories, s un torneig que se celebra cada any. Est formada per un sol grup de 20 equips.

 Equips participants, temporada 2007-08 .				






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253544" title="Dj Rush" nonfiltered="3312" processed="3304" dbindex="98466">

Isaiah Major (Dj Rush) forma part d'aquell pont musical que enllaa musicalment Chicago i Berln. Nascut a la ciutat dels gangsters, va crixer a la part sud de la ciutat i des de molt jove es va sentir atret per la festa i per tot el que l'envoltava. Va tenir la sort de poder assistir a les sessions del The Ringzone, Playground, The Candystore i The Music Box. Abans de comenar a fer actuacions ja componia temes amb els seus amics amb l'ajuda d'una bateria. Unes composicions que encara que manquessin de complexitat suficient, ja desbordaven energia i sentiment per tots els costats. Quelcom que seguiria present en les seves grabacions posteriors, barrejant percusi i veus que esgarrapen el sentiment.

De fet, Dj Rush s'inspira en un gust refinat (el seu fort s la potncia per com Dave Clarke, no la ven a qualsevol preu) que va del jazz brasileny contemporani, al rare disco, passant pels Beatles per emportar-nos en un viatge de talent inicitic a la part ms profunda de la realitat, de la ment i de l'nima grcies al seu estil rtmic i percutiu. Amb els anys s'ha consagrat com un mestre en l'art del ritme i ha obtingut resultats de la talla de Spitball, I Love You o Mutha Fucking Bass que han donat la volta al mn.

Les seves produccions podrien omplir els catlegs d'un parell de segells underground com a poc. La seva llista de referncies s molt llarga (si busqueu en la seva muntanya de discos comprobareu que firma alguns d'ells amb el sobrenom de Major Rush o Russian Roulette). Aqu un exemple dels segells per els que ha treballat: Djax-Up-Beats, Trax Records, Terminal M, Omnisounds, Force Inc... Tot i que les seves grabacions hagin sigut utilitzades en diversos cd mix, pot ser que els seus millors moments hagin sigut durant les seves actuacions en LIVE. El 1989 va agafar la residncia d'un club de Chicago anomenat The Reactor, en el que punxava disco dels 70 en sets que a vegades duraven fins a 10 hores. D'aqu va saltar a la primera divisi dels clubs de Chicago, formada per temples de la talla del Medusa Club, el Power House, el Music Box i fins i tot el mismssim Warehouse. Que el portarien a convertir-se en una de les principals figures de l'escena de Chicago que illumina avui a tota una generaci de Dj's i productors.

Avui en dia viu a Berln i volta per Europa amb molta ms freqncia (On sempre se l'ha apreciat una barbaritat) com ja saven en clubs on es troba com a casa. El 2004 va presentar el seu nou LIVE en exclusiva en el festival alemay Mistery Wonderland que se celebra a finals de juliol a Neukirchen. En els ultims temps s'ha convertit en un dels embaixadors del so Schranz que tant est triumfant entre els joves.
Aqu una frase seva: No permetis que la msica et controli, deixa que gui la teva vida


Enllaos externs.
Web oficial de Dj Rush;
Myspace de Dj Rush;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253545" title="Las Provincias" nonfiltered="3313" processed="3305" dbindex="98467">


Las Provincias s un diari en castell d'informaci general publicat a Valncia de lnia editorial conservadora i regionalista valenciana, que, des de la Transici, evolucion cap a posicions de blaverisme.

 Histria .
El peridic Las Provincias nasqu el 31 de gener de 1866, de mans de l'impressor Federico Domnech i del periodista Teodor Llorente, els quals compraren la base del diari La Opinin al seu propietari, el financer i poltic conservador Jos Campo, Marqus de Campo, qui condicion la venda al canvi de capalera.

El 1872 es fongu amb el "Diario Mercantil".

El 1921, mercs a una nova mquina rotativa, l'edici diria comptava amb 8 pgines. El 1931, amb el gravat, les pgines sn doblegades per la meitat,  s, s'arriba al format actual.

El 1931 esdevingu societat annima.

A les beceroles de la Guerra Civil Espanyola, el diari fou emmudit, car les impremtes foren incautades, publicant-s'hi de primer uns fulls de l'UGT i la CNT, per a, a partir del 21 d'agost, eixir-ne noms el diari anarquista Fragua Social. Aquest silenci imposat dur els tres anys de la comtesa (1936-1939).

El 14 d'octubre de 1957, la Gran Riuada de Valncia malmet seriosament les installacions del peridic a L'Alameda. S'hi perden milers de documents i fotografies.

En l'actualitat la famlia Reyna Domenech-Zarranz Domenech, propietria histrica de Las Provincias, es mant a la direcci, mentre que el Grup Vocento posseeix ms del 50% de l'accionariat.

 Las Provincias Multimedia .
A partir del diari hom ha bastit una grup de comunicaci que abasta tamb rdio, televisi, internet:

 Diari Las Provincias: s el segon diari de la Provncia de Valncia per difusi i tirada, segons dades de l'OJD i l'EGM. T una edici valenciana que inclou les de les comarques del Camp de Morvedre, L'Horta i la Ribera (Alta i Baixa); una altra edici per a la Castell; i una altra de diferent per a la d'Alacant, amb edici prpia per a la Marina (Marina Alta i Baixa). Els suplements sn: Deportes (dilluns), Extra Motor (dijous), Zona LP (divendres), Medio Ambiente (divendres, quinzenal), Salus LP (divendres, quinzenal), Infoempleo-Euros (diumenges), Golf (tercer dissabte de cada mes, mensual), Gua Inmobiliaria de la Comunitat Valenciana (ltim dissabte de cada mes, mensual) i Nuestras Fiestas (dijous, noms durant juliol, agost i setembre), aix com els suplements de Vocento XL Semanal, Tv Ms, i Mujer Hoy.

 Las Provincias Punto Radio (LP Punto Radio): Emisora de rdio generalista que emet en cadena la programaci de Punto Radio i en desconnexi programes i informatius d'mbit local.

 Las Provincias Televisin (Las Provincias TV): Canal de televisi, en analgic per a l'rea metropolitana de Valncia i en digital al Pas Valenci. Emet la programaci de Punto Tv i en desconnexi programes i informatius de caire local.

 lasprovincias.es: Versi digital del peridic imprs.

 El Micalet: Peridic gratut de periodicitat diaria amb distribuci a l'rea metropilitana de Valncia. Els caps de setmana no ix, apareguent el divendres El Micalet fin de semana.

 Directors de Las Provincias .

 Teodor Llorente Olivares (1861-1904);
 Teodor Llorente Falc (1904-1949);
 Mart Domnguez Barber (1949-1958);
 Jos Ombuena Antiolo (1958-1978);
 Mara Consuelo Reyna Domnech (1978-1999);
 Francisco Prez Puche (1999-2003);
 Pedro Ortiz Simarro (2003-actualitat);



Referncies.


 Enllaos externs .
 Edici digital de Las Provincias.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253549" title="Rio Antonio Mavuba" nonfiltered="3314" processed="3306" dbindex="98468">

Rio Antonio Mavuba (*8 de mar de 1984 al mar) s un futbolista francs d'origen angols.

Fill del futbolista Ricky Mavuba, va nixer en aiges internacionals i va perdre als seus pares de petit. Va debutar com jugador snior internacional de la selecci francesa el 18 d'agost del 2004 contra Bsnia i Hercegovina.

Estadstiques.


Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253550" title="Biologia de la conservaci" nonfiltered="3315" processed="3307" dbindex="98469">
Es denomina Biologia de la Conservaci a una recent disciplina cientfica de sntesi que sorgeix com a resposta a la crisi actual de biodiversitat. Els seus objectius sn la identificaci dels processos que amenacen la conservaci d'espcies i ecosistemes, aix com la provisi d'un marc conceptual en el qual estudiar-los. Per a aix integra els principis de diferents camps del coneixement cientfic aplicables a la conservaci biolgica a escala planetria, tals com l'ecologia, la gentica, la biologia evolutiva, i la teledetecci, entre altres.

 Paradigmes cientfics .

S'han proposat dos grans paradigmes per agrupar les idees i els mtodes d'estudi en Biologia de la Conservaci: el Paradigma de les Poblacions Petites, i el Paradigma de la Disminuci Poblacional. El primer es refereix als riscs d'extinci inherents a mides poblacionals petites, que sn fonamentalment resultat d'un increment en l'exposici a estocasticitat demogrfica i ambiental, i a la prdua de variabilitat gentica. El segon s'ocupa dels processos pels quals el risc d'extinci de les poblacions s'incrementa per raons alienes a aquestes, i de com palliar-los. s a dir, tracta sobre els agents que porten a la disminuci poblacional.

Els quatre principals agents que condueixen a l'extinci poden ser:

 La prdua de l'hbitat de les espcies i la seva fragmentaci.
 La sobre-explotaci que produeix la reducci dels efectius poblacionals.
 La introducci d'espcies invasores que competeix amb les nadiues o modifica els seus hbitats.
 Les interaccions sinrgiques per les quals l'extinci d'unes espcies produeixen extincions en cadena de d'altres.

 Vegeu tamb .

 Ecologia;
 Biodiversitat;
 Extinci;

 Enllaos externs .

 Biologia de la Conservaci de Plantes (Un portal de recursos en catal).
 Society for Conservation Biology ;
 Biologa de la Conservacin ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253556" title="Theophile Beeckman" nonfiltered="3316" processed="3308" dbindex="98470">

Theophile Beeckman (Meerbeke, 1 de novembre de 1896 - 22 de novembre de 1955) va ser un ciclista belga que va crrer durant els anys 20 del segle XX. Va aconseguir 4 victries, entre elles dues etapes al Tour de Frana.

Palmars.
1921;
 9 a la Pars-Brusselles;
1922;
 1r a l'Heure le Romain-Malmdy-Heure le Romain;
 2n a la Pars-Saint tienne;
 3r a la Volta a Blgica;
1923;
 Vencedor d'una etapa al Critrium dels Aiglons;
 4t a la Pars-Roubaix;
 5 al Tour de Flandes;
1924;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1925;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1926;
 8 a la Pars-Brusselles;
 10 a la Volta a Euskadi;

Resultats al Tour de Frana.
1920. Abandona (a etapa);
1922. 18 de la classificaci general;
1923. 14 de la classificaci general;
1924. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1925. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1926. 4t de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Theophile Beeckman ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253563" title="Reineta arbria" nonfiltered="3317" processed="3309" dbindex="98471">

La reineta arbria (Hyla arborea) s una espcie d'amfibi que es troba a Europa des d'Ucrana i Bielorssia fins a la Pennsula Ibrica.

Referncies.

 Bhme, W., Kuzmin, S., Tarkhnishvili, D., Ishchenko, V., Tuniyev, B., Papenfuss, T., Anderson, S., Sparreboom, M., Ugurtas, I., Beja, P., Andreone, F., Nystrm, P., Schmidt, B., Anthony, B., Ogrodowczyk, A., Ogielska, M., Bosch, J., Vogrin, M., Tejedo, M., Cogalniceanu, D., Kovcs, T., Kiss, I., Puky, M., Vrs, J., Lizana, M., Martnez-Solano, I., Salvador, A., Garca-Pars, M., Recuero Gil, E., Marquez, R., Cheylan, M. & Haxhiu, I.  2006.  Reineta arbria. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.

Enllaos externs.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253567" title="Torr" nonfiltered="3318" processed="3310" dbindex="98472">
El torr  s una unitat de pressi  que no pertany al SI. Deu el seu nom al fsic i matemtic  itali  Evangelista Torricelli . Originalment va ser definida com la pressi exercida per una columna d'un millmetre de mercuri, d'aqu ve que la unitat de pressi baromtrica tamb sigui coneguda com a un millmetre de mercuri o 1 mmHg.

 Histria . 

Torricelli va presentar el primer barmetre de  mercuri en pblic l'any 1644. Se li atribueix el donar la primera explicaci moderna de la pressi atmosfrica. Les petites fluctuacions en l'altura dels barmetres eren ja conegudes pels cientfics de  l'poca, per ser a l'explicar  aquestes fluctuacions com una manifestaci dels canvis en la pressi atmosfrica que naixer la cincia de la  meteorologia.

Amb el temps, els 760 millmetres de mercuri va arribar a ser considerat com la pressi atmosfrica  estandard . No obstant aix, al 1954, la definici datmosfera va ser revisada i canviada per la10e Confrence Gnrale des Poids et Mesures(desena conferncia de pesos i mesures)  per  la definici acceptada actualment: una atmosfera s igual a 101325pascals . El torr va ser re-definit com 1 / 760 d'una atmosfera. Aquest canvi en la definici de "torr" ha estat una font de confusi des de llavors
Factors de conversi .

El mmHg est definit com 13,5951 x 9,80665 = 133,322387415 Pa . Aquest s un nombre exacte, tot i que massa llarg per ser prtic.

El torr est definit com 1 / 760 d'una atmosfera, mentre que una atmosfera est definida com a 101325 Pa. Per tant, un Torr s igual a  101325/760 d'un Pa. La forma decimal d'aquesta fracci s (133,322368421 ...) peridic.

La relacin entre  Torr i  mmHg es: 

                         Torr = 0,999 999857 533699 mmHg ... 
                         1 mmHg = 1,000 000142 466321 ... Torr 

MmHg i Torr difereixen entre s menys de 2 x 10 -7 Torr. La diferncia entre una atmosfera (101325 Pa) i 760 mmHg (101325,0144354 Pa)s inferior a 0,2   Pa / Pa (menys del 0,00002%). Aquesta petita diferncia s insignificant per a la majoria d'aplicacions exceptuant la meteorologia.

Vegeu tamb.
pressi

atmosfera (unitat)































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253573" title="Hyla arenicolor" nonfiltered="3319" processed="3311" dbindex="98473">

Hyla arenicolor s una espcie de granota que es troba als Estats Units i Mxic.

Referncies.
  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253574" title="Hyla chinensis" nonfiltered="3320" processed="3312" dbindex="98474">

Hyla chinensis  s una espcie de granota que es troba a Taiwan i a la Repblica Popular de Xina. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kuangyang, L., Wenhao, C., Zhigang, Y., Baorong, G. & Huiqing, G. 2004.  Hyla chinensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253576" title="Hyla chrysoscelis" nonfiltered="3321" processed="3313" dbindex="98475">

Hyla chrysoscelis s una espcie de granota que es troba als Estats Units.

Referncies.

 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253578" title="Hyla cinerea" nonfiltered="3322" processed="3314" dbindex="98476">

Hyla cinerea s una espcie de granota autctona del sud-est dels Estats Units.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253579" title="Hyla euphorbiacea" nonfiltered="3323" processed="3315" dbindex="98477">

Hyla euphorbiacea  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Hyla euphorbiacea. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253581" title="Hyla eximia" nonfiltered="3324" processed="3316" dbindex="98478">

Hyla eximia  s una espcie de granota  endmica  de Mxic.

Referncies.

 Hammerson, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Hyla eximia. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253582" title="Hyla femoralis" nonfiltered="3325" processed="3317" dbindex="98479">

Hyla femoralis  s una espcie de granota  endmica  dels Estats Units.

Referncies.

 Hammerson, G. 2004.  Hyla femoralis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 7 de gener de 2008.

Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253591" title="Hyla gratiosa" nonfiltered="3326" processed="3318" dbindex="98480">

Hyla gratiosa s una espcie de granota que es troba als Estats Units (des de Carolina del Nord fins a Florida i l'est de Louisiana).

Referncies.

 Informaci sobre aquesta espcie de granota. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253594" title="Hyla intermedia" nonfiltered="3327" processed="3319" dbindex="98481">

Hyla intermedia s una espcie de granota que es troba a Itlia, Eslovnia, Sussa i, possiblement tamb, a San Marino i el Vatic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Andreone, F., Schmidt, B. & Vogrin, M. 2004. Hyla intermedia. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253595" title="Friedrich Paulus" nonfiltered="3328" processed="3320" dbindex="98482">


Friedrich Wilhelm Ernst Paulus (Breitenau, 23 de setembre de 1890   Dresden, 1 de febrer de 1957), va ser un Mariscal de Camp alemany durant la II Guerra Mundial, fams per la seva rendici a la Batalla de Stalingrad.

 Biografia .

Fill d'un mestre d'escola, intent sense xit ingressar com a cadet a la Kaiserliche Marine, a on eren preferits els membres de la noblesa. Comena estudis de lleis a la Universitat de Marburg, que abandon per a unir-se a l'exrcit al febrer de 1910. Ingress a l'11 regiment d'infanteria com a oficial-cadet. Dos anys desprs, el 4 de juliol de 1912, es cas amb Elena Rosetti-Solescu.

Fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial va estar destinat com a tinent de 2 al III Regiment d'Infanteria de Baden. Amb l'esclat de la guerra, va ser nomenat ajudant al III Batall del Front Occidental, a on combat als Vosges i prop d'Arrs durant la tardor de 1914. Desprs d'una llarga absncia per malaltia, al 1915 va ser assignat al 2n Regiment de Caadors Prussians, i 2 anys ms tard s'un com a Oficial de Secci al Cos Alp, servint a Macednia, Frana i Srbia.

Ascendit a capit, segu al Reichwehr desprs de la guerra. Nomenat ajudant del 14 Regiment d'Infanteria de Konstanz, va ser assignat posteriorment al 13 Regiment d'Infanteria d'Stuttgart com a comandant de companyia. Desprs s'un al II Grup d'Exrcits a Kassel i, al 1930, va ser nomenat instructor tctic de la 5 Divisi d'Infanteria.

 A la Wehrmacht .

Al 1934 va ser promogut a tinent coronel i comandant de la 3 Secci de Transport Motoritzat. Al setembre de 1935 rellev a Guderian com a cap de secci de les tropes panzer. Considerat un expert en guerra motoritzada, va ser ascendit a Major General i assessor d'instrucci per a les 4 divisions lleugeres al 1939, que comprenien 2 regiments d'infanteria motoritzada, un de reconeixement i un d'artilleria motoritzada. Durant la primera fase de la Campanya de Rssia va ser company del Tinent Coronel Claus von Stauffenberg, qui intent atreure'l a les seves idees contra Hitler, per sense xit.

Pocs dies abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial va ser nomenat Cap de Secci del 10 Exrcit alemany, a les ordres del General Walter von Reichenau. Va participar en la invasi de Polnia l'1 de setembre de 1939, i a les Campanyes d'Holanda (a on el 10 Exrcit pass a denominar-se 6 Exrcit) i Blgica.

Al juny de 1940 va ser ascendit a Tinent General, passant a convertir-se en el Cap d'Estat Major del General Von Reichenau al setembre. Des d'aquesta posici va ser reclamat per Hitler per collaborar en el disseny de l'Operaci Barbarroja, la invasi alemanya de la Uni Sovitica. Aconsell tallar la retirada a l'Exrcit Roig, evitant aix el seu replegament cap a l'interior. L'objectiu principal de l'operaci seria la conquesta de Moscou.

 Al comandament del 6 Exrcit .

Nomenat comandant del 6 Exrcit al desembre de 1941, grcies a la recomanaci del Mariscal Walter von Reichenau, assum el comandament del mateix l'1 de gener de 1942 amb rang de general. Va lliurar la seva primera batalla a Dnepropetrovsk, a on els sovitics van contenir el seu avan i veient-se obligat a realitzar retirades tctiques durant diversos mesos. 

El 9 de maig de 1942 va ser atacat a Volchansk per un exrcit de 640.000 homes al comandament de Semi Timoixenko. Paulus execut una nova retirada en direcci a Kharkov, abans de ser rescatat per Edwald von Kleist i el seu 1r Exrcit Panzer, que atac el flanc sud de les tropes de Timoixenco.

Paulus llan un contraatac el 20 de maig de 1942, finalitzant amb tota resistncia sovitica abans del comenament de juny. Les baixes enemigues ascendien a 240.000 homes, sent condecorat la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.


 Stalingrad .
Durant l'estiu de 1942 avan cap a Stalingrad, una gran ciutat industrial que s'estenia uns 50km a la riba oest del Volga. Era un important nus ferroviari al tram Moscou-Mar Negre. No hi havia ponts amb l'altra riba. Estava defesa per uns 400.000 homes, uns 7.000 canons i 500 carros de combat.

El racionament del subministrament de combustible alemanys alent l'avan alemany, en detriment del Grup d'Exrcits A. El 7 de setembre arribava a la ciutat sobre el Volga, detenint-se al davant mentre que esperava el bombardeig de la Luftwaffe.

A l'inici de la batalla de Stalingrad, els progressos alemanys van ser tan notables que aviat Hitler la don per conquerida. Efectivament, la velocitat amb els alemanys van atacar va sorprendre de tal manera als sovitics que aquests gaireb van perdre el 80% de la ciutat en menys de dues setmanes, restant noms les construccions fortificades de la riba del Volga per ser conquerides per obtenir un xit complert.

La conquesta de la ciutat pass a ser un duel de voluntats entre Hitler i Stalin. El Fhrer insist en la importncia simblica de la ciutat, mentre que Stalin promet que la ciutat que portava el seu nom es convertiria en la tomba de la Wehrmacht.

La lluita es convert en una guerra de guerrilles, casa per fbrica, jugant en aquesta un paper destacat els franctiradors. Entre els sovitics, diversos van passar a la fama, com Vasili Zitsev, que caus 149 baixes alemanyes.

Les baixes alemanyes per la conquesta de la ciutat van ser terribles, amb companyies que veien redudes les seves forces a un 40% dels seus efectius a les poques hores de combat. S'intent per tots els mitjans capturar els molls de la riba nord del Volga, per l'acci va ser avortada per batallons siberians i coets Katiusha disparats des de la riba est.

A inicis de novembre de 1942, les tropes alemanyes ocupaven prop del 90% de la ciutat. Batallons de tropes siberianes van ser transferides des de Moscou. Aquest refor va ser significatiu, car atur les intencions alemanyes de capturar la riba nord del Volga.

A finals de desembre aparegu Vasili Txuikov, qui organitz una defensa en el que restava de la ciutat, a sang freda i sent totalment implacables. Va obviar entrar en consideracions humanitries pels patiments de la tropa i dels civils; per amb les seves accions brutals va salvar a Stalingra de caure en el darrer moment en mans sovitiques, al vncer la resistncia dels seus enemics. Aquest va ser e moment escollit pels sovitics per llanar l'Operaci Ur, un contraatac dirigit contra els flancs de Paulus. Aquests, defensats per tropes hongareses i romaneses , pobrament equipades i sense estar preparades per enfrontar-se amb enemics motoritzats, van cedir davant l'empenta sovitica, quedant cercat en poques hores el 6 Exrcit a la ciutat.

Hitler no accept el suggeriment de Paulus per retirar-se, trencant l'anell que els envoltava, sin que els orden resisitir a qualsevol preu. Un darrer intent d'alliberar-lo per part del Grup d'Exrcits del Don, sota les ordres del Mariscal Manstein, fracass.

 El final del 6 Exrcit .

Hitler ascend a Paulus al rang de Mariscal de Camp el 30 de gener de 1943, insinuant-li que mai cap oficial alemany d'aquest rang s'havia rendit a l'enemic. El missatge de Hitler estava ben clar: Paulus s'havia de sucidar si fracassava.

El panorama que tenien davant seu els 250.000 supervivents a Stalingrad no podia ser ms desastrs: els soldats estaven famolencs, ferits, amb tifus i fred. Quan van perdre el darrer aeroport va ser el final. La majoria es va tancar a un supermercat amb soterrani anomenat Uvivermag. Els soldats ja no tenien moral combativa.

A ms, la ciutat ja tenia un aspecte de tomba, amb un olor a descomposici cadavrica que la cobria per complert. El 90% dels edificis estava destrut, sent l'escenari perfecte per inspirar l'infern de Dante. Finalment el 2 de febrer de 1943  uns soldats sovitics van baixar al soterrani on estava Paulus i la resta del 6 Exercit per oferir-li la rendici. Paulus accept.

Abans de marxar cap al captiveri, els mateixos soldats alemanys van haver de desenrunar la ciutat, recollir als seus camarades morts i apilant-los als afores per ser cremats. Desprs van marxar a Sibria, morint molts d'ells en una caminata infernal, i desprs als camps de concentraci i treball. Aproximadament van morir uns 150.000 soldats alemanys durant la batalla, sent capturats uns 250.000. Desprs de la guerra, amb prou feines uns 10.000 soldats van sobreviure per poder tornar.

 Captiveri, alliberament i mort .

Paulus va ser fet presoner pels sovitics. Durant el seu captiveri, va criticar al rgim nazi i s'un al Comit Nacional per una Alemanya Lliure, demanant la rendici als alemanys. Va actuar com a testimoni al 1946 durant els Judicis de Nuremberg.

Alliberat al 1953 (dos anys abans de la repatriaci dels darrers presoners de guerra alemanys), va viure a Dresden (llavors a la Repblica Democrtica Alemanya. Un parell d'anys desprs del seu alliberament, mentre exercia com a inspector de policia, desenvolup distrfia muscular miotnica, una forma d'esclerosi que li caus la mort a una clnica de Dresden l'1 de febrer de 1957.

 Personalitat .

Militar educat per a l'estricte compliment del deure, no tenia capacitat per qestionar-se les decisions superiors. Tot i a trobar-se de vegades en les situacions ms inhspites, Paulus sempre tenia molta cura del seu aspecte, fent servir guants blancs i apareixent en actitud de parada militar.

De personalitat reservada per molt honesta, es guany l'estima de tots aquells que van treballar a les seves ordres.

Paulus sempre abraava els conceptes que semblaven complir amb l'ordre el deure a la Ptria, i era un admirador incondicional del geni militar de Hitler.

No professava el sentiment nazi antisemita del seu antecessor al 6 Exrcit, Walter von Reichenau, i de fet, tot just va assumir el comandament i se n'assabent del grau de cooperaci amb la Feldgendarmerie i els Einzastgruppen-sonderkommandos, don instruccions terminants de no involucrar-se amb les activitats d'aquests grups d'extermini. Davant les activitats d'aquests grups, Paulus adopt l'actitud de mirar cap a l'altre costat i no interferir en la seva autonomia.

Sentia un profund amor cap a la seva famlia, en especial a la seva esposa Coca, qui no l'abandon mai.

Respecte a la seva capacitat com a estrateg militar, Paulus mostr la seva habilitat al envoltar i capturar les restes de l'exrcit de Semi Timoixenko prop de Kharkov, emprant les maniobres del I Exrcit de von Kleist. De mentalitat estrictament monoltica, Paulus era un home a qui li mancava qualsevol habilitat com a estratega, per era en extrem diligent en complir les directives que se li imposaven, incapa de prendre iniciatives en contra dels seus superiors.

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure ;
  Creu de Cavaller (1.099), com General der Panzertruppe i Oberbefehlshaber del 6 Exrcit 

  Fulles de Roure (178) (15-1-1943) com Generaloberst i Oberbefehlshaber del 6 Exrcit 
 Creu de Ferro 1914 de 1 Classe ;
 Creu de Ferro 1914 de 2 Classe ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1 Classe (27-09-1939) ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2 Classe (21-09-1939) ;
 Cavaller de l Orde Bavars del Mrit Militar de 4 classe amb espases ;
 Creu de Cavaller de 2 Classe de l'Orde del Lle Lluitador amb Espases (Grossherzoglich-Baden) ;
 Creu del Servei Militar Distingit de 1 Classe de la Casa de Grossherzoglich (Mecklenburg-Schwerinsches) ;
 Creu del Servei Militar Distingit de 1 Classe de la Casa de Grossherzoglich (Mecklenburg-Schwerinsches) ;
 Creu d'Honor de la Casa de Herzoglich pel Mrit de Guerra (Sajonia- Meiningisches) ;
 Creu Austro-Hongaresa del Mrit Militar amb insgnia de guerra. ;
 Creu d'Honor 1914-1918;
 Insgnia de 1 Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (Creu dels 25 anys de Servei);
 Insgnia de 3 Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (Medalla dels 12 anys de Servei);
 Medalla del 13 de mar de 1938 (Annexi d'ustria) ;
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 (Ocupaci de Txecoslovquia) amb la Barra del Castell de Praga ;
 Creu de l'Orde de la Creu de la Llibertat de 1 Classe amb Fulles de Roure i Espases (Finlndia) (25-3-1942) ;
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42;
 Insgnia de Ferits, 1939 en Negre ;
 Orde de Miquel el Valent de 1 y 3 Classe (Romania) (5-2-1943) ;
 Butllet de la Wehrmacht: 30-05-1942; 11-08-1942; 31-01-1943; 01-02-1943; 03-02-1943;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253596" title="Hyla japonica" nonfiltered="3329" processed="3321" dbindex="98483">


Hyla japonica s una espcie de granota que es troba al Jap, Corea i el nord-est de Xina.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253597" title="Casimir Giralt i Bullich" nonfiltered="3330" processed="3322" dbindex="98484">
Casimir Giralt i Bullich (Barcelona 1883 - 1957) fou un advocat i poltic catal. Comen militant en el Centre Nacionalista Republic i desprs pass al Partit Republic Radical, del que en en fou un dels dirigents ms destacats i desprs del 1931 fou tinent d'alcalde de la minoria radical a l'ajuntament de Barcelona. El 1931-1932 fou conseller de finances de la Generalitat de Catalunya. Tamb fou un destacat ma i Gran Mestre Adjunt de la Gran Lgia Espanyola

 Obres .
 La barcelonina;
 Boi el meravells;
 Deslliurana (1904);
 Aiguaforts;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253600" title="Omer Huyse" nonfiltered="3331" processed="3323" dbindex="98485">

Omer Huyse (Kortrijk, 22 d'agost de 1898 - Luigne, 2 de mar de 1985) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1924 i 1930. Al llarg de la seva carrera aconsegu una victria, una etapa al Tour de Frana de 1924.

Palmars.
1924;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1926;
 5 a la Volta a Euskadi;

Resultats al Tour de Frana.
1924. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1925. 7 de la classificaci general;
1926. 13 de la classificaci general;
1930. Abandona (2a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Omer Huyse ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253601" title="Josep Jov i Surroca" nonfiltered="3332" processed="3324" dbindex="98486">
Josep Jov i Surroca (Almenar, Segri, 1884   Mxic, 1947) fou un sindicalista i poltic catal. Treballador ferroviari, milit a la CNT i a la UGT. Assist al congrs que, convocat per Solidaritat Obrera, decid la constituci de la CNT a Barcelona entre el 30-31 d'octubre i 1 de novembre de 1910, representant la Societat Obrera dels Lamparers i Llautoners de Barcelona. Form part dels Comits Sindicalistes Revolucionaris, en representaci dels quals assist al tercer congrs de la Internacional Socialista Revolucionria de Moscou el 1924. Durant un temps s'exili a Frana, on fou militant del Partit Socialista Francs.

Desprs s'afili a la UGT i fou president de la Federaci Regional Catalana de la UGT de juliol de 1928 a desembre de 1931. Va ser vicepresident de la Federaci Socialista de Barcelona del PSOE. En les eleccions del 12 d'abril de 1931 fou elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona. Accept formar part del govern de la Generalitat com a conseller de Sanitat (novembre 1931-octubre 1932) sense el vist-i-plau del partit, ra per la que fou expulsat tant de la UGT com del PSOE. Desprs s'afilia a ERC. Desprs de la guerra civil espanyola s'exili a Frana i el 1942 a Mxic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253603" title="Voluntaris Urbans" nonfiltered="3333" processed="3325" dbindex="98487">
Els Voluntaris Urbans, o Companyia de Minyons Catalans, fou un cos de milcia fundat per catalans residents a Buenos Aires i Montevideo, el 1806. Van participar en la defensa contra la invasi anglesa i ms tard en la revolta contra el virrei espanyol, inici del moviment d'independncia de l'Argentina.

La tradici armada catalana del somatent i de la Companyia de Voluntaris de Catalunya va inspirar als catalans residents a Buenos Aires a organitzar una milcia per defensar la ciutat davant l'amenaa anglesa. La iniciativa de Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reinals i Joan Larreu va ser el germen per la creaci d'altres cossos de milicians.

Els britnics van acabar ocupant Buenos Aires, per va ser reconquerida per una expedici organitzada a Montevideo en la que va destacar el cos de voluntaris comandats per Rafael Bofarull i Joan Grau i Font, coneguts com minyons o miquelets.

El 1807, en un segon intent d'invasi britnica, va destacar en la defensa el cos de Voluntaris Urbans comandat per Domnec Matheu i Xicola, futur president de la junta revolucionria el 1811.

El 1809 el cos de voluntaris va participar en la revolta contra el virrei Liniers, fet que va iniciar el moviment que acabaria amb la revoluci de maig del 1810 i la proclamaci de la independncia de l'Argentina el 1816.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253605" title="Pere Comas i Calvet" nonfiltered="3334" processed="3326" dbindex="98488">

Pere Comas i Calvet (Berga 1892 - Panam 1969) fou un poltic catal. Es llicenci en dret i treball com a passant al despatx d'advocat de Joaquim Lluh i Rissech, on s'especialitz en lleis municipals. Tamb fou  vicesecretari de l'Ateneu Barcelons. El 1928 fou un dels fundadors del peridic L'Opini i en proclamar-se la Segona Repblica Espanyola fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya. Fou nomenat conseller de justcia i dret del govern de la Generalitat el 1931-1933 i el 1936. 

En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Colmbia i desprs a Panam, on fou assessor tcnic del ministeri de finances durant 25 anys, i dirig el diari Catalunya (1946).

 Enllaos externs .
 Biografia;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253607" title="Arsne Alancourt" nonfiltered="3335" processed="3327" dbindex="98489">

Arsne Alancourt (Clichy, 12 de juliol de 1902 - 20 d'abril de 1965) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1922 i 1928. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 4 victries, entre elles una etapa del Tour de Frana.

Palmars.
1923;
 4t a la Pars-Brusselles;
1924;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1926;
 6 al Gran Premi Wolber;
1927;
 1r a la Pars-Vichy;
 1r a la Pars-Contres;
 1r al Gran Premi Wolber, formant part de l'equip Alleluia;

Resultats al Tour de Frana.
1922. 13 de la classificaci general;
1923. 5 de la classificaci general;
1924. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1926. Abandona (13a etapa);
1927. Abandona (9a etapa);
1928. Abandona (9a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Arsne Alancourt ;
Palmars d'Arsne Alancourt ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253610" title="Pere Mias i Codina" nonfiltered="3336" processed="3328" dbindex="98490">
Pere Mias i Codina (Lleida 1880 - Montpeller 1941) fou un poltic i advocat catal. Destacat militant republic, fou un dels fundadors de l'Associaci Escolar Republicana i de la Joventut Republicana de Lleida, amb la que fou tinent d'alcalde de Lleida, diputat provincial per les Borges Blanques i conseller d'agricultura de la Mancomunitat de Catalunya. Durant l'exercisi del seu crrec impuls obres agrries importants, com el canal d'Urgell, i fou sndic de la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre. 

Fou qui proclam la Repblica Catalana a les Borges Blanques el 1931, ingress a Esquerra Republicana de Catalunya i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou elegit diputat al parlament de Catalunya. Exerc com a director general d'agricultura de la Generalitat de Catalunya i fou nomenat conseller d'agricultura i economia el 1933 i, desprs, sotssecretari del ministeri del treball del govern de la Segona Repblica Espanyola. Desprs de la guerra civil espanyola s'exili a Montpeller, on va morir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253611" title="Cheshire Cat" nonfiltered="3337" processed="3329" dbindex="98491">

Cheshire Cat s el ttol del primer disc de blink-182 desprs de gravar el casset de Buddha, encara amb el bateria Scott Raynor. Editat per Cargo Music, aquest lbum dna a blink-182 l'impuls per ser conegut per gent del panorama punk-pop, apareixent en videos d'skate, snowboard i fent de teloners de NOFX i Pennywise.

El ttol del disc s tret del gat de Cheshire a Alcia i el pas de les meravelles. A la contraportada, hi ha tres canons marcades en color lila (Ben Wah Balls, Just about done i Depends) per ressaltar que eren de broma, per al final han acabat sent de les ms conegudes de l'lbum.

 Llista de les canons .
"Carousel" * - 3:14;
"M+M's" - 2:39;
"Fentoozler" * - 2:04;
"Touchdown Boy" - 3:10;
"Strings" * - 2:25;
"Peggy Sue" - 2:38;
"Sometimes" * - 1:08;
"Does My Breath Smell?" - 2:38;
"Cacophony" - 3:05;
"TV" * - 1:41;
"Toast And Bananas" * - 2:42;
"Wasting Time" - 2:49;
"Romeo And Rebecca" * - 2:34;
"Ben Wah Balls" - 3:55;
"Just About Done" - 2:16;
"Depends" - 2:48;

Totes les canons estan escrites per Tom DeLonge i Mark Hoppus.
Jeff Forrest canta a la can "Wasting Time".
* ja apareix a Buddha












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253617" title="Dendropsophus sarayacuensi" nonfiltered="3338" processed="3330" dbindex="98492">

Dendropsophus sarayacuensi s una espcie de granota que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Per i Veneuela.

Referncies.

 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Dendropsophus sarayacuensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253619" title="Josep Maria Espanya i Sirat" nonfiltered="3339" processed="3331" dbindex="98493">
Josep Maria Espanya i Sirat (Viella, Vall d'Aran, 1879 - Bogot 1953) fou un poltic catal, membre d'una de les famlies ms influents de la Vall d'Aran, estudi dret a la Universitat de Barcelona, on es va fer amic de Llus Companys i de Francesc Layret.

El 1900 va ser un dels fundadors i vicepresident de l'Associaci Escolar Republicana. Tot i aix, s'afili al Partit Liberal, amb el que fou elegit diputat provincial el 1903 pel districte de Tremp-Viella, crrec que mantingu fins el 1915; desprs ingress a la Uni Republicana i el 1907 don suport la Solidaritat Catalana. El 1916 fund el Partit Liberal Autonomista de Lleida i de 1914 a 1917 represent Lleida en el consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya. Tamb fou president de la Diputaci de Lleida del 1913 al 1917, i desprs de donar suport l'Assemblea de Parlamentaris de 1917, ingress a la Lliga Regionalista.

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera es dedic a treballar com a advocat. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola pass a Esquerra Republicana de Catalunya i a les eleccions de 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Lleida. Fou conseller de governaci de la Generalitat del mar al setembre del 1936 (llevat del 20 de mar al 26 de maig). Quan esclat la guerra civil espanyola facilit la fugida als perseguits per incontrolats i intervingu en la rendici del general Goded, ra per la qual fou amenaat i hagu d'exiliar-se a Frana. Posteriorment s'establ a Bogot, on particip en les activitats de la Comunitat Catalana de Colmbia, i fund dues empreses.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253620" title="Exrcit de guerrers de terracota" nonfiltered="3340" processed="3332" dbindex="98494">

L'exrcit de guerrers de terracota es troba dins del mausoleu del primer emperador de Xina, Qin Shihuang, iniciador de la Dinastia Qin (221 aC - 206 aC) El van descobrir parcialment uns camperols el mar del 1974 mentre feien unes obres hidruliques a prop de la ciutat de Xi'an, provncia de Shaanxi, Repblica Popular de Xina.

Entre les figures que formen l'exrcit tenim: guerrers, cavalls, servents o malabaristes amb una mitjana d'alria de 1,80 metres, una mica ms del natural. L'exrcit s format per unes 8.000 figures distribudes en formaci de batalla a 4 fosses diferents, la tomba de l'emperador Shihuang s situada a un quilmetre i mig dels seus guerrers protectors. Al poc de ser construda va ser saquejada, hi van robar molts dels objectes que hi havien. Es conserven poques de les armes que duien els guerrers (espases, llances, arcs i fletxes...).

Els guerrers de terracota van ser elaborats amb motlles, posteriorment es treballava cada figura independentment. Tors, braos i cap eren les parts ms modificades, afegint detalls per fer-les niques (bigotis, barba, cabells...). La roba i les armes eren un reflex de la jerarquia militar. Eren policromats amb colors molt vius i brillants, per amb el contacte amb l'oxigen s'han rovellat i fet malb.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253621" title="Reineta meridional" nonfiltered="3341" processed="3333" dbindex="98495">

La reineta meridional (Hyla meridionalis) s una granota que pot atnyer uns 6 cm de llarg.

T potes primes, les posteriors llargussimes i coixinets terminals als dits.

La seua pell s llisa i lluent, de coloraci normal verd viu uniforme fins a castany clar o groguenc.

Sol habitar especialment en esbarzers i vegetaci semblant prop de l'aigua.

Referncies.

  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253623" title="Combinatria" nonfiltered="3342" processed="3334" dbindex="98496">
La combinatria s una branca de les matemtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment tamb finits). Una part de la combinatria inclou el "comptar" el nombre d'objectes que satisfan un criteri (combinatria enumerativa), decidir quan aquest criteri es compleix, i construir i analitzar els objectes que compleixen el criteri.

Una de les rees ms antiga i ms accessible de la combinatria s la teoria de grafs.

Hi ha molts patrons i teoremes relacionats amb l'estructura d'un conjunt combinatori. Aquests normalment se centren en la partici (combinaci) o partici ordenada (permutaci) d'un conjunt. Un exemple senzill s saber quantes ordenacions es poden fer d'una baralla de 52 cartes. La resposta s 52! (52 factorial), que aproximadament dna 8.0658  1067.

Permutacions de subconjunts (r-permutacions o variacions).
Del conjunt de n elements noms n'agafem un subconjunt, format per r elements.

Sense repeticions (r-permutaci).
Una r-permutaci d'un conjunt de n elements s tota ordenaci formada per r dels n elements:
;


on n s el nombre total d'elements i r el nombre d'elements de la mostra (r n)


Amb repeticions.


;

on n s el nombre total d'elements i r el nombre d'elements de la mostra

Si per exemple es tenen les lletres A, B, C i D i es vol saber de quantes maneres es poden ordenar en patrons de tres lletres (trigrames)

 L'ordre importa (e.g, A-B s diferent de B-A, ambds sn inclosos com a possibilitats);
 un objecte pot ser triat ms d'una vegada (A-A s possible);

aleshores trobem que hi ha 43 o 64 maneres. Aix s aix ja que per la primera posici podem escollir qualsevol de les quatre lletres, per la segona posici tamb se'n pot triar qualsevol de les quatre, i per l'ltima posici tamb. Multiplicant totes les possibilitats ens dna el total (4*4*4 = 43)

Permutacions.
Es tracta de mostres d'elements que es diferencien les unes de les altres per l'ordre de collocaci dels elements. Ms formalment, si A s un conjunt finit, una permutaci en A s tota ordenaci dels seus elements.

Hi ha dos tipus de permutacions, sense elements repetits i amb elements repetits. La funci ! s el factorial.

Sense repeticions.

 ;

essent n el nombre total d'elements.

L'explicaci s que quan en una permutaci el subconjunt agafat s igual a la mostra, no deixa de ser un cas concret del cas anterior, el de permutacions de subconjunts. En aquest cas per, n = r (el nmero d'elements triats s igual al nmero d'elements dels que es poden triar). Aleshores tenim:

 	 ;


Amb repeticions.


;


essent n1, n2,....nn les vegades que es repeteixen cada element dins la mostra.

Combinacions.
Sense repeticions.
Quan l'ordre no importa i cada objectes es pot triar noms una vegada, el nombre de combinacions s el coeficient binomial:

;

on n' s el nombre total d'elements i k el nombre d'elements triats per cada mostra.

Amb repeticions.
Quan l'ordre no importa i un objecte es pot triar ms d'una vegada, el nombre de combinacions s


 ;

on n s el nombre total d'elements i k el nombre d'elements triats per cada mostra. 
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253624" title="Chai" nonfiltered="3343" processed="3335" dbindex="98497">

El Nevado del Chai s la muntanya ms alta dels Andes de Jujuy, (Argentina), i una de les ms altes de la provncia de Jujuy. La seua altitud mxima s de 5.896 m.

La muntanya forma part de la serra del mateix nom, i part de la mateixa servix de limit entre les provncies de Jujuy i Salta.

Accessos.

S accedix por distints camins:

 Per la ruta 52 que es dirigeix a Xile, i desprs la Ruta Nacional 40, pel tram cap a San Antonio de los Cobres. ;

 Per Tumbaya, seguint el congost homnim, 43 km al nord de San Salvador de Jujuy. ;

 Pel poble de Len, seguint la vora del riu homnim.

Histria.

Els primers escaladors van ser els habitats originals de la terra, els quals hi van escalar amb un sentit religis, com era costum de diferents civilitzacions que habitaven prop o en la Cordillera de los Andes. Al 1905, una expedici va trobar al cim de la muntanya el cos momificat per les condicions climtiques d'un xiquet de 5 anys amb tot el seu aixovar, producte probablement d'un sacrifici hum.

Les primeres escalades cientfiques i esportives es van a realitzar a principis del segle XX per una expedici sueca dirigida per l'explorador E. Nordenskild. 

La primera escalada dirigida per un argent (el considerat pare de l'andinisme argent, Federico Reichert) es va realitzar al 1904.

Enllaos externs.

Pgina del Portal Informativo de Salta (castell)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253628" title="Reineta sarda" nonfiltered="3344" processed="3336" dbindex="98498">



La reineta sarda (Hyla sarda) es troba a Frana i Itlia.

Referncies.

 Andreone, F. & Miaud, C. 2004.  Hyla sarda. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253630" title="Mart Esteve i Guau" nonfiltered="3345" processed="3337" dbindex="98499">
Mart Esteve i Guau (Tor, Segarra 1895 - Ciutat de Mxic, 1977) fou un poltic catal. Estudi dret i lletres a la Universitat de Barcelona i exerc com a advocat a la Secci d'Estudis Jurdics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general el 1918. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista el 1921-1923 i collabor a La Veu de Catalunya, Revista Jurdica de Catalunya i Butllet de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Va publicar el 1917 la primera biografia d'Enric Prat de la Riba.

Fou un dels fundadors i membre del comit executiu d'Acci Catalana Republicana i director de La Publicitat del 1922 al 1926. Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola fou membre de la diputaci provisional de la Generalitat de Catalunya per Solsona i de la ponncia redactora de l'Estatut de Nria, i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931  i conseller de finances de la Generalitat de Catalunya fins als fets del sis d'octubre del 1934, quan fou empresonat i condemnat amb la resta del govern catal.

Desprs de les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat, i fou nomenat novament conseller del mar fins al setembre. Quan esclat la guerra civil espanyola marx a Pars com a advocat de l'ambaixada espanyola a Pars. El juny de 1939 s'exili a Cuba, on resid fins el 1961 i hi fou un membre actiu de la colnia catalana. De Cuba es trasllad a Mxic, on treball com a traductor a l'ambaixada nord-americana i al Banco Nacional de Mxico (BANAMEX).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253631" title="Antoni Maria Sbert i Massanet" nonfiltered="3346" processed="3338" dbindex="98500">
Antoni Maria Sbert i Massanet (Palma, 1901   Ciutat de Mxic, 1980) fou un poltic mallorqu establit a Catalunya. El seu pare era un contralmirall de l'armada d'origen alemany. El 1918 es trasllad a Madrid per a estudiar, particip en els programes de reforma educativa i esdevingu lder estudiantil. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera  particip en l'oposici al dictador, ra per la qual el 1925 fou expulsat de l'Escola d'Enginyers Agrnoms de Madrid i confinat a Conca. El 1928 fou president de la Federacin Universitaria Escolar de Madrid (FUE), i el 1929 del Comit Pro Uni Federal d'Estudiants Hispans. El mar del 1929 fou detingut i expulsat de la Universitat, cosa que provoc greus aldarulls i la seva confinaci a Mallorca.  Per aquest motiu es va guanyar l'apellatiu de l'etern estudiant.
 
En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola s'havia traslladat a Barcelona, on esdevingu membre fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya amb la que fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931. All fou vicepresident de la Comissi d'Instrucci Pblica i Belles Arts i intervingu en la discussi de l'estatut projectat per a les Illes Balears de caire pancatalanista. El 1932 represent a ERC en la Federacin de Izquierdas Republicanas Parlamentarias, creada per Manuel Azaa.

El 1933 fou nomenat vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals, on defens la constitucionalitat de la Llei de Contractes de Conreu i el 1935 va votar el contra de la condemna del president Llus Companys pels fets del sis d'octubre, i director de l'Institut d'Acci Universitria i Escolar de Catalunya.

El juny del 1936 sign la resposta als catalans que els intellectuals mallorquins adrearen al missatge als mallorquins, i al novembre del 1936 sign el manifest dels intellectuals catalans a favor de la Repblica. Fou un dels que va promoure l'expedici de Bayo el 19 d'agost del 1936 a Mallorca, i fou conseller de cultura en substituci de Ventura Gassol (desembre del 1936-abril del 1937) i de governaci i assistncia social (juny del 1937) de la Generalitat de Catalunya. 

En acabar la guerra civil espanyola marx a Perpiny. El 1939 cre la Fundaci Ramon Llull a Pars i la Residncia d'Intellectuals Catalans a Montpeller, per la invasi nazi l'oblig a traslladar-se a Mxic en el vaixell Nyassa el 1942. All va donar suport la Junta de Liberacin Espaola, treball al Banc de la Propietat i fou professor a la Facultat de Cincies Poltiques de la UNAM. Tamb fou un dels impulsor la Revista de Catalunya i represent la Generalitat de Catalunya a l'exili, fent costat sempre Josep Tarradellas.

 Referncies .
 Josep Massot i Muntaner Antoni M. Sbert i Massanet - Agitador poltic i promotor cultural Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.

 Enllaos externs .
 Biografia a la web de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253632" title="Hector Martin" nonfiltered="3347" processed="3339" dbindex="98501">

Hector Martin (Roeselare, 26 de desembre de 1898 - Roeselare, 9 d'agost de 1972) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1923 i 1936. Durant la seva carrera esportiva destaquen les 5 victries d'etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1923;
 1r a la Brusselles-Luxemburg-Mondorf;
 1r a Melsele;
1924;
 Campi de Blgica dels independents;
 1r a la Binche-Doornik-Binche;
 1r a la Brusselles-Pars;
 1r a la Pars-Menin;
 1r al Tour de Flandes dels Independents;
1925;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
1927;
 1r a la Pars-Nantes;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1928;
 1r a la Bordeus-Pars ;
1930;
 1r al Circuit de Bearn i vencedor de 2 etapes;
1931;
 1r a Maldegem ;

Resultats al Tour de Frana.
1925. 14 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1927. 9 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc durant 4 etapes;
1928. Abandona (5a etapa);
1929. Abandona (17a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Hector Martin ;
Palmars d'Hector Martin ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253638" title="Es Pujols" nonfiltered="3348" processed="3340" dbindex="98502">

Es Pujols s un nucli de poblaci de Formentera, de la parrquia de Sant Ferran de ses Roques, a la vnda des Mol   s'Estany. Es troba al nord-oest de l'illa, a l'oest de l'Estany Pudent. s una poblaci turstica originada als anys 1960, on es concentra la major oferta turstica i d'oci de l'illa, encara que de dimensions moderades. La poblaci s de carcter estacional, i era de 619 habitants en el padr del 2006.

La zona, abans de la seva urbanitzaci, estava formada per conjunts de dunes ben consolidats que formaven petits pujols. Forma una petita badia amb una lnia d'illots que la resguarden de l'onatge: escull des Cossaris, illa des Fonoll Mar, illa Plana i illa de s'Aigua Dola. Cap a llevant el terreny va elevant-se progressivament fins arribar a punta Prima amb 63 m d'alada i penya-segats de 50 m.

El litoral est format per trams de platja i trams de roca baixa on es troben les casetes per a les barques dels pescadors. Es distingeixen diferents zones, de nord-oest a sud-est:

Roca Bella s la zona de ponent, a la punta d'en Forn o pedrera d'en Coix, antiga pedrera de mars avui abandonada. L'illa de ses Parreres, on hi havia parres per assecar el peix, forma un freu estret al rac des Pujols.
L'escull des Cossaris, deformaci de "corsaris", s un petit escull que avui est unit a la platja per una llengua de sorra.
Platja des Fonoll Mar, entre l'escull dels Cossaris i els varadors de Roca Plana, i davant de l'illa des Fonoll Mar. s l'illot ms gran de la badia des Pujols i el ms prxim a la platja, accessible amb facilitat. L'altitud de l'illot s de quasi 2 m. El nom es deu a l'abundncia de la planta fonoll mar (Crithmum maritimum).
Roca Plana s la zona central de la badia i del passeig martim des Pujols. s una zona de roca, davant de l'illa Plana, on es conserven les casetes d'escars de pescadors. ;
Platja des Pou, entre Roca Plana i l'illa de s'Aigua Dola, a l'extrem de llevant del passeig martim. L'illa en realitat s un escull, molt prop de la costa, amb una prolongaci d'on sobresurten alguns crestalls. A ponent es troba el rac de s'Abeurada on antigament hi havia un pou.
Punta Prima tanca la badia per llevant. Entre s'Aigua Dola i punta Prima el litoral s rocs amb algunes caletes: a ms del rac de s'Abeurada, el rac des Fornet i el rac des Cingles.

La platja des Pujols, el conjunt de Roca Bella, es Fonoll Mar i es Pou, t una longitud de 690 m i una amplada mitjana de 25 m. s un tals de sorra fina i daurada amb un pendent molt suau: a 50 m mar endins la fondria s d'1,5 m. L'aigua s neta i tranquilla, amb poc onatge.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253639" title="Joan Porqueras i Fbregas" nonfiltered="3349" processed="3341" dbindex="98503">
Joan Porqueras i Fbregas (Sant Mart de Provenals, Barcelona 1893 - Londres 1966) fou economista i poltic catal. Fill d'un taverner, estudi tenidoria de llibres. Particip en els fets de la Setmana Trgica (1909), fou ferit i fug a l'Argentina. Al cap d'uns anys torn a Barcelona i treball en diverses ocupacions. Particip en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya, alhoa que era membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT. Com a membre de l'Ateneu Enciclopdic Popular, fund l'Institut de Cincies Econmiques de Catalunya, on impart tres cursos d'economia.

L'agost del 1936 fou nomenat vocal per la CNT al Consell d'Economia del govern de la Generalitat de Catalunya, des d'on sign el Decret de Collectivitzacions i elabor el projecte de mobilitzaci civil. Fou conseller d'economia de la Generalitat de Catalunya  del 26 de setembre a l'11 de desembre de 1936. El 1937 s'exili a Frana, i en esclatar la Segona Guerra Mundial marx a Londres, on collabor a la BBC.

 Obres .
 Irlanda i Catalunya. Parallelisme poltic-econmic (1932);
  Les possibilitats econmiques d'una Catalunya independent (1932);
 Assaig d'Economia Poltica (1932-34);
 Els factors econmics de la revoluci (1937);
 Vuitanta dies al govern de la Generalitat (1937);
 Les finances de la revoluci (1937);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253641" title="Hyla savignyi" nonfiltered="3350" processed="3342" dbindex="98504">

Hyla savignyi s una espcie de granota que es troba a Armnia, Azerbaidjan, Xipre, Egipte, Gergia, Iran, Iraq, Israel, Jordnia, Lban, Arbia Saudita, Sria, Turquia i Iemen.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Kuzmin, S., Papenfuss, T., Disi, A., Degani, G., Tarkhnishvili, D., Tuniyev, B., Sparreboom, M., Ugurtas, I., Rastegar-Pouyani, N., Anderson, S., Sadek, R., Hraoui-Bloquet, S., Gasith, A., Elron, E., Gafny, S. & Gardner, A. 2004.  Hyla savignyi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253642" title="Tractat de Badajoz (1267)" nonfiltered="3351" processed="3343" dbindex="98505">
El Tractat de Badajoz fou un tractat signat a la ciutat de Badajoz el 16 de febrer de 1267 entre Alfons X de Castella i Alfons III de Portugal.

Per la signatura d'aquest tractat s'establien lnies d'assitncia mtua i amistat aix com es definia la frontera entre el Regne de Portugal i la Corona de Castella, reconeixent la integraci de l'Algarve a Portugal i els territoris a l'est del riu Guadiana a Castella, sent cedides per part de Portugal les poblacions d'Aracena, Moura, Serpa, Aroche, Valencia de Alcntara i Marvo i retenint Arronches, Alegrete i Elvas.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253644" title="Hyla squirella" nonfiltered="3352" processed="3344" dbindex="98506">


Hyla squirella s una espcie de granota que es troba al sud-est dels Estats Units (des de Texas fins a Virgnia).

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253647" title="Llista d'estats sobirans del 1941" nonfiltered="3353" processed="3345" dbindex="98507">


 Estats sobirans .
 A .
   Regne de l'Afganistan;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

 B .
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

 C .
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

 D .
;

 E .
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia (des del 5 de maig);

 F .
   Repblica de Finlndia;
 Frana   Estat Francs;

 G .
   Regne de Grcia (fins el 6 d'abril);
   Repblica de Guatemala;

 H .
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

 I .
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia (fins el 17 d'abril);

 J .
   Imperi del Jap;

 L .
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;

 M .
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

 N .
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
 - Domini de Nova Zelanda;

 P .
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Portuguesa;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

 S .
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

 T .
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Regne de Tailndia;
   Repblica de Turquia;

 U .
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

 V .
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

 X .
   Repblica de Xile;
;

 Estats que proclamen la sobirania .
 Albnia   Regne d'Albnia;
 Crocia   Estat Independent de Crocia (des del 10 d'abril);
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Gran Imperi Manx;
   Govern Unit Autnom de Mengjiang;
 Montenegro   Estat Independent de  Montenegro (des del 17 de maig);
 Srbia - Govern de la Salvaci Nacional (des del 17 d'abril);
 Rgim de Nanjing   Repblica de la Xina;
   Tibet;
 Uice   Repblica d'Uice (del 28 de juliol a l'1 de desembre);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253648" title="Estanislau Ruiz i Ponset" nonfiltered="3354" processed="3346" dbindex="98508">
Estanislau Ruiz i Ponset (Ma 1889 - Mxic 1967) fou un economista i poltic menorqu establit a Catalunya. El 1913 es doctor en cincies exactes, fins el 1914 fou professor de geometria a la Universitat de Barcelona. El 1920 particip en la creaci del Sindicat General de Tcnics de Catalunya i el 1932 en la de la Federaci d'Empleats i Tcnics. Fou cofundador i dirigent de la Uni Socialista de Catalunya amb la que fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932.

Fou professor d'economia a l'Ateneu Polytechnicum  el 1934-1935  i de l'Escola Industrial de Barcelona. El 1936 fou un dels dirigents del PSUC. Fou conseller de provements de la Generalitat entre juliol i agost de 1936, des de l'agost del 1936 fou membre del Consell d'Economia de Catalunya com a representant del PSUC, representant del PSUC al Comit Central de Milcies Antifeixistes i entre el 1937 i el 1939, sotssecretari d'economia de la Generalitat. Fou un dels principals artfexs de l'anomenada Nova Economia i el 1937 fou nomenat director de l'Escola de Treball.

El 1939 es va exiliar a Mxic on collabor a la creaci d'escoles i museus. El 1954 fou elegit vicepresident segon del Parlament de Catalunya a l'exili i ocup el crrec de gerent apoderat de l'editorial UTEHA de 1940 a 1965.

 Obres .
 Lugares geomtricos de curvatura estacionaria en el cuadriltero de manivela cilndrica;
 Curso de geometra descriptiva ;
 L'aplicaci del decret de collectivitzacions i control obrer (1937);
 Les empreses collectivitzades i el nou ordre econmic (1937) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253652" title="Hyla versicolor" nonfiltered="3355" processed="3347" dbindex="98509">


Hyla versicolor s una espcie de granota que es troba a Nord-Amrica.

Referncies.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253654" title="Hyla wrightorum" nonfiltered="3356" processed="3348" dbindex="98510">

Hyla wrightorum s una espcie de granota que es troba a Mxic i als Estats Units.

Referncies.

 Hammerson, G. 2004.  Hyla wrightorum. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253655" title="Jules Buysse" nonfiltered="3357" processed="3349" dbindex="98511">

Jules Buysse (Wontergem, 13 d'agost de 1901 - 31 de desembre de 1950) va ser un ciclista belga que va ser professional entre 1925 i 1932. Durant aquests anys aconsegu una victria, al Tour de Frana que a ms li serv per vestir el maillot groc de lder durant 2 etapes.

Palmars.
1925;
 10 a la Volta a Euskadi;
1926;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 9 a la Pars-Brusselles;

Resultats al Tour de Frana.
1925. 15 de la classificaci general;
1926. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 2 etapes;
1932. 40 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jules Buysse ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253656" title="Debat" nonfiltered="3358" processed="3350" dbindex="98512">
Un debat s un dileg entre dues o ms persones que intenten exposar el seu punt de vista sobre un tema com i convncer l'altre de la veracitat o bondat de la prpia opini. T un carcter ms formal que la simple conversa i a vegades pot comptar amb la presncia d'un moderador que cedeix el torn de paraula i fixa les normes per a l'intercanvi de parers.

Els debats sn freqents en educaci com a mtode per fer reflexionar els assistents. Igualment sn propis de l'mbit universitari, en forma de colloquis o taules rodones sobre una qesti rellevant i on el pblic pot intervenir fent preguntes als que estan debatent. Els contertulis de programes periodstics o els candidats poltics tamb apareixen als mitjans de comunicaci fent debats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253657" title="Mart Rouret i Callol" nonfiltered="3359" processed="3351" dbindex="98513">
Mart Rouret i Callol (l'Escala, Alt Empord 1902 - ciutat de Mxic 1968) fou un mestre i poltic catal. Estudi a la l'Escola Normal de Girona i collabor a les revistes L'Empord Federal de Figueres i a L'Autonomista de Girona. El 1926 fou traslladat a Mra d'Ebre com a mestre del Centre Instructiu Democrtic i el 1930 fund L'Ideal de l'Ebre. El 1929 fund la Federaci Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta, que es va unir al Partit Republic Radical Socialista.

Malgrat aix, fou militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Fou secretari del Parlament de Catalunya, i fou empresonat al vaixell Uruguay per la seva participaci als fets del sis d'octubre de 1934. De juliol a setembre de 1936 fou nomenat conseller de sanitat i assistncia, i ms tard comissari d'ordre pblic i sotssecretari de la presidncia de la Generalitat de Catalunya.

Desprs de la guerra civil espanyola s'exili primer a Frana i desprs a Mxic amb Josep Maria Muri i Roman el 1942. All va mantenir la seva vinculaci a ERC i va donar suport el 1954 la presidncia de Josep Tarradellas.

 Enllaos externs .
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253658" title="Antonio Garcia Birln" nonfiltered="3360" processed="3352" dbindex="98514">
Antonio Garca Birln (Fuente Vaqueros, (provncia de Granada), 1891   Barcelona, 1984) fou un anarquista andals establert a Catalunya. Treball com a periodista i utilitz el pseudnim de Dyonisos. Fou membre del Comit Nacional de CNT el 1927-1929 i tamb de la FAI. Form part del grup Solidaritat (encapalat per ngel Pestaa), constitut com a tendncia dins de la CNT. Dirig i collabor a Maana (1930), Tierra y Libertad, Accin (1930-1931) i va ser redactor de Solidaridad Obrera.

Fou Conseller de Sanitat Pblica i Assistncia Social de la Generalitat de Catalunya del 26 de setembre de 1936 a 17 de desembre de 1936, i membre del Consell d'Economia de Catalunya com a representant la FAI (1936 i 1938). Durant la guerra civil espanyola va dirigir La Vanguardia. Desprs del conflictes s'exili a l'Argentina. Retorn a Barcelona el 1983.

 Obres .
 El anarquismo sus doctrinas, sus objetivos (Barcelona, 1934);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253663" title="Pedro Herrera" nonfiltered="3361" processed="3353" dbindex="98515">
Pedro Herrera  (Valladolid, 1909 - ?-?) fou un anarquista espanyol. Treballador ferroviari, fou militant de la CNT i de la FAI.  Com a representant de la FAI sign els pactes d'unitat d'acci UGT-CNT-PSUC-FAI a Barcelona l'11 d'agost de 1936 i 22 d'octubre de 1936. Fou conseller de Sanitat i Assistncia Social de la Generalitat de Catalunya des del 16 de desembre de 1936 al 3 d'abril de 1937 com a representant la CNT. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Perpiny, on fou membre del consell general del Moviment Llibertari Espanyol i l'abril del 1947 fou nomenat secretari general de la CNT a l'exili.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253666" title="Dions Baixeras i Verdaguer" nonfiltered="3362" processed="3354" dbindex="98516">
Dions Baixeras i Verdaguer (1862, Barcelona - 1943, Barcelona) fou un dibuixant i pintor catal naturalista. Va conrear la pintura d'histria i fou influenciat per l'Escola d'Olot.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253669" title="Tasha Yar" nonfiltered="3363" processed="3355" dbindex="98517">
La tinenta Natasha "Tasha" Yar, interpretada per Denise Crosby, s un personatge de Star Trek: La nova generaci. Feia de seguretat a bord de la USS Enterprise D i va desaparixer de la srie en el captol 23 (Pell de diable) de la 1a temporada.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253673" title="Filonides" nonfiltered="3364" processed="3356" dbindex="98518">


Onomstica:

Filonides, poeta atenenc de la vella comdia;

Filonides de Catana, metge grec  ;

Filonides de Dyrrhachium, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253674" title="Filonides (poeta)" nonfiltered="3365" processed="3357" dbindex="98519">
Filonides (Philonides, ) fou un poeta atenenc de la vella comdia, per ms conegut com una de les persones en nom del quals Aristfanes va presentar algunes comdies, que pels seus propis drames. Anteriorment fou un pintor de cert mrit. Fou l'autor de nombroses comdies, per com s'ha indicat una part d'elles no eren seves.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253675" title="Tractat de Badajoz (1801)" nonfiltered="3366" processed="3358" dbindex="98520">
El Tractat de Badajoz s un tractat de pau signat el 6 de juny de 1801 a la ciutat de Badajoz entre el regent Joan de Portugal (en representaci de la reina Maria I) i els representants de Carles IV d'Espanya i del Consolat francs i que pos fi a la denominada Guerra de les Taronges.

Acords del tractat.
Mitjanant la signatura d'aquest tractat es va acordar que el Regne de Portugal havia de:
restituir al Regne d'Espanya totes les conquestes fetes a Galcia com sn Tui, Vigo o La Guardia. ;
la cesi a Espanya de la Colonia del Sacramento i de les Missions Orientals, situades en la marge oriental del riu Uruguai, la possessi del qual va ser ja motiu de disputes entre portuguesos i espanyols al llarg del segle XVIII, que es va intentar solucionar a travs dels Tractats de Madrid de 1750 i del de San Ildefonso de 1777.
l'acceptaci de la frontera establerta per Frana entre la Guaiana i el Brasil del riu Arawani.
prohibir el comer dels seus amb el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. ;
acceptar l'entrada dels productes txtils francesos al pas i la prohibici de la llana anglesa. ;
pagar una indemnitzaci de guerra, taxada en 15 milions de lliures torneses. ;

A canvi de la signatura d'aquest tractat a Portugal li foren restitudes totes les places de l'Alentejo conquerides per Espanya (Arronches, Castelo de Vide, Campo Maior, Juromenha i Portalegre), amb l'excepci de la villa d'Olivena que restava en mans hispanes.

El Tractat tamb estipulava que la violaci de qualsevol dels seus articles conduiria a la seva anullaci. 

Anullaci del tractat.
Desprs de la batalla de Trafalgar, ocorreguda l'any 1805, que francesos i espanyols van perdre enfront del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, el govern de Portugal va restaurar la relacions amb els britnics, els seus antics aliats. Aix va dur a iniciar la Guerra del Francs, en la qual Frana va declarar cancellat el Tractat de Badajoz, marxant contra Portugal de nou entre 1807 i 1810. Per la seva banda el prncep regent Joan de Portugal va declarar nul el Tractat l'1 de maig de 1808. 

Durant l'estada en vigor del tractat els portuguesos no van retornar els territoris ocupats de les Missions Orientals.

Vegeu tamb.
Guerra de les Taronges;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253676" title="Filonides de Catana" nonfiltered="3367" processed="3359" dbindex="98521">
Filonides de Catana (Philonides, ) fou un metge de Catana a Siclia , mestre de Pacci Antoc, que va viure al comenament de l'era cristiana, probablement durant el segle I en els primers emperadors. 

Probablement s el metge citat  per Dioscrides, que diu que era nadiu d'Enna a Siclia. L'esmenta principalment Gal a , De Medicina. Potser  va escriure , De Unguentis et Coronis, que tamb podria ser obra de Filonides de Dyrrhachium.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253677" title="Gustaaf van Slembrouck" nonfiltered="3368" processed="3360" dbindex="98522">

Gustaaf van Slembrouck (Oostende, 25 de mar de 1902 - Oostende, 7 d'agost de 1968) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1925 i 1935. Durant la seva carrera professional aconsegu 10 victries, entre elles 4 etapes del Tour de Frana.

Palmars.
1925;
 Campi de Blgica dels independents;
1926;
 1r a la Pars-La Guerche;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1927;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1929;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1930;
 1r al Gran Premi de La Tribune Rpublicaine de Roanne;
1932;
 1r a Erembodegem;
 1r a La Panne;
1933;
 1r al Gran Premi de Wingene ;

Resultats al Tour de Frana.
1926. Abandona (14a etapa). Vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc durant 7 etapes;
1927. 14 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1929. Abandona (9a etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Gustaaf van Slembrouck ;
Palmars de Gustaaf van Slembrouck ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253681" title="Filonides de Dyrrhachium" nonfiltered="3369" processed="3361" dbindex="98523">
Filonides de Dyrrhachium  (Philonides, ) fou un metge grec nadiu de Dyrrhachium a Illria que fou deixeble d'Asclepades de Bitnia al segle I aC. Va exercir al seu pas i va escriure nombrosos llibres (potser fins a 40). 

L'esmenta principalment Esteve Bizant. Probablement va escriure l'obra titulada , en llat De Unguentis et Coronis, que no obstant tamb podria ser obra del metge Filonides de Catana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253683" title="Katherine Pulaski" nonfiltered="3370" processed="3362" dbindex="98524">
La doctora Katherine Pulaski, interpretada per Diana Muldaur, s l'oficial mdic en cap substituint la doctora Beverly Crusher de la nau USS Enterprise D durant la segona temporada de Star Trek: La nova generaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253684" title="Henok Goitom" nonfiltered="3371" processed="3363" dbindex="98525">
Henok Goitom s un jugador de futbol nascut a Solna, Sucia, el 22 de setembre del 1984. 

Trajectria.
Al 2003 va comenar a jugar al Vasalund suec. A les temporades 2003-2004 i 2004-2005 va jugar al Udinese itali, a primera divisi del Calcio. D'aquest equip el va fitxar el Ciutat de Mrcia a la segona divisi espanyola. Hi va estar dues temporades, la 2005-2006 i 2006-2007. A la temporada 2007-08, el va fitxar el Mrcia, que acabava de pujar a la Primera Divisi espanyola. A la seva carrera professional ha marcat 24 gols, ms els actuals al Reial Mrcia. Durant la temporada 2008-09 juga cedit al Real Valladolid.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253685" title="Litoria" nonfiltered="3372" processed="3364" dbindex="98526">










Litoria s un gnere de granotes que es troba a Austrlia, Arxiplag Bismarck, Illes Moluques, Nova Guinea, Illes Salom i Timor. 

Espcies.

 Litoria adelaidensis ;
 Litoria albolabris ;
 Litoria amboinensis ;
 Litoria andiirrmalin ;
 Litoria angiana ;
 Litoria arfakiana ;
 Litoria aruensis ;
 Litoria auae ;
 Litoria aurea ;
 Litoria barringtonensis ;
 Litoria becki ;
 Litoria biakensis ;
 Litoria bibonius ;
 Litoria bicolor ;
 Litoria booroolongensis;
 Litoria brevipalmata ;
 Litoria brongersmai ;
 Litoria bulmeri ;
 Litoria burrowsae ;
 Litoria caerulea ;
 Litoria capitula ;
 Litoria castanea ;
 Litoria cavernicola ;
 Litoria chloris ;
 Litoria chloronota ;
 Litoria chrisdahli;
 Litoria citropa;
 Litoria congenita ;
 Litoria contrastens ;
 Litoria cooloolensis ;
 Litoria coplandi ;
 Litoria corbeni ;
 Litoria cyclorhynchus ;
 Litoria dahlii ;
 Litoria darlingtoni  ;
 Litoria daviesae ;
 Litoria dentata ;
 Litoria dorsalis ;
 Litoria dorsivena;
 Litoria dux ;
 Litoria electrica;
 Litoria elkeae ;
 Litoria eucnemis ;
 Litoria everetti ;
 Litoria ewingii ;
 Litoria exophthalmia;
 Litoria fallax ;
 Litoria flavescens ;
 Litoria freycineti;
 Litoria genimaculata ;
 Litoria gilleni ;
 Litoria gracilenta;
 Litoria graminea ;
 Litoria havina;
 Litoria humboldtorum;
 Litoria hunti ;
 Litoria impura ;
 Litoria inermis ;
 Litoria infrafrenata ;
 Litoria iris ;
 Litoria javana ;
 Litoria jenolanensis ;
 Litoria jervisiensis ;
 Litoria jeudii ;
 Litoria jungguy ;
 Litoria kumae ;
 Litoria latopalmata;
 Litoria lesueurii ;
 Litoria leucova ;
 Litoria littlejohni ;
 Litoria longicrus ;
 Litoria longirostris;
 Litoria lorica ;
 Litoria louisiadensis ;
 Litoria lutea ;
 Litoria macki;
 Litoria majikthise ;
 Litoria megalops ;
 Litoria meiriana ;
 Litoria microbelos ;
 Litoria micromembrana ;
 Litoria modica ;
 Litoria moorei ;
 Litoria mucro ;
 Litoria multicolor;
 Litoria multiplica ;
 Litoria myola ;
 Litoria mystax ;
 Litoria nannotis ;
 Litoria napaea ;
 Litoria nasuta ;
 Litoria nigrofrenata ;
 Litoria nigropunctata ;
 Litoria nudidigitus ;
 Litoria nyakalensis ;
 Litoria obtusirostris;
 Litoria oenicolen ;
 Litoria ollauro;
 Litoria olongburensis ;
 Litoria pallida;
 Litoria paraewingii;
 Litoria pearsoniana;
 Litoria peronii;
 Litoria personata;
 Litoria phyllochroa;
 Litoria piperata;
 Litoria pratti;
 Litoria pronimia;
 Litoria prora;
 Litoria purpureolata;
 Litoria pygmaea ;
 Litoria quadrilineata;
 Litoria raniformis ;
 Litoria revelata;
 Litoria rheocola;
 Litoria richardsi;
 Litoria rothii;
 Litoria rubella ;
 Litoria rubrops;
 Litoria sanguinolenta ;
 Litoria sauroni;
 Litoria singadanae ;
 Litoria spartacus ;
 Litoria spenceri;
 Litoria spinifera;
 Litoria splendida;
 Litoria subglandulosa ;
 Litoria thesaurensis;
 Litoria timida;
 Litoria tornieri;
 Litoria tyleri ;
 Litoria umarensis ;
 Litoria umbonata;
 Litoria vagabunda ;
 Litoria verae ;
 Litoria verreauxii ;
 Litoria vocivincens ;
 Litoria wapogaensis ;
 Litoria wilcoxi ;
 Litoria wotjulumensis;
 Litoria wisselensis ;
 Litoria wollastoni ;
 Litoria xanthomera;

Referncies.
 Tyler, Michael J.: Encyclopedia of Australian Animals: Frogs. Angus & Robertson. ISBN 0-207-15996-3. Any 1992.
Cogger, H.G.: Reptiles & Amphibians of Australia. A. H. & A. W. REED PTY LTD. ISBN 0-589-50108-9. Any 1979.
Granotes d'Austrlia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253686" title="Filoptor" nonfiltered="3373" processed="3365" dbindex="98527">


Onomstica:

Filoptor I, rei de Cilcia;
Filoptor II, rei de Cilcia;

Malnom d'alguns reis hellenstics, els principals dels quals foren:

Ptolemeu IV Filoptor 222-205 aC;
Ptolemeu VII Neofiloptor 145-144 aC;
Ptolemeu XIII Filoptor 52-47 aC (conjuntament amb Clepatra VII);
Ptolemeu XIV Filoptor, rei associat d'Egipte del 47 aC al 44 aC.
Seleuc IV Filoptor, rei selucida del 187 aC al 175 aC.
Nicomedes IV Filoptor, rei de Bitnia del 91 aC al 74 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253687" title="Filoptor I" nonfiltered="3374" processed="3366" dbindex="98528">
Filoptor I (Philopator) fou rei de Cilcia.

Era fill de Tarcondimot I i com el seu pare va abraar la causa de Marc Antoni durant la guerra civil d'aquest contra Octavi (August). Tarcondimot I va morir a la batalla d'ccium el 31 aC. Els dominis paterns foren confiscats pel guanyador, per potser els va recobrar o van restar a la famlia, ja que vers l'any 20 aC apareix com a sobir Tarcondimot II, que suposadament era ell mateix (Tarcondimot II Filoptor) o el seu germ.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253689" title="Le prophte" nonfiltered="3375" processed="3367" dbindex="98529">

Le prophte (El profeta) s una pera en cinc actes de Giacomo Meyerbeer, sobre llibret francs d'Eugne Scribe.

Histria. 
Va ser estrenada a l'pera de Pars el 16 d'abril de 1849. El repartiment de l'estrena va comptar amb Anas Castellan com Berthe, Pauline Viardot com Fids i Gustave Roger com Jean. La segona ciutat on va ser estrenada fou Londres, el 24 de juliol del mateix any. A Alemanya va ser estrenada l'any 1850, aix com a Viena, Lisboa, Anvers, Nova Orleans, Budapest, Brusselles, Praga i Basilea. El seu gran xit va continuar al llarg del segle XIX.

Sinopsi.

Sumari.
L'argument es desenvolupa amb el rerefons de les guerres de religi del segle XVI a Alemanya. Jean de Leyde (basat en el personatge histric de Jan van Leiden), l'estimada del qual, Berthe, s cobejada pel comte Oberthal, governant de Dordrecht, s persuadit per un trio de sinistres anabaptistes d'autoproclamar-se rei a Mnster. Mor, acompanyat per la seua fidel mare, Fids, quan els anabaptistes l'abandonen i el seu palau s destrut.

Obertura.
Originriament, Meyerbeer va compondre'n una llarga obertura, per durant els assajos, i degut a l'escessiva durada de l'obra, va ser tallada junt amb altres fragments de l'pera. De l'obertura original noms ha restat l'arranjament que per a piano sol o duo de pianos va fer Meyerbeer sota comanda de Charles-Valentin Alkan.

Acte I.
Davant del castell d'Oberthal, Berthe explica a Fids que necessita el perms del comte per casar-se amb Jean. Els anabaptistes entren cantant el seu misteris coral, Ad nos ad salutarem, (amb una melodia creada per Meyerbeer) i atreuen l'inters dels pagesos locals vers les seues revolucionries idees. Oberthal rebutja la demanda de Berthe (presumiblement amb el dret de cuixa en ment) i arresta tant a Jean com a Berthe.

Acte II.
Posada de Jean a Leiden. Apareixen els anabaptistes i intenten persuadir Jean que ell s el lder que els ha estat destinat. Irromp Berthe, fugint d'Oberthal; arriba desprs el comte i amenaa en assassinar la mare de Jean, Fids, si  Berthe no torna amb ell. Desesperat, Jean lliura Berthe al comte i sucumbeix a les insinuacions dels anabaptistes.

Acte III.
El campament dels anabaptistes. La primera escena inclou un interludi amb una escena de patinatge sobre el llac glaat, que aviat esdevingu la pea favorita de l'pera. (Aparentment Meyerbeer va ser persuadit d'incloure aquesta escena quan el patinatge sobre rodes s'estava fent molt popular a Pars).  Els anabaptistes decideixen assetjar Mnster; per llur decisi arriba a les odes d'Oberthal, que ha penetrat disfressat al campament. En ser detectat, el comte s arrestat; per quan informa a Jean que ha vist Berthe a Mnster, Jean cancella l'ordre de la seua execuci. Jean, en el seu paper de profeta i lder, inspira les tropes anabaptistes amb una visi delestial de llur imminent triomf.

Acte IV.
Mnster. Jean ha conquerit la ciutat, i els habitants es mostren desesperats amb la nova situaci. Berthe reconeix a Fids, la qual creu que Jean ha mort, pidolant pel carrer. Berthe decideix assassinar l'inic profeta. La coronaci de Jean s precedida d'una magnfica marxa. Fids decideix ajudar a Berthe amb el seu pla, per en l'ltim moment reconeix el seu fill. No obstant aix, Jean nega ser el seu fill i l'obliga a retractar-se del que ha dit.

Acte V.
Palau de Jean a Mnster. El trio d'anabaptistes decideix lliurar Jean a l'exrcit del Sacre Imperi Romanogermnic a canvi de la seua impunitat. Fids encoratja Jean a reconixer-la a ella i els seus pecats, i a penedir-se'n. Arriba Berthe i quan s'adona que Jean s el profeta, se sucida. Jean i Fids decideixen acabar amb tot, fent esclatar el palau amb un explosiu. Els principals personatges moren, inclosos Jean i sa mare.

Influncia.
Tant la msica com els elements dramtics de Le prophte van influir, entre d'altres, en Franz Liszt (el seu monumental conjunt de variacions per a orgue sobre el coral dels anabaptistes Ad Nos ad Salutarem Dei), en Giuseppe Verdi (Il trovatore),  i en el catastrfic final de El capvespre dels dus de Richard Wagner. El gran xit de Le prophte en la seua estrena parisenca va provocar l'atac anti-jueu de Wagner contra Meyerbeer amb el pamflet Das Judenthum in der Musik.

Bibliografia.
Le prophte by Stephen Huebner, a The New Grove Dictionary of Opera, ed. Stanley Sadie (Londres, 1992) ISBN 0-333-73432-7

 Discografia .
 Renata Scotto, Marilyn Horne, McCracken, Hines; Lewis, cica 1976 (Sony).

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253690" title="Filoptor II" nonfiltered="3376" processed="3368" dbindex="98530">
Filoptor II fou rei de Cilcia.

Noms es conegut per una menci que en fa Tcit que diu que va morir l'any 17. La seva personalitat no es prou clara: per alguns era fill de Tarcondimot II, per altres era el mateix Tarcondimot II, i per uns altres encara era Filoptor I al que s'havia perms recuperar el tron a la mort del seu germ.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253693" title="Filfron" nonfiltered="3377" processed="3369" dbindex="98531">
Filfron (Philophron, ) fou un rodi que fou enviat com ambaixador junt amb Teateu als deu ambaixadors o comissionats romans enviats a fixar els afers d'sia desprs de la derrota d'Antoc III el Gran, el 189 aC. Va aconseguir que Lcia fos assignada a Rodes com a recompensa pels seus serveis a la darrera guerra.

Al comenament de la guerra de Roma amb Perseu de Macednia, Filfron fou un dels principals partidaris de l'aliana amb Roma i es va oposar, igual que Teateu, a tota concessi al rei macedoni. El 169 aC va encapalar una ambaixada que va anar a Roma renovar l'amistat amb la repblica, per poc desprs algunes derrotes dels romans, van afavorir el predomini a Rodes del partit macedoni.

El 168 aC no va poder impedir una bona acollida als ambaixadors de Perseu i de Gentius a Rodes, i el govern de l'illa va oferir la mediaci cosa que va ofendre als romans.

Desprs de la victria romana Filofr va anar a Roma com ambaixador junt amb Astimedes, per no va poder impedir la prdua de Cria i Lcia i la retirada de les guarnicions rdies a Caunos i Estratonicea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253695" title="Josep Quero i Molares" nonfiltered="3378" processed="3370" dbindex="98532">
Josep Quero i Molares (Barcelona 1905 - Sant Pere de Ribes, Garraf 1987) fou un jurista i poltic catal. El 1927 es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i ampli estudis a Roma, Berln i la Haia. Fou professor de dret internacional a la Universitat de Barcelona i de problemes socials contemporanis a l'Escola d'Estudis Socials. 

Ms tard ingress a ERC i fou secretari tcnic de la Comissi Jurdica Assessora del govern catal el 1932, alhora que el 1935 era catedrtic a Sevilla. El 1936 Conseller de Justcia de la Generalitat de Catalunya i el 1939 sotssecretari d'Afers Estrangers de la Segona Repblica.  En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Pars, on salv materials lingstics del filleg Joan Corominas. All elabor el seu pensament sobre les bases de la transici de la dictadura a la democrcia i plantej el nou federalisme europeu. 

Form part de l'organitzaci de protecci dels exiliats a Frana, i fou assessor del servei francs de protecci dels refugiats aptrides. Es trasllad a Ginebra, on fou cap del servei de traduccions de l'Organitzaci Mundial de la Salut. Posteriorment, se n'an als EUA i resid a Washington D.C, on treball entre 1953 i 1968. Torn a ingressar a l'OMS, on treball a l'oficina sanitria Panamericana. Collabor a Jus i La Ley (Buenos Aires), Revista de la Facultad de Derecho (ciutat de Mxic), Cuadernos de Cultura Iberoamericana (San Jos de Costa Rica), Revista Interamericana de Bibliografa i a les catalanes Quaderns (Perpiny) i La Nostra Revista (ciutat de Mxic). El 1968 fix la seva residncia a Ginebra i el 1978 retorn a Catalunya.  

 Obres .
 El principio de autonoma de la voluntad en Derecho Internacional Privado (1930);
 La poltica de no intervencin (1937);
 El bombardeo de ciudades abiertas (1938) ;
 Estatuto jurdico de los refugiados espaoles (1945) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253697" title="Guinan" nonfiltered="3379" processed="3371" dbindex="98533">
Guinan, interpretat per Whoopi Goldberg, s un personatge fictici de Star Trek: La nova generaci. Tamb apareix en les pe lcules de Star Trek VII: Generations i Star Trek X: Nmesis.

El personatge apareix per primera vegada en el primer captol de la 2a temporada (El Nen) a la USS Enterprise D, i apareix diverses vegades cada temporada, fins a la fi de la srie.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253698" title="Fernando Savater" nonfiltered="3380" processed="3372" dbindex="98534">

Fernando Fernndez-Savater Martn (Sant Sebasti, 21 de juny 1947) s un filsof i  escriptor espanyol. 
 Biografia .
Novellista, traductor i autor dramtic, destaca en el camp de l'assaig i l'article periodstic. Fill d'un notari de Sant Sebasti. Va sentir afici pel teatre i va estar en alguns grups d'afeccionats. Va estudiar Filosofia en la Universitat Complutense de Madrid, on la seva famlia es va traslladar des de Sant Sebasti. Va treballar com professor ajudant en les facultats de Cincies Poltiques i de Filosofia de la Universitat Autnoma de Madrid, d'on va ser apartat de la docncia el 1971 per raons poltiques, i tamb va ser professor d'tica i Sociologia de la UNED. 
Va ser catedrtic d'tica en la Universitat del Pas Basc durant ms d'una dcada. Actualment s catedrtic de Filosofia en la Universitat Complutense de Madrid. Collaborador habitual del peridic El Pas des de la seva fundaci, s codirector al costat de Javier Pradera de la revista Claves para la Razn Prctica. 


Ha format part de diverses agrupacions compromeses amb la pau i en contra del terrorisme en el Pas Basc, com el Moviment per la Pau i la No Violncia, el Frum d'Ermua, i actualment de Basta Ya!, associaci que va rebre del Parlament Europeu el Premi Sakharov a la defensa dels drets humans. Tamb pertany al partit poltic Unin, Progreso y Democracia. 
Obra. 
La seva obra, composta per ms de 45 llibres i nombrosos articles periodstics, ha estat traduda a l'angls, francs, suec, itali, catal, portugus, alemany, japons i dans. Va obtenir el Premi Nacional d'Assaig en 1982, el X premi Anagrama d'assaig, el premi d'assaig "Mn" i el Premi Francisco Cerecedo de periodisme. L'any 2008 va guanyar el Premi Planeta per la novella La hermandad de la buena suerte. L'any 1993 ja havia estat finalista d'aquest premi amb la seva novella epistolar El jardn de las dudas, sobre un dels seus autors preferits, Voltaire

Inicialment el seu pensament era proper a Friedrich Nietzsche (Panfleto contra el todo), se li deu per altra banda la traducci i divulgaci en el mn hispnic de l'obra d'un dels pensadors ms notables del nihilisme contemporani, mile Michel Cioran. Destaca pel seu inters a acostar la filosofia als joves, amb obres com tica para Amador, un dels llibres ms llegits de filosofia, Poltica para Amador o Las preguntas de la vida; tamb defensa la cultura popular per expressar la vitalitat juvenil, des de les novelles d'aventures, els contes fantstics, i els relats de terror al cmic i els jocs de rol.

 Pensament i estil . 
Savater s un autor prolfic, que es defineix com un "filsof de companyia", a l'estil dels philosophes francesos, no com un Filsof acadmic i amb majscula. Es confessa influt per Nietzsche, Cioran i Baruch Spinoza, entre altres. En els setanta se li va considerar durant molt temps deixeble d'Agustn Garca Calvo, per a partir de 1981 els seus camins se separen ostensiblement. 

La filosofia de Savater s illustrada i vitalista; el seu estil, polmic i iconoclasta; les seves opinions sovint naveguen contra corrent. Seguint Spinoza, propugna una tica del voler en contraposici a una tica del deure. Els ssers humans busquen de manera natural la seva prpia felicitat i l'tica ajuda a clarificar aquesta voluntat i mostrar les formes de la seva realitzaci. Per tant l'tica no ha de jutjar les accions per criteris abstractes i aliens a la felicitat prpia. La seva filosofia poltica ha evolucionat des del pensament negatiu llibertari, antiprogressista, que va mantenir en els setanta en l'individualisme democrtic, socialdemcrata, liberal i universalista de la seva etapa posterior. 

El punt d'inflexi del Savater jove al madur pot situar-se en La tasca de l'heroi (1981), on escriu: "He estat un revolucionari sense ira; espero ser un conservador sense vilesa". Tamb ha reflexionat sovint sobre el paper de les religions en les societats democrtiques actuals, propugnant un model de societat laica en el seu sentit ms ampli, que ajudi a afrontar no solament els plantejaments teocrtics, sin tamb els sectarismes identitaris de etnicismes, nacionalismes i qualsevol altre que pretengui sotmetre els drets de la ciutadania abstracta i igualitria a un determinisme segregacionista.  

Des de coordenades primer llibertries i desprs liberals, s'ha oposat sempre al nacionalisme en general: El nacionalisme en general s imbecilitzador, encara que els hi ha lleus i greus, els de l'aficionat del alirn i el que es posa el ganivet en la boca per a matar. Hi ha gent sense coneixements histrics, el nacionalisme atonta i alguns sn virulents. Afortunadament a Catalunya la situaci s diferent a la del Pas Basc, encara que aquesta minoria s una alarma que ens diu que alguna cosa cal fer. El nacionalisme s una inflamaci de la naci igual que l'apendicitis s una inflamaci de l'apndix. 

En el terreny dels fets, s'oposa a aquells partits que fan de l'exaltaci patritica el seu senyal principal d'identitat. La seva evoluci ideolgica queda evidenciada per la polmica que ha mantingut amb el tamb filsof basc Javier Sdaba, amb qui va escriure en els vuitanta el llibre titulat Euskadi: pensar el conflicto (Edic Llibertries, 1987) alhora que donava suport amb la seva signatura la legalitzaci d'Herri Batasuna fins a les postures, per ell mateix definides com antinacionalistes, que l'han dut a convertir-se en un dels referents d'un sector dels ciutadans del Pas Basc oposats al nacionalisme basc, moviment al que Savater considera excloent, vuitcentista i complaent amb el terrorisme etarra. Es defineix com belligerant contra el nacionalisme basc, i ni tan sols basquista, postura que qualifica d'"amable ximpleria", encara que sense renunciar a la seva condici de basc. Una altra mancana: no sc simpatitzant sin obertament "antipatizant" del nacionalisme basc. Per no ser, ni tan sols sc aquesta amable ximpleria, "basquista", perqu bastant tinc amb ser basc (tamb sc mascle per no masclista i tinc apndix per no apendicitis). A ms, com ETA-Batasuna sent per mi tan poc afecte com jo per ella, noms em puc moure per Donosti acompanyat de benemrits escorts i evitant certs barris. En l'actualitat s un actiu collaborador de l'associaci Ciutadans de Catalunya.

Savater, defensor de la Constituci Espanyola, de l'estatut de Guernica i de la unitat de l'Estat (no com a dogmes indiscutibles sin com opcions millors que les que proposen els seus adversaris), ha expressat en nombroses ocasions la seva oposici a tot tipus de nacionalismes, i el seu desig de superar-los en benefici d'un ideal d'humanitat universal compartida, i tradut en un organisme governamental amb autoritat mundial sobre els governs dels estats nacionals, i que servs per a resoldre les disputes i realitzar les labors administratives d'utilitat comuna. L'estil agut, incisiu, i irnic de Savater s'aprecia de manera ms evident en els seus articles periodstics, el gnere que ms li agrada escriure. Ha sollicitat el boicot a les eleccions basques de 2007 perqu no sn netes" ni "sn realment unes eleccions democrtiques" a causa d'ETA.
En els ltims mesos ha collaborant activament amb la Plataforma Pro , l'objectiu de la qual era la creaci d'un nou partit poltic de carcter nacional ms enll de la tradicional parcelaci poltica esquerres-dretes  al costat de coneguts personatges de la vida pblica com Rosa Dez, amb la finalitat de presentar-se com a alternativa als dos partits nacionals majoritaris a Espanya PP i PSOE a les prximes eleccions generals. Aquest partit es va crear al setembre de 2007 amb el nom de Unin, Progreso y Democracia, sent Fernando Savater, juntament amb Rosa Dez, Albert Boadella i Mario Vargas Llosa, un de les persones que van intervenir en la seva presentaci.

Savater s un dels primers firmants del "Manifest a Favor del Castell" de juny de 2008.

Crtiques. 
Les seves opinions crtiques sobretot en relaci al nacionalisme basc han situat Savater enmig de freqents polmiques. Est amenaat de mort per l'organitzaci terrorista ETA i en l'actualitat viu protegit per escorta. En el terreny intellectual, sovint s atacat pels nacionalistes perifrics, especialment pels bascos, que l'acusen de ser nacionalista del bndol contrari, espanyolista i centralista. 
Tamb fou criticat puntuament pel Frum d'Ermua
, organitzaci en la qual ha participat activament, per la seva postura inicialment favorable al Govern, en el seu iniciativa de dialogar amb ETA, posici que ms endavant va modificar.  Tamb li han suposat crtiques la seva postura favorable al lacisme i a la llibertat de decisi individual en temes com el avortament i la eutansia.

 Obres .
 Nihilismo y accin (1970);
 La filosofa tachada (1970);
 Apologa del sofista y otros sofismas (1973) ;
 Ensayo sobre Cioran (1974);
 Escritos politestas (1975) ;
 De los dioses y del mundo (1975) ;
 La infancia recuperada (1976);
 La filosofa como anhelo de la revolucin (1976);
 Apstatas razonables (1976) ;
 Para la anarqua y otros enfrentamientos. (1977);
 La piedad apasionada (1977);
 Panfleto contra el Todo (1978);
 Nietzsche y su obra (1979);
 El estado y sus criaturas (1979) ;
 Criaturas del aire (1979) ;
 Caronte aguarda (1981);
 La tarea del hroe (1981) (Premi Nacional d'Assaig);
 Impertinencias y desafos (1981) ;
 Invitacin a la tica (1982);
 Sobre vivir (1983);
 Las razones del antimilitarismo y otras razones (1984);
 El contenido de la felicidad (1986);
 Euskadi: pensar el conflicto 1987 Coescrit amb Javier Sdaba;
 tica como amor propio (1988);
 ltimo desembarco. El vente de Sinapia (1988);
 Humanismo impenitente (1990);
 La escuela de Platn (1991);
 tica para Amador (1991);
 El valor de educar (1991);
 Poltica para Amador (1992);
 Sin contemplaciones (1993);
 El jardn de las dudas (1993);
 El contenido de la felicidad (1994);
 Semearentzako Etika (1996);
 tica para o seu filho (1996);
 La voluntad disculpada (1996);
 El juego de los caballos (1996; segona edici);
 Malos y malditos (1997);
 Despierta y lee (1998);
 Loor a leer (Crisoln) (1998);
 La filosofa como anhelo de la revolucin (1998; segona edici);
 Diccionario filosfico (1999);
 Las preguntas de la vida (1999);
 La aventura africana (1999);
 Idea de Nietzsche (2000);
 Etica pel meu fill (2000);
 Pour l'education (2000);
 A rienda suelta (2000);
 Perdonen las molestias: Crnica de una batalla sin armas contra las armas (2001);
 A caballo entre milenios (2001);
 Caronte aguarda (2001);
 El dialecto de la vida (2002);
 Pensamientos arriesgados (2002);
 El contenido de la felicidad (2002);
 Palabras cruzadas: Una invitacin a la filosofa (2003);
 Mira por dnde. Autobiografa razonada (2003);
 Las preguntas de la vida (2003);
 Los caminos para la libertad: tica y educacin (2003);
 El gran fraude: sobre terrorismo, nacionalismo y progresismo? (2004);
 Los diez mandamientos en el siglo XXI (2004);
 La libertad como destino (2004);
 El valor d'escollir (2004);
 Criaturas del aire (2004);
 El gran laberinto (2005);
 Los siete pecados capitales (2005);
 Jorge Luis Borges;
 El valor de elegir;
 Contra las patrias;
 tica y ciudadana;
 Episodios pasionales;
 Enseando a vivir;
 La vida eterna (2007) ;
 La hermandad de la buena suerte (2008);

 Referncies .


 Enllaos externs .

 tica para Amador, text complet en format pdf;
 Biografia i bibliografia de Savater;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253701" title="Litoria adelaidensis" nonfiltered="3381" processed="3373" dbindex="98535">

Litoria adelaidensis s una espcie de granota que es troba al sud-oest d'Austrlia.

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253710" title="Litoria auae" nonfiltered="3382" processed="3374" dbindex="98536">

Litoria auae  s una espcie de granota  endmica  de Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Menzies, J. 2006.  Litoria auae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 7 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253717" title="Filopemen" nonfiltered="3383" processed="3375" dbindex="98537">
Filopemen (Philopoemen, ) (vers 252 aC-183 aC)  fill de Craugis, fou un dirigent de la Lliga Aquea, nadiu de Megalpolis.

Fou un brau soldat i un gran general que va portar al cim a la Lliga Aquea. Era nascut al si d'una de les famlies ms nobles d'Arcdia. Es va educar a Megalpolis sota Cleandre, un illustre ciutad de Mantinea exiliat a la ciutat. Es va destacar molt jove com a militar i va participar a incursions a Lacnia. 

Destaca per primer cop el 222 aC amb 30 anys, quan Clemenes III, rei d'Esparta, va ocupar Megalpolis per sorpresa una nit i la va destruir; els ciutadans van fugir cap a Messene per Filopemen i alguns altres es van quedar a resistir per afavorir l'xode sense perill. El 221 aC el rei Antgon III Dos de Macednia va arribar al Pelopons en ajut dels aqueus i Filopemen s'hi va unir amb un miler de soldats i va combatre a la famosa batalla de Sellsia on Clemenes fou derrotat decisivament i Filopemen es va destacar personalment.

Establerta la pau a Grcia va rebutjar un comandament que li oferia el rei macedoni i se'n va anar a Creta a lluitar a la guerra entre Cnossos (que tenia el suport de la Lliga Etlia) i Littos, al bndol d'aquesta darrera, per a la que va aconseguir la supremacia

Va retornar a Arcdia el 210 aC i fou nomenat comandant de la cavalleria de la Lliga Aquea, que per algunes reformes va convertir en un cos efectiu. Al front de la cavalleria Filopemen va acompanyar a Filip V de Macednia a l'expedici contra Elis el 209 aC i en una batalla va matar de prpia ma al comandant d'Elis, Demofant.

El 208 aC fou escollit estrateg. Les seves reformes militars es van comenar a notar i els soldats confiaven en ell. Va esclatar la guerra contra el tir Macnides d'Esparta; Macnides va entrar a Arcdia esperant poder-la assolar sense oposici per al arribar a Tegea es va assabentar que l'exrcit aqueu era a Mantinea; hi va anar i es va lliurar batalla on els aqueus van obtenir la victria. Macanides va morir, altres cop suposadament per prpia ma de Filopemen. Per segona vegada fou elegit estrateg de la Lliga i honorat en diverses formes. 

Aquesta batalla va portar la pau i durant uns anys no es esmentat. Mentre Nabis d'Esparta va anar consolidant el seu poder i el 202 aC va ocupar Messene, que era alida de la Lliga Aquea. Filopemen va voler convncer al general Lsip d'Esparta d'ajudar als messenis, per no ho va aconseguir i va reunir tropes privades amb les que va marxar contra Nabis; aquest va evacuar Messene. Poc desprs Filopemen fou escollit altre cop estrateg de la Lliga (201 aC). Un cos de mercenaris de Nabis fou destrut prop de la frontera de Lacnia, a Escotites (Scotitas). 

El 200 aC fou estrateg Ciclades considerat simpatitzant de Filip V de Macednia i Filopemen se'n va anar a Creta on va assolir el comandament de les forces de Gortina. En absncia de Filopemen, Nabis va renovar els seus atacs a Megalpolis, que fou assetjada i va patir fora fam. Filopemen va retornar el 194 aC quan els magalopolitans estaven contra ell per haver-los abandonat; una moci que el privava de la ciutadania hagus estat  aprovada si no hagus estat pel general (estrateg) Aist; a  altres llocs dependents de la Lliga Aquea en canvi fou molt ben rebut, i fou escollit estrateg el 192 aC. 

Durant els darrers anys Filip V de Macednia i Nabis havien estat derrotats pels romans per Grcia romania independent; al sortir Flamin del pas, la Lliga Etlia es va aliar a Nabis d'Esparta per reprendre la guerra. Nabis va atacar Gtion i altres ciutats  de Lacnia i va fer atacs a ciutats de la Lliga Aquea. Aquesta va enviar una ambaixada a Roma, per l'amenaa sobre Gtion era molt immediata i no es va poder esperar resposta: Filopemen va sortir ca a la zona per fer aixecar el setge. El seu intent va fallar per la ineficcia de la flota, i la ciutat fou presa per assalt pels espartans, quan Filopemen es dirigia a Esparta per fer un atac de diversi. Bloquejat en un pas, se'n va sortir en una hbil maniobra i va derrotar a les forces del tir de les que va matar tres quartes parts. Va tornar llavors al seu pas cobert de gloria. Una mica desprs Nabis va morir a mans dels etolis; Filopemen va anar llavors a Esparta i va imposar el seu ingrs a la Lliga Aquea.

Ara l'influencia romana era aclaparadora i Filopemen es va dedicar a conservar com fos les restes de la independncia dels grecs. En la guerra entre Roma i Antoc III el Gran va aconsellar romandre neutrals, mentre el general Difanes donava suport al rei selucida (191 aC); altre cop va entrar a esparta on s'havien produt disturbis i va aconseguir calmar la situaci de manera que no va caler la intervenci militar de Difanes.

El 189 aC fou escollit altra cop estrategos, i va introduir alguns canvis importants en la constituci, traslladant la capital d'gion (Aegium) a les diverses ciutats rotatoriament. Altre cop van esclatar disturbis a Esparta on els enemics de la Lliga i exiliats (expulsats pels darrers tirans) s'oposaven al govern del partit favorable a la Lliga, i finalment van aconseguir el poder; trenta partidaris de la Lliga Aquea foren executats. Filopemen els va declarar la guerra; les dues parts van presentar els seus motius al cnsol rom Fulvi Nobilior que era a Elis, que va recomanar enviar una ambaixada a Roma i no fer la guerra mentrestant, fins la decisi del senat rom; aquest va donar una resposta ambigua que els aqueus van interpretar com un aval als seus propsits de seguir la guerra; Filopemen fou reelegit el 188 aC i va atacar Esparta que no va poder resistir; aqu Filopemen va tractar la ciutat d'una manera que ennegreix la seva trajectria: vuitanta lders locals foren executats, va expulsar a nombrosos habitants que havien rebut la ciutadania dels tirans, va abolir les institucions de Licurg i va imposar les lleis aquees; els exiliats foren restaurats i els expulsats que no havien marxat el dia assenyalat (uns tres mil) foren venuts com esclaus i el producte invertit en construccions a Megalpolis. Aix va donar un motiu de intervenci als romans. Filopemen va enviar a Nicodem a Roma per justificar la seva conducta per el senat va expressar la seva insatisfacci. Quint Cecili Metel fou enviat a Grcia el 185 aC i encara va censurar amb ms fora a Filopemen.

El 183 aC Filopemen fou elegit altre cop estrateg (per vuitena vegada, la setena podria haver estat el 187 aC, per no consta expressament). Tenia 70 anys. Era a Argos, car estava malalt,  quan es va assabentar que Dincrates, enemic personal seu i que tenia el suport de Flamin, havia indut a Messene a sortir de la Lliga Aquea. Es va aixecar del llit i va anar a Megalpolis, on va reunir un cos de cavalleria amb el que va anar cap a Messene i va atacar a Dincrates al que va derrotar i va posar en fuita, per finalment fou rebutjat per reforos messenis, i en la retirada va caure del cavall i fou fet presoner dels messenis. Dincrates el va presentar a l'assemblea del poble a Messene i desprs el va fer tancar a pres i a la segona nit va enviar uns sicaris que li van donar ver que Filopemen va veure amb calma desprs de preguntar si la resta de la cavalleria sota Licortes havia arribat a Megalpolis en seguretat.

A l'assemblea que va seguir a Megalpolis, Licortes fou escollit general i a l'any segent va envair Messnia, que va devastar i va obligar a Dincrates i altres dirigents del seu bndol, a sucidar-se.

El seu cos fou portat a Megalpolis i cremat. El historiador Polibi va portar l'urna amb les seves cendres. Moltes ciutats li van erigir esttues.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253725" title="Veronica Guerin" nonfiltered="3384" processed="3376" dbindex="98538">
Veronica Guerin (5 de juliol de 1958 - 26 de juny de 1996) va ser una periodista irlandesa que va treballar al Sunday Bussines Post i al Sunday Tribune. L'any 1994 va comenar a escriure al Sunday Independent sobre criminals. Sempre va fer servir sobrenoms pels criminals ja que les lleis irlandeses no li permetien utilitzar els noms vertaders. Quan Guerin va comenar a escriure sobre els traficants de drogues va rebre nombroses amenaces de mort.
El primer avs el va rebre amb un tret a la cama quan era a casa seva el 30 de gener de 1995, tot i que alguns dels seus crtics van dir que era per donar-se publicitat

El 13 de setembre de 1995, l'ex-pres Jonh Gilligan la va atacar mentre ella l'intentava entrevistar. Uns dies desprs la va trucar i li va dir que si escrivia una sola paraula sobre ell raptaria i violaria al fill de Guerin i desprs la mataria a ella.
La Garda Sochna (Policia Irlandesa) li va proporcionar protecci les 24 hores del dia per ella la va rebutjar ja que deia que interferia en la seva feina.

El 26 de juny de 1996, Guerin viatjava en el seu Opel Corsa quan, en una intersecci a la carretera de Naas, uns quants quilmetres a les afores de Dubln, dos homes va disparar-li des d'una motocicleta i a boca de can sis trets que van acabar amb la seva vida.

El cap de govern irlands (Taoiseach) John Bruton ho va descriure com "an attack on democracy" (un atac a la democrcia). La investigaci que va succeir la mort de Guerin va acabar amb 150 arrestos .

Poc desprs de la mort de Guerin, el Parlament irlands va realitzar un enduriment de les lleis fiscals en detriment dels criminals. El Parlament va redactar la Proceeds of Crime Act 1996 i la Criminal Assets Bureau Act 1996, segons les quals la policia podia intervenir els diners i les propietats dels quals no es pogus demostrar la procedncia. A ms, es va crear la Criminal Assets Bureau (CAB).

El novembre de 1998, el traficant Paul Ward va ser condemnat a cadena perptua per l'assassinat de Veronica Guerin, la condemna va ser reduda posteriorment, per Ward segueix a la pres. Brian Meehan tamb va ser condemnat a cadena perpetua. Jonh Gilligan va ser extreditat per Anglaterra el 3 de febrer de 2000, va ser condemnat a 28 anys de pres per trfic de drogues tot i que se'l va intentar imputar en la mort de Guerin, la seva pena va ser reduda a 20 anys.

El 2003 Joel Schumacher va dirigir la pellcula Veronica Guerin basada en la seva vida.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253726" title="Joan Filop" nonfiltered="3385" processed="3377" dbindex="98539">
Joan Filop (Joannes Philoponus, ) o Joan Gramtic (Joannes Grammaticus(), fou un erudit grec alexandr, de gran renom que fou un dels homes ms laboriosos i estudiosos del seu temps.

Va viure al segle VII. La seva obra Physica, est data el 10 de maig del 617. Fou deixeble del filsof Ammoni. Al seu temps la ciutat d'Alexandria fou conquerida pel general rab Amru (639) i s possible  que fou la seva petici de conservar la biblioteca la que va provocar la seva destrucci per odre del Califa, segons ho explica Abul Faradj (segle XIII i cristi). 

Filop era probablement membre de la secta dels triteistes condemnada pel concili de Constantinoble del 681. No se sap quan va morir.

Algunes obres seves foren:

1. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253737" title="Litoria aurea" nonfiltered="3386" processed="3378" dbindex="98540">

Litoria aurea s una granota arborcola terrestre originria de l'est d'Austrlia. Pot mesurar fins a onze centmetres de longitud, sent aix una de les granotes ms grans d'Austrlia.

Moltes poblacions, especialment a la regi de Sydney, viuen en zones que sovint sn pertorbades per l'acci humana, com ara camps de golf, terrenys industrials en dess, descampats i abocadors. Tot i que antigament fou una de les granotes ms comunes del sud-est d'Austrlia, L. aurea ha sofert un important declivi de la poblaci, que s la causa per la que actualment ha sigut classificada com a globalment vulnerable. La xifra d'individus ha continuat davallant i aquesta granota est amenaada per la prdua i degradaci del seu hbitat, la contaminaci, la pressi d'altres espcies introdudes, i l'acci de parsits i patgens, entre els que cal incloure el quitridiomicet Batrachochytrium dendrobatidis.

Taxonomia.
L. aurea t moltes caracterstiques fsiques i etolgiques tpiques dels rnids; per aix fou classificada originalment dins del gnere Rana com a Rana aurea. T un musell punxegut, potes llargues, i dits gaireb totalment palmejats; el timp s gran i distint; i la forma general del cos s similar a la de moltes espcies de Rana. Com moltes granotes del gnere Rana, s principalment aqutica i noms viatja per terra durant els perodes de pluges. Finalment, es decid que no pertanyia al gnere Rana a causa de diferncies anatmiques amb la famlia dels rnids; les formacions ssies i cartilaginoses de L. aurea sn ms properes a les de les espcies de la famlia dels hlids i, per tant, fou reclassificada.

Inicialment, el 1827, fou classificada com a Rana aurea per Lesson. La seva denominaci ha estat revisada vint vegades; Gnter fou el primer en donar-li el nom de Litoria aurea el 1844, i canvi de nom nou vegades ms abans de ser reanomenada Litoria aurea. El nom especfic aurea deriva del mot llat aureus, "daurat". Actualment, l'espcie queda classificada dins el complex Litoria aurea, un grup de granotes estretament relacionades del gnere Litoria. Aquest complex s'estn arreu d'Austrlia: n'hi ha tres espcies al sud-est del pas, una al nord, i dues al sud-oest. El complex es compon de L. aurea, la reineta de cuixes blaves (L. raniformis), L. castanea, L. dahlii, L. cyclorhyncha i L. moorei. Les regions en qu habiten L. raniformis i L. castanea se solapen amb les de L. aurea; aix, juntament amb les semblances fsiques que presenten, pot fer difcil distingir les espcies. L. castanea no ha estat observada des del 1980 i podria estar extingida en l'actualitat, tot i que les grans taques grogues de les seves cuixes ajuden a distingir-la de L. aurea. La reineta de cuixes blaves, que s'assembla molt a L. aurea, noms pot sser distingida per uns bonys que t a la superfcie dorsal.

Difusi.


L. aurea s nadiua del sud-est d'Austrlia. Abans del declini de la seva poblaci, la seva difusi anava de Brunswick Heads, al nord de Nova Galles del Sud, fins a East Gippland, a Victria, i a l'oest fins a Bathurst, Tumut i el Territori de la Capital Australiana.

La difusi actual de L. aurea va de Byron Bay, al nord de Nova Galles del Sud, fins a East Gippsland, a Victria; les poblacions es reparteixen majoritriament per la costa. A Nova Galles del Sud, des de la dcada del 1960, la seva difusi i abundor ha declinat de manera drstica, tot i que no s'han observat declinis similars a Victria. A Nova Galles del Sud, ha desaparegut dels altiplans per sobre dels 250 metres tret d'una poblaci a Captains Flat. Un estudi de les poblacions a la costa de Nova Galles del Sud revel que moltes de les poblacions eren poc nombroses, normalment de menys de vint adults. Tanmateix, existeixen sis poblacions conegudes de ms de 300 granotes: dues a l'rea metropolitana de Sydney, dues al Shoalhaven, i dues a la costa mig-nord de Nova Galles del Sud. Es calcula que L. aurea ha desaparegut en molt llocs i ha redut la seva antiga distribuci, com a mnim, en un 90%.

L. aurea sobreviu en algunes zones de Sydney, com ara el descampat del Sydney Olympic Park, l'indret on es volien construir les pistes de tennis pels Jocs Olmpics de Sydney). Quan s'hi descobr L. aurea, es decid construir les pistes a un altre lloc, i aquesta poblaci ha estat supervisada des d'aleshores. Aix doncs, L. aurea ha esdevingut una mascota no oficial de l'rea de Homebush Bay.

L. aurea viu en dues illes de la costa oriental d'Austrlia: Broughton Island, davant de Port Stephens, i Bowen Island, al Territori de Jervis Bay. Ha estat introduda a Nova Zelanda, on actualment s comuna, i a les illes del Pacfic de Nova Calednia i les Noves Hbrides.

Morfologia.

L. aurea s una granota gran i robusta; els adults mesuren entre 4,5 i 11 centmetres de longitud; els exemplars tpics mesuren entre sis i vuit centmetres que la converteix s una de les granotes ms grans d'Austrlia. Els mascles adults sn, en general, ms petits que les femelles adultes, i el color de la superfcie dorsal difereix molt en les femelles. Pot ser gaireb tot verd, de tonalitats que van des d'un verd psol fosc fins a un verd maragda brillant; n'hi ha que sn verds amb un marr coure o llauts i, de vegades, amb marques daurades; altres exemplars sn gaireb tot de color bronze. Durant els mesos ms frescs (maig-agost), quan aquestes granotes estan inactives, la coloraci es pot enfosquir fins esdevenir gaireb negra.

Hi ha una ratlla d'un blanc crema o groc pllid, amb una vora superior daurada i una vora superior negra, que s'estn des de darrera l'ull, travessant el timp, fins l'engonal. Aquesta ratlla puja per formar un plec dorsolateral vers l'engonal. Hi ha una altra ratlla del mateix color que comena sota l'ull i continua fins l'espatlla. L'abdomen s de color crema o blanc, i t una textura granular tosca. Les potes sn verdes, daurades, o una combinaci dels dos colors, i la part interior de la cuixa i l'engonal s blava-verda. Els mascles adults presenten una coloraci groga al sac vocal de la gola. La pupilla es limita a una escletxa horitzontal, mentre que l'iris s d'un marr daurat amb una ratlla negra que va des dels cantons de la pupilla fins els lmits horitzontals de l'ull. El timp s distint i de forma ovalada, i l'espcie t uns discs digitals especialment grans que l'ajuden a grimpar. Com que aquesta espcie viu sovint dins l'aigua, els dits de les potes anteriors no estan palmejats, mentre que les potes posteriors estan gaireb completament palmejades. Durant l'poca d'aparellament, els mascles desenvolupen "coixinets nupcials" als dits, que fan servir per agafar-se a la femella durant la copulaci.

Ecologia i comportament.

L. aurea s una granota arborcola que es passa molt de temps prenent el sol a roques i canyissars. A diferncia de la majoria d'espcies de granota, sol ser activa durant el dia. Quan se la toca, aquesta granota secreta una mucositat agra i llefiscosa que es compon de disset pptids d'aurena. Tretze d'aquests tenen efectes antibitics i anticancergens, cosa que s til per combatre microorganismes nocius.

L. aurea sol viure en aiguamolls, zones boscoses i boscos costaners; per tamb se n'han trobat a antics descampats industrials. Els requisits del seu hbitat han estat difcils de determinar, car se les ha trobat en una gran varietat de masses d'aigua, tret de rierols de corrents rpides. El ms habitual s trobar-la en basses efmeres d'aigua dola que no tinguin corrent, que siguin someres, sense ombra i sense contaminaci; i sol evitar les aiges que contenen peixos predadors; poc importa que siguin nadius o introduts. Aquestes granotes prefereixen masses d'aigua que suportin vegetaci emergent, com ara canyissars o joncs, que fan servir per prendre el sol, i hbitats hivernals que tinguin refugis a prop de l'indret on s'aparellen. Sovint hi ha hbitats herbosos a prop que serveixen de terrenys terrestres d'alimentaci.

La reproducci de L. aurea depn de la salinitat i la temperatura de l'aigua. La salinitat afecta el desenvolupament i la metamorfosi dels capgrossos, i en general la reproducci noms t lloc en basses amb temperatures de 20C o ms. Els capgrossos de L. aurea poden tolerar nivells de salinitat de sis parts per miler (ppm) sense efectes nocius aparents, mentre que una salinitat de 8 ppm o ms en redueix el ritme de creixement i n'augmenta la taxa de mortalitat. D'altra banda, un nivell de salinitat d'almenys 1-2 ppm pot ser beneficis per L. aurea, perqu aix elimina patgens com ara els fongs quitridiomicets.

Els adults sn voraos i tenen una dieta molt variada, que inclou insectes i altres granotes, fins i tot de la mateixa espcie. Els capgrossos s'alimenten de detritus, algues i bacteris. Els seus predadors naturals inclouen els camallargs i les serps, i els capgrossos sn aliment de tortugues, anguiles, altres peixos, i una varietat de predadors invertebrats.

Reproducci.
L. aurea es reprodueix als mesos ms clids, d'octubre a mar. Durant l'poca d'aparellament, els mascles floten a l'aigua i criden les femelles, amb un grunyit greu que ha estat descrit com un so de quatre parts "cro-oc, croooc, croc crock"   semblant al so d'una motocicleta canviant de marxes. Produeixen una massa gelatinosa que cont una mitjana de cinc mil ous, en qu depositen entre la vegetaci aqutica; com a dada rellevant, s'ha observat un conglomerat format d'11.682 ous. Al principi, la massa flota, per s'enfonsa unes dotze hores desprs de la posta, o si s pertorbada. Dos o tres dies ms tard, neixen els capgrossos, i acaben la metamorfosi en entre dos i onze mesos desprs, durada que depn de la temperatura de l'aigua i la disponibilitat d'aliment. La reproducci t lloc en una proporci significativament ms alta en indrets on no hi ha peixos predadors, i on les masses d'aigua son efmeres i no permanents. A Victria, tanmateix, s'ha observat que les granotes es reprodueixen igual en basses permanents que en basses efmeres.

Els capgrossos sn grans, i assoleixen mides de fins a 80 mm, tot i que la mida varia molt; sn comuns els capgrossos ms petits. El cos sol ser tan ample com llarg. La cua t un tint groc i est considerablement arquejada. La musculatura de la cua s moderada, i esdev estreta fins que es converteix en una punta, igual que la cua. Les parets corporals sn d'un groc translcid, amb zones ms fosques a l'abdomen. Just abans que se'n formin els membres, el capgrs comena a desenvolupar la coloraci verda dels adults. Els metamorfs s'assemblen als adults i mesuren una mitjana de 2,6 cm de llargada.

Estat de conservaci.
Es calcula que el nombre de L. aurea ha davallat en ms del 30% al llarg dels ltims deu anys. Ha estat descrita com a vulnerable tant a nivell globalm com a nivell nacional, i s una espcie en perill d'extinci al Threatened Species Conservation Act, 1995 de Nova Galles del Sud. Hi ha molts factors que han estat considerats com a responsables del gran declivi d'aquesta espcie, entre el que s'inclouen la fragmentaci de l'hbitat, la introducci de peixos predadors o l'alteraci de rgims de drenatge. Els declinis de les poblacions estan estretament relacionats amb la introducci de la gambsia oriental (Gambusia holbrooki), una espcie originria de Nord-amrica que fou introduda al continent australi per controlar les larves de mosquits. Diversos estudis en laboratoris han demostrat que els capgrossos de L. aurea sn extremament vulnerables a la predaci per part d'aquest peix. Altres factors que es creu que afecten aquesta espcie inclouen la predaci per part de mamfers introduts com els gats i les guineus, els canvis de qualitat d'aigua als indrets on es reprodueix, l's d'herbicides, i la prdua d'hbitat causada per la destrucci de les zones humides. Tanmateix, i degut a la capacitat d'aquesta espcie de sobreviure en ambients degradats i contaminats, no s versemblant que la destrucci de l'hbitat i la contaminaci siguin les causes principals del declini de les poblacions. El fong qutrid, que afecta els amfibis, sembla haver causat, com a mnim, alguns, o probablement la majoria, dels declivis significatius observats durant la dcada del 1970 i del 1980.

L. aurea ha estat objecte de moltes investigacions i de molt seguiment, qesti molt important per millorar-ne l'estat de conservaci. Aquestes investigacions es centren en el desenvolupament de mesures de gesti per tenir controlades les gambsies introdudes. Altres estratgies que s'estan portant a terme permetran crear i millorar hbitats adaptats per augmentar l'xit reproductiu de l'espcie. Conjuntament amb les mesures esmentades, tamb s'han proposat programes de conscienciaci del pblic.

El 1998, el personal d'herpetofauna del Taronga Zoo de Sydney pos en marxa un programa de reproducci en captivitat patrocinat per ASX Frog Focus. L'objectiu del programa era contribuir a preservar les poblacions minvants de L. aurea a la regi de Sydney. L'acci implicava la cria en captivitat de granotes salvatges i el posterior alliberament de grans quantitats de capgrossos, restaurar l'hbitat de les granotes, i fer-ne un seguiment desprs de l'alliberament. El programa fou anomenat inicialment Frog Focus Botany car Botany era originalment el punt central. S'alliberaren milers de capgrossos en un indret de la Sir Joseph Banks Reserve, i el seguiment post-alliberament fou dut a terme per la comunitat local. Tamb fou la primera vegada que estudiants d'escola s'implicaren en la supervisi d'una espcie en perill. Des d'aleshores, el programa s'ha diversificat en altres mbits. Entre el 1998 i el 2004, s'alliberaren capgrossos en basses i dics especialment dissenyats a la Long Reef Golf Course de Collaroy al nord de Sydney, per amb poc xit. Tot i que anteriorment s'havia observat L. aurea a la zona, la poblaci ja s'havia perdut. De tant en tant es troben L. aurea adultes al camp de golf, per encara no s'hi ha establert una poblaci reproductivament viable.

Bibliografia.

 
 
 


Referncies.


Enllaos externs.

American Museum of Natural History, Amphibian Species of the World - Litoria aurea ;
Frogs of Australia - Litoria aurea ;
Frogs Australia Network, Australian Frog Database - Litoria aurea ;
AmphibiaWeb - Litoria aurea ;
DEH Species Profiles - Litoria aurea ;
Frogs Australia Network. Inclou la crida dels mascles durant l'aparellament. ;
L. aurea a Frogs of Australia ;
Frog and Tadpole Study Group ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253738" title="Filostef" nonfiltered="3387" processed="3379" dbindex="98541">
Filostef (Philostephanus) fou un escriptor grec d'Alexandria, nascut per a Cirene, escriptor de geografia i histria. Fou amic i deixeble de Callmac en temps de Ptolemeu II Filadelf vers el 249 aC.

Va escriure entre d'altres:
 ;

Alguns autor l'identifiquen amb un poeta cmic de la vella o mitjana comdia que tenia el mateix nom, per no se sap segur. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253769" title="Aim Dossche" nonfiltered="3388" processed="3380" dbindex="98542">

Aim Dossche (Landegem, 28 de mar de 1902 - 30 d'octubre de 1985) va ser un ciclista belga que va ser professional entre 1924 i 1933. Durant la seva carrera professional aconsegu 11 victries, entre elles 3 etapes al Tour de Frana.

Palmars.
1924;
 1r a la Pars-Cambrai;
1925;
 1r a la Kampioenschap van Vlaanderen;
1926;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1927;
 1r a Mere;
1928;
 1r a la Kampioenschap van Vlaanderen;
 1r a Erembodegem;
 1r al Critrium de la Xampanya;
1929;
 1r a la Pars-Cambrai;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1931;
 1r a la Kampioenschap van Vlaanderen;

Resultats al Tour de Frana.
1926. 15 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1929. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 3 etapes;
1930. 12 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Aim Dossche ;
Palmars d'Aim Dossche ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253772" title="Felip Daz i Sandino" nonfiltered="3389" processed="3381" dbindex="98543">
Felip Daz i Sandino (Caldes d'Estrac, Maresme 1891 - Colmbia, 1960) s un militar i aviador catal. El 1922 marx a la Guerra del Marroc, on fou cap d'una esquadrilla. El 1924 fou ascendit a capit i el 1925 dirig el grup que proteg el desembarcament d'Alhucemas. El 1926 particip en la revolta de Cuatro Vientos. El 1930 s'afili a la francmaoneria i conspir contra la monarquia fent d'enlla amb el comit republic clandest. 

El 1935 fou membre de la Uni Militar Republicana Antifeixista. En esclatar la guerra civil espanyola era cap de la tercera esquadra del Prat de Llobregat i, juntament amb Alberto Bayo Giroud, pos l'aviaci al servei de la Generalitat de Catalunya i metrall els sublevats. Per aquest motiu fou ascendit a tinent coronel i nomenat conseller de defensa de la Generalitat del 31 de juliol al 14 de desembre de 1936, i cap de l'aviaci a Catalunya. El 1938 fou nomenat cap de l'aviaci de la Quarta Regi (Pas Valenci). Acabada la guerra s'exili a Frana i desprs a la Repblica Dominicana, Colmbia i Xile.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253773" title="Teorema del valor mitj" nonfiltered="3390" processed="3382" dbindex="98544">

Informalment es pot dir que en clcul, el teorema del valor mitj estableix, que donat un boc d una corba derivable, hi ha un punt dins d aquest boc en el qual la tangent a la corba s parallela a la recta que uneix el primer punt amb l ltim.  
O dit d una altra manera, hi ha un punt en qu el pendent (o derivada) de la corba s igual al pendent mitj (o derivada mitjana) de tota la corba. Aquest teorema es fa servir per a demostrar teoremes que obtenen conclusions globals de funcions a partir d'hiptesis locals referents als valors que prenen les seves derivades en punts de l interval.

Aquest teorema es pot entendre aplicant-lo al cas de un objecte en moviment. Si un cotxe viatja cent quilmetres en una hora, s a dir, si la seva velocitat mitjana s de 100 km/h, en algun moment, la seva velocitat instantnia haur hagut de ser exactament de 100 km/h.


Definici formal.
Sia f : b   R una funci contnua en un interval tancat b, i derivable en l interval obert (a, b). Llavors, existeix algun c de (a, b) tal que;
;

El teorema del valor mitj s una generalitzaci del teorema de Rolle, el qual suposa que f(a) = f(b), de forma que el costat dret de la igualtat s zero.

El teorema del valor mitj continua sent vlid establint-lo d'una manera lleugerament ms general. Noms cal suposar que f : b   R s una funci contnua a b, i que per a cada x de (a, b) el lmit 

 ;

Existeix com a nombre finit o s igual a  .

Demostraci.

Es construeix la funci:
;

Aquesta funci t la propietat que en el punt a val:

Per tant, compleix la condici del teorema de Rolle segons el qual hi ha un punt c tal que la seva derivada s zero (o s la funci constant o t al menys un mxim o un mnim dins de l'interval).
Per com que:
 ;
Al punt c:
;
Per tant:
;
Que s el que es volia demostrar.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253786" title="Francesc Isgleas i Piarnau" nonfiltered="3391" processed="3383" dbindex="98545">
Francesc Isgleas i Piarnau (Sant Feliu de Guxols, 1882 - Barcelona, 1977 fou un dirigent anarcosindicalista catal. Treball en la indstria surera. El maig de 1921 va ser elegit per formar part del comit de la CRTC, i ocup el crrec de secretari de la Federaci Comarcal de Girona. Representant el Sindicat nic de Sant Feliu de Guxols va participar en la Conferncia Regional de Sindicats de Catalunya celebrada a Blanes el juliol de 1922). Hagu d exiliar-se durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. 

Representant el Sindicat nic de Sant Feliu de Guxols, va assistir a la Conferncia Regional de Sindicats de la CRTC, celebrada a Barcelona el 31 de maig i 1 de juny de 1931. Representant el Sindicat dels Surotapers de Cass de la Selva i altres de Figueres, La Bisbal, Llagostera, Olot, Palams i Salt, va assistir al tercer Congrs confederal de la CNT (Madrid, 10-16 de juny de 1931), on va ser elegit per presidir la mesa de la primera sessi.   

En esclatar la guerra civil espanyola fou conseller de defensa de la Generalitat de Catalunya de desembre del 1936 a maig del 1937. Desprs figur en la comissi assessora del comit regional (a partir del juliol del 1937), intervingu en la constituci del Comit del Moviment Llibertari de Catalunya l'abril del 1938 i, finalment, fou un dels components del Comit del Moviment Llibertari Espanyol, creat a Perpiny pel mar del 1939.  El 1976 torn de l'exili.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253788" title="El Coll (Susqueda)" nonfiltered="3392" processed="3384" dbindex="98546">
El Coll s una entitat de poblaci del municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 38 habitants. En aquest poble hi ha el Santuari del Coll, amb vistes sobre el pant de Susqueda i el poble d'Osor. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253789" title="El Far (Susqueda)" nonfiltered="3393" processed="3385" dbindex="98547">
El Far s una entitat de poblaci del municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 32 habitants. En aquest poble hi ha el Santuari del Far, amb vistes sobre el pant de Susqueda i tota la vall del Brugent del Ter. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253790" title="Sant Mart Sacalm" nonfiltered="3394" processed="3386" dbindex="98548">
Sant Mart Sacalm s una entitat de poblaci del municipi de Susqueda, a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 36 habitants. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253792" title="Tractat de Berln (1926)" nonfiltered="3395" processed="3387" dbindex="98549">
El Tractat de Berln fou signat el 24 d'abril de 1926 a la ciutat de Berln per part d'Alemanya i la Uni Sovitica, sent els signataris Gustav Stresemann i l'ambaixador extraordinari Nikolai Krestinski respectivament.

En virtut d'aquest tractat es garantia la neutralitat d'amds pasos en la possibilitat d'un atac militar per part d'un d'aquests dos a un tercer pas durant els segents cinc anys. El tractat fou propiciat pel recel sovitic a l'aproximaci alemanya vers el Regne Unit i Frana per mitj del Tractat de Locarno de 1925, reactivant aix el Tractat de Rapallo de 1922. Malgrat la renovaci d'aquest tractat l'any 1933 (ratificat pels dos pasos el 1933) les relacions entre els dos estats s'anaren refredant.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253800" title="Vallcanera" nonfiltered="3396" processed="3388" dbindex="98550">
Vallcanera s una venat del municipi de Sils, a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 1113 habitants. La major part de la poblaci es concentra a les urbanitzacions Vallcanera Parc (796) i Les Comes (210) segons dades de Municat, cosa que representa ms de la quarta part del total de la poblaci a Sils.

Enllaos externs.
Web del venat de Vallcanera;
Moviment de Defensa de Vallcanera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253801" title="Vallcanera Parc" nonfiltered="3397" processed="3389" dbindex="98551">
Vallcanera Parc s una urbanitzaci del venat de Vallcanera de poblaci del municipi de Sils, a la comarca de la Selva. En el cens de 2006 comptava amb 796 habitants. A l'actualitat la lluita venal de la urbanitzaci es concentra en la recepci total de les obres de la urbanitzaci i l'extinci de l'obligaci de conservar-la per part dels propietaris i propietries, d'acord amb la llei 1/2005 d'Urbanisme de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253803" title="Filostorgi" nonfiltered="3398" processed="3390" dbindex="98552">
Filostorgi (Philostorgius, ) fou un historiador eclesistic grec nadiu de Borissos a Capadcia, fill de Carteri i Eulmpia. Va nixer en el regnat de Valentini II i Valent entre el 358 i el 367.

Tenia 20 anys quan Eunomi fou expulsat de Cesarea; va abraar igual que el seu pare, les doctrines d'Eunomi. Va escriure una historia eclesistica des de l'heretgia d'Arri vers el 300 fins a Teodosi II el 425. L'obra la formaven 12 llibres que comenava cadascun amb una de les lletres del seu nom. Atac als ortodoxos (excepte a Gregori Nazianz) i defens als arrians i eunomians.

Foci diu que la seva obra era un panegric dels hertics. Filostorgi tenia un considerable coneixement geogrfic i astronmic. La seva obra no s'ha conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253804" title="COLT Telecom" nonfiltered="3399" processed="3391" dbindex="98553">


COLT Telecom Group plc (originalment City of London Telecommunications) s una empresa de telecomunicacions amb seu al Regne Unit per que opera en 13 estats a Europa. COLT est enfocada a proveir a serveis de telecomunicacions a empreses i noms opera en les ciutats ms importants. El grup opera a borsa de Londres i forma part del ndex FTSE 250.


COLT est especialitzat en el subministrament de serveis de veu, dades i serveis gestionats a pimes, grans empreses i clients wholesale. COLT disposa de ms de 50.000 clients de tots els sectors. La companyia disposa de xarxa de fibra ptica integrada de 20.000 kilmetres que connecta a uns 10.000 edificis a 32 ciutats europees de 13 pasos i 13 centres de solucions Internet.

COLT Telecom a Espanya.

COLT disposa a Espanya de dos centres de dades a Espanya. Un a Madrid i l'altre a Barcelona. COLT tamb s present a Valncia tot i no tenir-hi un centre de dades.
 

Enllaos externs.
 COLT Telecom;




 	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253807" title="Mossad" nonfiltered="3400" processed="3392" dbindex="98554">
El Mossad (forma abreujada de Hamosad Lemodi'n Uletafkidim Meyujadim; hebreu                                                 , "Institut d'Intelligncia i Operacions Especials"), s una de les agncies d'intelligncia d'Israel, responsable de la recopilaci d'informaci d'intelligncia, acci encoberta, espionatge i contraterrorisme, l'mbit del qual s tot el mn fora dels lmits del pas. La intelligncia i el contraespionatge dintre d'Israel i Cisjordnia, estan a crrec del Shabak.

El Mossad va ser format a l'abril de 1951 a partir de l'Institut Central de Coordinaci i l'Institut Central d'Intelligncia i Seguretat. s un servei civil que depn directament del Primer Ministre i no usa rangs militars, encara que bona part del seu personal ha prestat servei en les Forces Armades, com part del sistema de conscripci obligatria d'Israel, i bona part d'ells sn oficials. El Mossad t les seves casernes generals al nord de Tel Aviv i compte amb vuit departaments. 

 Operacions conegudes .

El Mossad s'ha guanyat des de fa molt la fama d'una agncia d'intelligncia de summa eficcia; entre les seves operacions ms sonades, es troben:


 L'obtenci del discurs secret on Nikita Khruixov condemnava a Stalin (1953).
 
 La captura del criminal de guerra nazi Adolf Eichmann, coneguda tamb com Operaci Garibaldi, grcies a la collaboraci del caanazis Simon Wiesenthal. ;

 L'obtenci dels plnols del caa francs Mirage 5 per al desenvolupament del caa IAI Kfir. ;

 L'alliberament de passatgers segrestats a l'aeroport ugands d'Enttebe.

 Desfetes .

El Mossad tamb ha patit diversos fracassos:


 En 1973, el Mossad va matar per error a Lillehammer (Noruega) Ahmad Bushiji, un cambrer rab que va ser confs amb Ali Hassan Salameh, un dels dirigents del grup terrorista Setembre Negre, responsable de la massacre de Munic. ;

 En 1997, dos agents del Mossad van ser capturats a Jordnia desprs d'atemptar contra Khled Mash'al, dirigent del grup Hamas, mitjanant la injecci d'una droga letal. El descobriment prematur de l'operaci, i la conseqent violaci pblica de la sobirania jordana, van causar un dur enfrontament entre el Primer Ministre Benjamin Netanyahu i el rei Hussein, qui, com condici per a alliberar als agents del Mossad i resoldre el malents, va exigir a Israel subministrar l'antdot contra el ver utilitzat, i a ms alliberar diversos palestins presos a Israel, en particular el xeic Ahmad Iassn, fundador de Hamas.


 Directors .

1951-1952 	Reuven Shiloaj

1952-1963 	Iser Har'el

1963-1968 	Meir Amit

1968-1974 	Zvi Zamir

1974-1982 	Yitzjak Jofi

1982-1990 	Najum Admoni

1990-1996 	Shabtai Shavit

1996-1998 	Dani Yatom

1998-2002 	Efraim Halevi

2002- 	            Meir Dagan 

 Enllaos externs .


 Portal oficial del Mossad;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253808" title="Banda de msica de Ses Salines" nonfiltered="3401" processed="3393" dbindex="98555">
La Banda de Msica de Ses Salines s una formaci musical del municipi de Ses Salines (Mallorca, Illes Balears). L'actual formaci prov d'una tradici musical que es remunta als voltants de l'any 1909, quan es crea la primera banda de msica, organitzada pel vicari Sebasti Garcias, segons l'historiador J. Llad i Ferragut al seu llibre Noticias Histricas de Ses Salines y su Comarca i que seria anomenada Sa Msica Vella. El 1922 es form una segona agrupaci: la Banda de Msica de la Seccin Instructiva y Recreativa del Sindicat Agrcola, coexistint ambdues durant un temps.

La Guerra Civil romp amb la tradici bandstica fins a 1955, quan es fund una nova Banda de Msica, dirigida per Guillem Juan "Mestre Guillemet", la qual desaparegu el 1970.

El 1985, sota l'impuls de Miquel Roig i un grup de pares d'alumnes, es refund la Banda de Msica de Ses Salines. Des de llavors ha estat dirigida per Miquel Roig, Josep Llull i pel seu director actual, Andreu Juli, des de 1996.

La Banda de Msica de Ses Salines ha participat a totes les Trobades de Bandes des de 1986, ha actuat a nombrosos pobles de Mallorca, a ms d'haver participat a les Falles de Valncia en dues ocasions, i ofert concerts d'intercanvi a L'Alcdia (Pas Valenci), Cerdanyola (Catalunya) i Palena (els Abruos, Itlia). Actualment compta amb una plantilla d'uns 65 msics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253809" title="Litoria barringtonensis" nonfiltered="3402" processed="3394" dbindex="98556">

Litoria barringtonensis s una espcie de granota que es troba a Austrlia.

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253810" title="Simbiosi" nonfiltered="3403" processed="3395" dbindex="98557">
La simbiosi s una tipus de relaci trfica entre dues espcies (interespecfica), d'aquesta interacci tots dos organismes resulten beneficiats.

Sn exemples de simbiosi estreta la que existeix en els liquens, en qu un fong ofereix protecci en forma de medi aqus a una alga a l'interior del seu cos a canvi aquesta li cedeix part de l'energia de la fotosntesi. 

Temes relacionats.
 Teoria endosimbitica;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253811" title="Litoria bicolor" nonfiltered="3404" processed="3396" dbindex="98558">

Litoria bicolor s una espcie de granota que es troba al nord d'Austrlia.

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253812" title="Iser Har'el" nonfiltered="3405" processed="3397" dbindex="98559">
Isser Harel (              ), nascut en 1912 a Rssia i mort a Israel el 18 de febrer de 2003, va ser el primer director del servei d'espionatge exterior israeli, el Mossad.

Va arribar a Palestina en 1930 com immigrant rus i es va installar a un kibbutz. Anys ms tard fundaria la seva prpia companyia de taronges. No obstant aix ser sempre recordat en el mn de la intelligncia com el millor i ms efica director del Mossad.

En la dcada dels anys 40, Har'el es va allistar a la Hagan i en les forces auxiliars britniques per a lluitar contra els nazis. Va dirigir la branca d'intelligncia de la Hagan en 1942. Serien Har'el i els seus homes els quals enfonsarien el vaixell de l'Irgn, l'"Altalena", per ordre de David Ben-Gurion. Har'el va pujar rpidament entre les files de l'elit israeliana, convertint-se en ltima instncia en el primer cap del Shin Bet, el servei de seguretat intern d'Israel, que hauria de convertir-se en el Shabak. Director del Mossad des de 1952, va dirigir ambds serveis d'intelligncia, el Shin Bet i el Mossad. Har'el va dur a terme una mplia cooperaci amb la CIA.

El Mossad collabora amb els Estats Units en la recollecci d'informaci sobre l'Uni Sovitica i el KGB. Isser Har'el va crear la cridada xarxa Trident per la qual Israel, Iran i Turquia recollien informaci d'intelligncia sobre el govern egipci. Durant el seu mandat com cap del Mossad, va dirigir diverses operacions famoses. Una d'elles va ser l'Operaci Garibaldi, que va consistir en la captura en 1960 d'Adolf Eichmann, un dels majors criminals de guerra nazis i un dels arquitectes de la Soluci Final a la "qesti jueva". En 1962, Har'el va descobrir que els alemanys assessoraven els egipcis en tecnologia de mssils. Segons alguns experts, la tecnologia era infinitament inferior a la d'Israel i per tant no suposava una amenaa a la seva seguretat; no obstant aix, Har'el va decidir intimidar Alemanya. Aix va enfellonir a Ben-Gurion. Com resultat de les seves diferncies irreconciliables amb el Primer Ministre, Har'el va dimitir del Mossad en 1963.

Desprs d'una gran carrera en el mn de l'espionatge i la intelligncia, Har'el es va dedicar a escriure. El seu llibre ms fams s La casa del carrer Garibaldi (1975), en el qual relata la captura d'Adolf Eichmann. Isser Har'el va morir a Israel als 91 anys d'edat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253813" title="Litoria booroolongensis" nonfiltered="3406" processed="3398" dbindex="98560">

Litoria booroolongensis s una espcie de granota que es troba a Nova Galles del Sud i al nord de Victria (Austrlia).

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253815" title="Omer Taverne" nonfiltered="3407" processed="3399" dbindex="98561">

Omer Taverne (Binche, 27 de juliol de 1902 - 1981) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1922 i 1935. Durant la seva carrera aconsegu 6 victries, entre elles 2 etapes al Tour de Frana.

Palmars.
1922;
 1r a la Binche-Doornik-Binche;
1924;
 1r a la Lieja-Malmdy-Lieja;
1926;
 1r a la Binche-Doornik-Binche;
1929;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1930;
 1r al Campionat de Zuric;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1929. 21 de la classificaci general;
1930. 29 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Omer Taverne ;
Palmars d'Omer Taverne ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253816" title="Jihad islmica" nonfiltered="3408" processed="3400" dbindex="98562">
La Jihad Islmica Egpcia, tamb anomenada Jihad Islmica, s un grup terrorista islamista els orgens del qual es remunten als anys setanta, d'entre efectius procedents dels Germans Musulmans. El seu objectiu declarat s el d'enderrocar l'actual rgim vigent a Egipte instaurant en el seu lloc un Estat Islmic i atacar interessos nord-americans i israelians tant a Egipte com en l'estranger.

La seva activitat armada s'ha destacat per atemptats contra altes personalitats del govern, tals com ministres o l'assassinat del propi president Anwar Sadat en 1981.

En 1992, amb l'organitzaci rival Al Gamma'a Al Islamiyya van llanar una campanya d'atemptats contra el govern que es va cobrar 1.300 vides al llarg de la dcada, incloent policies, funcionaris, cristians coptes i turistes, a ms de l'atemptat contra l'ambaixada nord-americana a Islamabad en 1995.

Sembla que aquesta campanya coincidiria amb el relleu de poder dins de l'organitzaci de les mans d' Al Sharif a les d'Aiman Al Zawahiri en 1991; facci que va acabar per fusionar-se amb l'organitzaci Al Qaida dintre del teatre d'operacions a Afganistan si b s possible que l'organitzaci dins d'Egipte no tingui llaos amb Osama bin Laden i no respongui sin davant Al Zawahiri.

Es considera que, a part d'Afganistan i Egipte, la xarxa de la Jihad Islmica t contactes a Iemen, Lban, Pakistan, Sudan i la Gran Bretanya.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253817" title="Litoria brevipalmata" nonfiltered="3409" processed="3401" dbindex="98563">

Litoria brevipalmata s una espcie de granota que es troba a Austrlia (des de Queensland fins a Nova Galles del Sud).

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253820" title="Litoria burrowsae" nonfiltered="3410" processed="3402" dbindex="98564">

Litoria burrowsae s una espcie de granota que es troba a l'oest de l'illa de Tasmnia (Austrlia).

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253821" title="Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2008" nonfiltered="3411" processed="3403" dbindex="98565">
Llista amb l'activitat de les seleccions catalanes absolutes durant l'any 2008.






















 En negreta els esports on les seleccions catalanes estan reconegudes oficialment.
 En negreta els campionats del mn i continentals oficials.

 Notes i referncies .


Vegeu tamb.
Seleccions esportives catalanes;

Enllaos externs.
 Activitat de les Federacions esportives catalanes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253823" title="Mont Herzl" nonfiltered="3412" processed="3404" dbindex="98566">
El Mont Herzl (hebreu:        , Har Hertzel; tamb Har Hazikaron,           lit. "Bosc del Record") s un puig on es troba el cementiri nacional, a Jerusalem, capital d'Israel. El seu nom s donat en honor al fundador del nou sionisme, Theodor Herzl. Aquest cementiri aquesta destinat a abrigar als herois de guerra de l'Estat d'Israel i els seus Caps d'Estat i de Govern, aix com tamb dels ex presidents del Knesset (parlament).

Estan sepultats en el cementiri, entre uns altres, els ex primers ministres Yitzhak Rabin i Golda Meir, els ex presidents Yitzhak Navon i Ezer Weizman i el lder liberal Ze'ev Jabotinsky. La tomba de Theodor Herzl es troba en el cim del puig.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253824" title="Indument" nonfiltered="3413" processed="3405" dbindex="98567">


L'indument s el conjunt de pls o tricomes que recobreixen la superfcie dels diferents rgans de la planta.  

La natura dels pls i la seva abundncia en la tija o en altres rgans de la planta, originen un vocabulari especfic que s utilitza per referir-se a l indument. 
 Glabre: sense pls.
 Glabrescent: quasi glabre.
 Pubescent: amb pls curts i suaus.
 Seds: amb pls fins i lluents.
 Hirsut: amb pls drets i rgids.	;
 Hspid: amb pls drets i poc o molt punxents.
 Toments: amb pls ramificats o entrellaats molt atapets, amb aspecte de borra. ;
 Glandular: amb pls glandulars, s a dir els que sn constituts o acabats per una glndula.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253825" title="Restricci" nonfiltered="3414" processed="3406" dbindex="98568">
En matemtiques, una restricci s una condici que ha de satisfer una solucions d'un problema d'optimitzaci. Hi ha dos tipus de restriccions: restriccions d'igualtat i restriccions de desigualtat. El conjunt de solucions que satisfan totes les restriccions s'anomena el conjunt de solucions possibles.


Exemple.
A continuaci un exemple senzill de problema d'optimitzaci:

;

subjecte a

;

i

;

on  fa referncia al vector (x1, x2).

En aquest exemple, la primera lnia defineix la funci que cal minimitzar (anomenada funci objectiu). La segona i la tercera lnia defineixen dues restriccions, la primera de les quals s una restricci de desigualtat i la segona s una restricci d'igualtat. Aquestes dues restriccions defineixen el conjunt de solucions possibles.

Sense restriccions, la soluci seria  on  t el valor ms baix. Tanmateix, aquesta soluci no satisf les restriccions. La soluci del problema d'optimitzaci restringit anterior s , que s el punt amb el valor de  ms baix que satisf les dues restriccions.

En forma cannica, les restriccions s'escriuen mitjanant funcions restricci a un costat de la igualtat o desigualtat i zero a l'altre costat. A l'exemple de ms amunt, les restriccions es poden escriure en forma cannica de la segent manera:

;

i

;

De la mateixa manera, les restriccions de desigualtat es poden escriure en forma cannica amb els signes oposats. En conseqncia, la primera restricci es pot escriure com

;

 Vegeu tamb .
 Programaci lineal;
 Programaci no lineal;
 condicions de Karush-Kuhn-Tucker;
 Conjunt de nivell;
 Multiplicadors de Lagrange;

 Referncies externes .
  FAQ de programaci no lineal;
  Glossari de Programaci matemtica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253826" title="Miquel Granell i Forcadell" nonfiltered="3415" processed="3407" dbindex="98569">
Miquel Granell i Forcadell (Amposta, Montsi, 4 de Mar de 1865   Madrid, ?) va ser un pedagog de finals del XIX i inicis del XX que va dedicar els seus esforos a l educaci dels sordmuts. Va ser director del collegi nacional de sordmuts i de cecs de Madrid.

 Biografia .
Va comenar els estudis de magisteri a Barcelona. Finalitzats els estudis va treballar com a auxiliar sense sou al collegi de sordmuts a Madrid, per posteriorment convertir-se en professor i finalment va arribar a ser director del centre. Tamb va ser professor de l'infant Jaume, fill del rei Alfons XIII, que era sordmut.

Va ser fundador de l'Associaci de Sordmuts.

A Amposta porten el seu nom un carrer i una escola de primria.

 La seva obra .
Va escriure diversos treballs cientfics i llibres sobre els cecs i els sordmuts i la seva educaci. Entre d'altres: 
 La enseanza de los sordomudos en Espaa;
 Historia de la enseanza de la palabra a los sordomudos en Espaa;
 El porvenir de los ciegos: nueva personalidad del ciego;
 Ventajas del oralismo en la enseanza de los no audientes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253827" title="T?dai-ji" nonfiltered="3416" processed="3408" dbindex="98570">

El temple de T dai-ji s un gran temple budista, que es troba a la ciutat de Nara, a la prefectura de Nara, Jap. T una gran esttua del Gran Buda Vairocana (dainichi en japons, que vol dir "buda que brilla com el sol"), conegut tamb com a Daibutsu (Gran Buda), al igual que altres grans figures de Buda al Jap. El temple tamb serveix com a seu de l'escola budista japonesa Kagon.

 Histria .

Durant el perode Tempyo va haver-hi diversos desastres i epidmies. El 743, l'emperador Sh mu va promulgar una llei que obligava al poble a construir un Buda per a protegir-se. Es creia que el poder de Buda podria ajudar a la gent. El gran Buda fou dissenyat per Kuninaka no muraki Kimimaro, l'avi del qual fou un immigrant del regne Baekje de Corea. Segons la llegenda, ms o menys 2.600.000 persones van ajudar a la construcci del Buda. Aquest nombre iguala la meitat de la poblaci de Jap d'aquella poca i va ser probablement, una exageraci.

Durant l'epoca medieval, l'epoca de la cort del Bakufu tenia aquesta estructura 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253831" title="Joseph van Dam" nonfiltered="3417" processed="3409" dbindex="98571">

Joseph van Dam (Willebroek, 2 de novembre de 1901 - Willebroek, 31 de maig de 1986) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1924 i 1928 i el 1937, aconseguint 5 victries, 3 d'elles etapes al Tour de Frana.

Palmars.
1924;
 Campi de ciclo-cross de Blgica;
1926;
 1r de la Brusselles-Lieja;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1926. 12 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Joseph van Dam ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253833" title="Achmed Sukarno" nonfiltered="3418" processed="3410" dbindex="98572">

Achmed Sukarno, (6 de juny, 1901 - 21 de juny, 1970), poltic indonesi, primer president de la Repblica (1945-1968).

Va nixer a Surabaya. Graduat per l'Escola Superior Tcnica de Bandung (1925). En 1927 va fundar el Partit Nacional Indonesi. Detingut en 1929 per les autoritats colonials dels Pasos Baixos, en 1931 va ser posat en llibertat. En 1939 se'l va bandejar a la illa de Sumatra, de la qual va ser alliberat pels japonesos desprs de la invasi de l'illa en 1942 en el marc de la Segona Guerra Mundial i al final d'aquesta, el 17 d'agost de 1945, va proclamar la independncia d'Indonsia. Va dirigir la guerra contra els Pasos Baixos, fins que aquests van reconixer la independncia del pas en 1949. A ms va ser qui va idear la filosofia i ideologia de l'Estat amb el Pancasila.

Sukarno va suprimir en 1956 tots els partits i va instituir en 1959 la democrcia dirigida.

El general Suharto, va obligar Sukarno a delegar-li el poder al mar de 1966 i el va substituir com president en 1968. Sukarno va viure allat, sota arrest domiciliari, fins a la seva mort a Djakarta, el 21 de juny de 1970.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253834" title="Bad Robot Production" nonfiltered="3419" processed="3411" dbindex="98573">
Bad Robot Productions s una companyia propietat de J. J. Abrams. s la responsable de sries de televisi comAlias, Lost, What About Brian i Six Degrees. Bad Robot tamb s la responsable de les properes produccions d'Star Trek i Cloverfield.

Originariament Bad Robot formava part de Touchstone Productions, per de la m de Jeffrey Jacob Abrams pass a Paramount iWarner Bros. (per pellcules i sries de televisi respectivament) quan el seu contracte amb Touchstone acab l'any 2006. Bad Robot no obstant continua produint Lost juntament amb la cadena de televisi americana ABC Television Studio, anomenada anteriorment Touchstone Television. 

Abrams s el director general, Bryan Burk el vice-president executiu de la companyia. 


Enllaos Externs.
 Pgina oficial de Bad Robot;
 Bad Robot Production Signs Production Deals amb Columbia Pictures, Paramount Pictures and Warner Bros. Television... aqu and aqu;



   











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253835" title="ABC Television Studio" nonfiltered="3420" processed="3412" dbindex="98574">


ABC Studios s un productors de televisi del grup Disney-ABC Television Group. La companyia es va crear l'any 1985 com a Touchstone Television i adopt l'actual nom el maig de 2007.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253836" title="Mari Alkatiri" nonfiltered="3421" processed="3413" dbindex="98575">

Mari bim Amude Alkatiri (26 de novembre de 1949) va ser el primer Primer Ministre de Timor Oriental des de la seva independncia d'Indonsia el 2002. Abans d'entrar en la poltica va ser topgraf i va viure en l'exili a Angola i Moambic durant l'ocupaci del pas pels indonesis.

Es va mantenir al crrec fins a la seva renncia, el 26 de juny del 2006, a conseqncia de la crisi instaurada al pas amb freqents episodis de violncia rondaire, davant els quals va haver d'intervenir una delegaci de l'exrcit australi.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253837" title="Camille van de Casteele" nonfiltered="3422" processed="3414" dbindex="98576">

Camille van de Casteele (Sint Andries, 27 de juny de 1902 - 12 de febrer de 1961) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1924 i 1930 i 1933 i 1934, aconseguint 5 victries.

Palmars.
1925;
 1r a la Pars-Caen;
1926;
 1r a la Pars-Caen;
 1r al Critrium de Leiestreek;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1927;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1925. Abandona (3a etapa);
1926. 14 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1927. Abandona (11a etapa). Vencedor d'una etapa;
1928. 14 de la classificaci general;
1929. Abandona (9a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Camille van de Casteele ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253841" title="Temple de Nike ptera" nonfiltered="3423" processed="3415" dbindex="98577">

El temple de Nike ptera (Atena sense ales) o d'Atena Nike (Atena la victoriosa) s un temple jnic del segle V aC consagrat a la deessa Atena sobre l'Acrpoli d'Atenes.

Nike significa victria, i ptera sense ales. La tradici diu que els atenesos, per assegurar-se que la victria no s'escaps, li varen tallar les ales.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253842" title="Tres augustos i cinc emperadors" nonfiltered="3424" processed="3416" dbindex="98578">

Els tres augustos i els cinc emperadors (xins:     , pinyin: s n hung w  d) sn els governants mitolgics de Xina anteriors a la primera dinastia Xia.
La tradici xinesa atribueix a aquests personatges mitolgics la fundaci de la civilitzaci xinesa i la invenci de les institucions socials, culturals i econmiques, com per exemple la famlia, l'agricultura, l'escriptura, etc. Tot i el carcter llegendari de les histries que s'expliquen sobre aquests personatges, que haurien viscut centenars d'anys i serien els responsables de fets quasi miraculosos,  s possible que a l'origen d'aquestes llegendes es trobin personatges reals, caps tribals del III milleni aC que haurien aconseguit victries militars prvies a la unificaci de Xina de la possiblement llegendria dinastia Xia.

Les fonts histriques xineses coincideixen en el nombre de tres augustos i cinc emperadors, per les identitats d'aquests varien segons les fonts, existint diverses versions tant pels augustos com pels emperadors.

 Tres augustos .

Existeixen diverses versions de les identitats d'aquests tres augustos (   s n hung)
 August Celestial (   Ti nhung), August Terrenal (   Dhung)i August Qin (   Qnhung), segons les Memries histriques de Sima Qian.
 August Celestial, August Terrenal i August hum (   Rnhung), segons l'obra de la dinastia Song Tipng Yl n (    ), que cita una obra de la dinastia Han Occidental, el Ch nqi  W i  (   ). Aquesta llista es diferncia de l'anterior noms en l's d'un nom lleugerament diferent per al tercer august.
 Suiren, Fuxi i Shennong, segons el Shngsh  dzhun (    ) i el Bih  T ngy (    ). ;
 Fuxi, Nuwa i Shennong, segons el Yndu Sh  (   ) i el Yunmng B o (   ). ;
 Fuxi, Shennong i l'Emperador groc, segons el Dwng Shj (    ). ;
 Fuxi, Shennong i Gonggong (  ), segons el T ngjin Wij (    ). ;

Una altra versi, citada en la Wikipedia Xinesa sense aportar fonts menciona el du del foc Zhrng (  ) en lloc de Gonggong.

 Cinc emperadors .

Les identitats ms habituals dels cinc emperadors (   w  d) sn les que es mencionen en diversos escrits de l'antiguitat, com les Memries histriques de Sima Qian, el Shb n (  ) o el Ddij (   ). D'acord amb aquestes obres els cinc emperadors sn els segents:

 L'emperador groc;
 Zhu nx (  ). ;
 Dk (  ), o simplement K ( ). ;
 Tngyo (  ), o simplement Yo ( ). ;
 Yshn (  ), o simplement Shn ( ). ;

Altres versions de les identitats d'aquests cinc emperadors inclouen la del Llibre dels Ritus (   L j): Tiho (  )  identificat con Fuxi , Ynd (  )  identificat con Shennong), l'Emperador groc, Sh oho (  ) i Zhuanxu. Per la seva part el Prefaci al Clssic dels documents (    Shngsh  X) i el Dwng Shj (    ) recullen una altra versi: Sh oho (escrit aqu   , Zhuanxu, G ox n (  )  identificat amb Diku , Tangyao i Yushun. A vegades s'identifica als cinc emperadors amb els cinc punts cardinals (en la tradici xinesa el "centre" es considera un punt cardinal ms), com per exemple en la versi recollida en les Elegies de Chu (   ch c): Taihao (Est), Yandi (Sud), Shaohao (Oest), Zhuanxu (Nord) i l'Emperador groc (Centre).

 Enllaos externs .

 ;
 ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253846" title="for (govern)" nonfiltered="3425" processed="3417" dbindex="98579">
for foren uns magistrats de l'antiga Grcia, propis de les ciutats driques, com Tera, Cirene, Esparta i altres. 

Herdot diu que a Esparta fou institut per Licurg per probablement ja existien i sota Licurg van rebre nous poders. Una tradici atribueix la instituci a Teopomp (vers 770-720 aC) que l'hauria creat per limitar l'autoritat dels reis. Un altra tradici diu que inicialment eren funcionaris judicials nomenats pels reis durant la seva absncia a les guerres messniques i que progressivament van assolir ms poder. Els primers fors foren elegits entre la classe alta.

En temps histrics els fors eren cinc i sembla que el nombre mai va canviar i estaria relacionada amb les cinc divisions: Esparta, Limnes, Mesoa, Pitana i Cinosura. Eren d'elecci popular i sortien tamb del poble sense lmit d'edat o propietat. Iniciaven l'ofici als solstici de tardor i el principal dels fors donava nom a l'any. Entre les seves funcions estava l'autoritat judicial per casos civils; a Cirene tenien a ms a ms funcions de censors.

Els fors tenien un control sobre les lleis, les quals promulgaven i en certa forma interpretaven. Ms tard van rebre el privilegi de convocar escrutinis sobre tots els magistrats; els magistrats podien ser escrutats abans d'acabar el seu perode i els fors els podien deposar. Fins i tots els reis podien passar davant els fors per ser escrutats, per no estaven obligats a comparixer; en alguns casos els fors podien llenar l'acusaci contra el rei o magistrats i portar-los davant la gran cort de justcia. Quan ells mateixos eren jutges noms podien imposar multes i forar el seu pagament.

Disposaven d'altres poders que els feien els virtuals caps de l'estat; feien tractats, rebien ambaixadors, decidien sobre el govern de les ciutats dependents, subscrivien acords de pau i en temps de guerra enviaven tropes, tot com a representants de l'estat i agents de l'assemblea del poble, i de fet com poder executiu. Desprs d'una declaraci de guerra eren els fors els que assignaven un exrcit a un rei o un general al que donaven instruccions i als que podien cridar (el primer deure al retornar era visitar als fors).

Progressivament els fors van ocupar l'autoritat reial ja que els reis estaven sota el seu control; Agesilau I fou multat pels fors, i a altres reis se'ls va limitar la seva decisi sobre afers domstic com matrimonis. En la guerra els reis anaven escortats per dos fors membres del consell de guerra mentre els tres que romanien a Esparta eren els encarregats del bot que s'ingressava al tresor, custodiat pels cinc fors. Sobre la base religiosa (una especia d'auspicis amb observaci dels nvols i el cel) podien destituir temporalment a un rei si els presagis eren desfavorables, fins que un altre oracle establia la seva reposici.

Degut a la seva autoritat els reis els van haver de complaure, i progressivament el govern aristocrtic va esdevenir democrtic - oligrquic i va acabar amb la dissoluci de l'estat. L'for Epitadi fou el primer que va establir el dret d'herncia de les propietats en contra de la llei de Licurg. Progressivament els fors sostenien principis oligrquics i privilegis d'una part del poble i es van oposar a l'extensi de privilegis a la poblaci en general. 

Els intents d'Agis IV i Clemenes III per restablir l'antiga constituci van passar per l'enderrocament de la instituci dels fors; aquestos foren assassinats per Clemenes III i el crrec abolit (225 aC),  per desprs foren restaurats pels romans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253847" title="Fr immer" nonfiltered="3426" processed="3418" dbindex="98580">


Fr immer (Per sempre) s el nom del cinqu disc del grup alemany de msica electrnica Deutsch-Amerikanische Freundschaft. Va aparixer a l'any 1982.

Desprs de la rebuda hostil que va tenir el seu anterior disc, Gold und Liebe, Grl i Delgado decidiren de dissoldre el grup durant les sessions de "Fr immer". Novament supervisat per Conny Plank a la producci, "Fr immer" s un compendi lric dels temes que havien tocat en els seus treballs previs: controvrsia ("Die Gtter sind wei", "Ein bisschen Krieg"), sexe ("Prinzessin", "Die Lippe"), stira (amb la recuperaci de "Kebabtrume") i culte a la imatge ("Wer schn sein will muss leiden").

Musicalment, "Fr immer" segueix les passes dels altres dos discos que DAF havien editat amb Virgin Records: Bateria, seqenciador, sintetitzador i complements puntuals.

Desprs de l'edici de "Fr immer", Grl i Delgado anunciaren la dissoluci de DAF per iniciar les respectives carreres en solitari.

Temes.

DAF3CD.

 Im Dschungel der Liebe (A la jungla de l'amor) (4,11);
 Ein bisschen Krieg (Una miqueta de guerra) (4,03);
 Die Gtter sind Wei (Els dus sn blancs) (3,00);
 Verlieb dich in mich (Enamora't de mi) (3,45);
 Geheimnis (Secret) (3,24);
 Kebabtrume (Somnis de Kebab) (4,01);
 Prinzessin (Princesa) (4,20);
 Die Lippe (El llavi) (3,10);
 Verehrt euren Haarschnitt (Honreu el vostre tall de cabell) (3,24);
 Wer schn sein will muss leiden (Qui vol ser bonic ha de patir) (3,35);

Dades.

 DAF sn: Gabi Delgado (textos, veus) i Robert Grl (msica, bateria, sintetitzador, seqenciador, campanes).

 Enregistrat a Conny's Studio. Produt per Conrad Plank.

Enllaos externs.

 http://www.robert-goerl.de/DGraphieDAFfuerImmer.html;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253848" title="Lleis frumentries" nonfiltered="3427" processed="3419" dbindex="98581">
Lleis frumentries (Leges frumentariae) fou una srie de lleis romanes en relaci al provement de gra al poble. El govern havia de assegurar el subministrament i en poques d'escassetat, comprar el gra als territoris amb excedents per vendre el producte a un preu moderat. Aquest preu moderat fou conegut com lannona vetus (l'annona vella) i els encarregats de garantir el producte eren els edils (o un magistrat extraordinari en perodes de manca important de producte, conegut com el prefecte de l'annona en llat Praefectus annonae).

Quan l'agricultura va entrar en decadncia a Itlia el gra es va portar de provncies. El increment de la poblaci indigent va fer que ni al preu moderat en qu es venia el gra, pogus ser comprat per molts i l'estat o particulars que es volien fer populars havien d'oferir racions (donatio, largitio, divisio: i  ms tard  frumentatio). 

Aquestes donacions eren peridiques per el 123 aC es va establir la primera norma d'un conjunt coneguts com lleis frumentries, per donar gra a cost molt inferior del preu: la Lex Sempronia  de Gai Grac per la que cada ciutad rebria una quantitat de blat al preu de sis asos el modi, menys de la meitat del seu preu. La quantitat que podia rebre cadascun devia ser uns cinc modis i noms ho podien obtenir els pares de famlia, si be afectava a tots els ciutadans, pobres o rics i fins i tot un cnsol va reclamar la seva part; cada persona havia de fer la sollicitud personalment aix que en general els rics no la feien. Aquesta llei va buidar el tresor i va crear un grup important de subsidiats sense inters en cap esfor productiu. 

El demagog Appuleu Saturn encara va anar ms lluny i el 100 aC va presentar la Llei Appulea per la que l'estat havia de vendre gra a un as per modi. El qestor Quint Cepi va fer notar que el tresor pblic no podia suportar aquesta despesa i es va generar gran oposici i probablement la llei no fou mai aprovada. 

El 91 aC el trib Marc Livi Drus va proposar la lex Livia, que anava pel mateix cam per fou vetada pel senat per haver estat aprovada en oposici als auspicis. D'aquesta llei no se'n coneixen detalls. Poc desprs el trib Marc Octavi va proposar la llei Octvia que modificava la Lex Frumentaria de manera que el tresor pblic pogus suportar la pressi de la despesa, potser disminuint les racions  o el nombre de ciutadans que la podien rebre, o apujant el preu.

Sulla va promulgar la Llei Cornlia el 82 aC que cancellava aquestes distribucions i aix va fer pujar la popularitat del partit popular; el senat va haver de demanar als cnsols del 73 aC una llei sobre la qesti, que fou la llei Ternia Cssia, que probablement va ser una renovaci de la llei Semprnia i que permetia a cada ciutad rom rebre un modi per 6 asos; el producte vindria de provncies a les que s'imposava l'obligaci de proveir de gra a Roma al preu fixat (superior al de venda), en quantitats variables, gra que pagava el tresor.

Finalment el repartiment va esdevenir gratut. El primer intent el va fer Juli Csar el 59 aC  i es va posar en efecte el 58 aC amb la llei Cldia del trib Publi Clodi. En endavant ja no es va pagar pel gra. Una cinquena part dels ingressos de l'estat rom es van perdre al no rebre cap ingrs pel gra venut quan abans es rebia 6 asos per modi. El 57 aC Pompeu va rebre la superintendncia del mercat del gra (cura annonae) per cinc anys, per no va fer cap alteraci.

Quan Juli Csar va assolir el poder absolut va intentar abolir el sistema que portava a l'estat a la runa, per no ho va poder fer ms que limitadament, encara que va reduir el nombre de perceptors. De les 320.000 persones que rebien l'annona en van quedar noms 150.000; llavors es va establir que aquesta quantitat no es podia superar i els nous ingressos haurien de ser per vacant, i seleccionats pel pretor urb. Probablement a ms es va tornar al sistema de pagament redut per sense gratutat. Els tiquets per rebre l'annona es van dir tesserae nummariae o frumentariae. 

Suetoni diu que August va doblar el nombre dels perceptors (es va passar a 250.000 i desprs a 320.000 el 5 aC); finalment l'any 2 August va reduir el nombre a 200000 i va renovar les regulacions de Csar. Les regulacions d'August eren que cada ciutad podia rebre una quantitat de gra (probablement cinc modis al mes) i havia de pagar una quantitat reduda (ocasionalment l'emperador la va declarar gratuta per celebracions, i quan era el cas era l'anomenada congiria); els indigents podien rebre el gra gratutament. 

Aquest sistema fou continuat pels successors d'August, que van seguir amb els congiarum i el pagament redut, per cap va gosar abolir el  sistema (panem et circensis es deia llavors) i com a molt algun va apujar el preu. Segons Suetoni, Ner desprs del incendi de Roma, va abolir la venda subvencionada, per probablement noms en va apujar el preu i va fer pagar als que abans ho tenien gratutament.
 
En algun moment va tornar a ser gratut i cada ciutad que el podia rebre tenia una tssera que li garantia (segle II). Ms endavant encara, al segle III, en lloc de gra es donava l'annona cvica, s a dir pa, que amassaven i preparaven els anomenats pistores que el portaven als dipsits de la ciutat i en un dia determinat el repartien als que tenien la tssera. 

Quan Constant I el Gran va traslladar la capital a Constantinoble el sistema es va traslladar a la nova capital, per a Roma no es va extingir encara totalment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253849" title="Frumentari" nonfiltered="3428" processed="3420" dbindex="98582">
Frumentari (plural frumentaris, llat frumentarii) fou el nom d'un oficial de l'Imperi Rom que actuava com espia a les provncies i informava a l'emperador de qualsevol cosa que considerava important o sobre persones.

El seu nom va derivar de qu tenien l'obligaci de recollir informaci com els funcionaris coneguts per frumentaris que tenien l'obligaci de recollir gra. El crrec fou abolit per Diocleci. 

Frumentari era tamb l'encarregat de distribuir el menjar a les legions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253850" title="Fundus" nonfiltered="3429" processed="3421" dbindex="98583">
Fundus es una paraula llatina que primitivament significava el fons d'alguna cosa i entre elles del substrat slid de la terra arable; desprs es va aplicar a la terra (a les grans propietats romanes) amb les construccions incloses. 

Les terres de ciutats eres els aedes (tamb s'usava domus com equivalent), les terres rurals les villae, les areas eren les zones de ciutat sense edificacions i l' ager era la terra rural sense edificacions. Aix els fundus eren els ager cum aedificis (terra rural amb edificis).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253851" title="Fustuari" nonfiltered="3430" processed="3422" dbindex="98584">
Fustuari (fustuarium) era una forma de cstig capital, infringit als soldats romans que desertaven, robaven o crims similars. Quan un soldat era condemnat el trib militar el tocava lleugerament amb el pal, i el soldats de la legi es tiraven damunt d'ell amb pals i pedres i el mataven generalment al mateix lloc; si no moria podia fugir per no podia retornar al seu pas natal i cap parent el podia rebre a casa seva. 

Es practicava encara amb l'Imperi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253852" title="Fustium" nonfiltered="3431" processed="3423" dbindex="98585">
Fustium era un tipus de cstig corporal infringit als soldats romans. Es va introduir durant l'Imperi i no consta pas la seva existncia durant la repblica. S'aplicava noms als homes lliures de les classes baixes. 

Aquest cstig era menys sever que la flagellaci que s'aplicava als esclaus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253853" title="Galea" nonfiltered="3432" processed="3424" dbindex="98586">
Galea era un casc rom, generalment d's militar.

Originalment els elms eren fets de pell o cuiro, del que "galea" deriva el nom (literalment "pell de gos") i el nom es va estendre als elms fets de bronze o ferro. La base de cuiro era sovint adornada de bronze o or. Els elms o cascs de base metllica portaven el nom de cassides (cassis) si be les galees i les cassides eren sovint confoses.

El casc, sobretot quan era de cuiro o pell, era un capell ajustat al cap, sense cap ms afegit. En aquest estat l'usaven els caadors (galea venatoria).

Els afegits principals foren les lamines protectores entre una i quatre, sempre de dalt a baix; la cresta feta generalment de pell de cavall (generalment noms una per tamb existien elms amb dues crestes i fins i tot algun cas de tres) usades especialment pels sacerdots, i que ms tard distingien els diferents centurions; les peces laterals sempre dues, que es podien moure i servien per lligar el elm al cap; i la visera i de vegades visor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253855" title="Galerus" nonfiltered="3433" processed="3425" dbindex="98587">
Galerus o Galerum era un capell per cobrir el cap usada pels sacerdots romans i especialment pel flamen dialis.

Era una pea rodona adaptada al cap amb una punta a la part superior. Amb el temps el nom fou aplicat a qualsevol cosa que cobria el cap, incls sovint als elms. El diminutiu Galericulum s'usava quan era una pea que cobria noms la part dels cabells.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253856" title="Galli" nonfiltered="3434" processed="3426" dbindex="98588">
Galli eren els sacerdots de Cibeles.

El culta de Cibeles fou introdut a Roma des de la regi de Frgia el 204 aC. Els galli eren sempre sacerdots eunucs i es diu que sovint, impulsats pel fanatisme religis, ells mateixos es practicaven la castraci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253857" title="Gens (famlia)" nonfiltered="3435" processed="3427" dbindex="98589">
Gens es una paraula llatina que originalment era equivalent a famlia per tenir ms tard un significat ms ampli.

Els gentils eren els que portaven el mateix nom de famlia, es podia dir que els sorgits d'un avantpassat com. Ms tard les gens originals es van dividir en famlies, sorgides d'un dels membres de la gens. Al final de la repblica les gens romanes van perdre el seu significat de llinatges, ja que els lliberts tamb van agafar el nom familiar, per no per aix eren gentils (membres de la gens) ja que segons Escevola per ser gentil calia:

Portar el nom d'una gens;
Haver nascut d'un home lliure;
No tenir ancestres esclaus;
No tenir cap disminuci ;

Tamb es va aplicar el nom a comunitats poltiques, com gens latinorum, i els gens campanorum, que equivaldria al concepte modern de naci, generalment nacions sense estat.

Articles relacionats.
 Nom rom;
 Llinatge;
 Cognom;

Enllaos externs.
L'origen de la famlia, la propietat privada i l'estat;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253861" title="Offenhauser" nonfiltered="3436" processed="3428" dbindex="98590">
Offenhauser era el nom de l'empresa de disseny i construcci de motors de carreres fundada per Fred Offenhauser i Harry Arminius Miller.


 Histria .

Offenhauser dissenyava i construia motors de competici, havent participat amb xit a les 500 milles d'Indianapolis i a la Frmula 1 entre altres.

Els primers dissenys van ser fets a l'any 1933 i van seguir construint motors fins el 1983.

La seva combinaci amb els monoplaes Kurtis Kraft va ser molt efectiva, realitzant un binomi molt dificil de batre i que va conquerir molts triomfs importants, com la Indy 500 que van guanyar 24 vegades.

 A la F1 .

Va participar sempre noms a les curses d'Indianapolis. (del 1950 al 1960)

 Debut:  Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950;
 Curses disputades:  11 ;
 Victries: 11 ;
 Pole positions: 10 ;
 Voltes Rpides: 11 ;
 Punts aconseguits al Camp. Mundial: 264;
 Ultima cursa disputada:  Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1960;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253862" title="Torre Mauri" nonfiltered="3437" processed="3429" dbindex="98591">

La Torre Mauri, s un edifici modernista de 1907 ubicat a la Pobla de Segur. Forma part del "conjunt Mauri" originriament format pel Mol d'oli de Sant Josep, la casa Mauri, garatge, paller i jardins. 

El conjunt va ser edificat per Ramon Mauri, fill d'un paleta de la Pobla de Segur que va fer fortuna a Madrid desprs de participar en la tercera guerra carlina.

La Torre Mauri s una antic palauet i residncia d'estiueig que combina les formes modernistes amb un poc habitual estil neoromnic. L'estructura exterior no disposa de lnies ondulades prpies del modernisme, per si d'arcs llombards i arcs de mig punt a les finestres, per exemple. s un edifici de planta baixa i disposa d'una torre mirador amb merlets. Fet de carreus i pedres de riu, integra les arts aplicades: mosaics, vitralls i forja destaquen d'una manera esplndida. Els mosaics sn realitzats per Llus Br i Salelles.

El Mol d'oli de Sant Josep va ser construit en 1905. T forma d'esglsia romnica i Mauri el va fer vestir amb una escultura de Sant Josep i el Nen Jesus de Josep Llimona i Bruguera.

Actualment Casa Mauri s la seu de l'Ajuntament, a l'antic garatge hi ha l'Oficina de Turisme, i el mol s una sala polivalent.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253863" title="Stefania" nonfiltered="3438" processed="3430" dbindex="98592">

Stefania s un gnere de granotes de la subfamlia Hemiphractinae.

Espcies.

 Stefania ackawaio ;
 Stefania ayangannae ;
 Stefania breweri;
 Stefania coxi ;
 Stefania evansi ;
 Stefania ginesi;
 Stefania goini;
 Stefania marahuaquensis;
 Stefania oculosa ;
 Stefania percristata ;
 Stefania riae ;
 Stefania riveroi ;
 Stefania roraimae;
 Stefania satelles ;
 Stefania scalae;
 Stefania schuberti ;
 Stefania tamacuarina ;
 Stefania woodleyi ;

Referncies.

 Informaci sobre les diferents espcies d'aquest gnere. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253898" title="Francesc Dalmau II de Rocabert" nonfiltered="3439" processed="3431" dbindex="98593">
Francesc Dalmau II de Rocabert i de Safortesa fou vescomte de Rocabert entre els anys 1634 i 1640. El 1640 es feu ordenar frare dominic i per tant va passar l'herncia del vescomtat al seu germ Ramon Dalmau I de Rocabert, perqu no va tenir descendncia. Va morir el 1644. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253899" title="Ramon Dalmau I de Rocabert" nonfiltered="3440" processed="3432" dbindex="98594">
Ramon Dalmau I de Rocabert i de Safortesa fou vescomte de Rocabert. Va succeeir el seu germ, que no va tenir descendncia desprs que es feu dominic. Es va casar amb una dama de cognom Puixmarn, per no van tenir descendncia i l'herncia va passar al seu germ Mart Onofre II de Rocabert.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253900" title="Bandera de Madagascar" nonfiltered="3441" processed="3433" dbindex="98595">


La bandera de Madagascar est composta de tres colors (vermell, verd i blanc), amb una banda vertical blanca i dues bandes horitzontals verdes i vermelles. Els colors de la bandera fan referncia a la Gran Illa, molt diversa. 

 Origen dels colors .
 Vermell: color de l'argila que fa referncia als murs de les cases de l'Imerina, com el color dels reis antics o smbol de la sang dels immolats per retrobar els morts, molt tpic de l'animisme, present a Madagascar. ;
 Blanc: com l'arrs que es cultiva i es recull, per tamb del teixit lamba que vesteixen les dones malgaixes. ;
 Verd: company dels viatges amb l'arbre cocoter ravenala, que s l'arbre dels viatges, l'emblema de Madagascar, smbol de la uni entre l'home i la natura. ;

 Fonts. 
 http://www.association-rakalobe.org/pageLibre0001001a.html;
 http://www.madaconnection.com/?id=150&titre=Madagascar;
 http://www.routard.com/guide/madagascar;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253901" title="Bandera de Malisia" nonfiltered="3442" processed="3434" dbindex="98596">

La bandera de Malisia es compon de 14 faixes, que alternen blanc i vermell, ja que el pas t una estructura federal i en un principi hi havia 14 estats. Quan Singapur va deixar la federaci es van mantenir les 14 faixes i es va atribuir la 14a al districte federal. La faixa inferior s blanca, mentre que la superior s vermella, i es diferencia aix de la bandera dels Estats Units. El quarter superior esquerre s de color blau amb una lluna i una estrella de 14 puntes, ambdues de color or. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253904" title="Slvia Munt i Quevedo" nonfiltered="3443" processed="3435" dbindex="98597">

Slvia Munt i Quevedo  (24 de mar de 1957, Barcelona) s una actriu de teatre, cinema i televisi, i directora de cinema. 

s membre de l'Acadmia del cinema europeu i de l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques d'Espanya, i des del 21 de gener de 2008, tamb ho s del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Va estudiar dansa clssica i contempornia, que combina amb estudis de Psicologia. Titulada en Ballet Clssic per la Royal Ballet de Londres (1974). Als 16 anys debuta com a ballarina per a fundar poc desprs el Ballet Contemporani de Barcelona. Als 20 anys comencen els seus triomfs amb la interpretaci teatral. Va debutar en el cinema al 1977 amb L'orgia.

Cine (com actriu).
 2007- Pretextes (Slvia Munt);
 2006- Remake (Roger Gual);
 2000- Aunque t no lo sepas (Juan Vicente Crdoba);
 1999- El viaje de Arin (Eduard Bosch);
 1998- Subjudice (Josep Maria Forn);
 1997- El faro (Manuel Balaguer);
 1996- El dominio de los sentidos (episodi de Judith Collell);
 1996- Una piraa en el bid (Carlos Pastor);
 1996- Secretos del corazn (Montxo Armendriz). (Pellicula nominada a l'Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa);
 1996- Todo est oscuro (Ana Dez);
 1995- Asunto interno (Carles Balagu);
 1995- xtasis (Mariano Barroso);
 1995- Razones sentimentales (Antonio A. Farr);
 1994- La pasin turca (Vicente Aranda);
 1994- El rey del ro (Manuel Gutirrez Aragn);
 1994- El porqu de las cosas (Ventura Pons);
 1993- Nexo (Jordi Cadena);
 1993- Los bales del retorno'  (Mara Mir);
 1993- Bloodline ("Lazos de sangre") (Pal Erdss);
 1992- Cucarachas (Toni Mora);
 1992- El cazador furtivo (Carles Benpar);
 1991- Alas de mariposa (Juanma Bajo Ulloa);
 1991- Los papeles de Aspern (Jordi Cadena);
 1987- Quimera (Carlos Prez Ferr);
 1985- Golfo de Vizcaya (Javier Rebollo);
 1984- Bajo en nicotina (Ral Artigot);
 1984- Le grand voyage (Richard Dind) (v.o. en francs);
 1983- Soldados de plomo (Jos Sacristn);
 1983- Sal gorda (Fernando Trueba);
 1983- Akelarre (Pedro Olea);
 1982- Pares y nones (Jos Luis Cuerda);
 1982- La plaa del diamant (Francesc Betriu);

Cine (com a directora). 
 2007- Pretextes;
 2003- Elena Dimitrievna Diakonova. Gala ;
 1999- Lalia ;
 1998- Djeme que le cuente;

Teatre (com actriu). 
 2005- Surabaya, de Marc Rosich (Directora) Teatre Romea, Barcelona.
 1996/97- ngeles en Amrica Tony Kushner. Dir. Josep M. Flotats TNC;
 1994- La muerte y la doncella Ariel Dorfman. Dir. Boris Rotenstein;
 1993- Cartas de amor A. R. Gurney. Dir. Josep Costa;
 1990- Las tres hermanas Anton Txkhov. Dir. Pierre Romans. Ca. J. Ma. Flotats;
 1990- Tro en Mi bemol Eric Rohmer. Dir. Fernando Trueba. Centro Dramtico Nacional. Gira anys 91 i 92.
 1987- La Filla del Carmes. J. Ma. de Sagarra. Dir. Jordi Mesalles.
 1986- Romeo y Julieta William Shakespeare. Dir. Esteve Polls.
 1986- Antgona Salvador Espriu. Dir. Joan Oll.
 1982- Cyrano de Bergerac Edmond Ronstand. Dir. Dami Barbany.
 1979- La Blancarrosa, sirena de la mar blava. Dami Barbany.
 1977- Sueo de una noche de verano William Shakespeare. Saln Diana.
 1977- Canig J. Verdaguer. Dir. Esteve Polls.

Teatre (com a productora). 
Al 1987 crea la seva prpia companyia de teatre amb la que produeix dos espectacles:

 Ondina , de J. Giraudoux. Dir. Santiago Sans.
 La nieta del sol , de Ever M. Blanchet. Dir. Colectiva.

Televisi (com actriu). 
 2004- The Crown, telefilm de Peter de Vamm (Pasos Baixos);
 2004- Palabras mgicas, telefilm d'Octavi Masi (Trivisi);
 2003- Le meilleur commerce du monde, telefilm de Bruno Gantillon (Frana);
 2003- Fragmentos telefilm de Judith Collell.
 2001- Maxima's Miracle telefilm de Paul Ruven (Pieter Van Huystee Film, Pasos Baixos);
 2002- L'an des Ferchaux telefilm en dos episodis de Bernard Stora. Prod. GMT-TF1 (Frana);
 1998- To Willy ;
 1995- Dones i homes Telefilm d'Antoni Verdaguer per a TV3.
 1993- Arnau (Llus M Gell) TV3;
 1989- El obispo leproso (Jos M Gutirrez) TVE.
 1983- Teresa de Jess (Josefina Molina) TVE.
 1981- La plaza del diamante (Francesc Betriu). TVE.

Televisi (com a directora). 
 2006- Cosses que passen, TV movie. Co-Prod. TV3 i Canal Sur.
 2003- Las hijas de Mohamed (telefilm);
 2000- Quia (telefilm per a  TV3);

Dansa. 
Entre els anys 1973 i 1978 es dedica plenament a la dansa com a ballarina i coregrafa, formant part, entre unes altres, de les companyies de Gelu Barbu (primer ballar del Ballet Nacional de Romania) i del Ballet Contemporani de Barcelona. 

Premis Goya. 
 1992- Premi Goya d'Interpretaci (protagonista) per Alas de mariposa;
 1999- Premi Goya al Millor Curtmetratge Documental per Lalia, escrit i dirigit per ella mateixa.
 1994- Nominada al Premi Goya per La Pasin Turca.

Enllaos externs.
Fitxa a IMDb




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253905" title="Handbol Bordils" nonfiltered="3444" processed="3436" dbindex="98598">
   
El Club Handbol Bordils s un club d'handbol i voleibol catal del municipi de Bordils.

 Histria .
L'Handbol Bordils s un club esportiu i social. Va nixer fa ms de quaranta anys, l'any 1961, per l'afecci d'una colla de joves del poble envers un joc gaireb desconegut, anomenat en aquells dies "Balonmano". Mica en mica, aquest "cuc" per l'handbol va arrelar en el poble i avui aquells pioners ja son avis i sn els seus fills i nets qui segueixen practicant activament aquest esport.

La dimensi social que ha adquirit l'Handbol Bordils ha estat notable i ha traspassat el llindar del poble arribant a pobles i comarques venes. De sempre, l'handbol mascul ha estat el centre de la seva activitat, per des de fa uns anys (1992) ha incorporat la secci de Voleibol femen.

Actualment compta amb ms de 200 esportistes des de l'edat de 6 anys. La filosofia inicial, de divertir-se, s'ha volgut mantenir al llarg de tots aquests anys. Per tamb, cal combinar aquests moments d'esbarjo amb una tasca ms educativa, la de formar jugadors i jugadores per a la prctica d'un esport, que requereix tant un treball individual com collectiu, tasca que s'est assolint per l'activa participaci dels tcnics, collaboradors, directius i afeccionats en general. Fruit d'aquest treball, el club ha assolit importats fites esportives (Campionats de Catalunya, participacions a Lligues del Pirineus i Campionats d'Espanya) i actualment es reconegut arreu de Catalunya i de l'Estat Espanyol. A nivell esportiu s dels primers clubs d'handbol base de les comarques gironines i un dels millors de Catalunya, segons els reconeixements de les corresponents Federacions.

El club realitza nombroses activitats socials, tant a nivell propi com en collaboraci amb altres entitats del poble, cas de la popular pujada al Santuari dels ngels, la gran Sardinada i la Quina de Nadal.

 Temporada 2006-2007  .
Palmars de la temporada:
Campions Copa Federaci infantil;
Sisena posici a la Lliga Catalana cadet;
Tercera posici a la Lliga Catalana juvenil;
Tercera posici al Campionat d'Espanya juvenil;
Premi a la millor llavor d'esport base de la F.C.H. Girona;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253916" title="Fran Perea" nonfiltered="3445" processed="3437" dbindex="98599">
Francisco Manuel Perea Bilbao (Mlaga, 20 de novembre del 1978), conegut com a Fran Perea, s un actor i cantant espanyol. 

Biografia. 
El seu veritable nom s Francisco Manuel Perea Bilbao (Paco Manuel li cridaven els seus amics). Durant la seva joventut a Mlaga, Fran Perea va formar part d'un grup de boy-scouts. Es va llicenciar en Art Dramtic a l'Escola Superior d'Art Dramtic de Mlaga. Es va estrenar com a actor en un captol de la srie El Comisario (Telecinco, produda per Globomedia). 

El 2001 particip en diversos curtmetratges, com Final feli per a un crim d'Aure Freguis, i s'incorpora a Al Salir de Clase, donant vida al paper d'Hugo. A l'abril del 2003 va participar en altra srie de Telecinco i Globomedia, Los Serrano. La can 1 ms 1 sn 7, sintonia de Los Serrano, es va convertir rpidament en nombre 1 de llista de vendes en l'any 2003: era l'inici de la carrera musical de Fran; al que va seguir, a l'octubre d'aquest mateix any, el seu primer disc: La chica de la habitacin de al lado, amb temes composts per Pau Dons de Jarabe de Palo, Coti i Xabi Sant Martn (La oreja de Van Gogh). 

Al juny de 2005 edita el seu segon disc en el mercat, titulat Punto y aparte, amb sis temes composts per ell mateix i la seva banda. 

Va ser nominat als Premis Amic 2003 com Artista Revelaci i t 4 discos de plat i 1 disc d'or. A principis de 2006 va deixar el seu personatge en la srie Los Serrano per a dedicar-se al cinema. s el protagonista, juntament amb Paco Len, de la primera pellcula com director de Fernando Guilln Cuervo, Los Mnagers, i tamb ha intervingut en El cam dels anglesos, la segona pellcula com director del tamb actor Antonio Banderas en la seva terra natal, Mlaga i el seu ltim projecte en cinema ha estat Las trece rosas. Actualment, est participant en l'obra 'Fedra' amb Ana Beln i Alcia Hermida. Prximament treur nou disc.

 Discografia .

 lbums .

 La Chica De La Habitacin De Al Lado (2003) - #2 Espanya, #10 Finlndia  // Reedici de l'lbum - #48 Espanya;
 Punto y aparte (2005) - #8 Espanya;

 Live lbums .

 Fran Perea, En Concierto (2004) - #60 Espanya;

 Recopilatoris . 
 Fran Perea, Singles, Inditos & Otros Puntos (2006) - #57 Espanya.

 Filmografia . 

 Las 13 rosas (Emilio Martnez-Lzaro, 2007);
 Los Mnagers (Fernando Guilln Cuervo, 2006);
 El camino de los ingleses (Antonio Banderas, 2006);
 Final feliz para un crimen ((Curtmetratge) (Aure Roces, 2001);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253918" title="J++" nonfiltered="3446" processed="3438" dbindex="98600">
Visual J++ s la ara descontinuada implementaci de Microsoft d'un IDE pel llenguatge de programaci Java. Creat per la plataforma Windows, els programes escrits en J++ poden correr noms a la MSJVM (Microsoft Virtual Machine for Java, Mquina Virtual de Microsoft), que era l'intent propietari de Microsoft d'un interrpret Java.

La sintaxis, paraules clau i convencions gramtiques de Java (Sun) eren respectades.

Visual J++ ha sigut reemplaat per J#, que s capa de compilar codi Java/Java++ al llenguatge intermig MSIL de la plataforma .NET.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253919" title="Ryokan" nonfiltered="3447" processed="3439" dbindex="98601">


Daigu Ryokan (1758 1831) fou un tranquil i excntric monjo japons de l'escola budista zen soto, que va viure la major part de la seva vida com a eremita. Ryokan s recordat per la seva poesia i la seva caligrafia, que reflexen l'essncia del zen.

Biografia.

Primers anys.
Ryokan, de nom de famlia Yamamoto Eiz, va nixer al poble d'Izumozaki, a la remota i nevada provncia d'Echigo, prop del mar del Jap.

El seu pare era el cacic del poble i un poeta de haiks de certa notorietat. Ryokan va rebre una educaci meticulosa en els clssics xinesos i japonesos. Si b de nen fou tmid i estudis, en la seva joventut esdevingu el Don Juan local per un breu perode de temps.

S'esperava d'ell que fos el sosteniment de la famlia, per als disset anys, desprs d'una crisi espiritual, va renunciar al seu patrimoni i va ingressar al temple zen de Kosho-ji, on va rebre l'ordenaci de monjo. D'aquesta manera el seu germ ms jove el reempla en la successi familiar.

Perode monstic i peregrinatge.
L'any 1779, quatre anys desprs del seu ingrs al temple, el mestre zen Kokusen va visitar Kosho-ji.  Ryokan es va fer deixeble seu i el va seguir cap al temple d'Entsu-ji, a Okayama. Fou Kokusen qui li pos el nom de Ryokan (Immensa Bondat), mentre que ell es posa a si mateix el nom de Daigu (Gran Idiota).

Durant els segents 12 anys, Ryokan va viure i es va instrur diligentment en aquest petit monestir, practicant zazen intensament i estudiant poesia xinesa i japonesa, i caligrafia, fins a la mort de Kokusen, l'any 1791.

Malgrat que havia rebut la certificaci de Kokusen com a transmissor del dharma, Ryokan es va negar a assumir la responsabilitat de dirigir el temple d'Entsu-ji, i desprs de la mort del seu mestre s'embarc en un llarg peregrinatge, que el port a voltar per tot el Jap durant la dcada segent.

Perode eremita.


L'any 1804, Ryokan s'install en una petita cabana, situada a poques hores de cam de la seva casa d'origen, a la muntanya Kugami. La cabana era anomenada Gogo-an, Ermita del bol dels cinc grans d'arrs, perqu el monjo que hi havia viscut anteriorment rebia una raci diria d'arrs d'un temple proper. Ryokan escoll aquesta vida solitria i romangu a Gogo-an durant 12 anys.

All Ryokan vivia tranquillament: quan tenia son dormia i quan volia beure sake, bevia. Es mantenia amb l'almoina i si alguna vegada rebia ms de lo estrctament necessari per a passar aquell dia ho tornava immediatament. Compartia el seu menjar amb els ocells i d'altres animals, i ocupava el seu temps fent zazen, contemplant la lluna, o jugant amb la canalla   el seu amor pels nens es considerava proverbial, deia: "Jugar amb els nens s la forma ms elevada del zen"  , visitant amics, bevent sake amb els pagesos, ballant amb la gent del poble i composant versos exquisdament calligrafiats amb pinzell.

De tant en tant, el visitava algn amic. n d'ells va escriure sobre ell: "Amb les visites a Ryokan sembla com si la primavera hagus vingut en un dia fosc d'hivern. El seu carcter s pur i est lliure de dualitat i malcia. Ryokan sembla un d'aquells immortals de la literatura i religi antigues. Tot ell irradia calidesa i compassi. Mai s'irrita i mai el sentirs criticar als altres. El simple contacte amb ell fa emergir en la gent lo millor de si mateixa".

Vellesa.


Amb seixanta anys, Ryokan trobava massa dura la pujada al mont Kugami fins a Gogo-an, i es va mudar a una altra cabana, a Otogo, al peu de la mateixa muntanya, on visqu durant la dcada segent. s en aquest perode (1818-1828) que els seus poemes mostren ms clarament el seu amor per la vida solitria en plena natura.

Malalt, als seixanta-nou anys, Ryokan es vei finalment obligat a abandonar la seva cabana de la muntanya, i pass els seus darrers dies a casa del seu amic Kimura Motoemon, al poble de Shimozaki. All, ja a prop de la mort, conegu la jove monja Teishin (1798-1872), de vint-i-nou anys, que va establir amb ell una relaci de deixeble-amiga. Passaven junts tot el temps que podien, escrivint-se poemes mtuament i construint un afecte profund que els don a tots dos una gran felicitat. Ella estava al seu costat en el moment de la seva mort, el 6 de gener de 1831, a l'edat de setanta-tres anys.


Histries sobre Ryokan.
Una nit d'hivern, un lladre va entrar a la seva ermita. En no trobar res per endur-se, va agafar la manta amb la que Ryokan es tapava per dormir, i va fugir. Amb el fred Ryokan es va despertar i va comprendre que li havien robat la manta. Aleshores va compondre un fams haik:
El lladre s'ha oblidat;
la lluna;
a la finestra;


Expliquen que durant els mesos d'estiu, en Ryokan patia l'atac ferotge dels mosquits del bosc. Un dia, un amic seu el va anar a visitar i se'l va trobar amb el cos farcit de picades de mosquit, i va anar a  comprar-li una mosquitera. En rebre-la en Ryokan es va posar molt content i li ho va agrar molt. Uns dies ms tard, el mateix amic el va tornar a visitar i el va trobar dormint la migdiada. Es va sobtar en veure que en Ryokan s'havia deixat mitja cama fora de la mosquitera, i els mosquits s'hi havien acarnissat de valent. Quan en Ryokan es va despertar el seu amic li va dir: "T'has deixat una cama fora!", i en Ryokan va respondr: "Es clar, els mosquits tamb han de menjar!".


El noble samurai dels dominis locals conegu la reputaci de Ryokan com a respectable monjo zen, i volgu construr un temple per ell. El samurai visit el monjo a Gogo-an, per aquest era fora collint flors i la comitiva va haver d'esperar pacientment fins que Ryokan va tornar amb un bol ple de flors oloroses. Llavors el noble va fer la seva petici. Ryokan romangu en silenci, i va escriure un haik en un tros de paper que lliur al samurai:
El vent em porta;
prou fulles caigudes;
per fer un bon foc;
El noble, comprenent, ho va acceptar i va tornar al seu castell.


Obra.
Ryokan va escriure milers de poemes i de cartes-poemes, i s'ocup d'escampar-los per tot arreu. Aquests foren especialment apreciats per grups locals i, ms tard, recollits per estudiants.

La primera edici dels poemes de Ryokan, titulada Hachisu no Tsuyu (Gota de rosada en una fulla de lotus), compilada per la monja Teishin i que incloa els poemes intercanviats entre ella i Ryokan, va aparixer l'any 1835, quatre anys desprs de la seva mort. Aquest fou l'inici de l'expansi de la seva fama per tot el Jap.

Altres recopilacions ampliades de l'obra de Ryokan han estat publicades a travs dels anys, i s probablement el poeta zen ms popular i estimat del Jap.

El seu delicis treball amb el pinzell, totalment natural i flud, s tamb molt admirat. Ryokan s, de fet, considerat com un dels ms grans callgrafs de tots els temps, no noms del Jap sin de tot l'est asitic. Tant s aix que els originals dels seus poemes s'han convertit en tresors del patrimoni nacional japons.


Llibres de Ryokan en catal.
 de rosada en una fulla de lotus (ISBN 84-7935-828-9), 2001, poemes de Ryokan traduts per Natlia Barenys.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253923" title="Video CD" nonfiltered="3448" processed="3440" dbindex="98602">
Video CD, tamb conegut com a Compact Disc Digital Video o VCD s un format estndard per a emmagatzematge de vdeo en un disc compacte. Es poden reproduir Video CDs en reproductors adequats, ordinadors personals i molts reproductors de DVD. L'estndard VCD va ser creat el 1993 per un consorci d'empreses electrniques de Jap, i s conegut com l'estndard del Llibre Blanc.

Caracterstiques tcniques.
La resoluci de pantalla d'un VCD s de 352x240 pxels per al format NTSC o de 352x288 pxels per al format PAL, aproximadament la quarta part de la resoluci normal de televisi. El vdeo i l'udio d'un VCD es codifica en format MPEG-1; el vdeo s'emmagatzema a una taxa de 1150 kilobits per segon, l'udio a 224 kbit/s. En general, la qualitat s comparable a la del format VHS, encara que els efectes de la compressi poden ser apreciables en alguns casos. Ja que la taxa de bits conjunta (1374 kbit/s) s similar a la taxa de bits d'un CD d'udio normal, la durada del vdeo que pot ser emmagatzemat s similar a la del CD d'udio: un CD estndard de 74 minuts pot emmagatzemar aproximadament 74 minuts de vdeo en format VCD.

Un estndard millorat, Super Vdeo CD (SVCD), empra compressi MPEG-2 i una taxa de compressi variable per a obtenir major qualitat en l'enregistrament. 

Implantaci.

Encara que mai es va arribar a imposar als Estats Units o Europa, els VCDs comercials van ser molt populars a sia a causa del baix preu dels reproductors, la seva gran tolerncia a la humitat (un problema greu dels VHS i similars) i el menor cost del suport. De fet, el menor cost va provocar un auge de la "pirateria" en aquestes zones, el que explicaria per quines la indstria mai va tractar d'imposar-los a Europa i els EUA. L'arribada dels CDs grabables i de reproductors de baix preu ha provocat un rpid increment de la seva acceptaci, ja que la majoria dels reproductors de DVD admeten el format VCD. Si b aix ltim s cert amb els CDs comercials, no tots els reproductors de DVD poden llegir un CD-R, pel que els VCD "casolans" creats amb grabadores casolanes de CD poden no ser reproducibles per alguns reproductors. Aquesta incompatibilitat s un greu problema que impedeix als usuaris distribuir els seus VCDs casolans. El VCD est sent gradualment reemplaat pel DVD, que oferix la majoria dels avantatges del VCD per amb molta major qualitat en imatge i so, a causa de la seva major capacitat d'emmagatzematge. No obstant aix, el VCD t encara alguns punts al seu favor: Al contrari que els DVDs, els VCDs no tenen codi de regi, el que implica que poden ser reproduts en qualsevol mquina (compatible) del mn, i que segueixen sent molt ms barats que els DVDs.

Variants dels VCD.
El sistema CVCD s una variant no estndard del Video CD que permet utilitzar un bitrate variable (VBR) per a codificar una pellcula, pel que s possible comprimir hora i mitja de vdeo en un CD-R de 80 minuts. Aix permet l's d'aquest format per a cpies de seguretat, enregistraments domstics, etc.

Aix mateix existeixen altres formats de VCD no convencionals com els anomenats KVCD que utilitza un bitrate variable per amb un algorisme de compressi ms optimitzats (i-p-b) amb el que s'aconsegueixen pellcules de fins a 120 minuts amb qualitat superior al VCD estndard, fins i tot amb majors resolucions. Per exemple, una resoluci de 352x576 en format PAL o 320x480 en NTSC. 

El DVCD o Double VCD est dissenyat per a esprmer el mxim rendiment d'un CD. s un CD no estndard gravat ms enll de la seva capacitat nadiua per a incloure fins a 100 minuts de vdeo. Aquest format s molt popular a Xina (encara que pot trobar-se rarament fora d'aquest pas). No obstant aix, algunes unitats de CD-ROM i reproductors tenen problemes per a llegir aquests discos, en la seva majoria degut al fet que la franja de separaci est fora de les especificacions i el lser de l'unitat no est en condicions de llegir aquestes pistes. El logotip de DVCD pot ser confs fcilment amb el de DVD. La lletra 'C' apareix ms estreta que la resta, per falta el dibuix del disc sota les lletres. 

Tamb existeix a Xina un format cridat CVD (China Video Disc) utilitzat per a retransmissions de televisi com en la venda de pellcules. El format s MPEG-2 amb bitarate variable, amb quatre pistes possibles d'udio i amb una resoluci 352x576 i udio des de 64 a 384 kbps. Aquest sistema s utilitzat a Xina perqu s uns dels pocs pasos del mn que no va voler pagar per la llicncia de DVD, i va promoure un format nou que cobrs les seves necessitats.

No obstant aix est sent desplaat per altres sistemes de compressi MPEG-4 ms eficacos, com Xvid o DivX, que en menys espai permeten una major qualitat d'imatge i so. El MPEG-4 s el codec que s'utilitza per als nous formats Blu-Ray i HD-DVD.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253925" title="Wimax" nonfiltered="3449" processed="3441" dbindex="98603">

Introducci

Per comenar a definir el WiMAX podem dir que les seves sigles signifiquen  Worldwide Interoperability for Microwave Access , s a dir,  Interoperabilitat Mundial per Accs per Microones . Aix doncs el WiMAX s una tecnologia que permet realitzar transmissions de dades sense fils com ho fan altres tecnologies per aquesta permet fer-ho a distancies molt superiors a les tecnologies sense cables actuals, com per exemple la tecnologia Wi-Fi, ja que s capa de proporcionar accs concurrents en rees de fins a 48 km de radi i a una velocitat que pot arribar fins als 70 Mbps.

El WiMAX compleix els estndards inallmbrics IEEE 802.16, d aquesta manera aconsegueix ser compatible amb altres estndards com el del Wi-Fi (IEE 802.11), i d aquesta manera poder combinar les dos tecnologies per tal millorar el sistema.

D altra banda cal destacar que l impacte que podria tenir aquesta tecnologia pot arribar a ser molt gran ja que cont un srie d elements que faciliten i afavoreixen la seva expansi, com per exemple:
- El seu baix cost d implantaci
- Gran abast
- Velocitats de transmissi elevades de fins a 70 Mbps
- No necessita visi directa
- Disponible tant per criteris de vdeos com de veu.
- Es pot utilitzar en enllaos MAN o WAN i tamb disposa de tecnologia IP d extrem a extrem.

A ms a ms depenent de l ample de banda, una estaci base pot suportar milers d usuaris (molts ms que amb el WLAN).

La tecnologia WiMAX va encarada a transmetre dades sense fils en rees metropolitanes i tamb per facilitar les connexions en zones rurals. A ms es podr implementar en el mn empresarial per implementar les comunicacions internes i podria suposar l explosi definitiva d altres tecnologies com la VoIP (trucades de veu sobre el protocol IP).















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253931" title="Iptables" nonfiltered="3450" processed="3442" dbindex="98604">


Iptables s un sistema de tallafocs vinculat al kernel de linux que ens permet configurar les regles de filtrat de paquets. Un firewall d'iptables no s com un servidor que el parem i l'engeguem sin el que es fa es aplicar regles, per aplicar aquestes regles utilitzem la comanda iptables amb el que podem afegir, esborrar o modificar regles. Aix doncs per configurar-lo noms caldr crear un Intrpret d'ordres que executi una srie de comandes.

El funcionament de l'iptables s simple se li especifiquen unes regles amb unes determinades caracterstiques que ha de complir un paquet, per cada regla s'especifica una acci o target. Les regles tenen un ordre i quan es rep o s'envia un paquet aquestes es recorren en ordre fins que les condicions d'una d'aquestes regles es compleixi en el paquet i la regla s'activa realitzant sobre el paquet l'acci que s'havia especificat.

Aquestes accions es reflecteixen en el que es denominen targets, que indica el que cal fer amb el paquet. Alguns dels targets ms utilitzats sn:

 ACCEPT: Es deixa passar el paquet.
 DROP: S'ignora el paquet com si l'ordinador estigues apagat.
 REJECT:  Ens permet triar de quina manera ha de ser rebutjat el paquet. Alguns possibles valors de REJECT per un paquet ICMP podrien ser icmp-net-unreachable, icmp-host-unreachable, icmp-port-unreachable, icmp-proto-unreachable, icmp-net-prohibited i icmp-host-prohibited.

Per tamb hi ha altres targets que permeten funcionalitats afegides com son LOG, MIRROR...

Iptables t tres tipus de taules per emmagatzemar les regles:

 FILTER: s la taula per defecte pels paquets que es refereixen a la nostra mquina, amb tres tipus de regles.
 INPUT: S'apliquen als paquets que tenen com a dest la nostra mquina.
 OUTPUT: S'apliquen als paquets generats en el nostre sistema i que son enviats a l'exterior;
 FORWARD: S'apliquen a paquets destinats a altres maquines que han de travessar la nostra.
 NAT: Serveix per fer redireccions de paquets entre ports i Ip's d'origen i dest amb tres tipus de regles.
 PREROUTING: S'apliquen als paquets tan punt arriben al tallafocs.
 POSTROUNTING: S'apliquen als paquets quan estan a punt de sortir del tallafocs.
 OUTPUT: S'apliquen als paquets generats en el nostre sistema i que son redirigits a l'exterior.
 MANGLE: Regles que serveixen per modificar els paquets que travessen el kernel. T cinc tipus de regles.
 INPUT;
 OUTPUT;
 FORWARD;
 PREROUTING;
 POSTROUTING;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253932" title="Sant Miquel del castell de Guimares" nonfiltered="3451" processed="3443" dbindex="98605">


Sant Miquel del castell de Guimares (en portugus Igreja de So Miguel do Castelo) s una esglsia romnica del segle XX situada entre el castell de Guimares i el palau ducal de Guimares, a Portugal.

D'acord amb la tradici romntica, Afons Henriques, el primer rei de Portugal, hi va ser batejat i se'n guarda la pila baptismal. Tanmateix sembla difcil lligar les dates ja que el rei va nixer a principis de segle i l'esglsia sembla ms aviat de finals de segle o principis del XIII.

Est composta d'una nau amb un absis rectangular afegit. La illuminaci s molt escassa i proporcionada per estretes finestres. L'interior est cobert amb sepultures que s'atribueixen a guerrers que guarden relaci amb la fundaci de Portugal.

La capella va anar caient en runes fins que a mitjans del segle XIX es va restaurar i el 16 de juny del 1910 va ser declarat monument nacional junt amb el castell i el palau. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253934" title="Jaume Gassull" nonfiltered="3452" processed="3444" dbindex="98606">
Jaume Gassull fou un poeta del Pas Valenci del segle XV.

Entre les seves obres ms reconegudes podem trobar:
La brama dels llauradors de l'horta de Valncia contra lo venerable mossn Fenollar (c. 1490).
La vida de Santa Magdalena en cobles.
Lo procs de les olives (amb Bernat Fenollar i quatre contertulians).
Lo somni de Joan Joan.
Al reverend Mossn Fenollar, com a procurador d'en moreno;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253935" title="Martn Palermo" nonfiltered="3453" processed="3445" dbindex="98607">

Martn Palermo (La Plata, Buenos Aires, Argentina, 7 de novembre de 1973), futbolista argent. Juga de davanter centre i el seu actual club s Boca Juniors de la Primera Divisi argentina. s un dels mxims golejadors histrics del club. 

 Biografia .

Palermo va debutar en Primera Divisi als 18 anys, el 5 de juliol del 1992 en l'empat sense gols entre San Lorenzo i Estudiants. No obstant aix li va costar molt aconseguir un lloc en el primer equip. Mostra d'aix s que va poder convertir el primer gol de la seva carrera el 22 de maig del 1993 als 20 minuts de la trobada que va finalitzar en victria (3-0) contra l'equip de San Martn de Tucumn. Aquest mateix equip tornaria a creuar-se en el seu cam poc temps desprs. Amb l'Estudiantes que acabava d'ascendir, en 1995, Palermo no figurava en els plans del director tcnic Miguel ngel Russo i va acceptar anar-se cedit al San Martn de Tucumn per jugar en la divisi Nacional B. Per una diferncia econmica entre els clubs va frustrar la passada i Palermo es va quedar en Estudiantes. 

Desprs del conflicte, el cos tcnic va presentar la seva renncia i amb el canvi de tcnic, Palermo va tenir la seva oportunitat i no la va desaprofitar. En menys d'un any es va convertir en figura i golejador de l'equip, amb actuacions destacades i gols davant dels grans del futbol argent. En el seu pas per Estudiants Palermo va disputar 90 partits de Primera Divisi, marcant 34 gols.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253941" title="P Verhaegen" nonfiltered="3454" processed="3446" dbindex="98608">

Pierre P Verhaegen (Tremelo, 20 de febrer de 1902 - Lovaina, 5 d'abril de 1958) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1925 i 1935, aconseguint 7 victries durant la seva carrera esportiva.

Palmars.
1925;
 Campi de Blgica de ciclo-cross;
1926;
 1r al Tour de Flandes dels independents;
1927;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1928;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1929;
 1r a la Pars-Brusselles;
1933;
 1r al Tour d'Hesbaye;

Resultats al Tour de Frana.
1927. 7 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1928. 16 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1929. Abandona (7a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de P Verhaegen ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253943" title="Barcelona Bfals" nonfiltered="3455" processed="3447" dbindex="98609">

Els Barcelona Bfals sn un club catal de futbol americ de la ciutat de Barcelona.

 Histria .
El club va nixer amb el nom de Bfals del Poblenou el 1988, sota l'impuls de Jaume Tamareu, Antoni Lpez, Pere Calvo i Ramon Calvo, al barri barcelon del Poblenou. Posteriorment canvi se seu nom esdevenint Barcelona Bfals.

El seu primer partit, i primer de futbol americ entre dos clubs catalans, fou el maig de 1988, i els enfront als Badalona Dracs. Fou membre fundador de la Federaci Catalana i un dels quatre clubs que particip a la primera Lliga catalana de futbol americ, el 1988.

Ha participat a totes les competicions realitzades i ha aconseguit gran nombre de ttols: 2 ttols de Supercopa Catalana, 4 sots campionats de Lliga Catalana, 3 ttols de Lliga Jnior, 1 ttol de Lliga Infantil, 3 sots campionats de Lliga Juvenil, 2 sots campionats de Lliga Cadet, 3 ttols de Lliga Cadet i 3 ttols de Copa Cadet.

 Palmars .
2 Supercopes catalanes de futbol americ: 1992-93, 1995-96;

 Enllaos externs .
Web Oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253945" title="Jordi Joan i Santaclia" nonfiltered="3456" processed="3448" dbindex="98610">

Jordi Joan i Santaclia (Novelda; 1713 -   Madrid; 1773) fou un cientfic, mar i diplomtic valenci. Aquest era conegut a Europa com el Savi Espanyol, i va formar part de la Royal Academie des Sciences i de la Royal Society. Sens dubte va ser un dels personatges ms importants del segle XVIII. A ms dels seus treballs cientfics i acadmics, va tindre tasques prou difcils de fer: va ser espia al Regne Unit i tamb va elaborar un informe secret sobre la situaci poltica, social i econmica dels virregnats. Per Jordi Joan s ms conegut pel descobriment que va fer junt amb el seu company, Antonio d'Ulloa, sobre la mesura de l'arc de Meridi i d'un grau terrestre. El seu retrat ha sigut familiar als espanyols durant uns anys ja que apareixia la seua cara als bitllets de deu mil pessetes. 

 Infantesa i joventut .

Va nixer a Novelda el 5 de gener de 1713 en la finca "El Fondonet", propietat del seu avi i va ser batejat a l'esglsia de Montfort del Cid, que aleshores pertanyia a la Governaci d'Alacant. Descendia de dues illustres famlies. Habitaven en la seua casa d'Alacant de la Plaa del Mar, passant noms temporades de descans a Novelda. Tenia tres anys d'edat quan va quedar orfe de pare. Als dotze anys va ser acceptat i enviat a la illa de Malta per a rebre l'hbit de la coneguda Ordre de Sant Joan de Jerusalem, passant al cap d'un any a ser patge del Gran Mestre en Antonio Manuel de Villena. 


El 1729, torn a Espanya i entr en la Real Companyia de Gurdies Marines on s'impartien moderns estudis tcnics i cientfics. Prompte va adquirir fama d'alumne avantatjat, sent conegut pels seus companys amb d'lies d'Euclides. Cadis era una porta oberta a l'Europa illustrada, als corrents enciclopedistes i al comer amb Amrica. Amb 21 anys d'edat, va finalitzar els seus estudis de Gurdia Marina, desprs d'haver navegat durant tres anys pel Mediterrani, participant en moltes expedicions com per exemple en l'esquadra que va acompanyar a Npols per a asseure en el tron al llavors infant en Carles, que ms tard seria Carles III d'Espanya.

 Expedici a Amrica .

El 1734 Felip V va rebre la sollicitud del seu cos el rei Llus XV de Frana, perqu una expedici de l'Academie Royale des Sciences de Paris formada per Louis Godin, Pirre Bouger i Charles M. de la Condamine, viatjara al Virregnat del Per a mesurar un arc de meridi i obtenir el valor d'un grau terrestre que pogus ser comparat amb altres mesuraments practicats per Maupertius en Lapnia. 

Felip V va ordenar triar a dos dels seus ms hbils oficials, que acompanyaren i ajudaren als acadmics francesos en totes les operacions de la mesura. Sorprenentment van triar, no a dos oficials, sin a dos joves gurdies marines, en Jordi Joan i Santaclia i en Antonio d'Ulloa i de la Torre-Guiral, que si b havien finalitzat els seus estudis brillantment, no tenien ms que vint-i-u i dinou anys que mancaven de graduaci militar. Jordi Joan seria el matemtic i Antonio d'Ulloa el naturalista.
 

Les tasques encomanades eren molt diverses: dur diari complet del viatge i de totes les mesures fsiques i astronmiques, clculs de longitud i latitud, aixecar plnols i cartes, descripci de ports i fortificacions, anlisis de costums, estudis de botnica i mineralogia, i elaboraci d'un informe secret sobre la situaci poltica i social dels virregnats, a ms d'un control policac sobre els acadmics francesos, ats que el seu pas per les colnies suposava obtenir dades que caurien en mans dels ministres de Llus XV. 

El mesurament del grau de meridi es va perllongar des de 1736 a 1744 a causa de les grans dificultats que van haver de superar. All se'ls coneixia com els cavallers del punt fix. El sistema seguit consistia en una srie de triangulacions que requerien posar senyals en punts o bases triades, tant en el pla com en els cims de 5000 metres d'altura. Les ciutats de Llevo i Cuenca, situada tres graus ms al sud de la primera, van limitar els extrems del mesurament geomtric o triangulaci; entre ambdues, una doble cadena de muntanyes paralleles facilitava l'elecci del vrtex a una i altra part de la gran vall que les uneix. 

Desprs de diverses comprovacions, calia complementar aquestes observacions fsiques amb les astronmiques; a ms, l'instrumental tenia greus defectes, pel que va caldre repetir nombroses vegades els clculs, arribant a haver de construir Godn, Joan i el rellotger Hugot, un instrument de 20 peus de llarg per a facilitar els mesuraments. 

A ms de participar amb els francesos en els mesuraments, per tres vegades van haver d'interrompre el seu treball i caminar el llarg cam des de Llevo a Guayaquil per ordre del Virrei de Lima, per a solucionar qestions relacionades amb la defensa martima del Virregnat en les seves costes i places, fortificant-les contra els atacs de l'almirall angls Anson, i participant en la construcci i comandament de les fragates Betlem i Rosa del Comer. 

A partir del coneixement exacte de la forma i magnitud de la Terra, es podia cartografiar situant correctament longitud i latitud, i de fet Jordi Joan i Antonio d'Ulloa van realitzar quaranta de les cent cartes modernes del mn. Joan va establir com valor del grau de Meridi contigu a la Lnia equatorial, 56.767.788 toeses, en un clcul que era el ms aproximat de tots. La unitat de mesura va passar a ser el metre, i amb aix un sistema mtric decimal adoptat universalment.

 Tornada a Europa.

Van decidir tornar en naus distintes, amb la finalitat d'assegurar que un dels duplicats de les notes i clculs arribs a la seva destinaci. Jordi Joan es va dirigir a Pars per a canviar impressions sobre la seva obra i contrastar algunes particularitats observades per ell i Godn en les seves observacions astronmiques, coneixent als clebres astrnoms Marian, Clairaut i La Caille, autors de les frmules que tantes vegades havien emprat. Va conixer a Reaumur, inventor del termmetre, i a altres clebres acadmics que, en companyia de la Condamine i Bourguer, reintegrats a les seves activitats, li van votar com membre corresponent de la Royal Academie des Sciences. 

A Antonio d'Ulloa li van dur pres prop de Portsmouth, per interessant-se pels seus papers els comissaris i comunicant-ho a l'Almirallat, el Duc de Bedford li va concedir la llibertat. A Londres el Ministre d'Estat Comte d'Harrington, que va anar ambaixador a Espanya i guardava un grat record de la seva estada, li va presentar a Martin Folkes, president de la Royal Society, qui s'havia fet crrec dels papers des de l'Almirallat, i havent-los estudiat i veient el seu valor cientfic els va conservar i els hi va retornar, no sense abans haver-li proposat al costat del Comte de Stanhop, ser Membre de la Royal Society. Antonio d'Ulloa en els seus estudis sobre la mineria va ser el primer a parlar de la platina o plat, com mineral diferent de la plata i l'or. 


En arribar a Madrid havia mort Felip V, i van ser rebuts amb indiferncia en el despatx de Marina i en la Secretaria d'Estat. El general de l'Armada, Pizarro, vell amic de Xile, els va presentar al Marqus de l'Ensenada, qui va veure en ells a les persones ideals per a desenvolupar la seva poltica naval i d'armaments, apreciant el seu valia. 

Ferran VI d'Espanya va acceptar de bon grau l'elecci i els va nomenar capitans de fragata, interessant-se per l'informe Memorias secretas, o part reservada de la missi que els va dur a l'Equador, per tractar-se de l'estat poltic d'aquelles provncies, redactades amb una maduresa i esperit liberal sorprenent per la seva joventut. Per una altra part el Marqus va decidir publicar les Observacions i els quatre volums de la Relaci Histrica, comprenent que el treball dels dos joves no estaria acabat fins a la seva pblica presentaci, que va anar en 1748, en una llenada de 900 exemplars, (l'edici francesa de la Condamine no apareixer fins a 1751). 

Al mar de 1749 Jordi Joan va ser enviat a Londres amb el nom de Mr. Josues amb diverses missions secretes, per encrrec del Marqus de l'Ensenada, que per als seus plans de reforma de l'Armada necessitava informaci sobre tot el relacionat amb la construcci naval. Mentrestant, va recollir informaci sobre la fabricaci dels fins draps anglesos, el lacre, matrius d'impremta, mquines per a netejar ports, armaments, compra d'instruments de cirurgia per al Collegi de Cadis, blanqueig de la cera, bomba de foc (vapor) per a treure aigua, i tot el que en els plans d'Ensenada suposava reorganitzar l'economia i posar a Espanya al nivell dels millors pasos d'Europa.


Les cartes de Joan amb Ensenada s'escrivien en clau numrica. L'activitat secreta de l'espionatge industrial no va impedir que Jordi Joan fos adms, arribat el 6 d'abril, com membre de la Royal Society de Londres, igual que el va ser d'Ulloa. Al cap de 18 mesos va haver d'escapar guanyant la costa francesa disfressat de mariner, no sense abans haver aconseguit dur-se a Espanya 50 tcnics navals. 

Aquesta activitat ens mostra una faceta alguna cosa aliena a la seva personalitat de savi erudit, no obstant, prova la seva increble capacitat d'adaptaci al treball i el seu inters de ser til i servir al Rei a Espanya. 

Tamb 1749 s la data en la qual es publica Disertacin Histrica i Geogrfica sobre el Meridiano de Demarcacin entre els dominis d'Espanya i Portugal, d'Ulloa i Joan, on es va poder resoldre cientficament la qesti de determinar el meridi que Alexandre VI va assenyalar com demarcaci per als descobriments d'ambdues nacions, i que encara es negociava des del Tractat de Tordesilles. 

A partir de 1750 la seva carrera s imparable; Ensenada ha descobert l'til que s per a les seves fins. En el segle XVIII el transport martim i la defensa naval sn decisius; el pas que disposi de millors vaixells ser el que domini. Conscients del retard d'Espanya, centraran els seus esforos en aquest sector punter. Per Joan, desillusionat pel sistema de construcci naval angls, al seu retorn de Londres va idear un nou pla espanyol que, aprovat pel Rei en 1752, es va implantar de manera general en tots els departaments, imposant-se en les drassanes de Cartagena, Cadis, Ferrol, i l'Havana, organitzant arsenals, construint dics en El Ferrol i Cartagena, contractant constructors com Bryant i Tournel. All es treballava amb un modern criteri industrial de divisi del treball; milers d'obrers es repartien en els dics, drassanes, forns, fbriques de jarcia i lones, etc. Amb aquestes normes es van construir vaixells com l'Aquiln i l'Orient. 


El 1752 el Rei el nomena director de l'Acadmia de Gurdies Marines, crrec de molta responsabilitat, on Jordi Joan implantar els ensenyaments ms avanats de l'poca. Fundar l'Observatori Astronmic de Cadis, dotant-lo amb els millors aparells de l'poca i mantenint correspondncia de les seves observacions amb les Acadmies de Pars, Berln i Londres. 

A Cadis tindr ocasi i temps per als nous estudis, experimentant amb clculs matemtics la manera de construir vaixells lleugers i veloos, sense menyscapte de la seva seguretat i resistncia. Les directrius que imposar seran que el vaixell s'ha de construir amb la menor quantitat de fusta i ferro possible, per ha de tenir tota la fusta i ferro necessaris per a mantenir-se ferm. Aix mateix estudia la fora del mar i del vent, construint models de naus que remolcava per a comparar les seves distintes resistncies, i comprovant amb cometis l'acci del vent sobre les veles. 

A ms de supervisar la construcci dels dics i organitzar els arsenals, s'ocupava de la tala d'arbres per a la construcci de les naus, solucionava els problemes en les mines d'Almadn i Linares, en els canals de reg de Mrcia i Arag, en la fbrica de canons de Santander; va asseure les bases per a una moderna cartografia d'Espanya, i demanaven la seva intercessi fins a per a obrir una ctedra de Matemtiques a Alacant. Al juny de 1754 el Rei li nomena Ministre de la Junta General de Comer i Moneda, amb l'encrrec d'examinar i arreglar diversos pesos i lligues de les Monedes. 

Havent estat desterrat a Granada el Marqus desposset de tots els seus crrecs, i estant vigilat i amb prohibici de rebre visites, Jordi Joan va emprendre el viatge des de Cartagena, es va asseure a la seva taula i li va oferir la seva curta hisenda. Igual va fer Antonio d'Ulloa sense previ acord. La seva fama transcendia les fronteres i en tota Europa se'l coneixia com el Savi Espanyol. 

En aquest temps Jordi Joan fund a Cadis l'Assemblea Amistosa Literria, que reunia els dijous en la seva casa, on es discutien temes d'inters que aportaven erudits com Luis Godn, Jos Aranda, Gerardo Henay, Diego Porcel, Jos Infant, Francisco Canibell, Jos Njera, Francisco Esglsies, Pedro Virgili, i Jos Carbonell, en el que pretenia ser l'embri d'una futura Acadmia de Cincies i on ell mateix adonava de les seves observacions. All va sorgir la idea d'escriure el seu gran obra Examen Martimo, en la qual treballaria durant molt temps i es publicaria a Madrid catorze anys ms tard, en 1771. Aquesta obra seria la pedra angular de la teoria de la construcci naval, la primera escrita amb clculs matemtics. Analitza la dinmica del buc, la seva estabilitat, la seva relaci amb l'empeny de les ones, i tot basat en l'experincia. Tan aviat com va aparixer, va ser coneguda i traduda en tota Europa. 

Per desgraciadament, a Espanya, desprs de la caiguda d'Ensenada i per qestions poltiques, poc a poc va ser substitut el model de construcci estudiat per Joan, pel model francs, amb el natural goig dels anglesos que van veure amb tranquillitat com els plans de recuperaci naval d'Espanya quedaven estancats.

 Darrers anys de vida .

Poc abans de morir Jordi Joan, amb l'autoritat i independncia de criteri que li caracteritzaven, va escriure una dura carta a Carles III per la seva subordinaci cega al model francs per ell rebutjat des del principi, vaticinant greus prdues, com ocorreria en la Batalla de Trafalgar 32 anys desprs, quan els lleugers vaixells anglesos, segurament inspirats en els estudis de Joan, van acabar amb la pesada i vetusta sura hispana-francesa. 

Va publicar el 1757 el seu "Compendio de Navegacin", un elegant exemplar que imprimeix en la mateixa premsa de l'Acadmia, a la qual havia dedicat els seus coneixements en qestions de tipus, tintes i papers, i que va produir bells exemplars, tots obres de text. El 1760 s nomenat Cap d'Esquadra. Tot aix far que la seva salut es crebante, havent de buscar temps per a reposar-se d'uns clics biliars en el balneari de Busot. 

Al setembre de 1766 el Rei Carles III li nomena Ambaixador Extraordinari en la Cort del Marroc per a una difcil missi poltica. Durant tres regnats va ser Jordi Joan indispensable. 

Desprs de ms de sis mesos d'activitat diplomtica va tornar amb la missi finalitzada d'haver signat un Tractat de 19 articles. En aquest, les aspiracions espanyoles quedaven assegurades en molts punts, menys en alguns que no van minvar l'xit de la missi. De tots els detalls i curiositats del viatge va deixar constncia en un diari manuscrit. 

De tornada a Madrid i amb l'experincia acumulada, es va dedicar a l'estudi de tot tipus d'assumptes sollicitats per les Secretaries d'Estat i del Consell de Castella. Considerat infallible, era requerida la seva opini en la soluci i l'estudi de difcils qestions poltiques. Per fi el 1770 va ser nomenat per a la direcci del Real Seminari de Nobles, el seu ltim lloc de servei. Amb l'autoritat moral que li acompanyava i la seva capacitat d'organitzaci i treball, encara que la salut li fallava seriosament, va canviar els plans d'estudis, va completar les ordenances, va augmentar el nombre de professors d'acord amb les necessitats i exigia a tots un major compliment, i va millorar la situaci del Real Seminari. 

Va morir Jordi Joan el 21 de juny de 1773, als 60 anys i sis mesos, i li van enterrar en l'esglsia de Sant Mart, a San Fernando  (Cadis).

 Els escrits de Jordi Joan .

Compendio de navegacin (1757);
Examen martimo terico-prctico (1771);
Estado de la astronoma en Europa (1774);

 Escrits amb la collaboraci d'Antonio d'Ulloa .

Plan del camino de Quito al ro Esmeraldas, segn las observaciones astronmicas de Jorge Juan y Antonio de Ulloa (1736-1742);
Observaciones astronmicas y fsicas hechas en los Reinos del Per (Madrid, 1748);
Relacin histrica del viaje hecho de orden de su Majestad a la Amrica Meridional (Madrid, 1748);
Disertacin Histrica y Geogrfica sobre el Meridiano de Demarcacin entre los dominios de Espaa y Portugal (1749);
Noticias Secretas de Amrica, sobre el estado naval, militar y poltico del Per y provincia de Quito (1748, publicades en Londres en 1826). La seua publicaci fou prohibida pel govern espanyol.

 Enllaos externs .
Fundaci Jorge Juan;
Portal Fuenterrebollo;
Biografia de Jordi Joan per Profes.net;
Ajuntament de Novelda;
Biografia de Jordi Joan en Todo a babor;
Relaci de llibres exposats sobre matemtica aplicada a la fsica;
Grup Enciclopdia Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253946" title="Mtode de les caixes xineses" nonfiltered="3457" processed="3449" dbindex="98611">
El mtode de les caixes xineses fa referncia a la tcnica tradicional d'embalar diversos objectes un dins de l'altre. Les caixes xineses, les nines russes (matriosques) o els envasos i cadires dels 90 segueixen aquesta tcnica. 

Per extensi, el terme s'usa per descriure una estructura encadenada o recursiva i s'aplica a organitzacions piramidals (com empreses de franqucies o sectes) i obres de narrativa en qu les diverses subtrames estan encastades dins una trama ms mplia (estructura de mise en abme).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253947" title="Nossa Senhora da Oliveira" nonfiltered="3458" processed="3450" dbindex="98612">

Nossa Senhora da Oliveira s un antic monestir al nucli antic de Guimares, Portugal.


Fundat per Alfons Henriques, l'esglsia fou restaurada per Joan I en agrament a la Verge per la seva victria a la batalla d'Aljubarrota. La torre manuelina s del 1515.

Davant la porta principal hi trobem el Padro do Salado, un petit temple gtic del segle XIV amb quatre arcs ogivals que allotjen una creu. Explica la llegenda que una olivera fou trasplantada a aquest lloc per alimentar la lmpada de l'altar amb el seu oli, per es va pansir. El 1342, el comerciant Pedro Esteves hi va posar un creu sobre l'arbre que tot seguit va reverdejar.

Va ser modernitzada en nombroses ocasions pel que el seu estil s una mica indefinit. Destaca un imponent campanar del segle XIII. L'interior es fora nu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253948" title="Austral" nonfiltered="3459" processed="3451" dbindex="98613">


Geografia:;
Austral s un adjectiu relatiu al sud, especialment en referncia a l'hemisferi sud (tamb anomenat hemisferi austral) i a la regi meridional de l'frica, anomenada habitualment frica Austral per diferenciar-la d'frica del Sud, que alludeix a la Repblica de Sud-frica.
Illes Australs, l'arxiplag ms meridional de la Polinsia Francesa.

Economia / Numismtica:;
L'austral, antiga moneda de l'Argentina.

Aeronutica:;
Austral Lneas Areas, lnia aria argentina.
Air Austral, lnia aria de l'illa de la Reuni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253949" title="Leith" nonfiltered="3460" processed="3452" dbindex="98614">
Leith (Lte en Galic escocs, que significa vida) s un antic burgh escocs, avui dia un districte municipal de la ciutat d'Edimburg (Edinburgh en grafia local). El districte se situa al nord de la ciutat, a la desembocadura del riu Leith i s el port d'Edimburg. s situat a la banda sud del Firth of Forth, l'estuari del riu Forth, sota la gesti del  Consell de la ciutat d'Edinburgh.

Histria.
Histricament  Leith i Edinburgh foren dos burghs diferents, per el creixement d'ambdues viles les va portar a formar un contnuum urb.  Leith va ser incorporat a Edinburgh el 1920 desprs d'un referndum de carcter no oficial que va refusar la uni per una proporci de cinc a un. 
Leith va jugar un paper important al llarg de la histria d'Esccia ats que s el principal port per accedir a Edinburgh. Maria de Guisa, com a regent de la seva filla la reina Maria d'Esccia, va regir Esccia des de Leith on es va situar la Cort.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253952" title="Sievert" nonfiltered="3461" processed="3453" dbindex="98615">
El sievert (Sv) s la unitat internacional per mesurar la radiaci absorbida per un organisme viu i els seus efectes, a diferncia del gray, que mesura noms l'aspecte fsic de la radiaci. El nom ve del fsic noruec Rolf Sievert.

 Efectes en els humans .
Segons la quantitat de Sv, les conseqncies sobre els sser humans varien. Aquests efectes han estat mesurats amb les vctimes d'accidents nuclears o de les explosions de bombes atmiques

Fins a 0,2 Sv: no apareixen smptomes aparents, pot incrementar-se el risc de cncer, acostumen a ser els mxims lmits permesos per a treballadors amb material radioactiu.
Entre 0,2 i 0,5 Sv: disminueix la producci de glbuls vermells de forma temporal;
Fins a 1 Sv: maldecaps, disminuci de les defenses que poden causar ms infeccions, possible esterilitat masculina temporal;
Entre 1 i 2 Sv: vmits, cansament excessiu, disminuci de les defenses, ms risc de patir avortaments espontanis i un 10% de mortalitat en un mes desprs de l'exposici;
Entre 2 i 3 Sv: vmits, prdua del cabell (un 50% de possibilitats a 3 Sv), possible infertilitat, mortalitat del 35%;
Entre 3 i 4 Sv: hemorrgies, mortalitat del 50% en un mes, prdua massiva de les defenses;
Entre 4 i 6 Sv: enverinament agut, entre 60% i 90% de mortalitat en un mes, sagnats interns, infertilitat femenina i masculina;
Enttre 6 i 10 Sv: noms les cures intensives permeten sobreviure, destrucci de la medulla ssia, greus trastorns als intestins i ronyons, hemorrgies massives, mutacions gentiques;
Ms de 10 Sv: mort a la setmana de l'exposici, diarrees i nuses generals, manca de control dels msculs, hemorrgies internes, colapse del sistema nervis;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253953" title="Austral (moneda)" nonfiltered="3462" processed="3454" dbindex="98616">


L'austral fou la unitat monetria argentina entre el 15 de juny de 1985 i el 31 de desembre de 1991. Se subdividia en 100 centaus (en espanyol centavos). El smbol era una A majscula barrada amb una lnia horitzontal (vegeu la imatge); aquest smbol apareixia a totes les monedes d'austral, fins i tot als centaus, per distingir-les de les de les unitats monetries anteriors. El codi ISO 4217 era ARA.

Va substituir el peso a ra de 1.000 pesos per austral i va ser substitut altre cop per una nova modalitat de peso a ra de 10.000 australs per peso.

Ems pel Banc Central de la Repblica Argentina (Banco Central de la Repblica Argentina), se'n van emetre monedes de  , 1, 5, 10 i 50 centaus i d'1, 5, 10, 100, 500 i 1.000 australs, i bitllets d'1, 5, 10, 50, 100, 500, 1.000, 5000, 10.000, 50.000, 100.000 i 500.000 australs, valors que anaven en augment a mesura que s'incrementava la inflaci i que finalment van requerir el canvi de l'austral per un nou peso.

 Enllaos externs .
Monedes de l'Argentina ;
Bitllets de l'Argentina ;
Banc Central de la Repblica Argentina  ;
Bitllets argentins  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253956" title="Peso bolivi" nonfiltered="3463" processed="3455" dbindex="98617">
El peso bolivi (en espanyol peso boliviano o, simplement, peso) fou la moneda de Bolvia entre 1963 i 1987. Es dividia en 100 centaus (centavos). El seu smbol era $b. i el codi ISO 4217 era BOP. 

Va substituir el boliviano a ra de 1.000 bolivianos per peso. Arran de la hiperinflaci de mitjan la dcada de 1980, va haver de ser substitut per un nou boliviano a ra d'un mili de pesos per boliviano. 

Ems pel Banc Central de Bolvia (Banco Central de Bolivia), se'n van emetre monedes que anaven des dels cinc centaus fins als cinc pesos (totes les monedes es van deixar d'emetre el 1980), i bitllets des d'1 peso fins als deu milions, a mesura que ho requeria l'increment de la inflaci.

Enllaos externs.
Monedes de Bolvia ;
Bitllets de Bolvia ;
Banc Central de Bolvia ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253958" title="Stefania ackawaio" nonfiltered="3464" processed="3456" dbindex="98618">

Stefania ackawaio s una espcie de granota endmica de Guyana.

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Stefania ackawaio.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253959" title="Stefania ayangannae" nonfiltered="3465" processed="3457" dbindex="98619">

Stefania ayangannae s una espcie de granota que es troba a Guyana.

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Stefania ayangannae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253960" title="Stefania breweri" nonfiltered="3466" processed="3458" dbindex="98620">

Stefania breweri s una espcie de granota que es troba a Veneuela.

 Referncies .

 Stuart, S.N. 2006. Stefania breweri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253961" title="Interactivitat" nonfiltered="3467" processed="3459" dbindex="98621">


La interactivitat s la relaci que una persona t amb altres persones, b siguin una nica persona o un grup de persones. Tamb est referida a la relaci que una persona mant amb el medi o el context que l'envolta. 
Per tant, podem dir que interactivitat s la relaci que una persona t amb el seu entorn.

Tipus d'interactivitat.

Sn els jocs on una persona es relaciona amb altra per tal d'arribar a assolir l'objectiu del joc. Poden ser jocs cooperatius, per sn molt ms abundants els jocs competitius.
Sn els jocs on una persona es relaciona amb un grup de persones per tal d'arribar a assolir l'objectiu del joc.
En el tercer cas, tenim aquell jocs on la persona juga de manera allada, aix significa que no t cap interacci amb altres persones. No obstant aix, la interacci amb el medi i amb el material tamb delimiten un tipus d'interacci. Per tant, en aquest ltim cas estem davant d'una interacci fsica, no social.

Efectes de la interactivitat.
La relaci amb tercers sempre t efectes positius en el nostre desenvolupament. Entre d'altres poden trobar els segents:

Ajuda a controlar la nostra agressivitat. ;
Millora el nostre nivell de frustraci.
Ajuda a desenvolupar l'empatia i, per tant, a conixer la necessitat de la persona que tenim davant.
Permet l'acceptaci d'unes normes i d'una manera d'actuar determinada.
Afavoreix l'aparici de valors prosocials i de la capacitat d'autosuperaci.
En altres ocasions tamb ajuda a desenvolupar la capacitat espacial, temporal i el llenguatge.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253962" title="Stefania coxi" nonfiltered="3468" processed="3460" dbindex="98622">

Stefania coxi s una espcie de granota que es troba a Guyana.

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Stefania coxi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253977" title="Vila do Conde" nonfiltered="3469" processed="3461" dbindex="98623">

Vila do Conde s una municipi portugus situat al districte de Porto, regi del Nord i subregi del Gran Porto, amb prop de 25.700 habitants, la ciutat, i 75.000, el municipi.

La ciutat limita al nord amb la ciutat de Pvoa de Varzim, a l'est amb Vila Nova de Famalico i Trofa, al sud amb la ciutat de Maia i amb Matosinhos, i t a l'oest l'oce Atlntic.

Situada sobre la riba nord del riu Ave, Vila do Conde s un important centre industrial, port pesquer i tamb zona balneria i turstica, posseint un dels principals i ms preuats centres balnearis del pas. La ciutat forma part del mateix conglomerat urb que Pvoa de Varzim.

Llocs d'inters.

Monestir de Santa Clara;
Aqeducte;
Esglsia de Vila do Conde;
Fortalesa de Sant Joan Baptista;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253980" title="Forsia" nonfiltered="3470" processed="3462" dbindex="98624">

La forsia s un tipus de relaci que s'estableix entre dos organismes en la qual un organisme viu a sobre d'un altre i, per tant, s transportat per aquest. Etimolgicament forsia significa "sser transportat per un altre", i de fet es tracta d'aix.

Exemples de forsia sn els molluscs que viuen incrustats a la pell de grans cetacis o a les closques de les tortugues marines. Altres casos de forsia ms estranys sn la incrustaci de certs tipus d'esponja a la pell d'escorpnids, oferint-los aix cert mimetisme en l'entorn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253986" title="Stefania evansi" nonfiltered="3471" processed="3463" dbindex="98625">

Stefania evansi s una espcie de granota que es troba a  Guyana i, possiblement tamb, a Brasil i Veneuela.

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Stefania evansi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253987" title="ITunes" nonfiltered="3472" processed="3464" dbindex="98626">



L'iTunes s un reproductor multimdia presentat per Apple, que permet reproduir i organitzar msica i vdeos digitals. El programa s alhora una interfcie per a gestionar els continguts dels populars reproductors iPod i iPhone. A ms, l'iTunes es pot connectar a la iTunes Store (sempre que hi hagi connexi a internet) per a comprar i descarregar msica digital, videoclips, programes de televisi, jocs per a l'iPod, audiollibres, diversos podcasts i, als Estats Units, pellcules i sons de trucada per al mbil.

Podeu descarregar l'iTunes gratutament per a Mac OS X, Windows Vista i Windows XP des del web d'Apple. A ms, ve de srie a tots els ordinadors Mac, i alguns HP i Dell. Hi ha versions antigues disponibles per a Mac OS 9, OS X 10.0-10.2 i Windows 2000. L'iTunes no est disponible per a altres sistemes operatius, com ara Linux.

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina de l'iTunes a Apple.com;
Pgina d'ajuda de l'iTunes a Apple.com;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253989" title="Stefania ginesi" nonfiltered="3473" processed="3465" dbindex="98627">

Stefania ginesi s una espcie de granota que es troba a Veneuela.

 Referncies .

 Searis, C. & La Marca, E. 2004. Stefania ginesi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253990" title="Stefania goini" nonfiltered="3474" processed="3466" dbindex="98628">

Stefania goini s una espcie de granota que es troba a Veneuela.

 Referncies .

 Searis, C., MacCulloch, R. & La Marca, E. 2004. Stefania goini. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253992" title="Stefania marahuaquensis" nonfiltered="3475" processed="3467" dbindex="98629">

Stefania marahuaquensis s una espcie de granota que es troba a Veneuela.

 Referncies .

 Searis, C. & La Marca, E. 2004. Stefania marahuaquensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253993" title="Stefania oculosa" nonfiltered="3476" processed="3468" dbindex="98630">

Stefania oculosa s una espcie de granota que es troba a Veneuela i, possiblement tamb, a Brasil.

 Referncies .

 Searis, C., MacCulloch, R. & La Marca, E. 2004. Stefania oculosa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253994" title="Stefania percristata" nonfiltered="3477" processed="3469" dbindex="98631">

Stefania percristata s una espcie de granota que es troba a Veneuela i, possiblement tamb, a Brasil.

 Referncies .

 Searis, C., MacCulloch, R. & La Marca, E. 2004. Stefania percristata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253995" title="Stefania riae" nonfiltered="3478" processed="3470" dbindex="98632">

Stefania riae s una espcie de granota que es troba a Veneuela i, possiblement tamb, a Brasil.

 Referncies .

 Searis, C. & La Marca, E. 2004. Stefania riae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253996" title="Stefania riveroi" nonfiltered="3479" processed="3471" dbindex="98633">

Stefania riveroi s una espcie de granota que es troba a Veneuela i, possiblement tamb, a Guyana.

 Referncies .

 Searis, C. & La Marca, E. 2004. Stefania riveroi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253997" title="udio digital" nonfiltered="3480" processed="3472" dbindex="98634">


L'udio digital utilitza senyals digitals per a la reproducci de so. Aix inclou la conversi d'analgic a digital, la conversi de digital a analgic, l'emmagatzematge i la transmissi.

Des dels cilindres de fongraf fins als cassets, l'emmagatzematge i reproducci de msica analgica s'han basat en els mateixos principis en qu es bassa l'oda humana. En un sistema d'udio analgic, els sons es basen en ones fsiques a l'aire, que es transformen en la representaci elctrica de l'ona, mitjanant un transductor (per exemple, un micrfon), i es desen o es transmeten. Per a tornar a obtenir un so, es reverteix el procs, mitjanant l'amplificaci i la reconversi a ones sonores fsiques a travs d'un altaveu. Tot i que se'n canvia la natura, les caracterstiques fonamentals de l'ona no es canvien durant el seu emmagatzematge, transformaci, duplicaci i amplificaci. Totes les senyals d'udio analgiques sn susceptibles de rebre soroll i distorsi, degut a la presncia inherent de soroll als circuits electrnics.

La cadena de l'udio digital comena quan un senyal d'udio analgic es converteix en senyals elctriques (polsos digitals) en lloc de senyals electromecniques. Aquesta senyal desprs es codifica per a prevenir qualsevol error que pogus aparixer durant l'emmagatzematge o transmissi del senyal.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253998" title="Manuel" nonfiltered="3481" processed="3473" dbindex="98635">

Manuel fou un estil arquitectnic desenvolupat a Portugal entre finals del segle XV i comenaments del XVI, que deu el seu nom al rei Manuel I de Portugal.

L'estil aporta poques novetats estructurals en ser bsicament ornamental. Sobre una base goticoflamgera, s'hi sobreposen elements renaixentistes i d'influncia oriental, amb una densa ornamentaci que fa que siguin molt abundants els motius decoratius, principalment de tipus nutic i herldic.

s una variaci portuguesa de l'estil gtic final, aix com de l'art portugus-morisc o mudjar, marcat per una sistematitzaci de motius iconogrfics propis, de gran port, simbolitzant el poder regi. Va incorporar, ms tard, ornamentacions del Renaixement itali. El terme Manuel va ser creat per Francisco Adolfo Varnhagen en el seu Notcia Histrica e Descriptiva do Mosteiro de Belm de 1842.

L'Estil es va desenvolupar en una poca propcia de l'economia portuguesa i va deixar marques a tot el territori nacional.

Destaquen com a monuments ms representatius:

Monestir de Batalha, obra de Mateo Fernandes, el francs Boytac i Joo de Castilho, en el qual es destaquen les capelhas imperfeitas i el claustre;
Monestir dels jernims de Belm, obra tamb de Boytac i Joo de Castilho;
Esglsia del monestir de Tomar de Diego de Arruda;
Torre de Belm de Francisco de Arruda.

En un estil neomanuel, destaca l'Hotel palau de Buaco, de finals del segle XIX.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="253999" title="Stefania roraimae" nonfiltered="3482" processed="3474" dbindex="98636">

Stefania roraimae s una espcie de granota que es troba a Guyana i, possiblement tamb, a Brasil i Veneuela. 

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Stefania roraimae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254001" title="Stefania satelles" nonfiltered="3483" processed="3475" dbindex="98637">

Stefania satelles s una espcie de granota que es troba a Veneuela.

 Referncies .

 Searis, C. & La Marca, E. 2004. Stefania satelles. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254002" title="Stefania scalae" nonfiltered="3484" processed="3476" dbindex="98638">

Stefania scalae s una espcie de granota que es troba a Guyana i, possiblement tamb, a Veneuela i Brasil.

 Referncies .

 Searis, C., MacCulloch, R. & La Marca, E. 2004. Stefania scalae. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254003" title="Corona txecoslovaca" nonfiltered="3485" processed="3477" dbindex="98639">
La corona txecoslovaca (en txec i eslovac koruna  eskoslovensk o, simplement, koruna) fou la moneda de Txecoslovquia. El seu codi ISO 4217 era CSK i s'acostumava a abreviar K s. La corona es dividia en 100 hal   en txec (en singular hal ) o halierov en eslovac (en singular halier), abreviat h. 

La moneda txecoslovaca es va adoptar el 10 d'abril de 1919 en substituci de la corona austrohongaresa en termes paritaris (1:1). Aquesta primera corona va circular fins al 14 de mar de 1939, en qu es van crear les respectives corones de Bohmia i Morvia i d'Eslovquia, tamb en termes paritaris. A l'acabament de la Segona Guerra Mundial, l'1 de novembre de 1945 es va reintroduir la corona txecoslovaca en substituci de la corona de Bohmia i Morvia i la corona eslovaca, igualment en termes paritaris, tot i que a causa de la guerra la moneda havia perdut una gran part del seu valor. La moneda fou devaluada considerablement el 1953 i, el 7 de febrer de 1993, arran de la dissoluci de Txecoslovquia, fou substituda per la corona txeca i l'eslovaca, en termes paritaris.

Emesa pel Banc Estatal de Txecoslovquia (Sttn Banka  eskoslovensk), en el moment de la seva desaparici en circulaven monedes de 5, 10, 20 i 50 h i d'1, 2, 5 i 10 K s, i bitllets de 10, 20, 50, 100, 500 i 1.000 K s.

Vegeu tamb.
Corona (moneda);
Corona txeca;
Corona eslovaca;

Enllaos externs.
Monedes de Txecoslovquia ;
Bitllets de Txecoslovquia ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254004" title="Funci caracterstica (teoria de la probabilitat)" nonfiltered="3486" processed="3478" dbindex="98640">
En teoria de la probabilitat, la funci caracterstica d'una variable aleatria real s una eina matemtica que proporciona informaci completa sobre la distribuci de probabilitat de la variable aleatria i sovint en facilita l'estudi. A ms, amb les funcions caracterstiques es disposa, grcies al teorema de continutat de Lvy, d'un mtode senzill i potent per estudiar la convergncia en distribuci d'una successi de variables aleatries.

Donada una variable aleatria real  definida sobre un espai de probabilitat , la seva funci caracterstica s la funci
 (s a dir de valors complexos)
definida, per a tot real t, per la relaci segent (on ,  i  denota l'operador esperana):




Expressions de la funci caracterstica.
Expressions integrals generals.
Per definici de  :
;
Denotant per  la distribuci de probabilitat de la variable aleatria X:
;
(segons el teorema de la mesura imatge);

Remarques:
 es tracta aqu d'integrals de Lebesgue;

 la definici (1) t sentit perqu per a tot real t, la variable aleatria complexa;
;
s fitada (t mdul 1) i per tant s integrable respecte a la mesura de probabilitat  ;

 l'equaci (2) significa que la funci caracterstica d'una variable aleatria real X s la transformada de Fourier de la seva distribuci de probabilitat , mesura de probabilitat sobre l'espai mesurable (o probabilitzable) , on  s la sigma-lgebra de Borel de ;

Casos particulars importants.
 Quan X s discreta, amb valors  tals que per a tot k,  aleshores:
;
(suma finita o srie absolutament convergent);

 Quan X s absolutament contnua, amb funci de densitat de probabilitat  aleshores:
;
(integral de Lebesgue; en els casos usuals coincideix amb la integral de Riemann);

Propietats elementals.
La funci caracterstica d'una variable aleatria real X:
 compleix la relaci:
;

 s fitada:
;

 s uniformement contnua en ;

 s hermtica:
 (on  s el conjugat del nombre complex z);

 compleix la identitat:
;

i en particular : ;
per tant si  i  tenen la mateixa distribuci (dita simtrica), la funci  s parella amb valors reals;

(la tercera propietat es dedueix del teorema de la convergncia dominada; les altres sn immediates)



Exemples clssics.
Distribuci degenerada.
Si la variable aleatria X segueix la distribuci degenerada de valor  (s a dir:   ; X s constant quasi segurament) aleshores:
;

Distribuci binomial.
Si la variable aleatria X segueix la distribuci binomial  (on  ) aleshores:
;
d'on es dedueix (frmula del binomi de Newton):
;

 Distribuci de Bernoulli.
En particular, si la variable aleatria X segueix la distribuci de Bernoulli  (on  ) aleshores:
;

 Distribuci geomtrica.
Si la variable aleatria X segueix la distribuci geomtrica  (on  ) aleshores:
;

Distribuci de Poisson.
Si la variable aleatria X segueix la distribuci de Poisson  (on  ) aleshores:
;

Distribuci uniforme contnua.
Si la variable aleatria X segueix la distribuci uniforme contnua  (on  i a < b) aleshores:
 si  , i .

En particular, si X segueix la distribuci  (on  ) aleshores:
 si  , i .

Distribuci exponencial.
Si la variable aleatria X segueix la distribuci exponencial  (on  ) aleshores:
;

Distribuci normal estndard.
Si la variable aleatria X segueix la distribuci normal estndard  aleshores:
;



Distribuci de Cauchy simtrica.
Si la variable aleatria X segueix la distribuci de Cauchy simtrica  (on  ) aleshores:
;
Per demostrar-ho, es pot utilitzar el teorema dels residus (anlisi complexa).

;

Aplicacions.

Cas de la distribuci normal general.
Sigui una variable aleatria X amb distribuci normal  (on  ).
Aleshores:
.

;

Cas de la distribuci de Cauchy general.
Sigui una variable aleatria X amb distribuci de Cauchy  (on  ).
Aleshores:
.

;

Perqu la funci caracterstica s anomenada aix.
Com el seu nom ho indica, la funci caracterstica d'una variable aleatria (real) en caracteritza la distribuci de probabilitat: dues variables aleatries segueixen la mateixa distribuci si i noms si tenen la mateixa funci caracterstica (s el teorema d'unicitat; vegeu infra).

Per aquesta ra, la funci caracterstica d'una variable aleatria X tamb s anomenada funci caracterstica de la distribuci d'X. Per exemple, es pot parlar de la funci caracterstica de la distribuci normal.

Teorema d'inversi.
Donada una variable aleatria real X, es denota per  la seva funci de distribuci. Per a tot parell  de punts de continutat de  es compleix la relaci segent:

Aix s una variant probabilista del teorema d'inversi de la transformaci de Fourier.

Teorema d'unicitat.
El teorema d'inversi permet reconstruir (almenys en teoria) la funci de distribuci d'una variable aleatria a partir de la seva funci caracterstica. Una conseqncia s l'important teorema d'unicitat:

Dues variables aleatries reals sn idnticament distribudes si i noms si tenen la mateixa funci caracterstica.



Utilitzaci prctica.
El ms sovint, el teorema d'unicitat s'utilitza de la manera segent per determinar la distribuci de probabilitat d'una variable aleatria real X: es calcula la funci caracterstica  i es reconeix la funci caracterstica d'una distribuci clssica que s, per tant, la distribuci de X (per exemple, vegeu infra la prova de l'estabilitat d'algunes distribucions de probabilitat).

Funci caracterstica de la suma de variables aleatries independents.
Suma de dues variables aleatries independents.
Donades dues variables aleatries reals independents X i Y (definides sobre el mateix espai de probabilitat), es compleix la relaci segent:
.
En efecte,
.
Ats que X i Y sn independents, tamb ho sn, per a tot real t, les variables aleatries  i  ; per tant:
.

Remarca: el recproc s fals. Existeixen variables aleatries no independents les funcions caracterstiques de les quals compleixen aquesta relaci. Heus aqu un exemple ben conegut: donada una variable aleatria X amb distribuci de Cauchy simtrica  :
;
Per s clar que X i X no sn independents.

Generalitzaci.
Donades n variables aleatries reals independents  (definides sobre el mateix espai de probabilitat), es compleix la relaci segent:
;
(per consegent, el producte de funcions caracterstiques tamb s una funci caracterstica).

Se sap que la transformada de Fourier d'un producte de convoluci s el producte ordinari de les transformades de Fourier.

Tenint en compte el teorema d'unicitat, la relaci precedent s'interpreta aix: si les variables aleatries  sn independents, aleshores:
 : la distribuci de probabilitat de la suma s el producte de convoluci de les distribucions dels termes.

Per determinar la distribuci de la suma, els dos punts de vista (producte de convoluci de les distribucions de probabilitat, producte ordinari de les funcions caracterstiques) sn matemticament equivalents. Tanmateix, el mtode de les funcions caracterstiques s generalment ms simple d'utilitzar.

Aplicaci : estabilitat d'algunes distribucions de probabilitat.
Siguin n variables aleatries reals independents .
 si per a tot k,  segueix la distribuci binomial , aleshores  segueix la distribuci binomial ;

 si per a tot k,  segueix la distribuci de Poisson , aleshores  segueix la distribuci de Poisson ;

 si per a tot k,  segueix la distribuci normal , aleshores  segueix la distribuci normal ;

 si per a tot k,  segueix la distribuci de Cauchy , aleshores  segueix la distribuci de Cauchy ;




Funci caracterstica i moments.
Sigui una variable aleatria real X.

Teorema directe.
Si el moment d'ordre m de X existeix (finit), aleshores:
 la funci caracterstica  s de classe  en ;

  , i per tant:

  , on .

Recproc (parcial).
Si  s m vegades derivable en el punt 0, aleshores:
 per a tot natural k tal que  el moment d'ordre k de X existeix i:

 ;
En particular, si  s infinitament derivable en el punt 0, aleshores tots els moments de X existeixen.

Exemple.
Si la variable aleatria X segueix la distribuci de Poisson , la seva funci caracterstica s infinitament derivable en  : tots els moments de X existeixen. Es comprova fcilment que:
.
Per tant:
 ,  , i ;
(tamb es poden calcular directament com a sumes de sries convergents).

Teorema de continutat de Lvy.
Aquest teorema permet estudiar la convergncia en distribuci de les successions de variables aleatries per mitj de la convergncia puntual de les seves funcions caracterstiques.

Enunciat.
Una successi  de variables aleatries reals convergeix en distribuci cap a una variable aleatria real X si i noms si:
 quan , on;

 s una funci contnua en el punt 0.
En aquest cas,  s la funci caracterstica de X.

Versi ms simple.
Una successi  de variables aleatries reals convergeix en distribuci cap a una variable aleatria real X si i noms si:
 quan .
La segona versi exigeix que sigui coneguda per endavant la distribuci lmit.

Utilitzacions.
Heus aqu unes quantes aplicacions clssiques del teorema de continutat de Lvy.

Teorema del lmit central.
Una aplicaci clssica del teorema de continutat de Lvy s la prova del teorema del lmit central.

Teorema de convergncia de Poisson .
Una segona aplicaci clssica s la prova del teorema de convergncia de Poisson:

Sigui una successi real  tal que  (on  ) i per a tot n, .

Si per a tot n, la variable aleatria  segueix la distribuci binomial  , aleshores la successi  convergeix en distribuci cap a una variable aleatria X amb distribuci .;

;

Llei feble dels grans nombres.
Una tercera aplicaci clssica s la prova de la llei feble dels grans nombres per a variables aleatries integrables (s a dir amb esperana finita) i independents. S'enuncia aix:

 Donada una successi  de variables aleatries reals (definides sobre el mateix espai de probabilitat) independents i idnticament distribudes (abreujadament i.i.d), amb esperana finita, es posa: .

 Si es defineix per a tot n:
 , on ,
 aleshores la successi  convergeix en distribuci cap a la constant .

;

Remarca: se sap que la convergncia en distribuci cap a una constant equival a la convergncia en probabilitat cap a la mateixa constant.

Referncies.
  Lukacs (Eugen)   Characteristic Functions. Griffin, London, 1960 (primera edici); 1970 (segona edici revisada i ampliada).
   Rnyi (Alfred)   Wahrscheinlichkeitsrechnung, mit einem Anhang ber Informations-theorie.   V. E. B. Deutscher Verlag der Wissenschaften, Berlin, 1962. Traducci al francs: Calcul des probabilits avec un appendice sur la thorie de l'information. Dunod, Paris, 1966.
  Feller (William)   An Introduction to Probability Theory and Its Applications. (vol. 2)   John Wiley & Sons, New York, 1971.

Vegeu tamb.
 Convergncia en distribuci;
 Convoluci;
 Funci generatriu dels moments;
 Moments;
 Transformaci de Fourier;

Enllaos externs.
 A Brief History of Characteristic Functions ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254005" title="Stefania schuberti" nonfiltered="3487" processed="3479" dbindex="98641">

Stefania schuberti s una espcie de granota que es troba a Veneuela.

 Referncies .

 Searis, C. & La Marca, E. 2004. Stefania schuberti. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254006" title="Funci caracterstica" nonfiltered="3488" processed="3480" dbindex="98642">

Funci caracterstica (matemtiques): donat un conjunt E, la funci caracterstica d'un subconjunt A s la funcion  tal que per a tot element x de E,  si , i  si .
Funci caracterstica (teoria de la probabilitat): donada una variable aleatria real , la seva funci caracterstica s la funci .
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254008" title="Stefania tamacuarina" nonfiltered="3489" processed="3481" dbindex="98643">

Stefania tamacuarina s una espcie de granota que es troba a Veneuela i, possiblement tamb, a Brasil. 

 Referncies .

 Searis, C. & La Marca, E. 2004. Stefania tamacuarina. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254009" title="Stefania woodleyi" nonfiltered="3490" processed="3482" dbindex="98644">

Stefania woodleyi s una espcie de granota que es troba a Guyana i, possiblement tamb, a Brasil. 

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Stefania woodleyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254017" title="Hylomantis" nonfiltered="3491" processed="3483" dbindex="98645">

Hylomantis s un gnere de granotes de la subfamlia Phyllomedusinae.

Espcies.

 Hylomantis aspera ;
 Hylomantis buckleyi ;
 Hylomantis danieli ;
 Hylomantis granulosa ;
 Hylomantis hulli ;
 Hylomantis lemur ;
 Hylomantis medinai ;
 Hylomantis psilopygion ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254020" title="Hylomantis aspera" nonfiltered="3492" processed="3484" dbindex="98646">

Hylomantis aspera s una espcie de granota que es troba a Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D.& Pimenta, B. 2004.  Hylomantis aspera.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254023" title="Hylomantis buckleyi" nonfiltered="3493" processed="3485" dbindex="98647">

Hylomantis buckleyi s una espcie de granota que es troba a Colmbia i Equador.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Castro, F., Rueda, J.V., Bolvar, W., Estupinan, R.A., Coloma, L.A., Ron, S. & Almandriz, A. 2004.  Hylomantis buckleyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254025" title="Hylomantis danieli" nonfiltered="3494" processed="3486" dbindex="98648">

Hylomantis danieli s una espcie de granota que es troba a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Castro, F., Lynch, J. & Acosta-Galvis, A. 2004.  Hylomantis danieli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254026" title="Elisabet Woodville" nonfiltered="3495" processed="3487" dbindex="98649">

Elisabet Woodville (vers 1437 - 7/8 de juny de 1492) va ser reina consort del rei Eduard IV d'Anglaterra des del 1464 fins a la mort d'aquest el 1483.

Joventut i primer matrimoni.
Elisabet va nixer els volts del 1437 a Grafton Regis, Northamptonshire, filla de Sir Ricard Woodville (que ms tard fora nomenat comte Rivers) i Jacquetta of Luxembourg. A travs de la seva mare Elisabet era una descendent llunyana del rei Joan d'Anglaterra. Fou dama de companyia de Margarida d'Anjou, la reina d'Enric VI el 1455 amb tan sols 10 anys. El 1452 va casar-se amb Sir John Grey de Gorby, que va morir el 1461 lluitant per la causa Lancaster a la Segona Batalla de Sant Albans. D'aquest matrimoni Elisabet va tenir dos fills: Toms (ms tard marqs de Dorset) i Ricard.

D'Elisabet es deia que era "la dona ms bonica de l'Illa de Bretanya" amb "parpelles frondoses com les d'un drac" (suggerint uns estndards de bellesa diferents als cnons actuals).

Reina consort.
Eduard IV va tenir moltes amants, la ms notria Jane Shore, i tenia reputaci d'home infidel. El seu casament amb Elisabet Woodville es va fer en secret l'1 de mar de 1464 a la casa familiar de la nvia a Northamptonshire. Els nics testimonis foren la mare d'Elisabet i dues dames de la cort.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254029" title="Hylomantis granulosa" nonfiltered="3496" processed="3488" dbindex="98650">

Hylomantis granulosa s una espcie de granota que es troba a  Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Carnaval, A.C. & Peixoto, O.L. 2004.  Hylomantis granulosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254031" title="Barcelona Uroloki" nonfiltered="3497" processed="3489" dbindex="98651">

Els Barcelona Uroloki sn un club catal de futbol americ i hoquei en lnia de la ciutat de Barcelona.

 Histria .
El Barcelona Uroloki neix a Barcelona el 1990, grcies a la fusi de les dues niques escoles futbol americ del pas (Llops del Parc i Uroloki), esdevenint rpidament com un dels principals clubs de formaci i de futbol de base del pas. En el seu ample palmars destaquen els 21 ttols assolits per les categories inferiors i que als anys 2000 es vei reflectit en les bones actuacions de l'equip snior (5 lligues catalanes).

La temporada 2007-2008 cre la secci d'hoquei en lnia en categories inferiors.

 Palmars .
5 Lliga catalana de futbol americ: 1999-00, 2001-02, 2002-03, 2003-04, 2004-05;
1 Supercopa catalana de futbol americ: 2000-01;
3 LNFA 2: 2003, 2004, 2005;

 Enllaos externs .
Web Oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254032" title="Hylomantis hulli" nonfiltered="3498" processed="3490" dbindex="98652">

Hylomantis hulli s una espcie de granota que es troba a  Equador i Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D., Jungfer, K.-H. & Monteza, J.I. 2004.  Hylomantis hulli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254035" title="Hylomantis lemur" nonfiltered="3499" processed="3491" dbindex="98653">

Hylomantis lemur s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Kubicki, B., Pounds, A., Chaves, G. & Jungfer, K.-H. 2004.  Hylomantis lemur.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254036" title="Hylomantis medinai" nonfiltered="3500" processed="3492" dbindex="98654">

Hylomantis medinai s una espcie de granota que es troba a Veneuela.

Referncies.

 Manzanilla, J. & La Marca, E. 2004.  Hylomantis medinai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254038" title="Hylomantis psilopygion" nonfiltered="3501" processed="3493" dbindex="98655">

Hylomantis psilopygion s una espcie de granota que es troba a Colmbia i Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Jungfer, K.-H. & Renjifo, J.M. 2004.  Hylomantis psilopygion.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254043" title="Pseudis" nonfiltered="3502" processed="3494" dbindex="98656">

Pseudis s un gnere de granotes de la subfamlia Hylinae.

Es troba a l'rea compresa entre les Guaianes, Veneuela, Trinitat, sud de Brasil, Paraguai, sud-est de Per, est de Bolvia, nord-est d'Argentina i Uruguai.

Espcies.

 Pseudis bolbodactyla ;
 Pseudis cardosoi ;
 Pseudis fusca ;
 Pseudis minuta ;
 Pseudis paradoxa ;
 Pseudis tocantins ;

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254045" title="CFA L'Hospitalet Pioners" nonfiltered="3503" processed="3495" dbindex="98657">

Els Pioners de L'Hospitalet sn un club catal de futbol americ de la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat.

 Histria .
L'equip dels Pioners va ser fundat l'any 1988, i, tal com fa referncia el seu nom, s un dels clubs pioners del futbol americ a Catalunya, just darrera dels Badalona Dracs i fundats el mateix any que Barcelona Bfals i Barcelona Bxers (ja desaparegut). Fou club fundador de la Federaci Catalana i particip a la primera Lliga catalana de futbol americ, el mateix 1988, quedant en tercera posici.

 Palmars .
6 Supercopa catalana de futbol americ: 1997-98, 2001-02, 2004-05, 2005-06, 2006-07, 2007-08;
2 Lliga espanyola de futbol americ: 2005, 2008;
4 Copa espanyola de futbol americ: 2000, 2005, 2006, 2008;

 Enllaos externs .
Web Oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254048" title="Pseudis bolbodactyla" nonfiltered="3504" processed="3496" dbindex="98658">

Pseudis bolbodactyla s una espcie de granota que es troba a Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Gonalves da Cruz, C.A. & Silvano, D. 2004.  Pseudis bolbodactyla.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254049" title="Pseudis cardosoi" nonfiltered="3505" processed="3497" dbindex="98659">

Pseudis cardosoi s una espcie de granota que es troba a Brasil. 

Referncies.

 Kwet, A. 2004.  Pseudis cardosoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254050" title="Pseudis fusca" nonfiltered="3506" processed="3498" dbindex="98660">

Pseudis fusca s una espcie de granota que es troba a Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nascimento, L.B., Gonalves da Cruz, C.A. & Skuk, G. 2004.  Pseudis fusca.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254051" title="Pseudis minuta" nonfiltered="3507" processed="3499" dbindex="98661">

Pseudis minuta s una espcie de granota que es troba a Brasil, Argentina i Uruguai.

Referncies.

 Kwet, A., Lavilla, E., Faivovich, J. & Langone, J. 2004.  Pseudis minuta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254052" title="Pseudis paradoxa" nonfiltered="3508" processed="3500" dbindex="98662">

Pseudis paradoxa s una espcie de granota que es troba a la conca del riu Amazones i a l'illa de Trinitat.

Referncies.

  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254053" title="Pseudis tocantins" nonfiltered="3509" processed="3501" dbindex="98663">

Pseudis tocantins s una espcie de granota que es troba a Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Gonalves da Cruz, C.A. & Silvano, D. 2004.  Pseudis tocantins.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254054" title="Ptychohyla" nonfiltered="3510" processed="3502" dbindex="98664">

Ptychohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba als estats mexicans de Chiapas, Guerrero i Oaxaca, aix com tamb a l'Amrica Central fins a l'oest de Panam.

Espcies.

 Ptychohyla acrochorda ;
 Ptychohyla dendrophasma ;
 Ptychohyla erythromma ;
 Ptychohyla euthysanota ;
 Ptychohyla hypomykter ;
 Ptychohyla legleri;
 Ptychohyla leonhardschultzei ;
 Ptychohyla macrotympanum ;
 Ptychohyla panchoi ;
 Ptychohyla salvadorensis ;
 Ptychohyla sanctaecrucis ;
 Ptychohyla spinipollex ;
 Ptychohyla zophodes ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254055" title="Ptychohyla acrochorda" nonfiltered="3511" processed="3503" dbindex="98665">

Ptychohyla acrochorda s una espcie de granota que es troba a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. 2004.  Ptychohyla acrochorda.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254057" title="Ptychohyla dendrophasma" nonfiltered="3512" processed="3504" dbindex="98666">

Ptychohyla dendrophasma s una espcie de granota que es troba a Guatemala i, possiblement tamb, a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acevedo, M. & Young, B. 2004.  Ptychohyla dendrophasma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254058" title="Ptychohyla erythromma" nonfiltered="3513" processed="3505" dbindex="98667">

Ptychohyla erythromma s una espcie de granota que es troba a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Ptychohyla erythromma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254061" title="Ptychohyla euthysanota" nonfiltered="3514" processed="3506" dbindex="98668">

Ptychohyla euthysanota s una espcie de granota que es troba a El Salvador, Guatemala, Mxic i, possiblement tamb, a Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Acevedo, M. & Muoz Alonso, A. 2004.  Ptychohyla euthysanota.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254062" title="Ptychohyla hypomykter" nonfiltered="3515" processed="3507" dbindex="98669">

Ptychohyla hypomykter s una espcie de granota que es troba a Guatemala, Honduras, Nicaragua i, possiblement tamb, a El Salvador. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acevedo, M., Cruz, G., Wilson, L.D., McCranie, R., Khler, G. & Mendelson III, J. 2006.  Ptychohyla hypomykter.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254063" title="Ptychohyla legleri" nonfiltered="3516" processed="3508" dbindex="98670">

Ptychohyla legleri s una espcie de granota que es troba a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Kubicki, B. & Bolaos, F. 2004.  Ptychohyla legleri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254064" title="Ptychohyla leonhardschultzei" nonfiltered="3517" processed="3509" dbindex="98671">

Ptychohyla leonhardschultzei s una espcie de granota que es troba a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Canseco-Mrquez, L. & Mendelson III, J. 2006.  Ptychohyla leonhardschultzei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254065" title="Sun eats hours" nonfiltered="3518" processed="3510" dbindex="98672">

Sun eats hours s una banda creada a Vicenza, Itlia l'any 1997. 

El seu estil es podria definir com a hardcore meldic, influt per altres bandes com The Offspring, Pennywise, AFI o NOFX.

Han estat diverses vegades teloners de bandes importants com les anomenades anteriorment per actualment ja es podrien considerar un grup important dins del mn del hardcore.

Composici.
Est formada per 4 membres:

 Francesco "The President" Lorenzi - veu i guitarra;
 Ricky "Trash" Rossi - bateria;
 Matteo "Lemma" Reghelin - baix;
 Gianluca "Boston" Menegozzo - guitarra i veu;

Discografia.
La seva discografia consta de 5 albums:

 Don't Waste Time (2000);
 Will (2002);
 Tour All Over (2003);
 The Last Ones (2005);
 Metal Addiction (2006);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254066" title="Ptychohyla macrotympanum" nonfiltered="3519" processed="3511" dbindex="98673">

Ptychohyla macrotympanum s una espcie de granota que es troba a Guatemala i, possiblement tamb, a Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acevedo, M. & Young, B. 2004.  Ptychohyla macrotympanum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254067" title="Ptychohyla panchoi" nonfiltered="3520" processed="3512" dbindex="98674">

Ptychohyla panchoi s una espcie de granota que es troba a Guatemala.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acevedo, M. & Smith, E. 2004.  Ptychohyla panchoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254069" title="Ptychohyla salvadorensis" nonfiltered="3521" processed="3513" dbindex="98675">

Ptychohyla salvadorensis s una espcie de granota que es troba a El Salvador, Guatemala i Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cruz, G., Wilson, L.D., McCranie, R., Khler, G., Acevedo, M. & Mendelson III, J. 2006.  Ptychohyla salvadorensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254070" title="Ptychohyla sanctaecrucis" nonfiltered="3522" processed="3514" dbindex="98676">

Ptychohyla sanctaecrucis s una espcie de granota que es troba a Guatemala.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acevedo, M. & Smith, E. 2006.  Ptychohyla sanctaecrucis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254071" title="Ptychohyla spinipollex" nonfiltered="3523" processed="3515" dbindex="98677">

Ptychohyla spinipollex s una espcie de granota que es troba a Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cruz, G., Wilson, L.D. & McCranie, R. 2004.  Ptychohyla spinipollex.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254072" title="Ptychohyla zophodes" nonfiltered="3524" processed="3516" dbindex="98678">

Ptychohyla zophodes s una espcie de granota que es troba a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. 2004.  Ptychohyla zophodes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254074" title="Ekwele" nonfiltered="3525" processed="3517" dbindex="98679">
L'ekwele fou la unitat monetria de Guinea Equatorial entre 1975 i 1985. Tot i que nominalment es dividia en 100 cntims (en espanyol cntimos), mai se'n van arribar a emetre monedes. El seu codi ISO 4217 era EQE.

El nom de la moneda (escrit aix a partir de 1979; abans s'usava la forma ekuele) fa referncia a una punta de llana de ferro que en temps precolonials es feia sevir com a moneda. El plural s bipkwele.

L'ekwele va substituir la pesseta guineana en termes paritaris (1:1) i fou substitut pel franc CFA (escrit franco a les monedes i als bitllets de Guinea Equatorial) a ra de 4 bipkwele per franc.

Ems pel Banc de Guinea Equatorial (Banco de Guinea Ecuatorial), en el moment de la seva substituci pel franc CFA en circulaven monedes d'1, 5, 25 i 50 bipkwele i bitllets de 100, 500, 1.000 i 5.000 bipkwele.

Enllaos externs.
Monedes de Guinea Equatorial ;
Bitllets de Guinea Equatorial ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254078" title="Tlalocohyla" nonfiltered="3526" processed="3518" dbindex="98680">

Tlalocohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es va crear l'any 2005.

Espcies.

 Tlalocohyla godmani ;
 Tlalocohyla loquax ;
 Tlalocohyla picta ;
 Tlalocohyla smithii ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254079" title="Tlalocohyla godmani" nonfiltered="3527" processed="3519" dbindex="98681">

Tlalocohyla godmani s una espcie de granota que es troba a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Tlalocohyla godmani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254080" title="Tlalocohyla loquax" nonfiltered="3528" processed="3520" dbindex="98682">

Tlalocohyla loquax s una espcie de granota que es troba a Belize, Costa Rica, Guatemala, Honduras, Mxic i Nicaragua.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Chaves, G., Savage, J. & Wilson, L.D. 2004.  Tlalocohyla loquax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254081" title="Tlalocohyla picta" nonfiltered="3529" processed="3521" dbindex="98683">

Tlalocohyla picta s una espcie de granota que es troba a Belize, Guatemala, Honduras i Mxic.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Lee, J., Acevedo, M. & Wilson, L.D. 2004.  Tlalocohyla picta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254082" title="Tlalocohyla smithii" nonfiltered="3530" processed="3522" dbindex="98684">

Tlalocohyla smithii s una espcie de granota que es troba a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Tlalocohyla smithii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254083" title="Salvador Codina i Duran" nonfiltered="3531" processed="3523" dbindex="98685">
Salvador Codina i Duran (Sabadell, 5 de setembre de 1879 - Caldes de Montbui, 20 de gener de 1964) fou doctor en farmcia i un dels primers elaboradors de iogurt dels Pasos Catalans.

Nasqu a Sabadell el 5 de Setembre de 1879 i estudi farmcia a Barcelona i a Santiago. L'any 1911 heret la farmcia de Rafel Rib, situada al carrer Forn 7, mercs al matrimoni amb la seva filla Maria de Covadonga. Don l impuls innovador que la farmcia necessitava. La fa fer nova, d estil modernista. Fou operativa fins a finals del segle XX, i a dia d avui encara es conserva, restaurada,  al costat de l actual.

Tamb fund, l'any 1908, el primer laboratori d anlisis (de sang, orina, llet i aigua) i inicia la preparaci de iogurts, kephirs i selecci de ferments lctics que es feren populars a tota la comarca i, fins i tot, s acabaren venent en algunes farmcies de Barcelona (fcia. Arderiu del carrer Bailn). Fou un dels pioners en l'elaboraci de iogurts als Pasos Catalans.

Cal destacar el seu paper en el turisme a Caldes i als Pasos Catalans en general amb la realitzaci, conjuntament amb el mestre nacional Jaume Bech Rotllan de la guia local de Caldes de Montbui, denominada L Amic del turista de Caldes de Montbuy, editada l'any 1922. Aquesta presenta aspectes histrics de la poblaci; anuncis breus d empreses de construcci, de sastreria o licors, petits planells amb circuits i recorreguts, i unes conclusions amb una petita bibliografia i l agrament al doctor Pal per la cessi de les dades sobre les aiges termals i a mossn Isidre, per les fotografies.

El 20 de gener de 1964 mor a Caldes de Montbui.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254084" title="Jon Juaristi" nonfiltered="3532" processed="3524" dbindex="98686">
Jon Juaristi Linacero (Bilbao, 1951) s un poeta, novellista i assagista en basc i castell. 
Biografia. 
Nascut a Bilbao, fill d'un empresari de classe mitjana, s el ms gran de set germans d'una famlia nacionalista basca. Va estudiar en el collegi San Nicols de Bilbao on es va crear la primera ikastola en la dcada de 1950 i, desprs del canvi de residncia per motius de treball del seu pare, va estudiar en el primer collegi de l'Opus Dei a Leioa (Biscaia). Als 11 anys comena a estudiar basc per iniciativa prpia, ja que en la seva casa no es parlava i amb 13 anys se separa de la seva famlia i comena a viure amb els seus avis paterns. Als 16 anys s'incorpora a ETA per influncia del seu cos, que formava part d'un comando d'ajuda als alliberats de l'organitzaci i desprs de llegir el llibreVasconia: anlisis dialctico de una nacionalidad, de Federico Krutwig.

Durant la seva adolescncia va militar en ETA, on la seva acci ms destacada va ser posar en contacte ETA amb els cercles carlins enfrontats al rgim de Franco a causa de l'expulsi del pretendent Carlos Hugo de Borb-Parma. Ja en la Universitat, es va integrar en una escisi obrerista (no nacionalista) i minoritria d'ETA ETA VI Assemblea, que en 1973 es fusionaria amb la trotskista LCR. Fitxat per la policia, abandona la seva ciutat natal per a estudiar Filologia Romnica a Sevilla, i posteriorment es doctor a la Universitat de Deusto. De Deusto en fou expulsat en 1972 "per agitador" per fou readms a l'any segent. En aquesta poca va passar alguns perodes en la pres per "fets lleus", i va ser condemnat pel Tribunal d'Ordre Pblic.

En 1974 abandona la LCR i la militncia d'extrema esquerra, renunciant gaireb per complet l'activitat poltica. Comena la seva activitat professional primer com a professor d'ikastola i posteriorment, el 1977, com aprofessor d'institut. Ja en 1980, i des de posicions alienes al nacionalisme de la seva adolescncia, es va afiliar al Partit Comunista d'Espanya (PCE) en el moment que estava en ple procs d'unificaci amb Euskadiko Ezkerra, cosa que donaria lloc a un nou grup socialdemcrata que rebutjava activament la violncia. El va abandonar en 1986, decebut en no pactar EE amb els socialistes desprs de les eleccions al Parlament Basc de 1986. El 1987 va ingressar en el Partit Socialista Obrer Espanyol, segons les seves prpies paraules, per "imperatius tics", afirmant a les seves memries que el fet concret que el va dur a afiliar-se fou un gest testimonial a causa de l'atemptat d'un grupuscle abertzale, el comando Mendeku, contra la Casa del Poble del PSOE de Portugalete, en la que van morir cremats dos militants socialistes. 

Evoluci poltica. 
Juaristi ha explicat sovint la seva evoluci poltica com un procs parallel al d'altres components de la seva generaci: 

"La meva evoluci la vaig pronosticar en el seu moment i s similar a la de molts altres de la meva generaci. Gent que va ser nacionalista per la seva tradici familiar, que va estar a ETA en els anys 60, en els 70 en l'extrema esquerra, en els 80 va ser socialdemcrata i, desprs, vam derivar a un liberalisme convencional. Sc una persona conservadora, per no d'extrema dreta, i no tornar a militar en cap altre partit poltic. Ja n'estic immunitzat". 

La seva ferma presa de postura enfront del terrorisme i el suport a les vctimes d'ETA el va dur a implicar-se en la formaci del Frum de Ermua en 1997, creat arran del segrest i posterior assassinat del regidor del Partit Popular a Ermua Miguel ngel Blanco. Segons ell mateix recorda, des d'aquesta poca no li quedava "ni una gota de progressisme en el cos". En l'ltima dcada s'ha autodefinit en diferents entrevistes a mitjans de comunicaci com un "nacionalista espanyol". Des de finals dels vuitanta i degut tant a les seves dures crtiques al terrorisme basc com al seu suport al moviment Basta Ya! i el Frum d'Ermua viu amenaat per ETA. A la fi de 1999, desprs de l'anunci d'ETA que donava per finalitzat la treva, i advertit de la serietat de les amenaces en contra seva, va decidir deixar el seu lloc en la Universitat i abandonar definitivament el Pas Basc. 

Actualment la seva veu crtica contra l'etnicisme i la invenci i manipulaci de mites, en particular per part del nacionalisme basc, que fa creixer a travs de nombrosos articles de premsa i d'importants assaigs sobre els discursos identitaris, molt ben acollits pels historiadors. Els seus detractors l'acusen de volubilitat i de fragilitat en els seus compromisos, o de suposades errades en els seus relats histricsmentre que els seus defensors solen lloar la seva erudicci, el seu comproms moral i el seu rigor intellectual. 

Manifesta parlar sis idiomes i llegir alguns ms. En els darrers anys, convertit al judaisme, dedica una part dels seus articles a la crtica de la judeofbia (en la qual inclou l'anomenat antisionisme) i a la defensa del dret a l'existncia de l'Estat d'Israel. 

Trajectria acadmica. 
Juaristi va ocupar la ctedra de Filologia Espanyola en la Universitat del Pas Basc, la Rei Juan Carlos I a la Universitat de Nova York, i ha estat professor titular de la Ctedra de Pensament Contemporani de la Fundaci Caada Blanch a la Universitat de Valncia. Tamb ha treballat com docent i investigador a Austin (Estats Units) i en el Collegi de Mxic. Va dirigir la Biblioteca Nacional d'Espanya (2001-2004), crrec que va abandonar per a dirigir l'Institut Cervantes fins al seu relleu, desprs del triomf socialista del 14 de mar de 2004. Actualment resideix a Madrid. 

Poesia. 
La seva lrica est influda per l'obra del poeta basc i amic seu Gabriel Aresti i la dels escriptors bascs en castell Miguel de Unamuno i Blas de Otero, aix com per la ironia del poeta i assagista estatunidenc Wystan H. Auden. Conrea un deliberat prosaisme culturalista dintre de l'anomenada poesia de l'experincia o Nova sentimentalitat, corrent en la que figura com un dels seus membres ms individualistes. Evoca amb freqncia l'poca del Bilbao de la seva infncia i joventut, i el to dels seus poemes resulta desencantat, amarg, urb i intelligent. Formalment, recorre a la intertextualitat, la ironia, el prosaisme d'un lxic quotidianssim i els jocs de paraules (paronomasia, calambur). Alterna l'estrofisme clssic amb el vers blanc o lliure, buscant sempre una enunciaci trencada i conversacional. 

Diario de un poeta recin cansado (1986).
Suma de varia intencin (1987).
Arte de marear (1988).
Los paisajes domsticos (1992).
Medioda (1993).
Tiempo desapacible (1996).
Poesa reunida (1986-1999) (2001).
Prosas en verso (2002).

Assaig. 
En els seus assaigs s tema habitual l'anlisi, des d'una perspectiva psicolgica i sociolgica inspirada en Karl Gustav Jung i Leon Poliakov, de l'arrel histrica i mtica dels nacionalismes europeus, i particularment del nacionalisme basc. Sn freqents en aquests textos les incursions filolgiques, aix com les referncies i ancdotes sobre autors, temes i obres de l'ocultisme que sol citar amb distanciament i ironia. 
   
Euskararen Ideologiak (1976). ;
El linaje de Aitor. La invencin de la tradicin vasca (1984).
Literatura vasca (1987).
Arte en el Pas Vasco (1987). Amb Kosme M. de Baraano i Javier Gonzlez de Durana. ;
Vicente de Arana (1990). ;
Vestigios de Babel. Para una arqueologa de los nacionalismos espaoles (1992).
Auto de Terminacin: raza, nacin y violencia en el Pas Vasco (1994). Articles: en collaboraci amb Juan Aranzadi i Patxo Unzueta.
La Europa (cultural) de los pueblos: voz y forma (1994). En collaboraci amb altres autors.
El chimbo expiatorio (la invencin de la tradicin bilbana, 1876-1939) (1994).
El bucle melanclico. Historias de nacionalistas vascos (1997).
Sacra nemesis. Nuevas historias de nacionalistas vascos (1999). ;
Sermo humilis: poesa y potica (1999).
El bosque originario (2000).
La tribu atribulada. El Nacionalismo Vasco explicado a mi padre (2002).
El reino del ocaso (2004).

Altres obres.
La leyenda de Jaun Zuria (1980).
La tradicin romntica: leyendas vascas del s. XIX (1986).  ;
Flor de baladas vascas (1989). ;
Cuando canta la serpiente (1989). Gui en collaboraci amb Mario Onainda.
Cambio de destino (2006). Memries.
La caza salvaje (2007). Novella.

Premis.
1988: caro de Literatura.
1997: Premi Espasa d'Assaig per El bucle melanclico.
1998: XV Premi de Periodisme Francisco Cerecedo.
1998: Premi Nacional de Literatura per El bucle melanclico.
1998:Premi Nacional d'Assaig;
2000: Fastenrath.
2007: Premi Azorn de Novella per La caza salvaje.
2007: Premi Mariano de Cavia per l'arcicle Teologa.

 Bibliografia.
 Jon Juaristi, Cambio de destino, Barcelona, Seix Barral, 2006. ;

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254087" title="Trachycephalus" nonfiltered="3533" processed="3525" dbindex="98687">

Trachycephalus s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a l'rea compresa entre l'est del Brasil i les regions costaneres del sud de Colmbia i nord del Per. 

Espcies.

 Trachycephalus atlas ;
 Trachycephalus coriaceus ;
 Trachycephalus hadroceps ;
 Trachycephalus imitatrix ;
 Trachycephalus jordani ;
 Trachycephalus lepidus ;
 Trachycephalus mesophaeus ;
 Trachycephalus nigromaculatus ;
 Trachycephalus resinifictrix ;
 Trachycephalus venulosus ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254088" title="Trachycephalus atlas" nonfiltered="3534" processed="3526" dbindex="98688">

Trachycephalus atlas s una espcie de granota que es troba a Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U. & Silvano, D. 2004.  Trachycephalus atlas.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254089" title="Amir Peretz" nonfiltered="3535" processed="3527" dbindex="98689">

Amir Pretz (hebreu,              , Boukhad (Marroc), 9 de mar de 1952) s un sindicalista, poltic i parlamentari israeli. En el 2006 va ocupar el crrec de Ministre de Defensa en el govern israeli, fins que va ser reemplaat per Ehud Barak en el 2007. Pretz es va ocupar durant una dcada com secretari general de la federaci sindical Histadrut, i va ser capdavantera del Partit Laborista d'Israel entre 2005 i 2007


 Biografia .

Va nixer amb el nom d'Armand Pretz a Boukhad (Marroc). El seu pare era el president de la comunitat jueva i possea una benzinera. La famlia va emigrar a Israel en 1956. Es van establir en el que posteriorment seria la ciutat d'Sderot. Pretz va acudir a l'institut de la localitat. Va servir en les Forces Armades d'Israel com oficial de logstica en la brigada de paracaigudistes, arribant al rang de capit.

Durant la Guerra de Yom Kipur, a l'octubre de 1973, Peretz va ser malferit en la Batalla del Mitle. Va estar un any ingressat en un hospital mentre es recuperava. Desprs de sortir de l'hospital, va comprar una granja en la poblaci de Nir Akiva. Encara en cadira de rodes, va comenar a conrear hortalisses i flors per a l'exportaci. Durant aquest perode va conixer a la seva dona Akhlam, amb la qual es va casar. Tenen quatre fills.


 Carrera poltica .

En 1983, atenent a una petici dels seus amics, es va presentar a l'ajuntament d'Sderot pel partit Laborista). La seva victria va acabar amb un llarg perode de mandataris dretans, tant del Likud com del partit nacional religis Mafdal. Va ser el primer d'una llarga llista d'ajuntaments que van caure en mans laboristes. Com alcalde, rellan l'educaci i va treballar per a millorar les precries relacions amb els kibbutz de la zona.


 Histadrut . 


En 1988 va ser triat membre de la Knsset. En 1994, desprs d'un intent fallit si es fes amb el control de l'Histadrut, don suport a Haim Ramon en la seva candidatura per a liderar aquesta organitzaci, presentant una llista independent en contra del candidat proposat pel llavors capdavanter laborista Isaac Rabin. Van aconseguir el seu objectiu, i Pretz es va convertir en la m dreta de Ramon dins de l'Histadrut. Aix va deixar Pretz allat dintre del Partit Laborista. Per al desembre de 1995, quan Ramon va entrar en el govern d'Israel desprs de l'assassinat de Rabin, Pretz va assumir la prefectura de l'Histadrut. Durant el seu primers anys al capdavant de l'organitzaci, Pretz es va comportar com un gran agitador, provocant fcilment vagues generals. Durant diversos anys, l'economia israeliana va sofrir una gran perduda de jornades laborals a causa de les vagues. De vegades, l'excusa per a declarar una vaga general era simplement una declaraci inoportuna del ministre de finances de torn, com va ser el cas del ministre Yiakov Ne'eman en 1996. No obstant aix, en els ltims anys, Pretz s'ha tornat molt ms moderat, probablement per donar una millor imatge de cara a les seves ambicions d'arribar a ser Primer Ministre d'Israel. Durant el perode en el qual Benjamin Netanyahu es va fer crrec de la cartera de finances, Pretz va cooperar amb el govern en l'adopci de reformes estructurals i econmiques, les quals han dut Israel a una economia ms liberal. Pretz ha afirmat que "la vaga ms efectiva s la que no en t lloc".

 Am Ekhad .

En 1999, Pretz es va escindir del Partit Laborista i va crear el seu propi, Am Ekhad (hebreu, Un sol poble). Am Ekhad va aconseguir dos escons en la Knsset en les eleccions generals de 1999, i tres en 2003. Com l'arribada al poder del Likud havia afeblit molt al laborisme i els programes socials havien estat desmantellats, Pretz va comenar a fer-se molt popular entre les classes obreres israelianes, i a principis de 2004 es deia que era "un cavaller blanc que rescataria el laborisme de la seva letargia". Desprs de llargues negociacions amb Shimon Peres i altres lders laboristes, Am Ekhad es va fusionar amb el Partit Laborista a l'estiu de 2005.


 Tornada al Partit Laborista .

Desprs de la fusi, Pretz es va presentar a les primries del Partit Laborista, promovent la idea de trencar la coalici amb el Likud, liderat pel primer ministre Ariel Sharon. El seu objectiu s retornar els laboristes a les seves poltiques socialistes tradicionals. Pretz es va imposar per un estret marge (42% a 39%) a Shimon Peres, el lder sortint, en les primries del 9 de novembre de 2005. El tercer candidat, Benjamin Ben-Eliezer, va rebre un 16% dels vots. Shimon Peres ha demanat una investigaci interna al considerar que hi ha hagut frau en alguns collegis electorals. No obstant aix, Eitan Kabel, secretari general del Partit Laborista, va desmentir aquestes acusacions allegant que els resultats de tots els collegis electorals han estat confirmats pels representants d'ambds candidats.


 Eleccions de 2006 i entrada en el govern .

Les ltimes eleccions generals a Israel es van celebrar el 28 de mar de 2006. Van ser anticipades a causa de la decisi de Pretz de retirar el seu suport al govern d'Israel, que consistia en una coalici entre el Likud i els laboristes. Si Amir Pretz hagus guanyat les eleccions i format govern, hagus estat el primer cap de govern no asquenasita d'Israel.

No obstant aix, la formaci de Peretz va quedar en segon lloc desprs del Kadima, liderat pel successor de Ariel Sharon, Ehud Olmert. No obstant aix, els laboristes van acceptar unir-se a la coalici liderada per Olmert. Durant les negociacions per a formar govern, Peretz va demanar el Ministeri d'Economia, per finalment va haver d'acceptar el Ministeri de Defensa, reemplaant a Shaul Mofaz. Peretz va ser nomenat tamb vicepresident.

Durant el seu primer dia com Ministre de Defensa, Peretz va ordenar un atac aeri que va matar a cinc membres del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina. Ms tard, el 9 de juny, set palestins van ser assassinats per una explosi en una platja de Gaza. Desprs de les acusacions palestines que les Forces Armades Israelianes eren les responsables d'aquestes morts, Peretz inicialment va demanar perd per l'incident, per desprs d'una investigaci militar exonerant a l'exrcit israeli, Peretz va retirar les seves disculpes.

 Prdua de la prefectura laborista .

En les eleccions internes del 28 de maig de 2007, Pretz qued desplaat al tercer lloc, quedant darrere de l' ex primer ministre Ehud Barak i d'Ami Ayalon, qui van avanar a segona volta. El 12 de juny Barak finalment va guanyar l'elecci i va rellevar Pretz com a capdavanter del laborisme.


 Idees poltiques i socials .

Pretz est fortament comproms amb les problemes socials i l'enfortiment de l'estat del benestar. Ha declarat que "quan dugui dos anys en el govern, haur eradicat la pobresa infantil a Israel". No obstant aix, tamb ha reiterat el seu suport a l'economia de mercat. Aix comporta que durant els ltims anys Peretz s'hagi anat acostant a les tesis de la "tercera via". Per aquest motiu i per la seva gran personalitat, Peretz ha estat comparat amb el president de Brasil, Luiz Incio Lula da Silva.

Pel que fa a les relacions amb Palestina i el mn rab, Pretz sost idees pacifistes. Va ser membre inicial del moviment "Peace Now" (Pau Ara). Tamb va pertnyer a un grup de vuit membres laboristes de la Knsset, coneguts com "els Vuit" i liderats per Yossi Beilin, que van intentar imposar una agenda liberal per al partit referent al procs de pau amb els palestins. Pretz veu una clara relaci entre el procs de pau i els assumptes socials d'Israel. Creu que el conflicte amb els palestins ha estat un llast per a la soluci d'alguns dels problemes socials ms apressants d'Israel, com la creixent desigualtat. Segons Pretz, els recursos que s'han estat invertint a Cisjordnia a manera de distracci social podrien haver arreglat molts problemes. Pensa que el conflicte ha modificat profundament als poltics israelians, de manera que la tradicional distinci entre dreta i esquerra ja no serveix: en lloc de donar suport a l'esquerra socialdemcrata que intentaria resoldre els seus problemes, les classes baixes han tornat a la dreta ms fantica i nacionalista. Al mateix temps, l'esquerra israeliana ha estat usurpada per les classes acomodades, de manera que el Partit Laborista s'ha tornat elitista. Per aix Pretz vs uneixi relaci intrnseca entre el conflicte rab-israeli i els assumptes interns d'Israel.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Perfil a la plana web de la Knsset;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254091" title="Trachycephalus coriaceus" nonfiltered="3536" processed="3528" dbindex="98690">

Trachycephalus coriaceus s una espcie de granota que es troba a Bolvia, Brasil, Equador, Guaiana Francesa, Per, Surinam i, possiblement tamb, Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Reynolds, R., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Trachycephalus coriaceus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254094" title="Trachycephalus hadroceps" nonfiltered="3537" processed="3529" dbindex="98691">

Trachycephalus hadroceps s una espcie de granota que es troba a la Guaiana Francesa, Guyana, Surinam i, possiblement tamb, a Brasil. 

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Trachycephalus hadroceps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254095" title="Trachycephalus imitatrix" nonfiltered="3538" processed="3530" dbindex="98692">

Trachycephalus imitatrix s una espcie de granota que es troba a l'Argentina i al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Segalla, M.V., Kwet, A., Baldo, D. & Faivovich, J. 2004.  Trachycephalus imitatrix.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254096" title="Trachycephalus jordani" nonfiltered="3539" processed="3531" dbindex="98693">

Trachycephalus jordani s una espcie de granota que es troba a Colmbia, Equador i Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Monteza, J.I., Coloma, L.A., Ron, S. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Trachycephalus jordani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254097" title="Trachycephalus lepidus" nonfiltered="3540" processed="3532" dbindex="98694">

Trachycephalus lepidus s una espcie de granota que es troba a Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pombal, J. 2004.  Trachycephalus lepidus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254100" title="Trachycephalus mesophaeus" nonfiltered="3541" processed="3533" dbindex="98695">

Trachycephalus mesophaeus s una espcie de granota que es troba a Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Garcia, P. 2004.  Trachycephalus mesophaeus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254103" title="Trachycephalus nigromaculatus" nonfiltered="3542" processed="3534" dbindex="98696">

Trachycephalus nigromaculatus s una espcie de granota que es troba a Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 da Rocha, C.F., Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Van Sluys, M. 2004.  Trachycephalus nigromaculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254104" title="Rafael Closas i Cendra" nonfiltered="3543" processed="3535" dbindex="98697">
Rafael Closas i Cendra (Barcelona 1895 - 1956) fou un advocat i poltic catal, pare de l'actor Albert Closas i Llur. Milit a la Joventut Nacionalista de la Lliga i fou membre de la comissi executiva que organitz la Conferncia Nacional Catalana de 1922, d'on sorg Acci Catalana, partit al que es va afiliar. Collabor a La Publicitat i a Revista de Catalunya.

El 26 de setembre de 1936 fou nomenat conseller sense cartera del govern de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Frana, per torn a Barcelona el 1945.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254106" title="Trachycephalus resinifictrix" nonfiltered="3544" processed="3536" dbindex="98698">

Trachycephalus resinifictrix s una espcie de granota que es troba a Sud-Amrica.

Referncies.

Amphibian Care: Trachycephalus resinifictrix.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254107" title="Esglsia de Vila do Conde" nonfiltered="3545" processed="3537" dbindex="98699">

L'esglsia de Vila do Conde (en portugus Igreja Matriz de Azurara) s un edifici de principis del segle XVI notable per la seva ornamentaci manuelina del prtic, atribut a Joo de Castilho.

Es va consagrar el 1518, i ha rebut mltiples afegits com la torre campanar del segle XVII. L'interior est format per tres naus, separades per columnes esculturades, i absis. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254109" title="Carles Mart i Feced" nonfiltered="3546" processed="3538" dbindex="98700">
Carles Mart i Feced (Alzira, Ribera Alta 1901 - Barcelona 1982) fou un metge i poltic valenci establert a Catalunya. Estudi medicina a la Universitat de Barcelona. El 1931 fou elegit regidor republic a l'Hospitalet de Llobregat i s'afili a ERC. Durant els fets del sis d'octubre de 1934 fou empresonat pel fet d'haver cercat un refugi per a Manuel Azaa. 

En el transcurs de la guerra civil espanyola fou sots-secretari de finances de la Generalitat de Catalunya, i des del 1937 conseller de governaci, de finances i de cultura. El 1939 marx a l'exili a la Catalunya del Nord on fou encarregat pel president Llus Companys d'ajudar els catalans internats als camps de concentraci i als que volien emigrar a Amrica. El 1941 fou arrestat per ordre de la Gestapo juntament amb Ventura Gassol i Josep Tarradellas, amb qui va fugir a Sussa el 1942. 

En acabar la Segona Guerra Mundial s'apart de la poltica i el 1947 s'establ al Marroc, on hi exerc de metge i public treballs sobre medicina. El 1977 torn a Catalunya amb el president Josep Tarradellas, que el nomen membre de l'Organisme Consultiu de caire assessor en el context de les negociacions per al restabliment de la Generalitat provisional.

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254111" title="Trachycephalus venulosus" nonfiltered="3547" processed="3539" dbindex="98701">

Trachycephalus venulosus s una espcie de granota que es troba a l'Argentina, Belize, Bolvia, Brasil, Colmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guaiana Francesa, Guatemala, Guyana, Honduras, Mxic, Nicaragua, Panam, Paraguai, Per, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Scott, N., Aquino, L., Silvano, D., Coloma, L.A., Ron, S., Faivovich, J., Santos-Barrera, G., Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Wilson, L.D. & Hardy, J. 2004.  Trachycephalus venulosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254112" title="Andreu Capdevila i Puig" nonfiltered="3548" processed="3540" dbindex="98702">
Andreu Capdevila i Puig (Cardedeu, 1894 - Rennes, Bretanya 1987) fou un sindicalista catal. Fou dirigent del Sindicat Txtil de la CNT, i actu especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Fou conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya del 16 d'abril al 5 de maig de 1937, i desprs president del Consell d'Economia. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Perpiny, on continu militant en la CNT, i col.labor regularment en els peridics sindicalistes Le Combat de Pars i L'Espoir de Tolosa de Llenguadoc. Partidari de la lnia ortodoxa, ser durant els anys 60 secretari de la Comissi de Relacions de la regi d'Aude-Pirineus de la CNT en l'exili, i contrari a l'Aliana Obrera i a Defensa Interior. Va passar els seus darrers anys a Rennes.

 Obres .
 Un episodio de nuestra evacuacin a Francia (1978).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254114" title="Escut de Timor" nonfiltered="3549" processed="3541" dbindex="98703">
L'escut de Timor (en portugus escudo de Timor o, simplement, escudo) fou la moneda del Timor Portugus entre 1958 i 1976. Es dividia en 100 centaus (centavos). El seu smbol era el cifro , similar al smbol del dlar per amb dues barres verticals en comptes d'una. El codi ISO 4217 era TPE.

Va substituir la pataca de Timor a ra de 5,6 escuts per pataca i era equivalent a l'escut portugus. Arran de la invasi del territori per part d'Indonsia i la consegent annexi, l'escut fou substitut per la rupia indonsia, que al seu torn seria substituda pel dlar dels Estats Units quan l'ONU va passar a fer-se crrec del territori, moneda que acabaria sent l'oficial de la Repblica Democrtica del Timor Oriental un cop aconseguida la independncia l'any 2002.

Les primeres monedes, del 1958, eren de 10, 30 i 60 centaus i 1, 3 i 6 escuts; els primers bitllets, del 1959, eren de 30, 60, 100 i 500 escuts. Aquests valors inusuals es deuen a la taxa de canvi respecte a la unitat monetria anterior, la pataca. Ms endavant, les emissions ja van ser amb valors ms usuals, com ara les monedes de 20 i 50 centaus i 2 , 5 i 10 escuts, juntament amb bitllets de 20, 50 i 1.000 escuts, emesos pel Banc Nacional Ultramar (Banco Nacional Ultramarino).

Enllaos externs.
Monedes del Timor Portugus ;
Bitllets del Timor Portugus;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254116" title="Triprion" nonfiltered="3550" processed="3542" dbindex="98704">

Triprion s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a les regions costaneres del Pacfic mexic, a la pennsula de Yucatn i Guatemala. 

Espcies.

 Triprion petasatus ;
 Triprion spatulatus ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254119" title="Joaquim Pou i Mas" nonfiltered="3551" processed="3543" dbindex="98705">
Joaquim Pou i Mas (Sant Pol de Mar, Maresme 1892 - 1966) fou un sindicalista catal. Inicialment milit en la Lliga Regionalista, per es radicalitz i particip en la fundaci de la Uni Socialista de Catalunya el 1923 i fou dirigent de la Uni de Rabassaires. Fou empresonat arran dels fets del sis d'octubre del 1934. EL 1936 entr a formar part del PSUC i durant la guerra civil espanyola fou conseller d'agricultura del 7 de maig al 25 de juny de 1937.

 Enllaos externs .
 Ressenya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254120" title="Triprion petasatus" nonfiltered="3552" processed="3544" dbindex="98706">

Triprion petasatus s una espcie de granota que es troba a Belize, Guatemala, Honduras i Mxic. 

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Lee, J., Acevedo, M & Vzquez, R.C. 2004.  Triprion petasatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254122" title="Triprion spatulatus" nonfiltered="3553" processed="3545" dbindex="98707">

Triprion spatulatus s una espcie de granota que es troba a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Triprion spatulatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254123" title="Institut Geolgic de Catalunya" nonfiltered="3554" processed="3546" dbindex="98708">
L Institut Geolgic de Catalunya s una entitat adscrita al Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya, amb personalitat jurdica prpia i plena capacitat d obrar per a exercir les seves funcions.

 Histria .
L any 1874 el canonge Jaume Almera inici les tasques de docncia i investigaci en geologia.

L any 1884, la Diputaci de Barcelona li encoman la realitzaci d un mapa geolgic dels voltants de Barcelona. 

El 1916, la Mancomunitat de Catalunya cre el Servei Geolgic de Catalunya (SGC) amb la missi de continuar els treballs geolgics a tot Catalunya. El Servei va perviure fins al 1925, en qu fou suprimit juntament amb la Mancomunitat per la dictadura de Primo de Rivera. 

L'any 1932, desprs de la proclamaci de la Repblica i l aprovaci de l Estatut hi hagu intents de crear un institut geolgic de Catalunya, per van quedar frustrats per la guerra civil i la dictadura del general Franco.

Amb aquests antecedents, el 1979 es va crear el SGC per a disposar de l instrument tcnic en el camp de la geologia i la geotcnia que permets assolir, en aquests mbits, un coneixement adequat del sl i del subsl per a la seva aplicaci a l obra pblica i la poltica territorial, i per a l avaluaci del risc geolgic I l elaboraci de la cartografia geolgica. 

El 1982 assum les funcions del Servei de Sismologia de Catalunya, creat el 1981, amb l objectiu de recollir i avaluar les dades de microsismicitat a Catalunya, per a concretar les zones ssmiques i ajudar a la prospecci dels recursos hidrolgics, miners i energtics i a resoldre adequadament problemes d enginyeria.

En una primera etapa, el SGC, creat com a servei administratiu sense personalitat jurdica, va exercir les seves funcions, de marcat carcter tcnic i especialitzat, en benefici tant del sector pblic com del privat, adscrit al DPTOP.

El 1997 el SGC es va integrar a l Institut Cartogrfic de Catalunya.

Per l alt grau d especialitzaci que adquireix i la importncia que estan assolint els estudis geolgics, geotcnics i geofsics en la planificaci i l execuci d obres pbliques i d infraestructura i en l ordenaci territorial fan palesa la necessitat de crear un ens pblic, l Institut Geolgic de Catalunya (IGC), amb personalitat jurdica prpia. L'any 2005, el Parlament de Catalunya n'aprova la creaci amb personalitat jurdica prpia i plena capacitat d obrar per a exercir les seves funcions

 Camps d'actuaci .

Aquestes funcions del nou IGC se centren fonamentalment en l estudi, l assessorament, la investigaci i la prevenci del sl i el subsl de Catalunya; abastant, el seu camp d actuaci 
 totes les branques de la geologia: ;
mineralogia, ;
petrologia, ;
estratigrafia, ;
geomorfologia, ;
geoqumica, ;
hidrogeologia,
 ;
 les disciplines que hi estan relacionades: ;
les cincies del sl i l edafologia, ;
la geofsica, ;
la sismologia, ;
l enginyeria geolgica i ;
la geotcnia;

 Tasques .

Les activitats principals que l Institut exerceix sn, entre moltes altres: 
 elaborar el mapa geolgic de Catalunya, a escales diverses, i portar a terme programes de cartografia, bases de dades i sistemes d informaci sobre el sl i el subsl;
 desenvolupar i mantenir la xarxa ssmica;
 estudiar i avaluar els riscos geolgics, incls el ssmic i el d allaus;
 elaborar i fomentar estudis, treballs i avaluacions en el camp de la geologia i de les cincies que s hi relacionen;
 assessorar i prestar assistncia tcnica en el camp de la geologia i de les disciplines afins al DPTOP, altres departaments i altres administracions;
 supervisar, si se sollicita, estudis geotcnics de terrenys;
 elaborar estudis sobre el sl i el subsl;
 establir protocols a seguir en l elaboraci dels estudis geolgics, geofsics i geotcnics;
 facilitar informaci aplegada en les bases de dades;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web de l'Institut Geolgic de Catalunya;
Web de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254124" title="Frederic Rahola i d'Espona" nonfiltered="3555" processed="3547" dbindex="98709">
Frederic Rahola i d'Espona (Barcelona 1914 - 1992) fou un advocat, editor i poltic catal, fill de Baldiri Rahola i germ de Josep Rahola i d'Espona. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona i el 1936-1938 treball al departament de finances de la Generalitat de Catalunya. Acabada la guerra civil espanyola s'exili a Frana, on estudi economia poltica i particip en les tasques de la Junta d'Auxili dels Republicans Espanyols. 

El 1942 va tornar a Catalunya i amb el seu cunyat Jaume Vicens i Vives cre i dirig l'Editorial Teide i continu amb la militncia a ERC. Home de confiana del president Josep Tarradellas, el 1976 el nomen representant seu a l'interior i el 1977 fou conseller de governaci de la Generalitat Provisional, crrec que dimit l'any segent per desacord amb la gesti presidencial. 

El 1984 el Parlament de Catalunya l'eleg primer Sndic de Greuges. Va fixar les bases de funcionament de la instituci i la va dotar de l'actual seu, i ocup el crrec fins a la seva mort el 1992. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254125" title="Verb incoatiu" nonfiltered="3556" processed="3548" dbindex="98710">

Els verbs incoatius sn un nombrs grups de verbs del grup III que, en la conjugaci dels seus presents d'indicatiu i de subjuntiu, adjunten a l'arrel un element de naturalesa discutida (encara que majoritriament es considera un tipus de morfema), que s'anomena habitualment increment. Aquest increment t, en catal central, la forma -eix- (pronunciat amb e oberta i fricativa palatal sorda en catal central), i s'uneix directament a l'arrel. Desprs d'aquest increment, s'incorporen la resta de morfemes tpics de la flexi verbal. 

Aquest increment noms apareix a les formes que s'esperarien rizotniques (1a, 2a, 3a i 6a persones), per, en ser tnic, atreu l'accent. Aix fa que els verbs incoatius presentin sempre les arrels tones, fet que ha portat alguns autors a discutir sobre le fonema subjacent en aquestes vocals, en esdevenir impossible de fer tnic.

La conjugaci dels verbs incoatius, per tant, resulta igual a la dels verbs del seu mateix grup que no sn incoatius (els anomenats verbs purs), excepte als presents. Fixau-vos en l'exemple segent:

PRESENT D'INDICATIU               PRESENT DE SUBJUNTIU                IMPERATIU

VERB PUR      VERB INCOATIU       VERB PUR      VERB INCOATIU         VERB PUR     VERB INCOATIU
dormo         serveixo            dormi         serveixi              -            .
dorms         serveixes           dormis        serveixis             dorm         serveix
dorm          serveix             dormi         serveixi              dormi        serveixi 
dormim        servim              dormim        servim                dormim       servim
dormiu        serviu              dormiu        serviu                dormiu       serviu
dormen        serveixen           dormin        serveixin             dormin       serveixin


Ara b, cal dir que els increments no sn exclusius dels verbs incoatius del grup III, sin que tamb es troben verbs amb increments als grups I i sobretot al grup II, encara que en aquests casos l'increment s'anomena increment velar i presenta una distribuci lleugerament diferent.

Pel que fa a la distinci dins el grup III entre verbs purs i incoatius, s un tema complex i en procs actiu de canvi. Es pot considerar que la majoria de verbs del grup III segueixen el model incoatiu, i uns pocs, i en recessi, sn de conjugaci pura. Per defecte, el verb es considera incoatiu, i els verbs purs estan marcats especficament aix al lexic. A ms, l'extensi de la conjugaci incoativa s un procs actiu, i molts parlants vacillen a l'hora de conjugar un verb entre un model i un altre, tot i que en casos de vacilaci s'acaba per adoptar el model incoatiu. Per tant, els verbs purs del grup III sn bollir, sortir, dormir, escopir, tossir, sentir, lluir, collir i pocs ms (cal consultar obres especfiques). La resta sn incoatius.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254127" title="Junta d'Auxili als Republicans Espanyols" nonfiltered="3557" processed="3549" dbindex="98711">
Junta d'Auxili als Republicans Espanyols (JARE) s una instituci fundada a Frana el 31 de juliol de 1939 per la Diputaci Permanent de les Corts aprovant els seus estatuts. La seva finalitat era la d' "administrar quants recursos i bns pugui i hagi de destinar-se a l'auxili dels qui emigrin d'Espanya per defensar les Institucions democrtiques del nostre pas". A la JARE van estar representats tots els partits exiliats excepte el PCE i el PNB per decisi prpia. 

L'organitzaci interna estava composta per un president, un vicepresident i vuit vocals nomenats per la Diputaci Permanent. El seu primer president ser Llus Nicolau d'Olwer i el vicepresident, i autntic lder de la nova organitzaci, Indalecio Prieto. Van nomenar vocals a Josep Andreu Abell, Emilio Palomo Aguado, Faust Valentn i Torrejn, Amador Fernndez i Joan Peir. La seva fundaci va ser un acte de clara oposici a la Servei d'Evacuaci de Refugiats Espanyols (SERE) fundada al febrer de 1939 i liderada per Juan Negrn. 

Amb la finalitat d'escolaritzar als fills dels refugiats la JARE va crear a Mxic lAcademia Hispano-Mexicana i l'Instituto Hispano-Mexicano Ruiz de Alarcn. Tots dos continuen actius en l'actualitat si b el Ruiz de Alarcn fou substitut el 1942 pel Colegio Madrid fundat el 21 de juny de 1941.

Les actes de la Delegaci mexicana de la JARE i de la Comissi Administradora dels Fons per a l'Auxili dels Republicans Espanyols (CAFARE, 1943-1945) se conserven a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola (Salamanca) dintre de l'Arxiu de Carles Espl adquirit el 2001 pel Ministeri de Cultura.

 Bibliografia . 
 Indices de los documentos de la ayuda a los republicanos espaoles en el exilio y del gobierno de la repblica en Mxico. Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores, Direccin de Documentacin y Publicaciones, 1940.
 Los colegios del exilio en Mxico. Cruz Orozco, Jos Ignacio; Publicaciones de la Residencia de Estudiantes. Amigos de la Residencia de Estudiantes; Madrid 2005. ISBN 84-95078-33-3.

 Enllaos externs .
 Arxiu Carles Espl;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254129" title="Nissan Frontier" nonfiltered="3558" processed="3550" dbindex="98712">

El Nissan Frontier, conegut tamb com Nissan Navara en pasos com Austrlia, es un vehicle de tipus mid size -a partir del 2005- pick up construt per Nissan; aquest fabricant fou el pioner en el segment de camionetes lleugeres (1959; l'any segent, Toyota s'afegeix en aquest mercat). D'en, el fabricant nip es conegut per ser un dels primers en el segment lleuger, incloent la primera extended cab (amb el King Kab del 1976) i crew cab al mercat de Nord Amrica.

Els Frontier son fabricats a la planta de Smyrna, Tennessee. Rivals d'aquest sn la Toyota Tacoma, Chevrolet Silverado, GMC Canyon, Dodge Dakota, Chevrolet Colorado, GMC Canyon i Ford Ranger.

 Primera generaci .


Presentat al 1997 com a model del 1998 substituint a l'anterior Nissan Hardboby Truck. Nissan ofer el Frontier amb motors de 4 cilindres i un desplaament de 2.4L KA24DE i un 6 cilndres en V VG33E amb un desplaament de 3.3L.

En transmissions, s'ha ofert en estndard de 4 i 5 velocitats i automtica de 4. A part de Smyrna, Tennessee, s'ha fabricat a Curitiba, Brasil i Santa Rosa, Laguna, Filipines.

Dimensions de la Frontier:



 La carrosseria Desert Runner (2001-2002) comparteix l'alada de la Crew Cab 2WD. ;
 La carrosseria Regular XE (1998-2002) t una alada de 66.1 in (1,679 m) i de 66.7 in (1,694 m) els anys 2003-2004. ;
 Les carrosseries SVE i SC Long Bed Crew Cab 4WD tenen una alada de 71.8 in (1,824 m). ;
 La Crew Cab Long Bed t una longitud de 217.8 in (5,532 m).
 La carrosseria SC 2WD t una alada de 69.9 in (1,775 m).

A partir del 2000, es presenta la carrosseria Crew Cab; fou el primer pick up compacte en oferir una carrosseria amb 4 portes a Nord-Amrica; fins aquell moment noms camionetes de mida full size, encara que a Europa i sia ja existien des de fa temps.

El segent any es presenta un redisseny del Frontier, donant-li un disseny que buscava atreure al pblic jove, encara que al 2004 rebr un canvi fora radical.

Frontier Bravado.

A les Filipines la primera generaci del Frontier segueix fabricant-se a Santa Rosa, Laguna, Luzon; es comercialitza sota el nom de Frontier Bravado i equipa un motor de 4 cilindres disel de 2.7 L i 84 cv amb 176 Nm de potncia i una transmissi estndard de 5 velocitats. Noms s'ofereix en versi 2WD i es tracta d'un vehicle econmic i destinat al treball.

 Segona generaci .

Aquesta nova versi, presentada al 2004 en el North American Auto Show, ofereix un canvi radical en el disseny del vehicle; tamb en la seva capacitat, perqu passa a ser un mid size i el seu xasss es el nou F-Alpha que li dona un aspecte molt semblant al Nissan Titan.

Mecnicament ofereix nous motors de majors prestacions: un 4 cilindres 2.5L QR25DE de 154 cv i 232 Nm i un 4.0L V6 VQ40DE de 265 cv i 385 Nm.

En les transmissions, s'ofereix un manual de 5 i 6 velocitats i una automtica de 5. Curitriba, Brazil i Smyrna, Tennessee sn els llocs a on es produeix aquesta nova versi.

Dimensions de la Frontier:



 Seguretat e informaci mediambiental .

En seguretat, la NHTSA ha atorgat les segents puntuacions:

 4 estrelles en el test de xoc frontal (tant passatger com copilot) i de 5 estrelles en el test de xoc lateral (fila davantera i fila posterior) per al Nissan Frontier 2008 Crew cab .
 4 estrelles pel conductor i 5 pel copilot en el test de xoc frontal i de 5 estrelles en el test de xoc lateral per al Nissan Frontier 2008 Extended cab .

Per part de la IIHS:

 Atorga la qualificaci de "good" en el test de xoc frontal pel model Nissan Frontier King Cab del 2005 .
 Atorga la qualificaci de "marginal" en el test de xoc frontal pel model Nissan Frontier Regular Cab del 1998 .

El Nissan Frontier del 2008 amb motor 4.0L V6 i transmissi manual de 6 velocitats obt uns consums de 20 mpg (11,8 l/100 km) en carretera i 16 mpg (14,7 l/100 km) en ciutat, amb una mitja de 17 mpg (13,8 l/100 km) i unes emissions de 10,8 tones de CO2 anuals. La seva puntuaci sobre contaminaci (EPA Air Pollution Score, on el 0 es el pitjor i 10 es el millor) es d'un 6 .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Frum sobre el Frontier ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254130" title="Calormetre" nonfiltered="3559" processed="3551" dbindex="98713">
El calormetre s un instrument que serveix per a amidar les quantitats de calor subministrades o rebudes pels cossos. s a dir, serveix per a determinar la calor especfica d un cos, aix com per a amidar les quantitats de calor que alliberen o absorbeixen els cossos. El tipus de calormetre d s ms ests consisteix en un envs tancat i perfectament allat amb aigua, un dispositiu per a agitar i un termmetre. Es colloca una font de calor en el calormetre, s agita l aigua fins a assolir l equilibri, i l augment de temperatura es comprova amb el termmetre. Si es coneix la capacitat calorfica del calormetre (que tamb pot amidar-se utilitzant una font corrent de calor), la quantitat d energia alliberada pot calcular-se fcilment. Quan la font de calor s un objecte calent de temperatura coneguda, la calor especfica i la calor latent poden anar amidant-se segons es va refredant l objecte. La calor latent, que no est relacionat amb un canvi de temperatura, s l energia trmica despresa o absorbida per una substncia al canviar d un estat a un altre, com en el cas de lquid a slid o viceversa. Quan la font de calor s una reacci qumica, com succeeix al cremar un combustible, les substncies reactives es colloquen en un envs d acer pesat anomenat bomba. Aquesta bomba s introdueix en el calormetre i la reacci es provoca per ignici, amb ajuda d una espurna elctrica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254133" title="Nissan Titan" nonfiltered="3560" processed="3552" dbindex="98714">

El Nissan Titan es un vehicle de tipus full size pick up fabricat per al mercat de Nord-Amrica per Nissan des del 2004 a la planta de Canton, Mississippi; comparteix xasss amb el Nissan Armada i Infiniti QX56.

Rivals de la Titan sn la Toyota Tundra, Dodge RAM, GMC Sierra, Chevrolet Silverado i Ford F150.

 Informaci general .


La pickup de Nissan s'ofereix en diferents carrosseries, com la Crew Cab que t un llit de 5'7" (1,7 m); la King Cab -extended cab- amb un llit de 6'7" (2,0 m) i un motor V8 de 5.6L VK56DE de 305 cv @ 4900 rpm i 514 Nm @ 3600 rpm de torsi; aquesta potncia s'augmenta l'any 2007: 317 cv @ 5200 rpm i 522 Nm @ 3400 rpm.

Amb aquest V8, la Titan pot cobrir el 0-60 mph en 7,2 s; 0-100 mph en 16,6 s i la velocitat mxima es 112 mph (180 Km/h; velocitat governada). El 1/4 de milla el cobreix en 16 s @ 89 mph (143 Km/h).

De cara l'any 2008 s'ofereix en opci un llit ms llarg a la Crew Cab (passa a ser de 7 peus, 2,1 metres) i per la King Cab (passa a ser de 8 peus, 2,4 metres). Les versions amb un llit ms llarg afegeixen un dipsit de 140 litres (37 US/gal).

Els paquets d'equipament sn el XE, SE, Pro-4X i LE.

Dimensions de la Titan:

La Batalla (Wheelbase) difereix si es SWB o LWB (curta o llarga): 139.8 in (3,551 m) i 159.4 in (4,049 m) respectivament.

La Llargada (Length) es de 224.2 in (5,695 m) i la LWB es de 244.3 in (6,205 m); a partir del 2008 la versi SWB es de 224.6 in (5,705 m).

L' Amplada (Width) es de 78.8 in (2,002 m); a partir del 2008, 79.5 in (2,019 m).

L' Alada (Height) difereix si es Crew o King cab i si es AWD o 2WD:

King cab 2004-2007: 76.6 in (1,946 m) AWD; 75.0 in (1,905 m) 2WD.
Crew cab 2004-2007: 76.7 in (1,948 m) AWD; 75.1 in (1,908 m) 2WD.
King cab 2008 AWD-: 76.1 in (1,933 m) SWB; 76.0 in (1,930 m) LWB.
King cab 2008 2WD: 74.6 in (1,895 m).
Crew cab 2008-: 74.7 in (1,897 m) SWB.
Pro-4X King cab AWD SWB: 76.6 in (1,946 m).
LE King cab: 76.4 in (1,941 m), AWD SWB; 74.8 in (1,900 m), 2WD SWB.

Crtiques.

Principalment s'han centrat en 2 aspectes: el no oferir una cabina regular (noms la King i Crew cab), encara que a 2008 ofereix algunes modificacions per sense oferir la regular; el oferir una nica opci mecnica, el 5.6 V8 i el no oferir un motor V6.

Tamb ha estat criticat per la baixa qualitat dels materials interiors.

 Seguretat .

En seguretat, la NHTSA ha atorgat les segents puntuacions:

 5 estrelles pel conductor i 4 pel copilot en el test de xoc frontal per la Nissan Titan 2008 Crew cab .
 5 estrelles pel conductor i 4 pel copilot en el test de xoc frontal per la Nissan Titan 2008 Extended cab .

Per part de la IIHS:

 Atorga la qualificaci de "good" en el test de xoc frontal pel model Nissan Titan King Cab del 2004 .

 Informaci mediambiental .

El Nissan Titan del 2008 2WD t un motor flexible amb el que obt uns consums de 17 mpg (13,8 l/100 km) en carretera i 12 mpg (19,6 l/100 km) en ciutat, amb una mitja de 14 mpg (16,8 l/100 km) i unes emissions de 13,1 tones de CO2 anuals (equival a 24.5 barrils anuals).

Utilitzant l'E85 obt uns consums de 13 mpg (18,1 l/100 km) en carretera i 9 mpg (26,1 l/100 km) en ciutat, amb una mitja de 10 mpg (21,4 l/100 km) i unes emissions de 11,1 tones de CO2 anuals (equival a 8 barrils anuals) .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254136" title="Equilibri trmic" nonfiltered="3561" processed="3553" dbindex="98715">
En termodinmica i en mecnica estadstica, l'equilibri trmic representa la situaci on la temperatura d'un sistema s uniforme.

Dos sistemes (entenent una part de d univers fsic) que sn en contacte mecnic directe o separats mitjanant una superfcie que permet la transferncia de calor (tamb anomenada superfcie diatrmica), es diu que estan en contacte trmic. 

Considerem llavors dos sistemes en contacte trmic, disposats de tal forma que no puguin barrejar-se o reaccionar qumicament. Considerem a ms que aquests sistemes sn collocats a l interior d un recinte on no s possible que intercanvin calor amb l exterior ni existeixin accions des de l exterior capaces d exercir treball sobre ells. L experincia indica que al cap d un temps aquests sistemes arriben a un estat d equilibri termodinmic que es denominar estat d equilibri trmic recproc o simplement d equilibri trmic.

Vegeu tamb.
Punt triple;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254137" title="Editorial Teide" nonfiltered="3562" processed="3554" dbindex="98716">
Editorial Teide s una empresa editora fundada a Barcelona el 1942 per Frederic Rahola i d'Espona, deixeble d'Alexandre Gal i Coll i de la Mtua Escolar Blanquerna i Jaume Vicens i Vives, historiador amb experincia a l'Institut-Escola. 

La seva activitat s'ha centrar en els llibres d'ensenyament des de primria a batxillerat, i en renova tant els continguts com la presentaci. Inicialment, la producci de llibres es feia en castell, per el 1954 l'Editorial va editar el primer llibre didctic en catal de la postguerra, Histria de la literatura catalana de Joan Ruiz i Calonja i posteriorment, el 1965, va editar el primer llibre destinat als infants, Beceroles d'A. Garriga.  

L'Editorial Teide ha recollit i incorporat als seus llibres escolars la tradici pedaggica ms avanada i transformadora de Catalunya, tot introduint a l'escola les noves tendncies lingstiques (amb la incorporaci de Carmina Pleyan i Cerd) i matemtiques (Z. P. Dienes). Darrerament, la presncia del catal en les edicions de l'Editorial s fora important.

 Enllaos externs .
 Web d'Editorial Teide;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254138" title="Levi Eshkol" nonfiltered="3563" processed="3555" dbindex="98717">

Levi Eshkol (en hebreu,                  ) (nascut Levi Skolnick, en hebreu                   ) va nixer el 25 d'octubre de 1895 i va ser el tercer Primer ministre d'Israel, des de 1963 fins 1969, any en el qual va morir a causa de un infart.

Orgens familiars.
Levi Skolnick va nixer en una localitat d'Oratov, prop de Kev, Ucrana. La mare de Levi era hassidista i el seu pare era membre d'una famlia de Mitnagdim. Levi va rebre una educaci tradicional. En 1914, Skolnick es va traslladar a Palestina, en aquells dies par de l'Imperi Otom. Es va allistar com voluntari de la Legi jueva.

Activitat poltica.
Desprs de la creaci de l'Estat d'Israel, Eshkol va ser triat membre de la Knesset en 1951 pel partit Mapai. Va exercir com ministre d'agricultura fins 1952, quan va ser nomenat ministre d'economia, a causa del defunci d'Eliezer Kaplan. En 1963 va ser triat primer ministre, succeint a David Ben-Gurion, el qual li havia designat successor. A partir de llavors, Eskhol va treballar per a millorar les relacions exteriors d'Israel, establint contactes diplomtics amb Alemanya Occidental en 1965, a ms de llaos culturals amb l'Uni Sovitica, la qual havia perms a alguns jueus sovitics emigrar a Israel. Va ser un dels protagonistes de la Guerra dels Sis Dies de juny de 1967; durant aquesta crisi, Eshkol va nomenar un govern de concentraci nacional, deixant les labors blliques en mans de Moshe Dayan. Quant als assumptes civils, Eshkol s recordat per haver construt el sistema nacional de transport d'aiges.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254139" title="Cutcula (artrpodes)" nonfiltered="3564" processed="3556" dbindex="98718">


En els artrpodes, la cutcula s la capa ms exterior del tegument, immediatament per a sobre de l'epidermis i segregada per aquesta. s una formaci rgida, acellular (sense cllules), d'estructura complexa i composta per quitina, entre altres substncies. La seva funci s doble; d'una banda s una capa rgida protectora i impermeable; en segon lloc, s i punt d'ancoratge dels msculs d'animal, de manera que actua com a esquelet intern (endoesquelet).

 Epidermis .
L'epidermis no s part de la cutcula, per s el teixit viu que la segrega. Est formada per una sola capa de cllules epitelials cbiques o cilndriques que descansen sobre la lmina basal, una capa molt prima, amorfa i acellular de teixit conjuntiu que les separa de la cavitat general del cos (hemocel). Existeixen diversos tipus de cllules epidrmiques:

 Cllules epitelials. Constitueixen la majoria de les cllules de l'epidermis i sn les responsables de la secreci dels components moleculars de la cutcula a travs de nombroses microvellositats, anomenades canals porosos; aix mateix, a travs de l'extrem superior dels canals porosos se secreten les capa de ceres i el ciment de l'epicutcula. Aquestes cllules produeixen tamb el lquid exuvial que dissol la part interna de la cutcula vella durant l'cdisi (muda).
 Cllules tricgenes. Sn les responsables de la producci de pls sensorials i altres estructures sensitives, conegudes en el seu conjunt com|com a senslies.
 Cllules tormgenes. Emboliquen les anteriors i secreten el component cuticular de la senslia.
 Cllules glandulars. Responsables de secrecions diverses; s'obren a l'exterior a travs d'un porus.
 Encits. Presents nom en insectes, sn cllules errants relacionades amb la secreci de lpids.

Cutcula.

La cutcula s una estructura rgida, acellular i complexa; forma el revestiment ms extern del cos i dels apndixs aix com les altres estructures d'origen ectodrmic, com l'estomodeu, el proctodeu, el sistema traqueal, etc.; a ms, la cutcula s'invagina per formar els apodemes (endoesquelet) on s'insereixen els msculs. La cutcula sol portar ornamentacions externes, com ara solcs, arrugues, pls o escates.

La grossor de la cutcula varia en els diferents grups d'artrpodes, aix com a les diferents regions del cos: pot ser summament prima, de menys d'1 m com en algunes larves de mosquit o pot constituir una veritable cuirassa de ms de 3 mm d'espessor, com en el cas de Limulus. A ms, en els crustacis i diplpodes est calcificada, la qual cosa augmenta la seva rigidesa.

La cutcula acabada de formar s flexible i elstica, per experimenta el procs d'esclerificaci mitjanant el qual es formen plaques endurides denominades esclerites entre les quals hi ha zones no esclerificades, denominades membranes articulars, que conserven la flexibilitat i permeten el moviment de l'animal.

La cutcula est formada per dues capes diferents, una d'externa i prima denominada epicutcula, i una altra d'interna i ms gruixuda denominada procutcula.

Epicutcula.
Representa sol un 5% de la cutcula; est composta per ceres i lipoprotenes (en especial cuticulina). No t quitina. Donat que s impermeable, la seva funci s evitar la prdua d'aigua per transpiraci. En general consta de de quatre capes: epicutcula interna, epicutcula externa, capa de ceres i capa de ciment; les dues primeres estan travessades pels canals porosos.

Procutcula.
Forma el 95% de l'espessor de la cutcula i s la responsable de la seva rigidesa. Est composta per quitina i diverses protenes (escleroprotenes). La quitina s un polisacrid fibrillar, flexible, elstic i permeable, derivat de la N-acetil-glucosamina. Les escleroprotenes, entre les quals destaquen l'artropodina, l'esclerotina i la resilina, atorguen rigidesa a la cutcula. A ms, la rigidesa pot incrementar-se per dipsits de sals minerals, bsicament carbonat clcic i fosfat clcic, que poden ser molt abundants en crustacis.

La procutcula t dues capes, l'exocutcula i l'endocutcula, de vegades separada per la mesocutcula.

 Exocutcula. s la capa superior de la procutcula. Sol contenir pigments, que donen color a la cutcula; est composta principalment per esclerotina i, en molta menys proporci per quitina.
 Endocutcula. s la capa ms interna i de major espessor; descansa sobre l'epidermis. Est composta per una alta proporci de quitina, acompanyada d'artropodina i mucopolisacrids. En aquesta capa s on s'allotgen els dipsits de sals calcries, quan n'hi ha.

Endoesquelet.
L'esquelet intern s el conjunt d'apodemes (invaginacions del tegument) on s'insereixen els msculs. Els apodemes es disposen metamricament i la seva forma s variable, de cresta, de branca, de placa, etc. Els apodemes molt prims es denominen tendons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254140" title="Perube" nonfiltered="3565" processed="3557" dbindex="98719">



Perube s un municipi de l Estat de So Paulo,

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254141" title="Philautus" nonfiltered="3566" processed="3558" dbindex="98720">

Philautus s un gnere de granotes de la famlia Rhacophoridae. 

Espcies.

 Philautus abditus ;
 Philautus abundus ;
 Philautus acutirostris ;
 Philautus acutus ;
 Philautus adspersus ;
 Philautus albopunctatus ;
 Philautus alto ;
 Philautus amoenus ;
 Philautus andersoni ;
 Philautus annandalii ;
 Philautus asankai ;
 Philautus aurantium ;
 Philautus auratus ;
 Philautus aurifasciatus ;
 Philautus banaensis ;
 Philautus beddomii ;
 Philautus bombayensis ;
 Philautus bunitus ;
 Philautus caeruleus ;
 Philautus cardamonus ;
 Philautus carinensis ;
 Philautus cavirostris ;
 Philautus chalazodes ;
 Philautus charius ;
 Philautus cinerascens ;
 Philautus cornutus ;
 Philautus cuspis ;
 Philautus decoris ;
 Philautus dimbullae ;
 Philautus disgregus ;
 Philautus dubius ;
 Philautus erythrophthalmus ;
 Philautus eximius ;
 Philautus extirpo ;
 Philautus femoralis ;
 Philautus fergusonianus;
 Philautus flaviventris;
 Philautus frankenbergi;
 Philautus fulvus ;
 Philautus folicola;
 Philautus garo ;
 Philautus glandulosus ;
 Philautus gracilipes ;
 Philautus griet ;
 Philautus gryllus ;
 Philautus gunungensis ;
 Philautus hallidayi ;
 Philautus halyi ;
 Philautus hoffmanni ;
 Philautus hoipolloi ;
 Philautus hosii ;
 Philautus hypomelas;
 Philautus ingeri ;
 Philautus jacobsoni ;
 Philautus jerdonii ;
 Philautus jinxiuensis;
 Philautus kempiae ;
 Philautus kerangae ;
 Philautus leitensis ;
 Philautus leucorhinus ;
 Philautus limbus ;
 Philautus longchuanensis ;
 Philautus longicrus ;
 Philautus lunatus ;
 Philautus luteolus ;
 Philautus macropus ;
 Philautus maia ;
 Philautus malcolmsmithi ;
 Philautus maosonensis ;
 Philautus medogensis ;
 Philautus menglaensis;
 Philautus microdiscus ;
 Philautus microtympanum ;
 Philautus mittermeieri;
 Philautus mjobergi ;
 Philautus mooreorum ;
 Philautus namdaphaensis ;
 Philautus nanus ;
 Philautus nasutus ;
 Philautus neelanethrus ;
 Philautus nemus ;
 Philautus ocellatus ;
 Philautus ochlandrae ;
 Philautus ocularis ;
 Philautus odontotarsus ;
 Philautus oxyrhynchus ;
 Philautus pallidipes ;
 Philautus papillosus ;
 Philautus pardus ;
 Philautus parvulus ;
 Philautus petersi ;
 Philautus petilus ;
 Philautus pleurotaenia ;
 Philautus poecilius ;
 Philautus poppiae ;
 Philautus popularis ;
 Philautus procax ;
 Philautus refugii ;
 Philautus regius ;
 Philautus reticulatus ;
 Philautus rhododiscus ;
 Philautus romeri;
 Philautus rugatus ;
 Philautus rus ;
 Philautus sahai ;
 Philautus sanctisilvaticus ;
 Philautus sarasinorum ;
 Philautus saueri ;
 Philautus schmackeri ;
 Philautus schmarda ;
 Philautus semiruber ;
 Philautus shillongensis;
 Philautus signatus ;
 Philautus silus ;
 Philautus silvaticus ;
 Philautus simba ;
 Philautus similipalensis ;
 Philautus similis ;
 Philautus sordidus;
 Philautus steineri ;
 Philautus stellatus ;
 Philautus stictomerus ;
 Philautus stuarti ;
 Philautus supercornutus ;
 Philautus surdus ;
 Philautus surrufus ;
 Philautus tectus ;
 Philautus temporalis ;
 Philautus terebrans ;
 Philautus tinniens ;
 Philautus travancoricus ;
 Philautus tuberohumerus ;
 Philautus tytthus ;
 Philautus umbra;
 Philautus variabilis ;
 Philautus vermiculatus ;
 Philautus viridis ;
 Philautus vittiger ;
 Philautus worcesteri ;
 Philautus wynaadensis;
 Philautus zal ;
 Philautus zimmeri ;
 Philautus zorro ;

Referncies.

 Informaci sobre les espcies d'aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254142" title="Manuel Ortnez i Mur" nonfiltered="3567" processed="3559" dbindex="98721">
Manuel Ortnez i Murt (Barcelona 1920 - Berna 1997) fou un empresari i poltic catal. Pertanyia a una famlia d'empresaris txtils d'Igualada. Doctor en dret i professor mercantil, comen la seva activitat professional en les indstries txtils de la seva famlia. El 1948 ja era director d'Indstria Linera i al 1952 conseller director del Consorci industrial txtil cotoner. El 1961 va ser anomenat director del Banc de Bilbao a Barcelona i el 1965 va ser fundador i director general del Banc Industrial de Catalunya. Del 1965 al 1971 fou director general de l'Instituto de la Moneda Extranjera i el 1971 de la filial d'Hispano Olivetti a Espanya. Els darrers anys actu com a representant de la Uni de Bancs Sussos a Espanya. 

L'octubre de 1977 va prendre part en les negociacions amb el govern d'Adolfo Surez per al retorn de Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. Un cop restablerta la Generalitat, fou conseller de governaci d'octubre a desembre de 1979. Poc abans de morir s'afili a Uni Democrtica de Catalunya (UDC). 

 Obres .
 Una vida entre burgesos (1992) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254143" title="Philautus abditus" nonfiltered="3568" processed="3560" dbindex="98722">

Philautus abditus s una espcie de granota que es troba a Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Bain. R. 2004.  Philautus abditus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254146" title="Philautus abundus" nonfiltered="3569" processed="3561" dbindex="98723">

Philautus abundus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus abundus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254147" title="Philautus acutirostris" nonfiltered="3570" processed="3562" dbindex="98724">

Philautus acutirostris s una espcie de granota que es troba a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004. Philautus acutirostris.  2006 IUCN Red List of Threatened Species Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254148" title="Riu Sec (Valls Occidental)" nonfiltered="3571" processed="3563" dbindex="98725">


El riu Sec neix al municipi de Matadepera, dins el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, i travessa el Valls fins a desembocar el riu Ripoll. Passa pels municipis de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Valls, Badia del Valls, Cerdanyola i Ripollet.

Qualitat de l'aigua.
El seu nom prov de qu antigament la seva llera estava seca en determinades poques de l'any presentant fortes i sobtades crescudes estacionals. Actualment el seu cabal oscilla entre els 35.000 i els 45.000 m3/dia al seu pas per Cerdanyola degut a que constitueix un abocador de les aiges residuals domstiques, industrials i dels equipaments dels municipis situats al seu entorn que utilitzen majoritriament aigua procedent de la conca del Ter.

La degradaci ja histrica de la qualitat de les seves aiges, noms millorada sensiblement des de la construcci, l'any 1992, de la depuradora de Sant Pau del Riu Sec, ha estat motiu continu de les queixes venals degut a les males olors. Tot aix ha fet plantejar a les diferents administracions competents d'engegar una srie de plans de millora encaminats tamb a una recuperaci paisatgstica del seu entorn i a la prevenci dels efectes de les possibles riuades.

Referncies.
La Comissi del riu Sec comena a caminar per trobar una soluci definitiva al seu encaix en la ciutat a Cerdanyola.info, diari digital de l'Ajuntament de Cerdanyola.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254149" title="Philautus acutus" nonfiltered="3572" processed="3564" dbindex="98726">

Philautus acutus s una espcie de granota que es troba a Malisia i, possiblement tamb, a Brunei. 

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus acutus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254150" title="Sionisme socialista" nonfiltered="3573" processed="3565" dbindex="98727">
El sionisme socialista (tamb conegut com sionisme laborista) s el nom que rep l'ala esquerra tradicional del sionisme i es va orientar histricament cap al moviment obrer jueu. A diferncia de la branca poltica del sionisme, fundada per Theodor Herzl i continuada per Haim Weizmann, el sionisme socialista no va creure que pogus crear-se un Estat jueu apellant simplement a la comunitat internacional o recorrent al suport de nacions poderoses com Gran Bretanya, Alemanya o l'Imperi Otom. Per contra, els sionistes socialistes van creure que solament es podria crear un Estat jueu com part de la lluita de classes, amb els esforos de la classe obrera jueva assentada a Palestina i que construa un Estat a travs de la creaci dels kibbutz al camp i d'un proletariat jueu en les ciutats.

Els pensadors principals d'aquest corrent van ser Moises Hess (en la seva obra Roma i Jerusalem), Dov Ber Borojov (Bases del Sionisme Proletari), Nahum Sirkin, David Aron Godon i Berl Katzenelson. Va ser el corrent dominant del moviment sionista des del seu sorgiment fins a la dcada de 1970.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254151" title="Philautus adspersus" nonfiltered="3574" processed="3566" dbindex="98728">

Philautus adspersus s una espcie extinta de granota que es trobava a Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Dutta, S. 2004.  Philautus adspersus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254152" title="Philautus albopunctatus" nonfiltered="3575" processed="3567" dbindex="98729">

Philautus albopunctatus s una espcie de granota que es troba a la Xina.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N. & Ermi, Z. 2004.  Philautus albopunctatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254155" title="Philautus alto" nonfiltered="3576" processed="3568" dbindex="98730">

Philautus alto s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus alto.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254156" title="Moises Hess" nonfiltered="3577" processed="3569" dbindex="98731">

Moses Hess (en hebreu:       ) (originalment Moritz Hess) (Bonn, 21 de juny de 1812 - Pars, 6 d'abril de 1875) va ser un precursor del que desprs es coneixeria com sionisme i sionisme socialista. Les seves obres ms importants sn Roma i Jerusalem (1862), Histria santa de la humanitat (1837) Triarquia europea (1841).

Hess va rebre una educaci religiosa tradicional, ms tard va estudiar filosofia en la Universitat de Bonn i va viure a Pars com corresponsal d'un peridic socialista, vivint els esdeveniments de la comuna de Pars de 1848.

Amic i collaborador de Karl Marx i Friedrich Engels, en aquesta poca era partidari de l'assimilaci dels jueus, i segurament van ser seus certs lemes marxistes, com "la religi s l'opi del poble". Per desprs d'una estada a Alemanya entre 1861 i 1863 canvia el seu pensament, adopta el nom de Moses (Moises) en protesta contra l'assimilacionisme. En la seva obra Roma i Jerusalem fa una cridada a un ressorgir nacional jueu a Jerusalem, inspirat en el Risorgimento itali que en el seu moment no va tenir xit per va anar posteriorment recollit pel moviment sionista.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254157" title="Philautus amoenus" nonfiltered="3578" processed="3570" dbindex="98732">

Philautus amoenus s una espcie de granota que es troba a Malisia.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus amoenus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254159" title="Philautus andersoni" nonfiltered="3579" processed="3571" dbindex="98733">

Philautus andersoni s una espcie de granota que es troba a la Xina, ndia, Birmnia i, possiblement tamb, a Bangladesh.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Wogan, G., Dutta, S., Ohler, A. & Sengupta, S. 2004.  Philautus andersoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254160" title="Joan Josep Folchi i Bonafonte" nonfiltered="3580" processed="3572" dbindex="98734">
Joan Josep Folchi i Bonafonte (Saragossa, 1947) s un advocat i poltic catal. Pertany al cos d'advocats de l'estat. En la transici espanyola milit a la Centristes de Catalunya-UCD, i en representaci d'aquest partit fou Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat provisional (1977-1980). Fou escollit diputat per Aliana Popular a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 per la provncia de Barcelona, crrec que ocup fins el 1988. Posteriorment treball en el sector privat per a l'empresa Torras Hostench i fou un dels acusats juntament amb Javier de la Rosa en relaci al Grup KIO, ra per la qual fou condemnat el 2004 a dos anys de pres i inhabilitaci per crrec pblic. 
El Tribunal Constitucional va suspendre la sentncia el mar de 2007.

 Referncia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254161" title="Philautus annandalii" nonfiltered="3581" processed="3573" dbindex="98735">

Philautus annandalii s una espcie de granota que es troba a l'ndia, Nepal i, possiblement tamb, a Butan, Xina i Birmnia.


Referncies.

 Bordoloi, S., Ohler, A. & Shrestha, T.K. 2004.  Philautus annandalii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254162" title="Philautus asankai" nonfiltered="3582" processed="3574" dbindex="98736">

Philautus asankai s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus asankai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254163" title="Philautus aurantium" nonfiltered="3583" processed="3575" dbindex="98737">

Philautus aurantium s una espcie de granota que es troba a Malisia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus aurantium.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254164" title="Philautus auratus" nonfiltered="3584" processed="3576" dbindex="98738">

Philautus auratus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus auratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254165" title="Philautus aurifasciatus" nonfiltered="3585" processed="3577" dbindex="98739">

Philautus aurifasciatus s una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Philautus aurifasciatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254166" title="Philautus banaensis" nonfiltered="3586" processed="3578" dbindex="98740">

Philautus banaensis s una espcie de granota que es troba a Vietnam.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Philautus banaensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254167" title="Philautus beddomii" nonfiltered="3587" processed="3579" dbindex="98741">

Philautus beddomii s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Vasudevan, K., Vijayakumar, S.P., Srinivasulu, C. & Bhupathy, S. 2004.  Philautus beddomii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254168" title="Philautus bombayensis" nonfiltered="3588" processed="3580" dbindex="98742">

Philautus bombayensis s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Shanker, K., Vijayakumar, S.P., Srinivasulu, C., S. Bhupathy & Padhye, A. 2004.  Philautus bombayensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254170" title="Philautus bunitus" nonfiltered="3589" processed="3581" dbindex="98743">

Philautus bunitus s una espcie de granota que es troba a Malisia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus bunitus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254171" title="Josep Roig i Magriny" nonfiltered="3590" processed="3582" dbindex="98744">
Josep Roig i Magriny (Valls, 1918 - Buenos Aires, 2004) fou un poltic catal. Va ocupar la presidncia de la Cooperativa Agrcola de Valls durant ms de vint anys, i la vicepresidncia d'Unio de Cooperatives del Camp de Tarragona que passaria a convertir-se en Uni Agrria Cooperativa de Reus. Fou conseller d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat provisional el 1977-1980 per ERC. Des del seu crrec va impulsar la modernitzaci del sector agrari, va crear el Consell Agrari i l'Institut Catal de la Vinya i el Vi (Incavi) i va participar en un contacte bilateral entre Catalunya i Turquia per a exportar avellana. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per ERC per la provncia de Tarragona.

 Enllaos externs .
 Obituari;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254172" title="Philautus caeruleus" nonfiltered="3591" processed="3583" dbindex="98745">

Philautus caeruleus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus caeruleus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254175" title="guas de Lindia" nonfiltered="3592" processed="3584" dbindex="98746">


guas de Lindia s un municipi de l'Estat de So Paulo, un dels onze municipis paulistes considerats estncies hidrominerals de l'Estat de So Paulo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254176" title="Philautus cardamonus" nonfiltered="3593" processed="3585" dbindex="98747">

Philautus cardamonus s una espcie de granota que es troba a Cambodja.

Referncies.

 Ohler, A. & Swan, S. 2004.  Philautus cardamonus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254177" title="Philautus carinensis" nonfiltered="3594" processed="3586" dbindex="98748">

Philautus carinensis s una espcie de granota que es troba a Birmnia, Tailndia i Vietnam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Swan, S. 2004.  Philautus carinensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254178" title="Philautus cavirostris" nonfiltered="3595" processed="3587" dbindex="98749">

Philautus cavirostris s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus cavirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254179" title="Joan Codina i Torres" nonfiltered="3596" processed="3588" dbindex="98750">
Joan Codina i Torres (Barcelona, 1927 - 1999) fou un sindicalista i poltic catal. Treball com a obrer metallrgic, i ha estat Secretari de Formaci de la UGT de Catalunya, secretari general del Metall de la UGT de Catalunya i president de la UGT de Catalunya. Del 1977 al 1980 fou conseller de treball de la Generalitat Provisional de Josep Tarradellas. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona, i designat senador per la Comunitat Autnoma, crrec que ocup fins el 1988.






 Enllaos externs .
 Fitxa del Senat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254180" title="Philautus chalazodes" nonfiltered="3597" processed="3589" dbindex="98751">

Philautus chalazodes s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Vasudevan, K., Vijayakumar, S.P. & Srinivasulu, C. 2004.  Philautus chalazodes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254181" title="Philautus charius" nonfiltered="3598" processed="3590" dbindex="98752">

Philautus charius s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Vasudevan, K., Vijayakumar, S.P. & Srinivasulu, C. 2004.  Philautus charius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254182" title="Tinent" nonfiltered="3599" processed="3591" dbindex="98753">
Tinent, oficial, segon en rang ascendent d'un exrcit, gurdia nacional i fora aria, seguit de l'alferes i abans del capit i el comandant. Pel general manen una secci.

 Espanya .


En Espanya, el tinent est entre el capit i l'alferes. L'equivalent en la armada s l'alferes de navili. El rang es representa per dues estrelles de sis puntes grogues sobre fons caqui/verd (Exrcit de Terra). O per dues estrelles de sis puntes grogues sobre fons blau (Exrcit de l'Aire).

El militar que ostenta el crrec de tinent a Espanya pot pertnyer a l'Escala d'Oficials o a l'Escala Superior d'Oficials. A la primera s'accedeix desprs de tres anys d'Acadmia, amb la qual cosa s'adquireix una titulaci equivalent a la de Diplomat Universitari, i a la segona, desprs de cinc anys d'Acadmia, amb la qual cosa la titulaci s equivalent a Llicenciat Universitari.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254183" title="Partit Socialista Popular (Argentina)" nonfiltered="3600" processed="3592" dbindex="98754">
El Partit Socialista Popular (PSP) va ser un partit poltic argent fundat en 1972 com a conseqncia de la fusi del Partit Socialista Argent (PSA), el Moviment d'Acci Popular Argent (MAPA) i altres grups menors.

El PSP va tenir un desenvolupament especialment important en la provncia de Santa Fe. En 1987 Guillermo Estvez Boero va resultar electe diputat nacional per Santa Fe, constituint-se en el primer parlamentari socialista electe des de la mort d'Alfredo Palacios en 1965. En 1989 el PSP va guanyar en la ciutat de Rosario, la segona ciutat del pas, governant ininterrompudament des de llavors els intendents socialistes Hctor Cavallero (1989-1995), Hermes Binner (1995-2003), Miguel Lifschitz (2003-2007), qui va ser reelegit per al perode 2007-2011.

El bra universitari del PSP, el Moviment Nacional Reformista (MNR), ha estat una de les organitzacions estudiantils ms representatives des de la dcada de 1970, havent arribat a diverses vegades la presidncia o la secretaria general de la Federaci Universitria Argentina (*FUA), i de diverses federacions universitries locals.

El PSP tenia la representaci del socialisme argent en la Internacional Socialista i en la Coordinaci Socialista Llatinoamericana.

En 2002 el Partit Socialista Popular (PSP) es va fusionar amb el Partit Socialista Democrtic (PSD), donant lloc a la refundaci del Partit Socialista.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254184" title="Philautus cinerascens" nonfiltered="3601" processed="3593" dbindex="98755">

Philautus cinerascens s una espcie de granota que es troba a Birmnia.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Philautus cinerascens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254185" title="Philautus cornutus" nonfiltered="3602" processed="3594" dbindex="98756">

Philautus cornutus s una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Philautus cornutus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  ;
Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254186" title="Philautus cuspis" nonfiltered="3603" processed="3595" dbindex="98757">

Philautus cuspis s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus cuspis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254187" title="Philautus decoris" nonfiltered="3604" processed="3596" dbindex="98758">

Philautus decoris s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus decoris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254189" title="Tractat de Berln (1921)" nonfiltered="3605" processed="3597" dbindex="98759">
El Tractat de Berln o Tractat de pau amb Alemanya s un tractat de pau signat el 25 d'agost de 1921 entre els Estats Units d'Amrica i Alemanya per posar fi a la Primera Guerra Mundial desprs del rebuig del Senat nord-americ en algunes parts del Tractat de Versalles de l'any 1919 i de la victria del republic Warren G. Harding en les eleccions presidencials nord-americans de 1921 davant del candidat demcrata James Middleton Cox.

Enllaos externs.
  Text del Tractat de Berln (1921);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254191" title="Philautus dimbullae" nonfiltered="3606" processed="3598" dbindex="98760">

Philautus dimbullae s una espcie extinta de granota que vivia a l'illa de Sri Lanka. 

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus dimbullae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254193" title="Nuxalk" nonfiltered="3607" processed="3599" dbindex="98761">


La llengua nuxlk (tamb anomenada bella coola) s una llengua salish parlada als voltants de la ciutat de Bella Coola, a la Colmbia Britnica (Canad), per 20 o 30 parlants, tots ells d'edat avanada, de la tribu nuxlks.

Malgrat que el nombre de parlants amb uns mnims coneixements de nuxalk no ha fet ms que minvar, l'idioma s per primer cop ensenyat al sistema escolar provincial i a Acwsalcta ("lloc d'aprenentatge"), l'escola de la Nuxlk Nation. Si hom arriba a l'11 curs s'atansa la qualificaci de bilinge per tal d'entrar a les principals universitats de la Colmbia Britnica.

 Sons.
Consonants.
Les 28 consonants del nuxlk:



 Vocals.



 Sllabes .
El concepte mateix de sllaba s discutit per la llengua nuxlk pel fet de permetre tot un seguit de consonants sense l'aparici de cap vocal o consonant sonora. s aquest un tret compartit per les llenges salish. Aix, tenim els segents mots que contenen noms consonants:

   ;
  ;
 Ell/a havia tingut una planta "bunchberry".;
     (Nater 1984, citat en Bagemihl 1991: 16) ;

D'altres exemples sn:

  Forma, motle;
  Girar;
  Bunchberry;
  Anar a la costa;
  Tort;
  Saliva;
  Vent del nord-est;
  Engreixar un animal;
  Aix s el greix del meu animal escampat;
  Segell de greix;
  Ell/a va arribar;
  Xiquet;
  Fort;
  Tallar amb tisores;

Els lingistes no estan d'acord en com comptar les sllabes d'aquestes paraules, en qu constitueix el nucli de la sllaba i, fins i tot, si el concepte de sllaba s aplicable al nuxlk.

Alguns separen les sllabes d'acord a les consonants oclusives que les separarien, mentre d'altres les congrien. Per exemple, en un comenament  "Fort" sembla ser una sola sllaba amb  com a nucli. Per  "Xiquet" (fonmicament ) pot ser considerat com a format per una o dos sllabes (). Si hom n'hi veu noms una, llavors  seria un nucli inusual, amb  com a sllaba inicial; si, en canvi, hom n'hi veu dos, tant  com  en serien els nuclis.

 Referncies.



 Bibliografia .
 ;
 ;
 Bruce Bagemihl (1998). Maximality in Bella Coola (Nuxalk). In E. Czaykowska-Higgins & M. D. Kinkade (Eds.), Salish languages and linguistics: Theoretical and descriptive perspectives (pp. 71-98). Berlin: Mouton de Gruyter.
 ;
 ;
 ;
 Philip W. Davis & Ross Saunders (1978). Bella Coola syntax. In E.-D. Cook & J. Kaye (Eds.), Linguistic studies of native Canada (pp. 37-66). Vancouver: University of British Columbia.
 ;
 Philip W. Davis & Ross Saunders (1980). Bella Coola texts. British Columbia Provincial Museum heritage record (No. 10). Victoria: British Columbia Provincial Museum. ISBN 0-7718-8206-8.
 Philip W. Davis & Ross Saunders (1997). A grammar of Bella Coola. University of Montana occasional papers in linguistics (No. 13). Missoula, MT: University of Montana. ISBN 1-8797-6313-3.
 Forrest, Linda. (1994). The de-transitive clause in Bella Coola: Passive vs inverse. In T. Givn (Ed.), Voice and inversion (pp. 147-168). Amsterdam: Benjamins.
 Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
 Montler, Timothy. (2004-2005). (Handouts on Salishan language family).
 Nater, Hank F. (1977). Stem list of the Bella Coola language. Lisse: Peter de Ridder.
 Nater, Hank F. (1984). The Bella Coola language. Mercury series; Canadian ethonology service (No. 92). Ottawa: National Museums of Canada.
 Nater, Hank F. (1990). A concise Nuxalk-English dictionary. Mercury series; Canadian ethonology service (No. 115). Hull, Quebec: Canadian Museum of Civilization. ISBN 0-6601-0798-8.
 Newman, Stanley. (1947). Bella Coola I: Phonology. International Journal of American Linguistics, 13, 129-134.
 Newman, Stanley. (1969). Bella Coola grammatical processes and form classes. International Journal of American Linguistics, 35, 175-179.
 Newman, Stanley. (1969). Bella Coola paradigms. International Journal of American Linguistics, 37, 299-306.
 Newman, Stanley. (1971). Bella Coola reduplication. International Journal of American Linguistics, 37, 34-38.
 Newman, Stanley. (1974). Language retention and diffusion in Bella Coola. Language in Society, 3, 201-214.
 Newman, Stanley. (1976). Salish and Bella Coola prefixes. International Journal of American Linguistics, 42, 228-242.
 Newman, Stanley. (1989). Lexical morphemes in Bella Coola. In M. R. Key & H. Hoenigswald (Eds.), General and Amerindian ethnolinguistics: In remembrance of Stanley Newman (pp. 289-301). Contributions to the sociology of language (No. 55). Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 0-8992-5519-1.

Enllaos externs.
  Entrada a l'Ethnologue;
  Pgina sobre el nuxlk;
  Bibliografia sobre el nuxlk;
  Pgina del Rosetta Project;
  Fonologia a Languagegeek;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254196" title="Philautus disgregus" nonfiltered="3608" processed="3600" dbindex="98762">

Philautus disgregus s una espcie de granota que es troba a Malisia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus disgregus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254197" title="Alferes" nonfiltered="3609" processed="3601" dbindex="98763">
El grau d'alferes (de l'rab "al faris", "el cavaller que duu l'estendard", de la mateixa arrel que "faras" -cavall o genet-) s el grau inferior de l'oficialitat militar en diverses forces armades.

Antecedents.
La figura de l'alferes s tradicional en les forces espanyoles i hispanoamericanes. Es remunta a l'edat mitjana, com mostra, per exemple, el cas de Rodrigo Daz de Vivar (el Cid), el lloc del qual d'alferes corresponia aleshores Al de portaestandart del regne.
 Espaa .
A l'exercit de terra i de l'aire, aix com a la Guardia Civil, es el primer grau d'oficial, per davall del tinent.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254199" title="Philautus dubius" nonfiltered="3610" processed="3602" dbindex="98764">

Philautus dubius s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Referncies.

 Dutta, S., Ohler, A. & Sengupta, S. 2004.  Philautus dubius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254200" title="Philautus erythrophthalmus" nonfiltered="3611" processed="3603" dbindex="98765">

Philautus erythrophthalmus s una espcie de granota que es troba a Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus erythrophthalmus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254202" title="Philautus eximius" nonfiltered="3612" processed="3604" dbindex="98766">

Philautus eximius s una espcie extinta de granota que vivia a Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus eximius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254203" title="Agust Carol i Foix" nonfiltered="3613" processed="3605" dbindex="98767">
Agust Carol i Foix (Barcelona 1923 - 1996) fou un veterinari i poltic catal. Estudi amb Salvador Riera i Planagum, i el 1955 es dedic inicialment a la clnica bovina i s'especialitz ms tard en patologia de la reproducci, a Tolosa de Llenguadoc. E.l 1977 elegit president de l'Acadmia de Cincies Veterinries (1977) i el 1980 del Collegi de Veterinaris de Barcelona. 

Militant de CDC, del 1980 al 1984 fou conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, des d'on promogu la investigaci i la promoci agrries, cre una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovaci de rendiments de bestiar porc i diverses agrupacions de defensa sanitria, i impuls del cooperativisme agrari. El 1985 fou escollit primer president del Consell de Collegis Veterinaris de Catalunya.

  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254205" title="Philautus extirpo" nonfiltered="3614" processed="3606" dbindex="98768">

Philautus extirpo s una espcie extinta de granota que vivia a Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus extirpo.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254206" title="Philautus femoralis" nonfiltered="3615" processed="3607" dbindex="98769">

Philautus femoralis s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K., Pethiyagoda, R. & Biju, S.D. 2004.  Philautus femoralis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254207" title="Philautus fergusonianus" nonfiltered="3616" processed="3608" dbindex="98770">

Philautus fergusonianus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus fergusonianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254208" title="Llista d'estats sobirans del 1940" nonfiltered="3617" processed="3609" dbindex="98771">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

B.
   Regne de Blgica (fins al 17 de maig);
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca (fins al 9 d'abril);
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Estat Espanyol;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia (fins el 17 de juny);

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana (fins el 22 de juny);
 Frana   Estat Francs;

G.
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia (fins el 17 de juny);
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia (fins el 15 de juny);
   Gran Ducat de Luxemburg (fins el 10 de maig);

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega (fins el 7 de juny);
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos (fins el 14 de maig);
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Regne de Tailndia;
   Repblica de Turquia;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Albnia   Regne d'Albnia;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
 Finlndia   Repblica Democrtica Finesa (fins el 12 de mar);
   Gran Imperi Manx;
   Govern Unit Autnom de Mengjiang;
 Rgim de Nanjing   Repblica de la Xina (des del 30 de mar);
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;
 Govern Provisional de la Xina   Govern Provisional de la Xina (fins el 20 de mar);
 Govern Reformat de la Repblica de la Xina (fins el 30 de mar);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254209" title="Philautus flaviventris" nonfiltered="3618" processed="3610" dbindex="98772">

Philautus flaviventris s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Vasudevan, K., Vijayakumar, S.P. & Srinivasulu, C. 2004. Philautus flaviventris.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254210" title="Philautus frankenbergi" nonfiltered="3619" processed="3611" dbindex="98773">

Philautus frankenbergi s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Meegaskumbura, M. & Manamendra-Arachchi, K. 2006.  Philautus frankenbergi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254211" title="Philautus fulvus" nonfiltered="3620" processed="3612" dbindex="98774">

Philautus fulvus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus fulvus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254212" title="Philautus folicola" nonfiltered="3621" processed="3613" dbindex="98775">

Philautus folicola s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus folicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254213" title="Philautus garo" nonfiltered="3622" processed="3614" dbindex="98776">

Philautus garo s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ohler, A., Sengupta, S. & Roy, D. 2004.  Philautus garo.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254214" title="Philautus glandulosus" nonfiltered="3623" processed="3615" dbindex="98777">

Philautus glandulosus s una espcie de granota que es troba a l'ndia. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Bhupathy, S., Bhuddhe, G.D., Daniel, B.A., Dutta, S., Vijayakumar, S.P. & Vasudevan, K. 2004.  Philautus glandulosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254215" title="Philautus gracilipes" nonfiltered="3624" processed="3616" dbindex="98778">

Philautus gracilipes s una espcie de granota que es troba a la Xina, Laos, Tailndia i Vietnam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Bain. R., Lau, M.W.N., Shunqing, L. & Datong, Y. 2004.  Philautus gracilipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254216" title="Philautus griet" nonfiltered="3625" processed="3617" dbindex="98779">

Philautus griet s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D. 2004.  Philautus griet.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254217" title="Philautus gryllus" nonfiltered="3626" processed="3618" dbindex="98780">

Philautus gryllus s una espcie de granota que es troba al Vietnam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Philautus gryllus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254218" title="Philautus gunungensis" nonfiltered="3627" processed="3619" dbindex="98781">

Philautus gunungensis s una espcie de granota que es troba a Malisia.

Referncies.

 Inger, R. 2004.  Philautus gunungensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254219" title="Serra Espina" nonfiltered="3628" processed="3620" dbindex="98782">
La serra Espina o de Pina s una aliniaci monutanyosa situada entre les comarques valencianes de l'Alt Millars i l'Alt Palncia. Amb orientaci ibrica (de nord-oest a sud-est), forma una continuaci muntanyenca amb la serra d'Espad al sud-est. Al nord-oest es troba la fosa de Sarrin (a la provncia de Terol), al sud el Pla de Barraques i al nord el riu Millars.

Est envoltada pels municipis de Pina, Barraques, Caudiel, Benafer, Montant, Fontes, Vilanova de la Reina i San Agustn. 

S'allarga uns 10 quilmetres d'est a oest assolint una altura mxima de 1.405 metres s.n.m. al pic de Santa Brbara (tamb anomena Pina i que suposa la segona altura de la provncia de Castell) o el Cerdaa (1.229 m) el Pico del Buitre (1.158 m), las Palomas (1.155) o la Tejavana (1.074).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254221" title="Reflexi (matemtiques)" nonfiltered="3629" processed="3621" dbindex="98783">


En matemtiques, una reflexi  s una funci que transforma un objecte en la seva imatge especular. Per exemple, una reflexi de la lletra catalana b alta respecte d una lnia vertical, apareix com una d. Per a reflectir una figura plana cal que el "mirall" sigui una lnia ("l eix de reflexi"), mentre que per a reflexions en l espai de tres dimensions s ha de emprar un pla com a mirall. 

Geomtricament, per a trobar la reflexi d un punt es traa una perpendicular del punt a la lnia (pla) respecte de la (el) qual es fa la reflexi, i se segueix una distncia igual cap a l altre banda. Per a trobar la reflexi d una figura, es troba la reflexi de cada un dels punts de la figura. 

La repetici d una reflexi, retorna a la figura inicial. Les reflexions preserven les distncies entre els punts. Les reflexions no alteren els punts que es troben damunt del mirall i la dimensi del mirall s una unitat inferior de la dimensi de l espai en qu t lloc la reflexi. Aquestes observacions permeten de formalitzar la definici de reflexi: Una reflexi s una isometria involutiva d un espai euclidi que t per conjunt de punts fixos un espai af de codimensi 1.

De una figura que no varia en aplicar-li una determinada reflexi es diu que t simetria especular. 

Frmules.

Donat un vector a de un espai euclidi Rn, la frmula de la reflexi respecte de l hiperpl que pasa per l origen, i s ortogonal a a, ve donada per
;
On v a indica el producte escalar de v per a. Fixeu-vos que el segon terme de l equaci anterior s precisament duplicar la projecci  de v sobre a. Fcilment es pot comprovar que
Refa(v) =   v, si v s parallel a a, i;
Refa(v) = v, si v s perpendicular a a.

Donat que aquestes reflexions sn isometries de l espai euclidi que conserven l origen, es poden representar per matrius ortogonals. La matriu ortogonal que correspon a la reflexi de dalt s la matriu que t per coeficients
;
on  ij s la delta de Kronecker.

La frmula de la reflexi respecte de d hiperpl af  ve donada per
;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254222" title="Philautus hallidayi" nonfiltered="3630" processed="3622" dbindex="98784">

Philautus hallidayi s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Meegaskumbura, M. & Manamendra-Arachchi, K. 2006.  Philautus hallidayi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254223" title="Partit de la Constituci" nonfiltered="3631" processed="3623" dbindex="98785">
El Partit de la Constituci (Constitution Party) s un partit poltic dels Estats Units d'Amrica, d'ideologia dretana. Aquest partit, fundat l'any 1992, advoca una forta adherncia a la constituci original dels Estats Units d'Amrica i a la seva declaraci de principis d'independecia. Mant postures conservadores en aspectes morals i intenta restaurar el que crida les "fundacions bbliques" de la jurisprudncia nord-americana. Molts membres d'aquest partit creuen que el Partit Republic i el Partit Demcrata sn corruptes i subversius per naturalesa.

En l'any 2006, Rick Jore de Montana es va convertir en el primer candidat electe per aquest partit.

 Participaci electoral .
En les eleccions presidencials de l'any 1992 va obtenir 42,960 vots, el que representa al 0.04% del total de sufragis. En 1996 va aconseguir 184,820 vots (0.19%), En 2000 98,020 vots (0.09%) i en 2004 144,421 sufragis (0.12%).

En les eleccions legislatives de 2006 va arribar el seu millor rendiment amb el 0.2% dels vots.

 Enllaos externs .
Web del partit (en angls)














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254227" title="Philautus halyi" nonfiltered="3632" processed="3624" dbindex="98786">

Philautus halyi s una espcie extinta de granota que vivia a l'illa de Sri Lanka.  

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus halyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254231" title="Filostrat" nonfiltered="3633" processed="3625" dbindex="98787">


Onomstica:

Filostrat de Colonos, orador grec.
Filostrat d'Epir, poltic epirota.
Filostrat (orador), orador grec;
Filostrat d'Atenes, escriptor grec;
Filostrat de Lemnos, orador gec;
Filostrat l'Egipci, filsof grecorom. ;
Filostrat (historiador), historiador grec;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254233" title="Filostrat de Colonos" nonfiltered="3634" processed="3626" dbindex="98788">
Filostrat de Colonos (Philostratus, ) fou un orador grec.

Es esmentat per Demstenes com la persona que va dirigir l'acusaci contra Cbries en el judici per la prdua d'Oropos, el 336 aC. Apareix tamb en altres judicis, i com amic de Lsies, que podria ser el fams sofista del mateix nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254235" title="Filostrat d'Epir" nonfiltered="3635" processed="3627" dbindex="98789">
Filostrat d'Epir (Philostratus, ) fou un poltic epirota.

El 170 aC va estar implicat en un complot per capturar al cnsol rom Aule Hostili quan anava a Tesslia passant per l'Epir, amb l'objectiu d'entregar-lo al rei Perseu de Macednia; hauria tingut xit si el cnsol no hagus desviat el seu cam. 

El 169 aC apareix cooperant a l'Epir amb el general macedoni Cleves, contra Appi Claudi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254237" title="Filostrat (orador)" nonfiltered="3636" processed="3628" dbindex="98790">
Filostrat (Philostratus, ) fou un orador grec, fill de Ver. Ensenyava retrica a Atenes d'on potser era natural, pero el seu origen es incert. Va viure a la meitat del segle I, en temps de Ner. 

Va escriure diverses obres de retrica i tamb quaranta-tres tragdies i tretze comdies, i un tractat titulat .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254238" title="Filostrat d'Atenes" nonfiltered="3637" processed="3629" dbindex="98791">
Filostrat d'Atenes (Philostratus,  (vers 175- vers 250) fou un escriptor grec, bigraf d'Apolloni de Tiana.

Va escriure diverses obres que porten el seu nom per els erudits estan dividits sobre si realment les va escriure totes ja que la sintaxi del nom no es idntica i en algun cas se l'esmenta com atenenc quan Eunapi diu que era de Lemnos i Foci diu que era de Tir. Probablement era de Lemnos, que en certa manera era ser atenenc, i va estudiar retrica sota Procle a l'escola d'Atenes. 

Suides diu que va tenir com a rival a Atenes a Front d'Emisa i a Apsines de Gadara com amic i collega. Suides el situa encara viu en el regnat de Filip l'rab (244-249). 

Les seves obres conegudes sn:
 "Vida d'Apolloni de Tiana" en vuit llibres (). Escrita abans del 217, probablement a Roma.
 Vida dels sofistes (). Va escriure-la probablement abans del 238 (es considera probable la data 237).
 Heroca o Herocus ().
 Imagines (). ;
 Epistolae (). ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254239" title="Filostrat de Lemnos" nonfiltered="3638" processed="3630" dbindex="98792">
Filostrat de Lemnos (Philostratus,  fou un orador gec, nadiu suposadament de Lemnos i que va ensenyar oratria a Atenes. Va morir i fou enterrat a Lemnos. Va escriure:

;

Va viure al segle III, encara que segurament va nixer a finals del segle II. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254240" title="Filostrat l'egipci" nonfiltered="3639" processed="3631" dbindex="98793">
Filostrat l'Egipci (Philostratus, ) fou un filsof grecorom. 

Era a l'frica amb Juba II quan Cat d'tica i Escipi van dirigir les forces contra Juli Csar el 47 aC. Desprs de la derrota dels pompeians va abraar el partit de Marc Antoni. Era a Alexandria el 30 aC quan hi va entrar August, que li va perdonar la vida per ser filsof i seguidor de l'escola de l'Acadmia.

Est considerat un dels filsofs sofistes, i es dedic a escriure panegrics i altres estils de retrica. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254243" title="Filostrat (historiador)" nonfiltered="3640" processed="3632" dbindex="98794">
Filostrat (Philostratus, ) fou un historiador grec.

s esmentat per Flavi Josep (Ant. x. 11.  2) que diu que va escriure uns relats sobre l'ndia i sobre Fencia i una historia del setge de la ciutat de Tir (Apion, i. 20, p. 1343). Molt probablement era nadiu de la ciutat de Tir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254254" title="Filotes" nonfiltered="3641" processed="3633" dbindex="98795">


Onomstica:

Filotes, general macedoni.

Filotes, general macedoni;

Filotes, militar macedoni;

Filotes, patge macedoni ;

Filotes, strapa de Cilcia ;

Filotes, militar macedoni ;

Filotes, militar selucida ;

Filotes d'mfissa, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254255" title="Filotes (pare de Parmeni)" nonfiltered="3642" processed="3634" dbindex="98796">
Filotes (Philotas, ) fou un general macedoni.

Va servir a l'exrcit d'Alexandre el Gran i fou el pare de Parmeni, Asandre de Cria i Agat. Fou l'avi (pel part del seu fill Parmeni) del general Filotes, el suposat conspirador contra el rei Alexandre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254258" title="Joan Vallv i Ribera" nonfiltered="3643" processed="3635" dbindex="98797">
Joan Vallv i Ribera (Barcelona, 1940) s un poltic catal. Llicenciat en engineria industrial i militant de CDC, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la provncia de Lleida, i a les de 1984 i  1988 per la provncia de Barcelona. Ha estat Secretari general del Departament d Indstria i Energia de la Generalitat de Catalunya el 1980-1984, Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya el 1989-1992 i Comissionat per a Actuacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya el 1992-1994. 

Del 1994 al 1999 fou diputat al Parlament Europeu per la coalici CiU, PSM-Nacionalistes de Menorca i Bloc Nacionalista Valenci, novament del 2002 al 2004, i del 1996 al 2004 fou president de l Associaci de Regions Frontereres Europees (ARFE)

Del 2006 al 2007 va ser el President de l Associaci d Enginyers Industrials de Catalunya. Actualment s el deg del 
Collegi d Enginyers Industrials de Catalunya.


 Enllaos externs .
 Fitxa Biogrfica;
 Currculum de Joan Vallv i Ribera a la pgina web del Collegi d Enginyers Industrials de Catalunya;


  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254261" title="Filotes (general)" nonfiltered="3644" processed="3636" dbindex="98798">
Filotes (Philotas, ) fou un general macedoni, fill de Parmeni, i un dels generals macedonis ms distingits. Ja era amic d'Alexandre el Gran abans de pujar al tron i va participar a l'expedici del conqueridor contra els tracis, tribalis i contra el rei Glucies d'Illria.

Va organitzar l'exrcit que va anar a sia i va ser el comandant dels , cavalleria macednia nativa, rang que era probablement el segon desprs del seu pare. Va conservar aquest comandament fins a la victria sobre Darios III de Prsia, i encara sovint va rebre comandaments complementaris. Es va destacar al Grnic, Arbela, als setges de Milet i Halicarns, i al pas de les Portes Perses (Pylae Persicae). L'amistat amb Alexandre semblava forta tot i que el rei havia estat informat del llenguatge sedicis utilitzat pel general. Quan Alexandre va anar cap a Bactriana (330 aC) va deixar a Filotes endarrere per rendir honor fnebres al seu germ Nicnor, mentre el rei perseguia a Bessos de Bactriana; al cap de poc Filotes es va reunir amb el rei i junts van arribar a Drangiana.  

Un complot contra el rei havia estat organitzat per un macedoni de nom Dimnos, per no se'n coneix l'extensi ni la naturalesa. Filotes es va assabentar de la conspiraci per un personatge de nom Cebal (Cebalinus) i va tardar dos dies en informar al rei. Aquest, assabentat de qu havia trigat tant de temps, es va enfurismar, i Crter d'Orstia i altres enemics de Filotes van convncer al rei que no hauria tardat tant si ell mateix no hagus estat implicat. Alexandre va fer detenir a Filotes i al dia segent el va portar davant l'assemblea de l'exrcit macedoni i el va acusar personalment, i a ms va implicar al seu pare Parmeni en la conjura, tot i que no hi havia cap prova ni contra l'un ni contra l'altre. Dimnos es va sucidar i un altre conspirador, Nicmac, no va donar el nom de Filotes entre els implicats. Per a la nit es va obtenir una confessi de Filotes sota tortura, on encara que va negar haver participat en el complot de Dimnos, va admetre que havia parlat amb el seu pare d'una possible traci; noves tortures el van portar a confessar, segurament sense ser veritat, la implicaci en la conjura de Dimnos; portat altre cop davant l'assemblea de l'exrcit fou condemnat a mort. Aquests fets noms els narra amb detall Curti i com que no se saben les seves fonts no es pot assegurar la culpabilitat o innocncia de Filotes, encara que la segona opci s la ms probable. Probablement Filotes estava en desacord en el cam iniciat per Alexandre desprs de la mort de Darios, per cap prova existeix de la seva implicaci en un complot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254262" title="Tractat de Berln (1889)" nonfiltered="3645" processed="3637" dbindex="98799">
El Tractat de Berln s un tractat internacional signat el 14 de juny de 1889 entre representants dels Estats Units d'Amrica, l'Imperi Britnic i l'Imperi Alemany. Sobre la base dels termes del tractat, tots els signataris reconeixen la independncia de Samoa, garantida sota el control del seu propi rei Malietoa Laupepa, assessorat per pels cnsols d'aquests estats desplaats a la illa. En ltima instncia el tractat va ser substitut pel tractat de Berln (1899).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254263" title="Filotes (militar 335 aC)" nonfiltered="3646" processed="3638" dbindex="98800">
Filotes (Philotas, ) fou un militar macedoni, que tenia el comandament de la guarnici de Cadmea a Tebes quan la ciutat es va revoltar contra el rei macedoni Alexandre el Gran (335 aC).

Bloquejat a la ciutadella i assetjat pels tebans, va aconseguir mantenir la posici fins l'arribada del rei amb un exrcit, i la conquesta per aquest de la ciutat, a la que va contribuir amb una victoriosa sortida des de la ciutadella. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254267" title="Filotes (patge)" nonfiltered="3647" processed="3639" dbindex="98801">
Filotes (Philotas, ) fou un patge macedoni d'origen traci, fill de Carsis, al servei del rei Alexandre el Gran. Els patges Hermolau i Sstrat el van convncer d'unir-se a la seva conspiraci contra el rei. 

Quan aquesta fou descoberta Filotes fou condemnat a mort amb altres implicats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254269" title="Filotes (strapa)" nonfiltered="3648" processed="3640" dbindex="98802">
Filotes (Philotas, ) fou un militar  macedoni al servei d'Alexandre el Gran, que va dirigir una de les divisions de la falange macednia durant l'expedici a Sogdiana i l'ndia.

Segurament s el mateix Filotes que fou recompensat per Alexandre a Babilnia el 331 aC, pels seus serveis destacats. A la mort d'Alexandre li va ser assignat el govern de Cilcia (323 aC). Va perdre aquesta satrapia el 321 aC per orde de Perdicas d'Orstia i substitut per Filox, per no com a cstig sin per servir a l'exrcit de Perdicas com un dels principals generals. 

A la mort de Perdicas es va unir a Alcetes, tal i altres en la lluita contra Antgon el Borni. Fou fet presoner junt amb tal, Dcim de Macednia i Polem d'Estimfea el 320 aC; va ser empresonat per alliberat al cap d'un temps. Fou fet altre cop presoner d'Antgon el 316 aC i la seva sort final s desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254270" title="Filotes (militar 319 aC)" nonfiltered="3649" processed="3641" dbindex="98803">
Filotes (Philotas, ) fou un militar macedoni al servei d'Antgon el Borni a partir del 319 aC. 

Va fer promeses i suborns als argiraspides que servien a umenes de Crdia, i especialment als seus caps Antgenes i Tntam, per no va aconseguir els seus serveis, encara que Tntam per un moment es va deixar temptar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254273" title="Filotes (militar selucida)" nonfiltered="3650" processed="3642" dbindex="98804">
Filotes (Philotas, ) fou un militar selucida al servei d'Antoc III el Gran.

Va dirigir la guarnici selucida a Abydos, durant la guerra contra Roma. Fou assetjat per la flota romana dirigida per Gai Livi (190 aC) i quan estava a punt de rendir-se quan van arribar noticies de la derrota de la flota rdia (aliada dels romans) sota Pamflides, i Livi es va retirar per poder oposar-se a Polixnides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254274" title="Philautus hoffmanni" nonfiltered="3651" processed="3643" dbindex="98805">

Philautus hoffmanni s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Meegaskumbura, M. & Manamendra-Arachchi, K. 2006.  Philautus hoffmanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254275" title="Filotes d'mfissa" nonfiltered="3652" processed="3644" dbindex="98806">
Filotes (Philotas, ) fou un metge grec, nascut a mfissa a la Lcrida vers la meitat del segle I aC. Va estudiar a la ciutat egpcia d'Alexandria i era en aquesta ciutat quan tamb hi era Marc Antoni. 

A la ciutat fou amic del metge Antil (Antyllus) especialment a l'entorn de l'any 30 aC. Era probablement el mateix metge una formula del qual es esmentada per Appuleu Cels i tamb per Asclepades Farmaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254277" title="Philautus hoipolloi" nonfiltered="3653" processed="3645" dbindex="98807">

Philautus hoipolloi s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus hoipolloi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254279" title="Filoteu" nonfiltered="3654" processed="3646" dbindex="98808">


Onomstica:

Filoteu d'Alexandria, patriarca d'Alexandria al segle X.
Filoteu Cocci, patriarca de Constantinoble al segle XIV. ;
Filoteu Monjo o Filoteu Sant,  monjo grec bizant d'poca incerta.
Filoteu, escriptor eclesistic grec, identificat com la mateixa persona que Tefil Protospatari.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254280" title="Rambla de la Vdua" nonfiltered="3655" processed="3647" dbindex="98809">

La Rambla de la Vdua rep aquesta denominaci a partir de la uni del riu Montlle amb la rambla Carbonera, que es produeix a la confluncia dels termes municipals de Culla, la Serra d'en Galceran i les Useres, desembocant en el terme municipal d'Almassora en el riu Millars a pocs quilmetres de la mar Mediterrnia.

La seva conca hidrogrfica s molt mplia (1.510 km), discorrent en direcci nord-sud a travs de la part interior de les serralades litorals de la provncia de Castell. Abasta les comarques de l'Alt Maestrat , l'Alcalatn i la Plana Alta.

En la conca d'aquesta Rambla, el nivell fretic general queda ms baix que la seva llera, pel que es produx una forta infiltraci que deixa la llera seca excepte en els grans temporals de la tardor.

L'Embassament de Maria Cristina serveix com a nexe entre aquesta rambla i el riu de l'Alcora.

Els pricipals afluents sn:
 Riu Montlle.
 Rambla Carbonera.
 Rambla de Cabanes.
 Riu de l'Alcora.

 Vegeu tamb .
 Riu Millars;
 Rambla Carbonera;
 Embassament de Maria Cristina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254282" title="Philautus hosii" nonfiltered="3656" processed="3648" dbindex="98810">

Philautus hosii s una espcie de granota que es troba a Indonsia, Malisia i, possiblement tamb, a Brunei.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus hosii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254283" title="Abu Qutada" nonfiltered="3657" processed="3649" dbindex="98811">
De nom Omar Mahmud Othman, nascut a Jordnia en 1961. Terrorista vinculat a Al Qaeda. s considerat el mxim responsable d'Al Qaeda a Europa i a travs de les seves fatwas se li atribux instigar l'assassinat de diverses persones, especialment a Algria. Se li considera vinculat al Grup Salafista per la Predicaci i el Combat i al Grup Islmic Armat.

Se li va relacionar amb els atemptats de l'11 de setembre al trobar-se al pis d'Hamburg del pilot sucida Mohamed Atta un gran nombre de vdeos amb els seus discursos i arengues. Tamb se li va relacionar amb els autors dels atemptats de l'11 de mar a travs de les seves connexions amb Jamal Zougam, Srerhane Ben Abdelmahid i Imad Eddin Barakat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254284" title="Rambla Carbonera" nonfiltered="3658" processed="3650" dbindex="98812">
La rambla Carbonera s una corrent d'aigua discontinua de la provncia de Castell. 

Naix a la vessant sud de la Mola d'Ares (1.371 m)  i recorre la comarca de l'Alt Maestrat en direcci sud en el primer tram i est al segon (a partir de Benassal). Una vegada surt de l'escarpat terreny del Maestrat i entra al pla d'Albocsser, pren direcci sud per a encarar-se envoltat per les serres de la Serra d'en Galceran a l'est i l'Esparreguera a l'oest cap a la confluncia amb el riu Montlle on formaran la rambla de la Vdua.

 Enllaos interns .
 Rambla de la Vdua;
 Barranc dels Horts;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254285" title="Philautus hypomelas" nonfiltered="3659" processed="3651" dbindex="98813">

Philautus hypomelas s una espcie extinta de granota que va viure a l'illa de Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus hypomelas.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254286" title="Philautus ingeri" nonfiltered="3660" processed="3652" dbindex="98814">

Philautus ingeri s una espcie de granota que es troba a Brunei, Malisia i, possiblement tamb, a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus ingeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254287" title="Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria" nonfiltered="3661" processed="3653" dbindex="98815">
Llista dels patriarques d'Alexandria (els nom en cursiva indiquen els bisbes arrians i els que tenen asterisc als monofisites):

 Marc I l'Evangelista (43-63);
 Ani d'Alexandria  (63-82);
 Abili (82-95);
 Cedr (96-106);
 Prim (106-118);
 Just d'Alexandria  (118-129);
 umenes d'Alexandria  (131-141);
 Marc II (142-152);
 Celadi (152-166);
 Agrip (167-178);
 Juli d'Alexandria  (178-189);
 Demetri d'Alexandria  (189-232);
 Heracles d'Alexandria (232-248);
 Dions d'Alexandria (248-264);
 Mxim d'Alexandria  (265-282);
 Teones (282-300);
 Pere I d'Alexandria  (300-311);
 quiles (312-313);
 Alexandre I d'Alexandria  (313-328);
 Atanasi I d'Alexandria  (328-373);
 Pist (335-337);
 Gregori d'Alexandria  (339-346);
 Jordi d'Alexandria  (357-361);
 Lluci d'Alexandria  (365);
 Pere II d'Alexandria  (373-380);
 Lluci d'Alexandria  (375-378, 2  vez);
 Timoteu I d'Alexandria  (380-385);
 Tefil I d'Alexandria  (385-412);
 Ciril I d'Alexandria  (412-444);
 Discor I* (444-441);
 Proteri (451-457);
 Timoteu II Salofcil (457-460);
 Timoteu II Eluros* ] (460-475);
 Joan I Talaia (475-477);
 Pere III Monjo* (477);
 Timoteu II Eluros* (477-482, 2  vez)	 ;
 Joan I Talaia (482, 2  vez);
 Pere III Monjo* (482-489, 2  vez);
 Atanasi II Keleles* (489-496);
 Joan II Hemula* (496-505);
 Joan III Nikiu* (505-516);
 Discor II* (516-517);
 Timoteu III* (517-535);
 Teodosi I d'Alexandria (535-536);
 Pau de Tabena (537-540);
 Zoilos (541-551);
 Apollinar (551-569);
 Joan IV (569-579);
Vacant (579-581)
 Eulogi I (581-607);
 Teodor I (607-609);
 Joan V (610-619);
Vacant (619-621)
 Jordi I (621-631);
 Cir (631-643);
 Pere IV (643-651);
 Teodor (II), coadjutor (662?);
 Pere V, coadjutor (680?);
 Pere VI, coadjutor (691?);
 Teofilacte, coadjutor (695?);
 Onopsos, coadjutor (711?);
 Cosme I (727-768);
 Polici (768-813);
 Eustaci (813-817);
 Cristfor I (817-841);
 Sofroni I (841-860);
 Miquel I (860-870);
 Miguel II (870-903);
Vacant (903-907)
 Cristdul (907-932);
 Eutiqui (932-940);
 Sofroni II (941);
 Isaac (941-954);
 Job (954-960);
Vacant (960-963)
 Elies I (963-1000);
 Arseni (1000-1010);
 Tefil II (1010-1020);
 Jordi II (1021-1051);
 Lleonci (1052-1059);
 Alexandre II (1059-1062)	 ;
 Joan VI (1062-1100);
 Eulogi II (1100-1117);
 Sabas (1117-?);
 Ciril II (?);
 Teodosi II (?-1166);
 Sofroni III (1166-1171);
 Elies II (1171-1175);
 Eleuteri (1175-1180);
 Marc III (1180-1209);
 Nicolau I (1210-1243);
 Gregori I (1243-1263);
 Nicolau II (1263-1276);
 Atanasi III (1276-1316);
 Gregori II (1316-1354);
 Gregori III (1354-1366);
 Nef (1366-1385);
 Marc IV (1385-1389);
 Nicolau III (1389-1398);
 Gregori IV (1398-1412);
 Nicolau IV (1412-1417);
 Atanasi IV (1417-1425);
 Marc V (1425-1435);
 Filoteu d'Alexandria  (1435-1459);
 Marc VI (1459-1484);
 Gregori V (1484-1486);
 Joaquim (1486-1567?);
Vacant (1567-1569)
 Silvestre (1569-1590);
 Meleci (1590-1601);
 Ciril III (1601-1620);
 Gersim I (1620-1636);
 Metrfanes (1636-1639);
 Nicfor (1639-1645);
 Joanici (1645-1657);
 Paisios (1657-1678);
 Parteni I (1678-1688);
 Gersim II (1688-1710)	 ;
 Samuel (1710-1712);
 Cosme II (1712-1714);
 Samuel (1714-1723, 2  vez);
 Cosme II (1723-1736, 2  vez);
 Cosme III (1737-1746);
 Mateu (1746-1766);
 Cipri (1766-1783);
 Gersim II (1783-1788);
 Parteni II (1788-1805);
 Tefil III (1805-1825);
 Hieroteu I (1825-1845);
 Artemi (1845-1847);
 Hieroteu II (1847-1858);
 Callnic (1858-1861);
 Jacob (1861-1865);
 Nicnor (1865-1869);
 Sofroni IV (1870-1899);
 Foci (1900-1925);
 Meleci II (1926-1935);
 Nicolau V (1936-1939);
 Cristfor II (1939-1966);
Vacant (1966-1968)
 Nicolau VI (1968-1986);
 Parteni III (1987-1996);
 Pere VII (1997-2004);
 Teodor II (2004- );



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254288" title="Osasco" nonfiltered="3662" processed="3654" dbindex="98816">



Osasco s un municipi de l'Estat de So Paulo, al Brasil.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254289" title="Philautus jacobsoni" nonfiltered="3663" processed="3655" dbindex="98817">

Philautus jacobsoni s una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Philautus jacobsoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254290" title="Filoteu d'Alexandria" nonfiltered="3664" processed="3656" dbindex="98818">
Filoteu (Philoteus, ) fou patriarca d'Alexandria al segle X.

Era home d'hbits luxuriosos i de vida escandalosa. Va escriure quatre llibres en rab, els ttols traduts al llat dels quals sn:

1.  Declarator ;
2.  Rara Commentatorum, et Depravationes Hereticorum ;
3.  Detectio Arcanorum;
4.  Autobiographia;
 
Els llibres s'han perdut i es desconeix si originalment eren escrits en rab o en grec. Podria ser l'autor tamb d'un serm anomenat De Mandatis Domini nostri Jesu Christi atribuit a un Filoteu, sense que es digui si era el patriarca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254296" title="Philautus jerdonii" nonfiltered="3665" processed="3657" dbindex="98819">

Philautus jerdonii s una espcie de granota que es troba a l'ndia i, possiblement tamb, al Nepal. 

Referncies.

 Ohler, A. 2004.  Philautus jerdonii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254298" title="Philautus jinxiuensis" nonfiltered="3666" processed="3658" dbindex="98820">

Philautus jinxiuensis s una espcie de granota que es troba a la Xina i al Vietnam. 

Referncies.

 Lau, M.W.N., Wenhao, C., Ohler, A & Swan, S. 2004.  Philautus jinxiuensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254299" title="Filoteu Cocci" nonfiltered="3667" processed="3659" dbindex="98821">
Filoteu Cocci (Philoteus Coccinus, ) fou patriarca de Constantinoble al segle XIV. Prengu els hbits de molt jove i va viure uns anys com a monjo, arribant a superior del convent de Santa Laura al Sina. Fou nomenat bisbe d'Heracleia Pontica abans del 1354, en data no precisada. Vers el 1354 fou empleat per l'emperador Joan VI Cantacuz per aconseguir la reconciliaci entre el seu fill Miquel i el seu gendre Joan V Paleleg; el mateix any fou escollit patriarca, succeint a Callist I (1350-1354), que ms tard va recuperar el crrec quan Joan Paleleg va entrar a Constantinoble (1355). Callist va morir al cap de pocs anys (1363) i Filoteu va retornar al patriarcat, i va mantenir el lloc fins el 1376. El va succeir Macari de Constantinoble.

Obres.
Obres seves foren:
 Liturgia et Ordo instituendi Diaconum ;
 Libri XV Antirrhetici;
 Sermo Encomiasticus in tres Hierarchas, Basilium, Gregorium Theologum, et Joannem Chrysostomum;
 Oratio in tertiam Jejuniorum Dominicam;
 Refutatio Anathematismorum ab Harmenopulo scriptorum;
 Confutatio Capitum XIV Acindymi et Barlaami;
 Homilia;
 Compendium de Oeconomia Christi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254300" title="Philautus kempiae" nonfiltered="3668" processed="3660" dbindex="98822">

Philautus kempiae s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Referncies.

 Dutta, S., Ohler, A. & Sengupta, S. 2004.  Philautus kempiae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254301" title="Ali Shariati" nonfiltered="3669" processed="3661" dbindex="98823">

Ali Shariati (persa:            ) (3 de desembre de 1933 Iran - 19 de juny de 1977) va ser un socileg irani, b conegut pels seus treballs en l'mbit de la sociologia de la religi.

Ali Shariati era fill d'un mestre. Va iniciar estudis de Magisteri en 1950. Durant els seus estudis va collaborar amb el peridic de Khorasan, una de les provncies d'Iran. En 1957 va ser detingut juntament amb el seu pare a Mashad per mantenir activitats contra la monarquia iraniana.

En 1959 es va llicenciar en Lletres i va viatjar a Frana, on va estudiar Histria i Sociologia. All es va afiliar al Front Nacional d'Alliberament d'Algria i va conixer Franz Fanon i la seva obra Pell negra, mscares blanques. Es va doctorar en 1963 en Lletres, en la Universitat de La Sorbona. A l'any segent va tornar a Iran, sent detingut a Bazargan per les autoritats iranianes, que li van acusar d'haver-se involucrat en activitats poltiques subversives durant la seva estada a Frana.

Shariati va estar empresonat fins 1965. Des d'aquest any, va comenar a impartir classes i conferncies a Mashad i Teheran. Les seves obres ms importants van veure la llum entre 1967 i 1973, any en el qual va anar novament detingut pel rgim de Pahlevi, que va prendre al seu pare com ostatge. Van ser alliberats en 1975, si b a Shariati se li va prohibir tornar a exercir l'ensenyament, publicar llibres o organitzar assemblees. Estaria a ms sota estreta vigilncia de la policia poltica estatal, la SAVAK.

En 1977, Ali Shariati, que no acceptava aquestes condicions, va decidir viatjar a Europa. La policia del xa va impedir que la seva dona fora amb ell. El 19 de juny d'aquest mateix any, Shariati va morir a Londres. No s'ha pogut aclarir si va morir per causes naturals o si va ser assassinat per agents de la SAVAK, amb l'ajuda del MI6.

Encara que va ser considerat un mrtir per la revoluci de 1979, Shariati va mantenir diferncies amb Ruhollah Khomeini i amb la idea de l'aiatoll d'un govern d'ulemes. Els seus debats en l'escola (ershad) Imam Hussein de Teheran amb el clergue Morteza Motahari van marcar la diferncia entre un Islam popular i altre jerarquitzat. El socileg estava molt influt pels moviments d'alliberament vinculats a la descolonitzaci.

 Enllaos externs.
Web sobre Ali Shariati;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254302" title="Philautus kerangae" nonfiltered="3670" processed="3662" dbindex="98824">

Philautus kerangae s una espcie de granota que es troba a Malisia i, possiblement tamb, a Brunei i Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus kerangae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254303" title="Filoteu Monjo" nonfiltered="3671" processed="3663" dbindex="98825">
Filoteu Monjo o Filoteu Sant (Philoteus Monachus o Philoteus Sanctus, ), fou un monjo grec bizant d'poca incerta.

Va escriure l'obra que porta el nom llat De Mandatis Domini nostri Jesu Christi. Encara que una obra amb el mateix ttol s'atribueix al el seu homnim Filoteu d'Alexandria, s segur que es tracta de personatges (i d'obres) diferents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254304" title="Filoteu (escriptor)" nonfiltered="3672" processed="3664" dbindex="98826">
Filoteu (Philotheus, ) fou un escriptor eclesistic grec, identificat com la mateixa persona que Tefil Protospatari.

Sota el seu nom es coneix un comentari sobre els aforismes d'Hipcrates compilat en gran part sobre els comentaris de Gal sobre el mateix tema. Es creu que fou l'autor tamb d'un treball de nom Programma sistens Memoriam Donationis Trevianae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254307" title="Philautus leitensis" nonfiltered="3673" processed="3665" dbindex="98827">

Philautus leitensis s una espcie de granota que es troba a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Philautus leitensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254309" title="Filota" nonfiltered="3674" processed="3666" dbindex="98828">
Filota o Filotis (Philota o Philotis, ) fou una dona epirota, mare de Carops el jove. L'esmenten Polibi i Diodor de Siclia  (Polybius, xxxii. 21; Diodorus, Exc. de Virt. et Vit. p. 587).

Va secundar al seu fill en les seves crueltats i extorsions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254310" title="Philautus leucorhinus" nonfiltered="3675" processed="3667" dbindex="98829">

Philautus leucorhinus s una espcie extinta de granota que va viure a Sri Lanka.  

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K., Biju, S.D. & de Silva, A. 2004.  Philautus leucorhinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254312" title="Philautus limbus" nonfiltered="3677" processed="3668" dbindex="98831">

Philautus limbus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus limbus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254313" title="Philautus longchuanensis" nonfiltered="3678" processed="3669" dbindex="98832">

Philautus longchuanensis s una espcie de granota que es troba a la Xina i, possiblement tamb, a Laos, Birmnia i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Datong, Y., Shunqing, L. & Wenhao, C. 2004.  Philautus longchuanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254314" title="Filox" nonfiltered="3679" processed="3670" dbindex="98833">


Onomstica:

Filox, oficial macedoni, strapa de Cilcia;

Filox de Citera, destacat poeta ditirmbic grec ;

Filox de Lucada, poeta grec;

Filox d'Alexandria, gramtic grec ;

Filox, poeta grec ;

Filox, heretge grec bizant.

Filox, cirurgi egipci ;

Filox, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254315" title="Philautus longicrus" nonfiltered="3680" processed="3671" dbindex="98834">

Philautus longicrus s una espcie de granota que es troba a Indonsia, Malisia i les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Inger, R., Stuebing, R., Das, I., Yambun, P. & Lakim, M. 2004.  Philautus longicrus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254316" title="Filox (strapa)" nonfiltered="3681" processed="3672" dbindex="98835">
Filox (Philoxenus, ) fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran, nomenat pel rei, a la seva tornada d'Egipte, com a superintendent de la recollecci dels tributs a les provncies del nord del Taure (331 aC).

Segurament abans d'assolir aquest crrec del rei el va enviar a Susa a fer-se crrec dels tresors que hi havia a aquesta ciutat, cosa que va fer sense oposici; desprs va anar o tornar a l'sia Menor fins el 323 aC quan va dirigir un exrcit de refor des de Cria a Babilnia on va arribar just abans de la mort d'Alexandre.

En el repartiment de provncies a la mort del rei no apareix esmentat per el 321 aC Perdicas el va nomenar per substituir a Filotes com a strapa de Cilcia, satrapia que va conservar al repartiment de Triparadisos a la caiguda de Perdicas. 

Desprs ja no torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254318" title="Philautus lunatus" nonfiltered="3682" processed="3673" dbindex="98836">

Philautus lunatus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus lunatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254319" title="Filox de Citera" nonfiltered="3683" processed="3674" dbindex="98837">
Filox de Citera (Philoxenus, ) (vers 435 aC-vers 380 aC) fou un destacat poeta ditirmbic grec de vegades confs amb Filox de Lucada. Era fill d'Euletides i encara que en general es diu que va nixer a Citera, cosa bastant segura, algunes fonts el fan nadiu d'Heraclea del Pont. El seu floriment es va produir vers el 398 aC.

Suides diu que reduda l'illa de Citera a l'esclavitud per part d'Esparta, Filox fou venut com esclau a Agesiles i a la mort d'aquest va passar al poeta lric Melanippides que el va educar. No consta cap conquesta espartana de Citera, per si una d'atenenca el 424 aC i podria ser un error a Suides, per el fet de la seva esclavitud esta testimoniat per diverses fonts. 

Ja hauria arribat a certa eminncia el 408 aC. Va passar una part de la seva vida a Siclia, per no se sap quan hi va anar, i encara que es dona la data del 396 aC en endavant, noms s una suposici. Dions el Vell el va acollir a la seva cort i li va donar el seu favor fins que un dia el va ofendre (segons una versi li va dir que la millor manera de corregir els seus poemes era fer una lnia negra damunt de tot el que el tir havia escrit; segons una altra versi va fer massa amistat amb l'amistanada del tir, Galatea, i fou empresonat encara que fou alliberat al cap de no massa temps. Va recuperar el favor de Dions, per al cap d'algun temps va abandonar la cort i va tornar a Citera (segons Suides a Trent) on va compondre la seva obra Galatea. Suides diu que va morir a Efes per aix sembla una confusi amb Filox de Lucada.

Suides diu que va escriure 24 ditirmbics i una genealogia dels Aecides. Entre els esmentats per Suides no hi consta  esmentat per altres autors. El seu poema ms important s . Altres ditirmbics sn: .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254320" title="Philautus luteolus" nonfiltered="3684" processed="3675" dbindex="98838">

Philautus luteolus s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Das, I. 2004.  Philautus luteolus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254321" title="Filox de Lucada" nonfiltered="3685" processed="3676" dbindex="98839">
Filox de Lucada (Philoxenus, ) fill d'Erixis, fou un poeta grec.

Era efeminat, parsit i gols, per tenia sempre un bon humor, fins el punt que era el favorit de moltes taules. Va viure vers el segle IV aC i III aC i va escriure diverses obres que no s'han conservat ms que en reduts fragments. Va morir a Efes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254322" title="Philautus macropus" nonfiltered="3686" processed="3677" dbindex="98840">

Philautus macropus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus macropus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254323" title="Filox d'Alexandria" nonfiltered="3687" processed="3678" dbindex="98841">
Filox d'Alexandria (Philoxenus Alexandrinus, ) fou un fams gramtic grec.

Es va traslladar a la ciutat de Roma, on va ensenyar i va escriure sobre Homer, sobre els dialectes jnic i lacnic i altres obres gramaticals  (Suides, s. v.; Fabricius, Bibl. Graec.  vol. vi. pp. 193, 376, 634).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254324" title="Filox (poeta)" nonfiltered="3688" processed="3679" dbindex="98842">
Filox (Philoxenus, ) fou un poeta grec.

Fou l'autor d'un epigrama que consta a l'antologia grega, dedicat a Tleplem fill de Polcrit. Va guanyar un premi olmpic el 256 aC el que permet situar la seva poca vers la segona meitat del segle III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254325" title="Filox (heretge)" nonfiltered="3689" processed="3680" dbindex="98843">
Filox (Philoxenus, ) fou un heretge grec bizant.

Era persa de naixement, i va ser nomenat bisbe el 485. Fou un dels primers lders de la tendncia religiosa dels iconoclastes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254327" title="Philautus malcolmsmithi" nonfiltered="3690" processed="3681" dbindex="98844">

Philautus malcolmsmithi s una espcie extinta de granota que va viure a Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus malcolmsmithi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254329" title="Filox (metge)" nonfiltered="3691" processed="3682" dbindex="98845">
Filox (Philoxenus, ) fou un cirurgi egipci que s esmentat per Appuleu Cels que diu que va escriure diversos valuosos volums sobre cirurgia.

Les seves formules mediques sn esmentades sovint per Gal que l'anomena Claudi Filox. Tamb l'esmenten Asclepades Farmaci, Sor, Paule Egineta, Aeci, Nicolau Mirepse i Avicenna. Va viure al segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254331" title="Philautus maosonensis" nonfiltered="3692" processed="3683" dbindex="98846">

Philautus maosonensis s una espcie de granota que es troba al Vietnam i, possiblement tamb, a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Truong, N.Q. 2004.  Philautus maosonensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254332" title="Filox (pintor)" nonfiltered="3693" processed="3684" dbindex="98847">
Filox (Philoxenus, ) fou un pintor grec nadiu d'Ertria a l'illa d'Eubea. 

Fou deixeble de Nicmac (que va florir el aC), del que va imitar la velocitat en pintar, velocitat que fins i tot va superar quan va descobrir nous mtodes de coloritzaci. Plini el Vell esmenta una pintura seva, que diu que no era inferior a cap altra pintura, que presentava una batalla entre Alexandre el Gran i Darios III de Prsia, feta a petici de Cassandre de Macednia. El mateix tema apareix a un mosaic a Pompeia, per els crtics pensen que no fou copiat d'aquest quadre sin d'una pintura d'Helena sobre la batalla d'Issos. 

Va viure en temps d'Alexandre el Gran, vers 330 aC i en endavant (Cassandre fou rei vers el 315 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254333" title="Philautus medogensis" nonfiltered="3694" processed="3685" dbindex="98848">

Philautus medogensis s una espcie de granota que es troba a la Xina i, possiblement tamb, a l'ndia.

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Philautus medogensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254335" title="Philautus menglaensis" nonfiltered="3695" processed="3686" dbindex="98849">

Philautus menglaensis s una espcie de granota que es troba a la Xina i, possiblement tamb, a Laos.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Shunqing, L. & Datong, Y. 2004.  Philautus menglaensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254338" title="Maurice Geldhof" nonfiltered="3696" processed="3687" dbindex="98850">

Maurice Geldhof (Moorslede, 22 de novembre de 1905 - 26 d'abril de 1970) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1927 i 1929, aconseguint 2 victries. 

Palmars.
1927;
 1r a la Marsella-Li;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1929;
 7 a la Bordeus-Pars;

Resultats al Tour de Frana.
1927. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1928. Abandona (17a etapa);
1929. Abandona (13a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Maurice Geldhof ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254339" title="Philautus microdiscus" nonfiltered="3697" processed="3688" dbindex="98851">

Philautus microdiscus s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Referncies.

 Dutta, S., Ohler, A. & Sengupta, S. 2004.  Philautus microdiscus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254340" title="Philautus microtympanum" nonfiltered="3698" processed="3689" dbindex="98852">

Philautus microtympanum s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K., de Silva, A. & Wickramasinghe, D. 2004.  Philautus microtympanum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254341" title="Judes fill d'Ezequies" nonfiltered="3699" processed="3690" dbindex="98853">
Judes fill d'Ezequies pretendent messinic, sorgit de les classes populars. Desprs de la mort d'Herodes el gran, ell i els seus partidaris assalten el palau reial de Seforis, a les hores capital de galilea i s'apoderen de les armes de l'arsenal. Judes tot i que ambiciona honors reials es dedica al bandolerisme i a l'extorsi. Finalment Judes, que s'havia fet fort a Seforis, es venut per l'exercit de Varus, el legat rom de Sria. Seforis es destruda i els partidaris de Judes, sn morts o reduts al esclavatge.

La religi i la revolta social es fan presents en aquesta sublevaci armada contra Roma. No hi manquen les referncies tradicionals al rei David. 

Veure Messies;

Bibliografia.
Flavi Josep Antiguitats 17,271-272.
Flavi Josep Guerra 2,68.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254342" title="Philautus mittermeieri" nonfiltered="3700" processed="3691" dbindex="98854">

Philautus mittermeieri s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Meegaskumbura, M. & Manamendra-Arachchi, K. 2006.  Philautus mittermeieri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254343" title="Tractat de Berln (1899)" nonfiltered="3701" processed="3692" dbindex="98855">
El Tractat de Berln s un tractat internacional que va ser signat entre els Estats Units d'Amrica, l'Imperi Alemany i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda l'any 1899 pel qual es repartiren l'arxiplag de Samoa. El tractat fou signat per les dues primeres potncies el 14 de novembre i pels Estats Units el 2 de desembre del mateix any, sent ratificat posteriorment pel Senat nord-americ el 16 de febrer de 1900. 

Causes.
Desprs de la mort del rei Malietoa Laupepa l'any 1898, establert en el poder mitjanant el Tractat de Berln de 1889, les tres nacions van exigir un successor de consens. Com a conseqncia de les guerres tribals per aconseguir el poder de l'illa, els tres estats van acordar repartir-se l'arxiplag format per Samoa, i de retruc retocaren el seu mapa colonial a l'frica. 

Resultat.
A conseqncia de la signatura d'aquest tractat:
 El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda va renunciar als seus drets sobre Samoa, revent de mans alemanyes les Illes Salom del Nord.
 L'Imperi Alemany va renunciar als seus drets sobre les Illes Tonga i les illes situades al sud-est de l'illa de Bougainville (exceptuant l'illa de Buka a les Illes Salom).
 L'arxiplag de Samoa fou dividit en dos territoris: la Samoa Nord-americana i la Samoa Alemanya.
 Es cre una zona neutral entre el protectorat alemany de Togolndia i la colnia britnica de Gold Coast a l'frica.
 L'Imperi Alemany va renunciar als seus drets extraterritorials de Zanzbar.

Enllaos externs.
  Annexation of Samoa / 2nd Apia Expedition;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254345" title="Philautus mjobergi" nonfiltered="3702" processed="3693" dbindex="98856">

Philautus mjobergi s una espcie de granota que es troba a Indonsia, Malisia i, possiblement tamb, a Brunei.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus mjobergi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254346" title="Philautus mooreorum" nonfiltered="3703" processed="3694" dbindex="98857">

Philautus mooreorum s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Meegaskumbura, M. & Manamendra-Arachchi, K. 2006.  Philautus mooreorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254348" title="Philautus namdaphaensis" nonfiltered="3704" processed="3695" dbindex="98858">

Philautus namdaphaensis s una espcie de granota que es troba a l'ndia i, possiblement tamb, a Birmnia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ohler, A. & Sengupta, S. 2004.  Philautus namdaphaensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254349" title="Philautus nanus" nonfiltered="3705" processed="3696" dbindex="98859">

Philautus nanus s una espcie extinta de granota que va viure a Sri Lanka.  

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus nanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254350" title="Philautus nasutus" nonfiltered="3706" processed="3697" dbindex="98860">

Philautus nasutus s una espcie extinta de granota que va viure a Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus nasutus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254351" title="Philautus nemus" nonfiltered="3707" processed="3698" dbindex="98861">

Philautus nemus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus nemus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254352" title="Pierre Magne" nonfiltered="3708" processed="3699" dbindex="98862">

Pierre Magne (Livry-Gargan, 7 de novembre de 1906 - Livry-Gargan, 14 de novembre de 1980) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1927 i 1939, aconseguint 8 victries.

Palmars.
1927;
 1r al Gran Premi Wolber, formant part de l'equip Alleluia;
1928. ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1929;
 1r al Tour de Corrze;
1931;
 1r al Circuit du Gers;
1932;
 1r al Gran Premi de "L'Echo d'Alger";
1933;
 1r al Circuit de Cantal;
 1r al Circuit de Bearn;
1938;
 Vencedor d'una etapa a la Volta al Marroc;

Resultats al Tour de Frana.
1927. 15 de la classificaci general;
1928. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1929. 9 de la classificaci general;
1930. 6 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Pierre Magne ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254353" title="Camp magntic terrestre" nonfiltered="3709" processed="3700" dbindex="98863">
Una brixola apunta en la direcci Nord - Sud per tratar-se d'una agulla imantada immersa en el camp magntic terrestre: des d'aquest punt de vista, la Terra es comporta com un imant gegantesc i t pols magntics, els quals, en la actualitat, no coincideixen amb els pols geogrfics.


El Pol Nord Magntic es troba a 1800 quilmetres del Pol Nord Geogrfic. En conseqncia, una brixola no apunta exactament cap al Nord geogrfic; la diferncia, mesurada en graus, es denomina declinaci magntica. La declinaci magntica depn del lloc d'observaci, per exemple actualment  Manresa  s aproximadament 1 est. A ms, cal tenir present que aquesta declinaci tamb va canviant amb el temps, s el que es diu variaci magntica en el cas de Manresa 8,6' Oest. El pol Sud magntic est desplaant-se per la zona nord canadenca en direcci cap al nord d' Alaska 
.
 Origen del camp magntic terrestre . 

L'origen del camp terrestre roman encara sense una explicaci definitiva, si b la teoria comunament acceptada s la generaci del camp magntic per l'efecte dinamo.Aquesta teoria mostra com un fluid conductor en moviment (com s el magma terrestre) pot generar i mantenir un camp magntic com el de la Terra. 

Per ser de classe variable el camp magntic tendeix a sser de gnere adjacent aix vol dir que per no pertnyer a un angle transcendent obts la variaci del camp no est perfectament determinada per un patr com.

 Variacions del camp magntic terrestre . 

El camp magntic de la Terra varia en el curs de les eres geolgiques, s el que es denomina variaci secular. Segons s'ha comprovat per anlisi dels estrats al considerar que els toms de ferro continguts tendeixen a alinear-se amb el camp magntic terrestre. La direcci del camp magntic queda registrada en l'orientaci dels dominis magntics de les roques i el lleuger magnetisme resultant es pot mesurar. 

Mesurant el magnetisme de roques situades en estrats formats en perodes geolgics distints es van elaborar mapes del camp magntic terrestre en diverses eres. Aquests mapes mostren que hi ha hagut poques que el camp magntic terrestre s'ha redut a zero per a desprs invertir-se. 

Durant els ltims cinc milions d'anys s'han efectuat ms de vint inversions, la ms recent fa 700.000 anys. Altres inversions van ocrrer fa 870.000 i 950.000 anys. L'estudi dels sediments del fons de l'oce indica que el camp va estar prcticament inactiu durant 10 o 20 mil anys, fa poc ms d'un mili d'anys. Aquesta s l'poca en la qual van sorgir els ssers humans. 

No es pot predir quan ocorrer la segent inversi perqu la seqncia no s regular. Certs mesuraments recents mostren una reducci del 5% en la intensitat del camp magntic en els ltims 100 anys. Si es mant aquest ritme el camp tornar a invertir-se dintre d'uns 2.002 anys. 
 Magnetisme planetari . 



El magnetisme s un fenomen ests a tots els toms amb desequilibri magntic. L'agrupaci d'aquests toms produeix els fenmens magntics perceptibles, i els cossos estellars, els planetes entre ells, sn propicis a tenir les condicions perqu es desenvolupi un camp magntic d'una certa intensitat. 

En l'interior dels planetes, l'acumulaci de materials ferromagntics (com ferro) i el seu moviment diferencial relatiu respecte a altres capes del cos indueixen un camp magntic d'intensitat depenent de les condicions de formaci del planeta. En el qual sempre es distingeixen els dos pols, equivalents als d'un imant normal. 

En el cas de la Terra, la zona en la qual es mou est influenciada pel camp magntic solar, per el propi camp magntic terrestre crea com una bombolla, la magnetosfera terrestre, dintre de l'anterior. Aquesta bombolla t una capa lmit entre la seva influncia i la solar (magnetopausa) que s aproximadament esfrica cap al Sol, i allargada cap al sistema solar extern, acostant-se a la superfcie terrestre en els pols magntics terrestres. La interacci en constant evoluci entre ambds camps magntics i les partcules carregades provinents del Sol produeix fenmens com les aurores boreals o australs) i la interferncia en les comunicacions per ones electromagntiques, aix com alteracions en els satllits artificials en rbita, tamb se li crida diapositives en forma de disaquette.

Enllaos externs .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254354" title="Philautus ocellatus" nonfiltered="3710" processed="3701" dbindex="98864">

Philautus ocellatus s una espcie de granota que es troba a la Xina.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N. & Haitao, S. 2004.  Philautus ocellatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254355" title="Menahem (messies)" nonfiltered="3711" processed="3702" dbindex="98865">
Menahem lder de la Primera guerra jueva (66-70 dC). El seu grup guerriller va ocupar la fortalesa de Masada. Menahem va ser assassinat a Jerusalem pels zelotes del grup d'Eleazar, fill de Sim, un sacerdot. Probablement va ser assassinat pel fet que els zelotes radicals no podien admetre una figura monrquica que ocups el lloc, reservat noms a Du. 

Veure Messies;

Bibliografia.
Flavi Josep Guerra 2,445-449.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254356" title="Philautus ocularis" nonfiltered="3712" processed="3703" dbindex="98866">

Philautus ocularis s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus ocularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254358" title="Philautus odontotarsus" nonfiltered="3713" processed="3704" dbindex="98867">

Philautus odontotarsus s una espcie de granota que es troba a la Xina, Vietnam i, possiblement tamb, a l'ndia, Laos i Birmnia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N. & Datong, Y. 2004.  Philautus odontotarsus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254359" title="Philautus oxyrhynchus" nonfiltered="3714" processed="3705" dbindex="98868">

Philautus oxyrhynchus s una espcie extinta de granota que va viure a Sri Lanka.  

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus oxyrhynchus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254362" title="Philautus pallidipes" nonfiltered="3715" processed="3706" dbindex="98869">

Philautus pallidipes s una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Philautus pallidipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254363" title="Philautus papillosus" nonfiltered="3716" processed="3707" dbindex="98870">

Philautus papillosus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus papillosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254364" title="Louis Delannoy" nonfiltered="3717" processed="3708" dbindex="98871">

Louis Delannoy (Anvers, 16 de juny de 1902 - Schoten, 7 de febrer de 1968) va ser un ciclista belga que va ser professional entre 1925 i 1931 i que continu corrent fins el 1934. Durant aquests anys aconsegu 2 victries, una d'elles una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1928;
 2n al Circuit de Blgica;
 3r al Tour de Flandes;
1929;
 1r al Circuit de la Xampanya;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1930;
 3r a Sluitingsprijs;
1931;
 2n al Circuit de Blgica;

Resultats al Tour de Frana.
1926. 28 de la classificaci general;
1927. 16 de la classificaci general;
1928. 13 de la classificaci general;
1929. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1930. 11 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Louis Delannoy ;
Palmars de Louis Delannoy ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254365" title="Philautus parvulus" nonfiltered="3718" processed="3709" dbindex="98872">

Philautus parvulus s una espcie de granota que es troba a Cambodja, Birmnia, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, Laos.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Philautus parvulus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254366" title="Sim bar Giora" nonfiltered="3719" processed="3710" dbindex="98873">
Sim bar Giora pretendent reial durant la Primera Guerra Jueva (66-70 dC), originari del sud de Judea. Sim organitz un grup d'alliberament dels presoners, acci tpicament messinica, per tot Judea abans d'entrar a Jerusalem. Va ocupar el palau reial d'Herodes, l'ltim basti de la resistncia jueva a la capital, que les legions de Titus, el general rom, noms van poder ocupar dies desprs de la destrucci del temple. Endut a Roma com a presoner de guerra, Sim va desfilar encadenat en el corteig triomfal del general victoris; desprs fou executat per alta traci a Csar.
Segons el document(Vdeo) de National Geographic s esmentat en el llibre dels Fets de Pere.
Veure Messies;

Bibliografia.
Armand Puig Jess un perfil biogrfic,122.

Enllaos externs.
Vdeo II Sim- National Geographic    ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254367" title="Philautus petersi" nonfiltered="3720" processed="3711" dbindex="98874">

Philautus petersi s una espcie de granota que es troba a Indonsia, Malisia, Tailndia i, possiblement tamb, a Brunei.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Inger, R., Sukumaran, J. & Chuaynkern, Y. 2004. Philautus petersi.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254368" title="Philautus petilus" nonfiltered="3721" processed="3712" dbindex="98875">

Philautus petilus s una espcie de granota que es troba a Laos.

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Philautus petilus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254369" title="Philautus pleurotaenia" nonfiltered="3722" processed="3713" dbindex="98876">

Philautus pleurotaenia s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K., Dutta, S. & de Silva, A. 2004.  Philautus pleurotaenia.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254372" title="Bernard van Rysselberghe" nonfiltered="3723" processed="3714" dbindex="98877">

Bernard van Rysselberghe (Laarne, 5 d'octubre de 1905 - Damme, 25 de setembre de 1984) va ser un ciclista belga que va ser professional entre 1929 i 1935, aconseguint 4 victries, entre elles una etapa del Tour de Frana.

 Palmars .
1929;
 1r al Gran Premi del Mosa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1931;
 1r a la Bordeus-Pars;
1933;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;

 Resultats al Tour de Frana .
1929. 14 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1931. Abandona (12a etapa);

 Enllaos externs .
Palmars de Bernard van Rysselberghe ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254374" title="Philautus poecilius" nonfiltered="3724" processed="3715" dbindex="98878">

Philautus poecilius s una espcie de granota que es troba a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Philautus poecilius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254375" title="Fausto de Elhyar" nonfiltered="3725" processed="3716" dbindex="98879">

Fausto de Elhyar y de Suvisa, nascut a Logroo el 11 d'octubre de 1755 i traspassat a Madrid el 6 de febrer de 1833, fou un qumic i geleg espanyol, fams per haver descobert, juntament amb el seu germ Juan Jos, l'element qumic tungst o wolfram, W.

Biografia.

Els germans Elhyar eren descendents d'una famlia basco-francesa, el seu pare era cirurgi i treball a Bilbao i, desprs a Logroo. Estudiaren a Pars entre el 1773 i el 1777, medicina, cirurgia i qumica. Entre 1778 i 1781 anaren a estudiar a la ciutat alemanya de Freiberg on hi havia una important explotaci minera amb una escola de renom i on es formaren en totes les matries relacionades amb la mineria sota la direcci de Abraham Gottlob Werner, un dels pares de la mineralogia.

Acabada la seva formaci cientfica, Fausto ingress el 1781 com a catedrtic de mineralogia i metallrgia al Seminario Patritico de Bergara (Gipuzkoa) de la Sociedad Bascongada de Amigos del Pas. En setembre de 1785 renunci a la seva ctedra i el juliol de 1786 fou nomenat Director General de Mineria de Mxic. Abans de partir recorregu Europa entre 1786 i 1788 per completar la seva formaci i conixer el mtode Born d'obtenci d'argent. A Mxic cre el Colegio de Minera (1792) i constru el Palacio de Minera (1813) i en fou director d'ambds. L'any 1822 retorn a Espanya, desprs de la independncia de Mxic, per encarregar-se de la inspecci de mines. L'any 1825 fou nomenat Director General de Mines.

Obra.

El Seminario Patritico de Bergara Fausto treballa conjuntament amb Chavaneau, catedrtic de qumica, i durant diversos mesos de 1783 amb el seu germ Juan Jos, aconseguint allar per primera vegada l'element wolfram o tungst, W, a partir d'un mineral anomenat wolframita, un wolframat de ferro i mangans en proporcions variables (berthllid). Dos anys abans el gran qumic suec Carl Wilhelm Scheele (1742-1786) havia allat d'un mineral ara anomenat scheelita, un xid de tungst, el WO3.

Tamb realitz investigacions sobre l'obtenci d'or, Au, i d'argent, Ag, emprant mercuri, Hg.

Obres.

 Anlisis qumico del volframio i examen de un nuevo metal que entra en su composicin (1783).
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254376" title="Philautus poppiae" nonfiltered="3726" processed="3717" dbindex="98880">

Philautus poppiae s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Meegaskumbura, M. & Manamendra-Arachchi, K. 2006.  Philautus poppiae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254377" title="Philautus popularis" nonfiltered="3727" processed="3718" dbindex="98881">

Philautus popularis s una espcie de granota que es troba a  Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus popularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254378" title="Teoria de l'estat estacionari" nonfiltered="3728" processed="3719" dbindex="98882">
La Teoria de l'estat estacionari s un model cosmolgic desenvolupat el 1949 per Hermann Bondi, Thomas Gold i Fred Hoyle com una alternativa a la Teoria del Big Bang. Encara que el model va tenir un gran nombre de seguidors en la dcada dels 50, i 60, la seva popularitat va disminuir notablement a finals dels 60, amb el descobriment de la radiaci de fons de microones, i es considera des de llavors com a un model alternatiu.

D'acord amb la teoria de l'estat estacionari, la disminuci de la densitat que produeix l'Univers en expandir-se es compensa amb una creaci contnua de matria. A causa que es necessita poca matria per igualar la densitat de l'Univers  2 toms d'hidrogen per cada m i en cada 1.000 milions d'anys , aquesta teoria no s'ha pogut demostrar directament. La teoria de l'estat estacionari sorgeix de l'aplicaci de l'anomenat principi cosmolgic perfecte, el qual sost que per a qualsevol observador l'Univers ha de semblar el mateix en qualsevol lloc de l'espai. La versi perfecta d'aquest principi inclou el temps com a variable segons el qual l'Univers no noms presenta el mateix aspecte des de qualsevol punt des del que s observat sin tamb en qualsevol instant de temps, i les seves propietats generals sn constants tant en l'espai com en el temps.

Els problemes amb aquesta teoria van comenar a sorgir a finals dels anys 60, quan les evidncies observacionals van comenar a mostrar que, de fet, l'Univers estava canviant: es van trobar qusars noms a grans distncies, no a les galxies ms properes. La prova definitiva va arribar el 1965 amb el descobriment de la radiaci de fons de microones, doncs en un model estacionari l'Univers ha estat sempre igual i no hi ha ra perqu es produeixi una radiaci de fons amb caracterstiques trmiques. Buscar una explicaci requereix l'existncia de partcules de longitud millimtrica en el medi intergalctic que absorbeixi la radiaci produda per fonts galctiques extremadament lluminoses, una hiptesi massa forada.

 Autors moderns .

Avui en dia, pocs astrnoms no creuen en la Teoria del Big Bang. D'ells, probablement el ms important sigui l'indi Jayant Narlikar. Malgrat el fracs de la teoria en explicar l'estructura de l'Univers els que la van proposar van utilitzar aspectes d'ella per aprofundir en l'origen de la matria i dels elements, realitzant importants descobriments en el camp de la nucleosntesi estellar d'elements pesats.

 Enllaos externs .
Astronomia.ne: Model de l'estat estacionari ;
Astrocosmo.cl: L'Univers de l'estat estacionari ;
L'estat estacionari: Origen de l'Univers ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254379" title="Juan Jos de Elhyar" nonfiltered="3729" processed="3720" dbindex="98883">
Juan Jos de Elhyar y de Suvisa, nascut a Logroo el 15 de juny de 1754 i traspassat a Bogot, Colmbia,  el 1796, fou un qumic i geleg espanyol, fams per haver descobert, juntament amb el seu germ Fausto, l'element qumic tungst o volfram, W.

Biografia.

Els germans Elhyar eren descendents d'una famlia basco-francesa, el seu pare era cirurgi i treball a Bilbao i, desprs a Logroo. Estudiaren a Pars entre el 1773 i el 1777, medicina, cirurgia i qumica. Entre 1778 i 1781 anaren a estudiar a la ciutat alemanya de Freiberg on hi havia una important explotaci minera amb una escola de renom i on es formaren en totes les matries relacionades amb la mineria sota la direcci d'Abraham Gottlob Werner, un dels pares de la mineralogia.

El 1782 viatj a Upsala, Sucia, on estudi qumica amb Olof Bergman durant sis mesos i visit al gran cientfic Carl Wilhelm Scheele (1742-1786) a Kping. Posteriorment segu la seva formaci a la fbrica de canons de Stakelberg, Sucia, i a Carron, Esccia, enviat pel Secretari de Marina, Pedro Gonzlez de Castejn, en una missi d'espionatge per millorar la fabricaci de canons aplicant les tcniques de Carron.

El 1783 treball al Seminario Patritico de Bergara amb el seu germ. Destinat el 1786 al Virreinato de Nueva Granada com a Director de Mines hagu de deixar les seves investigacions.  

Obra.

El Seminario Patritico de Bergara Juan Jos treball conjuntament amb el seu germ Fausto el 1783, aconseguint allar per primera vegada l'element volfram o tungst, W, a partir d'un mineral anomenat volframita, un volframat o tungstat de ferro,Fe, i mangans, Mn, en proporcions variables (berthllid). Dos anys abans el gran qumic suec Carl Wilhelm Scheele (1742-1786) havia allat d'un mineral ara anomenat scheelita, un xid de tungst, el WO3.

A Amrica treball en la millora de la producci d'argent, Ag, i de plat, Pt.

Obres.

 Anlisis qumico del volframio i examen de un nuevo metal que entra en su composicin (1783);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254380" title="Philautus procax" nonfiltered="3730" processed="3721" dbindex="98884">

Philautus procax s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus procax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254381" title="Bertram Ramsay" nonfiltered="3731" processed="3722" dbindex="98885">

L'almirall Sir Bertram Home Ramsay, KCB, KBE, MVO, (20 de gener de 1883 - 2 de gener de 1945) va ser un almirall britnic durant la II Guerra Mundial. Va ser un important contribuent en el camp de la guerra amfbia.

 Biografia .

Nascut a Londres, en el s d'una famlia escocesa, assist a la Reial Escola de Gramtica de Colchester. Al 1898 s'un a la Royal Navy. Serv al HMS Britannia, esdevenint guardamarina abans d'un any. Desprs de la promoci, va ser destinat al HMS Crescent.

 Primera Guerra Mundial .
Durant la Primera Guerra Mundial va rebre el primer comandament, un petit (Monitor (vaixell)|monitor)] a l'agost de 1915. Durant dos anys aquesta nau form part de la Patrulla de Dover davant la costa belga. A l'octubre de 1917 pass a comandar un altre buc de la Patrulla, el destructor HMS Broke.

El 9 de maig de 1918, particip al Segon Atac d'Ostend, seguint l'Atac de Zeebrugge, sent mencionat als despatxos.

 Perode d'entreguerres .

Pass el perode d'entreguerres tant al mar (comandant o com a capit de bandera) o a terra com instructor del Reial Collegi de Guerra Naval i el Collegi Imperial de Defensa. Va ser ascendit a l'Almirallat al 1935, quan va ser nomenat Capit de Bandera i Cap d'Estat Major del Comandant de la Home Fleet, sir Roger Blackhouse. Ramsay creia en un sistema d'estat major descentralitzar, en qu el cap noms controls l'essencial; tot just al contrari que Blackhouse, que era molt centralitzador, rebutjant delegar qualsevol cosa d'importncia a ning, fins i tot al seu cap d'Estat Major... amb la qual cosa les relacions entre tots dos es van deteriorar rpidament.

Ramsay deman ser rellevat al desembre de 1935, sent nomenat Company del Bany (CB) i sent incls a la llista dels oficials que passarien al retir durant l'any segent. Finalment, es retir de la Marina al 1938; per donat l'empitjorament de la situaci internacional, torn a ser cridat a files un any desprs per fer front a l'amenaa de l'Eix.

 Segona Guerra Mundial .

Promogut a Vicealmirall, va haver d'encarregar-se de la zona d'operacions de Dover el 24 d'agost de 1939. Entre els seus deures s'incloen vigilar la defensa contra els possibles atacs de destructors, la protecci del trfic militar i de combois al Canal de la Mnega i impedir el pas dels submarins pels Estrets de Dover.

L'evacuaci de Dunkerque.

Com a vicealmirall, al maig de 1940 va ser responsable de l'evacuaci de Dunkerque del BEF, amb nom clau dOperaci Dinamo. Treballant als tnels del castell de Dover, amb una pressi immensa sobre les seves espatlles, ell i el seu estat major van treballar durant 9 dies per rescatar les tropes atrapades a Frana per les tropes alemanyes desprs de la Batalla de Frana.

Pel seu xit en tornar a casa a 338.226 britnics i soldats aliats des de les platges de Dunkerque, se li deman que informs personalment sobre l'operaci al rei, sent nomenat KCB.

 Defensant Dover .
Desprs de qu lOperaci Dinamo es complets, es va haver d'encarar amb els enormes problemes de defensar les aiges davant de Dover de l'esperada invasi alemanya. Durant prop de dos anys, comand les forces que lluitaven per mantenir el control contra els alemanys, guanyant-se una segona Menci als Despatxos. Durant dos anys continu amb els seus esforos per mantenir net el Canal de la Mnega, tot i als atacs aeris, els atacs de la flota costera alemanya i del bombardeig de llarg abast. Els seus xits van ser tal que els combois rara vegada van ser aturats per la pressi alemanya.

La invasi d'frica.

Ramsay havia de ser nomenat Comandant de la Fora Naval per la invasi d'Europa el 29 d'abril de 1942, per la invasi es pospos i va ser nomenat Adjunt al Comandant Naval per la invasi al Nord d'frica. Van haver objeccions a que una fora naval d'aquelles dimensions fos posada sota les ordres d'un Rear Admiral que apareixia a la llista de retirats, motiu pel qual va ser nomenat substitut del Comandant Naval Aliat de la Fora Expedicionria, Sir Andrew Browne Cunningham. A les seves ordres, Ramsay planej els desembarcaments aliats.

La invasi aliada de Siclia .

Durant l'any segent, Ramsay continu treballant sota les ordres de Cunningham, ara preparant la invasi aliada de Siclia al juliol de 1943, sent l'Oficial Naval Comandant de la Eastern Task Force, comandant els desembarcaments britnics, i preparant els desembarcaments amfbis. 

La seva recompensa per tot el treball realitzar no va ser noms ser nomenar Comandant de l'Imperi Britnic (KBE), sin que torn a veure's incls a la llista d'oficials en actiu amb rang de vicealmirall, sent promogut immediatament a almirall. 

El Desembarcament de Normandia.

Durant l'Operaci Overlord i, ms concretament en la seva part naval, l'Operaci Nept, Ramsay serv com a Comandant en Cap de les Forces Navals Aliades. 

El pla naval era immensament complex: els navilis aliats no noms havien de transportar les divisions d'assalt i els reforos, sin que tamb havien de netejar les zones de mines, bombardejar la costa, protegir-se dels atacs enemics (tant aeris com martims) i mantenir nets els ports amenaats per l'enemic. Tot aix involucr unes 4.000 naus de tota mena, aix com els components dels ports Mulberry. El transport correcte tant dels homes com de l'equipament a les platges del desembarcament va ser un element capital en l'xit de tota l'operaci. Va ser un triomf degut en gran part al sentit com de Ramsay, al seu tacte i al seu esperit d'equip.

El 2 de gener  de 1945 va morir quan el seu avi es va estavellar al enlairar-se a Toussus-le-Noble. Es dirigia a una conferncia amb el General Bernard Montgomery a Brusselles.

 Condecoracions .
 Comandant de l'Orde del Bany (KCB) - 1940;
 2 Mencions als Despatxos   1918, 1940;
 Comandant de l'Orde de l'Imperi Britnic (KBE);
 Membre del Reial Orde Victori (MVO);
 Estrella de 1914 ;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20 ;
 Medalla de la Victria 1914-1918 ;
 Medalla Naval del Servei General 1915-64 ;
 Estrella de 1939-45 ;
 Estrella de l'Atlntic;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935 ;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937 ;
 Gran Oficial de la Legi d'Honor (Frana);
 Cap Comandant de la Legi del Mrit (Estats Units);
 Orde d'Uixakov de 1a classe (URSS);

Al novembre del 2000 s'erig una esttua de Ramsay al Castell de Dover, a prop d'on planej l'evacuaci de Dunkerque.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254382" title="Philautus refugii" nonfiltered="3732" processed="3723" dbindex="98886">

Philautus refugii s una espcie de granota que es troba a Malisia i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus refugii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254383" title="Elhyar" nonfiltered="3733" processed="3724" dbindex="98887">

 Fausto de Elhyar (1755-1833), qumic espanyol, descubridor del tungst o wolframi, W, juntament amb el seu germ Juan Jos.
 Juan Jos de Elhyar (1754-1796), qumic espanyol, descubridor del tungst o wolframi, W, juntament amb el seu germ Fausto.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254384" title="Grard Loncke" nonfiltered="3734" processed="3725" dbindex="98888">

Grard Loncke (Overpelt, 15 de gener de 1905 - Neerpelt, 13 de mar de 1979) va ser un ciclista belga que fou professional durant els anys 30 del segle XX. Va aconseguir 7 victries, entre elles dues etapes al Tour de Frana i dues ms al Giro d'Itlia.

Palmars.
1930;
 1r al Circuit Vlaamse Gewesten;
1931;
 1r a l'Anvers-Gant-Anvers;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1932;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1933;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1935;
 1r al Gran Premi Stadt - Sint Niklaas;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;

Resultats al Tour de Frana.
1931. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa;
1932. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1933. Vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Grard Loncke ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254387" title="Conferncia de Berln" nonfiltered="3735" processed="3726" dbindex="98889">


La Conferncia de Berln o Tractat de Berln (en alemany: Kongokonferenz) s una conferncies realitzada entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de gener de 1885 a la ciutat de Berln. La conferncia va ser convocada pel Regne de Portugal i organitzada per el Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck amb la finalitat de resoldre els problemes que plantejaven l'expansi colonial a frica i resoldre la seva repartici. 

Preludis. 
L'any 1880 l'inters europeu al continent afric va augmentar de forma espectacular, grcies al descobriment de la conca del riu Congo per part de Henry Morton Stanley, cosa que va eliminar l'ltim pam de terra sense tenir encara un mapa precs. La fundaci per par del rei Leopold II de Blgica de l'Associaci Internacional Africana (predecessor de l'actual Repblica Democrtica del Congo) l'any 1876 i el suport que hi va mostrar Morton Stanley va comportar que aquesta associaci es converts en un dels principals motors d'investigaci i "civilitzaci" del continent. La creaci l'any 1878 de la Societat Internacional del Congo, amb unes finalitat ms econmiques, va comportar les inversions estrangeres en aquesta societat i el visionat d'aquesta zona amb una finalitat imperialista ms que no pas filantrpic.

Entre 1879 i 1884 Stanley retorn al Congo, enviat en viatge secret per part de Leopold II, amb la intenci de crear l'Estat Lliure del Congo. Alhora, l'oficial de marina francs Pierre de Brazza va viatjar fins a la conca occidental del reiu Congo, creant la colnia francesa del que actualment s la Repblica del Congo. El Regne de Portugal, que tenia diferents tractats amb el Regne del Congo, va signar un tractat amb el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda el 26 de febrer de 1884 pel qual va bloquejar l'accs de la Societat Internacional del Congo a l'Oce Atlntic.

Al mateix temps diversos pasos europeus intentaren ocupar territoris de l'frica. Aix, Frana ocuppa Tunis i l'actual Repblica del Congo l'any 1881 i Guinea el 1884. El Regne Unit va ocupar el 1882 la zona otomana d'Egipte, que al seu torn havia ocupat zones del Sudan i Somalilndia. 

Membres.
Leopold II de Blgica va ser capa de convncer Frana i l'Imperi Alemany que el comer com a frica era la millor soluci als interessos comuns dels tres pasos. Aix doncs, a iniciativa del Regne de Portugal, el canceller Otto von Bismarck va convocar als representants de l'Imperi Alemany, l'Imperi austrohongars,  Blgica, Dinamarca, Frana, el Regne Unit, Regne d'Itlia, el Pasos Baixos, Portugal, l'Imperi Rus, Espanya, Regne de Sucia-Noruega, l'Imperi Otom i els Estats Units en una conferncia a la ciutat d'Oslo. La conferncia finalment es celebr a la ciutat de Berln sense la participaci dels Estats Units.

Ressolucions.
 L'Estat Lliure del Congo es va confirmar com la propietat privada de la "Congo Society". Aix, el territori de l'actual Repblica Democrtica del Congo, prop de dos milions de quilmetres quadrats, pass a mans del rei Leopold II, i a causa del rgim de terror establert es convertiria posteriorment en una colnia belga. ;
 Els 14 signataris tindria facultats de lliure comer en tota la conca del riu Congo, aix com al Llac Malawi i a l'est d'aquesta en una zona al sud de 5 N.
 Els rius Nger i Congo es van fer lliures de trfic de bucs. ;
 Fou signada una prohibici internacional contre el comer d'esclaus. ;
 Qualsevol nou acte de presa de possessi o d'instauraci d'un protectorat de qualsevol porci de la costa africana hauria de ser notificada als altres signataris del Tractat. ;

Principi d'Efectivitat.
Fou un dels principals punts que s'establ en aquesta conferncia, mitjanant el qual es va prohibir la creaci de noves colnies sense una administraci en el territori, o el que s el mateix, la creaci de colnies mitjanant la plantada d'una bandera i per la qual es reclamava un territori segons el dret Uti possidetis iure. Aix mateix, per aquest princpi, el poder colonial tamb havia de fer s de la colnia econmicament. Si la potncia colonial no feia aquestes coses, una altre poder ho podia fer i per tant podia tenir dret sobre el territori. 

Aquest princpi es va convertir en un important instrument per aconseguir acords amb els caps tribals i singar pactes de protectorat i tenir una presncia policial suficient a la zona.

Relacions bilaterals.
 Portugal - Regne Unit: El Govern portugus va presentar un projecte conegut com el "Mapa rosat" en el qual les colnies d'Angola i Moambic restaven unides, anexant-se parts de les actuals Zmbia, Zimbabwe i Malawi. Tots els pasos hi estigueren d'acord exceptuant el Regne Unit, el qual l'any 1890 en contra del Tractat de Windsor i del Tractat de Berln en s mateix va llanar un ultimtum forant als portuguesos a retirar-se de la zona. ;
 Frana - Regne Unit: Una lnia que va de Say (Nger) fins a Baroua (costa nor-est del Llac Txad) determin les terres de cadasc, sent franceses al nord de la lnia i britniques al sud. S'establ que la conca del Nil fos britnica alhora que els francesos mantenien la conca del llac Txad. ;
 Frana - Imperi Alemany: La zona al nord d'una lnia formada per la intersecci del 14 meridi i Miltou va ser designada francesa, mentre la zona que restava al sud fou disignada alemanya. ;
 Regne Unit - Imperi Alemany: Es determin la frontera en una lnia que passa per Yola i Dikoa.
 Frana - Itlia: Itlia mantingu la propietat de les terres que es troven al nor d'una lnia que va de la intersecci del Trpic de Cncer i amb el 17 meridi a la intersecci del 15 meridi i el parallel 21.

Vegeu tamb.
Colonialisme;
Cursa per l'frica;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254389" title="Filtees" nonfiltered="3736" processed="3727" dbindex="98890">
Filtees (Philteas, ) fou un historiador grec nadiu de la ciutat de Calacte a l'illa de Siclia, autor d'una obra sobre el dialecte jnic anomenada  que s esmentada per Joan Tzetzes. 

Eustaci d'Epifania l'esmenta sota el nom de Filetes, error que reprodueix Eudcia de Macrembolis i com a conseqncia atribueix l'obra indicada a Filetes de Cos. El nom correcte es no obstant Filtees tal com consta a l' Etymologicum Magnum (p. 795. 12)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254390" title="Filum" nonfiltered="3737" processed="3728" dbindex="98891">

Filum (Philumenus, ) fou un metge grec esmentat per un escriptor annim (Anecd. Graeca, Pars. vol. IV,  pagiona 196) que el descriu com un dels mes eminents de la seva professi.

El primer que en dona el nom fou Oribasi, el que vol dir que era contemporani o anterior a aquest (Coll. Medic. viii. 45, p. 361; Synops. iii. pp.45, 49,  viii. 6, 8, 11, 17, pp. 121, 122, 123, 124), i per tant que va viure al segle IV o abans. No s'han conservat els seus escrits per alguns fragments han estat preservats per Aeci. Tamb s esmentat per Alexandre de Tralles i algun altre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254392" title="Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana" nonfiltered="3738" processed="3729" dbindex="98892">




La Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana (TBF)  era una companyia ferroviria catalana.
Es va fundar el  Desembre del 1875 arran de la fusi de les companyies Camins de Ferro de Barcelona a Frana per Figueres (BFF) i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB). Va ser la companyia que va connectar per ferrocarril Barcelona i la Frontera Francesa. El 1898 TBF i la companyia Madrid-Saragossa-Alacant (MZA) es fusionaren conservant el nom de l'ltima mitjanant un previ acord. Tot i aix TBF manten certa independncia (fins i tot amb explotaci prpia) i pass a denominar-se la Xarxa catalana de la MZA. El 1925 es comen el procs per la uni definitiva, la qual no es produ totalment fins el 1936. 


 Histria.

La companyia fou fundada el 10 de desembre del 1875 fruit de la fusi dels Camins de Ferro de Barcelona a Frana per Figueres (BFF) i la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona (TMB). BFF tenia la concessi de la construcci d'un ferrocarril fins a Frana, per no l'havia pogut executar per problemes econmics i la va vendre. La fusi molt ambiciosa contemplava la recuperaci de la concessi i continuar les obres ara que tenien molt ms potencial.
Aix tamb la companyia comena a treballar per unir les xarxes de les dues companyies.

En un parell d'anys la companyia havia fet molts progressos en les obres del ferrocarril cap a frana, aix el  17 de desembre del 1877 va poder celebrar l'arribada del tren a Figueres


I finalment, un mes ms tard, el 20 de gener del 1878 va inaugurar el tram fins a Portbou  creant la connexi internacional amb Frana .

Tot i l'xit de la connexi internacional l'empresa encara tenia sobre la taula un assumpte fora polmic: la uni de la lnia de Girona(amb estaci terminal a Estaci de Frana) amb la lnia de Martorell (amb estaci terme a Riera d'en Malla situada a la Rambla de Catalunya cantonada Ronda Universitat) a Barcelona. Desprs de un intens debat sobre on havia de passar la connexi, al final es constru en forma de rasa pel Carrer Arag. Fou inaugurada el 25 d'octubre del 1882 que permetia unir l'Estaci de Sants amb l'Estaci de Frana. s aleshores que la Riera d'en Malla queda fora de joc i fou enderrocada el 1884  

El 1886 absorbeix la companyia Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona la qual tenia la concessi d'un ferrocarril directe entre Madrid i Barcelona, per no l'havia pogut executar per problemes econmics. 

Un any ms tard el 1887 s'absorbeix la Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona.. Lgicament la companyia va comenar immediatament les obres per integrar les seves lnies.
Aix fou com s'inaugura el 24 d'abril del 1887 l'estaci de Sant Vicen de Calders on s'uniren les linies de lnies de Barcelona-Martorell-Tarragona (ex TMB) i la de Barcelona-Vilanova-Valls (ex VVB).
Ara que ja tenien un extrem enllaat, el 15 de juliol del 1887 inauguraren l'altre enlla per l'altre extrem en forma de ramal entre el Prat de Llobregat i la La Bordeta (Sants-Montjuc) 

A finals de 1889 es produren negociacions amb Ferrocarrils del Nord per fusionar-se, per no prosperen ja que la principal competidora de Ferrocarrils del Nord, la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant (MSA), va fer una oferta amb millor. 

El 2 de juny del 1891 es signa el conveni de fusi amb MSA 
, la qual mantindr les sigles, es far efectiva el 1899. 

El 15 de juliol del 1894 s'inaugura la lnia directe entre Barcelona i Saragossa. Aquesta lnia constava d'un traat ms suau i curt al existent, per aix s'hagueren de perforar nombrosos tnels, entre els quals el clebre tnel de l'Argentera (aleshores el ms llarg de tota la Xarxa ferroviria) a crrec del enginyer Eduard Maristany 

El 1 de gener del 1898 es fusiona amb la MSA  Tot i aix TBF manten certa independncia (fins i tot amb explotaci prpia) i pass a denominar-se la "Xarxa catalana de la MSA". El 1925 es comen el procs per la uni definitiva, la qual no es produ totalment fins el 1936. .


 Cronologia .

 El 10 de desembre del 1875 es funda la companyia.

 El 17 de desembre del 1877 s'inaugura l'arribada del Ferrocarril a Figueres (Alt Empord);

 El 20 de gener del 1878 s'inaugura l'arribada del Ferrocarril a Portbou, s a dir fins la frontera francesa. ;

 El 25 d'octubre del 1882 s'inaugura la rasa pel carrer Arag de Barcelona.

 El 1886 absorbeix la companyia Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona.

 El 1887 s'integra a la companyia la Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona.

 El 24 d'abril del 1887 s'inaugura la uni de lnies a Sant Vicen de Calders.

 El 15 de juliol del 1887 s'inaugura l'enlla entre el Prat de Llobregat i la La Bordeta (Sants-Montjuc) ;

 El 2 de juny de 1891  es signa el conveni de fusi amb la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant(MSA), la qual mantindr les sigles. ;

 El 15 de juliol del 1894 s'inaugura la lnia directe entre Barcelona i Saragossa.

 El 1 de gener del 1898 es fusiona amb la MSA i la companyia passa a denominar-se "Xarxa Catalana de la MSA";



Lnies explotades.




Resultats comparats de la companyia.



Vegeu tamb.

Histria del ferrocarril a Catalunya;

Referncies.


 Enllaos externs .
Entrada a l'Enciclopdia Catalana;
Mapa cronolgic del Ferrocarril a Catalunya ;
Cronologia de TBF ;
150 Anys de l'arribada del ferrocarril a Granollers;
Biografia de Claudi Plans, nima de TBF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254394" title="Orquestraci" nonfiltered="3739" processed="3730" dbindex="98893">


L'orquestraci s l'estudi o la prctica d'escriure msica per a orquestra (o de manera ms mplia, per a qualsevol conjunt instrumental) o b, l'adaptaci per a orquestra de msica composta per a un altre medi. 

L'adaptaci es pot fer bsicament de dues maneres: Transcrivint amb la mxima fidelitat possible el fragment original o b arranjant-lo lliurement per tal d'adaptar-lo el nou medi orquestral. Malgrat aix, els termes transcripci i arranjament s'utilitzen habitualment de manera indistinta.

El terme orquestraci s'aplica, en sentit estricte, noms a l'orquestra, mentre que si l'adaptaci s per a qualsevol altre conjunt musical es parla d'instrumentaci. En aquest sentit, la instrumentaci inclou l'orquestraci. 

Contrriament al que acabem de dir, en els estudis acadmics d'orquestraci el terme instrumentaci tamb es pot referir a la consideraci de les caracterstiques prpies de cada un dels instruments en particular, ms que a l'art de combinar-los entre ells.

En la msica comercial, la msica per a pellcules o per al teatre musical, sovint es recorre a orquestradors independents per a completar la feina del compositor per tal d'agilitzar el procs de composici i poder complir amb els terminis estrictes qu exigeix la indstria audiovisual.

Tractats d'orquestraci amb rellevancia histrica.

 Michael Praetorius (1619): Syntagma musicum volum dos, De Organographia.
 Valentin Roeser (1764): Essai de l'instruction  l'usage de ceux, qui composent pour la clarinette et le cor.
 Hector Berlioz (1844): Grand trait d'instrumentation et d'orchestration modernes.
 Franois-Auguste Gevaert (1863): Trait general d'instrumentation.
 Charles-Marie Widor (1904): Technique de l'orchestre moderne (Manual  prctic d'instrumentaci).
 Nikolai Rimski-Krsakov (1912):                    (Principis d'orquestraci).
 Charles Koechlin (1954 9): Trait de l'Orchestration (4 vols).
 Walter Piston (1955): Orchestration.

Enllaos externs.
Exemples de l'orquestraci de Ravel dels "Quadres d'una exposici" de Mssorgski;
Short Guide to Orchestration by Kentaro Sato ;
 Alan Belkin: Artistic Orchestration Tractat d'orquestraci amb versions en angls, francs alemany i castell.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254395" title="Ren Pleven" nonfiltered="3740" processed="3731" dbindex="98894">
Ren-Jean Pleven (Rennes, 13 d'abril del 1901 - Pars, 13 de gener del 1993), fou un poltic liberal francs. Va participar a la fundaci de la Uni democrtica i socialista de la Resistncia.

Fou primer ministre francs en dues ocasions, del 12 de juliol del 1950 al 10 de mar del 1951, i de l'11 d'agost del 1951 fins el 20 de gener del 1952. En aquells moments Frana vivia la inestabilitat d'una IV Repblica sorgida de la Segona Guerra Mundial.

El model de la IV Republica fou molt dbil i va comportar diverses crisis de govern, que no se solucionaren fins que Charles de Gaulle torn a la poltica per refundar el dbil estat francs i crear la V Repblica de caire presidencialista. Pleven va estar condicionat per un parlament molt fragmentat (Nacionalistes gaullistes, radicals, socialistes, comunistes...) que tenia una capacitat de poder molt superior a les atribucions presidencials (que fins De Gaulle no s'enforteixen). Pleven a ms, s autor d'un dels projectes d'integraci europea que va portar el seu nom: el pla Pleven. Consistia en avanar enormement en la construcci d'Europa a travs d'una integraci poltica que ans ms enll de la simplement econmica que defensaven Jean Monnet o Robert Schuman. Aquest pla fou molt poc realista. El pla noms fou una excusa francesa per no armar Alemanya.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254396" title="Guillermo Waksman" nonfiltered="3741" processed="3732" dbindex="98895">
Guillermo Waksman (Montevideo, 1935 -   bidem. 8 de gener de 2008) fou un destacat periodista uruguai, exiliat poltic durant la dictadura militar de 1972-1985.

Waksman va nixer a Montevideo el 1935, fill d'una famlia d'origen sus. Va estudiar a la Universitat de la Repblica (UdelaR) i es va exiliar a Xile, Mxic i Sussa per molts anys, fins al terme del govern de dictadura que va governar el pas per ms d'una dcada. 

A la seva tornada a l'Uruguai, el 1985, va fundar el diari d'esquerra Brecha i va ser anomenat director de l'edici de la revista Semanario des de 1993 fins a l'any 1999. Entre els seus reportatges ms importants cap destacar la seva trobada amb alguns expresidents uruguaians i argentins, entre ells, Julio Mara Sanguinetti, Jorge Batlle Ibez, Luis Alberto Lacalle i l'actual president de la Repblica, el metge oncleg Tabar Vzquez.

A ms, es va dedicar a defensar els principis socialistes, va impulsar una campanya a favor del partit d'extrema esquerra, Front Ampli (FA), i va seguir de prop els comicis electorals de l'any 2004. Aix mateix, va realitzar un estudi a fons de la visita del president nord-americ George W. Bush a Uruguai al mar de 2007.

Les seves obres narren de la dictadura, l'opressi militar, la llibertat d'expressi en una democrcia slida i consolidada, i els drets civils de tota persona. En aquest sentit, va portar a terme importants estudis analgics amb altres rgims dictatorials en pasos americans i europeus. La seva anlisi sobre el franquisme i la Guerra civil espanyola tamb va tenir un fort impacte en la premsa regional sud-americana.

Va morir a Montevideo, als 72 anys d'edat, a causa d'un cncer de pncrees.

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina web del diari Brecha ;
Rebelin. Article publicat per G. Waksman sobre Nstor Kirchner, expresident de l'Argentina, i Tabar Vzquez, en comparaci amb Mahatma Gandhi ;
Article del diari uruguai La Repblica, per G. Waksman sobre els partits poltics de dreta i esquerra a l'Uruguai ;
Article del diari argent Infoalternativa sobre la tensi poltica entre Argentina i Uruguai per les plantes de cel-lulosa. Opini de G. Waksman ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254397" title="Pla Pleven" nonfiltered="3742" processed="3733" dbindex="98896">




El Pla Pleven porta el nom de l'autor que el va liderar.
Sorgeix el 1950 com a resposta a l'afany d'integraci europea que tenia aleshores Estats Units.

Aquest projecte fou molt poc realista, ja que sorgia de les presions americanes per armar Alemanya en la defensa d'europa en la Guerra Freda. Implicava la creaci d'un exercit europeu i la CED (Comunitat Europea de Defensa) i el rearmament d'Alemanya 5 anys ms tard desprs. 
Aquest rearmament no es veia b des de Frana que continuava la por sociolgica per la II Guerra Mundial i a ms representaria un sucidi poltic. 

Per tal d'evitar i retardar com fos possible la voluntat americana, Frana idear aquest projecte que implava la creaci d'un cos poltic europeu supranacional. Era tant complexa la operaci, que les oposicions (com la de Gran Bretanya, que no formaria part ni de la CECA) evitaren el rearmament alemany.

Tanmetaix, els altres 5 pasos firmans de la declaraci Schuman (inclosa Alemanya)van fer pasos endavant per avanar cap el projecte d'integraci poltica europea. Consistiria en tenir una Assamblea Europea, un Ministeri de Defensa Europeu, un Executiu Com...
La disposici cap aquest projecte per part de Frana es nulla, i veiem com es Frana qui no para de trobar impediments al seu propi projecte.

Finalment, ser el primer ministre francs Pierre Mendez France, qui el 1954, en la conferncia de Bruselles on es volia trobar una sortida al projecte, va reconeixer l'engany. L'agost del mateix any l'Assamblea Nacional Francesa votava, amb l'oposici de dretes i esqueres en bloc en contra del projecte.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254398" title="Unio Democrtica Socialista de la Resistncia" nonfiltered="3743" processed="3734" dbindex="98897">
La Uni Democrtica Socialista de la Resistncia (UDSR) fou un partit poltic de la IV Repblica Francesa entre els anys 1948 i 1965, amb una posici d'esquerra centrista. Era de caire liberal i en van formar part personatges importants com Franois Mitterrand, afiliat el 1948 com a primera experincia poltica, o Ren Pleven, que arrib a ser Primer Ministre per aquest partit). Fou una de les plataformes poltiques ms importants del republicanismes francs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254399" title="Uni democrtica i socialista de la Resistncia" nonfiltered="3744" processed="3735" dbindex="98898">
La Uni democrtica i socialista de la Resistncia (en francs, Union dmocratique et socialiste de la Rsistance, UDSR) va ser un partit poltic de la IV Repblica Francesa. Sorgit de la resistncia, va actuar entre els anys 1948 i 1965  durant els quals ocup posicions d'esquerra centrista. Era de caire liberal i en van formar part personatges importants com Franois Mitterrand (afiliat el 1948 com primera experincia poltica) o Ren Pleven (que arrib a ser Primer Ministre per aquest partit). Fou una de les plataformes poltiques ms importants de republicanismes francs.Va participar en la fundaci de la internacional liberal a finals dels anys 40.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254400" title="Eric Hobsbawm" nonfiltered="3745" processed="3736" dbindex="98899">
Eric Hobsbawm (9 de juny de 1917, Alexandria, Egipte) s un historiador marxista angls, professor emrit d'Histria Social i Econmica del Birkbeck College, Universitat de Londres. s un dels historiadors ms influents de la segona meitat del segle XX. El seu darrer llibre s Essays on Globalization, Democracy and Terrorism  (2007).

Va nixer a Egipte sota la nacionalitat britnica en el s d'una famlia jueva. La seua infncia la va viure a Viena en la durssima postguerra i a Berln va passar l'adolescncia duran l'ascens del nazisme. El seu pare va morir el 1929, i poc ms tard la seua mare, quedant orfe ell i la seua germana, que foren adoptats pels seus oncles que van marxar a viure a Londres el 1933.

Des de ben jove, es va interessar molt per la poltica i l'estudi ingressant ben aviat a diverses associacions d'estudis de caire socialista i comunista fins que el 1936 es va afiliar al Partit Comunista Britnic. Grcies a la seva slida formaci va aconseguir una beca per estudiar al King's College de Cambridge on es va doctorar en Histria a la societat Fabiana desprs d'esclatar la segona Guerra Mundial. Fou un entusiasta defensor del comunisme, tot i que davant el desprestigi sovitic de Stalin i la posterior guerra freda li van dificultar molt la seua carrera.

Desprs de la guerra va entrar a treballar a la Universitat de Londres on no va aconseguir superar la marginaci professional degut a la seua adhesi comunista; fins als anys 60 quan els seus treballs comenaren a ser publicats. Des d'aleshores, Hobsbawm s'ha forjat una excellent carrera com a historiador amb molts reconeixements. En la seua visi marxista ha contribut a la construcci de la Histria social on el protagonista deixen de ser els grans personatges per esdevenir les societats el centre d'atenci. Alhora ha centrat els seus estudis en el desenvolupament de les tradicions i la crtica vers les invencions de l'elit i en els contextos de la construcci de l'estat naci.

Hobsbawm s un personatge polmic que ha centrat l'atenci de moltes crtiques, tan per la seua tena adhesi al marxisme del qual mai ha renunciat tot i que en fa autocrtica. Tanmateix mai ha sigut posada en dubte la seua capacitat analtica vers la histria i en un mn mancat de referents, la figura d'un home que encara confia en les llions del passat com a font d'inspiraci pel futur s molt important.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254403" title="Conferncia de Bandung" nonfiltered="3746" processed="3737" dbindex="98900">
La Conferncia de Bandung fou una reuni de lders dels pasos africans i asitics que havien estat sota colonitzaci europea, entre el 18 i el 24 d'abril del 1955 a Indonsia.

Fou organitzada pels grans lders independentistes: Nehru de l'ndia i Sukarno d'Indonsia i pretenia posar fi al colonialisme i evitar el neo-colonialisme en forma d'influncia i dependncia econmica. En aquest sentit, s'aboga per la sobirania dels nous estats independents i per la no-alineaci en qualsevol dels dos blocs de la Guerra Freda, tot i que aquesta poltica noms la seguiria l'ndia. Aquesta conferncia va representar la posada en escena del tercer mn i va visualitzar quin seria el camp de batalla, de lliure a competici i sense fronteres fixades pels conflictes entre la URSS i els Estats Units.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254418" title="La Tafanera" nonfiltered="3747" processed="3738" dbindex="98901">
La Tafanera s un lloc web en catal on els usuaris registrats sn qui envien notcies o histries (extretes de blocs o pgines web) i amb els vots (tafanejos) de la resta d'usuaris (registrats o no) trien quines arriben a sortir a la portada. s un homleg o clon del Mename en castell i en definitiva del Digg en angls.

 Funcionament .
Quan un usuari envia una notcia, aquesta es queda a la cua de pendents ordenades per data d'enviament, fins que la vota prou gent com per ser promoguda a la pgina principal. El que marca quan una notcia ha d'sser publicada s el nombre de vots i tamb el nombre de karma que aquesta notcia t.

Quan una notcia s inadequada, els mateixos usuaris fan de moderadors amb l'opci de votar negativament segons diversos parmetres:

 irellevant;
 antiga;
 sensacionalista;
 spam;
 duplicada;
 provocaci;
 errnia;

 Programari .
La Tafanera, utilitza el programari desenvolupat per a Mename i original de Ricardo Galli i Benjam Villoslada.

 Histria .
La publicaci d'aquesta eina en catal fou el 20 de novembre del 2006, aleshores es realitz amb un programari diferent de l'actual que don alguns problemes i el 26 de desembre del mateix any, es va complementar amb el codi de Ricardo Galli. El mar de 2008 es renov completament el disseny del web.

Referncies.

Enllaos externs.
Lloc web de La Tafanera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254420" title="Tecnotica" nonfiltered="3748" processed="3739" dbindex="98902">
La tecnotica s una disciplina filosfica que reflexiona sobre la valoraci moral dels fins i usos de la tcnica i la cincia. La cincia pura s, o ha de ser neutral; en canvi, la tecnologia, com aplicaci que s dels coneixements cientfics, pot ser utilitzada amb finalitats contrries al b de la Humanitat. D'aqu la necessitat de la tecnotica. Mario Augusto Bunge, s un dels principals promotors d'aquesta necessitat, ntimament relacionada amb la biotica.

 Referncies .

Article de Rampn Alcoberro Tecnotica

Bunge, Mario. tica, ciencia y tcnica, Sudamericana, Buenos Aires, 1996.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254421" title="Cassola de les Moluques" nonfiltered="3749" processed="3740" dbindex="98903">

El cranc o cassola de les Moluques (Limulus polyphemus) s un artrpode quelicerat, i per tant, s ms proper als arcnids (aranyes, escorpins, etc.) que als crancs (crustacis). Viu al mar, a les costes atlntiques de Nord-amrica fins el Golf de Mxic.

 Caracterstiques .


Les cassoles de les Moluques tenen el cos aplanat i estan recobertes d'un gruixut exoesquelet que forma una autntica cuirassa. Poden assolir una llarga de 60 cm. El seu cos t dues regions ben definides, el prosoma o cefalotrax i l'opistosoma o abdomen, que acaba en una llarga "cua".

Prosoma o cefalotrax. El prosoma t forma de ferradura i est cobert per una closca dura en forma d'escut que a la part dorsal t un ull compost a cada banda i un parell de petits ulls simples al mig; a la part ventral es troba la boca al voltant de la qual hi ha un parell de quelcers acabats en pina; a continuaci hi ha els pedipalps i quatre parells de potes tamb acabades en una pina, excepte l'ltim que t la punta aplanada i serveix per recolzar-se sobre els fons tous. A l'interior del prosoma est el cervell, el cor i la part anterior del tub digestiu.
Opistosoma o abdomen. T forma hexagonal i sis espines a cada costat; a la part ventral t los obertures genitals cobertes per una placa denominada opercle i cinc parells de brnquies en llibre, anomenades aix perqu estan formades per moltes lmines superposades que recorden les fulles d'un llibre; les brnquies els hi permeten respirar sota l'aigua, per tamb sobreviure a terra ferma durant curts perodes de temps. A l'ltima part de l'abdomen hi tenen una "cua" llarga, rgida i acabada en punta denominada telson.

La sang dels Limulus es de color blau, ja que cont hemocianina, un pigment amb coure que li atorga aquest color; l'hemocianina transporta l'oxigen des de les brnquies als rgans de l'animal. La seva carn s verinosa.

Biologia i ecologia.


Les cassoles de les Moluques viuen al mar, en aiges poc profundes, generalment en fons sorrencs entre els 3 i els 9 metres de fondria, per on repten i excaven, enterrant-se just per sota de la superfcie. Sn carnvores i s'alimenten de molluscs, cucs (anllids), altres invertebrats marins i d'animals morts, que subjecten i esmicolen amb els quelcers. Neden en posici invertida, amb les potes cap amunt, agitant les brnquies, i s'ajuden amb la cua per girar-se quan volen caminar pel fons.

Les cassoles de les Moluques sn ovpares i amb fecundaci externa. Al moment de la reproducci, abandonen el mar i migren cap a la platja on s'apleguen un gran nombre d'individus; els primers en arribar sn els mascles; desprs arriben les femelles, que fan un forat d'uns 15 o 20 cm a la sorra; en aquests nius dipositen entre 15.000 i 64.000 ous que seran fertilitzats pels mascles. De l'ou neix una larva, anomenada trilobtica perqu recorda un trilobit, que retorna al mar, i que noms t dos parell de brnquies i no t la llarga cua de l'adult; desprs de nombroses mudes de l'exoesquelet assoleixen l'estat adult. Al cap de 11 anys retornen a la platja per a reproduir-se. Poden viure fins 25 anys.

El Limulus poden regenerar les potes perdudes, cosa gens habitual entre el artrpodes.

Evoluci.
Les cassoles de les Moluques sn parents llunyans dels arcnids actuals (aranyes, escorpins) y possiblement sn descendents dels antics euriptrids (escorpins marins), que van evolucionar en mars poc profunds durant el Paleozoic, fa entre 540 i 280 milions d'anys junt amb altres artrpodes primitius, com ara el trilobits.

Els Limulus sn un dels artrpodes actuals ms antics ja que van aparixer fa uns 350 o 400 milions d'anys i des de llavors han canviat molt poc; s per aix que es consideren com a fssils vivents.

 Espcies semblants .
En l'actualitat existeixen altres tres espcies de xifosurs: Tachypleus gigas del Jap, Tachypleus tridentatus i Carcinoscorpius rotundicauda, que es troben al sud-est asitic.



Fitxer:Horseshoe crab female.jpg|Una femella vista per la part ventral
Fitxer:Haeckel-Limulus-1024.jpg|Limulus polyphemus, segons Haeckel
Fitxer:Limulus polyphemus(bottom).jpg|Limulus polyphemus vist de front
Fitxer:Limulus polyphemus.jpg|Limulus polyphemus


 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254423" title="Dogmatisme" nonfiltered="3750" processed="3741" dbindex="98904">
El Dogmatisme s una posici filosfica que afirma la possibilitat de l'sser hum d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Planteja aix una visi molt optimista sobre les capacitats humanes del coneixement cientfic.
Un dels filsofs que podem considerar dins del dogmatisme seria Ren Descartes, qui confiava plenament en qu la ra humana, a travs d'un mtode correcte, pot accedir a la Veritat.

Aquesta visi s enfrontada amb l'escepticisme, que planteja la total impossibilitat d'accs al coneixement.

 Referncies .

Pgina de Filosofia: El Racionalisme;
Filoxarxa, Filosofia en xarxa;
Possibilitats i lmits del coneixement: qu podem saber?;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254426" title="Philautus regius" nonfiltered="3751" processed="3742" dbindex="98905">

Philautus regius s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus regius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254427" title="Miquel Garriga i Roca" nonfiltered="3752" processed="3743" dbindex="98906">

Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804 - Barcelona 1888) fou un arquitecte i urbanista, fill i nt d'arquitectes. 

Durant el seu crrec d'arquitecte municipal de Barcelona, l'any 1858 va realitzar l'aixecament d'un plnol topogrfic de l'interior de la ciutat a escala 1:250, anomenat popularment Quarterons Garriga i Roca, i tamb va fer uns plnols topogrfics de Masnou un al 1849 i altre  l'any 1850. 

Va projectar un pla per al Eixample barcelon  l'any 1857 que, malgrat haver estat aprovat, es va desestimar per realitzar el que va presentar Ildefons Cerd. 

La seva obra ms famosa va ser la construcci del Gran Teatre del Liceu l'any 1845 sobre un antic convent trinitari i inaugurat a l'abril de 1847.

 Obres publicades .
 Revista Boletn Enciclopdico de Nobles Artes, articles entre 1846 i 1847 ;
 Monografa del monasterio de Santa Mara de Junqueras de Barcelona. 1854;

 Obres d'arquitectura .
 1841 La Peixateria, porxos per a la venda de peix a Matar ;
 1845 Ajuntament de Masnou, per encrrec de l'alcalde Joan Rubis. ;
 1847 Casa Fontrodona. Residncia d'ngel Guimer al carrer Petritxol. Barcelona ;
 1847 Gran Teatre del Liceu. Barcelona. De la construcci original se'n conserven les faanes i el Sal dels Miralls, a ms de la planta i disposici dels espais.
 1860 Cementeri municipal del Masnou ;
 1860 Casa Farguell a la plaa Santa Anna. Barcelona ;
 1864 Casa Mart i Fbregas. Reformes d'una casa del segle XVIII del carrer Portaferrissa de Barcelona ;
 1867 Faana de l'ajuntament de Matar ;
 1868 Reformes a la Casa de la Ciutat de Barcelona;

 Bibliografia .
 Volum 9 (2004) La Gran Enciclopdia en catal Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5437-7;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254428" title="Philautus reticulatus" nonfiltered="3753" processed="3744" dbindex="98907">

Philautus reticulatus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K., de Silva, A. & Wickramasinghe, D. 2004.  Philautus reticulatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254429" title="Philautus rhododiscus" nonfiltered="3754" processed="3745" dbindex="98908">

Philautus rhododiscus s una espcie de granota que es troba a la Xina i a Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N., Baorong, G. & Datong, Y. 2004.  Philautus rhododiscus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254431" title="Philautus romeri" nonfiltered="3755" processed="3746" dbindex="98909">

Philautus romeri s una espcie de granota endmica de Hong Kong. 

Referncies.

 ;
 Stephen J. Karsen, Michael Wai-neng Lau i Anthony Bogadek: Hong Kong Amphibians and Reptiles, 2a. ed. Hong Kong: Provisional Urban Council. ISBN 962-7849-05-7. Any 1998.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254432" title="AFA Badalona Dracs" nonfiltered="3756" processed="3747" dbindex="98910">

Els Badalona Dracs sn un club catal de futbol americ de la ciutat de Badalona.

 Histria .
Els Dracs van nixer el desembre de 1987 per iniciativa de Pere Moliner, primer president, Ramon Ventura i Alfonso Genchi, un itali que havia jugat a futbol americ al seu pas. El 19 de mar de 1988, amb les cameres de TV3 com a testimoni, disputaren el primer partit contra els Palermo Cardinals amb derrota per 12 a 18.

El mateix 1988 s'inici la primera lliga amb la participaci d'altres tres clubs L'Hospitalet Pioners, Bfals del Poblenou i Barcelona Bxers i amb el triomf final dels propis Dracs de l'entrenador itali Manfredi Leone.

Els Dracs van passa una poca de crisi de ttols als anys 90, fins que va arribar a la banqueta l'entrenador mexic Carlos Baroccio. La seva primera temporada, 1997-1998, guany la lliga espanyola. L'equip femen guany tamb la lliga. La temporada segent, tant el mascul com el femen, repetiren lliga, els primers amb una contundent victria davant els Madrid Osos per 50 a 21. A ms fou el primer club de l'estat que va aconseguir una victria en una competici europea, l'Eurobowl.

La temporada 2001-2002 torn a guanyar la lliga i a ms fou finalista de la segona competici Europa de futbol americ, essent derrotats noms pels Graz Giants (ustria). Les dues temporades segents repet triomf de lliga per a un total de 5 ttols (el millor de la competici).

 Palmars .
1 Lliga catalana de futbol americ: 1988-89;
1 Supercopa catalana de futbol americ: 2003-04;
2 Lliga catalana de futbol americ femenina: 1997-98, 1998-99;
5 Lliga espanyola de futbol americ: 1998, 1999, 2002, 2003, 2004;
2 Copa espanyola de futbol americ: 1999, 2004;

 Enllaos externs .
Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254433" title="Criticisme" nonfiltered="3757" processed="3748" dbindex="98911">
El Criticisme s una posici filosfica presentada per Immanuel Kant, amb l'objectiu d'acabar amb la polmica existent entre el dogmatisme i l'escepticisme sobre la capacitat humana d'arribar al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Aix, mentre que el dogmatisme afirma la plena capacitat humana d'arribar al coneixement de la realitat, l'escepticisme afirma la impossibilitat d'arribar a un coneixement segur. El criticisme afirma que el coneixement s possible (contra l'escepticisme), per que aquest coneixement no s un coneixement definitiu (contra el dogmatisme), ja que el coneixement ha de ser considerat com a provisional. Ha de ser objecte de contnues crtiques i revisions, ja que sempre hem de deixar la porta oberta a la possibilitat que el que fins ara hem considerat com a cert, pugui ser fals.

Aquesta postura ha estat defensada per altres autors, entre els que podem destacar a Karl Popper. 


 Referncies .

 Immanuel Kant, Crtica de la Ra Pura.;
 Possibilitats i lmits del coneixement: qu podem saber?;
 Rac catal de filosofia: Immanuel Kant;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254436" title="Philautus rugatus" nonfiltered="3758" processed="3749" dbindex="98912">

Philautus rugatus s una espcie extinta de granota que va viure a Sri Lanka. 

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus rugatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254438" title="Philautus rus" nonfiltered="3759" processed="3750" dbindex="98913">

Philautus rus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus rus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254439" title="Philautus sanctisilvaticus" nonfiltered="3760" processed="3751" dbindex="98914">

Philautus sanctisilvaticus s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Das, I., Dutta, S., Vasudevan, K. & Vijayakumar, S.P. 2004.  Philautus sanctisilvaticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254440" title="Philautus sarasinorum" nonfiltered="3761" processed="3752" dbindex="98915">

Philautus sarasinorum s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K., Dutta, S. & de Silva, A. 2004.  Philautus sarasinorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254441" title="Philautus saueri" nonfiltered="3762" processed="3753" dbindex="98916">

Philautus saueri s una espcie de granota que es troba a Malisia.

Referncies.

 Inger, R. 2004.  Philautus saueri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254442" title="Perspectivisme" nonfiltered="3763" processed="3754" dbindex="98917">
El Perspectivisme s una posici filosfica presentada per Ortega y Gasset, segons la qual, en el terreny del coneixement, cada subjecte coneix la realitat des del seu punt de vista o perspectiva particular, i, per tant, la visi que cada subjecte posseeix d'aquesta realitat s una visi autntica, per parcial. Ortega y Gasset pretn, amb aquesta postura superar la polmica entre el dogmatisme i l'escepticisme.

A diferncia del relativisme, el perspectivisme no nega l'existncia d'una veritat absoluta, ja que aquesta seria la uni de totes les perspectives possibles. 

 Referncies .

 Possibilitats i lmits del coneixement: qu podem saber?;
 Article sobre Ortega y Gasset: el Perspectivismo;
 Webdianoia. Filosofia Contempornia: Ortega y Gasset. El perspectivismo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254443" title="Philautus schmackeri" nonfiltered="3764" processed="3755" dbindex="98918">

Philautus schmackeri s una espcie de granota que es troba a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004.  Philautus schmackeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254444" title="Prades (desambiguaci)" nonfiltered="3765" processed="3756" dbindex="98919">

Geografia:
Prades, municipi del Baix Camp.
Muntanyes de Prades, conjunt de serres de la Serralada Prelitoral.
Vilanova de Prades, municipi de la Conca de Barber.
Prada, municipi del Conflent, en francs Prades.
Histria:
Comtat de Prades, antic comtat al voltant de les muntanyes de Prades.
Margarida de Prades (1388 - 1429), reina consort de Mart l'Hum.
Pere de Prades (1352 - 1395), bar d'Entena.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254445" title="Philautus schmarda" nonfiltered="3766" processed="3757" dbindex="98920">

Philautus schmarda s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K., Pethiyagoda, R., de Silva, A. & Wickramasinghe, D. 2004. Philautus schmarda.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254446" title="Philautus semiruber" nonfiltered="3767" processed="3758" dbindex="98921">

Philautus semiruber s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus semiruber.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254447" title="Philautus shillongensis" nonfiltered="3768" processed="3759" dbindex="98922">

Philautus shillongensis s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Dutta, S., Ohler, A. & Roy, D. 2004.  Philautus shillongensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254449" title="Philautus signatus" nonfiltered="3769" processed="3760" dbindex="98923">

Philautus signatus s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Bhuddhe, G.D., Daniel, B.A., Dutta, S. & Vasudevan, K. 2004.  Philautus signatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254451" title="Philautus silus" nonfiltered="3770" processed="3761" dbindex="98924">

Philautus silus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus silus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254452" title="Philautus silvaticus" nonfiltered="3771" processed="3762" dbindex="98925">

Philautus silvaticus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus silvaticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254454" title="Philautus simba" nonfiltered="3772" processed="3763" dbindex="98926">

Philautus simba s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus simba.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254455" title="Philautus similipalensis" nonfiltered="3773" processed="3764" dbindex="98927">

Philautus similipalensis s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Referncies.

 Dutta, S. 2004.  Philautus similipalensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254456" title="Philautus similis" nonfiltered="3774" processed="3765" dbindex="98928">

Philautus similis s una espcie de granota que es troba a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Philautus similis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254457" title="Philautus sordidus" nonfiltered="3775" processed="3766" dbindex="98929">

Philautus sordidus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus sordidus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254458" title="Philautus steineri" nonfiltered="3776" processed="3767" dbindex="98930">

Philautus steineri s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Meegaskumbura, M. & Manamendra-Arachchi, K. 2006.  Philautus steineri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254459" title="Philautus stellatus" nonfiltered="3777" processed="3768" dbindex="98931">

Philautus stellatus s una espcie extinta de granota que va viure a Sri Lanka.  

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K., Pethiyagoda, R., Dutta, S. & de Silva, A. 2004.  Philautus stellatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254460" title="Philautus stictomerus" nonfiltered="3778" processed="3769" dbindex="98932">

Philautus stictomerus s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K., Pethiyagoda, R., Dutta, S. & de Silva, A. 2004.  Philautus stictomerus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254461" title="Philautus stuarti" nonfiltered="3779" processed="3770" dbindex="98933">

Philautus stuarti s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Meegaskumbura, M. & Manamendra-Arachchi, K. 2006.  Philautus stuarti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254462" title="Philautus supercornutus" nonfiltered="3780" processed="3771" dbindex="98934">

Philautus supercornutus s una espcie de granota que es troba al Vietnam i, possiblement tamb, a Laos.

Referncies.

 Bain, R. 2006.  Philautus supercornutus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254464" title="Philautus surdus" nonfiltered="3781" processed="3772" dbindex="98935">

Philautus surdus s una espcie de granota que es troba a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004. Philautus surdus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 8 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254469" title="Philautus surrufus" nonfiltered="3782" processed="3773" dbindex="98936">

Philautus surrufus s una espcie de granota que es troba a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Philautus surrufus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254471" title="Pfennig" nonfiltered="3783" processed="3774" dbindex="98937">




El Pfennig (nom alemany, tamb escrit Pfenning o Pfennige) fou una antiga moneda alemanya originria del segle IX que, sota diverses formes, va existir fins a la introducci de l'euro l'any 2002.

A l'edat mitjana era una moneda d'argent de gran valor, per amb el pas dels segles va anar perdent la seva vlua i va acabar esdevenint la moneda fraccionria (1/100) del marc a l'Imperi Alemany, la Repblica Federal d'Alemanya i la Repblica Democrtica Alemanya.

Si b l'abreviatura habitual era Pf, abans del 1948, quan la moneda alemanya era el RM (Reichsmark), existia un smbol especial per al 
Pfennig:  (U+20B0, decimal 8368).

Actualment, aquest terme es continua fent servir a Alemanya per identificar els cntims d'euro, juntament amb el normatiu cent.

El nom del Pfennig.
Amb el Pfennig hi est relacionat etimolgicament el penic angls i britnic (penny). La moneda alemanya ha estat tamb el model del penni finlands (1860-2001), del fenig polons (1917-1918) i del fening, fracci del marc convertible de Bsnia i Hercegovina (1998- ).

L'etimologia del Pfennig no se sap del cert, si b sembla que est lligada a la manera amb qu s'encunyaven les monedes a l'edat mitjana: s'agafaven discos metllics prims que es batien noms per una cara i donaven lloc a monedes en forma de paella o cassola (Pfanne en alemany), amb les vores alades.  

En alguns estats d'abans de la unificaci alemanya (com ara Prssia i Baviera), la moneda tenia noms similars, com Pfenning, Penning, Pending, Pfanding o Penny. Aix permetia d'intercanviar millor les diferents monedes dels diversos estats que integraven la Confederaci Alemanya.

Vegeu tamb.
Penic;
Diner;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254472" title="Philautus tectus" nonfiltered="3784" processed="3775" dbindex="98938">

Philautus tectus s una espcie de granota que es troba a Brunei i Malisia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus tectus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254473" title="Philautus temporalis" nonfiltered="3785" processed="3776" dbindex="98939">

Philautus temporalis s una espcie extinta de granota que va viure a Sri Lanka.

Referncies.

 Biju, S.D. & Manamendra-Arachchi, K. 2004.  Philautus temporalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254475" title="Philautus terebrans" nonfiltered="3786" processed="3777" dbindex="98940">

Philautus terebrans s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Referncies.

 Dutta, S., Vasudevan, K., Vijayakumar, S.P., Srinivasulu, C. & Bhupathy, S. 2004.  Philautus terebrans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254476" title="Philautus tinniens" nonfiltered="3787" processed="3778" dbindex="98941">

Philautus tinniens s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Bhuddhe, G.D., Dutta, S., Vasudevan, K., Srinivasulu, C. & Vijayakumar, S.P. 2004.  Philautus tinniens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254477" title="Philautus travancoricus" nonfiltered="3788" processed="3779" dbindex="98942">

Philautus travancoricus s una espcie extinta de granota que va viure a l'ndia.  

Referncies.

 Biju, S.D. 2004.  Philautus travancoricus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254478" title="Philautus tuberohumerus" nonfiltered="3789" processed="3780" dbindex="98943">

Philautus tuberohumerus s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Referncies.

 Das, I. 2004.  Philautus tuberohumerus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254479" title="Philautus tytthus" nonfiltered="3790" processed="3781" dbindex="98944">

Philautus tytthus s una espcie de granota que es troba a Birmnia i, possiblement tamb, a la Xina.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Wogan, G. 2004.  Philautus tytthus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254480" title="Philautus umbra" nonfiltered="3791" processed="3782" dbindex="98945">

Philautus umbra s una espcie de granota que es troba a Malisia i, possiblement tamb, a Brunei.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Philautus umbra.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254481" title="Philautus variabilis" nonfiltered="3792" processed="3783" dbindex="98946">

Philautus variabilis s una espcie extinta de granota que va viure a Sri Lanka.  

Referncies.

 Biju, S.D., Manamendra-Arachchi, K., de Silva, A & Dutta, S. 2004.  Philautus variabilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254482" title="Philautus vermiculatus" nonfiltered="3793" processed="3784" dbindex="98947">

Philautus vermiculatus s una espcie de granota que es troba a Malisia i Tailndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Chuaynkern, Y., Sukumaran, J. & Tzi Ming, L. 2004.  Philautus vermiculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254483" title="Philautus viridis" nonfiltered="3794" processed="3785" dbindex="98948">

Philautus viridis s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus viridis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254484" title="Philautus worcesteri" nonfiltered="3795" processed="3786" dbindex="98949">

Philautus worcesteri s una espcie de granota que es troba a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004. Philautus worcesteri.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254485" title="Philautus vittiger" nonfiltered="3796" processed="3787" dbindex="98950">

Philautus vittiger s una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Philautus vittiger.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  ;
Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254486" title="Philautus wynaadensis" nonfiltered="3797" processed="3788" dbindex="98951">

Philautus wynaadensis s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Bhuddhe, G.D., Dutta, S., Vasudevan, K., Srinivasulu, C. & Vijayakumar, S.P. 2004.  Philautus wynaadensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254487" title="Philautus zal" nonfiltered="3798" processed="3789" dbindex="98952">

Philautus zal s una espcie de granota extinta que va viure a Sri Lanka. 

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus zal.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254488" title="Philautus zimmeri" nonfiltered="3799" processed="3790" dbindex="98953">

Philautus zimmeri s una espcie extinta de granota que va viure a Sri Lanka.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Philautus zimmeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254489" title="Philautus zorro" nonfiltered="3800" processed="3791" dbindex="98954">

Philautus zorro s una espcie de granota que es troba a Sri Lanka.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Manamendra-Arachchi, K. & Pethiyagoda, R. 2004.  Philautus zorro.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254490" title="Mill (desambiguaci)" nonfiltered="3801" processed="3792" dbindex="98955">


Botnica: ;
El mill s un cereal molt consumit a l'ndia (Panicum miliaceum).
Economia / Numismtica: ;
El mill s una moneda fraccionria de tradici anglosaxona.
Geografia:;
Mill en Sint Hubert, municipi neerlands, al Brabant Septentrional.
Personatges:;
Frank Mill, jugador de futbol alemany (n. 1958);
Harriet Taylor Mill, filsofa i defensora dels drets de les dones anglesa (1807-1858);
James Mill, historiador, economista, poltic i filsof escocs (1773-1836);
John Stuart Mill, filsof i economista liberal angls (1806-1873);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254491" title="Rhacophorus" nonfiltered="3802" processed="3793" dbindex="98956">


Rhacophorus s un gnere de granotes de la famlia Rhacophoridae que es troba a l'ndia, Jap i el sud-est d'sia.

Espcies.

 Rhacophorus achantharrhena ;
 Rhacophorus angulirostris ;
 Rhacophorus annamensis ;
 Rhacophorus appendiculatus ;
 Rhacophorus arboreus ;
 Rhacophorus arvalis ;
 Rhacophorus aurantiventris ;
 Rhacophorus baliogaster ;
 Rhacophorus baluensis ;
 Rhacophorus barisani ;
 Rhacophorus bimaculatus ;
 Rhacophorus bipunctatus ;
 Rhacophorus bisacculus ;
 Rhacophorus calcadensis ;
 Rhacophorus calcaneus ;
 Rhacophorus catamitus ;
 Rhacophorus cyanopunctatus ;
 Rhacophorus dennysi ;
 Rhacophorus duboisi ;
 Rhacophorus dulitensis ;
 Rhacophorus edentulus ;
 Rhacophorus everetti ;
 Rhacophorus exechopygus ;
 Rhacophorus fasciatus ;
 Rhacophorus feae ;
 Rhacophorus gadingensis ;
 Rhacophorus gauni ;
 Rhacophorus georgii ;
 Rhacophorus harrissoni ;
 Rhacophorus hoanglienensis ;
 Rhacophorus htunwini ;
 Rhacophorus jarujini ;
 Rhacophorus kajau ;
 Rhacophorus kio ;
 Rhacophorus lateralis ;
 Rhacophorus malabaricus ;
 Rhacophorus margaritifer ;
 Rhacophorus maximus ;
 Rhacophorus minimus ;
 Rhacophorus modestus ;
 Rhacophorus moltrechti ;
 Rhacophorus monticola ;
 Rhacophorus namdaphaensis ;
 Rhacophorus nigropalmatus ;
 Rhacophorus notater ;
 Rhacophorus orlovi ;
 Rhacophorus owstoni ;
 Rhacophorus pardalis ;
 Rhacophorus poecilonotus ;
 Rhacophorus prasinatus ;
 Rhacophorus prominanus ;
 Rhacophorus pseudomalabaricus ;
 Rhacophorus reinwardtii ;
 Rhacophorus robinsonii ;
 Rhacophorus rufipes ;
 Rhacophorus schlegelii ;
 Rhacophorus taipeianus ;
 Rhacophorus taronensis ;
 Rhacophorus translineatus ;
 Rhacophorus tuberculatus ;
 Rhacophorus turpes ;
 Rhacophorus variabilis ;
 Rhacophorus verrucopus ;
 Rhacophorus verrucosus ;
 Rhacophorus viridis ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254494" title="Rhacophorus achantharrhena" nonfiltered="3803" processed="3794" dbindex="98957">

Rhacophorus achantharrhena s una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus achantharrhena.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254495" title="Rhacophorus angulirostris" nonfiltered="3804" processed="3795" dbindex="98958">

Rhacophorus angulirostris s una espcie de granota que es troba a Indonsia i Malisia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Stuebing, R., Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus angulirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254496" title="Rhacophorus annamensis" nonfiltered="3805" processed="3796" dbindex="98959">

Rhacophorus annamensis s una espcie de granota que es troba a Cambodja i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Stuart, B. & Bain. R. 2004.  Rhacophorus annamensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254502" title="Mill (moneda)" nonfiltered="3806" processed="3797" dbindex="98960">
El mill (nom angls, tamb escrit mille o mil) s una antiga moneda fraccionria usada en pasos de tradici anglosaxona. El seu valor s la millsima part de la unitat monetria principal (1/1000), derivat de l'origen etimolgic del terme, provinent del llat mille, 'mil'. El seu smbol s  .

Els diversos mills.
 Als Estats Units s equivalent a la millsima part del dlar; s, per tant, la desena part del cent, i la centsima part del dime. Se'n van arribar a emetre monedes d'escs valor (d'alumini, estany, plstic o paper) per part d'estats i governs locals. Ja no se n'emeten des de la dcada del 1960 i actualment noms en queden traces del seu s en la manera d'escriure els decimals en les quantitats: per exemple, a $2.699 (dos dlars amb sis-cents noranta-nou) el darrer nou correspon a un mill.  ;
 Al Regne Unit (escrit mil), es va proposar durant les dcades de discussi de la decimalitzaci de la lliura com la millsima part de la lliura esterlina i es va usar ocasionalment com a unitat de compte.
 A Malta (escrit mil), era la millsima part de la lira; se'n van emetre monedes de 2, 3 i 5 mils entre 1972 i 1994, i posteriorment el mil va caure en dess substitut pel cntim (cent).  ;
 A Xipre (     en grec, mil en turc), era la millsima part de la lliura; se'n van emetre monedes i bitllets de 1955 a 1983, en qu foren substituts tamb pel cntim (    , sent).
 A la Repblica de l'Illa de les Roses (una micronaci vora la costa italiana), la unitat monetria era el mill, escrit milo en esperanto, la llengua oficial.
 A Palestina (mil en angls,    en rab,     en hebreu), durant l'poca del mandat britnic, fou la millsima part de la lliura mentre va estar en vigor (1927-1948); les monedes que la van substituir, la lliura israeliana i el dinar jord, tamb es dividien en millsims anomenats prut (     ) i fils (   ), respectivament. El prut israeli va durar fins al 1960, mentre que el fils jord va estar en vigor fins al 1992.

Monedes equivalents.
 La lliura egpcia es dividia en 1.000 milimat (      ) o millimes, i 10 milimat equivalien a 1 piastra.
 El dinar tunisi encara es divideix en 1.000 milimat (      ) o millimes (la moneda en circulaci ms petita s la de 10 milimat);
 Les monedes dividides en 1.000 fils (   ) sn el dinar kuwaiti (5 fils s la moneda ms petita en circulaci), el dinar de Bahrain (1 fils) i el dinar iraqui (25 dinars, ja que les monedes de fils ja no s'utilitzen a causa del seu poc valor). En el cas del drham dels Emirats rabs Units i del rial iemenita, per, els fils tenen el valor de la centsima part de la unitat monetria, no millsima com els precedents.
 El rial omanita es divideix en 1.000 baisa (    ). La moneda en circulaci ms petita s la de 5 baisa.
 El dinar libi es divideix en 1.000 drhams (    ) des del 1971 (la moneda en circulaci ms petita s la d'1 drham).
 El ien japons es dividia en 100 sen ( ) i 1.000 rin ( ). Una antiga proposta de disseny per a la moneda d'1 rin, que es va desestimar, feia servir la llegenda 1 mill en el text romanitzat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254505" title="So Bernardo do Campo" nonfiltered="3807" processed="3798" dbindex="98961">



s un municipi brasiler de l'Estat de So Paulo.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254506" title="Rhacophorus appendiculatus" nonfiltered="3808" processed="3799" dbindex="98962">

Rhacophorus appendiculatus s una espcie de granota que es troba a Brunei, ndia, Indonsia, Malisia, Filipines i, possiblement tamb, a Butan, Birmnia i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Sukumaran, J., Yaakob, N., Tzi Ming, L., Chuaynkern, Y., Thirakhupt, K., Das, I., Iskandar, D., Mumpuni, Inger, R., Stuebing, R., Yambun, P., Lakim, M., Dutta, S. & Ohler, A. 2004.  Rhacophorus appendiculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254507" title="Rhacophorus arboreus" nonfiltered="3809" processed="3800" dbindex="98963">

Rhacophorus arboreus s una espcie de granota que es troba al Jap.

Referncies.

 Kaneko, Y. & Matsui, M. 2004.  Rhacophorus arboreus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254508" title="Rhacophorus arvalis" nonfiltered="3810" processed="3801" dbindex="98964">

Rhacophorus arvalis s una espcie de granota que es troba a l'illa de Taiwan.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kuangyang, L. & Wenhao, C. 2004.  Rhacophorus arvalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254510" title="Rhacophorus aurantiventris" nonfiltered="3811" processed="3802" dbindex="98965">

Rhacophorus aurantiventris s una espcie de granota que es troba a la Xina.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kuangyang, L. & Wenhao, C. 2004.  Rhacophorus aurantiventris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254511" title="Rhacophorus baliogaster" nonfiltered="3812" processed="3803" dbindex="98966">

Rhacophorus baliogaster s una espcie de granota que es troba a Laos i Vietnam.  

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Chan-ard, T. 2004.  Rhacophorus baliogaster.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254512" title="Rhacophorus baluensis" nonfiltered="3813" processed="3804" dbindex="98967">

Rhacophorus baluensis s una espcie de granota que es troba a Malisia i, possiblement tamb, a Brunei i Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus baluensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254513" title="Rhacophorus barisani" nonfiltered="3814" processed="3805" dbindex="98968">

Rhacophorus barisani s una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus barisani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254514" title="Rhacophorus bimaculatus" nonfiltered="3815" processed="3806" dbindex="98969">

Rhacophorus bimaculatus s una espcie de granota que es troba a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L. & Gee, G. 2004.  Rhacophorus bimaculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254515" title="Rhacophorus bipunctatus" nonfiltered="3816" processed="3807" dbindex="98970">

Rhacophorus bipunctatus s una espcie de granota que es troba a Bangladesh, Cambodja, Xina, ndia, Malisia, Birmnia, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Laos.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Wogan, G., Liang, F., Lau, M.W.N., Dutta, S., Bordoloi, S., Roy, D., Lau, M.W.N., Shunqing, L. & Datong, Y. 2004.  Rhacophorus bipunctatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254516" title="Rhacophorus bisacculus" nonfiltered="3817" processed="3808" dbindex="98971">

Rhacophorus bisacculus s una espcie de granota que es troba a Cambodja, ndia, Tailndia i, possiblement tamb, a Laos i Birmnia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Swan, S., Chan-ard, T., Dutta, S., Ao, M. & Bordoloi, S. 2004.  Rhacophorus bisacculus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254518" title="Rhacophorus calcadensis" nonfiltered="3818" processed="3809" dbindex="98972">

Rhacophorus calcadensis s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Bhuddhe, G.D., Dutta, S., Vasudevan, K., Srinivasulu, C. & Vijayakumar, S.P. 2004.  Rhacophorus calcadensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254519" title="Rhacophorus calcaneus" nonfiltered="3819" processed="3810" dbindex="98973">

Rhacophorus calcaneus s una espcie de granota que es troba a Laos, Vietnam i, possiblement tamb, a Cambodja.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Truong, N.Q. 2004.  Rhacophorus calcaneus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254520" title="Rhacophorus catamitus" nonfiltered="3820" processed="3811" dbindex="98974">

Rhacophorus catamitus s una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus catamitus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254521" title="Rhacophorus cyanopunctatus" nonfiltered="3821" processed="3812" dbindex="98975">

Rhacophorus cyanopunctatus s una espcie de granota que es troba a Indonsia, Malisia, Singapur, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Brunei i Birmnia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Iskandar, D., Inger, R., Sukumaran, J., Yaakob, N., Tzi Ming, L. & Chuaynkern, Y. 2004.  Rhacophorus cyanopunctatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254522" title="Rhacophorus dennysi" nonfiltered="3822" processed="3813" dbindex="98976">

Rhacophorus dennysi s una espcie de granota que es troba a la Xina, Laos, Birmnia i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Truong, N.Q., Stuart, B., Lau, M.W.N., Baorong, G., Huiqing, G. & Datong, Y. 2004.  Rhacophorus dennysi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254523" title="Mil (desambiguaci)" nonfiltered="3823" processed="3814" dbindex="98977">


 El nombre mil (1.000).
 L'any mil (1000).
 El mil o mill, moneda fraccionria i unitat de compte (1/1.000).
 El MIL, sigles amb qu fou conegut el Moviment Ibric d'Alliberament.
 Els helicpters russos Mil (    ). ;
 Mil, poeta cmic de l'antiga Grcia.
 .mil, domini d'Internet per al Departament de Defensa dels Estats Units.
 MIL, codi ISO 4217 de la lira maltesa, moneda substituda per l'euro.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254524" title="Rhacophorus duboisi" nonfiltered="3824" processed="3815" dbindex="98978">

Rhacophorus duboisi s una espcie de granota que es troba a la Xina i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ohler, A., Shunqing, L. & Swan, S. 2004. Rhacophorus duboisi.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254525" title="Rhacophorus dulitensis" nonfiltered="3825" processed="3816" dbindex="98979">

Rhacophorus dulitensis s una espcie de granota que es troba a Brunei, Indonsia i Malisia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus dulitensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254527" title="Rhacophorus edentulus" nonfiltered="3826" processed="3817" dbindex="98980">

Rhacophorus edentuluss una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus edentulus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254528" title="Rhacophorus everetti" nonfiltered="3827" processed="3818" dbindex="98981">

Rhacophorus everetti s una espcie de granota que es troba a Brunei, Malisia i Filipines.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Inger, R., Stuebing, R., Das, I., Yambun, P. & Lakim, M. 2004.  Rhacophorus everetti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254530" title="Rhacophorus exechopygus" nonfiltered="3828" processed="3819" dbindex="98982">

Rhacophorus exechopygus s una espcie de granota que es troba a Laos i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Truong, N.Q. & Chan-ard, T. 2004.  Rhacophorus exechopygus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254531" title="Rhacophorus fasciatus" nonfiltered="3829" processed="3820" dbindex="98983">

Rhacophorus fasciatus s una espcie de granota que es troba a Indonsia i Malisia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus fasciatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254532" title="Batalla de Smolensk (1943)" nonfiltered="3830" processed="3821" dbindex="98984">


La segona batalla de Smolensk (7 d'agost   2 d'octubre de 1943) va ser una gran ofensiva durant la Segona Guerra Mundial, llenada per l'Exrcit Roig simultniament amb la Batalla del Dniper. Aquesta llarga ofensiva de dos mesos, portada a terme pels generals Andrei Ieriomenko i Vasili Sokolovski tenia com objectiu final eliminar tota presncia militar alemanya a les regions de Smolensk i Brjansk.  La ciutat de Smolensk estava sota ocupaci alemanya des de la primera batalla de Smolensk, al 1941.

Tot i una impressionant defensa alemanya, l'Exrcit Roig aconsegu obrir diverses escletxes decisives durant el transcurs de la lluita, alliberant ciutats importants com Smolensk i Roslav, i entrant a la Bielorssia ocupada. Tanmateix, donada la ferma oposici alemanya, l'avan de les tropes sovitiques va ser lent i difcil, i l'operaci va haver-se de portar a terme en 3 fases: del 7 al 20 d'agost, del 21 d'agost al 6 de setembre i del 7 de setembre al 2 d'octubre.

La mateixa batalla de Smolensk constitueix en s una gran operaci militar, per tamb va ser important pel seu impacte en la Batalla del Dniper: 55 divisions alemanyes van haver de ser mobilitzades per a la defensa de Smolensk, divisions que desprs es revelarien com a necessries per impedir l'avan de les tropes sovitiques que travessarien el Dniper al sud. A ms, aquesta batalla va fer retrocedir definitivament a les forces alemanyes de la regi de Smolensk, anullant una important amenaa d'atac sobre Moscou.

 Context .

Desprs de la Batalla de Kursk al juliol de 1943, la Wehrmacht va perdre tota esperana de recuperar la iniciativa al Front Oriental. Les prdues eren enormes, incloent un gran nombre dels seus millors soldats, que havien anat caient en el curs dels dos darrers anys de combat, ocasionant una merma en l'eficcia de combat. Aquesta situaci va fer que la Wehrmacht no tingus ms opci que adoptar una actitud defensiva enfront dels atacs sovitics.

Al costat sovitic, Stalin, totalment determinat a prosseguir la conquesta dels territoris sota ocupaci alemanya, decid continuar el pla estratgic que havia comenat a finals de 1942 amb l'Operaci Ur i que havia desembocat en la Batalla de Stalingrad. La batalla del Dniper tenia per objectiu a l'hora recuperar Ucrana i fer retirar-se cap a l'oest la part meridional del front de batalla. L'operaci a Smolensk es llan simultniament, per tal d'afeblir les defenses alemanyes, en el marc d'una estratgia que obligaria a les reserves alemanyes a replegar-se cap al nord i, aix, disminuir considerablement la seva presncia al sud del front. Ambdues operacions eren, per tant, les dues cares d'un mateix pla estratgic que buscava recuperar la major quantitat de territori sovitic sota ocupaci alemanya.



 Geografia .
La regi a on tingu lloc la batalla s un pla de turons baixos, zones pantanoses i boscos, que van limitar les possibilitats en termes de moviments militars. Els turons ms alts fan entre 250 a 270 metres, la qual cosa permet una utilitzaci ptima de l'artilleria defensiva. Al 1943, el territori constava de boscs de conferes i boscs mixts, amb matoll esps.

El territori, ams, est travessat per nombrosos rius, sent els ms importants d'ells el Daugava, el Dniper, el Desna i l'Ugra. Cap d'ells s particularment ample ni particularment profund (de 40cm a 2,5m), per les zones planes i pantanoses que els boregen constituren un veritable escull, particularment per a les tropes mecanitzades.


 Transport .

Per a les tropes sovitiques, l'ofensiva es complic per la manca de mitjans de transport adaptats per a la regi. La xarxa de carreteres no estava gaire desenvolupada; sent escassos els camins pavimentats. Desprs de les tpiques pluges abundants de l'estiu rus, la major part dels camins es van tornar pantanosos (un fenomen conegut a Rssia com rasputitsa), que disminu considerablement l'avan del conjunt de les tropes mecanitzades i cre diversos problemes de logstica. Pel que fa als ferrocarrils, les tropes sovitiques noms podien comptar amb una via gran: la lnia Rzhev - Viazma - Krov.

Per l'altre costat, la Wehrmacht comptava amb una xarxa de carreteres i ferrocarrils molt ms estesa, concentrada principalment als accessos de Smolensk i de Roslav. Aquestes dues ciutats constituen importants centres logstics, permetent l'aprovisionament de les tropes alemanyes i el rpid transport dels reforos. Les lnies ferroviries ms importants eren  la lnia Smolensk - Briansk i la lnia Nevel - Orsha - Mogilev, que unien les tropes alemanyes a l'oest a les concentrades a la regi d'Orel.



 Dispositius ofensius alemanys .

Abans de la batalla, aquesta part del front era ms o menys estable des de feia 4 o 5 mesos (i en certes zones fins a 18 mesos). Possea, a ms, les caracterstiques geogrfiques propicies per a la collocaci d'un dispositiu de defensa slida. Aix, les forces alemanyes van tenir temps d'establir importants posicions defensives, comptabilitzant en alguns punts fins a 5 o 6 lnies de defensa, amb una profunditat total de 100 a 130km.

La primera zona de defensa comprenia la primera lnia defensiva (la principal) i la segona, en una fondria total que anava entre 12 i 15 km, situada en la mesura del possible en llocs alts. La lnia de defensa principal de 5km de profunditat, constava de 3 sries de trinxeres i punts de foc, units per una xarxa de transmissi molt desenvolupada. La densitat dels punts de foc podia arribar a 6 o 7 per quilmetre de lnia de front. En alguns llocs, on s'esperaven atacs blindats, la tercera rasa era un fossat antitanc, amb un pendent abrupte a l'oest, que protegia emplaaments per a l'artilleria i les metralladores. La primera lnia del camp de batalla va ser protegida per 3 fileres de filferro espins i un important espai minat. 

La segona zona de defensa, situada prop de 10km darrera la primera i que cobria les perspectives ms importants, va ser envoltada per una srie de punts de foc units per trinxeres. Va ser protegida amb fil ferro, aix com per camps minats a on eren previsibles els atacs blindats. Entre la primera i la segona lnia de defensa s'havien situat un conjunt de punts de tir de menor importncia, aix com guarnicions, amb vista a disminuir tota eventual avanada sovitica, en cas de qu la primera lnia de defensa arribs a caure. L'artilleria pesada va ser situada darrera d'aquesta segona lnia de defensa.

Finalment, darrere de la lnia del front, s'havien collocat 3 o 4 lnies suplementries de defensa als marges occidentals dels rius a totes les zones que aix havia estat possible. Les principals ciutats situades sobre la lnia de defensa (tals com Ielnia, Dukovixina i Spas-Demensk) havien estat fortificades i havien estat dotades de ms reforos, amb la finalitat de preveure l'eventualitat dels combats de llarga durada: aix, els camins havien estat minats i se'ls havia cobert de dispositius antitancs, a ms d'haver-se installat punts de tir als edificis ms importants i ms elevats.

 Localitzaci i configuraci de la lnia de combat .

Al juliol de 1943, el Front Oriental presentava una forma cncava relativament lineal a excepci d'un angle que girava sobre la regi d'Orel, creant per a les tropes alemanyes el risc de ser exposades a atacs laterals des del nord. Per tant, un nombre significatiu de divisions del Heeresgruppe Mitte va veure's afectat especialment en aquesta part del front, degut a un temor, completament legtim per altra banda, d'ofensiva superior en aquest sector.

A tipus d'exemple, a finals de juliol de 1943, un despatx alemany indicava: sobre el front (...) nombrosos signes testimonien la preparaci d'una ofensiva imminent tot i que limitada (Roslavl, Smolensk, Vitebsk), aix com maniobres que apunten a la immobilitzaci del Grup d'Exrcits Centre...

En aquestes condicions, l'ofensiva de les tropes sovitiques semblava que seria difcil.

 Primera fase (7 d'agost   20 d'agost) .



 Ruptura principal .
Desprs d'un dia d'investigaci, pretenent determinar si les tropes alemanyes es retirarien o no de la primera lnia de trinxeres, l'ofensiva s'inici el 7 d'agost de 1943 a les 6:30 (amb un bombardeig preliminar a les 4:30), per una obertura cap a Roslav. D'aquesta ofensiva se n'encarregarien 3 exrcits: el 5, el 10 i el 33.

Tanmateix, l'atac es trob rpidament confrontat amb una dura resistncia. Les tropes alemanyes van intentar nombroses contraofensives, partint de les seves defenses slides i ben preparades, recolzades per tancs, carros d'assalt i artilleria de morter, aix com d'armes pesades, tal com deia el General Konstantn Rokossovski, ens vam haver d'obrir un pas literalment a travs de les lnies alemanyes, un a un. El primer dia, les tropes sovitiques noms s'havien apropat 4km, tot i a estar emprant totes les tropes disponibles en aquesta operaci (incloent als artillers, als encarregats de les comunicacions i els tcnics).

Tot i a la virulncia dels atacs sovitic, rpidament va fer-se evident que els 3 exrcits no podrien trencar les lnies alemanyes. Per tant, es decid emprar a la batalla al 68 Exrcit, mantingut a la reserva. Al costat alemany, 3 divisions suplementries (la 2 Divisi Panzer i les divisions d'infanteria 36 i 56) van ser enviades al front, des de la regi d'Orel, per a repellir l'avan sovitic.

Al dia segent, 8 d'agost, l'atac prossegu, amb una temptativa d'obertura simultnia al nord, cap a Iartzevo. Ambds atacs van ser detinguts per una especialment dura resistncia alemanya. Durant els 5 dies segents, els sovitics van avanar amb dificultat i lentament a les defenses alemanyes, rebutjant virulents contraatacs i patint unes prdues tremendes. L'11 d'agost, grcies a l'aportaci de tropes de reserva, l'Exrcit Roig aconsegu avanar una profunditat de 15 a 25 km.

Els segents atacs, portats a terme per les forces blindades i les forces del 6 Cos de Cavalleria, no van produir cap efecte significatiu sin que, a ms, van causar unes prdues enormes donada la violent resposta dels defensors alemanys, creant aix una situaci de carrer sense sortida.



Ofensiva de Spas-Demensk.

A la regi de Spas-Demensk, els esdeveniments van ser una mica ms favorables pel 10 Exrcit. En aquest sector, en el qual la Wehrmacht noms disposava de poques tropes i reserves limitades, les tropes sovitiques aconseguiren travessar les lnies alemanyes i avanar 10km en noms dos dies.

Tanmateix, el 5 Cos Mecanitzat sovitic, especialment desplaat des de Kirov per tal d'aprofitar l'escletxa a la batalla, va ser susps en la seva missi, principalment a causa de la mala organitzaci de la defensa antiaria, que permet als bombarders en picat alemanys atacar de forma relativament fcil a les grans formacions de tancs sovitics. Les enormes prdues que pat el 5 Cos Mecanitzat l'obligaren a retirar-se del combat. Tot i aix, el 13 d'agost, les tropes sovitiques havien penetrat 25km suplementaris dins les lnies enemigues, alliberant aix Spas-Demensk.

Ofensiva de Dukovshina .
Per ordre de la Stavka (l'Estat major central de l'Exrcit Roig), l'ofensiva portada a terme als accessos de Dukovshina es present una setmana desprs, el 13 d'agost. Tanmateix, com a altres parts del front, els Exrcits 39 i 43 s'enfrontaren a una virulenta oposici alemanya. En el curs del primer dia, les tropes alemanyes emprengueren 24 contraatacs, a mida de regiment, recolzats per tancs, carros d'assalt i unitats d'aviaci.

Durant els segents 5 dies, les tropes sovitiques noms van poder endinsar-se 6 o 7 km i, tot i que van patir greus prdues a les tropes alemanyes, les seves prpies prdues tamb van ser importants.

 Causes del carrer sense sortida .

A mitjans d'agost es produ una estabilitzaci del front sobre el permetre del teatre d'operacions. El carrer sense sortida que result de tot plegat, tot i que intrnsecament no constitua una derrota, representava una veritable amenaa pel comandament sovitic. Diversos factors poden explicar aquest carrer: aix ho comenta el tinent general Alexei Antonov, "havem de fer front a l'hora a l'hostilitat dels boscos i dels pantans, aix com a la resistncia cada vegada ms forta de les tropes enemigues reforades per divisions que arribaven de la regi de Briansk".

El mariscal Nikolai Vronov, ex-membre de la Stavka, analitz les causes d'aquest carrer sense sortida a les seves memries. En compt 8:

 El comandament alemany coneixia l'operaci i es prepar per all;
 Les lnies alemanyes de defensa van estar excepcionalment ben preparades (posts de tir reforats per trinxeres, filferros camps minats, etc.);
 Diverses divisions de fusellers sovitiques estaven insuficientment preparades per a una situaci d'assalt en el marc d'una configuraci de defensa a lnies mltiples. Aix es revel molt particularment per a les divisions de reserva, la formaci de les quals no havia estat correctament dirigida.
 El nombre de tancs desplegats a la batalla era insuficient, la qual cosa oblig als comandants sovitics a recolzar-se en l'artilleria, els morters i la infanteria per travessar les lnies alemanyes. s ms, els nombrosos contraatacs alemanys i l'abundncia de camps minats van disminuir la progressi de la infanteria;
 La collaboraci entre els regiments i les divisions estava lluny de ser perfecta. Van haver-hi pauses intempestives durant l'atac, aix com una voluntat per part de certs regiments d'evitar l'assalt i d'exposar a d'altres en el seu lloc.
 Nombrosos comandants sovitics van ser sorpresos en reiterades ocasions pels contraatacs alemanys i no van actuar de manera apropiada, i aix que els seus efectius eren superiors als de la Wehrmacht.
 La infanteria no va saber aprofitar correctament el seu propi armament (tal com les seves prpies armes pesades i els morters porttils), recolzant-se massa en l'artilleria;
 El fet de qu l'ofensiva hagus estat traslladada del 3 al 7 d'agost permet a les tropes alemanyes preparar millor la seva defensa. ;

Tenint presents tots aquests factors, el mariscal Vronov deman que el 4t Exrcit de Blindats i el 8 Cos d'Artilleria fossin traslladats al Front de Briansk amb vistes a ser emprats en virtut de l'atac dels accessos a Smolensk

Aquest carrer sense sortida, molt lluny de les esperances de la Stavka, va tenir al menys un mrit: va reunir ni ms ni menys que el 40% de les divisions alemanyes del Front Oriental als voltants de Smolensk, la qual cosa alleuger molt la tasca de les tropes sovitiques que lluitaven al sud i a la regi de Kursk. La Stavka, que havia planejat repetir l'ofensiva el 21 d'agost, decid retardar-la lleugerament, de manera que les unitats sovitiques tinguessin temps per reaprovisionar-se i rebre nous reforos.

 Segona fase (21 d'agost   6 de setembre) .

A mitjans d'agost, la situaci sobre el Front Oriental havia evolucionat i l'Exrcit Roig comen una ofensiva ms general, que es present com l'operaci de contraofensiva Polkovodets Roumiantsev a la regi de Kursk i que prossegu amb la Batalla del Dniper al sud. Tanmateix, la Wehrmacht continuava consolidant les seves tropes als voltants de Smolensk i als voltants de Roslavl, retirant per aix diverses divisions de la regi d'Orel. En conseqncia, la contraofensiva de Kursk es realitz de forma relativament fcil als accessos d'Orel, creant un ample sortint a la lnia de defensa enemiga al sud de Smolensk i de Briansk.

En aquesta situaci, l'antiga estratgia d'atac, orientada cap al sudest amb dest a Roslavl i amb dest a Briansk, es mostr obsoleta. La Stavka decid reemplaar ms aviat l'atac cap a l'oest, amb dest a Ielnia i Smolensk.



 Contraofensiva de Ielnia .

Ielnia va ser considerada com una "clau" en la defensa de Smolensk i, conseqentment, les tropes alemanyes havien situat un slid dispositiu de defensa al voltant de la ciutat. Els sectors pantanosos que envoltaven els rius Desna i Ugra havien estat minats i sobre els turons que dominaven la ciutat s'havien situat armes pesades. Durant la setmana del 20 d'agost al 27 d'agost, els exrcits sovitics van rebre reforos de tancs i artilleria.

La ofensiva finalment s'efectu el 28 d'agost, i va ser realitzada per 3 exrcits (el 10, el 21 i el 33), recolzats per 3 cossos cuirassats i cossos mecanitzats, i pel 1r Exrcit de l'Aire. Aquests 3 exrcits cobrien un front de 36 km, formant una concentraci extremadament forta de tropes. Tanmateix, aquestes tropes van tenir problemes d'aprovisionament i manca de carburant, disposant noms amb el que ja tenien, que els duraria noms una o dues setmanes.

Desprs d'un intens bombardeig de 90 minuts, les tropes sovitiques comenaren a avanar. Tant el bombardeig artiller com l's de caabombarders li permeteren afeblir considerablement les lnies alemanyes, donant-li a l'Exrcit Roig la possibilitat d'efectuar en un dia una obertura de 25 km i de provocar la retirada de les lnies alemanyes entre 6 i 8km. Al dia segent, les divisions de fusellers sovitiques van continuar avanant, creant un front sortint de 30 km de longitud amb una profunditat d'entre 12 a 15km.

EL 2n Cos Blindat comen a participar a la batalla per tal d'ampliar l'obertura creada. En un dia, les seves tropes van avanar 30km, fins arribar als accessos de Ielnia, i sense deixar temps als alemanys per reagrupar les seves forces, atacant la ciutat i comenant a cercar-la. El 30 d'agost, les forces alemanyes van ser forades a abandonar Ielnia, patint greus prdues. Aquesta derrota marc l'inici de la retirada alemanya a la regi. El 3 de setembre, les forces alemanyes van arribar a la riba oriental del Dniper.

 Maniobra de Briansk .

A la regi de Briansk, els successos tamb van ser favorables pels sovitics, tot i a trobar-se una forta resistncia alemanya. La identificaci d'una fallida en la defensa alemanya va fer modificar tots els plans previstos. La facilitat amb que diversos turons van ser presos diversos turons que dominaven la regi als voltants de Doubrovka, al nord de Briansk, i la captura subseqent de nombrosos soldats alemanys, probablement poc preparats pel combat, van cridar l'atenci al general Markian Popov, encarregat del Front de Briansk entre juny a octubre de 1943. Aquesta situaci probablement significava que l'ofensiva sovitica no havia estat prevista pels alemanys en aquest eix.

En conseqncia, la frontera entre el Front Bielors i el Front de l'Oest sovitic es reun al sud, la qual cosa permet als dos exrcits "nous" comenar una maniobra en tenalles cap a Doubrovka i als voltants de Briansk, obligant a retirar-se a les forces alemanyes.

El 6 de setembre, l'ofensiva havia disminut notablement sobre el conjunt del front; les tropes sovitiques avanaven noms 2km per dia. Al costat dret, els violents combats havien esclatat als boscos dels voltants de Yartzevo. Al centre, les tropes sovitiques en marxa arribaven cap a la lnia defensiva del Dniper. Al costat esquerra, les divisions de fusellers sovitics avanaven a mig gas mentre que penetraven als boscos del sudoest de Ielnia. s ms, les tropes sovitiques estaven tan esgotades i delmades, que la seva potncia i eficcia estaven notriament disminudes. El 7 de setembre, l'ofensiva es va aturar, marcant el final de la segona fase de l'operaci de Smolensk.



 Tercera fase (7 de setembre   2 d'octubre) .

Durant la setmana del 7  al 14 de setembre, les tropes sovitiques van rebre nous reforos i es prepararen per a una nova ofensiva. Els objectius definits per la Stavka eren les ciutats de Smolensk, Vitebsk o Orsha. L'operaci prossegu el 14 de setembre, desenvolupant-se al costat esquerra del Front de Kalinin i al Front de l'Oest. De nou, desprs d'un bombardeig d'artilleria preliminar, les tropes sovitiques provaren de perforar les lnies alemanyes.

Al sector d'atac del Front de Kalinin, l'Exrcit Roig va crear en un dia un orifici de 30km de longitud i d'entre 3 a 13km de fons. Desprs de 4 dies d'enfrontaments, els sovitics es van apoderar de Dukoshina, l'altra ciutat clau en la lnia de defensa alemanya per damunt de Smolensk. 

Al sector d'atac del Front de l'Oest, d'on l'ofensiva es present un dia ms tard, l'obertura es revel tamb prometedora, amb la creaci d'un sortint de 20 km de longitud amb una profunditat de 10 km. El mateix dia, Yartzevo, una important estaci ferroviria important i propera a Smolensk, va ser alliberada per l'Exrcit Roig. Al costat esquerra del Front de l'oest, les divisions sovitiques van arribar al riu Desna i el flanquejaren, creant diversos caps de pont sobre la riba occidental.

En conseqncia, la lnia defensiva que protegia a Smolents es trob agobiada, la qual cosa expos a les tropes de defensaven la ciutat a maniobres d'encerclament. El general alemany Kurt von Tippelskirch, cap de l'Estat Major del 4t Exrcit durant l'operaci de Smolensk, i posteriorment el seu comandant, escrigu posteriorment:

Les forces del Front de l'Oest sovitic van atacar el costat esquerra del Grup d'Exrcits Centre sobre la lnia Dorogobuzh-Ielnia, amb la finalitat de realitzar una obertura amb dest Smolensk. Llavors clarament result que s'havia tornat impossible mantenir el sortint (avanant amb dest a l'est), ocupat pel 9 Exrcit

Pel 19 de desembre, les tropes sovitiques havien creat a les lnies alemanyes una escletxa de 250km d'ample i 40km de fondria. Al dia segent, la Stavka orden a les tropes situades sobre el Front de l'Oest que avancessin cap a Smolensk amb l'objectiu de capturar-la com a mxim el 27 de setembre, per perseguir desprs la seva progressi amb dest a les ciutats d'Orsha i de Mogilev. Les tropes presents sobre el Front de Kalinin van tenir la missi de capturar la ciutat de Vitebsk abans del 10 d'octubre.

El 25 de setembre, desprs d'una travessia de la part septentrional del Dniper i un cop finalitzats els combats vens que s'havien portat a terme com cada nit, les tropes sovitiques van alliberar la ciutat de Smolensk. El mateix dia, Roslavl tamb va ser alliberada. Pel 30 de setembre, les forces sovitiques, esgotades i delmades, van ser empantanades als accessos de ciutats de Vitebsk, Orsha i de Mogilev, que encara estaven en mans alemanyes. L'Operaci de Smolensk finalitz el 2 d'octubre. Una continuaci relativament limitada d'atacs va ser empresa amb la intenci de recuperar la ciutat de Nevel, que va ser alliberada desprs de 2 dies de combat. 

Globalment, les tropes sovitiques van aconseguir, en el transcurs de la vintena de dies en qu es port a terme l'operaci, avanar entre 100 i 180 km segons els sectors.

 Conseqncies i balan del conflicte .

L'operaci de Smolensk constitu una victria decisiva pels sovitics i una gran derrota per a la Wehrmacht. Aquesta victria de l'Exrcit Roig pot semblar modesta en comparaci a les ofensives que es van portar a terme posteriorment, car no va fer retrocedir les lnies enemigues ms enll de 200 a 250 km, per va tenir un important impacte en diverses consideracions.

Primer, les tropes alemanyes van ser rebutjades definitivament dels accessos a Moscou. Aquesta amenaa estratgica, que ocupava el primer lloc entre les inquietuds de la Stavka des de 1941, per fi va ser deixada de costat.

En segon lloc, els anells defensius alemanys, als quals les tropes de la Wehrmacht havien previst recolzar-se, van ser totalment superats. Algun d'ells va arribar a resistir, per rpidament va ser evident que no seria per gaire temps. En un assaig escrit per oficials de la Wehrmacht desprs de la guerra, trobem aquesta constncia:

Tot i que les accions vigoroses del comandament i de les tropes haguessin perms crear als alemanys un front continu, a posteriori no hi ha cap dubte que donat el mal estat de les tropes, l'absncia total de reserves i la inevitable extensi de les lnies del front individuals esbojarrades, contriburen emmascarant el risc d'enfonsament en cas d'un atac sovitic superior en aquest front heterogeni, construt amb tanta dificultat

En tercer lloc, el ms important, l'operaci de Smolensk constitu una important operaci de sosteniment en relaci a la Batalla del Dniper, mobilitzant entre 40 i 50 divisions alemanyes als accessos de Smolensk i impedint la seva recollocaci al front meridional.

Finalment, el front alemany, abans unit i compacte, va ser separat en dos pels immensos i impenetrables pantans del Prpiat. El Heeresgruppe Sd es trob aix dissociat de les divisions ubicades al nord: aix, la Wehrmacht aminor considerablement les seves possibilitats de moviments de tropes i d'aprovisionament entre aquests dos sectors del front.

Per primer cop, les tropes sovitiques van penetrar en territoris ocupats des de feia molt de temps pels alemanys, i van descobrir all els crims de guerra comesos per les SS, els Einsatzgruppen i les tropes de la Wehrmacht. A les zones alliberades en el curs de l'operaci de Smolensk (que van estar ocupades gaireb dos anys), gaireb la totalitat de la indstria i l'agricultura havia quedat devastada. A l'oblast de Smolensk mateix, el 80% de l'espai urb i el 50% de l'espai rural habitat havia estat destrut, aix com nombroses fbriques i manufactureres. 

Desprs de l'Ofensiva de Smolensk, la part central del Front germano-sovitic s'estabilitz durant mesos, fins a finals de juny de 1944, desplaant-se les principals zones de combat cap al sud, a la regi del Dniper, per la conquesta dels territoris d'Ucrana. Noms durant el gener de 1944 el front torn al nord, quan les forces alemanyes van ser rebutjades de Leningrad, posat fi a un setge que havia durat 900 dies. Finalment, l'Operaci Bagration, que tingu lloc a l'estiu de 1944, permet a l'Exrcit Roig eliminar la presncia militar alemanya a gaireb la totalitat dels territoris sovitics encara ocupats, la qual cosa va posar final a l'ocupaci nazi de la URSS, portant la guerra a Polnia i a Alemanya.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254533" title="Rhacophorus gauni" nonfiltered="3831" processed="3822" dbindex="98985">

Rhacophorus gauni s una espcie de granota que es troba a Malisia i Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus gauni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254534" title="Rhacophorus georgii" nonfiltered="3832" processed="3823" dbindex="98986">

Rhacophorus georgii s una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus georgii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254537" title="Rhacophorus harrissoni" nonfiltered="3833" processed="3824" dbindex="98987">

Rhacophorus harrissoni s una espcie de granota que es troba a Brunei, Indonsia i Malisia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus harrissoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254538" title="Rhacophorus hoanglienensis" nonfiltered="3834" processed="3825" dbindex="98988">

Rhacophorus hoanglienensis s una espcie de granota que es troba a Vietnam i, possiblement tamb, a Xina.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Truong, N.Q. & Bain. R. 2004.  Rhacophorus hoanglienensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254540" title="Equacions de Friedmann" nonfiltered="3835" processed="3826" dbindex="98989">
Les equacions de Friedmann sn un conjunt d'equacions en cosmologia fsica que governen l'expansi mtrica de l'espai en models homogenis i istrops de l'Univers dins del context de la teoria de la relativitat general. Van ser descobertes per Alexander Friedmann el 1922 a partir de les equacions de camp d'Einstein per a la mtrica de Friedman-Lematre-Robertson-Walker i un fluid amb una densitat d'energia () i una pressi () i una pressi (pg.) determinada. 

 Les equacions .

Les equacions sn:
;
;
  s la constant cosmolgica possiblement causada per l'energia del buit;
  s la constant de gravitaci;
   s la velocitat de la llum;
  s el factor d'escala de l'Univers ;
  s la curvatura gaussiana quan  (per exemple, avui). ;
Si la forma de l'univers s hiperesfrica i  s el radi de curvatura ( en el moment actual), llavors . 
Generalment,  s la curvatura gaussiana. Si  s positiva, llavors l'Univers s hiperesfric. Si  s zero, l'Univers s pla i si  s negatiu l'Univers s hiperblic. A ms,  i  sn funci de . El parmetre de Hubble, , s la velocitat d'expansi de l'univers.

Aquestes equacions de vegades se simplifiquen redefinint la densitat d'energia i la pressi:





per a obtenir:
;

;

El parmetre de Hubble pot canviar en el temps si altres elements de l'equaci sn dependents del temps, en particular la densitat d'energia, l'energia del buit i la curvatura. Avaluant el parmetre de Hubble en el moment actual surt que la constant de Hubble s la constant de proporcionalitat de la llei de Hubble. Si s'aplica a un fluid amb una equaci d'estat determinada, les equacions de Friedmann donen com a resultat l'evoluci en el temps i la geometria de l'Univers com a funci de la densitat del fluid.

Alguns cosmlegs anomenen la segona d'aquestes dues equacions l'equaci d'acceleraci i es reserven el terme equaci de Friedmann noms per a la primera equaci.

 El parmetre de densitat .

El parmetre de densitat , , es defineix com la relaci de la densitat actual, o observada,  respecte a la densitat crtica  de l'Univers de Friedmann. Una expressi per a la densitat crtica es troba assumint que  s zero, com ho s per a tots els universos de Friedmann bsics, i establint la curvatura  igual a zero. Quan se substitueixen aquests parmetres a la primera equaci de Friedmann trobem que:
;
I l'expressi per al parmetre de densitat, til per a comparar diferents models cosmolgics, s:
;

Aquest terme originalment va ser utilitzat com una manera de determinar la geometria del camp en el qual  s la densitat crtica per a la qual la geometria s plana. Assumint una densitat d'energia del buit nulla, si  s ms gran que un, la geometria s tancada i l'Univers eventualment parar la seva expansi i llavors es collapsar. Si  s menor que u, ser obert i l'Univers s'expandir per sempre. Tanmateix, tamb es poden sintetitzar els termes de curvatura i de l'energia del buit en una expressi ms general per a en el cas que aquest parmetre de densitat d'energia sigui exactemente igual a la unitat. Llavors s una qesti de mesurar els diferents components, normalment designats per subndexs. D'acord amb el model Lambda-CDM, hi ha importants components de  a causa de barions, matria fosca freda i energia fosca. La geometria de l'espai-temps va ser mesurada pel satllit WMAP estant a prop de ser una geometria plana, s a dir, el parmetre de curvatura  s aproximadament zero.

La primera Equaci de Friedmann sovint s'escriu formalment amb els parmetres de densitat.
 ;
  s la densitat de radiaci actual;
  s la densitat de matria actual (la fosca ms la barinica);
  s la constant cosmolgica o la densitat de buit actual.

Equaci de Friedmann reescalada .

Establint que   on a_0 i H_0 sn separadament el factor d'escala i el parmetre d'Hubble actuals. Llavors podem trobar que:
;
on  . 
Per a qualsevol forma del potencial efectiu , hi ha una equaci d'estat  que la produir.

 Vegeu tamb .

Astronomia;
Big Bang;
Fons csmic de microones;

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254543" title="Super Lliga Grega 2007-08" nonfiltered="3836" processed="3827" dbindex="98990">
Classificaci.


 Mxims golejadors .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254545" title="Andrew William Mellon" nonfiltered="3837" processed="3828" dbindex="98991">
 
Andrew William Mellon, (24 de mar, 1855, Pittsburgh - 26 d'agost, 1937, Southampton) va ser un banquer nord-americ. 

Andrew es va unir al grup bancari del seu pare el 1874 i durant les segents tres dcades, va desenvolupar un imperi financer abastint de capital a corporacions en indstries com les de l' alumini, l'acer i el petroli. 

Va ajudar a fundar la Aluminum Company of America (Alcoa) i la Gulf Oil Corporation, ajuntant esforos amb Henry Clay Frick per a instituir la Union Steel Company i la Union Trust Company. A principis dels anys 20, es va convertir en un dels homes ms rics als Estats Units. Com secretari d'Hisenda (1921 1932), Mellon va persuadir al Congrs de baixar els impostos amb la finalitat d'estimular l'expansi de negocis. Va ser elogiat pel desenvolupament econmic dels anys 20, per criticat durant la Gran Depressi. Un notable colleccionista i filntropo, va donar una extensa collecci d'art i $15 milions per a constituir la Galeria Nacional d'Art de Washington.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254549" title="Salt Falcons" nonfiltered="3838" processed="3829" dbindex="98992">

Els Falcons de Salt o Salt Falcons sn un club catal de futbol americ de la ciutat de Salt.

 Histria .
La Federaci catalana de Futbol Americ (FCFA) es va crear coincidint amb la disputa de la Lliga catalana de Futbol Americ la temporada 1988-89, amb quatre equips: els Badalona Drags, el Bfals del Poble Nou, el Pioners de l'Hospitalet i els Boxers de Barcelona. 

Antigament va haver una lliga jugada a Catalunya que va ser la temporada 1987-1988.
A principis dels anys noranta varen crear-se la major part dels equips catalans en un moment d auge en la implantaci del futbol americ. 

A Salt, l equip local va fundar-se l any 1989, van participar per primera vegada en una competici oficial, la Supercopa, organitzada per la Federaci Catalana de Futbol Americ  amb el nom de Salt Falcons, constituint-se com el quart equip ms antic de l estat. La iniciativa de fundar l equip va ser obra de Joan Coderch, un professor de llat de l IES Salvador Espriu, del mateix poble, que va entrar en contacte amb aquell esport durant un viatge a Gran Bretanya, on es disputaven partits de la lliga europea.

L equip estava format per jugadors de Salt, Girona i poblacions venes, fins i tot varen fitxar un jugador nord-americ la temporada 1991-92, en Henry Olson de la universitat de Harvard. La temporada 1993-94 varen fitxar dos militars americans de la base de l Estartit per fer d entrenadors, tot i que no va tenir un futur gaire llarg. 

Els primers entrenaments van tenir lloc a la pista de terra que estava situada on ara hi ha l actual pista coberta, ms tard varen passar al camp de la Coma Cros, en aquells moments el club estava format per 30 jugadors i hi havia una forta competncia per formar part de l equip titular.

Les millors temporades que recordaran els seguidors dels Salt Falcons van ser la de l any 1993, quan es va crear el Campionat RFL, per equips sense jugadors professionals i que van guanyar els saltencs.
Tamb la temporada 1995-1996, quedar registrada en l historia del club, on l equip va quedar entre els primers de la lliga catalana i grcies aix va disputar la lligueta d ascens a la lliga espanyola, on el somni no va ser possible, a nivell esportiu i per l elevat cost econmic.

Actualment els jugadors del Salt Falcons, entrenen i juguen al Camp Municipal de Salt, de gespa artificial, on comparteixen recinte amb el C.F. Salt.

 Palmars .
1 Campionat RFL: 1993;

 Enllaos externs .
Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254552" title="Sextant (constellaci)" nonfiltered="3839" processed="3830" dbindex="98993">


En astronomia, Sextant s una constellaci equatorial que va ser introduda el segle XVII per Johannes Hevelius.

 Trets notables .

No s particularment brillant; noms t una estrella de magnitud menor que 5, que s   Sextantis, amb 4,49. Cont algunes estrelles dobles, com  , 35 i 40 Sextantis. T algunes estrelles variables notables, com  , 25, 23 Sextantis i LHS 292














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254554" title="Blueno" nonfiltered="3840" processed="3831" dbindex="98994">


Blueno s un personatge fictici del mn de One Piece. Forma part del Cipher Pol. Ms concretament, forma part del CP9 (Cipher Pol 9).

Cada CP9 t un animal que el representa, en el cas d' en Blueno, es el toro.

 Historia .
Blueno va apareixer com a propietari d' un bar de Water 7, on podia accedir a tots els rumors de la ciutat. Va entablir amistat amb en Franky, ja que desconeixia que era un dels aprenents d' en Tom.

La seva missi amb el Cipher Pol era trobar els planols de l' arma millenaria Plut, juntament amb els seus companys Rob Lucci, Califa i Kaku. Amb l' arribada dels Barret de Palla a l' illa, van aconseguir capturar la Nico Robin (fent-li un xantatge de convocar una Buster Call contra els Barret de Palla) i en Franky, els dos nics ssers a la terra capaos de desxifrar i construir dita arma.

Va utilitzar la Nico Robin per acusar-la d' assassinar al alcalde de Water 7 Iceburg. Desprs de que es descobris la veritat, va tornar a Enies Lobby amb els seus companys i la Nico Robin, en Franky i l' Usopp.

Es va enfrontar-se amb en Luffy a Enies Lobby i la batalla estava molt igualada fins que en Luffy va activar el Gear Second. En Blueno va perdre i va quedar inconscient, es creia que havia mort a causa de la Buster Call, pero en una mini-historia del Manga es pot veure que va utilitzar el poder de la seva fruita del Diable per emportar-se a tots els seus companys.

 Habilitats .
Domina les sis tecniques del Rokushiki, especialitzat en el Tekkai (Massa d' acer), mostrant algunes variants:

 Tekkai "Rin" (   " "): Combina el Tekkai i el Rankyaku per crear un anell tallant. En aquest estat, pot moure' s com una roda a alta velocitat.
 Tekkai "Sai" (   " ") Combina el Tekkai y el Geppou per llenar-se sobre el seu rival amb la fora de l' acer.
 Tekkai "Gou" (   " "): Es el Tekkai ms resistent. A ms d' ell, en Kumadori tambe el domina.

Segons en Fukurou, t 820 Douriki (un soldat ras te 10 Douriki), aixi doncs, la seva fora s 82 vegades ms gran que un soldat ras, i es el quart CP9 ms poderos (en Nero no va arribar a Enies Lobby, per tant, el seu Douriki no va ser mesurat)

Va menjar la Doa Doa no Mi, que li permet transportar-se d' un lloc a l'altre creant portes, tamb pot fer portes en els seus enemics (per exemple, a en Luffy li va fer una porta giratoria al voltant dels ulls per fer-lo marejar).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254562" title="Principi del colomar" nonfiltered="3841" processed="3832" dbindex="98995">
El Principi del colomar o Principi de Dirichlet diu que si repartim n objectes en k caixes, i n s ms gran que k, aleshores, necessriament alguna de les caixes ha de rebre ms d'un objecte.

Fou enunciat per Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254564" title="Rhacophorus htunwini" nonfiltered="3842" processed="3833" dbindex="98996">

Rhacophorus htunwini s una espcie de granota que es troba a Birmnia i, possiblement tamb, a l'ndia.

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Rhacophorus htunwini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254565" title="Rhacophorus kajau" nonfiltered="3843" processed="3834" dbindex="98997">

Rhacophorus kajau s una espcie de granota que es troba a Indonsia i Malisia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus kajau.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254567" title="Turkcell Super Lig 2007-08" nonfiltered="3844" processed="3835" dbindex="98998">
Classificaci.


Mxims golejadors.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254568" title="Rhacophorus lateralis" nonfiltered="3845" processed="3836" dbindex="98999">

Rhacophorus lateralis s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Vasudevan, K., Srinivasulu, C. & Vijayakumar, S.P. 2004.  Rhacophorus lateralis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254569" title="Rafael Dalmau i Ferreres" nonfiltered="3846" processed="3837" dbindex="99000">
Rafael Dalmau i Ferreres (Barcelona 1904 - 1976) fou un editor i excursionista catal. Va tenir una formaci autodidctica, fou secretari general de la Uni Catalanista, i milit a Estat Catal. Fou sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols (1931-34). Durant la postguerra fou membre de la Penya Joan Santamaria.

Comen en el mn editorial fundant el 1935 Edicions Mediterrnia, que el 1945 esdevingueren Editorial Dalmau i Jover, i el 1959 fund amb la seva filla Rafael Dalmau (Editor). Ha publicat diversos opuscles de divulgaci excursionista i histrica en la srie Episodis de la Histria.

 Obres .
 Memries d'un aprenent d'antiquari (1946);
 Maria de Montpeller;
 Heretgia albigesa i la batalla de Muret;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254570" title="Rhacophorus malabaricus" nonfiltered="3847" processed="3838" dbindex="99001">


Rhacophorus malabaricus s una espcie de granota que es troba a l'ndia.

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254571" title="Rhacophorus margaritifer" nonfiltered="3848" processed="3839" dbindex="99002">

Rhacophorus margaritifer s una espcie de granota que es troba a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus margaritifer.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254573" title="Rhacophorus maximus" nonfiltered="3849" processed="3840" dbindex="99003">

Rhacophorus maximus s una espcie de granota que viu a Bangladesh, Xina, ndia, Birmnia, Nepal, Tailndia i, possiblement tamb, a Butan i Laos.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Shunqing, L., Datong, Y., Liang, F., van Dijk, P.P., Chan-ard, T., Sengupta, S., Ohler, A. & Bordoloi, S. 2004.  Rhacophorus maximus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254574" title="Rhacophorus modestus" nonfiltered="3850" processed="3841" dbindex="99004">

Rhacophorus modestus s una espcie de granota que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus modestus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254575" title="Joan Santamaria i Monn" nonfiltered="3851" processed="3842" dbindex="99005">
Joan Santamaria i Monn (Lleida, 1884 - Barcelona, 1955) fou un advocat, jutge i escriptor catal. Abans de la guerra civil espanyola va escriure algunes novelles i el primer formulari jurdic catal, alhora que collabor als diaris i es vincul a a Penya de l'Hotel Colon, al Centre Excursionista de Terrassa, a l'Ateneu Barcelons i, ja en plena guerra civil, a l'Agrupaci d'Escriptors Catalans. Durant la postguerra va aplegar un grup d'amics per a fer tertlies a Can Pars (Barcelona) (Joan Ballester i Canals, Rafael Tasis i Marca, Rafael Dalmau i Ferreres, Ferran Soldevila, Ramon Aramon i Serra i altres ), que fou anomenada Penya Joan Santamaria, i de la que en fou el principal animador fins a la seva mort. Des d'aleshores es convocaren en honor seu els Premis Joan Santamaria.

 Obres . 
 Ma vida en doina (Memries del Doctor Verds) (1925);
 La filla d'en Tartar (1926) ;
 Quatre titelles i un ninot (1926);
 Adam i Eva (1930) ;
 Visions de Catalunya (1927-1935);
 Formulari Jurdic Catal (1934);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254576" title="Rhacophorus moltrechti" nonfiltered="3852" processed="3843" dbindex="99006">

Rhacophorus moltrechti s una espcie de granota que viu a l'illa de Taiwan.

Referncies.

 Kuangyang, L. & Wenhao, C. 2004.  Rhacophorus moltrechti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254577" title="Rhacophorus monticola" nonfiltered="3853" processed="3844" dbindex="99007">

Rhacophorus monticola s una espcie de granota que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus monticola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254578" title="Rhacophorus namdaphaensis" nonfiltered="3854" processed="3845" dbindex="99008">

Rhacophorus namdaphaensis s una espcie de granota que viu a l'ndia i, possiblement tamb, a la Xina i Birmnia.

Referncies.

 Dutta, S., Ohler, A. & Bordoloi, S. 2004.  Rhacophorus namdaphaensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254579" title="Rhacophorus nigropalmatus" nonfiltered="3855" processed="3846" dbindex="99009">

Rhacophorus nigropalmatus s una espcie de granota que viu a Tailndia, Malisia i Indonsia. 

Referncies.


 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254580" title="Frontera EUA-Mxic" nonfiltered="3856" processed="3847" dbindex="99010">

La frontera internacional entre Mxic i Estats Units d'Amrica transcorre des de San Diego, Califrnia i Tijuana, Baixa Califrnia (oest) fins a Matamoros, Tamaulipas i Bronswille, Texas (est). Fa un recorregut fora canviant, des de grans rees urbanes fins als deserts. Des d'El Paso, Texas i Ciudad Jurez, Chihuahua cap a l'est segueix el transcurs del Rio Grande (Rio Bravo del Norte) fins arribar al Golf de Mxic; des de les mateixes dues ciutats cap a l'Oce Pacfic, creua una part important dels deserts de Sonora i Chihuahua, el delta del riu Colorado, l'extrem ms al nord de la pennsula de Baixa Califrnia.

Segons la Comissi Internacional de Lmits i Aiges, la frontera t una longitud de 3.141 quilmetres (1.951 milles). Tamb s la frontera per on travessa ms gent de forma legal, amb gaireb 350 milions de creuaments legals per any.

 Ciutats en ambds costats de la frontera .


Les ciutats properes a la frontera sn les segents:

San Diego, Califrnia   Tijuana, Baixa Califrnia;
Otay Mesa, Califrnia ;
Tecate, Baixa Califrnia;
Calexico, Califrnia   Mexicali, Baixa Califrnia;
Andrade, Califrnia   Los Algodones, Baixa Califrnia;
San Luis, Arizona   San Luis Ro Colorado, Sonora;
Lukeville, Arizona   Sonoita, Sonora;
Sasabe, Arizona   Altar, Sonora;
Nogales, Arizona   Nogales, Sonora;
Naco, Arizona   Naco, Sonora;
Douglas, Arizona   Agua Prieta, Sonora;
Antelope Wells, Nou Mxic   El Berrendo, Chihuahua;
Columbus, Nou Mxic   Palomas, Chihuahua;
Santa Teresa, Nou Mxic   San Gernimo, Chihuahua;
El Paso, Texas   Ciudad Jurez, Chihuahua;
Presidio, Texas   Ojinaga, Chihuahua;
Del Ro, Texas   Ciudad Acua, Coahuila ;
Eagle Pass, Texas   Piedras Negras, Coahuila;
Laredo, Texas   Nuevo Laredo, Tamaulipas;
McAllen, Texas   Reynosa, Tamaulipas;
Progreso Lakes, Texas   Nuevo Progreso, Tamaulipas;
Brownsville, Texas   Matamoros, Tamaulipas.

 Estats en ambds costats de la frontera .

Estats Units d'Amrica:

 Texas;
 Nou Mxic;
 Arizona;
 Califrnia;

Estats Units Mexicans:

 Tamaulipas;
 Nuevo Len;
 Coahuila;
 Chihuahua;
 Sonora;
 Baja California;

 Vegeu tamb .

 Frontera Belize-Mxic;
 Mur fronterer EUA-Mxic;

 Enllaos externs .

Comissi Internacional de Lmits i Aiges (CILA) ;
International Boundary and Water Commission (USIBWC) ;
El Colegio de la Frontera Norte (Colef) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254582" title="Rhacophorus notater" nonfiltered="3857" processed="3848" dbindex="99011">

Rhacophorus notater s una espcie de granota que viu al Vietnam. 

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Bain. R. 2004.  Rhacophorus notater.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254583" title="Rhacophorus orlovi" nonfiltered="3858" processed="3849" dbindex="99012">

Rhacophorus orlovi s una espcie de granota que viu a Laos, Tailndia i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Truong, N.Q., Bain. R., Chan-ard, T. & Stuart, B. 2004.  Rhacophorus orlovi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254588" title="Rhacophorus owstoni" nonfiltered="3859" processed="3850" dbindex="99013">


Rhacophorus owstoni s una espcie de granota que viu al Jap.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kaneko, Y. & Matsui, M. 2004.  Rhacophorus owstoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254592" title="Rhacophorus pardalis" nonfiltered="3860" processed="3851" dbindex="99014">

Rhacophorus pardalis s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia, Malisia i Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Sukumaran, J., Yaakob, N., Tzi Ming, L., Chuaynkern, Y., Thirakhupt, K., Das, I., Iskandar, D., Mumpuni, Inger, R., Stuebing, R., Yambun, P. & Lakim, M. 2004. Rhacophorus pardalis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254598" title="Rhacophorus poecilonotus" nonfiltered="3861" processed="3852" dbindex="99015">

Rhacophorus poecilonotus s una espcie de granota que viu a Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus poecilonotus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254604" title="Rhacophorus prasinatus" nonfiltered="3862" processed="3853" dbindex="99016">

Rhacophorus prasinatus s una espcie de granota que viu a l'illa de Taiwan.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kuangyang, L. & Wenhao, C. 2004.  Rhacophorus prasinatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254610" title="Rhacophorus prominanus" nonfiltered="3863" processed="3854" dbindex="99017">

Rhacophorus prominanus s una espcie de granota que viu a Indonsia, Malisia i Tailndia.

Referncies.

 Sukumaran, J., van Dijk, P.P., Chuaynkern, Y., Iskandar, D., Yaakob, N. & Tzi Ming, L. 2004.  Rhacophorus prominanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254611" title="Rhacophorus pseudomalabaricus" nonfiltered="3864" processed="3855" dbindex="99018">

Rhacophorus pseudomalabaricus s una espcie de granota que viu a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Vasudevan, K., Srinivasulu, C. & Vijayakumar, S.P. 2004.  Rhacophorus pseudomalabaricus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254612" title="Experiment de Rutherford" nonfiltered="3865" processed="3856" dbindex="99019">



L experiment de Rutherford, anomenat tamb  experiment de la lmina d or , va ser realitzat per Hans Geiger y Ernest Marsden (un estudiant de 20 anys), sota la direcci d Ernest Rutherford en els Laboratoris de Fsica de la Universitat de Manchester durant la primera dcada del segle XX i donat a conixer el 1911. Els resultats obtinguts i el posterior anlisis van tenir com a conseqncia la rectificaci d un model nuclear per a l tom vigent fins aquell moment, el model de Thomson.

Antecedents.

Rutherford havia comprovat anteriorment que alguns elements radiactius  s a dir, elements els nuclis dels quals sn inestables- com l urani, es descomposaven amb emissi de partcules carregades positivament, que ell va anomenar partcules alfa ( ), i de radiaci electromagntica, o raigs gamma ( ). Ms tard va demostrar que les partcules alfa eren nuclis d toms d heli. Aquestes partcules sn emeses pels nuclis inestables amb velocitats molt elevades ( 107 m/s). Poden recrrer diversos centmetres de distncia a travs de l aire o, aproximadament, 0,1 mm a travs d un slid abans de ser aturades per les collisions amb els toms. Tamb poden travessar lmines molt primes de metall per quan ho fan poden desviar-se de la trajectria original, s a dir, ser dispersades. L inters de Rutherford es va centrar en extreure informaci referent a l estructura dels toms a partir d aquesta dispersi de partcules alfa.

L'experiment.

L experiment va consistir en  bombardejar  amb partcules alfa una lmina fina de metall, i observar com les lmines de diferents metalls afectaven a la trajectria d aquests raigs.

Les partcules alfa s obtenien de la desintegraci d una substncia radiactiva, el poloni. Per obtenir un raig fi es va collocar el poloni en una caixa de plom, el plom absorbia totes les partcules, excepte les que soertien per un petit orifici fet a la caixa. Perpendicular a la trajectria del raig hi havia la lmina de metall. I, per a la detecci de la trajectria de les partcules, s utilitz una pantalla amb sulfur de zinc que produeix petites espurnes cada vegada que una partcula alfa xoca amb ell.

Segons el model de Thomson, les partcules alfa travessarien la lmina metllica sense desviar-se gaire de la seva trajectria:
 La crrega positiva i els electrons de l tom es trobaven dispersos de forma homognia en tot el volum de l tom. Com que les partcules alfa posseixen una gran massa (8 000 vegades major que la de l electr) i una gran velocitat (uns 20 000 km/s), les forces elctriques serien molt dbils i insuficients per desviar les partcules alfa.
 A ms, per travessar la lmina de metall, aquestes partcules es trobarien amb molts toms, que anirien compensant les desviacions cap a diferents direccions. Per tant, segons el model de Thomson no calia esperar massa dispersi.


Observaren que la majoria de les partcules alfa travessaven la lmina de metall sense experimentar prcticament cap desviaci de la trajectria. Per una certa fracci era desviada molt apreciablement (els angles de dispersi eren grans) i algunes fins i tot rebotaven i tornaven cap a la font. El resultat era sorprenent i Rutherford destac:  el que succea era el ms increble... Era tan sorprenent com disparar bales de can a una tela i que rebotssin cap a tu .

El model atmic de Rutherford.

La conclusi final, i inesperada, de Rutherford va ser que casi tota la massa i tota la crrega positiva de l tom est concentrada en un volum molt petit situat al centre de l tom. Rutherford va denominar  nucli  a aquest constituent de l tom. Doncs, si aix s aix, la major part del volum ocupat per un tom est  ple  noms d electrons, la majoria de les partcules alfa passen a travs d aquest espai sense experimentar cap desviaci. Noms quan alguna partcula alfa passa molt prop del nucli de l tom, pesat i carregat positivament, experimenta una desviaci important. La petita fracci de partcules que xoca ms o menys directament amb el nucli s la que rebota i inverteix el sentit de la trajectria.

El model de Rutherford mantenia el plantejament de Thomson, de qu els toms posseeixen electrons, per la seva explicaci sostenia que tot tom estava format per un nucli i una escora. El nucli devia tenir la crrega positiva, un radi molt petit i en el que es concentrava gaireb tota la matria de l tom. L escora estaria formada per un nvol d electrons que orbiten al voltant del nucli.

Segons Rutherford, les rbites dels electrons no estaven molt ben definides i formaven una estructura complexa al voltant del nucli, i li conferien una mida i una forma indefinida. Tamb va calcular que el radi de l tom, segons els resultats de l experiment, era deu mil vegades major que el mateix nucli, la qual cosa implicava un gran espai buit en l tom.

Enllaos externs.
;
;
Descripci de l'experiment pel New Mexico Institute of Mining and Technology;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254613" title="Rhacophorus reinwardtii" nonfiltered="3866" processed="3857" dbindex="99020">

Rhacophorus reinwardtii s una espcie de granota que viu a la Xina, Indonsia, Laos, Malisia, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Brunei i Birmnia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Iskandar, D., Inger, R., Datong, Y., Shunqing, L. & Lau, M.W.N. 2004.  Rhacophorus reinwardtii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254614" title="Rhacophorus robinsonii" nonfiltered="3867" processed="3858" dbindex="99021">

Rhacophorus robinsonii s una espcie de granota que viu a Malisia i Tailndia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Chuaynkern, Y., Sukumaran, J. & Yaakob, N. 2004.  Rhacophorus robinsonii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254615" title="Ball Pags" nonfiltered="3868" processed="3859" dbindex="99022">
El Ball Pags s el ball tpic de les Pitises. Es tracta d'un conjunt de danses tradicionals ballades al camp d'Eivissa i Formentera, motiu pel qual se l'anomena "pags". De fet, a Eivissa s'anomena pags a tot all que fa referncia a Fora Vila, a tot el mn fora de la capital. 

Caracterstiques.
El Ball Pags es caracteritza per la gran diferncia entre l'home i la dona, on s l'home qui fa tot el desgast fsic mentre la dona mostra actitud submissa. L'home normalment gira al voltant de la dona, a qui no pot donar l'esquena. El Ball Pags tamb pot recordar als rituals de festeig d'algunes espcies animals. L'origen del ball no se sap en una total certesa, per es creu que s molt antic per la seva esttica i els ritmes de la msica, amb molta percussi. Actualment no s'assembla a cap ball de les altres illes o la resta de la Corona d'Arag. Tot i que se sap que havien estat unes danses presents en la Corona d'Arag al llarg de l'Edat Mitjana com b ho demostren alguns frescs gtics on apareixen sonadors sonant flates iguals a les pitises. La msica del Ball Pags es realitza amb el tambor, la flata (quan es fa referncia al Ball Pags es conserva la pronncia medieval), lespas i les castanyoles, que sn d'una mida considerable, normalment de 15 centmetres de llarg per 8cm d'ample i 4 de gruix. El tambor, la flata i lespas les fa sonar el sonador. Cada ballador du castanyoles i les fa sonar quan no balla ell i sovint quan s ell qui balla. Durant el Ball Pags es du el vestit de mudar tradicional de les Pitises. 

Fins els anys trenta del S. XX el Ball Pags era ben viu, es feien ballades a les cases pageses amb motiu de les principals festes familiars (com les matances), a les bodes, a totes les festes de poble o a festes a pous. Els anys trenta s'estronca el mode de vida tradicional del camp de les Pitises i el Ball Pags, considerat despectivament poc menys que de salvatges, es deixa anar durant unes dcades fins l'poca de la Transici, que es recupera ja amb caire folklric com a element cultural autcton. Avui dia cada poble t la seva colla de Ball Pags i es fan ballades a totes les festes patronals o civils (com el dia de Balears) i se'n poden veure a bodes a la sortida de missa. A ms, tamb s'han anat recuperant les festes de pou.

En l'esttica dels balladors s ben usual trobar-hi conservada la tpica barretina vermella, pea clau que ha servit per saber on comenar a buscar els orgens de les danses pitises. Les dones porten una "emprendada" que no s ms que tota una collecci de collarets, efgies i creus d'or que omple tot el pit de la dona.

Les danses.

Hi ha bsicament tres danses en el Ball Pags: sa curta, sa llarga i ses nou (o dotze) rodades. 

Sa curta.
Es tracta d'un ball de ms curta durada i ms suau, de tal manera que tradicionalment era el que ballaven les persones majors. Normalment encetava les ballades. A sa curta balla una nica parella. La dona fa petits cercles amb passes curtes, les mans agafant la gonella i la vista a terra, mentre l'home la segueix fent bots curts, de poca alada, sempre de cara a ella i de vegades sonant les castanyoles. Lespas no se sol fer servir amb sa curta. 

Sa llarga.
Sa llarga s el principal ball, el Ball Pags per antonomsia. s un ball de ms llarga durada i que du molt ms desgast fsic a l'home, que fa grans bots i s'acosta i s'allunya de la dona, si b mai no se'n pot separar gaire, ni li pot donar l'esquena i tampoc li pot entorpir el pas. En aquest ball les diferncies entre home i dona sn ms marcades que en els altres. La dona descriu petits semicercles en el sentit de les agulles del rellotge fent passes curtes i rpides. Acabat el semicercle torna al punt d'inici sempre donant la cara a l'home. La dona du una m pinant la gonella i aixecant-la lleugerament d'un costat, mentre l'altra l'agafa de ms avall aferrada al cos. En tot moment t la mirada baixa. L'home bota al voltant de la dona, fent grans salts al ritme de la msica. Els salts es fan amb les cames juntes i alternant una i altra cama. En alguns bots se salta amb una cama i l'altra s'aixeca  estirada a gran alada, tant com es pugui, sovint a l'alada del cap. Els braos estan normalment aferrats al cos, estirats, si b de tant en tant passa un bra uns centmetres per sobre del cap de la dona. Tamb pot sonar les castanyoles. Si no les sona, els braos se solen portar a l'esquena. Al final del ball l'home fa una cortesia a la dona, tocant amb el genoll dret a terra. En fer-ho, la msica s'acaba, aix que la ballada no t una durada preestablerta, sin que s el ballador en fer la cortesia qui indica quan vol acabar. Noms es conserva una nica sonada per acompanyar sa llarga, que es va repetint. A  sa llarga s se sol emprar lespas en la msica. Els bots concrets no estan predeterminats, aix que actualment han aparegut diverses modalitats a les diferents colles de les Pitises. 

Ses nou rodades.
Ses nou rodades o ses dotze rodades s una dansa on l'home i la dona fan nou o dotze voltes.  Al principi fan voltes simtriques, per a partir de la sisena volta (o rodada), quan es troben al centre, s'uneixen amb els braos colzats i els avantbraos mirant cap amunt, l'home amb les castanyoles i la dona amb els cinc dits estirats a la mateixa alada com si en ports. A partir d'aquest moment roden lentament sobre s mateixos units pels braos, essent aquestos l'eix. En aquest cas l'home no bota, noms llisca suaument, de manera que en aquest ball el paper de l'home i el de la dona si s molt semblant. Malgrat ser el ball ms suau la sonada s la mateixa que la de sa llarga, per ms lenta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254616" title="Rhacophorus rufipes" nonfiltered="3869" processed="3860" dbindex="99023">

Rhacophorus rufipes s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Rhacophorus rufipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254618" title="Rhacophorus taipeianus" nonfiltered="3870" processed="3861" dbindex="99024">

Rhacophorus taipeianus s una espcie de granota que viu a Taiwan.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kuangyang, L. & Wenhao, C. 2004.  Rhacophorus taipeianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254619" title="Adam Michnik" nonfiltered="3871" processed="3862" dbindex="99025">

Adam Michnik (Varsvia, Polnia, 17 d'octubre de 1946) s un historiador, assagista i periodista polons, editor en cap del peridic polons Gazeta Wyborcza, on de vegades hi escriu sota els pseudnims Andrzej Zagozda o Andrzej Jagodzi ski. Va ser una dels principals organitzadors de l'oposici democrtica a la Polnia comunista. Ha estat guardonat amb molts premis, per exemple la distinci com Cavaller de la Legi d'Honor. 
 Famlia . 
Els seus pares van ser Ozjasz (Uzziah) Szechter, un comunista jueu molt conegut (Primer Secretari del Partit Comunista de l'oest de Ucrana); i Helene Michnik, escriptora infantil i fervent comunista. Michnik es defineix acom un polons d'origen jueu.

 Educaci . 
A l'escola primria fou membre actiu de l'Associaci Polonesa d'Escoltes (ZHP en polons, Zwi zek Harcerstwa Polskiego), liderada per Jacek Kuro . El 1962, amb l'estmul de Jan Jzef Lipski i la protecci d'Adam Schaff, va fundar amb els seus amics el Club de Caadors de Contradicci (Klub Poszukiwaczy Sprzeczno ci), un club de debat. Desillusionada amb la realitat de la Repblica Popular de Polnia, la gent jove discutia sobre les maneres com canviar-la. Hi llegien i analitzaven texts d'autors d'esquerres. 

En 1964 va comenar els seus estudis d'histria a la Universitat de Varsvia. Un any desprs va ser susps dels seus drets d'alumne, per la difusi entre els seus companys, d'una carta oberta del Grup de Treballadors Polonesos Units (en polons Polska Zjednoczona Partia Robotnicza - PZPR). Els seus autors, Jacek Kuro  i Karol Modzelewski, proposaven la reparaci del sistema poltic Polons. El 1966 va ser susps per segona vegada per organitzar reunions de debat amb Leszek Ko akowski, qui havia estat expulsat del PZPR setmanes abans, per criticar als seus lders. En 1965, el PZRS va prohibir la impressi dels seus llibres. 

Des d'aquest moment, va comenar a escriure per a diversos peridics, usant pseudnims com   ycie Gospodarcze , Wi zi  i  Literatura . Al mar de 1968 fou expulsat definitivament de la Universitat, a causa de la seva activa participaci en els Esdeveniments de Mar (Wydarzenia Marcowe), on estudiants i acadmics es van veure embolicats en una vaga, que va comenar amb la prohibici d'una representaci realitzada pel Teatre Narodowy, d'una adaptaci de l'obra "Dziady" d'Adam Mickiewicz. Michnik va ser arrestat, i condemnat a 3 anys, pels seus "actes vandlics", principalment la seva participaci en els Esdeveniments de Mar. El 1969, va ser alliberat de pres sota una amnistia, per se li va prohibir la continuaci de qualsevol estudi. No obstant aix a mitjan els 70, se li va permetre continuar els seus estudis d'histria, els quals va acabar en la Universitat Adam Mickiewicz en Pozna . 
 Oposici . 
Desprs de la seva posada en llibertat, va comenar a treballar com a soldador el la Planta Industrial de R a Luxemburg (Rosa Luxemburg). Desprs de 2 anys, i sota les recomanacions de Jacek Kuro , es va convertir en el secretari privat del poeta i escriptor Antoni S onimski. Entre els anys 1976 i 1977 va residir en Pars. Al seu retorn a Polnia, es va incorporar en les activitats del Comit de Defensa dels Treballadors (Komitet Obrony Robotnikw, KOR), creada uns mesos abans. Aquesta va ser una de les Organitzacions d'Oposici ms i millor conegudes dels 70. Ell es va convertir en un dels ms actius activistes d'oposici i en un dels partidaris de la Societat per als Cursos Educacionals (Towarzystwo Kursw Naukowych). 

Entre els anys 1977 i 1989, va ser editor i collaborador de peridics clandestins (samizdat) com "Biuletyn Informacyjny", " Zapis  i  Krytyka". tamb va ser una dels gestors d'una de les ms grans publicacions clandestines: NOWa. En la dcada dels 80, va ser assessor del sindicat independent autnom Solidarno   a la regi de Masvia; i va ser assessor del Comit de treballadors de la Fundici de Solidarno  . Durant la llei marcial de desembre de 1981, fou empresonat per no voler signar el Jurament de lleialtat i per no voler abandonar voluntriament el seu pas, acusat d'"intent d'enderrocar el socialisme". Va romandre a la pres sense un veredicte fins a 1984, ja que el fiscal va perllongar expressament el judici. 

Michnik va exigir la fi del seu cas i que se'l tracts com a presoner poltic i es va declarar en vaga de fam. En 1984 va ser deixat en llibertat desprs una amnistia. Va prendre part de l'intent d'organitzar una vaga a les Drassanes de Gda sk , i fou novament arrestat en 1985 i sentenciat a 3 anys d'empresonament. Va ser alliberat el any segent merc una altra amnistia. 
 Activitats des de 1989 . 
En 1988 es va convertir en conseller del Comit de Coordinaci informal de Lech Wa  sa, i desprs en un membre de Comit de Ciutadans Solidaritat (Komitet Obywatelski "Solidarno  "). Va prendre part activa en la planificaci i en les negociacions preliminars de les Converses de la taula rodona en 1989, en la qual tamb hi va participar. Desprs de les Converses de la taula rodona, Wa  sa li va parlar sobre la idea d'organitzar un gran diari polons, que suposadament seria un "rgan" del Comit de Ciutadans Solidaritat, abans de les prximes eleccions. Aquest peridic, sota els acords de la taula rodona, fou anomenat "Gazeta Wyborcza" (Diari Elecci), perqu suposadament duraria fins a les eleccions de 1989. Desprs de crear aquest peridic, format per periodistes que treballaven en el "Biuletyn Informacyjny", Michnik n'esdevingu el seu editor en cap. 

A les eleccions del 4 de juliol de 1989, fou escollit membre del Parlament de Lech Wa  sa, com a candidat per la ciutat de Bytom. Entre el 12 d'abril i el 27 de juny de 1990, juntament amb Bodgan Kroll, director de l'arxiu central Archivum Akt Nowych, i als historiadors Andrzej Ajnenkiel i Jerzy Holzer, van tenir accs als arxius del ministeri de l'interior de Polnia (MSW). Aquest grup fou anomenat  "Comit de Michnik". El resultat d'aquests 3 mesos de treball fou un petit i curt informe oficial, on es deia que els arxius del MSW estava incomplets. 

Com a membre del parlament i com a redactor de Gazeta Wyborcza, va donar suport actiu al Primer Ministre Tadeusz Mazowiecki, tant en el seu govern com a la seva candidatura en la campanya electoral presidencial contra Lech Wa  sa de 1990. Desprs d'abandonar el Comit de Ciutadans i de la derrota de Mazowiecki, va deixar la participaci directa en la poltica, i no es va presentar per a les eleccions parlamentries de 1991, i va centrar-se en les seves activitats editorials i periodstiques. Sota el seu lideratge, el "Gazeta Wyborcza" es va convertir en un dels peridics ms llegits i influents de Polnia. Basant-se en els actius de Gazeta Wyborcza, va sorgir Agora S.A. El maig de 2004, "Gazeta Wyborcza" era un dels mes grans mitjans de comunicaci polonesos, amb 11 edicions mensuals, publicitat als carrers, avisos per rdio i amb el seu portal Gazeta.pl. Adam Michnik no hi t cap participaci.

El primer ministre Tadeusz Mazowiecki en el seu discurs de Setembre de 1989 va emprar el terme Lnia Gruixuda per a definir la nova lnia poltica, que t les simpaties de Michnik. A Gazeta Wyborcza, ha usat la seva influncia per a protegir als generals Wojciech Jaruzelski i Czes aw Kiszczak en contra de la campanya d'esclariment social, judicial i poltica, que es refereix a la seva participaci en un perode de la Repblica Popular de Polnia (PRL). 

A causa de problemes de salut (tuberculosi) el 2004, va haver de deixar de participar activament a "Gazeta Wyborcza" com a editor, designant les seves tasques a la seva collega editora Helena  uczywo. 

En l'aniversari de la declaraci de guerra, el 13 de desembre de 2005, va pronunciar un plantejament a la Universitat de Varsvia (que va ser publicat a "Gazeta Wyborcza"), on va apellar al president Lech Kaczy ski, per haver establert una llei d'abolici, per a aquells responsables de la declaraci de guerra. L'article era una resposta a les investigacions realitzades per l'Institut Nacional del Record, en contra del General Jaruzelski. Michnick ja havia apellat en 1991 i en 2001. 

L' octubre de 2006 es van fer pbliques una srie de converses entre Michnick i el conegut empresari Aleksander Gudzowaty, que van ser gravades d'amagat pel grup de Seguretat de Gudzowaty. L'empresari acusava a periodistes del "Gazeta Wyborcza" de ser "economistes" amb els seus articles relacionats amb les seves empreses i amb la seva industra energtica "Bartimpex". Aquestes converses van provocar una controvrsia entre alguns periodistes, sobretot per l's d'un llenguatge vulgar entre ambds interlocutors, els avisos fets per Michnik sobre castigar dos reporters acomiadats per Gudzowaty, i la declaraci que la informaci recopilada pel "Gazeta Wyborcza" passava a les mans del servei secret. Part de l'equip de periodistes (incloent els columnistes del "Gazeta Wyborcza") va defensar  Michnik, declarant que no trobaven escandaloses les converses. Adam Michnik va criticar en els seus comentaris al "Gazeta Wyborcza", el mtode usat per a revelar els enregistraments i el va comparar amb els utilitzats per la KGB. Tamb va negar els presumptes treballs del "Gazeta Wyborcza" per al servei secret i la seva participaci en la conspiraci dirigida contra Aleksander Gudzowaty. 

Michnik actualment s membre de l'Associaci Polonesa d'Escriptors. 

 Premis i distincions .

 Premi Robert F. Kennedy de Drets Humans (1986).
 Prix de la Llibertat de ls Francesos PEN-Club (1988).
 Home europeu de l'any (1889) entregat per la revista La Vie. ;
 Premi Shofar (1991).
 Premi de la Associaci de Periodistes Europeus (1995).
 Medalla d'Imre Nagy.
 Orde Bernardo O'Higgins (1998);
 Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (1999);
 Una de les 50 persones de la llista de "Herois de la llibertat de premsa" (2000);

Obres.
Ko ci , lewica, dialog ( Esglsia, esquerra, dileg, 1977);
Szanse Polskiej demokracji  (Oportunitats per a la democrcia a Polnia, 1984);
Z dziejw honoru w Polsce  (Sobre la histria de l'honor a Polnia, 1985);
Takie czasy... Rzecz o kompromisie (Com en altres temps... cercant el comproms, 1985);
Polskie pytania (Qestions poloneses, 1987);
Mi dzy Panem a Plebanem (1995);
Diabe  naszego czasu (1995);
Wyznania nawrconego dysydenta (2003);
W ciek o   i wstyd (2005);
 Referncies .
 
 Enllaos externs .
 Entrega del Premi Francisco Cerecedo;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254620" title="Rhacophorus taronensis" nonfiltered="3872" processed="3863" dbindex="99026">

Rhacophorus taronensis s una espcie de granota que viu a Birmnia i, possiblement tamb, a la Xina.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Wogan, G. 2004.  Rhacophorus taronensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254621" title="Rhacophorus translineatus" nonfiltered="3873" processed="3864" dbindex="99027">

Rhacophorus translineatus s una espcie de granota que viu a la Xina i a l'ndia.

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Rhacophorus translineatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254623" title="Rhacophorus tuberculatus" nonfiltered="3874" processed="3865" dbindex="99028">

Rhacophorus tuberculatus s una espcie de granota que viu a la Xina, ndia i, possiblement tamb, a Birmnia i Nepal. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F., Lau, M.W.N., Sengupta, S. & Bordoloi, S. 2004.  Rhacophorus tuberculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254624" title="Lon Louyet" nonfiltered="3875" processed="3866" dbindex="99029">

Lon Louyet (Loos-en-Gohelle, 7 de juliol de 1906 - Charleroi, 19 de maig de 1973) va ser un ciclista belga que va crrer entre 1930 i 1939, aconseguint 12 victries, entre elles una Volta a Blgica i dues etapes del Tour de Frana.

Palmars.
1931.
 Campi de Blgica de la categoria independents;
1932;
 1r al Circuit de Midi;
 1r a la Volta a Blgica i vencedor de 2 etapes;
1933;
 1r a la Pars-Poitiers;
 1r a la Pars-Vichy;
 1r a Wegnez;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1934;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Ouest ;
1936;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1933. 32 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Palmars de Lon Louyet ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254625" title="Rhacophorus turpes" nonfiltered="3876" processed="3867" dbindex="99030">

Rhacophorus turpes s una espcie de granota que viu a Birmnia.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Wogan, G. 2004.  Rhacophorus turpes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254627" title="Rhacophorus variabilis" nonfiltered="3877" processed="3868" dbindex="99031">

Rhacophorus variabilis s una espcie de granota que viu a l'ndia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Biju, S.D., Dutta, S., Vasudevan, K. & Srinivasulu, C. 2004. Rhacophorus variabilis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254628" title="Rhacophorus verrucopus" nonfiltered="3878" processed="3869" dbindex="99032">
 
Rhacophorus verrucopus s una espcie de granota que viu a la Xina i, possiblement tamb, a l'ndia.

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Rhacophorus verrucopus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254631" title="Rhacophorus verrucosus" nonfiltered="3879" processed="3870" dbindex="99033">

Rhacophorus verrucosus s una espcie de granota que viu a Laos, Birmnia, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Cambodja i Xina.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Truong, N.Q. & Chan-ard, T. 2004.  Rhacophorus verrucosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254632" title="Rhacophorus viridis" nonfiltered="3880" processed="3871" dbindex="99034">

Rhacophorus viridis s una espcie de granota que viu al Jap.

Referncies.

 Kaneko, Y. & Matsui, M. 2004.  Rhacophorus viridis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254634" title="Lliura israeliana" nonfiltered="3881" processed="3872" dbindex="99035">

La lliura israeliana, tamb coneguda com a lira israeliana pel seu nom en hebreu (             , lira yisraelit; en plural               , lirot yisraeliot), fou la unitat monetria d'Israel des de poc temps desprs de la creaci de l'estat el 1948 fins al 1980. S'acostumava a abreviar  "  en alfabet hebreu i I en alfabet llat. El seu codi ISO 4217 era ILP. 

Les primeres lliures israelianes es dividien encara en 1.000 mils, com la moneda anterior palestina, nom que el 1949 va esdevenir en hebreu prutot (      ), en singular prut (     ; en rab         , bruta). En la reforma monetria de 1960, la fracci va passar a ser 100 agorot (      ), en singular agor (     ; en rab      , agora).

Histria.
La lliura israeliana va substituir la lliura palestina en termes paritaris (1:1). De fet, la lliura palestina (en angls Palestinian pound; en rab              junaia filistin) va subsistir a Israel fins al 1952, emesa pel Banc Anglopalest (Anglo-Palestine Bank) en comptes del precedent Institut Monetari Palest (Palestine Currency Board), i amb el mateix nom en angls i rab per reanomenada lliura de la Terra d'Israel (              , lira Eretz-Yisraelit) en hebreu. Quan el 1952 el Banc Anglopalest va esdevenir el Banc Nacional d'Israel (                , Bank Leumi Le-Yisrael), la lira fou anomenada definitivament lira israeliana (             , lira yisraelit en hebreu;               , junaia isral en rab). A partir del 1954 fou emesa pel Banc d'Israel (         , Bank Yisrael). 

A la dcada del 1960 hi va haver una forta controvrsia sobre el fet que la moneda israeliana no tingus un nom tradicional hebreu. Finalment el Ministeri de Finances es va decidir a canviar-li el nom, cosa que no va ser efectiva fins al febrer del 1980, en qu la lliura israeliana fou substituda pel xquel, nom de ressonncies bbliques, a ra de deu lliures per xquel.

Monedes i bitllets.
En el moment de la seva substituci pel xquel, en circulaven monedes d'1, 5, 10 i 25 agorot i de  , 1 i 5 lirot i bitllets de 5, 10, 50, 100 i 500 lirot.

Enllaos externs.
Monedes d'Israel ;
Bitllets d'Israel ;
Banc d'Israel  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254636" title="Infecci" nonfiltered="3882" processed="3873" dbindex="99036">

Una infecci s la colonitzaci d'un organisme hoste (vegetal,animal,  ) per espcies exteriors (virus,bacteris,  ) que sn perjudicals pel funcionament normal i la supervivncia de l'hoste, per la qual cosa se'l qualifica de microorganisme patogen.
  
Carecterstiques.

La immensa majoria d'organismes pluricellulars sn colonitzats en algun grau per espcies exteriors. Alguns d'aquests habiten en una relaci simbitica o sense conseqncies per l'hoste. Un exemple sn les espcies de bacteris anaerbics que colonitzen el colon dels mamfers. Un altre exemple sn les diferents epcies d'estafilococs existents en la pell dels humans.

L'efecte d'una lluita en la qual l'organisme infectant intenta utilitzar els recursos de l'hoste per multiplicar-se a costa d'aquest s'anomena infecci activa. Freqentment l'estat de la infecci s simplement qesti de les circumstncies. En les condicions adequades, quasi tot organisme pot tornar-se patogen i quasi cap organisme, si est present en petites quantitats i en una rea ben protegida pel sistema immunitari de l'hoste, pot desenvolupar una infecci comprometedora.

Les variables que s'envolten en la producci en un hoste al qual se li ha inoculat un patogen i el resultat final sn:

  La ruta de l'entrada del patogen i l'accs a les zones de l'hoste que guanya el patogen.
  La virulncia  intrnseca de l'organisme particular.
  La quantitat o crrega de microorganisme inicialment inoculada.
  L'estat immune de l'hoste que est sent colonitzat.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254637" title="Variacions sobre un tema rococ (Txaikovski)" nonfiltered="3883" processed="3874" dbindex="99037">

Les Variacions sobre un tema rococ na temu rokoko per a violoncel i orquestra en La major Op.33 de Piotr Ilitx Txaikovski s una pea de concert per a violoncel i orquestra.  Tot i que no es tracta exactament d'un concert, s l'obra ms prxima a un concert per a violoncel que Txailovski va compondre.  L'estil est inspirat per la msica de Mozart, el compositor ms admirat per Txaikovski, fent palesa l'estima del compositor per la msica del classicisme.  Malgrat tot, el "tema" no s d'origen rococ, sin que es tracta d'un tema original de Txaikovski.

 Histria .
L'obra va ser composta entre desembre de 1876 i mar de 1877 per al violoncellista alemany Wilhelm Fitzenhagen (professor del Conservatori de Moscou) i amb la seua ajuda.  Fitzenhagen va estrenar les Variacions a Moscou, el 30 de desembre de 1877 amb Nikolai Rubinstein dirigint l'orquestra.  Aquesta va ser-ne potser l'nica interpretaci tal i com Txaikovski la va compondre, fins l'any 1941, quan va ser interpretada a Moscou sense les esmenes fetes per Fitzenhaugen, que aleshores ja havien esdevingut absolutament estndards.

Fitzenhaugen va intervenir considerablement a donar forma al que ell considerava "la seua" pea. Gran part dels detalls de la part solista sn seus, i van ser realment compostos per ell sota l'autgraf de Txaikovski. Ms encara, Fitzenhaugen va descartar una variaci sencera i va reestructurar l'ordre de la resta. Aix, per altra banda, va necessitar ms talls i enllaos.

De fet, Txaikovski havia animat Fitzenhaugen a intervenir en les Variacions   cosa que aparentment va oblidar de comunicar al seu editor, P. I. Jurgenson.  Jurgenson va escriure a Txaikovski:  Aquest horrible Fitzenhaugen insisteix a canviar la vostra pea per a violoncel, i diu que li heu donat completa autoritzaci per a fer-ho.  Du meu! "Txaikovski revu et corrig par Fitzenhagen!" . De fet, en una de les seues ocasionals mostres d'inseguretat  sobre la seua obra, especialment quan aquesta prenia forma, Txaikovski va autoritzar-ne els canvis. Onze anys desprs, un dels alumnes de Fitzenhaugen, Anatoli Brandukov, li va preguntar al compositor per qu no restaurar la pea a la seua forma original.  Aparentment irritat per la pregunta, Txaikovski va replicar:  Oh, que el diable se l'emporte! Deixeu-la estar com s .

Les variacions s'interpreten sense pausa, excepte entre l'ltim moviment lent i el finale; per fins i tot ac no hi ha l'ampla doble barra que tradicionalment indica la separaci entre moviments, sin noms un silenci abans d'escometre el fragment final. La dificultat de la pea rau en aquesta disposici aparentment innocent de les vuit seccions, sense els habituals llargs interludis orquestrals que permetrien al solista prendre al.

L'obra est orquestrada per a petita orquestra, consistent en parells d'instruments de fusta bsics, dues trompes i instruments de corda, i t un tema i set variacions, amb una durada d'al voltant els 20 minuts.

Estructura.

Moderato assai quasi Andante - Thema: Moderato semplice;
Var. I: Tempo della Thema;
Var. II: Tempo della Thema;
Var. III: Andante sostenuto;
Var. IV: Andante grazioso;
Var. V: Allegro moderato;
Var. VI: Andante;
Var. VII e Coda: Allegro vivo;

Moderato assai quasi Andante - Thema: Moderato semplice.
L'orquestra comena amb una relativament breu (tot i que sobre el paper semble ms llarga) introducci, i el violoncel solista exposa el simple i elegant tema. El tema es repeteix un total de sis vegades, aleshores el violoncel toca un breu passatge de lligam, exactament les mateixes notes que s'usen desprs per a enllaar les Vars. I i II. El mateix passatge es troba, en una octava inferior, enllaant les Vars. II i III.

Var. I: Tempo della Thema.
La primera variaci s en triplets, a travs dels quals l'orquestra exposa el tema de manera modificada. Es tracta d'una variaci viva i plena de grcia.

Var. II: Tempo della Thema.
La segona variaci presenta una secci de conversa entre l'orquestra i el solista, en la qual el tema prcticament dobla la seua velocitat.

Var. III: Andante sostenuto.
En la tercera variaci el tema ha canviat a la tonalitat de do major i s'interpreta amb un temps ms contemplatiu.

Var. IV: Andante grazioso.
La quarta variaci torna a la tonalitat de la major i s una versi ms viva del tema.

Var. V: Allegro moderato.
La cinquena variaci es desenvolupa sobre refilades des del final de la quarta variaci, i desprs d'un gran descens del violoncel solista vers un mi baix, l'orquestra reprn amb galania. Hi segueix una cadncia, concloent amb les refilades inicials, i de nou la melodia sona amb l'orquestra al complet per a desprs iniciar-se una nova i ms difcil cadncia. Aquesta segona cadncia, que sorprenentment est acompanyada d'acords, refusa fermament culminar la seua tonalitat menor.

Var. VI: Andante.
La sisena variaci s una malencnica reexposici del tema de re menor, arrosegant-se des de la cadncia.

Var. VII e Coda: Allegro vivo.
Desprs d'una pausa breu, el solista, ja molt esgotat, escomet la variaci ms difcil i exigent, un Allegro vivo. Ser capa controlar la tcnica d'aquesta darrera variaci s una prova de virtuosisme per a qualsevol violoncellista. L'orquestra tamb (el flautista en particular) se sotmet a dura prova, sobretot en el final increblement rpid.

Canvis respecte de l'original.
La segent llista mostra la disposici original de l'obra tal i com Txaikovski la va compondre i la revisi feta per Fitzenhaugen:
Introduction- Igual;
Theme-Igual;
Variaci I-Igual;
Variaci II- Igual;
Variaci III- Ara Variaci VI;
Variaci IV- Ara Variaci VII;
Variaci V- Ara Variaci IV;
Variaci VI- Ara Variaci V;
Variaci VII- Ara Variaci III;
Variaci VIII- Tallada;
Coda- Igual;

Vegeu enregistrament de Steven Isserlis i Julian Lloyd Webber

Enllaos externs.
http://www.tchaikovsky-research.org/en/Works/Concertos/TH057/index.html;
 Cal esmentar que la partitura s l'original de Txaikovski, i pot diferir considerablement de l'usada en les interpretacions modernes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254639" title="Esglsia de Grundtvig" nonfiltered="3884" processed="3875" dbindex="99038">





L'esglsia de Grundtvig, situada al barri de Bispebjerg, a Copenhaguen (Dinamarca), s, grcies la seva originalitat, una de les esglsies ms conegudes de la ciutat i un dels escassos exemples de temple expressionista.

 Caracterstiques .

L'esglsia pren el seu nom del filsof dans N. F. S. Grundtvig. Per a la seva construcci es va realitzar un concurs el 1913 que va guanyar Peder Klint. La primera pedra es va collocar al finalitzar la Primera Guerra Mundial, el 8 de setembre de 1921, i la construcci va durar fins al 1926, encara que els ltims treballs a l'interior i els edificis limtrofs van ser acabats el 1940 per Kaare Klint, fill de l'anterior.

Peder Klint va aconseguir amb l'esglsia de Grundtvig una sntesi arquitectnica. Va estudiar per al seu projecte una multitud de tpiques esglsies de poble daneses, i es va inspirar tant en la forma de construcci tradicional, com en els materials i la decoraci. Klint va fusionar les formes modernes i geomtriques de l'expressionisme de ma amb les lnies clssiques i amb la tendncia cap al cel del gtic. A travs del cementiri del barri de Bispebjerg hi ha un llarg cam des de la portada principal de l'esglsia que, junt amb els edificis limtrofs simtrics, formen gaireb un eix de perspectiva barroca.

La caracterstica ms vistosa de la construcci s la faana occidental, que recorda a un Westwerk o a un orgue, que amaga un campanar de 49 metres d'altura. Per a la nau central Klint va crear un gablet escalonat, tal com es poden observar sovint a les esglsies daneses, per va interpretar aquest element de forma innovadora i va doblar el seu punt ms alt. Les naus sn de mides generoses: la longitud total de l'Hallenkirche de tres naus s de 76 metres, amb una amplada de 35 metres i la nau central t una altura de 22 metres. L'interior, d'aires gtics, t una capacitat per a 1800 persones. La construcci est realitzada amb 6 milions de maons grocs, un material tpicament dans.

Durant el temps de construcci de l'esglsia, al seu voltant, va sorgir un barri residencial que enquadra i fa ressaltar la presncia del temple. L'esglsia s accessible tot l'any per a visitants, tamb fora dels horaris de culte. L'edifici tamb s emprat per a la realitzaci de concerts especialment grcies al gran orgue construt per Marcussen&Sn.

 Influncies .

A Reykjavk es troba l'esglsia de Hallgrmskirkja, un temple construt pocs anys desprs de l'esglsia de Grundtvig, en el qual s'ha realitzat una sntesi similar de formes gtiques i modernes.

 Enllaos externs .

 Pgina de l'Esglsia de Grundtvig ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254641" title="Alfons Schepers" nonfiltered="3885" processed="3876" dbindex="99039">

Alfons Schepers (Neerlinter, 27 d'agost de 1907 - Tienen, 1 de desembre de 1984) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1931 i 1938, aconseguit 28 victries, entre elles tres Lieja-Bastogne-Lieja, un Tour de Flandes, una Pars-Nia, tres etapes a la Volta a Espanya i una al Tour de Frana.

Palmars.
1929;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r del Circuit de Lieja;
 1r del Gran Premi de Thisnes;
 1r del Premi d'Oplinter;
1930;
 1r del Tour de Flandes dels independents;
1931;
 Campi de Blgica en ruta;
 Campi de Blgica de contrarellotge per equips;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r a Chtelet;
1932;
 1r a la Pars-Belfort;
 1r al Circuit de Morbihan;
1933;
 1r del Tour de Flandes;
 1r de la Pars-Nia i vencedor d'una etapa;
 1r a Berchem;
 1r del Critrium de Ginebra;
 1r del Critrium de Tor;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Saint tienne;
1934;
 1r a la Pars-Rennes;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1935;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r a Valkenburg;
1936;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya;
1937;
 1r del Tour du Limbourg;
 1r a Jambes;

Resultats al Tour de Frana.
1931. 18 de la classificaci general;
1932. Abandona (15a etapa);
1933. 18 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1934. Abandona (6a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1936. 7 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;

Resultats al Giro d'Itlia.
1937. Abandona (7a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Alfons Schepers ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254645" title="Hypsiboas" nonfiltered="3886" processed="3877" dbindex="99040">

Hypsiboas s un gnere de granotes de la famlia Hylidae.

Espcies.

 Hypsiboas albomarginatus (Spix, 1824).
 Hypsiboas alboniger (Nieden, 1923).
 Hypsiboas albopunctatus (Spix, 1824).
 Hypsiboas alemani (Rivero, 1964).
 Hypsiboas andinus (Mller, 1926).
 Hypsiboas atlanticus (Caramaschi i Velosa, 1996).
 Hypsiboas balzani (Boulenger, 1898).
 Hypsiboas beckeri (Caramaschi i Cruz, 2004).
 Hypsiboas benitezi (Rivero, 1961).
 Hypsiboas bischoffi (Boulenger, 1887).
 Hypsiboas boans (Linnaeus, 1758).
 Hypsiboas buriti (Caramaschi i Cruz, 1999).
 Hypsiboas caingua (Carrizo, 1991).
 Hypsiboas calcaratus (Troschel, 1848).
 Hypsiboas callipleura (Boulenger, 1902).
 Hypsiboas cipoensis (B. Lutz, 1968).
 Hypsiboas cordobae (Barrio, 1965).
 Hypsiboas crepitans (Wied-Neuwied, 1824).
 Hypsiboas cymbalum (Bokermann, 1963).
 Hypsiboas dentei (Bokermann, 1967).
 Hypsiboas ericae (Caramaschi i Cruz, 2000).
 Hypsiboas exastis (Caramaschi i Rodrigues, 2003).
 Hypsiboas faber (Wied-Neuwied, 1821).
 Hypsiboas fasciatus (Gnther, 1858).
 Hypsiboas freicanecae (Carnaval i Peixoto, 2004).
 Hypsiboas fuentei (Goin i Goin, 1968).
 Hypsiboas geographicus (Spix, 1824).
 Hypsiboas goianus (B. Lutz, 1968).
 Hypsiboas granosus (Boulenger, 1882).
 Hypsiboas guentheri (Boulenger, 1886).
 Hypsiboas heilprini (Noble, 1923).
 Hypsiboas hobbsi (Cochran i Goin, 1970).
 Hypsiboas hutchinsi (Pyburn i Hall, 1984).
 Hypsiboas jimenezi (Senaris & Ayarzaguena, 2006).
 Hypsiboas joaquini (B. Lutz, 1968).
 Hypsiboas lanciformis (Cope, 1871).
 Hypsiboas latistriatus (Caramaschi i Cruz, 2004).
 Hypsiboas lemai (Rivero, 1971).
 Hypsiboas leptolineatus (P. Braun i C. Braun, 1977).
 Hypsiboas leucocheilus (Caramaschi i Niemeyer, 2003).
 Hypsiboas lundii (Burmeister, 1856).
 Hypsiboas marginatus (Boulenger, 1887).
 Hypsiboas marianitae (Carrizo, 1992).
 Hypsiboas melanopleura (Boulenger, 1912).
 Hypsiboas microderma (Pyburn, 1977).
 Hypsiboas multifasciatus (Gnther, 1859).
 Hypsiboas nympha (Faivovich, Moravec, Cisneros-Heredia, i Khler, 2006).
 Hypsiboas ornatissimus (Noble, 1923).
 Hypsiboas palaestes (Duellman, De la Riva, i Wild, 1997).
 Hypsiboas pardalis (Spix, 1824).
 Hypsiboas pellucens (Werner, 1901).
 Hypsiboas phaeopleura (Caramaschi i Cruz, 2000).
 Hypsiboas picturatus (Boulenger, 1882).
 Hypsiboas polytaenius (Cope, 1870).
 Hypsiboas pombali (Caramaschi, Silva, i Feio, 2004).
 Hypsiboas prasinus (Burmeister, 1856).
 Hypsiboas pugnax (O. Schmidt, 1857).
 Hypsiboas pulchellus (Dumril i Bibron, 1841).
 Hypsiboas pulidoi (Rivero, 1968).
 Hypsiboas punctatus (Schneider, 1799).
 Hypsiboas raniceps (Cope, 1862).
 Hypsiboas rhythmicus (Searis i Ayarzagena, 2002).
 Hypsiboas riojanus (Koslowsky, 1895).
 Hypsiboas roraima (Duellman i Hoogmoed, 1992).
 Hypsiboas rosenbergi (Boulenger, 1898).
 Hypsiboas rubracylus (Cochran i Goin, 1970).
 Hypsiboas rufitelus (Fouquette, 1958).
 Hypsiboas secedens (B. Lutz, 1963).
 Hypsiboas semiguttatus (A. Lutz, 1925).
 Hypsiboas semilineatus (Spix, 1824).
 Hypsiboas sibleszi (Rivero, 1971).
 Hypsiboas stenocephalus (Caramaschi i Cruz, 1999).
 Hypsiboas varelae (Carrizo, 1992).
 Hypsiboas wavrini (Parker, 1936).

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254646" title="El nom de la rosa (pellcula)" nonfiltered="3887" processed="3878" dbindex="99041">


El nom de la rosa (Der Name der Rose en l'original alemany) s una pellcula germano-franco-italiana de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la novella homnima d'Umberto Eco. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

La pellcula, ambientada a l'edat mitjana, tracta sobre un monestir on estan succeint fets molt estranys, incloent la mort d'alguns dels monjos. Aquests, es decideixen a cridar Guillem de Baskerville (Sean Connery), un fams investigador, frare francisc, qui, amb el seu ajudant, Adso de Melk (Christian Slater), un novici benedict, va descobrint proves que van ms o menys indicant qui s el culpable, per sempre desapareixen les sospites ja que altres proves que les contradiuen, o b a causa de la mort del suposat culpable.

En veure que Guillem no avana, decideixen fer venir la Santa Inquisici, la qual declara culpables, al mnim indici, Salvatore, la campesina, i un altre monjo, condemnant-los a la foguera. Entretant, per, Guillermo descobreix la biblioteca secreta i alhora el culpable, que s el ms vell del monestir, Jorge de Burgos.

Tota la biblioteca es crema, i Salvatore i l'altre monjo moren, per no la noia, ja que Adso la salva, aprofitant el moment de distracci que crea l'incendi que s'havia produt dalt de la torre, s a dir, a la biblioteca.

Al comenament, la pellcula es presenta explcitament com un palimpsest de la novella, s a dir que no pretn una exacta fidelitat per que s una obra que comparteix el mateix suport. El seu contingut s no obstant aix molt fidel a la novella. Una clicada d ull es fa a Umberto Eco, quan Guillermo de Baskerville en la biblioteca s'extasia sobre una obra d Umberto de Bolonya  (ciutat on Umberto Eco fa de professor).

La pellcula s construda com la illusi de l'escala sense fi de Roger Penrose (o d'Escher), escala on tindr lloc d'altra banda el combat en l'incendi entre el monjo francisc Guillermo de Baskerville, d'altra banda antic inquisidor, i un dels  exbibliotecaris de l'abadia, Jorge de Burgos (altre clicada d ull d'Umberto Eco, aquesta vegada, a Jorge Luis Borges i a la seva novella La Biblioteca de Babel).

Com a Notre-Dame de Pars de Victor Hugo, el mn medieval s illustra amb el deforme (geperut), la noia ertica, la religiositat, els pagesos primaris i aqu els copistes d un llibre pag.

Jean-Jacques Annaud va sollicitar per a la pellcula al productor alemany Bernd Eichinger que va finanar aquest costs projecte. Sean Connery va insistir pesadament per tal d'obtenir el paper principal d'aquesta adaptaci que no es va fer sense dificultats : diversos guionistes van exposar un laboris treball de transposici (el primer sent el guionista habitual d'Annaud Alain Godard). El prestigis cap operador itali Tonino Delli Colli (que havia treballat amb Pier Paolo Pasolini) va signar les llums, i el decorador itali Dante Ferretti va reconstruir l'abadia austera en els Abruzzes, no lluny de Roma. La msica de James Horner (que seria el  compositor de la banda original de Titanic) van conferir a la pellcula un ambient a la vegada bonic, captivador i aterridor sense estar desproveda de malenconia.

 Repartiment .

Sean Connery : Guillem de Baskerville;
Christian Slater : Adso de Melk;
Dwight Weist : el  vell Adso (el narrador);
Helmut Qualtinger  : Remigio de Voragine;
Elya Baskin : Severin de Sant'Emmerano;
Michael Lonsdale : l'abat;
F. Murray Abraham : Bernardo Gui;
Volker Prechtel  : Malaquies de Hildesheim;
Feodor Chaliapin Jr. : Jorge de Burgos;
William Hickey : Ubertin de Casal;
Michael Habeck : Berenger d'Arundel;
Urs Althaus : Venantius de Salvemec;
Valentina Vargas : la noia;
Ron Perlman : Salvatore;
Leopoldo Trieste : Michel de Cesene;
Franco Valobra : Jerme de Kaffa;
Vernon Dobtcheff : Hughes de Newcastle;
Donald O'Brien : Pietro d'Assisi;
Andrew Birkin : Cuthbert de Winchester;
Lucien Bodard : cardenal Bertrand de Pogetto;

 Curiositats de la pellcula .
La decoraci exterior de l'abadia ha estat creada de nou: aquest indret no existeix.
Jean-Jacques Annaud no desitjava tenir actors de renom a la seva pellcula. s el mateix Sean Connery, molt motivat pel paper del germ Guillermo, que va aconseguir convncer-lo. El director va quedar immediatament sedut per la qualitat d'interpretaci de l'actor.
Les obres utilitzades per a les necessitats de la pellcula eren tan ben imitats, per la qualitat de la illuminaci i de les enquadernaci, que alguns d'ells han estat robats durant el rodatge, obligant l'equip a posar els llibres en una caixa de seguretat al final de cada jornada de treball.
L esttua de la Mare de Deu davant la qual el jove Adso de Melk ve pregar, s un anacronisme ja que el seu estil s del Renaixement. s un detall que li criticaran durant molt de temps al director.

 Premis .

Csar a la millor pellcula estrangera 1987;
 BAFTA al  millor actor per Sean Connery;

 Vegeu tamb .
El nom de la rosa (novella)

 Enllaos externs .

 Pgina de la pellcula a l'IMDb;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254647" title="Deus ex machina" nonfiltered="3888" processed="3879" dbindex="99042">
Deus ex machina s una expressi llatina que significa du sorgit de la mquina, traducci de la expressi grega                (ap mekhans thes). T el seu origen en el teatre grec i l rom, en el moment que una grua (machina) introdueix una detat (deus) provinent de fora de l escenari per resoldre una situaci.
Resoluci de Gui.
Actualment s empara per referir-se a un element extern que soluciona una historia sense tenir en compte la seva lgica interna.
Des del punt de vista de l estructura d un gui,  Deus ex Machina  fa referncia a qualsevol esdeveniment que ve imposat per necessitats del mateix gui, per mantenir el que s espera de des d un punt de vista interessat ja sigui de la comercialitat, de la esttica o qualsevol altre factor, que repercuteix en una falta de coherncia interna.

No es necessari investigar massa en els guions per trobar exemples de  Deus ex Machina . Ja sigui l arribada de lheroi en l ltim moment, la inesperada crrega de cavalleria, l eclipsi afortunat, o la sorprenent estultcia del malvat perdent el temps al explicar-li els planes als protagonistes, s molt difcil evitar l aparici d aquests elements. El motiu en general s simple: en molts guions, la trama es el fil primari de creaci al que s han d adaptar tots els altres elements.

El principal problema d aquest tipus d esdeveniments es que, quan es percep la falta de coherncia interna, es pot produir incomoditat, ja sigui entre lectors, espectadors o jugadors, depenent de l obra. La quantitat justa de causalitat imposada per la narraci s un ingredient difcil de tenir em compte pel guionista: per una banda, s un mtode fcil per aconseguir la trama desitjada, per per una altra, pot fer que el conjunt no resulti creble, quedi  forat , o esdevingui surrealista.
Du-Mquina.
Amb l'aparici de la corrent Ciberpunk i altres moviments semblants, s'ha fet servir aquesta expressi per referir-se a la visi d'un du-mquina (en aquest cas un ordinador) que s omnipotent i omniscient. Podem trobar exemples d'aquesta concepci en l'obra d'Asimov, Clarke, Simmons, etc.
Un exemple diferent d'aquesta visi tamb es pot veure en pellcules de cincia ficci com la trilogia de Matrix, en la qual tot el planeta est sota el domini de les mquines, governades, a la vegada pel 'Deus ex machina'.

Utilitzaci com a Ttol.

Tamb s ha citat en videojocs como s el cas de Deus Ex,
a advance wars dual strike amb el CO power de Von bolt(Ex Machina) o ;
a la televisi, com el captol Deus ex Machina de la primera temporada de la srie Lost o ;
el captol Ex Deus Machina de la novena temporada de Stargate SG-1. ;
En el joc de simulaci Warhammer 40000, en el qual la organitzaci Adeptus Mechanicus predica una religi coneguda com el Culte a la Mquina, en la qual el seu du s un Du Mquina.
L ltim episodi de la srie d anime "Ergo Proxy" porta el ttol de "Deus Ex Machina";
'Ex Machina', cmic per adults de la editorial DC Comics creat per Brian K. Vaughan i Tony Harris.
La segona part de la pellcula d animaci per ordinador Appleseed que es titula 'Ex-Machina'.
En el videojoc mechassault 2: Lone Wolf, l ltima missi es titula deus ex machina.
 Cites musicals .
La banda Smashing Pumpkins en el seu disc conceptual MACHINA II t una can titulada 'Le Deux Machina'. ;
Tamb  s una famosa can del grup de rock visual Moi dix Mois del disc "Beyond the Gate". ;
Per altra banda, la banda creadora del Sid Metal, Machinae Supremacy, va titular Deus Ex Machinae el seu disc de debut, i ;
Liv Kristine (Ex-Theatre Of Tragedy) va gravar el seu primer lbum titulat Deux Ex Machina amb una can del mateix nom. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254649" title="Mur fronterer EUA-Mxic" nonfiltered="3889" processed="3880" dbindex="99043">

El mur fronterer EUA-Mxic esta fixat al llarg de la frontera entre ambds pasos per diferents murs dissenyats per prevenir l'entrada gratuta i illegal de persones a travs de la frontera entre ambds pasos; aquests murs van ser construts al llarg de 3 grans "operacions" per frenar el transport illegal de narctics i trfic illegal d'immigrants: Operation Gatekeeper a Califrnia, Operation Hold-the-Line a Texas i Operation Safeguard a Arizona. Aquestes tanques estan ubicades estratgicament al llarg de la divisi EUA-Mxic per reduir i frenar el creixent nombre de desplaaments illegals entre la frontera.

 Informaci de la frontera .



Per ms informaci, vegeu Frontera EUA-Mxic

Els murs s'han ubicat a les zones urbanes (San Diego, Califrnia i El Paso, Texas a on el passat hi havia un major nombre d'illegals creuant-la. Degut a l'efectivitat d'aquestes, s'han incrementat el nombre d'illegals creuant per la zona del Desert de Sonora i les Baboquivari Mountain d'Arizona, amb el que han de creuar 50 milles (80 km) de zona solitria per arribar a la primera carretera.

Unes 5.000 persones han perdut la vida intentant creuar la frontera en els ltims 30 anys, d'acord a l'escrit de la Comissi Nacional dels Drets Humans de Mxic, signada tamb per la American Civil Liberties Union. Entre l'1 d'Octubre del 2003 fins al 30 d'Abril del 2004, 660.390 persones han estat detingudes per la Policia Fronterera dels Estats Units (US Border Patrol en angls) intentant creuar-la de forma no legal; entre 43 i 61 han mort intentant creuar-la pel Desert de Sonora. En Octubre del 2004, la policia fronterera comunica que 325 persones van morir al creuar la frontera els 12 mesos anteriors; entre 1998 i 2004, oficialment 1.954 morts van ser reportats.

 Possible expansi .

El congressista Duncan Hunter (Republic per Califrnia) i director del House Armed Services Commitee ha proposat el 3 de Novembre del 2005 la construcci d'un refor a tota la frontera. Aix inclouria una zona de 100 iardes dins de la zona EUA. El 15 de desembre sota la H.R.4437 Hunter aconsegueix que se s'aprovi el pla, que inclou un mandat d'emmurallar al llarg de 698 milles (1.123 km) de la frontera mexicana. Finalment al 17 de maig del 2006 el Senat aprova amb la S. 2611 el que podria ser 370 milles de triple-muralla i una muralla pels cotxes.

La resoluci (H.R, Home Resolution) H.R. 6061 coneguda com "Secure Fence Act of 2006" va ser presentada el 13 de setembre del 2006; va ser aprovada el segent dia per 238 si i 138 no; 29 de setembre del mateix any el Senat confirma amb 80 si i 19 no l'aprovaci d'una possible construcci de 700 milles (1.125 km) de muralles/defenses fsiques al llarg de la frontera.

George W. Bush signa en 26 d'octubre la H.R. 6061 que va ser votada i aprovada al 109 Congres dels Estats Units. La signatura d'aquesta venia justament quan la CNN havia fet una enquesta a on deia que en la majoria dels americans preferien ms policia de frontera que no pas una muralla de 700 milles.

Conflictes i possible replantejament.

D'una banda sorgeixen problemes com el de no conixer ben b a on acaba cada pas; resulta que existeixen 1,5 milles de mur ubicats en territori mexic; per resoldre aquest embolic, s'hauran de destinar 3.000.000 de dlars. I es que a l'any 2000 es creia que la milla costaria sobre els 500.000 dlars; la substituci d'aquest tram estaria al voltant dels 2,5 a 3,5 milions de dlars .

L'altra es els problemes que comporta la construcci del mur. Un municipi de Texas, Granjeno podria tenir parts d'aquest en "zona de ning" amb la construcci del mur. I es que el Congrs ja havia autoritzat 1,2 bilions de dlars per les 700 milles de mur en la zona fronterera -330 milles de muralles virtuals, amb cmeres, sensors sota-terra, radar i altra tecnologia i 370 milles de mur fsic-. Sobre unes 70 milles de mur real seran construdes a la vall del Rio Grande a finals del 2008. Doncs b, en un mapa obtingut per l'AP es mostren fins a 7 propostes de per on passar el mur a la vall, incloent una a on parteix 35 de les 100 cases del municipi de Granjeno.

Rudy Giuliani, presidencialista republic, ha proposat el 19 de novembre a Mission, Texas la creaci d'un mur "virtual" en comptes d'un mur real; un tema que els habitants del vall del Rio Grande s'hi oposen. Ell diu que es inevitable que en alguns llocs hi hagi un mur fsic, per que en d'altres el mur virtual es ms valus perqu avisa a la gent qui s'aproxima a la frontera .

 Oposici al mur .

Grups pro-mexicans fincats als Estats Units, aix com el govern de Mxic  i altres governs d'Amrica Llatina s'hi oposen.

L'argument que defensa el govern de Mxic es que "mesures com les del mur danyen les relacions bilaterals en el seu conjunt ja que sn contrries a l'esperit de cooperaci que ha de prevaldre entre ambds estats per garantir una seguretat fronterera com; mesures com aquesta creen un clima de tensi entre les comunitats frontereres i generen divergncies en comptes de convergncies entre ambds pasos". Tamb diu que "no es pot solucionar els problemes migratoris construint tanques, no es pot millorar la seguretat construint murs" .

L'alcalde de la ciutat de McAllen, Texas ha manifestat tamb el seu desacord  aix com tamb el governador de Texas, Rick Perry 

 Enllaos externs .

 Library of Congress Bill Summary & Status on H.R. 6061 ;
 Fences and Mushrooms Along the Border, JURIST ;
 Is a fence along the U.S.-Mexico border a good solution to illegal immigration? - Pros i Contres del mur fronterer ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254655" title="Adriano Vignoli" nonfiltered="3890" processed="3881" dbindex="99044">

Adriano Vignoli (Sasso Marconi, 11 de desembre de 1907 - 16 de juny de 1996) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1934 i 1940. La Segona Guerra Mundial va suposar una interrupci en la seva carrera, per amb tot el 1947 encara disput algunes curses. Al llarg d'aquests anys aconsegu 2 victries, una etapa al Tour i una al Giro. 

Palmars.
1934;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 3r al Giro de la Toscana;
1937;
 2n al Giro dell'Emilia;
 3r a la Mil-Mantua;
1937;
 3r al Giro del Veneto;

Resultats al Tour de Frana.
1934. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1935. Abandona (7a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1934. 8 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1937. 10 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Adriano Vignoli ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254659" title="Quinta de Sant Rafael" nonfiltered="3891" processed="3882" dbindex="99045">
La Quinta de Sant Rafael de Tarragona (tamb anomenada Quint de Sant Rafael) s un edifici d'estil modernista, obra de l'arquitecte Juli Maria Fossas i Martnez, construt el 1912.

Aquesta construcci fou feta erigir per Mari Puig i Valls per a residncia particular del seu germ Rafael. s un edifici de 366 m2 tils, distributs en 2 plantes; en un angle de la casa es drea una torre octogonal. Desprs de 20 anys d'aband i de propostes que no fructificaren, el 2008 l'ajuntament de Tarragona en decid la restauraci, amb la intenci que l'edifici acolls un centre d'interpretaci de la natura .

Els terrenys de la finca original havien acollit un parc format per un gran nombre d'espcies d'arbres i arbusts, identificades amb voluntat pedaggica, i escultures procedents de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888 (aquestes, a causa de la vinculaci de Rafael Valls amb l'esdeveniment). Si b una part dels terrenys han estat edificats posteriorment, la resta forma part del Parc de la Ciutat de Tarragona.

 Enllaos .
 Tarragona municipal nm 243 (novembre 2005);
 Tarragona recuperar un xalet d'estil modernista, Avui 8.1.8;
 Fotografia de l'edifici;
 L'IES Vidal i Barraquer "adopta" l'edifici (2007);
 Auca dedicada a la Quinta, obra de l'alumnes de l'IES Vidal i Barraquer;

 Referncia .
Informaci extreta de lAvui 8.1.8





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254661" title="Hypsiboas albomarginatus" nonfiltered="3892" processed="3883" dbindex="99046">

Hypsiboas albomarginatus s una espcie de granota que viu a Brasil. 

Referncies.

 Carnaval, A.C., Kwet, A. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Hypsiboas albomarginatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254663" title="Hypsiboas alboniger" nonfiltered="3893" processed="3884" dbindex="99047">

Hypsiboas alboniger s una espcie de granota que viu a Bolvia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004. Hypsiboas alboniger.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254665" title="Hypsiboas albopunctatus" nonfiltered="3894" processed="3885" dbindex="99048">

Hypsiboas albopunctatus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i Uruguai.

Referncies.

 Aquino, L., Bastos, R., Kwet, A., Reichle, S., Silvano, D., Azevedo-Ramos, C., Scott, N. & Baldo, D. 2004.  Hypsiboas albopunctatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254667" title="Hypsiboas alemani" nonfiltered="3895" processed="3886" dbindex="99049">

Hypsiboas alemani s una espcie de granota que viu a Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Manzanilla, J. & Mijares, A. 2004.  Hypsiboas alemani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254670" title="Hypsiboas andinus" nonfiltered="3896" processed="3887" dbindex="99050">

Hypsiboas andinus s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Bolvia.

Referncies.

 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I., Khler, J. & Lavilla, E. 2004.  Hypsiboas andinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254671" title="Hypsiboas atlanticus" nonfiltered="3897" processed="3888" dbindex="99051">

Hypsiboas atlanticus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Carnaval, A.C. & Pimenta, B. 2004.  Hypsiboas atlanticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254672" title="Robert Wierinckx" nonfiltered="3898" processed="3889" dbindex="99052">

Robert Wierinckx (Ixelles, 12 d'abril de 1915 - Rixensart, 29 de desembre de 2002) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1934 i 1939. Durant aquests anys aconsegu 7 victries, entre elles una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1934;
 1r a la Brusselles-Luxemburg-Montdorf;
 1r al Tour de l'Oest;
1936;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1937;
 1r al Circuit de Morbihan;
1938;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Alemanya;

Resultats al Tour de Frana.
1936. Abandona (15a etapa). Vencedor d'una etapa;
1937. Abandona (17a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Robert Wierinckx ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254673" title="Hypsiboas balzani" nonfiltered="3899" processed="3890" dbindex="99053">

Hypsiboas balzani s una espcie de granota que viu a Bolvia i Per.

Referncies.

 Angulo, A., Reichle, S., Khler, J. & Arizabal, W. 2004.  Hypsiboas balzani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254674" title="Partit Comunista" nonfiltered="3900" processed="3891" dbindex="99054">
Un Partit Comunista s un partit poltic que basa la seva ideologia i practiques poltiques en la teoria marxista en qualsevol de les seves modalitats o escoles i la implementaci d'una societat comunista. El partit comunista, a diferncia dels partits socialistes, socialdemcrates i laboristes (que es creen en la segona meitat del segle XIX), sorgeix en la primera meitat del segle XX com resultat de la I Guerra Mundial (1914-1918), la revoluci bolxevic (1917) i, sobretot, per la creaci de la Internacional Comunista. s el resultat de la divisi dels partits integrants de la Segona Internacional que s'oposen a la guerra, donen suport la revoluci bolxevic i es consideren revolucionaris i contraris a les cridades tctiques "revisionistes". Com crtica a la socialdemocrcia i la seva diversitat d'opinions i faccions est la idea que el partit ha de ser una organitzaci cohesionada i disciplinada, compost per revolucionaris que guien el procs poltic cap al socialisme.

El primer partit a adoptar aquest nom va ser la facci bolxevic del Partit Obrer Socialdemcrata Rus (POSDR) que al mar de 1918 (VII Congrs Extraordinari) va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolchevique) ("VKP(b)") per a diferenciar-se dels menxevics i altres faccions del POSDR.

Posteriorment altres partits europeus, que corresponia a les faccions que donaven suport la revoluci russa es denominen partit comunista. En nom es fa obligatori per als partits integrants de la Internacional Comunista a partir de l'aprovaci de les 21 condicions en l'II Congrs Mundial del 30 de juliol de 1920. La qual assenyala que tot partit membre havia de dir-se: Partit Comunista de (secci de la Internacional Comunista) (condici 17).

Com a norma, des de la III Internacional tots els partits comunistes han d'organitzar-se entorn dels principis del centralisme democrtic. A ms en teoria s el Congrs del partit la mxima instncia de decisions la qual tria un Comit Central encarregat d'executar les decisions del congrs entre el perode de reuni d'aquest. El Comit Central tria un Politbur o Comissi Poltica ms petita la qual tria al Secretari General i s'encarrega de l'administraci i decisions diries del partit. Tamb es proscriuen les faccions internes o dissidents a l'interior del partit, amb la qual cosa es buscava mantenir la unitat i consens en l'adrea revolucionria a l'interior del partit.

En el seu llibres Qu Fer? i Un pas endavant, dos passos enrere, Lenin va fonamentar les tasques i el model del partit comunista. Segons ell, el partit s el destacament d'avantguarda de la classe obrera i les seves principals funcions sn incorporar al moviment obrer el coneixement poltic marxista i dirigir la lluita anticapitalista en tots els seus aspectes. Una de les caracterstiques essencials del partit d'avantguarda leninista, s que est conformat per un redut grup de revolucionaris professionals que representen els sectors ms avanats de la classe obrera i de la intellectualitat.


 Vegeu tamb .
 Comunisme;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254676" title="Hypsiboas beckeri" nonfiltered="3901" processed="3892" dbindex="99055">

Hypsiboas beckeri s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Hypsiboas beckeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254678" title="Hypsiboas benitezi" nonfiltered="3902" processed="3893" dbindex="99056">

Hypsiboas benitezi s una espcie de granota que viu al Brasil, Veneuela i, possiblement tamb, a Guyana.

Referncies.

 Mijares, A. & La Marca, E. 2004.  Hypsiboas benitezi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254679" title="Hypsiboas bischoffi" nonfiltered="3903" processed="3894" dbindex="99057">

Hypsiboas bischoffi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Garcia, P. & Kwet, A. 2004.  Hypsiboas bischoffi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254680" title="Hypsiboas boans" nonfiltered="3904" processed="3895" dbindex="99058">

Hypsiboas boans s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Panam, Per, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A., Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Ron, S. & Hardy, J. 2004.  Hypsiboas boans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254681" title="21 condicions per a l'admisi a la Internacional Comunista" nonfiltered="3905" processed="3896" dbindex="99059">
Les condicions per a l'admissi a la Internacional Comunista, popularment conegudes com les 21 condicions, eren els punts ideolgics i organitzatius que havia d'aprovar tot partit o organitzaci que volgus adherir-se a la Internacional Comunista. Aquestes condicions van ser aprovades durant el segon Congrs Mundial de la Internacional Comunista, el 30 de juliol de 1920. Algunes d'aquestes condicions establien, per exemple:

 Trencar totalment amb els reformistes i la seva expulsi (condicions 2, 7 i 21).
 Combinar el treball legal amb l'illegal (condici 4).
 Denunciar tant del "social-patriotisme" com del "social-pacifisme" (condici 6).
 Crear una organitzaci clandestina parallela a la legal (condici 3).
 Donar suport tot moviment d'alliberament de les colnies del propi pas (condici 8).
 Atacar a la "Internacional" de sindicats "grocs" d'Amsterdam (condici 10).
 Organitzar el partit amb base en els principis del centralisme democrtic (condici 12).
 Donar suport incondicionalment a totes les Repbliques Sovitiques (condici 14).
 Que tot partit membre havia de cridar-se: "Partit Comunista de (secci de la Internacional Comunista)" (condici 17).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254682" title="Hypsiboas buriti" nonfiltered="3906" processed="3897" dbindex="99060">

Hypsiboas buriti s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Gonalves da Cruz, C.A. & Silvano, D. 2004.  Hypsiboas buriti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254683" title="Hypsiboas caingua" nonfiltered="3907" processed="3898" dbindex="99061">

Hypsiboas caingua s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil i Paraguai.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Scott, N., Aquino, L., Kwet, A., Pavan, D., Lavilla, E. & Baldo, D. 2004.  Hypsiboas caingua.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254686" title="La Cava" nonfiltered="3908" processed="3899" dbindex="99062">


La Cava s un poble situat al Delta de l'Ebre a la comarca del Baix Ebre. Des de l'any 1977 forma part del municipi de Deltebre juntament amb Jess i Maria

Est ubicat tot just al centre del Delta de l'Ebre, el que se n diu al cor del Delta, delimita al nord amb el canal de l'esquerra de l'Ebre i al sud amb el riu Ebre on podem trobar a l altra banda de riu el poble de Sant Jaume d Enveja. A l oest delimita amb el poble ve, Jess i Maria el qual les seves fronteres son inexistent per l apropament entre els dos pobles. 

 Histria .

Referent a la seva historia se n coneix ben poc, els documents ms antics que se n conserven daten de l any 1818 els quals constitueixen l esglsia de Sant Miquel de La Cava i proclamen a Sant Miquel patr de La Cava, els historiadors afirmen que la historia de La Cava te alguns segles ms abans dels documents que s'en conserven, afirmen que els primers pobladors varen ser el  moros ,el misteri es, qui varen ser els primers que s assentaren on actualment est el poble? don prev el nom de La Cava? preguntes sense resposta. S afirma que abans de la Guerra civil espanyola a l Esglsia Sant Miquel de La Cava hi havien ms documents amb pistes s'obre la histria, com era habitual els varen cremar, un autor local en un dels seus llibres escriu,  la histria del nostre poble s ha fet fum .

La gent del poble te diferents teories  mtiques  del nom del La Cava;

La primera teoria explica que els habitants de Tortosa tenien unes caves situades al Delta on guardaven els seus producte frescos ja que aprofitaven la humitat del Delta. 
D aquestes caves ve el nom de La Cava.

Una altra teoria afirma que venien des de les terres valencianes colles de pagesos a cava la terra per tal de conrrear el producte estrella del delta, l arrs.
Del cavar dels valencians ve el nom de La Cava. 

Una altra bastant apareguda a l'anterior explica que els primers colons varen trobar una imatge de Sant Miquel quan venien a cavar la terra per fer regalssia, van decidir crear un poble nomenat Sant Miquel de La Cava




Deixant aquestes teories mtiques per sense descartar-les alguns professor o escriptors s han atrevit amb les seves teories i explicacions.


L any 1996 a la revista del Museu del Montsi el professor d histria el Sr. Xavier Ribas i Vilanova  va public que el nom de La Cava deriva de l'any 1666, quan alguns propietaris que tenien finques seguin el riu per la zona del Bosc, Pereg, l'Arenal, Illa de Mar, etc. , es van reunir per a cavar una squia, des del revolt que el riu feia en front del que es deia Punta Grossa, girant cap al nord i anant a desembocar al Goler i la Torre de l'ngel (Platja de la Marquesa) per mirar d'evitar que el riu se'ls mengs les finques en cada riuada, molt habituals en aquelles temps. Van construir la squia des d'aquell revolt fins al que en aquell moment era el Pant (antic Port Fangs). Al hivern segent, les primeres riuades, van fer que aquella squia esdevingus la sortida principal del riu, i des d'aleshores, el riu que anava cap al nord es va anant rublint. 
Quan es va llogar gent per fer l'excavaci de la squia, era per a cavar i la veu popular en va comenar a dir "la cava", perqu segur que els temps que va durar la construcci de la squia degu de ser prou dilatat en el temps, i la gent va deixar de dir que anava a cavar a la squia, simplement deia "la cava".
Un exemple d aquest joc de paraules, en compte de dir vaig a plantar arrs, diem a "la plantada" i en aquest cas en compte de dir que anaven a cavar a la squia, deien anar a "la cava".

Una altra teoria la trobem amb el professor Jess Masip el qual va explicar la possibilitat que el nom de La Cava venia de un antic nom rab Al-Capdil,  moro  que va habitar aquestes terres.

Un llibre editat per Caixa de Terrassa sobre la histria del Baix Ebre - Montsi. En un dels captols els autors van parlar del possible origen del nom La Cava. Segons ells el ms probable es que vingus de l'rab per qu definien un lloc del Delta com "on lo riu s'acaba" que casualment fonticament sona com "acaba" en catal.




A finals del segle XIX queda clar que La Cava ja te vida prpia i comena la histria documentada del poble, les barraques, les formes de vida, les caseres, les pesques... es comena a omplir d ancdotes la histria de La Cava, un poble que pertany a la capital del Baix Ebre, Tortosa, i que "l nica" via decent de comunicaci es El Carrilet de La Cava, l'arrs es posiciona com a producte estrella de l'economia de tots els seus habitants.

En l'arribada de la Gerra Civil el poble va quedar bastant buit ja que les famlies fugiren cap a les garrigues, la majoria dels seus habitants varen lluitar el bndol Republic, bastants homes caveros moriren durant la guerra.
Els anys que envolten la guerra foren anys difcils per als habitants de La Cava, un poble pobre amb fam i amb unes condicions de vida i de desenvolupament difcils.

En finalitzar la Guerra Civil a l'any 1939 tornen les ancdotes de tots els seus habitants, histries i histries que fan peculiaritzar i enrrequir  la cultura de la gen de La Cava.


L'any 1977 La Cava deixa de pertnyer a Tortosa i es realitza la segregaci amb el naixement d'un nou municipi que avarca La Cava i Jess i Maria (poble ve), aquest municipi l'anomenen Deltebre, comencent els conflictes entre els habitants els quals es divideixen amb tres bndols, els caveros (La Cava), partidalencs (Jess i Maria) i baldaneros (Deltebre).
A dies d'avui aquesta disputa encara es viva, amb menys intensitat per viva, sobretot al ms d agost on es celebren les tradicionals festes majors de La Cava i Deltebre.

Al segle XXI La Cava es considerada un barri de Deltebre, constitueix la zona ms poblada i ms enriquida de comeros i serveis. 
El  Bum  de la construcci a deixat una gran petjada al poble que poc a poc est seguint el cam per transformar-se amb una ciutat.

 Economia .

La producci d arrs es l activitat agrcola ms important de La Cava, la construcci del canal de l esquerra de l Ebre va fer desenvolupar el conrreu de l arrs d'una manera notable, existeix una marca d arrs 100 % del Delta de l Ebre que se n diu Arrs La Cava.
Altres activitats importants que constitueixen l economia de La Cava sn la construcci i el turisme rural.

 Cultura .

Si d una cosa es caracteritzen els habitants de La Cava es per la seva cultura, coneguts per tot arreu per  caveros , es caracteritzen per la seva peculiaritat de parlar la llengua catalana ( xeic de La Cava iau  vendria a ser  noms sc de La Cava ), per la seva manera de ser (valents i atrevits) i pel seu protagonisme  all on vas et trobs un cavero .

La festa dels bous es una pea fonamental de la cultura, se celebra al ms d agost en commemoraci al patr Sant Roc, cal destacar el bou capllaat smbol principal de les festes majors de La Cava.
El ball tpic es la jota aragonesa i la can per excellncia Lo Carrilet de la Cava, la gastronomia destaca per la gran varietat de menjars, la paella, l'anguila en suc, les paracotes, l'arrs col i fesols (calent), els musclos etc. entre moltes ms especialitats que fan de la gastronomia de La Cava un autntic luxe.

 Entitats .
 Club Deportiu La Cava ;
 Associaci Local de la Dona de La Cava ;
 Societat de Caadors Sant Miquel de la Cava;
 Grup de Twirling La Cava ;
 Penya Taurina "Bous Ms Que Mai" de La Cava ;
 Banda de Cornetes i Tambors de La Cava ;
 Grup de Sevillanes "Poderio" de La Cava ;
 Bat'u'Kava ;
 Penya Barcelonista La Cava "Galaxo";
 Associaci Cultural i Recreativa de La Cava;
 Associaci de Joves de La Cava;

 Enllaos externs .
 C.D. La Cava;
 Penya Taurina "Bous Ms Que Mai" La Cava;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254687" title="Sauveur Ducazeaux" nonfiltered="3909" processed="3900" dbindex="99063">

Sauveur Ducazeaux (Baiona, 8 de desembre de 1911 - Colmar, 23 de juny de 1987) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1934 i 1938, aconseguint 2 victries durant la seva carrera professional.

Palmars.
1931;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de Barn;
1933;
 1r a la Pars - Chauny;
1935;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;
1936;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 37 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1937. 19 de la classificaci general;
1938. Abandona (8a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Sauveur Ducazeaux ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254688" title="Hypsiboas calcaratus" nonfiltered="3910" processed="3901" dbindex="99064">

Hypsiboas calcaratus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., La Marca, E., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Hypsiboas calcaratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254689" title="Federaci Sindical Internacional" nonfiltered="3911" processed="3902" dbindex="99065">
La Federaci Sindical Internacional (FSI, en alemany, Internationalen Gewerkschaftsbund, IGB; en angls International Federation of Trade Unions. IFTU) va ser l'associaci internacional de centrals obreres que funcion entre 1901 i 1945. Era des del seu origen considerat la contrapart sindical de la Segona Internacional al compartir els seus objectius i moltes vegades dirigents. Anomenada en forma pejorativa la Internacional d'Amsterdam per la Profintern.

Els seus orgens estan en un congrs realitzat a Copenhaguen en 1901 entre delegats de centrals sindicals de Dinamarca, Noruega, Sucia, Blgica, Alemanya i Gran Bretanya que acorden formar un Secretariat Sindical Internacional. En la vuitena conferncia realitzada a Zrich en 1913, el Secretariat es transforma en la Federaci Sindical Internacional.

Les seus del seu Secretariat han estat: Berln (1902-1919, 1931-1933), Amsterdam (1919-1931), Pars (1933-1940) i Londres (1940-1945). En 1914 durant la Primera Guerra Mundial es va establir en sl neutral (Amsterdam) una sotssecretria a crrec de Jan Oudegeest. No obstant aix les organitzacions dels pasos de l'Entesa (EUA, Frana, Gran Bretanya, Blgica, Rssia) van objectar la mantenci de la seu central a Alemanya establint una Oficina Central de Correspondncia a Pars encapalada per Lon Jouhaux per la durada del conflicte. Desprs de la guerra es normalitza la situaci del secretariat, refonent-se la FSI en 1919.

No obstant aix es produx un trenqui en el seu interior, durant els anys 1920, a l'unir-se algunes de les centrals a la Profintern, i entrar en conflicte les dues organitzacions respecte a com tenia major influncia i representativitat en mn sindical. L'anterior desprs d'un fracs d'acostament entre ambdues organitzacions. Aix mateix l'American Federation of Labor es desafilia de la FSI a causa del seu desacord amb l'associaci de la Federaci amb els partits obrers i la seva inclinaci pel socialisme. Durant aquest perode es refora el seu carcter d'organitzaci majorment europea per les organitzacions afiliades, al retirar-se EUA. Mant els seus vincle Internacional Obrera i Socialista. Establix una estreta collaboraci i promou les tasques de l'Organitzaci Internacional del Treball (OIT).

Durant la Segona Guerra Mundial va tenir escs impacte estalvi en la implementaci d'un xarxa subterrnia de suport la resistncia. Al desembre de 1945, el Consell General de la FSI decideix dissoldre-la al cres la Federaci Sindical Mundial com un intent d'agrupar totes les organitzacions sindicals.

La seva organitzaci distingia els segents ens:
 Comit Executiu, compost per un President, 5 vicepresidents i el Secretari General. Es reuneix almenys 6 vegades a l'any.
 Consell General, compost pel comit Executiu i 1 delegat per cada central nacional afiliada. Es reuneix almenys una vegada a l'any;
 Congrs, que corresponia la Conferncia entre 1901-1917, es reuneix cada 3 anys. Tria el Comit Executiu i s el mxim organisme resolutiu de la FSI;

Alguns dels seus presidents van ser: Karl Legien (1913-1919), Walter M. Citrine (1928-1945). Secretari General: Karl Legien (1903-1913), Eduard Karl (Edo) Fimmen (1919-1923), Jan Oudegeest (1923-1930), Walter Schevenels (1930-1945).


 Conferncies i Congressos de la FSI .

Conferncies
 I- Copenhaguen (Sucia), 1901;
 II- Stuttgart (Alemanya), 1902;
 III- Dubln (Irlanda), 1903;
 IV- Amsterdam (Pasos Baixos), 1905;
 V- Christiania (Dinamarca), 1907;
 VI- Pars (Frana), 1909;
 VII- Zrich (Sussa), 1913;
 VIII- Berna (Sussa), 1917.


Congressos (per refundaci de la FSI)
 I- Amsterdam ((Pasos Baixos), 28 de juliol al 2 d'agost de 1919;
 II- Roma (Itlia), 20-26 d'abril 1922;
 III- Viena (ustria), 2 al 7 de juny de 1924;
 IV- Pars (Frana), 1 al 6 d'agost de 1927;
 V- Estocolm (Sucia), 7 al 11 de juliol de 1930;
 VI- Brusselles (Blgica) 30 de juliol al 3 d'agost 1933;
 VII- Londres (Regne Unit), 8 al 11 de juliol 1936;
 VIII- Zrich (Sussa), 5 al 8 de juliol 1939 ;


 Bibliografia .
 Fimmen, Edo. 1922. The International Federation of Trade Unions. Development and Aims. Publications of the International Federation of Trade Unions. Amsterdam. (versions en Angls i alemany).
 Geert Van Goethem, 2006. The Amsterdam International; The World of the International Federation of Trade Unions (IFTU), 1913-1945; Aldershot, Ashgate, ISBN 0-7546-5254-8;
 Schevenels, Walter. 1956 Forty-five years International Federation of Trade Unions 1901-1945: a historical precis. With foreword by Walter M. Citrine. Brussels, Board of Trustees.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254691" title="Hypsiboas callipleura" nonfiltered="3912" processed="3903" dbindex="99066">

Hypsiboas callipleura s una espcie de granota que viu a Bolvia.

Referncies.

 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Hypsiboas callipleura.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254693" title="Walter Haubrich" nonfiltered="3913" processed="3904" dbindex="99067">
Walter Haubrich (Frankfurt, Rennia-Palatinat, 1935) s un periodista alemany. Estudi filologia romnica i literatura alemanya a la Universitat de Frankfurt del Main, i complet els estudis a les universitats de Dijon, Madrid i Salamanca. Treball com a lector d'alemany a les Universitats de Valladolid i Santiago de Compostella i el 1968 comen a treballar com a corresponsal a Madrid del diari Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ), on va destacar amb les seves crniques del final del franquisme, sobre Portugal, el Magrib i Amrica Llatina. Va passar llargues temporades a Argentina, Bolvia, Per, Mxic i Cuba i va treballar com a corresponsal a Paris. El 2001 va rebre el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo. A partir de la tardor del 2002 representa com corresponsal al Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung (suplement dominical del Frankfurter Allgemeine Zeitung). 

 Obres .
 Francos Erben. Spaniens Weg in die Gegenwart (Els hereus de Franco. El cam d'Espanya vers el present, 1976),
 Andalusien" (1983);
 Madrid (1987)  ;
 Juan Carlos I. von Spanien. Rede vom 23. Februar 1981 (Joan Carles I d'Espanya i l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, 1992);
 Stdte Lateinamerikas (Ciutats d'Amrica Llatina, 1994);
 Spaniens schwieriger Weg in die Freiheit (El cam difcil d'Espanya cap a la llibertat, 1995-2005) ;

 Enllaos externs .
 Ressenya a El Pas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254694" title="Hypsiboas cipoensis" nonfiltered="3914" processed="3905" dbindex="99068">

Hypsiboas cipoensis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Eterovick, P.C. & Nascimento, L.B. 2004.  Hypsiboas cipoensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254696" title="Hypsiboas cordobae" nonfiltered="3915" processed="3906" dbindex="99069">

Hypsiboas cordobae s una espcie de granota que viu a l'Argentina.

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Hypsiboas cordobae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254699" title="Hypsiboas crepitans" nonfiltered="3916" processed="3907" dbindex="99070">

Hypsiboas crepitans s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Panam, Surinam, Trinitat i Tobago, i Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Silvano, D., Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q. & Hardy, J. 2004.  Hypsiboas crepitans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254700" title="Hypsiboas cymbalum" nonfiltered="3917" processed="3908" dbindex="99071">

Hypsiboas cymbalum s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Garcia, P. &Rodrigues, M.T. 2004.  Hypsiboas cymbalum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254701" title="Hypsiboas dentei" nonfiltered="3918" processed="3909" dbindex="99072">

Hypsiboas dentei s una espcie de granota que viu al Brasil, la Guaiana Francesa i, possiblement tamb, a Surinam. 

Referncies.

 Gaucher, P. & Rodrigues, M.T. 2004.  Hypsiboas dentei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254702" title="Hypsiboas ericae" nonfiltered="3919" processed="3910" dbindex="99073">

Hypsiboas ericae s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Bastos, R., Colli, G. & Silvano, D. 2004.  Hypsiboas ericae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254704" title="Hypsiboas exastis" nonfiltered="3920" processed="3911" dbindex="99074">

Hypsiboas exastis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Caramaschi, U. & Rodrigues, M.T. 2004.  Hypsiboas exastis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254705" title="Partit Socialista Popular" nonfiltered="3921" processed="3912" dbindex="99075">


 Partit Socialista Popular (Argentina);
 Partit Socialista Popular (Espanya);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254707" title="Hypsiboas faber" nonfiltered="3922" processed="3913" dbindex="99076">

Hypsiboas faber s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil i Paraguai.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lavilla, E., Aquino, L., Kwet, A. & Baldo, D. 2004.  Hypsiboas faber.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254708" title="Hypsiboas fasciatus" nonfiltered="3923" processed="3914" dbindex="99077">

Hypsiboas fasciatus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i, possiblement tamb, a Veneuela. 

Referncies.

 Monteza, J.I., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Hypsiboas fasciatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254709" title="Leonard McCoy" nonfiltered="3924" processed="3915" dbindex="99078">
Dr. Leonard Horatio McCoy, anomenat Bones (ossos) s un personatge de Star Trek, interpretat per DeForest Kelley. A Star Trek: La Srie Original, era un dels tres personatges principals, representava l'emoci humana com personalitat oposada a la disciplina lgica de Spock; dotat d'una gran compassi, s tamb bastant grunyidor, supersticis, i tem de forma irracional les noves tecnologies, especialment al transportador, de l'eficcia del qual no es fia. De vegada en quan sol ser bastant intolerant amb l'herncia vulcaniana de Spock.

Metge de bord de la USS Enterprise des de 2266, McCoy es preocupa molt seriosament per la salut fsica i psquica de la seva tripulaci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254710" title="Hypsiboas freicanecae" nonfiltered="3925" processed="3916" dbindex="99079">

Hypsiboas freicanecae s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Hypsiboas freicanecae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254712" title="Rafael Puig i Valls" nonfiltered="3926" processed="3917" dbindex="99080">


Rafael Puig i Valls (Tarragona, 31 de maig del 1845   1920) va ser un enginyer forestal, defensor del medi natural i fundador de la Festa de l'arbre a Catalunya.

 Biografia .
A Villaviciosa de Odn estudi la carrera d'Enginyer de Monts, que acab el 1863. Es titul com a enginyer forestal el 1869. Entr al cos de forests de l'Estat, i acab amb el crrec d'enginyer en cap del districte forestal de Barcelona, Girona i Balears, fins a la seva jubilaci anticipada el 1907 a causa de l'arterioesclerosi. Va ser secretari de la Societat Econmica d'Amics del Pas (1872-1874) i del consell de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888, vocal de la junta del govern de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre durant vuit anys (pel cap baix, entre 1903 i 1906) i president de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (1892-1894 i 1904-1906) . Collaborador de La Vanguardia, tamb public diversos treballs de tema forestal. Juntament amb Victori Felip, propos la construcci del ferrocarril de Manresa a Berga.

 Rafael Puig i la defensa del medi natural .
L'arbre s la bellesa dels paisatges, la defensa de les conques i la providncia de les muntanyes
Puig va protagonitzar una llarga lluita en defensa del medi natural. Ultra els molts escrits que public, al 1884 form part d'una comissi que es proposava d'organitzar una lliga ciutadana que treballs en defensa dels boscos, i que redact un projecte de repoblaci forestal de la serra de Collserola. Posteriorment, Rafael Puig tamb propos que es creessin espais protegits a la muntanya de Montserrat (la primera proposta d'aquesta mena en l'estat espanyol ), a les serres del Tibidabo i del Montseny i al paratge del Cap de Creus (6 d'abril del 1902). Entre el 1896 i el 1902 presid i treball activament, en la Comissi per la fixaci de les dunes que, procedents del port de Roses, afectaven Torroella de Montgr, L'Escala i Sant Pere Pescador .

Convenut de la necessitat de promoure el respecte als boscos i la repoblaci forestal, institu el 1899 la Festa de l'Arbre a Catalunya, i treball tant a Catalunya, com en congressos i jornades arreu d'Europa (per exemple en el "Congrs Internacional de Silvicultura" de Pars del 1910 ) per a difondre-la. En reconeixement a aquesta tasca, el govern francs l'impos la Legi d'Honor en el transcurs de l'Exposici Universal de Pars del 1904.

Considerat un precursor de l'educaci ambiental, en la finca que envoltava la seva casa, la Quinta de Sant Rafael de Tarragona, plant una gran quantitat d'espcies d'arbres, identificats amb una voluntat clarament pedaggica. Modernament, una part d'aquesta finca s'han convertit en el Parc de la Ciutat de Tarragona; al 2007, i en el marc del "Segon Congrs Forestal Catal", s'hi inaugur un medall amb l'efgie de Rafael Puig .

 Escrits .
 Arenas voladoras del N.E. de Espaa: estudio del rgimen de su invasin continental, y medios proyectados Barcelona: Real Academia de Ciencias y Artes, 1899;
 La Asociacin y la cooperacin en el campo Barcelona: Tipografa Espaola, 1897;
 Breves consideraciones sobre la importancia industrial, minera, agrcola y forestal de la alta cuenca del Llobregat Madrid: Imp. de Moreno y Rojas, 1881;
 Crnica de la Fiesta del rbol en Espaa Barcelona: Talleres grficos de Jos Casamaj, 1909;
 Cronica de la Fiesta del Arbol en Espaa, en 1910 - Ao XIII de su publicacion Barcelona: 1910;
 Cronica de la Fiesta del Arbol en Espaa y en 1911 Barcelona: Imprenta-Elzeviriana de Borrs Mestres, 1911;
 Exposicin Universal de Chicago: Notas cientficas Barcelona: Diputacin Provincial de Barcelona, 1896;
 Ferro-carril econmico o tranvia movida a vapor entre las ciudades de Manresa y Berga siguiendo el valle del rio Llobregat Barcelona: Imprenta Barcelonesa, 1881;
 El Llobregat: sus cuencas alta, media y baja Barcelona: Real Academia de Ciencias y Artes, 1904;
 Memoria sobre la exposicin colombina de Chicago desde el punto de vista industrial y comercial Barcelona: Fomento del Trabajo Nacional, 1895;
 Nota acerca de las causas de la humedad existente en las dunas de Torroella de Montgr leda  en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona Madrid: Imp. de Ricardo Rojas, 1897;
 La Phylloxera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona Barcelona: Imprenta de Luis Tasso, 1888;
 Problema de meteorologa pirenaica Barcelona: Real Academia de Ciencias y Artes, 1903;
 Viaje  Amrica: Estados Unidos, Exposicin Universal de Chicago, Mxico, Cuba y Puerto Rico Barcelona: Tipografa de Luis Tasso, 1894-1895;

 Bibliografia .
 Mart Boada Rafael Puig i Valls, un altre oblidat, article publicat a El Temps nm. 1025 (2004);
 Mart Boada i Mnica Rivera L'origen dels espais naturals protegits, article publicat a Medi Ambient. Tecnologia i Cultura nm. 27 (novembre 2000) ;
 Mart Boada Rafael Puig i Valls, precursor de l'educaci ambiental i dels espais naturals protegits, article publicat a Revista Forestal Catalana nm. 14 (1996);
 Mart Boada Rafael Puig i Valls, 1845-1920. Precursor de l'educaci ambiental i dels espais naturals protegits Barcelona: Departament de Medi Ambient, 1995. ISBN 84-393-3743-4;
 Xavier Lpez i Vzquez La festa de l'arbre. Un fet catal de projecci europea (1899-1999) Girona: Diputaci de Girona (Ressenya);

 Enllaos .
 Resum biogrfic;
 Fotografia dels germans Puig, de 1916;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254715" title="Hypsiboas fuentei" nonfiltered="3927" processed="3918" dbindex="99081">

Hypsiboas fuentei s una espcie de granota que viu a Surinam. 

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Hypsiboas fuentei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254717" title="Internacional Obrera i Socialista" nonfiltered="3928" processed="3919" dbindex="99082">
La Internacional Obrera i Socialista (en alemany Sozialistische Arbeiter-Internationale SAI; en angls Labour and Socialist International LSI; i en francs Internationale Ouvrire et Socialiste IOS), fundada en 1923 per la fusi de la Segona Internacional i l'Uni de Partits Socialistes per a l'Acci Internacional. Deix de funcionar al comenar la Segona Guerra Mundial. El seu secretari va ser Friedrich Adler, fins 1939.

El congrs constituent es va realitzar a Hamburg (Alemanya) entre el 21 i 25 de maig de 1923. Va ser la reconstrucci de la Segona Internacional, que reunia els partits socialistes, laboristes i socialdemcrata, llevat de els afiliats a la Komintern. El seu contrapart en les organitzacions sindicals era la Federaci Sindical Internacional (tamb anomenada la Internacional d'Amsterdam).

Posteriorment reconstruda i reforma com la Internacional Socialista en 1951.


 Congressos de la Internacional Obrera i Socialista .
 21 al 25 de maig, 1923, Hamburg (Alemanya);
 22 al 27 d'agost de 1925, Marsella (Frana);
 5 al 11 d'agost de 1928, Brusselles (Blgica);
 25 de juliol al 1 d'agost de 1931, Viena, (ustria);

A ms d'una Conferncia Internacional entre el 21 i 25 d'agost de 1933 a Pars.


 Bibliografia .
 Cole, G.D.H. 1959. Historia del pensamiento socialista V: Comunismo y socialdemocracia, 1914-1931. Fondo de Cultura Econmica. Mxico.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254718" title="Hypsiboas geographicus" nonfiltered="3929" processed="3920" dbindex="99083">

Hypsiboas geographicus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., La Marca, E., Coloma, L.A., Ron, S. & Hardy, J. 2004.  Hypsiboas geographicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254719" title="Tractat de Berln (1742)" nonfiltered="3930" processed="3921" dbindex="99084">
El Tractat de Berln s un tractat internacional signat a la ciutat de Berln el 28 de juliol de 1742 entre Maria Teresa I d'ustria i Frederic II de Prssia. Segons aquest tractat Maria Teresa ced la gran part de Silsia a Frederic, exceptuant per els districtes de Troppau, Teschen i Jgerndorf. Amb la signatura d'aquest tractat, i juntament amb el Tractat de Breslau del mateix any, finalitz Primera Guerra de Silsia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254725" title="KVerbos" nonfiltered="3931" processed="3922" dbindex="99085">

El KVerbos s un programa educatiu que ajuda a apredre els verbs espanyols. Actualment el KVerbos, que pertany al KDE Edutainment Project, funciona al Linux.  

Enllaos externs.
Pgina del KVerbos;
KDE;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254730" title="Soledad Alameda" nonfiltered="3932" processed="3923" dbindex="99086">
Soledad Alameda s una periodista espanyola. Collabora habitualment al diari El Pas, on ha publicat entrevistes a tota mena de personatges (artistes i poltics principalment) i ha treballat al programa de TVE Informe Semanal. El 1996 va collaborar en l'obra collectiva Memoria de la Transicin (1996) amb entrevistes a Adolfo Surez, Felipe Gonzlez, Laure Lpez Rod i Alfonso Guerra. El 2002 va rebre el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254740" title="Integraci de fraccions racionals" nonfiltered="3933" processed="3924" dbindex="99087">
La integraci de les funcions racionals (o trobar la seva funci primitiva) es fa descomponent la fracci racional en la suma d'un polinomi ms una srie de fraccions racionals amb el denominador de grau dos com a mxim i desprs integrant cada fracci.

Sia , on P i Q sn polinomis, si el grau de P s ms gran que el grau de Q, es divideix P entre Q i s escriu:  

Llavors es descompon  en una suma de fraccions racionals de la forma:
;
 
Per a obtenir aquesta descomposici, es troben les arrels de Q, es descompon Q i es planteja una equaci on les A, p i q sn incgnites, en plantejar que el polinomi  sigui igual al numerador, cada terme ha de ser igual, de forma que s obt un sistema d equacions lineals amb tantes equacions i tantes incgnites com el grau del polinomi del denominador.

Llavors el problema queda redut a integrar cada un dels diferents tipus de fraccions que han quedat. 


Polinomi de primer grau al denominador.

La substituci u = ax + b, du = a dx transforma la integral

;

en

;

Potncia d un polinomi de primer grau al denominador.

La mateixa substituci transforma la integral 

;

en

;

Polinomi irreductible de segon grau al denominador.

Suposeu una integral com per exemple

;

La forma ms rpida de veure que el denominador x2   8x + 25 s irreductible s observar que  el seu discriminant s negatiu.  

Es transforma de la segent manera:

;

La idea s fer la substituci

;
;
;

Per aix caldria tenir x   4 al numerador.  Per aix es descomposa el numerador en x + 6 en (x   4) + 10, i s escriu la integral com a

;

La substituci porta a:



Ara cal resoldre la integral

;

Es fa:



I tot seguit la substituci

;
;

Que dna



Ajuntant-ho tot, 



Polinomi irreductible de segon grau al denominador elevat a una potncia.

Per exemple

;

Tal com abans, es parteix x + 6 en (x   4) + 10, i es tracta la part que cont x   4 via la substituci

;
;
;

Aix deixa

;

Tal com abans, s obt



Llavors es fa servir la substituci:

;

;

;

Aix la integral esdev



Aplicant repetidament la frmula del angle meitat

;

Es pot reduir a una integral que no implica potncies del cos   ms grans que la unitat.

Llavors es t el problema de una expressi amb el sin( ) i el cos( ) com a funcions de x.  Com que

;

I la tangent = catet oposat/adjacent.  Si el catet "oposat" t la longitud x   4 i l "adjacent" t la longitud 3, llavors pel teorema de Pitgores la hipotenusa t de longitud  ((x   4)2 + 32) =  (x2  8x + 25).

Per tant es t

;

;

i

;

 Vegeu tamb.

Llista d'integrals de funcions racionals







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254742" title="Mart Jofre I de Rocabert" nonfiltered="3934" processed="3925" dbindex="99088">
Mart Jofre I de Rocabert i Safortesa fou vescomte de Rocabert entre 1663 i 1671. 

Es va casar amb Teresa de Boixadors amb qui va tenir una nena que va morir petita. Es va tornar a casar amb Anna de Lanuza, amb qui no va tenir descendncia. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254743" title="Sylvain Cypel" nonfiltered="3935" processed="3926" dbindex="99089">
Sylvain Cypel s un periodista francs d'ascendncia jueva. Va viure dotze anys a Israel i va estudiar a la Universitat de Jerusalem, on va servir al Tsahal i es va llicenciar en en Cincies Poltiques i Relacions Internacionals que va ampliar posteriorment amb una altra en Sociologia i un doctorat en Histria Contempornia. Actualment viu a Pars i s redactor en cap del diari Le Monde i el 2006 va rebre el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo.

s autor del llibre Les Emmurs. La socit isralienne dans l impasse (2005) on analitza les relacions entre israelians i palestins des de la independncia d'Israel i proposa la retirada israliana dels Territoris Ocupats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254746" title="Tractat de Blois (1572)" nonfiltered="3936" processed="3927" dbindex="99090">
El Tractat de Blois fou un tractat internacional signat a la ciutat de Blois el 19 d'abril de 1572 entre la reina Elisabet I d'Anglaterra i la reina vdua Caterina de Mdici, en representaci del seu fill el rei Carles IX de Frana. Segons el tractat el Regne de Frana i el Regne d'Anglaterra van aturar la seva histrica rivalitat per establir una aliana contra el Regne d'Espanya, encapalat en aquell moment per Felip II de Castella. Per la signatura d'aquest tractat Anglaterra busc allar el Regne d'Espanya i aturar una posible invasi francesa de Flandes.

Referncies.
Martin, Lynn A. (1980). Papal Policy and the European Conflict, 1559-1572. Sixteenth Century Journal: Volume 11, No. 2, Catholic Reformation, pp. 35-48. ;
Harper, Sally (2005). A Dittie to the tune of Welsh Sydannen: a Welsh image of Queen Elizabeth. Renaissance Studies: Volume 19, Issue 2, pp. 201-228. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254747" title="Linz" nonfiltered="3937" processed="3928" dbindex="99091">

Linz s la tercera ciutat ms gran d'ustria i capital de l'estat Alta ustria (Obersterreich).

 Geografia .

Est situada en el centre nord d'ustria, a uns 30 km al sud de la frontera txeca, a la riba del Danubi, el segon riu ms llarg d'Europa, desprs del Volga.

 Demografia .



 Histria .

La ciutat va ser fundada pels Romans, que la varen anomenar Lentia, encara que ja era un asentament celta anomenat Lentos.

A Linz s'hi trobava el govern provincial i local de l'Imperi Rom, i era un important punt de trobada de diverses rutes comercials, entre els dos costats del riu Danubi, Polnia, els Balcans i Itlia.

Va ser la ciutat ms important de l'imperi a l'poca de l'Emperador Frederic III d'Habsburg, ja que aquest hi va residir durant els ltims anys de la seva vida. Desprs de la mort de l'emperador, en 1493, va perdre importncia a favor de Praga i Viena.

Johannes Kepler va viure uns quants anys a Linz estudiant matemtiques. Va descobrir la tercera llei del moviment planetari, el 1618.

El compositor Anton Bruckner va viure a Linz del 1855 al 1868. Va treballar d'organista a l'esglsia de la ciutat. 

Els pares d'Adolf Hitler estan enterrats a Leonding, un poble a prop de Linz.

Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, i durant aquesta, Linz va crixer fins a convertir-se en una important zona industrial, on es fabricaven productes qumics i acer per a la maquinria de guerra nazi.

Hitler considerava Linz com a la seva ciutat natal i volia convertirla en el principal centre cultural del Tercer Reich. El Nibelungen Brcke s l'nic projecte arquitectnic de Hitler realitzat a Linz.

Els camps de Mauthausen-Gusen, un dels darrers camps de concentraci nazis a ser alliberats, es troben a uns 25 km de Linz.

Desprs de la guerra, el riu Danubi va servir com a frontera entre els exrcits  rus i americ.

 Cultura .

El compositor Wolfgang Amadeus Mozart va escriure la seva Simfonia nm. 36 (1783), a Linz.

Actualment, podem trobar una gran vida artstica i musical a la ciutat, financiada per la ciutat i l'estat d'Alta ustria.

En l'Ars Electronica Center al costat del Danubi, en el districte Urfahr, podem trobar la primera cova 3D d'Europa. Cada any s'hi organitza el Festival Ars Electronica que atrau una gran quantitat d'artistes. 

En el 2003, es va construir una nova i moderna galeria d'art anomenada Lentos. Est situada en el sud del riu Danubi. L'edifici, de vidre, pot ser il.luminat des de l'interior durant la nit amb el blau, rosat, vermell i violeta.

El Brucknerhaus s la sala de concerts ms important de Linz i est situada a uns 200 metres de la galeria Lentos. S'utilitza sovint per a concerts, balls i altres esdeveniments. L'Orquestra Bruckner s l'orquestra titular d'aquesta sala.

Entre el Museu d'Art Lentos i la Brucknerhaus, trobem la Donaulnde, coneguda tamb com Kulturmeile. Es tracta d'un parc, al costat del riu, utilitzat pels joves per a reunir-se i relaxar-se durant l'estiu. Tamb s'utilitza pel Festival Ars Electrnica i per la Linz Fest. 

Conjuntament amb Vlnius, capital de Litunia, Linz ser la Capital Europea de la Cultura el 2009.

 Economia .

El centre comercial de Linz es troba a la Landstrae. A l'esquerra del Danubi trobem la zona residencial d'Urfahr, i Kleinmnchen i Sankt Peter sn les principals rees industrials.
Predomina la indstria metallrgica i qumica.

 Universitats .

 Llocs d'inters .

 Ciutats agermanades .

 Enllaos externs .
Ajuntament de Linz
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254755" title="Soledad Gallego-Daz" nonfiltered="3938" processed="3929" dbindex="99092">
Soledad Gallego-Daz (Madrid, 1951) s una periodista espanyola. Va estudiar periodisme a Madrid. El 1970 comen treballant a l'agencia Pyresa (de Prensa del Movimento), per la van despatxar per participar en una vaga "en defensa de la professi". Collabor a Cuadernos para el Dilogo i des de la seva fundaci al diari El Pas, del qual ha estat corresponsal a Brusselles (1979), Londres, Pars i Nova York, defensora del lector, subdirectora (1986) amb Juan Lus Cebrin i encarregada d'afers europeus. Actualment fa una columna de crnica poltica els diumenges. El 2007 va rebre el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254762" title="Cronologia de la cosmologia" nonfiltered="3939" processed="3930" dbindex="99093">
Aquesta cronologia de la cosmologia s un catleg de l'evoluci de la comprensi humana del cosmos durant els darrers dos millennis. Les concepcions cosmolgiques modernes segueixen el desenvolupament de la disciplina cientfica de la cosmologia fsica.

 Abans de 1900 .

 Segle III aC. Aristarc de Samos proposa un univers heliocentrista;
 Segle II. Claudi Ptolemeu proposa un univers amb la Terra al centre, amb el Sol i els planetes girant al voltant de la Terra.
 A partir del 500. Diversos astrnoms proposen un univers heliocentrista, entre els que estan Aryabhata, Bhaskara I, Ibn al-Shatir i Nicolau Coprnic.
 1576. Thomas Digges modifica el sistema copernic eliminant el seu lmit exterior i reemplaant la vora per un espai sense delimitar ple d'estrelles.
 1584. Giordano Bruno proposa una cosmologia no jerrquica, on el Sistema Solar copernic no s el centre de l'Univers, sin ms aviat un sistema d'estrelles relativament insignificant, entre una multitud infinita d'altres sistemes.
 1610. Johannes Kepler utilitza el fosc cel nocturn per argumentar un univers finit.
 1687. Les Lleis de Newton descriuen els moviments a trans escala de l'Univers.
 1720. Edmund Halley llana una forma primitiva de la Paradoxa d'Olbers.
 1744. Philippe Loys de Chseaux llana una altra forma primitiva de la Paradoxa d'Olbers.
 1791. Erasmus Darwin escriu la primera descripci d'un univers cclic d'expansi i contracci en el seu poema The Economy of Vegetation.
 1826. Heinrich Olbers formula la seva paradoxa.
 1848. Edgar Allan Poe ofereix la primera soluci a la Paradoxa d'Olbers a Eureka, un assaig que tamb suggereix l'expansi i collapse de l'Univers.

 1900-1949 .

 1905. Albert Einstein publica la Teoria Especial de la Relativitat , dient que l'espai i el temps no sn continus separats.
 1915. Albert Einstein publica la Teoria General de la Relativitat, demostrant que la densitat de l'energia corba l'espai-temps.
 1917. Willem de Sitter obt una cosmologia esttica isotrpica amb una constant cosmolgica aix com una cosmologia d'expansi del buit amb una constant cosmolgica, anomenat l'univers de Sitter.
 1922. Vesto Slipher resumeix les seves troballes sobre els corriments al vermell sistemtics de les nebuloses en espiral.
 1922. Alexander Friedmann troba una soluci a les Equacions de camp d'Einstein que suggereixen una expansi general de l'espai.
 1927. Georges Lematre discuteix l'esdeveniment de creaci d'un Univers en expansi governat per les equacions del camp d'Einstein.
 1928. Howard Percy Robertson esmenta breument que les mesures de corriment al vermell Vesto Slipher combinades amb les mesures de brillantor de les mateixes galxies indiquen una relaci corriment al vermell.
 1929. Edwin Hubble demostra la relaci lineal corriment al vermell i aix demostra l'expansi de l'Univers.
 1933. Edward Milne nomena i formalitza el principi cosmolgic.
 1934. Georges Lematre interpreta la constant cosmolgica que s deguda a l'energia del buit amb una inusual equaci d'estat d'un fluid perfecte.
 1938. Paul Dirac suggereix la hiptesi dels grans nmeros, en la qual la constant gravitacional pot ser petita perqu disminueix amb el temps.
 1948. Ralph Alpher, Hans Bethe i George Gamow examinen la sntesis d'elements en un univers en rpida expansi i refredament i suggereixen que els elements van ser produts per una captura rpida de neutrons.
 1948. Hermann Bondi, Thomas Gold i Fred Hoyle proposen la Teoria de l'Estat Estacionari basada en el principi cosmolgic perfecte.
 1948. George Gamow prediu l'existncia de la radiaci de fons de microones considerant el comportament de la radiaci primignia en un univers en expansi.

 1950 a 1999 . 

 1950. Fred Hoyle va encunyar amb sorna el terme "Big Bang".
 1961. Robert H. Dicke diu que la vida basada en carboni noms pot aparixer si la fora gravitacional s petita, perqu s llavors quan les estrelles es cremen. Primera utilitzaci del principi antrpic feble.
 1965. Hannes Alfvn proposa l'ara oblidat concepte d'ambiplasma per explicar la asimetria barinica.
 1965. Martin Rees i Dennis Sciama analitzen les dades quntiques de les fonts de qusars i descobreixen que la densitat dels qusars s'incrementen amb el corriment al vermell.
 1965. Arno Allan Penzias i Robert Woodrow Wilson, astrnoms als Laboratoris Bell van descobrir la radiaci de fons de microones de 2.7 K, que els va permetre guanyar el Premi Nobel de Fsica el 1978. Robert H. Dicke, Philip James Edwin Peebles, Peter Roll i David Todd Wilkinson ho van interpretar com una relquia del Big Bang.
 1966. Stephen Hawking i George Ellis demostren que qualsevol cosmologia relativista general plausible s singular.
 1966. Philip James Edwin Peebles demostra que el Big Bang calent prediu l'abundncia correcta d'heli.
 1967. Andrei Sakharov presenta els requisits per a la bariognesi, una asimetria bari-antibari a l'Univers.
 1967. John Bahcall, Wal Sargent i Maarten Schmidt mesuren la divisi de l'estructura fina de les lnies espectrals en 3C191 i per tant, van demostrar que la constant d'estructura fina no varia significativament amb el temps.
 1968. Brandon Carter especula que potser les constants fonamentals de la naturalesa han de ser dins d'un rang restringit per permetre l'emergncia de la vida. Primera utilitzaci del principi antrpic fort.
 1969. Charles Misner formalment presenta el problema d'horitz del Big Bang.
 1969. Robert H. Dicke formalment presenta el problema de la monotonia del Big Bang.
 1973. Edward Tryon proposa que l'Univers pugui ser una fluctuaci del buit de la mecnica quntica a gran escala on la massa-energia positiva s balancejada per l'energia potencial gravitacional negativa.
 1974. Robert Wagoner, William Fowler i Fred Hoyle demostren que el Big Bang calent prediu les abundncies correctes de deuteri i liti.
 1976. Alex Shlyakhter utilitza les relacions de samari del reactor de fissi nuclear natural d'Oklo al Gabon per demostrar algunes lleis de la fsica que han roms invariants durant ms de dos mil milions d'anys.
 1977. Gary Steigman, David Schramm i James Gunn examinen la relaci entre l'abundncia primignia d'heli i el nombre de neutrins i afirmen que poden existir almenys cinc famlies de leptons.
 1981. Viacheslav Mukhanov i G. Chibisov proposen que les fluctuacions quntiques podrien conduir a l'estructura a gran escala a un Univers inflacionari.
 1981. Alan Guth proposa l'Univers del Big Bang inflacionari com una possible soluci als problemes de l'horitz i la monotonia.
 1990. Els resultats preliminars de la missi COBE de la NASA confirmen que la radiaci de fons de microones s un cos negre istrop amb una sorprenent precisi d'una part entre 105, eliminant aix la possibilitat d'un model integrat de llum estellar proposat pels entusiastes de la teoria de l'estat estacionari.
 Anys 1990. Experiments terrestres de la radiaci de fons de microones mesuren el primer pic, determinen que l'Univers s geomtricament pla.
 1998. Prova contradictria per a la constant d'estructura fina que varia durant el temps de vida de l'Univers s publicada.
 1998. Adam Riess, Saul Perlmutter i d'altres descobreixen l'acceleraci csmica en observacions de Supernoves Tipus Ia proporcionant la primera prova per a una constant cosmolgica no nulla.
 1999. Les mesures de la radiaci de fons de microones proporcionen proves d'oscillacions en l'espectre d'anisotropia angular com s'esperava en el model estndard de la cosmologia per a la formaci d'estructures. Aquests resultats indiquen que la geometria de l'Univers s plana. Al costat de les dades de l'estructura a gran escala, aix proporciona proves complementries per a constants cosmolgiques no nulles.

 A partir de l'any 2000 .

 2003. El WMAP de la NASA presa ms fotografies detallades de la radiaci de fons de microones que van ser obtingudes per l'experiment BOOMERanG. La imatge es pot interpretar per indicar que l'Univers t 13.700 milions d'anys (amb un 1% d'error) i confirmar que el Model Lambda-CDM i la inflaci csmica sn correctes.
 2003. El Sloan Great Wall s descobert.
 2006. Els tres anys de resultats afluixo temps esperats del WMAP sn publicats, confirmant els anlisi previs, corregint diversos punts i incloent dades de polaritzaci.

Referncies.
 Bunch, Bryan; Hellemans, Alexander: La Historia de la Ciencia y la Tecnologa: Una gua buscador de los grandes descubrimientos, invenciones y la gente que los hizo desde el amanecer de los tiempos hasta hoy. ISBN 0-618-22123-9;
 P. Mauskopf i cols.: "Astro-ph/9911444", Astrophys. J. 536 (2000) L59-L62.
 A. Melchiorri i cols.: "Astro-ph/9911445", Astrophys. J. 536 (2000) L63-L66.
 P. de Bernardis i cols.: "Astro-ph/0004404", Nature 404 (2000) 955-959.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254763" title="Limfoma" nonfiltered="3940" processed="3931" dbindex="99094">
El limfoma s una malaltia neoplsica que es desenvolupa de manera predominant al teixit limfoide.
Les dues variants principals de limfoma sn els anomenats limfoma no Hodgkin i la malaltia de Hodgkin, en reconeixement del metge angls que el 1832 descrigu la malaltia que porta el seu nom, Thomas Hodgkin. Encara que tots dos infiltren els rgans reticuloendotelials, llurs caracterstiques biolgiques i clniques suggereixen que es tracta en realitat de malalties diferents (Taula 1).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254764" title="Juan Cueto Alas" nonfiltered="3941" processed="3932" dbindex="99095">
Juan Cueto Alas (Oviedo, 1942) s un periodista i escriptor asturi, descendent de Leopoldo Alas Clarn. s llicenciat en Dret, Cincies Poltiques i Periodisme. Ha estat columnista i crtic de televisi d'El Pas. Va ser director de Canal+ i director de la divisi de Televisi i Cinema del Grup PRISA, que engloba la societat Sogecable. Ha dirigit l'Enciclopdia Temtica d'Astries. Des de 1997 s assessor de programaci de Telepi, televisi de pagament italiana. Va rebre el Premi Antena d'Or de Televisi el 1986, el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo el 1987 i el Premi Adeflor de Periodisme.

 Obres .
 Gua secreta de Asturias (1974);
 La sociedad de consumo de masas (1983);
 Retrato de Camilo Jos Cela (1989) amb Alfonso Zamora Vicente;
 Pasiones catdicas (1990) ;
 El siglo de la duda (1990);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254766" title="Hypsiboas goianus" nonfiltered="3942" processed="3933" dbindex="99096">

Hypsiboas goianus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Eterovick, P.C., Bastos, R. &, Silvano, D. 2004.  Hypsiboas goianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254768" title="Barakaldo" nonfiltered="3943" processed="3934" dbindex="99097">

Sant Vicent de Baracaldo, en basc i oficialment Barakaldo, s un municipi d'Euskadi. Est situat a la provncia de Biscaia i ubicat a la comarca del Gran Bilbao, al marge esquerre de la ra del Nervin-Ibaizbal. Desprs de Bilbao s la localitat biscana ms poblada.

Etimologia del nom Barakaldo.
Segons Manuel Azcrraga, el nom de Barakaldo prov de les paraules en basc "Baratz", que vol dir hort i "Alde(a)" que vol dir zona. O sigui que Barkaldo en catal significaria una cosa semblant a "Zona d'horts". El nom Baratzaldea hauria canviat fins a esdevenir Baracaldo.

Existeixen teores que apunten altres origens. Per exemple, es creu que la primera part (bara), prov d'"ibar(ra) que vol dir horta, que per degeneraci va perdre la inicial i. Respecte a la segona part (kaldo), hi ha qui diu que prov directament del castell "caldo", brou,tot i que segurament, segons aquesta teoria, provindria de  galdua (perduda). Per tant Barakaldo significaria Ibarra galdua, o sigui l'horta perduda. Carlos de la Plaza coincida en assenyalar que  Bar- provindra dibar, i -aldo de alde, pero afegia a ms a ms el lexema kai, que vol dir moll iterpretant el nom com moll de l'horta del costat. L'escriptor local Carlos Ibez refusa aquesta interpretaci ja que segons ell a la ribera esquerra del Nervin-Ibaizbal a l'altura de Barakaldo no hi hauria molls en les poques anteriors a l'aparici del nom. Per la seva part, Ibez apunta una possible relaci entre el nom Barakaldo i les paraules barakulloa, barakulua o barekukuilo, "caragol".

Per acord del ple de l'ajuntament es va canviar el nom del municipi de Baracaldo a Barakaldo, per resoluci del 21 de maig de 1986, del Director de la Secretaria General tcnica del govern Basc, publicada al BOPV del 2 de juny del mateix any.

Economia.
L'economa de la localitat es va caracteritzar fa segles per l'agricultura, la ramaderia, i especialment les ferreries, que transformaven el ferro de les mines properes. Posteriorment (segle XIX), les ferreries van donar pas a la indstria siderometallrgica, destacant l'empresa Altos Hornos de Vizcaya, actualment desapareguda.


Actualment s una localitat dedicada al sector serveis. 
Al 2005 es va obrir el centre comercial ms gran de la zona nord de la pennsula, "Mega Park Barakaldo" -que al novembre disposar d'una superfcie comercial de 137.000 metres quadrats- tamb disposa d'un altre gran centre comercial i d'oci "Max Center", que es va obrir a mitjans de la dcada dels 90, i posteriorment es va ampliar creant-se un altre complex anomenat "Max Ocio". 
Aquests grans projectes han comptat amb l'oposici de la majoria dels petits i mitjans comerciants ja establits a la zona. 
Per ltim, es pot mencionar que es troba en projecte d'aprobaci la futura construcci d'un parc temtic al costat de la Ra.

La localitat fabril tamb s seu de la nova Feria Internacional de Bilbao, l'anomenat BEC (Bilbao Exhibition Centre), inaugurada el 2004, fet que ha disparat el nombre de visitants i consumidors dels serveis del municipi, i la creaci d'hotels.

Administraci.

En les ltimes eleccions locals celebrades el 27 de maig de 2007, el partit ms votat va ser el Partit Socialista d' Euskadi PSE-EE/PSOE, el candidat del qual Tontxu Rodrguez ostenta la alcalda en solitari.





Histria.


En els ltims anys, la ciutat ha passat de ser un municipi industrial a convertir-se en nucli de serveis. Les antigues installacions d'Alts Forns de Biscaia (AHV) han donat pas a la Fira abans esmentada. Altres rees importants del municipi sn ara el parc comercial "Mega Park Barakaldo" -tamb abans esmentat- un Jard Botnic, diverses zones per als vianants, parcs municipals, residncies per la tercera edat, regeneraci d'antics barris (Desert, Beurko), passeigs, places, poliesportius, etc.

Els autors coincideixen en qu els comenaments de la histria de Barakaldo caldria situar-los en les activitats blliques dels cntabres i les seves lluites amb els romans i les tribus venes. L'historiador Plini el Vell situava la regi de les nou ciutats dels cntabres a l'oest del Nervin (possible frontera natural entre Cantbria i els Autrigones), entre les que podria estar incls Barakaldo, per ser banyat per la ria en el seu marge esquerra en una zona molt prxima a la seva sortida al mar.

Segons escriu Lope Garca de Salazar al seu llibre Benanances i Fortunes, "la terra de Barakaldo s d'antiguitat de temps inmemorials". Tanmateix, el primer document conegut que fa referncia a Barakaldo data de l'any 1051, i s la carta de donaci del monestir d'Axpe de Busturia a San Milln de la Cogolla que fan els Comtes de Biscaia, el senyor Iigo i la senyora Toda. En aquesta carta s'esmenta al Seor Lope Velzquez (Blzquez en alguns texts), que ostentava el ttol de Seor de Barakaldo.

Barakaldo era al segle XIII un poble agrcola, per sobretot, a causa de la seva situaci privilegiada propera a la zona minera de Triano i als seus rius Cadagua, Castaos i Galindo, podia donar sortida per terra i per mar als productes miners que s'obtenien a la zona. Com que reunia les condicions idnies, i alguns pobles vens no podien dedicar-s'hi, la sortida del mineral de la zona passava pel poble, el que va ocasionar l'existncia de molts molins i ferreres a la zona del Bassal i a la zona d'Iruregui.

En el segle XIV Barakaldo es va desmembrar de les Encartaciones (a les que pertanyia per la seva vinculaci al Vall de Somorrostro) i, per privilegi del comte Senyor Tello de Trastamara, es va incorporar a la Merindad de Uribe. Va abandonar el fur propi d'aquelles i va optar pel de Biscaia, passant a formar part de la Senyoria (el que, curiosament, els altres pobles encartats van tardar quatre segles a fer), deixant de ser consell i naixent com avantesglsia.

Quan l'any 1300 es va promulgar la carta puebla de Bilbao, el comer baracalds va sortir perjudicat en favor del de la capital, i quan es va promulgar la de Portugalete, vint-i-dos anys desprs, seguien millorat els drets de la capital en perjudici dels de les avantesglsies. A ms, i segons avanava en el temps, Barakaldo va continuar enfrontant-se a Bilbao per motius econmics i comercials, encara que b s cert que no podia competir amb ell ni amb las Villas.

Tot i aix, la gent es va esforar per aconseguir el seu lloc d'importncia a la zona. Aqu pot veure's el naixement de la tradici industrial i comercial que tenia l'avantesglsia amb la seva horta de renom, arribant a assolir un important grau de desenvolupament.

Quan s'inicia el desenvolupament industrial a Biscaia, comencen a tenir gran importncia les ferreres, i les de Barakaldo elaboraven el mineral de ferro extret de la zona de Triano (eren molt importants les mines de Somorrostro). Per novament les enveges i disputes comercials es van conjurar contra el poble. No noms eren Bilbao i las Villas; tamb sorgien continus conflictes amb els consells de San Salvador del valle, Santurce i Sestao (que formaven l'anomenat grup dels Tres Consells), que s'oposaven a aquesta explotaci. Al final, noms li van quedar a Barakaldo les tasques de crrega i descrrega dels minerals.

Diguem-ne que Baracaldo i Bilbao mai es van tenir molts simpatia. En poca medieval, habitualment en bndols separats d' oacins i gambons (eren partidaris de llinatges diferents)i successivament fins al perode "napolenic", Barakaldo recolzant el projecte de nova ciutat, (l'anomenat Port de la Pau en honor de Jos Bonaparte "Prncipe de la Paz"), projecte amb vocaci de ciutat alternativa al Bilbao de l'poca. Com que Bilbao es va alinear al bndol del "liberalisme", mentre que Barakaldo, junt amb Begoa i Abando (districtes d'Euskadi), va prendre part activa en el "tradicionalime". Al 1820, quan el rei jura la Constituci, el poble tradicionalista no accepta l'esmentada submissi i a Biscaia s Barakaldo la que primer s'aixeca, marxant cap a Bilbao i unint-se desprs les altres avantesglsies, preludi de les successives guerres carlistes, originades pels partidaris de la successi del Senyor Carles, germ del rei Ferran VII, qui havia nomenat hereva del tron a la seva filla Isabel, una cosa que aquells no admetien. La Senyoria va prendre la bandera de Carles V, que pregonava la monarquia absoluta, el rei per dret div i, com no podia ser de cap altra manera, ja que li proporcionava la cobertura social necessria, el predomini del clergat, mentre que Bilbao era focus de liberals i defensava Isabel. Al final de la guerra, van resultar cremades i saquejades ms de la meitat de les cases de l'avantesglsia i, amb elles, va desaparixer tamb el primer ajuntament, que havia estat construt a la zona de Sant Vicent, al costat de l'esglsia de l'advocaci del sant i patr de Barakaldo.

A ms d'una qesti dinstica i de poltica general, en les guerres carlistes es dirimeix un assumpte de profunda transcendncia econmica i social: el de la liberalitzaci en l'extracci del mineral de ferro i el seu lliure comer, davant els qui defensaven el sistema tradicional vinculat a la propietat i l's comunal. L'ltima de les guerres significa el final dels Furs, la possibilitat de l'apropiaci privada de les explotacions, i el seu comer massiu cap a Anglaterra, primera etapa en l'acumulaci de capitals privats que en un segon estadi posen en marxa les grans installacions siderrgiques, les drassanes, etc.

Infraestructures.

Barakaldo s un municipi excellentment connectat a una tupida xarxa de transport pblic.

Tren.
 Rodalies Bilbao de Renfe-Operadora: Barakaldo est comunicat amb altres localitats del Gran Bilbao a travs de les Lnies C2 Bilbao-Abando - Estaci de Muskiz (Rodalies Renfe)|Muskiz i C1 Bilbao-Abando - Estaci de Santurtzi (Rodalies Renfe)|Santurtzi de Cercanas Bilbao de Renfe-Operadora. Compta amb les estacions: Barakaldo i Lutxana. Aix permet un desplaament a Bilbao de tan sols 13 minuts de durada entre el centre de les ciutats (desde estaci Barakaldo fins a estaci Bilbao-Abando).

 Rodalies FEVE: Barakaldo est comunicat a travs de la linia de Rodalies de Vizcaya Bilbao-Balmaseda. Pocs vens de Barakaldo utilitzen aquest mitj ja que noms t parada al barri perifric de Santa Agueda (de difcil accs i amb pocs habitants). Els dies de ms s d'aquest mitj es concentren durant la festivitat de Santa gueda. El trajecte fins a Bilbao dura 10 minuts.

MetroBilbao.
Barakaldo est comunicat amb altres localitats del Gran Bilbao a travs de la Linia 2 de MetroBilbao. Compta amb 4 parades: Bagatza, Barakaldo, Ansio i Gurutzeta/Cruces. Aix permet un desplaament a Bilbao d'uns 20 minuts de durada entre el centre de les ciutats (des de parada  Barakaldo fins a parada  Abando).

Autobs.
Barakaldo est comunicat amb altres localitats del Gran Bilbao a travs de diverses linies de BizkaiBus:

 Fins a Bilbao: 3137 (Barakaldo-Lutxana-Bilbao) -la ms directa, que fa el trajecte en uns 20 minuts-, 3136 (Bilbao-Cruces-Barakaldo (per Retuerto)) i 3144 (Bilbao-Cruces-Barakaldo (per Ugarte)) Totes tenen una freqncia de 30 minuts, el que suposa un servei cada 10 minuts cap a Bilbao. ;

 Cap a Sestao, Portugalete i Santurce: 3131 (Barakaldo-Sestao-Repelega), 3142 (Barakaldo-Retuerto-Kareaga), 3129 (Lutxana-Cruces-Santurtzi), 3141 (Cruces-Bagatza-Funicular de Trapagaran), 3122(Bilbao-Sestao-Repelega) i 3115 (Bilbao-Santurtzi) Aquestes dues ltimes creuen Barakaldo per la carretera de Santurce.

 Cap a Guecho: 3338 (Muskiz-Barakaldo-Las Arenas);
 


Gasolino.
Barakaldo est comunicat amb Erandio a travs del bot que travessa el riu Nervin.   
Aquest transport privat est en possible desaparici a causa de la incorporaci del Metro Bilbao a Barakaldo, que curiosament triga ms a fer aquest recorregut i en el que s'ha de fer transbord a Bilbao.

Tranva.

A ms a ms, actualment es troba en fase d'estudi una lnia de tranva que recorri el municipi. En un principi va ser el propi ajuntament el que va proposar un possible projecte que desprs es va estancar. En aquests moments, s una iniciativa popular la que ha presentat un nou projecte a la ciutadania i als seus representants a l'ajuntament. Ms informaci sobre el projecte: http://barakaldotranvia.blogspot.es

Autopista.

Per Barakaldo discorre un tram de l'autopista A-8, de l'autopista A-68 i de la carretera nacional N-634

Cultura.
Barakaldo s zona de pas del Cam de Sant Jaume. Entra al municipi pel "Pont del Diable" des del barri de Castrejana (Bilbao), passant per l'Ermita de Santa gueda, l'horta d'Ibarreta-Zuloko (Actual MegaPark), l'Esglsia del barri de Sant Vicen i des d'all continua cap a Sestao pel cam de Beurko Viejo.

Esports.

Barakaldo compta amb un equip de futbol a 2. Divisi B, el Barakaldo C.F.

Tamb compta amb un equip d'handbol a Divisi d'Honor B, el Barakaldo U.P.V.

Barakaldo t dos poliesportius, Gorostiza y Lasesarre respectivament.
El primer situat a la carretera direcci cap a El Regato.
Compta amb pista poliesportiva, piscines interiors i exteriors, pistes de tenis, front...
El Poliesportiu de Lasesarre es troba a la part baixa de Barakaldo proper al Galindo i a les vies de tren de rodalies.
Compta amb piscines cobertes climatitzades, pistes de tenis, bsquet, camp de futbol de herba artificial, pistes de pdel i un estadi multiusos.

Turisme.
Barakaldo compta amb una oficina de turisme en el Bilbao exhibition center (BEC). Durant aquests anys s'ha preparat per atendre als turistes mitjanant guies i trptics. Tamb al carrer hi ha repartits mapes i cartells amb els edificis ms singulars. En els quals  hi ha un nmero de telfon per donar informaci sobre el monument escollit.

Festes locals.

Les festes del municipi es celebren la setmana del 16 de juliol en honor a la Verge del Carme.

 Carmes de Baracaldo: www.i-barakaldo.com/carmenesbarakaldo i http://www.barakaldo.org/barakaldo/jsp/r/pdf/karmenPrograma2007.pdfTot sobre les festes del Carme de Barakaldo, programa, concursos, concerts...

Personatges destacats.

 Javier i Ricardo Otxoa, ciclistes professionals. (1974);
 Raquel Alzate (1972): illustradora, dibuixant de cmics i escultora.
 Juan Manuel de Prada (1970): escriptor i articulista.
 Mikel Clemente (1964): periodista, realitzador de video-clips i documentalista.
 Jos Manuel Prado Antnez (1963):escriptor y articulista.
 Carlos Sobera (1961): actor i presentador de televisi.
 Csar Sarachu(1958): actor,actualment treballa com a "Bernardo" a Camera Cafe ;
 Josep Llus Nez (1931): empresari i president del Futbol Club Barcelona entre 1978 i  2000.
 Nicols Redondo (1927): secretari general del sindicat UGT entre 1976 i 1994 i diputat a les files del PSOE.
 David Lpez: ciclista profesional.
 Santiago Segurola (1957): periodista esportiu;

 Futbolistes .
 Mikel Daobeitia (1986): futbolista del Sestao River Club (2004-2005), Athletic Club de Bilbao (2005-2007) i UD Salamanca.
 Asier del Horno (1981): futbolista del Athletic Club de Bilbao (1999-2005), Chelsea FC (2005-2006) i Valncia CF (2006-2007).
 Unai Expsito (1980): futbolista del CD Numancia (2002-2003), CA Osasuna (2003-2005) i Athletic Club de Bilbao (2005-2007). ;
 Iaki Lafuente (1976): futbolista de l'Athletic Club de Bilbao.
 Javi Gonzlez (1974) futbolista de l'Athletic Club (1993-1994) i (1997-2007), Celta de Vigo (1996-1997), FC Ashdod (2006) i Hrcules CF (2007-2008).
 Santiago Urkiaga (1958): futbolista de l'Athletic Club de Bilbao.
 Jos Ramn Alexanko (1956): futbolista de l'Athletic Club i el Bara.
 Javier Clemente (1950): jugador de futbol i entrenador de futbol. Seleccionador nacional d'Espanya de futbol entre 1992 i 1998.
 Raimundo Prez Lezama (1922): futbolista (porter) de l' Athletic Club de Bilbao.
 Jacinto Quincoces Lpez (1905-1997): futbolista del Deportivo Alavs i del Reial Madrid, entrenador i seleccionador nacional d'Espanya de futbol.
 Agustn Sauto, Bata (1908-1986): futbolista de l'Athletic Club de Bilbao als anys 1930.
 Edmundo Surez, Mundo (1916-1978): futbolista i entrenador del Valncia Club de Futbol.
 Iaki Goitia (1982): futbolista del Mlaga CF i Amurrio CF (2002-2003).
 Ander Alaa (1981): futbolista de l'SD Eibar i l'Athletic Club (2002-2003).

Ciutats agermanades.
El municipi de Barakaldo est agermanat amb:

  Municipio Diez de octubre (La Habana, Cuba);
  Daira Burka-a Aaiun (Shara Occidental);
  Ebebiyin (Guinea Equatorial);
  Torredelcampo (Jan, Espanya);
  Portoviejo (Repblica de l'Equador);

 Enllaos externs .

 www.barakaldo.org Pgina oficial de l'ajuntament de Barakaldo.
 www.bilbaoexhibitioncentre.com Pgina oficial de la fira de mostres.
 www.barakaldoaldia.com Portal sobre el municipi de Barakaldo.
 www.i-barakaldo.com La comunitat virtual de Barakaldo;
 http://www.canalbarakaldo.com. Diari esportiu digital;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254779" title="Fil" nonfiltered="3944" processed="3935" dbindex="99098">


Txtil:

Fil (txtil), element prim i flexible de llargada indefinida;

Onomstica:
Fil (cognom);
Publi Furi Fil (cnsol), cnsol el 223 aC ;
Publi Furi Fil (magistrat), magistrat rom fill de l'anterior;
Publi Furi Fil (pretor), pretor el 174 aC ;
Luci Furi Fil (pretor), pretor el 171 aC ;
Luci Furi Fil (cnsol), cnsol el 136 aC ;

Prefixes i sufixes:

Fil (amant), paraula grega (philos) que indica "amant", per exemple filatelia;
Fil (raa), paraula grega (phylos) que indica "raa", per exemple filarca;
Fil (sufix), sufix que denota amor o simpatia, com biblifil o germanfil;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254782" title="Miquel Brunet" nonfiltered="3945" processed="3936" dbindex="99099">

Miquel Brunet Miquel (1919 - 2007), pintor i dibuixant mallorqu.
Miquel Brunet Estarellas (1961), pianista i compositor mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254784" title="Antoni Gelabert" nonfiltered="3946" processed="3937" dbindex="99100">

Antoni Gelabert Massot (Palma, 1877 - Dei, 1932), pintor mallorqu.
Antoni Gelabert Amengual (Santa Maria del Cam, 7 de setembre de 1921 - Palma, 13 de desembre de 1956), ciclista mallorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254786" title="Joan Miralles" nonfiltered="3947" processed="3938" dbindex="99101">


 Joan Miralles i Ribas, actor;
 Joan Miralles i Llad, pintor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254787" title="Publi Furi Fil (cnsol)" nonfiltered="3948" processed="3939" dbindex="99102">
Publi Furi Fil (Publius Furius SP. F. M. N. Philus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 223 aC amb Gai Flamini i junts van fer una campanya contra els gals al nord d'Itlia. Fou nomenat pretor el tercer any de la Segona Guerra Pnica (216 aC) amb la jurisdicci inter cices romanos et peregrinos; desprs de la batalla de Cannes, junt amb el pretor Marc Pomponi Mat va urgir al senat rom a prendre mesures defensives. 

Poc desprs va rebre el comandament de la flota de Marc Claudi Marcel II amb la que va anar a frica, per com que va ser ferit en un combat a alta mar, va tornar a Lilibea. El 214 aC fou censor amb Marc Atili Rgul. Durant la censura van tractar amb severitat a les persones que no havien complert els seus deures durant els anys anteriors de guerra i molts joves nobles que havien volgut sortir d'Itlia (entre els quals Luci Cecili Metel, qestor el 214 aC) foren reduts a eraris. Com que Metel fou elegit trib de la plebs pel 213 aC va intentar portar a judici als censors, per no va tenir el suport dels altres tribuns.

Publi Furi Fil va morir a comenaments del 213 aC abans de poder fer les cerimnies de purificaci del lustrum i com era habitual l'altre censor Rgul va dimitir. Al temps de la seva mort era un dels ugurs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254792" title="Francisco Cerecedo" nonfiltered="3949" processed="3940" dbindex="99103">
Francisco Gonzlez Cerecedo, ms conegut com a Francisco Cerecedo (Vigo, 1940 - Colmbia 1977) fou un periodista gallec. Estudi dret a la Universidat de Salamanca i periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid. Comena com a redactor al diari Pueblo Gallego de Vigo, desaparegut en 1979, i on entrevist  l'escriptor gallec Eduardo Blanco Amor.

En 1965 collabor a Blanco y Negro i ms tard al diari Madrid i a Cambio 16, amb els quals treball com a corresponsal en el Tercer Mn i esdevingueren famoses les seves crniques des d'Eritrea, Algria, Lban, Iemen del Sud, Shara Occidental i Amrica Llatina, aix com entrevistes i crniques exclusives. El seu afany de ser testimoni del temps en qu va viure el va fer un referent per als periodistes de la seva generaci arreu d'Espanya. Va morir d'un vessament cerebral el setembre de 1977 quan acompanyava l'aleshores candidat del PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1977, Felipe Gonzlez, en un viatge per Colmbia.  En honor seu el 1984 es van establir els Premis de Periodisme Francisco Cerecedo. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254793" title="Publi Furi Fil (magistrat)" nonfiltered="3950" processed="3941" dbindex="99104">
Publi Furi Fil (Publius Furius Philus) fou un magistrat rom.

Fou fill de Publi Furi Fil (Publius Furius SP. F. M. N. Philus). Fou el que va informar a Escipi el 216 aC, desprs de la batalla de Cannes, del propsit de Luci Cecili Metel i altres joves nobles, d'abandonar Itlia. Noms va exercir magistratures menors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254794" title="Efecte Zen quntic" nonfiltered="3951" processed="3942" dbindex="99105">
L'efecte Zen quntic s un efecte consistent en la no-evoluci d'un sistema fsic, descrit per les lleis de la mecnica quntica, causat per la mesura continuada d'aquest sistema.

Histria.
L'efecte Zen quntic va ser descrit per primera vegada el 1977 per George Sudarshan i Baidyanaith Misra de la Universitat de Texas, que en van fer una predicci exclusivament terica. Posteriorment, en 1989, David Wineland del National Institute of Standards and Technology va observar experimentalment l'efecte Zen quntic per a dos nivells atmics en ions de berilli. No va ser fins a 2001 que Mark G. Raizen i el seu equip de la Universitat de Texas van observar l'efecte Zen quntc directament; s a dir, experimentalment van veure com l'evoluci d'un sistema inestable s'aturava completament en observar-lo de forma contnua.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254795" title="Publi Furi Fil (pretor)" nonfiltered="3952" processed="3943" dbindex="99106">
Publi Furi Fil (Publius Furius Philus) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 174 aC amb el govern de la provncia de l'Hispnia Citerior. A la seva tornada fou acusat de repetundae (extorsi) i Cat el Vell va declarar contra seva. El judici fou ajornat i abans de la seva represa, i per por de ser condemnat, va marxar voluntriament a l'exili a Praeneste el 171 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254796" title="Publi Furi Fil" nonfiltered="3953" processed="3944" dbindex="99107">


Onomstica:

Publi Furi Fil (cnsol), cnsol el 223 aC ;
Publi Furi Fil (magistrat), magistrat rom fill de l'anterior;
Publi Furi Fil (cnsol el 136 aC);
Publi Furi Fil (pretor), pretor el 174 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254798" title="Cambio 16" nonfiltered="3954" processed="3945" dbindex="99108">
Cambio 16 s una revista d'informaci general espanyola. La revista va ser un mitj important en la transici poltica espanyola des de la dictadura del general Franco a la democrcia. 

Nascuda amb format de revista setmanal el 22 de setembre de 1971, abastava tot tipus d'informaci per predominava en els seus continguts tota aquella relacionada amb l'efervescncia poltica d'aquells moments histrics. El seu primer director va ser Juan Toms de Salas. El van seguir Jos Oneto (1976-1986), Ricardo Utrilla (1986-1988), Enrique Bada (1988-1989), Luis Daz Gell (1989-1991), de nou Salas (1991-1994), Romn Orozco (1994-1996) i Gorka Landaburu (2003- ). 

Alguns dels seus nombres van ser segrestats per les autoritats predemocrtiques que encara tenien pes en la governabilitat fins a l'aprovaci de la Constituci Espanyola de 1978. Cambio 16 va estar, des d'un punt de vista tcnic i periodstic, a l'altura de les circumstncies i exigncies que es vivien en l'Espanya post-franquista. Va ser un xit editorial important i va donar lloc a noves aventures informatives per mitj de Grup 16. El Grup 16 s'embarc en altres projectes editorials com el desaparegut Diario 16 (1976-2001), Radio 16, Motor 16, entre unes altres. La revista conserva la seva solera i el seu paper clau ja esmentat en un perode crucial de la histria d'Espanya.

Enllaos externs.
Web de Cambio 16;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254799" title="Luci Furi Fil (pretor)" nonfiltered="3955" processed="3946" dbindex="99109">
Luci Furi Fil (Lucius Furius Philus) fou un magistrat rom.

Fou probablement germ del pretor del 174 aC Publi Furi Fil (Publius Furius Philus).
Fou pretor el 171 aC amb el govern de l'illa de Sardenya com la seva provncia. Fou un dels pontfexs i va morir el 170 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254800" title="Luci Furi Fil (cnsol)" nonfiltered="3956" processed="3947" dbindex="99110">
Luci Furi Fil (Lucius Furius Philus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 136 aC juntament amb Sext Atili Serr i va rebre el govern d'Hispnia Citerior; el senat rom li va encarregar de lliurar als numantins a Gai Hostili Manc, cnsol el 137 aC. Per aquesta missi va escollir com a llegats a Quint Pompeu i Quint Metel, dos dels seus grans enemics.

Fou amant de la literatura grega i amic de molts erudits grecs. Parlava un llat molt pur. Cicer el descriu com "moderatissimus et continentissimus" i una vegada com a mnim li dona errniament el nom de Publius.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254801" title="Dodge Dakota" nonfiltered="3957" processed="3948" dbindex="99111">

La Dodge Dakota es un vehicle de tipus mid size pick up fabricat per Chrysler i venut sota la marca Dodge. Presentat l'any 1987 al costat del nou disseny de la Dodge Ram 50; va ser nomenada pel North American Truck of the Year de l'any 2000.

Sempre s'ha ubicat per sobre de les Ford Ranger i Chevrolet S-10 i per sota de les full size Ford F-150, Chevrolet Silverado, GMC Sierra i Dodge Ram, encara que actualment per mida trobem la Nissan Frontier.

Un disseny convencional amb carrosseria sobre el xasss i una configuraci posterior live axle i ballestes; tamb ha estat la nica durant molt de temps en oferir un motor V8. Un altre avan notable que la Dakota aportava en els vehicles de treball va ser la direcci de cremallera.

Rivals de la Dakota sn la Nissan Frontier, Toyota Tacoma, Ford Ranger, Chevrolet Colorado i GMC Canyon.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Informaci de la Dakota a Allpar.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254805" title="Tractat de Blois (1504)" nonfiltered="3958" processed="3949" dbindex="99112">

El primer Tractat de Blois, signat el 22 de setembre de 1504 a la ciutat de Blois, fou un tractat concertat entre Llus XII de Frana i Felip el Bell. 

En aquest tractat es va acordar el matrimoni entre Carles de Luxemburg, fill de Felip el Bell i Joana I de Castella, i futur Carles I de Castella, amb Cludia de Frana, filla i hereva de Llus XII i Anna de Bretanya, sent el regne de Npols el dot assenyalat, encara que el monarca francs es reservava el seu govern. A ms, es pact que si el rei de Frana moria sense descendncia masculina, la parella rebria com a dot el ducat de Mil, Gnova i les seves dependncies, els comtats d'Asti i Blois, el ducat de Borgonya, els vescomtats d'Auxonne, Auxerrois, Mconnais i Bar-sud-Seine. 

Aix mateix, Llus XII es compromet a protegir les demandes que pretenia fer Felip el Bell sobre el tron de Castella, amb el que aconseguia un enfrontament entre Ferran el Catlic i el seu gendre i una posici avantatjosa per a Frana si s'arribava a trencar la uni entre la Corona de Castella i la Corona d'Arag. 

Els Estats Generals reunits en Tours, davant la probable situaci que tals territoris passessin a la corona espanyola, van demanar a Llus XII que anulls el tractat, per la qual cosa el casament fou cancellat, casant Cludia de Frana amb el seu cos Francesc I d'Angulema. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254812" title="Filille" nonfiltered="3959" processed="3950" dbindex="99113">
Filille o Fililli (Philyllus tamb Philyllius, ) fou un poeta cmic atenenc contemporani de Diocles de Flios i Sanniri. Pertany a la darrera part de la vella comdia i comenament de la mitjana.

Ja havia arribat a certa distinci vers el 392 aC, i la majoria dels seus ttols se situen a la comdia mitjana. Van introduir algunes innovacions com les llums de torxes. El seu nom apareix tamb com  i altres.

El Suides i Eudcia de Macrembolis donen els ttols de les seves comdies:
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254816" title="Fnties (desambiguaci)" nonfiltered="3960" processed="3951" dbindex="99114">


Geografia:

Fnties, ciutat de Siclia;

Onomstica:

Fnties d'Agrigent, tir d'Agrigent;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254817" title="Fnties d'Agrigent" nonfiltered="3961" processed="3952" dbindex="99115">
Fnties (Phintias, ) fou tir d'Agrigent que es creu que va establir el seu poder sobre aquesta ciutat durant el perode de confusi que va seguir a la mort d'Agtocles de Siracusa el 289 aC, quan Hicetes II es va fer amb el poder a Siracusa.

Hicetes i Fnties es van enfrontar i el darrer fou derrotat prop de Hibla. Hicetes es va enfrontar llavors amb els cartaginesos i fou derrotat i Fnties, probablement aliat cartagins va poder estendre la seva autoritat sobre bona part de Siclia; entre les ciutats que dominava apareix Agyrium o Agrion, bastant allunyada d'Agrigent. Va fundar una nova ciutat a la que va donar el nom de Fnties a la que va portar tots els habitants de Gela que va arrasar. 

La seva tirania el va privar de suport popular i algunes ciutats dependents es van revoltar; Fnties va ser prou hbil per canviar de poltica i va comenar un perode de govern suau amb el que va poder conservar el govern fins a la seva mort, a una data desconeguda per que del text de Diodor de Siclia sembla que fou abans de l'expulsi d'Hicetes II de Siracusa, probablement vers el 281 aC.

Per algunes monedes que s'han trobat es veu que va agafar el ttol de rei a imitaci d'Agtocles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254820" title="Llista d'estats sobirans del 1939" nonfiltered="3962" processed="3953" dbindex="99116">

 

 Estats sobirans .
 A .
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia (fins el 9 d'abril);
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;

 B .
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

 C .
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Ciutat Lliure de Danzig (fins el 2 de setembre);
   Regne de Dinamarca;
;

 E .
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Espanya (fins l'1 d'abril);
   Estat Espanyol (des de l'1 d'abril);
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;

 F .
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

 G .
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

 H .
   Repblica d'Hait;
 Hatay   Repblica de Hatay (fins el 29 de juny);
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

 I .
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

 J .
   Imperi del Jap;

 L .
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

 N .
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia (fins l'1 de setembre);
   Repblica Portuguesa;

 R .
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

 S .
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 - Regne de Siam (reanomenat Tailndia el 23 de juny);
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

 T .
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Regne de Tailndia (des del 23 de juny);
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca (fins el 15 de mar);

 U .
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

 V .
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

 X .
   Repblica de Xile;
;

 Estats que proclamen la sobirania .
 Albnia   Regne d'Albnia (des del 9 d'abril);
 Carpatho-Ucrana   Repblica de Carpatho-Ucrana (del 14 de mar al 16 de mar);
 Eslovquia   Repblica Eslovaca (des del 14 de mar);
 Finlndia   Repblica Democrtica Finesa (des de l'1 de setembre);
   Gran Imperi Manx;
 Mengjiang   Govern Mongol Autnom Unit (fins l'1 de setembre);
   Govern Unit Autnom de Mengjiang (des de l'1 de setembre);
   Tibet;
 Govern Provisional de la Xina   Govern Provisional de la Xina;
 Govern Reformat de la Repblica de la Xina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254823" title="Fleg" nonfiltered="3963" processed="3954" dbindex="99117">
Fleg (Phlegon, ) fou un llibert de l'emperador Adri (Suides diu August per error), nadiu de Tralles a Ldia, i escriptor. Va escriure un llibre sobre les olimpades que arriba fins a l'olimpada 229, l'any 137, el que permet situar la seva mort desprs d'aquesta data.

Les seves obres sn:
 , (disset llibres sobre les olimpades).
 ;
 Un vida d'Adri fou escrita pel mateix emperador per publicada com obra de Fleg;
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254825" title="Sorocaba" nonfiltered="3964" processed="3955" dbindex="99118">


Sorocaba s una ciutat de l estat de So Paulo.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254827" title="Joan Vidal i Gayol" nonfiltered="3965" processed="3956" dbindex="99119">
Joan Vidal i Gayol s un antropleg i poltic catal. Collabor a la Revista de Girona. El 1979 fou el primer president democrtic de la Diputaci de Girona. Cap llista per la provncia de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 per CiU, i fou Conseller del Governaci de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1982. Desprs ha estat president del Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional Catalana , gestor de fundacions i associacions i president de l'Obra del Ballet Popular.


 
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254831" title="Flavi Focas" nonfiltered="3966" processed="3957" dbindex="99120">
Focas o Flavi Focas (Phocas,  fou emperador bizant del 602 al 610.



Era de baixa extracci, nadiu de Capadcia. Va servir amb els fams general Prisc amb el que va arribar a centuri. Pel seu coratge s'havia fet un nom entre els soldats.

El 602 l'emperador Maurici va ordenar al general Comentiolos de passar el hivern al nord del Danubi per el general ho volia fer al sud on no estava exposat als atacs dels vars; aquesta mesura, potser considerada un cstig per l'emperador, era imprudent; a aix es va ajuntar que els vars havien demanat sis mil peces d'or pel rescat dels presoners en el seu poder, que Maurici no va voler pagar i els presoners foren executats; tot sumat va fer amotinar a les tropes. Un centuri, Focas, fou aclamat com a general dels revoltats. Pere, germ de l'emperador, que era al campament, va portar l'anunci a la capital de qu el rebel Focas marxava amb els soldats cap a Constantinoble.

Maurici va considerar ms prudent fugir a provncies i organitzar la resistncia i va marxar amb vaixell amb la seva dona i fills; una turmenta el va obligar a desembarcar al monestir de Sant Autnom prop de Calcednia; all va enviar al seu fill gran Teodosi a la cort persa de Cosroes I per demanar ajut. Mentre Focas va entrar a la capital i es va proclamar emperador i coronat (23 de novembre del 602) junt amb la seva dona Llencia.

Va enviar a buscar a l'emperador i famlia que foren localitzats rpidament, i va fer executar a cinc dels fills de Maurici  (Tiberi, Pau, Pere, Just i Justini) a la vista del pare, i desprs a aquest mateix (27 de novembre del 602). Tamb va fer executar a Pere, duc de Trcia, germ de l'emperador enderrocat, al general Comentiolos, a Constant Lardis i altres nobles. Una mica desprs Teodosi fou arrestat i tamb fou executat (segurament el 603).
 
Va fer un tractat de pau desavantatjs amb els vars, per no va gaudir de la pau ja que el rei de Prsia, Cosroes, amic del enderrocat Maurici, va atacar territori bizant, amb el suport encobert del general Narss, comandant de la frontera persa i lleial a Maurici, que va romandre inactiu a Hierpolis. Aquesta guerra amb Prsia va durar 24 anys, dels quals els primers vuit foren continues derrotes dels grecs. Els perses van devastar l'sia Menor fins al Bsfor, i moltes ciutats foren destrudes; milers d'habitants van haver de fugir o foren fets esclaus i portats a Prsia.

Focas temia perdre la corona si sortia de la capital i va romandre sempre a la ciutat i va deixar la direcci de la guerra a l'eunuc Lleonci, que fou derrotat a Dara; el va succeir el general Domentiolos, germ de l'emperador, que sense ser derrotat no va poder impedir els progressos dels perses. Domentiolos va tenir l'habilitat de negociar amb Narss per reconciliar-lo amb Focas; Narss confiat va abandonar Hierpolis i va anar a Constantinoble on esperava ser nomenat cap de l'exrcit bizant, per noms arribar fou arrestat i condemnat a mort, sent cremat viu.

Germ, sogre de Teodosi (fill de Maurici) va iniciar un complot amb la participaci de l'emperadriu captiva Constantina, que hi va consentir (pensant que el seu fill Teodosi era viu). L'emperadriu i les seves tres filles van fugir i es van presentar a Santa Sofia; el poble es va alar en armes i es van produir seriosos disturbis per finalment Focas va dominar la situaci i els principals caps (Escolstic n'era el principal) foren executats; a Germ no es van trobar probes que l'emboliquessin en l'afer per fou obligat a prendre l'hbit monstic. El patriarca Cirac II va protegir a l'emperadriu, que va salvar la vida per fou tancada a un monestir amb les tres filles. Els perses van conquerir Dara i Edessa el 606.

El 607 l'emperadriu va participar a un nou complot en el que estaven implicats els personals personatges de l'Imperi; el complot fou descobert per la revelaci d'una dona de confiana de l'emperadriu, de nom Petronea; Constantina i les seves tres filles foren executades junt amb diversos magnats com Jordi de Capadcia, Teodor, prefecte d'Orient; Joan, primer secretari; Atanasi, ministre de finances; David mestre de palau i altres.

Els perses gaireb dominaven Sria i Mesopotmia. Focas executava a tots els que sospitaven que no li eren fidels. Un dia Focas va insultar al seu antic favorit, Crisp, el seu gendre, marit de la seva nica filla Domncia. Crisp va decidir organitzar una conspiraci per segur de qu a Constantinoble fracassaria va buscar ajut a frica on va convncer a l'exarca Heracli. Aquest va prohibir l'enviament de gra d'frica i Egipte cap a Constantinoble; aix va crear fort descontentament a la capital. Heracli va seguir aquesta poltica durant dos anys, tot i que Crisp l'urgia a proclamar-se emperador.

El 609 els perses van derrotar els bizantins dirigits per Domentiolos prop d'Edessa i van entrar a sia Menor fins a Calcednia, retirant-se a l'arribada del hivern, desprs de fer molt de bot .

Focas va donar orde de fer batejar a tots els jueus de l'imperi i aix va provocar una revolta terrible a Alexandria; disturbis van esclatar tamb a Constantinoble per la manca de menjar, i entre els dos partits: els blaus i els verds; Focas fou insultat pel poble i va reaccionar incapacitant a qualsevol membre de la facci dels verds, que no l'afavorien, per exercir cap crrec civil o militar. 

En aquest moment Heracli, fill gran de l'exarca Heracli, va deixar frica amb una flota i el seu cos Ncetes va marxar amb un exrcit per terra. El 3 d'octubre del 610 Constantinoble era a les mans d'Heracli desprs d'una lluita amb els mercenaris de Focas. Aquest fou fet presoner pel senador Foci, que el va portar a Heracli a una galera, i aquest li va tirar en cara el seu mal govern; Focas va respondre Tu ho fars millor?. Finalment fou torturat i executat; el seu cos fou arrossegat pels carrers i desprs cremat junt amb el de Domentiolos, caigut als combats.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254835" title="Walter Generati" nonfiltered="3967" processed="3958" dbindex="99121">

Walter Generati (Sorbara di Bomporto, 8 de setembre de 1913 - 8 de febrer de 2001) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1936 i 1941. La Guerra supos una aturada en la seva carrera esportiva. En finalitzar reprengu l'activitat esportiva fins que el 1951 decideix penjar la bicicleta, desprs de 2 anys conrrent per Sud-amrica.

Durant la seva carrera aconsegu 6 victries, entre elles 3 etapes al Giro d'Itlia i una al Tour de Frana.

Palmars.
1937;
 1r a Tor-Ceriale;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1938;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Giro dels 3 Mars;
1940;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1936. 11 de la classificaci general;
1937. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1938. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1939. 21 de la classificaci general;
1940. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1946. Abandona;
1947. 33 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1937. Abandona (5a etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Biografia i palmars de Walter Generati ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254836" title="Alexander Chapman Ferguson" nonfiltered="3968" processed="3959" dbindex="99122">

Sir Alexander Chapman Ferguson CBE (va nixer el 31 de desembre del 1941 a Govan, Glasgow, Esccia) s un entrenador de futbol i exjugador, que dirigeix actualment al Manchester United. s l'entrenador que ha obtingut ms ttols en la histria del futbol angls, i ha dirigit ms de 1000 partits des de la banqueta del conjunt angls.

Biografia.
Va comenar la seva carrera com a entrenador al 1974 quan va dirigir per una temporada l'equip escocs East Stirlingshire F.C. de la ciutat de Falkirk cobrant 40 lliures esterlines a la setmana. L'any segent, i durant tres temporades, va estar a crrec del St. Mirren de la ciutat escocesa de Paisley, d'on va ser acomiadat per diferncies amb la directiva del club. 

Al juny de 1978 Alex Ferguson es va vincular a l'Aberdeen, un dels equips grans del pas, per que no obtenia un ttol des del 1955. Els primers temps no van ser bons, ja que l'equip va perdre tres finals de copa de manera consecutiva i va assolir un quart lloc en la lliga; no obstant aix, a la temporada 1979-80 Ferguson va assolir el seu primer ttol com a tcnic i es va encaminar als millors anys del club escocs: va guanyar tres lligues (inclosa l  anomenada anteriorment) 1983-84, 1984-85; la Drybrough Cup 1980-81, quatre vegades la Scottish Cup Winners 1981-82, 1982-83, 1983-84, 1985-86; Scottish League Cup 1985-86; la Recopa d'Europa 1982-83 i la Supercopa d'Europa 1983-84.

Alex Ferguson va ser contractat per uns dels equips ms importants del mn, el Manchester United, al novembre del 1986, quan l'equip es trobava penltim en la lliga local i el descens rondava per Old Trafford. L'ltima Premier League guanyada pels diables vermells havia estat en la temporada 1966-67. Amb Ferguson, va obtenir cinc copes d'Anglaterra, vuit lligues, dues copes de la lliga, sis Community Shield, la segona Lliga de Campions de la histria del club, l'nica Copa Intercontinental, i tamb va obtenir per primera vegada en la histria dels  diables vermells  la Recopa d'Europa i la Supercopa d'Europa. 

A ms, Ferguson va dirigir a la selecci d'Esccia en el mundial de Mxic 1986, on no va poder passar la primera ronda i va quedar situat en el lloc 19 sobre 24 equips participants. Per altra banda, l'associaci de tcnics d'Anglaterra li va atorgar el premi al millor entrenador de l'any en sis ocasions.

En novembre del 2006 Sir. Ferguson compl vint anys com a tcnic del Manchester United.

Trajectria.
 Com a jugador .
 Queen's Park ;
 St Johnstone Dunfermline;
 Glasgow Rangers ;
 Falkirk Ayr United ;

 Com a entrenador .
 East Stirlingshire ;
 1982-1986: Aberdeen (Esccia) ;
 1986-?: Manchester United;

 Enllaos externs .
http://www.manutdzone.com/playerpages/SirAlexFerguson.htm;
http://www.sportec.com/index/mitos/futbol/ferguson/biografia.htm;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254839" title="Foci" nonfiltered="3969" processed="3960" dbindex="99123">
Foci (Phocion, ) (vers 402 aC-317 aC), fill de Focos, fou un general i home d'estat atenenc, d'origen humil. 

Va estudiar amb Plat i Xencrates de Calcednia i (segons Suides) Digenes de Sinope tamb era entre els deixebles. Es va distingir per primer cop a les ordes de Cbries el 376 aC a la batalla de Naxos on va dirigir l'ala esquerra de la flota. Desprs de la batalla el va enviar a les illes a demanar contribucions i va posar un esquadr de 20 vaixells al seu servei que Foci va refusar allegant que eren pocs per lluitar amb enemics i molts per presentar-se als amics, i va salpar amb noms una galera obtenint diverses contribucions.

Durant uns anys Cbries, Ifcrates i Timoteu foren els principals generals atenencs i Foci prcticament no apareix esmentat. El 351 aC apareix junt amb Evgores II al front de les forces reclutades per Idrieu de Cria amb el propsit de reduir Xipre a l'obedincia del rei de Prsia, i va aconseguir la conquesta de l'illa excepte Salamina de Xipre on Pintgores va resistir fins que va aconseguir la reconciliaci amb el rei persa. 

El 350 aC va fer una expedici a Eubea a petici del tir Plutarc d'Ertria que demanava ajut contra Cllies. La petita fora de Foci era insuficient per acomplir la missi. s suposa que fou llavors quan va lliurar i guanyar la batalla de Tamines (Tamynae), per no s del tot segur i podrien ser fets del 354 aC. Plutarc va trair als atenencs i Foci el va expulsar d'Ertria; va establir la seva posici a la fortalesa de Zaretra, entre la costa est i la occidental a la part ms estreta de l'illa. Va alliberar a tots els presoner que feia menys als atenencs desertors. A la seva sortida havia consolidat la posici d'Atenes, posici que desprs va declinar sota el seu successor Mols.

Vers el 343 aC una conspiraci es va organitzar a Megara, dirigida per Teodor i altres caps locals, per lliurar  la ciutat a Filip II de Macednia. Els megarians van demanar ajut a Atenes que va enviar a Foci, que rpidament va fortificar el port de Nisea i el va unir amb unes muralles amb la ciutat i va frustrar la conspiraci.

El 341 aC va dirigir les tropes enviades a Eubea contra el partit pro macedoni i va expulsar a Cleitarc i Filstides d'Ertria i Oreos, imposant l'hegemonia atenenca a l'illa. 

El 340 aC els atenencs van enviar a Cares a Bizanci, en ajut de la ciutat contra els macedonis, per els bizantins no el van voler rebre. Atenes va quedar indignada per Foci va dir que l'hostilitat no havia de ser contra Bizanci sin contra el general que per la seva mala conducta havia provocat el rebuig bizant. Llavors Atenes va enviar a la zona al mateix Foci amb un nou exrcit. Cle, un amic seu i un notable de Bizanci, el va recomanar i els atenencs foren admesos a la ciutat. All es va destacar contra els macedonis que es van haver de retirar tant de Bizanci com de Perint i de tot el Quersons; algunes ciutats i vaixells foren recuperades per Foci que a ms a ms va assolar territoris enemics. En aquestes lluites fou ferit de consideraci i va haver de tornar a Atenes. All va recomanar la pau amb Filip II, per el consell oposat de Demstenes es va imposar i va acabar amb la derrota de Queronea el 338 aC.

A la mort de Filip II el 336 aC Demstenes va proposar retre honors a l'assass Pausnies d'Orstia i Foci s'hi va oposar. 

El 335 aC Alexandre el Gran va destruir Tebes i va exigir l'entrega de Demstenes i altres oradors, i Foci va recomanar obeir i retre honors divins al rei, proposta que fou rebutjada amb indignaci; finalment es va aconseguir del rei la retirada de la seva petici.

Alexandre el va tractar sempre amb consideraci i va escoltar els seus consells; tots el oferiments que li va fer Alexandre foren rebutjats per no per aix es va perdre l'amistat i fins i tot el rei va concedir algunes peticions fetes per Foci com l'alliberament dels presoners grecs fets a Sardes.
 
Harpal el 325 aC va anar a Atenes i va tractar d'obtenir els bons oficis de Foci, que no va acceptar, tot i que fou pressionat pel seu gendre Caricles, subornat per Harpal. Quan Antpater va demanar l'entrega d'Hrpal, Foci va donar suport a Demstenes en l'oposici a aquesta mesura, per els atenencs no van poder fer res contra Antpater i Harpal fou capturat. Mort Harpal una filla seva fou criada per Caricles i Foci.

El 323 aC quan es va saber la mort d'Alexandre el Gran, es va oposar a la guerra contra Macednia i va criticar al general nomenat, Lestenes d'Atenes, del que va dir que era com un xiprer, alt per sense fruits. A la mort de Lestenes a Lmia els atenencs no van voler confiar la direcci de la guerra a Foci i van nomenar a Antfil que va dirigir una expedici contra Becia, aliada de Macednia, i va derrotar a Mici, un oficial macedoni que havia atacat la costa tica i va morir en el combat. 

El 322 aC els atenenc foren derrotats decisivament a Cranon a Tesslia, i el govern atenenc va enviar a Foci, Demades i altres a negociar amb Antpater, acampat a Cadmea. Atenes va haver d'admetre una guarnici a Munquia el govern de la qual fou donat al moderat Mnil, amic de Foci. Foci va obtenir el pagament de les despeses de guerra en un termini llarg.

A la mort d'Antpater el 319 aC, Cassandre va enviar a Nicnor de Macednia per substituir a Mnil. L'amistat de Foci amb el nou governant, va convertir al atenenc en sospits, especialment quan Nicnor no va obeir el decret de Poliperc de retirar la guarnici i encara ocupar el Pireu en nom de Cassandre. Una mica desprs va arribar a Atenes Alexandre Poliperc, fill de Poliperc, amb l'objectiu proclamat d'expulsar a Cassandre i restablir la democrcia. Alexandre va portar molts exiliats que van poder votar a les assemblees i Foci va perdre el seu crrec dirigent en el govern.

Foci va convncer a Alexandre de ocupar Munquia i el Pireu i aquest fet va posar als atenencs contra Foci, que fou acusat per Agnnides de traci, i va haver de fugir amb alguns amics, posant-se sota la protecci d'Alexandre que el va enviar al seu pare, llavors acampat a Pharygae, a Fcida. Una ambaixada atenenca va anar a acusar a Foci i Poliperc va considerar entregar al vell general a canvi de la pau amb Atenes. 

Aix Foci i els seus amics foren retornats a Atenes on portat davant l'assemblea, fou condemnat a mort. Va mantenir la calma fins al final. L'execuci es va produir el 317 aC quan tenia 85 anys; les seves restes foren portades al lloc dels tradors, per mes tard, rehabilitat, foren portades a Atenes; Agnnides fou acusat i condemnat a mort; i dos altres acusadors de Foci, Epicur i Demfil, van haver de fugir i foren finalment morts per Focos, fill de Foci.

Foci va estar casat dues vegades; la seva segona dona era tant frugal i senzilla com ell mateix.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254842" title="Laredo (Texas)" nonfiltered="3970" processed="3961" dbindex="99124">


Laredo s una ciutat ubicada al sud de Texas, EUA, al marge nord del Rio Grande en el lmit fronterer entre Estats Units i Mxic. La ciutat s la seu del comtat Webb, Texas. D'acord amb el cens del 2006, la ciutat t una poblaci de 231.470 habitants i la Zona Metropolitana Laredo-Nuevo Laredo t un total de 599.268 habitants; la seva extensi es de 206 km2, dels quals 203,2 km2 sn de terra i 2,8 km2 d'aigua.

La ciutat destaca per haver tingut sis banderes sobre la ciutat; i s que aquesta ciutat, fundada l'any 1755 i nascuda com a villa, va ser la capital de la ex-Repblica del Ro Grande. T 4 ponts internacionals i un pont ferroviari. El seu clima s semi-rid durant l'estiu i suau durant l'hivern.

L'aeroport Laredo International Airport est situat als lmits de la ciutat, mentre que l'aeroport Quetzalcoatl International Airport s aprop de Nuevo Laredo, Mxic. La ciutat t 4 equips esportius professionals: Laredo Bucks, Laredo Broncos, Laredo Heat i Laredo Lobos. Pel que fa a l'mbit educatiu, compta amb la universitat Texas A&M International University i la facultat Laredo Community College. La festa major de la ciutat es la Washington's Birthday Celebration, que se celebra al Febrer i atrau centenars de milers de turistes.

Laredo est ubicat al sud-oest de San Antonio, a 232 km d'aquesta ciutat; Laredo s'ubica al final dels plans del Rio Grande els quals estan al sud de l'Edwards Plateau, a l'est les Coastal Plains i les Muntanyes de Mxic a l'oest. L'rea consisteix en unes quants elevacions i un terreny pla cobert per arbusts, com herba i petits roures. s una zona molt bona per a la caa de crvols i senglars i cada any se celebra la competici de Cola Blanca on hi fan cap caadors de tot l'estat americ. Un altre detall geogrfic s el Llac Casa Blanca, que dna nom al Parc estatal internacional del llac Casa Blanca, on es troba; el llac ocupa 7 km2 i els voltants tenen una extensi de 1,5 km2 de territori.

 Histria .

La Villa de San Agustin de Laredo va ser fundada l'any 1755 per Don Tomas Sanchez quan la zona formava part de Nuevo Santander a la colnia espanyola de Nova Espanya. El nom de Laredo, en referncia a la ciutat espanyola de Laredo, es va posar en honor a Sant Agust d'Hipona. L'any 1840 Laredo es convert en la capital de la Repblica del Ro Grande; al 1846 durant la Intervenci Nord-americana la ciutat va ser ocupada pels Rngers de Texas. Desprs de la guerra, el Tractat de Gudalupe-Hidalgo va cedir territori cap als Estats Units d'Amrica; es celebr un referndum a la ciutat on es va decidir que volien la retirada de les forces americanes i retornar la ciutat a mans de Mxic; la petici no va ser acceptada, i en resposta als que no estaven d'acord amb aquesta situaci, decidiren creuar el riu i establir la ciutat de Nuevo Laredo, Tamaulipas. L'any 1849 l'exrcit estableix el Fort McIntosh (originalment, Camp Crawford) i al 1852 Laredo s'estableix com a ciutat.

s un dels passos ms antics al llarg de la frontera i la ciutat ms gran amb port interior. L'any 2005 celebr el 250 aniversari de la seva fundaci; l'origen del nom Laredo no s molt clar. Alguns acadmics diuen que el nom pot venir de Glaretum que significa "sorra, lloc pedrs"; d'altres creuen que ve de l'uscar, que significa "bonics prats". Laredo pot ser que provingui de Laridae que significa gavina o pot tenir el seu origen en dues paraules llatines: lar que vol dir llar i edo, que vol dir nixer.

 Clima .
El clima de Laredo est determinat per la seva localitzaci, entre el Golf de Mxic i les Muntanyes de Mxic. La sequera i el calor sn conseqncia dels deserts del nord de Mxic i qualsevol humitat provinent del Pacfic s aturada pel conjunt muntanys mexic; no en rep del Pacfic per s del Golf. Per la seva ubicaci geogrfica, Laredo t un clima extrem, amb perodes llargs de calor en els que sobtadament poden caure tempestes violentes, incls tornados, en un breu perode de temps. Per ser el sud de Texas, s fred durant l'hivern i la mitja de temperatura mxima s de 19C i la mnima de 6 C; prcticament mai neva, encara que va caure neu durant unes hores en el Nadal del 2004, convertint-se en la 1a nevada de la histria d'aquesta ciutat des que es registren les dades climtiques.

Normalment Laredo experimenta temperatures altes, sobre 37 C i unes mnimes de 24 C a l'estiu i 35 mm (20 polzades) de pluja per any. Com que molts cops hi ha sequera, des del 2003 s'ha establert una ordenana per a l'estalvi de l'aigua.



 Poblaci .

D'acord al cens, s'estima que per 2006 hi vivien 231.470 persones; l'any 2005 aproximadament hi havia 99.675 homes i 108.112 dones que residien en 60.816 habitatges, dels quals, 33.832 hi vivien els seus propietaris. La mitjana de residents a cada cada casa era de 3,69 persones. La densitat de la poblaci era de 868,9 km/2.

Per raa la poblaci es divideix en:

 Blancs, 179.887 habitants (86,6%);
 Afroameric, 1.012 habitants (0,5%);
 Natius americans, 779 habitants (0,4%);
 Habitants d'illes del Pacfic, 23.932 habitants (11,5%);
 2 o ms races: 1.578 habitants (0,8%);

Els Hispnics o llatins sn uns 197.198 o 94,9% de la poblaci en termes tnics.

Sobre les edats, es divideix de la segent manera:

 De 0-18 anys: 35,5%;
 De 18-24 anys: 11,4%;
 De 25-44 anys: 29,5%;
 De 45-64: 15,8%;
 De 65-: 7,8%;

L'edat mitjana era de 27 anys. Per cada 100 dones hi havia 92,2 homes.

La mitjana d'ingressos domstics era de 32,019 dlars; aquesta augmenta a 32,577 dlars quan hi viu una famlia. La renta per capita de la ciutat era de 12,269 dlars i el 29,2% de les famlies vivien al llindar de la pobresa.

 Govern .

El govern esta controlat per un fort consell de la ciutat i un sistema d'alcaldia dbil. Encara que l'alcalde presideix el consell de la ciutat, ell no t vot de desbloqueig. Les eleccions sn al maig; el govern municipal s administrat per l'encarregat de la ciutat que s ocupat pel consell de la ciutat. Tots els crrecs poltics de la ciutat duren 4 anys; les sessions del Consell de la ciutat es celebren els dilluns i es poden veure pel canal pblic d'accs a Laredo. La pgina web principal es .

L'alcalde es Raul G. Salinas

L'administrador de la ciutat s Carlos Villareal

Consell de la ciutat:
Districte 1 - Mike Garza
Districte 2 - Hector "Tito" Garcia
Districte 3 - Dr. Michael Landeck
Districte 4 - Johnny Amaya
Districte 5 - Johnny Rendon
Districte 6 - Gene Belmares
Districte 7 - Juan Chavez
Districte 8 - Juan Ramirez

 Educaci .

 PK a 12 .

Laredo t 2 districtes escolars i 8 escoles privades. Els districtes sn:

 El Laredo Independent School District (LISD) dona servei a la zona central de Laredo; les escoles que se troben sn la Cigarroa High School, Martin High School, J. W. Nixon High School i la Laredo Early College High School. LISD tamb dona servei per la seva influncia a tres escoles: Dr. Dennis D. Cantu Health Science Magnet School, LISD Magnet for Engineering and Technology Education, i la Vidal M. Trevino School of Communications and Fine Arts.
 La United Independent School District dona servei a d'altres parts de Laredo i del nord del comptat de Webb; sn els segents: John B. Alexander High School, Lyndon B. Johnson High School, United High School, United South High School. UISD tamb dona servei per la seva influncia a 3 escoles: John B. Alexander Health Science Magnet, United Engineering Magnet, i el United South Business Magnet.  Actualment hi ha 39 escoles dins de la UISD, amb 40.000 estudiants, i cobreix una zona semblant a la mida de l'estat de  Rhode Island.

La ciutat tamb t 8 escoles privades:

 Saint Augustine High School Catholic School, 8th-12th;
 Laredo Christian Academy, Assemblies of God, Grades PK-12th;
 United Day School, Nonpartisan, PK-8th;
 Mary Help of Christians School, Catholic School, PK3-8th;
 Blessed Sacrament School, Catholic School, PK-5th;
 Our Lady of Guadalupe School, Catholic School,  PK-5th;
 St. Peter Memorial School, Catholic School, PK-5th;
 Saint Augustine Elementary School, Catholic School, PK-6th;

Facultats i Universitats.
Laredo es la llar de la facultat Laredo Community College (LCC) i la universitat Texas A&M International University (TAMIU). La universitat University of Texas Health Science Center t un campus a Laredo. 

 La facultat Laredo Community College es una instituci que ofereix titulacions Associates Degrees de 2 anys.
 La universitat Texas A&M International University es una universitat que ofereix titulacions de Bachelors i Master's Degrees.
 La universitat University of Texas Health Science Center s'ubica a l'East Laredo a prop de la carretera United States Route 59 i del centre mdic Laredo Medical Center. El campus es una extensi universitria de la univesitat UTHSC de San Antonio, Texas i ofereix titulacions Doctoral Degrees.

 Economia .
 Comer .
Ms del 47% del trfic comercial dirigit a Mxic i ms del 36% del transit  comercial del pas ve travessa el port d'entrada de Laredo. L'economia de la ciutat gira entorn el comer i els magatzems industrials, importaci i exportaci; com un dels protagonistes del comer internacional, la economia de Laredo ha tret profit amb el pas del North American Free Trade Agreement; l'aeroport de la ciutat t vols sense parades direcci Houston, Dallas i Las Vegas; el port d'entrada de Laredo consisteix en 5 ponts internacionals que creuen el Rio Grande direcci els estats de Tamaulipas i Nuevo Leon, Mxic.

Ponts internacionals.
Gateway to the Americas International Bridge;
Pont Internacional Jurez-Lincoln;
World Trade International Bridge (trnsit comercial nicament);
Colombia-Solidarity International Bridge;
Texas-Mexican Railway International Bridge;

Principals autopistes.
Principals autopistes de Laredo:
 Interstate 35 Laredo-Duluth;
 U.S. Highway 59 Laredo-Lancaster;
 U.S. Highway 83 Brownsville-Laredo-Westhope;
 State Highway 255 Laredo-Colombia;
 State Highway 359 Laredo-Skidmore;

Principals autopistes de Nuevo Laredo:
 Mexican Federal Highway 85 Nuevo Laredo-Mexico City;
 Mexican Federal Highway 2 Matamoros-Nuevo Laredo-Colombia-Ciudad Acua ;
 Tamaulipas State Highway 1 Nuevo Laredo-Monterrey;
 Nuevo Leon State Highway Spur 1 Colombia-Anhuac;

Negocis al menor.

Les tendes de venda al menor han ajudat a la economia de Laredo-Nuevo Laredo, atraent compradors del Nord de Mxic i del sud de Texas Shopping Demographics in the Laredo Area. Hi ha 2 edificis de tendes i dotzenes de centres de compres. La Streets of Laredo Urban Mall es una associaci creada per comerciants per renovar i embellir l'rea, situat al carrer Iturbide, a on es l'histric districte de San Agustin LareDOS Article "Streets of Laredo Urban Mall.

De cara al 2009 Laredo tindr 2 edificis de tendes ms que actualment s'estan construint:

Mall Del Norte 1,198,199 ft;
El Portal Mall 380,000 ft;
Laredo Town Center Mall 580,577 ft (per obrir-se al 2009};
Piazza del Sol Mall 1,000,000+ ft (per obrir-se al 2009);
Streets of Laredo Urban Mall;

Ocupaci.

Dades de l'octubre del 2007, Laredo tenia els segents percentatges de poblaci ocupada en els segents sectors:

 Comer, transport i utilitats: 32%;
 Informaci: 1%;
 Activitat financera: 5%;
 Serveis professionals en negocis: 6%;
 Educaci i sanitat: 15%;
 Lleure: 10%;
 Govern: 23%;
 Construcci i mina: 5%;
 Manufactura: 2%;
 Altres serveis: 2%;

Laredo ha incrementat la poblaci de treballs no agrcoles dels 55.100 en Gener del 1996 als 86.600 en Octubre del 2007; La taxa d'ocupaci ha anat creixent a bon ritme durant aquest perode i en el 2007, la taxa de creixement ha estat del 2,5%; la d'atur, del 4,1% (la mitja de Texas es un 3,9%). Aix es una fita significativa d'en el 10% de mitjans del 1990.

 Arquitectura i lleure .
Lleure.
Anualment se celebra el Washington's Birthday Celebration (WBCA) que dura 1 mes i celebra l'aniversari de Washington. Fundat l'any 1898; es la celebraci ms gran d'aquest tipus a Estats Units amb uns 400.000 anuals.

El Jamboozie se celebra a finals de Gener al centre de Laredo com a part de les celebracions del Washington's Birthday. S'assembla a una espcie d'imitaci del Mardi Gras de Nova Orleans; es conegut per ser un esdeveniment amb molt de color amb molta gent vestida en grans, mscares i equips ostentosos.

El Lake Casa Blanca International State Park es un llac artificial a on es pot cuinar a l'aire lliure, acampar, menjar fora de casa un dia, nedar, esqui sobre l'aigua, ciclisme de muntanya, per sobretot, per la pesca.

Hi ha molts clubs/bars a Laredo. Alguns exemples sn Las Cananas -ambient mexic-, Hal's Landing -bar i maquinetes de videojocs-, El Sitio, Club Eros, South Beach, Agave Azul (msica internacional), Old No.2 (msica rock i freqentat per gent de 18-24 anys), Chelseas i el FLoungue, que es una reencarnaci del FBar, que era ben conegut per DJ's com Joe Bermudez.

Edificis.


El Republic of the Rio Grande Capitol Building Museum, museu a on hi ha documents, dibuixos i altres materias sobre el segle XIX en la zona de Laredo; ofereix visites per escolars i adults; degut a la Repblica, Laredo ha tingut 7 banderes en comptes de les tradicionals 6 banderes de Texas.
El Laredo Center for the Arts t 3 galeries: La Goodman, la Laredo Art League i la Lilia G. Martinez.
Imaginarium of South Texas ofereix una experincia en cincia, tecnologia i art pel jovent de Laredo.
La Lamar Bruni Vergara Science Center Planetarium permet contemplar dins d'una gran sala una  imatge acurada del cel de nit entre d'altres relacionades en el cel i l'Univers.
La Laredo Public Library, que t 6.000 m2 (60.000 sq. peus) ubicada a la Bruni Plaza Branch, en el centre de la ciutat. Hi ha una altra al sud de Laredo, la Santo Nio. L'antiga biblioteca estava al 2 pis del City Hall, conegut avui dia com Market Hall.

Arquitectura.

L'arquitectura de Laredo es una mescla d'arquitectura colonial espanyola, arquitectura americana amb un toc mexic. La majoria dels edificis d'epoca colonial espanyola estan situats al centre, en especial al districte histric de San Agustin, per tamb es veu en edificis com el Medical Center, Texas National Bank, Laredo Town Center i d'altres. Dissenys d'arquitectura americana pot veure's al llarg de la Interstate Highway 35 com el Hamiltion Hotel, Rio Grande Plaza, Walker Plaza, the Laredo Federal Courthouse, i el Laredo City Hall.
Llista dels edificis ms alts de Laredo:


Ciutats germanes.
Llistat de ciutats germanes:


En espera:
  Candela, Mexico;
  Papantla, Mexico;
  Rizhao, China;
  Qinghai, China;

 Diaris i mitjans de Laredo .
A Laredo hi ha 13 emissores de rdio AM, 19 emissores de rdio FM i 14 canals de Televisi.

 Diaris .
 Laredo Morning Times;
 LareDOS;
 The Laredo Chameleon;
 LaredoPolitics;

 Televisi .
 KGNS NBC 8 / DTV 15;
 KGNS CW / DTV 15.2;
 KVTV CBS 13 / DTV 31 ;
 KETF Telefutura 25 / DTV 19.2;
 KLDO Univision 27 / DTV 19;
 KXOF Fox 39;
 KNEX Azteca America 55;
 KLMV Almavision 68;

 Estacions de Radio AM .
 KVOZ Radio Cristiana 890 AM;
 KLAR Radio Poder 1300 AM;

 Estacions de Radio FM .
 KHOY Catholic Radio 88.1 FM;
 KBNL Radio Manantial 89.9 FM;
 KJBZ Z93 Tejano 92.7 FM;
 KQUR JAMMIN 94.9 FM;
 KRRG Big Buck Country 98.1 FM;
 KNEX HOT 106.1 FM;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Histria de la ciutat ;
 Fotos histriques guardades a la Llibreria Pblica de Laredo ;
 Fundaci pel desenvolupalent de Laredo ;
 Cambra de comer de Laredo ;
 Per conixer Laredo ;
 Calendari comunitari de Laredo ;
 Parcs de Laredo ;
 CHL Laredo Bucks ;
 AF2 Laredo Lobos ;
 PDL Laredo Heat ;
 UBL Laredo Broncos ;
 Cultural Studies Photographic Travelogue on Laredo ;
 Texas Highway Designation Files  ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254844" title="Polipropil" nonfiltered="3971" processed="3962" dbindex="99125">


El polipropil (PP) es un polmer termoplstic, parcialment cristall, que s'obt de la polimeritzaci del prop.  Pertany al grup de les poliolefines i es fa servir en una amplia varietat d'aplicacions que inclouen tot tipus d'embalatges per aliments, teixits, pellcules transparents, equips de laboratori, components de caldereria qumica, mnegues i tubs. Te gran resistncia contra diversos solvents qumics, alcals i cids.

Tipus.

PP homopolmer.
S'anomena homopolmer al PP obtingut de la polimeritzaci de propil pur. Segons la seva tacticitat, s'identifiquen tres tipus:
PP atctic. Material completament amorf, te poques aplicacions.
PP isotctic. La distribuci regular dels grups de metil li atorga una alta crista linitat, entre 70 i 80%. Es el tipus ms utilitzat avui dia.
PP sindiotctic. Mol poc crista l, lo que el fa ser ms elstic que el PP isotctic per tamb menys resistent.

PP copolmer.
Al afegir entre un 5 i un 30% d'etil en la polimeritzaci s'obt un copolmer que posseeix major resistncia al impacte que el PP homopolmer. Existeixen, dos tipus:
Copolmer estadstic. El etile i el propale s'introdueixen a la vegada en un mateix reactor, resultant cadenes de polmer en les que el dos monmers s'alternen de manera aleatria.
Copolmer en blocs. En aquest cas primer es polimeritza el propale en un reactor i desprs en un altre reactor, se li afegeix etile que polimeritza sobre el PP ja format, obtenint-se aix cadenes amb blocs homognics de PP i PE. La resistncia al impacte de aquests copolmers es mol alta, per lo que se'ls coneix com PP impacte o PP xoc.


Quan el percentatge de etile supera un cert valor, el material passa a comportar-se com un elastmer, amb propietats mol diferents del PP convencional. A aquest producte se l'anomena cautx etile-propile (EPR, del angls Ethylene-Propylene Rubber).




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254845" title="Tractat de Blois (1505)" nonfiltered="3972" processed="3963" dbindex="99126">

El Tractat de Blois o Segon Tractat de Blois fou un tractat signat entre els enviats de Ferran el Catlic i el propi Llus XII de Frana el 12 d'octubre de 1505 a la ciutat de Blois.

Situcia prvia.
Amb la mort l'any 1500 del prncep d'Astries Miquel da Paz les Corts d'Arag van reconixer l'any 1502 com a hereus Joana de Castella i Felip d'Habsburg, el seu esps, amb la reserva que si a l'enviduar el rei Ferran el Catlic es tornava a casar i tenia un fill, aquest seria l'hereu de la Corona d'Arag. 

Les ambicions de Felip el Bell pel que fa a la Corona de Castella, la seva tendncia francfila pel que fa a la seva poltica exterior, consolidada amb la signatura del Primer Tractat de Blois, contrria als interessos del rei aragons, van dur a Ferran, en el que es considera una hbil maniobra poltica, a buscar l'aliana del rei francs per a desbaratar la jugada del seu gendre, pactant amb el Llus XII de Frana el seu casament amb Germana de Foix, neboda del rei de Frana.

Tractat.

Les negociacions es van efectuar entre maig i octubre de 1505, i el tractat es va signar el 12 d'octubre de 1505 a la ciutat de Blois pels representants del rei catlic Juan Silva, Tomas Melferit i Juan de Enguera i el propi Llus XII. 

Mitjanant el tractat, el rei de Frana cedia i transferia a la seva neboda els drets que entenia tenir sobre el Regne de Npols i el ttol reial de Jerusalem, drets que passarien als fills del matrimoni, si els havia, i, si no, revertirien al rei francs. A ms, s'obligava a ajudar Ferran contra l'arxiduc Maximili I d'Habsburg i el seu fill, Felip el Bell. 

Per la seva banda, Ferran el Catlic es comprometia a lliurar a Frana mig mili de ducats, a pagar en deu anys, i a restituir els bns confiscats als prnceps i barons del partit angev, i a deixar en llibertat als presoners fets per Gonzalo Fernndez de Crdoba. 

Desprs del tractat. 
Una setmana ms tard, el 19 d'octubre de 1505, els signants del tractat, en virtut de la representaci que se'ls havia atorgat, van celebrar el matrimoni per poders. La cerimnia es va realitzar a la ciutat de Dueas (situada a l'actual provncia de Palncia) el 18 de mar de 1506 i fou consumat a Valladolid. La coincidncia de les dues viles amb el record d'Isabel la Catlica va fer que Ferran crids a un notari perqu aixequs un acta, davant tres testimonis aragonesos, en la qual es manifestava que les noces s'havien realitzat per raons poltiques, sense que penss renunciar als seus drets sobre el Regne de Npols, de tal manera que quan ell mors aquest regne no passaria a mans de Germana sin que seria pel prncep que ostents la Corona d'Arag. El 3 de maig de 1509 va nixer Joan d'Arag, fill i futur hereu d'aquest matrimoni, que va morir a les poques hores. D'haver sobreviscut la Corona de Castella i la Corona d'Arag s'haguessin separat definitivament. 

Per a evitar el compliment del tractat i les ambicions de Llus XII al Regne de Npols, Ferran va sollicitar al papa Juli II l'anullaci de les seves capitulacions matrimonials, per les quals, de no tenir descendncia de Germana, havia de restituir a la corona de Frana la meitat del regne napolit. 

Ferran va aconseguir aix consolidar el seu domini sobre Npols i desprs de l'aliana amb els Estats Pontificis l'any 1510, Juli II va excomunicar al rei francs, trencant-se aix el contingut del tractat. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254848" title="Hiptesi Nmesi" nonfiltered="3973" processed="3964" dbindex="99127">
Nmesi, s una hiptesi astronmica que sustenta la possibilitat que el nostre Sol formi part d'un sistema binari. En aquest sistema, l'estrella companya del Sol  encara no descoberta  s'anomenaria Nmesi (la deessa grega de la retribuci i la venjana) pels efectes catastrfics que produiria al pertorbar peridicament el Nvol d'Oort. 

Segons aquesta hiptesi, el nostre Sol  a l'igual que el 50% de estrelles de la galxia  formaria part d'un sistema binari. El seu altre focus seria una estrella apagada ("morta"), una nana marr, o un petit forat negre, anomenada Nmesi, que orbitaria  entre 1 i 3 anys llum de la seva parella. Cada 26 a 34 milions d'anys, Nmesi passaria prop o entraria en  el nvol d'Oort, desestabilitzant-lo i llanant pluges de grans cometes en direcci al Sol, el que explicaria l'aparent periodicitat dels grans impactes i les extincions associades (confirmada pel registre fssil i els estrats geolgics d'iridi, un metall extraterrestre). Tamb existeixen alguns mesuraments magnetomtrics  i altres indicis que afavoririen aquesta suposici. No obstant aix, el fet de no haver-se registrat un camp gravitatori associat a l'estrella posa en dubte la teoria. 

Desenvolupament de la hiptesi.

La hiptesi Nmesi va sorgir en un article d'investigaci publicat per R. A. Muller (fsic, universitat de Califrnia en Berkeley), Piet Hut (fsic, Institut d'Estudis Avanats de Princeton) i Mark Davis (Princeton) en la revista Nature (vol 308, pp 715-717, 1984). Nmesi seria, segons aquest article, una estrella fosca i petita, tal vegada una nana marr o nana roja, amb una rbita desenes, centenes o fins a milers de vegades ms distant que la de Plut.

En 1985, Whitmire i Matese, de la Universitat de Louisiana , van suggerir  que Nmesi podria ser un petit forat negre. 

Des d'aquestes dates la hiptesi apareix i desapareix peridicament en els mitjans de comunicaci o en la comunitat cientfica, sent de vegades ridiculitzada i de vegades sustentada. Els cientfics majoritaris oscillen entre l'escepticisme i el vague inters, encara que hi ha un grup que li dna suport de manera ms o menys discreta. No obstant aix, segueix sent una hiptesi "poc reconeguda" . 

A l'octubre de 1999, l'astrnom britnic John Murray va anunciar haver descobert un des planeta, al que va anomenarr Nibiru (no confondre amb el planeta Nibiru proposat per Zecharia Sitchin) i que per les seves caracterstiques seria assimilable a Nmesi, mentre estudiava uns estels en els marges del Sistema Solar. Segons Murray, el nou planeta o estrella companya giraria al voltant del Sol a una distncia 1.000 vegades ms llunyana que Plut, si b tal teric descobriment no va poder finalment ser verificat. 

Al comenament de 2000, un equip d'astrnoms d'EUA va calcular que l'estrella fosca, cas d'existir, podria ser un nana marr, coincidint amb les afirmacions de John Matese, de la Universitat de Lousiana, qui aquest mateix any va estudiar les rbites de vuitanta-dos cometes del nvol d'Oort, afirmant que les seves rbites tenien alguns elements estranys en com que noms es podien explicar per la influncia gravitacional d'un objecte de diverses vegades la grandria de Jpiter. Segons la seva hiptesi, el nou planeta estaria 30.000 vegades ms lluny del Sol que la Terra, i faria la seva rbita al voltant del Sol en el sentit oposat al dels altres membres del Sistema solar. 

Murray va calcular una rbita que es completaria en uns sis milions d'anys i va estimar la seva distncia al Sol en gaireb cinc bilions de quilmetres. No obstant aix, tampoc les seves tesis han pogut ser demostrades. 

El ms probable s que Nmesi no existeixi, per fins al present no s'ha pogut negar amb total certesa. s per tant un altre objecte hipottic del Sistema Solar.

 Enllaos externs .
 Richard A. Muller, Nemesis;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254850" title="Luci Hostili Manc" nonfiltered="3974" processed="3965" dbindex="99128">
Luci Hostili Manc (Lucius Hostilius Mancinus) probablement fill d'Aule Hostili Manc (Aulus Hostilius Mancinus) fou un magistrat rom.

Fou llegat del cnsol Luci Calpurni Pis el 148 aC en el setge de Cartago a la tercera guerra pnica i va dirigir la flota de Pis (el qual dirigia l'exrcit de terra). Va ser el primer a entrar a una part de Cartago (146 aC). Quan va tornar a Roma no va parar d'exhibir dibuixos de Cartago i dels atacs que havia fet i sempre estava disposat a explicar els fets al poble; per aix va esdevenir preferit de les masses i fou elegit cnsol el 145 aC junt amb Quint Fabi Mxim Emili.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254851" title="Gai Hostili Manc" nonfiltered="3975" processed="3966" dbindex="99129">
Gai Hostili Manc (Caius Hostilius Mancinus) era probablement germ de Luci Hostili Manc (Lucius Hostilius Mancinus).

Fou elegit cnsol el 137 aC junt amb Marc Emili Lpid Porcina i va dirigir la guerra contra Numncia. Fou derrotat diverses vegades i finalment, rodejat per l'enemic, va haver de signar la pau amb la intervenci del seu qestor Tiberi Grac que era molt respectat pels numantins.

El tractat reconeixia amb molta probabilitat la independncia de Numncia i el seu territori; i el senat rom va refusar reconixer el tractat i va ordenar entregar al cnsol que l'havia signat als numantins. El cnsol del 136 aC, Luci Furi Fil, fou l'encarregat d'entregar-lo, despullat, mitjanant dos fecials. Manc estava d'acord, per els numantins no el van voler acceptar. 

Va retornar a Roma i va prendre seient al senat, per en fou expulsat pel trib Publi Rutili II amb l'excusa que havia perdut la ciutadania al ser entregat a Numncia, per com que l'entrega no havia tingut lloc va sorgir un conflicte jurdic; en general es va considerar que havia perdut al menys els drets civils, per el que se sap s que desprs fou elegit pretor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254852" title="Luci Furi Fil" nonfiltered="3976" processed="3967" dbindex="99130">


Onomstica:

Luci Furi Fil (pretor), pretor el 171 aC ;
Luci Furi Fil (cnsol), cnsol el 136 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254857" title="Tractat de Blois (1509)" nonfiltered="3977" processed="3968" dbindex="99131">

El Tractat de Blois o Tercer Tractat de Blois s un tractat signat a la ciutat francesa de Blois el 12 de desembre de 1509 entre Ferran el Catlic i Maximili I d'Habsburg, i en presncia del rei Llus XII de Frana, per tal de ressoldre el conflicte successor a les Corones de Castella i Arag a la mort de Felip el Bell.

Situaci prvia. 
La situaci a la Corona de Castella era incerta desprs de la mort de Felip el Bell el 25 de setembre de 1506. Ferran el Catlic desprs d'haver-se retirat a les seves possessions de la Corona d'Arag un cop realitzat el matrimoni amb Germana de Foix, torn a l'rbita castellana. La seva filla Joana I de Castella comen a donar mostres d'incapacitat mental per a governar i el Cardenal Cisneros decid cridar a Ferran en qualitat de regent, iniciant-se la segona regncia del rei catlic a Castella, que abastar entre 1507 i 1516. 

La situaci preocupava la possible successi del prncep Carles d'Habsburg, nt de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic Maximili I d'Habsburg, a causa de la pressi que Ferran podia fer des del tron castell. El 3 de maig de 1509 Germana de Foix don llum a un fill del rei Catlic, Joan d'Arag, que mor a les poques hores del part. A la tardor d'aquell mateix any Joana I fou tancada a Tordesillas al ser declarada oficialment boja.

El pacte.
La possibilitat que un nou fill de Ferran el Catlic herets Castella en detriment del nt de Maximili va fer que ambds monarques acordessin un pacte sobre la successi castellana a la ciutat de Blois. Aix, per la signatura d'aquest pacte, es va assegurar la successi del fill de Joana, el prncep Carles d'Habsburg, permetent-se la regncia de Ferran durant la minoria d'edat de l'hereu. Es va acordar, aix mateix, que un futur fill del rei aragons i Germana de Foix noms podria tenir drets de successi sobre els territoris de la Corona d'Arag. 

Aix mateix es va pactar l'ajuda de les tropes aragoneses i castellanes a l'emperador en la seva campanya sobre el nord d'Itlia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254866" title="Surfin' USA" nonfiltered="3978" processed="3969" dbindex="99132">

"Surfin' U.S.A." s el ttol d'una can escrita per Brian Wilson per The Beach Boys, i basada en la melodia de Chuck Berry  Sweet Little Sixteen .  Surfin' USA  va ser gravada per The Beach Boys, i editada en un single el 4 de mar de 1963. A ms, tamb apareix a l'lbum de 1963 del mateix nom. A la can la part vocal recau en Mike Love.

Va ser versionada l'any 1977 per Leif Garrett, el qual va arribar al top 20 amb ella als EUA.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254872" title="ANZCERTA" nonfiltered="3979" processed="3970" dbindex="99133">
L'ANZCERTA (acrnim de Australia New Zealand Closer Economic Relations Trade Agreement) s un tractat de lliure comer entre Nova Zelanda i Austrlia que va ser creat el 1983. Un dels aspectes innovadors d'aquest tractat s que inclou en el protocol no noms les mercaderies sin tamb els serveis.

El 1995 l' ANZCERTA va signar un acord amb l'ASEAN per tal de facilitar els intercanvis comercials i financers entre ambdues regions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254873" title="Poliolefina" nonfiltered="3980" processed="3971" dbindex="99134">
S'anomena poliolefina a tot aquell polmer obtingut per medi de la polimeritzaci d'olefines.

Tipus.
Entre les poliolefines s'inclouen, entre altres, els segents productes:
Polietil de baixa densitat (PEBD o LDPE), format a partir d'etil a molt alta pressi.
Polietil d'alta densitat (PEAD o HDPE), producte de la polimeritzaci del etile sobre un catalitzador a pressi moderada.
Polietil lineal de baixa densitat (PELBD o LLDPE), similar al HDPE per introduint com co-monmers olefines ms llargues (especialment 1-but, 1-hex, 1-octe).
Polipropil (PP), producte de la polimeritzaci cataltica del propil.
Cautx etile-propale (EPR), copolmer cataltic de etile i propale amb propietats elastomriques.
Poli-alfa-olefines, obtingudes a partir de alfa-olefinas, hidrocarburs lineals amb un sol doble enlla en un dels seus extrems, com per exemple el 1-hex.

 Productors .


 Notes .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254878" title="Tractat de Blois (1512)" nonfiltered="3981" processed="3972" dbindex="99135">
El Tractat de Blois o Quart Tractat de Blois va ser un tractat signat a mitjans del mes de juliol de 1512 a la ciutat francesa de Blois. Aquest tractat s'emmarca en les pretensions de la Corona de Castella i del Regne de Frana sobre el Regne de Navarra. 

Principals punts del tractat.
Article primer. s un pacte de no agressi, i inclou l'ajuda mtua davant possibles necessitats contra un enemic com, respectant-se els dominis territorials de cada part. ;
Article segon. Es comprometen a no permetre el pas a travs dels seus territoris a tropes que combatessin a qualsevol d'ambds regnes. ;
Article tercer. Es reconeix la llibertat de comer de cada Corona, tant per terra com per mar, aix com en els desplaaments dels comerciants i residncies dels mateixos d'ambds dominis. ;
Articles quart i cinqu. S'obliguen les parts a participar en els tractats d'amistat i aliana signats per l'altre. ;
Articles sis i set. S'exigeix al rei de Navarra la consideraci d'enemic dels anglesos i de qualsevol que els acompanyi, en el cas d'una invasi al Regne de Frana, amb l'obligaci, a ms de combatre'ls. ;
Article vuit i ltim. Es reconeixia l'aliana entre els reis de Navarra i els d'Arag i Castella per no permetre el pas a travs del Regne de Navarra d'aquells que volguessin atacar els regnes anteriors, entenent aix mateix a la inversa, o sigui, no permetre el pas per Navarra de cap exrcit que vingus del sud per voler atacar Frana. ;

La polmica sobre el tractat de Blois. 
La doctrina historiogrfica debat si aquest Tractat de Blois va ser signat pel rei de Navarra Joan III Albret i Llus XII de Frana el 12 o 17 de juliol de 1512, el que suposava l'aliana total entre el Regne de Frana i el Regne de Navarra o el veritable tractat fou sigant entre Llus XII i Ferran el Catlic el 18 de juliol de 1512, que van maquinar un pla estratgic per a simular l'aliana navarro-francesa i aix donar un motiu a la invasi del Regne de Navarra per part de la Corona de Castella, encara que aquest ltim plantejament s difcil d'explicar, tenint en compte que Espanya i Frana estaven en guerra: en aquells moments Castella i Arag formaven part de la Lliga Santa constituda pel papa Juli II per lluitar contra el Regne de Frana. 

El retorn de Ferran el Catlic a la regncia de la Corona de Castella l'any 1507, amb unes clares aspiracions a poder ocupar aquest territori va suposar la fi de la independncia del Regne de Navarra. Al mateix temps Llus XII de Frana tamb aspirava a ocupar aquest territori pirinenc, i el 1510 reclamant els seus drets com a senyor sobre les possessions franceses dels Foix-Albret va intentar una ocupaci del Regne.

Postura clssica (relacionada amb el nacionalisme espanyol). 
La tradicional neutralitat del regne de Navarra es va comprometre quan el rei de Navarra Joan III Albret va interpretar errniament el curs de la poltica europea i, al produir-se els primers xits del seu parent Gast II de Narbona al comandament de les tropes franceses, va signar amb Llus XII de Frana una aliana de cooperaci entre ambds pasos. Immediatament Ferran el Catlic, que estava en guerra contra el Regne de Frana, va considerar aquesta aliana com un "casus belli" que comprometia la destinaci de Castella i va ordenar la invasi de Navarra, realitzada completament el 1512. 

Postura alternativa (relacionada amb el nacionalisme navarrs). 
Fernando el Catlic precisava d'una justificaci per a envair el regne de Navarra, aix que el 12 de juliol va publicar un "supsit Tractat de Blois", afirmant que l'havien signat Llus XII de Frana i el reis de Navarra Joan Albret i Caterina I. No obstant aix, l'autntic tractat de Blois es va signar el 18 de juliol entre els monarques navarressos i el francs. Gens tenia a veure amb el tractat fet pblic enganyosament per Ferran el Catlic. 

La invasi, en realitat es va iniciar el 10 de juliol amb la presa de Goizueta, que s prvia a la finalitzaci de les negociacions diplomtiques i a la declaraci oficial d'invasi.

La conquesta de Navarra. 
Fonamentant-se en aquest tractat, real o imaginari, i en una butlla d'excomuni del papa Juli II contra els reis de Navarra que els nacionalistes navarresos consideren falsa, sense prvia declaraci de guerra, el 21 de juliol de 1512, l'exrcit de Castella liderat pel duc d'Alba Fadrique lvarez de Toledo va envair Navarra a travs de La Burunda, amb resistncia en diversos pobles i ciutats. Juan III Albret i Caterina I de Navarra desprs de l'ocupaci de Pamplona es van refugiar en els seus dominis de Bearn, deixant en mans castellans tot el territori de l'Alta Navarra. Aquest territori es va incorporar a la Corona de Castella segons decret de les Corts de Burgos de 1515, mentre la Baixa Navarra quedava al comandament dels reis navarresos a l'empara de Llus XII de Frana, deixant com a frontera la divisria d'aiges del Pirineus. 

Referncies.

Per la postura tradicional;
  Navarra, Comunidad Foral. Historia y actualidad del Fuero Navarro Pamplona, Fondo de publicaciones del Gobierno de Navarra;
  ADOT LERGA, lvaro; Navarra en el pensamiento y actuacin poltica de los reyes Juan III y Catalina I (1483   1517). Iruea;
  FRANCISCO OLMOS, Jos Mara de; La moneda navarra en la Edad Moderna. Problemas documentales. Tipos y leyendas, Universidad Complutense de Madrid;
  LANDA EL BUSTO, Luis; Historia de Navarra Pamplona, Fondo de publicaciones del Gobierno de Navarra;
PRADERA, Vctor; Fernando el Catlico y los falsarios de la historia, Bilbao, Editorial Grafite, 2003.

Per la postura alternativa;
CAMPIN, Arturo; La familia de S. Francisco de Xabier, Pamplona, Imprenta y Librera de Garca, 1922.  Text de la conferncia editada a Pamplona;
  URRUXULEGI, Jon; La batalla de Noain, Diari Gara;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254881" title="Ignasi Pinazo i Camarlench" nonfiltered="3982" processed="3973" dbindex="99136">

Ignacio Pinazo Camarlench, en valenci Ignasi Pinazo Camarlench (Valncia, 11 de gener de 1849  Godella, 18 d'octubre de 1916) va ser un pintor valenci. s un dels ms destacats artistes valencians de fi de segle, d'estil impressionista.

Obra.
Ignasi Pinazo va treballar amb colors foscos, com el negre, el marr, i els colors terrosos, aix com la brillant paleta tpica de l'impressionisme. A les seues obres, de vegades s reconeixen pinzellades rpides.
 Les filles del Cid (1879);
 Els ltims moments del rei En Jaume el Conqueridor a l'acte de donar sa espasa al seu fill Pere III d'Arag;
 El guardavies (1877);
 Barca a la platja (1890);

Part de la seua obra pot veure's a la Baslica de l'Assumpci a Cieza (Mrcia) i al Museu de Belles Arts de Valncia - San Po V. La major collecci d'obres d'este autor s troba a l'Institut Valenci d'Art Modern, amb ms de cent quadres i de sis-cents dibuixos que, en part, provenen de la famlia.

 Galeria d'imatges .


Referncies.
Artehistoria: Ignacio Pinazo Camarlench;
 Diccionario de Arte, Pintors del sigle XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6;

Respecte a l'obra de Pinazo:
Pinazo, J., Ignacio Pinazo en la coleccin del IVAM Madrid 2001 ISBN 84-8003-272-3;
Gracia Beneyto, C., La imatge del pensament : el paisatge en Ignacio Pinazo Valencia 2001 ISBN 84-89413-94-0 ;
Martn de Argila, M., Ignacio Pinazo : los inicios de la pintura moderna Madrid 2005 ISBN 84-89455-88-0 ;
Prez Rojas, F. J., Ignacio Pinazo Camarlench : historia, estudios e impresiones Valencia 2006 ISBN 84-7579-140-9 ;

Enllaos externs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254882" title="Medalla de la 3 Guerra de Xina" nonfiltered="3983" processed="3974" dbindex="99137">




La Medalla de la 3 Guerra de Xina o Medalla de la Guerra de Xina (1900) (angls:Third China War Medal or China War Medal (1900)) s una medalla de campanya britnica, creada per Eduard VII al 1901 per ser atorgada als membres de les forces armades britniques i del Imperi britnic que van participar en la defensa contra la Rebelli Boxer a Xina al 1900-1901, tamb anomenada la 3 Guerra Xinesa.

Era atorgada en plata pels combatents i en bronze pels nadius, nominalment indis.

Tamb va ser atorgada a 550 membres del personal naval australi.

El disseny era el mateix que en les altres dues medalles de Guerres a Xina.

 Disseny .

Una medalla circular de plata de 36mm de dimetre. A l anvers apareix la imatge coronada de la reina Victria amb la inscripci "VICTORIA REGINA ET IMPERATRIX". Al revers apareix l escut reial en un escut, davant d un can, amb la inscripci "ARMIS EXPOSCERE PACIM" i "CHINA 1900".

Penja d un gal vermell amb les puntes grogues, a l igual que les altres dues medalles de les guerres de Xina.

 Barres .
 Taku Forts   atorgada al personal naval del contingent britnic de la flota internacional que particip en l'atac als Forts Taku al riu Peiho.
 Defence Of Legations   atorgada als 80 Marines Reials i als homes irregulars de la Gurdia de la Legaci Britnica, que van ajudar a la defensa del Barri de les Ambaixades a Pekn durant 55 dies.
 Relief Of Pekin   atorgada al personal de l'exrcit britnic i indi i als membres de la Marina Reial que van participar en l'alliberament de les ambaixades a Pekn com a part de la fora de relleu comandada per Alfred Graf von Waldersee o com a part de la brigada naval de Edward Seymour.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254883" title="Motor de combusti interna" nonfiltered="3984" processed="3975" dbindex="99138">



Un motor de combusti interna s un tipus de mquina que obt energia mecnica directament de l energia qumica produda per un combustible que crema dins d una cambra de combusti, la part principal d un motor. S utilitzen motors de combusti interna de quatre tipus:
El motor cclic Otto, el seu nom prov del tcnic alemany que el va inventar, Nikolaus August Otto, s el motor convencional de gasolina que s utilitza a l automoci i l aeronutica.
El motor disel, anomenat aix en honor de l enginyer alemany Rudolf Diesel, funciona amb un principi diferent i sol consumir gas-oil. S utilitza a camions, autobusos i autombils.
Tant els motors Otto com els disel es fabriquen en models de dos i quatre temps.
El motor rotatori.
La turbina de combusti.

 Histria .

Els primers motors de combusti interna no tenien compressi, sin que funcionaven amb la barreja d aire i combustible xuclat o bufat a dins durant la primera part del moviment del producte. La distinci ms significativa entre els motors de combusti interna moderns i els dissenys antics es l s de la compressi.

 Estructura i funcionament .

Els motors Otto i els disel tenen els mateixos elements principals.

Cambra de combusti.

La cambra de combusti s un cilindre, generalment fix, tancat a un extrem i dins del qual  llisca un pist molt ajustat a l interior. La posici cap a dins i cap a fora del pist modifica el volum que  existeix entre la cara interior del pist i les parets de la cambra. La cara exterior del pist est unida per un eix al cigonyal, que converteix en moviment rotatori el moviment lineal del pist.

En els motors de diversos cilindres el cigonyal t una posici partida, que es diu espiga de cigonyal i connectada a cada eix, de manera que l energia produda per cada cilindre s aplica al cigonyal en un punt determinat de la rotaci. Els cigonyals estan dotats de pesats volants i contrapesos, la inrcia dels quals redueix la irregularitat del moviment de l eix. Un motor pot tenir d 1 a 28 cilindres.

 Sistema de bombeig .

El sistema de bombeig de combustible d un motor de combusti interna consta d un dipsit, una bomba de combustible i un dispositiu que vaporitza o atomitza el combustible lquid. S anomena carburador el dispositiu utilitzat per a aquest fi en els motors Otto. En els motors de diversos cilindres el combustible vaporitzat es condueix als cilindres mitjanant un tub ramificat anomenat collector d'admissi. Molts motors disposen d un collector d escapament o d expulsi, que transporta els gasos produts en la combusti.

 Sistema de alimentaci .

Cada cilindre pren el combustible i expulsa els gasos per vlvules de capal o vlvules lliscants. Una molla mant tancades les vlvules fins que s obren en el moment adequat, quan actuen les lleves d un arbre de lleves rotatori mogut pel cigonyal i tot el conjunt el coordina la corretja de distribuci. A la dcada de 1980, aquest sistema d alimentaci d una barreja d aire i combustible s ha vist desplaat per altres sistemes ms elaborats ja utilitzats en els motors disel. Aquests sistemes , controlats per computadora, augmenten l estalvi de combustible i redueixen l emissi de gasos txics.

 Encesa .

Tots els motors han de disposar d una forma d iniciar la ignici del combustible dins del cilindre. Per exemple, el sistema d ignici dels motors Otto, existeix un component anomenat bobina d encesa, el qual s un auto-transformador d alt voltatge al qual es connecta un commutador que interromp el corrent del primari perqu s indueixi la guspira d alt voltatge en el secundari. Aquestes guspires estan sincronitzades amb l etapa de compressi  de cadascun dels cilindres, la guspira s dirigida al cilindre especfic de la seqncia utilitzant un distribudor rotatiu i uns cables de grafit que dirigeixen la descrrega d alt voltatge a la bugia. El dispositiu que produeix la ignici s la bugia, un conductor fixat a la paret de cada cilindre.

Si la bobina est en mal estat se sobreescalfa; aix produeix una prdua d energia, disminueix la guspira de les bugies i causa fallades en el sistema d encesa de l autombil.


La bugia cont en un dels seus extrems dos elctrodes separats entre els que el corrent d alt voltatge produeix un arc elctric que encn el combustible dins del cilindre.

 Refrigeraci .

Com que la combusti produeix calor, tots els motors han de disposar d algun tipus de sistema de refrigeraci. Alguns motors estacionaris d autombils i d avions i els motors de forabord es refrigeren amb aire. Els cilindres dels motores que utilitzen aquest sistema disposen a l exterior d un conjunt de lmines de metall que emeten el calor produt dins del cilindro. En altres motors s usa refrigeraci per aigua, cosa que implica que els cilindres es troben dins d una carcassa plena d aigua que en els autombils es fa circular mitjanant una bomba. L aigua es refrigera quan passa per les lmines d un radiador. s important que el lquid que s usa per refredar el motor no sigui aigua comuna i corrent perqu els motors de combusti treballen regularment a temperatures ms altes que la temperatura d ebullici de l aigua, aix provoca una alta pressi en el sistema de refredament i causa fallades en els empaquetats i segells d aigua aix com en el radiador; s usa un anticongelant perqu no bull a la mateixa temperatura que l aigua, sin a molt ms alta temperatura, tampoc no es congelar a temperatures molt  baixes.

Una altra ra per la qual cal usar anticongelant s que aquest no produeix llosca ni sediments que se adhereixen a les parets del motor i del radiador formant una capa allant que disminuir la capacitat de refredament del sistema. En els motors navals s utilitza aigua del mar per a la refrigeraci.

 Sistema d arrencada .

Al contrari que els motors i les turbines de vapor, els motors de combusti interna no produeixen un parell de forces quan arrenquen (vegeu Moment de fora), cosa que implica que cal provocar el moviment del cigonyal perqu es pugui iniciar el cicle. Els motors d automoci utilitzen un motor elctric (el motor d arrencada) connectat al cigonyal per un embragatge automtic que es desacobla quan arrenca el motor. D altra banda, alguns motors petits s arrenquen a m girant el cigonyal amb una cadena o estirant una corda que s enrotlla al voltant del volant del cigonyal. Altres sistemes encesa de motors sn els iniciadors de inrcia, que acceleren el volant manualment o amb un motor elctric fins que t la velocitat suficient com per moure el cigonyal; els iniciadors explosius, que utilitzen l explosi d un cartutx per moure una turbina acoblada al motor; oxigen per alimentar les cambres de combusti en els primers moviments (grans motores). Els iniciadors d inrcia i els explosius s utilitzen sobre tot per arrencar motores d avions.

 Tipus de motors .

 Motor convencional del tipus Otto .


El motor convencional del tipus Otto s de quatre temps. L'eficincia dels motors Otto moderns es veu limitada per diversos factors, entre altres la prdua d energia per la fricci i la refrigeraci.

En general, l eficincia d un motor d aquest tipus depn del grau de compressi. Aquesta proporci sol ser de 8 a 1 o 10 a 1 en la majoria dels motors Otto moderns. Es poden utilitzar proporcions majors, com de 12 a 1, augmentant aix l eficincia del motor, per aquest disseny requereix la utilitzaci de combustibles d alt ndex d oct. L eficincia mitjana d un bon motor Otto s d un 20 a un 25%: solament la quarta part de l energia calorfica es transforma en energia mecnica.

 Motor disel.

En teoria, el cicle disel difereix del cicle Otto en qu la combusti t lloc en aquest ltim a volum constant en lloc de produir-se a una pressi constant. La majoria dels motors disel tenen tamb quatre temps, si b les fases sn diferents de les dels motors de gasolina.

En la primera fase s absorbeix aire cap a la cambra de combusti. En la segona fase, la fase de compressi, l aire es comprimeix a una fracci del seu volum original, la qual cosa fa que s escalfi fins a uns 440 C. Al final de la fase de compressi s injecta el combustible vaporitzat dins de la cambra de combusti, produint-se l encesa a causa de l alta temperatura de l aire. En la tercera fase, la fase de potncia, la combusti empeny el pist cap enrere, transmetent l energia al cigonyal. La quarta fase s, igual que en els motors Otto, la fase d expulsi.

Alguns motors disel utilitzen un sistema auxiliar de ignici per encendre el combustible per arrencar el motor i mentre arriba a la temperatura adequada. 

L eficincia dels motors disel depn, en general, dels mateixos factors que els motors Otto, i s major que en els motors de gasolina, arribant a superar el 40%. Aquest valor s aconsegueix amb un grau de compressi de 14 a 1, essent necessria una major robustesa, i els motors disel sn, generalment, ms pesats que els motors Otto. Aquest desavantatge ja es compensa amb una major eficincia i el fet d utilitzar combustibles ms barats.

Els motores disel solen ser motors lents amb velocitats de cigonyal de 100 a 750 revolucions per minut (rpm o r/min), mentre que els motors Otto treballen de 2.500 a 5.000 rpm. Aix no obstant, ara com ara, alguns tipus de motors disel treballen a velocitats similars que els motors de gasolina, per generalment amb majors cilindrades a causa del baix  rendiment del gas-oil respecte a la gasolina.

 Motor de dos temps .

Amb un disseny adequat pot aconseguir-se que un motor Otto o disel funcioni a dos temps, amb un temps de potncia cada dues fases en lloc de cada quatre fases. L  eficincia d aquest tipus de motors s menor que la dels motors de quatre temps, per com que es necessita noms dos temps para realitzar un cicle completo, produeixen ms potncia que un motor quatre temps de la mateixa mida.

El principi general del motor de dos temps s la reducci de la duraci dels perodes d absorci de combustible i d expulsi de gasos a una part mnima d un dels temps, en lloc que cada operaci requereixi un temps complet. El disseny ms simple de motor de dos temps utilitza, en lloc de vlvules de capal, les vlvules lliscants o forats (que queden exposats en desplaar-se el pist cap enrere). En els motors de dos temps la mescla de combustible i aire entra en el cilindre a travs de l orifici d aspiraci quan el pist est en la posici ms allunyada del capal del cilindre. La primera fase s la compressi, en la qual s encn la crrega de mescla quan el pist arriba al final de la fase. A continuaci, el pist se desplaa cap enrere en la fase d explosi, obrint l orifici d expulsi i permetent que els gasos surtin de la cambra.

 Motor Wankel.


A la dcada del 1950, l'enginyer alemany Felix Wankel va completar el desenvolupament d'un motor de combusti interna amb un disseny revolucionari, actualment conegut com Motor Wankel. Utilitza un rotor triangular-lobular dins d'una cambra ovalada, en lloc d'un pist i un cilindre.

La mescla de combustible i aire s absorbida a travs d'un orifici d'aspiraci i queda atrapada entre una de las cares del rotor i la paret de la cambra. La rotaci del rotor comprimeix la mescla, que s'encn amb una bugia. Els gasos s'expulsen a travs d'un orifici d'expulsi amb el moviment del rotor. El cicle es desenvolupa una vegada en cada una de las cares del rotor i produeix tres fases de potncia en cada gir.

El motor de Wankel s compacte i lleuger en comparaci amb els motors de pistons, per la qual cosa va guanyar importncia durant la crisi del petroli en les dcades del 1970 i del 1980. A ms, funciona gaireb sense vibracions i la seva senzillesa mecnica permet una fabricaci barata. No requereix molta refrigeraci, i el seu centre de gravetat baix augmenta la seguretat en la conducci. No obstant tret alguns exemples prctics com alguns vehicles Mazda, ha tingut problemes de durabilitat.

 Motor de crrega estratificada.
Una variant del motor d encesa amb bugies s el motor de crrega estratificada, dissenyat per reduir les emissions sense necessitat d un sistema de recirculaci dels gasos resultants de la combusti i sense utilitzar un catalitzador. La clau d aquest disseny s una cambra de combusti doble dins de cada cilindre, amb una antecambra que cont una barreja rica de combustible i aire mentre la cambra principal cont una barreja pobra. La bugia encn la barreja rica, que a la vegada encn la de la cambra principal. La temperatura mxima que s assoleix s suficient com per impedir la formaci d xids de nitrogen, mentre que la temperatura mitjana s la suficient per limitar las emissions de monxid de carboni i hidrocarburs.

 Vegeu tamb .
 Motor Wankel;
 Motor disel;


 Enllaos externs .
 ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254885" title="Museu de Belles Arts de Valncia" nonfiltered="3985" processed="3976" dbindex="99139">
El Museu de Belles Arts de Valncia o Museu de Sant Pius V s la pinacoteca ms important de la ciutat de Valncia i del Pas Valenci, i una de les primeres d Espanya. T rellevncia internacional la seua collecci de taules gtiques de primitius valencians (segles XIV i XV), encara que les seues joies ms conegudes sn l autoretrat de Velzquez i la Mare de Du de Pinturicchio.




Dades del museu
Tel. 96.387.03.00  ;
Direcci. Palau Sant Pius V.  Sant Pius V, 9. 46010-Valncia.;
Web Oficial;



Histria.

El Convent del Carme alberg l actual collecci pictrica del Museu de Belles Arts de Valncia des del 1848 fins al 1942, mentre que fou seu de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles. Des del  1913, per, per mitj d'un reial decret de 24 de juliol, el Museu de Belles Arts qued deslligat oficialment de la Reial Acadmia, per convertir-se des de llavors en una instituci autnoma dependent de l'Estat, i regida per un Patronat.

Durant la Guerra Civil aquest museu, junt amb les torres de serrans serviren com a magatzem de les millors peces del Museu del Prado, per evitar els bombardeigs de Madrid, mentre que part de les obres valencianes foren traslladades al Prado.

En acabar la guerra, el director del museu Manuel Gonzlez Mart va realitzar les gestions oportunes per recuperar els quadres, i el 5 de setembre de 1939, va encarregar un informe que avaluara els danys patits per l'immoble durant la contesa amb intenci de rehabilitar-lo, fet que no es va dur a terme, ja que es va prendre la decisi de traslladar les peces valencianes a l antic collegi seminari de Sant Pius V.




L edifici.

El Collegi de Sant Pius V, actual Museu de Belles Arts i seu de la Reial Acadmia de Sant Carles, va ser fundat per l'arquebisbe Joan Toms de Rocabert per a formaci de sacerdots. Projectat per Juan Prez Castiel el 1683, la seua execuci es va demorar fins ben entrat el segle XVIII. Est compost per dues parts: el collegi i l esglsia. 

El collegi s de planta quadrangular disposat al voltant d'un claustre, i les seues dues torres en la faana que s'aguaita al Tria li donen un cert aspecte d'alcsser, com era freqent llavors en els monestirs i en certs palaus de la ciutat. En aquesta faana destaca l'encoixinat dels cantons, en forma de puntes de diamant, els frontons alternats rectes i corbs que coronen les finestres, les cornises i les rematades de pitxers i globus.



El temple s'adossa a aquest rectangle amb la seua planta octogonal i la seua gran cpula de vidriat blau, reconstruda desprs d'haver sigut enderrocada el 1925. s de destacar tamb la seua faana, obra de Jos Minguez amb dos pisos, pilastres en ressalt i un front curvilini que la remata. Tot aix se situa en el pas del barroc al neoclassicisme. Entre 1820 i 1826 va ser seu de la Beneficncia, i el 1835 va passar a dependre de l'Estat, que el va dedicar a magatzem de provisions de l'exrcit i, durant la Guerra Civil, a hospital militar. Desprs del conflicte va passar a albergar el Museu de Belles Arts.

L'any 2007 van concloure les obres de trasllat del pati de l'Ambaixador Vich per integrar-lo al palau de Sant Pius V.




Contingut.

Compta amb unes 2.000 obres, entre les quals destaquen gran quantitat de peces d'artistes valencians dels segles XIV i XV, que fan que el museu estiga especialitzat en pintura gtica. Possiblement la collecci de taules gtiques dels pintors medievals anomenats primitius valencians (s. XIV-XV) s la que ms renom dna al Museu de Belles Arts de Valncia, tant per la qualitat com pel complet discurs artstic.

Les pintures valencianes ms antigues del Museu sn les Escenes de la vida de Sant Lluc, quatre taules provinents de Sant Joan del Mercat, del Mestre de Villahermosa (final XIV). A travs de Lloren Saragoss (Santa Caterina i Sant Francesc), el Regne de Valncia rep tendncies pictriques de Catalunya, vinculades a l art italogtic (tosc i siens del XIII, influt pel bizant).

A partir de 1400 els tallers autctons, amb models propis models, assoleixen la maduresa de la pintura medieval valenciana, comparable a l art ms bell i refinat d Europa. Durant el segle XV es desenvolupen dos estils: 

l internacional, primera meitat XV, que fusiona de diverses tendncies en un nou estil de lnies sinuoses, de preciosisme refinat i detallista, com en l extraordinari Retaule de Fra Bonifaci Ferrer o dels Sacraments (1398), obra de gran perfecci tcnica (Gerardo Starnina?). El Retaule de la Santa Creu, de Miquel Alcanys, obra mestra pel seu intens dinamisme. El Retaule de Sant Mart, Santa rsula i Sant Antoni, de Gonal Peris Sarri, pintor elegant i de refinat tra de lnies, quadre ms representatiu de l estil internacional. Tamb pint la petita taula bifa de la Vernica de la Mare de Du i l Anunciaci de Gonal Peris.

L estil flamenc (segona meitat del XV), s menys idealitzat, i amb ms gran captaci de la  realitat quotidiana, per encara amb convencionalismes com el fons daurat. Destaquen les obres del Mestre de Bonastre, Dptic de l Anunciaci, amb una tcnica impecable i preciosista; o el ms modest Mestre d Altura, amb una Santa Caterina a meitat cam entre l estil internacional i flamenc.

Jaume Bao, Jacomart, que abans de 1451 treball a Npols, t estil  protorrenaixentista, d influncia flamenca i quatrocentista. Pint la taula de Sant Jaume i Sant Gil, on continua la concepci espacial i iconogrfica medieval, per amb figures ms humanes. Joan Reixac pint el Trnsit de la Mare de Du i la Predela amb escenes de la Passi, on fuig del fons uric i fa un paisatge descriptiu, amb escenes de la passi. 


Del Renaixement destaquen els artistes Paolo de San Leocadio, Yez de la Almedina, Vicent Macip, Joan de Joanes i l'itali Pinturicchio, amb el seu nic exemple a Espanya.

Dels segles XVII i XVIII cal esmentar Ribalta, Ribera, Velzquez, amb el seu autoretrat, Murillo, Juan de Valds Leal, Luca Giordano i Goya.

Dels segles XIX i XX Vicent Lpez, Muoz Degrain, Josep Benlliure, Ignasi Pinazo i Joaquim Sorolla.

Tant la collecci de dibuixos com de gravats, que superen els 10.000, romanen normalment guardades a causa de la seua fragilitat, perqu requereixen especials condicions de temperatura i illuminaci. A banda de consultes puntuals, tan sols s'exhibeixen en exposicions temporals. Destaca l'enorme fons de gravats de Giovanni Battista Piranesi, uns 880 que en la seua major part van ser adquirits en el mateix segle XVIII.

Disposa a ms d'una interessant mostra d'art contemporani, un pavell d'escultura i una important collecci arqueolgica, a ms d'albergar peridiques mostres temporals d'arts plstiques, i objectes d'poca.

Galeria.






 Enllaos externs .

 Web del Museu;
 Antic Museu;
 Informaci prctica del Museu de Belles Arts de Valncia ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254886" title="ExxonMobil" nonfiltered="3986" processed="3977" dbindex="99140">


ExxonMobil Corporation es una empresa petroliera d'Estats Units. Fou fundada com Standard Oil Company en 1889, desprs de la dissoluci del trust Standard Oil en virtut de la Sherman Act.

Les seves activitats s'estenen per ms de 40 pasos de tot el mn i inclouen, entre altres, la explotaci, elaboraci i comercialitzaci de productes petroliers i gas natural, aix com la fabricaci de productes qumics, plstics i fertilitzants.

Pel seu volum de vendes (26.949 milions de dlares) era en 1984 la sexta empresa petrolfera del mn i la quarta d'Estats Units. Tingu el 1984 uns beneficis de 1.183 milions de dlars i ocup a 53.581 treballadors. La seva seu social es troba a Chicago.

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254887" title="La Creu de la Creu Alta" nonfiltered="3987" processed="3978" dbindex="99141">


La Creu de la Creu Alta s un monument situat al barri de la Creu Alta de Sabadell, que dna nom al barri. 

Histria.
La plaa de la Creu Alta est presidida per una creu de terme, la qual ha donat nom al barri. La seva histria es remunta a principis del segle XVII, quan apareix citada en un document notarial. Va ser collocada en aquest lloc, abans que hi hagus cap poblat, perqu era un punt estratgic i el ms transitat de la parrquia de Jonqueres, que pertanyia a l'Ajuntament de Sant Pere de Terrassa. Aqu era on es trobaven el cam ral de Terrassa a Barcelona i el de Castellar del Valls. Aquests camins sn avui l'avinguda de l'Onze de Setembre i el carrer Major.

Era una "creu alta", la ms alta del rodal. Terrassa era una vila dividida en 7 parrquies, de les quals Sant Vicen de Jonqueres n'era una. Cap al 1772, es van comenar a construir cases al voltant de la creu alta, i va ser aquesta, precisament, la que va donar nom a la petita poblaci. Els primers carrers van ser el carrer Major i el carrer de Castellar. 
L'any 1904, la Creu Alta deixava de pertnyer a l'Ajuntament de Sant Pere de Terrassa per a passar al de Sabadell com un barri ms. 

L'any 1933, amb la Repblica, la creu va ser destruda: primer van treure la imatge del Crist, desprs van tirar la creu a terra i es va trencar. Uns vens la van portar al Museu per reparar-la.
La plaa va estar 6 anys sense creu, fins que els vens n'hi van posar una de nova, que es va construir amb la mateixa forma i dimensions que l'anterior.

L'any 1954, la plaa es va urbanitzar i s'hi va collocar una nova creu de 5,5 metres d'alada. Era de base de pedra calcria i un pilar de pedra de llosa sorrenca en dos tons (roig i rosa) i a dalt una creu de ferro amb un Sant Crist. Durant els anys 80 del segle XX, la plaa va ser remodelada i es va tornar a collocar l'antiga, per ara ms "baixa" que mai.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254888" title="Terra baixa" nonfiltered="3988" processed="3979" dbindex="99142">


Terra baixa s una obra teatral del dramaturg i poeta ngel Guimer, i una de les ms populars. Aquest drama s una de les obres ms representades i tradudes de la llengua catalana, esdevenint tot un clssic del repertori catal.

L'etapa de l'escriptor quan va escriure aquesta obra s la d'un plantejament social amb la creaci d'un drama, on es mostren les intrigues i les passions amoroses, que ja havia plantejat en una obra anterior seva: Maria Rosa. 

L'estrena.
Terra baixa correspon a l'etapa de plenitud creativa d'ngel Guimer, en la que desprs d'uns anys d'escriure obres de carcter historicoromntic, d'acord amb els principis bsics de la Renaixena, dna entrada a plantejaments i solucions de carcter realista i social.

L'obra va ser estrenada per primera vegada en versi en castell a Madrid el 27 o 30 de novembre de 1896 al Teatro Espaol per la companyia Guerrero-Mendoza a partir de la traducci de Jos de Echegaray, a causa de la desconfiana de Guimer en la seva obra. El 13 i el 20 de novembre de 1896 van ser dues dates on podia haver-se estrenat l'obra Tierra Baja per es va ajornar per diferents raons: en la primera data, per una indisposici de la veu d'un actor i la segona, per la renncia de representar el paper a l'obra en deixar la companyia.Tierra Baja va ser un xit de pblic a la capital estatal, encara que la crtica madrilenya la va rebre amb reticncia. Tot i que van valorar la capacitat de connectar amb el pblic, consideraven que els trets romntics resultaven excessivament lrics. Cal tenir present, per entendre aquestes afirmacions, que el realisme i el naturalisme ja s'havien imposat a la literatura espanyola, i all criticat ho era perqu es veia com una rmora del passat. El dia de l'estrena de l'obra, Guimer va experimentar un neguit que demostra el valor que li donava a la crtica de l'obra. 

L'xit o el fracs del drama que es representa no l'importa gens ni gota a la humanitat, per per l'autor en aquells moments la humanitat est all, en aquelles taules 

L'estrena de l'obra en catal es va fer esperar fins el 8 de febrer del 1897, al Teatre Principal de Tortosa, a crrec de la companyia Teodor Bonaplata. El mes anterior a aquesta estrena es va editar el text original de l'obra. L'11 de maig d'aquell mateix any, tamb es va representar a Barcelona al Romea. La crtica catalana fou ms favorable, i apunt que era un gran encert per a l'obra el personatge del pastor Manelic, interpretat per l'actor badalon Enric Borrs. Tot i aix, tamb es van criticar alguns aspectes com la figura del Sebasti (el gran terratinent), o l'estructura. El 20 i 21 de febrer va arribar a l'illa de Mallorca l'obra en llengua castellana al Teatre Principal de Palma on aconsegu, aqu tamb, un xit clamors. Un any desprs de la primera representaci a Catalunya es va estrenar l'obra a Alacant en castell, on es va reafirmar l'xit de pblic.-.-.

 Contextualitzaci .
 Poltic .

A finals del segle XIX, Espanya va viure la restauraci borbnica, que va des de la fi de Primera Repblica Espanyola l'any 1874 fins la cop d'estat de Primo de Rivera. Aquest perode es va caracteritzar per una certa estabilitat institucional que va impulsar un model liberal de l'Estat. La revoluci industrial va veure el naixement de la classe obrera que va crear tot un seguit de moviments poltics i socials coneguts amb el nom de moviment obrer.

L'anarquisme s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'poca, i en aquesta poca a Catalunya, va nixer el catalanisme poltic, fruit del rebuig a les poltiques centralistes uniformadores que estava implementant el nou estat liberal espanyol. El catalanisme creixent va ser un moviment que va avanar tant en l'mbit poltic, amb el naixement de partits poltics com la Lliga Regionalista, com en l'mbit lingstic i literari, amb l'augment de l's del catal en les obres literries.. 

Europa va viure una poca on els moviments nacionalistes van prendre fora i van aconseguir modificar l'organitzaci territorial existent amb la creaci de nous estats com ara Itlia i Alemanya. Aquests moviments defensaven el dret dels pobles a decidir el seu propi govern, i van propiciar la davallada de grans imperis.

 Teatral .

El teatre romntic del segle XIX va cultivar un nou concepte que trencava amb les tres unitats dramtiques (unitat de temps, d'acci i d'espai) preestablertes fins aleshores. Va permetre que l'espai de temps fos indefinit, que hi hagus un canvi d'espais escnics i que diverses accions dramtiques coexistissin en una mateixa escena. Aquests nous mtodes s'acostaven als recursos utilitzats en la novella, fent un teatre ms narratiu. Tamb es va comenar a permetre l'aparici de morts en l'espai escnic i la intervenci de diverses classes socials alhora a l'escenari.

El teatre realista va portar ms enll aquest trencament amb el teatre clssic i va utilitzar una temtica ms propera a la societat amb temes com, per exemple, els problemes domstics de les classes emergents burgeses (adulteri, problemes econmics, etc.). Tot i aquest apropament als temes socials, continuaven vedats alguns aspectes de la realitat social.

A finals del segle XIX, a Catalunya va comenar a difondre's amb grans dificultats el naturalisme. Els autors naturalistes van cultivar temes de la realitat quotidiana que el teatre realista havia vetat com, per exemple, incorporar dins l'obra les classes ms desfavorides de la societat. La classe obrera va ser la classe social que s'adaptava millor a la concepci naturalista, que apostava per la dissecci objectiva de la realitat social, seguint una concepci cientfista i determinista, permetent la descripci de conflictes molt passionals que envoltaven aquesta classe social.

 Argument .
El tema principal de l'obra s l'amor, per les influncies realistes instiguen a Guimer a inclou-re altres temes com l'opressi que pot arribar a exercir un home sobre un grup de persones que es troben sota les seves ordres, sent treballadors seus, dins d'una societat conservadora. D'aquesta manera, l'autor fa una aproximaci a la realitat contempornia i als processos de canvi que patia la societat catalana, tot expressant la lluita entre dos mons irreconciliables. A partir d'aquest tema es desenvolupen, al llarg de l'obra, les reaccions dels personatges envers aquesta dominaci del caciquisme rural, i s'exalta la naturalesa davant de la societat envilida pel progrs. Es divideix en tres actes, on cadascun equival a una part de la narraci clssica (presentaci del conflicte, nus i desenlla).


En el primer acte del llibre, hi ha la presentaci dels personatges, i s'intueix que el Sebasti i la Marta mantenen una relaci amorosa en secret. El Sebasti, tot i tenir propietats, t molts deutes, i per aix decideix casar-se amb una pubilla de bona famlia. Tanmateix, cap no es vol casar amb ell, perqu tothom s'imagina que la Marta s la seva amant. Per evitar que la gent pensi que festegen, decideix casar la Marta amb un pastor que coneixia el Toms, anomenat Manelic. El Toms, que no sap res de tota aquesta trama, parla amb el Manelic, que s'enamora de la Marta amb un amor pur sense haver-la vist. El Manelic baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, tanmateix ella no vol casar-s'hi perqu no l'estima. Aquest matrimoni per convenincia s'acaba duent a terme perqu el Sebasti li ordena que es casi, tot i fer-li fstic el Manelic. Quan ja sn casats i els dos estan a casa, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima.

En el segon acte, el Manelic es trob desubicat a la Terra baixa perqu tots els pagesos del poble es riuen d'ell per ser un ignorant que no s'adona del muntatge creat per encobrir aquest roman. La Nuri s l'nica persona que s'entn amb el Manelic i aquesta relaci d'amistat fa que la Marta vegi amb amb uns altres ulls el Manelic. A mesura que transcorre l'acte, el Manelic se'n adona del muntatge del seu casament i tot enfadat decideix tornar a la terra alta. Desprs que la Marta li explica al Toms el seu passat i com va conixer al Sebasti, veu que el Manelic vol deixar la Terra baixa i decideix anar-se'n amb ell perqu s'adona que l'estima. Els dos decideixen fugir d'aquella terra que segons el Manelic s plena de boira i falsedat. El Sebasti i el mossn s'assabenten de les seves intencions, i decideixen interceptar-los, desterrant el Manelic de la Terra baixa, i enviant el Perruca a denunciar-lo a la gurdia civil. Tamb tanca la Marta al mol sota la vigilncia dels pagesos Perdigons.


El desenlla de l'obra arriba amb el tercer acte. El Sebasti vol que vigilin al Manelic perqu l'havia amenaat de mort. Els Perdigons s'adonen que no han fet b d'obeir el seu amo, per quan torna a aparixer el Sebasti, que reclama veure la Marta, ning no li planta cara. En aquell moment, arriba el mossn i fa marxar el Sebasti cap a casa perqu all l'espera el pare de la seva promesa. Quan el Sebasti ha marxat, apareix la Nuri, que reclama parlar amb la Marta i fa fora tots els pagesos que hi ha al mol. La Nuri li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudar a escapar-se a la terra alta amb el Manelic. Finalment, la Marta sent la rialla, que s el senyal que esperava, i decideix fugir, per s interceptada pel Sebasti, que la renya. Seguidament, apareix el Manelic al mol i s'enfronta amb el Sebasti en una batalla a mort que guanya el Manelic. s en aquell punt que el Manelic diu: He matat al llop. Per acabar, els pagesos veuen el cadver del Sebasti al terra, i la Marta i el Manelic fugen a la tranquilla i pura terra alta.


 Idea original de l'obra .
L'obra que va ser publicada per ngel Guimer es desvia parcialment de la idea original de l'autor, ja que en la idea original Guimer tenia la intenci d'ofegar la Marta en lloc de fer que en Manelic se n'ans a viure amb ella en pau a la terra alta, com en la versi publicada. Segons una carta escrita pel mateix autor a l'actriu Mara Guerrero on li explica breument l'argument de l'obra:

Es podria dir Terra baixa: Tierra baja... M'explicar. En el primer acte Manelic (diminutiu de Manel), que s un noi innocent, tot candor i experincia, deixa el seu ramat a les cimes del Pirineu d'on mai no ha sortit, i ve a casar-se a la plana, a la Terra baixa, on noms troba falsedat, malcia... La dona resulta que ha estat durant molts anys i segueix sent l'estimada de l'amo de la granja. El Manelic, al final del drama, ofega la seva dona, dispara un tret al Sebasti l'estimat, i fuig a les seves muntanyes amb Du i la Llibertat.

 Espai escnic .
El transcurs de l'obra Terra baixa se situa en una plana extensa que rep el nom de Terra baixa i alberga un petit poble disseminat propietat d'un home, el Sebasti. L'espai escnic principal de l'obra de Guimer se centra bsicament en el mol que hi ha al poble, excepte el casament que transcorre a l'ermita. El mol pren la forma segons l's que en fan en els diversos moment de l'obra. En un principi s el lloc on el pare adoptiu de la Marta i ella treballaven. Amb la mort del pare adoptiu, el mol es transforma en el lloc de trobada nocturna entre el Sebasti i la Marta. A partir del casament de la Marta amb el Manelic, es transforma en la casa de la parella fins el final de l'obra, i durant el transcurs de tota l'obra ser el lloc de reuni dels pagesos del poble on s'expliquen idees, experincies, i ancdotes transformant-se aix amb una improvisada taverna.

 Simbologia de l'obra .
El llibre est marcat per una simbologia constant entre la Terra alta i la Terra baixa, en la qual es contraposa durant tota l'acci dramtica de l'obra el conflicte entre aquests dos mons. Aquests dos mons sn presentats com dos espais antagnics, presentant la Terra alta com el mn idllic que es caracteritza per la puresa i la bondat, i la Terra baixa com el reflex d'una societat pagesa degradada per l'explotaci i el materialisme, que caracteritza els seus personatges com a malvats i mesquins.

La Terra alta representa el Pirineu, descrit com un lloc sense pecat i on la corrupci de la m de l'home no ha arribat, ja que s un lloc verge, un lloc bo per naturalesa on viu el Manelic i, per aquesta ra, ell tindr les caracterstiques que tamb pertanyen a la Terra alta.

L'altre espai antagnic, la Terra baixa, s l'espai on transcorre la major part de l'obra, i el representa com el lloc on es concentra el mal del mn, en el qual la corrupci, el pecat i la malcia de l'home conviuen en un mateix espai, per s especialment marcat en els seus habitants. El lloc que representa la Terra baixa s la vila o la ciutat on succeeix tota la trama dramtica de l'obra.

L'aigua s un element present tant en l'anunci de l'arribada de la Marta com en la primera vegada que el Manelic veu la seva futura esposa. Finalment, aquest element s el smbol que segella la relaci d'amor entre la Marta i el Manelic.

Les paraules "fera", "llop" i "bstia" sn elements simblics que prenen diferents connotacions. Al llarg de l'obra, el terme "fera" s utilitzat com un element amb una connotaci positiva marcada i, antagnicament, s'utilitza el terme "llop" amb connotacions negatives. Per ltim, el terme "bstia", quan es aplicat a la descripci d'una persona, pren un valor de menyspreu.

 L's de la llengua .
Possiblement, un dels trets que donaren l'xit a l'obra de Guimer, va ser l's de la llengua dels personatges, que es demostra en les crtiques de l'obra per part d'alguns autors. Els personatges no utilitzaven un llenguatge refinat ja que no s'adequaria a l'espai escenogrfic de l'obra (la Terra baixa), sin que utilitzaven un llenguatge amb la inclusi de termes colloquials, castellanismes, formes verbals com vui o donguis, en lloc de les construccions normatives  i expressions populars o d'altres recursos lingstics tpicament de l'mbit popular i ms propers al moviment del "catal que ara es parla".

Les obres costumistes d'Emili Vilanova van permetre a ngel Guimer incorporar el sentit colloquial a l'obra, i a travs de la documentaci i de l'aprenentatge oral va adquirir prou lxic adequat al mn que pretenia crear. Tot i aquest registre ms aviat colloquial, el va saber combinar amb la creaci potica del llenguatge sense posar un mfasi especial en la retrica, sin prioritzant una escenografia creble.

Sense cap mena de dubte, el Manelic s el personatge amb un parlar ms caracterstic i diferent a la resta, perqu s'expressa amb un dialecte que podria ser confs amb el d'un muntanyenc del Pirineu, per que tanmateix no s pot associar a cap dialecte conegut del Pirineu, sin que va ser una creaci del propi Guimer. Per exemple, el Manelic utilitza el terme Sant Suny o Sinyor en lloc de somier i senyor, respectivament.

 Personatges .
Al llarg de l'obra de Terra baixa apareixen un total de dotze personatges, dels quals els ms importants sn: el Manelic (com a personatge principal) el Sebasti (com a personatge antagnic del Manelic) i la Marta (la dona per la qual els dos lluitaran).

Marta.
La Marta ha viscut tota la seva infncia a Barcelona en un estat de pobresa mxima, fins que als catorze anys la seva mare mor i la recull un captaire que pren la figura de pare. En la seva companyia, arriba a les grans terres del Sebasti, del qual accepten l'oferta de viure i treballar en el mol. En aquell moment comena a tenir una relaci d'amistat amb el Sebasti, que li permet tenir un recer i una certa estabilitat. La Marta rep maltractament psicolgic del Sebasti; d'una banda sent una gratitud per l'amo per haver-la acollit, i de l'altre, veu que aquesta relaci sentimental no s correcta. Abans del comenament de l'obra el captaire que l'havia acollit mor.

Durant el transcurs de l'obra la Marta encarna una noia de vint-i-quatre anys que psicolgicament s dbil i inestable, per a mesura que avana l'obra evolucionen els seus sentiments. Aquesta inestabilitat es demostra en qu en alguns moments de l'obra la Marta s amable i dcil, per en d'altres, pot arribar a ser agressiva tot i ser dbil fsicament. Al principi del primer acte, la Marta s una persona innocent i reservada que s'ha de casar amb un home, el Manelic, per imposici. Ella, encara que no l'estima, no fa res per evitar-ho i acaba casant-s'hi. Des del comenament de l'obra fins que s'enamora del Manelic, ser un persona amb una autoestima molt baixa i frgil, sense cap respecte a si mateixa ni a la seva prpia vida. En el moment en qu s'enamora del Manelic viu un moment de creixement personal i autoestima que no havia viscut abans.

Manelic.

El Manelic s el personatge principal de l'obra. Es un pastor originari de la Terra alta que vivia a les muntanyes amb les seves ovelles. s la figura que conjumina amb la puresa de la Terra alta, i es caracteritza per la seva innocncia i ignorncia. El Manelic es trasllada a la Terra baixa enganyat pel Sebasti, que li ofereix la m de la Marta amb la finalitat de no aixecar sospits de la seva relaci amb ella. A la Terra baixa tothom es riu d'ell sense que en spiga la ra. All, a la Terra baixa, s corromput per la hipocresia i el pecat d'aquesta terra. En aquesta terra perd la seva innocncia i, embogit pel que s seu, acaba matant el Sebasti, i diu feli He mort el llop. A partir d'aqu, veu que l'nica opci per sobreviure s escapar-se amb la seva dona a la Terra alta, on podran viure lluny del pecat del mn urb, i aix, poder fugir d'aquesta tortura.

He mort el llop, he mort el llop.

El personatge es caracteritza per tenir alguns trets i instints animals que es fan patents quan assassina el Sebasti. Un exemple d'aix s la lluita que hi ha amb el Sebasti pel fet de ser un enemic que vol robar-li la parella, de la qual finalment surt victoris.

Sebasti.
El Sebasti t aproximadament quaranta anys i s el gran terratinent de la Terra baixa. Es caracteritza per ser una persona burleta, superba i sense escrpols. Ell s l'amo de tot, fins i tot de les persones que hi viuen, com s el cas de la Marta, amb la qual mant una relaci amorosa en secret des que ella tenia quinze anys. Programa el casament de la Marta i el Manelic per no aixecar sospites de la seva relaci secreta.

Toms.

El Toms s un ermit savi que va casar la Marta i el Manelic, sent desconeixedor de l'engany d'aquest matrimoni. Per aquesta ra, quan s'assabenta que tot aquest matrimoni era per culpa del Sebasti, se sent culpable ja que s'estima el Manelic com si fos el seu fill.

Mossn.
El Mossn s el majordom o sbdit del Sebasti. Segons el Toms, es anomenat mossn perqu havia estudiat per ser-ho, tot i aix, no ho s en realitat. El seu carcter no est molt marcat per culpa de les poques intervencions durant l'obra, per es conegut per la seva fidelitat a l'amo.

Perruca .
El rol del Perruca al llarg de l'obra es complementari al que juga la famlia Perdigons. El Perruca s l'amo d'un mas i est a les ordres del Sebasti. El Perruca s l'encarregat d'avisar la gurdia civil i denunciar el Manelic per ordre del Sebasti. Ell, a l'igual que la resta dels pagesos, no t un cor dolent, per durant quasi tota l'obra noms fan cas a l'amo Sebasti i critiquen tot el que fa la Marta, fent-li mal.

Xeixa.
El Xeixa s un pags que feineja per al Sebasti. Aquest personatge noms apareix en la primera part de l'obra fins que l'amo Sebasti l'acomiada per haver-li plantat cara i negar-se a anar al casament del Manelic i la Marta; en conseqncia, marxa de la Terra baixa. Aquest personatge fa nixer l'intriga de l'espectador sobres els misteris que envolten la Terra baixa i dels quals ning no vol parlar.

 La Famlia Perdigons .
Nuri.
La Nuri s una pagesa que t uns catorze anys i s la ms petita de la famlia dels Perdigons (Pepa, Antnia, Josep, Nando i Nuri). s molt amiga de la Marta possiblement perqu tenen un carcter similar. A l'inici, s molt innocent degut a la seva curta edat per a mesura que avana l'obra, va prenent conscincia del que passa realment a la Terra baixa; i acaba fins i tot ajudant el Manelic i la Marta a escapar-se de les mans del Sebasti. Segons el propi Guimer, la Nuri s una noia cndida i juganera que pel seu carcter s objecte de burles.

L'Antnia, la Pepa, el Josep i el Nando .
Aquests membres de la famlia Perdigons, juntament amb la Nuri, sn un grup de pagesos que intervenen activament en l'acci dramtica de l'obra. Els quatre es caracteritzen per exercir de pagesos xafarders de l'obra, i que fins i tot arriben a ser cruels amb els seus comentaris i amb les seves burles malintencionades, tant cap al Manelic com a la Marta. Sn pagesos que estan sotes les ordres de l'amo, i fins i tot l'ajuden a expulsar el pastor de casa. Tot i aix, quan l'amo no hi s, se'n penedeixen. Al final de l'obra s'adonen que sn com "gossos de presa" sota les ordres de l'amo.

 Creacions a partir de l'obra .
Les pellcules que han estat creades a partir de l'obra de Guimer sn:
 1907: Tierra baja. Espanya. Sota la direcci de Fructus Gelabert.;
 1913: Tierra baja. Argentina. Sota la direcci de Mario Gallo.;
 1914: Marta of the lowlands. Estats Units. Sota la direcci de J. Searle Dawley.;
 1922: Tiefland. Alemanya. Sota la direcci d'Adolf Edgard Licho.;
 1940/1944: Tiefland. Alemanya. Sota la direcci de Leni Riefenstahl i estrenada l'11  de febrer de 1954. Tobis. ;
 1950: Tierra baja. Mxic. Sota la direcci de Miguel Zacaras.
 1982: Terra baixa. Espanya. Sota la direcci de Merc Vilaret.;

Dues peres es basen en l'obra Terra baixa: 
 La catalane, amb msica de Ferdinand Le Borne i llibret de Tiercebin i Ferrier. ;
 Tiefland, amb msica d'Eugen d'Albert i llibret de Rudolf Lothar, estrenada a Praga el 15 de novembre de 1903.;

El ballet Terra baixa amb msica d'Albert Guinovart, estrenat el 1999.

Dues canons amb lletra de Rossend Llurba es basen en l'obra Terra baixa:
 La muller d'en Manelic. Msica de Cndida Prez Martnez.;
 Nuri. Lletra en collaboraci de  S. Perarnau. Msica de Vicen Bou.

 Referncies .


 Vegeu tamb .

 ngel Guimer;

Bibliografia.
 
 
 
 
 
 

 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254891" title="Jon Mirande" nonfiltered="3989" processed="3980" dbindex="99143">
Jon Mirande Ayphasorho (Pars, 11 d'octubre de 1925- d., 28 de desembre de 1972) va ser un escriptor basc, considerat un dels poetes ms importants de la literatura en basc del segle XX.

Va nixer en el si d'una famlia suletina, que havia emigrat a Pars. Va comenar a treballar en 1944 com traductor en el Ministeri de Finances en la capital francesa, treball que continuaria realitzant i avorrint durant tota la seva vida. Va residir sempre a Pars, encara que va viatjar sovint, per llocs com Bretanya, Anglaterra, Irlanda, Pasos Baixos, Alemanya i Dinamarca.

Mirande dominava ms d'una dotzena de llenges sent el basc la qual predomina en la seva creaci literria, a pesar que no la va aprendre com llengua materna. Els seus pares gaireb no sabien francs quan van arribar a Pars, per Mirande no va prendre la decisi d'aprendre basc fins que tingu uns vint anys. Va viure amb els seus pares gaireb tota la seva vida i a partir d'aquella edat sempre es va comunicar amb ells en sulet. Va traduir al basc a autors clssics en altres llenges, tals com John Keats, Edgar Allan Poe, Hugo von Hofmannstahl, Franz Kafka o Federico Garca Lorca i a escriptors de literatures minoritries, com els bretons Goulven Pennaod i Per Denez. Era acadmic de llengua bretona i coneixia b totes les llenges cltiques, tant vives com mortes.

Molt influt per Nietzsche i Oswald Spengler, va desenvolupar un pensament anticristi, antidemocrtic i antisemita. El seu ideal era el paganisme precristi dels celtes, i creia fermament en la superioritat d'aquesta tnia. En alguns dels seus escrits defensa obertament el nazisme. dhuc sent independentista, condemnava tant el nacionalisme basc confessional del PNB com el marxista, per ser ambds d'arrels judeocristianes i per tant debilitadores de l'esperit. Des d'aquell ambient parisenc tan lluny del Pas Basc, les seves posicions filonazis xocaven frontalment amb la totalitat dels escriptors bascos, encara que va ser apreciat per la seva extensa cultura i geni literari. Va ser proposat per Koldo Mitxelena com a membre de la Reial Acadmia de la Llengua Basca, per els acadmics, en una gran part sacerdots, van rebutjar la proposta.

Va publicar els seus primers treballs en la revista Euzko Gogoa, que s'editava a Guatemala. Va participar desprs en nombroses revistes, com Egan, dirigida per Koldo Mitxelena i Irrintzi, publicada a Caracas per Andima Ibiagabeitia. Els seus textos provocadors eren rebutjats moltes vegades pels editors. Juntament amb Txomin Peillen, en 1962 va fundar la revista Igela, euskaldun heterodoxoen errebista, de la qual noms es van publicar sis nmeros. Va participar al costat de Goulven Pennaod en la revista en bret Ar Stourmer.

Es va sucidar per sobredosi de barbitrics el 28 de desembre de 1972, desprs d'un llarg perode de profunda depressi. Les seves restes mortals reposen en el cementiri parisenc de Thiais.

 Obra literria .

Els seus poemes, dispersos en les nombroses revistes que va collaborar, van ser recollits en l'antologia pstuma Orhoituz (Recordant), en 1976; i desprs en Poemak 1950-1966 (1984). Els seus poemes s'insereixen en la tradici del simbolisme francs, especialment de poetes com Charles Baudelaire (va traduir "Les flors del mal"), quant a la utilitzaci freqent de temes provocadors, com la prostituci o l'onanisme, per divergeixen de la tradici simbolista en la seva exaltaci del paganisme: canta a la mort heroica en poemes com Eresi (Triaria) i Godu abestia (Can goda).

s autor d'una nica novella, Haur besoetakoa (La fillola), escrita en 1959 per publicada en 1970 per l'editorial Lur, amb una presentaci de Gabriel Aresti, d'idees poltiques totalment antagniques. Fins a l'arribada de Aresti, ning es va atrevir a publicar-la, i el mateix Mirande es va plantejar la possibilitat de traduir-la a altre idioma i provar sort en altre pas. La novella de Mirande ha estat comparada amb la Lolita de Nabokov, encara que el mateix Mirande va dir que no va tenir oportunitat de llegir-la. La novella narra la relaci de pedoflia entre el protagonista i la seva neboda i fillola Theresa, d'onze anys, amb un desenlla trgic. Es tracten tres temes intocables alhora: La pedoflia, l'incest i el sucidi, pel que es converteix en impossible de publicar en el mn editorial basc de la seva poca. 

Enllaos externs.
 Set poemes de Jon Mirande traduts al catal;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254893" title="Ramon Destorrents" nonfiltered="3990" processed="3981" dbindex="99144">

Ramn Destorrents (Meitat segle XIV) fou un miniaturista i pintor d'estil italo-gtic, el ms representatiu de l'escola catalana.Influt per l'escola sienesa.
 
Al morir Ferrer Bassa es va convertir en el pintor de la cort aragonesa de Pere el Cerimonis. L'any 1357 va ingressar en el seu taller Pere Serra. A travs d'ell i del seu fill, Rafael Destorrents, l'estil italo-gtic va perdurar a Catalunya fins a finals del segle XIV. 

Se li coneix sobretot per ser l'autor del retaule per al Palau de l'Almudaina de Palma de Mallorca, realitzat al 1353 i que es conserva dividit, estant la pea principal, Santa Anna amb la Verge nena, al Museu Nacional d'Art Antiga o Museu das Janelas Verdes de Lisboa. 

Se li atribux el Retaule de Santa Marta, a l'esglsia de Iravals, Pirineus Orientals de l'any 1350.
Referncies.
Secrtariat de Rdaction de la Librairie Larousse, "Destorrents", al Diccionario Larousse de la Pintura, , tomo I, Editorial Planeta-De Agostini, S.A., 1987. ISBN 84-395-0649-X. ;
Azcrate Ristori, J. M. de, "Pintura gtica anterior al siglo XV", a Historia del arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9;
Enllaos externs.
Retaule de Yravals


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254894" title="Geomori" nonfiltered="3991" processed="3982" dbindex="99145">
Geomori fou una de les classes socials en la que Teseu va dividir als habitants d'tica. Els membres d'aquesta classe, la segona, eren excloses dels grans oficis civils i sacerdotals, oficis que corresponien nicament als euptrides; per darrera tenia una tercera classe.

El nom era probablement aplicat com a petit terratinent o com a pags lliure que cultivava les terres d'altres. Aquesta classe es va diluir i Dions d'Halicarns ja noms esmenta dues classes, els tics (equivalents als patricis romans) i els plebeus.

A Samos el nom geomori es donava als oligarques i al partit oligrquic. Tamb a Siracusa el partit oligrquic o aristocrtic era anomenat Geomori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254895" title="Gersia" nonfiltered="3992" processed="3983" dbindex="99146">
Gersia  fou un consell d'ancians que era l'equivalent del senat a la major part dels estats drics.

Especialment s'utilitz aquest nom per  assenyalar al senat d'Esparta. Amb el temps el rgan principal del senat foren els cinc fors, per el senat el formaven tamb el rei, els consellers i l'assemblea d'homes lliures. 

Estava presidida pels reis. Els consellers de la Gersia eren un cos aristocrtic que formaven els dos reis, i els consellers, en nombre de trenta membres, que sembla que corresponien deu per cada tribu inicial espartana els Hylleis, els Dymanes i el Pamphyli. Cada tribu estava dividida en clans o obae  dels que n'existien trenta, i se suposa que cadascun tenia un conseller. 

No es podia ser conseller abans dels seixanta anys i els mrits requerits eren de natura aristocrtica. Els consellers eren elegits per votaci i cada candidat presentava un altre candidat; els elector havien d'aclamar al escollit. El crrec era vitalici i exempt de responsabilitat, i se suposava que eren els homes ms integres per se sap que alguns van rebre suborns.

Les seves funcions eren en part legislatives i en part judicials; preparaven normes i decrets que eren portades a les assembles que tenien la darrera paraula (vegeu Assemblea d'homes lliures d'Esparta); judicialment portaven els casos criminals i podien condemnar a mort o degradaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254896" title="Rei d'Esparta" nonfiltered="3993" processed="3984" dbindex="99147">

Rei d'Esparta fou el ttol donat al dirigent dori d'Esparta, inicialment als descendents d'Aristodem, un dels lders heraclides (descendents d'Hrcules) el qual segons la llegenda va acabar la conquesta de Lacnia. Va tenir dos fills bessons, Eurstenes i Procles, que van originar la diarquia amb les branques dels euristnides i proclides, que desprs foren anomenades per un dels reis de cada branca, agades i euripntides. Els agades eren considerats la branca major i tenien certa preeminncia. 

La seva ascendncia d'herois nacionals els va suposar un cert culte i una gran dignitat i honor, i foren considerats ells mateixos uns herois gaudint de respecte religis. En la seva capacitat de grans sacerdots oficiaven els sacrificis pblics; els reis rebien terres en el districte dels perioeci (ciutadans de provncia) i fins i tot alguns homes dels districte.

Quan un rei pujava al tron es perdonaven les deutes dels individuals a l'estat; quan moria s'observava un dol de deu dies i als funerals participava tota la comunitat; durant el dol se suspenien tots els negocis, els cavallers anaven a la ciutat i un nombre determinat de provincials o perioeci havia d'anar tamb a la ciutat on els espartans i els  ilotes o helotes i les seves dones feien el dol amb lamentacions, en nombre de diversos milers, i proclamaven les virtuts del difunt,  superiors a les de tots els seus antecessors.

Si els seus poders religiosos eren grans, en canvi els seus poders constitucionals eren limitats: presidien la Gersia i probablement els agades hi tenien un vot de qualitat; si no hi havia cap rei present el seu lloc era cobert per un conseller generalment un parent del rei; els reis es podien dirigir a l'assemblea. Altres funcions era que  nomenaven quatre pitis (phytii) encarregats de consultar a l'oracle de Delfos, algunes feines sobre manteniment de vies publiques, i les relacions amb estats estrangers en la seva qualitat de generals. Tamb nombraven els proxeni, protectors o guies dels visitants estrangers.

Militarment tenien importants funcions: dirigien l'exrcit en les expedicions a l'exterior en temps de guerra, i fora de les fronteres de Lacnia la seva autoritat era illimitada tan militarment com en aspectes civils, diplomtics o judicials si be no podien concertar tractats o decidir la sort de ciutats sense comunicar-ho al govern espart; l'acompanyaven dos dels cinc fors que no podien interferir en les decisions del rei, si be aquest havia de donar compte dels seus actes a la tornada. Antigament el rei tenia un comandant adjunt per aquesta figura fou suprimida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254897" title="Barruguet" nonfiltered="3994" processed="3985" dbindex="99148">
Un barruguet s en la cultura popular d'Eivissa i Formentera un sser mitolgic diablic, de talla petita, que viu a les cases fent entremaliadures. Sn petitets, molt actius, prims, molt llestos, espavilats, es mouen rabeny, sn molt emprenyadors i viuen a forats a les parets, al sostre o dins la cisterna. El seu nom segurament ve del barrufet. Els barruguets es dediquen a fer petites malifetes dins la llar, com fer malb el dinar o sopar, fer plorar els nadons, amagar objectes o desfer qualsevol feina de la llar ja feta. Es pot considerar la versi eivissenca dels follets.

En sentit figurat, a Eivissa i Formentera es diu d'alg que s un barruguet quan s molt espavilat i treballador, o dels nens petits que no s'estan quiets.

Enllaos externs.

Els entremaliats barruguets - Article sobre els barruguets;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254900" title="Acadmia dels Desconfiats" nonfiltered="3995" processed="3986" dbindex="99149">
L'Acadmia dels Desconfiats fou una acadmia de lletres que promovia l'estudi de histria, la llengua i la poesia catalanes. Es fund l'any 1700 a Barcelona per 14 erudits i el principal dinamitzador fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rub i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pins, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Lloren de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergs, Josep Amat de Planella, Alexandre de Palau i d'Aguilar, Francesc de Josa i d'Agull, Josep de Taverner i d'Ardena, Agust de Copons i de Copons,  Felip de Ferran i de Sacirera,  Josep Clua i Granyena i Josep de Rius i de Flaguera.

L'Acadmia dels Desconfiats, o l'Acadmia Desconfiada, va publicar l'obra Nenias reales a la mort de Carles II d'Espanya. Propici la primera edici de les obres de Francesc Vicent Garcia (Barcelona, 1703), que cont un prleg que discuteix el paper de l'Acadmia. En fou membres de l'Acadmia Josep Romaguera, fra Manuel de Vega i de Rovira, Joaquim Vives i Ximenes i Joan Baptista de Gualbes i Copons.  Va poder celebrar les seves sessions fins el 1703. I com que la major part dels seus membres donaren suport a l'arxiduc Carles durant la Guerra de Successi, quan Felip V ocup Barcelona el 1714 la va clausurar definitivament. 

El seu testimoni fra recollit uns anys ms tard, el 1729, per l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona.

Referncies.


Vegeu tamb.
 ROSSICH, Albert. Francesc Vicent Garcia: Histria i mite del Rector de Vallfogona. Barcelona: Edicions 62, 1988.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254903" title="Lloyd Ruby" nonfiltered="3996" processed="3987" dbindex="99150">
 Lloyd Ruby    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 12 de gener del 1928 a Wichita Falls, Texas. 

Ruby  va crrer  a la Champ Car a les temporades 1958-1977 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1960-1977. 



 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Lloyd Ruby  va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1960 i disputant tamb el GP USA'61. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254904" title="Hypsiboas guentheri" nonfiltered="3997" processed="3988" dbindex="99151">

Hypsiboas guentheri s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Garcia, P. & Segalla, M.V. 2004.  Hypsiboas guentheri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254905" title="Hypsiboas heilprini" nonfiltered="3998" processed="3989" dbindex="99152">

Hypsiboas heilprini s una espcie de granota que viu a la Repblica Dominicana i Hait.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hedges, B., Inchaustegui, S., Hernandez, M. & Powell, R. 2004.  Hypsiboas heilprini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254906" title="Hypsiboas hobbsi" nonfiltered="3999" processed="3990" dbindex="99153">

Hypsiboas hobbsi s una espcie de granota que viu a Colmbia, Veneuela i, possiblement tamb, a Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. & Rueda, J.V. 2004.  Hypsiboas hobbsi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254907" title="Hypsiboas hutchinsi" nonfiltered="4000" processed="3991" dbindex="99154">

Hypsiboas hutchinsi s una espcie de granota que viu a Colmbia i, possiblement tamb, a Brasil i Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rueda, J.V. & Acosta-Galvis, A. 2004.  Hypsiboas hutchinsi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254908" title="Hypsiboas joaquini" nonfiltered="4001" processed="3992" dbindex="99155">

Hypsiboas joaquini s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Garcia, P. 2004.  Hypsiboas joaquini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254909" title="Hypsiboas lanciformis" nonfiltered="4002" processed="3993" dbindex="99156">

Hypsiboas lanciformis s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Per i Veneuela. 

Referncies.
 Azevedo-Ramos, C., La Marca, E., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Hypsiboas lanciformis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254910" title="Hypsiboas latistriatus" nonfiltered="4003" processed="3994" dbindex="99157">

Hypsiboas latistriatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Hypsiboas latistriatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254911" title="Hypsiboas lemai" nonfiltered="4004" processed="3995" dbindex="99158">

Hypsiboas lemai s una espcie de granota que viu a la Guyana, Veneuela i, possiblement tamb, a Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hoogmoed, M. & MacCulloch, R. 2004.  Hypsiboas lemai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254912" title="Hypsiboas leptolineatus" nonfiltered="4005" processed="3996" dbindex="99159">

Hypsiboas leptolineatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Garcia, P., Segalla, M.V. &Silvano, D. 2004.  Hypsiboas leptolineatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254913" title="Hypsiboas leucocheilus" nonfiltered="4006" processed="3997" dbindex="99160">

Hypsiboas leucocheilus s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.

 Caramaschi, U. 2004.  Hypsiboas leucocheilus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254914" title="Hypsiboas lundii" nonfiltered="4007" processed="3998" dbindex="99161">

Hypsiboas lundii s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U. & Rodrigues, M.T. 2004. Hypsiboas lundii.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254915" title="Hypsiboas marginatus" nonfiltered="4008" processed="3999" dbindex="99162">

Hypsiboas marginatus s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D. 2004.  Hypsiboas marginatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254916" title="Hypsiboas marianitae" nonfiltered="4009" processed="4000" dbindex="99163">

Hypsiboas marianitae s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Bolvia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I., Khler, J. & Lavilla, E. 2004.  Hypsiboas marianitae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254917" title="Hypsiboas melanopleura" nonfiltered="4010" processed="4001" dbindex="99164">

Hypsiboas melanopleura s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.

 Angulo, A., Lehr, E., Arizabal, W. & Jungfer, K.-H. 2004.  Hypsiboas melanopleura.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254919" title="Hypsiboas microderma" nonfiltered="4011" processed="4002" dbindex="99165">

Hypsiboas microderma s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia i Per. 

Referncies.

 Castro, F., Rueda, J.V., Bolvar, W., Estupinan, R.A., Hoogmoed, M. & Gascon, C. 2004.  Hypsiboas microderma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254920" title="Hypsiboas multifasciatus" nonfiltered="4012" processed="4003" dbindex="99166">

Hypsiboas multifasciatus s una espcie de granota que viu al Brasil, la Guaiana Francesa, Guyana, Surinam i Veneuela. 

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., La Marca, E., Andrade, G. & Hoogmoed, M. 2004.  Hypsiboas multifasciatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254921" title="Hypsiboas ornatissimus" nonfiltered="4013" processed="4004" dbindex="99167">

Hypsiboas ornatissimus s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Surinam i Veneuela. 

Referncies.

 Acosta-Galvis, A. & Reynolds, R. 2004.  Hypsiboas ornatissimus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254922" title="Hypsiboas palaestes" nonfiltered="4014" processed="4005" dbindex="99168">

Hypsiboas palaestes s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.

 Angulo, A., Lehr, E., Arizabal, W. & Martinez, J.L. 2004.  Hypsiboas palaestes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254923" title="Hypsiboas pardalis" nonfiltered="4015" processed="4006" dbindex="99169">

Hypsiboas pardalis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nascimento, L.B., Caramaschi, U. & Silvano, D. 2004.  Hypsiboas pardalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254924" title="Hypsiboas pellucens" nonfiltered="4016" processed="4007" dbindex="99170">

Hypsiboas pellucens s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D., Lynch, J. & Jungfer, K.-H. 2004. Hypsiboas pellucens.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254925" title="Hypsiboas phaeopleura" nonfiltered="4017" processed="4008" dbindex="99171">

Hypsiboas phaeopleura s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Colli, G. & Silvano, D. 2004.  Hypsiboas phaeopleura.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254926" title="Hypsiboas picturatus" nonfiltered="4018" processed="4009" dbindex="99172">

Hypsiboas picturatus s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Hypsiboas picturatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254927" title="Hypsiboas polytaenius" nonfiltered="4019" processed="4010" dbindex="99173">

Hypsiboas polytaenius s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A. & Caramaschi, U. 2004.  Hypsiboas polytaenius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254928" title="Hypsiboas pombali" nonfiltered="4020" processed="4011" dbindex="99174">

Hypsiboas pombali s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Feio, R. 2006.  Hypsiboas pombali.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254929" title="Hypsiboas prasinus" nonfiltered="4021" processed="4012" dbindex="99175">

Hypsiboas prasinus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kwet, A. & Garcia, P. 2004.  Hypsiboas prasinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254930" title="Hypsiboas pulchellus" nonfiltered="4022" processed="4013" dbindex="99176">

Hypsiboas pulchellus s una espcie de granota que viu al Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kwet, A., Aquino, L., Lavilla, E. & di Tada, I. 2004. Hypsiboas pulchellus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254931" title="Hypsiboas pulidoi" nonfiltered="4023" processed="4014" dbindex="99177">

Hypsiboas pulidoi s una espcie de granota que viu a Veneuela.

Referncies.

 La Marca, E. 2004.  Hypsiboas pulidoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254932" title="Hypsiboas punctatus" nonfiltered="4024" processed="4015" dbindex="99178">

Hypsiboas punctatus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Paraguai, Per, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela.

Referncies.

 La Marca, E., Scott, N., Aquino, L., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A., Ron, S., Faivovich, J., Baldo, D. & Hardy, J. 2004.  Hypsiboas punctatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254933" title="Hypsiboas raniceps" nonfiltered="4025" processed="4016" dbindex="99179">

Hypsiboas raniceps s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Paraguai i, possiblement tamb, Per.

Referncies.

 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Silvano, D., Scott, N., Aquino, L. & Faivovich, J. 2004.  Hypsiboas raniceps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254934" title="Hypsiboas rhythmicus" nonfiltered="4026" processed="4017" dbindex="99180">

Hypsiboas rhythmicus s una espcie de granota que viu a Veneuela i, possiblement tamb, al Brasil. 

Referncies.

 Searis, C. & La Marca, E. 2004.  Hypsiboas rhythmicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254936" title="Hypsiboas riojanus" nonfiltered="4027" processed="4018" dbindex="99181">

Hypsiboas riojanus s una espcie de granota que viu a l'Argentina.

Referncies.

 Stuart, S.N. 2006.  Hypsiboas riojanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254937" title="Hypsiboas roraima" nonfiltered="4028" processed="4019" dbindex="99182">

Hypsiboas roraima s una espcie de granota que viu a Guyana i, possiblement tamb, a Brasil i Veneuela. 

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Hypsiboas roraima.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254938" title="Hypsiboas rosenbergi" nonfiltered="4029" processed="4020" dbindex="99183">

Hypsiboas rosenbergi s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Equador i Panam.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Lynch, J., Jungfer, K.-H. & Morales, M. 2004.  Hypsiboas rosenbergi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254939" title="Hypsiboas rubracylus" nonfiltered="4030" processed="4021" dbindex="99184">

Hypsiboas rubracylus s una espcie de granota que viu a Colmbia i, possiblement tamb, a Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Jungfer, K.-H. & Renjifo, J.M. 2004.  Hypsiboas rubracylus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254940" title="Hypsiboas rufitelus" nonfiltered="4031" processed="4022" dbindex="99185">

Hypsiboas rufitelus s una espcie de granota que viu a Costa Rica, Nicaragua, Panam i, possiblement tamb, a Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R. & Chaves, G. 2004.  Hypsiboas rufitelus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254941" title="Hypsiboas secedens" nonfiltered="4032" processed="4023" dbindex="99186">

Hypsiboas secedens s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A., Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Peixoto, O.L. 2004.  Hypsiboas secedens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254942" title="Hypsiboas semiguttatus" nonfiltered="4033" processed="4024" dbindex="99187">

Hypsiboas semiguttatus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil i, possiblement tamb, al Paraguai.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Garcia, P., Silvano, D. & Faivovich, J. 2004.  Hypsiboas semiguttatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254943" title="Hypsiboas semilineatus" nonfiltered="4034" processed="4025" dbindex="99188">

Hypsiboas semilineatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Van Sluys, M. &da Rocha, C.F. 2004.  Hypsiboas semilineatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254944" title="Hypsiboas sibleszi" nonfiltered="4035" processed="4026" dbindex="99189">

Hypsiboas sibleszi s una espcie de granota que viu a la Guyana, Veneuela i, possiblement tamb, a Brasil. 

Referncies.

 Hoogmoed, M., Searis, C. & MacCulloch, R. 2004.  Hypsiboas sibleszi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254945" title="Hypsiboas stenocephalus" nonfiltered="4036" processed="4027" dbindex="99190">

Hypsiboas stenocephalus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Hypsiboas stenocephalus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254946" title="Hypsiboas varelae" nonfiltered="4037" processed="4028" dbindex="99191">

Hypsiboas varelae s una espcie de granota que viu a l'Argentina.

Referncies.

 Cspedez, V. & Baldo, D. 2004.  Hypsiboas varelae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254947" title="Hypsiboas wavrini" nonfiltered="4038" processed="4029" dbindex="99192">

Hypsiboas wavrini s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia, Veneuela i, possiblement tamb, a Bolvia i Guyana.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acosta-Galvis, A. & Azevedo-Ramos, C. 2004.  Hypsiboas wavrini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254952" title="John Wilkes" nonfiltered="4039" processed="4030" dbindex="99193">


John Wilkes (Londres, Regne de la Gran Bretanya 1725 - id. 1797 ) fou un poltic angls, que cre una aureola de personatge excessiu i llibertari entorn a la seva figura.

Se'l coneixia per les seves aficions mundanes. Ja de ben jove aconsegui arreglar-se un matrimoni amb Mary Mead, deu anys mes gran que ell, riquesa considerable i posici social alta. Li proporciona l'escalada social i els diners suficients per portar una vida llibertina. 
Iniciar aix una carrera poltica com a defensor de les llibertats, essent un important poltic polmic. 
Va ser membre del Parlament desde 1757, es va enfrontar (junt amb el partit Whig) a la poltica arbitrria de Jordi III; a ms de la societat estereotipada de la seua poca. 

s l'autor d'un anonim publicat al diari "The Norht briton" titulat "L'amic incompetent del rei" on crticava profundament el tarann absolutista del rei Jordi III. Aquest diari el va fundar ell mateix el 1762. va ser expulsat del Parlament dos vegades (el 1764 i el 1769), processat i empresonat diversos cops, tot i tenir inmunitat parlamentaria que el rei va violar.
Tanmateix fou tornat a escollir com a diputat al Parlament Britnic, grcies a l'opini pblica molt contrria a la reacci del monarca.
Va esdevenir un  smbol de llibertat i un dels impulsors ms reals d'una veritable opini pblica polititzada, alhora que va conduir a diferents mesures que obrien el cam a la transparncia.
El 1774 va tornar al Parlament i fou nomenat Lord Mayor.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254953" title="Aplastodiscus" nonfiltered="4040" processed="4031" dbindex="99194">

Aplastodiscus s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba al sud del Brasil i a l'Argentina. 

Espcies.

 Aplastodiscus albofrenatus (A. Lutz, 1924).
 Aplastodiscus albosignatus (A. Lutz i B. Lutz, 1938).
 Aplastodiscus arildae (Cruz i Peixoto, 1987).
 Aplastodiscus callipygius (Cruz i Peixoto, 1985).
 Aplastodiscus cavicola (Cruz i Peixoto, 1985).
 Aplastodiscus cochranae (Mertens, 1952).
 Aplastodiscus ehrhardti (Mller, 1924).
 Aplastodiscus flumineus (Cruz i Peixoto, 1985).
 Aplastodiscus ibirapitanga (Cruz, Pimenta, i Silvano, 2003).
 Aplastodiscus leucopygius (Cruz i Peixoto, 1985).
 Aplastodiscus musicus (B. Lutz, 1948).
 Aplastodiscus perviridis (A. Lutz i B. Lutz, 1950).
 Aplastodiscus sibilatus (Cruz, Pimenta, i Silvano, 2003).
 Aplastodiscus weygoldti (Cruz i Peixoto, 1987).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254954" title="Aplastodiscus albofrenatus" nonfiltered="4041" processed="4032" dbindex="99195">

Aplastodiscus albofrenatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Telles, A.M. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Aplastodiscus albofrenatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254955" title="Aplastodiscus albosignatus" nonfiltered="4042" processed="4033" dbindex="99196">

Aplastodiscus albosignatus s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A., Telles, A.M. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Aplastodiscus albosignatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254956" title="Aplastodiscus arildae" nonfiltered="4043" processed="4034" dbindex="99197">

Aplastodiscus arildae s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A., Telles, A.M. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Aplastodiscus arildae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254957" title="Aplastodiscus callipygius" nonfiltered="4044" processed="4035" dbindex="99198">

Aplastodiscus callipygius s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Aplastodiscus callipygius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254958" title="Aplastodiscus cavicola" nonfiltered="4045" processed="4036" dbindex="99199">

Aplastodiscus cavicola s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A., Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Peixoto, O.L. 2004.  Aplastodiscus cavicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254959" title="Aplastodiscus cochranae" nonfiltered="4046" processed="4037" dbindex="99200">

Aplastodiscus cochranae s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Garcia, P. & Kwet, A. 2004.  Aplastodiscus cochranae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254960" title="Aplastodiscus ehrhardti" nonfiltered="4047" processed="4038" dbindex="99201">

Aplastodiscus ehrhardti s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Garcia, P., Segalla, M.V. &Silvano, D. 2004.  Aplastodiscus ehrhardti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254961" title="Aplastodiscus flumineus" nonfiltered="4048" processed="4039" dbindex="99202">

Aplastodiscus flumineus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Aplastodiscus flumineus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254962" title="Aplastodiscus leucopygius" nonfiltered="4049" processed="4040" dbindex="99203">

Aplastodiscus leucopygius s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 da Rocha, C.F., Van Sluys, M. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Aplastodiscus leucopygius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254963" title="Aplastodiscus musicus" nonfiltered="4050" processed="4041" dbindex="99204">

Aplastodiscus musicus s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A., Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Aplastodiscus musicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254964" title="Aplastodiscus perviridis" nonfiltered="4051" processed="4042" dbindex="99205">

Aplastodiscus perviridis s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil i, possiblement tamb, al Paraguai.

Referncies.

 Eterovick, P.C., Kwet, A., Lavilla, E. & Baldo, D. 2004.  Aplastodiscus perviridis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254966" title="Aplastodiscus sibilatus" nonfiltered="4052" processed="4043" dbindex="99206">

Aplastodiscus sibilatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A., Pimenta, B. & Silvano, D. 2004.  Aplastodiscus sibilatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254967" title="Aplastodiscus weygoldti" nonfiltered="4053" processed="4044" dbindex="99207">

Aplastodiscus weygoldti s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Peixoto, O.L. & Pimenta, B. 2004.  Aplastodiscus weygoldti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254968" title="Colla Castellera de Figueres" nonfiltered="4054" processed="4045" dbindex="99208">

La Colla Castellera de Figueres es va constituir oficialment l 11 de setembre de 1996, en una reuni a la qual van assistir dinou persones de la ms variada condici, per unides per un nexe com: l afici de fer castells. Tot i que, donada l'escassa tradici castellera existent a cas nostra, l'empresa semblava arriscada, els promotors de la idea consideraven que a Figueres hi havia prou potencial hum i afici a la cultura tradicional catalana com per a sostenir una colla castellera. En poques setmanes una trentena de persones es trobaven a l'escorxador els dimecres i els divendres per assajar i, a la vegada, iniciar-se en el mn dels castells. Avui la colla est formada per ms de 300 associats.
 
 El logotip .
El logotip de la Colla s creaci de la dissenyadora empordanesa Cati Palou, i simbolitza l'esfor i el treball conjunt de tots els castellers per a aconseguir coronar un castell. Hi podem veure, des de l aire, una construcci castellera que enlaira l enxaneta amunt, tant amunt que amb la m agafa un estel i, en desplaar-lo d esquerra a dreta, deixa un rastre de llum que porta el nom de la Colla Castellera de Figueres.

 El bateig .
El "bateig" o presentaci oficial de la Colla, va tenir lloc el diumenge 4 de maig de 1997 a la Plaa de l'Ajuntament de Figueres, en el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu. Els "padrins" varen ser els Castellers de Barcelona i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona. 
 
 El color de la camisa .
El fet que la colla aplegus gent de tot l'Empord va fer que el color triat per a la camisa castellera fos representatiu d'aquesta comarca: el color lila fort, color del vi empordans. Era el petit homenatge de la colla a totes aquelles persones que, al llarg dels segles i amb el seu esfor, han tret de la terra aquest preuat fruit.   

Enllaos externs.
Plana de la colla





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254969" title="Jordi Porta i Ribalta" nonfiltered="4055" processed="4046" dbindex="99209">
Jordi Porta i Ribalta (Barcelona, 1936) s l'actual president d'mnium Cultural.

Desprs de fer els estudis elementals es posa a treballar el 1950 i cursa el batxillerat superior nocturn en tornar del servei militar el 1959. Es llicencia en filosofia per la Universitat de Barcelona del 1963 al 1967. Mercs a una beca, amplia estudis a Nanterre (Frana) del 1967 al 1970. Director de la Fundaci Jaume Bofill del 1971 al 2001. Antic dirigent de l Escoltisme Catal. Actualment s membre de la Junta del Centre UNESCO de Catalunya i President d'mnium Cultural. 

Ha estat President de l Opini Catalana, President de la Coordinadora Catalana de Fundacions, membre de Patronat del Consell de la Informaci de Catalunya, membre del Consell Assessor del Patronat Catal Pro Europa i Coordinador d activitats de l associaci 'Cristianisme Segle XXI'. 

Actualment s tamb Sndic de Greuges de la Universitat Autnoma de Barcelona, membre del Patronat de la Fundaci Enciclopdia Catalana, membre del Consell Editorial del diari AVUI i del Consell Editorial d Edicions 62. 

Ha publicat el llibre Anys de referncia (Columna 1997) amb el qual va guanyar el premi d assaig de la Fundaci Ramon Trias Fargas, i el llibre El catal, o ara o mai (Angle Editorial 2005).

 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254971" title="Buergeria" nonfiltered="4056" processed="4047" dbindex="99210">

Buergeria s un gnere de granotes de la famlia Rhacophoridae. 

Espcies.

 Buergeria buergeri;
 Buergeria japonica;
 Buergeria oxycephalus;
 Buergeria robusta;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254972" title="Castellers de l'Albera" nonfiltered="4057" processed="4048" dbindex="99211">



Els Castellers de l'Albera varen nixer el 29 de setembre de 1995, convertint-se en la primera colla castellera de les comarques gironines i la ms al nord de tot el Principat. La colla tenia la seu a la Jonquera, i estava formada per ms de 150 persones provinents de pobles de tot l'Empord.

 GRFIC .
Estaven integrats dintre del Grup d'Animaci de Festes i Correfocs (GRFIC), entitat nascuda amb l'objectiu de mantenir i difondre les nostres tradicions. En aquells moments GRFIC estava formada per diables, trabucaires, castellers, grallers, tambors, xanquers, geganters i una colla sardanista.

 Color de la Camisa .
El color de la camisa era el taronja, que representava el color del cel de l'Empord quan el sol es pon els dies que bufa la tramuntana.

 Bateig .
El bateig dels Castellers de l'Albera va ser el 28 d'Abril del 1996 a la Jonquera. Degut al mal temps l'actuaci es va fer dins l'Esglsia de Santa Maria de la Jonquera. Els padrins van ser els Castellers de Castelldefels.

 Apadrinaments .
Durant el segon any de seva curta existncia van tenir el goig d'apadrinar conjuntament amb els Castellers de Barcelona a la primera colla castellera de la Catalunya Nord: els Castellers del Riberal.

 Dates Importants per la Colla .
 ltim Diumenge d'Abril: Aniversari del Bateig;
 8 de Setembre: Festa Major de La Jonquera;
 Primer Diumenge de Novembre: Diada de la Colla;

 Castells .
Els millors castells sn el 4 de 7 amb l'agulla carregat i el pilar de cinc. El 4 de 7 amb l'agulla el van carregar per primer cop el novembre del 1999. El pilar de 5 el van carregar per primer cop durant el 1997 i el van descarregar per primer cop el 1998. 

La millor actuaci s 3 de 7 carregat, 4 de 7, 4 de 7 amb l'agulla carregat i pilar de cinc, que es va dur a terme per la diada de la colla del 1999.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254974" title="Buergeria buergeri" nonfiltered="4058" processed="4049" dbindex="99212">


Buergeria buergeri s una espcie de granota que viu al Jap.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kaneko, Y. & Matsui, M. 2004.  Buergeria buergeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 9 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254975" title="Buergeria japonica" nonfiltered="4059" processed="4050" dbindex="99213">

Buergeria japonica s una espcie de granota que viu al Jap i Taiwan. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kuangyang, L., Wenhao, C., Kaneko, Y. & Matsui, M. 2004.  Buergeria japonica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254976" title="Buergeria oxycephalus" nonfiltered="4060" processed="4051" dbindex="99214">

Buergeria oxycephalus s una espcie de granota que viu a la Xina.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Lau, M.W.N., Chan, B & Haitao, S. 2004. Buergeria oxycephalus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254977" title="Buergeria robusta" nonfiltered="4061" processed="4052" dbindex="99215">

Buergeria robusta s una espcie de granota que viu a Taiwan.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Kuangyang, L. & Wenhao, C. 2004. Buergeria robusta. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 9 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254978" title="Phyllomedusa" nonfiltered="4062" processed="4053" dbindex="99216">


Phyllomedusa s un gnere de granotes que es troba a l'rea compresa entre Costa Rica i Argentina. 

Espcies.

 Phyllomedusa araguari;
 Phyllomedusa atelopoides;
 Phyllomedusa ayeaye;
 Phyllomedusa bahiana;
 Phyllomedusa baltea;
 Phyllomedusa bicolor;
 Phyllomedusa boliviana;
 Phyllomedusa buckleyi;
 Phyllomedusa burmeisteri;
 Phyllomedusa centralis;
 Phyllomedusa coelestis;
 Phyllomedusa danieli;
 Phyllomedusa distincta;
 Phyllomedusa duellmani;
 Phyllomedusa ecuatoriana;
 Phyllomedusa hulli;
 Phyllomedusa hypochondrialis hypochondrialis ;
 Phyllomedusa hypochondrialis azureum;
 Phyllomedusa iheringii;
 Phyllomedusa itacolomi;
 Phyllomedusa lemur;
 Phyllomedusa medinai;
 Phyllomedusa neildi;
 Phyllomedusa nordestina;
 Phyllomedusa oreades;
 Phyllomedusa palliata;
 Phyllomedusa perinesos;
 Phyllomedusa psilopygion;
 Phyllomedusa rohdei;
 Phyllomedusa sauvagii;
 Phyllomedusa tarsius;
 Phyllomedusa tetraploidea;
 Phyllomedusa tomopterna;
 Phyllomedusa trinitatis;
 Phyllomedusa vaillantii;
 Phyllomedusa venusta;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254979" title="Phyllomedusa atelopoides" nonfiltered="4063" processed="4054" dbindex="99217">

Phyllomedusa atelopoides s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Per i, possiblement tamb, a Equador. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Angulo, A., Azevedo-Ramos, C. & Reichle, S. 2004.  Phyllomedusa atelopoides.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254980" title="Antoni Coll i Ors" nonfiltered="4064" processed="4055" dbindex="99218">

Antoni Coll Ors va nixer a Barcelona el 1966. Es va llicenciar en Histria i Teologia. Es professor de l' IES Jaume Balmes de Barcelona i autor de dos llibres: Guia dels Castells del Gai i La Senyoria de Poblet.

La Guia dels Castells del Gai publicada a Barcelona l'any 2000, s una obra de consulta sobre les fortificacions que defensaven la frontera del comtat de Barcelona al riu Gai al segle XI.

La Senyoria de Poblet s una guia turstica dels pobles i castells que formaren part de la senyoria jurisdiccional del monestir de Poblet des del segle XIII fins al XIX en terres catalanes, valencianes i mallorquines.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254982" title="Phyllomedusa ayeaye" nonfiltered="4065" processed="4056" dbindex="99219">

Phyllomedusa ayeaye s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Phyllomedusa ayeaye.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254983" title="Phyllomedusa baltea" nonfiltered="4066" processed="4057" dbindex="99220">

Phyllomedusa baltea s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Jungfer, K.-H., Reynolds, R. & Monteza, J.I. 2004.  Phyllomedusa baltea.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254984" title="Phyllomedusa bicolor" nonfiltered="4067" processed="4058" dbindex="99221">

Phyllomedusa bicolor s una espcie de granota que viu al nord de Bolvia, oest i nord de Brasil, sud-est de Colmbia, est del Per, sud i est de Veneuela i les Guaianes.

Referncies.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254985" title="Phyllomedusa boliviana" nonfiltered="4068" processed="4059" dbindex="99222">

Phyllomedusa boliviana s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia i Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 De la Riva, I., Colli, G. & Lavilla, E. 2004.  Phyllomedusa boliviana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254986" title="Phyllomedusa burmeisteri" nonfiltered="4069" processed="4060" dbindex="99223">

Phyllomedusa burmeisteri s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254988" title="Phyllomedusa centralis" nonfiltered="4070" processed="4061" dbindex="99224">

Phyllomedusa centralis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Colli, G. & Silvano, D. 2004.  Phyllomedusa centralis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254989" title="Mary-Kate i Ashley Olsen" nonfiltered="4071" processed="4062" dbindex="99225">


Mary-Kate i Ashley Olsen (Sherman Oaks, 13 de juny del 1986) sn actrius nord-americanes i empresries nascudes en una famlia catlica. Sn bessones que han aparegut en moltes ocasions a la televisi i a les pellcules des dels 9 mesos. Des de llavors, han aconseguit una fama internacional, pels nombrosos programes de televisi, pellcules, reportatges, aix com alguns anuncis comercials. Com si fos una norma, sempre han aparegut juntes. Des de la seva infantesa, han reunit una fortuna de mil milions de dlars grcies als seus negocis. 
Actualment, cap persona famosa ha aconseguit aquesta xifra.

Biografia.


Van nixer a Sherman Oaks, Califrnia, filles de David Olsen i Jarnette Jones. Les bessones van comenar les seves carreres com a actrius en la srie televisiva Full House (a Llatinoamrica, Tres per Tres; a Espanya, Padres forzosos) 1987. Contractades a l edat de cinc mesos, van comenar a actuar als nou mesos d edat. El programa era molt popular a finals dels anys 80 i al comenament dels 90, i les dues germanes interpretaven el mateix personatge, Michelle Tanner, fent els canvis durant la filmaci, per a no violar les estrictes lleis sobre els nens actors. Ja que els productors no volien que els televidents sabessin que Michelle era interpretada per diferents nens. Les germanes eren acreditades com a Mary-Kate Ashley Olsen, per desprs van ser acreditades com a diferents persones. 

Poc temps desprs de la fi de Full House, van retornar a la indstria de l'entreteniment, consolidant el seu paper en Full House i comercialitzant la seva imatge. Els seus noms es van convertir en una indstria molt profitosa, tant en roba, com en fragncies, revistes, cartells, pellcules, i fins i tot en videojocs com Sam an jake zack's*Magical Mystery Mall.  Avui dia, Mary-Kate i Ashley Olsen sn figures molt populars en la indstria adolescent actual, seguint els camins d'altres nens de Hollywood com Shirley Temple, Ron Howard i Macaulay Culkin, entre d altres. 

Tamb van interpretar papers en The Adventures of Mary-kate and Ashley Olsen i el programa a la cadena ABC Two of a Kind  (que ara va tornar a l ABC Family), aix com tamb el programa So Litle Time. Tamb tenen la seva prpia srie de llibres. 

En el 2004, Mary-kate i Ashley van sorprendre a molts quan van anunciar que anaven a la universitat desprs de graduar-se en secundria. Tots els actors adolescents i nens gaireb sempre trien d actuar a temps complet desprs de graduar-se en secundria, pocs decideixen seguir amb la seva educaci universitria, (com Brooke Shields, Jodie Foster, Julia Stiles i Natalie Portman). Ambdues van estudiar en la Universitat de Nova York, a l'escola Gallatin d'estudis individualitzats (Gallatin School of Individualized Study) fins que Ashley va prendre un descans en el 2005 i es va mudar a Califrnia. Ella va decidir quedar-se en la costa oest i dedicar-se a un treball ms individualitzat en la seva companyia, DualStar. Mary-Kate, encara en NY, segueix en contacte amb la seva germana.

Filmografia.
A la TV per cable;

 NY Minute (2004) ;
 The Chalenge (2003) ;
 Getting There (2003) ;
 When In Roma (2001) ;
 Holiday In The Sun (2001);
 Billboard Dad (1998) ;

A la TV;
	
 Full house (1987) ;
 Switching Goals (1999) ;
 How the West Was Fun (1994) ;
 Double, Double, Toil and Trouble (1993);
 To Grandmother's House We Go (1992) ;


Diferncies.
Les seves principals diferncies:

ASHLEY;

 Estatura:                 1.60	               ;
 s de les mans:           Dreta	               ;
 Color d ulls:             Verd-blau	                  ;
 Cabell:	                  Arrissat i Llarg;
 Diferencia d edat (2:00): Gran	               ;
 Estudiant:	               Psicologia	;

MARY-KATE;
    
 Estatura:                 1.59;
 s de les mans:           Esquerra;
 Color d ulls:             Verd-blau, amb ms verd;
 Cabell:                   Arrissat i Llarg;
 Diferencia d edat (2:00): Menor;
 Estructura facial:        Cara redona;
 Estudiant:                Fotografia;

Curiositats.

Les bessones van rebre una estrella en el Passeig de la Fama d'Hollywood el 29 d'abril del 2004. Sn les celebritats ms joves en rebre aquest honor. Es divulga que cadascuna val $500 milions de dlars. Les bessones van ser nomenades com  Les Joves Ms Calentes d'Hollywood  ("Hottest Young Women in Hollywood ) per Hollywood Cum-Shooter. 

En l'episodi de Family Guy  Fifteen Minutes of Shame , van reemplaar a Brian Griffin i a Stewie Griffin en l'espectacle televisiu dintre d'un altre The Real Live Griffins, de la srie de televisi Pare de Famlia. Estan en el rnquing nmero tres en el programa VH1100 Greatest Child Stars. 

Sn esmentades i insultades juntament amb altres celebritats en la can Ass Like That pel "rapero" Eminem. La can va ser llanada com un senzill en el 2005. Una part del vdeo les mostra com dues marionetes que tenen una activitat lsbica. La can tamb fa referncia sobre la pellcula del 2004  Nova York Minute  en la qual ambdues formen part.  
Abans dels 18 anys ja eren les mes riques!






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254990" title="Phyllomedusa coelestis" nonfiltered="4072" processed="4063" dbindex="99226">

Phyllomedusa coelestis s una espcie de granota que viu a Colmbia, Equador i Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D., Jungfer, K.-H. & Monteza, J.I. 2004.  Phyllomedusa coelestis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254991" title="Phyllomedusa distincta" nonfiltered="4073" processed="4064" dbindex="99227">

Phyllomedusa distincta s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Garcia, P. & Kwet, A. 2004.  Phyllomedusa distincta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254992" title="Phyllomedusa duellmani" nonfiltered="4074" processed="4065" dbindex="99228">

Phyllomedusa duellmani s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Arizabal, W., Lehr, E. & Martinez, J.L. 2004.  Phyllomedusa duellmani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254993" title="Phyllomedusa ecuatoriana" nonfiltered="4075" processed="4066" dbindex="99229">

Phyllomedusa ecuatoriana s una espcie de granota que viu a Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Phyllomedusa ecuatoriana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254994" title="Phyllomedusa iheringii" nonfiltered="4076" processed="4067" dbindex="99230">

Phyllomedusa iheringii s una espcie de granota que viu al Brasil i a Uruguai.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kwet, A., Garcia, P., Silvano, D. & Langone, J. 2004.  Phyllomedusa iheringii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254995" title="Phyllomedusa oreades" nonfiltered="4077" processed="4068" dbindex="99231">

Phyllomedusa oreades s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Silvano, D. 2004.  Phyllomedusa oreades.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254996" title="Visir" nonfiltered="4078" processed="4069" dbindex="99232">

Un visir (Persa:      , rab: wzr; literalment  el que du una crrega ) s un terme originalment persa per designar un alt crrec poltic (o a vegades religis) que actua com a conseller o ministre, sovint d un monarca islmic com califes, emirs, maliks o sultans.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254997" title="Phyllomedusa palliata" nonfiltered="4079" processed="4070" dbindex="99233">

Phyllomedusa palliata s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Equador i, possiblement tamb, a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A., Ron, S., Hoogmoed, M., Gascon, C., Monteza, J.I. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Phyllomedusa palliata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254998" title="Phyllomedusa perinesos" nonfiltered="4080" processed="4071" dbindex="99234">

Phyllomedusa perinesos s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S. & Lynch, J. 2004.  Phyllomedusa perinesos.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="254999" title="Phyllomedusa rohdei" nonfiltered="4081" processed="4072" dbindex="99235">

Phyllomedusa rohdei s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Phyllomedusa rohdei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255000" title="Phyllomedusa sauvagii" nonfiltered="4082" processed="4073" dbindex="99236">

Phyllomedusa sauvagii s una espcie de granota que viu a Bolvia, Paraguai, Brasil i Argentina. 

Referncies.

  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255001" title="Phyllomedusa tarsius" nonfiltered="4083" processed="4074" dbindex="99237">

Phyllomedusa tarsius s una espcie de granota que viu a Brasil, Colmbia, Equador, Per, Veneuela i, possiblement tamb, a Bolvia i Guyana.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Phyllomedusa tarsius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255002" title="Phyllomedusa tetraploidea" nonfiltered="4084" processed="4075" dbindex="99238">

Phyllomedusa tetraploidea s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil i Paraguai.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kwet, A., Aquino, L., Langone, J. & Baldo, D. 2004.  Phyllomedusa tetraploidea.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255004" title="Phyllomedusa tomopterna" nonfiltered="4085" processed="4076" dbindex="99239">

Phyllomedusa tomopterna s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Phyllomedusa tomopterna.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255006" title="Phyllomedusa trinitatis" nonfiltered="4086" processed="4077" dbindex="99240">

Phyllomedusa trinitatis s una espcie de granota que viu a Trinitat i Tobago i Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Mijares, A., Manzanilla, J., La Marca, E. & Hardy, J. 2004.  Phyllomedusa trinitatis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255007" title="Phyllomedusa vaillantii" nonfiltered="4087" processed="4078" dbindex="99241">

Phyllomedusa vaillantii s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., Reynolds, R., La Marca, E., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Phyllomedusa vaillantii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255008" title="Phyllomedusa venusta" nonfiltered="4088" processed="4079" dbindex="99242">

Phyllomedusa venusta s una espcie de granota que viu a Colmbia i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Renjifo, J.M., Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Phyllomedusa venusta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255009" title="Museu Valenci de la Illustraci i de la Modernitat" nonfiltered="4089" processed="4080" dbindex="99243">

Dades del museu
Telf. 96.388.37.30 ;
C/ Guillem de Castro, 8 i Quevedo, 4;
Valncia (Ciutat Vella)
http://www.muvim.es


El Museu Valenci de la Illustraci i de la Modernitat tamb conegut com MUVIM o MuVIM, s un centre d'exposicions permanents i temporals de la ciutat de Valncia.

El projecte del MUVIM s inici el 1995 de la m de l exconseller de cultura Manuel Tarancn, juntament amb  Marc Borrs i Rafael Company, que fou director des de la inauguraci el 2001 fins a 2004, en qu fou susbtitut per Romn de la Calle.

S ubica en un edifici nou de trinca construt en el barri de Sant Francesc, sobre el mateix solar on es troba l'Hospital medieval de Valncia, del qual noms queda la part central (hui biblioteca municipal), mentre les restes arqueolgiques del complex hospitalari s escampen pels inacabats jardins que es troben davant mateix del MUVIM.

s obra de l'arquitecte sevill Guillermo Vzquez Consuegra, i constitueix un dels millors exemples d'arquitectura contempornia funcionalista que es pot visitar en la ciutat.
 
L'edifici, fet de formig, fa una llargada de 75 metres i obtingu el Premi Dragados 2001. Consta de tres grans rees: el espais expositius destinats a la mostra permanent l Aventura del Pensament; l'rea d exposicions temporals i la sala d'actes; i la zona interna on se situen la biblioteca, el centre d'estudis i l administraci. Les tres rees conflueixen en l espai ms representatiu i de major capacitat del museu: el vestbul, al qual s'accedeix des de la faana principal i des de la lateral.

L exposici l Aventura del Pensament, sobre un espai de ms de 2.000 m2, ofereix al visitant un recorregut a travs de la histria acompanyat per silenciosos guies disfressats de monjos medievals, mestresses de casa burgeses o moderns investigadors. Davant del visitant desfilen els esdeveniments i els personatges que han construt el pensament i la societat moderna, tot aix narrat amb un llenguatge audiovisual, en el que no falten efectes tcnics sorprenents, i elements arquitectnics que recreen, entre altres, els ambients monacals del segle XV o els burgesos del XVIII, que causen en el visitant una sensacio de presencia fsica i mental en cadascun dels perodes a qu hom fa referncia. La visita s estructura en quinze blocs temtics que permeten al visitant recrrer els esdeveniments dels ltims cinc segles i que el condueixen a travs de la histria des de l'edat mitjana fins als nostres dies, passant per la Illustraci i la Revoluci Cientfica i Industrial. 

L'aventura del pensament es coneix a travs de visites guiades que s'ofereixen en castell, valenci, francs i angls. La durada de l exposici s de quasi una hora, durant la qual el visitant comenta el passeig del pis de dalt i va seguint l exposici en un passeig continu per unes sales amb parets adequades al recorregut, que descendeix suaument en rampa (6%), i que acaba en el llumins soterrani on es troba la sala d'actes i que comunica amb la sala d'exposicions temporals. 

Continguts.

L'Aventura del Pensament. s una exposici permanent del museu, ofereix un recorregut per la histria del pensament des de l'edat mitjana fins als nostres dies. ;

Reproducci a escala de la ciutat de Valncia seguint el plnol de Pare Tosca de 1704.

Fons bibliogrfics, de l'antiga Instituci Valenciana d'Estudis i Investigaci (IVEI), cedits per la Instituci Alfons el Magnnim (IAM) l'any 2005, que tracten principalment d arquitectura, pintura, art i histria del Pas Valenci.

Sales d'exposicions temporals, per a cicles de conferncies, de projeccions audiovisuals, biblioteca, centre d'estudis i tallers didctics.

 Galeria Fotogrfica .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255018" title="Chiquito de la Calzada" nonfiltered="4090" processed="4081" dbindex="99244">
Gregorio Esteban Snchez Fernndez (Mlaga, 1932), ms conegut com Chiquito de la Calzada, s un cantaor de flamenco, humorista i actor espanyol.

Va nixer al 1932 en el barri malagueny de Calzada de la Trinidad. Quan noms era un nen va haver de deixar l escola per poder guanyar-se  la vida i va aprofitar-se de la seva habilitat de cantant. Per l autntica fama li va arribar quan va ser descobert per Toms Summers, que el va incorporar al programa Genio y Figura en Antena 3 TV.

En 1995 va ser l'humorista que ms gales va realitzar a nivell nacional, arribant a superar el centenar d'actuacions en directe.

En la rdio ha collaborat en la rdio durant quatre anys a la cadena COPE, primer amb Antonio Herrero y desprs amb Luis Herrero. Recentment va interpretar un petit paper en la pellcula de El oro de Moscou, sota la direcci de Jess Bonilla i Santiago Segura.

En l actualitat Chiquito compagina les seves gales en directe amb les seves intervencions com artista inventat en diferents programes i series, aix com en nombrosos festivals i gales benfiques.

Casat amb Pepita des de fa ms de 40 anys, el matrimoni, molt unit, no t fills. Pepita que acompanya sempre el seu marit, assegura que Chiquito ha estat sempre igual de simptic i sobretot, bona persona.

 Filmografia .
 Franky Banderas, 2003;
 El oro de Mosc, 2002;
 Papa Piquillo, 1998;
 El conde Brcula (Condemor II), 1997;
 Aqu llega Condemor (El pecador de la pradera), 1996;

Enllaos externs.
Web Oficial de Chiquito de la Calzada ;
Frases i sons de Chiquito de la Calzada ;
Mlaga dedica un parc a Chiquito de la Calzada ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255019" title="Sixaxis" nonfiltered="4091" processed="4082" dbindex="99245">
El sixaxis s un comandament per PS3, el successor del dualshock2. Aquest comandament permet tenir una jugabilitat i una llibertat excellents, perqu funciona sense fils amb fins a 15 metres d'abast; a ms els seus sensors de moviment permeten tenir una nova sensaci de jugabilitat. 

T la mateixa forma i els mateixos botons que els anteriors comandaments: amb la mtica creu, la rodona, el triangle, el quadrat, la R, la L i els analgics. La diferncia rau en el fet que el sixaxis s ms lleuger i, com el seu nom indica, t sis sensors de moviment. Tot i aix tamb n'hi ha altres versions. 

Com a sense fil competeix amb el comandament de Wii, el wiimote. Va amb bateria i es carrega per un port USB.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255027" title="Phrynomedusa" nonfiltered="4092" processed="4083" dbindex="99246">

Phrynomedusa s un gnere de granotes de la famliaa Hylidae.

Espcies.

 Phrynomedusa appendiculata ;
 Phrynomedusa bokermanni ;
 Phrynomedusa fimbriata ;
 Phrynomedusa marginata ;
 Phrynomedusa vanzolinii ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. en;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255028" title="Phrynomedusa appendiculata" nonfiltered="4093" processed="4084" dbindex="99247">

Phrynomedusa appendiculata s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Garcia, P., Segalla, M.V. &Silvano, D. 2004.  Phrynomedusa appendiculata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255029" title="Phrynomedusa bokermanni" nonfiltered="4094" processed="4085" dbindex="99248">

Phrynomedusa bokermanni s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A. & Caramaschi, U. 2004.  Phrynomedusa bokermanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255030" title="Phrynomedusa fimbriata" nonfiltered="4095" processed="4086" dbindex="99249">

Phrynomedusa fimbriata s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A. & Pimenta, B. 2004.  Phrynomedusa fimbriata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255031" title="Phrynomedusa marginata" nonfiltered="4096" processed="4087" dbindex="99250">

Phrynomedusa marginata s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Phrynomedusa marginata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255033" title="Phrynomedusa vanzolinii" nonfiltered="4097" processed="4088" dbindex="99251">

Phrynomedusa vanzolinii s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Phrynomedusa vanzolinii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255036" title="Isthmohyla" nonfiltered="4098" processed="4089" dbindex="99252">

Isthmohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae.

Espcies.

 Isthmohyla angustilineata ;
 Isthmohyla calypsa ;
 Isthmohyla debilis ;
 Isthmohyla graceae ;
 Isthmohyla infucata ;
 Isthmohyla insolita ;
 Isthmohyla lancasteri ;
 Isthmohyla picadoi ;
 Isthmohyla pictipes ;
 Isthmohyla pseudopuma ;
 Isthmohyla rivularis' ;
 Isthmohyla tica ;
 Isthmohyla xanthosticta ;
 Isthmohyla zeteki ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255037" title="Festa per la llibertat" nonfiltered="4099" processed="4090" dbindex="99253">

La Festa per la Llibertat es configura com un acte poltic de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Aquesta celebraci, organitzada per mnium Cultural i amb el suport de la Comissi 11 de setembre, s un acte poltic d afirmaci i reivindicaci nacional, de forma oberta i participativa. Per aquest motiu, des de l any 2000 unes dues-centes entitats de la societat civil catalana celebren un acte que comprn una mostra d entitats, la lectura d un manifest que compta amb el suport de les entitats i un concert de msica que clou la celebraci. 

Per aquests motius, cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuen manifestant-se pels carrers per reclamar el reconeixement dels seus drets nacionals i ms autogovern.


Una mica d'histria.
L Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borb. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una naci sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis prpies del pas i va patir la prohibici de la llengua i la cultura catalanes.

Desprs d'anys de foscor, el 1932, en el marc de la II Repblica espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Per desprs de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressi ms dura que mai ha patit Catalunya, fins al punt que podem parlar d un intent de genocidi cultural, amb milers i milers d afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s'hi compta el president del Govern de Catalunya, Llus Companys, l'nic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme.

El 1979 es va aprovar un nou Estatut d autonomia de Catalunya, amb el qual es va dotar el pas d unes institucions i d un govern propis, per des de llavors encara no s ha assolit un nivell d'autogovern satisfactori.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255038" title="Isthmohyla angustilineata" nonfiltered="4100" processed="4091" dbindex="99254">

Isthmohyla angustilineata s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Pounds, A., Bolaos, F. & Chaves, G. 2004.  Isthmohyla angustilineata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255039" title="Isthmohyla calypsa" nonfiltered="4101" processed="4092" dbindex="99255">

Isthmohyla calypsa s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Bolaos, F., Chaves, G., Sols, F., Ibez, R., Savage, J., Jaramillo, C & Fuenmayor, Q. 2004.  Isthmohyla calypsa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255040" title="Isthmohyla graceae" nonfiltered="4102" processed="4093" dbindex="99256">

Isthmohyla graceae s una espcie de granota que viu a Panam i, possiblement tamb, a Costa Rica.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q. & Lips, K. 2004.  Isthmohyla graceae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255041" title="Isthmohyla debilis" nonfiltered="4103" processed="4094" dbindex="99257">

Isthmohyla debilis s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 *  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255043" title="Isthmohyla infucata" nonfiltered="4104" processed="4095" dbindex="99258">

Isthmohyla infucata s una espcie de granota que viu a Panam.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Isthmohyla infucata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255046" title="Isthmohyla insolita" nonfiltered="4105" processed="4096" dbindex="99259">

Isthmohyla insolita s una espcie de granota que viu a Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cruz, G., Wilson, L.D. & Casteeda, F. 2004.  Isthmohyla insolita.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255048" title="Isthmohyla lancasteri" nonfiltered="4106" processed="4097" dbindex="99260">

Isthmohyla lancasteri s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Isthmohyla lancasteri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255049" title="Isthmohyla picadoi" nonfiltered="4107" processed="4098" dbindex="99261">

Isthmohyla picadoi s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Isthmohyla picadoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255050" title="Isthmohyla pictipes" nonfiltered="4108" processed="4099" dbindex="99262">

Isthmohyla pictipes s una espcie de granota que viu a Costa Rica i, possiblement tamb, a Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolaos, F., Chaves, G. & Savage, J. 2004.  Isthmohyla pictipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255051" title="Isthmohyla pseudopuma" nonfiltered="4109" processed="4100" dbindex="99263">

Isthmohyla pseudopuma s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Isthmohyla pseudopuma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255054" title="Isthmohyla rivularis" nonfiltered="4110" processed="4101" dbindex="99264">

Isthmohyla rivularis s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Pounds, A., Bolaos, F., Chaves, G. & Lips, K. 2004.  Isthmohyla rivularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255056" title="Isthmohyla tica" nonfiltered="4111" processed="4102" dbindex="99265">

Isthmohyla tica s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Pounds, A., Bolaos, F., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Isthmohyla tica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255057" title="Isthmohyla xanthosticta" nonfiltered="4112" processed="4103" dbindex="99266">

Isthmohyla xanthosticta s una espcie de granota que viu a Costa Rica.

Referncies.

 Bolaos, F. & Savage, J. 2004.  Isthmohyla xanthosticta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255058" title="Isthmohyla zeteki" nonfiltered="4113" processed="4104" dbindex="99267">

Isthmohyla zeteki s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Isthmohyla zeteki.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255061" title="Dendropsophus" nonfiltered="4114" processed="4105" dbindex="99268">

Dendropsophus s un gnere de granotes de la famlia Hylidae.

Espcies.

 Dendropsophus acreanus ;
 Dendropsophus allenorum ;
 Dendropsophus amicorum ;
 Dendropsophus anataliasiasi;
 Dendropsophus anceps ;
 Dendropsophus aperomeus ;
 Dendropsophus araguaya ;
 Dendropsophus battersbyi ;
 Dendropsophus berthalutzae ;
 Dendropsophus bifurcus;
 Dendropsophus bipunctatus ;
 Dendropsophus bogerti ;
 Dendropsophus bokermanni ;
 Dendropsophus branneri ;
 Dendropsophus brevifrons ;
 Dendropsophus cachimbo ;
 Dendropsophus carnifex ;
 Dendropsophus cerradensis ;
 Dendropsophus columbianus ;
 Dendropsophus cruzi ;
 Dendropsophus decipiens ;
 Dendropsophus delarivai ;
 Dendropsophus dutrai ;
 Dendropsophus ebraccatus ;
 Dendropsophus elegans ;
 Dendropsophus elianeae ;
 Dendropsophus garagoensis;
 Dendropsophus gaucheri ;
 Dendropsophus giesleri ;
 Dendropsophus grandisonae;
 Dendropsophus gryllatus ;
 Dendropsophus haddadi ;
 Dendropsophus haraldschultzi ;
 Dendropsophus jimi ;
 Dendropsophus joannae ;
 Dendropsophus juliani;
 Dendropsophus koechlini ;
 Dendropsophus labialis;
 Dendropsophus leali ;
 Dendropsophus leucophyllatus ;
 Dendropsophus limai ;
 Dendropsophus luteoocellatus ;
 Dendropsophus marmoratus ;
 Dendropsophus mathiassoni ;
 Dendropsophus melanargyreus ;
 Dendropsophus meridensis ;
 Dendropsophus meridianus;
 Dendropsophus microcephalus;
 Dendropsophus microps;
 Dendropsophus minimus ;
 Dendropsophus minusculus ;
 Dendropsophus minutus ;
 Dendropsophus miyatai;
 Dendropsophus nahdereri ;
 Dendropsophus nanus ;
 Dendropsophus novaisi ;
 Dendropsophus oliveirai ;
 Dendropsophus padreluna ;
 Dendropsophus parviceps ;
 Dendropsophus pauiniensis ;
 Dendropsophus pelidna ;
 Dendropsophus phlebodes ;
 Dendropsophus praestans ;
 Dendropsophus pseudomeridianus ;
 Dendropsophus rhea ;
 Dendropsophus rhodopeplus ;
 Dendropsophus riveroi ;
 Dendropsophus robertmertensi ;
 Dendropsophus rossalleni ;
 Dendropsophus rubicundulus;
 Dendropsophus ruschii ;
 Dendropsophus sanborni ;
 Dendropsophus sarayacuensis ;
 Dendropsophus sartori ;
 Dendropsophus schubarti ;
 Dendropsophus seniculus;
 Dendropsophus soaresi ;
 Dendropsophus stingi;
 Dendropsophus studerae ;
 Dendropsophus subocularis ;
 Dendropsophus timbeba ;
 Dendropsophus tintinnabulum ;
 Dendropsophus triangulum ;
 Dendropsophus tritaeniatus ;
 Dendropsophus virolinensis ;
 Dendropsophus walfordi ;
 Dendropsophus werneri ;
 Dendropsophus xapuriensis ;
 Dendropsophus yaracuyanus;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255062" title="Dendropsophus acreanus" nonfiltered="4115" processed="4106" dbindex="99269">

Dendropsophus acreanus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil i Per.

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., Angulo, A., Jungfer, K.-H., Reichle, S., De la Riva, I. & Monteza, J.I. 2004.  Dendropsophus acreanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255063" title="Dendropsophus allenorum" nonfiltered="4116" processed="4107" dbindex="99270">

Dendropsophus allenorum s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.
 Angulo, A., Jungfer, K.-H. & Monteza, J.I. 2004.  Dendropsophus allenorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255064" title="Dendropsophus amicorum" nonfiltered="4117" processed="4108" dbindex="99271">

Dendropsophus amicorum s una espcie de granota que viu a Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 La Marca, E. & Mijares, A. 2004.  Dendropsophus amicorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255065" title="Dendropsophus anataliasiasi" nonfiltered="4118" processed="4109" dbindex="99272">

Dendropsophus anataliasiasi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pavan, D., Bastos, R., Rodrigues, M.T. & Silvano, D. 2004.  Dendropsophus anataliasiasi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255066" title="Dendropsophus anceps" nonfiltered="4119" processed="4110" dbindex="99273">

Dendropsophus anceps s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Rodrigues, M.T. 2004.  Dendropsophus anceps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255067" title="Dendropsophus aperomeus" nonfiltered="4120" processed="4111" dbindex="99274">

Dendropsophus aperomeus s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.

 Angulo, A., Jungfer, K.-H. & Arizabal, W. 2004.  Dendropsophus aperomeus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255068" title="Dendropsophus araguaya" nonfiltered="4121" processed="4112" dbindex="99275">

Dendropsophus araguaya s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Bastos, R. & Silvano, D. 2004.  Dendropsophus araguaya.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255069" title="Dendropsophus battersbyi" nonfiltered="4122" processed="4113" dbindex="99276">

Dendropsophus battersbyi s una espcie de granota que viu a Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Searis, C. & La Marca, E. 2004.  Dendropsophus battersbyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255070" title="Dendropsophus berthalutzae" nonfiltered="4123" processed="4114" dbindex="99277">

Dendropsophus berthalutzae s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Dendropsophus berthalutzae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255071" title="El Crist groc" nonfiltered="4124" processed="4115" dbindex="99278">

El Crist groc (en francs Le Christ jaune) s un quadre pintat per Paul Gauguin a la tardor del 1889, a Le Pouldu (Bretanya). Es coneix per la referncia nm. 327 del catleg de Wildenstein.

El quadre segueix la tcnica del cloisonn inspirada en els esmalts i vidrieres. Grans zones de color pla sn delimitades per contorns en blau o negre. A ms, s una mostra del fauvisme influenciat per van Gogh on l'element primordial s el color. Gauguin anomena el seu estil com sintetisme ja que sintetitza l'observaci del subjecte amb els sentiments que provoca al artista.

La coloraci s tpica de la tardor bretona. En parallel amb el groc del Crist, es combinen grocs, taronges i verds. La tradici bretona dna un significat espiritual a la tardor considerant-la com una crucifixi dels conreus que ressusciten a la primavera.


Per la figura central del Crist, el pintor es va inspirar en una talla policromada del segle XVII, d'autor annim, que es troba a la capella de Trmalo, als afores de Pont-Aven. El color blanquins pllid del Crist s transformat per Gauguin en groc.

Junt al Crist es mostren tres dones bretones en actitud reverent que ocupen el lloc histric de les Maries en la Crucifixi. L'actitud reverent suggereix la mateixa devoci mostrada en el quadre de La visi desprs del serm. La figura del Crist al mig del quadre s una visi que apareix a les dones que estan resant. Els motius centrals estan desplaats cap a l'esquerra. En el pla mitj de la dreta una figura salta una tanca interpretat com una evasi. Al fons el camp bret i cases disperses entre els arbres.


El mateix any, Gauguin va tornar a pintar el Crist groc en Autoretrat amb Crist groc. s un quadre dins d'un quadre. Darrere de l'autoretrat en primer pla es mostra la figura central del Crist groc invertida com en un mirall. El rostre de Crist mostra aqu les similituds amb la fesomia del propi artista.

Un Estudi per al Crist groc fet a llapis es conserva al Museu Thyssen-Bornemisza, i un esbs en aquarella a la collecci Chapman de Nova York.

Enllaos externs.
Informaci de l'Albright-Knox Art Gallery ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255072" title="Dendropsophus bifurcus" nonfiltered="4125" processed="4116" dbindex="99279">

Dendropsophus bifurcus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador i Per.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Azevedo-Ramos, C., Angulo, A., Castro, F. & Rueda, J.V. 2004.  Dendropsophus bifurcus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255073" title="Mac OS X 10.1" nonfiltered="4126" processed="4117" dbindex="99280">


Mac OS X 10.1, tamb conegut com a Puma, s la primera actualitzaci del sistema operatiu Mac OS X d'Apple. s el successor del Mac OS X 10.0 i el predecessor del Mac OS X 10.2. La versi 10.1 va ser llanada el 25 de setembre de 2001 com una 'actualitzaci gratuta' de la versi 10.0. A partir de la versi 10.1.2, aquest va ser el sistema operatiu per defecte als nous Macs.

El sistema operatiu va ser repartit gratutament pels empleats d'Apple desprs de la conferncia d'Steve Jobs a la Seybold publishing conference de San Francisco. Desprs va ser distribut als usuaris de Macintosh el 25 d'octubre de 2001 a les Apple Stores i altres botigues amb productes d'Apple. Aquesta versi del sistema operatiu va tenir una rebuda millor que el Mac OS X 10.0, encara que els crtics deien que encara tenia mancances i massa bugs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255074" title="Dendropsophus bipunctatus" nonfiltered="4127" processed="4118" dbindex="99281">

Dendropsophus bipunctatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Verdade, V. 2004.  Dendropsophus bipunctatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255075" title="Farmcia Bols" nonfiltered="4128" processed="4119" dbindex="99282">


La farmcia Bols (antiga farmcia Novellas), est situada al nmero 77 de la Rambla de Catalunya de Barcelona. 

El seu primer propietari, el farmacutic Antoni Novellas i Roig, va encarregar la seva decoraci l'any 1902 a l'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla, venent-la a la famlia Bols l'any 1927. 

L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Domnech i Estap, la realitzaci de la farmcia, situada a la planta baixa de l'edifici la va fer Antoni de Falguera seguint les indicacions del primer propietari Novellas. 

La porta d'accs est formada per tres panells de fusta amb vidre emplomat amb la representaci del dibuix d'un taronger i el nom de Novellas. A l'interior, a pesar de les reformes, es conserven excellentment les vitrines, el taulell de caoba, les pintures murals en els sostres -obra de Llus Bru i Marcell Gelabert- i els vitralls modernistes de l'poca original.

Referncies.

Bibliografia.
Permanyer, Llus (1998), Un passeig per la Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa SA.. ISBN 84-343-0877-0;
Enllaos externs.
Visita virtual a la farmcia Bols;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255079" title="300 anys. Caminant cap al futur" nonfiltered="4129" processed="4120" dbindex="99283">


La campanya 300 anys. Caminant cap al futur, organitzada per la Federaci Llull, commemora els 300 anys de la prdua de les llibertats de Catalunya, que va iniciar-se el 1707 - amb la derrota d'Almansa i la caiguda de Valncia - i va culminar el 1714- amb la caiguda de  Barcelona i, un any ms tard, de Mallorca. 

Els objectius d'aquesta campanya sn refermar la lluita per recuperar els drets dels catalans i construir, aix, un futur en llibertat. El que es vol s recordar la histria i treballar conjuntament per avanar cap a la plenitud dels Pasos Catalans. 

'La campanya 300 anys. Caminant cap al futur' es desenvolupar entre 2007 i 2014, tot seguint la cronologia de la Guerra de Successi, mitjanant un gran esdeveniment anual i diverses activitats que permetin crear espais de participaci, intercanvi i reivindicaci arreu del territori.

El primer acte d'aquesta campanya va tenir lloc a Lleida, el 17 de novembre del 2007 on la Federaci Llull, formada per mnium Cultural, Acci Cultural del Pas Valenci i Obra Cultural Balear, va organitzar un acte inicial d'inauguraci de la campanya. 

Cronologia.

 2007 - Lleida;
 2008 - Tortosa;
 2009 - Alacant;
 2010 - Valncia;
 2011 - Girona;
 2012 - Mallorca;
 2013 - Vic;
 2014 - Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255080" title="Cantata nm. 147 de Bach" nonfiltered="4130" processed="4121" dbindex="99284">
La cantata nm. 147 de Bach, Herz und Mund und Tat und Leben (El cor i la boca, i els fets i la vida), BWV 147, s una cantata de Johann Sebastian Bach composta per a la festa de la Visitaci de la Verge Maria, que en la litrgia luterana se celebra el 2 de juliol, data en la qual va ser estrenada el 1723 a Leipzig.

Va ser composta, en la seva primera versi, el 1721, si b reelaborada per a la seva posterior estrena per raons litrgiques (no es permetien, a Leipzig, les manifestacions descriptives en les cantates, en temps d'advent o quaresma).

Aquesta cantata s una de les ms clebres de Bach, en especial, la secci sisena (que es repeteix en la dcima), coneguda com Jesu bleibet meine Freude (Jess continua sent la meva alegria).

 Els texts de la cantata procedeixen de Salomo Franck (seccions 3, 5 i 7), Martin Jahn (6 i 10), un poeta desconegut (2, 4, 8, 9) i, potser, el propi Bach.

La instrumentaci d'aquesta obra inclou una trompeta aguda, dos obos, un obo d'amor, dos obos de caa, corda i continu amb fagot. La part vocal corre a crrec d'un cor, soprano, contralt, tenor i baix.

 Seccions .
s una cantata relativament llarga (a prop de mitja hora, segons les versions), dividida en dues parts i deu seccions.

Primera part:
 Cor :  Herz und Mund und Tat und Leben ;
 Recitatiu :  Gebenedeiter Mund! ;
 ria :  Schme dich, o Seele nicht ;
 Recitatiu :  Verstockung kann Gewaltige veblenden ;
 ria :  Bereite dir, Jesu, noch itzo die Bahn ;
 Cor :  Wohl mir, da ich Jesum habe ;
Segona part:
 ria :  Hilf, Jesu, hilf, da ich auch dich bekenne ;
 Recitatiu :  Der hchsten Allmacht Wunderhand ;
 ria :  Ich will von Jesu Wundern singen ;
 Cor :  Jesu bleibet meine Freude ;

 Enllaos externs .
Traducci al catal de la Cantata BWV 147;
CataBach.com: La pgina en catal de JS Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255082" title="Macronutrient" nonfiltered="4131" processed="4122" dbindex="99285">




En agricultura el macronutrients fan referncia als elements necessaris en ms gran quantitat en un cultiu. Ho sn el nitrogen, el fsfor i el potassi. 

----

Definici.
Els macronutrients sn:

  Protenes

  Lpids (greixos)

  Hidrats de carboni

Constitueixen els principals ingredients de la dieta i so o b el material bsic que compon el cos hum (per norma general, les protenes i grasses formen el 44% i el 36% del pes del cos, respectivament), o b el "combustible" necessari perqu funcioni (l'ideal s que els hidrats de carboni i els greixos ens proporcionin el 55% i el 30% de la nostra energia).

L aigua tamb s un macronutrient, per ats que no obtenim cap "aliment" d'ella (ni energia ni altres components essencials), sovint no la hi considera com a tal. No obstant aix, es tracta de l element ms important del nostre cos, tant quantitativa com qualitativament. No noms representa entorn d un 60% del pes total del nostre cos, sin que tamb s l element ms indispensable. Generalment, una prdua de noms un 8% de l aigua del cos (al voltant d uns 4 litres) s suficient per a provocar una malaltia greu. En canvi, en el cas de les protenes; el segon element en importncia; el marge de prdua possible s d un 15% aproximadament, xifra que, en l element ms prescindible, el greix, arriba fins al 90%.

Protenes 
Les protenes sn els materials que desenvolupen major nombre de funcions en les cllules de tots els ssers vius. Per una banda, formen part de l'estructura bsica dels teixits (msculs, tendons, pell, ungles...) i, per atra banda, tenen funcions metabliques i reguladores (assimilaci de nutrients, transport d'oxigen i greixos a la sang, inactivaci de materials txics o perillosos...). Tamb sn els elements que defineixen la identitat de cada sser viu, perqu constitueixen la base de l'estructura del cdig gentic o ADN i dels sistemes de reconeixement d'organismes estranys en el sistema immunitari.

Les protenes sn molcules de gran mida formades per llargues cadenen lineals dels seus propis elements constitutius: els aminocids. Existeixen uns vint tipus d'aminocids diferents, que poden collocar-se en qualsevol ordre i repetir-se de qualsevol manera. Una protena mitjana est formada per uns cent o dos-cents aminocids alineats, cosa que dna lloc a un nombre de possibles combinacions aclaparador. I per si no n'hi hagus prou, segons la configuraci espacial tridimensional que agafi una determinada seqncia d'aminocids, les seves propietats poden ser totalment diferents. Tant els glcids com els lpids tenen una estructura relativament simple comparada amb la complexitat i diversitat de les protenes.

A la dieta dels humans es pot distingir entre protenes d'origen vegetal o d'origen animal .Les protenes d'origen animal es troben a les carns, els peixos, les aus, els ous i els productes lctics.. Les d'origen vegetal es troben de forma abundant en els fruits secs, la soja, els llegums, els xampinyons i els cereals complets. Les protenes d'origen vegetal, preses en conjunt, sn menys complexes que les d'origen animal.

Com que cada espcies animal o vegetal est formada pel seu propi tipus de protenes, incompatibles amb les d'altres espcies, per poder assimilar les protenes de la dieta abans han de ser partides i convertides en els seus diferents aminocids. Aquesta descomposici es realitza a l'estmac i a l'intest, sota l'acci dels sucs gstrics i els diferents enzims. Els aminocids obtinguts passen a la sang, i es distribueixen pels teixits, on es combinen de nou formant les diferents protenes especfiques de la nostra espcie. 
Lpids 

Al igual que els glcids, els greixos s'utilitzen sobretot per aportar energia a l'organisme, per tamb sn imprescindibles per a altres funcions com l'absorci d'algunes vitamines (les liposolubles), la sntesi d'hormones i com a material allant i de recobriment d'rgans interns. Tamb formen part de les membranes cellulars i de les beines que envolten els nervis.

Sn presents en els olis vegetals (oliva, blat de moro, gira-sol, cacauet...) rics en cids grassos insaturats, i en els greixos animals ( cansalada, mantega, llard de porc...) rics en cids grassos saturats. Els greixos dels peixos contenen majoritriament cids grassos insaturats.

Malgrat que dins el grup dels lpids podem trobar productes amb composicions molt diferents, la major part dels greixos que consumim procedeixen del grup dels triglicrids. Els triglicrids estan formats per una molcula de glicerina, a la qual hi han units tres cids grassos de cadena ms o menys llarga. El els aliments que normalment consumim sempre trobem una combinaci d'cids grassos saturats i insaturats. Els cids grassos saturats sn ms difcils d'utilitzar per l'organisme, ja que les seves possibilitats de combinar-se amb altres molcules es limiten perqu tots els seus possibles enllaos ja estan utilitzats o saturats. Aquesta dificultat de combinaci amb altres compostos fa que sigui difcil trencar llurs molcules en altres de ms petites que travessin les parets dels capillars sanguinis i les membranes cellulars. Per aix, en algunes condicions poden acumular-se i formar plaques en l'interior de les artries (arteriosclerosi).

Continuant en importncia nutricional topem amb els fosfolpids, que inclouen fsfor en les seves molcules. Entre altres coses, formen les membranes de les nostres cllules i actuen com a detergents biolgics. Tamb s important assenyalar el colesterol, substncia indispensable en el metabolisme perqu forma part de la zona intermitja de les membranes cellulars ( mant la seva forma), i interv en la sntesi de les hormones. Existeix per un problema, com tots els excessos, un excs de colesterol pot provocar problemes. Si la quantitat de colesterol en el nostre organisme s molt alta, aquest passa a la sang. Un cop a la sang, s molt possible que aquest s'acumuli en els petits capillars i vasos sanguinis i per tant que produeixi obstruccions que impedeixin el pas de la sang, donant lloc a malalties cardiovasculars greus. 

Els lpids o greixos sn la reserva energtica ms important de l'organisme dels animals. Aix es deu a que cada gram de greix produeix ms del doble d'energia que els dems nutrients, cosa que fa que per acumular una determinada quantitat de calories, noms sigui necessari la meitat de greix del que seria necessari de glucogen o de protena.
Hidrats de carboni 
Els hidrats sn la base que ens permet rendir al mxim en la nostra activitat esportiva, ens aporten la energia necessria i sn imprescindibles en les dietes per a guanyar pes i massa muscular
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255087" title="Dendropsophus bogerti" nonfiltered="4132" processed="4123" dbindex="99286">

Dendropsophus bogerti s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Referncies.

 Castro, F. & Lynch, J. 2004.  Dendropsophus bogerti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255088" title="Dendropsophus bokermanni" nonfiltered="4133" processed="4124" dbindex="99287">

Dendropsophus bokermanni s una espcie de granota que viu a Brasil, Colmbia, Equador, Per i, possiblement tamb, a Bolvia.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Castro, F., Rueda, J.V., Bolvar, W., Hoogmoed, M., Angulo, A., Monteza, J.I. & Azevedo-Ramos, C. 2004.  Dendropsophus bokermanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255089" title="Dendropsophus branneri" nonfiltered="4134" processed="4125" dbindex="99288">

Dendropsophus branneri s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A., Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Andrade, G. 2004.  Dendropsophus branneri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255090" title="Dendropsophus brevifrons" nonfiltered="4135" processed="4126" dbindex="99289">

Dendropsophus brevifrons s una espcie de granota que viu a Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Per i, possiblement tamb, a Surinam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., Reynolds, R., Coloma, L.A & Ron, S. 2004.  Dendropsophus brevifrons.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255091" title="Dendropsophus cachimbo" nonfiltered="4136" processed="4127" dbindex="99290">

Dendropsophus cachimbo s una espcie de granota que viu a Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U. & Colli, G. 2004.  Dendropsophus cachimbo.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255092" title="Dendropsophus carnifex" nonfiltered="4137" processed="4128" dbindex="99291">

Dendropsophus carnifex s una espcie de granota que viu a Equador i, possiblement tamb, a Colmbia.

Referncies.

 Cisneros-Heredia, D. & Jungfer, K.-H. 2004.  Dendropsophus carnifex.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255093" title="El futur de Catalunya. Un marc com de reflexi" nonfiltered="4138" processed="4129" dbindex="99292">
 El futur de Catalunya. Un marc com de reflexi  s una jornada, organitzada per l'entitat mnium Cultural i celebrada el 10 de novembre de 2007 a l Hotel Skipper de Barcelona, on representants de les plataformes i grups sobiranistes i dels partits poltics van participar en un debat per trobar confluncies estratgiques sobre el futur de Catalunya a mig termini. Al llarg de tot el dia, van assistir a la jornada ms de 200 socis d mnium, membres de diverses entitats i associacions, la junta directiva d mnium i representants d aquesta entitat al territori.

L acte es va obrir amb la intervenci del president d'mnium Cultural, Jordi Porta, i seguit d un reps histric pel catalanisme del segle XX per part del catedrtic d histria i Premi d Honor de les Lletres Catalanes, Josep Termes. Tot seguit, la conferncia del catedrtic de Cincia Poltica, Ferran Requejo, es va centrar en el context del catalanisme al segle xxi i va explicar amb detall que el que caracteritza Catalunya en aquest moment s l'"autoindeterminaci".

Seguidament, Alfons Lpez Tena, del think tank Cercle d Estudis Sobiranistes, Ramon Carranza, de Sobirania i Progrs, i Mnica Sabata, de la Plataforma Pel Dret a Decidir, van destacar a les seves ponncies que ara s el moment ms favorable per iniciar el cam cap a la sobirania de Catalunya. Un altre punt de consens entre les plataformes va ser el fet que, actualment, la majoria social per a la sobirania no existeix com a tal. Van manifestar, per, que s aniria formant a mesura que s inicis el procs. I per reflectir aquesta idea, es va posar sobre la taula l exemple del Quebec, exemple visible internacionalment pel fet d haver celebrat dos referndums, tot i haver-los perdut.

A ms, es va assenyalar un canvi de cicle precedit pel fracs de l Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i la necessitat de fer ms pedagogia a Catalunya a nivell intern i no a nivell d Espanya, que s el que s ha fet fins ara sense resultats. Alfons Lpez Tena va comentar que el problema no s que Catalunya no sigui un estat, sin que Catalunya t un estat en contra. La resta dels ponents del mat van estar d acord en el fet que Catalunya est maltractada per Espanya i que el progrs de Catalunya s insostenible per culpa del dficit fiscal. Pel que fa a la nova immigraci, es va insistir en la idea de la pedagogia i en la necessitat de convncer els ciutadans que viuran millor si Catalunya pot escollir els seus recursos per ella mateixa.

Al final de les ponncies de les plataformes, va tenir lloc un debat en el qual van participar alguns membres de la fila zero. Va haver-hi alguna veu d alerta, com la de Montserrat Guibernau que va assenyalar que el procs de reflexi no s ha de convertir en un debat d una elit, sin que ha de ser un debat que s estengui al conjunt de la societat.

Durant la sessi de la tarda, representants d ICV, ERC, PSC i CiU van estar d acord, en diferents graus, d emetre una resposta unitria si el Tribunal Constitucional tomba o anulla l Estatut. Tot i aix, Isidre Molas, del PSC, no va mostrar una posici clara sobre aquest tema. Joan Herrera, d ICV, va insistir en la necessitat d una resposta federal al Tribunal Constitucional. Va afirmar que s ms fcil fer una reforma de la Constituci que aconseguir la independncia de Catalunya, tot i que Alfons Lpez Tena va rebatre aquesta opini en el debat posterior amb els membres de la fila zero. La representant d ERC, Anna Sim, va comentar que per aconseguir la independncia es necessita una majoria social i ho va completar dient que des del poder s ms fcil construir la independncia. Josep Rull, de CiU, va recordar que per a que existeixi el catalanisme ha d existir la naci catalana i, a ms, es va mostrar obert a forar un referndum si el Tribunal Constitucional tomba l Estatut.

Altres punts que van comptar amb l aprovaci dels quatre representants poltics van ser: la llei de consultes populars com a eina til; la nova immigraci com a punt que s ha de treballar; i la necessria cohesi social del poble de Catalunya.

Al llarg de tot el dia es va repetir reiteradament que  partits i societat civil han de treballar junts , per cal destacar que des de les plataformes i entitats de la societat civil es va retreure als representants poltics el fet de no haver assistit a la sessi del mat, que era quan les plataformes tenien la paraula.

Durant la cloenda de l acte, el president d mnium Cultural, Jordi Porta, va mostrar la disposici de l entitat a ser l rgan que proporcioni aquest marc com de reflexi, per sense cap afany de protagonisme. Aix doncs, va assegurar la continutat d aquesta iniciativa, tot i que va considerar que s havia d estudiar la metodologia. A ms, Jordi Porta va anunciar que mnium t previstes ms trobades amb altres entitats, sindicats i les PIME per trobar sinrgies respecte el futur de Catalunya.



Web d'mnium Cultural 

Video: Jornada "El futur de Catalunya" Sessions mat 

Video: Jornada "El futur de Catalunya" Sessions tarda

Resum jornades PDF


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255094" title="Dendropsophus cerradensis" nonfiltered="4139" processed="4130" dbindex="99293">

Dendropsophus cerradensis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Rodrigues, M.T & Silvano, D. 2004.  Dendropsophus cerradensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255096" title="Dendropsophus columbianus" nonfiltered="4140" processed="4131" dbindex="99294">

Dendropsophus columbianus s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Referncies.

 Bolvar, W. & Renjifo, J.M. 2004. Dendropsophus columbianus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255098" title="Dendropsophus cruzi" nonfiltered="4141" processed="4132" dbindex="99295">

Dendropsophus cruzi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bastos, R., Pavan, D. & Silvano, D. 2004.  Dendropsophus cruzi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255100" title="Dendropsophus decipiens" nonfiltered="4142" processed="4133" dbindex="99296">

Dendropsophus decipiens s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Andrade, G., Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Dendropsophus decipiens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255101" title="Dendropsophus delarivai" nonfiltered="4143" processed="4134" dbindex="99297">

Dendropsophus delarivai s una espcie de granota que viu a Bolvia i, possiblement tamb, a Brasil i Per.

Referncies.

 Reichle, S. & De la Riva, I. 2004.  Dendropsophus delarivai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255103" title="Dendropsophus dutrai" nonfiltered="4144" processed="4135" dbindex="99298">

Dendropsophus dutrai s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D. & Peixoto, O.L. 2004.  Dendropsophus dutrai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255105" title="Dendropsophus ebraccatus" nonfiltered="4145" processed="4136" dbindex="99299">

Dendropsophus ebraccatus s una espcie de granota que viu a Belize, Colmbia, Costa Rica, Equador, Guatemala, Honduras, Mxic, Nicaragua i Panam.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Jungfer, K.-H., Lynch, J., Morales, M., Sols, F., Ibez, R., Santos-Barrera, G. & Chaves, G. 2004.  Dendropsophus ebraccatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255106" title="Dendropsophus elegans" nonfiltered="4146" processed="4137" dbindex="99300">

Dendropsophus elegans s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Van Sluys, M., Gonalves da Cruz, C.A. & Arzabe, C. 2004.  Dendropsophus elegans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255107" title="Dendropsophus elianeae" nonfiltered="4147" processed="4138" dbindex="99301">

Dendropsophus elianeae s una espcie de granota que viu al Brasil i, possiblement tamb, a Paraguai.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U. & Rodrigues, M.T. 2004.  Dendropsophus elianeae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255108" title="Dendropsophus garagoensis" nonfiltered="4148" processed="4139" dbindex="99302">

Dendropsophus garagoensis s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Dendropsophus garagoensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255109" title="Llibres de l'mnium" nonfiltered="4149" processed="4140" dbindex="99303">
Els Llibres de l'mnium s una srie de llibres pensats i escrits per introduir i mantenir en el debat pblic les qestions de 'llengua, cultura, pas' que ms interessen, des de l'entitat mnium Cultural. Inicialment, l editorial Mina publica un llibre anual de la collecci i la data de publicaci coincideix amb la festa de Sant Joan, el 24 de juny. La temtica varia en cada nmero.

Els llibres es poden comprar a les llibreries per 13 , els socis d mnium els poden adquirir a la seu nacional d mnium al preu especial de 10 . Els socis que vulguin rebre el llibre al seu domicili ho poden fer inscrivint-se a la llista de distribuci d mnium i comprometent-se a rebre n, com a mnim, tres exemplars (un exemplar per any). 


Naci.cat
El primer llibre de la srie

Naci.cat s la histria d un triomf collectiu. El llibre, escrit pel periodista Sal Gordillo amb la collaboraci de Vicent Partal, narra els fets que van portar a aconseguir el .cat, el primer domini d Internet que representa una comunitat lingstica. Un xit de gran transcendncia poltica i que va ser possible grcies a l impuls de milers de ciutadans i a la complicitat d algunes institucions. Per Naci.cat no noms explica per primer cop les histries que hi va haver darrere aquest xit, sin que tamb analitza el paper dels Pasos Catalans a la xarxa i deixa clar que s clau apostar-hi pel nostre futur com a pas.

Video de presentaci del llibre Naci.cat

Inventat en catal

Des dels clssics medievals fins a l actualitat, Inventat en catal fa un reps de les descobertes fetes per cientfics del nostre pas. El llibre, amb un to divulgatiu i un llenguatge proper, tamb et descobrir figures emblemtiques de la cincia ms recent, com ara Ramon Margalef o Joan Or, a ms de cientfics en actiu, com per exemple Valent Fuster, Anna Veiga, Joan Massagu, Eudald Carbonell...


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255110" title="Ren" nonfiltered="4150" processed="4141" dbindex="99304">

El ren (Rangifer tarandus) s un cetartiodctil de la famlia del crvids i del subordre dels remugants. Tamb s conegut amb el nom de carib al nord d'Amrica. 

s un tipus de crvol que habita a les regions rtiques i subrtiques. Es troben a algunes zones d'Escandinvia (inclosa Islndia), Rssia, Groenlndia, el Canad i Alaska. El 1952 van ser reintroduts a Esccia on s'havien extingit al segle X. El ren domesticat es troba principalment al nord d'Escandinvia i Rssia, mentre que el salvatge es troba principalment a Amrica del Nord, Groenlndia i Islndia.

 Morfologia .

El pes de la femella varia entre els 60 i 170 kg En algunes subespcies de ren el mascle s tan sols lleugerament ms gran, per en d'altres pot assolir els 300 kg. Ambds sexes tenen banyes, per els mascles vells de la varietat que habita Escandinvia les perden al desembre, als joves mascles a la primavera i a les femelles durant l'estiu. Els domstics tens potes ms curtes i sn ms pesats que els seus parents salvatges.

Sn remugants, i per tant tenen un estmac de quatre cavitats. Mengen principalment lquens a l'hivern. Tanmateix, tamb mengen els fulles de salzes i bedolls, i tamb herbes. Poden arribar a menjar rates de camp, lemmings (Lemmus lemmus), ocells i ous d'ocell.

 Poblaci .

En estat salvatge emigra en grans ramats i viatja des dels seus hbitats de naixement als llocs on passa l'hivern. Les seves amples pelles li ajuden a moure's per la neu o la tundra, i fins i tot quan neda. A Alaska viuen al voltant d'un mili d'exemplars, i un nombre similar al Canada. A Eursia s'ha estimat una poblaci d'uns 5 milions, principalment domesticats.

Els mascles normalment se separen del ramat i sn solitaris, quedant principalment les femelles, el que propicia ramats matriarcals.

 Presncia dins la cultura .

Els rens destaquen per la seva presncia en la cultura nadalenca, a travs dels mtics rens que s'encarreguen de tirar el trineu de Santa Claus.

Enllaos externs.

 Articles i informaci sobre es rens ;
 Informaci sobre el carib i el ren ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255115" title="Flor de Surinam" nonfiltered="4151" processed="4142" dbindex="99305">

El flor de Surinam (en neerlands Surinaamse gulden o, simplement, gulden) va ser la unitat monetria de Surinam fins a l'any 2004. El codi ISO 4217 era SRG, i utilitzava el smbol general del flor,  , o b l'abreviaci fl. Es dividia en 100 cntims o centen (en singular cent).

Als inicis, el flor de Surinam no era ms que la versi local del flor neerlands. Els primers bitllets emesos pel Banc de Surinam (Surinaamsche Bank) daten de 1901; a partir de 1957 els va emetre el Banc Central de Surinam (Centrale Bank van Suriname). Les primeres monedes que duien el nom de Surinam no van aparixer fins al 1962. 

El flor fou substitut pel dlar de Surinam l'1 de gener del 2004 a ra de 1.000 florins per dlar, desprs d'una poca de forta inflaci originada a comenament de la dcada de 1990. Per estalviar costos, totes les monedes (amb el valor d'1, 5, 10, 25, 100 i 250 cntims) foren declarades de valor legal com a cntims de dlar, sense necessitat d'haver-ne d'encunyar de noves; aix, per exemple, una antiga moneda de 250 cntims, que valia dos florins i mig, va passar a valer dos dlars i mig, s a dir mil vegades ms. Els bitllets en circulaci en aquell moment eren de 5, 10, 25, 100, 500, 1.000, 5.000, 10.000 i 25.000 florins.

Vegeu tamb.
Flor;

Enllaos externs.
Monedes de Surinam ;
Bitllets de Surinam ;
Banc Central de Surinam  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255125" title="Jalal Talabani" nonfiltered="4152" processed="4143" dbindex="99306">


Jalal Talabani (en rab:               Jal l al-Talab n ; en kurd:                  Celal Taleban) s un poltic kurd, nombrat president d'Iraq el 6 d'abril de 2005. Com a fundador i secretari general de la Uni Patritica del Kurdistan (UPK), (un dels dos principals partits poltics kurds iraquians), Talabani fou un destacat membre del consell inter que va governar l'Iraq durant la invasi dels Estats Units l'any 2003.

Talabani nasqu en 1933 a l'aldea de Kelkan, (sur de Kurdistan). Amb 14 anys s'afili al Partit Democrtic Kurd (PDK),i als 18 va ser escollit membre del comit central. El 1953 ingress a l'escola de dret, d'on isqu com advocat en 1959, desprs de la qual cosa va ser reclutat per a l'exrcit iraqui.

Durant els anys seixanta control l'executiva del PDK, convertint-se cada vegada ms en un figura molt important dins de la poltica kurda. Abandon el PDK en 1966 amb la intenci de la creaci d'un grup poltic ms moderat, ms democrtic i menys tribal. Arran d'aquestes idees nasqu la Uni Patritica del Kurdistan al 1975.

Sota la seua direcci, la UPK s'enfront al PDK de Massoud Barzani desprs de la guerra del Golf en 1991. A la guerra civil kurda conseqent d'aquesta contesa, la UPK accept l'ajut 
d'Iran. Posteriorment Talabani i Barzani es van reconciliar, anant tots dos com a coalici en les primeres eleccions d'Iraq baix l'ocupaci l'any 2005 amb el nom d'Aliana Patritica Democrtica del Kurdistan.

Quan es va produir la invasi d'Iraq l'any 2003, Talabani encara es mantenia al front del PUK com a una figura respectada i reconeguda internacionalment per ser un dels principals opositors contra la dictadura de Saddam Hussein. Fou designat pels Estats Units com un dels membres destacats del consell inter i ocup la presidncia durant el mes de novembre de 2003. Tamb s'ha distanciat del moviment independentista kurd, donant suport al federalisme iraqui.

Com a resultat de les eleccions del 30 de gener de l'any 2005, Talabani fou assignat president del govern transitori iraqui per l'assemblea nacional transitria el 6 d'abril del 2005.

Al costat de Talabani tamb assumiren els seus dos crrecs com a vicepresidents: el sunnita Ghazi al Yawar i el xita laic Adel Abdul Mahdi, amb Ibrahim Al Yafari com a Primer ministre.

Desprs de les eleccions del 15 de desembre del 2005, el nou Consell de Representants d'Iraq (cambra baixa del Parlament iraqui) torn escollir Talabani com a President a l'abril del 2006; en aquest cas com a President Constitucional i no com a provisional. El Consell de Representants va escollir com nous vicepresidents al xita Adel Abdul Mahdi (que tamb repetia crrec) i el sunnita Tariq Al-Hashimi.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255128" title="Dani Mateo" nonfiltered="4153" processed="4144" dbindex="99307">

Daniel Mateo (Barcelona, 1 de juliol de 1979) s un cmic, actor i presentador de radio i televisi catal.

 Trajectria .
Rdio.
Llicenciat en periodisme per la Universitat Autnoma de Barcelona, va iniciar la seva trajectria a la rdio local. Desprs va passar per diverses emissores professionals catalanes com Catalunya Cultura, Onda Cero, Rdio Grcia, Ona Catalana, RAC 1 i Flaix FM.

Televisi.
s a partir de la seva amistat amb Martn Piol, al que coneix a la rdio,quan es posa de ple al mn dels monlegs i entra a formar part del plantell d'humoristes de la cadena televisiva Paramount Comedy.

Ha treballat a TV3, ha estat collaborador en diferents emissores de rdio i, des d'abril de 2004, presenta el programa Noche Sin Tregua (NST) a Paramount Comedy, programa que tamb emetria durant un temps Localia TV els dijous a la nit. Actualment tamb collabora com a columnista a la revista Dt i forma part de l'equip del programa Anda Ya a Los 40 principales. A partir d'abril de 2007 collabora en el programa Fenmenos a La Sexta, aix com a la srie de televisi "La familia Mata" on fa el paper de Jorge.

Des del 5 de novembre de 2007 treballa tamb al programa S lo que hicisteis... com a comentarista de notcies d'actualitat i curiositats.

Enllaos externs.
 Noche Sin Tregua;
 Blog de Dani Mateo;
 Club de Fans de Dani Mateo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255133" title="La bella Angle" nonfiltered="4154" processed="4145" dbindex="99308">


La bella Angle (en francs La belle Angle) s un quadre pintat per Paul Gauguin, el 1889 a Pont-Aven (Bretanya), on retrata a Madame Satre. Es coneix per la referncia nm. 315 del catleg de Wildenstein.

Marie-Anglique Satre (1868-1932) era la propietria d'un petit hostal a Pont-Aven, i la dona de Frdric-Joseph Satre, futur alcalde del poble. Tenia la fama de ser una de les dones ms belles de la comarca. En gratitud per donar-li crdit, Gauguin va decidir regalar-li un retrat. Anys ms tard, el 1920, Madame Satre en va relatar les circumstncies:

Gauguin era ben dol i ben miserable . Sempre deia al meu marit que volia fer el meu retrat, aix que un dia, el va comenar  Per quan me'l va mostrar, li vaig dir: "Quin horror!" i que ja se'l podia emportar . Gauguin es va quedar molt trist i deia, tot decebut, que mai havia aconseguit un retrat tant bo com aquest.;

Gauguin infringeix les regles tradicionals de la perspectiva i de la composici espacial. Seguint l'estil de les estampes japoneses, retalla el retrat amb un cercle sobre un fons decoratiu, fent un joc de plans interposats. El vestit tradicional de gala de la jove, el posat rgid i la inscripci en majscules LA BELLE ANGELE, intensifiquen l'aspecte solemne. A l'esquerra representa una cermica del Per, lloc on tenia arrels familiars i hi havia passat la infantesa.

Theo van Gogh, el germ de Vincent van Gogh i marxant de Gauguin, va apreciar el quadre i el descriu en una carta al seu germ:

L'expressi de la cara i l'actitud estan molt ben trobades. La dona s una mica com una vedella, per t alguna cosa tant fresca, i a ms tamb alguna cosa tant rstica, que s molt agradable de veure.;

Desprs del rebuig de la famlia Satre, va ser subhastat i comprat per Edgar Degas, el 1891, per 450 francs. Posteriorment va ser adquirit per Ambroise Vollard i donat a l'estat francs el 1927.

Actualment, a Pont-Aven hi ha un carrer dedicat al quadre: Rue de la Belle Angle.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255135" title="CFA Vilafranca Eagles" nonfiltered="4155" processed="4146" dbindex="99309">

Els Vilafranca Eagles sn un club catal de futbol americ de la ciutat de Vilafranca del Peneds.

 Histria .
La histria dels Eagles de Vilafranca es remunta a l'any 1988, quan van comenar a entrenar a Moja, per no es fins al febrer del 1989 que el club es fund oficialment i es va inscriure al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat (01-06-1989). El 1990 va participar per primer cop en una competici oficial. Al anys 90 fou un dels equips punters del futbol americ estatal, esdevenint campi d'Espanya dos cops.

 Palmars .
1 Supercopa catalana de futbol americ: 1996-97;
2 Lliga espanyola de futbol americ: 1993, 1997;
1 Dragons Bowl: 2000;

 Enllaos externs .
Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255137" title="Dendropsophus gaucheri" nonfiltered="4156" processed="4147" dbindex="99310">

Dendropsophus gaucheri s una espcie de granota que viu a la Guaiana Francesa i Surinam. 

Referncies.
 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Dendropsophus gaucheri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255139" title="Dendropsophus giesleri" nonfiltered="4157" processed="4148" dbindex="99311">

Dendropsophus giesleri s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Dendropsophus giesleri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255140" title="Dendropsophus grandisonae" nonfiltered="4158" processed="4149" dbindex="99312">

Dendropsophus grandisonae s una espcie de granota que viu a la Guyana.

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Dendropsophus grandisonae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255141" title="Institut d'Estudis del Baix Cinca" nonfiltered="4159" processed="4150" dbindex="99313">
Institut d'Estudis del Baix Cinca (IEBC) s un organisme creat el 1989, a partir de l'Institut d'Estudis de Fraga, amb seu a Fraga com a filial i depenent de l'Institut d'Estudis Altoaragonesos a la comarca del Baix Cinca. T com finalitat bsica la defensa, reivindicaci, estudi, investigaci i divulgaci dels valors culturals de la comarca i de la Franja de Ponent i reclamar el reconeixement oficial del catal com a llengua prpia a una part d'Arag a l'Estatut d'Autonomia d'Arag i l'aprovaci d'una Llei de Normalitzaci Lingistica. Tamb mant bones relacions amb altres institucions semblants d'arreu dels Pasos Catalans.

Entre altres activitats, organitza mostres i exposicions, cursets de catal per a adults, campanyes de conscienciaci i ofereix un servei de traducci. Edita el butllet Batecs Informatiu i l'anuari Cinga. El seu president fou Josep Galan i Castany fins el 2004. Forma part d'Iniciativa Cultural de la Franja.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IEBC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255142" title="Dendropsophus gryllatus" nonfiltered="4160" processed="4151" dbindex="99314">

Dendropsophus gryllatus s una espcie de granota que viu a Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D. & Almandriz, A. 2004.  Dendropsophus gryllatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255143" title="Dendropsophus haddadi" nonfiltered="4161" processed="4152" dbindex="99315">

Dendropsophus haddadi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Peixoto, O.L. & Pimenta, B. 2004.  Dendropsophus haddadi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255149" title="Turc otom" nonfiltered="4162" processed="4153" dbindex="99316">
El turc otom (en turc:           Me med-i s n , en turc otom:              lisn-  Osmn) era una variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari a l'Imperi Otom. Contenia nombrosos prstecs de l'rab i del persa, i en conseqncia era de difcil comprensi pels no literats. Tanmateix, va exercir una notable influncia sobre el turc parlat.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255150" title="Dendropsophus haraldschultzi" nonfiltered="4163" processed="4154" dbindex="99317">

Dendropsophus haraldschultzi s una espcie de granota que viu al Brasil, Per i, possiblement tamb, a Bolvia i Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Azevedo-Ramos, C. & Monteza, J.I. 2004.  Dendropsophus haraldschultzi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255151" title="Sistema reticuloendotelial" nonfiltered="4164" processed="4155" dbindex="99318">
El 1913, Aschoff i Landau individualitzaren un sistema cellular, diferenciant-lo funcionalment del teixit mesenquimats difs, que anomenaren sistema reticuloendotelial.

Les cllules del sistema reticuloendotelial tenen la capacitat d'acumular, en forma de grnuls, els colorants cids (activitat granulopoitica). En conseqncia, en quedarien excloses les cllules endotelials dels vasos sanguinis i limftics, aix com els fibroblastes, puix que la seva activitat granulopoitica s feble. El sistema retculoendotelial, concebut a la manera d'Aschoff, estaria constitut per:

 Les cllules reticulars de la pulpa esplnica, del retcul ganglionar i del teixit limftic en general;
 Les cllules reticuloendotelials dels sins limftics dels ganglis, dels sins sanguinis de la melsa i dels capilars del fetge, moll de l'os, escora suprarrenal i hipfisi;
 Els histicits (elements mbils del teixit conjuntiu), els esplecits i els histicits hemtics ;

A aquests grups celulars s'hi han afegit posteriorment les cllules del retcul del timus i del pncreas, algunes cllules perivasculars del testcul, elements cellulars del retcul adventici del sistema nervis i de la mesoglia.

Per ltim, Volterra va negar l'existncia de lmits al sistema retculoendotelial, concebint-lo com un sistema ests per tot l'organisme i que comprn, a ms de las cllules citades, les cllules acoblades al retcul perivascular dels vasos i les cllules indiferenciades del teixit conjuntiu lax (hemohistioblastes o clasmatcits). Va anomenar sistema reticulohistiocitari a aquest conjunt d'elements cellulars.

 Bibliografia .
 RUIZ, Argelles, G J. Actualizacin en Leucemias. Editorial Panamericana. 1 ed. 1996.
 SANS Sabrafn J i cols. Hematologa clnica. 3 ed. 1994.
 VERMYLEN, J y Verstraete, M Hemostasia. 1 ed. 1981.
 WILLIAMS, William J. Et al. Hematologa. 4 ed. Saint Louis: Mc Graw Hill, 1999.
 WINTROBE, Maxwell M. Et al. Hematologa Clnica. 9 ed. Philadelphia, 1981. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255154" title="Thierry Lacroix" nonfiltered="4165" processed="4156" dbindex="99319">
Thierry Lacroix, nascut el 2 de mar de 1967 a Nogaro, al Gers, s un antic jugador de rugbi a XV francs, evolucionant al lloc de mig d'obertura o tres quarts centre.

Quan el rugbi no era encara professional, exercia igualment la professi de cinesiterapeuta.

Participa als Copa del mn de rugby 1991 i 1995, del qual s el millor marcador amb 112 punts.

Desprs d'aquesta ltima, arriba a la Sud-frica on juga per al Natal. Hi guanya dos Currie Cup del qual la primera el 1995 contra els seus compatriotes Laurent Cabannes i Olivier Roumat que jugaven per a la Western Provncia.

De tornada a Europa, arriba a Anglaterra als Harlequins.

En total, la seva carrera al ms alt nivell s'ha ests sobre escassos vint anys, fins a l'edat de 37 anys.

Es fa llavors consultor-rugby, en principi sobre Frana Televisions desprs sobre TF1 i Eurosport.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255158" title="Estatut d'Autonomia d'Arag (1982)" nonfiltered="4166" processed="4157" dbindex="99320">
Estatut d'Autonomia d'Arag s la norma bsica d'Arag. El primer Estatut d'Arag va ser aprovat l'any 1982 i va ser reformat dos cops: 1994 i 1996. L'actual Estatut d'Autonomia substitueix el de 1982 i va entrar en vigor el 23 d'abril de 2007, Dia d'Arag, desprs d'assolir un consens gran a les Corts d'Arag. Compta amb el suport del PSOE d'Arag, del PP, del PAR i d'IU, mentre que Chunta Aragonesista es va abstenir en el trmit en la Cmera autonmica en considerar que el text no cobria al cent per cent les aspiracions d'autogovern d'Arag i que tenia mancances quant al reconeixement de les llenges prpies, al sistema de fiananciaci, a les competncies que podria assumir la Comunitat o que no blindava prou l'Ebre davant una amenaa de transvasament.

 Els recursos hidrulics .
Com a principals premisses, l'Estatut d'Autonomia d'Arag obliga als poders pblics a vetllar per a evitar transvasaments de les conques hidrogrfiques de les que Arag forma part, dintre del principi d'"unitat de conca". I en aquesta lnia, a ms, estableix que Arag haur d'emetre un "informe preceptiu" sobre qualsevol proposta de transferncia d'aiges, mentre que el Govern d'Espanya haur de propiciar "de forma efectiva" l'acord entre les Comunitats que puguin resultar afectades per un transvasament. Tamb respecte a l'aigua, garanteix una reserva d'aigua per a "s exclusiu dels aragonesos" de 6.550 hectmetres cbics, encara que atribux a la planificaci hidrolgica de l'Estat "les assignacions i reserves" per al compliment del principi de prioritat en l'aprofitament dels recursos hidrulics de la conca de l'Ebre. El text reconeix que l'Estat, per a fixar les seves inversions a Arag, ponderar, "amb carcter prioritari", la superfcie del territori, les despeses de construcci derivades de l'orografia i el carcter fronterer de la Comunitat. Es mant la redacci de l'article 48, que parla de la subscripci d'un acord bilateral de cooperaci per a concretar la participaci territorialitzada d'Arag en els tributs generals, possibilitat que existeix en l'Estatut aragons des de 1996 per que no s'ha posat en prctica en una dcada.

 Recursos financers .
L'Estatut regula la creaci d'una comissi mixta d'assumptes econmico-financers Estat-Comunitat d'Arag com rgan bilateral de relaci sobre finanament especfic aragonesa, dintre del marc establert per la Llei Orgnica de Finanament de les Comunitats Autonmiques (LOFCA), que haur de constituir-se en un termini de sis mesos des que l'Estatut entre en vigor, s a dir, abans del 23 d'octubre de 2007, i que haur de resoldre el litigi entre ambdues administracions sobre la cessi del rendiment de determinats tributs. En tot cas, es recull expressament el concepte de "lleialtat institucional" com a principi en el qual s'assenten les relacions entre Arag i l'Estat i com a compensaci per part d'aquest ltim quan adopti decisions que suposin una despesa inesperada per a les arques autonmiques. A ms, es possibilita la creaci d'una Agncia Tributria prpia que collaborar amb la de l'Estat, de forma paritria.

 Definici territorial .
El text reconeix a Arag com "nacionalitat histrica", mant la disposici addicional en la qual "no renuncia" a "els drets que com a tal li haguessin pogut correspondre en virtut de la seva histria" i inclou un nou ttol sobre l'Administraci de Justcia i altre sobre drets i deures dels aragonesos i principis rectors de les poltiques pbliques. Entre ells s'inclou l'obligatorietat de desenvolupar les actuacions necessries per al retorn a Arag dels bns del seu patrimoni que estan fora del seu territori.

 Reforma estatutria .
En la regulaci d'una posterior reforma, s'establix que una vegada sigui aprovada per les Corts d'Arag, ser debatuda de forma conjunta en una comissi mixta paritria en el Congrs dels Diputats i, desprs, podr ser sotmesa a referndum a Arag, i tamb s'establix la potestat del President d'Arag per a dissoldre les Corts i convocar eleccions que obrin una legislatura sencera.

 Augment de Competncies .
S'incrementa el nombre de competncies exclusives de 41 a 59 i s'inclou un article especfic sobre la Policia Autonmica, amb la potestat per a crear-la en el marc de l'Estatut. El nou Estatut passa de sis ttols (cinc ms el preliminar) a deu i de tres disposicions addicionals a sis, inclou 115 articles (enfront de 61 del text de 1996) i, per primera vegada en la seva histria, inclou un prembul que va sortir de les Corts amb detall histric de la trajectria d'Arag i que fou drsticament retallat en el trmit parlamentari en el Congrs.

Vegeu tamb. 
Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia d'Arag de 1936;

Enllaos externs.

 Estatut d'Autonomia de 2007;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255159" title="Dendropsophus jimi" nonfiltered="4167" processed="4158" dbindex="99321">

Dendropsophus jimi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Caramaschi, U., Nascimento, L.B. & Silvano, D. 2004.  Dendropsophus jimi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255160" title="Montgomery Scott" nonfiltered="4168" processed="4159" dbindex="99322">
Montgomery Scott (James Doohan)

 Va nixer a  any 2222 a Aberdeen, Esccia (Terra);
 Estat civil: Solter.
 La data de defunci s desconeguda, doncs a  any 2294 a bord de la Goddard es va perdre per  espai.

Anomenat familiarment Scotty, Montgomery Scott va ser enginyer cap en la nau USS Enterprise, servint al llarg de la seva carrera en 11 naus diferents. Els motors de la nau no tenen secrets per a ell, i no obstant aix en moltssimes ocasions ha utilitzat una dels seus dots principals, la improvisaci, per a salvar la situaci. Juntament amb la seva extrema professionalitat, s aquesta capacitat seva de combinar coneixements i intuci la qual li ha procurat la fama d'enginyer miraculs. A  any 2294, desprs de 52 anys de carrera, es va jubilar, per durant el viatge cap a la colnia de Norpin, on anava a romandre tranquillament la resta dels seus dies, la nau que ho duia es va estavellar en una esfera de Dyson. Scotty,  nic supervivent, passaria 75 anys susps en un bucle del transportador, fins que un equip de la U.S.S. Enterprise D el va rescatar en  any 2369. Desprs  aquesta aventura, Scotty va abandonar la idea del retiro i, a bord  una llanadora prestada pel capit Jean-Luc Picard, ha tornat a viatjar per la galxia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255165" title="Dendropsophus joannae" nonfiltered="4169" processed="4160" dbindex="99323">

Dendropsophus joannae s una espcie de granota que viu a Bolvia.

Referncies.

 Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Dendropsophus joannae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255166" title="Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia d'Arag de 1936" nonfiltered="4170" processed="4161" dbindex="99324">
Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia d'Arag de 1936 fou un projecte autonomista desenvolupat durant la Segona Repblica. s tamb conegut com Estatut de Casp degut al fet que fou en aquesta ciutat on grups de joventuts d'esquerres es van reunir el maig de 1936 i van decidir redactar un estatut d'autonomia. 

La seva redacci fou encarregada al militant nacionalista Gaspar Torrente d'Estado Aragons, qui form una comissi el treball de la qual acab el juny de 1936 amb la completa redacci del manuscrit. El text definitiu s presentat el 7 de juny, i el 15 de juliol de 1936 fou lliurat a les Corts, al costat del Projecte d'Estatut d'Autonomia de Galcia de 1936. No obstant aix l'esclat de la Guerra Civil a partir del 17 de juliol estroncaren tota possibilitat que la iniciativa autonomista segus endavant, i Arag fou repartit rpidament en dues zones dividides per la lnia del front. 

Vegeu tamb. 
Consell Regional de Defensa d'Arag ;
Estatut d'Autonomia d'Arag (1982) ;
Enllaos externs.
  

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255167" title="Olivier Sasset" nonfiltered="4171" processed="4162" dbindex="99325">
Olivera Sasset ("l'Olive") s un jugador de rugbi francs, nascut el 7 de juny de 1949 al Poujol-sur-Orb, antic tercera lnia ala (1 m 88, 88 kg), i posteriorment entrenador.

Biografia.
Desprs de debutar de jovenet al club de Bdarieux, i mestre de professi, va ocupar el lloc de tercera lnia ala a l'Association sportive de Bziers Hrault, durant l'poca del Gran Bziers que va dominar el rugby francs amb 10 ttols de campi de Frana, i 11 finals jugades entre 1971 i 1984. 

Ell mateix fou campi els anys 1971, 1972, 1974, 1975, 1977 i 1978. Fou el millor marcador d'assajos del campionat l'any 1978 (23 assajos). Va participar a la final del 1976. Vencedor tamb del Challenge Du Manoir els anys 1972, 1975 i 1977. Durant aquest perode acumul 17 seleccions a l'equip de Frana, del qual fou capit durant la gira del 74 a Argentina. Ja fou campi de Frana juniors l'any 1968.

Desprs de la crisi del club l'any 78, on pleguen l'entrenador Raoul Barrire i el capit Richard Astre, es fa crrec de l'equip durant la temporada 79-80 i aconsegueix un altre ttol pel club. Juga amb l'US Murviel-les-Bziers del 80 al 83 amb Henri Cabrol i Elie Vaquerin.
Del 83 al 85 entrena l'US Carcassona. Torna per entrenar el "seu" club, l'AS Bziers, el 1987-88 i el 2000.


L'any 2000 s sollicitat per l'Uni Esportiva Arlequins de Perpiny (USAP) on durant 4 anys imposa les seves idees, i porta el club, primer a la final de la copa d'Europa l'any 2003, perduda contra Tolosa, i la final del campionat de Frana l'any 2004, perduda contra l'Estadi Francs. Aquestes dues enormes decepcions provoquen la seva destituci.

Alguns mesos ms tard, Sasset s sollicitat per l'AS Montferrandaise, que tenia moltes dificultats en el campionat, i l'anomenen entrenador-consell. Redrea la situaci i aconsegueix classificar l'ASM per la Copa d'Europa. Per menys d'un any desprs de la seva arribada, es cansa dels desplaaments des del seu domicili a Murviel-ls-Bziers, plega i es fa crrec altre cop de l'AS Bziers que competeix en Pro D2, l'any 2005. A finals de la temporada 2007-2008, i desprs d'un final de temporada decebedor, quan Bziers ho tenia tot de cara per classificar-se per la semi-final de proD2, canvia la directiva del club i deixa d'entrenar (per voluntat prpia?). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255169" title="Dendropsophus koechlini" nonfiltered="4172" processed="4163" dbindex="99326">

Dendropsophus koechlini s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Per i, possiblement tamb, Colmbia. 

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C. & Angulo, A. 2004.  Dendropsophus koechlini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255173" title="Dendropsophus labialis" nonfiltered="4173" processed="4164" dbindex="99327">

Dendropsophus labialis s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Referncies.

 Ramrez Pinilla, M.P., Osorno-Muoz, M., Rueda, J.V., Amzquita, A. & Ardila-Robayo, M.C. 2004.  Dendropsophus labialis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255174" title="Consell Regional de Defensa d'Arag" nonfiltered="4174" processed="4165" dbindex="99328">

El Consell Regional de Defensa d'Arag, o tamb Consell d'Arag, fou una entitat administrativa creada el setembre de 1936 sota la Segona Repblica Espanyola de Francisco Largo Caballero i en el context de la Revoluci Espanyola de 1936. 

L'assemblea convocada a Bujaraloz a la fi de setembre de 1936 pel comit Regional de la CNT d'Arag, amb delegacions dels pobles i les columnes confederals, seguint les directives proposades el 15 de setembre de 1936 en Madrid pel ple Nacional de Regionals de la CNT, de proposar a tots els sectors poltics i sindicals la formaci de Consells Regionals de Defensa vinculats federativament a un Consell Nacional de Defensa que faria les funcions del govern central, acorda la creaci del Consell Regional de Defensa d'Arag, que integra l'Arag on s'havia proclamat el comunisme llibertari al pas de les columnes de milcies llibertries que partien des del 24 de juliol de 1936 des de Valncia i Barcelona, conformant aproximadament 450 collectivitats rurals, la prctica totalitat d'elles en mans de la CNT, amb unes 20 a crrec de la UGT. 



Malgrat el seu origen revolucionari fou reconegut el 6 d'octubre per decret del govern. Celebr la seva primera assemblea oficial el 15 d'octubre del mateix any, sent el seu mxim responsable Joaqun Ascaso, membre de la CNT i cos de Francisco Ascaso, si b no fou definitivament legalitzat i regulat pel govern de la Repblica fins al 23 de desembre de 1936, amb la condici que s'hi trobessin representats a l'administraci del Consell els partits integrants del Front Popular. Pera aquest motiu a partir de gener de 1937 el carcter revolucionari del Consell es veur progressivament minvat per la pressi dels membres del partit governamental, que augment la presncia i el nombre de membres. 

Ascaso va rebre el nomenament oficial de delegat governamental del Consell el 19 de gener de 1937. A mitjan febrer de 1937 se celebra un congrs en Casp amb el propsit de crear una Federaci de Collectivitats regional al que assistiren 500 delegats que representaven a 80.000 collectivistes de l'Arag llibertari. El 10 d'agost de 1937, durant el govern de Juan Negrn, tropes de la 11 Divisi de l'Exrcit republic sota el comandament d'Enrique Lster ocuparen militarment el territori administrat pel Consell Regional de Defensa d'Arag, dissolent l'entitat per ordre governamental i detenint Joaqun Ascaso i la resta de responsables del Consell, sota diverses acusacions. Desprs de la dissoluci del Consell i la detenci d'Ascaso, el Govern va nomenar Jose Ignacio Mantecn com a Governador General per a gestionar la regi.

Vegeu tamb. 
Revoluci Espanyola de 1936 ;

Enllaos externs. 
 
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255175" title="Dendropsophus leali" nonfiltered="4175" processed="4166" dbindex="99329">

Dendropsophus leali s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Per i, possiblement tamb, a Colmbia.

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., Reichle, S., Jungfer, K.-H., Angulo, A. & De la Riva, I. 2004.  Dendropsophus leali.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255176" title="Dendropsophus leucophyllatus" nonfiltered="4176" processed="4167" dbindex="99330">

Dendropsophus leucophyllatus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i, possiblement tamb, Veneuela. 

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., Reynolds, R., Coloma, L.A & Ron, S. 2004.  Dendropsophus leucophyllatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255178" title="Joaqun Ascaso" nonfiltered="4177" processed="4168" dbindex="99331">
Joaqun Ascaso Budra (Saragossa, aprox. 1906 o 1907- Caracas, mar de 1977) fou un anarcosindicalista, president del Consell Regional de Defensa d'Arag entre 1936 i 1937. Era cos de Francisco Ascaso. De professi obrer paleta, en la seva joventut es va afiliar a l'organitzaci anarcosindicalista Confederaci Nacional del Treball, participant en l'agrupaci anarquista "Els Indomables" i collaborant amb altra anomenada "Los Solidarios". 

Va ser detingut a Saragossa per les seves activitats anarcosindicalistes en 1924 i la fitxa policial li dna una edat de disset anys, desprs del que va fugir a Frana fins a l'adveniment de la Segona Repblica Espanyola, influt per la Revolta de Jaca. L'inici de la Guerra Civil espanyola l'enxampa a Barcelona i en el context de la Revoluci Espanyola de 1936, surt cap al front d'Arag, primer integrat en la Columna Durruti i posteriorment en la Columna Ortiz. Va rebre el nomenament oficial de delegat governamental del Consell Regional de Defensa d'Arag el 19 de gener de 1937. 

Desprs de la dissoluci del Consell, va ser detingut per ordre del Govern de la Segona Repblica Espanyola el 19 d'agost de 1937, va romandre pres 38 dies a la pres de Sant Miquel dels Reis, prop de Valncia, i finalment va marxar a Frana a travs d'Andorra amb Antonio Ortiz, des d'on va marxar cap a Uruguai, passant tamb per Xile i Paraguai, establint-se en Veneuela, on va formar en la dcada de 1960 el grup anarquista Fuerza nica, al costat d'Antonio Ortiz i altres membres llibertaris en l'exili. 

L'historiador Alejandro Dez Torre va rescatar i va publicar en 2006 un llibre escrit pel propi Ascaso, "Memorias, 1936-1938", editat per la Universitat de Saragossa. Tamb l'escriptor Francisco Carrasquer, germ del tamb escriptor Flix Carrasquer, va publicar aquest mateix any'"Ascaso y Zaragoza. Dos prdidas: la prdida", un treball d'investigaci sobri Ascaso i el Consell. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255179" title="Franc malgaix" nonfiltered="4178" processed="4169" dbindex="99332">

El franc malgaix (en francs franc malgache o, simplement, franc) fou la unitat monetria de Madagascar fins al 2005. El seu codi ISO 4217 era MGF i s'acostumava a abreujar Fmg. Es dividia en 100 cntims (centimes).

Fou introdut pel govern colonial francs l'1 de juliol del 1925 en substituci del franc francs en termes paritaris (1:1). Fou substitut pel franc CFA de Madagascar i les Comores el 26 de desembre del 1945 a ra d' 1 franc CFA per 1,7 francs francesos. El franc malgaix fou reintrodut pel govern independent de l'illa l'1 de juliol de 1963, amb el mateix valor que el franc CFA precedent. En aquesta poca s quan s'introdueix l'ariary, una moneda que nominalment val 5 francs, i que acabar substituint el franc malgaix l'1 de gener del 2005, precisament a ra de 5 francs per ariary. Tant monedes com bitllets tenien el valor imprs alhora en francs i ariary.

El franc malgaix fou ems inicialment per l'Institut d'Emissi Malgaix (Famoaham-bolan'ny Repoblika Malagasy en malgaix, Institut d'mission Malgache en francs) fins al 1974, en qu fou reemplaat pel Banc Central de Madagascar (Banky Foiben'i Madagasikara / Banque Centrale de Madagascar). 

Vegeu tamb.
Franc;

Enllaos externs.
Monedes de Madagascar ;
Bitllets de Madagascar ;
Banc Central de Madagascar ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255182" title="Dendropsophus limai" nonfiltered="4179" processed="4170" dbindex="99333">

Dendropsophus limai s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Rodrigues, M.T. 2004.  Dendropsophus limai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255183" title="Simfonia nm. 2 de Brahms" nonfiltered="4180" processed="4171" dbindex="99334">

La Simfonia nm. 2 en re, Op. 73, de Johannes Brahms, va ser composta a l'estiu de 1877 durant una visita als Alps austracs.  El procs de creaci va ser breu, si hom el compara amb els quinze anys que Brahms va dedicar a la composici de la seua Primera Simfonia.  

El temperament amable de la simfonia ha estat comparat amb el carcter pastoral de la sisena simfonia de Ludwig van Beethoven. En contrast, la Simfonia nm. 1 de Brahms estava marcada per l'ombrvola tonalitat de do menor.

El compositor havia escrit al seu editor (22 de novembre de 1877) que la seua segent simfonia seria malencnica i que de fet la partitura sorgiria del dolor. Tot i que l'obra ni s trgica ni especialment dramtica, el carcter dels dos primers moviments, tranquils i contemplatius amb certs clmaxs en to menor, suggereix que aquesta carta pot no haver estat un simple acudit. Els dos darrers moviments sn de carcter ms lleuger, per tamb ms curts. 

L'estrena va tenir lloc el 30 de desembre de 1877 a Viena, sota la direcci de Hans Richter. Una interpretaci tpica t una durada d'entre 40 i 50 minuts.

Moviments.
En la seua segona simfonia, Brahms va respectar els principis estructurals de la simfonia clssica, en la qual dos moviments rpids en els extrems, emmarquen dos moviments intermedis: un segon moviment lent i un tercer moviment en forma de curt scherzo. 

I. Allegro non troppo.
Els violoncels i contrabaixos comencen la simfonia de manera tranquilla, abans que les trompes anuncien amablement el tema principal. Els instruments de fusta desenvolupen la secci, mentre que altres instruments s'hi van unint progressivament vers un punyent forte (comps 58). S'hi introdueix un nou tema al comps 82, en fa sostingut menor. Desprs del comps 182, l'exposici pot ser repetida des del principi, depenent del director i l'orquestra. Desprs de la secci de desenvolupament (vegeu forma sonata), s'hi repeteix de nou el segon tema al comps 370. Cap al final del primer moviment, Brahms va indicar, al comps 497, "in tempo, sempre tranquillo", i s amb aquest carcter com conclou la resta del moviment, tancant amb la prescrita tonalitat de re major.

II. Adagio non troppo.
Els violoncels, en companyia dels contrabaixos i els fagots introdueix un tema mrbid, des del comps 1 al 12.  Brahms va inserir-hi un nou tempo al comps 33 amb la indicaci "L'istesso tempo, ma grazioso". Ac, l'atmosfera fosca i ombrvola continua fins a l'acabament del moviment 

III. Allegretto grazioso (quasi andantino).
Els violoncels en pizzicato proporcionen el marc per a la introducci d'aquest moviment, per l'obo s l'encarregat d'exposar la melodia principal. Els instruments de corda exposen un contrastat segon tema amb la indicaci "Presto ma non assai", que s desenvolupat per l'orquestra al complet. El comps 107 ens du de nou el tema principal i el carcter amable, per l'idilli s'interromp al comps 126, on t lloc la reexposici del segon tema presto. Encara una vegada ms, Brahms reverteix el moviment al tempo inicial (comps 194), concloent amb un final tranquil.

IV. Allegro con spirito.
Les cordes, amb intensitat (per amb tranquillitat) inicien el moviment final. Una sorollosa secci irromp inesperadament al comps 23, amb l'orquestra al complet. Quan la tensi sembla desaperixer, els violins introdueixen un nou tema en la major, amb la indicaci "largamente". Els instruments de vent el repeteixen i es desenvolupa amb la participaci d'altres instruments. Al comps 155 s'hi repeteix el primer tema, per en lloc de la sorollosa joia escoltada abans, Brahms introdueix la secci de desenvolupament del moviment. A mitat moviment (comps 206) una secci amb la indicaci de tanquillo elabora material precedent. El primer tema torna de nou al comps 244, i s'hi sent el familiar forte de l'orquestra. En aquesta ocasi, en lloc del tema en la major escoltat en la secci indicada com largamente, Brahms permet que el tema siga exposat en la tonalitat nominal de la simfonia: re major. Cap al final de la simfonia, acords descendents i un seguit confs de notes interpretats per diversos instruments de l'orquestra (compassos 395 a 412) desemboquen novament en el familiar tema en la major, per ara submergit en la confusi dels instruments de metall, que condueix a un final triomfal amb l'orquestra al complet i amb un redoble de les timbales.

Referncies.


Bibliografia.
 Walter Frisch. Brahms: The Four Symphonies New Haven: Yale University Press (2003): 67 - 90;

 Enllaos externs .
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255184" title="Dendropsophus luteoocellatus" nonfiltered="4181" processed="4172" dbindex="99335">

Dendropsophus luteoocellatus s una espcie de granota que viu a Veneuela.

Referncies.
 Mijares, A., Manzanilla, J. & La Marca, E. 2004.  Dendropsophus luteoocellatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255194" title="Joan Gar i Clofent" nonfiltered="4182" processed="4173" dbindex="99336">

Joan Gar (Borriana, 1965) ha conreat diferents gneres literaris, entre els quals la poesia (Fsica dels lmits, Poema d amor en dos temps), l'assaig (La conversacin mural, Un cristall habitat), el dietari (Les hores fecundes, Senyals de fum) i, finalment, la novella (On dormen les estrelles, La balena blanca).

Com a escriptor ha rebut diferents premis comercials i tamb premis de la crtica de l'Institut Interuniversitari de Filologia i l'Associaci d Escriptors en Llengua Catalana. Entre aquests guardons destaca el premi Fundesco (1994), el ms prestigis que es concedia a l'estat Espanyol per a assajos sobre comunicaci.

Des del punt de vista periodstic collabora habitualment en diferents mitjans, entre els quals el setmanari El Temps i els diaris El Pas i Pblico.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255195" title="Dendropsophus marmoratus" nonfiltered="4183" processed="4174" dbindex="99337">

Dendropsophus marmoratus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., La Marca, E., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Dendropsophus marmoratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255196" title="Velluters" nonfiltered="4184" processed="4175" dbindex="99338">

Velluters s un dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de Valncia, tamb conegut oficialment amb el nom de El Pilar. El 2007 tenia una poblaci de 3.912 habitants. El 1981 en sumava 5.578, fet que mostra la forta prdua de poblaci d'aquest barri i de tot el districte en els ltims anys; no obstant aix, del 2003 en la seua poblaci s'ha estabilitzat. L'actual barri de Velluters o del Pilar resta delimitat pels carrers de Guillem de Castro, Quart, Rei en Jaume, Moro Zeit, Santa Teresa, Peu de la Creu, Maldonado, Beata, Bar de Crcer, Hospital i Guillem de Castro novament.  

El ple desenvolupament del barri es va produir desprs de la construcci de la muralla del segle XIV de Pere el Cerimonis (1356). Abans era encara una rea extramurs i amb la construcci de la murada conegu un rpid desenvolupament intramurs, i amb un plnol en escaquer, a diferncia de la intrincada trama d'origen islmic dels barris de la Xerea, la Seu i el Mercat.

A partir del segle XV s'installaren nombrosos artesans de la seda o velluters, que li donen nom al barri. La manufactura de la seda fou la principal i quasi nica activitat que es desenvolupava al barri, per la crisi de la indstria sedera de Valncia a mitjan segle XIX supos l'inici de la seua decadncia i deteriorament.

Desprs de l'enderrocament de les murades el 1865 el barri rest solament una rea residencial. La manca d'equipaments i les destrosses urbanstiques del segle XX, especialment l'obertura de l'avinguda del Bar de Crcer (1940-1957), que allava Velluters de la resta de Ciutat Vella, feren que perdera la seua uniformitat i esdevinguera un barri degradat.

Durant el que portem del segle XXI s'ha fet un important esfor de rehabilitaci i de reconstrucci a Velluters, que inclou l'esponjament d'alguns places (com ara la de Viriat), i la construcci del carrer de Guillem Sorolla entre Guillem de Castro i Bar de Crcer. Entre els carrers de Murillo i de Quart es pot dir que s'ha bastit una rea residencial nova de trinca, tot i que en general amb edificis que harmonitzen amb l'entorn. Aix ha possibilitat que des del 2003 s'haja frenat el fort despoblament que patia des dels anys 1980 i encara des dels anys 1960.    

   


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255197" title="Dendropsophus mathiassoni" nonfiltered="4185" processed="4176" dbindex="99339">

Dendropsophus mathiassoni s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Referncies.

 Rueda, J.V., Castro, F., Acosta-Galvis, A. & Bolvar, W. 2004.  Dendropsophus mathiassoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255199" title="Dendropsophus melanargyreus" nonfiltered="4186" processed="4177" dbindex="99340">

Dendropsophus melanargyreus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Guaiana Francesa, Paraguai i Surinam. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D., Azevedo-Ramos, C., Reynolds, R. & Hoogmoed, M. 2004.  Dendropsophus melanargyreus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255200" title="Gerardo Iglesias Argelles" nonfiltered="4187" processed="4178" dbindex="99341">
Gerardo Iglesias Argelles (29 de juny de 1945, La Cerezal, Astries) s un poltic espanyol retirat. 
 Primers anys . 
En 1950 va ser testimoni de la tortura brutal del seu pare, detingut per la Gurdia Civil per donar suport als guerrillers antifranquistes. 
 Participaci poltica . 
Miner de professi, va comenar a militar en el Partit Comunista d'Espanya (PCE) amb tot just 16 anys, el 1961. Per les seves activitats poltiques i sindicals (va participar en l'organitzaci de Comissions Obreres) va ser empresonat alguns cops durant la dictadura de Francisco Franco. En 1962, amb motiu de la gran vaga minera asturiana, va ser detingut per primera vegada. El 1963 va ser escollit membre del Comit Regional del PC d'Astries.. 

El 1966 Iglesias va ser detingut amb altres membres de la Coordinadora Provincial de Comissions Obreres i condemnat a quatre anys i sis mesos de pres. En 1973 va ser escollit membre del Comit Central del PCE, per fou detingut novament i va haver de complir altre any de pres..

Iglesias va liderar constantment lluites en nom de la millora de vida per als miners, utilitzant el seu crrec en el partit per a pressionar al govern. Les autoritats civils sabien que el pou Tres Amigos (el ms important de la zona), a Mieres, es concentrava en la cpula dirigent del comunisme asturi, amb Gerardo Iglesias al capdavant. En aquest sentit, els els portantveus oficials desacreditaven la lluita sindical per acusar-la de "lluita d'interessos privats".. 

Desprs de l'Assemblea General de Barcelona en 1976 va ser escollit primer Secretari General de Comissions Obreres d'Astries. La III Conferncia Regional del PC d'Astries el nomen Secretari General en 1978. Aquest mateix any fou reelegit membre del Comit Central del PCE en l'IX Congrs i passa a formar part del Comit Executiu. El novembre de 1982, desprs de la dimissi de Santiago Carrillo fou nomenat Secretari General del PCE. Pertanyia al sector renovador i es va mantenir enfrontat al sector eurocomunista de Carrillo fins a la seva expulsi el 1985. 

En 1986 va participar en la creaci d'Izquierda Unida de la qual va ser nomenat Coordinador General. A les eleccions generals espanyoles de 1986 va ser escollit diputat per Madrid. El 1988, durant el XII Congrs del PCE, i desprs de la renncia de Gerardo Iglesias, Julio Anguita fou designat nou Secretari General del PCE.

Desposset de tots els seus crrecs, es va retirar del partit. Encara que va rebre en 1990 una proposta per a presentar-se novament a les eleccions autonmiques, no va acceptar i va deixar definitivament la poltica.. Es reincorparia al seu antic lloc en la mina, fins que per causa d'una malaltia va haver de retirar-se.

 Referncies . 


Enllaos externs.
Gerardo Iglesias detingut per la policia franquista el 1974;
Fotografia de Gerardo Iglesias;
Una altra fotografia de G. I.;

  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255202" title="Dendropsophus meridensis" nonfiltered="4188" processed="4179" dbindex="99342">

Dendropsophus meridensis s una espcie de granota que viu a Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. 2004.  Dendropsophus meridensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255204" title="Dendropsophus meridianus" nonfiltered="4189" processed="4180" dbindex="99343">

Dendropsophus meridianus s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Peixoto, O.L. 2004.  Dendropsophus meridianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255207" title="La Seu (barri de Valncia)" nonfiltered="4190" processed="4181" dbindex="99344">

La Seu s el barri ms antic de la ciutat de Valncia i un dels que componen el districte de Ciutat Vella de Valncia. El 2007 tenia una poblaci de 2.789 habitants. El 1981 en sumava 3.758, fet que mostra la forta prdua de poblaci d'aquest barri i de tot el districte en els ltims anys, tot i que de 2003 cap ac s'ha frenat la despoblaci i fins i tot s'ha recuperat lleugerament, grcies al procs de rehabilitaci i reconstrucci d'aquest sector de la ciutat.

 Histria .

Rep el nom de la Seu, perque la Catedral de Valncia es troba al bell mig del barri. La plaa de la Mare de Du, tamb dita de la Seu s el centre del barri, i centre poltic i espiritual del pas. El barri compta amb quasi 2.150 anys d'histria, per tal com nasqu l'any 138 abans de Crist, amb la mateixa fundaci romana de Valncia. 

El barri de la Seu fou el cor de la Valentia republicana i de la imperial i tamb ho fou de Balansiya. Des de la fundaci del Regne de Valncia (1238) i fins la divisi provincial (1833), el barri de la Seu ha estat el centre administratiu d'aquest territori, i encara ho continua sent hui desprs que el 1982 s'aprovara l'Estatut d'Autonomia de Valncia, i es recuperaren les institucions forals (Generalitat i Corts Valencianes), ja que tant el Palau de la Generalitat com el Palau dels Borja o de Benicarl (seu de les Corts Valencianes) es troben en aquest barri, que tamb alberga la Seu de Valncia, centre de l'arxidicesi valentina. A la Seu tamb es troben el Palau de la Batlia, seu de la Diputaci de Valncia, i alguns dels principals monuments de la ciutat. A ms, es una de les principals zones de lleure nocturn al voltant del carrer de Cavallers i plaa de la Mare de Du.

 Lmits .

El barri de la Seu correspon a grans trets amb la Valentia imperial (s. II dC), i formava part ntegrament de la Balansiya musulmana, mentre que els barris del Carme, el Mercat, Sant Francesc i la Xerea noms s'incloen parcialment dins la Valncia islmica). Aix explica la trama urbana laberntica d'aquest barri, hereva en bona part del traat musulm.    

En l'actualitat i, des del punt de vista administratiu, el lmit del barri de la Seu comena a la plaa dels Furs (darrere de les Torres de Serrans) i va cap al sud pel carrer de Serrans, fins al carrer de la Concrdia, on gira a la dreta i desprs de seguida a l'esquerra pel dels Borja, fins arribar al carrer de Cavallers, que segueix fins al carrer de l'Abadia de sant Nicolau, on tomba a l'esquerra fins a les places de Sant Nicolau i del Forn de sant Nicolau. Desprs gira a l'esquerra per Cadirers, Purssima i Corretgeria, girant a la dreta per Assaonadors, Sabateria dels Xiquets i plaa de Lope de Vega, on gira a l'esquerra pel carrer de la Capelleria fins a la plaa de la Reina i el carrer de la Pau, on tomba a l'esquerra per Castellvins i Avellanes, Venerables, Tossalet i Trinitaris fins a la plaa del poeta Llorente, on gira a l'esquerra per vora riu per Pintor Lpez i Comte de Trenor, fins trobar de nou les torres de Serrans.

 Monuments .

Inclou alguns dels monuments ms interessants de la ciutat, com ara:

la Seu de Valncia (s.XIII-XVIII);
la Baslica de la Mare de Du dels Desemparats (s. XVII);
les runes arqueolgiques de l'Almoina (romanes, visigriques i musulmanes);
l'Almod (magatzem del gra) (s.XVI);
Esglsia de Sant Caterina (s. XIII-XVIII);
Esglsia de Sant Nicolau (s. XIII-XVIII);
Esglsia del Salvador (S.XIII-XVIII);
Palau de la Generalitat (s. XV-XVI i XX);
Palau dels Catal de Valeriola;
Palau de la Batlia (Diputaci de Valncia);
Palau dels Scala (Diputaci de Valncia);
Palau dels Borja o de Benicarl (seu de les Corts Valencianes);
Palau del Marqus de Campo (Museu de la Ciutat);

    
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255208" title="Associaci Cultural del Matarranya" nonfiltered="4191" processed="4182" dbindex="99345">
Associaci Cultural del Matarranya s una entitat cultural creada a Calaceit el 1989 per iniciativa d'un grup d'intellectuals compromesos en la defensa i la promoci de la cultura de la comarca del Matarranya. El seu mbit d'actuaci comprn tots els municipis catalanoparlants de la provncia de Terol i les viles de Maella, Favara i Nonasp de la provncia de Saragossa.

Les seves finalitats principals sn l'estudi i la divulgaci de la histria, la geografia, la cultura i les tradicions prpies de la comarca i el suport a la producci cultural, literria i artstica dels seus associats. Forma part d'Iniciativa Cultural de la Franja.

 Enllaos externs .
 Web de l'Associaci Cultural del Matarranya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255209" title="Dendropsophus microcephalus" nonfiltered="4192" processed="4183" dbindex="99346">

Dendropsophus microcephalus s una espcie de granota que viu a Belize, Brasil, Colmbia, Costa Rica, Guaiana Francesa, Guatemala, Guyana, Honduras, Mxic, Nicaragua, Panam, Surinam, Trinitat i Tobago, Veneuela i, possiblement tamb, a Bolvia, El Salvador i Per.

Referncies.
 Santos-Barrera, G., Sols, F., Ibez, R., Wilson, L.D., Savage, J., Lee, J., Rodrigues, M.T., Caramaschi, U., Mijares, A. & Hardy, J. 2004.  Dendropsophus microcephalus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255211" title="El Mercat" nonfiltered="4193" processed="4184" dbindex="99347">


El Mercat s un dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de Valncia. Histricament ha estat el de major activitat comercial, tot i que en l'actualitat el barri de sant Francesc l'hi supera. 

El 2007 tenia una poblaci de 3.266 habitants. El 1981 en sumava 4.474, fet que mostra la forta prdua de poblaci d'aquest barri i de tot el districte en els ltims anys. No obstant aix, del 2003 en la seua poblaci s'ha estabilitzat, grcies a la rehabilitaci que experimenta el barri.

La meitat oriental del barri era intramurs quan es constru la muralla rab del segle XI (de la plaa del Mercat cap a llevant). Ja en poca islmica albergava l'alcaisseria (mercat de productes txtils de qualitat) i part del sc (mercat rab). Desprs de la conquesta, el rei Jaume I conced llicncia a la ciutat de Valncia, concretament el 1266, per celebrar mercat setmanal el dijous en l'anomenat Pla de la Boatella, una zona de pastures que hi havia tot just a l'altre costat de la murada islmica, corresponent a un bra sec del riu Tria, noms inundat en temps d'avingudes. De llavors en, aquest pla de la Boatella (desprs anomenat Pla del Mercat) ha estat el cor comercial de la ciutat.

Pere el Cerimonis man construir la muralla del segle XIV (1365), grcies a la qual el barri qued tot intramurs i en una posici estratgica en el centre de la Ciutat Vella, que durant el segle XIV i fins al XIX era quasi sinnim de la ciutat. Aquest fet refor la importncia comercial d'aquest pla de la Boatella o del Mercat, que esdevindria el lloc de ms gran activitat comercial de la ciutat fins ben entrat el segle XX. No s casualitat que durant els segles XV i XVI fora ac, en ple centre comercial, on es construra la Llotja de Mercaders, amb la seua Sala de Contractaci, la Taula de Canvis i Depsits i el Consolat de Mar.

El Pla del Mercat fou conegut de ben antuvi per les cases amb porxes, per la concentracio de botiguers i de parades de mercat, pels espectacles i tamb pels aldarulls. En tant que lloc mes concorregut de la ciutat, entre els segles XV i XVIII hi havia el cadafal de la forca, on penjaven els ajusticiats, i lloc de festes, justes, tornejos i corregudes de bous.

Fins a comenament del segle XX el mercat encara es feia a base de parades amb tendals de lona que eren desmuntats a migdia. Durant el segle XIX la plaa s ampli amb l enderroc del convent de les Magdalenes, pero fins al 1914, no s inici la construcci de l edifici cobert del Mercat Central. Calgu comprar i enderrocar algunes cases per reunir un solar d uns 8.000 m2. El projecte, de 1914, fou d Alexandre Soler March i de Francesc Gurdia i Vial.

Fins als anys 1970 el barri del Mercat ha estat el gran centre de comer de la ciutat, grcies a l'enorme activitat comercial que albergaven el Mercat Central i els seus carrers adjacents, per la construcci de grans magatzems i de botigues de marques multinacionals al barri de Sant Francesc i al districte de l'Eixample li ha restat protagonisme comercial.

No obstant aix, continua amb una gran activitat comercial, per tal com el Mercat Central posseeix ms d'un miler de parades d'alimentaci, i pels seus carrers adjacents es concentra una gran activitat comercial a la menuda.

El barri del Mercat posseeix alguns dels monuments ms interessants de la ciutat, com ara:

la Llotja de la Seda (Patrimoni de la Humanitat)(s.XV-XVI);
el Mercat Central (1910-1928);
Esglsia de Sant Joan del Mercat (s.XIII-XVIII);
Conjunt de la Plaa del Mercat ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255216" title="Dendropsophus microps" nonfiltered="4194" processed="4185" dbindex="99348">

Dendropsophus microps s una espcie de granota que viu a Brasil i, possiblement tamb, a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S., Pimenta, B. & Segalla, M.V. 2004.  Dendropsophus microps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255217" title="Simfonia nm. 3 de Brahms" nonfiltered="4195" processed="4186" dbindex="99349">

La Simfonia nm. 3 en fa major Opus 90 de Johannes Brahms va ser composta a l'estiu de 1883 a Wiesbaden, gaireb sis anys desprs d'haver acabat la seua Segona Simfonia. Mentrestant, Brahms havia compost algunes de les seues obres mestres, entre les que cal esmentar el Concert per viol, les dues obertures, i el Concert per a piano nm. 2.

Histria i estrena.
La tercera simfonia est basada probablement en esbossos d'anys anteriors. Un dels seus motius principals s'inspira en la transposici musical de les inicials d'una frase que ell s'estimava molt: "Frei aber froh" (lliure per feli, FAF, s a dir: fa-la-fa, tot i que realment la segona nota s la bemoll).

Va ser estrenada el 2 de desembre de 1883 per l'Orquestra Filharmnica de Viena, sota la direcci de Hans Richter que la va considerar com l'Eroica de Brahms (alludint a la Tercera Simfonia de Beethoven).

Moviments.
La simfonia t quatre moviments, amb una durada total de 40 minuts:

Allegro amb brio ;
Andante ;
Poc allegretto ;
Allegro;

Miscellnia.
El fams tema del tercer moviment va aparixer a la pellcula Aimez vous Brahms? d'Anatole Lidvak, al documental de la BBC The Century of the Self d'Adam Curtis, i tamb s'usa a la can Baby alone in Babylone de Serge Gainsbourg.

Enllaos externs.

Partitura orquestral a International Music Score Library Project (IMSLP);
Partitura orquestral de la simfonia a VARIATIONS Prototype: Online Musical Scores ;
Notes i discografia de la simfonia a http://www.allmusic.com/;
MIDIs de la simfonia a http://www.classicalarchives.Com/;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255218" title="(154) Bertha" nonfiltered="4196" processed="4187" dbindex="99350">
Berta s l'asteroide nm. 154 de la srie. Fou descobert el 4 de novembre del 1875 des de Pars pels germans Paul Henry i Prosper Henry per el descobriment s'assign aquest cop a en Prosper (1849-1903), una curiosa prctica de comunicar alternativament els descobriments que feien plegats.

s un asteroide molt fosc i molt gran de la zona ms externa del cintur principal. El seu nom es deu a Berthe Martin-Flammarion, germana de l'astrnom Camille Flammarion (1842-1925).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255222" title="Dendropsophus minimus" nonfiltered="4197" processed="4188" dbindex="99351">

Dendropsophus minimus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Azevedo-Ramos, C. 2004.  Dendropsophus minimus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255224" title="La Gresca" nonfiltered="4198" processed="4189" dbindex="99352">
La Gresca fou un peridic dels diumenges editat per catalans establerts a Santiago de Cuba (Cuba) el febrer de 1869, amb forta influncia de la Renaixena. Va patrocinar la publicaci a l'Havana el 1871 el primer llibre bilinge Fe, ptria, amor, escrit per l'exiliat liberal Francesc Camprodon i Lafont.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255226" title="Dendropsophus minusculus" nonfiltered="4199" processed="4190" dbindex="99353">

Dendropsophus minusculus s una espcie de granota que viu a Colmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela. 

Referncies.

 Acosta-Galvis, A., MacCulloch, R., Manzanilla, J. & Hardy, J. 2004.  Dendropsophus minusculus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255227" title="El Rajol" nonfiltered="4200" processed="4191" dbindex="99354">

El Rajol s una petita cala de l'illa de Mallorca, ubicada a la urbanitzaci de la Costa dels Pins al terme municipal de Son Servera.

Referncies.
El Rajol ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255230" title="Llista d'estats sobirans del 1938" nonfiltered="4201" processed="4192" dbindex="99355">

  

Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Estat Federal d'ustria (fins el 12 de mar);

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hatay   Repblica de Hatay (des del 7 de setembre);
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Gran Imperi Manx;
 Mengjiang   Govern Mongol Autnom Unit;
   Tibet;
 Govern Provisional de la Xina   Govern Provisional de la Xina;
 Govern Reformat de la Repblica de la Xina (des del 28 de mar);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255233" title="Santiago de Cuba" nonfiltered="4202" processed="4193" dbindex="99356">

Santiago de Cuba s la segona ciutat de Cuba i est situada a l' orient de l'illa. Va ser fundada en 1515 pel conquistador espanyol Diego Velzquez de Cullar, entre les primeres set viles de Cuba. El conquistador Hernn Corts va ser el primer alcalde de la ciutat i d'all va partir cap a la conquesta de Mxic. De Santiago va partir tamb el conquistador i explorador Pnfilo de Narvez amb el ttol de Adelantado a ms del ttol de Governador cap a les costes de Florida en viatge exploratori, viatge que va acabar en fracs i li va costar la vida. Va ser la primera capital de Cuba, comptant amb condicions geogrfiques excepcionals. Per la badia santiaguera van entrar els primers esclaus negres a Cuba i amb ells fortes arrels africanes i espanyoles.

Situaci geogrfica. 
Santiago de Cuba es troba en el sud-est de la illa, coordenades 20,01 N, 75,82 O. Histricament, Santiago de Cuba ha estat la segona ciutat ms important de Cuba, per darrere de L'Havana. Compte amb una badia connectada amb el Mar Carib i s un important port. La ciutat ha anat creixent al fons de la seva badia i est envoltada, en terra ferma, per la Sierra Maestra. Aix condiciona el clima clid i humit del lloc, alhora que permet admirar bells paisatges amb una rica composici d'elements urbans, naturals i marins al mateix temps. Possex un relleu irregular, la qual cosa va contribuir al desenvolupament d'un escenari urb on les avingudes i carrers s'alcen o baixen.

Poblaci. 
En 2005 la ciutat de Santiago de Cuba tenia una poblaci de 425,780 habitants. El municipi en el mateix any comptava amb 494,913 habitantes.




 Histria .
Fou la primera capital de Cuba, des de la seva fundaci el 1515 fins a 1556 i s coneguda com la Ciutat Heroi de Cuba, ttol que va li ser concedit pel suport del seu poble a les gestes independentistes dels cubans. Santiago de Cuba va ser atacada tamb per corsaris, |pirates i filibusters, que cercaven les riqueses del territori. La Guerra dels Deu Anys va trobar un positiu suport a Santiago, a pesar de ser una comarca fortament defensada per la seva condici de centre poltic-econmic.

El 24 de febrer de 1895 es va iniciar la Guerra d'Independncia en la que Santiago va tenir gran protagonisme. La fi del domini colonial espanyol tamb inclou accions decisives als voltants de la ciutat, com el Combat de la Lloma de San Juan i la Batalla Naval de Santiago de Cuba. 

El 26 de juliol de 1953 s'hi produ l'assalt a la Caserna Montcada per joves revolucionaris dirigits per Fidel Castro. Encara que l'acci revolucionria va fracassar, es va complir el seu objectiu immediat. El 30 de novembre de 1956 es produ l'Aixecament de Santiago de Cuba i sortiren als carrers per primera vegada les Milcies Verda Olivera del Moviment 26 de Juliol, amb braalet vermell i negre, decidides a enfrontar-se a Fulgencio Batista per a donar suport el desembarcament de Fidel provinent de Mxic amb 81 acompanyants. En aquesta acci van morir Pepito Tey, Otto Parellada i Tony Alom. Amb posterioritat al desembarcament del Granma el 2 de desembre de 1956 es reun Frank amb Fidel a la Sierra Maestra i li promet enfortir l'escamot amb els combatents de la clandestinitat. Aquest pla va contribuir que s'assols la victria. En els dies finals de 1958, les tropes dirigides per Fidel Castro i sota el comandament d'Huber Matos i Juan Almeida van assetjar la ciutat. 

El 31 de desembre l'Exrcit Rebel es trobava preparat per l'assalt final per a prendre la ciutat, amb suport dels grups que operaven en la clandestinitat. Al final de la nit de l'1 de gener des de la balconada central de l'Ajuntament, situat actualment enfront del Parc Cspedes, Fidel va proclamar el triomf definitiu de la Revoluci Cubana. 
Arquitectura. 
A la ciutat coincideixen estils arquitectnics mltiples, des del barroc fins al neoclssic ms depurat. Sn d'especial inters els parcs arbrats, els carrers escalonats, les construccions colonials amb immensos ventanals i atapedes balconades. A Santiago es conserven tresors histrics, com la primera casa d'Amrica, la primera catedral de Cuba, la primera mina de coure a cel obert de tot el continent americ o el primer museu cub. Per ms enll dels propis encants que resulten dels ambients urbans, no es concebria a Santiago de Cuba sense la seva gent espontnia, alegre, natural. 
La seva cultura. 
Santiago de Cuba s el bressol d'una gran quantitat dels gneres musicals de Cuba. Ha estat reconeguda com el bressol del so i el bolero, la trova tradicional i l'expressi coral tenen un profund arrelament. All van nixer grans msics, com Sindo Garay, ico Saquito, Eliades Ochoa, Compay Segundo. s sens dubte una ciutat excepcional, en la qual es combinen mltiples valors que permeten al visitant entrar en contacte amb la idiosincrsia de la seva gent, la cultura i histria del lloc, mentre gaudeix de la naturalesa extica. Santiago de Cuba possex diversos centres d'educaci superior. Entre els ms importants hi ha la Universitat d'Orient, l' Institut Superior de Cincies Mdiques i l'Institut Superior Pedaggic "Frank Pas". 
Patrimoni de la Humanitat.
Castell de San Pedro de la Roca.

El Castell de San Pedro de la Roca va ser declarat per la UNESCO en 1997 com Patrimoni de la Humanitat, on se cita com "el ms complet i millor preservat exemple de la arquitectura militar Hispanoamericana, basat en principis de disseny itali i Renaixentista. 
Runes de les plantacions de caf. 
Els paisatges arqueolgics de les primeres plantacions de caf del sud-est de Cuba van ser declarades per la UNESCO en 2000 com Patrimoni de la Humanitat per ser una evidncia nica d'una forma pionera de l'agricultura en un terreny difcil.

Reserva Mundial de la Biosfera.
Parc Baconao.

El Parc Baconao de Santiago de Cuba fou inscrit el 1987 per la UNESCO a la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera .

Personatges famosos.



Ciutats agermanades.

  Cartagena de Indias, Colmbia;
  Esmeralda, Equador;
  Lisboa, Portugal;
  Maracaibo,Veneuela;
  Montego Bay, Jamaica;
  Oakland (Califrnia), EUA;
  Rosario, Argentina;
  Sabaneta, Veneuela;
  Santiago (Nuevo Len), Mxic;
  Santiago de Compostella, Espanya;
  Santiago de los Caballeros, Repblica Dominicana;

 Referncies .


 Enllaos externs . 

Pgina web de Santiago de Cuba;
Pgina de Santiago de Cuba desenvolupada per la Universitat d'Orient;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255234" title="Dendropsophus minutus" nonfiltered="4203" processed="4194" dbindex="99357">

Dendropsophus minutus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Paraguai, Per, Surinam, Trinitat i Tobago, Uruguai i Veneuela.

Referncies.

 Silvano, D., Azevedo-Ramos, C., La Marca, E., Coloma, L.A., Ron, S., Langone, J., Baldo, D. & Hardy, J. 2004.  Dendropsophus minutus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255235" title="Cova de s'Homonet" nonfiltered="4204" processed="4195" dbindex="99358">

Sa cova de s'homonet s una cova artificial situada al municipi de Sant Lloren des Cardassar a Mallorca, a la zona de sa Realeta.

Antigament servia de refugi als pastors de la zona.

Referncies.
 Situaci en el mapa ambiental de Manacor ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255236" title="Dendropsophus miyatai" nonfiltered="4205" processed="4196" dbindex="99359">

Dendropsophus miyatai s una espcie de granota que viu a Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Dendropsophus miyatai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255238" title="Dendropsophus nahdereri" nonfiltered="4206" processed="4197" dbindex="99360">

Dendropsophus nahdereri s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Garcia, P. & Silvano, D. 2004.  Dendropsophus nahdereri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255239" title="Dendropsophus nanus" nonfiltered="4207" processed="4198" dbindex="99361">

Dendropsophus nanus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai, Uruguai i, possiblement tamb, al Per.

Referncies.

 Reichle, S., Aquino, L., Colli, G., Silvano, D., Azevedo-Ramos, C. & Bastos, R. 2004.  Dendropsophus nanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255241" title="Sant Francesc (barri de Valncia)" nonfiltered="4208" processed="4199" dbindex="99362">

Sant Francesc s el barri ms gran i el segon ms populs dels que componen el districte de Ciutat Vella de Valncia. 

 Lmits .

Ocupa tot el sud de Ciutat Vella. Comena al cant entre Guillem de Castro i el carrer de l'Hospital (que el separa de Velluters). Continua fins l avinguda de l Oest (carrer del Bar de Crcer), on gira a l esquerra i de seguida a la dreta per Adressadors i Mestre Clav fins al carrer de sant Vicent Mrtir on tomba a l esquerra fins a la plaa de la Reina (tota la plaa de l'Ajuntament queda doncs dins del barri). All gira a la dreta pel carrer de la Pau, i de nou a la dreta per Marqus de Duesaiges, fins a la Raconada de Federico Garcia Sanchis, per on gira a la dreta i de seguida a l esquerra per Ambaixador Vic i Prixita (el Museu de Cermica i l esglsia de sant Joan de la Creu resten fora del barri). Desprs va per Salv i Pintor Sorolla i gira a l esquerra per Bonaire, a la dreta per l Olivera i a l esquerra per la plaa d'Alfons el Magnnim i el Palau de Justcia fins a la Porta de la Mar (el Parterre i el Palau de Justcia resten dins el barri, per la Glorieta no). All gira a la dreta per tot el traat dels carrers de Colom i de Xtiva i el comenament del de Guillem de Castro fins arribar al carrer de l Hospital de nou.

 Histria .

s el centre neurlgic de la ciutat, que histricament s ha anat desplaant des del nord cap al sud de Ciutat Vella, o s, des de la plaa de la Mare de Du (abans dita plaa de la Seu), ubicada al barri de la Seu i des de la plaa del Mercat, en el barri del Mercat fins a l actual Plaa de l'Ajuntament, i carrers de les Barques, Pintor Sorolla i Colom, en el barri de sant Francesc. 

L auge d aquest barri com a centre de la ciutat es benefici de la ubicaci de la Casa de la Ciutat el 1854 davant del convent de sant Francesc, desprs que un incendi assolara l anterior ajuntament, que s'ubicava davant el Palau de la Generalitat, mirant a la plaa de la Mare de Du. De fet, el barri de sant Francesc rep aquest nom perqu l'espai triangular que ocupa l'actual plaa de l'Ajuntament s'ubica sobre el que fou convent de sant Francesc des del segle XIII fins l'any 1891, any en qu fou enderrocat desprs que la desamortitzaci i l'exclaustraci del 1835 l havia deixat en estat d'aband.

Al solar que deix el convent, on es trobava la histrica Vallada o Davallada de Sant Francesc, s'al cap als anys 1920 l'actual plaa de l'Ajuntament, actual centre neurlgic de la ciutat, on es planta la falla municipal i es llancen les mascletades en festes de Sant Josep. Aquesta plaa, que abans es deia del Pas Valenci i encara abans del Caudillo i d'Emilio Castelar, podria rebre en el futur el nom de Jaume I, si les autoritats locals aproven la proposta que el Consell Valenci de Cultura ha fet per tal que reba el nom del fundador del Regne de Valncia i personatge ms influent en la histria dels valencians). 

 Funcions urbanes .

A pesar de les seues dimensions redudes, el barri de Sant Francesc posseeix diverses funcions ben difernciades, com ara la:

Comercial: amb una enorme activitat al carrer de Colom i adjacents, on els preus dels locals sn els ms elevats de la ciutat i els tercers ms cars d'Espanya (desprs de l'rea del Portal de l'ngel de Barcelona i Calle Preciados de Madrid).

Ldic: amb les dues niques sales de cinema (multicine) del centre de la ciutat (al passeig de Russafa i a Roger de Llria) i amb tres dels principals teatres de la ciutat (Olympia, Principal i Rialto).

Cultural: amb el MUVIM i la Casa de Cultura (antic Hospital) i algunes de les millors llibreries.

Financer: amb les principals entitats bancries i d'assegurances al voltant del carrer de les Barques i del Pintor Sorolla, que sn el Central Business District de la ciutat.

Administratiu: on destaca el Palau de la Justcia (plaa d'Alfons el Magnnim), les delegacions de correus i d'hisenda i la Casa de la Ciutat al voltant de la plaa de l'Ajuntament.

Turstic: amb gran nombre d'hotels, hostals, restaurants, bars i moltes franqucies de menjar rpid, sobretot en carrers peatonals com ara Joan d'ustria, Pintor Ribera i Passeig de Russafa.

 Accessibilitat .

En ser un gran espai de serveis, el barri de sant Francesc posseeix la millor accessibilitat des de qualsevol punt de la ciutat, a travs del ferrocarril (estaci del Nord, a l'altra banda del carrer de Xtiva), la major part de les lnies d'autobs que es creuen a la plaa de l'Ajuntament, i les estacions de metro de Coln i Xtiva, i les no molt llunyanes d' Alameda i ngel Guimer.

 Poblaci .

La gran concentraci d'entitats financeres, comercials, ldiques i administratives condiciona els elevats preus del sl i per tant la baixa densitat de poblaci. El 2007 tenia 5.488 habitants, enfront dels 7.904 de 1981. A diferncia d'altres barris de Ciutat Vella, on s'ha produt un fort despoblament pel seu deteriorament i aband, a sant Francesc han estat els alts preus els que han expulsat part de la poblaci, i all on anys enrere residia gent ara noms les entitats financeres i els comeros poden pagar-hi els lloguers.

 Imatges .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255242" title="Dendropsophus novaisi" nonfiltered="4209" processed="4200" dbindex="99363">

Dendropsophus novaisi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Peixoto, O.L. & Pimenta, B. 2004.  Dendropsophus novaisi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255243" title="Dendropsophus oliveirai" nonfiltered="4210" processed="4201" dbindex="99364">

Dendropsophus oliveirai s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Bastos, R. & Skuk, G. 2004.  Dendropsophus oliveirai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255244" title="Focilides" nonfiltered="4211" processed="4202" dbindex="99365">
Focilides (Phocylides, ) fou un poeta grec nadiu de Milet, contemporani de Teognis de Megara, nascut vers la meitat del segle VI aC, a l'entorn del 560 aC segons Suides o del 540 aC segons Eusebi de Cesarea.

A Suides s'indica que va escriure poemes pics i elegies entre els quals , una poesia gnmica. Es conserven vuit fragments curts dels seus poemes, dels que dos sn versos elegacs i la resta hexmetres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255245" title="Febadi" nonfiltered="4212" processed="4203" dbindex="99366">
Febadi (Phoebadius) fou bisbe d'Agen vers la meitat del segle IV.

Campi de l'ortodxia, al concili d'Ariminium del 359 fou indut amb engany pel prefecte Taure, juntament am el bisbe belga Servaci, a signar una confessi de fe arriana, de la que va abjurar una vegada descobert el frau. Va participar desprs al concili de Valena el 374. Va morir a avanada edat.

Vers el 358 va escriure el tractat Contra Arianos Liber, contra les doctrines adoptades al tercer concili de Sirmium el 357, que rebutjava la paraula consubstancial i mantenia que el Pare era ms gran que el Fill i que aquest tenia un principi.
Podria ser que Fide Orthodoxa, atribut a Sant Ambrs, i  Libellus Fidei, atribut a Gregori Nazianz, fossin tamb  obra seva.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255247" title="Febides" nonfiltered="4213" processed="4204" dbindex="99367">
Febides (Phoebidas, ) fou un militar espart.

El 382 aC, desprs d'esclatar la guerra d'Olint, fou nomenat comandant de les tropes enviades per reforar al seu germ Eudmides d'Esparta, que havia estat enviat contra la ciutat d'Olint. En el seu cam es va aturar a Tebes i amb l'ajut del partit oligrquic dirigit per Leontiades de Tebes, es va apoderar tradorament de la fortalesa de Cadmea; segons Diodor de Siclia ja havia rebut ordes del govern espart de fer-ho aix si l'ocasi es presentava, per Xenofont no es del mateix parer. El govern espart va acceptar formalment la possessi de Cadmea per per conservar el seu crdit va imposar una multa a Febides de cent mil dracmes i el va substituir en el comandament per Lisanrides.

Quan Agesilau II es va retirar de Becia desprs de la seva campanya del 378 aC, Febides es va quedar com harmost (governador autnom) de Tspies. Segons Xenofont els tebans van atacar la ciutat per Febides els va rebutjar, i els va empaitar fins que fou detingut per un bosc esps; all els tebans van contraatacar amb la cavalleria i van rebutjar als espartans; Febides va morir en la lluita. Segons Diodor els tebans van atacar la ciutat i Febides va morir en una sortida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255248" title="Fenicides" nonfiltered="4214" processed="4205" dbindex="99368">
Fenicides (Phoenicides, Phoinikdes ) fou un poeta cmic grec nadiu de Mgara, pertanyent a la nova comdia. Va florir a l'entorn del 280 aC; en una de les seves obres critica la lliga de Pirros de l'Epir i Antgon.

Algunes obres seves sn:

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255249" title="Fnix de Tebes" nonfiltered="4215" processed="4206" dbindex="99369">
Fnix de Tebes (Phoenix, ) fou un militar de Tebes, cap de la revolta contra el rei Alexandre el Gran. 

El conqueridor macedoni quan va arribar davant la ciutat va demanar la seva entrega i la de l'altre cap rebel Protites. Els tebans van rebutjar l'entrega i van demanar a Alexandre, en to de burla, que els entregus a Filotes i Antpater.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255250" title="Fnix de Colof" nonfiltered="4216" processed="4207" dbindex="99370">
Fnix de Colof (Phoenix, ) fou un poeta imbic grec nadiu de Colof. La seva poca desconeguda. Noms queda constncia perqu Ateneu de Naucratis va preservar alguns fragments de la seva obra, en els quals es descriuen uns captaires que demanaven les nimes en nom d'un corb que portaven a les mans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255251" title="Francesc Camprodon i Lafont" nonfiltered="4217" processed="4208" dbindex="99371">
Francesc Camprodon i Lafont (Vic, 1816 - l'Havana 1870) fou un autor de teatre i poeta catal. Estudi dret a Cervera i a Alcal de Henares i es llicenci a la Universitat de Barcelona el 1838. Membre destacat del Partit Liberal, fou exiliat a Cadis, on va escriure la pea de treatre Flor de un da a instncies de l'actor Jos Valero, i que esdevingu un dels xits ms importants de l'escena romntica espanyola. Va compondre altres peces en castell, aix com llibrets de sarsuela per a compositors com ara Nicolau Manent, Francisco Asenjo Barbieri, Emilio Arrieta o Cristbal Oudrid. Conforme avaven triomfant els autors de la Renaixena va comenar a escriure teatre costumista en catal. Cap el 1868 va marxar a Cuba, i va publicar alguns poemes al peridic en catal La Gresca.

 Obres .
 Flor de un da (1851);
 Espinas de una flor (1852) ;
 Marina (1855), sarsuela i posteriorment pera, amb msica d'Emilio Arrieta.
 La teta gallinaire (1865);
 La Tornada d'en Tit (1867);
 Fe, ptria, amor (1870);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255252" title="Discriminant" nonfiltered="4218" processed="4209" dbindex="99372">
En lgebra, el discriminant d un polinomi amb coeficients reals o complexes s una expressi dels coeficients del polinomi. Aquesta expressi dona zero si i noms si el polinomi t arrels mltiples en el cos dels nombres complexos. Per exemple el discriminant del polinomi de segon grau 
       s       . ;
El discriminant d un polinomi de tercer grau 
       es       .

Aquest concepte tamb s aplica si el polinomi t coeficients en un cos que no sigui subconjunt dels nombres complexos. En aquest cas el discriminant s anulla si i noms si el polinomi t arrels mltiples en el corresponent cos de descomposici. El discriminant ve donat per 

;

on  
s el coeficient principal i   sn arrels (tenint en compte la multiplicitat) del polinomi en algun cos de descomposici.

El concepte de discriminant s ha generalitzat a altres estructures algebraiques ms enll dels polinomis, incloent cniques, formes quadrtiques, i camps de nombres algebraics.  Els discriminants en la teoria de nombres algebraics estan relacionats i contenen informaci sobre la ramificaci. De fet, els altres tipus geomtrics de ramificaci tamb estan relacionats amb tipus ms abstractes de discriminant, fent de la idea de discriminant una idea algebraica central en moltes aplicacions. 

Formula del discriminant.

El polinomi de segon grau  t per discriminant ;
 ;

El polinomi de tercer grau  t per discriminant ;
 ;


Polinomis ms senzills tenen expressions ms senzilles per als seus discriminants.  Per exemple, 
el polinomi de segon grau mnic  t per discriminant ;
 ;
el polinomi de tercer grau mnic  t per discriminant       ;
  ;
el polinomi de tercer grau sense terme quadrtic  t per discriminant ;
 ;

El discriminant a la frmula de la equaci de segon grau.

El polinomi de segon grau P(x) = ax2  + bx + c t per discriminant D = b2   4ac, que s la expressi que surt davall el smbol de la arrel quadrada en la frmula de la equaci de segon grau.   Pel cas que a, b, c, siguin nombres real es t: 
Quan D > 0 , P(x) t dues arrels reals diferents , i la seva grfica talla l eix x dos cops.
Quan D = 0, P(x) t una arrel real doble , i la seva grfica s tangent a l eix x.
Quan D < 0 , P(x) no t arrels reals, i la seva grfica es mant sempre damunt o davall del eix x.

Discriminant d un polinomi.

El discriminant d un polinomi general
;
S obt multiplicant per un factor el determinant de la matriu de (2n   1) (2n   1)  (vegueu matriu de Sylvester) 



El determinant d aquesta matriu es coneix com el resultant de  i , i s escriu .  El discriminant  de  ve donat per la frmula
.

Per exemple, pel cas de n = 4, el determinant de dalt s 



Per tant el discriminant del polinomi de quart grau s obt dividint aquest determinant per .
 
Una expressi equivalent del discriminant s

;

on r1, ..., rn sn les arrels complexes  (comptant la seva multiplicitat) del polinomi p(x):



Aquesta segona expressi deixa clar que, p t una arrel mltiple si i noms si el seu discriminant s zero.  (Aquesta arrel mltiple pot ser complexa.)

El discriminant es pot definir per a polinomis sobre un cos qualsevol de forma anloga.  La frmula de les diferencies de les arrels ri es mant vlida; les arrels s han de prendre en algun cos de descomposici del polinomi.

Discriminant d una secci cnica.

Per a una secci cnica definida pel polinomi real:

ax2 + bxy + cy2 + dx + ey + f= 0, ;

Es discriminant s igual a 

b2   4ac, ;

I determina la forma geomtrica de la secci cnica. Si el discriminant s ms petit que 0, la equaci s una ellipse o un cercle.  Si el discriminant s  igual a 0, la equaci s la de una parbola.  Si el discriminant s ms gran que 0, la equaci s la de una hiprbola.  Aquesta frmula no funciona pels casos degenerats (quan el polinomi es pot descompondre en factors).

Discriminant d una forma quadrtica.

Hi ha una generalitzaci per a formes quadrtiques Q sobre qualsevol cos K de caracterstica   2.  Aquestes formes es poden escriure com a suma de termes 

aiLi2;

On les Li sn formes lineals i 1   i   n on n s el nombre de variables.  Llavors el discriminant s el producte de les ai, agafades a K/K2.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255253" title="Fnix de Tnedos" nonfiltered="4219" processed="4210" dbindex="99373">
Fnix de Tnedos (Phoenix, ) fou un militar al servei d'alguns didocs.

Era nadiu de Tnedos, i va servir inicialment a l'exrcit d'umenes de Crdia (321 aC) com a general. En la batalla entre umenes d'una banda i Crter d'Orstia i Neoptlem de l'altra, va dirigir l'ala esquerra juntament amb Farnabazos, ala composada principalment de soldats asitics. Els dos generals van atacar a l'ala macednia dirigida per Crter que fou rebutjat i Crter  va morir en la batalla.

Una mica desprs Fnix fou enviat per umenes contra el rebel general Perdicas, al que va sorprendre en una rpida marxa, i el va fer presoner.

A la mort d'umenes va entrar al servei d'Antgon el Borni fins el 310 aC quan va secundar al general Ptolemeu en la seva revolta contra Antgon. Va governar llavors la Frgia Hellespntica i Antgon va enviar contra ell un exrcit dirigit pel seu jove fill Filip; el resultat de les operacions no es coneix, per en tot cas Fnix va tornar a recuperar el favor d'Antgon i vers el 302 aC era governador de Sardes. Es va haver de rendir a Prepelau, general de Lismac de Trcia (301 aC) i ja no torna a ser esmentat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255256" title="Jordi Forb" nonfiltered="4220" processed="4211" dbindex="99374">
Jordi Forb o Jordi Fob (Georgius Phorbenus o Georgius Phobenus, ), fou un jurista grec bizant de data incerta.

Se l'esmenta com  ("Jutge a Tessalnica"). Va escriure dues dissertacions:

1. . ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255259" title="Formi" nonfiltered="4221" processed="4212" dbindex="99375">


Onomstica:

Formi d'Atenes, general atenenc;

Formi d'Efes, filsof peripattic d'Efes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255261" title="Formi d'Efes" nonfiltered="4222" processed="4213" dbindex="99376">
Formi (Phormion, ) fou un filsof peripattic nadiu d'Efes.

La seva fama deriva del fet que segons es diu va fer un discurs de varies hores davant Annbal, sobre els deures militars d'un general i sobre l'art militar. Annbal va dir que de tots els savis que havia vist cap es podia aparellar a Formi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255263" title="Lechago" nonfiltered="4223" processed="4214" dbindex="99377">
Lechago s una poblaci de Terol adscrita al municipi de Calamocha, a la Comunitat Autnoma de l'Arag.

Situaci.
Es troba a la conca del riu Pancrudo (afluent del Jiloca), junt a la rambla de Cuencabuena, a uns 4 km de Calamocha, municipi del qu des de 1971 forma part. La seua poblaci a l'any 1999 era de 120 habitants que viuen principalment de l'agricultura i la ramaderia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255264" title="Moviment Social-Cristi de Catalunya" nonfiltered="4224" processed="4215" dbindex="99378">
Moviment Social-Cristi de Catalunya (MSCC) fou un grup poltic valencianista fundat el 1960 pels universitaris Eliseu Climent, Joan Francesc Mira, Ferran Martnez i Navarro, Ferran Zurriaga i Vicent lvarez, als que ms tard s'hi afegiren Josep Vicent Marqus i Gonzlez, Alfons Cuc i Valeri Miralles. Era un grup estudiantil oposat al SEU, de caire antifranquista i antitotalitari, influt pel nou cristianisme del Concili Vatic II. Editaren la revista Dileg i van rebre suport de grups catalanistes del Principat (Jordi Pujol). Intentaren organitzar una acadmia per a captar treballadors i formar una biblioteca ambulant. El 1962 es va dissoldre i els seus membres fundaren l'Acci Socialista Valenciana.

 Referncies .
 Benito Sanz Daz i Miquel Nadal i Trrega Tradici i modernitat en el valencianisme Valncia,  Edicions Tres i Quatre, 1996;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255265" title="Formi d'Atenes" nonfiltered="4225" processed="4216" dbindex="99379">
Formi (Phormion, ) fou un general atenenc, fill d'Asopi, de famlia distingida de la demos de Penia.

El 440 aC fou un dels tres generals que fou enviat amb reforos a les tropes atenenques que bloquejaven Samos. El 432 aC desprs de la revolta de Potidea fou enviat en ajut de les forces de Cllies i va assetjar la ciutat. Una vegada establert el setge va enviar als soldats a assolar la pennsula Calcdica. Era encara a la zona el 431 aC quan se li va unir el rei Perdicas II de Macednia, que el va secundar en les operacions a la Calcdica. Va abandonar el territori l'estiu del 430 aC.

Cap al final del mateix any fou enviat amb 30 vaixells per ajudar als acarnanis contra Ambrcia, que havia ocupat Argos Amfilquia. El segent hivern fou enviat a Naupacte amb 20 vaixells per prevenir la sortida dels vaixells de Corint del golf de Corint i aturar a tots els vaixells que anaven cap a Corint; romania a la zona l'estiu del 429 aC quan va aparixer una flota espartana, i tot i la inferioritat de la seva flota i exrcit, va derrotar els lacedemonis; en una segona batalla que va seguir poc desprs, fou rebutjat per en la confusi va aprofitar la situaci per obtenir una segona victria.

Al hivern del 429 al 428 aC va dirigir una expedici a la costa d'Acarnnia, va desembarcar i va penetrar al interior on va obtenir algunes victries.

Per alguna ra fou condemnat a una multa de 100 mines que no va poder pagar i va haver de marxar a l'exili a Penia. Estant aqu va rebre una petici d'ajut dels acarnanis que el requerien com a comandant; Atenes hi va consentir i per mitja d'un sacrifici religis es va establir que li quedava condonada la multa (ja que de no er aix no podia agafar el comandament).

Havia mort el 428 aC. Acarnnia va demanar llavors l'enviament del seu fill Asopi com a general. La seva tomba estava a la via de l'Acadmia, propera a les de Cbries i Pricles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255266" title="Formis" nonfiltered="4226" processed="4217" dbindex="99380">
Formis (Phormis o Phormus, ) fou un poeta grec. 

Va nixer a Menalos d'Arcdia i va viatjar a Siclia on va fer amistat amb Gel I de Gela i Siracusa, als fills del qual va educar. Es va distingir com a soldat sot Gel i desprs sota Hier I a partir del 478 aC. En agrament pels seus xits va fer ofrenes a Zeus a Olmpia i a Apollo a Delfos.

Es segurament la mateixa persona que Aristtil associa a Epicarme, i diu que fou un dels creadors d'una peculiar forma de comdia. Suides dona el nom de sis de les seves comdies:

;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255267" title="Foci (desambiguaci)" nonfiltered="4227" processed="4218" dbindex="99381">


Onomstica:

Foci, eclesistic, retric, filsof, gramtic i poeta bizant, patriarca de Constantinoble;

Foci de Bizanci, mrtir cristi;

Foci de Constantinoble, prevere bizant del segle V;

Foci de Tir, bisbe de Tir;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255269" title="Acci Socialista Valenciana" nonfiltered="4228" processed="4219" dbindex="99382">
Acci Socialista Valenciana (ASV) fou un partit poltic valencianista creat el maig de 1962 per Eliseu Climent, Joan Francesc Mira, Rosa Raga i Vicent lvarez, procedents del Moviment Social-Cristi de Catalunya (MSCC), en organitzar junt al Frente de Liberacin Popular una vaga a la Universitat de Valncia en suport a la vaga d'Astries de 1962. S'oposaren a pactar amb el PCE. L'octubre de 1964 redactaren una Declaraci de Principis, influda per Joan Fuster i de contingut bsicament nacionalista i socialista, on defineix el Pas Valenci com a part dels Pasos Catalans. Desprs deix pas al Partit Socialista Valenci, on gaireb tots els seus membres s'integraren.

 Referncies .
 Benito Sanz Daz i Miquel Nadal i Trrega Tradici i modernitat en el valencianisme Valncia,  Edicions Tres i Quatre, 1996;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255273" title="Foci" nonfiltered="4229" processed="4220" dbindex="99383">


Foci (Photius, Phcios ) (vers 820-893) fou un eclesistic, retric, filsof, gramtic i poeta bizant, de llinatge illustre tot i que el nom del seu pare s desconegut; la seva mare es deia Irene. El seu germ es va casar amb una germana de Teodora, l'esposa de l'emperador Tefil. Dels seus quatre germans  Tarasi, Constant, Teodor i Sergi el primer fou patriarca de Constantinoble com ho fou el mateix Foci.

Va exercir com a protosecretis a la cort (cap de justcia) i potser protospatari (inicialment capit de la gurdia per al seu temps potser ja noms un ttol). Se sap que va dirigir una ambaixada a "Assria".

Quan el csar Bardas va deposar al patriarca Ignasi de Constantinoble, l'elecci del nou patriarca va recaure en Foci que era seglar (en un setmana va passar per tots els graus eclesistics, monjo el primer dia, lector el segon, subdiaca el tercer, diaca el quart, prevere el cinqu, i patriarca el sis) i fou coronat el 858. Succesius concilis el van confirmar. Va convncer als bisbes de donar-li suport i finalment noms cinc es mantenien al costat d'Ignasi. El 863 el papa Nicolau I va anatemitzar i deposar a Foci, i aquest va llenar un contranatema i deposici, portant al anomenat cisma d'Orient.

La mort del csar Bardas (867) per orde de l'emperador Miquel III fou seguida de l'assassinat del propi emperador i l'elevaci de Basili I el Macedoni, que havia estat consagrat per Foci com a collega de Miquel per a qui ara el patriarca no va voler reconixer com emperador per causa de l'assassinat perpetrat. Foci fou desterrat a un monestir i Ignasi fou restaurat. Es va fer un concili contra Foci on es van presentar alguns dels seus papers; aquest concili, reconegut per Roma com el VIII Concili Ecumnic de Constantinoble (el IV segons l'esglsia oriental) es va fer el 869 i va confirmar la deposici i el nomenament d'Ignasi.

Per motius desconeguts Foci va recuperar el favor de Basili i el 877 a la mort d'Ignasi fou restaurat com a Patriarca; amb suborns, regals, amenaces i altres mtodes va aconseguir el suport del clergat. El papa Nicolau I havia estat succet per Adri II i aquest per Joan VIII. Aquest va acceptar reconixer a Foci com a Patriarca i aixecar l'excomuni, per a canvi va exigir la renuncia del patriarcat a la seva jurisdicci sobre els cristians de Bulgria, els bisbes de la qual dependrien de Roma.

Un concili es va fer a Constantinoble (el VIII segons el grecs el IX segons els romans) sota la presidncia de Foci el 879; es va declarar la nullitat del concili del 869 i Foci fou confirmat; el problema de la jurisdicci de Bulgria fou sotms a l'emperador. El Papa va reconixer la restauraci de Foci per no les demes decisions (els llegats que havia enviat i les havien signat foren condemnats). Finalment les relacions van esdevenir molt tenses i el Papa va excomunicar altre cop Foci.  

En aquest temps Foci apareix unit al monjo Miquel de Santabaren, al que va fer bisbe d'Eucaita al Pont i que va adquirir notable influencia. Basili I va morir el 886 i el va succeir el seu fill Lle VI de Bizanci, enemic de Miquel de Santabaren, al que no va tardar en fer caure. Uns oficials van acusar a Foci i Miquel de conspirar contra l'emperador per posar a un parent de Foci al tron. El patriarca fou confinat al monestir de Bordi a Armnia; Miquel fou cegat i desterrat (ms tard fou cridat i va viure fins al temps de Constant VII Porfirognit). Foci va romandre a Armnia fins la seva mort el 6 de febrer del 893. Fou enterrat al cenobi de Merdosagares.

Els llibres principals de Foci sn:

1. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255274" title="Teoria de nombres algebraics" nonfiltered="4230" processed="4221" dbindex="99384">
La teoria dels nombres algebraics s una branca de la teoria de nombres en qu el concepte de nombre s estn al de nombres algebraics que sn les arrels dels polinomis amb coeficients racionals. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255276" title="Csar Ferrando Jimnez" nonfiltered="4231" processed="4222" dbindex="99385">
Csar Ferrando Jimnez (Tavernes de la Valldigna, la Safor; 25 de juliol de 1959)  s un ex-futbolista i entrenador de futbol valenci.

Com a jugador, comena jugant a l'equip del seu poble, l'UD Tavernes, pass al CE Mestalla i des d'all arrib al primer equip del Valncia CF, equip en el que jug entre 1980 i 1984. Desprs del seu pas pel Valncia, jug a la UD Salamanca, CE  Sabadell, Olmpic de Xtiva, UD Alzira i Ontinyent CF.

Un cop retirat de la prctica del futbol comen la seva etapa com a entrenador, altra vegada a l'equip del seu poble, equip al que aconsegu pujar a la Tercera divisi. La temporada 98-99 aconsegu l'ascens a Segona divisi B amb el Gandia. La segent temporada fitx pel Valncia per entrenar al seu equip filial, equip amb el que tamb aconsegu l'ascens a la Segona divisi B la temporada 2000-01 i el campionat de la categoria a la segent temporada. La temporada 2002-03 fitx per l'Albacete Balompi, equip al que puj a la Primera divisi i el mantingu en la categoria a la temporada segent. L'estiu del 2004 fitx per l'Atltico de Madrid, on noms s'hi estigu una temporada. Les dues segents les torn a passar a l'Albacete, on no aconsegu els xits del passat. El gener de 2008 fitxa com a entrenador del Gimnstic de Tarragona, desprs de la destituci de l'anterior entrenador Javi Lpez degut als mals resultats de l'equip que es trobava a noms tres punts de les posicions de descens.

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255277" title="Foci de Bizanci" nonfiltered="4232" processed="4223" dbindex="99386">
Foci (Photius, Phcios ) fou un mrtir cristi, que segons el martirologi de Sant Lucilli va partir el martiri a Bizanci en la persecuci que es va desenvolupar sota l'emperador Aureli. 

La narraci sobre aquest mrtir porta el ttol de , Sancti Martyris Lucilliani Encomium, auctore beatissimo Photio, Sanctorum Apostolorum Sceuophylace ac Logotheta. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255280" title="Foci de Constantinoble" nonfiltered="4233" processed="4224" dbindex="99387">
Foci (Photius, Phcios ) fou un prevere grec del segle V, un dels partidaris del heresiarca Nestori. 

Quan Antoni i Jacob foren enviats una mica abans del concili d'Efes (431) a convertir i perseguir als quartodecimans i novacians de l'sia Menor, van presentar a alguns dels conversos a la ciutat de Filadlfia un passatge que no era el credo de Nicea sin un altre hertic quant a l'encarnaci, el que va excitar contra els dos homes a Carisi, ecnom de Filadlfia i campi del credo de Nicea; Antoni i Jacob van obtenir el suport de Foci, que va defensar la seva ortodxia i va procurar la deposici de Carisi.

Un Foci partidari de Nestori fou desterrat a Petra vers el 436 i sembla clar que es tracta de la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255282" title="Foci de Tir" nonfiltered="4234" processed="4225" dbindex="99388">
Foci de Tir (Photius, Phcios ) fou bisbe de Tir, succeint al deposat Ireneu el 448 (havia estat deposat pel concili d'Efes el 449 o be en aquest s'havia confirmat una deposici prvia).

Fou un dels jutges nomenats per Teodosi II per escoltar els crrecs contra Ibes, bisbe d'Emesa, juntament amb Eustaci de Beirut i Urani d'Himera d'Osroene. Ibes fou absolt. Foci va ser present al concili d'Efes del 449. Per aquest temps Eustaci, bibes de Beirut, va aconseguir un decret imperial que erigia la seva seu en metropolitana, i aix el va enfrontar a Foci. Eustaci va tenir el suport de Anatoli de Constantinoble i Mxim d'Antioquia i va aconseguir incorporar alguns bisbats que abans depenien de Tir. Ms tard la jurisdicci fou retornada a Foci i al bisbat de Tir pel concili de Calcednia del 451. En aquest concili Foci va votar que Teodoret era ortodox en els seus plantejaments i havia de ser restaurat.

Va deixar escrit , Preces s. Supplex Libellus



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255285" title="Cormac McCarthy" nonfiltered="4235" processed="4226" dbindex="99389">
Cormac McCarthy (Providence, Rhode Island, 20 de juliol de 1933) s un escriptor nord-americ guanyador del Premi Pulitzer.

El crtic literari Harold Bloom l'ha nomenat com un dels quatre millors novelistes del seu temps, junt amb Thomas Pynchon, Don DeLillo i Philip Roth. Se'l compara freqentment amb William Faulkner i, a vegades, amb Herman Melville, tot i aix per la importncia el viatge i el riu en la seva obra tamb se'l podria relacionar amb Mark Twain, i per la causticitat i precisi de la prosa amb Jim Thompson.

Biografia.
El seu pare era advocat i ell s el tercer dels sis germans. Va cursar estudis superiors a la Universitat de Tennessee, tot i que no va arribar a graduar-se, va servir quatre anys a la Fora Aria. S'ha casat tres vegades i t dos fills. Actualment viu al Nord de Santa Fe, Nou Mxic. Molt tancat en ell mateix, rarament concedeix entrevistes.

Obra.
Novelles.
 The Orchard Keeper (1965);
 Outer Dark (1968) ;
 Child of God (1974);
 The Gardener's Son (1976) ;
 Suttree  (1979);
 Blood Meridian, Or the Evening Redness in the West (1985) ;
 All the Pretty Horses (Tots aquells cavalls, 1992) Primer volum de la Trilogia de la frontera. Guanyador del National Book Award;
 The Crossing (A la frontera, 1994) Segon volum de la Trilogia de la frontera;
 Cities of the Plain (Ciutats a la plana, 1998) Tercer volum de la Trilogia de la frontera;
 No Country for Old Men (No s pas per a vells, 2005) ;
 The Road (La carretera, 2006) Guanyador del Premi Pulitzer de ficci el 2007;

Obres de teatre.
 The Stonemason (Escrita la dcada de 1970 i publicada per primer cop el 1995);
 The Sunset Limited (2006);

Adaptacions al cinema.
 All the Pretty Horses, fou portada al cinema i dirigida per Billy Bob Thornton l'any 2000, i fou protagonitzada per Matt Damon i Penlope Cruz.
 No Country for Old Men, fou portada al cinema per Joel i Ethan Coen l'any 2007, protagonizada per Josh Brolin, Tommy Lee Jones, Javier Bardem i Woody Harrelson.

Enllaos externs.
 The Cormac McCarthy Society;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255290" title="Baklava" nonfiltered="4236" processed="4227" dbindex="99390">

Baklava o baclawa s una pasta embafadora i molt dola caracterstica de moltes cuines de pasos que formaren part de l'antic Imperi Otom. Es tracta d'una pasta elaborada en capes amb pasta filo, farcida amb nous picades o festucs i endolada amb almvar o mel.

Gaziantep, una ciutat de Turquia, s famosa pel seu baklava i, a Turquia, es coneix com la ciutat on van nixer aquestes postres.

El baklava (         ) fou escollit per representar a Xipre al certamen Sweet Europe de la iniciativa cultural Caf Europe l'any 2006. 

 Histria .
La histria del baklava no est ben documentada; tot i haver estat reclamades com a postres prpies per diversos grups tnics, la mostra ms clara indica que prov de la cuina d'sia Central i s d'origen turc. El seu aspecte i forma actuals es desenvoluparen a les cuines imperials del Palau de Topkap .

Vryonis (1971) identific els antics gastris, kopte, kopton, o koptoplakous grecs, que apareixen a Deipnosophistae, com baklava, i els anomen com un "dol bizant". Tanmateix, Perry (1994) destaca que encara que els gastris contenien un farciment de nous i mel, no incloen cap tipus de pasta o massa; en el seu lloc s'utilitzava una mescla de mel i ssam mlt similar a la dels pasteli o halva moderns.

Aleshores, Perry reun les proves per mostrar que les capes de pasta fren creades pels turcs a l'sia Central i argumenta que el "lligam desaparegut" entre les capes de pasta de l'sia Central (que no incloen nous) i a les pastes modernes elaborades amb pasta filo com el baklava s el plat d'Azerbaijan Bak pakhlavasi que consisteix en diverses capes de pasta i nous.  Els tradicionals puskal o yupka d'Uzbekistan i els yoka ttars, saborosos (boreks) dolos i salats preparats amb 10-12 capes de pasta, sn altres exemples de l'estil de pasta en capes de les regions turques.

La fina pasta filo que s'utilitza actualment va ser probablement desenvolupada a les cuines del Palau de Topkap . Efectivament, el sold oferia safates de baklava als genssers cada dia 15 del Ramad en una process cerimonial anomenada Baklava Alay .

Altres dades sobre els seus orgens inclouen: que s d'origen assiri, remuntant-se a l'antiga Mesopotmia, i que fou anomenat en un llibre de cuina mesopotami sobre receptes amb nous; que Muhammad bin Hasan al-Baghdadi el descriu en el seu llibre de cuina del segle XIII; que s un postre bizant popular.  Per Claudia Roden i Andrew Dalby no troben cap prova d'aquesta afirmaci en fonts rabs, gregues o bizantines prvies al perode de l Imperi Otom.

Una de les receptes ms antigues que es coneixen similars al Baklava fou trobada en un llibre de cuina xinesa escrit l'any 1330 sota la Dinastia (mongola) Yuan amb el nom de gllach (Buell, 1999). El "Glla"  el trobem tamb a la cuina turca. Les capes de pasta filo sn collocades una per una dins un recipient amb llet calenta i sucre. Es serveix amb nous i magrana i acostuma a menjar-se en poca del Ramad. 

 Etimologia .
La paraula baklava prov del turc; Sovint s associa amb la paraula que s utilitza en rab per designar una  mongeta  (     /baqlah/), per en el Diccionari de l rab Modern Escrit o Diccionari Wehr apareixen sense cap mena de relaci. Ak n i Lambraki  afirmen que la paraula baklava va passar a formar part de l rab a partir del turc. Buell (1999) destaca que la paraula "baklava" podria tenir el seu origen en l arrel ba la- que significa "lligar, embolicar, aplilar" del mongol afegint-hi el sufix verbal -v de la llengua turca. Podem trobar el baklava en moltes cuines, amb poques variacions fontiques en el seu nom. 

Notes.


Referncies.
 Reuven Amitai-Preiss i David O. Morgan, eds., The Mongol Empire and Its Legacy Brill, 1999. ISBN 90-04-11946-9.
 Paul D. Buell, "Mongol Empire and Turkicization: The Evidence of Food and Foodways", p. 200ff, a Amitai-Preiss, op.cit.;
 Christian, David.  Review of Amitai-Preiss, op.cit., a Journal of World History 12:2:476 (2001).
 Perry, Charles. "The Taste for Layered Bread among the Nomadic Turks and the Central Asian Origins of Baklava", a A Taste of Thyme: Culinary Cultures of the Middle East (ed. Sami Zubaida, Richard Tapper), 1994. ISBN 1-86064-603-4.
 Roden Claudia, "A New Book of Middle Eastern Food" ISBN 01-404658-8;
 Vryonis, Speros, The Decline of Medieval Hellenism in Asia Minor, 1971. Citat a Perry (1994).
 Wasti, Syed Tanvir, "The Ottoman Ceremony of the Royal Purse", Middle Eastern Studies 41:2:193 200 (March 2005);

Enllaos externs.


Recepta de baklava amb carn picada ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255292" title="Conill (desambiguaci)" nonfiltered="4237" processed="4228" dbindex="99391">

Conill: Mamfer.
Conill (Pujalt): Poble de l'Anoia, dins del municipi de Pujalt.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255299" title="Maximilian von Prittwitz" nonfiltered="4238" processed="4229" dbindex="99392">

Maximilian von Prittwitz und Gaffron (Bernstadt, 27 de novembre de 1848   Berln, 29 de mar de 1917) fou un militar alemany, general durant la Primera Guerra Mundial.

Von Prittwitz procedia d'una antiga familia de l'aristocrcia de Silsia, a Bernstadt. Inici la carrera militar com a soldat d'infanteria i lluit en la guerra austroprussiana i en la guerra francoprussiana. Durant els segents quaranta anys progress en l'exrcit i el 1913 fou nomenat coronel general (Generaloberst).

A l'inici de la Primera Guerra Mundial li fou encarregat el comandament del vuit exrcit, desplegat al front oriental, amb la missi de contenir els possibles atacs russos contra Prssia Oriental. Davant dels atacs russos, que amenaaven la seva reraguarda, Prittwitz sugger una retirada a l'oest del Vstula, amb el consegent abandonament de Prssia Oriental. L'estat major alemany trob inacceptable el pla de Prittwitz i el rellev del crrec, que fou ocupat per Paul von Hindenburg i Erich Ludendorff. A partir d'aquell moment Prittwitz es retir a Berln, on visqu tres anys abans de morir d'un atac de cor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255301" title="Pinacoteca" nonfiltered="4239" processed="4230" dbindex="99393">
Una pinacoteca s una collecci d'art, situada o no en un museu. Pot materialitzar-se en pintures, escultures, msica, etc. 

Etimologia.
Pinacoteca prov de la denominaci de l'ala nord dels prolipeus, portes monumentals amb columnes de l'Acrpoli d'Atenes on es guardaven tauletes pintades. A l'Antiga Grcia la paraula pinacoteca corresponia a un espai situat a l'entrada d'un temple, on estaven exposades diverses representacions de dus. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255302" title="Propdia" nonfiltered="4240" processed="4231" dbindex="99394">
La Propdia s un volum que precedeix la 15a edici de l'Encyclopdia Britannica. Est concebut com un ndex temtic complementari a l'alfabtic (es va voler substituir totalment un per l'altre per les crtiques dels lectors van obligar a incloure les dues opcions).

Pretn organitzar el coneixement de manera jerrquica, com els diccionaris ideolgics, i servir de guia per a la lectura d'articles dins una matria. El dissenyador del pla general s Mortimer J. Adler. L'obra es divideix en deu parts, cadascuna amb diverses subseccions numerades i amb referncies creuades. S'inspira en els "mapes del coneixement" dels illustrats





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255303" title="Paul von Rennenkampf" nonfiltered="4241" processed="4232" dbindex="99395">

Paul von Rennenkampf o Pvel Krlovitx von Rennenkampf  [                              ] (Estnia, 17 d'abril de 1854   Taganrog, 1 d'abril de 1918) fou un militar rus, general durant la Primera Guerra Mundial.

D'origen alemany, entr a l'exrcit rus als 19 anys i assist a l'Acadmia Militar Nikolaevsky de Sant Petersburg de 1879 a 1882.  Ascend rpidament i fou nomenat per a l'estat major de l'exrcit el 1882 i general de divisi el 1900.

Rennenkampf dirig una unitat de cavalleria durant la revolta dels bxers i fou el responsable de la captura de Tsitsihar i Kirin. Posteriorment particip en la guerra russojaponesa de 1904-05, per fou criticat per la seva campanya a Corea. Desprs de la batalla de Mukden el general Aleksandr Samsnov l'acus de no ajudar-lo durant la lluita. Posteriorment Rennenkampf recuper el seu prestigi lluitant contra diverses revoltes a Sibria i, especialment, eliminant l'efmera Repblica de Xita.
 
Al comenament de la Primera Guerra Mundial se li don el comandament del primer exrcit, amb l'objectiu de penetrar a Prssia Oriental des del nordest, combinant el moviment amb l'atac del segon exrcit de Samsnov des del sud-oest. Malgrat uns xits inicials, l'enemistat personal amb Samsnov i una conducci mediocre del pla d'atac, dugu al fracs de l'ofensiva russa i al desastre de la batalla de Tannenberg. Posteriorment els fracassos a la Primera Batalla dels Llacs Masurians i a la batalla de  d  provocaren que l'estat major rus rellevs a Rennenkampf del seu crrec, fins i tot amb acusacions de traci pel seu origen germnic. El 6 d'octubre de 1915 dimit i durant la revoluci de febrer fou empresonat. Durant la revoluci d'octubre sort de la pres i s'amag a la ciutat de Taganrog, a la vora del Mar d'Azov, on visqu sota el fals nom de Mandusakis. Tot i aix fou descobert pels bolxevics el 16 de mar de 1918, que li oferiren un comandament a l'Exrcit Roig; Rennenkampf refus i fou arrestat i executat l'1 d'abril d'aquell any. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255306" title="Mortimer Adler" nonfiltered="4242" processed="4233" dbindex="99396">
Mortimer Adler (1902-2001) va ser un filsof estatunidenc i divulgador cultural. Encarregat durant anys de l'equip de redacci de l'Encyclopdia Britannica, va editar els Great Books of the Western World, un compendi dels llibres del saber i la literatura ms famosos al llarg de la histria. Va treballar com a professor a la Universitat de Chicago, especialitzat en jurisprudncia. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255309" title="Vasili Sokolovski" nonfiltered="4243" processed="4234" dbindex="99397">


Vasili Danilovitx Sokolovski  (rus:                              ) (21 de juliol de 1897   10 de maig de 1968), va ser un comandant militar sovitic, nascut en una famlia camperola a Kozliki, una petita ciutat de la provncia de Grodno, prop de Bialystok, a Polnia (llavors part de l'Imperi rus). Treball com a professor en una escola rural, on prengu part en protestes i manifestacions contra el Tsar. S'un a l'Exrcit Roig al febrer de 1918.

Comen la seva formaci militar al 1919, per sovint era reclamat per l'Exrcit Roig i havia d'abandonar els estudis. Es gradu al 1921 i va ser nomenat cap d'estat major d'una divisi estacionada al Turkmenistan. Durant una batalla prop de Samarkand va ser ferit i posteriorment condecorat per valentia. Desprs de la Guerra Civil Russa ocup diverses posicions d'Estat Major, arribant a ser Cap de l'Estat Major del Districte Militar de Moscou i llavors Adjunt al Cap de l'Estat Major General, posici que ocupava a l'inici de l'Operaci Barbarroja, la invasi alemanya de la Uni Sovitica.

Al desembre de 1941, quan els alemanys es trobaven a noms 20km de Moscou, Sokolovsky va ser nomenat cap de l'Estat Major del Front Occidental, a on podia coordinar els contraatacs d'hivern sovitics que van fer retirar als alemanys de Moscou. Rest en aquesta posici fins al febrer de 1943, quan esdevingu comandant del Front Occidental.

Encapal aquest front durant la Batalla de Kursk i fins al 1944, quan el Front occidental es divid en dos, i Sokolovsky va ser nomenat Cap de l'Estat Major del 1r Front Ucrans. Rest en aquest crrec fins al final de la guerra. Des d'aquesta posici ajud a la preparaci i execuci de la Batalla de Berln entre d'altres. Desprs de la guerra, va ser Adjunt al Comandant en Cap de les Forces Sovitiques a l'Alemanya Oriental fins el 3 de juliol de 1946.

Aquell dia, Sokolovsky va ser promogut al rang de Mariscal de la Uni Sovitica i nomenat comandant en cap de les Forces Sovitiques a l'Alemanya Oriental. Al 1949 va ser nomenat Adjunt al Ministre de Defensa, crrec que ocup fins al 1952, en que va ser nomenat Cap de l'Estat Major General. Al 1960 va ser nomenat Inspector General del Ministeri de Defensa, crrec que ocup fins a la seva mort el 10 de maig de 1968. Les seves cendres reposen en una urna, enterrada al Kremlin

Sokolovsky va ser conegut a l'oest amb la publicaci del llibre Estratgia Militar al 1962, un llibre que contenia detalls sobre el pensament sovitic sobre la guerra, particularment la nuclear.

El Mariscal Sokolovsky va ser un membre clau del comandament sovitic de la guerra durant la II Guerra Mundial com un excellent planificador i un fiable lder militar, que tingu molt bona relaci amb el Mariscal Gueorgui Jkov.

 Condecoracions .

 Heroi de la Uni Sovitica;
 Orde de Lenin (8);
 Orde de la Revoluci d'Octubre;
 Orde de Suvrov de 1 classe (3);
 Orde de Kutuzov de 1 classe (3);
 Orde de la Bandera Roja (3);
 Medalla de la defensa de Moscou;
 Medalla per la Conquesta de Berln;
 Medalla de la victria sobre Alemanya;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255310" title="Palau Ramon Montaner" nonfiltered="4244" processed="4235" dbindex="99398">

El Palau Ramon Montaner, s un edifici modernista situat en el nmero 278 del carrer Mallorca de Barcelona. 

Ramon Montaner va encarregar la realitzaci d'aquest palau a l'arquitecte Josep Domnech i Estap, situat al costat del que ja havia construt uns anys abans el seu soci Simn (editorial Montaner i Simn), ocupant ambdues edificacions tota la part del carrer Mallorca entre els de Roger de Llria i Pau Claris. 

El projecte fou dissenyat l'any 1889, per ja comenades les obres, van sorgir desavinences amb el propietari, que va dur a la ruptura del contracte, quan ja s'havia acabat la planta i dos pisos. Es va fer crrec de la continuaci de les obres Llus Domnech i Montaner, parent de l'amo, qui ja havia projectat l'edifici de l'Editorial. 

La tercera planta i la decoraci van crrer al seu crrec amb l'ajuda de l'arquitecte Galliss, que ja havia collaborat amb ell anteriorment, en el que avui s el Museu de Zoologia de Barcelona al Parc de la Ciutadella. 

El mur que envolta la finca, aix com les reixes i les portes metlliques, havien estat dissenyades per Domnech i Estap. 

Tota la part superior de l'edifici est decorada amb grans plafons de mosaics vidriats representant la invenci de la impremta, com un gran fris sota la volada del terrat, que en arribar sota al rfec de l'entrada del carrer Mallorca, es troba amb una guila esculpida en pedra que t als seus costats escuts amb la data de l'acabament de l'edifici. 

L'interior est decorat amb gran sumptuositat i l'escala principal presenta grans decoracions esculpides en pedra, treballs d'ebenisteria de Gaspar Homar, grans vitralls d'Antoni Rigalt i Blanch i escultures de Eusebi Arnau.

L'any 1980 en va fer una restauraci l'arquitecte Marc Carbonell, per a l'adequaci de l'edifici com a seu de la Delegaci del Govern a Catalunya.

Bibliografia.
Permanyer, Llus (1992), Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa. ISBN 84-344-0723-5.(en castell) ;
Permanyer, Llus (1998), Un passeig per la Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa SA.. ISBN 84-343-0877-0 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255312" title="Tractat de Brusselles (1948)" nonfiltered="4245" processed="4236" dbindex="99399">
El Tractat de Brusselles s un tractat internacional signat el 17 de mar de 1948 a la ciutat de Brusselles per part de Blgica, Frana, Luxemburg, Pasos Baixos i el Regne Unit i que don lloc a la Uni Europea Occidental (UEO).

Context histric.
L'Europea de la dcada del 1940 tenia molt recent els desastres causats per l'Alemanya nazi i temia el poder i influncia de la Uni Sovitica. Diversos pasos, especialment els ms afectats per la guerra, van tenir la necessitat d'establir una aliana que inclogus l'ajuda poltica i militar i el comproms de consulta sobre les mesures que s'haurien d'adoptar en cas d'un atac realitzat per Alemanya o qualsevol altre pas que poss en perill la situaci pacfica del continent.

El tractat, tot i nixer pel temor a un ataca alemany, en realitat naixia com a contraofensiva al poder i influncia de la Uni Sovitica i per la divisi d'Europea en dos blocs desprs de la Segona Guerra Mundial: l'Europa de l'est i l'Europa occidental.

Sumari.
Amb la signatura d'aquest tractat, que ampliava el Tractat de Dunkerque signat l'any anterior pel Regne Unit i Frana, s'establ un programa nic de defensa, tericament contra el possible rearmament alemany. El setembre de 1948 es va decidir crear l'organisme militar anomenat Organitzaci de Defensa de la Uni Occidental, sent nomenat Bernard Law Montgomery President permanment de la Comandncia Terrestre, Naval i Aria amb seu a Fontainebleau (Frana). Aix mateix foren nomenat Jean de Lattre de Tassigny Comandant en Cap de l'Exrcit Terrestre; James Milne Robb Comandant en Cap de les Forces aries; i Robert Jaujard Comandant en Cap de l'Armada.

El 30 d'agost de 1954 l'Assemblea Nacional francesa rebutj el Tractat sobre la Comunitat Europea de Defensa que es va signar al maig de 1952 pels sis pasos membres de la Comunitat Europea del Carb i de l'Acer (CECA). Per aix, el projecte de la Comunitat Europea de Defensa (EDC) va ser finalment abortat. Immediatament els ministres de Frana, el Regne Unit i el Benelux van reconsiderar modificar el Tractat de Brusselles donada la incorporaci d'Itlia i Alemanya a la CECA segons els Acords de Pars de 1951, donant lloc a l'actual organitzaci d'assistncia mtua contra qualsevol agressi (i evidentment obviant per complet el possible rearmament d'Alemanya, ara membre de l'organitzaci).

Enllaos externs.
  Tractat de Brusselles al Navegador Europeu;
  Origins of WEU: from the Brussels Treaty to the Paris Agreements (1948-1954);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255314" title="Magnetar" nonfiltered="4246" processed="4237" dbindex="99400">


Un magnetar o magnetoestrella s una estrella de neutrons alimentada amb un camp magntic extremadament fort. Es tracta d'una varietat de plsar la caracterstica principal de la qual s l'expulsi, en un breu perode de temps (equivalent a la durada d'un llampec), d'enormes quantitats d'alta energia en forma de raigs X i raigs gamma. 

Els raigs Gamma estan formats per fotons pertanyents a l'extrem ms energtic de l' espectre electromagntic, seguits dels raigs X i, a continuaci, dels raigs ultraviolats. Si els raigs X expulsats pel magnetar sn d'alta intensitat rep llavors el nom de  plsar anmal de raigs X , (en angls "anomalous X-ray/ pulsars", o el seu acrnim AXPs). Si els raigs expulsats pertanyen a l'espectre Gamma de ms alta intensitat, reben el nom de "repetidors de gamma suau", SGRs de l'angls "soft gamma repeater". 

Els raigs Gamma ordinaris coneguts com GRBs "esclats de raigs gamma", de l'angls "gamma-ray bursts", ja eren coneguts en les acaballes dels anys 1960. El descobriment d'aquests raigs tremendament energtics provinents de l'espai, es va efectuar en plena guerra freda, quan les dues superpotncies, EUA i la URSS, s'espiaven mtuament tractant de controlar el seu arsenal nuclear. Amb la finalitat de verificar el tractat de no proliferaci d'armes nuclears, EUA va llanar una flota de satllits coneguts com Projecte Vela. Amb aquests satllits, dotats especialment per a la captaci de raigs X i raigs gamma, es van descobrir en 1967 aleatries explosions d'aquests ltims que, a manera de flaixos, semblaven venir des de diferents direccions de l'Univers. La troballa es va mantenir en secret fins que, en 1973, es va donar  a conixer a l'opini pblica per Ray Klebesabel i el seu equip de Los Alamos National Laboratory. 

La teoria sobre aquests objectes va ser formulada en 1992 per Robert C. Duncan de la Universitat de Texas en Austin i Christopher Thompson  de l' Institut Canadenc de Fsica Terica. Posteriorment, aquesta teoria ha estat mpliament acceptada per la resta de la comunitat cientfica com una explicaci fsica que satisf fins al moment les observacions realitzades sobre aquests estranys i misteriosos objectes. 

Actualment, es considera que de cada deu explosions de supernoves, solament una dna origen al naixement d'un magnetar. Si la supernova posseeix entre 6 i 12 masses solars, es converteix en una estrella de neutrons de no ms de 10 a 20 km de dimetre. Segons la hiptesi dels cientfics esmentats anteriorment, els requisits previs per a convertir-se en magnetar sn una rotaci rpida i un camp magntic intens abans de l'explosi. Aquest camp magntic seria creat per un generador elctric (efecte dinamo) que utilitza la convecci de matria nuclear que dura els deu primers segons al voltant de la vida d'una estrella de neutrons. Si aquesta ltima gira prou rpid, els corrents de convecci es tornen globals i transfereixen la seva energia al camp magntic. Quan la rotaci s massa lenta, els corrents de convecci noms es formen en regions locals. Un plsar seria, doncs, una estrella de neutrons que, en el seu naixement, no hauria girat prou rpid durant un curt lapse de temps per a generar aquest efecte dinamo. El magnetar posseeix un camp prou poders com per a aspirar la matria dels voltants de l'estrella cap al seu interior i comprimir-la; aix comporta que es dissipi una quantitat significativa d'energia magntica durant un perode aproximat d'uns 10.000 anys. 

Amb el temps, el poder magntic decau desprs d'expulsar ingents quantitats d'energia en forma de raigs X i gamma. Les tensions que causen el collapse es produxen de vegades en les capes externes dels magnetars, constituts per plasma d'elements pesats (principalment de ferro). Aquestes vibracions intermitents molt energtiques produeixen vents de raigs X i gamma d'aqu el nom de "repetidores de raigs gamma suaus". 

El 27 de desembre de 2005 , es va registrar un esclat de raigs gamma provinent del magnetar denominat SGR 1820-20 situat en la Via Lctia. L'origen estava situat a uns 50.000 anys llum. En l'opini d'eminents astrnoms, si s'hagus produt a tan sol 10 anys llum de la Terra,  distncia que ens separa d'alguna de les estrelles ms properes , hagus perillat seriosament la vida en el nostre planeta al destruir la capa d'oz, alterant el clima global i destruint l'atmosfera. Aquesta explosi va resultar ser unes 100 vegades ms potent que qualsevol altre esclat registrat fins a ara. L'energia produda en 2 centsimes de segon va ser superior a la produda pel sol en 250.000 anys. 

A continuaci es pot veure una petita comparana entre diferents intensitats de camps magntics: 

Brixola moguda pel camp magntic de la Terra: 0,6 Gauss ;

Petit imant, com els dels frigorfics: 100 Gauss ;

Camp generat a la Terra pels electroimants ms potents: 4,5 . 10^5 Gauss ;

Camp mxim atribut a una de les denominades estrelles blanques: 10 . 10^8 Gauss ;

Magnetars (SGRs i AXPs): 10^14 10^15 Gauss ;
Magnetars coneguts.
 

 SGR 1806-20, situat a 50,000 anys llum de la terra en l'extrem ms lluny de la Via Lctia a la constellaci de Sagitari.
 SGR 1900+14, situat a 20,000 anys llum a la constellaci de l' Aguila. ;
 1E 1048.1-5937, situat a 9,000 anys llum a la constellaci de Quilla. L'estrella original de la qual es va formar el magnetar tenia una massa de 30 a 40 vegades la del Sol;
Un complet llistat es pot trobar en el catleg de magnetars..

Al maig de 2007 es coneixien 12 magnetar i havia tres candidats en espera de confirmaci.

Vegeu tamb.
 Forat negre;
 Plsar;
 Supernova;
 Estrella de neutrons;

 Referncies .


Enllaos externs.

 Magnetares, Extens article sobre magnetars;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255316" title="Great Books of the Western World" nonfiltered="4247" processed="4238" dbindex="99401">
Els Great Books of the Western World sn una collecci de llibres que formen el canon del pensament i la literatura occidental. Mortimer Adler, el seu editor, volia que servissin com a base de cursos universitaris on s'ensenys les aportacions dels antics i es debatissin les seves idees. 

La publicaci va ser polmica, per centrar-se excessivament en els clssics grecs i anglosaxons i ignorar altres aportacions. Tamb se li retreia la sobrerrepresentaci d'homes blancs, perpetuant un canon academicista. La collecci, per, va comptar amb el suport de l'Enciclopdia Britnica i la Universitat de Chicago i en l'actualitat compta amb una fundaci prpia per sufragar les despeses.

Els llibres.
Volum 1: La gran conversa (introducci i propsit de l'obra, a crrec de Robert Maynard Hutchins);
Volums 2 i 3: El Syntopicon;
Volum 4: Obres d'Homer;
Volum 5: teatre grec, amb obres d'squil, Sfocles, Eurpides i Aristfanes;
Volum 6: historiografia, amb obres d'Herodot i Tucdides;
Volum 7: Els dilegs de Plat;
Volums 8 i 9: obres d'Aristtil;
Volum 10: medicina clssica, amb obres de Gall i Hipcrates;
Volum 11: els primers matemtics, amb Euclides, Arqumedes, Apolloni de Prgam i Nicomac de Gerasa;
Volum 12: Lucreci, Epictet i Marc Aureli;
Volum 13: Obres de Virgili;
Volum 14: Obres de Plutarc;
Volum 15: Tcit;
Volum 16: Cincia clssica, amb Ptolomeu, Coprnic i Kepler;
Volum 17: Plot;
Volum 18: Obres de Sant Agust;
Volums 19 i 20: Toms d'Aquino;
Volum 21: Dante Alighieri;
Volum 22: Obres de Geoffrey Chaucer ;
Volum 23: Obres de Maquiavel i Thomas Hobbes;
Volum 24: Franois Rabelais ;
Volum 25: Els assajos de Montaigne;
Volums 26 i 27: Obres de William Shakespeare;
Volum 28: cincia moderna, amb William Gilbert, Gallileu i William Harvey;
Volum 29: Cervantes;
Volum 30: Francis Bacon;
Volum 31: el racionalisme, amb Descartes i Spinoza;
Volum 32: Obres de John Milton;
Volum 33: Obres de Blaise Pascal ;
Volum 34: Obres de Isaac Newton i Christian Huygens ;
Volum 35: empirisme, amb Locke, Hume i Berkeley;
Volum 36: Jonathan Swift  i Laurence Sterne ;
Volum 37: Henry Fielding ;
Volum 38: selecci d'escrits sobre les lleis;
Volum 39: Obres d'Adam Smith ;
Volum 40 i 41: Edward Gibbon ;
Volum 42: Kant;
Volum 43: escrits sobre la llibertat i la independncia americana;
Volum 44: James Boswell ;
Volum 45: cincia contempornia;
Volum 46: Obres de Georg Wilhelm Friedrich Hegel ;
Volum 47: Goethe;
Volum 48: Herman Melville ;
Volum 49: Obres de Charles Darwin ;
Volum 50: el marxisme;
Volums 51 i 52: realisme rus;
Volum 53: William James ;
Volum 54: Obres de Freud;

Aquests llibres van patir algunes alteracions a la segona edici i van arribar a ser 60 volums (per cobrir el segle XX)

El Syntopicon.
El Syntopicon ocupa dos volums i s un escrit d'Adler sobre les 102 idees clau que segons ell organitzen la collecci i que ms han influt en la histria occidental. Inclou per a cadascuna d'elles un assaig i un recull de referncies dels autors del 54 volums, per resseguir el seu curs al llarg de la histria. Aporta definicions i lecturres complementries per entendre el concepte i la seva rellevncia per a Occident. 

El projecte va comptar amb un equip de 100 lectors-redactos i un presupost altssim per arribar a la sntesi final. El seu llanament va tenir un gran ress meditic i va inspirar obres posteriors, com la Propaedia del mateix autor.

Al primer volum es recullen les segents idees: ngel, animal, aristocrcia, art, astronomia, bellesa, sser, causa, atzar, canvi, ciutad, constituci, valor, costum, definici, democrcia, desig, dialctica, deure, educaci, element, emoci, eternitat, evoluci, experincia, famlia, dest, forma, du, b, mal, govern, felicitat, histria, honor, hiptesi, idea, immortalitat, inducci, infinit, judici, justcia, coneixement, treball, llenguatge, llei, llibertat, vida, lgica i amor.

El segon volum cont els segents temes: home, matemtiques, matria, mecnica, medicina, memria humana, imaginaci, metafsica, ment, monarquia, natura, necessitat, oligarquia, u, opini, oposici, filosofia, fsica, plaer i dolor, poesia, principi, progrs, profecia, prudncia, cstig, qualitat, quantitat, raonament, relaci, religi, revoluci, retrica, identitat, cincia, sentit, smbol, pecat, esclavitud, nima, espai, estat, templana, teologia, temps, veritat, tirania, universal i particular, virtut, guerra i pau, riquesa, voluntat, saviesa i mn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255317" title="Tractat de Bucarest (1812)" nonfiltered="4248" processed="4239" dbindex="99402">
El Tractat de Bucarest s un tractat internacional signat el 28 de maig de 1812 a la ciutat de Bucarest entre l'Imperi Otom i l'Imperi Rus, posant fi a la Guerra russo-otomana.

El tractat, signat pel comandant rus Mikhail Kutuzov, va ser ratificat pel tsar Alexandre I de Rssia tot just un dia abans de la invasi russa de Napole. En virtut d'aquest tractat l'Imperi Otom ced la Bessarbia (la meitat oriental de Moldvia) a l'Imperi Rus, esdevenint el riu Prut la nova frontera occidental de Rssia. Aix mateix aquest estat aconsegu drets de comer al llarg del riu Danubi. 

A la Transcaucsia els otomans renunciaren a les seves pretensions a la majoria de la Gergia occidental, per va mantenir el control de les ciutats d'Akhalkalaki, Poti i Anapa, prviament capturades per les tropes russo-georgianes en el curs de la guerra. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255319" title="Nibiru" nonfiltered="4249" processed="4240" dbindex="99403">
Nibiru  s el nom d'un cos celeste de la mitologia babilnica

 Nibiru en la mitologia de Babilnia. 

Per als babilonis, era un cos celeste associat amb el du Marduk. Nibiru significa "lloc que creua" o "lloc de transici". En molts textos babilonis s'identifica amb el planeta Jpiter, encara que en el fragment 5 de la Enuma Elish s'associa amb l'estrella polar, que tamb era coneguda com a Thuban o possiblement Kochab. 

Nibiru segons la descripci de Zecharia Sitchin i la ufologia. 

Seria el nom que rep un hipottic planeta proposat per Zecharia Sitchin, basant-se en la idea que les civilitzacions antigues haurien obtingut els seus coneixements i el seu desenvolupament grcies a hipottics contactes amb extraterrestres. Segons aquest autor,  el planeta existiria realment i  hauria adquirit el nom del du babiloni Marduk a conseqncia d'una usurpaci del poder per part d'aquest du en el 2024 a. de C., atribuint-se la creaci de la Terra mitjanant la falsificaci en les cpies del poema pic  Enuma Elish . 

Segons la descripci de Sitchin sobri la cosmologa sumria, Nibiru seria el buscat 12 planeta, o el Planeta X (que inclou la descripci de 10 planetes, ms el Sol, i la Lluna). 

Igualment indica que en l'antiguitat s'hauria produt una catastrfica collisi d'un dels seus satllits amb Tiamat, un hipottic planeta tamb postulat per Sitchin, i que hauria estat entre el planeta Mart i Jpiter; fet que hauria format el planeta Terra i el cintur d'asteroides. A ms, segons Sitchin, Nibiru hauria estat la llar d'una poderosa raa aliengena, els Anunnaki. Com a conseqncia de la collisi el planeta Nibiru hauria quedat atrapat en el Sistema Solar, tornant al lloc de la collisi peridicament en una rbita excntrica. 

Sitchin cita algunes fonts que segons ell, parlarien sobre el planeta, que possiblement seria una estrella (concretament una nana marr) que estaria en una rbita summament ellptica al voltant del Sol, la qual va tenir el seu periheli fa aproximadament 3.600 anys i un perode orbital d'uns 3.600 a 3.760 anys. Sitchin atribueix aquestes dades als astrnoms de la civilitzaci maia. 

En un llibre recentment publicat, titulat 2012: cita amb Marduk, l'escriptor i investigador turc Burak Eldem presenta una nova teoria, suggerint que sn 3.661 anys els quals duraria el perode orbital del suposat planeta i reclamant que haur "una data de tornada" per a l'any 2012. Segons la teoria d' Eldem, 3.661 s un set de 25.627, que s el cicle total "de 5 anys mundials" segons el Calendari maia ests. L'ltim pas orbital de Marduk, afegeix, va succeir en 1649 adC i va causar grans catstrofes sobre la Terra, incloent l'erupci del Thera. 

Segons els seguidors de Sitchin, la idees de Sitchin estarien avalades pel seu domini en llenges mortes com el sumeri, i assistides per la traducci de peces considerades tresors, pren forma en els seus llibres; encara que aix realment no s cientficament un fonament astronmic. 

L'opini cientfica. 

No obstant aix, els cientfics argumenten que un planeta amb una rbita aix, o b desenvoluparia una rbita circular o escaparia de l'atracci solar per a vagar per l'espai. Per aix les teories de Sitchin es consideren pseudocientfiques. A ms, una nana marr amb un perode de 3.760 anys seria evident per a les observacions infraroges i gravitacionals. 

 La seva influncia en la cultura popular . 

Recentment  ha sortit al mercat un videojoc anomenar "Nibiru: El Missatger dels Dus"; s una aventura grfica de la companyia Future Games, amb la producci de The Adventure Company. La histria parteix d'una suposada troballa dels nazis, al final de la II Guerra Mundial, de la manera d'aprofitar-se de la tecnologia dels habitants del planeta, per sense temps per a aconseguir influir en el resultat de la guerra. Les seves troballes quedarien amagats i s en el temps actual quan tornen a aparixer, en aquesta aventura que destaca pels seus grafismes excellents i el seu ambient d'intriga meravellosament aconseguit. Malgrat alguns petits defectes (els personatges no estan tan b assolits com els decorats, per exemple), s un luxe per als amants de l'aventura grfica. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255320" title="Tractat de Bucarest (1886)" nonfiltered="4250" processed="4241" dbindex="99404">
El Tractat de Bucarest s un tractat de pau que fou signat el 3 de mar de 1886 a la ciutat de Bucarest. Mitjanant la signatura d'aquest tractat es pos fi a la guerra entre Srbia i Bulgria i establ un imperatiu poltic segons el qual noms un prncep blgar pot convertir-se en un governador de la Rumlia Oriental.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255323" title="Otto Weckerling" nonfiltered="4251" processed="4242" dbindex="99405">
Otto Weckerling (Magdeburg, 23 d'octubre de 1910 - Dortmund, 6 de maig de 1977) va ser un ciclista alemany que va ser professional entre 1934 i 1950, sempre a les files del mateix equip, el Durkopp.

Els seus xits esportius ms importants foren la victria final a la Volta a Alemanya de 1937 i una etapa del Tour de Frana del mateix any.

Palmars.
1937;
 1r a la Volta a Alemanya i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1940;
 Vencedor d'una etapa del Circuit del Nord;
1949;
 Vencedor d'una etapa de l'Echarpe d'or "Torpedo" ;

Resultats al Tour de Frana.
1935. 42 de la classificaci general;
1936. Abandona (15a etapa);
1937. 41 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1938. 21 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Otto Weckerling ;
Palmars d'Otto Weckerling;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255324" title="Ren Pedroli" nonfiltered="4252" processed="4243" dbindex="99406">
Ren Pedroli (Charleroi, Blgica, 19 de juliol de 1914 - Montignies-sur-Sambre, 17 de juliol de 1986) va ser un ciclista sus que va crrer entre 1935 i 1941. Aconsegu una victria al llarg de la seva carrera, una etapa del Tour de Frana.

Equips.
Ren Pedroli va crrer en diferents equips:
1935. Individual i Securitas-La Nordiste;
1936. Helyett-Hutchinson ;
1937. Birma-Hutchinson i Genial Lucifer-Hutchinson  ;
1938. Individual ;
1939. Cycles Faber;
1940. Rodier-Wolber;
1941. Individual ;

Palmars.
1937;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 39 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1938. Abandona (8a etapa);
1939. 44 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Ren Pedroli ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255325" title="Heinz Wengler" nonfiltered="4253" processed="4244" dbindex="99407">

Heinz Wengler (Bielefeld, 27 de setembre de 1912 - 1942) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1937 i 1941, sempre sota les ordres de l'equip Drkopp. 

En aquests anys aconsegu 2 victries, entre elles una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1937;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 37 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1938. Abandona (9a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Heinz Wengler ;
Palmars de Heinz Wengler ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255326" title="Rosa Dez Gonzlez" nonfiltered="4254" processed="4245" dbindex="99408">


Rosa Dez Gonzlez (Sodupe, Guees, 27 de maig de 1952) s una poltica basca. Va ser diputada del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en el Parlament Europeu, des de 1999 fins al 30 d'agost de 2007, quan va abandonar el PSOE i va deixar la seva acta d'eurodiputatda per a fundar el nou partit Uni, Progrs i Democrcia (UPyD). 

A l'agost de 2007, desprs de la creaci uns mesos enrere de la Plataforma Pro, una plataforma nascuda en el s de Basta Ya!, va anunciar la seva sortida de les files del PSOE per a integrar-se en aquesta plataforma (on es troben ja integrats coneguts personatges de la vida pblica com Fernando Savater o Carlos Martnez Gorriarn), de cara a la creaci d'un nou partit poltic espanyol, Uni, Progrs i Democrcia. 

Actualment s la portaveu i diputada al Congrs Espanyol. Aquest partit d'mbit estatal s'ha creat amb la pretensi de ser l'alternativa als dos partits estatals majoritaris a Espanya, PP i PSOE. Es tracta d'un partit profundament nacionalista espanyol, sense identificaci clara en l'eix esquerra-dreta. Plantegen una reforma de la llei electoral espanyola i de la Constituci, entre d'altres, per tal de minvar la representaci dels partits catalans i bascos. 

En els ltims temps tamb ha participat activament en actes de l'associaci Ciutadans de Catalunya. Al gener de 2008 es va manifestar a favor de la modificaci del concert econmic de Navarra i el basc per considerar-los discriminatoris enfront d'altres comunitats espanyoles.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255329" title="Raymond Passat" nonfiltered="4255" processed="4246" dbindex="99409">

Raymond Passat (Doyet, 28 de desembre de 1913) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1936 i 1941, aconseguint 3 victries, dues d'elles etapes del Tour de Frana.

Palmars.
1936;
 1r a la Pars-Contres;
1937;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1939;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 36 de la classificaci general;
1937. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1938. 22 de la classificaci general;
1939. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Raymond Passat ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255331" title="Assemblea d'homes lliures d'Esparta" nonfiltered="4256" processed="4247" dbindex="99410">
L'Assemblea d'homes lliures d'Esparta era el poder suprem de l'estat. 

Fou establerta per Licurg i tenia el poder d'acceptar o rebutjar les lleis i decrets proposats primer pels reis i ms tard pel consell de la Gersia. No tenia iniciativa legislativa i noms podia aprovar el que ja estava fet sense cap modificaci, o rebutjar-ho totalment.

En formaven part tots els ciutadans espartans per damunt dels trenta anys. A l'assemblea noms es podien dirigir els ms alts magistrats, principalment els reis i els fors, excepte aquell que hi fos cridat. Es feien assembles ordinries cada lluna plena, i extraordinries quan calia per causes excepcionals. El sistema de vot era per aclamaci. Les assemblees es feien en un lloc concret a l'oest de la ciutat. L'assemblea podia proclamar la guerra, fer la pau, i acordar armisticis; els acords d'fors i reis amb estats estrangers havien de ser ratificats per l'assemblea.

En temps ms recents, probablement desprs del segle III aC, va existir la petita assemblea, que es convocava quan l'afer a tractar era d'importncia secundaria i no calia convocar l'assemblea general. Aquesta assemblea menor la formaven alguns magistrats i ciutadans de classe superior, i cada vegada es va convocar ms sovint arribant quasi a suplantar a la gran assemblea.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255332" title="Andabat" nonfiltered="4257" processed="4248" dbindex="99411">
Andabat (plural llat andabatae) fou el nom d'un elm que no tenien obertura pels ull obligant al que el portava a lluitar de manera que no veia res, com si fos cego, el que excitava el morbo dels espectadors. Els gladiadors que portaven aquest elm van rebre el seu nom.

Alguns escriptors sospiten que els gladiadors andabats van combatre a cavall per no hi ha cap evidencia clara en aquest sentit.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255333" title="Catervari" nonfiltered="4258" processed="4249" dbindex="99412">
Catervari (plural catervaris, llat catervarii) fou el nom que es donava a l'Antiga Roma als gladiadors que combatien en grup, contra el sistema habitual de combatre individualment un gladiador contra un altra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255334" title="Dimaquer" nonfiltered="4259" processed="4250" dbindex="99413">
Dimaquer (plural dimaquers, llat dimacheri) fou el nom que es donava a un tipus de gladiador que lluitava amb dues espases. 

Els esmenta entra d'altres Artemidor d'Efes. (Artemidorus, II. 32 ). Tamb es donava aquest nom a alguns gladiadors que combatien a cavall, si be ms freqentment aquestos eren anomenats gladiadors equites (equites per cavall i no per classe social).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255336" title="Essedari" nonfiltered="4260" processed="4251" dbindex="99414">
Essedari (plural essedaris, llat essedarii) fou el nom que es donava a l'antiga Roma als gladiadors que combatien sobre carruatges o carros, al estil practicat a les provncies de la Gllia i de Britnia. S'esmenten sovint a les inscripcions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255337" title="Gladiador fiscal" nonfiltered="4261" processed="4252" dbindex="99415">
Gladiador fiscal (el terme s'usava generalment en plural: galdiadors fiscals) era el nom que es donava a l'antiga Roma a tots els gladiadors de qualsevol mena que eren entrenats i mantinguts amb crrec al fiscus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255339" title="Hoplomac" nonfiltered="4262" processed="4253" dbindex="99416">
Hoplomac (plural hoplomacs, llat hoplomachi) fou el nom donat als gladiadors que combatien amb un armament complet (hoplomac vol dir "fortament armat"). Portaven protegit el bra dret, un gran escut, un bon casc protector, i proteccions a les cames; usaven com espasa el gladius.

Lipsi els considera del mateix tipus que els gladiadors anomenats gladiador samnita, i pensa que aquest nom fou el inicial i fou substitut per hoplomachi durant l'Imperi Rom, desapareixen el nom de samnites.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255340" title="Laqueator" nonfiltered="4263" processed="4254" dbindex="99417">
Laqueator (Laqueatores) fou el nom que es donava a l'antiga Roma als gladiadors que usaven una xarxa amb trampa per agafar als seus adversaris. Eren una variaci del tipus de gladiador conegut per reciari.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255341" title="Gladiador meridi" nonfiltered="4264" processed="4255" dbindex="99418">
Gladiador meridi (Meriadiani)  fou el nom que es donava a l'antiga Roma als gladiadors que combatien al migdia, desprs de qu els combats de les feres salvatges (els bestiaris) i els actes amb animals s'havien celebrat ms d'hora al mati. 

Aquestos gladiadors portaven un armament molt lleuger.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255342" title="Mirmill" nonfiltered="4265" processed="4256" dbindex="99419">


Mirmill (Mirmillones), que vol dir home-peix, fou el nom que es donava a uns gladiadors que portaven la imatge d'un peix als seus elms. Com que les seves armes eren semblants a les usades pels gals tamb se'ls anomena Galli. Generalment s'enfrontaven als reciaris o als tracis. Els mirmillons noms portaven el bra dret protegit i tenien poca visibilitat, per eren considerats combatents pesants pel gran escut que portaven. Lluitaven amb una espasa del tipus gladius. 

El seu nom i emblema era degut a que s'enfrontaven als reciaris o homes-xarxa, que usaven la xarxa com per pescar un peix (per desprs matar-lo amb el trident de Neptuni)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255343" title="Gladiador ordinari" nonfiltered="4266" processed="4257" dbindex="99420">
Gladiador ordinari (Ordinarii) fou el nom donat a l'antiga Roma als gladiadors comuns, que combatien en parelles de la manera usual. Les seves armes podien variar segons el tipus de gladiador de qu es tractava ja que el nom se'ls donava per la forma de combatre. Menys els catervari i de vegades els essedari, tots els altres tipus de gladiadors poden ser considerat ordinaris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255344" title="Gladiador postulat" nonfiltered="4267" processed="4258" dbindex="99421">
Postulat (Postulatici) fou el nom que es donava a l'antiga Roma als gladiadors que eren sollicitats pel poble al organitzador dels jocs, i que s'afegia als que havien estat escollits per aquest per participar. 

Degut a la gran quantitat de jocs que es feien a Roma, alguns gladiadors arribaven a tenir certa fama i eren afavorits o odiats pel pblic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255345" title="Gladiador provocador" nonfiltered="4268" processed="4259" dbindex="99422">
Provocador (Provocatores) era el nom d'una classe de gladiadors que combatia amb els samnites (que en poca imperial foren els hoplomacs). Fora del que suggereix el nom no es coneix res sobre la seva manera de combatre.

Apareixen esmentats en diverses inscripcions i sembla que Artemidor d'Ascal s refereix a ells amb el seu nom en grec.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255346" title="Reciari" nonfiltered="4269" processed="4260" dbindex="99423">
Reciari (Retiarii) era el nom d'un tipus de gladiador armat amb una llana trident (tridens o fuscina) i una xarxa, amb la que havia d'agafar al seu rival al que rematava amb el trident. Els reciaris no portaven res al cap i anaven vestits amb una tnica curta. Portaven protecci al bra dret i una pea anomenada galerus. 

Si tiraven la xarxa i no l'encertaven, fugien i preparaven un segon intent mentre el seu adversari el seguia per l'arena per matar-lo abans. L'adversari ms com del reciari eren els secutors o el mirmillons.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255347" title="Gladiador samnita" nonfiltered="4270" processed="4261" dbindex="99424">
Gladiador samnita fou el nom que es donava a l'antiga Roma a un tipus de gladiadors que anaven armats amb una espasa del mateix tipus del que usava el pobla itali dels samnites i es distingien tamb per un escut oblong (scutum).

El seu armament era complert i anaven fora protegits. En l'poca imperial van passar a ser anomenats hoplomacs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255348" title="Secutor" nonfiltered="4271" processed="4262" dbindex="99425">
Secutor (llat secutores, que vol dir caador) fou un tipus de gladiador del tipus de gladiador ordinari, que va rebre aquest nom perqu en els combats amb els reciaris seguien al rival quan havia fallat el seu primer intent amb la xarxa, per evitar que la pogus tirar una segona vegada; l'objecte era cansar-lo i finalment matar-lo. Portaven un elms ben protegit, un escut rectangular gran i espasa; tenien protecci al bra dret i ocrea a la part inferior de la cama esquerra.

Marcial esmenta als suposititii que se suposa que eren els secutors suplents que ocupaven el lloc dels gladiadors que quedaven mal ferits o morien. Cicer diu que Juli Csar va tenir no menys de 500 secutores en uns jocs que va celebrar a Cpua, per probablement es un error de l'orador que escriu secutores quan en realitat hauria d'haver escrit scutores (escuts o homes amb escuts).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255350" title="Gladiador traci" nonfiltered="4272" processed="4263" dbindex="99426">
Traci o Trece fou el nom d'un tipus de gladiador de l'antiga Roma, que anava armat a la manera dels tracis amb escut rodo i espasa curta, anomenada pels autors llatins (concretament per Juvenal) com falx supina. 

Els tracis i els mirmillons s'enfrontaven un amb l'altre talment com els secutors i els reciaris. Tamb de vegades el tracis s'enfrontaven amb els reciaris, encara que aquest enfrontament era menys com.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255352" title="Venatio" nonfiltered="4273" processed="4264" dbindex="99427">
Venatio o Bestiarium (catal Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges. En aquest espectacle els animals combatien entre ells i mataven de diverses formes a criminals i condemnats a mort.

Aquest espectacle es feia generalment abans del migdia, i desprs comenaven els combats de gladiadors (munus gladiatorum) 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255353" title="Munus" nonfiltered="4274" processed="4265" dbindex="99428">
Munus fou el nom que es donava als combats de gladiadors que eren oferts al poble a l'antiga Roma, per personatges rics i de classe alta de la ciutat, generalment buscant la popularitat per presentar-se desprs als comicis, encara que de vegades es feien simplement com ostentaci. Els munus foren oferts tamb pels emperadors al poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255354" title="Uni de Partits Socialistes per l'Acci Internacional" nonfiltered="4275" processed="4266" dbindex="99429">
L'Uni de Partits Socialistes per a l'Acci Internacional (UPSAI) va ser l'agrupaci de partits socialdemcrates partidaris d'una via intermdia entre la Segona Internacional i la Komintern. Anomenada tamb Internacional de Viena. Fundada en una reuni realitzada el 27 de febrer de 1921 a Viena (ustria). Dissolta en 1923 al fusionar-se amb la Segona Internacional per a crear la Internacional Obrera i Socialista. El seu secretari general va ser Friedrich Adler.

En la primera reuni (1921) van estar presents 10 partits entre els quals destaquen: USPD d'Alemanya, SFIO de Frana, Independent Labour Party (Regne Unit), Partit Socialista Sus, Partit Socialista Independente (Romania) i l'SP d'ustria. A l'abril de 1921 s'integra el PSOE d'Espanya


Va tenir una diversitat de noms oficials segons la llengua corresponent:
 International Working Union of Socialist Parties (angls);
 Union des partis socialistes pour l'action internationale(francs);
 Unione dei Partiti Socialisti per l'Azione Internazionale (itali);
 Internationale Arbeitsgemeinschaft Sozialistischer Parteien (alemany) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255355" title="Sagitari (lluitador)" nonfiltered="4276" processed="4267" dbindex="99430">
Sagitari (Sagitarius) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un tipus de combatents contra les feres, que generalment participava a l'espectacle del venatio. Anaven armats amb arc i fletxes, del que venia el seu nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255357" title="Gimnet" nonfiltered="4277" processed="4268" dbindex="99431">
Gimnesi (Gymnesius, plural Gymnesii) o Gimnet (Gymnetes) fou una classe d'esclaus prpia d'Argos equivalents als ilotes d'Esparta. Servien als seus amos en qestions militars com a infanteria lleugera, amb poc armament. 

Herdot diu que sis mil ciutadans d'Argos foren morts per Clemenes I d'Esparta en una batalla i que llavors els gimnets van assolir el govern i van conservar el poder fins que els fills dels que havien caigut van arribar a l'edat adulta; llavors van obligar als esclaus a retirar-se a Tirint i desprs d'una guerra llarga foren o sotmesos o expulsats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255358" title="Gimnopdia" nonfiltered="4278" processed="4269" dbindex="99432">
Gimnopdia fou un festival grec (vol dir "joves despullats") que es feia a Esparta cada any en honor d'Apollo Piteu, rtemis i Let. El festival es feia al tomb de les esttues d'aquestos deus a l'gora, i els joves dansaven durant uns quants dies, potser deu, fins al darrer dia que les danses es feien al teatre; durant les exhibicions tamb es cantaven himnes.

El cap de l'esdeveniment portava un capell especial, que es diu que commemorava la victria dels espartana a Tirea; l'esdeveniment tamb estava connectat amb el culte als espartans caiguts. A ms a ms de les danses es feien exercicis a la palestra i el pancration.

Durant les celebracions Esparta rebia molts visitants estrangers. 

Es creu que es va introduir a partir del 665 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255359" title="Ginecnom" nonfiltered="4279" processed="4270" dbindex="99433">
Ginecnom (Gynaeconomi) o Gineccosm (Gynaecocosmi)  foren uns magistrats d'Atenes que  vigilaven la conducta de les dones atenenques. 

Alguns erudits pensen que fou uns instituci tardana introduda en temps de Demetri de Falron, per es una opini discutida ja que d'altres l'atribueixen a Sol degut a que les disposicions d'aquest sobre les dones deixen pensar que van necessitar magistrats pel seu control;  Aristtil ja l'esmenta i deixa entendre que es tracta d'una cosa coneguda dels seus lectors, el que abonaria la segona opci, i en tot cas els seus poders s'haurien ampliat ms tard fins esdevenir una espcie de policia de les costums femenines.

Sembla que depenien de l'arepag i que tenien encarregada la vigilncia de la decncia i la moderaci en privat i en pblic; podien controlar les trobades fins i tot a adreces particulars, i en celebracions especials com bodes on no es permetien ms de 30 persones. 

El nombre d'aquestos oficials es desconegut i probablement eren elegits.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255360" title="Friedrich Adler" nonfiltered="4280" processed="4271" dbindex="99434">
Friedrich Adler (Viena, Imperi Austro-hongars, 9 de juliol de 1879 - Zuric, Sussa, 2 de gener de 1960) va ser un poltic i revolucionari austrac.

Fill del tamb poltic socialista Vctor Adler, va estudiar qumica, fsica i matemtiques a Zuric. En 1897 es va afiliar al partit socialdemcrata d'ustria (SP) i en 1907 va ser editor del magazine Der Kampf ("La lluita"). Va ser un bon amic d'Albert Einstein.

En la seva lluita revolucionria contra la repressi policial a ustria-Hongria va prendre drstiques mesures. El 21 d'octubre de 1916, en el restaurant de l'hotel viens Meil und Schadn va disparar tres vegades al ministre-president d'ustria, el Comte Karl von Strgkh, matant-li. Per aquest crim va ser sentenciat a pena de mort, pena que va ser reduda posteriorment a 18 anys de pres, grcies a l'emperador Carles I. El 1 de novembre de 1918, en plena revoluci, va ser alliberat.

Va desenvolupar la seva vida poltica a ustria fins a la Segona Guerra Mundial. Es va exiliar als Estats Units i es va retirar de la poltica. Va morir a Zuric a l'edat de 80 anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255361" title="Brownsville (Texas)" nonfiltered="4281" processed="4272" dbindex="99435">


Brownsville s una ciutat ubicada al comtat de Cameron, al sud-est de Texas. D'acord amb el cens de l'any 2000 tenia una poblaci de 139.722 habitants. La seva extensi territorial s de 215 km2, convertint-la en la ciutat ms gran de la Vall del Rio Grande, amb 208.2 km2 de terra i 6.8 km2 (2.6 square milles) d'aigua.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255363" title="1st step to heaven" nonfiltered="4282" processed="4273" dbindex="99436">


1st Step to Heaven s el sis disc del grup alemany de msica electrnica Deutsch-Amerikanische Freundschaft, i va aparixer a l'any 1986 al segell Ariola.

Tot i que DAF s'havien dissolt oficialment desprs de la publicaci del seu anterior disc, Fr immer, i que a l'any 1983 tant Grl com Delgado havien editat discos propis en solitari, tres anys desprs es reuniren puntualment per ressuscitar momentniament el grup i enregistrar un nou disc.

1st Step to Heaven s, fins a la data, el seu nic disc en angls. El seu estil musical mostra canvis respecte al material dels discos anteriors, i acosta els DAF al corrent house. Com a novetat, Grl i Delgado comparteixen la faceta de cantants i instrumentistes.

La reacci de fans i crtics va ser majoritriament d'indiferncia i, amb l'excepci d'un lbum recopilatori, caldria esperar 17 anys fins a l'aparici d'un nou disc de DAF.

Temes.

 Voulez Vous Coucher Avec Moi - Part I - (2,25);
 Pure Joy (4,47);
 Blond Hair Dark Brown Hair (3,10);
 Sex Up (3,15);
 Absolute Bodycontrol (5,18);
 Voulez Vous Coucher Avec Moi - Part II - (5,28);
 Crazy Crazy (3,08);
 Opium - Mix (2,10);
 Brother / Brother (3,37);
 1st Step To Heaven - Mix (5,46);

Enllaos externs.

 http://www.discogs.com/release/122724;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255367" title="GAC" nonfiltered="4283" processed="4274" dbindex="99437">
Els Grups d'Acci Carlista (GAC) van ser una organitzaci armada carlista que va aparixer a la fi de la dcada de 1960 a Espanya davant el que consideraven com una evoluci massa lenta i poc compromesa del carlisme cap al socialisme autogestionari. Va ser influda per les lluites anticolonials dels nacionalismes tercermundistes. Es va organitzar de forma federal, desenvolupant-se especialment al Pas Basc, Navarra, Catalunya, Pas Valenci i Andalusia. De les seves publicacions la ms destacada fou l'andalusa Pacto.

Les seves accions van contribuir a augmentar la tensi en el si del carlisme i a intensificar la repressi franquista contra aquell. Va mantenir relacions amb ETA i va desaparixer desprs de l'adopci del socialisme autogestionari pel Partit Carlista desprs de la celebraci del seu III Congrs en 1972. El fenomen dels GAC va ser minoritari i excepcional dintre del carlisme.



 Algunes accions .

El 23 d'agost de 1970 cinc membres del GAC van posar una bomba en la impremta del peridic de Pamplona El Pensamiento Navarro desprs del cessament de Javier Mara Pascual com director, l'adopci d'una lnia pro-franquista i l'enfrontament entre la majoria dels propietaris legals del peridic i la Junta del Partit Carlista de Navarra. En 1971 els GAC van assaltar Rdio Requet de Pamplona, romanent en ella mitja hora.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255368" title="Centre Mundial Bah'" nonfiltered="4284" processed="4275" dbindex="99438">
 




El Centre Mundial Bah' s el nom del centre administratiu de la Fe Bah'. Basat a Haifa, Israel, el Centre Mundial Bah' s reconeixible pels jardins que dominen l'rea de Mont Carmel directament dalt el port.

El Centre Mundial Bah' s tamb la destinaci actual del pelegrinatge Bah'.

Histria.

La situaci del centre administratiu a Israel fou resultat del desterrament i empresonament de Bah'u'llh,  enviat a la colnia penal d  `Akk el 1868. Bah'u'llh visqu  exilat en aquesta regi la resta de la seva vida, on mor l any 1892. Durant una visita a Haifa, Bah'u'llh don  instruccions al seu fill `Abdu'l-Bah sobre l emplaament del Santuari de Bb. A la Tableta de Carmel, un dels documents clau per a l administraci Bah', Bah'u'llh expressa el desig que el centre administratiu sigui construt al Mont Carmel, on es troba emplaat actualment.

Durant el temps  que Shogi Effendi lider la Fe Bah', el Mandat Britnic de Palestina es va veure immers en un conflicte creixent entre palestins i sionistes. Com a conseqncia del fracs del mandat  1948,  i de la guerra rab-israeliana de 1948, la major part dels Bah's de Palestina emigraren del pas, i tansols romangueren all Shoghi Effendi i alguns d altres. El 1963, la primera Casa Universal de Justcia de Haifa passa a ser considerada el mdul central de la Fe Bah', i s reconeguda pel Govern Israeli com el centre legal de la religi.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255371" title="Eddie Johnson" nonfiltered="4285" processed="4276" dbindex="99439">
 Eddie Johnson    s un pilot nord-americ de curses automobilstiques  nascut el 10 de febrer del 1919 a Richmond, Virginia. 

Johnson  va crrer  a la Champ Car a les temporades 1950-1952 i 1955-1966 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1952-1966. 

Eddie Johnson va morir en un accident d'avioneta prop de Cleveland, Ohio el 30 de juny del 1974.


 Resultats a la Indy 500 .





 Nota .

 * Cotxe compartit amb Jim Rathmann;
 ** Cotxe compartit amb Rodger Ward.


 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Eddie Johnson va participar a 9 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1952. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 9;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 1;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255373" title="Illa de Hong Kong" nonfiltered="4286" processed="4277" dbindex="99440">

L'illa d'Hong Kong s una illa a la zona sud de Hong Kong, a la Xina. T una poblaci de 1.268.112 habitants i una densitat de 15.915 habitants/km (2006). L'illa va ser ocupada pel Regne Unit el 1841, i es va fundar Queenstown que ben aviat es va anomenar Victoria City (Ciutat de la Victria). La zona central de l'illa s el nucli histric, poltic i econmic de Hong Kong. La costa nord de l'illa s la costa sud del port de Victria, que ha jugat un paper molt destacat en el desenvolupament i creixement de Hong Kong, ja que la seva gran fondria ha perms el trnsit de grans vaixells.

L'illa t moltes de les vistes ms famoses a Hong Kong, com la que es pot observar des de Victoria Peak (el pic Victria) i el Ocean Park (Parc de l'Oce), aix com tamb molts llocs histrics i diversos centres comercials. Les cadenes muntanyoses que travessen l'illa sn utilitzades per a la prctica de senderisme. La part nord de l'illa, al costat del centre urb de Kowloon, forma la principal rea urbana de Hong Kong. L'extensi combinada d'ambds territoris s d'aproximadament 88'3 km2, i la seva poblaci combinada s d'uns 3.156.500 habitants, la qual cosa reflecteix una densitat de 37.700 habitants/km.

L'illa de vegades s anomenada pels seus habitants, "el costat de l'illa", amb referncia al costat sud del Port de Victria.

 Administraci . 

 
Els Districtes de l'illa sn:
 Districte Central i Oest;
 Districte Est;
 Districte Sud;
 Districte de Wan Chai;

L'illa d'Hong Kong no forma part del Districte de les Illes.

 Histria . 

L'illa va ser ocupada militarment pel capit de la marina britnica, Charles Elliot, el 20 de gener de 1841; va ser coneguda com la badia estril. La marina britnica va desembarcar en el Punt de Possessi. Pel Tractat de Nanking es va cedir oficialment l'illa a la Gran Bretanya el 1842.

La Segona Guerra Mundial va ser un perode fosc per a Hong Kong. Britnics, canadencs, hinds i les forces de defensa voluntries de Hong Kong van resistir la invasi japonesa comandada per Saki Takashi, la qual va comenar el 8 de desembre de 1941, vuit hores desprs de l'atac a Pearl Harbor. Tanmateix, els japonesos van ser capaos de prendre control dels cels de l'illa el primer dia d'atac, superant en nombre les forces defensives.

Els britnics i els hinds es van retirar de la Linea dels bevedors de Gin i de Kowloon a causa d'un fort bombardeig aeri i de l'artilleria. Un ferotge combat es va desenvolupar entre japonesos i canadencs, amb la qual cosa es va perdre l'nic dipsit d'aigua de Hong Kong. Els Canadian Winnipeg Grenadiers van lluitar a l'enclavament de Wong Nai Chong Gap i van assegurar el pas entre la ciutat i les parts retirades al sud de l'illa. Tanmateix, la seva victria va durar poc temps.

Hong Kong es va rendir el 25 de desembre, de 1941, en el que s conegut per la poblaci local com el Nadal negre. El Governador d'Hong Kong, Mark Young, es va rendir en persona a les casernes de campanya japoneses, al tercer pis de l'Hotel Pennsula. Isogai Rensuke va ser el primer governador japons de Hong Kong. A continuaci va seguir un perode d'hiperinflaci i racionament dels aliments; i els japonesos van declarar illegals els dlars de Hong Kong. A ms, unes 10.000 dones van ser violades en els primers dies desprs de la captura de Hong Kong i un gran nombre de persones, que se sospitava eren dissidents, van ser executats. Els japonesos van reduir les racions d'aliments als civils per preservar el menjar per als soldats, i va provocar la fam entre la poblaci. Quan el Jap es va rendir als Estats Units el 14 d'agost de 1945, la poblaci s'havia redut a 600.000 habitants, menys de la meitat de la poblaci que hi havia abans de la guerra, que era de 1.600.000 habitants.

 Geografia . 

Desprs de l'illa de Lantau, l'illa d'Hong Kong s per la seva extensi la segona illa del territori. Posseeix una superfcie de 80'4 km, inclosos 6'98 km de terra guanyada al mar des de 1887. La mateixa representa aproximadament el 7% del territori de Hong Kong. Est separada de la pennsula de Kowloon i dels Nous Territoris de terra ferma pel port de Victria.

 Transport .

Existeixen xarxes de lnies de tren subterrnies (MTR) que recorren l'illa de Hong Kong, d'oest a est, a travs de la lnia de la costa nord de l'illa. Tanmateix, el costat oest no est encara connectat a l'esmentat transport. El govern i la MTR han planejat en cas d'estendre la lnia a Kennedy Town, la punta oest de l'illa. S'espera que l'inici de les obres es faci l'any 2008, per comenar a funcionar l'any 2012.

Les lnies de tramvia de Hong Kong, i el tram del pic corren des de Kennedy Town Shau Kei Wan, amb connexions des de la badia Causeway fins a Happy Valley.

L'illa est connectada a la pennsula de Kowloon, en terra ferma, a travs de dos tnels per a cotxes i dos tnels de lnies del MTR, aix com tamb una tercera lnia de MTR. Existeixen plans per construir ms combinacions en aquesta ltima lnia per resoldre els enormes problemes de congesti dels tnels en les hores punta.

No existeix cap pont entre l'illa i el territori continental. Un pont connecta Ap Lei Chau i Wong Chuk Hang d'Aberdeen dins de la mateixa illa. El mateix va ser inaugurat el 1983 amb dos carrils i els el va ampliar a quatre carrils el 1994.

 Enllaos externs .

 Imatge de l'illa de Hong Kong amb Google Maps;
 Mapa de Hong Kong el 1844;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255374" title="Vellut" nonfiltered="4287" processed="4278" dbindex="99441">
El vellut s un tipus de tela peluda en la qual els fils es distribueixen molt uniformement, amb un pl curt i dens, que proporciona una sensaci suau molt distintiva. 

El vellut es pot fer de qualsevol fibra, encara que el ms preuat es fa de seda. Tamb es pot fer de cot, tot i que el teixit resultant no s tan luxs. Recentment tamb s'ha desenvolupat velluts sinttics, especialment de polister, viscosa, acetat i barreges de diferents fibres sinttiques, o d'aquestes amb fibres naturals.

Es tix en un teler especial que fila dos trossos de vellut al mateix temps. Els dos trossos llavors se separen i les dues longituds de tela es colloquen en corrons de posicionament separats. El vellut s difcil de netejar, per en poques modernes, s'utilitza la neteja en sec.

Histria.

Probablement l'art de teixir vellut s origin al Lluny Orient. Les referncies ms primerenques apareixen cap a principis del segle XIV.

Les caracterstiques peculiars del vellut, la suau profunditat esplndida del color del tint que exhibia, el feien perfecte per a encaixar en els vestits oficials i penjolls sumptuosos. Les teles ms magnfiques en poques medievals eren els velluts italians. Aquests eren ornamentats amb tcniques com ara variar el color del fil, produir el fil de diverses longituds (fil sobre fil, o fil doble), i entreteixir amb seda plana, amb fil sense tallar, amb una base teixit daurat, etc.

Els punts d origen ms primerencs de velluts artstics europeus van ser Lucca, Gnova, Florncia i Vencia, i Gnova continua produnt encara hui riques teles de vellut. L'art s adoptat una miqueta ms avant pels teixidors flamencs, i en el segle XVI Bruges va aconseguir una reputaci per als velluts no inferior al de les grans ciutats italianes. Durant el segle XIV molts artesans genovesos introduren la industria de la seda i del vellut a la ciutat de Valncia i s hi establiren en el barri del Pilar, tamb conegut com de Velluters. Durant cinc segles la luxosa indstria sedera, que incloa la producci de riques teles de vellut, fou la principal i quasi nica activitat en aquest barri de Valncia.

El vellut era molt costs i era tingut com una de les mercaderies de luxe igual que la seda. La pana era considerada el vellut de l'home pobre la primera vegada que va ser produda.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255375" title="Collados" nonfiltered="4288" processed="4279" dbindex="99442">
Collados s un nucli de poblaci adscrit al municipi de Calamocha a la comarca de Jiloca, provncia de Terol, a l'Arag. Es troba a pocs quilmetres del nucli principal, a la vall del riu Jiloca. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255381" title="CFA Reus Imperials" nonfiltered="4289" processed="4280" dbindex="99443">

Els Reus Imperials sn un club catal de futbol americ de la ciutat de Reus.

 Histria .
El club nasqu l'any 1989 a la ciutat de Tarragona amb el nom de Tarraco Imperials per iniciativa de Josep Castan i Solanellas. Els seus primers camps d'entrenament foren a La Pineda, Sant Pere i Sant Pau i La Granja i els primers amistosos els enfrontaren als Cavaliers de Vilanova, Vickings de Vic i Alics d'Amposta. L'equip disput la Lliga Catalana i posteriorment s'afili a l'Spain Football League. La temporada 1992-93 es trasllad a la vila de Les Borges del Camp. La segent temporada s'install a Reus grcies al suport de l'Institut Municipal de l'Esport de la ciutat. De forma parallela es cre l'Escola Municipal de Futbol Americ de Reus. La temporada 1996-97 fitx el primer jugador americ i es proclam campi de Catalunya per primer cop. El 1996-97 guany el doblet, amb lliga i supercopa catalanes.

 Palmars .
4 Lliga catalana de futbol americ: 1997-98, 1998-99, 2005-06 , 2007-08 ;
2 Supercopa catalana de futbol americ: 1998-99, 1999-00;
2 LNFA 2: 2006-07, 2007-08;

Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255394" title="Argentona Bocs" nonfiltered="4290" processed="4281" dbindex="99444">

Els Argentona Bocs sn un club catal de futbol americ de la ciutat d'Argentona.

 Histria .
El club va fundar-se l'any 1992. Durant un temps es van anomenar Argentona Llops. Un acord amb els Vilassar Strikes port a la formaci dels Maresme Wilks (llops en polons) per aviat retornaren als noms d'Argentona Llops i l'actual de Bocs.

 Palmars .
2 Lliga catalana Senior de futbol americ: 1994-95, 2000-01;
1 Supercopa catalana de futbol americ: 2002-03;
1 Lliga Catalana Cadet de futbol americ: 2006-07;
1 Copa Catalana Junior de futbol americ: 2007-08;

 Enllaos externs .
Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255399" title="Twitter" nonfiltered="4291" processed="4282" dbindex="99445">
Twitter s un servei de xarxes socials i microblogging que permet als seus usuaris enviar missatges de text noms, amb una longitud mxima de 140 carcters mitjanant SMS, missatgeria instantnia o b directament des del lloc web de Twitter o aplicacions ad hoc com Twitterrific o Twitux i GTwitter (a GNU/Linux).

Aquestes actualitzacions es mostren en la pgina de perfil de l'usuari, i sn tamb enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opci de rebre-les. L'usuari original pot restringir l'enviament d'aquests missatges noms a membres del seu cercle d'amics, o permetre el seu accs a tots els usuaris, que s l'opci per defecte.

Histria.
Aquest servei t els seus origens el mar del 2006 com a projecte d'investigaci i desenvolupament de la companyia Obvious. En principi Twitter noms era utilitzat com a eina de comunicaci interna de l'empresa per l'octubre de 2006 en fa el llanament pblic oficial.

Aquest servei es va popularitzar rpidament degust a la concesi del South by Southwest Web Award del 2007 a la categoria de blocs. 

 Serveis similars .
Han sorgit diversos serveis similars per que afegeixen al microblogging altres funcionalitats com la transmissi d'arxius o la notificaci d'esdeveniments (e.g., Pownce, Jaiku). De fet el maig de 2007 ja hi havien fins a 111 serveis o aplicacions inspirades en el Twitter arreu del mn.

Valoraci.
Degut a la poca transcendncia de molts dels missatges i a la limitaci de carcters d'aquests existeixen crtiques i dubtes pel que fa a la utilitat d'aquest servei. Per darrerament han comenat a aflorar idees ms que interessants entorn d'aquest servei. Una clara innovaci s la utilitzaci de Twitter per part d'alguns mitjans de comunicaci, permetent als seus lectors rebre les notcies en la seua web, mbil, messenger o el mateix Twitter, aix com accedir a altres serveis oferts per aquests.

Veure tamb.
 Jaiku;
 Pownce;

Enllaos externs.
Lloc web de Twitter ;
Twitterholic - rangs dels usuaris ms populars de Twitter ;
Piulades per pardals - Microbloc sobre twitter;
Splitweet (Gestiona mltiples comptes de Twitter i monitoritza la teva marca);

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255409" title="Dendropsophus padreluna" nonfiltered="4292" processed="4283" dbindex="99446">

Dendropsophus padreluna s una espcie de granota que viu a Colmbia.
Referncies.

 Rueda, J.V. & Amzquita, A. 2004.  Dendropsophus padreluna.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255413" title="Dendropsophus parviceps" nonfiltered="4293" processed="4284" dbindex="99447">

Dendropsophus parviceps s una espcie de granota que viu a Colmbia, Bolvia, Brasil, Equador, Per i Veneuela. 

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., La Marca, E., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Dendropsophus parviceps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 10 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255414" title="Simfonia nm. 4 de Brahms" nonfiltered="4294" processed="4285" dbindex="99448">

La Simfonia nm. 4 en mi menor, Op. 98 de Johannes Brahms s la darrera de les seues simfonies. s una obra voluptuosament romntica, considerada sovint com la seua obra mestra, amb Ein deutsches Requiem.

Brahms va comenar a treballar-hi l'any 1884, tot just un any desprs de concloure la seua Simfonia nm. 3, i la va deixar enllestida l'any 1885. La seua durada s d'uns 40 minuts i est dividida en quatre moviments:

Allegro non troppo (mi menor);
Andante moderato (mi menor/mi major);
Allegro giocoso (do major);
Allegro energico e passionato (mi menor);

Est orquestrada per a dues flautes (una d'elles doblada a piccolo), dos obos, dos clarinets, dos fagots, un contrafagot, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales, triangle (noms al tercer moviment) i instruments de corda.

El monumental primer moviment ens mostra el Brahms ms dramtic i apassionat, mentre que el contemplatiu segon moviment te el carcter d'un rquiem. L'exuberant i jois tercer moviment (compost desprs) ressona amb el triangle. L'ltim moviment s notable com a rar exemple d'una xacona simfnica, que s semblant a una passacaglia; tot i que el mateix Brahms s'hi referia amb el nom de "xacona". Per al tema iteratiu, Brahms va adaptar el tema de la passacaglia del moviment final de la cantata de Johann Sebastian Bach Nach dir, Herr, verlanget mich. La simfonia est farcida d'allusions musicals, principalment d'obres de Beethoven.

Va ser estrenada a Meiningen el 25 d'octubre de 1885 amb el mateix Brahms dirigint l'orquestra. Va rebre una bona acollida i ha roms molt popular des d'aleshores. L'obra havia tingut una presentaci prvia de carcter privat en una versi per a dos pianos (un d'ells tocat per Brahms). L'amic i bigraf de Brahms, Max Kalbeck, indic que el crtic Eduard Hanslick, en escoltar el primer moviment en aquesta vetlada, exclam  Durant aquest moviment vaig tenir el sentiment que dues persones extremadament intelligents m'estaven colpejant . Per descomptat, posteriorment Hanslick va afegir ms comentaris elogiosos de l'obra.

Arnold Schnberg, al seu assaig Brahms the Progressive, va evidenciar diverses relacions temtiques a la partitura, com tamb ho faria Malcolm MacDonald a la seua biografia sobre el compositor. La primera part del tema de la xacona s anticipat pels contrabaixos durant la coda del precedent moviment; i les terceres descendents del primer moviment, transposades una cinquena, apareixen en contrapunt durant una de les variacions finals de la xacona.

 Referncies .

 Walter Frisch. Brahms: The Four Symphonies (New Haven: Yale University Press, 2003), pp. 115-140;

 Enllaos externs .
Partitura de la simfonia en format .pdf;
Notes de programa (aneu avall) ;
Ironies allusives a la Quarta Simfonia de Brahms. (Anlisi de les allusions a la simfonia) per Kenneth Hull ;
Andrew Clements, "Brahms: Symphony No. 4" (from "Building a Classical Library" series).  The Guardian, 17 de mar de 2000. ;
 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255418" title="Dendropsophus pauiniensis" nonfiltered="4295" processed="4286" dbindex="99449">

Dendropsophus pauiniensis s una espcie de granota que viu a Brasil i, possiblement tamb, a Bolvia.

Referncies.
 Rodrigues, M.T. & Azevedo-Ramos, C. 2004.  Dendropsophus pauiniensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255419" title="Dendropsophus pelidna" nonfiltered="4296" processed="4287" dbindex="99450">

Dendropsophus pelidna s una espcie de granota que viu a Colmbia i Veneuela.

Referncies.

 La Marca, E., Garca-Prez, J.E., Rueda, J.V. & Ardila-Robayo, M.C. 2004.  Dendropsophus pelidna.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255420" title="Dendropsophus phlebodes" nonfiltered="4297" processed="4288" dbindex="99451">

Dendropsophus phlebodes s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Nicaragua i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Chaves, G., Savage, J., Khler, G., Jungfer, K.-H. & Bolvar, W. 2004.  Dendropsophus phlebodes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255422" title="Dendropsophus praestans" nonfiltered="4298" processed="4289" dbindex="99452">

Dendropsophus praestans s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Referncies.

 Castro, F. & Lynch, J. 2004.  Dendropsophus praestans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255423" title="Dendropsophus pseudomeridianus" nonfiltered="4299" processed="4290" dbindex="99453">

Dendropsophus pseudomeridianus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Dendropsophus pseudomeridianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255425" title="Dendropsophus rhea" nonfiltered="4300" processed="4291" dbindex="99454">

Dendropsophus rhea s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Caramaschi, U. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Dendropsophus rhea.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 10 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255427" title="Dendropsophus rhodopeplus" nonfiltered="4301" processed="4292" dbindex="99455">

Dendropsophus rhodopeplus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Referncies.
 Monteza, J.I., Coloma, L.A., Ron, S., Angulo, A. & Hoogmoed, M. 2004.  Dendropsophus rhodopeplus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255429" title="CFA Granollers Fnix" nonfiltered="4302" processed="4293" dbindex="99456">

Els Granollers Fnix sn un club catal de futbol americ de la ciutat de Granollers.

 Histria .
El club nasqu l'any 1990 amb el nom de Granollers Gralles. Dos anys ms tard (1992) es crearen els Flippers de Lli de Munt, segon equip de la comarca. L'any 1995 ambds clubs es fusionaren naixent l'actual Granollers Fnix. El club organitza dos torneigs, el Ciutat de Granollers de futbol americ i el Torneig Fira i Festes de l'Ascensi de futbol flag.

 Palmars .
1 Lliga catalana de futbol americ: 1996-97;
1 Lliga espanyola de futbol americ: 1999-00;
1 Campionat d'ascens a primera divisi: 1996-97;

 Enllaos externs .
Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255431" title="Dendropsophus riveroi" nonfiltered="4303" processed="4294" dbindex="99457">

Dendropsophus riveroi s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Referncies.
 Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D., Monteza, J.I., Angulo, A. & Hoogmoed, M. 2004.  Dendropsophus riveroi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255434" title="Dendropsophus robertmertensi" nonfiltered="4304" processed="4295" dbindex="99458">

Dendropsophus robertmertensi s una espcie de granota que viu a El Salvador, Guatemala i Mxic.

Referncies.
 Santos-Barrera, G., Canseco-Mrquez, L., Khler, G. & Acevedo, M. 2004.  Dendropsophus robertmertensi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255436" title="Dendropsophus rossalleni" nonfiltered="4305" processed="4296" dbindex="99459">

Dendropsophus rossalleni s una espcie de granota que viu a Brasil, Colmbia, Equador, Per i, possiblement tamb, Bolvia.

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004. Dendropsophus rossalleni.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255438" title="Dendropsophus rubicundulus" nonfiltered="4306" processed="4297" dbindex="99460">

Dendropsophus rubicundulus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil i Paraguai. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Colli, G., Bastos, R. & Silvano, D. 2004.  Dendropsophus rubicundulus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255440" title="Dendropsophus ruschii" nonfiltered="4307" processed="4298" dbindex="99461">

Dendropsophus ruschii s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Peixoto, O.L. & Pimenta, B. 2004.  Dendropsophus ruschii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255441" title="Dendropsophus sanborni" nonfiltered="4308" processed="4299" dbindex="99462">

Dendropsophus sanborni s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai. 

Referncies.

 Silvano, D., Scott, N., Aquino, L., Segalla, M.V., Langone, J., Baldo, D. & Blotto, B. 2004.  Dendropsophus sanborni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255442" title="Dendropsophus sarayacuensis" nonfiltered="4309" processed="4300" dbindex="99463">

Dendropsophus sarayacuensis s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Per i Veneuela. 

Referncies.
 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004. Dendropsophus sarayacuensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255444" title="Dendropsophus sartori" nonfiltered="4310" processed="4301" dbindex="99464">

Dendropsophus sartori s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Dendropsophus sartori.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255445" title="Dendropsophus schubarti" nonfiltered="4311" processed="4302" dbindex="99465">

Dendropsophus schubarti s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil i Per. 

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., Angulo, A., Monteza, J.I., Jungfer, K.-H., Reichle, S., De la Riva, I. & Gascon, C. 2004.  Dendropsophus schubarti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255446" title="Dendropsophus seniculus" nonfiltered="4312" processed="4303" dbindex="99466">

Dendropsophus seniculus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Bertoluci, J. 2004.  Dendropsophus seniculus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255448" title="Dendropsophus soaresi" nonfiltered="4313" processed="4304" dbindex="99467">

Dendropsophus soaresi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Peixoto, O.L. & Bastos, R. 2004.  Dendropsophus soaresi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255449" title="Dendropsophus stingi" nonfiltered="4314" processed="4305" dbindex="99468">

Dendropsophus stingi s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Dendropsophus stingi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255451" title="Dendropsophus studerae" nonfiltered="4315" processed="4306" dbindex="99469">

Dendropsophus studerae s una espcie de granota que viu a l'estat d'Alagoas (Brasil).

Referncies.

 Telles, A.M. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Dendropsophus studerae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255452" title="Dendropsophus subocularis" nonfiltered="4316" processed="4307" dbindex="99470">

Dendropsophus subocularis s una espcie de granota que viu a Colmbia i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q. & Lynch, J. 2004.  Dendropsophus subocularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255453" title="Valls Reds AFT" nonfiltered="4317" processed="4308" dbindex="99471">

Els Valls Reds sn un club catal de futbol americ de la ciutat de Terrassa.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1993. Tamb ha rebut les denominacions Terrassa Reds i JGE Egara Reds.

 Palmars .
1 Lliga catalana de futbol americ: 1995-96;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Antiga web;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255456" title="Dendropsophus timbeba" nonfiltered="4318" processed="4309" dbindex="99472">

Dendropsophus timbeba s una espcie de granota que viu al Brasil i, possiblement tamb, a Bolvia i Per. 

Referncies.

 Rodrigues, M.T., Azevedo-Ramos, C. & Gascon, C. 2004.  Dendropsophus timbeba.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255457" title="Dendropsophus tintinnabulum" nonfiltered="4319" processed="4310" dbindex="99473">

Dendropsophus tintinnabulum s una espcie de granota que viu a Brasil i, possiblement tamb, a Colmbia. 

Referncies.

 Rodrigues, M.T. & Azevedo-Ramos, C. 2004.  Dendropsophus tintinnabulum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255458" title="Dendropsophus triangulum" nonfiltered="4320" processed="4311" dbindex="99474">

Dendropsophus triangulum s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Referncies.

 Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Dendropsophus triangulum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255459" title="Dendropsophus tritaeniatus" nonfiltered="4321" processed="4312" dbindex="99475">

Dendropsophus tritaeniatus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil i, possiblement tamb, a Per. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Reichle, S., Bastos, R. & Silvano, D. 2004.  Dendropsophus tritaeniatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255460" title="Dendropsophus virolinensis" nonfiltered="4322" processed="4313" dbindex="99476">

Dendropsophus virolinensis s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Dendropsophus virolinensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255461" title="Dendropsophus walfordi" nonfiltered="4323" processed="4314" dbindex="99477">

Dendropsophus walfordi s una espcie de granota que viu a Brasil i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Referncies.
 Rodrigues, M.T. & Azevedo-Ramos, C. 2004.  Dendropsophus walfordi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255462" title="Dendropsophus werneri" nonfiltered="4324" processed="4315" dbindex="99478">

Dendropsophus werneri s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Andrade, G., Bertoluci, J. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Dendropsophus werneri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255463" title="Dendropsophus xapuriensis" nonfiltered="4325" processed="4316" dbindex="99479">

Dendropsophus xapuriensis s una espcie de granota que viu al Brasil i, possiblement tamb, a Bolvia i Per. 

Referncies.
 Azevedo-Ramos, C., Rodrigues, M.T. & Gascon, C. 2004.  Dendropsophus xapuriensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255464" title="Dendropsophus yaracuyanus" nonfiltered="4326" processed="4317" dbindex="99480">

Dendropsophus yaracuyanus s una espcie de granota que viu a Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Mijares, A., Manzanilla, J. & La Marca, E. 2004.  Dendropsophus yaracuyanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255469" title="Autoretrat amb retrat de Bernard" nonfiltered="4327" processed="4318" dbindex="99481">

Autoretrat amb retrat de Bernard, o Els Miserables, s un quadre del pintor Paul Gauguin dedicat a Vincent van Gogh on inclou, a ms d'un autoretrat, un retrat d'mile Bernard.

A principi del 1888, Gauguin i van Gogh van deixar Pars cercant nous paisatges que inspirs les seves nsies creatives. Gauguin va anar a la Bretanya i van Gogh es va installar a Arle on esperava establir una comunitat d'artistes. Abans de retrobar-se a Arle, van Gogh va proposar a Gauguin i a Bernard, a qui tamb esperava, l'intercanvi d'autoretrats.

Gauguin es presenta en primer pla com un bandoler, alludint especficament al personatge de Jean Valjean de la novella Els miserables de Victor Hugo. Gauguin compara el personatge literari, un home rebutjat per la societat a pesar del seu poder interior i el seu amor, amb la incomprensi dels artistes del seu temps, ell incls. L'aparena trista del pintor contrasta fora amb la decoraci floral de la paret descrita com la puresa dels artistes.

Gauguin mateix descriu el seu quadre en una carta:
He fet per Vincent, que m'ho havia demanat, un autoretrat. Crec que s una de les meves millors coses; per exemple, s tant abstracte que resulta completament incomprensible. Per comenar, s el bust d'un bandoler, un Jean Valjean que a ms personifica un pintor impressionista desdenyat i, en canvi, perptuament lligat al mn  La boca, els ulls i el nas sn com les flors que es troben en una catifa persa i tamb personifiquen l'aspecte simblic. El color est tret molt de lluny, de la natura  Tots els vermells i violats fosos a la superfcie per les grans flamarades sn com un forn que llueix als ulls  i tot all contra un fons de color crom pur sobre el que estan escampats uns poms de flors infantils; alguna cosa aix com l'alcova d'una noia jove.;


Van Gogh va quedar decebut del quadre. Diu que li va agradar ms l'autoretrat d'mile Bernard. De la mateixa forma que Gauguin inclou al fons un retrat de Bernard, en l'autoretrat d'aquest inclou un retrat de Gauguin. Van Gogh diu que el de Gauguin est ms estudiat, ms profund, per que t la impressi de representar un pres sense cap ombra d'alegria, malalt i turmentat . Amb la determinaci del pintor de crear un efecte melangis, el rostre desapareix sota un blau trist.

En l'autoretrat de van Gogh dedicat a Gauguin es mostra com un monjo budista, segons explica ell mateix.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255470" title="Duellmanohyla" nonfiltered="4328" processed="4319" dbindex="99482">

Duellmanohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a l'estat d'Oaxaca (Mxic) i a l'Amrica Central. 

Espcies.

 Duellmanohyla chamulae ;
 Duellmanohyla ignicolor ;
 Duellmanohyla lythrodes ;
 Duellmanohyla rufioculis ;
 Duellmanohyla salvavida ;
 Duellmanohyla schmidtorum ;
 Duellmanohyla soralia ;
 Duellmanohyla uranochroa ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255471" title="Duellmanohyla chamulae" nonfiltered="4329" processed="4320" dbindex="99483">

Duellmanohyla chamulae s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Muoz Alonso, A. 2004.  Duellmanohyla chamulae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255472" title="Duellmanohyla ignicolor" nonfiltered="4330" processed="4321" dbindex="99484">

Duellmanohyla ignicolor s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G., Muoz Alonso, A. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Duellmanohyla ignicolor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255473" title="Duellmanohyla lythrodes" nonfiltered="4331" processed="4322" dbindex="99485">

Duellmanohyla lythrodes s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Duellmanohyla lythrodes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255474" title="Duellmanohyla rufioculis" nonfiltered="4332" processed="4323" dbindex="99486">

Duellmanohyla rufioculis s una espcie de granota que viu a Costa Rica i, possiblement tamb, Panam. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolaos, F. & Chaves, G. 2004.  Duellmanohyla rufioculis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255475" title="Duellmanohyla salvavida" nonfiltered="4333" processed="4324" dbindex="99487">

Duellmanohyla salvavida s una espcie de granota que viu a Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cruz, G. & Wilson, L.D. 2004.  Duellmanohyla salvavida.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255476" title="Duellmanohyla schmidtorum" nonfiltered="4334" processed="4325" dbindex="99488">

Duellmanohyla schmidtorum s una espcie de granota que viu a Guatemala i Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Muoz Alonso, A. 2004.  Duellmanohyla schmidtorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255477" title="Duellmanohyla soralia" nonfiltered="4335" processed="4326" dbindex="99489">

Duellmanohyla soralia s una espcie de granota que viu a Guatemala i Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cruz, G., Acevedo, M. & Wilson, L.D. 2004.  Duellmanohyla soralia.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255478" title="Open d'Austrlia 2008" nonfiltered="4336" processed="4327" dbindex="99490">
L'Open d'Austrlia 2008 (o Obert d'Austrlia 2008) es va celebrar a Melbourne, des del 14 al 27 de gener de 2008.

Quadre mascul.


Quadre femen.


Web Oficial Open d'Austrlia



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255479" title="Duellmanohyla uranochroa" nonfiltered="4337" processed="4328" dbindex="99491">

Duellmanohyla uranochroa s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pounds, A., Chaves, G., Sols, F., Ibez, R., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Duellmanohyla uranochroa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255481" title="Ecnomiohyla" nonfiltered="4338" processed="4329" dbindex="99492">

Ecnomiohyla s un gnere de granotes de la famlia Hylidae.

Espcies.

 Ecnomiohyla echinata ;
 Ecnomiohyla fimbrimembra ;
 Ecnomiohyla miliaria ;
 Ecnomiohyla minera ;
 Ecnomiohyla miotympanum ;
 Ecnomiohyla phantasmagoria ;
 Ecnomiohyla salvaje ;
 Ecnomiohyla thysanota ;
 Ecnomiohyla tuberculosa ;
 Ecnomiohyla valancifer ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255482" title="Ecnomiohyla echinata" nonfiltered="4339" processed="4330" dbindex="99493">

Ecnomiohyla echinata s una espcie de granota que viu a Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Ecnomiohyla echinata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255484" title="Ecnomiohyla fimbrimembra" nonfiltered="4340" processed="4331" dbindex="99494">

Ecnomiohyla fimbrimembra s una espcie de granota que viu a Costa Rica i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Ecnomiohyla fimbrimembra.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255485" title="Ecnomiohyla miliaria" nonfiltered="4341" processed="4332" dbindex="99495">

Ecnomiohyla miliaria s una espcie de granota que viu a Costa Rica, Nicaragua i Panam.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Ecnomiohyla miliaria.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255486" title="Ecnomiohyla minera" nonfiltered="4342" processed="4333" dbindex="99496">

Ecnomiohyla minera s una espcie de granota que viu a Guatemala. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Acevedo, M. & Young, B. 2004.  Ecnomiohyla minera.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255487" title="Ecnomiohyla phantasmagoria" nonfiltered="4343" processed="4334" dbindex="99497">

Ecnomiohyla phantasmagoria s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Jungfer, K.-H., Renjifo, J.M. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Ecnomiohyla phantasmagoria.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255488" title="Ecnomiohyla salvaje" nonfiltered="4344" processed="4335" dbindex="99498">

Ecnomiohyla salvaje s una espcie de granota que viu a Guatemala i Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cruz, G., Wilson, L.D., McCranie, R. & Acevedo, M. 2004.  Ecnomiohyla salvaje.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255489" title="Ecnomiohyla thysanota" nonfiltered="4345" processed="4336" dbindex="99499">

Ecnomiohyla thysanota s una espcie de granota que viu a Panam i, possiblement tamb, a Colmbia.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Ecnomiohyla thysanota.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255490" title="Ecnomiohyla tuberculosa" nonfiltered="4346" processed="4337" dbindex="99500">

Ecnomiohyla tuberculosa s una espcie de granota que viu a Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Referncies.
 Coloma, L.A., Ron, S., Azevedo-Ramos, C., Bolvar, W., Castro, F., Rueda, J.V. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Ecnomiohyla tuberculosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255492" title="Ecnomiohyla valancifer" nonfiltered="4347" processed="4338" dbindex="99501">

Ecnomiohyla valancifer s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lee, J. & Flores-Villela, O. 2004.  Ecnomiohyla valancifer.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255495" title="Exerodonta" nonfiltered="4348" processed="4339" dbindex="99502">

Exerodonta s un gnere de granotes de la famlia Hylidae.

Espcies.

 Exerodonta abdivita ;
 Exerodonta bivocata ;
 Exerodonta catracha ;
 Exerodonta chimalapa ;
 Exerodonta juanitae ;
 Exerodonta melanomma ;
 Exerodonta perkinsi ;
 Exerodonta pinorum ;
 Exerodonta smaragdina ;
 Exerodonta sumichrasti ;
 Exerodonta xera ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255496" title="Inters legal i inters de demora" nonfiltered="4349" processed="4340" dbindex="99503">

L'inters legal, segons el Codi Civil espanyol, s el que s'aplica com indemnitzaci de danys i perjudicis quan un deutor incorre en mora (retard en el compliment d'una obligaci) i no s'hagi pactat cap inters determinat.

L'inters de demora constitueix un increment sobre l'inters legal o l'inters pactat, durant el temps en qu un crdit es troba en mora. s el que per defecte carrega l'Estat i dems administracions pbliques en els deutes tributaris i altres ingressos pblics.

Tant l'inters legal com l'inters de demora sn aprovats anualment per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, o la seva Llei d'Acompanyament

Taula d'interessos legal i de demora:





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255497" title="Exerodonta abdivita" nonfiltered="4350" processed="4341" dbindex="99504">

Exerodonta abdivita s una espcie de granota que viu a Mxic. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. 2004.  Exerodonta abdivita.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255498" title="Exerodonta bivocata" nonfiltered="4351" processed="4342" dbindex="99505">

Exerodonta bivocata s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Santos-Barrera, G. 2004.  Exerodonta bivocata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255499" title="Exerodonta catracha" nonfiltered="4352" processed="4343" dbindex="99506">

Exerodonta catracha s una espcie de granota que viu a Honduras.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cruz, G., Wilson, L.D. & Casteeda, F. 2004.  Exerodonta catracha.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255500" title="Exerodonta chimalapa" nonfiltered="4353" processed="4344" dbindex="99507">

Exerodonta chimalapa s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Muoz Alonso, A. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Exerodonta chimalapa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255503" title="Trajectria Clnica" nonfiltered="4354" processed="4345" dbindex="99508">
Les Trajectries Clniques sn una de les principals eines de la gesti de la qualitat assistencial per a la estandarditzaci dels processos. S ha demostrat que la seva implantaci permet disminuir la variabilitat de la prctica clnica.

Definici.
Eina organitzativa multidisciplinria per a la gesti dels processos assistencials, que facilita una relaci seqencial ptima per a un determinat diagnstic o procediment de les diferentes activitats dels professionals que intervenen en l atenci al pacient en el decurs de l estada hospitalria. Es representa grficament amb una matriu de Gantt.

Histria.
 Clinical Pathway  El concepte de Trajectria Clnica va aparixer per primera vegada l'any 1985 de la m de Karen Zander i Kathleen Bower al New Englang Medical Center de Boston (Massachusetts, Estats Units d'Amrica). 
Apareix com a resultat de l'adaptaci dels documents utilitzats en la gesti de la qualitat industrial, els  PNTs  (Procediments Normalitzats de Treball), els objectius dels quals sn:
Millorar l'eficincia en l s de recursos;
Finalitzar el treball en un temps establert;

Criteris de selecci del Procediment.
Que es tracti d un procediment o diagnstic prevalent;
Patologia ben definida i que permeti una atenci homognia;
Existncia de recomanacions de bones prctiques professionals o d opinions d experts;
Variabilitat no explicada de l'atenci;
Possibilitat d obtenci de consens professional a l hospital ;
Implantaci pluridisciplinria;
Motivaci per part dels professionals de treballar en la patologia;

Enllaos.
http://www.viasclinicas.com 
http://www.e-p-a.org 
http://www.nkp.be 
http://www.library.nhs.uk 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255504" title="Exerodonta juanitae" nonfiltered="4355" processed="4346" dbindex="99509">

Exerodonta juanitae s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Exerodonta juanitae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255505" title="Exerodonta melanomma" nonfiltered="4356" processed="4347" dbindex="99510">

Exerodonta melanomma s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Exerodonta melanomma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255506" title="Alberto Avendao" nonfiltered="4357" processed="4348" dbindex="99511">
Alberto Avendao Prieto (nat a Vigo el 1957). Periodista i escriptor gallec. Amb en Manuel M. Romn i n'Antn Reixa funda el Grup potic Rompente. Actualment viu a Washington D.C com a director dEl Tiempo Latino (). En la seva vessant com a traductor ha duit al gallec les obres de Roald Dahl, Edgar Allan Poe i Isaac Bashevis Singer

Obra.
Facer pulgarcitos tres, 1979 (poemari);
Aventuras de Sol, 1986 (narrativa infantil, premi Vaixell de Vapor);
O gato metido nun saco, 1988 (narrativa infantil);
E outras historias, 1989 (relats);
Os nugrafos de Malakudula, 1993 (narrativa infantil);
Texas, 2003 (poemari);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255507" title="Exerodonta perkinsi" nonfiltered="4358" processed="4349" dbindex="99512">

Exerodonta perkinsi s una espcie de granota que viu a Guatemala.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Acevedo, M. & Smith, E. 2004.  Exerodonta perkinsi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255508" title="Exerodonta pinorum" nonfiltered="4359" processed="4350" dbindex="99513">

Exerodonta pinorum s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Exerodonta pinorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255509" title="Exerodonta smaragdina" nonfiltered="4360" processed="4351" dbindex="99514">

Exerodonta smaragdina s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Exerodonta smaragdina.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255510" title="Exerodonta sumichrasti" nonfiltered="4361" processed="4352" dbindex="99515">

Exerodonta sumichrasti s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Exerodonta sumichrasti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255511" title="Exerodonta xera" nonfiltered="4362" processed="4353" dbindex="99516">

Exerodonta xera s una espcie de granota que viu a Mxic.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Santos-Barrera, G. & Canseco-Mrquez, L. 2004.  Exerodonta xera.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255512" title="132 Brigada Mixta" nonfiltered="4363" processed="4354" dbindex="99517">
132 Brigada Mixta fou un cos d'exrcit de la Segona Repblica Espanyola que lluit en la guerra civil espanyola, creada l'11 de juny de 1937 a partir de la Columna Maci-Companys, i que orgnicament depenia de la 30 Divisi, englobada en el XII Cos de l'Exrcit de la Repblica. 

 Composici .
Era formada per 4 batallons: 2 d'Estat Catal, 1 del PSUC i 1 organitzat a partir del primer regiment militar organitzat a Lleida. Cadascun se subdividia a la vegada en 4 companyies. Molts dels seus components ja havien format part de la Columna Volant Catalana, que havien format milicians que havien participat en l'intent de recuperaci de Mallorca per part de la columna d'Alberto Bayo i pertanyents a la CNT, Estat Catal i PSUC.

 Comandament . 
Fou comandada pel major Aurelio Soria, i ms tard per Antoni Blvia i Esquirol. Els comissaris poltics foren Josep Fusimanya i Raimon Farr i Gass, ambds del PSUC.

 Situaci al front .
Immediatament desprs de la seva formaci fou enviada a Terol (front d'Arag), on tingueren una participaci destacada als sectors de Cervera del Rincn, Armillas, Utrillas i Pancrudo. El 5 de febrer de 1938  defensaren aferrissadament les posicions de l'ofensiva franquista a Utrillas i Montalb, i durant l'ofensiva de les tropes franquistes a San Martn del Ro i Viver del Ro, el 9 de mar de 1938 aguantaren la posici cinc dies i foren condecorats amb el distintiu de l'Infant de Combat pel Ministeri de Defensa. 

El 14 de mar rellevaren la posici de la 780 Divisi a Palomar del Arroyo, i protagonitzaren una heroica resistncia a Alcolea del Pinar.   

El 23 d'abril substituren la 117 Brigada Mixta a Molinos, on foren atacats amb artilleria i aviaci pels franquistes, i es replegaren a Anglesola i Vilafranca. El maig es replegaren a la carretera Albocsser-Castell i es van fer forts a la Mola d'Ares. Quan el juny de 1938 va caure Castell es replegaren a Alcal de Xivert i l'agost a Xiva de Morella.

 Fi de la guerra .
El mar de 1939 foren enviats cap al port d'Alacant per tal de ser evacuats, per els vaixells no hi arribaren i acabaren presoners. Molts d'ells foren enviats al Camp d'Albatera, d'on alguns en pogueren sortir amb avals de persones addictes a Franco. Els comandaments que no aconseguiren fugir cap a l'exili foren executats pels franquistes.

 Referncies .
 Jordi Finestres, Josep Llads i Mario Reyes. 132 Brigada Mixta. Memries d'una brigada. Catalans al front publicat a la revista El Temps el 17 de mar de 1997.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255513" title="Ca n'Ortad" nonfiltered="4364" processed="4355" dbindex="99518">

Ca n'Ortad s una casa d'estiueig construda aproximadament al 1930 i aprofitant edificacions existents. L'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte Joaquim Lloret inspirant-se en un masia tradicional catalana. Actualment, Ca n'Ortad s un museu que exposa la histria i molts dels objectes trobats en excavacions arqueolgiques de Cerdanyola del Valls. El museu tamb exposa al pblic vdeos i recreacions d'escenes quotidianes. Tamb hi figuren les escultures d'uns caps de lle trobats a Catalunya.

 Enllaos externs.
 imatges;



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255514" title="Columna Maci-Companys" nonfiltered="4365" processed="4356" dbindex="99519">
La Columna Maci-Companys fou una unitat militar al servei de la Segona Repblica Espanyola, formada l'agost de 1936 a Bellaterra, en comenar la Guerra Civil espanyola i integrada per uns 1.500 membres d'ERC i d'Estat Catal. Tot i que no fou el seu distintiu oficial, l'estelada fou fora usada entre els seus membres. 

Immediatament, fou enviada al front d'Arag per a enllaar amb la Columna Ortiz de la CNT al nord i amb les milcies valencianes que es trobaven a Alcanys, al sud. 

Els seus caps eren el major Jess Prez Salas (Columna Maci) i el tinent coronel Bosch (Columna Companys). Els delegats poltics  eren Joan Molas i Enric Canturri (diputat d'ERC per Lleida i ex-alcalde de la Seu d'Urgell).

La seva creaci va respondre a l'intent de la Generalitat de Catalunya de disposar de milcies prpies i fer un contraps a la CNT dins el Comit Central de Milcies Antifeixistes. Disposaven de poc armament, per eren molt disciplinats.  

Quan el 1937 les milcies populars es transformaren en unitats de l'Exrcit Popular de Catalunya, els membres de la Columna passaren a constituir la 132 Brigada Mixta. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255515" title="N-150" nonfiltered="4366" processed="4357" dbindex="99520">
La carretera N-150 s la principal carretera de la comarca del Valls Occidental.  Creua de sud a nord la comarca i connecta Barcelona amb Terrassa a travs de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Valls, Barber del Valls i Sabadell. 

Breu histria.

Al 2005, es van finalitzar les obres d urbanitzaci d un tram de 450 metres a la nacional-150. El secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, acompanyat de l alcalde de Terrassa, Pere Navarro, van visitar-la i inagurar-la. Les obres van comenar al setembre del 2004 i han suposat una inversi d 1,6 milions d euros. L any 1995 el DPTOP va finalitzar les obres de la variant de Terrassa corresponent a la carretera N-150. Amb aquestes obres, es connectava aquesta carretera, procedent de Sabadell, amb l autopista C-58.

L ltima modificaci que s ha fet en aquesta carretera ha estat que la Generalitat va construir dues noves rotondes a Terrassa a principis de l'any 2007.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255520" title="Josep Maria Balcells i Gen" nonfiltered="4367" processed="4358" dbindex="99521">
Josep Maria Balcells i Gen (l'Espluga Calba, Garrigues) s un poltic i periodista catal. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona i periodista de professi. Ha treballat en diversos mitjans audiovisuals: la Cadena SER, Rdio Nacional d'Espanya (RNE), Televisi Espanyola (TVE), COM Rdio i Barcelona Televisi. Ha estat corresponsal de TVE al Vatic (1990-1991), director de Rdio Nacional d'Espanya a Catalunya (1992-1996), cap de Premsa de l Ajuntament de Barcelona (1996-1999), sotsdirector de COM Rdio (1999-2001) i director adjunt de Barcelona Televisi (2001-2006). Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona (1986). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 fou escollit diputat a les llistes del PSC-PSOE.

 
 Obra . 
 Poema del destierro: antologia, segles XVI-XX.
 Seleccions de Poesia. Espanyola;
 Tamb ser l editor: Esplugas, Llobregat, a la Plaa 26 % Jans, 1977 amb 302, i 19 cm;


 Enllaos externs .
 Pgina de Josep Maria Balcells al web del Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255521" title="Parc Tecnolgic del Valls" nonfiltered="4368" processed="4359" dbindex="99522">

El Parc Tecnolgic del Valls s una societat que gestiona un rea industrial de Cerdanyola del Valls on hi ha diferents empreses dedicades a la tecnologia. 

La societat Parc Tecnolgic del Valls S.A va ser creada el 1987 per un acord entre la Generalitat de Catalunya, actuant a travs del CIDEM (Centre d'Informaci i Desenvolupament Empresarial), i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Abans, el 1983, la Corporaci Metropolitana de Barcelona havia iniciat estudis de viabilitat i el 1985 s'havia aprovat el Pla parcial de la zona. Les primeres empreses s'hi van installar el 1989, al final d'aquell any n'hi havia 14.
El pacte fundacional preveu la incorporaci de les universitats catalanes, centres de recerca, entitats financeres i ajuntaments com a futurs accionistes de la societat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255523" title="Ruble tadjik" nonfiltered="4369" processed="4360" dbindex="99523">
El ruble tadjik (en tadjik            , todjik rubl, o simplement     , rubl) fou la unitat monetria del Tadjikistan entre el 10 de maig del 1995 i el 29 d'octubre del 2000. El seu codi ISO 4217 era TJR. Nominalment es dividia en 100 tanga (     ), si b mai es va emetre la moneda fraccionria.

El Tadjikistan va ser l'ltima repblica exsovitica a crear la seva prpia moneda, que finalment el 1995 va substituir el ruble rus pel tadjik a ra de 100 rubles russos per cada un de tadjik. A causa de la inflaci, l'any 2000 el ruble tadjik fou substitut pel somoni a ra de 1.000 rubles per somoni.

El Banc Nacional de la Repblica del Tadjikistan (                                , Bonki millii Djumhurii Todjikiston) en va emetre bitllets d'1, 5, 10, 20, 50, 100, 200, 500, 1.000, 5.000 i 10.000 rubles, i no se'n van emetre mai monedes.

Enllaos externs.
Bitllets del Tadjikistan ;
Banc Nacional del Tadjikistan (en tadjik, rus i angls);

Vegeu tamb.
Ruble;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255526" title="Hyloscirtus" nonfiltered="4370" processed="4361" dbindex="99524">

Hyloscirtus s un gnere de granotes de la famlia Hylidae. 

Espcies.

 Hyloscirtus albopunctulatus ;
 Hyloscirtus alytolylax ;
 Hyloscirtus armatus;
 Hyloscirtus bogotensis ;
 Hyloscirtus callipeza ;
 Hyloscirtus caucanus ;
 Hyloscirtus charazani ;
 Hyloscirtus colymba ;
 Hyloscirtus denticulentus ;
 Hyloscirtus estevesi ;
 Hyloscirtus jahni ;
 Hyloscirtus larinopygion ;
 Hyloscirtus lascinius ;
 Hyloscirtus lindae ;
 Hyloscirtus lynchi ;
 Hyloscirtus pacha ;
 Hyloscirtus palmeri ;
 Hyloscirtus pantostictus ;
 Hyloscirtus phyllognathus ;
 Hyloscirtus piceigularis;
 Hyloscirtus platydactylus ;
 Hyloscirtus psarolaimus ;
 Hyloscirtus ptychodactylus ;
 Hyloscirtus sarampiona ;
 Hyloscirtus simmonsi ;
 Hyloscirtus staufferorum ;
 Hyloscirtus tapichalaca ;
 Hyloscirtus torrenticola ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255531" title="Hyloscirtus albopunctulatus" nonfiltered="4371" processed="4362" dbindex="99525">

Hyloscirtus albopunctulatus s una espcie de granota que viu a Colmbia, Equador, Per i, possiblement tamb, a Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D., Monteza, J.I., Angulo, A. & Jungfer, K.-H. 2004.  Hyloscirtus albopunctulatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255534" title="Hyloscirtus alytolylax" nonfiltered="4372" processed="4363" dbindex="99526">

Hyloscirtus alytolylax s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D. & Jungfer, K.-H. 2004.  Hyloscirtus alytolylax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255536" title="Hyloscirtus armatus" nonfiltered="4373" processed="4364" dbindex="99527">

Hyloscirtus armatus s una espcie de granota que viu a Bolvia i Per. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Angulo, A., Reichle, S. & Arizabal, W. 2004.  Hyloscirtus armatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255541" title="Hyloscirtus bogotensis" nonfiltered="4374" processed="4365" dbindex="99528">

Hyloscirtus bogotensis s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Hyloscirtus bogotensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255543" title="Hyloscirtus callipeza" nonfiltered="4375" processed="4366" dbindex="99529">

Hyloscirtus callipeza s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Hyloscirtus callipeza.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255544" title="Hyloscirtus caucanus" nonfiltered="4376" processed="4367" dbindex="99530">

Hyloscirtus caucanus s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lynch, J. & Castro, F. 2004.  Hyloscirtus caucanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255545" title="Hyloscirtus charazani" nonfiltered="4377" processed="4368" dbindex="99531">

Hyloscirtus charazani s una espcie de granota que viu a Bolvia i, possiblement tamb, al Per. 

Referncies.

 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Hyloscirtus charazani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255546" title="Hyloscirtus colymba" nonfiltered="4378" processed="4369" dbindex="99532">

Hyloscirtus colymba s una espcie de granota que viu a Costa Rica, Panam i, possiblement tamb, Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Hyloscirtus colymba.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255547" title="Hyloscirtus denticulentus" nonfiltered="4379" processed="4370" dbindex="99533">

Hyloscirtus denticulentus s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Hyloscirtus denticulentus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255549" title="Hyloscirtus estevesi" nonfiltered="4380" processed="4371" dbindex="99534">


Hyloscirtus estevesi s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E. 2004.  Hyloscirtus estevesi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255550" title="Hyloscirtus jahni" nonfiltered="4381" processed="4372" dbindex="99535">

Hyloscirtus jahni s una espcie de granota que viu a Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. & Garca-Prez, J.E. 2004.  Hyloscirtus jahni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255552" title="Temporada 2006-2007 del Lleida Llista Blava" nonfiltered="4382" processed="4373" dbindex="99536">




Entrenador:  Joan Carles



 desconegut;



 desconegut;



 OK Lliga / Lliga espanyola: Tretz (fora dels play-off).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255556" title="Micronutrient" nonfiltered="4383" processed="4374" dbindex="99537">

Adems dels tres components essencials dels aliments, uns altres dos components bsics de tota la dieta sn les vitamines els minerals. Una persona que consumeix una quantitat suficient de calories per que t una cadncia d aquests nutrients especfics es pot posar malalta e incls morir. Per exemple, el ferro que es una element imprescindible per la sntesi de l hemoglobina.
El calci que es necessari pel creixement i el manteniment dels ossos i les dents, est sempre present en l organisme en quantitats suficients, tamb es necessari aportar una quantitat de vitamina D.
Les vitamines sn composts especfics que l organisme no es capa de sintetitzar.
La vitamina A, es troba implicada en la producci dels pigments fotosostenibles de la retina.
La vitamina D es forma en la pell per acci del sol, per adams es troba present en l oli del fetge del peix.
Dintre de les vitamines del grup B existeixen algunes amb funcions poc clares o mecanismes de accions indeterminades.
Les vitamines del grup B1 es troben en la llevadura i en els grmens de la llevadura.
Les vitamines dels grups B2 i B3 intervenen en els sistemes enzimtiques. Les vitamines ( i B1 i l cid flic es destrueixen en una gran mida en el processat i la cocci dels aliments).
Un oligoelement es un element qumic, biogentic, la presncia del qual s indispensable   b que en petita quantitat   en el rgim alimentari dels organismes per a llur un bon funcionament. On es troba en quantitats inferiors el 0 2% de la composici qumica dels ssers vius. On  es consideren essencials el coure, el zinc, el mangans, el molbde el seleni i l estany.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255557" title="Disfemisme" nonfiltered="4384" processed="4375" dbindex="99538">
Un disfemisme s una paraula o expressi deliveradament despectiva o insultant que s'utilitza en lloc d'una altra ms natural, de manera que s el contrari de l'eufemisme. Es pot utilitzar humorsticament.

Un exemple de disfemisme s "Estirar la pota" per Morir. L'eufemisme equivalent seria Trasps o Defunci. De la mateixa manera que els eufemismes acostumen a tractar el sexe i la mort, els disfemismes tamb.

Mecanismes per la creaci de disfemismes.
Afegir sufixes
El disfemisme ms lleuger acostuma a utilitzar el mecanisme morfolgic de la derivaci.

Aix les paraules neutres com "pags" o "negre" es poden transformar en "pagesot" o "negrot" noms afegint el morfema -ot. La sufixaci t un gran potencial degradant.

Metfora
s un dels mecanismes ms utilitzats, un bon exemple d'aix s la paraula "totxo" que de noms significar "ma ordinari" s'ha lexicalitzat com a adjectiu per a les persones d'obtusa comprensi.

Errada dissimulada
Ha estat utilitzada en diversos casos, per exemple, per degradar l'amant del president Azaa, Cipriano Rivas Cerriff, un peridic advers va publicar que s'havia nombrat cap del protocul fent aix referncia a la seva homosexualitat; una revista feixista es va referir a Federico Garca Loca en lloc de Lorca; Mara Rosa Lida de Malkiel, fou denominada a causa de la seva vida sentimental "la Malkiel-Lida", joc de paraules que en catal significaria "la mal estimada".

La cosificaci o reificaci
s una metfora denigrant mitjanant la qual una persona s senyalada pel nom d'una cosa, per exemple dir "totxo" a qui li costa comprendre quelcom.

Estereotipaci
S'utilitza molt a Espanya per anomenar a les localitats i als seus habitants d'una forma despectiva. Exemples d'aix s que els bascos anomenen als castellans vinguts de fora maketos; els catalans que anomenen xarnegos als castellans vinguts de fora; anomenar marcians als murcians fent aix un joc fontic, etc.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255559" title="Douglas Preston" nonfiltered="4385" processed="4376" dbindex="99539">
Douglas Preston va nixer Cambridge, Massachusetts el 1956. s conegut per haver escrit diversos llibres amb Lincoln Child que s'han convertit en Best-sellers internacionals.

Preston va comenar la seva feina d'editor al Museu Nordameric d'Histria Natural. A ms a ms de les seves collaboracions amb Child, ha escrit dues novelles i diversos llibres de temtica cientfica que giren al voltant de l'histria del sud-oest nordameric. Tamb ha treballat a la Universitat de Princeton i ha escrit una gran quantitat d'articles pel The New Yorker sobre temes cientfics.

Novelles amb Lincoln Child.
 The Relic (1995);
 Mount Dragon (1997);
 Reliquary  (1998);
 Riptide (1999);
 Thunderhead (2000);
 Ice Limit (2001);
 The Cabinet of Curiosities (2003);
 Still Life with Crows (2003);
 Brimstone (2004);
 (Dance of Death) (2005);
 (Book of the Death) (2006);

Novelles en solitari.
 Jennie (1994);
 The Codex (2004);
 Tyrannosaur Canyon (2006);

Enllaos d'inters.
 Lloc web oficial de Douglas Preston i Lincoln Child;
 Douglas Preston a Lecturalia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255561" title="Llista d'estats sobirans del 1937" nonfiltered="4386" processed="4377" dbindex="99540">

  

Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Estat Federal d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Estat Lliure d'Irlanda (fins el 29 de desembre);
   Irlanda (des del 29 de desembre);
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Gran Imperi Manx;
 Mengjiang   Govern Mongol Autnom Unit (fins el 22 de novembre);
 Govern Mongol Autnom Unit (des del 22 de novembre);
   Tibet;
 Govern Provisional de la Xina   Govern Provisional de la Xina (des del 15 de desembre);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255564" title="Carnaval de Blancs i Negres" nonfiltered="4387" processed="4378" dbindex="99541">
El Carnaval de Blancs i Negres (castell: Carnaval de Negros y Blancos) de Pasto, Nario, Colmbia s un dels carnavals que es celebren a Colmbia; s un dels ms emblemtics del pas. s declarat l'any 2002 patrimoni cultural pel congres de la Repblica de Colmbia.

Enllaos externs.
Corpocarnaval- Corporacin oficial del carnaval de Negros y Blancos ;
Peridico de la UN, El carnaval de Pasto: oxgeno de una identidad ;
Colombia turismo, Carnaval de Negros y Blancos ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255572" title="Franc mali" nonfiltered="4388" processed="4379" dbindex="99542">
El franc mali (en francs franc malien o, simplement, franc) fou la unitat monetria del Mali entre el 1962 i el 1984. El seu codi ISO 4217 era MLF i s'acostumava a abreujar Fr. Nominalment es dividia en 100 cntims (centimes), si b mai es va emetre la moneda fraccionria.

Va substituir el franc CFA en termes paritaris (1:1), tot i que va anar perdent valor i el 1962 fou substitut de nou pel franc CFA, aquest cop, per, a ra de dos francs malians per un de CFA. 

Els bancs emissors foren, al comenament, el Banc de la Repblica de Mali (Banque de la Rpublique du Mali) i, a partir del 1971, el Banc Central de Mali (Banque Centrale du Mali). En van circular monedes de 5, 10, 25, 50 i 100 francs i bitllets de 50, 100, 500, 1.000, 5.000 i 10.000 francs.

Vegeu tamb.
Franc;

Enllaos externs.
Monedes de Mali ;
Bitllets de Mali ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255576" title="Miquel de Torrelles i Sentmenat" nonfiltered="4389" processed="4380" dbindex="99543">
Miguel de Torrelles i Sentmenat fou Gran Prior de la Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Va dirigir la Coronela de Barcelona durant la Batalla de Montjuc de la Guerra dels Segadors.

El 27 de maig de 1645, va vendre el Castell de la Roca i les seves posessions a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar i la baronia d'Erampruny al canonge d'Urgell Jaume de Copons i Tamarit qui en va fer donaci al seu germ Ramon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255580" title="Rafael Puig" nonfiltered="4390" processed="4381" dbindex="99544">

 Luis Rafael Puig Espinosa, nomenat el 2003 catedrtic de Didctica de la matemtica a la Universitat de Valncia;
 Rafael Eduardo Puig, autor de Cuentos fantsticos y amorosos (Barcelona: Obradors & Sol, 1875);
 Rafael Puig, autor de diversos llibres de tema legal publicats a Barcelona en el segle XVII;
 Rafael Puig de Bacard, autor de Almanaque de Foot-Ball 1923-1924 (Barcelona: R.Gilabert, 1923);
 Rafael Puig i Lluvina, o Llivina,  (?   1974), promotor immobiliari catal, creador el 1966 de la urbanitzaci Playa de las Amricas en els municipis d'Adeje i Arona, a Tenerife;
 Rafael Puig i Puig, arquitecte, autor de construccions a Terrassa: Casa Bonaventura Marcet (1889, d'estil neoclssic), Magatzem Narcs Argem (1892, neoclassicista), Casa Blanxart (1892), Cases Soler Bohigas (1893, en estil historicista neogtic);
 Rafael Puig i Valls (Tarragona, 1845   1920), botnic, defensor del medi natural i promotor de la Festa de l'arbre a Catalunya;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255585" title="Antoni Catass i Ferret" nonfiltered="4391" processed="4382" dbindex="99545">
Antoni Catass i Ferret (Sitges, 1830   1897), empresari d'hidrocarburs i poltic local.

 Biografia .
De jove exerc l'ofici patern, traginer, fins que al 1845 emigr a Santiago de Cuba, a on es dedic al comer de queviures. Quan l'activitat agaf volanda, amb els seus germans Josep i Pere fund a mitjans del segle XIX la societat comercial Catass Hnos., dedicada a la comercialitzaci, especialment de queviures. L'entrada de nous socis port la seva reconversi en Catass y Casanovas, fins que la guerra dels deu anys els port el 1868 a abandonar l'illa.

 Catass y Compaa .
Establert a Barcelona, al 1877 hi fund amb els seus germans i el seu cunyat Josep Planas i Carbonell la societat Catass y Compaa. Aquesta societat es dedic a diverses activitats, com l'exportaci de vins i la venda de fustes (consta que al 1910 adquir un magatzem de fustes a Terrassa per a fer-ne una sucursal  ), per el seu fort foren la importaci i refinatge de petroli. D'ella en fou la primera refineria de petroli de l'estat espanyol, emplaada en el municipi de Sant Mart de Provenals, en el que ara s el Poble Nou de Barcelona; inaugurada el 1868, l'edifici reb la denominaci popular de El Petroli. L'empresa particip en l'Exposici Universal de Barcelona de 1888, on guany una medalla d'or.

A l'any 1890, Catass y Ca. es feu amb la fragata Villa de Sitges, que dedic al transport de petroli des dels Estats Units. A aquesta fragata se n'hi un el 1891 una altra, La Perla de Sitges, i a l'any segent un vapor, el Ciudad de Reus, aquest darrer construt especialment a Anglaterra amb diversos tancs amb capacitat per trenta-quatre mil barrils de petroli, esdevenint un antecessor dels actuals petroliers. La refineria cess el 1927 (ja mort en Pere Catass) a causa de la creaci del monopoli estatal CAMPSA .

 Actuaci municipal .
Antoni Catass va ser elegit el 1881 regidor de Sitges, i entre juliol del 1883 i juny del 1885 en presid el consistori.

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari Biogrfic de Sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 Albert Manent i Segimon, director Diccionari dels Catalans d'Amrica. Volum I Barcelona: Generalitat de Catalunya - Comissi Amrica i Catalunya 1992, 1992;
 Claudi Mans i Teixid La ciutat qumica article publicat a Revista de la Societat Catalana de Qumica 5/2004, p. 15-26 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255588" title="Pere Catass i Ferret" nonfiltered="4392" processed="4383" dbindex="99546">
Pere Catass i Ferret (Sitges, 15 de setembre del 1841   Barcelona, 20 de desembre del 1914), empresari d'hidrocarburs.

Amb dotze anys segu les passes de molts altres sitgetans i emigr a Cuba, on s'establ a Santiago, com ja havia fet son germ Antoni el 1845. Amb els seus germans Josep i Antoni fund a mitjans del segle XIX la societat comercial Catass Hnos., dedicada a la comercialitzaci, especialment de queviures. L'entrada de nous socis port la seva reconversi en Catass y Casanovas, fins que la guerra dels deu anys els port el 1868 a abandonar l'illa.

 Catass y Compaa .
Establert a Barcelona, al 1877 hi fund amb els seus germans i el seu cunyat Josep Planas i Carbonell la societat Catass y Compaa. Aquesta societat es dedic a diverses activitats, com l'exportaci de vins i la venda de fustes (consta que al 1910 adquir un magatzem de fustes a Terrassa per a fer-ne una sucursal  ), per el seu fort foren la importaci i refinatge de petroli. D'ella en fou la primera refineria de petroli de l'estat espanyol, emplaada en el municipi de Sant Mart de Provenals, en el que ara s el Poble Nou de Barcelona; inaugurada el 1868, l'edifici reb la denominaci popular de El Petroli. L'empresa particip en l'Exposici Universal de Barcelona del 1888, on guany una medalla d'or.

A l'any 1890, Catass y Ca. es feu amb la fragata Villa de Sitges, que dedic al transport de petroli des dels Estats Units. A aquesta fragata se n'hi un el 1891 una altra, La Perla de Sitges, i a l'any segent un vapor, el Ciudad de Reus, aquest darrer construt especialment a Anglaterra amb diversos tancs amb capacitat per trenta-quatre mil barrils de petroli, esdevenint un antecessor dels actuals petroliers.

L'increment en l's dels autombils port l'empresa a comenar a fabricar gasolines el 1900, i comercialitzar-les amb la marca Gas-Motor Catass, de molta anomenada a inicis del segle XX. L'empresa tamb sign un acord amb el RACC el 1909 per a l'establiment de benzineres a Catalunya, de les que n'obr cinc a les sortides de Barcelona. La refineria cess el 1927 (ja mort en Pere Catass) a causa de la creaci del monopoli estatal CAMPSA .

 Altres actuacions empresarials .
Pere Catass fou el febrer del 1904 co-fundador i membre del primer consell d'administraci de la Compaa Electro-Metalrgica del Ebro.  Aquesta empresa, que tenia la concessi d'un salt d'aigua de l'Ebre (a Sstago, Arag), es dedic a la fabricaci de carbur de calci, matria bsica per a l'acetil dels forns elctrics. Catass tamb va fundar la companyia Compras y Fletaciones, basada a Pars i dedicada al comer del petroli. En el camp institucional, presid la Cambra de Magatzemistes de Fusta de Barcelona, crrec que ocupava en morir.

En la seva vila natal, encarreg al mestre d'obres Jaume Su i Juncosa una casa en el carrer de Sant Isidre, vena de la del seu germ Antoni i del seu cunyat Josep . Acabat el 1882, el mateix Su en reform la faana el 1898 en la forma que es pot observar encara en el present (l'edifici, en el nmero 33 del carrer, est ocupat per l'Hotel Romntic ). En un gest filantrpic, Pere Catass  cobr el 1899 els diners necessaris per a l'acabament de les escales de la Punta,  iniciades per subscripci popular deu anys ennrere i aleshores aturades. Inaugurades aquestes el 26 d'agost del 1900 per l'alcalde Miquel Ribas i Llopis, a l'indret s'afix una placa que donava constncia d'aquesta aportaci. Dos anys ms tard, Catass fou requerit per participar en la comissi pro-monument al doctor Robert. Mort Catass al 1914, a la Festa Major del 1917, l'ajuntament que presidia Sim Llaurad i Clar descobr al sal de plens una placa amb el nom del patrici.

 Bibliografia .
 Roland Sierra i Farreras Diccionari Biogrfic de Sitgetans Sitges: Ajuntament de Sitges, 1998;
 Albert Manent i Segimon, director Diccionari dels Catalans d'Amrica. Volum I Barcelona: Generalitat de Catalunya - Comissi Amrica i Catalunya 1992, 1992;
 Claudi Mans i Teixid La ciutat qumica article publicat a Revista de la Societat Catalana de Qumica 5/2004, p. 15-26 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255593" title="Art paleocristi" nonfiltered="4393" processed="4384" dbindex="99547">

L'art paleocristi s l'art produt pels cristians o sota un patrocini cristi entre l'any 200 i l'any 500. Abans de l'any 200, no queden produccions artstiques que puguin ser qualificades de cristianes amb certesa. Desprs de l'any 500, l'art paleocristi obre la via a l'art bizant, i a l'art romnic.

Abans del 200, l'absncia de realitzacions artstiques o arquitecturals durables reflecteix la posici social desfavorida i perseguida dels primers cristians, el que es limitava el mecenatge. D'altra banda, l'Antic Testament, anant en contra de la producci de tombes pintades, tamb pot explicar aquesta absncia. Finalment, s possible que els primers cristians hagin utilitzat temes pagans per expressar temes cristians. Si tal fos el cas, aquest art cristi no s identificable com a tal immediatament.

Els primers cristians van utilitzar les mateixes formes artstiques que les de la cultura romana pagana en la qual evolucionaven: frescs, mosaics, escultures, i miniatures. En les seves realitzacions, els primers cristians no noms van utilitzar les formes artstiques romanes de l'Antiguitat, sin tamb l'estil rom clssic tard, present en els primers frescs cristians, com a les de les catacumbes de Roma.

La histria de l'art paleocristi comprn dues fases diferents, separades per l'edicte de Mil de 313, que autoritza la llibertat de culte a l'Imperi. Aix, abans de 313, l'art s essencialment simblic i amagat; desprs de 313, es manifesta ms explcitament i ms lliurement per finalment fer-se un art vinculat a l'Estat amb Teodosi I que far del catolicisme la religi d'Estat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255597" title="Llista de les obres de Charles Robert Darwin" nonfiltered="4394" processed="4385" dbindex="99548">
Aquesta s una llista de les obres de Charles Robert Darwin.

Els escrits del cientfic es  poden trobar -en angls- a l'adrea The Complete Works of Charles Darwin Online: el sumari (Table of Contents) proporciona una bibliografia completa de les seves obres, incloent variants d'edici, articles i aportacions a llibres i revistes, correspondncia, un resum biogrfic i un catleg complet de manuscrits. Aquests materials es poden llegir lliurement, per no tenen llicncia de Domini pblic, i part dels materials tenen Copyright. Per a versions lliures de drets de les principals obres de Darwin, hom pot consultar la seva fitxa en el Projecte Gutenberg.

 Obres .
 Obres publicades .
 1835: Extracts from letters to Professor Henslow (Extractes de cartes al Professor Henslow) - edici privada, no comercial;
 1836: A letter, Containing Remarks on the Moral State of Tahiti, New Zealand, &c (Carta amb observacions sobre l'estat moral de Tahit, Nova Zelanda i altres);
 1838-43: Zoology of the Voyage of H.M.S. Beagle (Zoologia del viatge del HMS Beagle) - obra collectiva, dirigida per Charles Darwin, que en redact alguns trossos:
1838: Part 1 No. 1 Fossil Mammalia de Richard Owen (de Darwin en sn el Prefaci i la Introducci geolgica);
1838: Part 2 No. 1 Mammalia de George Robert Waterhouse (Darwin fou autor de la Introducci geogrfica i Notcia dels seus hbits i hbitats);
 1839: Journal and Remarks (The Voyage of the Beagle). Traducci catalana -incompleta- de Leandre Pons i Dalmau: Viatje d'un naturalista al rededor del mon, fet a bordo del barco "Lo llebrer" (The Beagle) desde 1831  1836 Barcelona: Biblioteca del Diari Catal, 1879-1881. Reimpressi facsmil: Barcelona: Diputaci de Barcelona, 1982;
 1842: The Structure and Distribution of Coral Reefs (L'estructura i la distribuci dels esculls corallins);
 1844: Geological Observations of Volcanic Islands (Observacions geolgiques d'illes volcniques);
 1846: Geological Observations on South America (Observacions geolgiques de Sud-Amrica);
 1849: Captol Geology (Geologia) en el llibre de  John F.W. Herschel A Manual of scientific enquiry; prepared for the use of Her Majesty's Navy: and adapted for travellers in general (Manual de recerca cientfica, preparat per a s de l'Armada de Sa Majestat, i adaptat per als viatgers en general);
 1851: A Monograph of the Sub-class Cirripedia, with Figures of all the Species. The Lepadidae; or, Pedunculated Cirripedes. (Monografia de la sub-classe Cirripedia, amb imatges de totes les espcies. Els Lepadidae, o cirrpedes pedunculats);
 1851: A Monograph on the Fossil Lepadidae; or, Pedunculated Cirripedes of Great Britain (Monografia dels Lepadidae fssils, o cirrpedes pedunculats de la Gran Bretanya);
 1854: A Monograph of the Sub-class Cirripedia, with Figures of all the Species. The Balanidae (or Sessile Cirripedes); the Verrucidae, etc. (Monografia de la sub-classe Cirripedia, amb imatges de totes les espcies. Els  Balanidae (o cirrpedes Sessilis), els Verrucidae, etc. );
 1854: A Monograph on the Fossil Balanid and Verrucid of Great Britain (Monografia dels Balanidae i Verrucidae fssils dela Gran Bretanya);
 1858: On the Tendency of Species to form Varieties; and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection  - Extract from an unpublished Work on Species (Sobre la tendncia de les espcies per a fer varietats; i sobre la perpetuaci de les varietats i espcies per mitj de la Selecci natural - Extracte d'un treball indit sobre les Espcies);
 1859: On the Origin of Species by Means of Natural Selection, or the Preservation of Favoured Races in the Struggle for Life. Traducci catalana de Santiago Albert i Constana Albert L'origen de les espcies Barcelona: Edicions 62 - Diputaci de Barcelona, 1982 (reimpressions del 1983, 1988 i 1998);
 1862: On the various contrivances by which British and foreign orchids are fertilised by insects (Sobre els diversos artificis pels que les orqudies britniques i estrangeres sn fecundades pels insectes);
 1868: Variation of Plants and Animals Under Domestication (Variaci d'animals i plantes en ser domesticats);
 1871: The Descent of Man, and Selection in Relation to Sex. Traducci catalana de Josep Egzcue i Cuixart L'origen de l'home i sobre la selecci en relaci amb el sexe Barcelona: Generalitat de Catalunya - Edicions cientfiques catalanes, 1985;
 1872: The Expression of Emotions in Man and Animals (L'expressi de les emocions en l'home i els animals);
 1875: Movement and Habits of Climbing Plants (Moviment i hbits de les plantes enfiladisses);
 1875: Insectivorous Plants (Plantes insectvores);
 1876: The Effects of Cross and Self Fertilisation in the Vegetable Kingdom (Els efectes de l'auto-fecundaci i de la fecundaci creuada en el Regne Vegetal);
 1877: The Different Forms of Flowers on Plants of the Same Species (Les diverses formes de flors i plantes de les mateixes espcies);
 1879: Preface and 'a preliminary notice (prefaci i "una nota preliminar") en el llibre d'Ernst Krause Erasmus Darwin;
 1880: The Power of Movement in Plants (El poder del moviment en les plantes);
 1881: The Formation of Vegetable Mould Through the Action of Worms (La formaci de floridura vegetal per l'acci dels cucs);

 Autobiografia .
 1887: Autobiography of Charles Darwin, editada pel seu fill Francis Darwin;
 1958: Autobiography of Charles Darwin, editada per Barlow, sense censurar;

 Cartes .
 1887: Life and Letters of Charles Darwin (Vida i cartes de Charles Darwin), editades per Francis Darwin;
 1903: More Letters of Charles Darwin (Ms cartes de Charles Darwin), editades per Francis Darwin i A.C. Seward;

 Referncies .
 Alberto Gomis Blanco, Jaume Josa i Llorca Bibliografa crtica de las obras de Darwin en Espaa (1857-2005) Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, 2007. ISBN 978-84-00-08517-9;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255598" title="Peso de Guinea Bissau" nonfiltered="4395" processed="4386" dbindex="99549">
El peso de Guinea Bissau (en portugus peso da Guin-Bissau o, simplement, peso) fou la unitat monetria de Guinea Bissau entre el 1975 i el 1997. El seu codi ISO 4217 era GWP. Es dividia en 100 centaus (centavos).

Va substituir l'escut de la Guinea Portuguesa en termes paritaris (1:1) i fou substitut pel franc CFA de l'frica Occidental a ra de 65 pesos per franc.

Els bancs emissors foren, al comenament, el Banc Nacional de Guinea Bissau (Banco Nacional da Guin-Bissau) i, a partir del 1990, el Banc Central de Guinea Bissau (Banco Central da Guin-Bissau). En van circular monedes de 50 centavos i d'1, 2 , 5 i 20 pesos, i bitllets de 50, 100, 500, 1.000, 5.000 i 10.000 pesos.

Vegeu tamb.
Peso;

Enllaos externs.
Monedes de Guinea Bissau ;
Bitllets de Guinea Bissau ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255602" title="Tractat de Bucarest (1913)" nonfiltered="4396" processed="4387" dbindex="99550">
El Tractat de Bucarest fou un tractat de pau signat el 10 d'agost de 1913 a la ciutat de Bucarest que va posar fi a la Segona Guerra Balcnica. Va ser signat pels representants diplomtics dels pasos intervinents en aquest conflicte: Bulgria, Romania, Srbia, Montenegro i el Regne de Grcia. 

 Context . 
Desprs de la derrota de Bulgria en la Segona Guerra Balcnica, per la signatura d'aquest tractat aquest pas va perdre la major part dels territoris que havia conquistat entre 1912 i 1913 a l'Imperi Otom durant la Primera Guerra Balcnica, cedint aix a Srbia el nord de Macednia, repartint-se amb Montenegro l'antic sandjak turc de Novi Pazar; el Regne de Grcia va ocupar el sud de Macednia i Salnica; mentre que, per a acabar, Romania va obtenir la regi de la Silistra, que forma part de la Dobrudja Meridional. 

Seguint l'estela d'aquest mateix tractat, el Tractat de Constantinoble, signat el 29 de setembre de 1913 a la ciutat otomana d'Istanbul, va fixar els lmits territorials entre Bulgria i l'Imperi Otom: la lnia Enos-Midia seguia sent el punt de referncia, per una rectificaci menor en el seu traat permetia a l'Imperi Otom la recuperaci de les ciutats d'Adrianpolis, Kirklareli i Demotica. 

Conseqncies.
El Tractat no assol satisfer les aspiracions de cap de les parts, ni tampoc de la resta de potncies amb interessos a la zona, contribuint a l'empitjorament de la tensi als Balcans, el que a la llarga desembocar en l'atemptat de Sarajevo, detonant de la Primera Guerra Mundial. 

L'Imperi Otom, immers en un procs de reconstrucci nacionalista desprs de l'arribada al poder dels "Joves Turcs", desitj la recuperaci del control turc sobre, almenys, una gran part dels Balcans, dels quals s'havia vist privat. Aquest fet provocar l'alineament de l'Imperi al costat de les Potncies Centrals durant la Primera Guerra Mundial. ;

Bulgria se sent la gran perdedora ja que ha estat incapa de construir la seva idea d'una Gran Bulgria que incorpors tota la Macednia, una idea que des de la signatura del Tractat de San Stefano l'any 1878 havian anat minvant.

El Regne de Grcia veu frustrat el seu desig d'ocupar tota la costa europea del Mar Egeu, ja que Bulgria conserva una petita sortida a aquest mar. La seva expansi sobre l'illa de Creta promou la seva influncia en zones com l'illa de Xipre i Esmirna. Tamb creix el sentiment contrari als italians, motivat per l'ocupaci per aquests del Dodecans des de la Guerra italo-turca. ;

Albnia, malgrat obtenir la seva autonomia, segueix nominalment sota domini turc, alhora que ni Itlia ni Srbia ni Montenegro amaguen les apetncies sobre el territori. ;

Srbia segueix perseguint una sortida cap al mar Adritic, que noms pot aconseguir mitjanant l'ocupaci d'Albnia, Montenegro o enfrontant-se a l'Imperi austrohongars per intentar ocupar Bsnia i Hercegovina. Amb el suport de l'Imperi Rus es converteix en el puntal del paneslavisme a la zona, potenciant les activitats de tipus subversiu a Bsnia i altres zones d'ustria-Hongria ocupades per eslaus. La seva actuaci impulsa grups com els responsables ltims de l'atemptat de Sarajevo. ;

Montenegro, un minscul pas, veu perillar la seva prpia independncia per les apetncies de tots els seus vens. ;

Romania, que acaba d'annexionar la Dobrudja, es torna cap a altres zones en les quals resideix poblaci d'tnia romanesa, com la Bucovina o Transilvnia, en poder d'ustria-Hongria, o Bessarbia, integrada a l'Imperi Rus des de 1812. ;

Itlia, que se sent frustrada per la seva tardana arribada al repartiment colonial, sent que la seva zona d'expansi s el Mediterrani oriental, i multiplica les seves iniciatives tant en relaci amb la costa de Dalmcia com respecte d'Albnia, aix com en zones del sud de l'actual Turquia des del Dodecans, territori acabat d'ocupar. ;

L'Imperi austrohongars veu com un conjunt de petits pasos trenquen el seu somni d'assolir una sortida estable al Mediterrani a costa de Turquia, alhora que amb l'expansi del nacionalisme entre el conjunt de pobles que el formen encoratja a la seccessi srbia o romanesa.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255608" title="Sancocho" nonfiltered="4397" processed="4388" dbindex="99551">
El sancocho s una sopa tradicional de Colmbia, Ecuador, Panam, Argentina, Veneuela i la Repblica Dominicana. Tamb s un plat tpic de les Illes Canries

El sancocho correspon a un brou esps o sopa a base de patata, tapioca o altres tubercles a la qual se li afegeix alguna carn, per exemple (pollastre, gallina, peix, etc.). La carn que s'escull per a preparar el plat, dna el nom al sancocho. (Per exemple, el sancocho preparat amb carn de pollastre se sol anomenar "sanchocho de pollastre" o simplement "sancocho de carn")

Qualsevol sancocho es prepara en una olla gran, a la qual es bull amb aigua tots els ingredients, que inclouen, a ms dels productes ja mencionats, pastanaga, pltan,.. Segons la versi regional que es trii, s'escullen unes verdures i espcies o d'altres.

 Receptes de Sancocho .
Recepta de Sancocho dominic ;
Recepta de Sanocho antioqui ;
Recepta del sancocho canari ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255611" title="La Gralla" nonfiltered="4398" processed="4389" dbindex="99552">
La Gralla era un peridic setmanal i literari en catal publicat per emigrats catalans a Montevideo entre 1885 i 1888. El director fou Josep Baitx i Balil, treballador en un magatzem de draps disconforme amb la poltica poc catalanista del Centre Catal de Montevideo. Fou una de les primeres publicacions en catal que defensava obertament la independncia de Catalunya i portaveu de la Societat Catalana Rat-Penat. El 25 de desembre de 1887 organitzaren  els primers Jocs Florals de la Llengua Catalana a Uruguai, presidits per Antoni de Paula Alu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255612" title="Lliga Nacionalista Catalana" nonfiltered="4399" processed="4390" dbindex="99553">
Lliga Nacionalista Catalana fou un grup nacionalista catal creat a Pars el 1907 per Salvador Daz Capdevila, i que editava la revista Pro Catahalonia. Va defensar des del principi la independncia de Catalunya i fou un dels primers grups poltics en adoptar l'estelada com a bandera. Va mantenir contactes amb l'Associaci Nacionalista Catalana de Vicen Albert Ballester i amb Uni Catalanista, i don suport als Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial. Aconseguiren que una delegaci catalanista s'entrevists amb Woodrow Wilson el 1918 i poc desprs s'integraren en el Comit Nacional Catal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255614" title="Pere Figuera i Serra" nonfiltered="4400" processed="4391" dbindex="99554">
Pere Figuera i Serra (Barcelona 1929 - Llemotges, Frana, 1970) fou un activista contra la repressi de la cultura catalana per part de la dictadura franquista i un patriota catal.

Va fer els primers estudis al Grup Escolar Francesc Maci i el batxillerat al Collegi de la Salle de la Bonanova. Ms tard curs el peritatge qumic a l'Escola Industrial i es llicenci en Dret a la Universitat de Barcelona. A l'Escola Industrial, Josep Maria Ainaud de Lasarte el va posar en contacte amb la gent del Grup Torras i Bages, de la FNEC i del Front Universitari de Catalunya. Coincid amb Jordi Pujol en nombrosos actes pacfics de protesta contra el rgim. Fou un dels impulsors de la revista clandestina Ictini i de les primeres Antologies Potiques universitries. Conscient de la importncia de la llengua catalana, fou un lluitador incansable en qualsevol front on fos necessria la seva collaboraci. Mor d'accident prop de Llemotges als 41 anys.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255615" title="Alustante" nonfiltered="4401" processed="4392" dbindex="99555">


Alustante  s una localitat que pertany a la Comarca i al Partit Judicial de Molina de Aragn a la Provncia de Guadalajara, Comunitat Autnoma de Castilla-La Mancha.

Es troba al sud-est de la provncia, a 190 km. de la capital provincial. Situat a 64 km. de Teruel, a 114 km. de Cuenca, a 195 km. de Saragossa i a 210 km. de la Ciutat de Valncia.

En quant a la seva altitud, Alustante es localitza a 1.404 m. per sobre del nivell del mar, tot i que en el seu terme s arriba als 1.747 m. des del Cerro de Valdefuentes, als 1.787 des de l rea de la Fuente de los Arrieros i als 1.834 m. des de l Alto de las Neveras, conegut tamb com El Bandern.
 
Histricament ha estat integrat dins del grup de pobles associats (sesma) de la Sierra de la Comunidad del Real Seoro de Molina de Aragn, enviant a aquesta ciutat un representant local per assistir a les assemblees dues vegades a l any. Tamb es troba associat a la Mancomunidad de Municipios de la Sierra, creada l any 1988.

El terme histric d Alustante t una extensi de 62,21 km. Els seus lmits sn Piqueras, Adobes i Tordesilos pel nord, Rdenas (Teruel) i Motos a l est, Orihuela del Tremedal (Teruel) i Orea al sud i al sud-est, i Alcoroches a l oest. Desprs de l acord d annexi amb Motos l any 1970, el terme municipal d ambds pobles t una extensi de 93,59 km, d altra banda, tot i que els dos pobles conformen un sol municipi, i per tant es regeixen per un nic Ajuntament, els seus termes es mantenen separats en qestions de pastura i agricultura.

Aix doncs, el municipi s limtrof amb la Comunitat Autnoma d Arag, de la qual depn, mitjanant convenis entre autonomies, en qestions de sanitat i bona part de l educaci (els alumnes de secundria del poble s han de traslladar a Cella i Teruel per realitzar els seus estudis). Tanmateix els vens d Alustante tenen una important relaci comercial, i en general econmica i social, amb aquesta provncia aragonesa (fins i tot la lnia de telfon prov d Albarracn, per la qual cosa tant Motos com Alustante sn els nics pobles de la Provncia de Guadalajara que tenen el prefix 978). Tanmateix, tot i la intensa relaci amb Teruel i la seva provncia, tamb s molt important la relaci amb la capital de comarca, Molina de Aragn, on els vens del poble baixen a resoldre qestions administratives i comercials, i on se celebra un mercat cada dijous que encara esdev important pels habitants d Alustante.

En quant a la seva regi natural, el poble es troba enclavat al sector nord-oest de la Sierra de Albarracn, en plena Serralada Ibrica, amb un clima propi de les zones interiors d alta muntanya: fred i fora humit de setembre a juny, amb importants nevades a l hivern; sec i considerablement calors a l estiu. Des de la fi dels 90 bona part del terme municipal ha quedat enquadrat dins el Parque Natural del Alto Tajo, que depn de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. 
T una poblaci de dret de 290 habitants, 164 homes i 126 dones (a data d 1 d octubre de 2007), encara que la poblaci de fet als mesos d hivern baixa fins a les 160 persones (en l any 2007), tot i aix des dels anys 80 es dna un fenomen pel qual durant els caps de setmana i vacances de Nadal, Setmana Santa i estiu, la poblaci pot arribar a multiplicar-se per 10 degut al turisme provinent de l rea de llevant.

Tamb, ltimament es donen moviments setmanals que duen a terme famlies del poble que, vivint durant la setmana laboral a la Comunitat Valenciana i en menor quantitat a Saragossa, Guadalajara, Barcelona i Madrid, resideixen a Alustante durant els caps de setmana.

A part d aquest fenomen demogrfic, se li ha d afegir el moviment protagonitzat pels estudiants vens d Alustante, residents durant la setmana escolar a Teruel, Molina de Aragn, Guadalajara i Saragossa, i residents al poble de divendres a diumenge.

L economia d Alustante es basa principalment en dos sectors: l agrari i el sector de la fusta. Tot i que, depenent dels moviments pendulars ja descrits, s ha generat collocaci en els mbits de la construcci i al sector serveis.

Aix doncs, actualment hi ha a Alustante 4 explotacions ramaderes dedicades a la cria d ovelles (de camp aragons majoritriament), 2 empreses de construcci, 1 pedrera, 1 taller de treballs en pedra, 1 magatzem de materials de la construcci, 2 fbriques de fusta, 2 tendes d alimentaci, 1 carnisseria, 1 bar, 1 empresa de turisme actiu i 3 establiments d allotjament rural.

Enllaos.
histria de Alustante.
Art en Alustante .
Naturalesa i festes.
Pgina web de l'Associaci Cultural "Hontanar" de Alustante.
Apartaments de turisme rural "El Pilar".
Apartaments de turisme rural "La Tejera".
Alustante "Natura y Ocio".













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255618" title="Comit Nacional Catal" nonfiltered="4402" processed="4393" dbindex="99556">
Comit Nacional Catal fou una entitat independentista catalana fundada a Pars el 1918 per Daniel Domingo i Montserrat, comandant del Primer Regiment dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial. Pretenia donar veu a les aspiracions independentistes catalanes desprs del discurs de Francesc Maci a les Corts Espanyoles demanant la independncia en base als Catorze punts de Wilson i ser rebuts com a observadors en el Tractat de Versalles. L'onze de setembre de 1918 public un fullet trilinge catal-angls-francs felicitant Srbia i organitzant diversos actes reclamant presncia catalana a la Societat de Nacions. Acabaria absorbint la Lliga Nacionalista Catalana de Salvador Daz i Capdevila i va cercar el suport dels catalans d'Amrica com Salvador Carbonell i Puig i Josep Abril i Llins. Cap el 1923 els seus membres formarien els comits de suport a Estat Catal a Pars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255619" title="Manuel de Cabanyes i Ballester" nonfiltered="4403" processed="4394" dbindex="99557">
Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltr, 1808 - 1833) s considerat com una de les primeres figures del romanticisme espanyol.

Les seves poesies es van publicar en un nic llibre titulat Preludios de mi lira (1833), sense el seu nom. El 1833 es van editar unes Producciones escogidas, amb introduccions de Manuel Mil i Fontanals i Joaquim Roca i Cornet.

La seva mort prematura va impedir el desenvolupament de la seva obra potica, inspirada en els clssics (Horaci) i en alguns romntics europeus com Byron i Leopardi. Manuel de Cabanyes s un clssic comparable a Andr Chenier i Ugo Foscolo.

Enllaos externs.
 Obres digitalitzades de Manuel de Cabanyes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255624" title="Lacaille 8760" nonfiltered="4404" processed="4395" dbindex="99558">

Lacaille 8760 (GJ 825) s una estrella propera al sistema solar, a una distncia de 12,87 anys llum, que es troba en la constellaci de Microscopi. De magnitud aparent +6,67, es troba situada al sud de Alfa Microscopii i al sud-oest de Gamma Microscopii. Va ser una de les estrelles que va incloure Nicolas-Louis de Lacaille en el seu catleg de l'any 1763 d'estrelles observades des de l'hemisferi sud. 

Lacaille 8760 s una nana vermella de tipus espectral entre K7 i M2 Veu (segons autors). Sent una estrella d'aquest tipus, la seva magnitud absoluta s major que altres estrelles properes al sistema solar (Prxima Centauri, Estrella de Luyten o Struve 2398), amb una lluminositat de 0,028 sols. 

s una estrella fulgurant, encara que no especialment activa, entrant en erupci, de mitjana, menys d'una vegada al dia. Duu la denominaci d'Estrella variable AX Microscopii. Per la poca activitat com estrella fulgurant i per la seva rbita excntrica (i=0,23) al voltant de la galxia, es pensa que Lacaille 8760 s, almenys, tan vella com el Sol. Les seves venes mes prximes so CP-49 13515 a 4,1 anys llum, Epsilon Indi a 4,3 anys llum i Lacaille 9352 a 4,9 anys llum.
 Vegeu tamb.
Estrella

Enllaos externs.
Dades astronmiques de Lacaille 8760.

Dades planetries de Lacaille 8760 (en angls).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255625" title="Sant Pon de Tomeres" nonfiltered="4405" processed="4396" dbindex="99559">
L'antiga abadia de Sant Pon de Tomeres estava situada en una vall a la part baixa del Llenguadoc, al nord-oest de Narbona, envoltat de muntanyes i travessat el riu Jaur. Es troba al municipi francs de Sant Pon de Tomiiras (Erau, Llenguadoc-Rossell).

Ms endavant hom li va atorgar la categoria de catedral i ara s l'esglsia paroquial de la poblaci.


Histria.
Aquesta abadia benedictina es va fundar el 936 per voluntat del comte Ramon III de Tolosa i la seva esposa Garsenda. Al lloc on es va aixecar l'abadia ja hi havia un centre de culte dedicat a Sant Mart, per el nou monestir es va posar sota l'advocaci de sant Pon, martiritzat a Cimiez (Nia) el 257, les  relquies del qual es van portar a aquest lloc en 937. En aquesta fundaci hi van participar monjos vinguts de l'abadia de Sant Guerau d'Orlhac (Alvrnia).

L'abadia va anar aconseguint una gran importncia i la seva influncia fou considerable. Sobretot a partir del 1061, sota la direcci de l abat Frotard; en aquesta poca va reunir sota la seva direcci altres monestirs, sobretot a la zona catalana: Sant Mart de Les (a partir de 1070), Sant Benet de Bages (1074), Sant Cugat del Valls (1089), Sant Pere de Rodes...

Aquesta poca d'esplendor va ajudar que es pogus refer l'esglsia primitiva que s'havia quedat petita, aquesta nova construcci fou inaugurada pel papa Urb II el 1096, quan encara no era acabada. Aquesta esglsia fou renovada de nou a conseqncia de la seva destrucci el 1170 deguda a Roger Trencavell, que va sotmetre l'abadia a pillatge, i sembla que va afectar tant a l'esglsia com les altres dependncies monstiques.

Una butlla papal de Joan XXII, del 1318, va fer que Sant Pon esdevingus seu episcopal, l'abat Pere Roger va passar a ser el primer bisbe de la dicesi. A finals del segle XV hom treballa en la construcci d'una nova capalera de l'esglsia, per el 1567 el lloc s atacat pels protestants que tornen a deixar els edificis en runes. Les obres de reconstrucci es van seguir en els decennis segents. En aquests treballs es va capgirar l'orientaci de l'esglsia (1716), el cor es va desplaar a la nau i al lloc de la capalera enrunada es va aixecar la nova faana, el mobiliari interior es va refer a la mateixa poca (segle XVIII).

El 1790 va perdre la condici de catedral i els edificis annexes tamb van desaparixer. Es va restaurar entre el 1839 i 1841.


Els edificis.
L'esglsia es conserva amb les modificacions que es van anar fent en el decurs del temps, per el gruix de la construcci (una esglsia de nau nica) s del segle XII. A la faana occidental es conserva un portal (la Porta dels Morts, denominada aix perqu comunicava amb el cementiri) romnic decorat amb arquivoltes i la representaci del Sol i de la Lluna. A l'antiga faana, es conserven dos timpans en mal estat, corresponents a l'antiga portada ara tapiada, amb la representaci del Sant sopar i de lAscensi per una banda i de la Crucifixi per l'altra.

No queda cap rastre del claustre romnic,que es va perdre en el saqueig dels protestants, tot i que molts capitells es conserven dispersos en diverses colleccions, especialment al Museu del Louvre i al Museu dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc.


Referncies.


Bibliografia.
JACQUES LUGAND. Languedoc Roman. Zodiaque. La Pierre-qui-vire, 1975





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255630" title="Josep Abril i Llins" nonfiltered="4406" processed="4397" dbindex="99560">
Josep Abril i Llins (el Masnou 1879 -Santiago de Xile 1929) fou un comerciant i poltic catal. Comen com a aprenent d'adroguer a Sabadell, va presidir uns anys el Foment Mercantil Sabadellenc i fou militant de la Lliga Regionalista.

El 1909 es present a les eleccions municipals de Sabadell en una candidatura nacionalista radical, per renunci al crrec de regidor. Durant la Setmana Trgica proclam la Repblica a Sabadell amb Manuel Folguera Duran. Per aquest motiu hagu d'exiliar-se i s'establ a Santiago de Xile, on fou propietari d'un petit caf-pastisseria. El 1916 es feu soci del Centre Catal de Santiago de Xile, on es disting per defensar un nacionalisme radical, i el 1918 don suport el Comit Nacional Catal.

El 1922 s'afili a Estat Catal i el 1923 fund el Comit de Publicitat Catalana de Xile, plataforma independentista per a divulgar el problema catal a Xile aconseguir el suport dels catalans d'Amrica a la causa de Francesc Maci, de qui, per, se'n distanci el 1928. Va fundar el Grup Separatista Avant de Montevideo i a Santiago de Xile public els peridics Canig (1927) i Catalunya (1926-1927), que fou susps per pressions de l'ambaixada espanyola.  

 Obres .
 Missatge al rei d'Espanya (1923) ;
 Carta oberta a Francesc Camb (1925);
 Queremos a Catalua libre y soberana, no esclava de Espaa (1924);
 El Provincialismo Espaol; la Mancomunidad catalana y su obra (1925);
 Repblica a la espaola y a la catalana (1928);

 Referncies .
 Josep-Llus Carod-Rovira  Diccionari dels catalans d'Amrica; en quatre volums. Comissi Amrica i Catalunya, 1992. Generalitat de Catalunya. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255632" title="Grup Separatista Avant" nonfiltered="4407" processed="4398" dbindex="99561">
Grup Separatista Avant fou un grup poltic independentista catal fundat a Montevideo (Uruguai) el 1928 que es mostrava partidari de la independncia de Catalunya per la via revolucionria i insurreccional, incloent-hi l'acci armada. Els promotors foren Adolf Gamundi i Roig, Alb Rosell i Llongueras i Avenir Rosell i Figueras. 

El seu radicalisme els opos frontalment a l'estratgia representada per Francesc Maci, Estat Catal i el Grop Nacionalista Radical, tot i la seva vinculaci al  Comit de Publicitat Catalana de Xile, de Josep Abril i Llins, que d'antuvi fou un dels fundadors del grup. Juntament amb el Comit Nosaltres Sols de Paran i amb la Comissi de Propaganda Catalana de Buenos Aires, fidel a Manuel Mass i Llorens, signaren el manifest Als separatistes catalans l'abril del 1929. 

El seu rgan oficis era el quinzenari de Montevideo Nova Catalunya, subtitulat Peridic d'acci del separatisme catal a Sud-amrica, dirigit per Alb Rosell amb el seu fill Avenir com a secretari de redacci. Tant el grup com el diari es van dissoldre poc desprs de la caiguda de Miguel Primo de Rivera el 1930.

 Referncies .
 Josep-Llus Carod-Rovira  Diccionari dels catalans d'Amrica; en quatre volums. Comissi Amrica i Catalunya, 1992. Generalitat de Catalunya. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255633" title="Prop" nonfiltered="4408" processed="4399" dbindex="99562">


El prop (H2C=CH CH3) s un hidrocarbur que pertany als alquens, incolor i inodor. s un homleg de l'etil. Com tots els alquens presenta el doble enlla com a grup funcional.

 Sntesis .

El prop s un dels productes de la termlisi del petroli. Se separa dels dems productes com l'etil per destillaci a baixa temperatura.

 Aplicacions .

El prop es el producte de partida en la sntesi del polipropil. La polimeritzaci es pot fer de forma radicalaria encara que amb la polimeritzaci cataltica s'obtenen productes amb millors qualitats i ms controlables. Els catalitzadors emprats, eren originalment del tipus Ziegler-Natta. Actualment s'estan substituint per altres sistemes basats en zirconoc.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255638" title="Comit de Publicitat Catalana de Xile" nonfiltered="4409" processed="4400" dbindex="99563">
Comit de Publicitat Catalana de Xile fou un grup poltic independentista catal creat el setembre del 1923 a Santiago de Xile per Josep Abril i Llins com a president, Frederic Margarit, com a secretari general i Josep Carb. Usava indistintament el nom de l'entitat en catal o en castell i despleg una gran activitat propagandstica difonent els escrits d'Abril i Llins entre els casals catalans d'Amrica. Actuava a Santiago de Xile, Valparaso, Concepcin, Punta Arenas i Iquique. Distribua mocadors amb l'estelada i el poema A la Catalunya histrica de Joan B. Alemany i Borrs.

Inicialment es va adherir a Estat Catal, reun 10.000 francs francesos per al moviment insurgent de Francesc Maci, per el 1928 qestion el seu liderar. Form aleshores un front com amb el Grup Separatista Avant de Montevideo, el Comit Nosaltres Sols de Paran i la Comissi de Propaganda Catalana de Buenos Aires impulsada per Manuel Mass i Llorens, editaren el diari Nova Catalunya i signaren el manifest Als separatistes catalans el 1929.  Cap el 1930 comptava amb uns 304 activistes, per la mort d'Abril i Llins el 1929 a Xile i la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola provocaren al dissoluci del grup.
 
 Referncies .
 Josep-Llus Carod-Rovira  Diccionari dels catalans d'Amrica; en quatre volums. Comissi Amrica i Catalunya, 1992. Generalitat de Catalunya. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255641" title="Harmamaxa" nonfiltered="4411" processed="4401" dbindex="99565">
Harmamaxa fou el nom amb el que es design a l'poca clssica els carruatges per persones, consistent generalment en un carro amb quatre rodes que podien portar objectes i persones. Era similar al carpentum i al pilentum rom, cobert amb teles, i que es podia usar dia i nit; anava generalment tirat per quatre cavalls o altres quadrpedes, adornats amb guarniments ms luxosos que els carpentum.

A Prsia era l'equivalent del carpentum i s'usava especialment per dones i canalla de la classe alta, pels eunucs reials i pels fills del rei i els seus tutors; fins i tot fou usat pels reis de Prsia. El cos d'Alexandre el Gran fou transportat des de Babilnia a Alexandria amb una magnifica harmamaxa que s'havia construt durant dos anys, pintada i ornada amb or, plata i vor.

A Grcia l'usaven les dones de classe alta; una sacerdotessa de Diana es representada circulant amb una harmamaxa estirada per dos bous blancs; apareix tamb a monedes d'Efes o aquestos vehicles es feien servir per les processons religioses.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255642" title="Harmost" nonfiltered="4412" processed="4402" dbindex="99566">
Harmost (plural llat harmostae) fou el nom dels governadors que els espartans, desprs de la guerra del Pelopons, deixaven a les ciutats conquerides en part per garantir la submissi i en part per abolir el sistema democrtic; actuaven de fet com a tirans o reis, als quals alguns autors els assimilen.

Els harmosts espartans tenien la fidelitat final a Esparta i governaven amb poder absolut sota principis oligrquics, amb plena autonomia. No se sap quan de temps durava el crrec per en el cas conegut de Citerodices, harmost de Citera, fou d'un any, i es possible que aquesta fos la durada, tot i que devia ser prorrogable.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255643" title="Dime (moneda)" nonfiltered="4413" processed="4403" dbindex="99567">
El dime (pronunciat ) s una moneda equivalent a 10 cntims d'un dlar nord-americ.

A l'anvers hi ha representat Franklin Delano Roosevelt i al revers una torxa, una branca de roure i una branca d'olivera, aix com el lema E pluribus unum, un dels primers lemes dels Estats Units, que significa: A partir de molts, en fem un.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255645" title="Arspex" nonfiltered="4414" processed="4404" dbindex="99568">
Arspex (Aruspices o Haruspices) fou el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels dus. 
El nom d'arspex fou aplicat tamb pels romans a alguns profetes o endevins estrangers. Arspex derivaria de haruga (vctima).

Originalment van arribar a Roma des de Etrria. L'art dels arspexs era en certa forma similar al dels ugurs, per no disposaven de la importncia poltica d'aquestos i no gaudien d'autoritat religiosa. No formaven part de la poltica religiosa de l'estat rom durant la repblica i mai foren considerats sacerdots ni van tenir collegi ni cap magistrat al seu front. 

Segons Diodor de Siclia foren creats per Rmul que en va escollir un de cadascuna de les tres tribus, per aquesta informaci no sembla ser correcte. Sota l'Imperi Rom va existir un collegi dels seixanta arspexs, per el seu origen no es coneix, encara que es pensa que potser ja existien en temps de Cicer a la meitat del segle I aC, ja que l'orador parla d'un summus magister, que podria ser el cap del collegi o be simplement el ms important dels arspexs.

Interpretaven la voluntat dels deus per l'aparena de les entranyes (exta) dels animals oferts en sacrifici (de vegades se'ls anomena extispices, i el seu art extispicium), i tamb per els llamps, terratrmols i altres fenmens extraordinaris anomenats en conjunt portenta.

La seva invenci correspondria als tages d'Etrria i l'art es va compilar en uns llibres anomenats libri haruspicini, fulgurales, et tonitruales. L'art fou considerat prou important perqu el senat rom decrets que alguns joves etruscs de les millors famlies en foren instruts. El mateix senat els consultava sovint, igual que persones privades, per progressivament van perdre la confiana de la classe alta romana. Claudi va intentar reviure l'estudi d'aquesta art que havia caigut en decadncia i va fer aprovar un decret en aquest sentit, per la que els pontfexs havien de determinar quina part es podia conservar, per els efectes del decret sn desconeguts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255651" title="Hecte" nonfiltered="4415" processed="4405" dbindex="99569">
Hecte fou un terme usat en diversos sentits en el sistema mtric grec, de base duodecimal.

En mesures liquides el hecteus fou la sisena part del medimne i la dotzena del hemiecteon. Equivalia a un modi rom.

En monedes van existir lhecteus i el plemiedon per la seva equivalncia es dubtosa i sembla que hi havia diferents hectae derivats de diferents unitats; aquestes hectae no eren prpiament denominacions del diner sin de les seves subdivisions i apareixen parlant de monedes d'or, plata, i coure. Probablement els diners eren dividits en teros, quarts i sisens (or, plata i coure) amb valor segons les respectives unitats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255652" title="Hectemori" nonfiltered="4416" processed="4406" dbindex="99570">
Hectemori (plural llat hectemorii) fou el nom donat als ciutadans pobres d'Atenes abans del temps del legislador Sol.

Els hectemoris cultivaven els camps del rics i rebien una sisena part del producte (del que va derivar el seu nom). Plutarc diu, al inrevs, que pagaven una sisena part als amos i conservaven cinc sisenes parts, per aix sembla ser un error.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255653" title="Hellandic" nonfiltered="4417" processed="4407" dbindex="99571">
Hellandic (plural llat hellanodicae) fou el nom de cadascun dels jutges en els jocs olmpics de l'antiguitat.

A ms a ms dels jutges esportius, el mateix nom fou donat a uns jutges militars  que actuaven a les corts marcials a l'exrcit d'Esparta, nom que probablement van adoptar quan Esparta estava al capdavant de la Lliga Hellnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255654" title="Hellenotami" nonfiltered="4418" processed="4408" dbindex="99572">
Hellenotami (plural llat hellenotamiae) equivalent a tresorers, foren uns magistrats d'Atenes nomenats per rebre les contribucions dels estats aliats.

El primer hellenotami fou nomenat el 477 aC quan Atenes, a conseqncia de la conducta de Pausnies, va obtenir el comandament dels estats aliats. Els diners pagats pels aliats, inicialment fixat en 460 talents, era dipositat a Delos, que era el lloc de reuni i discussi dels interessos comuns; els hellenotams rebien els diners i n'eren els guardians.

L'ofici es va conservar quan el diner fou transferit a Atenes a proposta de Samos per fou abolit a la conquesta d'Atenes per Esparta; a la caiguda del govern oligrquic ja no foren restablerts. 

De les inscripcions es pensa que eren deu (com els tresorers dels dus) i entraven en funcions al comenament de l'any desprs de la Panatenea i la primera Pritanea; probablement els estaven assignats alguns pagaments com despeses de guerres comunes; com que els atenencs van tendir a considerar els diners com a propis els hellenotams van haver de pagar tamb la Terica i despeses militars no connectades amb guerres comunes. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255655" title="Jeremias Benjamin Richter" nonfiltered="4419" processed="4409" dbindex="99573">


Jeremias Benjamin Richter nascut el 10 de mardel 1762 a Hirschberg, Silesia, i traspassat el 14 d abril de 1807 a Berln. Fou un qumic alemany fundador de l'estequiometria.

Biografia.
Richter fou alumne de Kant. A l any 1794 va ser oficial de mineria a Breslau i l any 1800 va ser nomenat assesor del departament de mines i qumic a la fbrica reial. s un dels creadors de la qumica moderna. Al comenament de les seves investigacions va tenir molts de problemes per tal que la gent acceptes les seves idees perqu algunes de les seves suposicions eren incorrectes. A ms a ms la seva manera de escriure fou molt confosa degut al seu inters per les matemtiques.

Obra.
 
Creador de la volumetria i de l'estequiometria.

Una de les contribucions ms importants a l'anlisi qumica de Richter fou la invenci de la valoraci, una tcnica per a la determinaci de concentracions d'cids o de bases mitjanant la mesura de volums de base (acidimetria) o d'cid (alcalimetria), respectivament, que els neutralitzaven. Aquesta tcnica la pos a punt en una investigaci, entre 1792 i 1802, sobre les composicions de les sals neutres quan comprov les equivalncies entre bases i cids a les reaccions de neutralitzaci qumica.

Fou el creador del concepte d'equivalent qumic i de l'estequiometria, que ell defin (1792) com: L'estequiometria s la cincia que mesura les proporcions quantitatives o relacions de massa en la que els elements qumics estan implicats.

Llei de les proporcions recproques.

En el seus estudis va descobri una de les quatre lleis ponderals, bsiques en la qumica, la llei de les proporcions recproques: Les masses d'elements diferents que es combinen amb una mateixa massa d'un element donat sn les masses relatives d'aquells elements quan es combinen entre s, o b mltiples o submltiples d'aquestes masses.


Obres.

 ber die neuren Gegenstnde in der chemie (1792-1802);
 Der stochiometrie oder messkuns chemicher elemente (1792-1794);
 Anfangsgrnde der stchiometri (1792-1794);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255656" title="Ilotes" nonfiltered="4420" processed="4410" dbindex="99574">
Els ilotes (en grec clssic,         o Eilotes; en llat, Ilotae) eren els individus que pertanyien a la classe social inferior a Esparta. Tots els espartans estaven inclosos en una de les tres classes: espartans (ciutadans de ple dret), perioeci (ciutadans de segona, generalment provincials) i ilotes (esclaus). Eren serfs agregats a la terra (serfs de la gleva, adscripti glebae). No existia cap altra classe d'esclaus a Lacedemnia.

El seu nom derivaria, segons Pausnies, de qu els primers ilotes foren els habitants aqueus originals de la ciutat d'Helos a Lacnia, sotmesos pels doris invasors, i reduts desprs d'una lluita desesperada. Teopomp els presenta com les restes de la poblaci aquea originria; segon for, citat per Estrab, els aqueus originaris foren conquerits per van poder conservar els drets civils i poltics i foren anomenats helots, per foren privat d'aquest estatus per Agis, fill d'Eurstenes que els va fer pagar tribut; els ilotes es van resistir i foren derrotats i reduts a l'esclavatge. Modernament s'han proposats derivacions de "habitants de la plana" o "presoners". 

Desprs de la segona guerra messnica els messenis foren fets esclaus i inclosos en el grups dels ilotes, situaci que va durar fins que Epaminondes va restablir la independncia de Messnia i va alliberar als ilotes que van formar el gruix principal de la poblaci de la capital del nou estat, Messene.

Els ilotes eren propietat de l'estat que cedia el seu servei a individuals, reservant-se el dret d'emancipaci; eren inclosos en una terra i no podien ser venuts separadament; en cada hisenda vivien entre cinc i set famlies d'ilotes i cultivaven la terra pagant a l'amo dels terrenys una quantitat fixada de la producci establerta que no podia ser superada; la renda anyal era de 82 medims de civada, i una quantitat proporcional d'oli i vi. Tamb feien de servents dels espartans i treballaven en obres pbliques de l'estat; a la guerra servien com a infanteria lleugera i un nombre variable anava ben armats, amb els espartans al davant; a la batalla de Platees la relaci en el nombre d'ilotes fou de set individus per cada espart. Noms servien com hoplites en circumstancies especials d'emergncia i generalment llavors, si lluitaven be i sobrevivien, eren emancipats (la primera vegada que aix consta que va passar fou a l'expedici de Brsides, el 424 aC).

Els ilotes eren tractats amb gran crueltat; havien de portar robes miserables com capells de pell de gos, vestits de pels d'ovella i rebien ferides cada any per que recordessin que eren esclaus; els amos els podien condemnar a la pena de mort. La instituci de la criptea dona idea de la crueltat amb que eren tractats.

Els ilotes emancipats no passaven a ser perioeci o espartans, sin que formaven una nova classe dividida en diverses subclasses entre les quals: els que quedaven eximits de serveis, els que servien a la guerra, els que servien en vaixells, i els que tenien la llibertat de manera temporal.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255660" title="Hemerdrom" nonfiltered="4421" processed="4411" dbindex="99575">
Hemerdrom o Hemeroscop (plural llat Hemerodromi, Hemeroscopi) fou el nom dels correus als diversos estats grecs que portaven les noticies dels esdeveniments principals.

Els grecs no tenien sistema postal ni gaires vies, i els hemerdroms estaven entrenats per recrrer grans distancies corrent o caminant en un curt espai de temps. En temps de perill quedaven estacionats en altures des de on podien observar certs territoris i desprs portar noticia del que passava a la seva base. 

Tit Livi aclareix que eren anomenats indiferentment hemerdroms o hemeroscops, i se sap que tamb foren anomenats Dromokerukes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255661" title="Comit Pro Catalunya" nonfiltered="4422" processed="4412" dbindex="99576">

Comit Pro Catalunya fou un Comit convocat en l'aplec de la Conreria el 8 de juliol de 1918 per a donar suport les accions del Comit Nacional Catal de Pars de cara a obtenir representaci catalana a la Societat de Nacions. Fou presidit per Vicen Albert Ballester i P. Oliver i Canonge. Hi participaren Francesc Maci, Manuel Folguera i Duran, J. Grant i Sala, amb el suport d'Uni Catalanista. 

S'inspiraven vagament en el Sinn Fein i adoptaren l'estelada com a bandera de propaganda. Va mantenir contactes amb Francesc Layret, Jaume Bofill i Mates i Ramon Coll i Rods, membre de la Lliga Regionalista i president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya. La major part d'ells s'integraren en la Federaci Democrtica Nacionalista, i desprs en Estat Catal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255662" title="Hemicicle" nonfiltered="4423" processed="4413" dbindex="99577">
Hemicicle s una sala, graderia o altre construcci de forma semicircular (deriva d'hemi, mig, i cicle, crcol).

L'hemicicle a l'poca clssica fou una lloc semicircular per la acomodaci de les persones per a conversar, be en cases de carcter privat o en places o llocs pblics; tamb va rebre aquest nom la seu semicircular del tribunal a una baslica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255665" title="Forces Armades del Brasil" nonfiltered="4424" processed="4414" dbindex="99578">

Les Forces Armades del Brasil (en portugus: Foras Armadas Brasileiras) comprenen l'Exrcit del Brasil, la Marina del Brasil (incloent el Cos de Fusellers Navals i l'aviaci naval) i la Fora Aria Brasilenya.

 Generalitats .

Les Forces Armades del Brasil estan constitudes oficialment per l'Exrcit de Brasil, la Marina del Brasil i la Fora Aria de Brasil. La Policia Militar (Policia Militar d'Estat) s una fora auxiliar de l'Exrcit. Las forces armades brasileres sn les ms grans d'Amrica Latina. Todas les branques militars formen part del Ministrio da Defesa (Ministeri de Defensa). 

La Fora Aria de Brasil (FAB) s la branca aria de les forces armades brasileres. La Fora Area Brasileira va ser formada quan les divisions aries de l'Exrcit i de la Marina van ser foses en una nica fora militar, inicialment anomenada "Fora Aria Nacional". Ambdues divisions aries van transferir els seus equips, installacions i personal a la nova fora aria. La FAB s la fora aria ms gran d'Amrica Llatina, amb uns 700 avions en servei, i a data del 8 de juliol de 2005 tenia 66.020 empleats en servei actiu; uns 7.500 civils treballen per a la Fora Area.

La Marina del Brasil s responsable de les operacions navals i de vigilar les aiges territorials brasileres. s la ms antiga de les forces armades brasileres i la marina ms gran d'Amrica Latina, amb un portaavions de 27.307 tones, el NAeL So Paulo (que abans era els FS Foch de la Marina francesa), unes fragates de construcci americana i britnica, algunes corbetes de construcci local, submarins costaners disel-elctrics i molts altres avions de patrulla costanera.

Finalment, l'Exrcit del Brasil s responsable de les operacions militars des de terra, amb una fora uns 190.000 soldats.

 Obligaci del servei i recursos humans .

El CIA World Factbook informa que l'edat en les forces armades s de 19-45 anys per al servei militar obligatori i que l'obligaci del servei dura de 9 a 12 mesos. L'edat per al servei voluntari s de 17-45 anys, i un percentatge creixent de les tropes sn professionals voluntaris de "llarg servei". Els recursos humans militars del Brasil, segons els clculs de 2005, sn de 45.586.000 de homes (amb edat entre els 19-49 anys) i 45.728.000 dones (amb edat entre els 19-49 anys) disponibles per al servei militar, d'aquests 33.119.000 homes (edat entre els 19-49 anys) i 38.079.000 dones d'edat entre els 19-49 anys tenen capacitat de servir a l'exrcit. Una anlisi realitzada en el 2005 va indicar que 1.785.000 homes amb edats entre 18-49 anys i 1.731.000 dones amb edats entre 19-49 anys assoleixen anualment l'edat per al servei militar.

Els homes, a Brasil, han de fer un servei militar obligatori una vegada que compleixen els 18 anys i dura 12 mesos si el servei s a l'exrcit, 24 mesos si s a la fora aria i 36 si s a la marina. Tanmateix, la majoria dels allistats sn dispensats sense requerir el servei. Normalment, aquest servei s coordinat perqu es presti en bases militars properes al domicili del recluta. El govern no requereix el servei d'aquells que estiguin planejant seguir una educaci superior o que tinguin una feina permanent. Existeixen altres excepcions del servei, incloent raons mdiques.

A partir de comenaments de la dcada de 1980 a les dones se'ls permet entrar a formar part de les forces armades; l'exrcit brasiler va ser el primer d'Amrica del Sud que va acceptar dones a les tropes; ms concretament, a la Marina i a l'Aviaci, al Cos de Reserva de Dones. El 2006, es va llicenciar la primera classe de dones pilot d'aviaci.

 Inversions insuficients .

L'any 2005, les despeses militars durant van ser 9.940'94 milions de dlars, aproximadament 1,3% del producte interior brut. Els pagaments per a personal i pensions absorbeixen el 80% del pressupost de Defensa, i aix les forces armades brasileres tenen limitacions per invertir en manteniment i en nous equips. Entre el 2001 i el 2007 amb prou feines van ser invertits 6.100 milions de dlars. Per a 2008 s'espera que la inversi ser noms d'uns 2.700 milions de dlars.

Sol 267 (el 37%) dels avions de la Fora Aria estan operatius, la falta de manteniment i de recanvis mantenen fora del servei a la resta dels avions. A ms a ms, cal destacar que el 60% dels avions tenen ms de 20 anys d'antiguitat.

La Marina tamb afronta dificultats perqu, a ms de tenir sol 21 naus de combat de superfcie per patrullar ms de 7.000 km de costa, tan sols 10 d'aquestes se'n troben operatives, i fins i tot aix amb restriccions d'activitat. Dels 5 submarins de la Marina, sol un es troba completament operatiu, uns altres dos operen amb restriccions, i 27 (46%) dels 58 helicpters de la Marina sn fora de servei.

Fins i tot l'Exrcit afronta desafiaments: el 78% de tots els seus vehicles tenen 34 anys o ms, i alguns camions es remunten a la Segona Guerra Mundial, aix com la majoria de les armes d'artilleria. Dels 1.437 vehicles blindats, ms del 40% no estan llestos per al combat, mentre que el 2.670 (40%) dels vehicles de l'Exrcit no estan operatius. Finalment, la quantitat de la reserva de municions noms s del 15% del que s recomanable.

 Referncies .


 Enllaos externs.
Ministeri de Defensa del Brasil ;
Profilo militar de Brasil del CIA World Factbook ;
Guia militar del Brasil ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255667" title="Herea (festival)" nonfiltered="4425" processed="4415" dbindex="99579">
Herea es el nom dels festivals que es feien en honor d'Hera en diverses ciutats de l'antiga Grcia on el culta d'aquesta detat havia estat introdut. La seu inicial del culte a Hera fou Argos, i els festivals que desprs es van fer a altres llocs foren imitaci del festival de l'Herea d'Argos. 

A Argos hi havia tres temples dedicats a Hera: un entre Argos i Micenes, un altre a la via cap a l'acrpoli prop de l'estadi (on es feien els jocs), i el tercer a la ciutat mateix. Les cerimnies eren oficiades per les principals sacerdotesses especialment la gran sacerdotessa (els argius contaven els anys per la data en qu aquesta sacerdotessa entrava al crrec).

El festival es feia cada cinc anys, a la meitat del segon any de cada olimpada, i consistia en una process fins al gran temple d'Hera (el ms allunyat); un gran nombre de joves es reunien a la ciutat  i marxaven armats cap al temple de la deessa encapalats per un cos d'un centenar de joves i acompanyats per la gran sacerdotessa; se sacrificaven 100 anyells i la seva carn era distribua entre els ciutadans. Seguien (o precedien segons Estrab) els jocs que es feien a l'estadi proper al segon temple; es collocava un escut protegit difcil d'agafar i el jove que el podia agafar era premiat (segons Estrab els premis, si era el cas, eren portats al primer temple en la process. 

La tradici assigna la seva instituci a Acrisi i Proteu (un altra tradici diu a Arqu.

Altres Herees com la d'Hecatombea a Egina, es celebraven de manera molt semblant. L'Herea de Samos era la ms brillant pels vestits que usaven las joves i dones casades a la process i per l'equip militars dels joves. Aquestos oferien les armadures al temple de la deessa i feien pregaries. A l'altar de la deessa  hi havia les cendres de les vctimes que li havien estat ofertes. L'Herea d'Elis que era quinquennal, es feia el quart any de cada olimpada i la celebraci era principalment cosa dels joves conduits per seixanta matrones que dedicaven el peplus sagrat a la deessa i, abans de comenar, feien el sacrifici d'un porc i es purificaven a la font anomenada Piera; un dels principals actes era una carrera entre els joves que eren dividits en tres classes segons l'edat, comenant de menors a majors; corrien despullats i el guanyador rebia un premi (una garlanda d'olivera i una part d'un bou sacrificat a Hera); les matrones junt amb les noies joves, feien dues danses una anomenada Physcoa, i una anomenada Hippodamia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255668" title="Incident de Fachoda" nonfiltered="4426" processed="4416" dbindex="99580">
L'Incident de Fachoda o Crisi de Fachoda s el nom amb el qual es coneixen els episodis que van tenir lloc entre 1898 i 1899, quan Frana i Regne Unit decideixen construir sengles lnies de ferrocarril destinades a connectar les seves respectives colnies africanes. La petita ciutat de Fachoda, al Sudan, situada en la intersecci de les dues lnies, es converteix en l'escenari de la confrontaci. 



Una expedici militar francesa va ser enviada A Fachoda i va arribar abans que altra fora expedicionria britnica, procedent d'Egipte. Els francesos van haver de retirar-se, a causa de la seva inferioritat numrica. 



Alguns historiadors consideren que la resoluci d'aquest incident i l'augment de la influncia alemanya en la zona van ser els precursors de la signatura de la Entente cordiale (1904), en virtut de la qual Frana reconeixia el domini britnic a Egipte (la conca del Nil) a canvi del dret a actuar lliurement al Marroc i un condomini anglo-egipci sobre el Sudan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255669" title="Ramon Coll i Rods" nonfiltered="4427" processed="4417" dbindex="99581">
Ramon Coll i Rods (Lloret de Mar, Selva 1883 - Barcelona 1948) fou un advocat i poltic catal. Des de jove es dedic a l'estudi del dret catal i al seu ensenyament. Fou ponent de divisi territorial universitria al Primer Congrs Universitari Catal de 1903. El 1904 fou secretari de la Federaci Escolar Catalana i ms tard director de l'Escola d'Administraci Pblica de la Mancomunitat de Catalunya. 

El 1917 fou president de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i va mantenir contactes amb el Comit Pro Catalunya, i com a militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat provincial.  Tamb fou membre de la comissi compiladora del dret catal el 1930 i el 1947, de la Comissi Jurdica Assessora de la Generalitat de Catalunya el 1933 i intervingu activament en les discussions de l'estatut de Nria i de la llei de Contractes de Conreu de 1934. El 1932 fou nomenat catedrtic de dret civil catal a la Universitat de Barcelona i el 1935 alcalde de Barcelona. En acabar la guerra civil espanyola es retir de la vida pblica.

 Obres .
 De la successi dels impbers segons el dret catal (1910);
 Exposicin elevada al Excmo. Sr. Ministro de Gracia y Justicia el 25-V-1916 en solicitud de reformas de orden procesal que autoricen el uso de los idiomas regionales ante los tribunales de justicia (1916) ;
 La restauraci del dret catal (1932).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255679" title="Aranya roja" nonfiltered="4428" processed="4418" dbindex="99582">

L'aranya roja s el nom com de les espcies 
Panonychus ulmi, que ataca fruiters, sobretot ctrics i
Tetranychus urticae, en cogombres, tomquets i plantes ornamentals.
. Es tracta d'un tipus d'car distribut arreu de la pennsula Ibrica, en llocs clids de climes suaus (zona mediterrnia i sud peninsular).
car polfag que pot afectar a qualsevol tipus de cultius protegits (p.ex.: hivernacles) o a l'aire lliure.
La mida dels adults ronda entre 0,5-0,6 mm de longitud i la seva coloraci s variable, segons la planta de la que s'estigui alimentant, verdoses, grogues o vermelloses.

Smptomes de la infestaci.
Aquests animals xuclen el lquid de l interior de les cllules i deixen en la superfcie unes sedes que donen un aspecte cotons.
Provoquen en la tija de la planta petites taques de color groc.
En casos de grans poblacions poden provocar un retard en el creixement en el primers estats vegetatius d'aquesta i, en els casos ms greus, la dessecaci completa de la planta.

Cicle vital.
El cicle d'activitat des de l'ou fins ha ser adult s molt rpid, entre 8 i 14 dies amb temperatures entre 23 i 30C donant generacions durant tot l'any.
La humitat relativa ha de ser mitjana, ni molt alta ni molt baixa, ja que pot provocar la mort de les larves i endarrerir-ne el desenvolupament.
Es poden dispersar per tot el camp de cultiu amb l'ajuda del vent.

Control i prevenci.
 Vigilar temporalment els estats de creixement de les plantes ms joves;
 Es recomanable eliminar les males herbes i cultius anteriors i aplicar dosis d'adobs equilibrades;
 L'aplicaci de plaguicides, en aquest cas, acaricides, es far quan es detectin els primers estats de desenvolupament de la plaga dirigint-los a les fonts d'infestaci.
L'aranya roja presenta una gran resistncia als acaricides, per aquest motiu es especialment important fer un s alternant d'aquests.

La utilitzaci per altres usos d'insecticides com els piretroides poden provocar un augment de la poblaci d'aquests cars.

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255680" title="Nyota Uhura" nonfiltered="4429" processed="4419" dbindex="99583">
Nyota Upenda Uhura s un personatge de l'univers fictici de Star Trek, interpretada per l'actriu nord-americana Nichelle Nichols.

Uhura va nixer en l'any 2239 en els Estats Units d'frica. El seu nom en l'idioma swahili significa "llibertat".

Uhura t qualitats ocultes destacant el cant i la msica. Un dels seus xits s "Beyond Antares".

Va ser l'oficial de comunicacions en l'Enterprise durant la famosa missi de cinc anys Star Trek: La Srie Original i fins a la crisi de Gnesis, quan es trobava en l'Acadmia de la Flota Estellar com instructora. Va prosseguir la seva carrera en el departament de Comunicacions del Comandament de la Flota Estellar a la Terra, participant de forma voluntria al rescat de Spock Star Trek III: A la recerca de Spock, missi per la qual va ser duta a judici davant el Consell Federal al costat dels seus companys de tripulaci. Ms tard va reprendre la seva carrera a bord de l'Enterprise, romanent en servei fins a aproximadament l'any 2293, moment en qu va tornar a la seva anterior tasca d'instructora a l'Acadmia de la Flota Estellar. Desprs de l'incident de Praxis Star Trek VI: Aquell pas desconegut que duria ms tard a l'aliana entre l'Imperi Klingon i la Federaci Unida de Planetes, va tornar a l'Enterprise per a participar, juntament amb els seus antics companys, en la Conferncia de Khitomer (Star Trek VI: Aquell pas desconegut).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255683" title="Domnec Latorre i Soler" nonfiltered="4430" processed="4420" dbindex="99584">
Domnec Latorre i Soler (les Corts, Barcelona, 1893 - 1939) fou un poltic i activista catalanista. Era fill d'un immigrat de Graus, de molt jove ingress a la Uni Catalanista, i dirig el grup Ptria Nova i les publicacions L'Intransigent i Subversi Nacionalista (1918), amb collaboraci del seu amic Vicen Albert Ballester. Fou detingut en manifestacions nacionalistes entre 1916 i 1920, algunes en suport dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial.

Com a militant nacionalista, fou soci del CADCI, un dels fundadors de la Joventut Nacionalista La Fal, difusor de l'obra de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana i mantingu una constant relaci amb els catalans d'Amrica. Durant la Segona Repblica Espanyola i la guerra civil espanyola treball com a funcionari de l'Ajuntament de Barcelona sense tenir cap militncia i acci destacada. Tot i aix, el 1939 fou denunciat per companys de feina i detingut al seu lloc de treball per les tropes franquistes, jutjat en un consell de guerra sumarssim i condemnat a mort, acusat d'independentista. Malgrat les gestions que van fer per salvar-lo Ferran Valls i Taberner, Josep Pla i Carles Sents, fou executat el maig del 1939 al camp de la Bota, amb Daniel Cochs i Llus Escaler i Espunyes. s pare de la professora de catal Roser Latorre i Gaia.

 Referncies .
 Josep Benet i Morell Domnec Latorre, afusellat per catalanista (2003) Edicions 62;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255686" title="Hikaru Sulu" nonfiltered="4431" processed="4421" dbindex="99585">
Hikaru Sulu s un personatge fictici de l'univers de la srie de televisi Star Trek: La Srie Original.

Hikaru Sulu s un oficial i pilot a bord de l'Enterprise al comandament del capit James T. Kirk. Sulu va nixer a San Francisco (Califrnia) a l'any 2237. El seu primer crrec a bord de l'Enterprise, al 2265, seria com responsable del departament fsic, per de seguida es va traslladar al pont per a cobrir la funci de pilot. Desprs de les seves nombroses missions amb l'Enterprise, Sulu va obtenir el comandament de l'U.S.S. Excelsior amb la qual, a partir de 2290, duc a terme diverses exploracions al Quadrant Beta, classificant anomalies gasoses. Precisament en el transcurs d'una d'aquestes missions d'exploraci, l'Excelsior va ser afectada resultant afortunadament indemne la seva tripulaci per l'ona de xoc de l'explosi de la lluna de Praxis, succs que duria a la signatura de l'aliana entre l'imperi Klingon i la Federaci (Star Trek VI: Aquell pas desconegut).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255687" title="Simfonia nm. 5 de Txaikovski" nonfiltered="4432" processed="4422" dbindex="99586">

La Simfonia nm. 5 en mi menor, Op. 64, de Piotr Ilitx Txaikovski va ser composta entre maig i agost de 1888. Va ser estrenada sota direcci del mateix compositor a Sant Petersburg, el 6 de novembre de 1888. Una interpretaci tpica t una durada d'al voltant de 46 minuts.

Com en el cas de la Simfonia nm. 4, la cinquena s una simfonia de carcter cclic, a causa de l'aparici d'un mateix tema motto en ms d'un moviment.  Per ac, a diferncia de la quarta simfonia, s'escolta en tots els moviments, un recurs que Txaikovski ja havia usat en la precedent Simfonia Manfred, poc menys de dos anys anterior a la cinquena simfonia. El tema "motto" deriva d'un passatge de l'pera de Glinka Una vida pel tsar. El tema motto te un carcter fnebre al primer moviment, per gradualment va transformant-se en una marxa triomfal, que domina el darrer moviment. Txaikovski es va mostrar especialment atret per aquest tema perqu el lema de la simfonia s la Providncia, concepte estretament lligat al Dest, el tema de la quarta simfonia.  El carcter canviant del motto al llarg de la simfonia sembla implicar que Txaikovski expressa optimisme respecte del dest, un punt de vista que no reprendria en la seua sisena simfonia.

Alguns crtics, incloent-hi el mateix Txaikovski, han considerat que el resultat final s insincer i fins i tot primitiu, per de fet la simfonia ha esdevingut una de les obres ms populars del compositor. El segon moviment en particular, es considera tpic de Txaikovski: ben construt, ricament orquestrat i amb una memorable melodia exposada per la trompa solista. Per alguna ra, possiblement la clarssima exposici musical de la idea de la Victria final a travs del combat, la cinquena va ser molt popular durant la Segona Guerra Mundial, amb molts nous enregistraments de l'obra i moltes interpretacions durant aquells anys. Una de les ms notables interpretacions va ser la de l'Orquestra Simfnica de la Rdio de Leningrad durant el setge de Leningrad. Les autoritats de la ciutat havien ordenat a l'orquestra que continuara els concerts per mantenir la moral dels ciutadans. La nit del 20 d'octubre de 1941 van interpretar la Simfonia nm. 5 de Txaikovski a l'auditori de la ciutat, concert que va ser ems per rdio en directe a Londres. Quan comenava el segon moviment, les bombes van comenar a caure prop. L'orquestra continu tocant fins a l'ltima nota. Des d'aleshores ha roms molt popular, tot i que la seua popularitat s'ha vist una mica eclipsada per la quarta i la sisena simfonies.

La reacci de la crtica envers la simfonia va ser dispar, amb cert entusiasme a Rssia. Berezovski en va escriure,  La cinquena simfonia s la ms feble de les simfonies de Txaikovski, per tot i aix s una obra colpidora, que t el seu lloc no noms entre la producci del compositor, sin entre la msica russa en general. ... tota la simfonia sembla sorgir d'alguna fosca experincia espiritual .

En l'estrena de la simfonia als Estats Units, la reacci de la crtica, especialment a Boston, va ser gaireb unnimement hostil. Un crtic del diari bostoni Evening Transcript va escriure el 24 d'octubre de 1892:

 De la cinquena simfonia de Txaikovski u no sap ben b qu dir ... Al finale s'hi troba tota la fria salvatge dels cosacs, autoesmolada per actes d'atrocitat, contra la completa esterilitat de les estepes russes. La enfurida perorata sona com una colla de dimonis lluitant en un torrent de conyac, esdevenint la msica ms i ms embriagada. Pandemnium, delrium tremens, rbia, i sobretot, la pitjor confusi sonora! ;

L'acollida a Nova York va ser un poc millor. Un crtic del Musical Courier, 13 de mar de 1889, escrigu:

 A la cinquena simfonia de Txaikovski ... s intil cercar la coherncia i l'homogeneitat ... al darrer moviment, la sang calmuc del compositor aconsegueix el millor d'ell, i la mortaldat, la calamitat i la sang s'estenen al llarg d'una tempestuosa partitura .

La cinquena simfonia va ser usada l'any 1933 pel coregraf rus Lonide Massine per al seu primer ballet simfnic (tamb el primer del mn) Les Prsages.  Aix va provocar la fria dels puristes, els quals objectaven que una obra simfnica no havia de ser usada per a un ballet..

 Bibliografia .
 Crtica de Bogdanov-Berezovsky, citada a The Symphonies of Brahms and Tschaikowsky in Score, Bonanza Books, Nova York, 1935.
 Crtiques de la premsa citades a Nicolas Slonimsky, The Lexicon of Musical Invective.  Seattle, University of Washington Press, 1965.  ISBN 0-295-78579-9;
 Hans Keller: 'Peter Ilyich Tchaikovsky', al Vol. I de 'The Symphony', ed. Robert Simpson (Harmondsworth, 1966).

 Enllaos externs .
 http://www.tchaikovsky-research.net/en/Works/Symphonies/TH029/index.html ;
 Escolta online al web de BBC Radio 3;
 Enregistrament de la Peabody Concert Orchestra;
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255690" title="Via fora els adormits" nonfiltered="4433" processed="4423" dbindex="99587">
Via fora els adormits fou un opuscle antiborbnic publicat a Barcelona el 1734, una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamaci dels territoris cedits a Frana per la Pau dels Pirineus, i reivindica la creaci d un domini catal que amb utilitat de l Europa pot reviure, o b la creaci d una repblica lliure de Catalunya o una repblica o regne d'Arag, aliada a una repblica galaico-portuguesa. 

A ms de la justificaci de la necessitat de les constitucions catalanes, fa una denncia de l incompliment de les obligacions contretes pel Rei d'Anglaterra amb els catalans en el pacte de Gnova de 1705, de fer respectar les seves llibertats. Aquesta publicaci, publicada 20 anys desprs de l'entrada a Barcelona de Felip V, posa de manifest la persistncia de la conscincia nacional catalana malgrat la manca d'institucions prpies. 

El text fou publicat en una traducci francesa contempornia i fou redescobert per Josep Narcs Roca i Farreras el 1859, qui el recuperar per al catalanisme. El diari La Veu de Catalunya el va reeditar en catal el 1898, i el 1974 la historiadora Eva Serra i Puig el va analitzar a la revista Serra d'Or.

 Vegeu tamb .
 Record de l'Aliana fet el Serenssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya;

 Referncies .
 Diccionari d'Histria de Catalunya per Edicions 62.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255691" title="Dona amb una flor" nonfiltered="4434" processed="4424" dbindex="99588">


Dona amb una flor (ttol original en tahiti Vahine no te Tiare) s un quadre del pintor Paul Gauguin fet el 1891 a Tahit. Es conserva a la Ny Carlsberg Glyptotek de Copenhaguen. Es coneix per la referncia nm. 420 del catleg de Wildenstein.

El ttol original vol dir literalment dona de la flor, per Gauguin ho va traduir com La femme  la fleur.

Gauguin feia poc que havia arribat per primer cop a Tahit i desitjava fer el retrat d'una tahitiana, atret per l'enigmtic somriure. La model s una de les seves venes que en un primer moment s'hi va negar. Per poc desprs es va presentar mudada amb un vestit colonial que havien introdut els missioners francesos. A l'orella portava una flor tal com s tradicional, una tiara (gardenia tahitensis), la flor nacional de Tahit usada tamb per perfumar.

Gauguin descriu la model en el seu llibre Noa Noa, comparant-la amb l'obra de Rafael:
No era gaire bufona, ben mirat, segons les regles europees de l'esttica. Per era guapa. Tots els trets li conferien una harmonia rafaelesca en la trobada de les corbes, i la seva boca havia estat modelada per un escultor que parla totes les llenges del pensament i el bes, de l'alegria i el patiment.  El seu front, molt noble, recordava, per unes lnies realades, aquella frase d'Edgar Allan Poe: "No hi ha bellesa perfecta sense una certa singularitat en les proporcions". I la flor que tenia a l'orella escoltava el seu perfum.

Gauguin se sentia satisfet de reflectir alhora la por i el plaer; la malenconia i la passivitat barrejades amb una passi continguda.


El fons, vermell i groc, est decorat amb unes flors estilitzades, tal com ja havia fet prviament en lAutoretrat amb retrat de Bernard. L'efecte decoratiu dna equilibri a la composici. El fons groc serveix per ressaltar el color torrat de la cara de la dona. El quadre s una mostra de les diferncies culturals: el refinament de la civilitzaci contra la dignitat amb naturalitat encara que encotillada en un vestit imposat quan, paradoxalment, el pintor havia adoptat el tradicional pareo tahiti.

Va ser el primer retrat tahiti que va enviar a Europa. Gauguin va escriure al seu amic Monfreid que certament es podria vendre b com una cosa completament nova.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255692" title="Pavel Chekov" nonfiltered="4435" processed="4425" dbindex="99589">
Pavel Chekov s un personatge de Star Trek. Nascut en el 2245 en Rssia, va comenar la seva carrera com alferes de l'Enterprise sota el comandament del capit James T. Kirk. A bord de la nau tenia el crrec de navegant, encara que sovint la seva preparaci li havia perms ajudar (i en ocasions substituir) a Spock en les seves tasques cientfiques. Desprs de la conclusi de la primera missi de cinc anys Star Trek: La Srie Original, Chekov va ser ascendit a tinent, i durant l'incident del V'ger a Star Trek I: La pellcula va tornar a formar part de la tripulaci de l'Enterprise com cap de seguretat. La seva carrera no obstant aix aviat li va allunyar dels seus antics companys: en l'any 2285 es va incorporar a la tripulaci de l'U.S.S. Reliant sota el comandament del capit Terrell. En aquesta nau estellar tenia el crrec d'oficial cientfic, paper que abandonaria desprs de la destrucci de la nau d'exploraci a les mans de Khan Noonieng Singh (Star Trek II: La clera de Khan). En els anys segents ocuparia de nou la tasca de navegant a bord de l'Enterprise.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255703" title="Foxides" nonfiltered="4436" processed="4426" dbindex="99590">
Foxides (Phoxidas, ) fou un militar grec, cap dels mercenaris al servei de Ptolemeu IV Filoptor. Polibi l'anomena com aqueu en un passatge i en un altre com a meliteu (probablemen equivalent a nadiu de Melitea a Phthiotis).

Va servir tamb a Demetri II de Macednia i a Antgon III Dos, i fou un dels oficials escollits per Agtocles i Sosibi, ministres del rei egipci, per disciplinar l'exrcit egipci per combatre contra Antoc III el Gran; es creu que va complir l'encrrec i desprs va dirigir un cos de mercenaris format per vuit mil homes al servei d'Egipte que van fer importants serveis a la batalla de Rfia (217 aC) contribuint a la victria egpcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255706" title="Fradm" nonfiltered="4437" processed="4427" dbindex="99591">
Fradm (Phradmon, ) fou un escultor grec nadiu d'Argos. Plini el Vell el situa vers la olimpada 90, es a dir a l'entorn del 420 aC. El seu nom apareix tamb com a Fragm (Phragmon). 

Devia ser encara bastant jove quan va participar en un concurs en el qual diversos artistes havien de fer una esttua d'una amazona per al temple d'rtemis a Efes i Fradm va obtenir el cinqu lloc. 

Pausnies esmenta la seva esttua del guanyador olmpic Amertes. Un epigrama de l'antologia grega tamb fa referncia a un grup escultric de Fradm format per dotze bous, dedicat a Atenea.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255707" title="Record de l'Aliana fet el Serenssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya" nonfiltered="4438" processed="4428" dbindex="99592">
Record de l'Aliana fet el Serenssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya s un missatge dels catalans adreat al rei Jordi I d'Anglaterra, desafeccionat, per encara aliat segons el pacte de Gnova de 1705, on es recorda a Anglaterra l'aliana pactada per la llibertat de Catalunya, demana que sigui reactualitzada i proposa com a alternativa la creaci d'una Republica Libera de Cathalunya. Aquest document, signat per lo Principat de Catalunya i la Ciutat de Barcelona, duu la data del gener del 1736  lany 22 de nostra esclavitud. 

Aquest document, aix com el Via fora els adormits, mostra que vint anys desprs de l'entrada de Felip V a Barcelona el sentiment nacional encara era fora viu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255716" title="Franza" nonfiltered="4439" processed="4429" dbindex="99593">
Franza o Franzes (Phranza o Phranzes, ) (1401-1477) fou el darrer i ms important dels historiadors bizantins.

Fou camarlenc de l'emperador Manel II Paleleg el 1418, amb noms 16 anys i mig, i desprs va fer un ascens rpid. 

El 1423 va acompanyar a Lucas Notares i Manel Melancr a una ambaixada al sult otom pel dot de l'emperadriu Eudxia, esposa de Murat II. Fou especialment amic i fidel a Constant, germ de l'emperador Joan VII Paleleg i que fou desprs el darrer emperador bizant (llavors era dspota de Morea o Mistra). Al seu servei es va distingir com a diplomtic i guerrer; al setge de Patres va salvar a Constant de la mort o la captivitat, el que li va costar caure en mans de l'enemic a ell mateix i per un temps, mentre va estar presoner, va patir tota mena de privacions, fins que finalment fou rescatat a canvi de preu, i va comparixer davant Constant (1429) que li va mostrar el seu agrament.

Un temps desprs fou enviat com ambaixador, junt amb Marc Paleleg, a Murat II i en un dels banquets als que va assistir va poder emborratxar a alguns ministres otomans i els va robar alguns papers importants que desprs de llegir va retornar, sense que per tant se'n assabentessin. Una mica desprs fou fet presoner pels catalans per rescatat a canvi de cinc mil peces d'or. El 1534 fou altre cop ambaixador davant el sult. El 1435 Constant el va enviar a prendre possessi d'Atenes i Tebes per els otomans es van anticipar.

El 1438 es va casar i va tenir una filla de nom Damar, el 1441 i desprs un fill. En anys segents va fer importants negociacions a la cort del sult i fou governador de Selmbria i ms tard d'Esparta. El 1446 fou enviat com ambaixador a la cort de Trebisonda. El 1448, quan Constant va pujar al tron, fou nomenat protovestiari. El 1453, a la conquesta de Constantinoble, es va escapar de la mort per fou capturat i va esdevenir esclau amb la seva dona i fills; va aconseguir escapar amb la dona i va fugir a Esparta, deixant a la seva filla o fill en mans dels turcs.

Damar va morir una anys desprs com esclava a l'harem del sult; el seu fill restava tamb a palau i va  buscar la manera de morir suposadament per evitar abusos homosexuals. Franza va fugir a Corf i desprs fou ambaixador davant el dux Francesco Foscari del dspota Toms d'Acaia. Va tornar a Corf i va entrar en el convent de Sant Elies i la seva dona va esdevenir tamb monja. 

Franza es va retirar aviat al monestir de Tarcaniotes, on va escriure el seu cronic que va acabar el 1477 i va morir aquest any o poc desprs. El Cronic abraa l'poca entre 1259 i 1477 i es la ms valuosa font d'aquest perode. Esta dividit en 4 llibres, el primer de sis emperadors Paleleg, el segon de Joan VIII Paleleg fill de Manel; el tercer la captura de Constantinoble i la mort de Constant XI Paleleg; i el quart, parla de la famlia imperial i la caiguda final del poder grec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255721" title="Llus Escaler i Espunyes" nonfiltered="4440" processed="4430" dbindex="99594">
Llus Escaler i Espunyes (Oliana, 1897 - Barcelona, 1939) fou un poltic catal. De jove es trasllad a Barcelona, on estudi peritatge agrnom i s'interess per la poltica. Inicialment era simpatitzant de la Lliga Regionalista, per el carisma de Domnec Mart i Juli el va portar a militar en la Uni Catalanista, de la qual pass el 1919 a la Federaci Democrtica Nacionalista i el 1922 a Estat Catal. Disconforme amb l'actuaci de Francesc Maci el 1931, deix el partit i es pass a Nosaltres Sols, alhora que collaborava en el Centre Comarcal Lleidat i en l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana. Era interessat per l'etnografia, la filologia i el folklore, va recollir oracions populars, salutacions, canons de ronda, corrandes, codolades i escomeses. 

El 6 de febrer de 1939 fou detingut per les tropes franquistes, condemnat a mort i executat el 23 d'abril de 1939 al camp de la Bota amb Domnec Latorre i Soler i vuit militants catalanistes ms.

 Referncies .
 Josep Benet i Morell Domnec Latorre, afusellat per catalanista Edicions 62, Barcelona, 2003.

 Enllaos externs .
 Biografia de Llus Escaler;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255722" title="Edat de l'Univers" nonfiltered="4441" processed="4431" dbindex="99595">


L'edat de l'Univers, d'acord amb la teoria del Big Bang, s el temps que ha passat entre el Big Bang i el present. Els cientfics creuen que seria d'uns 13.700 milions d'anys.

 Justificaci .

El model teric ms raonable sobre la formaci de l'Univers, i que actualment est acceptat de manera majoritria, s el del Big Bang. Aquest model no especula sobre qu pot haver existit "abans" de la gran explosi. Tot i que els cientfics actualment estan d'acord en qu les proves observacionals recolzen amb molta consistncia la teoria del Big Bang, s'han proposat altres alternatives:
 En alguns models cosmolgics, com el de la Teoria de l'estat estacionari o l'Univers esttic, s'afirma que no va haver-hi un Big Bang i que l'Univers t una edat infinita. ;
 Hi ha tamb models cosmolgics, com el model cclic, en el que l'Univers ha existit sempre per ha sofert una srie repetida de Big Bangs i Big Crunchs. Si aquests models sn correctes, llavors l'edat de l'Univers descrita es pot prendre com el temps des de l'ltim Big Bang.
Hi ha sempre una ambigitat en la relativitat especial i en la relativitat general pel que fa a la definici precisa del qu s'entn per temps entre dos esdeveniments. En general, el temps propi mesurat per un rellotge depn del seu estat de moviment. En la mtrica FLRW generalment es pren per descriure l'Univers, la preferida de temps mesurada s la coordenada del temps (t) que apareix en la mtrica.

 Estimacions realitzades .

Es poden destacar dos tipus de clculs amb els que s'ha calculat l'edat de l'univers:
 Els realitzats a partir dels resultats del WMAP;
 Les estimacions basades en el cicle CNO;

 Edat basada en els resultats del WMAP .
El projecte WMAP de la NASA va estimar l'edat de l'Univers en (13.7  0.2)  109 anys. s a dir, que l'Univers t uns 13.700 milions de anys, amb una incertesa de 200 milions d'anys. Tanmateix, aquesta edat est basada en la suposici que el model utilitzat en el projecte s correcte i, per tant, altres mtodes d'estimaci de l'edat de l'Univers podrien donar edats diferents.

Aquesta mesura est realitzada utilitzant la localitzaci del primer pic acstic a l'espectre de potncia de la radiaci de fons de microones per determinar la mida de la superfcie de desacoblament, que s la mida de l'Univers en el moment de la recombinaci. El temps del viatge de la llum fins arribar a aquesta superfcie, i depenent de la geometria utilitzada, produeix una edat fiable per a l'Univers. Si s'assumeix la validesa dels models utilitzats per a determinar aquesta edat, la precisi residual proporciona un marge d'error d'a prop de l'1%. Aquest s el valor ms citat pels astrnoms contemporanis.

 Edat basada en el cicle CNO .

Alguns estudis recents de gran controvrsia demostren que el cicle CNO s dues vegades ms lent del que prviament es creia, arribant a la conclusi que l'Univers podria ser un bili d'anys ms vell (uns 15.000 milions d'anys) que les estimacions anteriors.

 Parmetres cosmolgics .

El problema de determinar l'edat de l'Univers t un bon context en l'mbit on es determinen els valors dels parmetres cosmolgics. Avui aix est mpliament estudiat en el model Lambda-CDM, on s'assumeix que l'Univers cont matria normal (barinica), matria fosca freda, radiaci (protons i neutrins) i una constant cosmolgica. La contribuci fraccional de cada densitat d'energia actual de l'Univers ve donada pels parmetres de densitat ,  i . El model complet Lambda-CDM est descrit per altres parmetres, per per al propsit del clcul de l'edat de l'Univers, els ms importants sn aquests tres, ms la constant de Hubble .

Si una de les mesures d'aquests parmetres fos exacta, llavors l'edat de l'Univers es podria determinar usant l'equaci de Friedmann. Aquesta equaci relaciona la taxa de canvi en el factor d'escala  amb la matria total de l'Univers. Si es dona la volta a aquesta relaci, podem calcular el canvi en el temps poc els canvis en el factor d'escala i aix calcular l'edat total de l'Univers integrant aquesta frmula. L'edat  llavors ve donada per una expressi de la forma:
;
On la funci  depn noms de la contribuci fraccional del contingut de l'energia de l'Univers que ve de diversos components. La primera observaci que un pot fer d'aquesta frmula s que s el parmetre Hubble el que controla l'edat de l'Univers, amb una correcci procedent del contingut de matria i energia. Aix es pot fer una estimaci simple de l'edat de l'Univers com l'invers del parmetre de Hubble:
;


Per a obtenir un nmero ms exacte, s'ha de calcular el factor de correcci . En general, s'ha de fer de manera numrica i el resultat per a un rang de parmetres cosmolgics es mostra a la figura. Per als valors WMAP (, ) = (0.266, 0.732), mostrats a la caixa de la part superior esquerra de la figura, aquest factor de correcci est realment prxim a un . Per a un Univers pla sense constant cosmolgica, com es mostra amb una estrella a la cantonada inferior dreta,  s molt menor i aix en Univers s ms jove per a un valor fix del parmetre de Hubble. Per fer aquesta figura, es considera  com una constant  equivalent a mantenir la temperatura del fons de radiaci de fons de microones constant , i el parmetre de densitat de la curvatura est fixat pel valor dels altres tres.

El WMAP va ser l'instrument utilitzat per establir una edat exacta de l'Univers, encara que altres mesures s'han tingut en compte per obtenir el nmero exacte. Les mesures del fons de radiaci de microones sn molt bones per delimitar la matria continguda   i el parmetre de curvatura  . No s tan sensible directament a , perqu la constant cosmolgica noms arriba a ser important en petits desplaaments cap al vermell. Les determinacions ms exactes del parmetre Hubble  vnen de les supernoves de tipus SNIa. Combinant aquestes mesures condueixen a un valor generalment acceptat per a l'edat de l'Univers citat|esmentat a dalt.

La constant cosmolgica dna un Univers "anci" per a valors fixos d'altres parmetres. Aix s significatiu, ja que la constant cosmolgica est acceptada generalment; el model del Big Bang tindria dificultats per explicar el perqu dels cmuls globulars a la Via Lctia que semblen estar lluny de l'edat de l'Univers calculada amb el parmetre Hubble i amb un Univers de noms matria . La introducci de la constant cosmolgica permet que l'Univers sigui ms vell que aquests cmuls, aix com explicar altres caracterstiques que el model cosmolgic que contempla noms matria, no pot justificar.

 Suposicions prvies .

El clcul de l'edat de l'Univers s noms exacte si les suposicions dels models utilitzats sn tamb exactes. Aquestes es coneixen com a suposicions fortes i essencialment implica desfer els errors potencials en altres parts del model per obtenir l'exactitud de les dades observacionals actuals directament en resultats conclosos. Encara que aquest no s un procediment totalment vlid en certs contexts, cal assumir que el model subjacent utilitzat s correcta, perqu llavors l'edat donada s aproximada a l'error especificat, ja que aquest error representa l'error de l'instrumental utilitzat per entrar les dades sense format del model.

L'edat de l'Univers basada en el "millor ajustament" a les dades WMAP s noms de 13.4 0.3 Gyr; aquest nombre lleugerament superior a 13.7 inclou altres dades barrejades. Aquest nmero representa la primera mesura "directa" exacta de l'edat de l'Univers; altres mtodes usen habitualment la llei de Hubble i l'edat de les estrelles ms velles als cmuls globulars, a ms d'altres indicadors. s possible utilitzar mtodes diferents per determinar el mateix parmetre, en aquest cas l'edat de l'Univers, i arribar a respostes diferents sense solapament en els "errors". Per abordar el problema de la millor manera possible, generalment es mostren dos tipus d'incerteses: una de relacionada amb les mesures actuals i l'altra amb els errors sistemtics del model que est sent usat.

Un component important per a l'anlisi de dades utilitzada per determinar l'edat de l'Univers (per exemple, des del WMAP) s utilitzar una anlisi bayesi, que normalitza el resultat basat en suposicions. Aix quantifica qualsevol incertesa en la precisi d'una mesura a causa del model utilizat.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Tutorial Cosmolgic de Ned Wright ;
Animaciones con parmetros cosmolgicos de Wayne Hu ;
Ostriker, Jeremiah P.; Steinhardt, Paul: Concordana csmica (arXiv:astro-ph/9505066). ;
 Pgina del SEDS sobre Cmuls globulars estelars ;
 Douglas Scott: Estimacions de l'Edat Independents ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255723" title="Peter Straub" nonfiltered="4442" processed="4432" dbindex="99596">

Peter Francis Straub (2 de mar de 1943, Milwaukee, Wisconsin) s un novellista, contista i poeta estatunidenc especialitzat amb el gnere del terror. Les seves histries de carcter macabre han rebut diversos premis importants en l'mbit anglosax: Bram Stoker Award", "World Fantasy Award" i "International Horror Guild Award", la qual cosa el colloca entre els autors ms premiats del gnere en l'actualitat .

Biografia.
Straub va estudiar a les universitats de Wisconsin-Madison i Columbia. Va ser docent durant un breu perode de temps a la University School of Milwaukee per posteriorment mudar-se a Dubln on va comenar a escriure professionalment.

Desprs de diversos intents, va atraure l'atenci de la crtica i del pblic a la seva cinquena novella: Ghost Story (1979); va ser portada al cinema, protagonitzada per l'actor Fred Astaire. Altres novelles d'xit sn: The Talisman (1983) i Black House (2001), en les quals va collaborar amb un antic amic seu: l'escriptor Stephen King.

Altres obres: Koko (1988), Mystery (1990), The Throat (1993) i In the night room (2004). Tamb va editar un volum de contes d'H. P. Lovecraft. La seva novella Mr. X homenatge tamb a Lovecraft.

Com a poeta, ha publicat els llibres My Life in Pictures (1971), Open air (1972), Ishmael (1972) i Leeson Park and Belsize Square: Poems 1970 - 1975 (1983).

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255724" title="Declaraci de Mequinensa" nonfiltered="4443" processed="4433" dbindex="99597">
Declaraci de Mequinensa fou una petici signada l'1 de febrer de 1984 pels alcaldes del municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Said, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Fai, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometen a normalitzar el catal en l'mbit municipal i demanen al conseller de cultura de la Diputaci General d'Arag, Jos Bada Panillo, el reconeixement de la realitat lingstica de la Franja de Ponent en l'Estatut d'Autonomia d'Arag, l'ensenyament del catal a l'escola, aix com una llei de normalitzaci lingstica de les llenges d'Arag. Aix s'aconsegu que en el curs 1985-1986 uns 2.500 alumnes estudiessin catal.

 Text de la Declaraci de Mequinensa de 1984 .
Representants d ajuntament de la Franja, amb la presidncia del Conseller de Cultura
 RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llenges i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Arag.;
 REBUTJEM les denominacions despectives de "chapurreau" i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.;
 s urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Arag pel que respecta a la conservaci i estudi de les nostres modalitats lingstiques.;
 Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la normalizaci llingstica d'Arag, i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats llingustiques de cada poble o comarca.;
 Que el catal pugui ser ensenyat com asignatua optativa;
 Suport i foment a la producci literria autctona ;
 Per la nostra part, ens comprometem a fomentar l's pblic del catal als nostres pobles, rotullaci bilinge de carrers i plaes, edictes, mitjans de comunicaci, etc...;

MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984

 Enllaos externs .
 Text de la Declaraci de Mequinensa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255725" title="Cercavila" nonfiltered="4444" processed="4434" dbindex="99598">
Una cercavila s un acte que t lloc pels carrers, gaireb sempre de carcter festiu, en la qual hi intervenen elements molt diversos, sobretot de tipus visual i sonor. Entre els elements visuals s habitual que hi hagi gegants, nans, disfresses, representacions d'animals o ssers mitolgics o inventats, xanquers, etc. Pel que fa als elements sonors, s habitual que hi hagi msica en directe, sobretot amb instruments que donin un volum considerable, en especial instruments de percussi i instruments de vent, ja siguin gralles o altres instruments de llengeta doble, i/o de metall. Segons el tipus de cercavila s ms habitual que els que en gaudeixen ho facin veient-lo passar o el vagin seguint.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255726" title="Cantata nm. 140 de Bach" nonfiltered="4445" processed="4435" dbindex="99599">
La cantata nm. 140 de Bach, Wachet auf, ruft uns die Stimme (Desperteu, la veu ens crida), BWV 140, s una cantata escrita el 1731 per Johann Sebastian Bach i estrenada el 25 de novembre de 1731. 

La instrumentaci d'aquesta obra inclou una trompa, dos obos, obos de caa (actualment substituit pel corn angls), corda i continu. La part vocal corre a crrec d'un cor, soprano, tenor i baix.

Basada en la obra coral amb el mateix nom de Philipp Nicolai de l'any 1599, aquest himne luter s una de les cantates de Bach ms famoses i representades actualment, tant en el seu alemany original com en la varietat de traduccions angleses. El text en qu es basa s la parbola de les deu verges de Mateu 25:1-13, una lectura que es planificava en l'epstola luterana d'aquell temps el 27 diumenge desprs de la Trinitat. Degut a que aquest diumenge noms apareixia al calendari litrgic els anys en qu la Pasqua s'esdevenia el ms aviat possible (entre el 22 i el 26 de mar), la cantata era rarament representada. En vida de Bach noms va sonar en dues ocasions, el 1731 i el 1742. 

 Seccions .











 Enllaos externs .

Traducci al catal de la Cantata BWV 140;
Traduccions al catal de les obres vocals de J.S. Bach;
CataBach.com: La pgina en catal de J.S. Bach;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255730" title="Darrell Armstrong" nonfiltered="4446" processed="4436" dbindex="99600">


Darrell Eugene Armstrong (nascut el 22 de juny de 1968 a Gastonia, Carolina del Nord) s un jugador de basquetbol estatunidenc que juga als New Jersey Nets.

Trajectria esportiva.
Equips.
 Pezoporikos (Xipre) (1993-1994);
 Coren Orense (Espanya) (1994-1995);
 Orlando Magic (1995-2003);
 New Orleans Hornets (2003-2005);
 Dallas Mavericks (2005-2006);
 Indiana Pacers (2006-2007);
 New Jersey Nets (2007 - );

Palmars.
 Millor sis home de l'any el 1999;
 Jugador ms millorat el 1999;

Enllaos externs.
 Fitxa a NBA.com;
 Estadstiques de Darrell Armstrong;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255731" title="Henry Clifford (pera)" nonfiltered="4447" processed="4437" dbindex="99601">

Henry Clifford s una pera en tres actes d'Isaac Albniz sobre un llibret angls de Francis Burdett Money-Coutts, que el va signar amb el pseudnim de Mountjoy. Va ser la primera de les peres en qu van collaborar el compositor i el llibretista, tot i que no va ser la primera obra "anglesa" del compositor, ats que ja havia estrenat l'opereta The Magic Opal, sobre un llibret de l'actor i dramaturg Arthur Law.

 Histria .
El llibret de Henry Clifford es basa en fets histrics emmarcats el la Guerra de les Dues Roses pel tron d'Anglaterra. Les fonts literries per al llibret van ser, entre d'altres Enric VI de William Shakespeare i La balada de la donzella rossa de Thomas Percy.

Amb aquesta pera, Albniz enceta una nova i ms ambiciosa esttica, resultat de l'experincia adquirida en la producci prvia de sarsueles i operetes i a la tranquillitat econmica que li va proporcionar l'estreta relaci amb el seu nou mecenes i llibretista, el banquer Money-Coutts. Aquesta relaci s'afermaria amb dues peres ms; Pepita Jimnez i Merlin, aquesta darrera pertanyent a un cicle de tres peres basat en el mite Artric que va quedar inacabat degut a la mort del compositor a l'edat de 49 anys.

Poc desprs de rebre el llibret completament enllestit, Albniz va abandonar Londres i va installar-se a Pars, l'any 1983. El compositor hi va treballar durant tres anys. L'estrena va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu, el 8 de maig de 1895, amb gran xit, donant-se'n cinc representacions. Per poder estrenar-la-hi va haver de ser traduda de l'angls a l'itali, traducci realitzada per Arteaga y Pereira amb el ttol d'Enrico Clifford. El llibret es va publicar a Barcelona en versi bilinge itali - angls. Mai ms ha estat representada, tot i que l'any 2002 se'n va editar un enregistrament basat en l'edici crtica de la partitura feta pel director d'orquestra madrileny Jos de Eusebio.

 Msica .
Composta en un estil tard-romntic molt personal, Henry Clifford s destacable per la seua riquesa meldica i una orquestraci dramtica que ja apunta la densitat instrumental de Merlin. Tot i haver-la compost en un temps relativament breu, pot resseguir-se'n una certa evoluci formal. Aix, els dos primers actes estan estructurats en "nmeros" tancats, en forma d'ries, cors o nmeros de conjunt, mentre que el tercer acte est construt com una unitat formal. En sn abundants els motius de fanfrria, que actuen com a una mena de lligam al llarg de tota l'obra. Tamb ha estat lloat el tractament de les veus, que Albniz fa cantar al lmit de les seues possibilitats dinmiques, donant com a resultat una brillant textura sonora. Hi ha bells exemples de msica coral, com ara el cor a capella del primer acte, que va haver de ser repetit a petici del pblic en l'estrena barcelonina.

 Sinopsi .

 Acte I .
Henry Clifford en companyia de sa mare, Lady Clifford, espera notcies del resultat de la batalla de Towton on lluita son pare, Lord Clifford, al costat dels Lancaster. Apareix Lady Saint John, el marit de la qual s'ha unit als York en la batalla. Lady Saint John i Lady Clifford recorden la seua amistat juvenil, per Henry Clifford desconfia de Lady Saint John, a la qual considera una fetillera. Un missatger anuncia que Lord Clifford ha caigut en la batalla, els presents entonen una pregria fnebre. Desprs, Colin anuncia que Lord Saint John es troba de cam per a confiscar els bns dels Clifford i empresonar Henry. Aquest vol enfrontar-s'hi, per sa mare li recomana la fugida, ats que les seues forces no sn prou nombroses per a oposar-se a les de Lord Saint John. La intervenci d'Annie Saint John, que abans de la guerra era l'esposa que li estava destinada, el conven. Disfressat de pastor presencia l'arribada de Sir John Saint John i un escamot de soldats, que sn incapaos de reconixer-lo entre la gentada, el que fa possible la seua fugida.
 Acte II .
Fa tres anys que Henry Clifford viu com a pastor en una vall encantada on son freqents les aparicions de fades i gnoms. Desprs d'un ballet de follets, apareix la seua estimada Annie, a qui Henry confon inicialment amb una visi, i amb la qual entona un apassionat duo d'amor. Apareixen Alguns fidels al Henry, entre els quals es troben Lady Clifford i Lady Saint John, aquesta darrera recomana a Henry que tinga molta cura, ats que ha tingut la visi de la vall envada per soldats. Efectivament, poc desprs fa la seua aparici Sir John Saint John i el seu exrcit, disposat a arrestar Henry en nom de Ricard III. Annie declara la seua fidelitat a Henry, per aix no afebleix la resoluci de son pare. L'acte conclou amb una escena concertant en la qual Henry i Saint John es desafien mutuament.
 Acte III .
Sir John Saint John es mostra preocupat, el darrer Lancaster pretendent al tron, Enric de Richmond, ha iniciat l'ofensiva. Lady Saint John li demana perms per a poder intrigar i guanyar-se a Henry Clifford a la seua causa, per el seu marit hi refusa. Apareix Henry i Lady Saint John, que l'ha sentit acostar-se, deixa que ell i Anni estiguen sols. Els enamorats intriguen sobre la manera de fer possible el seu amor, arribant a la conclusi que l'nica sortida s la fugida. Sn sorpresos per Sir John Saint John, qui afirma que l'nica possibilitat d'acceptar la uni entre Henry i Annie s que Clifford s'unisca a la seua causa. Quan Henry est a punt d'acceptar-hi, apareix Lady Clifford, que es mostra escandalitzada per la debilitat del seu fill. En aquest moment arriben notcies del desenlla de la batalla de Bosworth: Ricard III ha mort i Enric de Richmond ha estat proclamat rei. Ara Sir John Saint John s presoner de Henry Clifford, que li imposa com a cstig tres anys d'exili. Tots els presents aclamen Henry Clifford.


 Bibliografia .
;
Walter Aaron Clarke. Prophet with honour. Isaac Albniz and Henry Clifford. Article contingut a l'estudi que acompanya l'enregistrament de l'pera fet per la companyia DECCA l'any 2002.
Jos de Eusebio. From Myth to History. Article contingut a l'estudi que acompanya l'enregistrament de l'pera fet per la companyia DECCA l'any 2002. Versi en castell ;


 Enllaos externs .
Llibret en angls i castell a Kareol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255732" title="Manuel Mass i Llorens" nonfiltered="4448" processed="4438" dbindex="99602">
Manuel Mass i Llorens (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona 1876 - Buenos Aires 1952) fou un poltic i enginyer catal, fill d'Antoni Mass i Casaas, amo de la Banca Mass. Estudi a les escoles tcniques de Manchester i Olham, i funda l empresa de maquinria txtil Bastos Bertran Hermanos & Cia. Fou catedrtic de tecnologia txtil a l'Escola Industrial de Vilanova i la Geltr, ms tard fou director de l'Escola d'Indstries Txtils de Barcelona. 

Fou diputat de la Mancomunitat de Catalunya pel districte Vilanova-Sant Feliu per la Lliga Regionalista, i es present com a candidat a alcalde de Vilanova i la Geltr. El 1922 sol.licita i obt de l assemblea del Reial Autombil Club de Catalunya i del Cercle del Gran Teatre del Liceu que adoptin el catal com a llengua oficial. Poc desprs participa en la Conferncia Nacional Catalana de 4, 5 i 6 de juny de 1922 als Llusos de Grcia, i s'afilia a Acci Catalana. Tanmateix, rebutj unir-se a Estat Catal. Processat per la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, s'exili el 1923  a Pars i dugu a la Societat de Nacions Apellaci de Catalunya, un document, en nom d'un gran nombre de diputats catalans, defensant els drets de Catalunya. Marx a Buenos Aires, on el 1925 el govern li encarreg un projecte d'escola d'indstries txtils i tints.  

Es va embolicar en les activitats nacionalistes dels catalans d'Amrica, per defens sempre una actitud insurreccional inflluda per l'Aixecament de Pasqua de 1916. Critic Francesc Maci severament pel fracs dels fets de Prats de Moll i pel seu possibilisme. Amic de Daniel Cardona i Civit i de Josep Abril i Llins, el 1928 fund la Comissi de Propaganda Catalana de Buenos Aires. En proclamar-se la Repblica Catalana el 1931 torn a Catalunya, per, insatisfet del pactisme del govern catal, retorn a Buenos Aires. Tot i aix, es present a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 com a candidat del Partit Nacionalista Catal de Josep Maria Xammar i Sala.  

Poc abans d'esclatar la guerra civil espanyola el 1936, va presentar a Uruguai una ponncia al Congrs de Catalans de les Repbliques del Plata en qu exhortava la Generalitat a fundar cambres de comer catalanes i que un banc catal cre agncies a les ciutats ms importants de les Amriques. Desprs de la guerra civil es va jubilar i es va mantenir allunyat de les activitats pbliques. 

 Obres .
 49 motius per a ser separatista (1920);
 El moment actual poltic de Catalunya (1928);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255733" title="Robert Rauschenberg" nonfiltered="4449" processed="4439" dbindex="99603">
Robert Milton Ernest Rauschenberg (Port Arthur, 22 d'octubre de 1925   Captiva Island, Florida, 12 de maig de 2008) fou un pintor i artista estatunidenc, que va adquirir certa notorietat el 1950 en la transici des de l'expressionisme abstracte al Pop-Art, del qual era un dels principals representants al seu pas. 

Rauschenberg es va fer fams amb les seves Combines de 1950, en les quals va emprar materials no tradicionals i objectes diferents d'una manera innovadora per l'poca. 
Si b les Combines eren alhora pintura i escultura, Rauschenberg tamb va treballar amb fotografia, gravat, paper i performances. 

El 1953, Rauschenberg va atordir el mn de l'art esborrant un dibuix de De Kooning. El 1964, va ser el primer artista nord-americ a guanyar el Gran Premi en la Biennal de Vencia (Mark Tobey i James Whistler havien guanyat el Premi de Pintura). Des de llavors va gaudir d'un cert grau de suport institucional. El 1998 va guanyar el Praemium Imperiale de pintura. Darrerament vivia i treballava entre Nova York i Captiva Island (Florida), on va morir d'un atac de cor el 2008.

Biografia.



Robert Rauschenberg estudi al Kansas City Art Institute i a l'Acadmie Julian a Pars, Frana, abans d'inscriure's al llegendari Black Mountain College a Carolina del Nord el 1948. Els seus avantpassats eren alemanys i xerokees.

Rauschenberg conegu la pintora Susan Weil quan ambds eren estudiants a l'Acadmie Julian de Pars, i el 1948 varen decidir d'inscriure's al Black Mountain College de Carolina del Nord per estudiar amb Josef Albers. Entre el 1949 i el 1952 Rauschenberg estudi a l'Art Students League of New York, on conegu Knox Martin i Cy Twombly. Robert Rauschenberg i Susan Weil es casaren l'estiu del 1950. El seu fill Christopher nasqu el 16 de juliol del 1951, i es varen separar el juny del 1952.

Al Black Mountain el seu instructor de pintura fou Josef Albers, figura reconeguda de la Bauhaus. La seva estricta disciplina i el seu sentit del mtode varen inspirar Rauschenberg -tal com va dir- a fer exactament el contrari del que Albers li havia ensenyat.

El compositor John Cage, amb la seva msica de l'atzar i els sons trobats que encaixaven perfectament amb la personalitat de Rauschenberg, tamb era un membre de la Black Mountain. Les Pintures Blanques produdes per Rauschenberg a la Black Mountain el 1951, encara que no continguin imatges, sn conegudes perqu sn tan excepcionalment blanques i reflectants que llurs superfcies responen i canvien en simpatia amb les condicions de l'ambient en el qual sn exposades, de manera que gaireb pots dir quanta gent hi ha a la sala, tal com Rauschenberg coment una vegada. Diuen que les Pintures Blanques van influir directament Cage en la composici -un any desprs- de la seva pea totalment silenciosa 4 33  .

El 1952, Rauschenberg comen les sries de les Pintures Negres i les Pintures Vermelles, en les quals combin grans superfcies de color tractades expressionsticament amb collages i objectes trobats enganxats al suport. Amb aquestes Pintures combinades (Combine Paintings) arrib a trencar els lmits tradicionals entre pintura i escultura, fins al punt que un pintor expressionista abstracte va arribar a dir que Si aix s art modern, jo plego!. Les Combines de Rauschenberg serviren d'inspiraci per a una generaci d'artistes que cercaven alternatives als mitjans artstics tradicionals.

L'actitud de Rauschenberg sovint fou qualificada de neodadaista, una etiqueta que compart amb el pintor Jasper Johns, bon amic seu. La coneguda frase de Rauschenberg, segons la qual volia treballar en el buit entre l'art i la vida, sugger un qestionament de la distinci entre objectes artstics i objectes quotidians, que recordaven els temes plantejats per l'obra Font del pioner del moviment dad, Marcel Duchamp. Les pintures que Jasper Johns va fer de nmeros, banderes, etc. reprenien el missatge de Duchamp sobre el paper de l'observador en la creaci del significat de l'art.

El 1961 Rauschenberg va fer un pas en el que podria considerar-se la direcci contrria, defensant el paper del creador en la creaci del significat de l'art. Fou convidat a participar en una exposici a la Galeria Iris Clert, on els artistes havien de crear i exhibir un retrat del propietari, Iris Clert. L'obra de Rauschenberg consist en un telegrama enviat a la galeria, que deia el segent: Aquest s un retrat d'Iris Clert si jo ho dic.

El 1962 les pintures de Rauschenberg comenaven a incorporar no noms objectes trobats, sin tamb imatges trobades: fotografies transferides al llen mitjanant serigrafia. La serigrafia, fins llavors noms usada per a aplicacions comercials, permet que Rauschenberg tracts la reproductibilitat mltiple d'imatges, amb el canvi en l'experincia que aix implica. En aquest aspecte, la seva obra fou contempornia a la d'Andy Warhol, i tant Rauschenberg com Johns foren qualificats com a capdavanters del Pop Art americ.

El 1966, Billy Klver i Rauschenberg van fer el llanament oficial de l'Experiments in Art and Technology (EAT), una organitzaci sense nim de lucre creada per promoure la collaboraci entre artistes i enginyers.

A ms de dedicar-se a la pintura i l'escultura, la llarga carrera de Rauschenberg inclou contribucions significatives a l'estampaci i la performance. Guany un Grammy pel disseny de l'lbum Speaking in Tongues dels Talking Heads.

L'any 2006 es vengu a Christie's una obra de Robert Rauschenberg en paper per 1.360.000 dlars. L'obra, de nom Cage, fou dedicada a John Cage.

Citacions.
s impossible tenir progrs sense conscincia.;
Penso que una pintura s ms com el mn real si s feta del mn real.;
La feina de l'artista s ser un testimoni del seu temps a la histria.;
Comena amb les possibilitats del material.;
Una tela buida noms s plena si vols que sigui plena.;
Jo treballo en el buit entre l'art i la vida.;
Has de tenir temps per sentir llstima de tu mateix per tal de ser un bon expressionista abstracte.;
Jo sento que el mn s un noi amigable que camina sota el sol.;

Vegeu tamb.
 Arte Povera;
 Assemblage;
 Happening;

Enllaos externs.
 Biografia de Robert Rauschenberg al web del Museu Guggenheim de Nova York ;
 Exposicions actuals a Artfacts.net ;
Projecci de la pellcula del 1966 Open Score a la National Academy of Sciences de Washington DC ;
Our Picasso?, Village Voice ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255735" title="James McNeill Whistler" nonfiltered="4450" processed="4440" dbindex="99604">
 
James Abbott McNeill Whistler (14 de juliol de 1834 Lowell, Massachusetts, Estats Units   Londres, 17 de juliol de 1903) pintor nord-americ, que va viure sobretot entre Frana i Anglaterra. 

Biografia.
Van convidar el seu pare, George Washington Whistler, a Rssia el 1842 per a construir el ferrocarril, on va aprendre francs al collegi. Va residir a l'Acadmia militar dels Estats Units, a West Point, diversos anys i la va deixar en suspendre un examen de qumica. 

Moltes de les seves obres van ser controvertides i va ser una figura clau en el moviment esttic. Va illustrar Les Chauves-Souris amb Antonio de La Gandara, un dels seus molts amics, entre els quals destacaven impressionistes com Edouard Manet o Oscar Wilde, de qui va riure quan va descobrir la seva homosexualitat i amb qui es creu que va mantenir un roman igual que amb Walter Richard Sickert, a qui van acusar d'sser Jack l'Esbudellador. Whistler va compartir la seva amant, Joanna Hiffernan, amb Gustave Courbet, com a model. 

Els historiadors especulen que el seu L'Origin du monde va ser motiu per a trencar la seva amistat amb Courbet. Est enterrat a la St Nicholas's Church a Chiswick, Londres.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255737" title="Domnec Sesmilo i Rius" nonfiltered="4451" processed="4441" dbindex="99605">
Domnec Sesmilo i Rius (Barcelona, 1942) s un poltic catal. Treball com a aparellador i el 1976 s'afili a UDC, partit en el qual ha estat  conseller nacional des de 1977, sceretari general executiu (1978-79), secretari d organitzaci fins 1992 i secretari de relacions poltiques del Comit de Govern. Ha estat tamb director general de Promoci Educativa de la Generalitat de Catalunya i membre del Consell Catal de l Ensenyament de 1977 a 1985.

Fou escollit diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. Fou membre de la Comissi de Control de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (1984-2003) i vicepresident primer del Parlament de Catalunya el 1995-1995 i designat senador per CiU en representaci del Parlament de Catalunya el 1999-2003.

Ha estat fundador i primer president de la Uni de Treballadors, vicepresident de la Uni Europea de Treballadors Democratacristians al congrs celebrat a Roma el 1997 i president del CEEFT (Centre d'Estudis Europeus per la Formaci dels Treballadors). En nom d UDC, el 1998 va signar la Declaraci de Barcelona amb el Bloc Nacionalista Gallec, el Partit Nacionalista Basc i Convergncia Democrtica de Catalunya.

No es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Des d'aleshores ha estat president de l'Agncia de Qualitat d'Internet, membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya des del 2004.

 Obres .
 Viatge perdut en records pallaresos (1983);
 El paper dels democristians en la construcci europea (1998) ;
 La societat comunitria (2000);
 Saba nova (2007);

 Enllaos externs .
 Article de La Vanguardia sobre Sesmilo (per P. Rahola);
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255740" title="Dcim Pacari" nonfiltered="4452" processed="4442" dbindex="99606">
Dcim Pacari (Decimus Pacarius) fou un magistrat rom.

Fou governador de l'illa de Crsega l'any 69. Era partidari de Vitelli al que volia enviar ajut, per els habitants de l'illa, que eren oposats a quest, es van revoltar i el van matar, encapalats pels notables locals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255741" title="Hyloscirtus larinopygion" nonfiltered="4453" processed="4443" dbindex="99607">

Hyloscirtus larinopygion s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S. & Renjifo, J.M. 2004.  Hyloscirtus larinopygion.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255742" title="Hyloscirtus lascinius" nonfiltered="4454" processed="4444" dbindex="99608">

Hyloscirtus lascinius s una espcie de granota que viu a Colmbia i Veneuela.

Referncies.

 La Marca, E., Garca-Prez, J.E., Ardila-Robayo, M.C. & Lynch, J. 2004.  Hyloscirtus lascinius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255743" title="Eternitat" nonfiltered="4455" processed="4445" dbindex="99609">
L'eternitat s l'existncia al marge del temps, all que dura per sempre, que no t inici ni final. L'eternitat nega el canvi i l'acci com a conceptes, ja que suposen un abans i un desprs o una comparaci entre dos moments. 

Segons el teisme l'eternitat s un atribut exclusiu de Du, que viu al marge de l'espai i del temps perqu no t cos, s el creador i no es regeix per les normes de l'univers. Alguns cientfics veuen en els nombres o en l'energia exemples d'eternitat dins el mn fsic, perqu els nombres no es van crear sin que existeixen des de sempre com a idea abstracta, encara que l'sser hum no els hagi fet servir. Igualment, l'energia no es crea ni es destrueix, noms es transforma.

Segons la teoria de la relativitat general diversos moments temporals poden coexistir, com a dimensions paralleles, anullant la concepci lineal del temps usada des de l'poca clssica. Aquesta simultanetat o el temps cclic dels orientals sn propers a l'eternitat.

Per simbolitzar l'eternitat s'usa un cercle, el signe d'infinit o l'Ouroboros, una serp que es menja la cua. En la mitologia grega, alguns cstigs sn eterns, com el de Ssif i Prometeu. Aquesta concepci ha estat heretada per l'infern i el parads de les religions monoteistes, que prometen condemnaci eterna o salvaci de l'nima de la persona segons els seus actes (noms el Purgatori t un carcter temporal).

Plat igualava l'eternitat al mn de les idees, en oposici al mn sensible, subjecte al canvi. Des d'aquest autor s'associa l'eternitat a l'abstracci i s'oposa a all material. Aquest dualisme est fortament influt per la doctrina de l'sser de Parmnides.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255744" title="Hyloscirtus lindae" nonfiltered="4456" processed="4446" dbindex="99610">

Hyloscirtus lindae s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Almeida, D., Bolvar, W., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Hyloscirtus lindae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255745" title="Pacci" nonfiltered="4457" processed="4447" dbindex="99611">


Onomstica:

Pacci, militar rom.
Gai Pacci, militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255746" title="Pacci (militar)" nonfiltered="4458" processed="4448" dbindex="99612">
Pacci (Paccianus) fou un militar rom.

Era lleial al partit aristocrtic i fou enviat per Luci Corneli Sulla a Mauritnia per ajudar a Ascalis, que era atacat pel cap democrtic Sertori, per fou derrotat per aquest, i Pacci va morir a la lluita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255747" title="Hyloscirtus lynchi" nonfiltered="4459" processed="4449" dbindex="99613">

Hyloscirtus lynchi s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Hyloscirtus lynchi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255748" title="Gai Pacci" nonfiltered="4460" processed="4450" dbindex="99614">
Gai Pacci (Caius Paccianus) fou un militar rom que tenia una gran semblana amb Marc Licini Cras Dives I.

Fou fet presoner a la batalla de Carres, quan Cras fou derrotat completament pels parts. Degut a la semblana esmentada els parts el van vestir amb robes de dona i el va fan desfilar per mofar-se en la seva persona del general rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255749" title="Hyloscirtus pacha" nonfiltered="4461" processed="4451" dbindex="99615">

Hyloscirtus pacha s una espcie de granota que viu a Equador. 

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Hyloscirtus pacha.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255750" title="Pacci" nonfiltered="4462" processed="4452" dbindex="99616">


Onomstica:

Pacci, un dels caps dels brucis.
Pacci Antoc, metge rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255751" title="Hyloscirtus palmeri" nonfiltered="4463" processed="4453" dbindex="99617">

Hyloscirtus palmeri s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Equador i Panam.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S., Lynch, J., Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C. & Fuenmayor, Q. 2004.  Hyloscirtus palmeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255752" title="Pacci (bruci)" nonfiltered="4464" processed="4454" dbindex="99618">
Pacci (Paccius) fou un dels caps dels brucis. Tit Livi l'esmenta junt amb el seu germ Vibi com el ms nobles dels brucis que probablement vol dir que era el mxim dirigent d'aquest poble.

El 209 aC es va presentar al cnsol Quint Fabi per demanar el perd dels romans per la seva aliana amb Annbal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255753" title="Pacci Antoc" nonfiltered="4465" processed="4455" dbindex="99619">
Pacci Antoc (Paccius Antiochus, ) fou un metge rom del comenament de l'era cristiana que fou deixeble de Filonides de Catana i va viure probablement a la ciutat de Roma.

Va fer una gran fortuna amb la venda d'una certa medicina de la seva invenci la formula de la qual va restar en secret, per que fou molt utilitzada. Va deixar les seves formules com a llegat a l'emperador Tiberi que va ordenar fer una copia per cada biblioteca publica. 

Les seves formules sn esmentades per Gal, Escriboni Llarg, Ati i Marcel Empric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255754" title="Hyloscirtus pantostictus" nonfiltered="4466" processed="4456" dbindex="99620">

Hyloscirtus pantostictus s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Hyloscirtus pantostictus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255755" title="Vibi (bruci)" nonfiltered="4467" processed="4457" dbindex="99621">
Vibi  (Vibius) fou un dels caps dels brucis. Tit Livi (Titus Livius) l'esmenta junt amb el seu germ Pacci com el ms nobles dels brucis que probablement vol dir que era el mxim dirigent d'aquest poble.

El 209 aC es va presentar al cnsol Quint Fabi per demanar el perd dels romans per la seva aliana amb Annbal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255756" title="Hyloscirtus phyllognathus" nonfiltered="4468" processed="4458" dbindex="99622">

Hyloscirtus phyllognathus s una espcie de granota que viu a Colmbia, Equador i Per.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Monteza, J.I., Lynch, J. & Lehr, E. 2004.  Hyloscirtus phyllognathus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255757" title="Vibi" nonfiltered="4469" processed="4459" dbindex="99623">


Onomstica:
Vibi (cognom);
Vibi (bruci), cap dels brucis a la Segona Guerra Pnica;
Vibi Accueu, militar peligne al servei de Roma;
Vibi Virri, dirigent de la ciutat de Cpua.
Vibi Mars, governador de Sria i probablement d'frica;
Vibi Pstum., cnsol l'any 5;
Gai Vibi Pansa, cnsol el 43 ac;
Vibi Crisp, orador rom;
Vibi Curi, militar rom;
Vibi Front, militar rom;
Vibi Ruf, magistrat rom;
Vibi Ser,  governador rom de l'Hispnia Ulterior;
Gai Vibi Var, cnsol el 134;
Gai Vibi Juvenci Var, triumvir de les monedes del segle I aC;
Gai Vibi Ruf, cnsol fufecte el 22;
Vibi Seqestre, escriptor rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255759" title="Hyloscirtus piceigularis" nonfiltered="4470" processed="4460" dbindex="99624">

Hyloscirtus piceigularis s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Hyloscirtus piceigularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255760" title="Emili Pacense" nonfiltered="4471" processed="4461" dbindex="99625">
Emili Pacense (Aemilius Pacensis) fou un militar rom.

Fou trib de les cohorts urbanes (urbanae cohortes) crrec que exercia a la mort de Ner i del que fou privat per Galba. Poc desprs es va unir a Ot, que el va restablir en el seu ofici i el va fer general del seu exrcit. Va morir en lluita contra les forces de Vitelli al Capitoli l'any 69.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255761" title="Hyloscirtus platydactylus" nonfiltered="4472" processed="4462" dbindex="99626">

Hyloscirtus platydactylus s una espcie de granota que viu a Colmbia i Veneuela.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 La Marca, E. & Garca-Prez, J.E. 2004.  Hyloscirtus platydactylus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255762" title="Hyloscirtus psarolaimus" nonfiltered="4473" processed="4463" dbindex="99627">

Hyloscirtus psarolaimus s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Bolvar, W., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Hyloscirtus psarolaimus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255763" title="Hyloscirtus ptychodactylus" nonfiltered="4474" processed="4464" dbindex="99628">

Hyloscirtus ptychodactylus s una espcie de granota que viu a Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Hyloscirtus ptychodactylus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255764" title="Paques" nonfiltered="4475" processed="4465" dbindex="99629">

Paques (Paches, Pkhes ) fou un general atenenc fill d'Epicur o Epicler. 

La tardor del 428 aC fou enviat al front de mil hoplites a reforar les tropes atenenques dirigides per Clppides contra els rebels de Mitilene, que assetjaven als atenencs a dos forts de la rodalia de la ciutat. La seva arribada va permetre restablir la situaci per terra. 

El 427 aC els espartans van enviar una flota dirigida per Alcides, que havia d'ajudar als rebels, per Alcides va tardar massa a actuar i fins i tot Saletos, enviat al darrera, va arribar abans. Saletos va aconsellar donar armes a tots els ciutadans per llavors aquestos es van revoltar contra el govern aristocrtic, que davant el perill es va rendir a Paques. Finalment va arribar per fi Alcides per no va atacar als atenencs i va salpar cap a la costa de Jnia; Paques el va empaitar algun temps sense xit. En el seu viatge va parar a Ntion, on el partit democrtic va demanar ajut davant els aristcrates que tenien el suport de Colof i d'un cos de mercenaris dirigits per Hpies d'Arcdia, pagat pel strapa Pisutnes; Paques va convidar a Hppies a parlamentar i quan aquest hi va anar fou detingut i llavors va atacar als mercenaris que sorpresos foren aniquilats. Paques havia proms a Hppies que si les converses no tenien xit el retornaria a la ciutat, ho va fer aix, i una vegada a la ciutat (ara en mans dels atenencs) el va matar, amb el qual no trencava la seva promesa. El govern de Ntion fou entregat als demcrates. 

Paques va tornar a Lesbos i va dominar les parts de l'illa que encara romanien revoltades. Els presoners incloent Saletos, foren enviats a Tnedos. Un decret del govern atenenc va ordenar l'execuci de tots els adults de Mitilene i que les dones i nens foren venuts com esclaus; Paques anava a complir quan un segon decret va modificar l'anterior i va salvar la vida dels habitants de Mitilene, car ara s'ordenava no matar a ning i derruir les muralles i confiscar la flota. Paques va obeir i desprs va tornar a Atenes.

A la seva arribada va rebre una acusaci i fou portat a judici. Paques va intuir que seria condemnat i es va sucidar en presencia dels seus jutges. La causa de la seva acusaci es desconeguda; Agcies en un epigrama diu que es va enamorar de dues dones de Mitilene, Hellanis i Lamaxis, i que va matar als seus marits per aconseguir posseir-les, i els parents de les vctimes van fugir a Atenes i el van denunciar; aquesta podria ser la causa encara que s'han suggerit altres possibilitats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255765" title="Hyloscirtus sarampiona" nonfiltered="4476" processed="4466" dbindex="99630">

Hyloscirtus sarampiona s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Castro, F. & Lynch, J. 2004.  Hyloscirtus sarampiona.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255766" title="L'Egipci (profeta)" nonfiltered="4477" processed="4467" dbindex="99631">
L'Egipci va ser un profeta de tipus messinic aparegut a Judea durant el govern del procurador Antoni Flix(52-60 dC) va aplegar quatre mil sicaris, segons (Fets dels Apstols 21,38), Flavi Josep parla de trenta mil, (Guerra 2,258), i els port al desert,i d'all a la muntanya de les Oliveres. L'Egipci havia anunciat que, per ordre seva, les muralles de Jerusalem s'enfonsarien, a l'estil de les muralles de Jeric en temps de Josu, i que entrarien triomfalment a Jerusalem, instaurant un rgim poltic i religis basat exclusivament en la Llei jueva. 

Veure Messies;

Bibliografia.
 Flavi Josep Antiguitats 20,168-171;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255767" title="Hyloscirtus simmonsi" nonfiltered="4478" processed="4468" dbindex="99632">

Hyloscirtus simmonsi s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Castro, F. & Lynch, J. 2004.  Hyloscirtus simmonsi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255769" title="Hyloscirtus staufferorum" nonfiltered="4479" processed="4469" dbindex="99633">

Hyloscirtus staufferorum s una espcie de granota que viu a Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Hyloscirtus staufferorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255770" title="Hyloscirtus tapichalaca" nonfiltered="4480" processed="4470" dbindex="99634">

Hyloscirtus tapichalaca s una espcie de granota que viu a Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Coloma, L.A. 2004.  Hyloscirtus tapichalaca.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255771" title="Pacomi" nonfiltered="4481" processed="4471" dbindex="99635">

Pacomi (Pachomius, ) (vers 292-348) tamb Pacumi (Pachumius, ), fou un asceta egipci del segle IV, un dels fundadors, probablement el principal, de les comunitats monstiques. 

La seva vida es narrada a Vita S. Pachumii, ,  que complementa un altra obra anomenada Paralipomena de SS. Pachomio et Theodoro, i la carta  , epistola Ammonis Episcopi de Conversatione ac Vitae Parte Pachumii et Theodori.

Va nixer a la Tebaida de pares pagans i va crixer com a paga. Vers els 20 anys va fer el servei militar en les guerres que van seguir a la mort de Constanci Clor. El 306 fou posat al servei de Constant el Gran per una de les seves lluites civils, per aquesta noticia presenta alguns problemes i podria ser una mala interpretaci ja que la nica guerra civil de Constant desprs de dominar Egipte el 323 fou contra Calocer (Calocerus) a Xipre el 335, ja massa tard doncs Pacomi va deixar l'exrcit abans del 326 com a molt tard.

Va ser ajudat pels cristians quan fou confinat a la Tebaida junt amb altres soldats, sembla ser que per evitar desercions. Es va convertir i fou batejat a l'esglsia de Quenobscia prop de Dispolis Parva, i va comenar una vida asctica sota la direcci de Palem un destacat anacoreta. Un temps desprs es va separar de Palem i es va establir a Taberna o Tabenesis que es creu que era una illa del Nil; Palem va morir poc desprs per no es clar si s'havia reunit amb el seu deixeble a Taberna.

Llavors va trobar un nou company en el seu germ gran Joan que va esdevenir el seu deixeble. Va aconseguir fer alguns deixebles i va fundar una comunitat per a la qual va dictar normes, ja que fins llavors les comunitats monstiques que existien no estaven regulades. La comunitat va crixer i va nomenar alguns oficials; va construir una esglsia per culte i instrucci.

El bisbe de Tentira (Denderah) el va nomenar prevere i va demanar al patriarca d'Alexandria, Atanasi, llavors de visita a la Tebaida, d'ordenar-lo, per Pacomi no ho volia i es va amagar fins que el patriarca se'n va anar. 

Va rebre desprs nous deixebles, entre els quals el ms fams fou Teodor, i es van fundar diversos monestirs incloent un per dones que va fundar la seva germana; Pacomi visitava regularment les comunitats. Teodor fou nomenat superior del primer monestir fundat a Taberna i ell mateix se'n va anar al de Prou, que fou convertit en monestir capalera.

Va morir de pesta el 348, amb 56 anys 

Va deixar escrit:

1.	Regulae Monasticae (dues) ;
2.	 Monita;
3.	 SS. PP. Pachomii et Theodori Epistolae et Verba Mystica ;
4.	, Praecepta S. Pachomii s. Pachumii;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255772" title="Hyloscirtus torrenticola" nonfiltered="4482" processed="4472" dbindex="99636">

Hyloscirtus torrenticola s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ynez-Muoz, M., Bolvar, W., Coloma, L.A., Ron, S. & Renjifo, J.M. 2004.  Hyloscirtus torrenticola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255774" title="Pacomi (desambiguaci)" nonfiltered="4483" processed="4473" dbindex="99637">


Onomstica:

Pacomi, fundador de les ordes monstiques ;
Pacomi el Jove, monjo egipci;
Pacomi (escriptor), escriptor egipci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255775" title="Pacomi el Jove" nonfiltered="4484" processed="4474" dbindex="99638">
Pacomi el Jove (Pachomius, ) fou un escriptor i monjo egipci. 

Heribert Rosweyd (Vitae Patrum, Ambers, 1615, p. 233)  l'esmenta com a Postumi de Memfis i diu que va ser pare de cinc fills que foren monjos, per el MSS indica Pacomi i no Postumi. Va viure probablement al segle IV i va deixar escrita alguna biografia de religiosos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255776" title="Pacomi (escriptor)" nonfiltered="4485" processed="4475" dbindex="99639">
Pacomi (Pachomius, ) fou un escriptor esmentat per Valentine Ernest Loescher, a l' Appendix de Stromatea, s. Dissertationes Sacri et Literarii Argumenti, (Wttemberg, 1723) que inclou un discurs titulat Pachomii Monachi Sermonem contra Mores sui Saeculi et Providentiae Divinae Contemtum. 

D'aquest autor no se'n sap res encara que pel propi discurs abans esmentat, sembla clar que fou o be egipci o be siri, i que vivia poc desprs de la conquesta musulmana de l'Orient mitj, segurament al segle VII.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255777" title="Cryptobatrachus" nonfiltered="4486" processed="4476" dbindex="99640">

Cryptobatrachus s un gnere de granotes de la famlia Hylidae.

Espcies.

 Cryptobatrachus boulengeri ;
 Cryptobatrachus fuhrmanni ;
 Cryptobatrachus nicefori;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255779" title="Cryptobatrachus boulengeri" nonfiltered="4487" processed="4477" dbindex="99641">

Cryptobatrachus boulengeri s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ramrez Pinilla, M.P., Osorno-Muoz, M., Rueda, J.V., Amzquita, A. & Ardila-Robayo, M.C. 2004.  Cryptobatrachus boulengeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 11 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255780" title="Cryptobatrachus fuhrmanni" nonfiltered="4488" processed="4478" dbindex="99642">

Cryptobatrachus fuhrmanni s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ramrez Pinilla, M.P., Osorno-Muoz, M., Rueda, J.V., Amzquita, A. & Ardila-Robayo, M.C. 2004.  Cryptobatrachus fuhrmanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255781" title="Cryptobatrachus nicefori" nonfiltered="4489" processed="4479" dbindex="99643">

Cryptobatrachus nicefori s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ardila-Robayo, M.C. & Rueda, J.V. 2004.  Cryptobatrachus nicefori.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 11 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255783" title="Alfabet armeni" nonfiltered="4490" processed="4480" dbindex="99644">
L'alfabet armeni s un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406. Des del segle XIX, l'armeni clssic va ser la llengua literria; des de llavors, l'armeni s usat per escriure els dos dialectes moderns en tots els camps (o sigui, no noms literriament); armeni oriental i armeni occidental.

La paraula armnia per dir "alfabet" s         , anomenat a partir del nom de les dues primeres lletres d'aquest alfabet.
L'alfabet.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255784" title="Canyellisme" nonfiltered="4491" processed="4481" dbindex="99645">
El canyellisme o caellisme s un corrent poltic dret, propi de les Illes Balears, que deriv amb el temps en una facci del PP. El nom fa referncia al president Gabriel Caellas Fons i se sol considerar el seu mandat entre 1983 i 1995 el moment de mxima expansi i domini del moviment.

Els trets principals del canyellisme sn un autoctonisme poltic difs  i el populisme. 

El regionalisme canyellista s emimentment folklric sense cap tipus reivindicaci nacional noms defensant l'adaptaci dels postulats o mesures estatals a la realitat illenca. Aquesta carecterstica s ben evident en la concepci dialectitzant de la llengua catalana.

El populisme, lligat a la qesti folklrica, va ser present amb l'afici del president Caelles a les grans trobades populars amb algun tipus d'pat. De manera comuna aquest aspecte s conegut amb l'expressi "arrs brut i porcella".

Al 1995 l'escndol del tnel de Sller fora la dimissi de Caellas, essent substitut per Cristfol Soler com a president del Govern Balear. Soler en un primer moment segu dins el canyellisme fins que al gener de 1996 s'apart del corrent. Aquest canvi provoc un aliana entre dues corrents internes antigament enfrontades, canyellistes i vergeristes per portar a la presidncia a Jaume Matas (amb l'oposici dels soleristes), posant fi a l'era de Caellas.

Actualment la dirigent popular ms prxima al canyellisme s Catalina Cirer.

Referncies.
 La crisis del caellismo: crnica de los meses ms azarosos de la derecha balear. Res Publica Edicions. Eivissa, 1996. ISBN 84-921888-2-0;
 El Caellisme a una assignatura d'histria contrmpornia de les Illes Baslears a la UIB.
 Un article sobre l'aniversari de la presa de possessi de Gabriel Caellas ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255785" title="Agalychnis" nonfiltered="4492" processed="4482" dbindex="99646">

Agalychnis s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a l'Amrica Central i a Sud-Amrica.

 Espcies .

 Agalychnis annae ;
 Agalychnis callidryas ;
 Agalychnis litodryas;
 Agalychnis moreletii ;
 Agalychnis saltator ;
 Agalychnis spurrelli;

 Referncies .

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255786" title="16 Cygni" nonfiltered="4493" processed="4483" dbindex="99647">

16 Cygni (abreujat com 16 Cyg) s un sistema estellar triple localitzat aproximadament a 70 anys llum en la constellaci de Cigne. El sistema consisteix en dues nanes grogues semblants al sol, i una nana vermella. En 1996 es va descobrir un planeta extrasolar en una rbita excntrica al voltant de l'estrella 16 Cygni B. 

 Distncia . 
La parallaxi de les dues estrelles ms brillants va ser calculada en  46.25 segons d'arc o arcsec per a 16 Cygni A i 46.70 segons d'arc per a 16 Cygni B. dins de la missi d'astrometria Hipparcos. Malgrat que els dos components estan associats es pot assumir que es troben a la mateixa distncia, d'aquesta manera les diferents parallaxis sn fruit d'un error experimental. Usant la parallaxi del component A, la distncia s  de 21.6 parsecs. La parallaxi del component B correspon a la distncia de 21.4 parsecs.

 Components del sistema . 

16 Cygni s un triple sistema jerrquic. Les estrelles A i C formen una  binria prxima amb una separaci projectada de 73 UA. Els elements orbitals de la binria A-C sn actualment desconeguts. A la distncia de 860 AU des d'A, est un tercer component designat 16 Cygni B. La rbita de B relativa al parell A-C no est b determinada: les  orbites plausibles tenen un perode de 18.200 a 1.3 milions d'anys, amb un semieix major entre 877 i 15.180 AU..

Tant 16 Cygni A com 16 Cygni B sn estrelles nanes grogues igual que nostre Sol. D'acord a la informaci de la inspecci de Geneva-Copenhagen, ambdues estrelles tenen una massa similar a la del sol.. L'edat estimada per a ambdues estrelles varia mnimament, per 16 Cygni aparenta ser molt ms antiga que el nostre Sistema Solar, al voltant de 10.000 milions d'anys d'antiguitat. 16 Cygni C s molt menys brillant que la resta de les estrelles, i podria ser una nana vermella 


 Sistema planetari . 

En 1996 un planeta extrasolar en una rbita excntrica va ser albirat al voltant de l'estrella 16 Cygni B. L'rbita del planeta  triga 798.5 dies en completar-se, con un semieix major de 1.68 AU.Igual que la majoria dels planetes extrasolars coneguts, 16 Cygni Bb va ser detectat mesurant la velocitat radial de la seva estrella mare, que solament li dna un  lmit baix en la massa: en aquest cas, prop de 1.68 vegades la de Jpiter. 

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255787" title="Agalychnis annae" nonfiltered="4494" processed="4484" dbindex="99648">

Agalychnis annae s una espcie de granota que viu a Costa Rica.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255788" title="Diskit" nonfiltered="4495" processed="4485" dbindex="99649">

El gompa (monestir) de    Diskit    es troba a la poblaci del mateix nom, a la vall de Nubra, al districte de Ladakh (Jammu i Caixmir, ndia). El monestir est situat en un lloc aturonat, sobre la poblaci.

El monestir fou fundat per Shesrab Zangpo cap el 1420. Hi ha una llegenda que ens fa saber que aquest lloc va resultar fora malms a causa d una invasi dels mongols i que es va refer ms endavant. 

Aqu tenen la seva residncia uns vuitanta monjos, encapalats per les successives reencarnacions del rimpotxe Skyabsje Khanpo. Anualment s hi celebra el festival de Gustor, quan els monjos realitzen les caracterstiques danses amb vestits de colors vius i mscares.

Les diverses estances del monestir estan distribudes per la muntanya en diversos nivells i comunicades per escalinates. Hi ha estances ms antigues i d altres que s han fet darrerament, molt ms ben conservades. Es tracta d estructures petites, d un o dos pisos. Entre elles, als murs de les construccions, es troben els molinets d oracions ms grans o ms petits.


Entre les construccions cal destacar els antics dukhang (sala d assemblees) i Zimcchung, dedicada al Dalai Lama i ara ocupada pel rimpotxe de Thikse. Algunes de les sales conserven encara l antiga decoraci mural, molt afectada per la brutcia i enfosquida pel fum de les llnties de greix que hi cremem. Tamb s fora interessant l mplia srie d imatges de tota mida de divinitats i altres personatges. Potser cal destacar la imatge de Gonkhar que sost un bra i un crani humans i que hom considera que pertanyen a un dels soldats mongols que van destruir el monestir.

A la part ms baixa i separat del nucli principal del monestir es troba una escola que depn del gompa


Bibliografia.

Janhwij Sharma. Architectural Heritage Ladakh. Har-Anand Publications Pvt Ltd. Nova Delhi, 2003. ISBN 81-241-0979-6



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255789" title="Avelino Abun de Tembra" nonfiltered="4496" processed="4486" dbindex="99650">
Avelino Abun de Tembra (Padrn, 1931) s un escriptor gallec. 

Va estudiar Filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostela i va llicenciar-se en Filologia Romnica. s catedrtic d'ensenyament mitj i tcnic superior de relacins pbliques. 

Va ser el creador dels Jocs Florals de l'ensenyament mitj de Galcia (1963), dels cursos monogrfics Manuel Peleteiro (1966) i fundador del patronat Pedrn de Ouro (1964, ms endavant convertit en Fundacin de Interese Galego). s secretari general de la Fundacin Rosala de Castro i membre de la seva Comissi de Cultura des de 1965.

Va fundar la revista electrnica Galicia Viva (1999), de l'associaci cultural epnima, i va crear la Ruta Rosaliana. Ha collaborat a nombroses publicacions periodstiques gallegues i a la Radio Galega.

Obres.
Camios, 1961 (poemari);
Home ao pairo, 1974 (poemari);
Roldas de Compostela, 1981 (poemari);
En las orillas del Sar de Rosala, 1984 (antologia);
Ruta Rosaliana, 1984;
Rosala, biografa do centenario, 1985;
Rosala, 1987 (biografia de na Rosala de Castro);
Obras completas de Rosala, 1992 (antologia);

Premis.
 Premi Ciudad de Carballo (1979);
 Premi Galicia de poesia (1981);
 Premi Celso Emilio Ferreiro de poesia (1981);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255790" title="Agalychnis callidryas" nonfiltered="4497" processed="4487" dbindex="99651">

Agalychnis callidryas s una espcie de granota que viu a l'rea compresa entre el sud de Mxic, Amrica Central i el nord de Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci  per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255791" title="Mesobatraci" nonfiltered="4498" processed="4488" dbindex="99652">

Els mesobatracis (Mesobatrachia) sn un subordre d'amfibis que comprn 6 famlies, 20 gneres i 168 espcies. 

Referncies.

 Informaci sobre aquest subordre d'amfibis. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255792" title="Lindia" nonfiltered="4499" processed="4489" dbindex="99653">



Lindia s un municipi brasiler del Estat de So Paulo.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255793" title="Nana groga" nonfiltered="4500" processed="4490" dbindex="99654">

Una nana groga s una estrella de la seqncia principal de color groc amb una massa d'entre 1 M  i 1.4 M .. De classe de lluminositat V, es troba en el procs de convertir, en el seu nucli, l' hidrogen en heli mitjanant fusi nuclear. El nostre Sol s l'exemple ms conegut d'una nana groga. 

S'estima que la vida d'una nana groga s d'uns 10.000 milions d'anys, temps que triga a  consumir les seves reserves d'hidrogen, el combustible principal durant aquesta etapa. Quan s'acaba  aquest element, l'estrella s'expandeix diverses vegades la seva grandria anterior i passa a ser una gegant vermella. Finalment, la gegant vermella expelleix les seves capes exteriors per a convertir-se en una nebulosa planetria. El seu centre, per contra, es collapsa i es converteix en una densa nana blanca. 

Aproximadament el 10% de les estrelles de la Via Lctia sn nanes grogues. En la segent taula es recullen les nanes grogues de tipus espectral G a menys de 28 anys llum de la Terra. 
*   Pavonis est abandonant la seqncia principal para transformar-se en una estrella subgegant.

 Vegeu tamb .
 Anleg solar;
 Classificaci estellar;
 Formaci estellar;
 Diagrama de Hertzsprung-Russell;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255797" title="Bancs-fanals" nonfiltered="4501" processed="4491" dbindex="99655">

Els Bancs-fanals, es troben situats al llarg del Passeig de Grcia de Barcelona. 

Realitzats l'any 1906, pel llavors arquitecte municipal Pere Falqus i Urp (1850-1916), sn una de les seves obres ms conegudes, encara que de vegades han estat atribudes al tamb arquitecte modernista Antoni Gaud. 

Es tracta de trenta-dos bancs construts amb el clssic "trencads" del modernisme catal i subjectes als bancs es troben els fanals, constituint una nica pea, els fanals sn de ferro forjat amb el caracterstic "coup de fouet", realitzats al taller de fosa de Manuel Ballarn.

Referncies.

Enllaos externs.
Fitxa dels Bancs-fanals;
Bibliografia.
Permanyer, Llus (1998), Un passeig per la Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa SA.. ISBN 84-343-0877-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255798" title="Punt fix" nonfiltered="4502" processed="4492" dbindex="99656">

En matemtiques, un punt fix de una funci s un punt la imatge del qual per la funci s ell mateix. Es a dir,  s un punt fix de la funci  si i noms si .
Per exemple, si  s definida en els  reals per 

;

llavors 2 s un punt fix de , perque .

No totes les funcions tenen punts fixos, per exemple, si  is s una funci definida sobre els nombres reals com , llavors no t cap punt fix, ja que  no s mai igual a  er a cap nombre real. En termes grfics, un punt fix significa que el punt  pertanyi a la recta , o en altres paraules la  grfica de  t un punt en com amb aquella recta. L'exemple s un cas on el grfic i la lnia sn un parell de paralleles.

Els punts que tornen al mateix valor desprs d'un nombre finit d'iteracions de la funci es coneixen com punts peridics; un punt fix s un punt peridic amb perode igual a 1.
 Punts fixos atractius .



Un punt fix atractiu d'una funci  f s un punt fix  x0 of f tal que per a qualsevol valor de x en el domini que s prou proper a x0, la successi obtinguda iterant la funci

;

convergeix a x0. Com de a prop s  "prou a prop" s a vegades una qesti subtil. 

La funci cosinus natural ("natural" significa en radians, no graus o unes altres unitats) t exactament un punt fix, que s atractiu. En aquest cas "prou a prop" no s gens restrictiu, per veure-ho es pot comenar amb qualsevol nombre real i prmer repetidament la tecla "cos" de la calculadora. El resultat convergeix rpidament a 0.73908513, que s un punt fix. Aqu s on la grfica de la funci cosinus interseca la recta .
No tots els punt fixos sn atractius: per exemple,  s un punt fix de la funci , per la iteraci d aquesta funci per a qualsevol punt diferent de zero divergeix rpidament. Ara b, si la funci es contnuament derivable en un entorn obert  del  punt fix x0, i |f'(x0)| < 1, llavors la atracci est garantida.
Els punts fixos atractius sn un cas especial d'un concepte matemtic ms ampli d'atractors.

Es diu que un punt fix atractiu s un punt fix estable si s tamb Lyapunov estable..

Es diu que un punt fix estable es neutralment estable si s Lyapunov estable per no atraient. El centre d'una equaci diferencial lineal homognia de segn ordre s un exemple d'un punt fix neutralment estable.

Vegeu tamb.
arrel;
Vector propi;
Equilibri;
Atractor;
Teoria de la estabilitat;
Punt estacionari;
Invariant (matemtiques);
Idempotent;

Enllaos externs.

 Animations for Fixed Point Iteration;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255799" title="Isaes (profeta)" nonfiltered="4503" processed="4493" dbindex="99657">

Isaes Yeshayah (Jahv se salvaci) fou un dels profetes del Segle VIII aC, que profetitz durant la crisis causada per l'expansi del imperi assiri. Va escriure com a mnim la primera part del llibre de la Bblia que porta el seu nom. Nasqu probablement a Jerusalem entre el 770 i el 760 aC i estava emparentat amb la famlia reial (cos d'Azaries segons la tradici talmdica. Per les seves prpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i tingu dos fills.

Se'l considera un dels profetes majors. S'estima que el ministeri proftic de Isaes va arribar a durar a prop de mig segle.

La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composici harmoniosa. Els crtics coincideixen en qu es l'autor dels captols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35 del Llibre d'Isaes, es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els captols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255800" title="Rattus adustus" nonfiltered="4504" processed="4494" dbindex="99658">

Rattus adustus s una espcie de rosegador que viu a l'illa d'Enggano a Indonsia.

Referncies.

 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255802" title="Matthus Gnther" nonfiltered="4505" processed="4495" dbindex="99659">


Matthus Gnther (tamb Mathus Gnther)  (Peissenberg (en aquell temps: Tritschengreith), 7 de setembre de 1705  - Haid, prop de Wessobrunn, 30 de setembre de 1788) va ser un important pintor i artista alemany de l'poca barroca i rococ.

Gnther va ajudar a desenvolupar l'estil rococ de pintura a Baviera i al Tirol, treballant en ms de 40 esglsies. El seu treball conegut inclou prop de 70 frescos i 25 panells. En particular, va ser conegut per la seva imatgeria de mida natural i colors vius.

Gnther va estudiar a Munich des del 1723 fins al 1728 amb Cosmas Damian Asam, el gran dels Germans Asam, i va perfeccionar la seva pintura al fresc a Ausburg. Freqentment va treballar amb alguns dels millors artistes del seu temps, incloent l'arquitecte Johann Michael Fischer i el Guixador Johann Michael Feuchtmayer i el seu germ Franz Xaver.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255804" title="Karl Litschi" nonfiltered="4506" processed="4496" dbindex="99660">
Karl Litschi (Felben, 27 d'abril de 1912) va ser un ciclista sus que fou professional entre 1936 i 1947. Durant la seva carrera esportiva aconsegu notables xits, entre ells una Volta a Sussa, un Campionat de Zuric, una etapa al Tour de Frana i diversos campionats de Sussa.

Equips.
Karl Litschi va crrer en diferents equips durant la seva carrera esportiva:
1936-1937. Individual;
1938. Olympia i Urago - Wolber ;
1939. Urago;
1940-1941. Individual;
1946-1947. Mondia ;

Palmars.
1937;
 Campi de ciclo-cross de Sussa;
 1r de la Volta a Sussa i vencedor d'una etapa;
1938;
 1r del Tour del Nord-oest de Sussa;
1939;
 Campi de Sussa en ruta;
 1r al Gran Premi de Cannes;
 1r al Campionat de Zuric;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa ;
1941;
 Campi de Sussa en ruta;
 1r al Gran Premi Le Locle;

Resultats al Tour de Frana.
1939. Abandona (9a etapa). Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1938. 8 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Karl Litschi ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255805" title="Histria del futbol americ a Catalunya" nonfiltered="4507" processed="4497" dbindex="99661">
Breu histria del futbol americ a Catalunya.

 Orgens .
La histria del futbol americ a Catalunya s relativament recent. Fou a Badalona quan el desembre de 1987, Pere Moliner, va fundar els Badalona Drags, primer club del pas. Juntament amb Ramon Ventura, primer president de la Federaci Catalana de Futbol Americ (FCFA) i Alfonso Genchi, entrenador, aleshores, del Red Eagles de Catanzaro itali acordaren la disputa del primer partit de futbol americ a Catalunya i que es disput el 19 de mar de 1988 i enfront els Badalona Drags amb els Palermo Cardinals al Camp de Rugbi Universitari de Barcelona. La victria final fou per als italians per 12 a 18.

L'xit del partit provoc el naixement, el mateix 1988, de nous clubs, els Pioners de l'Hospitalet, els Bfals de Poblenou i els Barcelona Bxers. El juliol de 1988 es disput la primera competici d'aquest esport, el Trofeu Maresme. Entre setembre i desembre del mateix any es disput la primera Lliga Nacional organitzada per la FCFA i que enfront els quatre clubs amb victria de Badalona.

La primavera de 1989 s'organitz la primera supercopa catalana amb la participaci de dos nous equips, els Broncos de Sants i el primer club nascut fora del Principat, els Mallorca Voltors. El vencedors foren els Bxers, que iniciaren una llarga poca de supremacia dins d'aquest esport.

La segona lliga catalana veu com l'aparici de nous clubs porta a la participaci a la competici d'un total de 12 equips, entre ells els Madrid Osos, que participaren a la competici catalana, de manera que el campi catal esdevingu de facto el campi espanyol. La final enfront Bxers i Drags davant 18.000 espectadors, amb victria final dels primers. Aquest anys va veure el naixement del primer club del Pas Valenci, els Cullera Giants.

La segent competici, la segona supercopa catalana, va tenir com a fet destacat la participaci de tres equips madrilenys, Osos, Panteras i Toros. A la final, els Bxers es proclamaren campions en una final disputada a l'Estadi Olmpic de Montjuc davant prop de 25.000 espectadors. L'xit de les competicions port a l'entrada dels primers patrocinadors i a l'arribada d'alguns jugadors estrangers, on destac als Bxers Steve Pissarkiewicz, ex membre dels Saint Louis Cardinals.

La tercera lliga ja compta amb 21 equips i els Barcelona Howlers s'emportaren el ttol, tamb a l'Estadi Olmpic, liderats per Xisco Marcos. L'xit, per, port als primers conflictes de tipus econmic. Panteras, Osos i Howlers abandonaren la federaci catalana impulsant una nova competici semiprofessional amb el suport de l'empresa Unipublic i Antena 3 TV. S'uniren els clubs Vilafranca Eagles, Terrassa Reds, Manresa Bagmonts, Madrid Toros, Cullera Giants i Zaragoza Lions. La competici s'anomen Spain Football League (SFL) amb la victria final dels Barcelona Howlers. Les segents edicions de la competici foren guanyades per Vilafranca Eagles i Barcelona Howlers. Una altra competici parallela fou la RFL, nascuda el 1993 per equips sense jugadors professionals, i que van guanyar els Salt Falcons.

De forma parallela continu l'organitzaci de la lliga catalana que continu amb el domini dels Bxers de Barcelona en una final disputada a Reus. La crisi port tamb a la desaparici de nombrosos equips i a una disminuci de les audincies. El domini dels Bxers durant aquests anys noms s trencat per la victria dels Bfals de Poblenou a la tercera supercopa catalana que es disput el 1993.

 Els Dragons .
L'any 1991, sota el patrocini de la NFL s'endega una nova competici professional anomenada World League i que compt amb la participaci d'un club catal, els Barcelona Dragons. El club esdevingu un gran xit reunint nombrosos afeccionats a l'Estadi Olmpic per als seus partits que arribaren als 50.000 espectadors. Els Dragons guanyaren l'edici de 1997. L'audincia, per, va anar minvant i l'any 2003 la NFL decid traslladar la franqucia a Alemanya posant d'aquesta forma fi a la vida del club barcelon.

 Els darrers anys .
L'any 1995 es produeix la unificaci de les dues competicions de l'estat naixent lAgrupacin Espaola de Ftbol Americano (AEFA), que s'encarregar de la organitzaci de la LNFA. Els principals clubs catalans s'integren en aquesta competici i la lliga catalana esdev una segona divisi. Entre 1995 i 1999 els campions catalans sn Bocs d'Argentona, Reds de Terrassa, Fnix de Granollers i Imperials de Reus (2 cops).

El 1995 es disput el primer partit femen de futbol americ que enfront les Barcelona Queens i les Bad Girls. El 1996 veu la desaparici d'un dels clubs histrics del futbol americ catal, els Barcelona Bxers.

La supremacia de l'esport a nivell espanyol veu el ressorgiment del club deg, els Badalona Dracs, amb cinc lligues entre 1998 i 2003, ben acompanyats per clubs com els Vilafranca Eagles, Granollers Fnix i Pioners de l'Hospitalet amb una lliga cadascun. La lliga catalana s dominada als anys 2000 per un nou club que destaca per la seva tasca de formaci, els Barcelona Uroloki, que es proclamen quatre cops consecutius campions de lliga.

 Jugadors destacats .
 Xisco Marcos;
 Ivan Imbernn;
 Jess Mariano Angoy;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255808" title="Segona divisi de la lliga espanyola de futbol americ" nonfiltered="4508" processed="4498" dbindex="99662">
La segona divisi de la lliga espanyola de futbol americ, anomenada oficialment Iberian Football League (IFL) s la segona categoria de la lliga espanyola de futbol americ. Des de la temporada 2007-08 hi participen tamb clubs de Portugal. La competici s'inici l'any 2003. Entre el 2003 i el 2008 s'anomen Liga Nacional de Ftbol Americano 2 (LNFA 2).

 Equips participants la temporada 2008 .
La Segona Divisi (LNFA 2), en modalitat de 9x9, est formada per 16 equips dividits en tres conferncies: Conferencia Nord, Conferencia Est i Conferencia Oest.


Conferencia Nord;
 Argentona Bocs;
 Igualada C.F.A.;
 Vilafranca Eagles;
 Santurce Coyotes;
 Zaragoza Hurricanes;

Conferencia Est;
 Barber Rookies;
 Reus Imperials;
 Terrassa Reds;
 Valncia Giants;
 Penscola Ironmans;
 Murcia Cobras;

Conferencia Oest;
 Coslada Camioneros;
 Las Rozas Black Demons;
 Costa del Sol Suns;
 Lisboa Navigators;
 Porto Renegades;


 Historial .


 Enllaos externs .
Agrupacin Espaola de Ftbol Americano (AEFA);
 Palmars competicions;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255809" title="Incident del Pont Marco Polo" nonfiltered="4509" processed="4499" dbindex="99663">

L'incident del pont Marco Polo, ocorregut el 7 de juliol de 1937, va marcar l'inici de la Segona Guerra Sinojaponesa entre l'Imperi del Jap i la Repblica de la Xina. Els soldats d'ambdues potncies es van enfrontar a 15 quilmetres al sud-oest del centre de Pequn en el Pont de Marco Polo (   /   , Lugou Qiao en xins), sobre el riu Yongding. 

Al Jap es coneix l'incident com l'assumpte del pont Roko (jap.      , Rokokyo-jiken) o incident del pont Roko (jap.      , Rokokyo-jihen). 

A la Xina es coneix en canvi com l'incident del 7 de juliol (xins     , pinyin q q  shbin) i incident Lugouqiao (xins:     , pinyin lg uqio shbin). 

Desenvolupament dels fets.
El detonant del conflicte va ser la prdua d'un dels seus soldats per part de l'exrcit de Guandong, que va demanar entrar a la guarnici xinesa de Wanping. Hi ha disputes entre els historiadors sobre la possibilitat que l'incident fos provocat pels japonesos per a tenir un pretext per a envair la Xina central. Els historiadors de la dreta japonesa suggereixen que l'incident va ser planejat pel Partit Comunista Xins, que esperava que esclats una guerra entre l'exrcit japons i el Kuomintang que afebls als seus dos enemics ms poderosos. 

El coronel Ji va rebutjar la petici dels japonesos emparat pel seu superior, el general Song. La tarda del 7 de juliol, Matsui li va donar un ultimtum a Ji: les tropes del Kuomintang havien de permetre als japonesos penetrar en la segent hora o els xinesos serien bombardejats. L'artilleria japonesa ja estava apuntant als xinesos quan es va enviar l'ultimtum. L'artilleria va disparar sobre les forces xineses la mitjanit del 8 de juliol i els tancs japonesos van avanar sobre el pont. Els xinesos van aconseguir recuperar totalment el pont l'endem. El bndol japons es va oferir a negociar. 

Dos dies desprs d'haver notat l'absncia del soldat, aquest va aparixer, i els japonesos ho van fer saber als xinesos, que van assumir que el conflicte s'havia acabat. Els japonesos van prometre no capturar Pequn ni Tianjin si s'acceptaven els segents punts: 

El Koumintang havia d'eliminar tots moviments i organitzacions antijaponeses. 

El Kuomintang havia d'assumir tota la responsabilitat de l'incident. 

Song Zheyuan, comandant del 29 exrcit que defensava la regi, havia de disculpar-se personalment. 

El General negociador de la 38 divisi Zhang Zizong va acceptar els primers punts, per va dir que no podia prendre una decisi sobre el tercer per Song i va tornar a la seva caserna. Tan bon punt com Zhang va marxar, els japonesos van llanar un atac a gran escala sobre Pequn, que les defenses xineses no van poder aturar. El 29 de juliol Pequn es va rendir, i un dia ms tard ho va fer Tianjin. 

Els japonesos van continuar la seva marxa cap al nord i el sud de Xina.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255810" title="Copa espanyola de futbol americ" nonfiltered="4510" processed="4500" dbindex="99664">
La Copa espanyola de futbol americ s la segona competici espanyola de futbol americ. s organitzada per l'AEFA, des de l'any 1996.

 Historial .


 Enllaos externs .
Agrupacin Espaola de Ftbol Americano (AEFA);
Palmars competicions;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255812" title="Incident del golf de Tonkin" nonfiltered="4511" processed="4501" dbindex="99665">
L'incident del Golf de Tonkin es va produir el 2 i 4 d'agost de 1964 quan els destructors de la US Navy USS Turner Joy i USS Maddox van participar en una operaci de control de l'rea del golf de Tonkin, en la qual van ser atacades quatre llanxes torpedineres nord-vietnamites com a represlia per un atac previ d'aquestes. 



El Secretari de Defensa Robert S. McNamara va presentar al Congrs dels EUA les proves de l'atac per tal d'obtenir la anomenada resoluci del Golf de Tonkn per la qual el Congrs acceptava concedir al president plens poders per a prescindir de limitacions legals a l'hora d'implicar ms als EUA en la guerra. 



La histria va demostrar anys desprs que l'incident del golf de Tonkin va ser en part una invenci que el president Lyndon B. Johnson va aprofitar per a assolir del Congrs, mitjanant McNamara, la resoluci del golf de Tonkin que li donava carta blanca per a realitzar les accions blliques necessries contra Vietnam del Nord, sense la supervisi del Congrs. Malgrat que les autoritats van afirmar desprs que l'incident havia estat conseqncia de l'errnia identificaci per part de l'operador de radar del Maddox de les llanxes torpedineres nord-vietnamites.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255813" title="Incident d'Agadir" nonfiltered="4512" processed="4502" dbindex="99666">
L'incident d'Agadir va tenir lloc l'any 1911, quan va esclatar una crisi al Marroc entre Frana i Alemanya, per l'enviament d'un buc canoner alemany a Agadir, que es va resoldre mitjanant un acord pel qual Frana cedia a Alemanya amplis territoris al Camerun, a canvi del reconeixement alemany del protectorat francs sobre la major part del Marroc.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255814" title="Sant Pere del Roman" nonfiltered="4513" processed="4503" dbindex="99667">
Sant Pere del Roman s una ermita romnica, situada al terme de Molins de Rei, prop del poble, al vessant oest de la Serra de Collserola. Fou construda el segle XI dalt d'un turonet de 100 metres. T una sola nau rectangular amb absis de capalera i la porta orientada cap a l'oest. Vers el segle XVI es va construir una torre de guaita o de senyals adossada al lateral dret, i un mas anomenat Mas Moriscot, construt al seu voltant. El mas, fou enderrocat a principis del segle XX i la torre, continua al costat de l'ermita. A la segona meitat del segle XX, s'hi van fer algunes obres de conservaci no gaire afortunades.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255815" title="Incident internacional" nonfiltered="4514" processed="4504" dbindex="99668">
Un incident internacional s una divergncia aparentment limitada entre dos o ms estats sobirans que, finalment acaba desembocant en un conflicte major. Poden sser provocats per episodis accidentals amb participaci de ciutadans, funcionaris de govern, unitats armades d'un o diversos estats, i tamb poden nixer d'una provocaci deliberada, amb participaci d'agents d'espionatge d'un estat sobir, o terroristes, en contra d'un altre estat.

Normalment, un incident internacional acostuma a produir-se durant un temps de relativa pau en l'escenari internacional, i te, de bell antuvi, l'aparincia d'un esdeveniment inesperat. Des d'una perspectiva histrica per, molts incidents internacionals sn el resultat d'un conflicte latent entre estats sobirans.

Histricament, molts conflictes armats han estat provocats per incidents internacionals, sovint desprs  d'esforos diplomtics estrils per a prevenir l'escalada; en aquest cas, son anomenats casus belli.

El concepte s'aplica tamb per descriure incidents amb capacitat de pertorbar el comer internacional, o provocats per "gaffes" de personalitats rellevants.

El Tribunal Internacional de Justcia mant una llista de controvrsies jurdiques entre els estats sobirans, moltes dels quals son conseqncia d'incidents internacionals. El Royal Mail del Regne Unit ofereix una llista a la seva pgina web dels incidents internacionals amb capacitat d'interrompre el servei de correu. Els incidents que hi son relacionats poden no ajustar-se a les definicions esmentades ms amunt.


 Exemples d'incidents internacionals .
 L'afer XYZ;
 El telegrama Zimmermann;
 L'incident del USS Pueblo;
 L'afer Trent;
 L'Assassinat de Sarajevo;
 L'enfonsament del Lusitnia;
 L'incident de Gleiwitz;
 L'afer Lavon;
 La crisi de l'U-2;
 L'incident del golf de Tonkin;
 La construcci del mur de Berln;
 L'incident del USS Liberty;
 L'afer del vol 007 de Korean Air;
 L'afer del vol 103 de Pan Am;
 L'incident del "Por qu no te callas?" entre el rei d'Espanya Joan Carles I, i el President de Veneuela Hugo Chvez, a la cimera Ibero-Americana de 2007 (Santiago de Xile);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255818" title="Ricard Lamote de Grignon i Ribas" nonfiltered="4515" processed="4505" dbindex="99669">
Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona 1899 - 1962). Compositor i director d'orquestra.

Fill de Joan Lamote de Grignon, va neixer a Barcelona el 25 de setembre de 1899 i va morir tamb a Barcelona el 5 de febrer de 1962. S'inici al mn de la msica de la m del seu pare i posteriorment estudi al Conservatori del Liceu i a l'Acadmia Marshall. Als 20 anys s'incorpor a l'Orquestra Simfnica de Barcelona i a la del Gran Teatre del Liceu.  El 1930 va ser nomenat director de l'Orquestra Simfnica de Girona i el 1932 guany la plaa de subdirector de la Banda Municipal de Barcelona.

A l'acabar la guerra civil marxa a Valncia, on el seu pare s traslladat. All ocupara el crrec de sots director de la recentment creada Orquestra Municipal, al costat del seu pare que en ser el director. 
El 1948 torna a Barcelona, per degut a la impossibilitat de recuperar el seu crrec a la Banda Municipal es dedicar especialment a la composici i la pedagogia musical. El 1957 ocupar la subdirecci de l'Orquestra Municipal de Barcelona collaborant estretament fins a la seva mort amb Eduard Toldr, que n'era el director.

La seva obra inclou des de peces per a piano fins a poemes simfnics, tamb msica de cambra i msica simfnico-coral. No podem oblidar les seves aportacions al repertori sardanistic i a les bandes sonores per a pellcules.

El fons Lamote de Grignon, amb obres de'n Ricard i del seu pare, Joan, va ser dipositat al Centre de Documentaci Musical de la Generalitat de Catalunya i actualment es troba dins la secci de msica de la Biblioteca de Catalunya

Enllaos externs.
Dades biogrfiques de Ricard Lamote de Grignon;
Biografia i Obra musical (castell);
Fons Lamote de Grignon (PDF);
Llista de sardanes a Sardanista.cat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255826" title="Constant d?integraci" nonfiltered="4516" processed="4506" dbindex="99670">
En clcul, la integral indefinida d'una funci donada (s a dir, el conjunt de totes les primitives de la funci) s escriu sempre amb una constant, la constant d'integraci. Aquesta constant expressa una ambigitat inherent a la construcci de primitives. Si una funci f es defineix en un interval i F s una primitiva de f, llavors el conjunt de totes les primitives de f v donat per les funcions F (x) + C, amb C, una constant arbitrria.

Origen de la constant.
La derivada de qualsevol funci constant s zero. Un cop s ha trobat una primitiva F, sumant-li o restant-li una constant C s obt una altra primitiva, perqu (F + C) ' = F ' + C ' = F '. La constant s una manera d'expressar que cada funci t un nombre infinit de primitives diferents.
Per exemple, suposeu que es vol trobar les primitives de cos(x). Una d aquestes primitives s sin(x). Un altre s sin(x)+1. Una tercera s sin(x)- . Cada una d'aquestes funcions t per derivada cos(x), per tant totes sn primitives de cos(x).
Resulta que afegir i restar constants s l'nic grau de llibertat que hi ha en trobar primitives diferents de la mateixa funci. s a dir, totes les primitives sn les mateixes tret d una constant. Per expressar aquest fet per a cos(x), s escriu:
;
Substituint C per un nombre qualsevol, s obt una primitiva. En canvi, escrivint C en comptes d'un nombre  s'obt una descripci compacta de totes les primitives possibles de cos(x). C s'anomena la constant d'integraci. Es pot comprovar fcilment que totes aquestes funcions sn, en efecte, primitives de cos(x):


Necessitat de la constant.
A primera vista pot semblar que la constant s innecessria, ja que es pot posar a zero. A ms, en avaluar integrals definides emprant el teorema fonamental del clcul, la constant sempre s'anullar.
Per, intentar posar la constant igual a zero, no sempre t sentit. Per exemple, 2sin(x)cos(x) es pot integrar de dues maneres diferents:


Per tant fixant C a qulsevol valor encara deixa una constant. Aix significa que, per a una funci donada, no hi ha cap frmula "ms simple".
Ignorant la constant d'integraci, es pot construir una demostraci que 1=0, que ha de ser bviament invlida.
Un altre problema amb igualar C a zero s que a vegades es vol trobar una primitiva que t un valor donat en un punt donat. Per exemple, per a obtenir la primitiva de cos(x) que t el valor 100 a x = ,noms hi ha un valor de C que funciona (en aquest cas C = 100).
Aquesta restricci es pot reformular en el llenguatge de les equacions diferencials. Trobar una integral indefinida d'una funci f(x) s el mateix que resoldre l'equaci diferencial dy/dx = f(x) . Qualsevol equaci diferencial t moltes solucions, i cada constant representa la soluci nica d'un problema de valor inicial ben definit. Imposar la condici que la primitiva prengui el valor 100 a x =   s una condici inicial. Cada condici inicial correspon a un i noms un valor de C, aix sense C seria impossible resoldre el problema.
Hi ha una altra justificaci, que ve de l'lgebra abstracta. L'espai de totes les funcions reals sobre el conjunt dels nombres reals (adequades) s un espai vectorial, i l'operador diferencial

d/dx;
s un operador lineal. L operador d/dx fa correspondre una funci a zero si i noms si la funci s constant. Consegentment, elnucli de d/dx s l'espai de totes les funcions constants. El procs d'integraci indefinida equival a trobar una antiimatge d'una funci donada. No hi ha cap antiimatge cannica per a una funci donada, per el conjunt de totes les tals antiimatges formen una classe lateral. Escollir una constant s el mateix que escollir un element de la classe lateral. En aquest context, resoldre un problema de valor inicial s interpreta com pertnyer a l'hiperpl donat per les condicions inicials.

Motiu per a una diferncia constant entre primitives .

Aquest resultat es pot establir formalment d aquesta forma: Siguin F:R R  i G:R R dues funcions derivables a tot arreu. Suposeu que F'(x) = G'(x) per a tots els nombres reals x. Llavors existeix un nombre real C tal aquell F(x) - G(x) = C per a tot x real.
Per demostrar aix, fixeu-vos que - G(x)' = 0. Per tant F es pot substituir per F-G i G per la funci constant 0, aix transforma el problema en el de demostrar que una funci derivable a tot arreu que t per derivada la funci constant zero ha de ser la funci constant:
S escull un nombre real a, i es fa C=F (a). Per a qualsevol x, el teorema fonamental del clcul estableix que



Que implica que F(x)=C.  Per tant F s una funci constant.

Hi ha dos fets crucials en aquesta prova. Primer, la recta real s un espai connex. Si la recta real no fos connexa,no sempre es podria integrar des de un punt fix a fins a qualsevol x donat. Per exemple si es tracts de funcions definides en la uni dels intervals i , i si a fos 0, llavors no seria possible integrar de 0 a 3, perqu la funci no estaria definida entre 1 i 2. En aquest cas hi hauria dues constants, una per a cada component connex del domini de la funci. En general, a base de substituir constants per funcions localment constants es pot estendre aquest teorema a dominis no connexos.

Segon, F i G s ha suposat que sn derivables a tot arreu.  Si F i G no sn derivables a tant sols un punt, el teorema falla.  Per exemple, sia F(x) la funci gra, que val 0 per a valors negatius de x i 1 per a valors no negatius de x, i sia G(x)=0.  Llavors la derivada de F s zero a atot arreu on est definida, i la derivada de G s sempre zero.  Tanmateix s clar que F i G no difereixen en una constant.

Fins i tot si se suposa que F and G sn contnues a tot arreu i derivables gaireb a tot arreu el teorema encara falla.  Com a exemple, agafis com a F la funci de Cantor i altre cop sia G = 0.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255827" title="Assassinat de Sarajevo" nonfiltered="4517" processed="4507" dbindex="99671">
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu a la corona d'ustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosni, membre del grup nacionalista serbi Jove Bsnia (Mlada Bosna), una organitzaci que defensava l's de la violncia amb l'objectiu de que l'imperi austrohongars abandons Bsnia per unificar-se amb Srbia.

El magnicidi fou el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) ats que, de resultes de l'assassinat, ustria declar la guerra a Srbia, fet que desencaden el joc d'aliances pel qual Alemanya donaria suport a l'imperi austrohongars; i Rssia, Frana i la Gran Bretanya recolzarien Srbia.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255829" title="Construcci del mur de Berln" nonfiltered="4518" processed="4508" dbindex="99672">
La construcci del mur de Berln va tenir lloc la nit del 12 al 13 d'agost de 1961. Inesperadament, la Volksarmee, 5.000 membres de la Policia Duanera (precursora de les Tropes Frontereres), 5.000 membres de la policia i 4.500 membres de les Milcies Populars van tancar els carrers i les vies ferroviries que portaven a Berln Oest. Les tropes sovitiques estaven preparades per a actuar en cas de necessitat i eren presents a tots els passos fronterers. Totes les connexions viries entre les dues parts de la ciutat van ser interrompudes. Immediatament va comenar la construcci del mur, tot i que un primer pas va ser la collocaci de filferro espins al llarg de tot el permetre de Berln Oest.

Erich Honecker, llavors secretari general del Comit Central per a la Seguretat, tenia la responsabilitat de tota la planificaci i aplicaci de l'aixecament del mur en nom de la cpula del SED, el Partit dels Comunistes de la RDA.

Reaccions .

El canceller Konrad Adenauer, el mateix 13 d'agost, va fer una crida per rdio a la poblaci a la calma i la serenitat, i va anunciar que les potncies occidentals prendrien mesures, tot i que no les va detallar. Dues setmanes desprs de l'aixecament del mur, va visitar Berln Oest. Noms l'alcalde Willy Brandt va protestar enrgicament, sense xit, contra el mur i la partici definitiva de la ciutat. L'RFA va fundar, aquell mateix any, l'Oficina Central de Documentaci de l'Administraci de la Justcia a Salzgitter (Baixa Saxnia), dedicada a reunir documentaci que provs les violacions dels drets humans comeses a l'RDA i contrarrestar, almenys simblicament, el rgim. El 16 d'agost de 1961 es va produir una manifestaci de protesta organitzada per Willy Brandt davant de l'ajuntament de Berln Oest, que reun 300.000 persones.

La reacci dels pasos de l'OTAN no es van fer esperar: en noms 20 hores, escamots militars ja eren a la frontera; 40 hores desprs, es va presentar una protesta formal al comandant sovitic de Berln; i tres dies desprs van fer arribar a Moscou una protesta diplomtica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255831" title="Crisi de Suez" nonfiltered="4519" processed="4509" dbindex="99673">


La Crisi de Suez tamb anomenada Guerra del Sina va ser un atac militar contra Egipte dut a terme per Gran Bretanya, Frana, i Israel a partir del 29 d'octubre de 1956. L'atac es va produir desprs de la decisi d'Egipte (26 de juliol de 1956) de nacionalitzar el Canal de Suez desprs de la retirada d'una oferta de Gran Bretanya i els Estats Units per a finanar la construcci de la presa d'Assuan.

El Canal de Suez, finanat per Frana i Egipte, va comenar a operar en 1869, convertint-se rpidament en un enlla vital entre Gran Bretanya i la seua colnia ms important, la ndia. Donada aquesta rellevncia, Gran Bretanya va comprar la seua participaci al govern egipci. El canal va conservar la seua importncia fins i tot desprs de la independncia de la ndia, ja que es va transformar en la principal ruta per a transportar petroli des de el Golf Prsic a Europa, resultant, per tant, vital per a totes les economies d'Europa Occidental.

L'oficial de l'exrcit egipci Gamal Abdel Nasser va encapalar en 1952 un colp d'estat contra el govern del rei Faruk I d'Egipte, reemplaant les poltiques pro-europees d'aquest ltim amb una nova poltica panarabista. Al juny de 1956 Nasser va ser triat president i, com part de la seua nova poltica, va implantar en el pas el que va denominar el Nacionalisme Socialista rab. Posteriorment el govern de Nasser va comprar tancs a Txecoeslovaquia i va reconixer diplomticament a la Republica Popular Xinesa. Amb Nasser al capdavant d'Egipte, va deslligar una campanya anti-occidental, pel que cerque nacionalitz el Canal de Suez (fins a aqueix moment en possessi anglo-francesa), afectant els interessos econmics britnics i francesos, signant al seu torn acords d'ajuda mtua amb Sria i Jordnia.

La influncia del president Nasser en el mn rab i els seus proclames anti-israelians eren tan significatives, que afectava a la seguretat d'Israel, i provocava l'antipatia de Gran Bretanya i Frana. En conseqncia, Anglaterra i EEUU es van negar a finanar la construcci de la Presa d'Asuan, com s'havien comproms amb anterioritat. Nasser en resposta nacionalitz el canal el 26 de juliol de 1956 amb l'objectiu de finanar tal construcci, el que va irritar considerablement a Frana i al Regne Unit, principals accionistes del Canal de Suez i mxims beneficiaris del petroli que per ell circulava.

 Causes de la intervenci israeliana .

En 1947 es va aprovar el Pla de l'ONU per a la partici de Palestina, resoluci que contemplava la formaci de dos Estats sobre el mandat britnic. Els Estats rabs circumdants, aix com la dirigncia rab-palestina, van rebutjar aquest acord i li van declarar la guerra a el Estat jueu al moment de declarar la seua independncia, el que va provocar la Guerra d'Independncia d'Israel, en la qual va participar, entre uns altres, Egipte. Aquesta guerra va acabar amb una victria de Israel, que no noms va obtenir la seua independncia, sin que va veure el seu territori ampliat pel que fa al traat del pla original de la ONU.

La victria israeliana va causar un profund sentiment d'humiliaci en l'opini pblica dels pasos rabs, que demandaven una nova guerra per a destruir a Israel. Nasser, com poltic nacionalista, no podia romandre insensible a aquestes demandes davant el risc de perdre el suport popular, i per tant el poder, pel que va convertir a Egipte en un dels principals instigadors de la guerra d'escamots contra Israel.

AL nacionalitzar el canal el 26 de juliol de 1956, Nasser va ordenar el bloqueig dels estrets de Tirn, via d'accs a Eilat, principal port mercantil israeli en el Golf d'Aqaba i que li permetia comunicar-se amb els mercats del Sud-est de sia a travs de el Mar Rojo i de el ndic. A l'octubre de 1956, Egipte, Sria i Jordnia van signar una aliana militar, incrementant encara ms la pressi sobre Israel.

 El pla d'invasi .

En una reuni als afores de Pars, Frana i el Regne Unit, contrariats per la nacionalitzaci del Canal de Suez, van acordar aliar-se amb Israel, que cercava castigar a Egipte pel seu suport als escamots i el seu bloqueig dels estrets de Tirn. El pacte arribat incloa una primera invasi israeliana del Sina, seguida d'una oferta de mediaci anglo-francesa, que en cas de ser rebutjada, es convertiria en casus belli contra Egipte.

 L'avan .



El 29 d'octubre de 1956, Israel va decretar la mobilitzaci de les seues forces armades a travs d'una planificaci eficient en solo quatre dies i va llanar la invasi de el Sina i de la Franja de Gaza, arribant a rpidament la zona de el Canal de Suez. El desenvolupament del conflicte va ser per als israelians d'una planificaci reeixida en el sentit d'introduir la sorpresa, per la qual cosa va afectar en tots els seus aspectes a l'exrcit egipci. La subsegent oferta de mediaci de Frana i el Regne Unit va ser rebutjada per Egipte, tal com esperaven, pel que els dos pasos europeus van comenar a bombardejar a aquest ltim des de les seues bases en Xipre i Malta el 31 d'octubre. Regne Unit i Frana van reunir 80.000 homes i una flota de ms de 100 vaixells, entre els quals havia 7 portaavions. Nasser va respondre enfonsant vaixells comercials en el canal, fins a un total de 40, el que ho va convertir a la regi en intransitable fins a principis de 1957. Els bombardejos van ser seguits per un desplegament de paracaigudistes en Port Said a partir del dia 5 de novembre, on avions i bucs anglesos i francesos van intervenir en el conflicte per a protegir el Canal de Suez, atacant Port Said i Port Fuad, per la qual cosa les tropes israelianes van detenir el seu avan a 16 km a l'est del canal, situaci que va ser rebutjada pels Estats Units, el que va permetre a Egipte la nacionalitzaci del Canal; el mateix dia que Israel completava la conquesta del Sina.

El dia decisiu va ser el 4 de novembre, quan definitivament va quedara la pennsula del Sina en poder d'Israel, completant l'ocupaci d'aquesta zona, amb excepci de la franja riberenya del canal, trobant simultniament a l'exrcit egipci derrotat. El 5 de novembre de 1956, es va disposar el cessament al foc per part de les Nacions Unides.

Posteriorment les Nacions Unides va acordar la retirada de les forces israelianes de la Pennsula del Sina i la Franja de Gaza, de la mateixa manera que va accedir a reconixer la frontera egipci-israeliana com una lnia de treva, la mateixa existent abans del conflicte acordada en el armistici de 1949, sent garantida per les forces d'emergncia de les Nacions Unides que es van installar en territori egipci, ja que Israel no va acceptar la installaci en el seu territori de forces de pau, acordant-se la lliure navegaci de bucs d'Israel en l'Estret i Perdulari de Tirn.

 La retirada .



Estats Units i la Uni Sovitica estaven en contra de la intervenci de la triple aliana per diferents raons. La Uni Sovitica s'havia convertit en un dels principals aliats de Sria i cercava incrementar la seua popularitat en el mn rab.

Estats Units, per la seua banda, va allegar no haver estat informat de la invasi pels seus aliats, i l'administraci de Dwight Eisenhower havia de demostrar al mn que no permetria aqueixa classe de comportaments per part dels seus aliats si pretenia que les seues denncies de la intervenci sovitica en Hongria tingueren alguna classe de credibilitat. El 30 d'octubre Estats Units havia dut a el Consell de Seguretat una resoluci que demanava la retirada israeliana, encara que aquesta resoluci va ser vetada per Frana i el Regne Unit.

L'amenaa econmica d'Estats Units, unida a l'amenaa d'agressi de la Unin Sovitica (que va dir planejar usar "modernes armes de destrucci" contra Londres i Pars), va ser determinant per a la retirada dels aliats del Sina. Aquesta retirada va ser afavorida per Lester Pearson, qui va suggerir la creaci d'un cos especial d'interposici, la UNEF i els Cascos Blaus, entre Egipte i Israel, suggeriment que va ser aprovada en l'ONU i que ms tard li va valdre a Pearson el  de 1957.

La retirada dels tres aliats es va completar a principis de 1957. Israel havia aconseguit els seus objectius principals d'assegurar el pas lliure de vaixells en els Estrets del Tirn i el final de les incursions guerrilleres dins del seu territori. Regne Unit i Frana no van aconseguir evitar la nacionalitzaci del canal de Suez i van perdre influncia, mentre que Estats Units es va convertir en pea clau en el Mig Orient.

 Les conseqncies de la guerra .

Per a Frana i el Regne Unit, la retirada forada de la guerra va ser una comprovaci desal que ja no eren ms que potncies subordinades als dos grans poders de l'poca, Estats Units i la Unin Sovitica. El primer ministre britnic, Anthony Eden, va presentar la dimissi per la participaci del seu pas en la guerra, mentre que a Frana, De Gaulle va augmentar la seua desconfiana cap a Estats Units.

En Israel, la retirada forosa va deixar un sentiment mixt, ja que encara que l'exrcit israeli no havia trobat cap obstacle seris en el seu avan pel sina i la seua consegent victria militar, va demostrar quant valia com fora militar i potncia en la regi, a pesar que cap dels objectius poltics de la guerra havia estat arribat a: Egipte no es va comprometre a modificar la seua actitud cap a Israel, encara que, almenys, va reobrir el pas dels estrets de Tirn a la circulaci de vaixells israelians i va permetre l'assentament de la UNEF en la frontera amb Israel.

Nasser es va alar com el clar beneficiat de la guerra. Encara que militarment noms havia obtingut fracassos, polticament va eixir reforat ja que el canal va continuar nacionalitzat com propietat egpcia i, davant els ulls de l'opini pblica rab, s'havia oposat al Regne Unit, a Frana, i, sobretot, a Israel sense haver estat enderrocat del poder. Nasser en aqueix llavors va ser aclamat com un heroi en el mn rab.

Sense un canvi d'actitut per cap de les parts, era evident que la crisi entre Israel i Egipte no tardaria en repetir-se. Al juny de 1967, desprs d'un nou bloqueig egipci dels estrets de Tirn, va esclatar la Guerra dels Sis Dies, continuaci natural d'aquesta guerra.

No es va obtenir la pau, sin que es va tornar a la mateixa situaci abans de l'inici del conflicte i les forces d'emergncia de Nacions Unides van prendre possessi al llarg de la frontera d'ambds pasos, l'objectiu dels quals era el d'assegurar el compliment del cessament de les hostilitats. 

Vegeu tamb Crisi de Suez










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255832" title="Llista d'estats sobirans del 1936" nonfiltered="4520" processed="4510" dbindex="99674">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Estat Federal d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia (fins el 9 de maig);

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
 Iran    Regne de l'Iran;
   Regne d'Iraq;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Gran Imperi Manx;
 Mengjiang   Govern Mongol Autnom Unit (des del 12 de maig);
   Tibet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255833" title="Henri Robert de Serignan" nonfiltered="4521" processed="4511" dbindex="99675">
Henri Robert de Serignan (1575 - 7 de novembre de 1652) comte de Braine i bar de Serinhan, fou un noble i militar francs

Casat el 1607 amb Marguerite d'Autun, que va morir el 1616, amb qui va tenir quatre fills: Robert, Marie-Charlotte, Henriette i Louise. Tornat a casar el amb 1628 amb Antoinette de Luynes, morta en 1644, i posteriorment amb Franoise de Beuvron, morta en 1651.

Va participar en la Guerra dels Segadors, dirigint la cavalleria francesa que es va apostar al Pla de Barcelona durant la Batalla de Montjuc




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255834" title="Varicella" nonfiltered="4522" processed="4512" dbindex="99676">

La varicella s una malaltia infecciosa contgiosa causada per el virus de la varicelozster (VVZ), una infecci molt freqent. 
La varicella infecta a nins petits, entre els dos i els vuit anys d'edat, encara que tamb  poden donar-se casos entre els adults. Es veuen epidermis en els cicles de tres a quatre anys, sobretot en els mesos de Gener fins a Maig.

Una vegada passat el perode en que el nin est protegit per els anticossos materns, el contancte amb el virus va seguit d'una malaltia amb virmia (presncia del virus a la sang).

Aquesta malaltia s molt transmissible i pot passar molt fcilment d'una persona a una altra. 
Encara que la probabilitat s molt petita, sembla que l'administraci d'aspirina en els nens amb varicella pot produir complicacions (sndrome de Reye) i aquest medicament no s'ha d'administrar en aquests malalts.

La varicella doms es pot tenir una vegada a la vida, no obstant, el virus pot seguir ocult dins l'organisme i repetir-se anys ms endavant, com herpes zster o zona.
Thomas Huckle Weller (1915) va demostrar en 1953, el parescut viral de la varicella i el zona. Ambdues afeccions estan determinades per el Herpes virus varicellae (ADN-virus) del qual l'home s l'nic reservori.

Causes.
La malaltia comena amb febre moderada, malestar general, prdua de la gana i una erupci generalitzada en la pell. El primer signe de varicella s l'aparici d'unes petites lesions de color vermell a la pell, que primer es poden confondre amb picades d'insecte. Aquestes lesions adopten la forma de petites vescules o ampolles que es sequen i apareix una crostera, que als deu dies cau sense deixar cicatriu, excepte en el cas d'haver-se rascat, les lesions es poden localitzar a qualsevol part del cos.  Tamb pot haver-hi mal de coll i els ganglis cervicals poden estar inflamats. Un altre smptoma molt molest s el picor que acompanya a les lesions. En ocasions aquest smptoma s tan intens que impedeix conciliar la son.

La millora clnica coincideix amb el descens de la febre i l'aparici de les primeres crosteres. La duraci total de la malaltia sol ser d'uns cinc a set dies habitualment. Gairab sempre es cura sense complicacions.

Transmissi.
Una persona sana pot inhalar el virus a partir de les secrecions nasofarngies d'un malalt. La varicella es transmet per el contacte directe amb l'erupci abans de formar-se la crosta. La malaltia tamb pot encomanar-se a partir de les lesions cutnies o mitjanant objectes contaminats pels malalts.

Tamb es transmet a travs de l'aire, per secrecions respiratries de una persona infectada. El perode ms contagis s un dia o dos abans de que l'erupci aparegui, i cinc dies desprs de l'aparici de les vescules. Encara que s pot freqent, una dona embarassada que pateixi la malaltia durant els primers mesos d'embars pot contagiar-la al fetus i ocasionar-li alteracions.

Vacuna.
La varicella s una de les malalties infantils per la qual un nin ha de ser vacunat. En 1970 es va desenvolupar una vacuna contra la varicella a Jap. Des de llavors, s'han aplicat ms de dos milions de dosis que han demostrat que la vacuna s segura i efectiva. Les reaccions secundries a la vacuna sn, en general, lleus i poden incloure dolor i inflamaci en el lloc a on va ser aplicada, fatiga, mareig, febre o nusees. Tamb poden aparixer erupcions. Aix pot ocorre fins a un mes desprs de ser aplicada i durar un parell de dies. Un nin pot rebre la vacuna de la varicella junt amb la MMR (xarampi, rubola i parotiditis). Si la rep junt a la MMR, cal esperar un mes entre cada vacuna. Tamb pot rebre la vacuna junt o abans o desprs de la vacuna DPT, poliomielitis, hepatitis B o meningitis. Encara que la vacuna contra la varicella est aprovada per utilitzar-se en nins sans, les persones amb sistema immunitari dbil i les dones embarassades no han de rebre-la.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255836" title="Gnther von Kluge" nonfiltered="4523" processed="4513" dbindex="99677">


Hans Gnther von Kluge (30 d'octubre de 1882 - 19 d'agost de 1944), va ser un militar alemany durant la Segona Guerra Mundial, que arrib al rang de Mariscal de Camp.

Nascut al s d'una famlia prussiana de gran tradici militar, va ser tot un mestre en el concepte de la Blitzkrieg.

Durant la I Guerra Mundial particip a la Batalla de Verdun com a oficial d'Estat Major.

Al 1936 era Tinent general, i al 1937 obtingu el comandament del 6 Grup d'Exrcits, que es convertiria en el 4t Exrcit, el qual comand al 1939 en la Campanya de Polnia. Es va oposar al pla d'atacar ocident, per comand al 4t Exrcit al seu avan al bosc de les Ardenes, que culmin amb la caiguda de Frana.

Al 1941 va ser nomenat comandant del Grup d'Exrcits Centre pel Front Oriental, amb Heinz Guderian com a subordinat (si b la realitat s que Guderian actuava segons la seva iniciativa, fent cas oms de les indicacions de Kluge). Al desembre de 1941, a les portes de Moscou, Kluge prov de persuadir a Hitler sobre la necessitat de realitzar una retirada limitada per sectors, davant la contraofensiva hivernal sovitica. Kluge arrib a telefonar personalment en repetides ocasions al quarter general de Hitler, per la resposta era que petites retirares al final representen una retirada total. Guderian prov d'arribar a Moscou i arrib a escassos 42km del centre de la capital. No obstant, donada l'escassetat de combustible i la manca de subministraments, va haver de retirar-se davant els contraatacs dels esquadrons siberians. Kluge el destitu.

Quan la situaci result insostenible, demostr les seves qualitats tctiques a les batalles defensives per mantenir un front estable, fins que s'inici la segona ofensiva alemanya a la Uni Sovitica, a l'estiu de 1942.

El 27 d'octubre de 1932 va resultar greument ferit quan el seu vehicle va bolcar a la carretera de Minsk a Smolensk. Va ser incapa de tornar al servei actiu fins al juliol de 1944, quan s nomenat Comandant en Cap de l'Oest, desprs de que Gerd von Rundstedt fos destitut a arrel del desembarcament aliat a Normandia. En va tract de contraatacar a la zona d'Avranches, per les seves forces eren insuficients per detenir al 7 Cos d'Exrcit americ, un fracs que li provoc una profunda depressi.

Kluge es vei involucrat d'alguna manera amb la resistncia militar, o al menys coneixia alguns detalls. Si b no hi particip activament, tampoc no ho denunci als seus superiors. Va mantenir una actitud tbia i no va delatar els plans de von Tresckow, un dels caps de la resistncia (Widerstand) (i que serv com a Cap d'Estat Major al Grup d'Exrcits Centre), quan se n'assabent que planejava assassinar a Hitler durant una visita al Grup d'Exrcits Centre. No obstant, Kluge rebutj recolzar als conspiradors del Complot del 20 de juliol quan va saber que Hitler havia sobreviscut a l'atemptat.

Posteriorment, va ser cridat a Berln per a reunir-se amb Hitler desprs del cop d'estat fallit de Stauffenberg. Convenut de que Hitler el castigaria per conspiraci (i pels presumptes intents de negociaci amb els aliats, de fet Himmler i Bormann ja havien aixecat sospites al respecte), es sucid prenent una cpsula de cianur a l'avi que el portava a Berln. Al seu testament, Kluge reafirmava la seva lleialtat a Hitler.

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases ;
 Creu de Cavaller (30.09.1939) (com General der Artillerie i Oberbefehlshaber der 4. Armee);
 Fulles de Roure (18-01-1943) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber der Heeresgruppe Mitte) (181) ;
 Espases (29-10-1943) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber der Heeresgruppe Mitte) (40);
 Creu de Cavaller del Reial Orde Prussi de Hohenzollern amb espases;
 Creu de Ferro 1914 de 1a Classe ;
 Creu de Ferro 1914 de 2a Classe ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe  ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe;
 Cavaller de l'Orde del Mrit Militar de 4 Classe amb espases (Baviera);
 Creu al Mrit Militar de 2 Classe (Mecklenburg-Schwerinsches);
 Medalla al Mrit pel retorn (Oldenburg);
 Orde de la Corona de Ferro de 3 classe amb distintiu de guerra (ustria);
 Creu del Mrit Militar de 3 classe amb distintiu de guerra (ustria);
 Insgnia d'Observador (Prssia);
 Insgnia de Ferit, 1918 en Negre ;
 Creu d'Honor 1914-1918 ;
 Insgnia de 1a Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (Creu dels 25 anys de Servei) ;
 Insgnia de 3a Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (Medalla dels 12 anys de Servei);
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42;
 Butllet de la Wehrmacht: 07-08-1941; 18-10-1941; 19-10-1941; 03-09-1943;

 Enllaos externs .
Cronologia de la vida de von Kluge ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255843" title="Clive Barker" nonfiltered="4524" processed="4514" dbindex="99678">
Clive Barker (nascut a Liverpool, Anglaterra, el 5 d'octubre del 1952) s un escriptor, director de cine i artista visual. Va estudiar angls i filosofia a la Universitat de Liverpool.

Barker s un dels autors de terror i fantasia ms aclamats. Va comenar amb escrits de terror al principi de la seva carrera, recollits a la srie Books of Blood i a la novella faustiana The damnation game. Posteriorment es va passar a la fantasia moderna amb tocs de terror.

L'estil ms caracterstic de Barker s la idea de qu existeix un mn subjacent i ocult que conviu amb el nostre (una idea que comparteix amb Neil Gaiman), el rol de la sexualitat en all sobrenatural i la construcci de mitologies coherents, complexes i detallades.

Quan es va publicar Books of Blood als Estats Units, la originalitat, intensitat i qualitat de les histries van fer que el popular autor Stephen King digus de Barker: "He vist el futur de l'horror i el seu nom s Clive Barker" (parafrasejant una famosa frase que es va dir a Bruce Springsteen als seus inicis.

Barker al cinema.
Barker est molt interessat en la producci cinematogrfica, tot i que les seves obres han tingut opinions molt diverses. La ms reeixida va ser Hellraiser, el 1987, basada en la novella The Hellbound Heart. Les seves primeres pellcules, els curts The Forbidden (1973) i Salome (1978), sn pellcules experimentals amb elements surrealistes, que han estat publicades de nou amb una acceptaci mediocre per part de la crtica. Desprs de la pellcula Razas de la noche (1990, basada en el seu relat Cabal i que va ser majoritariament considerada un fracs, Barker va tornar a escriure i dirigir per Lord of Illusions, el 1995.

Actualment, Barker est treballant en l'adaptaci dels seus llibres The Arabat Quartet, sota la tutela de Disney i en una pellcula basada en la seva lnia de ninots Tortured Souls, de McFarlane Toys.

El seu relat curt The Forbidden i el seu llibre In the Flesh van formar la base per Candyman i les seves dues seqeles.

Tamb ha produt la pellcula Gods and monsters (1998), que va rebre l'elogi de la crtica.

 Artista visual .
Barker s un prolfic i talents artista visual, ha treballat diversos medis, tot sovint illustrant els seus propis llibres. 

Les seves pintures es poden veure a les tapes de les seves colleccions Incarnations (1995) i Forms of Heaven (1996, i tamb a l'edici original de Books of blood. 

Els seus treballs artstics han estat exhibits a la Bess Cutler Gallery a Nova York i a La Luz de Jess a Los ngeles. Molts dels seus esbossos i pintures es troben a la collecci Clive Barker, Illustrator, publicada el 1990 per Arcana/Eclipse Books. 

Tamb ha treballat com a creatiu de videjocs de terror, Clive Barker's Undying (desenvolupat per DreamWorks Interactive i publicat el 2001 amb un xit moderat) i recentment Jericho, desenvolupat pels espanyols de Mercury Steam i produt per Codemasters.

 Videojocs .


 Clive Barker's Undying .



Clive Barker's Undying fou desenvolupat per l'empresa Electronic Arts i es va publicar el dia de Sant Valent de l'any 2001. El joc transcorre en una antiga mansi en la qual s'hi suceeixen fenmens paranormals.

 Clive Barker's Jericho .

Clive Barker's Jericho fou publicat el 23 d'octubre de l'any 2007 com el videojoc ms terrorfic de la histria, seguint la lnia de l'escriptor, qui va dissenyar de cap a peus els personatges i els escenaris, dotant al joc d'una de les ambientacions ms sublims.

 Vida privada .

Clive Barker ha reconegut pblicament la seva homosexualitat des de principis dels 90, mencionant la seva vida privada a les pgines de la publicaci nord-americana Advocate.

Actualment viu amb la seva parella, el fotgraf David Armstrong, i la seva filla Nicole a Los ngeles, California, junt amb moltes mascotes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255845" title="Thomas Hodgkin" nonfiltered="4525" processed="4515" dbindex="99679">
 Per l'historiador britnic amb el mateix nom, nebot seu, vegeu Thomas Hodgkin.

Thomas Hodgkin (17 d'agost del 1798 - 5 d'abril del 1866) era un metge angls considerat un dels ms preeminents patlegs del seu temps i un pioner de la medicina preventiva. La seva aportaci ms important a la Medicina fou per haver estat el primer en descriure, el 1832, un tipus diferenciat de limfoma que, en honor seu, hom coneix amb el nom de malaltia de Hodgkin. El gran mrit de Hodgkin fou iniciar la prctica de la inclusi de l'anatomia patolgica en l'estudi dels processos clnics. Fou contemporani de Thomas Addison i Richard Bright al Guy's Hospital.

Vida.
Thomas Hodgkin va nixer en una famlia ququera Pentonville,Parrquia de St. James, Middlesex. Va rebre educaci privada i, el setembre del 1819 fou adms a la St. Thomas's and Guy's Medical School, que actualment es troba dins del King's College London. Tamb estudi a la Universitat d'Edimburg, Esccia. El 1821, va anar a Itlia i a Frana, on aprengu l'us de l'estetoscopi, un invent recent de Ren Lannec. El 1823, Hodgkin va obtenir el doctorat a Edimburg per una tesi sobre els mecanismes de l'absorci en els animals.

Va morir a Jaffa (Palestina), avui Tel-Aviv (Israel).


 Obres.
Hodgkin va descriure la malaltia que porta el seu nom el 1832, en un article titulat On Some Morbid Appearances of the Absorbent Glands and Spleen. Reb el reconeixement amb el seu epnim 33 anys ms tard, quan Samuel Wilks, redescobr la malaltia. La malaltia de Hodgkin s una proliferaci cellular neoplstica que es desenvolupa al teixit limfoide, al fetge i a la melsa, amb possibilitat d'afectaci d'altres estructures. Una forma ms benigna s'anomena paragranulona de Hodgkin, mentre que una forma ms invasiva rep el nom de sarcoma de Hodgkin. 

Public el seu llibre Lectures on Morbid Anatomy el 1836 i el 1840. La major contribuci a l'ensenyament de la Patologia Mdica, tanmateix, fou el 1829, amb la seva obra en dos volums The Morbid Anatomy of Serous and Mucous Membranes, que ha estat un clssic de l'Anatomia Patolgica moderna. 

Hodgkin va ser un dels primers promotors de la medicina preventiva, publicant On the Means of Promoting and Preserving Health el 1841. Entre d'altres observacions primerenques destaca la de l'apendicitis aguda, la de la forma bicncava dels glbuls rojos de la sang i la de l'estriaci de les fibres musculars.

Enllaos externs.
 Entrada a la "WhoNamedIt" ;

 Article d'Amalie M. Kass, 'Hodgkin, Thomas (1798-1866)', a l'Oxford Dictionary of National Biography de l'Oxford University Press, 2004  Cal subscripci.

 Claus Bernet: Thomas Hodgkin, in: BBKL, 29, 2008, 662-673, online: http://www.bautz.de/bbkl/h/hodgkin_t.shtml;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255850" title="Palau de Stok" nonfiltered="4526" processed="4516" dbindex="99680">

El palau de Stok est situat al districte de Ladakh (Jammu i Caixmir, ndia), proper a Leh, la capital, per a la riba esquerra de l Indus.

Aquest palau fou reconstrut al primer quart del segle XIX pel monarca de Ladakh Tsepal Thondup Namgyal (rei entre el 1790 i 1841). Es l nic palau de la regi que encara est habitat per la famlia reial; el 1834, quan va caure la monarquia, el rei fou destronat i va exiliar-se en aquest lloc, els seus descendents encara l habiten. Chogyal Kunsang Namgyal va morir el 1974 i fou succet pel seu fill Chogyal Nima Norbu. Ara els monarques no tenen cap poder poltic i part del palau s ara un museu on s exhibeixen tota mena d estris religiosos a ms dels propis de la famlia reial.

Arquitectnicament segueix l estil d altres construccions de la regi i s un reflex del palau principal, a Leh. Conserva algunes cambres i capelles amb la decoraci original, tamb conserva elements estructurals amb fusta decorada.


Bibliografia.

Janhwij Sharma. Architectural Heritage Ladakh. Har-Anand Publications Pvt Ltd. Nova Delhi, 2003. ISBN 81-241-0979-6






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255854" title="Jair Ventura Filho" nonfiltered="4527" processed="4517" dbindex="99681">

Jair Ventura Filho, ms conegut com a Jairzinho, s un futbolista brasiler. Nasqu a Rio de Janeiro el 25 de desembre de 1944.

 Palmars .
1 Copa del Mn de futbol: 1970;
1 Copa Libertadores de Amrica: 1976;

 Referncies .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255859" title="Comptar" nonfiltered="4528" processed="4518" dbindex="99682">


Comptar s el procs matemtic d afegir o treure repetidament una unitat, normalment per a esbrinar quants objectes hi ha o per apartar el nombre desitjat d objectes (es comena am l u per al primer objecte i es procedeix construint una funci injectiva des de els objectes restants cap als nombres naturals mes grans o iguals que dos), per a objectes ben ordenats pot ser per a esbrinar el nombre ordinal d un objecte concret, o per a trobar l objecte al que li correspon un nombre ordinal donat. Comptar es fa tamb (principalment els infants) per a demostrar que es coneix el nom dels nombres i el sistema de numeraci. En matemtiques el terme comptar o enumerar tamb significa esbrinar el nombre d elements d un conjunt finit.

De vegades comptar implica increments o decrements diferents del 1, per exemple comptar de dos en dos (2, 4, 6, 8, 10, 12 ) o comptar de cinc en cinc(5, 10, 15, 20, 25 ).

Hi ha evidncia arqueolgica que suggereix que els humans han estat capaos de comptar des de fa com a mnim 50,000 anys. Comptar es va fer servir inicialment a les cultures antigues per a enregistrar dades econmiques com deutes i capital (es a dir en comptabilitat)
El desenvolupament de la tcnica de comptar va dur al desenvolupament de la notaci matemtica i dels sistemes de numeraci.

 Formes de comptar .
Comptar es pot fer de varies formes.
El compte pot ser verbal; es a dir, verbalitzant cada nombre (en veu alta o mentalment) per tal de resseguir el seu progrs. Aix es fa sovint quant es tracta de comptar objectes que son presents tots al hora. No resulta tant prctic quan es tracta de comptar coses que succeeixen al llarg del temps.

Tamb es pot comptar emprant marques, es fa una marca per a cada fet o objecte que es vol comptar i desprs es compten les marques. Aix es prctic quan es tracta de comptar objectes al llarg del temps per exemple el nombre de cops que passa quelcom al llarg del dia.

Comptar tamb es pot fer amb la tcnica de comptar amb els dits, especialment quan es tracta de comptar nombres petits. Aix ho fan servir sovint els infants per a facilitar el procs de comptar i de realitzar operacions matemtiques senzilles. La forma ms ingnua de comptar amb els dits empra la notaci unaria (un dit = una unitat), i per tant queda limitat a comptar fins a 10. Tamb es fan sevir altres sistemes basats en gestos de les mans, per exemple el sistema xins amb el que es pot comptar fins a 10 emprant noms gestos d una ma.

Emprant el sistema dits binaris (notaci posicional en base 2) s possible de comptar amb els dits fins a 1023 = 210 - 1. 

Tamb es poden fer servir diversos dispositius per a facilitar el procs de comptar, tals com marcadors manuals i bacs.

 Comptatge inclusiu .
El comptatge inclusiu es dona habitualment quant es compten dies en un calendari. Si es compts normalment 8 dies des d avui (per exemple dilluns), dimarts seria el dia 1, dimecres el dia 2, i el segent dimarts seria el vuit dia. Quant es compta de forma inclusiva, el dilluns (el dia del comenament) s el dia 1 i aix el segent dilluns ser el vuit dia. Per exemple l expressi catalana  d avui en vuit  es refereix al mateix dia que avui de la setmana vinent. En el calendari Rom nones (que vol dir nous) s 8 dies abans del ides; i al calendari Cristi la Quinquagsima (que vol dir 50) s 49 dies abans del diumenge de Pasqua.


 Vegeu tamb .

 Comptar amb els dits;
 Nombre cardinal;
 Combinatria;
 Compte sobtat;
 marques de comptar;
 Sistema de numeraci unari;
 Aritmtica elemental;
 Histria de les matemtiques;
 Jeton;
 


 Referncies .


 Enllaos externs .
History of Counting-PlainMath.Net;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255868" title="Lliga catalana de futbol americ" nonfiltered="4529" processed="4519" dbindex="99683">
La Lliga catalana de futbol americ s la mxima competici de futbol americ per a clubs catalans. s organitzada per la Federaci Catalana de Futbol Americ.

 Histria .
La primera competici de futbol americ a l'estat fou la Lliga Catalana organitzada per la Federaci Catalana la temporada 1988-89 i que fou venuda pels Badalona Dracs. La competici s'obre ben aviat a clubs de fora del Principat, convertint-se oficiosament en una mena de campionat espanyol. La temporada 1991-92, alguns conflictes econmics provocaren que diversos clubs se separessin de la Federaci i creessin unes competicions paralleles. Alguns dels clubs catalans ms destacats, com els Howlers o Eagles, deixaren la competici. Aquests anys els grans dominadors de la lliga sn els Barcelona Bxers. L'any 1995 les dues competicions s'unifiquen. Els millors clubs catalans competeixen a la lliga espanyola, mentre que la lliga catalana la disputen els clubs de segona categoria. A partir d'aquest any destaquen pel nombre de ttols els Barcelona Uroloki i els Reus Imperials.

 Historial .


Vegeu tamb.
 Competicions catalanes de futbol americ;
 Equips catalans de Futbol Americ;

Enllaos externs.
 Federaci Catalana de Futbol Americ;
 Palmars competicions;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255870" title="Hans Ruesch" nonfiltered="4530" processed="4520" dbindex="99684">
Hans Ruesch (Npols, 17 de maig de 1913 - Massagno, 27 d'agost de 2007) novellista i reconegut activista contra l'experimentaci animal. Tamb fou un destacat pilot de curses de Frmula 1.

 Obra publicada .

Top of the World (1950);
The Racer (1953)  ;
South of the Heart: A Novel of Modern Arabia / The Great Thirst / The Arab (1957) ;
The Game (1961) ;
The Stealers (1962)  ;
Back to the Top of the World (1974) ;
Slaughter of the Innocent (1978) ;
Naked Empress, or the Great Medical Fraud (1982);

 Enllaos externs .

Pgina oficial (en itali)  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255875" title="Solerisme" nonfiltered="4531" processed="4521" dbindex="99685">
El solerisme va ser una facci interna del PP balear apareguda entre 1995 i 1996 que seguia la lnia del president del govern Cristfol Soler.

Soler acced a la presidncia del Govern Balear el juliol de 1995, desprs que Gabriel Caellas fos forat a dimitir pel cas Tnel de Sller. En un primer moment segu les tesis del canyellisme tot i que amb el temps es mostr ms sensible que els seus antecessors en qestions lingstiques i mediambientals aix com dialogant amb l'oposici i la societat civil. 

Aquest gir  l'enfront amb bona part del seu partit com tamb amb Caellas. Al maig de 1996 l'expresident, mitjanant l'aliana amb el sector vergerista, retiraren la confiana del grup parlamentari a Soler  hagu de dimitir. Llavors el PP impuls la candidatura de Jaume Matas a la presidncia del govern, per tot aix Matas va ser elegit en segona votaci per l'oposici de dos diputats soleristes del Parlament Balear.

Soleristes.
 Cristfol Soler;
 Joana Aina Vidal Burguera;
 Joan Mar Tur;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255877" title="Barcelona Bxers" nonfiltered="4532" processed="4522" dbindex="99686">

Els Barcelona Bxers van ser un club catal de futbol americ de la ciutat de Barcelona.

 Histria .
L'equip dels Barcelona Bxers va ser fundat l'any 1988, essent un dels clubs pioners del futbol americ a Catalunya, just darrera dels Badalona Dracs i fundats el mateix any que Barcelona Bfals i L'Hospitalet Pioners. Fou club fundador de la Federaci Catalana i particip a la primera Lliga catalana de futbol americ el mateix 1988. Els segents anys es convert en l'equip ms poders del pas amb quatre lligues catalanes entre el 1990  i el 1994.

L'any 1996, les dificultats econmiques provoquen la desaparici del club. Els seus principals jugadors passen a reforar a altres clubs de la zona. Els principals beneficiats foren els Barcelona Bfals que es van fer amb el servei de Carlos  Janino  Torres, Adolfo Ventas i David Esteve. Una altre grup van reforar als Pioners de L'Hospitalet, com ara, Ivan Imbernn, Sergi  Potato  Daz i Tony Veiga. Temps ms tard es van crear els Vilassar Bxers de curta vida.

 Palmars .
4 Lliga catalana de futbol americ: 1989-90, 1991-92, 1992-93, 1993-94 ;
3 Supercopa catalana de futbol americ: 1988-89, 1990-91, 1994-95;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255881" title="Enfonsament del Maine" nonfiltered="4533" processed="4523" dbindex="99687">
L'Enfonsament del Maine, cuirassat de la marina dels EUA, a L'Havana, el 15 de febrer de 1898 va ser l'incident que va desencadenar la guerra hispano-nord americana, que va concloure amb la prdua per part d'Espanya de les seves darreres colnies ultramarines, i amb la indepndencia de Cuba, Puerto Rico i les illes Filipines.

Invocant la necessitat d'assegurar els interessos dels residents nord-americans a l'illa, el govern nord-americ va decidir l'enviament a l'Havana del cuirassat de segona classe Maine. El 25 de gener de 1898, el Maine feia la seva entrada a l'Havana sense haver avisat prviament de la seva arribada. En correspondncia a aquest fet, el govern espanyol va enviar el creuer Biscaia al port de Nova York. 

A les 21:40 del 15 de febrer de 1898, una explosi illumin el port de L'Havana. El Maine havia saltat pels aires. Dels 355 tripulants, van morir 254 homes i 2 oficials. La resta de l'oficialitat gaudia, a aquelles hores, d'un ball donat en el seu honor per les autoritats espanyoles.

L'endem, la premsa sensacionalista de William Randolph Hearst publicava el segent titular: El vaixell de guerra Maine partit per la meitat per una artefacte infernal secret de l'enemic.

Per tal de determinar les causes de l'enfonsament es van crear dues comissions d'investigaci, una d'espanyola i una altra de nord-americana, ja que aquests ltims es van negar a una comissi conjunta- La historiografa oficial espanyola apunta que els EUA van idear l'operaci amb l'objectiu de tenir un casus belli per a declarar la guerra a una Espanya arrunada i en decadncia que seguia posseint territoris prou rics. Els nord-americans van sostenir des del primer moment que l'explosi havia estat provocada i externa. La conclusi espanyola fou que l'explosi era deguda a causes internes. Els espanyols van argumentar que no podia ser una mina, com pretenien els nord-americans, ja que no es va veure cap columna d'aigua i, a ms, si la causa de l'explosi hagus estat una mina, no haurien d'haver esclatat els panyols de munici. En el mateix sentit, van fer notar que tampoc no hi havia peixos morts en el port, el que seria normal en una explosi externa. 

Els EUA van acusar Espanya de l'enfonsament i van presentar un ultimtum exigint la retirada de Cuba. Per la seva banda, el govern espanyol va rebutjar qualsevol vinculaci amb l'enfonsament del Maine i es va negar a plegar-se a l'ultimtum nord-americ, declarant-li la guerra en cas d'invasi dels seus territoris. Comenava aix la guerra hispano-nord americana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255894" title="Vasily Frolov" nonfiltered="4534" processed="4524" dbindex="99688">
Vasily Frolov (22 de febrer del 1986) s un futbolista rus que juga com a porter. 

Es va formar a les categories inferiors del Torpedo-ZIL (actualment FC Moscou), per per culpa d'un conflicte amb l'entrenador va deixar l'equip per entrar al planter del FC Dynamo Moscou, on va arribar quan tenia catorze anys. Va formar part del primer equip durant la temporada 2006.

s el nt del llegendari porter sovitic, Lev Yashin per part de mare.


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255896" title="Jordi Paquimeres" nonfiltered="4535" processed="4525" dbindex="99689">
Jordi Paquimeres (Georgii Pachymerae, Georgii Pachymeres, Georgii Pachymeris, Georgius Pachymeres, George Pachymeres, Ge rgiou tou Pachumere, Georgius Pachymeres, )  (Nicea 1242- Constantinoble 1310). Filsof, matemtic, historiador i un dels darrers i ms importants escriptors bizantins.

El 1204, arran de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels exrcits de la Quarta Croada, el seu pare va fugir  de Constantinoble i es va establir a Nicea. Va rebre esmerada educaci a Nicea i quan l'emperdor Miquel VIII Paleleg va reconquerir Constantinoble el 1260, hi va retornar. All va esdevenir sacerdot i fou advocat general de l'esglsia  () i cap de justcia de la cort imperial (). 

El 1267 va acompanyar, segurament com a secretari, als tres comissionats imperials que van anar a veure a l'exiliat patriarca Arseni de Constantinoble per investigar la seva participaci en una conspiraci contra Miquel VIII Paleleg, i  que van aconseguir la reconciliaci entre Arseni i l'emperador. Es va oposar a la uni de les dues esglsies. Va influir decisivament en l'abdicaci del patriarca Joan Vec o Bec i desprs a Jordi II de Xipre. Mentre va donar classes i entre els seus deixebles va tenir a Manel File, que va escriure un poema imbic sobre la seva mort. Va morir vers el 1310.

En l'obra, Historia Byzantina (De Michaele et Andronico Palologis libri tredecim), que compren 13 llibres i recullen la histria de l'Imperi Bizant des del 1261 fins el 1308, hi quedaren plasmats els fets de la Companyia Catalana d'Orient.

Va escriure:

1. Historia Byzantina ;
2.   (autobiografia potica);
3. Epitome in universam fere Aristotelis Philosophiam ;
4. Epitome Philosophiae Aristoteliae;
5. ;
7. De Processione Spiritus Sancti;
8. ;
9. Diverses obres menors;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255898" title="Paci" nonfiltered="4536" processed="4526" dbindex="99690">


Onomstica:

Luci Juni Paci, militar rom.
Paci de Barcino, bisbe de Barcelona vers el 370 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255899" title="Parc de Catalunya" nonfiltered="4537" processed="4527" dbindex="99691">

El Parc de Catalunya s un parc situat al municipi de Sabadell, dins de la zona coneguda com l'eix Maci que es va inaugurar el 1992. Ocupa una extensi de 43 hectrees, des de l'Eix Maci fins a Can Rull, incloent la masia de Can Rull, una casa basilical amb vestigis arquitectnics del segle XV.  

Al parc hi ha dues escultures: Arbre de ferro d'Antoni Marqus, situada al centre del terreny, i A de barca de Joan Brossa, a la gespa del costat del llac. 

Histria.
El primer projecte de parc es va realitzar pels arquitectes Josep Renom i Joaquim Manich el 1929, tot i que no es va dur a terme.

L'any 1977 es va aprovar un pla per a construir 3.300 habitatges als terrenys del parc. 75 entitats ciutadanes de Sabadell van presentar recursos contra el pla, que es va aprovar igualment, i van emprendre altres accions a favor del parc, com un intent de plantada d'arbres, l'any 1979, que va ser prohibida pel governador civil.

L'ajuntament democrtic sorgit de les eleccions de 1979 va iniciar el procs per a modificar el pla general i va comenar a comprar terrenys. El 1984 l'ajuntament va a arribar a ser propietari d'un 90% de terrenys del parc i va convocar un concurs d'idees. L'any 1986 es va presentar el projecte d'ordenaci del parc, realitzat pels arquitectes Joan Roig i Enric Batlle. Membres de 170 entitats de Sabadell van plantar arbres al parc. El 1988 es va aprovar definitivament el canvi de pla d'ordenaci per a construir l'Eix Maci i el parc de Catalunya. Un conveni amb l'INCASOL va facilitar l'operaci Eix Maci, amb la construcci de comeros i oficines. Els beneficis que va generar aquesta operaci es van invertir ntegrament en la construcci del parc. El 1989 van comenar les obres del parc i el 1992 se'n va inaugurar la primera part. El 1993 va entrar en servei l'observatori astronmic i el 1996 la urbanitzaci del sector Can Rull i el tren en miniatura. 

El llac artificial.

El llac artificial del parc de Catalunya t una capacitat d'uns sis milions de litres. S'omple amb l'aigua d'un pou que s tractada i filtrada per obtenir un ecosistema equilibrat. Es porta un control peridic de la qualitat de l'aigua del llac, com tamb de la xarxa de les fonts pbliques. El salt d'aigua de quatre metres d'alada juntament amb el brollador de la part central formen una visi espectacular. L'estany superior del llac s'alimenta de cinc raigs d'aigua i d'un bano, mentre que a l'estany inferior hi ha uns brolladors a les parts buides de les lletres "Parc de Catalunya".

L'observatori Astronmic.
A la part ms alta del parc hi ha ubicat un observatori astronmic. s un edifici municipal gestionat per l'Agrupaci Astronmica de Sabadell, entitat de gran prestigi en el mn cientfic i amb gran nombre de socis. Hi ha una exposici permanent, una biblioteca i el telescopi privat ms gran d'Europa. Es fan sessions pbliques d'observaci a hores convingudes. T un auditori per a 40 persones.

Equipaments del Parc.

 Amfiteatre per concerts i actuacions.
 Embarcador (disposen de 15 barques i 5 patins per llogar).
 Ferrocarril;
 Pista de Gel (noms a l'hivern);
 Pista de monopatins i patins;
 Pista urbana bicitrial;
 Zona d'esbarjo per a gossos;
 Parc infantil;
 Zona amb aparells de gimnstica per a la gent gran;
 Zona Wi-fi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255900" title="Luci Juni Paci" nonfiltered="4538" processed="4528" dbindex="99692">
Luci Juni Paci (Lucius Junius Pacianus) fou un militar rom. Va servir sota Juli Csar a Hispnia el 45 aC i fou enviat pel seu cap, amb sis cohorts i un cos de cavalleria per defensar lia, que era atacada pels pompeians. El seu nom (Pacianus o Paccianus) apareix tamb com Paciacus, que no s un nom rom, i s'ha proposat llegir tamb Paciaecus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255901" title="Operaci (matemtiques)" nonfiltered="4539" processed="4529" dbindex="99693">
En el seu significat ms simple en matemtiques i lgica, una operaci s una acci o procediment que produeix un valor nou a partir d'un o ms valors d'entrada. Hi ha dos tipus comuns d'operacions: unries i binries. Les operacions unries impliquen noms un valor, com la negaci i les funcions trigonomtriques. Les operacions binries, d'altra banda, prenen dos valors, i inclouen suma, resta, multiplicaci, divisi, i exponenciaci.

Les operacions poden implicar objectes matemtics diferents dels nombres. Els valors lgics cert i fals es poden combinar emprant operacions lgiques com ara la conjunci -i-, la disjunci -o- i la negaci -no. Es poden efectuar operacions de suma i resta amb vectors. Les rotacions es poden combinar utilitzant la operaci composici de funcions, que realitza primer una rotaci i llavors, sobre el resultat de la primera rotaci, l altra. Les operacions amb conjunts inclouen les operacions binaries uni i intersecci i la operaci unria de complement. Les operacions amb funcions inclouen la composici de funcions i la convoluci.

Pot ser que les operacions no estiguin definides per a tots els valors possibles. Per exemple, en el conjunt dels nombres reals, 1 no es pot dividir entre 0 i no es poden obtenir arrels quadrades dels nombres negatius. Del conjunt dels valors per als quals una operaci est ben definida se n diu el seu  domini. Del conjunt que cont els valors produts per la operaci se n diu el codomini, per del conjunt format noms pels valors que s obtenen com a resultat de l'operaci se n diu el seu  recorregut . Per exemple, en el conjunt dels nombres reals, la operaci d'extraure l'arrel quadrada noms produeix nombres no negatius; el seu codomini s el conjunt dels nombres reals per el seu recorregut s el conjunt dels reals no negatius.

Les operacions poden implicar objectes de tipus diferents. Per exemple, un vector es pot multiplicar per un escalar per a obtenir un altre vector. En canvi l'operaci producte escalar de dos vectors dona un escalar. Les operacions poden tenir o poden no tenir certes propietats, per exemple poden ser associatives, commutatives, anticonmmutatives, idempotents, i aix.

Dels valors que es combinen se n diu operands, arguments, o entrades, i del valor obtingut se n diu el valor, el resultat, o la sortida. Les operacions poden tenir dos arguments, ms de dos, o menys.
Una operaci s semblant a un operador, per el punt de vista s diferent. Per exemple, es parla sovint de l operaci de sumar o de l operaci addici quant se centra l'atenci en els operands i en el resultat, per es diu operador addici (rarament operador de l'addici) quan se centra l'atenci en el procs o des d'un punt de vista ms abstracte, la funci +: SS   S.

Definici general.

Una operaci   s una funci de la forma   : X1     Xk   Y.  Dels conjunts Xj se n diu els dominis de la operaci, del conjunt Y se n diu el codomini de l'operaci, i del nombre enter fix, no negatiu k (el nombre d arguments) se n diu el tipus o l'arietat de la operaci. Aix una operaci unaria t arietat 1, i una operaci binaria t arietat 2. De una operaci que tingui arietat zero se n diu una operaci nullria, i s simplement un element del codomini Y. D'una operaci que t arietat k, se n diu una operaci k-ria. Per tant, una operaci k+1-ria s una relaci funcional en els seus primers k dominis. 

El que s ha dit abans defineix el que normalment es diu una operaci finit-ria, referint-se al fet que el nombre d arguments, k, s finit. Hi ha extensions bvies on l'arietat es pren de forma que sigui un ordinal o un cardinal infinit, o fins i tot un conjunt arbitrari que indexi els arguments.

Sovint, la utilitzaci de la expressi operaci implica que el domini de la funci s una potncia del codomini. Aix no es de cap manera sempre aix, com es pot veure als exemples de ms amunt.

Vegeu tamb.
 lgebra;

Casos especials.
 Operaci unria;
 Operaci binria;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255902" title="Paci de Barcino" nonfiltered="4540" processed="4530" dbindex="99694">

Paci (Pacianus) fou bisbe de Barcelona vers el 370 i va morir a avanada edat sota Teodosi I el Gran abans del 395.

Jernim l'esmenta per la seva castedat i eloqncia i diu que va escriure diverses obres, una contra els novacians (que es conserva) i una titulada , llat Cernus. Tamb consta que va escriure un tractat de nom Paraenesis sice Exhortatorius Libellus ad Poenitentiami, on diu que va escriure un llibre anomenat Cervtulus que seria probablement la esmentada obra Cernus. Finalment consta un llibre de Paci sobre el baptisme per s del catecmens.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255905" title="Pacil" nonfiltered="4541" processed="4531" dbindex="99695">
Pacil (Pacilus) fou un nom rom de famlia de la gens Fria (patrcia).

El ms destacats dels que van portar aquest nom foren:

Gai Furi Pacil Fus. cnsol el 441 aC ;
Gai Furi Pacil (cnsol 412 aC), cnsol el 412 aC ;
Gai Furi Pacil (cnsol 251 aC), cnsol el 251 aC ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255906" title="Gai Furi Pacil" nonfiltered="4542" processed="4532" dbindex="99696">


Onomstica:

Gai Furi Pacil Fus. cnsol el 441 aC ;
Gai Furi Pacil (cnsol 412 aC), cnsol el 412 aC ;
Gai Furi Pacil (cnsol 251 aC), cnsol el 251 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255909" title="Gai Furi Pacil Fus" nonfiltered="4543" processed="4533" dbindex="99697">
Gai Furi Pacil Fus (Caius Furius Pacilus Fusus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 441 aC amb Mani o Marc Papiri Cras I. 

Fou censor el 435 aC amb Marc Gegani Macer; fou llavors quan es va establir la censura; els censors primer van fer el cens en pblic al Camp de Mart. Mamerc Emili Mamerc, que havia proposat rebaixar el perode de cinc anys a la censura fins a un any i mig, fou excls de la seva tribu i rebaixat a la condici d'erari. 

El 426 aC fou trib amb potestat consular i fou derrotat a una batalla contra Ves.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255910" title="Gai Furi Pacil (cnsol 412 aC)" nonfiltered="4544" processed="4534" dbindex="99698">
Gai Furi Pacil (Caius Furius Pacilus) fou un magistrat rom, fill de Caius Furius Pacilus Fusus. Fou cnsol rom el 412 aC juntament amb Quint Fabi Vibul Ambust.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255912" title="Presa de Sagunt" nonfiltered="4545" processed="4535" dbindex="99699">
La pressa de Sagunt per Annbal, va ser el detonant de la Segona Guerra Pnica (219 aC - 202 aC). 

En el tractat de l'Ebre de l'any 226 aC, Cartago i Roma acorden limitar les respectives rees d'influncia fixant com a frontera el riu Ebre. 

El 219 aC Roma, tement la fora d'Annbal a la pennsula Ibrica, va establir una aliana amb la ciutat de Saguntum (l'actual Sagunt), que es va transformar en protectorat. Annbal ho va entendre com un trencament del tractat i assetj la ciutat, que deman ajuda a Roma, que es limit a exigir-li a Annbal que retirs el seu exrcit. Desprs de vuit mesos de setge, Sagunt finalment caigu el 218 aC. El Senat rom entn que viola el tractat i ho interpreta com una agressi. Roma i Cartago entrecreuen declaracions de guerra (218 aC), donant inici, d'aquesta manera a la Segona Guerra Pnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255913" title="Gai Furi Pacil (cnsol 251 aC)" nonfiltered="4546" processed="4536" dbindex="99700">
Gai Furi Pacil (Caius Furius Pacilus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 251 aC juntament amb Luci Cecili Metel, durant la Primera Guerra Pnica. Fou enviat a Siclia per oposar-se a sdrubal. Els soldats romans tenien por als elefants cartaginesos i Furi i el seu collega van restar inactius sense atacar a l'enemic; Pacil va retornar a Itlia amb part de les forces i llavors sdrubal va aprofitar per atacar Panormos, per fou derrotat per Metel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255915" title="Sexti Paconi" nonfiltered="4547" processed="4537" dbindex="99701">
Sexti Paconi (Sextius Paconianus) fou un dels ms durs i poc escrupolosos agents de Sej, durant el regnat de l'emperador Tiberi. Va compartir la caiguda del seu cap.

Fou condemnat a mort el 32, amb possibilitat de salvar-se si donava informaci, i com que ho va fer es va salvar. Va romandre en pres fins l'any 35 quan fou assassinat per haver escrit a la pres un libel contra Tiberi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255918" title="Casa Ramon Casas" nonfiltered="4548" processed="4538" dbindex="99702">


La Casa Ramon Casas, s un edifici modernista situat al nmero 96 del Passeig de Grcia de Barcelona. 

El pintor Ramon Casas, pertanyent a l'alta burgesia, va encarregar a l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa (1845-1919), la realitzaci d'aquest edifici on es va traslladar a viure. 

El projecte s de l'any 1898 i la faana es va executar en pedra llaurada magnficament, s d'admirar els ornaments de les balconades, especialment el corregut de la primera planta, aix com la rematada de la faana amb una mateixa decoraci repetida sobre una filera de petites finestres corresponents a l'ltima planta de l'edifici. 

La porta de dues fulles s de fusta i forja d'una gran elegncia amb ornaments de metall daurat molt excellents. 

El pis principal on va tenir la seva residncia Casas, est ocupat per la franqucia Vinon, per encara es pot veure part de la decoraci de cermica i de la forja efectuada per Josep Orriols i els germans Flinch respectivament.
Bibliografia.
Permanyer, Llus (1992), Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa. ISBN 84-344-0723-5.
Enllaos externs.

Pobles de Catalunya. Fitxa Casa Ramon Casas;
Sobre la Casa Ramon Casas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255919" title="Marc Paconi" nonfiltered="4549" processed="4539" dbindex="99703">
Marc Paconi (Marcus Paconius) fou un llegat de Sil, procnsol d'sia.

Va ser un dels acusadors del procnsol el 22.

Ms tard fou condemnat a mort per Tiberi acusat de traci. 

Fou el pare de Paconi Agrip.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255922" title="Aureli Pacoros" nonfiltered="4550" processed="4540" dbindex="99704">
Aureli Pacoros (Aurelius Pacorus) fou rei d'Armnia en dates desconegudes a la primera meitat del segle II.

Apareix a una inscripci en grec, i va viure al temps dels Antonins vers el 140. De la inscripci resulta que Aureli va adquirir una tomba per ser enterrat ell mateix i el seu germ Aureli Meridates, i que ambds vivien a Roma on un d'ells va morir. Alguns erudits pensen que fou el mateix Pacoros que fou rei del 161 al 163 i fou deposat per Luci Ver, per com que aquest sembla que era un prncep part, i Aureli Pacoros, pel nom, era client dels aurelis romans i probablement ciutad rom, el ms probable es que es tracti de dos reis diferents. Aureli hauria succet a una data incerta posterior al 120 a Vologs, posat al tron per Adri, i hauria regnat fins a la seva mort entre el 140 i el 144. 

Un Pacoros apareix a la mateixa poca com a rei dels lazes, installat al tron per Anton Pius, que podria ser un cap local o be que el pas dels lazes havia estat agregat al regne d' Armnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255925" title="Pacoros d'Armnia" nonfiltered="4551" processed="4541" dbindex="99705">
Pacoros fou rei d'Armnia del 161 al 163.

Era un prncep part i fou installat pel rei Vologs III de Prtia que va expulsar al rei Sohemo, que era senador i cnsol de Roma. El 163 Marc Aureli i Luci Ver van enviar al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destruda i fou substituda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kainpolis, dissenyada per l'arquitecte Suides, i que podria correspondre a Valarshapat (segons Moiss de Khoren); all es va installar una guarnici romana.

Probablement no era el mateix rei que Aureli Pacoros, que va regnar abans que Sohemo.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255926" title="Defenestraci de Praga" nonfiltered="4552" processed="4542" dbindex="99706">
L'incident conegut com la defenestraci de Praga s generalment considerat com el detonant de la Guerra dels 30 anys.  El 23 de maig de 1618, representants conspicus de l'aristocrcia bohmia (disconforme amb l'elecci de Ferran, duc d'Estiria i catlic convenut com emperador del Sacre Imperi Rom-Germnic, el qual incloa a Bohmia), van prendre a dos governadors imperials i al seu secretari i els van llanar a travs de les finestres del castell de Hradcany, a Praga. 

Tot i que van caure sobre un munt de fems i cap d'ells va sofrir lesions serioses (al contrari que en la primera defenestraci de Praga, esdevinguda 200 anys abans i en la qual van morir set regidors), aquest esdeveniment, conegut com la segona defenestraci de Praga es pren com punt de referncia del comenament de la rebelli bohmia, tot i que, de fet, ja s'estava gestant molt temps abans. Ben aviat el conflicte bohemi es va estendre a la totalitat dels Pasos txecs, (Bohmia, Silsia, Luscia i Morvia), que ja estaven dividits per enfrontaments entre catlics i protestants. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255928" title="Pacoros (coper)" nonfiltered="4553" processed="4543" dbindex="99707">
Pacoros (Pacorus) fou un notable part contemporani d'un altra Pacoros, el fill del rei Orodes. Tenia el crrec de coper del rei.

Quan el prncep Pacoros va derrotar a Saxa, qestor de Marc Antoni (any 40 aC) i va assolar part de Sria, Antgon, fill d'Aristbul II, li va demanar ajut per assolir el tron de Judea; el prncep Pacoros va enviar a la zona al coper Pacoros (segons Flavi Josep) i al general Bazafarnes, al front d'un fort exrcit, que es va presentar a Jerusalem que es va rendir. Hirc II i Fasael van caure presoners poc desprs, i Herodes el Gran va fugir i va arribar a Roma. Pacoros el coper ja no torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255929" title="Pactumeu Magne" nonfiltered="4554" processed="4544" dbindex="99708">
Pactumeu Magne (Pactumeius Magnus) fou un rom de rang consular.

Apareix com a cnsol sufecte el 183. Va tenir una filla de nom Pactumea Magna, esmentada al Digest. Pactumeu Andrstenes, que tamb apareix al Digest, fou un llibert de Pactumeu Magne.  Fou executat per orde de Cmmode.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255932" title="Pacties" nonfiltered="4555" processed="4545" dbindex="99709">
Pacties (Pactyas, Paktas ) fou un funcionari persa per nadiu de Ldia.

Quan Ldia fou conquerida (546 aC) Cir II el Gran el va nomenar recaptador d'impostos del regne. Quan Cir va retornar a Ecbatana, Pacties va organitzar la revolta nacional contra el governador Tabalos i amb els impostos que havia recaptat va contractar mercenaris i va aconseguir mobilitzar a la gent de la costa. Al front de l'exrcit aix organitzat va avanar cap a Sardes i va assetjar a Tabalos a la ciutadella. 

Cir, assabentat del que passava, va enviar un exrcit dirigit per Mazares; quan els perses es van acostar, Pacties va fugir a Cyme (Cume), i Mazares va enviar un missatger a aquesta ciutat exigint l'entrega del rebel.  El habitants de Cume van preguntar a l'oracle d'Apollo a Brnquides, que va dir que la ciutat s'havia de rendir; Aristdic va demanar de consultar l'oracle una segona vegada, per la resposta fou la mateixa; per com que no volien entregar a Pacties el van enviar a Mitilene; quan van saber que Mitilene es preparava per rendir-se, van enviar un vaixell a aquesta ciutat que va rescatar a Pacties i el va portar a Quios. Finalment foren els habitants de Quios els que el van entregar a canvi de la possessi d' Atarneus. 

Els perses el van mantenir en custodia per enviar a Cir, per de la seva sort final, tot i que previsible, no se'n t informaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255933" title="Mitchell Baker" nonfiltered="4556" processed="4546" dbindex="99710">


Winifred Mitchell Baker, ms coneguda com a simplement Mitchell Baker, s l'executiva en cap de la Corporaci Mozilla, una subsidiria de la Fundaci Mozilla que coordina el desenvolupament dels programes d'Internet de codi obert de Mozilla, com el navegador web Mozilla Firefox o el client de correu electrnic Mozilla Thunderbird. Formada com a advocada, Baker coordina els negocis i forma part del consell d'administraci de la Fundaci i de la Coorporaci Mozilla. El 2005 la revista Time la va incloure entre les 100 persones ms influents del mn.

Enllaos externs.
 Bloc de Mitchell Baker ;
 Staff de mozilla.org  (inclou informaci de la feina de Baker a mozilla.org) ;
 Biografia de l'OSA Fundation sobre Mitchell Baker ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255936" title="Baiazet II" nonfiltered="4557" processed="4547" dbindex="99711">


Baiazet II (turc otom:             B yez d-i s n , turc:  Bayazid, Bayezid o Beyaz t) (gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser sold de l'Imperi Otom de 1481 a 1512.

 Primers anys .

Va nixer a Demtica o Dimetoka (actual Didymoteicho), a Trcia, fill de Mehmet II (1451-81 i Gulbah r Kh tun, una grega ortodoxa de sang noble. Sota el seu pare fou governador d'Amasya i va participar a la guerra contra Uzun Hasan dels ak koyunlu, participant a la batalla d'Otluk Beli el 1473.

 La successi .

A la mort del pare va esclatar un conflicte per la successi amb el seu germ Djem, governador de Karaman amb seu a Konya. Va triomfar sobre el seu germ a la batalla de Yenishehir (juny de 1481) i Djem va fugir a Sria i desprs a Egipte. Amb suport del sult mameluc Kaitbay va reunir noves forces per va fracassar i es va refugiar a Rodes (juliol de 1482) amb els cavallers que el van enviar a Frana (setembre). Mentre Djem va ser viu (va morir el febrer de 1495) no va poder actuar amb llibertat per temor a una invasi del pas amb suport occidental.

 Primeres campanyes .

El 1483 va conquerir l'Hercegovina; a la campanya moldava del 1484 va conquerir la fortalesa de Kilia (a l'estuari del Danubi) i Akkerman (a la desembocadura). Entre 1485 i 1491 es va fer la campanya d'Egipte, a Cilcia, poc afortunada, doncs van patir diverses derrotes i especialment a la batalla d'Agha  ayru prop d'Adana (agost del 1488) fins que el 1491 es va signar la pau.

El 1492 va iniciar una ofensiva a Bsnia fins 1495, passant el Danubi i el Save i entrant als ducats austracs d'Estria, Carniola i Carntia. Derrotats els otomans a Villach (1492) van triomfar en canvi sobre les forces croates a Adbina (1493); finalment el 1495 es va signar una treva amb Hongria.

El 1497 Polnia va comenar una campanya per arribar a la mar Negra, i va ocupar Kilia i Akkerman, sotmetent Moldvia. Per els moldaus, amb suport de Baiazet, van oferir resistncia i van acabar rebutjant als polonesos a la fortalesa de Suceava i en la retirada els polonesos foren derrotats a Kozmin a la Bukovina (octubre de 1497); els ghazis otomans, amb suport de moldaus i trtars, van passar a l'ofensiva i van assolar Podlia i Galtzia (estiu del 1498); un segon atac a Galtzia a la tardor fou rebutjat degut als temporals de neu. El 1499 Polnia i Moldvia van signar la pau i tot seguit es va concertar una treva entre Polnia i els otomans.

Guerrra amb Vencia .

Baiazet es va dedicar a reforar la seva artilleria i la flota, construint gran nombre de vaixells als ports de la mar Egea i mar Adritica. L'amenaa sobre els enclavaments venecians a Morea, Albnia i Dalmcia, comenada pels ghazis, va tenir com a resposta la presncia de mercenaris grecs, cretencs i albanesos. Finalment Baiazet va declarar la guerra a Vencia el 1499. Rebutjada la flota veneciana cap a Zante, Lepant va caure en mans dels turcs l'agost de 1499. Fins i tot es van fer incursions al Friule, i van arribar fins a Vicenza. A Morea les fortaleses de Modon, Koron i Navarino es van rendir als otomans (1500) i a Albnia es va rendir Durazzo (1501). Vencia va demanar la pau el 1502 i per un acord final signat el 1503 va renunciar a Lepant, Modon, Koron, Navarino i Durazzo.

 Relacions amb els safvides .

El 1499 Ismail I havia comenat l'establiment del poder safvida xita a Prsia. El 1502 Baiazet va ordenar la deportaci dels xites de l'sia Menor cap a Morea i va reforar les guarnicions de la frontera oriental. El 1507/1508 Ismail I en guerra contra l'emir Ala al-Dawla d'Elbistan, va ocupar el Diyar Bakr i part del Kurdistan. El 1511 va esclatar una revolta xita a Tekke; els rebels van saquejar Kutahya, i van avanar cap a Brusa, per foren rebutjats per forces otomanes superiors en nombre i derrotats completament entre Kayseri i Sivas (estiu del 1511). En aquesta guerra va morir el cap rebel Shah Kuli, per tamb el gran visir otom Ali Pasha.

 Guerres de sucessi .

Els dos fills de Baiazet, Ahmed (governador d'Amasya) i Selim (governador de Trebisonda) aspiraven a la successi (el fill gran Korkud, no tenia suports i estava apartat de la cursa per succeir al pare). El 1511 Selim va fugir cap a Kaffa a Crimea, on va obtenir el suport del khan trtar, va creuar el Danubi amb les forces que li eren lleials i va exigir del seu pare el govern d'una provncia als Balcans. En aquell moment el sult estava ocupat amb la revolta de Shah Kuli i va accedir a la petici, i per mig d'un tractat li va concedir el govern de la provncia de Semndria. Selim tenia por de que el gran visir Ali Pasha, en cas de triomfar sobre els rebels xites, pogus posar al tron a Ahmed, i en previsi va avanar cap a Adrianpolis on residia Baiazet, que es va retirar cap a Istanbul i es va aturar a Ughrashderesi prop de Corlu; els genssers van restar lleials al vell sult i el 3 d'agost de 1511 Baiazet va derrotar a Selim, que va haver de fugir cap a Crimea.

Llavors Ahmed va avanar cap a Istanbul esperant creuar els estrets i esdevenir sult, per disturbis a la capital provocats pels genssers (que tot i restar lleials a Baiazet eren favorables a Selim i no acceptaven a Ahmed), el van ver dubtar, que finalment va decidir establir el seu poder a sia Menor i entrar aix en rebelli oberta contra el seu pare. En aquestes condicions Baiazet va cridar a Selim, que era a Kaffa, i li va retornar la provncia de Semndria. Ara el temor de Baiazet era una possible aliana entre Ahmed i Ismail I. Els genssers pressionaven i finalment Baiazet II va abdicar a favor de Selim l'abril del 1512. El sult es va retirar a Demtica per va morir durant el viatge  (26 de maig de 1512).

 Judici general .

Com el seu pare, Baiazet II va ser un mecenes de les cultures orientals i occidentals i, s'implic en el correcte funcionament de la poltica interior guanyant-se l'eptet de "El Just". Les campanyes per conquerir la pennsula de Morea, en poder dels venecians, foren degudes a que la considerava com una regi clau per afermar el control naval otom a la Mediterrnia oriental.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255937" title="Checkpoint Charlie" nonfiltered="4558" processed="4548" dbindex="99712">


El Checkpoint Charlie va ser el ms fams dels passos fronterers del Mur de Berln entre 1945 i 1990. Es trobava al Friedrichstrae, i obria el pas a la zona de control nord-americ amb la sovitica - on actualment s'uneixen els barris de Mitte i Kreuzberg. Noms es permetia el seu s a empleats militars i d'ambaixades dels aliats, estrangers, treballadors de la delegaci permanent de la RFA i funcionaris de la RDA. 

La denominaci Charlie procedeix de l'alfabet fontic de l'OTAN, i s la seva tercera lletra. Checkpoint Alpha era el pas d'autopista a Helmstedt, Checkpoint Bravo el pas d'autopista a Dreilinden. 

El Checkpoint Charlie va ser escenari de fugides espectaculars de Berln Est, algunes especialment trgiques com la mort de Peter Fechter, dessagnat en 1962 davant els ulls dels qui habitaven Berln Oest. 

Incident del Checkpoint Charlie de l'octubre de 1961.

Com a conseqncia de l'intent per part de la prefectura del SED de restringir els drets que com aliats tenien a Berln els poders occidentals, a l'octubre de 1961 tancs sovitics i nord-americans es van posicionar enfrontats amb munici pesada. 

Demolici.
El punt de control va ser demolit el 22 de juny de 1990, de manera que llevat del que hi ha al Museu del Mur, del Checkpoint Charlie no en va quedar res que ho records, fins al 13 d'agost de 2000, quan es va inaugurar una reconstrucci de la primera caseta de control, idntica excepte en els sacs de sorra, que ara estan farcits de ciment.

Actualitat.
En l'actualitat el Checkpoint Charlie s una de les atraccions turstiques de Berln. A part del lloc tamb es pot veure el museu dedicat a la histria del mur, l'ltima bandera del Kremlin i diversos fragments de la separaci alemanya. Del 31 d'octubre de 2004 fins al 5 de juliol de 2005 hi va haver tamb un polmic monument a les vctimes del rgim de la RDA

Enllaos externs. 

 Checkpoint Charlie 360 Panorama;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255944" title="Best of DAF" nonfiltered="4559" processed="4549" dbindex="99713">


Best of DAF s el set disc (la seva primera recopilaci) del grup de msica electrnica Deutsch-Amerikanische Freundschaft. Fou publicada a l'any 1988, desprs que el seu anterior disc, 1st step to heaven, aparegus al segell Ariola.

La recopilaci es concentra en els tres discos que DAF van editar entre els anys 1981 i 1982, que contenen el seu material ms conegut i influent. El disc inclou noves versions dels temes "Liebe auf den ersten Blick" i "Der Mussolini".

Temes.

 Verschwende Deine Jugend;
 Der Mussolini;
 Mein Herz Macht Bum;
 El Que;
 Ich Und Die Wirklichkeit;
 Die Gtter Sind Wei;
 Der Ruber Und Der Prinz;
 Liebe Auf Den Ersten Blick ('88 Remix);
 Im Dschungel Der Liebe;
 Prinzessin;
 Greif Nach Den Sternen;
 Kebabtrume;
 Die Lippe;
 Als Wr's Das Letzte Mal;
 Der Mussolini (Original Version);
 Liebe Auf Den Ersten Blick (Original Version);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255945" title="Rattus annandalei" nonfiltered="4560" processed="4550" dbindex="99714">

Rattus annandalei  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia, Malisia i Singapur. 

Referncies.

 Baillie, J. 1996.  Rattus annandalei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255951" title="Rattus argentiventer" nonfiltered="4561" processed="4551" dbindex="99716">

Rattus argentiventer  s una espcie de rosegador  que viu al sud-est d'sia. 

Referncies.
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255952" title="Rattus baluensis" nonfiltered="4562" processed="4552" dbindex="99717">
 
Rattus baluensis s una espcie de rosegador  que viu a Malisia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus baluensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255954" title="Rattus bontanus" nonfiltered="4563" processed="4553" dbindex="99718">

Rattus bontanus  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus bontanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255957" title="Rattus burrus" nonfiltered="4564" processed="4554" dbindex="99719">

Rattus burrus  s una espcie de rosegador  que viu a l'ndia.

Referncies.

 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255959" title="Rattus colletti" nonfiltered="4565" processed="4555" dbindex="99720">

Rattus colletti  s una espcie de rosegador  que viu a Austrlia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus colletti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 12 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255960" title="Garita Kilmetro 26" nonfiltered="4566" processed="4556" dbindex="99721">
La garita Kilmetro 26 s un punt d'inspecci federal operat pel govern mexic, situat a 26 km al sud de Nuevo Laredo, Mxic. Es generalment coneguda com a "Kilmetro veintisis", o "el veintisis". Ms de 4.000 camions hi passen cada dia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255963" title="Rattus elaphinus" nonfiltered="4567" processed="4557" dbindex="99722">

Rattus elaphinus  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus elaphinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255964" title="Rattus enganus" nonfiltered="4568" processed="4558" dbindex="99723">

Rattus enganus s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.

 Baillie, J. 1996.  Rattus enganus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255965" title="Rattus everetti" nonfiltered="4569" processed="4559" dbindex="99724">

Rattus everetti  s una espcie de rosegador  que viu a les Filipines.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus everetti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255967" title="Navarrete del Ro" nonfiltered="4570" processed="4560" dbindex="99725">
Navarrete del Ro, s una poblaci de Terol adscrita al municipi de Calamocha, a la Comunitat Autnoma de l'Arag.

 Situaci .
Es troba a la conca del riu Pancrudo (afluent del Jiloca), a uns 4 km de Calamocha, municipi del qu des de 1971 forma part. La seua poblaci s de 169 habitants (anomenats Navarretinos) que viuen principalment de l'agricultura i la ramaderia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255970" title="Rata de la Polinsia" nonfiltered="4571" processed="4561" dbindex="99726">

Rattus exulans  s una espcie de rosegador  que viu al sud-est asitic, a la major part de la Polinsia, Nova Zelanda, Fiji i Hawai. 

Referncies.
;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255973" title="Rattus feliceus" nonfiltered="4572" processed="4562" dbindex="99727">

Rattus feliceus  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus feliceus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 12 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255974" title="Mn Divers" nonfiltered="4573" processed="4563" dbindex="99728">
Mn Divers s un diari en lnia en catal especialitzat en informaci sobre nacions sense estat i minories, drets humans, i conflictes al mn. Es publica des de l'any 2006.

A banda de les notcies d'actualitat, el web inclou una petita obra de consulta que cont informaci histrica, poltica i lingstica sobre les principals nacions i pobles sense estat del planeta.


Enllaos externs.
Mn Divers;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255975" title="Enclavament" nonfiltered="4574" processed="4564" dbindex="99729">
En geografia poltica, un enclavament s una part de territori d'un estat sobir que est completament envoltat per un territori estranger. Si un altre pas t sobirania sobre ell, pot ser anomenat exclavament.

 Qu es pot denominar Enclavament.
Per extensi un enclavament s un territori administratiu que est envoltat o enclavat dintre d'un altre, que b pot ser districte, municipi, provncia, comunitat autnoma, pas, estat, etc., (per exemple: el municipi de Llvia pertany a Espanya i est enclavat a Frana; tamb a Espanya, el municipi de Petilla de Aragn pertany a la Comunitat Foral de Navarra i es troba envoltat per la Comunitat Autnoma d'Arag). Tamb per extensi un enclavament s un territori caracteritzat per un grup tnic, poltic o religis que est envoltat o enclavat dintre d'altres grups ms extensos i de caracterstiques diferents als primers (per exemple: el Barri Xins de Los ngeles). 


Pasos que sn enclavaments.
Certs pasos sobirans s'anomenen enclavats quan estan completament envoltats per un altre. Existeixen tres pasos d'aquest gnere: 

La repblica de San Marino, enclavat a Itlia. 

La Ciutat del Vatic, envoltada per la ciutat de Roma, Itlia. 

El Regne de Lesotho, dintre de Sud-frica. 

En el passat existien molts pasos d'aquest tipus a Europa, per exemple el principat de Salm. 

Pasos costaners.
Certs pasos estan completament envoltats per un altre, llevat de una petita secci costanera que els permet tenir accs a aiges internacionals. Aquest accs se sembla per altra banda ms a un corredor: 

El ms tpic dels pasos d'aquest tipus s Gmbia, a la qual noms una franja litoral de 50 km li impedeix estar totalment enclavada a Senegal. 

El Soldanat de Brunei, dintre de Malisia. 

El Principat de Mnaco, al sud de Frana. 

Encara que Canad o Portugal, per exemple, estiguin vorejats noms per un altre pas, generalment es considera que tenen prou accs a les aiges internacionals com per a no trobar-se en aquesta categoria.

Fragments.
El territori rus de Kaliningrad s un fragment limtrof amb Polnia i Litunia. 

Certs territoris no poden pertnyer al pas que t la sobirania de les aiges internacionals. Se'ls considera fragments separats ms que enclavaments veritables: 

Les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla en la costa nord d'frica. 

La vila catalana de Llvia (provncia de Girona, a Espanya), en la frontera amb Frana. 

La colnia anglesa de Gibraltar, en la costa meridional d'Espanya. 

Oecussi-Ambeno, un fragment de Timor Oriental, dintre de la illa indonsia de Timor. 

Cabinda, un territori que pertany a Angola envoltat per la Zaire i la Repblica del Congo. 

El territori rus de Kaliningrad, entre Polnia i Litunia, que, abans de la Segona Guerra Mundial era la ciutat alemanya de Knigsberg, la capital de Prssia Oriental, un exclavament alemany. 

El territori de Najichevan, pres per Azerbaitjan i envoltat per Armnia, Turquia i Iran. 

Nombrosos pasos possexen de fet fragments solts que no poden ser arribats a a peu sense trepitjar altre pas. Alaska, separada dels Estats Units d'Amrica, s un exemple extrem per, almenys hi ha altres dos fragments d'USA als quals no es pot arribar fins a ells a peu sense penetrar a Canad: Point Roberts en el nord-oest de l'estat de Washington i Northwest Angle a Minnesota. La costa meridional de Crocia est separada del pas pel petit corredor de Neum, que pertany a Bsnia i Hercegovina. 

Regions enclavades dintre de pasos.
Des del punt de vista tnic diverses regions d'Amrica del Sud en diferents pasos es consideren enclavaments econmics i es distingeixen d'altres regions dels seus respectius pasos pel predomini de poblaci dispersa pertanyent a tnies negres o indgenes. Entre aquestes es poden esmentar: 

Les regions litorals del sud occident de Panam (Darin), occident de Colmbia (Choc i faixa occidental de Valle, Cauca i Nario) i noroccident d'Equador (Esmeraldas). 

Les terres baixes amazniques a Veneuela, Colmbia, Equador, Per i Bolvia, habitades per poblaci indgena dispersa. 

Hi ha un altre exemple d'enclavament tnic a sia, com s el de Nagorno-Karabaj a l'Azerbaitjan amb poblaci armnia. 


Enclavaments provincials a Espanya.
 Enclavament de Trevio: enclavament de Burgos a laba, format per dos municipis. ;
 Ordua: municipi de Biscaia entre laba i Burgos. ;
 Valle de Villaverde: municipi de Cantbria a Biscaia. ;
 Berzosilla: municipi de Palncia entre Cantbria i Burgos. ;
 Cezura: enclavament de Palncia a Cantbria. Pertany al municipi de Pomar de Valdivia. ;
 Lastrilla: enclavament de Palncia a Cantbria. Pertany al municipi de Pomar de Valdivia. ;
 Villodrigo: municipi de Palncia a Burgos. ;
 Quintanilla del Molar i Roales de Campos: enclavament de Valladolid entre Lle i Zamora. Format per dos municipis. ;
 Sajuela: enclavament de Burgos a La Rioja. Pertany al municipi de Miranda de Ebro. ;
 Ternero: enclavament de Burgos a La Rioja. Pertany al municipi de Miranda de Ebro. ;
 Petilla de Aragn: dos enclavaments de Navarra a Saragossa. ;
 Llvia: municipi de Girona a Frana. ;
 Rac d'Adems: enclavament de Valncia entre Conca i Terol. Format per set municipis. ;
 Dehesa de la Cepeda: enclavament de Madrid entre vila i Segvia. Pertany al municipi de Santa Mara de la Alameda. ;
 Rincn de Anchuras: enclavament de Ciudad Real entre Badajoz i Toledo. Format pel municipi d'Anchuras. ;
 Torrejn del Rey (Guadalajara) t un enclavament en la provncia de Madrid (Valdeavero). ;
 Fuente Palmera (Crdova) t un enclavament en la provncia de Sevilla (cija);

Vegeu tamb.
 Periclavament ;
 Exclavament;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255977" title="Rata dels matolls" nonfiltered="4575" processed="4565" dbindex="99730">

Rattus fuscipes s una espcie de rosegador  que viu a Austrlia.

Referncies.
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255978" title="Rattus giluwensis" nonfiltered="4576" processed="4566" dbindex="99731">

Rattus giluwensis  s una espcie de rosegador  que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Baillie, J. 1996.  Rattus giluwensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255979" title="Antoni Blvia i Esquirol" nonfiltered="4577" processed="4567" dbindex="99732">
Antoni Blvia i Esquirol (Lleida, 1915 - Caracas, 1994) fou un militar catal. Fill d'un metge, estudi als escolapis de Sarri i ben aviat milit en Estat Catal i en la francmaoneria. Quan esclat la guerra civil espanyola era fent el servei militar a Jaca i fou destinat a la 132 Brigada Mixta, de la que n'arrib a ser comandant. En acabar la guerra s'exili a Perpiny i desprs a Montalb, des d'on ajud a altres refugiats catalans. El mar de 1940 marx a Dover i d'ac a Londres, on treball en un hospital fins que el setembre de 1940 embarc cap a Santiago de Xile, on treball per l'aleshores ministre de sanitat, Salvador Allende i collabor amb el Centre Catal de Santiago de Xile. Desprs de diverses aventures empresarials, el 1952 va encapalar una delegaci universitria xilena que visit l'Argentina de Juan Domingo Pern, cosa que povoc la seva detenci.

El 1959 va fundar l'Acadmia de Cincies Poltiques de la Universitat de Santiago de Xile, el 1960 don classes de teoria poltica a la Universitat Central de Caracas i el 1961-1962 treball per al BIRD a Washington DC, al que s'integr el 1965 representant Veneuela. All va fer amistat amb Ambler Hodges Moss i el van visitar Raimon, Joan Manuel Serrat, Pau Casals i Felipe Gonzlez. El 1972 fou cap del departament de cincies econmiques a la Universitat Simn Bolvar de Caracas, crrec que ocup fins a la seva mort, i el 1976 rebutj treballar per a Josep Tarradellas, amb qui havia mantingut una relaci epistolar.

 Referncies .
 Jordi Finestres, Josep Llads, Mario Reyes Antoni Blavi, un illustre desconegut, a El Temps, 17 de mar de 1997;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255980" title="Pacuvis" nonfiltered="4578" processed="4568" dbindex="99733">
Pacuvis (Pacuvii) fou una famlia notable de Campnia.

s esmentada al temps de la Segona Guerra Pnica amb Pacuvi Calavi. Alguns romans tamb van portar el nom als darrers temps de la repblica i sota l'imperi, encara que pocs van destacar. Els principals pacuvis foren:
Marc Pacuvi, poeta trgic rom.
Sext Pacuvi, trib de la plebs el 27 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255981" title="Pacuvi" nonfiltered="4579" processed="4569" dbindex="99734">


Onomstica:

Marc Pacuvi, poeta trgic rom;
Sext Pacuvi, trib de la plebs el 27 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255982" title="Rattus hainaldi" nonfiltered="4580" processed="4570" dbindex="99735">

Rattus hainaldi  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus hainaldi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255983" title="Marc Pacuvi" nonfiltered="4581" processed="4571" dbindex="99736">
Marc Pacuvi (Marcus Pacuvius) (Brundusium, vers 220 aC-130 aC) fou un poeta trgic rom. Era fill d'una germana del poeta Enni (Jernim de Crdia diu que fou net d'Enni, per una filla). Va destacar en pintura i poesia i va pintar el temple d'Hrcules al forum boairum. Va viure molts anys a la ciutat de Roma on romania encara quan ja tenia 80 anys. Va florir vers el 154 aC. Va retornar a Brudusium al final de la seva vida i hi va  morir amb uns noranta anys d'edat.

Entre les seves obres cal esmentar:

Duiorestes (adaptaci al llat de Iphigeneia in Tauris d' Eurpides);
Paullus ;
Anchises;
Antiopa;
Armorurum Judicium;
Atalanta;
Chryses;
Dulorestes;
Hermiona;
Iliona;
Medus o Medea;
Niptra;
Periboea;
Tantalus (dubtosa);
Teucer ;
Thyestes;

De totes aquestes Antiopa i Dulorestes foren les ms famoses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255984" title="Rattus hoogerwerfi" nonfiltered="4582" processed="4572" dbindex="99737">

Rattus hoogerwerfi  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.

 Baillie, J. 1996.  Rattus hoogerwerfi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255985" title="Sext Pacuvi" nonfiltered="4583" processed="4573" dbindex="99738">
Sext Pacuvi (Sextus Pacuvius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 27 aC any en qu Octavi va rebre el ttol d'August amb el que seria conegut, i va proposar un plebiscit per donar el nom d'August al mes Sextilis. Probablement s el mateix personatge que l'esmenta com Pacuvi Taure. 

Un Sext Pacuvi Taure, que fou edil plebeu, va viure en una poca anterior. Un adulador de l'emperador August, de nom Sext Apudi, va canviar el seu nom per Sext Pacuvi en honor al trib que havia proposat el ttol d'August i el canvi del mes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255986" title="Peani" nonfiltered="4584" processed="4574" dbindex="99739">
Peani (Paeanius, ) fou l'autor d'una traducci de la historia d'Eutropi al grec.

Es tenen molt poques dades de Paeni per se suposa que va viure molt poc desprs del mateix Eutropi. La traducci que va fer es poc acurada per t certa elegncia. Fou editada per primer cop el 1590 a Frankfurt per F. Sylburg a la Romanae Historiae Scriptores.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255987" title="Rattus jobiensis" nonfiltered="4585" processed="4575" dbindex="99740">

Rattus jobiensis  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus jobiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255988" title="Peoni" nonfiltered="4586" processed="4576" dbindex="99741">


Onomstica:

Peoni d'Efes, arquitecte grec ;

Peoni de Mende, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255989" title="Rattus koopmani" nonfiltered="4587" processed="4577" dbindex="99742">

Rattus koopmani  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus koopmani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255990" title="Peoni d'Efes" nonfiltered="4588" processed="4578" dbindex="99743">
Peoni d'Efes (Paeonius, ) fou un arquitecte grec d'poca incerta, probablement entre el 420 aC i el 380 aC. 

En cooperaci amb Demetri va completar el gran temple d'rtemis a Efes comenat per Quersifr. Amb Dafnis de Milet va comenar a la ciutat de Milet el temple d'Apollo ms tard conegut con Didymaeum o temple d'Apollo Ddim, les runes del qual encara existeixen (aquest temple no es va arribar a acabar); el temple anterior d'Apollo a Milet havia estat destrut pels perses el 498 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255991" title="Rattus korinchi" nonfiltered="4589" processed="4579" dbindex="99744">

Rattus korinchi  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus korinchi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255992" title="Peoni de Mende" nonfiltered="4590" processed="4580" dbindex="99745">
Peoni de Mende (Paeonius, ) fou un escultor nadiu de Mende (Trcia).

Fou fams per haver executat esttues a l'entrada del prtic del temple de Zeus a Olmpia, i va fer tamb una esttua de bronze de Nike, que els messenis de Naupacte van dedicar a Olmpia. Va florir a l'entorn de l'olimpada 86 es a dir vers el 435 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255995" title="Rattus leucopus" nonfiltered="4591" processed="4581" dbindex="99746">

Rattus leucopus  s una espcie de rosegador  que viu a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus leucopus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255996" title="Parisades" nonfiltered="4592" processed="4582" dbindex="99747">


Parisades o Perisades fou el nom de diversos reis del Bsfor Cimmeri:

Parisades o Perisades, primera meitat del segle V aC;
Parisades I	348-311 aC;
Parisades II    vers 250 aC - vers 245 aC;
Parisades III  vers 180 - vers 150 aC;
Parisades IV vers 150 - vers 125 aC;
Parisades V  vers 125-108 aC;

Fou tamb el nom d'alguns prnceps del mateix regne, entre els quals:

Parisades (prncep), prncep (finals del segle IV aC);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255997" title="Parisades I" nonfiltered="4593" processed="4583" dbindex="99748">
Parisades o Perisades (Paerisades) fou rei del Bsfor Cimmeri.

Era fill de Leuc del Bsfor i va succeir al seu germ Esprtoc II en una data entre el 348 aC i el 339 aC. Va regnar uns 38 anys potser fins vers el 311 aC. Poques coses es coneixen del seu regnat per consta que vers el 333 aC va estar en guerra contra els escites de la frontera del regne; va ser amic dels atenencs, amistat iniciada pel seu pare Leuc; a la seva mort, desprs d'un regnat suau, va rebre honors divins.

Va deixar tres fills, Stir (que fou el rei Stir II), Eumel i Pritanis, tots els quals foren reis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255998" title="Ambler Hodges Moss" nonfiltered="4594" processed="4584" dbindex="99749">
Ambler Hodges Moss (1937) s un diplomtic estatunidenc. Graduat en estudis internacionals a la Universitat de Yale el 1960, fou destinat al Consolat General dels EUA a Barcelona, a la Via Laietana, entre els anys 1964 i 1966, des d'on fou testimoni de la presa de conscincia de la societat catalana en la lluita per la recuperaci de les llibertats i la democrcia, i va mantenir contactes tant amb els opositors a la dictadura franquista com amb les autoritats de l'poca. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1986.

Del 1978 al 1982 fou ambaixador d'EUA a Panam, on negoci la devoluci del Canal de Panam. Del 1984 al 1994 fou professor d'Estudis Internacionals a la Universitat de Miami i director del Dante B. Fascell North-South Center el 1984-2004.

 Obres .
 (Quatre) barres i estrelles (2006);

 Enllaos externs .
  Entrevista a El Mundo;
  Currculum;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="255999" title="Parisades II" nonfiltered="4595" processed="4585" dbindex="99750">
Parisades II fou rei del Bsfor Cimmeri.

Va regnar vers la meitat del segle III aC

Va succeir a Stir III i fou succeit per Esprtoc IV.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256000" title="Parisades III" nonfiltered="4596" processed="4586" dbindex="99751">
Parisades III fou rei del Bsfor Cimmeri.

Va regnar a la primera meitat del segle II aC

Va succeir a Esprtoc V  i fou succeit per Parisades IV




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256001" title="Parisades IV" nonfiltered="4597" processed="4587" dbindex="99752">
Parisades IV fou rei del Bsfor Cimmeri.

Va regnar vers la segona meitat del segle II aC

Va succeir a Parisades III i fou succeit per Parisades V.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256002" title="Parisades V" nonfiltered="4598" processed="4588" dbindex="99753">
Parisades V o Perisades V (Paerisades) fou rei del Bsfor Cimmeri, darrer monarca de la primera dinastia.

La histria del regne en l'poca que va precedir la seva pujada al tron, s'ha perdut i no est establert amb seguretat el grau de parentiu amb reis anteriors. La forta pressi dels escites, i les seves continues peticions d'augment del tribut, que no va poder satisfer, van portar a la ocupaci del regne per l'escita Saumac vers el 108 aC; aix el van induir a cedir la sobirania a Mitridates VI Eupator, rei del Pont, probablement el 107 aC (en tot cas en una data no anterior al 112 aC ni posterior al 88 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256004" title="Sant Josep (l'Hospitalet de Llobregat)" nonfiltered="4599" processed="4589" dbindex="99754">
Sant Josep s un barri de L'Hospitalet de Llobregat, a l'rea metropolitana de Barcelona (Espanya). Territorialment forma part del Districte I, juntament amb El Centre i Sanfeliu. Est situat al centre del terme municipal, ja que limita amb els barris de El Centre, Can Serra, la Florida, la Torrassa i Santa Eullia.

Sant Josep queda emmarcat pel requadre que formen l'avinguda de la Fabregada i la d'Isabel la Catlica per la part de ponent, el Torrent Gornal per llevant, al nord la frontera formada per les vies de la RENFE i al sud l'avinguda del Carrilet.Dins d'aquest espai es poden trobar les imprentes que al llarg del temps han deixat tots els sectors industrials que han tingut una activitat important a l'Hospitalet de Llobregat: des dels molins fariners i les destilleries fins els diversos aprofitaments energtics dels salts d'aigua del Canal de la Infanta o les indstries cermiques, txtils, metallrgiques i qumiques. De fet Sant Josep es va configurar com un raval industrial, per amb la posterior desaparici de moltes fbriques, aix com la densificaci de poblaci, li han donat un carcter residencial.

Actualment el barri viu una revitalitzaci urbanstica amb la construcci de noves zones d'habitatges.
El Centre Cultural Tecla Sala, que acull la Biblioteca Central de L'Hospitalet, potencia tamb aquest espai ciutad. Edificis com el comentat Tecla Sala, Can Vilumara ( que actualment s un institut d'educaci secundria) o Cosme Toda, sn una bona mostra del patrimoni histric hospitalenc i recorda el passat industrial del barri. El Parc de la Serp, que  s una zona ldica  pels nens del barri s un referent sobre tot com a escenari de la festa major del barri, que t lloc a comenaments del mes de maig. Per el que li va donar un impuls importantssim al barri tant a nivell urbanstic, comercial i econmic va ser la construcci a l'any 1996 del centre comercial la Farga, on abans hi havia una fundici amb el mateix nom. En aquest edifici ams del centre comercial hi ha una part que pertany a l'ajuntament en la qual es fan moltes activitats al llarg de l'any que sn importants pel barri per la quantitat de gent que hi atreu com poden ser: el Sal del Manga, la Fira de l'automvil, etc.

Dades del barri.

 Extensi: 0,63 km.
 Poblaci: 20.207 habitants.
 Densitat demogrfica: 35.256 hab/km. ;
(dades del 30 de gener del 2006)

Transport pblic.
 Estaci de Sant Josep dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
 Xarxa d'autobusos urbans i interurbans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256006" title="Parisades (prncep)" nonfiltered="4600" processed="4590" dbindex="99755">
Parisades o Perisades (Paerisades) fou prncep del Bsfor Cimmeri.

Era fill de Stir II i net de Parisades I. Fou l'nic dels fills de Stir que es va poder escapar del complot del seu oncle Eumel del Bsfor, i es va poder refugiar a la cort d'Agarus, rei dels escites, el 308 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256008" title="Pet" nonfiltered="4601" processed="4591" dbindex="99756">
Pet (Paetinus) fou una forma allargada del nom familiar roma de Paetus (Pet) igual que Albinus o Albus, i corresponia a la gens Flvia. Va substituir al nom familiar de Curv (Curvus) i ms tard fou substitut per Noblior.

Entre els que van portar el cognom de Pet cal destacar a:

Marc Fulvi Curi Pet, cnsol el 305 aC;
Marc Fulvi Pet, fou cnsol el 299 aC ;
Servi Fulvi Pet Noblior, fou cnsol el 255 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256009" title="El vigilant en el camp de sgol" nonfiltered="4602" processed="4592" dbindex="99757">
El vigilant en el camp de sgol s una novella de l'escriptor nord-americ J. D. Salinger. Publicada per primer cop als Estats Units el 1951, fou traduda al catal per Ernest Riera i Josep M. Fonolleras el 1990 i publicada per l'editorial Empries. 

La novella explica el retorn d'amagat d'un adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a Nova York, on viu la seva famlia. Els seus pares no saben que ha estat expulsat ni molt menys que ha tornat a la ciutat. Holden s un jove amb greus problemes de relaci i algun tret psictic, cosa que serveix a l'autor per mostrar l'angoixa dels adolescents inadaptats. La narraci s'allarga durant els tres dies en qu el protagonista posa de manifest la seva aversi per les convencions socials i per tot tipus de relaci amb els companys i antics coneguts, als quals considera uns hipcrites. Noms s'escapa d'aquesta caracteritzaci la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat i que representa la innocncia de la infantesa, aix com Allie, un altre germ que va morir de leucmia, a qui recorda positivament i amb qui t unes breus converses que mostren el seu malestar psquic. Al final, la novella no s ms que la redacci que el psiquiatra li ha demanat que faci d'aquests dies i que ell demana que tinguem en secret. 

Quan es va publicar aquesta obra va aixecar molta controvrsia per l's de paraulotes i pel retrat que fa de la sexualitat i de l'angoixa del protagonista. Amb tot, ha estat una obra que ha tingut una gran influncia en la narrativa posterior. 

Enllaos externs.
Proposta de lectura de l'edu365 sobre El vigilant en el camp de sgol


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256010" title="Marc Fulvi Pet" nonfiltered="4603" processed="4593" dbindex="99758">

Marc Fulvi Pat (Marcus Fulvius Paetinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 229 aC juntament amb Tit Manli Torquat. L'esmenta Tit Livi (Titus Livius, X, 9).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256011" title="Eusebi Gell i Jover" nonfiltered="4604" processed="4594" dbindex="99759">
Eusebi Gell i Jover (Barcelona, 19 de gener de 1904 - 28 de gener de 1990) fou un noble i empresari catal, fill d'Eusebi Gell i Lpez. Fou tercer Marqus de Gelida i tercer Vescomte de Gell. Fou el propietari de la desapareguda fbrica de paper "La Gelidense" i del mol fariner de Cal Piula. Fou president del Reial Cercle Artstic el 1956 i membre de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Famlia del 1966 al 1990. EL 1981 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Propietaris de La Gelidense;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256012" title="Rattus losea" nonfiltered="4605" processed="4595" dbindex="99760">

Rattus losea  s una espcie de rosegador  que viu a la Xina, Laos, Taiwan, Tailndia i Vietnam. 

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus losea.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256013" title="Ciutat amurallada de Kowloon" nonfiltered="4606" processed="4596" dbindex="99761">















La Ciutat amurallada de Kowloon (Xins tradicional:     ; Xins simplificat:     ; originalment coneguda com     ) va ser una anomalia poltica de la histria colonial de Hong Kong. 

Va ser, durant molts d'anys, un petit exclavament xins situat dins del Hong Kong britnic. Va ser demolit en 1993. En 1994 es va construir un parc en la seva antiga ubicaci.


La Fundaci. 


L'establiment de la ciutat amurallada de Kowloon, es remunta a la dinastia Song, quan va ser utilitzat com lloc de vigilncia contra els pirates que amenaaven el comer de sal. Situada a la Pennsula de Kowloon, al costat de la illa de Hong Kong, va ser reconstruda a mitjan segle XIX com a fortalesa. Desprs de la cessi de la illa de Hong Kong a l'Imperi britnic en 1842, d'acord al tractat de Nanjing, l'autoritat Qing, Xina, va creure necessari establir en la Ciutat amurallada un punt de control per a supervisar l'activitat de la zona i el compliment de l'acord, davant la cada vegada ms gran influncia britnica a l'rea. 


El conveni per a l'annexi de Nous Territoris al costat de Hong Kong a favor Gran Bretanya per 99 anys signat en 1898, excloa la Ciutat Amurallada, el que va permetre a la Xina mantenir les seves tropes en el lloc, mentre no entorps l'activitat britnica. La poblaci era tan sols de 700 persones. No obstant aix, tan sols un any desprs, Gran Bretanya es penediria d'aquesta part de l'acord i, de forma no oficial, va decidir acabar amb l'emplaament militar, atacant-lo en 1899. La qesti s que de forma oficial, legalment, la Ciutat Amurallada de Kowloon va seguir romanent en un limb legal, fora de la llei britnica per en el cor de la colnia. El seu desenvolupament com venat tpicament xins, els seus costums, el seu comer no representava cap perill i va anar precisament aquesta la clau del seu progressiu creixement en poblaci. 


El petit llogarret va continuar sent territori de Xina i des del seu allament va assistir ali als turbulents canvis de comenaments del segle XX, la caiguda de la dinasta Qing, l'establiment de la Repblica Xinesa en 1911 i la posterior Repblica Popular Xinesa en 1949. 



La Ciutat Amurallada de Kowloon representava un curis i inofensiu atractiu turstic per als colons britnics, una mostra viva de la "antiga Xina". I aix va anar fins a 1940, amb la II Guerra Mundial i la invasi japonesa de Hong Kong. Les tropes de Jap van destruir gran part de Kowloon, desmantellant prcticament la totalitat de l'antiga muralla del forta per a construir amb les seves pedres el proper aeroport de Kai Tak 



L'imperi de la Mfia.



Desprs de la rendici de Jap, el recinte ja sense muralles es va convertir en un reducte on es van agrupar els habitants illegals, i, sobretot, els nouvinguts. Malgrat els diferents intents per part dels Britnics per a desallotjar Kowloon fins a 1948, es va convertir en un punt irreductible, ja no perqu des d'all s'exercs resistncia violenta, sin perqu la intensa activitat comercial, sobretot la illegal de trfic d'opi i alcohol i la prostituci, van vncer davant la passivitat d'una policia de Hong Kong sense capacitat legal d'actuar dintre del recinte. La fundaci de la Repblica Popular Xinesa el 1949 va significar per a La Ciutat Amurallada de Kowloon poc ms que l'arribada de centenars de refugiats a l'interior del seu permetre. 


Desaparegut el mur de pedra, s'aixecava dia a dia l'encara ms inexpugnable mur invisible de l'alegalitat, entorn d'un petit lloc de tot just 100 metres per 200 metres de superfcie. Un inframn insalubre i corrupte dintre del parads incipient de Hong Kong. 



Per a aquell llavors, Gran Bretanya ja n'havia tingut prou amb Kowloon i simplement es va limitar a prosseguir amb la seva poltica de braos caiguts. Un assassinat ocorregut el 1959 va desfermar una petita crisi diplomtica entre els dos pasos, que mtuament tractaven de responsabilitzar-se de la manca de control. Mentre, l'nica llei que imperava en l'interior era la del Sindicat del Crim de Hong Kong i les diferents i violentes mfies que controlaven cadascuna de les illegals activitats. 



La mfia va controlar l'activitat delictiva a Kowloon durant dcades sense oposici fins que la policia de Hong Kong va fer una neteja de delinqents a fora de violentes redades en les quals ms de 3.000 policies van realitzar incursions a l'interior de Kowloon al comenament dels anys 70. 



Malgrat que ha estat descrita com l'infern de les activitats illegals, la veritat s que Kowloon era un lloc en el qual la poblaci es va organitzar sense policia, sense autoritat, sense llei escrita. La major part de la poblaci no estava embolicada amb el delicte i passava els dies pacficament entre els seus murs i sobre els seus terrats. El nombre d'habitants es multiplicava dia a dia, situant-se al final de la dcada els 30.000 habitants. 



El "Boom".


La ciutat creixia dia a dia sense control. Nous edificis es bastien damunt dels terrats dels antics. Sense arquitectes, sense enginyers, simplement recolzant-se en l'edifici confrontant. Els carrers s'estrenyien a mesura que la ciutat creixia. Era impossible trobar entre el laberint de corredors foscos un carrer que fes poc ms d'un metre d'ample. El seu apellatiu de "Ciutat de la Foscor" ve del fet que la llum natural constitua un autntic privilegi del que gaudien tan sols els habitants de les faanes i del terrat. La illuminaci era a fora de flourescents. 


Les niques dues normes de construcci eren: 


Un, que la installaci elctrica estigus descoberta per a poder poder abordar-la en cas d'incendi i, dos, no sobrepassar les catorze altures, ats que els avions que s'enlairaven des de l'aeroport passaven sobre els terrats en vol rasant... Vuit punts d'aigua proveen d'aigua la totalitat de la poblaci, cortesia de les autoritats de Hong Kong 



A comenament dels 80, la poblaci s'estimava en ms de 35.000 habitants. La ciutat sense llei era coneguda pels seus excessos, els seus fumadors d'Opi, els seus traficants de cocana, els seus casinos, els llocs de menjar en els quals se servia carn de gos i les fabriques secretes de falsificacions diverses. Curiosament, Kowloon era famosa tamb per la quantitat de dentistes que all hi desenvolupaven la seva activitat, de forma inimaginablement antihiginica, donat que all podien exercir sense cap mena de titulaci, i els seus preus eren assequibles per a la forta demanda de Hong Kong. 


Evacuaci i demolici.


Amb el pas del temps tant les autoritats britniques com les xineses van arribar al consens de qualificar com realment intolerable la situaci en el recinte a causa de els alarmants index de delicte i que les condicions de vida, en concret les sanitries eren molt lluny de la vida de Hong Kong. En 1984 ambdues parts decideixen per fi acabar amb el problema i en 1987 se signa l'acord de demolici. 


En 1991 comena el desallotjament de l'antiga ciutat amurallada, que no va concloure fins a 1993 no sense l'oposci d'habitants i comerciants que consideraven insignificants les indemnitzacions i ajudes que van rebre (3 bilions de HK$). 


Kowloon havia arribat a una poblaci superior als 50.000 habitants, malvisquent en els seus escassos 0.026km, i ostentant el trist rcord de tenir la major densitat de poblaci del planeta amb 1.900.000 habitants per km. 


En 1993 abans de la seva completa demolici i desenrunament va ser lloc escollit per a rodar pellcules d'arts marcials protagonitzades per Jackie Chan com "Crime Story"  que incloa escenes d'explosions reals, o Jean-Claude Van Damme a Bloodsport.


Els seus racons, els seus foscos i sinistres passadissos, aquest aspecte d'infern urb ha servit per a illustrar tamb coneguts videojocs com "Shenmue II" 



Un grup de japonesos van estar durant ms d'una setmana recorrent tots els racons de la Ciutat Amurallada i van confeccionar un mapa detallat del lloc. Aix mateix dos periodistes, Ian Lambot i Greg Girard van prendre aquells dies moltes instantnies recopilades en el seu llibre "City of Darkness: Kowloon Walled City" 



Sobre el solar on fins a 1993 s'aixecava la ciutat amurallada es va construir el 1994 un parc d'esttica tradicional xinesa, amb jardins, fonts i llacs inspirats en l'art de la dinasta Qing i sense ms construcci que una clssica pagoda dintre del seu permetre. 



De l'especial i interessant histria de la Ciutat Amurallada de Kowloon del segle XX tot just en queden testimoniatges.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256014" title="Rattus lugens" nonfiltered="4607" processed="4597" dbindex="99762">

Rattus lugens  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus lugens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256015" title="Rattus lutreolus" nonfiltered="4608" processed="4598" dbindex="99763">

Rattus lutreolus  s una espcie de rosegador  que viu als voltants de la ciutat australiana de Melbourne.

Referncies.

 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256016" title="Josep Riba i Ortnez" nonfiltered="4609" processed="4599" dbindex="99764">
Josep Riba i Ortnez (Igualada, 30 de mar de 1908   21 de juny de 1998) fou un empresari catal del sector cotoner. Membre de Foment del Treball, a finals dels anys 1970 fou president de la Fira de Mostres de Barcelona i de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, i es rodej de joves economistes com Francesc Sanuy Gistau, que posteriorment collaborarien amb la Generalitat de Catalunya. El 1979 fou derrotat a les eleccions de la Cambra per Josep Maria Figueras. El 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 La Indstria txtil igualadina: histria d'un gremi  (1958);

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256018" title="Rattus macleari" nonfiltered="4610" processed="4600" dbindex="99765">

Rattus macleari  s una espcie extinta de rosegador que vivia a l'illa Christmas. 

Referncies.
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256019" title="Rattus marmosurus" nonfiltered="4611" processed="4601" dbindex="99766">

Rattus marmosurus  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus marmosurus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256020" title="Selim I" nonfiltered="4612" processed="4602" dbindex="99767">


Selim I (10 d'octubre de 1465 - 22 de setembre de 1520) (turc otom:           , turc:I.Selim, conegut tamb com "el Valent"; Yavuz en turc) va ser sold de l'Imperi Otom de 1512 a 1520.

Selim va liderar l'Imperi a la conquesta de l'Orient Mitj en el que represenava un canvi important en la poltica expansionista otomana, que fins aleshores s'havia centrar en Occident. Al final del seu regnat de tan sols vuit anys, l'Imperi Otom havia crescut de 2,5 a 6,5 milions de quilmetres quadrats d'extensi.


Tenia un carcter dur i molt temperament. Va destronar el seu pare Baiazet II el 1512, i immediatament en va ordenar l'execuci. Com havia fet anteriorment el seu avi Mehmet, va fer executar tamb tots els seus germans i nebots per evitar que algun dia poguessin disputar-li el tron. Era tamb molt estricte amb els seus subordinats, i va executar molts dels seus visirs. Hi ha la histria d'un visir seu que li va demanar que l'aviss amb temps quan es disposs a executar-lo perqu pogus deixar tots els seus afers en ordre, i al que Selim va contestar que si b feia temps que havia estat pensant en executar-lo, encara no havia pogut trobar un substitut adequat.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256021" title="Rattus mindorensis" nonfiltered="4613" processed="4603" dbindex="99768">

Rattus mindorensis  s una espcie de rosegador  que viu a les Filipines.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus mindorensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256023" title="Rattus mollicomulus" nonfiltered="4614" processed="4604" dbindex="99769">

Rattus mollicomulus  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus mollicomulus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256024" title="Rattus montanus" nonfiltered="4615" processed="4605" dbindex="99770">

Rattus montanus  s una espcie de rosegador  que viu a Sri Lanka.

Referncies.

 Baillie, J. 1996.  Rattus montanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256025" title="Rattus mordax" nonfiltered="4616" processed="4606" dbindex="99771">

Rattus mordax  s una espcie de rosegador  que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus mordax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 12 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256026" title="Vaural" nonfiltered="4617" processed="4607" dbindex="99772">
Situat en el departament de la Val d'Oise, Vaural s una de les dotze comunes de la Communaut d'agglomration de Cergy-Pontoise. Creada sota la direcci de l'Estat, aquesta nova ciutat es va fundar el 1971 i ha estat el principi de tot un desenvolupament posterior. Un poble de noms 800 habitants fa noms quinze anys, compta avui amb ms de 16 000 habitants que sn coneguts amb el gentilici de Vauralien(ne)s.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256027" title="Crisi de l'illa Perejil" nonfiltered="4618" processed="4608" dbindex="99773">

La Crisi de l'illa Perejil entre el Marroc i Espanya es va produir l'11 de juliol de 2002, quan va ser ocupada per sis gendarmes marroquins, que van ser desallotjats desprs d'una contundent intervenci militar espanyola, ordenada pel govern d'Aznar, aleshores president de govern espanyol. La gravetat de la crisi de Perejil, va arribar a provocar la mediaci del Secretari d'Estat dels EUA, aliats de tots dos pasos, Collin Powell. El Marroc i Espanya en reivindiquen la sobirania, tot i que, des de l'incident de 2002 es mant lstatus quo existent fins llavors, caracteritzat per la no ocupaci de l'illot, habitat per cabres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256029" title="Joan Casablancas i Bertran" nonfiltered="4619" processed="4609" dbindex="99774">
Joan Casablancas i Bertran fou un empresari catal, fill de Ferran Casablancas i Planell i germ de Ferran Casablancas i Bertran. Va viure vint-i-cinc anys als Estats Units i, en tornar a Barcelona de l'exili, fou president del Banc Mercantil de Manresa, membre del consell de Banca Catalana i president i impulsor de l'Enciclopdia Catalana. El 1986 va rebre la creu de Sant Jordi. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256030" title="Rattus morotaiensis" nonfiltered="4620" processed="4610" dbindex="99775">

Rattus morotaiensis  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.

 Baillie, J. 1996.  Rattus morotaiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256031" title="Rattus nativitatis" nonfiltered="4621" processed="4611" dbindex="99776">

Rattus nativitatis  s una espcie extinta de rosegador  que vivia a l'illa Christmas.

 Referncies .

 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256032" title="Exclavament" nonfiltered="4622" processed="4612" dbindex="99777">

En geografia poltica un exclavament s un territori que pertany polticament a un altre territori per que no est connectat per terra amb aquell (llevat de les illes) i est envoltat per una altra entitat poltica. Un bon exemple s la provncia de Kaliningrad, o el Comtat de Trevio, pertanyent a la provncia de Burgos (Castella-Lle, Espanya), per que est completament incls en la provncia d'laba. Un altre s la Repblica autnoma de Najitxevn, entre l'Iran i Armnia, tot i que pertany a l'Azerbaitjan.

 Vegeu tamb .
 Enclavament;
 Periclavament;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256034" title="Periclavament" nonfiltered="4623" processed="4613" dbindex="99778">

En geografia poltica un periclavament s una part del territori sense discontinuitat fsica d'un estat o territori determinat (per terra, o per l'aigua), per a la qual no es pot accedir sense travessar un territori estranger.

Os de Civs.

Un exemple de periclavament s el poble d'Os de Civs (o tamb As de Civs) situat a la vall d'As, que s part de la coma de Setria, formada per la conca del riu d'As, tributari de la Valira. Geogrficament la vall d'As s al vessant andorr, per administrativament sempre ha format part de Catalunya (municipi de Valls de Valira) i els seus lmits no han estat mai disputats. Noms es pot accedir a Os de Civs per carretera des de Sant Juli de Lria, en territori d'Andorra, i la comunicaci directa amb la resta del municipi, que es troba al vessant catal de la Valira, s a travs del coll de Conflent, de 2.150 m d'altitud.

Northwest Angle. 

Un altre exemple -clssic - de periclavament, es el territori nord-americ conegut com a Nortwest Angle, separat de la resta dels Estats Units d'Amrica pel Lake of the woods, un llac que pertany a les provincies canadenques de Manitoba i Ontario, i a l'Estat de Minessota dels EUA. Des de territori nord-americ noms es pot accedir al "Northwest Angle" travessant el llac, o passant previament per la frontera del Canad. Llevat d'Alaska, el "Nortwest Angle" es la part mes septentrional del territori dels EUA.

Un cop dins del territori del "Northwest Angle", els viatgers han d'entrar a la guixeta del pas fronterer de Jim's Corner, i informar el servei duaner dels EUA per videotelfon. Abans de sortir, s'ha de fer el mateix amb el servei duaner del Canad.

El "Nortwest Angle" es fruit d'un error histric en la definici dels lmits territorials entre els EUA i Canad al tractat de Pars de 1783 que va posar f a la Guerra d'Independncia dels Estats Units

Point Roberts.

Un cas similar s el de Point Roberts una comunitat no-incorporada del comtat de Whatcom (s a dir administrada directament pel comtat), a l'Estat de Washington als Estats Units.

Situat a la punta sud de la pennsula de Tsawwassen, Point Roberts s troba envoltada al nord per la Columbia-Britanica canadenca i pels altres costats per les aiges territorials nordamericanes; s doncs impossible unir-la per via terrestre des dels Estats Units sense passar pel Canad.

Jungholz.

Un altre cas de periclavament es la petita poblaci de Jungholz, que pertany al districte de Reutte (Tirol, Austria), per que noms es accessible per carretera des d'Alemanya, per aix, forma part del sistema duaner alemany.


Vegeu tamb.
 Enclavament ;
 Exclavament;
 Es pot veure l'article corresponent al  de la wikipedia en angls.
Pas fronterer a Jungholz;
web oficial de Jungholz (en alemany);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256036" title="Parany" nonfiltered="4624" processed="4614" dbindex="99779">

El Parany s una tcnica de caa basada en la preparaci d'arbres, mitjanant la installaci de penjarobes on es colloquen varetes d'espart impregnades amb lliga. Per a la captura d'aus, principalment tords, utilitzant com reclam la reproducci del cant de les aus per mitj de magnetfons i aus engabiades. 

Aquesta tcnica de caa, es diu que s massiva perqu no es pot controlar el nombre d'aus que van a caure en un moment determinat i no selectiva perqu qualsevol tipus d'au est exposada a adherir-se a la lliga i per tant ser capturada. La distribuci geogrfica d'aquesta prctica es concentra en la part nord del Pas Valenci i sud de Catalunya, encara que existeixen alguns punts allats a Arag.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256037" title="Rattus nitidus" nonfiltered="4625" processed="4615" dbindex="99780">

Rattus nitidus  s una espcie de rosegador  que viu a Bangladesh, Butan, Xina, ndia, Indonsia, Laos, Birmnia, Nepal, Palau, Filipines, Tailndia i Vietnam. 

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus nitidus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256038" title="Rattus novaeguineae" nonfiltered="4626" processed="4616" dbindex="99781">

Rattus novaeguineae  s una espcie de rosegador  que viu a Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus novaeguineae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256040" title="Rattus osgoodi" nonfiltered="4627" processed="4617" dbindex="99782">

Rattus osgoodi  s una espcie de rosegador  que viu al Vietnam.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus osgoodi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256041" title="Rattus palmarum" nonfiltered="4628" processed="4618" dbindex="99783">

Rattus palmarum  s una espcie de rosegador  que viu a l'ndia.

Referncies.

 CBSG CAMP Workshop, ndia, 2000.  Rattus palmarum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256042" title="Publi Eli Pet" nonfiltered="4629" processed="4619" dbindex="99784">


Onomstica:

Publi Eli Pet (cnsol 337 aC), cnsol el 337 aC ;
Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) , edil plebeu el 296 aC;
Publi Eli Pet (cnsol 201 aC), cnsol el 201 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256043" title="Rattus pelurus" nonfiltered="4630" processed="4620" dbindex="99785">

Rattus pelurus  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus pelurus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256044" title="Pet (cognom)" nonfiltered="4631" processed="4621" dbindex="99786">
Pet (Paetus) fou un cognom rom, propi de diverses gens, derivat d'una caracterstica fsica com Capit, Front, Nas, Var i altres. Pet es deia de la persona que tenia  un defecte lleu a l'ull (Plini l'anomena Strabo) per sense una desviaci complerta de la vista. Aquesta imperfecci era considerada atractiva i fou donada fins i tot com a qualificatiu a Venus.

Personatges destacats amb aquest cognom foren:

Publi Eli Pet (cnsol 337 aC), cnsol el 337 aC ;
Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) , edil plebeu el 296 aC;
Gai Eli Pet, cnsol el 286 aC ;
Quint Eli Pet (pontfex), Pontfex el 216 aC ;
Publi Eli Pet (cnsol 201 aC), cnsol el 201 aC ;
Sext Eli Pet, cnsol el 198 aC ;
Quint Eli Pet (cnsol), cnsol el 167 aC ;
Sext Articuleu Pet, cnsol el 101.
Publi Autroni Pet (cnsol electe), cnsol el 65 aC ;
Publi Autroni Pet (csnol sufecte), cnsol sufecte el 33 aC ;
Luci Autroni Pet, procnsol a frica vers el 30 aC;
Gai Cesenni Pet o Gai Cesoni Pet, cnsol l'any 61 ;
Luci Castrini Pet, magistrat local rom.
Luci Papiri Pet, filsof amic de Cicer;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256047" title="Rattus praetor" nonfiltered="4632" processed="4622" dbindex="99787">

Rattus praetor  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia, Papua Nova Guinea i les Illes Salom.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus praetor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256048" title="Publi Eli Pet (cnsol 337 aC)" nonfiltered="4633" processed="4623" dbindex="99788">
Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 337 aC juntament amb Gai Sulpici Llong i magister equitum del dictador Quint Fabi Ambust. Fou un dels primers plebeus que va arribar a ser ugur el 300 aC (Livius, VIII. 15,  IX. 7, X. 9.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256049" title="Rattus ranjiniae" nonfiltered="4634" processed="4624" dbindex="99789">

Rattus ranjiniae  s una espcie de rosegador  que viu a l'ndia.

Referncies.

 CBSG CAMP Workshop, India 2000.  Rattus ranjiniae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256050" title="Quint Fabi Ambust" nonfiltered="4635" processed="4625" dbindex="99790">


Onomstica:

Quint Fabi Vibul Ambust ;
Quint Fabi M. F. Q. N. Ambust ;
Quint Fabi Q. F. Q. N. Ambust;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256051" title="Rattus simalurensis" nonfiltered="4636" processed="4626" dbindex="99791">

Rattus simalurensis  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia.

Referncies.

 Baillie, J. 1996.  Rattus simalurensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256052" title="Ceso Fabi Ambust" nonfiltered="4637" processed="4627" dbindex="99792">


Onomstica:

Ceso Fabi M. F. Q. N. Ambust ;
Ceso Fabi C. F. M. N. Ambust ;
Ceso Fabi M. F. N. N. Ambust;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256053" title="Rattus sordidus" nonfiltered="4638" processed="4628" dbindex="99793">

Rattus sordidus  s una espcie de rosegador  que viu a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus sordidus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256055" title="Gai Eli Pet" nonfiltered="4639" processed="4629" dbindex="99794">
Gai Eli Pet (Caius Aelius Paetus) fou cnsol rom el 286 aC juntament amb Marc Valeri Mxim Potit i s esmentat als Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256056" title="Rattus steini" nonfiltered="4640" processed="4630" dbindex="99795">

Rattus steini  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Baillie, J. 1996.  Rattus steini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256057" title="Quint Eli Pet (pontfex)" nonfiltered="4641" processed="4631" dbindex="99796">
Quint Eli Pet (Quintus Aelius Paetus) fou un magistrat rom.

El 217 aC es va presentar candidat al consolat pel 216 aC per no fou elegit. Era pontfex el 216 aC quan va morir combatent a la batalla de Cannes contra els cartaginesos d'Annbal (Livius,  CXIII. 21).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256058" title="Selim II" nonfiltered="4642" processed="4632" dbindex="99797">


Selim II (turc otom:           Sel m-i s n , turc:II.Selim) (28 de maig de 1524   12 de desembre de 1574) va ser sold de l'Imperi Otom des de 1566 fins a la seva mort. Era fill de Solim el Magnfic (1520-66) i la seva esposa favorita Roxelana.

Desprs d'assegurar el tron desprs d'una successi marcada per intrigues de palau i disputes fraternals, Selim II es va convertir en el primer sold de l'Imperi Otom mancat de qualsevol inters en els afers militars i decidit a deixar tot el poder en mans dels seus ministres, sempre que no li posesin problemes a continuar amb les seves contnues orgies i bacanals. Per aquest motiu es conegut com Selim el Borratxo (en turc:Sarho  Selim). El seu Gran Visir, el serbi Mehmet Sokollu, tenia el control de la majoria dels afers d'estat, i dos anys desprs de la coronaci de Selim (17 de febrer de 1568) va aconseguir firmar a Constantinoble un tractat amb l'emperador de Sacre Imperi pel qual aquest es comprometia a fer-li un "regal" anual de 30.00 ducats i reconeixia l'autoritat dels documants sobre Moldvia i Valquia.

El primer encontre entre l'Imperi Otom i el seu futur rival del nord Rssia  va acabar de forma ms desfavorable per Selim. Per tal de dur a terme un projecte d'unir el Volga i el Don mitjanant un canal, l'estiu de 1569 una fora nombrosa de genssers i cavalleria, acompanyada de la flota otomana, va ser enviada a posar setge a Astrakhan i iniciar les obres del canal. Per una sortida de la guarnici d'Astrakhan va trencar el setge, l'exrcit de reserva rus va dispersar els treballadors del canal i la flota va ser destruda per una tempesta. A principis del 1570 els ambaixadors del tsar Ivan IV de Rssia van acordar un nou tractat a Constantinoble que restablia les relacions amistoses entre el sold i el tsar.

L'expansi per mar va ser reeixida amb les expedicions a Hijaz i el Iemen, per la conquesta de Xipre el 1571, que don accs a Selim al seu vi preferit, va portar a lo importantssima derrota a la Batalla de Lepant el mateix any contra les armades espanyoles i italianes, que va suposar un fre a l'expansi naval otomana i va acabar amb l'activitat corsria al Mediterrani.

La desfeta flota de l'Imperi va ser refeta en molt poc temps (en sols 6 mesos ja estava formada de 150 galeres i 8 galions), i els otomans van conservar el control del Mediterrani. L'agost de 1574, mesos abans de la mort de Selim, els otmans van recuperar Tunsia de mans dels espanyols, que l'havien controlat des de 1572.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256059" title="Rattus stoicus" nonfiltered="4643" processed="4633" dbindex="99798">

Rattus stoicus  s una espcie de rosegador  que viu a l'ndia.

Referncies.
 CBSG CAMP Workshop, India 2000.  Rattus stoicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256060" title="Publi Eli Pet (cnsol 201 aC)" nonfiltered="4644" processed="4634" dbindex="99799">
Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) fou un magistrat rom fill del pontfex Quintus Aelius Paetus.

El 204 aC fou edil plebeu, el 203 aC pretor (amb la jurisdicci urbana, proclamant la suplicatio d'un dia per commemorar la derrotat de Sifax de Numdia i una suplicatio de cinc dies per commemorar la sortida d'Annbal d'Itlia), el 202 aC magister equitum i finalment cnsol el 201 aC junt amb Gai Corneli Lntul. En aquest darrer any Escipi va obtenir la victria final sobre Annbal a Zama; Pet tenia com a provncia a Itlia i va resoldre un conflicte amb els bois i va fer un tractat amb els ingauns lgurs. 

Al final del seu perode fou nomenat decemvir per la distribuci de terres a frica entre els veterans d'Escipi; desprs fou triumvir junt amb el seu germ Sext Eli Pet i Gai Corneli Cetege per arranjar la situaci a Nrnia on la poblaci local es queixava de qu no hi havia prou colons i de qu alguns dels que es donaven aquesta condici en realitat no ho eren.

El 199 aC fou censor amb Publi Corneli Escipi Afric; desprs fou ugur. 

Va morir el 174 aC durant una pesta que va afectar a la ciutat de Roma. Fou considerat un jurista.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256062" title="Rattus tanezumi" nonfiltered="4645" processed="4635" dbindex="99800">

Rattus tanezumi  s una espcie de rosegador  que viu a l'Afganistan, Bangladesh, Cambodja, Xina, Fiji, ndia, Indonsia, Jap, Corea, Laos, Malisia, Birmnia, Nepal, Pakistan, Filipines, Taiwan, Tailndia i Vietnam. 

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus tanezumi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256063" title="Sext Eli Pet" nonfiltered="4646" processed="4636" dbindex="99801">
Sext Eli Pet (Sextus Aelius Paetus) fou un magistrat rom fill del pontfex Quintus Aelius Paetus.

Fou edil curul el 200 aC i cnsol el 198 aC juntament amb Tit Quint Flamin I. 

El 194 aC i 193 aC fou censor amb Gai Corneli Cetege i durant la seva censura van donar ordre als edils d'establir diferents seients pels senadors als Ludi Romani, van reparar lAtrium de Libertas i la Villa Publica que a ms van ser ampliats. Se li dona sovint el renom de Cat (Catus).

Fou considerat un jurista que va arranjar la llei en un llibre anomenat Tripartita o Jus Aelianum, que interpretava la llei de les Dotze Taules. Pomponi parla de tres altres llibres atributs a Sext Eli Pet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256064" title="Arcadi Espada" nonfiltered="4647" processed="4637" dbindex="99802">

Arcadi Espada Enriz (Barcelona, 1957) s un periodista catal.
Activitat professional. 
Des de 1977 ha collaborat en els diaris: Mundo Diario, El Noticiero Universal, La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Pas i, actualment, El Mundo. s professor de periodisme a la Facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La seva bitcora en Internet s una de les ms populars de les que es fan a Espanya sobre temes poltics. 

Obtingu el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo (2000) i el premi Ciutat de Barcelona de Literatura (per Contra Catalunya) i Espasa d'Assaig 2002 (per Diarios). Entre els seus mestres ms benvolguts es troba Josep Pla, al que ha dedicat diverses investigacions sobre la seva vida i obra, incls un assaig recent sobre el diari que l'escriptor empordans va deixar escrit entre 1965 i 1968 i que va ser publicat pstumament amb el ttol Notes per a un diari. En el marc del Congrs Nacional de Periodisme Digital celebrat a Osca el 2005, Arcadi Espada va ser guardonat amb el premi Blasillo de Huesca, ideat per l'humorista grfic Antonio Fraguas, "Forges". 

Crtiques al treball periodstic. 
En la seva obra destaca la crtica a moltes diverses modalitats d'escriptura periodstica, en el que tenen de contaminaci ideolgica i traci a l'objectivitat. Les seves anlisis li han guanyat les lloances de Rafael Snchez Ferlosio. Ha tractat tamb el tema de la fotografia utilitzada en premsa, abastant temes clau com l'enquadrament i l'omissi. En relaci a aquest tema el maig de 2003 es va veure embolicat en una gran polmica per unes opinions crtiques que va efectuar a Diarios pel que fa a una fotografia realitzada pel premi Pulitzer Javier Bauluz Aquesta fotografia aparegu al New York Times i tingu gran repercussi meditica.En ella es mostrava una parella de banyistes que, suposadament, es mostraven indiferents davant la presncia d'un immigrant mort a la sorra. La fotografia es va utilitzar profusament per a denunciar la suposada hipocresia d'Occident davant la immigraci, una prctica que Espada va qualificar de "pulitzers immorals". Espada opinava que la imatge estava presa des d'un angle en el qual quedava excls el personal encarregat d'atendre al cadver, i mitjanant una ptica que redua la profunditat de camp aparentant proximitat entre la parella i el cadver. Bauluz i els testimonis presents en la platja van desmentir aquestes afirmacions i van acusar Espada de no aportar proves. La polmica que van provocar les seves opinions i qualificatius sobre el treball de Bauluz va ser gaireb equivalent a la difusi que va tenir la imatge. El Consell de Informaci de Catalunya va adoptar per unanimitat una resoluci estimant les crtiques d'Espada com a "falses, injustes i sense ra". Espasa va declinar presentar allegacions en l'expedient i va seguir mantenint que el fotgraf havia construt un "dispositiu simblic imaginari" per a suscitar artificialment una determinada emoci mitjanant la imatge periodstica. En opini d'Espasa, mentre la creativitat s acceptable quan t finalitats artstiques, no ho s quan t intencions informatives com en aquest cas, en qu vol suggerir una suposada indiferncia dels banyistes que potser mai s'ha produt.

Activitat poltica. 
Quant a la seva faceta poltica, s un dels promotors ms coneguts de la plataforma cvica Ciutadans de Catalunya (Ciutadans de Catalunya), que va promoure la creaci d'un partit poltic, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, en el que no es va integrar. En aquest sentit, s'ha mostrat molt crtic amb el nou estatut per a Catalunya, que va plasmar en el seu Informe sobre la decadncia de Catalunya reflectida en el seu estatut, elaborat a partir dels textos previs que, entre el 1 d'octubre i el 10 de novembre de 2005, el periodista va publicar en el seu blog sota el ttol genric de Esfuerzo y melancola. En temps recents, Espasa ha donat suport activament la creaci i vigncia del partit Unin, Progreso y Democracia (UPyD), a l'acte de la qual de presentaci el 29 de setembre de 2007 en Madrid va assistir.

s un dels primers firmants del "Manifest a Favor del Castell" de juny de 2008.

Obres. 	 
 Contra Catalunya (Barcelona, Flor de Viento, 1997) Premio Ciudad de Barcelona;	 ;
 Samaranch. El deporte del poder (Madrid, Espasa-Calpe, 1999);
 Raval: del amor a los nios (Barcelona, Anagrama, 2000). Premio Francisco Cerecedo de Periodismo;
 Diarios (Madrid, Espasa-Calpe, 2002). Premio Espasa de Ensayo 2002;
 Mens sana in corpore insepulto (Barcelona, Edicions 62, 2002), en cataln, escrito en colaboracin con Jaume Boix, recoge sus conversaciones con el doctor Mariano de la Cruz (1921-1999) durante el ltimo ao y medio de su vida;
 Quintacolumnismo (Madrid, Espasa-Calpe, 2003). Antologa de los artculos que Arcadi Espada ha escrito sobre el nacionalismo;
 Diarios 2004 (Madrid, Espasa-Calpe, 2005). Rene las anotaciones realizadas en su blog durante 2004;
 Notas para una biografa de Josep Pla (Barcelona, Ediciones Omega, 2005). Analiza y ofrece luz sobre algunos pasajes de un diario poco conocido de Pla, escrito entre 1965 y 1968, y solo publicado hasta ahora en cataln;
 Informe sobre la decadencia de Catalua reflejada en su estatuto (Madrid, Espasa-Calpe, 2006).
 Ebro/Orbe (Barcelona, Tentadero, 2007).
 El terrorismo y sus etiquetas (Espasa, 2007);
 Periodismo prctico (Espasa, 2008);

 Referncies .


Enllaos externs. 	 

Blog d'Arcadi Espada 	;
El Mundo por dentro  ;
	 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256065" title="Quint Eli Pet (cnsol)" nonfiltered="4648" processed="4638" dbindex="99803">
Quint Eli Pet (Quintus Aelius P.F.Q. N. Paetus) fou un magistrat rom.

Era fill de Publius Aelius Paetus i nt del pontfex Quint Eli Pet (Quintus Aelius Paetus). El 174 aC fou escollit ugur en el lloc del seu pare.

El 167 aC fou cnsol junt amb Marc Juni Penne i va obtenir la Gllia Cisalpina com a provncia mentre el seu collega obtenia la regi de Pisae. Cap dels dos cnsols va fer res important fora de devastar el territori dels lgurs i van retornar a Roma. Els etolis li van enviar una ambaixada amb magnfics presents que va refusar acceptar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256066" title="Sext Articuleu Pet" nonfiltered="4649" processed="4639" dbindex="99804">
Sext Articuleu Pet (Sextus Articuleius Paetus) fou un magistrat rom.

s esmentat als Fasti, que indiquen que fou cnsol en el regnat de l'emperador Traj, el 101.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256067" title="Publi Autroni Pet (cnsol electe)" nonfiltered="4650" processed="4640" dbindex="99805">
Publi Autroni Pet (Publius Autronius Paetus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 65 aC amb Publi Corneli Sulla, per abans d'entrar en possessi del crrec foren acusats de suborn per Luci Aureli Cotta i Luci Manli Torquat i foren condemnats; per tant l'elecci fou declarada anullada i els acusadors elegits cnsols al seu lloc. Aquestes circumstncies el van portar a entrar a la conspiraci de Catilina amb el pla de matar als dos cnsols, pla que va fracassar al donar-se la senyal massa aviat; va continuar conspirant amb Catilina, i fou part activa a la conspiraci del 63 aC en el consolat de Cicer. 

Desprs del fracs de la conspiraci fou portat a judici; va demanar al mateix Cicer de defensar-lo, per l'orador s'hi va negar; fou condemnat i enviat a l'exili a l'Epir on vivia encara quan el mateix Cicer fou desterrat (58 aC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256069" title="Rattus tawitawiensis" nonfiltered="4651" processed="4641" dbindex="99806">

Rattus tawitawiensis  s una espcie de rosegador  que viu a les Filipines.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus tawitawiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256070" title="Publi Autroni Pet (cnsol sufecte)" nonfiltered="4652" processed="4642" dbindex="99807">
Publi Autroni Pet (Publius Autronius Paetus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte el 33 aC en el lloc d'Octavi August que va renunciar al crrec desprs d'accedir al mateix a les calendes de gener, donant aix pas al cnsol suplent. L'esmenten els Fasti, Appi, Di Cassi i Suetoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256071" title="Luci Autroni Pet" nonfiltered="4653" processed="4643" dbindex="99808">
Luci Autroni Pet (Lucius Autronius L. F. L. N. Paetus) fou un magistrat rom. 

Apareix esmentat als Fasti amb rang consular i com a procnsol a frica probablement el 30 aC. Va obtenir un triomf (no en consten les circumstncies) que va celebrar l'agost del 29 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256072" title="Rattus timorensis" nonfiltered="4654" processed="4644" dbindex="99809">

Rattus timorensis  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia i Malisia.

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus timorensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256073" title="Rattus tiomanicus" nonfiltered="4655" processed="4645" dbindex="99810">

Rattus tiomanicus  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia, Malisia, Filipines i Tailndia. 

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus tiomanicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256074" title="Gai Cesenni Pet" nonfiltered="4656" processed="4646" dbindex="99811">
Gai Cesenni Pet (Caius Cesennius Paetus) tamb esmentat com Gai Cesoni Pet (Caius Caesonius Paetus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 61 amb Gai Petroni Turpili. Ner el va enviar el 63 en ajut de Corbul a Armnia contra els parts. Arrogant, va creuar el Taure i va anunciar que ocuparia Tigranocerta de la que Corbul havia estat expulsat, per no ho va poder complir encara que si que va conquerir algunes fortaleses i va fer una mica de bot, retornant als quarters de hivern al final de la campanya. Va enviar a Ner un magnfic i exagerat relat de la seva campanya.

A la primavera segent el rei Vologs I de Prtia va aparixer a la zona i Pet s'hi va enfrontar, per desprs de perdre un cert nombre de soldats es va retirar a les muntanyes del Taure deixant tres mil homes per defensar els passos; aquestes forces foren aniquilades pels parts que van assetjar a Pet a Rhandeia o Arsamosata a la vora del riu Arsnies (Arsanias) on era Pet. La plaa estava ben proveda i Corbul no era lluny, per Pet es va precipitar i va signar un vergonys tractat de pau. De resultes d'aix fou destitut i s'esperava un fort cstig a la seva tornada per finalment Ner es va limitar a insultar-lo. 

Vespasi el va nomenar governador de Sria i fou l'encarregar de l'annexi del regne de Commagene.

El seu fill, esmentat com Cesenni Pet, apareix a monedes d'Efes i Esmirna com a procnsol, en temps de Domici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256076" title="Rattus tunneyi" nonfiltered="4657" processed="4647" dbindex="99812">

Rattus tunneyi  s una espcie de rosegador  que viu a Austrlia.

Referncies.
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256077" title="Luci Castrini Pet" nonfiltered="4658" processed="4648" dbindex="99813">
Luci Castrini Pet (Lucius Castrinius Paetus) fou un magistrat local rom. Era un dels dirigents de la ciutat de Lucca. Apareix esmentat al menys una vegada en una carta dirigida per Celi a Cicer el 51 aC. Cicer el va recomanar a Brut en una carta que est datada a l'any 46 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256078" title="Luci Papiri Pet" nonfiltered="4659" processed="4649" dbindex="99814">
Luci Papiri Pet (Lucius Papirius Paetus) fou un amic de Cicer al qual aquest va dirigir diverses cartes. Era un filsof de l'escola epicria, un home molt erudit i intelligent, per no consta que hagus deixar res escrit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256079" title="Pagondes" nonfiltered="4660" processed="4650" dbindex="99815">


Onomstica:

Pagondes de Tebes esportista grec ;

Pagondes (Pagondas, ) fou el pare de Pndar segons Eustaci.

Pagondes (beotarca), militar teb, beotarca l'any 424 aC ;

Pagondes d'Acaia suposat legislador aqueu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256080" title="Rattus turkestanicus" nonfiltered="4661" processed="4651" dbindex="99816">

Rattus turkestanicus  s una espcie de rosegador  que viu a l'Afganistan, Xina, ndia, Iran, Kirguizistan, Nepal i Pakistan. 

Referncies.

 Baillie, J. 1996.  Rattus turkestanicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256081" title="Pagondes de Tebes" nonfiltered="4662" processed="4652" dbindex="99817">
Pagondes (Pagondas, ) fou un destacat esportista grec nadiu de Tebes a Becia.

Va guanyar una carrera de carros a l'olimpada 25; en la modilitat en qu va participar, fou la primera vegada que aquest tipus de curses de carros es van disputar a les olimpades. L'esmenta Pausnies  (Pausanias,  v. 8.  7.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256083" title="Pagondes (beotarca)" nonfiltered="4663" processed="4653" dbindex="99818">
Pagondes (Pagondas, ) fill d'Eolades, fou un militar nadiu de Tebes, que fou beotarca l'any 424 aC quan es va produir l'expedici d'Atenes a Dlion.

Desprs de fortificar Dlion els atenencs van rebre ordes de retornar, i aix ho van fer les tropes de la infanteria lleugera, per la infanteria pesada es va aturar als afores de la ciutat esperant al general Hipcrates. Mentre els tebans es van reunir a Tanagra. La majoria dels generals beocis no volien atacar per Pagondes va veure la possibilitat i, com a un dels dos generals en cap dels beocis, va convncer a les tropes i va dirigir l'atac al dia segent. Amb una srie de maniobres de coratge i habilitat va aconseguir una gran victria. Disset dies desprs de la batalla la ciutat de Dlion es va rendir als tebans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256085" title="Pagondes d'Acaia" nonfiltered="4664" processed="4654" dbindex="99819">
Pagondes (Pagondas, ) fou un legislador aqueu esmentat per Teodoret  (de Cur. Affect. Graec. lib. ix.), per del que res es coneix. 

Com que el nom de Pagondes no era propi dels aqueus (hi ha un cert nombre de Pagondes esmentats als texts clssics, per tots els que hi apareixen sn beocis) s'ha conjecturat que fou un error de Teodoret, que hauria volgut dir Carondes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256086" title="Rattus villosissimus" nonfiltered="4665" processed="4655" dbindex="99820">

Rattus villosissimus  s una espcie de rosegador  que viu a Austrlia.

Referncies.

 Baillie, J. 1996.  Rattus villosissimus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256087" title="Rattus xanthurus" nonfiltered="4666" processed="4656" dbindex="99821">

Rattus xanthurus  s una espcie de rosegador  que viu a Indonsia. 

Referncies.
 Baillie, J. 1996.  Rattus xanthurus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 12 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256088" title="Magaluf" nonfiltered="4667" processed="4657" dbindex="99822">
Magaluf, tamb escrit Magalluf s un nucli costaner del municipi de Calvi, a Mallorca. 

s una zona turstica d'uns 4000 habitants. T una planta hotelera d'uns 100 establiments i la seva oferta d'oci s molt especfica i determinada. 

Disposa de dues platges: la Platja de Magaluf i Son Maties que compten amb tota l'oferta complementria habitual i les quals estan presidides per l'illot de Sa Porrassa.

Disposa d'una escola pblica, el Collegi Pblic Ca's Saboners, una escola privada, Scal Magaluf i d'una escoleta municipal situada just al costat del centre pblic.

Compta aix mateix amb un poliesportiu municipal amb piscina i d'una casa de cultura amb biblioteca.

Aquesta zona turstica, tal com la coneixem ara, s'ha anat aixecant sobre una antiga zona humida de la qual encara hi podem trobar alguns vestigis. Destaca la possessi de Ca's Saboners situada a la part interior del nucli urb i als terrenys de la qual s'ha anat desenvolupant la zona turstica.

Mapa virtual de Magalluf;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256090" title="Repblica espanyola en l'exili" nonfiltered="4668" processed="4658" dbindex="99823">


Repblica Espanyola en l'exili fa referncia a les institucions de la Segona Repblica Espanyola en l'exterior que seguien representant la legalitat de la Constituci de 1931 desprs de la victria dels nacionals en la Guerra Civil Espanyola. Van mantenir la continutat d'aquesta representaci entre 1939 i 1977. La seu el govern en l'exili es va situar primer a Ciutat de Mxic per a traslladar-se el 8 de febrer de 1946 a Pars, Frana. 
Reconstrucci de les institucions a l'exili i principals activitats. 
La Diputaci Permanent de les Corts, desprs de la seva ltima reuni a Pars el 27 de juliol de 1939, s reconstituda a Mxic al juny de 1945, convocant a una reuni de les Corts. Les Corts exiliades es reuneixen per primera vegada el 17 d'agost de 1945 en la Sala de Cabildos del Zcalo a Ciutat de Mxic. Es proceda l'elecci de Diego Martnez Barrio com a President i a donar el seu vot de confiana al nou govern de Jos Giral. 

La seva ltima reuni fou entre el 7 i 9 de novembre de 1945 a Ciutat de Mxic. El crrec de president de les Corts s'anir renovant en la persona dels successius presidents de la Repblica. Durant tot el perode es van seguir nomenant formalment presidents de la Repblica i presidents del govern. Tamb van mantenir la seva continutat en l'exili els governs autonmics basc i catal. 
Reconeixement internacional. 
Mxic va ser el primer estat en reconixer al govern de la Repblica en 1939. Aquesta decisi es va mantenir fins a 1977, quan es restabliren relacions diplomtiques amb Espanya. Aquesta collaboraci es va brindar als exiliats espanyols des de la seva acollida pel govern de Lzaro Crdenas. Un altre estat que va reconixer fins a 1977 la II Repblica va ser Iugoslvia. 

Per iniciativa de la delegaci de Mxic en la Conferncia de San Francisco de les Nacions Unides es dna suport una moci de repudi al govern de Franco i es reconeix al govern en l'exili la representaci d'Espanya. La mesura fou protegida per les potncies vencedores de la Segona Guerra Mundial en la Conferncia de Potsdam. L'Assemblea General de les Nacions Unides confirm aquesta moci al febrer de 1946 i vota al desembre del mateix any excloure l'ingrs de l'Estat Espanyol ("nacional") a l'organisme internacional. 

En 1950 el govern de Franco aconsegu revocar la prohibici d'establir delegacions diplomtiques per a posteriorment ingressar en l'ONU com pas membre (14 de desembre de 1955). En aquells dies, els suports internacionals del bndol vencedor s'havien enfortit fins a trencar l'allament internacional de postguerra. Comenant, notablement, pel suport del Vatic (Concordat de 27 d'agost de 1953) i els pactes amb els Estats Units (mateix any, 26 de setembre). 

Els suports del govern republic. 
Desprs del final de la guerra, precipitat per la divisi interna del bndol republic (que va arribar fins als enfrontaments armats), els recels entre els partits del Front Popular -i de les faccions internes- es van veure complicats encara ms pel canvi de la situaci internacional. Adolf Hitler, als pocs dies d'acabar la guerra a Espanya (1 d'abril de 1939), provoca la crisi de Danzig (28 d'abril de 1939) que, en no poder ser resolta eficament per Anglaterra i Frana amb cap poltica de pacificaci com la mantinguda fins a llavors, va dur al pacte Germano-Sovitic. Aix posava al PCE en una posici de difcil explicaci dins del camp republic, i amb ell al propi govern Negrn, el principal referent del qual internacional era la URSS. 

El comenament immediat de la Segona Guerra Mundial (1 de setembre de 1939), i la posterior invasi de la URSS per Alemanya (22 de juny de 1941), van tornar a posar en situaci de collaborar, fins i tot en la lluita, a tots els republicans, que veien la victria aliada com la seva prpia. El govern Negrn (tot i ser socialista) estava sostingut en la prctica tan sols pel PCE i la Uni Nacional, que controlava les forces guerrilleres que actuaven a Frana gaireb com un exrcit republic espanyol reconstitut. Els recels que provocava van fer que fos pontejat per la Junta Espanyola d'Alliberament (JEL), instituci creada amb vocaci d'alternativa al govern per una reuni a Mxic (novembre de 1943) presidida per Diego Martnez Barrio (desprs substitut per Flix Gordn Ords) i amb la presncia significativa d'Indalecio Prieto en la seva secretaria general. A ms del PSOE van acudir un grapat de partits republicans i catalans (entre ells ERC); es va evitar convocar a comunistes i anarquistes, i el PNB es va negar a assistir. La participaci d'altres forces com els trotskistes del POUM (amb prou feines reconstrut desprs dels fets de maig de 1937 i els processos de 1938) ni tan sols es plantejava. 

L'alliberada Tolosa de Llenguadoc fou la capital informal de l'exili, i s'hi intenta intensificar les activitats de la JEL al marge del govern republic amb les noves sigles ANFD (Aliana Nacional de Forces Democrtiques, setembre de 1944) on als partits anteriors s'afegiren Esquerra Republicana, Partit Republic Federal, Moviment Llibertari i els sindicats CNT i UGT.  L'octubre se signa el pacte de l'ANFD on s'alludeix a la lliure decisi de les formes poltiques, en clara referncia a una soluci no necessriament republicana que permeti un acostament als monrquics i a les potncies occidentals. Tamb es va crear una Agrupaci Militar de la Repblica Espanyola af; tot aix simultniament a la fracassada invasi de la Vall d'Aran pels guerrillers vinculats a la Unin Nacional i a la reactivaci del maquis en l'interior en els anys 1945 i 1946 (interior s el terme amb que es referien els exiliats i els opositors en general al que ocorregus a Espanya). 

El govern Giral, ja a Pars, reun un conjunt ms gran de forces, des del PCE amb Santiago Carrillo fins a Castelao (galleguista) i Rafael Snchez-Guerra (republic conservador). No obstant aix, la unitat republicana no existia: un important corrent socialista, la d'Indalencio Prieto, buscava contactes amb els monrquics (Jos Mara Gil Robles) emps pels aliats occidentals. El mateix feia un grup de la CNT. La forma d'estat podria decidir-se en un referndum no necessriament prxim. El PCE i els altres anarquistes buscaven forar la situaci en l'interior, considerant possible la caiguda de Franco. La major part dels republicans es defineixen per una poltica d'atentisme (gallicisme que significaria inclinaci a esperar), esperar la caiguda de Franco, que es veia inevitable desprs de les de Mussolini i Hitler. 

El Govern Llopis (febrer 1947) no prescind del PCE, com hagus volgut Prieto, i s tot el plural que es podia, estant representades organitzacions de tot l'arc parlamentari, des del PNB a la CNT. Una de les seves decisions fou encarregar Trifn Gmez l'inici contactes amb Joan de Borb, que no van tenir xit. El PSOE abandon el govern al juliol, per a intentar desvincular-se dels comunistes (que sn expulsats dels governs d'Europa Occidental, en plena Guerra Freda). Els dos governs successius d'lvaro de Albornoz (agost 1947-1951) noms compten amb ministres republicans, i manquen de suports. A partir d'aquests moments les institucions republicanes, encara que persisteixen, deixen de tenir pes: ni comptaran en les relacions internacionals ni seran tingudes en compte pels grups principals de l'oposici al franquisme (a part de cercles d'exiliats, figures intellectuals i escassos vincles amb l'interior).

Moviments de l'oposici republicana. 
L'entrevista Prieto-Gil Robles, patrocinada per Anglaterra a l'octubre de 1947, no aconsegueix una aproximaci clara, i caus problemes als monrquics prxims al franquisme. Contradictriament, Don Joan es reun amb Franco en el mtic iot Azor (per a confiar-li l'educaci del seu fill Joan Carles de Borb); al mateix temps que permet la signatura del Pacte de San Juan de Luz entre el PSOE i la Confederaci de Forces Monrquiques(ambdues coses a l'agost de 1948, amb cinc dies de diferncia). Al mateix temps que el pacte es feia pblic, el PCE decidia (octubre de 1948) acabar les activitats del maquis, reconeixent la incapacitat d'acabar amb el rgim violentament i optant per altra poltica ms efica, encara que tampoc resolutiva, que anomenaren reconciliaci nacional, incloent la infiltraci en els sindicats verticals (inspirades per Stalin i aplicades per Santiago Carrillo). 

El pacte de San Juan de Luz, ratificat pel congrs del PSOE (Tolosa de Llenguadoc, 1951), mai se substanciar. La sortida del franquisme va haver d'esperar molts anys fins a la Transici i les eleccions generals espanyoles de 1977, en les quals noms dos temes, la Repblica i la unitat d'Espanya, estaven vetats (per la Llei de la Reforma Poltica d'Adolfo Surez) per als partits que van voler presentar-se. El mateix PCE va ser legalitzat i, en una famosa roda de premsa, Santiago Carrillo prescindia de la bandera tricolor per a acceptar la bandera vermella i groga.

Dissoluci de la Repblica Espanyola en l'exili. 
Desprs de les eleccions del 15 de juny de 1977, el President de la Repblica Jos Maldonado i Fernando Valera, President del Consell de Ministres, emeten la Declaraci de la Presidncia i del Govern de la Repblica Espanyola en l'Exili el 21 de juny de 1977, a Pars. En aquest text, reafirmen la legalitat institucional emanada de la Constituci de 1931 i dels processos electorals de 1931, 1933 i 1936, mantinguda durant l'exili, tot esperant lliure exercici dels drets cvics. Elogien que les urnes marquin un nou procs que crea una nova legitimitat democrtica, al mateix temps que assenyalen la no participaci dels partits republicans i la no correspondncia equitativa entre el nombre de vots i escons assignats. Acaba declarant: Les Institucions de la Repblica en l'exili posen aix fi a la missi histrica que s'havien imposat. I qui les han mantingut fins a avui, se senten satisfets perqu tenen la convicci d'haver complert amb el seu deure. 
Vegeu tamb.
Exili republic ;
Repressi poltica ;
Oposici al franquisme;

Enllaos externs.
  Biblioteca de l'Exili, en la Biblioteca virtual Cervantes;
  Ateneo Espaol de Mxico;
  Portal de l'exili;

Bibliografia.
Alted Vigil, Alicia. 1993. El Archivo de la II Repblica espaola en el xilio 1945-1977 (Inventario del Fondo Pars). Fundacin Universitaria Espaola. Madrid.
Biescas, Jos Antonio ; Tun de Lara, Manuel. Espaa bajo la Dictadura Franquista. Labor. Barcelona. 1987 ISBN 8433594303;
Cabeza Snchez-Albonoz, Snsoles. 1997. Historia poltica de la Segunda Repblica en el exilio. Fundacin Universitaria Espaola. Madrid.
Del Valle, Jos Mara. 1976. Las instituciones de la Repblica espaola en exilio Editions Ruedo ibrico; Pars.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256091" title="Molalitat" nonfiltered="4669" processed="4659" dbindex="99824">

La molalitat s un manera d'expressar les concentracions de les dissolucions. La molalitat (simbolitzada per m), s la quantitat de solut dissolta en cada quilogram de dissolvent. Aquesta quantitat no varia quan canvia la temperatura o la pressi, ja que s independent del volum. De forma matemtica es pot expressar amb la segent frmula: 




Per exemple, una dissoluci formada per 36,5 g d'cid clorhdric, HCl, que sn 1 mol d'HCl i 1 000 g d'aigua (1 kg), s una dissoluci 1 molal o 1 m o 1 mol/kg.

La molalitat no s'ha de confondre amb la molaritat (M), una altre manera d'expressar la concentraci de les dissolucions, que expressa el nombre de mols de solut que es troben dissolts en un litre de dissoluci. s la ms habitual en els laboratoris de qumica. El dissolvent acostuma a ser lquid. La molalitat no s'utilitza tant com la molaritat, per s igual d'important. 

La molalitat t importncia en les expressions del descens crioscpic i de l'augment ebulloscpic, dues propietats colligatives de les dissolucions.


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256092" title="Ren Baulard" nonfiltered="4670" processed="4660" dbindex="99825">
Ren Baulard s un militar francs que va comandar les tropes franceses amb presncia a Andorra durant els anys 30 del segle XX. Hi va fer cap amb motiu de la revolta del 1933. Hi va tornar el 1936, per tal de mantenir l'ordre amb motiu de la Guerra Civil espanyola. Va entrevistar-se, al costat del sndic Francesc Cairat, amb les tropes franquistes quan van arribar a la frontera hispanoandorrana el 1939. En va sortir el 1940.  Va ser condecorat pel sndic el 17 de maig de 1937 i va ser nomenat ciutad honorari d'Andorra.

Referncies.

http://www.andorraantiga.com/revoltes.htm;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256093" title="Mapal" nonfiltered="4671" processed="4661" dbindex="99826">
El Mapal s una dansa de parelles que es balla amb moviments frentics i ertics. El ball es basa en salts, caigudes, persecucions i enfrontaments entre la dona i l'home.

Mapal s tamb el nom d'un peix i la llegenda relata que els pescadors ballaven aquesta dana per celebrar la bona pesca i amb els seus moviments representaven el moviment d'un peix fora de l'aigua.

Origen del Mapal.
s una dansa folclrica d'origen afric que es balla a Colmbia. Va ser portada fa ms de quatre cents anys a Cartagena d'ndies pels esclaus de Guinea.

Va nixer com a cant de pescadors de Mapal ou Chigua, a les riberes del Riu Magdalena. Va obtenir el seu nom d'aquest peix fams pel seu oli, denominaci que tamb s'aplical al tambor de forma cilndrica que marca el comps.

El ritme.
s un dels ritmes ms primitius del folclore atlntic i es reprodueixen fidedignement molts dels aspectes dels ritmes i balls africans. T un ritme rpid que es balla i canta amb gran agitaci, aconseguint una acceleraci constant i gaireb frentica del cos. Aquest ball tamb t una carga sexual compaginada amb moviments plvics i incls contornsionistes.

Instruments.
Noms es necessiten dos tambors: el Tambor cridador i el Tambor major o mascle.
Actualment, tamb s'incorporen altres instruments com la Tambora o el Guache.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256094" title="Maria de Montferrat" nonfiltered="4672" processed="4662" dbindex="99827">


Maria de Montferrat (1192 - 1212), que fou Reina de Jerusalem (1205 - 1212) amb el nom de Maria I , fou la filla de Conrad I de Montferrat i d'Isabel I de Jerusalem. El seu pare fou mort el 28 d'abril del 1192 a Tir pels Hashshashin. La mare es torn a casar amb Enric II de Champagne el 5 de maig, quan ja estava en avanat estat de gestaci. Maria va nixer, doncs, pstumament.

A la mort de la seva mare el 1205, Maria esdevingu Reina de Jerusalem. El germanastre de la seva mare Joan d'Ibelin, Senyor de Beirut, actu de regent de Maria.

El 1206 es va pactar el seu matrimoni amb Pere I d'Arag, si aquest realitzava una expedici a Terra Santa abans del dia de Tots Sants del 1207 i obtenia la dissoluci del seu matrimoni amb Maria de Montpeller. El Papa Innocenci III no s hi avingu i el matrimoni no es dugu a terme.

El 14 de setembre del 1210, Maria es va casar amb Joan de Brienne (v. 1150 1237) a Acre en un matrimoni convingut. La seva filla Violant de Jerusalem (tamb coneguda com a Isabel) va nixer el 1212, per Maria mor de seguida, probablement a causa de febre puerperal. Joan rest com a regent de la seva filla Violant, ara Reina de Jerusalem.

La lnia successria de Maria s'estronc el 1268, quan el seu darrer descendent Conrad de Siclia fou executat al sud d'Itlia. Desprs d'aix, els descendents de la seva germanastra (Alcia de Champagne) esdevingueren hereus del llegat de la Reina Isabel de Jerusalem.

Avantpassats.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256095" title="Bra d'Ori" nonfiltered="4673" processed="4663" dbindex="99828">


El bra d'Ori s un bra menor de la nostra galxia, la Via Lctia on est situat el Sistema Solar i la Terra. Tamb s conegut com el bra local. El seu nom s degut a que el punt del bra ms intens es troba en la direcci de la constellaci d'Ori, entre el bra de Sagitari i el de Perseu, els dos braos ms grans de la nostra galxia. El nostre sistema solar es troba prop del borde intern de la bombolla local, aproximadament a 8.000 parsecs (25.000 anys llum del centre galctic.

Objectes.

El bra d'Ori cont un gran nombre d'Objectes de Messier



 M6, Cmul de la papallona;
 M7, Cmul obert;
 M23, cmul obert;
 M25, cmul obert;
 M27, la Nebulosa Dumbbell;
 M29, cmul obert;
 M34, cmul obert;
 M35, cmul obert;
 M39, cmul obert;
 M40, estrella doble;
 M41, cmul obert;
 M42, la Nebulosa d'Ori;
 M43, part de la Nebulosa d'Ori;
 M44, cmul del pessebre;
 M45, les Pleiades;
 M46, cmul obert;
 M47, cmul obert;
 M48, cmul obert;
 M50, cmul obert;
 M57, la Nebulosa de l'Anell;
 M67, cmul obert;
 M73, asterisme;
 M76, petita Nebulosa Dumbbell;
 M78, nebulosa difusa;
 M93, cmul obert;
 M97, la nebulosa del mussol;
 NGC 2264;la Nebulosa Rosetta.

Bibliografia.
Bra d'Ori en.wiki




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256098" title="Aptenodytes" nonfiltered="4674" processed="4664" dbindex="99829">

Aptenodytes s un gnere de pingins que comprn 3 espcies:

 Aptenodytes patagonicus.
 Aptenodytes forsteri.
 Aptenodytes ridgeni (extingida).

Referncies.

Informaci sobre aquest gnere d'aus. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256105" title="Monestir de Rizong" nonfiltered="4675" processed="4665" dbindex="99830">

El gompa (monestir) de Rizong (o Ridzong) est situat a Ladakh (Jammu i Caixmir, ndia) en una petita vall que desguassa a l Indus, uns 73 km aigua avall de Leh, la capital.

Fou fundat pel lama Tsultim Nima el 1831. Aquest personatge es dedicava al comer fins que va deixar la seva famlia i es va retirar per fer-se monjo. Al seu voltant es va aplegar una colla de seguidors i aix va fer que cerqus un lloc ms adient per establir-se: Rizong. La reencarnaci del fundador dirigeix encara el monestir. Pertany a l orde gueluk, la dels birrets grocs. Segueixen els ensenyaments del mestre Tsongkapa d una manera molt estricta. La comunitat s d una quarantena de membres.

Les dependncies monstiques se situen a la falda de la eixuta muntanya, formant terrasses amb les residncies dels monjos. Els edificis principals (dukhang, gonkhang, Capella del Tanguiur, etc...) se situen a la part ms alta, al seu interior es conserven pintures murals i imatges diverses.



Enllaos externs.
 Informaci del monestir

Bibliografia.

Janhwij Sharma. Architectural Heritage Ladakh. Har-Anand Publications Pvt Ltd. Nova Delhi, 2003. ISBN 81-241-0979-6





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256106" title="Luis Jimnez de Asa" nonfiltered="4676" processed="4666" dbindex="99831">
Luis Jimnez de Asa (Madrid, 1889 -   Buenos Aires, 1970) fou un jurista i poltic espanyol.

Professor de dret penal en la Universitat Central de Madrid (actual Universitat Complutense de Madrid). Per la seva protesta contra les vexacions sofertes per Unamuno per part de la dictadura de Primo de Rivera, va ser confinat a les Illes Chafarinas. El 1931 va ingressar en el PSOE i va ser escollit diputat a les Corts Constituents, presidint la comissi parlamentria encarregada d'elaborar la Constituci de la Segona Repblica (1931). Director de l'Institut d'Estudis Penals, creat per Victoria Kent, va participar en la redacci del Codi Penal de 1932. 

Pertanyent a l'ala moderada del PSOE, va ser vicepresident de les Corts sortides de les eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la Guerra Civil Espanyola va ocupar crrecs diplomtics de la Repblica a Polnia i Txecoslovquia i va representar Espanya davant la Societat de Nacions. Acabada la guerra, es va exiliar en Argentina (1939), on va continuar la seva carrera docent en la Universitat Nacional de La Plata i la Universitat Nacional del Litoral i va dirigir l'Institut de Dret Penal i Criminologia de Universitat de Buenos Aires fins al cop militar de 1966. Va dirigir la Revista de Dret Penal i Criminologia fins a la seva defunci. En 1962 va ser nomenat president de la Repblica en l'exili, crrec que va detenir fins a la seva defunci en 1970. 

Obras.
 El Derecho penal del porvenir (1916);
 El estado de necesidad (1922);
 Al servicio del Derecho penal;
 La teora jurdica del delito (1931);
 Psicoanlisis criminal(1940) Buenos Aires, Losada.
 El criminalista (1941-1949, 8 vols);
 La Constitucin poltica de la democracia espaola (1942);
 La ley y el delito (1945);
 La Constitucin de la democracia espaola y el problema regional (1946);
 Tratado de Derecho penal (1949-1963, 7 vols.).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256107" title="Cangur vermell" nonfiltered="4677" processed="4667" dbindex="99832">


El cangur vermell (Macropus rufus) viu a tot Austrlia, llevat de la costa est, les selves pluvials del nord i algunes rees del sud. 

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256108" title="Jos Maldonado Gonzlez" nonfiltered="4678" processed="4668" dbindex="99833">
Jos Maldonado  Gonzlez (Tineo, Astries, 1901 - Oviedo, 1985) va ser l'ltim president de la Segona Repblica Espanyola a l'exili. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia d'Oviedo pel partit Izquierda Republicana, dintre de les llistes del Front Popular. En 1938 es va exiliar a Frana. 

Ja en l'exili va formar part de diversos governs de la Repblica, com Ministre de Justcia (1949-1951) i de Justcia i Informaci (1962-1971). En 1970 va substituir a Luis Jimnez de Asa com President de la Repblica. Va acordar el 1977 cessar relacions internacionals, d'acord amb el president Jos Lpez Portillo de Mxic. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256113" title="El Paso" nonfiltered="4679" processed="4669" dbindex="99834">


El Paso s la capalera del comtat de El Paso en l'estat de Texas, una part del sud-oest americ. D'acord al Cens del 2006, s'estima una poblaci de 609.415 habitants; s la sisena ciutat ms gran de Texas i la 21a ms gran dels Estats Units d'Amrica, aix com la 7a ciutat que ha crescut ms durant els anys 2000-2006.

La seva rea metropolintana cobreix tot el comtat, una part del comtat de Hudspeth i Dona Ana, aquest ltim, de Nou Mxic. La poblaci d'aquesta rea es de 736.310 habitants.

 Histria .

poca antiga.

S'han trobat proves arqueolgiques en les zones de Keyston Wetlands i Hueco Tanks que indiquen que fa milers d'anys van haver-hi assentaments humans a la regi de El Paso (vegeu: Cutura Mogollon). Els pobles indis Manso i Suma-Junamo van ser vistos pels primers exploradors espanyols; aquests pobles van acabar assimilant-se, formant part de la cultura Mestizo, cultura predominant a Mxic; uns altres es van integrar en diferents bandes Mescalero Apache.

Arribada dels espanyols.

El Paso del Norte (l'actual Ciudad Jurez) va ser fundat al banc sud del Rio Grande l'any 1659 pels conqueridors espanyols; aquesta zona va tenir un s agrcola amb vinyers i fruiters. La corona espanyola i les autoritats locals de El Paso del Norte van fer moltes concessions de terrenys per producci agrcola a la banda nord del riu en l'actual El Paso. Tot i aix, el riu era un bon mur natural i els colons no van assentar-se al nord, ja que estaven els Apaches.

Al 1680 desprs d'una revolta que culmin amb xit, la Pueblo Revolt, que havia redut la poblaci de les colnies del Nord de Nou Mxic, El Paso esdev la base pel govern espanyol pel territori nou-mexic. Des de la ciutat, els espanyols liderats per Diego de Vargas s'agruparen de nou per recolonitzar el territori de Santa Fe, estirant-se cap a Socorro, incloent Taos.

La primera empresa agrcola que tingu xit de la qual es t memria fou el ranxo Ponce de Len; el terreny es conced l'any 1825.

Independncia mexicana.

L'assentament ms important del Rio Grande, El Paso, estava a la zona austral de la Provincia de Nuevo Mexico, el modern estat de Nou Mxic i estava comunicada amb Santa Fe i Ciutat de Mxic per la carretera reial; es tardaven 6 mesos les caravanes de Ciutat de Mxic a El Paso. Malgrat els espies americans, comerciants i caadors de pells havien visitat la zona des del 1804 (sobretot Zebulon Pike), molts colons americans de bona fe van assentar-se, en quantitats significatives, desprs de la Intervenci Nord-americana l'any 1849.

Tot i que no van haver combats en la regi durant la independncia mexicana, Paso del Norte va sofrir efectes negatius, car en el comer dels seus vins i productes mantenien viva la ciutat. Tamb va sofrir un desgavell ms important que el que deixaren les ciutats d'Ysleta, San Elizaro i Socorro al altre costat del Rio Grande.

La primera constituci mexicana (1824) va donar el domini que els comerciants de Chihuahua tenien a Nou Mxic, fent que Paso del Norte forms part de l'Estat de Chihuahua, desprs d'haver format part de Nou Mxic per 200 anys; la ciutat eleg el seu primer govern local el 1825 i al 1829, obre la seva primera escola.

La revoluci de Texas (1836) no va tenir cap efecte a la regi; de fet, mai es va considerar texana fins al 1848. Donades les reclamacions que la Repblica de Texas, que volien un tros del comer de Santa Fe, el Tractat Guadalupe-Hidalgo, es van fer assentaments al banc nord del riu, separat de l'antic Old El Paso de Norte en el costat mexic.

Un nombre d'esdeveniments importants durant els anys 1850 van anar donant-li carcter a la zona nord del riu. Un assentament al ranxo Coon's anomenat Franklin es convert en el nucli de El Paso; El Paso Country va ser establert el Mar de 1850, amb San Elizaro com a capalera. El Senat d'Estats Units fixa la frontera entre Texas i Nou Mxic en el 32 parallel, fent cas oms a la topografia i a la histria; un lloc militar anomenat El Post, davant de El Paso (al sentit contrari de El Paso Norte, a travs del Rio Grande) fou establert el 1854 i el Butterfield Overland Mail arriba el 1858. Un any desprs el colon Anson Mills acab la seva plataforma de la ciutat de El Paso, un nom que va donar molta confusi fins que la ciutat de l'altre costat del riu (zona de Mxic), El Paso del Norte, canvia el nom a Ciudad Jurez l'any 1888.

En principi El Paso era conegut per Franklin; aquest fou incorporat al 1873 i aglutinaven les petites comunitats que s'havien anat desenvolupant al llarg del riu (Magoffinsville, Concordia, Hart's Mill).

El punt davant de El Paso comen amb 5 petits assentaments: Coon's Ranch, Hart's Mill, Concordia, Frontera i Ponce's ranch; ells van anar creixen fins a la ciutat que avui dia coneixem.

Els confederats.

Durant la Guerra Civil, Texas i altres estats del sud van crear els Estats Confederats d'Amrica el 1861. Aquest mateix any va haver-hi una guerra entre els estats ja que El Paso i els seus punts militars eren importants per defensar el clam dels Confederats al territori de Nou Mxic; la confederaci va ser rebuda amb un gran suport dels residents d'El Paso. Un cop acabada la guerra, la poblaci de la ciutat va crixer.

Desprs de la guerra, molta de la planificaci de la ciutat va se grcies a Anson Mills, considerat el "Pare de El Paso" a causa del gran nombre de contribucions que ell va fer a la zona; ell fou General de Brigada en la Union Army, surveyor (dellimita superfcies, mesura rees i rectifica lmits), constructor i inventor; es present en els primers plans per la ciutat d'El Paso. Segons l'Arlington National Cemetary, ell fou el responsable del canvi del nom de Franklin a El Paso.

El salvatge oest i Stoudenmire.

Amb l'arribada de la Southern Pacific Railway, Texas and Pacific Rairoad i la Atchison, Topeka and Santa Fe xarxes de ferrocarril l'any 1881, la poblaci creix a 10.000 d'acord el cens del 1890. Una vall verda i un clima anual fora estable, la ciutat va atreure a nous "ciutadans", com jugadors, pistolers, lladres, bandes de bandolers, assassins, sacerdots, treballors del ferrocarril xinesos, prostitutes i emprenedors.

Durant l'era del Salvatge Oest, d'acord amb el "The Portable Handbook of Texas", el Paso va ser coneguda com la "Six Shooter Capital" ja que era lluny i remota, i per ser una ciutat sense llei. El Paso va contractar a un mariscal amb una reputaci de noi dur, Dallas Stoudenmire, conegut per "disparar primer i preguntar desprs". Els "Four Dead in Five Secons Gunfight" va tenir lloc el 14 d'abril de 1881; aquesta va tenir lloc abans de la Gunfight (pistolers) en el OK Corral de Tombstone, Arizona.

El mariscal Stoudenmire, el 6 mariscal en 8 mesos, va ser contractat per "netejar" i civilitzar la violenta i salvatge ciutat. El mariscal va ser fora efectiu a causa de la seva ferotge reputaci i a la seva destresa en les pistoles. Ell enfund temors i intimid a una ciutat molt violenta, i us la por que li tenien per controlar el Consell de la Ciutat. El 28 de Maig de 1882 l'ajuntament anunci que acomiadaven a Stoudenmire; quan aquest conegu aquesta situaci, ell va anar a les Cambres del Consell; un cop el van veure, es van terroritzar i van quedar-se quiets. El mariscal va donar-se un passeig amunt i avall de la cambra, al temps que ell malea i amenaava de disparar. En un parpadeig d'ulls, el va treure les pistoles i digu que podia carregar-se a qualsevol dels malets regidors d'aquest consell "I can straddle every God-damn aldermen on this council!". Immediatament, per unanimitat decideixen mantenir-lo. Stoudenmire va seguir-los mirant durant uns segons; desprs es calm i guar les pistoles. Coneixent la reputaci del mariscal, l'alcalde va defugir de tensar la situaci cridant-lo per un abrupte. Desprs d'aquesta situaci, Stoudenmire sort de la cambra.

El 1883 la capalera del comptat va desplaar-se de Ysleta, Texas a El Paso. Aquest canvi va ser decidit per una disputada elecci on es van arribar a comptar els vots fins a 3 cops; abans de Ysleta, San Elizaro, Texas era la capalera, que la va perdre l'any 1877 desprs de la San Elizaro Salt War.

Prostituci i joc van seguir creixent fins a la Primera Guerra Mundial, quan el Department of the Army pression a les autoritats d'El Paso per trencar el vici; moltes d'aquestes activitats van seguir al ve Ciudad Jurez, especialment durant la Prohibici, amb el qual, van treure un bon profit els saloon del marge mexic.

La revoluci mexicana.

La Revoluci Mexicana (1910-1920) s'inici el 1910 i Ciudad Jurez va ser objecte d'una lluita intensa; Ocasionalment, hi va haver foc creuat que va matar ciutadans d'El Paso. Aquesta ciutat es va convertir en un lloc de sospites a causa del gran nombre de lders exiliats, incloent-hi Victoriano Huerta i (durant un temps) Pancho Villa. El gener de 1914 el general John Hosep Pershing va ser ubicat al Fort Bliss, on va desenvolupar tasques de seguretat al llarg de la frontera i va armar la fallida Pancho Villa Expedition contra Pancho Villa desprs del fracs de Columbus, Nou Mxic el 9 de mar de 1916.

Els anys 20 i la II Guerra Mundial.

Principi dels anys 20 i 30, El Paso va convertir-se en el lloc de naixement de moltes empreses locals i nacionals. El 1930 Conrad Hilton obre el seu primer hotel de luxe a la ciutat, l'actual Plaza Hotel; el Plaza Theatre obr el 12 de setembre del 1930.

El 1934, Walter Varney i Louis Mueller estableixen l'aerolinea anomenada Varney Speed Lines a El Paso i oper en l'antic El Paso Municipal Airport (1934-36) i desprs al El Paso International Airport. Desprs que l'aerolinia fos adquirida al 1937 per Robert Six, ell ubic la seu general a Denver, Colorado i li canvi el nom a Continental Airlines. Tot i que la seu era a Denver, El Paso va ser el major hub de l'aerolnia, situaci que canvia a finals dels anys 80.

Post-II Guerra Mundial.

Desprs de la II Guerra Mundial, cientfics especialistes en coets com Wernher Von Braun i altres van ser contractats al Fort Bliss d'El Paso. La Margarita, una beguda popular es un altre invent provinent d'El Paso; la primera mescla d'aquesta va fer-se a l'rea El Paso-Jurez el el 4 de juliol de 1945 al Tommy's Place Bar; Francisco "Pancho" Morales (un mexic que va passar-se a l'altre costat per convertir-se en un americ), fou qui va fer la mescla; la seva histria va ser capturada l'Octubre del 1973 en l'article mensual de Brad Cooper "The Man Who Invented the Margarita". Morales apareix en la Texas Almanac's Sesquicentennial Edition (1857-2007, lletra M) Obituaries de famosos texans.

Des de la II Guerra fins als anys 1980, El Paso passa a ser una gran ciutat; l'expansi del Fort Bliss que passa a ser un centre militar de la Guerra Freda. L'economia industrial era dominada per la fonedora de coure, refineries de petroli i la proliferaci d'indstries de baixos salaris (confecci en particular) que senyala a milers d'immigrants mexicans. Noves subdivisions de cases van ser construdes, expandint El Paso cap a l'oest, nort-est i l'est del seu nucli originari.

El primer alcalde hisp d'El Paso fou Raymond Telles l'any 1957; amb ell la demanda de drets civils entre la poblaci hispana va crixer, desencadenant disturbis, i convergint amb els moviments anti-guerra i drets civils dels Estats Units; es van aconseguir grans avanos en aquests camps, fet que es veur en major intensitat durant els anys 1970.

El 1963 Estats Units va acceptar cedir una part d'El Paso molt disputada per Mxic a causa dels canvis del curs del riu Rio Grande, el qual, fita el lmit entre amds pasos; els lmits fronterers van ser rectificats i el Rio Grande va ser re canalitzat. Una illa en la riera va ser refeta. El Chamizal National Memorial, administrat pel National Park Service es actualment el parc ms gran d'El Paso; el Chamizal es el parc corresponent a Jurez.

Des del 1990 la economia local s'ha vist negativament afectada per la competncia d'empreses de baix salari de l'estranger, i el tancament de la principal fonedora de coure a causa de la fluctuaci de preus dels metalls i l'excessiva contaminaci de plom trobada. La implementaci del rea de Lliure Comer d'Amrica del Nord de 1994 va afectar novament a la economia, amb transport, tendes al menor i serveis en expansi i l'accelerada prdua de llocs de treball en el sector industrial. El Paso se sensible als canvis en la economia mexicana i la regulaci del transit fronterer. La devaluaci del peso a finals del 1994 i l'increment de l'exigncia dels controls fronterers desprs dels Atemptats de l'11 de setembre de 2001 (en contrast a d'altres ciutats frontereres i a les creences populars, el trfic comercial va ser interromput durant un perode desprs del 11.

L'establiment al 1849 del Fort Bliss a l'rea d'El Paso, aquesta ciutat ha tingut molts creixements elevats de poblaci. La comissi BRAC ha indicat que la base rebr ms tropes, amb el que s'estima que es traduiran en 547 milions de dlars per a l'economia de la ciutat. Amb les 18.000 tropes destinades (i els membres de la famlia d'ells, uns 30.000) donaran un creixement que no s'havia vist mai des de l'xode mexic l'any 1910 quan la poblaci va augmentar 60.000 persones que fugien de la Revoluci Mexicana.

Recentment s'han realitzat projectes de certa importncia a la ciutat que han contribut a l'expansi urbana de la ciutat. El principal d'ells es la reconstrucci del Plaza Theatre, projecte finalitzat el 17 de mar de 2006 amb un cost total de 38 milions de dlars. Amb l'arribada de personal militar i l'expansi del Biggs Army Airfeld la ciutat ha construt un nou "inner Loop" que connectar la secci est de la ciutat amb la instalaci militar.

Un dels problemes que t El Paso es en com afectar en ella el creixement de Ciudad Jurez. Histricament aquestes dos ciutats han estat interconnectades; es evident que la qualitat de l'aire i el trnsit que conflueix en la zona d'El Paso reflecteix els valors d'una zona metropolitana poblada per almenys 2 milions d'habitants; molts subestimen les necessitats d'infraestructura, ubicant tots els recursos a la poblaci d'El Paso i no pas a la zona metropolitana la qual la ciutat esta connectada a travs de les vies de comer que genera d'El Paso, Ciudad Jurez i les ciutats de Nou Mxic de Las Cruces, Santa Teresa, Sunland Park i Alamogordo.

 Geografia .


Ubicat a les coordenades esmentades anteriorment, descansa en l'enclavament entre 3 estats (Texas, Nou Mxic i Chihuahua) i dos pasos, els Estats Units d'Amrica i els Estats Units Mexicans). s l'nica ciutat gran en l'horari de la muntanya en quan Ciudad Jurez est en l'horari central s possible celebrar l'any nou el mateix dia entre les 2 ciutats; actualment, les 2 ciutats estan en l'horari de la muntanya.

La ciutat esta a 1.140 metres sobre el nivell del mar (3.800 peus); El North Franklin Peak s l'elevaci ms alta que hi ha a la ciutat, amb una alada de 2.192 metres (7.192 peus); aquest pic pot ser vist a una distncia de 96 km (60 milles); addicionalment, aquesta serralada es la llar d'una formaci natural d'argila vermella anomenada Thunderbird. La seva rea es de 648.9 km2 (250.5 milles quadrades).

El parc urb Franklin Mountains State Park s el ms gran dels Estats Units, es troba ntegrament a El Paso, i s'estn des del nord i dividint quasi b la ciutat en meitats al llarg del Fort Bliss i l'aeroport El Paso International Airport.

La vall Rio Grande Rift es troba al final del sud-est de les muntanyes Franklin es per on flueix el Rio Grande; aquest riu defineix la frontera entre la ciutat i Ciudad Jurez de sud a oest fins que el riu es dirigeix cap al nord, separant El Paso del comptat de Doa Ana, Nou Mxic. El cim volcnic Cristo Rey es troba a la vall, a l'oest d'El Paso en el costat de Nou Mxic del riu. Altres formacions volcniques sn Kilbourne i Hunt's.

El Paso est envoltat pel desert de Chihuahua.

Zones d'El Paso.

Central El Paso;
Coronado Hills;
East El Paso;
Parc Franklin Mountains State Park;
Kern Place;
Mission Valley El Paso (Lower Valley i Ysleta, TX);
Northwest El Paso (Upper Valley, incloent Willows);
Sunset Heights;
Tierra Del Este;
Northeast El Paso;
Tigua d'Ysleta del Sur Pueblo Nation  ;

Suburbis d'El Paso corresponents a l'estat de Texas.
Anthony;
Canutillo;
Clint;
Fabens;
Homestead Meadows;
Horizon City;
Montana Vista;
San Elizario;
Socorro;
Sparks;
Tornillo;
Westway;

 Suburbis d'El Paso corresponents a l'estat de Nou Mxic .
Tot i que les rees d'Anthony, Sunland Park, i Chaparral estan adjacents al comtat d'El Paso, Texas, sn considerades com a part de la zona metropolitana de Las Cruces, Nou Mxic d'acord amb el cens dels EUA .

Anthony;
Sunland Park;
Chaparral;

 Clima .

 El Paso t un clima semirid d'estepa calorosa d'acord a la classificaci del clima de Koppen BSh) amb estius molt calorosos (amb poca o gens humitat) amb hiverns suaus i secs.

 El rang de temperatures va des d'una mitja alta de 55 F (13 C) i una mitja baixa de 28 F ( 2 C) al gener, fins a una mitja alta de 97 F (36 C ) i una mitja baixa de 68 F (20 C) a l'agost.

 El rcord de temperatura alta en la ciutat es de 114 F (45.5 C); la temperatura baixa ms baixa ha estat de  8 F ( 22 C).

 302 dies de sol per any s la mitjana segons El Paso Weather Bureau, d'aqu que rebi el sobrenom de la ciutat del sol, The Sun City. ;

 Les pluges donen una mitjana de 8,74 polsades (223 mm) per any, moltes d'elles es donen durant l'estiu, els mesos de juliol a setembre, a causa dels canvis climtics que es donen al Golf de Califrnia; vents de sud a sud-est porten humitat del oce Pacfic, golf de Califrnia, golf de Mxic cap a la regi; a causa d'aix, i la orografia de la regi, i la calor generada pel sol, provoca tempestes de llamps al llarg de la regi; aquestes causen gran part de les pluges a la zona d'El Paso.

 A causa de la seva altitud, El Paso pot caure neu. L'any 1980, tres grans tempestes de neus van deixar gruixos d'un peu (30 cm); una al febrer, una a l'abril i l'ltima al desembre. El 1987 una tempesta de neu al desembre va deixar quasi b 2 peus (60 cm) de gruix.

Inundacions.

Tot i la mitja anual de precipitacions, moltes parts de El Paso sn objecte d'alguna inundaci durant les tempestes intenses d'estiu. A finals de Juliol i inicis d'Agost del 2006 van caure 380 mm de precipitaci en 1 setmana, provocant que tots els sistemes de control fluvial es desbordssin, desencadenant una inundaci al llarg de la ciutat; els danys calculats per l'autoritat local a les infraestructures pbliques van ser de 21 milions de dlars, i respecte de la propietat privada, 77 milions de dlars. Gran part d'aquests danys van ser atributs al desenvolupament de torrent, protegit amb un sistema de control d'inundacions  a base de preses i embassaments, i l'absncia d'un sistema de drenatge d'aiges pluvials per dirigir tot el flux de l'aigua.

Estadstiques sobre temperatures.



Arquitectura.
Els 10 edificis ms alts de El Paso



L'edifici ms alt de El Paso, la Wells Fargo Plaza, va ser construda a principis dels anys 1970 com a State National Plaza. L'edifici de finestres negres es fams per les 13 llums que s'encenen a la nit; no obstant, aquests ltims anys ha penjat la bandera dels EUA des del 11 de setembre del 2001. Durant les vacances de nadal li posen un arbre de nadal en l'edifici, i en algunes ocasions, es pot llegir "UTEP", en suport a l'UTEP.

 Poltica .

Tant la ciutat com el comtat sn votants del Partit Demcrata, com moltes de les rees dels voltants amb la frontera. Silvestre Reyes i Ciro Rodriguez sn els representants de l'rea metropolitana d'El Paso a la casa blanca. Paul Moreno, Chente Quintanilla, Norma Chavez, Joe Pickett com a demcrates i Pat Haggerty com a republicana per l'estat de Texas; al senat, Eliot Shapleigh. El jutge del comtat d'El Paso s el demcrata Anthony Cobos. L'alcalde d'El Paso s John Cook.

 Govern .

L'actual alcalde es John Cook, qui va guanyar a l'anterior alcalde Joe Wardy en les eleccions del 2005. D'acord a les esmenes que se li van fer a la carta municipal el febrer del 2004, la ciutat es dirigida per un consell d'administraci de la ciutat. Aquest sistema combina la fortalesa del lideratge poltic dels funcionaris elegits (8 membres), amb experincia en matria de gesti d'un govern local. Tot el poder es concentra en el consell, que contracta a un director capacitat professionalment per dur a terme les directives locals i supervisar la prestaci dels serveis pblics. Joyce Wilson va ser elegida pel consell d'administraci l'any 2004 com a primera gestora de la ciutat. Els membres del consell son remoguts cada 4 anys.

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial ;
 Cambra de comer ;
 Histria de Texas ;
 Zona metropolitana d'El Paso;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256115" title="Cangur gris oriental" nonfiltered="4680" processed="4670" dbindex="99835">

El cangur gris oriental (Macropus giganteus) s un marsupial que es troba al sud i est d'Austrlia. 

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256116" title="Collegi Pblic Ca's Saboners" nonfiltered="4681" processed="4671" dbindex="99836">

El Collegi Pblic Ca's Saboners s una escola pblica de Magaluf, a Mallorca. T una matrcula d'uns 400 alumnes.



Enllaos externs.
CP Ca's Saboners




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256120" title="Manao tupapau" nonfiltered="4682" processed="4672" dbindex="99837">


Manao tupapau (en tahiti normalitzat, Mana o t p pa u), o L'esperit dels morts vetlla, s un quadre del pintor Paul Gauguin fet el 1892, en la primera estada a Tahit. Es conserva a la galeria d'art Albright-Knox de Buffalo. Es coneix per la referncia nm. 457 del catleg de Wildenstein.

La model s Teha amana, l'amant de Gauguin (que l'anomenava Tehura), i descriu una escena on mostra la por ancestral dels polinesis als tupapau. Sn els esperits de la mort, o de la nit, que surten de la llacuna o del bosc quan es fa de nit per arrapar-se a l'esquena dels desprevinguts i emportar-se'ls.

El ttol Manao tupapau no t una traducci immediata ja que est compost de dues paraules sense relaci sintctica: pensament o creena i espectre. Gauguin n'explica dos sentits: o ella pensa en l'espectre o l'espectre pensa en ella.

Gauguin descriu l'escena en el seu diari Noa Noa. Un dia va tornar a la seva cabana quan ja era de nit, i per falta de provisions s'havia quedat sense enllumenat. Va encendre un llum per orientar-se i va veure... 
la Tehura, immbil, nua, ajaguda de bocaterrosa al llit, amb els ulls desmesuradament engrandits per la por  semblava que una lluor fosforescent li brollava d'aquells ulls amb la mirada fixa. ;

Tehura jeu nua al llit, per no es presenta de forma lasciva sin atemorida mirant al pintor. Crispada i tensa, junta i estreny les cames i recolza les mans al coix com si ans a saltar en qualsevol moment per sortir fugint. 

La misteriosa figura de marcat perfil del fons mostra la presncia d'un esperit dels morts vigilant i infiltrat com un dimoni en un mn paradisac. El fons es complementa amb unes estrelles que recorden els insectes nocturns fosforescents, una de les formes dels tupapaus. En aquest cas Gauguin no mostra l'harmonia entre home i natura, sin el mn de sentiments, instints i supersticions que havia anat aprenent de Tehura.


La composici s una clara imitaci de l Olympia d douard Manet. Gauguin tenia a Tahit una fotografia de l Olympia i havia manifestat una certa obsessi. La postura de Tehura s la inversa d'Olympia. La servent negra del fons s substituda per la dona encaputxada de negre. L Olympia havia provocat un escndol a Pars, i Gauguin capgira la tradici dels nus europeus.

Gauguin escriu a la seva dona Mette que la postura resulta indecent. De fet, quan es va presentar a Pars, la crtica el va considerar indecent. Per el que li interessava reflectir s la por. Diu que una europea se sentiria atemorida si fos sorpresa en aquesta postura, per una tahitiana t altres pors i no s la nuesa el que ms l'amona.


L'estima de Gauguin pel quadre queda de manifest quan el reprodueix parcialment com a fons de lAutoretrat amb barret. El Manao tupapau es veu revertit, indicant que el pintor estava davant un mirall. 

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256122" title="Emilio Herrera Linares" nonfiltered="4683" processed="4673" dbindex="99838">
Emilio Herrera Linares (Granada, 13 de febrer de 1879 - Ginebra, 13 de setembre de 1967) va ser un militar espanyol, destacat com a aviador, cientfic i poltic. Herrera va ser un dels pioners de l'aviaci espanyola, va participar en diversos concursos internacionals, i va ser un dels primers que va sobrevolar l'Estret de Gibraltar el 1914. Posteriorment va dedicar els seus principals esforos a la investigaci. 

Va ser el instigador i principal organitzador de la fundaci de l'Escola Superior d'Enginyeria Aeronutica. Va collaborar amb Leonardo Torres Quevedo i Juan de la Cierva en els seus principals desenvolupaments en el camp de l'aeronutica. Va ser membre de la Reial Acadmia de Cincies Exactes, Fsiques i Naturals. Durant la Segona Repblica se'l considerava com un element conservador i filomonrquic.

No obstant aix, en iniciar-se la Guerra Civil, no va dubtar a romandre lleial al rgim legtim. Va ser director tcnic de les forces aries republicanes, i en 1937 ascendit a general. El final de la guerra el va sorprendre a Sud-amrica, on hi havia viatjat en missi oficial acompanyant Indalecio Prieto. Va regressar a Frana, on romandria exiliat. 

Va continuar treballant en investigaci aeronutica, i collaborant en revistes franceses en la matria. Va formar part de diversos gabinets del govern de la Repblica en l'exili, i entre 1960 i 1962 va ser fins i tot president d'aquest govern. Era el pare del poeta i novellista Jos Herrera Petere.

Vegeu tamb.
Histria de l'aviaci;
Cronologia de l'aviaci;
Leonardo Torres Quevedo;
Alfredo Kindeln;
Federico Cantero Villamil;

Enllaos externs.
Fundacin Emilio Herrera  ;
Biografia de Emilio Herrera en esperanto;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256123" title="Escur" nonfiltered="4684" processed="4674" dbindex="99839">

Els escurons (Viperinae) formen una subfamlia de serps verinoses que comprn aproximadament 150 espcies.

Els Viperinae sn una de les quatre subfamlies de la famlia dels Viperidae, amb els Azemiopinae, els Causinae i els Crotalinae (o crtals).

Repartici.

L'escur s present a gaireb totes les regions del mn. El nord-est d'Amrica del Nord fa part dels indrets qui no en compta cap espcie.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256124" title="Fernando Valera Aparicio" nonfiltered="4685" processed="4675" dbindex="99840">
Fernando Valera Aparicio (Madroera, 1899 - Pars, 1981) va ser un poltic i escriptor espanyol, nebot de l'escriptor Juan Valera.

Funcionari del cadastre des de 1925 a Valncia, on va mantenir relaci amb l'escriptor Vicente Blasco Ibez. Estant a Valncia, es va afiliar al partit Aliana Republicana que es va integrar en 1929 en el Partit Republic Radical Socialista que va fundar juntament amb els seus amics Marcell Domingo i Sanjun, lvaro de Albornoz i ngel Galarza. Va encapalar la candidatura d'aquest partit a l'Ajuntament de Valncia en els famosos comicis municipals de 12 d'abril de 1931 que van dur a la sortida d'Alfons XIII d'Espanya. 

Va ser diputat per Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1931 i a les eleccions generals espanyoles de 1936. Va ser primer secretari de la Comissi encarregada de redactar la Constituci de 1931. Va ser director general d'Agricultura amb Azaa i sotssecretari de Justcia amb Martnez Barrio. Sotssecretari de Comunicacions i d'Obres Pbliques (1932-1937). Al dissoldre's el Partit Radical Socialista es va unir a Martnez Barrio per a fundar Uni Republicana, amb la que es va presentar per Badajoz a les eleccions generals espanyoles de 1936 dintre de les llistes del Front Popular. 

Desprs de la guerra civil es va exiliar i va ser ministre d'Hisenda i ltim cap del govern de la Repblica espanyola en l'exili (1971-1977). Desprs de refugiar-se a Frana, va tornar a veure's en perill durant l'ocupaci Nazi. Va passar per Marroc breument, Mxic i finalment va tornar a Pars en 1946, on va morir desprs d'un llarg exili en el que va defensar la legitimitat del govern republic en l'exili.

Obres.
El sendero inmvil (1944);
Don Juan Valera: el hombre, la vida y la obra (1944);
La guerra de los descarriados de Salomn Ben Maimn (1945);
Dilogos de las Espaas (1963);
Actualidad de la idea Federal  (Mxico 1964);
Evolucin de Espaa (1967);
Dialogos de las Espaas (Mxico1967);
Reivindicacin de un pueblo calumniado (1968);
Socialismo Libre Frente a Mitologa Revolucionaria.(Mxico 1973);
Ni Caudillo ni rey: Republica (Mxico-1974);
Mitos de la burguesa (1976).
Autonoma y Federacin (Pars-1977);
Los mal llamados aos de la segunda Repblica (Mislata-Valencia,1978);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256125" title="Aliana Republicana" nonfiltered="4686" processed="4676" dbindex="99841">
Aliana Republicana va ser una plataforma poltica espanyola que va agrupar a diversos partits i agrupacions de carcter republic durant la dictadura de Primo de Rivera. 

Es va crear en 1926 i la componien quatre partits i agrupacions que anaven des del republicanisme histric als noves formacions republicanes: el Partit Republic Radical, d'Alejandro Lerroux, fundat en 1908, el qual s'havia allunyat de l'anticlericalisme i anticatalanisme dels seus orgens i s'havia convertit en un partit moderat; el Partit Republic Federal, tamb histric per mancat prcticament de militncia, que va abandonar aviat l'Aliana; el Grup d'Acci Republicana, format en 1925 i no constitut com partit fins a 1930, encapalat per Manuel Azaa i que incloa joves professionals i intellectuals (com Jos Giral, Luis Jimnez de Asa o Ramn Prez de Ayala), provinents en la seva majoria de l'Ateneu de Madrid; i el Partit Republic Catal, fundat en 1917, de Marcell Domingo i Llus Companys, que constitua l'ala esquerrana del catalanisme poltic. Tamb collaboraven amb l'Aliana intellectuals com Vicente Blasco Ibez, Miguel de Unamuno, Antonio Machado o Gregorio Maran. Encara que units per la seva comuna oposici a la monarquia i la dictadura, es tractava d'un grup polticament heterogeni. 

El desembre de 1929, els sectors ms esquerrans de l'Aliana, dirigits per lvaro de Albornoz i Marcell Domingo, se separen de l'Aliana per a crear el Partit Republic Radical Socialista (Domingo va seguir sent el president del Partit Republic Catal fins a desembre de 1930, quan definitivament opt per la poltica nacional i ced el lideratge del PRC a Companys). Per la seva banda, el naixement del PRRS va animar Acci Republicana a constituir-se en partit poltic en els primers mesos de 1930, mantenint-se dintre de l'Aliana, a pesar de la seva evident discrepncia poltica amb els radicals de Lerroux. Desprs de la caiguda de Primo de Rivera, l'Aliana catalitz l'oposici dinstica. El 14 de maig de 1930, l'Aliana i els radicalsocialistes van formar un Comit conjunt amb el propsit d'"aconseguir la instauraci i consolidaci de la Repblica a Espanya". A aquest pacte es van anar unint diversos grups republicans locals, com l'ORGA de Santiago Casares Quiroga i Antonio Villar Ponte o la Uni Republicana Autonomista de Valncia, dirigida per Sigfrido Blasco-Ibez (ms tard s'integrarien en el Comit la Dreta Liberal Republicana i els republicans catalanistes). 

El 17 d'agost de 1930, Azaa i Lerroux, en representaci de l'Aliana, van participar en la reuni del Pacte de Sant Sebasti, on es va acordar la creaci de l'anomenat Comit de la Conjunci, que aviat es transformaria en Govern Provisional de la Repblica. Desprs de la proclamaci de la Repblica, l'Aliana Republicana es va dissoldre, si b a les eleccions a Corts Constituents de juny de 1931, la Conjunci republicana-socialista es va presentar en algunes provncies amb el rtol de l'Aliana (si b cada partit de la coalici va concrrer amb el seu propi programa). Els debats constitucionals, que van reforar l'aliana entre socialistes, radicalsocialistes i Acci Republicana i van fer sortir de la coalici als radicals de Lerroux i als progressistes (la Dreta Liberal Republicana, que havia canviat el seu nom a l'agost de 1931 pel de Partit Republic Progressista), van significar la fi formal de l'Aliana Republicana.

Bibliografia.
Julio Gil Pecharromn, La Segunda Repblica, ISBN 84-7679-128-3, Madrid, 1989.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256130" title="Crisi de Danzig" nonfiltered="4687" processed="4677" dbindex="99842">

La crisi de Danzig va ser una crisi diplomtica que preced immediatament a la Segona Guerra Mundial. Era l'ltima reivindicaci irredentista que Adolf Hitler exig (i l'nica a la qual Frana i Anglaterra es van oposar amb decisi) desprs d'haver aconseguit la remilitaritzaci de Rennia i la annexi d'ustria i els Sudetenland. A ms, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va provar amb xit elements claus per a la poltica expansionista hitleriana: tant l'eficcia de les unitats d'elit de la seva aviaci (Legi Cndor), com la ineficcia dels mecanismes de manteniment de la legalitat internacional (en aquest conflicte el principi de no intervenci, noms respectat per les democrcies occidentals), una nova demostraci de la inoperancia de la poltica de pacificaci. 

La crisi comen als pocs dies del ban de la victria de Franco, el seu aliat: el 28 d'abril de 1939, moment triat per Hitler per a llanar un discurs al Reichstag (Parlament Alemany) on s'exigeix la restituci de Danzig, aix com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuessin el passads polons (que separava Prssia Oriental de la resta del territori alemany des del final de la Primera Guerra Mundial com a conseqncia del Tractat de Versalles). 

Polnia va acceptar la construcci de la carretera, per es va negar a qualsevol cessi de sobirania o clusula d'extraterritorialitat. Simultniament al suport diplomtic francs i britnic, la URSS ofer a Polnia el seu suport militar (com havia fet abans amb Txecoslovquia en la crisi dels Sudets), que Polnia rebutj (com havia fet abans Txecoslovquia). La fi sense fruit d'aquestes converses el 21 d'agost va dur a Stalin a acceptar un radical canvi d'aliances: Molotov i Joachim von Ribbentrop (la Alemanya nazi i la URSS comunista) signaren el Pacte Germano-Sovitic de no agressi de 23 d'agost de 1939, que en la prctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supos un nou repartiment de Polnia com  els dels segles XVIII i XIX, que a ms lliurava a la URSS els territoris abans tsaristes perduts el 1918: les nacions bltiques (Finlndia, Estnia, Letnia i Litunia) i part de Romania (regi de Bessarbia). 

Hitler havia aconseguit evitar la guerra en dos fronts que des de Bismarck era la por ms gran dels estrategues alemanys, com va demostrar la Primera Guerra Mundial. Les ltimes negociacions britniques no podien donar cap fruit: era impossible apaivagar Hitler donant-li ms de la meitat de Polnia que ja li havia donat Stalin. La guerra va comenar amb el bombardeig de Danzig i la invasi de Polnia l'1 de setembre de 1939. El 3 de setembre, Frana i Gran Bretanya responien amb la declaraco de guerra a Alemanya. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256132" title="IES Emili Darder" nonfiltered="4688" processed="4678" dbindex="99843">

L'IES Emili Darder s un centre pblic d'educaci secundria a la localitat de Palma. Va ser inaugurat l'any 1995.

La seva oferta educativa durant el curs 2007-08 inclou ESO, Batxillerat i un Cicle Formatiu d'informtica.

Rep el seu nom en honor a Emili Darder.

Enllaos externs.
Pgina web de l'IES Emili Darder;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256133" title="Smilisca" nonfiltered="4689" processed="4679" dbindex="99844">

Smilisca s un gnere de granotes de la famlia Hylidae que es troba a Mxic, sud de Texas i Arizona, Amrica Central i nord-oest de Sud-Amrica. 

Espcies.

 Smilisca baudinii ;
 Smilisca cyanosticta ;
 Smilisca dentata ;
 Smilisca fodiens ;
 Smilisca phaeota ;
 Smilisca puma ;
 Smilisca sila ;
 Smilisca sordida ;

Referncies.
 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256134" title="Crisi de Rennia" nonfiltered="4690" processed="4680" dbindex="99845">
La crisi de Rennia fou una crisi diplomtica provocada per la remilitaritzaci d'aquesta regi alemanya per decisi d'Adolf Hitler el 7 de mar de 1936. El desplegament militar va ser escs, i els mitjans fins i tot ridculs (els soldats es van desplaar amb bicicleta), per el fet constitua una violaci del Tractat de Versalles i del ms recent Pacte de Locarno. 

La zona de Rennia a l'est del Rin tenia importncia estratgica davant qualsevol possible invasi tant de Frana cap a Alemanya com al contrari, al constituir el riu una barrera natural dintre de territori alemany. La regi havia estat ocupada per tropes aliades al final de la Primera Guerra Mundial, que es van retirar en 1930, cinc anys abans dels pactes, en una mostra de reconciliaci cap a la repblica de Weimar, no sense deixar un ressentiment en la poblaci local que va acollir amb entusiasme la remilitaritzaci de Hitler. La crisi diplomtica va durar poc i fou d'escassa entitat, doncs encara que l'exrcit francs podria haver respost eficament i fcil (de fet l'exrcit alemany tenia ordres de no resistir i retirar-se donat el cas), els governs francs i britnic continuaven amb la poltica de pacificaci que ja havia perms Hitler la incorporaci d'ustria i ms endavant permetria l'ocupaci de Txecoslovquia desprs de la crisi dels Sudets, seguint el seu expansionisme irredentista que duria a la Segona Guerra Mundial. 

El fet que el govern britnic no es reuns en cap de setmana i espers a un dia ordinari per a tractar la crisi, i que el francs estigus en plenes eleccions no semblen ser circumstncies de pes. Es va optar per minimitzar les conseqncies i acceptar els fets consumats. 

 Vegeu tamb . 
Tercer Reich ;
Cronologia de la Segona Guerra Mundial ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256135" title="Muralla d'Offa" nonfiltered="4691" processed="4681" dbindex="99846">

La muralla d'Offa (en angls Offa's Dyke, en gals Clawdd Offa) s una antiga construcci defensiva de l'illa de Gran Bretanya, erigida pel rei Offa de Mercia entorn de l'any 777, similar a les anteriors muralles romanes existents en el nord de l'illa, el mur d'Adri i el mur d'Anton Pius. 

D'uns 240 km de longitud, estava construda en atov, estenent-se al llarg de tota la frontera amb Galles i Cornualla, excepte en les zones en les quals la densitat dels boscos els feien prcticament impenetrables. Tenia com a finalitat la defensa de les terres anglosaxones enfront de les poblacions cltiques de l'altre costat de la muralla, tant galesos com crnics.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256136" title="Viktor Ullmann" nonfiltered="4692" processed="4682" dbindex="99847">
Viktor Ullmann (Teschen, Imperi Austrohongars, actualment dividit entre Cieszyn (Polnia) i esk T n (Repblica Txeca), 1 de gener de 1898 -  Auschwitz-Birkenau, 18 d'octubre de 1944) va ser un compositor, director d'orquestra i pianista austrac.

 Biografia .
Viktor Ullmann va nixer l'1 de gener de 1898 a Teschen, l'actual Cieszyn. Els seus pares procedien de famlies d'origen jueu, tot i que s'havien convertit al catolicisme abans del naixement de Viktor. Son pare, Maximilian, va poder, com a jueu assimilat, seguir la carrera d'oficial de l'exrcit de l'Imperi Austrohongars; en la Primera Guerra Mundial va ser ascendit a coronel i ennoblit.

A partir de 1909 Viktor va assistir a l'escola (Gymnasium) a Viena. Els seu talent musical i les seues inclinacions aviat van donar-li accs a Arnold Schnberg i el seu cercle de deixebles. Tan prompte va acabar l'escola es va presentar voluntari al servei militar. 

Desprs de la seua participaci a la Campanya d'Itlia, a Isonzo, durant la Primera Guerra Mundial, li va ser concedit un perms d'estudis, que va utilitzar per a iniciar estudis de Dret a la Universitat de Viena. Hi va assistir a les classes de Wilhelm Jerusalem. A principis de 1918 va ser acceptat a un seminari de composici de Schnberg. Amb el mateix Schnberg va estudiar teoria de la forma, contrapunt i orquestraci. Ullmann era un excellent pianista, tot i que no ambicionava una carrera com a solista.

Al maig de 1919 va interrompre tots dos cursos amb la intenci d'abandonar Viena i consagrar-se completament a la msica a Praga. El seu mentor va ser Alexander von Zemlinsky, sota la patronatge del qual va accedir al crrec de director al Nou Teatre Alemany de Praga (avui dia l'pera de l'Estat de Praga) fins l'any 1927. La segent temporada, 1927-28, va ser nomenat director de la companyia d'pera d'Aussig an der Elbe (st nad Labem), per el seu repertori, que incloa peres de Richard Strauss, Ernst Krenek i d'altres, era massa avanat per al gust local, i el contracte va ser cancellat.

L'any 1923, amb Sieben Lieder mit Klavier (7 lieder amb piano) va encetar una srie d'exitoses interpretacions de les seues obres, que s'estendria fins la dcada del 1930 amb les "Sieben Serenaden". Al festival de Ginebra de l'Associaci Internacional per a la Nova Msica, l'any 1929, les seues "Variacions Schnberg", un cicle pianstic sobre un tema del seu mestre viens, van causar sensaci. Cinc anys desprs, amb l'arranjament per a orquestra d'aquesta obra, va guanyar el Premi Hertzka (batejat aix en honor del director d'Universal Editions). Mentrestant havia exercit de director d'orquestra a Zuric durant dos anys. Com a resultat del seu inters en l'antroposofia (disciplina fundada per Rudolf Steiner) va dedicar dos anys ms regentant, en companyia de la seua muller, una llibreria de llibres antroposfics a Stuttgart, per va haver de fugir a mitjan 1933 i va tornar a Praga com a professor de msica i periodista.

Durant aquest perode va treballar al departament de msica de Czechoslovak Radio, va escriure un llibre i crtiques musicals per a diverses revistes, va ser empleat com a crtic pel diari Bohemia, va donar classes a grups i classes particulars i es va involucrar en les activitats de la Societat Txecoslovaca per a l'Educaci Musical. Per aquesta poca va fer amistat amb el compositor Alois Hba, a qui ja coneixia prviament. Ullmann es va inscriure al departament de msica microtonal amb l'escala de quatre tons, al Conservatori de Praga, on va estudiar durant dos anys (1935-1937).

Si les seues obres de la dcada del 1920 encara palesen la influncia del perode atonal de Schnberg (especialment la Simfonia de Cambra Op. 9, els George Lieder Op. 15 i "Pierrot Lunaire", Op. 21), les obres compostes a partir de 1935 mostren un desenvolupament personal de les influncies rebudes de Schnberg (Quartet de corda nm. 2, Sonata per a piano nm. 1) i de les controvertides troballes d'Alban Berg en la seua pera Wozzeck (l'pera La caiguda de l'Anticrist). Harmonies dissonants, una extremadament densa expressi orquestral i un control magistral de l'estructura musical sn les caracterstiques del nou i des d'ara inconfusible estil d'Ullmann.

El 8 de setembre de 1942 va ser deportat junt amb la seua muller i el seu fill al camp de concentraci de Theresienstadt. Abans de la deportaci, la seua producci ascendia a 41 nmeros d'opus i comprenia, entre d'altres obres, tres sonates per a piano, cicles de canons sobre textos de diversos poetes, peres i el Concert per a piano Op. 25, que havia concls al desembre de 1939, s a dir, nou mesos despres de l'entrada dels alemanys a Praga. La major part d'aquestes obres s'ha perdut; els manuscrits van desaparixer probablement durant l'ocupaci. Tot i aix, hi sobreviuen 13 obres que havien estat publicades de manera privada i que van ser confiades a un amic per a que les conservara.

La naturalesa particular del camp de Theresienstadt va permetre a Ullmann romandre actiu: va actuar com a pianista acompanyant, hi va organitzar concerts ("Collegium musicum", "Estudi per a la Nova Msica") i va escriure critiques d'esdeveniments musicals com a integrant d'un cercle cultural que incloa Karel An erl, Rafael Schachter, Gideon Klein, Hans Krsa i altres prominents msics tamb empresonats.

El 16 d'octubre de 1944 va ser deportat al camp d'Auschwitz-Birkenau, on va morir el 18 d'octubre de 1944 assassinat a les cambres de gas.

L'obra que va deixar a Theresienstadt es va salvar gaireb en la seua totalitat, i inclou - a ms d'obres corals, cicles de canons i msica escnica - algunes obres significatives, com ara les tres darerres sonates per a piano, el tercer quartet de corda, el melodrama basat en el poema de Rainer Maria Rilke, Corneta, aix com l'pera de cambra L'emperador de l'Atlntida, o el refs de la Mort, estrenada l'any 1975 (l'estrena havia hagut de tenir lloc l'any 1944 a Terezin, dirigida per Rafael Schachter, per el comamdant de les SS es va adonar de les similituds entre el personatge principal i Adolf Hitler, i l'obra va ser prohibida). Ha estat retransmesa per la televisi de la BBC al Regne Unit, i ha gaudit de diverses produccions en diferents pasos, entre les que cal destacar les de Bremen i Stuttgart de l'any 1990.

En aquestes obres, i particularment en l'Emperador i el Corneta, va tractar les qestions fonamentals de la seua cosmovisi, per descomptat ara influda per les condicions de vida d'un camp de concentraci nazi; el problema esttic de transformar material preexistent en una obra d'art; i el problema tic del permanent conflicte entre esperit i matria.

La formulaci ms concreta d'aquest discurs, en termes de contingut, t lloc a l'pera L'emperador de l'Atlntida, o el refs de la Mort, amb la parbola del joc de l'Emperador amb la Mort. El "joc", que consisteix no gens menys que en la completa destrucci de tota vida humana, segons els plans de l'Emperador, i el boicot de la mort a aquest inic objectiu, conclou amb la caiguda de l'Emperador i amb la visi d'un nou pacte entre la vida i la mort. 

Amb la plasmaci musical d'aquest tema, presumiblement connectat a la situaci contempornia del compositor, Viktor Ullmann va crear un paradigma atemporal de com els poders positius de la humanitat poden vncer la inhumanitat de qualsevol rgim tirnic.

Cronologia.
1898 Naix a Teschen (a la Silsia austraca) l'1 de gener;
1909-16 Assisteix a l'escola a Viena;
1916-18 Servei militar com a voluntari; servei al front; promocionat com a lloctinet;
1918 Assisteix a la Universitat de Viena, estudiant dret i assistint al "Seminari de composici" d'Arnold Schnberg;
1920 Tardor: mestre de cor i co-repetidor sota direcci d'Alexander von Zemlinsky al Nou Teatre Alemany de Praga; posteriorment (1922-27) director d'orquestra;
1925 Composici de les "Variacions Schnberg" per a piano (estrenades l'any 1926 a Praga);
1927-1928 Director d'pera a Aussig an der Elbe (st nad Labem); posteriorment retorn a Praga sense un treball concret;
1929 xit de les "Variacions Schnberg" al festival musical de la Societat Internacional per a la Nova Msica (Internationale Gesellschaft fr Neue Musik; IGNM) a Ginebra;
1929-1931 Compositor i director per a l'escena a Zuric;
1931-1933 Llibreter a Stuttgart (proprietari de la llibreria antroposfica Novalis-Bcherstube);
1933 Fugida de Stuttgart; retorn a Praga;
1934 Premi Hertzka per la versi orquestral de les "Variacions Schnberg" (Op. 3b);
1935-1937 Alumne de composici d'Alois Hba;
1936 Premi Hertzka per l'pera "La caiguda de l'Anticrist" (Op. 9);
1938 Desprs de la interpretaci del seu segon quartet de corda al Festival de l'IGMN a Londres, Ullmann roman durant uns dos mesos a Dornach, prop de Basilea;
1939 Comena la persecuci dels jueus al "Protectorat de Bohmia i Morvia";
1942, 8 de setembre Deportaci al camp de concentraci de Theresienstadt. Actiu com a compositor, director d'orquestra, pianista, organitzador, professor i crtic musical. Les seues obres ms importants d'aquest perode, conservades manuscrites, sn: 3 sonates per a piano; canons; l'pera "L'emperador de l'Atlntida" i el melodrama "La romana de l'amor i la mort del corneta Christoph Rilke";
1944, 16 d'octubre Trasllat a Auschwitz-Birkenau, on va ser assassinat a les cambres de gas el 18 d'octubre de 1944;

Llista d'obres de Praga i Theresienstadt. 
A mitjan 1942, poc desprs de la deportaci al camp de concentraci de Theresienstadt, Ullmann va elaborar una llista de les obres que havia compost fins aleshores. Aquesta llista va ser conservada a una biblioteca de Londres com a part d'una carta adreada a una persona fins ara no identificada. A diferncia de les seues anteriors llistes d'obres, la llista de Londres presenta una ininterrompuda succesi de nmeros d'opus (1-41) amb la inclusi exacta d'obres i ttols ja coneguts. Aquesta llista d'obres d'Ullmann s d'incalculable valor per identificar les obres perdudes o desaparegudes, fent palesa tamb la magnitud de la prdua causada per la persecuci i la guerra.

En la segent llista s'usa la numeraci d'opus d'Ullmann, ampliada a les obres compostes a Theresienstadt. L'ordre dels ttols s bsicament cronolgic i t en compte tant les obres conegudes per llistes anteriors com les citades a la bibliografia. La dataci incerta s'indica amb (?). Les restes d'una prvia numeraci deriven de la llista d'obres continguda al Riemann Musiklexikon 11/1929. Les "Variacions Schnberg" presenten un nmero d'opus incongruent amb la cronologia, degut als diversos arranjaments que el compositor en va fer.

Obres de Praga.


Obres de Theresienstadt. 



Bibliografia.
 Iniciativa Hans Krsa, Hamburg: Komponisten in Theresienstadt ISBN 3-00-005164-3;
 Karas, Joza: Music in Terezin 1941-1945 (Beaufort Books Publishers nd, New York);
 Ludvova, Jitka: Viktor Ullmann, in: Hudebni veda 1979. No. 2, pp 99-122;
 Schultz, Ingo: Viktor Ullmann, in: Flensburger Hefte, Sonderheft Nr.8, Summer 1991, pp 5-25;
 ARBOS - Companyia de Msica i Teatre "Tracks to Viktor Ullmann" Articles i Assajos escrits per Herbert Thomas Mandl (va treballar amb Ullmann com a violinista a Terezn), Ingo Schultz, Jean-Jacques Van Vlasselaer, Dzevad Karahasan, Herbert Gantschacher) edition selene, Viena 1998;
 Herbert Thomas Mandl "Tracks to Terezn" Entrevista amb Herbert Thomas Mandl sobre Terezn i Viktor Ullmann, DVD, ARBOS Viena-Salzburg-Klagenfurt 2007;
 Herbert Gantschacher "Witness and Victim of the Apocalypse" (Expocsici i llibre sobre Viktor Ullmann a la primera guerra mundial i la influncia de la seua experincia de la guerra en la seua obra, especialment sobre l'pera "L'emperador de l'Atlntida o el refs de la Mort") ARBOS Vienna-Salzburg-Klagenfurt-Arnoldstein 2007;
 Erich Heyduck / Herbert Gantschacher "Viktor Ullmann - Way to the Front 1917" DVD ARBOS VIENA-Salzburg-Klagenfurt 2007;

Enllaos externs.
 Fundaci Viktor Ullmann ;
 Biografia i llista d'obres  ;
 Musica Reanimata (sobre compositors perseguits per rgim nazi) ;
 Institut Musical Jueu ;
 Music of Theresienstadt ;
 Discografia selectiva dels compositors de Terezin Composers per Claude Torres ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256138" title="Nomenclatura qumica" nonfiltered="4693" processed="4683" dbindex="99848">
 


La nomenclatura qumica s el conjunt de normes que estableixen la forma de designar les diferents substncies qumiques simples o compostes i els noms trivals admesos o rebutjats. Les normes sn establertes per la IUPAC (Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada) i adaptades a cada llengua.

 Histria .  
Els alquimistes i els primers qumics nomenaven, en general, els composts fent referncia al seu origen. Aix don lloc a la nomenclatura vulgar que, en alguns casos encara s utilitza.

A finals del segle XVIII Lavoisier va treballar per crear una nova nomenclatura amb l'objectiu de racionalitzar els noms de les substncies en base a les seves noves teories i, juntament amb Guyton de Morveau, Berthollet i Fourcroy, va publicar, l'any 1787, l'obra: Mtode de nomenclature chimie on s'establien les normes que s'utilitzaven per anomenar cada compost qumics, basades amb els elements qumics que contenia. La idea fou identificar la composici qumica amb el nom assignat. El sistema era tan clar i lgic, que els qumics l'adoptaren a l'instant i encara constitueix la base de la nomenclatura tradicional actual (varen aparixer aix els coneguts sulfats, nitrats, clorits,...) i s'eliminaren els noms antics dels alquimistes: sucre de Saturn, flors de bismut, guix de Paris, sal admirable, blanc d'Espanya, pedra blava, salfumant,... 

A mesura que s an augmentant el nombre de composts orgnics coneguts, es va fer evident la necessitat de sistematitzar el mtode de nomenclatura, fent que amb ell pugui indicar l estructura del compost. Aquesta feina s inici en 1892, a Ginebra, per un Comit Internacional de Qumics, amb el qual els seus acords se signaren com a Sistema de Nomenclatura de Ginebra. La nomenclatura s est revisant constantment.

 Tipus de nomenclatura . 
Actualment s utilitzen tres tipus de nomenclatura en qumica inorgnica: la tradicional, la sistemtica, la d Stock.
 
Nomenclatura tradicional.
Aquesta nomenclatura utilitza un codi de prefixos i sufixos per identificar la valncia amb la que actua algun dels elements que formen part del compost. Hi ha elements que poden actuar amb una, dues, tres, quatre o incls ms valncies distintes. Amb aquesta nomenclatura pots diferenciar elements que tenguin fins a quatre valncies diferents. S'empra actualment en la nomenclatura d'cids i de les sals derivades i es correspon amb la nomenclatura de Lavoisier. Exemples: 
 H2SO4: cid sulfric;
 NaNO3: nitrat de sodi;
 HCl: cid clorhdric;

 Nomenclatura sistemtica .  
La nomenclatura sistemtica utilitza un codi de prefixos numerals grecs (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, repta-, etc.) per indicar la quantitat d toms de cada element que hi ha en la frmula d un determinat compost. Tamb hi ha els prefixes hemi (1/2) i sesqui (2/3). El prefix mono- es pot suprimir si no es necessari, per aix es denomina tamb, la sistemtica, nomenclatura  de proporcions. S'empra especialment en els composts entre no metalls. Exemples:
 CO2: dixid de carboni;
 PCl5: pentaclorur de fsfor;

 Nomenclatura d Stock .
Segons aquesta nomenclatura, les xids es nombren amb la paraula xid, seguida del nombre del metall (o no metall) i a continuaci el nombre d oxidacions de metall amb nombres romans entre parntesi. S'empra a les sals, els xids i els hidrxids. Exemple:
 CuCl2: clorur de coure (II);
 Fe(OH)3: hidrxid de ferro (III);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256139" title="Conferncia de Potsdam" nonfiltered="4694" processed="4684" dbindex="99849">
La conferncia de Potsdam va ser una reuni portada a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berln) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Uni Sovitica, el Regne Unit i Estats Units, els ms poderosos dels aliats que van derrotar a les potncies de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren el secretari general del Partit Comunista, Stalin, el primer ministre Clement Attlee i el president Harry S. Truman, respectivament. Stalin, Churchill i Truman (aix com Clement Attlee, que va succeir a Churchill desprs de guanyar les eleccions de 1945) havien acordat decidir com administrarien Alemanya, que s'havia rendit incondicionalment nou setmanes abans, el 8 de maig. Els objectius de la conferncia tamb incloen l'establiment d'un ordre de postguerra, assumptes relacionats amb tractats de pau i l'estudi dels efectes de la guerra. 
 Participants .

 Uni Sovitica, representada per Stalin: Va arribar a la conferncia un dia desprs de l'inici, allegant "assumptes de negocis" que requerien la seva atenci, per en realitat podria haver sofert un petit infart. S'esmenta que amb aix Stalin va poder haver buscat centrar una major atenci sobre la seva persona. ;
 Regne Unit, representat per Winston Churchill i ms tard per Clement Attlee: Els resultats de les eleccions generals britniques es van conixer durant la conferncia. Com a conseqncia de la victria del Partit Laborista sobre els conservadors, el crrec de primer ministre va canviar de mans. ;
 Estats Units, representat pel nou president Harry S. Truman: Stalin va suggerir que Truman presids la conferncia al ser l'nic cap d'Estat present, recomanaci acceptada per Churchill.

 Acords de la conferncia . 
 Devoluci de tots els territoris europeus annexionats per Alemanya des de 1937 i separaci d'ustria. ;
 Objectius durant l'ocupaci aliada d'Alemanya: desmilitaritzaci, desnazificaci, democratitzaci i descartelitzaci. ;
 L' acord de Potsdam, que establia la divisi d'Alemanya i ustria en quatre zones d'ocupaci (ja acordada en la conferncia de Yalta), i una divisi similar de Berln i Viena. ;
 Persecuci dels criminals de guerra nazis. ;
 
 L'establiment temporal de la lnia Oder-Neisse, que seria la frontera del territori administrat pel govern de Polnia. (La frontera final entre Alemanya i Polnia es discutiria en una conferncia de pau final.) ;
 El reassentament de forma  humana i ordenada  de les minories alemanyes de  Polnia, Hongria i Txecoslovquia . ;
 Acord per a la reconstrucci. Els aliats van estimar les seves prdues en 200 mil milions de dlars. Alemanya va ser obligada a pagar nicament 20 mil milions en productes industrials i m d'obra. No obstant aix, la Guerra Freda va evitar que es pagus aquest deute. ;
 La declaraci de Potsdam, que va subratllar els termes de la rendici per a Jap. ;
 La resta dels assumptes havien de tractar-se en una conferncia de pau final tan aviat com fora possible. ;
 Aix duria ms tard a un mn bipolar en la Guerra Freda, on per primera vegada el comunisme i el capitalisme se separen d'una forma fsica. ;

Enllaos externs.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256143" title="Condecoracions de l'Alemanya Nazi" nonfiltered="4695" processed="4685" dbindex="99850">
 Condecoracions Militars .

 Gran Creu de la Creu de Ferro;
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro;
 Creu de Cavaller de la Creu al Mrit de Guerra;
 Creu Alemanya;
 Passadors d'Honor;
 Certificat d'Elogi del Fhrer;
 Copa d'Honor de la Luftwaffe;
 Safata d'Honor de la Luftwaffe;
 Creu de Ferro;
 Creu al Mrit de Guerra;
 Insgnia de Ferit;
 Insgnia de Destrucci de Tancs;
 Medalla dels Pobles de l'Est;
 Creu d'Honor 1914-1918;
 Creu Espanyola;
 Medalles del Llarg Servei;
 Medalla del 13 de mar de 1938 (Annexi d'ustria);
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 (Annexi de Txecoslovquia);
 Medalla del Retorn del Distrite del Memel (20-3-1939);
 Medalla del Mur Occidental;

 Insgnies de Combat .
 Heer .
 Insgnia de l'Assalt d'Infanteria;
 Insgnia de Combat de Tancs;
 Insgnia de l'Assalt General;
 Insgnia dels Anti-Aeris;
 Insgnia del Combat Tancat;
 Insgnia de la Lluita Anti-Partisana;

 Kriegsmarine .
 Insgnia de Guerra dels Submarins;
 Insgnia de Guerra dels Destructors;
 Insgnia dels Dragamines;
 Insgnia dels Vaixells de Bloqueig;
 Insgnia dels Creuers Auxiliars de Guerra;
 Insgnia de la Flota de Guerra d'Alta Mar;
 Insgnia de les Llanxes Rpides;
 Insgnia de l'Artilleria Naval Costanera;
 Passador de Combat de Submarins;

 Luftwaffe .
 Insgnia de Tripulant Aeri;
 Insgnia del Pilot;
 Insgnia d'Observador;
 Insgnia Combinada de Pilot-Observador;
 Insgnia d'operador de rdio;
 Insgnia de Paracaigudista;
 Passador de Vol Operatiu;

 Insgnies de Campanya .
 Escut de Cholm;
 Escut de Crimea;
 Escut de Demjansk;
 Escut de Kuban;
 Escut de Laplnad;
 Escut de Narvik;
 Cinta de mniga d'frica;
 Cinta de mniga de Creta;
 Cinta de mniga de Kurland;
 Cinta de mniga de Metz;
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42;

 Condecoracions Poltiques .
 Orde Alemany;
 Insgnia d'Or del NSDAP;
 Insgnia de Coburg;
 Orde de Sang;
 Insgnia d'Or de les Joventuts Hitlerianes;
 Medalles del Llarg Servei;

 Condecoracions Civils .
 Guard Nacional Alemany de les Arts i Cincies;
 Premi Dr. Fritz Todt;
 Orde de l'liga Alemanya;
 Escut de l'liga Alemanya;
 Medalla de Goethe per Art i Cincia;
 Medalla per salvar vides;
 Medalla dels Jocs Olmpics;
 Medalla pel rescat de les mines;
 Medalla de la Brigada de Bombers;
 Medalla de la Defensa dels Atacs Aeris ;
 Creu d'Honor de les Mares Alemanyes;
 Insgnia Esportiva Nacional Alemanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256144" title="Tanca de Ceuta" nonfiltered="4696" processed="4686" dbindex="99851">
La tanca de Ceuta s una barrera fsica de separaci entre el Marroc i la ciutat autnoma espanyola, en territori afric de Ceuta. El seu propsit s aturar la immigraci illegal i el contraban comercial. 

Va ser construda per Espanya i est feta de filferro amb cables tallants, i el seu cost va ser de 30 milions d'euros, pagats en part per la Uni Europea. Consisteix en tanques paralleles de 3 metres d'altura amb filferros de pues damunt, existeixen punts alternats de vigilncia i camins entre les tanques per al pas de vehicles de vigilncia. Cables sota el sl connecten una xarxa de sensors electrnics de soroll i moviment. Est equipada amb llums d'alta intensitat, cmeres de vdeo de vigilncia i equips de visi nocturna. En l'actualitat, les tanques s'est doblant la seva alada, a 6 metres, sota els auspicis del programa europeu Frontex. 

Al setembre de 2005, es va registrar un intent massiu de migraci cap a la Uni Europea que va deixar diversos immigrants morts per trets d'arma de foc per part de la policia marroquina. 

El Marroc ha objectat la construcci de la barrera, ja que considera Ceuta com part del territori marroqu ocupat i per a aix ha sollicitat des de 1975 la seva annexi. Els crtics de la tanca han denunciat que la seva existncia ha provocat la mort d'almenys 4.000 persones que s'han ofegat intentant creuar l'Estret de Gibraltar per a guanyar accs illegal a Espanya.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256146" title="Trifn Gmez San Jos" nonfiltered="4697" processed="4687" dbindex="99852">
Trifn Gmez San Jos (Zaratn, Valladolid, 1889 - ciutat de Mxic, 1955) va ser un poltic i sindicalista socialista espanyol. Als catorze anys ingressa com aprenent en els tallers de ferrocarrils. Format poltica i sindicalment en la UGT i el PSOE, en contacte amb els dirigents socialistes. Secretari general del Sindicat Nacional Ferroviari d'UGT (1918-1934). President de la Casa del Poble de Madrid (1927-1933). Vocal de la Comissi Executiva de la UGT (1920-1932) i desprs Secretari adjunt (1932-1934). 

Escollit el 1931 regidor per Madrid (a les eleccions que porten la Segona Repblica) i el mateix any Diputat a Corts, renov l'esc el 1933. Es va destacar en les organitzacions socialistes en l'exili. En acabar la Guerra Civil Espanyola s'exilia a Frana, i des d'all reorganitza la UGT. Quan se celebra el I Congrs d'UGT d'Espanya en l'Exili (novembre de 1944), fou nomenat president, crrec que ocupa fins a la seva mort. 

Amb el govern Giral va ser Ministre d'Emigraci del Govern de la Repblica en l'exili (1945-1947). Desprs de la dimissi d'Indalecio Prieto, el Congrs Extraordinari del PSOE l'escoll per a presidir la Comissi Executiva (Tolosa de Llenguadoc, mar de 1948), i el XVIII Congrs el renova en el crrec (Tolosa de Llenguadoc, agost 1952). Participa en la creaci d'organitzacions sindicalistes internacionals, la FSM, en 1945, i la CIOSL, en 1949. La seva labor de divulgaci de la repressi que estaven sotmesos els treballadors espanyols va ser fonamental per a despertar la solidaritat del sindicalisme internacional cap a Espanya. Va morir a Mxic, en l'exili. 

Vegeu tamb.
Exili republic ;
Repblica espanyola en l'exili;

Enllaos externs.
Biografia en UGT;
Biografia en la web Portal del'Exili;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256148" title="Regla del producte triple" nonfiltered="4698" processed="4688" dbindex="99853">
La regla del producte triple, coneguda tamb com la regla de la cadena cclica, relaci cclica o regla de la cadena d'Euler, s una frmula que relaciona les derivades parcials de tres variables independents. La regla t aplicacions a termodinmica, on sovint les tres variables es poden relacionar amb una funci de la forma f(x, y, z) = 0, aix cada variable ve donada per una funci implicita de les altres dues.  Per exemple la equaci d estat de un fluid relaciona la temperatura, la pressi i la densitat.  La regla del producte triple per a variables x, y, and z interrelacionades entre elles d aquesta forma, s obt emprant la relaci entre la funci inversa i la derivada amb la el resultat del teorema de la funci implcita per a dues variables i diu:

.
Nota: La tercera variable s considerada una funci implcita de les altres dues.

Aqu els subndex indiquen quines variables es mantenen constants al calcular les derivades parcials.  Es a dir, per a obtenir explcitament la derivada parcial de x respecte de y amb z constant, s ha d escriure x com a funci de y i z i calcular la derivada parcial d aquesta funci nicament respecte de y.  

L avantatge de la regla del producte triple s que reordenant els termes, es pot obtenir un nombre d identitats que permeten que derivades parcials que sn difcils d avaluar analticament, de mesurar experimentalment, o d integrar; es puguin substituir per quocients de derivades parcials amb les quals s mes fcil treballar-hi. Per exemple,

;

A la literatura es presenten diverses formes ms que es poden obtenir a base de permutar les variables .

 Demostraci .

Tot seguit es dona una demostraci informal.  Suposeu que f(x, y, z) = 0.  S escriu z com a funci de x i de y.  Aix la derivada total dz s

;

Suposeu que es mou al llarg de la corba amb dz = 0, on la corba est parametritzada per x.  Per tant y es pot escriure en termes de x, aix en aquesta corba

;

Per tant la equaci per a dz = 0 esdev

;

Dividint entre dx i reordenant els termes dona

;

Dividint per les derivades del cant dret s obt la regla del producte triple

;

Fixeu-vos que aquesta demostraci fa moltes suposicions implcites referents a l existncia de derivades parcials, l existncia de la derivada total dz, la possibilitat de construir una corba en algun entorn amb dz = 0, i que les derivades i les seves inverses tinguin valors diferents de zero.  Una demostraci formal ha d eliminar aquestes ambigitats potencials i zones grises.

 Vegeu tamb .
 Diferencial exacte ;
 Derivada total;

 Referncies .
 Elliott, JR, and Lira, CT.  Introductory Chemical Engineering Thermodynamics, 1st Ed., Prentice Hall PTR, 1999.  p. 184.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256150" title="Confederaci Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures" nonfiltered="4699" processed="4689" dbindex="99854">
La Confederaci Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures (CIOSL) era la ms gran central sindical a nivell mundial fins el 31 d'octubre de 2006, data que es va autodissoldre per a formar la Confederaci Sindical Internacional (CSI). Representava a 157 milions de treballadors en 225 organitzacions sindicals afiliades en 148 pasos i territoris. 

Havia estat creada el 7 de desembre de 1949 a partir d'una escissi de la Federaci Sindical Mundial (FSM).El seu ltim secretari general, des de 2001, va ser Guy Ryder. La seva seu era a Brusselles, Blgica. Anteriors Secretaris Generals havien estat: J.H. Oldenbroeck (1949-1960), Omer Becu (1959-1967), Harm G. Buiter (1967-1971), H. Maier (1971-1972), Otto Kersten (1972-1982), John Vanderveke (1982-1992), Enzo Frizo (1992-1994) i Bill Jordan (1995-2001). 

La CIOSL tenia tres organitzacions regionals que haurien de dissoldre's durant 2007 per a conformar les noves organitzacions regionals de la Confederaci Sindical Internacional: 
 l'Organitzaci Regional Interamericana de Treballadors (ORIT, 1951) per a Amrica. ;
l'sia and Pacific Regional Organisation (APRO, 1951) per a sia i el Pacfic; i ;
l'African Regional Organisation (AFRO, 1957) per a frica; *;
Va existir tamb la European Regional Organisation (ERO, 1950-1969) 

La CIOSL mantenia aix mateix relacions properes amb la Confederaci Europea de Sindicats (CES) i les Federacions Sindicals Internacionals (FSI), que agrupen als sindicats nacionals per cada sector de l'activitat econmica.
Congressos Mundials de la CIOSL. 
1 Londres (Regne Unit) - 28 de novembre a 7 de desembre de 1949 ;
2 Mil (Itlia) - juliol 1951 ;
3 Estocolm (Sucia) - juliol 1953 ;
4 Viena (ustria) - maig 1955 ;
5 Tunis (Tunsia) - juliol 1957 ;
6 Brusselles (Blgica) - desembre 1959 ;
7 Berln (RFA) - 1962 ;
8 msterdam (Pasos Baixos) - 1965 ;
9 Brusselles (Blgica) - juliol 1969 ;
10 Londres (Regne Unit) - juliol 1972 ;
11 Mxic D.F. (Mxic) - octubre 1975 ;
12 Madrid (Espanya) - novembre 1979 ;
13 Oslo (Noruega) - juny 1983 ;
14 Melbourne (Austrlia) - mar 1988 ;
15 Caracas (Veneuela) - mar 1992 ;
16 Brusselles (Blgica) - juny 1996 ;
17 Durban (Sud-frica) - abril 2000 ;
18 Miyazaki (Jap) - 5 al 10 de desembre de 2004 ;
19 Viena (ustria) - 30 d'octubre de 2006. ;
 Enllaos externs .
Web oficial de la CIOSL;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256152" title="Ramn Gonzlez Pea" nonfiltered="4700" processed="4690" dbindex="99855">
Ramn Gonzlez Pea (Las Regueras, Astries, Espanya, 1888 - Ciutat de Mxic, Mxic, 1952) fou un sindicalista i poltic socialista. Minaire en la seva joventut, ho va deixar per a dedicar-se plenament a la poltica. Va ser secretari general de la Federaci Nacional de Miners i afiliat al sindicat socialista UGT, en el qual va ocupar diversos crrecs. Durant tota la Segona Repblica Espanyola ocupa un esc en les Corts com a diputat socialista per Huelva, provncia de la qual va ser governador en proclamar-se el nou rgim. 

Torna ms tard a Astries, on ocupa els crrecs d'alcalde de Mieres i president de la Diputaci Provincial d'Oviedo. A l'octubre de 1934, participa com dirigent de la revoluci que t lloc a Astries. Una vegada s reprimida la revolta per l'exrcit, s'amaga a Ablaa fins a desembre de 1934, quan s detingut. Jutjat al febrer de 1935, s condemnat a mort, per se li commuta la pena per cadena perptua. Desprs de la victria del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou alliberat i escollit novament diputat. 

Durant la Guerra Civil (1936-1939) dirig el sindicat socialista UGT, i ocupa el crrec de Ministre de Justcia en el segon govern de Juan Negrn. Desprs del final de la contesa fug a Frana i all actua com a vocal de la SERE (Servei d'Emigraci per a Republicans Espanyols), organitzaci creada per Negrn para organitzar l'exili republic. Desprs marxa a Mxic, on va morir en 1952.









 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256156" title="Atanasio de Gracia" nonfiltered="4701" processed="4691" dbindex="99856">
Anastasio de Gracia Villarrubia (* Mora, 18 de setembre de  1890 -   Mxic, 14 de mar de 1981) fou un sindicalista i poltic espanyol. Traslladat als 21 anys a Madrid, va entrar a treballar com a paleta en la construcci i va iniciar la seva militncia en la UGT i en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola va obtenir un esc per la circumscripci de Toledo a les eleccions de 1931 sent designat Delegat de Govern en el Canal de Lozoya. 

A les eleccions de 1933 tornaria a obtenir un esc en el Congrs per la circumscripci de Madrid, i en les de 1936 l'assoliria per la de Granada. En el gabinet que, entre el 4 de setembre i el 4 de novembre de 1936, va presidir Francisco Largo Caballero va ocupar la cartera de ministre de Indstria i Comer passant en el segent govern que presidiria novament Largo Caballero a ocupar la cartera de ministre de Treball i Previsi fins al 17 de maig de 1937. En el segent gabinet, presidit per Juan Negrn va ser Comissari General d'Armament. Aix mateix, va ser President de la UGT entre 1934 i 1938. En acabar la guerra es va exiliar a Mxic, on va morir als 90 anys d'edat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256157" title="Creu Alemanya" nonfiltered="4702" processed="4692" dbindex="99857">


L'Orde de Guerra de la Creu Alemanya (alemany: Kriegsorden des Deutschen Kreuzes), ms coneguda com Creu Alemanya (Deutschen Kreuzes) o, simplement, DK, s una condecoraci de guerra de l'Alemanya Nazi, creada el 28 de setembre del 1941 per Adolf Hitler. S'atorgava en dues classes, Or i Plata. 

La classe d Or era en reconeixement de les repetides accions de valentia o el comandament excepcional, per que no justifiquessin la concessi de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, per que fossin superiors per a la concessi de la Creu de Ferro de 1 Classe.

La Classe de Plata era una actuaci significativa en la conducci militar de la guerra.

Figurava al 6 lloc dintre de la panpia d honors alemanys, situada entre la Creu de Cavaller de la Creu del Mrit de Guerra i els Passadors d'Honor.

 Histria .

Es va crear per reconixer una acumulaci o repetici d exits militars de manera contnua, especialment al front.

Originalment s havia d anomenar  Orde de la Esvstica , convertint-se en una condecoraci essencialment nazi, per el tradicional Alt Comandament de la Wehrmacht el va aconseguir persuadir per anomenar-la  Orde de la Creu Alemanya  o, com era ms comunment coneguda,  Creu Alemanya ; no obstant, el seu disseny ja era una glorificaci del nazisme y la seva potncia militar, en una poca en que dominaven a tots els fronts (doncs de fet, el disseny central est clarament basat en l escut nazi).

Les dues ordes eren independents l una de l altra, i eren igualment independents dins el sistema honorfic alemany (no eren un pas intermig entre la Creu de Ferro de 1 Classe i la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro). Se n van atorgar 1.114 de Plata i 24.204 d Or. Noms dues persones van aconseguir els dos graus: l Almirall Paul Meixner i el SS-Gruppenfhrer Odilo Globocnik.

El fet de que no fossin cmodes de portar (especialment entre els tanquistes i tots aquells que operaven en llocs estrets) va fer que s aprobs una versi en roba, per noms per portar-la sobre l uniforme de feines. No obstant, durant el darrer any de la guerra era ms com atorgar la versi de roba que no pas la de metall.

Es va autoritzar un grau especial, conegut com a la  Creu Alemanya amb Diamants , que havia d anar jerrquicament per damunt de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Els criteris per a la seva concessi no van quedar clars, tot i que se suposa que seria per a les tropes ms endurides i amb un servei de combat ms extensiu. No es va arribar a atorgar mai. Tamb s possible que Hitler decids retardar la seva presentaci a que la guerra s'hagus guanyat amb la intenci d'atorgar-la a un grup selecte que hagus demostrat els ms alts nivells de fites durant la tota la guerra
En total se'n van atorgar 24.204 d'Or i 1.114 en Plata, quedant aix les concessions:



Els membres de la SS que obtenien la Creu Alemanya immediatament rebien l'Anell de la Calavera de les SS.

 Disseny .

Una estrella de 8 puntes. Al centre hi ha un anell en esmalt vermell. Sobre l esmalt hi ha una corona de llorer, d or o de plata. Dins de l anell, hi ha una esvstica en esmalt negre sobre esmalt blanc. A la part inferior de la corona hi ha la data 1941. 

A la classe Diamants, aquests estaven engastats sobre la corona.

Les classes de l orde noms es distingeixen pel color del llorer (or o plata)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256158" title="Model Lambda-CDM" nonfiltered="4703" processed="4693" dbindex="99858">


El model Lambda-CDM (o  CDM) s l'abreviatura emprada en cosmologia per al model Lambda-Cold Dark Matter. Desenvolupa la concordana amb la teoria del Big Bang, que explica les observacions csmiques realitzades sobre la radiaci de fons de microones, aix com observacions sobre l'estructura a gran escala de l'Univers i les supernoves; tot aix aporta coneixement a l'explicaci de l'acceleraci de l'expansi de l'Univers. s el model conegut ms simple i del que es poden destacar tres grans caracterstiques:
   (lambda) indica la constant cosmolgica com a part d'un terme de l'energia fosca que permet conixer el valor actual de l'acceleraci de l'expansi de l'Univers. La constant cosmolgica es descriu en termes de , que s la fracci de la densitat de l'energia d'un univers pla. En l'actualitat s  0.74, s a dir, que t un valor del 74% de la densitat d'energia de l'univers actual.
 La matria fosca freda s el model on la matria fosca es descriu com a freda, s a dir, no termalitzada, no barnica, sense l'existncia de collisions. Aquest component s'encarrega del 26% de la densitat de l'energia actual de l'Univers. El 4% restant s tota la matria i energia que componen els toms i els fotons, que sn els elements que construeixen els planetes, les estrelles, i els nvols de gas.
 El model assumeix un espectre de l'escala d'invarincia de les pertorbacions primordials i un univers sense curvatura espacial. Tamb assumeix que no t cap topologia observable, de manera que l'univers s molt ms gran que l'horitz de partcula observable. Es donen prediccions d'inflaci csmica.

Aquestes sn les suposicions ms simples per a un model cosmolgic consistent; tanmateix,  CDM s tan sols un model. Els cosmlegs anticipen que totes aquestes presumpcions no seran conegudes amb exactitud fins que no es tingui ms coneixement sobre la fsica fonamental. Particularment, la inflaci csmica prediu una curvatura espacial en el nivell de 10 4 a 10 5. Tamb seria sorprenent que la temperatura de la matria fosca fos zero absolut. D'altra banda,  CDM no explica res sobre l'origen de la matria fosca, de l'energia fosca i de l'espectre de l'escala d'invarincia de les pertorbacions primordials de la curvatura; en aquest sentit, s simplement un exercici de "parametritzaci" til de la ignorncia.

 Parmetres .

El model t sis parmetres. La constant de Hubble determina l'ndex de l'expansi de l'univers, aix com la densitat crtica per al tancament de l'univers ( 0). Les densitats per als barions, la matria fosca i l'energia fosca s'indiquen com a  0, que s la rtio de la densitat veritable de la densitat crtica: per exemple . Ja que el model de  CDM assumeix un univers pla, se sumen aquestes densitats, i la densitat de l'energia fosca no s un parmetre lliure. La profunditat ptica determina el desplaament al vermell de l'emissi per reionitzaci. La informaci sobre les fluctuacions de la densitat ve determinada per l'amplitud de les fluctuacions primordials (de la inflaci csmica) i de l'ndex espectral, que mesura com les fluctuacions canvien amb l'escala ( correspon a l'espectre de l'escala d'invarincia).

Els errors cotitzats sn 1  s a dir, hi ha una probabilitat estadstica del 68% que el valor veritable caigui entre els lmits superiors i inferiors de l'error. Els errors no donen una distribuci normal gaussiana, i han estat derivats usant el mtode d'anlisi de cadenes de Markov Monte Carlo (MCMC) per part del WMAP (David Spergel et al, 2006), que tamb utilitzen les dades del Sloan Digital Sky Survey (SDSS) i de la supernova de tipus Ia, un tipus d'estrella variable.




 Extensions del model .

Les extensions possibles del model ms simple del  CDM permeten obtenir la quinta essncia, ms que una constant cosmolgica. En aquest cas, l'equaci d'estat de l'energia fosca s diferent de -1. La inflaci csmica prediu les fluctuacions del tensor (ones gravitatries). La seva amplitud ve donada per parmetres com la rtio del tensor-a-escalar, que ve determinat per l'escala energtica de la inflaci. D'altres modificacions tenen en compte la curvatura espacial o un ndex espectral corrent, la qual cosa s, en general, incoherent amb l'observaci de la inflaci csmica. Acceptar aquests parmetres en la teoria augmentar els errors en els parmetres indicats a la taula de dalt, i pot modificar lleugerament els valors observats.

Aquests valors sn consistents amb una constant cosmolgica, un valor , i cap curvatura espacial . Hi ha una certa evidncia per a un ndex espectral corrent, per no arriba a ser estadsticament significatiu. Les expectatives teriques suggereixen que la rtio tensor-a-escalar r estigui entre 0 i 0'3; per tant, en un futur prxim s'haur de revisar aquest valor.

 Bibliografia .
 ;
 M. Tegmark i cols. (collaboraci del SDSS): "Cosmological Parameters from SDSS and WMAP", Phys. Rev. D69 103501 (2004).
 David Spergel i cols. (collaboraci del WMAP), "First year Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) observations: determination of cosmological parameters", Astrophys. J. Suppl. 148 175 (2003).
 R. Rebolo i cols. (collaboraci del VSA), "Cosmological parameter estimation using Very Small Array data out to l=1500", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Volum 353, 3, pp. 747-759;
 Jeremiah P. Ostriker; Paul Steinhardt, "Cosmic Concordance", arXiv:astro-ph/9505066.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256159" title="Gregori Palames" nonfiltered="4704" processed="4694" dbindex="99859">
Gregori Palames (Gregorius Palamas, ) fou un destacat eclesistic grec del segle XIV (vers 1296-1359). 

Va nixer a la part asitica del aleshores redut Imperi Bizant i es va educar a la cort de Constantinoble, probablement sota Andrnic II Paleleg el Vell.

Junt amb dos germans ms es va fer monjo i va anar a un dels monestirs del Mont Athos on un dels tres germans va morir; a aquesta mort va seguir la del superior del convent que va governar vuit anys i a la seva mort Gregori va abandonar el monestir i se'n va anar a Scete, prop de Berrhoea, on es va construir una cella i durant deu anys es va dedicar a la contemplaci divina i als exercicis espirituals. El fred que feia a la cella el va fer posar malalt, i a punt de morir fou portat a Mont Atos, i com que encara no es va recuperar, fou portat a Tessalnica.

All es va recuperar i va comenar una controvrsia amb Barlaam, un monjo de Calbria de l'esglsia grega i oposat als llatins, que havia visitat a l'emperador Andrnic III Paleleg i havia obtingut el seu favor. Barlaam era un home intelligent que agafava a Palames com l'exemple d'un monjo fantic, per estudiar-lo; aix Barlaam va poder comprovar diversos aspectes del fanatisme religis de Palames i altres monjos, especialment una historia sobre una llum divina que va esdevenir el dogma de la llum no creada del Mont Tabor, i va rebutjar les tendncies dels hesicastes () o quietistes als que va qualificar de  (homes amb l'anima al melic) i els va identificar amb els massalis o euquites; els monjos atacats van encarregar la defensa a Gregori Palames (i foren anomenats sovint palamites), que tenia un cert ascendent i rellevants qualitats intellectuals.

La controvrsia va durar uns tres anys, i finalment Barlaam, veien que els seus contraris podien recrrer a la violncia, va apellar al Patriarca de Constantinoble davant el que va acusar a Palames i als monjos de fanatisme com els omfalpsics, amb blasfemes visions de Deu. El Patriarca va convocar un concili a l' esglsia de Santa Sofia el 1341 on la majoria dels crrecs als monjos foren retirats per es va conservar el de practicar una variant de l'heretgia dels massalis. Sota pressi del influen Joan Cantacuz (desprs Joan VI Cantacuz) va decidir en favor dels monjos i Barlaam va reconixer els "seus errors " i es va reconciliar amb els seus adversaris, per mortificat per la evident injustcia va retornar a Itlia i va entrar a l'esglsia llatina.

Un altre religis, Gregori Acind, va agafar el relleu de Barlaam; per ara el partit dels monjos encapalat per Palames gaudia del favor del regent  Joan VI Cantacuz que fins i tot va rumiar deposar al patriarca Joan Calecas i posar al seu lloc a Palames. Durant la guerra civil entre Joan VI Cantacuz i Joan V Paleleg, Palames fou detingut com amic del primer. El patriarca va donar suport a  Gregori Acind i als barlaamites contra els monjos d'Atos. Es va convocar un concili a Constantinoble i Palames i els monjos foren condemnats. 

El gener del 1347 Joan VI va entrar a la capital com a co-emperador i va restablir la situaci i Palames fou alliberat. El patriarca Joan Calecas fou deposat per la influencia de l'emperadriu mare Anna, molt poc abans del triomf de Joan VI, i Palames va convncer a aquest de convocar un snode que va confirmar la deposici; Calecas fou desterrat a Didimtica. Fou l'hora de la condemna dels barlaamites i de Acind; un partidari dels monjos, Isidor I de Constantinoble, fou elegit patriarca. Palames fou nomenat arquebisbe de Tessalnica, per com que la ciutat estava en mans de la noblesa hostil a Joan VI, no hi va poder entrar i es va retirar a l'illa a Lemnos, fins que al cap d'un temps fou adms a la ciutat (1349).

Mentre els barlaamites eren cada vegada ms nombrosos i fins i tot van obtenir el suport de l'emperadriu Irene, la dona de Joan VI Cantacuz, convenuda de qu la mort del seu jove fill Andrnic el 1347 fou un signe div que mostrava l'hostilitat de deu pel favor de l'emperador als palamites. Es van fer reunions entre l'emperador, el patriarca Isidor, Palames, i el historiador Nicfor Gregoras. Isidor I va morir el 1349 abans de celebrar un snode per aclarir la situaci i fou elegit successor Callist I que va presidir el snode (1351) on Gregoras va actuar com a campi dels barlaamites que disposaven del suport dels arquebisbes d'Efes i Tir, i d'alguns bisbes; Palames fou el campi del seu bndol, que tenia la majoria a la reuni i el suport de l'emperador; els bisbes i arquebisbes contraris foren deposats; Barlaam i Acind (que no hi eren presents) foren excomunicats i els seus seguidors van veure prohibida la propagaci de les seves idees en paraula o escrit. Per el poble donava suport als barlaamites i va estar a punt de linxar a Palames. 

Aquest no torna a aparixer i va morir algun temps desprs, vers el 1359.

Palames va escriure nombrosos obres, entre elles al menys seixanta , unes setanta homilies i altres peces curtes. Entre les seves obres cal esmentar:

 1. Prosopopoeia s. Prosopopoeiae, s. Orationes duae judiciales, Mentis Corpus accusantis, et Corporis sese defendentis, una cum Judicum Sententia;
2  Dos discursos: , In venerafilem Domini et Dei ac Salvatoris nostri Jesu Christi Transformationem, ubi probatur quod in ea est lumen increatum esse; Oratio Prima; i  , Tractatus in eandem venerandanz Domini Transformationem; in quo probatur, quanquam increatum est illius divinissimum Lumen, haud tamen Dei Essentiam esse. Oratio Secunda. ;
3. , Orationes duae demonstrativae quod non ex Filio, sed ex solo Patre procedat Spiritus Sanctus. ;
4.  , Refutatio Expositionum s. Epiqrapharum Joannis Vecci;
5. S. Petri Athonitae (s. de Monte Atho) Encomium;
6.  , Adversus Latinos Confession;
7.  , Epistola ad divinitus coronatam Augustam Annam Palaeologinam;
 Tomus o declaraci del snode de Constantinoble del 1351, probablement obra de Palames : ,  Tomus a divina sacrae Synodo adversus eos coacta qui Barlaam et Acindyni opinionis sunt, Cantacuzeno ac Palaeologo religiosis orthodoxisque Imperatoribus nosiris, editius ac eapositus. ;

L'esglsia grega el va fer sant, i celebra la festa el 14 de novembre. El dogma de la llum no creada del mont Tabor encara est nominalment dins els dogmas ortodoxos, per fou oblidat fa segles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256161" title="Palamedes (gramtic)" nonfiltered="4705" processed="4695" dbindex="99860">
Palamedes () fou un gramtic grec contemporani d'Ateneu de Naucratis.

Suides diu que va escriure un comentari sobre Pndar i . Ateneu l'anomena , que vol dir colleccionista de paraules, segurament perqu als seus escrits donava explicaci dels mots ms complicats dels poetes trgics i cmics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256162" title="Lnia verda" nonfiltered="4706" processed="4696" dbindex="99861">
La Lnia Verda s la demarcaci que es va establir en el Armistici rab-israeli de 1949 celebrat entre Israel i els seus oponents (Sria, Jordnia, i Egipte), al finalitzar la Guerra rab-israeliana de 1948. La Lnia Verda separa Israel dels territoris que van ser aleshores ocupats pels pasos rabs, s a dir Cisjordnia i la Franja de Gaza, i que serien conquerits amb posterioritat, durant la Guerra dels Sis Dies, per Israel. El seu nom es deriva del llapis verd usat per a dibuixar la lnia en el mapa durant les negociacions. 

Segons els acords d'armistici, la lnia de demarcaci que se signa en cadascun d'ells no ha de ser considerada de cap manera com una frontera poltica o territorial; est marcada sense perjudici dels drets, reivindicacions i postures d'ambdues parts en el moment de l'armistici quan es refereix a l'arranjament definitiu de la qesti palestina.



 Enllaos externs .

 Foundation for Middle East Peace - Mapes;
 University of Texas- Middle East Maps - PCL;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256163" title="Palfuri Sura" nonfiltered="4707" processed="4697" dbindex="99862">
Palfuri Sura (Palfurius Sura) fou un dels famosos delatores sota Domici. 

Era fill d'un rom de rang consular. Es diu que va lluitar amb una verge lacedemnia en combat pblic durant el regnat de Ner.

Vespasi el va expulsar del senat i es va dedicar llavors a l'estudi de la filosofia estoica i es va destacar per la seva eloqncia. Domici el va restaurar com a senador i en agrament va esdevenir un dels seus informadors.

A la mort del tir fou portat a judici segurament sota Traj, i fou condemnat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256165" title="Marc Lolli Palic" nonfiltered="4708" processed="4698" dbindex="99863">

Marc Lolli Palic (Marcus Lollius Palicanus) fou un magistrat rom. Era un rom humil del Pic, i va arribar a trib de la plebs el 71 aC. 

En el seu tribunat va reclamar amb energia els poders que abans de Sulla havien gaudit els tribuns. A finals del 71 aC va tornar a Roma Gneu Pompeu desprs de la seva victria sobre Sertori i Palic va convocar una assemblea fora de les portes de la ciutat on Pompeu va prometre que retornaria els poders dels tribuns, promesa que va complir al seu consolat de l'any 70 aC. 

Palic tamb va donar suport a la lex judiciaria del pretor Luci Aureli Cotta, per la que els senadores eren privats del seu dret exclusiu a ser jutges contra els cavallers, i els judicis foren fonats a corts formades per senadors, equites, i  tribuni aerarii. 

Va intentar incitar al poble contra l'aristocrcia, explicant una i altre vegada la cruel conducta a Verres a Siclia, i per produir ms impressi va portar a Roma a la gent a la que Verres havia fuetejat i els va exhibir.

Aquestes posicions poltiques i el seu origen humil el van fer objecte de l'odi de l'aristocrcia. Quan va esdevenir candidat per consolat el 67 aC el cnsol Pis, que presidia els comicis, no va voler anunciar el seu nom com candidat. El 64 aC es va presentar altre cop, per no ho va aconseguir. L'any 60 aC apareix al costat del cnsol Afrani. 

Sembla que fou un bon orador ja que Cicer, del partit contrari, diu: Palicanus aptissimus auribus imperitorum, i  Sallusti el descriu com  loquax magis quam facundus. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256166" title="Fets dels Apstols" nonfiltered="4709" processed="4699" dbindex="99864">

Els Fets dels Apstols es el nom d'un llibre de la Bblia, el cinqu del Nou Testament.

En principi era una part del Evangeli segons Lluc, per els textos se separaren avan de ser escrits els manuscrits que ens han arribat fins avui dia. Son de gran inters i valor histric.

Autoria.

L'evidencia externa, que s extensa, Ireneu, Tertulli, Climent i Orgenes apunta com autor a Lluc, el company de Pau.

El mateix llibre dels Fets indica que fou escrit per un company de Pau. En Fets 16,10 el escriptor, sense previ avis, passa de la tercera persona a la primera: "Desprs d'aquesta visi buscrem tot seguit de partir cap a Macednia...".

Dataci.

La dataci majoritria (Norman Perrin, E. Lohse, P. Vielhauer, O. Cullman) situa a aquest llibre en els anys 80, degut a que aquesta es la dcada en qu se sol datar el Evangeli segons Lluc, que era posterior.
Altres autors com E. Schrer o F.C. Burkitt proposen que Fets era posterior a les Antiguitats Jueves (any 93 dC) de Flavi Josep, al senyalar possibles dependncies dels Fets respecta a l'obra de Flavi Josep. Aquesta teoria ha estat refusada per autors com Adolf von Harnack, F.J. Foackes Jackson, W. Kmmel, G.W.H. Lampe y T.W. Manson. 


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256171" title="Olalla" nonfiltered="4710" processed="4700" dbindex="99865">
Olalla s una poblaci de Terol adscrita al municipi de Calamocha, a la Comunitat Autnoma de l'Arag. A l'any 1991 tenia 148 habitants.

 Enllaos externs .
Pgina web d'Olalla ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256172" title="Paleleg" nonfiltered="4711" processed="4701" dbindex="99866">


Onomstica:

Paleleg (famlia), famlia bizantina;
Paleleg (dinastia), dinastia de marquesos de Montferrato;
Miquel VIII Paleleg, emperador bizant 1259-1282;
Miquel VIII Paleleg, emperador 1261-1282;
Andrnic II Paleleg, emperador 1282-1328;
Miquel IX Paleleg, emperador 1295-1320;
Andrnic III Paleleg, emperador 1328-1341;
Joan V Paleleg, emperador 1341-1391;
Andrnic IV Paleleg, emperador 1376-1379;
Joan VII Paleleg, emperador 1390-1390 ;
Manel II Paleleg, emperador 1391-1425;
Joan VIII Paleleg, emperador 1425-1448;
Constant XI Paleleg, emperador 1448-1453;
Nicfor Paleleg (1081), governador bizant ;
Jordi Paleleg (militar), militar bizant ;
Miquel Paleleg, sebastos bizant;
Jordi Paleleg (sebastos), sebastos bizant;
Nicfor Paleleg (governador), governador bizant ;
Andrnic  Paleleg (gendre de Teodor I), gendre de Teodor I  Lscaris ;
Aleix Paleleg , gendre d' Aleix III ngel;
Andrnic  Paleleg (magnus domesticus), magnus domesticus de Teodor I Lscaris;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256173" title="Las Condes" nonfiltered="4712" processed="4702" dbindex="99867">



Las Condes es una comuna de Xile localitzada a la Provncia de Santiago, Regi Metropolitana de Santiago. L'rea s habitada principalment per la classe mitjana-alta i alta. La major part de l'activitat comercial se situa a l'Avinguda Apoquindo que els vens han etiquetat amb el nom de "Sanhattan ", combinant Santiago amb Manhattan.

Dades.
rea: 99.4 km;
Poblaci: 249,893 (2002 cens);
Ingressos per capita: US$28.723 (PPP, 2003);
Poblaci que viu a la pobresa: 2,3% (2006);

ndex de desenvolupament hum: 0.933, 2n de 341 (2003);

Personatges importants de Las Condes.
Michelle Bachelet;
Eduardo Frei Ruiz-Tagle;
Sebastin Piera;
Salvador Allende;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256176" title="TopView" nonfiltered="4713" processed="4703" dbindex="99868">
TopView fou un programari desenvolupat per IBM i llanat al mercat a l'any 1985 que permetia l'execuci de ms d'un programa en mode text en els ordinadors IBM AT. La seua presentaci fou a l'any 1984, quan encara no estava finalitzat, per a d'aquesta manera ajudar a les vendes del AT i competir amb els altres entorns grfics que ja havia presentat la competncia.

IBM va considerar que era necessari un entorn amb multitarea per a aprofitar la potncia dels nous IBM AT (Intel 80286 a 6 MHz, fins a 512 KB de memria RAM), i aix contentar als usuaris del nou maquinari que veien com el PC-DOS no aprofitava les noves caracterstiques del maquinari.

TopView s'executava en mode real en qualsevol processador x86, i no utilitza cap de les caracterstiques de virtualitzaci dels Intel 80386.

TopView va ser el primer en utilitzar fitxers PIF, fitxers que contenien informaci de com s'havien de comportar els programes DOS en un entorn multitarea.

IBM va prometre un entorn grfic per al TopView, per mai es va llanar al mercat.

TopView requereix DOS 2.x i no s'executa amb versions superiors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256177" title="Dinastia Paleleg" nonfiltered="4714" processed="4704" dbindex="99869">

Paleleg (Paleologus, Palaiolgos ) fou el nom d'un illustre famlia bizantina que apareix al segle XI i encara existia al segle XVII, si be en l'obscuritat desprs del segle XV. Foren els darrers a gaudir del tron de l'Imperi Bizant on van governar del 1259 al 1453. Una branca de la famlia va governar el marquesat de Montferrat del 1305 al 1530, quan Joan de Montferrat, que no tenia fills, va llegar el tron a Teodor Paleleg, fill d'Andrnic II Paleleg

 genealogia .

Andrnic Paleleg (magnus domesticus);
Miquel VIII Paleleg, emperador;
Manel Paleleg (mort infant);
Andrnic II Paleleg, emperador,  casat amb 1.- Anna d'Hongria (filla d'Esteve I d'Hongria) i 2.- Irene Violant, filla de Guillem VI de Montferrat i germana de Joan de Montferrat;
Miquel IX Paleleg, emperador associat mort el 1320;
Andrnic III Paleleg, emperador, casat 1.- Irene o Agnes de Brunswick i 2.- Anna de Savoia;
Joan V Paleleg, emperador, casat 1.- Helena Cantacuzena, i 2.- Eudxia Comnena de Trebisonda;
Andrnic Paleleg (monjo);
Manel II Paleoleg, emperador, casat amb Irene, filla de Constant Dragases de Macednia;
Joan VII Paleleg, emperador, casat 1.- Anna de Rssia i 2.- Sofia Paleologina (filla de Joan de Montferrat);
Teodor Paleleg (dspota de Selmbria);
Andrnic Paleleg (prncep de Tessalnica);
Constant XIII Paleleg, darrer emperador bizant;
Demetri Paleleg (dspota de Morea);
Toms Paleleg (prncep d'Acaia), mort a Roma 1465, casat amb Catarina (filla d'un noble genovs);
Andreu Paleleg;
Teodor Paleleg (musulm);
Helena Paleologina, casada amb Llatzer de Srbia;
Zoe Paleologina, casada amb Ivan de Rssia;
Teodor Paleleg Porfirognit;
Demetri Paleleg (prncep);
Irene Paleologina, casada amb Basili I Comn de Trebisonda;
Manuel Paleleg (dspota);
Teodor Paleleg (prncep);
Manel Paleleg (assassinat per Andrnic III);
Anna Paleologina, casada 1.- Toms ngel de l'Despotat d'Epir i 2.- Toms de Cefalnia;
Teodora Paleologina, casada amb dos prnceps blgars;
Constant Paleleg (dspota);
Joan Paleleg (dspota);
Teodor Paleleg de Montferrat, marqus de Montferrat, inicia la dinastia Paleleg de Montferrat;
Demetri Paleleg (dspota);
Simonis Paleologina, casada amb Dragutin de Srbia;
Constant Paleleg Porfirognit, mort 1306, casat amb la filla de Joan Protovestiari;
Joan Panipersebastos, casat amb Irene filla del logoteta Teodor Metoquita;
Fill de nom desconegut, mort el 1332;
Maria, casada amb Esteve I d'Hongria;
Teodor Paleleg (dspota);
Joan Paleleg (magnus domesticus);
Constant Paleleg (sebastocrator);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256178" title="Andrnic Paleleg (magnus domesticus)" nonfiltered="4715" processed="4705" dbindex="99870">
Andrnic Paleleg fou un alt funcionari bizant de la noble famlia dels Paleleg. Tenia el crrec de magnus domesticus de Teodor I Lscaris i desprs sota Joan III  Ducas Vatatzs. Va agafar el cognom Comn que tamb van portar els seus descendents. 

Es va casar amb Irene Paleologina, la filla d'Aleix Paleleg i neta per part de mare de l'emperador Aleix III ngel.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256179" title="Nicfor Paleleg (1081)" nonfiltered="4716" processed="4706" dbindex="99871">
Nicfor Paleleg fou un funcionari bizant de la noble famlia dels Paleleg. Portava el ttol dHypertimus i fou un fidel servidor de Nicfor III Botaniates (1078-1081) que el va recompensar amb el govern de Mesopotmia. 

Va morir en batalla durant el regnat del segent emperador Aleix I Comn, defensant Durazzo contra els normands (1081).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256180" title="Jordi Paleleg (militar)" nonfiltered="4717" processed="4707" dbindex="99872">
Jordi Paleleg fou un militar bizant  fill de Nicfor Paleleg.

Fou un militar destacat i va servir amb el seu pare i desprs sol, sota els emperadors Nicfor III Botaniates i Aleix I Comn. Es va casar amb Irene la filla d'Andrnic Ducas, protovestiari imperial a Constantinoble.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256181" title="Miquel Paleleg" nonfiltered="4718" processed="4708" dbindex="99873">
Miquel Paleleg fou un funcionari i militar bizant de la famlia dels Paleleg, que tenia el ttol de sebastos. Probablement era fill de Jordi Paleleg. 

Fou desterrat per Joan II Comn (1118-1143)  per fou cridat del seu desterrament amb el segent emperador Manel I Comn. Va dirigir les forces militars bizantines al sud d'Itlia i va fer amb xit la guerra contra Guillem rei de Siclia. Va morir el 1155 a Bari, ciutat que havia conquerit poc temps abans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256182" title="Jordi Paleleg (sebastos)" nonfiltered="4719" processed="4709" dbindex="99874">
Jordi Paleleg fou un funcionari bizant de la famlia dels Paleleg, que tenia el ttol de sebastos. Va viure al segle XII. Va servir en diverses ambaixades per compte de l'emperador Manel I Comn. 

Un Jordi Paleleg apareix implicat a una conspiraci contra Isaac II ngel per no s segur que es tracti del mateix personatge. Isaac II fou destronat i proclamat Aleix III ngel (1195). Aquest darrer Jordi Paleleg va morir en una batalla a Crizimon el 1199.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256183" title="Nicfor Paleleg (governador)" nonfiltered="4720" processed="4710" dbindex="99875">
Nicfor Paleleg fou un funcionari bizant de la noble famlia dels Paleleg. 

Fou governador de Trapezus (Trebisonda) el  1179.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256184" title="Andrnic Paleleg (gendre de Teodor I)" nonfiltered="4721" processed="4711" dbindex="99876">
Andrnic  Paleleg fou un funcionari bizant de la noble famlia dels Paleleg. 

Es va casar amb la filla gran de l'emperador Teodor I  Lscaris que romania a Nicea ja que Constantinoble estava ocupada pels llatins. Aix va esdevenir el gendre de l'emperador assolint una posici rellevant a la cort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256185" title="Aleix Paleleg" nonfiltered="4722" processed="4712" dbindex="99877">
Aleix Paleleg fou un funcionari bizant de la noble famlia dels Paleleg. 

Es va casar amb Irene la filla gran de l'emperador  Aleix III ngel, el qual el va destinar a ser el seu successor desprs de la seva mort; per l'hereu va morir el 1203 poc desprs de l'arribada dels croats a Constantinoble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256186" title="Palemn" nonfiltered="4723" processed="4713" dbindex="99878">
Quint Remmi Palem (Quintus Remmius Palaemon), fou un gramtic rom, que va viure en els regants dels emperadors Tiberi, Calgula i Claudi.

Va nixer a Vicentia al nord d'Itlia i era originalment un esclau que va rebre la manumissi; va obrir una escola a Roma on va esdevenir el ms fams gramtic del seu temps i va obtenir gran nombre de pupils, encara que les seves virtuts morals eren poc  recomanables.  A l'Escolstica de Juvenal es diu que fou el mestre de Quintili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256187" title="Palefat" nonfiltered="4724" processed="4714" dbindex="99879">


Onomstica:

Palefat d'Atenes, poeta pic grec ;

Palefat de Paros, escriptor grec del segle V aC;

Palefat d'Abidos, historiador grec ;

Palefat d'Egipte, gramtic grec egipci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256188" title="Palefat d'Atenes" nonfiltered="4725" processed="4715" dbindex="99880">
Palefat d'Atenes (Palaephatus, ) fou un poeta pic grec nascut a Atenes, del perode mtic grec. Les llegendes el feien descendent d'Acteu i Boeo, o d'Ocles i Metaneira, i fins i tot descendent d'Hermes. Generalment se'l situa cronolgicament desprs de Femone. Cristdor el representa com un vell bard coronat amb llorer.

Suides dona el nom d'alguns dels seus poemes:

;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256189" title="Palefat de Paros" nonfiltered="4726" processed="4716" dbindex="99881">

Palefat de Paros  (Palaephatus, ) fou un escriptor grec que va viure al segle V aC. Encara que apareix com nadiu de Paros algunes fonts donen tamb com origen la ciutat de Priene.

Suides li atribueix cinc llibres de  per tamb diu que aquesta obra, que s'ha conservat, molta gent pensa que era obra de Palefat d'Atenes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256190" title="Palefat d'Abidos" nonfiltered="4727" processed="4717" dbindex="99882">
Palefat d'Abidos  (Palaephatus, ) fou un historiador grec que va viure al temps d'Alexandre el Gran al segle IV aC. Es diu que fou estimat pel filsof Aristtil, cosa que Suides esmenta sota l'autoritat de Fil; a Suides tamb es dona el ttol d'alguna de les seves obres:

;

Alguns erudits pensaven que va escriure tamb una histria d'Assria de la que se'n conserva un fragment mercs a Eusebi de Cesarea. Per com que el llibre va signat per Abid i es un nom propi i no un gentilici, aquesta suposici s'ha descartat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256191" title="Palefat d'Egipte" nonfiltered="4728" processed="4718" dbindex="99883">

Palefat d'Egipte (Palaephatus, ) fou un gramtic grec egipci, probablement d'Alexandria. A Suides se li assignen les segents obres:

;

Aquesta darrera obra, la ms famosa,  ha estat atribuda tamb a Palefat d'Atenes i a Palefat de Paros.

Es conserva un petit per important treball titulat  sobre les ms famoses llegendes gregues, que sembla ser un resum d'un llibre ms extens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256192" title="Pasquale Fornara" nonfiltered="4729" processed="4719" dbindex="99884">

Pasquale Fornara (Borgomanero, 29 de mar de 1925   Borgomanero, 24 de juliol de 1990) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1949 i 1961. Era anomenat Fornaretto, Pasqualino o el sus.

Fou un dels cicles ms representatius del ciclisme itali dels anys cinquanta. Va guanyar quatre edicions de la Volta a Sussa (1952, 1954, 1957 i 1958) i un Tour de Romandia (1956). Fou segon de la Volta a Espanya (1958), tercer al Giro d'Itlia (1953) i quart al Tour de Frana (1955). Durant els seus anys com a professional aconsegu 27 victries. 

Palmars.
1949;
 1r al Giro dels Tres Mars;
 Vencedor de la prova en pista del Trofeu Baracchi;
1950;
 1r a la Mil-Mdena;
 1r al Critrium de Bressana;
 1r de la cursa de la pujada a Sierra Montana;
1952;
 1r a la Volta a Sussa i vencedor de 2 etapes;
 1r de la cursa de la pujada a Sierra Montana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1953;
 1r al Gran Premi de Sussa;
 1r al Critrium de Sal;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia i 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1954;
 1r a la Volta a Sussa;
1955;
 1r al Circuit de Maggiora;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1956;
 1r al Tour de Romandia i vencedor d'una etapa;
 1r al Critrium d'Omegna;
 1r al Critrium de Saint-Denis-L'Hotel;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1957;
 1r a la Volta a Sussa, vencedor d'una etapa i del Gran Premi de la Muntanya;
1958;
 1r a la Volta a Sussa i vencedor de 2 etapes;
1959;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Ciclomotorstic;

Giro d'Itlia.
1949. 28 de la classificaci general;
1950. 12 de la classificaci general;
1951. 10 de la classificaci general;
1952. 31 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1953. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1954. 8 de la classificaci general;
1955. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1956. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1957. 8 de la classificaci general;
1958. 9 de la classificaci general;
1959. 21 de la classificaci general;
1960. 30 de la classificaci general;
1961. Abandona;

Volta a Espanya.
1957. 8 de la classificaci general;
1958. 2n de la classificaci general;
1960. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1955. 4t de la classificaci general ;
1956. 24 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Pasquale Fornara ;
Biografia i palmars de Pasquale Fornara ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256193" title="Exaile" nonfiltered="4730" processed="4720" dbindex="99885">
Exaile s un reproductor d'udio lliure per al sistema operatiu GNU/Linux, que intenta ser similar a Amarok de KDE, per basat en les biblioteques grfiques GTK+ en comptes de les Qt emprades per Amarok. Est escrit usant pygtk (abans wxPython). Tamb empra la plataforma multimdia GStreamer per a la reproducci d'udio, y la biblioteca Mutagen per a llegir i escriure les metadades de les canons. Hi ha un peda per a fer que Exaile funcioni en Windows, per el port oficial usant GTK+ i GStreamer en Windows est actualment en desenvolupament.

 Caracterstiques .

Exaile incorpora diverses caracterstiques similars a les d'Amarok, incloent:
 Obtenci automtica de la portada de l'lbum.
 Maneig de grans biblioteques de msica.
 Obtenci les lletres de las canons).
 Informaci de l'artista i l'lbum des de Viquipdia.
 Compatibilitat con last.fm.
 Compatibilitat opcional amb iPod (requereix python-gpod).
 Compatibilitat opcional amb la compartici de msica DAAP d'iTunes.
 Possibilitat de veure i escoltar un directori de navegaci d'un lloc web sense prvia descrrega, s a dir, d'un shoutcast.
 Llistes de reproducci en pestanyes.

 Enllaos externs .
 Lloc oficial d'Exaile ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256195" title="Ludwig Geyer" nonfiltered="4731" processed="4721" dbindex="99886">

Ludwig Geyer (Dittelbrunn, 18 d'abril de 1904 - 31 de gener de 1992) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1930 i 1939. Durant la seva carrera professional aconsegu 6 victries, entre elles una Volta a Sussa. Era anomenat Luppa.

Palmars.
1930;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
1934;
 1r de la Volta a Sussa i vencedor d'una etapa;
 1r de la Volta a Chemnitz;
1937;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
1939;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;

Resultats al Tour de Frana.
1931. 19 de la classificaci general;
1932. 22 de la classificaci general;
1933. 12 de la classificaci general;
1934. 7 de la classificaci general;
1937. 28 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1932. 35 de la classificaci general;
1933. 7 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Ludwig Geyer ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256200" title="Funci implcita" nonfiltered="4732" processed="4722" dbindex="99887">
En matemtiques, es diu funci implcita a la funci que s ha definit emprant una equaci en qu es relacionen les variables dependents i independents.

No es pot dir que una funci implcita sigui un tipus diferent de funci. La mateixa funci es pot definir de forma explcita i de forma implcita, per exemple la funci que a cada nombre real x li fa correspondre el seu quadrat es pot definir de forma explcita escrivint  o de forma implcita escrivint .

Per a definir una funci f de forma explcita es dona una frmula matemtica que permet calcular el resultat de la funci y per a cada valor de la variable independent x. 
 y = f(x);

En canvi si la funci es defineix de forma implcita es dona una expressi que, per a cada valor de la variable independent x planteja una equaci. El valor de la variable independent y es troba resolent la equaci.

R(x,y) = 0;

Les funcions implcites sn tils en situacions on no conv resoldre explcitament una equaci de la forma R(x,y) = 0. De vegades no s possible trobar una funci obtinguda per combinaci de funcions senzilles que resolgui la equaci i de vegades encara que sigui possible no conv, perqu porta a una expressi molt ms complicada que la equaci implcita. Com que les equacions de vegades tenen solucions mltiples, les funcions implcites sn una forma de definir funcions multivaluades.
En aquests casos la utilitat de les funcions implcites ve de que, hi ha algunes tcniques de clcul, com per exemple la derivaci, que es poden aplicar directament a partir de la definici implcita de la funci de forma relativament fcil.

El teorema de la funci implcita subministra el lligam entre les funcions implcites i explcites.  Estableix que si la equaci R(x, y) = 0 satisf certes condicions en les seves derivades parcials, llavors en principi la equaci es pot resoldre al menys en un interval que cont y.  Geomtricament, la grfica definida per R(x,y) = 0 se solapar localment amb la grfica de la funci y = f(x).

Exemples.
Funcions inverses.
Per a descriure inverses de funcions habitualment sorgeixen funcions implcites.  Si f s una funci, llavors la funci inversa de f s una soluci de la equaci
;
Substituint per y el lloc on abans hi havia x.  Intutivament, la funci inversa de f s obt intercambiant els papers de la variable dependent i independent . Dit d un altre forma, la funci inversa s la soluci y de la equaci
;

Exemples.
 El logaritme natural y = ln(x) s la soluci de la equaci x - ey = 0.
 La funci W de Lambert s una funci implcita donada per x - y ey = 0.

Funcions algebraiques.

Una funci algebraica s una soluci y de una equaci R(x,y) = 0 on R s un polinomi de dues variables.  Les funcions algebraiques juguen un rol important en anlisi matemtica i en geometria algebraica.  Un exemple senzill d una funci algebraica ve donat pel cercle de radi unitat:
;
Allant y dona
;
Fixeu-vos que a la funci implcita hi ha dues "branques" (o que es poden definir dues funcions diferents a partir de la expressi implcita): una per cada signe de la arrel quadrada.  Les dues branques es poden considerar pertanyents a la funci implcita.  D aquesta forma, les funcions implcites poden ser multi-valuades.

Advertncies.

No tota equaci  t una grfica que al mateix temps sigui la grfica d una funci, l equaci del cercle n s un exemple clar.  Un altre exemple s una funci implcita donada per x - C(y) = 0 on C s un polinomi cbic que tingui una "gepa" al la seva grfica.  Per tant, per a que una funci implcita sigui una autntica funci pot ser necessari de fer servir noms una part de la seva grfica. De vegades noms es pot fer que una funci implcita defineixi amb xit una funci a base de fer un "zoom" en una part del eix x i "retallant" algunes branques indesitjades de la funci.  La frmula que en resulta noms llavors pot ser qualificada com una funci explcita legtima.

L equaci R = 0 pot tenir tamb altres patologies. Per exemple, la equaci implcita x = 0 no defineix una funci de cap manera; s una lnea vertical. Per tal d evitar un problema com aquest, sovint s imposen diverses restriccions a les formes permeses per a les equacions o en el seu domini. El teorema de la funci implcita subministra una manera uniforme de manejar questa mena de patologies.

Derivaci implcita.

En clcul, es diu derivaci implcita d un mtode per a obtenir les derivades de funcions definides implcitament.  Aquest mtode s una aplicaci de la regla de la cadena i permet de trobar la derivada d una funci definida implcitament de forma directa, sense haver de expressar la funci de forma explcita abans de calcular la derivada.

Com s ha explicat a la introducci,  es pot donar com a funci de  de forma implcita en comptes de explcita.  Quan es t una equaci , pot ser que se sigui capa de allar  i llavors derivar.  En canvi, de vegades s ms senzill derivar  respecte de  i llavors allar .  

Exemples.


1.  Considereu l exemple
;

Aquesta funci es pot manipular per a obtenir la funci explcita: 

;

Que derivant dona . De forma alternativa es pot derivar la equaci:

;

;

Aillant :

;

2.  Un exemple on la derivada implcita s ms fcil que la derivaci explcita 

;

Per a derivar-la explcitament, s ha d obtenir (via algebra) 

,

I llavors derivar aquesta funci. Aix crea dues derivades:  una per  i un altre per . 

Pot trobar-se ms fcil de derivar implcitament la funci implcita; 

 ;

aix, 

;

3.  Un altre exemple, la equaci . Es pot expressar de forma explcita emprant la soluci de la equaci de tercer grau i obtenir:

;
Ara es pot continuar derivant aquesta funci, en canvi emprant el mtode implicit,
 es pot expressar: 

;

Traient factor com de  resulta

 que porta a la resposta final;
;

Formula per a dues variables.
"El Teorema de la Funci Implcitaestableix que si  est definida en una bola oberta que cont , on , , i  i  sn contnues a la bol, l equaci  defineix  com a funci de  a prop del punt  i la derivada d aquesta funci ve donada per..." 

.
 indica la derivada de  respecte de ;

La frmula de dalt surt de fer servir la regla de la cadena generalitzada per a obtenir la derivada total respecte de  dels dos cantons de :

.

Teorema de la funci implcita.

Es pot demostrar que si  ve donada per un subvarietat suau  en , i  s un punt d aquesta subvarietat tal que l espai tangent no s vertical (es a dir ), llavors  en algun entorn (matemtiques) entorn prou petit de  ve donat per una parametritzaci  on  s una funci suau. En llenguatge menys tcnic, les funcions implcites existeixen i son derivables, tret que la tangent a la seva grfica sigui vertical. En un cas normal on es t una equaci



La condici en  es pot comprovar per mitj de les derivades parcials.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256201" title="Gaspard Rinaldi" nonfiltered="4733" processed="4723" dbindex="99888">

Gaspard Rinaldi (Cannes, 26 de maig de 1909 - Marsella, 24 de novembre de 1978) va ser un ciclista francs que va crrer entre 1929 i 1937. 

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 7 victries, entre les que sobresurt la primera posici a la Volta a Sussa de 1935. 

Palmars.
1930;
 1r de la Marsella-Nia;
 1r del Gran Premi de Cannes;
 1r a la Nia-Annot-Nia;
1931;
 1r al Gran Premi de la Victria a Nia;
1933;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa ;
1935;
 1r de la Volta a Sussa ;
1936;
 1r al Circuit dels Colls Pirinencs;

Resultats al Tour de Frana.
1933. 15 de la classificaci general;
1934. Abandona (1a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Gaspard Rinaldi ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256205" title="Pallades" nonfiltered="4734" processed="4724" dbindex="99889">
Pallades (Palladas, ) fou un poeta grec autor de gran nombre d'epigrames de l'antologia grega, que alguns erudits consideren els millors de la collecci, per altres no comparteixen aquesta posici. Tot el que se sap del poeta resulta dels mateixos epigrames. Va viure al segle IV i probablement era nadiu d'Alexandria. Era pag.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256207" title="Palladius" nonfiltered="4735" processed="4725" dbindex="99890">


Onomstica:

Palladi, escriptor mdic grec;
Palladi d'Helenpolis o Palladi de Glcia, escriptor i eclesistic grec del segle V, bisbe de Helenpolis i Aspona;
Palladi de Methone, sofista i retric grec ;
Palladi, poeta menor rom;
Palladi, primer bisbe dels cristians d'Irlanda abans de Sant Patrici;
Palladi de Suedra, bisbe de Suedra ;
Rutili Taure Emilia Palladi, escriptor rom d'agricultura ;
Sant Palladi, asceta siri;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256208" title="Palladi (metge)" nonfiltered="4736" processed="4726" dbindex="99891">
Palladi (Palladius, ) fou un escriptor mdic grec del que alguns escrits encara es conserven. De la seva vida no es coneix res excepte que se suposa que fou nadiu d'Alexandria on hauria exercit la medicina. De la seva poca no es pot dir ms que ha estat situat als segles IV, V, VII i VIII. Com que esmenta a Gal a de ser posterior a aquest (per tant no pot ser anterior al segle III) i com que s esmentat per Razes que vivia al segle X, ha de ser anterior.

Es conserven tres llibres que li sn atributs generalment:

1. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256209" title="Palladi d'Helenpolis" nonfiltered="4737" processed="4727" dbindex="99892">
Palladi d'Helenpolis (Palladius, )  (vers 367-425) fou un eclesistic grec del segle V, bisbe de Helenpolis a Bitnia. Com que va nixer a Galcia (encara que hi ha alguna discussi sobre aix)  fou conegut tamb com Palladi de Galcia.

Vers el 387 va entrar a la vida monstica.  Va anar a Egipte per conixer als monjos cristians anomenats pares del desert. Va arribar a Egipte el 390 i va anar a Ntria i desprs al desert de Cllia (Cellia) on va romandre nou anys, primer amb Macari d'Alexandria i desprs a Evagri del Pont.  Es va posar malalt i va anar a Palestina buscant un clima ms fred.

El 400 fou ordenat bisbe d'Helenpolis i es va destacar pel seu suport a Joan Crisstom. Per aquesta causa fou exiliat el 406 a la Tebaida. Potser fou restaurat el 412 o al menys va obtenir una relaxaci del desterrament i hauria estat a Antinopolis i la muntanya de les Oliveres prop de Jerusalem abans de ser restaurat vers el 417. 

Va escriure l'anomenada Historia Lausiaca vers el 419-420 quan tenia 53 anys (segons diu ell mateix),  i fou probablement l'autor del Dileg de la vida de Crisstom. Als darrers anys fou bisbe d'Aspona. 

Va morir entre 421 i 430.

Se li atribueixen les segents obres:

1. , Ad Lausum Praepositum Historia, quase Sanctorum Peatrum vitas complectitur, normalment anomenada Historia Lausiaca;
2. , Dialogus Historicus Palladii episcopi Helenopolis cum Theodoro ecclesiae Romanae diacono, de vita et conversatione Beati Joannis Chrysostomi, episcopi Constantinopolis. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256210" title="Historia Lausiaca" nonfiltered="4738" processed="4728" dbindex="99893">
La historia lausiaca fou una composici sobre dades dels pares del desert egipcis, escrita per Palladi d'Helenpolis a petici de Lausus, camarlenc de la cort de Teodosi I el Gran.

Als segles IV i V Egipte  era considerada una terra d'una alta espiritualitat i Palladi la va visitar expressament per conixer-la i va seguir el model per uns anys. Desprs va poder narrar tots els seus records en aquesta obra.

Vegeu tamb .
Traducci de l'obra a l'angls, domini pblic ;
Un altre traducci de l'obra a l'angls, domini pblic;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256211" title="Palladi de Methone" nonfiltered="4739" processed="4729" dbindex="99894">
Palladi de Methone (Palladius, ) fou un sofista i retric grec fill d'un Palladi probablemen retric, que va viure a la primera meitat del segle IV, en el regnat de Constant I el Gran.

Va escriure:

1. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256212" title="Palladi (poeta)" nonfiltered="4740" processed="4730" dbindex="99895">
Palladi (Palladius, )  fou un poeta menor rom, de vegades confs amb Rutili Taure Emili Palladi, escriptor d'agricultura i amb el retrci Palladi de Methone o un retric gal de nom Palladi. Per una inscripci es dedueix que era fill d'un retric o al menys d'una famlia de retrics, i ell mateix fou retric inicialment per ho va deixar per dedicar-se a l'activitat publica i va exercir com a prefecte i algun altre ofici al la ciutat i port d'stia. Va deixar diverses composicions potiques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256213" title="Palladi (bisbe)" nonfiltered="4741" processed="4731" dbindex="99896">
Palladi (Palladius, ) (va florir vers 408-431; mort vers  457/461), fou el primer bisbe dels cristians d'Irlanda anterior a Sant Patrici. Fou anteriorment un religis que potser era diaca a Saint Germain d'Auxerre, fill d'Exusperanci de Poitiers, prefecte del pretori de les Gllies (mort en un mot de l'exrcit a Arle el 424). 

Inicialment es va casar i va tenir una filla per sota influencia de Pelagi es va acomiadar de la famlia i va anar com asceta a Siclia vers 408 o 409 deixant a la filla en un convent de l'illa. Fou ordenat sacerdot el 415 i va viure a Roma fins vers el 429. Va encoratjar al papa Celest I a enviar al bisbe Germ d'Auxerre a Britnia per guiar als britons cap a la fe catlica. Sembla que finalment fou enviat com a bisbe a Irlanda el 431 i es associat amb Leinster i el comtat de Meath. La tradici escocesa diu que va dirigir una comunitat cristiana all durant 20 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256214" title="Palladi de Suedra" nonfiltered="4742" processed="4732" dbindex="99897">
Palladi de Suedra (Palladius, ) fou un bisbe de Suedra a Pamflia que va escriure a Epifani I de Constncia (nom que llavors portava la ciutat de Salamina de Xipre) una carta en la que plantejava algunes qestions sobre la Trinitat, i que estava encapalada per les paraules:  , Palladii ejusdem Suedrorum urbis civis ad Sanctum Epiphanium Epistola, qua idem ab eo postulat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256215" title="Rutili Taure Emili Palladi" nonfiltered="4743" processed="4733" dbindex="99898">
Rutili Taure Emilia Palladi (Rutilius Taurus Aemilianus Palladius) fou un escriptor rom, autor d'un tractat d'agricultura conegut com De Re Rustica, a manera d'un calendari de pags, amb totes les operacions connectades amb l'agricultura i la vida rural arranjades en ordre regular i per estacions. L'obra estava formada per 14 llibres, un d'introducci, dotze pels deures de cada mes, i el darrer es un poema en 85 versos elegacs sobre l'art dels empelts (De Insitione). 

La seva poca es incerta. s esmentat per primer cop per Isidor de Sevilla. En general se'l situa al segle IV o V per la identificaci de Pasfil, a qui fou dedicat el 14 llibre, com el prefecte de la ciutat el 355, permet situar-lo al segle IV. Per ell mateix se sap que tenia una hisenda a Sardenya i una al territorium Neupolitanum. Una part de la seva obra est agafada de Columella i un altre de Gargili Marcial; tamb hi ha coses de la Geoponica i de Vitruvi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256216" title="Sant Palladi" nonfiltered="4744" processed="4734" dbindex="99899">
Sant Palladi fou un asceta siri que va portar una vida solitria a una cova de muntanya de Sria, prop d'Antioquia. 

Un mercader fou trobat mort per lladres prop de la cova de Palladi i la gent el va acusar de la mort, per per les pregaries del sant el mort es va recuperar i va denunciar als seus verdaders agressors.

Va morir al final del segle IV (vers 390) i va deixar alguns escrits religiosos. L'esglsia ortodoxa el commemora el 28 de gener. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256217" title="Patones" nonfiltered="4745" processed="4735" dbindex="99900">

Patones s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid. Es divideix en dues localitats: Patones de arriba i Patones de abajo. La primera s un important focus de turisme rural.
Es troba a 60 km de Madrid.

El rei de Patones.
La histria de Patones es fora pintoresca, car fins a 1750, Patones va ser, segons les crniques locals, una mena de monarqua hereditria. Les llegendes alludeixen a una monarquia millenria, per a alguns d'origen visigot, que hauria aconseguit perviure a l'ocupaci musulmana. Fins i tot s'explica que un dels monarques de Patones, va adrear una carta a Felip II, encapalada per la frase "Del Rey de Patones, al Rey de Espaa". De finals del segle XVII provenen les primeres referncies escrites a la peculiar instituci del Rei de Patones. Sembla ser que les 10 o 12 famlies residents en la localitat acataven l'autoritat d'un anci al que donaven el ttol de rei i que aquest crrec era hereditari, tot i que, en la prctica es tractava ms aviat d'una mena d'alcalde o jutge de pau d'origen humil. 
 
Va ser Carles III, qui va acabar amb la dinastia "patonera" al negar-se aquests a pagar uns impostos. L'any 1750 el poble va sollicitar al Duc d'Uceda el nomenament d'una "justcia" o alcalde pedani.

El primer escrit on es fa allusi al Rei de Patones s de 1653, quan es va entrevistar amb el Cardenal Moscoso per a sollicitar la construcci de l'ermita. Al llarg del segle XVIII, la llegenda del Rei de Patones es donada per certa en nombrosos llibres, un dels ms coneguts s el "Viaje de Espaa" d'Antonio Ponz.

Patones de abajo.
Patones de abajo es va crear l'any 1940, just desprs de la guerra civil espanyola, la localitat es va fundar perqu els habitants de Patones de arriba es van traslladar a viure a baix per la proximitat de la rica vega del riu Jarama. El poble de Patones de abajo desprs de fundar-se es va comenar a poblar a partir del 1960. Avui dia s un poble fora nou, amb cases lineals i els seus habitants es dediquen a l'agricultura, per tamb al sector serveis. 

Patones de arriba. 
El 1555 Patones de arriba ja existia, tenia 7 vens, i era depenent d'Uceda. Es sens dubte el lloc turstic per excelncia de tot el municipi de Patones, s una bellssima localitat, enfilada dalt d'una petita muntanya. Al seu nucli s'han trobat recentment importants restes arqueolgiques, els ms importants a la Cueva del Reguerillo. Tamb en 1974 es va descobrir un castrum celtber, del segle II aC.

Enllaos externs.
La autntica historia del Rey de Patones ;
tamb sobre el Rei de Patones;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256218" title="Palles (llibert)" nonfiltered="4746" processed="4736" dbindex="99901">
Palles (Pallas) fou un llibert i ministre de l'emperador Claudi. 

Inicialment fou un esclau d'Antnia Menor, la mare de Claudi, i s esmentat per primer cop l'any 31 quan Antonia li va encarregar portar una carta a Tiberi denunciant els projectes de Sej. 

No apareix en el regnat de Calgula per al pujar Claudi al tron ja estava entre les seves propietat per herncia de la mare i li havia donat la manumissi. Junt amb Narcs i Gai Juli Callist, dos altres lliberts, va administrar els afers de l'imperi, encara que Narcs era el ms enrgic. 

Narcs va prendre la iniciativa en l'execuci de Messalina, mentre Palles va dubtar fins al darrer moment ja que tenia una relaci poc clara amb l'emperadriu. Aix desprs de l'execuci de Messalina la influencia de Narcs va esdevenir preponderant, per Palles va recuperar aviat el seu antic poder. 

Per l'elecci de la nova emperadriu cada un dels tres lliberts tenia una candidata diferent i Palles va defensar a Agripina Menor que finalment fou escollida; Palles i Agripina es va unir contra Narcs i van esdevenir els autntics governants. Fou Palles el que va convncer a Claudi d'adoptar al jove Domici Aenobarb (Ner) fill d'Agripina. Com agrament, l'any 52 l'emperador Claudi va presentar una llei al senat respecte al cstig de les dones romanes que tinguessin relacions sexuals amb esclaus, i entre els autors va esmentar a Palles perqu el senat li pogus donar una marca de favor, cosa que fou atorgada rpidament ja que el senat li va donar les insignies de pretor i una quantitat de 50 milions de sestercis.

Agripina va enverinar a Claudi probablement amb l'ajut de Palles el 54. Narcs, que romania lleial a Claudi i al seu fill Britnic, fou immediatament eliminat. Agripina esperava governar en nom de Ner i Palles compartir el poder d'Agripina, per el jove emperador es va cansar aviat dels dos; primer va privar a Palles de tots els seus oficis pblics i el va fer fora de palau (any 56); poc desprs Palles fou acusat junt amb Burre d'una conspiraci per portar a Corneli Sulla al tron, per defensat per Sneca, fou absolt.

Va viure desprs tranquil uns anys fins que la seva gran fortuna va excitar la rapacitat de Ner que el va fer enverinar el 63. 

Palles era germ de Antoni Flix que fou nomenat per Claudi governador de Judea, crrec del que fou destitut per la seva crueltat, per es va escapar del cstig per la influencia aleshores de Palles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256219" title="Rei de Patones" nonfiltered="4747" processed="4737" dbindex="99902">
El rei de Patones era el cap d'una pintoresca monarquia hereditria que, segons crniques i llegendes, va perviure al poble castell (avui a la Comunitat de Madrid) de Patones, fins l'any 1750.

Les llegendes parlen d'una monarquia soposadament millenria, per a alguns d'origen visigot, que hauria aconseguit perviure a l'ocupaci musulmana. Fins i tot s'explica que un dels monarques de Patones, va adrear una carta a Felip II, encapalada per la frase "Del Rey de Patones, al Rey de Espaa". De finals del segle XVII provenen les primeres referncies escrites a la peculiar instituci del Rei de Patones. Sembla ser que les 10 o 12 famlies residents en la localitat acataven l'autoritat d'un anci al que donaven el ttol de rei i que aquest crrec era hereditari, tot i que, en la prctica es tractava ms aviat d'una mena d'alcalde o jutge de pau d'origen humil.

Va ser Carles III, qui va acabar amb la dinastia "patonera" al negar-se aquests a pagar uns impostos. L'any 1750 el poble va sollicitar al Duc d'Uceda el nomenament d'una "justcia" o alcalde pedani.

El primer escrit on es fa allusi al Rei de Patones s de 1653, quan es va entrevistar amb el Cardenal Moscoso per a sollicitar la construcci de l'ermita. Al llarg del segle XVIII, la llegenda del Rei de Patones es donada per certa en nombrosos llibres, un dels ms coneguts s el "Viaje de Espaa" d'Antonio Ponz.

Enllaos externs.
La autntica historia del Rey de Patones ;
tamb sobre el Rei de Patones;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256230" title="Temporada 1996 de Frmula 1" nonfiltered="4748" processed="4738" dbindex="99903">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1996. 




s la temporada nm. 47 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats (en lloc dels 11 millors). 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 1996 .




 Clasificaci del mundial de pilots del 1996 .



()


 Altres .
 Aquesta temporada es va comenar a aplicar la regla del 107% per la que els pilots que sobrepassin en un 107% el temps marcat per la pole no es classifiquen per disputar la cursa.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256232" title="Johnny Thomson" nonfiltered="4749" processed="4739" dbindex="99904">
 Johnny Thomson  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 9 d'abril del 1922 a Lowell, Massachusetts. 

Thomson va crrer a la Champ Car a les temporades 1953-1960 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys. 

Johnny Thomson va morir d'accident disputant una cursa a Allentown, Pennsylvania el 24 de setembre del 1960.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Johnny Thomson va participar a 8 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1953. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 8;
 Poles: 1;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 9;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256233" title="Llista d'estats sobirans del 1935" nonfiltered="4750" processed="4740" dbindex="99905">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Estat Federal d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Regne de Grcia (des del 3 de novembre);
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica Hellnica (reanomenat com a Regne de Grcia el 3 de novembre);
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
 Iran    Regne de l'Iran (des del 21 de mar);
   Regne d'Iraq;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa (reanomenat com a Iran el 2 de mar);
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Gran Imperi Manx;
   Tibet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256236" title="Mata (Porqueres)" nonfiltered="4751" processed="4741" dbindex="99906">
Mata s una entitat de poblaci del municipi de Porqueres situat a la comarca del Pla de l'Estany. En el cens de 2006 comptava amb 1903 habitants. En aquest nucli s on hi ha l'ajuntament del municipi aix com l'nica estaci que es conserva del Tren Girona-Banyoles, conegut com el tren pinxo. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256240" title="Les Pedreres" nonfiltered="4752" processed="4742" dbindex="99907">

 Les Pedreres, accident geogrfic a les Borges Blanques, les Garrigues;
 Les Pedreres, nucli de poblaci al municipi de Cams, Pla de l'Estany;
 Les Pedreres, nucli de poblaci al municipi de Porqueres, Pla de l'Estany;
 Les Pedreres, elevaci del terreny a Riudecanyes, al Baix Camp;
 Les Pedreres, nucli de poblaci de Santa Oliva, al Baix Peneds;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256258" title="AssaultCube" nonfiltered="4753" processed="4743" dbindex="99908">

L'AssaultCube s un videojoc d'acci en primera persona basat en el motor del Cube. Tot i aix est enfocat al joc en lnia, hi ha un mode d'un jugador per consisteix en jugar contra bots. L'AssaultCube tamb inclou el dissenyador de mapes del Cube.

s un videojoc multiplataforma: es pot trobar per a Windows, Linux i Mac OS X. Mentre el motor del Cube s programari lliure, algunes parts de l'AssaultCube com els grfics sn programari privatiu.

 Enllaos externs .

Pgina web del projecte ;
AssaultCube a SourceForge.net ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256277" title="Pere d'Urtx" nonfiltered="4754" processed="4744" dbindex="99909">
Pere d'Urtx (a l'edat mitjana escrit Pere d'Urg) (mort vers 1293) va ser bisbe d'Urgell del 1269 al 1293. Abans va ser canonge a la Seu d'Urgell i ardiaca de Prats. Va celebrar els snodes d Urgell del 1276 i 1286. Com a cosenyor d'Andorra, va signar els dos pariatges amb el comte Roger Bernat III de Foix, l'altre cosenyor. Aquests documents representen l'establiment del sistema cosenyorial vigent fins avui d'Andorra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256292" title="Altipl de la Segarra" nonfiltered="4755" processed="4745" dbindex="99910">
L'altipl de la Segarra s una zona planera situada prop del centre de Catalunya, entremig de la conca del riu Segre (a ponent), la conca del riu Anoia i la conca del riu Llobregat (a llevant tots dos), i per tant a una elevaci ms alta que les terres circumdants. s una zona deprimida econmicament i humanament, d'estructura econmica agrcola (el cultiu predominant s el cereal de sec).

Tradicionalment s'ha associat aquest altipl amb una comarca. La divisi comarcal de 1936 de Catalunya va fixar la comarca administrativa de la Segarra, amb capital a Cervera; aquesta comarca administrativa ocupava el sector central de l'altipl segarenc, per en va deixar fora la rodalia de Calaf (Alta Segarra), la rodalia de Santa Coloma de Queralt (Baixa Segarra) i la rodalia de Trrega i el nord de les Borges Blanques (que va rebre del nom d'Urgell).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256300" title="Santa Maria de Valldonzella" nonfiltered="4756" processed="4746" dbindex="99911">


Santa Maria de Valldonzella s un monestir femen cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagu l'antiga residncia reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard. A travs dels segles, per diversos motius, la comunitat ha estat itinerant, havent-se hagut de traslladar en quatre ocasions sempre a la vora de Barcelona.  L'actual monestir, situat al carrer del Cister, s obra de l'arquitecte Bernard Martorell i Puig, en estil modernista neogtic.

Histria.

Possiblement el 1175 ja hi havia una petita comunitat femenina que va rebre en donaci el monestir de Sant Cugat i que l'any 1226 fou cedida pel bisbe de Barcelona Berenguer II de Palou a l'orde del Cister, depenent de Santes Creus.

Els monestirs cistercencs de Santa Maria de Valldaura i de Santa Maria de Valldonzella, tenen un inici i histria semblant. Ambds s'incorporen a l'Orde del Cister vers el 1237. Tenen el mateix tipus d'espai i entorn: una petita esglsia romnica i una masia a tocar, situades en una petita vall estreta rodejada de bosc, amb riera i font i allunyada d'altres hbitats.

L'ermita de Santa Margarida, origen del monestir de Valldonzella, s una petita esglsia romnica exactament igual a la de Valldaura i al costat d'una masia, situada a la vall boscosa de la serra de Collserola. Pertanyia i pertany a la parrquia de Santa Creu d'Olorda, depenent del bisbat de Barcelona, on molt a prop, el bisbe Berenguer de Palou que va cedir el terreny per la casa l'ermita de Valldonzella, tenia i encara existeix la torre coneguda com la Torre del Bisbe juntament amb una altra masia, en el lmit dels termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern.

Per no s fins el 4 de novembre de 1237 quan hom t constncia de la fundaci del monestir cistercenc. Entre les dues dates esmentades hi ha notcies de la incorporaci de diverses dones a la comunitat, de la que no s'especifica la regla que seguia. La primera comunitat era formada per Berenguera de Cervera amb 11 monges.

Amb motiu de la inseguretat del lloc de Valldonzella,  el 1263, la comunitat va obtenir el perms de Jaume el Conqueridor per a traslladar-se a Barcelona, extramurs, al lloc anomenat la Creu Coberta, fet que es va produir efectivament el 1269. El trasllat es feia per creure que el
monestir estava en lloc solitari, perills i agrest. La comunitat, o part d'ella, degu oposar-se,
com sembla demostrar la llegenda de l'oposici de la imatge de la Verge al nou lloc.

Aquest monestir va tenir molta importncia en els anys segents i la seva comunitat era molt extensa i nodrida per les filles de les famlies de la noblesa ciutadana. Fou molt afavorit pel mateix Jaume I i els seus successors i pels bisbes de Barcelona, que li uniren la parrquia de Sant Esteve de Parets (1291) i de Santa Creu d'Olorda (1416). L'any 1308 comptava amb 35 membres. Com a prova del seu prestigi en aquells temps, el 1395 hi tindr residncia el rei Joan el Caador, i el 1410 hi emmalalt i mor Mart l'Hum, i, pocs anys desprs, la seva vdua Margarida de Prades s'hi retir.

La reforma del concili de Trento afect molt la vida del monestir, insist en la clausura i prohib d'entrar-hi ms novcies, fins que la prohibici fou atenuada per Roma el 1599 grcies a la intervenci de Felip III de Castella.

Durant la guerra dels Segadors (1640-1652), les monges abandonaren el monestir i es traslladaren dins la ciutat. En el darrer any de la guerra, amb motiu del setge de Barcelona, el monestir qued destrut completament. El 1674 la comunitat pass a viure a Santa Maria de Natzaret, priorat depenent de Santa Maria de Poblet, situat al carrer que ms tard reb el nom de Valldonzella.

El 1814 les monges es van haver de refugiar a Matar mentre l'edifici conventual era destrut en part i refet el 1826. El 1835 van haver d'abandonar novament el monestir a causa de la llei de desamortitzaci que obligava als ordes religiosos abandonar les seves pertinncies. L'any 1847, les poques monges supervivents de l'exclaustraci tornaren a reunir-se residint-hi fins el 1909, quan els fets de la Setmana Trgica les oblig a refugiar-se a la Torre dels Pardals a La Sagrera, propietat de la famlia Valls i Mart. Com molts d'altres edificis religiosos, el convent fou destrut pel foc.

Finalment, el 1913 es traslladaren a l'indret actual de Bellesguard per consell del bisbe Torras i Bages, en un nou monestir projectat per Bernard Martorell. El 19 d'octubre de 1911 van comprar al monestir de Sant Cugat un valus cadiratge del segle XV que encara es conserva en bon estat. L'esglsia, acabada i consagrada l'any 1922 fou dedicada a l'Assumpci.

La comunitat actual s formada per 13 monges, que seguint les regles ora et labora, ofereixen un servei d'hostatgeria i realitzen treballs d'enquadernaci.

L'edifici.

L'actual edifici situat al carrer del Cister, 41, s obra de l'arquitecte Bernad Martorell en estil modernista. Ho palesen molts dels seus elements, especialment l'esglsia, bastida, com la resta del monestir amb maons vistos, donant un cer aire mudjar.

L'esglsia, molt imaginativa, recorda l'estil gtic: finestrals amb vitralls, interessants reforos ornamentals dels arcs del creuer, la nau central.

Mares superiores conegudes.

Berenguera de Cervera (1237-49), Guillema de Sarri (dades incertes), Sibil.la Desllor (1278-95), Rocabert Icart (1339-47?), Constana de Cabrera (1403-33), Violant d'Esplugues (1433), Angelina Despl (1438-68), Violant Sunyal (1468-72), Francesca Sarriera (1473-74), Francesca Joana de Casanova (1476), Caterina Boyl (1478-1503).

Enllaos externs.

Pgina del convent;

Referncies.



Bibliografia.

PLADEVALL, Antoni; CATAL ROCA, Francesc. Els Monestirs Catalans. Barcelona: Edicions Destino, 1968.
MAS DOMNECH, J. Notes histriques del monestir de Sta. maria de Valldonzella de barcelona al Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (Barcelona: 1901-2): 303-308.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256305" title="Tectnica de plaques" nonfiltered="4757" processed="4747" dbindex="99912">
La tectnica de plaques (del grec       , tekton, que significa "el que construeix") s una teoria geolgica que explica la forma en qu s'ha format la litosfera, s a dir, la part superior ms freda i rgida de la Terra. La teoria dna una explicaci a les plaques que formen la superfcie de la Terra i als desplaaments que s'observen entre elles en el seu desplaament sobre el mantell terrestre fluid. Aquesta teoria tamb descriu el desplaament de les plaques, les seves direccions i interaccions.

Les plaques tectniques es desplacen unes respecte a altres amb velocitats de l'ordre de 2,5 cm/any, que s aproximadament la velocitat amb qu creixen les ungles de les mans. Ja que es desplacen sobre la superfcie finita de la Terra, les plaques interaccionen unes amb les altres al llarg de les seves fronteres o lmits provocant intenses deformacions a l'escora i litosfera de la Terra, el que ha donat lloc a la formaci de grans cadenes muntanyoses (per exemple, els Andes i els Alps) i grans sistemes de falles associades amb aquestes (per exemple, la falla de San Andrs).  El contacte per fricci entre les vores de les plaques s responsable de la major part dels terratrmols. Altres fenmens associats sn la creaci de volcans, especialment en el cintur de foc del Pacfic, i les fosses oceniques.

 Origen de les plaques tectniques .

Es pensa que l'origen de les plaques es deu a corrents de convecci a l'interior del mantell que fragmenta la litosfera. Els corrents de convecci sn patrons circulatoris que es presenten en fluids que s'escalfen en la seva base. En escalfar-se la part inferior del fluid es dilata, i aquest canvi de densitat produeix una fora de flotaci que fa que el fluid calent pugi cap a la superfcie. En arribar a dalt es refreda, descendeix i es torna a escalfar, establint-se un moviment circular autnom, amb una escala de temps de milers i milions d'anys. En el cas de la Terra se sap, a partir d'estudis de reajustament glacial, que l'astenosfera es comporta com un fluid, i es creu que la font de calor s el nucli terrestre que, s'estima, t una temperatura de 4500C. D'aquesta manera, els corrents de convecci en l'interior del planeta contribueixen a alliberar el calor original emmagatzemat al seu interior, adquirit durant la formaci de la Terra.

Aix, en zones on dues plaques es mouen en direccions oposades  com s el cas de la placa africana i la nord-americana, que se separen al llarg de la serralada de l'Atlntic , els corrents de convecci formen un nou fons ocenic, calent i flotant, formant les serralades meso-oceniques o centres de dispersi. Quan s'allunyen dels centres de dispersi les plaques es refreden, es tornen ms denses i s'enfonsen en el mantell al llarg de zones de subducci on el material de la litosfera s fos i reciclat.

Una analogia sovint emprada per descriure el moviment de les plaques s que aquestes "floten" sobre l'astenosfera com el gel sobre l'aigua. Tanmateix, aquesta analogia s parcialment vlida ja que les plaques tendeixen a enfonsar-se en el mantell com ja s'ha comentat.

 Perspectiva histrica .

La tectnica de plaques t el seu origen en dues teories que la van precedir: 
 La teoria de la deriva continental;
 La teoria de l'expansi del fons ocenic.

1. La primera va ser proposada per Alfred Wegener a comenaments del segle XX i pretenia explicar el fet que els contorns dels continents s'acoblen entre si com un trencaclosques i que aquests tenen unes histries geolgiques comunes. Aix suggereix que els continents van estar units en el passat formant un supercontinent anomenat Pangea que es va fragmentar durant el perode Prmic, originant els continents actuals. Aquesta teoria va ser rebuda amb escepticisme i eventualment va rebutjada perqu el mecanisme de fragmentaci no podia generar les forces necessries per desplaar les masses continentals. Les plaques es mouen i causen terratrmols.

2. La teoria de l'expansi del fons ocenic va ser proposada cap a la meitat del segle XX i es fonamenta en observacions geolgiques i geofsiques que indiquen que les serralades meso-oceniques funcionen com a centres on es genera un nou fons ocenic i per aix els continents s'allunyen entre si.

La teoria de la tectnica de plaques va ser desenvolupada principalment entre els anys 50 i 60 i es considerada com la gran teoria unificadora de les cincies de la Terra, ja que explica una gran quantitat d'observacions geolgiques i geofsiques d'una manera coherent i elegant. A diferncia d'altres teories, la seva concepci no es atribuda a una sola persona; va ser conseqncia de la collaboraci internacional i de l'esfor de destacats gelegs, geofsics i sismlegs que, de manera progressiva, van anar aportant informacions sobre l'estructura dels continents, les conques oceniques i l'interior de la Terra.

Les proves clssiques de la tectnica de plaques.

Com a conseqncia del reciclatge de la litosfera, les proves de la tectnica de plaques sn  rpidament" destrudes. Pensem en aquest sentit que les roques de l  escora ocenica deixen sense cobrir el 96 % de la histria de la Terra.

Proves oceniques.

a) Volum i distribuci dels sediments en les conques oceniques. Suposant que la quantitat de sediments que arriben actualment a les conques oceniques ha sigut semblant en poques passades, i acceptant 3.500 m.a. com l edat del oceans, hauria d haver al fons ocenic un gruix mnim de 17 Km de sediments. El gruix mitj real, uns 1,3 Km, tan sols s possible si els fons ocenics s han renovat contnuament com proposa la teoria de tectnica de plaques. Per, a ms d aix, este valor mitj amaga valors extrems: en moltes zones de les dorsals, el nivell 2 de l escora ocenica es veu al fons quasi totalment lliure de sediments; aix seria impossible si l escora de les dorsals no estiguera creant-se contnuament, ja que el dipsit de partcules s continu, fins i tot a les zones situades tant lluny dels continents. Pel contrari, a les vores continentals hi ha gruixos sedimentaris de fins a 13 Km, amb una notable excepci: les fosses oceniques. Les fosses o trinxeres oceniques sn un lloc de dipsit ideal per als sediments, per la qual cosa aquest fet crida l atenci. L explicaci a esta qesti s que els sediments que falten a les fosses han sigut assimilats en el procs de subducci.

b) Edat de l escora ocenica. Com que els basalts de l escora ocenica estan molt alterats, les edats de l escora ocenica han de mesurar-se en el nivell 1 (sediments). En projectar aquestes edats obtenim un esquema molt senzill: l escora ocenica s molt jove a les dorsals i abasta la seva edat mxima a les costes dels continents, precisament com prediu la teoria de tectnica de plaques (s han fet milers de datacions de materials ocenics).

c) Bandejat magntic. Paleomagnetisme o magnetisme fssil, caracterstica prpia dels materials rics en ferro que ha quedat imprs en les roques des del moment de la seva formaci. L estudi del paleomagnetisme de roques cada vegada ms antigues ha perms arribar a la conclusi de qu el camp magntic dipolar que coneguem a la Terra ha patit molt freqents canvis de polaritat (inversions). 

d) Sismicitat. A banda de reflectir les propietats de les roques que travessen, les ones ssmiques ens indiques el tipus de moviment de la falla que va produir-les, la qual cosa permet reconstruir l anomenat mecanisme focal. 

e) Flux trmic. Distribuci en les conques oceniques. Com que les dorsals sn els centres de creaci de litosfera mitjanant fenmens magmtics, tenen lgicament un flux trmic superior a la mitjana de les planes abissals (entre 2 i 50 vegades ms gran) Esta anomalia trmica s molt ntida i desapareix a una distncia prxima als 100 Km de la dorsal. El flux trmic torna a ser elevat en les zones de subducci (no en les trinxeres - fosses-, sin ms enll) degut a la generaci de calor en el procs de subducci (fricci).

Proves continentals.

Histricament, les proves continentals es varen fer servir abans que les oceniques, senzillament perqu els mtodes de investigaci ocenica encara no s havien desenvolupat. La majoria de les proves foren acumulades per Alfred Wegener.

a) L encaix de Pangea. Wegener va proposar l existncia de Pangea en el passat, un antic supercontinent que agrupava a tots els continents actuals (durant el perode Carbonifer, fa uns 350 m.a.) Es tractava d una hiptesi fcilment comprovable: nicament calia veure si les peces del trencaclosques encaixaven formalment. Com es pot veure (dibuix de la pgina segent) la coincidncia geogrfica s prou bona. La importncia d aquesta prova es posa de relleu tenint en compte els segents fets:
 Diversitat de dades coincidents (per exemple: cadenes de muntanyes com les serralades hercniques formades fa uns 300 m.a. -coincidint amb la formaci de Pangea- i situades a les zones de xoc dels continents; massissos grantics d edat coincident, basalts produts en processos de fragmentaci continental..);
 Diversitat de continents implicats (aix dna un abast global al procs de formaci-fragmentaci;
de Pangea). 
 Desaparici brusca de coincidncies, a partir del comenament de la fragmentaci de Pangea.

b) Proves paleontolgiques. Sn de diversos tipus: zonalitat (acotaci geogrfica de la distribuci d una espcie), convergncia-divergncia de formes i ruptura d una provncia biogeogrfica. Veurem un exemple de cada tipus.
 Zonalitat. Els corals actuals estan limitats a una banda de latituds entre 30  N i 30  S. (aproximadament la zona intertropical) Tanmateix, els corals fssils es troben distributs entre 80  N i 40  S. Esta distribuci constitueix una prova de la posici intertropical en poques passades d alguns blocs continentals, com la pennsula escandinava.
 Convergncia-divergncia de formes. Fa uns 40 m.a., coincidint amb la col  lisi entre ndia i Eursia, alguns mamfers procedents d Eursia varen migrar cap a ndia.
 Ruptura d una provncia biogeogrfica. El Mesosaurus, un rptil fluvial de grandria menuda i semblant a un cocodril, va viure fa uns 275 m.a. Els seus fssils es troben nicament a la conca del Paran i a Namibia- Sudfrica Altres exemples de provncies biogeogrfiques disjuntes o fragmentades no tenen una bona explicaci. El Brachiosaurus, un dels grans dinosaures, s ha trobat fssil en dues zones actualment molt allunyades, Tanzania i Oest dels Estats Units, i amb una edat d uns 140 m.a. que correspon a una poca en la qual frica i Nord- Amrica ja estaven separades des de feia uns 60 m.a. S ha proposat una explicaci poc satisfactria basada en una possible migraci del Brachiosaurus travessant un istme (frica -> Sud-Amrica-> Nord-Amrica ).

c) Proves paleoclimtiques. S han trobat dipsits glacials contemporanis5 en: Sud Amrica, frica, ndia, Austrlia i l Antrtida. Es pensa que sn el residu d un perode glacial que va ocrrer entre 320-270 m.a. (Permi) En aquell perode els continents al  ludits es trobaven junts i prop del pol Sud. A ms d aix, gaireb no hi ha dipsits glacials del mateix perode en l hemisferi Nord, la qual cosa sembla lgica tenint en compte que Groenlndia i Nord-Amrica estaven en posici tropical. 
La majoria de les anomalies paleoclimtiques queden resoltes en fer la restituci dels continents a les posicions que ocupaven en el passat. Per exemple: fa 450 m.a. es varen dipositar sals (tpiques de climes rids) en el Nord de Canad i un mantell glacial (casquet) va recrrer el Nord d frica. Les dues dades queden resoltes fent una reconstrucci paleogeogrfica d aquella poca. (durant l ordovici el pol Sud es trobava en frica nordoccidental, i Canad es trobava en posici equatorial).

d) Paleomagnetisme. Una vegada s ha format una roca amb un cert contingut en minerals frrics, el material queda magnetitzat de forma permanent. Diguem que el magnetisme de la roca s l anomenat magnetisme romanent o paleomagnetisme. Aquest magnetisme t informaci sobre les caracterstiques del camp magntic de la Terra existent en el moment de la formaci de la roca. De la mateixa manera que les lnies de fora del camp magntic de la Terra tenen una certa inclinaci (que varia segons la latitud) el vector magnetisme romanent (MR) tamb es troba inclinat respecte a un pla horitzontal. La inclinaci de MR s ip (inclinaci paleomagntica) i est referida al camp paleomagntic, s a dir, al antic camp magntic existent quan la roca es va formar. La component horitzontal de MR s PPM (pol paleomagntic) ja que assenyala la direcci de l antic pol magntic. Per altra banda, PM s el pol magntic actual i dp s la declinaci paleomagntica. Com que la inclinaci magntica canvia amb la latitud, la determinaci de ip permet assignar a cada roca una latitud paleomagntica (si la inclinaci s molt gran, la latitud
paleomagntica de la roca ser una angle prop de 90, la qual cosa significa que el pol
paleomagntic es trobava prxim al lloc on la roca es va formar) Per altra banda, a partir de la direcci de PPM6 podem definir quina era l orientaci de la roca (i del continent on es va formar) respecte al camp paleomagntic. El moviment d un continent tindr com a conseqncia el moviment aparent dels pols paleomagntics, ja que el magnetisme romanent (un magnetisme "fossilitzat") no es veu afectat pels successius i posteriors canvis del camp magntic terrestre. Si canvia la posici d una roca, canvia l orientaci de MR i per tant, la localitzaci geogrfica del pol paleomagntic. El moviment dels pols paleomagntics genera l anomenada corba de deriva polar aparent7. Per a obtenir esta corba cal prendre mostres del mateix continent d edats diferents. Per exemple: dues roques, 1 i 2 (la 1 ms antiga) generen els vectors MR1 i MR2. De l anlisi d aquests vectors (ip, PPM) podem traure la localitzaci aparent dels pols paleomagntics. Noteu com el canvi d orientaci del continent, desprs de la formaci de la roca 1 i abans de la formaci de la roca 2, afecta a la localitzaci del pol paleomagntic de la roca 1. La uni dels successius pols paleomagntics ens donar la corba de deriva polar aparent. Per altra banda, si dues roques de la mateixa edat s han format en zones que ms tard corresponen a continents independents, la localitzaci aparent dels pols paleomagntics ser distinta. Com a exemple d aplicaci de les corbes de deriva polar aparent, considerem el cas d frica i Amrica del Sud. Cadascun d aquests continents t una corba de deriva polar aparent entre 400 i 200 m.a. De la mateixa manera que la separaci dels continents va produir la separaci dels pols paleomagntics, si sobre el paper tornem a unir els continents, obtindrem la uni de les corbes de deriva polar aparent. Aix constitueix una prova de la uni dels dos continents en poques passades.

e) Sismicitat a les zones de subducci. Sobre aquest punt podem citar dos fets que s han observat i que constitueixen una prova del moviment relatiu entre plaques litosfriques:
 La distribuci de focus ssmics en un pla inclinat en el sentit de la placa que est subducint.
 Les ones ssmiques es propaguen ms rpidament i de forma ms efica travessant el pla inclinat corresponent a la placa (litosfera rgida) que en altres direccions. Els terratrmols, per la profunditat del focus poden classificar-se en:
-Superficials (< 70 Km)
-Intermedis (70-300 Km)
-Profunds (300-700 Km)
La localitzaci dels focus permet dibuixar el perfil (el tall) de la placa que subdueix.

 Llista de grans plaques .

Existeixen 14 grans plaques, 7 de principals i 8 de secundries, a ms d'unes 40 de ms petites (com, per exemple, la placa amria o de l'Amur).

Les 7 plaques principals sn:
 Placa africana;
 Placa antrtica;
 Placa australiana;
 Placa eurasitica;
 Placa nord-americana;
 Placa sud-americana;
 Placa pacfica;


Les 8 plaques secundries sn:
 Placa arbiga;
 Placa ndica;
 Placa del Carib;
 Placa filipina;
 Placa de Juan de Fuca;
 Placa de Nazca;
 Placa de Scotia;
 Placa de Cocos;

 Lmits de les plaques .

Els lmits sn les vores d'una placa i s on es presenta la major activitat "tectnica" (sismes, formaci de muntanyes, activitat volcnica) ja que s en aquestes zones on es produeix la interacci entre plaques. Hi ha tres tipus de lmit:

 Divergents. Sn lmits en els quals les plaques se separen unes de les altres i, per tant, emergeix el magma des de les regions ms profundes. s el cas de la dorsal meso-atlntica formada per la separaci de les plaques d'Eursia i Amrica del Nord i les de l'frica i Sud-amrica.
 Convergents. Sn lmits en els quals una placa xoca contra una altra, formant una zona de subducci, en qu la placa ocenica s'enfonsa sota la placa continental, o un cintur orognic en el cas que les plaques xoquin i pateixin fenmens de compressi. Sn coneguts tamb com a "vores actives".
 Transformants. Sn lmits on les vores de les plaques llisquen una respecte a l'altra al llarg d'una falla de transformaci.

En determinades circumstncies, es formen zones de lmit o vora, on s'uneixen tres o ms plaques formant una combinaci dels tres tipus de lmits.

 Lmit divergent o constructiu .

En els lmits divergents, les plaques s'allunyen i el buit que en resulta s omplert per material de l'escora terrestre, i que sorgeix del magma de les capes inferiors. Es creu que l'aparici de vores divergents en les unions de tres plaques est relacionada amb la formaci de punts calents. En aquests casos, s'ajunta material de l'astenosfera a prop de la superfcie i l'energia cintica s suficient per fragmentar la litosfera. El punt calent que va originar la dorsal meso-atlntica es troba actualment sota d'Islndia, i el nou material fa crixer la illa alguns centmetres cada segle.

Un exemple tpic d'aquest tipus de lmit sn les dorsals oceniques, com per exemple la dorsal meso-atlntica, i en la part continental, per les esquerdes com la Gran Vall del Rift.

 Lmit convergent o destructiu .

Les caracterstiques de les vores convergents depenen del tipus de litosfera de les plaques que xoquen. Quan una placa ocenica (ms densa) xoca contra una continental (menys densa) la placa ocenica s empesa sota, formant una zona de subducci. A la superfcie, la modificaci topogrfica consisteix en una fossa ocenica en l'aigua i un grup de muntanyes a terra.

Quan dues plaques continentals collideixen, es formen extenses serralades. La cadena del Himlaia s el resultat de la collisi entre la placa ndica i la placa eurasitica. Quan dues plaques oceniques xoquen, el resultat s un arc d'illes (per exemple, Jap)

 Lmit transformant o conservatiu .

El moviment de les plaques al llarg de les falles de transformaci pot causar considerables canvis a la superfcie, especialment quan aix succeeix en les proximitats d'un assentament hum. A causa de la fricci, les plaques no llisquen en forma contnua; sin que s'acumula tensi en ambdues plaques fins a arribar a un nivell d'energia acumulada que sobrepassa el necessari per produir el moviment, l'energia potencial acumulada s alliberada com a pressi o moviment en la falla. A causa de la titnica quantitat d'energia emmagatzemada, aquests moviments ocasionen terratrmols d'intensitat major o menor.

Un exemple d'aquest tipus de lmit s la falla de San Andrs, ubicada a l'oest d'Amrica del Nord, que s un de les parts del sistema de falles producte de la fricci entre les placa nord-americana i la placa pacfica.

 Enllaos externs .
 Cienciesnaturals.com: Cincies de la Terra i del medi ambient ;

 Vegeu tamb .
 Llista de plaques tectniques;


----





















 







 



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256312" title="Cercopitec d'Allen" nonfiltered="4758" processed="4748" dbindex="99913">



El cercopitec d'Allen (Allenopithecus nigroviridis) s un primat que viu a la conca del riu Congo, concretament a la Repblica del Congo i a l'oest de la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256315" title="Srie de dades" nonfiltered="4759" processed="4749" dbindex="99914">
Una srie de dades s un conjunt de resultats observats, generalment lligats a una seqncia temporal. Per exemple:

 srie de dades pluviomtriques diries: aquestes dades sn directament observades a les estacions pluviomtriques o meteorolgiques, poden ser anomenades tamb sries primries;
 srie de dades pluviomtriques mensuals, es tracta d'una elaboraci a partir de les dades primries observades dia a dia a les estacions de mesurament;
 srie de resultats numrics obtinguts en un assaig de laboratori, en aquest cas pot no tenir una relaci seqencial.

En el cas que estigui lligat a una srie temporal, se li denomina srie de temps.

 Exemple de srie de dades primries .


A la figura annexa es presenta un exemple de srie de dades primries, consta de 365 nmeros, i representa la srie de registres de precipitacions diries durant tot un any en una estaci pluviomtrica genrica (en el cas particular, la unitat utilitzada s el mm).

 Exemple de srie de dades secundries .

De la srie anterior, es poden calcular els totals mensuals, per a aquest cas sn:

144; 129; 104; 100; 73; 31; 26; 56; 115; 144; 152; 158

el que constitueix una srie de dades secundries, que per a l'exemple considerat, sn les precipitacions mensuals a l'estaci pluviomtrica l'any considerat.

 Caracterstiques d'una srie de dades .

Les principals caracterstiques estadstiques d'una srie de dades sn:

 Mitjana; en l'exemple considerat mitjana anual de precipitacions diries;



on

 = mitjana diria anual en mm.
 
 = precipitaci del dia i en mm.


per al cas considerat en l'exemple seria:
 mm/dia

 Desviaci tpica  "" Desviaci padr sobre la mitjana;

;


 Freqncia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256317" title="AEiG Sant Miquel" nonfiltered="4760" processed="4750" dbindex="99915">

L'AEiG Sant Miquel s un agrupament escolta d'Angls que es va crear el mar del 1957 i fins l'abril d'aquell mateix any no es va donar a terme la primera excursi

Des de llavors aquest agrupament escolta ha anat creixent. Fins a esdevenir aquestes branques:

 
 
Actualment l'agrupament est format per una cinquantena de nens i nenes i 8 caps i 3 caps d'agrupament.

Enllaos externs.
 Lloc web;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256319" title="Miopithecus talapoin" nonfiltered="4761" processed="4751" dbindex="99916">

Miopithecus talapoin s un primat que viu a Angola i a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256324" title="Mausoleu d'Humayun" nonfiltered="4762" processed="4752" dbindex="99917">

El mausoleu d Humayun est situat a Nova Delhi (ndia), a la barriada de Nizamuddin, al sud  del Delhi Vell i en una zona on hi ha altres construccions del mateix tipus.

Es tracta de la tomba del segon emperador mogol, Humayun (1508-1556, que va regnar des de 1530 fins la data de la seva mort accidental). Era fill de Babur (o Baber), el fundador de la dinastia i descendent de Genguis Khan. 

La construcci de la tomba va comenar el 1562 per desig de la vdua Hamida Begum. Hom desconeix l arquitecte encarregat d aixecar l obra, potser Sayyed Mahoma i el seu pare Mirak Ghiyathuddin, el que s segur s que estava influenciat per l arquitectura persa. La construcci va acabar el 1570. 

L edifici on es troba la tomba centra un ampli espai enjardinat, gaireb quadrat i tancat per un mur amb portes d accs monumentals, una al centre de cada costat i orientades als quatre punts cardinals. Est bastit amb pedra sorrenca roja, combinada amb marbre blanc.

L edifici central s aixeca sobre un podi, T planta octogonal i est envoltat de quatre estances secundries que contenen altres enterraments de l poca. Aquestes estances tenen encara altres de ms petites. Est cobert per una doble cpula: a l exterior una amb forma bulbosa de marbre blanc i al seu interior una segona d esfrica, tot i que lleugerament ultrapassada, entre les dues hi un ampli espai buit. Exteriorment l edifici presenta a cada costat, i entre els cossos auxiliars situats als vrtexs, uns grans iwans d entrada. 

Tot i la clara influncia persa, els cossos auxiliars estan rematats pels caracterstics chattri hinds (uns templets amb cpula suportada per columnetes). Tamb cal esmentar que aquesta construcci s un clar precedent del Taj Mahal, aixecat amb posterioritat

Aquest monument fou declarat Patrimoni de la Humanitat el 1993.



Bibliografia.
Ernst J. Grube i altres. Architecture of the Islamic World. Thames and Hudson. Londres, 1995 ISBN 0-500-27847-4

Enllaos externs.
  Restauraci dels jardins;
  Tomba d Humayun;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256331" title="Creu d'Honor 1914-1918" nonfiltered="4763" processed="4753" dbindex="99918">


La Creu d'Honor 1914-1918 (alemany:Ehrenkreuz 1914-1914), tamb coneguda com "Creu d'Honor de la Guerra Mundial 1914-1918" (Ehrenkreuz des Weltkrieges 1914-1918) o "Creu Hindenburg" (en honor al seu creador) s una medalla commemorativa de la I Guerra Mundial creada pel Mariscal Paul von Hindenburg, en la seva qualitat de Reichsprsident el 13 de juliol del 1934. Era atorgada pel servei a la Primera Guerra Mundial, i podia ser atorgada en 3 versions:

 Creu d'Honor per Combatents (Ehrenkreuz fr Frontkmpfer) - pels soldats que van lluitar al front.
 Creu d'Honor per Participants a la Guerra (Ehrenkreuz fr Kriegsteilnehmer) - pels soldats no combatents;
 Creu d'Honor per Parents (Ehrenkreuz fr Hinterbliebene) - pels parents dels soldats caiguts;

Va reemplaar moltes medalles no-oficials dels veterans, que ja no podrien ser lludes. Totes les condecoracions dels Freikorps, excepte l'liga de Silsia i la Creu del Bltic, van desaparixer. 

Va ser la nica condecoraci creada durant el Tercer Reich per commemorar un fet passat, i per tal de fer enorgullir als veterans de guerra.

Era atorgada amb un certificat acreditatiu.

Tamb podien optar a ella tots aquells membres de l'Exrcit Imperial que havien perdut la seva nacionalitat alemanya desprs del Tractat de Versalles. A mida que el III Reich s'anava expandint pel Sarre, Danzig, ustria, Txecoslovquia i el Districte de Memel, tots aquells que podien optar per la medalla la van rebre; i al maig de 1942 es va expandir per cobrir a tots aquells membres dels Aliats dels alemanys i dels austracs que havien participat al conflicte. 

Es va atorgar a 6.202.883 antics combatents, 1.120.449 no combatents, a 345.132 viudes i 373.950 pares (aquestes xifres sn les atorgades el 1 de Febrer del 1937).

 Disseny .
Dissenyada per Eugene Goted, era una creu de Malta de bronze, similar a la Creu de Ferro, per ms petita. 
 Classe Combatents: Al centre hi ha una corona de llorer, amb una cinta a la part inferior. A dins hi ha els anys de la Gran Guerra "1914-1918", un damunt de l'altre. Entre els braos de la creu hi ha dues espases creuades. ;

Penja d'una cinta dels segents colors: negre/blanc/negre/vermell/negre/blanc/negre. Quan noms es llueix el gal, porta al damunt dues espases creuades.

 Classe No Combatents:  No llueix les espases, i la corona de llorer passa a ser de fulles de roure. Fa servir el mateix gal que la classe combatents, per tamb sense les espases.

 Classe Parents: La creu s igual que la classe no combatents, per amb un acabat en negre, i els s'inverteixen els colors de la cinta (blanc/negre/blanc/vermell/blanc/negre/blanc);

En totes les classes el revers s llis.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256335" title="Videojoc simulador de vol" nonfiltered="4764" processed="4754" dbindex="99919">

Un videojoc simulador de vol s aquell videojoc que posa el jugador a la pell d'un pilot d'avi, helicpter, nau o algun altre aparell volador. Els simuladors de vol van ser dels primers programes a ser desenvolupats per a ordinadors personals. Els simuladors Sublogic de Bruce Artwick van ser famosos per les funcionalitats que proporcionava en mquines de 8 bits.

Una de les caracterstiques d'aquests videojocs s la de primar la simulaci per davant d'altres apartats com la jugabilitat. s per aix que normalment quan es parla de videojocs de simulaci es posen per exemple els simuladors de vol. A ms a ms aquest gnere poseeix videojocs amb un grfics en tres dimensions amb un alt nivell de detall per aconsguir simular el millor possible l'aspecte real dels avions.

Tipus.
Simuladors de vol civils.
Els simuladors de vol civils sn els que permeten a l'usuari simular el vol d'un avi de passatgers amb l'objectiu d'arribar a un altre aeroport. En aquest tipus de videojoc no hi ha enemics, sin un objectiu a complir. Els jugadors hi juguen pel plaer de volar i per haver de seguir les ordres que envia la torre de control.

Simuladors de vol de combat.


Un altre tipus popular de simuladors de vol sn els simuladors de vol de combat, els quals simulen el combat aeri des del punt de vista dels pilots i la seva tripulaci. Els ttols de simuladors de vol de combat sn ms nombrosos que els simuladors de vol civils, a causa de la varietat de temes disponibles i a la demanda del mercat.

Videojocs simuladors de vol per l'espai.


Un espai exterior s una extensi natural de l'espai, els simuladors de vol per l'espai poden ser considerats com una extensi del gnere dels simuladors de vol. Hi ha una interdependncia considerable entre aquestes dues classes de simuladors, que com a caracterstica diferencial als de vol s la nau espacial i l'altra caracterstica principal d'aquest tipus s que tenen un realista motor atmosfric de simulaci de vol.

Seguidors.

L'afici als simuladors de vol casolans ha fet que molts usuaris arribin a ser dissenyadors d'aeronaus per a aquests sistemes. D'aquesta manera ells poden crear tant aeronaus militars com comercials utilitzant els noms de lnies aries reals, de manera que poden treure partit dels seus dissenys. Molts altres usuaris creen la seva prpia versi personal de la seva lnia aria preferida donant lloc a lnies aries virtuals com Iberflight, Airhispania, Iberia virtual, Airalandalus, Futura virtual i moltes altres que poden trobar-se a Internet. Aquestes modificacions del simulador (colloquialment anomenats  mods ) generalment afegixen gran valor a la simulaci i permeten expandir significativament l'experincia de vol amb noves situacions i continguts. En alguns casos la simulaci arriba molt ms lluny que quan els seus dissenyadors originals van crear l'aplicaci.

A ms de volar en el simulador, molts usuaris han descobert el control de trfic aeri en lnia. Aix sn pilots virtuals i ATCs jugant junts en temps real per a simular la veritable experincia de trfic aeri. Hi ha multitud de xarxes, les ms populars sn VATSIM i IVAO. 

Crtiques.
A comenaments de l'any 2000, fins i tot els simuladors de vol casolans sn tan realistes que, desprs dels esdeveniments de l'11 de setembre del 2001, alguns periodistes i experts van especular amb la possibilitat que alguns dels segrestadors podrien haver guanyat coneixements de com pilotar un avi en la saga de videojocs com el Microsoft Flight Simulator. Microsoft, mentre refutava aquestes crtiques, retardava el llanament de la seva versi del 2002 per a esborrar el World Trade Center del seu escenari de Nova York i proporcionar un peda per a esborrar les torres de les anteriors versions del simulador.

Videojocs importants.
Simuladors de vol civils.
La saga Flight Unlimited, un de simulador per PC.
FlightGear, un joc de simulador de vol sota la GPL amb un escenari complet del mn i alguns models d'avions.
Fly!;
Saga Microsoft Flight Simulator, un dels simuladors de vol civils ms utilitzats.
X-Plane, un acurat simulador de vol multiplataforma i l'nic certificat per la FAA per propsits d'entrenament.
Aerowinx Precision Simulator, un gran simulador de Boeing 747-400, fet per Hardy Heinlin.
Gl-117, un simulador de vol lliure sota la GPL.

Simulador de vol de combat.
Aces High, un videojoc simulador de vol en combat i de multijugador massiu en lnia per ordinador.
Fighter Ace, un videojoc simulador de vol en combat i de multijugador massiu en lnia per ordinador.
Falcon 4.0 (i el nou Falcon 4.0: Allied Force), un videojoc extremadament detallat anomenat tamb 'study sim' del F-16 Fighting Falcon.
Su-27 Flanker (videojoc) cont un model per volar realista i detallat amb pocs grfics per ordinador.
IL-2 Sturmovik, un dels videojocs lders sobre simuladors de vol en combat sobre la Segona Guerra Mundial.
Lock On: Modern Air Combat, videojoc de simulaci de Jets de combat.
Combat Flight Simulator WWII Europe Series, El primer de la srie fet per Microsoft (de 3) de combat aeri de la Segona Guerra Mundial.
B-17 Flying Fortress, Simulador del B-17 Bomber en plena Segona Guerra Mundial.
European Air War, un bon videojoc de simulaci de combat en la E.T.O. de la Segona Guerra Mundial.
Gunship, un simulador de vol amb helicpters de combat (AH-64 Apache).
Battle of Britain II: Wings of Victory, una complexa simulaci de la Batalla d'Anglaterra.
YS Flight Simulation System 2000, un simulador de vol de combat gratut que cont molts elements de combat i civils.

Tot i que els simulador de vol han sigut videojocs propis dels ordinadors i ha hagut tamb bastants llanaments en diverses consoles. El ms important s Pilotwings, disponible per la Super Nintendo, amb la continuaci a Pilotwings 64 per la Nintendo 64 i la saga Ace Combat en la Playstation 1&2. El videojoc Sky Odyssey s tamb un altre exemple d'un simulador de vol per consola.

Simuladors de vol espacials.
Alguns dels simuladors de vol per l'espai per a ordinadors es poden incloure:
Microsoft Space Simulator;
Orbiter, un Simulador de vol per l'espai de programari lliure.
X-Plane, tamb inclou simuladors de vol per l'espai i per anar a Mart.
Space Shuttle Simulator, un Simulador de vol per l'espai de programari lliure.
The Wings of Mercury, simulaci de naus espacials a Mercuri.

Vegeu tamb.


Simulador de vol;
FlightGear;
X-Plane;
Simulador de vol per l'espai;
Orbiter;
Simulador de tren;
Lnia aria virtual;
Llista de videojocs simuladors de vol (vegeu tamb Llista de videojocs per gnere);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256338" title="Campionat del mn de biatl de 1970" nonfiltered="4765" processed="4755" dbindex="99920">
El Campionat del mn de biatl de 1970 es va fer a stersund (Sucia).

 Resultats .



 Medalles .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256339" title="Samuel Richardson" nonfiltered="4766" processed="4756" dbindex="99921">

Samuel Richardson (1689 - 1761) va ser un escriptor i editor del segle XVII. Va saltar a la fama amb la publicaci de les novelles espistolars Pamela i Clarissa, que van ajudar a la introducci del romanticisme a Anglaterra i Frana. La trama s un melodrama amors escrit en primera persona on les noies protagonistes narren els seus esforos per mantenir la virtut davant homes poderosos. Les dues novelles van ser tradudes a diversos idiomes i van tenir multitud d'imitacions, algunes pardiques, i fins i tot adaptacions com a minisries televisives.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256344" title="Tavush" nonfiltered="4767" processed="4757" dbindex="99922">


Tavush (armeni             ) s el nom d'una provncia situada al nord-est d'Armnia, la capital de la qual s Idjevan. T frontera amb Gergia i Azerbaidjan. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256345" title="Aule Corneli Palma" nonfiltered="4768" processed="4758" dbindex="99923">
Aule Corneli Palma (Aulus Cornelius Palma) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 99 i un altre cop ms tard, el 109. Entre ambds governs fou governador de Sria i va conquerir la part d'Arbia a la zona de Petra vers el 105. Era tradicional enemic d'Adri i aquest el va fer matar quan va pujar al tron el 117.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256346" title="Pammenes" nonfiltered="4769" processed="4759" dbindex="99924">


Onomstica:

Pammenes de Tebes, general teb;
Pammenes d'Atenes retric atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256347" title="Pammenes de Tebes" nonfiltered="4770" processed="4760" dbindex="99925">
Pammenes () fou un general teb.

Era company poltic i amic  d' Epaminondes. Quant el prncep Filip (ms tard Filip II de Macednia) fou enviat com hostatge a Tebes, fou posat sota custodia de Pammenes. El 371 aC quan fou fundada Megalpolis els espartans tenien el propsit d'atacar-la i  Pammenes fou enviat amb mil soldats per defensar-la. 

El 352 aC un partit de Megalpolis volia dissoldre la comunitat i que cada grup torns al seus cantons originals; aquest partit va demanar ajut a Mantinea i a Esparta; la Lliga Arcdia va cridar en ajut a Tebes, que va enviar a Pammenes, aquesta vegada amb tres mil homes i 300 cavallers; amb aquestes forces Pammenes va imposar el punt de vista de mantenir la uni i va obligar a tornar als que se'n havien anat.

Quan el strapa Artabazos II es va revoltar, Pammenes va anar en ajut seu amb cinc mil tebans, i va derrotar a les forces perses en dues grans batalles, per Artabazos va sospitar que conspirava amb els seus enemics i el va arrestar i el va enviar als seus germans Oxitres i Dictibos.

Fou un notable pederasta i es diu que mentre el jove prncep Filip va estar sota la seva custodia va ser obligat a mantenir una relaci sexual amb el seu guardi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256348" title="Pammenes d'Atenes" nonfiltered="4771" processed="4761" dbindex="99926">
Pammenes () fou un retric atenenc.

Fou contemporani de Cicer que en un escrit l'anomena "l'home ms eloqent de Grcia". Era un gran admirador de Demstenes, els discursos del qual recomanava als seus deixebles. Marc Juni Brut va tenir per mestre  de retrica a Pammenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256350" title="Pamfilides" nonfiltered="4773" processed="4762" dbindex="99928">
Pamfilides (Pamfilidas, ) fou un almirall rodi.

Fou nomenat junt a Eudam com a comandant de la flota rdia en la guerra contra Antoc III el Gran desprs de la derrota i mort de Pausistrat el 190 aC. Era un home prudent i en una conferencia amb el general rom Luci Emili Rgul, a Elea, es va inclinar per la pau.

Una mica desprs fou enviat junt amb Eudam, per trobar la flota que Annbal havia mobilitzat a Fencia en suport del rei selucida; les dues flotes es va trobar a Side, a Pamflia, i els rodis van guanyar la batalla, per les dissensions entre els dos caps rodis van impedir que fos decisiva. 

Llavors Pamfilides amb un esquadr va anar cap a les cotes de Sria. Ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256353" title="Pmfil (desambiguaci)" nonfiltered="4774" processed="4763" dbindex="99929">


Nutica:Pmfil, vaixell de rems.

Onomstica:;
 Pmfil de Samos, filsof grec. ;
 Pmfil, retric i escriptor grec. ;
 Pmfil, filsof grec.
 Pmfil d'Alexandria o Pmfil de Nicpolis, metge i gramtic de l'Alexandria hellenistica. ;
 Pmfil, poeta epigramtic grec. ;
 Pmfil de Siclia, sofista o gramtic grec.
 Pmfil de Beritos, prevere, sant mrtir. ;
 Pmfil d'Amfpolis, pintor grec. ;
 Pmfil, escultor grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256354" title="Pmfil de Samos" nonfiltered="4775" processed="4764" dbindex="99930">
Pmfil  (Pamphilus, ) fou un filsof grec deixeble de Plat, que s recordat perqu fou un dels filsofs que va escoltar Epicur a la seva joventut, a l'illa de Samos on vivia i d'on segurament era nadiu. 

Epicur en parla amb gran elogi i Cicer diu que fou autor d'una filosofia prpia diferent d'altres filosofies. L'esmenten tamb Digenes Laerci i Suides (Diogenes Lartius, X. 14; Suidas,  s. v. ).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256355" title="Pmfil (retric)" nonfiltered="4776" processed="4765" dbindex="99931">
Pmfil  (Pamphilus, ) fou  un retric i escriptor grec esmentat per Aristtil juntament amb Callip. Cicer ((De Orat. III. 21) esmenta a un retric de nom Pmfil que podria ser la mateixa persona. Quintili tamb esmenta a un Pmfil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256356" title="Pmfil (filsof)" nonfiltered="4777" processed="4766" dbindex="99932">
Pmfil  (Pamphilus, ) fou un escriptor i filsof grec nadiu d'Amfpolis, Sici o Nicpolis, de renom .

Va escriure, segons es diu a Suides: 
;

De la darrera obra hi ha alguns fragments a la Geoponica de Cassi Bas. Com que Suides diu que fou nadiu d'Amfpolis o Sici s'ha suposat que podria ser el mateix que el gran pintor Pmfil d'Amfpolis, que era nadiu d'Amfpolis i de l'escola de Sici. Tamb s'ha suposat que seria el mateix que Pmfil de Nicpolis, considerat un metge, que va escriure una obra sobre plantes () poc apreciada per Gal, que diu que fou un gramtic i que mai havia vist les plantes sobre les que escrivia (Galenus, , pp. 67 i segents); d'aquest llibre hi ha fragments a la  Geoponica, on s'esmenta un altre obra de Pmfil (. Aquest darrer autor hauria viscut vers el segle I o poc abans, ja que s esmentat per Dioscrides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256358" title="Pmfil (poeta)" nonfiltered="4778" processed="4767" dbindex="99933">

Pmfil  (Pamphilus, ) fou un poeta epigramtic grec (de ciutat desconeguda) que apareix a la Garlanda de Meleagre, i del qual hi ha, a ms a ms, dos epigrames a l'antologia grega. Podria ser el mateix que un dels escriptors d'aquest nom, i la seva poca s desconeguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256359" title="Pmfil de Siclia" nonfiltered="4779" processed="4768" dbindex="99934">
Pmfil  (Pamphilus, ) fou un sofista o gramtic de Siclia.

L'esmenta Ateneu de Naucratis que parla de la seva caracterstica principal: quan era a taula sempre parlava en vers (Athenaeus, II. p. 4, d.; Suidas. s. v. ; Fabricius. Bibl. Graec. vol. II. p. 313.).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256360" title="Pmfil de Beritos" nonfiltered="4780" processed="4769" dbindex="99935">
Pmfil  (Pamphilus, ) fou un prevere a Cesarea de Palestina, que fou sant i mrtir. Era amic d'Eusebi de Cesarea que en el seu honor va assumir el sobrenom .

Va nixer probablement a Beritos (Beirut) en una famlia destacada i va estudiar a la  seva ciutat natal, des de on va anar a Alexandria, on va rebre classes de Pieri, cap de l'escola catequtica, i apareix desprs com a prevere sota Agapi, bisbe de Cesarea de Palestina. Al cinqu any de la persecuci de Diocleci vers finals de l'any 307, fou empresonat per Urb, governador de Palestina, per refusar fer sacrificis als deus pagans. Va romandre empresonat fins el 16 de febrer del 309 quan va patir martiri per orde de Firmili, el successor d'Urb.

Va dedicar la seva vida a la literatura bblica i la teologia; fou admirador d'Orgenes. Va fer nombroses copies de les Sagrades Escriptures i va crear a Cesarea una biblioteca publica especialment d'autors eclesistics, entre els quals Orgenes, que en va transcriure alguns (la biblioteca estava formada principalment per copies fetes a ma pel mateix Pmfil). Les obres ms valuoses eren la Tetrapla i la Hexapla d'Orgenes, i el text hebreu de l'Evangeli de Sant Mateu. Aquesta biblioteca hauria estat destruda quan els rabs van ocupar Cesarea al segle VII.
 
Va fundar tamb a Cesarea una escola teolgica on les Escriptures formaven la part principal de l'estudi. 

Va escriure algunes obres, i Foci esmenta l'apologia d'Orgenes iniciada a la pres on va escriure cinc llibres; un sis llibre i fou afegit per Eusebi desprs de la seva mort el 309. D'aquest sis llibres noms es conserva el primer. Un altre llibre seu es titulava Expositio capitum Actuum Apostolicorum, per tamb podria ser obre d'Eutali.

Eusebi va escriure una vida de Pmfil en tres llibres, obra que s'ha perdut.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256361" title="Pmfil d'Amfpolis" nonfiltered="4781" processed="4770" dbindex="99936">
Pmfil  (Pamphilus, ) fou un pintor grec nadiu d'Amfpolis, un dels principals pintors grecs de l'antiguitat, que va florir vers les olimpades 97 a 107  (vers 390 aC a 350 aC). 

Fou deixeble d'Eupomp, fundador de l'escola de Sici, en la fundaci de la qual el mateix Pmfil va tenir part rellevant. No queden gaires referncies de la seva obra, per se sap que no eren inferiors a les dels seus mestres. Plini el Vell el descriu com un artista fi, i familiaritzat amb aritmtica i geometria que l'ajudaven a fer ms perfecte el seu art. Recomanava als joves aprendre abans de res les arts grfiques, es a dir el dibuix i la pintura en fusta, La lnea de les seves obres era precisa i clara. La geometria li permetia configurar els cossos i l'aritmtica precisar les proporcions. 

La seva carrera hauria comenar vers el 352 aC quan va comenar el seu deixeble Apelles de Colof. Quintili l'esmenta com un dels artistes que van florir sota Filip II de Macednia.  Plini tamb el situa vers la 107 olimpada el 352 aC; la batalla de Flios que va pintar, s'havia lliurat entre el 372 aC i el 364 aC; la victria dels atenencs que va pintar podria ser la victria de Cbries a Naxos el 376 aC.

Plini esmenta quatre pintures: Cognatio; batalla a Phlius; una victria dels atenencs; i un Ulisses.

Alguns erudits pensen que fou tamb un poeta. Entre els seus deixeble cal esmentar a Apelles, Melanci i Pusies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256362" title="Pmfil (escultor)" nonfiltered="4782" processed="4771" dbindex="99937">
Pmfil  (Pamphilus, ) fou un escultor grec.

Fou deixeble de Praxteles i va florir probablement vers la olimpada 112, equivalent a l'any 332 aC. Plini esmenta una de les seves obres, el Jupiter hospitalis que era a la collecci de Gai Asini Polli  (H. N. XXXVI. 5. s. 4.  10.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256363" title="Pmfil de Nicpolis" nonfiltered="4783" processed="4772" dbindex="99938">

Pmfil de Nicpolis (Pamphilus, ) fou un metge i gramtic grec nadiu de Nicpolis, que va exercir a Roma i va adquirir una gran fortuna probablement entre el segle II aC i el segle I aC . Se l'identifica sovint amb el Pmfil d'Alexandria que segons el Suides fou un gramtic alexandr de l'escola d'Aristarc de Samos i autor d'un lexic que segons alguns autors hauria estat la base del lexic d'Hesiqui d'Alexandria. El Lexic es composava probablement de 95 llibres i s esmentat sota diversos ttols com .

La llista de les seves obres es dona a Suides:
 ;

Va escriure una obra sobre plantes, criticada severament per Gal que diu que escrivia sobre plantes que mai havia vist i que incloa nombroses supersticions . Gal esmenta algunes de les seves formules mdiques. 

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256375" title="Llebre antlop" nonfiltered="4784" processed="4773" dbindex="99939">

Lepus alleni s una espcie de llebre que viu als estats sud-occidentals dels Estats Units (Arizona, Nou Mxic i Califrnia) i al nord de Mxic. 

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256378" title="Llebre del Jap" nonfiltered="4785" processed="4774" dbindex="99940">

Lepus brachyurus s una espcie de llebre que viu al Jap, Xina, Corea i Rssia. 

Referncies.

  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256384" title="Carles Busquet i Morant" nonfiltered="4786" processed="4775" dbindex="99941">
Carles Busquet i Morant (  Barcelona, 23 de desembre de 1987) fou un militar catal, heroi de la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra civil espanyola fou delegat governatiu de la Generalitat de Catalunya a Girona. En acabar la guerra marx a Frana, i en esclatar la Segona Guerra Mundial s'enrol en la Legi Estrangera Francesa, amb la que form part del cos expedicionari que va combatre la Wehrmacht en la batalla de Narvik (Noruega) el 1940. Hi fou condecorat pel seu heroisme. 

Els supervivents del seu grup foren enviats a Anglaterra, on es va allistar a la Nomber One Spanish Company (NOSC), per el 1941 fou reclutat pel Special Operations Executive (SOE), i des d'aleshores actu com a agent infiltrat en vaixells de la marina amb la finaltiat de contolar la presncia d'agents enemics o collaboracionistes a Irlanda, Brasil i Canad, alhora que contactava amb membres de la Resistncia a Frana i Blgica.

En acabar la guerra fou condecorat pels seus serveis. Va viure molts anys a Londres, on va collaborar amb el Casal Catal de Londres. A la seva mort, la seva famlia va fer donaci de la documentaci i condecoracions, que han estat dipositats al Parlament de Catalunya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256385" title="Sindicat Independent de Figurants de Catalunya" nonfiltered="4787" processed="4776" dbindex="99942">



El SINDICAT INDEPENDENT DE FIGURANTS DE CATALUNYA va nixer a mitjans del any 2007 per tal de defensar l existncia d una veu de representaci sindical dels treballadors figurants sense tuteles d altres organitzacions, sense que aix signifiqui posar en discussi la seva legitimitat ni representaci. Des del SIFC creiem fermament que existeixen diferents professions en el sector audiovisual que tenen tot el dret de poder-se expressar a travs d organitzacions sindicals prpies: actors, guionistes, figurants, etc.

Igualment defensem el dret de tot treballador a escollir la seva professi i a desenvolupar-la amb dignitat, el dret a exigir un tracte professional i a unes condicions laborals dignes i regulades. Per tant no participem en la idea que la contractaci a travs d Empreses de Treball Temporal (E.T.T.s) es una alternativa a la contractaci per part de les productores audiovisuals, tampoc que les dites E.T.T.s puguin ser un substitut adient a les agencies, que fan la funci de empreses de selecci de personal per l empresa contractant (les productores audiovisuals).

Tampoc participem en la barreja de conceptes entre la legtima competncia professional i la necessria lluita laboral. Lluitar per tenir condicions laborals justes per tothom sense cap discriminaci racial, poltica ni sindical, no ha de significar en cap cas la renuncia a obtenir mes i millors feines, com en qualsevol altra professi, per que la creaci de terics  torns  de treball, es a les antpodes de la valoraci i el respecte per la professi i el professional.

Per ltim volem deixar clara la nostra predisposici permanent a esgotar totes les possibilitats de dileg i a restablir els ponts de comunicaci que han estat dinamitats prcticament sense estrenar. En nosaltres sempre trobar tothom una organitzaci disposada a dialogar amb qui calgui, amb l nica condici del respecte mutu i la nostra total independncia i sobirania com a organitzaci sindical.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256386" title="Rotaci (matemtiques)" nonfiltered="4788" processed="4777" dbindex="99943">
Per altres definicions de rotaci vegeu rotaci.;
En geometria i lgebra lineal, una rotaci s una transformaci al pla o a l'espai que descriu el moviment d'un slid rgid al voltant d'un eix. En una rotaci pura els punts de l'eix sn fixes, dit d'una altra manera, la posici dels punt de l'eix queden en el mateix lloc un cop transformats. Una rotaci es diferencia d'una translaci, la qual desplaa tots els punts del slid per igual i no mant punts fixes, i d'una reflexi, que tomben el slid creant-ne una imatge especular. Les tres transformacions descrites deixen inalterades les distancies entre parelles de punts; sn isometries.


Dues dimensions.


Els sistemes de referncia juguen un paper cabdal per entendre les rotacions. La mateixa transformaci es pot explicar tan des del sistema de referncia global com des del sistema de referncia lligat al slid. En la primera, l'observador veu la rotaci del slid i els eixos de referncia immbils. En la segona, l'observador veu la rotaci en sentit contrari dels eixos de referncia i el slid immbil.

En el primer punt de vista, la rotaci del cos s'escriu com la transformaci de cada punt  un angle  obtenint unes noves coordenades, :



o

;
;

En el segon punt de vista, la rotaci del cos s'escriu com la transformcaci de cada punt  un angle  obtenint unes noves coordenades,  :



o

;
;

En coseqncia la magnitud del vector (x, y) s igual que la magnitud del vector (x , y ).

Pla complex.

Un nombre complex es pot entendre com un vector de dues dimensions en el pla complex, centrat a l'origen. Sigui
;
Un nombre complex. La seva part real s representada per la coordenada x i la seva part imaginria s representada per la coordenada y.

Then z es pot rotar un angle  pre-multiplicant-lo per  (vegeu Frmula d'Euler).


Es pot comprovar la total correspondncia amb la rotaci descrita a  1.

Donat que la multiplicaci de nombres complexes s commutativa, la rotaci en 2 dimensions is commutativa, la qual cosa no s certa per a ms de dues dimensions.

Tres dimensions.



En espais tridimensionals ordinari, una rotaci de coordenades es pot definir per tres angles d'Euler, o per un angle de rotaci ms la direcci de l'eix de rotaci.
	
Les rotacions al voltant de l'origen es poden calcular fcilment emprant transformacions matricials d'una matriu 3x3 anomenada matriu de rotaci. Les rotacions al voltant de punts lluny de l'origen es poden descriure mitjanant una matriu 44 aplicada sobre coordenades homognies.

Quaternions.
Un enfocament alternatiu a les rotacions en tres dimensions s el que utilitza quaternions.

Els quaternions permeten una representaci diferent de rotacions i orientacions en tres dimensions. Aquests s'apliquen en grfics per ordinador, teoria de control, processat de senyal i mecnica celest. Per exemple, s emprat en pel comandament i la telemetria en sistemes de control de vehicles espacials. El fonament s que la combinaci de molts quaternions s ms estable numricament que la combinaci de moltes matrius de transformaci.

 Generalitzacions .
Matrius ortogonals.

El conjunt de totes les matrius M(v, ) descrites ms amunt junt amb l'operaci de multiplicaci de matrius s anomenat grup de rotacions: SO(3).

Dit de manera ms general, la rotaci de coordenades en qualsevol dimensi es representa per matrius ortogonals. El conjunt de totes les matrius ortogonals de l' n-ssima dimensi que descriu rotacions prpies (determinant = +1), junt amb l'operaci de multiplicaci de matrius, forma el grup especial de rotacions: SO(n). Vegeu tamb SO(4) (grup de rotacions quadridimensionals).

Les matrius ortogonals contenen elements reals. Les matrius anlogues de valors complexes sn les matrius unitries. El conjunt de totes les matrius unitries en una dimensi n forma un grup unitari de grau n, U(n); i el subgrup de U(n) que representa rotacions prpies forma un grup unitari especial de grau n, SU(n).  Els elements de SU(2) sn emprats en mecnica quntica per rotar el spin.

Relativitat.

En relativitat especial una rotaci de coordenades de Lorentz que rota l'eix temporal s'anomena un boost, i l'interval entre qualssevol dos punts es mant invariant, anlogament a la invarincia de la distncia entre dos punts en rotacions 3D. Les rotacions de coordenades de Lorentz que no roten l'eix temporal sn rotacions espacials tridimensionals. Vegeu: Transformaci de Lorentz, Grup de Lorentz.

Vegeu tamb.

 Representaci de rotacions;
 Spin (fsica);
 Angles d'Euler;
 Grup de rotacions;
 Frmula de rotacions de Rodrigues';
 Matriu de rotacions;
 Orientaci (geometria);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256390" title="Requet" nonfiltered="4789" processed="4778" dbindex="99944">

Requet fou l'organitzaci paramilitar del carlisme creada a principis del segle XX. L's ms antic del terme "requet" correspon al Tercer Batall de Navarra, denominat del Requet, el 1835, durant la Primera Guerra Carlina. El valor dels seus components va fer que, per extensi, aquesta denominaci es generalitzs a tots els combatents carlins. 

A principis del segle XX diverses organitzacions carlines van utilitzar aquesta denominaci per a elles o les seves publicacions peridiques a diferents llocs d'Espanya: Catalunya, Arag, Andalusia. Una d'elles va ser fundada per Joan Maria Roma com una organitzaci juvenil del carlisme en 1907. Tenia com rgan d'expressi a Lo Mestre Tites. Sota la direcci de Joaqun Llorens es va convertir a partir de 1913 en l'organitzaci paramilitar del carlisme seguint l'exemple dels Camelots du Roi l'organitzaci juvenil d'extrema dreta d'Action Franaise. Va mantenir escassa activitat en els anys de la Primera Guerra Mundial, reactivant-se el 1920 sota l'adrea de Juan Prez Njera i sobretot desprs de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola, fonamentalment a Navarra, on havia uns 10.000 requets organitzats. 

El 1932 Jos Enrique Varela es va fer crrec de la prefectura dels requets, als quals va estructurar militarment: des de la unitat bsica, la patrulla, que es componia de 5 boines vermelles i un cap, el requet que formava una companyia de 246 homes i finalment el ter que estava format per tres companyies. Ricardo Rada es va posar al crrec de l'organitzaci el 1935 i al juliol de 1936 els requets sumaven 30.000 homes. El 15 d'abril de 1934, es va celebrar l'Acte de Quintillo a Sevilla, que va consistir en la presentaci i desfilada, pblicament de la milcia armada carlina. En aquest acte, van participar 650 boines vermelles andalusos, uniformats i instruts militarment, que va suposar una exhibici sense precedent a la qual van assistir els dirigents carlins nacionals, per a demostrar la fora que tenia el requet fora dels seus feus tradicionals. 

Durant la Guerra civil espanyola els teros de requets, que van combatre al costat de Francisco Franco, van tenir una actuaci destacada. En total es van constituir 41 teros: 10 compostos per navarresos, 8 per bascos, 8 per castellans, 7 per andalusos, 6 per aragonesos, 1 per asturians i 1 per catalans, el conegut com a Ter de Requets de la Mare de Du de Montserrat. 

Els noms de tots ells es troben gravats en les estacions del Via Crucis de Montejurra, i el del Ter de la Mare de Du de Montserrat t una petita capella al monestir de Montserrat. Es calcula que al voltant de 60.000 requets van participar en la guerra civil i d'ells uns 6.000 van morir. 

 Bibliografia .
 Francisco de Paula Madrazo: Historia militar y poltica de Zumalacrregui; Madrid 1844.
Julio Arstegui: Los combatientes carlistas en la Guerra Civil espaola 1936-1939, Madrid 1991;

Enllaos externs.
Pgina web de la histria dels teros de requets;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256391" title="Knock-out" nonfiltered="4790" processed="4779" dbindex="99945">
Un knock-out, s un organisme que s'ha li ha aplicat una tcnica d'ingenieria gentica per a fer un dels seus gens inoperants. Aquesta tcnica est principalment usada per estudiar la funci dels diferents gens dins d'un organisme.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256396" title="Fonaments de la matemtica" nonfiltered="4791" processed="4780" dbindex="99946">
Fonaments de la matemtica s el terme amb qu sovint s'identifiquen certs camps de la matemtica, com ara la filosofia de la matemtica, la lgica matemtica, la teoria de conjunts axiomtica, la teoria de la prova, la teoria de models i la teoria de la recursi, que tenen en com la cerca d'una fonamentaci per la matemtica. Aquesta recerca consisteix essencialment en l'intent d'elucidar en qu consisteix i qu garanteix la veritat de les proposicions matemtiques.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256404" title="Ter de Requets de la Mare de Du de Montserrat" nonfiltered="4792" processed="4781" dbindex="99947">
El Ter de Requets de la Mare de Du de Montserrat fou una unitat militar creada el gener del 1937 dins l'exrcit franquista, organitzada com un ter de requet i formada per catalans fugitius de la zona republicana en plena guerra civil.  La idea va sorgir el 3 de desembre de 1936 mitjanant un decret de Manuel Fal Conde i es constitu a Pamplona una patrocinadora formada per Josep Maria Cunill i Postius, Mauricio de Sivatte de Bobadilla, Josep Bru i Jardi, Salvador Bonet i Olivet, Salvador Framis i Aymerich, Agust Garca-Die, Ramon Gassi i Bosch i Josep Prat i Piera.

 Composici .
Quan va intervenir en la seva primera acci militar, en la defensa de Codo (vora Saragossa), disposava de 180 efectius. Entre els seus membres hi havia carlins, catlics de la Federaci de Joves Cristians, de les Congregacions Marianes, Acci Catlica, Conferncies de Sant Vicent de Pal, i alguns membres de la Lliga que  s'havien vist obligats a fugir de Catalunya. Aproximadament, un 90% eren estudiants, aprenents, obrers, oficinistes, petits tcnics i petits botiguers sense cap historial poltic. En total, va tenir uns 1.985 efectius, dels quals 319 van morir en combat i 633 foren ferits. El primer comandant fou l'alferes de complement Pere Gallart i Folch.

 Batalles en les que particip .
El seu bateig de foc es produ al front d'Arag (Codo, Belchite i Quinto) el 24 d'agost de 1937. Desprs fou reorganitzat i amb els efectius d'un batall, oper a la comarca de La Serena (Extremadura), el juny de 1938.

Particip en la batalla de l'Ebre a partir de mes de juliol del 1938, enquadrat en la 74 Divisi franquista, en els sectors de Gandesa i de Vilalba dels Arcs, on lliur uns durssims combats.

El dia 19 d'agost, el Ter protagonitz l'assalt franquista a la posici republicana de la punta Targa (cota 481), defensada aferrissadament per la 60 Divisi i un batall de la 3, que durant el mat foren sotmesos a un durssim atac artiller i aeri. El migdia, el Ter atacava des de la seva posici a Quatre Camins, a uns 300 metres de la punta Targa i situades totes dues a la crulla de les carreteres que menen a Vilalba dels Arcs, la Fatarella i Gandesa. En no rebre el suport esperat per part dels batallons de Ceuta i Bailn, els requets es veieren sotmesos a un intens foc de fusells metralladors dels defensors de la punta Targa, que havien resistit els atacs artillers i aeris protegits sota el petit tur. En els escassos 300 metres de distncia que separaven les dues posicions, el Ter hi deix la vida de 58 combatents i hi tingu 170 ferits, restant prcticament desfeta. L'endem, l'alt comandament franquista pos tota l'artilleria i l'aviaci disponible per assaltar la punta Targa, que fou ocupada amb poca resistncia perqu els republicans l'havien abandonat davant la imminncia de la desfeta.

El novembre de 1938 participaren en la conquesta de Riba-roja d'Ebre, Flix, Asc, Mra d'Ebre, Benissanet, Miravet, el Pinell de Brai, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Serra de Cavalls, Serra de Pndols i la Serra de La Picosa. Oper encara a Pena-roja el 5 de gener de 1939. Desprs foren traslladats a Crdova i a Navalmoral de la Mata (Cceres), el febrer del 1939. 

La fi de la guerra els va sorprendre al front de Madrid. Desprs de participar en el desfile de la victria a Madrid, el 12 de juliol de 1939 foren aquarterats a Sant Feliu de Llobregat. El 26 d'octubre de 1939 fou dissolt oficialment i els seus membres, llicenciats desprs d'una pujada a la muntanya de Montserrat, on entregaren la bandera del Ter al Monestir.

 Combatents .
Entre els seus combatents s'hi trobaren mossn Salvador Nonell i Bru, cronista del ter i autor de Los Requets Catalanes del Tercio de Nuestra Seora de Montserrat en la Cruzada Espaola, el filleg Mart de Riquer, el muntanyenc Ignasi de Quadras i el llibreter Feliu Matamala.

 Monuments al Ter .
Hi ha un monument commemoratiu als morts del Ter a l'antiga posici dels Quatre Camins de Vilalba dels Arcs i un altre, erigit tamb per la Germandat del Ter, als soldats republicans morts a la posici Targa, totes dues del sector de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Tamb hi ha una cripta funerria construda el 1958 que cont les despulles i els noms dels 319 membres del Ter morts a la guerra i on es conserva la bandera del Ter, al lloc anomenat Els Apstols, a prop del monestir de Montserrat.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Estanislau Torres La desfeta del Ter de Requets de Nostra Senyora de Montserrat (1993) Publicacions de l'Abadia de Montserrat;
 Salvador Nonell i Bru, Joan Abell i Feliu A. Vilarubias Ter de Requetes de la Mare de Du de Montserrat. Estudi de la seva composici i de les caracterstiques dels seus elements integrants;

 Enllaos externs .
  Web dels Requets;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256413" title="Funci multivaluada" nonfiltered="4793" processed="4782" dbindex="99948">


En matemtiques, una funci multivaluada s una relaci total; es a dir, a cada a cada valor de la variable independent  se li associa un o ms valors de la variable independent. Estrictament parlant, una funci "ben definida" associa un i noms un valor de la variable dependent a cada valor de la variable independent. L'expressi "funci multivaluada" s, per tant, confosa: les autntiques funcions sn univaluades. Ara b, una funci multivaluada de A a B es pot representar com una funci univaluada de A al conjunt dels subconjunts no buits de B.

Exemples.

Cada nombre real o complex excepte 0 t dues arrels quadrades.  Les arrels quadrades de 4 sn al conjunt . Les arrels quadrades de 0 sn descrites pel multiconjunt , perqu 0 s una arrel de multiplicitat 2 del polinomi x.

Cada nombre complex t tres arrels cbiques.

La funci logaritme complex s multivaluada. Els valors que dona log(1) sn  per a tot enter .

Les inverses de les funcions trigonomtriques sn multivaluades perqu les funcions trigonomtriques sn peridiques. Es t ;

 

En conseqncia es pot considerar que l arctan(1) t mltiples valors:  /4, 5 /4,  3 /4, i aix. Aix es pot superar a base de limitar el domini de tan(x) a - /2 < x <  /2. Aix, el recorregut de l arctan(y) esdev - /2 < y <  /2. D aquest valors procedents d un domini limitat se n diu els valors principals.

 La integral indefinida s una funci multivaluada del conjunt de les funcions en el conjunt de les funcions. El seu domini X s un subconjunt del conjunt de les funcions. Per a cada valor de la variable independent f, dona infinits valors possibles per a la variable dependent (les primitives de f).

Fixeu-vos que tots aquests exemples es refereixen a quasi-inverses de funcions amb prdua d informaci  (es a dir inverses de funcions no injectives).

Les funcions multivaluades de variable complexa tenen punts de ramificaci. Per exemple per a la arrel n-ssima i les funcions logartmiques , el punt 0 s un punt de ramificaci; per a la funci arctangent, els valors imaginaris i i  i sn punts de ramificaci. Fent servir els punts de ramificaci aquestes funcions es poden redefinir per tal que sigui univaluades, a base de restringir-ne el rang. 

Superficies de Riemann.

Un punt de vista ms sofisticat consisteix en substituir les "funcions multivaluades" per funcions el domini de les quals s una superfcie de Riemann (anomenada aix en honor de Bernhard Riemann).

Histria.

La prctica de permetre que en matemtiques la paraula funci tamb signifiqui funci multivaluada va caure en dess en algn moment de la primera meitat del segle XX. Es pot veure alguna evoluci en les diferents edicions de Course of Pure Mathematics de G. H. Hardy, per exemple. Probablement s ha conservat ms temps en la teoria de les funcions especials, per convenincia.
En fsica, les funcions multivaluades, juguen un paper de importncia creixent. Subministren la base matemtica per la teoria dels monopols magntics de Dirac, per la teoria dels defectes cristallogrfics i la seva conseqncia en la plasticitat dels materials,
pels vrtex en superfluids i superconductors, i pels canvis de fase en aquests sistemes, per exemple en la fusi i el confinament de quarks.
Sn l origen de les teories de gauge de moltes branques de la fsica.

Referncies.

 Kleinert, Hagen, Gauge Fields in Condensed Matter, Vol. I,  "SUPERFLOW AND VORTEX LINES", pp. 1--742, Vol. II,  "STRESSES AND DEFECTS", pp. 743-1456,  World Scientific (Singapore, 1989);  Paperback ISBN 9971-5-0210-0  (disponible tamb online: Vol. I and Vol. II);

Vegeu tamb.
 funci parcial;
 correspondncia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256414" title="Marif Tey Planas" nonfiltered="4794" processed="4783" dbindex="99949">

Marif Tey Planas s una escultora catalana nascuda a Barcelona el 1914. Falangista des dels temps de la Guerra Civil, desprs exerc la seva tasca artstica fora apartada dels circuits comercials. Ha destacat com a retratista (Retrats de Juan-Eduardo Cirlot, del Padre Vitoria, dAdolf Fontbona, etc.), per la seva imatgeria religiosa i per figures arrelades en el classicisme, com el nu femen en marbre que est a l'aire lliure als Jardins del Palauet Albniz de Barcelona. Fu una interpretaci en bronze en baix relleu del grup central de La flor del mal (Jap, Pola Art Museum), una de les millors pintures del Picasso de l'poca blava. s germana de Josechu Tey, aventurer que es fu popular pel seu viatge de Hong Kong a Barcelona en el "Junco Rubia" embarcaci tradicional xinesa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256416" title="Llista de consellers generals dels Pirineus Orientals" nonfiltered="4795" processed="4784" dbindex="99950">
El departament dels Pirineus Orientals est dividit en 31 cantons i compta amb 31 consellers generals. El Consell General dels Pirineus Orientals t la seu a Perpiny. El Consell General est composat dels segents consellers generals:






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256417" title="Cincia formal" nonfiltered="4796" processed="4785" dbindex="99951">
Una cincia formal s una disciplina terica l'objecte de la qual no t contingut empric, sin que desenvolupa i estudia sistemes formals. Sn cincies formals la Lgica, la Matemtica, i les branques teriques de la Informtica, la Teoria de la informaci i l'Estadstica. S'oposa a la cincia experimental i a vegades se l'anomena cincia pura o cincia exacta (tot i que aquest terme se sol reservar per a les matemtiques).

Estudien conceptes abstractes i no realitats fsiques, per aix empren un llenguatge formal numric i es basen en raonaments i demostracions per a dur a terme la seva recerca.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256418" title="Leptobrachella baluensis" nonfiltered="4797" processed="4786" dbindex="99952">

Leptobrachella baluensis s una espcie de granota que viu a Indonsia, Malisia i, possiblement tamb, a Brunei. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

 Inger, R., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004.  Leptobrachella baluensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256421" title="Leptobrachella brevicrus" nonfiltered="4798" processed="4787" dbindex="99953">

Leptobrachella brevicrus s una espcie de granota que viu a Malisia i, possiblement tamb, a Brunei. 

Referncies.

 Inger, R., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004.  Leptobrachella brevicrus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256422" title="Leptobrachella mjobergi" nonfiltered="4799" processed="4788" dbindex="99954">

Leptobrachella mjobergi s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004.  Leptobrachella mjobergi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256424" title="Leptobrachella natunae" nonfiltered="4800" processed="4789" dbindex="99955">

Leptobrachella natunae s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Leptobrachella natunae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256425" title="Leptobrachella palmata" nonfiltered="4801" processed="4790" dbindex="99956">

Leptobrachella palmata s una espcie de granota que viu a Malisia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004.  Leptobrachella palmata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256439" title="Leptobrachella parva" nonfiltered="4802" processed="4791" dbindex="99957">

Leptobrachella parva s una espcie de granota que viu a Malisia i, possiblement tamb, a Brunei. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004.  Leptobrachella parva.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256440" title="Leptobrachella serasanae" nonfiltered="4803" processed="4792" dbindex="99958">

Leptobrachella serasanae s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004.  Leptobrachella serasanae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256441" title="Lo Mestre Tites" nonfiltered="4804" processed="4793" dbindex="99959">
Lo Mestre Tites fou un setmanari carl publicat en catal a Barcelona en diverses poques. En la primera poca, el maig de 1868, es tractava d'una publicaci humorstica. Novament es public com a setmanari poltic, amb forts atacs a liberals i republicans, de 20 de novembre de 1868 a 27 d'abril de 1872, quan fou prohibit. Torn a sortir novament del 12 de juliol de 1888 al 23 de gener de 1890, i novament del 26 de juny de 1897 al 17 de mar de 1900, susps novament per ordre governativa. Un dels seus articulistes era Joan Bardina i Castar i mostr una actitud favorable a l'autonomia de Catalunya.

Fou encara novament editat a Manresa del 23 de mar al 10 d'agost de 1907. Finalment, fou publicat setmanalment durant el 1910, i mensualment el 1911.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256443" title="Diccionari de renecs i paraulotes" nonfiltered="4805" processed="4794" dbindex="99960">
El Diccionari de renecs i paraulotes s un recull de tot tipus d'exertacions, blasfmies, flastomies, imprecacions, malediccions, injries, insults, invectives, fstics, blasmes, penjaments, vituperis, improperis, retrets, amenaces, paraules gruixudes, malsonants, i despectives, sobrenoms, malnoms, interjeccions i mots i expressions relatius al sexe  en catal escrit per Pere Verdaguer el 1999 i editat per l'editorial El Trabucaire de Perpiny.

Fragment illustratiu.
 cagarro, es diu, a Esterri, a Mallorca, a Menorca i a d'altres llocs, a (d')una persona petita i despreciable.
 cagarro sec, intensiu de cagarro.
 cagarr, a Biar, com cagacalces.
 cagarullo, a Menorca, es diu a (d')un home tmid i sense coratge.
 caga-sal, sobrenom dels habitants de Cardona

Mots relatius al sexe.
Al final de la llista de renecs i paraulotes que formen el cos del diccionari, el document cont llistats de sinnims d'alguns conceptes per als quals els catalans semblen tenir predillecci:

 186 termes que designen el sexe femen
 334 el sexe mascul
 13  la fellaci
 371 copular
 72  excitaci sexual
 50  masturbaci
 117 prostituta
 52  el coit
 61  el cul
 46  homosexual (homes)
 7   homosexual (dones)
 13  fer la cunnilinci
 11  portar banyes

L'autor acompanya la relaci dels mots amb explicacions sobre el seu us, significat i origen.


Dades tcniques.
(c)1999, Llibres del Trabucaire
(c)1999, Pere Verdaguer
ISBN: 2-912966-22-1
Dipsit legal: GI-1098/99
Imprs: Grfiques Alzamora, SA
Publicat amb l'ajuda del Consell Regional Llenguadoc-Rossell
259 pgines


References.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256446" title="Malalties nutricionals" nonfiltered="4806" processed="4795" dbindex="99961">

 Definici . 
Les malalties nutricionals sn les causades per la manca o la deficincia de determinats nutrients. Tamb hi ha les malalties causades per ferides, malformacions, o dess de parts del cos. 

 Malalties .
Anorxia nerviosa: L'anorxia nerviosa es un desordre alimentari que amenaa contra la vida i es caracteritzada per la privaci de menjar i per la prdua excessiva de pes. Aquesta malaltia es diagnosticada quant una persona pesa com a mnim un 15% menys del pes normal del seu cos. La prdua de pes extrema en les persones amb anorxia nerviosa pot conduir a problemes perillosos de salut i fins i tot la mort.
	Les persones amb anorxia nerviosa solen ser persones que tenen bons resultats a l'escola, els esports, la feina o altres activitats. Sol comenar a la pubertat, per es pot desenvolupar en qualsevol moment.

Bulmia nerviosa: La bulmia nerviosa es ms freqent que l'anorxia nerviosa. Es un desordre alimentari que produeix menjades incontrolades d'aliments seguits de accions que eviten l'efecte de la quantitat de menjar ingerit, com vmits, frmacs o exercici excessiu, de manera que el malalt sol mantenir el pes normal. 

Anmia: La anmia es una malaltia de la sang que es deu a una alteraci de la composici sangunia que t una concentraci baixa d'hemoglobina.

Kwashiorkor: El Kwashiorkor es una malaltia de nadons deguda a l'absncia de nutrients, com les protenes, a la dieta. Aix sol passar perqu a segons quins llocs, on hi ha dietes on falten protenes, les mares donen la llet als nadons amb molts de carbohidrats per amb poques protenes. Alguns smptomes de la malaltia son l'abdomen bombat i coloraci vermellosa del cabell. s una malaltia tan greu que la mortalitat pot ser superior del 60% i pot haver-hi seqeles a llarg temps, com a nois amb talla curta o retrs mental.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256448" title="Brachytarsophrys" nonfiltered="4807" processed="4796" dbindex="99962">

Brachytarsophrys s un gnere de granotes de la famlia Megophrydae que es troba al sud de la Xina, sud de Birmnia, nord de Tailndia i nord de Vietnam. 

Espcies.

 Brachytarsophrys carinensis ;
 Brachytarsophrys chuannanensis ;
 Brachytarsophrys feae ;
 Brachytarsophrys intermedia;
 Brachytarsophrys platyparietus ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256449" title="Brachytarsophrys carinensis" nonfiltered="4808" processed="4797" dbindex="99963">

Brachytarsophrys carinensis s una espcie de granota que viu a Birmnia i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Brachytarsophrys carinensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256451" title="Brachytarsophrys chuannanensis" nonfiltered="4809" processed="4798" dbindex="99964">

Brachytarsophrys chuannanensis s una espcie de granota que viu a la Xina.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Liang, F., Changyuan, Y. & Feng, X. 2004.  Brachytarsophrys chuannanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256452" title="Brachytarsophrys feae" nonfiltered="4810" processed="4799" dbindex="99965">

Brachytarsophrys feae s una espcie de granota que viu a la Xina, Birmnia, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Laos. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P., Truong, N.Q., Guanfu, W., Datong, Y., Ohler, A. & Shunqing, L. 2004.  Brachytarsophrys feae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256453" title="Brachytarsophrys intermedia" nonfiltered="4811" processed="4800" dbindex="99966">

Brachytarsophrys intermedia s una espcie de granota que viu a Vietnam i, possiblement tamb, a Cambodja i Laos. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Bain. R. 2004.  Brachytarsophrys intermedia.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256455" title="Brachytarsophrys platyparietus" nonfiltered="4812" processed="4801" dbindex="99967">

Brachytarsophrys platyparietus s una espcie de granota que viu a la Xina i, possiblement tamb, a Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N. 2004.  Brachytarsophrys platyparietus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256457" title="Josep Maria Benet i de Capar" nonfiltered="4813" processed="4802" dbindex="99968">
Josep Maria Benet i de Capar (Barcelona, 20 de febrer de 1905 - Mafet, 3 de juliol de 1977) fou un advocat i militar catal.

Molt vinculat al mon de l'excursionisme, fou fundador i el primer president de la Uni Excursionista de Catalunya i dels Boy Scouts de Catalunya, i president de la Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya. 

Al principi de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat de Catalunya li encarrega la creaci del Regiment Pirinenc Nm. 1. Desprs de la dissoluci del regiment, s'integra a la 43ena divisi a la Bossa de Bielsa. s ferit en un atac aeri contra el seu cotxe oficial estant 23 dies en coma a hospitals de Lleida i Barcelona. Reincorporat, el destinen a Defensa de Costes. Amb l'esfondrament dels fronts de Lleida i l'Ebre, s'acaba la guerra i s exilia a Frana, on es casa el 20 de setembre de 1942 amb Marie-Germaine Seguette Garrigue. 

Combat amb la Resistncia Francesa durant l'ocupaci alemanya. Torna a Catalunya el 1946, on s detingut i passa un temps a la pres.

s fundador amb Ramon Trias Fargas i altres companys, d'Esquerra Democrtica de Catalunya, del Lions International a Catalunya. 

Va morir el 3 de juliol de 1977 a causa d'un cncer intestinal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256458" title="Jos Acosta Snchez" nonfiltered="4814" processed="4803" dbindex="99969">
Jos Acosta Snchez s un advocat i professor universitari andals, que el 1976 fou professor de dret a la Universitat de Barcelona i actualment s catedrtic de dret constitucional a la Universitat de Crdova. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat per la provncia de Barcelona pel Partido Socialista de Andaluca-Partido Andaluz. s autor d'estudis sobre histria i poltica d'Andalusia, i sobre nacionalisme andals.

 Obres .
 Historia y. cultura del pueblo andaluz (1979);
 Andalucia;
 La constitucin de Antequera  (1983);
 Crisis del franquismo y crisis del imperisalismo;
 Francisco Mara Tubino y Rada: federalismo y proto-andalucismo en el XIX (1998)   ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256459" title="Ophryophryne" nonfiltered="4815" processed="4804" dbindex="99970">

Ophryophryne s un gnere de granotes de la famlia Megophrydae.

Espcies.

 Ophryophryne gerti;
 Ophryophryne hansi;
 Ophryophryne microstoma;
 Ophryophryne pachyproctus;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256460" title="PubMed" nonfiltered="4816" processed="4805" dbindex="99971">


PubMed s una eina gratuta per a accedir al MEDLINE una base de dades bibliogrfiques de citacions i abstracts articles de recerca en biomedicina i cincies de la vida.  Principalement tracta de medicina, per a ms proveeix informaci de cincies biomdiques com per exemple bioqumica i biologia cellular. Est oferida per la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units (United States National Library of Medicine) que forma part del NIH (Institut Nacional de Salut o National Institutes of Health ) 

Moltes citacions del PubMed contenen enllaos a articles sencers (full text articles) que sn gratuts, normalment a la llibreria digital de la PubMed (PubMed Central digital library).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256461" title="Ophryophryne gerti" nonfiltered="4817" processed="4806" dbindex="99972">

Ophryophryne gerti s una espcie de granota que viu a Laos i Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ohler, A. 2004.  Ophryophryne gerti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256462" title="Ophryophryne hansi" nonfiltered="4818" processed="4807" dbindex="99973">

Ophryophryne hansi s una espcie de granota que viu al Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Ohler, A. 2004.  Ophryophryne hansi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256464" title="Ophryophryne microstoma" nonfiltered="4819" processed="4808" dbindex="99974">

Ophryophryne microstoma s una espcie de granota que viu a la Xina, Laos, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, Cambodja.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 van Dijk, P.P., Truong, N.Q., Datong, Y., Guanfu, W., Bain. R. & Stuart, B. 2004. Ophryophryne microstoma.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256465" title="Ophryophryne pachyproctus" nonfiltered="4820" processed="4809" dbindex="99975">

Ophryophryne pachyproctus s una espcie de granota que viu a la Xina, Laos, Vietnam i, possiblement tamb, a Cambodja. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N., Liang, F., van Dijk, P.P. & Swan, S. 2004.  Ophryophryne pachyproctus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256466" title="Francisco Hidalgo Gmez" nonfiltered="4821" processed="4810" dbindex="99976">
Francisco Hidalgo Gmez (Posadas, provncia de Crdova, 1950) s un poltic i activista cultural andals. L'agost de 1974 es va traslladar a Cornell de Llobregat, on ha exercit com a docent i ha desenvolupat una intensa activitat cultural, social i poltica andalusista. Fou elegit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 pel Partido Socialista Andaluz. 

Cofundador del Crculo Artstico Sneca de Cornell de Llobregat, participa activament en la celebraci dels congressos de Cultura Andalusa a Catalunya i presideix l'Agrupacin de Asociaciones Recreativo-Culturales Andaluzas (Aarca) i cre la Coordinadora de Entidades Flamencas y Andaluzas de Cornell. Actualment s president de la Pea Fosforito i director del Festival de Arte Flamenco de Cornell de Llobregat, i conseller delegat de la Junta d'Andalusia a Catalunya, aix com director de la Fundaci Gresol Cultural.

 Obres .
 Sebasta Gasch: el flamenco y Barcelona;
 Como en pocos lugares. Noticias del flamenco en Barcelona;

 Enllaos externs .
 Article a la Cordobapedia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256468" title="Oreolalax" nonfiltered="4822" processed="4811" dbindex="99977">

Oreolalax s un gnere d'amfibis de la famlia Megophrydae.

Espcies.

 Oreolalax chuanbeiensis;
 Oreolalax granulosus;
 Oreolalax jingdongensis;
 Oreolalax liangbeiensis;
 Oreolalax lichuanensis;
 Oreolalax major;
 Oreolalax multipunctatus;
 Oreolalax nanjiangensis;
 Oreolalax omeimontis;
 Oreolalax pingii;
 Oreolalax popei;
 Oreolalax puxiongensis;
 Oreolalax rhodostigmatus;
 Oreolalax rugosus;
 Oreolalax schmidti;
 Oreolalax weigoldi;
 Oreolalax xiangchengensis;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere d'amfibis. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256471" title="Oreolalax chuanbeiensis" nonfiltered="4823" processed="4812" dbindex="99978">

Oreolalax chuanbeiensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Liang, F. & Guanfu, W. 2004.  Oreolalax chuanbeiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256473" title="Oreolalax granulosus" nonfiltered="4824" processed="4813" dbindex="99979">

Oreolalax granulosus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Datong, Y. 2004.  Oreolalax granulosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256475" title="Oreolalax jingdongensis" nonfiltered="4825" processed="4814" dbindex="99980">

Oreolalax jingdongensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Guanfu, W., Shunqing, L. & Datong, Y. 2004.  Oreolalax jingdongensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256477" title="Oreolalax liangbeiensis" nonfiltered="4826" processed="4815" dbindex="99981">

Oreolalax liangbeiensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Changyuan, Y. 2004.  Oreolalax liangbeiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256478" title="El Vbora" nonfiltered="4827" processed="4816" dbindex="99982">
El Vbora va ser una revista de cmics espanyola, de periodicitat mensual, orientada especialment al cmic underground, que va comenar a publicar-se el desembre de 1979 i va desaparixer el gener del 2005, despus d haver publicat ms de 300 exemplars i diversos especials.

El Vbora  va nixer el 1979, amb una srie d autors que s havian inicia en el mn del cmic en les publicacions underground de mitjans dels anys 70, com Nazario (autor de la primera portada i del detectiu transvestit Anacroma), Max (creador de Peter Pank), Gallardo y Mediavilla, Alfredo Pons, Mart y Sento. 

A mitjans dels anys 80 es varen afegir altres autors espanyols, com Jaime Martn i, ja en els 90, es varen incorporar firmes com les de Mauro Entrialgo, Miguel ngel Martn, lvarez Rabo o Hernn Migoya.

Va ser la introductora a Espaa dels autors clau del cmic underground nord-americ, com Robert Crumb creador del cmic underground, Gilbert Shelton, Peter Bagge i els germans Jaime i Beto Hernndez, i va  publicar autors de Frana com Martin Veyron o Ren Petillon.

Entre els nombrosos especials publicats per la revista, destaca el dedicat a l intent golpista del 23-F (1981), en el que El Vbora es va atrevir fer humor en una situaci realment difcil. 

La tirada del primer nombre, segons l editor, va ser de 24.000 exemplar i en el seu millor moment, tirades d uns 80.000 exemplars. Per es calcula que les ventes havien caigut en els ltims anys fins noms 6.000 exemplars mensuals, el que va acabar per fer inviable la seva  continutat.

Molts dels cmics publicats en El Vbora han sigut recollits en lbum por la seva empresa editorial, Ediciones La Cpula.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256479" title="Oreolalax lichuanensis" nonfiltered="4828" processed="4817" dbindex="99983">

Oreolalax lichuanensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Changyuan, Y. 2004.  Oreolalax lichuanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256480" title="Oreolalax major" nonfiltered="4829" processed="4818" dbindex="99984">

Oreolalax major s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Feng, X. 2004.  Oreolalax major.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256481" title="Oreolalax multipunctatus" nonfiltered="4830" processed="4819" dbindex="99985">

Oreolalax multipunctatus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cheng, L. & Guanfu, W. 2004.  Oreolalax multipunctatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256483" title="Joaquim Viola i Sauret" nonfiltered="4831" processed="4820" dbindex="99986">
Joaquim Viola i Sauret (Cebreros, provncia d'vila 1913 - Barcelona 1978) fou un poltic catal, fill d'un registrador de la propietat originari de Balaguer. Durant la guerra civil espanyola lluit en el bndol franquista i fou ferit al front de Terol. Desprs de la guerra es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona i exerc com a registrador de la propietat. El 1954 fou membre del Consell d'Administraci del Banco de Madrid a Barcelona, on va fer amistat amb Josep Maria de Porcioles i Colomer. 

Fou procurador a corts del ter familiar per Lleida des del 1967, directiu del FC Barcelona (va escriure un Llibre Blanc sobre les finances del club) i alcalde de Barcelona de setembre del 1975 a desembre del 1976.  El seu mandat fou molt impopular per la seva gesti autoritria i hostil als moviments venals, i acab dimitint davant la pressi poltica del carrer i dels difcils equilibris amb la poltica de transici democrtica espanyola. Desprs fou director general d'Administraci Local. A les eleccions generals espanyoles de 1977 present la seva candidatura al Senat per Lleida, per no fou escollit. Allunyat de la poltica, fou assassinat amb la seva muller posant-los una bomba al pit en un atemptat atribut al grup independentista catal EPOCA.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia a El Pas;

  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256484" title="Claude Louis Berthollet" nonfiltered="4832" processed="4821" dbindex="99987">


Claude Louis Berthollet fou un qumic francs, nascut a Talloires, Savoie, en aquell temps provncia del Regne de Pimont-Sardaigne, el 9 de desembre de 1748 i traspassat a Arcueil el 6 novembre 1822. Juntament amb Lavoisier, Guyton de Morveau i Fourcroy va concebre un nou sistema de nomenclatura qumica que es la base del sistema modern de denominaci dels composts qumics. Tamb va descobrir l'equilibri qumic. 

 Biografia .
Berthollet va realitzar els seus primers estudis al colegi d'Annecy, a continuaci, an a la universitat de Chambry i ms tard estudi medicina a Tur, on es doctor al 1765. An a Pars i es present a Tronchin, que el prengu com a ajudant i l'introdu al laboratori del Palau Real. Era l'poca en qu Antoine Laurent Lavoisier public la seva nova teoria de la combusti. Berthollet continu fidel en principi a les idees clssiques, a la teoria del flogist, i amb el fi de defensar-les present 17 memries a la Acadmie des Sciences. Al 1780 aquesta instituci el va admetre entre els seus membres. L'any anterior havia estat nombrat doctor per la Facultat de Pars.
 
Al 1796, amb Monge i altres, el Directori l'envi a Itlia amb la finalitat de recuperar obres d'art. En aquest pas, els dos establiren relacions amb Napole Bonaparte, que havia estat oient d'ambds a l'Escola Politcnica. Aquest l'encarreg preparar en secret una missi cientfica que pretenia dur a terme juntament amb la misi militar a Egipte. Berthollet i Monge visitaren l'isma de Suez i el Sina. Tots aquests viatges no mancaven de perill i els dos investigadors s'en salvaren per poc.

Els seus ltims anys estigueren senyalats per cruels aconteixements. Al 1811, va perdre el seu fill, que, arrunat pel fracs de les especulacions industrials, pos fi als seus dies a Marsella. Ms tard veg com morien els seus dos millors amics, Guyton de Morveau i Monge. La seva salut encara semblava bastant bona, fins que un ntrax provoc el seu final.

 Obra .
Al 1784 succe a Pierre Joseph Macquer (1718-1784) en la direcci de les pintures en els Gobelins. Les feines que realitz all i el seu perfeccionament li donaren gran reputaci. Al 1789 descubr l'acci decolorant dels hipoclorits (aigua de Javel) que public en el seu llibre Elments de l'art de la teinture (1791).

Des de 1783, Berthollet reconegu els seus errors al llegir a l'Acadmia la seva Mmorie seu l'acide muriatique oxygne (el clor); d'aquesta manera rebatia per complet la teoria del flogist. A consequncia d'uns estudis de l'cid sulfhdric revel que no tots els cids contenen oxigen, com havia assenyalat Lavoisier, i establ al 1785 la composici de l'cid sulfhdric, SH2 aix com l'amonac, NH3. En aquest mateix any, senyal que la presncia del nitrogen es un carcter especfic de les substncies orgniques. Tamb continu els seus estudis sobre el clor i descubr els clorats dels que les seves propietats explosives li suggereixen la seva utilitzaci en armes de foc.

L'any 1798 viatj amb Napole a Egipte i va realitzar una observaci destacada. Descobr un llac salat, les quals voreres estaven plenes de carbonat de sodi, Na2CO3. Per aix era impossible segons les experincies fetes al laboratori. La reacci espontnia s la que es produeix entre el clorur de calci, CaCl2 i el carbonat de sodi, Na2CO3, per donar clorur de sodi, NaCl i carbonat de calci, CaCO3, per tant no hauria d'haver trobat carbonat de sodi perqu hauria d'estar exhaurit. Berthollet dedu que el sentit de la reacci no era nic, es produeixen sempre reaccions en els dos sentits i si s'observa una reacci completa s degut a que algun dels productes s'elimina (com a vapor o com a precipitat). Descobr aix l'equilibri qumic.

CaCl2   +   Na2CO3        2 NaCl   +   CaCO3  

Berthollet tamb destac poer la seva oposici a la llei de les proporcions definides de Joseph Louis Proust. Berthollet defans que les proporcions dels elements qumics en els seus composts eren variables, contrriament a la tesi de Proust que defansava que eren constants.

Obres.

 Mthode de nomenclatura chimique (1787);
 lments de l'art de la teinture (1791);
 Recherche sur les lois des affinits chimiques (1801);
 Essai de statistique chimique (1803).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256485" title="As (diari)" nonfiltered="4833" processed="4822" dbindex="99988">
El diari AS s una publicaci esportiva de tirada diria que es publica a tota Espanya.

El seu director actual s Alfredo Relao. L'empresa va ser comprada el 1996 pel Grup PRISA. Principalment dna cobertura de les notcies del mn del futbol, en especial aquelles relacionades amb el Real Madrid Club de Ftbol.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256486" title="Mesquita del Divendres de Delhi" nonfiltered="4834" processed="4823" dbindex="99989">

La mesquita del Divendres (tamb coneguda com Jama Masjid) est situada al centre antic de Delhi (Nova Delhi, ndia), propera al Fort Roig.

La mesquita es va aixecar grcies a la voluntat de Sah Jahan (emperador mogol entre el 1627 i 1658). La seva construcci va comenar el 1650 i es va acabar el 1656. Es tracta d un edifici de grans dimensions on s hi poden aplegar unes 25.000 persones.

Es troba en una zona elevada a la que s accedeix per tres escalinates, al nord, llevant i sud. Aquestes escales comuniquen, a travs de portes monumentals amb un gran pati obert encarat a ponent, costat on es troba la part coberta, molt reduda en relaci amb el conjunt, els altres tres costats estan limitats per un tancament d arcs. El mihrab (a ponent) es troba a la zona porxada (61 x 27,5 m) formada per set arcs que s obren a la sala d oracions coberta amb tres cpules bulboses, s aqu on es troben tamb els dos alts minarets rematats amb chattri hinds. Bsicament est bastida amb pedra sorrenca i marbre. Aquest tipus de construcci es repeteix, amb una planta gaireb igual, a la mesquita Badshahi de Lahore.



Bibliografia.
 Ernst J. Grube i altres. Architecture of the Islamic World. Thames and Hudson. Londres, 1995 ISBN 0-500-27847-4;
 Martin Frishman i altres. The Mosque. Thames and Hudson. Londres, 2002. ISBN 0-500-28345-1;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256491" title="Oreolalax nanjiangensis" nonfiltered="4835" processed="4824" dbindex="99990">

Oreolalax nanjiangensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Changyuan, Y. 2004.  Oreolalax nanjiangensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256492" title="Alfredo Relao" nonfiltered="4836" processed="4825" dbindex="99991">
Alfredo Relao s un periodista esportiu que va nixer al 1951 a Madrid. 

Es va graduar de periodisme a la Escuela Oficial de Periodismo de Madrid. Va comenar la seva carrera el diari esportiu Marca i ms tard va compaginar aquesta activitat amb l'altre diari esportiu catal El Mundo Deportivo. Actualment s el director del As i escriu una columna d'actualitat esportiva tots els dies.

Referncies.

Biografia a maeva.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256494" title="Oreolalax omeimontis" nonfiltered="4837" processed="4826" dbindex="99992">

Oreolalax omeimontis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Feng, X. & Guanfu, W. 2004.  Oreolalax omeimontis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256495" title="Oreolalax pingii" nonfiltered="4838" processed="4827" dbindex="99993">

Oreolalax pingii s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Changyuan, Y. 2004.  Oreolalax pingii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256496" title="Massagno" nonfiltered="4839" processed="4828" dbindex="99994">

Massagno s un municpi del districte de Lugano, al cant de Ticino a Sussa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256497" title="Oreolalax popei" nonfiltered="4840" processed="4829" dbindex="99995">

Oreolalax popei s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Guanfu, W. & Wenge, Z. 2004.  Oreolalax popei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256498" title="Oreolalax puxiongensis" nonfiltered="4841" processed="4830" dbindex="99996">

Oreolalax puxiongensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Changyuan, Y. 2004.  Oreolalax puxiongensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256499" title="Oreolalax rhodostigmatus" nonfiltered="4842" processed="4831" dbindex="99997">

Oreolalax rhodostigmatus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 Liang, F. & Guanfu, W. 2004.  Oreolalax rhodostigmatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256500" title="Oreolalax rugosus" nonfiltered="4843" processed="4832" dbindex="99998">

Oreolalax rugosus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Guanfu, W. 2004.  Oreolalax rugosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256501" title="Antoni Maria Simarro i Puig" nonfiltered="4844" processed="4833" dbindex="99999">
Antoni Maria Simarro i Puig (Barcelona 1896 - 1969) fou un poltic i advocat catal. Durant la guerra civil espanyola fou membre del cos jurdic militar i s'afili a Falange Espaola. En acabar la guerra fou nomenat tinent d'alcalde de la primera gestora provisional de Barcelona i substitu el bar de Mil com a president de la Diputaci de Barcelona (1939-1943), deg del Collegi d'Advocats de Barcelona (1943-1951) i alcalde de Barcelona de 1951 a 1957 merc la seva amistat amb el Ministre de Governaci, Blas Prez Gonzlez, de qui havia estat passant. 

Durant la seva gesti, en la que tingu lloc desprs de la vaga de tramvies, fou durament criticat pel governador civil Felipe Acedo Colunga per la seva apatia personal i per la grisor del consistori que dirigia. Quan el 1957 va dimitir Blas Prez fou obligat a abandonar el consistori, i substitut per Josep Maria de Porcioles.








 





ENDOFARTICLE.
</doc>
